Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 99115 | Villa Bon Repòs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/villa-bon-repos | <p><span><span><span><a>DDAA (2024) Catàleg de béns a protegir. Pla d’ordenació urbanística municipal de Sant Quirze del Vallès. Ajuntament de Sant Quirze del Vallès. </a></span></span></span></p> <p><span><span><span>GIHSQ - Grup d’Investigació i Història de Sant Quirze del Vallès (2021) L’Abans. Sant Quirze del Vallès. Recull gràfic del 1878-1975. Editorial Efadós.</span></span></span></p> | Primera meitat del segle XX | <p><span><span><span><span>Casa unifamiliar aïllada del tipus torre d’estiueig, de planta baixa amb un pis i coberta a doble vessant. Les quatre façanes estan pintades de color crema i presenten un sòcol revestit de pedra.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La façana principal té, a l’esquerra, un petit porxo amb coberta piramidal sostinguda per dues columnes amb capitell de volutes. El porxo protegeix la porta d’accés i té una finestra a la seva dreta. Aquestes obertures s’alineen verticalment amb les dues finestres del pis superior. La façana posterior té una petita tribuna a la planta baixa i en el pis superior dues obertures iguals a les de la façana principal. Finalment, les façanes laterals presenten diverses obertures distribuïdes de manera no uniforme, algunes amb porticons. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La casa està envoltada per un pati on trobem una petita construcció annexa a mode de garatge, de planta quadrada i teulada a doble vessant, així com una estreta torre de maons de força alçada que serveix de suport per a un dipòsit d’uralita. El pati està delimitat per una tanca perimetral amb un accés a cada costat. Aquestes portes estan flanquejades per pilars que, en un dels casos, estan coronats per grans gerros decoratius de pedra.</span></span></span></span></p> | 08238-81 | Avinguda d’Antoni Gaudí, 39 | <p><span><span><span><span lang='ES'>Sant Quirze era lloc d’estiueig per a les famílies burgeses de Sabadell i, a partir de l’arribada del tren elèctric l’any 1921, també per a la gent de Barcelona. Aleshores es va iniciar la construcció d’habitatges de segona residència i el tipus de torre familiar va proliferar. </span></span></span></span><span><span><span><span>Aquest creixement va obligar a la realització d’un pla parcial l’any 1923 que va anar a càrrec de l’arquitecte municipal Josep Renom i Costa. Aquest va projectar l’avinguda Antoni Gaudí, on s’ubica aquesta casa, així com els carrers Barcelona, Pladellorens i Santiago Rusiñol, entre d’altres. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La villa Bon Repòs limita amb una altra torre de característiques semblants, la villa Lola, i al llarg del carrer encara es conserva algun altre edifici d’aquest estil, fet que confirma aquest espai com un lloc propens a la construcció d’aquest tipus d’edificacions, probablement motivat en part per la presència de la riera a la part posterior. De fet, la part superior de l’avinguda Antoni Gaudí era coneguda com el carrer de les torres. </span></span></span></span></p> | 41.5331900,2.0774100 | 423037 | 4598360 | 08238 | Sant Quirze del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99115-812.jpg | Legal | Noucentisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2025-10-07 00:00:00 | Laura Pinto Font. INSITU SL. | 106 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | |||||||
| 99116 | Villa Lola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/villa-lola-0 | <p><span><span><span><a>DDAA (2024) Catàleg de béns a protegir. Pla d’ordenació urbanística municipal de Sant Quirze del Vallès. Ajuntament de Sant Quirze del Vallès. </a></span></span></span></p> <p><span><span><span>GIHSQ - Grup d’Investigació i Història de Sant Quirze del Vallès (2021) L’Abans. Sant Quirze del Vallès. Recull gràfic del 1878-1975. Editorial Efadós.</span></span></span></p> | Primera meitat del segle XX | <p><span><span><span><span>Casa unifamiliar aïllada del tipus torre d’estiueig, de planta baixa i amb un nivell superior sota teulada a manera de golfes. Té coberta a doble vessant de teula plana alacantina. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La façana principal presenta al centre un petit porxo amb arcuacions rebaixades i coberta piramidal que protegeix l’entrada, als costats de la qual s’obren dues finestres simètriques. A nivell de golfes, just damunt del porxo, hi ha una petita obertura rectangular coberta per una gelosia de maons. A la part posterior de la casa sobresurt un cos perpendicular, cobert igualment a doble vessant, mentre que en un lateral hi ha un porxo construït molt més recentment, fet amb alumini i metacrilat. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La casa està envoltada per un pati que queda separat del carrer per un mur i una tanca on s’obren dos accessos, un dels quals més ample per als vehicles. Ambdues portes estan flanquejades per pilars coronats amb esferes decoratives de color verd. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Les quatre façanes i el mur perimetral estan pintats de color blanc. Tant el ràfec de la teulada com el de la coberta del pòrtic presenten petites mènsules decoratives de color verd, a joc amb els barrots de les finestres i les esferes decoratives del mur, que li atorguen una estètica particular.</span></span></span></span></p> | 08238-82 | Avinguda d’Antoni Gaudí, 41 | <p><span><span><span><span lang='ES'>Sant Quirze era lloc d’estiueig per a les famílies burgeses de Sabadell i, a partir de l’arribada del tren elèctric l’any 1921, també per a la gent de Barcelona. Aleshores es va iniciar la construcció d’habitatges de segona residència i el tipus de torre familiar va proliferar. </span></span></span></span><span><span><span><span>Aquest creixement va obligar a la realització d’un pla parcial l’any 1923 que va anar a càrrec de l’arquitecte municipal Josep Renom i Costa. Aquest va projectar l’avinguda Antoni Gaudí, on s’ubica aquesta casa, així com els carrers Barcelona, Pladellorens i Santiago Rusiñol, entre d’altres.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La villa Lola limita amb una altra torre de característiques semblants, la villa Bon Repòs, i al llarg del carrer encara es conserva algun altre edifici d’aquest estil, fet que confirma aquest espai com un lloc propens a la construcció d’aquest tipus d’edificacions, probablement motivat en part per la presència de la riera a la part posterior. De fet, la part superior de l’avinguda Antoni Gaudí era coneguda com el carrer de les torres.</span></span></span></span></p> | 41.5333300,2.0773000 | 423028 | 4598375 | 08238 | Sant Quirze del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99116-821.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99116-822.jpg | Legal | Noucentisme|Alfonsí | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2025-10-07 00:00:00 | Laura Pinto Font. INSITU SL. | 106|2194 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | |||||||
| 99117 | Estendards Societat coral Il·lustració Artística | https://patrimonicultural.diba.cat/element/estendards-societat-coral-illustracio-artistica | <p><span><span><span>CASADO, Irina (2001). Societat Coral Il·lustració Artística. Cent anys d’història (1901-2001). Ajuntament de Sant Quirze del Vallès. </span></span></span></p> <p><span><span><span>GIHSQ - Grup d’Investigació i Història de Sant Quirze del Vallès (1991). Història Gràfica de Sant Quirze del Vallès. Recull de fotografies que fan història. Sant Quirze del Vallès. </span></span></span></p> <p><span><span><span>GIHSQ - Grup d’Investigació i Història de Sant Quirze del Vallès (2021) L’Abans. Sant Quirze del Vallès. Recull gràfic del 1878-1975. Editorial Efadós.</span></span></span></p> | S. XX | L’any 1955 el primer estendard (del 1902) va ser restaurat; probablement aleshores s’aprofità per actualitzar el nom que hi apareixia, canviant la paraula 'agrícola' per 'artística'. | <p><span><span><span>Conjunt de tres estendards de la Societat Coral Il·lustració Artística. Elaborats en tela amb inscripcions i motius brodats, presenten un serrell a la part inferior i disposen d’un suport metàl·lic. Al centre sempre apareix el nom de l’entitat i el nom de la població, que ha anat canviant de forma al llarg del temps tal i com es pot veure en els tres estandards, cadascun amb un nom diferent: “San Quirico de Tarrasa”, “S. Quirze de Terrassa”, “Sant Quirze del Vallès”.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’estendard més antic, color vermell, està format per una estructura amb forma de creu coronada amb una lira que actualment en troba separada del suport. La decoren diverses cintes, una de les quals porta brodada la data de la seva inauguració, 1902, i una altra de més ampla les paraules “Progrés, Virtut i Amor” que defineixen molt bé el caire de la societat coral en el moment de la seva fundació. De la tela en pengen nombroses medalles.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El segon estendard, de tonalitat granat, té un suport metàl·lic en forma d’angle recte, amb la part superior decorada amb motius florals i coronada per una lira envoltada per una corona de llorer. Aquest instrument apareix també brodat al centre. Finalment, diverses cintes i medalles contemplen l’estendard.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’últim estendard, el més nou, té un suport en forma de creu coronat per l’escut de Catalunya. La tela, de color granat, presenta un rotlle pentagramat al centre flanquejat per una lira i l’escut del municipi a dreta i esquerra respectivament. Un dibuix que representa la silueta urbana del poble creua transversalment i per la part inferior tot l’estendard. </span></span></span></p> | 08238-83 | Avinguda Pau Casals, 86 | <p><span><span><span>La societat Coral Il·lustració Artística és l’entitat més antiga de Sant Quirze. Va néixer el 1901, aleshores amb el nom de Societat Coral Obrera Il·lustració Agrícola. Seguia les directrius de l’Agrupació de Cors de Clavé, on estava federada, i el seu objectiu era treballar per la cultura catalana en general i a Sant Quirze en particular. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El primer estendard va ser inaugurat el 24 de juny de 1902, només un any després de la seva fundació. L’any 1953 l’activitat es va reprendre després de la llarga aturada provocada per la Guerra Civil. En aquest moment va canviar el mot Agrícola per Artística, formant el nom pel que és coneguda actualment: Societat Coral Il·lustració Artística. Dos anys més tard es va restaurar el primer estendard, que va ser apadrinat per Feliu Barnola i Comas i Roser Sarrió i Soler, i el 12 d’octubre de 1958 se’n va inaugurar i beneir un de nou, en aquest cas apadrinat també per Feliu Barnola i Comas i per Carmen Sabater, vídua de Lacambra. Finalment l’any 2001, amb motiu de la celebració del centenari de l’entitat, va ser inaugurat un tercer estendard.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Des dels seus orígens la societat va ser més que una entitat coral. En els primers temps era un punt de trobada, on a més d’assajar el repertori, els cantaires es reunien per parlar i jugar a les cartes o al dòmino. En la represa dels anys ‘50 la societat va viure la seva època de màxima esplendor, organitzant altres tipus d’activitats amb les quals va donar una gran i nova empenta cultural a Sant Quirze: es va crear un grup de teatre i seccions d’excursionisme, fotografia o biblioteca, entre d’altres. De fet, el descens del nombre de cantaires va fer que desaparegués l’activitat coral durant una dècada (la dels ’70) però van continuar la resta d’activitats culturals i recreatives. </span></span></span></p> | 41.5329159,2.0824042 | 423453 | 4598325 | 1902, 1958, 2001 | 08238 | Sant Quirze del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99117-831.jpg | Física | Popular | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Simbòlic | Inexistent | 2025-10-07 00:00:00 | Laura Pinto Font. INSITU SL. | En la seva primera època (1901-1912) la societat no tenia local social propi, així que els estendards i totes les possessions materials eren desades en cases particulars. Posteriorment van passar per les diferents seus que va tenir la societat al llarg de la seva història: La Cooperativa Agrícola, el Saló de La Verneda, el bar Els Amics i el Casal de Cultura. Actualment tots tres estendards estan exposats en dues vitrines ubicades al costat dels serveis de La Patronal.Dins la societat hi havia un càrrec anomenat estendarista, que l’ocupava aquella persona que s’encarregava de portar l’estendard en qualsevol dels actes o trobades amb altres agrupacions corals. | 119 | 52 | 2.2 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | ||||
| 99118 | Annex de la Torre Julià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/annex-de-la-torre-julia | <p><span><span><span>PIERA SANCERNI, Joan; RIO CARRA, Montserrat (2009). Memòria arqueològica de la intervenció a l'Annex de la Torre Julià de Les Fonts (Sant Quirze del Vallès, Vallès Occidental). Núm. Mem: 9822. </span></span></span></p> | Segles II-VIII / Segles XVII-XVIII | Les sepultures van ser seccionades en els treballs de rebaix. D’altra banda, l'equip d'investigació considera que probablement gran part d’un dels esquelets s’hauria perdut abans d’iniciar-se les obres de construcció de l’annex de la Torre Julià. | <p><span><span><span><span>Jaciment arqueològic situat al solar de la Torre Julià, ubicat entre el Passeig del Ferrocarril i els carrers de Josep Mitats, carrer de la Rosa i el poliesportiu municipal de Les Fonts. S’hi van documentar estructures corresponents a dos moments històrics molt diferenciats: època moderna i època romana.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L’estructura d’època moderna consistia en un retall rectangular d’aproximadament 3 metres per mig metre, de funció desconeguda; podria tractar-se d’un element associat a una fresquera o mina subterrània relacionat amb els edificis que ocupaven anteriorment el solar. A l’interior es va recuperar un fragment de ceràmica blava catalana del segle XVII-XVIII. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Pel que fa a l’època romana, es van documentar tres estructures datades en el baix imperi, entre els segles II i VIII. Una era una s</span>itja de grans dimensions que es va localitzar reomplerta de fragments de ceràmica, material de construcció, ossos de fauna i restes de metall. Tot i ser una sitja aïllada, aquesta estructura implica l’existència de treball agrícola a la zona i possiblement un assentament relacionat amb les vil·les que articulaven el territori en època romana, com la propera vil·la de Can Fonollet (al terme municipal de Terrassa). A més, el farciment de l’estructura, amb abundant material de construcció com tègules i ímbrex, ens mostra la presència d’una establiment més antic o la seva reparació. </span></span></span></p> <p><span><span><span>D’aquesta mateixa època es van localitzar també dos enterraments en fossa simple, sense aixovar ni coberta conservada; n<span>o se sap si podrien formar part d'una necròpolis més gran associada a algun establiment proper o bé tractar-se de tombes aïllades sense cap més continuació.</span></span></span></span></p> | 08238-84 | Carrer Josep Mitats, 2 (Les Fonts) | <p><span><span><span><span>L’any 2009, durant les obres de cobriment del poliesportiu ubicat al costat de la Torre Julià, l’estudiós local Francesc Margenat va recollir un fragment d’àmfora tarraconense i un fragment de Terra Sigil·lada sudgàl·lica que va lliurar al Servei d’Arqueologia i Paleontologia de la Generalitat de Catalunya. Arran d’aquestes troballes, l’Ajuntament de Sant Quirze va encarregar a l’empresa ATICS S.L. la realització d’un control i seguiment arqueològic de les obres de fonamentació del nou edifici que s’havia de construir annex a la Torre Julià. La intervenció s’inicià el juliol del 2009 i tingué com a resultat la documentació i excavació de quatre estructures de moments cronològics diferents. </span>Un cop es va finalitzar les tasques arqueològiques aquestes es va tornar a omplir per continuar les obres. Els materials arqueològics recuperats van ser estudiats i actualment estan custodiats per l’empresa responsable de la intervenció, a l’espera de completar el seu dipòsit en un museu o centre autoritzat. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El setembre d’aquell mateix any es va realitzar un altre seguiment per a noves rases de fonamentació en llocs susceptibles de contenir restes arqueològiques. En aquest cas, però, no es va documentar cap indici o resta que indiqués la presència d’alguna estructura arqueològica ja que no es va assolir la cota on es van localitzar els enterraments.</span></span></span></p> | 41.5255000,2.0347200 | 419466 | 4597545 | 08238 | Sant Quirze del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99118-841.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99118-842.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99118-843.jpg | Inexistent | Modern|Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | Inexistent | 2025-10-07 00:00:00 | Laura Pinto Font. INSITU SL. | 94|83 | 1754 | 1.4 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | ||||||
| 99119 | Font de Can Barra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-barra | <p><span><span><span>CASADO, Irina (2001). Sant Quirze del Vallès. Cossetània Edicions.</span></span></span></p> <p><span><span><span>DDAA (1997) Un passeig per la història de Sant Quirze del Vallès. Ajuntament de Sant Quirze del Vallès. </span></span></span></p> <p><span><span><span>GIHSQ - Grup d’Investigació i Història de Sant Quirze del Vallès (1999). Masies de Sant Quirze del Vallès. Ajuntament de Sant Quirze del Vallès.</span></span></span></p> <p><span><span><span>GIHSQ - Grup d’Investigació i Història de Sant Quirze del Vallès (2021) L’Abans. Sant Quirze del Vallès. Recull gràfic del 1878-1975. Editorial Efadós.</span></span></span></p> | Segle XIX-XX | <p><span><span><span>Mina situada al peu del talús damunt el qual s’ubica la masia de Can Barra, a l’angle nord de la finca, molt a prop de la riera del mateix nom. A la boca de la mina s’observa una estructura de maons embellida amb un arc de mig punt. Disposa d’una obertura quadrada que dona accés a la mina, protegida per una reixa de ferro. L’aigua surt a raig, sense brollador construït, s’entolla en una pica quadrangular de poca profunditat i seguidament desguassa per un canal consolidat amb ciment que, després d’uns metres, desemboca a la riera.</span></span></span></p> | 08238-85 | Parc de Can Barra | <p><span><span><span>Sant Quirze ha estat tradicionalment un terme ric en aigua, amb l’existència de nombrosos rierols, torrents, rieres i barrancs, així com abundants aigües subterrànies que eren utilitzades per mitjà de pous, mines i fonts. La majoria de masies del terme tenien la seva pròpia font, com és el cas de la de Can Barra, que regava els horts de la masia. L’any 1901 va ser legalitzada com a font d’aigua potable, i va ser sempre un indret de proveïment d’aigua molt apreciat per la gent de Sant Quirze. Actualment és una de les poques fonts vives que es conserven al terme, i la que té el doll d’aigua més abundant. </span></span></span></p> | 41.5288820,2.0821318 | 423426 | 4597877 | 08238 | Sant Quirze del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99119-851.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99119-852.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99119-853.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99119-854.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Productiu | Inexistent | 2025-10-07 00:00:00 | Laura Pinto Font. INSITU SL. | La font està parcialment coberta per vegetació. L’entorn és avui en dia el Parc de Can Barra, un ampli espai verd del poble articulat per la riera de la Betzuca i zona de passeig i esbarjo. | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | ||||||
| 99683 | Torre Gorina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-gorina | <p><span><span><span>DDAA (1997) Un passeig per la història de Sant Quirze del Vallès. Ajuntament de Sant Quirze del Vallès. </span></span></span></p> <p><span><span><span>DDAA (2024) Catàleg de béns a protegir. Pla d’ordenació urbanística municipal de Sant Quirze del Vallès. Ajuntament de Sant Quirze del Vallès. </span></span></span></p> <p><span><span><span>GIHSQ - Grup d’Investigació i Història de Sant Quirze del Vallès (1999). Masies de Sant Quirze del Vallès. Ajuntament de Sant Quirze del Vallès.</span></span></span></p> <p><span><span><span>GIHSQ - Grup d’Investigació i Història de Sant Quirze del Vallès (2021) L’Abans. Sant Quirze del Vallès. Recull gràfic del 1878-1975. Editorial Efadós.</span></span></span></p> | <p><span><span><span>Edifici de planta quadrangular, amb planta baixa i dos pisos. Els tres cossos horitzontals presenten, en totes quatre façanes, la mateixa estructura de tres eixos d’obertures alineats i simètrics: tres portes a la planta baixa i el primer pis i sis finestres, aparellades de dos en dos, al segon pis. A la façana nord-est les obertures centrals de la planta baixa i el primer pis estan tapiades. També és comú a les quatre façanes una balconada de ferro a l'alçada del primer pis que ocupa tot l'ample dels murs. </span></span></span><span><span><span>A la façana principal aquesta balconada, més sobresortida que la resta, està sostinguda per primes columnes metàl·liques i forma un porxo que protegeix l’accés a la casa. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Entre el primer i el segon pis hi ha una cornisa motllurada i decorada amb mènsules, que envolta tot l'edifici i es repeteix a la part superior. Una altra balconada d’obra corona l’edifici, actuant com a ràfec. Actualment hi podem observar la inscripció '1888-2004' (les dates de construcció i restauració de l’edifici), però en imatges antigues s’hi veu un rètol on hi posava “Villa Antonia”, segurament en honor de la mestressa de la casa com era habitual batejar aquestes segones residències. En aquestes fotografies també s’hi veu una estructura desapareguda que coronava l’edifici, una torreta quadrangular amb dos nivells. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Completa el conjunt una zona enjardinada que envolta l’edifici pel sud i l’est. D’altra banda, el recinte, compartit amb el mas, està envoltat per una tanca perimetral. Aquesta tanca alterna pilars coronats amb pinacles decoratius i trams de mur decorats amb una sanefa horitzontal ceràmica i rematats per una reixa de ferro forjat.</span></span></span></p> | 08238-86 | Passeig de Can Barra, s/n | <p><span><span><span>L’any 1888 els propietaris de la masia de can Barra, els Gorina – fabricants tèxtils de la veïna Sabadell – van fer construir aquesta casa senyorial al costat de la masoveria com a torre d’estiueig on passar les vacances. En aquella època Can Barra era un indret envoltat de vinyes i de bosc. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Els anys 1937 i 1938 algunes de les dependències de la torre van ser utilitzades com a aules: els infants del poble no cabien a l’escola, insuficient per acollir el gran nombre d’infants refugiats de la Guerra Civil que van arribar a Sant Quirze. L’any 2004 l’edifici va ser restaurat i avui en dia és l’espai de l’Escola Municipal de Música Can Barra. </span></span></span></p> | 41.5287053,2.0818609 | 423403 | 4597859 | 1888 | 08238 | Sant Quirze del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99683-862.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99683-863.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99683-864.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99683-865.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99683-866.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99683-867.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Altres | BCIL | 2025-10-07 00:00:00 | Laura Pinto Font. INSITU SL. | 98 | 45 | 1.1 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | |||||||
| 99684 | Parc de Can Feliu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-de-can-feliu | <p><span><span><span><a>CASADO, Irina (2001). Sant Quirze del Vallès. Cossetània Edicions.</a></span></span></span></p> | Finals segle XX | <p><span><span><span>El Parc de Can Feliu és una gran espai verd situat al nord de la riera del mateix nom, també anomenada de la Betzuca (per aquest motiu també és conegut com a Parc de la Betzuca). Té una superfície de més de 54.000m2 formada principalment per extensions de prat amb arbres. Al centre del parc hi ha un llac artificial amb sortidor d’aigua, i a l’extrem nord-oest una petita zona de jocs infantils (just a sota la biblioteca municipal) i un espai circular amb paviment de ciment i un escenari. Un camí pavimentat per a vianants creua el parc des del carrer Llaurador i fins al carrer de Leonci Quera paral·lel a la riera; també hi ha alguns caminets de terra que es ramifiquen i permeten passejar per d’altres indrets del parc. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Habitualment s’hi poden observar espècies autòctones d’ocells com el pit-roig, la cuereta blanca, garces o puputs.</span></span></span></p> | 08238-87 | El Parc ocupa la zona delimitada per la riera de Can Feliu o de la Betzuca, els carrers Leonci Quera i Tisner, Llaurador i Onze de Setembre, i la biblioteca municipal. | <p><span><span><span>L’espai on està ubicat el parc de Can Feliu formava part de la finca de la masia del mateix nom, situada al nord-est del parc i a un nivell més elevat. Concretament era l’espai destinat a l’horta, que era regada per dues mines situades, una molt a prop de l’altra sota la casa de Can Feliu, on avui hi ha el parc. </span></span></span></p> | 41.5311338,2.0773846 | 423032 | 4598131 | 08238 | Sant Quirze del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99684-872.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99684-873.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99684-874.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99684-875.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99684-876.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99684-877.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99684-878.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic | Inexistent | 2025-10-07 00:00:00 | Laura Pinto Font. INSITU SL. | 2153 | 5.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | |||||||||
| 99685 | Corraló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/corralo | <p><span><span><span><a>DDAA (2024) Catàleg de béns a protegir. Pla d’ordenació urbanística municipal de Sant Quirze del Vallès. Ajuntament de Sant Quirze del Vallès. </a></span></span></span></p> <p><span><span><span>GIHSQ - Grup d’Investigació i Història de Sant Quirze del Vallès (2021) L’Abans. Sant Quirze del Vallès. Recull gràfic del 1878-1975. Editorial Efadós.</span></span></span></p> | XIX | Actualment nombrosos grafitis embruten les parets del corraló. | <p><span><span><span><span>Pas cobert en un edifici entre mitgeres que comunica els carrers Vila Puig i Pompeu Fabra. Es tracta d’un carrer privat amb dret de pas públic. S’hi accedeix a través d’una obertura en arc rebaixat ubicada a la planta baixa de l’edifici, al cantó dret. El pas té una coberta plana amb bigues de fusta.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>En una de les parets del pas cobert hi podem observar un mural que representa diferents figures relacionades amb els diables i un correfoc realitzat l'any 2012 per Samuel Moraño, artista local conegut com a 'Sílex'. A la cantonada superior dreta del mural s’hi pot llegir, tot i que força desgastat, el nom “ Corraló dels diables”. </span></span></span></span></p> | 08238-88 | Carrer Pintor Vila Puig, 33 | <p><span><span><span><span>El corraló és una via de pas que comunica dos dels carrers que conformaven el nucli antic de Sant Quirze, construït al segle XVII: el carrer Vila Puig, que era l’antic carrer Major i per tant l’eix principal del poble durant gran part de la seva història, i el carrer Pompeu Fabra. La casa on es troba l’accés al corraló, avui en dia abandonada, era una botiga de queviures coneguda com “</span><span lang='ES'>Cal Valentí dels Telèfons” perquè era on hi havia la centraleta telefònica. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Actualment el corraló és un dels llocs de pas més característics del correfoc de Festa Major. A canvi de poder utilitzar aquest passatge (que és privat) la Colla de Diables de Sant Quirze va encarregar-se de la reparació de les seves parets i hi va fer el mural que s’hi pot veure actualment.</span></span></span></span></p> | 41.5338103,2.0796198 | 423222 | 4598427 | 08238 | Sant Quirze del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99685-882.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99685-883.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99685-884.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99685-885.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99685-886.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99685-887.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | BPU | 2025-10-07 00:00:00 | Laura Pinto Font. INSITU SL. | 98 | 47 | 1.3 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | ||||||
| 99686 | Sagrat Cor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sagrat-cor-0 | <p><span><span><span>GIHSQ - Grup d’Investigació i Història de Sant Quirze del Vallès (2021) L’Abans. Sant Quirze del Vallès. Recull gràfic del 1878-1975. Editorial Efadós.</span></span></span></p> | <p><span><span><span>Escultura de pedra de cinc metres d’alçada formada per un alt pedestal i una estàtua del Sant Crist, obra de l’escultor Francesc Juventeny i Boix. Està ubicada al capdamunt d’un petit turó molt proper a l’ermita de Sant Feliuet de Vilamilans.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El pedestal s’aixeca sobre una base rectangular de pedra, i té forma de torre quadrangular que s’estreny lleugerament a mesura que va guanyant alçada. Està construïda amb carreus rectangulars, més grans a la base que a la part superior. A la part frontal del pedestal hi ha una placa de pedra amb una inscripció gravada on, en llatí, es recorda la seva inauguració: '<span><span>REGNANTE DOMINO NOSTRO IESV CHRISTO / SVB PONTIFICATV PII PAPAE XII / ET DOMINI CREGORII MODREGO CASAVS / EPISCOPI BARCINONENSIS / HVIVS PAROECIAE PASTORALEM CVRAM AGENTE / D. IOSEPHO PONS ET PIÑOL / DIE XXII MENSIS APRILIS ANNO SALVTIS MCMLVII / SACRATISSIMO CORDI IESV / SACRATVM EST HOC MONVMENTVM ERECTVM LARGITATE / CONIVGVM DD. FELISIS BARNOLA ET COMAS / MARIAE D. VALLRIBERA ET GORINA / IN PRAEDIO EORVM IVXTA ANTIQVISSIMVN SACELLVM / SANT FELIVET DE VILAMILANYS / VVLGO APPELLATVM NVPER REPARATVM / VT ITERVM SVB PROTECTRICE CAELESTI / EIVS VMBRA HIC VENIAT ET CONGREGETVR / PIA AC DEVOTA FIDELIVM PLEBS'</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>El pedestal serveix de suport per a una estàtua de Jesucrist, que es representa vestit amb una túnica, els braços oberts i el Sagrat Cor al pit. Aquesta imatge cristiana simbolitza el cor de Jesucrist i representa el seu amor i sacrifici per la humanitat; està coronat d’espines i envoltat de flames com a símbol del seu patiment i amb una creu que recorda la seva mort per salvar la humanitat. </span></span></span></p> | 08238-89 | Al capdamunt d'un petit turó molt proper a l'ermita de Sant Feliuet de Vilamilans | <p><span><span><span>A finals de la dècada de 1940 el matrimoni Barnola (Feliu Barnola Comas i M. Dolors Vallribera Gorina) van comprar la gran finca formada pels masos i terres de Can Viver de la Serra, Can Ferran i Can Barata, a la qual pertanyia l’ermita de Sant Feliuet de Vilamilans. L’any 1949 van iniciar una important obra de restauració de l’ermita que va acabar l’any següent, van urbanitzar el parc de l’entorn i van edificar una casa per a l’ermità. Poc després van fer erigir dalt del turó més proper l’estàtua del Sagrat Cor, obra de l’escultor Francesc Juventeny.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El 1956 es va posar la primera pedra del monument, que va ser inaugurat el 22 d’abril de 1957 durant l’aplec d’aquell any; en aquella època era molt concorregut l’aplec anual que es celebrava a l’ermita. L’arquebisbe Gregorio Modrego va fer l’acte de benedicció del Sant Crist, tal i com recorda la inscripció del pedestal.</span></span></span></p> | 41.5113350,2.0470029 | 420473 | 4595962 | 1957 | 08238 | Sant Quirze del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99686-892.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99686-893.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99686-894.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Religiós/Cultural | Inexistent | 2025-10-07 00:00:00 | Laura Pinto Font. INSITU SL. | Francesc Juventeny i Boix | Francesc Juventeny i Boix (1902-1981) va ser un escultor català, conegut sobretot per les seves obres religioses. Va realitzar diverses escultures importants en esglésies de Catalunya, com la famosa imatge de Jesús del Sagrat Cor a Terrassa. El seu estil combinava elements modernistes amb la tradició de l'escultura religiosa clàssica. Va ser una figura destacada de l'art religiós de la seva època. | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | |||||
| 99687 | Escultura Duc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-duc | <p><span><span><span>MEDINA, R. (2020). Tom Carr. L’escultura mental: presència i contingència. Viena edicions.</span></span></span></p> | <p><span><span><span>Escultura formada per un monòlit rectangular de granit negre, de tres metres d’alçada, i una figura sinuosa d’acer inoxidable que l’abraça per un lateral. Aquesta figura representa, de manera molt esquemàtica, un duc o mussol, recognoscible pel cos arrodonit i sobretot per l’acabament de la part superior en dues puntes que simulen les orelles. L’escultura s’aixeca damunt una base rectangular de formigó de 2x1’50 metres, situada al centre d’una de les rotondes d’accés a Sant Quirze.</span></span></span></p> | 08238-90 | Rotonda a la cruïlla entre les rondes Arraona i de Santa Julita, l'avinguda Camí del Mas i el carrer Priorat. | <p><span><span><span>L’escultura del Duc, obra de Tom Carr, va ser inaugurada l’any 2003. És un símbol del sobrenom que identifica el veïnat de Sant Quirze, conegut com a “mussols” i “mussoles”.</span></span></span></p> | 41.5359265,2.0844921 | 423631 | 4598658 | 2003 | 08238 | Sant Quirze del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99687-902.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99687-903.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99687-904.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | Inexistent | 2025-10-07 00:00:00 | Laura Pinto Font. INSITU SL. | Tom Carr | Tom Carr és un artista contemporani de projecció internacional. D’origen nord-americà, va néixer a Tarragona l’any 1956. Després de viure als Estats Units va tornar a Catalunya per estudiar Belles Arts, i actualment viu i treballa a Sant Quirze. La seva obra inclou escultures públiques en espais exteriors a Europa i Estats Units, així com nombroses exposicions i projeccions i instal·lacions lumíniques.A més de l'escultura del Duc, en l'espai urbà de Sant Quirze del Vallès trobem una altra obra de Tom Carr, l'escultura 'Continuum'. | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | |||||
| 99688 | Escultura als avis | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-als-avis | <p><span><span><span>Escultura formada per un monòlit de formigó de 2’20 metres d’alçada per 1’10 metres d’amplada. L’estructura té un rebaix de formigó que serveix per sostenir una peça de granit rectangular, que alhora fa de suport d’un relleu de bronze on s’hi representa un conjunt de quatre persones. Al centre una dona envolta amb els braços dues persones grans situades a ambdós costats – un home i una dona - que al seu torn abracen un infant ubicat al mig de l’escena. L’infant, descalç, sosté amb les mans alçades un ram de flors. A la part posterior del monument hi ha l’escut de Sant Quirze del Vallès i a la part frontal una inscripció amb la dedicatòria “SANT QUIRZE ALS AVIS' i l’any: 1989. Tant la inscripció com l’escut estan elaborats en metall.</span></span></span></p> | 08238-91 | Plaça dels Avis | <p><span><span><span>Aquesta escultura és un homenatge a totes les persones grans de Sant Quirze. Originalment l'obra estava situada a la cantonada entre l'avinguda Antoni Gaudí i el carrer Dr. Fleming però va ser reubicada en l’indret actual l’any 2003, un lloc significatiu donat que es situa just darrera de l’edifici del Casal d’Avis de Sant Quirze. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Camil Fàbregas i Dalmau (Moià, 1906 - Sabadell, 2003) va ser un escultor i pintor que residí des de ben petit a Sabadell. Allà inicià la seva formació, que va seguir a la Llotja de Barcelona i més endavant a París. Dins la seva obra trobem nombroses escultures sobretot a Sabadell, en indrets com la Salut, la carretera de Matadepera, l’església de Sant Salvador o les places del Dr. Fleming, de les Dones del Tèxtil o d’Anselm Clavé. Fàbregas alternà l’escultura amb la pintura al fresc, realitzant nombroses obres per diversos temples de Sabadell i també de la comarca. A partir del 1945 esdevingué amic de l'escultor Manolo Hugué amb qui col·laborà en les seves últimes obres. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquesta no és l’única escultura de l'artista Camil Fàbregas a Sant Quirze del Vallès; al poble també hi trobem el seu monument al doctor Josep Maria Relat.</span></span></span></p> | 41.5340400,2.0803545 | 423283 | 4598452 | 1989 | 08238 | Sant Quirze del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99688-912.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99688-913.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99688-914.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99688-915.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99688-916.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | Inexistent | 2025-10-07 00:00:00 | Laura Pinto Font. INSITU SL. | Camil Fàbregas Dalmau | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | |||||||
| 99689 | Monument al doctor Relat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-al-doctor-relat | El bust de bronze presenta pàtina i canvis de coloració propis del pas del temps. | <p><span><span><span>Escultura formada per un monòlit de pedra de dos metres i mig acabat en semicercle amb una fornícula a la part superior que conté un cub de granit. Aquest serveix de suport pel bust de bronze del doctor Josep M. Relat. A la part central del monòlit hi ha, en lletres metàl·liques, la inscripció “SANT QUIRZE AL DOCTOR JOSEP MARIA RELAT' i, sota, l’escut de Sant Quirze del Vallès i l'any: 1989.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El monument està situat en una placeta circular formada per una anella de formigó amb parterres. </span></span></span></p> | 08238-92 | Plaça del Doctor Relat | <p><span><span><span>Josep Maria Relat (Avinyó, 1910- St. Quirze del Vallès, 1985) va arribar a Sant Quirze l'any 1933, on va desenvolupar la seva activitat professional com a metge durant 43 anys. Va ser especialment important la seva ajuda a les víctimes de les riuades de l'any 1962. En homenatge a ell i a la seva tasca el poble de Sant Quirze va donar el seu nom a aquesta plaça i hi va erigir una escultura amb el seu bust.</span></span></span></p> <p>Camil Fàbregas i Dalmau (Moià, 1906 - Sabadell, 2003) va ser un escultor i pintor que residí des de ben petit a Sabadell. Allà inicià la seva formació, que va seguir a la Llotja de Barcelona i més endavant a París. Dins la seva obra trobem nombroses escultures sobretot a Sabadell, en indrets com la Salut, la carretera de Matadepera, l’església de Sant Salvador o les places del Dr. Fleming, de les Dones del Tèxtil o d’Anselm Clavé. Fàbregas alternà l’escultura amb la pintura al fresc, realitzant nombroses obres per diversos temples de Sabadell i també de la comarca. A partir del 1945 esdevingué amic de l'escultor Manolo Hugué amb qui col·laborà en les seves últimes obres.</p> <p>Aquesta no és l’única obra de l'artista Camil Fàbregas a Sant Quirze del Vallès; al poble també hi trobem l'escultura als avis.</p> | 41.5319611,2.0799354 | 423247 | 4598221 | 1989 | 08238 | Sant Quirze del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99689-922.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99689-923.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | Inexistent | 2025-10-07 00:00:00 | Laura Pinto Font. INSITU SL. | Camil Fàbregas Dalmau | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | ||||||
| 99690 | Escultura El Ahorro | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-el-ahorro | <p><span><span><span>ANDRINO MUÑOZ, Miguel (2011). La escultura urbana como nexo de convivencia: identidad y reflejo del lugar en el área del Vallès. Tesi doctoral inèdita, Universitat de Barcelona.</span></span></span></p> <p><span><span><span><a>BOIX GENÉ, Josep (1993). F. Bach-Esteve. A “Col·lecció Homenatges”, Ajuntament de Terrassa. </a></span></span></span></p> | <p><span><span><span>Placa de pedra calcària de 10 centímetres de gruix i 1'90 metres d'alt per 1'50 metres d'ample. Presenta un relleu on s'observen tres figures esculpides amb una tècnica que buida el material del voltant de manera que les figures quedin “enfonsades” respecte al pla, sense sobresortir. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Al centre del relleu hi veiem una dona amb vestit i descalça i a la dreta un home també descalç i amb el tors nu que li sosté una mà. Ambdós mantenen el cap de perfil i observen un infant de curta edat situat a l’esquerra de la dona. El nen es presenta nu i té la mà esquerra damunt del cap mentre que amb la dreta sosté, amb l’ajuda de la dona, el que sembla una guardiola damunt l'espatlla. </span></span></span></p> | 08238-93 | Avinguda Pau Casals, 29 | <p><span><span><span>Aquesta obra va ser realitzada l’any 1955 per l’escultor terrassenc Ferran Bach-Esteve Massaneda. Fou col·locada a l’entrada de l’antiga sucursal de la Caixa de Sabadell; d’aquí el nom i temàtica de l’escultura, “El ahorro”. Més endavant el local va ser una llibreria-papereria i actualment està desocupat. </span></span></span></p> | 41.5320956,2.0831162 | 423512 | 4598234 | 1955 | 08238 | Sant Quirze del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99690-932.jpg | Inexistent | Noucentisme | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Ornamental | Inexistent | 2025-10-07 00:00:00 | Laura Pinto Font. INSITU SL. | Ferran Bach-Esteve Massaneda | Ferran Bach-Esteve Massaneda (Sant Pau de Fenollet, 1929 – Terrassa, 1992) va ser un escultor i artista nord català. Nascut a la comarca de Fenolleda, a la Catalunya Nord, amb quatre anys va traslladar-se a Terrassa, que és considerada la seva ciutat. La seva obra evolucionà a través de les dues principals tendències contemporànies de l’artista: des del classicisme d’arrels noucentistes fins a l’abstracció. A partir de 1970 va destacar per la seva recerca en l’ús de l’acer inoxidable, material que oferia nombroses possibilitats i que ell considerava que era el que millor traduïa la idea de contemporaneïtat. Al llarg de la seva trajectòria va obtenir nombrosos premis i també l’elogi de crítica i públic. La seva obra es troba repartida per nombrosos espais públics i privats del país. | 106 | 51 | 2.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | |||||
| 99691 | Premsa vinícola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/premsa-vinicola | <p><span><span><span>ANDRINO MUÑOZ, Miguel (2011). <em>La escultura urbana como nexo de convivencia: identidad y reflejo del lugar en el área del Vallès</em>. Tesi doctoral inèdita, Universitat de Barcelona.</span></span></span></p> | Segle XIX | La premsa està en bon estat de conservació, però el mur de pedra seca que forma part del conjunt està ensorrat en un dels seus extrems. | <p><span><span><span>Components metàl·lics d’una premsa de vi antiga del tipus gàbia que es conserva parcialment. Era utilitzada per premsar el raïm i extreure el most amb el que s’elaborava el vi. Conserva el mecanisme del cargol i la cassoleta amb la vàlvula de drenatge o embut per on queia el most. Aquest tipus de premsa, el primer que es va desenvolupar, consistia en un cilindre de fusta fabricat amb llistons col·locats verticalment, la gàbia, que s’omplia de raïm. El cargol es feia rodar i feia baixar una tapa, anomenada barret, que anava premsant el raïm fent que el most fluís per les obertures de la gàbia i anés a parar a la cassola fins que, a través d’una vàlvula de drenatge o embut, era abocat en un recipient. La palanca té una petita placa metàl·lica on es pot llegir “José Guardiola / Cruz Cubierta 130 / Barcelona”, informació molt probablement relacionada amb el fabricant o taller metal·lúrgic. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La premsa està situada en una rotonda, damunt un petit talús contingut per un mur de pedra seca de poca alçada. Completa el conjunt una petita filera de ceps. Al costat de la premsa hi ha un petit cartell que dona la informació bàsica sobre la peça.</span></span></span></p> | 08238-94 | Rotonda a la cruïlla entre la ronda Arraona i el carrer Vallcorba | <p><span><span><span>Aquesta premsa de vi va ser recuperada l’any 1990 pel Grup d’Investigació i Història de Sant Quirze; se’n desconeix el lloc de procedència, però hauria pertangut a alguna de les masies que hi havia a Sant Quirze, dedicades sobretot a la producció vitivinícola.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Fins als anys seixanta Sant Quirze era un poble fonamentalment agrícola. Al segle XVIII, moment d’especialització del camp, la vila es va centrar en el cultiu de la vinya, que va passar a ocupar el 70% de les finques conreades. L’any 1890 es va comptabilitzar al poble una producció de 12.000 hectolitres de vi, que es pot considerar prou important tenint en compte que era un dels municipis més petits de la comarca; l’historiador Ramon Batalla va escriure que aquell mateix any els pagesos que treballaven en els conreus o la vinya de Sant Quirze representaven el 36% de la població. </span></span></span></p> | 41.5351013,2.0822525 | 423443 | 4598568 | 08238 | Sant Quirze del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99691-942.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99691-943.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99691-944.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | Inexistent | 2025-10-07 00:00:00 | Laura Pinto Font. INSITU SL. | Fins almenys l’any 2011 la premsa encara conservava la gàbia i el barret de fusta; segons fonts orals aquests elements s’haurien retirat degut a la seva difícil conservació i avui en dia estarien desats en un dels magatzems de l’Ajuntament. | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | |||||
| 99692 | Projector cinematogràfic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/projector-cinematografic-0 | <p>GIHSQ - Grup d’Investigació i Història de Sant Quirze del Vallès (2021) L’Abans. Sant Quirze del Vallès. Recull gràfic del 1878-1975. Editorial Efadós.</p> <p>Inventari del fons del Grup d'Investigació i Història de Sant Quirze del Vallès. Número 136.</p> <p>MARTIN BERBOIS, Josep Lluís (2017). Pa amb vi i sucre. Història oral de Sant Quirze del Vallès. Rafael Dalmau editor.</p> <p> </p> | Mitjan segle XX | La màquina està en molt bon estat de conservació, probablement repintada. | <p><span><span><span>Projector cinematogràfic de la marca OSSA, actualment exposat al vestíbul d’accés de la Patronal. El dispositiu era utilitzat per mostrar pel·lícules cinematogràfiques sonores de 35mm. La màquina està formada per un peu o base de suport, la làmpada, les lents de projecció, dues bobines i el visor. A part, també hi ha l’equip de so amb amplificador i altaveu. A la part de darrera de la càmera hi veiem una circumferència de color vermell amb la marca gravada: OSSA 60A. </span></span></span></p> | 08238-95 | La Patronal (Avinguda Pau Casals, 86) | <p><span><span><span>Aquest projector procedeix de l’antic cinema “Cine Nuevo” de Sant Quirze, que va estar actiu des de meitat de la dècada de 1940 fins a mitjans dels ’70. Estava situat al primer pis del Sindicat Agrícola, més conegut com “La Cooperativa”, ubicat a la plaça de la Vila. Aquest edifici va ser construït l’any 1927 com a lloc de reunió i esbarjo de la classe treballadora en contraposició a l’edifici de la Patronal, molt pròxim i adreçat a les classes més benestants. A la planta baixa hi havia el bar i botigues; al primer pis, a part del cinema, també s’hi celebraven balls i representacions teatrals.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El Grup d’Investigació i Història de Sant Quirze va recuperar la màquina de projecció per evitar que desaparegués, i actualment forma part de la seva col·lecció de béns mobles amb el número d’inventari 136. Des de l'any 2019 està exposada públicament al vestíbul de la Patronal.</span></span></span></p> | 41.5332642,2.0807263 | 423314 | 4598365 | 08238 | Sant Quirze del Vallès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99692-952.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99692-953.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Ornamental | Inexistent | 2025-10-07 00:00:00 | Laura Pinto Font | OSSA (Orpheo Sincronic Sociedad Anónima) | L’empresa OSSA (Orpheo Sincronic Sociedad Anónima) va ser fundada per l’industrial barceloní Joan Giró i activa entre 1928 i 1982. Inicialment es va dedicar a la fabricació de maquinària cinematogràfica i, més tard, a la de motocicletes. | 98 | 52 | 2.2 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | ||||
| 99695 | Parc de les Morisques | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-de-les-morisques | <p><span><span><span>DDAA (2024) Catàleg d’arbres i arbredes d’interès local. Pla d’ordenació urbanística municipal de Sant Quirze del Vallès. Ajuntament de Sant Quirze del Vallès.</span></span></span></p> | <p><span><span><span>Gran parc urbà situat a la zona del Mas Duran. Ocupa una superfície de 40.000 metres quadrats i està encerclat per un mur amb tanca perimetral que disposa de tres entrades: la principal situada al sud, a la cruïlla entre la Rambla Lluís Companys i l’avinguda Camí del Mas; una porta a l’est que dona al carrer Josep Carner, i una entrada al nord-est que permet accedir des de l’avinguda Camí del Mas. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El parc alterna superfícies cobertes de gespa amb camins pavimentats que permeten passejar i creuar el parc d’una punta a l’altra. També hi ha nombrosos arbres d'espècies diverses, com plataners, oms, pins, roures i algunes palmeres. Destaca com a arbre d’interès local l’anomenada olivera vella, situada uns 15 metres a la dreta de l’entrada principal que, tot i plantar-se a principis del 2000 en el moment de creació del parc, té una evident antiguitat tal com indiquen les dimensions de la seva soca i arrels. Molt a prop de la porta principal també hi trobem l’escultura de la Dona del Neolític, de Jaume Cases.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Al sector sud del parc destaquen dos espais que estructuren aquesta zona: un llac artificial amb un sortidor d’aigua i un amfiteatre de pedra. D'altra banda, repartits per diferents indrets del parc trobem algunes zones de jocs infantils i un gimnàs urbà, així com diverses serpentines metàl·liques que configuren part de l'escultura Continuum, de l'artista local Tom Carr.</span></span></span></p> | 08238-96 | Mas Duran | <p><span><span><span>L’espai que ocupa l’actual parc de les Morisques era un paratge propietat de la finca del Mas Duran, una de les masies de Sant Quirze. Allà hi havia la font de les Morisques, que donà nom al parc, coneguda també com de la Taula Rodona (sobretot a Sabadell). Era un un espai molt visitat per quirzetencs i sabadellencs, una zona ombrívola i amb molts arbres, sobretot plàtans. Amb la urbanització dels terrenys a finals de la dècada dels 80 per a la construcció de la zona residencial de Mas Duran quan es va aplanar tota la zona amb l’abocament de terres que van tapar la font. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Amb la remoció de terres per a la urbanització de la zona també van ser documentades diferents estructures i restes prehistòriques, corresponents a una cronologia entre el neolític mig i el Bronze Final. Aquestes formen part de l’extens i ja molt conegut aleshores jaciment de la Bòbila Madurell, i van ser excavades entre finals dels 80 i principis dels 90. L’escultura Dona del Neolític que s’erigeix a l’entrada del Parc de les Morisques recorda aquest passat neolític del poble i el que és sens dubte el seu jaciment més important, la Bòbila Madurell.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El parc va ser inaugurat el 16 de març del 2003 per l'aleshores conseller en cap Artur Mas i Gavarró. Avui en dia és un important centre de la vida social del poble, un dels principals espais de passeig i on es celebren bona part de les activitats a l'aire lliure i festes populars. </span></span></span></p> | 41.5340733,2.0857287 | 423732 | 4598450 | 2003 | 08238 | Sant Quirze del Vallès | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99695-962.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99695-963.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99695-964.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99695-965.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic/Cultural | Inexistent | 2025-10-09 00:00:00 | Laura Pinto Font. INSITU SL. | 98 | 2153 | 5.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | |||||||
| 99696 | Parc de Can Barra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-de-can-barra | <p><span><span><span>DDAA (2024) Catàleg d’arbres i arbredes d’interès local. Pla d’ordenació urbanística municipal de Sant Quirze del Vallès. Ajuntament de Sant Quirze del Vallès. </span></span></span></p> | Finals del segle XX | Alguns elements del parc (les construccions de l'skateparc, les baranes dels ponts i un cartell informatiu) presenten grafitis, però en general l'entorn es conserva net i en bon estat de conservació. Cal destacar una línia elèctrica que trenca l'ambient natural del parc. | <p><span><span><span>El parc de Can Barra és un espai natural situat al voltant del torrent de la Betzuca en el seu tram entre el carrer del Llaurador i fins la carretera de Molins de Rei. Ocupa una extensió de 47.000 metres quadrats, enclotada i delimitada pel carrer dels Avets, el Passeig de Can Barra, l’Avinguda Antoni Gaudí i la gran esplanada coneguda com El Sot. </span></span></span></p> <p><span><span><span>És un parc típic de riera que conserva la vegetació autòctona de ribera amb arbres com baladres, freixes de fulla petita i saücs. Dos camins principals discorren a banda i banda del torrent: un d'ells, més arranjat, forma part d'un circuit esportiu i està senyalitzat; l'altre ha estat menys modificat i conserva un entorn més natural. Tot el parc ha estat adequat per al passeig: hi ha instal·lats diversos fanals i s’hi van construir passeres i ponts que permeten travessar la riera. També disposa de dues petites zones esportives situades a ambdós extrems del parc: l’skatepark municipal i una pista de bàsquet. A l’alçada de la masia de Can Barra, al peu d’un talús, hi ha la font del mateix nom que aboca aigua a la riera. </span></span></span></p> | 08238-97 | Entorns de la riera de Can Barra, entre el carrer del Llaurador i la carretera de Molins de Rei. | <p><span><span><span>L’espai de l’actual Parc de Can Barra formava part de l’antiga finca de la masia de Can Barra, una de les més importants de Sant Quirze documentada ja al segle XVII. A finals dels anys 80 l’Ajuntament de Sant Quirze va sanejar la llera del torrent de la Betzuca i va adequar tota la zona per convertir-la en un espai d’esbarjo urbà. Aleshores el Grup d’Investigació Històrica de Sant Quirze del Vallès va recuperar les dues moles d’un molí enrunat que hi havia prop de la riera, que van ser instal·lades posteriorment en una rotonda pròxima. Ja als anys 2000 es van construir l’skatepark municipal i la pista de bàsquet.</span></span></span></p> | 41.5292705,2.0818448 | 423402 | 4597921 | 08238 | Sant Quirze del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99696-972.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99696-973.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99696-974.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99696-975.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99696-976.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic | Inexistent | 2025-10-07 00:00:00 | Laura Pinto Font. INSITU SL. | A la part superior del Parc de Can Barra, en un lateral del carrer dels Avets, hi ha l’anomenat pi gros del skatepark, un arbre proposat com a d’interès local (núm. 14). És un pi pinassa de notables dimensions, amb un tronc recte i de gran alçada i una capçada simètrica i allargada que creix elevant-se enmig de la vegetació de la riera. El parc de Can Barra és una continuació de l’adjacent parc de can Feliu, només separats pel carrer Llaurador. D’aquesta manera constitueixen un llarg eix verd del poble que permet fer un passeig de gairebé un quilòmetre de longitud entre la Biblioteca Municipal i la carretera de Molins de Rei. | 98 | 2153 | 5.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | |||||
| 99700 | Gegantó Albert Beltran Hilari | https://patrimonicultural.diba.cat/element/geganto-albert-beltran-hilari | <p><span><span><span>Figura de gegant que representa una persona real, l’Albert Beltran Hilari, fundador de la Colla de Geganters i Grallers de Sant Quirze del Vallès i impulsor dels primers gegants del poble. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La figura medeix 2 metres i 10 centímetres i vesteix l’uniforme de la colla: camisa vermella amb l’escut de Sant Quirze al pit, faixa verda i faldilla negra. La faixa està brodada amb el seu nom, com la que ell portava, i el gegantó també duu un element que li era característic: una tovallola blanca a l’espatlla. A més, la figura té una semblança notable amb la persona que representa, fet que el fa perfectament recognoscible.</span></span></span></p> | 08238-98 | Masia de Can Barra | <p><span><span><span>L'Albert Beltran Hilari pertanyia a la quarta generació de la mateixa nissaga familiar que feien de geganters i inicià la seva trajectòria amb la colla de Sabadell. Un cop establert a Sant Quirze, i juntament amb el seu cosí Antoni Beltran Asens, va proposar a l’Ajuntament que construís una parella de gegants pròpia pel municipi, ja que fins aleshores sempre s’havien llogat per la Festa Major. D’aquesta manera l’any 1984 va néixer la Colla de Geganters i Grallers de Sant Quirze del Vallès i els gegants Quirze i Julita, els primers del municipi. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L'any 2017 la Colla de Geganters i Grallers de Sant Quirze del Vallès va estrenar aquest gegantó en homenatge a l’Albert Beltran Hilari. Va ser batejat en una trobada especial, la Trobada Albert Beltran Hilari, que des d’aleshores es celebra cada any al mes d’abril el cap de setmana més pròxim a Sant Jordi.</span></span></span></p> | 41.5284934,2.0816115 | 423382 | 4597834 | 2017 | 08238 | Sant Quirze del Vallès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99700-981.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99700-982.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99700-983.jpg | Física | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Lúdic/Cultural | Inexistent | 2025-10-09 00:00:00 | Laura Pinto Font. INSITU SL. | Jordi Grau i Martí (Taller El Drac Petit) | El gegantó Albert Beltran és un dels 7 gegants que té actualment la Colla de Geganters i Grallers de Sant Quirze del Vallès, i que es completen amb els dos gegants principals, en Quirze i la Julita; la parella de gegantons del mussol Feliu i l’òliba Obdúlia, la geganta Mariona, i els gegantons infantils del Lleó Quirze i la Princesa Julita, fets per començar a introduir en el món dels gegants els nens i nenes. La colla també compta amb cinc capgrossos: l’avi, l’àvia, el bomber, el guerrer i la bruixa. | 119|98 | 52 | 2.2 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | ||||||
| 99816 | El Corb de Sant Quirze | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-corb-de-sant-quirze | <p><span><span><span>Figura en forma de corb elaborada en fibra i resina i imprimació de reforç. Mesura 2’80 metres de llarg per 1’10 d’ample, té una altura de 230 centímetres i pesa 34 quilograms. De color negre, amb les plomes dibuixades en tonalitats verdoses, l’animal es presenta en posició d’atac: amb les ales aixecades, el bec entreobert i les dues potes cap endavant, ensenyant les urpes. Disposa de catorze punts de foc d’encesa elèctrica repartits per les ales, el bec, la cua i les urpes. Els ulls tenen un sistema de leds que permeten que li brillin en color blanc i vermell. Com a mesura de seguretat el corb disposa d’una llum que la persona que carrega la figura pot encendre des de l’interior si té algun problema o necessita ajuda.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La figura té un ball propi, el “Ball del Corb”, que dansa a l’inici del correfoc. La música, obra de Dani Ramon i Anna Garcés, s’interpreta amb tenora i tabal i té una part ràpida i una altra de lenta, que és la que balla el corb. En el cas del correfoc de la Festa Major de Sant Quirze la figura no fa el recorregut i només reapareix al final; sí que acompanya, en canvi, els correfocs infantil i de Les Fonts, ja que tenen recorreguts molt més curts i amb molt menys volum de públic. </span></span></span></p> | 08238-99 | Masia de Can Feliu | <p><span><span><span>El Corb és una iniciativa de la colla de Diables Sant Quirze, que volia celebrar el trentè aniversari de l’entitat (creada l’any 1994) incorporant la seva primera bèstia de foc. Va ser presentat oficialment el 30 d’agost de 2024 en el marc dels actes de la Festa Major de Sant Quirze. La figura va poder ser construïda gràcies, en part, a una campanya de micro-mecenatge. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La tria d’aquest animal en concret per a la figura s'explica perquè el corb té un significat important per a l’entitat, ja que forma part de la llegenda de l’Iskariot. Segons aquesta història, un corb va ser l’encarregat de donar la notícia de la mort de Judes Iscariot als seus companys dimonis, d’aquí que aquest animal s’hagi convertit en un símbol emblemàtic del grup i en un dels elements principals del seu correfoc.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El Corb va ser la primera bèstia de foc de la colla de Diables de Sant Quirze i, fins a data d’avui, l’únic element de bestiari festiu del poble, fet pel qual la seva creació va suposar un enriquiment important del patrimoni popular quirzetenc. </span></span></span></p> | 41.5329891,2.0759708 | 422917 | 4598339 | 2024 | 08238 | Sant Quirze del Vallès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99816-991.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99816-992.jpg | Física | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Lúdic/Cultural | Inexistent | 2025-10-07 00:00:00 | Laura Pinto Font. INSITU SL. | Xavi Badia i Benraus (Taller La Gàrgola) | La figura del corb està estretament lligada a la llegenda de l’Iskariot, un relat creat per la colla de diables que dona el tret de sortida del correfoc de Sant Quirze i que es desenvolupa també al llarg del seu recorregut. L’espectacle comença sempre amb una soga encesa - que fa referència al correfoc de l’any anterior - i amb el personatge de la bruixa invocant Judes Iskariot amb l’ajuda del corb. Aleshores surten els diables, sequaços de Judes, i comença el correfoc, que es representa com una guerra entre els diables i el poble. Al final sempre acaba guanyant el poble i es crema la bruixa, però la soga mai s’apaga: l’any següent tornarà a aparèixer encesa i la història tornarà a començar. | 119|98 | 52 | 2.2 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | ||||||
| 99827 | Obres de Joan Vila Puig al Museu d'Art de Sabadell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/obres-de-joan-vila-puig-al-museu-dart-de-sabadell | <p><span><span><span>MUSEU D’ART DE SABADELL (2002). La Col·lecció: 1875-1936. Catàleg de l’exposició. </span></span></span></p> | Segle XX | <p><span><span><span>El Museu d’Art de Sabadell conserva 18 obres de Joan Vila Puig realitzades entre el 1917 i el 1941 sobre paper, tela i cartró. La majoria estan centrades en el tema preferit del pintor, el paisatge: entre les obres de la col·lecció hi ha quadres que reprodueixen paisatges de Santiga, Ciutadilla, Sant Pau de Riu-sec, Mura, Gualba, Santa Coloma de Farners i Rialp. També hi ha un parell de retrats (segons consta en l’inventari, del pare i la mare del senyor Pou), una còpia de la Dànae de Tizià, un bodegó i tres obres més de temàtica diversa.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El Museu d’Art de Sabadell ha anat obtenint les diferents obres a través de compres, donacions i llegats. Totes es troben custodiades a la reserva del museu excepte l’oli sobre tela “Tardor a Santiga” (núm. d’inventari 124) que es troba a l’exposició permanent.</span></span></span></p> | 08238-100 | Museu d'Art de Sabadell | <p><span><span><span>Joan Vila Puig (Sant Quirze del Vallès, 1890 – Bellaterra, 1963) fou un pintor deixeble de Joan Vila Cinca a Sabadell i, posteriorment, de la Llotja i l’Escola de Bells Oficis a Barcelona. Va ampliar els seus estudis, pensionat per l’Ajuntament de Sabadell, a l’escola de San Fernando de Madrid. La seva obra es centra en temes rurals humils i té </span></span></span><span><span><span>com a tema freqüent els paisatges del Vallès.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La seva primera exposició individual va ser al Centro Artístico de Granada l’any 1918 i des d’aleshores la seva trajectòria no s’aturà, exposant en diferents indrets com Barcelona i Madrid (1920) o París (1930). Al llarg de la seva carrera va aconseguir nombrosos reconeixements: diverses medalles a les Exposicions Nacionals de Belles Arts de Madrid (tercera l’any 1929, segona l’any 1930 i primera l’any 1943), premi extraordinari a Barcelona (1942), medalla d’honor del Círculo de Bellas Artes de Madrid (1948) i del Salón de Otoño de la mateixa ciutat (1955). A Sabadell li va ser concedida la medalla d’argent de la ciutat i, el 1953, la medalla Vila i Cinca. </span></span></span></p> | 41.5332642,2.0807263 | 423314 | 4598365 | 08238 | Sant Quirze del Vallès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99827-1001.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99827-1002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99827-1003.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99827-1004.jpg | Física | Realisme|Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Cultural | Inexistent | 2025-10-07 00:00:00 | Laura Pinto Font. INSITU SL. | Joan Vila Puig | Les 18 obres de Vila Puig conservades al MAS corresponen als següents números d’inventari: 10, 32, 48, 50, 53, 124, 549, 758, 954, 1071, 1087, 1113, 1568, 2518, 2520, 5617-5619. | 103|98 | 53 | 2.3 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | |||||
| 99863 | El poble 'mussol' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-poble-mussol | <p><span><span><span><a>CASADO, Irina (2001). Sant Quirze del Vallès. Cossetània Edicions.</a></span></span></span></p> <p><span><span><span>MARTIN BERBOIS, Josep Lluís (2017). Pa amb vi i sucre. Història oral de Sant Quirze del Vallès. Rafael Dalmau editor.</span></span></span></p> | Segle XX | <p><span><span><span>Fa dècades que la figura del mussol està lligada al poble de Sant Quirze i que s’identifica aquesta au amb els seus habitants. Aquesta relació entre els quirzetencs i els mussols té diverses explicacions d'origen popular.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Irina Casado explica que el seu origen està en la gran rivalitat que hi havia entre els joves de Sant Quirze i els de Sabadell, que no deixaven de molestar-se mútuament, ja que en els balls els nois de Sabadell ballaven amb les noies de Sant Quirze i sovint posteriorment s’hi casaven, fet que no agradava als nois del poble. Per aquest motiu quan acabaven els balls els joves quirzetencs esperaven els seus rivals sabadellencs a la sortida del poble amb l’objectiu de ballarar-s’hi. Diu la llegenda que una nit els nois de Sabadell van anar a la plaça de la vila de sant Quirze amb uns xiulets que imitaven el soroll dels mussols, amb la finalitat de fer-los sonar ben fort i d’aquesta manera despertar tots els veïns del poble. Quan la gent de stquirze es despertaven a causa del soroll, van sortir a les finestres per veure què passava i, llavos els joves sabadellens se’n van riure mentre deien “mireu els mussols de Sant Quirze com surten! Mireu quants mussols hi ha!”. </span></span></span><span><span><span>Una altra versió de la mateixa llegenda explica que, quan els joves sabadellencs sortien a ballar amb les noies de Sant Quirze, o quan s’hi casaven i la noia anava a viure a Sabadell, els sabadellencs se’n reien dient-los als de Sant Quirze que es quedaven “sols com els mussols”. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Un testimoni recollit al llibre “Pa amb vi i sucre” explica que fa dècades, quan a Sant Quirze encara hi havia moltes zones boscoses i el mussol era una au molt comuna al poble, la gent anava a caçar-los i posaven vesc en unes canyes perquè s’hi quedessin enganxats; aleshores la dita era que “estàs fet un mussol perquè et deixes enganxar'. Finalment hi ha un altre testimoni oral que explica que antigament els sabadellencs deien que la gent de Sant Quirze, aleshores un petit poble eminentment rural, quan anava a Sabadell quedava meravellada per la ciutat i feia 'uns ulls com un mussol'. </span></span></span></p> | 08238-101 | <p><span><span><span>Tot i que no se sap del cert el seu origen, fa dècades que es coneix la població quirzetenca amb el sobrenom de mussols. Amb els anys els mateixos habitants van començar a reivindicar aquest renom, en origen despectiu, com a emblema d’identitat.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Amb aquesta idea l’any 1993 l’entitat Ateneu de Sant Quirze va celebrar per primera vegada l’Aplec del Mussol. Aquesta festa es celebrava anualment el segon cap de setmana després de Pasqua i comptava amb una gran participació. En ella prenia protagonisme el mussol i totes les activitats que es feien giraven entorn la seva figura: hi havia una fira d’artesans i exposicions de col·leccions de mussols, es venien els “mussolets” (pastissos en forma de mussol) i s’entregava el guardó Mussol de l’any. Des de l’any 2018 l’aplec ja no es celebra com a tal, però l’Ajuntament ha mantingut la Festa del mussol, la fira d’artesans i els premis Mussol com a part de la fira “Mostrem Sant Quirze” que se celebra cada any el primer cap de setmana després de Sant Jordi. </span></span></span></p> <p>Seguint aquesta ja tradicional identificació amb la figura del mussol, els anys 2002 i 2004 la Colla de Geganters i Grallers de Sant Quirze va batejar els gegantons mussol Feliu i òliba Obdúlia.</p> | 41.5332642,2.0807263 | 423314 | 4598365 | 08238 | Sant Quirze del Vallès | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99863-1011.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2025-10-09 00:00:00 | Laura Pinto Font. INSITU SL. | 119 | 61 | 4.3 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | |||||||||
| 99879 | Rellotge de sol de Can Llobateras | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-llobateras | <p><span><span><span><a>DDAA (2024) Catàleg de béns a protegir. Pla d’ordenació urbanística municipal de Sant Quirze del Vallès. Ajuntament de Sant Quirze del Vallès. </a></span></span></span></p> <p><span><span><span><a>DDAA (2024) Catàleg de masies i cases rurals. Pla d’ordenació urbanística municipal de Sant Quirze del Vallès. Ajuntament de Sant Quirze del Vallès. </a></span></span></span></p> | Segle XVIII-XIX | El rellotge de sol conserva els elements principals: gnòmon de vareta, línies horàries i una bona part dels nombres. No obstant això, les nombroses taques que l’embruten (segurament causades per regalims d’aigua i altres agents atmosfèrics) dificulta la seva identificació. També presenta algunes esquerdes a la superfície. | <p><span><span><span>Rellotge de sol ubicat a la façana de la masia de Can Llobateras, a l’alçada del primer pis i una mica a l’esquerra de l’eix de la porta principal. Consta d’un rectangle vertical pintat que conserva, tot i que en força mal estat, els elements principals: el gnòmon de vareta i les línies horàries. Aquestes estan indicades cada hora en nombres aràbics; al costat inferior s’identifiquen els números del 4 a l’11, mentre que als costats laterals pràcticament no s’han conservat. Sembla que a la part superior hi hauria una inscripció, però l’estat de conservació fa impossible desxifrar-la. Pel que es pot deduir del seu aspecte actual, el rellotge no tindria cap element ornamental.</span></span></span></p> | 08238-102 | Urbanització de Can Pallars i Llobateres | <p><span><span><span>Can Llobateras és una antiga masia, avui en dia masoveria subsidiària d’una torre de construcció més recent. A finals dels anys cinquanta va ser adquirida per la família propietària actual. L’aspecte que presenta actualment es deu a la restauració realitzada a finals de la dècada de 1980, en la qual es va intentar recuperar la fesomia original de la masia retirant tots els afegits. Segons informa la propietat actual, el rellotge va ser netejat però no restaurat, fet que explica el seu mal estat de conservació que contrasta amb el de la casa.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A Sant Quirze pràcticament totes les masies disposaven d’un rellotge de sol a la façana; el del Can Llobateras és un dels pocs que es conserva actualment. </span></span></span>Aquests elements acostumaven a afegir-se en un moment posterior a la construcció de l’edifici, generalment als segles XVIII o XIX.</p> | 41.5400503,2.0572811 | 421366 | 4599140 | 08238 | Sant Quirze del Vallès | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99879-1021.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99879-1022.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99879-1023.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | BCIL | 2025-10-07 00:00:00 | Laura Pinto Font. INSITU SL. | 119|98 | 47 | 1.3 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | ||||||
| 99880 | Fons arqueològic del jaciment de Can Feu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-arqueologic-del-jaciment-de-can-feu | <p><span><span><span><a>CARBONELL SOLÉ, Elisenda; FOLCH SOLER, Joaquim; MARTÍNEZ TOMÀS, Juan (1987-1988). El jaciment ibèric i romà de Can Feu (Sant Quirze del Vallès). Mem. Núm. 149.</a></span></span></span></p> <p><span><span><span>CARBONELL SOLÉ, Elisenda; FOLCH SOLER, Joaquim; MARTÍNEZ TOMÀS, Juan (1991). Notícia de les excavacions al jaciment ibèric i romà de Can Feu (Sant Quirze del Vallès), campanyes 1987-1988. A “Limes”, núm. 1, pàgs. 151-154.</span></span></span></p> <p><span><span><span><a>DDAA (2024) Catàleg de béns a protegir. Pla d’ordenació urbanística municipal de Sant Quirze del Vallès. Ajuntament de Sant Quirze del Vallès. </a></span></span></span></p> <p><span><span><span><a>MARTÍNEZ TOMÀS, Juan; FOLCH SOLER, Joaquim; CASAS SELVAS, M. Teresa (1988) La intervenció arqueològica al jaciment ibèric i romà de Can Feu (1987). Notes preliminars. A “Arraona. Revista d’Història”, núm. 3, pàgs. 25-34.</a></span></span></span></p> | Segles III aC - II dC | <p><span><span><span><span>Conjunt de materials arqueològics dipositats al Museu d’Història de Sabadell provinents del jaciment de Can Feu. Aquest correspon a la part rústica d’una vil·la romana (és a dir, l’espai destinat a la producció) que es superposa a un assentament ibèric. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La major part del conjunt es conserva al magatzem, excepte unes quantes peces que estan exposats a les sales del museu dedicades a l’edat antiga. </span></span></span></span><span><span><span><span>La col·lecció de materials arqueològics és abundant i està formada per un total de 410 registres, que es tradueixen en un nombre més elevat de restes materials donat en alguns casos un número d’inventari s’utilitza per englobar un conjunt de materials. La col·lecció arqueològica està formada en la seva major part per fragments de ceràmica comuna romana corresponents a àmfores, dolia i altres recipients, així com pondus i materials constructius (principalment “tegulae”) i diversos fragments de terra sigillata itàlica. Més enllà de la ceràmica completen el conjunt diversos objectes de metall (com fíbules, falçs i claus) i agulles d’os. </span></span></span></span><span><span><span><span>Una altra part del fons està format per materials d’època ibèrica provinents de les fases més antigues del jaciment, principalment fragments de kalathos, ceràmica grisa i produccions de vernís negre. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Tots aquests materials arqueològics donen una seqüència cronològica pel jaciment que va des del segle III aC fins a finals del segle II dC, en la qual es poden diferenciar quatre fases principals. La primera és d’època ibèrica, corresponent al segle III aC, i constituïda principalment per sitges excavades al terra. Posteriorment hi ha una segona fase de transició situada entre els segles II-I aC, amb sitges i cubetes i presència d’alguns materials romans. Després d’un temps curt d’abandó, a finals del segle I aC es documenta la fundació d’una vil·la romana dedicada a l’explotació agrícola, relacionada sobretot amb la producció de vi, i terrissera (que abastiria la necessitat d’envasos vinaris per a una producció destinada a l’exportació). En aquesta fase es documenten magatzems de dolia, forns destinats a la producció de ceràmica, un gran lacus i conjunts de sitges que assenyalen una producció de cereal paral·lela a l’elaboració de vi. Finalment es produeix una última fase, a finals segle I, en què sembla que l’establiment hauria transformat les seves activitats econòmiques orientant-se cap a la ramaderia. L’assentament és abandonat durant el darrer quart del segle II dC i no es produeix una nova ocupació del Serrat de Can Feu fins a èpoques molt posteriors.</span></span></span></span></p> | 08238-103 | Museu d'Història de Sabadell (Carrer de Sant Antoni n. 13, Sabadell) | <p><span><span><span><span>Les primeres notícies sobre l’existència de restes romanes a l’indret de Can Feu són de l’any 1913, quan Joan Vila Cinca esmentà objectes d’època romana recollits en dos punts diferents de la propietat de Can Feu. Els anys 1964 i 1965 Lluís Mas i Rafael Subirana van prospectar la zona i van destacar la presència d’un paviment i l’abundància de fragments ceràmics en superfície. L’any 1978, després de diverses prospeccions per part d’un grup de col·laboradors del Museu d'Història de Sabadell, es va publicar una primer estudi que situava l’origen de la vil·la en el darrer terç del segle I aC i fins a finals del II principis del III. També es deduïa l’existència d’almenys un forn de ceràmica, i una gran quantitat de terrissa. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El gener de l’any 1987 les obres de construcció d’un polígon industrial al sector de Can Feu van motivar una intervenció arqueològica d’urgència que va ser realitzada pel Servei d’Arqueologia de la Generalitat de Catalunya, i que va finalitzar el gener del 1989. </span></span></span></span></p> <p> </p> | 41.5332642,2.0807263 | 423314 | 4598365 | 08238 | Sant Quirze del Vallès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99880-1031.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99880-1032.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99880-1033.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99880-1034.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99880-1035.jpg | Física | Romà|Ibèric | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic/Cultural | Inexistent | 2025-10-07 00:00:00 | Laura Pinto Font. INSITU SL. | L’indret on es van localitzar les restes arqueològiques ibèriques i romanes a la carena del serrat de Can Feu coincideix amb el sector meridional del jaciment prehistòric de la Bòbila Madurell, al qual està sobreposat. S’utilitza el topònim de Can Feu per al jaciment ibèric i romà i el de la Bòbila Madurell per designar el prehistòric. | 83|81 | 53 | 2.3 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | ||||||
| 99881 | Sitges de Bellaterra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sitges-de-bellaterra | <p><span><span><span><a>DDAA (2024) Catàleg de béns a protegir. Pla d’ordenació urbanística municipal de Sant Quirze del Vallès. Ajuntament de Sant Quirze del Vallès. </a></span></span></span></p> <p><span><span><span><a>GRANADOS, O.; SANMARTÍ, J. (1988): “Les sitges ibèriques de Bellaterra”, Fonaments núm. 7: 115-161.</a></span></span></span></p> <p><span><span><span>SANCHEZ, Miquel (1978). La Cerdanyola prehistòrica i antiga. Col·lecció Història de Cerdanyola, vol. 2.</span></span></span></p> | Segles IV-III aC | En el moment de la seva excavació les sitges estaven ja molt erosionades. Actualment no ens ha estat possible localitzar el jaciment per comprovar-ne l'estat, però a l'Inventari de Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya consta com a conservació regular, i al catàleg de béns a protegir de Sant Quirze del Vallès com a jaciment destruït. | <p><span><span><span>Jaciment ubicat als vessants sud-orientals del turó de Can Camps, molt a la vora de l'antic camí carener de Sant Cugat a Sant Quirze del Vallès. Es tracta de dues grans sitges rodones de cereal excavades a la roca sorrenca, d’uns 2 metres i mig de fondària i aproximadament 2 metres de diàmetre. A l’interior eren plenes de materials ceràmics, amb peces gairebé totes senceres però aïllades: ceràmica fina importada (àtica de vernís negre) però sobretot ceràmica ibèrica a torn – grisa i també oxidada – i a mà. Al Museu d’Història de Sabadell es conserven alguns d’aquests materials. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Les dues sitges es van reomplir de manera simultània, ja que en alguns casos s’ha pogut comprovar que fragments d’una mateixa peça havien estat trobats en tots dos dipòsits. D’altra banda, el conjunt de peces ceràmiques documentat dins les estructures és molt homogeni i va ser dipositat en un període de temps molt curt. Les restes ceràmiques van permetre documentar el jaciment entre finals del segle IV aC i principis del segle III aC. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Dins el conjunt de materials ceràmics trobem vaixella de taula i de cuina, envasos i altres recipients de mida gran, així com pesos de teler i materials de construcció com tovots. Alguns dels fragments recuperats eren de rebuig de forn, signe d’una activitat de fabricació de ceràmica. Tot i que es va prospectar l’entorn del jaciment no es van documentar cap més estructura. Així doncs, devia tractar-se de dipòsits aïllats, sense formar part d’un autèntic “camp de sitges”, fet que es relacionaria amb un tipus de poblament dispers. Tampoc s’ha pogut localitzar el nucli d’hàbitat del qual depenien.</span></span></span></p> | 08238-104 | Al vessant sud de Can Camps, vora el camí antic de Sant Cugat a Sabadell. | <p><span><span><span>Les sitges van ser localitzades l’any 1970 quan Rafael Subirana Ollé, conservador del Museu d’Història de Sabadell, va localitzar restes superficials de ceràmica ibèrica vora l’antic camí carener que porta de Sant Cugat a Sant Quirze. Arran de la troballa un grup de col·laboradors del museu realitzà una excavació en la qual es localitzà una sitja farcida d’un gran nombre de vasos ceràmics de diferents tipus. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 1975 Oriol Granados, conservador del Museu d’Història de la Ciutat de Barcelona, va dur a terme una nova intervenció en què es va documentar una segona sitja excavada a la roca sorrenca, situada a un metre al nord-est de l’anterior, que també havia estat farcida amb gran quantitat de materials ceràmics i algunes restes de fauna. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Als anys noranta les sitges encara eren reconeixibles però han estat malmeses per l’erosió, el camí i l’acció dels senglars. Actualment no han pogut ser identificades.</span></span></span></p> | 41.5099431,2.0796722 | 423198 | 4595777 | 08238 | Sant Quirze del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99881-1062.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99881-1063.jpg | Legal | Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BCIL | 2025-10-07 00:00:00 | Laura Pinto Font. INSITU SL. | El jaciment duu el topònim de Bellaterra per la seva proximitat amb aquest nucli de població. | 81 | 1754 | 1.4 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | |||||
| 99891 | Jaciment paleontològic de Can Feliu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-de-can-feliu-0 | <p><span><span><span><a>DDAA (2024) Catàleg de béns a protegir. Pla d’ordenació urbanística municipal de Sant Quirze del Vallès. Ajuntament de Sant Quirze del Vallès. </a></span></span></span></p> | Jaciment destruït. | <p><span><span><span>Jaciment paleontològic de mamífers del Miocè. Forma part de la mateixa línia que va del Poble Nou a Can Poncic. Està configurat per fàcies geològiques distals i mitjanes del sistema al·luvial d’Olesa - Les Fonts, amb gresos intercalats de trams de lutites de color vermellós o gris i conglomerats polimíctics. Els nivells fossilífers es troben en els trams lutítics i de granulometria més fina. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Al jaciment s’hi van localitzar nombroses espècies de mamífers, entre elles lagomorfs (<em>Prolagus sp</em>.), rosegadors (<em>Monosaulax minutus, stenofiber depereti </em>i<em> hispanomys lavocati</em>), proboscidis (<em>Dinotherium laevius</em>) i mamífers ungulats perissodàctils (<em>Aceratherium simorrense</em>) i artiodàctils (<em>hyotherium soemmeringi, listriodon splendens, micromeryx florensianus </em>i<em> </em>cèrvids indeterminats).</span></span></span></p> <p>Avui en dia tota la zona està urbanitzada; hi ha el centre cívic de la Masia de Can Feliu i cases unifamiliars.</p> | 08238-105 | A l'entorn de la Masia de Can Feliu | <p><span><span><span>La zona de Sant Quirze del Vallès és coneguda pels seus jaciments paleontològics del Miocè rics en restes de grans vertebrats, especialment mamífers, dins la conca del Penedès-Vallès. El primer jaciment, el de la Trinxera del Ferrocarril va ser descobert a principis dels anys 1920 en la construcció de la via de tren; posteriorment es van localitzar els jaciments del Poble Nou de Sant Quirze (1956), Can Feliu (1972), Can Casablanques (1974), Can Ponsic (1979) i especialment Can Feu (1987).</span></span></span></p> <p><span><span><span>A finals dels anys setanta i principis dels vuitanta la zona on s’ubicava el jaciment va ser fortament transformada, ja que la finca de la masia de Can Feliu fou edificada amb la construcció de la urbanització de Sant Quirze Jardí. Malgrat avui en dia el jaciment es considera destruït, se’n protegeix el subsol. </span></span></span></p> | 41.5333025,2.0748978 | 422828 | 4598374 | 08238 | Sant Quirze del Vallès | Fàcil | Dolent | Legal | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Pública | Sense ús | 2025-10-07 00:00:00 | Laura Pinto Font. INSITU SL. | Segons l'Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya, el jaciment també rebia el nom de Can Pagès. Es desconeix la ubicació exacta del jaciment; la fotografia està presa en l'indret que indiquen les coordenades del Catàleg de béns a protegir de Sant Quirze del Vallès. | 1792 | 5.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | |||||||||||
| 99892 | Jaciment paleontològic de Can Casablanques | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-de-can-casablanques | <p><span><span><span>CRUSAFONT PAIRÓ, Miquel; GOLPE POSSE, Juana Mª (1974) Nuevos yacimientos del Terciario Continental del N. E. de España. A “Acta Geologica Hispanica”, núm. 9, pàgs. 81-83.</span></span></span></p> <p><span><span><span><a>DDAA (2024) Catàleg de béns a protegir. Pla d’ordenació urbanística municipal de Sant Quirze del Vallès. Ajuntament de Sant Quirze del Vallès. </a></span></span></span></p> | En el catàleg de béns a protegir de Sant Quirze del Vallès el jaciment consta com a destruït, mentre que en l’Inventari de Patrimoni arqueològic i paleontològic de la Generalitat de Catalunya apareix només com a parcialment destruït. Desconeixem l’estat real del jaciment. | <p><span><span><span>Jaciment paleontològic del Miocè Superio (MN9), configurat per fàcies geològiques del Vallesià superior a Turolià. Es tracta d’una zona de transició lateral de les fàcies mitjanes del sistema al·luvial de Castellar a les fàcies distals del sistema al·luvial de Matadepera.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En les diferents intervencions paleontològiques s’hi van localitzar diversos mamífers: èquids (<em>hipparion catalunicum</em>), rinoceròtids (<em>aceratherium incisivum</em>), proboscidis (<em>mastodont sp.</em>), lagomorfs (<em>prolagus oenigensis</em>), rosegadors (<em>cricetodon sp.</em>) i mamífers ungulats artiodàctils (<em>parachleuastochoerus cruafonti</em>, <em>euprox</em> i <em>micromeryx fluorensianus</em>) i perissodàctils (<em>hipparion catalaunicum, aceratherium bi-tetradactylum-incisivum </em>i<em> dicerorhinus steinheimensis</em>). També s’hi va documentar tortugues (<em>testudo sp</em>.) i gasteròpodes (<em>hèlix sp.</em>). </span></span></span></p> <p>Avui en dia la zona està ocupada per la urbanització i el polígon de Can Casablanques.</p> | 08238-106 | Polígon industrial de Can Casablanques | <p><span><span><span>Als anys setanta del segle passat Miquel Crusafont i Juana Maria Golpe van localitzar i descriure dos jaciments amb troballes de vertebrats fòssils: Can Casablanques I, prop de l’antic cementiri, i Can Casablanques II, a una distància d’uns 100 metres del primer. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 1987 es van començar a urbanitzar els sectors industrials de Can Casablanques i Can Feu, i a causa dels moviments de terres es van fer intervencions preventives en les quals es van descobrir més restes de macrovertebrats que van ser estudiades per Santafé, Casanovas i Llorens de l’Institut de Paleontologia de Sabadell (actual Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont). Donada la riquesa paleontològica dels afloraments miocens del sector de Can Casablanques, tots els jaciments - Can Casablanques I i II i la zona afectada per les obres d'urbanització de 1987 – van ser agrupades en un únic conjunt. </span></span></span></p> <p>El sabadellenc Miquel Crusafont és una de les figures més importants de la paleontologia catalana i espanyola del segle XX. Tot i que desenvolupà investigacions en diferents indrets, va iniciar les seves prospeccions i excavacions a la conca del Vallès-Penedès, contribuint a incrementar notablement el registre paleontològic de la comarca. L’any 1969 es va inaugurar l’Institut Provincial de Paleontologia a Sabadell que avui en dia porta el seu nom.</p> | 41.5408995,2.0733690 | 422709 | 4599219 | 08238 | Sant Quirze del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99892-1052.jpg | Inexistent | Neògen | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Privada | Residencial - productiu | Inexistent | 2025-10-07 00:00:00 | Laura Pinto Font. INSITU SL. | Els nivells geològics fossilífers del jaciment de Can Casablanques tenen continuació amb el de Can Feu; ambdós jaciments només estan separats per l’Autopista C-58.Es desconeix la ubicació exacta i els límits del jaciment; les fotografies estan preses a l'indret on hi havia l'antic cementiri, lloc on van ser localitzades les primeres restes paleontològiques. | 125 | 1792 | 5.3 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | ||||||
| 99893 | Rellotge de sol de Can Pallàs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-pallas | <p><a>DDAA (2024) Catàleg de béns a protegir. Pla d’ordenació urbanística municipal de Sant Quirze del Vallès. Ajuntament de Sant Quirze del Vallès.</a></p> <p>GIHSQ - Grup d’Investigació i Història de Sant Quirze del Vallès (1999). Masies de Sant Quirze del Vallès. Ajuntament de Sant Quirze del Vallès.</p> | Segles XIX-XX | L'estat de conservació del rellotge és bo donat que va ser repintat durant la restauració de la façana. No obstant això, cal tenir en compte que donada l'estètica contemporània del sol que hi apareix, probablement almenys aquest element va ser repintat sense respectar l'original. | <p>Rellotge de sol pintat a una de les façanes laterals de la masia de can Pallàs, orientada al sud. Té forma circular; el contorn, les línies horàries i els números aràbics estan pintats de color gris-verd sobre un fons blanc. Indica les hores i mitges hores. Al pol hi ha dibuixat un sol d'estètica contemporània, probablement repintat sense respectar l'original en la restauració de la façana. Del centre d'aquest element en surt el gnòmon o vareta.</p> | 08238-107 | Avinguda Can Pallars, 68 | <p>Can Pallàs és un antic mas referenciat ja al segle XII, aleshores amb el nom de Can Ramonell. L'edifici actual, però, està molt modificat respecte l'original; el volum on s'ubica el rellotge, de fet, fou afegit posteriorment a manera de cos basilical. </p> <p>La presència de rellotges de sol a la façana era habitual a les masies de Sant Quirze. Aquests elements acostumaven a afegir-se en un moment posterior a la construcció de l’edifici, generalment als segles XVIII o XIX. Es desconeix l'origen concret d'aquest rellotge, però la propietat actual assegura que, donat l'estat de l'element abans de la restauració de la façana, tindria com a mínim 100 anys. </p> | 41.5376311,2.0638710 | 421913 | 4598865 | 08238 | Sant Quirze del Vallès | Sense accés | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99893-1071.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99893-1072.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | BCIL | 2025-10-07 00:00:00 | Laura Pinto Font. INSITU SL. | 119|98 | 47 | 1.3 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | ||||||
| 99895 | Torrent de la Font del Pont | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-de-la-font-del-pont | <p><span><span><span>FRANCH, Martí; COROMINA, Carla (2022) Projecte executiu del camí de la riba del Torrent de la Font del Pont.</span></span></span></p> | <p><span><span><span><span>El Torrent de la Font del Pont és un curs fluvial de curt recorregut d’aproximadament 3 quilòmetres. Prové del parc agrari de Sabadell, creua la zona nord de Sant Quirze i transcorre soterrat els últims 800 metres, des de l’alçada de l’Institut de Sant Quirze fins al parc de can Feliu, on s’uneix al Torrent de la Betzuca. Té les característiques pròpies dels torrents mediterranis: molt engorjat, amb uns talussos molt alts i una vegetació molt frondosa, amb predomini d’alzines, roures, pins i arbusts mediterranis. També hi trobem àlbers, pollancres, llúpol i càrex, propis de riberals i zones humides. Al llarg del seu recorregut el torrent està delimitat, en gran part, per espais oberts - camps agrícoles, àrees de prat i parcs - i bosquets. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El torrent té un alt interès natural donat que actua com a connector ecològic intermunicipal i com a refugi de la biodiversitat local. Hi podem trobar espècies de mamífers com esquirols, teixons, guineus, eriçons i ratpenats. També existeix una gran biodiversitat d’aus que fan estada i nidifiquen en aquest espai com garses, picots verds, gaigs, tudons, mallerengues, mussols i gamarussos.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Actualment un camí pavimentat d’un quilòmetre de recorregut transcorre tot el torrent en paral·lel, des de l'institut de Sant Quirze del Vallès fins a l'escola Lola Anglada. A aquest s’hi sumen 1’7 quilòmetres de camins alternatius que permeten passejar per tot l’espai. Al llarg de l'itinerari hi ha diferents indrets de descans amb bancs de fusta, zones de mirador i panells informatius que proposen, a més, un joc de descoberta. També hi ha una aula de natura a l’aire lliure que ha estat dissenyada perquè els centres educatius la puguin utilitzar. </span></span></span></span></p> | 08238-108 | Espai del torrent comprès entre l'Institut Sant Quirze i l'autopista C-58 | <p><span><span><span><span>L’any 2022 es va projectar el camí de la riba del Torrent de la Font del Pont amb l’objectiu de preservar l’espai natural d’aquest curs fluvial i facilitar-ne l’ús al veïnat, tot mantenint l’equilibri natural. El juliol del 2023 es van iniciar les obres i el maig del 2024 l’itinerari va ser presentat públicament amb uns tallers de natura. D’altra banda, l’Ajuntament també ha desenvolupat una maleta pedagògica que ofereix eines per a realitzar projectes educatius relacionats amb el coneixement del medi natural del municipi i donar a conèixer els valors naturals del refugi de biodiversitat del Torrent de la Font del Pont.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L’adequació del camí de riba s’emmarca dins el projecte de Pla especial del Parc dels Torrents, aprovat inicialment el març del 2025. Aquest comprèn unes 92 ha i inclou la gran majoria de rieres i torrents del municipi. El pla té com a objectiu preservar l’espai natural dels cursos fluvials presents en l’àmbit urbà i periurbà i ampliar el sistema d’espais lliures per a l’ús públic de la ciutadania. </span></span></span></span></p> | 41.5386356,2.0695281 | 422386 | 4598972 | 08238 | Sant Quirze del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99895-1082.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99895-1083.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99895-1084.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99895-1085.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99895-1086.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | Inexistent | 2025-10-07 00:00:00 | Laura Pinto Font. INSITU SL. | 2153 | 5.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | ||||||||||
| 99897 | Placa d'homenatge a Joan Vila Puig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-dhomenatge-a-joan-vila-puig | <p><a>DDAA (2024) Catàleg de béns a protegir. Pla d’ordenació urbanística municipal de Sant Quirze del Vallès. Ajuntament de Sant Quirze del Vallès.</a></p> | <p>Placa de bronze rectangular i horitzontal ubicada a la dreta de la façana de la Casa de Cultura Vila Puig, entre la planta baixa i el primer pis. </p> <p>A la cantonada superior dreta de la placa hi ha un relleu enfonsat, de forma circular, que representa la cara de Joan Vila Puig de perfil, mirant a l'esquerra. Al costat d'aquest relleu hi ha la següent inscripció, gravada en lletres majúscules i escrita en castellà: 'EN ESTA CASA NACIÓ / EL DÍA 10 DE NOVIEMBRE DE 1890 / JUAN VILA PUIG / GLORIOSO PINTOR DE SU TIERRA / Y DE SU TIEMPO'. A la part inferior de la placa, sota el relleu, segueix la inscripció: 'SU PUEBLO NATAL TESTIMONIA / AQUI ADMIRACION Y CARIÑO / AL GRAN ARTISTA / 14 OCTUBRE 1945'.</p> | 08238-109 | Carrer Vila Puig, nº45 | <p>El 10 de novembre de l’any 1890 Joan Vila Puig va néixer en aquesta casa ubicada al número 43 del que aleshores era el carrer Major de la vila. Hi va viure fins als catorze anys, moment en què la família es va traslladar a Sabadell.</p> <p>L’any 1945 Sant Quirze va retre un homenatge a Vila Puig, el seu veí més il·lustre, donant el seu nom al carrer Major i col·locant aquesta placa commemorativa a la façana de la casa on va néixer. El desembre de l’any 1999 l’Ajuntament va comprar l’edifici, aleshores propietat de la família de Joan Vila Puig, amb el compromís de rehabilitar-la respectant algunes de les estances originals i d'ubicar-hi un equipament cultural. L’any 2005 va obrir la Casa de Cultura Vila Puig, un espai dedicat a fer divulgació de l’obra pictòrica del pintor des de la seva casa natal així com a donar a conèixer com era una casa rural de finals del segle XIX. A més, les plantes superiors estan habilitades per acollir tot tipus d’exposicions artístiques i per realitzar actes i activitats culturals.</p> | 41.5340061,2.0794221 | 423206 | 4598449 | 1945 | 08238 | Sant Quirze del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99897-1092.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | BCIL | 2025-10-08 00:00:00 | Laura Pinto Font. INSITU SL. | 98 | 47 | 1.3 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | |||||||
| 99899 | Font de Can Corbera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-corbera | <p>DDAA (2024) Catàleg de béns a protegir. Pla d’ordenació urbanística municipal de Sant Quirze del Vallès. Ajuntament de Sant Quirze del Vallès.</p> <p>DDAA (2024) Catàleg de masies i cases rurals. Pla d’ordenació urbanística municipal de Sant Quirze del Vallès. Ajuntament de Sant Quirze del Vallès.</p> <p>GIHSQ - Grup d’Investigació i Història de Sant Quirze del Vallès (1999). Masies de Sant Quirze del Vallès. Ajuntament de Sant Quirze del Vallès.</p> <p>TRAVESSA, Artur (1998). Fonts i masies, naturalment de Les Fonts. Ajuntament de Sant Quirze del Vallès.</p> | La font va quedar afectada pels aiguats del 1962. L’any 2010 es va reconstruir amb materials iguals als originals per part de l’Ajuntament de Sant Quirze, la Companyia d’Aigües de les Fonts i l’Associació de Defensa Forestal (ADF), amb l’acord de la família propietària de la finca.La font està parcialment envaïda per vegetació i presenta herbes i fulles seques acumulades, fet que indica manca de manteniment. | <p><span><span><span>Font tradicional d’obra. L’estructura principal està formada per un mur frontal de maó vist que presenta un arc de mig punt decoratiu al centre; al seu interior hi ha la sortida d’aigua que actualment funciona amb una aixeta de polsador. El mur queda protegit per una coberta a dues aigües feta de teules, sostinguda per una estructura triangular de fusta. Al vèrtex d’aquesta estructura hi ha un petit rètol, també de fusta, amb l’any de construcció de la font: “1888”. A la part superior esquerra del mur s’hi pot veure una altre cartell amb la inscripció “FONT CAN CORBERA”.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La font es troba dins d’un recinte enfonsat respecte el nivell del sòl, delimitat per murs laterals també de maó que segueixen el pendent del terreny, i que formen una planta rectangular. A l’interior d’aquest clos hi ha dos bancs d’obra, un a cada lateral. </span></span></span></p> | 08238-110 | Finca de can Corbera | <p><a>La font de Can Corbera està situada molt pròxima a la masia del mateix nom, de la qual dista només uns 100 metres. Donada la seva llunyania al nucli urbà de Sant Quirze (la casa està situada al costat de la carretera de Rubí a Terrassa, molt a prop del barri de les Fonts) la masia de Can Corbera és força desconeguda per la majoria dels seus veïns i veïnes, i encara més la seva font, avui en dia de molt difícil accés.</a></p> <p>La font va ser construïda l'any 1888, unes dècades després de la reconstrucció de la masia; aquesta havia estat incendiada i destruïda l’any 1809, en el context de la Guerra del Francès, quan les tropes napoleòniques van envair la ciutat de Terrassa i la seva rodalia. D<span><span><span>urant molts anys va ser un lloc de trobada i de celebracions de la població de la zona.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A causa dels aiguats de 1962 la font va quedar enrunada. L'any 2010 es va reconstruir, respectant els materials originals, però avui en dia està abandonada: no hi ha signes de manteniment i l'estat emboscat del camí fa difícil poder trobar-la i accedir-hi. </span></span></span></p> | 41.5176078,2.0395407 | 419859 | 4596665 | 1888 | 08238 | Sant Quirze del Vallès | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99899-1011.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99899-1012.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99899-1013.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99899-1014.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2025-10-07 00:00:00 | Laura Pinto Font. INSITU SL. | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | ||||||
| 99953 | Forn Valls Graells | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-valls-graells | <p>DDAA (2024) Catàleg de béns a protegir. Pla d’ordenació urbanística municipal de Sant Quirze del Vallès. Ajuntament de Sant Quirze del Vallès.</p> | Finals segle XIX | Part de la façana (la planta baixa) va ser repintada fa un parell d'anys | <p><span><span><span><span><span><span>Casa entre mitgeres de planta baixa i un pis i coberta a doble vessant de teula àrab amb carener paral·lel a la façana.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La planta baixa té, a la dreta, una finestra protegida amb una reixa i al centre i a l'esquerra dues portes: una d’accés a l’habitatge i l’altra al forn tal i com indica el rètol de la llinda, on llegim “Panaderia”. El primer pis està definit per dues obertures amb persiana de llibret que estan emmarcades per una senzilla motllura i unides per una balconada sostinguda per mènsules decorades. El balcó té una cornisa motllurada que continua per la façana separant els dos nivells, que també queden diferenciats pels colors de la façana: la planta baixa està pintada de color mostassa, amb un sòcol granat, mentre que el primer pis presenta una tonalitat salmó. L’edifici està rematat per un ràfec motllurat amb mènsules decoratives. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Pel que fa a l’interior de l’establiment, conserva la seva estructura tradicional i diversos elements originals dels anys 50: l'enrajolat del terra, el mostrador de marbre blanc, un armari o una bàscula. </span></span></span></span></span></span></p> | 08238-111 | Carrer Nou, núm. 41 | <p><span><span><span>El forn Valls és el comerç en actiu més antic del municipi: data del 1887, quan Josep Solé va obrir un forn al número 41 del carrer Nou. L’any 1955 el matrimoni Josep Maria Valls i Conxita Graells va comprar l’establiment per continuar amb l’activitat familiar, que ja tenia tradició al sector donat que els pares de tots dos havien estat forners: uns a Sant Martí Sesgueioles (Anoia) i els altres a Sant Llorenç Savall i Sabadell (Vallès Occidental). Avui en dia la segona generació de la família continua amb el negoci.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Malgrat que el procediment d’elaboració del pa s’ha anat mecanitzant, l’establiment segueix utilitzant el sistema tradicional i, per tant, una part important del treball es continua realitzant de manera artesanal. </span></span></span></p> | 41.5314739,2.0823792 | 423450 | 4598164 | 08238 | Sant Quirze del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99953-1111_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99953-1112_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99953-1113.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99953-1114.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | BPU | 2025-10-07 00:00:00 | Laura Pinto Font. INSITU SL. | 119|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | ||||||
| 99975 | Edificis Plaça de la Vila 10 i 11 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edificis-placa-de-la-vila-10-i-11 | <p><span><span><span>DDAA (2024) Catàleg de béns a protegir. Pla d’ordenació urbanística municipal de Sant Quirze del Vallès. Ajuntament de Sant Quirze del Vallès. </span></span></span></p> <p><span><span><span>GIHSQ - Grup d’Investigació i Història de Sant Quirze del Vallès (2021) L’Abans. Sant Quirze del Vallès. Recull gràfic del 1878-1975. Editorial Efadós.</span></span></span></p> | XX | <p>Conjunt format per dos edificis entre mitgeres de composició simètrica, amb planta baixa i un pis. Tots dos presenten un potent ràfec superior que remata el coronament, amb una lleugera elevació al tram central que configura un perfil geomètric escalonat, recordant les formes del coronament de l’antic edifici del Sindicat Agrícola, situat a la mateixa plaça. A la planta baixa, l’edifici núm. 10 mostra una porta d’accés centrada i dos finestrals amb reixa, mentre que el núm. 1 disposa de dues portes i una finestra també enreixada. A la planta pis, el núm. 10 presenta dues obertures unificades per una balconada amb barana metàl·lica, mentre que el núm. 11 combina un balcó individual i una finestra. Les façanes estan arrebossades i pintades de forma homogènia, mantenint la unitat estètica del conjunt, i reforçant la continuïtat visual amb els edificis veïns.</p> | 08238-112 | Plaça de la Vila 10 i 11 | <p>Edificis d'inicis del segle XX. <span><span><span><span>Les dues cases estan situades en plena Plaça de la Vila, que formava part del nucli primigeni de població, construït a l’entorn de l’església. Els edificis presenten l'arquitectura tradicional i modesta de Sant Quirze, engolits pels edificis contemporanis de la ciutat actual.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>La plaça de la Vila va ser, durant segles, el punt neuràlgic de la vida del poble, lloc de trobada i escenari de reunions i celebracions. Com que antigament la majoria de festes tenien connotacions religioses, davant l’església era el millor lloc ideal per dur-les a terme. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Al llarg de la història la plaça, que als anys 20 apareix com a 'Plaza de la Constitución' i durant la dictadura franquista va ser la 'Plaza del Caudillo', ha anat canviant el seu aspecte. A principis dels anys vint s’hi va construir l’edifici del Sindicat Agrícola, ubicat just al costat d’aquestes dues cases. </span></span></span>També en aquella època, la plaça va ser objecte d’una important remodelació: es va regularitzar el paviment, que fins aleshores presentava una forta inclinació, per tal de deixar-lo horitzontal. Aquesta intervenció va generar un desnivell amb les edificacions preexistents, com l’església i algunes cases. Per adaptar-s’hi, es van haver de construir escalinates tant a l’entrada de l’església com a diverses façanes, com és el cas de l’edifici situat al costat de l’Ajuntament, on encara es poden observar.<span><span><span> </span></span></span></p> <p><span><span><span>Antigament al bell mig de la plaça hi havia una font, element de gran importància quan no hi havia aigua corrent a les cases. Als anys 70, quan la plaça es va asfaltar i va començar el trànsit rodat, va ser retirada. </span></span></span></p> | 41.5330152,2.0805801 | 423301 | 4598338 | 08238 | Sant Quirze del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99975-1122.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99975-1123.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99975-1124.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | BPU | 2025-10-09 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Aquests edificis, en alguna documentació, figuren com a Plaça de la Vila núm. 5 i 7. En una revisió del carrer que afecta aquest costat de la plaça juntament amb els edificis que es trobaven a l'inici del carrer Anselm Clavé, s'ha renumerat amb els números 10 i 11. | 98 | 46 | 1.2 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | ||||||
| 99976 | Plaça de la Vila 4, 5 i 6 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-de-la-vila-4-5-i-6 | <p><span><span><span><span>DDAA (2024) Catàleg de béns a protegir. Pla d’ordenació urbanística municipal de Sant Quirze del Vallès. Ajuntament de Sant Quirze del Vallès.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>GIHSQ - Grup d’Investigació i Història de Sant Quirze del Vallès (2021) L’Abans. Sant Quirze del Vallès. Recull gràfic del 1878-1975. Editorial Efadós.</span></span></span></p> | XX | <p>Conjunt format per tres edificis d’habitatge entre mitgeres i cantoneres. Conformen un front de façana unitari al tram inicial del carrer Anselm Clavé amb finestres quadrangulars i línies rectes. Tots tres edificis compten amb planta baixa i un pis, ràfec senzill i carener paral·lel a la línia de façana. L’edifici del núm. 4, situat en cantonada, disposa d’una porta i una finestra a la planta baixa i dues petites finestres al pis superior. El núm. 5, entre mitgeres, manté el mateix esquema però amb dues petites obertures al pis. El núm. 6, també cantoner, presenta una porta i una finestra a la planta baixa i una sola finestra petita al pis superior. Les façanes estan arrebossades i pintades de color cru (4 i 5), sense elements ornamentals destacats.</p> | 08238-113 | Plaça de la Vila 4, 5 i 6 | <p>Construïts possiblement a inicis de segle XX, aquest conjunt d’habitatges conserva el caràcter tradicional i d'estil modest, inserits en un tram de la plaça que manté la traça històrica del nucli.</p> <p><span><span><span>Antigament el traçat del carrer Anselm Clavé seguia fins a l'Avinguda Pau Casals i era la continuació del vial d’entrada al poble des de la carretera de Rubí. La plaça actual que ha desdibuixat el carrer és fruit de la remodelació de principis dels anys 2000 de l’entorn de l’església i de la Torre Gran - que va ser enderrocada - i els seus horts, que havien estat un gran espai verd al mig del poble.</span></span></span></p> | 41.5329138,2.0810643 | 423341 | 4598326 | 08238 | Sant Quirze del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99976-1132.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99976-1133.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99976-1134.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99976-1135.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99976-1136.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99976-1137.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | BPU | 2025-10-07 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Aquests edificis, en alguna documentació, figuren com a c/ Anselm Clavé núm. 4, 5 i 6. En una revisió del carrer que afecta aquest costat de la plaça juntament amb els edificis que es trobaven a la Plaça, s'ha mantingut els números traslladant-se a la Plaça de la Vila, però fet que ha obligat a la renumeració d'algun altre edifici, com els de la Plaça de la Vila 5 i 7, que ara són, 10 i 11. | 98 | 46 | 1.2 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | ||||||
| 99977 | Carrer Pompeu Fabra, 3 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-pompeu-fabra-3 | <p><span><span><span><span>DDAA (2024) Catàleg de béns a protegir. Pla d’ordenació urbanística municipal de Sant Quirze del Vallès. Ajuntament de Sant Quirze del Vallès.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>GIHSQ - Grup d’Investigació i Història de Sant Quirze del Vallès (2021) L’Abans. Sant Quirze del Vallès. Recull gràfic del 1878-1975. Editorial Efadós.</span></span></span></p> | XX | <p>Edifici unifamiliar entre mitgeres de planta baixa i un pis, amb ràfec senzill i coberta de carener paral·lel a la façana. La composició de la façana és vertical i simètrica, amb la porta d’accés i un finestral allargat a la planta baixa, i un únic balcó central al pis superior, alineat verticalment amb l’accés. El balcó presenta una barana de ferro forjat i la façana està arrebossada i pintada. Presenta un sòcol de lloses de pedra.</p> | 08238-114 | Carrer Pompeu Fabra, 3 | <p><span><span><span>Construït a inicis del segle XX, aquest edifici constitueix un testimoni de l’arquitectura popular de Sant Quirze durant aquest període, tant per les seves dimensions com per la seva tipologia</span></span></span>. A banda i banda de l’edifici hi ha restes de transformacions recents: una de les cases adjacents ja ha estat enderrocada i l’altra, de característiques similars, disposa de permís d’enderroc segons el catàleg de bens a protegir de 2024.</p> <p><span><span><span>El carrer Pompeu Fabra, paral·lel al carrer Major (actual Vila Puig), és un dels que configuren el nucli històric de Sant Quirze. En el Pla parcial de l’any 1923, obra de l’arquitecte municipal Josep Renom, el carrer apareix amb el nom de San Quirico, que s’allargava per l’actual carrer Montserrat. Posteriorment, durant la dictadura franquista, va ser anomenat carrer del general Aranda.</span></span></span></p> | 41.5322542,2.0811367 | 423347 | 4598252 | 08238 | Sant Quirze del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99977-1141.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99977-1142.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99977-1143.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2025-10-07 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | 119|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | |||||||
| 99978 | Carrer Sant Isidre,16 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-sant-isidre16 | <p><span><span><span><span>DDAA (2024) Catàleg de béns a protegir. Pla d’ordenació urbanística municipal de Sant Quirze del Vallès. Ajuntament de Sant Quirze del Vallès.</span></span></span></span></p> | XX | <p>Edifici unifamiliar de planta baixa, amb coberta a dues aigües i carener perpendicular a la façana. El ràfec forma un coronament triangular a mode de frontó, amb una obertura central de ventilació de forma ovalada, resolta amb trencallum ceràmic. La façana presenta una composició horitzontal estructurada en cinc obertures: porta d’accés descentrada, flanquejada per una finestra a la dreta i dues finestres a l’esquerra, totes elles rectangulars i protegides amb reixes de forja. Una motllura horitzontal separa la part inferior de l’edifici del coronament i incorpora decoracions geomètriques de ventilació a banda i banda del frontó. El parament és arrebossat i pintat, amb sòcol de protecció que resol el desnivell del carrer. L'edifici disposa d'un pati que hauria pogut tenir funcions d'hort domèstic. </p> | 08238-115 | Carrer Sant Isidre, 16 | <p><span><span><span>Construït a inicis del segle XX, aquest edifici constitueix un testimoni de l’arquitectura popular de Sant Quirze durant aquest període, tant per les seves dimensions com per la seva tipologia.</span></span></span></p> | 41.5322522,2.0806043 | 423302 | 4598253 | 08238 | Sant Quirze del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99978-1151.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99978-1152.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99978-1153.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2025-10-07 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | 119|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | |||||||
| 99979 | Casa de la Bruixa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-la-bruixa | <p><span><span><span><span>DDAA (2024) Catàleg de béns a protegir. Pla d’ordenació urbanística municipal de Sant Quirze del Vallès. Ajuntament de Sant Quirze del Vallès.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>GIHSQ - Grup d’Investigació i Història de Sant Quirze del Vallès (2021) L’Abans. Sant Quirze del Vallès. Recull gràfic del 1878-1975. Editorial Efadós.</span></span></span></p> | XIX-XX | <p>Edifici de planta baixa i pis parcial, de petites dimensions amb annex auxiliar. Es tracta d’una construcció de factura popular, amb paraments de pedra amb un arrebossats de textura molt rugosa, amb tonalitats terroses, que li confereixen un aspecte singular i poc habitual dins el teixit urbà. La coberta és a dues aigües amb carener paral·lel al carrer, acabada amb teula àrab i amb elements ornamentals simples com les filades de pedres al coronament del mur lateral. L'accés principal és d’arc escarser, amb porta metàl·lica. Al pis s’hi obre una petita finestra emmarcada.</p> | 08238-116 | Carrer Sant Isidre, 21 | <p>Antigament aquesta casa va ser ca les Laietes, però també era coneguda amb el sobrenom de la casa de la Bruixa ja que allà la Maria de les Laietes hi tirava les cartes. Per aquest motiu era freqüent veure gent esperant a fora el carrer. A principis del 2000 l'edifici va ser ocupat per l'entitat quirzetenca 'Peña Motera Kilómetro Zero, tal i com indica el cartell de damunt de la porta. </p> <p><span><span><span>El tram del carrer Sant Isidre on s'ubica aquesta casa, que condueix a la plaça de l'Ajuntament, és més estret que el tram des del carrer Pompeu Fabra en avall. Aquest fet reflecteix la manca d’ordenació que hi havia antigament en la disposició dels carrers, amb una geometria irregular del centre històric fruit d’un creixement poc controlat i una urbanització anàrquica. </span></span></span></p> | 41.5327748,2.0807143 | 423312 | 4598310 | 08238 | Sant Quirze del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99979-1161.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99979-1162.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99979-1163.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99979-1164.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Lúdic/Cultural | BPU | 2025-10-08 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | 119|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | |||||||
| 99980 | Carrer Barcelona, 73 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-barcelona-73 | <p><span><span><span>DDAA (2024) Catàleg de béns a protegir. Pla d’ordenació urbanística municipal de Sant Quirze del Vallès. Ajuntament de Sant Quirze del Vallès. </span></span></span></p> <p>GIHSQ - Grup d’Investigació i Història de Sant Quirze del Vallès (2021) L’Abans. Sant Quirze del Vallès. Recull gràfic del 1878-1975. Editorial Efadós.</p> | XX | <p>Torre d’estiueig situada en parcel·la aïllada i enjardinada, amb façanes orientades als quatre vents. L’edifici, de planta rectangular, consta de planta baixa i dos pisos i presenta un cos adjacent lateral que forma part de la volumetria general. La coberta és de teula àrab a dues aigües, amb ràfec prominent i carener paral·lel a la façana principal. Les obertures es disposen de manera irregular, fet que li confereix una composició asimètrica. A la planta baixa, una de les façanes incorpora una tribuna poligonal i un porxo d’accés al jardí. A la planta segona, destaca un balcó amb balustrada clàssica sobre la tribuna. Sota el carener es dibuixen tres finestrons geminats verticals. </p> | 08238-117 | Carrer Barcelona, 73 | <p><span>Sant Quirze era lloc d’estiueig per a les famílies burgeses de Sabadell i, a partir de l’arribada del tren elèctric l’any 1921, també per a la gent de Barcelona. Aleshores es va iniciar la construcció d’habitatges de segona residència i el tipus de torre familiar va proliferar. </span></p> <p><span><span><span>El creixement es preveia tan ràpid que obligava a la realització d’un Pla Parcial, que va ser redactat l’any 1923 per Josep Renom i Costa, des d’aleshores nomenat arquitecte municipal. El carrer Barcelona, on s'ubica aquesta casa, és un dels que es va projectar juntament amb l’avinguda Antoni Gaudí i els carrers Pladellorens i Santiago Rusiñol, entre d’altres. </span></span></span></p> | 41.5336567,2.0818327 | 423406 | 4598408 | 08238 | Sant Quirze del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99980-1172.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99980-1173.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99980-1174.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99980-99980-11752.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99980-1176.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2025-10-07 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | 98 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | |||||||
| 99981 | Edificis 7, 9 i 11 del Carrer Sant Josep | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edificis-7-9-i-11-del-carrer-sant-josep | <p><span><span><span><span>DDAA (2024) Catàleg de béns a protegir. Pla d’ordenació urbanística municipal de Sant Quirze del Vallès. Ajuntament de Sant Quirze del Vallès.</span></span></span></span></p> <p>GIHSQ - Grup d’Investigació i Història de Sant Quirze del Vallès (2021) L’Abans. Sant Quirze del Vallès. Recull gràfic del 1878-1975. Editorial Efadós.</p> | XX | <p>Conjunt de tres habitatges amb una arquitectura pràcticament simètrica. Els habitatges característics entre mitgeres i de planta baixa presenten façanes planes on es repeteix l’esquema compositiu basat en una porta central flanquejada per dues finestres, sovint protegides amb reixa. Els tres edificis presenten variants ornamentals discretes, com cornises amb dentellons, trencallums ceràmics o obertures de ventilació. El ràfec perpendicular a façana, el sòcol diferenciador i el manteniment del parament arrebossat són elements comuns que reforcen la percepció d’unitat arquitectònica.</p> | 08238-118 | Carrer Sant Josep, número 7, 9 i 11 | <p><span><span><span>Construït a mitjans del segle XX, aquest edifici constitueix un testimoni de l’arquitectura popular de Sant Quirze durant aquest període, tant per les seves dimensions com per la seva tipologia.</span></span></span> El conjunt d’habitatges conserva el caràcter tradicional i d'estil modest, inserits en un tram del carrer que manté la traça històrica del nucli.</p> <p><span><span><span>A principis dels anys 20, amb l'arribada del tren elèctric, Sant Quirze va iniciar el seu primer gran creixement. Aquest es preveia tan ràpid que va obligar a la realització d’un Pla Parcial, redactat l’any 1923 per qui va ser nomenat aleshores arquitecte municipal, Josep Renom i Costa. L'actual carrer Sant Josep, on s'ubica aquest conjunt de cases, estava previst en el pla i significava la continuació del carrer Nou fins al carrer de Pladellorens. Inicialment no tenia nom assignat (els carrers nous van ser identificats amb lletres), cosa que es va fer anys més tard. </span></span></span></p> | 41.5313602,2.0812279 | 423354 | 4598153 | 08238 | Sant Quirze del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99981-1181.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99981-1182.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99981-1183.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99981-1184.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99981-1185.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | BPU | 2025-10-07 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | 119|98 | 46 | 1.2 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | |||||||
| 99982 | Carrer Montserrat, 13 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-montserrat-13 | <p><span><span><span><span>DDAA (2024) Catàleg de béns a protegir. Pla d’ordenació urbanística municipal de Sant Quirze del Vallès. Ajuntament de Sant Quirze del Vallès.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>GIHSQ - Grup d’Investigació i Història de Sant Quirze del Vallès (2021) L’Abans. Sant Quirze del Vallès. Recull gràfic del 1878-1975. Editorial Efadós.</span></span></span></p> | XX | <p>Habitatge entre mitgeres i de planta baixa única i en disposició rectangular. Les obertures de la façana són asimètriques. La porta d’accés, de fusta i amb detall de reixat, se situa a la dreta, i a l’esquerra s’hi obre una finestra rectangular amb barana metàl·lica. El coronament superior està definit per un perfil geomètric, amb una elevació central trapezoidal i una decoració romboidal en relleu que el centra visualment. Sota la línia de cornisa, que separa el cos principal del coronament, s’obren dues petites obertures decoratives, probablement amb funció de ventilació i de relleu estètic. El parament està arrebossat i pintat, amb un sòcol de revestiment ceràmic.</p> | 08238-119 | Carrer Montserrat, 13 | <p>Construït possiblement a inicis de segle XX, aquest habitatge conserva el caràcter tradicional i d'estil modest, inserits en un tram del carrer que manté la traça històrica del nucli.</p> <p>El carrer Montserrat és un dels que configuren el nucli històric de Sant Quirze. En el Pla parcial de l’any 1923, obra de l’arquitecte municipal Josep Renom, el carrer apareix amb el nom de San Quirico, que s’allargava per l’actual carrer Pompeu Fabra, paral·lel a l'antic carrer Major. Posteriorment, durant la dictadura franquista, va ser anomenat carrer del general Aranda.</p> | 41.5321528,2.0822673 | 423441 | 4598240 | 08238 | Sant Quirze del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99982-1192.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99982-1193.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2025-10-07 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Estilísticament, és similar al número 29 del mateix carrer. | 98 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | ||||||
| 99983 | Carrer Montserrat, 29 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-montserrat-29 | <p><span><span><span><span>DDAA (2024) Catàleg de béns a protegir. Pla d’ordenació urbanística municipal de Sant Quirze del Vallès. Ajuntament de Sant Quirze del Vallès.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>GIHSQ - Grup d’Investigació i Història de Sant Quirze del Vallès (2021) L’Abans. Sant Quirze del Vallès. Recull gràfic del 1878-1975. Editorial Efadós.</span></span></span></p> | XX | <p>Habitatge entre mitgeres i de planta baixa única. Disposa de porta d’accés a la dreta i una finestra rectangular a l’esquerra, amb reixa metàl·lica i brancals emmarcats en pedra artificial o revestiment monocapa amb textura granítica. El coronament de la façana presenta un perfil geomètric sinuós, amb una elevació central i un motiu romboidal decoratiu en relleu. Aquest perfil recorda solucions similars que trobem al núm. 13 del mateix carrer Montserrat. Just per sota del coronament, una cornisa simple separa el cos principal de la façana, on s’obren dues petites obertures decoratives amb trencallums ceràmics de formes circulars i rectangulars. El parament és llis, arrebossat i pintat, i el sòcol està resolt amb acabat granític.</p> | 08238-120 | Carrer Montserrat, 29 | <p>Construït, possiblement, a inicis de segle XX, aquest habitatge conserva el caràcter tradicional i d'estil modest, inserits en un tram del carrer que manté la traça històrica del nucli.</p> <p>El carrer Montserrat és un dels que configuren el nucli històric de Sant Quirze. En el Pla parcial de l’any 1923, obra de l’arquitecte municipal Josep Renom, el carrer apareix amb el nom de San Quirico, que s’allargava per l’actual carrer Pompeu Fabra, paral·lel a l'antic carrer Major. Posteriorment, durant la dictadura franquista, va ser anomenat carrer del general Aranda.</p> | 41.5321734,2.0817254 | 423396 | 4598243 | 08238 | Sant Quirze del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99983-1201.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99983-1202.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2025-10-08 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | 119|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | |||||||
| 100022 | Carrer Pi i Maragall, 50 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-pi-i-maragall-50 | <p><span><span><span><span>DDAA (2024) Catàleg de béns a protegir. Pla d’ordenació urbanística municipal de Sant Quirze del Vallès. Ajuntament de Sant Quirze del Vallès.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>GIHSQ - Grup d’Investigació i Història de Sant Quirze del Vallès (2021) L’Abans. Sant Quirze del Vallès. Recull gràfic del 1878-1975. Editorial Efadós.</span></span></span></p> | XX | <p>Edifici entre mitgeres de planta baixa, concebut originalment com a magatzem o garatge. El coronament de façana adopta una composició geomètrica esglaonada, amb una part central més elevada que incorpora una cartel·la romboidal on s’hi llegeix clarament la data “1946”. Aquesta part superior es separa de la resta del parament mitjançant una cornisa contínua, on es disposen motius decoratius de maó. La porta d’accés és de grans dimensions, de fusta, amb tractament de portó plegable, i el conjunt conserva l’estructura original.</p> | 08238-121 | Carrer Pi i Maragall, 50 | <p>Aquest edifici es tracta d’una construcció senzilla però representativa de l’arquitectura industrial dels anys quaranta, concretament de l'any 1946.</p> <p>El carrer on s'ubica l'edifici forma part del nucli històric de Sant Quirze. Abans de l'expansió contemporània el carrer Pi i Margall era un dels que limitava el nucli, juntament amb els carrers San Quirico (actuals Pompeu Fabra i Montserrat) i Sabadell i l'avenida Primero de Mayo (actual Pau Casals). <span><span><span>Durant la dictadura franquista va anomenar-se carrer del Alcázar de Toledo.</span></span></span></p> | 41.5310214,2.0822887 | 423442 | 4598115 | 08238 | Sant Quirze del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/100022-1211.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/100022-1212.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/100022-1213.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | BPU | 2025-10-07 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | 119|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | |||||||
| 100023 | Carrer Pi i Maragall, 47 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-pi-i-maragall-47 | <p><span><span><span><span>DDAA (2024) Catàleg de béns a protegir. Pla d’ordenació urbanística municipal de Sant Quirze del Vallès. Ajuntament de Sant Quirze del Vallès.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>GIHSQ - Grup d’Investigació i Història de Sant Quirze del Vallès (2021) L’Abans. Sant Quirze del Vallès. Recull gràfic del 1878-1975. Editorial Efadós.</span></span></span></p> | XX | El sòcol presenta descamació en l'arrebossat. | <p>Habitatge unifamiliar de planta baixa, situat entre mitgeres de planta rectangular amb pati a la part posterior del carrer. La façana s’organitza mitjançant dues úniques obertures: a la dreta, la porta d’entrada, que conserva la fusteria original, i a l’esquerra, un finestral protegit amb reixa metàl·lica. La part superior de la porta i de la finestra està emmarcada per una motllura decorativa que descansa sobre l'aplic de quatre rajoletes ceràmiques. . La façana es corona amb una cornisa superior, formada per una doble motllura entre la qual s’hi disposen dues petites obertures decoratives de ventilació.</p> | 08238-122 | Carrer Pi i Maragall, 47 | <p>Construït, possiblement, a inicis de segle XX, aquest habitatge conserva el caràcter tradicional i d'estil modest, inserit en un tram del carrer que manté la traça històrica del nucli.</p> <p>El carrer on s'ubica l'edifici forma part del nucli històric de Sant Quirze. Abans de la seva expansió contemporània, el carrer Pi i Margall era un dels que limitava el nucli juntament amb els carrers San Quirico (actuals Pompeu Fabra i Montserrat) i Sabadell i l'avenida Primero de Mayo (actual Pau Casals). Durant la dictadura franquista va anomenar-se carrer del Alcázar de Toledo.</p> | 41.5309113,2.0823462 | 423446 | 4598102 | 08238 | Sant Quirze del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/100023-1221.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/100023-1222.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/100023-1223.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/100023-1224.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2025-10-07 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | 119|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | ||||||
| 100024 | Carrer Pi i Maragall, 40 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-pi-i-maragall-40 | <p><span><span><span><span>DDAA (2024) Catàleg de béns a protegir. Pla d’ordenació urbanística municipal de Sant Quirze del Vallès. Ajuntament de Sant Quirze del Vallès.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>GIHSQ - Grup d’Investigació i Història de Sant Quirze del Vallès (2021) L’Abans. Sant Quirze del Vallès. Recull gràfic del 1878-1975. Editorial Efadós.</span></span></span></p> | XX | <p>Habitatge unifamiliar entre mitgeres i de planta baixa, que es diferencia d’altres edificis del mateix carrer per la presència d’un petit espai frontal tancat amb una reixa metàl·lica que actua com a pati d’accés i separació de la línia de façana. El coronament de la façana és l’element més característic de l’edifici: presenta un perfil sinuós i rematat amb pinacles. La façana presenta dues obertures principals: una porta d’accés elevada amb graó, de fusteria renovada però integrada, i una finestra lateral protegida amb reixa, totes dues inserides en un parament llis. També incorpora elements ornamentals menors, com els petits forats de ventilació decoratius sota la cornisa.</p> | 08238-123 | Carrer Pi i Maragall, 40 | <p>Construït, possiblement, a inicis de segle XX, aquest habitatge conserva el caràcter tradicional i d'estil modest, inserit en un tram del carrer que manté la traça històrica del nucli.</p> <p><span><span><span>El carrer on s'ubica l'edifici forma part del nucli històric de Sant Quirze. Abans de la seva expansió contemporània, el carrer Pi i Margall era un dels que limitava el nucli juntament amb els carrers San Quirico (actuals Pompeu Fabra i Montserrat) i Sabadell i l'avenida Primero de Mayo (actual Pau Casals). Durant la dictadura franquista va anomenar-se carrer del Alcázar de Toledo.</span></span></span></p> | 41.5310676,2.0826696 | 423473 | 4598120 | 08238 | Sant Quirze del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/100024-1231.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/100024-1232.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/100024-1233.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2025-10-07 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | 119|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | |||||||
| 100025 | Carrer Pi i Maragall, 35-37-39 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-pi-i-maragall-35-37-39 | <p><span><span><span><span>DDAA (2024) Catàleg de béns a protegir. Pla d’ordenació urbanística municipal de Sant Quirze del Vallès. Ajuntament de Sant Quirze del Vallès.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>GIHSQ - Grup d’Investigació i Història de Sant Quirze del Vallès (2021) L’Abans. Sant Quirze del Vallès. Recull gràfic del 1878-1975. Editorial Efadós.</span></span></span></p> | XX | <p>Conjunt homogeni de tres habitatges entre mitgeres, de planta baixa i estructura tipològica similar, que configuren una seqüència. Les tres façanes responen a una mateixa lògica compositiva: accés central mitjançant porta de fusta, flanquejat per dues finestres verticals allargassades, i coronament superior amb motius decoratius.</p> <p>Els núm. 37 i 39 presenten una cornisa motllurada amb tres obertures de ventilació decoratives (trencallums), en una línia d’expressió molt propera. El núm. 35, situat a cantonada, incorpora una variant de coronament geomètric amb remat tipus merlets, amb la part central i els extrems més elevats.</p> | 08238-124 | Carrer Pi i Maragall, números 35, 37 i 39. | <p>Construïts, possiblement, a inicis de segle XX, aquests habitatges conserven el caràcter tradicional i d'estil modest, inserits en un tram del carrer que manté la traça històrica del nucli. Tot el conjunt conserva una lectura unitària i un valor patrimonial vinculat a les formes d’habitatge popular del primer terç del segle XX.</p> <p><span><span><span>El carrer on s'ubica l'edifici forma part del nucli històric de Sant Quirze. Abans de la seva expansió contemporània, el carrer Pi i Margall era un dels que limitava el nucli juntament amb els carrers San Quirico (actuals Pompeu Fabra i Montserrat) i Sabadell i l'avenida Primero de Mayo (actual Pau Casals). Durant la dictadura franquista va anomenar-se carrer del Alcázar de Toledo.</span></span></span></p> | 41.5309772,2.0826776 | 423474 | 4598110 | 08238 | Sant Quirze del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/100025-1241.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/100025-1242.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/100025-1243.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/100025-1244.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | BPU | 2025-10-08 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | 119|98 | 46 | 1.2 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | |||||||
| 100026 | Carrer Pi i Maragall, 33 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-pi-i-maragall-33 | <p><span><span><span><span>DDAA (2024) Catàleg de béns a protegir. Pla d’ordenació urbanística municipal de Sant Quirze del Vallès. Ajuntament de Sant Quirze del Vallès.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>GIHSQ - Grup d’Investigació i Història de Sant Quirze del Vallès (2021) L’Abans. Sant Quirze del Vallès. Recull gràfic del 1878-1975. Editorial Efadós.</span></span></span></p> | XX | <p>Habitatge cantoner d’una sola planta, quadrada, amb coberta de teula a dues aigües i el ràfec orientat perpendicularment a la façana principal. Aquesta es distribueix simètricament entorn d’un accés central emmarcat amb un petit replà i porta de fusta, flanquejat per dues finestres rectangulars protegides amb reixes metàl·liques. El basament està diferenciat per un revestiment fosc, possiblement de pedra artificial o ceràmica. La part superior de la façana presenta un coronament pla amb una cornisa motllurada que tanca visualment l’edifici. Aquesta zona es completa amb tres petites obertures rectangulars decoratives que incorporen trencallums.</p> | 08238-125 | Carrer Pi i Maragall, 33 | <p>Construïts, possiblement, a inicis de segle XX, aquests habitatges conserven el caràcter tradicional i d'estil modest, inserits en un tram del carrer que manté la traça històrica del nucli.Tot el conjunt conserva una lectura unitària i un valor patrimonial vinculat a les formes d’habitatge popular del primer terç del segle XX. Una estructura similar a la que podem veure en el conjunt del mateix carrer, números 35, 37 i 39.</p> <p><span><span><span>El carrer on s'ubica l'edifici forma part del nucli històric de Sant Quirze. Abans de la seva expansió contemporània, el carrer Pi i Margall era un dels que limitava el nucli juntament amb els carrers San Quirico (actuals Pompeu Fabra i Montserrat) i Sabadell i l'avenida Primero de Mayo (actual Pau Casals). Durant la dictadura franquista va anomenar-se carrer del Alcázar de Toledo.</span></span></span></p> | 41.5310013,2.0829445 | 423496 | 4598112 | 08238 | Sant Quirze del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/100026-1251.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/100026-1252.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2025-10-07 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | 119|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | |||||||
| 100027 | Carrer Pi i Maragall, 9-11-13-13bis | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-pi-i-maragall-9-11-13-13bis | <p><span><span><span><span>DDAA (2024) Catàleg de béns a protegir. Pla d’ordenació urbanística municipal de Sant Quirze del Vallès. Ajuntament de Sant Quirze del Vallès.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>GIHSQ - Grup d’Investigació i Història de Sant Quirze del Vallès (2021) L’Abans. Sant Quirze del Vallès. Recull gràfic del 1878-1975. Editorial Efadós.</span></span></span></p> | XX | <p>Conjunt de quatre habitatges entre mitgeres organitzats en dues plantes (planta baixa i pis), amb unitat formal definida pel ràfec motllurat corrent que uneix tot el front edificat. Malgrat les diferències entre els habitatges, la composició conjunta manté una certa coherència volumètrica i d’alineació.</p> <p>El núm. 9 presenta una composició amb porta d’accés a l’esquerra, una finestra enreixada i una gran porta de garatge centrada, amb una obertura superior (finestra de pis) i un balcó amb barana metàl·lica a la dreta. El núm. 11, just al costat, manté una composició tradicional amb porta d’accés lateral i finestral vertical a la planta baixa, i una obertura simple (finestra) al primer pis. El núm. 13 incorpora una porta d’accés i un finestral vertical amb barana metàl·lica a la planta baixa, i al primer pis un balcó també amb barana metàl·lica. No hi ha obertures visibles a la part superior del núm. 13bis, que presenta una composició més senzilla: porta d’accés i una finestra enreixada a la planta baixa, i un petit balcó al primer pis.</p> <p>Els acabats són uniformes en tot el conjunt: arrebossat llis pintat de color clar, amb sòcol fosc que accentua la base dels habitatges. Les obertures estan protegides amb reixes i baranes metàl·liques senzilles, i la fusteria, majoritàriament, ha estat renovada.</p> | 08238-126 | Carrer Pi i Maragall, 9 - 11 - 13 - 13bis | <p>Construïts, possiblement, a mitjans de segle XX, aquests habitatges conserven el caràcter tradicional i d'estil modest, inserits en un tram del carrer que manté la traça històrica del nucli. Tot el conjunt conserva una lectura unitària i un valor patrimonial vinculat a les formes d’habitatge popular del barri.</p> <p><span><span><span>El carrer on s'ubica l'edifici forma part del nucli històric de Sant Quirze. Abans de la seva expansió contemporània, el carrer Pi i Margall era un dels que limitava el nucli juntament amb els carrers San Quirico (actuals Pompeu Fabra i Montserrat) i Sabadell i l'avenida Primero de Mayo (actual Pau Casals). Durant la dictadura franquista va anomenar-se carrer del Alcázar de Toledo.</span></span></span></p> | 41.5311439,2.0836781 | 423558 | 4598127 | 08238 | Sant Quirze del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/100027-1261.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/100027-1262.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/100027-1263.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | BPU | 2025-10-07 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | 119|98 | 46 | 1.2 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | |||||||
| 100028 | Carrer Nou, 27-29-31-33 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-nou-27-29-31-33 | <p><span><span><span><span>DDAA (2024) Catàleg de béns a protegir. Pla d’ordenació urbanística municipal de Sant Quirze del Vallès. Ajuntament de Sant Quirze del Vallès.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>GIHSQ - Grup d’Investigació i Història de Sant Quirze del Vallès (2021) L’Abans. Sant Quirze del Vallès. Recull gràfic del 1878-1975. Editorial Efadós.</span></span></span></span></p> | XX | <p>Tram de carrer configurat per quatre habitatges unifamiliars entre mitgeres, de dues plantes (planta baixa i pis), amb coberta a dues aigües i carener paral·lel a la façana. Tot i les diferències particulars en acabats i obertures, el conjunt presenta una unitat formal definida per la continuïtat volumètrica, l'alineació de les façanes i la tipologia arquitectònica.</p> <p>Els habitatges dels núm. 27 i 29 mostren una organització clara en dos eixos verticals amb porta i finestres, arrebossats i pintats, i amb sòcol de pedra en el cas del 27. Les façanes han estat reformades parcialment, però mantenen la seva configuració tipològica. El núm. 31 ha estat intervingut recentment deixant vist el parament de pedra del mur. Destaca l'arc rebaixat de la porta. La distribució de porta i finestra quadrangular, es repeteix a tots menys al número 33. I tots quatre disposen d'una sola finestra al pis. Els números 31 i 33, es conformen amb un únic ràfec i proporcions molt similars, tot i l'estat de degradació dels revestiments. S'hi conserven elements com la porta amb arc rebaixat, les obertures petites i les reixes. </p> <p> </p> | 08238-127 | Carrer Nou, números 27-29-31-33 | <p><span><span><span><span>Malgrat el seu nom, el carrer Nou és un dels més antics del poble i, per aquest motiu, conserva alguns dels habitatges també més antics. Sant Quirze va fer la primera crescuda per la zona dels carrers Nou (d’aquí el seu nom) i Pi i Margall. Abans de la gran expansió contemporània, a principis de 1920 el nucli històric estava limitat i configurat per aquests dos “nous” carrers juntament amb l’antic carrer Major (actual Vila Puig), la plaça de la Constitución (Plaça de la Vila), l’inici del carrer Sant Isidre, l’aleshores carrer de San Quirico (avui Pompeu Fabra i Montserrat), els carrers Sant Ignasi, dels Pous i del Mig i l’avinguda del Primero de Mayo (Pau Casals). </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Com és habitual en els carrers antics, aquest té l’amplada justa per a carros i tartanes i per aquest motiu quan es van urbanitzar les voreres van quedar molt estretes. Fa uns anys es van eliminar anivellant tot el terra i avui en dia és un carrer de vianants, amb accés de vehicles permès només al veïnat. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>En aquest carrer destaca un establiment de caràcter centenari: el forn de pa ubicat al número 41, obert l'any 1887 per Josep Solé l’any i des del 1955 en mans de la família Valls Graells, que encara el manté en funcionament. També hi havia la Caixa d’Estalvis de Sabadell, edifici que fou cedit a l’Ajuntament l’any 1980; des d’aleshores ha acollit el Jutjat de Pau, la primera Biblioteca Municipal, la Societat Coral Il·lustració Artística o les sessions plenàries. Actualment, s'hi desenvolupen activitats de diverses entitats com el Club d'Escacs, el Cercle de Cultura i el Grup Artístic TT. A la planta baixa de l'equipament també s'hi ubica l'Associació de voluntaris i voluntàries de Protecció Civil.</span></span></span></span></p> | 41.5315379,2.0827735 | 423482 | 4598172 | 08238 | Sant Quirze del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/100028-1271.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/100028-1272.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/100028-1273.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/100028-1274.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/100028-1275.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | BPU | 2025-10-08 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | 119|98 | 46 | 1.2 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | |||||||
| 100029 | Carrer Nou, 24 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-nou-24 | <p><span><span><span><span>DDAA (2024) Catàleg de béns a protegir. Pla d’ordenació urbanística municipal de Sant Quirze del Vallès. Ajuntament de Sant Quirze del Vallès.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>GIHSQ - Grup d’Investigació i Història de Sant Quirze del Vallès (2021) L’Abans. Sant Quirze del Vallès. Recull gràfic del 1878-1975. Editorial Efadós.</span></span></span></span></p> | XX | <p>Habitatge unifamiliar entre mitgeres, de planta baixa i pis, amb coberta de teula a dues aigües i carener paral·lel a la línia de façana. La façana es distribueix segons una composició vertical bipartida. A la planta baixa, la porta d’accés (amb motllura rectangular senzilla) s’ubica descentrada cap a l’esquerra, acompanyada per una finestra amb reixa de ferro forjat decoratiu a la dreta. Al pis superior s’hi obre un balcó de planta semicircular amb barana de ferro, amb una porta de sortida amb porticons de fusta. La composició és simètrica respecte al balcó però no respecte al conjunt de la façana. El parament està arrebossat i pintat. El ràfec sobresortit és motllurat i presenta quatre obertures de ventilació decoratives a manera de trencallums inclinats (dos a cada lateral), que contribueixen a la identitat formal de l’edifici. Aquestes obertures es troben integrades dins un fris superior que delimita la part alta del parament.</p> <p>L'element més destacat és el balcó de base semicircular amb barana de forja.</p> | 08238-128 | Carrer Nou, 24 | <p><span><span><span><span>Malgrat el seu nom, el carrer Nou és un dels més antics del poble i, per aquest motiu, conserva alguns dels habitatges també més antics. Sant Quirze va fer la primera crescuda per la zona dels carrers Nou (d’aquí el seu nom) i Pi i Margall. Abans de la gran expansió contemporània, a principis de 1920 el nucli històric estava limitat i configurat per aquests dos “nous” carrers juntament amb l’antic carrer Major (actual Vila Puig), la plaça de la Constitución (Plaça de la Vila), l’inici del carrer Sant Isidre, l’aleshores carrer de San Quirico (avui Pompeu Fabra i Montserrat), els carrers Sant Ignasi, dels Pous i del Mig i l’avinguda del Primero de Mayo (Pau Casals). </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Com és habitual en els carrers antics, aquest té l’amplada justa per a carros i tartanes i per aquest motiu quan es van urbanitzar les voreres van quedar molt estretes. Fa uns anys es van eliminar anivellant tot el terra i avui en dia és un carrer de vianants, amb accés de vehicles permès només al veïnat. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>En aquest carrer destaca un establiment de caràcter centenari: el forn de pa ubicat al número 41, obert l'any 1887 per Josep Solé l’any i des del 1955 en mans de la família Valls Graells, que encara el manté en funcionament. També hi havia la Caixa d’Estalvis de Sabadell, edifici que fou cedit a l’Ajuntament l’any 1980; des d’aleshores ha acollit el Jutjat de Pau, la primera Biblioteca Municipal, la Societat Coral Il·lustració Artística o les sessions plenàries. Actualment, s'hi desenvolupen activitats de diverses entitats com el Club d'Escacs, el Cercle de Cultura i el Grup Artístic TT. A la planta baixa de l'equipament també s'hi ubica l'Associació de voluntaris i voluntàries de Protecció Civil.</span></span></span></span></p> | 41.5315881,2.0826294 | 423471 | 4598178 | 08238 | Sant Quirze del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/100029-12820.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/100029-12830.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/100029-1284.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2025-10-07 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | 98 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | |||||||
| 100030 | Carrer Nou, 7 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-nou-7-0 | <p><span><span><span><span>DDAA (2024) Catàleg de béns a protegir. Pla d’ordenació urbanística municipal de Sant Quirze del Vallès. Ajuntament de Sant Quirze del Vallès.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>GIHSQ - Grup d’Investigació i Història de Sant Quirze del Vallès (2021) L’Abans. Sant Quirze del Vallès. Recull gràfic del 1878-1975. Editorial Efadós.</span></span></span></span></p> | XX | Ha estat intervingut recentment deixant vist el parament de pedra. | <p>Habitatge entre mitgeres de planta recntangular amb dues plantes (planta baixa i pis), amb coberta de teula a dues aigües i carener paral·lel a la façana. La façana s’organitza en dos eixos verticals: el de la dreta conté una porta d’accés d’arc molt rebaixat, emmarcada amb maó vist, i una finestra al pis superior; el de l’esquerra presenta una finestra a la planta baixa, protegida amb reixa metàl·lica de barrots verticals i horitzontals, i una altra finestra senzilla al pis superior. Les obertures tenen emmarcaments de fusta i estan ben integrades al parament. El mur de façana és de pedra comuna del país, actualment visible malgrat que originalment l’acabat hauria estat arrebossat i pintat. El ràfec superior és recte i motllurat, decorat amb una cornisa de dents de serra.</p> | 08238-129 | Carrer Nou, 7 | <p><span><span><span><span>Malgrat el seu nom, el carrer Nou és un dels més antics del poble i, per aquest motiu, conserva alguns dels habitatges també més antics. Sant Quirze va fer la primera crescuda per la zona dels carrers Nou (d’aquí el seu nom) i Pi i Margall. Abans de la gran expansió contemporània, a principis de 1920 el nucli històric estava limitat i configurat per aquests dos “nous” carrers juntament amb l’antic carrer Major (actual Vila Puig), la plaça de la Constitución (Plaça de la Vila), l’inici del carrer Sant Isidre, l’aleshores carrer de San Quirico (avui Pompeu Fabra i Montserrat), els carrers Sant Ignasi, dels Pous i del Mig i l’avinguda del Primero de Mayo (Pau Casals). </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Com és habitual en els carrers antics, aquest té l’amplada justa per a carros i tartanes i per aquest motiu quan es van urbanitzar les voreres van quedar molt estretes. Fa uns anys es van eliminar anivellant tot el terra i avui en dia és un carrer de vianants, amb accés de vehicles permès només al veïnat. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>En aquest carrer destaca un establiment de caràcter centenari: el forn de pa ubicat al número 41, obert l'any 1887 per Josep Solé l’any i des del 1955 en mans de la família Valls Graells, que encara el manté en funcionament. També hi havia la Caixa d’Estalvis de Sabadell, edifici que fou cedit a l’Ajuntament l’any 1980; des d’aleshores ha acollit el Jutjat de Pau, la primera Biblioteca Municipal, la Societat Coral Il·lustració Artística o les sessions plenàries. Actualment, s'hi desenvolupen activitats de diverses entitats com el Club d'Escacs, el Cercle de Cultura i el Grup Artístic TT. A la planta baixa de l'equipament també s'hi ubica l'Associació de voluntaris i voluntàries de Protecció Civil.</span></span></span></span></p> | 41.5316326,2.0833432 | 423530 | 4598181 | 08238 | Sant Quirze del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/100030-1291.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/100030-1292.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/100030-1293.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2025-10-07 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | 119|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | ||||||
| 100031 | Carrer dels Pous, 14 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-dels-pous-14 | <p><span><span><span>DDAA (2024) Catàleg de béns a protegir. Pla d’ordenació urbanística municipal de Sant Quirze del Vallès. Ajuntament de Sant Quirze del Vallès. </span></span></span></p> <p><span><span><span>GIHSQ - Grup d’Investigació i Història de Sant Quirze del Vallès (2021) L’Abans. Sant Quirze del Vallès. Recull gràfic del 1878-1975. Editorial Efadós.</span></span></span></p> | XIX-XX-XXI | L'edifici ha estat reformat l'any 2025. Ha mantingut característiques de la façana principal del carrer dels Pous, malgrat que s'han fet noves obertures a la façana lateral i s'ha alçat un segon pis endarrerit del pla de façana original. | <p>Habitatge original de planta rectangular, entre mitgeres i cantonera, estructurat en dues plantes: planta baixa i pis. La coberta era a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal, acabada amb teula àrab i un ràfec senzill de perfil recte. A la planta baixa, la façana principal presentava una porta d’accés amb arc rebaixat i una finestra rectangular situada a la seva dreta. Al pis superior hi havia dues finestres rectangulars de dimensions diferents, amb ampits ceràmics i alineades amb les obertures inferiors. Els paraments estaven arrebossats i pintats en color cru. La façana lateral es caracteritzava per un gran parament cec, sense obertures visibles.</p> <p>Amb la reforma de l’any 2025, s’ha mantingut la composició de la façana principal, tot i que s’ha tapat la llinda de la porta. S’ha afegit un segon pis, endinsat respecte al pla de la façana original, mantenint la coberta a dues aigües amb teula àrab i la mateixa orientació del carener. A la façana lateral s’hi han obert noves finestres, i el que sembla la porta d'un garatge.</p> | 08238-130 | Carrer dels Pous, 14 | <p><span lang='CA'>El carrer dels Pous és un dels que configuraven el nucli antic de Sant Quirze. Les cases del poble no tenien accés directe a l’aigua, i per aquest motiu les que podien perforaven un pou domèstic, generalment situat al fons d’un pati o eixida. Aquest conjunt de cases, però, no disposaven d’aquest espai i van perforar el pou just al costat de la porta d’entrada, adossant un volum exterior a la façana que donà origen al nom del carrer.</span></p> <p><span lang='CA'>L'habitatge ha estat completament reformat l'any 2025.</span></p> | 41.5325414,2.0801282 | 423263 | 4598285 | 08238 | Sant Quirze del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/100031-1301.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/100031-1302.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/100031-1303.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2025-10-07 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | 119|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 |
Estadístiques 2026
Patrimoni cultural
Mitjana 2026: 0,00 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/