Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 68568 | Les dunes de les platges de Les Botigues | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-dunes-de-les-platges-de-les-botigues | AAVV. (2005). 'La platja de Castelldefels'. Comissió IV Premi Castelldefels àmbit sostenible: Castelldefels. | Sense data | El sòl està afectat durant la temporada de banyistes pel seu pas, tot i la habilitació de passeres de fusta temporals. A banda, cal destacar que la riera de Vallbona hi desemboca. | Les dunes de les platges de Les Botigues són un espai sobre una plana quaternària on hi creix vegetació de litoral sorrenc per la seva condició salina i la manca d'aigua; així mateix té una fauna pròpia adaptada també a les condicions del terreny, normalment insectes, fauna entomològica i coleòpters. En moments de pluja, la zona es converteix en aiguamolls, on hi creixen joncs. La vegetació que hi creix subjecta les dunes al terreny. | 08270-690 | Àrea costanera des de la platja de les Botigues fins a Castelldefels | 41.2641600,1.9431900 | 411476 | 4568620 | 08270 | Sitges | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68568-foto-08270-690-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68568-foto-08270-690-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Laia Massansalvador Soler | 2153 | 5.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||||||||
| 68569 | Línia de Pins de Terramar i Vinyet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/linia-de-pins-de-terramar-i-vinyet | Sense data | La zona de pins del Vinyet, està en més mal estat a causa que està afectat per diverses obres de canalització. | Es tracta d'una pineda, sobre una plana quaternària, que ha esdevingut un corredor natural per a estornells, garses i merles. Alguns dels pins tenen una antiguitat i alçada considerable. Es divideix en dues zones, la que comença a l'avinguda Sofia fins a l'ermita del Vinyet i la situada en l'avinguda de Navarra. | 08270-691 | Nucli de Sitges, Zona Terramar i el Vinyet | Durant el segle XX la zona ha estat considerada ciutat jardí i ha estat el camí tradicional d'accés a l'església de la Mare de Deu del Vinyet. La zona de l'avinguda de Navarra és posterior, i indicava el límit de Terramar, la zona més senyorial, situada prop del Parc Terramar. | 41.2289300,1.7869000 | 398329 | 4564880 | 08270 | Sitges | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68569-foto-08270-691-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68569-foto-08270-691-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Laia Massansalvador Soler | La zona està catalogada com a línia de pineda a protegir; alguns dels pins han estat 'restaurats' en diverses campanyes, del 2004, 2005 i 2006. | 2151 | 5.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||||||
| 68570 | Llegendes de les Costes del Garraf | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegendes-de-les-costes-del-garraf | AAVV. (2006). 'El massís del Garraf un espai natural'. Gavà. AMADES, J. (2004). 'Llegendes de Sitges'. Ed. El Mèdol. Tarragona. | Sense data | Conten que abans, les Costes del Garraf, eren refugi de sirenes, les quals amb els seus cants atreien a mariners i pescadors. Les sirenes els xuclaven al fons del mar i allí vivien com a reis, amb tot tipus de luxes, però no en podien sortir. Un dia, quan la reina de les sirenes va decidir que n'hi havia massa, va decidir convertir-los en peixos, anomenats fadrins. El mes de Maig és quan se'n poden pescar més, la qual cosa fa pensar que és el mes de maig quan la reina de les sirenes allibera homes convertits en peixos per fer espai en el seu palau de vidre. Una altra llegenda conta que els dies més calorosos d'estiu, la reina de les sirenes surt a la platja del llevant de Sitges i al peu d'un alt canelobre de set braços amb set ciris encesos, es pentina amb una pinta d'or. Els mariners i la gent de Sitges l'havien vist moltes vegades i explicaven que el canelobre assegurava la riquesa i la ventura a aquell qui el posseís. D'altra banda ningú s'hi apropava per por a ser convertit en peix. Un dia, un jove atrevit va gosar arrebatar el canelobre a la reina de les sirenes, aquesta el va perseguir fins que al so del toc del migdia de l'ermita del Vinyet el vailet va aconseguir entrar-hi. La sirena, ben enfadada, el va amenaçar: 'El toc de les campanes t'ha salvat, però procura que no t'atrapi mai dejú vora la mar'. El noi s'espantà tant que feu donació del canelobre a la Verge que l'havia salvat. Passat els anys, quan el jove gairebé ja havia oblidat l'aventura, es trobà un dia de verema vora la mar, on va veure el que semblava una jove ofegant-se, en apropar-s'hi va reconèixer perfectament a la reina de les sirenes. De seguida recordà que estava en dejú, així que es posà uns grans de raïm a la boca i mastegà uns grans de blat. De nou, el noi es salvà i des d'aleshores els vells pescadors de Sitges creuen que al rebost de la barca han de dur sempre una mica de pa i una mica de vi, per tal de preservar-se de les sirenes. El canelobre de la reina de les Sirenes fou posat davant de la Mare de Déu del Vinyet i l'espelma del braç central sempre crema perquè cap barca sitgetana es perdi. Conten també que diferents entesos del poble han examinat el canelobre sense ser capaços de reconèixer el material del que ha està fet. Una altra llegenda relacionada amb el canelobre de la reina de les sirenes, conta que aquest donava protecció a les barques i mariners de Sitges, en canvi, totes les desgracies passaven a les embarcacions de Vilanova, així que els Vilanovins van decidir robar-lo. Una nit van entrar a l'església en busca del canelobre, i només posar-li les mans al damunt aquest es va tornar negre i raspós. Quan ja eren a la frontera entre les dues poblacions, el canelobre es va tornar pesat, tant que no podien carregar-lo. Van decidir deixar-lo allí mentrestant tornaven a Vilanova a buscar mules per poder-lo carretejar. En tornar a buscar el canelobre amb les mules, allà on l'havien deixat, no el van trobar, el canelobre de la reina de les sirenes va tornar tot sol a l'ermita de l'església de la Mare de Déu del Vinyet. Conten també que durant la invasió napoleònica, els francesos van robar el canelobre de la reina de les sirenes, però per obra miraculosa, els francesos no van poder fer cap mal ni al santuari ni a Sitges. | 08270-692 | Sitges | 41.2359600,1.8190800 | 401037 | 4565624 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Laia Massansalvador Soler | 98 | 61 | 4.3 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||||||||
| 68571 | Col·lecció artística municipal de Sitges | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-artistica-municipal-de-sitges | Sense data | La col·lecció d'objectes artístics que són propietat de l'Ajuntament de Sitges es troba integrada bàsicament per les sèries següents: -Col·lecció pictòrica ubicada a la Casa Consistorial: Inclou una vuitantena d'obres, la majoria d'elles executades oli, ceres, aquarel·les, aiguaforts, a la ploma, a llapis, a carbó, a tinta i alguna litografia. Són obres d'autors diversos entre els que figuren Guinovart, J. Vidal, S. Rusiñol, R. Casas, A. Ferrer Pino, A. Mas i Fontdevila, J. de Miró, entre d'altres, i datades entre el darrer terç del segle XIX i l'any 1987. -Col·lecció pictòrica de l'edifici Miramar: Es tracta d'una sèrie molt heterogènia que inclou algunes obres de figures destacades (S. Rusiñol, A. Mas Fondevila, entre d'altres), pintures d'autors del segle XX, així com cartells, pergamins, diplomes, fotografies i les peces guanyadores del concurs de pintura infantil municipal. -Col·lecció d'escultura: La majoria de les peces que integren aquesta col·lecció estan ubicades en parcs, jardins i altres zones urbanes. S'ha elaborat un llistat detallat dels elements escultòrics que s'adjunta al present inventari. Mereixen menció especial l'altar i la imatge barroca de Sant Ramon i les imatges barroques de Santa Elisabet i de Sant Joan, peces ubicades a l'Església Parroquial de Sitges datades al segle XVII. Altres escultures destacades de propietat municipal són el Monument al Doctor Robert (vegeu fitxa nº 398), el Monument al Greco (vegeu fitxa nº 399), el Monument a Santiago Rusiñol (vegeu fitxa nº 643) i els capitells del Palau Maricel (vegeu fitxa nº 478). -Col·lecció de rajoles antigues ubicada al Palau Maricel: Inclou peces dels segles XVII i XVIII, bàsicament d'origen valencià i català, i es troba ubicada en el claustre i els terrats del Palau Maricel, on van ser col·locades a partir de l'any 1915. L'Ajuntament de Sitges també és propietari de les obres pictòriques que es troben a la Casa Lola Anglada i a l'edifici Roca Mora. | 08270-693 | Ajuntament de Sitges i altres dependències municipals | 41.2351100,1.8118600 | 400431 | 4565538 | 08270 | Sitges | Restringit | Bo | Física | Realisme|Modernisme|Avantguardes|Barroc|Modern | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Les coordenades UTM corresponent a l'Ajuntament de Sitges (Plaça de l'Ajuntament, s/n) que és el lloc on està situada la major part de la col·lecció artística municipal. | 103|105|107|96|94 | 53 | 2.3 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||||||||
| 68572 | Habitatges obrers de la cimentera de Vallcarca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatges-obrers-de-la-cimentera-de-vallcarca | LLINÀS, A., MUÑOZ, M. (2004) 'Imatges de Vallcarca (fotografies de 1903-1936)'- Vilanova i la Geltrú. MATEOS, R. (2003) 'Història de Garraf'. Sitges. PERONA, M.A., MARTÍNEZ, F. (2004) 'Vallcarca. Imágenes y recuerdos de un pueblo desaparecido'. Barcelona. | XX | El conjunt necessita obres de reforma i restauració en general. | La colònia fabril de Vallcarca estava conformada per un total de 135 cases, de les que actualment tan sols es conserven una vintena. Les escasses vivendes que són visibles avui en dia mostren la seva disposició original; els habitatges estaven col·locats en carrers paral·lels, situats a diferents nivells similars a terrasses i disposaven d'una zona enjardinada situada enfront de les façanes principals. Les construccions són molt senzilles, consten d'una única planta o de dos nivells d'alçat. En aquest darrer cas la distribució interna devia situar el menjador i la cuina a la planta baixa i els dormitoris al pis superior. L'accés s'efectuava a través d'un petit porxo, conformat per dos arcs de mig punt, i en la part posterior alguns habitatges disposaven d'un petit pati. Aquests edificis, juntament amb algunes naus industrials i el baixador de tren, són els pocs elements que es conserven de l'explotació cimentera de principis del segle XX. | 08270-694 | Interior de la Cala de Vallcarca. Costes de Garraf | L'explotació de pedreres en la zona de Garraf es remunta a l'inici del segle XX, essent la primera cantera coneguda la situada al lloc de La Falconera, propietat d'Eusebi Güell, qui havia sol·licitat el permís per a iniciar l'activitat a finals del segle XIX. La pedrera de la Falconera va iniciar el seu funcionament l'any 1900 i va romandre oberta fins al 1918. La presència d'aquestes primeres pedreres està estretament vinculada a l'evolució del poble de Garraf, per bé que actualment es valori també la degradació mediambiental que ha suposat la seva explotació continuada. Pel que fa a la fàbrica situada a Vallcarca, aquest establiment va iniciar el seu recorregut el 21 de maig de 1903 amb el nom de 'Cementos de Garraf M.C. Butsems & Fradera', destinat a la producció de ciment Pòrtland i calç hidràulica. De fet, la qualitat de la matèria primera i la possibilitat de disposar d'accés directe a la xarxa ferroviària (el baixador de tren de Vallcarca es va inaugurar el mateix any 1903), van esdevenir de d'un bon inici les claus de l'èxit de la marca comercial. A partir del 1920, l'empresa va passar a denominar-se 'Ciments Fradera S.A' i la seva expansió es va veure afavorida a partir de 1924, amb la construcció del port de Vallcarca, que es va construir amb molta fondària per a adequar-ho als vaixells de gran cabotatge que efectuaven els carregaments de ciment; així, es va obrir l'empresa directament al comerç marítim. L'any 1933 la fàbrica de Vallcarca era el primer centre productor de ciment d'Espanya. En aquesta mateixa línia, el 1973 es construïren les dues grans sitges per emmagatzemar ciment que avui caracteritzen aquest sector del litoral de Garraf. El ritme de producció de la fàbrica va imposar la necessitat de disposar ràpidament de molta mà d'obra que cobrís els torns ininterromputs que es requerien per tal d'obtenir la quantitat de material que sol·licitava el mercat. Fou per aquest motiu que es creà la colònia fabril annexa a la fàbrica, avui pràcticament desapareguda. L'any 1910 aquesta colònia ja comptava amb seixanta cases i l'any 1925 es computaven 135 vivendes; en el seu punt àlgid, vers l'any 1960, els habitants de la colònia es van censar en 5.500. Aquesta població estava estructurada en carrers i ordenada en diferents grups com el del Vinyet, el de Montserrat, el de Trinitat, el de Sant Joan, el de Sevilla, el de Barcelona, el de Carolines o el de Tarragona, entre d'altres. L'aigua que es consumia procedia de diverses fonts i hi havia cisternes per a recollir l'aigua de la pluja; molts treballadors també obtenien l'adjudicació de petites parcel·les on conreaven els seus horts, i el consum es regulava mitjançant un economat propi. De la mateixa manera, els oficis religiosos es celebraven a la capella de l'antiga masia de Vallcarca i el conjunt disposava d'escola, camp de futbol, forn, dispensari, sales d'actes, etcètera. A partir de la dècada dels anys 60 el poblat va ser abandonat per la insalubritat del l'indret. Els edificis van ser enderrocats entre els anys 1973-1979 per les necessitats d'expansió i explotació de la fàbrica, així com per la modernització dels sistemes d'obtenció dels materials de construcció que, a l'igual que en altres sectors, han suposat l'eliminació de les antigues colònies fabrils. L'explotació de la fàbrica i la pedrera pertanyen en l'actualitat a l'empresa Uniland S:A. que gaudeix d'una concessió que finalitzarà l'any 2029. | 41.2417000,1.8568800 | 404213 | 4566219 | 1910 | 08270 | Sitges | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68572-foto-08270-694-1.jpg | Inexistent | Noucentisme | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | L'explotació de la fàbrica Uniland S.A., pot suposar en el futur l'eliminació o afectació d'una sèrie d'elements que formen part del patrimoni del municipi de Garraf. Entre ells figura el Castell de Garraf (vegeu fitxa nº 452) la Font de Montseva (vegeu fitxa nº 675) i diverses barraques de vinya catalogades (vegeu fitxes nº 596 i nº 597). És per aquest motiu que, malgrat que l'explotació de la pedrera està concedida fins l'any 2029, seria aconsellable establir pactes de compromís amb la cimentera per tal de garantir la preservació d'aquest patrimoni. | 106 | 46 | 1.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||
| 68573 | Baixador de Vallcarca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/baixador-de-vallcarca | LLINÀS, A., MUÑOZ, M. (2004) 'Imatges de Vallcarca (fotografies de 1903-1936)'- Vilanova i la Geltrú. MATEOS, R. (2003) 'Història de Garraf'. Sitges. PERONA, M.A., MARTÍNEZ, F. (2004) 'Vallcarca. Imágenes y recuerdos de un pueblo desaparecido'. Barcelona. | XX | L'edifici necessita obres de reforma i restauració en general. | El baixador de tren de Vallcarca, actualment abandonat, està conformat per un edifici de dues plantes, amb l'accés principal orientat a les vies del tren. Disposa d'un cos central sensiblement més elevat i que sobresurt del frontis, tot definint una mena d'absis poligonal. La distribució de les obertures respon a un plantejament simètric i aquestes presenten les llindes en forma d'arc rebaixat i els brancals amb la part superior interna graonada. S'identifiquen obertures simples, geminades i trigeminades; totes elles apareixen emmarcades per bandes que sobresurten del plom dels murs i consten d'un volum a la zona central de les llindes a mode de clau. L'edifici, juntament amb algunes naus industrials i un petit conjunt d'habitatges de l'antiga colònia obrera, és un dels pocs elements que es conserven de l'explotació cimentera de principis del segle XX. | 08270-695 | Interior de la Cala de Vallcarca. Costes de Garraf | L'explotació de pedreres en la zona de Garraf es remunta a l'inici del segle XX, essent la primera cantera coneguda la situada al lloc de La Falconera, propietat d'Eusebi Güell, qui havia sol·licitat el permís per a iniciar l'activitat a finals del segle XIX. La pedrera de la Falconera va iniciar el seu funcionament l'any 1900 i va romandre oberta fins al 1918. La presència d'aquestes primeres pedreres està estretament vinculada a l'evolució del poble de Garraf, per bé que actualment es valori també la degradació mediambiental que ha suposat la seva explotació continuada. Pel que fa a la fàbrica situada a Vallcarca, aquest establiment va iniciar el seu recorregut el 21 de maig de 1903 amb el nom de 'Cementos de Garraf M.C. Butsems & Fradera', destinat a la producció de ciment Pòrtland i calç hidràulica. De fet, la qualitat de la matèria primera i la possibilitat de disposar d'accés directe a la xarxa ferroviària (el baixador de tren de Vallcarca es va inaugurar el mateix any 1903), van esdevenir de d'un bon inici les claus de l'èxit de la marca comercial. A partir del 1920, l'empresa va passar a denominar-se 'Ciments Fradera S.A' i la seva expansió es va veure afavorida a partir de 1924, amb la construcció del port de Vallcarca, que es va construir amb molta fondària per a adequar-ho als vaixells de gran cabotatge que efectuaven els carregaments de ciment; així, es va obrir l'empresa directament al comerç marítim. L'any 1933 la fàbrica de Vallcarca era el primer centre productor de ciment d'Espanya. En aquesta mateixa línia, el 1973 es construïren les dues grans sitges per emmagatzemar ciment que avui caracteritzen aquest sector del litoral de Garraf. El ritme de producció de la fàbrica va imposar la necessitat de disposar ràpidament de molta mà d'obra que cobrís els torns ininterromputs que es requerien per tal d'obtenir la quantitat de material que sol·licitava el mercat. Fou per aquest motiu que es creà la colònia fabril annexa a la fàbrica i avui pràcticament desapareguda. L'any 1910 aquesta colònia ja comptava amb seixanta cases i l'any 1925 es computaven 135 vivendes; en el seu punt àlgid, vers l'any 1960, els habitants de la colònia es van censar en 5.500. Aquesta població estava estructurada en carrers i ordenada en diferents grups com el del Vinyet, el de Montserrat, el de Trinitat, el de Sant Joan, el de Sevilla, el de Barcelona, el de Carolines o el de Tarragona, entre d'altres. L'aigua que es consumia procedia de diverses fonts i hi havia cisternes per a recollir l'aigua de la pluja; molts treballadors també obtenien l'adjudicació de petites parcel·les on conreaven els seus horts, i el consum es regulava mitjançant un economat propi. De la mateixa manera, els oficis religiosos es celebraven a la capella de l'antiga masia de Vallcarca i el conjunt disposava d'escola, camp de futbol, forn, dispensari, sales d'actes, etcètera. A partir dels anys 70, totes les dependències de la colònia van anar desapareixent per les necessitats d'expansió i explotació de la fàbrica, així com per la modernització dels sistemes d'obtenció dels materials de construcció que, a l'igual que en altres sectors, han suposat l'eliminació de les antigues colònies fabrils. L'explotació de la fàbrica i la pedrera pertanyen en l'actualitat a l'empresa Uniland S:A. que gaudeix d'una concessió que finalitzarà l'any 2029. | 41.2408000,1.8616300 | 404610 | 4566113 | 1903 | 08270 | Sitges | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68573-foto-08270-695-1.jpg | Inexistent | Eclecticisme | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2019-11-29 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | 102 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||||
| 68574 | Braquiquito de Can Farratges (Braquiquito populneum) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/braquiquito-de-can-farratges-braquiquito-populneum | Catàleg d'Arbres singulars. Àrea de Territori i Medi Ambient. Ajuntament de Sitges | Sense data | Hi ha un altre 'Braquiquito ' que el tapa, interferint el seu creixement. | Original d'Austràlia, pertany a la família 'Sterculiaceae'. Té un tronc llis de color gris fosc amb fulles simples, alternes, de nervadura pinnades, forma ovals i sencera, de color verd que broten a l'estiu després de la floració. Les flors són de color blanc crema i floreixen agrupades en inflorescència a principis d'estiu: Fructifica en fol·licles, els fruits són de color negre que neixen a principis de la tardor. Resistent a la contaminació urbana, té un creixement ràpid i una longevitat mitja, és un element ornamental bonic. Cal destacar l'efecte catifa que es produeix quan cauen les flors. Té una alçada de 15 mts, un diàmetre de 50 cm i ocupa una amplada de 9 mts. L'estat sanitari és normal i és un exemplar poc comú. | 08270-696 | Jardins de Can Farratges (Centre Poble) | 41.2353300,1.8052300 | 399875 | 4565570 | 08270 | Sitges | Fàcil | Regular | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Conxi Rodríguez | És singular per les seves dimensions, per la raresa de l'exemplar. L'espectativa de vida és mitjana i la situació és pobre. | 2151 | 5.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||||||||
| 68575 | Morera de paper del C/ Creu de Ribes (Broussonetia papyrifera) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/morera-de-paper-del-c-creu-de-ribes-broussonetia-papyrifera | Catàleg d'Arbres singulars. Àrea de Territori i Medi Ambient. Ajuntament de Sitges | Sense data | Original de Xina i Japó, pertany a la família 'Moraceae'. Té un tronc fissurat de color marró gris amb fulles simples, alternes, pinnades i triangulars de color verd gris fosc que broten a mitjans de primavera. La floració és simple i es produeix a principis de primavera amb flors de color verd. Els fruits són de color vermell que neixen a la tardor. Resistent a la contaminació urbana i industrial, té un creixement ràpid i una longevitat curta, és adient per protegir talussos. Té una alçada de 7 mts, un diàmetre de 38 cm i ocupa una amplada de 10 mts. L'estat sanitari és normal i és un exemplar poc comú. | 08270-697 | c/ Creu de Ribes (Santa Bàrbara) | 41.2433400,1.7951900 | 399046 | 4566470 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Conxi Rodríguez | És singular per les seves dimensions i forma de les fulles, per la raresa de l'exemplar i per la seva situació. L'espectativa de vida és alta i la situació normal. | 2151 | 5.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||||||||
| 68576 | Casuarina del passeig de Vilanova (Casuarina Cunninghamiana) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casuarina-del-passeig-de-vilanova-casuarina-cunninghamiana | Catàleg d'Arbres singulars. Àrea de Territori i Medi Ambient. Ajuntament de Sitges | Sense data | Original d' Austràlia, pertany a la família 'Casuarinaceae'. Té una escorça de tacte aspre i fissurat de color marró fosc amb fulla molt reduïda de color verd gris que broten a mitjans de primavera. La floració és unisexual, les masculines en forma d'espiga (aments) i les femenines en aments cònics que es produeix a la primavera. Els fruits són de color verd marró que neixen a principis de la tardor. Resistent a primera línia de mar, a la contaminació urbana i industrial. Té un creixement ràpid i una longevitat mitja, essent un element botànic ornamental. Té una alçada de 11 mts, un diàmetre de 40 cm i ocupa una amplada de 9 mts. L'estat sanitari és normal i és un exemplar poc comú. | 08270-698 | Pg de Vilanova (Centre Poble) | 41.2375900,1.8046400 | 399829 | 4565821 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Conxi Rodríguez | És espècie única en el seu entorn i singular per les seves dimensions, per la raresa de l'exemplar, per la seva estètica. L'expectativa de vida és alta, però la situació és pobre. | 2151 | 5.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||||||||
| 68577 | Lledoner de l'avinguda de les Flors (Celtis australis) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lledoner-de-lavinguda-de-les-flors-celtis-australis | Catàleg d'Arbres singulars. Àrea de Territori i Medi Ambient. Ajuntament de Sitges | Sense data | Original de la regió mediterrània, pertany a la família 'Casuarinaceae'. Té un tronc dret i escorça llisa de color marró fosc amb fulles casimètriques, estretament ovades i terminades en punta allargada, de color verd grisos que broten a mitjans de primavera. La floració és simple de color groc verdós i es produeix en primavera . Fructifica en lledons de color verd marró que neixen a principis de la tardor. Resistent a la contaminació urbana i industrial. Té un creixement mitja i una longevitat elevada. El fruit s'utilitza en gastronomia. | 08270-699 | Av. De les Flors (Poble Sec) | 41.2395900,1.8080100 | 400115 | 4566039 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Conxi Rodríguez | És singular per les seves dimensions, per la seva funcionalitat i per que té un triple tronc. L' expectativa de vida és mitjana, però la situació és molt pobre. | 2151 | 5.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||||||||
| 68578 | Lledoner xinès del Parc del Vinyet (Celtis sinensis) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lledoner-xines-del-parc-del-vinyet-celtis-sinensis | Catàleg d'Arbres singulars. Àrea de Territori i Medi Ambient. Ajuntament de Sitges | Sense data | Original de Japó, pertany a la família 'Ulmaceae'. Té un tronc llis de color gris amb fulles simples, alternes, amb nervadura pinnades , forma ovals i serrades de color verd que broten a principis de primavera. La floració és simple i es produeix en primavera, les flors són de color groc verdós. Fructifica en lledons de color verd negre que neixen a principis de la tardor. Resistent a la contaminació urbana i industrial. Té un creixement mitja i una longevitat elevada, és adient per protegir el sòl de l'erosió. És interessant l'estuctura del brancatge a l'hivern. Té una alçada de 7 mts, un diàmetre de 18 cm i ocupa una amplada de 7 mts. L'estat sanitari és bo. | 08270-700 | Parc del Vinyet (Vinyet) | 41.2329300,1.7923000 | 398788 | 4565318 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Conxi Rodríguez | És singular per la homogeneïtat del conjunt i la seva raresa. L' expectativa de vida és alta i la situació és normal. | 2151 | 5.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||||||||
| 68579 | Garrofer de la Ctra. Sant Pere de Ribes (Ceratonia siliqua) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/garrofer-de-la-ctra-sant-pere-de-ribes-ceratonia-siliqua | Catàleg d'Arbres singulars. Àrea de Territori i Medi Ambient. Ajuntament de Sitges | Sense data | Original del sud d'Europa i d'Orient, pertany a la família 'Ceasalpiniaceae'. Té un tronc abonyegat i gruixut, i d'escorça llisa de color marró vermellós amb fulles compostes, cadescuna de 6 a 10 folíols de color verd fosc que broten a mitjans de primavera.Flor petita i mancada de corol·la. Els fruits és la garrofa de color negre que neixen a mitjans de la tardor, molt nutritiu i dolç , emprat per l'alimentació del bestià. Resistent a la contaminació urbana. Té un creixement lent i una longevitat elevada. Té una alçada de 10 mts, un diàmetre de 64 cm i ocupa una amplada de 11 mts. L'estat sanitari és bo. | 08270-701 | Ctra. Sant Pere de Ribes (Madriguera) | 41.2438700,1.8044600 | 399824 | 4566519 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Conxi Rodríguez | És un conjunt autòcton molt important ecològicament per les seves dimensions i homogeneïtat. L'expectativa de vida i la seva situació és bona. | 2151 | 5.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||||||||
| 68580 | Margalló (Chamaerops humilis) de l'Av. Port Aiguadolç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/margallo-chamaerops-humilis-de-lav-port-aiguadolc | Catàleg d'Arbres singulars. Àrea de Territori i Medi Ambient. Ajuntament de Sitges | Sense data | Original de la regió mediterrània, pertany a la família 'Arecaceae'. Té un tronc poc fibrós. Fulles grans, de limbé arrodonit en forma de ventall i pecíol armat d'agullons forts i punxants. A la primavera floreix, les flors masculines separades per les femenines en peus diferents de color groc. Fructifica en dàtils de color marró que neixen a la tardor. Resistent a la primera línia de mar i a la contaminació urbana. Té un creixement lent i una longevitat elevada. Viu a la terra baixa, únicament a les planes litorals de poca alçada i és una espècie típica del Mediterrani occidental. Té una alçada de 6 mts i ocupa una amplada de 6 mts. L'estat sanitari és bo. | 08270-702 | Av. Port Aiguadolç (Aiguadolç) | 41.2373100,1.8256100 | 401586 | 4565766 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Conxi Rodríguez | És un element autòcton i singular per les seves dimensions, funcionalitat, estètica i és un dels únics exemplars vegetals dins dels rodals del camp de futbol. La expectativa de vida és alta i la situació és normal. | 2151 | 5.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||||||||
| 68581 | Margalló (Chamaerops humilis) de la Ctra. Sant Pere de Ribes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/margallo-chamaerops-humilis-de-la-ctra-sant-pere-de-ribes | Catàleg d'Arbres singulars. Àrea de Territori i Medi Ambient. Ajuntament de Sitges | Sense data | Original de la regió mediterrània, pertany a la família 'Arecaceae'. Té un tronc poc fibrós. Fulles grans, de limbé arrodonit en forma de ventall i pecíol armat d'agullons forts i punxants. A la primavera floreix, les flors masculines separades per les femenines en peus diferents de color groc. Fructifica en dàtils de color marró que neixen a la tardor. Resistent a la primera línia de mar i a la contaminació urbana. Té un creixement lent i una longevitat elevada. Viu a la terra baixa, únicament a les planes litorals de poca alçada i és una espècie típica del Mediterrani occidental. Resistent a la primera línia de mar i a la contaminació urbana. Té un creixement lent i una longevitat elevada. Té una alçada de 6 mts i ocupa una amplada de 5 mts. L'estat sanitari és bo. | 08270-703 | Ctra. Sant Pere de Ribes (Vallpineda) | 41.2453100,1.8011500 | 399549 | 4566682 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Conxi Rodríguez | És singular per les seves dimensions i un element autòcton fàcilment visible des de la carretera, per seu estat sanitari, per la funcionalitat, estètica, expectativa de vida i per la forma excepcional. L' expectativa de vida és alta i la situació és bona. | 2151 | 5.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||||||||
| 68582 | Xiper de Monterrey del Pg. Marítim (Cupressus macrocarpa) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xiper-de-monterrey-del-pg-maritim-cupressus-macrocarpa | Catàleg d'Arbres singulars. Àrea de Territori i Medi Ambient. Ajuntament de Sitges | Sense data | Original de Califòrnia (Monterrey), pertany a la família 'Cupressaceae'. Té un tronc de color gris vermellós amb fulles molt menudes atapeïdes entre elles ( imbrincades), de color verd clar. La floració es produeix a la finals de l'hivern. Llavors protegides per un revestiment d'esquames dures , el conjunt forma una mena de pinya arrodonida. Els fruits són de color verd que neixen a la tardor. Resistent a la primera línia de mar i a la contaminació urbana. Té una alçada de 15 mts, un diàmetre de 80 cm i ocupa una amplada de 13 mts. L'estat sanitari és normal. | 08270-704 | Pg. Marítim (Pg. Marítim) | 41.2333800,1.8031000 | 399694 | 4565356 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Conxi Rodríguez | És singular per que es tracta d'un conjunt homogeni, que destaca per les dimensions, l'estètica, la funcionalitat i la forma excepcional. Les fulles són bastant esparses amb un lleuger assecament localitzat. La expectativa de vida i la situació és normal. | 2151 | 5.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||||||||
| 68583 | Eucalipto (Eucalyptus globulus) del Parc Eucaliptus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/eucalipto-eucalyptus-globulus-del-parc-eucaliptus | Catàleg d'Arbres singulars. Àrea de Territori i Medi Ambient. Ajuntament de Sitges | Sense data | Original de Austràlia (Tasmània) pertany a la família 'Myrtaceae'. Té un tronc laminat de color gris verd amb fulles simples, alternes, pinnades i senceres de color verd blau que broten a finals de la primavera. La floració és simple, fruits de color blanc en forma de càpsules de color verd blau i fructifiquen a principis de la tardor. Resistent a la contaminació urbana i industrial. Té un creixement ràpid i una longevitat mitja, és adient per protegir talussos, sanejar pantans, fixar riberes, per poblar muntanyes, protegir el sòl de l'erosiò i per explotacions forestals. Té una alçada de 24 mts, un diàmetre de 113 cm i ocupa una amplada de 14 mts. L'estat sanitari és bo. | 08270-705 | Parc Eucaliptus (Garraf II) | 41.2665200,1.9375400 | 411006 | 4568888 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Conxi Rodríguez | És singular per les grans dimensions, l'estètica, la funcionalitat i la raresa.L'expectativa de vida és normal i la situació és bona. | 2151 | 5.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||||||||
| 68584 | Evònim del Japò (Evonimus japonicus) del C/ Hort Gran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/evonim-del-japo-evonimus-japonicus-del-c-hort-gran | Catàleg d'Arbres singulars. Àrea de Territori i Medi Ambient. Ajuntament de Sitges | Sense data | Original del sud del Japó, pertany a la família 'Celastraceae'. Té un tronc rugós i estriat de color gris amb fulles simples, oposades, ovals i dentades de color verd fosc que broten per primavera. La floració es produeix a l'estiu i les flors són de color verd. Fructifica en càpsules, els fruits són de color rosa que neixen a la tardor. Resistent a primera línia de mar, a la contaminació urbana i industrial. Té un creixement mitja i una longevitat curta. És interessant per fer formes geomètriques ornamentals. Té una alçada de 4 mts, un diàmetre de 22 cm i ocupa una amplada de 7 mts. L'estat sanitari és normal i és un exemplar poc comú. | 08270-706 | C/ Hort Gran (Centre Poble) | 41.2389100,1.8105000 | 400322 | 4565961 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Conxi Rodríguez | És un conjunt d' Evònims de grans dimensions. És singular per l'estètica i funcionalitat, raresa, situació i homogeneïtat del conjunt. L'expectativa de vida és normal i la situació és bona. | 2151 | 5.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||||||||
| 68585 | Figuera (Figus carica) del C/ Pompeu Fabra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/figuera-figus-carica-del-c-pompeu-fabra | Catàleg d'Arbres singulars. Àrea de Territori i Medi Ambient. Ajuntament de Sitges | Sense data | Original de la zona mediterrània i d'Orient, pertany a la família 'Moraceae'.,Arbre olorós i de capçada ampla. Fulles caduqies, grans peludes i aspres al tacte de color gris amb fulles simples, alternes, palmades de cinc lòbuls de color verd fosc que broten a mitjans de primavera. La floració és simple, es produeix a principis de la primavera i té la flor de color crema. Fructifica en forma de receptacle en forma de pera que esdevé carnós anomenat figa, els fruits són de color violeta fosc i neixen a finals de l'estiu. Resistent a la contaminació urbana. Té un creixement ràpid i una longevitat mitja. Té una alçada de 24 mts, un diàmetre de 113 cm i ocupa una amplada de 14 mts. L'estat sanitari és bó. | 08270-707 | C/ Pompeu Fabra (Sant Sebastià) | 41.2375300,1.8173900 | 400898 | 4565800 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Conxi Rodríguez | Arbre característic dels parcs infantils. És singular per les dimensions, l'estètica, la funcionalitat i la situació.L'expectativa de vida és normal i la situació és bona. | 2151 | 5.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||||||||
| 68586 | Ficus de cautxú (Ficus elastica) del Pg. Ribera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ficus-de-cautxu-ficus-elastica-del-pg-ribera | Catàleg d'Arbres singulars. Àrea de Territori i Medi Ambient. Ajuntament de Sitges | Sense data | Original de l'Índia i Malàisia pertany a la família 'Moraceae'. Té un tronc llis de color gris amb fulles simples, alternes, de nervadura pinnades i forma lanceolades de color verd fosc que broten a finals de primavera. La floració es produeix a la primavera i té la flor de color blanc. Els fruits són de color groc i neixen a la tardor. Resistent a primera línia de mar, a la contaminació urbana i industrial. Té un creixement ràpid i una longevitat elevada. És interessant per la forma i mida de la fulla, es tracta d'una espècie ornamental. Té una alçada de 10 mts, un diàmetre de 79 cm i ocupa una amplada de 18 mts. L'estat sanitari és bo. | 08270-708 | Pg. Ribera (Pg. Ribera) | 41.2348400,1.8087300 | 400168 | 4565511 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Conxi Rodríguez | Arbre característic i conegut del passeig marítim. És singular per les dimensions, l'estètica, la funcionalitat, la situació i la raresa.L'expectativa de vida és normal i la situació és bona. | 2151 | 5.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||||||||
| 68587 | Ficus de cautxú (Ficus elastica) del C/ Sant Honorat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ficus-de-cautxu-ficus-elastica-del-c-sant-honorat | Catàleg d'Arbres singulars. Àrea de Territori i Medi Ambient. Ajuntament de Sitges | Sense data | Original de l'Índia i Malàisia pertany a la família 'Moraceae'. Té un tronc llis de color gris amb fulles simples, alternes, de nervadura pinnades i forma lanceolades de color verd fosc que broten a finals de primavera. La floració es produeix a la primavera i té la flor de color blanc. Els fruits són de color groc i neixen a la tardor. Resistent a primera línia de mar, a la contaminació urbana i industrial. Té un creixement ràpid i una longevitat elevada. És interessant per la forma i mida de la fulla, es tracta d'una espècie ornamental. Té una alçada de 10 mts, un diàmetre de 79 cm i ocupa una amplada de 18 mts. L'estat sanitari és bo. | 08270-709 | C/ Sant Honorat (Cases Noves) | 41.2387800,1.8137400 | 400594 | 4565943 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Conxi Rodríguez | Arbre característic pel seu nombre de troncs. És singular per les dimensions, l'estètica, la funcionalitat, l'estat sanitari i la raresa.L'expectativa de vida i la situació és normal | 2151 | 5.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||||||||
| 68588 | Figuera de les pagodes (Ficus religiosa) de la Pl. Pescadors | https://patrimonicultural.diba.cat/element/figuera-de-les-pagodes-ficus-religiosa-de-la-pl-pescadors | Catàleg d'Arbres singulars. Àrea de Territori i Medi Ambient. Ajuntament de Sitges | Sense data | Original de l'Índia, Pakistan i la Xina, pertany a la família 'Moraceae'. Té un tronc llis de color gris vermellós amb fulles simples, senceres, alternes, nervadura pinnades i forma triangulars de color verd blavós que broten a finals de primavera. La floració es produeix a la primavera i té la flor de color blanc. Fructifica en forma de figa, de color púrpura i neixen a principis de la tardor. Resistent a la contaminació urbana. Té un creixement ràpid i una longevitat mitja. És interessant per la forma i mida de la fulla, es tracta d'una espècie invasora. Té una alçada de 7 mts, un diàmetre de 38 cm i ocupa una amplada de 6 mts. L'estat sanitari és bo. | 08270-710 | Pl. Pescadors (Cases Noves) | 41.2381600,1.8167400 | 400844 | 4565871 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Conxi Rodríguez | És singular per l'estat sanitari i la raresa. Té un pi al costat que el tapa una mica.L'expectativa de vida és alta i la situació és normal. | 2151 | 5.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||||||||
| 68589 | Amèlia (Melia azederach) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/amelia-melia-azederach | Catàleg d'Arbres singulars. Àrea de Territori i Medi Ambient. Ajuntament de Sitges | Sense data | Original del sud i est de l'Àsia, pertany a la família 'Meliaceae'. Té un tronc estriat de color marró vermellós amb fulles compostes, alternes i imparipinnades de color verd fosc que broten a mitjans de primavera. Floració en inflorescència de color lila que es produeix a finals de la primavera. Fructifica en drupes, els fruits són de color marró i neixen a principis de la tardor. Resistent a la contaminació urbana. Té un creixement ràpid i una longevitat mitja. És interessant per la intensitat cromàtica de les fulles i fruits, així com per la seva ombra. Té una alçada de 7 mts, un diàmetre de 46 cm i ocupa una amplada de 7 mts. L'estat sanitari és pobre. | 08270-711 | c/ Illes Balears (Cases Noves) del c/ Illes Balears | 41.2382500,1.8178700 | 400939 | 4565879 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Conxi Rodríguez | És singular per les dimensions, estètica i funcionalitat. Ha estat sempre podada en vas.L' expectativa de vida i la situació és normal. | 2151 | 5.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||||||||
| 68590 | Morera (Morus alba) del C/ Església Vinyet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/morera-morus-alba-del-c-esglesia-vinyet | Catàleg d'Arbres singulars. Àrea de Territori i Medi Ambient. Ajuntament de Sitges | Sense data | Té una crossa que el suporta ja que està molt inclinat. | Original de la Xina, pertany a la família 'Moraceae'. Té un tronc estriat i vertical de color gris clar amb fulles simples, alternes, pinnades i ovals de color verd clar que broten a mitjans de primavera. La floració és agrupada en inflorescència de color blanc que es produeix a la primavera. Fructifica en pluridrupes, de color blanc rosat a finals de la primavera. Resistent a primera línia de mar, a la contaminació urbana. Té un creixement ràpid i una longevitat curta. És adient per protegir el sòl de l'erosió i del vent. El fruit és apreciat en gastronomia. És una espècie invasora. Té una alçada de 5 mts, un diàmetre de 72 cm i ocupa una amplada de 6 mts. L'estat sanitari és pobre. | 08270-712 | C/ Església Vinyet (Vinyet) | 41.2334100,1.7920200 | 398765 | 4565372 | 08270 | Sitges | Fàcil | Regular | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Conxi Rodríguez | És singular per les dimensions, estètica, funcionalitat i forma de l'estructura. La expectativa de vida és baixa i la situació és bona. | 2151 | 5.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||||||||
| 68591 | Olivera (Olea europaea) de la Rtda. Can Perico | https://patrimonicultural.diba.cat/element/olivera-olea-europaea-de-la-rtda-can-perico | Catàleg d'Arbres singulars. Àrea de Territori i Medi Ambient. Ajuntament de Sitges | Sense data | Original de la regió mediterrània, pertany a la família 'Oleaceae'. Té un tronct de color gris fosc amb fulles enteres, oposades i lanceolades de color verd argent que broten a finals de primavera. La floració es produeix a la primavera i té la flor de color blanc groc. L'oliva n'és el fruit de color verd negre i neixen a finals de la tardor. Resistent a primera línia de mar, a la contaminació urbana. Té un creixement lent i una longevitat elevada. És adient per terrenys secs. El fruit és apreciat en gastronomia. Té una alçada de 5 mts, un diàmetre de 73 cm i ocupa una amplada de 6 mts. L'estat sanitari és bo. | 08270-713 | Rtda. Can Perico (Centre Poble) | 41.2383400,1.8070300 | 400031 | 4565902 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Conxi Rodríguez | És singular per l'estat sanitari, l'expectativa de vida, l'estètica, funcionalitat i la situació. Típica olivera esporgada en vas. L' expectativa de vida és alta i la situació és bona. | 2151 | 5.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||||||||
| 68592 | Olivera (Olea europaea) de la Rtda. C-31 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/olivera-olea-europaea-de-la-rtda-c-31 | Catàleg d'Arbres singulars. Àrea de Territori i Medi Ambient. Ajuntament de Sitges | Sense data | Original de la regió mediterrània, pertany a la família 'Oleaceae'. Té un tronct de color gris fosc amb fulles enteres, oposades i lanceolades de color verd argent que broten a finals de primavera. La floració es produeix a la primavera i té la flor de color blanc groc. L'oliva n'és el fruit de color verd negre i neixen a finals de la tardor. Resistent a primera línia de mar, a la contaminació urbana. Té un creixement lent i una longevitat elevada. És adient per terrenys secs. El fruit és apreciat en gastronomia. Té una alçada de 4 mts, un diàmetre de 62 cm i ocupa una amplada de 8 mts. L'estat sanitari és bo. | 08270-714 | Rtda. C-31 (Llevantina) | 41.2389600,1.8227000 | 401345 | 4565953 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Conxi Rodríguez | És singular per l'estat sanitari, l'expectativa de vida, l'estètica, funcionalitat i la situació. Típica olivera esporgada en vas. L' expectativa de vida és alta i la situació és bona. | 2151 | 5.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||||||||
| 68593 | Espinillo (Parkinsonia aculeata) de la Rtda. Quintmar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/espinillo-parkinsonia-aculeata-de-la-rtda-quintmar | Catàleg d'Arbres singulars. Àrea de Territori i Medi Ambient. Ajuntament de Sitges | Sense data | Original dels Estats Units, pertany a la família 'Caesalpiniaceae'. Té un tronc llis de color marró verdós amb fulles compostes, alternes i paripinnades de color verd clar que broten a finals de primavera. La floració per inflorescència de color groc que es produeix a l'estiu. Fructifica en llegums, els fruits són de color marró i neixen a principis de la tardor. Resistent a primera línia de mar, a la contaminació urbana. Té un creixement ràpid i una longevitat curta. És interessant per l'aroma i la intensitat cromàtica de les flors i forma de les fulles. Presenta punxes molt pronunciades. Té una alçada de 6 mts, un diàmetre de 39 cm i ocupa una amplada de 10 mts. L'estat sanitari és bo. | 08270-715 | Rtda. Quintmar (Quintmar) | 41.2477100,1.8257800 | 401616 | 4566921 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Conxi Rodríguez | És singular per l'estat sanitari, l'expectativa de vida, l'estètica, funcionalitat i la raresa. Està podada en vas i amb cinc braços principals. | 2151 | 5.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||||||||
| 68594 | Palmera canaria (Phoenix canariensis) dels Jardins Can Farratges | https://patrimonicultural.diba.cat/element/palmera-canaria-phoenix-canariensis-dels-jardins-can-farratges | Catàleg d'Arbres singulars. Àrea de Territori i Medi Ambient. Ajuntament de Sitges | Sense data | Original d'Illes Canàries, pertany a la família 'Arecaceae'. Té un tronc més robassut que no pas la palmera de dàtils. Fulles de color verd intents i brillant que broten a finals de primavera. La floració en raïm que produeix a l'estiu i té la flor de color groc taronja. Fructifica en dàtils de color taronja que neixen a la tardor. Resistent a primera línia de mar, a la contaminació urbana i industrial. Té un creixement lent i una longevitat elevada. És adient per fixar dunes. Té una alçada de 12 mts. L'estat sanitari és bo. | 08270-716 | Jardins Can Farratges (Centre Poble) | 41.2355200,1.8053400 | 399885 | 4565591 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Conxi Rodríguez | És singular per les dimensions, l'estat sanitari, l'expectativa de vida, l'estètica, funcionalitat, situació i homogeneïtat del conjunt. Creixen en jardineres i estan colonitzades per colònies de cotorres. L' expectativa de vida és alta i la situació és bona. | 2151 | 5.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||||||||
| 68595 | Palmera datilera (Phoenix dactylifera) de la Pl. Ajuntament | https://patrimonicultural.diba.cat/element/palmera-datilera-phoenix-dactylifera-de-la-pl-ajuntament | Catàleg d'Arbres singulars. Àrea de Territori i Medi Ambient. Ajuntament de Sitges | Sense data | Original d'Aràbia i nord d'Àfrica, pertany a la família 'Arecaceae'. Té un tronc prim i esvelt de color marró grisós amb fulles grans d'uns 3 a 4 metres de llargada i fortament dividida, de color verd grisenc que broten a finals de primavera. La floració en raïm que es produeix a finals de la primavera i té la flor de color groc. Els dàtils de color taronja i neixen a la tardor. Resistent a primera línia de mar, a la contaminació urbana i industrial. Té un creixement lent i una longevitat elevada. És adient per fixar dunes. El fruit és apreciat en gastronomia. Té una alçada de 19 mts. L'estat sanitari és bo. | 08270-717 | Pl. Ajuntament (Centre Poble) | 41.2349400,1.8118700 | 400431 | 4565519 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Conxi Rodríguez | És singular per l'alçada, les dimensions, l'estat sanitari, l'estètica, funcionalitat i situació. Element vegetal distintiu per la seva alçada a la plaça de l'Ajuntament. La expectativa de vida és normal i la situació és bona. | 2151 | 5.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||||||||
| 68596 | Bellaombra (Phytolacca dioica) del Parc Eucaliptus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bellaombra-phytolacca-dioica-del-parc-eucaliptus | Catàleg d'Arbres singulars. Àrea de Territori i Medi Ambient. Ajuntament de Sitges | Sense data | Original d'Argentina i Perú, pertany a la família 'Phytolaccaceae'. Té un tronc llis de color marró clar amb fulles simples, alternes, senceres, nervadura pinnades i de color verd clar que broten a mitjans de primavera. La floració és agrupada en inflorescència en raïm de color blanc. Fructifica en baies en raïms, els fruits són de color marró clar i neixen a la tardor. Té un creixement lent i una longevitat elevada. És interessant com element biològic ornamental Té una alçada de 9 mts, amb un diàmetre de 39 cm i ocupa un espai de 13 mts. L'estat sanitari és bo. | 08270-718 | Parc Eucaliptus (Garraf II) | 41.2667800,1.9371200 | 410971 | 4568918 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Conxi Rodríguez | És singular per, les dimensions, l'estat sanitari, l'expectativa de vida, l'estètica i funcionalitat. Creix envoltada d'altres vegetals. | 2151 | 5.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||||||||
| 68597 | Pi blanc (Pnus halepensis) del Parc Eucaliptus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pi-blanc-pnus-halepensis-del-parc-eucaliptus | Catàleg d'Arbres singulars. Àrea de Territori i Medi Ambient. Ajuntament de Sitges | Sense data | Original de la regió Mediterrània, pertany a la família 'Pinaceae'. Té una escorça grisa i esblanqueïda, capsada esclarissada i de troc tortuós. Fulles de verd clar clars grisenc, simples, linears i agrupades en dos de color verd que broten a la primavera. Fructifica en pinyes, ordinariament molt abundants, amb peduncle corbat, que les inclina vers la branca on són inserides. Resistent a primera línia de mar i a la contaminació urbana. Té un creixement ràpid i una longevitat elevada. És adient per fixar dunes, protegir talussos, repoblar muntanyes i terrenys secs, protegir el sòl de l'erosió i per explotacions forestals. Té una alçada de 20 mts, amb un diàmetre de 81 cm i ocupa un espai de 17 mts. L'estat sanitari és bo. | 08270-719 | Parc Eucaliptus (Garraf II) | 41.2663800,1.9376300 | 411013 | 4568873 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Conxi Rodríguez | És singular per, les dimensions, l'estat sanitari, l'estètica i funcionalitat. L' expectativa de vida és normal i la situació és bona. | 2151 | 5.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||||||||
| 68598 | Pi blanc (Pinus halepensis) del Parc Eucaliptus, cantonada C/ del Morro Curt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pi-blanc-pinus-halepensis-del-parc-eucaliptus-cantonada-c-del-morro-curt | Catàleg d'Arbres singulars. Àrea de Territori i Medi Ambient. Ajuntament de Sitges | Sense data | Original de la regió Mediterrània, pertany a la família 'Pinaceae'. Té una escorça grisa i esblanqueïda, capsada esclarissada i de troc tortuós. Fulles de verd clar clars grisenc, simples, linears i agrupades en dos de color verd que broten a la primavera. Fructifica en pinyes, ordinariament molt abundants, amb peduncle corbat, que les inclina vers la branca on són inserides. Resistent a primera línia de mar i a la contaminació urbana. Té un creixement ràpid i una longevitat elevada. És adient per fixar dunes, protegir talussos, repoblar muntanyes i terrenys secs, protegir el sòl de l'erosió i per explotacions forestals. Té una alçada de 17 mts, amb un diàmetre de 73 cm i ocupa un espai de 18 mts. L'estat sanitari és bo. | 08270-720 | Parc Eucaliptus (Garraf II) | 41.2669300,1.9371900 | 410977 | 4568934 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Conxi Rodríguez | És singular per les dimensions, l'estat sanitari, l'estètica, funcionalitat i la situació. L' expectativa de vida és normal i la situació és bona. | 2151 | 5.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||||||||
| 68599 | Pi blanc (Pinus halepensis) de l'aparcament del Pg. Vilafranca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pi-blanc-pinus-halepensis-de-laparcament-del-pg-vilafranca | Catàleg d'Arbres singulars. Àrea de Territori i Medi Ambient. Ajuntament de Sitges | Sense data | Original de la regió Mediterrània, pertany a la família 'Pinaceae'. Té una escorça grisa i esblanqueïda, capsada esclarissada i de troc tortuós. Fulles de verd clar clars grisenc, simples, linears i agrupades en dos de color verd que broten a la primavera. Fructifica en pinyes, ordinariament molt abundants, amb peduncle corbat, que les inclina vers la branca on són inserides. Resistent a primera línia de mar i a la contaminació urbana. Té un creixement ràpid i una longevitat elevada. És adient per fixar dunes, protegir talussos, repoblar muntanyes i terrenys secs, protegir el sòl de l'erosió i per explotacions forestals. Té una alçada de 15 mts, amb un diàmetre de 84 cm i ocupa un espai de 14 mts. L'estat sanitari és normal. | 08270-721 | Aparcament Pg. Vilafranca (Plana Est) | 41.2412500,1.8046900 | 399839 | 4566227 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Conxi Rodríguez | És singular per les dimensions, l'estètica, funcionalitat i la situació. L' expectativa de vida és normal i la situació és bona. | 2151 | 5.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||||||||
| 68600 | Pi blanc (Pinus halepensis) de l'Av. Navarra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pi-blanc-pinus-halepensis-de-lav-navarra | Catàleg d'Arbres singulars. Àrea de Territori i Medi Ambient. Ajuntament de Sitges | Sense data | Original de la regió Mediterrània, pertany a la família 'Pinaceae'. Té una escorça grisa i esblanqueïda, capsada esclarissada i de troc tortuós. Fulles de verd clar clars grisenc, simples, linears i agrupades en dos de color verd que broten a la primavera. Fructifica en pinyes, ordinariament molt abundants, amb peduncle corbat, que les inclina vers la branca on són inserides. Resistent a primera línia de mar i a la contaminació urbana. Té un creixement ràpid i una longevitat elevada. És adient per fixar dunes, protegir talussos, repoblar muntanyes i terrenys secs, protegir el sòl de l'erosió i per explotacions forestals. Té una alçada de 14 mts, amb un diàmetre de 51 cm i ocupa un espai de 10 mts. L'estat sanitari és normal. | 08270-722 | Av. Navarra (Terramar) | 41.2283100,1.7879900 | 398420 | 4564810 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Conxi Rodríguez | Conjunt homogeni que destaca per la seva gran quantitat d'exemplars, per les dimensions, l'expectativa de vida, l'estètica i la funcionalitat. L' expectativa de vida és alta i la situació és normal. | 2151 | 5.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||||||||
| 68601 | Pi blanc (Pinus halepensis) de l'Av. Mare de Déu del Vinyet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pi-blanc-pinus-halepensis-de-lav-mare-de-deu-del-vinyet | Catàleg d'Arbres singulars. Àrea de Territori i Medi Ambient. Ajuntament de Sitges | Sense data | Original de la regió Mediterrània, pertany a la família 'Pinaceae'. Té una escorça grisa i esblanqueïda, capsada esclarissada i de troc tortuós. Fulles de verd clar clars grisenc, simples, linears i agrupades en dos de color verd que broten a la primavera. Fructifica en pinyes, ordinariament molt abundants, amb peduncle corbat, que les inclina vers la branca on són inserides. Resistent a primera línia de mar i a la contaminació urbana. Té un creixement ràpid i una longevitat elevada. És adient per fixar dunes, protegir talussos, repoblar muntanyes i terrenys secs, protegir el sòl de l'erosió i per explotacions forestals. Té una alçada de 11 mts, amb un diàmetre de 48 cm i ocupa un espai de 9 mts. L'estat sanitari és normal. | 08270-723 | Av. Mare de Deu del Vinyet (Vinyet) | 41.2333700,1.7933800 | 398879 | 4565366 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Conxi Rodríguez | Conjunt homogeni que destaca per la seva gran quantitat d'exemplars, per les dimensions, l'expectativa de vida, l'estètica i la funcionalitat. L' expectativa de vida és alta i la situació és normal. | 2151 | 5.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||||||||
| 68602 | Pi blanc (Pinus halepensis) del C/Illa Cristina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pi-blanc-pinus-halepensis-del-cilla-cristina | Catàleg d'Arbres singulars. Àrea de Territori i Medi Ambient. Ajuntament de Sitges | Sense data | Original de la regió Mediterrània, pertany a la família 'Pinaceae'. Té una escorça grisa i esblanqueïda, capsada esclarissada i de troc tortuós. Fulles de verd clar clars grisenc, simples, linears i agrupades en dos de color verd que broten a la primavera. Fructifica en pinyes, ordinariament molt abundants, amb peduncle corbat, que les inclina vers la branca on són inserides. Resistent a primera línia de mar i a la contaminació urbana. Té un creixement ràpid i una longevitat elevada. És adient per fixar dunes, protegir talussos, repoblar muntanyes i terrenys secs, protegir el sòl de l'erosió i per explotacions forestals. Té una alçada de 12 mts, amb un diàmetre de 67 cm i ocupa un espai de 10 mts. L'estat sanitari és bol. | 08270-724 | C/ Illa Cristina (Vinyet) | 41.2344900,1.7961900 | 399116 | 4565487 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Conxi Rodríguez | És singular per les dimensions, l'estat sanitari, l'expectativa de vida, l'estètica i la funcionalitat. És un dels únics arbres del carrer.La expectativa de vida és alta i la situació és normal. | 2151 | 5.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||||||||
| 68603 | Pi blanc (Pinus halepensis) de l'Av. Ronda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pi-blanc-pinus-halepensis-de-lav-ronda | Catàleg d'Arbres singulars. Àrea de Territori i Medi Ambient. Ajuntament de Sitges | Sense data | Original de la regió Mediterrània, pertany a la família 'Pinaceae'. Té una escorça grisa i esblanqueïda, capsada esclarissada i de troc tortuós. Fulles de verd clar clars grisenc, simples, linears i agrupades en dos de color verd que broten a la primavera. Fructifica en pinyes, ordinariament molt abundants, amb peduncle corbat, que les inclina vers la branca on són inserides. Resistent a primera línia de mar i a la contaminació urbana. Té un creixement ràpid i una longevitat elevada. És adient per fixar dunes, protegir talussos, repoblar muntanyes i terrenys secs, protegir el sòl de l'erosió i per explotacions forestals. Té una alçada de 11 mts, amb un diàmetre de 32 cm i ocupa un espai de 11 mts. L'estat sanitari és bo. | 08270-725 | Av. Ronda (Poble Sec) | 41.2418800,1.8095200 | 400245 | 4566292 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Conxi Rodríguez | És singular per l'estat sanitari, l'expectativa de vida, l'estètica i la funcionalitat. És un pi molt curiós per les quatre branques o troncs que el formen.L' expectativa de vida és alta i la situació és normal | 2151 | 5.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||||||||
| 68604 | Pi pinyoner (Pinus pinea) de l'Av. Mare de Déu del Vinyet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pi-pinyoner-pinus-pinea-de-lav-mare-de-deu-del-vinyet | Catàleg d'Arbres singulars. Àrea de Territori i Medi Ambient. Ajuntament de Sitges | Sense data | Original del sud d'Europa, pertany a la família 'Pinaceae'. Té un tronc llenyós en plaques de color marró vermellós. Fulles simples, linear i agrupades de dues en dues de color verd fosc. Florida per abril i maig. Fructifica en pinyes grans i ovoides, proveït de pinyons de closca molt dura i comestibles. Resistent a primera línia de mar i a la contaminació urbana. Té un creixement mitja i una longevitat elevada. És adient per fixar dunes, protegir talussos, repoblar muntanyes i terrenys secs, protegir el sòl de l'erosió i per explotacions forestals. És mediterrani i sembla que fou introduït en temps antic, procedent del Mediterrani oriental. Té una alçada de 5 mts, amb un diàmetre de 19 cm i ocupa un espai de 4 mts. L'estat sanitari és bo. | 08270-726 | Av. Mare de Deu del Vinyet (Vinyet) | 41.2329000,1.7949900 | 399013 | 4565312 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Conxi Rodríguez | Conjunt homogeni alineat amb l'avinguda. És singular per l'estat sanitari, l'expectativa de vida, l'estètica, la funcionalitat i el valor paisatgístic del conjunt. L' expectativa de vida és alta i la situació és normal. | 2151 | 5.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||||||||
| 68605 | Pi pinyoner (Pinus pinea) del C/ Juan de la Cierva | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pi-pinyoner-pinus-pinea-del-c-juan-de-la-cierva | Catàleg d'Arbres singulars. Àrea de Territori i Medi Ambient. Ajuntament de Sitges | Sense data | Original del sud d'Europa, pertany a la família 'Pinaceae'. Té un tronc llenyós en plaques de color marró vermellós. Fulles simples, linear i agrupades de dues en dues de color verd fosc. Florida per abril i maig. Fructifica en pinyes grans i ovoides, proveït de pinyons de closca molt dura i comestibles. Resistent a primera línia de mar i a la contaminació urbana. Té un creixement mitja i una longevitat elevada. És adient per fixar dunes, protegir talussos, repoblar muntanyes i terrenys secs, protegir el sòl de l'erosió i per explotacions forestals. És mediterrani i sembla que fou introduït en temps antic, procedent del Mediterrani oriental. Té una alçada de 5 mats, amb un diàmetre de 19 cm i ocupa un espai de 4 mats. L'estat sanitari és bo. | 08270-727 | C/ Juan de la Cierva (Terramar) | 41.2306700,1.7860900 | 398264 | 4565075 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Conxi Rodríguez | Conjunt homogeni alineat amb l'avinguda. És singular per l'estat sanitari, l'expectativa de vida, l'estètica, la funcionalitat i el valor paisatgístic del conjunt. L' expectativa de vida és alta i la situació és normal. | 2151 | 5.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||||||||
| 68606 | Pi pinyoner (Pinus pinea) de l'Av. Rat Penat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pi-pinyoner-pinus-pinea-de-lav-rat-penat | Catàleg d'Arbres singulars. Àrea de Territori i Medi Ambient. Ajuntament de Sitges | Sense data | Original del sud d'Europa, pertany a la família 'Pinaceae'. Té un tronc llenyós en plaques de color marró vermellós. Fulles simples, linear i agrupades de dues en dues de color verd fosc. Florida per abril i maig. Fructifica en pinyes grans i ovoides, proveït de pinyons de closca molt dura i comestibles. Resistent a primera línia de mar i a la contaminació urbana. Té un creixement mitja i una longevitat elevada. És adient per fixar dunes, protegir talussos, repoblar muntanyes i terrenys secs, protegir el sòl de l'erosió i per explotacions forestals. És mediterrani i sembla que fou introduït en temps antic, procedent del Mediterrani oriental. Té una alçada de 8 mts, amb un diàmetre de 41 cm i ocupa un espai de 8 mts. L'estat sanitari és bo. | 08270-728 | Av. Rat Penat (Rat Penat) | 41.2638800,1.9270300 | 410122 | 4568606 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Conxi Rodríguez | Conjunt homogeni alineat amb l'avinguda. És singular per l'estat sanitari, l'expectativa de vida, l'estètica, la funcionalitat i el valor paisatgístic del conjunt. La expectativa de vida és alta i la situació és normal. | 2151 | 5.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||||||||
| 68607 | Pi pinyoner (Pinus pinea) de l'Av. Navarra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pi-pinyoner-pinus-pinea-de-lav-navarra | Catàleg d'Arbres singulars. Àrea de Territori i Medi Ambient. Ajuntament de Sitges | Sense data | Original del sud d'Europa, pertany a la família 'Pinaceae'. Té un tronc llenyós en plaques de color marró vermellós. Fulles simples, linear i agrupades de dues en dues de color verd fosc. Florida per abril i maig. Fructifica en pinyes grans i ovoides, proveït de pinyons de closca molt dura i comestibles. Resistent a primera línia de mar i a la contaminació urbana. Té un creixement mitja i una longevitat elevada. És adient per fixar dunes, protegir talussos, repoblar muntanyes i terrenys secs, protegir el sòl de l'erosió i per explotacions forestals. És mediterrani i sembla que fou introduït en temps antic, procedent del Mediterrani oriental. Té una alçada de 5 mts, amb un diàmetre de 20 cm i ocupa un espai de 4 mts. L'estat sanitari és bo. | 08270-729 | Av. Navarra (Terramar) | 41.2266500,1.7878700 | 398407 | 4564626 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Conxi Rodríguez | Conjunt homogeni alineat amb l'avinguda. És singular per l'estat sanitari, l'expectativa de vida, l'estètica, la funcionalitat i el valor paisatgístic del conjunt. La expectativa de vida és alta i la situació és normal. | 2151 | 5.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||||||||
| 68608 | Pitosporo (Pittosporum tobira) del C/ Hort Gran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pitosporo-pittosporum-tobira-del-c-hort-gran | Catàleg d'Arbres singulars. Àrea de Territori i Medi Ambient. Ajuntament de Sitges | Sense data | Original de la Xina i el Japó, pertany a la família 'Pittosporaceae'. Té un tronc rugós de color marró fosc de fulla entera i ovada de color verd fosc que broten a la primavera. La floració és agrupada en inflorescència que es produeix a finals de primavera i té la flor de color crema. Fructifica en càpsula, els fruits són de color vermellós i neixen a l'estiu. Resistent a primera línia de mar i a la contaminació urbana i industrial. Té un creixement ràpid i una longevitat mitja. És adient per formar grups o pantalles. És interessant per aromatitzar l'ambient i per fer formes geomètriques (Topiària) Té una alçada de 5 mts, amb un diàmetre de 33 cm i ocupa un espai de 5 mts. L'estat sanitari és bo. | 08270-730 | C/ Hort Gran (Centre Poble) | 41.2388300,1.8101900 | 400296 | 4565952 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Conxi Rodríguez | Conjunt homogeni que destaca per les dimensions. És singular per l'estat sanitari, l'estètica i la funcionalitat. L' expectativa de vida és normal i la situació és pobre. | 2151 | 5.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||||||||
| 68609 | Pebre bord (Schinus molle) del C/ Creu Roja | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pebre-bord-schinus-molle-del-c-creu-roja | Catàleg d'Arbres singulars. Àrea de Territori i Medi Ambient. Ajuntament de Sitges | Sense data | Original de Perú i Bolívia, pertany a la família 'Anacardiaceae'. Té un tronc de rextura fibrosa i color marró fosc amb fulles compostes, alternes i imparipinnades de color verd brillant que broten a finals de la primavera. La floració és agrupada en inflorescències de raïm de flor de color crema. Fructifica en drupes, els fruits són de color vermell i neixen a la tardor. Resistent a la contaminació urbana. Té un creixement ràpid i una longevitat curta. És interessant per la forma de les fulles i per la intensitat cromàtica del fruit que es apreciat en la gastronomia. Té una alçada de 9 mts, amb un diàmetre de 55 cm i ocupa un espai de 9 mts. L'estat sanitari és normal. | 08270-731 | C/ Creu Roja (Llevantina) | 41.2397400,1.8223900 | 401320 | 4566040 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Conxi Rodríguez | Arbre que creix bastant amagat. És singular per les seves dimensions. L' expectativa de vida és normal i la situació és normal. | 2151 | 5.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||||||||
| 68610 | Tamariu (Tamarix gallica) de l'Av. Balmins | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tamariu-tamarix-gallica-de-lav-balmins | Catàleg d'Arbres singulars. Àrea de Territori i Medi Ambient. Ajuntament de Sitges | Sense data | Hi ha un sistema d'ancoratge poc efectiu entre braç i braç per reduir el risc de que s'esqueixin. | Paisatgístic i ecològic | 08270-732 | Av. Balmins (Sant Sebastià) | 41.2360300,1.8157500 | 400758 | 4565635 | 08270 | Sitges | Fàcil | Regular | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Conxi Rodríguez | És singular per les seves dimensions, per l'estètica, funcionalitat i situació. La expectativa de vida és normal i la situació és bona. | 2151 | 5.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||||||||
| 68611 | Tamariu (Tamarix gallica) del Pg. Marítim | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tamariu-tamarix-gallica-del-pg-maritim | Catàleg d'Arbres singulars. Àrea de Territori i Medi Ambient. Ajuntament de Sitges | Sense data | Original de la Mediterrània, pertany a la família 'Tamaricaceae'. Té un tronc llis de color marró vermellós amb fulles simples, escamoses i triangulars de color verd blavós que broten a mitjans de primavera. La floració és agrupada en inflorescències es produeix a mitjans de primavera i té la flor de color rosa. Fructifica en càpsules, els fruits són de color vermell i neixen a la tardor. Resistent a la primera línia de mar, a la contaminació urbana. Té un creixement ràpid i una longevitat mitja. És adient per fixar dunes, protegir talussos, assecar o sanejar pantans, protegir el sòl de l'erosió i fixar riberes. Té una alçada de 4 mts, amb un diàmetre de 25 cm i ocupa un espai de 4 mts. L'estat sanitari és normal. | 08270-733 | Pg. Marítim ( Pg. Marítim) | 41.2324000,1.8008100 | 399500 | 4565249 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Conxi Rodríguez | És singular per les seves dimensions, per l'estètica, funcionalitat i situació. Hi ha una placa s sota l'arbre que diu 'Patronato provincial de la fiesta del árbol de la Excma. Diputación de Barcelona, I fiesta del árbol en Sitges 27/03/1955'. La expectativa de vida és normal i la situació és bona. | 2151 | 5.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||||||||
| 68612 | Avenc de la Fragata | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-de-la-fragata | BORRÀS, J.(1973) 'Catalogo espeleológico del macizo del Garraf' Vol III. Barcelona. MIÑARRO, J. M. (1993) 'Inventari Espeleològic de Catalunya' Federació Catalana d'Espeleologia. | Cretaci | Avenc situat en un terreny de calcàries amb intercalacions dolomítiques del Cretaci inferior, d'edat Valanginià-Barremià, té una profunditat màxima de 28m. El pou és vertical i cilíndric, de parets llises molt erosionades, unit lateralment amb una altra cavitat per dues petites obertures en la part superior (5 i 9m de la boca) i una altre inferior de majors dimensions (18m) sobre una plataforma de blocs encunyats entre sí. El fons de la cavitat està constituït per argiles i materials clàstics de petita grandària. La cavitat presenta una morfologia d'erosió originada per l'acció erosiva de les aigües col·lectades per una dolina. | 08270-754 | Fons de Campgràs | La primera exploració va ser realitzada per R. Amat i Carreras. | 41.2845700,1.9131900 | 408991 | 4570917 | 08270 | Sitges | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Conxi Rodríguez | La Federació Catalana d'Espelologia -secció Villalta d'arqueologia i paleontologia ha proporcionat dades referents als avencs i coves. | 2153 | 5.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||||||||
| 68613 | Avenc Victor Ferrer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-victor-ferrer | MIÑARRO, J. M. (1993) 'Inventari Espeleològic de Catalunya' Federació Catalana d'Espeleologia. | Sense data | 08270-755 | 41.2861300,1.9142100 | 409079 | 4571089 | 08270 | Sitges | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Conxi Rodríguez | La Federació Catalana d'Espelologia -secció Villalta d'arqueologia i paleontologia ha proporcionat dades referents als avencs i coves. | 2153 | 5.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||||||||||
| 68614 | Avenc del Canut | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-del-canut | MIÑARRO, J. M. (1993) 'Inventari Espeleològic de Catalunya' Federació Catalana d'Espeleologia. | Sense data | 08270-756 | 41.2847600,1.9138700 | 409048 | 4570938 | 08270 | Sitges | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic | 2019-11-29 00:00:00 | Conxi Rodríguez | La Federació Catalana d'Espelologia -secció Villalta d'arqueologia i paleontologia ha proporcionat dades referents als avencs i coves. | 2153 | 5.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||||||||||
| 68615 | Avenc de la Palla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-de-la-palla | MIÑARRO, J. M. (1993) 'Inventari Espeleològic de Catalunya' Federació Catalana d'Espeleologia. | Sense data | 08270-757 | 41.2864300,1.9144100 | 409096 | 4571123 | 08270 | Sitges | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic | 2019-11-29 00:00:00 | Conxi Rodríguez | La Federació Catalana d'Espelologia -secció Villalta d'arqueologia i paleontologia ha proporcionat dades referents als avencs i coves. | 2153 | 5.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||||||||||
| 68616 | Avenc Petit del Bastó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-petit-del-basto | MIÑARRO, J. M. (1993) 'Inventari Espeleològic de Catalunya' Federació Catalana d'Espeleologia. | Sense data | 08270-758 | 41.2866700,1.9156100 | 409197 | 4571148 | 08270 | Sitges | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic | 2019-11-29 00:00:00 | Conxi Rodríguez | La Federació Catalana d'Espelologia -secció Villalta d'arqueologia i paleontologia ha proporcionat dades referents als avencs i coves. | 2153 | 5.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||||||||||
| 68617 | Avenc del Bastó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-del-basto | MIÑARRO, J. M. (1993) 'Inventari Espeleològic de Catalunya' Federació Catalana d'Espeleologia. | Sense data | 08270-759 | 41.2864500,1.9152000 | 409162 | 4571124 | 08270 | Sitges | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic | 2019-11-29 00:00:00 | Conxi Rodríguez | La Federació Catalana d'Espelologia -secció Villalta d'arqueologia i paleontologia ha proporcionat dades referents als avencs i coves. | 2153 | 5.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 |
Estadístiques 2026
Patrimoni cultural
Mitjana 2026: 0,00 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/