Patrimoni cultural

Id
Títol
Url
Bibliografia
Centuria
Notes de conservació
Descripció
Codi d'element
Ubicació
Història
Coordenades
UTM X
UTM Y
Any
Municipi
Nom del municipi
Tipus d'accés
Estat de conservació
Imatges
Protecció
Estil
Àmbit
Tipologia
Titularitat
Ús actual
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut
Data de modificació
Autor de la fitxa
Autor de l'element
Observacions
Codi de l'estil
Codi de la tipologia
Codi de tipologia a sitmun
Protecció id
Comarca
Conjunt de dades
Últim canvi
66897 Can Rigol https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-rigol-1 A.A.V.V. (1981): 'Pla General d'Ordenació Urbanística de Subirats'. Annex I. Ajuntament de Subirats. FORNS SANTACANA, Maria; FORNS SANTACANA, Lluís (1975): 'Breu estudi sobre les masies de l'entorn de Sant Sadurní d'Anoia'. Tipografia Emporium. Barcelona. LLORAC I SANTÍS, Salvador (1988): 'Subirats. Visió general d'un municipi de l'Alt Penedès'. Ed. Ajuntament de Subirats, p. 245. ROSSELLÓ RAVENTÓS, Joan (1986): 'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. Vol 2, Alt Penedès.' Barcelona, p.185. XVII El rellotge de Sol de la façana principal està força deteriorat. Masia de tipus basilical, amb planta baixa, pis i golfes, construïda sobre un promontori. A la façana principal, i centrant aquesta, destaca el portal, d'arc de mig punt, amb dovelles de pedra, amb la porta protegida per una reixa forjada creuada amb ferros horitzontals travessant els verticals. A l'alçada del primer pis, al costat de la finestra central, hi ha un rellotge de sol. A cada lateral la masia té adossada un cos de la mateixa longitud de l'edifici principal; si bé el de l'esquerra respecta l'esglaonat de les teulades, de la dreta és lleugerament més elevat. Aquests cossos adossats estan reforçats amb uns importants contraforts. 08273-114 Carretera BV-2427, km 4,5, a 150 m. Els orígens de la masia són al segle XV, si bé l'aspecte actual és fruit d'una remodelació del segle XVII, amb alguns afegits posteriors. 41.3981800,1.8534700 404157 4583595 08273 Subirats Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66897-foto-08273-114-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66897-foto-08273-114-3.jpg Inexistent Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-01-17 00:00:00 Oriol Vilanova Al mateix recinte de la masia hi ha un annex agrícola, perpendicular a l'edifici principal. 94 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2026-01-18 01:37
66898 Savall https://patrimonicultural.diba.cat/element/savall A.A.V.V. (1981): 'Pla General d'Ordenació Urbanística de Subirats'. Annex I. Ajuntament de Subirats. A.A.V.V. (2005): 'Pla Director Supramunicipal de Sostenibilitat'. Edita: Mancomunitat de Municipis de l'Alt Penedès. (Suport CD-ROM) FORNS SANTACANA, Maria; FORNS SANTACANA, Lluís (1975): 'Breu estudi sobre les masies de l'entorn de Sant Sadurní d'Anoia'. Tipografia Emporium. Barcelona. LLORAC I SANTÍS, Salvador (1988): 'Subirats. Visió general d'un municipi de l'Alt Penedès'. Ed. Ajuntament de Subirats, p. 245-246. ROSSELLÓ RAVENTÓS, Joan (1986): 'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. Vol 2, Alt Penedès.' Barcelona, p. 185. XVIII Actualment la masia es troba en restauració. Masia de tipus basilical, amb planta baixa, pis i golfes amb porxo que presenten, a l'exterior de la façana, quatre arcades de mig punt. El portal principal és adovellat, d'arc de mig punt; les cantoneres i els marcs de les finestres són de pedra. Al costat de la finestra de la dreta de la façana hi ha un rellotge de sol. Adossada a la masia hi ha un edifici posterior amb la data 1729 a la dovella central del portal d'entrada. A l'interior hi ha una petita capella privada, i un foc de terra de llar central a ras de l'enrajolat 08273-115 Carretera BV-2427, km 4,5, a 1,8 km (A l'oest de Can Rossell de la Costa. S'hi va per la Bardera) Existeix documentació del lloc de Savall des de l'any 1196, concretament al testament de Pere de Soler i la seva dona Arsenda, dipositat a l'Arxiu de Santa Anna de Barcelona, que anomenen el lloc com 'Sancti Petri Aual', això és, Sant Pere de Savall (la vall), on se suposa que hi hauria una capella. Es diu que el lloc era una antiga quadra del terme de Subirats, però fins al segle XV no consta documentació que ho confirmi. Un donzell anomenat Montbui n'era el propietari al segle XV; després esdevé lloc de repòs dels dominics, cosa que explicaria l'existència d'una capella i un cementiri. Sabem, per diverses visites pastorals de l'any 1818, que al límit de la parròquia de Sant Pere de Subirats existia una capella rústega, dels dominics. L'any 1839, en una carta de la comissió subalterna d'arbitris de Vilafranca, consta que els boscos del maset de Savall pertanyen al convent dels dominics de Barcelona. Madoz, al seu diccionari, diu que és una masia amb capella, ubicada en una fondalada, envoltada de boscos, que va pertànyer als dominics de Barcelona. Aquesta definició permet deduir que, amb la desamortització de Mendizábal, el lloc fou venut a particulars. En tot cas, l'aspecte que ofereix la masia a dia d'avui és del segle XVIII. 41.4187300,1.8183000 401248 4585916 08273 Subirats Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66898-foto-08273-115-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66898-foto-08273-115-3.jpg Inexistent Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-01-17 00:00:00 Oriol Vilanova Segons Salvador Llorac, a les rodalies del mas hi havia els indicis d'un cementiri monàstic amb túmuls de pedra amuntegats. 94 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2026-01-18 01:37
66899 Can Vendrell de la Codina https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-vendrell-de-la-codina A.A.V.V. (1981): 'Pla General d'Ordenació Urbanística de Subirats'. Annex I. Ajuntament de Subirats. A.A.V.V. (2005): 'Pla Director Supramunicipal de Sostenibilitat'. Edita: Mancomunitat de Municipis de l'Alt Penedès. (Suport CD-ROM) LLORAC I SANTÍS, Salvador (1988): 'Subirats. Visió general d'un municipi de l'Alt Penedès'. Ed. Ajuntament de Subirats, p. 246-247. ROSSELLÓ RAVENTÓS, Joan (1986): 'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. Vol 2, Alt Penedès.' Barcelona, p. 189. Opuscle de les Caves Albet i Noya. Editat per Albet i Noya, S.A.T. XIX Conjunt de diverses edificacions, la més antiga de les quals és una masia d'origen baix-medieval, de planta baixa i pis, coberta amb teulada a dues vessants, i amb un portal d'entrada d'arc rebaixat. Les façanes han estat arrebossades amb guix de color blanc, si bé al portal d'entrada s'han deixat vistos els carreus de pedra que l'emmarquen. A l'antic estable es conserven tres arcades de pedra treballada, amb tendència a l'arc de mig punt, una d'elles tapiada, datada al segle XV. Al costat de l'antiga masia hi ha la casa més nova, de planta rectangular, amb planta baixa i dos pisos, amb la façana principal de composició simètrica, amb balconades a la planta superior, i la data de 1871 al dintell de la porta principal, amb les inicials 'PV' (Pericas Vendrell?). La coberta és a dues vessants, amb una torratxa coronada per una balustrada. Per accedir a la pairalia cal travessar un baluard que l'envolta; la porta d'accés és monumental, coronada per tres gerros de ceràmica, amb la data 1872 a la part superior de l'arc. Al pati del casal principal, ara en desús i malmès, hi ha un colomar d'estil modernista, de planta circular, de coberta cònica amb rajoles vidrades. També d'època modernista és el celler de la casa, amb arcades parabòliques amb obra de maó vist. Es conserven dues bases de premsa de vi de pedra, així com una pica bugadera de forma originàriament rodona i després cònica a la base, aquesta té un forat per buidar-la, és feta amb pedra calcària i ara s'utilitza com a jardinera. Tot el conjunt està tancat a llevant per una muralla d'època modernista, feta amb blocs de pedra irregulars lligats amb ciment, dotada d'una porta adovellada amb arc de mig punt. 08273-116 Carretera BV-2428 entre Sant Pau d'Ordal i la N-340. El nom de Can Vendrell de la Codina prové de la codina anomenada 'El Xapallà', prop de la qual hi ha la masia. La masia antiga es bastí al segle XIII. Es té constància que com a mínim des del segle XV la família prenia part en la política local, quan Jaume Raventós de la Codina formava part del Govern Local. L'any 1678 la masia passa a ser propietat de la família Vendrell de la Codina. El 1808 les tropes franceses cremen a Pau Vendrell de la Codina unes dues mil feixes, li van tallar alguns pins i li van arrasar els camps de conreu i el blat per unes quatre quarteres. El senyor Pericas Vendrell va fer construir una nova masia al costat de la vella al segle XIX, de grans dimensions. La masia antiga fou modificada radicalment l'any 1832; de resultes d'aquesta intervenció l'edifici ofereix l'aspecte actual. L'any 1903 Joan Albet i Rovirosa s'assenta a la finca com a masover, per empeltar i plantar ceps, degut a la plaga de la fil·loxera, i comença a elaborar vins. Pocs anys després, el 1924, Joan Albet i Rion i Joan Albet i Carbó modernitzen les instal·lacions de les caves. El celler modernista és una obra de l'any 1925, fet per l'arquitecte Josep Ma. Pericas i Morros (Vic, 1881-Barcelona, 1965). Finalment, l'any 1989 la família Albet i Noia van comprar la hisenda a la senyora Josefa Soler Vendrell i als seus hereus. 41.3846100,1.8061300 400179 4582141 1832 08273 Subirats Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66899-foto-08273-116-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66899-foto-08273-116-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66899-foto-08273-116-3.jpg Inexistent Neoclàssic|Contemporani Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Productiu 2023-01-17 00:00:00 Josep Anton Pérez La hisenda de Can Vendrell és molt gran, d'unes 210 hectàrees, de les quals 100 són de bosc. Dins hi ha un important jaciment de fòssils, una bòbila d'argila i la pedrera de Can Sala per fer calç, actualment abandonades.Els masovers, la família Albet-Noya, elabora cava i vi ecològic. 99|98 46 1.2 3 Patrimoni cultural 2026-01-18 01:37
66900 Can Vidal https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-vidal-6 FORNS SANTACANA, Maria; FORNS SANTACANA, Lluís (1975): 'Breu estudi sobre les masies de l'entorn de Sant Sadurní d'Anoia'. Tipografia Emporium. Barcelona. LLORAC I SANTÍS, Salvador (1988): 'Subirats. Visió general d'un municipi de l'Alt Penedès'. Ed. Ajuntament de Subirats, p. 247. XVII Tan sols un cos d'aquesta masia, adossat a l'edifici històric, està habitat. La resta es troba en un estat força deteriorat. Masia de planta quadrada amb planta baixa, pis i golfes, amb teulada a doble vessant. Té un portal de mig punt adovellat, ara tapat, i cantoneres de pedra vista. Destaca, a la façana principal, una finestra d'arcada conupial, amb la pedra treballada, però amb poca decoració, una altre finestra té reixa del tipus d'espina de peix composta, amb forma de ferradura capiculada de dues tires. En general totes les obertures són emmarcades amb carreus ben escairats. Al voltant de la masia hi ha altres annexos moderns, com una cisterna, o d'altres elements d'ús agrícola. 08273-117 Carretera BV-2427 dels Casots a la N-340, desviació a l'esquerra. Els orígens d'aquesta masia es remunten al segle XV, tot i que l'estructura actual és del XVII, molt modificada al XVIII. 41.4047000,1.7541000 395860 4584433 08273 Subirats Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66900-foto-08273-117-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66900-foto-08273-117-3.jpg Inexistent Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-01-17 00:00:00 Oriol Vilanova 94 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2026-01-18 01:37
66901 Carrerada de la Creu d'Ordal https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrerada-de-la-creu-dordal-1 A.A.V.V. (2005): 'Pla Director Supramunicipal de Sostenibilitat'. Edita: Mancomunitat de Municipis de l'Alt Penedès (Suport CD-ROM) ROVIRA I MERINO, Joan; MIRALLES I SABADELL, Ferran (1999): 'Camins de transhumància al Penedès i al Garraf. Aproximació a les velles carrerades per on els muntanyesos i els seus ramats baixaven dels Pirineus a la marina.' Edita: Associació d'Amics dels Camins Ramaders. Vilafranca del Penedès, p. 120. Alguns trams de la carrerada estan asfaltats; el tram que passa per la Creu d'Ordal travessa la N-340 nova, així com l'antiga, ara tallada al trànsit, però degradada per la cantera propera. Antic camí ramader, per on els ramats de bestiar tenien dret a passar històricament en època de la transhumància cap a les pastures del nord. Una petita branca d'aquesta carrerada uneix la carrerada de la Cerdanya amb la de la serra de la Llampa. La carrerada de la Creu d'Ordal entra al terme de Subirats des de la carrerada de la Cerdanya sobre el pont de Coll de Garró i que va enlairada per la dreta de la riera dels Pelagons. Després de travessar un petit camp de vinya, es troba el sender que pel llom de la serra de Riés puja sense pèrdua cap al turó de les Mentides. Sempre seguint la carena, per la serra de les Planes, la carrerada passa pel turó de les Mentides, passa pel lloc del Pi de les Quatre Soques i arriba fins la Creu d'Ordal. Segurament, arribava fins a Gelida. 08273-118 Per la serra de la Llampa i Riés fins a la Creu d'Ordal. 41.4127500,1.7544300 395901 4585326 08273 Subirats Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66901-foto-08273-118-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66901-foto-08273-118-3.jpg Legal Patrimoni immoble Obra civil Pública Social 2023-01-17 00:00:00 Oriol Vilanova 49 1.5 3 Patrimoni cultural 2026-01-18 01:37
66902 Carrerada del corral de la Roca https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrerada-del-corral-de-la-roca-0 A.A.V.V. (2005): 'Pla Director Supramunicipal de Sostenibilitat'. Edita: Mancomunitat de Municipis de l'Alt Penedès. (Suport CD-ROM) ROVIRA I MERINO, Joan; MIRALLES I SABADELL, Ferran (1999): 'Camins de transhumància al Penedès i al Garraf. Aproximació a les velles carrerades per on els muntanyesos i els seus ramats baixaven dels Pirineus a la marina.' Edita: Associació d'Amics dels Camins Ramaders. Vilafranca del Penedès, p. 120. Antic camí ramader, per on els ramats de bestiar tenien dret a passar històricament en època de la transhumància cap a les pastures del nord. Aquesta carrerada surt del poble d'Olesa de Bonesvalls, davant de l'antiga font dels Bous i segueix, sense pèrdua el sender de gran recorregut GR-5 (Sitges-Montserrat-Canet de Mar), senyalitzat amb marques blanques i vermelles. Anant sempre pel llom i pel costat del corral de la Roca, s'enfila fins a la serra de les Planes, per on discorre la carrerada que ve de Riés en direcció a la Creu d'Ordal (veure fitxa 118). Tramunta la serra i baixa de dret, per l'altra banda, fins al poble d'Ordal. Cal tenir en compte, però, que en el punt es troba amb la carrerada de Can Rossell a l'Ordal; nosaltres hem de continuar pel camí de la dreta, fins a arribar a Ordal. 08273-119 D'Olesa de Bonesvalls a l'Ordal. 41.4019800,1.7544600 395886 4584131 08273 Subirats Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66902-foto-08273-119-2.jpg Legal Patrimoni immoble Obra civil Pública Social 2023-01-17 00:00:00 Josep Anton Pérez 49 1.5 3 Patrimoni cultural 2026-01-18 01:37
66903 Carrerada de Can Castellví a Sant Sadurní d'Anoia https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrerada-de-can-castellvi-a-sant-sadurni-danoia A.A.V.V. (2005): 'Pla Director Supramunicipal de Sostenibilitat'. Edita: Mancomunitat de Municipis de l'Alt Penedès. (Suport CD-ROM) ROVIRA I MERINO, Joan; MIRALLES I SABADELL, Ferran (1999): 'Camins de transhumància al Penedès i al Garraf. Aproximació a les velles carrerades per on els muntanyesos i els seus ramats baixaven dels Pirineus a la marina.' Edita: Associació d'Amics dels Camins Ramaders. Vilafranca del Penedès, pp. 123-124. Tríptic: 'Camins del Vi i del Cava. Camí de Montserrat'. Edita: Diputació de Barcelona. Oficina Tècnica de Turisme. 2003. La carrerada es troba asfaltada en la major part del seu recorregut. Antic camí ramader, per on els ramats de bestiar tenien dret a passar històricament en època de la transhumància cap a les pastures del nord. Des de Cal Castellví, aquesta carrerada segueix el camí de Vilafranca. Seguint a la dreta la carena de la serra d'espill, passa per sobre de Can Ximet i la font de l'Ametllor. En arribar a unes granges, el camí es desvia a l'esquerra i baixa per travessar la riera de l'Adobaria abans d'enfilar-se fins a la masia del Papiol. Antigament el camí passava per la dreta de la masia, però a causa de les obres de la carretera de Vilanova (C-244) ara cal passar per sobre un pont. A l'altra banda de la carretera, la carrerada continua per la pista enquitranada, enmig de camps de vinyes, fins a Sant Pere Molanta, el qual travessa pel mig. Al lloc de la casa Ferran, la carrerada travessa la N-340 i, arran del polígon industrial, pren un camí a la dreta que la porta al coll i la creu de l'Albi. Vorejant el cementiri de Sant Cugat Sesgarrigues, la carrerada surt a trobar la carretera BV-2429, que entra al terme de Subirats des de Sant Sebastià dels Gorgs per un camí entre vinyes, travessa el petit nucli del Carrer dels Rocs i va cap a Lavern fins a travessar, per sota, el pont de l'autopista i la via de tren, per anar a trobar, passant prop del polígon industrial on hi ha la masia de Ca l'Antonet, la carretera de Sant Sadurní d'Anoia (C-243). Tot i coincidir amb la carretera, molts pastors que venien de la ruta de Manresa arribaven a Sant Sadurní per aquesta carrerada, ja que la carrerada de la Cerdanya va quedar tallada per l'autopista A-7. 08273-120 Correspon a la carretera BV-2429 41.3824300,1.7945800 399210 4581913 08273 Subirats Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66903-foto-08273-120-2.jpg Legal Patrimoni immoble Obra civil Pública Social 2023-01-17 00:00:00 Oriol Vilanova 49 1.5 3 Patrimoni cultural 2026-01-18 01:37
66904 Carrerada de Martorell https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrerada-de-martorell-0 ROVIRA I MERINO, Joan; MIRALLES I SABADELL, Ferran (1999): 'Camins de transhumància al Penedès i al Garraf. Aproximació a les velles carrerades per on els muntanyesos i els seus ramats baixaven dels Pirineus a la marina.' Edita: Associació d'Amics dels Camins Ramaders. Vilafranca del Penedès, p. 168. Existeix algun tram embussat en aquesta carrerada. Antic camí ramader, per on els ramats de bestiar tenien dret a passar històricament en època de la transhumància cap a les pastures del nord. Aquesta carrerada sortia de la Granada i arribava a Martorell passant pel nucli de Can Cartró, a Subirats. Empalma amb la carrerada que va a Font-rubí des de la Creu del carrer de Sant Joan i baixa pel pou de l'Horta, passant després per Barbarana i pel camp de futbol de Can Cartró, on es perd el seu traçat. 08273-121 A l'alçada del camp de futbol del nucli de Can Cartró. 41.4161500,1.8166600 401107 4585631 08273 Subirats Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66904-foto-08273-121-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66904-foto-08273-121-3.jpg Legal Patrimoni immoble Obra civil Pública Social 2023-01-17 00:00:00 Oriol Vilanova Part del recorregut d'aquesta carrerada coincideix amb la Via Augusta. 49 1.5 3 Patrimoni cultural 2026-01-18 01:37
66905 Carrerada des del Carrer de Cal Rossell (El Pla del Penedès) fins a Ca l'Avi. https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrerada-des-del-carrer-de-cal-rossell-el-pla-del-penedes-fins-a-ca-lavi A.A.V.V. (2005): 'Pla Director Supramunicipal de Sostenibilitat'. Edita: Mancomunitat de Municipis de l'Alt Penedès. (Suport CD-ROM) ROVIRA I MERINO, Joan; MIRALLES I SABADELL, Ferran (1999): 'Camins de transhumància al Penedès i al Garraf. Aproximació a les velles carrerades per on els muntanyesos i els seus ramats baixaven dels Pirineus a la marina.' Edita: Associació d'Amics dels Camins Ramaders. Vilafranca del Penedès, p. 162. Gran part del traçat d'aquesta carrerada està asfaltat. Antic camí ramader, per on els ramats de bestiar tenien dret a passar històricament en època de la transhumància. Aquesta carrerada uneix el Carrer de Can Rossell (al terme municipal d'el Pla del Penedès) amb el nucli de Ca l'Avi, a Subirats. El traçat de la carrerada no entra al terme de Subirats directament des d'el Pla, sinó que abans passa per la zona de la Vinya del Bosc i Les Parellades (terme de Santa Fe del Penedès). La carrerada entra a Subirats, doncs, per entre camps de vinya, travessant el caseriu de la Xata (pertanyent a Santa Fe, molt a prop de Cal Casanoves. Després, el traçat va cap al sud-oest, passant pel costat de Cal Gallego, fins trobar la carretera BV-2154. Aleshores gira a la dreta, en direcció a Ca l'Avi. 08273-122 Entre el Carrer de Can Rossell, al Pla del Penedès, i Ca l'Avi 41.3834400,1.7961100 399339 4582023 08273 Subirats Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66905-foto-08273-122-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66905-foto-08273-122-3.jpg Legal Patrimoni immoble Obra civil Pública Social 2023-01-17 00:00:00 Josep Anton Pérez Coincideix en bona part amb el Camí de Montserrat. 49 1.5 3 Patrimoni cultural 2026-01-18 01:37
66906 Carrerada de la costa de Sant Pau https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrerada-de-la-costa-de-sant-pau-0 A.A.V.V. (2005): 'Pla Director Supramunicipal de Sostenibilitat'. Edita: Mancomunitat de Municipis de l'Alt Penedès. (Suport CD-ROM) ROVIRA I MERINO, Joan; MIRALLES I SABADELL, Ferran (1999): 'Camins de transhumància al Penedès i al Garraf. Aproximació a les velles carrerades per on els muntanyesos i els seus ramats baixaven dels Pirineus a la marina.' Edita: Associació d'Amics dels Camins Ramaders. Vilafranca del Penedès, p. 119-120. La carrerada combina trams ben conservats, de camí terrer, amb altres trams asfaltats. Antic camí ramader, per on els ramats de bestiar tenien dret a passar històricament en època de la transhumància cap a les pastures del nord. Aquesta carrerada va d'Olesa de Bonesvalls al Pago. Surt d'Olesa de Bonesvalls des del camí que queda a la dreta del cementiri. El camí segueix la riera que baixa de la costa de Sant Pau fins dalt del coll d'Esteles, sota el turó de les Mentides, a la serra de Riés. Pel cap d'aquesta serra passa la carrerada que va del coll de Garró en direcció a l'Ordal la qual es creua per baixar, tot seguit, pel camí que porta al Pago. La carrerada va a trobar la pista encimentada que baixa, per la vessant esquerra de la urbanització de la Muntanya Rodona i que va a sortir al darrera de la benzinera que hi ha a la cruïlla entre la N-340 i la BP-2427 que baixa, pels Casots, a Sant Sadurní d'Anoia. En aquest punt, la carrerada empalma amb la carrerada de la Cerdanya que, des de Cantallops, es dirigeix a Sant Sadurní. Aquesta carrerada entre al terme de Subirats des d'una desviació de la carrerada de la Creu d'Ordal, a l'alçada de la cresta de les Mentides, al sud de la Serra de Crestabocs, en un camí que es desvia cap a l'esquerra, en direcció nord-oest. Seguint aquest camí, la carrerada va baixant per la vessant oest de la serra de Crestabocs fins arribar a uns camps de vinya, des d'on es deixa, a mà esquerra, la urbanització de La Muntanya Rodona. La carrerada travessa els camps de vinya, sempre en direcció nord-oest, fins arribar a la N-340 on, pocs metres més a l'esquerra, enllaça amb la carrerada de la Cerdanya. 08273-123 Entre Olesa de Bonesvalls i el Pago (Subirats) 41.3765800,1.7967100 399379 4581261 08273 Subirats Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66906-foto-08273-123-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66906-foto-08273-123-3.jpg Legal Patrimoni immoble Obra civil Pública Social 2023-01-17 00:00:00 Josep Anton Pérez Part de la carrerada coincideix amb el Camí de la Garnatxa (PRC-156, dels Camins del Vi i el Cava), així com amb part de la Ruta vitícola de Subirats, n.4. 49 1.5 3 Patrimoni cultural 2026-01-18 01:37
66907 Cal Gallego https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-gallego COLOMÉ, Josep (edició) (1997): 'Els móns d'Isidre Mata del Racó. Notes d'un propietari pagès al Penedès de la fi de l'Antic Règim'. Llibre III. Transcripció de Raimon Soler. IEP, 'Estudis i Documents', vol. XIV; Ajuntament de Sant Sadurní d'Anoia, 'Història de la vila', nº4. Ed. Ajuntament de Subirats; Ajuntament de Sant Sadurní d'Anoia i l'Institut d'Estudis Penedesencs. LLORAC I SANTÍS, Salvador (1988): 'Subirats. Visió general d'un municipi de l'Alt Penedès'. Ed. Ajuntament de Subirats, p. 53, 177. XX Tot i que l'estructura arquitectònica es troba en perfecte estat, les façanes exteriors estan notablement degradades: zones amb l'arrebossat esquerdat, obertures amb portes fetes amb materials improvisats, etc. Casa pairal feta amb pedra i maó, amb les façanes arrebossades amb guix, de planta baixa i pis, formada per diversos cossos, un de principal de planta quadrada amb teulada de teula àrab a doble vessant; un segon cos, adossat perpendicularment al primer, amb teulada a un sol vessant. Un tercer cos és un annex agrícola. La majoria de les obertures son d'arc escarser o rebaixat, les finestres del primer pis estan emmarcades amb maó. 08273-124 En un camí asfaltat que es desvia a la dreta de la carretera BV-2154, al nord del terme. Tot i que la masia actual presenta un aspecte molt modificat, els seus orígens es troben al segle XIV, tal i com es desprèn de l'esment, al fogatge de l'any 1358, del nom de 'N'Albareda, vídua'. Un dels seus descendents, Rafael Sala d'Albareda, apareix documentat l'any 1492 com a membre de la Universitat o Govern municipal. 41.4117600,1.7990100 399625 4585164 08273 Subirats Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66907-foto-08273-124-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-01-17 00:00:00 Josep Anton Pérez També és coneguda amb el nom de Mas Albareda. 98 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2026-01-18 01:37
66908 Centre Agrícola de Sant Pau d'Ordal https://patrimonicultural.diba.cat/element/centre-agricola-de-sant-pau-dordal A.A.V.V. (1981): 'Pla General d'Ordenació Urbanística de Subirats'. Annex I. Ajuntament de Subirats. LLORAC I SANTÍS, Salvador (1988): 'Subirats. Visió general d'un municipi de l'Alt Penedès'. Ed. Ajuntament de Subirats, p. 279. MALLOFRÉ I MASSANA, Núria (1990): 'El Centre Agrícola de Sant Pau d'Ordal'. MISCEL·LÀNIA PENEDESENCA, 1990. Vol. XIV. Institut d'Estudis Penedesencs. Vilafranca del Penedès, pp. 461-466. ROSSELLÓ RAVENTÓS, Joan (1986): 'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. Vol 2, Alt Penedès.' Barcelona, p. 191. XX Edifici aïllat, de planta rectangular d'una nau coberta a dues vessants, que allotja, a l'interior, un cafè, una sala de ball amb escenari i galeria, i una ala-mirador amb finestres geminades rectangulars que dóna a la Plaça de Subirats. Aquest mirador aprofita el sostre com a terrassa amb una balustrada sustentada per columnes. Destaquen les finestres de tot l'edifici, geminades i amb trencaigües 08273-125 C/Sant Pere, 5 (Sant Pau d'Ordal) A principis del segle XX hi havia dos llocs a Sant Pau d'Ordal on la gent solia anar: el 'Cafè de Baix', després 'Cafè del Partit de Baix', de tendències esquerranes, desaparegut després de la Guerra Civil; i el 'Cafè del Partit de Dalt', de tendències dretanes. A la dècada dels anys '10, els homes del Cafè de Dalt decideixen que cal construir un local nou, ja que consideren que no tenen prou espai, i formar una societat. Aquest nou local estarà ubicat al seu emplaçament actual, al lloc anomenat 'La Taulera', on abans hi havia una feixa amb ceps plantats. Compren els ceps al pagès i acorden pagar un cens anual al propietari de les terres, cens que no es redimí fins l'any 1977. S'arrenca la vinya i s'aplana el terreny. La inauguració del nou local té lloc l'any 1914: només hi ha les quatre parets i la teulada. Dos anys més tard s'acaba de fer la part del cafè i part de la sala amb galeria i boca de teatre. La nova societat es constituí legalment l'any 1915. Es redactaren els estatuts, que serien les directrius de la societat, que tindrà el nom oficial de 'Centre Agrícola'. Estarà formada pels socis, i encapçalada per una junta (la meitat més un dels seus socis) renovable anualment, escollida per l'Assemblea General de socis. Només els homes podien ser socis: les dones no han pogut entrar com a sòcies fins l'any 1990. Per ser soci calia complir els següents requisits: - Exposar el nom del candidat en una 'tablilla' durant uns dies, per la seva acceptació o no per part de la resta de socis. - Calia pagar un dret d'entrada, que es podia satisfer en quotes parcials. Era obligatori comprar una acció com a mínim, al preu de 25 pts. cada una; cada acció representaria un vot en les assemblees de socis. La compra d'accions, en alguns casos, es feia en aportacions de brisa de raïm, per manca d'efectiu. -Pagar les quotes mensuals, semestrals o anuals, segons el període. Així, hi havia dos tipus de socis: els fundadors i els efectius. Amb el temps s'hi van anar apuntant cada cop més socis, fins que el Centre esdevé un lloc per tothom. Als anys '70, la Societat comprarà als socis les accions al preu inicial de venda. Des de la seva fundació, el Centre Agrícola passarà diverses vicissituds, algunes amb implicacions a nivell estatal, com les successions de juntes a les diverses etapes de la República; el canvi de nom durant el franquisme ('Centro Cultural y Artístico'), els canvis amb la democràcia... Pel que fa a l'edifici, es va anar millorant i ampliant, adquirint nous utensilis i electrodomèstica (nevera, cafetera, projector de pel·lícules, T.V....). Aquests s'obtenen principalment a partir de les prestacions personals dels socis, préstecs demanats a entitats financeres i subvencions d'organismes oficials. D'aquesta manera es van poder ampliar les activitats, com els balls, els primers amb un piano de manubri, després amb una gramola, orquestres, tocadiscs, etc; teatre, els primer grup era d'homes sols, i a partir de 1950 hi ha un grup mixt; cinema, des de finals dels '50: el 1957 es lloga l'antiga màquina de cine del Centre Parroquial de Sant Sadurní i després es compra. El 1967 es compra una màquina nova, una pantalla, i es condiciona la cabina de l'operador. Als anys '80 es deixen de projectar pel·lícules. També durant els anys '70 i '80 es promociona al Centre un moviment musical, anomenat 'En viu', en el que actuen cantautors catalans, grups de rock, jazz, etc. A banda d'aquestes activitats, el Centre també ha estat lloc de trobada on es preparava la Festa Major, les activitats de Pasqua, del Carnestoltes, etc. 41.3972500,1.7921100 399026 4583561 1914 08273 Subirats Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66908-foto-08273-125-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66908-foto-08273-125-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Social 2023-01-17 00:00:00 Oriol Vilanova 98 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2026-01-18 01:37
66909 Ateneu Ordalenc https://patrimonicultural.diba.cat/element/ateneu-ordalenc <p>A.A.V.V. (1981): 'Pla General d'Ordenació Urbanística de Subirats'. Annex I. Ajuntament de Subirats. LLORAC I SANTÍS, Salvador (1988): 'Subirats. Visió general d'un municipi de l'Alt Penedès'. Ed. Ajuntament de Subirats, p. 279. MENSA, Kim (2003): '75 anys de l'Ateneu Ordalenc. Primera part (1928-1953)'. Revista 'L'Ateneu d'Ordal', nº38. Ordal, pp. 2-15. MENSA, Kim (2003): '75 anys de l'Ateneu Ordalenc. Segona part (1954-1978)'. Revista 'L'Ateneu d'Ordal', nº39. Ordal, pp. 2-13. RAVENTÓS, Josep, pvre. (1968): '100 anys d'una petita comunitat parroquial. Sant Esteve d'Ordal, 1867-1967'. Barcelona. ROSSELLÓ RAVENTÓS, Joan (1986): 'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. Vol 2, Alt Penedès.' Barcelona, p. 191.</p> XX <p>Edifici d'una sola nau coberta amb teulada a dues vessants, amb influències noucentistes i racionalistes. La façana està ordenada simètricament a partir de les obertures. Sobre un fons de color grana, s'obre la porta principal d'accés al local, al voltant de la qual hi ha un marc ondulant decoratiu de color clar que emmarca el nom del local i el màstil d'una senyera. A cada banda de la porta hi ha una finestra amb marcs igualment geomètrics de color clar. El sòcol de la façana és de formigó pintat, i corona l'edifici un ràfec ondulant de maó. Les parets laterals presenten les finestres emmarcades en maó. L'interior l'edifici allotja una espaiosa sala amb escenari, i hi destaca l'encavallat de fusta de melis de gran qualitat; estan lleugerament rebaixats per tal de donar menys pendent a la teulada</p> 08273-126 Plaça de l'Ateneu (Ordal) <p>A l'edifici de l'Ateneu d'Ordal, els veïns del poble han tingut el lloc on s'han trobat especialment per a portar a terme les seves activitats d'esbarjo, com ballar, fer representacions teatrals o programar la Festa Major. Al principi l'Ateneu Ordalenc s'havia d'ubicar a la casa de Cal Fideu, on és ara la casa de l'actual Casablanca ja que estava a la venda. Degut a que aquest edifici necessitava un seguit de reformes caríssimes, es va decidir formar una junta per a construir el que seria l'Ateneu Ordalenc. Així, el dia 24 de gener de 1928 s'inaugurà l'edifici de nova planta de l'Ateneu d'Ordal amb el nom de 'Centro Ordalense' (ens trobem en plena dictadura de Primo de Rivera), construït al carrer de Can Novençà, nº11, i es forma la primera Junta de Govern de l'Ateneu, sota la presidència de Joan Vendrell Raventós. L'estètica i aspecte de l'edifici de l'Ateneu es va inspirar en el Centre Agrícola de Sant Pau d'Ordal; es va trigar sis mesos en la seva construcció, de gener fins a juliol, per poder-lo inaugurar per la Festa Major de l'any 1928. Per ser soci de l'Ateneu s'havia de satisfer una quota de 50 ptes en metàl·lic i unes altres 50 en treballs diversos. L'abril d'aquell mateix any s'instal·la un telèfon a l'Ateneu. El setembre de 1929 els socis de l'Ateneu decideixen llogar el bar-cafè del centre, ja que per a la societat era massa despesa ocupar-se de la venda de begudes. La subhasta per l'arrendament del bar fou guanyada al millor postor, en aquell cas, el Sr. Jaume Massana i Matas, per una quantitat de 66 ptes i 6 cèntims. A partir de l'any 1930, però, l'arrendament del bar passa per diverses mans i per rendes diferents. També es van succeint els canvis en la Junta de Govern de l'Ateneu. L'any 1933 es dona un cas de solidaritat entre els socis de l'Ateneu, ja que aquests acordaren per unanimitat que els socis que s'havien quedat a l'atur podrien entrar al local sense pagar cap quota. D'altra banda, l'abril d'aquell mateix any s'instal·la un aparell de ràdio al local. L'any 1935 s'inicien les obres per instal·lar un cel ras, que costen 825 ptes. Durant la postguerra, a l'any 1946, es compra una gramola, i es dota a l'Ateneu d'un departament en el local de ball per a col·locar-la. Dos anys més tard, el 1948 es construeix un cel ras en el local d'espectacles. L'any 1951 es proposa plantar arbres al rebedor del cafè i davant de la terrassa. Un cop plantats els arbres, cal fer unes escales i una terrassa per al cafè. Els socis que tenien quotes endarrerides les van poder pagar ajudant i treballant en la plantació dels arbres. Pel que fa a la resta de l'edifici, es va destinar el pressupost de l'any 1953 a arrebossar les façanes del local social i construir un paravent a l'entrada del bar-cafè. Fins l'any 1963 estava també obert el Centre Parroquial d'Ordal; aquell any es va tancar definitivament, ja que es trobava en molt mal estat. Des d'aleshores, tots els programes recreatius i culturals es realitzen exclusivament a l'Ateneu. El gener de 1964 s'acordà comprar una màquina de cinema per al local, de la marca Marín S. A. De Barcelona, al preu de 56.270 tes, que inclou l'equip complet; el 1969 es comprava una televisió, que no podria funcionar, per decisió de la Junta, mentre s'estigués projectant una pel·lícula amb la màquina cinematogràfica. L'any 1969 es decideix dotar l'Ateneu de personalitat jurídica, i per tal de fer-ho, la societat, que a la pràctica inclou a la majoria de veïns d'Ordal, es constitueix en Assemblea de Veïns. Uns anys més tard, el 1975, es renoven els Estatuts de l'Ateneu, amb l'ajuda d'un advocat. El 1977 es comencen les obres de la discoteca, la sala de juntes i la sala de jocs. L'any 1978 es celebra el cinquantenari de l'Ateneu d'Ordal, amb varietat d'espectacles i la projecció de diverses pel·lícules i, el dia 6 de gener de 1979 es constitueix, a l'edifici de l'Ateneu, el grup artístic Joves d'Ordal.</p> 41.3957500,1.8497300 403841 4583329 1928 08273 Subirats Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66909-foto-08273-126-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Científic Inexistent 2023-01-17 00:00:00 Josep Anton Pérez 98 45 1.1 2484 3 Patrimoni cultural 2026-01-18 01:37
66911 Can Massana de la Plaça https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-massana-de-la-placa LLORAC I SANTÍS, Salvador (1988): 'Subirats. Visió general d'un municipi de l'Alt Penedès'. Ed. Ajuntament de Subirats, p. 162. XVI Casa de tipus pairal amb teulada a dues vessants; presenta dues arcades apuntades. La façana és allargassada, amb planta baixa, pis i golfes, amb el carener paral·lel a la façana. De l'edifici baixmedieval original conserva tres arcades ogivals de pedra treballada; dues d'aquestes arcades són de dimensions considerables, ubicades una al costat de l'altre, datades de finals del segle XIII-principis del XIV. La tercera arcada apareix lleugerament més apartada de les altres, i és de dimensions més reduïdes que les altres. Vers principis del segle XVII al primer pis es van fer dues petites finestres conopials, una d'elles amb ampit. Trobem igualment un altre arc conopial en una porta d'una habitació de l'interior d'aquest primer pis. Al sostre dels baixos s'observen, entre les bigues, a l'estucat, diversos grafits i motllures, datades al segle XVII. A banda d'aquests elements arquitectònics, la casa conserva la boca d'un antic forn, probablement de pa, i un cup rodó revestit amb rajoles roges. Al parament de l'edifici hi ha força tàpia, amb algunes pedres cantoneres. 08273-128 Plaça de l'església (Sant Pau d'Ordal) En el passat, aquest edifici s'havia anomenat Can Mata de la Plaça. Aquesta casa i la de Can Guilera (veure fitxa 129) podrien haver format part en el passat d'una sola hisenda. Per algunes elements arquitectònica antics es podria datar els orígens de l'edifici al segle XIV, corresponent als segles XVI-XVII la seva estructura actual. La família dels Mata de la Plaça apareix documentada als fogatges de l'any 1497, 1515 i 1553. S'anomenen així per diferenciar-se de la família Mata del Racó, contemporanis seus. Existeix també un document de l'any 1499 sobre el nomenament de síndics de Subirats, en què es congregà la Universitat i els prohoms del castell i terme de Subirats, manat fer per Llorenç Coll, batlle del territori, i per Elionor de Montcada, possessora dels béns que havien estat del noble Guerau de Rocabertí, marit seu. Ja el 1493 el rei Ferran II d'Aragó va incorporar el territori de Subirats a la Corona. Entre els citats en el document apareix en Pau Mata de la Plaça, de la parròquia de Sant Pau d'Ordal, propietari de la masia de Can Mata de la Plaça, posteriorment Can Massana. Al segle XVIII els béns dels Mata de la Plaça havien passat, per motius que desconeixem, a la família dels Lleó de Vilanoveta, del terme de Sant Martí Sarroca, tal i com consta en un cadastre de Sant Pau d'Ordal datat l'any 1777, on es llegeix que Pau Massana era masover de Fèlix Lleó i tenia assignada una quantitat anual de cadastre de 26 lliures, 15 sous i 5 diners, que equivalien a una talla de 7 lliures, 11 sous i 10 diners. Pau Massana, d'altra banda, tenia béns propis, de cadastre 2 lliures i 10 diners i de talla, 11 sous i 7 diners. El llinatge dels Massana apareix lligat també al Maset del Curt, construït per Joan Massana vers el 1550. Els descendents de Joan Massana es van traslladar a la masia de can Massana de la Casa Vella, prop de Cantallops, masia que és el bressol de la nissaga Massana. Pel que fa a la família de terratinents, els Lleó de Vilanoveta, de Sant Martí Sarroca, tingueren també el Maset d'en Lleó, entre Sant Pau d'Ordal i Lavern, els masovers del qual s'anomenen Massana. 41.3896300,1.8765900 406077 4582620 08273 Subirats Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66911-foto-08273-128-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66911-foto-08273-128-3.jpg Inexistent Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-01-17 00:00:00 Josep Anton Pérez 94 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2026-01-18 01:37
66912 Cal Guilera https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-guilera A.A.V.V. (1981): 'Pla General d'Ordenació Urbanística de Subirats'. Annex I. Ajuntament de Subirats. LLORAC I SANTÍS, Salvador (1988): 'Subirats. Visió general d'un municipi de l'Alt Penedès'. Ed. Ajuntament de Subirats, p. 162. ROSSELLÓ RAVENTÓS, Joan (1986): 'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. Vol 2, Alt Penedès.' Barcelona, p. 185. XVI Masia de planta rectangular, planta baixa, pis i golfes, coberta amb teulada a dues vessants. A la façana s'observen dos arcs cecs de mig punt amb grans dovelles de pedra, on s'han obert finestres posteriorment. A l'esquerra del portal d'entrada, que té l'arc carpanell, hi ha dues finestres renaixentistes, amb el marc de pedra polida, ampits i dintells amb cornisa trencaaigües motllurada amb cul de llàntia. Les cantoneres de l'edifici són de pedra picada. A l'interior de l'edifici hi ha una arcada de punt rodó. També hi ha dos arcs apuntats al celler, així com una escala antiga que porta a un pis on hi ha una finestra amb festejador i reixa de ferro forjat. Al sostre d'una sala, l'estucat presenta grafits i motllures amb animals alats, interpretables com a àguiles (del llinatge de Can Guilera o Aguilera). 08273-129 A prop de l'església de Sant Pau d'Ordal, al nucli urbà. Aquesta casa i la de Can Massana de la Plaça (veure fitxa n. 128) podrien haver format part en el passat d'una mateixa hisenda. Per algunes elements arquitectònics antics es podria datar els orígens de l'edifici al segle XIV, corresponent al segle XVI la seva estructura actual. 41.3901400,1.8466900 403578 4582709 08273 Subirats Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66912-foto-08273-129-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66912-foto-08273-129-3.jpg Inexistent Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-01-17 00:00:00 Oriol Vilanova 94 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2026-01-18 01:37
66913 Alzina de Can Ros https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-can-ros LLORAC I SANTÍS, Salvador (1988): 'Subirats. Visió general d'un municipi de l'Alt Penedès'. Ed. Ajuntament de Subirats, p. 183. Aquest espècimen botànic és mort. Alzina (quercus ilex) de 15 metres d'alçada; a la base el tronc mesura un perímetre de 4,35 metres. Actualment està morta. 08273-130 Sobre uns camps de conreu prop de la masia de Can Ros Els especialistes en silvicultura atorguen a l'alzina de Can Ros una antiguitat aproximada de 400 anys. 41.3887400,1.7656200 396798 4582647 08273 Subirats Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66913-foto-08273-130-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66913-foto-08273-130-3.jpg Legal Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Social 2023-01-17 00:00:00 Oriol Vilanova També era coneguda amb el nom d'Alzina Gran.Era un dels arbres més destacats d'aquesta espècie al Penedès, i, segons Salvador Llorac, símbol de l'antic municipi de Subirats. En tot cas, el topònim és una referència identitària del municipi, en el sentit que és i ha estat molt conegut per vàries generacions de la poblacióAl costat de l'arbre, un cartell del Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Direcció General del Medi Natural, de la Generalitat de Catalunya declara l'alzina de Can Ros 'Arbre Monumental'. És l'únic que exemplar que ha estat catalogat com a monumental en tot el municipi 2151 5.2 3 Patrimoni cultural 2026-01-18 01:37
66914 Flandes dels Casots https://patrimonicultural.diba.cat/element/flandes-dels-casots AGÜERA, A; CRISTIÀ, J; RUBIRES, X, et. Alii (inèdit, 2002): 'Estudi de l'espai de la Bòbila de Can Rossell (Subirats)'. Col·lectiu Ecologista Bosc Verd. LLORAC I SANTÍS, Salvador (1988): 'Subirats. Visió general d'un municipi de l'Alt Penedès'. Ed. Ajuntament de Subirats, p. 183-185. Les Flandes dels Casots són, des d'un punt de vista geològic, un exemple de geodinàmica externa força peculiar. Són blocs de pedra calcària esquarterada, formats per l'esllavissada d'una roca compacte situada a prop del nucli dels Casots. L'acció de diversos agents naturals erosius, com la força del vent, l'aigua, les arrels d'arbres adossades a les roques han format diversos passadissos i túnels, de formes capritxoses d'una singular bellesa. Tot el conjunt rocallós forma una timba. 08273-131 Prop dels Casots 41.3966400,1.7436700 394976 4583551 08273 Subirats Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66914-foto-08273-131-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66914-foto-08273-131-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Social 2023-01-17 00:00:00 Oriol Vilanova Es desconeix l'origen del topònim de Flandes aplicat a aquest element natural, si bé a la comarca veïna de l'Anoia es coneix també amb aquest nom les timbes terroses singularment erosionades per l'acció del vent i l'aigua. 2153 5.1 3 Patrimoni cultural 2026-01-18 01:37
66915 Llegenda de la reina de Cantallops https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-la-reina-de-cantallops-0 LLORAC I SANTÍS, Salvador (1988): 'Subirats. Visió general d'un municipi de l'Alt Penedès'. Ed. Ajuntament de Subirats, p. 289. SADURNÍ I VALLÈS, Pere (1982): 'Retalls del folklore penedesenc'. Edita: Museu de Vilafranca. Vilafranca del Penedès, p. 38. Aquesta llegenda s'utilitzava per explicar el sentit llegendari del topònim de Cantallops. Segons aquesta, fa molt temps una reina va fer nit a la Cotxeria, on els cavalls reposen de les jornades de viatge, a la sortida de Cantallops. Com era costum, els llops de les muntanyes properes començaren a udolar, i la reina, sobresaltada contínuament, no va poder aclucar l'ull en tota la nit. L'endemà va preguntar pel nom del lloc on havia tingut tan mala nit, i li van respondre que era Vilaformosa, la reina es va estranyar que un barri tan feréstec tingués un nom tan bonic i afegí que el més apropiat seria el de Cantallops, ja que ells eren, amb els seus udols, els autèntics protagonistes d'aquells entorns. Des d'aquell dia, el nom de Vilaformosa passà a l'oblit, i l'indret es digué Cantallops, en record i penitència de la mala nit d'aquella reina que hi havia estat de pas. 08273-132 A Cantallops 41.4129300,1.7427500 394925 4585361 08273 Subirats Sense accés Bo Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Simbòlic 2023-01-17 00:00:00 Oriol Vilanova 61 4.3 3 Patrimoni cultural 2026-01-18 01:37
66916 Llegenda del Morrut d'Ordal https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-morrut-dordal COLOMÉ, Josep (edició) (1997): 'Els móns d'Isidre Mata del Racó. Notes d'un propietari pagès al Penedès de la fi de l'Antic Règim'. Llibre II, p. 104. Transcripció de Raimon Soler. IEP, 'Estudis i Documents', vol. XIV; Ajuntament de Sant Sadurní d'Anoia, 'Història de la vila', nº4. Ed. Ajuntament de Subirats; Ajuntament de Sant Sadurní d'Anoia i l'Institut d'Estudis Penedesencs. LLORAC I SANTÍS, Salvador (1988): 'Subirats. Visió general d'un municipi de l'Alt Penedès'. Ed. Ajuntament de Subirats, p. 289. RAVENTÓS, Josep, pvre. (1968): '100 anys d'una petita comunitat parroquial. Sant Esteve d'Ordal, 1867-1967'. Barcelona, p. 26. REVISTA DE L'ATENEU D'ORDAL, nº42, desembre 2004, p. 9. SADURNÍ I VALLÈS, Pere (1982): 'Retalls del folklore penedesenc'. Edita: Museu de Vilafranca. Vilafranca del Penedès, p. 47. Segons aquesta llegenda, el Morrut d'Ordal era el sobrenom d'un bandoler que atacava els vianants a les serres d'Ordal. Està documentat que Joan Vives, el Morrut, era bandoler i assaltava els vianants a la serralada d'Ordal. Segons Mn. Josep Raventós (1968), 'els viatgers que es dirigien per anar a Barcelona o a Tarragona per la carretera d'Ordal, es trobaven el punt més terrorífic a la cova del Morrut. Aquesta cova està situada a l'últim giravolt abans d'arribar al Port d'Ordal. Allà s'hi refugiaven els bandolers, que assaltaven els vianants per robar-los tot el que portaven. Es conta que el Morrut era un trabucaire astut. Una vegada robà a un general de l'exèrcit que passava amb els seus soldats. El va parar i li digué: - general, si no em dóna els diners vostè és mort. Jo moriré, però vostè també, perquè darrera d'aquestes argelagues i mates hi ha els meus homes amagats -. El general va veure unes barretines que sobresortien, va agafar por i li donà els diners. D'home amagat no n'hi havia cap. Després d'una estona, en Morrut, satisfet de la seva estratagema, va anar a treure les barretines vermelles. Al cap d'un temps el varen agafar i el destrossaren. En la cova, que s'endinsa ala muntanya, s'hi trobaren ossos de cadàvers. Segurament eren les dones segrestades que moriren allà dintre de fam en ésser ell mort. El mes de novembre de 1800 es trobava a Ordal l'oficial de cavalleria del regiment de l'Infante, que amb alguns soldats s'estava a l'Ordal per perseguir lladres i guardar el cap del Morrut, sentenciat a la creu de l'Ordal. COLOMÉ (1997) 08273-133 Per les Serres d'Ordal Està documentat que Joan Vives, el Morrut, era bandoler i assaltava els vianants a la serralada d'Ordal. Segons Mn. Josep Raventós (1968), 'els viatgers que es dirigien per anar a Barcelona o a Tarragona per la carretera d'Ordal, es trobaven el punt més terrorífic a la cova del Morrut. Aquesta cova està situada a l'últim giravolt abans d'arribar al Port d'Ordal. Allà s'hi refugiaven els bandolers, que assaltaven els vianants per robar-los tot el que portaven. Es conta que el Morrut era un trabucaire astut. Una vegada robà a un general de l'exèrcit que passava amb els seus soldats. El va parar i li digué: - general, si no em dóna els diners vostè és mort. Jo moriré, però vostè també, perquè darrera d'aquestes argelagues i mates hi ha els meus homes amagats -. El general va veure unes barretines que sobresortien, va agafar por i li donà els diners. D'home amagat no n'hi havia cap. Després d'una estona, en Morrut, satisfet de la seva estratagema, va anar a treure les barretines vermelles. Al cap d'un temps el varen agafar i el destrossaren. En la cova, que s'endinsa a la muntanya, s'hi trobaren ossos de cadàvers. Segurament eren les dones segrestades que moriren allà dintre de fam en ésser ell mort. El mes de novembre de 1800 es trobava a Ordal l'oficial de cavalleria del regiment de l'Infante, que amb alguns soldats s'estava a l'Ordal per perseguir lladres i guardar el cap del Morrut, sentenciat a la creu de l'Ordal COLOMÉ (1997) 41.3768200,1.8207200 401387 4581260 08273 Subirats Sense accés Bo Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Simbòlic 2023-01-17 00:00:00 Oriol Vilanova 61 4.3 3 Patrimoni cultural 2026-01-18 01:37
66917 Llegenda del Castell de Subirats https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-castell-de-subirats LLORAC I SANTÍS, Salvador (1988): 'Subirats. Visió general d'un municipi de l'Alt Penedès'. Ed. Ajuntament de Subirats, p. 289-290. Segons aquesta llegenda, el castell de Subirats va ser construït pels àrabs, per organitzar la guerra contra els cristians. Els desgavells que patien els cristians eren tan greus, que el rei va decidir que calia apoderar-se de la fortalesa, així que va enviar-hi un poderós exèrcit que va lluitar durant molts dies, però no hi havia manera de fer rendir la fortalesa. Veient això, el rei va decidir anar al combat personalment, i va aconseguir apoderar-se del castell. Mostrant la seva magnanimitat, el rei va decidir alliberar els àrabs que tan valentament havien defensat la seva plaça; a tots, menys al seu rei. Per celebrar la victòria, el rei va fer una gran festa al mateix castell, i el rei àrab que estava tancat a la presó del fons de la torre, sentint el brogit de la gatzara, s'estirava els pèls de la barba i jurar venjar-se del rei dels cristians. Passat un temps va presentar-se a la cort del rei un jove àrab molt gentil i gallard, dient que havia fugit de terra dels musulmans perquè n'havia rebut molts desenganys i que, des d'aleshores, voldria servir els cristians i ajudar-los en la lluita contra els àrabs, ja que, com que els coneixia tan bé, els podria ser de gran utilitat. El rei no va sospitar res i el va admetre al seu servei, ignorant que era el rei àrab del castell de Subirats, que s'havia afaitat la barba i s'havia desfigurat tant com havia pogut. En totes les batalles contra els musulmans, el fals servidor del rei hi va participar aconsellant-lo, de forma que el rei en va treure un gran profit i el tenia en gran estima. El rei àrab gallard i gentil com era, va enamorar bojament a una de les dames més belles de la cort. En agraïment pels serveis prestats en batalla, el rei cristià va avenir-se al casament i l'àrab renunciava a la llei islàmica i es feia batejar. I així es va fer: va ser batejat a la catedral i el rei i la reina en foren els padrins. El rei estava tan content que va prometre a l'àrab donar-li el castell de Subirats com a present de noces, on es va convenir celebrar-hi el casament. I així, un bonic matí, va sortir de la ciutat un gran seguici format pel rei i la reina, els dos promesos i la flor i nata dels cavallers i dames de la cort, seguits de molts servidors i patges. En la planificació de la sortida s'havia convingut que abans de pujar al castell, la comitiva s'aturaria per fer un bon berenar. L'àrab va subornar el cuiner del rei amb set monedes d'or, a canvi que aquest posés a la beguda del rei unes pols que donaven molta set. Al cap d'una estona, durant l'ascensió al castell, el rei va manifestar que tenia molta set. Immediatament, un servent va treure una copa d'or per anar a buscar aigua, però l'àrab va intervenir, dient que en un moment com aquell li corresponia a ell servir al rei, ja que el rei el servia també a ell. A més, també va dir que casualment ell coneixia una font que hi havia per aquelles contrades, que els patges no sabrien trobar. I amb aquesta excusa va agafar la copa i va separar-se del seguici. Quan feia estona que ja no se'l veia, el rei i la seva gent van sentir un toc de corn molt fort i ferotge, i de sobte van veure sortir de tot arreu un eixam d'àrabs que estaven amagats, que van sembrar el caos i la confusió. Però el rei, exhortant els seus cavallers a la lluita, va desembeinar l'espasa i tots van entrar en ferotge combat contra els musulmans. Tot i ser inferiors en nombre, el rei i els seus homes van aconseguir derrotar els seus enemics. Tothom estava molt content per la victòria obtinguda, excepte la pobra núvia, que plorava desconsoladament. Aleshores el rei li va dir que no plorés, que avui es casaria igualment, però no amb un àrab, sinó amb el més brau dels cavallers que havia lluitat en la batalla. I aquest cavaller no era altre que el jove Subirats, que es convertí en l'espòs de la bella dama. 08273-134 Al castell de Subirats 41.4116300,1.7425100 394903 4585216 08273 Subirats Sense accés Bo Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Simbòlic 2023-01-17 00:00:00 Oriol Vilanova 61 4.3 3 Patrimoni cultural 2026-01-18 01:37
66918 Llegenda del senyor del castell d'Ordal https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-senyor-del-castell-dordal LLORAC I SANTÍS, Salvador (1988): 'Subirats. Visió general d'un municipi de l'Alt Penedès'. Ed. Ajuntament de Subirats, p. 291-292. Segons aquesta llegenda, es diu que a Ordal hi havia un gran castell, governat per un cavaller molt ric, amb molts béns i hisendes, que havia quedat orfe molt jove. Aconsellat per males companyies, es va donar al joc i als vicis, i en un no res va perdre totes les seves possessions, tret del vestit que portava. Desesperat, va jugar-se el vestit i també el va perdre. El guanyador, però, se'n va compadir i li va tornar la roba per tal que no hagués d'anar pel món completament un. Terriblement penat i víctima de la desesperació, el senyor d'Ordal se'n va anar pel bosc i, sense saber ben bé el que es feia, va demanar ajuda al mateix diable. Al cap de quatre passes va topar-se amb un noiet esguerrat i camatort, que no podia caminar. El noiet li va dir al cavaller que ell era el diable, i que el convertiria en set mil vegades més ric que no havia estat si feia el que li demanaria. Li va dir que se l'havia de carregar a coll-i-be i portar-lo durant set anys sense deixar-lo per res. Que hauria d'anar a captar, i que la gent li faria caritat a mans besades, i que cada dia recolliria tants cabals com valia la hisenda que havia perdut. Amb tanta riquesa el cavaller podria jugar i divertir-se fins a sadollar-se; això sí, portant el marrec com si fos un gep. Durant aquells set anys no podria anar a missa, ni confessar, ni rebre els sagraments, ni resar el rosari, ni tan sols pronunciar el nom de Déu. Al cap de set anys, el diable es quedaria amb l'ànima del cavaller i se n'hauria d'anar amb ell a l'infern. El cavaller, desesperat com estava, s'hi va avenir. Durant aquells set anys no va deixar de caminar, fins i tot per les terres més estranyes, fins donar la volta al món. Quan la gent els veia, prenia el diable per un nen esguerrat i el cavaller pel seu pobre pare i, compadint-los, els feien caritat a mans plenes. Quan no captava, el cavaller jugava i es divertia tant com podia, però sense deixar mai la seva càrrega. El temps va passar, i quan ja només quedaven set dies per complir els set anys del pacte, el cavaller va voler visitar Montserrat per fer-se perdonar per la Mare de Déu. Aquesta, així que va veure el cavaller, li va preguntar en què creia. El cavaller va contestar que creia en Déu. En pronunciar aquesta paraula, es va sentir un tro eixordador, que va fer tremolar tota la muntanya, i a l'instant el cavaller es va veure alliberat del pes que durant set anys havia portat a l'esquena. En vista d'aquest miracle, va demanar confessió al pare abat del monestir, va penedir-se de la seva mala vida i va fer-se monjo de Montserrat. El castell d'Ordal va quedar abandonat i es va enrunar completament, fins a no quedar ni una sola pedra, ni, tan sols, el record d'on s'havia aixecat. 08273-135 A Ordal 41.3833700,1.7958700 399319 4582016 08273 Subirats Sense accés Bo Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Simbòlic 2023-01-17 00:00:00 Oriol Vilanova El castell de la llegenda és fictici. 61 4.3 3 Patrimoni cultural 2026-01-18 01:37
66919 Llegenda de la Font Santa / Tradició oral sobre la Mare de Déu de la Font Santa. https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-la-font-santa-tradicio-oral-sobre-la-mare-de-deu-de-la-font-santa LLORAC I SANTÍS, Salvador (1988): 'Subirats. Visió general d'un municipi de l'Alt Penedès'. Ed. Ajuntament de Subirats, pp. 284-285. SADURNÍ I VALLÈS, Pere (1982): 'Retalls del folklore penedesenc'. Edita: Museu de Vilafranca. Vilafranca del Penedès, p. 59. Aquesta llegenda transcorre a la Font Santa, sota el castell de Subirats, una font on raja aigua intermitentment, en un paratge anomenat 'dels banys vells', per haver-hi hagut pèlags on la gent acostumava a banyar-se i guarir els seus mals. Les aigües termals de la font rajaven calentes, a uns trenta graus, i curaven el reumatisme i les malalties de la pell. La llegenda diu que durant un dels llargs períodes de sequera de la font, de 1892 a 1921, els més vells de la rodalia comentaven que era perquè un pagès va portar-hi a guarir un animal seu, que tenia una infecció a la pell, i des d'aquell instant, per culpa d'aquesta burla, l'aigua deixà de brollar. Segons l'estudiós local Ramon Bosch la tradició transmesa de viva veu d'una generació a l'altra diu que, en una depressió d'una roca calcària molt grossa, junt a unes restes de parets, on naixia l'aigua de la Font Santa, hi fou trobada una imatge de la Mare de Déu que per aquesta raó s'anomena la Mare de Déu de la Font Santa. En el mateix lloc hi construïren una capelleta on allotjaren la Verge trobada, la qual ha estat venerada al llarg dels segles per tota la comarca de l'Alt Penedès. El mateix autor escriu que sembla que les restes de la capelleta i d'altres edificacions que s'hi trobaren al construir la petita esglesiola, encara en l'actualitat podrien veure's, malgrat que la humitat existent en el lloc fa que hi hagi una espessa vegetació, composta principalment d'esbarzers, arítjol, canyes, joncs i d'altres, que fan gairebé impossible d'arribar fins al lloc de l'estroncada Font Santa. Els pins que es troben en el paratge de la Font són ferms, frondosos i gemats, evidenciant la humitat existent que els fa diferents dels seus congèneres del Pujol d'en Figueres. Segons Ramon Bosch aquesta troballa de la Mare de Déu de la Font Santa té una semblança amb la llegenda que dóna fra Garí de la Mare de Déu de Montserrat. Ambdues narracions estan lligades pels seus orígens foscos i remots del culte a la Mare de Déu; mentre unes versions li assignen una antiguitat anterior a la invasió sarraïna, altres les fan aparèixer amb les primeres manifestacions de la reconquesta del nostre país. 08273-136 A la Font Santa Segons Ramon Bosch, tot i que no hi ha cap testimoni escrit del moment, la Mare de Déu de la Font Santa devia ser traslladada a dalt el Castell de Subirats, sense dubte entronitzada en la fornícula existent en el que en l'actualitat és el presbiteri de l'església parroquial de Sant Pere de Subirats o Santuari de la Mare de Déu de la Font Santa. Hi ha proves de la veneració indiscutible de la Mare de Déu de la Font Santa. Dintre d'una esquerda en la fornícula on fou allotjada la Mare de Déu, amb motiu d'unes obres els anys 70, s'hi trobaren nou monedes. Les monedes foren classificades per Pere Giró, arqueòleg i numismàtic de Vilafranca del Penedès. De les monedes trobades la més interessant és la d'argent, que té les següents característiques: croat de Ferran 'el Catòlic', 1479 - 1516; FERDINANDUS D. G. REX. Bust del rei amb corona de grans florons, sobresortint del cercle de punts i trencant la llegenda, cabellera lleugerament ondulada, creu cantonada amb tres punts amb un anell. Les altres moneda són de l'època de Felip II (1527-1598) i de Felip IV (1625-1665). Les monedes eren ofrenes que es feren a la Mare de Déu de la Font Santa, al mateix temps demostren l'època en què va romandre en el seu hostatge. 41.3957100,1.8498400 403850 4583324 08273 Subirats Sense accés Bo Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Simbòlic 2023-01-17 00:00:00 Oriol Vilanova 61 4.3 3 Patrimoni cultural 2026-01-18 01:37
66920 Les parets antigues / Pont o resclosa sobre la riera de Sant Sebastià dels Gorgs https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-parets-antigues-pont-o-resclosa-sobre-la-riera-de-sant-sebastia-dels-gorgs A.A.V.V. (1981): 'Pla General d'Ordenació Urbanística de Subirats'. Annex I. Ajuntament de Subirats. RIBÉ, G.; CEBRIÀ, A. i SENABRE, M.R. (1990): 'Carta Arqueològica de l'Alt Penedès.' Vilafranca del Penedès. ROSSELLÓ RAVENTÓS, Joan (1986): 'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. Vol 2, Alt Penedès.' Barcelona, p. 180. III a.C-XV La riera sobre la qual s'assenta aquest element pot representar una amenaça per a la integritat física del bé, a menys que aquest sigui consolidat. Restes d'un antic pont o resclosa sobre la riera de Sant Sebastià dels Gorgs; les restes pertanyents a Subirats, millor conservades que les de la riba oposada, s'ubiquen al marge dret de dit torrent. Està construït amb carreus de pedra petits i de mida irregular, amb algunes filades 'd'opus spicatum'. L'alçada màxima conservada supera els 2 m., i la llargada total de l'estructura fa entre 15 i 18 m. 08273-137 A la riera de Sant Sebastià dels Gorgs, a uns 100 m. del carrer dels Rocs de Lavern Es considera que aquesta construcció podria haver-se realitzat durant la romanitat tardana o en època pre-romànica, a jutjar per la factura de l'obra, amb restes 'd'opus spicatum'. 41.3834200,1.7945400 399208 4582023 08273 Subirats Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66920-foto-08273-137-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66920-foto-08273-137-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66920-foto-08273-137-3.jpg Legal Romà|Medieval|Antic Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2023-01-17 00:00:00 Josep Anton Pérez Les restes es troben al límit dels termes municipals de Subirats i d'Avinyonet del Penedès.A la riba de la riera pertanyent al terme d'Avinyonet s'observa una línia de carreus perfectament tallats així com les restes d'un mur que deuria ajuntar-se d'extrem a extrem; ara, una entrada enmig de la riera separa els dos trams.Aquest jaciment arqueològic es troba fitxat a la CC.AA. corresponent al municipi d'Avinyonet del Penedès. 83|85|80 1754 1.4 3 Patrimoni cultural 2026-01-18 01:37
66921 Can Bas https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bas-0 A.A.V.V. (2005): 'Pla Director Supramunicipal de Sostenibilitat'. Edita: Mancomunitat de Municipis de l'Alt Penedès. (Suport CD-ROM). A.A.V.V. (1981): 'Pla General d'Ordenació Urbanística de Subirats'. Annex I. Ajuntament de Subirats. FORNS SANTACANA, Maria; FORNS SANTACANA, Lluís (1975): 'Breu estudi sobre les masies de l'entorn de Sant Sadurní d'Anoia'. Tipografia Emporium. Barcelona. LLORAC I SANTÍS, Salvador (1988): 'Subirats. Visió general d'un municipi de l'Alt Penedès'. Ed. Ajuntament de Subirats, p. 234-237. QUEROL, Carles (2005): 'L'Atles de Can Guineu (1400-1865). Sant Sadurní d'Anoia i Subirats en la cartografia de Jaume Mir i Molins'. ROSSELLÓ RAVENTÓS, Joan (1986): 'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. Vol 2, Alt Penedès.' Barcelona, p. 190 XX Casa aïllada, composta de planta baixa i dos pisos, amb coberta a quatre vessants. La façana presenta una composició simètrica, amb balcons de ferro forjat a les portes del primer pis. Al segon pis, les finestres s'ordenen en una sèrie de finestres triforades i finestres dobles, d'arcs rebaixats, que s'alternen consecutivament. Els marcs de les obertures estan destacats en color marró clar, mentre que la superfície de la resta de la façana és arrebossada amb guix de color blanc. Cal destacar el ràfec de la teulada, amb cornisa de maó rom. A l'interior destaquen uns plafons de pintures al sostre de la sala principal, d'estil romàntic. L'edifici té un pati al davant, tancat per un baluard. Al jardí d'aquest pati hi ha una pica bugadera reutilitzada com a jardinera, que procedeix de Can Pujol (Sant Pau d'Ordal) Adossats a la casa hi ha uns cellers. 08273-138 A 300 m de la carretera BV-2154, km 0,5. Primitivament va ser una masoveria juntament amb el maset de la Salada de la família Carbó de Puigfedó. La masia pairal d'aquesta família fou Can Bou, avui quasi en ruïnes. La masoveria de Can Bas es va independitzar de Can Bou l'any 1545. Els seus propietaris tenien el títol de Cabalers del rei Jaume II. Els Carbó són documentats a Lavern, segons documents conservats a l'Arxiu Diocesà, l'any 1369, any en què funden un benefici. Cap a l'any 1500, els Carbó doten un fill seu, de nom Antoni, la casa de Sant Joan Salerm i el maset de la Salada. La masoveria esdevé una nova pairalia anomenada Can Carbó de Sant Joan Salerm. L'any 1663, la pubilla Magdalena Carbó casà amb Pere Bas, qui dona, a partir d'aquell moment, nom a l'indret. Al seu torn, la pubilla Bas es casa, l'any 1771, amb Salvador Galimany. I el 1794 la pubilla Maria Rosa Galimany es casa amb Salvador Olivella, el cognom del qual ha perviscut fins avui. La hisenda fou saquejada durant la retirada de les tropes del mariscal Suchet, a la fi de la Guerra del Francès. L'aspecte de l'edifici actual és fruit d'una profunda refacció feta l'any 1913. 41.3816800,1.7963600 399357 4581827 1913 08273 Subirats Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66921-foto-08273-138-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66921-foto-08273-138-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66921-foto-08273-138-3.jpg Inexistent Eclecticisme|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-01-17 00:00:00 Josep Anton Pérez Pertany a Can Bas la masia de la Salada (veure fitxa 139). 102|98 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2026-01-18 01:37
66922 Masia i molí de la Salada https://patrimonicultural.diba.cat/element/masia-i-moli-de-la-salada FORNS SANTACANA, Maria; FORNS SANTACANA, Lluís (1975): 'Breu estudi sobre les masies de l'entorn de Sant Sadurní d'Anoia'. Tipografia Emporium. Barcelona. LLORAC I SANTÍS, Salvador (1988): 'Subirats. Visió general d'un municipi de l'Alt Penedès'. Ed. Ajuntament de Subirats, p. 235. Masia de pedra arrebossada amb morter i tàpia, formada per dues cases adossades tancades per un baluard amb dues grans portes d'entrada, d'arc rebaixat. Disposa d'un espai on hi havia hagut un antic celler. El sostre, a doble vessant amb teula àrab, presenta encavallada de fusta. A l'exterior ha patit algunes refaccions, com la col·locació d'un dipòsit d'aigua. Les cases que conformen la masia són de dues plantes, amb obertures rectangulars al primer pis; algunes conserven els carreus dels llindars vistos. Davant de la masia, fora del baluard, hi ha un molí de vent utilitzat per extreure aigua d'un pou. El molí pròpiament dit és d'estructura de ferro, situat sobre una torre de planta quadrada de maó, la qual presenta, a la part baixa, una finestra antiga tapiada. Adossada a un costat de la torre hi havia hagut una habitació que va caure. 08273-139 A prop del torrent de la Salada, al nord de Can Bas. La Salada s'esmenta documentalment des de l'any 1148, sota la forma 'ad celada', que vol dir lloc amagat. L'any 1303, segons consta al llibre de visites processals de l'Arxiu Diocesà de Barcelona, es parla a Lavern d'un Berenguer 'za Salada'. 41.3812400,1.7963900 399359 4581779 08273 Subirats Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66922-foto-08273-139-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66922-foto-08273-139-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66922-foto-08273-139-3.jpg Inexistent Contemporani|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-01-17 00:00:00 Josep Anton Pérez Masia pertanyent a la hisenda de Can Bas. 98|94 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2026-01-18 01:37
66923 Can Julià https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-julia-2 A.A.V.V. (2005): 'Pla Director Supramunicipal de Sostenibilitat'. Edita: Mancomunitat de Municipis de l'Alt Penedès. (Suport CD-ROM). FORNS SANTACANA, Maria; FORNS SANTACANA, Lluís (1975): 'Breu estudi sobre les masies de l'entorn de Sant Sadurní d'Anoia'. Tipografia Emporium. Barcelona. LLORAC I SANTÍS, Salvador (1988): 'Subirats. Visió general d'un municipi de l'Alt Penedès'. Ed. Ajuntament de Subirats. XVII Masia de grans dimensions, composada per diversos cossos i annexes edificats en diversos moments. El conjunt s'estructura entorn a un edifici principal que destaca per la seva alçada sobre tots els altres. Aquest edifici principal presenta teulada a dues vessants; la resta d'edificacions es concentren a la banda sud. N'hi ha de dos pisos amb golfes i altres d'un sol pis. Aquests annexos de l'edifici principal han guardat una simetria en les distribucions i alineacions de les teulades. El conjunt ha patit canvis importants que han modificat essencialment la masia primitiva, especialment pel que fa a l'arrebossat de les parets; si bé algunes cantoneres conserven la pedra vista i algunes parets han quedat amb el parament de mamposteria vist. Destaquen la quantitat d'obertures que hi ha a totes les parets, algunes emmarcades en pedra i amb reixes de ferro. A l'interior destaquen dues arcades apuntades, amb carreus de pedra polimentats. 08273-140 C-243a de Vilafranca a Sant Sadurní, prop del polígon industrial Can Bas. La primera referència històrica d'aquesta masia la trobem al segle XVII, per un document parroquial de l'any 1613, segons el qual el llogater, anomenat Julià, tenia, entre d'altres obligacions, la de donar allotjament a soldats. Des del segle XIX, Can Julià pertany a la hisenda de Can Bas. 41.4026600,1.8158600 401020 4584134 08273 Subirats Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66923-foto-08273-140-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66923-foto-08273-140-3.jpg Inexistent Modern Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Residencial 2023-01-17 00:00:00 Oriol Vilanova 94 46 1.2 3 Patrimoni cultural 2026-01-18 01:37
66924 Arxiu Municipal https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-36 LOBATO I BUIL, David (2000): 'Inventari de l'Arxiu Municipal. Ajuntament de Subirats'. Vol. I. Edita: Diputació de Barcelona. Àrea de Cultura. Oficina de Patrimoni Cultural. XX L'Arxiu Municipal de Subirats està dividit en dos grans fons organitzats: el fons del Jutjat de Pau i el fons del propi Ajuntament. Els documents d'arxiu definitiu del Jutjat de Pau estan dipositats en una prestatgeria específica de la sala 3 de les golfes, amb un tipus de caixa diferent a l'utilitzat en el fons de l'Ajuntament; davant del número de cada caixa hi ha escrita la lletra 'c'. Ocupa un total de 80 caixes, que representa aproximadament uns 12 metres lineals. La resta de documents, inclosos els llibres del Registre Civil des de 1870, es conserven en un armari al despatx del Jutjat a la segona planta. Existeix un inventari per a la seva consulta, que conserva l'administrativa responsable de l'arxiu municipal. El quadre de classificació del fons del Jutjat de Pau de Subirats és el següent: 1. Administració interna (1858-1986) 1.1. Inventaris (1908-1952) 1.2. Informes anuals (1952-1979) 1.3. Actes de possessions i cessaments (1871-1952) 1.4. Cartes - ordre (1983-1986) 1.5. Correspondència (1858-1984) 1.6. Llibres registre (1930-1986) 2. Afers civils (1855-1982) 2.1. Actes de conciliació (1855-1978) 2.2. Judicis verbals (1856-1968) 2.3. Judicis de desnonament (1878-1940) 2.4. Jurisdicció voluntària (1867-1982) 2.4.1. Autoritzacions i consentiments (1867-1982) 2.4.2. Consells de família (1897-1943) 2.4.3. Expedients possessoris (1878-1944) 2.4.4. Declaració d'hereus (1878-1945) 3. Afers penals (1854-1955) 3.1. Judicis verbals de faltes (1854-1955) 3.2. Llibres registre (1877-1954) 4. Registre civil (1870-1990) 4.1. Declaracions de naixements (1951-1986) 4.2. Certificats d'avortament (1904-1954) 4.3. Expedients d'adopció (1952-1960) 4.4. Expedients matrimonials (1871-1986) 4.5. Certificats de defunció (1876-1986) 4.6. Llibres de naixements (1870-1987) 4.7. Llibres de matrimonis (1870-1990) 4.8. Llibres de defuncions (1870-1990) 4.9. Actes d'emancipació (1901-1929) 4.10. Expedients del Registre Civil (1916-1959) 4.11. Actes de visita (1876-1958) 4.12. Llibres registre (1903) Els documents que formen part de l'arxiu definitiu del fons de l'Ajuntament estan presentats i ordenats d'acord amb un quadre de classificació, el qual consta de tretze seccions, corresponents a la gestió interna, competències de l'Ajuntament, i serveis delegats per l'Estat. Les tretze seccions són les següents: 01. Administració general. 02. Hisenda. 03. Proveïments. 04. Beneficència i Assistència Social. 05. Sanitat. 06. Obres i Urbanisme. 07. Seguretat pública. 08. Serveis militars. 09. Població. 10. Eleccions. 11. Ensenyament. 12. Cultura. 13. Serveis agropecuaris. L'arxiu conserva també una sèrie de documents solts, que ocupen unes prestatgeries de gran format, dins de caixes retolades amb la seva descripció: - Comitè local de Milícies Antifeixistes (1936) - Jefatura local de FET y de las JONS (1974-1974) - Còpies de documents de l'antiga Universitat de Subirats (1519-1769) - Altres documents indeterminats. Per a la descripció informatitzada dels documents s'ha utilitzat el programa de gestió de bases de dades ACCESS en l'aplicació concreta de l'Oficina de Patrimoni Cultural 'Ajuntament 7.0. Pel que fa al tipus de material d'arxivament, s'ha mantingut el tipus de caixa, excepte en els casos de documents de gran format, en què s'ha utilitzat caixes específiques. L'allotjament dels documents a l'interior de les caixes, en alguns casos s'han mantingut les carpetes existents, i en els casos en què no en tenien o estaven malmeses, s'han utilitzat les carpetes facilitades per l'Ajuntament. Tots els materials d'arxivament que contenien elements metàl·lics han estat substituïts per altres més adients. 08273-141 C/Ponent, nº13 (Casa de la Vila) L'actual ordenació del fons documental de l'Ajuntament de Subirats és fruit d'un inventari que es va realitzar entre els mesos de juliol i desembre de l'any 1999. Abans d'aquesta data, els documents estaven repartits en diversos espais, en funció de la tipologia i la data del document. Aquest estat inicial era fruit dels diversos trasllats de documents i de la manca de cura en la seva conservació. En el dipòsit per a l'arxiu definitiu dels documents, es conservaven la pràctica totalitat dels documents anteriors a 1985. Aquest conjunt suposava un total de 170 metres lineals, dels quals uns 30 metres ja estaven tractats per una intervenció anterior, i uns altres 12 metres corresponien al fons del Jutjat de Pau, ordenat i classificat en la seva totalitat per la mateixa intervenció anterior. La resta es trobava en piles i col·locats desordenadament als prestatges. Els manaments d'ingrés i pagament des de 1945 a 1994 estaven col·locats en caixes de gran format en una sala no condicionada de les golfes. A la segona planta de l'Ajuntament hi havia els documents del Departament d'Urbanisme i Obres posteriors a 1985 (uns 30 metres lineals). En aquesta mateixa planta es troba el despatx del Jutjat de Pau, amb un armari on es conserven tots els documents posteriors a 1980 i la totalitat dels llibres del Registre Civil, des de 1870 fins a l'actualitat. Finalment, a la primera planta de les dependències municipals, es trobava l'arxiu de gestió, en el qual es conservaven la totalitat dels documents posteriors a 1985, tret dels documents d'Urbanisme i Obres, que ocupaven un total de 45 metres lineals. Poc abans de realitzar-se la intervenció de l'inventari de l'any 1999, es va produir un incendi en una sala propera a aquest espai, que va omplir aquests documents de cendra. La meitat de les caixes es van pujar a les golfes sense netejar, esperant la intervenció de 1999; l'altra meitat es van netejar i tornar a instal·lar a l'arxiu de gestió. La primera intervenció documentada sobre el fons de l'Ajuntament de Subirats es va realitzar l'any 1987, per l'Arxiu Comarcal de Vilafranca del Penedès. Aquella intervenció va consistir en la realització d'una guia-inventari del fons, l'etiquetatge dels arxivadors existents, així com la descripció a partir de les indicacions de la part exterior dels arxivadors, i la posterior classificació a partir d'aquesta informació. Aquest tipus d'intervenció sobre un volum de documents tant important i desorganitzat, afegit al posterior trasllat dels documents per les obres de remodelació de l'Ajuntament l'any 1989, van fer l'arxiu ràpidament inoperatiu. A partir de l'any 1992, i fins el 1997 es va realitzar una altra intervenció en diverses fases. En aquesta ocasió es va tractar únicament una petita part del fons, tot i que es va iniciar el tractament sobre la pràctica totalitat de les seccions de l'actual quadre de classificació. El resultat d'aquesta intervenció fou un catàleg dels documents tractats, classificats a partir del quadre de classificació publicat pel Servei d'Arxius de la Generalitat l'any 1989. Aquesta eina descriptiva, que només permetia accedir als documents que estaven tractats, fou la que va estar utilitzant l'Ajuntament fins a la intervenció de l'any 1999. Aquesta darrera intervenció tenia l'objectiu continuar i finalitzar la de l'any 1992, per a poder disposar així d'un instrument de descripció de la totalitat dels documents existents a l'arxiu definitiu, a més d'informatitzar el fons i d'establir una normativa d'ús i consulta que permetés garantir un servei de consulta ràpid i eficaç, no tan sols per a les oficines administratives de l'Ajuntament, sinó també per als investigadors i ciutadans en general. La manca absoluta de diferenciació entre còpies, esborranys i documents de recolzament informatiu en l'organització interna dels documents, va generar un important volum de paper eliminat, assolint el volum total de documentació i còpies eliminades aproximadament uns 20 metres lineals. 41.4062600,1.8164100 401071 4584533 1999 08273 Subirats Obert Bo Inexistent Patrimoni documental Fons documental Pública Científic 2023-01-17 00:00:00 Oriol Vilanova Les caixes estan instal·lades a les prestatgeries seguint el sistema d'instal·lació contínua per a tots els documents. Els documents de gran format, donat l'important volum d'aquests, aproximadament uns 20 metres lineals, s'ha habilitat la meitat de la primera sala per a aquests, mantenint el sistema d'instal·lació contínua, i indicant la seva situació en el camp de 'Signatura Topogràfica'. Totes les capses s'han instal·lat en posició horitzontal, de manera que es pot llegir la respectiva identificació en el llom petit de la caixa. La instal·lació i numeració de les caixes s'ha fet per blocs de prestatgeria (per bloc s'entén l'estructura que formen els diferents prestatges situats un sobre l'altre), d'esquerra a dreta i de dalt a baix.L'ordenació de les sèries i subsèries del fons documental de l'Arxiu Municipal de Subirats segueix un criteri lògic i cronològic. Igualment, el criteri per fixar la separació entre documents d'arxiu definitiu i documents d'arxiu de gestió és cronològic, d'acord amb la vigència legal i administrativa de les diverses sèries documentals i les necessitats organitzatives del propi Ajuntament, i físic, ja que l'espai actual per instal·lar els documents d'arxiu definitiu ja es troba totalment ocupat. La data que marca la separació entre l'un i l'altre oscil·la entre 1988 i 1998, en funció del tipus de sèrie.Per a la classificació dels documents del fons de l'Ajuntament s'ha aplicat el quadre de classificació que facilita l'Oficina de Patrimoni Cultural amb la seva aplicació de gestió de base de dades. Aquest quadre parteix del presentat a la publicació 'Normes per a la classificació de la documentació municipal (1989)'. Les agrupacions documentals (subsecció, sèrie i subsèrie) que no estaven reflectides en aquest quadre s'hi ha afegit amb el codi corresponent.Les còpies de documents de l'antiga Universitat de Subirats (1519-1769) procedeixen del fons patrimonial de Can Ravella.Durant l'elaboració de l'inventari de l'Arxiu Municipal que es va fer l'any 1999 es van detectar alguns documents procedents d'Ajuntaments d'altres municipis:- Edicte del Jutjat de Pau d'Avinyonet del Penedès (1877)- Alta de Contribució Industrial de Villalba Saserra (1940)- Alta de Contribució Industrial de Talamanca (1940)- Acta d'inspecció del Cadastre de Sant Cugat Sesgarrigues (1967)- Ordenança fiscal de Sant Cugat Sesgarrigues (1965)- Llibre registre de despeses per partides de Sant Cugat Sesgarrigues (1964)- Diligències del Jutjat de Pau de La Granada (1875-1876)- Sol·licitud al Ministeri d'Hisenda de l'Ajuntament de La Granada (1879)- Llibre de caixa de Pacs del Penedès (1928-1929)- Llibre d'entrades i sortides de cabals de Sant Martí Sarroca (1892-1895)Aquests documents es van retornar als respectius Ajuntaments. 56 3.2 3 Patrimoni cultural 2026-01-18 01:37
66925 Aplec del Pa i l'Empenta i de la Font Santa https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-del-pa-i-lempenta-i-de-la-font-santa A.A.V.V. (1975): 'Aplecs de la Font Santa al Castell de Subirats'. 6 d'abril i 1 de maig de 1975. AMADES, Joan (1982): 'Costumari català. El curs de l'any'. Salvat Editors; Edicions 62. Barcelona. Vol. II p. 955; Vol. III, p. 557. LLORAC I SANTÍS, Salvador (1988): 'Subirats. Visió general d'un municipi de l'Alt Penedès'. Ed. Ajuntament de Subirats. Subirats, p. 281-282. SADURNÍ I VALLÈS, Pere (1982): 'Retalls del folklore penedesenc'. Edita: Museu de Vilafranca. Vilafranca del Penedès, p. 62, 90. XIX-XX Festa celebrada el dia 1 de maig de caràcter religiós. A l'actualitat consisteix en una celebració eucarística, la benedicció i ofrena dels panets, la benedicció del terme parroquial i una ballada de sardanes. Es venen garlandes (producte de pastisseria tradicional a Subirats i al Penedès en general). El nom de la festa 'el pa i l'empenta' està relacionat amb l'acte més destacat dels que es feien en el context de la seva celebració. Consistia en què en l'aplec es feia menjar per repartir entre els més desfavorits i entre ells s'empentaven per aconseguir-ho. De la mateixa manera es beneïa un pa, que provocava un altre cop empentes per aconseguir-ne una part, al qual se li atribuïen determinades virtuts després de ser beneït. 08273-142 Al recinte del santuari de la Font Santa, al castell de Subirats Segons Joan Amades, per l'aplec de la Mare de Déu de la Font Santa, primer es ballava un vals d'aire vuitcentista. Els balladors feien present d'uns ramells de flors i de garlandes a les seves companyes de ball que, posats dins d'uns cistells, lluïen en dansar. Fet aquest primer ball, es ballaven la resta de les danses, que els administradors de la Mare de Déu encantaven. Els balladors solien aplegar-se en colles de cinc o sis, que posaven preu a la dansa. El ball era cedit al més-dient (el millor postor), que tenia dret a ballar-lo sol amb la balladora que triés o amb els companys de colla. Hi havia hagut anys de competència en què s'havia arribat a pagar una unça per una dansa, i se n'encantaven tantes com postors hi havia. Per part de les donzelles poder ballar la dansa era tingut en gran honor. Aquest ball també era dit 'de les garlandes' i era especial d'aquest aplec i diferent d'altres per l'estil que es ballaven per les rodalies. Les garlandes també eren diferents a la comuna. Aquestes eren com un tortell quadrat, travessat per una creu feta de la mateixa pasta i amb un crostonet a cada angle. Les garlandes eren encantades per part dels pavordes de la Mare de Déu i cedides al més-dient. El ball propi i especial fa anys que ha caigut en desús, així com la forma típica de les garlandes. Avui dia es ballen balls moderns i encanten garlandes i tortells comuns, tot i que les balladores encara llueixen la garlanda quan ballen. També Joan Amades documenta a Subirats i a altres indrets del Penedès la benedicció dels panets dits 'de Santa Creu', els quals portaven una creu al damunt. Si es desencadenaven tempestes, es posaven panets al lloc que hom considerava més perillós, ja que es creia que tenien la virtut d'esquivar els llampecs i la tempesta. Les cases del terme, per torn, donaven les mesures de blat que calien per a fer la pastada dels panets, que eren repartits a tots els fidels que anaven a l'ofici. El 3 de maig era el dia típic de beneir pa i repartir-lo als fidels. Al pa de la Santa Creu li eren atribuïdes altres gràcies i virtuts remeieres. En la tradició cristiana, el 3 de maig es commemora la invenció de la Santa Creu; ara l'aplec es celebra l'1 de maig, festivitat de Sant Josep Obrer. Finalment, a la publicació de l'Aplec de la Font Santa de l'any 1975 (veure bibliografia), es diu que a Subirats existia el costum piadós de recollir blat entre les famílies de la parròquia per a distribuir-lo el dia de la Santa Creu entre els pobres. Aquest podria ser l'origen del 'Pa i l'Empenta'. 41.3694300,1.8028000 399877 4580460 08273 Subirats Obert Bo Inexistent Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Religiós 2023-01-17 00:00:00 Josep Anton Pérez Al Costumari de Joan Amades (veure bibliografia) hi ha la partitura de la tonada del ball de garlandes de l'Aplec de Subirats, recollida per Amades i transcrita pel mestre Joan Tomàs. 2116 4.1 3 Patrimoni cultural 2026-01-18 01:37
66926 Ball de la cuca dels segadors https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-la-cuca-dels-segadors AMADES, Joan (1982-1984): 'Costumari Català el curs de l'any'. Salvat Editors; Edicions 62. Barcelona. Vol. III, pp. 754-755, 917. Aquest ball ha desaparegut. Antic ball que els segadors executaven al voltant d'una garbera formada per les garbes (piles d'espigues segades) empilades. La dansa camençava amb un ball rodó i al final del motiu melòdic, s'aturaven i avançaven un peu dintre del cercle que havien format, que ràpidament arronsaven, i seguien voltant. Es repetia la figura tres cops, després dels quals es deixaven anar i brandaven a ritme les falçs, que mai no desemparaven en tot el ball, i en arribar al compàs final feien un giravolt sobre si mateixos. Tornaven a agafar-se de mans i repetien el ball rodó girats de cara enfora, ball que trencaven un altre vegada i, sense perdre la disposició circular, s'encaraven de dos i saltironejaven, tot enlairant les falçs. Després de saltar formaven una cadena, tot fent dringar les falçs una amb l'altra en passar-se per la vora. Tot aquest ball es movia dins d'un ambient molt alegre, cridant i brandant les falçs contínuament. Ballaven al so del flabiol, que algun dels mateixos segadors tocava. Els balladors voltaven espitragats i ben xops de suor. 08273-143 Per tot el municipi de Subirats Aquesta dansa la ballaven els segadors de Subirats al juny, amb motiu de la collita del gra. La trobem documentada al Costumari Català, de Joan Amades. 41.3959700,1.8511500 403960 4583352 08273 Subirats Sense accés Dolent Inexistent Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Sense ús 2023-01-17 00:00:00 Josep Anton Pérez Al 'Costumari' de Joan Amades (veure bibliografia) hi ha representats uns gràfics que indiquen la disposició i evolució d'aquest ball, així com la partitura del mateix, recollida per Amades i transcrita pel mestre Joan Tomàs. 62 4.4 3 Patrimoni cultural 2026-01-18 01:37
66927 Ball Pla https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-pla-0 CUSCÓ, Joan (1989): 'El ball pla'. Edita: Caixa Penedès, Sant Sadurní d'Anoia, p. 89-90, 92. SADURNÍ I VALLÈS, Pere (1982): 'Retalls del folklore penedesenc'. Edita: Museu de Vilafranca. Vilafranca del Penedès, p. 88. Si bé aquest ball es balla en alguns indrets del Penedès, a Subirats ha desaparegut. Ball tradicional i popular que consistia bàsicament en què el ballador, dirigint-se a la balladora, li feia uns petits moviments de cortesia, d'un quart de volta a dreta i esquerra. La balladora li corresponia amb els mateixos moviments, menys marcats, que indicaven que acceptava la cortesia del seu ballador. Els instruments per executar-lo eren la borrega, el flabiol i el tamborí. 08273-144 Subirats Segons el folklorista penedesenc Pere Sadurní, el Ball Pla era el més típic de la comarca i el més conegut fora d'ella. S'ha relacionat sovint el Ball Pla amb Lavern, doncs és dels últims pobles penedesencs on es ballà. A Subirats, les últimes ballades es van fer els anys 1927-1929, i a la plaça de l'església de Lavern, encara es ballà durant la festa major de 1934. Aquesta fou l'última ballada que es va fer al Penedès. Segons Joan Cuscó, la versió del ball pla que es ballava a la Font Santa de Subirats i a Lavern era la mateixa, i aquesta només variava en petits aspectes al final de la dansa, de la variant que es ballava a Vilafranca. En les últimes ballades que es van fer, els balladors van anar acompanyats per l'orquestra dels escolans de Sant Sadurní, segons testimoni de P. Bové. A la Font Santa de Subirats, el ball s'executava les tardes de la diada de Pasqüetes, mentre que a Lavern es ballava les tardes de les diades de la Candelera. 41.3972000,1.7666200 396895 4583585 08273 Subirats Sense accés Dolent Inexistent Contemporani Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Sense ús 2023-01-17 00:00:00 Josep Anton Pérez 98 62 4.4 3 Patrimoni cultural 2026-01-18 01:37
66928 Goigs en lloança de Sant Esteve https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-en-lloanca-de-sant-esteve LLORAC I SANTÍS, Salvador (1988): 'Subirats. Visió general d'un municipi de l'Alt Penedès'. Ed. Ajuntament de Subirats. Subirats, p. 285. RAVENTÓS, Josep, pvre. (1968): '100 anys d'una petita comunitat parroquial. Sant Esteve d'Ordal, 1867-1967'. Barcelona. SADURNÍ I VALLÈS, Pere (1982): 'Retalls del folklore penedesenc'. Edita: Museu de Vilafranca. Vilafranca del Penedès, p. 75. XIX Himne religiós de tres estrofes en lloança de Sant Esteve, patró del poble d'Ordal, composat per Josep Ma. Vidal i Pomar (1866-1926). La lletra és la següent: Tornada: 'Per dur-nos a la glòria / Jesús obre el camí: / com Vós, oh màrtir Esteve, / també el volem seguir.' 'Besant del diví Mestre les eternals petjades, / obriu l'estol esplèndid dels màrtirs del Senyor / que ha anat sembrant els segles de flors envermellides / com roses que esclatessin al Sol del diví amor.' (Tornada) 'Com flor que cau colltorta per forta pedregada, / a cops i vils pedrades vos donen mort cruel, / mes s'obren de la glòria de bat a bat les portes, /que cada cop de pedra trucava dalt del cel.' (Tornada) 'Des del dintell esplendís on brilla la vostra glòria. / Oh! Màrtir Sant Esteve!, sigueu l'estel d'Ordal. / Guardeu-nos de malures, flagells i pedregades, / vetlleu per nostres terres, guardeu-nos de tot mal.' 08273-145 A l'església de Sant Esteve d'Ordal 41.3938200,1.8447100 403418 4583120 08273 Subirats Obert Bo Inexistent Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Religiós 2023-01-17 00:00:00 Josep Anton Pérez Josep Mª Vidal i Pomar (1866-1926) La partitura d'aquest himne està recollida al llibre del prevere Josep Raventós (veure bibliografia). 62 4.4 3 Patrimoni cultural 2026-01-18 01:37
66929 Goig en lloança del gloriós màrtir Sant Serafí https://patrimonicultural.diba.cat/element/goig-en-lloanca-del-glorios-martir-sant-serafi LLORAC I SANTÍS, Salvador (1988): 'Subirats. Visió general d'un municipi de l'Alt Penedès'. Ed. Ajuntament de Subirats. Subirats, p. 285. SADURNÍ I VALLÈS, Pere (1982): 'Retalls del folklore penedesenc'. Edita: Museu de Vilafranca. Vilafranca del Penedès, p. 78. Himne religiós en lloança de Sant Serafí, o Sant Serapi, molt venerat a Sant Pau d'Ordal. Una estrofa del goig, recollida per Pere Sadurní (1982), diu: 'Un jorn la parròquia nostra / us aclamà amb gran dolor, / de pesta els infants morien / deixant la llar en buidor. / Els fidels fan Vot de Poble / i té fi aquella tristor.' 08273-146 A Sant Pau d'Ordal 41.3814700,1.7958900 399318 4581805 08273 Subirats Obert Bo Inexistent Contemporani Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Religiós 2023-01-17 00:00:00 Josep Anton Pérez 98 62 4.4 3 Patrimoni cultural 2026-01-18 01:37
66930 Goigs a llaor de la Mare de Déu de la Font Santa https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-a-llaor-de-la-mare-de-deu-de-la-font-santa LLORAC I SANTÍS, Salvador (1988): 'Subirats. Visió general d'un municipi de l'Alt Penedès'. Ed. Ajuntament de Subirats, p. 285. SADURNÍ I VALLÈS, Pere (1982): 'Retalls del folklore penedesenc'. Edita: Museu de Vilafranca. Vilafranca del Penedès, p. 79. XX Himne religiós en lloança de la Mare de Déu de la Font Santa, venerada al seu santuari, al castell de Subirats, especialment durant l'aplec de la Font Santa i del Pa i l'Empenta, el diumenge després de Pasqua. La lletra dels goigs és la següent: 'Vostra gràcia i glòria és tanta,/ que acudim a Vós postrats:/ (tornada) Oh Verge de la Fontsanta, regneu sempre a Subirats!' 'Vostra Imatge fou trovada/en rústec amagatall/com blau lliri de la vall/vora una Font amagada;/d'allí fóreu trasplantada/al bell cim d'aquests serrats./Oh Verge...' 'Des de l'alt balcó del Noia/escampeu arreu essències/de virtuts i de creències/florint com perpètua toia:/sou dels cors preuada joia/que conforta als desterrats./Oh Verge...' Fóreu molt temps venerada/reclosa en la sagristia;/més, vingué per sort un dia/que us donaren nova estada/on fósiu més obsequiada/dels devots agracïats./Oh Verge...' 'Us tributen homentage/en l'Església parroquial/(abans Castell senyorial)/molts devots en romiatge:/-des del Cambril, vostre hostatge/se'n van sempre aconsolats./Oh Verge...' 'Vuit centúries vostra imatge/en aquestes encontrades/de bosc i vinys enjoiades/al vianant fou bon guiatge/senyalant-li el blau paratge/d'eternes felicitats./Oh Verge...' 'Als vostres fills arrencada/per la sacrílega turba/amb la malícia més furba/vostra imatge fou cremada/restant sols la mà besada/dels qui féreu benhaurats./Oh Verge...' 'Per reparar vostre honor,/ nova imatge ens és vinguda/com pluja del Cel caiguda/per alegrar nostre cor/puix no consent vostre amor/deixar-nos abandonats./ Oh Verge...' 'D'aigua viva el Manantial/en vostra falda hi féu niu,/i en vostre auxili veniu/regant amb do celestial/de gràcia i vida eternal/nostres cors assedegats./Oh Verge...' 'Nostres camps i nostra serra/també reben vostra gràcia/obtenint amb eficàcia/frescors nostra eixuta terra/si al dimoni fent la guerra/acudim a Vós confiats./Oh Verge...' 'Doneu salut a aquest poble/que us proclama per Regina:/Celestial Mare divina!/feu que us serveixi amb cor noble,/lleveu tot el que el fa innoble, deslliureu-lo dels pecats./Oh Verge...' 'Puix vostre amor ens encanta,/us clamem entussiasmats:/Oh Verge de la Fontsanta,/regneu sempre a Subirats!' 08273-147 Al santuari de la Mare de Déu de la Fontsanta, al castell de Subirats Els goigs foren escrits per Mn. Francesc Barjau l'any 1940. 41.4161500,1.8166600 401107 4585631 1940 08273 Subirats Obert Bo Inexistent Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Religiós 2023-01-17 00:00:00 Oriol Vilanova Mn. Francesc Barjau Existeix una transcripció del texts dels goigs i la melodia al Santuari de la Mare de Déu de la Fontsanta, al castell de Subirats. 62 4.4 3 Patrimoni cultural 2026-01-18 01:37
66931 Llegenda de Sant Serapi (Sant Pau d'Ordal) https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-sant-serapi-sant-pau-dordal LLORAC I SANTÍS, Salvador (1988): 'Subirats. Visió general d'un municipi de l'Alt Penedès'. Ed. Ajuntament de Subirats, p. 285. SADURNÍ I VALLÈS, Pere (1982): 'Retalls del folklore penedesenc'. Edita: Museu de Vilafranca. Vilafranca del Penedès, p. 61. Llegenda de caire religiós que té per protagonista a Sant Serapi, o Sant Serafí, molt venerat històricament a Sant Pau d'Ordal. Diu la llegenda que, fa uns dos segles un dia van arribar dues persones a l'església de Sant Pau d'Ordal, per visitar-la, de camí a Barcelona. Quan van ser al davant de l'altar de Sant Serapi, veient que estava obert del ventre, tal i com va ser martiritzat, se'n burlaren d'allò més. Quan van arribar a Barcelona, el jove que més se n'havia burlat del sant, sofrí un gran mal de ventre durant uns dies. En veure que el mal no marxava, va tornar a Sant Pau d'Ordal i, davant de la imatge de Sant Serapi, li va pregar que intercedís a favor dels seus sofriments. Quan va sortir de l'església, els mals havien desaparegut del tot. 08273-148 A l'església de Sant Pau d'Ordal 41.3814700,1.7958900 399318 4581805 08273 Subirats Sense accés Bo Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Simbòlic 2023-01-17 00:00:00 Oriol Vilanova 61 4.3 3 Patrimoni cultural 2026-01-18 01:37
66932 Les dones estèrils https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-dones-esterils SADURNÍ I VALLÈS, Pere (1982): 'Retalls del folklore penedesenc'. Edita: Museu de Vilafranca. Vilafranca del Penedès, p. 62. Aquest costum ha desaparegut actualment. Segons el folklorista penedesenc Pere Sadurní i Vallès, a diversos indrets del Penedès, les dones acostumaven a invocar a un sant determinat perquè guarís la seva esterilitat i poguessin tenir fills. En el cas de les subiratenques, el sant invocat era Sant Sadurní. 08273-149 A tot Subirats 41.3833000,1.7960900 399337 4582008 08273 Subirats Sense accés Dolent Inexistent Contemporani Patrimoni immaterial Costumari Pública Sense ús 2023-01-17 00:00:00 Oriol Vilanova 98 63 4.5 3 Patrimoni cultural 2026-01-18 01:37
66933 El Pujol https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pujol-7 COLOMÉ, Josep (edició) (1997): 'Els móns d'Isidre Mata del Racó. Notes d'un propietari pagès al Penedès de la fi de l'Antic Règim'. Llibres II i III. Transcripció de Raimon Soler. IEP, 'Estudis i Documents', vol. XIV; Ajuntament de Sant Sadurní d'Anoia, 'Història de la vila', nº4. Ed. Ajuntament de Subirats; Ajuntament de Sant Sadurní d'Anoia i l'Institut d'Estudis Penedesencs. XX Gran masia d'aspecte senyorial, de planta quadrada amb tres plantes i teulada a dues vessants coberta amb teula àrab i amb una xemeneia. Destaca la façana lateral principal, llisa, orientada al sud-oest, dividida per ràfecs a tres nivells, cadascun dels quals correspon a cada pis. Les obertures de la façana estan perfectament alineades una a sobre de l'altre a partir d'aquesta divisió en pisos, atorgant al conjunt una composició simètrica. La planta baixa queda centrada a partir de la porta d'entrada, d'arc escarser de pedra de grans dimensions. La porta d'entrada a la casa és de fusta i vidre; les línies de fusta on s'encaixen els vidres tenen formes ondulades, sobretot a la part superior, mentre que el portal on aquesta s'encaixa presenta arc escarser. Dues finestres flanquegen la porta, una a cada banda, igualment d'arc escarser o rebaixat, de marc de pedra i amb porticons de fusta. A nivell del primer pis destaquen els tres balcons amb barana de ferro forjat, el del centre lleugerament més ample que els laterals, i les portes dels mateixos de forma rectangular amb porticons de fusta. El segon pis, finalment, presenta tres finestres quadrades, amb marc de pedra, a l'igual que la resta d'obertures de la façana, sense balcó ni barana, i també amb porticons de fusta. 08273-150 Al carrer del Pujol, al nucli urbà de Sant Pau d'Ordal Els orígens de la masia es remunten al segle XVI; l'any 1591 apareix documentada com la Casa de Jaume Raventós del Pujol. Aquest personatge formava part del govern municipal. L'any 1681, el senyor Pau Raventós del Pujol apareix en un llibre de la rectoria de Sant Pau d'Ordal, concretament en una acta de les reformes que s'han fet a l'església. La masia va ser propietat de la família Raventós del Pujol fins el segle XIX, en què passa a la família Bou. Esteve Bou i Raventós realitzà les obres de reforma de la masia, segons consta en una petició d'obres amb data 27 de juliol de 1901, conservada a l'arxiu municipal. Segons la senyora Àngela Bou, actual propietària, el seu avi Esteve Bou, juntament amb la seva família, van marxar a viure a una casa del poble mentre van durar les obres. Aquesta senyora confirma oralment que abans de les reformes la façana de la casa mirava a llevant; l'actual ubicació de la façana és fruit d'aquestes remodelacions. 41.3844200,1.7976000 399465 4582130 1901 08273 Subirats Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66933-foto-08273-150-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66933-foto-08273-150-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-01-17 00:00:00 Oriol Vilanova El seu aspecte actual és fruit d'unes obres de reforma realitzades a principis del segle XX. 98 45 1.1 3 Patrimoni cultural 2026-01-18 01:37
66934 Els casaments a Ordal https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-casaments-a-ordal LLORAC I SANTÍS, Salvador (1988): 'Subirats. Visió general d'un municipi de l'Alt Penedès'. Ed. Ajuntament de Subirats, p. 284. RAVENTÓS, Josep, pvre. (1968): '100 anys d'una petita comunitat parroquial. Sant Esteve d'Ordal, 1867-1967'. Barcelona, pp. 126-134. SADURNÍ I VALLÈS, Pere (1982): 'Retalls del folklore penedesenc'. Edita: Museu de Vilafranca. Vilafranca del Penedès, p. 52. Aquest costum s'ha perdut. Segons el folklorista penedesenc Pere Sadurní i Vallès, al poble d'Ordal, durant els casaments, els pabordes de la Confraria de Sant Pau no deixaven sortir de l'església la comitiva nupcial, barrant-los el pas amb una tovallola, fins que els nuvis no havien donat unes monedes per cada acompanyant. Llavors els escolans recitaven uns versets a la núvia. La tradició va evolucionar, i després els versets es deien a l'hora del brindis; hi ha una bona mostra d'aquests versets recollits en l'obra de Josep Raventós (1968). 08273-151 Al poble d'Ordal 41.3938200,1.8447200 403419 4583120 08273 Subirats Sense accés Dolent Inexistent Contemporani Patrimoni immaterial Costumari Pública Sense ús 2023-01-17 00:00:00 Josep Anton Pérez 98 63 4.5 3 Patrimoni cultural 2026-01-18 01:37
66935 Xatonada de Can Cartró https://patrimonicultural.diba.cat/element/xatonada-de-can-cartro TOT SUBIRATS, nº25, maig de 1998, p. 15. Festa de caire gastronòmic celebrada a Can Cartró, que gira al voltant de la recepta del xató. La festa comença un divendres de febrer, abans de la festa pròpiament dita, que sempre es celebra en dissabte. El divendres s'ha d'esqueixar el bacallà al Centre Cultural de Can Cartró. A ultima hora del dia, entra en escena el 'Catasús', responsable de tastar el bacallà i decidir si és salat o no. Quan arriba el dissabte, la festa comença després de dinar. Hi ha tres protagonistes: el 'tiet', que prepara l'amanida i cou la carn a l brasa; i els dos 'Joseps', que van fent morter rera morter, fins omplir l'olla del xató. El sopar comença cap a les deu del vespre. Finalment, després del sopar comença un ball de disfresses, que dura fins a la matinada, en què conclou la festa. Els ingredients més habituals del Xató són: Per la salsa: Alls escalivats, alls crus, bitxo, pebre vermell, oli d'oliva verge, vinagre de vi, galetes Maria, pa torrat, sal. Plat: escarola, bacallà remullat i esqueixat, tonyina salada, anxoves, olives arbequines. 08273-152 Al Centre Cultural de Can Cartró La xatonada de Can Cartró és una festa els orígens de la qual es remunten a abans de la Guerra Civil (1936-1939). Aleshores només la celebraven els homes. A partir dels anys '70 ja hi van poder anar tots els habitants del poble. 41.3963500,1.7362400 394354 4583528 08273 Subirats Obert Bo Inexistent Contemporani Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Lúdic 2023-01-17 00:00:00 Josep Anton Pérez 98 2116 4.1 3 Patrimoni cultural 2026-01-18 01:37
66936 Les Botigues de Blat https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-botigues-de-blat SADURNÍ I VALLÈS, Pere (1982): 'Retalls del folklore penedesenc'. Edita: Museu de Vilafranca. Vilafranca del Penedès, pp. 51-52. XVII Donat que les botigues del blat han tingut vigència en moments puntuals lligats principalment a conflictes bèl·lics, avui han desaparegut. Segons el folklorista penedesenc Pere Sadurní i Vallès, moltes parròquies van fundar les anomenades 'Botigues de Blat' per fer front a la fam que patia tot el país a causa de la guerra del francès. Una Junta d'Obra, encapçalada pel rector, comprava una partida de blat a la Segarra, avalada per propietaris i algun o altre diner oficial. Així hom aconseguia unes llavors per a poder sembrar. Per cada quartera el pagès estava obligat a tornar un quarteró a la collita, per Sant Roc. 08273-153 A totes les parròquies de Subirats La Botiga de Blat de Subirats fou de les primeres a fundar-se, concretament l'any 1680, i va durar dues centúries. Va començar amb 90 lliures de diner, amb que es compraren 35 quarteres de blat. 41.3833000,1.7960900 399337 4582008 1680 08273 Subirats Sense accés Dolent Inexistent Patrimoni immaterial Costumari Pública Sense ús 2023-01-17 00:00:00 Oriol Vilanova Segons Sadurní, les Botigues de Blat es van fundar a causa de la Guerra del Francès, que esclata l'any 1808. El mateix autor, però, es contradiu, ja que afirma que la Botiga de Blat de Subirats es va fundar el 1680. Igualment en documenta un altra a la comarca, la de Sant Pere Molanta, l'any 1683.En tractar-se d'una institució de caràcter parroquial, és probable que els seus orígens fossin, efectivament, anteriors al segle XIX, i que s'anomenessin d'una altra manera, o bé que el seu funcionament fos lleugerament diferent i hagués anat evolucionant al llarg del temps. 63 4.5 3 Patrimoni cultural 2026-01-18 01:37
66937 Les parteres https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-parteres SADURNÍ I VALLÈS, Pere (1982): 'Retalls del folklore penedesenc'. Edita: Museu de Vilafranca. Vilafranca del Penedès, p. 137. Aquest costum ha desaparegut. Segons aquest costum, recollit pel folklorista penedesenc Pere Sadurní, antigament estava manat que les parteres, això és, les dones que acabaven de tenir un fill, no podien sortir de casa fins passats quaranta dies d'haver donat a llum. El costum deia exactament que les parteres 'no podien sortir de sota teulada'. Com a anècdota, s'explica que l'any 1930, a Lavern, va sortir una vídua pel carrer portant una teula sobre el cap. 08273-154 Subirats 41.3899200,1.7731700 397431 4582769 08273 Subirats Sense accés Dolent Inexistent Contemporani Patrimoni immaterial Costumari Pública Sense ús 2023-01-17 00:00:00 Oriol Vilanova 98 63 4.5 3 Patrimoni cultural 2026-01-18 01:37
66938 Festa Major de Lavern https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-lavern TOT SUBIRATS, nº28. Abril de 2000, pp. 3-4. Festa Major que es celebra a Lavern cada 29 de juny en honor de Sant Pere, patró del poble. Els seus elements folklòrics més característics són: - El drac de Lavern, el Masellot: Obra del mestre fuster lavernenc Enric Sendra , es va inaugurar per la Festa Major Petita (principis de maig) de 1994. Està construït amb resina sintètica i fibra de vidre ignífuga. Pesa uns 65 kg. i disposa de nou punts de foc fixos i dues entrades per torxes al nas. Presenta un aspecte simpàtic, no ferotge ja que Masellot significa 'aquell qui rep garrotades i no es queixa'. L'acompanyen els Tabalers i el Bombo. La Colla del Drac, grup estable de15 membres des de l'any 2000, no té ball propi però acostuma a fer una rotllana al voltant del Masellot mentre aquest gira amb la cua encesa, fent ajupir la gent al seu pas. - Els gegants de Lavern: En Senderet i l'Adelaida, noms del castlà del castell de Subirats del segle X i de la seva dona. Són obra del Sr. Enric Sendra i estan construïts en fibra de vidre (cap i tors) i fusta (carcassa o estructura). El Senderet fa 3,25 m. d'alçada i pesa 32 kg. Vesteix una brusa verd amb passamaneria de vellut i or, falda d'or vell i armilla llarga de color verd. L'Adelaida fa 3,15 m. d'alçada i pesa 30 kg. Porta un vestit rosa malva, estil imperi amb passamaneria. L'any 1999 s'hi afegí a la parella 'el gegantó', anomenat Trapella, que llença aigua per la boca. El grup de geganters és d'unes 15 persones, nombre que s'incrementa en 10 més quan els gegants realitzen desplaçaments fora del poble. La colla consta de 10 músics que acompanyen els gegants al so de gralles i timbals. - Capgrossos: Es van estrenar a la Festa Major de 1996 i els va fer l'Enric Sendra amb l'ajuda dels joves del poble. Són sis peces de fibra de vidre inspirades en clàssics dels dibuixos animats. Surten a la cercavila i són portats per nens i nenes del poble acompanyats pel so de la gralla. - Panderetes i danses de Lavern: Varen actuar des de 1983 fins als anys 90. L'actual colla va sortir per primera vegada per la cercavila de la Festa Major l'any 1996. Els més petits fan una dansa amb mocadors i picarols i danses amb panderetes, vestits amb camisa i pantalons o faldilla blanca. - Bastoners de Lavern: Van néixer l'any 1997 per participar a la Cercavila. Els acompanyen un parell de grallers. Vesteixen camisa i pantalons blancs, espardenyes i faldellí i camals blaus. - Cercolets de Lavern: Van sorgir l'any 1983 i es van dissoldre a finals dels 80. L'actual colla va sortir per primer cop l'any 2004. Són uns 12 membres i vesteixen pantalons i calçat blanc i cinta lligada a la cintura a joc amb el cercolet que porten. Solen ballar al so de la música tradicional del ball de Cercolets de Vilafranca del Penedès. Els últims balls incorporats a la Festa Major són: - Els Pastorets de Lavern: Sortits l'any 2005. Són uns 16 ballador/es sortits dels estudiants del poble. Ballen el pot i la bota, l'ela i la barrejada, acompanyats per un flabiol i un sac de gemecs. Vesteixen pantalons i camisa blanques, calçat clar, camals blaus amb picarols i mocadors de colors creuats al pit. També solen portar mocador al coll o a les mànigues i una faixa. - Ball de les Gitanes: Apareix l'any 2004. Són vuit gitanes que ballen entorn del pal i dues galerones que ballen per fora. El pal central va guarnit amb un pom de flors i es aguantat per la figura de l'estaquirot. Vesteixen faldilles verdes o granatoses, cosset blanc, mantell i espardenyes. A la mà porten una castanyola i ballen al ritme de la musica del ball de les gitanes de Sitges, Vilanova i la Geltrú i Vilafranca del Penedès. - Grallers de Lavern: Van néixer l'any 1997, juntament amb els gegants i els bastoners fruit de la necessitat de dotar aquestes colles de músics que interpreten melodies a la cercavila. La colla sempre ha tingut uns cinc o sis membres cada temporada, tot i que per Festa Major es divideixen per acompanyar als diferents grups de folklore. 08273-155 Al poble de Lavern Lavern ha tingut dos dracs al llarg de la seva història. L'any 1983 es va construir el primer drac, amb la col·laboració de mestres vilafranquins; el dia 1 de maig es va inaugurar. Fou elaborat amb paper cartró i carcassa de canya, el cap és de porexpan recobert de paper, com la resta del cos. La cua, de forma cargolada, es va fer amb tub de xemeneia. Aquell drac presentava, així, un fort impacte visual, era respectuós amb la forma tradicional dels dracs, de pell fosca, i ben acabat. Era però, extremadament pesat, de manera que calia molta gent per poder-lo portar. El mateix any 1983 es creà la Colla de Dimonis, les Panderetes, els Cercolets i els primitius Capgrossos, enriquint-se així la cercavila de Lavern. Durant els anys ‘90 el drac va caure en desús a causa del seu pes, que li provocà un desperfecte en ensorrar-se-li el coll per un costat. El drac restà des d'aleshores emmagatzemat a l'Ateneu del poble fins a la seva desaparició el 1996. Dos anys després, el 1998, el Grup de Joves de Lavern va editar un vídeo que recull aquesta història, a partir de la recuperació de cintes filmades en Súper 8, i una recollida de fotografies. Finalment, l'any 1994 va néixer el drac actual, el Masellot, obra del mestre fuster lavernenc Enric Sendra. Els gegants Sendered i Adelaida foren estrenats a la Festa Major de 1997. Davant de l'església es va celebrar la cerimònia del 'bateig', essent els seus padrins els gegants d'Ordal, el Jordi i la Motserrat. Fou aleshores quan els gegants de Lavern reberen els seus noms respectius. 41.3899200,1.7731700 397431 4582769 08273 Subirats Obert Bo Inexistent Contemporani Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Científic 2023-01-17 00:00:00 Oriol Vilanova 98 2116 4.1 3 Patrimoni cultural 2026-01-18 01:37
66939 Festa Major d'Ordal https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-dordal TOT SUBIRATS, nº24, maig de 1998, p. 18. La Festa Major d'Ordal es celebra durant cinc dies entre les dues primeres setmanes d'agost. En la part religiosa es veneren les relíquies de Sant Esteve, amb cant dels goigs. El cor parroquial canta la missa. Pel que fa als elements folklòrics, els més destacats són: - El drac d'Ordal, anomenat 'Escurcerot', fou dissenyat per Pere Pons, i creat per l'artista Dolors Sans, de Vilafranca del Penedès. Presenta un coll llarg i unes ales amenaçadores, a punt de prendre el vol. i la seva estètica s'inspira en els models de dracs presents a la nostra cultura, en les amenaçadores gàrgoles de les esglésies gòtiques i en els dracs de ferro forjat modernistes. L'Escurcerot surt totes les festes majors, acompanyant dels Diables d'Ordal. El drac està fet de fibra de vidre, té un pes de 50 kg, 2,84 m de llargada i 1,54 m. d'alçada. Disposa de nou punts de foc i es portat per una sola persona. - Els gegants d'Ordal es diuen Jordi i Montserrat. En Jordi pesa 66 quilos i té una alçada de 3,60 metres, mentre que la Montserrat pesa 65 quilos i fa 3,50 metres d'alçada. La colla de Diables d'Ordal està composada actualment per catorze membres, i porten tres tabals, un bombo, tres tamborinos, xiulets i altres instruments. 08273-156 Al poble d'Ordal Els gegants i nans d'Ordal: el dilluns de Pasqua, dia 29 d'abril de 1965, varis veïns d'Ordal van anar d'excursió a la ribera del riu Gaià prop de Santes Creus. Quan estaven entaulats van començar a pesar en fer alguna cosa per Festa Major, ja que aquesta estava pensada pels grans i els més petits no hi tenien lloc. D'aquesta idea comença el folklore d'Ordal i es concretà en que cadascun dels presents subvencionaria un cap gros i l'exhibiria a la Festa Major. Després els nans quedarien per la parròquia i així els nens els podrien portar. Els 12 nans es van estrenar a la Festa Major de 1965 i degut a l'emoció i alegria, un dels homes que portava els nans va dir 'l'any vinent tindrem gegants', i així va ser, durant tot l'any van fer una rifa i una subscripció popular, i anaven amb un cotxe 600 amb una cuina a sobre per recollir els diners. El diumenge de la festa major, dia 7 d'agost de 1966, els gegants Jordi i Montserrat van fer la seva entrada a la plaça de l'església, ballant el ball de gala, fent el pregó i el bateig simbòlic. Els padrins del gegant, en Jordi, van ser el Sr. Ramon Bofill, aleshores batlle de Subirats, i la Sra. Rosa Llorens d'Ibáñez; els padrins de la geganta el Sr. Conrad Vendrell, regidor, i la Sra. Elvira Vendrell de Vendrell. Arran d'aquesta festa es va formar el grup de grallers i timbalers. El drac d'Ordal, l'Escurcerot, fa la seva primera sortida a la Festa Major de l'any 1994. Els Diables d'Ordal va fer la seva primera sortida per la Festa Major de 1991. Aleshores portaven una comparsa ben petita, amb tres aprenents de timbal. 41.3969300,1.8520300 404035 4583457 08273 Subirats Obert Bo Inexistent Contemporani Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Científic 2023-01-17 00:00:00 Josep Anton Pérez 98 2116 4.1 3 Patrimoni cultural 2026-01-18 01:37
66940 Barraca G-42 / EM-39 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-g-42-em-39 A.A.V.V. CRESTABOCS. GRUP DE MUNTANYA D'ORDAL (2004): 'Barraques de pedra seca.' Ordal (Inèdit). A.A.V.V. DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (1994): 'Les construccions amb pedra seca'. Barcelona, Ed. Generalitat de Catalunya. BASSEGODA I NONELL, J.(1976): 'Las barracas de viña'. Separata de la Revista San Jorge, Barcelona, Ed. Diputació de Barcelona. BASSEGODA I NONELL, J. (2000): 'Un quart de segle després', a Pedra seca, nº1. CASANOVES, E.; DOMÍNGUEZ, M.; MAÑÀ, A.(1992): 'Construccions de pedra seca a l'àmbit de la Mediterrània'. Barcelona, Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics. MORA, Josep (DIR) (2001): Les cabanes i els marges. 1er curset d'estiu sobre arquitectura popular. Segarra - Urgell, del 7 a l'11 d'agost de 2000, Cervera, Ed. Associació Amics de l'Arquitectura Popular. PUJOL, J.Mª (2002): 'Patrimoni rural en perill'. La Fura. 17/23 maig. Vilafranca del Penedès. pp. 11-19. ROVIRA, Jaume; SOLER, Araceli (2004): 'Barraques de pedra seca'. Revista d'Ordal, nº41, pp. 2-10. ROVIRA, Jaume; SOLER, Araceli (2004): 'Inventari de barraques de vinya del terme municipal de Subirats'. (Inèdit) SASTRE COLL, Jaime (1989): 'Las barracas menorquinas. Construcciones rurales de piedra seca'. Trabajos del Museu de Menorca, nº9. Conselleria de Cultura, Educació i Esports del Govern Balear. Mahó. SOLER, Araceli (2003): Calendari 'Subirats 2003. Barraques de vinya'. Ajuntament de Subirats. XIX-XX En una de les parts exteriors, s'aprecia una zona que s'està enderrocant. Construcció aixecada en pedra enmig de vegetació natural sobre una terrassa de superfície plana, de planta circular i forma troncocònica, de 2,25 m. de diàmetre interior i una alçada màxima d'1,90 m. La construcció és de la tipologia de sostre de falsa volta, típic en aquestes edificacions (acostament de filades de pedra seca, sense cap mena de material d'unió, i amb una gran llosa per tapar el sostre). La llinda de la porta és plana i hi destaca el marc de l'obertura que està feta amb blocs de pedra de mida reduïda, cosa poc freqüent en una barraca. També l'amplada de la porta és excepcional. En una de les parts exteriors, s'aprecia una zona que s'està enderrocant. La barraca encara té al sostre exterior els lliris (planta habitualment utilitzada perquè les seves arrels subjectin la terra que cobreix la volta exteriorment). 08273-157 A 700 m. a l'est del nucli d'Ordal 41.3961400,1.8617400 404845 4583359 08273 Subirats Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66940-foto-08273-157-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús 2023-01-17 00:00:00 Oriol Vilanova Els codis utilitzats en la denominació d'aquesta barraca procedeixen de dos estudis diferents que han intentat sistematitzar la informació sobre aquests elements arquitectònics al terme de Subirats.El primer codi (lletra + número) procedeix d'un estudi inèdit realitzat per Araceli Soler i Jaume Rovira; d'aquest treball l'Ajuntament de Subirats tan sols posseeix un llistat on consten les coordenades UTM de les barraques, els autors del qual denominen d'aquesta manera. L'equip elaborador del present inventari ha pogut accedir a aquest llistat i n'ha respectat la denominació.El segon codi (dues lletres + número) correspon a l'estudi realitzat per Crestabocs, Grup de Muntanya d'Ordal, que ha estat consultat per l'equip elaborador del present inventari de patrimoni, respectant-ne igualment la denominació. 98 47 1.3 3 Patrimoni cultural 2026-01-18 01:37
66941 Carrerada de l'Ordal a Gelida https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrerada-de-lordal-a-gelida A.A.V.V. (2005): 'Pla Director Supramunicipal de Sostenibilitat'. Edita: Mancomunitat de Municipis de l'Alt Penedès (Suport CD-ROM). El tram inicial de la carrerada, a la Creu d'Ordal, està força degradat a causa dels treballs d'una pedrera propera. Antic camí ramader, per on els ramats de bestiar tenien dret a passar històricament en època de la transhumància, des de la Creu d'Ordal fins a Gelida. Aquesta carrerada surt de la Creu d'Ordal; de fet és una continuació de la Carrerada de la Creu d'Ordal (fitxa 118); passant enmig del Coll de la Creu d'Ordal i la Serra Llarga, just per la divisòria entre el terme municipal de Subirats i el de Cervelló, arriba a una bifurcació, el tram que transcorre pel terme de Subirats és el de l'esquerra, que travessa el lloc dit 'La Cocona', mentre que el tram de la dreta envolta aquest lloc; un cop passada 'La Cocona', els dos camins es tornen a fer un de sol, ja al terme de Gelida. 08273-158 Entre la Creu d'Ordal (Subirats) i Gelida 41.3921800,1.8752700 405971 4582905 08273 Subirats Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66941-foto-08273-158-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66941-foto-08273-158-3.jpg Legal Patrimoni immoble Obra civil Pública Social 2023-01-17 00:00:00 Josep Anton Pérez 49 1.5 3 Patrimoni cultural 2026-01-18 01:37
66942 Carrerada de Can Rossell a Ordal https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrerada-de-can-rossell-a-ordal A.A.V.V. (2005): 'Pla Director Supramunicipal de Sostenibilitat'. Edita: Mancomunitat de Municipis de l'Alt Penedès (Suport CD-ROM). ROVIRA I MERINO, Joan; MIRALLES I SABADELL, Ferran (1999): 'Camins de transhumància al Penedès i al Garraf. Aproximació a les velles carrerades per on els muntanyesos i els seus ramats baixaven dels Pirineus a la marina.' Edita: Associació d'Amics dels Camins Ramaders. Vilafranca del Penedès. Alguns trams de la carrerada estan asfaltats. Antic camí ramader, per on els ramats de bestiar tenien dret a passar històricament en època de la transhumància, des del nucli de Can Rossell fins a l'Ordal. Aquesta carrerada surt de Can Rossell per la banda sud-est, de l'altra banda de la carretera BV-2427, per entre camps de vinyes, en direcció est, enfilant-se després per la Serra del Pi de Molló. Poc abans d'arribar al lloc dit 'La Creueta', la carrerada gira cap al sud; cal que, al girar, seguim pel camí més a la dreta i en direcció sud, travessem el Turó del Pi de Molló fins arribar a Can Ravella, nucli que travessarem. Sortirem de Can Ravella pel sector sud, enmig de camps de vinya fins travessar la N-340, endinsant-nos pel Pla de Can Ravella, sempre en direcció sud, fins que la carrerada conflueix amb la carrerada del Corral de la Roca (fitxa 119), que va fins a Ordal. 08273-159 Entre Can Rossell i Ordal 41.4026900,1.8284400 402071 4584123 08273 Subirats Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66942-foto-08273-159-2.jpg Legal Patrimoni immoble Obra civil Pública Social 2023-01-17 00:00:00 Josep Anton Pérez 49 1.5 3 Patrimoni cultural 2026-01-18 01:37
66943 Via Augusta https://patrimonicultural.diba.cat/element/via-augusta-1 A.A.V.V. (2005): 'Pla Director Supramunicipal de Sostenibilitat'. Edita: Mancomunitat de Municipis de l'Alt Penedès. (Suport CD-ROM) BOHIGAS CONDAL, Miquel; NAVARRO SAENZ, Rosario; VIVES TORT, Miquel (1992): 'Aportaciones al estudio de la Vía Augusta a su paso por el Penedès'. El Miliario Extravagante, Cadis, 38, pp. 17-24. I aC Bona part de la Via Augusta al seu pas per Subirats està asfaltada. El traçat proposat té com a base l'estudi de Bohigas, Navarro i Vives (1992), si bé hi ha lleugeres modificacions resultat de restitucions de traçades actuals. El sender principal de la Via Augusta segueix un recorregut de nord a sud, des de la frontera fins a Cadis. Les etapes que passen per l'Alt Penedès són: - La XI: dels Monjos a Sant Sadurní (23 km) - La XII: de Sant Sadurní a Martorell (17 km) Des del sud, l'etapa XI de la Via Augusta entra a Subirats des de la zona de la Peça Nova (terme municipal de Santa Fe del Penedès; per entre camps de vinya (zona Els Garrofers), fins arribar a la carretera BV-2155 cap a Can Cartró, nucli que travessa d'oest a est. La carrerada transcorre en direcció nord-est, travessant el nucli de Can Bas, amb la capella de Sant Joan Salerm; després de travessar aquest caseriu, la Via Augusta gira a l'esquerra per la carretera BV-2154 en direcció a Ca l'Avi, i es desvia de nou a la dreta, convertint-se en un camí que passa entremig de les Vinyes de la Salada per girar després a la dreta per camins enmig de ceps fins a Les Parellades (a la intersecció entre Subirats i El Pla del Penedès). Després de girar a l'esquerra en direcció nord, travessa el torrent de la Font de Jui per endinsar-se al terme de Sant Sadurní d'Anoia. La Via Augusta torna a entrar a Subirats, abans d'anar en direcció a Gelida i Martorell, per Can Ràfols, a la zona de La Foradada seguint la carretera BV-2296, fins al polígon industrial Can Bosc on, després de la rotonda, gira a l'esquerra, en direcció nord-est, vorejant el polígon i després continua per entre els camps del Pla de Ca n'Ocell fins endinsar-se al terme de Gelida. 08273-160 Trams entre Can Cartró i Sant Sadurní, i entre La Foradada i el polígon Can Bosc La Via Augusta és la via romana més llarga de tota la Península Ibèrica, amb un recorregut aproximat de 1.500 km des dels Pirineus fins a Cadis. Ha rebut diversos noms en funció de l'època: Via Hercúlea, Via Heráclea, però el seu nom més comú, Via Augusta, prové de les rectificacions i reparacions que l'emperador August hi va fer entre els anys 8 i 2 aC. 41.3964300,1.7319900 393999 4583542 08273 Subirats Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66943-foto-08273-160-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66943-foto-08273-160-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66943-foto-08273-160-3.jpg Inexistent Romà|Antic Patrimoni immoble Obra civil Privada Social 2023-01-17 00:00:00 Oriol Vilanova Part del recorregut de la Via Augusta coincideix amb la Carrerada de Martorell. 83|80 49 1.5 3 Patrimoni cultural 2026-01-18 01:37
66944 Carrerada del Pujol del Mestre https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrerada-del-pujol-del-mestre A.A.V.V. (2005): 'Pla Director Supramunicipal de Sostenibilitat'. Edita: Mancomunitat de Municipis de l'Alt Penedès. (Suport CD-ROM). ROVIRA I MERINO, Joan; MIRALLES I SABADELL, Ferran (1999): 'Camins de transhumància al Penedès i al Garraf. Aproximació a les velles carrerades per on els muntanyesos i els seus ramats baixaven dels Pirineus a la marina.' Edita: Associació d'Amics dels Camins Ramaders. Vilafranca del Penedès. Gran part del recorregut d'aquesta carrerada està asfaltat. Antic camí ramader, per on els ramats de bestiar tenien dret a passar històricament en època de la transhumància, des de Puigdàlber fins a Can Cartró. Aquesta carrerada entra al terme de Subirats des de Puigdàlber per la zona del Gorner, i segueix la carretera BV-2155, on conflueix, poc abans d'arribar a Can Cartró, amb la carrerada de Santa Fe, Corral del Mestre i Sala. 08273-161 Entre la zona del Gorner i Can Cartró 41.3985300,1.7312800 393943 4583776 08273 Subirats Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66944-foto-08273-161-2.jpg Legal Patrimoni immoble Obra civil Pública Social 2023-01-17 00:00:00 Josep Anton Pérez 49 1.5 3 Patrimoni cultural 2026-01-18 01:37
66945 Carrerada de Sant Pere de Riudebitlles https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrerada-de-sant-pere-de-riudebitlles A.A.V.V. (2005): 'Pla Director Supramunicipal de Sostenibilitat'. Edita: Mancomunitat de Municipis de l'Alt Penedès. (Suport CD-ROM) ROVIRA I MERINO, Joan; MIRALLES I SABADELL, Ferran (1999): 'Camins de transhumància al Penedès i al Garraf. Aproximació a les velles carrerades per on els muntanyesos i els seus ramats baixaven dels Pirineus a la marina.' Edita: Associació d'Amics dels Camins Ramaders. Vilafranca del Penedès. Antic camí ramader, per on els ramats de bestiar tenien dret a passar històricament en època de la transhumància. Aquesta carrerada travessa una part molt petita del terme municipal de Subirats; entra des de Santa Fe del Penedès per un camí de vinya entre Ca l'Orpí i Els Garrofers que segueix en direcció nord, passant a prop del Gorner fins a endinsar-se al terme municipal del Pla del Penedès. Aquesta carrerada acaba a Sant Pere de Riudebitlles. 08273-162 En uns camps de vinya dels Garrofers des de Santa Fe del Penedès fins al Pla del Penedès 41.3995900,1.7180200 392836 4583910 08273 Subirats Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66945-foto-08273-162-2.jpg Legal Patrimoni immoble Obra civil Pública Social 2023-01-17 00:00:00 Oriol Vilanova 49 1.5 3 Patrimoni cultural 2026-01-18 01:37
66946 Carrerada de Santa Fe, Corral del Mestre i la Sala https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrerada-de-santa-fe-corral-del-mestre-i-la-sala-0 A.A.V.V. (2005): 'Pla Director Supramunicipal de Sostenibilitat'. Edita: Mancomunitat de Municipis de l'Alt Penedès. (Suport CD-ROM) ROVIRA I MERINO, Joan; MIRALLES I SABADELL, Ferran (1999): 'Camins de transhumància al Penedès i al Garraf. Aproximació a les velles carrerades per on els muntanyesos i els seus ramats baixaven dels Pirineus a la marina.' Edita: Associació d'Amics dels Camins Ramaders. Vilafranca del Penedès. Bona part del recorregut d'aquesta carrerada està asfaltat. Antic camí ramader, per on els ramats de bestiar tenien dret a passar històricament en època de la transhumància. Aquesta carrerada travessa l'extrem occidental del terme municipal de Subirats. Entra des del terme de Santa Fe del Penedès pel sector dels Garrofers, entre camps de vinya, des de la continuació de la carretera BV-2156, que uneix La Granada amb Santa Fe del Penedès cap a Subirats. Un cop dins del terme de Subirats, continua per aquest camí entre vinyes en direcció nord-est, fins trobar la carretera BV-2155, on conflueix amb la carrerada del Pujol del Mestre, molt a prop de Can Cartró. La nostra carrerada, però, travessa la carretera i continua cap al nord, travessant el torrent dels Brivons per després girar a l'esquerra i passar per Can Parellada, i anar cap al Corral del Mestre. La carrerada s'endinsa posteriorment en el terme municipal del Pla del Penedès per entre vinyes, a la zona del Serral. 08273-163 Can Cartró, el Corral del Mestre 41.4025600,1.7331200 394103 4584221 08273 Subirats Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66946-foto-08273-163-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66946-foto-08273-163-3.jpg Legal Patrimoni immoble Obra civil Pública Social 2023-01-17 00:00:00 Oriol Vilanova 49 1.5 3 Patrimoni cultural 2026-01-18 01:37
66947 Carrerada de la Cerdanya https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrerada-de-la-cerdanya-1 A.A.V.V. (2005) 'Pla Director Supramunicipal de Sostenibilitat'. Edita: Mancomunitat de Municipis de l'Alt Penedès (Suport CD-ROM) ROVIRA I MERINO, Joan; MIRALLES I SABADELL, Ferran (1999): 'Camins de transhumància al Penedès i al Garraf. Aproximació a les velles carrerades per on els muntanyesos i els seus ramats baixaven dels Pirineus a la marina.' Edita: Associació d'Amics dels Camins Ramaders. Vilafranca del Penedès. XI Antic camí ramader, per on els ramats de bestiar tenien dret a passar històricament en època de la transhumància cap a les pastures del nord. La carrerada de la Cerdanya és una de les més grans del Garraf i del Penedès; anava des de Vilanova i la Geltrú fins a les muntanyes del Berguedà i el Ripollès. Aquesta carrerada entra a Subirats pel seu extrem sud, des del Coll de Garró i La Calma, a les Gunyoles. Segueix en direcció nord, i pocs quilòmetres després es bifurca a la dreta la carrerada de la Creu d'Ordal. Continua serpentejant cap al nord amb el límit de Les Cabòries (Avinyonet del Penedès), resseguint el traçat de la riera dels Pelagons, per endinsar-se definitivament a Subirats, en direcció nord-est, seguint la N-340, prop de Cantallops. El traçat de la carrerada de la Cerdanya segueix la carretera nacional fins al desviament a l'esquerra per la carretera BP-2427 en direcció als Casots. No obstant, pocs quilòmetres després es desvia novament a l'esquerra, per camí que porta a Can Mata del Racó. De la muntanya de Can Mata del Racó la carrerada baixa per la vessant nord-oest, per passar per entre les vinyes de la Fassinaire fins a can Savall. Continua cap al nord, endinsant-se en un bosc de pi blanc per sortir, a l'altra banda d'aquest, a les terres de la masia de la Bardera, per davant de la qual passa. La carrerada continua en direcció nord-oest per entre camps de vinya i surt del terme de Subirats per les terres de Can Batista per entrar al terme de Sant Sadurní d'Anoia. 08273-164 Entre Coll de Garró i La Calma a Can Batista i Sant Sadurní La carrerada de la Cerdanya és una de les més importants de Catalunya, i una de les documentades des de més antic. L'any 1055 apareix esmentada en una donació d'una propietat a les rodalies del nucli de l'Arborçar (actualment del municipi d'Avinyonet del Penedès). El document en qüestió forma part del diplomatari de Santa Maria de Poblet, i en ell es diu que aquella finca llinda amb la via Pecorale de les Seguioles, anomenada avui Carrerada de la Cerdanya. El traçat d'aquesta, al pas per les comarques del Gran Penedès històric, ressegueixen generalment la carena litoral, de la qual ramificaven altres branques menys importants i que conduïen a les pastures que originaven els aiguamolls litorals, avui perduts a causa de l'activitat antròpica, que s'estenien des de Sitges fins a Torredembarra. 41.3877500,1.8059000 400164 4582490 08273 Subirats Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66947-foto-08273-164-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66947-foto-08273-164-3.jpg Legal Medieval Patrimoni immoble Obra civil Pública Altres 2023-01-17 00:00:00 Oriol Vilanova 85 49 1.5 3 Patrimoni cultural 2026-01-18 01:37
Estadístiques 2026
Patrimoni cultural

Mitjana 2026: 0,00 consultes/dia

Sabies que...?

...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?

Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.

Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml