Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 94748 | Resclosa i Canal de Can Guixà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-i-canal-de-can-guixa | XIX | Encara es manté en ús i funciona com a captació i conducció de les aigües de la central situada al recinte de la mateixa fàbrica de Can Guixà | <p><span><span><span>Es tracta d’una resclosa amb una forma corbada tendint a circular de més de 20 metres al costat dret i situada al sud del pont de Sant Quirze. Té una planta lleugerament corbada amb uns 20 metres pel costat dret i amb uns 2-3 metres d’alçada Està construïda en pedra i revestida de ciment pòrtland. La longitud total és de 65 metres. La derivació del canal es situat a la riba esquerra del Ter per sota del denominat “malpas”, avui passeig del Ter. El canal amb una longitud de poc més d’un quilòmetre té una alçada de 8 metres i discorre paral·lel al riu amb alguns trams cobert mitjançant túnels per sota de les cases a la zona de la pista poliesportiva i pel costat del camp de futbol. Més avall trobem una casa i comporta amb dos bagants que no s’utilitzen i al costat un safareig. Al costat del safareig hi ha un camí de pedra i més avall hi ha un altre pont , ambdós de maó ceràmic. Abans d’arribar a la fàbrica el canal té una comporta amb contrapès de ciment i ferro de l’empresa Thomas Sala accionada per volant i cadenes. La sortida del canal passa per sot els jardins i capella de la Mare de Déu de Montserrat i expulsa les aigües al Ter. </span></span></span></p> | 08237-90 | Damunt la llera del riu Ter | <p><span><span><span><span><span><span>Les primeres referències que tenim de la família Guixà són de 1813 quan apareix la figura de Josep Guixà i Tous, natural d'Igualada i amb antecedents de tradició tèxtil que es remunten des de l'any 1777 i que després de muntar una fàbrica a Manlleu el trobem instal·lat a Sant Quirze on al 1860 munta una fàbrica de cotó al capdavall del Carrer Torelló en una peça de terra que havia comprat a Pau Vinyes a la zona que es denominava 'les vinyes'. (Serrallonga. Ob. cit. p-79, Cabana, F, 1994 p- 399-400). Aquesta indústria tenia 42 operaris que feien moure 9 cardes i 2880 fusos moguts per aigua que es va aconseguir amb la construcció d'una resclosa a sota del denominat 'malpas'i amb una inversió de 292.800 rals (16.640 ptes). D'aquesta fàbrica en conservem la imatge d'una vista general del 1880 i publicada en un programa de la festa major (Ajuntament de Sant Quirze de Besora, 1995) i corresponia amb una fàbrica de planta rectangular i composta de PB+2p i coberta a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana. S'observa que està tancada darrere murs del carrer Torelló i a la planta baixa hi han dues arcades del carcabà. Poc després arribà el germà de Josep, Francesc que actuarà com a majordom de la fàbrica i tindrà residencia al carrer de Sant Josep 1, és a dit dins de la mateixa fàbrica. Aquesta fàbrica que abastava el territori de Sant Quirze i entorns va tenir una curta durada ja que va clausurar el 1866. La fàbrica dels Guixà i en concret la figura de Josep va tenir ressò a la població ja que va finançar obres com la portada d'aigua de la Font de la Petja, la pavimentació dels carrers, la construcció de l'hospital, l'escola.... El seu domicili era a la Plaça Major núm. 3. A banda d'aquesta fàbrica del carrer Torelló n'existien altres com la de Joaquim Gros precedent a Guixà i primera instal·lació fabril de Sant Quirze amb 1600 fusos moguts per aigua,, Antoni dot amb 1 batan, , 1 tondosa 1 màquina per netejar (moguts per aigua) que faria al·lusió al molí nou i vinculada a la indústria llanera i Joaquim Gros amb 1600 fusos moguts per aigua. (Serrallonga ob. cit. p-213). </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Després de donar de baixa aquesta fàbrica degut a la crisi de la industria tèxtil cotonera seguida d'una crisi financera, el 1872 trobem una nova societat Tous Guixà y CIA que no era ni més ni menys la SS Tous i Cía. amb 18 cardes i 4380 fusos als locals de Can Guixà, potser a la nau primerenca que hem descrit unes línies més amunt. Els Guixà i el Tous tenien vincles amb els Llanas, empresaris de Manlleu i fortament lligats a importants financers de Barcelona. Val a dir que la família dels Tous era una de les grans famílies Igualadines que es van enriquir fora de la seva ciutat. Així i a tall d'exemple Nicolau Tous i Soler era un conegut filador de Barcelona i el seu fill Nicolau Tous i Miralpeix serà l'home fort de la Maquinista Terrestre i Marítima de Barcelona (DDAA. 1996. Retalls d'història del segle XIX). Consultant les matrícules industrials a l'arxiu històric de Sant Quirze podem veure com es va donant d'alta l'any 1876 Tous Guixà y Cia amb 9 cardes i 6700 fusos, el 1878 es donen de baixa 9 cardes, el 1879, 50 telers, el 1881 9 cardes, 6700 fusos i 100 telers moguts per aigua, el 1884, 6800 fusos, 124 telers i un taller d'ajust i el 1887 només hi ha 2600 fusos i 20 telers. Els altres desapareixen (es dona de baixa part de la fàbrica) . El 1888 es tornen a donar d'alta 5240 fusos i 60 telers que es veuen incrementats el 1889 amb 7840 fusos i 80 telers, el 1891 passen a ser 7290 fusos i 100 telers, el 93 hi ha un augment de 810 fusos que al 1898 arriben a ser un total de 8100 , 136 telers. El 1903 s'electrifica la fàbrica que continua la seva alta producció en els anys que segueixen a continuació 1904 amb 7824 fusos de filar. 166 telers mecànics. Al 1906 a l'empresa s'hi suma Jeroni Guixa a part Tous i Guixa i Cia el qual representa un 10% de 2662. Aquesta empresa es dona de baixa el 1908 amb7824 fusos, 106 telers, 1 màquina de parar, serralleria i enllumenat elèctric. Es dona de baixa el 1909 i el 1910 apareix amb el nom de Guixà Bonet i Franch amb 45000 fusos de filar i retòrcer , 90 telers mecànica moguts per la força de l'aigua, 1 màquina de parar, serralleria, electrificació...que el 1911 passa a tenir 6000 fusos de filar i 170 telers mecànics. El 1914 en són 7000 fusos i el 1915 són 7800. El 1919 es dona de baixa Guixà Bonet i Franch amb 9840 fusos de filar 280 de tòrcer, enllumenat per donar pas a Hilaturas Guixà S.A que perdurarà fins el 1987. Ara bé a la fàbrica Guixà hi trobem altres empreses com ara el 1909 Antoniu Cuadrench amb 276 fusos de filar i retòrcer. Els Cuadrench tenen una curta durada a les instal·lacions de can Guixà ja que el 1912 es donen de baixa. L'aparició d'altres empreses a dins d'un mateix complex fabril era habitual per poder aprofitar les mateixes naus, salt d'aigua etc. (Serrallonga,1998. Ob. cit, AMSQB. Matricules industrials)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>A banda els empresaris Guixa van estar vinculats amb l'ajuntament de Sant Quirze finançant obres com l'escorxador o la casilla i les seves fàbriques van protagonitzar algunes revoltes del moviment obrer com ara les queixes de 1860 i 1862 per millorar les condicions salarials molt baixes, l'explotació de dones i nens. El 1869 es documenta una vaga a Can Guixà ja que per una banda els empresaris es senten abandonats de la fidelitat dels treballadors 'falta de respeto y subordinación a las autoridades' i per l'altra els treballadors reclamen millores salarials i millors condicions en el treball. El 1906 i 1908 hi torna a haver vagues per recamar millors condicions laborals. el 1908 hi na un dur enfrontament del proletariat i els encarregats de les fàbriques. La setmana tràgica seguida dels enfrontaments hi van ser constants a la vila de Sant Quirze. L'any 1987 la fàbrica de 'hilaturas Guixa. S.A' tancava definitivament davant la crisi del tèxtil i la impossibilitat de competir amb les països asiàtics. Pel que fa a la resclosa i el salt el 1987 l’empresa d’hilaturas Guixa va passar a mans de l’empresa SQUIB S.A que va perdre la concessió per a ordre judicial. </span></span></span></span></span></span></p> | 08237 | Sant Quirze de Besora | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94748-20230608104604.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94748-img20230228112018.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94748-img20221108121515.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Productiu | Inexistent | 2023-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | 98 | 49 | 1.5 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 05:17 | ||||||||||
| 94749 | Fàbrica de Can Guixà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabrica-de-can-guixa | <p>ANGLADA ALBERT, 2019. Poder i diners de la Jet-set d'osona el Ripollès i el Bages, el Vallès Oriental, la Garrotxa i la seva relació amb Barcelona. Vol III. Crònica de l'alta socieat local.</p> <p>CABANA, FRANCESC. 1192-94. Fàbriques i empresaris. Els protagonistes de la revolució industrial a Cataluna. Gran Enciclopèdia catalana . Vol II 420-421.</p> <p>ESPADALER PARCERISSAS, R ;1995.El téxtil fil conductor de la nostra història. Programa de la Festa Major. Ajuntament de Sant Quirze de Besora.</p> <p>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA. Inventari de Patrimoni arquitectònic de Catalunya</p> <p>SERRALLONGA URQUIDI, JOAN, 1998. sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo editorial</p> <p>DDAA, 1996. Retalls d'història del segle XIX. Club d'història local. Sant Quirze de besora</p> <p>DDAA. Ruta del parimoni fluvial industrial. Can Guixà. Conserci del Ter</p> <p>AMQ. Matricules industrial de 1854-1940. tarifa 3 a</p> <p>AMQ. Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento.1862. Carpeta 1016.</p> <p>https://ca.wikipedia.org-wikimedia-xemeneia de can Guixa</p> <p>https://plazaspublicasbcn.blogspot.com-2020/08-Els Guixa i els Tomas a Sant Quirze de Besora</p> <p> </p> | XIX-XX | El conjunt de a fàbrica conserva en bon estat a nivell estructural i de coberta. La nau més moderna i deprés de patir l'incendi de 1992 que la va afectar de forma parcial encara manté l'estructura en bon estat amb els forjats dempeus, les cobertes. Tot i així fa temps que el complex resta abandonat amb la qual cosa les finestres han patit actes bandàlics com ara els trencaments dels vidres i l'interior ha estat ocupat amb les parets guixades de graffiti. Pel que fa al cos embrionari del conjunt fabril que es disposa de forma perpendicular a la nau principal de la fàbrica ha patit despreniments des revestiments, les obertures han perdut els tancaments i les cobertes tenen filtracions i humitats. Les antigues cases dels enginyers i capataços estan parcialment habitades però els convindria un repàs. Finalment val a dit que la xemeneia la qual surt a l'IPA (inventari de Patrimoni arquitectònic de la Generalitat de Catalunya) amb el núm. 23787, numeració que s'ha mantingut per inventariar el conjunt fabril va ser enderrocada el 1997. Únicament continua en ús el salt d'aigua | <p>Es tracta d'un conjunt fabril erigit al marge esquerre del riu Ter molt a prop de la desembocadura del torrent de la Foradada amb aquest riu i a la part sud-oest del nucli Antic. La seva extensió total és de 9016 m2 d'extensió amb uns 8368 m 2 de superfície construïda. Es compon bàsicament de la nau de la fàbrica desenvolupada amb un sistema de tres pisos per als embarrats dels telers amb una orientació est-oest i cobert amb una teulada a tres vessants de teula ceràmica àrab damunt de cavalls i llates de fusta i amb el carener paral·lel a les façanes dels costats llargs que miren a migdia i tramuntana. Els forjats són amb volta de revoltó ceràmic damunt de bigues i pilars de ferro forjat. A la part nord-est i prenent una orientació nord-sud es desenvolupa un segon cos o nau rectangular formada per una PB+ 3 PP amb coberta a dues vessants que es projecta en sentit est-oest formant un angle recte i en el que estava ocupat per pisos dels enginyers, encarregats i potser també de l'amo i també una segona fabril, potser l'element més antic. La comunicació entre ambdós cossos (cos de la nau originaria i cases dels amos, enginyers i encarregats) es feia mitjançant una escala il·luminada per una llanterna que sobresurt de les cobertes de les diferents naus en forma de claraboia amb coberta a quatre vessants. </p> <p>Unit a aquest segon cos de naus i habitatges i en un nivell més baix i tancant una mena de pati format per la unió d'aquests cossos amb la fàbrica principal hi ha un darrer volum d'una sola planta que deixa al mig un espai rectangular descobert que estava ocupat per la xemeneia de la fàbrica. </p> <p>De la segona nau-habitatges i seguint una orientació nord sud hi ha un conjunt de cases obreres que estan enganxades a la fàbrica i que delimitades per un mur de tancament configuren una mena de carrer. Finalment i al costat oposat de la nau fabril i coincidint amb l'arribada del canal que hauria alimentat la fàbrica des de la resclosa que hi ha sota el pont de Sant Quirze hi ha un darrer cos o annex destinat a acollir la turbina i el generador per a fabricar electricitat aprofitant el salt de l'aigua. </p> <p><span><span><span>La nau de la fàbrica és de planta rectangular amb tres plantes pis separades per forjats de bigues de fusta i revoltó ceràmic sostingut per columnes de forja. La composició de les obertures en la façana és geomètrics i disposada de forma rítmica i ordenada en cadascuna d’elles seguint els models clàssics de les fabriques de pisos. En total hi ha un conjunt de 17 finestres per planta situades en els costats més llargs i un total de 5 els costat més cur. Val adir que les que pertanyen a les dues primeres plantes estan coronades per arcs rebaixats de maó ceràmic destacant-ne el fet que la sisena obertura començant per l’esquerra ha estat reformada per donar pas a un munta càrregues . La darrera planta sembla haver estat afegida a posteriori ja que entre la P1 i la P2 hi ha una cornisa de maó ceràmic que indicaria una primera cota del ràfec de la coberta que amb el temps seria sobrealçada afegint un segon pis. Aquest darrer tindria el mateix nombre d'obertures que les plantes inferiors amb la diferencia que serien quadrangulars i de mides més aviat petites. Corona la façana un ràfec format per bigues de fusta que sostenen l’encadellat de la coberta i el seu voladís que es projecta per damunt de la façana. La coberta a tres vessants és de teula ceràmica àrab. L'aparell és arrebossat amb un capa de ciment gris i un acabat remolinat. L'interior que hauria acollit els telers i els embarrats esta completament buit deixant les naus completament despullades dels seus elements i fora d'ús.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El cos originari i embrionari del conjunt fabril es disposa amb una orientació nord-sud a la part nord-est de la nau principal i en la que se li annexiona en forma d’angle recte a la part nord un segon cos que resulta ser una prolongació del primer i emprat com a cases dels encarregats, amos i personal aliè a la fàbrica. La nau originaria es correspon amb una construcció de planta rectangular formada per PB+2PP+ golfes cobert amb teulada a dues vessants de teula ceràmica damunt de cavalls i llates de fusta i amb el carener paral·lel a la façana principal que s’orienta a llevant. La separació dels forjats horitzontals és mitjançant sostres de bigues de fusta i revoltó ceràmic sostingut per columnes de ferro forjat. L’accés es fa per mitjà d’una escala que hi ha oberta a la part nord-oest la qual també comunica amb els pisos dels encarregats, casa de l'amo i oficines, entre altres. Aquesta escala és il·luminada per una llanterna amb coberta piramidal que sobresurt del pla de la teulada i coberta amb quatre vessants i finestres rectangular. En quant a la composició de les façanes hi ha predomini del buit respecte el massís amb un conjunt de 7 finestres en planta baixa, dues d'elles paredades , 6 més a la planta primera (antigues balconeres paredades) les quals s'organitzen en sèries de tres al voltant d'una balconera central amb la barana de forja amb barrots de secció circular i passamà recte . La planta segona està distribuïda amb seriacions de quatre balconeres centrals; les dues del mig amb barana de barrots i motius geomètrics fets en ceràmica, les dues següents amb barana de forja que sostinguda per una cornisa de maó disposada en degradació sobresurt poc del pla de la façana i seguides d'una finestra i una balconera de les mateixes característiques que les ja esmentades anteriorment i finalment la darrera planta manté la seriació del primer pis amb dues balconeres centrals de barana de barrots de forja i també ceràmics i un conjunt de dues finestres i una balconera a cada costat i de la mateixa forma i composició que les altres. Corona la façana una cornisa de perfil bisellat feta amb maó ceràmic que sosté el ràfec de la teulada. L'aparell és de maçoneria de còdols de riu mal treballats i escairats, units amb argamassa de calç i filades irregulars i amb els coronaments de les obertures fetes en maó ceràmic disposat a “sardinell” amb les cantonades de pedra picada. Presenta restes de revestiment i enlluït de calç molt desfet i en mal estat.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana de llevant presenta la mateixa composició que la de ponent bé que amb més modificacions. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Tal i com s'ha comentat aquesta nau se li adossa a la part nord-est un segon cos que resulta ser una prolongació d'aquest primer ja que té la mateixa alçada, volumetria i estil constructiu amb la qual cosa s'interpreta que va ser fet de forma coetània i a la vegada que s’erigia la nau de la fàbrica. Queda comunicat i connectat amb la nau de la fàbrica per mitjà de la Caixa d'escala central. Es tracta d’un cos també rectangular compost per una PB+ 2P+golfes que a diferencia de la resta de naus hi ha un predomini del massís respecte el buit amb una porta coronada en arc rebaixat a la planta baixa seguida de una planta primeria on hi ha dues balconeres tancades amb persianes de llibret que donen pas a un balcó corregut que sobresurt del pla de la façana i que està format per una llosana de maó i una barana de forra amb barrots de ferro forjat de secció trenada amb passamà recte. Damunt d'una de les balconeres hi ha l'anagrama Marià. Aquestes obertures són coincidents amb finestres rectangulars amb esplandit intern a la planta segona i unes darreres obertures a planta sota teulada. Tal i com succeïa amb la nau embrionària de la fàbrica aquesta façana també està coronada per una cornisa de perfil bisellat i feta en maó ceràmic i situada a la mateixa cota que l'anterior com a continuïtat de la mateixa. L'aparell de la façana està revestit amb una capa d'enlluït de calç amb els emmarcaments de les obertures en color marró clar que en els punts on ha desaparegut s'observa una fàbrica de maçoneria i còdols de riu disposats en filades irregulars i horitzontals i unides amb argamassa de calç. Té les cantonades en pedra picada i les llindes i coronaments de les obertures en maó ceràmic. A aquest cos se li annexionen altres afegits i ampliacions a la par test de forma paral·lela a la nau de la fàbrica primerenca i tancant a migdia amb les naus dels telers i formant una mena de pati tancat on hi havia la xemeneïa principal, avui desapareguda després de ser enderrocada el 1997.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Finalment i adossant-se a la part nord-est de la part destinada als habitatges dels encarregats, amos i enginyers hi ha una ala que es projecta a tramuntana fins al carrer de Josep Guixà i en el que es disposen els habitatges de obrers , enginyers i capatassos i compostos per una PB+1P coberts amb teulada a dues vessants de teula ceràmica damunt de cavalls i llates de fusta i amb el carener paral·lel a la façana principal orientada a l'oest. Es tracta d’un conjunt d'habitatges i cases obreres construïdes entre mitgeres i desenvolupats en un sol volum i les quals s'organitzen amb seriacions de porta i finestra en planta baixa i balconera i finestra al primer pis amb balcó que sobresurt del pla de la façana i amb barana de ferro forjat amb barrots de secció simple i passamà recte. Les finestres contenen barretes emmarca vidres i les persianes són de corda. Corona la façana un ràfec i cornisa bisellats. Cal destacar que la façana està arrebossada i estucada amb enlluït de calç de color ocre que no deixa veure l'aparell constructiu. La façana que mira al carrer Josep Guixà hi ha obertes a nivell del primer pis tres finestres coronelles amb un acabat en forma d'arc ogival format pels maons de la mateixa obertura disposats de forma esglaonada i formant un arc. Aquest tipus d’obertura recorda les finestres “modernistes” d'altres edificis, doncs va ser construïda al mateix moment.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Finalment el darrer element de la fàbrica es correspon amb el cos de les turbines i el salt format per un cos annex a la nau dels telers i compost per tres arcs de mig punt de maó ceràmic que corresponen amb el carcabà on hi ha les turbines i tres finestres coronades ne arc rebaixat també de maó al primer pis. Aquesta turbina encara està en funcionament i fabrica llum i electricitat per a l’enllumenat públic. Correspon amb la única part del conjunt fabril que manté un ús “industrial”</span></span></span></p> <p> </p> | 08237-91 | Carrer de Sant Josep núm. 1 | <p>Les primeres referències que tenim de la família Guixà són de 1813 quan apareix la figura de Josep Guixà i Tous, natural d'Igualada i amb antecedents de tradició tèxtil que es remunten des de l'any 1777 i que després de muntar una fàbrica a Manlleu el trobem instal·lat a Sant Quirze on al 1860 munta una fàbrica de cotó al capdavall del Carrer Torelló en una peça de terra que havia comprat a Pau Vinyes a la zona que es denominava 'les vinyes'. (Serrallonga. Ob. cit. p-79, Cabana, F, 1994 p- 399-400). Aquesta indústria tenia 42 operaris que feien moure 9 cardes i 2880 fusos moguts per aigua que es va aconseguir amb la construcció d'una resclosa a sota del denominat 'malpas' i amb una inversió de 292.800 rals (16.640 ptes.). D'aquesta fàbrica en conservem la imatge d'una vista general del 1880 i publicada en un programa de la festa major (Ajuntament de Sant Quirze de Besora, 1995) i corresponia amb una fàbrica de planta rectangular i composta de PB+2p i coberta a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana. S'observa que està tancada darrere murs del carrer Torelló i a la planta baixa hi han dues arcades del carcabà. Poc després arribà el germà de Josep, Francesc que actuarà com a majordom de la fàbrica i tindrà residencia al carrer de Sant Josep 1, és a dit dins de la mateixa fàbrica. Aquesta fàbrica que abastava el territori de Sant Quirze i entorns va tenir una curta durada ja que va clausurar el 1866. La fàbrica dels Guixà i en concret la figura de Josep va tenir ressò a la població ja que va finançar obres com la portada d'aigua de la Font de la Petja, la pavimentació dels carrers, la construcció de l'hospital, l'escola.... El seu domicili era a la Plaça Major núm. 3. A banda d'aquesta fàbrica del carrer Torelló n'existien altres com la de Joaquim Gros precedent a Guixà i primera instal·lació fabril de Sant Quirze amb 1600 fusos moguts per aigua,, Antoni dot amb 1 batan, , 1 tondosa 1 màquina per netejar (moguts per aigua) que faria al·lusió al molí nou i vinculada a la indústria llanera i Joaquim Gros amb 1600 fusos moguts per aigua. (Serrallonga ob. cit. p-213). </p> <p>Després de donar de baixa aquesta fàbrica degut a la crisi de la industria tèxtil cotonera seguida d'una crisi financera, el 1872 trobem una nova societat Tous Guixà y CIA que no era ni més ni menys la SS Tous i CIa amb 18 cardes i 4380 fusos als locals de Can Guixà, potser a la nau primerenca que hem descrit unes línies més amunt. Els Guixà i el Tous tenien vincles amb els Llanas, empresaris de Manlleu i fortament lligats a importants financers de Barcelona. Val a dir que la família dels Tous era una de les grans famílies Igualadines que es van enriquir fora de la seva ciutat. Així i a tall d'exemple Nicolau Tous i Soler era un conegut filador de Barcelona i el seu fill Nicolau Tous i Miralpeix serà l'home fort de la Maquinista Terrestre i Marítima de Barcelona (DDAA. 1996. Retalls d'història del segle XIX). Consultant les matrícules industrials a l'arxiu històric de Sant Quirze podem veure com es va donant d'alta l'any 1876 Tous Guixà y Cia amb 9 cardes i 6700 fusos, el 1878 es donen de baixa 9 cardes, el 1879, 50 telers, el 1881 9 cardes, 6700 fusos i 100 telers moguts per aigua, el 1884, 6800 fusos, 124 telers i un taller d'ajust i el 1887només hi ha 2600 fusos i 20 telers. Els altres desparéixen (es dona de baixa part de la fàbrica) . El 1888 es tornen a donar d'alta 5240 fusos i 60 telers que es veuen incrementats el 1889 amb 7840 fusos i 80 telers, el 1891 passen a ser 7290 fusos i 100 telers, el 93 hin ha un augment de 810 fusos que al 1898 arriben a ser un total de 8100 , 136 telers. El 1903 s'electrifica la fàbrica que continua la seva alta producció en els anys que segueixen a continuació 1904 amb 7824 fusos de filar. 166 telers mecànics. Al 1906 a l'empresa s'hi suma Jeroni Guixa a part Tous i Guixa i Cia el qual representa un 10% de 2662. Aquesta empresa es dona de baixa el 1908 amb7824 fusos, 106 telers, 1 màquina de parar, serralleria i enllumenat elèctric. Es dona de baixa el 1909 i el 1910 apareix amb el nom de Guixà Bonet i Franch amb 45000 fusos de filar i retòrcer , 90 telers mecànica moguts per la força de l'aigua, 1 màquina de parar, serralleria, electrificació...que el 1911 passa a tenir 6000 fusos de filar i 170 telers mecànics. El 1914 en són 7000 fusos i el 1915 són 7800. El 1919 es dona de baixa Guixà Bonet i Franch amb 9840 fusos de fikar 280 de tòrecre, enllumenat per donar pas a Hilaturas Guixà S.A que perdurarà fins el 1987. Ara bé a la fàbrica Guixà hi trobem altres empreses com ara el 1909 Antoniu Cuadrench amb 276 fusos de filar i retòrcer. Els Cuadrench tenen una curta durada a les instal·lacions de can Guixà ja que el 1912 es donen de baixa. L'aparició d'altres empreses a dins d'un mateix complex fabril era habitual per poder aprofitar les mateixes naus, salt d'aigua etc. (Serrallonga,1998. Ob. cit, AMSQB. Matricules industrials)</p> <p>A banda els empresaris Guixa van estar vinculats amb l'ajuntament de Sant Quirze finançant obres com l'escorxador o la casilla i les seves fàbriques van protagonitzar algunes revoltes del moviment obrer com ara les queixes de 1860 i 1862 per millorar les condicions salarials, molt baixes, l'explotació de dones i nens. El 1869 es documenta una vaga a Can Guixà ja que per una banda els empresaris es senten abandonats de la fidelitat dels treballadors 'falta de respeto y subordinación a las autoridades' i per l'altra els treballdors reclamen millores salarials i millors condicons en el treball. El 1906 i 1908 hi torna a haver vagues per recamar millors condicions laborals. el 1908 hina un dur enfrontament del proletariat i els encarregats de les fàbriques. La setmana tràgica seguida dels enfrontaments hi van ser constants a la vila de Sant Quirze.</p> <p>L'any 1987 la fàbrica de 'hilaturas Guixa. S.A' tancava definitivament davant la crisi del tèxtil i la impossibilitat de competir amb les països asiàtics. L'any 1992 un incendi destruí part de les naus i el 1997 es va enderrocar la xemeneïa. Avui dia és un espai desolat i completament abandonat</p> | 42.0987708,2.2257964 | 435982 | 4661033 | 1860, 1872, 1919 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94749-img20221108122230.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94749-img20221108122205.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94749-20230630123435.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | Inexistent | 2023-10-04 00:00:00 | Pere Cascante Torrella | Josep Guixà i Tous | La fàbrica de Can Guixà experimenta un seguit de cossos i evolucions que són fruit del creixement que aquesta indústria va significar per la vila de Sant Quirze. Tal i com hem comentat sembla que la part més antiga correspon a la part nord-oest amb la presència d'una nau de pisos de PB+3PP la qual va unida a un cos rectangular en forma de L i destinat als habitatges dels encarregats, capataços de la fàbrica i potser també i en un inici dels amos de la fàbrica. Aquest cos de maçoneria de còdols de riu i bastiments de maó ceràmic estava enlluït amb calç i restava unit i comunicat amb la nau per mitjà d'una escala central que actuava com a eix de comunicació vertical. Darrere el volum d'aquesta primera nau se li va annexionar la xemeneia ,enderrocada el 1997 i que segons les fitxes de l'IPAC especifica 'col·locada damunt de dos cossos de planta cúbica, l'inferior feia 321 cm i el superior 295 cm. El diàmetre de la base de la xemeneia era de 923 cm i tenia una alçada aproximada de 35 m. Al capdamunt estava lleugerament deteriorada ja que s'havia perdut el barret que la coronava. Per bé que es conservava en força bon estat , estava lleugerament inclinada al seu terç superior , cap a tramuntana. A través del cos cúbic que formava la seva base s'accedia al centre de la xemeneia, mitjançant un passadís. Tota ella era de rajoles i eren destacables les de la base que tenien una secció corba'. Finalment i a principi del segle XX es va annexionar en el moment de major producció una segona nau de dos pisos destinada acollir els telers, deixant la vella com a habitatges del personal encarregat de la fàbrica i altres usos i cobert amb teulada a dues vessants i carener paral·lel i en el que a mesura que la fàbrica creixia se li afegí un tercer pis adquirint la imatge que ens ha arribat als nostres dies.Pel que fa al salt i la turbina, encara en funcionament presenta una alçada de 6,29 m i 5000 l/s de cabal mitjà i produeix electricitat que abasteix la xarxa d'enllumentat públic.El conjunt fa temps que resta abandonat i poc a poc es va deeriorant. | 98 | 46 | 1.2 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 05:17 | |||
| 94750 | Cases obreres i habitatges per als encarregats de la fàbrica Guixà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-obreres-i-habitatges-per-als-encarregats-de-la-fabrica-guixa | <p>ANGLADA ALBERT, 2019. Poder i diners de la Jet-set d'osona el Ripollès i el Bages, el Vallès Oriental, la Garrotxa i la seva relació amb Barcelona. Vol III. Crònica de l'alta socieat local.</p> <p>CABANA, FRANCESC. 1192-94. Fàbriques i empresaris. Els protagonistes de la revolució industrial a Cataluna. Gran Enciclopèdia catalana . Vol II 420-421.</p> <p>ESPADALER PARCERISSAS, R ;1995.El téxtil fil conductor de la nostra història. Programa de la Festa Major. Ajuntament de Sant Quirze de Besora.</p> <p>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA. Inventari de Patrimoni arquitectònic de Catalunya</p> <p>SERRALLONGA URQUIDI, JOAN, 1998. sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo editorial</p> <p>DDAA, 1996. Retalls d'història del segle XIX. Club d'història local. Sant Quirze de besora</p> <p>DDAA. Ruta del parimoni fluvial industrial. Can Guixà. Conserci del Ter</p> <p>AMQ. Matricules industrial de 1854-1940. tarifa 3 a</p> <p>AMQ. Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento.1862. Carpeta 1016.</p> <p>https://ca.wikipedia.org-wikimedia-xemeneia de can Guixa</p> <p>https://plazaspublicasbcn.blogspot.com-2020/08-Els Guixa i els Tomas a Sant Quirze de Besora</p> <p> </p> | XIX-XX | <p><span><span><span>Adossant-se a la part nord-est de la part destinada als habitatges dels encarregats, amos i enginyers hi ha una ala que es projecta a tramuntana fins al carrer de Josep Guixà i en el que es disposen els habitatges de obrers , enginyers i capatassos. Estan compostos per una PB+1P coberts amb teulada a dues vessants de teula ceràmica damunt de cavalls i llates de fusta i amb el carener paral·lel a la façana principal orientada a l’oest. Es tracta d’un conjunt d’habitatges i cases obreres construïdes entre mitgeres i desenvolupats en un sol volum les quals s’organitzen amb seriacions de porta i finestra en planta baixa i balconera i finestra al primer pis amb balcó que sobresurt del pla de la façana i amb barana de ferro forjat amb barrots de secció simple i passamà recte. Les finestres contenen barretes emmarca vidres i les persianes són de corda. Corona la façana un ràfec i cornisa bisellats. Cal destacar que la façana està arrebossada i estucada amb enlluït de calç de color ocre que no deixa veure l’aparell constructiu. La façana que mira al carrer Josep Guixà hi ha obertes a nivell del primer pis tres finestres coronelles amb un acabat en forma d’arc ogival format pels maons de la mateixa obertura disposats de forma esglaonada i formant un arc. Aquest tipus d’obertura recorda les finestres “modernistes” d’altres edificis, doncs va ser construïda al mateix moment.</span></span></span></p> | 08237-92 | Cerre d'en Jeroni Guixà cantonada amb Carrer de la Foradada | <p>Les primeres referències que tenim de la família Guixà són de 1813 quan apareix la figura de Josep Guixà i Tous, natural d'Igualada i amb antecedents de tradició tèxtil que es remunten des de l'any 1777 i que després de muntar una fàbrica a Manlleu el trobem instal·lat a Sant Quirze on al 1860 munta una fàbrica de cotó al capdavall del Carrer Torelló en una peça de terra que havia comprat a Pau Vinyes a la zona que es denominava 'les vinyes'. (Serrallonga. Ob cit. p-79, Cabana, F, 1994 p- 399-400). Aquesta indústria tenia 42 operaris que feien moure 9 cardes i 2880 fusos moguts per aigua que es va aconseguir amb la construcció d'una resclosa a sota del denominat 'malpas'i amb una inversió de 292.800 rals (16.640 ptes). D'aquesta fàbrica en conservem la imatge d'una vista general del 1880 i publicada en un programa de la festa major (Ajuntament de Sant Quirze de Besora, 1995) i corresponia amb una fàbrica de planta rectangular i composta de PB+2p i coberta a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana. S'observa que està tancada darrere murs del carrer Torelló i a la planta baixa hi han dues arcades del carcabà. Poc després arribà el germà de Josep, Francesc que actuarà com a majordom de la fàbrica i tindrà residencia al carrer de Sant Josep 1, és a dit dins de la mateixa fàbrica. Aquesta fàbrica que abastava el territori de Sant Quirze i entorns va tenir una curta durada ja que va clausurar el 1866. La fàbrica dels Guixà i en concret la figura de Josep va tenir ressò a la població ja que va finançar obres com la portada d'aigua de la Font de la Petja, la pavimentació dels carrers, la construcció de l'hospital, l'escola.... El seu domicili era a la Plaça Major núm. 3. A banda d'aquesta fàbrica del carrer Torelló n'existien altres com la de Joaquim Gros precedent a Guixà i primera instal·lació fabril de Sant Quirze amb 1600 fusos moguts per aigua,, Antoni dot amb 1 batan, , 1 tondosa 1 màquina per netejar (moguts per aigua) que faria al·lusió al molí nou i vinculada a la indústria llanera i Joaquim Gros amb 1600 fusos moguts per aigua. (Serrallonga ob. cit. p-213). </p> <p>Després de donar de baixa aquesta fàbrica degut a la crisi de la industria tèxtil cotonera seguida d'una crisi financera, el 1872 trobem una nova societat Tous Guixà y CIA que no era ni més ni menys la SS Tous i CIa amb 18 cardes i 4380 fusos als locals de Can Guixà, potser a la nau primerenca que hem descrit unes línies més amunt. Els Guixà i el Tous tenien vincles amb els Llanas, empresaris de Manlleu i fortament lligats a importants financers de Barcelona. Val a dir que la família dels Tous era una de les grans famílies Igualadines que es van enriquir fora de la seva ciutat. Així i a tall d'exemple Nicolau Tous i Soler era un conegut filador de Barcelona i el seu fill Nicolau Tous i Miralpeix serà l'home fort de la Maquinista Terrestre i Marítima de Barcelona (DDAA. 1996. Retalls d'història del segle XIX). Consultant les matrícules industrials a l'arxiu històric de Sant Quirze podem veure com es va donant d'alta l'any 1876 Tous Guixà y Cia amb 9 cardes i 6700 fusos, el 1878 es donen de baixa 9 cardes, el 1879, 50 telers, el 1881 9 cardes, 6700 fusos i 100 telers moguts per aigua, el 1884, 6800 fusos, 124 telers i un taller d'ajust i el 1887només hi ha 2600 fusos i 20 telers. Els altres desapareixen (es dona de baixa part de la fàbrica) . El 1888 es tornen a donar d'alta 5240 fusos i 60 telers que es veuen incrementats el 1889 amb 7840 fusos i 80 telers, el 1891 passen a ser 7290 fusos i 100 telers, el 93 hin ha un augment de 810 fusos que al 1898 arriben a ser un total de 8100 , 136 telers. El 1903 s'electrifica la fàbrica que continua la seva alta producció en els anys que segueixen a continuació 1904 amb 7824 fusos de filar. 166 telers mecànics. Al 1906 a l'empresa s'hi suma Jeroni Guixa a part Tous i Guixa i Cia el qual representa un 10% de 2662. Aquesta empresa es dona de baixa el 1908 amb7824 fusos, 106 telers, 1 màquina de parar, serralleria i enllumenat elèctric. Es dona de baixa el 1909 i el 1910 apareix amb el nom de Guixà Bonet i Franch amb 45000 fusos de filar i retòrcer , 90 telers mecànica moguts per la força de l'aigua, 1 màquina de parar, serralleria, electrificació...que el 1911 passa a tenir 6000 fusos de filar i 170 telers mecànics. El 1914 en són 7000 fusos i el 1915 són 7800. El 1919 es dona de baixa Guixà Bonet i Franch amb 9840 fusos de fikar 280 de tòrecre, enllumenat per donar pas a Hilaturas Guixà S.A que perdurarà fins el 1987. Ara bé a la fàbrica Guixà hi trobem altres empreses com ara el 1909 Antoniu Cuadrench amb 276 fusos de filar i retòrcer. Els Cuadrench tenen una curta durada a les instal·lacions de can Guixà ja que el 1912 es donen de baixa. L'aparició d'altres empreses a dins d'un mateix complex fabril era habitual per poder aprofitar les mateixes naus, salt d'aigua etc. (Serrallonga,1998. Ob cit, AMSQB. Matricules industrials)</p> <p>A banda els empresaris Guixa van estar vinculats amb l'ajuntament de Sant Quirze finançant obres com l'escorxador o la casilla i les seves fàbriques van protagonitzar algunes revoltes del moviment obrer com ara les queixes de 1860 i 1862 per millorar les condicions salarials, molt baixes, l'explotació de dones i nens. El 1869 es documenta una vaga a Can Guixà ja que per una banda els empresaris es senten abandonats de la fidelitat dels treballadors 'falta de respeto y subordinación a las autoridades' i per l'altra els treballadors reclamen millores salarials i millors condicons en el treball. El 1906 i 1908 hi torna a haver vagues per recamar millors condicions laborals. el 1908 hina un dur enfrontament del proletariat i els encarregats de les fàbriques. La setmana tràgica seguida dels enfrontaments hi van ser constants a la vila de Sant Quirze.</p> <p>L'any 1987 la fàbrica de 'hilaturas Guixa. S.A' tancava definitivament davant la crisi del tèxtil i la impossibilitat de competir amb les països asiàtics. L'any 1992 un incendi destruí part de les naus i el 1997 es va enderrocar la xemeneïa. Avui dia és un espai desolat i completament abandonat</p> | 42.0990946,2.2255157 | 435959 | 4661068 | 1866, 1879, 1913 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94750-img20221108123324.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial - productiu | Inexistent | 2023-10-04 00:00:00 | Pere Cascante Torrella | Jeroni Guixà | 98 | 46 | 1.2 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 05:17 | |||||
| 94751 | Capella de la Mare de Déu de Monsterrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-la-mare-de-deu-de-monsterrat | <p>ANGLADA ALBERT, 2019. Poder i diners de la Jet-set d'osona el Ripollès i el Bages, el Vallès Oriental, la Garrotxa i la seva relació amb Barcelona. Vol III. Crònica de l'alta socieat local.</p> <p>CABANA, FRANCESC. 1192-94. Fàbriques i empresaris. Els protagonistes de la revolució industrial a Cataluna. Gran Enciclopèdia catalana . Vol II 420-421.</p> <p>ESPADALER PARCERISSAS, R ;1995.El téxtil fil conductor de la nostra història. Programa de la Festa Major. Ajuntament de Sant Quirze de Besora.</p> <p>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA. Inventari de Patrimoni arquitectònic de Catalunya</p> <p>SERRALLONGA URQUIDI, JOAN, 1998. sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo editorial</p> <p>DDAA, 1996. Retalls d'història del segle XIX. Club d'història local. Sant Quirze de besora</p> <p>DDAA. Ruta del parimoni fluvial industrial. Can Guixà. Conserci del Ter</p> <p>AMQ. Matricules industrial de 1854-1940. tarifa 3 a</p> <p>AMQ. Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento.1862. Carpeta 1016.</p> <p>https://ca.wikipedia.org-wikimedia-xemeneia de can Guixa</p> <p>https://plazaspublicasbcn.blogspot.com-2020/08-Els Guixa i els Tomas a Sant Quirze de Besora</p> <p> </p> | XIX | Indret molt ben conservat i mantingut pels veïns de la zona que en tenen cura i la mantenen en culte netejant l'entorn de vegetació i fulles i del manteniment de la capella. | <p> Indret enjardinat situat al costat de la fàbrica de can Guixà i sota del carrer de Bellunt en una zona situada damunt del túnel del carcavà que cobreix el canal que desemboca al Ter. S'hi accedeix per una petita porta oberta en una tanca que delimita del recinte i en el que hi ha el nom de capella de Montserrat escrit al seu damunt amb colors molt llampants.com és el groc, verd, vermell i blau i emmarcada per una sanefa en dent de serra amb els mateixos colors. La porta dona pas a un petit corredor amb escales de pedra que comunica amb els jardins de la capella amb antigues fonts d'aigua, avui seques que regaven la zona i li donaven un aire fresc i acollidor, Avui dia aquestes fonts no ragen i el lloc és ocupat per un canyissar La capella s'obre al fons de tot aprofitant un angle del recinte on es situa damunt del carcavà del del canal i disposada a manera de 'gablet'. en aquest angle. La part frontal és completament oberta en tres arcs de mig punt de fusta de diferent mida ja que s'adapten als pendents de cada vessant de la teulada i que el del mig genera un retranqueig il·luminat per finestres de les mateixes característiques que les de les parets laterals i decorades amb vitralls de colors. La coberta és metàl·lica amb planxes de zinc. Els arcs descansen damunt una mena de podi on s'assenta i al que se li accedeix per dues escalinates a cada costat. protegides per baranes amb barrots de forja tornejats i passamà recte. Al davant hi ha un altar on hi ha la imatge de la 'Moreneta' amb la muntanya de pedra al darrere i damunt d'un frontal on hi ha alguns dels apòstols amb tècnica neo-bizantina. La capella està il·luminada per vitralls de colors oberts a les parets laterals en forma de finestres d'arcs de mig punt amb barretes emmarca vidres i la part superior en forma de ventall. S'emmarquen en sèries de quatre i juntes formen una mena de semi cúpula que cobreix la capella. El sostre a imitació fusta és de color blau clar amb les bigues policromades com també ho està tot el sostre i part frontal i amb un estil 'modernista' i eclèctic. A cada costat de la capella hi ha plafons de rajola de ceràmica vidriada amb imatges de Sant Jordi i de la Verge. A la part inferior i sota de l'altar hi ha les lletres de 'Homenatge a la verge de Montserrat' i l'any 1958. Justa al davant hi ha un seguit de bancs laterals amb roques al voltant simulant les muntanyes de Montserrat i integrades al jardí de la capella en un únic ambient arquitectònic i paisatgístic. Tot l'espai està enjardinat amb sequoies, teixos, pollancres, boixos.</p> | 08237-93 | C/ de Bellmunt S/N | <p>La història de la capella va vinculada a la veïna fàbrica de Can Guixà.</p> <p>Les primeres referències que tenim de la família Guixà són de 1813 quan apareix la figura de Josep Guixà i Tous, natural d'Igualada i amb antecedents de tradició tèxtil que es remunten des de l'any 1777 i que després de muntar una fàbrica a Manlleu el trobem instal·lat a Sant Quirze on al 1860 munta una fàbrica de cotó al capdavall del Carrer Torelló en una peça de terra que havia comprat a Pau Vinyes a la zona que es denominava 'les vinyes'. (Serrallonga. Ob. cit. p-79, Cabana, F, 1994 p- 399-400). Aquesta indústria tenia 42 operaris que feien moure 9 cardes i 2880 fusos moguts per aigua que es va aconseguir amb la construcció d'una resclosa a sota del denominat 'malpas'i amb una inversió de 292.800 rals (16.640 ptes). D'aquesta fàbrica en conservem la imatge d'una vista general del 1880 i publicada en un programa de la festa major (Ajuntament de Sant Quirze de Besora, 1995) i corresponia amb una fàbrica de planta rectangular i composta de PB+2p i coberta a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana. S'observa que està tancada darrere murs del carrer Torelló i a la planta baixa hi han dues arcades del carcabà. Poc després arribà el germà de Josep, Francesc que actuarà com a majordom de la fàbrica i tindrà residencia al carrer de Sant Josep 1, és a dit dins de la mateixa fàbrica. Aquesta fàbrica que abastava el territori de Sant Quirze i entorns va tenir una curta durada ja que va clausurar el 1866. La fàbrica dels Guixà i en concret la figura de Josep va tenir ressò a la població ja que va finançar obres com la portada d'aigua de la Font de la Petja, la pavimentació dels carrers, la construcció de l'hospital, l'escola.... El seu domicili era a la Plaça Major núm. 3. A banda d'aquesta fàbrica del carrer Torelló n'existien altres com la de Joaquim Gros precedent a Guixà i primera instal·lació fabril de Sant Quirze amb 1600 fusos moguts per aigua,, Antoni dot amb 1 batan, , 1 tondosa 1 màquina per netejar (moguts per aigua) que faria al·lusió al molí nou i vinculada a la indústria llanera i Joaquim Gros amb 1600 fusos moguts per aigua. (Serrallonga ob. cit. p-213). </p> <p>Després de donar de baixa aquesta fàbrica degut a la crisi de la industria tèxtil cotonera seguida d'una crisi financera, el 1872 trobem una nova societat Tous Guixà y CIA que no era ni més ni menys la SS Tous i CIa amb 18 cardes i 4380 fusos als locals de Can Guixà, potser a la nau primerenca que hem descrit unes línies més amunt. Els Guixà i el Tous tenien vincles amb els Llanas, empresaris de Manlleu i fortament lligats a importants financers de Barcelona. Val a dir que la família dels Tous era una de les grans famílies Igualadines que es van enriquir fora de la seva ciutat. Així i a tall d'exemple Nicolau Tous i Soler era un conegut filador de Barcelona i el seu fill Nicolau Tous i Miralpeix serà l'home fort de la Maquinista Terrestre i Marítima de Barcelona (DDAA. 1996. Retalls d'història del segle XIX). Consultant les matrícules industrials a l'arxiu històric de Sant Quirze podem veure com es va donant d'alta l'any 1876 Tous Guixà y Cia amb 9 cardes i 6700 fusos, el 1878 es donen de baixa 9 cardes, el 1879, 50 telers, el 1881 9 cardes, 6700 fusos i 100 telers moguts per aigua, el 1884, 6800 fusos, 124 telers i un taller d'ajust i el 1887 només hi ha 2600 fusos i 20 telers. Els altres desapareixen (es dona de baixa part de la fàbrica) . El 1888 es tornen a donar d'alta 5240 fusos i 60 telers que es veuen incrementats el 1889 amb 7840 fusos i 80 telers, el 1891 passen a ser 7290 fusos i 100 telers, el 93 hi ha un augment de 810 fusos que al 1898 arriben a ser un total de 8100 , 136 telers. El 1903 s'electrifica la fàbrica que continua la seva alta producció en els anys que segueixen a continuació 1904 amb 7824 fusos de filar. 166 telers mecànics. Al 1906 a l'empresa s'hi suma Jeroni Guixa a part Tous i Guixa i Cia el qual representa un 10% de 2662. Aquesta empresa es dona de baixa el 1908 amb7824 fusos, 106 telers, 1 màquina de parar, serralleria i enllumenat elèctric. Es dona de baixa el 1909 i el 1910 apareix amb el nom de Guixà Bonet i Franch amb 45000 fusos de filar i retòrcer , 90 telers mecànica moguts per la força de l'aigua, 1 màquina de parar, serralleria, electrificació...que el 1911 passa a tenir 6000 fusos de filar i 170 telers mecànics. El 1914 en són 7000 fusos i el 1915 són 7800. El 1919 es dona de baixa Guixà Bonet i Franch amb 9840 fusos de filar 280 de tòreer, enllumenat per donar pas a Hilaturas Guixà S.A que perdurarà fins el 1987. Ara bé a la fàbrica Guixà hi trobem altres empreses com ara el 1909 Antoniu Cuadrench amb 276 fusos de filar i retòrcer. Els Cuadrench tenen una curta durada a les instal·lacions de can Guixà ja que el 1912 es donen de baixa. L'aparició d'altres empreses a dins d'un mateix complex fabril era habitual per poder aprofitar les mateixes naus, salt d'aigua etc. (Serrallonga,1998. Ob. cit, AMSQB. Matricules industrials)</p> <p>A banda els empresaris Guixa van estar vinculats amb l'ajuntament de Sant Quirze finançant obres com l'escorxador o la casilla i les seves fàbriques van protagonitzar algunes revoltes del moviment obrer com ara les queixes de 1860 i 1862 per millorar les condicions salarials molt baixes, l'explotació de dones i nens. El 1869 es documenta una vaga a Can Guixà ja que per una banda els empresaris es senten abandonats de la fidelitat dels treballadors 'falta de respeto y subordinación a las autoridades' i per l'altra els treballadors reclamen millores salarials i millors condicions en el treball. El 1906 i 1908 hi torna a haver vagues per recamar millors condicions laborals. el 1908 hi na un dur enfrontament del proletariat i els encarregats de les fàbriques. La setmana tràgica seguida dels enfrontaments hi van ser constants a la vila de Sant Quirze.</p> <p>L'any 1987 la fàbrica de 'hilaturas Guixa. S.A' tancava definitivament davant la crisi del tèxtil i la impossibilitat de competir amb les països asiàtics. L'any 1992 un incendi destruí part de les naus i el 1997 es va enderrocar la xemeneïa. Avui dia és un espai desolat i completament abandonat </p> <p>A diferència de la fàbrica la capella s'ha mantingut en ús i en bones condicions gracies a la tasca desinteressada dels veïns de Sant Quirze que en tenen cura i la mantenen en condicions.</p> | 42.0983752,2.2264783 | 436037 | 4660989 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94751-img20221108122422.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94751-img20221108122612.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94751-img20221108122633.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94751-img20221108122644.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94751-img20221108122647.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94751-20230807112611.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94751-20230807112757.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94751-20230807112720.jpg | Inexistent | Modernisme|Eclecticisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós/Cultural | Inexistent | 2023-10-04 00:00:00 | Pere Cascante Torrella | Indret de gran bellesa que guarda moltes relacions amb altres jardins situats al costat de les fàbriques i que els amos van construir per oferir serveix religiosos i convidar al repòs als seus treballadors. De fet la capella guarda relacions amb la veïna de Lourdes situada al costat de la fàbrica de Can Trinxet i erigida en un paratge al seu costat prop del riu i en una verneda.. També s'assembla als jardins de ca l'Artigas a la Pobla de Lillet o els jardins de la torre de Cal Pons a Puig-Reig. de la capella en procedeix la llegenda Existeix la llegenda del Crist de Can Guixà, on s’explica que la fàbrica tenia annexa a l’edifici una capella. Quan els obrers demanaven augment de jornal, els hi feien anar en comitiva. Primer es resava, després l’amo amb veu patètica i servil, adreçant-se a la imatge del Crist crucificat, exclamava: “Senyor!!! Senyor!!! Volen més sou. Què els puc donar? Decidiu, Senyor!!!”El Crist estava trucat i, amb uns cordills, pel darrere l’altar, podien moure-li el cap. Si volien feia el gest de sí, o feia el de no. Com mai un Déu, almenys un Déu de guix, estava al servei de l’amo. S’arribava al regateig. Llavors l’amo pidolava: “I si en lloc de deu, Senyor, els en donéssim cinc?” Alguna vegada, el Crist amb el cap feia que sí, en senyal d’acceptar la proposta, i tothom tornava a resar amb posat d’agraïment. | 105|102 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 05:17 | |||||
| 94753 | Antic molí de Sant Quirze | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-moli-de-sant-quirze | <p>PRAT ANTONI, VILASECA DAVID; 2018. Els masos rònecs. Associació d'estudis Torellonencs</p> <p>SALVANY I GRAU, JOSEP, 1866-1929. Imatge de 1918 . Biblioteca de Catalunya.</p> <p>SERRALLONGA URQUIDI, J; 1998. sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo editorial</p> <p>AMQ. Matrícules industrials de 1854-1960.</p> <p> </p> | XIII-XVIII | Al costat de la llera del riu Ter en terreny inundable.Només es pot veure quan el cabal del riu és baix. Queda delimitat pel canal de Can Guixà. Actualment només hi ha les ruïnes de la part més baixa en un lloc d'accés difícil | <p>Ruïnes de l'antic molí fariner de Sant Quirze de Besora situat a la desembocadura del canal de Can Guixà. Avui dia es conserven molts pocs vestigis d'aquest element ja que els forts aiguats i les crescudes del Ter l'han malmès de forma notable. S'endevinen encara uns murs de pedra i morter de calç que delimiten un àmbit rectangular que es corresponia amb l'antic casal moliner. Aquest molí conserva els murs nord, est i oest fets amb fàbrica de carreus de pedra ben treballats i escairats, units amb argamassa de calç i col·locats en filades regulars i horitzontals. Segons imatges del Fons Salvany publicades aquest molí es veia en ruïnes amb dos cossos a diferent nivell i sense coberta. Segons es desprèn era format per PB+1p i coberta.</p> | 08237-94 | Desembocadura del canal de Can Guixà | <p>Segons les descripcions de Antoni Prat i David Vilaseca en el seu llibre de Masos rònecs especifica <em>'ja el veiem en ruïnes en fotografies de principi del segle XIX. Sense teulada sabem que la seva estructura era encara visible el 1933 tal com consta en el planell de la fàbrica de Ca Guixà, ja que el canal d'aquesta fàbrica tèxtil desembocava molt a prop d'aquest molí, És probable que s'acabés enderrocant gairebé tot durant el gran aiguat de l'octubre de 1940. </em>Els mateixos autors especifiquen que 'els primers empresaris s'instal·laren a Sant Quirze a prop del rudimentari i encara poc condicionat canal industrial que voreja la població del poble'. Consta que Antoni Dot Pares el 1860 té llogat l'antic molí draper als afores de la població i instal·la 6 telers de llana de més de 5/4, un batan, una tondosa i una màquina de netejar. Aquesta referència és coneguda a través de les matrícules industrials (AMQ. Matrícules industrial 1860-1954). Entenem que aquest molí primer fariner va ser reconvertit en molí batà i després abandonat.</p> | 42.0969673,2.2281640 | 436175 | 4660831 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94753-20230613122654.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94753-20230613122649.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94753-20230613122955.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | Inexistent | 2023-10-04 00:00:00 | Pere Cascante Torrella | Indret de difícil accés al que s'hi pot accedir només quant les aigUes del ter baixen ja que normalment es troba inundat per les aigües del mateix. | 94|85 | 1754 | 1.4 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 05:17 | |||||
| 94754 | Carrer Besora, 2,4 i 6 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-besora-24-i-6 | <p>SERRALLONGA, URQUIDI, J (1998). Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo Editorial. Annex II i IIII</p> <p>AMQ. Cuadreno de liquidaciones y amillaramiento de 1864</p> <p>ACM.<em>Llibre d'arrendaments. </em>Carpeta 15 i <em>Cart</em>a del Mostassaf 1784-85. Carpeta 15. Plec 3</p> | XVII-XVIIII | Cases encara ara habitades | <p>Conjunt de tres cases situades a la part inicial del carrer de Besora al costat del reg que baixaria de la font de la Vinya en direcció al Ter i passant per costat est de la vila antiga just pel darrere de l'església de Sant Quirze. Es tracta d'un conjunt de tres edificacions entre mitgeres compostes per una PB+1P+SC cobertes amb teulada a dues vessants de teula ceràmica àrab damunt de cavalls i llates de fusta i amb el carener paral·lel a la façana orientada a tramuntana i mirant al carrer. Es situen a la part dreta del carrer. Els murs són de maçoneria i les divisions horitzontals en fusta. Val adir que la finca núm. 2 és coberta amb teulada a tres vessants. </p> <p>La configuració d'aquest conjunt d'edificis, especialment el núm.4 i 6 és simètrica i idèntica atès que es corresponen amb una mateixa obra arquitectònica i d'un sol moment constructiu. En canvi el núm. 2 té una altra disposició diferent donat el cas que correspon a una època diferent. es compon d'una porta d'accés a l'habitatge dues finestres i una altra que dona al garatge. Al damunt seu i coincidint amb el primer pis hi ha dues finestres rectangulars pertanyents a l'habitatge aixoplugades per la barbacana que forma el voladís de la teulada. L'aparell està arrebossat amb ciment pòrtland gris amb acabat remolinat. La façana posterior està molt transformada amb tes finestres de diferent mida a cada planta i la coberta que sobresurt en voladís. </p> <p>La disposició de la finca núm. 4 i 6 és completament idèntica amb un predomini del massís respecte el buit. A la planta baixa s'obren les portes d'accés als habitatges dels que la núm 6 manté la disposició original de la porta d'entrada flanquejada per dues finestres rectangulars a cada costat i amb la reixa de forja al seu damunt formant gelosia i amb la data de 1824 i les inicials FA corresponents a la família propietària mentre que la núm. 4 ha estat desfigurada paredant la porta d'entrada central per convertir-la en finestra i desplaçant-la a la dreta. En canvi la disposició de les obertures del primer pis s'ha mantingut poc alterada amb dues balconeres a cada habitatge i amb el balcó fet amb llosana de pedra de perfil bisellat sobresortint del pla de la façana i amb la barana de forja amb els barrots rectes amb secció circular i alternada per volutes a la part inferior i superior i passamà recte. Les balconeres estan tancades amb persianes de corda. Damunt seu i coincidint amb la planta de les golfes hi ha tres finestres coronades en arc rebaixat que il·luminen la planta sota teulada. Corona la façana una cornisa bisellada formada per quatre filades de maó pla disposades en degradació que sostenen la teulada. La façana de la part del darrere es caracteritza per la presència d'àmplies eixides formades per arcs de mig punt de perfil rebaixat sostinguts per mènsules de maó ceràmic i pilastres de secció quadrada. Algunes d'elles han estat paredades deixant-ne les empremtes i les que es mantenen d'origen tenen un bacó amb barrots circulars de secció simple. La planta sota teulada està il·luminada per petites finestres rectangulars. La coberta està formada per un ampli voladís. L'aparell de maçoneria està revestit per una capa de calç i enlluït de color blanquinós amb reparacions de ciment pòrtland gris.</p> | 08237-95 | Carrer de Besora núm. 2,4 i 6 | <p>Referent a aquest conjunt d'edificacions hem trobat referències en el 'cuderno de liquidaciones y amillaramiento' de 1864 on esmenta que la finca pertanyia a un Tal Joan Arcer <em>'por dos casas con sus pequeños huertos adyacentes en la calle de Besora 3, 4' </em>i amb un valor de 120 lliures (AMQ. 1864). Tanmateix i segons Serrallonga en el seu apèndix II i III del llibre de Sant Quirze de Besora de 1714 a al'actualitat no troba referències a aquesta família.</p> <p>Al mateix 'cuaderno de liquidaciones de 1864' a la inscripció núm. 30 i pertanyent a Juan Caballleria que passa a Jaime Burnius i especifica 'Por una casa con su pequeño huerto adyacente a la calle Besora núm. 6' i amb un valor de 60 lliures. No hem trobat altres referències que hom creu que es tractaria de famílies de peraires i texidors que s'instal·larien als ravals d'entrada i sortida de la vila.</p> | 42.1012293,2.2241199 | 435845 | 4661307 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94754-20230629122336.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94754-20230629122349.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94754-20230629122412.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94754-20230629122254.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-10-04 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Conjunt d'edificacions que mostren unes característiques comuns i pròpies de l'arquitectura del segle XIX pertanyents a l'era pre industrial i també industrial. Possiblement correspongui amb antics obradors i tallers artesanals de paraires i teixidors. | 98|94 | 46 | 1.2 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 05:17 | |||||
| 94755 | Casa del carrer Besora, 28-30 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-besora-28-30 | <p>SERRALLONGA URQUIDI, J (1998). Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo editorial</p> <p>AMQ. Manual de liquidaciones y amillaramiento . Ajuntament de Sant Quirze de besora. 1864. Carpeta 1016.</p> <p> </p> | XVI-XVIII | Antiga masia del Pla embeguda pel creixement urbanístic i els ravals del Carrer de Besora desenvolupats al costat de l'antic camí ral. La casa es manté en bon estat ja que està encara avui habitada amb les parets pintades en estuc de color blanc i les cobertes reparades recentment. | <p>Antiga masia denominada com a 'Cal Meliton' i situada al camí de Besora i embeguda per la trama urbanística de Sant Quirze. Es tracta d'una parcel·la allargassada disposada formant terrasses i composta per una planta rectangular formada per l'habitatge i els coberts annexos (quadres i pallisses). El conjunt d'edificacions de planta rectangular es correspon amb una edificació aïllada i disposada seguint la traça de l'antic camí ral, avui carrer de Besora. Pel que fa a l'habitatge està format per una parcel·la més aviat rectangular composta per una planta baixa i un primer pis cobert amb teulada a dues vessants de teula ceràmica àrab damunt de cavalls i llates de fusta i amb el carener paral·lel a la façana que mira al carrer. En quant a la disposició de les obertures hi ha un predomini del massís respecte el buit. La porta d'entrada es situa en posició axial i està flanquejada per dues finestres rectangulars a cada costat molt transformades. Damunt seu i coincidint amb el primer pis hi ha tres finestres, una central de reduïdes dimensions a manera d'espitllera i dues de més grosses situades a cada costat. La façana està protegida per una barbacana en forma de ràfec o voladís de la teulada a través de bigues de fusta amb els caps sortints. L'aparell de la façana està revestit amb un enlluït de ciment i pintat de color ocre amb un sòcol aplacat de pedra. La part del darrere està molt transformada. Adossat a la banda de tramuntana hi ha un segon volum rectangular emprat com a quadre o pallisses i format per una sola planta amb coberta a dues vessants. Tal i com acostuma a passar amb l'edifici residencial, aquesta construcció segueix la traça del carrer (antic camí ral) adaptant-se a la seva orografia i en pendent ascendent. La façana principal és completament massissa i tant sols hi té una obertura d'accés. En canvi la façana del darrere que dona a l'era és oberta i sostinguda per pilars. L'aparell és de maçoneria de pedres mal treballades i escairades, unides amb morter de calç i fragments de teula i maó a trenca junt. Les cantonades són de maó ceràmic com també ho és el ràfec que sosté la coberta format per dues filades de maó pla que sostenen la coberta. </p> | 08237-96 | Carrer de Besora núm. 30 | <p>D'aquesta finca no n'hem trobat referències documentals en el padró e finques de 1864 conservat a l'arxiu municipal de Sant Quirze ni tampoc en el cens de l'arxiu del castell de Montesquiu i publicat per Serrallonga en el seu llibre de Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. No obstant això i analitzant la traça urbanística i la disposició de la finca amb l'entorn creuem que el seu origen seria antic (medieval o posterior) per desenvolupar-se al costat de l'antic camí ral de Sant Quirze a Santa Maria de Besora, inicialment com a construcció aïllada però a mesura que s'anaven desenvolupant els ravals de fora muralles i al costat dels principals eixos articuladors (Carrer de Besora, Carrer del pont i carrer de Torelló) aquesta antiga masia va quedar embeguda dins el teixit urbà formant part del mateix. La casa denominada com a cal Meliton ha tingut continuïtat fins a l'actualitat i encara és habitada i consta com a explotació ramadera.</p> <p>Les construccions que ens han arribat als nostres dies datarien de mitjans del segle XVII o principi del XVIII amb reformes.</p> | 42.1024379,2.2254921 | 435960 | 4661440 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94755-20230630120731.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94755-20230630120738.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94755-fotofachada-1.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial - productiu | Inexistent | 2023-10-04 00:00:00 | Pere Cascante Torrella | Correspon amb una de les poques masies del terme municipal de Sant Quirze que ha estat incorporada en el teixit urbà. Manté encara els trets essencials de la masia amb la casa i els coberts annexos encara que amb moltes reformes i reparacions adaptades als nous canvis. | 98|94 | 46 | 1.2 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 05:17 | |||||
| 94756 | Creu del Pedró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-del-pedro-4 | <p>AJUNTAMENT DE SANT QUIRZE DE BESORA. Un passeig per les fonts urbanes de Sant Quirze de Besora</p> <p>https://www. wikipèdia.org</p> <p> </p> | XIV-XVIII | Es conserva la creu de ferro damunt d'un pedestal de pedra que sembla haver estat fet recentment | <p>Creu situada a la zona del Pedró al costat de la font homònima i del camí veïnal d'accés a Can Baldiri. La creu està clavada damunt d'un pedestal de pedra picada completament llis amb una planta rectangular i coronat per una cornisa i imposta bisellada que sosté la creu termenal. Aquest pedestal que correspon amb el vestigi més antic de la creu té una alçaria d'uns 100 cm. i ha estat refet amb algunes reparacions de ciment pòrtland. La creu termenal és de ferro forjat, de secció plana i amb els quadre braços acabats amb volutes decoratives i amb els braços ornamentats. No hi ha cap inscripció.</p> <p> </p> <p> </p> | 08237-97 | A la zona del Pedró. Ctra BV-5257. PK. 1,5 | <p>Creu de possible origen medieval com a termenal que es col·locava a les entrades i les sortides de les poblacions per marcar el terme municipal i el límits de la seva jurisdicció. Aquest tipus de creus també es trobava moltes vegades al costat de camins, com seria el cas del camí de santa Maria de Besora, dit de les Comes. Sembla ser que aquesta creu va ser reformada en temps moderns i de la creu històrica tat sols es conserva el pedestal i la imposta. </p> | 42.1042325,2.2283814 | 436200 | 4661637 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94756-img20230110110126.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94756-20230630120410.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94756-img20230110110134.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94756-20230630120352.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | Inexistent | 2023-10-04 00:00:00 | Pere Cascante Torrella | Adossada a la creu hi ha un placa commemorativa on s'hi exposa la següent inscripciö:BRAÇOS EN CREU DAMUNT LA PIA FUSTA ,SENYOR EMPAREU LA CLOSA I EL SEMBRATDONEU EL VERD EXACTE AL NOSTRE PRATI MESUREU LA TRAMUNTANA JUSTAQUE EIXUGUI L'HERBA I NO EXPOLSI EL BLATCARLES FAGES DE CLIMENTSAquesta placa fa En concret fa referència a la processó de les cuques on es sortia de l'església i es pujava a la creu del Padró. Aquesta processó que es feia un cop a l'any tenia l'objectiu de que els camps estiguessin en bones condicions i lliures de (cuques) i aquests versos fan al·lusió a la creu del Pedró en un dels seus viatges al Bisaura. Escriptor empordan`s, natural de Figueres el 1902 va morir el 1968. Al llarg de la seva vida va publicar obres en poesia, prosa, teatre, narrativa i periodisme i va crear personatges com a El Sabater d'Ordis al·ludint a Eugeni D'Ors, el Quixot de Cervantes i molts altres. Va col·laborar estretament amb Dalí del qui en va obtenir il·lustracions per als seus escrits com ara 'les Bruixes de Llers'. 'Balades del sabater d'Ordis'...Consta que Dalí i Fages van treballar plegats en 'el triomf i el rodolí de la Gala i en Dalí' i en l'homenatge de la ciutat de Figueres el 1962, fages hi va posar versos i Dalí dibuixos. Com a obra també cal destacar el Crist de la Tramuntana fet per Dalí i homenatjant al poeta. Josep Pla en la seva obra completa, hi dedica una bona part del volum 38 a Fages parlant de 'escrits empordanesos a Fages de Climent. En quant a la prosa destaca la seva obra de 'Ciment' i fins la publicació de les seves 'memòries a la recerca de mi mateix' i els 'seus difunts inèdites' per part de del filòleg vigatà Narcís Garolera corresponia amb una de les poques obres conegudes. Arran d'aquest treball coneixem més termes de la vida personal i biografia d'aquest autor i és possible que es localitzés el fragment de prosa al·ludint a al creu del Pedró. | 94|85 | 47 | 1.3 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 05:17 | |||||
| 94757 | Font del Pedró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-pedro | <p>AJUNTAMENT DE SANT QUIRZE DE BESORA. Un passeig per les fonts urbanes de Sant Quirze de Besora. Edició fullet informatiu. </p> | XX | Font moderna que conserva una pica procedent d'un elements antic fora de context i reaprofitada | <p>Font situada a sota l'alzina de Can Baldiri i adossada a la paret de la jardinera que l'envolta. Es tracta d'una font que va unida a la xarxa d'aigua potable de la vila i que aprofita una antiga pica de pedra picada buidada en una mateixa roca de planta quadrada i amb una secció còncava amb un orifici o sobreeixidor a la part del fons. Sembla procedir d'un altre lloc. Es tracta d'un element que esta fora de context. Al voltant de la font hi ha un seguit de bancs i fins hi tot taules per a poder-hi reposar.</p> | 08237-98 | A la zona del Pedró i al costat de la Creu | <p>La història de la font va molt lligada a la creu del padró. Segons Victor Bordas (Bordas et alii,. Un passeig per les fonts urbanes de Sant Quirze de Besora) esmenta que un cop a l'any es feia la denominada 'processó de les cuques' on es sortia de bon matí de l'església de Sant Quirze i es pujava fins a la font i creu del Padró. La processó rebia aquest nom , ja que es feia perquè els camps estiguessin en bones condicions i sense insectes (cuques) que en poguessin malmetre les collites. D'aquesta processó en parla l'escriptor Carles Fages en els versos que hi ha en una placa al bust del padró.</p> | 42.1042015,2.2283887 | 436201 | 4661634 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94757-img20230110110152.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Ornamental | Inexistent | 2023-10-04 00:00:00 | Pere Cascante Torrella | Font integrada a la ruta de les fonts urbanes de Sant Quirze de Besora que correspon amb un itinerari senyalitzat per les diferents fonts del nucli i entorns. | 98 | 49 | 1.5 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 05:17 | |||||
| 94758 | Alzina de Can Baldiri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-can-baldiri | Alzina plantada al moment de fer la font i delimitada per un mur de pedra que la protegeix i a la vegada la separa de la resta | <p>Alzina de grans proporcions i situada en un indret molt emblemàtic. Té una alçada d'uns tres metres amb una àmplia copa de fulla perenne i envoltada per una jardinera de pedra que a la vegada hi té encastada la font del Pedró. L'alzina, la font i la creu del Pedró formen un lloc pintoresc i acollidor des del qual es domina bona part de la vila antiga, la vall del Ter i en resum el Bisaura.</p> | 08237-99 | A la zona del Pedró darrere de la Font | 42.1042033,2.2284095 | 436203 | 4661634 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94758-20230630120531.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94758-img20230110110152.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Altres | Inexistent | 2023-10-04 00:00:00 | Pere Cascante Torrella | Alzina ben conservada i protegida en un espai d'esbarjo on també hi ha la font i la creu | 2151 | 5.2 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 05:17 | ||||||||||
| 94759 | Can Baldiri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-baldiri-1 | <p>DDAA, 2022. Pla d'Ordenació Urbanístic Municipal. Catáleg de Masies i cases rurals. Fitxa núm. 5 o Can Baladiri. Ajuntament de Sant Quirze de Besora</p> <p> </p> | XVII-XX | Masia molt transformada degut a lú's continuat que ha tingut al llarg dels anys i de la que se n'ha remodelat la seva estructura bàsica. Les parets i la coberta estan en bon estat | <p>La masia de Can Baldiri o denominada antigament com a 'Casanova de les Comes' està formada per la casa i la pallissa. La casa correspon amb una masia construcció de planta rectangular formada per una planta baixa, un primer pis i unes golfes cobertes amb teulada a dues vessants de teula ceràmica damunt de bigues de formigó i amb el carener perpendicular a la façana principal que s'orienta a migdia. Consta de tres crugies i dos cossos amb un annex a migdia i corresponent amb un terrat afegit. El cos principal de la masia i situat a la part de ponent es divideix amb dues crugies separades per murs de maçoneria longitudinals i distribuïda en planta baixa, un primer pis i unes golfes. La distribució de les façanes és irregular i desordenada i es fruït de les diferents remodelacions que la masia ha patit al llarg del temps. La façana principal que coincideix amb el pinyó de la teula es distribueix mitjançant una porta coronada en arc de mig punt, possiblement dovellat i acompanyada per una petita finestra rectangular, al seu damunt i coincidint amb la planta primera hi ha dues obertures més, una que correspon amb una balconera de factura recent i una segona que és una finestra rectangular i que sembla pertànyer a l'obra original. L'aparell no és visible ja que ha estat completament arrebossada amb ciment pòrtland. La façana de tramuntana és la que ha estat més transformada ja que al annexionar-s'hi un cos en planta baixa i terrassa al primer pis ha comportat l'obertura de dues balconeres a la seva fàbrica original. Finalment la façana nord també ha estat molt desfigurada i arrebossada en ciment pòrtland gris. S0hi evidencia el volum semi circular d'un forn de pa. A la part de llevant hi ha adossat un segon cos d'una sola crugia i compost de Planta baixa, un primer pis i golfes cobert amb teulada a dues vessants que resulta ser un allargament del cos principal. La composició de les obertures a la façana es resol mitjançant dues finestres a tramuntana i pertanyents amb dues balconeres, una finestra a llevant i dues més a migdia. Totes les quatre façanes estan arrebossades.</p> <p>Separada de la casa per un petit callissot hi ha una segona construcció o pallissa, també de planta rectangular i composta per una planta baixa, un primer pis i golfes amb teulada a dues vessants de teula i amb el carener perpendicular a la façana principal orientada a ponent. Està molt transformada ja que s'ha convertit en habitatge paredant les eixides,, obrint noves finestres i arrebossant-ne les façanes de manera que es fa molt difícil veure'n l'aparell original.</p> | 08237-100 | Mas de Can Baldiri S/N | <p>Poques són les dades que hem pogut recollir d'aquesta finca casa que era coneguda com a Casanova de les Comes. Segons la fitxa del catàleg de les masies esmenta que la masia està documentada el 1430 encara que d'aquesta època en romandrien poques restes, possiblement la part de ponent i la porta d'entrada. Posteriorment al segle XVII i XVIII hauria anat estant ampliada. La darrera restauració data de 1994 i la pallissa el 1998 quan es va reconvertir en habitatge.</p> | 42.1016163,2.2304832 | 436371 | 4661346 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94759-img20230110112015.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94759-img20230110112017.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94759-imatge-facana.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial - productiu | Inexistent | 2023-10-04 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Masia encara habitada que ha estat molt transformada i arrebossada externament obrint noves obertures i afegint nous cossos. Tot i així encara podem endevinar que l'antiga construcció situada a la part de més a ponent hauria tingut una planta rectangular, amb dues crugies i composta per PB+1P+ golfes amb teulada a dues vessants de teula damunt de llates i cavalls de fusta i amb el carener perpendicular. La porta en arc de mig punt possiblement hauria estat dovellada i les finestres haurien estat de forma rectangular. | 98|94 | 46 | 1.2 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 05:17 | |||||
| 94760 | Mas les Comes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-les-comes-0 | <p>COLOM AMADEU , 1972. Llistat de rectors de la parròquia de Sant Quirze. Programa de la Festa Major. Ajuntament de Sant Quirze de Besora</p> <p>SERRALLONGA URQUIDI, J; 1998. Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo Editorial. Annex II i III</p> <p>DDAA, 2022. Pla d'Ordenació Urbanístic Municipal. Catàleg de masies i cases rurals. Fitxa. núm. 2. Ajuntament de Sant Quirze de Besora.</p> <p>AMQ. Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento de 1862. Sant Quirze de Besora. Carpeta 1016</p> <p>ACM. <em>Regsitro de vesanas de los años 1828-30</em> Carpeta 17. Plec 2</p> <p> </p> | XIII-XIX | La masia ha estat restaurada no fa masses anys i presenta un molt bon estat de conservació amb les parets repicades i rejuntades, els interiors reformats, les cobertes refetes i els sostres canviats i conservant tots els elements originals. Amb tot algunes obertures com les finestres de sota la teulada a la façana principal, de la planta baixa...han estat eixamplades i modificades. | <p>Es tracta d'un conjunt arquitectònic format per la masia propiamanent dita amb les pallisses, un pou i un seguit d'annexos. La pallissa està separada de la casa pairal per mitjà d'una era. La masia o casa pairal consta d'una planta més aviat rectangular i dividida en tres crugies i dos cossos. Consta de planta baixa,un primer pis i unes golfes cobertes amb teulada a tres vessants de teula ceràmica damunt de cavalls i llates de fusta,avui formigó i amb el carener paral·lel a la façana principal que s'orienta a ponent i on hi ha la porta d'entrada. La composició de les façanes hi ha un predomini del massís respecte el buit i val a dir que moltes de les obertures han estat transformades com a resultat de la darrera intervenció feta el 1984. La façana principal que mira a ponent presneta un predomini del massís respecte el buit. Ho trobem a la planta baixa la porta d'entrada situada al cos de més a tramuntana i formada per una obertura rectangular amb els muntants de pedra picada amb el perfil bisellat i coronada per una llinda de pedra on hi ha inncisa la data de 1797 separada en sèries de dues xifres per mitjà d'una creu, també incisa. Encara hi ha una pintura en magrana on hi ha representat el Nº10. Al costat esquerra hi ha un finestra de petites dimensions i al seu damunt una balconera amb balcó de barana de forja d amb els barrots de secció circular alternats per volutes amb el passamà recte i la balconera coronada amb llinda de pedra la qual ha estat reconstruïda. Al costat seu hi ha una finestra rectangular allindada amb els marcs bisellats i l'ampit de pedra que sembla correspondre a l'obra original. Damunt seu i coincidint amb les golfes hi ha sèries de dues finestres bessones també de pedra i allindades que semblen correspondre amb una reconstrucció moderna. Corona la façana un ràfec de dues filades de teula ceràmica i maó pla. L'aparell de la façana és de maçoneria de carreus de pedra mal treballats i escairats i col·locats en filades irregulars , unides amb morter de calç, avui pòrtland i amb les cantonades de pedra picada. El segon cos situat a migdia consta de dues crugies separades per murs de maçoneria i formada per una planta baixa, un primer pis i golfes. A la planta baixa hi ha oberta una porta de grans dimensions allindada en fusta, dues finestres rectangulars amb els bastiments ampits i llindes de pedra a la planta primera i de les quals una ha estat convertida en balconera amb el balcó sobresortint molt poc del pla de la façana i amb la barana de forja amb els barrots de secció en espiral, passamà recte i altrenat per volutes decoratives. La darrera planta està formada per una eixida coberta que ocupa tota l'amplada de la crugia i que esta separada per pilars de pedra que sostenen l'embigat d ela coberta. Part de la façana està protegida per un ràfec o barbacana format pel voladís de la coberta sostinguda per bigues i llates de fusta. L'aparell és de maçoneria de pedres mal treballades i escairades, unides amb argamassa de calç i filades irregulars amb les cantonades de pedra picada. La façana de migdia té un predomini del massís respecte el buit ja que la planta baixa és completament massissa mentre que el primer pis hi ha tres finestres rectangulars de la mateixa factura que les descrites de la façana principal amb els bastiments i llinda de pedra picada i convertides en balconeres totes tres i amb la central eixamplada i reconstruïda. La planta sota coberta està ocupada per l'eixida que trobàvem a la façana principal a la bada sud-oest i dues finestres rectangulars reconstruïdes a la resta. Tal i com passava amb la façana principal , aquesta façana està protegida per una barbacana formada pel voladís de la teulada i sostingut per bigues i llates de fusta. La fàbrica constructiva també és de maçoneria de carreus de pedra mal treballats i escairats amb les cantonades de pedra picada. La façana est i coincidint amb un dels costats llargs de la masia ha estat molt transformada en la darrera restauració. Les obertures es distribueixen d'una manera més aleatòria i desordenada. Es diferencien els dos cossos en que es compòn la masia, el de més a tramuntana està molt mutilat ja que hi ha obertes quatre obertures a la planta primera i sis més a la planta sota teulada .totes elles de factura moderna intentant imitar la pedra i protegides per porxades de fusta i teula. El segon volum està menys transformat i encara conserva les tres finestres originals a la planta primera amb esl bastiments, ampits i llinda de pedra i tres més al sota teulada que corresponen amb eixamplaments de les originals. Aquesta també està protegida per una barbacana de fusta. L'aparell és de maçoneria de carreus de pedra mal treballats i escairats, units amb argamassa de calç i col·locades en filades irregulars i horitzontals. La darrera façana o façana nord que coincideix amb el pinyó de la coberta està distribuïda mitjançant dues finestres rectangulars a al planta primera i dues més al sota teulada. L'aparell és de maçoneria i la façana està protegit per un ràfec de dues filades de teula girada i maó pla. pla. Al volum de migdia sobresurt del pla de la coberta un cos o llanternó que il·lumina la caixa d'escala i que està coronat amb teulada a quatre vessants de teula ceràmica i il·luminada per sèries de dues finetsres d'arc de mig punt a cada façana. No s'ha pogut accedir al seu interior. </p> | 08237-101 | Diisemiinat de les Comes | <p>Masia documentada des del segle XIV com una possessió del monestir de Sant Joan de les Abadesses i per tant a dins del terme parroquial de Sant Quirze segomns la documentació conservada a l'arxiu del castell de Montesquiu (Espadaler, R. El castell de Montesquiu a finals de l'edat mitjana). A mitjans del segle XVI va passar a mans de la familia Comes. Segons Serrallonga (Serrallonga, 1998. Ob cit) de la casa en procedia la figura de Segimon Comes Codinac, capellà de Sant Quirze que va tenir un paper imposrtant en el món de la cultura i l'ensenyament. Segons Amadeu Colom (Ajuntament de Sant Quirze de Besora, 1974) esmenta que va néixer al 1664 i va morir el 1740 tot i que Rafael Carreras Candi consultant el registres parroquials localitza el seu naixement el 21 de desembre de 1667. Fill d'Antoni Comes del mateix mas santquirzenc es va vincular amb la Universitat de Barcelona i després a la de Cervera en motiu de la derrota catalana a mans del rei Felip V. Segimon Comes va ser president de l'acadèmia de les Bones LLetres de Barcelona dita acadèmia sense nom (1729-1752) i que provenia de l'acadèmia dels desconfiats (1700-1703). Va ser reconegut com a 'retòric de coneguda fama' i més tard com a rector. Aquesta academia segons el mateix Serrallonga va ser promoguda pel comte de Peralada, Bernardo Antonio de Boxadors. Consta que Segimon instruïa les classes des de casa seva. Va se sacerdor de Sant Cugat del rec i en algunes de les vsites que va fer a la seva finca familiar en va redactar el testament i va morir el 1740. </p> <p>Posteriorment trobem la casa inventariada al padró de finques (Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento de 1862) i a la inscripció 45 hi trobem un tal Joan Parés Colom on esmenta</p> <p><em>Por una casa en labor de despoblado, con su huerto adyacente nº1 llamado las Comas' </em>i amb uns valor de 105,33 lliures. segons serrallonga, (Serrallonga ob. cit, 1998)Apèndix II a través de la documentació de l'arxiu del castell de Montesquiu (ACM, carpeta 17, plec 2 o registro de vesanas de los años 1828-30) esmenta que els Colom eren peraires i teixidors de Sant Quirze de Besora que habitaven al carrer de les Roques, 7 i arrendetaris del comte de Santa Coloma. En canvi els Parés també eren pareires i en el cens del castell de Montesquiu esmenta un tal Josep Duran i Parés veí de Santr Quirze on al cens de 1857 és propietari i que va morir el 1866. També hi ha un tal Quirze Parés i Duran Paraire, veí de Sant Quirze, arrendetari del comte de Santa Coloma i que habita al carrer del Pont 13-34. Va ser jutge municipal.</p> <p>No obstant a la inscripció 47 del mateix cuaderno de liquidaciones ens parla d'un tal <em>Segismundo Comas </em>el qual posseeix 'posesion nombrada las Comas situada a Oriente del termino, de su propiedad y que cultiva de su cuenta ' i amb un valor total de les terres de 20.161, 43 lliures </p> <p>No hem trobat més dades referents a aquesta casa que el 1828 va passar a mans de la família esquerra els quals encara avui en són els propietaris. La casa va ser restaurada el 1984.</p> | 42.1069946,2.2287968 | 436238 | 4661943 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94760-img20230110110219.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94760-img20230110110730.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94760-img20230110110808.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94760-img20230110110957.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94760-img20230110110839.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-10-05 00:00:00 | Pere Cascante Torrella | Correspon amb una de les poques masies del terme municipal de Sant Quirze que més bé es conserven. Ha esta restaurada recentment amb una forma curosa que ha sabut respectar els elements antic i originals i diferenciant els nous amb pedra de diferent color i mida. Algues obertures han estat eixamplades amb la mateixa pedra i seguint els criteris de l'obra original de manera que no desentonen. La casa està habitada. | 94|85 | 46 | 1.2 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 05:17 | |||||
| 94761 | Llindes de les Comes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llindes-de-les-comes | <p>COLOM AMADEU , 1972. Llistat de rectors de la parròquia de Sant Quirze. Programa de la Festa Major. Ajuntament de Sant Quirze de Besora</p> <p>SERRALLONGA URQUIDI, J; 1998. Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo Editorial. Annex II i III</p> <p>DDAA, 2022. Pla d'Ordenació Urbanístic Municipal. Catàleg de masies i cases rurals. Fitxa. núm. 2. Ajuntament de Sant Quirze de Besora.</p> <p>AMQ. Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento de 1862. Sant Quirze de Besora. Carpeta 1016</p> <p>ACM. <em>Regsitro de vesanas de los años 1828-30</em> Carpeta 17. Plec 2</p> | XVIII | Integrades al conjunt de les façanes de la masia han estat restaurades amb cura i completament integrades al conjunt arquitectònic | <p>A la façana de ponent de la masia i en concret al cos situar més a tramuntana, hi ha al damunt de la porta d'entrada o principal una llinda de pedra on hi ha incisa la data de 1747. Està agrupada en grups de dues xifres partides per una creu llatina també incisa i emmarcada per una línia exterior amb els angles arrodonits. En un costat de la llinda encara hi ha pintat en color roig i magrana el Nº10 pertanyent al número de casa. també s'endevinen restes d'antics emmarcaments o emplafonats de marques avui desaparegudes. A la façana de migdia hi ha una altre llinda al damunt d'una de les finestres que hi ha obertes on s'endevinen altres motius incisos,avui molt desfigurats i poc reconeixibles.</p> | 08237-102 | Masia de les Comes S/N | <p>Masia documentada des del segle XIV com una possessió del monestir de Sant Joan de les Abadesses i per tant a dins del terme parroquial de Sant Quirze segomns la documentació conservada a l'arxiu del castell de Montesquiu (Espadaler, R. El castell de Montesquiu a finals de l'edat mitjana). A mitjans del segle XVI va passar a mans de la familia Comes. Segons Serrallonga (Serrallonga, 1998. Ob cit) de la casa en procedia la figura de Segimon Comes Codinac, capellà de Sant Quirze que va tenir un paper imposrtant en el món de la cultura i l'ensenyament. Segons Amadeu Colom (Ajuntament de Sant Quirze de Besora, 1974) esmenta que va néixer al 1664 i va morir el 1740 tot i que Rafael Carreras Candi consultant el registres parroquials localitza el seu naixement el 21 de desembre de 1667. Fill d'Antoni Comes del mateix mas santquirzenc es va vincular amb la Universitat de Barcelona i després a la de Cervera en motiu de la derrota catalana a mans del rei Felip V. Segimon Comes va ser president de l'acadèmia de les Bones LLetres de Barcelona dita acadèmia sense nom (1729-1752) i que provenia de l'acadèmia dels desconfiats (1700-1703). Va ser reconegut com a 'retòric de coneguda fama' i més tard com a rector. Aquesta academia segons el mateix Serrallonga va ser promoguda pel comte de Peralada, Bernardo Antonio de Boxadors. Consta que Segimon instruïa les classes des de casa seva. Va se sacerdor de Sant Cugat del rec i en algunes de les vsites que va fer a la seva finca familiar en va redactar el testament i va morir el 1740. </p> <p>Posteriorment trobem la casa inventariada al padró de finques (Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento de 1862) i a la inscripció 45 hi trobem un tal Joan Parés Colom on esmenta</p> <p><em>Por una casa en labor de despoblado, con su huerto adyacente nº1 llamado las Comas' </em>i amb uns valor de 105,33 lliures. segons serrallonga, (Serrallonga ob. cit, 1998)Apèndix II a través de la documentació de l'arxiu del castell de Montesquiu (ACM, carpeta 17, plec 2 o registro de vesanas de los años 1828-30) esmenta que els Colom eren peraires i teixidors de Sant Quirze de Besora que habitaven al carrer de les Roques, 7 i arrendetaris del comte de Santa Coloma. En canvi els Parés també eren pareires i en el cens del castell de Montesquiu esmenta un tal Josep Duran i Parés veí de Santr Quirze on al cens de 1857 és propietari i que va morir el 1866. També hi ha un tal Quirze Parés i Duran Paraire, veí de Sant Quirze, arrendetari del comte de Santa Coloma i que habita al carrer del Pont 13-34. Va ser jutge municipal.</p> <p>No obstant a la inscripció 47 del mateix cuaderno de liquidaciones ens parla d'un tal <em>Segismundo Comas </em>el qual posseeix 'posesion nombrada las Comas situada a Oriente del termino, de su propiedad y que cultiva de su cuenta ' i amb un valor total de les terres de 20.161, 43 lliures </p> <p>No hem trobat més dades referents a aquesta casa que el 1828 va passar a mans de la família esquerra els quals encara avui en són els propietaris. La casa va ser restaurada el 1984.</p> | 42.1070094,2.2288063 | 436239 | 4661945 | 1797 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94761-img20230110110938.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-10-05 00:00:00 | Pere Cascante Torrella | Llindes que pertanyen en una de les reformes de la masia, ja que el seu origen seria molt remot. En concret farien al·lusió a l'època de més esplendor de la casa. | 47 | 1.3 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 05:17 | ||||||
| 94762 | Pou de les Comes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-les-comes | <p>COLOM AMADEU , 1972. Llistat de rectors de la parròquia de Sant Quirze. Programa de la Festa Major. Ajuntament de Sant Quirze de Besora</p> <p>SERRALLONGA URQUIDI, J; 1998. Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo Editorial. Annex II i III</p> <p>DDAA, 2022. Pla d'Ordenació Urbanístic Municipal. Catàleg de masies i cases rurals. Fitxa. núm. 2. Ajuntament de Sant Quirze de Besora.</p> <p>AMQ. Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento de 1862. Sant Quirze de Besora. Carpeta 1016</p> <p>ACM. <em>Regsitro de vesanas de los años 1828-30</em> Carpeta 17. Plec 2</p> | XVII | Element molt ben restaurat i integrat al conjunt de la maia de les Comes formant part del mateix conjunt i dins de la seva finca particular | <p>Pou situat a la part de llevant de la casa i dins del jardí privat. Es tracta d'un element de planta circular construït amb les parets de maçoneria de còdols de riu mal treballats i escairats, units amb morter de calç i col·locats en filades irregulars. L'accés està format per una finestra protegida per una reixa amb l'ampit de maó ceràmic i els bastiments i llinda de fusta i es situa a la part oest just a enfront de la façana de la casa. Està cobert per una coberta a dues vessants de teula ceràmica àrab damunt de bigues de fusta. El pou, actualment encara en ús té una profunditat notable. L'aparell de la part interna és de la mateixa factura que la resta de la seva fàbrica.</p> | 08237-103 | Mas de les Comes S/N | <p>Masia documentada des del segle XIV com una possessió del monestir de Sant Joan de les Abadesses i per tant a dins del terme parroquial de Sant Quirze segomns la documentació conservada a l'arxiu del castell de Montesquiu (Espadaler, R. El castell de Montesquiu a finals de l'edat mitjana). A mitjans del segle XVI va passar a mans de la familia Comes. Segons Serrallonga (Serrallonga, 1998. Ob cit) de la casa en procedia la figura de Segimon Comes Codinac, capellà de Sant Quirze que va tenir un paper imposrtant en el món de la cultura i l'ensenyament. Segons Amadeu Colom (Ajuntament de Sant Quirze de Besora, 1974) esmenta que va néixer al 1664 i va morir el 1740 tot i que Rafael Carreras Candi consultant el registres parroquials localitza el seu naixement el 21 de desembre de 1667. Fill d'Antoni Comes del mateix mas santquirzenc es va vincular amb la Universitat de Barcelona i després a la de Cervera en motiu de la derrota catalana a mans del rei Felip V. Segimon Comes va ser president de l'acadèmia de les Bones LLetres de Barcelona dita acadèmia sense nom (1729-1752) i que provenia de l'acadèmia dels desconfiats (1700-1703). Va ser reconegut com a 'retòric de coneguda fama' i més tard com a rector. Aquesta academia segons el mateix Serrallonga va ser promoguda pel comte de Peralada, Bernardo Antonio de Boxadors. Consta que Segimon instruïa les classes des de casa seva. Va se sacerdor de Sant Cugat del rec i en algunes de les vsites que va fer a la seva finca familiar en va redactar el testament i va morir el 1740. </p> <p>Posteriorment trobem la casa inventariada al padró de finques (Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento de 1862) i a la inscripció 45 hi trobem un tal Joan Parés Colom on esmenta</p> <p><em>Por una casa en labor de despoblado, con su huerto adyacente nº1 llamado las Comas' </em>i amb uns valor de 105,33 lliures. segons serrallonga, (Serrallonga ob. cit, 1998)Apèndix II a través de la documentació de l'arxiu del castell de Montesquiu (ACM, carpeta 17, plec 2 o registro de vesanas de los años 1828-30) esmenta que els Colom eren peraires i teixidors de Sant Quirze de Besora que habitaven al carrer de les Roques, 7 i arrendetaris del comte de Santa Coloma. En canvi els Parés també eren pareires i en el cens del castell de Montesquiu esmenta un tal Josep Duran i Parés veí de Santr Quirze on al cens de 1857 és propietari i que va morir el 1866. També hi ha un tal Quirze Parés i Duran Paraire, veí de Sant Quirze, arrendetari del comte de Santa Coloma i que habita al carrer del Pont 13-34. Va ser jutge municipal.</p> <p>No obstant a la inscripció 47 del mateix cuaderno de liquidaciones ens parla d'un tal <em>Segismundo Comas </em>el qual posseeix 'posesion nombrada las Comas situada a Oriente del termino, de su propiedad y que cultiva de su cuenta ' i amb un valor total de les terres de 20.161, 43 lliures </p> <p>No hem trobat més dades referents a aquesta casa que el 1828 va passar a mans de la família esquerra els quals encara avui en són els propietaris. La casa va ser restaurada el 1984.</p> | 42.1070773,2.2288516 | 436242 | 4661953 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94762-img20230110110909.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94762-img20230110110915.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94762-img20230110110830.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | Inexistent | 2023-10-05 00:00:00 | Pere Cascante Torrella | Aquest element guarda moltes relacions amb altres pous del municipi com és el cas del pou del Racó, el pou de les Illes, el pou de l'Illa o el pou del carrer del Pont per posar alguns exemples amb una planta circular, parets de maçoneria de còdols de riu mal desbastats i coberts amb teulada de teula ceràmica. Semblen correspondre de mitjans del segle XVII o fins hi tot XVIII. | 47 | 1.3 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 05:17 | |||||||
| 94763 | Pallissa de les Comes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pallissa-de-les-comes | <p>COLOM AMADEU , 1972. Llistat de rectors de la parròquia de Sant Quirze. Programa de la Festa Major. Ajuntament de Sant Quirze de Besora</p> <p>SERRALLONGA URQUIDI, J; 1998. Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo Editorial. Annex II i III</p> <p>DDAA, 2022. Pla d'Ordenació Urbanístic Municipal. Catàleg de masies i cases rurals. Fitxa. núm. 2. Ajuntament de Sant Quirze de Besora.</p> <p>AMQ. Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento de 1862. Sant Quirze de Besora. Carpeta 1016</p> <p>ACM. <em>Regsitro de vesanas de los años 1828-30</em> Carpeta 17. Plec 2</p> | XVII-XX | Element restaurat i integrat al conjunt de la masia i respectant la majoria dels elements originals tot i que se n'ha refet la coberta i rejuntat les parets conservant la tipologia i fisonomia originals | <p>Construcció exempta a la masia de les Comes però vinculada a la mateixa. Presenta una planta rectangular amb dues crugies separades per murs de maçoneria i formades per una planta baixa i unes golfes amb coberta a dues vessants de teula ceràmica damunt de cavalls i llates de fusta i amb el carener perpendicular a la façana que s'orienta a migdia. Val a dir que el vessant est és més llarg que l'oest ja que cobreix un annex o allargament de la mateixa cap a aquesta part. Tal i com acostuma a passar en aquest tipus d'edificis hi ha major predomini del massís respecte el buit tenint les façanes completament cegues excepte la principal que és completament oberta ja que feia les funcions de magatzem i dipòsit de les bales de palla i tants sols l'únic element diferenciador són els forjats de fusta que la separen i que es sostenen al damunt de mènsules de pedra molt refetes. L'aparell és de maçoneria de pedres mal treballades i desbastades, unides amb morter de calç i disposades en filades més aviat regulars i horitzontals.La coberta es sosté per mitja de grosses encavallades de fusta que sostenen les bigues i les llates de la coberta que formen un important voladís. La resta de façanes estan arrebossades amb ciment pòrtland gris i amb un acabat remolinat. </p> | 08237-104 | Mas de les Comes | <p>Masia documentada des del segle XIV com una possessió del monestir de Sant Joan de les Abadesses i per tant a dins del terme parroquial de Sant Quirze segomns la documentació conservada a l'arxiu del castell de Montesquiu (Espadaler, R. El castell de Montesquiu a finals de l'edat mitjana). A mitjans del segle XVI va passar a mans de la familia Comes. Segons Serrallonga (Serrallonga, 1998. Ob cit) de la casa en procedia la figura de Segimon Comes Codinac, capellà de Sant Quirze que va tenir un paper imposrtant en el món de la cultura i l'ensenyament. Segons Amadeu Colom (Ajuntament de Sant Quirze de Besora, 1974) esmenta que va néixer al 1664 i va morir el 1740 tot i que Rafael Carreras Candi consultant el registres parroquials localitza el seu naixement el 21 de desembre de 1667. Fill d'Antoni Comes del mateix mas santquirzenc es va vincular amb la Universitat de Barcelona i després a la de Cervera en motiu de la derrota catalana a mans del rei Felip V. Segimon Comes va ser president de l'acadèmia de les Bones LLetres de Barcelona dita acadèmia sense nom (1729-1752) i que provenia de l'acadèmia dels desconfiats (1700-1703). Va ser reconegut com a 'retòric de coneguda fama' i més tard com a rector. Aquesta academia segons el mateix Serrallonga va ser promoguda pel comte de Peralada, Bernardo Antonio de Boxadors. Consta que Segimon instruïa les classes des de casa seva. Va se sacerdor de Sant Cugat del rec i en algunes de les vsites que va fer a la seva finca familiar en va redactar el testament i va morir el 1740. </p> <p>Posteriorment trobem la casa inventariada al padró de finques (Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento de 1862) i a la inscripció 45 hi trobem un tal Joan Parés Colom on esmenta</p> <p><em>Por una casa en labor de despoblado, con su huerto adyacente nº1 llamado las Comas' </em>i amb uns valor de 105,33 lliures. segons serrallonga, (Serrallonga ob. cit, 1998)Apèndix II a través de la documentació de l'arxiu del castell de Montesquiu (ACM, carpeta 17, plec 2 o registro de vesanas de los años 1828-30) esmenta que els Colom eren peraires i teixidors de Sant Quirze de Besora que habitaven al carrer de les Roques, 7 i arrendetaris del comte de Santa Coloma. En canvi els Parés també eren pareires i en el cens del castell de Montesquiu esmenta un tal Josep Duran i Parés veí de Santr Quirze on al cens de 1857 és propietari i que va morir el 1866. També hi ha un tal Quirze Parés i Duran Paraire, veí de Sant Quirze, arrendetari del comte de Santa Coloma i que habita al carrer del Pont 13-34. Va ser jutge municipal.</p> <p>No obstant a la inscripció 47 del mateix cuaderno de liquidaciones ens parla d'un tal <em>Segismundo Comas </em>el qual posseeix 'posesion nombrada las Comas situada a Oriente del termino, de su propiedad y que cultiva de su cuenta ' i amb un valor total de les terres de 20.161, 43 lliures </p> <p>No hem trobat més dades referents a aquesta casa que el 1828 va passar a mans de la família esquerra els quals encara avui en són els propietaris. La casa va ser restaurada el 1984.</p> | 42.1072188,2.2283855 | 436204 | 4661969 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Obert | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94763-img20230110110619.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94763-img20230110110651.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | Inexistent | 2023-10-05 00:00:00 | Pere Cascante Torrella | Aquesta pallissa malgrat estigui molt restaurada guarda certes similituds amb la pallissa de L'illa ja que la composició arquitectònica és molt similar amb les característiques pròpies de les construccions de muntanya. | 94 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 05:17 | ||||||
| 94764 | Masia de la Vinya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/masia-de-la-vinya | <p>SERRALLONGA URQUIDI, J; 1998. Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo Editorial. </p> <p>DDAA, 2022. Pla d'Ordenació Urbanístic Municipal. Catàleg de masies i cases rurals. Fitxa. núm. 4. Ajuntament de Sant Quirze de Besora.</p> <p>AMQ. Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento de 1862. Sant Quirze de Besora. Carpeta 1016</p> | XIV-XX | Masia que es troba habitat i en bon estat de conservació encara que se n'han fet moltes reformes i modificacions que n'han alterat el seu aspecte original | <p>Conjunt arquitectònic format per la masia de la Vinya i els coberts o annexos que l'envolten amb l'era de batre el gra al davant de la façana principal. La masia està formada per una construcció de planta rectangular amb dues crugies i composta per una planta baixa, un primer pis i unes golfes amb coberta a dues vessants de teula ceràmica al damunt de cavalls i llates de fusta i amb el carener paral·lel a la façana principal que mira a ponent on hi ha la porta d'entrada. A la part sud-est hi ha un cos o annex d'una sola planta amb coberta a un sol vessant de teula ceràmica àrab damunt de bigues de fusta. Les divisions verticals són amb murs de maçoneria mentre que les horitzontals són per mitjà de bigues de fusta que suporten sòls de maó ceràmic. En quant a la composició de les façanes hi ha un predomini del massís respecte el buit concentrant la majoria de les obertures a la façana principal. Aquesta es resol mitjançant dues portes, una a cada crugia flanquejades per una finestra rectangular i tres finestres més a la planta primera de les quals les dues de més a migdia corresponen amb antigues eixides de fusta, mentre que la darrera és una finestra ampliada. A la darrera planta s'obre una àmplia eixida que ocupa tota l'amplada de la crugia sud i amb una barana de ferro forjat amb barrots de secció circular i passamà recte. Damunt seu hi ha una barbacana formada pel voladís de les bigues que sostenen la coberta. L'aparell no és visible ja que està emmascarat per un enlluït de calç i ciment pòrtland. La façana sud la qual coincideix amb el pinyó de la coberta està en part embeguda pel cos afegit i també per una eixida de fusta i ciment amb coberta a un sol vessant la qual està sostinguda per dos pilars d'obra. Tant sols sobren dues finestres rectangulars que il·luminen les golfes i l'aparell està revestit per una capa d'estuc i enlluït de calç. Les façanes est i nord són completament cegues ja que estan adossades al terreny natural. A la part sud-oest hi ha una antiga pallissa o cobert molt reconstruït amb maó ceràmic tipus 'totxana' damunt els vestigis de l'antiga construcció de maçoneria. Té una planta quadrada d'una sola planta i amb la façana orientada a sud-oest. és completament oberta llevat dels murs laterals i el pilar central que sosté la biga carenera. La coberta és de teula ceràmica àrab al damunt de bigues de fusta. Entre aquest cobert i la casa hi ha l'antiga era de batre el gra. Fora de la masia hi ha dos coberts més destinats a granges de bestiar i construïts amb maó ceràmic tipus 'totxana' amb les cobertes de fibrociment.</p> | 08237-105 | Mas de la Vinya S/N | <p>Masia documentada al segle XIV tot i que les construccions que ens han arribat als nostres dies corresponen als segles XVII i XVIII Sabem que la casa ens surt referenciada per Joan Serrallonga en el seu llibre de 'Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actulaitat' com a una de les possessions del comte de Santa Coloma que van passar a mans dels testaferro. En el padró de finques o cuaderno de liquidaciones o amillaramiento de 1862 ens surt esmentada com a 'Vinya de les Coma' a la inscripció núm. 27 a nom de Manuel Bruch</p> <p><em>Posesión nombrada den Manuel situada en la viña de la Coma de su propiedad y que cultiva de su cuenta' </em> amb un valor de 2932,04 lliures.</p> <p>A la inscripció 28 també surt esmentada a nom de José Burniol <em>'por una pieza de tierra llamada de Clara situada en la viña de la Coma de su propiedad y que cultiva de su cuenta' </em>per un valor de 290,08 lliures. Finalment la inscripció 106 també hi pot fer al·lusió la qual pertany a Jaume Pous Rifà i que es denomina d'en Rifà <em>'pieza de tierra nombrada den Rifà situada en la Viña de la Coma de su propiedad y que cultiva de su cuenta' </em> i amb un valor de 267,02 lliures. No sabem si aquestes parcel·les fan al·lusió a aquesta finca o una similar, En tot cas la casa i parcel·la de la Vinya podrien pertànyer a aquest lloc. (AMQ. Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento. Carpeta 1016.</p> | 42.1039928,2.2235841 | 435803 | 4661614 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94764-img20230110112610.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94764-img20230110112614.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94764-la-vinya.jpg | Inexistent | Mossàrab|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial - productiu | Inexistent | 2023-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Masia molt transformada ja que continuadament ha estat habitada i això ha fet que les característiques originals de la masia s'ampliessin i s'adaptessin als nous usos derivats. Costa molt endevinar quina en seria la part original, tot i que pensem que seria l més propera al terreny natural i situada a la part de tramuntana. A partir d'aquí la masia s'aniria ampliant amb cossos i afegits fins adquirir la fisonomia actual. les construccions que ens han arribat avui dia datarien de mitjans delsegle XVII o fins hi tot del XVIII. | 89|85 | 46 | 1.2 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 05:17 | |||||
| 94765 | Vestigis de la torre del Turó de la Torre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vestigis-de-la-torre-del-turo-de-la-torre | <p>GENERALITAT DE CATALUNYA. Inventari de patrimoni arqueològic de Catalunya. Turó de la Torre</p> <p>BUSQUETS COSTA, FRANCESC; 2007. memòria de la Intervenció arqueològica d'urgència al turó de la Torre de sant Quirze de Besora. Generalitat de Catalunya. servei D'arqueologia (inèdit)</p> | XIV-XIX | A dins del recinte de l'antena de televisíó i al costat del recinte del repetidor. Les restes de la torre estan situades al costat d'aquest recinte que resta tancat amb una reixa i una porta amb candau. | <p>Vestigis d'una antiga torre de defensa que denomina el turó on es situa. Els vestigis van ser objecte d'una intervenció arqueològica l'any 2007 en motiu de la construcció d'un dau de formigó per a la instal·lació de l'antena de telefonia mòbil. Durant aquestes tasques es van localitzar les restes de construccions que van motivar-ne la seva excavació. Es tracta d'una estructura de planta circular d'un metre d'alçada i de potència estratigràfica i construïda amb aparell de maçoneria de còdols de riu, units amb argamassa de calç i disposats en filades més aviat irregulars amb un revestiment e morter de calç. Els murs tenen una amplada d'uns 100 cm i no es va poder excavar del tot ja que part de la seva traça es posava a sota dels murs de la caseta del repetidor. Al fons es va documentar un paviment de rajola i maó ceràmic de 30 x 15 cm i disposat de forma reticular. Actualment està completament cobert de vegetació i runa que en fa difícil la seva interpretació.</p> | 08237-106 | Turó de la Torre | <p>La vila de Sant Quirze es reconeix com a tal des del 898 en la qual l'abadessa Emma consagra les parròquies del terme de Sant Quirze (santa Maria i Sant Quirze). Aquest fet es troba inclòs a la tasca de repoblació endegat per Guifrè el Pelós el qual es basa en tres puntals bàsics; la creació de castells (castell de Besora), de monestirs (sant Joan de les Abadesses) i de Parròquies (sant Quirze i Santa Maria de Besora). D'aquesta manera s'assegura un control administratiu del territori. Tot i així i d'aquest moment en són molt poques les notícies que en tenim. La població de Sant Quirze es va aplegar al costat de l'antiga església desenvolupant un nucli o sagrera al voltant de la mateixa i protegida per la torre de defensa a la que fem referència. Ja entrats en època feudal el senyor eminent era el monestir de Sant Joan de les Abadesses el qual va cedir el domini útil als senyors de Besora a canvi del cobrament d'impostos els quals van cedir-les amb l'anomenat contracte emfitèutic als pagesos. Cal destacar la figura de la comtessa Ermesenda , muller del comte Ramon Borrell que va morir el 1058 en una casa veína de l'església de Sant Quirze que en aquell moment ja s'havia desenvolupat com a sagrera. A mitjans del segle XIII aquest sistema feudal va entrar en crisi i molta gent va emigrar a Vic i poblacions properes amb la qual cosa part de la vila va quedar deshabitada, factor que es va agreujar amb la crisi baix medieval. No obstant això es detecten millores urbanístiques amb el desenvolupament d'un nou eix comercial vinculat als carrers de Torelló. Església, Pont, Patis i Plaça Major englobant el l'antic traçat de la sagrera i tancat al darrere de muralles. Aquestes millores van finalitzar amb la construcció d'un pont damunt del Ter que va resistir fins al 1939, moment en el qual va ser volat. Aquestes millores urbanístiques es van veure agreujades al segle XV i XVI quan un col·lectiu de paraires i teixidors van ocupar aquest sector i es van organitzar entorn de la casa del comú.El segles XVII i XVIII Sant Quirze va viure un moment de bonança econòmica ja que els draps obtinguts als molins bataners eren manufacturats a les cases dels paraires i venuts arreu. Prova de la puixança en seria la construcció d'una escola, del convent de les monges, de la casa de la Confraria i fons hi tot de la reforma de l'església parroquial. El segle XIX va ser un moment de revoltes i guerres carlines on es van refugiar al quarter militar que tenien a dins de la vila i també al castell de Besora. Es coneixen batalles carlistes dels anys 1835 i 1837. Aquest fet comportà que la vila es fortifiqués el 1875 i que la torre situada en aquest turó s'utilitzés com a torre d'avantguarda i de vigilànicia.</p> | 42.1021324,2.2225330 | 435715 | 4661408 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94765-img20221205113352.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94765-img20221205113237.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94765-img20221205113251.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94765-img20221205113216.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Inexistent | 2023-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Entre les restes recuperades a l'estrat de rebliment (fragments de ceràmica vidriada comuna moderna i esmaltada així com algunes bales) dataria de mitjans del segle XIX i es relacionaria amb les batalles carlines que hi va haver en aquest sector. No obstant i malgrat a ixò i segons el parer de l'arqueòleg director dels treballs aquesta torre 'La torre guarda un contacte visual molt clar amb el castell de Besora, fet que ens fa pensar en la possible existència d'aquesta en època medieval' (BUSQUETS, COSTA F; 2007). Tanmateix el mateix autor afirma que 'malgrat siguin molt pocs els estudis que parlin sobre tipologia de torres carlines, sembla que la majoria d'elles eren de planta quadrada' Per tant i malgrat que els materials obtinguts datin de mitjans del segle XIX darrer moment d'ocupació de la torre és molt possible que el seu origen sigui medieval com a torre de defensa i control del nucli antic de Sant Quirze i com a avantguarda del castell de Besora i posteriorment del de Montesquiu. Exemples similars de torres que controlen nuclis o viles antigues sense esdevenir castells els trobaríem a Escaló (Pallars Sobirà), Rialb (Pallars Sobirà) o Ribes de Freser (Ripollès) per posar alguns exemples. | 94|85 | 1754 | 1.4 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 05:17 | ||||||
| 94766 | Cementiri de Sant Quirze | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-de-sant-quirze | <p>SERRALLONGA URQUIDI, JOAN; 1998. Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo edidorial.</p> <p>AMQ: 'Històric'. AAQ. Llibre 8. Sessió del 26 d'abril de 1867.</p> | XIX | El conjunt arquitectònic del cementiri de Sant Quirze de Besora es troba en molt bon estat de conservació ja que actualment encara està en ús i en servei. Malgrat que s'hagin portat a terme algunes ampliacions recents, especialment a la banda de tramuntana que n'han desfigurat una mica la fisonomia original, el conjunt es manté de forma molt notable. | <p>Conjunt arquitectònic format per l'edifici del cementiri de planta rectangular tancat darrere de murs amb la porta d'accés a la part de migdia coronada en arc de mig punt i protegida per una reixa de ferro forjat amb la data de 1868. Està emmarcada amb motius de volutes i amb la porta de dues fulles també de forja i dividida en tres registres ben diferents; un inferior completament massís, un d'intermig decorat amb volutes inscrites dins de rombes i un superior amb barrots de secció circular alternats per volutes. La porta està protegida per una coberta a dues vessants damunt d'una cornisa de maó ceràmic formada per dues filades de maó ceràmic i decoració en escacat i amb el carener perpendicular a la façana principal. Tot l'aparell dels murs és de maçoneria de pedres mal treballades i desbastades, unides amb morter de calç i col·locada en filades irregulars amb les cantonades i dovelles construïdes en pedra picada. Aquesta porta dona pas a un passatge cobert amb volta catalana de maó pla i a l'interior del pati o jardí del cementiri on els nínxols s'organitzen al seu voltant formant quatre crugies. Enfront seu hi ha la capella del cementiri decorada amb gust 'neoromànic' de planta rectangular amb coberta a dues vessants de teula ceràmica i amb el carener perpendicular a a façana. Les dues obertures que hi ha corresponen amb la porta d'entrada i una finestra al seu damunt coronades en arc de mig punt i decorades per un guardapols exterior. Aquest element està enlluït amb morter de calç de color ocre amb les arestes i bastiments de les obertures fets en pedra picada.La resta de paraments estan revestits amb un morter de color rogenc. </p> <p> </p> | 08237-107 | Carretera de Vidrà. Núm. 31 | <p>D'aquest edifici n'hem trobat algunes referències a través de Joan Serrallonga (Serrallonga. Ob. cit. P 85) on esmenta que l'ajuntament de Sant Quirze l'any 1867 inicia els tràmits per la construcció d'un nou cementiri que no estigui enganxat a la població (AMQ. Històric. AAQ, Llibre 8 sessió del 26 abril 1867) ja que segons Madoz. <em>en nada ofende a la salud pública'. </em>Josep Domingo Lluch, propietari de la fàbrica Domingo (Can Trinxet) farà donació d'uns terrenys a la 'Robirosa' i demana permís al bisbe de Vic. Atès que es tractava d'una obra molt costosa i segons esmenta Serallonga, l'ajuntament no tenia suficients recursos va haver de demanar donacions als veïns de Sant Quirze. Ara bé aquesta obra encara estarà un temps aturada ja que una epidèmica de còlera l'any 1885 afecta de forma greu el principat. A Sant Quirze arriba a l'agost però un temps abans i com a mesura preventiva, la 'junta de sanitat local' es reuneix per demanar desinfectants a tot el municipi incloent les cases grans, però la pesta arriba i malgrat que tants els metges de la vila com també el farmacèutic prenguin mesures per aïllar els contagiats de la resta d'habitants, mesura que resulta ser inútil ja que el còlera s'estén amb rapidesa i a la població segons uns gràfics publicats per Serrallonga en el seu llibre entre els anys 1985 a 1900 superen el centenar. Consta que les monges del convent del carrer dels Patis van col·laborar en les tasques d'aïllament. L'edifici es conclou el 1897, encara que a la reixa hi figuri la data de 1867.</p> | 42.1020258,2.2196547 | 435476 | 4661399 | 1867 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94766-202306301240450.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94766-20230630124207.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Religiós | Inexistent | 2023-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Cementiri que guarda moltes relacions amb el cementiri de Montesquiu, doncs van ser construïts en un mateix moment constructiu i amb una mateixa causa fet que provoca que siguin molt semblants tant l'un com l'altre | 94 | 46 | 1.2 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 05:17 | ||||
| 94767 | Creu termenal del cementiri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-termenal-del-cementiri | XIV-XIX | Li manca la part superior de la creu de pedra o ferro forjat i de la que tant sols hi ha el forat de l'encaix. | <p>Es tracta d'una creu de terme situada davant del cementiri de Sant Quirze de Besora i al costat de la carretera de Sant Quirze de Besora a Vidrà. Sembla ser que antigament es situava al capdamunt del carrer de les Roques i al costat de l'antic camí ral de Sant Quirze a Santa Maria passant pel costat del recinte de les muralles. Consta d'un base de planta circular esglaonada mitjançant un esglaó de pedra picada i un sòcol també de pedra però amb un diàmetre més petit que sosté un fust (arbre) octogonal que sosté la llanterna. Aquest element correspon amb la part que sustentaria la creu, avui desapareguda i de la que es conserva el forat o encaix. La decoració de la part de la llanterna és vegetal. Està construïda amb pedra picada buixardada. Sembla que ha estat molt restaurada o fins hi tot reconstruïda. </p> | 08237-108 | Carretera de Vidrà núm. 31 en uns terrenys que es coneixen com a 'Robirosa' | 42.1016771,2.2197851 | 435488 | 4661360 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94767-20230630124118.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94767-20230630124040.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94767-20230630124033.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Simbòlic | Inexistent | 2023-10-05 00:00:00 | Pere Cascante Torrella | Sembla que aquesta creu originàriament estava situada al capdamunt del camí del carrer e les Roques i prop de la confluència del camí ral de Sant Quirze a Santa Maria. sembla ser que es tractava d'un camí que circumdava la muralla per darrere del carrer dels Patis i a través del carrer de les Roques ascendia en aquest punt | 94|85 | 47 | 1.3 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 05:17 | |||||||
| 94768 | Línia del ferrocarril | https://patrimonicultural.diba.cat/element/linia-del-ferrocarril | <p>SERRALLONGA URUQIDI, JOAN; 1998. sant Quirze de Besora de 1714 a l'actulaitat. Eumo editorial</p> <p>htttps://wikipedia.org >wiki>línia Barcelona Ripoll</p> <p>https:// transpirenaico.iguadix.es>content >história</p> <p>https:// www.trenscat.com>renfe>ripoll_ct</p> | XX | Encara en ús i servei. | <p>Línia del ferrocarril de Barcelona a Puigcerdà que travessa la població i el municipi de sud a nord tant per la riba dreta venint pel túnel de Sant Quirze com també per l'esquerra, una vegada creuat el Ter pel denominat pont del Ferrocarril. La seva traça altera part del seu antic urbanisme ja que va tallar els carrers del Pont amb el raval, carrer de les Roques i els antics camins de Santa Maria de Besora i del Castell de Montesquiu. En aquest trams es van haver de construïr talussos, terraplens i pel pas de la via es van haver d'excavar trinxeres que comportaren l'enderroc de cases i altres construccions. es tracta d'un tram de via ampla espanyola 'ample ibèric' propietat d'ADIF i gestionat per 'la red Nacional de Ferrocarriles españoles (RENFE)'.</p> | 08237-109 | Línia Barcelona-Puigcerdà | <p>La història del ferrocarril ens ve propiciada per un intent el 1844 de construir un ferrocarril que unís les poblacions de Vic i Ripoll i a la vegada funcionés com a mitjà articulador de les diferents fàbriques i colònies textils que s'anaven desenvolupant al llarg del curs del riu Ter. Aquest primer intent promogut per l'empresa <em>El veterano cabeza de hierro </em>pretenia extreure el carbó de les mines ripolleses d'Ogassa i Sant Martí de Surroca i transportar-lo fins a Barcelona ja que aquesta tasca era portada a terme pels traginers a través del camí ral. El 1847 l'empresa explotadora de les mines rep una primera llicència per a construir un ferrocarril entre Barcelona i França passant per Camprodón i Sant Joan de les Abadesses. A través de les desavinences entre l'empresa concessionària i la propietat de les mines van provocar que aquesta primera concessió fos traspassada a Girona Hermanos Clavé i Cia i van fundar la companyia camins de ferro entre Barcelona i Granollers la qual inicià la construcció de la línia que va arribar fins a Granollers. L'any 1954 i degut als problemes i recursos que la companya havia d'esmerçar en aquesta línia es va abandonar el projecte de fer arribar el ferrocarril fins a Sant Joan i la concessió passés a mans d'una nova companyia. <em>Ferrocarrils i mines de Sant Joan de les Abadesses, </em>creada el 1877 amb l'objectiu de remprendre la construcció d'aquesta nova línia ferroviària. L'objectiu era transportar el carbó de les mines d'Ogassa i Surroca per mitjà de vagonetes fins a l'estació de Torralba de Sant Joan i d'aquí carregar-les en el ferrocarril fins a Barcelona passant per les comarques del Ripollès, Osona, Vallès Oriental, Vallès Occidental i Barcelona. El pas entre la línia Barcelona- Granollers propietat de la companyia de Ferrocarrils de Barcelona Tarragona i França i la línia Granollers Sant Joan es feia per mitjà de peatges que es feien pagar als diferents combois. En el cas de Sant Quirze la companyia de <em>caminos de hierro del Norte de España </em>havia arrendat els drets de les mines de carbó de Sant Joan i de les del ferro de Ribes. Els 24 ponts que hi ha entre Vic i Sant Joan de les Abadesses els va construir la Maquinista Terrestre i Maritima. La construcció de les trinxeres Aquesta línia va arribar a Sant Joan el 1880.</p> <p>El 1904 un tractat entre França i l'estat Espanyol va comportar la creació de dues línies trasnpirinenques catalanes.La de Lleida-La Pobla de Segur i Saint Girons i la de Ripoll-la Tor de Querol tenint Ripoll com a estació internacional i d'enllaç amb les línies existents en direcció Vic. L'estat va assumir la construcció d'aquesta nova línia amb ample ibèric que va ser finalitzada el 1929 amb doble via (ample ibèric i internacional). Passada la guerra aquesta línia es va mantenir fins el 1970 on es van començar a tancar algunes línies. Coincidint amb el tancament de les mines d'Ogassa el 1967 hi va haver un declivi de convois en aquesta línia entre Ripoll i Sant Joan de les Abadesses que va haver de clausurar el 1980. A partir de 1984 i degut a un pla de racionament entre l'estat i la companyia concessionaria RENFE per a eliminar les línies deficitaries hi havia prevista l'eliminació de la R3 i també la línia emtre Lleida i la Pobla de Segur cosa que no va ser possible gràcies als acords entre la Generalitat de Catalunya i el ministeri de foment que van mantenir actives ambdues línies fins a l'actualitat. </p> | 42.1054672,2.2172571 | 435282 | 4661783 | 1880 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94768-img20230228112342.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94768-img20230110114840.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Productiu | Inexistent | 2023-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Caminos de Hierro del Norte de España | Encara consisteix en una important via i mitjà de comunicació entre Sant Quirze i les zones urbanes de Vic, Ripoll i també Barcelona. Correspon amb la denominada línia. R3 | 98 | 49 | 1.5 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 05:17 | |||
| 94769 | Estació del Ferrocarril | https://patrimonicultural.diba.cat/element/estacio-del-ferrocarril-1 | <p>NADAL I FARRERAS, MANEL; La permeabilització dels Pirineus i el Ferrocarril. Barcelona-Ripoll-Puigcerdà-La Tor de Querol-Tolosa de Llenguadoc. </p> <p>SERRALLONGA URQUIDI, JOAN; 1998. sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo editorial</p> <p>htttps://wikipedia.org >wiki>línia Barcelona Ripoll</p> <p>https:// transpirenaico.iguadix.es>content >história</p> <p>https:// www.trenscat.com>renfe>stquirzebesora_ct</p> <p>https://www.consorcidelter.cat>rutes>comunicacions>pont del Ferrocarril</p> | XIX | L'edifici de l'estació fa poc temps que ha estat restaurada. S'han pintat les façanes de maó, les fusteries i els elements decoratius. També s'han, repassat les estructures metàl·liques i els elements de la marquesina | <p>Construcció de la línia de Barcelona a Puigcerdà situada al marge esquerra del ter a la zona de la Verneda i al davant mateix de la fàbrica de Can Trinxet. Es tracta d'un edifici en planta de creu formada per tres cossos o crugies, dos de laterals i un de central units entre si. Els cossos laterals completament simètrics es componen de planta baixa i golfes, mentre que el central presenta una planta baixa i un primer pis. Tots ells tenen una disposició de les obertures molt geomètrica i ordenada ja que correspon amb una construcció de l'era industrial. S'organitzen mitjançant una porta i dues finestres a cada costat coronades per arcs rebaixats i amb els bastiments de maó ceràmic pintat de color blanc i amb el fons de color vermell. damunt seu hi ha una cornisa de maó pintat que separa les golfes i la teulada és a dues vessants amb el carener paral·lel a les façanes. El cos central és perpendicular a aquestes dues ales i està format per una Planta baixa, un pis i golfes separats per forjats de bigues d'acer. La composició de les obertures en façana es completament simètrica i formada per una planta baixa amb tres portes de maó ceràmic coronades en arc de mig punt, tres finestres de maó i arc rebaixat i un òcul a les golfes. Cada pla ta està separada per una cornisa de maó ceràmic pintat de blanc. Les fusteries són de color verd fosc i contenen barretes emmarca vidres. Al nivell de les andanes hi ha una marquesina metàl·lica sostinguda per pilars de ferro colat. Actualment només s'utilitza la part externa. Correspon amb l'estació de Sant Quirze de Besora i Montesquiu. . </p> | 08237-110 | C/Estació S/N | <p>La història del ferrocarril ens ve propiciada per un intent el 1844 de construir un ferrocarril que unís les poblacions de Vic i Ripoll i a la vegada funcionés com a mitjà articulador de les diferents fàbriques i colònies textils que s'anaven desenvolupant al llarg del curs del riu Ter. Aquest primer intent promogut per l'empresa <em>El veterano cabeza de hierro </em>pretenia extreure el carbó de les mines ripolleses d'Ogassa i Sant Martí de Surroca i transportar-lo fins a Barcelona ja que aquesta tasca era portada a terme pels traginers a través del camí ral. El 1847 l'empresa explotadora de les mines rep una primera llicència per a construir un ferrocarril entre Barcelona i França passant per Camprodón i Sant Joan de les Abadesses. A través de les desavinences entre l'empresa concessionària i la propietat de les mines van provocar que aquesta primera concessió fos traspassada a Girona Hermanos Clavé i Cia i van fundar la companyia camins de ferro entre Barcelona i Granollers la qual inicià la construcció de la línia que va arribar fins a Granollers. L'any 1954 i degut als problemes i recursos que la companya havia d'esmerçar en aquesta línia es va abandonar el projecte de fer arribar el ferrocarril fins a Sant Joan i la concessió passés a mans d'una nova companyia. <em>Ferrocarrils i mines de Sant Joan de les Abadesses, </em>creada el 1877 amb l'objectiu de remprendre la construcció d'aquesta nova línia ferroviària. L'objectiu era transportar el carbó de les mines d'Ogassa i Surroca per mitjà de vagonetes fins a l'estació de Torralba de Sant Joan i d'aquí carregar-les en el ferrocarril fins a Barcelona passant per les comarques del Ripollès, Osona, Vallès Oriental, Vallès Occidental i Barcelona. El pas entre la línia Barcelona- Granollers propietat de la companyia de Ferrocarrils de Barcelona Tarragona i França i la línia Granollers Sant Joan es feia per mitjà de peatges que es feien pagar als diferents combois. En el cas de Sant Quirze la companyia de <em>caminos de hierro del Norte de España </em>havia arrendat els drets de les mines de carbó de Sant Joan i de les del ferro de Ribes. Els 24 ponts que hi ha entre Vic i Sant Joan de les Abadesses els va construir la Maquinista Terrestre i Maritima. La construcció de les trinxeres Aquesta línia va arribar a Sant Joan el 1880.</p> <p>El 1904 un tractat entre França i l'estat Espanyol va comportar la creació de dues línies trasnpirinenques catalanes.La de Lleida-La Pobla de Segur i Saint Girons i la de Ripoll-la Tor de Querol tenint Ripoll com a estació internacional i d'enllaç amb les línies existents en direcció Vic. L'estat va assumir la construcció d'aquesta nova línia amb ample ibèric que va ser finalitzada el 1929 amb doble via (ample ibèric i internacional). Passada la guerra aquesta línia es va mantenir fins el 1970 on es van començar a tancar algunes línies. Coincidint amb el tancament de les mines d'Ogassa el 1967 hi va haver un declivi de convois en aquesta línia entre Ripoll i Sant Joan de les Abadesses que va haver de clausurar el 1980. A partir de 1984 i degut a un pla de racionament entre l'estat i la companyia concessionaria RENFE per a eliminar les línies deficitaries hi havia prevista l'eliminació de la R3 i també la línia emtre Lleida i la Pobla de Segur cosa que no va ser possible gràcies als acords entre la Generalitat de Catalunya i el ministeri de foment que van mantenir actives ambdues línies fins a l'actualitat.</p> | 42.1048309,2.2176466 | 435314 | 4661712 | 1884 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94769-img20230110114459.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94769-20230630115953.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94769-img20230110114840.jpg | Inexistent | Eclecticisme | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Altres | Inexistent | 2023-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Caminos de Hierro del Norte de España | Construcció que reuneix les característiques ferroviàries i industrials de l'arquitectura del segle XIX i amb models d'estacions que es repeteixen a Ripoll, Campdevànol i altres poblacions. A grans trets tots els edificis estan construïts amb fàbrica de maçoneria i bastiments de maó ceràmic amb les obertures coronades per arcs rebaixats de maó. | 102 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 05:17 | |||
| 94770 | Pont del Ferrocarril | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-ferrocarril-1 | <p>NADAL I FARRERAS, MANEL; La permeabilització dels Pirineus i el Ferrocarril. Barcelona-Ripoll-Puigcerdà-La Tor de Querol-Tolosa de Llenguadoc. </p> <p>SERRALLONGA URQUIDI, JOAN; 1998. sant Quirze de Besora de 1714 a l'actulaitat. Eumo editorial</p> <p>htttps://wikipedia.org >wiki>línia Barcelona Ripoll</p> <p>https:// transpirenaico.iguadix.es>content >história</p> <p>https:// www.trenscat.com>renfe>stquirzebesora_ct</p> <p>https://www.consorcidelter.cat>rutes>comunicacions>pont del Ferrocarril</p> | XIX | L'estructura de ferro es conserva en bon estat ja que degut al seu ús continuat com a pas del ferrocarril de la línia Barcelona-Puigcerdà constantment s'hi han de fer obres de reparació i manteniment com ara el pintat de l'estructura metàl·lica o el repàs dels cargols i bolons. | <p>Es tracta d'un pont de ferro construït al damunt del Ter i del canal de Can Guixà que es sosté mitjançant sis pilars de pedra i formigó de secció ovalada amb una segona estructura rectangular o cos més petit que té la funció de sostenir l'estructura del pont la qual està construïda en ferro colat mitjançant sis bigues de ferro totalment idèntiques en quant a llum i fabricació i protegit amb baranes metàl·liques. Actualment està pintat en color verd. Dos dels pilars han estat restuarats recentment</p> | 08237-111 | Damunt del Ter | <p>La història del ferrocarril ens ve propiciada per un intent el 1844 de construir un ferrocarril que unís les poblacions de Vic i Ripoll i a la vegada funcionés com a mitjà articulador de les diferents fàbriques i colònies textils que s'anaven desenvolupant al llarg del curs del riu Ter. Aquest primer intent promogut per l'empresa <em>El veterano cabeza de hierro </em>pretenia extreure el carbó de les mines ripolleses d'Ogassa i Sant Martí de Surroca i transportar-lo fins a Barcelona ja que aquesta tasca era portada a terme pels traginers a través del camí ral. El 1847 l'empresa explotadora de les mines rep una primera llicència per a construir un ferrocarril entre Barcelona i França passant per Camprodón i Sant Joan de les Abadesses. A través de les desavinences entre l'empresa concessionària i la propietat de les mines van provocar que aquesta primera concessió fos traspassada a Girona Hermanos Clavé i Cia i van fundar la companyia camins de ferro entre Barcelona i Granollers la qual inicià la construcció de la línia que va arribar fins a Granollers. L'any 1954 i degut als problemes i recursos que la companya havia d'esmerçar en aquesta línia es va abandonar el projecte de fer arribar el ferrocarril fins a Sant Joan i la concessió passés a mans d'una nova companyia. <em>Ferrocarrils i mines de Sant Joan de les Abadesses, </em>creada el 1877 amb l'objectiu de remprendre la construcció d'aquesta nova línia ferroviària. L'objectiu era transportar el carbó de les mines d'Ogassa i Surroca per mitjà de vagonetes fins a l'estació de Torralba de Sant Joan i d'aquí carregar-les en el ferrocarril fins a Barcelona passant per les comarques del Ripollès, Osona, Vallès Oriental, Vallès Occidental i Barcelona. El pas entre la línia Barcelona- Granollers propietat de la companyia de Ferrocarrils de Barcelona Tarragona i França i la línia Granollers Sant Joan es feia per mitjà de peatges que es feien pagar als diferents combois. En el cas de Sant Quirze la companyia de <em>caminos de hierro del Norte de España </em>havia arrendat els drets de les mines de carbó de Sant Joan i de les del ferro de Ribes. Els 24 ponts que hi ha entre Vic i Sant Joan de les Abadesses els va construir la Maquinista Terrestre i Maritima. La construcció de les trinxeres Aquesta línia va arribar a Sant Joan el 1880.</p> <p>El 1904 un tractat entre França i l'estat Espanyol va comportar la creació de dues línies trasnpirinenques catalanes.La de Lleida-La Pobla de Segur i Saint Girons i la de Ripoll-la Tor de Querol tenint Ripoll com a estació internacional i d'enllaç amb les línies existents en direcció Vic. L'estat va assumir la construcció d'aquesta nova línia amb ample ibèric que va ser finalitzada el 1929 amb doble via (ample ibèric i internacional). Passada la guerra aquesta línia es va mantenir fins el 1970 on es van començar a tancar algunes línies. Coincidint amb el tancament de les mines d'Ogassa el 1967 hi va haver un declivi de convois en aquesta línia entre Ripoll i Sant Joan de les Abadesses que va haver de clausurar el 1980. A partir de 1984 i degut a un pla de racionament entre l'estat i la companyia concessionaria RENFE per a eliminar les línies deficitaries hi havia prevista l'eliminació de la R3 i també la línia emtre Lleida i la Pobla de Segur cosa que no va ser possible gràcies als acords entre la Generalitat de Catalunya i el ministeri de foment que van mantenir actives ambdues línies fins a l'actualitat.</p> | 42.0979164,2.2238935 | 435823 | 4660940 | 1880 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94770-20230630104506.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94770-20230630104508.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Productiu | Inexistent | 2023-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | La Maquinista Terrestre i Maritima | Guarda moltes similituds amb el pont de les Illes també a Sant Quirze de Besora, el de la colònia o Farga de Bebiè, el pont de Borgunyà i molts altres. El pont va tenir una importabt reforma el 1930 tal i com es pot veure en una placa situada en el mateix pont i on hi posa 'Sociedad española de construcciones Galindo, Bilbao'. Algunes pasarrel·les estan en mal estat | 98 | 49 | 1.5 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 05:17 | |||
| 94771 | Fàbrica de Can Trinxet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabrica-de-can-trinxet | <p>ANGLADA ALBERT; 2020. Poder i diners de la Jet Set d'Osona i el Ripollès. el Bages, el vallès Oriental, la Garrotxa i la seva relació amb Barcelona. </p> <p>ESPADALER PARCERISSAS, RAMON; 1995. <em>El tèxtil fil conductor de la nostra història. </em>Ajuntament de Sant Quirze de Besora, </p> <p>SERRALLONGA URQUIDI, JOAN; 1997. Sant Quirze de Besora. De 1714 a l'actualitat. Eumo Editorial</p> <p>DDAA, 1996. Retalls d'història del segle XIX. Col·lecció història local núm. 2. Club d'història local de Sant Quirze de Besora</p> <p>AMQ: 'Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento 1862</p> <p>AMQ. matrícula industrial 1854-1940</p> <p>https://www.consorcidelter.cat-rutes-can trinxe</p> | XIX | El conjunt fabril es conserva en un estat de conservació més aviat regular ja que el conjunt fabril ha patit divesos incendis. Un al 2009 que va destruir la factoria de 'visoplast'al nord de l'antiga fàbrica i després de l'incendi del 2019 que va destruir una de les naus, la més propera a l'estació. El primer destruí la factoria més recent sense alterar les velles naus. El segon va afectar una de les naus de la fàbrica històrica. Tot i així les antigues naus encara conserven les cobertes en bon estat, llevat de la incendiada. Es tracta d'estructures de planxa galvanitzada amb aparells extractors d'aire condicionat sobresortint de la coberta. | <p>El conjunt fabril de la Verneda està format per l'antic molí bataner descrit en una fitxa específica així com les diferents naus de la fàbrica de can Trinxet i també de les empreses adjacents com ara Serra i Codina, Forcada i Cia i Estanislau Tomas i fills. En total hi ha tres naus que es desenvolupen de forma paral·lela i longitudinal al riu Ter. La construcció principal és la que hi ha adossada a l'antic molí bataner convertit en fàbrica Domingo i desenvolupat de forma perpendicular al riu. Consta d'una planta rectangular molt allargassada amb una planta baixa, dues plantes pis amb coberta a dues vessants de teula ceràmica,avui planxes galvanitzades damunt de bigues de fusta i paral·lela a la façana principal que mira a migdia i tramuntana. Cada planta s'organitza amb sèries de 14 finestres coronades en arc de mig punt de perfil rebaixat amb els bastiments de maó ceràmic i fusteries amb barretes emmarca vidres. L'aparell de maçoneria de còdols de riu està revestit per una capa de ciment i estuc enlluït de color groguenc. Corona les dues façanes principals un ràfec en forma de cornisa de tres filades de maó ceràmic i perfil bisellat. Els costats curts s'agrupen en sèries de dues finestres a cada planta i una de geminada a les golfes i cal destacar que s'adossa al volum de l'antic molí bataner. L'aparell també està revestit per un estuc de color ocre amb els marcs de les obertures de color vermellós. L'interior està dividit per sostres de revoltó ceràmic damunt de columnes de forja i no conserva cap vestigi dels antics telers i embarrats. Damunt del carener sobresurten quatre xemeneies de ventilació i cal destacar que a cada costat s'hi adossa una construcció quadrada que sobresurt del pla de la coberta i que anava destinada a acollir el munta càrregues. Adossat a l'angle nord-est hi ha una segona nau rectangular desenvolupada de forma paral·lela a l'antiga nau del molí bataner i destinada també a fàbrica. Consta de planta baixa i dues plantes pis amb sèries de deu finestres a cada nivell i amb les mateixes característiques que la nau principal. L'aparell està revestit de ciment pòrtland i ens punts on aquest està deteriorat es pot entreveure un aparell de maçoneria de còdols de riu mal treballats, units amb morter de calç i disposats en filades irregulars. Finalment al costat oposat hi ha una tercera nau rectangular de dues plantes i golfes amb coberta a dues vessants de teula ceràmica damunt de bigues de fusta i amb les façanes organitzades amb sèries de de finestres coronades en arc rebaixat a cada planta i les parets exteriors recobertes d'un estuc pintat de color groguenc. Aquesta part és la més malmesa ja que va ser objecte d'un incendi el 2019 que en va destruir la coberta i part dels forjats. No ha estat reconstruïda. Adossat a aquesta nau i funcionant com a mur de delimitació hi ha un baluard de maçoneria que tanca el recinte. Antigament la porta d'accés estava tancada per una reixa de forja profusament decorada i avui substituïda per una porta de fusta. Al voltant seu hi havia els habitatges dels treballadors formats per cases de pisos amb cobertes a dues vessants i adossats a la nau principal de la fàbrica.</p> | 08237-112 | Passei del Ter. Núm. 3 | <p>Segons Joan Serrallonga en el seu llibre de Sant Quirze de Besora d 1714 a l'actualitat i a través de les matrícules industrials de l'arxiu municipal de Sant Quirze (AMQ. matrícula industrial 1854-1940 esmenta en una certificació que el 1888 Marià Domingo havia venut la fàbrica de la Verneda abans del molí nou als senyors Ferran Caroggio i Avelí Trinxet. Segons Serrallonga aquest Avel·lí Trinxet i Casas natural de Vilanova i la Geltrú i que als vint anys entra al negoci del seu Oncle Rafael Fonosas i Trnxet en moltes de les fàbriques que tenia a Badalona i Igialada. Amb la mort del seu oncle per un disgust en una riuada que s'emportà la fàbrica de Badalona, Avel·lí va formar societat amb Josep Caroggio i Torelló constituïnt la societat Caroggio i Trinxet que muntaren una fàbrica de filats a Manresa i una de Cotó a Sant Quirze i que correspon amb la fàbrica que estem descrivint. En l'alta de les matrícules industrials sabem que el 1887 es dona l'alta a Caroggio Trinxet i Cia amb 2000 fusos, després 6000 moguts per aigua i venuda per Marià Domingo Garriga (fàbrica de la Verneda, o molí nou). El 1890 la mateixa societat torna a donar-se d'alta amb el nom de Codina (desapareix Trinxet) amb 6000 fusos moguts per aigua. De fet els Trinxet el 1895 es retiren del negoci de totes les fàbriques del Bisaura i havia instal·lat una fàbrica a Monistrol de Montserrat i també a l'Hospitalet de Llobregat. Quan Avel·lí trinxet va morir l'empresa Trinxet i fills funcionava a ple rendiment fora del Bisaura. Pel que fa a Caroggio va utilitzar la fàrica de Sant Quirze per fer tot el procés de filatutra, tissatge i estampació. Cap el 1893 la societat Caroggio i Codina incorpora un nou soci inversor, els Sureda i a les matrícules industrials hi figura l'alte de Caroggi, Codina i Sureda amb un augment de 4232 fusos de filar, fet que va comportar l'ampliació de les naus de la fàbrica i el 1895 aquesta societat es dona de baixa amb un total de 10.232 fusos de filar i retòrcer i al mateix any es troba l'alta amb el nom de Codina i Sureda. El soci Sureda va sortir de la societat el 1897 i Genís Codina es va associar amb Isidre Serra i Varoy per a continuar el negoci amb el nom de Codina i Serra. Aquests Serra venien de Sallent amb una llarga tradicició cotonera i amb una fàbrica amb la societat Serra i Claret. Segons consta per l'historiador Francesc Cabana filaven i teixien cotó des de la primera meitat del segle XIX en el que havien fet associació amb la família Serra i Claret que el 1897 van iniciar la fabricació de Pana. Les industries de teixits de Barcelona i Taradell eren proveïdes per fil de Sant Quirze.En les matrícules industrials aquesta societat es dona d'alta el 1905 amb enllumenat per al propi ús i 2836 fusos de filar i retòrcer. El 1906 apareix una alyre empresa que aprofita part de les instal·lacions de Can Trinxet Carmen Nieto de Codina que fa ús d'un 10% de 2662,2 ptas i aprofita la força hidràulica de Serra i Cia. El 1907 Serra i Cia es dona de baixa amb 10.332 fusos de filar i retòrcer i el mateix any una alta amb 7000 fusos. El 1908 s'hi afegeix un taller de serralleria i el 1909 l'empresa es torna a donar de baixa despareixent per complet al 1910 quan s'acaben de donar de baixa 600 fusos restants. El relleu passa a mans de Forcada i Cia amb 10.792 fusos de filar i retòrcer moguts per la força hidràulica el 1911 i el 1912 s'hi afegeixen 10.228 fusos de filar moguts per aigua. El 1915 apareix l'alta amb la mateixa empresa (Forcada i Cia) amb 13.552 fusos moguts per la força de l'aigua i després se n'hi afegeixen 600 més i el 1917 altres700. L'empresa perdura fins el 1921 quan Forcada i Cia dona de baixa l'empresa i passa a mans de Estanislau Tomàs i fill el 1922 amb el mateix nombre de fusos de filar i retòrcer i deprés 700 més , serralleria, enllumenat de 100 Kw. El 1931 s'hi afegeixen 100 fusos de retòrcer i 250 de filar. El 1937 es donen d'alta 13.054 fusos de filar i 950 de retòrcer que es donaran de baixa el 1938 amb una alta de 11000 i la darrera matricula que es troba a l'arxiu és de 1940 quant Tomàs i fills incorpora 2016 fusos de filar, 800 de retòrcer i serralleria. L'empresa va perdurar fins el 1990 quan va ser absorvida per Gossypium i el 1993 va clausurar definitivament la seva activitat.</p> | 42.1041273,2.2170188 | 435261 | 4661634 | 1857,1887,1897,1907,1922, 1937,1940 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94771-img20230228111804.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94771-img20230110115153.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94771-img20230110115443.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Inexistent | 2023-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Josep Domingo Lluch, Caroggio & Trinxet i Cia, Caroggio Codina Sureda, Codina Serra Cia, Tomàs i fills | Conjunt de gran importància arquitectònica i històrica així com el valor significatiu de la població santquirezenca ja que va constituir un dels principals motors econòmics de la vila juntamemt amb la fàbrica de Can Guixà. Ambdues construccions es troben abandonades i fora d'ús. En el cas de Can Trinxet hi ha hagut un seguit d'incendis que n'han deteriorat notablement els seus elements. Amb tot encara es conserven la major part dels seus edificis, de manera que es podria fer una reutilització de les naus amb altres usos conservant els trets arquitectònics més essencials | 98 | 46 | 1.2 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 05:17 | ||||
| 94772 | Antic molí bataner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-moli-bataner | <p>ANGLADA ALBERT; 2020. Poder i diners de la Jet Set d'Osona i el Ripollès. el Bages, el vallès Oriental, la Garrotxa i la seva relació amb Barcelona. </p> <p>ESPADALER PARCERISSAS, RAMON; 1995. <em>El tèxtil fil conductor de la nostra història. </em>Ajuntament de Sant Quirze de Besora, </p> <p>SERRALLONGA URQUIDI, JOAN; 1997. Sant Quirze de Besora. De 1714 a l'actualitat. Eumo Editorial</p> <p>AMQ: 'Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento 1862. Carpeta 1016</p> <p>AMQ. matrícula industrial 1854-1940</p> <p>https://www.consorcidelter.cat-rutes-can trinxet</p> <p> </p> | XVIII | Segons els diferents orto fotomapes publicats per L'institut català de cartografia (ICC) es mostra una evolució del conjunt fabril en les imatges que es mostren per anys es veu com el 1998, 2001 encara es conservava en bon estat i al 20005 arran de la construcció de l'empresa 'viso plast' a les instal·lacions de can Trinxet es va reconstruir completament la façana oest amb aparell de Totxana. La resta de façanes conserven encara alguns dels elements originals. Amb la reforma o reconstrucció de la façana oest es va refer el vessant oest de la coberta amb estructura de planxes galvanitzades. | <p>L'antic molí bataner es conserva integrat al conjunt fabril de Can Trinxet. De tots els edificis que hi ha en aquest conjunt arquitectònic, la que correspondria amb l'antic molí seria la part més propera al riu i paral·lela al canal de can Trinxet i perpendicular a les naus principals de la fàbrica. Es tracta d'una construcció de planta rectangular i composta per dues plantes i les golfes amb coberta a dues vessants de teula ceràmica damunt de cavalls i llates de fusta i amb el carener paral·lel a la façana principal que mira a l'oest. El conjunt es conserva en bon estat malgrat que la façana oest hagi estat enderrocada i reparada reculant uns metres a l'est mitjançant un mur de maó ceràmic i la coberta sigui substituïda parcialment per una de planxa fruit de la darrera reparació. La composició de les obertures és geomètrica i regular amb series de tres finestres coronades en arc de mig punt i amb els bastiments de maó ceràmic a cada planta i i una finestra en arc de mig punt a les golfes. L'aparell és de maçoneria de còdols de riu revestits amb una capa d'estuc i enlluït de color groguenc. A la part inferior hi ha la sortida del carcavà del canal formada per un arc de mig punt de mides considerables. L'interior està reutilitzat com a central transformadora i acull les turbines de la mateixa. Abans de la darrera reforma i segons imatges antigues conservades la façana oest paral·lela al riu tenia dues plantes amb sèries de set finestres rectangular al primer pis i set més d'arc de mig punt a la segona. L'aparell estava revestit per una capa d'estuc i enlluït de calç de color groguenc. D'aquesta façana es conserven vestigis dels murs de maçoneria de còdols de riu embeguts per la vegetació i en un pati exterior Finalment la darrera façana orientada al nord coincideix amb el pinyó de la coberta i està distribuïda mitjançant tres finestres d'arc de mig punt amb els bastiments de maó ceràmic a cada planta i tres més al sota coberta. Avui dia estan parcialment paredades i pintades de color groguenc.</p> | 08237-113 | Passeig del Ter núm.2 | <p>El molí bataner denominat 'molí nou' i situat a la zona de la Verneda el tenim documentat a partir del segle XVIII. Segons Joan Serrallonga en el seu llibre de Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat esmenta que a Sant Quirze a mitjans del segle XVIII hi havia tres molins bataners o drapers (2 a Sant Quirze i 1 a Montesquiu) , propietat del comte de Santa Coloma i arrendats a les famílies Ginestet, Serrallonga i Castany, aquest darrer a Montesquiu. Els dos molins estarien situats a la part sud-oest de can Guixà (molí vell) i a la zona de la Verneda (molí nou),es a dir a l'emplaçament que estem descrivint. Sobre aquest element el trobem novament esmentat a partir de 1862 quan Josep Domingo i LLuch, inversor vigatà l'adquireix juntament amb altres finques com ara la propera casa de la Coromina la qual reforma per establir-hi la seva residència. Aquesta referència la tenim a través de <em>'cuadernos de liquidaciones y amillaramiento de sant quirze de Besora l'any 1862' </em>i en que a la inscripció núm. 50 i a mans de Josep Domingo Lluch especifica que <em>'Posession nombrada la Coromina situada en el llano del mismo nombre, de su propiedad y que cultiva de su cuenta .</em></p> <p>Por un molino harinero llamado 'molí nou' (nº1) amb un valor de 10.500 sous,<em> por una fabrica de hilados nº 4 </em>amb un valor de 19.668 sous, <em>por una casa nueva en la fábrica per 468 sous. (AMQ. Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento. 1862. Carpeta 1016) </em>Segurament aquest molí nou seria al que ens estm referint i la fàbrica seria al costat i correspondria amb la futura de can trinxet. Consultant les matrícules industrials del 1858 , Josep Domingo LLuch tutela la fàbrica de la verneda amb un 'vell batán, quatre cardes mogudes per aigua i 350 fusos). Serrallonga. Ob cit. P.221. Apèndix V. La zona de la verneda en les matrícules indusrials apareix denominada com a 'despoblat'. AMQ. Matrícula industrials 1854-1940. La fàbrica Domingo es donarà de baixa el 1883 per llavors ser absorvits per l'italià Coroggio i Trinxer Cia el 1887. L'antic molí draper quedaria integrat al nou complex fabril com un element més.</p> | 42.1039380,2.2166948 | 435234 | 4661614 | 1714 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94772-img20230110115302.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94772-img20230228111804.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94772-00569375.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94772-20230629123459.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94772-20230629123502.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | Inexistent | 2023-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Molí que va quedar integrat al conjunt fabril de Can Trinxet com a part de la mateixa oi perdent la seva funcionalitat primerenca. De la vella construcció es va conservar el canal, el carcavà i l'edifici del molí que acollia els batans i que va ser substituït per telers de cotó amb el canvi productiu de la indústria llanera a la cotonera. | 98|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 05:17 | ||||
| 94773 | Masia de la Coromina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/masia-de-la-coromina | <p>SERRALLONGA URQUIDI JOAN, 1998. Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo editorial</p> <p>AMQ. Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento 1862. Carpeta 1016</p> <p>AMQ. Fons Rierola can Tija. 1828-1960 Carpetes 1-12.</p> | XIX | Masia que es troba en molt bon estat de conservació ja que encara actualment està habitada i els seus propietaris en tenen cura del seu manteniment , La coberta fa poc temps que ha estat reformada, fet que en garanteix la seva conservació i les parets han estat rejuntades i les obertures se n'han remodelat les fusteries. | <p>Es tracta d'un conjunt arquitectònic format per la masia, els coberts annexos, l'era, la pallissa i tota l'àrea del jardí. Hem diferenciat alguns elements en diferents fitxes com és es el cas dels interiors, la pallissa i la capella. La resta estan descrits en aquesta fitxa. La casa pairal de grans dimensions està delimitada per un mur o baluard que la tanca completament i la separa dels coberts, quadres i estables situats en una cota lleugerament inferior ja que el conjunt es disposa formant terrasses i esglaonada al vessant sud del turó del castell de Montesquiu i al costat dret del torrent de la font de Mares. La casa pairal pròpiament dita és de planta rectangular amb sis crugies orientades en sentit nord-sud i amb dos cossos perfectament diferenciats i integrats a la seva fàbrica arquitectònica. Els murs de separació són de maçoneria e còdols de riu mal treballats i escairats i amb les divisions horitzontals fetes en forjats de fusta damunt de cavalls de fusta i també voltes de canó de tipus encofrat. Els paviments interiors són de maó ceràmic disposats de manera reticulada i plana. Es disposa en planta baixa, dues plantes pis i unes golfes cobertes amb teulada a quatre vessants de teula ceràmica damunt de cavalls i llates de fusta i amb el carener paral·lel a la façana principal que s'orienta a migdia. A llevant hi té adossat el cos de la capella, de planta rectangular, una sola planta i coberta a dues vessants i a ponent altres construccions més tardanes.</p> <p>La composició de les façanes és geomètrica i ordenada i amb les obertures disposades de forma rítmica a cada planta especialment la façana sud que correspon amb la principal. Es disposa amb un predomini del buit respecte el massís ja que coincideix amb la zona de galeries. es disposa amb sèries de 8 arcs rebaixats escarsers a cada planta que recolzen damunt d'impostes de maó ceràmic que recolzen damunt de pilars de secció quadrada i baranes de ferro forjat amb barrots simples de secció circular i passamà recte. A la darrera planta hi ha 8 ulls de bou que estan protegits per la barbacana del voladís de la coberta formada pels caps de les bigues sobresortints amb les llates i plaques de rajoles ceràmiques a la part inferior. L'aparell és de maçoneria de còdols de riu mal treballats i escairats, units amb argamassa de calç i filades regulars amb les cantonades de pedra picada i els bastiments de les obertures fets en maó ceràmic. La façana de llevant està embeguda en part pel volum de la capella que ocupa la part de la casa i sobresortint únicament el cos de la galeria que es projecta uns metres al sud. Hi ha oberta la porta d'entrada principal coronada en arc rebaixat amb els bastiments i dovelles de pedra picada i amb la data de 1853 inscrita dins d'un medalló a la clau. Damunt seu i coincidint amb les dues plantes superiors s'obren dues balconeres coronades en rac rebaixat de maó ceràmic i barana de forja situada al pla de la façana i formada per barrots simples de secció circular i passamà recte. A les golfes hi ha oberts dos ulls de bou, un que coincideix amb el cos de les galeries i un darrer amb el volum dels habitatges. L'aparell és de maçoneria de còdols de riu disposats de forma regular amb filades horitzontals, unides amb morter de calç. La coberta forma el mateix ràfec i voladís que la façana principal.</p> <p>La façana de tramuntana és pràcticament idèntica amb la façana de migdia amb la mateixa composició i distribució de les obertures al cos de la galeria amb una portalada a la planta en pedra picada, dues balconeres als dos primers pisos i un ull de bou a les golfes ja que pertanyen a un mateix període constructiu. En canvi i pel que fa al volum de l'edifici residencial és més heterogènia a,b tres finestres de maó ceràmic a la planta baixa, tes finestres més al primer pis, una de les quals és amb els bastiments i llinda de pedra picada corresponent a una fase més antiga, tres més a la planta segona i altres dues al sota teulada. L'aparell és irregular i amb tipologies diverses fruit de les diferents fases constructives, visibles en el seu aparell.</p> <p>La façana de tramuntana és la que té menys interès ja que està molt transformada i desfigurada amb les finestres obertes irregularment. </p> <p>L'accés a l'interior es realitza per dues portalades d'arc de mig punt obertes a l'interior de la galeria de la planta baixa i que seran descrits en una fitxa a part.</p> <p>A la part sud del recinte i amb una terrassa més baix hi ha els volums de les quadres i dels estables format per una nau rectangulars disposades en sentit perpendicular a la casa pairal amb una orientació nord-sud i formada per una sola planta amb coberta a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana principal on hi ha obertes un seguit de portes a la planta baixa coronades en arc rebaixat de maó ceràmic i àmplies obertures al primer pis destinades a pallisses. L'aparell és de maçoneria de còdols de riu mal treballats i escairats, units amb argamassa de calç i filades irregulars. Aquest àmbit amb unes funcions exclusivament agrícoles dona accés a una era pavimentada amb rajoles de maó ceràmic i tancada darrere un baluard de maçoneria i còdols de riu. A la part de llevant i de ponent hi ha el jardí de la casa al costat d'un segon pati on hi ha les pallisses i que comunica amb el torrent de la font de les mares. Aquest torrent és salvat per un pontarró d'un sol arc rebaixat amb les dovelles de maó ceràmic i aparell de maçoneria.</p> <p>Es tracta d'un conjunt arquitectònic de primer ordre.</p> <p> </p> | 08237-114 | Casa de la Coromina | <p>Enclavada al marge esquerra del Ter i al vessant sud del castell de Montesquiu en uns plans que queden delimitats pel torrent de la Mare de Déu hi ha aquesta important casa pairal. De provable origen medieval pertanyia al comte de Santa Coloma i que el 1842 és adquirida per Quirze Rierola juntament amb el mas de la Casanova sota el nom de Josep Safont, testaferro que amagava el veritable propietari de la finca. Els testaferro eren personatges que utilitzaven el seu nom per fer transaccions econòmiques a mans d'una altra persona i a canvi d'una compensació econòmica, és a dir actuaven com a banquers. En el cas de la masia de la Coromina juntament com moltes altres el 1842 se n'adquireixen l'aprofitament dels seus fruits per part de Francesc Fosas juntament amb els de les masies del Bufí, Casanova la Solana, la sala de Sora, Casanova de la Coromina, Castell, Planeses, Sant Mohi, Baví xic, Baví gros, Boix de Ripoll, Ravell i Francàs. Finalment els béns del Marquesat de Besora i Montesquiu seran venuts a Josep Safont per un valor de 50.000 duros l 1842, aprofitant el declivi dels nobles i com a mesura per eixugar els deutes. Així doncs es convertiran en els propietaris més potents de Sant Quirze que atorgaran la meitat dels seus béns del marquesat de Besora a Josep Domingo LLuch que s'instal·la a la finca de a Coromina.i la reforma de forma notable adquirint la fisonomia que ens ha arribat fins als nostres dies. de fet aquest traspàs el tenim documentat en el 'cuaderno de liquidaciones y amillaramiento de 1862' (AMQ. carpeta 1013) on especifica a la inscripció núm. 50 a nom de Llorenç Domingo Lluch.</p> <p><em>Posesión llamada de la Coromina situada en el llano del mismo nombre , de su propiedad y que cultiva de su cuenta con la aplicación siguiente'... 'por una casa de labor llamada de la Coromina nº2 </em>' amb un valor de 1000,00 diners a banda de '<em>por otra llamada del Bofí, por otra llamada de las Illas, por otra en el lugar de Montesquiu calle Mayor nº5 , Por otro en el pueblo de Sant Quirze de Besora Plaza nº 7 y por otro un molino harinero llamado el molí nou. </em>(AMQ. Cuadeno de liquidaciones y amillaramiento. 1862). </p> <p>Segons Serrallonga (Serrallonga. Ob cit. P-64) els Domingo s'instal·len a la finca, la rehabiliten i acondicionen notablement i estableixen la seva principal residència. Amb tot les desavinences entre els germans faran que aquest patrimoni es trossegi i es fragmenti en diverses parts mantenint sempre la part principal. Els Domingo i els Safont tindran patrimoni separat encara que tinguin negocis comuns. Segons dades estadistiques els Safont i els Domingo eren de les persones més apoderades d'Espanya el 1846. Existeix un conveni entre els Domingo, els safont i els Serra per obrir un camí pel Bac de Baví per tal de millorar l'accés a zones agrícoles. Consta com una de les finques més poderoses de Sant Quirze i entorns</p> <p> </p> <p> </p> | 42.1096566,2.2148084 | 435084 | 4662250 | 1842 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94773-img20230307112130.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94773-img20230307112138.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94773-img20230110114140.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94773-img20230307105216.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94773-img20230307105211.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial - productiu | Inexistent | 2023-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Josep Domingo Lluch | La casa està molt restaurada i ben conservada. La fisonomia actual respon a la darrera restauració feta per la família Domingo que li donà un aspecte senyorial. Amb tot i analitzant els paraments de la façana oest podem endevinar com la masia ha anat creixent des de tramuntana a migdia afegint-hi un seguit de cossos i annexos. Així doncs encara podríem endevinar com la masia que va precedir a la gran reforma del 1854 tenia tes crugies seguint els esquemes clàssics de les masies de l'època moderna amb obertures de pedra picada obertes a les diferents façanes amb una planta rectangular, llinda de pedra i ampit bisellat i amb l'accés a migdia. El vestíbul actual amb el cos de la caixa de les escales al fons i portes coronades amb llindes a la planta baixa podríem ser testimonis d'aquesta construcció més antiga i amb forts paral·lels a Can Bruch de la plaça Major,6 dit també 'les Comes'. No hem trobat altres restes mes antigues, malgrat l'origen medieval de la finca. | 94 | 46 | 1.2 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 05:17 | |||
| 94775 | Santa Bàrbara de la Coromina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-barbara-de-la-coromina | <p>SERRALLONGA URQUIDI JOAN, 1998. Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo editorial</p> <p>AMQ. Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento 1862. Carpeta 1016</p> <p>AMQ. Fons Rierola can Tija. 1828-1960 Carpetes 1-12.</p> | XIX | Capella molt ben restaurada i rehabilitada. Encara manté el culte a Santa Bàrbara. Actualment resta a l'ús privat de la família propietària de la masia | <p>Capella adossada a la part de llevant del volum principal de la masia de la Coromina. Consta d'un planta rectangular orientada a tramuntana en sentit nord sud i coberta a dues vessants de teula ceràmica àrab damunt de bigues de fusta i amb el carener perpendicular a la façana principal orientada a sud i on hi ha oberta la porta d'entrada principal i una finestra triforada al seu damunt decorada amb vitralls de colors. La pota està formada per un arc escarser de pedra picada inscrit a dins d'un de segon de maó ceràmic i en el que hi ha gravada a la clau de dovella la següent inscripció:</p> <p>D.O.M</p> <p>SALVUM POPULUM FAC. POPULUM TUUM</p> <p>DOMINE</p> <p>ET BENEDIC. HEREDITATI TUAE</p> <p>CANT. S.S AMBR. ET. AUG. VXXII</p> <p>MD. CCCLXIII</p> <p>La data correspon al 1863, 190 anys després d'haver fer la casa.</p> <p>L'interior està format per una sola nau revestida amb enlluït de guix i pintat de color blanquinós amb un sostre o enteixinat de fusta decorat en cassetons i un sòcol o arrambador formant sèries emplafonades en color marró.i amb una franja vermella i blava al seu damunt. El paviment és de rajoles hidràuliques i forma un petit presbiteri a la zona de l'altar. L'interior esta decorat amb un seguit de quadres i teles a l'oli amb representacions marianes. A la finestra situada al damunt de la porta d'entrada hi ha representats en els vitralls les imatges de Sant Vicenç, Sant Josep i Sant Isidre, patró dels pagesos. </p> <p>La capella es conserva en molt bon estat i encara es celebra culte un fia a l'any. </p> | 08237-116 | Masia de la Coromina S/N | <p>Enclavada al marge esquerra del Ter i al vessant sud del castell de Montesquiu en uns plans que queden delimitats pel torrent de la Mare de Déu hi ha aquesta important casa pairal. De provable origen medieval pertanyia al comte de Santa Coloma i que el 1842 és adquirida per Quirze Rierola juntament amb el mas de la Casanova sota el nom de Josep Safont, testaferro que amagava el veritable propietari de la finca. Els testaferro eren personatges que utilitzaven el seu nom per fer transaccions econòmiques a mans d'una altra persona i a canvi d'una compensació econòmica, és a dir actuaven com a banquers. En el cas de la masia de la Coromina juntament com moltes altres el 1842 se n'adquireixen l'aprofitament dels seus fruits per part de Francesc Fosas juntament amb els de les masies del Bufí, Casanova la Solana, la sala de Sora, Casanova de la Coromina, Castell, Planeses, Sant Mohi, Baví xic, Baví gros, Boix de Ripoll, Ravell i Francàs. Finalment els béns del Marquesat de Besora i Montesquiu seran venuts a Josep Safont per un valor de 50.000 duros l 1842, aprofitant el declivi dels nobles i com a mesura per eixugar els deutes. Així doncs es convertiran en els propietaris més potents de Sant Quirze que atorgaran la meitat dels seus béns del marquesat de Besora a Josep Domingo LLuch que s'instal·la a la finca de a Coromina.i la reforma de forma notable adquirint la fisonomia que ens ha arribat fins als nostres dies. de fet aquest traspàs el tenim documentat en el 'cuaderno de liquidaciones y amillaramiento de 1862' (AMQ. carpeta 1013) on especifica a la inscripció núm. 50 a nom de Llorenç Domingo Lluch.</p> <p><em>Posesión llamada de la Coromina situada en el llano del mismo nombre , de su propiedad y que cultiva de su cuenta con la aplicación siguiente'... 'por una casa de labor llamada de la Coromina nº2 </em>' amb un valor de 1000,00 diners a banda de '<em>por otra llamada del Bofí, por otra llamada de las Illas, por otra en el lugar de Montesquiu calle Mayor nº5 , Por otro en el pueblo de Sant Quirze de Besora Plaza nº 7 y por otro un molino harinero llamado el molí nou. </em>(AMQ. Cuadeno de liquidaciones y amillaramiento. 1862). </p> <p>Segons Serrallonga (Serrallonga. Ob cit. P-64) els Domingo s'instal·len a la finca, la rehabiliten i acondicionen notablement i estableixen la seva principal residència. Amb tot les desavinences entre els germans faran que aquest patrimoni es trossegi i es fragmenti en diverses parts mantenint sempre la part principal. Els Domingo i els Safont tindran patrimoni separat encara que tinguin negocis comuns. Segons dades estadistiques els Safont i els Domingo eren de les persones més apoderades d'Espanya el 1846. Existeix un conveni entre els Domingo, els safont i els Serra per obrir un camí pel Bac de Baví per tal de millorar l'accés a zones agrícoles. Consta com una de les finques més poderoses de Sant Quirze i entorns</p> <p> </p> | 42.1097278,2.2149670 | 435097 | 4662258 | 1863 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94775-img20230307104705.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94775-img20230307104719.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94775-img20230307104602.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94775-img20230307104728.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94775-img20230307104733.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94775-img20230307104746.jpg | Inexistent | Neoclàssic|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós/Cultural | Inexistent | 2023-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Josep Domingo Lluch | Caldria estudiar més a fons el conjunt de teles i pintures a l'oli de temàtica religiosa que hi ha penjats en en forma de quadres al seu interior. | 99|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 05:17 | |||
| 94777 | Pallisses de la Coromina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pallisses-de-la-coromina | <p>SERRALLONGA URQUIDI JOAN, 1998. Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo editorial</p> <p>AMQ. Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento 1862. Carpeta 1016</p> <p>AMQ. Fons Rierola can Tija. 1828-1960 Carpetes 1-12.</p> | XVIII-XIX | Antics coberts i pallisses de la masia de la Coromina perfectament restaurats, amb les cobertes refetes, les parets rejuntades i els interiors rehabilitats com a espais de menjador, sala d'estar, habitacions per a convidats i annexos a la casa principal. A a la planta primera i coincidint amb l'obertura de la pallissa hi ha exposades dues antigues màquines de batre el gra. | <p>Pallissa situada a la part nord del pati d'entrada a la finca i al costat de est de la capella. Consta d'una construcció de planta rectangular de quatre crugies que coincideixen amb la part original i dues ampliacions de dues crugies a cada costat. Es compon per una planta baixa i un primer pis aixoplugades per una única coberta a dues vessants de teula ceràmica damunt de cavalls i llates de fusta i amb el carener perpendicular a la façana principal que s'orienta a sud. Té un predomini del buit respecte el massís ja que tal i com acostuma a ser habitual en aquest tipus de construccions aquesta part era emprada per a l'emmagatzematge de la palla i el gra. Cadascuna de les crugies està separada per mitjà de pilars quadrangulars de maçoneria que sostenen les bigues de la coberta i els únics elements de separació són els forjats que separen la planta baixa del primer pis. Els cossos que hi ha afegits a cada costat ,el que mira a ponent hi té oberta una porta d'arc de mig punt i amb els bastiments de maó ceràmic. Per contra la situada a llevant es compon d'una porta i tres finestres a la planta baixa i tres finestres més al primer pis. L'aparell és de maçoneria de carreus de pedra mal desbastats i picats, units amb argamassa de calç i disposats en filades regulars horitzontals. Les cantonades són en pedra picada. La resta de les façanes són completament massisses. Tal i com hem dit tot el conjunt és aixoplugat per una teulada a dues vessants de teula ceràmica damunt de cavalls i llates de fusta que sobresurt del pla de les façanes en forma de voladís. L'interior del cos de la pallissa acull una exposició de màquines de batre, carros de tir i altres eines.</p> | 08237-118 | Masia de la Coromina S/N | <p>Enclavada al marge esquerra del Ter i al vessant sud del castell de Montesquiu en uns plans que queden delimitats pel torrent de la Mare de Déu hi ha aquesta important casa pairal. De provable origen medieval pertanyia al comte de Santa Coloma i que el 1842 és adquirida per Quirze Rierola juntament amb el mas de la Casanova sota el nom de Josep Safont, testaferro que amagava el veritable propietari de la finca. Els testaferro eren personatges que utilitzaven el seu nom per fer transaccions econòmiques a mans d'una altra persona i a canvi d'una compensació econòmica, és a dir actuaven com a banquers. En el cas de la masia de la Coromina juntament com moltes altres el 1842 se n'adquireixen l'aprofitament dels seus fruits per part de Francesc Fosas juntament amb els de les masies del Bufí, Casanova la Solana, la sala de Sora, Casanova de la Coromina, Castell, Planeses, Sant Mohi, Baví xic, Baví gros, Boix de Ripoll, Ravell i Francàs. Finalment els béns del Marquesat de Besora i Montesquiu seran venuts a Josep Safont per un valor de 50.000 duros l 1842, aprofitant el declivi dels nobles i com a mesura per eixugar els deutes. Així doncs es convertiran en els propietaris més potents de Sant Quirze que atorgaran la meitat dels seus béns del marquesat de Besora a Josep Domingo LLuch que s'instal·la a la finca de a Coromina.i la reforma de forma notable adquirint la fisonomia que ens ha arribat fins als nostres dies. de fet aquest traspàs el tenim documentat en el 'cuaderno de liquidaciones y amillaramiento de 1862' (AMQ. carpeta 1013) on especifica a la inscripció núm. 50 a nom de Llorenç Domingo Lluch.</p> <p><em>Posesión llamada de la Coromina situada en el llano del mismo nombre , de su propiedad y que cultiva de su cuenta con la aplicación siguiente'... 'por una casa de labor llamada de la Coromina nº2 </em>' amb un valor de 1000,00 diners a banda de '<em>por otra llamada del Bofí, por otra llamada de las Illas, por otra en el lugar de Montesquiu calle Mayor nº5 , Por otro en el pueblo de Sant Quirze de Besora Plaza nº 7 y por otro un molino harinero llamado el molí nou. </em>(AMQ. Cuadeno de liquidaciones y amillaramiento. 1862). </p> <p>Segons Serrallonga (Serrallonga. Ob cit. P-64) els Domingo s'instal·len a la finca, la rehabiliten i acondicionen notablement i estableixen la seva principal residència. Amb tot les desavinences entre els germans faran que aquest patrimoni es trossegi i es fragmenti en diverses parts mantenint sempre la part principal. Els Domingo i els Safont tindran patrimoni separat encara que tinguin negocis comuns. Segons dades estadistiques els Safont i els Domingo eren de les persones més apoderades d'Espanya el 1846. Existeix un conveni entre els Domingo, els safont i els Serra per obrir un camí pel Bac de Baví per tal de millorar l'accés a zones agrícoles. Consta com una de les finques més poderoses de Sant Quirze i entorns</p> | 42.1098233,2.2151715 | 435114 | 4662268 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94777-img20230307105425.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94777-img20230307105428.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94777-img20230307105502.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94777-img20230307105442.jpg | Inexistent | Neoclàssic|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - cultural - productiu | Inexistent | 2023-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Josep Domingo Lluch | Aquest gran edifici és el resultat de les diverses ampliacions que la masia ha tingut al llarg del temps. es pot endevinar el cos originari situat a la part central amb les façanes completament obertes i format per quatre crugies separades per pilars de pedra. Sembla que aquest cos dataria de mitjans del segle XVII o XVIII. D'un moment més tardà i coincidint amb el moment de major expansió de la masia se li van afegir les dues crugies que hi ha a cada costat allargant-ne la teulada i adquirint l'aparença que ens ha arribat avui.Aquest edifici es troba molt ben restaurat i condicionat per a habitatge individual. | 99|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 05:17 | ||||
| 94778 | Resclosa i canal de Can Trinxet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-i-canal-de-can-trinxet | <p>ANGLADA ALBERT; 2020. Poder i diners de la Jet Set d'Osona i el Ripollès. el Bages, el vallès Oriental, la Garrotxa i la seva relació amb Barcelona. </p> <p>ESPADALER PARCERISSAS, RAMON; 1995. <em>El tèxtil fil conductor de la nostra història. </em>Ajuntament de Sant Quirze de Besora, </p> <p>SERRALLONGA URQUIDI, JOAN; 1997. Sant Quirze de Besora. De 1714 a l'actualitat. Eumo Editorial</p> <p>DDAA, 1996. Retalls d'història del segle XIX. Col·lecció història local núm. 2. Club d'història local de Sant Quirze de Besora</p> <p>AMQ: 'Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento 1862</p> <p>AMQ. matrícula industrial 1854-1940</p> <p>https://www.consorcidelter.cat-rutes-distribucio-canal de can trinxet</p> <p>https://www.rutadelter.cat>rutes>fabrica-can trinxet</p> | `XIX | Resclosa i canal encara en ús ja que actualment la central hidroelelèctrica situada al costat de la fàbrica de Can Trinxet s'utilitza per a la producció d'electricitat aprofitant el canal i el salt de l'antiga fàbrica. | <p>Es tracta de la resclosa i el canal que hauria alimentat l'antic molí bataner o moli nou, la fàbrica Domingo i mes tard Can Trinxet. La seva resclosa és a la part inferior del nucli de Montesquiu i delimitant amb el pont d'accés al castell de Montesquiu, Té la captació i derivació pel marge dret del Ter discorrent paral·lel al mateix amb algunes corbes. La resclosa té una forma corba en direcció nord -est per derivar les aigües al canal. Està construïda amb pedra i ciment amb la base taussada. El canal té una longitud de 1500 m i passa pel costat del pla de la Coromina fins arribar a Can Trinxet. L'aparell és de còdols de riu revestits amb ciment Pòrtland. Per a limitar el canal en cas de crescudes hi ha una peça de ferro en forma d'angle a 60 metres de l'entrada de les turbines, que fa caure l'aigua sobrant pels sobreeixidors que hi ha a les dues bandes. A la dreta d'aquest lloc també hi ha hi ha una comporta que descarrega al fons. El cabal té una amplada d'uns 3 metres i actualment encara està en ús ja que fa funcionar l'antiga central que electrificava la fàbrica. La sortida del carcavà és a la part sud de Can Trinxet. </p> | 08237-119 | Damunt del Ter al sud de Montesquiu. | <p>Segons Joan Serrallonga en el seu llibre de Sant Quirze de Besora d 1714 a l'actualitat i a través de les matrícules industrials de l'arxiu municipal de Sant Quirze (AMQ. matrícula industrial 1854-1940 esmenta en una certificació que el 1888 Marià Domingo havia venut la fàbrica de la Verneda abans del molí nou als senyors Ferran Caroggio i Avelí Trinxet. Segons Serrallonga aquest Avel·lí Trinxet i Casas natural de Vilanova i la Geltrú i que als vint anys entra al negoci del seu Oncle Rafael Fonosas i Trnxet en moltes de les fàbriques que tenia a Badalona i Igialada. Amb la mort del seu oncle per un disgust en una riuada que s'emportà la fàbrica de Badalona, Avel·lí va formar societat amb Josep Caroggio i Torelló constituïnt la societat Caroggio i Trinxet que muntaren una fàbrica de filats a Manresa i una de Cotó a Sant Quirze i que correspon amb la fàbrica que estem descrivint. En l'alta de les matrícules industrials sabem que el 1887 es dona l'alta a Caroggio Trinxet i Cia amb 2000 fusos, després 6000 moguts per aigua i venuda per Marià Domingo Garriga (fàbrica de la Verneda, o molí nou). El 1890 la mateixa societat torna a donar-se d'alta amb el nom de Codina (desapareix Trinxet) amb 6000 fusos moguts per aigua. De fet els Trinxet el 1895 es retiren del negoci de totes les fàbriques del Bisaura i havia instal·lat una fàbrica a Monistrol de Montserrat i també a l'Hospitalet de Llobregat. Quan Avel·lí trinxet va morir l'empresa Trinxet i fills funcionava a ple rendiment fora del Bisaura. Pel que fa a Caroggio va utilitzar la fàrica de Sant Quirze per fer tot el procés de filatutra, tissatge i estampació. Cap el 1893 la societat Caroggio i Codina incorpora un nou soci inversor, els Sureda i a les matrícules industrials hi figura l'alte de Caroggi, Codina i Sureda amb un augment de 4232 fusos de filar, fet que va comportar l'ampliació de les naus de la fàbrica i el 1895 aquesta societat es dona de baixa amb un total de 10.232 fusos de filar i retòrcer i al mateix any es troba l'alta amb el nom de Codina i Sureda. El soci Sureda va sortir de la societat el 1897 i Genís Codina es va associar amb Isidre Serra i Varoy per a continuar el negoci amb el nom de Codina i Serra. Aquests Serra venien de Sallent amb una llarga tradicició cotonera i amb una fàbrica amb la societat Serra i Claret. Segons consta per l'historiador Francesc Cabana filaven i teixien cotó des de la primera meitat del segle XIX en el que havien fet associació amb la família Serra i Claret que el 1897 van iniciar la fabricació de Pana. Les industries de teixits de Barcelona i Taradell eren proveïdes per fil de Sant Quirze.En les matrícules industrials aquesta societat es dona d'alta el 1905 amb enllumenat per al propi ús i 2836 fusos de filar i retòrcer. El 1906 apareix una alyre empresa que aprofita part de les instal·lacions de Can Trinxet Carmen Nieto de Codina que fa ús d'un 10% de 2662,2 ptas i aprofita la força hidràulica de Serra i Cia. El 1907 Serra i Cia es dona de baixa amb 10.332 fusos de filar i retòrcer i el mateix any una alta amb 7000 fusos. El 1908 s'hi afegeix un taller de serralleria i el 1909 l'empresa es torna a donar de baixa despareixent per complet al 1910 quan s'acaben de donar de baixa 600 fusos restants. El relleu passa a mans de Forcada i Cia amb 10.792 fusos de filar i retòrcer moguts per la força hidràulica el 1911 i el 1912 s'hi afegeixen 10.228 fusos de filar moguts per aigua. El 1915 apareix l'alta amb la mateixa empresa (Forcada i Cia) amb 13.552 fusos moguts per la força de l'aigua i després se n'hi afegeixen 600 més i el 1917 altres700. L'empresa perdura fins el 1921 quan Forcada i Cia dona de baixa l'empresa i passa a mans de Estanislau Tomàs i fill el 1922 amb el mateix nombre de fusos de filar i retòrcer i deprés 700 més , serralleria, enllumenat de 100 Kw. El 1931 s'hi afegeixen 100 fusos de retòrcer i 250 de filar. El 1937 es donen d'alta 13.054 fusos de filar i 950 de retòrcer que es donaran de baixa el 1938 amb una alta de 11000 i la darrera matricula que es troba a l'arxiu és de 1940 quant Tomàs i fills inmcorpora 2016 fusos de filar, 800 de retòrcer i serralleria. L'empresa va perdurar fins el 1990 quan va ser absorvida per Gossypium i el 1993 va clausurar definitivament la seva activitat. Pel que fa a la concessió del canal i de la resclosa fins el 1993 els propietaris en van ser 'Hilaturas Tomas' que al clausurar la fàbrica ho van vendre a Gosypium i després a 'edificios Ben' els quals n'han estat els propietaris fins el 2024. L'ajuntament de Sant Quirze de Besora està iniciant els tràmits per que la concessió passi a mans públiques.</p> | 42.1084412,2.2118944 | 434841 | 4662117 | 1858 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94778-img20230110115239.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94778-1501canalcantrinxet1.jpg | Inexistent | Eclecticisme | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Inexistent | 2023-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Josep Domingo Lluch, Caroggio & Trinxet i Cia, Caroggio Codina Sureda, Codina Serra Cia, Tomàs i fills | Canal similar al de Can Guixà i encara esta en ús ja que alimenta una de les tres centrals del municipi | 102 | 1754 | 1.4 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 05:17 | ||||
| 94779 | Pont del camí ral del castell de Montesquiu. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-cami-ral-del-castell-de-montesquiu | <p>ESPADALER, RAMON; 1993. El castell de Montesquiu a la darreria de l'Edat Mitjana. Col·lecció història local. Vol. 1. Diputació de Barcelona.</p> | XIX | Encara en ús serveis per al pas del trànsit rodat que accedeix al castell de Montesquiu des de l'estació de Sant Quirze i de la Coromina | <p>Es tracta d'un petit pontarró de tres ulls construït damunt del torrent de la Font de Mares al costat de la finca de la Coromina. L'aparell constructiu és de pedra mal treballada i desbastada, unida amb morter de calç i disposada en filades irregulars. Cada ull fa una amplada de llum d'uns 1,5 metres aproximadament. L'amplada és la d'un camí de carro. Actualment encara fa la funció de sostenir el camí que puja al castell de Montesquiu venint des de l'estació de Sant Quirze. Ha estat reparat nombroses vegades. </p> | 08237-120 | Damunt del Torren de la font de les Mares | <p>Camí que hauria accedit al castell de Montesquiu des de Sant Quirze de Besora ja que corresponia a l'únic pas que salvava el Ter mitjançant un pont. No es trobaven passos per damunt del Ter fins a Ripoll amb la qual cosa els pocs que hi havia estaven ben aprofitats per accedir a l'altra riba i altres poblacions. En el cas de Sant Quirze a banda d'anat al nucli clos, Vidrà, Santa Maria de Besora o Torelló; també es podia arribar al castell de Montesquiu per l'obaga de la Coromina i font del Castell. Possiblement va ser utilitzat als segles XIV i XV però també en època moderna. No hem trobat documentació que parli d'aquest antic camí.</p> | 42.1106619,2.2167894 | 435249 | 4662360 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94779-img20230307112522.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94779-img20230307112452.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Estructural | Inexistent | 2023-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Element encara en ús per al trànsit rodat que accedeix al castell de Montesquiu des de la Verneda. | 94 | 49 | 1.5 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 05:17 | |||||
| 94780 | Cobert i pallissa del molí de la Foradada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cobert-i-pallissa-del-moli-de-la-foradada | <p>https:// www.consorcidelter.cat>rutes>instal·laciins>molí de can Domènech</p> <p>https://www.vallgesbisaura.com>cases de pages>casa nova de la foradada. Santa maria de Besora</p> | XVIII-XIX | La construcció forma part d'una teuleria i taller de fusta on fabriquen caixes per a emmagatzematge i pelets de carrega. La construcció s'empra com a magatzem. La coberta i les parets estan en bon estat | <p>Es tracta d'una construcció molt senzilla situada al costat del camí de Sant Quirze de Besora al molí de la Foradada i a la riba dreta del torrent homònim. Presenta una planta més aviat quadrangular composta per una planta baixa i un primer pis coberta amb una teulada a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana principal que mira a ponent davant d'una petita era. En quant a la composició de les façanes hi ha un predomini del massís respecte el buit ja que la única obertura que té és la porta que hi dona accés. L'aparell dels murs és de maçoneria de còdols de riu mal treballats i escairats, units amb argamassa de calç i col·locats en filades regulars i horitzontals amb les cantonades de maó ceràmic vist. La planta primera es resol mitjançant els quatre pilars cantoners i dos de centrals també de maó que sostenen l'embigat de la coberta i la biga carenera. Els tancaments de les parets són mitjançant maó ceràmic disposats en vertical d'uns 30 x 15 cm i deixant espais buits per a ventilació ja que la funció principal d'aquesta estructura era de pallissa i assecador. La coberta està formada per grossos cavalls que descansen damunt dels pilars principals i sostenen les bigues i l'enllatat que sobresurten del pla de la façana formant voladís.</p> | 08237-121 | Cabana del Molí S/N | <p>No hem trobat massa documentació referent al molí de la Foradada dit també de Can Domenech o de Pladecers. La casa de pagès del davant dita de la Foradada es va construir el 1750, per tant, s'interpreta que el molí era anterior . El 1806 es reforma i deixa de funcionar el 1975. Aleshores és adquirit pels actuals propietaris, que el van reformant com a habitatge. Encara que conserven la maquinària i la turbina que es poden visitar esporàdicament. Segons la tipologia constructiva de la pallissa sembla que es tracta d'una construcció de mitjans del segle XIX o fins hi tot de principi del segle XX. </p> | 42.1001190,2.2329417 | 436573 | 4661177 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94780-img20230228114925.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94780-img20230228114947.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94780-img20230228114938.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | Inexistent | 2023-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | es tracta d'un cobert o pallissa auxiliar pertanyent al molí de can Domènech o de la Foradada situada a l'altre costat del torrent de la Foradada i dins el terme municipal de Santa Maria de Besora. Al costat de la pallissa hi ha un conjunt de tres arreus de ferro, un sobreeixidor de pedra picada d'una sola peça i altres objectes mobles d'ús agrícola exposats al seu voltant com a elements ornamentals. | 98|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 05:17 | |||||
| 94782 | Pou de la cabana del molí de Can Domènech | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-la-cabana-del-moli-de-can-domenech | <p>https:// www.consorcidelter.cat>rutes>instal·laciins>molí de can Domènech</p> <p>https://www.vallgesbisaura.com>cases de pages>casa nova de la foradada. Santa maria de Besora</p> | XVIII | Element molt restaurat pels seus propietaris afegint-hi una biga de fusta amb una corriola i una galleda per a la recollida de l'aigua. Està encara en ús i en bon estat amb les parets de còdols rejuntades amb ciment pòrtland. | <p>Pou situat a la part sud-est de la cabana de Can Domènech al costat del camí o pista forestal que va al molí de can Domènech o de Pladecers dins el terme Municipal de Santa Maria de Besora. Té una planta circular d'uns 2,5 metres de diàmetre amb les parets construïdes amb maçoneria de còdols de riu mal treballats i escairats, units amb ciment pòrtland i col·locats en filades regulars i horitzontals. Al damunt hi ha l'estructura de fusta que sosté la politja amb les cordes per extreure l'aigua del seu interior. Es troba en molt bon estat dins el jardí que envolta la pallissa de Can Domènech</p> | 08237-123 | Cabana del molí de can Domènech | <p>No hem trobat massa documentació referent al molí de la Foradada dit també de Can Domenech o de Pladecers. La casa de pagès del davant dita de la Foradada es va construir el 1750, per tant, s'interpreta que el molí era anterior . El 1806 es reforma i deixa de funcionar el 1975. Aleshores és adquirit pels actuals propietaris, que el van reformant com a habitatge. Encara que conserven la maquinària i la turbina que es poden visitar esporàdicament. Segons la tipologia constructiva de la pallissa sembla que es tracta d'una construcció de mitjans del segle XIX o fins hi tot de principi del segle XX. </p> | 42.1002534,2.2329792 | 436577 | 4661192 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94782-img20230228115848.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | Inexistent | 2023-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Element de caire més aviat ornamental més que no pas funcional situat al jardí del voltant de la pallissa. | 94 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 05:17 | |||||
| 94785 | Masia de l'Illa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/masia-de-lilla | <p>PRAT ANTONI; VILASECA DAVID (2018). Masos rònecs Bisaura, Vidranès i alta conca del riu Ges. Associació d'estudis Torollonencs.</p> <p>SERRALLONGA URQUIDI, JOAN (1998). Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo editorial.</p> <p>DDAA. (2022) Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Ajuntament de Sant Quirze de Besora. Fitxa núm. 3</p> <p>AMQ. Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento. Sant Quirze de Besora 1862</p> <p> </p> | XVIII-XIX | Conjunt arquitectònic que es conserva en un estat de conservació més aviat acceptable ja que malgrat conservi les parets amb la fàbrica original, presenta la coberta refeta i els forjats interiors en força mal estat. Tot i així la casa és habitada de forma parcial. Hi manca electricitat i l'aigua és extreta d'un pou. | <p>Masia de planta rectangular situada al vessant sud de la serra de la Cogulera just a la riba dreta del torrent de l'Illa. Consta d'una edificació disposada en terrasses i composta per la casa, els coberts annexos, el pou, la pallissa i els vestigis de la casa vella inventariades totes tres, en fitxes a part. La casa consta de tres crugies seguint els esquemes clàssics de les masies de l'època barroca amb planta baixa, un primer pis i unes golfes cobertes amb teulada a dues vessants de teula ceràmica àrab damunt de cavalls i llates de fusta i amb el carener paral·lel a la façana principal que mira a llevant. La divisió interna dels forjats és a base de sostres empostissats de fusta i les divisions verticals són amb murs de maçoneria. Es conserva de forma regular. En quant a la disposició de les façanes hi ha un predomini del massís respecte el buit concentrant la majoria de les obertures a llevant i migdia. La façana principal es compon d'una porta d'entrada construïda amb blocs de pedra calcària als bastiments i coronada per una llinda amb la data de 1868 incisa i al seu damunt una finestra rectangular amb els bastiments i llinda de fusta i l'ampit de pedra i bisellat. A cada costat hi ha altres obertures destacant una finestra amb els bastiments de maó ceràmic i els vestigis d'una segona paredada coronada en arc de mig punt a la part sud i una petita espitllera a la part nord. A la darrera planta i sota la teulada hi han quatre finestres més, dues d'elles i situades a la crugia central amb llinda de pedra, una tercera amb els bastiments de maó ceràmic i una darrera de paredada. Corona la façana una barbacana formada pel voladís de la teulada i sostinguda per bigues i cavalls de fusta. L'aparell de la façana és heterogeni fruit de les diverses reparacions. Així doncs tindríem un cos central construït amb fàbrica de maçoneria de carreus de pedra mal treballats i escairats, units amb argamassa de calç i filades irregulars i aleatòries, un afegit a migdia amb obra de maçoneria barrejada amb fragments de maó a trenca junt i una darrera a tramuntana amb maçoneria a la planta baixa i tàpia amb revestiment de guix i calç. La façana de migdia la qual ens coincideix amb el pinyó de la coberta presenta una distribució de les obertures molt aleatòria amb tres finestres rectangulars a la planta baixa, dues al primer pis que tenen els bastiments i llinda de pedra picada i dues més al sota teulada. L'aparell de la façana és heterogeni ja que hi han parts construïdes amb fàbrica de maçoneria, parts amb fàbrica de tàpia i parts amb maó ceràmic i tàpia. La façana oest està parcialment embeguda per un cobert o annex que es disposa en sentit perpendicular a la façana i que deixa entreveure dues obertures de la plata sota teulada així com també l'aparell constructiu del tres cossos de la casa que és molt divers. Finalment la façana nord està disposada aprofitant el desnivell del terreny natural i tant sols sobresurt part del primer pis i el sota coberta. És practicament cega i tant sols hi ha oberta una porta i una finestra. L'interior està dividit amb tes crugies amb el paviment de la planta baixa format per lloses de pedra. S'organitza amb un vestíbul on hi ha l'escala d'accés al primer pis i dues quadres i estables situats a cada costat. L'escala que condueix al primer pis és de pedra i dona pas a la sala, cuina i menjador així com també a les habitacions. </p> <p>La casa hi té adossat a ponent un cos perpendicular de planta baixa i primer pis amb coberta a un sol vessant de teula ceràmica damunt de bigues de fusta i destinat a quadres i pallisses. A la part de llevant hi ha un segon cos de mida quadrangular amb coberta a un sol vessant i possiblement corresponent al forn de pa. </p> <p>A la,part de llevant hi ha un edifici aïllat de planta rectangular de planta baixa i primer pis amb coberta a un sol vessant de teula ceràmica damunt de cavalls i llates de fusta i amb la façana orientada a migdia completament oberta ja que era emprada com a pallissa i assecador. La fàbrica és de maçoneria de carreus de pedra mal treballats i escairats, units amb argamassa de calç i disposats en filades regulars i horitzontals i amb les cantonades de pedra picada. L'accés es practica per ponent mitjançant una porta oberta al primer pis.</p> <p> </p> | 08237-124 | Masia de l'Illa S/N | <p>Masia que molt possiblement va ser erigida abans del segle XIV a l'emplaçament on encara avui hi ha els vestigis de la casa vella en una talaia mirant al meandre del ter a la part de ponent del conjunt edificat. Tot i així sembla ser que aquesta primera construcció va ser abandonada a la darreria de l'edat mitjana i desplaçada uns metres més avall al lloc lloc que ocupa avui dia la masia existent. La casa l'hem trobat referència al 'Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento' del 1862 a l'arxiu municipal de Sant Quirze on es fa referència a la inscripció 164 pertanyenta Jaume Illa.</p> <p><em>Posesión nombrada Jaume Illa de su propiedad y que cultiva de su cuenta situada en las immediaciones del rio Ter y camino de Torelló</em> i amb les terres que tenen un valor de 5836,07, lliures la casa propiament dita</p> <p><em>Por una casa con su pequeño huerto llamada la Illa número 3 </em>amb un valor de 80 lliures</p> <p><em>Por las cabezas de Ganado de 434 lliures </em></p> <p>No hem trobat noves referències a aquesta finca que al 1868 e sva reformar completament gràcies a la bonança econòmica de la família</p> | 42.0945643,2.2375637 | 436950 | 4660556 | 1859 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94785-img20230228121912.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94785-img20230228121928.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94785-img20230228122114.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94785-img20230228123110.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94785-img20230228122441.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94785-img20230228122558.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Altres | Inexistent | 2023-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | A l'aparell de la casa s'hi observen tres parts ben diferenciades corresponents als recreixements que ha patit al llarg de la història. Per una part trobaríem un cos inicial que correspondria amb l'embrió de la casa a la part més propera al camí i amb aparell de tapia de factura molt antiga i que amb el temps va anar sent ampliat en sentit nord afegint noves crugies i també una coberta nova que va ser sobrealçada. sembla que aqeust cos primerenc d'origen baix-medieval i modern estaria format per una PB+ 1pis i coberta a dues vessants i que amb el temps va ser sobrealçat amb una nova planta i afegint-hi unes golfes. També es va reformar la cantonada sud-est la qual es deuria esfondrar i va ser refeta amb fàbrica de maçoneria i maó ceràmic. | 94 | 46 | 1.2 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 05:17 | ||||
| 94787 | Pou de l'Illa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-lilla | <p>RAT ANTONI; VILASECA DAVID (2018). Masos rònecs Bisaura, Vidranès i alta conca del riu Ges. Associació d'estudis Torollonencs.</p> <p>SERRALLONGA URQUIDI, JOAN (1998). Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo editorial.</p> <p>DDAA. (2022) Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Ajuntament de Sant Quirze de Besora. Fitxa núm. 3</p> <p>AMQ. Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento. Sant Quirze de Besora 1862</p> | XIX | Pou encara en ús que conserva les parets en un estat de conservació més o menys acceptable. Les parets del cos del pou estan pendents de rejuntar i la coberta que el protegeix requereix algunes reparacions ja que té les teules extretes i les bigues en mal estat. Encara està en ús per abastir la masia. | <p>El pou es situa a la part est de la masia al costat de l'era i darrere de l'edifici exempt de la pallissa. Consta d'una construcció de planta més aviat quadrangular coberta amb teulada a un sol vessant i coberta de teula ceràmica damunt de bigues i llates de fusta. Les parets són de maçoneria de còdols de riu mal treballats i escairats, units amb argamassa de calç i filades irregulars. A sota de la boca del pou hi ha una gran llosa de pedra picada amb la data de 1860 corresponent amb la seva construcció, una vegada la masia va haver estat engrandida. El pou pròpiament dit és de planta quadrada d'uns 100 metres d'amplada amb les parets de maçoneria i còdols de riu i amb una profunditat considerable. Encara està en ús. Conserva part de les politges i del mecanisme d'extracció de l'aigua. </p> | 08237-125 | Masia de l'Illa S/N | <p>Masia que molt possiblement va ser erigida abans del segle XIV a l'emplaçament on encara avui hi ha els vestigis de la casa vella en una talaia mirant al meandre del ter a la part de ponent del conjunt edificat. Tot i així sembla ser que aquesta primera construcció va ser abandonada a la darreria de l'edat mitjana i desplaçada uns metres més avall al lloc lloc que ocupa avui dia la masia existent. La casa l'hem trobat referència al 'Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento' del 1862 a l'arxiu municipal de Sant Quirze on es fa referència a la inscripció 164 pertanyenta Jaume Illa.</p> <p><em>Posesión nombrada Jaume Illa de su propiedad y que cultiva de su cuenta situada en las immediaciones del rio Ter y camino de Torelló</em> i amb les terres que tenen un valor de 5836,07, lliures la casa propiament dita</p> <p><em>Por una casa con su pequeño huerto llamada la Illa número 3 </em>amb un valor de 80 lliures</p> <p><em>Por las cabezas de Ganado de 434 lliures </em></p> <p>No hem trobat noves referències a aquesta finca que al 1868 e sva reformar completament gràcies a la bonança econòmica de la família</p> | 42.0945390,2.2377241 | 436963 | 4660554 | 1860 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94787-img20230228122017.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94787-img20230228122030.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94787-img20230228122044.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | Inexistent | 2023-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Pou que guarda moltes similituds amb altres pous com el de la masia de les Comes, el del primer Racó o de la Cúbia, el de la masia de les Illes, del Bufí i els que hi ha a l'interior del nucli antic de Sant Quirze de Besora. | 94 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 05:17 | ||||
| 94794 | Antiga casa de l'Illa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-casa-de-lilla | <p>PRAT ANTONI; VILASECA DAVID (2018). Masos rònecs Bisaura, Vidranès i alta conca del riu Ges. Associació d'estudis Torollonencs.</p> <p>SERRALLONGA URQUIDI, JOAN (1998). Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo editorial.</p> <p>DDAA. (2022) Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Ajuntament de Sant Quirze de Besora. Fitxa núm. 3</p> <p>AMQ. Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento. Sant Quirze de Besora 1862</p> | XIV-XVII | restes de l'antiga casa, avui en ruïnes i de la que tant sols es conserva la primera filada dels seus murs a la part superior i les paets sud i oest amb un nombre més alt de filades de pedra | <p>Ruïnes de l'antiga casa de l'Illa situades damunt d'un turó a la part nord-oest del conjunt edificat de la masia que domina part de la val del torrent homònim i dels meandres del riu Ter. Les ruïnes avui, utilitzades com a planells defineixen una planta d'un edifici més aviat quadrangular delimitat per murs amb base de pedra de carreus mal treballats i desbastats, units amb argamassa de calç i disposats en filades irregulars i horitzontals amb les cantonades de pedra picada. La part que mes bé es conserva és la més propera al cingle amb panys de mur de 50 a 100 cm. També hi ha vestigis de parts fetes amb tapia amb la qual cosa ens posa en evidència que aquesta construcció tenia unes característiques molt similars a la part més antiga de la casa de l'Illa. segons les restes visibles sembla que es tractava d'una construcció de petites dimensions d'uns 5 x 7 metres aproximadament.</p> | 08237-126 | Masia de l'Illa S/N | <p>Masia que molt possiblement va ser erigida abans del segle XIV a l'emplaçament on encara avui hi ha els vestigis de la casa vella en una talaia mirant al meandre del ter a la part de ponent del conjunt edificat. Tot i així sembla ser que aquesta primera construcció va ser abandonada a la darreria de l'edat mitjana i desplaçada uns metres més avall al lloc lloc que ocupa avui dia la masia existent. La casa l'hem trobat referència al 'Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento' del 1862 a l'arxiu municipal de Sant Quirze on es fa referència a la inscripció 164 pertanyenta Jaume Illa.</p> <p><em>Posesión nombrada Jaume Illa de su propiedad y que cultiva de su cuenta situada en las immediaciones del rio Ter y camino de Torelló</em> i amb les terres que tenen un valor de 5836,07, lliures la casa propiament dita</p> <p><em>Por una casa con su pequeño huerto llamada la Illa número 3 </em>amb un valor de 80 lliures</p> <p><em>Por las cabezas de Ganado de 434 lliures </em></p> <p>No hem trobat noves referències a aquesta finca que al 1868 es va reformar completament gràcies a la bonança econòmica de la família. Pensem que la vella casa va ser abandonada a mitjans del segle XIV i principi del XV coincidint amb la crisi baix medieval i les epidèmies traslladant-se uns metres més avall.</p> | 42.0943554,2.2373479 | 436932 | 4660534 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94794-img20230228123143.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94794-img20230228123130.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94794-img20230228123155.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Caldria fer una neteja i una excavació arqueològica per a delimitar les dimensions reals d'aquesta construcció així com un buidat de la part superior extraient-ne les capes més superficials per a definir els nivells de pavimentació | 94|85 | 1754 | 1.4 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 05:17 | |||||
| 94795 | Pallissa de l'Illa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pallissa-de-lilla | <p>PRAT ANTONI; VILASECA DAVID (2018). Masos rònecs Bisaura, Vidranès i alta conca del riu Ges. Associació d'estudis Torollonencs.</p> <p>SERRALLONGA URQUIDI, JOAN (1998). Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo editorial.</p> <p>DDAA. (2022) Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Ajuntament de Sant Quirze de Besora. Fitxa núm. 3</p> <p>AMQ. Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento. Sant Quirze de Besora 1862</p> | XVII-XVIII | Element que malgrat conservi les parets encara senceres i la coberta presenta un estat deficient amb fortes filtracions a la coberta, bigues en mal estat que necessiten substitució i les parets de pedra i tàpia en mal estat. Els forjats que separen la planta baixa del primer pis han fletxat i necessiten reparació | <p>Edifici aïllat situat uns metres a l'est del conjunt edificat de l'Illa però formant part del mateix i al costat del camí del Solà. es tracta d'una construcció de planta rectangular formada per una planta baixa i un primer pis amb coberta a dues vessants de teula ceràmica damunt de cavalls i llates de fusta i amb el carener perpendicular a la façana principal que s'orienta a migdia. Tal i com acostuma a ser habitual en aquest tipus d'edificis la façana principal és completament oberta ja que els únics elements de tancament són els pilars i murs laterals que sostenen la coberta atès que la seva principal funció era emmagatzemar la palla i el ferratge dels animals. La divisió de les dues plantes es fa per mitjà de forjats que descansen damunt d'un gros cavall que uneix i lliga les dues parets laterals. La coberta es sosté damunt dues grosses encavallades que serveixen de suport a les bigues que la sostenen les quals sobresurten del pla de la façana mitjançant un ampli voladís. L'aparell constructiu de les diferents façanes és amb fàbrica de tapia i revestiment de calç que s'adossa als pilars que sostenen l'estructura fets amb còdols de riu mal treballats i escairats, units amb argamassa de calç i col·locats en filades regulars i horitzontals. L'accés es fa per la part posterior a l'alçada del primer pis i val a dir que la resta de parets són completament cegues. Es tracta d'un edifici que manté les característiques formals de les pallisses d'arquitectura popular de les masies. </p> | 08237-127 | Masia de l'Illa S/N | <p>Masia que molt possiblement va ser erigida abans del segle XIV a l'emplaçament on encara avui hi ha els vestigis de la casa vella en una talaia mirant al meandre del ter a la part de ponent del conjunt edificat. Tot i així sembla ser que aquesta primera construcció va ser abandonada a la darreria de l'edat mitjana i desplaçada uns metres més avall al lloc lloc que ocupa avui dia la masia existent. La casa l'hem trobat referència al 'Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento' del 1862 a l'arxiu municipal de Sant Quirze on es fa referència a la inscripció 164 pertanyenta Jaume Illa.</p> <p><em>Posesión nombrada Jaume Illa de su propiedad y que cultiva de su cuenta situada en las immediaciones del rio Ter y camino de Torelló</em> i amb les terres que tenen un valor de 5836,07, lliures la casa propiament dita</p> <p><em>Por una casa con su pequeño huerto llamada la Illa número 3 </em>amb un valor de 80 lliures</p> <p><em>Por las cabezas de Ganado de 434 lliures </em></p> <p>No hem trobat noves referències a aquesta finca que al 1868 e sva reformar completament gràcies a la bonança econòmica de la família</p> | 42.0947644,2.2380379 | 436990 | 4660578 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94795-img20230228121101.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94795-img20230228121218.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94795-img20230228121518.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de protecció | 2023-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | A la planta primera hi ha vestigis d'una cuina i d'u foc a terra donant a entendre que la pallissa en algun moment d ela història havia estat emprada com a habitatge. Hi ha qui diu que correspon amb la casa primerenca. Val a dir que l'arquitectura ens recorda amb una construcció de 1500 o 1600 relacionada amb la fase més antiga de la masia de l'Ila. Al seu interior encara es conserva una sàrria i una sella de muntar el ruc. Al voltant de la pallissa hi ha un bloc de pedra completament buidat amb una forma oval i de finalitat desconeguda. es tracta d'un element fora de context. Aquesta pallissa reuneix uns trets similars a les pallisses de les masies de la Coromina i de les Comes, encara que aquestes dues darreres han estat molt restaurades. | 94 | 47 | 1.3 | 1786 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 05:17 | |||
| 94796 | Terrenys d'acampada el Rossinyol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/terrenys-dacampada-el-rossinyol | <p>https:// www.acampadeselsola.org</p> <p>https:// ajsantquirze.cat>menjar i dormir>acampades el sola</p> | XX | Instal·lacions vinculades als terrenys d'acampada del Solà i utilitzades per a colònies i campaments de joves. La zona es troba ben senyalitzada, les instal·lacions com ara coberts lavabos, piscina... presenten un manteniment constant. Els camps, camins d'accés i baranes es troben en bones condicions. Forma part de la xarxa de campaments juvenils legalitzats del Departament de Joventut ce la Generalitat de Catalunya a través de la fundació privada de 'Espai, natura i joventut' | <p>Es tracta d'un seguit de terrenys dacampada disposats en diferents planells al costat del torrent e les Cúbies i en una zona protegida com a PEIN. Entre els diferents sectors hi ha el Rossinyol, el Solà, el Roure, el primer Racó , la Teula i la Crevera que es desenvolupen en petita planells al costat de la pista del Boascatell i amb instal·lacions per a serveis, dutxes, lavabos, piques per a rentar.se i rentar la roba i fins hi tot coberts per a menjador. Ca destacar que la zona del Solà funciona també com a casa de colònies i escoleta rural amb tots els serveis.</p> <p>Acampades el Solà és propietat de la Fundació Espai Natura i Joventut. Una fundació privada que desenvolupa projectes relacionats amb l’educació, la solidaritat i el medi ambient dirigits principalment a la infància i joventut. El Solà és una finca destinada a la natura amb un terreny de 167 Ha ubicada a Sant Quirze de Besora, a la comarca<br /> d' Osona. Hi ha 5 espais per acampar de diferents capacitats i una casa. Són<strong> </strong>campaments juvenils egalitzats i estan inclosos a la Xarxa Catalana d’Instal·lacions Juvenils per la Generalitat de Catalunya amb el núm. 429 i amb capacitat per a 400 persones. També existeix un itinerari botànic i refugi de fauna salvatge</p> | 08237-128 | El Solà | 42.0965148,2.2430857 | 437409 | 4660769 | 1990 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94796-img20230314111600.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94796-img20230314114416.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94796-img20230314115312.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Lúdic | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de protecció | 2023-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Zona protegida a dins del PEIN | 98 | 49 | 1.5 | 1786 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 05:17 | |||
| 94797 | Vestigis de la casa de la Cúbia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vestigis-de-la-casa-de-la-cubia | <p>ESPADALER RAMON; 1993. El Castell de Montesquiu a la darreria de l'edat Mitjana. Quadrens d'història local núm. 1. L'avenç</p> <p>SERRALLONGA URQUIDI, JOAN; 1998. Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo editorial</p> <p>PRAT ANTONI, VILASECA, DAVID; 2018. Masos rònecs Bisaura, Vidranès i Conca del riu Ges. Associació d'estudis Torellonencs</p> <p>AMQ. Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento. Sant Quirze de Besora 1862. Carpeta 1016</p> | XIV-XIX | Ruïnes de la masia denominada la Cúbia emplaçada damunt d'un serrat que domina tota l'àrea d'acampada 'El Solà' i avui totalment abandonada. Les parets estan enrunades, cobertes de vegetació i amb el camí d'accés completament embrossat i cobert de bosc. El pany sud es pot identificar amb facilitat. Conta que la casa va ser abandonada a mitjans dels anys '50 del passat segle. En les diferents imatges aèries es veu com al 1956 encara conservava les cobertes de les seves teulades, però anys més tard ja surten les parets enrunades | <p>Antiga casa denominada també del Solà en relació a la família que hi havia habitat darrerament tot i que el seu nom originari és la Cúbia. Actualment el conjunt està completament enrunat i situat a dins dels terrenys d'acampada del Solà en concret molt a prop de la zona de la piscina que es coneix amb el sobrenom del 'primer racó'. Les restes de la masia es disposen al damunt d'un petit turó que domina la vall del torrent de la Cogulera. Actualment en resten algunes parets, especialment el mur sud i part de l'oest que delimiten una gran construcció de planta més aviat quadrangular amb diverses cugies corresponent amb la casa principal, l'espai de l'era de batre el gra i finalment la zona dels coberts i de les pallisses adossats al terreny natural. Pel que fa al mur de contenció que hauria sostingut la casa presenta un aparell de pedra pica més aviat mal treballada i escairada, unida amb argamassa de calç i col·locada en filades regulars i horitzontals. Encara conserva una alçada que oscil·la entre l'1,5 i 2 metres amb les cantonades de pera picada. Aquest mur que s'adossa a la roca natural conserva l'angle sud-oest i el nord-est amb aparells de les mateixes característiques. Damunt seu hi han els vestigis de la casa mig coberts de vegetació i de difícil identificació amb fàbrica de maçoneria i fragments de maó i teula a trenca junt. Encara es pot endevinar l'espai de l'antiga era de batre situat a la part del darrere i també dels antics coberts i de les quadres i pallisses situades a la part nord-oest amb vestigis de murs que dibuixen una planta rectangular, en part excavada a la roca i en part amb morts de maçoneria i amb la porta d'entrada i un pilar de pedra picada i el mur de tancament. Tot l'aparell és de maçoneria de pedres mal treballades i picades, unides amb argamassa de calç i disposades en filades irregulars i horitzontals. L'accés es practica per l'antic camí que surt de la primera corba al costat del pou dit 'del primer racó' i pertanyent a la casa de la Cúbia i que discorre per la part est de la casa. Tot el conjunt es troba en estat de ruïna i cobert de vegetació</p> | 08237-129 | El Solà S/N. | <p>Les referències més antigues que tenim d'aquesta casa han estat recollides per Ramon Espadaler en el seu llibre de 'El castell de Montesquiu a la darreria de l'Edat Mitjana' que és un recull de la documentació escrita conservada a l'arxiu del castell de Montesquiu i en que esmenta que en un capbreu de 1342 s'hi troba un mas anomenat del Solà de Buscarel, propietat d'un altre mas denominat 'Buscarel' i d'una altre denominat la 'serra de Buscarel' i que juntament amb la denominada 'Sa Hilla' formaven un nucli diseminat de cases. El mot Buscarell faria al·lusió al mas de Boscatell situat al capdamunt de la serra de la Cogulera, de la mateixa que sa Hilla seria el mas de l'Illa. Per tant estariem parlant d'un petit nucli diseminat de cases situades en aquesta vall (ESPADALER, R; 1993. P-28). No obstat això la casa seria notablement ampliada al llarg del segle XVIII ja que segons l'excursionista Josep de Sora parla de l'existència d'una finestra amb la data de 1761. de fet el mateix excursionista en va fer una descripció el 1996 que ha estat contrastada amb les fotografies aèries de 1995 de l'Institut Català de Cartografia i coincidint notablement.</p> <p>'Quan baixa la tramuntana després d'escombrar el pla de Revell, llisca xiulant per damunt de la Cogulera, clavant-se rebufant en la baga de Saderra. L'Illa resta arrapada al terrer de migdia, totalment protegida del més destraler i sorollós dels vents que per aquestes contrades venten. Més amunt, cap a llevant. el Solà; no és tan amagada i per més vents que bufessin , de teules no n'hi prendrien perquè no en té...' (DDAA. Masos Rònecs del Bisaura, Vidranès i conca del riu Ges)</p> <p>Finalment cal esmentar que la casa surt esmentada en el cuaderno de liquidaciones iy amillaramiento de 1862 amb la inscripció núm. 137 a nom de Bernardo Solà</p> <p><em>'Posesión llamada el Solá en las immediaciones de Joaquim Saderra y de la Illa y de su propiedad y que cultiva de su cuenta '</em></p> <p><em>'por una casa en la misma posesión llamada el Solá nº4' </em>per un valor de 80 lliures i també pels caps de bestiar </p> <p>amb un conjunt de terres per un valor de 510,70 lliures i també 652 de caps de bestiar i en total la finca suma un conjunt de 7644,33 de riquesa rústica, 80 d'urbana i 652 pecunaria.</p> <p>Al final de la inscripció hi ha una nota que esmenta '<em>Debe agregarsele toda la riqeza rústica de Magdalena Barceló , la urbana de Joan Viladases y la casa nº23 de Joan Tenas' (</em>AMQ. Cuaderno de kiquidaciones y amillaramiento 1862. Carpeta 1016).</p> <p>No hem trobat altres referències a les que hi fassi al·lusió aquesta finca</p> <p> </p> | 42.0985588,2.2479071 | 437810 | 4660993 | 1342 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94797-img20230314115444.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94797-img20230314112717.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94797-img20230314112558.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94797-img20230314112539.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94797-img20230314115457.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Consultant els mapes topogràfics de l'Institut català de cartografia entre els anys 1945, 1954 podem veure com la casa encara estava dempeus i amb les cobertes al seu lloc configurant un conjunt format per la masia situada a la part est, l'era al mig i un cobert rectangular a ponent. En imatges posteriors, és a dir dels anys 1988 i 1995 es pot veure com ja hi manca la coberta però la majoria de les parets encara són altes i endevinant-se les dues crugies principals de la casa fetes amb murs de maçoneria i els afegits o ampliacions de llevant formant un edifici de grans dimensions. Per altra banda es pot veure l'àmbit de l'era i del cobert o pallissa exempta i ja completament enrunada. En imatges posteriors l'estructura de la casa desapareix completament i tant sols es pot veure el mur de contenció exterior que és l'element més visible actualment donant una aparença de 'castell o fortalesa' | 94|85 | 1754 | 1.4 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 05:17 | ||||
| 94798 | Pou de la Cúbia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-la-cubia | <p>ESPADALER RAMON; 1993. El Castell de Montesquiu a la darreria de l'edat Mitjana. Quadrens d'història local núm. 1. L'avenç</p> <p>SERRALLONGA URQUIDI, JOAN; 1998. Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo editorial</p> <p>PRAT ANTONI, VILASECA, DAVID; 2018. Masos rònecs Bisaura, Vidranès i Conca del riu Ges. Associació d'estudis Torellonencs</p> <p>AMQ. Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento. Sant Quirze de Besora 1862. Carpeta 1016</p> | XVII | Pou que es manté ne bon estat tot i que pel sol fet que la masia de la Cúbia està abandonada, aquest element està envoltat de vegetació malgrat encara estigui cobert amb una teulada de teula ceràmica damunt de bigues de fusta. Les parets de maçoneria es troben en bon estat. La porta està tancada per una reixa i malla metàl·lica | <p>Pou denominat també del primer racó fent al·lusió als terrenys d'acampada que es localitzen en aquest lloc. Es troba situat en una petita depressió que hi ha al costat de les ruïnes de l'antiga casa de la Cúbia (el Solà) i a costa del camí d'accés en una petita zona de camps de pastura. El pou consta d'una construcció de planta circular realitzat amb aparell de maçoneria de còdols de riu mal treballats i escairats, units amb argamassa de calç i col·locats en filades irregulars amb restes de revestiment de calç exterior. Té la boca orientada a sud formada per una obertura amb els muntants de pedra picada i llinda de fusta que sosté la coberta a un sol vessant de teula ceràmica damunt de cavalls i llates de fusta. Encara conserva els seients de pedra picada per col·locar les galledes de l'aigua extreta del seu interior. També conserva la politja i part del mecanisme. El pou està tancat per una reixa de malla de color verd que el protegeix de possibles caigudes tenint en compte que es troba situat a dins d'una àrea d'acampada juvenil. El conjunt es conserva en un estat més aviat acceptable tot i que generalment és cobert de vegetació</p> | 08237-130 | Casa de la Cúbia S/N | <p>Pou que va lligat a la veïna casa de la Cubia (El Solà). Les referències més antigues que tenim d'aquesta casa han estat recollides per Ramon Espadaler en el seu llibre de 'El castell de Montesquiu a la darreria de l'Edat Mitjana' que és un recull de la documentació escrita conservada a l'arxiu del castell de Montesquiu i en què esmenta que en un capbreu de 1342 s'hi troba un mas anomenat del Solà de Buscarel, propietat d'un altre mas denominat 'Buscarel' i d'un altre denominat la 'serra de Buscarel' i que juntament amb la denominada 'Sa Hilla' formaven un nucli diseminat de cases. El mot Buscarell faria al·lusió al mas de Boscatell situat al capdamunt de la serra de la Cogulera, de la mateixa que sa Hilla seria el mas de l'Illa. Per tant, estariem parlant d'un petit nucli diseminat de cases situades en aquesta vall (ESPADALER, R; 1993. P-28). No obstat això la casa seria notablement ampliada al llarg del segle XVIII, ja que segons l'excursionista Josep de Sora parla de l'existència d'una finestra amb la data de 1761. De fet el mateix excursionista en va fer una descripció el 1996 que ha estat contrastada amb les fotografies aèries de 1995 de l'Institut Català de Cartografia i coincidint notablement.</p> <p>'Quan baixa la tramuntana després d'escombrar el pla de Revell, llisca xiulant per damunt de la Cogulera, clavant-se rebufant en la baga de Saderra. L'Illa resta arrapada al terrer de migdia, totalment protegida del més destraler i sorollós dels vents que per aquestes contrades venten. Més amunt, cap a llevant. el Solà; no és tan amagada i per més vents que bufessin , de teules no n'hi prendrien perquè no en té...' (DDAA. Masos Rònecs del Bisaura, Vidranès i conca del riu Ges)</p> <p>Finalment, cal esmentar que la casa surt esmentada en el cuaderno de liquidaciones iy amillaramiento de 1862 amb la inscripció núm. 137 a nom de Bernardo Solà</p> <p><em>'Posesión llamada el Solá en las immediaciones de Joaquim Saderra y de la Illa y de su propiedad y que cultiva de su cuenta '</em></p> <p><em>'por una casa en la misma posesión llamada el Solá nº4' </em>per un valor de 80 lliures i també pels caps de bestiar </p> <p>amb un conjunt de terres per un valor de 510,70 lliures i també 652 de caps de bestiar i en total la finca suma un conjunt de 7644,33 de riquesa rústica, 80 d'urbana i 652 pecunaria.</p> <p>Al final de la inscripció hi ha una nota que esmenta '<em>Debe agregarsele toda la riqeza rústica de Magdalena Barceló , la urbana de Joan Viladases y la casa nº23 de Joan Tenas' (</em>AMQ. Cuaderno de kiquidaciones y amillaramiento 1862. Carpeta 1016).</p> <p>No hem trobat altres referències a les quals hi faci al·lusió aquesta finca</p> | 42.0987498,2.2483322 | 437845 | 4661014 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94798-img20230314112329.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94798-img20230314112300.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2025-06-02 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Pou de característiques similars al veí de l'Illa, de les Illes de la casa de les Comes, del Bufí i molts altres que hi ha al municipi de Sant Quirze. Per les característiques formals sembla que pertany al segle XVII o XVIII. | 94 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 05:17 | |||||
| 94799 | Roure de la Cubia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-de-la-cubia | Arbre de característiques monumentals i centenari que es manté viu en una petita obaga al costat del camí d'accés a l'antiga casa de la Cúbia | <p>Es tracta d'un roure de grans dimensions i possiblement centenari que ha crescut al costat del camí d'accés a la casa de la Cúbia i també al Bosquetell. El roure té unes dimensions considerables amb un tronc molt gruixut d'uns 40 cm de diàmetre aproximadament i una notable copa. Antigament hauria donat ombra als prats i pastures on hii ha el pou de la casa. Actualment es troba embrossat enmig de la vegetació.</p> | 08237-131 | Casa de la Cubia S/N | 42.0986155,2.2468998 | 437726 | 4661000 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94799-img20230314112014.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94799-img20230314112101.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94799-img20230314112105.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Sense ús | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de protecció | 2023-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | 2151 | 5.2 | 1786 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 05:17 | |||||||||
| 94800 | Antic camí d'accés de la Cúbia al Bosquetell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-cami-dacces-de-la-cubia-al-bosquetell | <p>COSTA OLLER, F; 2022. Conde de Darnius. Guia de los caminos mas principales del Principado de Cataluña asi coma carreteroa, mas quebrados por los quales pueden transitar exercitos, artilleria, acrruajes y destacamentos. Hecho por el coronel Conde de Darnius.</p> <p>FONT I GAROLERA, J; 2014. la xarxa dels camins i les comunicacions a Osona al segle XVIII. i la vertebració territorial de la comarca. Ausa XXVI.</p> <p>MONTANER GARCIA, C; , 2007.Els mapes setcentistes de Catalunya del comte de Darnius. Editorial. Institut Català de Cartografia</p> <p>PADRÓS, C; 2010 Els camins antics i les vies romanes a la comarca d'Osona. Quaderns d'història i arqueologia. Núm. 28</p> <p>ZAMORA, FRANCISCO. 1787-1812. Diàrio de les viajes hechos en cataluña. Edició Ramón Boixareu,Ed. Curial. 1973</p> | XIII-XX | Camí que s'ha recuperat pel Consell Comarcal de l'osona com a xarxa de senders locals | <p>Es tracta dels vestigis d'un camí de bast que partiria del camí o ramal esquerra de la 'strata francisa' o camí de Cerdanya que passaria per Orís, Saderra i després de creuar el torrent de l'Illa i la casa de l'Illa es trobaria una bifurcació que ss'endinsaria per la vall del Solà amb les masies de la Cúbia, Can Carlos i enfilaria pels vessanst solells de la serra de la Cogulera fins al collet de Bosquetell on es trobava amb el camí que procedia de la vall de la riera de la Foradada. Bona part del traçat d'aquest camí es troba embegut per la pista del Solè, però encara en queden alguns vestigis com el proper a la casa de la Cúbia on el camí es conserva excavat a la roca i amb alguns vestigis del seu empedrat, avui cobert de vegetació i format per còdols rodats de riu. Aquests camins de finalitat secundaria unien els veïnats del Solà amb els nuclis de Vidrà i Saderra pel collet del Boscatell. Es tractava de camins de bast pensats per ser transitats a peu </p> | 08237-132 | Casa de les Cúbies S/N | <p>No hem trobat masses dates referents a aquest camí almenys pel que fa referència al de Vidrà pel coll de Bosquetell i amb els ramals de la vall del Solà, el torrent de la Foradada. No obstant sembla que era ja utilitzat en època medieval ja que els masos esmentats serien d'aquest període. No obstant no hem pogut trobar referències. En canvi pel que fa al camí que transcorreria per la riba esquerra del Ter si que n'hem trobat referències en les descripcions del Conde de Darnius <em>. La ruta es bifurca a Conanglell; la que sembla secundària (color marró) indicatiu de camí desfilat passa per la dreta del Ter fins a Sant Quirze de Besora mentre que el traç vermell transcorre per l'esquerra del Ter fins a Sant Quirze de Besora. Segons el mapa entre Orís i Sant Quirze es travessa el riu fins a cinc vegades, el que resulta improbable per travessar el riu només a Gual' (</em>Font i Garolera, J; 2006). No obstant això aquesta apreciació l'hauriem de tenir en consideració ja que s'ementen dos ramals del camí el que passa per la riba dreta per Orís i costa cogulera, i per tant un tram costerut i dificultós (camí desfilat) mentre que el de la riba esquerra passaria pel costat de Saderra , les Illes seguint la traça del GR-210 i al arribar a la casa de l'illa trobaria la bifurcació del camí de Vidrà i Torelló pel coll de les Gargantes i el Boscatell per travessar la vila de Sanr Quirze i retrobar-se amb el camí principal una vegada creuat el Ter pel pont de Sant Quirze 'Les dues vies conflueixen a Sant Quirze, punt a partir del qual el camí transcorre per la riba dreta del Ter fins a Ripoll. El mateix Font i Garolera recull una nova font i que es correspon amb el mapa de Josep Aparici datat de 1720 i conservat també a la biblioteca de l'ICC i del que al esmentar el camí de Vic a Ripoll especifica <em>'El tram de Vic a Ripoll està grafiat amb una doble línia de traç fi. El camí arrenca de Vic passa per Granollers de la Plana. la Gleva i Sant Hipòlit de Voltregà; transcorre íntegrament i exclusivament per la riba dreta del Ter fins a Ripoll passant per Orís, Sant Quirze de Besora, Sora i Ripoll. Hi ha referenciats els ponts de Manlleu, Sant Quirze de Besora i els dos ponts de Ripoll sobre el Ter i el Freser...'</em>En aquest mapa el camí per la riba esquerra no és tant important tot i que pensem que ho era igual que el de la riba dreta.</p> | 42.0986921,2.2471525 | 437747 | 4661008 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94800-img20230314111906.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94800-img20230314113230.jpg | Legal | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Lúdic/Cultural | Xarxa natura 2000 | 2023-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Aquest camí que partiria de la masia de l'illa i s'endinsaria a la vall del Solà amb les masies del Solà, la Cúbia, Can Carlos i enfilaria pels vessants solells fins al collet de Bocatell serpentejant per la vessant solella de la serra de la Cogulera. En aquesta vall el camí és embegut per la pista que condueix a les diverses zones d'acampada del Solà, però en alguns llocs propers a la masia de la Cúbia (ruïnes) hem localitzat vestigis d'aquest camí i del seu empedrat. Segons sembla es tractava de camins secundaris en part empedrats i en part sense empedrar que permetien connectar als veïnats que hi havia fora dels nuclis principals. | 94|85 | 49 | 1.5 | 1764 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 05:17 | |||||
| 94801 | Font del primer Racó o de l'Horta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-primer-raco-o-de-lhorta | <p>Informació Facilitada per Josep Masnou en el recull i inventari de les fonts de Sant Quirze i del Bisaura.</p> | Font inutilitzada d'aigua que no és tractada. Es feia servir per subministrar aigua als planells del Solà així com la casa de les Cúbies | <p>Es tracta d'una font situada al costat de la pista que puja al Bosquetell al costat dels terrenys d'acampada del Solà i poc després d'haver passat les ruïnes de la casa de les Cúbies. es tracta d'una font formada per un broc i un abeurador que capta les aigues provinents de l'eqüífer subterràni i les condueix a la bassa del prmer racó per desembocar al torrent de les Cubies. es tracta d'una font d'aigua no tractada i mig coberta de molsa i vegetació. Serveix com a abeurador del bestiar. Al costat de la font hi ha una caseta o arqueta de decantació i captació de l'aigua</p> | 08237-133 | El primer racó | 42.0994700,2.2500400 | 437987 | 4661092 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94801-img20230314113943.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94801-179-1-horta.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94801-179-2-horta.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | 2025-03-11 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Font d'aigua no potable i no tractada la qual raja habitualment. Es troba entubada per conduïr l'aigua als serveis dels terrenys d'acampada del Solà. | 2153 | 5.1 | 1764 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 05:17 | |||||||||
| 94802 | Bassa del primer racó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-del-primer-raco | <p>Informació facilitada per Josep Masnou</p> | Bassa que recull les aigues de la font del Racó i s'utilitzava per al bestiar de la casa de la Cúbia i també pel regadiu. Actualment inutilitzada està inclosa dins del refugi de fauna salvatge de la zona del Solà, inclosa dins del PEIN de la serra de Milany, Bellmunt | <p>Es tracta d'una bassa formada per les mullenes procedents de l'aigua sobrant de la font de l¡Horta i que desemboca al torrent de les Cúbies. Aquesta bassa servia per a abeurar el bestiar i també per donar aigua i abastir la masia de la Cúbia, avui enrunada. Està formada per unes mulleres que inunden una zona humida de joncs i nenúfars i que es correspon amb un refugi de fauna i espècies aquàtiques completament protegides i dins de la zona del PEIN. </p> | 08237-134 | Zona del Racó | 42.0993608,2.2501946 | 437999 | 4661080 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94802-img20230314113919.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de protecció | 2023-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Es troba inclosa a dins dels terrenys d'acampada del Solà en una zona protegida per a fauna salvatge. Hi abunda el tritó, la salamandre, la granota reineta i un seguit d'invertebrats. | 2153 | 5.1 | 1786 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 05:17 | |||||||
| 94803 | Serra i costes de la Cogulera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/serra-i-costes-de-la-cogulera | <p>https:// mediambient.gencat.cat>girona>mpb</p> <p>https://ca:wiki.org >wiki>serres demilanybellmunt</p> <p>https://territori.gesbisaura.cat>patrimoni natural. Pein serres de Milany -Santa Magdalena-Puigsacalm i Bellmunt.</p> | <p>Serra situada entre els municipis de Sant Quirze i Santa Maria de Besora. El cim més alt és el puig de Juí amb uns 996 metres. Aquesta serra es situa a l'extrem sud-es del municipi a cavall del torrent de l'Illa i de les Cubies i la riera de la Foradada. Forma una mena de falla amb la vessant sud formada per pendents i roques de sediments calcaris i conglomerats i amb vegetació d'alzines, roures i garrigs i una part obaga més suai i protagonitzada per fagedes, alguna rourera i pinedes de pi rois a les parts més altes. El cim més alt a part del puig de Juí és el cim d ela cogulera a la part més accidental de la serra amb uns 732 metres d'alçada. es troba franquejada per un seguit de camins de bast qe procedeixen de la riera de la Foradada seguint el GR 3 i un de secundari per la vall del Solà. Tots ells conflueiexn al coll del Bosquetell on hi ha els vestigis d'una antiga casa de pagès. Aquesta serra que continua en direcció sora amb la serra de Bescanó es troba tallada pel pas del riu Ter. es tracta d'un indret de gran bellesa paisatgística que fan que estigui inclosa a dins d'un PEIN</p> | 08237-135 | Cim de la serra de la Cogulera | <p>Geològicament, cal remarcar els aspectes tectònics i geomorfològics de l’anticlinal de Bellmunt i el sinclinal de Vidrà; els materials dominants són els gresos, margues i, puntualment, nivells de conglomerats.<br /> La subcomarca del Vidranès, que és la que integra l’Espai natural en qüestió, és constituïda per la capçalera del riu Ges, encerclada per un seguit de muntanyes.<br /> Les unitats orogràfiques més manifestes d’aquest encerclament són les serres de Milany i de Santa Magdalena de Cambrils, al nord; els rasos de Collfred, el coll de Siuret, la serra de la Guàrdia (amb el Puigsacalm) i la serra de Llancers a llevant; i la serra de Curull i de Bellmunt al sud.<br /> Per la part de llevant i del sud l'Espai entra directament en contacte amb el sistema Transversal i, per tant, presenta moltes de les característiques d’aquesta unitat. El modelat ha donat lloc a relleus suaus que cauen sobtadament dels cims, que amb prou penes superen els 1.500 m. Les condicions climàtiques es caracterizen per una pluviositat elevada i temperatures moderadament suaus.</p> | 42.1019400,2.2515942 | 438117 | 4661366 | 08237 | Sant Quirze de Besora | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94803-img20230314112854.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94803-20230613114603.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94803-20230613114608.jpg | Legal | Paleozoic | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de protecció | 2023-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Zona molt frequentada per excursionistes ja que hi transcorre el GR.3, el PR-C45 i amb indrets de gran bellesa com la riera de la Foradada, el salt del Molí i el salt del Mir tots ells a dins del municipi de Santa Maria de Besora i també Vidrà i formats per gorgs, cascades i salts envoltats de vegetació de ribera, faigs i algun roure. A la zona més alta la vegetació es converteix en pinedes de pi roig a les obagues i alguna roureda als vessants solells. | 121 | 2153 | 5.1 | 1786 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 05:17 | |||||||
| 94805 | Torrent de les Cúbies | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-de-les-cubies | <p>https:// mediambient.gencat.cat>girona>mpb</p> <p>https://ca:wiki.org >wiki>serres demilanybellmunt</p> <p>https://territori.gesbisaura.cat>patrimoni natural. Pein serres de Milany -Santa Magdalena-Puigsacalm i Bellmunt.</p> | Es troba inclòs dins de l'àrea protegida pel PEIN | <p>Es tracta d'un torrent que neix al vessant sud de la serra de la Cogulera a prop del puig de Juí i discorre longitudinalment per la vall del Solà al costat de les costes de l'illa al costat de les ruïnes de la casa del Solà confluint a la part inferior amb el torrent de l'illa que delimita els municipis de Sant Quirze de Besora amb el de Torelló i pel congost denominat de 'la Cogulera' desemboca al Ter. Es tracta d'u riu que normalment baixa amb poc cabal tenint fortes crescudes a les tardors i primaveres que són els períodes més plujosos. El curs del riu discorre entre roques calcaries formant salts i algun gorg. </p> | 08237-136 | Torrent de les Cúbies | 42.0968691,2.2542975 | 438336 | 4660801 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94805-20230613120909.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94805-20230613120911.jpg | Legal | Paleozoic | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de protecció | 2023-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Es troba situat a dins del PEIN de les serres de Milany- Santa Magdalena i Puigsacalm- Bellmunt. La major part del seu curs discorre per terme municipal de Sant Quirze de Besora. | 121 | 2153 | 5.1 | 1786 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 05:17 | |||||
| 94806 | Romagós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/romagos | <p>ESPADALER RAMON, 1993. El castell de Montesquiu a la darreria de l'Edat Mitjana. Col·lecció història local. Vol, 1. L'avenç</p> <p>PRAT ANTONI, VILASECA DAVID 2018. Masos rònecs de Bisaura, Vidranès i conca del ru Ges. Associació d'estudis Torellonencs. </p> | XIII | Ruïnes i vestigis de l'antic mas d'origen medieval i envoltat de vegetació i bosc a la zona de Romagós mirant cap al torrent de l'Illa i de les Cúbies a sota del pla de l'Horta (TM de Torelló). Les restes de la casa es troben al límit del municipi de Sant Quirze amb el de Saderra (Orís). | <p>Les ruïnes de la casa de Romagós es situen al damunt d'un petit tossal que sobresurt del bosc sobre el torrent de Boscatell que baixa de la font viva de les Gargantes i amb vistes a la vall del Solà i la serra de la Cogulera. Les restes de la casa es situen en aquest altiplà encarades a la part nord en una zona on encara hi han restes de feixes i murs de conreu, avui embeguts pel bosc i al costat del camí del Boscatell. Els vestigis de la casa avui dia estan coberts de vegetació però tot i així encara resten dempeus alguns murs disposats formant terrasses aprofitant el pendent del terreny i formats per elements de pedra mal desbastats i treballats, units amb argila i morter de calç i formant filades regulars i horitzontals. Les cantonades estan formades per blocs de pedra més ben treballats. Es poden endevinar com amínim dues construccions ja que la resta està completament enderrocat i cobert de vegetació. </p> <p>Al costat est hi ha una mena de forat excavat a la roca amb una forma més aviat quadrangular i possiblement destinat a emmagatzemar les aglans o fer la funció de aljub o sitja d'emmagatzematge.</p> | 08237-137 | Romagós | <p>D'aquesta masia n'hem trobat escasses referències al llibre de Ramon Espadaler la qual esmenta que formava part del veïnat de Boscatell a la zona del solà i prop del camí que ens conduïa a aquest lloc. tant per la posició física i geogràfic tot apunta que aquesta casa deuria ser abandonada poc després d'acabar l'edat mitjana ja que no apareix esmentada enlloc més i no s'aprecien construccions més tardanes en les seves restes.</p> | 42.0961367,2.2555149 | 438436 | 4660719 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94806-20230613114812.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94806-20230613114903.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94806-20230613114645.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Inexistent | 2023-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | es tracta de les reestes d'una masia que per l'aparença dels vestigis que ens han arribat als nostres dies presenta una aparença medieval. Aqest tipus d'edificació ens recorda amb masies de mitjans del segle XII o XIII trobades a zones de muntanya del Berguedà, Osona o Solsonès per posar alguns exemples. Aquestes construccions aprofien normalment el vessant i pendent de la muntanya per a assentar-se de manera que una de les parets és la mateixa roca o terreny natural picat i exacavat, mentre que la resta són murs de pedra i fins hi tot tàpia. Generalment acostumaven a tenir una o dues habitacions i un cos annex per a pallisses i quadres per al bestiar. El nombre de plantes era tant sols un i les cobertes eren vegetals o de llosa. Possiblement les masies de l'Illa, el Solà o la Cúbia i la de Can Carlos haurien tingut una fisonomia semblant. | 85 | 1754 | 1.4 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 05:17 | ||||||
| 94807 | Molinot de l'Illa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/molinot-de-lilla | <p>PRAT ANTONI, VILASECA DAVID; 2018. Masos rònecs. Bisaura, Vidranès i alta conca del Riu Ges. Centre d'estudis Torellonencs.</p> <p>https://www.vallgesbisaura.com>molins fariners</p> | XIII-XIV | Es conserva embegut per la vegetació. Només es visualitzen les empremtes de la resclosa de captació mentre que el casal moliner ha desaparegut completament. es troben dins la llera del torrent de l'Illa | <p>De les restes del denominat Molinot de l'Illa actualment en resten unes escasses i minses restes al final del curs del torrent de l'Illa i molt a prop de la desembocadura del Ter. De les restes que i ha encara visibles en cal destacar els vestigis d'una resclosa de pedra i calç situades a dins del curs del riu Illa, així com també les restes d'una canalització excavada al terra que segueix paral·lel al curs del riu. Segons David Vilaseca i Antoni Prat esmenten</p> <p><em>Les seves restes queden a la vora de la desembocadura d'aquest torrent amb el riu Ter, al límit dels termes de Sant Quirze i Orís per on passa avui una variant del denominat camí de Vora Ter (GR-210) al costat d'un petit camp i d'un bosc de pins que pertany a la casa de l'Illa. Dins el torrent, són visibles encara les restes d'un mur força gruixut que devia fer les funcions de presa, i al seu costat enmig dels arbres, e sveu tambñe una gran canalització excavada a terra que segueix en paral·lel al torrent fins que aquest descriu una corba a l'esquerra fins arribar al Ter. </em></p> <p>No hem trobat vestigis del casal moliner ni del Carcabà que possiblement es trobava al acabar el canal excavat a la roca<em> </em></p> | 08237-138 | Torrent de l'Illa | <p>No hem pogut trobar documentació referent a aquest antic molí el qual i molt possiblement tindria un origen medieval.és possible que hagués pertangut al petit veïnat de la zona del Solà i que hagués alimentat les cases de l'Illa, del Solà i de Can Carlos. de la mateixa manera que el mas de Romagos i el de Can Carlos van ser abandonats a la darreria de l'edat mitjana i possiblement no es van tornar a reconstruir degut al fort despoblament que la zona va patir en detriment de l'aparició de nous nuclis de població. </p> | 42.0914733,2.2372520 | 436921 | 4660214 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94807-20230613121321.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94807-20230613121534.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94807-20230613121411.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Inexistent | 2023-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Caldria fer una excavació arqueològica en aquest indret per tal de documentar els vestigis del casal moliner, del carcabà i d'altres restes d'aquesta construcció. També caldria netejar la llera del riu per posar al descobert les restes de la resclosa i del canal que alimentaria el molí | 94|85 | 1754 | 1.4 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 05:17 | ||||||
| 94808 | Resclosa de les Illes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-de-les-illes | <p>CLUB HISTÒRIA LOCAL. <em>El primer brollador de quilowats a </em>Programa de la Festa Major de 1996. Ajuntament de Sant Quirze de Besora</p> <p>CLUB HISTÒRIA LOCAL. Retalls d'història del segle XIX. Associació Gombau de Besora. Col·lecció Història Local. Núm. 2 </p> <p>SERRALLONGA URQUIDI, JOAN; 1998. Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat</p> <p>AMQ: Matrícula Industrial 1854-1940</p> <p>https://www.consorcidelter.cat>rutes>distribució>resclosa de les illes</p> <p>https://www.vallgesbisaura.com>les rescloses>Resclosa de Ca Pericas a Sant Quirze de Besora</p> | XX | Encara en funcionament ja que correspon amb la resclosa de captació de la central hidroelèctrica de les Illes situada a Can Periques i amb un anal que transcorre en part subterrani per sota del collet de la Cugulera a la zona denominada la Pineda | <p>Es tracta d'una resclosa situada a sota de la f'àbrica de la SOME i molt a prop de la desembocadura del canal de can Guixà. La resclosa està formada per pedres majoritàriament petites i ciment més estreta al centre que dibuixa un angle molt obert. Fa 1 metres de gruix x 2 d'altura i 70 m. de longitud amb dos contraforts de reforç.. Serveix per estancar l'aigua i derivar-la mitjançant un canal que discorre per un túnel subterrani per sota de la Pineda fins a la central de les Illes i tallant un meandre del Ter i al marge esquerra del riu. No obstant això la presa té un tub per on hi circula l'aigua i manté un cabal ecològic.</p> | 08237-139 | Damunt del Ter | <p>La resclosa va ser erigida al mateix moment que la central hidroelèctrica de can Pericas o de les Illes al 1892 quan la companyia Pericas Boixeda i Companyia van rebre la concessió d'un salt al Ter a la zona de les Illes per poder-hi construïr una turbina i una fàbrica tèxtil. Es tractava de lúnica zona del Ter que no tenia força motriu entre la desembocadura del canal de Can Guixà i la central de les Illes. <em>'El aprovechamiento propiedad de esta sociedad fué concebido para utilizarlo como fuerza motriz de una fábrica de hilados y tejidos que se proyectaba construir en el mismo salto , pero después de minuciosos cálculos y tanteos se ve en necesidad de desistir en tal idea, por no ser económicamente ralizable , pués el lugar dónde se debía emplazar la fábrica se halla bastante separado de la carretera y de la estación férrea, sinedo necesario construir un ramal de carretera que vaya a empalmar con la general del Estado de Barcelona a Ribas, por muy buenos terrenos de cultivo a cuya venta oponen gran resistencia sus propietarios y no permitiendomla Ley, la expropiación sería el único medio de adquiririrlos al pagar por ellos las exorbitantes cantidades que exigen sus dueños</em> Aquest projecte però no resultà eficaç ja que després de fer un anàlisi al sector impossibilitaven la instal·lació d'una nova fàbrica degut a la crisi del sector i unicament es va construïr la central el 1912 sota la mà de l'arquitecte Josep Mª Pericas per a produïr electricitat que era transportada a altres factories de Vic. El 1913 aquesta companyia subministrava l'enllumenat públic de Vic. Aquesta central tenia una capacitat de 1000 C.V i era capaç de moure màquines sense embarrats i emb lús de l'energia elèctrica. El 1932 la societat Pericas Boixeda i CIA prèn el nom de Energia elèctrica del Ter. Actualment pertany a Fecsa Endesa.</p> | 42.0958361,2.2301042 | 436334 | 4660704 | 1932 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94808-img20230331120836.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94808-img20230331120849.jpg | Inexistent | Eclecticisme | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Productiu | Inexistent | 2023-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Pericas Boixeda i Companyia | Resclosa encara avui dia en funcionament per a la producció d'energia hidroelèctrica propietat de Fecsa Endesa. | 102 | 49 | 1.5 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 05:17 | |||
| 94809 | Central de les Illes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/central-de-les-illes | <p>CLUB HISTÒRIA LOCAL. <em>El primer brollador de quilowats a </em>Programa de la Festa Major de 1996. Ajuntament de Sant Quirze de Besora</p> <p>CLUB HISTÒRIA LOCAL. Retalls d'història del segle XIX. Associació Gombau de Besora. Col·lecció Història Local. Núm. 2 </p> <p>SERRALLONGA URQUIDI, JOAN; 1998. Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat</p> <p>AMQ: Matrícula Industrial 1854-1940</p> <p>https://www.consorcidelter.cat>rutes>producció>central de les illes</p> | XX | Central en funcionament i propietat de la companyia Fecsa Enher | <p>Central hidroelèctrica formada per un edifici de planta rectangular d'uns 8 metres d'ample x 20 de llarg. Consta d'un sol nivell amb algunes obertures, parets de maó arebossades i pintades de color ocre i les cantonades i bastiments de es obertures en maó ceràmic vist i pintat de color roig. La part superior de la façana que sosté la coberta està rematada per una cornisa també de maó i de perfil bisellat. Aquesta cornsa és correhuda en totes les seves façanes incloent els costats curs que coincideixen amb el pinyó de la teulada i formant una mena de frontó. La coberta és a dues vessants i amb el carener paral·lel a la façana. L'accés es practica per la part oposada. Aquest edifici està ne contacte amb l'arribada del canal procedent del túnel de sota de la Pineda situada al primer pis i el qual mitjnaçant una comporta i un important salt de caiguda de l'aigua d'uns 12, 82 etres. que fa moure a dues turbines tipus Francis (MF-1505) acoblades amb un multiplicador. El generador és un Siemens de 550 W, 6000 l/segon el cabal i 900 KW i velocitat de 240 voltes /turbina. Actualment aquesta central està en ús i gaudeix d'un manteniment constant de l'empresa concessionaria.</p> | 08237-140 | Finca de Can Pericas | <p>La central hidroelèctrica de can Pericas o de les Illes va ser erigida al 1892 quan la companyia Pericas Boixeda i Companyia van rebre la concessió d'un salt al Ter a la zona de les Illes per poder-hi construïr una turbina i una fàbrica tèxtil. Es tractava de lúnica zona del Ter que no tenia força motriu entre la desembocadura del canal de Can Guixà i la central de les Illes. <em>'El aprovechamiento propiedad de esta sociedad fué concebido para utilizarlo como fuerza motriz de una fábrica de hilados y tejidos que se proyectaba construir en el mismo salto , pero después de minuciosos cálculos y tanteos se ve en necesidad de desistir en tal idea, por no ser económicamente ralizable , pués el lugar dónde se debía emplazar la fábrica se halla bastante separado de la carretera y de la estación férrea, sinedo necesario construir un ramal de carretera que vaya a empalmar con la general del Estado de Barcelona a Ribas, por muy buenos terrenos de cultivo a cuya venta oponen gran resistencia sus propietarios y no permitiendomla Ley, la expropiación sería el único medio de adquiririrlos al pagar por ellos las exorbitantes cantidades que exigen sus dueños</em> Aquest projecte però no resultà eficaç ja que després de fer un anàlisi al sector impossibilitaven la instal·lació d'una nova fàbrica degut a la crisi del sector i unicament es va construïr la central el 1912 sota la mà de l'arquitecte Josep Mª Pericas per a produïr electricitat que era transportada a altres factories de Vic. El 1913 aquesta companyia subministrava l'enllumenat públic de Vic. Aquesta central tenia una capacitat de 1000 C.V i era capaç de moure màquines sense embarrats i emb lús de l'energia elèctrica. El 1932 la societat Pericas Boixeda i CIA prèn el nom de Energia elèctrica del Ter. Actualment pertany a Fecsa Endesa.</p> | 42.0928268,2.2301130 | 436332 | 4660370 | 1912 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94809-img20230331113841.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94809-img20230331114030.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94809-img20230331114315.jpg | Inexistent | Eclecticisme | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Inexistent | 2023-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Pericas Boixeda i Companyia | Central en ús i funcionament propietat de Fecsa Endesa. | 102 | 49 | 1.5 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 05:17 | ||||
| 94810 | Cases de la Central de les Illes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-de-la-central-de-les-illes | <p>CLUB HISTÒRIA LOCAL. <em>El primer brollador de quilowats a </em>Programa de la Festa Major de 1996. Ajuntament de Sant Quirze de Besora</p> <p>CLUB HISTÒRIA LOCAL. Retalls d'història del segle XIX. Associació Gombau de Besora. Col·lecció Història Local. Núm. 2 </p> <p>SERRALLONGA URQUIDI, JOAN; 1998. Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat</p> <p>AMQ: Matrícula Industrial 1854-1940</p> <p>https://www.consorcidelter.cat>rutes>producció>central de les illes</p> | XX | Del conjunt dels dos habitatges que formen part del complex industrial de la central de les Illes només un d'ells està habitat. L'altre presenta esfondraments dels sostres i la coberta i tant sols manté l'estructura. Tot i així el que està habitat també té algunes deficiències en la seva estructura i coberta. Caldria fer algunes actuacions de reparació i manteniment. | <p>Conjunt de dues edificacions aïllades destinades a acollir els treballadors de la central de Can Pericas o de les Illes. Es tracta de dues construccions independents situades al costat de la central i disposades al seu voltant. La primera d'elles té una planta rectangular d'una sola planta amb coberta a quatre vessants de teula ceràmica damunt de bigues de fusta que descansa damunt d'una cornisa correguda a manera de ràfec. Té les parets arrebossades en color ocre i les cantonades i bastiments de les obertures en maó ceràmic vist i pintat de color vermell. La composició de les obertures és molt regular i geomètrica a base d'una porta d'entrada i dues finestres a banda i banda a la façana sud, tes finestres a llevant i tres més a ponent. L'interior avui dia molt enrunat es distribueix mitjançant un menjador, cuina i tres habitacions</p> <p>L'altre edificació està encara habitada i també està formada per un edifici de planta rectangular de planta baixa, pis i golfes amb coberta a dues vessants de teula ceràmica damunt de bigues de fusta i amb el carener paral·lel a la façana principal que mira a sud. La distribució de les obertures és molt geomètrica i ordenada organitzant-se a través d'una porta i d'entrada i dues finestres a cada costat coronades per un arc de mig punt de maó ceràmic i amb els bastiments de les obertures emmarcats. Al damunt seu hi han tres finestres que coincideixen amb el primer pis. Val adir que les cantonades i els ràfecs de sota la coberta estan remarcats amb maó ceràmic vist. Les façanes laterals que coincideixen amb els costats curts de l'edifici s'organitzen amb dues obertures a cada planta i dues més a les golfes que resten separades per un fris corregut. La façana nord és completament cega llevat de la porta d'accés als diferents habitatges. La coberta forma un important voladís que està sostingut per bigues de fusta. Totes les façanes estan arrebossades i pintades de color groc amb els elements decoratius (ràfecs, cornises i bastiments) fets en maó ceràmic. No s'ha pogut accedir al seu interior.</p> <p>Entre aquesta construcció i la primera hi havia una zona enjardinada que avui està deixada i coberta de vegetació </p> | 08237-141 | Can Pericas | <p>Sembla que aquestes cases van ser construïdes al mateix moment que la central hidroelèctrica de can Pericas o de les Illes al 1892 quan la companyia Pericas Boixeda i Companyia van rebre la concessió d'un salt al Ter a la zona de les Illes per poder-hi construïr una turbina i una fàbrica tèxtil. Es tractava de lúnica zona del Ter que no tenia força motriu entre la desembocadura del canal de Can Guixà i la central de les Illes. <em>'El aprovechamiento propiedad de esta sociedad fué concebido para utilizarlo como fuerza motriz de una fábrica de hilados y tejidos que se proyectaba construir en el mismo salto , pero después de minuciosos cálculos y tanteos se ve en necesidad de desistir en tal idea, por no ser económicamente ralizable , pués el lugar dónde se debía emplazar la fábrica se halla bastante separado de la carretera y de la estación férrea, sinedo necesario construir un ramal de carretera que vaya a empalmar con la general del Estado de Barcelona a Ribas, por muy buenos terrenos de cultivo a cuya venta oponen gran resistencia sus propietarios y no permitiendomla Ley, la expropiación sería el único medio de adquiririrlos al pagar por ellos las exorbitantes cantidades que exigen sus dueños</em> Aquest projecte però no resultà eficaç ja que després de fer un anàlisi al sector impossibilitaven la instal·lació d'una nova fàbrica degut a la crisi del sector i unicament es va construïr la central el 1912 sota la mà de l'arquitecte Josep Mª Pericas per a produïr electricitat que era transportada a altres factories de Vic. El 1913 aquesta companyia subministrava l'enllumenat públic de Vic. Aquesta central tenia una capacitat de 1000 C.V i era capaç de moure màquines sense embarrats i emb lús de l'energia elèctrica. El 1932 la societat Pericas Boixeda i CIA prèn el nom de Energia elèctrica del Ter. Actualment pertany a Fecsa Endesa.</p> | 42.0928527,2.2304405 | 436359 | 4660372 | 1906 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94810-img20230331114430.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94810-img20230331114645.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94810-img20230331114627.jpg | Inexistent | Eclecticisme | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-10-05 00:00:00 | Societat Pericas Boixeda i cia | Es tracta de construccions destinades a acollir els habitatges dels treballadors de la central i amb unes característiques comuns a altres centrals d'aquesta època destacant la central de Cabdella a la Vall Fosca. Una de les construccions té la coberta i part dels forjats esfondrats, mentre que l'altra encara està sencera i està ocupada per joves | 102 | 46 | 1.2 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 05:17 | ||||
| 94811 | Les Illes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-illes-1 | <p>ESPADALER RAMON, 1993. El castell de Montesquiu a la darreria de l'Edat Mitjana. Col·lecció història local núm. 1. Lavenç. Club d'història local-</p> <p>PRAT ANTONI , DAVID VILASECA, 2018. Masos rònecs; Bisaura, Vidranès i alta conca del riu Ges. Associació d'estudis Torellonencs.</p> <p>DDAA; 2022. Catàleg de masies i cases rurals de Sant Quirze de Besora. Fitxa núm. 8. Pla d'0rdenació urbanística Municipal. </p> <p>AMQ: Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento. Sant Quirze de Besora 1862. Carpeta 1016</p> <p> </p> | XIV-XVI | Edifici que malgrat que estigui deshabitat conserva en bon estat les parets del perímetre i la coberta ja que fa pocs anys que ha estat reformada mantenint l'esquema i estructura bàsica de bigues de fusta que sostenen una coberta de teula ceràmica damunt de cavalls i llates. A les fusteries els cal un repàs i també a les parets exteriors de la façana. S'utilitza com a magatzem agrícola | <p>Es tracta d'una masia situada al vessant sud del nucli de Sant Quirze, ala riba dreta del riu Ter en un indret on genera un meandre. La casa es troba damunt dels camps de les Illes on hi trobem el pou i on hi passa el camí d'accés a la central homònima, dita de Can Pericas.</p> <p>Es tracta d'una construcció aïllada de dues crugies i assentada aprofitant el desnivell del terreny natural. Consta de planta baixa, un primer pis i unes golfes cobertes amb teulada a dues vessants de teula ceràmica àrab damunt de cavalls i llates de fusta i amb el carener paral·lel a la façana principal que s'orienta a migdia. En quant a la disposició de les façanes hi ha un predomini del massís respecte el buit llevat de la façana principal que és on es concentren el major nombre de les obertures. Les divisions internes són amb sostres empostissats de fusta damunt de bigues transversals i les divisions interiors amb murs de maçoneria.</p> <p>En quant a la composició de les seves façanes presenta una distribució de les obertures un xic desordenada. Així doncs a la façana principal hi trobem la porta d'entrada o principal formada per una obertura coronada amb llinda de fusta amb les bastiments de fusta i un arc de descàrrega de còdols al seu damunt i dues finestres al seu costat pertanyents a les quadres i estables. Atès que la masia aprofita el desnivell del terreny natural hi existeix una planta semi soterrània que està ventilada per una finestra també amb llinda de fusta i on hi ha adossat un volum quadrangular, possiblement destinat al forn de pa. A la planta primera hi ha obertes quatre finestres més també amb els bastiments de fusta i de les quals, la que hi ha damunt de la porta d'entrada està parcialment paredada ja que origin`pariament tenia la mateixa amplada tal i com es pot veure amb els muntants de pedra.Aquestes obertures també estan coronades per arcs rebaixats de descàrrega i val a dir que tenen algunes reparacions amb maó ceràmic. Finalment i coincidint amb el nivelll de les golfes s'obren quatre finestres rectangulars allargassades separades per pilars que sostenen el voladís de la barbacana de la teulada sostinguda per bigues i cavalls de fusta.</p> <p>L'aparell constructiu és de maçoneria de còdols de riu, units amb argamassa de calç i filades més aviat regulars i horitzontals amb les cantonades més ben treballades. La façana oest que coincideix amb el pinyó de la coberta hi té adossat un volum quadrangular cobert amb teulada a un sol vessant a la planta baixa i dues obertures a la planta pis i golfes. L'aparell és de maçoneria de còdols de riu mal treballats i s'aprecien els encaixos de biga a la planta segona corresponents amb un cos desaparegut. La façana est és completament cega llevat d'una porta paredada a nivell de planta baixa coronada per un arc de descàrega de mig punt i a la nord hi té obertes tant sols obertures a la darrera planta. No s'ha pogut accedir al seu interior. </p> | 08237-142 | Les Illes S/N | <p>Masia que molt possiblement seria documentada ja a l'edat mitjana ja que Ramon Espadaler en el seu llibre del castell de Montesquiu a la darreria de l'edat mitjana parla de l'existència de la mateixa en el capbreu de 1362. No obstat això surt esmentada al cuaderno de liquidacions y amillaramiento de 1862 (AMQ. carpeta 1016) a la inscripció núm 50 a nom de Josep Domingo Lluch posseeix <em>'Por una casa de labor llamada de las Illas nº 2' </em>i amb un valor de 42,66 lliures No hem trobat altres referències a banda de les descripcions de Josep Vilaseca i Antoni Prat en el seu llibre dels masos rònecs on diu que la masia va ser habitada fins el 1975 am la família Cunill. Fa pocs anys se n'ha refet la coberta amb la qual cosa la casa es conserva en bon estat ja que les descripcions del catàleg de masies esmenten <em>'que està en molt mas estat i quasi ruïnosa'.</em></p> | 42.0915390,2.2341681 | 436667 | 4660224 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94811-img20230331112133.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94811-img20230331112204.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94811-img20230331113130.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94811-img20230331115015.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | Inexistent | 2023-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Es tracta d'una casa que manté en bon estat els trets bàsics de la masia originaria. Així i analitzant els seus paraments podem arribar a dir que l'estructura que ens ha arribat als nostres dies correspon amb la mateixa del moment en que es va bastir ja que no s'hi observen ampliacions i engrandiments. La prova la tenim que no hi ha cap obertura que sigui amb els bastiments i la llinda de pedra picada sinó que són de fusta amb la qual cosa permetria recular la seva cronologia fins el 1500 i 1600. De fet la seva tipologia ens recorda més a les masies de les zones de muntanya que no pas de les que hi ha al terme municipal de Sant Quirze i entorns. Les úniques reformes visibles corresponen amb un canvi d'aparell visible a la planta sota teulada de la façana est donant a entendre que va ser erigida més tard | 94|85 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 05:17 |
Estadístiques 2026
Patrimoni cultural
Mitjana 2026: 0,00 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml