Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 68367 | Retaule de les Ànimes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-de-les-animes | <p>CARBONELL I GENER J. (1961).'Siete Ensayos de Historia Suburense'. Eco de Sitges,. COLL I MIRABENT, I. 'Els altars barrocs de la parròquia de Sitges'. Butlletí del G.E.S. nº 5. COLL, I. (1982) Inventari de Patrimoni Arquitectònic (IPA) 11913 COLL MIRABENT, I. 'Notes sobre la construcció de l'església parroquial'. Butlletí del G.E.S. nº19.</p> | XVII | <p>Es tracta d'un quadre en relleu, presidit per la imatge de la Mare de Déu del Carme sobre un núvol, on hi ha una representació del cel i de l'infern. Uns àngels celestials ofereixen les mans a dos personatges que representen un rei i un bisbe que s'estan cremant a les flames de l'infern. El relleu està dotat d'un gran cromatisme contraposant els blaus del cel amb els vermells de l'infern.</p> | 08270-489 | Església parroquial de Sant Bartomeu i Santa Tecla. Passeig del Baluard s/n, Sitges 08870 | <p>Es desconeixen tant l'autoria com qualsevol dada referent a aquesta obra, adscrita, però, al corrent barroc i lligada al moment de construcció de la nova església parroquial, beneïda el 1672.</p> | 41.2347000,1.8114800 | 400398 | 4565493 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68367-foto-08270-489-1.jpg | Legal | Barroc | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-16 00:00:00 | Laia Massansalvador Soler | 96 | 52 | 2.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||||||
| 68368 | Retaule de Sant Bartomeu i Santa Tecla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-de-sant-bartomeu-i-santa-tecla | <p>COLL, I. (1982) Inventari de Patrimoni Arquitectònic (IPA) 11914 GRAN GEOGRAFIA COMARCAL DE CATALUNYA. (1982:284). Vol 5. TINEO, J.A i ROUSAUD, J. (1984).'Garraf. Baix Penedès. Les comarques de Catalunya'. Ed Blune, Barcelona.</p> | XV | <p>Taula central de l'antic retaule dedicat als sants patrons de Sitges, situat actualment darrera l'altar major amb un emmarcament exterior barroc. Segons sembla, el retaule original estava format per tres pisos de quadres on hi havia representada la història de Santa Tecla i Sant Bartomeu. Per damunt de la taula central hi havia situada una crucifixió. Pel que fa a la taula que encara es conserva, en ella es representen els dos sants amb els seus atributs. Destaquen per la seva qualitat artística, la riquesa com es dibuixen les robes dels sants, i un terra d'opus sectile, malgrat que la seva perspectiva sigui errònia.</p> | 08270-490 | Església parroquial de Sant Bartomeu i Santa Tecla. Passeig del Baluard s/n, Sitges 08870 | <p>El retaule fou contractat pels jurats de la universitat de Sitges al pintor napolità Nicolau de Credença l'any 1499 per un total de 132 lliures, sense que es conegui quin any fou enllestida l'obra, ja a inicis del segle XVI. El retaule fou traslladat a l'església del Vinyet mentre es duien a terme les obres de construcció del nou temple parroquial a mitjan segle XVII. Aquest trasllat va significar la disgregació del conjunt, ja que les taules es van separar i col·locar a diferents murs, arribant a perdre's. Acabades les obres de l'església, les parts del retaule no van torna, i no fou fins després de la Guerra Civil, quan la taula que quedava va ser traslladada a l'església Parroquial de Sitges per a presidir l'altar.</p> | 41.2347200,1.8118500 | 400429 | 4565494 | 1499 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68368-68368-foto-08270-490-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68368-foto-08270-490-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68368-68368-foto-08270-490-3.jpg | Legal | Gòtic|Medieval | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | Inexistent | 2023-01-17 00:00:00 | Laia Massansalvador Soler | Nicolau de Credença | L'any de la capitulació de l'encàrrec és el de 1499, però s'ha optat per datar el retaule al segle XVI, ja que fou a inicis d'aquest quan es deuria enllestir l'obra. Nicolau de Credença féu també, entre d'altres, els retaules de Sant Just de Barcelona i els de les esglésies de Sant Genís de Vilassar, Mataró i Sant Martí de Provençals. | 93|85 | 52 | 2.2 | 2484 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||
| 68369 | Talles de Sant Bartomeu i Santa Tecla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/talles-de-sant-bartomeu-i-santa-tecla | <p>COLL, I. (1982) Inventari de Patrimoni Arquitectònic (IPA) 11915</p> | XVIII | <p>Les dues talles, d'estil barroc, representen els sants amb els seus atributs: Sant Bartomeu duu el ganivet del seu martiri i es mostra amb el tors nu i cobert amb una túnica vermella; Santa Tecla llueix un vestit daurat i una corona, mentre que a la mà té agafat el braç. Actualment, es troben al mur de la Sagristia de l'església.</p> | 08270-491 | Sagristia de l'església parroquial de Sant Bartomeu i Santa Tecla | 41.2347100,1.8118700 | 400431 | 4565493 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68369-foto-08270-491-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68369-foto-08270-491-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68369-foto-08270-491-3.jpg | Legal | Barroc|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-17 00:00:00 | Laia Massansalvador Soler | Les dues talles, surten per la processó de Sant Bartomeu el dia 24 d'agost i el dia de Santa Tecla, el 23 de Setembre. | 96|94 | 52 | 2.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||||||
| 68370 | Ossera de Bernat de Fonollar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ossera-de-bernat-de-fonollar | <p>COLL, I. (1982) Inventari de Patrimoni Arquitectònic (IPA) 11916 GRAN GEOGRAFIA COMARCAL DE CATALUNYA. (1982:284). Vol. 5. LLOPIS I BOFILL, J. (1ª ed. 1891). 'Assaig històric sobre la vila de Sitges'. Grup d'Estudis Sitgetans, Sitges.</p> | XIV | <p>Ossera d'estil gòtic datada del segle XIV amb una tapa a dues vessants. Es troba sota el cor, al costat del retaule de les Ànimes. En la cara de la ossera que mira a l'església hi ha esculpit l'escut dels Fonollar, present també al frontal. Sobre la vessant es troba l'estàtua jacent de Bernat de Fonollar, amb un vestit de cota de malla, amb un punyal i una espasa que pengen del cinturó que cenyeix el vestit. Les mans es tanquen amb actitud de pregar i el cap resta tapat per un capmall. L'ossera es recolza sobre dos permòdols de pedra.</p> | 08270-492 | Església parroquial de Sant Bartomeu i Santa Tecla. Passeig del Baluard s/n, Sitges 08870 | 41.2347300,1.8114800 | 400398 | 4565496 | 1326 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68370-foto-08270-492-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68370-foto-08270-492-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68370-foto-08270-492-3.jpg | Legal | Gòtic|Medieval | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Ornamental | 2020-01-15 00:00:00 | Laia Massansalvador Soler | Bernat de Fonollar es feu construir la tomba i morí l'any 1326, el dia 25 d'octubre. En l'ossari s'hi pot llegir: ' Hic jacet honorabilis: Bernat de Fonollario qui instituït et dotavit duas capellanias perpetuas in presente ecclesia et ospitale pauperubus...; in quo saabilivit... altare quod perpetuo dotavit; qui et emit castrum de Cigiis et de Campasens; qui fuit procuratur generalus in Cataluniae pro domino rege; XX annis et ultra: oblit anno Domini MCCC'. | 93|85 | 52 | 2.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||||
| 68371 | Ossera de Galcerà de Ribes i Galcerà de Pacs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ossera-de-galcera-de-ribes-i-galcera-de-pacs | <p>COLL, I. (1982) Inventari de Patrimoni Arquitectònic (IPA) 11917 LLOPIS I BOFILL, J. (1ª ed. 1891).' Assaig històric sobre la vila de Sitges'. Grup d'Estudis Sitgetans, Sitges.</p> | XIV | <p>Sota l'Ossera de Bernat de Fonollar, al costat del retaule de les Ànimes es troba aquesta ossera gòtica, del segle XIV. Té una tapa a dues vessants i hi han esculpits els escuts de la família de Galcerà de Ribes, a la banda que dóna a l'església.</p> | 08270-493 | Església parroquial de Sant Bartomeu i Santa Tecla. Passeig del Baluard s/n, Sitges 08870 | 41.2347300,1.8114800 | 400398 | 4565496 | 1336 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68371-foto-08270-493-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68371-foto-08270-493-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68371-foto-08270-493-3.jpg | Inexistent | Gòtic|Medieval | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Ornamental | 2020-01-15 00:00:00 | Laia Massansalvador Soler | En la part davantera hi consta aquesta inscripció: ' Hic jacet venerabilis Galcerandus de Ripis, miles quondam, qui obiit IX Kalendas Junii anno Domini MCCCXXXIII cujus anima requiescat in pace. Item hic jacet venerabilis Galcerandues Pax miles quondam, qui obiit VIII idus januarii anno domini MCCCXXXVI, cujus anima requiescat in pace amen'. | 93|85 | 52 | 2.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||||
| 68372 | Creu de Sant Isidre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-sant-isidre-0 | VILÀ SOLER, J. (1998). 'Diversòrum sitgetà entrellat de costums, fets i dites populars'. Quaderns de Sitges. Ajuntament de Sitges. http://www. Florsloreto.com/ | S.XX | Es tracta d'una creu d'uns 8 metres d'alçada, de forma cònica, amb tres graons com a base. En la part del fust s'hi pot veure l'escut de l''Agrupació Muntanyenca de Sitges' fet en terracota, un capitell, en forma de taula d'altar i enriquit amb sis terracotes, que representen a Sant Isidre, Sant Bernat de Menthó i Sant Llorenç, Sant Bartomeu, Sant Sebastià i Santa Tecla. Per sobre del capitell, d'un cub ròmbic en surten els braços de la creu, enriquit amb dos terracotes: per una banda el Crist, i per l'altra cara Santa Maria del Vinyet. | 08270-494 | Cim del Puig d'en Boronet | El grup excursionista l''Agrupació Muntanyenca de Sitges', tot commemorant l'any Marià, van reedificar la Creu de Sant Isidre, que havia desaparegut feia anys. L'antiga Creu de Sant Isidre s'alçava en la muntanya que du el mateix nom, al N E de Sitges, i se'n desconeixien detalls arquitectònics o artístics; fou l'estudiós de l'Arxiu Parroquial Mn. Pau Farret qui la tragué de l'oblit per encoratjar la seva reedificació al cim del Puig d'en Boronet, el turó més alt de Sitges, d'uns 400m. Un grup de gairebé 80 joves de la Agrupació Muntanyenca decidiren elaborar-la amb les seves pròpies mans. El 2 de Maig del 1954, dins la festivitat litúrgica de l'Invenció de la Santa Creu s'inauguraven els treballs d'edificació de la creu i l'espai fou beneït. El 14 de Setembre, festa de l'Exaltació de la Santa Creu, es col·locà la primera pedra. Aquell dia, els nois i les noies de l'Agrupació Muntanyenca van sortir a les tres de la matinada cap a l'ermita de la Trinitat, allí es cantà una missa i fou beneïda la primera pedra que duia una inscripció que deia ' D.O.M. OPERI ASPICIAT. A. MUNT. SITGES. A FUNDAMENTIS ERIGIT. XIV.IX. MCMLIV'. Després fou portada al Puig d'en Boronet i col·locada junt amb una àmfora que conté l'acta, periòdics i monedes de l'època. Es recorda que aquell dia va fer mal temps, es preveia pluja, però queda testimoni que finalment no va ploure fins que l'acte havia acabat. La Creu de Sant Isidre fou inaugurada i beneïda el 18 de Setembre de 1955. | 41.2498000,1.8364700 | 402515 | 4567141 | 1955 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68372-foto-08270-494-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68372-foto-08270-494-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | 2019-11-29 00:00:00 | Laia Massansalvador Soler | 98 | 47 | 1.3 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||||
| 68373 | Creu dels Escarbats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-dels-escarbats | VILÀ SOLER, J. (1998). 'Diversòrum sitgetà entrellat de costums, fets i dites populars'. Quaderns de Sitges. Ajuntament de Sitges. | XX | La Creu està situada a la banda mar, a la carretera de Barcelona a Santa Creu de Calafell, just a l'entrada de Sitges, en la cruïlla que porta al cementiri. Està feta de ferro forjat i presenta un basament de pedra del país. | 08270-495 | C/ Tarragona | La Creu fou costejada pels pagesos sitgetans i fou erigida el 8 de març del 1942. La Creu dels Escarbats té diversos antecedents; des del 8 de Desembre del 1929 havia estat situada a 'Les Forques', però en aquesta zona fou profanada el Juliol de 1936. Anteriorment, una antiga creu anomenada Creu de Sant Gregori o Creu dels Escarbats existí fins que fou destruïda durant la revolució del Setembre de l'any 1868. L'origen de la creu i del seu nom ve relacionat amb una plaga d'escarbats que destruir les vinyes del sector d'Aiguadolç; en aquell moment un sitgetà anomenat Ventura de l'Era, va erigir una Creu i va regalar una imatge de Sant Gregori, per pregar perquè la plaga no fes més mal. Cal destacar que les successives creus dels escarbats han estat fetes amb ferro forjat i amb basament de pedra. | 41.2375700,1.8173100 | 400891 | 4565804 | 1942 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68373-foto-08270-495-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68373-foto-08270-495-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Laia Massansalvador Soler | 98 | 51 | 2.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||||
| 68374 | Creu de les Tàpies | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-les-tapies | <p>VILÀ SOLER, J. (1998). 'Diversòrum sitgetà entrellat de costums, fets i dites populars'. Quaderns de Sitges. Ajuntament de Sitges.</p> | XX | <p>La creu de les tàpies està situada en la cruïlla de la carretera de Barcelona a Santa Creu de Calafell amb el ferrocarril, prop del pas a nivell, i al capdamunt del carrer Llopart. Es tracta d'una creu que indica l'entrada a la vila, és feta de ferro forjat i es troba al capdemunt d'un fust vuitavat de pedra que disposa d'un basament circular.</p> | 08270-496 | C/ Llopart | <p>El nom ' de les Tàpies ' li ve per la situació original d'aquesta peça. La creu estava situada en un dels murs que fins a mitjan del s. XIX envoltaven la vila de Sitges; la Creu de les Tàpies quedava situada a l'antic portal de llevant.</p> | 41.2387100,1.8118200 | 400433 | 4565937 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68374-68374-foto-08270-496-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68374-68374-foto-08270-496-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | Inexistent | 2023-01-17 00:00:00 | Laia Massansalvador Soler | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||||
| 68375 | Museu del Cau Ferrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/museu-del-cau-ferrat | 'Catálogo de los hierros del Cau Ferrat y de Maricel de Sitges' (1946). Barcelona ESQUERDA, M. (2002) 'Sitges artístic'. Tarragona 'Guia sumària del museu Cau Ferrat. Commemoració del primer centenari del Cau Ferrat (1894-1994)'. Barcelona PANYELLA, V. (1994) 'Petita història de Santiago Rusiñol'. Barcelona PLANAS, R. (1952) 'Llibre de Sitges'. Barcelona RÀFOLS, J.F. (1982) 'Modernisme i modernistes'. Barcelona UTRILLO, M. 'Història anecdòtica del Cau Ferrat'. Grup d'Estudis Sitgetans, 1989. Sitges VIGÓ, A. (1981) 'Cronologia rusiñoliana'. Sitges | Sense data | El Museu del Cau Ferrat compta amb un fons molt extens, que inclou 2.912 peces i es caracteritza per la seva heterogeneïtat, donada les diferents tipologies materials que abasta i la diversa procedència de les peces, sovint d'origen i cronologia desconeguts. A la planta baixa del museu, on s'havia situat la vivenda de l'artista pròpiament dita, estan instal·lades un gran nombre de peces entre les que destaquen obres de diversos pintors com Anglada Camarasa, Ramon Casas, Picasso i el propi Santiago Rusiñol. En aquest espai s'ubica també una mostra de dibuixos i il·lustracions de llibres, articles, i algun cartell. La planta baixa mostra també la col·lecció de peces ceràmiques i, en l'anomenada 'sala del Brollador', se situa una vitrina amb la col·lecció de peces arqueològiques bàsicament procedents de necròpolis púniques i grecoromanes d'Eivissa. En el primer pis es localitza el 'Gran Saló', on s'aplega la col·lecció d'objectes de ferro forjat, així com bona part de les obres més importants de la col·lecció pictòrica, peces d'escultura, arquetes, cofres i vidres dels segles XV i XVI. En general, les principals col·leccions del museu i les seves peces més significatives són les següents: -Col·lecció d'objectes de ferro forjat: Per a Santiago Rusiñol els objectes de ferro forjat eren un símbols de les tradicions que el progrés deixava endarrera; l'artista també valorava aquests elements per la seva estètica i per la feina dels artífex que els havien elaborat. Inclou candelers, claus, corones de llum, creus, panys, reixes i altres peces singulars datables en un cronologia que abasta els segles XIII a XIX. -Col·lecció de pintura: Inclou obres d'un bon grup d'artistes modernistes, tots ells propers a l'ideari estètic de Rusiñol, entre els que figuren Ramon Casas ('La dama blanca', 'Un femení', 'La matinera', 'Ball del Moulin de la Galette', 'Rusiñol i Casas pintant-se' i 'Retrat de Rusiñol sobre un llum de ferro'), Miquel Utrillo, Aleix Clapés, Pere Ferran, Joan Llimona, Arcadi Mas i Fontdevila, Joaquim de Miró, Isidre Nonell, Darío de Regoyos, Ignacio Zuloaga ('La part del vi'), Hermen Anglada Camarsa ('Nocturn parisenc i papallones de nit'), Ramon Pitxot ('Boulevard de Paris al capvespre') i Picasso ('La cursa de braus'). Dins del fons pictòric del museu cal destacar també les dues obres originals de El Greco 'Maria Magdalena penitent' i 'Les llàgrimes de Sant Pere', -que van ser adquirides a Paris per l'artista el 28 de gener de 1894- i un retaule gòtic català 'La Verge, Sant Joan i Sant Pere' (s. XV). D'altra banda, s'inclouen obres del mateix Rusiñol -pintures i dibuixos- algunes d'elles realitzades en la pròpia vila de Sitges; entre elles figuren 'Les nenes del pati blau', 'La casa de préstecs', 'La nena de la clavellina', 'El Bohemi', 'El mestre Enric Morera', 'Retrat de Miss Mac Flower', 'La Morfina' i 'La pintura'. Cal mencionar també les il·lustracions de llibres, articles i cartells de diversos autors entre el que hi figura novament Rusiñol, juntament amb Gaspar Ibels, Isidre Nonell, Pitxot, Utrillo i Zuloaga, per citar-ne alguns. Destaca 'L'auca del senyor Esteve' (1907), il·lustrada per Casas, i la sèrie dedicada a les publicacions 'Impresiones de arte' (1897) 'Oracions' (1897) i 'Fulls de la vida' (1898). -Col·lecció de ceràmica: El Cau Ferrat compta amb una mostra força nombrosa d'objectes ceràmics com ara gerros, escudelles, fruiters, plats i pots de farmàcia. També inclou plafons de rajoles de temàtica religiosa. Algunes peces tenen procedència arqueològica i altres són manufactures de terrissaires catalans que abasten un ampli període cronològic (segles XIV-XX). | 08270-497 | c/ Fonollar, s/n | La formació de l'actual Museu del Cau Ferrat està directament relacionada amb la figura de Santiago Rusiñol (Barcelona, 1861-Aranjuez, 1931) i amb la fascinació que aquest artista va sentir per la vila de Sitges, on va fixar la seva residència i estudi. L'any 1891 l'artista va comprar dues cases de pescadors a la part antiga de la vila amb la intenció de transformar-les en un espai on, a banda de viure, pogués acollir als membres més destacats de la vida cultural del moment, amb els que mantenia intenses relacions. La reforma va ser duta a terme per l'arquitecte Francesc Rogent i va ser inaugurada l'11 de setembre de 1893, tot i que la fesomia actual es deu en part a l'ampliació de 1895 (vegeu fitxa nº 104). El nom de 'Cau' expressa, justament, la voluntat de refugi d'artistes que volia crear el propi Rusiñol, mentre que la paraula 'Ferrat' és una al·lusió directa a la seva col·lecció d'objectes de ferro forjat que l'artista havia format al llarg de la seva joventut. Tanmateix la casa-estudi albergarà també altres col·leccions del seu propietari que incloïen peces ceràmiques, vidres, talles i mobles, entre d'altres objectes. Val a dir que la influència que Santiago Rusiñol va exercir sobre Sitges s'ha de considerar igualment excepcional, ja que el tarannà de la vila es va impregnar del pensament bohemi, progressista i rebel de l'artista. El Cau Ferrat va acollir als pintors, músics, poetes i escriptors més destacats de finals del segle XIX, els quals col·laboraven conjuntament en projectes que, sovint, s'havien de dur a terme, fora del Cau, propiciant la participació dels vilatans, a qui encomanaven el fervor artístic dels modernistes. Un bon exemple d'aquest d'aquestes ocasions és, sens dubte, la instal·lació del monument dedicat al Greco l'any 1897 (vegeu fitxa nº 399). A la seva mort, l'any 1931, Rusiñol va fer donació del Cau Ferrat i del seu contingut a la vila de Sitges, per tal que s'adeqüés com a museu públic. La seva vídua i la seva filla van efectuar el lliurament l'any 1932. Donat que el consistori no podia assumir en solitari aquesta responsabilitat, la Generalitat de Catalunya va encomanar a la Junta de Museus de Barcelona que es fes càrrec de les col·leccions i del manteniment de l'edifici, sota les directrius del Patronat del Museu Cau Ferrat, integrat per diverses entitats. En aquest context, el Cau Ferrat va ser inaugurat com a museu públic el 16 d'agost de 1933. El Patronat va continuar l'obra iniciada per Rusiñol, agrupant altres col·leccions que va instal·lar inicialment en l'actual Palau Maricel, entre les quals destaquen la col·lecció de ferros de la Junta de Museus, la col·lecció de pintures d'artistes sitgetans, la col·lecció de marineria d'Emerencià Roig i Raventós i la de reproduccions d'art suntuari, entre d'altres. Es va crear, així, l'anomenada 'Secció Maricel' que es va inaugurar l'any 1936 i que va restar oberta fins el 1981, quan el palau va ser cedit a la Universidad Internacional Menéndez Pelayo. Com a conseqüència de la Guerra Civil, la gestió del Patronat va restar aturada, i no serà fins l'any 1966 que la Diputació de Barcelona establirà un conveni amb l'Ajuntament de Sitges i es farà càrrec del Cau Ferrat, que va ser reinaugurat l'any 1967. | 41.2350700,1.8129400 | 400521 | 4565532 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68375-foto-08270-497-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68375-foto-08270-497-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68375-foto-08270-497-3.jpg | Legal | Cubisme|Medieval|Romànic|Antic|Modern|Renaixement|Romà|Gòtic|Romàntic|Paleocristià|Contemporani|Barroc|Modernisme|Grec|Bizantí | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | (Continuació descripció)-Col·lecció de vidre: Inclou la col·lecció que pertanyia a Alexandre de Riquer i que va ser adquirida per Rusiñol l'any 1902; moltes de les peces també són de procedència arqueològica. En destaca la sèrie de vidre preromà (primer mil·leni aC), que inclou alabastres, àmfores, aríbals, ungüentaris, collarets, penjolls i màscares, entre d'altres objectes; la sèrie de vidre romà (s. I aC- s. IV dC) formada per tapadores, plats, bols, guerres, flascons i una extensa mostra d'ungüentaris; la sèrie de vidres estrangers procedents de Bohèmia i Venècia; la sèrie de vidres catalans (s. XV- XVII) conformada per una àmplia mostra de vaixella de taula; la sèrie de vidres castellans (s. XVI-XVIII) integrada per peces procedents de Cadalso de los Vidrios, El Recuenco i bàsicament de La Granja; i, finalment, la sèrie de vidres andalusos (s. XVII-XVIII) que inclou gerros i gerres, flascons i llànties.-Col·lecció d'arquetes i petits cofres (segle XV i XVI)-Peces destacades:*Un crucifix en talla policromada (segle XIV).*Un bust-reliquiari; obra catalano-valenciana (segle XV).*El piano: Es tracta d'un antic Bernareggi & Cia, una veritable peça històrica en la que van tocar els principals músics coetanis de Rusiñol com Enric Morera, Albéniz, Granados, Guidé, Chausson i Millet. Manuel de Falla hi va compondre parcialment les seves obres 'El amor brujo' i 'Noche en los jardines de España'.*La taula de treball de Rusiñol i la seva paleta de pintar.(*) Bona part dels objectes que conformen la col·lecció de ceràmica i de vidre, a l'igual que els objectes de bronze, procedeix de les excavacions que el propi Rusiñol realitzava pels jaciments d'arreu de Catalunya. En conjunt, totes aquestes peces presenten una gran dificultat a l'hora de classificar-les i d'establir la seva cronologia i procedència.El Consorci del Patrimoni de Sitges està integrat per l'Ajuntament de Sitges i per la Diputació de Barcelona i és l'organisme que gestiona el Museu del Cau Ferrat, el Museu Maricel i el Museu Romàntic. | 108|85|92|80|94|95|83|93|101|84|98|96|105|82|86 | 53 | 2.3 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||||
| 68376 | Museu Maricel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/museu-maricel | 'Catálogo de los hierros del Cau Ferrat y de Maricel de Sitges' (1946). Barcelona COLL, I. (2001) 'Arquitectura de Sitges. 1800-1930'. Sitges DDAA (2001) 'Col·lecció precolombina Pérez-Rosales'. Sitges GONZÀLEZ, A. ISERN, J. (1985) '32 monuments catalans'. Barcelona 'Gran Geografia Comarcal de Cataluña. Sitges' (1982:282). Barcelona 'Marycel' (1918) 'Revista de Arquitectura'. Barcelona PASTOR, A (1984) 'Memòria 1983'. Servei de Catalogació de Monuments de la Diputació de Barcelona. Barcelona PLANAS, R. (1952) 'Llibre de Sitges'. Barcelona | Sense data | El Museu Maricel ocupa avui dia una part de l'antiga residència de Charles Deering i està constituït per diverses col·leccions estretament relacionades amb Sitges, el modernisme i el col·leccionisme d'obres d'art. S'afegeix a aquest conjunt la casa popularment coneguda com 'Can Xicarrons', que havia estat residència de l'artista i íntim amic de Santiago Rusiñol, Ramon Casas. L'edifici consta de tres plantes i l'àrea expositiva de 24 sales; en total el seu fons disposa de 4.864 peces, repartides en diferents col·leccions. -Col·lecció del Dr. Pérez Rosales: L'any 1970 Jesús Pérez Rosales (Manila, 1896-Barcelona, 1989) va fer donació de la seva col·lecció d'art a la vila de Sitges. Novament ens trobem davant d'una col·lecció heterogènia, que inclou un ampli ventall d'èpoques i estils artístics, així com objectes de procedència molt diversa que, en total, sumen 1.260 objectes exposats i 2.330 en reserva. Entre les peces exposades destaca el 'Pantocràtor de Tredòs' (pintura mural romànica), el Sant Ermengol de la Seu d'Urgell, i diverses obres de pintura gòtica sobre fusta, com fragments del retaule de Sant Pere de Cubells, obra dels germans Pere i Jaume Serra de finals del s. XIV. Cal mencionar també la capella de Sant Bartomeu, procedent de Belmonte de Calatayud (escola aragonesa, s. XIV), la verge gòtica d'alabastre del monestir de Sant Miquel del Fai, 'El Calvari' gòtic (s. XIII), el 'Retaule de la Verge entre els Àngels' del mestre Maluenda (s. XV), el 'Naixement de Sant Joan' (escola palentina, s. XV) i les talles 'La verge de la Pera' i 'La Verge de la Magrana' (s. XV). Del segle XVI destaquen les figures de Sant Pere i Sant Pau i el relleu en fusta 'Presentació de Jesús al temple', així com un sumptuós cadiratge de cor, tallat i policromat. En el mirador del Maricel es troba instal·lada una excel·lent mostra d'escultura catalana, d'època moderna, que inclou obres de Joan Rebull ('Aurora', 'Repòs' i 'Gitana') i de Josep Llimona ('Desconsol'). També requereixen menció els antics plafons de tela pintats per Josep M. Sert amb al·legories de la Primera Guerra Mundial, que es troben ubicats al vestíbul de l'antiga residència de Deering, qui se'ls emportà l'any 1921, essent recuperats per Pérez Rosales el 1968. Finalment, cal destacar l'extensa sèrie de mobles de diverses èpoques i estils que acull la primera planta de l'edifici, i que inclou peces gòtiques, renaixentistes i barroques, d'estil Lluís XV i Lluís XVI, imperi i isabelí. Es mostren calaixeres d'estil holandès, armaris espanyols i sumptuosos barguenyos, entre d'altres peces. Cal mencionar també la sèrie d'objectes de ceràmica d'ús domèstic i pots de farmàcia de diversos períodes i centres terrissaires; les peces més nombroses són del segle XIX. S'inclouen també rajoles decoratives i plafons de temàtica religiosa, entre els que destaca la Mare de Déu, formada per 140 rajoles de mitjan s. XVIII. Una de les sèries d'objectes més conegudes del museu és, sens dubte, la d'objectes precolombins, bàsicament de procedència maia, que van ser donades pel Dr. Pérez Rosales entre 1975 i 1989. Es tracta de 232 peces que va rebre com a obsequi del cardenal Samaniego i que en la seva majoria procedeixen d'aixovars funeraris; inclou recipients de ceràmica, representacions antropomorfes, zoomorfes i híbrides, objectes d'indumentària, estris de pedra i un petit grup de peces d'altres cultures mesoamericanes i d'època moderna. Finalment, integren la col·lecció un nombre significatiu d'objectes de ferro forjat, dels que mereixen especial menció els brasers i un brocal de pou amb la seva corriola per poar. Altres elements presents són objectes de vidre i plata, indumentària litúrgica, caixetes de música, rellotge, llums i instruments musicals. | 08270-498 | c/ Fonollar s/n | La història de l'edifici Maricel es remunta al segle XIV, ja que va ser construït per Bernat de Fonollar, senyor de Sitges, com a hospital de la vila, l'anomenat Hospital de Sant Joan, que va estar en funcionament fins l'any 1910, per bé que parcialment enrunat. L'antic centre hospitalari va ser adquirit -juntament amb un sèrie de modestes cases de pescadors- pel milionari nordamericà Charles Deering, amb la intenció de crear un residència-museu similar al Cau Ferrat. La direcció de les obres va ser encarregada a Miquel Utrillo, qui va aprofitar part de la construcció medieval, remodelant el conjunt de construccions per crear-ne un únic edifici; va incorporar també elements arquitectònics de procedència diversa i va incorporar un pont que, a través del c/ Fonollar connecta amb la zona que corresponia a l'antic hospital. El Gran Saló de Maricel va ser inaugurat el 18 d'octubre de 1912 i, en ell Deering va exposar la gran col·lecció d'obres d'art que havia adquirit. Tanmateix, l'any 1921 Deering va decidir abandonar definitivament la seva residència sitgetana i retirar la seva col·lecció que va ser traslladada als Estats Units, pràcticament en la seva totalitat. Entre 1936 i 1981 el Palau Maricel va acollir els dipòsits de diverses col·leccions i, un cop retirats aquests, les seves dependències van passar a utilitzar-se en actes, recepcions i congressos. L'any 1969 la Diputació de Barcelona va adquirir la zona de l'antic hospital (l'anomenat Maricel de Mar), per tal d'instal·lar la col·lecció d'obres d'art donada pel Dr. Pérez Rosales al consistori de la vila. Les obres d'adaptació de les dependències com a centre museístic van ser realitzades pel Servei Provincial de Conservació i Catalogació de Monuments de la pròpia Diputació, essent inaugurades el 30 de juny de 1970. Les constants aportacions que va continuar realitzant el propi donant Pérez Rosales, van comportar l'ampliació del museu, amb l'adquisició, l'any 1973, de l'edifici anomenat 'Can Xicarrons', antiga residència del conegut pintor Ramon Casas. Des de la creació del Consorci del Patrimoni de Sitges, l'abril de 1995, es va procedir a la remodelació de les sales del segon pis del museu Maricel, on va instal·lar-se una exposició del fons de la Pinacoteca Municipal i la col·lecció marinera donada per Emerencià Roig i Raventós (1881-1935) . | 41.2348800,1.8126100 | 400493 | 4565511 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68376-foto-08270-498-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68376-foto-08270-498-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68376-foto-08270-498-3.jpg | Inexistent | Romànic|Renaixement|Barroc|Neoclàssic|Gòtic|Isabelí|Noucentisme|Modern|Romàntic|Contemporani|Realisme|Avantguardes|Modernisme|Medieval | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | (Continuació descripció) -Col·lecció de la Pinacoteca Municipal:El fons d'aquesta col·lecció compta amb 932 peces, de les quals tan sols s'exposen 47. L'exposició inclou una bona mostra de pintures d'artistes vinculats a Sitges, des del Romanticisme fins al segle XX. De la primera etapa mencionada, figuren obres de Joaquim Espalter; destaquen també les peces de l'escola luminista pertanyents a Joan Roig i Soler, Arcadi Mas i Fontdevila, Joaquim de Miró, Antoni Almirall i Felip Masó i de Falp; la sèrie modernista està integrada pel conjunt decoratiu de l'antiga cerveseria Cau Ferrat de Sitges, avui desapareguda, realitzat per Miquel Utrillo i Santiago Rusiñol, juntament amb bona part dels artistes modernistes del moment. La mostra inclou el famós retrat de Charles Deering pintat per Ramon Casas; l'etapa noucentista queda representada per obres de Joaquim Sunyer que va desenvolupar a Sitges un llenguatge pictòric intimista i de marcada personalitat; finalment, la col·lecció recull les solucions renovadores de diversos pintors del segle XX, entre les que figuren obres de Pere Pruna, Artur Carbonell, Alfred Sisquella i Agustí Ferrer Pino.-Col·lecció marinera d'Emerencià Roig:Aquesta col·lecció va ser cedida a l'Ajuntament de Sitges l'any 1935 i va ser conformada per Emerencià Roig i Raventós, estudiós de l'art de la pesca i la marineria catalanes i de la història de la vila de Sitges, on va néixer l'any 1881. Esta constituïda per 340 peces que inclouen instruments nàutics, arts de pesca, maquetes de vaixells i dibuixos on el col·lecionista recollia la informació dels seus estudis. Aquests objectes es presenten en dues sales dedicades a la marina catalana del segle XIX i, en general, a la marina de pesca catalana; un tercer apartat recull materials de caire més didàctic, bàsicament dibuixos i manuscrits.El Consorci del Patrimoni de Sitges està integrat per l'Ajuntament de Sitges i per la Diputació de Barcelona i és l'organisme que gestiona el Museu del Cau Ferrat, el Museu Maricel i el Museu Romàntic. | 92|95|96|99|93|100|106|94|101|98|103|107|105|85 | 53 | 2.3 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||||
| 68377 | Museu Romàntic. Casa Llopis | https://patrimonicultural.diba.cat/element/museu-romantic-casa-llopis | CASTILLO, A. del (1963) 'La casa Llopis del Museo Romántico Provincial' a 'Sitges'. Sitges. CASTILLO, A. del 'Museo Romántico. Hogar Ochocentista'. Barcelona COLL, I. (2001) 'Arquitectura de Sitges. 1800-1930'. Sitges GOU, A. (1985) 'Guia sumària del Museu Romàntic'. Barcelona GOU, A. (1986) 'Les nines del Museu Romàntic'. Barcelona GRANELL, F. (1988) 'Lola Anglada'. Barcelona 'Guia abreviada del Museo Romántico Provincial' (1968) Barcelona 'Hogar ochocentista (Casa Llopis)' (1948). Barcelona 'La vida quotidiana en el Romanticisme' (1987). Barcelona PLANAS, R. (1952) 'Llibre de Sitges'. Barcelona | XVIII-XIX | En el Museu Romàntic es dóna la peculiaritat que el continent de la col·lecció museística és en si mateix part del contingut de la seva exposició. La seva finalitat és evocar al visitant l'ambient i la vida del segle XIX. Can Llopis és un edifici neoclàssic que, exteriorment, destaca per la seva sobrietat. Tanmateix, el seu interior ofereix al visitant un recorregut complet per les formes de vida quotidianes de la societat benestant sitgetana del segle XIX. Pel que fa al seu mobiliari, hi predominen els estils imperi, fernandí i isabelí. S'identifiquen peces d'inspiració clàssica, sense corbes i amb aplicacions de metall, i d'altres d'estil romàntic i aburgesat que destaquen, contràriament, per la preferència vers les línies corbades. En general, l'ambientació de les dependències s'ha mantingut amb tota cura dels detalls, com ara la presència dels llums d'oli -únic sistema d'il·luminació de l'època- . Al llarg del recorregut s'il·lustra també l'evolució de la llum domèstica al llarg del segle XIX, amb la incorporació de candelers, aranyes d'espelmes i enllumenat de gas. D'altra banda, i com era habitual en les llars burgeses del moment, Can Llopis permet apreciar un bon repertori d'objectes domèstics i decoratius de les procedències més diverses. La col·lecció compta amb un total de 2.500 objectes, entre els que destaquen vidres de Murano, porcellanes de Saxònia, cristall de Bohèmia i de La Granja, rellotges, cortinatges i damascs, autòmats i joguines, instruments musicals, llibres i cartes, i un llarg etcètera. Bona part de les sales del primer pis alberguen la col·lecció de nines i joguines de l'artista i escriptora Lola Anglada, que va ser cedida a la Diputació de Barcelona l'any 1961, moment en què ja es va instal·lar en el Museu Romàntic. La col·lecció reuneix més de 1.300 peces originàries de diversos països. La peça més antiga està datada al segle XVII, mentre que la major part de les peces són dels segles XVIII i XIX. S'identifiquen nines de fusta, de paper maixé, de porcellanes i d'altres que incorporen mecanismes i estan dotades de música i moviment. Aquesta col·lecció intenta recuperar, a través de les nines, les formes de vida, els vestits i les actituds perdudes del segle XIX, i ho fa amb un afany clarament sentimental; no es tracta, doncs, d'una sèrie creada amb l'objectiu de cercar exemplars excepcionals o peces úniques. | 08270-499 | c/ Sant Gaudenci, 1 | L'any 1793, Josep Bonaventura Falç, descendent d'un dels llinatges sitgetans més coneguts, va construir la seva residència fora de la vila emmurallada. La casa va passar a denominar-se Can Llopis arrel del matrimoni del propietari amb una filla d'aquesta família. Amb el pas del temps, l'edifici va acabar integrant-se en el casc urbà de Sitges, essent testimoni dels esdeveniments que conformen la història del segle XIX, des de la invasió napoleònica fins a l'impuls econòmic i cultural que va suposar la tornada dels anomenats 'americanos', sitgetans d'origen que havien fet fortuna mitjançant activitats comercials i mercantils amb les colònies caribenyes. Un dels principals representants de la nissaga Llopis, Bernardí Llopis i Pujol, constitueix un exemple paradigmàtic de la societat sitgetana d'aquell moment. Va néixer el 1822 i es dedicà a la producció familiar de malvasia, jugant també un paper destacat en la vida pública de la vila, especialment com a membre de la comissió que reclamava la construcció del ferrocarril. El darrer membre de la família, Manuel Llopis i Casades, va donar la casa pairal a la Generalitat de Catalunya l'any 1935. Tal i com va succeir amb altres projectes culturals, la Guerra Civil va interrompre aquest procés, que no es reprendrà fins l'any 1943, moment en què l'edifici va passar a mans de la Diputació Provincial de Barcelona. Entre 1946 i 1948 es van dur a terme diverses obres de restauració sota la direcció del Dr. Alberto del Castillo, responsable també de la instal·lació del museu que fou inaugurat el 12 de març de 1949 i que ocupava inicialment la planta noble de l'edifici. Un any després, el recorregut museístic es va ampliar a la planta baixa de l'immoble, on van instal·lar-se tres sales més obertes al públic el mateix any 1950. L'any 1952 es van remodelar el jardí i la bodega vuitcentista que restaren així incorporades al circuit visitable i, finalment, el 1955 es va procedir a la presentació de la magnífica biblioteca de la planta baixa. L'any 1960, l'artista i escriptora Lola Anglada va donar a la Diputació Provincial de Barcelona la seva extraordinària col·lecció de nines antigues que ella havia anat reunint des de la seva infància, amb més de 400 peces procedents de diferents èpoques i països. L'escriptura de cessió es va signar l'any 1961 i es va procedir a instal·lar la col·lecció, de manera provisional, en una sala independent del Museu Maricel, cedida per l'Ajuntament de Sitges. Un cop habilitada la planta superior de Can Llopis, la col·lecció va ocupar la seva ubicació definitiva, inaugurada el 3 de juliol del mateix 1961. | 41.2368600,1.8077900 | 400092 | 4565737 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68377-foto-08270-499-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68377-foto-08270-499-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68377-foto-08270-499-3.jpg | Legal | Neoclàssic|Modern|Contemporani|Isabelí|Romàntic | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | El Consorci del Patrimoni de Sitges està integrat per l'Ajuntament de Sitges i per la Diputació de Barcelona i és l'organisme que gestiona el Museu del Cau Ferrat, el Museu Maricel i el Museu Romàntic. | 99|94|98|100|101 | 53 | 2.3 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||||
| 68378 | Arxiu Històric de Sitges | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-historic-de-sitges | GAVERNET I TEJEDOR, A; MESTRES I BOQUERA, R; MIRET I MESTRES, X; TORT I GARRIGA, J. (2001). 'Arxius històrics del Garraf'. Núm. 1. Consell Comarcal del Garraf. Vilanova i la Geltrú. PANYELLA, V. (1981). 'Catàleg de l'Arxiu Notarial de Sitges'. Fundació Noguera Inventaris d' Arxius Notarials de Catalunya. Vol.1. PANYELLA, V. (1982). Arxiu Històric Municipal de Sitges. Dins de Guia dels Arxius Històrics de Catalunya. Vol. 1. Departament de Cultura de la Generalitat. | XX | L'Arxiu Històric de Sitges guarda documentació de l'administració local des de 1312 fins al 1995. Aquest fons el composen, bàsicament, documents relacionats amb l'administració local (1541-1995), amb sèries d'hisenda (1551-1995), proveïments del mercat i de l'escorxador (s.XVIII-1995), assistència social (1817-1995), sanitat (1771-1995), obres i urbanisme (s.XVIII-1989), seguretat pública (1794), serveis militars (s.XVIII- 1990), dades sobre eleccions (1819), Instrucció pública (s.XVIII-1990) i cultura (1831-1995). Igualment formen part dels seus fons documentació de l'Administració Baronal de Sitges (1430-1833) i de Castellet (1076-1832), un Fons de Notaries Públiques (1766-1900), un Fons d'Institucions (1807-1995), un Fons d'Associacions i Fundacions (1584-1999), un Fons comercial i d'empreses (1795-1957), un fons de Fons Personals (1876-1989) i un Fons Patrimonial (s.XVI-XX), amb diversos llegats. L'arxiu disposa també d'un seguit de col·leccions de pergamins, impresos, plànols i cartes nàutiques, diversos arxius fotogràfics, fons audiovisuals, dibuixos i gravats. L'edifici acull una hemeroteca i una biblioteca de temàtica local i comarcal. | 08270-500 | Pl. Ajuntament nº 18. | Al voltant dels segles XVII i XVIII es van fer les primeres recerques documentals referents a la vila per part de Fra. Angel Vidal, Pere Pau Segarra i Lluís Soler Segarra. Durant la primera meitat del segle XIX fou Bernardí Llopis i Ribera qui dugué a terme tasques de catalogació amb interessos més enllà que els de l'administració de la vila. Durant el segle XX, l'Ajuntament va dur a terme la concentració de la seva documentació en edificis de propietat municipal, i la posà a cura de diverses persones; no fou fins al 1976 que l'Ajuntament es decidí a contractar algú per a dur a terme les tasques d'arxiver. Vinyet Panyella gestionà l'Arxiu fins al 1983, any en què aquest fou integrat en la Xarxa d'Arxius de la Generalitat de Catalunya. Un any abans, el 24 d'Abril de 1982, s'inaugurava l'actual sala de consulta, la del dipòsit de documentació històrica i el despatx de l'arxiver i el d'atenció al públic. | 41.2349100,1.8121000 | 400450 | 4565515 | 1976 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | Legal i física | Medieval|Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Laia Massansalvador Soler | Els fons personals de l'Arxiu Històric de Sitges són: Artur Carbonell i Carbonell, Josep Carbonell i Gener, Esteve i Antoni Català, Josep Antoni Coderch de Sentmenat, Mn. Pau Ferret, Josep Font Gumà, Maria Ossó i Masip, Ramon Planes, Pere Serramalera i Cosp, Francisco Sitjà Príncipe, Jaume Sunyer i Juncosa, Manuel Torrents, Josep Vidal i Vidal i José de Zamora. Pel que fa a l'Arxiu fotogràfic, hi consten fons donats per Josep Mates i Puig, Antoni Julià i Ribes, Josep Mª Jornet Sentís, Josep Antoni Corella i Miracle i de Salvador Piques i Fíguls. | 85|94 | 56 | 3.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||||
| 68379 | Arxiu Parroquial de Sitges | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-de-sitges | <p>DUART MONTOLIU, J. Mª. (1990). 'El formulari notarial de l'Arxiu Històric de Sitges' Miscel·lània Penedesenca, 13, Vilafranca del Penedès. ESCUDÉ AIXELÀ, M. Mª. (1986). 'Aspectos sanitarios del archivo de la iglesia de San Bartolomé y Santa Tecla de Sitges en el siglo XVIII (1701-1800)' Tesi doctoral, Universitat Autònoma de Barcelona, Barcelona. MARTÍNEZ RODRÍGUEZ, M. A. (1985). 'Evolució demogràfica de Sitges' (1674-1810)', Miscel·lània Penedesenca, núm. 7. Vilafranca del Penedès. MONTSERRAT ROBERT, Mª.J. (1985). 'Estudi econòmic de Sitges durant el segle XVIIIè: Població, agricultura i evolució urbana', Grup d'Estudis Sitgetans, Sitges. SERRAMALERA COSP, P. (1986). 'Sitges 1824. Estudi d'un empadronament.' Sitges. SERRAMALERA COSP, P. (1990). 'Demografia sanitària sitgetana del segle XVII segons els llibres de l'Arxiu parroquial, 1º part: Baptismes', Miscel·lània Penedesenca, 13, Vilafranca del Penedès. SERRAMALERA COSP, P. (1991). 'Estudi demogràfic de la vila de Sitges des del segle XIVè fins al XVIIIè', Miscel·lània Penedesenca, 14, Vilafranca del Penedès. TORRENTS, A. VALLS, M. BAYONA, J. (2001).'Inventari dels Arxius Sagramentals del Penedès (comarques de l'Alt Penedès, Baix Penedès i Garraf), s. XVII.XIX'. Miscel·lània de l'Institut d'Estudis Penedesencs. Centre d'Estudis Demogràfics.</p> | XVII-XX | <p>L'arxiu parroquial de Sitges conserva part dels llibres de baptismes (1634-1900), matrimonis (1642-1900) i defuncions (1509- 1547; 1551-1606; 1626 -1646; 1676-1683; 1696-1705 i 1754- 1900).</p> | 08270-501 | Església Parroquial de Sitges, Pg del Baluard s/n. Sitges, 08870 | 41.2347100,1.8118500 | 400429 | 4565493 | 08270 | Sitges | Restringit | Bo | Legal i física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Laia Massansalvador Soler | 98 | 56 | 3.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||||||||
| 68380 | Les Forques | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-forques-0 | MIRET, M.; MIRET, J.(1981) 'Un nou jaciment romà a Sitges', Butlletí del Grup d'Estudis Sitgetans, maig 1981. MIRET,M. (1983) 'Cronologia i anàlisi del poblament ibèric a la zona oriental de la comarca del Garraf'. Barcelona: Tesina de llicenciatura Facultat de Geografia i Història. MIRET, J. FONTS, C. (1984) Fitxa 01/382a de la Carta Arqueològica. Revisió de 2002. VVAA, 'Sitges fa 2000 anys' Ed.: Ajuntament de Sitges, Consorci del Patrimoni de Sitges. | I aC-III | Actualment l'estructura del lacus resta conservada sota un calaix de formigó. | El jaciment es localitza en un petit turonet delimitat per la via del tren i per la carretera C-246. Es tracta d'una àrea en procés d'urbanització, fet que ha motivat la realització de diverses intervencions arqueològiques; tot i això, fins al moment les úniques estructures localitzades són les restes d'un possible lacus romà. En concret, es tracta de la base d'un dipòsit rectangular de 1'70 per 2'10 m. fet d' 'opus signinum' i probablement usat com a contenidor de líquids. Mostra la superfície del paviment amb un lleuger desnivell vers a una cavitat, possiblement destinada a recollir el seu contingut o a realitzar la neteja de l'interior. A més, les intervencions han comportat la recuperació de diversos fragments de ceràmica romana: 'tègules', ceràmica sigil·lada, un fragment de llàntia i ceràmica comuna. Cal fer esment que també es va recollir un fragment de 'skýphoi' de ceràmica precampaniana datable al segle IV aC i del qual no es pot precisar el seu origen, ja que en el jaciment no han aparegut altres materials d'aquesta cronologia. Tot i les poques restes identificades, la presència d'un lacus porta a interpretar que en aquest indret molt probablement s'hi haurien ubicat unes instal·lacions relacionades amb la producció del vi en època romana. | 08270-502 | Prop del port d'Aiguadolç; entre la via del tren i la carretera C-246 de Barcelona a Sitges. | El jaciment fou descobert l'any 1979 per l'arqueòleg M. Miret, moment en què es realitzà la neteja del lacus i una recollida de material. S'han dut a terme diferents actuacions: -Prospecció. Direcció: J. Garcia Targa. Data: 2002, 26 set-14 oct. Motiu: urbanització de la zona. -Intervenció preventiva, excavació. Direcció: J. Garcia Targa. Data: 2002, 2-27 set. Dipòsit restes: Dept. de Cultura de la Generalitat. -Intervenció preventiva, excavació. Direcció: J. Garcia Targa. Data: 2002, 7-27 oct. -Intervenció preventiva, excavació. Direcció: J. Garcia Targa 2003. Data: 15 maig-15 juliol. Dipòsit provisional restes: Dept. Cultura Generalitat. -Intervenció preventiva: excavació, prospecció, control, consolidació, restauració i adequació. Promotors: Entitat urbanística de compensació de la unitat d'actuació Plans Aiguadolç de Sitges. Director: J. Garcia Targa. Data: 2004, 14-30 maig. Dipòsit provisional restes: Arxiu Històric Sitges. El material s'ubica a la Biblioteca-Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú. | 41.2380000,1.8222200 | 401303 | 4565847 | 08270 | Sitges | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68380-foto-08270-502-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68380-foto-08270-502-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68380-foto-08270-502-3.jpg | Legal | Romà|Antic|Grec | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | El jaciment es pot tipificar com un lloc d'habitació a l'aire lliure amb estructures conservades que podrien associar-se a una vil·la. | 83|80|82 | 1754 | 1.4 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||||
| 68381 | Jaciment del Mas dels Pins | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-del-mas-dels-pins | MIRET,M. (1983) 'Cronologia i anàlisi del poblament ibèric a la zona oriental de la comarca del Garraf'. Barcelona: Tesina de llicenciatura Facultat de Geografia i Història. MIRET, J. FONTS, C. (1984) Fitxa 02/383,a de la Carta Arqueològica (CCAA). Revisió de 2002. MIRET, M. (1989) 'Materiales fenicios en la zona costera sur del macizo del Garraf (Barcelona)' a XIX Congreso Nacional de Arqueología, Vol. I Zaragoza. MIRET, M. (2006) 'Jaciments arqueològics i poblament d'època ibèrica antiga i plena (segles VI-III aC) a la comarca del Garraf (Barcelona)' a XIII Col·loqui Internacional d'Arqueologia de Puigcerdà (2003) | VII aC-I | Les estructures del jaciment requereixen una important i urgent actuació de restauració. | El jaciment s'ubica al cim i a la part nord del turonet on es troben les instal·lacions abandonades de l'antic Parc Aquàtic de Sitges, concretament entre el parc i el pont que creua per sobre de l'autopista A-16. En aquest indret hi ha uns camps de garrofers abandonats i coberts de vegetació arbustiva i pins. En aquesta zona i en una àrea d'aproximadament mitja hectàrea es va fer una recollida superficial de material ceràmic. Es tracta de fragments de ceràmica de vernís negre àtica, ceràmica ibèrica a mà i a torn, àmfora fenícia occidental, àmfora ibèrica i ceràmica de terra sigil·lada itàlica. A part d'això, no es van trobat restes d'estructures. La revisió de la Carta Arqueològica feta l'any 2002 no va aportar noves dades, únicament es va observar la presència d'algun fragment informe de ceràmica comuna ibèrica. | 08270-503 | En direcció a l'urbanització de Quintmar, entre el Parc Aquàtic -abandonat- i l'autopista A-16. | No s'ha realitzat cap intervenció arqueològica. El material recollit en superfície està dipositat a la Biblioteca-Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú. | 41.2449500,1.8197400 | 401106 | 4566621 | 08270 | Sitges | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68381-foto-08270-503-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68381-foto-08270-503-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68381-foto-08270-503-3.jpg | Legal | Romà|Antic|Ibèric|Grec | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 83|80|81|82 | 1754 | 1.4 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||||
| 68382 | Jaciment de Santa Margarida | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-santa-margarida | BELLMUNT, J. (1964-1965) 'Sitges' a Notas de Arqueología de Cataluña y Baleares, Ampurias XXVI-XXVII. CARBONELL, J.(1961) 'Siete ensayos de historia suburense'. Eco de Sitges. Sitges. FERRER, A. (1945-1946) 'El sarcófago romano de Sitges' a Ampurias, VII-VIII. MIRET,M. (1983) 'Cronologia i anàlisi del poblament ibèric a la zona oriental de la comarca del Garraf'. Barcelona: Tesina de llicenciatura Facultat de Geografia i Història. MIRET, J. FONTS, C. (1984) Fitxa 03/384,a de la Carta Arqueològica (CCAA). Revisió de 2002. | III aC-XV | No es conserven restes visibles de l'ermita. | El camp de golf Terramar es troba dividit en dues parts per la carretera que porta a la discoteca 'Atlàntida'. A la part més occidental i des de la mateixa carretera podem veure una caseta que ens indica l'indret del jaciment. Es tracta d'un jaciment que presenta dos períodes diferenciats que permeten apuntar dues fases d'ocupació: una de romana i una altra de medieval. D'una banda, l'ermita de Santa Margarida, de la qual no es conserven restes visibles, tot i que els seus fonaments podrien estar sota la caseta que avui dia hi ha a l'indret. Sembla que podria tractar-se d'un edifici medieval. A més, J. Carbonell esmenta la troballa de 6 o 7 tombes, possiblement també de cronologia medieval, situades sota l'ermita. D'altra banda, pels voltants de la caseta s'han recollit diversos materials ceràmics corresponents a àmfores, ceràmica sigil·lada gàl·lica i clara A que indicarien una probable fase romana. | 08270-504 | Dins del camp de golf de l'Hotel Terramar de Sitges | J. Carbonell, en la seva obra 'Siete ensayos de historia suburense' publicada el 1961, cita la troballa de sis o set tombes a sota de l'ermita de Santa Margarida, les quals podrien ser de cronologia medieval. No s'ha realitzat cap intervenció arqueològica. El material recollit en superfície està dipositat a la Biblioteca-Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú. | 41.2253900,1.7795300 | 397706 | 4564496 | 08270 | Sitges | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68382-foto-08270-504-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68382-foto-08270-504-2.jpg | Legal | Medieval|Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 85|83|80 | 1754 | 1.4 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||||
| 68383 | Jaciment de Can Girona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-can-girona | MIRET,M. (1983), Cronologia i anàlisi del poblament ibèric a la zona oriental de la comarca del Garraf. Barcelona: Tesina de llicenciatura Facultat de Geografia i Història. MIRET, J. FONTS, C. (1984) Fitxa 04/385 de la Carta Arqueològica (CCAA). Revisió de 2002. | V aC-II | Les estructures del jaciment requereixen una important i urgent actuació de restauració. | El jaciment se situa en un coll al sud-oest de la masia de Can Girona i al nord del turó de Miralpeix (on hi ha les restes del castell de Miralpeix). Per accedir-hi podem agafar la pista sense asfaltar que surt davant de Can Girona i vers ponent; al cap de pocs metres trobem un corriol -actualment desbrossat i en bon estat- que ens porta al jaciment. Passat el primer turonet trobem un coll amb un espai més lliure de vegetació; en aquest punt es recolliren superficialment fragments de ceràmica de vernís negre, ceràmica sigil·lada, ceràmica comuna i alguna destral de pedra polida. Actualment encara són visibles molts fragments de ceràmica (romana comuna, àmfora itàlica, sigil·lada clara A i ímbrex) enmig del pedregam que cobreix el sòl. No s'ha localitzat cap estructura. El corriol continua fins a les restes del castell de Miralpeix situades a molt poca distància. A la Carta Arqueològica realitzada el 1984 es citava l'existència d'un molí rotatori encastat en el marge d'unes vinyes situades sota el jaciment, peça que no hem pogut localitzar ni nosaltres ni els autors de la revisió de la Carta Arqueològica del 2002. | 08270-505 | En un coll situat al sud-oest de Can Girona | No s'ha realitzat cap intervenció arqueològica. El material recollit en superfície està dipositat a la Biblioteca-Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú. | 41.2333000,1.7733000 | 397196 | 4565382 | 08270 | Sitges | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68383-foto-08270-505-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68383-foto-08270-505-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68383-foto-08270-505-3.jpg | Legal | Ibèric|Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | En l'indret no s'ha localitzat cap tipus d'estructura. Cal tenir present la proximitat de les restes del castell de Miralpeix, ja que s'ubiquen a molts pocs metres. | 81|83|80 | 1754 | 1.4 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||||
| 68384 | El Codolet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-codolet | MIRET,M. (1983), Cronologia i anàlisi del poblament ibèric a la zona oriental de la comarca del Garraf. Barcelona: Tesina de llicenciatura Facultat de Geografia i Història. MIRET, J. FONTS, C. (1984) Fitxa 05/386 de la Carta Arqueològica (CCAA). Revisió de 2002. | V aC-I aC | El jaciment se situa a l'inici i a la vora del camí que porta cap al puig del Codolet des de l'urbanització de la zona de Miralpeix. En concret, es tracta d'una zona on es van recollir diversos fragments de material ceràmic: ceràmica de vernís negre, ceràmica a mà, àmfores ibèriques i púnico ebusitanes, ceràmica ibèrica i un fragment de molí. Fins al moment no s'ha localitzat cap tipus d'estructura. | 08270-506 | Al nord-est del puig El Codolet | No s'ha realitzat cap intervenció arqueològica. El material recollit en superfície està dipositat a la Biblioteca-Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú. | 41.2250200,1.7697500 | 396886 | 4564467 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68384-foto-08270-506-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68384-foto-08270-506-2.jpg | Legal | Romà|Ibèric|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 83|81|80 | 1754 | 1.4 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||||||
| 68385 | Cova del Gegant | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-del-gegant | CANAL, J.; CARBONELL, E. (1989) 'Cova del Gegant (Sitges. Garraf)' a Catalunya paleolítica, Patronat Francesc Eiximenis. Girona. DAURA, J.; SUBIRÀ, M. (2005) 'La mandíbula de neandertal de la cova del Gegant de Sitges' a Quaderns de Patrimoni del Garraf nº 3, Vilanova i la Geltrú. DDAA. 'Sitges fa 2000 anys', Sitges. ESTÉVEZ, J.(1979) 'La fauna del Pleistoceno catalán'. Tesi doctoral, Universitat de Barcelona. MARTÍNEZ, J. [et al] (1985) 'Excavacions a la Cova del Gegant' a Butlletí del Grup d'Estudis Sitgetans, nº 32-33, maig-agost 1988. MASRIERA,A.(1975) 'Observaciones sedimentológicas sobre el depósito cuaternario de la Cova del Gegant (Sitges-Barcelona)' a Speleon. MIR, A. (1975) 'La industria lítica de la Cova del Gegant' a Speleon. MIR,A. (1984) 'Reompliment i estudi de les coves del Gegant i Muscle (Sitges, Garraf)' a Col·loqui Quadre Cronològic del plistocè superior a Catalunya. Talteüll-Banyoles, juny 1984. MIRET, J. FONTS, C. (1984) Fitxa 06/387 de la Carta Arqueològica (CCAA). Revisió de 2002. MIRET, M.(2006) 'Jaciments arqueològics i poblament d'època ibèrica antiga i plena (segles VI-III aC) a la comarca del Garraf (prov. de Barcelona)' a XIII Col·loqui Internacional d'Arqueologia de Puigcerdà (any 2003). ROVIRA, J.; PETIT, MªA. (1980) 'El jaciment arqueològic de la Cova Verda i alguns problemes del neolític i l'edat del bronze a Catalunya' a Quaderns de Treball nº3. Barcelona. VEGA, J. (1987) 'Contribució catalana a l'inventari de les probables coves santuari ibèriques' a Fonaments, VI. VIÑAS, R.(1972) 'Observaciones sobre los depósitos cuaternarios de la Cova del Gegant. Sitges (Barcelona)' a Speleon, nº19. | Sense data | L'increment continuat del nivell de l'aigua està afectant considerablement a aquest jaciment i a la resta de coves situades arran de mar. La construcció del Port Franc de Barcelona, del Port d'Aiguadolç i d'escolleres per protegir determinades platges, entre d'altres factors, han comportat la desaparició de les antigues platges existents a la Punta de les Coves, actualment totes desaparegudes. | Aquesta cova està situada a pocs metres de la Punta de les Coves, indret ubicat a la banda sud de la costa sitgetana. De fet, en aquest paratge hi ha emplaçades un conjunt de cavitats càrstiques que es troben molt a prop les unes de les altres. La Cova del Gegant està formada per una sala de grans dimensions (uns 60 m de recorregut), per sobre de la qual s'hi obren vàries galeries. Presenta tres accessos, tots d'una certa dificultat: el primer s'efectua des del mar, és l'entrada més gran i hi ha dues grans obertures que a més donen llum a l'interior; el segon, es produeix a través d'una llarga gatera amb passos estrets i de certa complexitat, anomenada la Cova Llarga; finalment, pot accedir-se també a través de la boca superior que dóna al sostre de la sala, però que requereix de l'ús de cordes o material d'escalada. Actualment, l'entrada a la cova des del mar ha quedat sota el nivell de les aigües com a conseqüència de dos factors: l'enfonsament continuat de la línia de costa del Garraf i la interrupció de l'arribada de sorres causada per la construcció del Port Franc de Barcelona, entre d'altres infraestructures. Els anys 1974 i 1975 es va dur a terme una excavació arqueològica dirigida per R.Viñas en una galeria lateral, que va permetre documentar quatre nivells estratigràfics diferents, la localització de restes de fauna quaternària i uns trenta esclats de sílex que mostren similituds amb el mosterià del grup de la 'Ferrassie'. D'altra banda, també cal citar la referència de Josep de la Vega, que diu haver trobat materials ibèrics (fragments de ceràmica a torn) que podrien correspondre a una cronologia de 450 aC a 129 aC. El 1985 -sota la direcció de R. Mora i J.Miret- i el 1989 -amb treballs dirigits per R. Mora i J. Martínez-, es van realitzar dues noves intervencions arqueològiques davant del perill de destrucció del jaciment com a conseqüència dels temporals marins. Es va revisar l'estratigrafia de la cova i es van recuperar més restes de fauna quaternària, estris de sílex paleolítics, una dent d' 'Homo neandertalensis' i dos fragments de ceràmica a mà amb decoració epicampaniforme, datable a inici de l'edat de Bronze. Amb anterioritat a les excavacions arqueològiques citades, s'havien fet altres intervencions, una de les quals l'encapçalà Mn.Santiago Casanova Giner i que va comportar una troballa excepcional, una mandíbula d' 'Homo neandertalensis' fragmentada en tres parts. Es tracta d'una peça identificada com a tal durant la revisió dels materials paleontològics de les coves de Sitges dipositats a l'Arxiu Municipal, feta per Joan Daura i Montse Sanz (Grup de Recerca del Quaternari del SERP de la UB). Constitueix una de les restes humanes més antigues descobertes a Catalunya i un dels pocs fòssils existents de l'home de Neandertal. L'estudi antropològic aportà les següents dades: no es pot precisar l'edat, però es tracta d'un adult major de 15 anys; tampoc se sap el sexe, tot i que correspon a un individu de constitució gràcil. | 08270-507 | A uns 180 metres al nord-est de la Punta de les Coves, a l'oest de la cova dels Musclos | En relació a aquest jaciment s'han dut a terme les següents actuacions: -1974-75. Campanya d'excavacions en una galeria lateral de la cova, sota la direcció de Ramon Viñas. -1985 juliol. Excavació d'urgència. Direcció: Rafael Mora i Josep Miret. -1986. Restauració de peces de l'anterior excavació. Direcció: Rafael Mora Torcal. Aquesta cavitat entra dins l'àrea de recerca sobre 'Els primers pobladors del massís del Garraf-Ordal i Llobregat', que es duu a terme des de l'any 1999, per l'equip d'arqueòlegs del Grup de Recerca del Quaternari de la Universitat de Barcelona, dirigits per Joan Daura i Montse Sanz. La Cova del Gegant ha estat un dels registres més ben estudiats de la fauna de vertebrats de Pleistocè mitjà així com el seu entorn ecològic. Especialment importants han estat els estudis de la fauna del Plistocè mitjà realitzats per VIÑAS, R. (1972), VIÑAS, R. & VILLALTA, J.F. (1975). i els treballs de ESTÉVEZ, J. ( 1975 i 1979) . Els treballs sobre l'entorn ecològic i climàtic per ALCALDE, G. (1985 i 1986). Darrerament trobem nous treballs de revisions com el de NEBOT, M. ( 2004 I 2005) i, especialment rellevant els de Daura, J. i Col·laboradors (2004 i 2006) El material està dipositat a l'Institut Jaume Almera, CSIC (Barcelona), la fauna del Plistocè Mitjà resta dipositada en l'Institut M.Crusafont de Sabadell i en el Museu de Geologia de Barcelona. | 41.2222100,1.7724300 | 397106 | 4564151 | 08270 | Sitges | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68385-foto-08270-507-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68385-foto-08270-507-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68385-foto-08270-507-3.jpg | Legal | Edats dels Metalls|Paleolític|Antic|Ibèric|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Agraïment a la federació Catalana d'Espeleologia - secció d'arqueologia i paleontologia- per les dades facilitades. | 79|77|80|81|76 | 1754 | 1.4 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||||
| 68386 | Cova Verda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-verda | DDAA. 'Sitges fa 2000 anys', Sitges. MIRET, J. FONTS, C. (1984) Fitxa 07/388 de la Carta Arqueològica (CCAA). Revisió de 2002. ROVIRA,J.; PETIT, Mª A. (1980), El jaciment arqueològic de la Cova Verda i alguns problemes del neolític i l'edat del bronze a Catalunya. Barcelona: Quaderns de Treball nº3, Institut de Prehistòria i Arqueologia. | Sense data | L'afectació més important és el continuat augment del nivell del mar, provocat per l'enfonsament de la costa del Garraf i per la continuada construcció d'infraestructures (Port de Barcelona, Port d'Aiguadolç, escolleres) que impedeixen l'arribada de les sorres que conformaven les antigues platges existents en aquest indret. | A la part sud de la costa de Sitges hi trobem la Punta de les Coves, indret on hi ha diverses cavitats situades a curta distància les unes de les altres. Tot dirigint-nos cap allà trobem el jaciment de la Cova Verda. A la seva banda est s'hi localitzen la coveta dels Còdols i la cova de la Masia de les Coves, consecutivament, i a pocs metres a l'oest la cova dels Musclos. La boca d'accés està oberta al mar i ha quedat sota el nivell de les aigües. Està formada per una galeria principal amb diverses de transversals, tot conformant un traçat de curt recorregut. L'estratigrafia documentada al seu interior va permetre documentar un seguit de nivells, tres dels quals van aportar materials (la resta eren estèrils) i van permetre establir la següent relació: Nivell 1. Bronze Mig (1500-1300 aC); gran nombre de formes carenades, vasos geminats i diversos fons plans amb marques d'estora. Nivell 2. Bronze Antic (1700-1500 aC); fragments d'urnes de fons pla, bols i formes hemisfèriques i un vas campaniforme assimilable al 'complex Salomó'. En aquest període es documenta una doble funció de l'espai, com a assentament i com a lloc d'enterrament. Es van recuperar restes de catorze individus, es creu que podria tractar-se d'enterraments secundaris que coexistirien en el temps i l'espai amb l'ocupació humana del lloc, tot i que tampoc es pot descartar que la funció sepulcral fos lleugerament anterior. Nivell 3. Neolític Final, de mitjans del tercer mil·leni; diversos fragments de vasos ovoides i hemisfèrics. | 08270-508 | A uns 220 metres al nord-est de la Punta de les Coves | L'any 1973 es va excavar gairebé tota la cova sota la direcció arqueològica d'Antoni Ferrer de la Secció d'Arqueologia del Centre d'Estudis de la Biblioteca-Museu Víctor Balaguer. El material recuperat està dipositat a la Biblioteca-Museu Víctor Balaguer (Vilanova i la Geltrú) i al Museu Arqueològic de Barcelona. Destaquem el treballs de PETIT,M.A. i ROVIRA, J. (1980). Actualment, aquesta cavitat entra dins l'àrea de recerca sobre Els primers pobladors del massís del Garraf-Ordal i Llobregat, que es duu a terme, des de l'any 1999, per l'equip d'arqueòlegs del Grup de Recerca del Quaternari de la Universitat de Barcelona, dirigits per Joan Daura i Montse Sanz. La Cova verda ha estat motiu d'estudis faunístics com els de ESTÉVEZ, J. (1980), NADAL J. (2000) I ARRIBAS. ( 2004). | 41.2223000,1.7729100 | 397146 | 4564161 | 08270 | Sitges | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68386-foto-08270-508-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68386-foto-08270-508-2.jpg | Legal | Neolític|Edats dels Metalls|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Agraïment a la federació Catalana d'Espeleologia - secció d'arqueologia i paleontologia- per les dades facilitades . | 78|79|76 | 1754 | 1.4 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||||
| 68387 | Cova de la Masia de les Coves | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-la-masia-de-les-coves | BELLMUNT, J. (1962) 'Notas de Arqueología de Cataluña y Baleares' a Ampurias, XXIV. BELLMUNT, J. (1962) 'Notas de Arqueología de Cataluña y Baleares' a Ampurias ,XXVI-XXVII. MIRET, J. FONTS, C. (1984) Fitxa 08/389 de la Carta Arqueològica (CCAA). Revisió de 2002. ROVIRA,J.; PETIT, Mª A. (1980) 'El jaciment arqueològic de la Cova Verda i alguns problemes del neolític i l'edat del bronze a Catalunya'. Quaderns de Treball nº3. Barcelona. | Sense data | Les estructures del jaciment requereixen una important i urgent actuació de restauració. | L'accés es realitza des del mar, ja que la boca ha quedat sota el nivell de les aigües. L'interior de la cova està conformat per una única galeria d'uns tretze metres de recorregut. Els únics materials localitzats són uns fragments de sílex rodats amb retocs i de cronologia dubtosa. L'entrada del mar dins la cova ha fet desaparèixer el sediment. | 08270-509 | A uns 300 metres al nord-est de la Punta de les Coves, a tocar de l'antiga depuradora d'aigües | El jaciment fou descobert per Antoni Ferrer (Tonet). No s'ha realitzat cap intervenció arqueològica. En la revista Ampurias, números XXIV i XXVI-XXVII, hi ha publicada la notícia de la troballa, al turonet situat entre aquesta cova i la cova del Gegant, d'una petita destral de felsofir, tres fragments de sílex, fragments de ceràmica de bronze final i ibèrica, i una petita fulla de sílex retocada. També durant la revisió de la Carta Arqueològica per part de Jaume Díaz i Jordi Ramos al 2002, es van identificar fragments de ceràmica ibèrica en el traçat del camí que porta a la Punta de les Coves i que va paral·lel a la via del tren. | 41.2223500,1.7734400 | 397191 | 4564166 | 08270 | Sitges | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68387-foto-08270-509-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68387-foto-08270-509-3.jpg | Legal | Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 76 | 1754 | 1.4 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||||
| 68388 | Serra dels Paranys | https://patrimonicultural.diba.cat/element/serra-dels-paranys | MIRET,M. (1983) 'Cronologia i anàlisi del poblament ibèric a la zona oriental de la comarca del Garraf. Barcelona'. Tesina de llicenciatura. Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona. MIRET, J. FONTS, C. (1984) Fitxa 09/390 de la Carta Arqueològica (CCAA). Revisió de 2002. | I aC-II dC | Les estructures del jaciment requereixen una important i urgent actuació de restauració. | Jaciment situat al capdamunt de la carena de la Serra dels Paranys, situada al límit oest del municipi de Sitges, on aquest limita amb Roquetes. En aquest indret es van recollir superficialment diversos fragments de ceràmica ibero-romana: àmfores, dos fragments de campaniana, un fragment de sigil·lada aretina, ceràmica a mà i ceràmica comuna ibèrica. Durant la revisió de la Carta Arqueològica al 2002, Jaume Díaz i Jordi Ramos van poder constatar la presència en superfície de ceràmica comuna ibèrica, àmfora romana, clara i tègules. A més, van localitzar a pocs metres una estructura excavada a la roca de planta rectangular (1,5 m de llargada per 0,7 m d'amplada) i van identificar uns murs que podrien formar part del jaciment, tot i que no poden apuntar una cronologia clara per a aquestes estructures. | 08270-510 | A la carena de la Serra dels Paranys, prop del c/Puig de la Mola de la urbanització Mas d'en Serra | No s'ha realitzat cap excavació arqueològica al jaciment. | 41.2246000,1.7565200 | 395776 | 4564436 | 08270 | Sitges | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68388-foto-08270-510-1.jpg | Legal | Ibèric|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | No s'ha realitzat cap intervenció arqueològica al jaciment. Està situat a tocar del límit municipal de Sitges amb Sant Pere de Ribes. | 81|80 | 1754 | 1.4 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||||
| 68389 | Puig d'en Boronet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/puig-den-boronet | MIRET,M. (1983) 'Cronologia i anàlisi del poblament ibèric a la zona oriental de la comarca del Garraf. Barcelona'. Tesina de llicenciatura. Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona. MIRET, J. FONTS, C. (1984) Fitxa 10/391 de la Carta Arqueològica (CCAA). Revisió de 2002. MIRET, M. (2006) 'Jaciments arqueològics i poblament d'època ibèrica antiga i plena (segles VI-III aC) a la comarca del Garraf (Barcelona)' a XIII Col·loqui Internacional d'Arqueologia de Puigcerdà (2003). | IV aC-I aC | Les estructures del jaciment requereixen una important i urgent actuació de restauració. | L'accés més fàcil al jaciment s'efectua a través d'un corriol indicat que s'inicia a l'urbanització Quintmar de Sitges. El jaciment es situa al cim del Puig d'en Boronet, a la zona on s'alça la creu de Sant Isidre. No és visible cap tipus d'estructura. Únicament en una petita extensió de terreny s'observen superficialment diversos fragments de ceràmica: de vernís negre, ceràmica a mà i ceràmica ibèrica comuna. En l'actualització de la Carta Arqueològica de 2002, no es van poder aportar noves dades; de fet, els autors esmenten un únic fragment de ceràmica de vernís negre. | 08270-511 | Al cim del Puig d'en Boronet | 41.2495500,1.8375000 | 402601 | 4567112 | 08270 | Sitges | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68389-foto-08270-511-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68389-foto-08270-511-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68389-foto-08270-511-3.jpg | Legal | Romà|Antic|Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La roca aflora en gran part de la superfície del cim del Puig. Es desconeix si la construcció de la Creu als anys 50 del segle XX va afectar alguna resta; en els escrits que parlen sobre la seva construcció no es cita la presència de cap element a l'indret. | 83|80|81 | 1754 | 1.4 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||||
| 68390 | Fondo de Sant Quintí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fondo-de-sant-quinti | MIRET,M. (1983) 'Cronologia i anàlisi del poblament ibèric a la zona oriental de la comarca del Garraf. Barcelona'. Tesina de llicenciatura. Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona. MIRET, J. FONTS, C. (1984) Fitxa 11/392 de la Carta Arqueològica (CCAA). Revisió de 2002. | IIIaC-IIdC | Les estructures del jaciment requereixen una important i urgent actuació de restauració. | Per arribar al jaciment cal que prenem la ruta que ens porta al polígon Mas Alba, just després de passar per sota l'autopista i quan ja entrem a la rotonda d'accés al polígon, hem d'agafar una pista que surt a mà dreta i que discorre paral·lela a l'autopista, tot seguint-la fins al final. Continuem caminant i pocs metres més enllà ens trobem una clariana on aflora la roca -a tocar d'un vial d'accés de l'Autopista A-32-. A la roca podem observar dos forats circulars d'uns 40 cm de diàmetre, un dels quals ha estat obert artificialment. És probable que es tracti d'algun tipus de dipòsit o sitja sense que se'n pugui precisar la cronologia. Les dades consultades informen que ambdós forats comuniquen verticalment amb una cavitat natural d'uns 5 metres de longitud. En l'àrea circumdant es poden observar gran quantitat de fragments de ceràmica molt rodada, sobretot de cronologia romana. De fet, les notícies sobre el jaciment concreten la recollida de fragments de ceràmica de vernís negre, ceràmica a mà, ceràmica sigil·lada, sigil·lada clara, àmfores, ceràmica ibèrica, un fragment de dòlia, una fusaiola i un fragment de molí barquiforme. També cal citar la presència, en el camí d'accés al jaciment, de les restes d'un mur d'uns 80 cm d'amplada, format per pedres irregulars lligades amb morter de calç, sense que es puguin aportar més dades sobre el seu origen i cronologia. L'existència d'aquesta estructura no està citada a la Carta Arqueològica. | 08270-512 | A tocar d'un vial d'accés de l'Autopista C-32 | 41.2468600,1.8083700 | 400156 | 4566846 | 08270 | Sitges | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68390-foto-08270-512-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68390-foto-08270-512-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68390-foto-08270-512-3.jpg | Legal | Antic|Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Tot i que no s'esmenta a la Carta Arqueològica, volem citar l'existència d'un mur en el camí d'accés al jaciment. Es tracta d'una estructura d'uns 80 cm d'amplada i del qual no se'n pot determinar la llargada, està formada per pedres irregulars lligades amb morter de calç de qualitat. La presència de murs de feixa pel voltant pot fer dubtar del seu origen, però aquests habitualment estan construïts en pedra seca. | 80|83 | 1754 | 1.4 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||||
| 68391 | Pujol d'en Pei/CollblanC/Montseva | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pujol-den-peicollblancmontseva | BELLMUNT, J.(1980) 'Notes d'arqueologia de Catalunya i Balears' a Informació Arqueològica, núm. 33-34. GIRÓ, P. (1964-1965). 'Notas de Arqueología de Cataluña y Baleares' a Ampurias, XXVI-XXVII. Barcelona. MIRET, M. (1983) 'Cronologia i anàlisi del poblament ibèric a la zona oriental de la comarca del Garraf. Barcelona'. Tesina de llicenciatura. Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona. MIRET, J. FONTS, C. (1984) Fitxa 12/393 de la Carta Arqueològica (CCAA). Revisió de 2002. MIRET, M. (2006) 'Jaciments arqueològics i poblament d'època ibèrica antiga i plena (segles VI-III aC) a la comarca del Garraf (Barcelona)' a XIII Col·loqui Internacional d'Arqueologia de Puigcerdà (2003). | IIIaC-IaC | Les estructures del jaciment requereixen una important i urgent actuació de restauració. | En el camí que porta al Pujol d'en Pei, a uns 400mts del puig, i en una àrea al sud del camí, es van recollir diversos materials arqueològics: àmfora itàlica, greco-itàlica, massaliota, púnica, púnica-ebusitana i ibèrica, ceràmica comuna púnica- ebusitana, ceràmica de vernís negre, ceràmica sigil·lada itàlica, ceràmica comuna romana i ibèrica, ceràmica ibèrica pintada i ceràmica ibèrica a torn lent, entre d'altres. Els materials es troben escampats en una extensió aproximada de mitja hectàrea, tot i que es creu que els límits de l'assentament serien més reduïts, ja que el material pot haver rodolat des de la zona més elevada. Les dades aportades per l'estudi dels materials recuperats, són relatives i poc representatives, sobretot pel fet de no procedir d'una excavació arqueològica, però assenyala una ocupació continuada des d'almenys el segle III aC fins al final segle I aC. No s'han localitzat restes d'estructures, les quals, segons Magí Miret, es podrien trobar en una zona propera més planera i orientada al sud, que constituiria un lloc més idoni per al possible assentament ibèric. | 08270-513 | A uns 400 metres al nord-est del cim del Pujol d'en Pei | El jaciment va ser descobert el 1951 per Antoni Guillaumes, el qual va informar de la troballa a Pere Giró (delegat local a Vilafranca del Penedès de la Comisaría Provincial de Excavaciones Arqueológicas de Barcelona). El 1952, Alberto Balil i Eduard Ripoll (informats per Giró) van publicar la notícia del descobriment d'una nova 'estació' ibèrica a Montseva. Posteriorment, el mateix Pere Giró (1964-1965) va ampliar la informació, tot i que amb alguna referència errònia sobre la localització del jaciment. A l'any 1967 en Josep Serra -estudiós de Sitges- va localitzar el jaciment, ignorant que ja estava descobert, i va informar novament al delegat local a Vilanova i la Geltrú de la mencionada Comisaría Provincial de Excavaciones Arqueológicas de Barcelona, Joan Bellmunt. Aquest darrer, uns anys més tard, va donar a conèixer el jaciment d' 'El Coll Blanc', tot donant unes correctes referències de la seva ubicació. Xavier Virella, l'any 1972, va fer una nova prospecció amb recollida de diversos materials ceràmics. Aquestes referències tant variades van fer que, durant molts anys, constés erròniament en la bibliografia arqueològica l'existència de dos jaciments en aquest indret. A partir de l'elaboració de la tesi de llicenciatura de Magí Miret l'any 1983, es van comprovar les informacions sobre el jaciment i es van fer les especificacions oportunes per tal d'esmenar la confusió de dades. Fins al moment no s'ha realitzat cap excavació arqueològica. | 41.2682300,1.8639700 | 404846 | 4569156 | 08270 | Sitges | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68391-foto-08270-513-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68391-foto-08270-513-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68391-foto-08270-513-3.jpg | Legal | Romà|Antic|Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La denominació d'aquest jaciment ha estat diversa, ja que en els inicis del seu descobriment es van emprar diferents topònims per referir-se al mateix indret. Des de fa temps s'ha establert per consens la utilització del conjunt dels tres noms emprats en aquesta fitxa. A més, la grafia també és variable, ja que a vegades trobem escrit Montceva o Coll Blanc. | 83|80|81 | 1754 | 1.4 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||||
| 68392 | Jaciment de Ca l'Amell de la Muntanya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-ca-lamell-de-la-muntanya | BELLMUNT, J. (1980) 'Notes d'arqueologia de Catalunya i Balears' a Informació Arqueològica, nº 33-34. JÀRREGA,R. (1992) 'Aproximació a l'estudi de l'antiguitat tardana a les comarques del Garraf, Alt Penedès i Baix Penedès, Olèrdola'. Vilafranca del Penedès. LLOPIS, J. (1977) 'Assaig històric sobre la vila de Sitges'. Grup d'Estudis Sitgetans. Sitges MIRET, M. (1983) 'Cronologia i anàlisi del poblament ibèric a la zona oriental de la comarca del Garraf. Barcelona'. Tesina de llicenciatura. Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona. MIRET, J. FONTS, C. (1984) Fitxa 13/394 de la Carta Arqueològica (CCAA). Revisió de 2002. MIRET, M.(1992) 'Un assentament d'època romana la massís de Garraf: Ca l'Amell (Sitges)', I Trobada d'Estudiosos del Garraf (1989). Barcelona. MIRÓ, N.(1995) 'La sitja ibèrica de Ca l'Amell, Sitges (El Garraf)' a Miscel·lània Penedesenca, vol II, Vilafranca del Penedès. VIRELLA, X.(1974) 'Campdàsens, poblat ibero-romà' a Eco de Sitges, 9 juny 1974. | IIIaC-XII | Les estructures del jaciment requereixen una important i urgent actuació de restauració. | El jaciment de Ca l'Amell està conformat per un conjunt de troballes independents (algunes procedents d'excavacions arqueològiques i d'altres no) que van des de finals del Ferro fins a l'època medieval. Aquestes restes s'han localitzat al nord de la casa de Ca l'Amell, entre aquesta i el límit de la pedrera de Vallcarca. Probablement del període alt-medieval daten diverses tombes de les quals hi ha notícies de la seva troballa, però de les que actualment no es conserva cap resta visible. Unes van ser descobertes a finals del segle XIX, consistents en sepultures en forma de trapezi (de 1,80 m per 0,37m), i les altres localitzades el 1967 al costat d'una caseta que hi ha prop de la masia. El 1970 Joan Bellmunt va excavar un enterrament infantil d'època medieval. En una petita àrea de terreny es realitzà una recollida de material superficial, sense context arqueològic, corresponent a un conjunt ceràmic que abarca des del s.IIaC fins al s.IV; bàsicament ceràmica ibèrica, també pintada, sigil·lada, comuna romana, un fragment de ceràmica clara C i trossos de teules. El 1993 es va realitzar una excavació d'urgència, motivada per uns moviments de terres fets per una màquina excavadora que va deixar al descobert el fons d'una sitja. El reompliment de les restes de la sitja va aportar diversos materials datables al segle IIaC: ceràmica ibèrica, púnico-ebusitana i itàlica entre d'altres. Els autors de la revisió de la Carta Arqueològica al 2002 encara van observar la presència de diversos materials ibero-romans en una petita extensió a tocar del tall de la pedrera de Vallcarca. | 08270-514 | Al nord de la Masia de Ca l'Amell de la Muntanya i a prop del tall de la pedrera de Vallcarca | El conjunt de restes localitzades al jaciment ens porten a parlar d'una àmplia ocupació de l'indret, que es veu completada i ampliada per les estructures arquitectòniques que conformen el conjunt de la masia de Ca l'Amell (veure fitxa nº 454), tot podent establir una ocupació continuada fins al segle XX. La mencionada masia està constituïda per un conjunt d'edificacions datables des del període medieval fins a l'actualitat; una torre de defensa medieval -posterior al segle XIII-; l'estructura originària de la masia que data del segle XV-XVI i un altre habitatge aïllat construït al segle XIX. Pel que fa a la torre de defensa, juntament amb la torre de Can Planes, haurien format part del sistema defensiu de fortificacions de la Quadra de Campdàsens. Pel que fa a les excavacions realitzades al jaciment, el 1970 es va excavar una tomba infantil datable en el període medieval, i el 1993 es va dur a terme una excavació arqueològica d'urgència d'un fons de sitja ibèric. Una part del material recuperat el conserva Xavier Virella, i la resta està dipositat a la Biblioteca-Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú. | 41.2524900,1.8751100 | 405756 | 4567397 | 08270 | Sitges | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68392-foto-08270-514-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68392-foto-08270-514-2.jpg | Legal | Medieval|Antic|Ibèric|Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | L'ubicació del jaciment és en ple massís del Garraf, en una de les poques àrees planeres del massís que forma part de l'antiga Quadra de Campdàsens. | 85|80|81|83 | 1754 | 1.4 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||||
| 68393 | Jaciment de Campdàsens | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-campdasens | MIRET, M. (1983) 'Cronologia i anàlisi del poblament ibèric a la zona oriental de la comarca del Garraf. Barcelona'. Tesina de llicenciatura. Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona. MIRET, J. FONTS, C. (1984) Fitxa 14/395 de la Carta Arqueològica (CCAA). Revisió de 2002. MIRET, M. (2006) 'Jaciments arqueològics i poblament d'època ibèrica antiga i plena (segles VI-III aC) a la comarca del Garraf (Barcelona)' a XIII Col·loqui Internacional d'Arqueologia de Puigcerdà (2003). VIRELLA, X.(1974) 'Campdàsens, poblat ibero-romà' a Eco de Sitges, 9 juny 1974. | VIIaC-IaC | Les estructures del jaciment requereixen una important i urgent actuació de restauració. | En una àrea molt àmplia que s'estén des de pocs metres al sud-oest de Campdàsens i fins a prop de la casa de Fontanilles, es van recollir diversos materials arqueològics: ceràmica ibèrica, de vernís negre, ceràmica a mà, ceràmica comuna ibèrica, un fragment amorf de vernís roig de tipus fenici, un fragment de ceràmica sigil·lada gàl·lica, diversos fragments d'àmfora ibèrica, púnica ebusitana i itàlica i 2 fragments de molí. Es tracta d'un conjunt que presenta trets morfo-tipològics corresponents al període Ibèric; pel fet de no procedir d'una excavació arqueològica, no permet una major concreció de dades respecte el seu origen, tot i que és versemblant pensar en un assentament/ocupació d'aquest període en l'indret. No són visibles restes d'estructures. | 08270-515 | A uns 250 metres al sud-oest de Campdàsens, entre aquest i el mas Fontanilles | Campdàsens és un petit nucli d'hàbitat format per diverses construccions, entre les quals hi ha una torre de defensa probablement del segle XIII, un edifici de culte que data del 1853 i diverses vivendes junt amb instal·lacions d'explotació agropecuària. El topònim de Campdàsens, significa 'camp d'ases' i es creu que fa referència als camps on pasturaven els ases o al lloc on s'enterraven els ases morts. Al segle XI, concretament l'any 1068, ja es troba la primera referència documental en la que figura el 'castrum Campo de Asinos'; es tracta d'una carta d'encomanament a la castlania d'Eramprunyà a la qual pertanyia. Tanmateix, l'indret ja era conegut per ibers i romans i s'han localitzat restes materials datables de la tardorromanitat. L'any 1097 Gombau Ramon, fill de Ramon Isimbert, va donar el feu del castell de Campdàsens, juntament amb el d'Eramprunyà, al seu germà Guillem Ramon, qui a mitjans del segle XII (l'any 1143 ò 1154, segons les fonts consultades) ho va deixar en herència al seu fill Pere. Posteriorment, part del territori del castell es va separar com a donació al monestir de Sant Vicenç de Garraf, essent aquest el nucli el que generaria en el futur la formació del castell i la quadra de Garraf i del seu terme. La resta del territori va passar a ser propietat reial i des de finals del segle XIII va tenir diversos feudataris. Així, l'any 1299 el rei Jaume II va demanar a Bernat de Centelles el reconeixement de domini sobre el castell de Campdàsens. Uns anys més tard, el 1306, el propi Bernat de Centelles tenia el castell infeudat a Bernat de Fonollar qui, el 1326, el va cedir a la Pia Almoina de la Seu de Barcelona. Segons altres notícies, l'any 1382 el castell encara hauria estat concedit a Bernat de Fortia per part del rei Pere III. El cert és que la Pia Almoina va mantenir la senyoria sobre les terres de Garraf, Sitges i Campdàsens fins a les desamortitzacions del segle XIX. No s'ha realitzat cap intervenció arqueològica al jaciment; els materials es troben dipositats a la Biblioteca-Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú. | 41.2592500,1.8755900 | 405806 | 4568146 | 08270 | Sitges | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68393-foto-08270-515-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68393-foto-08270-515-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68393-foto-08270-515-3.jpg | Legal | Antic|Romà|Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Tot i que les troballes es corresponen a materials recuperats en superfície -per la qual cosa no es poden contextualitzar amb restes estructurals o nivells arqueològics que aportin informació del model d'ocupació ibèrica de l'indret-, sí que ens permeten apuntar una àmplia ocupació del lloc que aniria almenys des d'època ibèrica fins a l'actualitat. Cal tenir present que el nucli de Campdàsens havia conformat una antiga quadra que ocupava gran part de la plana fèrtil del massís del Garraf sitgetà, en una zona estratègica per la seva proximitat al mar, a la vegada que constituïa un pas cap a les terres interiors penedesenques. | 80|83|81 | 1754 | 1.4 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||||
| 68394 | Casa de les Pruelles o de les Prubelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-les-pruelles-o-de-les-prubelles | MIRET, M. (1983) 'Cronologia i anàlisi del poblament ibèric a la zona oriental de la comarca del Garraf. Barcelona'. Tesina de llicenciatura. Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona. MIRET, J. FONTS, C. (1984) Fitxa 15/396 de la Carta Arqueològica (CCAA). Revisió de 2002. MIRET, M. (2006) 'Jaciments arqueològics i poblament d'època ibèrica antiga i plena (segles VI-III aC) a la comarca del Garraf (Barcelona)' a XIII Col·loqui Internacional d'Arqueologia de Puigcerdà (2003). | X aC-I aC | Les estructures del jaciment requereixen una important i urgent actuació de restauració. | En un espai aproximat de mitja hectàrea es van trobar superficialment diversos materials ceràmics: fragments d'àmfora, ceràmica comuna romana, ceràmica sigil·lada i un fragment de ceràmica de vernís negre. Es tracta d'un conjunt ceràmic de cronologia ibero-romana que no es pot associar a cap estructura de la que hi hagi restes visibles. Al 1998, a causa de l'obertura d'un vial del polígon industrial, es va dur a terme una intervenció d'urgència sota la direcció de Joan M. Garcia Targa, que va permetre excavar les restes d'un possible fons de cabana datable al Bronze Final (segles IX-VIIIaC), en el que s'hi va localitzar una llar, diversos materials ceràmics i algunes llavors de cereals. | 08270-516 | Polígon industrial Mas Alba, a l'est de la deixalleria i al costat de la casa Les Pruelles | Entre el 18 de maig i el 5 de juny de 1998 es va realitzar una excavació d'urgència sota la direcció de Joan M. Garcia Targa. Els materials procedents d'aquest jaciment es troben repartits entre la Biblioteca-Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú, el Servei d'Atenció als Museus de Pedret (Girona) i en mans de Jacint Sastre de Sitges. | 41.2494100,1.8107100 | 400356 | 4567126 | 08270 | Sitges | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68394-foto-08270-516-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68394-foto-08270-516-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68394-foto-08270-516-3.jpg | Legal | Prehistòric|Antic|Ibèric|Edats dels Metalls|Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | A pocs metres, separats per la deixalleria, trobem el jaciment identificat com a Les Pruelles o les Prubelles (veure fitxa nº 521). | 76|80|81|79|83 | 1754 | 1.4 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||||
| 68395 | La Falconera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-falconera | MIRET, J. FONTS, C. (1984) Fitxa 16/397 de la Carta Arqueològica (CCAA). Revisió de 2002. MIRET, J.(1993) 'Jaciments prehistòrics a l'aire lliure del massís del Garraf' a Olerdulae. Vilafranca del Penedès. | Sense data | Gran part de la muntanya va ser destruïda per una pedrera, afectant també al jaciment. | Al cim de la muntanya de la Falconera es van recollir, superficialment, uns vint fragments amorfs de ceràmica feta a mà corresponents al període del bronze. Únicament es conserva una estreta franja, d'uns 50 metres d'amplada, de la muntanya de la Falconera, la resta va ser destruïda per l'acció d'una pedrera. En l'espai conservat no són visibles restes d'estructures; cap la possibilitat que el jaciment estigui totalment destruït. | 08270-517 | Al cim de la Falconera | No s'ha realitzat cap intervenció arqueològica a l'indret. Els materials recollits en superfície estan dipositats a la Biblioteca-Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú. | 41.2505100,1.8946000 | 407386 | 4567156 | 08270 | Sitges | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68395-foto-08270-517-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68395-foto-08270-517-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68395-foto-08270-517-3.jpg | Legal | Edats dels Metalls|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La Falconera és coneguda en el món de l'espeleologia per l'existència a la muntanya d'un pou o galeria vertical artificial que va ser construït amb la idea d'extreure aigua dolça d'una font subterrània existent a l'indret, actualment contaminada. No es va arribar a posar en funcionament. | 79|76 | 1754 | 1.4 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||||
| 68396 | Coveta dels Còdols | https://patrimonicultural.diba.cat/element/coveta-dels-codols | ROVIRA, J.; PETIT, Mª A. (1980) 'El jaciment arqueològic de la Cova Verda i alguns problemes del neolític i l'edat del bronze a Catalunya a Quaderns de Treball nº3, Barcelona. MIRET, J. FONTS, C. (1984) Fitxa 17/398 de la Carta Arqueològica (CCAA). Revisió de 2002. | Sense data | La cova s'ha vist afectada pel continuat augment del nivell del mar, paral·lel a la interrupció de l'arribada d'arenes a les platges provocada, entre d'altres, per la construcció de diverses infraestructures portuàries (el Port de Barcelona, el Port d'Aiguadolç), així com per la construcció d'escolleres. | La Coveta dels Còdols està situada a uns 250 metres al nord-est de la Punta de les Coves, entre la Cova de la Masia de les Coves -a la seva banda oest- i la Cova Verda -a l'est-. L'entrada a la cova s'efectua des del mar, ja que en l'actualitat ha quedat sota el nivell de l'aigua. El seu interior esta conformat per una única galeria d'uns cinc metres de recorregut. L'única informació coneguda és l'aportada per Antoni Ferrer (descobridor de diversos jaciments en aquesta zona), segons el qual la cova 'tenia un petit jaciment avui dia desaparegut'. | 08270-518 | A uns 250 metres al nord-est de la Punta de les Coves | No s'ha realitzat cap excavació arqueològica i no es coneixen materials procedents d'aquest possible jaciment. | 41.2223500,1.7732000 | 397171 | 4564166 | 08270 | Sitges | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68396-foto-08270-518-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68396-foto-08270-518-3.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 1754 | 1.4 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||||||
| 68397 | El Puig de Sitges | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-puig-de-sitges | GARCIA, J; MIRET, J; MIRET, M( 1989) 'Els precedents arqueològics de Sitges: les restes de l'entorn de l'Ajuntament' a Miscel·lània Penedesenca, Vilafranca del Penedès. GARCIA, J; MIRET, M; MORAGUES, N. (1990), ' L'estudi dels materials arqueològics apareguts l'any 1974 en el subsòl de l'Ajuntament de Sitges' Miscel·lània Penedesenca a Vilafranca del Penedès. LLOPIS, J. (1977) 'Assaig històric de la vila de Sitges' Grup d'Estudis Sitgetans. Sitges. MIRET, M. (1983) 'Cronologia i anàlisi del poblament ibèric a la zona oriental de la comarca del Garraf. Barcelona'. Tesina de llicenciatura. Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona. MIRET, M. (2006) 'Jaciments arqueològics i poblament d'època ibèrica antiga i plena (segles VI-III aC) a la comarca del Garraf (Barcelona)' a XIII Col·loqui Internacional d'Arqueologia de Puigcerdà (2003). MIRET, M. (2006) 'Patró d'assentament i hàbitat ibèric i romà al puig de Sitges (Sitges, comarca del Garraf, província de Barcelona): un estat de la qüestió' a XIII Col·loqui Internacional d'Arqueologia de Puigcerdà (2003). | VIIaC-IIdC | Les estructures del jaciment requereixen una important i urgent actuació de restauració. | L'àrea inclosa en aquesta fitxa és tota aquella que comprenen els límits de protecció del BCIL corresponent al nucli antic de Sitges més l'espai EPA (Espai de Protecció Arqueològica) incoat. En concret agafa tota la zona compresa dins el següents carrers (veure mapa adjunt) des de la plaça del Baluard, cap a la plaça Miquel Utrillo, el Baluard Vidal i Quadres, el carrer Barcelona fins a l'alçada del carrer de l'Aigua i aquest darrer fins al carrer Sant Domènec, el carrer Major fins al carrer Tacó, inclòs tot aquest, i el tram corresponent del passeig de la Ribera fins al punt inicial. En aquesta àrea s'han localitzat diverses restes que permeten parlar d'una ocupació ininterrompuda des de la primera edat de ferro fins a l'actualitat. La continuada superposició d'establiments a l'indret -sobretot a partir de l'època medieval- ha comportat actuacions i modificacions en el subsòl, que poden haver afectat considerablement les traces d'ocupació més antigues. Les primeres troballes conegudes documentalment de la zona del Puig de Sitges es remunten al segle XIX, quan es van trobar diverses sitges i dues monedes romanes de l'emperador Tiberi. De fet, la majoria de referències a restes arqueològiques es donen a partir del darrer terç del segle XX (localitzacions casuals o degudes a la realització d'alguna infraestructura). El 1974, a causa d'uns moviments de terres a l'edifici de l'Ajuntament, es van poder recuperar diversos materials ceràmics i, al 1977, amb motiu de la retirada del 'Monumento a los Caídos', es van recollir tres fragments de ceràmiques antigues. Posteriorment, la resta d'informacions provenen ja d'excavacions arqueològiques. Va ser al 1998 quan es va realitzar la primera intervenció arqueològica a la zona; en concret, a unes dependències de l'Arxiu Històric Municipal, on es van localitzar dos fons de sitges, un d'època moderna i l'altra farcida amb un reompliment que contenia materials del tercer quart del segle IVaC junt amb moltes llavors i restes de peixos. A partir del 1999 es començà a fer un seguiment sistemàtic de totes les obres que es realitzen a la zona. Així, al 2000 el seguiment de les rases per substituir les canalitzacions del gas, de part de la zona del puig de Sitges, van permetre identificar restes molt arrasades d'un mur d'època ibèrica indeterminada. Entre finals del 2001 i mitjans del 2002 es van excavar, a unes dependències de l'ajuntament, nou sitges i una petita fossa reblerta amb materials ibèrics i romans. D'altra banda, el seguiment de renovació del paviment del carrer Fonollar i el dels núm.15-16 del carrer Major cantonada amb carrer Tacó, no va suposar la localització d'estructures. Al 2004 durant les obres de construcció d'un nou habitatge a la plaça de l'Ajuntament núm. 4 es van localitzar cinc sitges i part d'un paviment associat a un mur. | 08270-519 | Nucli antic de Sitges | La situació privilegiada del petit turonet arran de platges i la seva proximitat a la riera de Vilafranca, que suposa un pas natural de comunicació amb les terres interiors, afavoriren l'ocupació de l'indret de Sitges. De fet, diverses excavacions arqueològiques permeten parlar d'una ocupació pràcticament ininterrompuda des de la primera edat del ferro fins a l'actualitat. A partir de l'edat del ferro fins al període ibèric antic i ple sembla que el puig hauria estat ocupat per un petit assentament que tindria una extensió reduïda de terreny, probablement protegit per algun perímetre murat defensiu, del qual de moment no s'ha localitzat cap resta. És entre finals de l'època ibèrica i la romana (segles III aC i III dC) que ja es pot parlar d'un assentament estable al puig, que progressivament s'hauria anat ampliant tot estenent-se cap a la zona més occidental. Tot i que es fa molt difícil una concreció pel que fa als usos de l'espai, sembla que una part important de l'àrea hauria estat destinada a emmagatzematge d'excedents agrícoles junt amb les dependències complementàries, les quals formaven part d'un assentament tipus 'vil·la', de les que encara no es coneix l'ubicació. Fins al moment hi ha una manca de restes arqueològiques del període que va de l'Antiguitat fins a l'època alt-medieval; de fet, és poc conegut el conjunt del període medieval, tot i que es disposa de documentació escrita des del segle X, que permet fer una hipòtesi del perímetre urbà ocupat en aquest moment. D'entorn al segle XIII daten les restes de la muralla medieval de Sitges, la qual sembla que constava de dos portals d'accés, el del camí de Barcelona i el de Vilanova i la Geltrú. Eix de comunicació a redós del qual s'eixamplaria l'àrea de poblament de fora del recinte murat, tot creant el primer raval. Al segle XVII es va construir un segon perímetre de muralla. El puig de Sitges ha estat objecte de diverses troballes i excavacions arqueològiques, algunes de les quals ja han estat esmentades en l'apartat de descripció. Els materials arqueològics recuperats es troben al SAM (Servei d'Atenció als Museus) de Pedret, a Girona; a la Biblioteca-Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú; i a l'Arxiu Històric Municipal. | 41.2351900,1.8121600 | 400456 | 4565546 | 08270 | Sitges | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68397-foto-08270-519-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68397-foto-08270-519-2.jpg | Legal | Edats dels Metalls|Ibèric|Prehistòric|Romà|Medieval|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | En aquesta fitxa s'inclou conjuntament la informació de l'espai BCIL del nucli antic de Sitges, així com la referent a l'àrea que ha estat incoada com a EPA en la zona limítrof a l'espai BCIL. Les coordenades són de la zona del Baluard, ja que seria el punt principal del conjunt protegit. El conjunt inclou diversos elements fitxats per separat en Carta Arqueològica, que són els següents, amb el seu corresponent número de fitxa de la Carta Arqueològica: Arxiu Històric Municipal - núm. 28/525-, carrer Nou número 10-12 -núm. 30/10775-, carrer Nou número 14-16 -núm. 31/12002-, edifici 'El Sarcòfag' -núm.32/12021, canalització del gas carrer Davallada i carrer d'en Bosc -núm.33/12791-, carrer Fonollar -núm. 34/12792-, i l'edifici de l'ajuntament -núm. 35/12794-. A més també hi correspon el Baluard (núm. fitxa 397), al qual l'hi hem destinat una fitxa pròpia ja que es tracta de l'element més destacat pel fet de conservar restes arquitectòniques en alçat. | 79|81|76|83|85|80 | 1754 | 1.4 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||||
| 68398 | Ca la Blanca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-blanca-0 | CASANOVA, S. (1979) ' Notes per al coneixement de la protohistòria de Sitges' a Butlletí-circular per als associats de l'Agrupació de Balls populars de Sitges, nº 5, Juliol, separata nº 2. DDAA. 'Sitges fa 2000 anys', Sitges. MIRET, M. (1983) 'Cronologia i anàlisi del poblament ibèric a la zona oriental de la comarca del Garraf. Barcelona'. Tesina de llicenciatura. Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona. MIRET, J. FONTS, C. (1984) Fitxa 19/400 de la Carta Arqueològica (CCAA). Revisió de 2002. | I aC-II dC | Les estructures del jaciment requereixen una important i urgent actuació de restauració. | En una àmplia àrea que abarca des d'un camp situat a l'oest de la casa Ca la Blanca, al sud d'aquesta i fins a les instal·lacions del nou Institut d'Ensenyament Secundari, s'hi van recollir superficialment diversos fragments de ceràmica d'època romana. Amb motiu de l'inici dels treballs del Pla Parcial d'Urbanització Camí de Ca l'Antoniet, que afectava aquesta àrea , es va dur a terme una primera fase de treballs arqueològics a l'octubre del 2002 i una segona al març del 2003. En ambdós casos es plantejava la intervenció amb la finalitat d'acotar l'extensió del jaciment i valorar el seu potencial i característiques pel possible grau d'afectació. Els treballs no van detectar cap indici d'existència d'estructures arqueològiques en el subsòl dels terrenys afectats per les obres d'urbanització, concloent que les restes ceràmiques trobades superficialment no procedien del mateix subsòl sinó d'algun indret veí situat a una cota superior. Aquest fet va motivar un informe per part del Servei d'Arqueologia de la Generalitat per la modificació dels límits de l'àrea d'expectativa arqueològica del jaciment de Ca la Blanca. La proposta de nova delimitació inclou els terrenys veïns situats en cotes superiors, en concret, l'entorn immediat de la casa Ca la Blanca i el camp situat al nord del camí que porta a la urbanització Mas Alba. | 08270-520 | Zona N-E del casc urbà de Sitges, entorn de Ca la Blanca | Entre el 7 i el 18 d'octubre del 2002 es va realitzar una prospecció mecànica dirigida per Àlex Vidal Sanchez (Còdex). El 2003 es va dur a terme una altra intervenció entre els dies 17 i 28 de març, també dirigida per Àlex Vidal. Del 14 d'abril del 2003 data la resolució del director general de Patrimoni Cultural corroborant que no hi havia cap impediment arqueològic per a la realització de les obres d'urbanització a l'àrea. A l'abril del 2005, Magí Miret -arqueòleg territorial del Servei d'Arqueologia de la Generalitat - va emetre un informe de modificació dels límits de protecció de l'àrea d'expectativa arqueològica de Ca la Blanca. Els materials procedents d'aquest jaciment es troben repartits entre la Biblioteca-Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú, el Servei d'Atenció als Museus (SAM) de Pedret (Girona), en mans de Jacint Sastre de Sitges i de Santiago Casanova. | 41.2440200,1.8078300 | 400106 | 4566531 | 08270 | Sitges | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68398-foto-08270-520-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68398-foto-08270-520-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68398-foto-08270-520-3.jpg | Legal | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 83|80 | 1754 | 1.4 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||||
| 68399 | Les Pruelles/Les Prubelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-pruellesles-prubelles | CASANOVA, S. (1979) ' Notes per al coneixement de la protohistòria de Sitges', Butlletí-circular per als associats de l'Agrupació de Balls populars de Sitges, nº 5, Juliol 1979, separata nº 2. DDAA. 'Sitges fa 2000 anys', Sitges. MIRET, M. (1983) 'Cronologia i anàlisi del poblament ibèric a la zona oriental de la comarca del Garraf. Barcelona'. Tesina de llicenciatura. Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona. MIRET, J. FONTS, C. (1984) Fitxa 20/401 de la Carta Arqueològica (CCAA). Revisió de 2002. MIRET, M. (2006) 'Jaciments arqueològics i poblament d'època ibèrica antiga i plena (segles VI-III aC) a la comarca del Garraf (Barcelona) a XIII Col·loqui Internacional d'Arqueologia de Puigcerdà (2003). | IV aC-I aC | Les estructures del jaciment requereixen una important i urgent actuació de restauració. | En una zona no gaire extensa es va fer una recollida superficial de diversos materials: ceràmica de vernís negre, ceràmica a mà, fragments d'àmfora, ceràmica ibèrica i un fragment de molí. L'any 1998 es va dur a terme una excavació d'urgència amb motiu de l'obertura d'un vial del polígon que va deixar al descobert un fons de sitja ibèrica i una estructura indeterminada. El reompliment de la sitja va aportar un conjunt material que permet situar la seva amortització al segle II aC (ceràmica local a torn i a mà, produccions itàliques i púnico-ebusitanes, restes d'escòria de ferro i una fíbula, a més de centenars de closques de petxines). | 08270-521 | Polígon industrial Mas Alba, a l'oest de la deixalleria i a prop de la casa Les Pruelles. | Entre el 18 de maig i el 5 de juny del 1998 es va fer una excavació d'urgència dirigida per Joan M. Garcia Targa. Els materials recuperats al jaciment estan dipositats a la Biblioteca-Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú i al Servei d'Atenció als Museus de Pedret (Girona). | 41.2500100,1.8083100 | 400156 | 4567196 | 08270 | Sitges | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68399-foto-08270-521-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68399-foto-08270-521-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68399-foto-08270-521-3.jpg | Legal | Ibèric|Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | A pocs metres, separats per la deixalleria, trobem el jaciment identificat com a Casa de Les Pruelles o de Les Prubelles (veure fitxa núm. 516). | 81|83|80 | 1754 | 1.4 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||||
| 68400 | Jaciment del Mas Pasqualí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-del-mas-pasquali | DDAA. 'Sitges fa 2000 anys', Sitges. MIRET, M. (1983) 'Cronologia i anàlisi del poblament ibèric a la zona oriental de la comarca del Garraf. Barcelona'. Tesina de llicenciatura. Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona. MIRET, J. FONTS, C. (1984) Fitxa 21/402 de la Carta Arqueològica (CCAA). Revisió de 2002. | IIIaC-IaC | Les estructures del jaciment requereixen una important i urgent actuació de restauració. | En una zona semiurbanitzada de la urbanització Els Cards, anomenada el cim del Puig de la Coma Roja, es va recollir un conjunt reduït de material, entre el que trobem ceràmica de vernís negre, ceràmica a mà, ibèrica, àmfora púnico-ebusitana i itàl·lica. No és visible cap estructura; a més, la zona es troba molt plena de runa i vegetació. | 08270-522 | Al sud/sud-oest de la serra on limiten els termes municipals de Sitges i Sant Pere de Ribes | El jaciment va ser descobert per Magí Miret. No s'ha realitzat cap excavació arqueològica. Els materials d'aquest jaciment estan dipositats a la Bibioteca-Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú. | 41.2356200,1.7674100 | 396706 | 4565646 | 08270 | Sitges | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68400-foto-08270-522-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68400-foto-08270-522-2.jpg | Legal | Romà|Ibèric|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 83|81|80 | 1754 | 1.4 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||||
| 68401 | Peu de Sant Isidre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/peu-de-sant-isidre | CASANOVA, S. (1979) ' Notes per al coneixement de la protohistòria de Sitges' a Butlletí-circular per als associats de l'Agrupació de Balls populars de Sitges, nº 5, Juliol, separata nº 2. MIRET, J. FONTS, C. (1984) Fitxa 22/403 de la Carta Arqueològica (CCAA). Revisió de 2002. | VIIaC-IaC | Les estructures del jaciment requereixen una important i urgent actuació de restauració. | En uns camps abandonats al sud-oest de la urbanització Centre-Llevantina, Mn. Casanova va recollir un conjunt de materials que daten del període ibèric, entre els que destaquen dos fragments de molí de pedra sorrenca, un fragment de vora de coll d'àmfora i diversos fragments de vores d'àmfora ibèrica. No es coneix la ubicació exacta del jaciment, ja que es desconeix l'indret precís on es van recollir els materials i tampoc és visible cap estructura. A la Carta Arqueològica s'assenyala una àrea determinada on es creu que es podria trobar el jaciment, tot i que no es pot descartar que estigués situat en una cota superior i hagi estat destruït per la urbanització. | 08270-523 | Al sud-oest de la urbanització Centre-Llevantina i al nord de la C-31 | El jaciment va ser descobert el 1978 per Mn. Santiago Casanova, i segons consta a la Carta Arqueològica de la Generalitat de Catalunya, encara té els materials recollits al jaciment. No s'ha realitzat cap intervenció arqueològica. | 41.2411400,1.8219000 | 401281 | 4566196 | 08270 | Sitges | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68401-foto-08270-523-1.jpg | Legal | Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 80 | 1754 | 1.4 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||||
| 68402 | Cova de Sant Llorenç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-sant-llorenc | ASSOCIACIÓ EXCURSIONISTA TALAIA (1968) 'Cova de St. Llorenç' a Soterrània, nº 1. BELLMUNT, J. (1960-1961) 'Notas de Arqueología de Catalunya y Balears' a Ampurias, XXII-XXIII. BORRÀS, J.(1974) 'Catalogo espeleológico del macizo del Garraf' Vol III. Barcelona. CAMPILLO, D. (1977) 'Paleontología del cráneo en Catalunya, Valencia y Balears' Barcelona. MIRET, J. FONTS, C. (1984) Fitxa 23/404 de la Carta Arqueològica (CCAA). Revisió de 2002. SERRA RÀFOLS, J de C. (1921-1926) 'Cova de St. Llorenç ( Sitges)' a Anuari de l'Institut d'Estudis Catalans. Barcelona. | 5.300aC | Actualment, l'interior de la cova mostra un aspecte molt descuidat amb diverses pintades i marques de foc a les parets, així com restes de deixalles i forats de furtius. | La cova presenta dues boques d'accés que obren a una gran sala de 8 per 13 metres i una alçada mitja de 2 metres. En el seu interior es va recollir un ampli conjunt material, entre el que destaquen dos bols esfèrics, diversos fragments de ceràmica decorada amb relleus i impressions digitals, una destral de pedra, un punxó d'os, diversos penjolls, un ganivet de bronze, diversos cargols i restes humanes. La presència de ceràmica cardial sembla indicar una primera ocupació de la cova en el període del neolític antic. De tota manera, el conjunt material recuperat palesa una utilització de la cova com a lloc d'enterrament durant el període Calcolític-Bronze Antic, tot i que sembla que també hauria estat ocupada com a lloc d'habitació durant altres períodes, tal com evidencia la presència de ceràmica de cronologia posterior. | 08270-524 | Al vessant oest del Turó de la Fleca | S'han realitzat diverses intervencions arqueològiques al jaciment, una el 1919 per part de Miquel Utrillo, i l'altra el 1961 dirigida per Joan Bellmunt. Els materials arqueològics recuperats es troben dipositats a la Biblioteca-Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú i al Museu Arqueològic de Barcelona. Els primers pobladors del massís del Garraf-Ordal i Llobregat, que es duu a terme des de l'any 1999, per l'equip d'arqueòlegs del Grup de Recerca del Quaternari de la Universitat de Barcelona, dirigits per Joan Daura i Montse Sanz. | 41.2524700,1.8320200 | 402146 | 4567442 | 08270 | Sitges | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68402-foto-08270-524-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68402-foto-08270-524-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68402-foto-08270-524-3.jpg | Legal | Neolític|Edats dels Metalls|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Es tracta d'una cova natural utilitzada com a lloc d'habitació o com a cova sepulcral, segons el període. Agraïment a la Federació Catalana d'Espeleologia- secció d'arqueologia i paleontologia- per les dades facilitades. | 78|79|76 | 1754 | 1.4 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||||
| 68403 | Cova dels Musclos | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-dels-musclos | CANAL, J.; CARBONELL, E. (1989), 'Cova del Gegant (Sitges. Garraf)' a Catalunya paleolítica. Girona ESTÉVEZ, J. (1979) 'La fauna del Pleistoceno catalán' (inèdit) MIR, A. (1984), 'Reompliment i estudi de les coves del Gegant i Muscle (Sitges, Garraf)' a Col·loqui Quadre Cronològic del plistocè superior a Catalunya. Talteüll-Banyoles. MIRET, J. FONTS, C. (1984) Fitxa 24/405 de la Carta Arqueològica (CCAA). Revisió de 2002. ROVIRA, J.; PETIT, MªA. (1980) 'El jaciment arqueològic de la Cova Verda i alguns problemes del neolític i l'edat del bronze a Catalunya' a Quaderns de Treball nº3 de l'Institut de Prehistòria i Arqueologia. Barcelona | 9.000aC | Les estructures del jaciment requereixen una important i urgent actuació de restauració. | Es tracta d'una cova d'uns 20 metres de recorregut i conformada per dues galeries. Les escasses informacions conegudes són les aportades per les excavacions fetes l'any 1975 per uns aficionats a l'arqueologia. L'actuació duta a terme a la galeria superior va identificar dos estrats, el més contemporani era format per còdols i sorra, en el qual s'hi van localitzar uns fragments de ceràmica a mà llisa i un fragment de bronze indeterminat. Sembla que es tractava d'un estrat de sediment aportat pel mar. El segon nivell estava constituït per argiles, junt amb alguna placa estalagmítica, i s'hi van trobar diverses restes de fauna quaternària, a més d'un esclat de sílex paleolític. En l'actualitat, l'entrada a la cova ha quedat sota el nivell de les aigües com a conseqüència de diversos factors, el continuat enfonsament de la línia de costa del Garraf i el derivat augment del mar, junt amb el cessament de l'arribada de sorres que constituïen les platges d'aquest indret, provocat per la construcció de diverses infraestructures (bàsicament del Port Franc de Barcelona). | 08270-525 | A uns 190 metres al nord-est de la Punta de les Coves, a pocs metres a l'est de la Cova del Gegant | L'any 1975 uns aficionats de Ribes van realitzar una excavació parcial. Els materials recuperats estan dipositats a l'Institut Jaume Almera, CSIC (Barcelona). Aquesta cavitat entra dins l'àrea de recerca sobre Els primers pobladors del massís del Garraf-Ordal i Llobregat, que es duu a terme, des de l'any 1999, per l'equip d'arqueòlegs del Grup de Recerca del Quaternari de la Universitat de Barcelona, dirigits per Joan Daura i Montse Sanz. Les restes faunístiques varen ser publicades per CANAL, J. I CARBONELL,E. (1989) i NADAL, J. (2000). | 41.2222100,1.7725500 | 397116 | 4564151 | 08270 | Sitges | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68403-foto-08270-525-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68403-foto-08270-525-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68403-foto-08270-525-3.jpg | Legal | Prehistòric|Paleolític|Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | S'inclou dins la tipologia de jaciments com a 'cova natural d'habitació sense estructures'. Agraïment a la federació Catalana d'Espeleologia-secció d'arqueologia i paleontologia- per les dades facilitades | 76|77|79 | 1754 | 1.4 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||||
| 68404 | Els Covarrons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-covarrons | LLONGUERAS,M. (1964-1965) 'Notas de arqueología de Catalunya y Baleares' a Ampurias, XXVI-XXVII. MIRET, J. FONTS, C. (1984) Fitxa 25/406 de la Carta Arqueològica (CCAA). Revisió de 2002. | 1.800aC | La proximitat de la pedrera fa que perilli la seva estabilitat, a la vegada que en dificulta i complica l'accés. | Els Covarrons correspon a un conjunt de balmes situades en un mateix indret, es troben orientades al sud i mostren dimensions molt diverses. La pedrera existent a l'indret complica l'accés al jaciment, ja que per una banda trobem l'àrea d'extracció de mineral i per l'altra, el camí és de certa complexitat i cal tenir molt present la proximitat de la dita pedrera. Al peu de les balmes passava un antic camí -actualment quasi desaparegut-, en el qual s'hi van trobar diversos fragments de ceràmica molt rodada. Es va realitzar una prospecció que va suposar la troballa d'un escàs conjunt material. Tan sols es va trobar material en dues de les balmes; en una (la més occidental), un únic fragment de ceràmica llisa molt erosionada i en una altra (la tercera per l'oest), diversos fragments de ceràmica llisa rodada, bocins d'ossos i trossos de carbons enganxats a una capa estalagmítica. Durant la revisió de la Carta Arqueològica al 2002 es va comprovar que no es conserva sediment a l'interior de les balmes, únicament en una petita cavitat situada al costat de la coveta més occidental s'hi va observar sediment sota una fina capa estalagmítica. A més, en el tram de camí conservat sota les balmes només van observar un parell de fragments de ceràmica a mà probablement de l'edat del Bronze. | 08270-526 | Al nord del Fondo de les Coves, en una vessant a tocar de la pedrera Uniland Cementera S.A. | El jaciment va ser descobert pel Grup Excursionista 'España Industrial'. Xavier Virella va fer una prospecció a la tartera situada al peu de les balmes, on va recollir diversos materials. Els materials recuperats estan dipositats al Museu Arqueològic de Barcelona. | 41.2685400,1.9052800 | 408306 | 4569146 | 08270 | Sitges | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68404-foto-08270-526-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68404-foto-08270-526-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68404-foto-08270-526-3.jpg | Legal | Edats dels Metalls|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Es tracta d'un jaciment en cova o abric del qual es desconeix la seva funcionalitat o ús. A més, la manca de sediment a l'interior de la majoria de balmes no permet assegurar l'existència del jaciment. | 79|76 | 1754 | 1.4 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||||
| 68405 | Cova del Duc o del Tro | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-del-duc-o-del-tro | BELLMUNT, J.(1960-1961) 'Notas de Arqueología de Cataluña y Baleares' a Ampurias, XXIV. MIRET, J. FONTS, C. (1984) Fitxa 26/407 de la Carta Arqueològica (CCAA). Revisió de 2002. | 2.200aC | Les estructures del jaciment requereixen una important i urgent actuació de restauració. | Es tracta d'un jaciment situat en unes coves naturals, en concret dues balmes situades en el penya-segat de la riba esquerra del torrent del Tro, l'accés a les quals presenta un grau de complexitat elevat. La cavitat més gran presenta uns 5 m d'alçada per 4'5 m de llarg i 2'5 m d'amplada i l'entrada orientada vers el sud-oest, amb una galeria d'uns 11 m; en la seva part superior, s'hi va fer una recollida de material. El conjunt recuperat està format per una fulla de sílex, un raspador, un ascle, una pedra de molí, 10 denes de collaret de calaita, setze denes de marfil, dues petxines perforades, 25 fragments de ceràmica pertanyents a 5 vasos diferents i alguns fragments d'ossos humans. L'anàlisi morfo-tipològica del material trobat permet valorar a grans trets el jaciment com a una cova sepulcral del període del Calcolític-Bronze. | 08270-527 | A la riba esquerra del torrent del Tro | El jaciment va ser descobert per Josep Serra Cirè. Els materials recuperats es troben dipositats a la Biblioteca-Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú. | 41.2599700,1.8708900 | 405413 | 4568232 | 08270 | Sitges | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68405-foto-08270-527-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68405-foto-08270-527-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68405-foto-08270-527-3.jpg | Legal | Prehistòric|Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La tipologia del jaciment es correspon a la de cova natural amb inhumació, probablement de diversos individus. Es troba dins els límits del Parc Natural del Massís del Garraf, fet que implica que a més de la protecció legal indicada en l'apartat corresponent, el jaciment també està regulat pel 'Pla Especial de protecció del medi físic i del paisatge de l'Espai Natural de Garraf'. | 76|79 | 1754 | 1.4 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||||
| 68406 | El Vinyet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-vinyet | CARBONELL, J.(1927) 'Butlletí a l'amic de les Arts', 30 juny 1927. CARBONELL,J.(1947) 'Aparece una necròpolis en el recinto del Vinyet' a Eco de Sitges, 14 de desembre 1947. CARBONELL, J.(1948) 'Excavacions en Santa Maria del Vinyet' a Eco de Sitges, 18 Abril 1948. DDAA. 'Sitges fa 2000 anys', Sitges. FERRER, A. (1945-1946) 'El sarcofago romano de Sitges' a Ampurias , VII-VIII. FERRER,A.(1948), 'Excavacions arqueologicas en el Santuario del Vinyet' a Diario de Villanueva 6 de juny 1948. FERRER,A.(1951) 'Hallazgo de una necropolis romana en el Santuario del Vinyet' a Ampurias XII. FERRER SOLER,A. (1955) 'Prospecciones en jacimientos romanos de Sitjes y Villanueva' a Archivo Español de Arqueologia, XXVIII. Madrid. GARCÍA, J.M. (1997) 'Treballs arqueològics al Vinyet (Sitges, el Garraf). 1996' a Miscel·lània Penedesenca, Santa Margarida i els Monjos, X Jornades d'Estudis Penedesencs. GARCÍA, J.M.; REVILLA,V.(1998) 'Vil·la romana del Vinyet: noves aportacions' a Miscel·lània penedesenca, 1995, Vol. III. GARCÍA TARGA, J.M. (2004) 'Les excavacions arqueològiques al Vinyet: una vila romana al descobert'. JÁRREGA,R. (1992) 'Aproximació a l'estudi de l'antiguitat tardana a les comarques del Garraf, Alt Penedès i Baix Penedès', Olerdulae, Vilafranca del Penedès. MIRET, J. FONTS, C. (1984) Fitxa 26/407 de la Carta Arqueològica (CCAA). Revisió de 2002. MIRET,M. (1988) 'Dades sobre el poblament a la comarca de Garraf durant la baixa romanitat i els inicis de l'alta edat mitjana' a XXIX Assamblea intercomarcal d'estudiosos. Sitges, 27-28 Oct. 1984. MIRET,M; MIRET,J; ( 1991) 'La vila romana del Vinyet en perill' a Butlletí del Grup d'Estudis Sitgetans, XV, nº.55. | I aC-V dC | L'estat de conservació de les restes és bastant deficient, fet que va determinar que el jaciment es cobrís de terra en tota la seva extensió. | La darrera intervenció arqueològica duta a terme entre finals de setembre del 2003 i mitjans de febrer del 2004 ha posat al descobert una vil·la romana de 3.000 metres quadrats. Anteriorment s'havien realitzat diverses intervencions, sobretot en l'àrea del voltant de l'ermita, al sud de la carretera C-31, que evidenciaven l'existència d'una ocupació romana de certa rellevança. Aquesta darrera intervenció ha permès delimitar l'àrea que ocupa el jaciment, al nord de l'església del Vinyet, entre la carretera C-31 i la via del tren. Es va documentar l'existència de trenta habitacions o espais diferenciats distribuïts entorn de tres o quatre patis oberts, la presència de vuit clavegueres o conduccions de característiques diverses i unes vint sitges reblertes amb gran quantitat de material ceràmic, entre d'altres. Algunes cambres haurien estat decorades amb paviment de mosaic i pintura mural de diversos colors a les parets, ja que se'n van localitzar diversos fragments. A més, l'excavació ha permès recuperar un ampli conjunt d'objectes: gran quantitat de ceràmica de diversa procedència (sobretot africana, però també gàl·lica, itàlica, del sud de la península ibèrica) i utilitat (àmfores, dòlies, olles, plats, cassoles, gerres,..); un nombrós grup d'agulles d'os de diferents dissenys i acabats (per cosir o pel cabell), varis fragments de molins per moldre gra, nombroses monedes de bronze, diverses grapes de plom, un fragment de làpida de marbre funerària o commemorativa (amb la inscripció 'C.CAECILIUS'), entre altres. La tipologia de construccions documentades junt als materials arqueològics localitzats permet saber que aquesta vila estaria destinada a diverses funcions com són la de residència, diverses activitats relacionades amb l'explotació del territori i l'elaboració i comercialització de productes com vi, oli i cereals, entre d'altres. Sembla que el període d'ocupació de l'indret s'iniciaria amb una fase d'època ibèrica, entre els segle III-II aC, que es mantindria fins a les darreries del segle I aC o fins al canvi d'era, moment en el que es documenta la vila que perduraria fins als segles V-VI. | 08270-528 | A l'entorn de l'ermita de la Mare de Déu del Vinyet | Les troballes a la zona del Vinyet es remunten a finals del segle XIX, quan es va trobar un sarcòfag d'època romana (Ferrer, 1945-46), que en l'actualitat està ubicat al Racó de la Calma. Els anys 1948 i 1952, Antoni Carbonell i Albert Ferrer van realitzar unes excavacions en les que es van localitzar les restes d'un tram de claveguera, part d'una possible calçada romana i la identificació d'una petita necròpolis d'època romana tardana . Posteriorment, la construcció d'una plaça a la banda sud de l'església va comportar la realització de diverses rases que van permetre constatar l'existència de murs amb material ibèric associat. Les diverses troballes apuntaven a l'existència, en l'àrea circumdant de l'ermita, d'una probable vil·la romana; fet que es va poder constatar amb les excavacions fetes entre el 2003 i el 2004. Excavacions realitzades: -1948: Antoni Carbonell i Albert Ferrer. -1952: Albert Ferrer. -1976: Grup d'Estudis Sitgetans va obrir algunes cales. -1992, 17-31 desembre: excavació d'urgència dirigida per Joana Maria Gómez i Sánchez. -1996, 25-28 juny: excavació d'urgència dirigida per Joan M. Garcia Targa. -Finals setembre de 2003-mitjans febrer 2004: excavació dirigida per Joan M. García Targa. Diverses fases d'intervenció: sondeig, delimitació del jaciment, excavació en extensió de l'àrea amb major potència estratigràfica i realització d'altres sondejos. Intervenció promoguda i costejada pel propietari dels terrenys. Els materials procedents del jaciment estan dipositats a la Biblioteca-Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú. L'indret és molt conegut per la seva ermita, documentada des d'època medieval. L'edifici actual és obra del segle XVIII amb una remodelació important de finals del segle XIX, tot i que conserva visible algun element arquitectònic anterior (veure fitxa nº. 432). | 41.2327300,1.7922800 | 398786 | 4565296 | 08270 | Sitges | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68406-foto-08270-528-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68406-foto-08270-528-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68406-foto-08270-528-3.jpg | Legal | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 83|80 | 1754 | 1.4 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||||
| 68407 | Forn de calç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-3 | XIX-XX | Recentment ha estat netejat de vegetació. | A la pista que porta des de Sitges cap a Mas Maiol, Can Planes i altres punts del Massís del Garraf, a pocs metres del rètol que indica que entrem dins l'Espai del Parc Natural del Garraf i a peu de camí, trobem un forn de calç. Es tracta d'una construcció parcialment excavada en el terreny natural i la resta construïda amb pedres lligades amb fang. La boca d'accés és feta amb pedres desbastades formant una llinda més o menys en arc de mig punt. L'espai interior conforma una planta circular, mentre que el perímetre exterior és atalussat definint una planta irregular. A l'interior del parc es troben restes d'altres forns de calç, però en mal estat de conservació; de tota manera defineixen una estructura similar. Aquests elements constitueixen un clar exemple d'una de les activitats tradicionals realitzades al Massís del Garraf, com és la producció de calç. Generalment es tracta de construccions datables al segle XIX-XX. | 08270-529 | Parc Natural del Massís del Garraf | 41.2622700,1.8295900 | 401957 | 4568533 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68407-foto-08270-529-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68407-foto-08270-529-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Tota l'àrea del Parc Natural del Massís del Garraf està regulada en el Pla Especial de protecció del medi físic i del paisatge de l'Espai Natural del Garraf. En el parc es troben restes d'altres forns de calç que no estan en bon estat de conservació i dels qual aportem les coordenades UTM. Forn de calç 2: X:402827, Y:4569132. Forn de calç 3: X:403058; Y: 4569497. | 98 | 47 | 1.3 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||||||
| 68408 | Castell de Miralpeix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-miralpeix | <p>GARCIA TARGA, J. (1991) 'Castell de Miralpeix, primera campanya d'excavacions' a Butlletí del Grup d'Estudis Sitgetans, any XV, nº. 57. Sitges. GARCIA TARGA, J. (1992) 'Segona campanya d'excavacions al castell de Miralpeix' a Butlletí del Grup d'Estudis Sitgetans. Any XVI, nº 60-61. Sitges. GARCIA TARGA, J.(1996) 'La masia fortificada de Miralpeix (Sitges, Barcelona)' a Boletín de la Asociación Española de Amigos de la Arqueología, nº 36. Madrid. GARCIA TARGA; ROUND COLELL, R. (1993) 'Tercera campanya d'excavacions al castell de Miralpeix (juliol 1992)' a Butlletí del Grup d'Estudis Sitgetans, nº 65. Sitges. GARCIA TARGA, J. (2002) 'Castell de Miralpeix: un model d'ocupació medieval i moderna al Garraf' a 6enes Jornades d'Estudis Penedesencs. Arboç, 1992. GARCIA TARGA, J. (en premsa) 'El castillo de Miralpeix: un modelo de ocupación medieval y moderna en la costa catalana' a IV Curso de historia medieval 'Castillos medievales de la península ibèrica'. 1992. Palencia. GARCIA, J.; LORIENTE, A. (1995) 'Castell de Miralpeix (Sitges): Estudi de materials ceràmics' a Miscel·lània Penedesenca, XXIII. Vilafranca del Penedès. IPAC (1984) Fitxa 29/9170 de la Carta Arqueològica (CCAA). Revisió de 2002. MIRET MESTRE, X. (1983) 'La Quadra Miralpeix. Notes sobre la formació del terme municipal de Sitges', Grup d'Estudis Sitgetans, Quadern nº. 13. Sitges.</p> | XI-XVII | Les estructures del jaciment requereixen una important i urgent actuació de restauració. | <p>El castell de Miralpeix es troba situat al cim del turó del mateix nom, presenta una superfície construïda de 275'9 m2. És de planta rectangular amb una torre sobresortida a l'angle nord-est i compartimentat per un mur mitger que defineix dues estances principals, una de 10,20 m per 9,80 m i l'altra de 5,20 m. per 6,50 m. La torre mostra una planta de 4,50m x 3,70 m i conserva tres espitlleres. Aproximadament en el centre del recinte i adossada al mur mitger, per la seva banda est, es va localitzar una cisterna de recollida d'aigües (2,35 m per 2,5 m). En el mur sud s'hi va localitzar la porta d'accés, de 1,55 m d'amplada i amb un esglaó. L'edifici constava almenys d'una planta superior, ja que s'ha trobat un tram de diversos graons de l'escala d'accés adossada a la cisterna i al mur perimetral. També es va identificar una estructura que podria correspondre a una petita premsa de vi o d'oli. L'estratigrafia excavada fins al moment ha permès documentar una fase d'ocupació que s'iniciaria a finals del segle XIV i que perduraria fins el segon o tercer quart del segle XVII, quan es constata l'abandonament del lloc. Fins al moment, arqueològicament no s'ha identificat cap fase d'ocupació anterior al segle XIV, però sí que es coneix documentalment l'existència d'una torre, mencionada ja al segle XI. El jaciment no està esgotat; encara hi ha potència arqueològica.</p> | 08270-530 | Al cim del turó de Miralpeix | <p>La primera notícia documental coneguda data del 1057, quan el bisbe Guislabert fa donació a mitges a Arnau d'Arloví, perquè refés i poblés la torre deshabitada de Miralpeix. A mitjans del segle XIII, diversos conflictes bèl·lics entre nobles en provoquen l'abandonament. Documentalment es coneix una segona ocupació que s'inicià al segle XIV i perdurà fins al segle XVII, tot i que no es van utilitzar la totalitat de les construccions anteriorment existents. S'han realitzat tres campanyes d'excavació arqueològica programada o com a camp de treball, en concret als anys 1990, 1991 i 1992, sota la direcció de J. Garcia Targa i Natàlia Moragas Segura. Els materials arqueològics es troben dipositats al Servei d'Atenció als Museus de Pedret, a Girona.</p> | 41.2325200,1.7728300 | 397156 | 4565295 | 08270 | Sitges | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68408-foto-08270-530-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68408-foto-08270-530-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68408-foto-08270-530-3.jpg | Legal | Romànic|Gòtic|Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2019-12-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 92|93|94|85 | 1754 | 1.4 | 1771 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||
| 68409 | Sarcòfag del Racó de la Calma | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sarcofag-del-raco-de-la-calma | FERRER (1945-46). 'El sarcofago romano de Sitges'. Ampurias, VII-VIII. | III-IV | Es tracta d'un sarcòfag romanocristià trobat a la segona meitat del segle XIX, del que es desconeixen les circumstàncies de la seva localització. El sarcòfag està fet amb pedra local, amb decoració de solcs verticals, tipus el que hi ha a la necròpoli paleocristiana de Tarragona, i es data al llarg del segle III i els començaments dels segle IV després de Crist. | 08270-531 | C/ Fonollar, Racó de la Calma. | El lloc on fou localitzat el sarcòfag és ocupat des del segle XIV per una ermita dedicada a la Mare de Deu del Vinyet, probablement sobre les restes d'un assentament romà. Després de descobert, el sarcòfag serví d'abeurador per animals durant molt de temps. | 41.2350600,1.8126100 | 400493 | 4565531 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68409-foto-08270-531-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68409-foto-08270-531-3.jpg | Inexistent | Antic|Romà|Paleocristià | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Laia Massansalvador Soler | Actualment, el sarcòfag es troba al Racó de la Calma, situat de manera que serveix de pica a dos brolladors d'aigua fets de pedra simulant els caps d'algunes feres fantàstiques. El sarcòfag descansa sobre dues bases també en forma d'animal fantàstic. Per sobre del sarcòfag destaquen dos plafons ceràmics on s'hi pot llegir la recomanació de no beure aigua dels brolladors. Al centre dels dos plafons hi ha fet en pedra l'escut de la vila de Sitges. | 80|83|84 | 52 | 2.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||||
| 68410 | Carrer d'en Bosc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-den-bosc | <p>'Eco de Sitges', 03/01/1981. Sitges. MONTE, M.A. (1986) Inventari del Patrimoni Arquitectònic (IPA) 11952</p> | XIII-XV | S'aconsella el manteniment del traçat del carrer i de les característiques dels edificis que conformen els seus frontis. | <p>Es tracta d'un dels carrers de l'antic casc històric de Sitges, que té els seus orígens en l'època medieval i que conserva bona part dels seus trets originals tant pel que va a les seves característiques com a via pública, com pel tipus d'edificis que conformen els seus frontis. El carrer inicia el seu recorregut en la Plaça de l'Ajuntament, des d'on es dirigeix al carrer de la Davallada; mostra el tradicional traçat en ziga-zaga que s'associa al creixement no planificat propi de les viles medievals. Quant als edificis que s'hi situen, aquests conformen un conjunt uniforme de construccions entre mitgeres, amb dos nivells d'alçat (pb + 1p) i es caracteritzen per la presència de portes adovellades, finestres amb brancals i llindes de pedra i elements típics del llenguatge arquitectònic de l'època medieval, i més concretament de l'estil gòtic, com les finestres geminades i lobulades, entre d'altres.</p> | 08270-532 | c/ d'en Bosc | <p>El carrer d'en Bosc és un dels més antics de la vila de Sitges i forma part del primer nucli fortificat de la vila, clos per la muralla medieval del segle XIII. La formació d'aquesta via pública devia tenir lloc, probablement, en aquest mateix segle o a inicis del segle XIV. Actualment és un dels principals elements que contribueixen a la recreació de la vila medieval sitgetana, gràcies a la irregularitat del seu traçat i a la qualitat arquitectònica dels edificis que alberga.</p> | 41.2355700,1.8121300 | 400454 | 4565588 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | 2020-06-22 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | La catalogació d'aquesta via pública en el seu conjunt respon al fet d'haver conservat els trets essencials de l'urbanisme medieval i haver esdevingut una clara referència en l'urbanisme del centre històric de Sitges. Des d'aquest punt de vista convé recordar la seva inclusió en l'Inventari de Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat. | 46 | 1.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||||||
| 68411 | Carrer Carreta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-carreta | <p>MONTE, M.A. (1986) Inventari del Patrimoni Arquitectònic (IPA) 11953</p> | XIV-XV | S'aconsella el manteniment del traçat del carrer i de les característiques dels edificis que conformen els seus frontis. | <p>Es tracta d'una via pública que comunica el carrer Major amb el passeig de la Ribera. Té els seus orígens en el període medieval de la vila (segles XIV-XV) i disposa de voreres estretes. La major part dels edificis que conformen els seus frontis presenten tres nivells d'alçat (pb + 2p), si bé també existeixen construccions de dues plantes que han estat les més característiques d'aquest eix viari. Malgrat que no es conserva cap element datable en el període de creació del carrer, són abundants els elements propis de l'arquitectura popular, especialment les portes adovellades.</p> | 08270-533 | c/ Carreta | <p>El conegut c/ Carreta forma part del primer raval o barri que es va desenvolupar extramurs, a tocar de la primera muralla medieval de Sitges. Aquest primer recinte fortificat constava de dues portes que comunicaven als camins que conduïen a Barcelona i a Vilanova i la Geltrú. La formació d'aquest primer eixample data del segle XIV i va tenir com a eix vertebrador aquest darrer camí; comprenia també els carrers Nou, Tacó, Major i de l'Aigua, i es va incorporar definitivament a l'interior de la vila amb la construcció de la segona muralla en el decurs del segle XVII. Tot i que el carrer ha experimentat modificacions posteriors, especialment ocasionades pel desenvolupament turístic de la vila, el c/ Carreta conserva els trets essencials de l'urbanisme gòtic i conforma un dels conjunts més harmònics de la vila de Sitges.</p> | 41.2358300,1.8103400 | 400304 | 4565619 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | 2019-12-30 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | La catalogació d'aquesta via pública en el seu conjunt respon al fet d'haver conservat els trets essencials de l'urbanisme medieval i haver esdevingut una clara referència en l'urbanisme del centre històric de Sitges. Des d'aquest punt de vista convé recordar la seva inclusió en l'Inventari de Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat. | 46 | 1.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||||||
| 68412 | Can Milà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-mila | XIX-XX | Edifici aïllat, de dos plantes d'alçat (pb + 1p), planta rectangular i coberta a doble vessant. El seu parament exterior està conformat per un paredat de pedres desbastades de petites dimensions que, tot i no presentar una col·locació en filades, presenten certa tendència a l'ordenació regular. En els angles de la casa s'han emprat carreus rectangulars de majors dimensions. La construcció dels elements arquitectònics dels frontis (portes i finestres) és de pedra. La major part de les obertures presenten forma d'arc de mig punt i poden atribuir-se a una reforma de la finca relativament recent. Altres elements, com les finestres geminades, amb llindes lobulars, podrien haver-se reaprofitat de construccions antigues. En una de les façanes laterals s'identifica un rellotge solar. La casa es troba envoltada per una zona enjardinada d'accés restringit. | 08270-534 | Pg. Vilafranca, s/n | No s'ha recuperat cap dada històrica sobre aquesta finca. | 41.2412800,1.8053600 | 399895 | 4566230 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68412-foto-08270-534-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68412-foto-08270-534-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Historicista | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Aquesta finca no figura a Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, ni disposa de cap tipus de protecció legal, fet que sorprèn donada l'entitat arquitectònica de l'edifici. | 98|116 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||||||
| 68413 | Fàbrica de Vallcarca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabrica-de-vallcarca | LLINÀS, A., MUÑOZ, M. (2004) 'Imatges de Vallcarca (fotografies de 1903-1936)'- Vilanova i la Geltrú MATEOS, R. (2003) 'Història de Garraf'. Sitges PERONA, M.A., MARTÍNEZ, F. (2004) 'Vallcarca. Imágenes y recuerdos de un pueblo desaparecido'. Barcelona | XX-XXI | Cal tenir present que les estructures més significatives, històricament parlant, són les més antigues i, conseqüentment, les més deteriorades. | El conjunt de l'antiga fàbrica de ciment i calç hidràulica 'Cementos de Garraf M.C. Butsems & Fradera', actual 'Uniland SA', conforma un complex fabril de grans dimensions, en el que tan sols perviuen algunes estructures industrials i arquitectòniques de l'establiment original (datables a principi del segle XX), difícilment identificables entre les infraestructures que pertanyen a la fàbrica actual i que no presenten cap valor patrimonial i/o històric significatiu. Així, doncs, les parts més antigues del conjunt es concreten en l'antic baixador del tren, en algunes naus del centre productor original -juntament amb les restes dels antics forns de ciment- i, finalment, en un petit conjunt de cases abandonades de la desapareguda colònia obrera. Es fa difícil identificar les antigues naus industrials, entre les instal·lacions actuals; únicament són visibles restes parcialment conservades d'edificis d'obra, en els que s'observa l'aplicació d'un plantejament arquitectònic de bona qualitat, amb una distribució simètrica de les obertures i, fins i tot, alguna llicència estètica com ara la imitació esgrafiada de capcers geomètrics en els coronaments. En altres casos s'aprecien edificis estructurats en tres naus, amb coberta a doble vessant que, tot i les transformacions experimentades, encara conserven les característiques de l'arquitectura industrial de principis del segle XX. | 08270-535 | Interior de la Cala de Vallcarca. Costes de Garraf | L'explotació de pedreres a la zona de Garraf es remunta a l'inici del segle XX, essent la primera cantera coneguda la situada al lloc de La Falconera, propietat d'Eusebi Güell, qui havia sol·licitat el permís per a iniciar l'activitat a finals del segle XIX. La pedrera de la Falconera va iniciar el seu funcionament l'any 1900 i va romandre oberta fins al 1918. La presència d'aquestes primeres pedreres està estretament vinculada a l'evolució del poble de Garraf, per bé que actualment es valori també la degradació mediambiental que ha suposat la seva explotació continuada. Pel que fa a la fàbrica situada a Vallcarca, aquest establiment va iniciar el seu recorregut el 21 de maig de 1903 amb el nom de 'Cementos de Garraf M.C. Butsems & Fradera', destinat a la producció de ciment Pòrtland i calç hidràulica. De fet, la qualitat de la matèria primera i la possibilitat de disposar d'accés directe a la xarxa ferroviària (el baixador de tren de Vallcarca es va inaugurar el mateix any 1903), van esdevenir de d'un bon inici les claus de l'èxit de la marca comercial. A partir del 1920 l'empresa va passar a denominar-se 'Ciments Fradera S.A' i la seva expansió es va veure afavorida a partir de 1924, amb la construcció del port de Vallcarca, que es va construir amb molta fondària per a adequar-ho als vaixells de gran cabotatge que efectuaven els carregaments de ciment; així, es va obrir l'empresa directament al comerç marítim. L'any 1933 la fàbrica de Vallcarca era el primer centre productor de ciment d'Espanya. En aquesta mateixa línia, el 1973 es construïren les dues grans sitges per emmagatzemar ciment que avui caracteritzen aquest sector del litoral de Garraf. El ritme de producció de la fàbrica va imposar la necessitat de disposar ràpidament de molta mà d'obra que cobrís els torns ininterromputs que es requerien per tal d'obtenir la quantitat de material que sol·licitava el mercat. Fou per aquest motiu que es creà la colònia fabril annexa a la fàbrica, avui pràcticament desapareguda. L'any 1910 aquesta colònia ja comptava amb seixanta cases i l'any 1925 es computaven 135 vivendes; en el seu punt àlgid, vers l'any 1960, els habitants de la colònia es van censar en 5.500. Aquesta població estava estructurada en carrers i ordenada en diferents grups com el del Vinyet, el de Montserrat, el de Trinitat, el de Sant Joan, el de Sevilla, el de Barcelona, el de Carolines o el de Tarragona, entre d'altres. L'aigua que es consumia procedia de diverses fonts i hi havia cisternes per a recollir l'aigua de la pluja; molts treballadors també obtenien l'adjudicació de petites parcel·les on conreaven els seus horts i el consum es regulava mitjançant un economat propi. De la mateixa manera, els oficis religiosos es celebraven a la capella de l'antiga masia de Vallcarca i el conjunt disposava d'escola, camp de futbol, forn, dispensari, sales d'actes, etcètera. A partir dels anys 70 totes les dependències de la colònia van anar desapareixent per les necessitats d'expansió i explotació de la fàbrica, així com per la modernització dels sistemes d'obtenció dels materials de construcció que, a l'igual que en altres sectors, han suposat l'eliminació de les antigues colònies fabrils. L'explotació de la fàbrica i la pedrera pertanyen en l'actualitat a l'empresa Uniland S:A., que gaudeix d'una concessió que finalitzarà l'any 2029. | 41.2415700,1.8605700 | 404522 | 4566200 | 1903 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68413-foto-08270-535-1.jpg | Inexistent | Eclecticisme | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | L'explotació de la fàbrica Uniland SA pot suposar en el futur l'eliminació o afectació d'una sèrie d'elements que formen part del patrimoni del municipi de Garraf. Entre ells figura el Castell de Garraf (vegeu fitxa nº 452), la Font de Montseva (vegeu fitxa nº 675) i diverses barraques de vinya inventariades (vegeu fitxes nº 596 i nº 597). És per aquest motiu que, malgrat que l'explotació de la pedrera està concedida fins l'any 2029, seria aconsellable establir pactes de compromís amb la cimentera per tal de garantir la preservació d'aquest patrimoni. | 102 | 46 | 1.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||
| 68415 | Castellot de Campdàsens | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castellot-de-campdasens | <p>'Els castells catalans' (1971) Vol. V. Barcelona. IPAC (2055) Fitxa 36/14132 de la Carta Arqueològica (CCAA)</p> | XIV-XV | Les estructures del jaciment requereixen una important i urgent actuació de restauració. | <p>Les restes del Castellot es troben al cim d'un turó que domina part de la costa del Garraf. Són visibles uns murs que defineixen un espai rectangular d'uns vuit metres de llarg per uns cinc d'ample, amb altres que compartimenten l'espai interior. Actualment, a la part més alta hi ha un paravent construït recentment amb pedres de l'enderroc de la construcció. La seva ubicació amb esplèndides vistes vers la costa i la plana de Campdàsens, junt amb el tipus d'estructura visible, fan pensar que es tracta d'una talaia o casa forta vinculada al castell de Campdàsens, documentat des de l'any 1143.</p> | 08270-537 | En un turó al sud-est de la plana de Campdàsens | 41.2502800,1.8825700 | 406378 | 4567143 | 08270 | Sitges | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68415-foto-08270-537-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68415-foto-08270-537-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68415-foto-08270-537-3.jpg | Legal | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2019-12-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | L'indret és utilitzat com a punt d'observació i control durant el període de risc d'incendis en què es realitza la campanya de vigilància. | 92|85 | 1754 | 1.4 | 1771 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||
| 68416 | Cofurna de Can Planes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cofurna-de-can-planes | IPAC (2055) Fitxa 36/14132 de la Carta Arqueològica (CCAA) | XI-XV | Les estructures del jaciment requereixen una important i urgent actuació de restauració. | A la capçalera del Torrent de Montseva (al sud del camí que porta a Can Planes) hi ha ubicada una construcció aïllada, difícil de distingir per trobar-se molt coberta de vegetació. Es tracta d'una estructura de planta rectangular d'uns 7 metres de longitud per uns 2'20 metres d'amplada i una alçada que oscil·la entre 1'50 i 2'10 metres en el seu punt màxim; la seva orientació és est-oest. Està adossada al marge, tot aprofitant el desnivell del terreny, els murs són de pedres desbastades lligades amb morter de calç i la coberta és de volta apuntada, feta amb lloses disposades a plec de llibre. Gran part de la superfície interior dels murs i de part de la volta està coberta per un revestiment de morter de calç. Les característiques constructives indiquen que es tracta d'una estructura destinada a dipòsit de líquids, probablement una cisterna de recollida d'aigua. Mostra vàries obertures: una boca d'extracció situada a la part més oriental de la volta, un petit orifici, probablement d'entrada, un esboranc a la banda més occidental i un pas en el mur sud. Aquesta obertura del mur sud constitueix l'actual accés a l'interior de la construcció, sembla probable que hagués estat realitzat per reutilitzar l'espai com a barraca. Podria tractar-se d'una construcció de cronologia baix-medieval i, segons la Carta Arqueològica, a l'indret es localitzaren restes d'un hàbitat medieval. | 08270-538 | Massís del Garraf, a la capçalera del torrent de Montseva i al sud del camí de Can Planes | 41.2681000,1.8658300 | 405001 | 4569140 | 08270 | Sitges | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68416-foto-08270-538-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68416-foto-08270-538-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68416-foto-08270-538-3.jpg | Inexistent | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Es localitza en un indret proper a Can Planes, lloc ocupat en època medieval. | 92|85 | 49 | 1.5 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||||
| 68417 | Norais del Baluard | https://patrimonicultural.diba.cat/element/norais-del-baluard | ESQUERDA, M. (2002). 'Sitges artístic'. Barcelona. www.sitges.es/document.php?id=234 | XVI | Les estructures del jaciment requereixen una important i urgent actuació de restauració. | Es tracta d'un testimoni antic de la tradició marina sitgetana, unes fornícules practicades al peu del baluard, que acullen aquests norais de pedra datats de principi del segle XVI i que s'utilitzaven per amarrar les embarcacions. | 08270-539 | Davant dels jardins de la Fragata | Situats davant dels jardins de la Fragata, que duen aquest nom perquè és on hi havia amarrada la fragata, el 1685, que havia de defensar la ciutat de Sitges de la pirateria berber, tripulada per gent del gremi de Sant Elm. | 41.2345400,1.8112100 | 400375 | 4565475 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68417-foto-08270-539-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68417-foto-08270-539-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Laia Massansalvador Soler | 94 | 52 | 2.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 |
Estadístiques 2026
Patrimoni cultural
Mitjana 2026: 0,00 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc