Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 68266 | Pg. Marítim, 75 - Av. Salvador Casacuberta, 1-7- C/ Josep Carbonell i Gener, 59-61 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pg-maritim-75-av-salvador-casacuberta-1-7-c-josep-carbonell-i-gener-59-61 | COLL, I. (2001) 'Arquitectura de Sitges. 1800-1930'. Sitges Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XX | El Pla Especial estableix que s'ha de mantenir el volum general, el jardí i les façanes. | Habitatge unifamiliar aïllat d'estil classicitzant, amb un cos central estructurat en alçat en planta baixa i dos pisos i coberta de teules a dues vessants. A cada costat d'aquest cos central es disposen sengles cossos paral·lels de planta baixa, un pis i terrat pla transitable. I a cada costat d'aquests dos cossos es disposen sengles porxos amb terrassa. És a dir, el conjunt, vist des del carrer, ofereix una imatge de volums piramidals. A més, el cos central disposa d'un porxo semicircular situat a la façana principal, on es disposa la porta d'accés a l'interior de l'habitatge, decorada amb una llinda en forma de frontó triangular motllurat que sobresurt de la línia de façana. Els tres porxos (dos laterals i semicircular a la façana principal) disposen de columnes d'estil jònic, amb arquitrau senzill motllurat amb unes baranes de balustres clàssics construïdes amb matxons d'obra de reforç. També disposen d'una barana de les mateixes característiques les dues terrasses dels dos cossos laterals. Les cornises de la coberta a dues vessants del cos central estan decorades amb mènsules que imiten caps de bigues. També la cornisa situada sota de la barana de les terrasses disposa de caps de biga, com si es tractessin de permòdols decoratius. Les obertures no tenen cap tipus d'element decoratiu, llevat del frontó de la porta principal, descrita amb anterioritat. El revestiment de la façana és simple, fet a base d'un arrebossat senzill sense que s'observi cap tipus de decoració remarcable. | 08270-388 | Pg. Marítim, 75 - Av. Salvador Casacuberta, 1-7- c/ Josep Carbonell i Gener, 59-61 | 41.2263500,1.7888700 | 398490 | 4564592 | p. 1930 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68266-foto-08270-388-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68266-foto-08270-388-2.jpg | Legal i física | Neoclàssic|Contemporani|Noucentisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-29 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció II. La finca està catalogada com una construcció de tipus C. | 99|98|106 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||||
| 68267 | Pg. Marítim, 76 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pg-maritim-76 | Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XX | El Pla Especial estableix el manteniment del volum | Edifici unifamiliar aïllat d'estil popular mediterrani, organitzat en alçat en planta baixa i dos pisos, encara que el darrer pis no ocupa la totalitat de la superfície construïda. Combina dues tipologies de coberta, la plana transitable i la coberta de teules composta. Aquesta darrera està situada en el cos d'edifici que ocupa, aproximadament, el centre dels volums construïts. L'edifici s'estructura amb la superposició de cubs de diversa factura, és a dir, zones de porxos a la planta baixa amb terrasses, zones de només planta baixa també amb terrasses, etc. Totes les baranes de les terrasses són d'obra massissa, com si es tractés d'una prolongació dels murs perimetrals. Els porxos estan constituïts per arcades de mig punt i la resta d'obertures disposen dels emmarcaments rectes sense cap tipus de decoració. A la façana principal, afrontada al passeig Marítim, es disposa un balcó amb la llosa d'obra i el reforç d'una estructura metàl·lica amb tirants collats a la part inferior de la llosa. Els barrots de la barana de ferro són simples, els quals es combinen amb helicoïdals. El revestiment de la façana és simple, fet a base d'un arrebossat rústic pintat de color blanc, sense cap línia de trencament de paraments, la qual cosa atorga al conjunt un regust mediterrani força clar. | 08270-389 | Pg. Marítim, 76 | 41.2261600,1.7886700 | 398473 | 4564571 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68267-foto-08270-389-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68267-foto-08270-389-2.jpg | Legal i física | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció III. La finca està catalogada com una construcció de tipus C. | 119|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||||
| 68268 | Pg. Marítim, 77 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pg-maritim-77 | COLL, I. (2001) 'Arquitectura de Sitges. 1800-1930'. Sitges Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XX | El Pla Especial considera que s'ha de mantenir el volum general i les façanes; s'estudiarà una millor solució per al cos sortint del terrat. | Edifici aïllat d'estil colonial, estructurat en alçat en planta baixa i un pis, amb terrat pla transitable que disposa d'un cos central que s'alça un pis més. La planta de l'edifici és gairebé quadrada, i aquesta regularitat en planta es tradueix també en els elements projectats i decoratius de l'edifici. La façana principal, que la formen dos cossos laterals que sobresurten respecte un cos central, disposa d'una zona de porxo que ocupa tota l'amplada de la façana. Dit porxo està sustentat per dues parelles de columnes centrals i dues laterals, a més de dues columnes adossades a nivell de façana. Totes aquestes columnes són d'ordre toscà amb el seu corresponent èntasi al fust. Un arquitrau senzill suporta una balustrada de la terrassa del pis superior feta a base de balustres clàssics disposats entre matxons d'obra. Totes les obertures estan decorades amb uns emmarcaments motllurats que sobresurten de la línia de revestiment de façana; les llindes de les obertures de la planta pis adopten la forma de frontons triangulars amb força volada. La barana del terrat la conforma un arquitrau amb un fris aplacat de pedra rústica que destaca de les superfícies llises de les motllures. El cos central, de superfície molt reduïda, probablement conté el badalot del cos d'escala i alguna dependència més. El revestiment de la façana és simple, fet a base d'un arrebossat senzill, amb unes faixes verticals que imiten grans carreus amb només profundes juntes horitzontals, situades als angles dels tres cossos de la façana principal. A la resta de façanes també es disposen aquestes faixes verticals, més estretes, però. | 08270-390 | Pg. Marítim, 77 | 41.2259100,1.7884400 | 398454 | 4564543 | p. 1930 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68268-foto-08270-390-1.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-29 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció III. La finca està catalogada com una construcció de tipus C. | 98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||||
| 68269 | Casa Mercè Serrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-merce-serrat | COLL, I. (2001) 'Arquitectura de Sitges. 1800-1930'. Sitges Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XX | El Pla Especial estableix el manteniment del volum i permet obrir finestres en els paraments cecs | Es tracta d'un edifici unifamiliar aïllat proper a un llenguatge classicista (noucentista) i estructurat en alçat en planta baixa, un pis i golfes, encara que aquestes no ocupen la totalitat de la superfície construïda. Es tracta d'un volum arquitectònic amb una coberta de teules a quatre vessants, envoltat de diversos porxos que formen les terrasses de la planta pis. Dits porxos (així com gairebé les llindes de totes les obertures de la planta baixa) disposen d'arcs de mig punt, i les baranes de les terrasses estan fetes de teules de cantells entre matxons d'obra de reforç. A la façana principal, afrontada al carrer de Josep Carbonell Ferrer, es disposa d'una tribuna semicircular a la planta baixa formada per columnes senzilles que descansen sobre una base (zona de sòcol) d'aplacat de pedra que imita un aparell poligonal. En aquesta façana s'observa la zona corresponent a les golfes, amb una triple obertura rematada per un frontó triangular. El revestiment de les façanes és simple, fet a base d'un arrebossat senzill pintat de color crema esvaït, on destaquen unes faixes pintades de color marró que emmarquen totes les obertures i els elements decoratius, com ara el frontó esmentat anteriorment. Una faixa simple contínua de les mateixes característiques s'estén a tot el llarg de les façanes de l'edifici, sota mateix del ràfec de la coberta. Aquest disposa d'una volada considerable, però, sense cap motiu decoratiu llevat de la pintura de color marró. | 08270-391 | Pg. Marítim, 78 | L'autor de l'edifici, l'arquitecte Josep Mª Martino i Arroyo (1881-1957), és un dels arquitectes que més ha treballat a Sitges, destacant en la seva producció nombroses cases unifamiliars aïllades de la urbanització de Terramar, així com edificis entre mitgeres. Cal mencionar especialment els projectes de l'edifici de Correus, l'Escorxador i l'ampliació del Casino Prado. Se'l considera un dels màxims exponents de l'arquitectura noucentista sitgetana. | 41.2257200,1.7883000 | 398442 | 4564522 | 1930 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68269-foto-08270-391-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68269-foto-08270-391-2.jpg | Legal | Contemporani|Noucentisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Josep Mª Martino Arroyo (1881-1957) | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció III. La finca està catalogada com una construcció de tipus C. El projecte original es conserva a l'Arxiu Municipal de Sitges. | 98|106 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||
| 68270 | C/ Josep Carbonell i Gener, 65 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/c-josep-carbonell-i-gener-65 | Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XIX-XX | El Pla Especial estableix la conservació estricta del volum | Es tracta d'un habitatge unifamiliar aïllat estructurat en alçat en planta baixa, un pis i golfes només a certes parts dels volums construïts. Tipològicament respon a un tipus d'arquitectura que es podria emmarcar dins del moviment classicista post modernista. L'organització dels volums construïts conformen les cobertes de teules compostes, amb una façana principal afrontada al carrer Josep Carbonell i Gener, la qual disposa d'un cos que sobresurt del perímetre i on a cada costat s'organitzen sengles porxos, classicitzants, que suporten una terrassa amb barana de balustres clàssics reforçada amb matxons d'obra. Els porxos estan sostinguts per parelles de columnes simples d'ordre toscà. Tots els emmarcaments de les obertures tenen unes faixes motllurades en els brancals que imiten pilastres, unes llindes que imiten arquitraus i uns ampits decorats amb dues petites mènsules cadascun. Aquests elements d'emmarcament sobresurten considerablement de la línia del revestiment de façana i semblen ser de pedra artificial de color blanc. El revestiment de la façana està fet a base d'un arrebossat senzill pintat de color crema esvaït que contrasta amb el color blanc dels elements d'emmarcaments de les obertures. Les cobertes, de teules amb vessants compostes, disposen d'un ràfec amb un voladís considerable, decorat amb imitació a cap de bigues. | 08270-392 | c/ Josep Carbonell i Gener, 65 | 41.2261300,1.7880700 | 398423 | 4564568 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68270-foto-08270-392-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68270-foto-08270-392-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68270-foto-08270-392-3.jpg | Legal i física | Contemporani|Neoclàssic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció III. La finca està catalogada com una construcció de tipus C. | 98|99 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||||
| 68271 | Casa Bartomeu Carbonell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-bartomeu-carbonell | <p>BAREY, A. (1979) 'La difusione del modernismo', revista 'Lotus' núm. 23. Milà. COLL, I. (1979) 'L'obra sitgetana de Gaietà Buigas i Monravà' a Butlletí del Grup d' Estudis Sitgetans, nº 12. Sitges. COLL, I. (2001) 'Arquitectura de Sitges. 1800-1930'. Sitges. DDAA (1990) 'Americanos. Indianos. Arquitectura i urbanisme al Garraf, Penedès i Tarragonès (Baix Gaià). Segles XVIII-XX'. Vilanova i la Geltrú. LAHUERTA, J. (1978) 'El arquitecte Ignasi Mas (1881-1953) revista ' Carrer de la Ciutat' nº 2. MONTE, M.A. (1986) Inventari del Patrimoni Arquitectònic (IPA) 11980 Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006)</p> | XX | La normativa del Pla Especial obliga al manteniment íntegre del volum i de les façanes, i recomana als serveis tècnics municipals que vetllin especialment les actuacions a l'interior | <p>Es tracta d'un dels edificis més característics del centre urbà de Sitges, del que ha esdevingut una veritable fita arquitectònica. Es tracta d'una finca entre mitgeres, que consta d'una alçat de quatre plantes (pb + 3p) i de tres accessos en el nivell inferior que corresponen a altres tantes botigues, les quals disposen d'habitatge compartit entre la planta baixa i el pis principal. Els altres dos nivells consten de dos habitatges cadascun d'ells, amb els menjadors emplaçats a la cantonada i el servei i la cuina interiors, ventilats a través d'un pati de llum. Pel que fa al disseny de les façanes, cal destacar la forma de les obertures de la planta baixa i l'entresòl a partir d'una evolució de l'arc deprimit convex, sostinguda per pilars enllaçats per una mena de garlanda. En el primer pis se situen un total de tretze balcons, amb baranes de ferro decorades per unes peces ovalades molt característiques de l'autor de l'obra Mas i Morell. En el segon pis, les mesures dels balcons disminueixen a mida que s'apropen al cos de la torre del rellotge on se situa un balcó cantoner de notable volada. En el segon pis de la torre se situa una tribuna de fusta amb vitralls policroms. Sobre les obertures dels balcons i finestres s'identifiquen motius esgrafiats, novament de disseny oval. La façana es corona amb una barana d'obra que finalitza amb una suau corba, fins a desenvolupar un cos graonat en el centre i unir-se, finalment, amb la coneguda 'torre del rellotge'. Del seu cos destaca la base, formada per cinc cobertes a doble vessant -que contenen cinc rodones decorades per trencadís de ceràmica- i de la que surt la característica punxa.</p> | 08270-393 | Plaça Cap de la Vila, 7-8 | <p>Bartomeu Carbonell i Mussons (Sitges, 1859-1947) va emigrar a Santiago de Cuba, on establí la firma comercial 'Carbonell. Hnos' dedicada a la importació de teixits. A la seva tornada va encarregar la construcció d'una gran residència a l'arquitecte Ignasi Mas i Morell, per a la qual cosa va triar una parcel·la de forma irregular, situada al bell mig del nucli històric sitgetà, a la plaça Cap de la Vila. En aquest indret s'aixecava un dels sis portals de l'antiga muralla de Sitges (s. XVII). La primera construcció civil fou construïda per Gaietà Buïgas i Monravà, segons un projecte aprovat pel consistori el 17 de juny de 1889. El promotor de l'edifici modernista va sol·licitar la llicència d'obra el mes de desembre de 1912 i va presentar els plànols del projecte definitiu al maig de l'any següent. Com ja hem dit, el responsable de l'execució tècnica de l'obra fou l'arquitecte Ignasi Mas i Morell, qui va finalitzar l'edifici l'any 1915. Pel que fa a l'autor de l'edifici, l'arquitecte Ignasi Mas i Morell (1881-1853) compta a diferents obres realitzades amb plantejament modernista. A Barcelona va construir la plaça Monumental i els magatzems 'El Siglo'. Fora de la capital és coneguda la seva actuació a Sant Pol de Mar, on va dirigir l'aixecament de les escoles, i a Sant Joan Despí on va construir la Casa Auriga. A Sitges l'únic edifici que va projectar va ser, precisament, la casa del Cap de la Vila.</p> | 41.2365900,1.8096800 | 400250 | 4565704 | 1915 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68271-68271-foto-08270-393-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68271-68271-foto-08270-393-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68271-foto-08270-393-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-01-17 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Ignasi Mas i Morell (1881-1953) | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció IV. Forma part del Conjunt 9, que inclou una mostra molt variada de l'arquitectura civil sitgetana, des de grans casals datables entre els segles XVII i XIX, a construccions populars. L'element més significatiu del conjunt és, precisament, la Casa del Rellotge. El projecte arquitectònic original es conserva a l'Arxiu Municipal de Sitges. L'edifici també és conegut com Casa del Cap de la Vila o Casa del Rellotge. | 105|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||
| 68272 | C/ Mossèn Fèlix, 13-15 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/c-mossen-felix-13-15 | Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XIX | Es tracta d'un edifici construït entre mitgeres i organitzat en alçat en planta baixa i un pis, amb coberta de teules a dues vessants, que constitueix una mostra inequívoca d'arquitectura local. Disposa de dos portals a la planta baixa situats un a cada extrem de la façana, tipològicament diferenciats, on el més septentrional disposa d'una llinda formada per dovelles i en forma d'arc de mig punt, i la més septentrional disposa d'una llinda recta. A la planta baixa també s'observa una finestra i a la planta pis en disposa de quatre de diferents mesures. Totes les finestres tenen els ampits que sobresurten de la línia de façana com a únic element destacable. El revestiment és simple, a base d'un arrebossat que amaga, molt probablement, el paredat comú de què estan fets els murs perimetrals. Corona la façana un ràfec fet a base de filades en voladís de teules. | 08270-394 | c/ Mossèn Fèlix, 13-15 | La presència de l'obertura en forma d'arc de mig punt pot indicar una cronologia anterior al segle XIX per a l'origen de l'edifici, probablement entorn als segle XVII-XVIII. | 41.2358800,1.8099400 | 400271 | 4565625 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68272-foto-08270-394-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68272-foto-08270-394-2.jpg | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció III. La finca està catalogada com una construcció de tipus C. | 98|119 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||||
| 68273 | Casa Andreu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-andreu | <p>COLL, I. (1979) 'L'obra sitgetana de Gaietà Buigas i Monravà' a Butlletí del Grup d' Estudis Sitgetans, nº 12. Sitges. COLL, I. (2001) 'Arquitectura de Sitges. 1800-1930'. Sitges. DDAA (1990) 'Americanos. Indianos. Arquitectura i urbanisme al Garraf, Penedès i Tarragonès (Baix Gaià). Segles XVIII-XX'. Vilanova i la Geltrú. MONTE, M.A. (1986) Inventari del Patrimoni Arquitectònic (IPA) 11926 Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006)</p> | XX | La normativa del Pla Especial obliga al manteniment del volum construït i a la restauració de les façanes; també recomana la millora del jardí. | <p>Edifici situat entre mitgeres, malgrat que originàriament es va construir com una finca aïllada, i que consta d'un alçat de tres plantes (pb + 1p + golfes). Està conformat per tres cossos, els laterals més avançats que el central. La porta d'accés se situa en el cos principal i està precedida per un vestíbul que disposa d'un gran arc escarser i que suporta una terrassa situada en el primer pis, que disposa d'una barana de pedra decorada amb quadrifolis emmarcats en formes romboïdals. Les cobertes de l'edifici són de doble vessant, essent la del cos central perpendicular a les altres dues i, per tant, paral·lela a la línia de façana; té el carener decorat. La major part de les obertures són rectangulars, llevat de les de la planta baixa que presenten forma de 'finestra creuera', i d'alguna de les finestres que se situen a les golfes que són d'arc de mig punt. En general, les solucions constructives aplicades per l'arquitecte autor del projecte deriven del neogòtic anglès, si bé a Catalunya aquestes fórmules són més freqüents en edificis públics, hospitals, etcètera; que no en residències privades.</p> | 08270-395 | c/ Santiago Rusiñol, 25 | <p>Josep Ferrer i Torralbas (1848-1919) és un dels anomenats 'americanos' que van fer fortuna amb els negocis colonials i, posteriorment, es construïren grans residències en la seva vila natal. A Santiago de Cuba va adquirir explotacions mineres i fou representant de la companyia 'Cuban Manganese' a l'Exposició Universal de Barcelona de 1888. L'autor de l'edifici, Gaietà Buïgas i Monravà (1851-1919), destaca com a guanyador del concurs per a la construcció del monument a Cristòfor Colom inaugurat a Barcelona amb motiu de l'Exposició Universal de 1888. Va realitzar part de la seva obra a llatinoamèrica i també va exercir com a arquitecte municipal de Sitges. Entre les seves obres sitgetanes destaca, precisament, Villa Anita i també Can Virella i Can Blai.</p> | 41.2374400,1.8112300 | 400381 | 4565797 | 1900 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68273-68273-foto-08270-395-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68273-foto-08270-395-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68273-68273-foto-08270-395-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-01-17 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Gaietà Buïgas i Monravà (1851-1919) | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció II. La finca està catalogada com una construcció de tipus C. | 102|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||
| 68274 | Escales del Baluard | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escales-del-baluard | <p>COLL, I. (2001) 'Arquitectura de Sitges. 1800-1930'. Sitges. Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006)</p> | XIX | La normativa del Pla Especial obliga a la restauració general de tots els elements. | <p>Es tracta d'una escala que comunica la plaça del Baluard (front de l'església parroquial de Sant Bartomeu i Santa Tecla) amb l'espigó que defensa la platja de la Fragata. L'escala, tipològicament parlant, és de dues vingudes, amb un primer tram que disposa d'un tractament monumental, i un segon més senzill, producte, probablement, d'una reforma posterior. El primer tram disposa de dos replans intermedis, el primer dels quals (el més oriental) és molt més curt que el segon, projectat amb un desnivell considerable. A cadascun dels extrems d'aquest tram hi ha instal·lades unes parelles de fanals, amb base de pedra i damunt de les quals s'alcen les columnes (amb un èntasi apreciable) que sostenen l'enllumenat pròpiament dit. Les baranes de l'escala estan fetes de balustres amb un passamà motllurat força ample entre matxons. Damunt d'uns dels matxons del segon replà hi ha sengles gerros decoratius. A nivell del primer replà es disposen dos bancs entre les balustrades i en el segon replà (més llarg) se'n disposen tres a cada costat. El segon tram d'escala (segona vinguda) té un tractament molt simple, sense baranes ni cap tipus de monumentalitat remarcable.</p> | 08270-396 | Plaça del Baluard | <p>Aquesta escala monumental va ser concebuda originalment com una part de l'embarcador construït en el lloc tradicionalment conegut amb el nom de La Punta, on s'aixecaven les antigues torres de defensa de la població. L'any 1890 el consistori sitgetà, va formar una comissió encarregada de dur a terme la reforma d'aquest indret; hi jugà un paper destacat el llavors director de l'Eco de Sitges, Josep Soler i Cartró. Poc a poc es va definir la idea de projectar una gran escala que connectés còmodament amb el baluard i la platja. En la comissió municipal hi participaren personatges destacats de la societat sitgetana del moment; hi figura el propi Josep Soler Cartró, Francesc Batlle, Gaietà Benaprés, Bartomeu Carbonell, Pere Forment Josep Martí, Joaquim Miró i Salvador Vilanova, entre d'altres. Aquest organisme va demanar a l'arquitecte Salvador Vinyals que projectés la millora de l'indret, presentant una proposta que s'aprovaria per subscripció popular. El projecte d'ornamentació de La Punta data d'inici de l'any 1891 i fou exposat públicament en la redacció de l'Eco de Sitges. Els sitgetans que expressaven la seva conformitat podien col·laborar econòmicament en el finançament de les obres; especialment interessant era la participació dels que es trobaven ubicats en les colònies espanyoles. El mes de març de 1892 les obres van ser adjudicades a Gaudenci Mirabent per la quantitat de 8.217,99 pessetes. L'obra però, no es veurà finalitzada fins l'any 1900, un cop superades definitivament diverses dificultats econòmiques. L'autor de l'edifici, Salvador Vinyals i Sabaté [mestre d'obres-1868; arquitecte-1877], deixeble d'Antoni Robert, és autor del projecte de l'Ajuntament de Sitges i de diferents edificis de la vila i de l'Eixample barceloní. Entre altres obres, comparteix amb Antoni Robert l'autoria del nou monestir de Sant Pere de les Puelles a Sarrià i amb Domènec i Estapà, el projecte de la presó Model de Barcelona. A Sitges és un bon exponent de l'estil neorenaixentista que es desenvoluparà dintre del eclecticisme.</p> | 41.2344300,1.8114200 | 400393 | 4565463 | 1892 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68274-68274-foto-08270-396-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68274-foto-08270-396-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68274-foto-08270-396-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Estructural | Inexistent | 2023-01-17 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Salvador Vinyals i Sabaté (1847-1926) | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció II. La finca està catalogada com una construcció de tipus C. | 102|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||
| 68275 | Restes de la muralla. Baluard-La Punta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/restes-de-la-muralla-baluard-la-punta | <p>GARCIA, J; MIRET, J; MIRET, M( 1988), 'Els precedents arqueològics de Sitges: les restes de l'entorn de l'Ajuntament'. Vilafranca del Penedès GARCIA, J; MIRET, M; MORAGUES, N. (1989), ' L'estudi dels materials arqueològics apareguts l'any 1974 en el subsòl de l'Ajuntament de Sitges'. Vilafranca del Penedès LLOPIS, Joan (1891) 'Assaig Històric sobre la vila de Sitges'. Facsímil del Grup d'Estudis Sitgetans. 1980. MONTE, M.A. (1987) Inventari del Patrimoni Arquitectònic (IPA) 11955 Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) SERRA, J. ' Subur al fin?', Eco de Sitges, 11 agost 1974 SERRAMALERA, P. (1968) 'El Sitges de nuestros bisabuelos'</p> | XIII | El Pla Especial estableix que cal conservar íntegrament les restes i restaurar les parts malmeses. | <p>Es tracta de les úniques restes que es conserven de la muralla medieval de la vila de Sitges. A nivell constructiu, el llenç de mur està conformat per un paredat ordinari conformat per pedres desbastades de petites dimensions, cohesionades per un morter de calç de tonalitat terrosa i sense cap mena d'ordenació en filades regulars. Estructuralment, la disposició del parament és clarament atalussada, especialment en el sòcol inferior que sobresurt del plom de la resta del mur. En aquesta mateixa base poden identificar-se alguns norais antigament destinats a l'ancoratge de les embarcacions (vegeu fitxa nº 539). La part més oriental de l'estructura disposa de diferents anivellaments enjardinats que es perllonguen fins a les escales del Baluard (vegeu fitxa nº 396).</p> | 08270-397 | Pg. de la Ribera | <p>Les restes de la muralla medieval de Sitges corresponen al recinte fortificat que encerclava el primitiu nucli de la vila, datat al voltant del segle XIII. Aquest perímetre murat disposava de dues portes d'accés que comunicaven amb els camins que es dirigien a Barcelona i a Vilanova i la Geltrú. Aquesta alineació va definir un primer eix viari extramurs que va ser la línia vertebradora del primer raval sitgetà; comprenia els carrers Nou, Tacó, Carreta, Major i de l'Aigua i va quedar inclòs en el segon perímetre de muralla construït al segle XVII. A nivell arqueològic, des del segle XIX fins l'actualitat s'han realitzat diverses troballes arqueològiques en la zona del baluard de Sitges. L'any 1883 es van trobar casualment dues monedes romanes, una de l'emperador Tiberi i l'altra d'Adrià. En el decurs del segle XX, la localització de material arqueològic a la zona corresponent al baluard ha estat una constant: -1949. Localització de dues àmfores senceres en el subsòl d'una casa propietat de Ramon Sala, junt al vell baluard; les peces, si bé no presentaven unes característiques massa precises, no semblaven correspondre a una tipologia clarament romana. -1973. Localització de diversos fragments d'àmfora romana durant el transcurs d'unes obres realitzades a l'església parroquial i en una casa pròxima. -1974, la realització d'obres a l'edifici de l'Ajuntament permet localitzar ceràmica feta a mà, de vernís negre, ibèrica pintada, un amforisc, ceràmica sigil·lada, ceràmica medieval i moderna. -1976, es porta a terme un sondatge davant d'església parroquial que permet recuperar una vora d'àmfora púnica ebusitana, una vora de campaniana A, una nansa d'àmfora bífida d'àmfora romana i diverses restes d'època medieval i moderna. També s'han trobat a la zona algunes destrals de pedra i algunes sitges de cronologia incerta. En els darrers anys, dins l'àrea del baluard, s'han efectuat diverses intervencions arqueològiques pròpiament dites, motivades per la realització d'obres de remodelació en l'interior d'alguns edificis, i per la instal·lació o remodelació d'infraestructures en els carrers: -1986. Intervenció en una dependència semisubterrània de l'edifici de l'Arxiu Històric Municipal. -1996. Excavació de l'espai interior de l'edifici del' Sarcòfag', a causa de l'obertura d'un nou accés al c/ Sant Joan a fi d'adaptar l'edifici com a magatzem del Patronat de Museus de Sitges. -1997. Seguiment arqueològic de les obres dels edificis nº 8 i 12 del c/ Fonollar per integrar-los dins la xarxa del Consorci de Museus de la ciutat. -2001. Seguiment arqueològic de les obres d'instal·lació d'unes conduccions de gas en els c/ de la Devallada i d'en Bosc i en l'espai situat davant la biblioteca i de les obres destinades al sanejament i reforçament del c/ Fonollar, des de la porta de Sant Miquel fins a la Pl. de l'església de St. Bartolomeu. Cadascuna d'aquestes intervencions disposa d'una fitxa de l'IPAC específica on es detallen les troballes realitzades. Totes aquestes intervencions han aportat dades materials amb les que definir, encara que parcialment, les primeres etapes històriques del poblament sitgetà i el context històric de la construcció del baluard.</p> | 41.2346500,1.8111600 | 400371 | 4565487 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68275-foto-08270-397-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68275-foto-08270-397-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Científic | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-10-07 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció II. La finca està catalogada com una construcció de tipus C. | 85 | 1754 | 1.4 | 1771 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||
| 68276 | Monument al Dr. Robert | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-al-dr-robert | <p>BOHIGAS, O. (1973) 'Reseña y catálogo de la arquitectura modernista'. Barcelona GIBERT, J. (1952) Sitges. Barcelona MONTE, M.A. (1987) Inventari del Patrimoni Arquitectònic (IPA) 11994 Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) PLANES, R. (1969) 'El modernisme a Sitges'. Barcelona PLANES, R. (1951) 'El llibre de Sitges'. Barcelona SERRAMALERA, P. (1968) 'El Sitges de nuestros bisabuelos'</p> | XX | El Pla Especial estableix el manteniment estricte de l'element. | <p>Es tracta d'una escultura del Dr. Robert emplaçada sobre un pedestal rectangular acabat en cornisa. L'element urbà està envoltat per una petita zona enjardinada, definida per una tanca de ferro i situada en un dels costats de la Plaça de l'Ajuntament. La figura del Dr. Robert està realitzada en pedra calcària; el personatge apareix assegut, en actitud reflexiva i el tractament formal es caracteritza per la seva gran naturalitat i realisme. Aquesta simplicitat contrasta amb el pedestal en el que s'identifica la inscripció 'La vila de Sitges son fill predilecte Dr. Robert', escrita amb grafia modernista i emmarcada per una orla de motius florals.</p> | 08270-398 | Plaça de l'Ajuntament | <p>Aquest monument es va erigir per subscripció popular com a homenatge a Bartomeu Robert (1842-1902), qui va ser alcalde de Barcelona. L'any 1899 va ser també declarat fill predilecte de la vila de Sitges, amb la que la seva família mantenia forts vincles des del segle XVII. L'escultura és obra de l'artista Josep Reynés i va ser inaugurada el 23 d'agost de 1907. Pel que fa a l'autor de l'obra, el mencionat Josep Reynés i Gurguí (1850-1926), va néixer a Barcelona i es va formar a la Llotja juntament amb els germans Vallmitjana; també va treballar a París amb Carpeaux, de qui va rebre una forta influència. Són conegudes diverses composicions seves com 'Gerro amb nens' instal·lada al parc de la Ciutadella de Barcelona, el relleu 'Barcelona rep les nacions' de l'Arc de Triomf (1887) i l'altre monument típic del paisatge urbà sitgetà com és el monument a El Greco (1897).</p> | 41.2348700,1.8116500 | 400413 | 4565511 | 1906-07 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68276-68276-foto-08270-398-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68276-foto-08270-398-2.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | Inexistent | 2023-01-17 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Josep Reynés i Gurguí (1850-1926) | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció II. La finca està catalogada com una construcció de tipus C. | 105|98 | 51 | 2.1 | 2484 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||
| 68277 | Monument al Greco | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-al-greco | <p>DDAA (1998) 'El Greco a Sitges. Cent anys'. Sitges FONTBONA, F. MIRALLES, F. (1985) 'Del modernisme al noucentisme. 1888-1917' a 'Història de l'Art Català', vol. VII. Barcelona 'Gran Geografia comarcal de Catalunya' (1982). Vol. 5. Barcelona MONTE, M.A. (1987) Inventari del Patrimoni Arquitectònic (IPA) 11995 Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) PLANES, R. (1969) 'El modernisme a Sitges'. Barcelona PLANES, R. (1951) 'El llibre de Sitges'. Barcelona</p> | XIX | El Pla Especial determina que cal conservar estrictament la façana. | <p>Monument dedicat al pintor El Greco, situat al vestíbul d'accés al Palau Maricel. El pedestal és de planta rectangular i combina el carreuat de pedra regular amb franges decorades amb rajoles catalanes. El corona una cornisa motllurada i en la part frontal consta d'una làpida de marbre en la que es llegeix la inscripció 'A Domenico Theotocopuli El Greco'. La figura del pintor apareix dempeus i està representada amb la paleta de colors a la mà esquerra i el pinzell en la dreta.</p> | 08270-399 | Palau Maricel | <p>L'aixecament d'aquest monument dedicat al Greco va ser iniciativa de l'artista Santiago Rusiñol, lligat estretament a la figura del pintor barroc del qual posseïa algunes obres actualment exposades al Museu del Cau Ferrat. Rusiñol va realitzar aquesta proposta a la vila amb l'objectiu de dotar a la ciutat d'un símbol del modernisme que es desenvolupava al voltant del Cau Ferrat. La idea de Rusiñol va ser recollida per una comissió que es va formar el 30 de juliol de 1896 i en la que participaven Bartomeu Carbonell, Josep Planes, Antoni Catasús, Antoni Almirall i altres membres destacats de la societat sitgetana del moment. La comissió va recollir 8.043 pessetes, com a aportació de 192 subscriptors. La figura havia de ser de bronze, però el Ministerio de la Guerra, no ho va autoritzar i es va fer amb pedra de Múrcia. La primera pedra del monument es va col·locar el 24 d'agost de 1897 en un acte solemne i multitudinari organitzat pel propi Rusiñol. L'encarregat de l'execució del projecte va ser l'escultor Josep Reynés i l'estatua es va inaugurar el 29 d'agost de 1898. Pel que fa a l'autor de l'obra, el mencionat Josep Reynés i Gurguí (1850-1926), va néixer a Barcelona i es va formar a la Llotja juntament amb els germans Vallmitjana; també va treballar a París amb Carpeaux, de qui va rebre una forta influència. Són conegudes diverses composicions seves com 'Gerro amb nens' instal·lada al parc de la Ciutadella de Barcelona, el relleu 'Barcelona rep les nacions' de l'Arc de Triomf (1887) i l'altre monument típic del paisatge urbà sitgetà com és el monument al Dr. Robert (1907).</p> | 41.2347600,1.8120700 | 400448 | 4565498 | 1896-97 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68277-68277-foto-08270-399-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68277-68277-foto-08270-399-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68277-68277-foto-08270-399-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Ornamental | Inexistent | 2023-01-17 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Josep Reynés i Gurguí (1850-1926) | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció II. La finca està catalogada com una construcció de tipus C. | 105|98 | 52 | 2.2 | 2484 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||
| 68278 | Villa Havemann. Ave Maria-Casa Ursicina Sanahuja | https://patrimonicultural.diba.cat/element/villa-havemann-ave-maria-casa-ursicina-sanahuja | COLL, I. (2001) 'Arquitectura de Sitges. 1800-1930'. Sitges. MONTE, M.A. (1986) Inventari del Patrimoni Arquitectònic (IPA) 11919 Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XX | El Pla Especial prescriu la conservació íntegra del volum, dels acabats de la façana i de la situació dins la parcel·la. | Edifici aïllat, format per un habitatge i una capella, adossada a la seva banda dreta, inicialment destinada a mausoleu familiar; les dues construccions estan envoltades per un jardí. La façana de l'habitatge consta de dos nivells d'alçat (pb + 1p) amb coberta de terrat pla transitable, i la seva ordenació és simètrica. A la planta baixa les obertures mostren formes i emmarcaments d'inspiració gòtica i en la planta superior s'identifiquen finestres dobles rectangulars i decorades per motllures escalonades; en el centre se situa un balcó amb barana de ferro forjat. La capella s'emmarca estilísticament dins de l'historicisme i disposa d'una porta d'accés d'arc de mig punt i de coberta a doble vessant, amb una creu que corona el seu vèrtex. Destaca la portalada d'accés configurada per un arc de mig punt amb arquivoltes sostingudes per columnetes. Sobre la porta s'identifica una triple finestra, amb el vano central de disseny lobulat i de majors dimensions que els laterals. La planta és rectangular i culmina en un cos pentagonal, destinat a l'altar. La volta és d'aresta i el presbiteri disposa d'una finestra. | 08270-400 | Av. Artur Carbonell, 11 | El primer projecte arquitectònic d'aquest edifici fou obra de J. L. Calvo, qui el va presentar a les autoritats municipals sitgetanes el mes de juny de 1906. Per causes que desconeixem, aquesta construcció no s'arribà a realitzar i, quasi un any més tard -concretament el 30 de març de 1907- Domènec i Estapà signava els plànols del nou edifici, transformant la idea original de Calvo, especialment pel que fa al disseny de les obertures i els emmarcaments. Pel que fa a l'autor de l'edifici, l'arquitecte Josep Domènec i Estapà (Tarragona, 1850-Sant Feliu de Cabrera, 1917), va obtenir el títol a Barcelona l'any 1881, essent deixeble de Vilaseca. A Barcelona són conegudes obres seves com ara la presó Model, l'Observatori Fabra i l'edifici Catalana de Gas, entre d'altres. | 41.2387200,1.8077400 | 400091 | 4565943 | 1907 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68278-foto-08270-400-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68278-foto-08270-400-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68278-foto-08270-400-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Josep Domènec i Estapà (1850-1917) | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció II. La finca està catalogada com una construcció de tipus C. El projecte original es conserva a l'Arxiu Municipal de Sitges. L'edifici també és conegut com Ave Maria-Casa Ursicina Sanahuja. | 105|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||
| 68279 | Villa Subur | https://patrimonicultural.diba.cat/element/villa-subur | COLL, I. (2001) 'Arquitectura de Sitges. 1800-1930'. Sitges. MONTE, M.A. (1986) Inventari del Patrimoni Arquitectònic (IPA) 11966 Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XX | Segons la normativa del Pla Especial és obligat mantenir estrictament tots els elements de l'edifici. | Edifici construït entre mitgeres que consta únicament de planta baixa. És característic l'esgrafiat que cobreix el parament del seu frontis, amb motius florals que s'emmarquen clarament dins del llenguatge modernista de l'obra. La porta d'entrada apareix flanquejada per finestres, essent les tres obertures de forma rectangular i dotades de guardapols decorats amb motius florals. Contrasta la formulació classicista del coronament, a base de cornisa motllurada suportada per conjunts de mènsules. La barana del terrat, conformada per barrots d'obra, presenta un capcer semicircular en el centre, on figura el nom de l'edifici, i dos capcers, d'idèntic disseny però de menors dimensions, situats a cada banda; els tres elements estan coronats per un motiu floral a mode de palmeta. | 08270-401 | Av. Artur Carbonell, 23 | La casa va ser construïda amb la finalitat de sortejar-la i destinar els beneficis a la construcció de l'Hospital de Sant Joan. El promotor de l'obra, Joan Bassa, va presentar els plànols a l'Ajuntament de Sitges l'11 de juliol de 1908. El responsable tècnic de l'execució del projecte era l'arquitecte Juli Batllevell. La llicència fou concedida el 13 d'agost d'aquell mateix any. Pel que fa a l'autor de l'obra, Juli Batllevell (1864-1928) va ser arquitecte municipal de Sabadell on també va ser responsable dels projectes urbanístics i de la construcció de la casa de la Vila, de la presó, del quarter, del teatre i de l'Hotel Suís. | 41.2387400,1.8082400 | 400133 | 4565945 | 1908 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68279-foto-08270-401-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68279-foto-08270-401-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68279-foto-08270-401-3.jpg | Legal | Contemporani|Modernisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-29 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Juli Batllevell (1864-1928) | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció II. La finca està catalogada com una construcció de tipus C. | 98|105 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||
| 68280 | Villa Remei | https://patrimonicultural.diba.cat/element/villa-remei | COLL, I. (2001) 'Arquitectura de Sitges. 1800-1930'. Sitges. MONTE, M.A. (1986) Inventari del Patrimoni Arquitectònic (IPA) 11967 Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XX | El Pla Especial obliga al manteniment del volum, a la conservació estricta de l'edifici i a la restauració de les seves façanes | Edifici construït entre mitgeres i de planta irregular, que disposa d'un petit jardí a la seva banda esquerra, des d'on s'accedeix a l'interior de l'habitatge. Malgrat disposar únicament d'un alçat de dos nivells (pb + 1p) destaca la seva força volumètrica. Pel que fa al frontis que dóna al carrer, disposa d'un parament esgrafiat tot imitant una disposició de carreus de pedra encoixinat. A la planta baixa es localitzen dues obertures conformades per arcs de mig punt d'ampit convex i que corresponen a dues finestres enreixades. La imposta que tradueix a l'exterior el forjat del primer pis, conforma un fris amb decoració floral. La planta superior disposa d'un balcó corregut al que tenen sortida tres obertures rectangulars. La volada és de llosanes de pedra, de perfil motllurat i la barana metàl·lica presenta perfil en forma de 'S'. El coronament de la façana consta d'una cornisa motllurada i sostinguda per mènsules, així com d'una barana d'obra amb capcers decorats per traceries circulars. La coberta és plana i forma un terrat transitable, del que sobresurt una petita torratxa. | 08270-402 | Av. Artur Carbonell, 25 | El 14 de maig de 1911 Joan Bassa i Careny s'adreçava a les autoritats municipals de Sitges tot sol·licitant llicència per a edificar una casa en un terreny que posseïa a la carretera de Barcelona a Santa Creu de Calafell. El consistori va concedir el permís el 16 de març del mateix any i, uns mesos més tard -concretament el 22 de juny- va obtenir el vist-i-plau del 'Cuerpo Nacional de Ingenieros de Caminos, Canales y Puertos de la provincia de Barcelona', que era necessari ja que l'edifici estava situat en una carretera de l'Estat. La finca va ser objecte d'una reforma l'any 1928, portada a terme per l'arquitecte Josep Mª Martino. Pel que fa a l'autor de l'obra, Juli Batllevell (1864-1928), va ser arquitecte municipal de Sabadell, on també va ser responsable dels projectes urbanístics i de la construcció de la casa de la Vila, de la presó, del quarter, del teatre i de l'Hotel Suís. | 41.2387500,1.8083600 | 400143 | 4565946 | 1911 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68280-foto-08270-402-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68280-foto-08270-402-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68280-foto-08270-402-3.jpg | Legal | Contemporani|Modernisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció II. La finca està catalogada com una construcció de tipus C. L'edifici també és conegut com El Desvan de Sitges. | 98|105 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||
| 68281 | Casa Gili | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-gili | CAPITEL, A. ORTEGA, J. (1978) 'J. A. Coderch (1945-1976)' 'Coderch de Sentmenat' (1980). Museo Español de Arte Contemporàneo. Madrid DDAA. (1989) 'J. A. Coderch de Sentmenat 1913-1984'. Barcelona MONTE, M.A. (1986) Inventari del Patrimoni Arquitectònic (IPA) 11975 Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) PIÑÓN, H. 'Tres décadas de la obra de J. A. Coderch' a 'Revista Arquitectura Bis', 11. SÒRIA, E. (1979) 'Coderch de Sentmenat'. Barcelona | XX | Segons el Pla Especial s'ha de mantenir estrictament el volum construït i els elements de la façana. | Edifici aïllat de només planta baixa i terrat pla no transitable, de factura moderna i proper a un llenguatge organicista. Ocupa una parcel·la força gran, situada a l'extrem nord occidental de l'illa formada pels carrers de Josep Carner, Fernando Casablanca, Salvador Casacuberta i Leonardo Torres Quevedo. L'edifici està envoltat per una tanca mixta d'obra i encanyissat de boix. De línies molt simples, ocupa una planta irregular formada per diversos cossos rectangulars que formen dues façanes rectes (la nord i l'oriental) i la resta afronta a l'interior enjardinat formant una línia queixada. | 08270-403 | Av. Salvador Casacuberta- c/ Torres Quevedo, 13-15 | Amb data de 22 de setembre de 1965, Gustau Gili i Anna Mª Torra van adreçar-se al consistori sitgetà tot sol·licitant el permís d'obres pertinent per a construir un edifici en uns terrenys de la seva propietat. La llicència els hi va ser concedida el dia 30 d'aquell mateix mes. El responsable tècnic del projecte fou el renombrat arquitecte J. Antoni Coderch de Sentmenat, amb la col·laboració de l'aparellador Jesús Sanz Luengo. Els destinataris de l'obra van expressar el seu desig que l'edifici seguís el plantejament tècnic i formal aplicat a Can Catasús l'any 1956. Segons la memòria de l'expedient administratiu, el pressupost de l'obra superava el milió de pessetes. L'autor del projecte, J. A. Coderch de Sentmenat (Barcelona, 1913) és, a banda d'arquitecte, un teòric i una de les personalitats més rellevants de l'arquitectura contemporània catalana, amb gran projecció internacional. Ha estat guardonat amb diversos premis, entre els que destaca la medalla d'or de la IX Triennal de Milà el 1951 i el Premio Nacional de Diseño Industrial argentí el 1964. També és membre de l'Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi i del CIAM. A Barcelona, entre les seves obres més destacades, figuren els edificis Trades i la seu de l'Institut Francès. | 41.2295300,1.7862500 | 398276 | 4564948 | 1965 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68281-foto-08270-403-1.jpg | Legal | Avantguardes | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | J. A. Coderch de Sentmenat | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció II. La finca està catalogada com una construcció de tipus C. | 107 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||
| 68282 | Av. Mare de Déu de Montserrat, 30 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/av-mare-de-deu-de-montserrat-30 | Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XX | El Pla Especial considera obligat el manteniment del volum construït. | Edifici aïllat i estructurat en alçat en semi soterrani, dues plantes i coberta de teules composta. Respon a un estil que s'apropa a un llenguatge pseudofuncionalista. Destaca una tribuna situada a la primera planta del frontis del carrer de la Mare de Déu de Montserrat, un porxo situat a la façana més oriental (suportat per dues columnes), i l'accés (mitjançant una escala de dos trams encapçalada per un fanal decoratiu que conté una escultura representant una dona nua a mida natural) situat a la façana més occidental. Totes les obertures són amb els emmarcaments rectes, destacant les situades a la cantonada de la segona planta, que disposen de columnes de separació (brancals). Les baranes de la tribuna esmentada responen a la típica tipologia del llenguatge funcional, és a dir, de ferro amb escassos barrots verticals i tres barrots horitzontals (inclòs el passamà), tot fet amb tub de secció circular. Les vessants de les cobertes tenen un pendent molt suau, amb un ràfec amb un voladís constituït per diverses filades de maó que contrasta amb el tractament de les façanes, on el revestiment és senzill, fet a base d'un arrebossat simple, sense que s'observi cap tipus de decoració remarcable. | 08270-404 | Av. Mare de Déu de Montserrat, 30 | 41.2327200,1.7986500 | 399320 | 4565287 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68282-foto-08270-404-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68282-foto-08270-404-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68282-foto-08270-404-3.jpg | Legal i física | Racionalisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció III. La finca està catalogada com una construcció de tipus C. | 120|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||||
| 68283 | Casa Joan Duran i Gelabert | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-joan-duran-i-gelabert-0 | Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XX | El Pla Especial estableix que s'ha de mantenir estrictament el volum construït i els elements de la façana. | Edifici aïllat estructurat en alçat en planta baixa i pis, amb unes solucions tècniques i un llenguatge formal propi de l'arquitectura noucentista. Com la gran majoria d'edificis d'aquestes característiques, està format per diversos volums que s'entrecreuen formant una planta rectangular amb unes cobertes de teules compostes. A la façana afrontada al carrer de l'avinguda de la Mare de Déu de Montserrat, es disposen dues de les portes d'accés a la planta baixa; la primera situada sota d'un porxo en voladís, a l'angle de l'edifici, constituït per un entramat de bigues que suporten una senzilla coberta; la segona situada en el frontis que sobresurt de la resta de l'edifici; tots dos portals tenen les mateixes característiques i estan rematats per un arc de mig punt. També està rematat per un arc de les mateixes característiques el portal de la façana que afronta al carrer d'Anselm Clavé, el qual disposa a més d'un petit porxo en voladís sustentat per una estructura de bigues de fusta i cobert amb teules formant tres vessants. Al costat més meridional d'aquest portal se situa un plafó ceràmic representant la Verge del Vinyet amb unes rajoles amb la llegenda que diu: REPÓS DEL VINYET. Les finestres de la planta baixa estan rematades per una llinda en forma d'arc de mig punt, i les de la planta pis disposen de les llindes rectes, llevat de la situada a la façana afrontada al carrer de la Mare de Déu de Montserrat, damunt el portal més oriental; dita finestra és triple, amb la central rematada per un arc de mig punt. El revestiment de la façana és simple, fet a base d'un arrebossat senzill, llevat d'una zona de sòcol, que s'estén a tot el llarg del perímetre de l'edifici. Dit sòcol està format per un aplacat de pedra que imita un paredat irregular. | 08270-405 | Av. Mare de Déu de Montserrat, 38- c/ Anselm Clavé, 8-10 | L'autor de l'edifici, l'arquitecte Josep Mª Martino i Arroyo (1881-1957), és un dels arquitectes que més ha treballat a Sitges, destacant en la seva producció nombroses cases unifamiliars aïllades de la urbanització de Terramar, així com edificis entre mitgeres. Cal mencionar especialment els projectes de l'edifici de Correus, l'Escorxador i l'ampliació del Casino Prado. Se'l considera un dels màxims exponents de l'arquitectura noucentista sitgetana. | 41.2323300,1.7978700 | 399254 | 4565245 | 1927 | 08270 | Sitges | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68283-foto-08270-405-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68283-foto-08270-405-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68283-foto-08270-405-3.jpg | Legal | Contemporani|Noucentisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Josep Mª Martino Arroyo (1881-1957) | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció II. La finca està catalogada com una construcció de tipus C. El projecte original es conserva a l'Arxiu Municipal de Sitges. L'edifici també és conegut com Casa del repòs del Vinyet. | 98|106 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||
| 68284 | Av. Mare de Déu de Montserrat, 40- C/ Anselm Clavé, 5-7 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/av-mare-de-deu-de-montserrat-40-c-anselm-clave-5-7 | Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XX | La normativa del Pla Especial prescriu el manteniment estricte del volum i de les façanes, així com de la ubicació del jardí. | Edifici aïllat estructurat en alçat en planta baixa i un pis, amb cobertes de teules composta formant vessants, amb un ràfec senzill sense massa volada. No presenta característiques definitòries d'estil, malgrat disposar d'un element de remat de façana (situat al frontis del carrer de la Mare de Deu de Montserrat), que trenca el ràfec de la mateixa i s'eleva sobresortint (com un frontó curvilini) del nivell del ràfec. L'edifici consta de diversos volums, destacant el que disposa de dos frontis situat a la cruïlla dels dos carrers; dit cos només és de planta baixa, amb una coberta plana que serveix de terrassa al primer pis dels dos cossos que l'envolten. Dita terrassa disposa d'una barana de ferro de disseny simple, amb barrots verticals i passamans senzills, on s'intercalen quatre barrots verticals decorats amb motius florals de ferro de forja. Com a particularitat, es poden citar els emmarcaments de totes les obertures; es tracten d'unes faixes motllurades (d'aplacat de pedra) força amples, amb ampits també motllurats i fent voladís, que sobresurten lleugerament de la línia de façana. El color grisós de dits emmarcaments contrasta amb el revestiment de les façanes, fet a base d'un arrebossat simple pintat de color blanc. | 08270-406 | Av. Mare de Déu de Montserrat, 40- c/ Anselm Clavé, 5-7 | 41.2332700,1.7920300 | 398766 | 4565356 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68284-foto-08270-406-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68284-foto-08270-406-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68284-foto-08270-406-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció II. La finca està catalogada com una construcció de tipus C. | 119|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||||
| 68285 | Hotel Capri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/hotel-capri | Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XX-XXI | El Pla Especial considera que aquest edifici es pot enderrocar. | Edifici aïllat estructurat en alçat en planta baixa i un pis, de planta rectangular i amb un llenguatge formal indefinit. Cobert amb teules formant quatre vessants, amb un cos lateral de només planta baixa (situat a la part més meridional i afrontat al carrer de Nostra Senyora del Vinyet) i terrat pla que s'utilitza de terrassa de la primera planta, amb una barana de ferro de disseny simple. Comparteix un porxo d'accés des de l'avinguda Sofia amb l'edifici veí situat a la part més septentrional de la finca. Dit porxo es composa d'una estructura de bigues de fusta que conformen una coberta de teules a quatre vessants suportada per dues columnes situades a tocar el carrer, i pels murs laterals de les dues finques esmentades. Totes les obertures són senzilles amb brancals, llindes i ampits (a les finestres) rectes, sense cap tipus de decoració remarcable. Les cobertes disposen d'uns ràfecs de força volada, decorats amb mènsules en forma de caps de biga. El revestiment de les façanes és senzill, fet a base d'un arrebossat simple i pintat de color blanc. | 08270-407 | Av. Sofia, 13 | 41.2340200,1.7973000 | 399209 | 4565433 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68285-foto-08270-407-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68285-foto-08270-407-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68285-foto-08270-407-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2019-11-29 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció III. La finca està catalogada com una construcció de tipus C. | 98|119 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||||
| 68286 | Casa Joan Ferratges i Tarrida | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-joan-ferratges-i-tarrida | COLL, I. (2001) 'Arquitectura de Sitges. 1800-1930'. Sitges. Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XX | El Pla Especial insta a recuperar el volum original, tot eliminant l'annex que ocupa l'extrem sudest, i cal restaurar les façanes. | Edifici aïllat estructurat en alçat en planta baixa i dos pisos, amb coberta de teules composta i d'estil noucentista. L'organització dels volums de què consta li atorga un aspecte peculiar; es composa d'un volum rectangular amb el frontis més ample afrontat a la part més septentrional de la parcel·la, amb coberta de teules a dues vessants i amb el carener situat transversalment respecte l'eix del carrer; darrera es presenta un segon volum que adopta la forma de torre (planta baixa, dos pisos i teulada a quatre vessants), amb sengles cossos adossats a cada costat (més baixos) amb els angles roms. Un segon aspecte a tenir en compte, és el porxo d'accés compartit amb la finca veïna situat a la part més meridional del conjunt. Les cobertes del primer cos i de la torre són força pronunciades, amb uns ràfecs decorats amb mènsules que adopten la forma de caps de biga. Els dos cossos laterals de la torre disposen d'una coberta de teules sense ràfec. Els dos portals d'accés a la planta baixa estan situats, el primer a la façana afrontada a l'avinguda Sofia, amb un gran portal rematat per un arc escarser i unes motllures que l'emmarquen força amples fetes d'arrebossat (pintat de color), que sobresurt lleugerament de la línia de façana; el segon està situat al centre de la façana més septentrional i està rematat per un arc de mig punt, també amb uns emmarcaments d'arrebossat (faixes força amples) que sobresurten de la línia de façana. Damunt d'aquest portal, i a nivell de la planta primera, es disposa una doble obertura (finestra geminada) remata per uns arcs de mig punt. La resta de finestres són senzilles (brancals i llindes rectes sense decoració), llevat de les situades als angles roms dels dos volums adossats a la torre; en aquest indret se situen unes triples finestres rectangulars fent cantonera i separades per pilars amb indicació (ceràmica) de les línies de base i d'imposta. El revestiment de les façanes és senzill, fet a base d'un arrebossat simple pintat de color blanc. | 08270-408 | Av. Sofia, 15- Av. Nostra Senyora del Vinyet, 2 | L'autor de l'edifici, l'arquitecte Josep Mª Martino i Arroyo (1881-1957), és un dels arquitectes que més ha treballat a Sitges, destacant en la seva producció nombroses cases unifamiliars aïllades de la urbanització de Terramar, així com edificis entre mitgeres. Cal mencionar especialment els projectes de l'edifici de Correus, l'Escorxador i l'ampliació del Casino Prado. Se'l considera un dels màxims exponents de l'arquitectura noucentista sitgetana. | 41.2304100,1.7926600 | 398814 | 4565038 | 1928 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68286-foto-08270-408-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68286-foto-08270-408-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68286-foto-08270-408-3.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2019-11-29 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Josep Mª Martino Arroyo (1881-1957) | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció III. La finca està catalogada com una construcció de tipus C. El projecte original es conserva a l'Arxiu Municipal de Sitges. L'edifici també és conegut com Hotel Capri. | 106|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||
| 68287 | Casa Joan Ferratges | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-joan-ferratges | <p>Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006)</p> | XX | Es considera obligatòria la conservació del volum construït i de les obertures de les façanes. | <p>Edifici aïllat estructurat en alçat en planta baixa i un pis, amb una torre situada a l'angle sud occidental de planta baixa i dos pisos. Llevat de la torre esmentada, disposa d'elements estructurals i decoratius que l'aproparien a un llenguatge arquitectònic pal·ladià. Les cobertes estan fetes de diverses vessants, amb suaus pendents, i amb ràfecs de pronunciat voladís decorats amb mènsules que imiten caps de bigues. La façana principal, afrontada a l'avinguda Sofia, presenta tres eixos d'obertures verticals, amb una porta d'accés a l'interior de l'habitatge coronada per un frontó clàssic suportat per dues grans mènsules que es disposen en els amples brancals. Les obertures de la planta baixa estan rematades amb llindes en forma d'arcs escarsers, mentre que les de la primera planta disposen de les llindes rectes. El revestiment de les façanes és simple, fet a base d'un arrebossat senzill pintat de color blanc. A la part posterior (zona més occidental de la parcel·la) es disposa d'uns coberts només de planta baixa.</p> | 08270-409 | Av. Sofia, 17 | 41.2307700,1.7922300 | 398779 | 4565078 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68287-68287-foto-08270-409-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68287-foto-08270-409-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68287-68287-foto-08270-409-3.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-01-17 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció III. La finca està catalogada com una construcció de tipus C. | 106|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||
| 68288 | Av. Sofia, 21 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/av-sofia-21 | <p>Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006)</p> | XX | La normativa del Pla Especial obliga a mantenir el porxo-pèrgola en l'alineció de la via pública. | <p>Es tracta d'un edifici aïllat, estructurat en alçat en planta baixa, un pis i golfes, proper a un llenguatge formal emparentat amb el post modernisme. En planta s'estructura seguint un joc de volums que s'entrecreuen formant tot un seguit de cossos amb cobertes de teules planes de vessants compostes. A l'angle nord oriental i adossat a la façana, es disposa d'un cos que sobresurt en alçat de la resta, estructurat com una torre independent amb coberta de teules plantes a quatre vessants. Totes les vessants són prou pronunciades i els ràfecs disposen d'un voladís decorat amb mènsules que imiten caps de biga. Combina diverses tipologies d'obertures, des d'ulls de bou fins a finestres rematades per arcs de mig punt (sobretot a la planta primera), i amb emmarcaments rectes sense cap tipus de decoració remarcable. El revestiment de la façana és simple, fet a base d'un arrebossat senzill, sense que s'observi cap tipus de decoració remarcable.</p> | 08270-410 | Av. Sofia, 21 | 41.2372500,1.8051300 | 399870 | 4565783 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68288-68288-foto-08270-410-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68288-68288-foto-08270-410-2.jpg | Legal i física | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-01-17 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció III. La finca està catalogada com una construcció de tipus C. | 105|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||
| 68289 | Casa Antoni Ferratges i Tarrida | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-antoni-ferratges-i-tarrida | COLL, I. (2001) 'Arquitectura de Sitges. 1800-1930'. Sitges. Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XX | La normativa del Pla Especial obliga a la conservació estricta del volum, dels elements de la façana i del jardí. | Es tracta d'un edifici aïllat d'estil colonial classicitzant, estructurat en alçat en planta baixa, un primer pis i un segon pis en mansarda, de clara influència francesa. De planta gairebé quadrada, la façana principal presenta tres eixos d'obertures regulars repartides simètricament al llarg de l'amplada de la façana. Les de la planta baixa presenten una llinda en forma d'arc de mig punt i la resta de llindes de les obertures dels pisos són rectes. A més, disposen d'emmarcaments que les decoren fets a base de faixes motllurades en els brancals i les llindes, les quals sobresurten lleugerament de la línia de façana; tots els ampits de les finestres estan fets a base de motllures esglaonades, les quals disposen de dues mènsules decoratives. La coberta, en mansarda, està feta de pissarra i les finestres presenten una llinda en forma d'arc rebaixat. L'accés a la porta principal de la planta baixa (situada a la part més septentrional de la façana afrontada a l'avinguda Sofia) es realitza mitjançant una escala de quatre graons sense cap tipus de barana. El revestiment de les quatre façanes és idèntic, amb un arrebossat senzill, cantoneres d'arrebossat imitant carreus als angles i pilastres (també d'arrebossat) que emmarquen els eixos verticals d'obertures. | 08270-411 | Av. Sofia, 23 | L'autor de l'edifici, l'arquitecte Josep Mª Martino i Arroyo (1881-1957), és un dels arquitectes que més ha treballat a Sitges, destacant en la seva producció nombroses cases unifamiliars aïllades de la urbanització de Terramar, així com edificis entre mitgeres. Cal mencionar especialment els projectes de l'edifici de Correus, l'Escorxador i l'ampliació del Casino Prado. Se'l considera un dels màxims exponents de l'arquitectura noucentista sitgetana. | 41.2373600,1.8044300 | 399811 | 4565796 | 1929 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68289-foto-08270-411-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68289-foto-08270-411-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68289-foto-08270-411-3.jpg | Legal i física | Contemporani|Noucentisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Josep Mª Martino Arroyo (1881-1957) | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció II. La finca està catalogada com una construcció de tipus C. El projecte original es conserva a l'Arxiu Municipal de Sitges. | 98|106 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||
| 68290 | Casa J. Furment | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-j-furment | COLL, I. (2001) 'Arquitectura de Sitges. 1800-1930'. Sitges. Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XX | El Pla Especial considera obligada la conservació del volum construït i dels elements de les façanes | Edifici aïllat estructurat en alçat en planta baixa, un pis i golfes, que s'apropa a un estil post modernista. A partir de dos cossos idèntics situats transversalment respecte el carrer de Joan Llopis, s'articula un tercer cos (paral·lel a dit carrer) que els uneix. És a dir, un joc de careners i de vessants, per cert, molt pronunciades. A la façana posterior i a a la més occidental s'obren sengles tribunes de només planta baixa, amb unes terrasses amb baranes de balustres entre matxons d'obra de reforç. Els ràfecs de les cobertes estan decorats amb mènsules que imiten els caps de bigues dels forjats. El revestiment de les façanes és senzill, a base d'un arrebossat simple pintat de color blanc. Totes les obertures disposen d'emmarcaments fets a base de faixes motllurades simples d'arrebossat que sobresurten lleugerament de la línia de façana. | 08270-412 | Av. Sofia, 25 -c/ Joan Llopis, 35-37 | L'autor de l'edifici, l'arquitecte Josep Mª Martino i Arroyo (1881-1957,) és un dels arquitectes que més ha treballat a Sitges, destacant en la seva producció nombroses cases unifamiliars aïllades de la urbanització de Terramar, així com edificis entre mitgeres. Cal mencionar especialment els projectes de l'edifici de Correus, l'Escorxador i l'ampliació del Casino Prado. Se'l considera un dels màxims exponents de l'arquitectura noucentista sitgetana. | 41.2277100,1.7852300 | 398187 | 4564747 | 1930 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68290-foto-08270-412-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68290-foto-08270-412-2.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Josep Mª Martino Arroyo (1881-1957) | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció II. La finca està catalogada com una construcció de tipus C. El projecte original es conserva a l'Arxiu Municipal de Sitges. L'edifici també és conegut com Villa Aita-Etxea. | 105|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||
| 68291 | Casa Enric Suñer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-enric-suner | COLL, I. (2001) 'Arquitectura de Sitges. 1800-1930'. Sitges. Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XX | El Pla Especial estableix que s'ha de mantenir estrictament el volum construït, els elements de la façana principal i la situació del jardí; es permeten realitzar noves obertures. | Es tracta d'un habitatge unifamiliar aïllat d'estil post modernista, estructurat en alçat en planta baixa, dos pisos i golfes. La coberta està feta a base de teules configurant vessants compostes, amb uns ràfecs suportats per mènsules que imiten la prolongació de les bigues dels forjats. A l'angle meridional de la façana afrontada a l'avinguda Sofia, s'inscriu un petit porxo (on se situa la porta d'accés a l'habitatge) format per arcades de mig punt fent cantonera. A la façana més septentrional es pot observar l'emmarcament d'un espai ocupat (probablement) per l'escala interior de l'habitatge, ja que el mur exterior articula l'estructura dels graons de l'escala. Tot l'edifici disposa d'un revestiment simple fet a base d'un arrebossat senzill que contrasta amb una zona de sòcol que està aplacada de pedra, conformant un paredat irregular. | 08270-413 | Av. Sofia, 27 -c/ Joan Llopis, 32-34 | 41.2299900,1.7869400 | 398334 | 4564998 | 1932 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68291-foto-08270-413-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68291-foto-08270-413-2.jpg | Legal i física | Contemporani|Modernisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Lluís Colomer i Ballot | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció III. La finca està catalogada com una construcció de tipus C. El projecte original es conserva a l'Arxiu Municipal de Sitges | 98|105 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||
| 68292 | Casa Emili Sacanella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-emili-sacanella | COLL, I. (2001) 'Arquitectura de Sitges. 1800-1930'. Sitges. Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XX | El Pla Especial preveu la conservació del volum i dels elements de les façanes | Edifici aïllat estructurat en alçat en planta baixa, dos pisos i golfes, amb una torre de tres nivells situada a l'angle nord occidental de l'immoble que, malgrat estar concebut amb l'aparença externa d'un habitatge unifamiliar, alberga dues vivendes. Totes les cobertes estan fetes a base de teules, conformant vessants compostes. A la façana que afronta a l'avinguda Sofia es pot observar un rellotge de sol amb la data de 1925 inscrita, situat a nivell de la primera planta. A la mateixa façana i a nivell de la primera planta hi destaca una galeria formada per uns pilars de pedra de secció rectangular, amb una línia d'imposta d'on arrenquen uns arcs rebaixats que conformen dita galeria. És característica la torre de l'angle, amb tres obertures idèntiques per a cada frontis: i un balcó ampitador coronat amb una llinda en forma d'arc de mig punt, flanquejat per dues finestres quadrades i motllurades. Part dels brancals dels balcons són pilars de secció quadrada de pedra. Són característics també els ràfecs de les vessants de les teulades, fets a base de diverses filades de maó de cantell combinant amb filades de teula. El revestiment de les façanes és senzill, a base d'un arrebossat simple rústic. Pel que fa a la seva distribució interna, a la planta baixa, un cop superat el porxo, s'inicia un vestíbul en el que se situa la porta que comunica amb el menjador i la sala d'estar; a la part posterior s'ubica la cuina i els serveis. Al primer pis s'identifica un bany i un servei, així com quatre dormitoris. | 08270-414 | Av. Sofia, 26 | 41.2257700,1.7823400 | 397942 | 4564535 | 1925 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68292-foto-08270-414-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68292-foto-08270-414-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68292-foto-08270-414-3.jpg | Legal i física | Contemporani|Noucentisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Albert Carbó i Pompido | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció II. La finca està catalogada com una construcció de tipus C. El projecte original es conserva a l'Arxiu Municipal de Sitges | 98|106 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||
| 68293 | Casa Antònia Borés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-antonia-bores | COLL, I. (2001) 'Arquitectura de Sitges. 1800-1930'. Sitges. Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XX | La normativa del Pla Especial preveu el manteniment del volum construït | Edifici aïllat d'estil post modernista, estructurat en alçat en planta baixa, un pis i un espai de golfes, i amb una planta gairebé quadrada. Té un element que el caracteritza, com és el porxo situat a l'angle sud occidental de la planta baixa de l'edifici. Està format per tres arcades rematades per arcs de mig punt que suporten una petita terrassa fent cantonera. La barana de la terrassa és de ferro de forja, decorada amb reganyols i una zona d'elements curvilinis situada sota mateix del passamà. La porta principal d'accés a l'interior de l'immoble està situada a la façana més meridional, la qual disposa d'una marquesina (de força volada) a dues vessants de teules, suportada per un entramat de bigues de fusta. Una de les característiques de l'edifici són les obertures; totes disposen d'una llinda en forma d'arc de mig punt, la qual cosa confereix la imatge característica de l'edifici. El revestiment de les façanes està fet a base d'un arrebossat rústic, amb un ràfec d'escassa volada fet amb una motllura simple contínua. | 08270-415 | Av. Sofia, 28- c/ Joan Llopis, 30 | 41.2321400,1.7974500 | 399218 | 4565224 | 1931 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68293-foto-08270-415-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68293-foto-08270-415-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68293-foto-08270-415-3.jpg | Legal i física | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Josep Danès i Torras | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció III. La finca està catalogada com una construcció de tipus C. L'edifici també és conegut com Villa Antònia. | 105|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||
| 68294 | Casa Joan Ferratges | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-joan-ferratges-0 | Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XX | La normativa del Pla Especial contempla el manteniment del volum de l'edifici | Es tracta d'un edifici aïllat d'estil colonial, estructurat en alçat en planta baixa i un pis, amb la coberta de teules planes composta de diverses vessants. Hi destaca la torre situada a la part més sud occidental de l'edifici. Anomenada Torre del Pilar, presenta una estructura d'obertures irregulars, amb un porxo cobert a la planta baixa (afrontat a la façana que dóna al carrer de Nostra Senyora del Vinyet) la coberta del qual serveix de terrassa de la primera planta. La torre disposa de finestres geminades rematades per arcs de mig punt, i en el frontis més meridional es disposa d'un plafó ceràmic amb la representació de la Verge del Pilar. Els ràfecs de les cobertes, de força volada, disposen de mènsules (o caps de bigues) sense cap altre motiu decoratiu. | 08270-416 | Av. Nostra Senyora del Vinyet, 4 | L'autor de l'edifici, l'arquitecte Josep Mª Martino i Arroyo (1881-1957), és un dels arquitectes que més ha treballat a Sitges, destacant en la seva producció nombroses cases unifamiliars aïllades de la urbanització de Terramar, així com edificis entre mitgeres. Cal mencionar especialment els projectes de l'edifici de Correus, l'Escorxador i l'ampliació del Casino Prado. Se'l considera un dels màxims exponents de l'arquitectura noucentista sitgetana. | 41.2348800,1.8033100 | 399714 | 4565522 | 1926 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68294-foto-08270-416-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68294-foto-08270-416-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68294-foto-08270-416-3.jpg | Legal | Contemporani|Noucentisme|Eclecticisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Josep Mª Martino Arroyo (1881-1957) | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció II. La finca està catalogada com una construcció de tipus C. El projecte original es conserva a l'Arxiu Municipal de Sitges | 98|106|102 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||
| 68295 | Casa Elvira Morey de Semir | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-elvira-morey-de-semir | Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XX | El Pla Especial considera obligatòria la conservació del volum edificat, de les seves façanes i del jardí | Es tracta d'un gran edifici aïllat, força eclèctic, a mig camí entre l'estil colonial i el romanticisme i inserit dins d'una parcel·la de grans dimensions. Anomenat Torre Los Arcos amb clara referència als diferents porxos de què consta, destaca per la composició dels volums construïts. Al voltant d'un cos d'edifici estructurat en alçat en planta baixa i tres pisos, amb una coberta de teules composta, s'organitzen altres cossos laterals i frontals que atorguen un volum característic a la construcció. És interessant el cos adossat més oriental amb un alçat de planta baixa, un pis i terrat pla transitable, on la planta pis està envoltada d'arcs de mig punt sobre pilars de secció rectangular formant un espai porxat. A la zona més occidental del cos central s'organitza l'accés a l'interior de l'immoble (situat a la planta primera) mitjançant una escala que descansa sobre dos arcs de mig punt que conformen una volta de canó. Per la part més meridional, la superfície de la planta baixa es perllonga formant un espai porxat amb diversos arcs de mig punt que arrenquen directament del nivell del terreny; damunt aquest espai porxat es configura una terrassa que correspon a la planta pis amb barana de ferro simple. I, finalment, a la part més occidental, (on se situa la porta d'accés a l'interior de l'immoble) hi ha un tercer espai porxat amb grans arcades de mig punt. Les restants obertures de l'edifici són senzilles, amb llindes rectes i sense cap motiu decoratiu remarcable, llevat d'un únic balcó situat a la façana més meridional i a nivell del segon pis, el qual disposa de la llosa d'obra amb reforços de ferro de forja. Els ràfecs de les cobertes estan formades per diverses filades de maó combinades amb filades de teules. Tot l'edifici s'assenta sobre una zona de sòcol baix de pedra, formant un aparell irregular. Finalment, llevat d'aquesta zona de sòcol de pedra vista, la resta de l'edifici disposa d'un revestiment simple a base d'un arrebossat senzill (pintat de color blanc), sense que s'observi cap element decoratiu remarcable. | 08270-417 | Av. Nostra Senyora del Vinyet, 6-10- c/ Mare Ràfols, 2-12 | 41.2350000,1.8032400 | 399708 | 4565535 | c. 1930 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68295-foto-08270-417-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68295-foto-08270-417-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68295-foto-08270-417-3.jpg | Legal i física | Noucentisme|Contemporani|Eclecticisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció III. La finca està catalogada com una construcció de tipus C. | 106|98|102 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||||
| 68297 | Av. Nostra Senyora del Vinyet, 35 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/av-nostra-senyora-del-vinyet-35 | Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XX | El Pla Especial considera que s'han de mantenir estrictament els volums i les façanes. | Es tracta d'un edifici aïllat proper a un llenguatge classicitzant, estructurat en alçat en planta baixa i un pis, amb una coberta de teules composta. La planta dels volums construïts és rectangular i la porta d'accés a l'interior de l'habitatge se situa a la façana afrontada al carrer de Nostra Senyora del Vinyet. Dita porta està coberta per una estructura en voladís que imita un enteixinat amb cassetons, la qual sosté una coberta de teules composta. La porta està rematada per un arc de mig punt fet amb una faixa motllurada (que sobresurt lleugerament de la línia de façana), que s'estén pels brancals. A més, està emmarcada per dues pilastres coronades per mènsules en forma de volutes. Flanquegen la porta dues finestres de les mateixes característiques formals que les de la porta, és a dir, amb una llinda d'arc de mig punt. Les finestres de la planta pis són senzilles i llevat dels ampits que sobresurten lleugerament de la línia de façana, disposen de les llindes rectes. El revestiment de l'edifici és senzill, fet a base d'un arrebossat simple pintat de color blanc. A les quatre cantoneres de l'edifici es disposen dues pilastres en relleu que trenquen la regularitat del revestiment. En el ràfec, força pronunciat, també es disposen un seguit de petits permòdols decoratius. | 08270-419 | Av. Nostra Senyora del Vinyet, 35 | 41.2353800,1.8029900 | 399688 | 4565578 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68297-foto-08270-419-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68297-foto-08270-419-2.jpg | Legal i física | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-29 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció III. La finca està catalogada com una construcció de tipus C. | 99|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||||
| 68298 | Av. Nostra Senyora del Vinyet, 54 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/av-nostra-senyora-del-vinyet-54 | Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XX | El Pla Especial prescriu el manteniment estricte del volum construït i de les façanes | Edifici aïllat format per diversos volums que disposen de diferents alçats. Així, la gairebé totalitat dels volums edificats s'estructuren en alçat en planta baixa i dos pisos, llevat d'un volum central que té un alçat de planta baixa i tres pisos. El mateix succeeix amb les cobertes, on es combinen les cobertes de teules a dues vessants, les compostes i el terrat pla transitable, la barana del qual s'organitza amb balustres entre matxons d'obra de reforç. Pel que fa a les obertures, disposen d'uns emmarcaments senzills, llevat del portal principal d'accés a l'interior de l'habitatge, que disposa d'una llinda en forma d'arc de mig punt i està decorada per un petit porxo, també semicircular. En el frontis d'un dels volums es disposa una finestra cega coronada per un frontó curvilini. Els ràfecs de les cobertes estan fets a base d'una motllura contínua i disposa de força volada. | 08270-420 | Av. Nostra Senyora del Vinyet, 54 | 41.2355200,1.8029400 | 399684 | 4565593 | 1931 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68298-foto-08270-420-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68298-foto-08270-420-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68298-foto-08270-420-3.jpg | Legal i física | Contemporani|Noucentisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-29 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció III. La finca està catalogada com una construcció de tipus C. El projecte original es conserva a l'Arxiu Municipal de Sitges | 98|106 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||||
| 68299 | C/ Anselm Clavé, 30-32- C/ Pere Jou, 2-8 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/c-anselm-clave-30-32-c-pere-jou-2-8 | Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XX | La normativa del Pla Especial determina l'obligació de mantenir el volum construït i la façana de l'edifici. | Edifici aïllat format per diversos volums que disposen de diferents alçats. Els paraments exteriors s'on d'obra vista, probablement de maó massís. Així, la gairebé totalitat dels volums edificats s'estructuren en alçat en planta baixa i dos pisos, llevat d'un volum central que té un alçat de planta baixa i tres pisos. El mateix succeeix amb les cobertes, on es combinen les cobertes de teules a dues vessants, les compostes i el terrat pla transitable, la barana del qual s'organitza amb balustres entre matxons d'obra de reforç. Pel que fa a les obertures, disposen d'uns emmarcaments senzills, llevat del portal principal d'accés a l'interior de l'habitatge, que disposa d'una llinda en forma d'arc de mig punt i està decorada per un petit porxo també, semicircular. En el frontis d'un dels volums es disposa una finestra cega coronada per un frontó curvilini. Els ràfecs de les cobertes estan fets a base d'una motllura contínua i disposa de força volada. | 08270-421 | c/ Anselm Clavé, 30-32- c/ Pere Jou, 2-8 | 41.2357600,1.8027700 | 399670 | 4565620 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68299-foto-08270-421-1.jpg | Legal i física | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció III. La finca està catalogada com una construcció de tipus C. | 119 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||||
| 68300 | Hospital de Sant Joan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/hospital-de-sant-joan | BOHIGAS, O. (1973) 'Reseña y catálogo de la arquitectura modernista'. Barcelona. COLL, I. (2001) 'Arquitectura de Sitges. 1800-1930'. Sitges. ESQUERDA, M. (2002) 'Sitges artístic'. Tarragona GIBERT, J. (1952) 'Sitges'. Barcelona. 'Gran Geografia Comarcal de Catalunya' (1982), vol. 5. Barcelona MONTE, M.A. (1986) Inventari del Patrimoni Arquitectònic (IPA) 11984 Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) PLANAS, R. (1952) 'Llibre de Sitges', Barcelona. SOLER I CASTRO, J. (1980) 'Geografia i guia de la vila de Sitges i son terme municipal'. Grup d'Estudis Sitgetans. Sitges. | XX | La normativa del Pla Especial contempla el manteniment estricte del volum construït i de les seves façanes i de l'interior, inclosa l'església | Es tracta d'un conjunt d'edificis inserits en una parcel·la irregular i de molt diversa tipologia, alguns dels quals encara resten en construcció. Destaquen, però, dos edificis situats a la part més meridional del conjunt, un dels quals disposa d'una façana paral·lela al carrer Hospital, darrera del qual (zona més nord-occidental) s'hi adossa la capella pertanyent al conjunt. El primer edifici disposa de tres cossos organitzats al llarg d'un eix longitudinal i s'estructura en alçat en planta baixa i dos pisos, amb unes cobertes de teules a dues vessants, amb els careners paral·lels a l'eix longitudinal. De les obertures de la façana principal (que afronta al carrer de l'Hospital) destaquen les del cos central, força amples i rematades per arcs escarsers. Les dels cossos laterals són simples, amb llindes rectes, sense cap tipus d'emmarcament remarcable. De la façana posterior destaquen la irregularitat pel que fa a la disposició i mesures de les obertures, la qual cosa fa suposar diverses reformes dutes a terme al llarg del temps. En els frontis laterals també es disposa d'una finestra per planta de la mateixa tipologia, és a dir amb una llinda en forma d'arc escarser. Els ràfecs de les teulades combinen diverses filades (decreixents) de maons de cantell amb filades de teules. Cal destacar un element cupulat situat en el cos central. Es tracta d'una estructura circular (semblant a un tholos) formada per parelles de columnes amb capitells d'ordre jònic que suporten un arquitrau revestit amb ceràmica de diferents colors. La cúpula està revestida amb unes peces de ceràmica vidrada disposades en forma d'escama de peix. Pel que fa a la capella situada a la part posterior, cal dir que es tracta d'un edifici de planta irregular, amb un cos central rectangular (nau de la capella) amb una coberta de teules a dues vessants (força pronunciades) i que disposa d'un portal d'accés situat al mur lateral més meridional; un segon cos, més petit i més baix, amb coberta de teules composta, s'adossa al mur més occidental de la capella. En el mur més septentrional també hi ha adossades unes petites estructures, més baixes i amb coberta de teules a una vessant. En el seu interior, les religioses disposaven d'un espai especialment destinat per a elles. Sobre la llinda de la porta d'entrada se situa una pintura de J. Vidal que representa l'espai de la capella, i en l'interior es localitza l'obra 'La presentació de Sant Joan Baptista a Herodes' de A. Ferrer Pino (1916). En el cor es localitza un dibuix al pastel, obra de Juli Borell (1877-1957) que representa el Calvari. El sostre està conformat per un enteixinat decorat amb elements heràldics que es repeteixen al mosaic. Com a peça especialment significativa destaca el retaule de Jaume Forner, datat al segle XVI i traslladat des del santuari del Vinyet. Els murs del conjunt són de pedra disposades en aparell irregular, llevat de la zona on s'insereix la portada d'accés, que molt probablement és d'obra de maó arrebossada. Els elements de la portada combinen l'obra de maó i de pedra; així, els graons són de pedra formant plataformes semicirculars. També les dues columnes (amb base i capitells indeterminats) d'on arrenquen les arquivoltes de mig punt que són de maó. A la zona de la dovella central se situa una dovella de pedra amb relleus on hi ha inscrit dins d'uns enllaços geomètrics l'anyell eucarístic amb la data de XCMXIV (1914) al capdamunt de la dovella. Damunt d'aquesta portada hi ha una petita rosassa o ull de bou feta amb obra de maó. Corona la zona de portada una estructura de maó en forma de barbacana defensiva i una espadanya, també d'obra de maó, on es combinen dues tonalitats de color. | 08270-422 | c/ Hospital - c/ Joan Roman - c/ Cardenal Vidal i Barraquer | L'antic Hospital de Sant Joan, juntament amb la seva capella, estaven situats a l'emplaçament que avui dia ocupa bona part del conjunt de Maricel, més concretament la zona coneguda com a Maricel de Mar. Aquestes instal·lacions van ser adquirides pel multimilionari americà Charles Deering, el 3 d'abril de 1910, amb la finalitat de construir aquesta singular residència que ha esdevingut una de les principals fites urbanes de Sitges. La compra de l'antic hospital va ser objecte de diverses controvèrsies i, de fet, la polèmica havia dividit el consistori sitgetà. Les obres de construcció del nou hospital es van sufragar, doncs, amb el preu de la venda i amb les aportacions que va realitzar el 'Patronat per a la Beneficència Local de Sitges' presidit per Rafael Llopart, en el que van col·laborar artistes de renom, la societat benestant sitgetana i també d'altres ciutadans. L'obra es va realitzar segons el projecte de l'arquitecte Josep Font i Gumà en el lloc anomenat 'la Pedrera' propietat de Sebastià Sans i Bori, i les instal·lacions van ser inaugurades el 31 de maig de 1912. La capella annexa fou consagrada el 24 de juny de 1914 . Pel que fa a l'autor de l'obra, l'arquitecte vilanoví Josep Font i Gumà (1859-1922), cal destacar la seva intensa tasca constructora a la comarca del Garraf i a la ciutat de Barcelona, on destaca la reforma de l'Ateneu de 1904. A la vila de Sitges, però, la seva obra és escassa; destaquen les reformes del Banc de Vilanova. És també conegut per la seva afició a col·leccionar ceràmica catalana, essent autor d'un llibres sobre rajoles catalanes i valencianes. L'any 1922 va ser nomenat membre de l'Acadèmia de Sant Jordi. | 41.2360000,1.8025900 | 399655 | 4565647 | 1910-12 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68300-foto-08270-422-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68300-foto-08270-422-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68300-foto-08270-422-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Josep Font i Gumà (1859-1922) | (Continuació descripció) Pel que fa a la distribució interior de l'edifici, destaca novament l'ordenació en tres cossos; el central dóna accés a un gran vestíbul en el que s'inicia l'escala que comunica amb el primer pis, i les altres dues ramificacions comunicaven amb la capella i amb el departament de malalties infeccioses. Les plantes baixes dels cossos laterals albergaven el dormitori de les religioses i els serveis comuns. A la planta superior se situaven les habitacions dels malalts, separant els homes de les dones; aquestes dependències rebien llum a través d'un passadís central.A nivell decoratiu, destaca el tractament de la llanterna amb les arestes d'obra vista i mosaic i la fornícula que se situa al costat de l'escala en la que es troben les pintures d'Agustí Ferrer Pino sobre la vida de Sant Joan Baptista. També cal mencionar els retrats dels trets benefactors que se situen en la Sala de Sessions; Rafael Llopart i Josep Suñés són obra de Guillem Bergnes, mentre que Charles Deering fou retratat per Ramon Casas.Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció II. La finca està catalogada com una construcció de tipus C. | 105|98 | 46 | 1.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||
| 68301 | Escorxador | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escorxador-5 | COLL, I. (2001) 'Arquitectura de Sitges. 1800-1930'. Sitges. Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XX | La normativa del Pla Especial contempla el manteniment del volum construït, de la tanca que l'envolta i de l'espai immediat a l'edifici | Es tracta de l'antic escorxador avui dia reutilitzat com a dependències municipals. És un edifici aïllat, de planta basilical amb un porxo davanter, que ocupa gairebé la totalitat de l'amplada de la façana. Constructivament parlant, l'edifici s'assenta sobre una zona de sòcol de carreus de pedra disposats com si es tractés d'un paredat comú. Els elements estructurals de suport estan fets de maó vist, la qual cosa contrasta amb la resta de murs que disposen d'un revestiment senzill d'arrebossat simple pintat de color blanc. És a dir, s'estableix així una bicromia que dóna caràcter al conjunt. El porxo davanter se sustenta gràcies a quatre pilars de maó i dues pilastres adossades a la façana; dits pilars disposen de base i una línia d'imposta (també de maó) d'on arrenquen uns arcs escarsers que suporten la coberta a una sola vessant, feta de teules i amb un ràfec mixt, és a dir, combina filades de maó de cantell amb filades de teules. Només disposa de dos accessos a l'interior, el primer situat dins zona de porxos i el segon a la façana contrària, tot seguint l'eix longitudinal de l'edifici. Dites portes són senzilles, amb una llinda en forma d'arc escarser formada per maons col·locats al sardinell; els brancals no hi són indicats amb cap tipus de material diferenciador. El mateix succeeix a les façanes laterals, les quals disposen de vuit finestres cadascuna de les mateixes característiques que les descrites a les portes, entre les quals s'organitzen uns pilars de maó estructurant l'espai en vuit trams. En el frontis i damunt del porxo se situen tres finestres parelles esglaonades, aquestes sí, amb brancals, llindes i ampits de maó, tot emmarcant-les. Damunt d'aquestes finestres hi ha un plafó ceràmic emmarcat amb la següent inscripció 'ESCORXADOR / MAIG 1925'. L'espai central que sobresurt en alçat corresponent al cos central de la planta basilical, està envoltada de finestres que il·luminen l'interior, en concret tres per a cada tram de l'edifici. Són uns elements senzills (brancals, llindes i ampits rectes sense cap tipus d'element decoratiu) però que acompleixen la doble funció d'il·luminar i ventilar l'interior. A la façana posterior es disposa una passera que comunica un edifici de nova planta amb l'antic escorxador mitjançant una porta situada damunt de la situada a la planta baixa descrita amb anterioritat. | 08270-423 | c/ Joan Maragall, 36- c/ 11 de setembre, 15-17 | L'any 1887 l'Ajuntament de Sitges va començar a copsar la necessitat de construir un nou escorxador i enderrocar l'antic que estava situat al centre del poble. El nou se situaria a les afores i es dotaria de millors condicions higièniques, de més capacitat i d'una distribució interior més racional. Calia, doncs, cercar un emplaçament adient, especialment proper a un bon aprovisionament d'aigua per a garantir la neteja de les instal·lacions, fet que aconsellava també una ubicació propera al mar. Segons es dedueix de la documentació de l'època i especialment dels diversos articles publicats per 'L'Eco de Sitges' únicament hi havia dos terrenys de propietat municipal que acomplissin aquests requisits; finalment es va decidir construir el nou escorxador en el terreny anomenat 'la caseta d'en Birosa' al final del passeig de la Ribera. El projecte va ser encarregat a l'arquitecte Gaietà Buïgas l'any 1888 i va ser inaugurat el 30 de juny de 1889. Ja a inicis de la segona dècada dels segle XX, Josep Mª Martino va dur a terme la reforma que donaria lloc a l'edifici actual que data de 1920. Posteriorment, l'any 1926, s'afegiren els corrals i altres annexes. L'autor de l'edifici, l'arquitecte Josep Mª Martino i Arroyo (1881-1957), és un dels arquitectes que més ha treballat a Sitges, destacant en la seva producció nombroses cases unifamiliars aïllades de la urbanització de Terramar, així com edificis entre mitgeres. Cal mencionar especialment els projectes de l'edifici de Correus, l'ampliació del Casino Prado i el propi Escorxador. Se'l considera un dels màxims exponents de l'arquitectura noucentista sitgetana. | 41.2354700,1.8034900 | 399730 | 4565587 | 1920 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68301-foto-08270-423-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68301-foto-08270-423-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68301-foto-08270-423-3.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga. | Josep Mª Martino Arroyo (1881-1957) | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció II. La finca està catalogada com una construcció de tipus C. El projecte original es conserva a l'Arxiu Municipal de Sitges | 106|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||
| 68302 | Valparaiso | https://patrimonicultural.diba.cat/element/valparaiso | Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XX | El Pla Especial prescriu el manteniment estricte del volum construït | Edifici aïllat estructurat en alçat en planta baixa i un pis, amb coberta de teules composta. Es tracta d'una senzilla construcció que aprofita el joc de volums per situar una zona de porxo, damunt la qual s'organitza la terrassa del primer pis. Aquesta és una solució arquitectònica típica de les casetes d'estiueig, que respon a una tipologia estesa arreu del territori. Envoltada de jardí i amb accés des dels dos carrers que delimiten la parcel·la, no disposa d'elements decoratius més que el joc de volums construïts. Les obertures són senzilles, amb llindes rectes i ampits que sobresurten lleugerament de la línia d'arrebossat de façana. Disposa d'un ràfec pronunciat, sota del qual s'insereixen un seguit de mènsules decoratives. El revestiment de façana és senzill a base d'un arrebossat simple pintat de color salmó, que contrasta amb el color blanc dels elements de coberta (ràfecs i porxo). | 08270-424 | c/ Josep Carbonell i Gener, 2 - c/ Dr. Benaprés, 9-11 | L'autor de l'edifici, l'arquitecte Josep Mª Martino i Arroyo (1881-1957), és un dels arquitectes que més ha treballat a Sitges, destacant en la seva producció nombroses cases unifamiliars aïllades de la urbanització de Terramar, així com edificis entre mitgeres. Cal mencionar especialment els projectes de l'edifici de Correus, l'Escorxador i l'ampliació del Casino Prado. Se'l considera un dels màxims exponents de l'arquitectura noucentista sitgetana. | 41.2360800,1.8030900 | 399697 | 4565655 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68302-foto-08270-424-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68302-foto-08270-424-2.jpg | Legal i física | Contemporani|Noucentisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Josep Mª Martino Arroyo (1881-1957) | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció II. La finca està catalogada com una construcció de tipus C. | 98|106 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||
| 68303 | Casa Garriga Nogués | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-garriga-nogues | DDAA. (1989) 'J. A. Coderch de Sentmenat 1913-1984'. Barcelona. Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XX | La normativa del Pla Especial estableix la conservació íntegra del volum construït, de les façanes i del jardí | Es tracta d'una de les darreres obres de l'arquitecte J. A Coderch de Sentmenat, destinada a la creació d'un habitatge unifamiliar projectat segons la 'tradició mediterrània'. Edifici aïllat estructurat en alçat en planta baixa i un pis, amb una coberta de teules a dues vessants. S'aixeca sobre una llosa d'anivellació i disposa d'un porxo a la planta baixa, la coberta del qual actua com a terrassa del pis superior; aquesta s'estén a tot el llarg de la façana principal afrontada al carrer Josep Carbonell i Gener, i en part està coberta per una estructura de coberta a una sola vessant que segueix la de l'edifici, i està suportada per pilars. Totes les obertures disposen de persianes de tancament exterior i el revestiment de les façanes és simple, fet a base d'un arrebossat senzill pintat de color blanc. A tall de concloure, l'edifici manté encara la planta rectangular, compacta, pròpia de les obres de Coderch de Sentmenat; tanmateix, la disposició de les obertures de la sala d'estar i d'alguns dormitoris, així com dels porxos i les terrasses, són clarament novedoses i aniran evolucionant cap a una nova interpretació dels espais per part d'aquest autor. | 08270-425 | c/ Josep Carbonell i Gener, 4 | L'autor del projecte, J. A. Coderch de Sentmenat (Barcelona, 1913) és, a banda d'arquitecte, un teòric i una de les personalitats més rellevants de l'arquitectura contemporània catalana, amb gran projecció internacional. Ha estat guardonat amb diversos premis, entre els que destaca la medalla d'or de la IX Triennal de Milà al 1951 i el Premio Nacional de Diseño Industrial argentí el 1964. També és membre de l'Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi i del CIAM. A Barcelona, entre les seves obres més destacades, figuren els edificis Trades i la seu de l'Institut Francès. | 41.2348000,1.8029900 | 399687 | 4565513 | 1947 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68303-foto-08270-425-1.jpg | Legal i física | Racionalisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | J. A. Coderch de Sentmenat | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció II. La finca està catalogada com una construcció de tipus C. | 120 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||
| 68304 | Villa Mil Luces | https://patrimonicultural.diba.cat/element/villa-mil-luces | Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XX | El manteniment del volum construït i de les façanes és obligat segons la normativa del Pla Especial municipal | Edifici aïllat estructurat en alçat en planta baixa i un pis, amb terrat pla no transitable, situat a la part nord-oriental de la cruïlla dels carrers Josep Carbonell Gener i Manuel Sabater, i inserit en una gran parcel·la, de notable superfície, que s'estén fins el carrer de Balmes. L'element més característic és un porxo en voladís fent cantonera, que coincideix amb l'eix dels carrers esmentats i que adopta forma semicircular a la cruïlla. Dit porxo està sustentat per una estructura de formigó sense peus drets a l'exterior. A més, disposa d'uns elements de reforç (tirants de secció rectangular) que, des de la coberta, giren vers la teulada del porxo, formant cinc arcs de mig punt, la qual cosa atorga una visió característica del conjunt. La superfície de la parcel·la construïda no és uniforme, formant diferents rectangles adossats, per la qual cosa l'edifici presenta uns volums molt precisos que l'apropen a un llenguatge racionalista. Les obertures no tenen emmarcaments remarcables, essent les llindes rectes i disposades de forma irregular. El revestiment és senzill, fet a base d'un arrebossat simple, sense cap tipus de decoració remarcable. L'únic element que trenca la superfície plana de la façana és una faixa que actua com a tancament superior de l'edifici; és a dir, com una llosa plana. | 08270-426 | c/ Josep Carbonell i Gener, 14 - c/ Manuel Sabater, 10-14 - c/ Balmes, 15-17 | 41.2347700,1.8026000 | 399654 | 4565510 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68304-foto-08270-426-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68304-foto-08270-426-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68304-foto-08270-426-3.jpg | Legal i física | Contemporani|Racionalisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció III. La finca està catalogada com una construcció de tipus C. | 98|120 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||||
| 68305 | Salvador Coromines | https://patrimonicultural.diba.cat/element/salvador-coromines | Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XX | La normativa del Pla Especial obliga al manteniment del volum construït, de les façanes i de la ubicació del jardí. | Edifici aïllat estructurat bàsicament en planta baixa i pis, encara que hi ha zones de només planta baixa. La coberta és composta formada per diverses vessants de teules, els careners de les quals s'entrecreuen donant la sensació d'estar davant d'un edifici amb planta basilical (encara que no ho sigui). A la zona afrontada al carrer de Josep Carbonell Gener es disposa una tribuna semicircular amb coberta plana (terrassa del pis superior) i barana de balustres. A la part més occidental s'articula un porxo d'entrada amb terrat pla i barana d'obra amb gelosies. Dit porxo està suportat per sengles columnes d'estil jònic. A la part posterior afronta un cos d'edifici de planta baixa i dos pisos, on la planta baixa és una galeria porxada suportada per columnes d'estil toscà que sostenen un enteixinat de bigues de fusta. Els ràfecs de les cobertes estan decorats amb mènsules, probablement de fusta (o pintades) que contrasten amb l'arrebossat senzill de totes les façanes, pintat de color blanc. Les obertures són senzilles, amb llindes rectes sense que s'apreciïn motius decoratius remarcables. Finalment, i en un dels angles de l'edifici situat entre la tribuna i el porxo principal d'entrada, se situa una estructura poligonal (tres costats) de només planta baixa i una barana de la terrassa superior d'obra amb gelosies, de les mateixes característiques que es troba damunt del porxo de l'entrada. | 08270-427 | c/ Josep Carbonell i Gener, 24- c/ Ciutat de Toledo, 8 | L'autor de l'edifici, l'arquitecte Josep Mª Martino i Arroyo (1881-1957), és un dels arquitectes que més ha treballat a Sitges, destacant en la seva producció nombroses cases unifamiliars aïllades de la urbanització de Terramar, així com edificis entre mitgeres. Cal mencionar especialment els projectes de l'edifici de Correus, l'Escorxador i l'ampliació del Casino Prado. Se'l considera un dels màxims exponents de l'arquitectura noucentista sitgetana. | 41.2379500,1.8106300 | 400332 | 4565854 | 1929 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68305-foto-08270-427-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68305-foto-08270-427-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68305-foto-08270-427-3.jpg | Legal i física | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Josep Mª Martino Arroyo (1881-1957) | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció III. La finca està catalogada com una construcció de tipus C. El projecte original es conserva a l'Arxiu Municipal de Sitges | 106|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||
| 68306 | C/ Josep Carbonell i Gener, 26-28- C/ Ciutat de Toledo, 9-13 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/c-josep-carbonell-i-gener-26-28-c-ciutat-de-toledo-9-13 | Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XX | La normativa del Pla Especial estableix la conservació íntegra del volum construït, de les façanes i del jardí | Es tracta d'un edifici aïllat construït en una parcel·la situada a la cruïlla dels carrers Josep Carbonell i Gener i Ciutat de Toledo. Com molts dels edificis de la zona, l'estructura en alçat s'organitza depenent del volum de què es tracti. Així, a la façana que afronta al carrer Josep Carbonell Gener, hi destaca un cos de només planta baixa formada per un porxo, darrera del qual s'alça l'estructura de l'habitatge pròpiament dit, estructurat en planta baixa i un pis a la part més occidental, mentre que a la més oriental s'alça un volum de planta baixa i dos pisos de planta gairebé quadrada, talment com si es tractés d'una torre. La zona posterior s'organitza de forma similar, amb un volum de planta baixa i un pis davant del que hi ha una porxada de només planta baixa, la coberta de la qual li serveix de terrassa. Les dues porxades disposen d'arcs rebaixats i les baranes de les terrasses superiors estan fetes de balustres de pedra artificial entre matxons d'obra arrebossada. Totes les vessants de la coberta composta de l'edifici estan fetes de teules, amb un ràfec de força volada, sota del qual s'han incorporat un seguit de mènsules ondulades decoratives. Els emmarcaments de totes les obertures són senzills i no s'observen motius decoratius remarcables ni en llindes ni ampits. El revestiment de les façanes també és força senzill, a base d'un arrebossat simple pintat de color blanc. La tanca perimetral de la parcel·la utilitza el sistema mixt de mur i arbusts. Els elements d'obra de dita tanca perimetral estan aplacats per plaquetes de pedra natural. | 08270-428 | c/ Josep Carbonell i Gener, 26-28- c/ Ciutat de Toledo, 9-13 | 41.2334000,1.7993900 | 399383 | 4565362 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68306-foto-08270-428-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68306-foto-08270-428-2.jpg | Legal i física | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció III. La finca està catalogada com una construcció de tipus C. | 106|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||||
| 68307 | C/ Josep Carbonell i Gener, 34-36 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/c-josep-carbonell-i-gener-34-36 | Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XIX-XX | La normativa del Pla Especial estableix la conservació íntegra del volum construït, de les façanes i del jardí | Edifici aïllat amb una estructura en alçat variable segons el volum de què es tracti. L'accés al conjunt està situat a la part més meridional de la parcel·la (carrer de Josep Carbonell), i el mur perimetral que envolta la mateixa, està fet amb una tanca mixta d'obra i arbusts; la part d'obra està feta amb un aparell poligonal de pedra amb un remat ceràmic. Disposa de dues portes d'accés, pas de vianants i per vehicles rodats; la porta de vianants disposa d'un coronament en forma d'arc escarser, mentre que la de vehicles presenta la llinda recta (de bigues de fusta) i suporta una petita coberta de teules a dues vessants. Els volums construïts s'organitzen de la següent manera: darrera d'un porxo d'estructura de fusta suportat per pilars de pedra, se situa un cos d'edifici en forma d'U, organitzat en alçat en planta baixa i un pis; en el buit de la 'U' s'organitza un volum de només planta baixa, amb una terrassa defensada per una barana de balustres de fusta. A la part més oriental de l'edifici s'hi adossa un tercer volum de planta baixa, pis i golfes, també amb coberta de teules composta. Destaquen les obertures, ja siguin a la planta baixa com en els pisos, ja que disposen d'uns emmarcaments de pedra tot imitant formes gòtiques (arcs conopials o finestres geminades amb pestanyes, etc.). | 08270-429 | c/ Josep Carbonell i Gener, 34-36 | 41.2333600,1.7970200 | 399184 | 4565360 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68307-foto-08270-429-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68307-foto-08270-429-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68307-foto-08270-429-3.jpg | Legal i física | Contemporani|Modernisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-29 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció III. La finca està catalogada com una construcció de tipus C. | 98|105 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||||
| 68308 | C/ Josep Carbonell i Gener, 42-46 - C/ Josep Carner, 10-18 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/c-josep-carbonell-i-gener-42-46-c-josep-carner-10-18 | Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XIX-XX | El Pla Especial estableix que s'ha de conservar íntegrament el volum edificat, les façanes i el jardí. | Edifici aïllat estructurat en alçat en planta baixa i un pis, amb coberta de teules composta. S'articula en base a diversos volums que encaixen en una parcel·la construïda en forma d'ela que disposa de dos cossos de porxades. L'edifici s'aixeca damunt un sòcol, els murs del qual estan fets amb un aparell poligonal de pedra. L'accés al nivell de la solera d'aquest sòcol es realitza mitjançant sis graons, també fets amb un aparell poligonal de pedra. Els porxos, que emmarquen el cos central de l'edifici, disposen d'arcs de mig punt, damunt dels quals se situen les terrasses de la planta primera. Tots els elements d'emmarcament de finestres, arcs dels porxos, balustrades, etc. estan fet de peces de terracota, destacant l'estructura formal de la porta principal d'accés a l'habitatge, que adopta la forma d'arc de triomf o portada renaixentista; dues pilastres amb capitell compost se situen a cada costat d'una porta coronada per un arc de mig punt, amb carcanyols decorats amb relleus, rematant el conjunt d'un arquitrau senzill. Tots aquests elements estan fets de terracota. Flanquejant aquesta porta se situen dues grans finestres amb les llindes, ampits i brancals rectes, emmarcaments fets de terracota. Damunt de la porta es disposa d'una triple finestra geminada, amb columnetes i capitells compostos, a partir dels quals arrenquen sengles arcs de mig punt amb relleus decoratius en els carcanyols. A la terrassa del primer pis i sobre el porxo més septentrional, se situa una galeria de finestres coronades amb arcs de mig punt, úniques obertures que no disposen d'emmarcaments de terracota. El revestiment de les façanes està fet a base d'un arrebossat senzill pintat de color blanc, el qual contrasta amb els elements de terracota esmentats amb anterioritat. | 08270-430 | c/ Josep Carbonell i Gener, 42-46 - c/ Josep Carner, 10-18 | 41.2345200,1.7978300 | 399254 | 4565488 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68308-foto-08270-430-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68308-foto-08270-430-2.jpg | Legal i física | Contemporani|Neoclàssic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-29 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció III. La finca està catalogada com una construcció de tipus C. | 98|99 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||||
| 68309 | Sant Mus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-mus | LLOPIS I BOFILL, J. (1980). 'Assaig històric sobre la vila de Sitges'. Grup d'Estudis Sitgetans. Sitges Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XVII | El Pla Especial contempla l'obligatorietat de mantenir el volum construït i les façanes, tot fent les restauracions necessàries. | Es tracta d'una petita masoveria conformada per un edifici aïllat que sembla estar format per dues estructures adossades, organitzades en alçat en planta baixa i un pis, amb coberta de teula a dues vessants. L'estructura que està a tocar el passatge de Sant Mus és més baixa, malgrat disposar d'un ràfec idèntic respecte el cos d'edifici que afronta al carrer de Mossèn Joan Llopis. Les estructures arquitectòniques són molt simples, probablement amb murs de paredat comú barrejat amb maó, revestits per un arrebossat simple. La façana del carrer de Mossèn Joan Llopis només disposa d'una petita obertura situada a la planta primera de la zona més oriental, amb brancals, llinda i ampit rectes de factura molt simple. A nivell de planta baixa i dins l'encaix de la primera estructura més alta, se situa una petita fornícula o capelleta, de caire goticitzant i rematada per un arc conopial, amb unes rajoles representant un sant. Sota d'aquesta fornícula hi ha una làpida amb la següent inscripció: 'AVI (avui) A 13 9 BRE (novembre) / 1668 ARRIVA / EN ESTA CASA LO SE- / ENSSIM DON JOAN DE / AUSTRIA I DORMI EN ELLA'. També, i situat en el mur de tanca de la parcel·la fora dels murs de l'edifici pròpiament dit (façana afrontada al carrer de Mossèn Joan Llopis), es troba un relleu inscrit en una peça de pedra quadrada representant dos personatges (probablement puttis) que porten un escut; aquest relleu està en molt mal estat. Finalment i a la façana que afronta al passatge, s'observen dues finestres situades a la planta baixa i dues a la planta pis; totes quatre de les mateixes característiques, senzilles, amb brancals, llindes i ampits rectes sense cap tipus de decoració remarcable. | 08270-431 | c/ Mossèn Joan Llopis, 15 - Passatge Sant Mus | Malgrat que la data de 1669 -que figura a la placa commemorativa de l'estada del rei Joan d'Aústria- esdevé un indicador cronològic de la datació de l'edifici, cal tenir present que la seva construcció és, sens dubte, anterior a aquesta data. D'altra banda, les constants modificacions que ha experimentat l'antiga masoveria amb el pas del temps fa que bona part de l'estructura actual correspongui a reformes posteriors a l'època moderna. | 41.2396700,1.8125900 | 400499 | 4566043 | c.1669 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68309-foto-08270-431-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68309-foto-08270-431-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68309-foto-08270-431-3.jpg | Legal | Barroc|Gòtic|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció III. La finca està catalogada com una construcció de tipus C. | 96|93|94 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||
| 68310 | Ermita de la Mare de Déu del Vinyet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ermita-de-la-mare-de-deu-del-vinyet | <p>'Gran Geografia Comarcal de Catalunya' (1982), vol. 5. Barcelona LLOPIS I BOFILL, J. (1980). 'Assaig històric sobre la vila de Sitges'. Grup d'Estudis Sitgetans. Sitges MONTE, M.A. (1986) Inventari del Patrimoni Arquitectònic (IPA) 11920 Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) PLANAS, R. (1952) 'Llibre de Sitges'. Barcelona ROIG, E. (1979) 'Sitges dels nostres avis'. Grup d'Estudis Sitgetans. Sitges. 'Sitges, 1963-1966' Ed. Subur. Sitges SOLER I CASTRO, J. (1980:) 'Geografia i guia de la vila de Sitges i son terme municipal'. Grup d'Estudis Sitgetans. Sitges.</p> | XVI-XVIII | El Pla Especial prescriu el manteniment estricte del volum construït de l'església i de la masia, així com del seu entorn immediat | <p>Es tracta d'un edifici religiós d'una nau i un absis semicircular orientat a occident. Per la seva part més septentrional hi ha adossada una senzilla construcció, amb un petit porxo, pertanyent al conjunt religiós; per la zona més meridional se situa un porxo avui dia afrontat al carrer d'Antoni Muntanyola, i del conjunt en destaca un campanar rematat per una petita coberta cupulada, situat a la part més septentrional de la façana. A la façana principal se situa la porta d'entrada a l'interior de l'església. Dita porta disposa dels brancals i llinda de pedra, aquesta darrera en forma d'arc de mig punt i emmarcada per dobles columnes d'estil toscà que s'assenten damunt de dues senzilles bases rectangulars; un senzill arquitrau motllurat que conté rajoles decorades amb motius florals, disposa de dos petis pinacles als extrems i el relleu de pedra amb motius de vinyes (fulles i raïms) emmarca la següent llegenda: 'EN HONOR / A / NOSTRA SENYORA / DEL / VINYET'. Damunt d'aquesta llegenda se situen una petita rosassa i un frontó (amb els costats motllurats) que corona la façana; a l'angle superior del frontó es disposa una espadanya (amb elements decoratius barrocs) que emmarca una petita estàtua de la Verge del Vinyet. El campanar, que disposa de dos costats alineats amb els murs de l'església, és de base quadrada fins el nivell de l'espadanya; en aquest punt els angles són roms i disposa de quatre finestres (una a cada costat) coronades per arcs de mig punt. El revestiment de la façana és senzill, fet a base d'un arrebossat simple que imita (amb lleugeres incisions verticals i horitzontals) una disposició carreus de pedra col·locats al trencajunt. Als angles de la façana l'arrebossat imita carreus de pedra fent cantonera. A la part més septentrional de l'església se situa una senzilla construcció amb un petit porxo format per bigues de fusta, llates i solera de maó. Dins del porxo, envoltat de senzills bancs d'obra, es troben tres portes amb els emmarcaments de pedra i llindes en forma d'arc de mig punt; la que dóna a l'interior de l'església disposa de dovelles regulars amb una petita pestanya motllurada que s'estén fins a les impostes. A les dovelles centrals hi ha una capa d'arrebossat pintada en forma oval amb la següent inscripció: 'Qui entri trist i plorant / en esta santa capella, / no serà gens meravella / que n'isca alegre i cantant. / Alenties lo caminant / lo navegant no s'espantia, / que si fa cremar la llantia / devant d'esta santa imatge / lograrà feliz viatge, / mes, mol mes si goig li cantia'. Al capdamunt hi ha representada la imatge de la Verge del Vinyet sobre un núvol i envoltada de vinyes. A la part més meridional hi ha adossat, al lateral de l'església, un porxo amb quatre arcs rebaixats que descansen sobre pilars d'obra; els mateixos arcs rebaixats es disposen en el mur lateral de l'església, entre els quals se situen uns bancs d'obra. En sentit transversal a l'eix longitudinal del porxo, es disposen quatre arcs diafragmàtics de mig punt. La coberta de teules, a una sola vessant, està suportada per un entramat de bigues de fusta, també situades transversalment respecte l'eix longitudinal del porxo.</p> | 08270-432 | Av. De Nostra Senyora del Vinyet s/n - Av. Dr. Benaprés, 43 | <p>L'existència del Santuari del Vinyet està documentada des d'època medieval, malgrat que l'edifici que avui dia es conserva és obra del segle XVIII. Es coneixen vestigis d'etapes anteriors, com ara la porta lateral d'accés sobre la qual s'identifica la data de 1552. La construcció del temple barroc es va iniciar l'any 1727 i es coneix la seva consagració duta a terme el 2 d'agost de 1733. L'any 1847 es va realitzar una important remodelació de la façana, afegint quatre columnes a la portada i una cornisa. El campanar també va ser reformat l'any 1872. La urbanització de l'entorn immediat de l'ermita data de l'any 1886 i es va realitzar seguint un projecte de l'arquitecte Jaume Sunyer i Juncosa; la inauguració va tenir lloc el 5 d'agost de 1887. Finalment, la part més moderna de l'obra és l'anomenat 'porxo dels pobres' que se situa a la banda esquerra de l'església i que conté plafons de ceràmica amb poemes.</p> | 41.2371500,1.8156900 | 400755 | 4565760 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68310-68310-foto-08270-432-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68310-foto-08270-432-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68310-foto-08270-432-3.jpg | Legal | Barroc|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | Inexistent | 2023-01-17 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció II. La finca està catalogada com una construcció de tipus C. L'aplec de l'ermita de la Mare de Déu del Vinyet es celebra el dia 5 d'agost (vegeu fitxa nº 651). | 96|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||
| 68311 | Casa Pau Barrabeig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-pau-barrabeig-0 | DDAA (1990) 'Americanos. Indianos. Arquitectura i urbanisme al Garraf, Penedès i Tarragonès (Baix Gaià). Segles XVIII-XX'. Vilanova i la Geltrú. Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XX | El Pla Especial considera obligatori conservar el volum edificat, les façanes i l'espai lliure de la parcel·la. | Edifici aïllat estructurat en alçat en planta baixa i un pis, amb una coberta de teules formant quatre vessants, inserit en una parcel·la irregular formada per la confluència dels carrers de l'Escultor Pere Jou i del d'Anselm Clavé. Consta de només un sol volum rectangular, assentat sobre un sòcol format per sis filades de carreus de pedra regulars desbastades, el qual sobresurt lleugerament de la línia de façana. Totes les obertures de la planta baixa i primera, llevat de les dues portes d'accés a l'interior, són senzilles, amb brancals i llindes rectes sense cap tipus de decoració remarcable, llevat dels ampits de les finestres (probablement de pedra monolítica) que sobresurten lleugerament de la línia de façana. Les dues portes d'accés a l'interior disposen de llindes en forma d'arc de mig punt, llindes que adopten la forma de faixa simple, lleugerament motllurada, feta d'arrebossat senzill que sobresurt lleugerament de la línia de revestiment de façana. Hi destaca un ample balcó, amb una estreta llosa de pedra decorada amb dues cartel·les amb forma de volutes. La barana del balcó és de ferro de forja, amb reganyols verticals decoratius i barrots de secció circular que combinen amb d'altres d'helicoïdals, molt típics en les baranes dels balcons en els edificis construïts a partir del segle XVII. Les úniques obertures que disposen d'un tractament decoratiu diferenciat són aquelles que se situen sobre les dues portes rematades per arcs de mig punt. Dites obertures estan emmarcades per una faixa d'arrebossat (que sobresurt lleugerament de la línia de façana) que imita carreus de pedra als brancals i a les llindes. El revestiment de la façana està fet a base d'un arrebossat rústic (rugós) llevat de les quatre cantoneres, on es disposa d'un revestiment que imita grans carreus de pedra fent cantonera. Sota mateix del ràfec de la teulada se situa una faixa d'arrebossat que uneix les cantoneres, tot emmarcant cadascuna de les quatre façanes de l'edifici. Finalment, destaquen els ràfecs de les teulades, fets a base de diverses filades de maó combinades amb teules. La filada inferior imita tot un seguit de permòdols decoratius. | 08270-433 | c/ Anselm Clavé, 23 - c/ Pere Jou, 11 | Pau Barrabeig i Bertran (Sitges, 1880-1941) és un dels anomenats 'americanos' o sitgetans que van emigrar a les colònies espanyoles amb la intenció de fer fortuna amb les finances i els negocis mercantils. S'establí a Mayagüez (Puerto Rico) i a Guantànamo (Cuba), on fundà la casa comercial 'Mola i Barrabeig' i la 'Compañía Licorera de Guantànamo'; era propietari també de diversos 'ingenios' o factories productores de sucre de canya. A la seva tornada a Sitges, assolí una gran representativitat social, arribant a desenvolupar el càrrec d'alcalde i a ésser anomenat fill predilecte de la vila. L'autor de l'edifici, l'arquitecte Josep Mª Martino i Arroyo (1881-1957), és un dels arquitectes que més ha treballat a Sitges, destacant en la seva producció nombroses cases unifamiliars aïllades de la urbanització de Terramar, així com edificis entre mitgeres. Cal mencionar especialment els projectes de l'edifici de Correus, l'Escorxador i l'ampliació del Casino Prado. Se'l considera un dels màxims exponents de l'arquitectura noucentista sitgetana. | 41.2305400,1.7939200 | 398920 | 4565051 | 1926 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68311-foto-08270-433-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68311-foto-08270-433-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68311-foto-08270-433-3.jpg | Legal | Contemporani|Noucentisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-29 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Josep Mª Martino Arroyo (1881-1957) | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció II. La finca està catalogada com una construcció de tipus C. L'edifici també és conegut com La sínia del gall. | 98|106 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||
| 68312 | Casa Avel·lí Montenegro | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-avelli-montenegro | COLL, I. (2001) 'Arquitectura de Sitges. 1800-1930'. Sitges. Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XX | La normativa del Pla Especial preveu el manteniment del volum construït, de la façana i del jardí | Edifici aïllat, estructurat en alçat en planta baixa i un pis, del qual destaca una estructura que disposa d'una tercera planta, formant una torre, situada a l'angle més septentrional del conjunt. Totes les cobertes estan fetes de teules formant vessants compostes. La parcel·la on s'insereix l'edifici té la forma d'un rectangle, el costat més estret del qual se situa com a frontis del carrer, on es troba la porta d'accés a l'interior, de reixa de ferro i emmarcada per dos pilars d'obra; al més septentrional hi ha una placa de marbre amb la inscripció 'MONTENEGRO' . El joc de volums és una de les característiques de l'edifici. Així, en el frontis del carrer, es disposa d'un volum rectangular, paral·lel al carrer, amb la torre situada a l'angle més septentrional. Darrera d'aquest volum se situa un segon volum, on les façanes laterals disposen d'una balconada a nivell del primer pis, i el ràfec de la teulada té la forma de frontó. L'accés principal a l'interior de l'edifici es realitza mitjançant una escala (adossada a la façana principal) que mena a una petita terrassa escassament elevada del nivell del terreny, de planta semicircular. La barana de l'escala i de la terrassa circular està feta de balustres, els quals suporten un passamà, força ample, de secció rectangular. La porta d'entrada està coberta per una marquesina semicircular, amb força volada, feta amb una estructura de ferro de forja i vidre. La porta i les dues finestres que la flanquegen tenen les llindes en forma d'arc de mig punt que descansen en simples impostes i pilastres. Les tres obertures estan emmarcades per columnes d'estil toscà. Una estructura similar s'observa als paraments de façanes laterals (a nivell dels baixos). Les obertures situades a nivell de la planta pis també disposen d'una llinda en forma d'arc de mig punt que descansa en uns capitells d'ordre jònic suportats per columnes. La planta que sobresurt de la torre de l'angle, disposa d'una triple finestra geminada a cada frontis, amb llinda també en forma d'arc de mig punt, capitells jònics i columnes. La volada de les cobertes és força pronunciada i està decorada amb tot un seguit de mènsules de les mateixes característiques. El revestiment de les façanes està fet a base d'un arrebossat senzill, amb fines incisions verticals i horitzontals que imiten un aparell de carreus de pedra regulars col·locats al trencajunt. | 08270-434 | c/ Roma, 13 | Xavier Turull forma part de l'ampli grup d'arquitectes noucentistes que van treballar a Sitges el primer terç del segle XX, especialment a la urbanització de la zona de Terramar. | 41.2305200,1.7936200 | 398895 | 4565049 | 1930 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68312-foto-08270-434-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68312-foto-08270-434-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68312-foto-08270-434-3.jpg | Legal | Contemporani|Noucentisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Xavier Turull | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció II. La finca està catalogada com una construcció de tipus C. El projecte arquitectònic original es conserva a l'Arxiu Municipal de Sitges. | 98|106 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||
| 68313 | Villa Teresita | https://patrimonicultural.diba.cat/element/villa-teresita | COLL, I. (2001) 'Arquitectura de Sitges. 1800-1930'. Sitges. Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XX | El Pla Especial obliga a la conservació del volum construït, de les façanes i del jardí. | Edifici aïllat inserit en una parcel·la força regular, la qual disposa de dos frontis que donen als carrers de Roma i de Balmes. La construcció s'organitza en alçat en planta baixa i un pis, amb coberta de teules composta, i en destaca per l'organització complexa dels volums de què disposa. Envoltat per una tanca d'arbusts, la parcel·la consta d'una porta d'accés situada al carrer de Roma, amb una reixa de ferro de tècnica mixta (forja i fosa) suportada per dos pilars, un dels quals (el més meridional) disposa d'una faixa de rajoles de valència amb la inscripció 'VILLA TERESITA'. Volumètricament, l'edifici decreix segons s'endinsa dins la parcel·la, amb un darrer cos (el més occidental) que substitueix la coberta de teules per un terrat pla transitable. A la zona d'accés a l'interior destaca un volum només de planta baixa que adopta la forma de tribuna, amb una coberta plana (terrassa del pis superior) i barana de balustres (entre matxons d'obra); aquesta tribuna s'adossa a un porxo suportat als angles per columnes i pilastres d'estil toscà. De les mateixes característiques són les baranes de les estretes terrasses de què disposa, gairebé com si es tractessin de balcons. Les obertures de la planta pis estan coronades per llindes que adopten la forma d'arc carpanell, destacant del conjunt la volada del ràfec de les cobertes decorat amb mènsules. | 08270-435 | c/ Roma, 15 | L'autor de l'edifici, l'arquitecte Josep Mª Martino i Arroyo (1881-1957), és un dels arquitectes que més ha treballat a Sitges, destacant en la seva producció nombroses cases unifamiliars aïllades de la urbanització de Terramar, així com edificis entre mitgeres. Cal mencionar especialment els projectes de l'edifici de Correus, l'Escorxador i l'ampliació del Casino Prado. Se'l considera un dels màxims exponents de l'arquitectura noucentista sitgetana. | 41.2299200,1.7923200 | 398785 | 4564984 | 1930 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68313-foto-08270-435-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68313-foto-08270-435-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68313-foto-08270-435-3.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Josep Mª Martino Arroyo (1881-1957) | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció IV. La finca està catalogada com una construcció de tipus C. | 106|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||
| 68314 | Pg. Vilanova, 39- Pg.Termes, 2-10 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pg-vilanova-39-pgtermes-2-10 | <p>Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006)</p> | XX | El Pla Especial obliga a mantenir el volum i el tractament de les façanes i de la tanca. El jardí quedarà regulat segons la normativa municipal | <p>Edifici aïllat inserit en una parcel·la irregular i estructurat en alçat en semisoterrani, planta baixa, un pis i golfes, amb una coberta de teules a quatre vessants. La tanca perimetral disposa de dues portes d'accés i ha estat mutilada en part per una moderna urbanització. La façana principal afronta a l'interior de la parcel·la, on hi destaca una torre central que sobresurt en alçat de la resta de l'edifici (un nivell més), també cobert amb teules formant quatre vessants. Destaquen les volades pronunciades dels ràfecs de les vessants de les teulades que disposen d'un seguit de mènsules decorades amb motius geomètrics. Els emmarcaments de totes les obertures són rectes, llevat de les llindes de les dues finestres de la planta baixa que afronten al carrer i que estan rematades per arcs escarsers. Del conjunt destaca el tractament decoratiu del revestiment de les quatre façanes. A tot el mur de la tanca perimetral i a les quatre façanes fins el nivell del primer pis, es disposa un arrebossat que imita carreus de pedra rústics regulars col·locats al trencajunt. Una faixa motllurada a nivell del forjat de la planta baixa se situa envoltant l'edifici. A partir d'aquest punt, el revestiment és més simple, imitant un aparell de carreus regulars col·locats al trencajunt. La línia del forjat de la planta pis també està indicada seguint les mateixes característiques que l'anterior. Finalment, als angles de l'edifici, el revestiment imita un aparell de carreus fent cantonera que sobresurten lleugerament de la línia de façana.</p> | 08270-436 | Pg. Vilanova, 39- Pg.Termes, 2-10 | 41.2292500,1.7910700 | 398679 | 4564911 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68314-68314-foto-08270-436-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68314-68314-foto-08270-436-2.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-01-17 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció IV. La finca està catalogada com una construcció de tipus C. | 106|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||
| 68315 | Casa Pere Montané Capdet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-pere-montane-capdet | <p>COLL, I. (2001) 'Arquitectura de Sitges. 1800-1930'. Sitges DDAA (1990) 'Americanos. Indianos. Arquitectura i urbanisme al Garraf, Penedès i Tarragonès (Baix Gaià). Segles XVIII-XX'. Vilanova i la Geltrú. Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006)</p> | XX | El Pla Especial considera obligatori conservar estrictament la façana de l'edifici | <p>Es tracta de dues construccions bessones de blocs d'habitatges construïdes entre mitgeres amb una decoració ornamental d'estil eclèctic destacable. S'organitzen en alçat en planta baixa, tres pisos i terrat pla transitable. A la planta baixa disposen de tres obertures amb la següent organització: una porta centrada rematada per un arc de mig punt, flanquejada per dues finestres amb unes llindes en forma d'arc escarser. Pel que fa a l'organització d'obertures de les plantes pisos, aquestes s'organitzen al llarg de quatre eixos verticals pel bloc, de dimensions (amplada i alçada) diferents dependentment del nivell on estiguin situades. Així, les de la planta primera són més amples i estan rematades per frontons circulars entretallats, mentre que al segon pis, les obertures estan coronades per frontons triangulars; les del darrer pis disposen de frontons circulars simples. La tipologia dels balcons també varia segons l'alçada on es trobin situats. Així, les obertures de la primera planta menen a una balconada de llosa de pedra i una barana de balustres entre matxons. La segona planta disposa de dues balconades amb dues obertures a cada bloc, mentre que la darrera planta disposa d'una balconada central amb dues obertures i dos balcons ampitadors extrems. Tant els balcons ampitadors com la balconada d'aquest darrer nivell disposen de la barana de balustres. Els dos edificis estan coronats per una ampla cornisa, on s'inscriuen els espiralls de ventil·lació del terrat a la catalana. Damunt la cornisa es disposa la barana del terrat, feta també de balustres entre matxons d'obra. Al centre es disposa un frontó corb rematat amb motius florals, sota del qual hi ha la data de 1927 inscrita. En resum, els elements compositius del conjunt dels dos edificis bessons d'habitatges, respon a un clar afany monumentalitzador propi de l'època.</p> | 08270-437 | Pg. Vilanova, 49-51 | <p>Pere Montaner i Capdet (Ribes?- Vilafranca, 1957) és una de les figures conegudes com 'americanos' que van fer fortuna amb els negocis a les colònies espanyoles. S'establí a Maffo, a la regió oriental de l'illa de Cuba, on desenvolupà diverses tasques comercials. Va tornar a Catalunya l'any 1927; un any més tard l'arquitecte Josep Graner li projectà els edificis coneguts com a Cases d'en Peretó, probablement una inversió de la fortuna aconseguida al Carib, més que no pas una residència. Pel que fa a l'autor dels edificis, Josep Graner i Prat, cal destacar la seva abundant producció arquitectònica a Barcelona i a molts pobles de Catalunya. Moltes de les seves obres combinen trets propers a l'eclecticisme i fórmules pròpiament modernistes. A partir de 1915 aplica un llenguatge formal en el que abunden els elements de caràcter gòtic i medievalitzant.</p> | 41.2290400,1.7907500 | 398652 | 4564888 | 1927 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68315-68315-foto-08270-437-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68315-foto-08270-437-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68315-foto-08270-437-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-01-17 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Josep Graner i Prat | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció IV. La finca està catalogada com una construcció de tipus C. | 102|106|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||
| 68316 | Parc de Terramar. Jardins de l'Hotel Terramar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-de-terramar-jardins-de-lhotel-terramar | ARMENGOL, F. (1918) 'Avant-projecte de ciutat-jardí en la vila de Sitges'. Barcelona COLL. I. (1975) 'El parc de Terramar' COLL, I. (2001) 'Arquitectura de Sitges. 1800-1930'. Sitges 'El Eco de Sitges' 28/03/1981 MONTE, M.A. (1986) Inventari del Patrimoni Arquitectònic (IPA) 11951 Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) PLANAS, R. (1952) 'Llibre de Sitges'. Barcelona Revista 'Terramar' (1919) núm. 7 i 8 Revista 'Terramar' (1920) núm. 19 i 20 | XX | El Pla Especial estableix que el manteniment del parc públic haurà de respectar l'ordenació de l'antic jardí de l'Hotel Terramar i restaurar el que sigui convenient | Jardins situats a la zona més occidental del nucli urbà, entre la riera de Sant Pere de Ribes i el carrer de Cristòfol Colom. El conjunt, d'estil noucentista, ocupa un espai aproximat de 36.000 metres quadrats, i estan oberts al públic de 10:30 a 20:30 en horari d'estiu, i la resta de l'any fins a les 19:00 hores. Projectats per Francesc Armengol i dissenyats per Miquel Utrillo l'any 1919, combinen una vegetació típica mediterrània i zones del més pur estil de jardí anglès, amb vials i camins envoltats d'arbres que conflueixen en un punt central on es disposen dos petits estanys rectangulars, amb el perímetre fet amb còdols, situats al llarg d'un eix transversal pavimentat amb sauló i emmarcat amb un seguit de coníferes. Al voltant d'aquests estanys hi ha tot un seguit de bancs fets d'obra (còdols) amb inscripcions (en diferents idiomes) que conviden a seure i gaudir de la tranquil·litat dels jardins. Disposa de diversos elements arquitectònics, dels quals destaca una pèrgola a tocar el 'Jardí dels sentits'. Dita pèrgola disposa d'una coberta de teules amb vessants formant un octògon que descansa sobre vuit pilars, també octogonals, fets de filades de maó. Dits pilars tenen una estructura similar al de suport del colomar situat als jardins de l'Hotel Terramar; és a dir, amb una base de filades de totxo, el fust i capitell, tot obrat amb maó. L'anomenat 'jardí dels sentits' conté un seguit de mecanismes de jocs sonors per a infants, a més d'un seguit de parterres amb arbusts oliàcids, d'ací el seu nom. | 08270-438 | c/ Isaac Peral s.n. -c/ Cristòfol Colom s.n. | El sector de Terramar és el resultat de la iniciativa del financer Francesc Armengol i Duran, qui va projectar la urbanització d'aquesta zona mitjançant la creació d'una ciutat-jardí, dotada amb tota mena de serveis. El projecte inicial data de l'any 1919 i, a més de les infraestructures necessàries com el traçat dels carrers i l'aprovisionament d'aigua, entre d'altres, s'hi contemplava la construcció de diferents elements per al lleure i la cultura, entre ells un gran casino, un camp d'esports, un ateneu amb biblioteca i sala d'actes i diversos hotels. Com a part d'aquest projecte, el mateix any 1919, es va construir el Parc Hotel Terramar, i en la seva part posterior el Parc Jardí de Terramar. El responsable tècnic de l'execució de l'obra fou Josep Maria Martino, qui comptà amb la col·laboració de Josep Artigues en la decoració, Salvador Robert en la jardineria i Miquel Utrillo en el disseny dels jardins. Quant a l'autor de les construccions del parc, l'arquitecte Josep Maria Martino i Arroyo 1881-1957), és un dels arquitectes que més ha treballat a Sitges, destacant en la seva producció nombroses cases unifamiliars aïllades de la urbanització de Terramar, així com edificis entre mitgeres. Cal mencionar especialment els projectes de l'edifici de Correus, l'Escorxador i l'ampliació del Casino Prado. Se'l considera un dels màxims exponents de l'arquitectura noucentista sitgetana. Pel que fa a l'artífex del disseny dels jardins, el pintor i enginyer Miquel Utrillo i Morlius (Barcelona, 1862-Sitges, 1934), cal dir que és una figura destacada del modernisme pictòric català, juntament amb Ramon Casas i Santiago Rusiñol, entre d'altres. Es va formar com a enginyer i fou col·laborador de diverses publicacions i estudis monogràfics d'art; també va ser assessor artístic de l'Exposició Universal de Barcelona de l'any 1929. | 41.2286300,1.7900200 | 398590 | 4564843 | 1919 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68316-foto-08270-438-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68316-foto-08270-438-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68316-foto-08270-438-3.jpg | Legal i física | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2019-11-29 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Josep Maria Martino i Miquel Utrillo | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció III. La finca està catalogada com una construcció de tipus C. | 106|98 | 2153 | 5.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 |
Estadístiques 2026
Patrimoni cultural
Mitjana 2026: 0,00 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/