Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 66744 | Camí empedrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-empedrat | Bona part dels carreus que formen el tram de camí presenten erosió. | El camí empedrat de Potelles està situat uns metres al nord-est de Potelles, a tocar de la pista encimentada que condueix a Santa Llúcia de Sobremunt. Es tracta d'un tram amb pendent d'uns 15 metres de llargada que segueix una orientació de sud-oest a nord-est. Únicament es conserva el mur de contenció del camí pel costat exterior, és a dir al sud. En aquesta part s'observa el mur de maçoneria de pedra petita coronat amb blocs de pedra treballada, bastit sobre un aflorament rocós. Aproximadament cada 5 metres sobresurt un monòlit cap enlaire, els guarda-rodes, dels quals se n'ha conservat tres. El límit nord del camí no s'observa ja que es troba cobert de terra però per les dimensions de l'espai on es troba encaixat, l'amplada del camí deuria ser inferior als 3 metres d'amplada. Seguint el traçat del camí a l'est, es troben, al marge d'un camp, diversos grans blocs de pedra treballada, probablement provinent del camí. A l'oest el traçat del camí creua amb la pista encimentada. | 08271-44 | Sector nord-est del terme municipal | 42.0360100,2.1811800 | 432225 | 4654099 | 08271 | Sobremunt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66744-foto-08271-44-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66744-foto-08271-44-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 49 | 1.5 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||||||||||
| 66745 | Ruta del Sorreigs. PR C-46 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ruta-del-sorreigs-pr-c-46 | Pàgina de Turisme d'Osona: www.osonaturisme.cat Pàgina de la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya: www.feec.org Guia itinerària del PR. C-46 Ruta del Sorreigs, DDT i Centre Excursionista de Torelló. | XX | El sender de petit recorregut PR C-46, anomenat ruta del Sorreigs, és un itinerari de 21 quilòmetres que connecta el santuari de la Mare de Déu dels Munts, en terme municipal de Sant Agustí de Lluçanès amb Santa Cecília de Voltregà, recorrent pràcticament tot el curs alt i mitjà de la riera de Sorreigs. Es tracta d'un recorregut que supera les 5 hores de durada. La part que discorre pel terme municipal de Sobremunt segueix en tot moment el curs de la riera de Sorreigs, entrant al terme municipal a l'extrem oest, al nord de les Fosses, i abandonant-lo a l'extrem sud-est, a l'est del Gorg Negre. En bona part del seu recorregut el camí travessa l'espai d'interès natural o PEIN de la riera de Sorreigs, i passa prop de nombrosos molins (molí de les Fosses, molí del Puig, molí de l'Aumatell, molí de Guiteres), amb les respectives basses, canals i rescloses, i espais d'interès paisatgístic com el Gorg Negre o el salt de Guiterons. El camí no presenta grans dificultats i únicament abandona la riera en alguns punts on aquesta s'engorja. En aquests punts el camí ascendeix per la vessant i retorna a la riera uns metres més endavant. A la zona del Gorg Negre, el camí es separa uns metres de la riera elevant-se per la vessant i el Gorg Negre és accessible únicament a través d'un camí que salva el desnivell d'uns 40 metres. Poc després d'abandonar el terme municipal de Sobremunt, el camí connecta amb els senders GR-3 i PR C-49. | 08271-45 | Sector oest i sud del terme municipal | 42.0147100,2.1540300 | 429955 | 4651756 | 08271 | Sobremunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66745-foto-08271-45-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66745-foto-08271-45-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | El sender està senyalitzat amb marques de pintura blanques i grogues. | 98 | 49 | 1.5 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||||||
| 66746 | Sender de Gran Recorregut. GR-3 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sender-de-gran-recorregut-gr-3-1 | Pàgina de la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya: www.feec.org | XX | El GR-3 és un itinerari circular amb inici i final a la ciutat de Lleida que recorre un gran nombre de les comarques catalanes connectant amb la majoria dels GR catalans. El recorregut que passa pel municipi de Sobremunt correspon al tram 4 que té inici al Santuari de la Mare de Déu dels Munts i arriba fins a Sant Bartomeu del Grau passant per Santa Llúcia i Santa Perpètua formant una etapa de 26,160 km amb durada aproximada de 6:25 h. La part que pròpiament discorre pel terme municipal té aproximadament 3 quilòmetres i s'inicia a l'extrem nord del terme municipal, al nord de Potelles i al límit de la vall per on transcorre la carretera BV-4608, coneguda com 'la Trona'. Des d'aquest punt i fins abandonar el terme municipal el camí segueix en direcció sud-est, passant sempre per la carena de la serra de Sobremunt. El camí pràcticament discorre sobre el límit del terme municipal, quedant a mà dreta el terme municipal de Sobremunt i a l'esquerra un abrupte pendent, del terme municipal d'Orís a l'extrem nord, i de les Masies de Voltregà en la resta. Seguint la carena el camí passa per Santa Llúcia, el punt més alt del recorregut, i abandona el terme municipal per entrar al de Sant Bartomeu del Grau en un punt al nord-est del Grau. | 08271-46 | Sector est i nord-est del terme municipal | La data d'homologació del sender fou 1992. | 42.0316400,2.1867400 | 432681 | 4653609 | 08271 | Sobremunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66746-foto-08271-46-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66746-foto-08271-46-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | El camí coincideix en pràcticament tot el seu recorregut amb el camí ramader. El sender està senyalitzat amb marques de pintura vermelles i blanques. | 98 | 49 | 1.5 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||||
| 66748 | Arxiu municipal de Sobremunt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-de-sobremunt | XIX-XX | L'arxiu municipal es troba ubicat a l'ajuntament de Sobremunt. L'arxiu conserva el fons documental que genera la mateixa administració municipal i presenta un abast cronològic que va des de l'any 1847 fins a l'actualitat. La documentació inventariada de l'arxiu municipal de Sobremunt a l'any 1997 constava de 346 registres i ocupava 160 capses / arxivadors. L'arxiu està situat al primer pis de l'ajuntament i la documentació està classificada en les seccions i subseccions següents, amb les dates extremes: 01 ÒRGANS DE GOVERN (1878-1995) Institucions supramunicipals (1967) 02 ADMINISTRACIÓ GENERAL (1853-1995) Secretaria (1939-1994) Registre General (1853-1995) Personal (1939-1993) 03 SERVEIS ECONÒMICS (1847-1997) Patrimoni (1954-1994) Comptabilitat (1880-1994) Pressupostos (1920-1993) Endeutament (1988-1989) Tresoreria (1902-1997) Fiscalitat (1847-1997) 04 SERVEIS PÚBLICS (1937-1957) Abastaments, racionaments i mercats (1937-1957) 05 ASSISTÈNCIA SOCIAL (1954-1991) Beneficència (1954-1987) Assistència Social (1989-1991) 06 SALUBRITAT PÚBLICA (1882-1987) Sanitat (1882-1955) Extracció i transport de sang (1987-1988) 07 OBRES I URBANISME (1909-1996) Pla General d'Ordenació Urbana (1959) Plans Especials (1995) Obres d'infrastructura i serveis (1953-1963) Immobles municipals (1990-1993) Llicències d'obres (1962-1995) Obertura d'establiments (1962-1992) Subvencions obres (1983-1993) 08 SEGURETAT PÚBLICA (1876-1981) Sometent (1876-1934) Guàrdia Civil (s/d) Guàrdies Jurats (1912-1932) Salconduits (1939-1981) 09 SERVEIS MILITARS (1865-1996) Lleves (1865-1996) 10 POBLACIÓ (1880-1996) Padró d'habitants (1880-1991) Modificacions del padró (1960-1996) 11 ELECCIONS (1891-1996) Eleccions municipals (1976-1995) Eleccions al Parlament de Catalunya (1980-1995) Eleccions Generals (1891-1996) Eleccions Parlament Europeu (1987-1994) Referèndums i Plebiscits (1947-1986) Cens Electoral (1897-1996) Junta Municipal del Cens Electoral (1917-1974) 12 EDUCACIÓ (1877-1981) Instrucció pública (1877-1955) Cens escolar (1955) Juntes (1917-1981) 13 CULTURA (1986-1991) Cursos català (1986) Esports (1991) 14 AGRICULTURA, RAMADERIA I MEDI NATURAL (1941-1990) Censos d'agricultura i ramaderia (1941-1974) Declaracions forestals (1968-1990) Prevenció i Extinció d'Incendis (1962-1986) Sindicat agrícola (s/d) Cambra agrària (1994) Caça (1982-1983) Juntes i Comissions Municipals (1962-1982) | 08271-48 | Cal Tic, s/n. Nucli urbà. Sobremunt | L'arxiu municipal va ser organitzat, ordenat i classificat dins el Programa de la Xarxa d'Arxius Municipals de l'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona durant els mesos de febrer a juny de 1997. | 42.0352600,2.1675100 | 431093 | 4654026 | 08271 | Sobremunt | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66748-foto-08271-48-2.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 56 | 3.2 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||||||
| 66749 | Arxiu parroquial de Sant Martí de Sobremunt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-de-sant-marti-de-sobremunt | <p>Pàgina electrònica de l'arxiu biblioteca del Bisbat de Vic: www.abev.net</p> | XVI-XX | <p>L'arxiu Parroquial de Sant Martí de Sobremunt es conserva a l'arxiu Episcopal de Vic, el qual es troba ubicat al sobreclaustre de la Catedral i part dels pisos superiors del Palau Episcopal, edifici annex a la Catedral. L'arxiu parroquial de Sant Martí de Sobremunt conté la documentació generada pel funcionament propi d'una parròquia a nivell d'administració i de l'activitat notarial i consta de 8 sèries amb 23 unitats documentals, en suport paper, volum i lligall, amb una cronologia que va del segle XVI al XX, Les sèries documentals de l'arxiu parroquial són les següents: - 2.146.51. Baptismes. 4 UD. 1740-1804 - 2.146.52. Confirmacions. 4 UD. 1734-1978 - 2.146.53. Matrimonis. 3 UD. 1587-1907 - 2.146.54. Defuncions. 4UD. 1565-1907 - 2.146.55. Vària sacramental. 3 UD. 1567-2000 - 2.146.58. Visites pastorals. 2 UD. 1600-1889 - 2.146.69. Capítols matrimonials. 1 UD. 1602-1652 - 2.146.70. Testaments. 2 UD. 1548-2000</p> | 08271-49 | Arxiu Episcopal de Vic. c. Santa Maria, 1. Vic | 42.0352600,2.1675100 | 431093 | 4654026 | 08271 | Sobremunt | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66749-foto-08271-49-1.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 56 | 3.2 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||||||
| 66750 | Goigs de Sant Martí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-marti-2 | XX | <p>Es tracta dels Goigs en honor a Sant Martí bisbe, patró de la parròquia de Sant Martí de Sobremunt. Els Goigs estan emmarcats en un requadre que presenta motius vegetals. A la part superior esquerra hi ha una imatge de Martí damunt un cavall que ofereix la capa a un pobre. A la part central hi ha les estrofes de lloança i de pregàries dels vilatans que s'encomanen a la seva protecció, així com també la tornada; a la part inferior hi ha unes oracions. De sacerdots sol hermós i de caritat encès: Difundiu vostres mercès Sant Martí, Bisbe gloriós. Militeu baix les banderes de Constantí i Julià les de Crist són les primeres a qui us vàreu allistà les armes que vos heu pres són la fe i l'amor hermós. Difundiu, etc. Vós foreu aquell soldat qu'armat només amb la creu al infernal Goliat valerosament venceu el maligne no pot res contra aquell que'ajudeu Vós. Difundiu, etc. Sent Catecúmen només vestíreu al despullat de vostra capa amb l'esqueix amorós l'heu abrigat Jesús l'obsequi us ha près com si per ell mateix fos. Difundiu, etc. Cobert amb aquell vestit de llum pura circumdat se us apareix l'altre nit Crist en pobre transformat. - Sent catecúmen només tu m'has dat vestit formós. Difundiu, etc. De la mística ramada sou fidel i bon pastor l'heu pascuda i defensada no ho fa un pare amb més amor de Turs heu portat el pes sempre amb delit fervorós. Difundiu, etc. Amb la voluntat divina vostre voler conformeu no temeu deixar la vida ni la vida rebutjeu si'l poble ho necessités lluitaríeu animós. Difundiu, etc. Al deixar del món l'exili sols en Crist cercau repòs no voleu cap humà auxili - Deixau-me al cel mirar més qu'a n'aquesta vall de plós. Difundiu, etc. L'infern amb nova dalera redobla crudel combat dieu: - Que hi fas mala fera que hi cercas al mes costat? Res hi trobaràs funest que a tu't sia profitós. Difundiu, etc. De Sobremunt l'antic poble vos venera per Patró davant Vós son prec redobla vullau dar-li protecció per Vós sempre sia atès en tot temps calamitós. Puix dalt del cel sou admès amb concert molt harmoniós Difundiu vostres mercès Sant Martí, Bisbe gloriós</p> | 08271-50 | Església de Sant Martí de Sobremunt, s/n. Nucli urbà. Sobremunt | <p>Els goigs són composicions poètiques, de caire popular, que es canten en llaor de la Mare de Déu, a Crist o als sants. Es canten col·lectivament, en el marc d'un acte religiós de cert relleu, com ara una missa de festa major, un aplec, una processó, etc. La seva finalitat, en el marc de devoció i en memorial d'un sant o santa, patró o patrona d'una comunitat, consisteix a donar les gràcies pels béns rebuts, o bé com a pregària per demanar la salut física o espiritual de la comunitat.</p> | 42.0360800,2.1671400 | 431063 | 4654118 | 1953 | 08271 | Sobremunt | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Religiós | 2020-01-24 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Els goigs es van imprimir a la impremta Portavella de Vic l'any 1953. | 56 | 3.2 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||||||||
| 66751 | Goigs de Santa Llúcia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-santa-llucia-0 | XX | <p>Es tracta dels Goigs en honor a Santa Llúcia, verge i màrtir que es venera a la parròquia de Sant Martí de Sobremunt. Els Goigs estan emmarcats en un requadre que presenta motius vegetals. A la part superior central hi ha una imatge de Santa Llúcia amb els seus atributs, flanquejada per dos gerros florals. A la part central hi ha les estrofes de lloança i de pregàries dels vilatans que s'encomanen a la seva protecció, així com també la tornada; a la part inferior hi ha unes oracions i la partitura. Puix al Cel teniu posada molt amada: O Llúcia de Crist esposa, oïu-nos Verge gloriosa. En poca edat vostra vida fou servida, de l'alt Déu l'omnipotència demostrà sa excel·lència i sens mida, observant en sa obediència de tantes virtuts dotada, molt amada. A vostra mare alcançàreu i donàreu millora en sa malaltia, puix Agata intercedia al qui pregàveu, que us animés cada dia fins vostra vida acabada, molt amada. Avorríreu les riqueses i promeses de les coses temporals fugint del món, tots els mals i ses vileses, amant sols les celestials, amb llum de fe il·luminada molt amada. Sentint Pascassi que amaveu i adoraveu a un sol Déu omnipotent manà rigurosament prest el neguéssiu de tot cor i enteniment: mes d'Ell fóreu ajudada, molt amada. Eixint amb palma i victòria, - o gran glòria! - de tropeses vostre cos de Sant Esperit amb Vós, - digna memòria - contra el dimoni envejós tinguéreu sempre guardada, molt amada. Quan paraules no bastaren, no faltaren grans assots i grans turments, mes de Vós els sants intents mai s'apartaren de qui els reservà contents, per ço fóreu degollada, molt amada. Vostra vida tan formosa i gloriosa, acabada en el món trist, servíreu a Jesucrist pura i sortosa, Santa com mai hagi vist en el Cel sou col·locada, molt amada. En aquesta vida trista de la vista, us tenim per protectora, qui favor us implora deu-li vista; amb llum clara i veu sonora, guieu-nos, Màrtir sagrada, molt amada. Vostra vida hem meditada, contemplada des d'aquest món de pecat guieu-nos, per pietat cel amunt i el poble de Sobremunt que tingui la fe arrelada, molt amada. A qui us té per advocada molt amada: O Llúcia de Crist esposa, oïu-nos Verge gloriosa.</p> | 08271-51 | Església de Santa Llúcia de Sobremunt. Sobremunt | <p>Els goigs són composicions poètiques, de caire popular, que es canten en llaor de la Mare de Déu, a Crist o als sants. Es canten col·lectivament, en el marc d'un acte religiós de cert relleu, com ara una missa de festa major, un aplec, una processó, etc. La seva finalitat, en el marc de devoció i en memorial d'un sant o santa, patró o patrona d'una comunitat, consisteix a donar les gràcies pels béns rebuts, o bé com a pregària per demanar la salut física o espiritual de la comunitat.</p> | 42.0308400,2.1871000 | 432710 | 4653520 | 1982 | 08271 | Sobremunt | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Religiós | 2020-01-24 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Els goigs es canten a l'aplec de Santa Llúcia. Es van imprimir a Tipografia Balmesiana de Vic l'any 1982. | 56 | 3.2 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||||||||
| 66752 | Festa Major | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-29 | XIX-XX | La festa Major de Sobremunt es celebra el dia 11 de novembre (Sant Martí) dia en què es festegen els actes de caràcter més tradicional com la missa en honor al patró que es celebra a l'església parroquial de Sant Martí de Sobremunt; així mateix al cap de setmana proper al dia del Sant es projecten un seguit d'activitats que varien segons la programació de cada any: campionat de petanca, sopars i dinars populars, ball de festa Major, espectacle infantil, llançada de pinyols, etc. | 08271-52 | Nucli urbà de Sobremunt. Sobremunt | 42.0360300,2.1669600 | 431048 | 4654112 | 08271 | Sobremunt | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66752-foto-08271-52-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 2116 | 4.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||||||||
| 66753 | Aplec de Santa Llúcia de Sobremunt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-santa-llucia-de-sobremunt | XIX-XX | L'aplec de Santa Llúcia es celebra el diumenge després de Pasqua a l'església de Santa Llúcia. L'aplec s'inicia amb una missa on es canten els goigs de Santa Llúcia i també caramelles que es tornen a cantar al sortir de missa; les caramelles són cantades pels nens de Sant Boi. En sortir de missa es fa una rifa d'ous i fuets i s'acaba l'aplec amb un vermut i, depenent dels anys, un concert musical. | 08271-53 | Església de Santa Llúcia de Sobremunt. Sobremunt | 42.0308500,2.1871000 | 432710 | 4653521 | 08271 | Sobremunt | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66753-foto-08271-53-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66753-foto-08271-53-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 2116 | 4.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||||||||
| 66754 | Focs de Sant Isidre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/focs-de-sant-isidre-6 | AMADES, Joan (1983). Costumari Català. El curs de l'any. Salvat Editores, S.A i Edicions 62, S.A. CPCPTC (1998). Agenda de les tradicions catalanes. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. | Els focs de Sant Isidre s'encenien a la vesprada de la revetlla de Sant Isidre, patró dels pagesos. Els pagesos veneraven el seu patró, el dia 15 de maig, per tal de beneir els camps i les eines de treball. Les fogueres, però, s'encenien al vespre del dia 14 de maig, quan el sol es ponia després que la mainada hagués recollit, durant tot el dia, fustes, troncs, mobiliari vell i altres objectes que poguessin cremar al foc. Antigament a Sobremunt encenia una foguera a diferents masies del terme. Actualment s'encén un sol foc a la plaça del poble a partir de les 9h del vespre. La revetlla s'acompanya amb un sopar popular de pa amb tomàquet, botifarra, llom i cansalada i s'amenitza amb petards. | 08271-54 | Nucli urbà de Sobremunt. Sobremunt | Segons Joan Amades, sant Isidre, el sant castellà, va restar molts anys oblidat de tothom. A la darreria del segle XVI, el rei va sentir-se malalt d'una greu malaltia, que els metges no sabien guarir. La reina va invocar l'ajut de sant Isidre, que la va escoltar i va tornar la salut al monarca. Des d'aleshores, es va estendre la devoció a aquest sant, especialment entre els estaments rurals (AMADES; 1983). A la primeria del segle XVI, la pagesia catalana va adoptar per patró dels fruits de la terra a sant Isidre, en substitució dels sants que fins aleshores havien venerat, com sant Galderic (pagès occità), sant Medir (pagès del Vallès) o els sants Abdó i Senén (coneguts popularment com sant Nin i sant Non). El 1623, les parròquies de Santa Maria del Mar i Santa Maria del Pi, van obtenir relíquies del sant que van provocar l'extensió de la seva devoció pel pla de Barcelona, primer, i després per la resta de Catalunya. Joan Amades esmenta que pel Lluçanès i pel Ripollès, les pagesies i masies aïllades, cap al tard encenien quatre grans fogueres, encarades als quatre vents. Una d'elles, la més grossa, l'encenien davant de la porta. Molts dies abans, la mainada voltava pels camps per recollir les herbes dolentes i plantes parasitàries i arreplegava troncs, branques i fustes per encendre la foguera. Es creia que aquestes fogueres esquivaven els mals esperits que podien desbaratar les collites, i guardaven la gent, el bestiar i les cases de mal donat i d'embruixament. L'encesa es feia per ordre d'antiguitat. La primera era la masia més gran o més antiga, i al seu darrera seguien les altres. A les contrades on hi havia una ermita, la primera foguera l'encenia l'ermità davant de la capella. Pel Lluçanès, segons Joan Amades, era corrent que la mainada les saltés, com es fa amb les de sant Joan. En saltar-les es cantava: 'Sant Isidre de la Pinya, sant Isidre llaurador, se n'anava a robar faves a l'hort del senyor rector'. | 42.0351000,2.1647900 | 430868 | 4654011 | 08271 | Sobremunt | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La festa de l'encesa de les fogueres fa al·lusió a la tradició segons la qual Sant Isidre va encendre una gran foguera per tal del convèncer els infidels i gent descreguda, despertant en ells la flama de la fe. | 2116 | 4.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||||||||
| 66755 | La Plaça de les Bruixes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-placa-de-les-bruixes-0 | ROVIRÓ, Xavier (2000). 100 llegendes de la plana de Vic. Farell. | La plaça de les Bruixes es coneix més pel topònim que no pas per la llegenda. | La Plaça de les Bruixes és un indret situat a la riba occidental de la riera dels Sorreigs, damunt la cinglera. La llegenda diu així: 'Un lloc de molt misteri, por, bruixes i coses rares era el Gorg Negre del Sorreigs. Molt a prop d'aquest gorg hi ha la plaça de les Bruixes. Antigament deien que els xàfecs forts, els temporals de pedra sortien del gorg Negre: era un lloc de reunió de bruixes. Allà, a la vora del gorg, ha un reviu de roca força ample. Aquest pedregar feia uns sotets (tres o quatre); ara gairebé ja no en queda res perquè el glaç, el sol i la pluja s'han emportat la roca i és com si l'hagués llimada, ara ja no es nota res. Aquests sotets els feien servir els capellans de Sant Bartomeu. Els mossens d'aquest poble baixaven cap als Sorreigs en processó i allà als sotets hi posaven l'aigua beneita. Després beneïen tot aquell lloc perquè no s'hi congreguessin aquells terribles temporals. Bé ho explicaven així. La veritat, però, és que allà es formen unes tempestes que fan por' (ROVIRÓ:2000). | 08271-55 | Sector sud del terme municipal | S'explica habitualment que la plaça de les Bruixes és que és un lloc on es reunien les bruixes per celebrar-hi el sàbat, la festa en honor al diable. Una altra llegenda que es relaciona amb la plaça de les Bruixes com a lloc de reunió de les bruixes és la llegenda de 'La Teresa de la Barca' (ROVIRÓ:2000), una bruixa de Sant Hipòlit de Voltregà que feia descarregar grans temporals, es convertia en ocell, gallina o eruga i solia anar al gorg Negre a ajuntar-se amb altres bruixes; a la plaça de les Bruixes solien ballar i feien gran gatzara quan volien formar un temporal. | 42.0075700,2.1818800 | 432253 | 4650940 | 08271 | Sobremunt | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Extreta del recull 100 llegendes de la Plana de Vic. Aquesta narració va ser explicada al Grup de recerques Folklòriques d'Osona per Ramon Reixac, de Sant Julià de Vilatorta, el 28 de juliol de 1989. | 61 | 4.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||||||||
| 66756 | El Gorg Negre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-gorg-negre | AADD (1998). El Lluçanès màgic. Recull de llegendes i rondalles del Lluçanès. Edicions Cossetània i Ajuntament de Sant Boi de Lluçanès. IBORRA, Isabel (1985). 'Històries vora el foc' dins Espurna, publicació del Lluçanès, num. 11, gener de 1985. | XIX-XX | El Gorg Negre s'erigeix amb autoritat com el paratge més simbòlic de la riera de Sorreigs. Emmotllat per un pintoresc saltant de l'esmentada riera en baixar cap a la Plana, és un gorg profund on, segons la dita popular, s'apleguen les bruixes que desfermen les pitjors tempestes que assolen la plana de Vic. La gent també explica que el Gorg Negre no té fons i que, per tant, deu arribar fins al mateix infern. El seu aspecte alhora exòtic i sinistre ve refermat per la presència de parets de roca encastellades que el tanquen, com per protegir-lo de tot accés forà. Precisament dalt d'una d'aquestes parets se situa una petita esplanada coneguda com el pla de les Bruixes. S'explica que una vegada un home curiós va pretendre comprovar la seva profunditat, de manera que, situat a la cornisa de pedra que permet acostar-se fins al sallent d'una altra paret del Gorg, lligà una pedra a l'extrem d'un cordill molt llarg, que anà amollant lentament. El fil s'acabà del tot sense haver arribat a tocar el fons de dit Gorg, al mateix temps que sentí, des de la pregonesa, una sardònica veu que li deia: 'Descabdella que descabdellaràs, que mai al fons no arribaràs'. També s'afirma que, ja fa molt temps, en una nit fosca com una gola de llop, hi havia un pagès que passava prop del Gorg i va veure un moltó gras i de bona presència. Va pensar que en aquell moment que l'animal es devia haver escapat a algú. Aleshores es va treure la faixa i el va lligar a la cua del cavall per tal de portar-lo a casa seva. Però, així que van passar el Gorg, el moltó s'encabrità tant i es posà a tibar amb tanta força que s'enduia el cavall i el pagès junts cap al fons del Gorg. En veure's en tan greu perill, el bon home exclamà: 'Valga'm les tèmpores de sant Tomàs!' Al mateix temps reaccionà tallant la faixa amb un punyal que duia. El moltó, sorprenentment, li contestà aleshores: 'Sort n'has tingut que dejunades les has'. I immediatament desaparegué en la sinistra fondària. | 08271-56 | Sector sud del terme municipal | 42.0081900,2.1823400 | 432292 | 4651009 | 08271 | Sobremunt | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Aquestes llegendes sobre el Gorg Negre van ser recollides dins del recull de llegendes i rondalles 'El Lluçanès màgic', Tot i així ja havien estat recollides per Isabel Iborra i Plans dins la secció 'Històries de la vora del foc' a la revista Espurna. | 61 | 4.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||||||||
| 66757 | En Marfà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/en-marfa | ROVIRÓ, Xavier (2000). 100 llegendes de la plana de Vic. Farell. | XIX-XX | Es coneix més la ubicació del Gorg Negre i la Plaça de les Bruixes com a lloc de bruixeria que no pas la llegenda. | 'Baixant de Perafita al vespre ja fosc, ja nit enllà, baixava pel camí un pagès, en Marfà. Passava per sobre el gorg Negre i volia anar cap avall, cap a Santa Cecília, pel camí normal que es feia servir abans. Passant un tros abans d'arribar al front del gorg Negre, li va sortir una cabra. Primer es va espantar, però la cabra no es presentava gens esquerpa. Va pensar d'agafar-la; era un home amb els dits una mica llargs. Amb la veu molt calmosa l'anava cridant: - Nitona, nitona, nitona. La cabra es va deixar agafar. Pensant que era perduda, l'agafa i se la carrega a coll. Marxa cap avall i en passar per sota la plaça de les Bruixes, a tocar del gorg Negre, va sortir una altra cabra. Aquesta va dir a l'altra: - On vas, cabràs? Respon la que portava ell a coll: - A cavall d'en Marfà a portar-me fas! L'altre, en Marfà, en sentir això ja la fum per aquí enllà. Les cabres van marxar pel gorg Negre i ell pel camí avall, corrent i espantat. Compteu que els talons li deurien arribar més amunt del cul'. | 08271-57 | Sector sud del terme municipal | 42.0081500,2.1823300 | 432291 | 4651004 | 08271 | Sobremunt | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Extreta del recull 100 llegendes de la Plana de Vic. Aquesta narració va ser explicada al Grup de recerques Folklòriques d'Osona per Joanet Faja el dia 19 de juliol de 1986, a Vinyoles d'Orís. | 61 | 4.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||||||||
| 66758 | Cançoner de Sobremunt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/canconer-de-sobremunt | MINOVES, Ramon (2000). 'El cançoner de Sobremunt' dins Caramella, revista de música i cultura popular, núm. 2, gener-juny del 2000. REIXACH, Roser (2000). 'Cantadores de Sobremunt' dins Caramella, revista de música i cultura popular, núm. 2, gener-juny del 2000. Solc. Trobada de cantadors a Sobremunt (CD) . Barcelona : TRAM : Departament de Cultura, DL 1995 | XIX-XX | El cançoner de Sobremunt és un recull de cançons (versions i de temàtica local) que es va fer a Sobremunt els anys 1974 i 1975. El recull el va fer Ramon Minoves en el marc d'un taller de peces d'electrodomèstics que hi havia a Sobremunt, on ell treballava. Allí els treballadors i treballadores escolaven la ràdio, xerraven i cantaven tant cançons del temps com antigues. D'entre les cantadores destacava Dolors Estrada i Terricabres que sabia i cantava moltes cançons que havia après de la seva mare, de la seva àvia i de les seves amistats infantils. Ramon Minoves, que va veure la importància de recopilar aquell testimoni musical, es va dedicar a escriure i gravar les cançons que van cantar Dolors Estrada, Conxita Cases, les germanes Hermínia i Montserrat Ordeig, Dolors Giravent, Joaquima Cases o Carme Alonginia. L'any 1975 un grup del Sac de Cançons va pujar a Sant Martí i es van posar en contacte amb ells per tal de gravar i transcriure les cançons amb les persones que sempre les havien cantat. Al juliol de 1976 el Sac de Cançons, en el seu quadern de cançó núm.3, publicava, en forma de capítol a part i amb una introducció explicativa, una dotzena de les cançons gravades. I, en una separata, un conjunt amb probablement totes les cançons. Les cançons que es van gravar a Sobremunt entre els anys 1974 i 1975 són les següents: Les minyones de Barcelona El municipi de Barcelona El filador L'orinal A les portes de Betlem L'avi del parc Bomba va! La nineta i el rector El testament de Donya Quitèria Confessió d'una monja A Palmerola El batlle de Sant Martí El lladre traïdor Visca Tolon, visca Marsella L'hostal del Roc La presó de França A Santa Llúcia | 08271-58 | Sector nord del terme municipal | L'any 1993, en el marc del primer cicle Solc que en aquell temps s'anomenava 'Tradicionàrius al Lluçanès', va néixer a Sobremunt la Trobada de cantadors i cantadores. Solc va voler impulsar el recull de les cançons que cantaven la Teresa Icart i la seva tieta, Roser Estrada, que provenien d'una família molt cantadora. La Dolors, a part del repertori après del tio Pere n'havia anat recollint d'altres i ella va ser qui va ensenyar les cançons del repertori actual de les cantadores de Sobremunt en un taller de fer peces de televisors a inicis dels anys setanta. L'any 1993, en el marc de l'actuació de Jaume Arnella, van convidar a pujar a l'escenari les dones del poble per cantar les cançons que havien après al taller de peces, i nasqué a partir de l'any 1994 la Trobada de cantadors a Sobremunt. En les primeres edicions hi varen participar amb un paper molt destacat Roser Estrada i la seva neboda Teresa Icart, que havien après directament les cançons del tio Pere així com el grup de Cantadores de Sobremunt. Més endavant la Torre d'Oristà va incorporar-se a les trobades de cantadors el diumenge del mateix cap de setmana en motiu del cinquè aniversari de la mort del folklorista Josep M Vilarmau. D'aquest lloc, l'any següent en va sortir un grup de jovent molt animat, disposat a mantenir vives moltes cançons apreses dels avis del poble. Avui en dia la Trobada de cantadors i cantadores continua a la Torre d'Oristà organitzat i emmarcat dins el cicle Solc, música i tradició al Lluçanès. | 42.0352000,2.1648000 | 430869 | 4654022 | 08271 | Sobremunt | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Algunes d'aquestes cançons han estat editades en el cd: Solc. Trobada de cantadors a Sobremunt (CD). Barcelona : TRAM : Departament de Cultura, DL 1995. Les cançons d'aquest CD en que intervenen Mª Carme Alongina, Contxita Casas, Joaquima Casas, Maria Giravent, Mª Dolors Giravent, Rosa Estrada i Teresa Icart, de Sobremunt, són:A Palmerola / Minyones de Barcelona / Sóm soldats / El Municipi de Barcelona / La Nineta i el Rector / L'hostal del Roc / El Batlle de Sant Martí / L'enamorada morta / El mestre eixerit / Confessió d'una monja / El filador | 62 | 4.4 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||||||||
| 66759 | Riera del Sorreigs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-del-sorreigs-1 | <p>CARCELLER, Xavier (dir.) (1996). Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de la riera de Sorreigs. Direcció General del Patrimoni Natural. Generalitat de Catalunya. Barcelona. Pàgina electrònica del Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya: www.mediambient.gencat.cat</p> | <p>La riera del Sorreigs és la principal riera que creua el terme municipal de Sobremunt i alhora estructura tot el relleu del terme, marcat pels torrents que d'ambdós costats aflueixen a la riera. Tot i els forts pendents que envolten la riera, es tracta d'un curs d'aigua relativament humanitzat, amb nombrosos molins a banda i banda del seu curs, i diversos ponts i rescloses que la creuen. Tot i així la riera conserva nombrosos espais d'interès natural i paisatgístic entre els que sobresurt el gorg Negre. Una part important del curs de la riera pel terme municipal de Sobremunt es troba inclòs dins del PEIN o Espai d'Interès Natural de la riera de Sorreigs i des del 2006 també dins la Xarxa Natura 2000. Concretament, de les 295 hectàrees incloses, 187'5 pertanyen al terme municipal de Sobremunt, per 70 hectàrees en terme municipal de Santa Cecília de Voltregà i 37'5 de Sant Bartomeu del Grau. Es tracta d'un espai natural estructurat a l'entorn de la part central del curs de la riera de Sorreigs a la conca del Ter. Per les seves característiques, aquest espai presenta sistemes naturals de notable interès, que sobresurten de les terres de l'entorn. La justificació de la inclusió d'aquest espai PEIN és especialment la derivada del particular interès dels seus ecosistemes fluvials. L'espai comprèn un tram de la riera del Sorreigs amb els dos respectius marges de riera. Els vessants, amb forta pendent i un relleu calcari característic, són tallats per l'excavació de la riera i diversos torrents, formant parets de gran atractiu paisatgístic. Situat en el país de la roureda de roure martinenc (Quercion pubescenti-petraeae), el paisatge és caracteritzat per les pinedes secundàries de pi roig i pinassa. Els prats secs de jonça (Brachypodio-Aphyllanthetum) prenen un paper important en bona part de l'espai. Allò més destacable de la vegetació, és que l'espai conserva una mostra representativa de la vegetació aigualosa del sector ausònic. La vegetació de ribera és ben representada per vernedes (Lamio-Alnetum) i salzedes, junt amb herbassars higròfils (Glycerio-Sparganion,....), jonqueres (Molinio-Holoschoenion,....) o comunitats d'hidròfits natans (Lemno-Azolletum). A les roques regalimoses d'aigua són interessants les comunitats de degotalls calcaris amb molses (Adontion). Els vessants assolellats, amb fragments d'alzinars i garrigues contrasten amb les fondalades obagues on apareixen comunitats riques en elements submediterranis i centreuropeus, com l'avellaner (Corylus avellana), el tell (Tilia platyphyllos), l'auró (Acer campestre), la blada (Acer opalus), etc. Són de particular interès els sistemes limnològics, característics de les rieres calcàries de curs mitjà. Cal remarcar l'interès algològic de les seves aigües, així com també en general el briològic i liquenològic. Pel seu bon estat de conservació l'espai acull una bona mostra de la fauna característica d'aquest sector fisiogràfic. S'ha de destacar la notable diversitat de lepidòpters, on sobresurten per la seva raresa diverses espècies (Eurodryas desfontainii, Zygaena ephialtes...).</p> | 08271-59 | Sector oest i sud del terme municipal | <p>El PEIN de la riera de Sorreigs està aprovat definitivament. L'aprovació inicial es va fer el 25/05/95 i es va publicar al núm. 2.067 del DOGC (26/06/95); l'aprovació provisional es va fer amb data 01/04/96; l'aprovació definitiva es va publicar al núm. 2.335 del DOGC (20/02/97).</p> | 42.0089000,2.1699900 | 431270 | 4651098 | 08271 | Sobremunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66759-foto-08271-59-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66759-foto-08271-59-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-01-30 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Al llarg del curs de la riera de Sorreigs hi transcorre paral·lel el sender de petit recorregut PR C-46. | 2153 | 5.1 | 1785 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||||
| 66760 | Gorg Negre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gorg-negre-0 | <p>El Gorg Negre està situat a l'extrem sud-est del terme municipal, prop dels termes municipals de Sant Bartomeu del Grau i les Masies de Voltregà. Es tracta d'una zona d'alt interès paisatgístic on conflueixen diversos cingles rocosos, travessats i erosionats pel pas de la riera de Sorreigs. La riera, en aquesta part, supera un petit meandre entrant en una zona de grans formacions rocoses. En aquest tram forma diversos salts i gorgs, el més espectacular dels quals és l'anomenat gorg Negre. Es tracta d'un gorg de grans dimensions i de forma ovalada, envoltat per diversos cingles rocosos de manera que en algunes èpoques de l'any la insolació és mínima. La riera forma un salt sobre el gorg d'uns 10 metres i continua en direcció est per un pas entre cingles rocosos. L'espai que envolta el gorg també destaca per la frondosa vegetació, que arriba fins als peus de la riera allà on les formacions rocoses ho permeten. Al costat nord del gorg, en la vessant solella, es troba dominat pels arbustos, amb escassos pins i roures. En la vessant obaga, en canvi, es troba un espès bosc amb roures, pins, alzines i un sotabosc dominat pels boixos. Tot el tram de riera es troba comunicat per la part sud a través de nombrosos corriols que permeten arribar a un mirador sobre el gorg o a la riera en diversos punts. Són camins estrets i de fort pendent que resulten complicats en condicions humides però que permeten gaudir de punts amb alt interès paisatgístic, passant a tocar dels cingles, entre la vegetació o vora la riera.</p> | 08271-60 | Sector sud del terme municipal | 42.0082000,2.1823400 | 432292 | 4651010 | 08271 | Sobremunt | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66760-foto-08271-60-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66760-foto-08271-60-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-06-22 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | El Gorg Negre es troba inclòs dins el tram de PEIN de la riera del Sorreigs. Nombroses llegendes i històries han configurat aquest espai com a lloc de bruixeria i misteri. | 2153 | 5.1 | 1785 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||||||
| 66761 | El Salt de Guiterons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-salt-de-guiterons | El Salt de Guiterons està situat a l'est de Guiteres, en un meandre de la riera de Sorreigs, poc després que aquesta passi a l'altura del molí de Guiteres. Es tracta d'un salt d'aigua que forma la riera de Sorreigs, d'uns 5 metres d'alçada i amb un gorg de forma ovalada a sota. Just tocar del salt de Guiterons, a la banda de ponent de la riera, es troben les restes enrunades del molí de Guiterons, cobertes de vegetació que no es veuen a simple vista. | 08271-61 | Sector sud del terme municipal | 42.0100600,2.1710800 | 431361 | 4651225 | 08271 | Sobremunt | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66761-foto-08271-61-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Alguns veïns de Sant Bartomeu del Grau solien anar a banyar-se al Salt de Guiterons a l'estiu. | 2153 | 5.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||||||||||
| 66762 | Font de Conjunta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-conjunta | AADD (2005). Les fonts que tenim. Osona i el Lluçanès. Eumo Editorial. Relació de les anàlisis d'aigües de les fonts del Lluçanès. Grup de Defensa del Ter, gener 2006. Relació de les anàlisis d'aigües de les fonts del Lluçanès. Grup de Defensa del Ter, 2007. | XX | La font de Conjunta està situada uns 150 metres a l'oest de la masia de Conjunta, sota una bassa i a tocar d'un roure de grans dimensions. S'accedeix a la font a través de la pista forestal que condueix a la masia de Conjunta. Seguint aquesta pista i poc després d'un revolt pronunciat es troba als peus de la pista un pou bastit a mitjans del segle XX. Des del pou s'ha de baixar uns metres fins trobar una bassa, la qual s'ha de vorejar per sota fins la font, ubicada al costat d'un gran roure. La font està formada per diversos murs de maçoneria de pedra tancant un espai rectangular. En un dels murs hi ha una obertura rectangular tapada amb porta de fusta, darrera la qual hi ha una obertura emmarcada amb monòlits de pedra treballada que dóna accés al dipòsit de la font. Sobre l'espai rectangular que envolta la font hi reposa un roure de grans dimensions i curiosa forma. El roure surt del marge lateral de l'espai on es troba la font, de manera paral·lela al terra, i amb un tronc de grans dimensions que creua l'espai a poc més d'un metre d'alçada. | 08271-62 | Sector nord-est del terme municipal | Fa uns anys el propietari de Conjunta hi va fer un pedrís de pedra, força senzill. Abans les dones hi rentaven la roba en un safareig prefabricat que havien posat al costat de la font. Era una font que utilitzaven exclusivament els veïns de Conjunta. Sovint però, aquesta font no satisfeia les necessitats dels de la casa i per això es va construir un pou més amunt que tampoc solventà els problemes del tot. | 42.0281100,2.1786600 | 432008 | 4653224 | 08271 | Sobremunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66762-foto-08271-62-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66762-foto-08271-62-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Segons anàlisis realitzades pel Grup de Defensa del Ter durant els hiverns dels anys 1997, 2002, 2004, 2005, 2006 i 2007 la font de Conjunta presentava un índex de nitrats de 3'10, 1'50, 5'70, 11'00, 5'10 i 12'40 mg/l respectivament, dins del límit tolerable de 50 mg/l establert per l'Organització Mundial de la Salut, pel que s'ha de considerar com a potable. | 98 | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||||
| 66763 | Font de Santa Llúcia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-santa-llucia | AADD (2005). Les fonts que tenim. Osona i el Lluçanès. Eumo Editorial. Relació de les anàlisis d'aigües de les fonts del Lluçanès. Grup de Defensa del Ter, gener 2006. Relació de les anàlisis d'aigües de les fonts del Lluçanès. Grup de Defensa del Ter, 2007. | XX | La font de Santa Llúcia està situada uns 150 metres a l'oest de Santa Llúcia de Sobremunt, sota un dels camps que s'estén a l'oest de l'església. S'accedeix a la font vorejant el marge del camp, tant per l'extrem nord com pel sud. Seguint el marge s'arriba a un punt on es troben dos pollancres morts, a tocar d'una bassa. A escassos metres dels pollancres es troba la font. La font està formada per un espai delimitat al fons i als laterals per murs de maçoneria de pedra gran amb poc morter coronats amb lloses. A l'interior de l'espai hi ha unes escales de pedra que condueixen a la paret posterior, on sobresurt a la part baixa una aixeta metàl·lica. A l'esquerra de l'aixeta hi ha una petita obertura tancada amb porta metàl·lica i més amunt es troba una segona obertura tancada amb porta metàl·lica, en aquest cas quadrada i de majors dimensions. L'espai que envolta la font, situat pocs metres sota un camp de conreu, es troba ocupat per roures i pins. | 08271-63 | Sector nord-est del terme municipal | Fa uns seixanta anys hi van fer una construcció de pedra força monumental. També és coneguda com a font de can Jepet. La font era utilitzada pels veïns de can Jepet, la Masia, els de Santa Llúcia. En èpoques de secada quan la font de la Roca s'assecava la gent de Sobremunt acudia a la font de Santa Llúcia. Era sabut que la font provocava disputes entre els masovers de can Jepet i els de la Masia per aclarir-ne la propietat. Per 'Pasqüetes' i per Santa Llúcia els habitants del municipi s'hi aplegaven per celebrar la diada. | 42.0305700,2.1852300 | 432555 | 4653491 | 08271 | Sobremunt | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66763-foto-08271-63-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66763-foto-08271-63-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | El camí que baixava a la font des de l'església de Santa Llúcia va ser destruït va uns anys en ampliar una àrea conreable. La font no està senyalitzada. Segons anàlisis realitzades pel Grup de Defensa del Ter durant els hiverns dels anys 1998, 1999, 2002, 2004, 2005, 2006 i 2007 la font de Santa Llúcia presentava un índex de nitrats de 28'10, 11'10, 57'90, 38'30, 30'10, 27'50 i 28'70 mg/l respectivament, dins del límit tolerable de 50 mg/l establert per l'Organització Mundial de la Salut, pel que s'ha de considerar com a potable. | 98 | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||||
| 66764 | Font de Potelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-potelles | XIX-XX | La font de Potelles està situada uns 400 metres a l'oest de la masia de Potelles, al peu d'un dels recs que formen la capçalera del barranc de Guspineda. S'accedeix a la font a través d'un corriol que s'inicia prop de la masia de Potelles vorejant un camp i passant per una petita pineda fins arribar a la font, ubicada prop del rec i en un espai envoltat de plataners. La font està formada per un mur de maçoneria de pedra d'aproximadament un metre d'alçada del que en sobresurt, al centre, un brollador metàl·lic. Sota el brollador hi ha una pica de pedra treballada. Uns metres més al sud, seguint el curs del rec i en un nivell elevat respecte aquest, es troba una segona font, formada per una estructura de maçoneria de pedra coronada amb lloses i amb una obertura emmarcada amb monòlits de pedra treballada. Sota l'obertura sobresurt un abeurador allargat, delimitat amb blocs de pedra treballada, que s'omple amb l'aigua del dipòsit que conté l'estructura. | 08271-64 | Sector nord-est del terme municipal | 42.0351800,2.1742400 | 431650 | 4654012 | 08271 | Sobremunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66764-foto-08271-64-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66764-foto-08271-64-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La font no està senyalitzada. | 98 | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||||||
| 66765 | Pedró de Sant Roc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedro-de-sant-roc-0 | XIX | El pedró de Sant Roc es troba situat en un punt elevat en la carena de la serra de Sant Ponç, al sud-oest del nucli urbà de Sobremunt, just en l'encreuament de la pista que condueix a l'Aumatell amb la pista que condueix a Reixac. Es tracta d'una estructura de planta rectangular de 135 x 90 centímetres, de maçoneria de pedra irregular coberta amb teulada de lloses de pedra i coronada amb una petita creu de ferro. Presenta una obertura a mode de fornícula al costat sud emmarcada amb brancals de pedra i coronament monolític d'arc de mig punt, on hi ha la data inscrita de 1865 amb una creu intercalada. Una reixa i un vidre protegeixen les imatges de Sant Roc i Sant Sebastià situades a l'interior. | 08271-65 | Sector central del terme municipal | 42.0224200,2.1577600 | 430272 | 4652609 | 08271 | Sobremunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66765-foto-08271-65-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66765-foto-08271-65-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||||||||
| 66766 | Font de cal Calet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-cal-calet | XIX-XX | La font es troba envoltada de vegetació. | La font de cal Calet està situada a la vessant nord de la serra dels Pedrons, al nord del serrat de Sant Joan i al nord-oest de cal Calet. S'accedeix a la font a través de la pista forestal que s'inicia a l'indret conegut com el Cementiri, on hi ha una bifurcació múltiple on es separen els camins que porten a Conjunta, Santa Llúcia de Sobremunt i el que es desvia en direcció nord baixant a l'obaga de la serra dels Pedrons. Seguint aquesta pista uns 750 metres s'arriba a la font, ubicada a escassos 10 metres de la pista però difícil de trobar, ja que es troba coberta per la vegetació i no hi ha cap senyal a la pista que indiqui la font. La font està formada per una estructura de maçoneria de pedra i planta rectangular. Està bastida amb murs de maçoneria de pedra que interiorment formen una volta de canó de lloses a plec de llibre. Està coronada amb una teulada de doble vessant de grans lloses que actualment es troba totalment coberta de vegetació. A l'interior de l'estructura es troba la font. Es tracta d'una font de bassal ja que l'aigua es recull en el bassal quadrat que ocupa l'interior de l'estructura, però a diferència d'altres fonts de bassal, l'aigua no hi brolla per sota sinó que entra a través d'un petit forat picat a la roca i cobert de molsa, situat en la paret posterior de l'estructura. | 08271-66 | Sector nord-est del terme municipal | 42.0386300,2.1811300 | 432224 | 4654390 | 08271 | Sobremunt | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66766-foto-08271-66-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66766-foto-08271-66-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||||||
| 66767 | Necròpolis | https://patrimonicultural.diba.cat/element/necropolis | Jaciment destruït gairebé en la seva totalitat. | La necròpolis es troba situada en el lloc conegut com el Cementiri, al damunt d'un petit serrat a tocar de la pista que condueix a l'ermita de Santa Llúcia. Es tractava d'un jaciment format per nombroses tombes de lloses de les quals sols se'n conserven algunes sota una capa de terra i vegetació. La resta van ser destruïdes quan es va ampliar el camp que hi ha a prop. L'erosió constant del serrat també ha propiciat la desaparició d'algunes tombes ja que fons orals asseguren haver vist ossos sobresortint de terra en la vessant sud-est del serrat, actualment molt erosionat. Es pot observar una tomba de llosa sota la capa d'herba, sense coberta, amb orientació est-oest, que presenta una amplada de 38 centímetres i una llargada indeterminada ja que es troba parcialment tapada. Al voltant es veuen algunes pedres i lloses apilonades, possiblement extretes del camp on hi havia les tombes que es van destruir. | 08271-67 | Sector nord-est del terme municipal | 42.0337600,2.1846200 | 432508 | 4653846 | 08271 | Sobremunt | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66767-foto-08271-67-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66767-foto-08271-67-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 1754 | 1.4 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||||||||||
| 66768 | Sant Martí de Sobremunt (jaciment) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-marti-de-sobremunt-jaciment | MOLES, M Dolors (1975). La comarca d'Osona. Problemática de su iberización y proceso de romanización a través de su carta arqueológica. Tesi de llicenciatura (inèdita). Universitat central de Barcelona, pàg. 143. Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Sant Martí de Sobremunt. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, 1984. | -VII/V | Lloc d'habitació sense estructures molt erosionat. | El jaciment de Sant Martí de Sobremunt es troba situat al marge de la carretera que uneix Sobremunt (BV.4607) amb la comarcal BV. 4608 que va de Sant Hipòlit a Sant Boi de Lluçanès. Es tracta d'un conjunt de turons amb base de margues eoceàniques; en la seva part superior hi ha estrats sedimentaris quaternaris amb vegetació de pins i alzines. En les seves vertents, durant la prospecció, es recollí diversos fragments de ceràmica a mà, grollera, de color marró fosc i desgreixant ros de quars així com fragments de ceràmica a torn, rosades, compactes i també algun fragment de tipus 'sandwich' de tradició ibèrica. El jaciment era conegut per Martí Cassany de Vic qui juntament amb Dolors Moles, indiquen la presència en el lloc, de ceràmiques de torn ibèriques, així com de tipus campaniana A i B, extrem, aquest últim, que no s'ha pogut confirmar durant la prospecció. | 08271-68 | Sector nord del terme municipal | En el jaciment no s'hi ha realitzat mai cap excavació arqueològica. Les prospeccions van ser fetes per Walter Cruells l'any 1984 i revisades l'any 1990. | 42.0379500,2.1717900 | 431450 | 4654322 | 08271 | Sobremunt | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66768-foto-08271-68-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66768-foto-08271-68-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66768-foto-08271-68-3.jpg | Inexistent | Antic|Ibèric|Romà|Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 80|81|83|79 | 1754 | 1.4 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||||
| 66769 | Font de can Vinyes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-vinyes | La font de can Vinyes està situada a l'extrem nord-oest del terme municipal, a mig camí entre les masies de can Vinyes i els Hostalets de Barnera, a tocar de l'antiga masia de can Vinyes, les restes de la qual es conserven totalment cobertes de vegetació. S'accedeix a la font a través d'un trencant de la carretera BV-4601 que s'inicia pocs metres al sud del desviament que condueix a les masies de Barnera i els Hostalets de Barnera. Seguint aquesta pista es troba al cap de pocs metres un gran roure al marge del camí. A tocar del roure, tot i que en el cantó oposat de la pista, es troba l'antic emplaçament de la masia de can Vinyes, actualment totalment cobert de vegetació. Al fons del pla on es trobava la masia, més enllà d'una zona d'arços, es troba la font. La font està formada per un petit embassament rectangular on s'acumula l'aigua que neix d'un extrem de l'embassament, per on regalima l'aigua entre la molsa. La petita bassa està adossada a un marge, en un racó ombrívol envoltat de bosc de pins. | 08271-69 | Sector oest del terme municipal | 42.0255900,2.1371700 | 428571 | 4652978 | 08271 | Sobremunt | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66769-foto-08271-69-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66769-foto-08271-69-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 2153 | 5.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||||||||||
| 66770 | Font de la Roca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-roca-0 | AADD (2005). Les fonts que tenim. Osona i el Lluçanès. Eumo Editorial. Relació de les anàlisis d'aigües de les fonts del Lluçanès. Grup de Defensa del Ter, gener 2006. Relació de les anàlisis d'aigües de les fonts del Lluçanès. Grup de Defensa del Ter, 2007. | XIX-XX | La font de la Roca està situada pocs metres al sud-oest de la Roca, en un punt enclotat a tocar del nucli de Sobremunt. S'accedeix a la font a través d'unes escales que s'inicien just davant la casa de la Roca i davallen uns metres fins la font, situada en una zona enclotada on neix el rec del gorg dels Cans. La font està formada per un mur de maçoneria de pedra adossat a un cingle rocós, a la part inferior del qual es troba una aixeta metàl·lica i una petita obertura tancada amb porta metàl·lica a la dreta. Sobre l'aixeta hi ha una placa ceràmica amb la inscripció 'font de la Roca'. L'espai que envolta la font es troba enjardinat, amb diversos murs de maçoneria de pedra delimitant l'espai. A pocs metres de la font creua un rec, que es travessa per un petit pont, i just a l'altre costat hi ha un safareig rectangular, delimitat amb barana de ferro. El safareig conté batents bastits amb blocs de pedra treballada a l'extrem oest i s'omple amb l'aigua que raja per un brollador cobert de molsa a l'extrem est. | 08271-70 | Sector oest del terme municipal | És la font del poble i, per tant, la més freqüentada anys enrera. Quan venia un estiu de secada els veïns hi feien cua per omplir garrafes i galledes. L'agutzil s'encarregava d'obrir i tancar-ne el pas quan al dipòsit li convenia. Durant molts anys al safareig s'hi anà a rentar la roba però també s'havia fet servir per refrescar-s'hi quan s'havia begut massa per la festa Major. Es comenta que no fa massa anys, durant una nit de forta tormenta, va ser tanta la quantitat d'aigua que hi baixà i de terra remoguda que, a partir de llavors mai més ha sortit bona. | 42.0352600,2.1655900 | 430934 | 4654028 | 08271 | Sobremunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66770-foto-08271-70-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66770-foto-08271-70-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Segons anàlisis realitzades pel Grup de Defensa del Ter durant els hiverns dels anys 1998, 1999, 2002, 2004, 2005, 2006 i 2007 la font de la Roca presentava un índex de nitrats de 37'10, 16'40, 41'40, 51'10, 49'60, 46'70 i 61'10 mg/l respectivament, superant en alguns moments el límit tolerable de 50 mg/l establert per l'Organització Mundial de la Salut, pel que s'ha de considerar actualment com a no potable, tot i que intermitentment pugui ser potable. | 98 | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||||
| 66771 | Font de Beulovi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-beulovi | XX | La font de Beulovi està situada en un punt enclotat a tocar del rec del gorg dels Cans, al sud-oest de Beulovi i al nord-est de Guiteres. S'accedeix a la font a través d'una pista que transcorre paral·lela al rec des de la zona del mas Miolet. Seguint aquesta pista s'arriba a una raconada humida on s'ha d'abandonar la pista i seguir uns metres per un corriol fins trobar la font, ubicada prop del rec i sota uns boixos. La font està formada per una estructura rectangular de maçoneria de pedra coronada amb lloses i adossada al marge. De la part frontal de l'estructura en sobresurt el brollador, completament cobert de molsa. Sobre el brollador hi ha un carreu amb la inscripció 'BEULOVI', i a la dreta, un tub plàstic que actua com a sobreeixidor. | 08271-71 | Sector central del terme municipal | 42.0148600,2.1740900 | 431616 | 4651756 | 08271 | Sobremunt | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66771-foto-08271-71-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66771-foto-08271-71-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||||||||
| 66772 | Font de Guspineda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-guspineda | XVIII | La font de Guspineda està situada en un punt enclotat a tocar del barranc de Guspineda, també conegut com torrent de l'Infern, al sud de Guspineda i al sud-est de Beulovi. S'accedeix a la font a través d'una de les pistes forestals que segueixen la riera de Sorreigs per la vessant solella. En una de les raconades que forma la pista s'ha d'abandonar i agafar un corriol emboscat que davalla uns metres fins la font, ubicada a tocar del rec. La font està formada per una petita estructura rectangular bastida amb murs de maçoneria de pedra i coberta interiorment amb volta de lloses a plec de llibre. L'estructura es troba parcialment coberta de terra i vegetació i conté una única obertura, per on s'accedeix a la font. L'obertura es troba emmarcada amb monòlits de pedra treballada i té una data erosionada del segle XVIII inscrita a la llinda. | 08271-72 | Sector central del terme municipal | 42.0174600,2.1809400 | 432186 | 4652039 | 08271 | Sobremunt | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66772-foto-08271-72-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66772-foto-08271-72-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||||||||
| 66773 | Font de l'Ase | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lase-1 | XX | La font de l'Ase està situada en un punt enclotat al sud del Grau, a tocar del torrent del Grau i al nord de can Gil. S'accedeix a la font a través d'un corriol que comunica la zona de la masia del Grau amb el punt on es trobava la masia de can Gil. Seguint aquest corriol i just després de creuar el torrent del Grau es troba la font. La font està formada per una bassa rectangular adossada a un cingle rocós. La bassa té forma allargada, a mode d'abeurador, i està delimitada amb murs baixos completament encimentats. Just sobre la bassa hi ha una petita placa integrada a la roca amb la inscripció 'font de l'Ase'. | 08271-73 | Sector est del terme municipal | 42.0168000,2.1937500 | 433246 | 4651956 | 08271 | Sobremunt | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66773-foto-08271-73-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66773-foto-08271-73-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||||||||
| 66774 | Font de l'horta del Muntaner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lhorta-del-muntaner | XIX-XX | L'aigua és canalitzada directament des de l'interior de a balma. | La font de l'horta del Muntaner està situada en un punt lleugerament enclotat al sud-oest del serrat de les Forques i al nord-oest del Muntaner, a l'extrem sud-oest del nucli de Sobremunt. S'accedeix a la font a través d'una pista forestal que comunica el Collet amb cal Teixidor pel costat oest del serrat de les Forques. Seguint aquesta pista s'arriba a un bosc de pins des d'on s'ha de deixar la pista i agafar un corriol que baixa uns metres fins trobar la font, ubicada en una raconada sota una balma. La font està formada per un mur de maçoneria de pedra adossat a una balma tancant un espai per on regalima l'aigua. Actualment d'aquest punt en surten uns tubs parcialment soterrats que condueixen l'aigua cap a uns abeuradors situats uns metres més avall. Al costat de la font hi havia una bassa, avui destruïda, i diverses feixes delimitades amb murs de maçoneria de pedra que constituïen l'horta del Muntaner. | 08271-74 | Sector nord del terme municipal | 42.0343500,2.1608800 | 430543 | 4653931 | 08271 | Sobremunt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66774-foto-08271-74-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66774-foto-08271-74-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||||||
| 66775 | Font de Puigrúfol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-puigrufol | La font de Puigrúfol està situada en un punt emboscat a l'oest de la serra de Sant Ponç i al nord de Sant Roc. S'accedeix a la font a través d'un antic camí, en alguns trams amb restes molt erosionades d'empedrat, que s'inicia al sud-oest del nucli de Sobremunt arribant fins a la riera de Sorreigs. Seguint aquest antic camí uns centenars de metres, passant entre feixes actualment ocupades per pins, i poc després d'iniciar un tram descendent amb fort pendent es troba la font, ubicada just sota el camí. Es tracta d'una font de bassal situada enmig d'un marge rocós, sobre el qual passa el camí, format per blocs de pedra despresos i parcialment coberts de molsa i vegetació. Enmig d'aquests blocs despresos hi ha la font, un bassal de reduïdes dimensions que sobresurt lleugerament d'entre els blocs. | 08271-75 | Sector oest del terme municipal | La font de Puigrúfol es troba situada al marge d'un camí que antigament comunicava el nucli de Sobremunt amb la riera de Sorreigs i a l'oest d'una carena on segons fonts orals, hauria existit una masia anomenada Puigrúfol. | 42.0286200,2.1566300 | 430185 | 4653298 | 08271 | Sobremunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66775-foto-08271-75-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66775-foto-08271-75-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 2153 | 5.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||||||||||
| 66776 | Font d'en Perrabolla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-den-perrabolla | La font d'en Perrabolla està situada en una zona boscosa al sud-oest del nucli de Sobremunt, prop del límit amb el terme municipal de Sant Boi de Lluçanès. S'accedeix a la font a través d'una pista que s'inicia al sud-oest del nucli de Sobremunt i a l'oest de la Farigola i segueix en direcció nord-oest entrant a la baga coberta de pins. Seguint aquesta pista s'arriba a un petit pla on s'ha d'agafar un corriol que baixa per una petita carena, on s'observen restes d'antigues feixes empedrades amb un camí que les travessa. Uns metres més avall, en una raconada just després de travessar un filat elèctric, es troba la font. Es tracta d'una font de bassal, envoltada de bardisses i enmig d'un bosc de pins. L'aigua regalima per un petit marge cobert de molsa i s'acumula en un petit bassal. | 08271-76 | Sector oest del terme municipal | 42.0314300,2.1550300 | 430056 | 4653611 | 08271 | Sobremunt | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66776-foto-08271-76-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66776-foto-08271-76-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 2153 | 5.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||||||||||
| 66777 | Font del molí de l'Aumatell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-moli-de-laumatell | XX | La font del molí de l'Aumatell està situada uns metres al sud del molí de l'Aumatell, en el costat oposat de la riera i sota un cingle rocós de grans dimensions. S'accedeix a la font creuant la riera de Sorreigs a pocs metres de la resclosa del molí de l'Aumatell. Just creuada la riera es troba un llarg cingle rocós que forma una lleugera balma, sota el qual es troba la font. La font està formada per nombrosos punts al llarg del cingle per on regalima l'aigua, formant petites formacions de pedra tosca, en la major part dels punts cobertes de molsa. En un d'aquests punts hi ha construïda una petita estructura d'obra vista que forma una petita bassa on s'acumula l'aigua. | 08271-77 | Sector sud del terme municipal | 42.0125300,2.1570900 | 430206 | 4651511 | 08271 | Sobremunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66777-foto-08271-77-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66777-foto-08271-77-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||||||||
| 66778 | Font del Puig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-puig-1 | XX | La font del Puig està situada en un punt enclotat a tocar del rec del Puig, a l'oest del Puig. S'accedeix a la font des de la pista forestal que comunica la vall de la riera de Sorreigs amb la carretera BV-4601. Seguint aquesta pista i prop del trencant que condueix a la masia del Puig es creua el rec del Puig, i just al costat hi ha un pas que dóna entrada a un hort situat a tocar del rec, al fons del qual es troba la font. La font brolla directament d'un marge, a poca alçada i just al darrera d'una caseta d'obra arrebossada, ubicada a un extrem de l'hort. A partir d'aquest punt l'aigua segueix vorejant l'hort i formant un petit rec fins al rec del Puig. | 08271-78 | Sector oest del terme municipal | 42.0240900,2.1452400 | 429237 | 4652804 | 08271 | Sobremunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66778-foto-08271-78-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66778-foto-08271-78-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Es tracta d'una font molt abundosa que difícilment s'asseca. | 98 | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||||||
| 66779 | Font dels Abeuradors | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-dels-abeuradors-1 | XIX-XX | La font es troba coberta de vegetació | La font dels Abeuradors està situada en el nucli de Sobremunt, a mig camí entre cal Tic, seu de l'Ajuntament, i la Roca. S'accedeix a la font pel camí encimentat que condueix a l'Ajuntament i a l'església parroquial. Seguint aquest camí i pocs metres després de la Roca es troba una pista que surt a mà dreta. Als pocs metres d'iniciar aquesta pista es troba, a mà esquerra i entre la vegetació, la font. La font està formada per un mur de maçoneria de pedra, completament cobert de vegetació, adossat a un marge. A la part central del mur sobresurten dos petits pilars que sustenten una llosa col·locada a mode de teulada. Entre els pilars i sota la llosa hi ha una aixeta metàl·lica per on brolla l'aigua, totalment coberta de molsa. A la part dreta del mur i entre la vegetació s'observa una obertura emmarcada amb pedra treballada. Uns metres davant la font hi ha una bassa rectangular, totalment arrebossada. | 08271-79 | Sector nord del terme municipal | 42.0354700,2.1669000 | 431043 | 4654050 | 08271 | Sobremunt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66779-foto-08271-79-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66779-foto-08271-79-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||||||
| 66780 | Nucli de Sobremunt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/nucli-de-sobremunt | XVII-XX | El nucli urbà de Sobremunt està situat en el sector nord-oest del terme municipal, en un punt elevat amb vistes cap a la vall de on es troba el nucli urbà de Sant Boi de Lluçanès. Es tracta d'un nucli molt dispers, amb les cases separades ocupant una àrea força gran compresa entre el serrat de les Forques, al sud-oest, i el pla del Cementiri, al nord-est. Algunes de les cases formen petites agrupacions, delimitant petits carrers i places. Una part de les cases és de nova planta i una altra part han estat completament reformades. Les cases que es conserven sense reformes importants són bastides majoritàriament amb murs de maçoneria de pedra amb cantonades delimitades amb carreus treballats i coronades amb teulades de doble vessant. A l'extrem sud del nucli hi ha una petita agrupació de cases entre les que destaca ca la Xicra, una casa que conserva diverses obertures emmarcades amb pedra treballada i altres amb maó i llinda de fusta. Uns metres a l'oest es troba el Collet, una casa amb obertures emmarcades amb pedra treballada i llinda de fusta, i també amb maó. A l'extrem sud-est del nucli, a la capçalera de la vall del torrent del gorg dels Cans hi ha una altra agrupació de cases entre els que destaquen cal Casuc i cal Rei, dues cases adossades. De cal Casuc destaca el portal principal d'arc deprimit convex emmarcat amb pedra bisellada i una finestra emmarcada amb pedra bisellada al primer pis, amb decoració d'arc de cortina dins del qual hi ha un motiu geomètric circular. Cal Rei conserva un portal d'arc deprimit convex emmarcat amb pedra treballada i amb la data de 1744 junt amb una creu intercalada inscrita a la llinda, a més de diverses obertures emmarcades amb pedra treballada i amb pedra bisellada, una de les quals amb la data de 1773 inscrita amb una creu intercalada. Al nord-est d'aquesta petita agrupació hi ha diverses cases al voltant de l'església parroquial, la Sala, la Rectoria i cal Tic, seu de l'Ajuntament. A l'extrem nord-oest del nucli hi ha diverses cases ubicades en la vessant orientada a la vall on es troba el nucli urbà de Sant Boi de Lluçanès. Entre aquestes destaquen cal Moliner, cal Trampa i cal Bartoli. Cal Moliner conserva un portal d'arc de mig punt emmarcat amb maó i diverses obertures emmarcades amb pedra treballada i amb maó. Cal Trampa conserva diverses obertures emmarcades amb maó i llinda de fusta i alguna emmarcada amb pedra treballada. Cal Bartoli conserva diverses obertures emmarcades amb pedra treballada entre les que destaca el portal principal, amb la data repicada de 1661 junt amb una creu intercalada a la llinda. Finalment a l'extrem nord del nucli hi ha diverses cases que formen un petit carrer, entre els que destaquen cal Nis i ca la Grida. Cal Nis conserva diverses obertures emmarcades amb pedra treballada i una finestra emmarcada amb pedra bisellada amb la data de 1755 inscrita a la llinda junt amb una creu i l'anagrama IHS intercalats, i ca la Grida conserva diverses obertures emmarcades amb pedra treballada. La resta de cases que formen el nucli de Sobremunt o bé són de nova planta o han estat completament reformades. | 08271-80 | Sector nord del terme municipal | 42.0352000,2.1648000 | 430869 | 4654022 | 08271 | Sobremunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66780-foto-08271-80-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66780-foto-08271-80-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66780-foto-08271-80-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98|94 | 46 | 1.2 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||||||||
| 66781 | Jaciment de Reixac | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-reixac | XVIII | Únicament es conserven petits trams de mur. | El jaciment de Reixac està situat a tocar de la pista forestal que transcorre paral·lela a la riera de Sorreigs, al sud-oest de Reixac i al sud del Puig. Es tracta d'una zona ubicada a tocar de la pista forestal on apareixen nombrosos murs de maçoneria de pedra bastits amb diverses orientacions, alguns dels quals units a través de cantonades delimitades amb carreus treballats. Tota la zona es troba coberta d'arbustos i petits roures, entre els que apareixen els murs, en alguns casos quasi completament derruïts. Els murs més visibles són els que donen directament a la pista i que en algun moment van ser parcialment destruïts per l'ampliació d'aquesta. Tant al nord com a l'est d'aquesta zona hi ha nombrosos murs de maçoneria de pedra delimitant petites feixes. | 08271-81 | Sector oest del terme municipal | 42.0205100,2.1499800 | 429626 | 4652403 | 08271 | Sobremunt | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66781-foto-08271-81-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66781-foto-08271-81-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 1754 | 1.4 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||||||
| 66782 | Forn d'obra del Grau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-dobra-del-grau-0 | XIX | L'estructura es troba parcialment derruïda i coberta de terra i vegetació. | El forn d'obra del Grau està situat al sud-est de la masia del Grau, al límit d'un dels pocs camps de conreu de la zona, conegut com el camp de la Teuleria, i a tocar d'una bassa. Es tracta d'un forn d'obra o teuleria parcialment enrunat, del que es conserva el forat on es col·locava l'obra per a la cocció. Aquest forat és de planta quadrada, d'aproximadament 270 centímetres per costat, i conserva restes d'obra als murs perimetrals. El forat es troba parcialment cobert de terra i vegetació, i força erosionat, especialment a l'oest, on probablement hi havia la boca o boques que donaven accés a la sala de combustió, actualment soterrada. | 08271-82 | Sector est del terme municipal | Antigament, cada masia amb una certa entitat comptava amb un forn d'obra o teuleria dins les seves terres. La funció dels forns d'obra era coure maons i teules principalment, que servien per arranjar o ampliar les edificacions ja existents, o bé per a fer-ne de noves. Les teuleries es composaven bàsicament de dues zones, a la part inferior hi havia la cambra de combustió, en la qual s'hi cremava el combustible (llenya), i a la part superior hi ha la cambra de cocció on es col·locaven les peces a coure. Les dues cambres es comunicaven a través d'uns forats que permetien el pas de l'escalfor. | 42.0185700,2.1938700 | 433257 | 4652152 | 08271 | Sobremunt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66782-foto-08271-82-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66782-foto-08271-82-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||||||
| 66783 | Forn de calç de Beulovi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-de-beulovi | www.lafura.cat/suplements/arxius/arxius.htm | XIX-XX | Únicament es conserven petits trams del mur perimetral | El forn de calç de Beulovi està situat en un punt emboscat de difícil accés dins la vall del torrent del gorg dels Cans, a l'oest de Beulovi, tot i que en el costat oposat del torrent. Es tracta d'un forn de calç parcialment derruït, del que es conserven restes dels murs perimetrals, delimitant un espai circular de grans dimensions, d' aproximadament 4 metres de diàmetre. Les restes de mur conservades són de maçoneria de pedra per la part exterior i per la part interior s'observen les restes de la combustió. El forn queda envoltat per bosc en una zona on domina el pi amb sotabosc de boixos. | 08271-83 | Sector central del terme municipal | La funció dels forns de calç era coure les pedres calcàries sedimentàries, riques en carbonat de calci, per obtenir calç. El procés de transformació de la pedra en calç es feia per combustió, en un forn de forma rodona a dins la terra o a la roca. Es necessitaven temperatures de 800°C perquè el carbonat càlcic s'alliberés de l'anhídrid carbònic i passés a òxid de calci. La calç obtinguda tenia moltes aplicacions: servia per emblanquinar, desinfectar, per ensulfatar les plantes contra les plagues i per a la construcció. Però per aconseguir aquest procés es necessitava una preparació llarga i feixuga. Aquestes tasques duraven al voltant d'uns tres mesos i començaven entre el gener i el febrer, quan les feines agrícoles eren més escadusseres. Primer de tot, es necessitava combustible, que s'obtenia desbrossant el bosc. Aquesta llenya s'apilava en feixes anomenades fogots, d'un pes aproximat de 30 quilos. Per fer-nos-en una idea, per a un forn de 800 quintars de pedra (1 quintar = 40 quilos) feien falta uns 2.000 fogots. El següent pas era la pesada feina d'arrencar la pedra idònia amb pics, malls i parpalines. Després es transportava la pedra i els fogots amb els carros fins al lloc on era situat el forn. Aquest s'omplia posant de forma circular les pedres depenent de la seva mida: a baix les més grosses i a dalt del 'curull' les més petites. A la part inferior es deixava una finestra o 'boca' per introduir-hi la llenya amb una mena de forca anomenada gavell. Quan començava l'encesa, ja no es podia parar fins que el mestre calcinaire deia que la pedra era ben cuita. Un forn de la capacitat abans esmentada trigava de vuit a deu dies i quan els entesos deien que ja era al seu punt sellaven la boca del forn i la part superior o 'curull' amb pedres i fang durant quatre o cinc dies més. Passat aquest temps ja era a punt per desenfornar i transportar la calç en carros a la seva destinació per al seu ús. | 42.0178100,2.1700200 | 431282 | 4652087 | 08271 | Sobremunt | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66783-foto-08271-83-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66783-foto-08271-83-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||||
| 66784 | Voltants de la Cova Miserachs/Cova Miserachs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/voltants-de-la-cova-miserachscova-miserachs | RIBÉ, G.; CEBRIÀ, A. i SENABRE, M.R. (1990): 'Carta Arqueològica de l'Alt Penedès.' Vilafranca del Penedès. | A l'interior de la cova hi ha gran quantitat de deixalles i residus que han degradat el lloc. | El jaciment arqueològic es troba constituït per dos nivells de feixes, probablement resultat del buidatge de dues cavitats naturals. En una d'aquestes feixes, arran de la cinglera rocosa, es documentà una bona concentració de sílex i ceràmica prehistòrica. A l'altra feixa, darrera d'una frondosa vegetació, hi ha una esquerda-abric reaprofitada com a barraca de vinya amb un pany de paret construït amb pedres lligades amb morter de calç a manera de llindar, amb algunes eines agrícoles abandonades i altres residus al seu interior. A la feixa del davant d'aquesta cavitat hi havia una concentració de sílex i ceràmica a mà i grisa a torn d'època medieval. Existeixen dues possibilitats per explicar la troballa d'aquest material: d'una banda, la cavitat abans esmentada es buidaria per aterrassar el terreny per a conrear. D'altra banda cal considerar la possibilitat que el material arqueològic es barregés des de la feixa superior, on es situa la Cova Miserachs, arrossegant-se el material des del vestíbul principal d'aquesta, que està pràcticament buidat, fins a la feixa. | 08273-1 | Vessant sud-oest de la Muntanya de Can Mata del Racó, prop de la masia del mateix nom. | Abad i De la Vega parlen, ja l'any 1968, de recollida de material ceràmic 'davant' la cova; de fet en documenten a 'todas las grandes aglomeraciones rocosas de los alrededores que, por su forma, ofrecen cobijo natural' (CC.AA., 1990). L'equip d'arqueòlegs que va realitzar la Carta Arqueològica de l'any 1990 va documentar la presència dels següents materials: - 33 fragments de ceràmica a mà, informes indeterminables; 1 vora de ceràmica a mà, de petit recipient. - 1 nansa de ceràmica grisa medieval i dos fragments informes, del mateix període. - Indústria lítica: un abrupte sobre fragment de sílex transparent, una ascla amb retocs simples distals (sílex granate), un nucli polièdric de quars, tres fragments de sílex, una ascla de sílex i 5 fragments de quars. Aquest material es troba al Museu de Vilafranca del Penedès. El mateix equip recull la notícia d'Antoni Adell, segons la qual el propietari del terreny va dinamitar un grup de roques, localitzant-se dues destrals de gran tamany. | 41.3901300,1.8000900 | 399682 | 4582761 | 08273 | Subirats | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66784-foto-08273-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66784-foto-08273-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66784-foto-08273-1-3.jpg | Inexistent | Neolític|Edats dels Metalls|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | La parcel·la on s'ubica la cova està molt aterrassada, i les feixes de les immediacions estan abandonades i envaïdes per la vegetació, la qual camufla la cova. Al costat de la cova Miserachs s'observen altres cavitats calcàries de menor mida i entitat, igualment tapades per la vegetació. | 78|79|85 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||||
| 66785 | Can Gustems/Horts del Pou de Glaç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-gustemshorts-del-pou-de-glac | RIBÉ, G.; CEBRIÀ, A. i SENABRE, M.R. (1990): 'Carta Arqueològica de l'Alt Penedès.' Vilafranca del Penedès. | El jaciment es troba completament colgat sota un camp de conreu; les feines agrícoles poden haver provocat remocions en l'estratigrafia arqueològica. | El jaciment es troba en uns terrenys d'aluvió covertits en horta a l'altra banda de la riera de Santa Fe, a l'alçada en què s'uneix amb el Torrent de la Casa Nova. Tan sols es constata l'aparició de material, sense estructures. Es documenten dos tipus de sílex, però sense peces-tipus que puguin donar datacions cronològiques ajustades: sílex de tons grisos-blavosos deshidratats amb 'crostes calcàries' (restes de paleosòls) d'aspecte mosterià, però sense peces amb un retocat clar; l'altre tipus de sílex estaria representat per altres fragments i ascles amb retocs marginals i senzills, de tècnica laminar i ascles de difícil adscripció. | 08273-2 | A 200 metres al nord-oest de Cal Gustems a la banda esquerra de la riera de Santa Fe. | L'equip que elaborà la Carta Arqueològica de l'any 1990 va descriure els materials apareguts al jaciment, procedent de dos lots. Primer lot (procedent de l'exploració de J. i X. Virella): - 5 fragments de ceràmica a mà de cocció oxidant/reductora a l'exterior/interior. - 1 ascla flexionada amb retocs simples profunds i inversos. - 1 fragment amb retocs simples marginals. - 1 fragment amb retocs simples marginals a la part patinada. - 1 ascla amb retocs inversos en sílex translúcid amb vaquoles rosades. - 7 fragments de sílex parcialment deshidratat. - 3 fragments corticals. S'esmenta també l'aparició d'un fragment de ceràmica campaniana a la vinya del davant, al costat de la masia de Can Gustems, que fa pensar en un jaciment ibèric proper, donat el pendent de la zona. Segon lot (localitzat per l'equip elaborador de la Carta de 1990): - 1 espinat sobre fragment. - 1 ascla amb retocs marginals senestres. - 1 ascla amb retocs simples profunds dextres inversos. - 1 nucli esgotat (?). - 1 fragment d'extraccions longitudinals. - 7 fragments. Aquest material es troba al Museu de Vilafranca del Penedès. | 41.3932700,1.7226300 | 393211 | 4583202 | 08273 | Subirats | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66785-foto-08273-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66785-foto-08273-2-2.jpg | Inexistent | Neolític|Paleolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | 78|77 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||||||
| 66786 | Turó del Pujol/Bosc de Savall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-del-pujolbosc-de-savall | RIBÉ, G.; CEBRIÀ, A. i SENABRE, M.R. (1990): 'Carta Arqueològica de l'Alt Penedès.' Vilafranca del Penedès. | IVaC-XVI | En el moment d'elaborar aquest inventari no s'ha trobat cap resta material a l'emplaçament del jaciment. | Aquest jaciment es troba al cim del Turó d'en Pujol, a la zona del Bosc de Savall. Segons el seu descobridor, Antoni Adell, es tractaria d'un poblat ibèric, ja que existeixen murs visibles en un indret estratègicament situat dalt d'un turó, al costat d'un corrent d'aigua i amb zones properes aptes per al conreu. De totes maneres, però, no es pot descartar que les estructures conservades al cim del turó pertanyin a un assentament Baix Medieval o Modern, una masia ubicada en aquest punt estratègic. Pel que fa a material trobat, tan sols es tenen referències per part d'Antoni Adell i Salvador Llorac sobre ceràmica ibèrica comuna a torn, un petit molí de granit, un fragment de ceràmica sigil·lata i fragments de dolium. L'equip que va confeccionar la Carta Arqueològica del 1990 no va trobar cap tipus de material.. | 08273-3 | Turó 350 m. a l'oest de la masia Savall, limitat al nord pel Torrent del Tro. | El jaciment fou descobert l'any 1978 per Antoni Adell, veí de Sant Sadurní d'Anoia. Més tard, en un moment indeterminat, es realitza una cala d'1,5 m en un punt a prop de les restes de murs visibles localitzades, descobrint-se així un mur nord-sud d'uns 7 m de llarg que feia cantonada amb un altre del qual se'n conserva una petita part. Es va rebaixar fins a establir una alçada total del mur d'1,5 m, essent l'obra d'aquest de petits blocs més o menys regulars, i carreus a la part baixa. Igualment, uns 3 m al nord es va trobar un amuntegament de pedres que tapaven una sitja d'aproximadament 1 m de fondària. Finalment, es localitzà una pedra circular amb orifici central d'una alçada de 45 cm, per un diàmetre d'1,10 m, de funcionalitat desconeguda. | 41.3970300,1.7877700 | 398663 | 4583542 | 08273 | Subirats | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66786-foto-08273-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66786-foto-08273-3-2.jpg | Inexistent | Antic|Ibèric|Medieval|Modern|Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | 80|81|85|94|79 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||||
| 66787 | Cova l'Avenc/L'Avenc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-lavenclavenc | RIBÉ, G.; CEBRIÀ, A. i SENABRE, M.R. (1990): 'Carta Arqueològica de l'Alt Penedès.' Vilafranca del Penedès. | VII-I aC | A l'interior de la cova hi ha deixalles i restes de fogueres actuals. | Es tracta d'una cavitat-avenc dalt la carena de la Serra del Pi del Molló, propera al Puig de l'Avenc i a peu del camí carener. El sostre d'aquest avenc està enfonsat, configurant una gran sala principal que proporciona unes condicions d'habitabilitat òptimes. La rampa inicial, amb una inclinació d'uns 20º, és en direcció N i té una profunditat màxima de 35 m, mentre que l'entrada té una forma gairebé circular (5 x 4,5 m). El sòl presenta una barreja d'argiles en descomposició amb blocs caiguts, i en algun sector s'observen tanques que podrien haver servit per a ramats, o bé de refugi. D'altra banda, l'única referència arqueològica detalla l'aparició en superfície d'un únic fragment de ceràmica campaniana del tipus B en superfície. | 08273-4 | A la Serra del Pi del Molló, un 200 m. al nord-est del Puig de l'Avenc. Zona nord-oest d'Ordal. | 41.4055100,1.8351500 | 402636 | 4584429 | 08273 | Subirats | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66787-foto-08273-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66787-foto-08273-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66787-foto-08273-4-3.jpg | Inexistent | Antic|Ibèric|Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | El camí que porta cap a aquest jaciment arqueològic forma part de la ruta vitivinícola de la Garnatxa (sender de petit recorregut PR-C 16).Davant la informació de què es disposa no es pot concretar l'entitat del jaciment ni la fase cronològica, que podria relacionar-se amb algun moment de l'època ibèrica | 80|81|79 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||||
| 66788 | Pont de Ca l'Artigues | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-ca-lartigues | GIRÓ ROMEU, Pere (1964): 'Quadern de camp', vol. 7, 18 de març. RIBÉ, G.; CEBRIÀ, A. i SENABRE, M.R. (1990): 'Carta Arqueològica de l'Alt Penedès.' Vilafranca del Penedès. | IIIaC - X | El jaciment es troba completament colgat sota un camp de conreu; les feines agrícoles poden haver provocat remocions en l'estratigrafia arqueològica. | Aquest jaciment es troba al costat d'un camp de conreu de vinya. Sembla que podria estar relacionat amb les restes d'un paviment i abundant ceràmica d'època republicana i alt-imperial que hi ha a 110-120m al NE, al turó de darrera de Ca l'Artigues. Cal tenir present també que, a 1 km en línia recta en direcció SW hi ha la vil·la de la 'Torrota/Torre del Moro' d'una gran extensió. Podria tractar-se, així, de dos possibles explotacions agrícoles d'època romana, si bé cal tenir present que també existeix el model de vil·la en la qual en un turó proper, a l'altra cantó d'una riera que abasteix d'aigua al conjunt hi ha la necròpolis d'aquesta, com succeeix a 'Cal Cuc' i 'Fondos de Cal Cuc', a Pacs del Penedès. Així, existeix la possibilitat que aquest jaciment sigui necròpolis del de Ca l'Artigues, o a l'inrevés. L'equip de la Carta Arqueològica de 1990 estableix, però, que el jaciment podria ser la part rústica d'una vil·la de considerables dimensions, situada al promontori de Ca l'Artigues; o bé un petit establiment d'època republicana, absorbit o traslladat posteriorment. En el primer cas s'explicaria el paviment d'opus signinum, element utilitzat per a la disposició i contenció de líquids, la presència de recipients d'emmagatzematge, com ara dolia i altres vasos de grans mides. Si s'accepta la segona interpretació s'explicaria l'absència de sigil·lates, la presència d'opus latericium, molt típic de la fase republicana, i les petites dimensions del jaciment. | 08273-5 | En un camp de vinyes prop, a l'est, del cementiri parroquial de Lavern | L'any 1964 l'arqueòleg Pere Giró anuncia al seu diari que troba en aquest lloc, durant un reconeixement '(...) gran cantidad de piedras de los cimientos de la villa rústica, numerosas tegulas fragmentadas y dolium. Escasas han sido las de cerámica de ánforas y otros vasos, y bastante numerosos los de ladrillos que miden 44 cm de largo x 25,5 de ancho x 5,5 de grueso. (...) No hemos hallado un solo fragmento de sigil·lata, y unos cuantos fragmentos de cerámica ibérica lisa (...)' (GIRÓ ROMEU, 1964). En la inspecció sobre el terreny de l'equip d'arqueòlegs de 1990 s'observa que al camp de cireres les restes son molt més fragmentàries i rodades, recollint fragments de tegula i ímbrex, dolia i algun os, un fragment de vernís negre itàlic, algun fragment informe de ceràmica ibèrica a torn de pasta 'sandwich' i una nansa gruixuda de gran vas contenidor amb vora plana exvasada. Sense una conclusió clara, aquest equip proposa que el lloc podria haver estat utilitzat com a cementiri en època alt-medieval o bé en un moment que s'amortitzés el seu possible ús rústic. Tots aquests materials estan dipositats al Museu de Vilafranca del Penedès | 41.3985700,1.7683500 | 397042 | 4583736 | 08273 | Subirats | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66788-foto-08273-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66788-foto-08273-5-2.jpg | Inexistent | Romà|Medieval|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | 83|85|80 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||||
| 66789 | Cal Bitxo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-bitxo-0 | RIBÉ, G.; CEBRIÀ, A. i SENABRE, M.R. (1990): 'Carta Arqueològica de l'Alt Penedès.' Vilafranca del Penedès. | El jaciment es troba completament colgat sota un camp de conreu; les feines agrícoles poden haver provocat remocions en l'estratigrafia arqueològica. | Jaciment consistent en la troballa de diverses peces d'una dolia dins la propietat de Joan Martí Pinyol (de Cal Bitxo), el 7 d'octubre de 1990, destruïda en fer-se uns forats per a col·locar-hi fites de partió del camp de conreu. L'informador de la troballa fou el Sr. Pere Giró i Catasús, agrimensor de Vilafranca del Penedès, que es trobava en el terreny per a supervisar la correcta partió de les propietats, i que fou qui s'adonà de la destrucció de la peça. Ell mateix recollí alguns fragments per dipositar-los al Museu de Vilafranca i donar avís de la troballa. | 08273-6 | Al sud-est de la masia de Cal Bitxo, entre el Torrent dels Bribons i el Barranc de mas Rovira | L'equip que va elaborar la Carta Arqueològica l'any 1990 prospectà la zona un mes després de la troballa, localitzant únicament un fragment de dolium que podria pertànyer a la peça destruïda poc abans. Aquest dolium es trobà a una profunditat d'uns 0,50 m, el que fa pensar en l'existència d'un possible assentament agrícola d'època romana. Durant la mateixa prospecció es localitzà, en superfície, un taller d'indústria lítica en sílex, cronològicament situat al Paleolític inferior i mig, format per: - 1 fragment de percutor. - 1 ascla. - 1 fragment amb retocs denticulars. - 1 làmina amb retocs simples. - fragments indeterminats de sílex. Aquest material es troba al Museu de Vilafranca del Penedès. | 41.3997600,1.7424400 | 394878 | 4583899 | 08273 | Subirats | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66789-foto-08273-6-1.jpg | Inexistent | Neolític|Edats dels Metalls|Antic|Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | 78|79|80|83 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||||||
| 66790 | Els Casots | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-casots | <p>AGUSTÍ Jordi y LLENAS Manel (1993). 'Los roedores del Mioceno inferior de Els Casots ( Valles-Penedes)'. IX Jornadas de Paleontologia, Malaga. ALMERA, Jaume (1896). 'Sobre la Serie de Mamíferos fósiles descubiertos en Cataluya'. CRUSAFONT M., VILLALTA J.F. & TRUYOLS J.(1955). El Burgigaliense Continental de la Cuenca del Vallés-Penedés. I Estratigrafia, II. Paleontologia. Mem. Com. Inst. Geol. Dip. Prov. Barcelona t.XXII. MARTIN Pickford and MOYA SOLA, Salvador ( 1994). Taucanamo (Suoidea, Tayassuidae) from the Middle Miocene of Els Casots, Barcelona, Spain. C.R . Acad. Sci. Paris, t. 319, serie II. MARTIN Pickford and MOYA SOLA, Salvador (1995). Eurolistriodon gen. Nov. (Suoidea, Mammalia) from Els Casots, early middle Miocene, Spain. Proc.Kon. Ned. Akad., v. Wetensch, 98 (4). MOYA SOLA, Salvador; RIUS FONT, LLuís (1993). El jaciment paleontològic dels Casots ( Subirats, Alt Penedès). Tribuna d'Arqueologia 1991-1992. Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura.</p> | El jaciment presenta actualment un estat de abandonament, ja que les mesures de protecció (tanques, coberts, etc.) no impedirien el pillatge de fòssils. D'altra banda, el jaciment no està dinamitzat ni adequat per a visitar. | <p>El jaciment de Els Casots fou una antiga cubeta lacustre del Miocè ubicada damunt del substrat muntanyós del Mesozoic. Localitzat en la vessant sud de El Puig d'en Figueres i el Torrent de Font Santa. El jaciment paleontològic de Els Casots és un dels jaciments del Miocè inferior més important d'Europa. A diferència d'altres jaciments europeus de la mateixa edat, hi trobem preservat un veritable ecosistema lacustre amb una gran diversitat de fauna, constituïda per espècies vinculades als entorns aquàtics, com restes de plantes hidròfiles, peixos, rèptils (cocodrils, tortugues), aus limnícoles i una gran varietat de mamífers. La bona preservació i diversitat de les restes fossilíferes ha permès un major coneixement de la fauna de vertebrats del Miocè continental de l'Europa Occidental. S'han descrit dos nous gèneres d'artiodàctils, un porc semblant a un senglar 'Eurolistriodon adelli' i el cèrvid primitiu 'Ampelomeryx ginsburgi'. Cal destacar la presència del cabirol petit de la mida d'un conill, 'Micromeryx', i els cérvols de banyes simples com 'Dorcatherium' i 'Lagomeryx'. Entre els perissodàctils trobem dues espècies de rinoceronts, alguns dels quals estan ben adaptats als hàbits aquàtics, com per exemple 'Lartetatherium' D'altra banda, apareixen a la Península Ibèrica els primers proboscidis, dinoteri i mastodonts, ben documentats a Els Casots. Una bona representació del grup dels carnívors són els mustèlids, fèlids, hiènids, cànids i úrsids. Hi ha també la resta d'un cànid gegant extint de la família dels amphiciònides, essent l'exemplar més ben preservat del Miocè inferior trobat avui a Europa.</p> | 08273-7 | Al peu sud oest del Pujol d'en Figueres | <p>La primera resta publicada de vertebrats del terme municipal fou curiosament la d'un petit rosegador en els rodals del jaciment Almera Jaume, (1896). Pocs anys després es publicaren altres restes aparegudes en llocs com Font Santa, Puig d'en Figueres i les Mines de lignits. Crusafont M, Villalta J.F. & Truyols J. (1955), vinculats al Museu d'Història de la Ciutat de Sabadell, varen fer un estudi sedimentològic del sector de Gelida, Els Casots i Espiells. Finalment, en el 1989 va ser localitzat el jaciment lacustre de Els Casots fruit del moviment de terres per l'explotació d'una vinya. Les primeres visites tècniques foren realitzades pel Museu de Geologia de la ciutat de Barcelona i, en observar que es tractava de restes de vertebrats, es posaren en contacte amb l'Institut de Paleontologia de Sabadell. S'han realitzat cinc campanyes d'excavació en els anys 1989,90,91,92 i 94 per l'Institut de Paleontologia de Sabadell de la Diputació de Barcelona, les restes del qual, van ser dipositades en el mateix Institut de recerca. El jaciment va ser presentat internacionalment en el ' The 9e. Congress of Regional Commitee Stratigraphy', celebrat els dies 19 i 24 de novembre de 1990.</p> | 41.4152700,1.8071800 | 400313 | 4585544 | 08273 | Subirats | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66790-foto-08273-7-2.jpg | Legal | Neògen | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Pública | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Assentament (jaciment) | 2019-12-27 00:00:00 | Lluís Rius | El jaciment dels Casots és declarat Bé Cultural d'Interès Nacional per la Generalitat de Catalunya. BCIN (PGOU 22.4.1987, DOGC 873 de 5.8.1987). Declarat EPA R.22.9.1994. | 125 | 1792 | 5.3 | 1782 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||
| 66791 | Balmes de la Bardera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balmes-de-la-bardera | RIBÉ, G.; CEBRIÀ, A. i SENABRE, M.R. (1990): 'Carta Arqueològica de l'Alt Penedès.' Vilafranca del Penedès. | Tot i que conserven força bé el seu potencial estratigràfic, en algunes de les balmes més grans s'hi ha abocat deixalles. | Conjunt de balmes obertes en un aflorament calcari ric en fòssils marins, detectats especialment als sostres de les cavitats, conserva un claríssim potencial arqueològic, on es trobaren restes òssies i lítiques. Basant-se en els trets morfològics de les cavitats, de dimensions reduïdes, ha estat interpretat com un jaciment sepulcral, en el qual els materials formarien part del conjunt d'aixovar funerari. | 08273-8 | Sector situat uns 300 m. al nord/nord-est de la masia de La Bardera | Tot i que es coneixen des de l'any 1927, és l'any 1979 quan el Sr. Salvador Llorac i Santís efectua una exploració de la balma principal, situada més a l'est, i reaprofitada posteriorment com a refugi de pagès. L'equip d'arqueòlegs que confeccionaren la Carta Arqueològica de 1990 identificaren també altres 3 balmes, de dimensions més reduïdes, disposades al llarg de l'eix est-oest, encobertes de bosc de pi i alzina en els sectors central i oest. La balma explorada pel Sr. Llorac encara conserva en alguna zona una potència sedimentària d'1,20 m aprox., presentant en els talls, encara avui, restes òssies, algunes podrien ser humanes. Es va recollir el següent material: - Làmina de sílex fragmentada, amb retocs bilaterals (21 x 12 mm.) - Raspador de sílex (29 x 25 mm.) - Destral polida, fragmentada, de secció ovalada, amb concrecions de calcària (57 x 37 x 25 mm.) - Percussor de basalt, força desgastat i fracturat per la meitat (42 x 48 x 40 mm.).El material forma part de la col·lecció particular del Sr. Salvador Llorac i Santís (Sant Sadurní d'Anoia). | 41.4043600,1.7910700 | 398950 | 4584352 | 08273 | Subirats | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66791-foto-08273-8-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66791-foto-08273-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66791-foto-08273-8-3.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls|Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-01-17 00:00:00 | Josep Anton Pérez | 79|78 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||||||
| 66792 | Pujol d'en Figueres/Puig del Cocodril | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pujol-den-figuerespuig-del-cocodril | GIRÓ ROMEU, Pere (1961): 'Quadern de camp', vol. 7, maig. RIBÉ, G.; CEBRIÀ, A. i SENABRE, M.R. (1990): 'Carta Arqueològica de l'Alt Penedès.' Vilafranca del Penedès. | IV aC-XVI | La situació del jaciment en un terreny erm ha provocat que el creixement de la vegetació i l'erosió exercida pels agents meteorològics estigui colgant les restes i provocant esllavissades a les restes visibles. | Conjunt d'estructures ubicades en un turó elevat al nord del terme municipal. Aquestes estructures són: - Acumulacions de blocs de pedra que conformen una àmplia línia que envolta el cim del turó, que delimita l'àrea, tret de la banda nord, d'accés més difícil. Resulta difícil interpretar aquestes restes: si bé podria tractar-se de la muralla d'un poblat iber, no hi ha dades definitives que permetin afirmar-ho, ja que l'únic que s'observa son amuntegaments de blocs irregulars, exagerats per altra banda, i que podrien formar part d'alguna construcció de funció i cronologia no definida, com per exemple, un clos de ramat. - Més de sis construccions circulars, al voltant d'un espai central sense estructures, i formades per murs d'una amplada aproximada de 0,80 m, de pedra seca amb blocs irregulars, amb un espai intern de 2,30 m x 2,20 m, amb l'accés delimitat a una banda. L'alçada conservada dels murs és d'uns 0,50 m. Podríem ser al davant de diverses estructures d'hàbitat al voltant d'un espai central distribuïdor de l'assentament, a mode de plaça, tot i que tampoc hi ha dades concloents per definir una cronologia i funció clares. - Diverses construccions rectangulars amb murs de pedra seca. - Tot i no haver estat localitzades, existeixen sitges citades en diverses publicacions i fonts orals. - Una àrea de dipòsit, probablement de recollida d'aigua, identificable pel canvi en la vegetació respecte a l'àrea en general. Si bé la cronologia del jaciment és de difícil adscripció pel que fa a les estructures, el material trobat permet fer un acostament una mica més esclaridor: - Molins de mà de granit i circulars rotatoris. - Fragments de sílex. - Peces de teler: fusaioles, alguna amb decoració incisa, i pondus (un amb decoració de cercles incisos). - Tègules (només a través de referències bibliogràfiques). - Un bloc d'arenisca amb traces d'ús (possible pedra d'esmolar?). - Ceràmica a mà ibèrica: vores rectes de llavi pla, informes amb decoració de cordons digitals, incisos senzills i un fragment de base plana. - Ceràmica a torn ibèrica comuna de cocció oxidant i alguna de cocció reductora: nanses de cinta, vores arrodonides de contenidor (àmfora), bases planes, vores exvasades (alguna amb decoració de pintura roja), vores zoomorfes de contenidor i informes, algun amb decoració de pintura roja. - Ceràmica de vernís negre campaniana: bases de peu anular, vores i informes. - 4 monedes romanes, una d'argent. 1 moneda ibèrica de la seca de Cesse. 1 moneda Macedònia del segle II a. C. - Àmfora romana (només a través de referències bibliogràfiques). - Gran quantitat de ceràmica grisa a torn medieval: informes amb decoració geomètrica incisa, perfils d'olles globulars i perfils de tenalles (algunes amb decoració incisa). | 08273-9 | Part nord del cim del turó envoltat pels torrents del Salt del Llop a l'est i de Font Santa a l'oest | L'existència d'aquest jaciment és coneguda ja des de l'any 1900; segons Font i Sagué es tracta d'una fortalesa romana. D'aleshores ençà, un nodrit grup d'aficionats a l'arqueologia han realitzat recollides de materials i cales de prospecció, però mai s'han dut a terme treballs d'excavació sistemàtica amb un estudi científic de l'assentament. Als anys ‘30 del segle XX, el pare Martí Grivé porta a terme una de les primeres intervencions-excavacions (segons els paràmetres de l'arqueologia d'aquell moment), qualificant el jaciment com a poblat-fortificació d'època ibèrica. Als anys ‘60, Pere Giró, en qualitat de 'Delegado Local de la Comisaría Provincial de Excavaciones' intenta programar un pla d'excavacions al jaciment, però no portarà endavant res més que la prospecció (GIRÓ ROMEU, 1961). Una dècada més tard, als anys ‘70, i segons notícia oral d'Anton Adell, de Sant Sadurní, un mestre de l'escola Sant Josep de Sant Sadurní d'Anoia realitzà nombroses cales al jaciment amb els seus alumnes, en concepte d'unes suposades 'pràctiques d'arqueologia', de les quals no se'n troba cap resultat. L'any 1986, Anton Ferrer (Vilanova i la Geltrú) i Anton Adell (Sant Sadurní d'Anoia) realitzen un plànol de l'assentament amb la distribució de les diverses estructures localitzades per ells, en base a la poca bibliografia existent i a les prospeccions per ells efectuades. Finalment, a les últimes dècades diversos particulars han portat a terme prospeccions els resultats de les quals no han estat divulgats. Algunes d'aquestes actuacions s'han fet sense els permisos adequats. | 41.4162600,1.8144800 | 400925 | 4585646 | 08273 | Subirats | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66792-foto-08273-9-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66792-foto-08273-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66792-foto-08273-9-3.jpg | Inexistent | Ibèric|Medieval|Modern|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-01-17 00:00:00 | Josep Anton Pérez | Considerant la proximitat del Castell de Subirats, cal apreciar també la importància de les troballes medievals, de forma que podríem parlar d'un assentament ibèric amb un hàbitat medieval superposat. | 81|85|94|80 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||||
| 66793 | Coves de Can Ros/Coves del Torrent del Gavatx | https://patrimonicultural.diba.cat/element/coves-de-can-roscoves-del-torrent-del-gavatx | RIBÉ, G.; CEBRIÀ, A. i SENABRE, M.R. (1990): 'Carta Arqueològica de l'Alt Penedès.' Vilafranca del Penedès. | La situació de les coves en un vessant muntanyós situat en terreny boscós ha provocat que la vegetació sigui tan espessa que amenaci amb cobrir totalment el jaciment. | Conjunt de tres coves situades en un aflorament calcari orientades a nord/nord-oest, a mitja vessant de llevant per damunt del Torrent del Gavatx o de can Ros. - La cova nº1, la més gran, és més aviat una balma, amb unes dimensions de 3,20 m d'amplada x 1,20 m. D'alçada, en la boca, i una 3,80 m de profunditat, tot i que al fons hi ha una petita cavitat que s'endinsa fins 4/5 m en total). - La cova nº2, petita, es troba per sobre de la cova nº1, oberta a N/NW. La boca fa 1,30 m d'amplada i 2,20 d'alçada, amb una profunditat de 2,60 m. - La cova nº3 esta emplaçada en una penya inferior a la primera. Oberta a l'oest, té una amplada de boca d'1,20 m i una profunditat d'uns 2,50 m. | 08273-10 | Vessant muntanyós a l'est del Torrent del Gavatx. Masia de Can Ros a uns 450 n al sud/sud-est. | De la cova nº1 procedeix la major part del material recuperat els anys 1980/1981 i 1983, segons Anton Adell. El mateix any 1983 s'explorà la cova nº2, realitzat una cala interior, que va permetre la recollida de ceràmica i sílex. En conjunt es documenten: - 2 destrals de basalt senceres, polides. - Indústria lítica sense especificar. - Fragments de ceràmica a mà, també sense determinar. - Dents humanes. Aquest últim element portà als arqueòlegs elaboradors de la Carta Arqueològica de 1990 a considerar el jaciment com a possible lloc sepulcral; a més, les reduïdes dimensions de les cavitats afavoreixen aquesta hipòtesi. L'esmentat material forma part de la col·lecció particular de Salvador Llorach i Santís (Sant Sadurní d'Anoia). | 41.4086700,1.8225900 | 401591 | 4584794 | 08273 | Subirats | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66793-foto-08273-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66793-foto-08273-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66793-foto-08273-10-3.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls|Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-01-17 00:00:00 | Josep Anton Pérez | 79|78 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||||||
| 66794 | La Bardera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-bardera | RIBÉ, G.; CEBRIÀ, A. i SENABRE, M.R. (1990): 'Carta Arqueològica de l'Alt Penedès.' Vilafranca del Penedès. | XV-XVIII | Als voltants del jaciment es localitzen restes de materials de la construcció, així com electrodomèstics vells i ferros; tot plegat amenaça amb la degradació de l'entorn. | Amuntegament de pedres informes de tamany mitjà-gran sobre una superfície de roca calcària allisada per treballs recents amb maquinària pesant. Tret d'aquestes pedres, no es localitzen altres materials arqueològics similars als descrits a l'apartat 'història'. | 08273-11 | Vinyes situades uns 100 m a l'oest de la masia La Bardera. | La Bardera és una antiga masia del segle XVIII que tenia un maset proper que fou desmantellat i enderrocat. L'any 1983 Antoni Adell i Ton Ferrer realitzaren unes prospeccions durant les quals es posaren al descobert els següents materials, acumulats als marges dels camps i en clarianes del bosc: - Carreus treballats sobre pedra calcària. - Pedres circulars de diverses mides (al voltant del metre de diàmetre les més grosses, amb un gruix d'uns 10/15 cm. Algunes tenen un rebaix al seu contorn, a manera de canaló. Podrien ser tapadores de sitges amb la boca treballada amb pedra local (margues-calcàries, l'anomenat 'soldó'). - 1 fragment de molí de granit. - 1 pedra sorrenca d'esmolar. - 1 fragment de pica, possiblement de safareig, treballada en calcària, de 45 x 45 cm i amb una alçada d'uns 40 cm. Els elements descrits més amunt son segurament producte de l'enderroc del maset. | 41.4036900,1.7891900 | 398792 | 4584279 | 08273 | Subirats | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66794-foto-08273-11-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66794-foto-08273-11-2.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | 94|85 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 |
Estadístiques 2026
Patrimoni cultural
Mitjana 2026: 0,00 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.