Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 68317 | Can Catasús. S'Aubada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-catasus-saubada | CAPITEL, A. ORTEGA, J. (1978) 'J. A. Coderch (1945-1976)' 'Coderch de Sentmenat' (1980). Museo Español de Arte Contemporàneo. Madrid DDAA. (1989) 'J. A. Coderch de Sentmenat 1913-1984'. Barcelona. MONTE, M.A. (1986) Inventari del Patrimoni Arquitectònic (IPA) 11970 Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) SOLÀ-MORALES, I. (1972) 'L'arquitectura a Catalunya (1839-1970). Barcelona SORIA BADIA, E. (1979) 'Coderch de Sentmenat'. Barcelona. | XX | La normativa del Pla Especial estableix la conservació íntegra de l'edifici | Es tracta d'un edifici aïllat de només planta baixa inserit en una parcel·la rectangular que afronta a dos carrers, defensat per una tanca exterior d'obra arrebossada, força baixa, complementada amb encanyissats. La planta de l'edifici adopta la forma aproximada de 'T' i els murs perimetrals que afronten a l'exterior gairebé no disposen d'obertures. Els murs exteriors, senzills i arrebossats, no tenen cap tipus de decoració. Del conjunt destaquen les línies i els angles rectes. Amb terrat pla no transitable, la senzillesa de formes i el llenguatge formal d'aquest edifici recorda als postulats funcionalistes. La distribució interna dels espais és molt funcional i cada dependència disposa de llum, ventilació i accés independent. Les zones comunes disposen de grans superfícies de vidre i es caracteritzen per la pràctica absència de murs. La coberta plana contribueix a accentuar l'horitzontalitat que predomina en la construcció. | 08270-439 | c/Torres Quevedo, 9 - c/Josep Carner, 32-36 | El 5 de novembre de 1956, Francesc Catasús s'adreçà a les autoritats municipals tot sol·licitant permís d'obres per a construir un edifici. La llicència li fou concedida el dia 8 del mateix mes. El responsable de l'execució del projecte arquitectònic presentat fou l'arquitecte J. Antoni Cocerch de Sentmenat, amb la col·laboració de l'aparellador Evaldo Marín Garzarán. L'obra tracta de manera unitària l'interior de l'edifici, la construcció en sí mateixa i l'espai enjardinat que l'envolta. El cost de l'aixecament va ascendir a 450,000 pessetes. La memòria del projecte havia estat registrada al Col·legi d'Arquitectes el 25 d'octubre del mateix 1956. L'edifici ha experimentat diverses modificacions posteriors a la seva construcció. Pel que fa a l'autor del projecte, J. A. Coderch de Sentmenat (Barcelona, 1913) és, a banda d'arquitecte, un teòric i una de les personalitats més rellevants de l'arquitectura contemporània catalana, amb gran projecció internacional. Ha estat guardonat amb diversos premis, entre els que destaca la medalla d'or de la IX Triennal de Milà al 1951 i el Premio Nacional de Diseño Industrial argentí el 1964. També és membre de l'Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi i del CIAM. A Barcelona, entre les seves obres més destacades, figuren els edificis Trades i la seu de l'Institut Francès. | 41.2280200,1.7893700 | 398535 | 4564776 | 1956 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68317-foto-08270-439-1.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-29 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | J. A. Coderch de Sentmenat | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció VI. La finca està catalogada com una construcció de tipus C. | 98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||
| 68318 | Colomar de l'Hotel Terramar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colomar-de-lhotel-terramar | Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XIX | La normativa del Pla Especial estableix la conservació estricta de l'element | Es tracta d'un colomar situat dins l'espai enjardinat de l'Hotel Terramar, construït amb obra de maó de diferents mesures i gruixos. La base és un pilar de secció hexagonal, feta amb filades de maó, amb base i capitell també hexagonals. Damunt del capitell es disposa una estructura, probablement de formigó armat, que imita un seguit de mènsules que s'organitzen seguint els eixos dels angles de l'hexàgon del capitell, per tal de suportar una plataforma, també hexagonal. Damunt d'aquesta plataforma s'organitzen quatre pisos seguint el perímetre de la base. A cada costat del perímetre hexagonal es disposen dues petites obertures rematades per arcs de mig punt d'accés a l'interior del colomar; en total disposa de 48 obertures. El conjunt està rematat per una coberta de rajola comuna composta, amb sis vessants. | 08270-440 | c/ Isaac Peral, s/n | 41.2360600,1.8041000 | 399782 | 4565652 | 1800-25 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68318-foto-08270-440-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68318-foto-08270-440-2.jpg | Legal i física | Contemporani|Romàntic | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest element mobiliari disposa del tipus de protecció VI i està catalogat dins dels elements de tipus C. | 98|101 | 51 | 2.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||||
| 68319 | Estació de Sitges | https://patrimonicultural.diba.cat/element/estacio-de-sitges | COLL, I. (2001 'Arquitectura de Sitges. 1800-1930'. Sitges Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) PLANAS, R. (2004) 'Llibre de Sitges'. Sitges. | XIX | El Pla Especial obliga al manteniment del volum construït i dels trets fonamentals de les façanes; s'admeten les modificacions justificades per requeriments d'ús. | Es tracta d'un edifici aïllat que destaca per la seva organització volumètrica. Els diferents cossos de què consta s'organitzen al voltant d'un edifici central rectangular estructurat en alçat en planta baixa, dos pisos i terrat pla transitable. Als laterals d'aquest cos central se situen sengles volums també rectangulars, més baixos, organitzats en alçat en planta baixa, un pis i terrat pla transitable, amb la particularitat que difereixen pel que fa a la seva volumetria. Així, un primer cos d'edificació disposa d'una planta rectangular, mentre que l'altre té la planta en forma d'ela, on se li insereix alhora un quart cos de només planta baixa i terrat pla. Una marquesina d'estructura metàl·lica (coberta volada) està situada a l'eix longitudinal del conjunt, davant mateix de les vies del ferrocarril. Destaca també per l'organització d'obertures, que segueixen un ritme d'eixos verticals regular. Així, el cos central disposa de cinc eixos, portes a la planta baixa i finestres altes (gairebé com balcons ampitadors) a les dues plantes restants. Els tres centrals resten agrupats i emmarcats per unes faixes verticals força amples que sobresurten lleugerament de la línia d'arrebossat de la façana. A cada costat d'aquestes faixes s'organitzen dos eixos d'obertures de les mateixes característiques que flanquegen els tres eixos centrals. A les cantoneres es disposen faixes de les mateixes característiques; també es disposen unes faixes horitzontals per tal d'indicar els nivells dels forjats. Els cossos laterals disposen de dos eixos verticals d'obertures cadascun, dels quals, a la planta baixa, es disposen sengles portes d'accés situades als eixos extrems. Totes les baranes dels terrats estan fetes d'obra de maó arrebossada entre matxons massissos. Totes les obertures disposen de llindes en forma d'arc rebaixat amb un guardapols senzill que adopta la forma de faixa simple que sobresurt lleugerament de la línia de façana. Finalment, cal destacar el tractament bicrom del revestiment del conjunt, on el fons d'arrebossat senzill que imita un aparell isòdom de carreus regulars col·locats al trencajunt, és de color blanc, mentre que els elements d'emmarcament de les obertures, les faixes verticals i horitzontals, així com l'espai que emmarca el gruix del terrat a la catalana (amb els espiralls i permòdols decoratius), reben un tractament diferenciat de color crema. | 08270-441 | Pç. Eduard Maristany s/n | 41.2390800,1.8096200 | 400249 | 4565981 | 1881 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68319-foto-08270-441-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68319-foto-08270-441-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68319-foto-08270-441-3.jpg | Legal | Contemporani|Eclecticisme | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | 2019-11-29 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció II. La finca està catalogada com una construcció de tipus C. | 98|102 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||||
| 68320 | Cementiri Municipal de Sitges | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-municipal-de-sitges | <p>ESQUERDA, M. (2002) 'Sitges artístic'. Tarragona LLOPIS I BOFILL, J. (1980). 'Assaig històric sobre la vila de Sitges'. Grup d'Estudis Sitgetans. Sitges. MONTE, M.A. (1986) Inventari del Patrimoni Arquitectònic (IPA) 11923 Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) SOLER I CASTRO, J. (1980) 'Geografia i guia de la vila de Sitges i son terme municipal'. Grup d'Estudis Sitgetans. Sitges.</p> | XIX | El Pla Especial considera obligatori conservar i restaurar els diferents elements que integren el conjunt del cementiri | <p>El recinte del cementiri està format per una tanca d'obra on a l'interior es disposen perimetralment els nínxols pertinents. L'entrada al recinte s'emfatitza mitjançant una portada monumental que imita la disposició d'una església barroca; és a dir, un cos central coronat per un frontó triangular (rematat amb una creu de pedra) que emmarca un gran portal (defensat per una reixa) coronat per un arc de mig punt, on du inscrita la data de 1864. En els carcanyols resultants s'inscriuen uns relleus decoratius a base de garlandes circulars amb cintes ondulades. Entre aquests elements decoratius i el frontó hi ha inscrita la llegenda 'MORTUI : RESURGENT'. En els amples brancals de la porta s'insereixen dins d'un cercle lleugerament motllurats situats a nivell d'imposta, uns relleus representant el crismó de Crist. Separat dels brancals de la portada s'insereixen dues pilastres encastades en els murs perimetrals rematades per sengles pinacles decoratius de pedra, que adopten la forma de piràmide. Entre aquestes pilastres i els brancals de la porta es disposen els elements corbs d'unió amb la portada pròpiament dita, solució que adopten les façanes de les esglésies barroques. Tots els elements de relleu citats (garlandes, cintes, frontó, crismó, etc.) estan pintats de color magenta contrastant amb el color blanc del fons i de la resta del mur perimetral. La línia d'imposta, però, s'estén al llarg de tot el mur perimetral de la façana principal, preservant la mateixa bicromia. Finalment, cal mencionar que l'organització interior respon a la típica dels cementiris de finals del XIX, amb un gran nombre de panteons monumentals de famílies il·lustres de la vila, situats a l'espai central del recinte. Alguns d'ells obrats per personalitats del món artístic i arquitectònic del moment, dels quals hi destaquen, d'entre molts d'altres, el de la família de Josep Cros Juliana, obra de Josep Llimona (1908) o el panteó de Joan Pintó, d'estil neogòtic dissenyat per l'arquitecte Elies Rogent (1856).</p> | 08270-442 | Av. Balmins s/n | <p>L'antic cementiri de la vila de Sitges estava emplaçat al baluard, al costat de l'església parroquial de Sant Bartomeu i Santa Tecla. L'any 1773, en el decurs d'una visita del bisbe de Barcelona, es va decidir traslladar el cementiri, però no es va concretar el nou emplaçament. Ja a les primeres dècades del segle XIX, la construcció d'una nova àrea cementirial va esdevenir una necessitat immediata, especialment després de la promulgació d'una ordre de la Regència del Regne -amb data de desembre de 1813- que prohibia ubicar les necròpolis a l'interior de les ciutats. Les obres van iniciar-se ràpidament i el nou recinte va ser beneït el 23 de febrer de 1814. Des de finals del segle XIX i tot el llarg del segle XX el cementiri ha estat objecte de diverses reformes de remodelació i ampliació. L'any 1974 es va haver de projecta una nova àrea d'enterrament, essent l'existent irremeiablement petita. Pel que fa a l'autor de l'obra, Francesc Cros i Massó (1793-1869), és un dels exponents de l'arquitectura neoclàssica sitgetana i pertany a una nissaga de mestres d'obres i arquitectes de gran renom en aquesta vila. Són coneguts diversos projectes realitzats per a habitatges del casc antic, i la seva participació en la residència d'Aleix Vidal Quadras i l'ampliació de l'església parroquial; també compta amb diverses col·laboracions amb Jaume Sunyer. La pròpia família Cros posseeix un panteó en el cementiri noucentista, presidit per una figura de l'escultor Josep Llimona. Altres figures destacades, enterrades en aquesta necròpolis són els pintors Joan Roig i Soler (1852-1909), Joaquim Sunyer (1874-1956) i l'escultor Pere Jou (1891-1964). El conjunt escultòric que decora les tombes i mausoleus és notablement significatiu i inclou obres de Josep Reynés, Joan Guenomi, el propi Pere Jou, Josep Llimona, Josep Cros, Alessandro Mariotti, Agapit Vilamitjana i Manuel Fluxà. D'altra banda, són nombrosos els artistes sitgetans enterrats en aquesta necròpolis, entre els que figuren Alfred Sisquella, Emili Grau Sala, Joaquim de Miró, Artur Carbonell, Albert Bartés, Artur Ramon, Agustí Ferrer Pino, Josep Vidal i Arcadi Mas i Fondevila.</p> | 41.2365600,1.8159400 | 400775 | 4565694 | 1814-64 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68320-foto-08270-442-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68320-foto-08270-442-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68320-foto-08270-442-1.jpg | Legal | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | Inexistent | 2022-10-25 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Francesc Cros | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció II. La finca està catalogada com una construcció de tipus C. | 99|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||
| 68321 | Villa Esperanza | https://patrimonicultural.diba.cat/element/villa-esperanza | Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XX | La normativa del Pla Especial estableix la conservació estricta del conjunt (edifici i jardí) | Edifici aïllat de planta baixa i un pis amb coberta de teules a quatre vessants en el cos principal d'edifici, al qual hi ha adossat un segon cos, amb un tractament decoratiu més senzill. L'edifici està envoltat per una tanca perimetral, als jardins del qual s'accedeix mitjançant una tanca situada davant la façana principal on hi ha inscrita, en un dels matxons d'obra de la reixa de ferro, el nom de 'Villa Esperanza'. Destaca l'organització estructural de la façana principal, amb una galeria a la planta pis formada per columnes amb capitell d'estil jònic. El ràfec de la teulada és força pronunciat, decorat amb mènsules i cartel·les d'estil eclèctic. S'accedeix a la porta principal mitjançant unes escales que donen a un ample porxo emmarcat per dobles columnes amb capitell d'estil toscà. Les dues façanes laterals disposen de balcons, d'escassa volada, situats a nivell de la planta pis. | 08270-443 | c/ Balmes, 16 - c/ Pintor Agustí Ferré, 2-8- c/ Llopis, 13-19 c/ Pintor Joaquim Miró, 1-7 | 41.2304800,1.7916500 | 398730 | 4565047 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68321-foto-08270-443-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68321-foto-08270-443-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68321-foto-08270-443-3.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció IV. La finca està catalogada com una construcció de tipus C. | 106|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||||
| 68322 | Estudi Vidal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/estudi-vidal | Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) PLANAS, R. (1952) 'Llibre de Sitges'. Barcelona | XVII-XX | Es tracta de la col·lecció artística privada del pintor sitgetà Josep Vidal i Vidal, que inclou també la seva biblioteca personal ubicada en el propi edifici, l'antic taller de l'artista. Bona part de les peces existents van ser inventariades oficialment entre els anys 1974 i 1978. Entre el seu contingut destaquen les obres del propi Vidal, un bon nombre de les seves pintures, aquarel·les, aiguafrots, dibuixos i postals, així com apunts i esboços de les seves escenografies. De la mateixa manera, figuren obres (dibuixos i pintures) d'altres autors coetanis com A. Ferrer Pino, J. Fuster, J. Cuyàs, M. Cusó, J. M. Miralles, R. Ribot, E. Lerma, J. Soler i J. Larosa. Destaca l'obra de S. Rusiñol 'L'home de l'orgue' i una peça de L. Dalmau titulada 'Nus d'home'. La col·lecció inclou també una petita sèrie de pintura i escultura barroca, de temàtica religiosa, i altres escultures i gravats de procedència diversa. Pel que fa als objectes, convé mencionar les peces de ceràmica, els mobles i les armes, així com altres elements menors (canelobres, estoigs, etcètera) que conformen un conjunt força heterogeni. Finalment, cal assenyalar també la petita hemeroteca, que inclou revistes, programes i catàlegs diversos, entre els que destaquen les publicacions 'La Esfera' i 'Hispània'. També s'ubica en aquest estudi una sitja de fang datada del segle XVI, que va ser donada a l'Ajuntament de Sitges per Josep Roig i Raventós. | 08270-444 | c/ d'en Bosc, 6-8 | Josep Vidal i Vidal va néixer a Sitges el 17 d'octubre de 1876 i hi va morir el 30 de maig de 1950. Va ser deixeble de Soler i Rovinosa i es va dedicar a l'escenografia. Es autor d'un 'Tratado de perspectiva' que es va publicar l'any 1935 i va impartir aquesta disciplina a l'Escola de Belles Arts de Sant Jordi. La propietat municipal del taller de l'artista, conegut com 'Estudi Vidal' (situat en el c/ d'en Bosc, 6-8 -vegeu fitxa nº 44) i de la seva col·lecció artística data del 28 de març de 1951, data en què el consistori sitgetà va acceptar en sessió plenària la donació feta pels hereus de Josep Vidal i Vidal. | 41.2356000,1.8122500 | 400464 | 4565592 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68322-foto-08270-444-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68322-foto-08270-444-2.jpg | Física | Contemporani|Barroc|Popular|Modern|Modernisme | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Les coordenades UTM corresponen a l'edifici que ocupa el centre d'exposicions i on se situa la col·leció artística descrita. | 98|96|119|94|105 | 53 | 2.3 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||||
| 68323 | Creu de Ribes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-ribes-0 | VILÀ SOLER, J. (1998) 'Diversòrum sitgetà entrellat de costums, fets i dites populars'. Quaderns de Sitges. Ajuntament de Sitges. | XV | Fruit de la destrucció duta a terme durant la Guerra Civil, la creu mostra alguns desperfectes que no han estat del tot restaurats. | La Creu de Ribes està situada a la dreta de la carretera d'Igualada a Sitges, a la banda mar, en un petit coll que separa la vila de Sitges de la plana de Sant Pere de Ribes. És la creu més antiga de totes les que hi ha a Sitges, i és d'estil gòtic. Tant la creu, com el capitell i el fust són elaborats amb pedra de Girona. La cara de la Creu que mira a la carretera mostra la Verge amb l'infant, i en l'altra cara es veu una imatge del Sant Crist. | 08270-445 | Carretera de Sant Pere de Ribes | No es disposen de dades documentals sobre la talla d'aquesta creu gòtica, la qual fou enderrocada l'any 1936. Un cop acabada la Guerra Civil, fou erigida de nou fent servir les restes de l'antiga que algú havia guardat. | 41.2441800,1.7944100 | 398982 | 4566565 | 08270 | Sitges | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68323-foto-08270-445-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68323-foto-08270-445-2.jpg | Inexistent | Gòtic|Medieval | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2019-11-29 00:00:00 | Laia Massansalvador Soler | 93|85 | 51 | 2.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||||
| 68324 | Torre i masia de Garraf (Can Güell) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-i-masia-de-garraf-can-guell | <p>BASSEGODA, J. (1976) 'Las bodegas Güell de Garraf'. Revista 'San Jorge', nº 96-97. Barcelona BASSEGODA, J. (1984) 'Gaudí. Arquitectura del futur'. Barcelona CATALÀ, P. (i altres) (1971) 'Els castells catalans'. Vol. III. Barcelona 'Gran geografia comarcal de Catalunya'. (1982). Vol. 5. Barcelona LLOPIS, J. (1980) 'Assaig Històric de la Vila de Sitges'. Grup d'Estudis Sitgetans. Sitges MATEOS, R. (2003) 'Història de Garraf'. Sitges. MONTE, M.A. (1987) Inventari del Patrimoni Arquitectònic (IPA) 1770</p> | XIV-XV | La normativa del Pla Especial estableix la consolidació i restauració de la torre i de la masia, així com l'adequació de l'entorn, tasca que ja ha estat realitzada. L'estat de l'edifici requereix millores en general. | <p>La torre de Garraf o de Can Güell és un dels elements defensius de l'antiga quadra de Garraf. Es troba situada davant del mar i actualment al costat del ferrocarril a Barcelona. S'integra en el conjunt de construccions que conformen la masia i les Bodegues Güell. Arquitectònicament, presenta planta circular i està dotada de matacà i de diverses espitlleres; un petit pont -que s'inicia just a l'entrada original elevada- l'uneix amb la masia Güell. La porta d'accés és rectangular i està orientada a la carretera; per la banda de mar s'identifiquen dues finestres d'arc lobulat. La construcció és de carreus petits i desbastats ordenats en filades regulars. En el seu interior s'identifica una cisterna i una habitació en el primer pis, i una escala condueix fins a la part superior. Pel que fa a la masia Güell, es tracta d'una construcció principal de planta rectangular i coberta a doble vessant, i una sèrie d'edificis annexes. La porta d'accés se situa a la banda de mar i està conformada per un arc de mig punt de dovelles de pedra. La distribució de les obertures és irregular, tal i com acostuma a ser freqüent en l'arquitectura rural que s'adapta progressivament als usos, sense un projecte arquitectònic planificat. Des d'aquest punt de vista, i malgrat que la masia ha experimentat nombroses modificacions al llarg del temps, la construcció conserva elements tant característics com els grans contraforts, el rellotge de sol de la façana principal i els escuts amb l'emblema del capítol de la catedral que testimonia la propietat de la Pia Almoina.</p> | 08270-446 | Carretera C-246 (Barcelona-Calafell) km. 27 | <p>Les primeres mencions documentals de la torre de Garraf daten del segle XVI, malgrat que aquest element defensiu té els seus orígens en el segle XV, atès que va ser edificada com una fortificació pertanyent a la quadra de Garraf amb l'objectiu de defensar-la dels atacs de pirates a les costes catalanes. L'any 1571 Nicolau de Credença col·loca la torre en un mapa que va realitzar de les possessions de la Pia Almoina de la Seu de Barcelona. També existeixen referències escrites de l'any 1586. A finals del segle XVIII i inicis del XIX l'element encara mantenia la seva funció defensiva, com es va demostrar en el decurs de la guerra que espanyols i francesos van lliurar contra Anglaterra; de fet, un atac anglès va destruir bona part de l'estructura. Va ser restaurada, juntament amb la masia adjunta, després de ser adquirida per Eusebi Güell l'any 1871. Pel que fa a les dades històriques referents a la masia Güell, cal recordar novament que l'edifici es troba construït en uns terrenys que originàriament pertanyien a la Pia Almoina de la Seu de Barcelona. A principis del segle XIX la casa va patir el saqueig i l'incendi de les tropes angleses, en guerra amb Espanya i França. L'any 1871 el conjunt era propietat de l'Estat, després de l'aplicació de les lleis de desamortització; la construcció de la carretera de les costes va propiciar la seva subhasta pública, ocasió que va ser aprofitada per Eusebi Güell, qui va adquirir-la amb totes les seves pertinences. El nou propietari va restaurar el conjunt i posteriorment l'amplià amb altres construccions destinades a l'explotació comercial de la vinya, com les renombrades bodegues Güell, que van perdre la seva funció arrel de la destrucció dels camps provocada per la fil·loxera.</p> | 41.2555100,1.9057400 | 408327 | 4567699 | 08270 | Sitges | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68324-foto-08270-446-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68324-foto-08270-446-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68324-foto-08270-446-3.jpg | Legal | Gòtic|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2019-12-30 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, la torre disposa del tipus de protecció I i la masia del III. La finca està catalogada com una construcció de tipus C. | 93|119|85 | 46 | 1.2 | 1771 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||
| 68325 | Celler Güell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/celler-guell | Arxiu Municipal de Sitges. Sèrie: Obres i Urbanisme. Caixa: 1880-1889 BAREY, A. (1980) 'Barcelona: de la ciutat pre-industrial al fenomen modernista'. Barcelona BASSEGODA, J. (i d'altres) (1976) 'Modernismo en Cataluña'. Barcelona BASSEGODA, J. (1984) 'Gaudí. Arquitectura del futur'. Barcelona BASSEGODA, J. (1985) 'Antoni Gaudi (1852-1926)'. Barcelona COLL, I. (2001) 'Arquitectura de Sitges. 1800-1930'. Sitges 'Gran geografia comarcal de Catalunya'. (1982). Vol. 5. Barcelona MACKAY, D, (1964-46) 'Berenguer' a 'Cuadernos de Arquitectura' nº 58. Barcelona MATEOS, R. (2003) 'Història de Garraf'. Sitges MONTE, M.A. (1987) Inventari del Patrimoni Arquitectònic (IPA) 11931 Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) RÀFOLS, J. F. (1929) 'Gaudí'. Barcelona | XIX-XX | La normativa del Pla Especial estableix la conservació estricta del conjunt | Es tracta d'un conjunt d'edificacions integrat per un celler i magatzem, habitatges i una capella, situat a prop del mar i de la carretera de les costes de Garraf. Tots els seus elements estan construïts segons els postulats tècnics i estètics pròpiament modernistes, més concretament de l'escola gaudiniana. Destaca, doncs, la presència d'arcs parabòlics, la utilització del ferro forjat i de l'obra vista, l'asimetria de la composició i l'ús de fórmules constructives extretes de l'arquitectura medieval. | 08270-447 | Carretera C-246 (Barcelona-Calafell) km. 27 | Les dades històriques sobre la construcció del conjunt no són clares, malgrat haver estat construït en una etapa relativament recent. Els principals estudiosos de les seves estructures (D. Mackay i J. Bassegonda) no han arribat a consensuar una data concreta per a la construcció del celler, ni sobre la paternitat de la idea original que J. Bassegoda considera una col·laboració entre Berenguer i el seu mestre Antoni Gaudí. Interpretacions més recents, com la d'Isabel Coll, estableix una autoria conjunta del projecte. Segons la documentació conservada a l'Arxiu Municipal de Sitges, el 21 d'octubre de 1889 es va fer arribar al consistori una sol·licitud de llicència d'obres per a construir una bodega a la part posterior de la finca que Eusebi Güell posseïa en la quadra de Garraf. En el document no hi consta cap referència a l'arquitecte que seria el responsable tècnic de l'execució de l'obra (Arxiu Municipal de Sitges. Sèrie: Obres i Urbanisme. Caixa: 1880-1889). Tanmateix, segons les recerques publicades per Bassegoda i Coll, existeix un plànol de 1895, signat pel propi Gaudí, que difereix molt de l'edifici existent. Pel que fa als possibles autors del conjunt, la trajectòria d'Antoni Gaudí (Reus, 1852-Barcelona, 1926) és sobradament coneguda, i entre les seves obres principals cal citar-ne la casa Vicenç, el 'Capricho' de Comillas, els pavellons Güell, el palau d'Astorga, el col·legi de les Teresines, la casa Botines a Lleó, can Calvet, Bellesguard, el parc Güell, can Batlló, la cripta Güell, can Milà i la seva gran obra inacabada, la Sagrada Família. Pel que fa a Francesc Berenguer (Reus, 1866-Barcelona, 1914), fou col·laborador i deixeble de Gaudí i va realitzar, entre d'altres, l'asil i santuari de Sant Josep de la Muntanya i la casa de Gaudí al parc Güell de Barcelona. | 41.2559000,1.9057400 | 408327 | 4567742 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68325-foto-08270-447-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68325-foto-08270-447-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68325-foto-08270-447-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Francesc Berenguer (1866-1914) i Antoni Gaudí (1852-1926) | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, l'edifici disposa del tipus de protecció II. La finca està catalogada com una construcció de tipus C. | 105|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||
| 68326 | Les barraques de la platja de Garraf | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-barraques-de-la-platja-de-garraf | MATEOS, R. (2003) 'Història de Garraf'. Sitges. Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XX | El Pla Especial estableix que s'ha de conservar estrictament el volum construït i les característiques bàsiques del conjunt, la tipologia, els materials, les cobertes, etc. | Conjunt de casetes de fusta que consten de dos nivells d'alçat (pb + 1p) i que disposen de coberta a doble vessant. La majoria d'elles estan sobreelevades respecte del nivell de la sorra de la platja, mitjançant una estructura de pilans que, alhora, suporta un porxo situat a la primera planta. Moltes d'elles disposen també d'una tanca de fusta a la part inferior, que genera un espai apte per a guardar una petita barca; la majoria dels porxos han estat parcialment tancats amb materials lleugers. Disposen de portes laterals a les que s'hi accedeix a través d'estretes escales emplaçades en els petits corredors que separen cadascuna de les cases. Originàriament, aquestes estructures estaven realitzades íntegrament en fusta; tanmateix, amb el pas dels anys s'han incorporat altres materials menors com el fibrociment. En general, -i malgrat que cadascuna de les cases té uns trets individualitzats- tant l'estat de els estructures com la cura que s'aplica en la conservació unitària dels acabats, han mantingut les característiques originals del conjunt de les anomenades barraques. | 08270-448 | Passeig Llorach. Platja de Garraf | A partir dels anys vint del darrer segle XX, la revalorització del litoral del poble de Garraf i la realització d'activitats de pesca van promoure la construcció de les anomenades barraques, inicialment destinades a ser emprades com a casetes de bany o per a guardar els estris de pesca i les barques. Entre les famílies que impulsaren la creació d'aquest petit barri d'estiueig figuren els Pratssavall, els Sorribas, els Campmanis, els Cartró, els Mallafré, els Yebra i els Panyella, per citar-ne alguns noms. En l'actualitat, gràcies a les modificacions i ampliacions realitzades, s'han convertit en habitatges de temporada que, tanmateix, conserven els seus tret originals i el seu caràcter de construccions lleugeres i populars. | 41.2541600,1.9031600 | 408109 | 4567552 | c. 1920 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68326-foto-08270-448-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68326-foto-08270-448-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68326-foto-08270-448-3.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquestes construccions disposen del tipus de protecció VII. Les finques estan catalogades com a tipus C. | 106|98 | 46 | 1.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||
| 68327 | Ermita de la Santíssima Trinitat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ermita-de-la-santissima-trinitat | COLL, I. (1982) Inventari del Patrimoni Arquitectònic (IPA) 11986 COLL, I. (2001) 'Arquitectura de Sitges. 1800-1930'. Sitges LLOPIS, J. (1980) 'Assaig Històric de la Vila de Sitges'. Grup d'Estudis Sitgetans. Sitges MATEOS, R. (2003) 'Història de Garraf'. Sitges Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) PLANES, R. (2004) 'Llibre de Sitges'. Sitges | XVII-XIX | El Pla Especial considera que s'ha de conservar estrictament el volum i les façanes. | Ermita de petites dimensions i de tipologia popular, situada a 179 metres sobre el nivell del mar, a ponent de Vallcarca i a l'interior d'una petita serra que arriba fins al mar en la punta Ferrosa. Arquitectònicament, destaca per l'asimetria del seu plantejament i del volum construït. Disposa d'una doble espadanya i de diversos contraforts. La coberta de la nau principal és a una única vessant i els murs apareixen encalats. Al seu costat s'identifiquen una sèrie de construccions annexes, de les quals destaca la casa dels ermitans d'estil modernista. | 08270-449 | Carretera de Barcelona a Calafell (C-246). Desviament a l'alçada del km. 32 | La primera menció documental de l'ermita data de l'any 1373, moment en què la parròquia de Sitges va autoritzar a Bernat Serra, veí del lloc, per a construir un oratori i un habitacle. Segons la tradició, l'ermita es va aixecar en aquest indret per haver-se trobat una creu amb la imatge de la Trinitat. Es realitza una processó per Sant Isidre i la seva festa és el diumenge abans de Corpus. A finals del segle XVIII es va enfonsar la teulada. L'edifici va ser restaurat l'any 1855 amb una operació realitzada per l'arquitecte Jaume Suñé i Soler. Tradicionalment s'ha fet servir com a punt de vigilància. Durant la Guerra Civil va ser saquejada. | 41.2386300,1.8538300 | 403953 | 4565881 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68327-foto-08270-449-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68327-foto-08270-449-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68327-foto-08270-449-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern|Modernisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquestes construccions disposen del tipus de protecció II. Les finques estan catalogades com a tipus C. | 98|119|94|105 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||||
| 68328 | Can Planes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-planes-5 | <p>'Catalunya Romànica' (1992). Vol. XIX. El Penedès. L'Anoia. Barcelona 'Els castells catalans' (1971). Vol. III. Barcelona 'Gran geografia comarcal de Catalunya' (1982:290). Vol. 5. Barcelona MATEOS, R. (2003) 'Història de Garraf'. Sitges COLL, I. (1982) Inventari del Patrimoni Arquitectònic (IPA) 1957 Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006)</p> | XVI-XX | El Pla Especial considera que s'ha de restaurar tot el conjunt i, especialment, consolidar la torre. També s'estableix l'adequació de l'entorn, ineludible pel fet de tractar-se d'un BIC. L'estat de l'edifici requereix millores en general. | <p>Conjunt d'edificacions del que destaca una masia, amb els seus annexes, i una torre quadrada. La masia consta de tres edificacions bàsiques; d'una banda es distingeix el que pot considerar-se l'habitatge principal, en segon lloc una nau destinada a usos agrícoles i, en darrer terme, una segona vivenda o habitatge secundari. Totes aquestes construccions estan unides, de manera certament arbitrària, i responen a un creixement espontani, en el que l'arquitectura popular ha cobert les necessitats, sense aplicar un planejament previ. L'habitatge principal consta de dos nivells d'alçada (pb + 1p) i presenta coberta a doble vessant. Llevat de la torre, semblaria correspondre a la zona més antiga d'ocupació. La porta d'accés mostra forma d'arc de mig punt i està conformada per dovelles de pedra. S'identifica també una finestra amb reixa semicircular que s'ajusta als models purament urbans del segle XIX. La nau que es localitza a continuació mostra una planta aproximadament rectangular i consta d'un porxo conformat per pilars de totxana, en obra vista, que suporten una terrassa descoberta, delimitada per una barana d'obra llisa. Aquestes dependències semblen haver-se emprat per a usos exclusivament agrícoles. En darrer terme, s'identifica un edifici configurat com a habitatge, probablement secundari o d'ús temporal. No mostra cap element arquitectònic rellevant, llevat de diverses obertures distribuïdes anàrquicament, entre elles un balcó amb volada de pedra i barana metàl·lica de ferro forjat. Pel que fa a la torre de defensa, aquesta presenta planta quadrada, gairebé rectangular, i aproximadament 11 metres d'alçada màxima conservada. Les mides del seu interior són uns 3,5 metres de costat. Destaca l'escassa amplada dels seus murs, de tan sols 0, 60 metres. L'accés se situa en el nivell corresponent al primer pis i està conformat per una porta adovellada d'arc de mig punt i brancals de carreus de pedra disposats en forma de pinta. Un altre tret característic d'aquesta construcció és el paredat irregular en què estan realitzats els murs, a base de pedra desbastada de diverses mides i arrebossat de morter de color terrós, parcialment conservat en la meitat superior; tan sols en els angles s'identifiquen carreus de pedra pròpiament dits. Pel que fa a altres obertures originals, cal mencionar una petita finestra conformada per llinda i brancals monolítics; la resta d'obertures visibles són de forma rectangular i van ser practicades sobre el parament inicial. El coronament de l'estructura no s'ha conservat i en l'actualitat consta d'algunes filades de totxana. Únicament s'aprecien les restes parcialment conservades d'un matacà que ocupava la part superior.</p> | 08270-450 | Camí de Campdàsens a Plana Novella (1 km al nord de Campdàsens) | <p>Es tracta d'una torre que devia formar part del sistema defensiu de la quadra de Campdàsens, a l'igual que la torre veïna de Ca l'Amell. No és, però, possible concretar si la iniciativa de la seva construcció va ser del senyor feudal o dels pagesos que habitaven l'indret. No es coneixen dades documentals de la seva construcció, tot i que tipològicament el seu aixecament pot emmarcar-se cronològicament en la baixa edat mitjana, tot i que alguns dels seus trets constructius apunten a una tradició clarament romànica. El fet que estigui situada a escassa distància de Can Planes, va pensar que la seva funció defensiva estaria relacionada amb aquest habitat o amb altres cases properes. Pel que fa a la masia, dita antigament 'Font de ses Gallines', pertanyia a la família Planes, almenys des del segle XVI i des de 1799 va passar a ser propietat de la família Querol, a qui pertany encara en l'actualitat.</p> | 41.2694800,1.8731400 | 405616 | 4569285 | 08270 | Sitges | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68328-foto-08270-450-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68328-foto-08270-450-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68328-foto-08270-450-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2019-12-30 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest conjunt disposa del tipus de protecció I. Els edificis estan catalogats com a tipus C. Aquesta masia també figura en les disposicions del Pla d'Ordenació Urbanística Municipal com a edificació rural que s'ha de reconstruir i rehabilitar, sempre respectant els volums existents i sense alterar la composició original. | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 1771 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||
| 68329 | Mas Quadrell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-quadrell | COLL, I. (1982) Inventari del Patrimoni Arquitectònic (IPA) 11989 PLANES, R. (2004) 'Llibre de Sitges'. Sitges Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XVI-XX | El Pla Especial determina que cal conservar estrictament la façana. | Conjunt d'edificacions conformat per una masia, com a element principal, i nombroses instal·lacions annexes destinades a usos agropecuaris. La masia o edifici principal, consta de dos nivells d'alçat (pb + 1p) i presenta una coberta a doble vessant, de teules. Cal dir que, malgrat respondre als paràmetres habituals de l'arquitectura rural i popular, aquesta construcció mostra una ordenació regular dels elements arquitectònics que la conformen. És possible, doncs, establir mínimament els eixos de la seva composició. La porta d'accés que se situa aproximadament en el centre del frontis, està conformada per un arc de mig punt adovellat i per brancals realitzats amb carreus de pedra. Aquesta obertura apareix flanquejada per finestres rectangulars amb reixes semicirculars, que apliquen els models freqüents en l'arquitectura sitgetana d'àmbit urbà del segle XIX. Completa la planta baixa una mena de sòcol de pedra o pedrís que recorre la seva part inferior. Pel que fa al pis superior, les obertures existents corresponen a finestres rectangulars, de diverses mides, en conjunt força reduïdes. A la banda dreta d'aquesta façana s'identifica un cos de major alçada (ja que inclou un nivell de golfes) que disposa en la seva planta baixa d'un gran finestral i d'altres obertures rectangulars en els pisos superiors. Destaca la presència d'un petit escut de pedra que consta d'una creu grega emmarcada en una orla. Finalment, convé assenyalar que tot aquest frontis, en el seu conjunt, presenta el parament arrebossat i emblanquinat. A la banda esquerra de l'edifici principal s'identifica una construcció secundària, amb parament irregular de pedra vista sense arrebossar, i conformada per diferents volums que denoten una formació dilatada en el temps, resultat de l'adaptació a les necessitats de cada període. De la mateixa manera, a la part posterior de la finca se situa la masoveria i un nombrós conjunt d'annexes que inclou corts, corrals i altres instal·lacions per al bestiar, així com magatzems i un forn de coure pa. Per finalitzar, convé fer menció d'alguns elements mobles, de caràcter rústic, que s'identifiquen entre les diferents construccions i que poden tenir certa vàlua, com algun carruatge i piques de pedra, entre d'altres. | 08270-451 | Camí de la Fita (prop de la Riera de Vallcarca) | A tall d'anècdota, es fa constar que Josep Soler i Castro i el seu fill, Soler i Tasis, creien que el pintor Josep Mirabent i Gatell, havia nascut al mas Quadrell l'any 1833; dada que, segons l'historiador Ramon Planes, no és possible assegurar. | 41.2664900,1.8471600 | 403435 | 4568981 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68329-foto-08270-451-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68329-foto-08270-451-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68329-foto-08270-451-3.jpg | Legal | Popular|Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest conjunt disposa del tipus de protecció III. Els edificis estan catalogats com a tipus C.Aquesta masia també figura en les disposicions del Pla d'Ordenació Urbanística Municipal com a edificació rural que s'ha de reconstruir i rehabilitar, sempre respectant els volums existents i sense alterar la composició original. | 119|94|98 | 46 | 1.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||||
| 68330 | El Castellet de Garraf | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-castellet-de-garraf | <p>ALAY, J. C.-FARELL, D. (1991) 'El Castellet de Garraf' Butlletí de la Societat Catalana d'Arqueologia. Novembre. Barcelona CAMPMANY, J. (2000): 'Campdàsens, Garraf i Jafre. Els confins occidentals del terme d'Eramprunyà de l'alta edat mitjana al segle XV'. III Trobada d'Estudiosos del Garraf. Barcelona CARBONELL, V. ; VIRELLA, J.(1969): 'El castellet i la torre de Garraf', circular de l'Agrupació Excursionista Atalaia, Vilanova i Geltrú. CATALÀ ROCA, P. i altres (1971) 'Els castells catalans' Vol. III, Barcelona. DDAA. (1982) Gran Geografia Comarcal de Catalunya, Vol.5. Barcelona. MATEOS, R. (2003) 'Història de Garraf'. Sitges.</p> | IX-XV | El jaciment està molt degradat i requereix un important i urgent tasca de restauració de les seves estructures. | <p>Les restes del castell roquer de Garraf i, probablement, del desaparegut monestir de Sant Vicenç de Garraf, estan situades a 600 metres endins del torrent de Garraf, en un petit promontori d'uns 60 metres d'altitud, emplaçat just al costat del camí de ferradura que puja a Can Lluçà des del poble de Garraf; l'indret domina visualment tot el massís i el litoral marítim. El castell constitueix un bon exemple de construcció adaptada al terreny rocós, aprofitant part de la muntanya com a mur. En l'indret s'identifiquen part dels murs que configuraven la fortificació i/o el cenobi, el camí de pujada, tres cisternes, l'arc d'accés i diverses dependències interiors. És possible distingir el recinte inferior o jussà, que conserva part de la muralla exterior, diferents murs i una cisterna molt desvirtuada per l'abundant vegetació existent. En conjunt, es tracta d'una de les construccions defensives medievals típiques de la frontera entre la Catalunya Vella i les terres situades sota domini sarraí. L'edifici principal hauria estat constituït per una construcció de formes simples, amb una part central de dos nivells d'alçada, flanquejada per dues petites torres, una d'elles coberta i l'altra sense sostre. La descripció del monument a principis de segle que proporciona l'historiador J. Llopis és la següent: 'sobre un petit turó que té la forma d'un cono truncat y en sa basa menor, hi degué haver en los antichs temps alguna torra de defensa. Tenia la figura de un trapeci regular, si bé del costat que mira al E. sortia un cos, probablement per a dominar l'entrada del baluart. Aquest que'l constituheix lo tros del terrer lliure, estava voltat d'un mur, menys en un petit espay al costat del castell, ahont hi devia haver lo portal. Avuy es un munt de runas; no obstant, es digna d'esmentarse la construcció de part de la basa que mira al N. formada per francs y simètrichs carreus' (LLOPIS, J. 1891: 152). Respecte al monestir de Sant Vicenç de Garraf, les opinions dels historiadors respecte de la possible coincidència de la seva ubicació amb la del castell, mostren encara en l'actualitat una clara divisió. Per alguns d'ells, les restes del monestir corresponen a les mateixes estructures que s'identifiquen en l'indret del Castellot de Garraf, mentre que d'altres no veuen clara aquesta ubicació i opten per un emplaçament més endinsat en el massís. En qualsevol cas, no és possible determinar amb claredat quines estructures podrien correspondre a l'antic cenobi. Es coneix únicament l'existència d'una petita capella que va arribar a tenir tres altars, el principal dels quals estava dedicat a Sant Vicenç i els secundaris a Santa Maria, Santa Cecília i Santa Emília; devia haver també un espai destinat a dormitori per als monjos i altres dependències per a l'ús de la comunitat. Al voltant del monestir es localitzaven dues planures, probablement destinades a conreus i, segons la representació cartogràfica de Nicolau de Credença, datada al 1586, l'indret estava envoltat per un petit bosc.</p> | 08270-452 | A prop del km. 25,5 de la carretera de Barcelona a Calafell | <p>Popularment s'anomena Castellot o Castellet al lloc on se situen les restes de l'antic monestir de Sant Vicenç de Garraf. La zona entorn del Castellot de Garraf pertanyia al territori de Campdàsens i la seva jurisdicció civil i criminal es va mantenir sota domini real fins l'any 1385, en què fou cedida a Bernat de Fortià. Pel que fa al monestir de Sant Vicenç, la seva vida va ser relativament curta i pobre, passant per diferents senyors feudals des del rei fins a la Seu de Barcelona. La primera menció documental de l'església de Sant Vicenç de Garraf pot situar-se a l'any 994, en un document en què Guillem, fill de Galí de Sant Martí, cedeix a la seu de Barcelona els drets que posseïa en les esglésies de Sant Boi, Eramprunyà i Sant Vicenç. La fundació del monestir data del 22 de setembre de 1163, moment en què Alfons I (II d'Aragó), per tal de redimir els seus pecats, fa donació de 'tot el territori de les Comes de Campdàsens, incloent-hi Garraf, per a la construcció d'un monestir en honor a Sant Vicenç sota la regla de Sant Agustí i sota la protecció de Sant Pere de Roma'. El cenobi anirà augmentant les seves possessions al llarg de tot el segle XII, fins a la incorporació del 'lloc dit Vilar d'Esperan, al terme d'Eramprunyà', amb la que quedarà configurat definitivament el seu patrimoni. A partir de l'any 1298, el monestir va passar a dependre del bisbat de Barcelona. La comunitat agustiniana de Sant Vicenç va estar conformada per pocs membres, generalment tres membres i un prior, encara que ocasionalment el monestir va estar habitat per un únic monjo. Els escassos recursos van imposar aviat una economia de subsistència, basada principalment en el treball de la pròpia comunitat i en les rendes proporcionades pels pocs masos que en depenien. El 1413 la Pia Almoina de la Seu de Barcelona va adquirir el domini útil de les terres del monestir. Deu anys més tard, el 1423, el priorat es va unificar amb Santa Eulàlia del Camp de Barcelona. Ja al segle XV les dependències del cenobi es troben en estat semiruinós i les seves rendes no superaven les vuit lliures anuals. Finalment, l'aïllament, la desolació del territori i l'escassa presència humana van determinar que l'abandonament general de la Quadra de Garraf.</p> | 41.2591200,1.9011200 | 407945 | 4568105 | 08270 | Sitges | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68330-foto-08270-452-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68330-foto-08270-452-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68330-foto-08270-452-3.jpg | Legal | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-10-07 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 92|85 | 1754 | 1.4 | 1771 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||
| 68331 | Santa Bàrbara | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-barbara-2 | COLL, I. (1982) Inventari del Patrimoni Arquitectònic (IPA) 11991 MILES, CH. 'Santa Bàrbara'. Butlletí del Grup d'Estudis Sitgetans. Sitges Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) ROIG, E (1934) 'Sitges dels nostres avis'. Barcelona | XII-XIX | El Pla Especial determina que cal conservar estrictament la façana. L'estat de l'edifici requereix millores en general. | Es tracta d'una casa pairal aïllada i d'una capella privada, situada just al seu costat. L'edifici destinat a habitatge mostra uns trets arquitectònics que permeten emmarcar-ho dins de la corrent neoclassicista. La seva façana principal s'ordena en dos cossos, un dels quals presenta tres nivells d'alçat (pb + 1p + golfes) i un altre situat en l'extrem dret, que consta únicament de dos pisos i que sembla correspondre a una ampliació. L'immoble presenta coberta de terrat a la catalana i originàriament la seva principal característica devia ser la decoració amb rajola policroma, de la qual es conserven restes en la pròpia façana i en elements que es localitzen a l'entorn de l'edifici, com ara alguns parterres del jardí. Les rajoles van ser arrencades l'any 1975, segons consta a la fitxa tècnica de l'Inventari de Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat. En el cos principal mostra el parament esgrafiat amb una composició que imita carreus de pedra. S'identifiquen dues portes a la planta baixa -amb la llinda en forma d'arc rebaixat- i dos balcons en el pis principal, conformats per volades d'obra i baranes de ferro forjat, mentre que a les golfes es localitzen dues finestres. Totes les obertures estaven emmarcades per rajoles policromes, parcialment conservades en els pisos superiors, on s'identifica una decoració a base de motius florals. El coronament d'aquest cos consta d'una cornisa motllurada i d'una barana d'obra llisa. Pel que fa al cos annex, aquest mostra una porta a la planta baixa i un balcó al pis principal. Especialment interessant és la seva façana lateral, en la que s'identifiquen, a l'alçada del primer pis, una sèrie de finestres conformades per arcs rebaixats amb l'imposta motllurada i emmarcades per unes franges que sobresurten del plom del mur; sobre la llinda són visibles petits orificis circulars de ventilació, closos per gelosies ceràmiques. La finestra central és geminada. El coronament d'aquest cos es realitza amb merlets d'obra intercalats amb senzills trencaaigües de teula. Pel que fa a la capella, aquesta consta d'una única nau i d'un accés a través d'una porta d'arc de mig punt, amb imposta motllurada i la part superior configurada a mode de tarja. En els angles del frontis s'identifiquen dues pilastres que desenvolupen capitells esquemàtics situats a l'alçada de la cornisa que marca l'inici de l'espadanya. Aquesta darrera consta d'un capcer d'obra amb el perfil motllurat, sobre el qual se situa l'espai destinat a la campana -avui desapareguda- constituït per un arc de mig punt amb les impostes i la clau realitzades en maó vist. L'interior de l'edifici apareix en l'actualitat colmatat per teules i altre material d'obra. S'aprecien les pintures dels murs que imiten un parament regular de pedra i les nervadures i arcs formers d'una fictícia volta d'aresta. En els laterals de la capçalera s'identifiquen també fornícules o nínxols de forma rectangular i d'arc de mig punt, probablement petites capelles secundàries. | 08270-453 | Quadra dels Gassons | Les primeres referències de l'indret de Santa Bàrbara daten del segle XII, però no serà fins als segles XV i XVI que es coneixerà el seu ús específic com a residència d'estiu dels bisbes de Barcelona, fet que sembla justificar la presència de la capella. Es constaten reformes realitzades en el segle XIX (tanmateix no documentades) que haurien determinat la fesomia que ha conservat l'edifici principal fins a l'actualitat. Cal dir, però, que el seu abandonament després de la dècada dels vuitanta ha comportat una ràpida i preocupant degradació de la finca i del seu entorn. El 4 de desembre se celebrava un aplec en el qual la gent sortia de bon matí pel portal de Sant Francesc i s'encaminava vers l'ermita. En arribar a la capelleta, la gent s'escampava pel pla en petites agrupacions, mentre esperava l'arribada del capellà perquè celebrés la primera missa, la de les vuit. A les deu, es celebrava l'ofici, l'oficiaven tres capellans amb acompanyament de música. Després de la missa es cantaven els Goigs en honor de la Santa, ho feien els capellans amb acompanyament de l'orquestra i dels cants dels romeus. Un cop acabada la cerimònia religiosa la gent tornava a casa seva a dinar; havent dinat, la romeria tornava altre cop a l'ermita. En arribar es feia la novena seguida del cant dels goigs, igual que al matí. Després es feien balls de moda a l'època a l'era. A mitja tarda, la gent berenava. Als voltants de l'ermita hi havia parades de cacauets, avellanes, rosquilles, paperines d'anissos, coques i panellets. En d'altres parades més ornamentades s'oferien dolços, pastes, confitures, tortells, pasta de mona i muflons. | 41.2420500,1.7960900 | 399120 | 4566326 | 08270 | Sitges | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68331-foto-08270-453-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68331-foto-08270-453-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68331-foto-08270-453-3.jpg | Legal | Medieval|Neoclàssic|Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest conjunt disposa del tipus de protecció VII. Els edificis estan catalogats com a tipus C. L'aplec de l'ermita de Santa Bàrbara es celebrava el 4 de desembre; en l'actualitat aquesta festivitat s'ha perdut. | 85|99|94|98 | 46 | 1.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||||
| 68332 | Ca l'Amell de la Muntanya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lamell-de-la-muntanya | <p>'Catalunya Romànica' (1992). Vol. XIX. El Penedès. L'Anoia. Barcelona COLL, I. (1982) Inventari del Patrimoni Arquitectònic (IPA) 1771 'Els castells catalans' (1971). Vol. III. Barcelona LLOPIS, J. (1980) 'Assaig Històric de la Vila de Sitges'. Grup d'Estudis Sitgetans. Sitges VILA, A. (1980) 'La casa rural a Catalunya'. Barcelona MATEOS, R. (2003) 'Història de Garraf'. Sitges</p> | XV-XX | El Pla Especial considera que s'ha de restaurar totalment la masia i tenir cura especialment de la consolidació de la torre. També s'estableix l'adequació de l'entorn, ineludible pel fet de tractar-se d'un BIC. L'estat del conjunt requereix millores en general. | <p>El conjunt de construccions conegut com Ca l'Amell de la Muntanya engloba les estructures corresponents a una antiga masia, amb els seus nombrosos annexos -entre els que destaca el cos circular d'una torre de defensa medieval- i una altra construcció aïllada que correspon a un habitatge construït al segle XIX. L'antiga masia de Ca l'Amell consta en l'actualitat d'un cos principal conformat per una gran nau de planta aproximadament rectangular. El frontis d'aquest edifici destaca per les seves escasses obertures, i pel seu parament ordinari i actualment encalat. La porta d'accés ocupa una posició preeminent i està conformada per una gran arcada de mig punt realitzada amb dovelles de gran tamany i amb carreus a la zona corresponent als brancals. Just sobre d'aquest accés s'identifica una petita finestra amb la llinda constituïda per una motllura o arc de cortina. Aquests són, sens dubte, els elements més antics visibles en l'edificació, i es complementen únicament amb alguna altra finestra aïllada. La nau principal disposa en la seva part posterior i en els laterals de multitud d'annexes, la majoria dels quals estan construïts en pedra vista. La ubicació d'aquests elements no respon a cap tipus de planificació, sinó a un creixement espontani i clarament desordenat. S'identifica la tanca d'un pati descobert o era, diversos porxos, coberts i altres elements destinats a usos agropecuaris (instal·lacions per al bestiar i magatzems), així com un petit habitatge. Annexa a la masia s'identifica una torre de planta circular, que conserva uns 8 metres d'alçada. El parament que la conforma és de pedra desbastada, cohesionada amb morter de color terrós i ordenat en filades, malgrat la seva escassa qualitat. Destaca el fet que la part inferior dels seus murs mostri una disposició clarament atalussada, que deu garantir l'estabilitat de l'element. Els seus murs presenten un gruix d'uns 0,80 metres, amb la qual cosa el diàmetre interior és, en la zona més àmplia, d'aproximadament 3,50 metres. La coberta interior presenta l'habitual forma de cúpula i l'accés -probablement una porta d'arc de mig punt- devia estar situat en el primer pis i efectuar-se des de la masia. Les finestres existents, avui dia parcialment cegades, presenten en la seva majoria brancals, llindes i ampits monolítics de pedra; s'observen també alguns elements en forma d'espitllera. Finalment, l'habitatge aïllat que forma part d'aquest conjunt està constituït per un edifici de planta rectangular, amb una façana principal d'estil neoclàssic que es caracteritza per un tractament dels elements arquitectònics de gran simplicitat. Consta d'un alçat de dos nivells (pb + 1p) i la seva composició està organitzada en base a tres eixos verticals d'obertures. En l'eix central se situa la porta d'accés de la planta baixa, conformada per un arc rebaixat de pedra on s'identifiquen les inicials 'J.A.' i la data de 1884. En el pis principal es localitza un balcó amb volada d'obra i barana metàl·lica; aquestes obertures estan flanquejades per finestres rectangulars. Tots els elements arquitectònics apareixen emmarcats per una senzilla franja llisa que sobresurt lleugerament del plom de la façana, d'idèntic disseny de la franja que tradueix a l'exterior la cota del forjat del primer pis. El coronament consta d'una cornisa motllurada i de la barana d'obra del terrat pla, al que s'accedeix a través d'un comú badalot.</p> | 08270-454 | Camí de Campdàsens a Vallcarca (1 km. De Campdàsens) | <p>La datació de la masia de Ca l'Amell de Campdàsens pot establir-se al voltant dels segles XV i XVI, mentre que la torre annexa podria tractar-se d'un element defensiu d'origen medieval (posterior al segle XIII) inclòs en el sistema de fortificacions de la Quadra de Campdàsens, juntament amb la torre de Can Planes (vegeu fitxa nº 450). Les necessitats de defensa d'aquesta quadra queden justificades per la seva proximitat al mar, fet que condiciona l'establiment de punts estratègics de control i de guaita. Tal i com succeeix amb altres elements defensius d'aquesta zona, es fa difícil concretar si la construcció d'aquest element defensiu respon a una iniciativa senyorial o popular, per part de la comunitat pagesa que habitava la seva àrea circumdant. Pel que fa als propietaris de l'antiga masia, la família Amell, la seva possessió es remunta a l'any 1686, en què va ser adquirida per Joan Amell. Sembla versemblant deduir que en el darrer quart del segle XIX van promoure la construcció d'una nova residència, d'estil neoclàssic segons els gustos de l'època, on degueren instal·lar-se a partir de 1884. L'apel·latiu de Ca l'Amell de la Muntanya es dóna per contraposició a Ca l'Amell del Pla, casa pairal situada a Sitges i seu de la nissaga Amell.</p> | 41.2511900,1.8751400 | 405757 | 4567252 | 08270 | Sitges | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68332-foto-08270-454-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68332-foto-08270-454-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68332-foto-08270-454-3.jpg | Legal | Gòtic|Modern|Contemporani|Neoclàssic|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2019-12-30 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest conjunt disposa del tipus de protecció VII. Els edificis estan catalogats com a tipus C. Aquesta masia també figura en les disposicions del Pla d'Ordenació Urbanística Municipal com a edificació rural que s'ha de reconstruir i rehabilitar, sempre respectant els volums existents i sense alterar la composició original. | 93|94|98|99|119|85 | 46 | 1.2 | 1771 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||
| 68333 | Campdàsens | https://patrimonicultural.diba.cat/element/campdasens | <p>CAMPMANY, J. (2000). 'Campdàsens, Garraf i Jafre. Els confins occidentals del terme d'Eramprunyà de l'alta edat mitjana al segle XV'. III Trobada d'Estudiosos del Garraf. Barcelona 'Catalunya Romànica' (1992). Vol. XIX. El Penedès. L'Anoia. Barcelona COLL, I. (1982) Inventari del Patrimoni Arquitectònic (IPA) 1772 'Els castells catalans' (1971). Vol. III. Barcelona 'Gran geografia comarcal de Catalunya' (1982). Vol. 5. Barcelona LLOPIS, J. (1980) 'Assaig Històric de la Vila de Sitges'. Grup d'Estudis Sitgetans. Sitges MATEOS, R. (2003) 'Història de Garraf'. Sitges MUNTANER, M. (1986) 'Els noms del terme de Sitges i de les terres veïnes'. Grup d'Estudis Sitgetans. Sitges</p> | XIII-XIX | El Pla Especial considera que cal restaurar el conjunt, adaptar els habitatges i mantenir les seves característiques. Pel fet de ser un BIC és obligat mantenir l'entorn. | <p>Conjunt arquitectònic conformat per un petit nucli d'hàbitat, una torre de defensa, un edifici de culte i diverses instal·lacions d'explotació agropecuària. Possiblement, les restes de l'antic castell de Campdàsens es localitzin en aquest indret, restant visible únicament la torre de defensa, de planta quadrada i exempta. Els seus costats presenten mesures aproximades entre 5,5 i 6 metres i la seva alçada supera els 10 metres, amb coberta de teules de doble vessant. La porta d'accés se situa al primer pis, i devia estar conformada originàriament per un arc de mig punt que ha perdut les dovelles externes. Avui dia s'identifica també un accés inferior, d'arc rebaixat, obert posteriorment. El parament dels murs està constituït per un aparell de pedra d'escassa qualitat, cohesionat amb morter de calç terrós i sense presentar una clara ordenació en filades regulars. Conserva diverses finestres i elements en forma d'espitllera. Pel que fa al nucli d'hàbitat, cal destacar la complexitat de la seva volumetria, que pot atribuir-se, en primer lloc, a l'agrupació de diversos habitatges amb els seus corresponents annexos; i també al fet que el creixement d'aquestes estructures hagi estat gradual i a les pròpies característiques de l'arquitectura popular de tipus rural. Destaca el conjunt que conforma l'església i les estructures d'habitatge que la flanquegen, pel fet de mostrar una alineació comuna de les seves façanes, a mode de carrer. Pel que fa a aquestes vivendes, la que ocupa la banda esquerra de l'església correspon a la masia o nucli d'hàbitat més important. La seva façana principal únicament és visible des de l'era o pati descobert i consta d'un accés situat a la planta baixa i conformat per una porta d'arc de mig punt -realitzat amb maons massissos disposats a sardinell- i brancals de carreus de pedra. En el primer pis s'identifiquen diverses finestres rectangulars, amb els brancals i les llindes igualment realitzades en pedra. S'observa, finalment, el ràfec de la coberta de teules disposada a dues aigües. La façana externa de la casa consta de dos balcons ampitadors al primer pis i de dues finestres al segon, així com de la porta rectangular que dóna accés al mencionat pati de la casa. La vivenda que se situa al costat dret de l'església presenta un frontis molt senzill, prototípic de l'arquitectura popular rústica, que consta d'una porta d'arc rebaixat i una finestra, ambdues situades a la planta baixa i d'un balcó amb ampit que ocupa el centre de la planta superior. Finalment, l'església podria emmarcar-se dins d'un estil neoclàssic de tendència historicista. El frontis apareix delimitat per angles de carreus disposats en forma de pinta. En el centre s'identifica la portalada d'accés, amb un gran frontó circular que descansa sobre un fris llis. Aquest darrer apareix suportat per dues columnes amb capitells corintis, que incorporen la creu grega com a motiu decoratiu. Sobre la porta s'identifica una rosassa que disposa d'una reixa metàl·lica a la que figura la data de 1853. Aquesta obertura disposa d'un guardapols conformat per una motllura que culmina en dos capitells amb motius figuratius i florals. El coronament de l'edifici incorpora un registre de petites arquacions cegues, de clara inspiració romànica, i una cornisa; clou amb la doble espadanya constituïda per dos arcs de mig punt decorats per guardapols idèntics a l'anterioment descrit. El remat d'aquest element és graonat i disposa d'una gelosia circular central decorada amb quadrifolis. Pel que fa a la resta de construccions annexes, cal destacar la seva escassa qualitat constructiva, amb paraments de paredat ordinari i elements arquitectònics realitzats amb maó massís, les cobertes de teula i la distribució arbitrària de les obertures. En general, es tracta de corts i corrals, dependències destinades a la maquinària agrícola, magatzems i també algun habitatge menor.</p> | 08270-455 | 2,5 km al nord de l'estació de Vallcarca | <p>El topònim de Campdàsens, significa 'camp d'ases' i es creu que fa referència als camps on pasturaven els ases o al lloc on s'enterraven els ases morts. Al segle XI, concretament l'any 1068, ja es troba la primera referència documental en la que figura el 'castrum Campo de Asinos'; es tracta d'una carta d'encomanament a la castlania d'Eramprunyà a la qual pertanyia. Tanmateix, l'indret ja era conegut per ibers i romans i s'han localitzat restes materials datables en la tardorromanitat. L'any 1097 Gombau Ramon, fill de Ramon Isimbert, va donar el feu del castell de Campdàsens, juntament amb el d'Eramprunyà, al seu germà Guillem Ramon, qui a mitjans del segle XII (l'any 1143 o 1154, segons les fonts consultades) ho va deixar en herència al seu fill Pere. Posteriorment, part del territori del castell es va separar com a donació al monestir de Sant Vicenç de Garraf, essent aquest el nucli que generaria en el futur la formació del castell i la quadra de Garraf i del seu terme. La resta del territori va passar a ser propietat reial i des de finals del segle XIII va tenir diversos feudataris. Així, l'any 1299 el rei Jaume II va demanar a Bernat de Centelles el reconeixement de domini sobre el castell de Campdàsens. Uns anys més tard, el 1306, el propi Bernat de Centelles tenia el castell infeudat a Bernat de Fonollar qui, el 1326, el va cedir a la Pia Almoina de la Seu de Barcelona. Segons altres notícies, l'any 1382 el castell encara hauria estat concedit a Bernat de Fortia per part del rei Pere III. El cert és que la Pia Almoina va mantenir la senyoria sobre les terres de Garraf, Sitges i Campdàsens fins a les desamortitzacions del segle XIX. Al marge de les notícies històriques documentals, la torre de defensa que se situa a l'indret de Campdàsens pot datar-se al segle XIII; seria, per tant, anterior a la de Ca l'Amell i Can Planes, tot i formar part del mateix sistema defensiu. M. Muntaner menciona una església del segle XIV de la qual no queden restes. L'edifici de culte existent en l'actualitat va ser construït el 1853 i restaurat el 1899. Segons la documentació conservada, fins al segle XV el lloc de Campdàsens estava habitat per quinze famílies i va perdurar fins a la plaga de la fil·loxera del segle XIX. El final d'aquest hàbitat va venir determinat per la crisi agrària general de la zona i per l'explotació de les primeres pedreres. La festa major del lloc és el primer diumenge de juliol, quan se celebra la festa de la Sang de Crist, amb ball i missa.</p> | 41.2608500,1.8789600 | 406091 | 4568320 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68333-foto-08270-455-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68333-foto-08270-455-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68333-foto-08270-455-3.jpg | Legal | Gòtic|Modern|Contemporani|Neoclàssic|Historicista|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2019-12-30 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest conjunt disposa del tipus de protecció VII. Els edificis estan catalogats com a tipus C. | 93|94|98|99|116|119|85 | 46 | 1.2 | 1771 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||
| 68334 | La Pleta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-pleta | COLL, I. (1982) Inventari del Patrimoni Arquitectònic (IPA) 11990 COLL, I. (2001) 'Arquitectura de Sitges. 1800-1930'. Sitges MACKAY, D, (1964) 'Berenguer' a 'Cuadernos de Arquitectura' nº 58. Barcelona MATEOS, R. (2003) 'Història de Garraf'. Sitges Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XIX | L'edifici ha estat recentment rehabilitat. Segons el Pla Especial, s'ha de mantenir estrictament el volum construït i les façanes, inclosa la cisterna. | Es tracta d'un edifici de gran singularitat i amb unes peculiaritats arquitectòniques que el defineixen com una obra de cert interès dins del modernisme, llenguatge que s'aplica al tractament formal dels seus elements. La masia pròpiament dita presenta un alçat de tres nivells (pb+ 1p+golfes) i està estructurada en tres cossos, un de central, més avançat, i dos de laterals, reculats i de dimensions dissemblants. S'identifiquen també dos naus perpendiculars a l'edifici principal, que consten únicament de planta baixa i a les que s'accedeix per diverses portes d'arc rebaixat. Els paraments exteriors són de pedra natural, sense cap tendència a l'ordenació en filades regulars. En contraposició, totes les obertures estan definides per brancals i arquacions de maó massís en obra vista. D'aquest darrer material són també les cornises que tradueixen a la façana la cota dels forjats de l'edifici i les pilastres que emmarquen el frontis. La porta principal està lleugerament desplaçada respecte de l'eix axial de la façana i és l'únic element realitzat en pedra; apareix conformada per un arc de mig punt amb les impostes pròpies d'un arc d'inflexió. En el primer pis s'identifiquen tres finestres constituïdes per arcs de mig punt lleugerament peraltats, en aquesta ocasió amb l'intradós graonat. En el darrer nivell, les golfes, s'identifica una galeria conformada per quatre obertures d'arc de mig punt senzill. Totes les cobertes són de doble vessant. El mateix tractament formal s'aplica a les múltiples façanes del conjunt, tant si es tracta de frontis laterals com posteriors. Un element molt característic de la fesomia de la finca és, sens dubte, la coberta cònica del pou o cisterna que se situa al seu costat, i que ha estat interpretada com una adaptació del disseny de les xemeneies industrials de l'època. | 08270-456 | Pic de Martell. Carretera de Rat Penat a Plana Novella, km 3,5 | L'edifici va ser construït per a la família Güell, per a qui el seu probable autor, Francesc Berenguer, ja havia realitzat altres obres com la casa de Gaudí del parc Güell de Barcelona. De fet, el nom fa referència als corrals per a guardar el bestiar de la Quadra de Garraf. La masia se situa al lloc conegut com a Mas Vinyals i documentat des del segle XVI. L'explotació vinícola es va veure afectada per la fil·loxera, motiu pel qual es va abandonar la seva explotació. Berenguer va dissenyar la construcció com un pavelló de caça per al comte Güell. La peculiar forma cònica que va donar a la cisterna tenia la funció d'indicar el nivell d'aigua existent. L'indret es comunica amb Garraf mitjançant un camí que aprofita part de l'antic camí de les Costes. Francesc Berenguer (Reus, 1866-Barcelona, 1914) fou col·laborador i deixeble de Gaudí i va realitzar, entre d'altres, l'asil i santuari de Sant Josep de la Muntanya. | 41.2746300,1.9148100 | 409113 | 4569812 | 1894 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68334-foto-08270-456-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68334-foto-08270-456-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68334-foto-08270-456-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Francesc Berenguer (1866-1914) (atrib.) | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest conjunt disposa del tipus de protecció VII. Els edificis estan catalogats com a tipus C.L'edifici alberga l'Oficina del Parc Natural del Garraf. | 105|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||
| 68335 | Ermita de Nostra Senyora de Gràcia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ermita-de-nostra-senyora-de-gracia | 'Gran geografia comarcal de Catalunya' (1982). Vol. 5. Barcelona Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) PLANES, R. (2004) 'Llibre de Sitges'. Sitges | XII-XIV | El Pla Especial estableix que cal consolidar i restaurar l'edifici i adequar l'entorn. L'estat de l'edifici requereix millores en general. | Petita ermita que consta d'una única nau i d'una capçalera absidal. El seu parament, de pedra, és irregular i d'escassa qualitat. A la façana principal s'identifica la porta, actualment conformada per una obertura rectangular que presenta la llinda adovellada i els brancals de carreus de pedra amb refaccions de maó massís. Immediatament a sobre, s'identifica una rosassa o ull de bou, de maó massís amb reixa metàl·lica de factura recent. Corona l'edifici el simple ràfec de la coberta de teules a doble vessant. Pel que fa a les façanes laterals, destaca tan sols la presència d'algun contrafort i d'alguna obertura actualment cegada. La nau està coberta per una volta apuntada. S'observen restes de pintura que imiten les nervadures i les claus d'una volta de creueria de dos trams. L'interior es troba avui en dia buit i molt deteriorat. | 08270-457 | Turó de Miralpeix | R. Planes recull la relació de l'origen d'aquest santuari amb la reconquesta que estableix Tarafa a la 'Crónica dels cavallers catalans'. Per les seves característiques arquitectòniques, la construcció de l'ermita pot situar-se entre els segles XII i XIV ja que mostra alguns trets romànics (com el notable gruix dels murs i la presència de contraforts) i gòtics (com ara la rosassa de la façana principal i la volta ogival). L'any 1611 l'ermita apareix descrita en un capbreu com la 'capella Sanctae Mariae de Miralpeix vulgo dicta Beata Mariae de Gratia'. També s'observen elements atribuïbles a operacions posteriors. L'edifici havia contingut nombrosos exvots però va ser profanat el 1936. | 41.2310300,1.7724300 | 397120 | 4565131 | 08270 | Sitges | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68335-foto-08270-457-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68335-foto-08270-457-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68335-foto-08270-457-3.jpg | Legal | Gòtic|Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest conjunt disposa del tipus de protecció III. Els edificis estan catalogats com a tipus C. L'aplec de l'ermita de la Nostra Senyora de Gràcia es celebrava el 22 d'agost; en l'actualitat aquesta festivitat s'ha perdut. | 93|92|85 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||||
| 68336 | Antic molí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-moli | 'Catalunya Romànica' (1992). Vol. XIX. El Penedès. L'Anoia. Barcelona 'Gran geografia comarcal de Catalunya' (1982). Vol. 5. Barcelona Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XIII-XVI | El Pla Especial estableix que cal mantenir estrictament la conservació de l'element o/ i restaurar-ho. | Torre aïllada, de planta circular, que conserva una alçada de 5,50 metres. Té un diàmetre exterior de 5,20 metres, mentre que en l'interior és tan sols de 3, 60 metres, ja que el gruix dels seus murs és d'aproximadament 0, 80 metres. El parament està realitzat en pedra desbastada, sense ordenació regular en filades, fet que no impedeix copsar la seva bona qualitat constructiva. A la planta baixa s'identifica una porta d'accés, amb forma d'arc de mig punt conformat per sis dovelles de pedra -a l'igual que els seus brancals i el marxapeu- i orientada en direcció nord. Just al seu damunt, es localitza una segona obertura, probablement l'accés elevat original, que ha perdut els carreus de pedra dels muntants i tota la llinda. També són visibles diverses espitlleres. A l'interior es conserva la cúpula que cobria el primer pis. Malgrat el bon estat de conservació de la torre, convé destacar el seu insòlit emmarcament al bell mig de les instal·lacions recreatives de l'hotel Dolce Sitges. | 08270-458 | Av. Camí de Miralpeix, 12. Hotel Dolce Sitges | Aquesta construcció pot ser interpretada com una torre originàriament de guaita, datable als volts del segle XIII com la major part dels elements que conformen el sistema defensiu del litoral català en època medieval i posteriorment. Podria correspondre a aquesta primera fase la porta elevada, avui conservada únicament de manera parcial que, inicialment, hauria estat l'únic accés a l'interior. A partir de l'any 1581 es documenta ja la doble funció de l'element, com a torre de vigilància i molí, situat dins de la Quadra de Miralpeix. | 41.2281800,1.7736700 | 397219 | 4564813 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68336-foto-08270-458-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68336-foto-08270-458-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68336-foto-08270-458-3.jpg | Legal | Romànic|Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest conjunt disposa del tipus de protecció III. Els edificis estan catalogats com a tipus C. | 92|94|85 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||||
| 68337 | Mas d'en Puig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-den-puig | DDAA (1990) 'Americanos. Indianos. Arquitectura i urbanisme al Garraf, Penedès i Tarragonès (Baix Gaià). Segles XVIII-XX'. Vilanova i la Geltrú. PLANES, R. (2004) 'Llibre de Sitges'. Sitges | XIX | L'edifici es troba força deteriorat, si més no en el seu aspecte exterior (vegetació, escrostonats a les façanes, etc). Caldria valorar l'estat de solidesa de l'estructura, que no sembla dolent. | Masia aïllada que consta de dos nivells d'alçat (pb + 1p) amb una façana principal de lleugera tendència eclecticista, en la que destaca la simetria de la seva composició i la senzillesa en el tractament formal dels elements arquitectònics. El frontis s'organitza en base a tres eixos d'obertures rectangulars, malgrat que a la planta baixa el número d'obertures existents és de cinc, ja que la porta principal està flanquejada per dues finestres que no figuren en el pis superior. En aquest darrer, s'identifica un balcó central amb volada de llosanes de pedra i barana metàl·lica de barrots simples. Els balcons laterals són ampitadors i mostren barana de traceria ceràmica. Destaca especialment el tractament de la barana d'obra del terrat que disposa d'un petit capcer situat en el centre i coronat per un pinacle; en els extrems se situen sengles poms de pedra. A la banda esquerra del frontis existeix un petit cos annex, que consta d'una única planta. La casa disposava també d'un pati o jardí que l'envoltava, originàriament delimitat per una tanca d'obra de notable alçada; en l'actualitat aquesta zona es troba molt deteriorada. L'accés s'efectua a través d'una gran reixa metàl·lica suportada per dos pilars quadrangulars de maó coronats per una estructura trapezoïdal. | 08270-459 | Av. De la sardana de l'Empordà | El Mas d'en Puig va ser propietat de Rafael Llopart i Ferrer (Sitges 1847-Barcelona, 1927), un dels anomenats 'americanos' que van emigrar a Cuba a mitjans del segle XIX amb l'objectiu de fer fortuna amb els negocis colonials. Va arribar a ser alcalde de Guantànamo, tinent-coronel del batalló de Voluntaris i diputat per la ciutat de Santiago de Cuba. Pel que fa a la seva carrera empresarial, va ser soci de la companyia comercial i banquera 'C. Brauet i Cia'. Tornà a la vila natal l'any 1890 i va destacar en l'ambient social sitgetà per les seves donacions a l'Hospital i a l'escola pública. Desconeixem en quina data es va construir el Mas d'en Puig, i qui va ser l'encarregat de l'obra. Tanmateix, l'any 1901 Llopart va cedir el mas al reconegut músic Enric Morera, qui va residir-hi fins l'any 1906, segons es fa constar en un plafó de rajoles que es va col·locar l'any 1980 en la façana lateral de la casa ('En aquest mas d'en Puig va residir el mestre Enric Morera. Va viure els anys 1901-1906 i hi va compondre les seves obres'). Ratifiquen aquestes dades les informacions recollides en el 'Llibre de Sitges' per Ramon Planes, segons el qual Morera hi va escriure l'òpera 'Empòrium', que es va estrenar al Liceu l'any 1906. | 41.2513100,1.8226800 | 401362 | 4567324 | 08270 | Sitges | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68337-foto-08270-459-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68337-foto-08270-459-2.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Aquest edifici, malgrat presentar una qualitat arquitectònica acceptable i tenir el valor històric afegit d'haver albergat personatges il·lustres de la vida cultural sitgetana, no apareix inclòs en el Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges. Tanmateix, s'ha considerat convenient incloure-ho en aquest inventari del patrimoni local. | 102|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||||
| 68338 | Quadra de Miralpeix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/quadra-de-miralpeix | <p>BURON, V. (141) 'Els castells romànics catalans. Guia'. Barcelona 'Catalunya Romànica' (1992). Vol. XIX. El Penedès. L'Anoia. Barcelona CATALÀ, P. (1983) Inventari del Patrimoni Arquitectònic (IPA) 1773 'Gran geografia comarcal de Catalunya' (1982). Vol. 5. Barcelona</p> | X-XI | El Pla Especial determina que cal restaurar el conjunt i adequar l'entorn, fet ineludible per tractar-se d'un BCIN. L'estat del conjunt requereix millores en general. | <p>Aquest conjunt arquitectònic inclou l'anomenat castell de Miralpeix i les restes d'una antiga masia estretament relacionada amb la fortificació i anomenada la Quadra de Miralpeix. Pel que fa les característiques del castell, excavat parcialment, es tracta d'un recinte de planta rectangular, amb orientació nord-sud, conformat per un mur perimetral d'aproximadament 0, 90 metres d'amplària. Aquesta estructura està realitzada amb carreus de pedra desbastada, que si bé mostren tendència a l'ordenació en filades regulars, presenten escassa qualitat constructiva. En l'angle nordoccidental d'aquest recinte s'identifica una petita fortificació que sobresurt del mur occidental, dotada amb diverses espitlleres. Són visibles també les restes d'una cisterna amb les parets arrebossada, un dipòsit de planta circular -probablement destinat a contenir alguna mena de líquid- i alguna sitja. Altres murs i estructures, són únicament visibles de manera parcial. S'observen també restes dels valls excavats al voltant de la fortificació. A uns 100 metres aproximadament en direcció sud, se situen les restes de la masia o Quadra de Miralpeix. Inclouen una torre de planta quadrada, que conserva bona part dels seus murs realitzats amb tàpia i un edifici amb diverses sales, algunes d'elles cobertes amb voltes apuntades. Conserva dues portes en el mur occidental; la inferior està conformada per un arc de mig punt adovellat i la superior per un arc rebaixat. Sembla que en època moderna la part baixa de l'edifici podia haver albergat un gran trull, enrajolat, probablement destinat a emmagatzemar vi.</p> | 08270-460 | Paratge de Miralpeix | <p>La primera referència documental del lloc de Miralpeix data de l'any 1057, quan Guislabert bisbe de Barcelona i el seu cosí Mir i Geribert, van infeudar la meitat de la torre de Miralpeix -que estava deshabitada- i la seva quadra a Arnau Arloví. Aquest va acceptar la imposició de reconstruir-la, poblar-la i explotar les seves terres. Posteriorment la quadra va passar a estar sota la possessió de Ramon Mir de Ribes, fill de Mir Geribert. A finals del segle XII, un plet va decidir la possessió de la quadra a favor de Ponç de Blancafort i en contra dels feudataris del castell termenat de Ribes, Guillem i Pons de Ribes. Cap a l'any 1190 el propi Ponç de Blancafort i el seu castlà Gombau de Miralpeix, van refortificar les estructures defensives de la quadra (excavant valls i reforçant el castell) amb motiu dels enfrontaments amb Berenguer de Castellet i Aimeric de Ribes; tanmateix, la torre va ser assaltada i va patir saqueig i destrucció. Finalment, l'any 1258 el feu de Miralpeix va passar a mans de Berenguer de Ribes, essent renovat el 1303 per Galzeran de Ribes i el 1350 per Berenguer de Ribes. Finalment, el 1382 la quadra de Miralpeix va ser cedida a Bernat de Fortià i, uns anys més tard -el 1390- el propi rei Joan I la va vendre al bisbat de Barcelona. El 1410 va ser adquirida per la Pia Almoina de la seu barcelonina i, tres anys després es va incorporar definitivament a la universitat de Sitges.</p> | 41.2298900,1.7720000 | 397082 | 4565005 | 08270 | Sitges | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68338-foto-08270-460-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68338-foto-08270-460-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68338-foto-08270-460-3.jpg | Legal | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2019-12-30 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest conjunt disposa del tipus de protecció VII. Els edificis estan catalogats com a tipus C. | 92|85 | 46 | 1.2 | 1771 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||
| 68339 | Passeig de la Ribera, 9 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/passeig-de-la-ribera-9 | Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XIX-XX | Edifici construït entre mitgeres, que consta de tres plantes d'alçada (pb + 2p) i que destaca per l'asimetria de la seva composició, amb una clara tendència a situar les obertures a la seva banda dreta. El parament exterior està encalat i presenta la part inferior clarament atalussada. Totes les obertures són rectangulars i no disposen de cap mena d'emmarcament. A la planta baixa s'identifica una porta lateral de notables dimensions i una escala adossada al mur de la façana que condueix fins a un accés elevat. Al primer pis existeix un únic balcó, amb volada d'obra i barana metàl·lica decorada amb volutes en el sòcol i sota el passamà. En el segon pis s'identifica una finestra convencional i, finalment, el coronament consta d'un fals ràfec ceràmic i de la barana d'obra llisa del terrat de l'edifici. | 08270-461 | Passeig de la Ribera, 9 | 41.2350500,1.8101500 | 400287 | 4565533 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68339-foto-08270-461-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68339-foto-08270-461-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-29 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | 119|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||||||
| 68340 | Ermita de Sant Sebastià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ermita-de-sant-sebastia-1 | COLL, I. (2001) 'Arquitectura de Sitges. 1800-1930'. Sitges LLOPIS, J. (1980) 'Assaig Històric de la Vila de Sitges'. Grup d'Estudis Sitgetans. Sitges 'Sitges' (1967 Sitges. MONTE, M.A. (1986) Inventari del Patrimoni Arquitectònic (IPA) 11918 SOLER I CASTRO, J. (1980) 'Geografia i guia de la vila de Sitges i son terme municipal'.Grup d'Estudis Sitgetans. | XIX | L'ermita de Sant Sebastià està integrada en el conjunt del cementiri de Sitges, i és un edifici de planta quadrada amb una única nau, creuer i capelles laterals. La composició de la façana destaca per la seva simetria, i en ella es tradueixen els límits de la nau central mitjançant dues bandes verticals que recorren el frontis. Pel que fa a les obertures existents, cal mencionar únicament la porta d'accés, d'arc de mig punt de pedra i una rosassa situada a la part superior del mur. Disposa també d'un sòcol de pedra, i del ràfec de la coberta a doble vessant de teules. En el coronament s'identifica una mena d'espadanya, realitzada en maó massís, coronada per una creu metàl·lica i amb un pom a cada extrem. Aquesta estructura emmarca una fornícula en la que s'identifica un plafó de rajoles policromes en què es representa a sant Sebastià. Pel que fa al campanar, de planta octogonal i realitzat amb maons, disposa d'una coberta piramidal, coberta de rajoles vidrades de color verd, col·locades en forma d'escates de peix. | 08270-462 | Av. Balmins, s/n | No es coneixen referències escrites sobre els orígens de l'ermita de Sant Sebastià, que la historiografia situa al voltant del segle VIII (any 713). Posteriorment, la data de 1614 que figurava en un dels murs de l'edifici va fer suposar la realització d'un important campanya de reforma en aquesta data. Pel que fa a la capella actual, la seva construcció va iniciar-se l'any 1857, data que figura en la dovella central de la portalada d'accés. El director de les obres va ser el mestre d'obres Francesc Cros. L'església va ser inaugurada el 23 d'agost de 1861 i dos dies després van portar el sant en processó, convertint-se així en la capella del cementiri municipal. Pel que fa a l'autor de l'obra, Francesc Cros i Massó (1793-1869), és un dels exponents de l'arquitectura neoclàssica sitgetana i pertany a una nissaga de mestres d'obres i arquitectes de gran renom en aquesta vila. Són coneguts diversos projectes realitzats per a habitatges del casc antic i la seva participació en la residència d'Aleix Vidal Quadras i l'ampliació de l'església parroquial; també compta amb diverses col·laboracions amb Jaume Sunyer. | 41.2363400,1.8156700 | 400752 | 4565670 | 1857-61 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68340-foto-08270-462-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68340-foto-08270-462-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68340-foto-08270-462-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Neoclàssic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2019-11-29 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Francesc Cros i Massó (1793-1869) | El 20 de gener es celebrava un aplec en aquesta ermita. Actualment tan sols es realitzen els actes religiosos. | 98|99 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||
| 68341 | Can Lluçà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-lluca | MATEOS, R. (2003) 'Història de Garraf'. Sitges COLL, I. (1982) Inventari del Patrimoni Arquitectònic (IPA) 11987 Pla d'Ordenació Urbanística Municipal (2006) | Sense data | Els elements arquitectònics de la façana poden rebre un tractament més adequat al conjunt, a l'igual que la zona dels annexos. L'estat del conjunt requereix millores en general. | Masia aïllada que consta d'un edifici principal, actualment destinat a habitatge, i de tot un seguit de construccions annexes que tenen diferents usos agrícoles. L'edifici principal presenta un alçat de dues plantes (pb + 1p) i conserva bona part dels trets característics de l'arquitectura rústica popular. El seu parament extern està actualment arrebossat, excepte en els angles, on s'identifiquen carreus de pedra. L'accés fins a l'entrada principal s'efectua mitjançant una escalinata de graons irregulars; la porta està conformada per un arc de mig punt realitzat amb maons massissos disposats a sardinell i brancals de carreus de pedra. En aquest mateix ras s'identifica una finestra conformada per un arc de mig punt d'obra, enretirat respecte del plom de la façana. En el primer pis s'identifiquen dues finestres rectangulars, una de les quals també està conformada per muntants i llinda de pedra. El coronament del frontis disposa del ràfec ceràmic de la teulada, a doble vessant, d'escassa inclinació. El mas disposa de nombrosos annexos situats aproximadament al voltant d'un pati obert o antiga era de batre. Aquestes construccions responen a un creixement paulatí i certament desordenat, però adaptat a les necessitats de l'explotació agrícola i l'hàbitat. Convé mencionar també la presència en l'àrea circumdant de la masia d'elements de pedra, probablement pertanyents a instal·lacions destinades a la producció agrícola i que poden presentar una antiguitat considerable. | 08270-463 | L'Era del Prior | Masia del segle XVII que pertanyia a la família Lluçà, que li dóna el nom. Segons la documentació conservada de l'any 1641, la casa era propietat de Bernat Lluçà. L'actual Can Lluçà estava conformat originàriament per les anomenades casa Vella i casa Nova d'en Lluçà i per l'antic mas Rigual. L'any 1684 la família Robert va adquirir aquesta masia, juntament amb la de Campdàsens. Nombroses famílies de la comarca han viscut de masovers a Can Lluçà o bé hi han treballat com a jornalers, i fins a la Guerra Civil va estar habitada de manera permanent i va servir de refugi. Durant la segona meitat del segle XIX i principis del segle XX hi va residir, com a darrers masovers, la família de Pere Fusté. En l'actualitat, les terres són encara treballades i la propietat continua essent de la família Casas Robert. El mas s'uneix amb les costes de Garraf per un antic camí de ferradura d'època medieval que es va habilitar per a cavalls a partir de l'any 1880. Existeix també un corriol que, passant per l'antic monestir de Sant Vicenç comunica Can Lluçà amb Garraf. Els conreus tradicionals de la masia han estat la vinya i el blat. A l'igual que els masos de les rodalies, a final del segle XIX Can Lluçà es va veure molt afectat per la fil·loxera. També era freqüent la recol·lecció del bargalló. Pel que fa al ramat, l'explotació s'ha basat en la cura de cabres i ovelles; des d'aquest punt de vista, destaca el fet que el mas es trobi en la zona de transhumància que s'iniciava als Pirineus, fins a la via fèrria de Garraf. | 41.2674400,1.8859300 | 406684 | 4569045 | 08270 | Sitges | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68341-foto-08270-463-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68341-foto-08270-463-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68341-foto-08270-463-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Aquesta masia figura en les disposicions del Pla d'Ordenació Urbanística Municipal com a edificació rural que s'ha de reconstruir i rehabilitar, sempre respectant els volums existents i sense alterar la composició original. | 119|98|94 | 46 | 1.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||||
| 68342 | Mas Mayol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-mayol | COLL, I. (1982) Inventari del Patrimoni Arquitectònic (IPA) 11988 Pla d'Ordenació Urbanística Municipal (2006) | Sense data | La part del conjunt que és utilitzada per la Societat de Caçadors de Sitges ha estat recentment rehabilitada i consolidada; la resta es troba en un estat de conservació força precari. | Es tracta d'una sèrie d'edificis que originàriament conformaven una masia amb la seva masoveria i els seus annexes. En l'actualitat s'observa un notable conjunt constructiu, en el que és difícil determinar quins són els immobles principals. L'ordenació dels diferents volums existents és complexa, a l'igual que la comunicació entre ells -que s'estableix de maneres complexes, com ara petits corredors-. El creixement desordenat i l'adaptació progressiva a les necessitats de l'explotació agropecuària és propi de l'arquitectura popular d'àmbit rural. Des d'aquest punt de vista s'identifiquen espais aptes per a habitatge i també porxos, coberts i altres instal·lacions per al bestiar, magatzems, etcètera. La majoria dels paraments externs estan realitzats en paredat ordinari, d'escassa qualitat, que pot estar arrebossat per un morter de tonalitat terrosa. Les cobertes són de teules i mostren diferents inclinacions, i una o dues vessants segons la disposició dels espais que cobreixen. Destaca la bona qualitat de les obertures, la majoria de les quals presenta llindes i brancals de maó massís, en ocasions en obra vista, disposats a sardinell i en els diferents formats que permet aquest material constructiu. Val a dir, però, que la distribució de les obertures és aleatòria i que, en general, aquestes són escasses. La majoria de les portes i finestres presenten forma d'arc rebaixat. En l'edifici identificat com a bar destaquen les tres obertures d'arc lleugerament peraltat i amb porticons de fusta, que són de factura recent. | 08270-464 | Collet de la Fita | 41.2645400,1.8389000 | 402740 | 4568774 | 08270 | Sitges | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68342-foto-08270-464-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68342-foto-08270-464-3.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Aquesta masia figura en les disposicions del Pla d'Ordenació Urbanística Municipal com a edificació rural que s'ha de reconstruir i rehabilitar, sempre respectant els volums existents i sense alterar la composició original.És la Seu de la Societat de Caçadors de Sitges. | 119 | 46 | 1.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||||
| 68343 | Les Basses | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-basses-0 | COLL, I. (1982) Inventari del Patrimoni Arquitectònic (IPA) 11992 Pla d'Ordenació Urbanística Municipal (2006) | Sense data | Donat l'avançat estat de deteriorament que mostren les estructures arquitectòniques, seria convenient realitzar un estudi sobre la viabilitat de recuperar les construccions de l'antic mas | Es tracta d'un conjunt de dues masies -l'anomenada Les Basses i Can Daniel- que originàriament també comptaven amb els corrals, magatzems i annexos propis d'una explotació agropecuària. En l'actualitat, aquest masos es troben totalment enrunats. Únicament s'identifiquen restes de les seves façanes, realitzades amb mur de paredat ordinari arrebossat, i de les compartimentacions interiors. Són visibles també algunes obertures, portes en les plantes inferiors i finestres i balcons en els pisos superiors. Els elements dels forjats i de les cobertes han desaparegut totalment i els interiors es troben envaïts per la runa i la vegetació. | 08270-465 | Entre el Turó del Rave i el Turó Rodó | 41.2572200,1.8417000 | 402964 | 4567958 | 08270 | Sitges | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68343-foto-08270-465-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68343-foto-08270-465-3.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Aquesta masia figura en les disposicions del Pla d'Ordenació Urbanística Municipal com a edificació rural que s'ha de reconstruir i rehabilitar, sempre respectant els volums existents i sense alterar la composició original.El nom de Les Basses deu estar, sens dubte, relacionat amb les nombroses basses, pous i cisternes que són visibles en l'àrea circumdant d'aquest antic mas. | 119 | 46 | 1.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||||
| 68344 | Casa Vella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-vella-0 | COLL, I. (1982) Inventari del Patrimoni Arquitectònic (IPA) 11993 MATEOS, R. (2003) 'Història de Garraf'. Sitges Pla d'Ordenació Urbanística Municipal (2006) | Sense data | Donat l'avançat estat de deteriorament que mostren les estructures arquitectòniques, seria convenient realitzar un estudi sobre la viabilitat de recuperar les construccions de l'antic mas | Es tracta d'una masia aïllada que originàriament comptava amb els corrals, magatzems i annexos propis d'una explotació agropecuària. En l'actualitat, el mas es troba totalment enrunat. Únicament s'identifiquen restes del mur perimetral, realitzat amb carreus de pedra, de les obertures -amb emmarcaments de maó massís- i de les compartimentacions interiors. Els elements dels forjats i de les cobertes han desaparegut totalment i els interiors es troben envaïts per la runa i la vegetació. | 08270-466 | Camí de Campdàsens a Plana Novella | L'origen de la masia està documentat al segle XV com a propietat de la família Lluçà. De fet, es tractaria del mas antecedent de l'actual Can Lluçà. | 41.2730500,1.8798900 | 406186 | 4569674 | 08270 | Sitges | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68344-foto-08270-466-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68344-foto-08270-466-3.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Aquesta masia figura en les disposicions del Pla d'Ordenació Urbanística Municipal com a edificació rural que s'ha de reconstruir i rehabilitar, sempre respectant els volums existents i sense alterar la composició original. | 119 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||||
| 68345 | La Sínia del Rei | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-sinia-del-rei | Pla d'Ordenació Urbanística Municipal (2006) | XX | Si bé l'anomenada Sínia del Rei es troba dins del llista de masos admesos pel Pla d'Ordenació Urbanística Municipal, l'edifici que ocupa avui en dia el seu emplaçament no presenta els trets habituals de l'arquitectura popular d'àmbit rural que caracteritzen altres masies de la zona. En l'actualitat s'identifica un habitatge unifamiliar de dos nivells d'alçada que podria emmarcar-se als patrons constructius noucentistes, tant freqüents en el sector sitgetà de Terramar. Tanmateix, el fet de no haver pogut accedir a l'edifici impedeix concretar aquesta afirmació. | 08270-467 | Darrera del club de golf Terramar | 41.2305700,1.7820200 | 397923 | 4565068 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68345-foto-08270-467-1.jpg | Legal | Noucentisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | La Sínia del Rei figura en les disposicions del Pla d'Ordenació Urbanística Municipal com a edificació rural que s'ha de reconstruir i rehabilitar, sempre respectant els volums existents i sense alterar la composició original. No és possible determinar si l'edifici existent actualment respon a una remodelació de l'habitatge del mas duta a terme en la primera meitat del segle XX, o si bé les restes de l'antic mas han estat substituïdes recentment. | 106 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||||||
| 68346 | L'Estallar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lestallar | Pla d'Ordenació Urbanística Municipal (2006) | Sense data | Mas rural que originàriament devia presentar una ordenació dels seus espais pràcticament prototípica de l'arquitectura popular d'àmbit rural. L'accés a la masia s'efectuava a través d'una porta que comunica amb el pati descobert -probablement l'antiga era de batre-, al voltant del quals es disposen els estables, corrals, magatzems i instal·lacions agropecuàries diverses, així com la vivenda dels propietaris i/o dels masovers. En l'actualitat, es manté l'accés original i la part destinada a habitatge ha estat remodelada, conformant un edifici de planta baixa i pis superior, amb obertures convencionals i que no presenta cap tret arquitectònic remarcable. El voltant de la masia està molt ben adequat i bona part dels camps circumdants s'han transformat en instal·lacions d'una hípica. | 08270-468 | A prop de Quintmar i sota el traçat del GR-5 | En aquest mas hi va viure el pintor Alfred Sisquella. | 41.2545100,1.8222800 | 401333 | 4567679 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68346-foto-08270-468-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68346-foto-08270-468-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2019-11-29 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Aquesta masia figura en les disposicions del Pla d'Ordenació Urbanística Municipal com a edificació rural que s'ha de reconstruir i rehabilitar, sempre respectant els volums existents i sense alterar la composició original. | 119|98 | 46 | 1.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||||
| 68347 | Can Girona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-girona | Pla d'Ordenació Urbanística Municipal (2006) | XVII-XX | Masia aïllada que mostra un conjunt de dependències amb caràcter històric, probable el nucli primigeni de l'explotació agrícola, i altres edificacions adossades que van ser construïdes posteriorment. En ambdós casos les estructures visibles presenten una bona qualitat constructiva i un excel·lent estat de conservació. La part més antiga de Can Girona s'identifica a simple vista pels murs fets amb pedra i paredat ordinari, parcialment arrebossats amb morter de tonalitat terrosa. Bàsicament s'identifica una nau de planta rectangular, amb coberta de teules a doble vessant i que disposa d'una gran galeria en un dels seus costats llargs; aquesta galeria està conformada per arcs de mig punt lleugerament peraltats i amb la imposta motllurada. A la façana principal d'aquest cos és encara visible un magnífic rellotge de sol esgrafiat sobre una capa de morter lliscat. Està flanquejat per la figura d'un gall i d'un mussol i emmarcat per la llegenda 'De dia moures i de nit dormir. Jo sense sol i tu sense fe no sóm res'. Al voltant d'aquesta nau s'identifiquen altres annexes, probablement destinats a magatzems, corrals o altres instal·lacions agrícoles. Pel que fa a la part més nova del mas, cal destacar el seu caràcter essencialment residencial i la bona qualitat de la seva construcció, que respon clarament a un plantejament arquitectònic previ, en el que es deixa veure la mà d'un autor experimentat. Aquest sector de la finca s'organitza en dos cossos molt similars, disposats amb la mateixa orientació i en sentit paral·lel, un d'ells notablement més enretirat que l'altre, de manera que el que està més avançat se superposa parcialment al de darrera. En general, l'alçat dels dos cossos és de tres nivells (pb + 1p + golfes), els paraments externs estan encalats, les obertures són de pedra i les cobertes a doble vessant. El frontis del cos més avançat consta d'un primer pis amb parament de pedra, en el que s'identifiquen diverses portes i finestres rectangulars. Al nivell principal són visibles quatre finestres i a les golfes una obertura trigèmina, a mode de petita galeria conformada per tres arcs de mig punt. El forjat corresponent a les golfes es tradueix en el frontis mitjançant una cornisa de teula i maó que imita un fals ràfec. Pel que fa al cos del darrera, destaca especialment la composició de la zona on se situa l'entrada principal, conformada per un arc de mig punt realitzat amb dovelles i brancals de pedra. A la dreta d'aquesta obertura es localitza una finestra geminada constituïda per dos arcs de mig punt i una columna amb capitell geomètric; es tracta probablement d'un element antic, recol·locat. De la mateixa manera, en el pis superior s'identifica un finestral rectangular, que apareix dividit en dos obertures per un pilar que incorpora una base i un capitell probablement medievals. D'aquesta mateixa cronologia és la finestra amb guardapols d'arc conopial i la gelosia gòtica que se situa a la seva dreta. | 08270-469 | Zona Miralpeix | El conjunt arquitectònic conserva bona part de les dependències del mas antic, o nucli primigeni de la masia actual, que poden datar-se, de manera aproximada, en època moderna (segles XVII-XVIII). L'any 1853, segons consta a la data de l'actual façana principal, s'hi va adossar una construcció nova, bàsicament destinada a habitatge. Tanmateix, aquesta data no correspon als plantejaments de tendència historicista que s'aprecien en alguns dels frontis de la finca, fet que permet intuir la realització d'una campanya de reforma posterior, probablement datable ja a finals del segle XIX. Cal assenyalar també la presència d'alguns paràmetres formals propers a l'historicisme. Des d'aquest punt de vista, destaca especialment la combinació del parament blanc amb elements arquitectònics de pedra, principalment d'estil gòtic i, molt probablement procedents d'altres construccions. Aquestes formulacions recorden als plantejaments de Miquel Utrillo en obres tan conegudes com el Palau de Maricel. | 41.2348100,1.7769300 | 397503 | 4565545 | 1853 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68347-foto-08270-469-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68347-foto-08270-469-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68347-foto-08270-469-3.jpg | Legal | Gòtic|Medieval|Popular|Historicista|Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Aquesta masia figura en les disposicions del Pla d'Ordenació Urbanística Municipal com a edificació rural que s'ha de reconstruir i rehabilitar, sempre respectant els volums existents i sense alterar la composició original. | 93|85|119|116|94|98 | 46 | 1.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||||
| 68348 | Can Robert | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-robert | MATEOS, R. (2003) 'Història de Garraf'. Sitges Pla d'Ordenació Urbanística Municipal (2006) | Sense data | L'estat de les dependències annexes és ruïnós. | Antic mas, parcialment abandonat, que encara conserva les principals característiques de l'arquitectura popular d'àmbit rural. Està conformat per un edifici principal, destinat a vivenda dels propietaris o masovers, i per un seguit d'annexes, d'escassa qualitat constructiva i avui dia en desús, que se situen en la seva àrea circumdant. En el frontis del cos principal s'identifica la porta d'accés, que ocupa una posició aproximadament central i està conformada per un arc rebaixat; existeix una porta lateral, situada a la banda dreta, d'idèntic disseny però de dimensions menors. En el primer pis són visibles dues finestres rectangulars, sense emmarcament. Les obertures són, en general, escasses, donades les dimensions de la façana. La coberta està disposada a dues aigües i el parament està realitzat en paredat ordinari cobert per un lleuger arrebossat. | 08270-470 | Zona Campdàsens | Aquesta casa forma part de l'hàbitat de Campdàsens i se situa al peu del camí que puja des de Vallcarca. Pertanyia a la família Robert que tenia moltes possessions en aquest indret ja des del segle XVII. Va ser, per tant, la casa pairal del reconegut doctor Robert, metge i alcalde de Barcelona l'any 1899 i un dels homes més representatius de la societat catalana d'inici del segle XX i del catalanisme polític. Avui en dia, el mas és propietat de la fàbrica de ciment Asland. | 41.2545000,1.8763900 | 405866 | 4567618 | 08270 | Sitges | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68348-foto-08270-470-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68348-foto-08270-470-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68348-foto-08270-470-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Aquesta masia figura en les disposicions del Pla d'Ordenació Urbanística Municipal com a edificació rural que s'ha de reconstruir i rehabilitar, sempre respectant els volums existents i sense alterar la composició original. | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||||
| 68349 | Mas Pasqualí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-pasquali | 'Eco de Sitges'. 13 de setembre de 1956. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal (2006) | XVIII-XX | Conjunt d'edificis que conformen l'explotació agropecuària anomenada Mas Pasqualí, inclosa la residència dels propietaris i/o masovers i els annexes per a la producció. Actualment, l'edifici principal presenta un porxo a la planta inferior constituït per quatre arcades, a través del qual s'accedeix a la porta que comunica amb l'interior de la casa. A nivell de planta pis, el mencionat porxo sustenta un terrat pla al que donen accés diverses obertures. La coberta de l'edifici és de teules, a doble vessant, i els paraments estan encalats. No s'aprecien elements arquitectònics que destaquin per la seva qualitat tècnica, ni per la seva antiguitat. El conjunt d'annexes sorprèn per les seves dimensions i inclou diversos espais aptes per a ser utilitzats com a habitatges, porxos per a guardar la maquinària agrícola, corrals, corts i estables per als animals, entre d'altres instal·lacions. | 08270-471 | Zona Urbanització Els Cards | Originàriament, aquest conjunt agrícola es deia Mas de Narrover, essent en la segona meitat del segle XVIII quan va passar a anomenar-se Mas Pasqualí, en referència al seu nou propietari Josep Pasqual. | 41.2307700,1.7612900 | 396186 | 4565115 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68349-foto-08270-471-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68349-foto-08270-471-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68349-foto-08270-471-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Aquesta masia figura en les disposicions del Pla d'Ordenació Urbanística Municipal com a edificació rural que s'ha de reconstruir i rehabilitar, sempre respectant els volums existents i sense alterar la composició original. | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||||
| 68350 | Corral d'en Barbeta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/corral-den-barbeta | Pla d'Ordenació Urbanística Municipal (2006) | XIX | Seria convenient estudiar l'eliminació dels annexos de la construcció principal. | Construcció aïllada conformada per una única nau, que presenta dos nivells d'alçat (pb + 1p) i està coberta a una vessant. El seu parament exterior està realitzat amb paredat ordinari arrebossat de morter de tonalitat terrosa. L'entrada se situa a l'extrem esquerre de la nau i està constituïda per un arc rebaixat, que presenta brancals de maó massís disposats a sardinell a la zona de la llinda. Aquest mateix disseny correspon a les tres finestres que s'identifiquen en el pis superior. El coronament del frontis consta, finalment, del ràfec de la teulada i de la tortugada. En general, es tracta d'una construcció que presenta unes característiques unitàries que permeten datar-la de la segona meitat del segle XIX, malgrat haver experimentat alguna reforma posterior, pel que fa a les obertures visibles en la planta baixa, de factura recent. Avui dia compta també amb alguns annexos sense massa qualitat constructiva. | 08270-472 | A prop de Quintmar, just en el traçat del GR-5 | 41.2544200,1.8200000 | 401142 | 4567672 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68350-foto-08270-472-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68350-foto-08270-472-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68350-foto-08270-472-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2019-11-29 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Aquesta masia figura en les disposicions del Pla d'Ordenació Urbanística Municipal com a edificació rural que s'ha de reconstruir i rehabilitar, sempre respectant els volums existents i sense alterar la composició original. | 98|119 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||||
| 68351 | Les Àligues | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-aligues | Pla d'Ordenació Urbanística Municipal (2006) | Sense data | L'estat general de lla construcció és ruïnós. | Ruïnes d'una antiga masia, conformada bàsicament per un únic edifici construït amb murs de pedra irregular, de petites dimensions, cohesionades amb fang i probablement amb morter de calç de tonalitat terrosa. La casa ha perdut totalment la coberta -de la que tan sols es conserva el ràfec- i els tancaments. S'identifica la porta d'accés constituïda per brancals de pedra i llinda d'arc rebaixat. Aquesta obertura estava flanquejada per dues finestres rectangulars amb llinda de pedra monolítica, parcialment conservades. L'interior mostra part de les parets mestres i de les compartimentacions, molt enderrocades, i es troba totalment envaït per la vegetació. S'identifica un forn de cuina que devia estar principalment destinat a coure-hi pa, amb l'obertura conformada per un arc de maó massís disposat a sardinell. | 08270-473 | Fondo del Tro (a prop de Vallcarca) | 41.2616300,1.8684000 | 405207 | 4568419 | 08270 | Sitges | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68351-foto-08270-473-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68351-foto-08270-473-3.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-11-29 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Aquesta masia figura en les disposicions del Pla d'Ordenació Urbanística Municipal com a edificació rural que s'ha de reconstruir i rehabilitar, sempre respectant els volums existents i sense alterar la composició original. | 119 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||||
| 68352 | La Ginesta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-ginesta | MATEOS, R. (2003) 'Història de Garraf'. Sitges Pla d'Ordenació Urbanística Municipal (2006) | XIX | L'estat general de l'edifici a nivell estructural sembla òptim; caldria restaurar l'aspecte exterior de les façanes i mantenir l'adequació de l'entorn. | La masia de La Ginesta està constituïda per un edifici construït a quatre vents, amb tres nivells d'alçada (pb + 2p) i coberta a doble vessant. En la composició de la seva façana principal s'identifiquen tres eixos verticals d'obertures amb emmarcaments de maó massís; la verticalitat s'accentua també mitjançant la disposició de maons que imiten carreus cantoners. Pel que fa a les visuals horitzontals, aquestes s'estableixen a partir de les cornises que tradueixen a l'exterior els forjats de l'edifici i que estan constituïdes per sèries d'elements ceràmics que defineixen relleus; les cornises es perllonguen en les façanes laterals que no presenten obertures. A la planta baixa s'identifica la porta d'accés, conformada per un arc de mig punt i flanquejada per dos finestrals enreixats. Als pisos superiors es localitzen tres finestres, essent germinades les del darrer nivell. El frontis culmina finalment amb el ràfec de la teulada. | 08270-474 | Km. 41,5 de la carretera C-32 | Aquesta masia va ser construïda l'any 1885 a instàncies d'Eusebi Güell i Bacigalupi (1846-1918). El seu nom està associat a la presència de la planta de ginesta (retama). L'establiment podria remuntar-se al període medieval (segle XIV). El promotor de l'obra va ser el primer comte de Güell, títol que li va atorgar l'any 1910 el monarca Alfons XIII juntament amb el del senyor de les terres de Garraf que havia adquirit en pública subhasta l'any 1871. Fou l'explotador de la primera pedrera a Garraf i el fundador de la fàbrica Asland. L'any 1894 va promoure la construcció d'un pavelló de caça a La Pleta (vegeu fitxa 456), i un any després va restaurar la masia i la torre de Garraf i va encarregar a Gaudí la construcció del conegut Celler Güell (vegeu fitxes 446 i 447). | 41.2614900,1.9206300 | 409582 | 4568347 | 1885 | 08270 | Sitges | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68352-foto-08270-474-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68352-foto-08270-474-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68352-foto-08270-474-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Aquesta masia figura en les disposicions del Pla d'Ordenació Urbanística Municipal com a edificació rural que s'ha de reconstruir i rehabilitar, sempre respectant els volums existents i sense alterar la composició original. | 98|119 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||
| 68353 | Can Pere Pau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pere-pau | DDAA (1990) 'Americanos. Indianos. Arquitectura i urbanisme al Garraf, Penedès i Tarragonès (Baix Gaià). Segles XVIII-XX'. Vilanova i la Geltrú. Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) Pla d'Ordenació Urbanística Municipal (2006) | XIX | El Pla Especial estableix que cal conservar les façanes i el volum construït, així com l'edifici de la sínia. L'estat de l'edifici requereix millores en general. | Masia constituïda per un edifici aïllat, construït a quatre vents, amb tres nivells d'alçada (pb + 2p) i coberta amb un terrat a la catalana, al que s'accedeix a través d'un badalot molt voluminós, dotat de diverses obertures. La seva planta és rectangular i contribueix a emfatitzar l'aspecte cúbic del seu volum. En general, destaca la sobrietat de la composició dels seus frontis. La façana principal se situa en un dels costats de menor longitud i consta de tres eixos verticals d'obertures. A la planta baixa s'identifica la porta d'accés, situada en el centre i conformada per un arc rebaixat; està flanquejada per dues finestres. Al pis principal es localitza un balcó amb volada d'obra i barana metàl·lica, igualment flanquejat per finestres. La segona planta consta, finalment, de tres finestres de forma rectangular. Totes les obertures presenten emmarcaments de maó massís en obra vista i únicament les de la planta principal mostren motllures en forma d'arc rebaixat a la zona de la llinda. Les façanes culminen en una senzilla cornisa motllurada situada sota la barana d'obra del terrat, originalment conformada per trams de balustres. Aquesta mateixa composició s'aplica a la façana posterior i a les laterals. En el costat esquerre del frontis principal se situa una construcció realitzada a partir de sis pilars rectangulars que suporten una teulada de pavelló a cinc vessants i que cobria una sínia. | 08270-475 | Paratge de Miralpeix | La construcció d'aquesta masia va ser promoguda per Aleix Vidal i Quadras (1797-1883), un dels anomenats 'americanos' o sitgetans que van fer fortuna amb els negocis mercantils amb les antigues colònies espanyoles. Va emigrar a Amèrica als 12 anys, on realitzà tasques d'importació des de Maracaibo (Veneçuela) i Santiago de Cuba amb la firma 'Vidal Hnos' que fundà amb el seu germà Manuel l'any 1821. A l'igual que aquest darrer, va tornar a Sitges al 1850, instal·lant-se definitivament en la casa del c/ Devallada, nº 12, mentre que Can Pere Pau va ser construïda com a residència temporal o estiuenca. | 41.2302600,1.7783900 | 397618 | 4565038 | c. 1860 | 08270 | Sitges | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68353-foto-08270-475-1.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Elies Rogent (atrib.) | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest conjunt disposa del tipus de protecció II. Els edificis estan catalogats com a tipus C.Aquesta masia figura també en les disposicions del Pla d'Ordenació Urbanística Municipal com a edificació rural que s'ha de reconstruir i rehabilitar, sempre respectant els volums existents i sense alterar la composició original. L'edifici també és conegut com Les Palmeres. | 98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||
| 68354 | Fontanilles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fontanilles | Pla d'Ordenació Urbanística Municipal (2006) | XIX-XX | La majoria dels edificis presenten un estat de conservació acceptable, a nivell estructural, malgrat detectar-se estructures molt deteriorades. | Conjunt d'edificis que conformen l'explotació agropecuària de Fontanilles i que inclou tota una sèrie de construccions destinades a usos agrícoles i, en alguns casos, aptes per a ser emprades com a vivenda. En aquest cas es fa difícil distingir la construcció principal o residència del propietari, de la masoveria. En general, les estructures combinen els paraments de pedra, els de maó i els paredats ordinaris, la majoria mostren escassa entitat constructiva. Destaca un edifici de planta rectangular i coberta a dues aigües, amb paraments de pedra regular i obertures amb emmarcaments de maó en obra vista, la distribució de les quals respon a un plantejament arquitectònic previ. El seu frontis principal disposa d'un únic registre d'obertures, amb una porta situada en el centre i flanquejada per dues finestres a cada banda; totes les obertures presenten la llinda en forma d'arc rebaixat. A les façanes laterals la construcció mostra dos nivells d'alçat, ja que inclou una planta superior destinada a les golfes. La resta d'estructures que integren el mas mostren diferents estats de conservació, en alguns casos força deficient; són el producte d'un creixement progressiu, adaptat a les necessites de l'explotació, sense una planificació ordenada; l'annexió de coberts, corts, corrals i altres dependències conformen un conjunt que, malgrat la manca de cohesió estructural, conserva bona part dels trets essencials de les masies de la zona. | 08270-476 | Zona Campdàsens | 41.2587000,1.8772700 | 405946 | 4568084 | 08270 | Sitges | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68354-foto-08270-476-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68354-foto-08270-476-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68354-foto-08270-476-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Aquesta masia figura en les disposicions del Pla d'Ordenació Urbanística Municipal com a edificació rural que s'ha de reconstruir i rehabilitar, sempre respectant els volums existents i sense alterar la composició original. | 98|119 | 46 | 1.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||||
| 68355 | Ca l'Amo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lamo | Pla d'Ordenació Urbanística Municipal (2006) | XX | Les obres que s'estan duent a terme poden alterar significativament el caràcter tradicional de l'edificació preexistent. | Edifici aïllat i construït a quatre vents, que disposa de dos nivells d'alçada (pb + 1p) amb dues terrasses situades en cadascun dels extrems de la darrera planta. S'identifiquen també tot un seguit d'obertures que corresponen a portes i finestres distribuïdes en els frontis sense una clara ordenació simètrica. Les obres de remodelació que s'estan duent a terme en l'actualitat podrien estar transformant notablement la construcció preexistent, amb el risc d'eliminar pràcticament de manera total els trets característics del mas original. De fet, malgrat que la reforma es troba en troba en curs de realització, es fa difícil identificar cap element que correspongui a estructures associades a una explotació agropecuària tradicional. | 08270-477 | Camí de Campdàsens a Plana Novella | 41.2705100,1.8512800 | 403786 | 4569423 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68355-foto-08270-477-1.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Aquesta masia figura en les disposicions del Pla d'Ordenació Urbanística Municipal com a edificació rural que s'ha de reconstruir i rehabilitar, sempre respectant els volums existents i sense alterar la composició original. | 98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||||
| 68356 | Capitells de Maricel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capitells-de-maricel | COLL, I. (1982) Inventari de Patrimoni Arquitectònic (IPA) 4502 ESQUERDA, .M. (2002) 'Sitges artístic'. Barcelona JOU, D. (1979) 'L'escultor Pere Jou' a 'Miscel·lània Penedesenca' nº 1. Vilafranca del Penedès. MONTE, M. A. (1986) Inventari de Patrimoni Arquitectònic (IPA) 4502. PLANES, R (1952). 'El llibre de Sitges'. Ed. Selecta. | XX | Dos dels capitells van ser substituïts entre 1992 i 1994 degut al seu mal estat. | A les finestres dels edificis del palau Maricel es troben una cinquantena de capitells historiats d'estil noucentista, realitzats per l'escultor barceloní Pere Jou. La temàtica dels capitells és força variada: es combinen motius mitològics i motius al·legòrics, com ara 'el valor', 'la covardia', 'la tristesa', 'l'alegria', 'la fam', 'la gola', 'la mandra', 'l'activitat'; mentre que d'altres s'inspiren en les faules d'Iriarte, Samaniego, Isop i Lafontaine. En alguns d'ells es poden reconèixer personatges coneguts a Sitges com ara Miquel Utrillo i Charles Deering, o dedicats a les figures catalanes com Valentí Almirall, Francesc Cambó, Àngel Guimerà i Enric Prat de la Riba. | 08270-478 | Planta baixa del Palau Maricel | Miquel Utrillo, íntim amic de Charles Deering ( propietari del Palau Maricel), va requerir a Pere Jou l'any 1915 perquè realitzés els capitells. Pere Jou va fer els capitells i poc després es va establir a Sitges, on morí l'any 1964. | 41.2349300,1.8125800 | 400491 | 4565517 | 1915 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68356-foto-08270-478-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68356-foto-08270-478-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68356-foto-08270-478-3.jpg | Legal | Contemporani|Noucentisme | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Laia Massansalvador Soler | Pere Jou | Altres escultures més de l'artista Pere Jou conegudes a Sitges són :'Sagrat Cor' escultura de fusta ubicada en dipòsit a la Biblioteca Popular de Santiago Rusiñol; 'Dona' escultura de bronze, ubicada a l'àrea de Cultura, a l'antic escorxador; i l'escultura de bronze 'Sirena', situada al Passeig de la Ribera davant del carrer Espanya. | 98|106 | 47 | 1.3 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||
| 68357 | Pintures murals de l'absis de la Capella del Santíssim Sagrament | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pintures-murals-de-labsis-de-la-capella-del-santissim-sagrament | <p>COLL, I. (1982) Inventari de Patrimoni Arquitectònic (IPA) 11903 COLL, I. (2001) 'Arquitectura de Sitges 1800-1930' GRAN GEOGRAFIA COMARCAL DE CATALUNYA, Vol. 5, B; 1982, p. 284 LLOPIS I BOFILL, J. (1ª ed. 1891:101-113) 'Assaig històric sobre la vila de Sitges'. Grup d'Estudis Sitgetans, Sitges. SOLER I CARTRÓ, J. (1980) 'Geografia i guia de la vila de Sitges i son terme municipal'. Grup d'Estudis Sitgetans, Sitges.</p> | XX | <p>L'absis de la capella del Santíssim Sagrament -construïda a mitjan segle XIX- fou decorat al segle XX per un conjunt de pintures murals. A l'espai entre les pilastres adossades amb capitell corintis es representen unes figures d'àngels acompanyades de motius florals, mentre que a la mitja taronja de la coberta es representa Jesucrist acollint els fidels, flanquejat pels evangelistes.</p> | 08270-479 | Església parroquial de Sant Bartomeu i Santa Tecla | <p>La capella del Santíssim Sagrament fou construïda a mitjans del segle XIX pel mestre de cases Francesc Cros, en l'ampliació de l'església parroquial sobre terrenys del baluard. Posteriorment, ja al segle XX, el pintor Darius Vilàs (1880-1950) va ser l'encarregat de la seva decoració pictòrica. Darius Vilàs es va formar a la Llotja i va ser membre del Cercle Artístic de Sant Lluc. En la seva intensa tasca com a muralista va pintar, entre d'altres, el Foment de Pietat Catalana a Barcelona.</p> | 41.2346100,1.8118300 | 400427 | 4565482 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68357-68357-foto-08270-479-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68357-foto-08270-479-2.jpg | Legal | Realisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2023-01-17 00:00:00 | Laia Massansalvador Soler | Darius Vilàs (1880-1950) | En un dels altres murs de la capella hi ha un quadre amb la representació del Sant Sopar, realitzat pel mateix autor Darius Vilàs. | 103|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||
| 68358 | Pintures murals del Baptisteri de l'església parroquial de Sitges | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pintures-murals-del-baptisteri-de-lesglesia-parroquial-de-sitges | <p>COLL, I. (1982) Inventari de Patrimoni Arquitectònic (IPA) 11904.</p> | XX | <p>El Baptisteri de l'església parroquial de Sitges -situat sota el campanar- conté una decoració amb pintures murals que representen Sant Joan Baptista batejant Jesús. La pintura, molt colorista, contrasta amb la resta de la decoració de l'església.</p> | 08270-480 | Església parroquial de Sant Bartomeu i Santa Tecla. Passeig del Baluard s/n, Sitges 08870 | <p>L'autor, Pere Pruna (1904-1977), va realitzar aquestes pintures per encàrrec del rector de la parròquia mossèn Prats. A ell es deu, també, la decoració mural de la capella de la Mare de Déu de Montserrat.</p> | 41.2346300,1.8115400 | 400403 | 4565485 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68358-68358-foto-08270-480-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68358-foto-08270-480-2.jpg | Legal | Realisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2023-01-17 00:00:00 | Laia Massansalvador Soler | Pere Pruna i Ocerans (1904-1977) | 103|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||
| 68359 | Pintures murals de la Capella de la Mare de Déu de Montserrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pintures-murals-de-la-capella-de-la-mare-de-deu-de-montserrat | XX | Essencialment als murs laterals, hi ha part de la pintura perduda. | <p>La capella de Santa Caterina o de la Mare de Déu de Montserrat és la darrera capella de l'església de la banda de l'epístola. Els seus murs estan decorats amb unes pintures murals obra del pintor Pere Pruna. A la paret central, emmarcant la fornícula amb la imatge de la verge, s'hi representen tres àngels adorant la Verge amb monjos benedictins i escolans cantant. A les parets laterals hi ha una processó precedida d'un àngel.</p> | 08270-481 | Església parroquial de Sant Bartomeu i Santa Tecla. Passeig del Baluard s/n, Sitges 08870 | <p>L'obra l'encarregà Mossèn Prats, rector de Sitges, al pintor barceloní Pere Pruna, personatge molt vinculat a la ciutat de Sitges i autor també de la decoració de l'absis de la Capella del Santíssim Sagrament.</p> | 41.2346100,1.8117500 | 400421 | 4565482 | 08270 | Sitges | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68359-68359-foto-08270-481-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68359-68359-foto-08270-481-2.jpg | Inexistent | Realisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2023-01-17 00:00:00 | Laia Massansalvador Soler | Pere Pruna i Ocerans (1904-1977) | 103|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||
| 68360 | Quadre del Sant Sopar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/quadre-del-sant-sopar | <p>COLL, I. (1982) Inventari de Patrimoni Arquitectònic (IPA) 11906</p> | XX | <p>Al mur oposat a l'altar de la Capella del Santíssim Sagrament hi ha penjat un quadre a l'oli que representa l'escena del Sant Sopar. La iconografia i composició del quadre no s'aparta dels cànons habituals: Jesucrist al centre beneïnt el pa i el vi, i a la dreta i esquerra els seus apòstols al voltant de la taula. Dues columnes amb capitells jònics daurats i un fons floral amb garlandes serveixen de fons de la imatge.</p> | 08270-482 | Capella del Santíssim Sagrament de l'església parroquial de Sant Bartomeu i Santa Tecla. | <p>El pintor Darius Vilàs (1880-1950) fou l'autor de la decoració mural de l'absis d'aquesta capella, construïda a mitjan segle XIX com a una ampliació de l'església parroquial. A ell es deu també l'autoria d'aquest quadre penjat al mur oposat a l'altar. Darius Vilàs es va formar a la Llotja i va ser membre del Cercle Artístic de Sant Lluc. En la seva intensa tasca com a muralista va pintar, entre d'altres, el Foment de Pietat Catalana a Barcelona.</p> | 41.2346100,1.8118300 | 400427 | 4565482 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68360-foto-08270-482-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68360-foto-08270-482-2.jpg | Legal | Realisme|Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Ornamental | 2020-01-16 00:00:00 | Laia Massansalvador Soler | Darius Vilàs (1880-1950) | L'autor del quadre és el mateix que el de la pintura mural de l'absis de la capella, Darius Vilàs. | 103|98 | 52 | 2.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||||
| 68361 | Orgue de la parròquia de Sant Bartomeu i Santa Tecla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/orgue-de-la-parroquia-de-sant-bartomeu-i-santa-tecla | <p>COLL MIRABEN, I. 'Els altars barrocs de l'església de Sitges'.G.E.S. Sitges. COLL, I. (1982) Inventari de Patrimoni Arquitectònic (IPA) 11907 COLL MIRABENT, I. (1993). 'Els retaules barrocs i l'orgue de l'església parroquial de Sitges'. Grup d'Estudis Sitgetans. Sitges. El eco de Sitges. 30. 1. 1982. LLOPIS I BOFILL, J. (1ª ed. 1891). 'Assaig històric sobre la vila de Sitges'. Grup d'Estudis Sitgetans, Sitges. SOLER I CARTRÓ, J. (1980). 'Geografia i guia de la vila de Sitges i son terme municipal'. Grup d'Estudis Sitgetans, Sitges.</p> | XVII | <p>L'orgue es troba a la nau central, sobre un dels arcs de les capelles laterals de la banda de l'epístola, i és accessible des de la tribuna superior de les capelles. La cadireta, nom que es dóna a l'orgue petit que queda situat sota un de més gros, està emmarcat per dues columnes salomòniques situades sobre unes bases amb elements escultòrics. A continuació, s'hi troba un fris on s'hi pot llegir la data de construcció de l'orgue, 1696. A cada costat de la cadireta hi han esculpits els apòstols. Tant la cadireta com l'orgue major tenen els tubs separats per pilastres, decorats amb elements florals. L'orgue major té els emmarcaments dels extrems de major amplada que els centrals, i estan decorats amb la silueta d'una columna salomònica acabada amb un capitell. Coronen l'orgue major un fris i una cornisa acabat en dues voltes incipients. Al centre del frontó hi ha un medalló amb l'escut de Sitges, i al punt més alt i envoltada per una mena de mandorla hi ha la imatge de la Immaculada Concepció. La caixa està decorada amb dos atlants, dos de cos sencer situats sota el basament de l'orgue i dos que ornamenten un petit espai entre la barana i la base dels extrems de l'emmarcament de l'orgue major. Les imatges de quatre àngels músics, completen la decoració escultòrica i, finalment, la base externa de l'orgue funciona com un sostre de cassetons, dividits en quadrats, i al mig s'hi situa una figura en forma d'estrella.</p> | 08270-483 | Església parroquial de Sant Bartomeu i Santa Tecla. Passeig del Baluard s/n, Sitges 08870 | <p>Al Llibre del Consell de la Universitat de Sitges es troba anotada la demanda de la construcció d'un orgue a l'Església Parroquial de Sitges per part d'un grup de devots sitgetans, que es farien càrrec dels costos de la construcció a canvi que la universitat es fes càrrec del sou de l'organista i del manteniment de l'instrument. El 27 de desembre de 1694 es signà un contracte perquè el religiós Bartomeu Triay s'encarregués de la construcció. Finalment, fou la vila de Sitges qui es va fer càrrec de les despeses de la construcció, 900 lliures. El 5 d'octubre de 1695 la Universitat signà un contracte amb Joan Roig, escultor de Barcelona, amb la finalitat que aquest executés la caixa de l'orgue. Pel que fa a les pintures de l'orgue, l'obra fou encarregada a Sebastià Font, qui pintà les figures de Santa Tecla i Sant Bartomeu. L'any 1856 l'orgue fou daurat per petició de la Junta d'Obres de la parròquia. L'instrument que és visible actualment és una reconstrucció realitzada l'any 1985 per l'orguener Gerhard Grenzing, i únicament el moble correspon a la peça original.</p> | 41.2346400,1.8116900 | 400416 | 4565486 | 1695 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68361-68361-foto-08270-483-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68361-foto-08270-483-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68361-foto-08270-483-3.jpg | Legal | Barroc|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Científic | Inexistent | 2023-01-17 00:00:00 | Laia Massansalvador Soler | Bartomeu Triay (orgue), Joan Roig (escultura), Sebastià Font (pintura) | 96|94 | 52 | 2.2 | 2484 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||
| 68362 | Retaule de la Mare de Déu dels Dolors | https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-de-la-mare-de-deu-dels-dolors | <p>COLL I MIRABENT, I. 'Els altars barrocs de la parròquia de Sitges'. Butlletí del G.E.S. nº 5. COLL, I. (1982) Inventari de Patrimoni Arquitectònic (IPA) 11908 COLL MIRABENT, I. (1993). 'Els retaules barrocs i l'orgue de l'església parroquial de Sitges'. Grup d'Estudis Sitgetans. Sitges. SOLER I CARTRÓ, J. (1980). 'Geografia i guia de la vila de Sitges i son terme municipal'. Grup d'Estudis Sitgerans, Sitges.</p> | XVIII-XX | Actualment els laterals del retaule es troben cedits al Museu de Girona. | <p>L'estructura del retaule destaca per la seva claredat compositiva. Quatre plafons escultòrics de talla en alt relleu, mostren imatges dels patiments de la verge i envolten la figura de la Verge dels Dolors. Al costat de l'Evangeli, es reprodueix l'anunci de Simeó i Jesús perdut i trobat al mig dels doctors. Al costat de l'Epístola, la fugida d'Egipte i Jesús camí del Calvari. Destaca l'interès de l'autor per dotar d'expressivitat a les figures, aplicant contraposats i marcant gran moviment dels vestits i els cabells. En l'àtic del retaule hi situa la imatge de Sant Francesc de Paula i en els laterals relleus representant escenes de la vida del sant. Al voltant del retaule hi trobem figures d'àngels mostrant dolor. En el basament, on es troba el Sant Sepulcre, hi ha també dos medallons: l'un amb la imatge d'un franciscà i l'altre amb la figura de Sant Joan Evangelista. Actualment, el retaule està presidit per una imatge de la Pietat, obra de l'escultor Pere Jou, que substitueix l'original (destruïda durant la Guerra Civil). El cos del Sant Crist del sepulcre també és una obra contemporània.</p> | 08270-484 | Església parroquial de Sant Bartomeu i Santa Tecla. Passeig del Baluard s/n, Sitges 08870 | <p>Al Llibre de la Congregació dels Dolors (Arxiu Diocesà de Barcelona), es conserva la documentació referida als acords i contractes de la Universitat de Sitges per a la construcció d'aquest retaule. El dia 3 de Maig de 1699, se signà un acord amb l'escultor Joan Roig (1656-1706) per realitzar el retaule de la capella dels Dolors, per 350 lliures. El prevere i rector del Vendrell, Joan Llopis, va col·laborar econòmicament amb 125 lliures amb la condició que una part del retaule es dediqués a Sant Francesc de Paula. En el mateix contracte es feia constar que calia situar un sepulcre al retaule o bé a la mesa de l'altar. Aquest Sant Sepulcre havia estat durant segles en una de les seves capelles, en molt mal estat. L'actual figura de la Pietat substitueix des de l'any 1948 l'antiga figura de la Verge dels Dolors, ja que fou destruïda el 21 de Juliol de 1936. El mateix passa amb la figura del Sant Sepulcre, de la qual sols se'n conservà el cap, i la resta fou encarregat a la casa 'La artística', qui l'any 1946 en feu entrega a l'església.</p> | 41.2347300,1.8115600 | 400405 | 4565496 | 1701 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68362-68362-foto-08270-484-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68362-foto-08270-484-2.jpg | Legal | Barroc|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | Inexistent | 2023-01-17 00:00:00 | Laia Massansalvador Soler | Joan Roig (talla del retaule), Pere Jou (imatge de la Pietat) | 96|94 | 52 | 2.2 | 2484 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||
| 68363 | Retaule de Sant Pere | https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-de-sant-pere-0 | <p>CARBONELL I GENER, J. (1961). 'Siete Ensayos de Historia Suburense'. Eco de Sitges. COLL I MIRABENT, I.' Els altars barrocs de la parròquia de Sitges'. Butlletí del G.E.S. nº 5. COLL, I. (1982) Inventari de Patrimoni Arquitectònic (IPA) 11909 COLL MIRABENT, I. 'Notes sobre la construcció de l'església parroquial'. Butlletí del G.E.S. nº19. COLL MIRABENT, I. (1993).'Els retaules barrocs i l'orgue de l'església parroquial de Sitges'. Grup d'Estudis Sitgetans. Sitges.</p> | XVII | <p>El retaule original data del segle XVII, malgrat que són pocs els elements d'aquesta època que encara es conserven. Aquests són, bàsicament, les dues fornícules laterals del pis mitjà i els tres relleus que formen la predel·la. La resta fou refeta l'any 1839, moment en què també es col·locaren les imatges que mancaven al conjunt. En el bancal hi trobem tres quadres narratius d'època barroca que narren escenes de la vida de Sant Pere; al centre el miracle de Crist caminant sobre les aigües, les laterals representen la trobada de Sant Pere i Jesús en el camí del Calvari i l'àngel alliberant sant Pere del seu captiveri, respectivament. En totes les escenes es comprova la voluntat de l'autor de captar i donar moviment a l'obra per guanyar en expressivitat.</p> | 08270-485 | Església parroquial de Sant Bartomeu i Santa Tecla. Passeig del Baluard s/n, Sitges 08870 | <p>D'autor desconegut, el retaule barroc ha estat molt modificat, especialment al 1839, quan es refeu substancialment part de la seva decoració.</p> | 41.2347600,1.8116300 | 400411 | 4565499 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68363-68363-foto-08270-485-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68363-foto-08270-485-2.jpg | Legal | Barroc|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | Inexistent | 2023-01-17 00:00:00 | Laia Massansalvador Soler | El retaule ha estat modificat en diferents èpoques, fins i tot contemporàniament: les figures laterals del coronament que s'observaven en fotografies de 1982 han estat retirades. | 96|94 | 52 | 2.2 | 2484 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||
| 68364 | Retaule de la Immaculada Concepció | https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-de-la-immaculada-concepcio | <p>CARBONELL I GENER J. (1961). 'Siete Ensayos de Historia Suburense'. Eco de Sitges,. COLL I MIRABENT, I.'Els altars barrocs de la parròquia de Sitges'. Butlletí del G.E.S. nº 5. COLL, I. (1982) Inventari de Patrimoni Arquitectònic (IPA) 11910 COLL MIRABENT, I. 'Notes sobre la construcció de l'església parroquial'. Butlletí del G.E.S. nº19. SOLER I CARTRÓ, J. (1980). 'Geografia i guia de la vila de Sitges i son terme municipal'. Grup d'Estudis Sitgetans. Sitges.</p> | XVII | <p>Retaule dividit en un cos central i dues ales fixes. El cos central està ocupat per la figura de la Verge -obra contemporània que imita i substitueix l'original- representant el dogma de la Immaculada Concepció. Aquest dogma es representa en la iconografia del conjunt del retaule. A la part superior es troba la figura de l'arcàngel sant Miquel, que simbolitza la victòria del bé contra el mal. Continua amb una estrella de David situada dins d'una corona de llorer i sostinguda per dos àngels, simbolitzant l'origen de Crist com a descendent de David. La línia continua a través de les figures del Pare Etern i de l'Esperit Sant sobre la Verge. Aquest recorregut es prolonga amb la imatge de Maria, que té sota seu la figura de Jesús amb els atributs de Redemptor del món. Finalment, el conjunt escultòric s'omple de grups angelicals, seguint les directrius del Concili de Trento, que demana la reafirmació de les categories celestials. En la predel·la se situen dos relleus, un representa l'escena de l'Anunciació i l'altre els Desposoris de la Verge. En la part més elevada dels cossos laterals dues figures representen la fortalesa i la vida espiritual de la Verge, un mostra una torre i l'altre una flor. L'interior d'aquestes ales laterals han perdut les seves imatges originals: els arcàngels Gabriel i Rafael.</p> | 08270-486 | Església parroquial de Sant Bartomeu i Santa Tecla. Passeig del Baluard s/n, Sitges 08870 | <p>Cal destacar que, tot i que el retaule fou acabat al 1694, no és fins al 1701 que se li donà la seva dauradura. A l'inici de la Guerra Civil, el retaule va ser parcialment destruït, desapareixent bona part de les seves figures. Acabada la Guerra, es van reintegrar i refer bona part d'aquests elements, encara que no tots, com les figures dels arcàngels de les ales laterals del retaule.</p> | 41.2346000,1.8117200 | 400418 | 4565481 | 1694 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68364-68364-foto-08270-486-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68364-68364-foto-08270-486-2.jpg | Legal | Barroc|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | Inexistent | 2023-01-17 00:00:00 | Laia Massansalvador Soler | 96|94 | 52 | 2.2 | 2484 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||
| 68365 | Retaule de Sant Elm | https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-de-sant-elm | <p>CARBONELL I GENER J. (1961). 'Siete Ensayos de Historia Suburense'. Eco de Sitges,. COLL I MIRABENT, I. 'Els altars barrocs de la parròquia de Sitges'. Butlletí del G.E.S. nº 5. COLL, I. (1982) Inventari de Patrimoni Arquitectònic (IPA) 11911 COLL MIRABENT, I. 'Notes sobre la construcció de l'església parroquial'. Butlletí del G.E.S. nº19.</p> | XVII | <p>Retaule dividit en tres pisos (predel·la, pis i àtic), amb un cos central preeminent amb la figura de Sant Elm -patró de la la navegació - i dues ales laterals.La talla actual no és l'original. El motiu principal que articula el retaule és el mar:angelets muntats sobre monstres marins, serps aquàtiques, etc. Sobre la mesa de l'altar, contemplem dos relleus de caràcter més realista, on es representa en un d'ells la tempesta, i en l'altre un naufragi. Enmig destaca el diorama de la consagració episcopal de sant Elm. Als extrems del retaule destaquen dues figures a mode de cariàtides: una té els ulls embenats i porta a la mà un calze amb una custòdia, simbolitzant la fe; l'altra figura ha perdut l'estri que portava a la mà, que podria haver estat una àncora, simbolitzant l'esperança. Cal destacar que el retaule té una policromia molt rica i de bona qualitat.</p> | 08270-487 | Església parroquial de Sant Bartomeu i Santa Tecla. Passeig del Baluard s/n, Sitges 08870 | <p>La confraria de Sant Elm -documentada a Sitges des de 1500- era la més rica de la parròquia, on la devoció pel patró dels navegants estava molt arrelada. Malgrat que l'autoria del retaule és documentalment desconeguda, diferents estudis estilístics atribueixen el retaule a Jaume Tramulles. En el retaule hi ha inscrites dues dates, 1688 en la part inferior i 1691 en la part superior; aquestes dates acotarien els anys en què la peça fou construïda i daurada. D'altra banda, es coneix l'encarregat de daurar el retaule, fou el vilafranquí Francesc Cervera. Cal destacar que al voltant de la fornícula que acollia a Sant Elm s'hi situaven les escultures de Sant Gregori, Sant Jeroni, Sant Agustí i Sant Ambrós, que actualment estan desaparegudes.</p> | 41.2347600,1.8116800 | 400415 | 4565499 | 1688-91 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68365-68365-foto-08270-487-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68365-foto-08270-487-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68365-68365-foto-08270-487-3.jpg | Legal | Barroc|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | Inexistent | 2023-01-17 00:00:00 | Laia Massansalvador Soler | Jaume Tramulles (atribuït) | 96|94 | 52 | 2.2 | 2484 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||
| 68366 | Retaule de la mare de Déu del Roser | https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-de-la-mare-de-deu-del-roser-1 | <p>CARBONELL I GENER J. (1961). 'Siete Ensayos de Historia Suburense'. Eco de Sitges,. COLL I MIRABENT, I. 'Els altars barrocs de la parròquia de Sitges'. Butlletí del G.E.S. nº 5. COLL, I. (1982) Inventari de Patrimoni Arquitectònic (IPA) 11912 COLL MIRABENT, I. 'Notes sobre la construcció de l'església parroquial'. Butlletí del G.E.S. nº19. SOLER I CARTRÓ, J. (1980). 'Geografia i guia de la vila de Sitges i son terme municipal'. Grup d'Estudis Sitgetans. Sitges.</p> | XVII | <p>El retaule del Roser té una traça reticular -hereva encara de la tradició renaixentista-, flanquejada per dues columnes salomòniques decorades amb símbols eucarístics. En el bancal se situen els relleus que representen els diferents misteris de Dolor; al mig del bancal es troba un relleu que representa l'adoració dels Reis Mags, tema que queda fora de cap misteri del Rosari, però que se li ha donat un sentit paral·lel a la ofrena del mateix altar a la Verge. Al primer pis hi trobem escenificats els misteris de Goig, i sobreposats dins d'uns ovals hi trobem les imatges dels quatre pares de l'església (sant Gregori, sant Jeroni, sant Agustí i sant Ambrós). Sobre aquest primer cos s'aixeca un segon nivell, on hi ha representats els misteris de Glòria, i al centre, destacant per les seves dimensions, hi ha el relleu que correspon a la coronació de Maria. Entre els dos pisos, als costats, es pot veure el bust de dos dominics, com a referència a l'ordre religiós que en el seu moment va afavorir el res del rosari. Finalment, en el tercer cos o àtic se situen les figures de la Verge Maria al costat de l'Evangeli i l'arcàngel sant Gabriel, al costat de l'Epístola. Al centre del conjunt se situa el Calvari.</p> | 08270-488 | Església parroquial de Sant Bartomeu i Santa Tecla. Passeig del Baluard s/n, Sitges 08870 | <p>El retaule a la Verge del Roser fou erigit a la parròquia de Sitges l'any 1684 i costejat per la Confraria del Roser. Aquesta confraria no exigia cap condició prèvia a aquells que sol·licitaven entrar-hi, per aquest motiu esdevingué una de les més populars. Finalment, cal destacar que la imatge que presideix el retaule substitueix la que hi havia antigament, que fou llençada al mar l'any 1936.</p> | 41.2346100,1.8117700 | 400422 | 4565482 | 1684 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68366-68366-foto-08270-488-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68366-foto-08270-488-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68366-68366-foto-08270-488-3.jpg | Legal | Barroc|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | Inexistent | 2023-01-17 00:00:00 | Laia Massansalvador Soler | La talla del retaule del Roser presenta una clara diversitat de nivells de qualitat, això s'explica pel fet que els mestres escultors de l'època delegaven en d'altres artistes del seu taller l'elaboració de les feines que consideraven menys destacables; així l'escultor es dedicava a la disposició general de les escenes i a l'elaboració de les feines més delicades. | 96|94 | 52 | 2.2 | 2484 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 |
Estadístiques 2026
Patrimoni cultural
Mitjana 2026: 0,00 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc