Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 68518 | Església de Garraf | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-garraf | MATEOS, R. (2003) 'Història de Garraf'. Sitges | XX | Edifici de planta força convencional dins dels paràmetres de l'arquitectura religiosa, donada la relativament recent data de la seva construcció, a mitjans del segle XX. L'església presenta planta de creu llatina, amb cobertes de teula a doble vessant i paraments exteriors arrebossats i encalats. En els seus peus s'identifica un porxo, situat a la banda esquerra, que dóna accés a l'entrada principal i que està conformat per arcs de mig punt. A la banda dreta se situa el campanar, de planta quadrada amb els angles aixamfranats, que disposa d'una obertura d'arc de mig punt en cadascuna de les seves cares, així com d'una cornisa superior i d'una coberta de pavelló d'obra. Pel que fa a les façanes laterals, l'esquerra presenta un seguit d'arquacions cegues que ocupen la meitat inferior del parament, mentre que la dreta és llisa; en ambdues s'identifiquen diverses finestres -també amb forma d'arc de mig punt- que proporcionen llum natural a l'interior del temple. | 08270-640 | Garraf | L'actual església del Garraf va ser consagrada l'any 1955 pel bisbe de Barcelona, monsenyor Jubany. Està dedicada a Santa Maria Estrella del Mar i va ser construïda gràcies a les aportacions particulars de Garraf i, especialment, de Santiago Güell, baró de Güell. | 41.2529100,1.9008600 | 407914 | 4567416 | 1955 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68518-foto-08270-640-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68518-foto-08270-640-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68518-foto-08270-640-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | El Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges no inclou aquest edifici. | 119|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||||
| 68519 | Canó del Baluard | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cano-del-baluard | ESQUERDA, M. (2002). 'Sitges artístic'. Barcelona | XVIII | L'objecte requereix una actuació de restauració que tracti la degradació del metall. | Canó de ferro i bronze de 2'95m de llargada situat al Baluard i encarat al mar. El canó té un plafó de rajoles a una banda amb un poema de Carlos Ballester i a l'altra banda un plafó de rajoles amb notes històriques referents a l'actuació dels canons de la bateria del Baluard al segle XVIII. | 08270-641 | El Baluard | El canó del baluard passà a la història el 1797 quan defensà les naus mercants que arribaven a Sitges de l'atac de dues fragates angleses, junt amb 5 canons més. Durant més de 100 anys va estar semisoterrat de cap per avall a l'inici de les escales petites del Baluard. Els Sitgetans coetanis glossaren els fets en uns versos èpics que recollí Josep Carbonell i Gener perquè no se'n perdés la descripció dels fets. | 41.2344600,1.8115300 | 400402 | 4565466 | 08270 | Sitges | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68519-foto-08270-641-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68519-foto-08270-641-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Laia Massansalvador Soler | 'Sacad ese cañon hoy atrapado // -muriéndose su bronce de tristeza-// entre las piedras de la fortaleza// que el baluarte fuera en el pasado.// Ponédle frente al mar adelantado// guardián de Sitges y de su riqueza// material y moral com así reza// la leyenda que el pueblo ha recreado.// Hace siglos se dice una doncella // de nombre Tecla, sitgetana y bella,// lo disparó contra el brutal corsario// defendiendo el honor de sus hermanas // que en su ayuda voltearon las campanas// desde el firme bastión del campanario'. (Carlos Ballester) | 94 | 52 | 2.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||||
| 68520 | Rèplica de canó del carrer d'en Bosc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/replica-de-cano-del-carrer-den-bosc | ESQUERDA, M. (2002). 'Sitges artístic'. Barcelona | Sense data | Es tracta de la rèplica d'un canó de ferro de fundició que havia estat emplaçat a la muralla de Sitges fins al 1888 i que actualment està insertat en la part superior d'un mur de la casa nº 6-8 del carrer de'en Bosc. | 08270-642 | C/ d'en Bosc nº 6-8 | El canó original es troba al Museu Balaguer de Vilanova i la Geltrú des de 1888. | 41.2356000,1.8122500 | 400464 | 4565592 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68520-foto-08270-642-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Laia Massansalvador Soler | Una placa ceràmica reivindica la tornada del canó original. | 98 | 51 | 2.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||||
| 68521 | Estàtua de Santiago Rusiñol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/estatua-de-santiago-rusinol | <p>ESQUERDA, M. (2002). 'Sitges artístic'. Barcelona</p> | XX | <p>Es tracta d'un monument a Santiago Rusiñol consistent en un pedestal de pedra i la figura de l'artista en bronze. És obra de Nicolau Ortiz, basat en el projecte de Pere Jou i finançat per subscripció popular. Fou inaugurat a l'octubre de 1977 i està situat a la platja de Sant Sebastià, al jardí davant de la casa Vidal-Quadras.</p> | 08270-643 | Port Alegre nº9, Sitges 08870 | <p>'El ram de tot l'any' neix el 1933 per iniciativa de Joaquim Folch i Torres, Túlia Mas de Catasús i Maria Dolors Bertran. La idea era que no faltés mai un ram de flors a la cambra de Santiago Rusiñol al Cau Ferrat, i al peu del seu retrat fet per Ramon Cases al despatx. Quan es substitueixen els rams vells per rams nous, els vells es dipositen als peus del monument a Santiago Rusiñol.</p> | 41.2358000,1.8130900 | 400535 | 4565613 | 1977 | 08270 | Sitges | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68521-68521-foto-08270-643-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68521-foto-08270-643-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Ornamental | Inexistent | 2024-01-26 00:00:00 | Laia Massansalvador Soler | Nicolau Ortiz | 98 | 52 | 2.2 | 2484 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||
| 68522 | Ball de la Moixiganga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-la-moixiganga | AAVV (2001). 'Sitges, l'encant de la tradició'. Departament de Premsa i Comunicació de l'Ajuntament de Sitges. | Sense data | Es tracta d'una representació teatral estàtica, molt probablement relacionada amb la primavera i el cicle agrícola. La representació de la Moixiganga és interpretada per homes al so de les gralles i un timbal, i no admet improvisacions. La que es representa a Sitges es compon de quinze persones, deu dansaires els quals reben noms diferenciats en funció de la posició que ocupen: els costers, els mitgers, els alts, els baixos i el guia. Representen diverses escenes: la Salutació, les Voltes, el Creuat, el Balcó , l'Assot, la Coronació, l'Argolla, la Figuereta, el Davallament, el Sepulcre, la Resurrecció i, finalment, el Picament de mans. En aquesta última escena destaca un canvi en la melodia que no es succeeix en cap altra tipus de moixiganga i que fa que la de Sitges sigui prou peculiar. Els intèrprets vesteixen de blanc, color que dins de Catalunya s'identifica amb la Catalunya Nova, les variants que personalitzen la indumentària són l'armilla i el barret que llueixen, que son recoberts de flors antigament eren naturals i actualment de roba. | 08270-644 | Festa Major de Sitges | El nom de la Moixiganga prové de l'àrab, 'magxihuacha' o 'moaxina', que significa reunió de gent emmascarada per participar en cerimònies. Ha arribat a nosaltres de manera cristianitzada, com la majoria de les manifestacions paganes arrelades al país, que durant el segle XVI van agrupar-se en les festes de Corpus. La moixiganga sovint s'associa a d'altres representacions amb matisos joglars o guerrers i que se celebren en d'altres cultures, fora de la península. Però a Sitges, aquestes formes plàstiques de representacions imitatives, conserven un regust de caràcter religiós i volen representar quadres, dits també misteris, de la passió i mort de Jesucrist. La decoració floral que adorna la blanca indumentària dels intèrprets s'assimila a les flors d'anemone o nooma, que en àrab remeten a l'estimat en la Festa del Tammuz, d'una certa semblança amb la Pasqua que es celebra a Catalunya, ja que els conjunts de florits es dediquen a proclamar la mort i resurrecció de l'esperit del gra. | 41.2350800,1.8116700 | 400415 | 4565534 | 08270 | Sitges | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Laia Massansalvador Soler | Per la seva estructura melòdica, hom considera que la música que acompanya al ball de la Moixiganga ha de tenir una antiguitat considerable i sempre ha estat interpretada per la gralla. Després de la guerra Civil va estar a punt de perdre's perquè sempre s'havia transmès oralment, i arribà un moment que sols un músic sabia interpretar-la. Actualment la partitura ja ha estat publicada diverses vegades, desapareixent el perill de perdre's. Durant la processó de St. Bartomeu es representa també la Moixiganga, però es munten misteris que tinguin la possibilitat de fer-se caminant a l'aire lliure i al toc que marca la processó. | 62 | 4.4 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||||||||
| 68523 | La Festa de Carnestoltes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-festa-de-carnestoltes | LÓPEZ-MONNÉ, J. (2006). 'Sitges, el carnaval'. Arola editors. http://www.sitges.com/carnaval | Sense data | El Carnestoltes de Sitges s'inicia el Dijous Gras amb l'arribada de Sa Majestat el Rei Carnestoltes, i acaba el Dimecres de Cendra. Es celebren dues rues, la de Diumenge a la nit, dita La rua de la Disbauxa, i la de l'Extermini, que es fa dimarts a la nit. Entre totes dues reuneixen més de 200.000 persones al llarg de tot el recorregut i una setantena de carrosses. La nit de Diumenge s'apleguen carrosses, disfresses i xarangues en una lluïda Rua que recorre els principals carrers del centre de Sitges. I és dimarts el moment estel·lar, quan hi ha més de 40 carrosses amb més de 2.000 participants. La comissió de Carnaval és la responsable de l'organització de la festa. Paral·lelament s'organitza també un carnaval infantil. La rua infantil surt al carrer les tardes de diumenge i dimarts. Durant els dies que dura el Carnaval es pot degustar el Xató i gaudir de nou dels balls populars de la Vila, on el Carnaval es celebra com una festa gran. | 08270-645 | Sitges | Antigament, la festa comptava amb diversos actes, primer la rebuda del Carnestoltes, que arribava per mar amb tota solemnitat. D'aquí en sortia una comitiva que es passejava per la ciutat fent una cercavila, els homes anaven abillats amb vestits de festa i careta i molts que venien de pagès duien grans mantes plenes de bosses de caramels i confits de farina, que servirien per fer batalles de confits. Paral·lelament es celebraven diversos balls de disfresses organitzats per les dues entitats populars de Sitges, El Gra i La Palla. El diumenge de carnestoltes era costum, abans de dinar, que la gent acomodada anés a donar un tomb per la Ribera. El diumenge a la tarda, i els dos dies següents, es celebrava la rua on la majoria de la gent anava disfressada i amb carros adornats. Llavors era costum que cada cafè i societat recreativa hi acudís amb una carrossa adornada; l'aparició d'aquestes carrosses era esperada per tothom, i n'han quedat testimoni d'algunes de memorables com la d'en Muixufugué i la Carrossa dels americanos. El carnaval s'acabava amb l'enterrament del Carnestoltes, es celebrava una comparsa que sortia de La Palla i recorria els carrers de la vila a pas lent, simulant que ploraven la mort del carnestoltes, davant la comparsa hi anava la canalla. En acabar es dirigien a La Palla a acabar la festa. | 41.2350800,1.8116700 | 400415 | 4565534 | 08270 | Sitges | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Laia Massansalvador Soler | Donada l'extraordinària anomenada del Carnaval de Sitges, durant el temps que duren les festes, la vila se satura de gent d'arreu que ha vingut a gaudir d'una festa veritablement multitudinària. | 2116 | 4.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||||||||
| 68524 | La Festa Major de Sitges | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-festa-major-de-sitges | AAVV (2001). 'Sitges, l'encant de la tradició'. Departament de Premsa i Comunicació de l'Ajuntament de Sitges. | Sense data | La Festa Major de Sitges se celebra el dia del seu patró, Sant Bartomeu, el 24 d'agost. Les festes s'inicien dies abans amb la lectura del pregó des del palau Maricel, a càrrec de la persona designada per la comissió organitzadora. A les 12 del migdia del dia abans de Sant Bartomeu, les colles de grallers inicien una desfilada des del capdavall del carrer de Sant Francesc fins a la Casa de la Vila. La peça protagonista de la desfilada és la del toc de matines. La tarda de la vigília de Sant Bartomeu la processó cívica (dita així perquè les autoritats eclesiàstiques no hi participen) recorre els carrers de la vila. És encapçalada pels balls populars, seguits del penó de Sant Bartomeu, el tabernacle amb la imatge del sant i les autoritats civils, i el tanca una banda de música. A la nit té lloc el castell de focs sota de l'església parroquial a La Punta, i en acabat es dóna pas a una curta cercavila de balls populars que baixa les escales de la Punta a la llum de bengales. Al mateix temps, té lloc al passeig de la Ribera una ballada de sardanes i un ball amb música d'actualitat. A l'últim quart del segle XIX s'incorpora el concert de música que substitueix el llevant de taula, i cap al 1910 s'hi incorporarà un altre concert, el del vermut. Aquests dos concerts són organitzats per les dues societats centenàries de Sitges, la Societat Recreativa El Retiro i el Casino Prado Suburense, i alternen el concert de la banda i el de la cobla. L'inici oficial de la Festa Major és a les dues del migdia del dia de Sant Bartomeu (24 d'agost); en aquesta hora a la platja són disparats 21 morters, les campanes de l'església parroquial repiquen, es ballen sardanes al Cap de la Vila i els balls populars surten al carrer, junt amb els gegants i el bestiari, per acabar ballant davant la casa de l'alcalde i a l'hospital de Sant Joan Baptista. | 08270-646 | Sitges | El 1839, es dissolgué la Confraria de Sant Bartomeu i Santa Tecla, que fins llavors havien estat els organitzadors de les festes patronals. Al agafar el relleu el comú, es produïren alguns canvis, entre d'altres, la organització de la processó cívica. Diferents etnògrafs creuen que l'origen del castell de focs es troba en ritus antics de purificació, amb la idea d'allunyar mals esperits de la vila. En un primer moment, l'espectacle de foc es feia al carrer de Primer de Maig, però des de 1894 es fa al Baluard. La revetlla que se celebra a continuació data de 1894 i, per voluntat del jovent del poble, més endavant va esdevenir un ball de gala patrocinat pels americanos amb la col·laboració de les entitats privades de la vila, que a l'hora oferien concerts i funcions teatrals. Al capvespre era costum que els pagesos dels voltants de la vila instal·lessin parades de síndries i melons a la Ribera. Hi ha d'altres actes propis de la Festa Major de Sitges i que han caigut en desús, com ara la subhasta dels balls populars i de la banda de música, per decidir qui els ballava o quina banda tocava. L'última subhasta data de 1972. També era costum anys enrere que el consistori lliurés a les famílies més necessitades de la vila uns bons per proveir-les de pa, arròs i carn. I es celebraven també dos actes religiosos més, les anomenades completes i les vespres. El llevant de taula també fou substituït; es tractava d'una pràctica per aconseguir ingressos per pagar en part la Festa Major; data del 1598, i consistia en que els administradors de la confraria voltaven la vila en cercavila en busca dels donatius dels vilatans, que si satisfeien a la confraria, la confraria els regava la casa amb perfum. | 41.2350300,1.8123100 | 400468 | 4565528 | 08270 | Sitges | Obert | Bo | Inexistent | Modern | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Laia Massansalvador Soler | D'uns anys ençà i com a cloenda dels actes oficials de la Festa Major, té lloc una ballada de sardanes dies després de la Festa de Sant Bartomeu. L'acte acaba amb uns focs artificials i la degustació de coca i malvasia. | 94 | 2116 | 4.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||||||
| 68525 | La Festa de Corpus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-festa-de-corpus | AAVV (2001). 'Sitges, l'encant de la tradició'. Departament de Premsa i Comunicació de l'Ajuntament de Sitges. | Sense data | Per la festivitat de Corpus, a Sitges se celebra una processó que passa per carrers guarnits amb catifes fetes de flors. Tot el procés de creació de les catifes forma part de la festa en sí, que agrupa a tots els veïns en una tasca comuna. La Festa de Corpus comença dies abans amb els preparatius per fer les catifes. Per aconseguir una bona quantitat d'olorosa flor de sant Joan, base de la catifa, els veïns, en colles, solien organitzar sortides al camp, que s'aprofitaven per fer esmorzars comunitaris a la muntanya. La Diada de Corpus començava amb una missa solemne al matí. A al tarda sortia el seguici, anunciat per un gran repic de campanes, que obrien el pas als gegants al so de les gralles. Els escolans duien els gonfanons i els nens agrupats en diferents entitats desfilaven amb el vestit de la comunió. Els seguien les banderes de les associacions i els gremis. La part fonamental de la processó era el tàlem, que aixoplugava al Santíssim. El rector de tant en tant feia una parada i s'acostava als altars que alguns veïns havien improvisat als portals de les seves cases, amb imatges religioses, ciris i flors. L'últim del seguici era la banda de música.El disseny de la catifa ha estat escollit en consens i guardat amb un cert secretisme fins al moment de la seva execució. Es desfullen clavells, flors de gerani, flors de Sant Joan i fan petits trossos de branquillons de xiprer i d'heura. També s'hi pot veure ginesta, encara que no és tan utilitzada per la poca durada de la flor. Trobem catifes curtes i llargues, segons que siguin individuals, realitzades davant d'una casa, o per unió de diversos veïns per fer-ne una de molt llarga, que a vegades pot agafar un carrer sencer. | 08270-647 | Sitges | En l'any 1967 es constatarà una certa davallada en la participació de la Festa, i serà Foment del Turisme qui prengui la iniciativa per recuperar la Festa despullant-la de molts del motius religiosos. Des de llavors esdevindrà més que una processó una exposició i concurs de les catifes de flors. | 41.2350800,1.8116700 | 400415 | 4565534 | 08270 | Sitges | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68525-foto-08270-647-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68525-foto-08270-647-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68525-foto-08270-647-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2019-11-29 00:00:00 | Laia Massansalvador Soler | La Festa de Corpus fou declarada Festa d'Interès Turístic Nacional, pel Ministeri d'Indústria, Turisme i Comerç Espanyol. Dins del concurs de catifes de flors s'estableixen uns premis en diferents categories, les catifes premiades reben un plafó ceràmic que recorda l'efemèride. Sitges comparteix aquesta tradició amb d'altres poblacions de la comarca. | 98|94 | 2116 | 4.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||||
| 68526 | Exposició nacional de clavells | https://patrimonicultural.diba.cat/element/exposicio-nacional-de-clavells | VILÀ SOLER, J. (1998) 'Diversòrum sitgetà entrellat de costums, fets i dites populars'. Quaderns de Sitges. Ajuntament de Sitges. | XX | Es tracta d'una exposició anual de clavells que se celebra als jardins de l'Hort de Can Falç, coincidint amb la Festa de les Catifes de Flors de Corpus. En total, l'any 2006 hi han hagut 36 expositors, que han presentat més de 3.500 tests i més de 200 varietats de clavells. L'Exposició és de caràcter amateur, i només es donen premis honorífics, sense dotació econòmica. A banda de l'exposició, es convoca a tot el poble a guarnir els seus balcons, amb ajuda del material que facilita l'ajuntament. Actualment, l'exposició s'inaugura amb un pregó oficial que dóna certa solemnitat a l'acte. Paral·lelament, s'hi celebren d'altres mostres artístiques i es lliura el Premi a la Tradició Sitgetana, que reconeix a una persona o entitat que hagi participat en la popularització de les tradicions de la vila. Des de l'any 1991, juntament amb l'Exposició Nacional de Clavells, se celebra la Mostra de Bonsais, una mostra d'aquest tipus de plantes cultivades pels Amics del Bonsai. | 08270-648 | Jardins de l'Hort de Can Falç, Sitges, 08870. | La idea original va sorgir l'any 1918 com a iniciativa d'un grup de sitgetans per atraure forasters a la vila. Amb el temps, va esdevenir la primera Exposició de Clavells, plantats en torretes i cultivats per afeccionats a la jardineria. La tradició va ser interrompuda durant la guerra civil, i es va reprendre gràcies a l'interès de l'ajuntament i de Foment de Turisme. L'exposició era muntada alternativament en les societats locals, un any al Prado i un altre al Retiro. Al recinte s'hi exposaven diferents tipus de clavells, coincidint sovint amb mostres de l'ou com balla en alguns dels brolladors d'aigua dels jardins. Per la tarda eren escollits els millors clavells i després es duien en ofrena a l'ermita del Vinyet. Per la nit es celebrava un gran ball de gala. | 41.2355700,1.8109300 | 400353 | 4565590 | 1918 | 08270 | Sitges | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Laia Massansalvador Soler | 2116 | 4.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||||||||
| 68527 | La Festa Major petita, Santa Tecla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-festa-major-petita-santa-tecla | AAVV. (2001). 'Sitges, l'encant de la tradició'. Departament de Premsa i Comunicació de l'Ajuntament de Sitges. FORNS FUSTÉ, M. (2004). 'Santa Tecla, vaivens de la Festa Major petita de Sitges'. Grup d'Estudis Sitgetans. | Sense data | La Festa Major de Santa Tecla és la Festa Major petita de Sitges. El dia 22 de setembre, vigília de Santa Tecla, tenen lloc l'esclat de 21 morterets i la repicada de campanes per iniciar la festivitat, el castell de focs i la revetlla popular. El dia 23, diada de Santa Tecla, comença amb una matinal infantil. Setmanes abans, els nens de Sitges han estat construint els seus propis gegants, àligues i dracs i quan arriba el dia, ells són els intèrprets dels balls populars. Abans de l'ofici parroquial es condueix el tabernacle de Santa Tecla a l'església parroquial seguit de tots els balls i els músics. Al capvespre surt la processó de Santa Tecla i el tabernacle és portat per les pubilles de les entitats i barris de Sitges, i acompanyat de tots els balls, la banda de música i les autoritats. La Festa s'acaba amb un ball popular o una audició de sardanes, o amb algun altre acte proposat per alguna entitat de la vila. | 08270-649 | Sitges | Cal tenir present que durant el segle XVI, XVII i XVIII els actes lúdics de Santa Tecla -festa major petita- estaven a l'alçada de les de Sant Bartomeu, i ja a mitjans del segle XX, la comissió de Festes va fer créixer els balls populars i els actes festius durant la Festa de Santa Tecla. La festa de Santa Tecla va ser declarada Festa d'Interès Nacional el 5 de juny de 1991. | 41.2350800,1.8116700 | 400415 | 4565534 | 08270 | Sitges | Obert | Bo | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Laia Massansalvador Soler | 98 | 2116 | 4.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||||||
| 68528 | La Festa de la Verema | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-festa-de-la-verema | VILÀ SOLER, J. (1998) 'Diversòrum sitgetà entrellat de costums, fets i dites populars'. Quaderns de Sitges. Ajuntament de Sitges. | Sense data | Com en d'altres pobles amb tradició vinícola, Sitges celebra la Festa de la Verema a mitjans de setembre. Durant els dies que dura s'organitzen diferents actes per celebrar la fi del cicle del raïm, que ara passarà a ser vi. El programa comença amb l'elecció de la pubilla de l'any i la celebració d'un ball popular, continua amb la Mostra Gastronòmica de la Verema, el Concurs de Trepitjadors de Raïm i, com a peculiaritat, s'inaugura la Font del Vi. | 08270-650 | Sitges | Any rere any la Festa de la Verema ha anat adquirint un caràcter més turístic, i actualment són les Bodegues Torres les encarregades d'organitzar la celebració. | 41.2355700,1.8109300 | 400353 | 4565590 | 08270 | Sitges | Obert | Bo | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Laia Massansalvador Soler | 98 | 2116 | 4.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||||||
| 68529 | Aplec del Santuari del Vinyet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-del-santuari-del-vinyet | ROIG, E. (1934). 'Sitges dels nostres avis'. Llibreria Catalonia, Barcelona. VILÀ SOLER, J. (1998) 'Diversòrum sitgetà entrellat de costums, fets i dites populars'. Quaderns de Sitges. Ajuntament de Sitges. | Sense data | El dia 5 d'agost se celebra al santuari d'aquest nom l'aplec del Vinyet en honor de la Verge. Després de les celebracions religioses, davant l'ermita es concentren un nombre reduït de paradetes i una banda de música que amenitza la vetllada. | 08270-651 | Ermita de la Mare de Déu del Vinyet | Antigament, el dia de l'aplec sortia de la parròquia una processó i s'encaminava al Vinyet pel Camí de Fondo. Al davant hi anava la creu alçada, que portava l'escolà major acompanyat de dos escolanets. Seguien els gamfarons i al darrera el mossèn. Seguia la banda de música i la gent. En arribar a l'ermita es celebrava un ofici solemne amb sermó. Oficiaven tres capellans, i l'acompanyaven l'orgue i l'orquestra. Al final es cantaven els goigs, amb acompanyament de l'orquestra i dels cants dels fidels. Després es feia l'adoració de la Verge. Els devots pujaven al cambril, resaven una oració i deixaven una almoina. Acabada la festa religiosa, els peregrins anaven a dinar a casa seva. Una part acompanyava la processó a la parròquia de Sitges. El jovent anava distanciat de la processó, fent festa. A la tarda la gent tornava al Vinyet, i en arribar cantaven els goigs. Després de la cerimònia, la gent anava a ballar a l'era de batre que estava una mica allunyada. Al voltant es venien cacauets, avellanes; així com rosaris, estampes, ciris i recordatoris de la Verge del Vinyet. | 41.2335200,1.7923800 | 398796 | 4565384 | 08270 | Sitges | Obert | Bo | Inexistent | Modern | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Laia Massansalvador Soler | Amb els anys el nombre d'assistents a l'aplec ha anat oscil·lant, actualment es troba en un moment de força recuperació. | 94 | 2116 | 4.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||||||
| 68530 | El vi de la malvasia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-vi-de-la-malvasia | AMADES, J. (2004). 'Llegendes de Sitges'. Ed. El Mèdol.Tarragona. CIURANA I GALCERAN, J. (1987). 'Els prestigiosos vins de Catalunya'. Institut Català de la Vinya i el Vi. Generalitat de Catalunya. | Sense data | El vi de la malvasia és un vi elaborat amb una varietat de cep blanc, de gra gros, tendre i ovoide, molt dolç i aromàtic. Aquest vi és anomenat malvasia, o vi de malvasia, un vi licorós blanc, dolç, olorós i d'alta graduació. En ocasions, la malvasia es designa amb complements: de Sitges, roja, catalana, del país, de gra gros (o vermentino), grossa, primerenca, borda, d'Alacant o del Rosselló (subvarietat anomenada trobat). | 08270-652 | Asil-Hospital de Sant Joan Baptista, Sitges. | Originària de Grècia, el nom «malvasia» prové de la forma italiana de la població grega de Monemvasia, des d'on es va estendre a Nàpols, Madeira, les Canàries, Sitges, Banyalbufar i Torís. La seva antiguitat i la seva extensió ha provocar la creació de subvarietats, però a causa de la poca resistència a les malalties, el cultiu s'ha anat reduint, essent substituït per altres varietats. | 41.2402700,1.8129200 | 400527 | 4566109 | 08270 | Sitges | Obert | Bo | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Laia Massansalvador Soler | Actualment, sols es conserven les vinyes de malvasia de l' Asil-hospital de Sant Joan Baptista. | 94|85 | 60 | 4.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||||||
| 68531 | Aplec de Sant Sebastià màrtir | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-sant-sebastia-martir | ROIG, E. (1934). 'Sitges dels nostres avis' Llibreria Catalonia, Barcelona. VILÀ SOLER, J. (1998) 'Diversòrum sitgetà entrellat de costums, fets i dites populars'. Quaderns de Sitges. Ajuntament de Sitges.. | Sense data | Aplec caigut en desús. | L'Aplec de Sant Sebastià es celebrava el dia 20 de Gener a l'ermita del Sant que data del segle XVI. L'ermita està edificada sobre el turó de les Forques, tocant al cementiri; actualment sols acull diverses funcions religioses, com són la novena i missa solemne; l'aplec del Sant ha desaparegut. | 08270-653 | Ermita de Sant Sebastià | Antigament, tant al matí, a la sortida de la missa, com a la tarda, es podien visitar les paradetes de taules amb llaminadures casolanes i, sobretot, adquirir les alfàbregues i el margalló portat per les pageses de la zona. La presència de la gent del poble en qualsevol hora del dia, era un motiu de contacte veïnal i de comunicació, sobretot a la tarda, en el ball que tenia lloc a la placeta del davant. | 41.2364100,1.8153700 | 400727 | 4565678 | 08270 | Sitges | Obert | Dolent | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Laia Massansalvador Soler | 98 | 2116 | 4.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||||||
| 68532 | Aplec de Nostra Senyora de Gràcia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-nostra-senyora-de-gracia | ROIG, E. (1934). 'Sitges dels nostres avis' Llibreria Catalonia, Barcelona. VILÀ SOLER, J. (1998) 'Diversòrum sitgetà entrellat de costums, fets i dites populars'. Quaderns de Sitges. Ajuntament de Sitges.. | Sense data | Actualment, l'ermita està pràcticament en runes i l'aplec ja no es celebra. La petita imatge de la verge va desaparèixer durant la Guerra Civil | Les restes de l'ermita estan situades prop de Miralpeix. Antigament, l'ermita gaudia d'especial veneració entre la gent de les terres de la rodalia. El dia 22 d'agost, el dia de l'Aplec, la gent es reunia per pujar fins a l'ermita, es feien les misses per la mare de Déu i finalment es gaudia del l'ermita fent un berenar a la vora. | 08270-654 | Ermita de la Mare de Déu de Gràcia | 41.2310300,1.7724300 | 397120 | 4565131 | 08270 | Sitges | Obert | Dolent | Inexistent | Modern | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Laia Massansalvador Soler | 94 | 2116 | 4.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||||||
| 68533 | Les Caramelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-caramelles-0 | SOLER MARCÉ, A. (2005). 'Les caramelles de Sitges'. Grup d'Estudis Sitgetans, quadern 46. Sitges. VILÀ SOLER, J. (1998) 'Diversòrum sitgetà entrellat de costums, fets i dites populars'. Quaderns de Sitges. Ajuntament de Sitges. | XVI - XVII | Les caramelles de Sitges sempre han sortit el Dissabte de Glòria i el Dilluns de Pasqua. Cap a quarts d'onze o les onze del dissabte, les tres colles de Sitges fan la cantada dedicada a les autoritats locals, les quals els conviden a prendre un got de moscatell i un tall del típic momfló sitgetà. Després van a cantar a diferents cases per acabar a la rectoria, on fan la última cantata del dia. El segon i últim dia en què es canten caramelles, és el Dilluns de Pasqua. Normalment al matí, les tres colles canten a les cases més allunyades del centre del poble. Després van al camp a fer el dinar i menjar mona. A la tarda també es canta. Es va a l'hospital i després a algunes cases del centre del poble. I tot s'acaba amb una cantada final, les dues colles de les societats a les seves entitats i la colla Caramelles sitgetanes al cap de la vila. En l'actualitat, es mantenen les tres colles que van sortir en els anys posteriors a la guerra: la colla Caramelles Sitgetanes de l'antiga Schola Cantorum, La Colla del Retiro i la Colla del Prado. Les colles porten una perxa llarga amb una cistella al capdamunt, adornada amb cintes i garlandes, per recollir la gratificació, i tots els cantaires duen barretina. Una característica de les caramelles sitgetanes és el seu acompanyament musical. Abans la música era de caire molt popular i s'acompanyava d'una gralla i un timbal. Ara, en canvi, la música és obra de bons compositors i la interpreta una orquestra d'instruments de vent i corda, com poden ser la flauta, la trompeta, el contrabaix i el violí, entre d'altres. Per altra banda, s'interpreten valsos, americanes i fins i tot sardanes. Finalment, les lletres o són de coneguts poetes sitgetans, fetes expressament per a ser cantades en aquests dies, o bé poesies d'autors catalans reconeguts. | 08270-655 | Sitges | Les caramelles degueren néixer a Sitges en el segle XVI o XVII, que és quan sembla que va començar la tradició. Anteriorment, era costum que els cantaires fossin obsequiats amb queviures, amb els quals un cop acabada la cantada, es preparava el dinar per a tots els components; actualment, els cantaires recullen diners per pagar-se el dinar i per sufragar diverses despeses. També s'ha perdut el costum d'anar a cantar a casa de les promeses i dones dels cantaires. | 41.2351400,1.8118900 | 400433 | 4565541 | 08270 | Sitges | Obert | Bo | Inexistent | Modern | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Laia Massansalvador Soler | Tradició compartida amb molts pobles de Catalunya. | 94 | 62 | 4.4 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||||||
| 68534 | Aplec de l'ermita de la Santíssima Trinitat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-lermita-de-la-santissima-trinitat | ROIG, E. (1934). 'Sitges dels nostres avis'. Llibreria Catalonia, Barcelona. VILÀ SOLER, J. (1998) 'Diversòrum sitgetà entrellat de costums, fets i dites populars'. Quaderns de Sitges. Ajuntament de Sitges. | XVII | Aplec celebrat a l'ermita de la Santíssima Trinitat el dia 11 de Juny. L'ermita fou aixecada al segle XVII i sembla ser que des de llavors l'aplec s'ha anat celebrant amb més o menys afluència de fidels. | 08270-656 | Ermita de la Santíssima Trinitat | Antigament, el camí cap a l'ermita es feia en ruc, a peu o en barca. Així no era estrany veure a la platja de Vallcarca, barques amarrades el dia de l'aplec. De camí a l'ermita s'oferien tot tipus de viandes, a més de ventalls amb versos i dibuixos de l'ermita. El camí cap a l'ermita era part important de la festa. A la capella es celebrava un ofici amb molta solemnitat acompanyat de música. Acabat l'ofici, els fidels veneraven la imatge de l'Ecce-homo, patró dels mals de cap. Després d'haver resat una pregària, clavaven i desclavaven les agulles de cap en la tovallola del Sant Crist. Segons la gent, aquestes agulles, després d'haver-hi estat clavades, es tornaven miraculoses i treien el mal de cap només clavant-les als vestits d'aquells que el patien. Hi havia tanta devoció que els romeus pujaven carregats d'agulles, per després donar-les als malalts que no havien pogut assistir a l'aplec. Després de les cerimònies religioses, la gent anava a dinar. A la tarda cantaven la novena i els goigs, igual que al matí. Després es subhastaven les coques, productes de l'antiga pastisseria sitgetana, i el ball que generalment era amenitzat per la banda del Gra. Durant les subhastes per les coques, es produïen enfrontaments força pintorescos entre els que jugaven; sovint hi havia picabaralles, que enfrontaven els socis de les dues societats recreatives de la ciutat, el gra i la palla. Antigament, hi hagué el costum que la gent que no havia anat a l'aplec, anava a rebre als romeus a la Creu dels Escarbats i se'ls rebia amb aplaudiments i visques. | 41.2386300,1.8538300 | 403953 | 4565881 | 08270 | Sitges | Obert | Bo | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Laia Massansalvador Soler | 98 | 2116 | 4.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||||||
| 68535 | L'Aplec de l'església de Campdàsens | https://patrimonicultural.diba.cat/element/laplec-de-lesglesia-de-campdasens | ROIG, E. (1934). 'Sitges dels nostres avis'. Llibreria Catalonia, Barcelona. VILÀ SOLER, J. (1998) 'Diversòrum sitgetà entrellat de costums, fets i dites populars'. Quaderns de Sitges. Ajuntament de Sitges. | XIV | Actualment, l'aplec de Campdàsens ha quedat reduït als actes religiosos de veneració al Sant Crist. L'aplec fou recuperat després d'anys de no celebrar-se per l'Associació d'Amics del Garraf, que en anys en què l'Església de Campdàsens estava tancada, van continuar celebrant l'aplec en una masia propera, la de Can Lluçà. | 08270-657 | Campdàsens | La primitiva església està situada al poblat de Campdàsens, al massís del Garraf, i data del segle XIV. | 41.2608500,1.8789600 | 406091 | 4568320 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Religiós | 2019-11-29 00:00:00 | Laia Massansalvador Soler | 94|85 | 2116 | 4.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||||||
| 68536 | Diada dels pescadors i mariners, mare de Déu del Carme | https://patrimonicultural.diba.cat/element/diada-dels-pescadors-i-mariners-mare-de-deu-del-carme | ROIG, E. (1934). 'Sitges dels nostres avis'. Llibreria Catalonia, Barcelona. VILÀ SOLER, J. (1998) 'Diversòrum sitgetà entrellat de costums, fets i dites populars'. Quaderns de Sitges. Ajuntament de Sitges. | Sense data | No té vigència | El dia 16 de Juliol -festivitat de la Mare de Déu del Carme- se celebrava la diada dels pescadors, amb una processó marítima que sortia del Port d'Aiguadolç i arribava a la Zona de Terramar. | 08270-658 | Port d'Aiguadolç | Antigament, la Germandat de Pescadors i Mariners celebraven la seva diada el 16 de Juliol, dia de la Mare de Déu del Carme. Després de l'àpat tradicional de pollastre amb samfaina, els mariners i les famílies s'acostaven al passeig marítim, on tota la platja estava plena d'embarcacions adornades amb banderoles de colors. Quan arribava el rector començava la coneguda Processó de les barques encapçalada per la Mare de Déu del Carme. La tradició diu que tant els mariners com els assistents duien posats els seus escapularis durant la processó, d'aquesta manera eren beneïts i protegits dels mals del mar. | 41.2277500,1.7852200 | 398187 | 4564751 | 08270 | Sitges | Obert | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Sense ús | 2019-11-29 00:00:00 | Laia Massansalvador Soler | Tradició comuna a gairebé tots els pobles mariners de Catalunya. | 2116 | 4.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||||||
| 68537 | Llegendes de la Verge del Vinyet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegendes-de-la-verge-del-vinyet | AMADES, J.(2004). 'Llegendes de Sitges'. Ed. El Mèdol. Tarragona. | Sense data | La gent de mar de Sitges sempre ha tingut molta devoció a la Mare de Déu del Vinyet, a qui se li atribueix la protecció a les embarcacions sitgetanes. La tradició diu que mai no ha desaparegut cap embarcació de gent de Sitges, i d'aquesta idea neixen al voltant seu tot un seguit de llegendes, que situen a la Verge com a protectora i salvadora dels mariners sitgetans. Fins i tot en els Goigs a la Verge es fa referència a alguns dels seus miracles, com per exemple quan la Verge apareix amb el vestit moll i amb olor de mar per haver sortit a salvar alguna embarcació perduda. Una llegenda explica com va aparèixer la Verge del Vinyet. Un dia hi havia un esclau moro cavant en una vinya propietat de Can Milans dels Ferrers, sota d'un cep va veure una imatge que li va semblar una nina, així que la desenterrà i se l'emportà a casa per regalar-la al fill de l'amo. Quan anava a fer-ho se n'adonà que ja no la tenia. Tornà cap a la vinya creient que potser se l'havia deixada i, efectivament la va torbar allà. Se l'endugué de nou i de nou a mig camí se n'adonà que ja no la duia. Disculpant-se de nou amb l'amo, tornà a la vinya i allí trobà entre llums la imatge de la Verge. L'amo, en senyal de reverència, feu aixecar una ermita a la Santa imatge en ell lloc on havia estat trobada. S'explica a través d'aquesta llegenda el fet de que Sitges sigui productora d'un vi exquisit, suposadament la malvasia, ja que es diu que la imatge de la Verge fou trobada sota un cep que produïa un vi especial. Una altra versió de la mateixa llegenda diu que l'esclau moro aconseguí portar la imatge de la Verge a casa, i com que estava tant bruta de terra decidí llançar-la dins d'una bujola d'aigua per netejar-la. Conten que només tocar l'aigua aquesta es tornà vermella com la sang. En veure-ho, l'amo va comprendre que la Verge volia tenir un santuari allà on havia estat localitzada. Una versió més diu que la família Milans estigué molt contenta de trobar l'imatge, així que van decidir posar-la en la capella que tenien al menjador. Un dia, quan Milans tornava cap a casa des del Vinyet, va creuar-se amb una senyora que duia un infant als braços, el pagès amb la foscor del vespre no va reconèixer a la verge i la saludà. La Verge contestà: 'Déu et do bona nit, que jo me'n torno a casa meva'. Quan el pagès arribà a casa lligà caps en veure la capelleta buida i tornà a la vinya on trobà la Verge sota el cep on havia estat trobada. | 08270-659 | Sitges | 41.2333300,1.7920800 | 398770 | 4565363 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | Inexistent | Modern | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Laia Massansalvador Soler | 94 | 61 | 4.3 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||||||||
| 68538 | Arròs a la Sitgetana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arros-a-la-sitgetana | AMADES, J.(2004). 'Llegendes de Sitges'. Ed. El Mèdol. Tarragona. | Sense data | Recepta d'arròs típica de Sitges. Es tracta d'un arròs amb un sofregit amb safrà, ametlla picada i un tros de pa torrat, i on hi entren salsitxes, costelles de porc, llagostins, musclos, tellines, pèsols i pebrot. Aquest arròs destaca per la seva diversitat de colors: el groc de l'arròs amb el safrà, el vermell del pebrot, el blanc de les tellines i el verd dels pèsols. | 08270-660 | Sitges | Es servia a la fonda d'en Carcolse, del carrer de les Parellades. | 41.2350800,1.8116700 | 400415 | 4565534 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Laia Massansalvador Soler | 60 | 4.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||||||||
| 68539 | Sardana 'La processó de Sant Bartomeu', d' Antoni Català | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sardana-la-processo-de-sant-bartomeu-d-antoni-catala | VILÀ SOLER, J. (1998) 'Diversòrum sitgetà entrellat de costums, fets i dites populars'. Quaderns de Sitges. Ajuntament de Sitges. | XX | Antoni Català escrigué la sardana 'La processó de Sant Bartomeu' als voltants de 1911. Es tracta d'una sardana instrumentada per ell mateix per a cobla i banda. El 5 de Novembre de 1919 la sardana obtingué el primer premi de La Festa de la Música de Girona. | 08270-661 | Festa Major de Sitges | La sardana fou estrenada l'any 1925 per la Banda Municipal de Barcelona, dirigida pel mestre Joan Lamote de Grignon. Aquell dia tingué tant d'èxit que la van haver de repetir tres vegades. La qualitat de la peça fa que estigui en el repertori de la majoria de bandes i coples. | 41.2350800,1.8116700 | 400415 | 4565534 | 1925 | 08270 | Sitges | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Laia Massansalvador Soler | Antoni Català (1891-1978) | Antoni Català és autor d'altres sardanes d'inspiració sitgetana com 'L'aplec del Vinyet' de 1922 i 'La moixiganga' de Sitges de 1927. | 62 | 4.4 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||||||
| 68540 | Sardana 'La Festa Major' d'Enric Morera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sardana-la-festa-major-denric-morera | AAVV (2001). 'Sitges, l'encant de la tradició'. Departament de Premsa i Comunicació de l'Ajuntament de Sitges. PLANES, R. (2004) 'Llibre de Sitges'. Sitges | XX | Sardana escrita per Enric Morera, probablement durant la seva estada al Mas d'en Puig. La sardana s'interpreta per la Festa Major, junt amb la Sardana 'La processó de Sant Bartomeu' d'Antoni Català, i conté dues peces del Ball de bastons del Garraf -La Boja i La Segona- en tirades de curts i llargs, respectivament. | 08270-662 | Festa Major de Sitges | 41.2350800,1.8116700 | 400415 | 4565534 | 08270 | Sitges | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Laia Massansalvador Soler | Enric Morera (1865-1942) | 62 | 4.4 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||||||||
| 68541 | El Ball de Bastons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-ball-de-bastons | AAVV (2001). 'Sitges, l'encant de la tradició'. Departament de Premsa i Comunicació de l'Ajuntament de Sitges. | Sense data | El Ball de Bastons de Sitges es distingeix de la resta de balls de bastons catalans perquè la colla està formada per dotze bastoners enlloc dels vuit o setze com és general. Els bastoners van vestits de blanc, camisa, pantalons i mitjons, el camal dels pantalons és de color vermell i rivetat d'un doble viu de beta blanca. A sobre hi duen la faldilleta blanca fins al genoll i lligada amb la faixa vermella amb mig espatller creuat a la dreta. Les espardenyes són creuades, blaves i vermelles. Cada ballador o bastoner du dos bastons de 45 cm de llargada i 5 cm de diàmetre, i els fan picar seguint unes coreografies. Amb els anys, algunes d'aquestes coreografies han caigut en desús, com ara la que es ballava al so de la sardana 'La processó de Sant Bartomeu' d'Antoni Català. Avui en dia se'n conserven 5 variants: La segona, El corrandillo, La boja, L'hereu Riera i La bolangera. Segons la posició en el ball, distingim dos banderers i els mitgers, que són quatre balladors situats en el quadre central. | 08270-663 | Festa Major de Sitges | Els coneguts com a Balls de Bastons, tenen una dilatada història dins del folklore català, i poden remuntar-se fins a època medieval. Pel que fa a Sitges, aquest ball apareix documentat per primer cop a la Festa Major de 1853 i és considerat un dels balls més tradicionals i arrelats entre els sitgetans. En aquella data ja hi constaven tres colles de dansaires del ball de bastons. És de destacar que la colla gran de Sitges ballà durant les celebracions de l'Exposició Universal de Barcelona, l'any 1929. Actualment a Sitges hi ha quatre colles: La Colla vella i la Colla Jove -creades al 1975-, la Colla Mitjana, de 1979, i la colla de Noies, de 1980. | 41.2351300,1.8119000 | 400434 | 4565540 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Laia Massansalvador Soler | El ball es continua interpretant durant les celebracions sitgetanes. | 62 | 4.4 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||||||||
| 68542 | Els Gegants Cristians | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-gegants-cristians | AAVV (2001). 'Sitges, l'encant de la tradició'. Departament de Premsa i Comunicació de l'Ajuntament de Sitges. | XIX | La parella de gegants cristians encarnen a Jaume I el Conqueridor i una dama de l'època. Jaume I llueix una corona comtal ornada amb pedres de diferents colors, un ceptre representant el Regne de Catalunya i Aragó, una espasa de guerrer, una túnica i una capa. La geganta llueix una diadema, una mà subjectant-se el vestit i a l'altra un ram de flors. Els noms dels gegants són diversos: per la geganta, Maria Rosa, Montserrat o Tecla i pel gegant Jordi o Bartomeu. Els anomenats gegants vells de Sitges tenen una alçada de 420 cm ell i 410 ella i pesen 113 kilograms cadascun. | 08270-664 | L'antic escorxador | Al 1827, es va crear una comissió que va encarregar la construcció dels nous gegants als senyors Eusebi Vidal, Joan Marsal i Brunet, Santaliestra (vestuari), Sala (ornamentació), J Escalés i Lluís Labarta i Grañe, a través del taller El Ingenio de Barcelona. La parella de gegants va sortir per primera vegada durant la Festa Major de 1897 i les cròniques de l'època parlen de la problemàtica que suposava el gran pes dels gegants a l'hora de passejar-los. Al 1902, els gegants van participar en les Festes de la Mercè, a Barcelona, i van guanyar la medalla d'argent com a premi pel seu vestuari. La gesta es repetir a la Festa Major de 1920. Seguint els passos de la història, al 1931, el gegant de Sitges va sortir al carrer sense corona i amb un mocador lligat al cap. Durant els anys de la guerra civil espanyola no hi va haver Festa Major, però en acabar la guerra, ja iniciada la dictadura, el gegant hagué de lluir un prim bigoti enlloc de la barba que lluïa fins llavors. El mateix any, la Colla Jove va inaugurar una nova manera de fer ballar als gegants al so de la gralla i amb qualsevol tipus de música; fins aquell moment els gegants seguien la cercavila caminant. La mateixa Colla Jove, va decidir que lluirien camises blaves o grogues en funció de si duien el gegant o la geganta, tots ells duien la faixa vermella i els pantalons blancs. Al 1955, els gegants de Sitges van estrenar vestits nous, el dissenyador fou Artur Carbonell que es va inspirar en l'estil del segle XV. El 25 de Maig de 1997 van celebrar els seus primers 100 anys d'història i l'ajuntament de Sitges decidí donar el nom de Gegants de Sitges a un carrer situat al sector de les Cases Noves. | 41.2371000,1.8158100 | 400765 | 4565754 | 1897 | 08270 | Sitges | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Laia Massansalvador Soler | Taller El Ingenio | A final del segle XIX es van replicar els gegants, el taller El Ingenio va prendre com a model i motlle els bustos dels mateixos gegants i en va construir uns d'iguals però amb menys pes.Les coordenades de situació corresponen a l'antic escorxador on es guarden els gegants. | 52 | 2.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||||||
| 68543 | Els Gegants Moros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-gegants-moros | <p>AAVV (2001). 'Sitges, l'encant de la tradició'. Departament de Premsa i Comunicació de l'Ajuntament de Sitges.</p> | XX | <p>Els actuals Gegants Moros de Sitges són una reproducció fidel del Gegants Moros d'en Querol de 1840, realitzada l'any 1978. Els constructors foren sitgetans vinculats a l'Agrupació de Balls Populars de Sitges i la seva confecció va fer-se en un magatzem situat al carrer Santa Bàrbara. El dia de la seva inauguració, el gegant vestia una túnica grisa clara amb ornamentacions marrons i daurades, duia una faixa vermella a la cintura adornada amb una xarxa gris i daurada, al cap hi duia un turbant blanc i vermell. Amb la mà dreta subjecta un ceptre amb el relleu de l'escut de Sitges. El gegant fa 420 cm d'alçada. La geganta lluïa un vestit blanc i, sobreposades, una faldilla i una capa de colors marró i vermell, estampades amb motius florals i rivetades amb una sanefa daurada. A la mà dreta hi duia un ram de flors. La geganta fa 410 cm d'alçada. Els noms que duien els gegants moros de Sitges eren, La-hia i Fa-luch. Actualment els geganters que els fan ballar duen pantalons blancs camisa blau cel i faixa vermella.</p> | 08270-665 | Palau del Rei Moro | <p>Els actes d'inauguració i estrena dels gegants moros van celebrar-se a l'escola Esteve Barrachina entre el 19 i el 22 d'agost de 1979. Aquests gegants són una reproducció dels gegants moros d'en Querol, que daten de 1840 i sortien per Corpus i per la Festa Major. Foren encarregats a Joan Querol i Cabanyes, però es desconeix si fou per iniciativa privada o bé per encàrrec de l'Ajuntament. Els gegants vestien a l'estil moro; la roba del gegant era de color blanc i blau i el material de què estava fet el de la geganta era de gasa i setí. Destaca el fet que pel fer els caps, es van inspirar en personatges reals, per ella van prendre com a model una pagesa del Mas Nou de Jafre i per a ell un masover de la masia d'en Querol. Se sap que aquests gegants van sortir d'una manera continua fins al 1897, i la darrera aparició coneguda fins ara d'aquests gegants fou per la inauguració de l'Hospital de Sant Joan Baptista el 1912. L'última notícia que se'n té és de 1946; els gegants estan en una masia propietat dels hereus de Josep Robert i Soler, que els adquirí abans de la guerra civil.</p> | 41.2355600,1.8120700 | 400449 | 4565587 | 1979 | 08270 | Sitges | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68543-foto-08270-665-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Laia Massansalvador Soler | Els geganters de l'Agrupació han fet diversos treballs de restauració, al 1985 i al 1989, amb ajuda de modistes sitgetanes. Les coordenades UTM corresponen a les de la seu de l'Agrupació de Balls Populars, al Palau del Rei Moro. | 98 | 52 | 2.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||||
| 68544 | Els Gegants Cubans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-gegants-cubans | AAVV (2001). 'Sitges, l'encant de la tradició'. Departament de Premsa i Comunicació de l'Ajuntament de Sitges. | XX | Els Gegants Cubans també són coneguts amb diferents noms com Gegants Americanos o Panxito i Panxita. Fou l'empresa nord-americana Pepsi-Cola qui en costejà la construcció gràcies a la mediació de Josep Mirabent i Magrans. Els gegants foren construïts amb la voluntat de reflexar una estampa carregada de simbologia pel poble de Sitges, la tornada dels americanos o els indianos a la terra natal després de fer les amèriques. Popularment, es diu que les faccions d'Antoni Morató i Ballesteros inspiraren la cara del gegant. La geganta fa 3 metres d'alçada i el gegant una mica menys, ja que només és de mig cos. El gegant, seguint la moda de les Antilles del segle XIX, llueix un vestit ratllat blau de fons blanquinós i una camisa blanca amb brodats característics de l'època. També duia un corbatí gris, i un barret jipi-japa ornamentat amb una franja negra. A la mà dreta hi du un cigar havà i a l'esquerra un bastó. En algunes sortides el gegant ha dut sota el braç o en una mà un exemplar d'El Eco de Sitges. La geganta duia una faldilla estampada de color verd amb una combinació blanca, brusa rosada amb volants blancs, també du una pamela adornada amb flors i plomes, i a cada braç un guant blanc. A vegades duia una ombrel·la en una mà o bé un ram de flors en una ma i en l'altra un mocador. Tot i que al 1999 renovaren el seu vestuari i aspecte, des de llavors la Panxita llueix un vestit rèplica del d'una de les nines de la col·lecció Lola Anglada, i ha anat guanyant cul. El Panxito no canvia gaire, sols les ratlles del vestit que ara seran de color marró clar i el pentinat: el gegant lluirà una cua llarga recollida amb un llaç. | 08270-666 | L'antic escorxador | Els gegants foren presentats en societat el 22 d'agost de 1965 amb una gran festa; des de llavors els geganters, actualment geganteres encarregades de fer ballar al Panxito, lluiran un vestit tipus granota amb el mateix ratllat que el gegant i lluiran al pit el logotip dels gegants cubanos. Els portadors de la geganta duen una camisa blau cel, una faixa negra i uns pantalons blancs. | 41.2371000,1.8158100 | 400765 | 4565754 | 1965 | 08270 | Sitges | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Laia Massansalvador Soler | 52 | 2.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||||||||
| 68545 | El Drac i l'Àliga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-drac-i-laliga | AAVV (2001). 'Sitges, l'encant de la tradició'. Departament de Premsa i Comunicació de l'Ajuntament de Sitges. MIRALLES I FIGUERES, E. (1986). 'Bestiari del Garraf'. Ajuntament de Vilanova. | XX | El Drac de Sitges s'estrenà el 23 d'agost de 1922, vigília de Sant Bartomeu. El seu disseny és obra de l'artista sitgetà Agustí Ferrer Pino. L'Àliga, concebuda per competir com a bestiari de foc amb el drac, es presentà el 1984. El seu frontal segueix les pautes tradicionals de les àligues, però la cua és recargolada, preparada per poder cremar carretilles. | 08270-667 | L'antic escorxador | En un principi, el drac tenia una forma arrodonida, amb el cap i la cara com si fos un gat feréstec i amb la cua a la manera d'un peix. El resultat final no agradà a l'artista, el qual va decidir abonyegar-lo i donar-li així la característica forma corba. El pintà amb unes sanefes de colors molts vius, en què destacaven el blau i el blanc. El pes del drac en aquella època era gairebé de 80 quilos; actualment és de 97 quilos. El drac ha patit diverses restauracions; durant els anys 40 la cua no tenia forma de peix, i al 1975 es va remodelar el cos i la cua. Pel que fa a l'àliga de Sitges, l'anecdotari ens explica que en un principi l'àliga va ser pensada perquè fes una actuació honorífica pública amb una dansa gairebé senyorial. En realitat, l'àliga oferia un aspecte bastant ridícul i va despertar un cert menyspreu als sitgetans, així que aviat s'adoptà el costum de posar-li un parell de bengales al bec. Aquell primer any l'àliga fou batejada amb noms com la colometa o l'oca. L'any següent l'armaren amb abundants carretilles de foc, i des de llavors forma part del seguici d'animalari de foc. | 41.2371000,1.8158100 | 400765 | 4565754 | 1922 | 08270 | Sitges | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68545-foto-08270-667-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68545-foto-08270-667-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Laia Massansalvador Soler | Agustí Ferrer Pino | Les coordenades UTM corresponen a les de l'antic escorxador, on es guarden els gegants. | 98 | 52 | 2.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||
| 68546 | Les Escumes de Sitges | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-escumes-de-sitges | XX | Es tracta d'una pasta seca a base d'ametlla que es serveix durant tot l'any i es sol prendre acompanyat d'una copa de moscatell com a postres tradicionals de la vila. | 08270-668 | Sitges | Actualment, aquestes postres es fan a la pastisseria 'Dolç' situada al Pg. de Vilanova nº 37, i han esdevingut una de les receptes típiques de Sitges. El nom d'escumes prové de l'intent de recordar la suavitat de les escumes del mar, ja que el dolç es desfà a la boca igual que les ones es desfan quan arriben a la platja. | 41.2376300,1.8051600 | 399873 | 4565825 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Laia Massansalvador Soler | Les coordenades UTM corresponen a la pastisseria 'Dolç' del Pg. De Vilanova nº 37. | 60 | 4.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||||||||
| 68547 | Els Momflons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-momflons | VILÀ SOLER, J. (1998) 'Diversòrum sitgetà entrellat de costums, fets i dites populars'. Quaderns de Sitges. Ajuntament de Sitges. | XIX | Els momflons són fets d'una pasta dolça cassolana i han esdevinguts típics a Sitges per Pasqua i per dies de festa senyalada. El monfló és, doncs, un pastís de pasta de pa, buit al mig i de consistència ferma, amb forma allargada i de diferents mides. Són molt esponjosos i ensucrats i presenten un color torrat. En el gust hi predominen les herbes aromàtiques. S'elaboren amb llet, mantega (eventualment també llard), farina, ous, canyella, sucre, diferents herbes aromàtiques (matafaluga, celiandre...), raspadura de llimona i aigua. L'elaboració passa per remullar prèviament les herbes aromàtiques en anís; a continuació, cal batre els ous, afegir-hi la farina, el sucre, la mantega i el llevat, i pastar la mescla fins a obtenir una pasta consistent. Un cop pastada, es deixa reposar, se separa en diferents unitats, se li dóna a mà forma rectangular i es cou al forn. | 08270-669 | Sitges | Actualment, els momflons es serveixen a la pastisseria de Joan Sabaté Pascual -descendent de qui és considerat l'artífex d'aquesta recepta, Isidre Sabaté l'any 1870, situada a la plaça de l'Ajuntament. El nom de momfló ve de la suavitat del postre que recorda a la suavitat de les ovelles moltons. | 41.2350800,1.8116700 | 400415 | 4565534 | 1870 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Laia Massansalvador Soler | Isidre Sabaté Poch | 60 | 4.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||||||
| 68548 | Parc Natural del Garraf | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-natural-del-garraf-3 | LUNA I TOMÀS, Gonçal (2004).'Parcs del Garraf, Olèrdola i el Foix'. Barcelona : Diputació de Barcelona. III Trobada d'Estudiosos del Garraf comunicacions presentades els dies 19 i 20 de novembre de 1998 al Museu de Gavà, Trobada d'Estudiosos del Garraf ( 3ª:1998:Gavà). [Barcelona] : Diputació de Barcelona, Servei de Parcs Naturals, 2000. IV Trobada d'Estudiosos del Garraf : comunicacions presentades el dia 21 de novembre del 2002 a Vilanova i la Geltrú. Trobada d'Estudiosos del Garraf( 4a: 2002: Vilanova i la Geltrú). [Barcelona] : Diputació de Barcelona, Xarxa de Municipis, Xarxa de Parcs Naturals, 2004. | Sense data | L'any 1974 va començar a funcionar l'abocador d'escombraries de la vall de Joan, un dels impactes més importants del Parc Natural del Garraf. Actualment les diferents administracions amb competències en el tema treballen per la clausura i restauració de la zona que ocupa l'abocador. El 1982 i el 1994 es van declarar dos incendis forestals dins dels límits del Parc. | El Parc Natural del Garraf protegeix 12376 hectàrees, de les quals 2797 pertanyen al municipi de Sitges. Aquesta part del massís del Garraf va ser declarada parc natural l'any 1986. El medi físic és de roca calcària del Triàsic, el Juràssic i el Cretàcic, i es caracteritza per la formació de formes externes com les dolines i els rasclers, i de formes internes com les coves i els avencs. Hi consta un riu subterrani que desemboca a mar per la zona de la Falconera. Pel que fa al medi biològic abunda el pi blanc així com el la màquia litoral, especialment el Margalló, característic de la comarca. La fauna més destacable és de rapinyaires com l'àliga de cua barrada i el falcó pelegrí, i mamífers com el porc senglar i la guineu. | 08270-670 | Massís del Garraf | 41.2746300,1.9148100 | 409113 | 4569812 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Laia Massansalvador Soler | El Parc Natural es regeix des del 26/07/01 pel Pla Especial de Protecció del Medi Físic i del Paisatge de l'Espai Natural del Garraf i d'acord amb la Llei sobre règim del sòl i ordenació urbana. El 20'80 % del Parc és de titularitat pública i el 79'20% és de titularitat privada. Forma part de la Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona i es gestiona conjuntament amb el Parc Natural d'Olèrdola. Des del 2002, el parc del Garraf està agermanat amb el ' Parco naturale della Maremma' a la Toscana, amb el que manté programes d'actuació i intercanvi que han permès desenvolupar diverses accions conjuntes. Aquest agermanament s'ha fet en col·laboració amb Legambiente, l'entitat ambientalista més notòria d'Itàlia. Les administracions gestores dels parcs, alhora que diverses universitats, museus, centres de documentació, fundacions, empreses i grups de recerca locals, impulsen estudis de caràcter social, geogràfic i científic sobre els àmbits del Garraf, Olèrdola i el Foix. Totes aquestes iniciatives s'apleguen en el Pla de seguiment ecològic. A més, per tal d'afavorir el contacte entre investigadors, periòdicament s'organitzen Trobades d'Estudiosos de les quals, fins ara, se n'han fet quatre edicions al Garraf i una al Foix. | 2153 | 5.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||||||||
| 68549 | Riera de Ribes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-ribes-0 | LUNA I TOMÀS, Gonçal (2004). 'Parcs del Garraf, Olèrdola i el Foix. Barcelona' Diputació de Barcelona. III Trobada d'Estudiosos del Garraf comunicacions presentades els dies 19 i 20 de novembre de 1998 al Museu de Gavà Trobada d'Estudiosos del Garraf ( 3ª:1998:Gavà). [Barcelona] : Diputació de Barcelona, Servei de Parcs Naturals, 2000. IV Trobada d'Estudiosos del Garraf : comunicacions presentades el dia 21 de novembre del 2002 a Vilanova i la Geltrú. Trobada d'Estudiosos del Garraf( 4a: 2002: Vilanova i la Geltrú). [Barcelona] : Diputació de Barcelona, Xarxa de Municipis, Xarxa de Parcs Naturals, 2004. | Sense data | Aquesta zona es veu especialment alterada per la sobrefreqüentació humana, l'abocament de deixalles sòlides i les infraestructures de depuració d'aigües residuals, d'un camp de golf i un hotel d'apartaments. | La riera de Ribes neix al terme de les Cabanyes, a l'Alt Penedès, i desemboca al terme de Sitges. La desembocadura de la riera és un espai limitat per la platja, la via de ferrocarril de RENFE i els terrenys de l'estació depuradora d'aigües residuals. En aquest espai, la riera forma una petita llacuna de 1'5 hectàrees, on es barreja l'aigua de la riera i el seu aqüífer d'aigua dolça amb l'aigua de la Mediterrània, actuant com a indret pont entre les grans zones humides dels deltes del Llobregat i de l'Ebre. La vegetació que hi abunda són herbassars de ruppia, jonqueres i restes de salicornar. A la platja hi creix la vegetació anual colonitzadora de cúmuls de restes orgàniques i graves amb crucianel·la. Pel que fa a la fauna vertebrada, s'hi detecten llisses i anguiles com a fauna marina i, en èpoques de pas, s'hi poden veure el martinet blanc, la gamba roja vulgar o altres ocells limícoles que s'hi aturen. Durant l'hivern, hi podem veure diferents aus aquàtiques, com per exemple el corb marí emplomallat, el cabussó emplomallat o el gavot. A les rieres del massís del Garraf hi ha, barrejades amb bosquines d'alzines, alguns caducifolis i arbres de ribera esparsos, com àlbers (populus alba) i plataners (platanus hispanica) i petits fragments de comunitats de ribera, amb avellaners (corylus avellana), per exemple. La comunitat arbòria més freqüent, present en forma de petites bosquines, és l'omeda amb mill gruà, on s'hi troben representades algunes de les espècies de caire euro-siberià que es troben també a l'alzinar, com l'arç blanc (crataegus monogyna), el sanguinyol (cornus sanguinea), lleteresa de bosc (euphorbia amygdaloides) o el mill gruà (ithospermum purpurocaeruleum). | 08270-671 | Zona Terramar | 41.2242700,1.7830700 | 398001 | 4564368 | 08270 | Sitges | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68549-foto-08270-671-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68549-foto-08270-671-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Laia Massansalvador Soler | Sense cap figura de protecció, sols de l'agència catalana de l'aigua. Llei de l'aigua: Reial Decreto Legislativo 1/2001 del 20 de julio .BOE 176 24 de Juliol de 2001. | 2153 | 5.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||||||
| 68550 | Zona marina del Garraf | https://patrimonicultural.diba.cat/element/zona-marina-del-garraf | www.fundacionatura.org/ | Sense data | Directiva 97/62/CE, Directiva 92/43/CE, Reglament 1626/1994/CE, BOE núm. 310, de 28 de desembre del 1995, pàg. 37310, DOGC núm. 1479, de 12.08.91 | El fons marí del Garraf es caracteritza per ser una zona amb una certa homogeneïtat, amb domini dels fons sedimentaris i de sorres fines i pocs fons durs. Hi consten fins a 8 comunitats bentòniques en la zona, les quals malauradament es troben en procés de degradació, especialment les praderes de posidònia (Posidonia oceanica ) i de Cymodocea (Cymodocea nodosa ). Les praderes de posidònia són de vital importància pel fons marí per ser la principal font d'oxigenació; a més, la seva presència protegeix el litoral de l'erosió i ajuda a mantenir el seu equilibri sedimentari. Les praderes de posidònia allotgen al seu voltant més de 400 espècies de plantes i constitueixen el principal lloc de refugi i de posta/fressa de més de 100 espècies d'animals. A banda, en el fons marí de la zona, a uns 20 metres de profunditat es troben els fons de Maërl o grapissar, es tracta de comunitats marines formades per algues roges (especialment Lithothamnion corallioides i Phymatolithon calcareum) que donada la seva estructura calcària formen estructures semblants a les dels esculls coral·lins. És per això que sovint se les anomena algues coral·lines i la zona és coneguda amb el nom de 'fons marí del pa rosat'. Aquests sistemes d'algues coral·lines donen estabilitat a l'ambient del fons caracteritzat per ser tou i sorrenc; així permet que s'hi instal·lin nombroses larves i espècies pròpies de fons dur, creant un centre per a la biodiversitat. Finalment, al fons marí del Garraf hi destaquen diferents espècies d'interès pesquer com ara la iserna, el llenguado, la palaia, el moll de roca, el rèmol, el llobarro, el besuc, la mabre, l'orada, el cargol de punxes, el pop, la sípia, el calamar, la tallarina, la rossellona i el llagostí. També hi destaquen espècies de mol·luscs, artròpodes i anèlids poliquets. | 08270-672 | Costa del Garraf | 41.2285700,1.8084000 | 400131 | 4564816 | 08270 | Sitges | Difícil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Laia Massansalvador Soler | Les praderes de posidònia, de la mateixa manera que el fons marí del mediterrani en general, es troben afectats per diferents factors com la contaminació marina d'origen terrestre, les obres d'infraestructures del litoral, la pesca il·legal, l'extracció de sorres per a la regeneració de les platges, etc. A banda, cal tenir en compte que el fons marí i, en especial, les praderes de posidònia, tenen poca capacitat de recuperació degut a la seva taxa reproductiva i el lent creixement. | 2153 | 5.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||||||||
| 68551 | Margalló del Garraf | https://patrimonicultural.diba.cat/element/margallo-del-garraf | BAYÉ I OLLÉ, Pere (2002). 'Flora del Garraf'. Puig de l'Aliga, 2. Grup d'investigadors de les Roquetes del Garraf. BORREGO, J.C.; CARBÓ, P. (2004) 'Guia de camp d'arbres, arbustos i altres plantes del Garraf'. El Puig de l'Àliga: Vilanova i la Geltrú. PASCUAL, Ramon (1990). 'Guia dels arbustos dels països catalans'. Pòrtic. | Sense data | El Margalló pertany a la família de les palmàcies, espècie Chamaerops humilis L. En català té diverses denominacions: Bargalló, garbaió, margallonera, palma d'escombreres o palmerola. El margalló disposa d'una tija subterrània, però que sovint es fa arbre, i aconsegueix una alçada de prop de cinc metres. Viu gairebé a tota la costa ibèrica, però és al Garraf el lloc més al nord on se'l pot veure assilvestrat. Les seves fulles són com un ventall i les flors són molt nombroses i grogues, tant les femenines com les masculines. Els fruits del Margalló són dàtils de la mida d'una castanya, marrons o taronges, amb el pinyol molt dur. No es coneixen usos ni propietats medicinals especials. Floreix a la primavera i fructifica a finals de l'estiu i principi de la tardor. | 08270-673 | Garraf | A l'època romana, els fruits del margalló tenien gran reputació com a afrodisíacs. Més tard, se l'hi afegí un altre atribut: la ganduleria. Els brots són apreciats en amanides i les seves fulles són excel·lents per a l'elaboració d'escombres artesanals, indústria que abans estava molt arrelada al massís del Garraf. El fruit és un aliment apreciat per les guineus i les genetes, que escampen les llavors i fomenten la seva reproducció. | 41.2373100,1.8256100 | 401586 | 4565766 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68551-foto-08270-673-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Laia Massansalvador Soler | El margalló és l'única palmera autòctona d'Europa, exceptuant la palmera datilera d'Elx, raó per la qual gaudeix de protecció legal. Aquesta protecció ha evitat les collites indiscriminades per a usos ornamentals que l'havien abocat al perill d''extinció. A països subtropicals, com el Marroc, el Margalló es troba en el seu ambient ideal, arribant a aconseguir alçades de fins a 10 metres.Dels exemplars de margallons localitzats a Sitges localitzem en aquesta fitxa el margalló protegit per l'Ordenança municipal dels espais verds i l'arbrat de l'any 2007. | 2151 | 5.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||||||
| 68552 | Les vinyes de Malvasia de l'hospital de Sant Joan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-vinyes-de-malvasia-de-lhospital-de-sant-joan | CIURANA I GALCERAN, J(1987). 'Els prestigiosos vins de Catalunya'. Institut Català de la Vinya i el Vi. Generalitat de Catalunya. | Sense data | La malvasia és una varietat de cep blanc, encara que també n'existeix una subvarietat negra. El raïm de malvasia és menut i poc compacte. El gra és gros, tendre i ovoide, molt dolç i aromàtic. El vi elaborat amb aquesta varietat vitícola és anomenat també malvasia, o vi de malvasia, un vi licorós blanc, dolç, olorós i d'alta graduació. En ocasions, la malvasia es designa amb complements: de Sitges, roja, catalana, del país, de gra gros (o vermentino), grossa, primerenca, borda, d'Alacant o del Rosselló (subvarietat anomenada trobat). | 08270-674 | Asil-hospital Sant Joan Baptista | El conreu d'aquesta varietat de vinya és tradicional a l'àrea de Sitges i pot datar d'època moderna. | 41.2402700,1.8129200 | 400527 | 4566109 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68552-foto-08270-674-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68552-foto-08270-674-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68552-foto-08270-674-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Medieval|Modern | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Laia Massansalvador Soler | Actualment sols es conserven les vinyes de malvasia de l'Asil- hospital Sant Joan Baptista. | 98|85|94 | 2151 | 5.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||||
| 68553 | Font de Montseva | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-montseva | perso.wanadoo.es/excsitges/caminades/Caminada%202003/Caminada%202003%20descripcio.htm | Sense data | La Font de Montseva és un petit dipòsit subterrani de pedra on s'hi acumula l'aigua de pluja. La seva situació, arrecerada dins d'un fondo, li permet mantenir un clima fresc fins i tot durant l'estiu i preservar perenne una petita quantitat d'aigua en el seu interior. | 08270-675 | Riera de Vallcarca | Fa més de 25 anys, la colla coneguda com 'Amics del Garraf' , encapçalats per Joan Comas, van netejar i pintar amb calç la Font de Montseva. Des d'aquell moment han anat realitzant tasques de manteniment d'aquesta font. S'hi ha posat una rajola amb la llegenda: 'La netedat és un gran senyal de civilització'. | 41.2627500,1.8586500 | 404392 | 4568554 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68553-foto-08270-675-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2019-11-29 00:00:00 | Laia Massansalvador Soler | La font de Montseva està condemnada a desaparèixer dins la zona d'explotació d'una de les pedreres de Sitges. | 2153 | 5.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||||||
| 68554 | Camí de les Costes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-les-costes-0 | BORREGO, Juan Carlos (2001).' El Garraf : 21 rutes de senderisme i bicicleta de muntanya, guia de turisme rural dels parcs del Garraf. Foix i Olèrdola'. Les Roquetes del Garraf : Grup d'Investigadors de les Roquetes del Garraf. MALAGELADA I BENAPRÈS, F (1985).' L'Antic camí de les costes del Garraf i el seu entorn'. Grup d'Estudis Sitgetans ORTEGA I ROIG, Juanjo (1998). 'Redescobrir el massís : 3 itineraris per conèixer el Parc Natural del Garraf'. S.l. : s.n. DL 1998, Sant Sadurní d'Anoia : Gràfiques Llopart. | XIV | El traçat del camí està força desvirtuat per les infraestructures posteriors; caldria planejar la seva recuperació total o parcial i la seva senyalització. | Camí que ressegueix el litoral del Garraf i comunica Barcelona amb Tarragona. De Barcelona a Sitges el camí vorejava Sant Boi- població que quedava lleugerament desplaçada-, travessava el Llobregat per un gual, i seguia cap a Viladecans, Castelldefels i Gavà. Pel que avui encara s'anomena Peu de les Costes, el camí s'enfilava pel massís de Garraf passant per la punta de Vallbona, punta de la Ginesta, pas Trencat, Garraf, platja de Garraf, cala de Bous, pas de la Mala Dona, Còdol Caigut, cala Morisca, Vallcarca casa del Soldat, cala de la Trinitat, punta Ferrosa, revolt Gran, les Escales, Calaforn, la Crueta, platja d'Aiguadolç i platja de Balomina. El camí entrava a la vila de Sitges per l'antic portal de la muralla que es deia portal de Barcelona. Les principals rieres que travessen el camí són: la Riera de Vallbona, el Torrent del Garraf, la Riera de Vallcarca, la Riera de Santa Tecla, el Torrent d'en Misses (que desguassen a la riera de Sant Sebastià, la riera de Bassarodona o Terracavada), la Riera de Ribes o Vilafranca, formada principalment per la riera de Ribes i pels seus afluents, les rieres de Canyelles o Jafra. El camí té la senyalització de GR-92. Transcorre entre senders, pistes i carretera i el seu desnivell total és de 360 metres. | 08270-676 | Parc Natural del Garraf | La primera referència documental de l'existència d'un camí arran de costa data del segle XIV. Al testament de Bernat de Fonollar, senyor de Sitges i Campdàsens, hi ha una deixa de cinc mil sous per millorar el camí pel Garraf i facilitar la comunicació terrestre amb Barcelona. L'any 1356 aquests treballs encara no s'havien dut a terme i possiblement aquesta disposició testamentària no va arribar mai a complir-se. Cal tenir en conte que en l'època la manca d'un bon camí cap a Barcelona era solucionat amb la navegació, ja que les condicions naturals del port de Sitges ho facilitaven. L'any 1392 el rei Joan I va expedir un decret per a evitar incomoditats i perills als vianants del camí de les costes. S'establia un sistema d'impostos de passatge, que es denominava barra, que pretenia recaptar durant vint anys els diners necessaris per a la reforma del camí. A l'Arxiu Parroquial de Sitges es conserven testimonis documentals de les reparacions, les fases i els diners gastats en la millora del camí. Al 1395, el rei Pere III, concedia durant vuit anys als jurats de la vila de Sitges el dret d'imposicions, per tal que entre d'altres coses es continuessin les obres del camí en els trams entre el Garraf i Sitges. Al 1400 el rei Martí va revocar aquesta concessió un cop acabades les obres de rehabilitació. A partir d'aquest moment, els documents conservats ens parlen de diferents obres puntuals de rehabilitació degut a les esllavissades freqüents, pluges torrencials i desbordaments de torrents que feien sovint intransitable el camí. Destaca un document del 1413 que parla del perill al qual s'exposaven els vianants que s'aventuraven a transitar pel camí, diu que aleshores l'edifici del castell del Garraf estava totalment arruïnat i destruït, que es trobava en un lloc erm i solitari, sotmès al perill de les incursions pirates, i que per això la gent no hi feia estada. D'altres documents ens parlen de subvencions i ajudes per arranjar el camí concedides l'any 1599 per Felip III. Pel que fa al fenomen del bandolerisme que durant els segles XVI i XVII es va estendre per tot Catalunya, també va afectar al camí de les Costes del Garraf, estret i solitari, i en són diversos els testimonis. Durant l'ocupació francesa, el camí degué ser molt transitat per les tropes dels dos bàndols. L'any 1811 una divisió francesa va arribar a Sitges procedent de Barcelona per les Costes del Garraf. Després de la guerra el camí estava malmès en diversos punts. Aquesta inutilització potser va ser realitzada intencionadament per l'exèrcit francès quan es retirava. Després de la Guerra del Francès i de les successives guerres carlines, l'estat de conservació del camí de les Costes del Garraf devia ser molt deficient i continuava essent no apte pel trànsit rodat. Ja entrats en el segle XX diversos són els testimonis que parlen del camí i de la seva perillositat. El camí tenia dos pams d'amplada i era tanta la por de la gent a passar-hi que, des d'Aiguadolç fins a la Falconera, tothom baixava dels muls i feia el camí a peu. La necessitat d'una nova carretera era evident, però no va ser fins a l'any 1871 que va ser possible franquejar les costes de Garraf per una altra via. A partir d'aquest moment, el camí va anar quedant inutilitzat, ja que la construcció de la nova carretera va provocar que en alguns punts l'antic camí fos tallat i que en alguns trams restés colgat de roques. | 41.2357600,1.8483700 | 403491 | 4565569 | 08270 | Sitges | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Laia Massansalvador Soler | Tot i que el traçat de la nova carretera era bastant similar al de l'antic camí, sols s'hi sobreposava en alguns trams. Aquest fet ha permès que se n'hagin conservat fins avui alguns vestigis. El tram més ben conservat es troba just a l'inici del camí que des de la carretera porta a l'ermita de la Trinitat. El tram més llarg conservat s'inicia junt a can Canyes, al Garraf, i pot seguir-se en direcció a port Ginesta uns sis-cents metres, fins que resta tallat per la carretera. Vora can Canyes, sortia pel camí de les costes un altre camí, segurament també d'època medieval, que portava fins a Campgràs i Begues. | 49 | 1.5 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||||||
| 68555 | El riuet i cova de la Falconera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-riuet-i-cova-de-la-falconera | ASTIER, Ll. ( 1970). 'Exploración de la surgencia submarina de la Falconera'. Geo y Bio Karst, VII (27) Barcelona. LASCURAIN GOLFERICHS, Josep( 1989). 'Del garraf blanc al garraf negre. Una aproximació a l'ecologia de camp. Guia i quadern de treball'. Gavà: Museu de Gavà. MIÑARRO J.M. (2000 ). 'Cent anys d'espeleologia a Catalunya, 1897-1997'. Barcelona: Federació Catalana d' Espeleologia. PI DE CABANYES, O. (2000). 'El sòl de Vilanova i el Garraf misteriós'. Vilanova i la Geltrú: El Cep i la Nansa Edicions. SERRA, J. (2003)' Estudi dels quiròpters del Parc Natural del Garraf'. Eco serveis: Barcelona. | Sense data | Les infiltracions d'un abocador proper són recollides pel riuet de la Falconera, causant greus problemes en aquest sistema, i han desanimat a molts espeleòlegs a entrar-hi tot i que als anys vuitanta era un lloc força freqüentat. | La cova de la Falconera és una cavitat situada als penya-segats del Garraf, i té una llargària entre pous, galeries i petites sales d'uns 600 metres. El riu subterrani de la Falconera és la surgència més important del penya-segat marí que du el mateix nom. El seu recorregut es de 600 m i la seva fondària fins ara explorada sota el nivell del mar és de 81 m. Sembla raonable considerar un cabal mig de l'ordre de 500 l/s, arribant als 200 l/s en períodes d'estiatge i a 10.000 l/s en fortes avingudes. | 08270-677 | La Falconera | La importància que generà el recurs hídric del riuet de la Falconera va provocar la realització d'obres finançades per Eusebi Güell, per tal de poder aprofitar aquest important cabal. L'any 1899 es van fer unes galeries artificials i es perforà un pou que va comunicar les galeries amb l'exterior. Aquestes galeries no trobaren el riu que cercaven, encara que van trobar algun punt d'aigua. Actualment, la pedrera, explotada per l'empresa PROMSA, utilitza l'aigua d'aquest punt, situat en les galeries artificials, utilitzant el pou artificial per a la instal·lació de les canonades. | 41.2511400,1.8960900 | 407512 | 4567224 | 08270 | Sitges | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2019-11-29 00:00:00 | Laia Massansalvador Soler | 2153 | 5.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||||||||
| 68556 | El camí de la Morella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-cami-de-la-morella | BORREGO, Juan Carlos (2001). 'El Garraf : 21 rutes de senderisme i bicicleta de muntanya, guia de turisme rural dels parcs del Garraf'. Foix i Olèrdola. Les Roquetes del Garraf : Grup d'Investigadors de les Roquetes del Garraf. ORTEGA I ROIG, Juanjo (1998). 'Redescobrir el massís : 3 itineraris per conèixer el Parc Natural del Garraf'. S.l. : s.n. DL 1998, Sant Sadurní d'Anoia : Gràfiques Llopart. | Sense data | El camí de la Morella està ben senyalitzat. | Camí que puja fins el cim de la Morella, el punt més alt del massís del Garraf. Té 6'4 kilòmetres de distància i un desnivell de 128,6 Km. Transcorre per senders, pistes i carretera, entre un paisatge totalment càrstic. L'itinerari -senyalitzat com a GR 92- travessa una part de l'interior del Parc Natural del Garraf. Seguint la carretera de la Plana Novella fins al Pla de Querol, del camí surt un sender que condueix a Campgràs. | 08270-678 | Est del Parc Natural del Garraf | 41.2760100,1.9135900 | 409013 | 4569967 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Laia Massansalvador Soler | Durant el trajecte es podem desviar uns pocs metres per veure l'avenc Emili Sabaté i la dolina de Campgràs. El territori és eixut, amb sòls de roca permeable on sovintegen els avencs, els rasclers i les dolines, formacions típicament càrstiques. La vegetació és una màquia continua, configurant un paisatge d'un verd intens a l'hivern i d'un groc cremat a l'estiu. | 49 | 1.5 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||||||||
| 68557 | El sender dels Miradors | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-sender-dels-miradors | ARNAU RECASENS, Albert; SANS FLORES, Miquel Julià; SIERRA ROURA, Jordi Albert.'7 recorreguts amb bicicleta per descobrir el Garraf'. Gavà: Ajuntament de Gavà. | Sense data | El sender fou homologat com a tal l'any 1980 | Ruta Sitges- Canet de Mar GR-5, 214 km. Recorregut que va de Sitges a Canet de Mar, passant pel Parc Natural del Garraf, segueix cap al Penedès, puja cap a la muntanya de Montserrat. Des de Montserrat l'itinerari va cap al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i la Serra de l'Obac i travessa Sant Llorenç Savall, Gallifa i Sant Miquel del Fai. Posteriorment, entra al Parc del Garraf pel Coll de la Fita, prop de Sitges i, després de passar pel Masset de Dalt i per Can Grau, surt del Barri de l'Hospital, prop d'Olesa de Bonesvalls. | 08270-679 | Coll de la Fita | 41.2558300,1.8218300 | 401297 | 4567826 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Laia Massansalvador Soler | Connexions amb altres senders: GR 92.- A Sant Martí de Montnegre i al massís del Garraf amb les variants GR 92-3 i GR 92-4, GR 4.- A Montserrat, GR 6.- A Montserrat i amb la variant GR 6-1 també a Montserrat, GR 96.- A Montserrat, GR 172.- A Montserrat, GR 2.- A Aiguafreda, GR 173.- Amb la variant GR 173-1 a Sant Llorenç Savall, GR 97.- A la Beguda Alta i a Sant Celoni | 49 | 1.5 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||||||||
| 68558 | Ruta Portbou-Ulldecona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ruta-portbou-ulldecona | www.feec.org | Sense data | El GR-92 segueix tot el litoral i pre-litoral català, des de Portbou a Ulldecona, comarca del Montsià, concretament al Pont de l'Olivar per on travessa el Riu de la Sènia, i passa pel Montnegre i el Corredor, Collserola, Garraf, Olèrdola i el Foix. El GR 92 o les seves variants travessen pel seu bell mig els parcs naturals del Cap de Creus, Aiguamolls de l'Empordà, Montnegre-Corredor, Collserola, Garraf i Olèrdola, i voreja també el Delta de l'Ebre. Cal destacar que el seu itinerari entre Portbou i Ulldecona, passa per gran nombre de punts d'interès relacionats amb la implantació humana, com són pobles, ciutats, ermites, museus, runes històriques, conjunts monumentals, etc. L'etapa que travessa el Garraf anirà resseguint la part costanera del massís i parc natural, si bé entre Garraf i Vallcarca, el GR es dirigeix i travessa la inesperada zona rural interior de Campdàsens. Més endavant, els voltants de l'ermita de la Trinitat compten entre els llocs més frondosos del Parc Natural. Sitges queda molt ben situat per a passar el migdia, quedant per a la tarda el tram de l'interessant camí de ronda fins a Vilanova i la Geltrú. | 08270-680 | Litoral del Garraf | 41.2386700,1.8539200 | 403961 | 4565885 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Laia Massansalvador Soler | Com que es tracta d'un sender GR amb la denominació internacional E10, els seus extrems catalans han d'enllaçar amb la seva continuació dins de territori francès i valencià. En aquest moment, l'enllaç sud amb el país valencià està en projecte i no està senyalitzat. La ruta està homologada des de l'any 1986 i rep el seu nom en memòria dels JJOO de Barcelona'92. | 49 | 1.5 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||||||||
| 68559 | Riera d'Aiguadolç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-daiguadolc | LUNA I TOMÀS, Gonçal (2004).' Parcs del Garraf, Olèrdola i el Foix'. Barcelona : Diputació de Barcelona. GARCÍA-MARQUÉS, Francesc Xavier(2006). ' L'entorn natural de Sitges des dels primers pobladors fins el període de la tardo-antiguitat'. Inclòs al llibre Història de Sitges:època antiga. volum I. Ed. Ajuntament de Sitges. | Sense data | Es troba en força mal estat, degut al seu pas prop d'elements de construcció, dels que hi han abocat residus. A banda, es troba tallat en diferents trams per les carreteres d'accés a Sitges i per la via del tren | Es tracta de la llera d'una riera que sols du aigua en moments d'aiguats. Neix i mor a Sitges i està ubicada sobre una plana quaternària. La fauna és la pròpia del Parc Natural del Garraf i la flora es composa d'alzines, esbarzers, joncs i tamarius. | 08270-681 | Sitges | 41.2418500,1.8190000 | 401039 | 4566278 | 08270 | Sitges | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68559-foto-08270-681-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Laia Massansalvador Soler | L'estat de conservació és molt dolent. La vegetació és molt densa i la riera pateix l'abocament d'abundants residus fruit de la seva proximitat a nuclis habitats i a elements de construcció. Sense usos, a banda del desguàs d'aiguats . | 2153 | 5.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||||||
| 68560 | Riera de Vallbona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-vallbona | LUNA I TOMÀS, Gonçal (2004). 'Parcs del Garraf, Olèrdola i el Foix'. Barcelona : Diputació de Barcelona. | Sense data | La zona fou afectada durant el 2005 pels efectes d'un cap de fibló, que va malmetre la flora de la zona, entre d'altres, pins de gran envergadura, que van quedar afectats. | Es tracta de la llera d'una riera sense aigua superficial. Neix al Turó de Vallbona i mor a la Punta de Vallbona, a la platja de les Botigues. La llera de la riera, segueix la Serra de Ripoll, el Puig de l'Olla i el Turó de Vallbona, i acull tota la estratigrafia geològica fins al Cretaci. Entre la fauna que hi abunda és destacable el Picot verd, i la flora és la pròpia de la zona del Garraf: pi blanc, matollars, esbarzers, i destaquen en el darrer tram garrofers i algun margalló. | 08270-682 | Sitges | 41.2732300,1.9359800 | 410884 | 4569635 | 08270 | Sitges | Obert | Dolent | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Laia Massansalvador Soler | La Riera de Vallbona, està afectada per les instal·lacions de la Urbanització Rat Penat i per la carretera A-16. | 2153 | 5.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||||||||
| 68561 | Mariona Rebull | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mariona-rebull | ESQUERDA, M. (2002) 'Sitges artístic'. Barcelona | XX | Monument consistent en un monòlit de pedra sobre el qual se situa una figura de bronze femenina, representada dreta i amb la indumentària típica de la burgesia catalana que que apareix en les obres del novel·lista Ignasi Agustí. Es tracta de Mariona Rebull, un dels personatges més populars d'aquest autor. | 08270-683 | Plaça d'Ignasi Agustí | El monòlit va ser inaugurat el 25 d'agost de 1976. | 41.2293200,1.7916300 | 398726 | 4564918 | 1976 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | Inexistent | Realisme | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Conxi Rodríguez Fernández | Manuel Muns | 103 | 51 | 2.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||||
| 68562 | Dolines de Campgràs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dolines-de-campgras | LASCURAIN GOLFERICHS, Josep( 1989). 'Del garraf blanc al garraf negre. Una aproximació a l'ecologia de camp. Guia i quadern de treball'. Gavà: Museu de Gavà. | Sense data | Les dolines -típiques formacions càrstiques- són depressions circulars del terreny en forma d'embut i amb diàmetres que van des d'1m fins a 100m, generalment decamètrics. Es formen per la dissolució de la roca en diàclasis i fractures que s'intercepten, o per col·lapse d'una cavitat subterrània. Es reconeixen per la forma circular i perquè s'hi acumulen argiles de descalcificació, l'anomenada terra rossa, que sovint és aprofitada per conrear, ja que és dels pocs llocs on hi ha sòl al massís. Aquestes argiles provenen de la barreja amb els carbonats de les calcàries en el moment de la seva formació. En dissoldre's la calcària, queda aquesta resta argilosa rica en òxids de ferro. Les dolines són molt abundants al Campgràs i a la Morella. | 08270-684 | Zona de Campgràs | 41.2817500,1.9141300 | 409066 | 4570603 | 08270 | Sitges | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2019-11-29 00:00:00 | Laia Massansalvador Soler | La dolina de Campgràs és la més destacable, amb una superfície aproximada 360.000 m2 | 2153 | 5.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||||||||
| 68563 | Biòtop dels Colls Miralpeix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/biotop-dels-colls-miralpeix | <p>AAVV. 'Descobrim el Garraf (1996-1999)' Quaderns de Divulgació, 25-26. Gavà: Museu de Gavà, 2000. PANAREDA CLOPÉS, Josep Maria (1986).' Descobrim Garraf. Barcelona': Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona. RÀFOLS, J.M. (1992).' El Garraf'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Governació</p> | Sense data | La caça furtiva, la brutícia, els detritus i el creixement urbanístic amenaça la zona. | <p>Els Colls Miralpeix és la zona que separa Vilanova, Sant Pere de Ribes i Sitges. Es tracta de la major franja costanera boscosa entre el Parc Natural del Garraf i la costa de Tarragona. La seva composició és de roca calcària i hi abunda el pi blanc i la màquia litoral. Geogràficament, constitueixen un massís separat per la riera, amb una presència forestal important de màquies, pinedes en regeneració i antigues repoblacions de pi amb xiprer. Cal destacar per la seva diversitat d'espècies les màquies amb pi blanc atapeïdes i baixes del litoral. Tot i que en els últims anys l'ús de la zona ha canviat en favor de la urbanització i un camp de golf, a la zona encara es conserven 37 hectàrees de conreu de vinya de nova plantació que garanteixen en part la seva continuïtat. Al dessota de la vegetació s'hi amaguen animals com l'eriçó clar, el conill o el tallarol capnegre. Altres ocells, com el falciot pàl·lid, aprofiten les escletxes dels penyots per ubicar-hi els seus nius. A banda, en èpoques de migracions i a l'hivern s'hi poden observar sobre el mar ocells com el bec de serra mitjà, l'èider, el paràsit cuapunxegut i d'altres més habituals com el xatrac becllarg, l'escofell o el mascarell.</p> | 08270-685 | límit litoral Sitges - Vilanova | <p>S'hi han localitzat diversos jaciments arqueològics en els 5 kilometres de coves que conformen els Colls Miralpeix, així com diverses llegendes associades a la zona.</p> | 41.2268100,1.7655400 | 396536 | 4564670 | 08270 | Sitges | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68563-foto-08270-685-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68563-foto-08270-685-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2019-12-31 00:00:00 | Laia Massansalvador Soler | El Consorci d'Els Colls Miralpeix i Costa del Garraf -amb representació del Consell Comarcal del Garraf, l'Ajuntament de Sitges, l'Ajuntament de Vilanova la Geltrú i l'Ajuntament de Sant Pere de Ribes- vetlla per completar les figures de protecció ja existents. | 2153 | 5.1 | 1785 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||
| 68564 | Carrerada de Jafre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrerada-de-jafre-1 | ROVIRA I MERINO, J. MIRALLES I SABADELL, F (1999). 'Camins de transhumància al Penedès i al Garraf'. Amics dels Camins Ramaders. Vilafranca del Penedès. | Sense data | En diferents trams la carrerada de Jafra està tallada per urbanitzacions i per la autopista A16. | La carrerada de Jafra s'inicia davant la desembocadura de la riera de Ribes. Per la partió de terme entre Sitges i Sant Pere de Ribes, va pujant suaument fins a les urbanitzacions de Santa Bàrbara i Vallpineda, les quals han desdibuixat completament el camí. Un cop travessada l'autopista A-16, es torna a trobar el camí, el qual, pel mig d'uns plans, davalla suaument fins trobar la riera de Jafre. Remuntant la riera, la carrerada coincideix amb el sender de llarg recorregut GR-92 i és fàcil de seguir. Quan el GR-92 tomba a la dreta i s'enfila cap a la plana Novella, la carrerada segueix riera amunt fins el corral Nou. S'enfila per l'esquerra del tram superior de la riera cap a dalt el turó on antigament hi havia les cases de Jacas i davalla recte a travessar el torrent de l'Artiga. Sempre pel vessant sud de la serra dels Vaquers, va guanyant alçada en direcció a la penya Blanca i posteriorment davalla cap a Begues. | 08270-686 | Sitges | 41.2240400,1.7830900 | 398002 | 4564342 | 08270 | Sitges | Obert | Dolent | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Laia Massansalvador Soler | 94 | 49 | 1.5 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||||||
| 68565 | Patrimoni arqueològic subaquàtic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/patrimoni-arqueologic-subaquatic | Sense data | <p>Es coneixen diverses notícies de troballes arqueològiques al llarg de tota la costa sitgetana, però no s'ha realitzat cap prospecció arqueològica que permeti precisar cap jaciment. En general es tracta de troballes fetes per pescadors d'arrossegament que han recollit algun objecte o per diverses persones que practiquen la immersió i que han aportat la informació de restes trobades o vistes en el fons marí. El CASC (Centre d'Arqueologia Subaquàtica de Catalunya) té fitxades 17 entrades relatives a informacions sobre troballes de diferents cronologies; romana, medieval, contemporània i altres d'indeterminades. D'aquest conjunt únicament hi ha dipositades algunes restes d'àmfores, un plat vidrat en verd i manganès i una àncora. La resta són informacions aportades sobre la localització de material arqueològic divers, sobretot d'àmfores, a més d'una troballa de material bèl·lic de la Guerra Civil. També hi ha recollides les dades d'un probable derelicte contemporani, tot i que no es pot assegurar la seva existència; restes d'altres possibles vaixells, com és el cas d'una embarcació d'època contemporània enfonsada a causa d'un incendi. Cal destacar la presència de les restes d'un avió que sembla que caigué l'any 1961, a uns 195 m de fondària a la zona anomenada el Freu Gros (informació aportada per Pere Ortoll).</p> | 08270-687 | Costa del municipi de Sitges | <p>La majoria de troballes conegudes daten del anys 90 del segle XX. No s'ha realitzat cap prospecció arqueològica. Alguns materials estan dipositats al CASC i altres al Museu del Mar de Vilanova i la Geltrú. El material bèl·lic el va recollir la Guàrdia Civil.</p> | 41.2525321,1.8998932 | 407832 | 4567374 | 08270 | Sitges | Obert | Bo | Inexistent | Romà|Medieval|Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | Inexistent | 2025-11-13 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Les coordenades UTM corresponen a la zona del Port de Vallcarca. | 83|85|94|98 | 1754 | 1.4 | 2484 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||||
| 68566 | Pineda del bosc d'en Bruguera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pineda-del-bosc-den-bruguera | GARCÍA-MARQUÉS, Francesc Xavier (2006). 'L'espai natural a l'entorn del Vinyet'. Inclòs a: 'El Vinyet, el lloc i el santuari'. Ed. Ajuntament de Sitges i el Consorci del Patrimoni de Sitges. | Sense data | Es tracta d'un bosc madur i està afectat per impactes sonors i per residus dels visitants. | Zona de bosc de pi blanc, que segueix la carena que va de Santa Bàrbara a les Cases del Sol; la seva vessant de mar pertany al municipi de Sitges. Un camí obert a la circulació segueix tota la carena. Hi abunda el porc senglar i el Picot verd. | 08270-688 | Zona de Santa Bàrbara | 41.2443500,1.7923900 | 398813 | 4566586 | 08270 | Sitges | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68566-foto-08270-688-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Laia Massansalvador Soler | No té cap figura de protecció pròpia, sols queda protegida en pel que fa a urbanització, ja que és declarada zona no urbanitzable pel POUM. | 2151 | 5.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||||||
| 68567 | Penya-segats de les Costes del Garraf | https://patrimonicultural.diba.cat/element/penya-segats-de-les-costes-del-garraf | LASCURAIN GOLFERICHS, Josep( 1989). 'Del garraf blanc al garraf negre. Una aproximació a l'ecologia de camp'. Guia i quadern de treball. Gavà: Museu de Gavà. LUNA I TOMÀS, Gonçal (2004). 'Parcs del Garraf, Olèrdola i el Foix'. Barcelona : Diputació de Barcelona. | Sense data | El port de càrrega de Vallcarca i els ports esportius del Garraf i de la Ginesta poden arribar a afectar l'ecosistema de la zona. | Els Penya-segats de la Costa del Garraf constitueixen un medi físic de roca calcària on hi destaquen les coves i els avencs, especialment el de la Falconera. L'espai queda delimitat des de la Punta de la Cova del Pebre o la urbanització 'Punta Gaviota', i acaba a la cala Ginesta, malgrat estar interromput pel nucli del Garraf i pel nucli de Vallcarca. Per sobre queda delimitat per la carretera C-31 i la Via del tren (línia Tarragona- Barcelona). El terreny és molt rocós i la vegetació aprofita petites escletxes per arrelar-hi. Entre d'altres plantes hi trobem el margalló, el càrritx i l'esparreguera. Als llocs més propers al mar també hi ha fonoll marí. Un dels rèptils que abunden a la zona és la serp de ferradura; també hi ha dragó comú i sargantana cuallarga. Les roques de prop del mar sovint són utilitzades per ocells com el corb marí emplomallat, que hi reposa. En diferents anys hi ha nidificat el gavià argentat. Altres moixons més petits també es reprodueixen a entorn d'aquest ambient rocallos; per exemple, el roquerol, el falciot negre, el falciot pàl·lid, la merla blava, el còbit roquer, i de manera ocasional també l'oreneta cua-rogenca. | 08270-689 | Costa del Garraf | Els penya-segats del Garraf presenten indrets prou misteriosos com per haver donat peu a antigues llegendes; aquest és el cas del pas de la Mala dona o l'avenc de la Falconera. | 41.2485400,1.8867300 | 406724 | 4566945 | 08270 | Sitges | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68567-foto-08270-689-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Laia Massansalvador Soler | 2153 | 5.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 |
Estadístiques 2026
Patrimoni cultural
Mitjana 2026: 0,00 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml