Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 66999 | Barraca B-21 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-b-21 | A.A.V.V. CRESTABOCS. GRUP DE MUNTANYA D'ORDAL (2004): 'Barraques de pedra seca.' Ordal (Inèdit). A.A.V.V. DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (1994): 'Les construccions amb pedra seca'. Barcelona, Ed. Generalitat de Catalunya. BASSEGODA I NONELL, J.(1976): 'Las barracas de viña'. Separata de la Revista San Jorge, Barcelona, Ed. Diputació de Barcelona. BASSEGODA I NONELL, J. (2000): 'Un quart de segle després', a Pedra seca, nº1. CASANOVES, E.; DOMÍNGUEZ, M.; MAÑÀ, A.(1992): 'Construccions de pedra seca a l'àmbit de la Mediterrània'. Barcelona, Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics. MORA, Josep (DIR) (2001): Les cabanes i els marges. 1er curset d'estiu sobre arquitectura popular. Segarra - Urgell, del 7 a l'11 d'agost de 2000, Cervera, Ed. Associació Amics de l'Arquitectura Popular. PUJOL, J.Mª (2002): 'Patrimoni rural en perill'. La Fura. 17/23 maig. Vilafranca del Penedès. pp. 11-19. ROVIRA, Jaume; SOLER, Araceli (2004): 'Barraques de pedra seca'. Revista d'Ordal, nº41, pp. 2-10. ROVIRA, Jaume; SOLER, Araceli (2004): 'Inventari de barraques de vinya del terme municipal de Subirats'. (Inèdit) SASTRE COLL, Jaime (1989): 'Las barracas menorquinas. Construcciones rurales de piedra seca'. Trabajos del Museu de Menorca, nº9. Conselleria de Cultura, Educació i Esports del Govern Balear. Mahó. SOLER, Araceli (2003): Calendari 'Subirats 2003. Barraques de vinya'. Ajuntament de Subirats. | XIX | Construcció aixecada en pedra sobre una superfície plana enmig d'una vinya, de planta circular i forma troncocònica, de 2,40 m. de diàmetre interior i una alçada màxima de 2,00 m. La construcció és de la tipologia de sostre de falsa volta, típic en aquestes edificacions (acostament de filades de pedra seca, sense cap mena de material d'unió, i amb una gran llosa per tapar el sostre). La llinda de la porta és plana i a la cara exterior hi ha gravada la data: 1899. La barraca encara té al sostre exterior els lliris (planta habitualment utilitzada perquè les seves arrels subjectin la terra que cobreix la volta exteriorment). | 08273-216 | A 250 m al SE de la cruïlla del camí del Subirat Parent amb carretera de la urb. Can Rossell | 41.4027100,1.8039000 | 400020 | 4584153 | 1899 | 08273 | Subirats | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66999-foto-08273-216-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66999-foto-08273-216-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | El codi utilitzat en la denominació d'aquesta barraca (lletra + número) procedeix d'un estudi inèdit realitzat per Araceli Soler i Jaume Rovira, que intenta sistematitzar la informació sobre aquests elements arquitectònics al terme de Subirats. D'aquest treball l'Ajuntament de Subirats tan sols posseeix un llistat on consten les coordenades UTM de les barraques, els autors del qual denominen d'aquesta manera. L'equip elaborador del present inventari ha pogut accedir a aquest llistat i n'ha respectat la denominació. | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||||
| 67000 | Barraca B-22 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-b-22 | A.A.V.V. CRESTABOCS. GRUP DE MUNTANYA D'ORDAL (2004): 'Barraques de pedra seca.' Ordal (Inèdit). A.A.V.V. DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (1994): 'Les construccions amb pedra seca'. Barcelona, Ed. Generalitat de Catalunya. BASSEGODA I NONELL, J.(1976): 'Las barracas de viña'. Separata de la Revista San Jorge, Barcelona, Ed. Diputació de Barcelona. BASSEGODA I NONELL, J. (2000): 'Un quart de segle després', a Pedra seca, nº1. CASANOVES, E.; DOMÍNGUEZ, M.; MAÑÀ, A.(1992): 'Construccions de pedra seca a l'àmbit de la Mediterrània'. Barcelona, Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics. MORA, Josep (DIR) (2001): Les cabanes i els marges. 1er curset d'estiu sobre arquitectura popular. Segarra - Urgell, del 7 a l'11 d'agost de 2000, Cervera, Ed. Associació Amics de l'Arquitectura Popular. PUJOL, J.Mª (2002): 'Patrimoni rural en perill'. La Fura. 17/23 maig. Vilafranca del Penedès. pp. 11-19. ROVIRA, Jaume; SOLER, Araceli (2004): 'Barraques de pedra seca'. Revista d'Ordal, nº41, pp. 2-10. ROVIRA, Jaume; SOLER, Araceli (2004): 'Inventari de barraques de vinya del terme municipal de Subirats'. (Inèdit) SASTRE COLL, Jaime (1989): 'Las barracas menorquinas. Construcciones rurales de piedra seca'. Trabajos del Museu de Menorca, nº9. Conselleria de Cultura, Educació i Esports del Govern Balear. Mahó. SOLER, Araceli (2003): Calendari 'Subirats 2003. Barraques de vinya'. Ajuntament de Subirats. | XIX-XX | Construcció aixecada en pedra situada entre dos marges de pedra seca, al costat d'un camp de ceps abandonats. La seva planta és circular i forma troncocònica, de 2,15 m. de diàmetre interior i una alçada màxima de 1,95 m. La construcció és de la tipologia de sostre de falsa volta, típic en aquestes edificacions (acostament de filades de pedra seca, sense cap mena de material d'unió, i amb una gran llosa per tapar el sostre). La llinda de la porta és plana i destaquen els blocs de pedra de mides grans que conformen el marc de la porta. El sostre de la barraca està recobert de lliris, planta que s'utilitza normalment per reforçar la unió de les pedres de la cúpula. | 08273-217 | A 450 m al SE de la cruïlla del camí del Subirat Parent amb carretera de la urb. Can Rossell | 41.4020500,1.8053500 | 400140 | 4584079 | 08273 | Subirats | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/67000-foto-08273-217-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | El codi utilitzat en la denominació d'aquesta barraca (lletra + número) procedeix d'un estudi inèdit realitzat per Araceli Soler i Jaume Rovira, que intenta sistematitzar la informació sobre aquests elements arquitectònics al terme de Subirats. D'aquest treball l'Ajuntament de Subirats tan sols posseeix un llistat on consten les coordenades UTM de les barraques, els autors del qual denominen d'aquesta manera. L'equip elaborador del present inventari ha pogut accedir a aquest llistat i n'ha respectat la denominació. | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||||||
| 67001 | Barraca B-11 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-b-11 | A.A.V.V. CRESTABOCS. GRUP DE MUNTANYA D'ORDAL (2004): 'Barraques de pedra seca.' Ordal (Inèdit). A.A.V.V. DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (1994): 'Les construccions amb pedra seca'. Barcelona, Ed. Generalitat de Catalunya. BASSEGODA I NONELL, J.(1976): 'Las barracas de viña'. Separata de la Revista San Jorge, Barcelona, Ed. Diputació de Barcelona. BASSEGODA I NONELL, J. (2000): 'Un quart de segle després', a Pedra seca, nº1. CASANOVES, E.; DOMÍNGUEZ, M.; MAÑÀ, A.(1992): 'Construccions de pedra seca a l'àmbit de la Mediterrània'. Barcelona, Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics. MORA, Josep (DIR) (2001): Les cabanes i els marges. 1er curset d'estiu sobre arquitectura popular. Segarra - Urgell, del 7 a l'11 d'agost de 2000, Cervera, Ed. Associació Amics de l'Arquitectura Popular. PUJOL, J.Mª (2002): 'Patrimoni rural en perill'. La Fura. 17/23 maig. Vilafranca del Penedès. pp. 11-19. ROVIRA, Jaume; SOLER, Araceli (2004): 'Barraques de pedra seca'. Revista d'Ordal, nº41, pp. 2-10. ROVIRA, Jaume; SOLER, Araceli (2004): 'Inventari de barraques de vinya del terme municipal de Subirats'. (Inèdit) SASTRE COLL, Jaime (1989): 'Las barracas menorquinas. Construcciones rurales de piedra seca'. Trabajos del Museu de Menorca, nº9. Conselleria de Cultura, Educació i Esports del Govern Balear. Mahó. SOLER, Araceli (2003): Calendari 'Subirats 2003. Barraques de vinya'. Ajuntament de Subirats. | XIX-XX | Construcció aixecada en pedra situada entre dos marges de pedra, de planta circular i forma troncocònica, de 3,00 m. de diàmetre interior i una alçada màxima de 2,30 m. Hi ha una fornícula a l'interior de la barraca, centrada a l'alçada de la porta. La construcció és de la tipologia de sostre de falsa volta, típic en aquestes edificacions (acostament de filades de pedra seca, sense cap mena de material d'unió, i amb una gran llosa per tapar el sostre). Cal destacar l'obertura de la porta, molt gran pel que és habitual, i amb un marc de blocs de pedra de forma irregular i amb una llosa força prima com a llindar superior. El sostre està cobert de terra, que reforça la unió de les pedres de la cúpula, on hi ha crescut algunes herbes, ara seques. | 08273-218 | A 400 m al S de la urbanització de Can Rossell per camí des del carrer Castell | 41.3986900,1.7954200 | 399305 | 4583717 | 08273 | Subirats | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/67001-foto-08273-218-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | El codi utilitzat en la denominació d'aquesta barraca (lletra + número) procedeix d'un estudi inèdit realitzat per Araceli Soler i Jaume Rovira, que intenta sistematitzar la informació sobre aquests elements arquitectònics al terme de Subirats. D'aquest treball l'Ajuntament de Subirats tan sols posseeix un llistat on consten les coordenades UTM de les barraques, els autors del qual denominen d'aquesta manera. L'equip elaborador del present inventari ha pogut accedir a aquest llistat i n'ha respectat la denominació. | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||||||
| 67002 | Barraca B-13 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-b-13 | A.A.V.V. CRESTABOCS. GRUP DE MUNTANYA D'ORDAL (2004): 'Barraques de pedra seca.' Ordal (Inèdit). A.A.V.V. DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (1994): 'Les construccions amb pedra seca'. Barcelona, Ed. Generalitat de Catalunya. BASSEGODA I NONELL, J.(1976): 'Las barracas de viña'. Separata de la Revista San Jorge, Barcelona, Ed. Diputació de Barcelona. BASSEGODA I NONELL, J. (2000): 'Un quart de segle després', a Pedra seca, nº1. CASANOVES, E.; DOMÍNGUEZ, M.; MAÑÀ, A.(1992): 'Construccions de pedra seca a l'àmbit de la Mediterrània'. Barcelona, Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics. MORA, Josep (DIR) (2001): Les cabanes i els marges. 1er curset d'estiu sobre arquitectura popular. Segarra - Urgell, del 7 a l'11 d'agost de 2000, Cervera, Ed. Associació Amics de l'Arquitectura Popular. PUJOL, J.Mª (2002): 'Patrimoni rural en perill'. La Fura. 17/23 maig. Vilafranca del Penedès. pp. 11-19. ROVIRA, Jaume; SOLER, Araceli (2004): 'Barraques de pedra seca'. Revista d'Ordal, nº41, pp. 2-10. ROVIRA, Jaume; SOLER, Araceli (2004): 'Inventari de barraques de vinya del terme municipal de Subirats'. (Inèdit) SASTRE COLL, Jaime (1989): 'Las barracas menorquinas. Construcciones rurales de piedra seca'. Trabajos del Museu de Menorca, nº9. Conselleria de Cultura, Educació i Esports del Govern Balear. Mahó. SOLER, Araceli (2003): Calendari 'Subirats 2003. Barraques de vinya'. Ajuntament de Subirats. | XIX-XX | Construcció aixecada en pedra situada entre dos marges de pedra seca, de planta circular i forma troncocònica, de 2,45 m. de diàmetre interior i una alçada màxima de 2,45 m., sense fornícules al seu interior. La construcció és de la tipologia de sostre de falsa volta, típic en aquestes edificacions (acostament de filades de pedra seca, sense cap mena de material d'unió, i amb una gran llosa per tapar el sostre). La barraca encara té al sostre exterior els lliris (planta habitualment utilitzada perquè les seves arrels subjectin la terra que cobreix la volta exteriorment). | 08273-219 | A 400 m al S de la urbanització de Can Rossell per camí des del carrer Castell | 41.3984800,1.7975500 | 399483 | 4583691 | 08273 | Subirats | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/67002-foto-08273-219-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | El codi utilitzat en la denominació d'aquesta barraca (lletra + número) procedeix d'un estudi inèdit realitzat per Araceli Soler i Jaume Rovira, que intenta sistematitzar la informació sobre aquests elements arquitectònics al terme de Subirats. D'aquest treball l'Ajuntament de Subirats tan sols posseeix un llistat on consten les coordenades UTM de les barraques, els autors del qual denominen d'aquesta manera. L'equip elaborador del present inventari ha pogut accedir a aquest llistat i n'ha respectat la denominació. | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||||||
| 67003 | Barraca B-12 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-b-12 | A.A.V.V. CRESTABOCS. GRUP DE MUNTANYA D'ORDAL (2004): 'Barraques de pedra seca.' Ordal (Inèdit). A.A.V.V. DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (1994): 'Les construccions amb pedra seca'. Barcelona, Ed. Generalitat de Catalunya. BASSEGODA I NONELL, J.(1976): 'Las barracas de viña'. Separata de la Revista San Jorge, Barcelona, Ed. Diputació de Barcelona. BASSEGODA I NONELL, J. (2000): 'Un quart de segle després', a Pedra seca, nº1. CASANOVES, E.; DOMÍNGUEZ, M.; MAÑÀ, A.(1992): 'Construccions de pedra seca a l'àmbit de la Mediterrània'. Barcelona, Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics. MORA, Josep (DIR) (2001): Les cabanes i els marges. 1er curset d'estiu sobre arquitectura popular. Segarra - Urgell, del 7 a l'11 d'agost de 2000, Cervera, Ed. Associació Amics de l'Arquitectura Popular. PUJOL, J.Mª (2002): 'Patrimoni rural en perill'. La Fura. 17/23 maig. Vilafranca del Penedès. pp. 11-19. ROVIRA, Jaume; SOLER, Araceli (2004): 'Barraques de pedra seca'. Revista d'Ordal, nº41, pp. 2-10. ROVIRA, Jaume; SOLER, Araceli (2004): 'Inventari de barraques de vinya del terme municipal de Subirats'. (Inèdit) SASTRE COLL, Jaime (1989): 'Las barracas menorquinas. Construcciones rurales de piedra seca'. Trabajos del Museu de Menorca, nº9. Conselleria de Cultura, Educació i Esports del Govern Balear. Mahó. SOLER, Araceli (2003): Calendari 'Subirats 2003. Barraques de vinya'. Ajuntament de Subirats. | XIX-XX | Construcció aixecada en pedra sobre superfície plana, de planta circular i forma troncocònica, de 1,80 m. de diàmetre interior i una alçada màxima d'1,95 m. La construcció és de la tipologia de sostre de falsa volta, típic en aquestes edificacions (acostament de filades de pedra seca, sense cap mena de material d'unió, i amb una gran llosa per tapar el sostre). La porta presenta una llosa gruixuda com a llindar superior. La barraca destaca per les seves mides reduïdes i per la curiosa forma de la porta, estreta i irregular (la part inferior és més ampla que la superior). El sostre està cobert de terra, que reforça la unió de les pedres de la cúpula, on hi ha crescut algunes herbes, ara seques. | 08273-220 | A 350 m al S de la urbanització de Can Rossell per camí des del carrer Castell | 41.3993000,1.7967000 | 399413 | 4583783 | 08273 | Subirats | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/67003-foto-08273-220-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | El codi utilitzat en la denominació d'aquesta barraca (lletra + número) procedeix d'un estudi inèdit realitzat per Araceli Soler i Jaume Rovira, que intenta sistematitzar la informació sobre aquests elements arquitectònics al terme de Subirats. D'aquest treball l'Ajuntament de Subirats tan sols posseeix un llistat on consten les coordenades UTM de les barraques, els autors del qual denominen d'aquesta manera. L'equip elaborador del present inventari ha pogut accedir a aquest llistat i n'ha respectat la denominació. | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||||||
| 67004 | Barraca B-10 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-b-10 | A.A.V.V. CRESTABOCS. GRUP DE MUNTANYA D'ORDAL (2004): 'Barraques de pedra seca.' Ordal (Inèdit). A.A.V.V. DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (1994): 'Les construccions amb pedra seca'. Barcelona, Ed. Generalitat de Catalunya. BASSEGODA I NONELL, J.(1976): 'Las barracas de viña'. Separata de la Revista San Jorge, Barcelona, Ed. Diputació de Barcelona. BASSEGODA I NONELL, J. (2000): 'Un quart de segle després', a Pedra seca, nº1. CASANOVES, E.; DOMÍNGUEZ, M.; MAÑÀ, A.(1992): 'Construccions de pedra seca a l'àmbit de la Mediterrània'. Barcelona, Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics. MORA, Josep (DIR) (2001): Les cabanes i els marges. 1er curset d'estiu sobre arquitectura popular. Segarra - Urgell, del 7 a l'11 d'agost de 2000, Cervera, Ed. Associació Amics de l'Arquitectura Popular. PUJOL, J.Mª (2002): 'Patrimoni rural en perill'. La Fura. 17/23 maig. Vilafranca del Penedès. pp. 11-19. ROVIRA, Jaume; SOLER, Araceli (2004): 'Barraques de pedra seca'. Revista d'Ordal, nº41, pp. 2-10. ROVIRA, Jaume; SOLER, Araceli (2004): 'Inventari de barraques de vinya del terme municipal de Subirats'. (Inèdit) SASTRE COLL, Jaime (1989): 'Las barracas menorquinas. Construcciones rurales de piedra seca'. Trabajos del Museu de Menorca, nº9. Conselleria de Cultura, Educació i Esports del Govern Balear. Mahó. SOLER, Araceli (2003): Calendari 'Subirats 2003. Barraques de vinya'. Ajuntament de Subirats. | XIX-XX | Construcció aixecada en pedra sobre superfície plana ubicada a l'interior d'una casa particular de la urbanització Can Rossell, de planta circular i forma troncocònica. La construcció és de la tipologia de sostre de falsa volta, típic en aquestes edificacions (acostament de filades de pedra seca, sense cap mena de material d'unió, i amb una gran llosa per tapar el sostre). Sembla que s'ha respectat l'estructura i li han donat un paper preponderant en la configuració de la parcel·la amb habitatge. No obstant això, el sostre ha estat cobert exteriorment amb ciment i la porta ha estat reforçada per evitar despreniments de pedres. | 08273-221 | A la urbanització Can Rossell | 41.4009300,1.7958600 | 399345 | 4583965 | 08273 | Subirats | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/67004-foto-08273-221-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | El codi utilitzat en la denominació d'aquesta barraca (lletra + número) procedeix d'un estudi inèdit realitzat per Araceli Soler i Jaume Rovira, que intenta sistematitzar la informació sobre aquests elements arquitectònics al terme de Subirats. D'aquest treball l'Ajuntament de Subirats tan sols posseeix un llistat on consten les coordenades UTM de les barraques, els autors del qual denominen d'aquesta manera. L'equip elaborador del present inventari ha pogut accedir a aquest llistat i n'ha respectat la denominació. | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||||||
| 67005 | Barraca B-05 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-b-05 | A.A.V.V. CRESTABOCS. GRUP DE MUNTANYA D'ORDAL (2004): 'Barraques de pedra seca.' Ordal (Inèdit). A.A.V.V. DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (1994): 'Les construccions amb pedra seca'. Barcelona, Ed. Generalitat de Catalunya. BASSEGODA I NONELL, J.(1976): 'Las barracas de viña'. Separata de la Revista San Jorge, Barcelona, Ed. Diputació de Barcelona. BASSEGODA I NONELL, J. (2000): 'Un quart de segle després', a Pedra seca, nº1. CASANOVES, E.; DOMÍNGUEZ, M.; MAÑÀ, A.(1992): 'Construccions de pedra seca a l'àmbit de la Mediterrània'. Barcelona, Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics. MORA, Josep (DIR) (2001): Les cabanes i els marges. 1er curset d'estiu sobre arquitectura popular. Segarra - Urgell, del 7 a l'11 d'agost de 2000, Cervera, Ed. Associació Amics de l'Arquitectura Popular. PUJOL, J.Mª (2002): 'Patrimoni rural en perill'. La Fura. 17/23 maig. Vilafranca del Penedès. pp. 11-19. ROVIRA, Jaume; SOLER, Araceli (2004): 'Barraques de pedra seca'. Revista d'Ordal, nº41, pp. 2-10. ROVIRA, Jaume; SOLER, Araceli (2004): 'Inventari de barraques de vinya del terme municipal de Subirats'. (Inèdit) SASTRE COLL, Jaime (1989): 'Las barracas menorquinas. Construcciones rurales de piedra seca'. Trabajos del Museu de Menorca, nº9. Conselleria de Cultura, Educació i Esports del Govern Balear. Mahó. SOLER, Araceli (2003): Calendari 'Subirats 2003. Barraques de vinya'. Ajuntament de Subirats. | XIX-XX | La barraca es troba semiderruïda, amb les parets a banda i banda de la porta molt deteriorades. | Construcció aixecada en pedra sobre superfície plana pràcticament envaïda per la vegetació. La seva planta és circular i presenta una forma troncocònica. La construcció és de la tipologia de sostre de falsa volta, típic en aquestes edificacions (acostament de filades de pedra seca, sense cap mena de material d'unió, i amb una gran llosa per tapar el sostre). | 08273-222 | A 100 m a l'oest de la urb. de Can Rossell des del passatge que comença al carrer dels Ceps | 41.4017000,1.7944700 | 399230 | 4584052 | 08273 | Subirats | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/67005-foto-08273-222-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-17 00:00:00 | Josep Anton Pérez | El codi utilitzat en la denominació d'aquesta barraca (lletra + número) procedeix d'un estudi inèdit realitzat per Araceli Soler i Jaume Rovira, que intenta sistematitzar la informació sobre aquests elements arquitectònics al terme de Subirats. D'aquest treball l'Ajuntament de Subirats tan sols posseeix un llistat on consten les coordenades UTM de les barraques, els autors del qual denominen d'aquesta manera. L'equip elaborador del present inventari ha pogut accedir a aquest llistat i n'ha respectat la denominació. | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||||
| 67006 | Barraca E-08 / CB-19 /de Cal Rebaixí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-e-08-cb-19-de-cal-rebaixi | A.A.V.V. CRESTABOCS. GRUP DE MUNTANYA D'ORDAL (2004): 'Barraques de pedra seca.' Ordal (Inèdit). A.A.V.V. DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (1994): 'Les construccions amb pedra seca'. Barcelona, Ed. Generalitat de Catalunya. BASSEGODA I NONELL, J.(1976): 'Las barracas de viña'. Separata de la Revista San Jorge, Barcelona, Ed. Diputació de Barcelona. BASSEGODA I NONELL, J. (2000): 'Un quart de segle després', a Pedra seca, nº1. CASANOVES, E.; DOMÍNGUEZ, M.; MAÑÀ, A.(1992): 'Construccions de pedra seca a l'àmbit de la Mediterrània'. Barcelona, Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics. MORA, Josep (DIR) (2001): Les cabanes i els marges. 1er curset d'estiu sobre arquitectura popular. Segarra - Urgell, del 7 a l'11 d'agost de 2000, Cervera, Ed. Associació Amics de l'Arquitectura Popular. PUJOL, J.Mª (2002): 'Patrimoni rural en perill'. La Fura. 17/23 maig. Vilafranca del Penedès. pp. 11-19. ROVIRA, Jaume; SOLER, Araceli (2004): 'Barraques de pedra seca'. Revista d'Ordal, nº41, pp. 2-10. ROVIRA, Jaume; SOLER, Araceli (2004): 'Inventari de barraques de vinya del terme municipal de Subirats'. (Inèdit) SASTRE COLL, Jaime (1989): 'Las barracas menorquinas. Construcciones rurales de piedra seca'. Trabajos del Museu de Menorca, nº9. Conselleria de Cultura, Educació i Esports del Govern Balear. Mahó. SOLER, Araceli (2003): Calendari 'Subirats 2003. Barraques de vinya'. Ajuntament de Subirats. | XIX-XX | Construcció aixecada en pedra sobre superfície plana, de planta circular interior i rectangular exterior. Aquesta forma la converteix en una barraca molt original, ja que no és gens habitual en aquestes contrades aixecar aquest tipus de construcció amb la planta descrita. El diàmetre interior és de 2,40 m i l'alçada màxima interior de 2,00 m. La construcció segueix el mateix patró en la disposició de la pedra en els murs que les barraques de falsa volta (filades de pedra seca, sense cap mena de material d'unió). Als costats de la porta es reforça amb dues cantonades centrades per cantoneres de blocs de pedra regular i de major dimensió que la resta, la qual cosa li confereix la forma rectangular vista exteriorment. La coberta actualment és de xapa metàl·lica amb pedres que l'aguanten, però interiorment es poden veure bigues de fusta de pi col·locades paral·lelament. | 08273-223 | Fondo dels Vidriers. Ruta 4 del Vi (Subirats). A 800 m al S de la N-340 per camí. | 41.3853000,1.8350000 | 402594 | 4582185 | 08273 | Subirats | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/67006-foto-08273-223-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-17 00:00:00 | Josep Anton Pérez | Els codis utilitzats en la denominació d'aquesta barraca procedeixen de dos estudis diferents que han intentat sistematitzar la informació sobre aquests elements arquitectònics al terme de Subirats.El primer codi (lletra + número) procedeix d'un estudi inèdit realitzat per Araceli Soler i Jaume Rovira; d'aquest treball l'Ajuntament de Subirats tan sols posseeix un llistat on consten les coordenades UTM de les barraques, els autors del qual denominen d'aquesta manera. L'equip elaborador del present inventari ha pogut accedir a aquest llistat i n'ha respectat la denominació.El segon codi (dues lletres + número) correspon a l'estudi realitzat per Crestabocs, Grup de Muntanya d'Ordal, que ha estat consultat per l'equip elaborador del present inventari de patrimoni, respectant-ne igualment la denominació.La denominació 'Barraca de Cal Rebaixí' és el nom popular amb què es coneix aquest element. | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||||||
| 67007 | Barraca D-09 / CB-17 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-d-09-cb-17 | A.A.V.V. CRESTABOCS. GRUP DE MUNTANYA D'ORDAL (2004): 'Barraques de pedra seca.' Ordal (Inèdit). A.A.V.V. DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (1994): 'Les construccions amb pedra seca'. Barcelona, Ed. Generalitat de Catalunya. BASSEGODA I NONELL, J.(1976): 'Las barracas de viña'. Separata de la Revista San Jorge, Barcelona, Ed. Diputació de Barcelona. BASSEGODA I NONELL, J. (2000): 'Un quart de segle després', a Pedra seca, nº1. CASANOVES, E.; DOMÍNGUEZ, M.; MAÑÀ, A.(1992): 'Construccions de pedra seca a l'àmbit de la Mediterrània'. Barcelona, Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics. MORA, Josep (DIR) (2001): Les cabanes i els marges. 1er curset d'estiu sobre arquitectura popular. Segarra - Urgell, del 7 a l'11 d'agost de 2000, Cervera, Ed. Associació Amics de l'Arquitectura Popular. PUJOL, J.Mª (2002): 'Patrimoni rural en perill'. La Fura. 17/23 maig. Vilafranca del Penedès. pp. 11-19. ROVIRA, Jaume; SOLER, Araceli (2004): 'Barraques de pedra seca'. Revista d'Ordal, nº41, pp. 2-10. ROVIRA, Jaume; SOLER, Araceli (2004): 'Inventari de barraques de vinya del terme municipal de Subirats'. (Inèdit) SASTRE COLL, Jaime (1989): 'Las barracas menorquinas. Construcciones rurales de piedra seca'. Trabajos del Museu de Menorca, nº9. Conselleria de Cultura, Educació i Esports del Govern Balear. Mahó. SOLER, Araceli (2003): Calendari 'Subirats 2003. Barraques de vinya'. Ajuntament de Subirats. | XIX-XX | La barraca es troba molt envaïda per la vegetació per la part posterior. | Construcció semiderruïda aixecada en pedra, de planta circular i forma troncocònica, de 1,55 m. de diàmetre interior i una alçada màxima d'1,70 m. Destaquen aquestes mides, més petites del que és habitual en aquest tipus de construccions, així com l'alçada de la porta (només 75 cm.) La construcció és de la tipologia de sostre de falsa volta, típic en aquestes edificacions (acostament de filades de pedra seca, sense cap mena de material d'unió, i amb una gran llosa per tapar el sostre). La barraca encara té al sostre exterior els lliris (planta habitualment utilitzada perquè les seves arrels subjectin la terra que cobreix la volta exteriorment). | 08273-224 | Fondo dels Vidriers. Ruta 4 del Vi (Subirats). A 600 m al S de la N-340 per camí. | 41.3868700,1.8345100 | 402555 | 4582360 | 08273 | Subirats | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/67007-foto-08273-224-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-17 00:00:00 | Josep Anton Pérez | Els codis utilitzats en la denominació d'aquesta barraca procedeixen de dos estudis diferents que han intentat sistematitzar la informació sobre aquests elements arquitectònics al terme de Subirats.El primer codi (lletra + número) procedeix d'un estudi inèdit realitzat per Araceli Soler i Jaume Rovira; d'aquest treball l'Ajuntament de Subirats tan sols posseeix un llistat on consten les coordenades UTM de les barraques, els autors del qual denominen d'aquesta manera. L'equip elaborador del present inventari ha pogut accedir a aquest llistat i n'ha respectat la denominació.El segon codi (dues lletres + número) correspon a l'estudi realitzat per Crestabocs, Grup de Muntanya d'Ordal, que ha estat consultat per l'equip elaborador del present inventari de patrimoni, respectant-ne igualment la denominació. | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||||
| 67008 | Barraca D-10 / CB-24 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-d-10-cb-24 | A.A.V.V. CRESTABOCS. GRUP DE MUNTANYA D'ORDAL (2004): 'Barraques de pedra seca.' Ordal (Inèdit). A.A.V.V. DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (1994): 'Les construccions amb pedra seca'. Barcelona, Ed. Generalitat de Catalunya. BASSEGODA I NONELL, J.(1976): 'Las barracas de viña'. Separata de la Revista San Jorge, Barcelona, Ed. Diputació de Barcelona. BASSEGODA I NONELL, J. (2000): 'Un quart de segle després', a Pedra seca, nº1. CASANOVES, E.; DOMÍNGUEZ, M.; MAÑÀ, A.(1992): 'Construccions de pedra seca a l'àmbit de la Mediterrània'. Barcelona, Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics. MORA, Josep (DIR) (2001): Les cabanes i els marges. 1er curset d'estiu sobre arquitectura popular. Segarra - Urgell, del 7 a l'11 d'agost de 2000, Cervera, Ed. Associació Amics de l'Arquitectura Popular. PUJOL, J.Mª (2002): 'Patrimoni rural en perill'. La Fura. 17/23 maig. Vilafranca del Penedès. pp. 11-19. ROVIRA, Jaume; SOLER, Araceli (2004): 'Barraques de pedra seca'. Revista d'Ordal, nº41, pp. 2-10. ROVIRA, Jaume; SOLER, Araceli (2004): 'Inventari de barraques de vinya del terme municipal de Subirats'. (Inèdit) SASTRE COLL, Jaime (1989): 'Las barracas menorquinas. Construcciones rurales de piedra seca'. Trabajos del Museu de Menorca, nº9. Conselleria de Cultura, Educació i Esports del Govern Balear. Mahó. SOLER, Araceli (2003): Calendari 'Subirats 2003. Barraques de vinya'. Ajuntament de Subirats. | XIX-XX | Construcció aixecada en pedra situada en superfície plana, de planta circular i forma troncocònica, de 2,00 m. de diàmetre interior i una alçada màxima d'1,70 m. A l'interior destaquen tres fornícules, dues a nivell de terra i un altre a mitja alçada de la paret. La construcció és de la tipologia de sostre de falsa volta, típic en aquestes edificacions (acostament de filades de pedra seca, sense cap mena de material d'unió, i amb una gran llosa per tapar el sostre). El llindar de la porta presenta blocs grans irregulars als costats, mentre que el llindar superior és una llosa de grans proporcions col·locada horitzontalment. La barraca encara té al sostre exterior els lliris (planta habitualment utilitzada perquè les seves arrels subjectin la terra que cobreix la volta exteriorment). | 08273-225 | A 300 m al SE de la capella de Sant Sebastià per camí. | 41.3905100,1.8342300 | 402537 | 4582764 | 08273 | Subirats | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/67008-foto-08273-225-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | Els codis utilitzats en la denominació d'aquesta barraca procedeixen de dos estudis diferents que han intentat sistematitzar la informació sobre aquests elements arquitectònics al terme de Subirats.El primer codi (lletra + número) procedeix d'un estudi inèdit realitzat per Araceli Soler i Jaume Rovira; d'aquest treball l'Ajuntament de Subirats tan sols posseeix un llistat on consten les coordenades UTM de les barraques, els autors del qual denominen d'aquesta manera. L'equip elaborador del present inventari ha pogut accedir a aquest llistat i n'ha respectat la denominació.El segon codi (dues lletres + número) correspon a l'estudi realitzat per Crestabocs, Grup de Muntanya d'Ordal, que ha estat consultat per l'equip elaborador del present inventari de patrimoni, respectant-ne igualment la denominació. | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||||||
| 67009 | Barraca E-07 / CB-20 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-e-07-cb-20 | A.A.V.V. CRESTABOCS. GRUP DE MUNTANYA D'ORDAL (2004): 'Barraques de pedra seca.' Ordal (Inèdit). A.A.V.V. DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (1994): 'Les construccions amb pedra seca'. Barcelona, Ed. Generalitat de Catalunya. BASSEGODA I NONELL, J.(1976): 'Las barracas de viña'. Separata de la Revista San Jorge, Barcelona, Ed. Diputació de Barcelona. BASSEGODA I NONELL, J. (2000): 'Un quart de segle després', a Pedra seca, nº1. CASANOVES, E.; DOMÍNGUEZ, M.; MAÑÀ, A.(1992): 'Construccions de pedra seca a l'àmbit de la Mediterrània'. Barcelona, Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics. MORA, Josep (DIR) (2001): Les cabanes i els marges. 1er curset d'estiu sobre arquitectura popular. Segarra - Urgell, del 7 a l'11 d'agost de 2000, Cervera, Ed. Associació Amics de l'Arquitectura Popular. PUJOL, J.Mª (2002): 'Patrimoni rural en perill'. La Fura. 17/23 maig. Vilafranca del Penedès. pp. 11-19. ROVIRA, Jaume; SOLER, Araceli (2004): 'Barraques de pedra seca'. Revista d'Ordal, nº41, pp. 2-10. ROVIRA, Jaume; SOLER, Araceli (2004): 'Inventari de barraques de vinya del terme municipal de Subirats'. (Inèdit) SASTRE COLL, Jaime (1989): 'Las barracas menorquinas. Construcciones rurales de piedra seca'. Trabajos del Museu de Menorca, nº9. Conselleria de Cultura, Educació i Esports del Govern Balear. Mahó. SOLER, Araceli (2003): Calendari 'Subirats 2003. Barraques de vinya'. Ajuntament de Subirats. | XIX-XX | La barraca presenta signes d'enrunament en un dels seus costats. | Construcció aixecada en pedra situada enmig de la vegetació natural sobre superfície plana, de planta circular i forma troncocònica, de 2,00 m. de diàmetre interior i una alçada màxima de 2,00 m. La construcció és de la tipologia de sostre de falsa volta, típic en aquestes edificacions (acostament de filades de pedra seca, sense cap mena de material d'unió, i amb una gran llosa per tapar el sostre). La llinda de la porta és plana i destaquen els blocs de pedra de mides grans que conformen el marc de la porta. La part de sostre que hom pot observar està coberta parcialment amb terra, utilitzada per a reforçar la unió de les pedres que conformen la cúpula de la barraca. En aquesta terra han crescut algunes herbes, ara seques. | 08273-226 | Fondo dels Vidriers. Ruta 4 del Vi (Subirats). A 1000 m al S de la N-340 per camí. | 41.3843400,1.8350100 | 402593 | 4582079 | 08273 | Subirats | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/67009-foto-08273-226-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | Els codis utilitzats en la denominació d'aquesta barraca procedeixen de dos estudis diferents que han intentat sistematitzar la informació sobre aquests elements arquitectònics al terme de Subirats.El primer codi (lletra + número) procedeix d'un estudi inèdit realitzat per Araceli Soler i Jaume Rovira; d'aquest treball l'Ajuntament de Subirats tan sols posseeix un llistat on consten les coordenades UTM de les barraques, els autors del qual denominen d'aquesta manera. L'equip elaborador del present inventari ha pogut accedir a aquest llistat i n'ha respectat la denominació.El segon codi (dues lletres + número) correspon a l'estudi realitzat per Crestabocs, Grup de Muntanya d'Ordal, que ha estat consultat per l'equip elaborador del present inventari de patrimoni, respectant-ne igualment la denominació. | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||||
| 67010 | Barraca D-06 / CB-23 /de Cal Anton Xim | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-d-06-cb-23-de-cal-anton-xim | A.A.V.V. CRESTABOCS. GRUP DE MUNTANYA D'ORDAL (2004): 'Barraques de pedra seca.' Ordal (Inèdit). A.A.V.V. DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (1994): 'Les construccions amb pedra seca'. Barcelona, Ed. Generalitat de Catalunya. BASSEGODA I NONELL, J.(1976): 'Las barracas de viña'. Separata de la Revista San Jorge, Barcelona, Ed. Diputació de Barcelona. BASSEGODA I NONELL, J. (2000): 'Un quart de segle després', a Pedra seca, nº1. CASANOVES, E.; DOMÍNGUEZ, M.; MAÑÀ, A.(1992): 'Construccions de pedra seca a l'àmbit de la Mediterrània'. Barcelona, Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics. MORA, Josep (DIR) (2001): Les cabanes i els marges. 1er curset d'estiu sobre arquitectura popular. Segarra - Urgell, del 7 a l'11 d'agost de 2000, Cervera, Ed. Associació Amics de l'Arquitectura Popular. PUJOL, J.Mª (2002): 'Patrimoni rural en perill'. La Fura. 17/23 maig. Vilafranca del Penedès. pp. 11-19. ROVIRA, Jaume; SOLER, Araceli (2004): 'Barraques de pedra seca'. Revista d'Ordal, nº41, pp. 2-10. ROVIRA, Jaume; SOLER, Araceli (2004): 'Inventari de barraques de vinya del terme municipal de Subirats'. (Inèdit) SASTRE COLL, Jaime (1989): 'Las barracas menorquinas. Construcciones rurales de piedra seca'. Trabajos del Museu de Menorca, nº9. Conselleria de Cultura, Educació i Esports del Govern Balear. Mahó. SOLER, Araceli (2003): Calendari 'Subirats 2003. Barraques de vinya'. Ajuntament de Subirats. | XIX-XX | La barraca presenta signes d'enrunament en un dels seus costats. | Construcció aixecada en pedra situada enmig de la vegetació natural sobre superfície plana, de planta circular i forma troncocònica, de 2,90 m. de diàmetre interior i una alçada màxima de 2,50 m. A l'interior destaca una obertura que dona a l'exterior de 20 cm. quadrats. La construcció és de la tipologia de sostre de falsa volta, típic en aquestes edificacions (acostament de filades de pedra seca, sense cap mena de material d'unió, i amb una gran llosa per tapar el sostre). La llinda de la porta és plana. La barraca encara té al sostre exterior els lliris (planta habitualment utilitzada perquè les seves arrels subjectin la terra que cobreix la volta exteriorment). | 08273-227 | Fondo dels Vidriers. Ruta 4 del Vi (Subirats). A 1300 m al S de la N-340 per camí. | 41.3839300,1.8310500 | 402261 | 4582038 | 08273 | Subirats | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/67010-foto-08273-227-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | Els codis utilitzats en la denominació d'aquesta barraca procedeixen de dos estudis diferents que han intentat sistematitzar la informació sobre aquests elements arquitectònics al terme de Subirats.El primer codi (lletra + número) procedeix d'un estudi inèdit realitzat per Araceli Soler i Jaume Rovira; d'aquest treball l'Ajuntament de Subirats tan sols posseeix un llistat on consten les coordenades UTM de les barraques, els autors del qual denominen d'aquesta manera. L'equip elaborador del present inventari ha pogut accedir a aquest llistat i n'ha respectat la denominació.El segon codi (dues lletres + número) correspon a l'estudi realitzat per Crestabocs, Grup de Muntanya d'Ordal, que ha estat consultat per l'equip elaborador del present inventari de patrimoni, respectant-ne igualment la denominació.La denominació 'Barraca de Cal Anton Xim' és el nom popular amb què es coneix aquest element. | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||||
| 67011 | Parc de Subirats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-de-subirats | XXI | Parc urbà ubicat al bell mig del nucli de Sant Pau d'Ordal. Diverses terrasses enjardinades són soportades per marges de pedra de grans proporcions. Els carrers que conformen el parc en forma de ziga - zaga salven el gran desnivell que hi ha entre el que era el torrent i els carrers del poble. Destaca l'estètica que combina els grans volums de pedra amb espècies conreades pròpies de la vegetació autòctona i conreada d'aquest territori : - Arbres: alzines, ametllers, figueres, lledoners, olivera, plàtan d'ombra, pollancre, cirerer i pomera. - Plantes aromàtiques: espígol, farigola, orenga, romaní, romaní rastrer, sàlvia i forni. - Arbustos: arboç, roser tapitzant, ginestera. - Flors: margarida groga, lliri. - Herbes: gram - Plantes enfiladisses: heura, vinya verge, taparera i vidalba. | 08273-228 | Sant Pau d'Ordal | Pel lloc que ocupa la plaça actualment, havia passat un torrent molt profund, que provocava un pendent molt pronunciat fins arribar a la part superior del poble. Com a zona humida i deprimida estava plena d'horts i feixes que aprofitaven les aigües freàtiques. L'antiga ruta entre la Granada i Barcelona creuava el torrent per l'anomenat 'Camí del Pedret' (ara pavimentat). Aquest va quedar en desús després de la construcció en un lloc proper del Pont de Can Ferrer (ara convertit en el carrer de Ponent). Als anys 60, es va soterrar la riera. Això va permetre reomplir la zona amb terres abocades, aconseguint així, l'actual esplanada de la plaça. Malgrat la superfície aconseguida, mai es va estabilitzar els forts pendents. L'accés a la part baix era molt dificultós i va afavorir la degradació de l'espai, recuperat amb la intervenció urbanística que l'ha convertit en parc urbà. | 41.3830100,1.7958900 | 399320 | 4581976 | 2005 | 08273 | Subirats | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/67011-foto-08273-228-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/67011-foto-08273-228-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | 98 | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||||||
| 67012 | Barraca F-10 / CB-34 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-f-10-cb-34 | A.A.V.V. CRESTABOCS. GRUP DE MUNTANYA D'ORDAL (2004): 'Barraques de pedra seca.' Ordal (Inèdit). A.A.V.V. DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (1994): 'Les construccions amb pedra seca'. Barcelona, Ed. Generalitat de Catalunya. BASSEGODA I NONELL, J.(1976): 'Las barracas de viña'. Separata de la Revista San Jorge, Barcelona, Ed. Diputació de Barcelona. BASSEGODA I NONELL, J. (2000): 'Un quart de segle després', a Pedra seca, nº1. CASANOVES, E.; DOMÍNGUEZ, M.; MAÑÀ, A.(1992): 'Construccions de pedra seca a l'àmbit de la Mediterrània'. Barcelona, Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics. MORA, Josep (DIR) (2001): Les cabanes i els marges. 1er curset d'estiu sobre arquitectura popular. Segarra - Urgell, del 7 a l'11 d'agost de 2000, Cervera, Ed. Associació Amics de l'Arquitectura Popular. PUJOL, J.Mª (2002): 'Patrimoni rural en perill'. La Fura. 17/23 maig. Vilafranca del Penedès. pp. 11-19. ROVIRA, Jaume; SOLER, Araceli (2004): 'Barraques de pedra seca'. Revista d'Ordal, nº41, pp. 2-10. ROVIRA, Jaume; SOLER, Araceli (2004): 'Inventari de barraques de vinya del terme municipal de Subirats'. (Inèdit) SASTRE COLL, Jaime (1989): 'Las barracas menorquinas. Construcciones rurales de piedra seca'. Trabajos del Museu de Menorca, nº9. Conselleria de Cultura, Educació i Esports del Govern Balear. Mahó. SOLER, Araceli (2003): Calendari 'Subirats 2003. Barraques de vinya'. Ajuntament de Subirats. | XIX-XX | Una part de paret ha estat refeta recentment, sense que s'hagi aconseguit evitar la sensació de debilitats en l'estructura constructiva. | Construcció aixecada en pedra situada enmig d'una parcel·la urbanitzada sobre superfície plana, de planta circular i forma troncocònica, de 1,00 m. de diàmetre interior i una alçada màxima de 1,95 m. Destaquen les mides excepcionalment petites per aquest tipus de construcció. La construcció és de la tipologia de sostre de falsa volta, típic en aquestes edificacions (acostament de filades de pedra seca, sense cap mena de material d'unió, i amb una gran llosa per tapar el sostre). La llinda de la porta és plana. La barraca encara té al sostre exterior els lliris (planta habitualment utilitzada perquè les seves arrels subjectin la terra que cobreix la volta exteriorment). | 08273-229 | Carrer Sant Esteve (Ordal) | 41.3942700,1.8462600 | 403548 | 4583168 | 08273 | Subirats | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/67012-foto-08273-229-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-17 00:00:00 | Josep Anton Pérez | Aquesta barraca ha quedat ubicada enmig d'una parcel·la urbanitzable, amb perill evident de desaparició si es decideix construir.Els codis utilitzats en la denominació d'aquesta barraca procedeixen de dos estudis diferents que han intentat sistematitzar la informació sobre aquests elements arquitectònics al terme de Subirats.El primer codi (lletra + número) procedeix d'un estudi inèdit realitzat per Araceli Soler i Jaume Rovira; d'aquest treball l'Ajuntament de Subirats tan sols posseeix un llistat on consten les coordenades UTM de les barraques, els autors del qual denominen d'aquesta manera. L'equip elaborador del present inventari ha pogut accedir a aquest llistat i n'ha respectat la denominació.El segon codi (dues lletres + número) correspon a l'estudi realitzat per Crestabocs, Grup de Muntanya d'Ordal, que ha estat consultat per l'equip elaborador del present inventari de patrimoni, respectant-ne igualment la denominació. | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||||
| 67013 | Barraca F9 / CB-33 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-f9-cb-33 | A.A.V.V. CRESTABOCS. GRUP DE MUNTANYA D'ORDAL (2004): 'Barraques de pedra seca.' Ordal (Inèdit). A.A.V.V. DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (1994): 'Les construccions amb pedra seca'. Barcelona, Ed. Generalitat de Catalunya. BASSEGODA I NONELL, J.(1976): 'Las barracas de viña'. Separata de la Revista San Jorge, Barcelona, Ed. Diputació de Barcelona. BASSEGODA I NONELL, J. (2000): 'Un quart de segle després', a Pedra seca, nº1. CASANOVES, E.; DOMÍNGUEZ, M.; MAÑÀ, A.(1992): 'Construccions de pedra seca a l'àmbit de la Mediterrània'. Barcelona, Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics. MORA, Josep (DIR) (2001): Les cabanes i els marges. 1er curset d'estiu sobre arquitectura popular. Segarra - Urgell, del 7 a l'11 d'agost de 2000, Cervera, Ed. Associació Amics de l'Arquitectura Popular. PUJOL, J.Mª (2002): 'Patrimoni rural en perill'. La Fura. 17/23 maig. Vilafranca del Penedès. pp. 11-19. ROVIRA, Jaume; SOLER, Araceli (2004): 'Barraques de pedra seca'. Revista d'Ordal, nº41, pp. 2-10. ROVIRA, Jaume; SOLER, Araceli (2004): 'Inventari de barraques de vinya del terme municipal de Subirats'. (Inèdit) SASTRE COLL, Jaime (1989): 'Las barracas menorquinas. Construcciones rurales de piedra seca'. Trabajos del Museu de Menorca, nº9. Conselleria de Cultura, Educació i Esports del Govern Balear. Mahó. SOLER, Araceli (2003): Calendari 'Subirats 2003. Barraques de vinya'. Ajuntament de Subirats. | XIX-XX | Construcció aixecada en pedra situada enmig d'una parcel·la urbanitzada sobre superfície plana, de planta circular i forma troncocònica, de 2,30 m. de diàmetre interior i una alçada màxima de 1,85 m. La construcció és de la tipologia de sostre de falsa volta, típic en aquestes edificacions (acostament de filades de pedra seca, sense cap mena de material d'unió, i amb una gran llosa per tapar el sostre). La llinda de la porta és plana. | 08273-230 | Carrer Sant Esteve (Ordal) | 41.3944200,1.8461100 | 403536 | 4583185 | 08273 | Subirats | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/67013-foto-08273-230-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-17 00:00:00 | Josep Anton Pérez | Aquesta barraca ha quedat ubicada enmig d'una parcel·la urbanitzable, amb perill evident de desaparició si es decideix construir.Els codis utilitzats en la denominació d'aquesta barraca procedeixen de dos estudis diferents que han intentat sistematitzar la informació sobre aquests elements arquitectònics al terme de Subirats.El primer codi (lletra + número) procedeix d'un estudi inèdit realitzat per Araceli Soler i Jaume Rovira; d'aquest treball l'Ajuntament de Subirats tan sols posseeix un llistat on consten les coordenades UTM de les barraques, els autors del qual denominen d'aquesta manera. L'equip elaborador del present inventari ha pogut accedir a aquest llistat i n'ha respectat la denominació.El segon codi (dues lletres + número) correspon a l'estudi realitzat per Crestabocs, Grup de Muntanya d'Ordal, que ha estat consultat per l'equip elaborador del present inventari de patrimoni, respectant-ne igualment la denominació. | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||||||
| 67015 | Costumari dels Casots del segle XX | https://patrimonicultural.diba.cat/element/costumari-dels-casots-del-segle-xx | XX | Aquests costums han desaparegut actualment. | Aquesta fitxa recull alguns costums del nucli dels Casots relatats per una testimoni que les ha viscut, la Sra. Adela Cervera Ferrer. 1. Els dimecres de Setmana Santa es feia el Saltpàs, que consistia en què el mossèn i els escolans passaven a beneir les cases pel poble, anaven tocant una campaneta i portaven un cistell per recollir els ous i els diners que la gents els donava. 2. Pel dia de Corpus es feien unes catifes de flors i al portal d'algunes cases es feien uns altars: s'ajustaven les portes i es penjaven uns cobrellits que feien d'escenari de fons, davant es feia un altar petit. La processó de Corpus passava pels carrers i s'aturava davant de cada altar. 3. Per la Festa Major era costum que els músics anessin a menjar a 1 o 2 cases. Es feien obres de teatre representades per un grup d'aficionats i la recaptació era per arreglar el Patronat familiar. 4. Al costat del Patronat familiar hi havia la cooperativa, on es podia comprar arròs, sucre i altres productes. També hi havia una cafetera on es feia el cafè que es repartia a través d'un soci que anava per les cases demanant qui en volia. 5. La festa de la Santa Creu o del Pa i l'Empenta es feia al castell de Subirats, era el dia 3 de maig, fins que molts pagesos van anar a treballar a la indústria i aleshores es va passar al dia 1 de maig, perquè el dia 3 no era festiu. Es feien uns panets, pels quals prèviament s'havia recollit el blat per les cases. A vegades passava el campaner amb un ruc per recollir-lo. Del pa, un cop beneït a la festa, es feien varis trossets que es repartien entre el ruc o el matxo, els pares i els fills, es portaven trossets a la vinya i es deixaven també a la finestra perquè no pedregués. | 08273-232 | Al nucli dels Casots | 41.4092800,1.8088900 | 400447 | 4584877 | 08273 | Subirats | Obert | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2023-01-17 00:00:00 | Josep Anton Pérez | Aquests cinc elements del costumari del nucli dels Casots han estat recollit per la Lluïsa Urmeneta Gibert, a través d'una entrevista directa a una testimoni directa, la Sra. Adela Cercera Ferrer. | 63 | 4.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||||||||
| 67016 | Carrer de Sant Isidre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-sant-isidre-0 | BOSCH DE NOIA, Ramon (inèdit): 'Arxiu històric de la propietat' FORNS SANTACANA, Maria; FORNS SANTACANA, Lluís (1975): 'Breu estudi sobre les masies de l'entorn de Sant Sadurní d'Anoia'. Tipografia Emporium. Barcelona. | XIX-XX | Conjunt de cases aïllat i adossades entre si de tipologia similar i característica d'aquest territori rural. La més antiga i destacada és la del mig, de planta baixa i dos pisos. Té el portal fet amb rajoles i arc escarser. No hi ha elements complementaris, com a detall s'observa una espiera a la finestra, d'on es podia veure sense necessitat d'obrir del tot el finestral. En la façana de darrera la casa, orientada al Sud, hi ha un rellotge de sol de forma rectangular i unes arcades cegues a on devien estar les golfes. | 08273-233 | Camí veïnal de Can Bosch a Can Rossell de la Llena, al NE del municipi | El carrer es va començar a construir a l'any 1861, en les terres que formaven part de l'heretat de casa Llopart del Mas Osset. El seu nom es deu a que un dels últims pagesos que vestien les calces clàssiques era un pagès d'aquest carrer, a qui la gent va posar el sobrenom de Sant Isidre, per la semblança amb la imatge de Sant Isidre de la vacina de l'almoina de l'església de Sant Joan de Sesrovires (Torre-ramona). El carrer també era conegut amb el renom del carrer de les Bruixes. | 41.4332400,1.8230900 | 401670 | 4587521 | 08273 | Subirats | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/67016-foto-08273-233-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/67016-foto-08273-233-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | Al llarg del temps s'han reformat algunes cases d'aquest carrer, si bé la composició arquitectònica s'ha tendit a respectar. | 98 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||||
| 67017 | Muntanyes d'Ordal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/muntanyes-dordal-0 | <p>CANALS, ROSA M.; CUCURULL, D.; PARPAL, N. (Equip director) (2005): 'Diagnosi Ambiental de Subirats. Aspectes estructurals. Sistemes naturals i de suport'. En web ajuntament Subirats: Agenda 21. Servei del Medi Ambient de la Diputació de Barcelona.</p> | L'estat de conservació dels valors naturals de l'Espai d'Interès Natural de les Muntanyes d'Ordal no és l'òptim. El principal factor modificador de la vegetació original de l'espai han estat els incendis. Tret de petites fondalades i una clapa de vegetació d'alzinar, bona part de les 362 ha són actualment brolles que evolucionen cap a pinedes secundàries de pi blanc.Entre els impactes més destacables que recull el Pla especial, a l'àmbit de Subirats, destaquen els següents: la presència d'activitats extractives, les línies elèctriques d'alta tensió, la proximitat de la urbanització Casablanca, i l'espoli del patrimoni paleontològic de l'aflorament dels Casots. | <p>Una part del vessant septentrional de Massís del Garraf, anomenada Muntanyes d'Ordal, es va incloure l'any 1992 en Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN). Aquest espai té 3.596 ha, de les quals 362,29 (un 10% del total) pertanyen al municipi de Subirats. La superfície protegida per aquest espai representa un 6,5% de la superfície del municipi. La zona inclosa al PEIN se situa al nord-est del terme, als entorns del castell de Subirats. Els arguments que justifiquen la inclusió de l'espai Muntanyes d'Ordal dins el PEIN es poden resumir, en essència, en el fet que inclou una excel·lent mostra de la diversitat dels ecosistemes mediterranis dels relleus centrals de la Serra Litoral catalana. Les Muntanyes d'Ordal són la prolongació natural del massís del Garraf vers l'interior. Pràcticament tot l'espai pertany al domini de l'alzinar litoral, per bé que l'alzinar climàcic hi és rar. És destacable, en tot el conjunt, la presència de fragments de vegetació de caràcter centreuropeu (boscos de fons de vall humida amb gatelleda o d'avellanosa amb falguera) que contrasta fortament amb la vegetació mediterrània dominant. Als cingles hi ha vegetació rupícola d'alt interès biogeogràfic. La fauna invertebrada i cavernícola també hi té un interès elevat. Dins d'aquest espai destaquen, sobretot, tres elements: l'aflorament paleontològic dels Casots, l'entorn del Castell de Subirats i l'alzinar amb roure que hi ha a la Serra del Pi de Molló.</p> | 08273-234 | Nord-est del terme, entorns del castell de Subirats | 41.4112500,1.8310500 | 402302 | 4585071 | 08273 | Subirats | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/67017-foto-08273-234-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/67017-foto-08273-234-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-06-22 00:00:00 | Oriol Vilanova | L'any 1995 el Departament de Medi Ambient va elaborar el Pla Especial de Protecció del Medi Natural i el Paisatge de les Muntanyes d'Ordal, si bé mai s'ha iniciat la seva tramitació i per tant no ha estat aprovat. Únicament s'aplica el règim general dels espais inclosos al PEIN. El Massís del Garraf-Ordal, les estribacions del qual constitueixen la zona muntanyosa del municipi de Subirats, està parcialment protegit. La part sud del massís, fora del terme de Subirats, pertany al Parc del Garraf, que es va crear l'any 1986 i que inclou més de 10.000 ha. El grau de protecció dels espais inclosos al PEIN és molt variable, si bé en general es tracta d'un règim de protecció bàsica amb unes normes de caràcter general, entre les quals destaca el règim urbanístic de sòl no urbanitzable. Un dels factors que poden atorgar un grau de protecció superior a aquests espais (però no l'únic) és l'aprovació d'un Pla especial de protecció del medi natural i el paisatge. | 2153 | 5.1 | 1785 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||||
| 67018 | Barraca G-38 / EM-45 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-g-38-em-45 | A.A.V.V. CRESTABOCS. GRUP DE MUNTANYA D'ORDAL (2004): 'Barraques de pedra seca.' Ordal (Inèdit). A.A.V.V. DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (1994): 'Les construccions amb pedra seca'. Barcelona, Ed. Generalitat de Catalunya. BASSEGODA I NONELL, J.(1976): 'Las barracas de viña'. Separata de la Revista San Jorge, Barcelona, Ed. Diputació de Barcelona. BASSEGODA I NONELL, J. (2000): 'Un quart de segle després', a Pedra seca, nº1. CASANOVES, E.; DOMÍNGUEZ, M.; MAÑÀ, A.(1992): 'Construccions de pedra seca a l'àmbit de la Mediterrània'. Barcelona, Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics. MORA, Josep (DIR) (2001): Les cabanes i els marges. 1er curset d'estiu sobre arquitectura popular. Segarra - Urgell, del 7 a l'11 d'agost de 2000, Cervera, Ed. Associació Amics de l'Arquitectura Popular. PUJOL, J.Mª (2002): 'Patrimoni rural en perill'. La Fura. 17/23 maig. Vilafranca del Penedès. pp. 11-19. ROVIRA, Jaume; SOLER, Araceli (2004): 'Barraques de pedra seca'. Revista d'Ordal, nº41, pp. 2-10. ROVIRA, Jaume; SOLER, Araceli (2004): 'Inventari de barraques de vinya del terme municipal de Subirats'. (Inèdit) SASTRE COLL, Jaime (1989): 'Las barracas menorquinas. Construcciones rurales de piedra seca'. Trabajos del Museu de Menorca, nº9. Conselleria de Cultura, Educació i Esports del Govern Balear. Mahó. SOLER, Araceli (2003): Calendari 'Subirats 2003. Barraques de vinya'. Ajuntament de Subirats. | XIX-XX | L'entorn de la barraca és avui dia un lloc d'abocador de diferents materials i de runes d'obres, que estan començant a malmetre l'estructura exterior de la barraca; una petita part de la falsa volta ja s'ha ensorrat. | Construcció aixecada en pedra sobre superfície plana, de planta circular i forma troncocònica, de 2,50 m. de diàmetre interior i una alçada màxima de 2,00 m. La construcció és de la tipologia de sostre de falsa volta, típic en aquestes edificacions (acostament de filades de pedra seca, sense cap mena de material d'unió, i amb una gran llosa per tapar el sostre). Hi ha una fornícula interior i la llinda de la porta és plana. Els moviments de terra al voltant de la barraca, l'han deixada una mica colgada. Part del sostre està enrunat i exteriorment també hi ha una paret que comença a desmuntar-se. La part del sostre no enrunada presenta lliris plantats, les arrels del qual s'utilitzen per reforçar la unió de les pedres que conformen la cúpula de la barraca. | 08273-235 | Uns metres a l'est de l'extrem urbanitzat d'Ordal | 41.3965000,1.8553700 | 404313 | 4583406 | 08273 | Subirats | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/67018-foto-08273-235-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | Els codis utilitzats en la denominació d'aquesta barraca procedeixen de dos estudis diferents que han intentat sistematitzar la informació sobre aquests elements arquitectònics al terme de Subirats.El primer codi (lletra + número) procedeix d'un estudi inèdit realitzat per Araceli Soler i Jaume Rovira; d'aquest treball l'Ajuntament de Subirats tan sols posseeix un llistat on consten les coordenades UTM de les barraques, els autors del qual denominen d'aquesta manera. L'equip elaborador del present inventari ha pogut accedir a aquest llistat i n'ha respectat la denominació.El segon codi (dues lletres + número) correspon a l'estudi realitzat per Crestabocs, Grup de Muntanya d'Ordal, que ha estat consultat per l'equip elaborador del present inventari de patrimoni, respectant-ne igualment la denominació. | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||||
| 67019 | Refugi de fauna salvatge de Can Rialt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/refugi-de-fauna-salvatge-de-can-rialt | Web de la Generalitat de Catalunya sobre Sistemes d'Informació sobre el Patrimoni Natural (gencat.net/mediambient). | Àrea limitada per preservar la fauna. Territorialment comprèn tres finques que formen part de l'heretat de Can Rialt, que suposen 102,02 ha. Aquesta àrea, propera al PEIN de les muntanyes d'Ordal i de característiques naturals similars, ha estat limitada per protegir espècies i/o poblacions de la fauna salvatge. No s'hi pot permetre cap activitat que perjudiqui o pugui perjudicar l'espècie o població objecte de la protecció segons la Llei 3/88 de protecció dels animals. | 08273-236 | Nucli d'Ordal | 41.3941600,1.8676400 | 405336 | 4583133 | 08273 | Subirats | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/67019-foto-08273-236-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-01-17 00:00:00 | Josep Anton Pérez | El refugi de fauna salvatge de Can Rialt va obtenir aquesta declaració en virtut de la Llei 3/88 de 4 de març. | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||||||||
| 67020 | Forn de calç d'en Massana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-den-massana | ESTEVE, J.; MENSA, K. (2002): 'Els forns de calç', A 'Revista de l'Ateneu' n. 37. Ordal. | XIX-XX | El forn de calç està molt envaït per la vegetació, fet que provoca que les arrels de les plantes arrenquin el material de les parets. | El forn de calç és una cavitat de forma rodona d'uns tres o quatre metres de diàmetre (impossible accedir a l'interior) excavada en un marge abrupte d'una alçada d'entre cinc o sis metres. A la part superior del marge resten dues filades de pedres que tancaven el perímetre del forn, de forma circular. Està construït en forma d'olla, de manera que la part més ampla de l'edificació és la zona del mig. Aquest forn de calç s'ubica sota una pedrera d'on s'extreia la matèria prima pel forn i a prop de les restes de la barraca que servia pels vigilants del forn. | 08273-237 | A 350 m al sud de la urb. Muntanya Rodona, a la riera dels Vidrers | El procés de fabricació de la calç començava a la pedrera, on els homes esmicolaven la pedra i li donaven forma. Un cop trencada la pedra, la transportaven fins a lloc amb una vagoneta i la descarregaven a l'esplanada que hi havia a la part superior del forn. Aleshores, l'interior del forn s'omplia o bé de feixines o de taulons de fusta, que feien la funció de bastida, a una altura d'un metre aproximadament. Després es feia una volta amb les pedres. Aquesta era una operació complicada, que no la sabia pas fer tothom. La volta es començava a aixecar al cim de la banqueta, que era una mena de banc que hi havia al voltant del forn. Quan estava feta la volta, el forn s'acabava d'omplir de pedres de totes les mides fins a dalt de tot. Després es col·locava el que en deien 'curull', que era una volta feta de pedres grosses i de grava petita anomenada 'replom', en la part superior del forn, per seguidament tapar tots els forats amb calç amarada, deixant solament una corona en la part inferior del curull sense tapar. Al sector de la porta s'hi feia la 'davantera', una paret que tapava la boca del forn. En aquesta davantera s'hi deixava un forat, que era per on s'anava tirant la llenya. Quan s'hi començava a fer foc, operació que solia durar entre vuit i deu dies, tot depenia de les mides del forn, sempre hi havia d'estar un home sense parar mai (dia i nit). Per això, rotativament es rellevaven entre ells en torns de tres hores, i anaven d'aquesta manera alimentant el forn. Per a fer una cuita de calç se solien gastar de mil a dues mil feixes de llenya, les quals es dividien en 4 gavells (feixos més petits) per facilitar l'accés amb la forqueta a dins el forn. Per conèixer quan la pedra era cuita s'havia de vigilar el fum negre, però cap al final de l'operació el fum es tornava totalment groguenc i quasi desapareixia. Llavors es tapava totalment la part superior del curull amb calç fins que el foc s'ofegava, per això era constantment vigilat perquè no es tornés a encendre. Un cop apagat el foc, el forn es tapava durant un parell de dies i, en acabat, s'anava per treure la calç i carregar-la als carros. El procés de treure la calç començava per l'obertura de la portella situada en la part inferior del forn. Seguidament i amb una barrina o un pal anomenat 'perxa', es feien baixar les pedres de la part superior. A vegades es col·locava una planxa de ferro en l'interior del forn per facilitar la recollida de calç. També, en l'exterior i en la part superior del forn, es feia un forat per qual es burxava amb un ferro les pedres, per fer-les caure i després arreplegar-les. La cocció havia aconseguit fer la calcinació de les pedres calcàries. El carbonat de calç s'havia descompost en òxid de calç i anhídrid carbònic, que era eliminat en estat gasós per la part alta alta del forn; a l'interior restava l'òxid de calç viva. De mitjana 100 kg de pedra calcària es convertien en uns 46 o 50 kg de calç viva, en forma d'uns terrossos tous i molt porosos. En cada fornada sortien 22 o 23 camions de 6 tones, plens de calç. Finalment s'escurava l'olla, que era el procés de neteja de tota cendra que hi havia a dins el forn. Esteve i Mensa (2002) | 41.3708000,1.8158400 | 400970 | 4580597 | 08273 | Subirats | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/67020-foto-08273-237-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/67020-foto-08273-237-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-17 00:00:00 | Josep Anton Pérez | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||||
| 67021 | Centre Parroquial d'Ordal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/centre-parroquial-dordal | RAVENTÓS, Josep, pvre. (1968): '100 anys d'una petita comunitat parroquial. Sant Esteve d'Ordal, 1867-1967'. Barcelona. RAVENTÓS, Josep, pvre. (2003): 'Arrels Cristianes d'Ordal'. Parròquia de Sant Esteve. Vilafranca del Penedès. | XIX | L'edifici presenta una façana d'estètica i materials moderns poc destacada des del punt de vista patrimonial. La part d'interès des del punt de vista arquitectònic és l'interior de dos pisos on la fàbrica és de maó. Un vestíbul principal porta al pis inferior i una escala feta en una de les parets laterals dóna al pis superior. Aquest s'estructura en un espai central amb dos galeries laterals disposades simètricament. La volta catalana cobreix la part central, que recolza sobre parets de maó aguantades per dos arcs de mig punt a cada banda, que són els que separen l'espai central de les galeries. Les dues parelles d'arcs es disposen de manera paral·lela i destaca a l'intradós una línia de maons disposats per la part plana vista que formen un arc interior decoratiu. On els arcs completen la semicircumferència deixen d'estar col·locats per la part plana vista per passar a formar pilastres composades per quatre pilars de maons, que arriben fins al primer pis. Les galeries de les bandes aguanten el seu sostre igualment amb dos arcs de mig punt més petits que recolzen perpendicularment sobre els espais de paret entre arcs (arcs comentats anteriorment). En una de les galeries, tenen l'ajuda de dos elements formats per quatre línies de maons disposats paral·lels als arcs que estan encaixats a les dues parets principals de l'espai, a manera d'intereix; a l'altre aquests elements són substituïts per bigues de fusta que realitzen la mateixa funció. Un escenari d'obra dóna lloc a una porta que connecta amb un carrer diferent (c. Mossèn Isidre Solsona) al de l'entrada principal (c. del Parc). Del segon pis cal destacar una gran claraboia per l'entrada de la llum natural. El pis inferior té la mateixa composició que el superior pel que fa a la divisió dels espais, però l'espai central no està fet amb volta catalana i els arcs laterals no són de mig punt sinó rebaixats. Aquests arcs defineixen la volta catalana a les dues galeries, que segueixen un sentit perpendicular en referència a les del primer pis. Les parets laterals són de pedra, que ha estat lligada amb ciment en època moderna. | 08273-238 | c.Isidre Solsona, 12 | Hi ha una sola constància dels orígens d'aquest edifici, és l'elenc del començament de la construcció, el 31 de juliol de 1899. L'aportació que Mn. Isidre Solsona rep del P.Miquel Piera, pvre., pel començament de les obres del Casal de la Joventut és de cent duros. El terreny fou cedit per la Casa Rialt, propietat del Sr. Joan Romagosa d'Esparreguera. El pati adjacent fou cedit per Aurèlia Parellada i Gabriel Ayxelà. El 28 d'octubre de 1901 es van començar unes obres en el local de la joventut perquè pogués fer interinament d'església, que s'acaben el 8 de març de 1902, amb una despesa total de 440 duros i 4 ptes. Durant vint-i-vuit anys el Centre es fa servir d'església. No obstant això, no ha estat pas l'única funció d'aquest edifici. La Secció d'Associacionisme del Govern de la província de Barcelona durant la República espanyola, exigí a la parròquia la confecció d'un reglament basant-se en la Llei d'associacions de l'any 1887. Entre el articles d'aquest reglament es pot llegir: 'Art. 1. Se constituye en esta localidad una asociación con el nombre de - Casal Parroquial- con el objeto de trabajar para la civilización de todas las clases sociales, mediante el fomento de la cultura, en todos sus aspectos, según las normas de la yglesia Católica. Art. 2. Para lograr este objetivo creará cuantas secciones estime necesarias, y en especial de catecismo, conferencias, círculos de estudios, música, teatro, sport, fejocismo, como también escuela para niños y adultos de ambos sexos, biblioteca, sindicatos, mutualidades...'. Un cop en Centre es deixa de fer servir per celebrar actes de culte, es reobrí per respondre a les funcions recreatives, culturals i d'esplai. Era el 22 de juliol de l'any 1928, quan s'inaugurà solemnement amb una 'Estupenda funció recreativa'.Raventós (1968). Obrí l'acte el secretari de la 'Joventut Catòlica', en Joan Ros, poeta del poble. Les activitats més destacades del centre eren les vetllades musicals i teatrals. Es va crear un 'Reglamento de la Sección teatral del Centro Parroquial de San Estebán de Ordal'. Des de 1928 fins al 1960, el Centre va viure una època d'esplendor. Diumenges i festius es representaven obres teatrals i s'organitzaven moltes activitats per la gent del poble. En els seus inicis, el teatre fou el motor principal del local, cosa que despertà l'interès per mitjans informatius com La Vanguardia (18/12/1932). Les obres eren ben variades. El director, normalment era el mossèn del poble (Mn. Fortià, Mn. Rogell, el Sr. Camins). Es devien representar moltes obres, ja que a l'arxiu parroquial hi ha guardades gairebé 200 obres. En aquella època, no podien fer la mateixa obra representada per nois i noies juntes. Per això feren dos grups separats pel sexe. Als anys 50 ja es representaven obres mixtes. L'any 1964 Mn. Josep decidí reformar-lo per fer-hi altres activitats lúdiques i deixà el teatre perquè es fes a l'Ateneu. Aquest any es feren obres al Centre. Al final dels anys 70 els joves del poble utilitzaven el local com a joc de reunió. Des d'aleshores, amb més o menys continuïtat, el Centre ha estat la seu de diferents esplais. Actualment continua tenint l'ús d'esplai, a més de ser local d'assaig de caramelles, magatzem per guardar el bestiari de la festa major, lloc d'assaig de grallers i timbalers, i aules per fer activitats extraescolars. | 41.3972800,1.8510100 | 403950 | 4583497 | 1899 | 08273 | Subirats | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/67021-foto-08273-238-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/67021-foto-08273-238-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | 2023-01-17 00:00:00 | Josep Anton Pérez | Aquest edifici ha tingut diferents noms al llarg de la seva història: Centre Catòlic, Centre Parroquial, Casal de la Joventut, Escola Dominical i Social... | 98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||||
| 67022 | Forn de calç de Cal Fèlix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-de-cal-felix | ESTEVE, J.; MENSA, K. (2002): 'Els forns de calç', A 'Revista de l'Ateneu' n. 37. Ordal. | XIX-XX | L'estructura arquitectònica adjacent al forn pròpiament dit, això és, els espais de treball situats al davant de les boques del forn, es troba pràcticament enrunada.L'interior de les boques del forn està reomplert de terra. | Forn de calç de grans dimensions, dotat de dues boques d'alimentació de combustió, que destaquen per tenir l'arc d'entrada fet amb blocs de pedra de sauló, de color vermell, coneguda també com a pedra d'esmolar vermella, dotada de propietats refractaries. Aquestes boques es troben al basament d'una gran 'davantera', paret feta amb blocs irregulars de pedra calcària, on es deixava l'obertura de la boca d'entrada per tirar llenya. Les boques tenen unes dimensions de 2,20 m. d'amplada per 1, 70 m. d'alçada. Aquesta davantera té una longitud de 21 m.; i es poden apreciar dos trams: des de l'esquerra fins a la meitat hi ha un primer tram, que a la seva part més alta és recte; el segon tram, que ocupa l'altra meitat de la davantera, presenta, en canvi, una forma lleugerament arrodonida a la seva part més elevada. Als dos trams s'observa una filada d'encaixos de bigues de forma quadrada que va d'extrem a extrem de la paret. A uns 3,50 m. per davant d'aquest mur s'observen quatre columnes fetes de pedres lligades amb morter i arrebossades amb ciment, disposades de forma paral·lela a la paret anteriorment descrita, amb una distància aproximada de 4,80 m entre cadascuna d'elles. Les dues columnes que hi ha als extrems formen part d'un mur que tancava l'espai entre aquesta filera de columnes i la paret davantera del forn, i tenen una forma quadrada, mentre que les dues columnes que resten enmig són cilíndriques. Sobre les dues columnes situades més a l'esquerra es conserva una biga de ferro que conformava una gran entrada. El conjunt formava una gran nau coberta dividida en quatre grans espais, que permetia als calcinaires treballar a cobert; s'entrava per les portes situades entre les columnes, i des d'aquestes fins a les boques del forn restava un bon espai de treball. Immediatament darrera del forn, en un pla superior al que presenta les obertures de pedra de sauló, s'observen dues cavitats de forma circular associades a cada forn. Aquestes cavitats estan actualment reomplertes de terra, si bé es poden observar dues filades de blocs de pedra rectangulars que recorren el seu perímetre. A l'esquerra del conjunt es troba una casa enrunada que servia com a aixopluc als calcinaires, i a uns 50 m de distància del forn es troba la padrera d'on s'extreia la roca de la qual s'obtenia la calç. | 08273-239 | Coll de la Creu d'Ordal, límit amb Vallirana | Aquest forn el van començar a fer funcionar l'Eugeni Vendrell i el Fèlix Ros. Anys després, va passar a mans d'un tal Sr. Camins, de Badalona, i aquest el va vendre al Sr. Roca, de Molins de Rei, i propietari d'altres forns. El fet que hi hagi dos forns permetia que quan un estava en funcionament cremant la llenya i coent la pedra, en l'altre s'estaven fent els preparatius per fer la volta a l'interior del forn. D'aquesta manera no es parava mai la producció i els treballadors tenien feina durant tot l'any. Tots els que hi treballaven cobraven un jornal; hi varen treballar gent d'Ordal, del Pago i d'altres contrades. Per fer-ho funcionar hi participaven més de deu persones entre els que recollien la llenya i els que treballen en el forn de calç. Esteve i Mensa (2002) Segons els mateixos autors, als que hem consultat les dates de funcionament, el forn devia estar en actiu fins la dècada dels 70. El procés de fabricació de la calç començava a la pedrera, on els homes esmicolaven la pedra i li donaven forma. Un cop trencada la pedra, la transportaven fins a lloc amb una vagoneta i la descarregaven a l'esplanada que hi havia a la part superior del forn. Aleshores, l'interior del forn s'omplia o bé de feixines o de taulons de fusta, que feien la funció de bastida, a una altura d'un metre aproximadament. Després es feia una volta amb les pedres, era una operació complicada que no la sabia pas fer tothom. La volta es començava a aixecar al cim de la banqueta, que era una mena de banc que hi havia al voltant del forn. Quan estava feta la volta, el forn s'acabava d'omplir de pedres de totes les mides fins a dalt de tot. Després es col·locava el que en deien 'curull', una volta feta de pedres grosses i de grava petita anomenada 'replom', en la part superior del forn, per seguidament tapar tots els forats amb calç amarada, deixant solament una corona en la part inferior del curull sense tapar. Al sector de la porta s'hi feia la 'davantera', una paret que tapava la boca del forn, s'hi deixava un forat, que era per s'afegia la llenya. Quan s'hi començava a fer foc, operació que solia durar entre vuit i deu dies, tot depenia de les mides del forn, sempre hi havia un home sense parar mai (dia i nit). Per això, rotativament es rellevaven entre ells en torns de tres hores, i anaven d'aquesta manera alimentant el forn. Per a fer una cuita de calç se solien gastar de mil a dues mil feixes de llenya, les quals es dividien en 4 gavells (feixos més petits) per facilitar l'accés amb la forqueta a dins el forn. Per conèixer quan la pedra era cuita s'havia de vigilar el fum negre, però cap al final de l'operació el fum es tornava totalment groguenc i quasi desapareixia. Llavors es tapava totalment la part superior del curull amb calç fins que el foc s'ofegava, era constantment vigilat perquè no es tornés a encendre. Un cop apagat el foc, el forn es tapava durant un parell de dies i, en acabat, s'anava per treure la calç i carregar-la als carros. El procés de treure la calç començava per l'obertura de la portella situada en la part inferior del forn. Seguidament i amb una barrina o un pal anomenat 'perxa', es feien baixar les pedres de la part superior. A vegades es col·locava una planxa de ferro en l'interior del forn per facilitar la recollida. També, en l'exterior i en la part superior del forn, es feia un forat per qual es burxava amb un ferro les pedres, per fer-les caure i després arreplegar-les. La cocció feia la calcinació de les pedres calcàries. El carbonat de calç s'havia descompost en òxid de calç i anhídrid carbònic, que era eliminat en estat gasós per la part alta alta del forn; a l'interior restava l'òxid de calç viva. De mitjana 100 kg de pedra calcària es convertien en uns 46 o 50 kg de calç viva, en forma d'uns terrossos tous i molt porosos. En cada fornada sortien 22 o 23 camions de 6 tones, plens de calç. Finalment s'escurava l'olla, que era el procés de neteja de tota cendra que hi havia a dins el forn. Esteve i Mensa (2002) | 41.3900500,1.8678500 | 405347 | 4582676 | 08273 | Subirats | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/67022-foto-08273-239-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/67022-foto-08273-239-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-17 00:00:00 | Josep Anton Pérez | Per les seves dimensions, es tracta d'un dels forns més importants que es poden trobar en aquestes contrades. La concentració dels tres elements (forn, pedrera i caseta), converteix aquest punt en un lloc d'interès didàctic per entendre el funcionament dels forn i d'una feina molt comuna a les contrades, la dels calcinaires. | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||||
| 67023 | Forn de calç del Pago I | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-del-pago-i | ESTEVE, Joan; MENSA, Kim (2002): 'Els forns de calç a Ordal'. Revista d'Ordal. Nº37. | XIX-XX | La vegetació de l'entorn ha envaït el forn. L'interior de les boques del forn està reomplert de terra. | Forn de calç de base circular excavada en part al terra i en part a la roca mare, i a sobre amb blocs de pedra calcària irregular lligats amb morter de calç i sorra. Està construït en forma d'olla, de manera que la part més ampla de l'edificació és la zona del mig. La seva alçada total és d'uns 7-8 m. Al seu basament hi ha la boca per on s'alimentava el foc, d'arc rebaixat de maó pla que descansa sobre parets de blocs de pedra lligats amb morter; aquesta obertura té una amplada de 2,20 m. i una alçada de 2 m. La boca és oberta en una paret davantera, feta amb blocs de pedra calcària, reforçada amb un contrafort a l'esquerra de la boca. L'Interior del forn està actualment reomplert de terra i cobert per una vegetació força espessa, que en dificulta l'observació precisa. A l'àrea del forn es troba la pedrera associada, de la qual s'extreia la roca calcària que es calcificava. A uns 5 m del forn hi ha una caseta en runes, on s'aixoplugaven els calcinaires. | 08273-240 | En un camí al costat de la N-340 en sentit BCN-Vilafranca, a l'alçada del Pago. | El procés de fabricació de la calç començava a la pedrera, on els homes esmicolaven la pedra i li donaven forma. Un cop trencada la pedra, la transportaven fins a lloc amb una vagoneta i la descarregaven a l'esplanada que hi havia a la part superior del forn. Aleshores, l'interior del forn s'omplia o bé de feixines o de taulons de fusta, que feien la funció de bastida, a una altura d'un metre aproximadament. Després es feia una volta amb les pedres. Aquesta era una operació complicada, que no la sabia pas fer tothom. La volta es començava a aixecar al cim de la banqueta, que era una mena de banc que hi havia al voltant del forn. Quan estava feta la volta, el forn s'acabava d'omplir de pedres de totes les mides fins a dalt de tot. Després es col·locava el que en deien 'curull', que era una volta feta de pedres grosses i de grava petita anomenada 'replom', en la part superior del forn, per seguidament tapar tots els forats amb calç amarada, deixant solament una corona en la part inferior del curull sense tapar. Al sector de la porta s'hi feia la 'davantera', una paret que tapava la boca del forn. En aquesta davantera s'hi deixava un forat, que era per on s'anava tirant la llenya. Quan s'hi començava a fer foc, operació que solia durar entre vuit i deu dies, tot depenia de les mides del forn, sempre hi havia d'estar un home sense parar mai (dia i nit). Per això, rotativament es rellevaven entre ells en torns de tres hores, i anaven d'aquesta manera alimentant el forn. Per a fer una cuita de calç se solien gastar de mil a dues mil feixes de llenya, les quals es dividien en 4 gavells (feixos més petits) per facilitar l'accés amb la forqueta a dins el forn. Per conèixer quan la pedra era cuita s'havia de vigilar el fum negre, però cap al final de l'operació el fum es tornava totalment groguenc i quasi desapareixia. Llavors es tapava totalment la part superior del curull amb calç fins que el foc s'ofegava, per això era constantment vigilat perquè no es tornés a encendre. Un cop apagat el foc, el forn es tapava durant un parell de dies i, en acabat, s'anava per treure la calç i carregar-la als carros. El procés de treure la calç començava per l'obertura de la portella situada en la part inferior del forn. Seguidament i amb una barrina o un pal anomenat 'perxa', es feien baixar les pedres de la part superior. A vegades es col·locava una planxa de ferro en l'interior del forn per facilitar la recollida de calç. També, en l'exterior i en la part superior del forn, es feia un forat per qual es burxava amb un ferro les pedres, per fer-les caure i després arreplegar-les. La cocció havia aconseguit fer la calcinació de les pedres calcàries. El carbonat de calç s'havia descompost en òxid de calç i anhídrid carbònic, que era eliminat en estat gasós per la part alta alta del forn; a l'interior restava l'òxid de calç viva. De mitjana 100 kg de pedra calcària es convertien en uns 46 o 50 kg de calç viva, en forma d'uns terrossos tous i molt porosos. En cada fornada sortien 22 o 23 camions de 6 tones, plens de calç. Finalment s'escurava l'olla, que era el procés de neteja de tota cendra que hi havia a dins el forn. Esteve i Mensa (2002) | 41.3890000,1.8168400 | 401081 | 4582617 | 08273 | Subirats | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/67023-foto-08273-240-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/67023-foto-08273-240-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||||
| 67024 | Forn de calç del Pago II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-del-pago-ii | ESTEVE, Joan; MENSA, Kim (2002): 'Els forns de calç a Ordal'. Revista d'Ordal. Nº37. | XIX-XX | La vegetació de l'entorn ha envaït el forn. A més, la volta i la davantera del forn s'han ensorrat. | Forn de calç de base circular excavada en part al terra i en part a la roca mare, de parets molt compactades i reforçades amb blocs de pedra calcària irregular lligats amb morter de calç a la banda on hi havia la 'davantera', paret on es deixava l'obertura de la boca d'entrada per tirar llenya. De la 'davantera' tan sols en resten alguns d'aquests blocs. L'alçada conservada del forn és d'uns 6 m. Està construït en forma d'olla, de manera que la part més ampla de l'edificació és la zona del mig. A uns cinc metres del forn, i associada a aquest hi ha ubicada una caseta de planta rectangular, d'unes dimensions aproximades de 5 x 3 m., feta amb blocs informes de pedra calcària. El sostre d'aquest edifici està enrunat, si bé per les parets s'observa que era d'un sol vessant. Conserva, però, la porta d'entrada, d'arc de maó pla rebaixat. | 08273-241 | Al costat de la N-340 en sentit Vilafranca-BCN, uns 150 m després del nucli del Pago | El procés de fabricació de la calç començava a la pedrera, on els homes esmicolaven la pedra i li donaven forma. Un cop trencada la pedra, la transportaven fins a lloc amb una vagoneta i la descarregaven a l'esplanada que hi havia a la part superior del forn. Aleshores, l'interior del forn s'omplia o bé de feixines o de taulons de fusta, que feien la funció de bastida, a una altura d'un metre aproximadament. Després es feia una volta amb les pedres. Aquesta era una operació complicada, que no la sabia pas fer tothom. La volta es començava a aixecar al cim de la banqueta, que era una mena de banc que hi havia al voltant del forn. Quan estava feta la volta, el forn s'acabava d'omplir de pedres de totes les mides fins a dalt de tot. Després es col·locava el que en deien 'curull', que era una volta feta de pedres grosses i de grava petita anomenada 'replom', en la part superior del forn, per seguidament tapar tots els forats amb calç amarada, deixant solament una corona en la part inferior del curull sense tapar. Al sector de la porta s'hi feia la 'davantera', una paret que tapava la boca del forn. En aquesta davantera s'hi deixava un forat, que era per on s'anava tirant la llenya. Quan s'hi començava a fer foc, operació que solia durar entre vuit i deu dies, tot depenia de les mides del forn, sempre hi havia d'estar un home sense parar mai (dia i nit). Per això, rotativament es rellevaven entre ells en torns de tres hores, i anaven d'aquesta manera alimentant el forn. Per a fer una cuita de calç se solien gastar de mil a dues mil feixes de llenya, les quals es dividien en 4 gavells (feixos més petits) per facilitar l'accés amb la forqueta a dins el forn. Per conèixer quan la pedra era cuita s'havia de vigilar el fum negre, però cap al final de l'operació el fum es tornava totalment groguenc i quasi desapareixia. Llavors es tapava totalment la part superior del curull amb calç fins que el foc s'ofegava, per això era constantment vigilat perquè no es tornés a encendre. Un cop apagat el foc, el forn es tapava durant un parell de dies i, en acabat, s'anava per treure la calç i carregar-la als carros. El procés de treure la calç començava per l'obertura de la portella situada en la part inferior del forn. Seguidament i amb una barrina o un pal anomenat 'perxa', es feien baixar les pedres de la part superior. A vegades es col·locava una planxa de ferro en l'interior del forn per facilitar la recollida de calç. També, en l'exterior i en la part superior del forn, es feia un forat per qual es burxava amb un ferro les pedres, per fer-les caure i després arreplegar-les. La cocció havia aconseguit fer la calcinació de les pedres calcàries. El carbonat de calç s'havia descompost en òxid de calç i anhídrid carbònic, que era eliminat en estat gasós per la part alta alta del forn; a l'interior restava l'òxid de calç viva. De mitjana 100 kg de pedra calcària es convertien en uns 46 o 50 kg de calç viva, en forma d'uns terrossos tous i molt porosos. En cada fornada sortien 22 o 23 camions de 6 tones, plens de calç. Finalment s'escurava l'olla, que era el procés de neteja de tota cendra que hi havia a dins el forn. Esteve i Mensa (2002) | 41.3884400,1.8185900 | 401226 | 4582552 | 08273 | Subirats | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/67024-foto-08273-241-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/67024-foto-08273-241-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-17 00:00:00 | Josep Anton Pérez | Per accedir al forn cal caminar els 150 m. que el separen del nucli del Pago caminant al costat de la carretera N-340; pot ser perillós. | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||||
| 67025 | Forn de calç el Pollet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-el-pollet | ESTEVE, Joan; MENSA, Kim (2002): 'Els forns de calç a Ordal'. Revista d'Ordal. Nº37. | XIX-XX | La vegetació de l'entorn ha envaït els forns. Les voltes dels forns estan ensorrades. | Forn de calç múltiple, ja que presenta tres bases circulars excavades en part al terra i en part a la roca mare, i a sobre amb blocs de pedra calcària irregular lligats amb morter de calç i sorra. Aquestes cavitats estan construïdes en forma d'olla, de manera que la part més ampla de l'edificació és la zona del mig. D'aquestes tres bases esmentades, dues estan connectades entre sí a través d'una obertura irregular excavada al terra, fent forma de vuit, mentre que la tercera esta separada de les primeres uns metres. Els diàmetres de les bases d'aquests forns oscil·len entre els 4 i els 5 m., mentre que les alçades van dels 2,50 m. fins als 3 m. Cap d'aquests elements presenta volta de maó pla, com s'observa en d'altres forns d'aquestes característiques, ja que no tenen 'davantera', la paret on es deixava l'obertura de la boca d'entrada per tirar llenya. | 08273-242 | En un camí que surt a la dreta de la N-340 en sentit Vilafranca-BCN, entre el Pago i Ordal | 41.3904400,1.8288400 | 402086 | 4582763 | 08273 | Subirats | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/67025-foto-08273-242-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/67025-foto-08273-242-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||||||
| 67026 | Mina de la Font dels Canons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-de-la-font-dels-canons | CÓRDOBA I MARTÍNEZ, Manel (1997): 'Les fonts del Penedès i els seus voltants' (2a part). Edita: Edimestres, S.L. HUERTA MARTÍN, Carme (1985): 'Les fonts de Subirats'. Ed. Ajuntament de Subirats, pp. 20-22. | La vegetació ha envaït per complet l'indret on s'ubica la font. D'altra banda, el fet que estigui canalitzada ha provocat que l'aigua no ragi pel broc original. | Mina d'aigua canalitzada a través d'una mànega de plàstic negre que surt al nucli de Torre-ramona. Els voltants d'aquesta mina estan completament envaïts per una frondosa vegetació que en dificulta l'accés; tan sols és visible, de manera parcial, les restes del que fou la primitiva font dels Canons. Es tracta d'una font d'obra formada per un cos superior de forma semicircular fet de ciment, que es recolza sobre una gran base quadrada de pedra calcària natural. Al centre del cos superior s'observa el forat on hi havia el broc per on rajava l'aigua, ara desaparegut, i a sobre d'aquest forat, una inscripció gravada, molt borrosa, on es pot llegir '1932. Font dels Canons'. Aquest cos superior està emmarcat toscament, de forma que la superfície on hi ha el forat del broc i la inscripció està lleugerament enfonsada. | 08273-243 | En un bosc pertanyent a la finca de Can Formosa, a Torre-ramona | Els veïns de Torre-ramona sempre havien anat a cercar aigua a aquesta font, al davant de la qual hi havia també l'edifici d'unes caves (HUERTA MARTÍN, 1985). La construcció de l'antiga font dels Canons, que canalitzà l'aigua es va fer l'any 1932. Prop de la font hi havia el pou que abastava la comunitat ; es tractava d'una construcció molt antiga, coberta amb una immensa llosa de pedra i que, segons testimoni oral recollit per Carme Huerta Martín (HUERTA MARTÍN, 1985), es deia que era 'del temps dels moros'. L'any 1981 es construí, al nucli de Torre-ramona, la seu de la Confraria del Cava. El pou fou enderrocat i la primitiva font dels Canons deixà de rajar aigua, ja que fou canalitzada cap al nucli urbà per a fer-la rajar per la nova font dels Canons (fitxa 49), així com també es feu, al costat d'aquesta, un nou pou; tots dos elements estan actualment adossats als murs de l'edifici de la Confraria. | 41.4184800,1.8221800 | 401572 | 4585883 | 08273 | Subirats | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/67026-foto-08273-243-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | L'aigua d'aquesta font va a parar a uns dipòsits des dels quals l'aigua arriba canalitzada al nucli de Torre-ramona.Segons Huerta Martín (1985), és possible que el topònim 'els canons' estigui relacionat amb la presència, al costat de la font, d'un pas estret i abrupte anomenat canó. | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||||||
| 67027 | Forn de vidre d'Ordal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-vidre-dordal | MENSA, Alejandro (2004): 'El forn de vidre'. L'Ateneu, núm. 42, desembre 2004. Ordal. RAVENTÓS, Josep, pvre. (1968): '100 anys d'una petita comunitat parroquial. Sant Esteve d'Ordal, 1867-1967'. Barcelona. | XIX | Edificació d'un sol cos, dividida en múltiples espais destinats a l'actualitat a habitatge, magatzems, garatges i hort. L'espai originalment dedicat als forns per fer el vidre és de planta quadrada (22 x 22 m) i fa 8,50 m. d'alçada. Té 4 naus formades per dos arcs centrals (fabricats amb maons) d'11 m d'obertura cadascun que divideixen el sostre en dues vessants mitjançant bigues de fusta. Obres modernes de totxo tapen parcialment l'obertura d'un dels arcs. També s'observen a l'actualitat restes d'arc que segueixen als dos arcs principals, de diàmetre menor. Els paraments de façana tenen grans finestrals i una gran porta de fusta oberta en un arc rebaixat. A les bandes de les portes hi ha petits contraforts als marges. Els materials utilitzats són els maons i la pedra. La façana lateral és la destinada a habitatge històricament, presenta una porta igual que la d'entrada al forn, de fusta i emmarcada en maons amb trencaaigües superior. A la part superior, tocant el límit de la teulada, es disposen quatre finestres amb ampit de pedra, alineades a la mateixa alçada en tota la façana, que a l'actualitat pertany a dos edificis diferents. A la banda de l'entrada al forn també hi ha habitatges a l'actualitat, davant d'elles s'han integrat en una terrassa moderna, les rodes de molí (moles) de pedra que s'havien utilitzat per triturar les ampolles que es reciclaven. També hi ha algunes pedres de sauló disposades per a decorar; aquesta pedra es coneixia també com a pedra d'esmolar vermella i cobria el forn interiorment, ja que tenia propietats refractaries. | 08273-244 | c. del Forn del vidre, 12 | El forn de vidre d'Ordal fou fundat l'any 1833 per Salvador Sala Masifern, natural de Sant Pons, població de Corbera de Llobregat des de la qual traslladà el forn fins a Ordal. Pertany als Mensa per herència de José Mensa, gendre d'Esteban Sala. L'any 1851, Esteve Sala lloga a Victòria Ricart Anet, propietària, un magatzem al carrer de Ferran VII per a destinar-lo a la venda de vidre del forn d'Ordal. El 1864 mor Esteve Sala; el seu gendre José Mensa Santilari es fa càrrec del forn, passant a la propietat de la família Mensa, que ja eren vidriers. Per la seva banda, els Sala pertanyen a una antiga nissaga de vidriers, documentada ja al segle XVIII. El local dels forns mesurava 22 x 22 m. i fa 8,50 m. d'alçada. Tenia 4 naus formades per dos arcs centrals d'11 m d'obertura cadascun. Segueixen a aquests dos arcs uns altres tres per costat, de diàmetre menor, i segueixen a aquest les parets de façana amb les finestres i una gran porta. A part de les arcades ja descrites, a les dues parets laterals hi havia uns altres 4 arcs per costat, que encapçalen les 4 naus a manera de claustre. Totes les parets tenen un gruix d'entre 50 i 60 cm. Aquests 8 arcs laterals donaven accés a altres estances. En una hi havia un altra gran porta per on s'entrava la llenya. Les altres eren per a serveis auxiliars, i a sobre, habitatges. A la part superior de les arcades centrals hi havia els fumerals (l'eixida de fums), així com a les capçaleres de les naus centrals. A la part superior de les parets laterals hi ha 4 finestres, 2 per costat; unes donen a l'exterior, i unes altres als habitatges per a vigilar el forn i als seus servidors durant la nit. El local tenia capacitat per contenir dos forns de gran producció. A l'exterior hi havia uns coberts prou grans per cobrir la llenya de la pluja i 5 carros i 2 vehicles. Les estances majors eren les destinades a quadres, amb capacitat per a 8 o 9 cavalleries, amb la seva pallissa, i les destinades a dormitori dels productors o mestres vidriers, amb 12 llits, entre individuals i dobles. També el 'pastador', o espai destinat a la composició del vidre, era força espaiós. I els altres espais (de 5 x 5m), eren estances destinades a despatxos, dues per als gresols, el graner, el rebost, cuina, forn de pa i habitacions diverses. A més dels galliners, horts, etc. A la part de l'angle dret de la façana del local hi havia un forn d'uns 2,50m de diàmetre i 1,10 d'alçada; la seva boca petita donava a l'interior. Al costat n'hi havia un altre més gran, de 3 m, refractari, amb boca de 80 cm, que permetia la ubicació dels gresols. Un tercer forn era contigu a la porta d'entrada al local, de dimensions mitjanes. La seva boca donava a l'exterior, i les seves parets, plat i parrilles eren de pedra de sauló vermellós. Els fums d'aquests últims forns sortien per la seva pròpia boca, sobre la qual hi havia una xemeneia. Aquests forns servien per coure uns 'pans' o blocs cúbics d'uns 22 cm per al vidre verd. Els forns tenien sota el seu plat o banc un corredor o cambra de combustió amb dues parrilles que els travessaven, i sota d'aquest, la seva 'glaia'. MENSA (2004) El paratge anomenat 'Fondo dels Vidriers', a Ordal, no té altra explicació que la d'haver estat un lloc molt frondós de pins, on durant molt de temps hi va haver una brigada de llenyataires tallant llenya per al forn. La plantilla de treballadors era d'uns 40 vidriers. Al capvespre els aprenents tenien una hora de pràctiques en l'art del vidre. També tenien les seves diversions, varen formar el famós Orfeó 'l'Oreneta' l'any 1905, amb Ramon Domènech i Julià com a director. Aprofitaven les estones vesprals per assajar. Dues dates hi havia cada any que els vidriers consideraven com a diades solemnes: la Festa de Santa Llúcia, la seva patrona, que era venerada a l'església d'Ordal en una imatge pagada per ells mateixos, i la festa de Sant Esteve, patró del poble: no faltava l'envelat dels vidriers, que feia competència a l'envelat del poble. RAVENTÓS (1968) | 41.3941400,1.8452500 | 403464 | 4583155 | 1833 | 08273 | Subirats | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/67027-foto-08273-244-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/67027-foto-08273-244-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-17 00:00:00 | Josep Anton Pérez | Segons els seu últim propietari, Alejandro Mensa, que encara va mantenir el forn en actiu, el forn de vidre d'Ordal va ser el de més gran capacitat que ha existit mai del tipus català. | 98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||||
| 67029 | Barraca F-12 / CB-13 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-f-12-cb-13 | A.A.V.V. CRESTABOCS. GRUP DE MUNTANYA D'ORDAL (2004): 'Barraques de pedra seca.' Ordal (Inèdit). A.A.V.V. DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (1994): 'Les construccions amb pedra seca'. Barcelona, Ed. Generalitat de Catalunya. BASSEGODA I NONELL, J.(1976): 'Las barracas de viña'. Separata de la Revista San Jorge, Barcelona, Ed. Diputació de Barcelona. BASSEGODA I NONELL, J. (2000): 'Un quart de segle després', a Pedra seca, nº1. CASANOVES, E.; DOMÍNGUEZ, M.; MAÑÀ, A.(1992): 'Construccions de pedra seca a l'àmbit de la Mediterrània'. Barcelona, Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics. MORA, Josep (DIR) (2001): Les cabanes i els marges. 1er curset d'estiu sobre arquitectura popular. Segarra - Urgell, del 7 a l'11 d'agost de 2000, Cervera, Ed. Associació Amics de l'Arquitectura Popular. PUJOL, J.Mª (2002): 'Patrimoni rural en perill'. La Fura. 17/23 maig. Vilafranca del Penedès. pp. 11-19. ROVIRA, Jaume; SOLER, Araceli (2004): 'Barraques de pedra seca'. Revista d'Ordal, nº41, pp. 2-10. ROVIRA, Jaume; SOLER, Araceli (2004): 'Inventari de barraques de vinya del terme municipal de Subirats'. (Inèdit) SASTRE COLL, Jaime (1989): 'Las barracas menorquinas. Construcciones rurales de piedra seca'. Trabajos del Museu de Menorca, nº9. Conselleria de Cultura, Educació i Esports del Govern Balear. Mahó. SOLER, Araceli (2003): Calendari 'Subirats 2003. Barraques de vinya'. Ajuntament de Subirats. | XIX-XX | La part posterior de la barraca es troba semiderruïda. | Construcció aixecada en pedra en un pendent, de planta circular i forma troncocònica, de 2,20 m. de diàmetre interior i una alçada màxima d'1,90 m. La construcció és de la tipologia de sostre de falsa volta, típic en aquestes edificacions (acostament de filades de pedra seca, sense cap mena de material d'unió, i amb una gran llosa per tapar el sostre). Hi ha una fornícula interior i la llinda de la porta és plana. Cal destacar com a element singular d'aquesta construcció, la filada superior de pedra abans del sostre, col·locada a manera de voladís o cornisa, poc freqüent es aquest tipus de construcció. | 08273-246 | A 150 m a l'E de la depuradora d'Ordal | 41.3919700,1.8474300 | 403643 | 4582912 | 08273 | Subirats | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/67029-foto-08273-246-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/67029-foto-08273-246-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-17 00:00:00 | Josep Anton Pérez | Els codis utilitzats en la denominació d'aquesta barraca procedeixen de dos estudis diferents que han intentat sistematitzar la informació sobre aquests elements arquitectònics al terme de Subirats.El primer codi (lletra + número) procedeix d'un estudi inèdit realitzat per Araceli Soler i Jaume Rovira; d'aquest treball l'Ajuntament de Subirats tan sols posseeix un llistat on consten les coordenades UTM de les barraques, els autors del qual denominen d'aquesta manera. L'equip elaborador del present inventari ha pogut accedir a aquest llistat i n'ha respectat la denominació.El segon codi (dues lletres + número) correspon a l'estudi realitzat per Crestabocs, Grup de Muntanya d'Ordal, que ha estat consultat per l'equip elaborador del present inventari de patrimoni, respectant-ne igualment la denominació. | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||||
| 67030 | Barraca F-06 / CB-06 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-f-06-cb-06 | A.A.V.V. CRESTABOCS. GRUP DE MUNTANYA D'ORDAL (2004): 'Barraques de pedra seca.' Ordal (Inèdit). A.A.V.V. DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (1994): 'Les construccions amb pedra seca'. Barcelona, Ed. Generalitat de Catalunya. BASSEGODA I NONELL, J.(1976): 'Las barracas de viña'. Separata de la Revista San Jorge, Barcelona, Ed. Diputació de Barcelona. BASSEGODA I NONELL, J. (2000): 'Un quart de segle després', a Pedra seca, nº1. CASANOVES, E.; DOMÍNGUEZ, M.; MAÑÀ, A.(1992): 'Construccions de pedra seca a l'àmbit de la Mediterrània'. Barcelona, Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics. MORA, Josep (DIR) (2001): Les cabanes i els marges. 1er curset d'estiu sobre arquitectura popular. Segarra - Urgell, del 7 a l'11 d'agost de 2000, Cervera, Ed. Associació Amics de l'Arquitectura Popular. PUJOL, J.Mª (2002): 'Patrimoni rural en perill'. La Fura. 17/23 maig. Vilafranca del Penedès. pp. 11-19. ROVIRA, Jaume; SOLER, Araceli (2004): 'Barraques de pedra seca'. Revista d'Ordal, nº41, pp. 2-10. ROVIRA, Jaume; SOLER, Araceli (2004): 'Inventari de barraques de vinya del terme municipal de Subirats'. (Inèdit) SASTRE COLL, Jaime (1989): 'Las barracas menorquinas. Construcciones rurales de piedra seca'. Trabajos del Museu de Menorca, nº9. Conselleria de Cultura, Educació i Esports del Govern Balear. Mahó. SOLER, Araceli (2003): Calendari 'Subirats 2003. Barraques de vinya'. Ajuntament de Subirats. | XIX-XX | El contrafort del costat esquerre de la porta està semiderruït. | Construcció aixecada en pedra en una superfície plana, de planta circular i forma troncocònica, de 2,60 m. de diàmetre interior i una alçada màxima d'1,90 m. La construcció és de la tipologia de sostre de falsa volta, típic en aquestes edificacions (acostament de filades de pedra seca, sense cap mena de material d'unió, i amb una gran llosa per tapar el sostre). Hi ha una fornícula interior i la llinda de la porta és plana. La volta està parcialment enfonsada. Destaquen les grans pedres utilitzades en un dels marcs de la porta i el contrafort, semiderruït, del costat esquerra. | 08273-247 | Fondo de la Romunga o del Peró, prop del corral homònim | 41.3889100,1.8470200 | 403604 | 4582573 | 08273 | Subirats | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/67030-foto-08273-247-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-17 00:00:00 | Josep Anton Pérez | Els codis utilitzats en la denominació d'aquesta barraca procedeixen de dos estudis diferents que han intentat sistematitzar la informació sobre aquests elements arquitectònics al terme de Subirats.El primer codi (lletra + número) procedeix d'un estudi inèdit realitzat per Araceli Soler i Jaume Rovira; d'aquest treball l'Ajuntament de Subirats tan sols posseeix un llistat on consten les coordenades UTM de les barraques, els autors del qual denominen d'aquesta manera. L'equip elaborador del present inventari ha pogut accedir a aquest llistat i n'ha respectat la denominació.El segon codi (dues lletres + número) correspon a l'estudi realitzat per Crestabocs, Grup de Muntanya d'Ordal, que ha estat consultat per l'equip elaborador del present inventari de patrimoni, respectant-ne igualment la denominació. | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||||
| 67031 | Barraca E-10 / LA-10 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-e-10-la-10 | A.A.V.V. CRESTABOCS. GRUP DE MUNTANYA D'ORDAL (2004): 'Barraques de pedra seca.' Ordal (Inèdit). A.A.V.V. DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (1994): 'Les construccions amb pedra seca'. Barcelona, Ed. Generalitat de Catalunya. BASSEGODA I NONELL, J.(1976): 'Las barracas de viña'. Separata de la Revista San Jorge, Barcelona, Ed. Diputació de Barcelona. BASSEGODA I NONELL, J. (2000): 'Un quart de segle després', a Pedra seca, nº1. CASANOVES, E.; DOMÍNGUEZ, M.; MAÑÀ, A.(1992): 'Construccions de pedra seca a l'àmbit de la Mediterrània'. Barcelona, Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics. MORA, Josep (DIR) (2001): Les cabanes i els marges. 1er curset d'estiu sobre arquitectura popular. Segarra - Urgell, del 7 a l'11 d'agost de 2000, Cervera, Ed. Associació Amics de l'Arquitectura Popular. PUJOL, J.Mª (2002): 'Patrimoni rural en perill'. La Fura. 17/23 maig. Vilafranca del Penedès. pp. 11-19. ROVIRA, Jaume; SOLER, Araceli (2004): 'Barraques de pedra seca'. Revista d'Ordal, nº41, pp. 2-10. ROVIRA, Jaume; SOLER, Araceli (2004): 'Inventari de barraques de vinya del terme municipal de Subirats'. (Inèdit) SASTRE COLL, Jaime (1989): 'Las barracas menorquinas. Construcciones rurales de piedra seca'. Trabajos del Museu de Menorca, nº9. Conselleria de Cultura, Educació i Esports del Govern Balear. Mahó. SOLER, Araceli (2003): Calendari 'Subirats 2003. Barraques de vinya'. Ajuntament de Subirats. | XIX-XX | Construcció aixecada en pedra en una superfície lleugerament inclinada, de planta circular i forma troncocònica, de 1,80 m. de diàmetre interior i una alçada màxima de 2 m. La construcció és de la tipologia de sostre de falsa volta, típic en aquestes edificacions (acostament de filades de pedra seca, sense cap mena de material d'unió, i amb una gran llosa per tapar el sostre). Hi ha una fornícula interior, entrant a mà esquerra, a mitja paret, i la llinda de la porta és plana. La volta està coberta amb lliris (planta habitualment utilitzada perquè les seves arrels subjectin la terra que cobreix la volta exteriorment). La barraca està adossada a una paret corresponent a un antic marge de vinya, de la qual es conserva una longitud de 3,20 m. | 08273-248 | En un bosc a les serres d'Ordal, proper al nucli de Can Rial, desviant-se del GR-5 | 41.4031100,1.8471300 | 403634 | 4584149 | 08273 | Subirats | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/67031-foto-08273-248-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-17 00:00:00 | Josep Anton Pérez | Els codis utilitzats en la denominació d'aquesta barraca procedeixen de dos estudis diferents que han intentat sistematitzar la informació sobre aquests elements arquitectònics al terme de Subirats.El primer codi (lletra + número) procedeix d'un estudi inèdit realitzat per Araceli Soler i Jaume Rovira; d'aquest treball l'Ajuntament de Subirats tan sols posseeix un llistat on consten les coordenades UTM de les barraques, els autors del qual denominen d'aquesta manera. L'equip elaborador del present inventari ha pogut accedir a aquest llistat i n'ha respectat la denominació.El segon codi (dues lletres + número) correspon a l'estudi realitzat per Crestabocs, Grup de Muntanya d'Ordal, que ha estat consultat per l'equip elaborador del present inventari de patrimoni, respectant-ne igualment la denominació. | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||||||
| 67032 | Barraca E-09 / LA-12 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-e-09-la-12 | A.A.V.V. CRESTABOCS. GRUP DE MUNTANYA D'ORDAL (2004): 'Barraques de pedra seca.' Ordal (Inèdit). A.A.V.V. DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (1994): 'Les construccions amb pedra seca'. Barcelona, Ed. Generalitat de Catalunya. BASSEGODA I NONELL, J.(1976): 'Las barracas de viña'. Separata de la Revista San Jorge, Barcelona, Ed. Diputació de Barcelona. BASSEGODA I NONELL, J. (2000): 'Un quart de segle després', a Pedra seca, nº1. CASANOVES, E.; DOMÍNGUEZ, M.; MAÑÀ, A.(1992): 'Construccions de pedra seca a l'àmbit de la Mediterrània'. Barcelona, Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics. MORA, Josep (DIR) (2001): Les cabanes i els marges. 1er curset d'estiu sobre arquitectura popular. Segarra - Urgell, del 7 a l'11 d'agost de 2000, Cervera, Ed. Associació Amics de l'Arquitectura Popular. PUJOL, J.Mª (2002): 'Patrimoni rural en perill'. La Fura. 17/23 maig. Vilafranca del Penedès. pp. 11-19. ROVIRA, Jaume; SOLER, Araceli (2004): 'Barraques de pedra seca'. Revista d'Ordal, nº41, pp. 2-10. ROVIRA, Jaume; SOLER, Araceli (2004): 'Inventari de barraques de vinya del terme municipal de Subirats'. (Inèdit) SASTRE COLL, Jaime (1989): 'Las barracas menorquinas. Construcciones rurales de piedra seca'. Trabajos del Museu de Menorca, nº9. Conselleria de Cultura, Educació i Esports del Govern Balear. Mahó. SOLER, Araceli (2003): Calendari 'Subirats 2003. Barraques de vinya'. Ajuntament de Subirats. | XIX-XX | A l'exterior, a la banda esquerra del sostre s'observa un petit enderroc. | Construcció aixecada en pedra en una superfície lleugerament inclinada entre antics marges de vinya, de planta circular i forma troncocònica, de 2,45 m. de diàmetre interior i una alçada màxima de 2,60 m. La construcció és de la tipologia de sostre de falsa volta, típic en aquestes edificacions (acostament de filades de pedra seca, sense cap mena de material d'unió, i amb una gran llosa per tapar el sostre). Hi ha dues fornícules interiors disposades verticalment una sobre l'altre, separades per una llosa plana, a mitja paret, just enfront de la porta d'entrada. Igualment cal destacar dues petites obertures a cadascuna de les parets laterals, a mode d'espitlleres. La llinda de la porta és plana. La volta de la barraca està coberta únicament amb terra. La barraca està adossada a una paret corresponent a un antic marge de vinya, de la qual es conserva una longitud de 3,20 m. | 08273-249 | En un bosc a les serres d'Ordal, proper al nucli de Can Rial, desviant-se del GR-5 | 41.4010300,1.8461800 | 403552 | 4583919 | 08273 | Subirats | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/67032-foto-08273-249-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/67032-foto-08273-249-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | Els codis utilitzats en la denominació d'aquesta barraca procedeixen de dos estudis diferents que han intentat sistematitzar la informació sobre aquests elements arquitectònics al terme de Subirats.El primer codi (lletra + número) procedeix d'un estudi inèdit realitzat per Araceli Soler i Jaume Rovira; d'aquest treball l'Ajuntament de Subirats tan sols posseeix un llistat on consten les coordenades UTM de les barraques, els autors del qual denominen d'aquesta manera. L'equip elaborador del present inventari ha pogut accedir a aquest llistat i n'ha respectat la denominació.El segon codi (dues lletres + número) correspon a l'estudi realitzat per Crestabocs, Grup de Muntanya d'Ordal, que ha estat consultat per l'equip elaborador del present inventari de patrimoni, respectant-ne igualment la denominació. | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||||
| 67033 | Carrer del Comte de Lavern | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-del-comte-de-lavern | ROSSELLÓ RAVENTÓS, Joan (1986): 'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. Vol 2, Alt Penedès.' Barcelona, p. 178 | XVIII-XX | Alineació de cases adossades en un sol carrer, aïllat, d'un nucli urbà. Destaca perquè les cases que el componen són d'una tipologia molt semblant, que defineix l'arquitectura popular i rural d'aquest territori. La tipologia més típica d'aquestes cases fetes de pedra per la tècnica de la mamposteria i arrebossades, és l'edifici entre mitgeres de dues plantes amb la composició de la façana molt similar: sòcol a la base de pedra o morter; centrant la composició, la porta principal d'arc escarser i dues finestres a banda i banda a la mateixa alçada; al primer pis tres obertures; els sostres són a doble vessant. | 08273-250 | Al nucli de Lavern | Arran de l'expansió agrícola i demogràfica del segle XVIII, fonamentada en el conreu de la vinya, van sorgir nuclis de cases de pagesos normalment lligades a les terres d'una masia gran, a la qual pagaven censos. Es va crear així una mostra notable d'arquitectura popular. El carrer comte de Lavern és, juntament amb el de Pere Grau, el més antic del poble de Lavern, sorgit al voltant de la masia de Can Martí de la Talaia, documentada ja al segle XIV. El carrer, no obstant, es conformà, com ja hem dit, cap als segles XVIII-XIX. | 41.3903400,1.7727500 | 397397 | 4582817 | 08273 | Subirats | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/67033-foto-08273-250-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | Al llarg del temps s'han reformat algunes cases d'aquest carrer, si bé la composició arquitectònica s'ha tendit a respectar.Pere Guerau Maristany i Oliver (1863-1927), fou un industrial i mecenes, ennoblit l'any 1911 pel rei Alfons XII, amb el títol de comte de Lavern, d'on el carrer pren el nom. | 98 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||||
| 67035 | Arxiu parroquial d'Ordal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-dordal | XIX-XX | Els documents més antics (pergamins) necessitarien ser restaurats. | <p>L'arxiu parroquial d'Ordal es compon de documents de contingut heterogeni. Recull els llibres de registre habituals de l'església: casaments, bateigs, comunions, defuncions... d'època recent, ja que l'arxiu es va cremar durant la guerra civil. El més destacat són alguns pergamins en mal estat de conservació (nombre i contingut indeterminat) que es van salvar de la crema, i les consuetes (llibres de costums, pràctiques d'una església) escrites pels primers rectors d'Ordal des de l'any 1868. Aquest fons documental recull les celebracions, els projectes i les realitats de la feligresia, els inventaris d'objectes de culte i les vivències dels rectors. Els documents van ser ordenats per Mn. Jaume Ximenes i el rector actual, Mn. Josep Raventós va transcriure els que estaven desordenats i els va agrupar, creant el que ell anomena 'el llibre vermell d'Ordal'. Altres documents d'interès pel coneixement de la història local són els relacionats amb el centre parroquial o centre catòlic, ubicat al centre del nucli d'Ordal. Entre aquests es conserven des del reglament de l'associació en època de la República o el reglament de la secció teatral creada al Centre. Cal destacar que hi ha un recull de 191obres de teatre escrites, que es van interpretar al llarg de l'existència de l'entitat, on destaca un exemplar original de la 'Ventafocs' signada per Josep M. Folch i Torres. Alguns missals antics completen aquest arxiu.</p> | 08273-252 | església de Sant Esteve d'Ordal | 41.3938300,1.8447000 | 403417 | 4583121 | 08273 | Subirats | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/67035-foto-08273-252-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Josep Anton Pérez | De l'estudi dels documents de l'arxiu, Mn. Josep Raventós ha editat dos llibres que relaten la història d'Ordal, però que segons ell no han exhaurit la riquesa documental d'aquest patrimoni documental. Les obres són: RAVENTÓS, Josep, pvre. (1968): '100 anys d'una petita comunitat parroquial. Sant Esteve d'Ordal, 1867-1967'. Barcelona. RAVENTÓS, Josep, pvre. (2003): 'Arrels Cristianes d'Ordal'. Parròquia de Sant Esteve. Vilafranca del Penedès. | 98 | 56 | 3.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||||||
| 67036 | Can Rialt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-rialt | RAVENTÓS, Josep, pvre. (1968): '100 anys d'una petita comunitat parroquial. Sant Esteve d'Ordal, 1867-1967'. Barcelona. RAVENTÓS, Josep, pvre. (2003): 'Arrels Cristianes d'Ordal'. Parròquia de Sant Esteve. Vilafranca del Penedès. | XVI-XX | Petit nucli de cases sorgit al voltant de la propietat de Can Rialt, d'origen baix-medieval. La casa més antiga que es pot veure en aquest indret és una edificació de planta rectangular amb teulada a doble vessant, amb la façana principal orientada vers el nord, on destaca el portal d'entrada, d'arc de mig punt adovellat amb un petit fanalet de ferro forjat a la part superior de la dovella central i un banc d'obra adossat a la paret, que queda a la dreta de la porta principal. També a les finestres del primer pis, de forma quadrada, es poden veure els blocs de pedra quadrats, amb el marc treballat, d'estil renaixentista-barroc. Aquesta tipologia d'obertura es repeteix a una de les façanes laterals, únicament a les finestres del primer pis, ja que les de la planta baixa, tot i que són igualment quadrades, no presenten la pedra vista. Excepte aquests elements que presenten pedra vista, la resta de la façana està arrebossada amb ciment barrejat amb guix de color gris. La resta de cases que ocupen el carrer de Can Rialt són edificacions d'ús agrícola, fetes de blocs de pedra lligats amb morter de calç, amb alguna reparació amb ciment. La majoria són de planta quadrada o rectangular, moltes únicament de planta baixa o com a molt de dos pisos, amb teulada a un o a dos vessants. Algunes presenten un contrafort lateral, fet igualment de pedra. Cal destacar, finalment, un edifici situat en una posició elevada respecte la resta del nucli de Can Rialt, que li dona una presència urbana rellevant. Es tracta d'una casa de grans dimensions, isolada i tancada per un baluard, de planta quadrada amb teulada a quatre vessants i dues xemeneies, amb planta baixa, pis i golfes. Té la façana principal orientada al sud. Les parets són fetes de pedra lligada amb morter de calç i arrebossades amb una finíssima capa de guix gris, que atorga a la superfície de les façanes un aspecte llis. Totes les façanes presenten les seves obertures disposades de manera seriada, organitzades en tres fileres de tres finestres a cada paret, en total sis a cada costat. Les finestres de la planta baixa i primer pis són fetes de blocs de pedra vista, d'arc rebaixat, mentre que les finestres del pis superior són més petites i estan fetes amb maó. L'arc d'aquestes finestres és igualment rebaixat. Destaca la cornisa de l'edifici, feta de teules escalades. | 08273-253 | Entre la Capella de Sant Sebastià de Can Ravella i el nucli d'Ordal | L'actual nucli de Can Rialt prové de l'antiga propietat de Can Rialt, els documents més antics de la qual daten de finals del segle XIV. Juntament amb les famílies Ravella, Parellada i Guilera, els Rialt eren uns dels grans propietaris terratinents que hi havia a Ordal vers l'any 1500. Al segle XIX, el poder de la família era encara tan gran, que quan l'any 1824 es començaren a construir les cases del carrer Passadaines, a Ordal, foren els Rialt qui donaren el permís de construcció a Pau Muntaner, Josep Ros i Jaume Olivé, a quatre pessetes de cens i una gallina grassa pel mes de juny. (RAVENTÓS, 1968; 2003) | 41.3963900,1.8460300 | 403532 | 4583404 | 08273 | Subirats | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/67036-foto-08273-253-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/67036-foto-08273-253-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/67036-foto-08273-253-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-01-17 00:00:00 | Oriol Vilanova | 98|94 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||||||
| 67037 | Corral del Bosc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/corral-del-bosc | XIX-XX | La construcció es troba en fase d'enrunament. | Construcció rural de planta rectangular (6 m X 12 m aprox.) , de parets de pedra i fàbrica de mamposteria lligada amb morter de calç. L'alçada màxima conservada dels murs és de 2 metres. Una de les parets està pràcticament derruïda. El corral està envaït per la vegetació. | 08273-254 | A 500 metres al S d'Ordal pel GR-5 | 41.3899200,1.8429100 | 403262 | 4582689 | 08273 | Subirats | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/67037-foto-08273-254-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/67037-foto-08273-254-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-17 00:00:00 | Josep Anton Pérez | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||||||
| 67038 | Corral del Fondo del Peró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/corral-del-fondo-del-pero | XIX-XX | La construcció es troba en fase d'enrunament. | Construcció rural de planta rectangular (10 m X 20 m aprox.) , de parets de pedra i fàbrica de mamposteria lligada amb morter de calç. Els blocs de pedra són irregulars i els forats estan reomplerts amb fragments de teula. L'alçada màxima conservada dels murs supera els 2 metres. S'observen restes de murs que havien dividit el corral interiorment. Alguns punts dels murs estan derruïts. El corral està envaït per la vegetació. Al costat de la construcció es conserva una pica de fer el caldo bordalès per sulfatar les vinyes, està feta amb maons i és de planta quadrada. | 08273-255 | A 650 m al sud d'Ordal, al Fondo del Peró o de la Remunga | 41.3887100,1.8479000 | 403677 | 4582549 | 08273 | Subirats | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/67038-foto-08273-255-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/67038-foto-08273-255-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-17 00:00:00 | Josep Anton Pérez | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||||||
| 67039 | Jaciment paleontològic de Can Lleó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-de-can-lleo | <p>BATLLORI, Jordi ( 1995): 'Gasterópodos del Mioceno medio marino del Alt Penedès (Catalunya)'. Tesis doctoral, Universitat de Barcelona.</p> | <p>Aflorament situat entre el Torrent de Sant Pau d'Ordal i el Torrent dels Tres Pins, a cent trenta metres al sud de la Font Espaiosa. Constitueix la part baixa d'en un marge de vinya. El jaciment paleontològic és una petita successió terrígena que permet un major coneixement de les condicions ecològiques de l'anomenat complex geològic marí i de transició. En realitat, aquest aflorament és la continuïtat lateral del jaciment clàssic de Sant Pau d'Ordal.</p> | 08273-256 | Entre el Torrent de Sant Pau d'Ordal i el Torrent dels Tres Pins | <p>Jaciment localitzat per Batllori, Jordi de la Facultat de Geologia de la Universitat de Barcelona. Aquest jaciment ha estat motiu d'estudi de la seva tesi doctoral.</p> | 41.3819200,1.7842600 | 398346 | 4581868 | 08273 | Subirats | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/67039-foto-08273-256-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/67039-foto-08273-256-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/67039-foto-08273-256-3.jpg | Inexistent | Neògen|Cenozoic | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Privada | Productiu | 2019-12-31 00:00:00 | Lluís Rius Font, Diputació de Barcelona | Imatge del jaciment cedida per Jordi Batllori. | 125|123 | 1792 | 5.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||||||
| 67040 | Jaciment paleontològic de Sant Sebastià dels Gorgs1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-de-sant-sebastia-dels-gorgs1 | <p>BATALLER (1955): 'Notas sobre los gasterópodos marinos nuevos del Mioceno Catalan descritos por Almera y Bofill'. Anales de la Escuela de Peritos Agronomos, t.12, 3-21p. BATLLORI, Jordi (1995): 'Gasterópodos del Mioceno medio marino del Alt Penedès (Catalunya)'. Tesis doctoral, Universitat de Barcelona. CRUSAFONT M, (1959): 'La segunda fase transgresiva en el Vindoboniense del Valles-Penedés'. Notas y Comunicaciones del Instituto Geologico y Minero de España. N.55, 2-16p.</p> | <p>Aflorament de fauna marina situat a Carretera de Sant Pere de Lavern a Sant Sebastià dels Gorgs (BV 2429), entre el Camí del Serral i el Carrer dels Rocs, dins de les Ensulsiades. El jaciment presenta una successió de margues i sorres amb una abundant fauna marina del Miocè. Aquesta successió terrígena permet un major coneixement de les condicions ecològiques de l'anomenat complex marí i de transició. La seva situació cronològica correspon als estadis sedimentaris anteriors al jaciment de Lavern.</p> | 08273-257 | Marge esquerra de la Carretera en sentit Sant Sebastià dels Gorgs (BV 2429) , en les Ensulsiades. | <p>Aflorament de la literatura clàssica paleontològica. En aquest jaciment va ser descrita la fauna malacològica estudiada per Almera, Jaume del Museu del Seminari Conciliar de Barcelona amb col·laboració amb Bofill, A. del Museu de Ciències Naturals de Barcelona.</p> | 41.3853900,1.7675800 | 396957 | 4582273 | 08273 | Subirats | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/67040-foto-08273-257-1.jpg | Inexistent | Neògen | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Privada | Productiu | 2020-01-02 00:00:00 | Lluís Rius Font, Diputació de Barcelona | Imatge cedida per Jordi Batllori | 125 | 1792 | 5.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||||||
| 67041 | Jaciment paleontològic de Sant Sebastià dels Gorgs 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-de-sant-sebastia-dels-gorgs-2 | <p>BATALLER (1955): 'Notas sobre los gasterópodos marinos nuevos del Mioceno Catalan descritos por Almera y Bofill'. Anales de la Escuela de Peritos Agronomos, t.12, 3-21p. BATLLORI, Jordi (1995): 'Gasterópodos del Mioceno medio marino del Alt Penedès (Catalunya)'. Tesis doctoral, Universitat de Barcelona. CRUSAFONT M, (1959): 'La segunda fase transgresiva en el Vindoboniense del Valles-Penedés'. Notas y Comunicaciones del Instituto Geologico y Minero de España. N.55, 2-16p.</p> | <p>El jaciment paleontològic de Sant Sebastià dels Gorgs 2, situat al marge dret de la carretera en direcció Sant Sebastià dels Gorgs (BV 2429), en un camp de vinya proper al Bosc dels Rocs. El jaciment presenta una successió terrígena marina rica amb margues i sorres amb una abundant fauna malacològica del Miocè. Aquesta successió permet un major coneixement de les condicions ecològiques de l'anomenat complex marí i de transició.</p> | 08273-258 | Situat al marge dret de la carretera en sentit Lavern a Sant Cugat de Sesgarrigues( BV2429) | <p>Aflorament de la literatura clàssica paleontològica. En aquest jaciment va ser descrita la fauna malacològica estudiada per Almera, Jaume del Museu del Seminari Conciliar de Barcelona amb col·laboració amb Bofill, A. del Museu de Ciències Naturals de Barcelona.</p> | 41.3854800,1.7669200 | 396902 | 4582284 | 08273 | Subirats | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/67041-foto-08273-258-1.jpg | Inexistent | Neògen | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Privada | Productiu | 2020-01-02 00:00:00 | Lluís Rius Font, Diputació de Barcelona | Imatge cedida per Jordi Batllori | 125 | 1792 | 5.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||||||
| 67042 | Jaciment paleontològic de Lavern | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-de-lavern | <p>BATLLORI, Jordi (1995): 'Gasterópodos del Mioceno medio marino del Alt Penedès (Catalunya)'. Tesis doctoral, Universitat de Barcelona. MAURETA,J i THOS, S. (1881): 'Descripción física geológica y minera de la provincia de Barcelona'. Mem. Comm. Mapa Geol. Esp. 487p. VEZIAN,A. (1856): 'Du terrain post-Pyrènèen des environs de Barcelona et de ses rapports avec les formations correspondantes du bassin de la Méditerranée.' Montpeller, 50p.</p> | <p>Jaciment paleontològic de fauna marina situat entre l'Estació de RENFE de Subirats i l'Autopista A-7, en un marge del camí ral de l'estació, dins d'un camp de conreu. El jaciment presenta una successió abundant de fauna marina del Miocè. Aquest aflorament permet un major coneixement de les condicions ecològiques i sedimentaries de l'anomenat complex marí i de transició.</p> | 08273-259 | En el camí ral de l'Estació, entre l'Estació RENFE Subirats i l'Autopista A-7 | <p>El jaciment fossilífer forma part de la literatura clàssica de la recerca paleontològica del Vallès-Penedès.</p> | 41.3948800,1.7677900 | 396989 | 4583327 | 08273 | Subirats | Fàcil | Bo | Inexistent | Neògen | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Privada | Productiu | 2020-01-02 00:00:00 | Lluís Rius Font, Diputació de Barcelona | 125 | 1792 | 5.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||||||||
| 67043 | Jaciment paleontològic de Can Maristany | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-de-can-maristany | <p>BATLLORI, Jordi (1995): 'Gasterópodos del Mioceno medio marino del Alt Penedès (Catalunya)'. Tesis doctoral, Universitat de Barcelona.</p> | <p>L'aflorament situat en el marge esquerra de l'autopista A-7 en sentit Barcelona, a cent vint metres de la carretera de Sant Pere de Lavern a Sant Sebastià dels Gorgs. El jaciment presenta una successió abundant de fauna del Miocè marí, rica en malacofauna, foraminífers i ostràcodes. Aquest aflorament permet un major coneixement de les condicions ecològiques de l'anomenat complex marí i de transició.</p> | 08273-260 | Marge esquerra de l'autopista A-7 sentit Barcelona i l'Estació de Subirats. | <p>Aflorament proper al jaciment paleontològic de Lavern, el qual fou estudiat per Vezian (1856) i Mauretha, J. y Thos, S, (1881). Localitzat per Jordi Batllori i publicat en la seva tesi doctoral.</p> | 41.3957400,1.7707400 | 397237 | 4583418 | 08273 | Subirats | Fàcil | Bo | Inexistent | Neògen | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Privada | Sense ús | 2019-12-31 00:00:00 | Lluís Rius Font, Diputació de Barcelona | . | 125 | 1792 | 5.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||||||
| 67044 | Poble Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/poble-vell | <p>1a TROBADA (1991) Trobada jove d'artistes artesans. Escultures al carrer 1991, Súria, Adhuc, Ajuntament de Súria, Generalitat de Catalunya, Subdirecció General d'Artesania.</p> <p>CASTELLANO, A.; MASSANA, I.; REGUANT, J. (1983) Súria. Km. 0, Súria. COROMINES, Joan (1997) Onomasticon Cataloniae, v. VII, 189-191 (Veu: Súria). Barcelona: Curial Edicions Catalanes. Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona 'La Caixa'.</p> <p>COTS I PORTÍ, M. Teresa; OBRADORS I PUIGDELLÍVOL, Rosa M.; PINZOLAS I GERMAN, Eduard (1991) El poble vell de Súria. Guia didàctica. Manresa: Ajuntament de Súria.</p> <p>CREUS, Teodor (1886). 'Excursió particular á Cardona y Solsona. Dies 5 y 6 de maig de 1885'. Butlletí de la Associació d'Excursions catalana, vol. VII-VIII, núm. 88-89, p. 16. Barcelona. GOMIS, Cels (s.d.) Geografia General de Catalunya. Provincia de Barcelona</p> <p>CARRERAS I CANDI, F (Director). Barcelona, Albert Martín, editor.</p> <p>LLADÓ I RAMONET, Josep (1993A) 'D'una carta del rei Jaume II referent a la vila de Súria' extret de la revista Ciutat, (1928) núm. 17 pp. 41-43 a Cererols, mil anys d'història (993-1993) pp. 9-13, Súria, Ajuntament de Súria i Associació d'Amics i Veïns de Cererols.</p> <p>LLADÓ I RAMONET, Josep (1993C) 'Súria' extret del Butlletí del Centre Excursionista de la Comarca del Bages, núm. 137 (1930) pp. 30-35 a Cererols, mil anys d'història (993-1993), pp. 19-25, Súria, Ajuntament de Súria i Associació d'Amics i Veïns de Cererols.</p> <p>PIÑERO, Jordi, TOMASA, Eudald (1998) Pla Director del Poble Vell de Súria. Ajuntament de Súria. Transversal Produccions Culturals. Assessorament de Jordi Padró. Diputació de Barcelona. Servei de Recursos Culturals. Àrea de Cultura. Oficina de Patrimoni Cultural.</p> <p>REGUANT, Josep; CASTELLANO, Albert (1980) Súria insólita. Col·lecció de textes de la exposició duta a term pel Banc de Madrid i les Joventuts Musicals de Súria.</p> <p>REGUANT i AGUT, Josep (1982) 'La vila de Súria els anys 1871-1873', Miscel·lània d'Estudis Bagencs. Núm. 2, pp. 135-142, Manresa, Centre d'Estudis del Bages.</p> <p>REGUANT i AGUT, Josep (1988) 'Súria', Història de les comarques de Catalunya. Bages'. Volum II, pp. 475-502, Manresa, Edicions Parcir, Edicions selectes.</p> <p>REGUANT i AGUT, Josep (1997) Súria. Història en imatges 1894-1975. Col·lecció 'Fotografia històrica', núm. 4. Manresa: Angle Editorial, Centre d'Estudis del Bages. SOLER I CLARIANA, Pau (1985) Súria, el meu poble. Súria.</p> <p>VALORAR (1984) Valorar la història. Nova vida per a les velles ciutats. Producció Josep M. Rovira. Barcelona, Generalitat de Catalunya. Departament de Política Territorial i Obres Públiques.</p> <p>ZAMORA, F. de (1784) Diario de los viajes hechos en Catalunya. Reedició. Ed. Curial. Barcelona.</p> | IX-XX | El conjunt - interior de cases, carrers, plaça, arcs i muralles - conserva total o parcialment, segons el lloc, l'aspecte de petita vila tradicional, amb tots els components que hom troba en un complex urbà d'aquesta mena. La Direcció General d'Arquitectura i Habitatge de la Generalitat de Catalunya i l'Ajuntament de Súria van realitzar durant la dècada de 1980 dues fases de restauració del patrimoni del Poble Vell, que van consistir en la rehabilitació dels carrers i les façanes i la conversió del castell en una sala d'exposicions. A principis dels anys 1990 es va fer la connexió entre la Bateria i la porta de Cardona per sobre el balç del Cardener (VALORAR, 1984). | <p>Correspon al nucli originari del poble, situat en un petit altiplà dalt d'un turó sobre el balç que dona al riu Cardener. En aquest lloc es troben el castell, la primitiva església parroquial i els habitatges urbans més antics, disposats, urbanísticament parlant, dins de la tipologia característica dels nuclis medievals: carrers estrets, traçats irregulars, sovint coberts amb porxos, fet aquest generalitzat en tipologies urbanes des del segle XII i sobretot del XIV, tendint-se a aixecar recintes emmurallats i fortificats, de manera que es poguessin salvaguardar les cases i les propietats (PIÑERO, TOMASA, 1998). El recinte murat presenta planta trapezoïdal, formant un espai tancat i fortificat que aprofita les façanes posteriors de les cases, unes a tocar de les altres, com a elements defensius que complementen les obres construïdes exclusivament per aquesta funció de fortalesa . Els carrers són estrets, foscos -a vegades coberts de porxos- i tortuosos, per la presència de nombroses cantonades, donada l'acumulació d'edificacions en un petit espai on s'apinyava una població creixent. En algun lloc es conserva el paviment antic, empedrat amb lloses grosses a banda i banda i al centre pedres petites i cantelludes que facilitaven l'avenç de l'haveria (un tram molt ben conservat es l' immediat al portal de Manresa, a cal Marçal). En la seva majoria, les cases son de dues plantes: la baixa, amb celler i corts, el primer pis, d'habitació i, a dalt, les golfes on es guardava la collita i s'assecava el gra (en alguns casos es conserven les galeries assecadors obertes i adintellades). Algunes cases conserven adossat a la façana l'aljub o cisterna per a recollir l'aigua de pluja per a l'ús domèstic (interessants son els de Cal Xicana i la casa dels Alzina o de Cal Taó, exteriors ambdós, de planta quadrada i recoberts de lloses de pedra i amb l'estructura de ferro forjat que servia de suport a la corriola). Els materials més emprats en les construccions que veiem, són la pedra del país i el morter de calç. D'entre el conjunt d'habitats i carrers i elements urbans, son destacables: el Casine; cal Tiro sota el porxo de Cal Quim, en la que s'ha de remarcar la llinda, que presenta afaiçonat l'escut de la casa de Cardona (una branca amb tres cards); cal Quim, que s'estén per la part edificada superior al seu porxo, datada el 1747. Posseeix arc ogival i finestra partida del damunt amb arcs de mig punt. Al seu porxo, les arcades que fan de suport a la construcció presenten als arrencaments dels arcs sengles decoracions més o menys visibles amb cares humanes ; cal Xicana amb l'aljub o cisterna amb brocal que flanquegen el balcó; el carreró de la Pleta, sense sortida i fàcil de tancar, arrecerat, amb funció ramadera; el carrer de la Mura, cobert en la major part del seu recorregut i que porta fins a la Bateria, lloc fortificat i obert que domina el riu i els barris de la part baixa del municipi; cal Quinquer, a la plaça Major i tocant a Ca n'Alzina. Es tracta d'un altre dels edificis que havia sigut d'una família important de Súria. Un personatge relacionat amb aquesta família, Josep Quinquer, va ser domer major de la Seu de Manresa i va formar part de la junta provincial que es va crear a Manresa durant la guerra dels malcontents. El 1845 publicà una obra de caràcter religiós. La casa va donar allotjament l'any 1837 al rei carlí Carles V, de pas cap a unes operacions militars. Durant molts anys va ser també Ajuntament de la vila. Tanmateix, actualment el seu interès arquitectònic és molt limitat, ja que l'edifici fou remodelat els anys 50/60, amb l'afegit d'un balcó i altres elements que li donen una aparença moderna. (PIÑERO, TOMASA, 1998); cal Massionista el qual nom no surt citat el nom al parcel·lar del Cots et alií; cal Ton Bat.</p> | 08274-1 | A la part alta del nucli habitat de Súria | <p>El nom medieval és Sorisa, la qual cosa porta a Coromines (1997) a datar-lo en època preromana, COROMINES, 1997). El document més antic que menciona el seu terme es de l'any 981 en l'aportació d'uns bens situats a Orriols (REGUANT, 1988). Aquesta referència indueix a pensar en que al menys un punt habitat es trobava en aquest lloc, però no se sap on era. Respecte del castell la primera notícia data del 993 (11 calendes de juliol de l'any 6 del regnat d'Hug), quan Ramon, comte i marqués fill de Borrell, comte, ven al prevere Miró un alou situat al comtat de Manresa, en el castell de Godmare (Callús) o en el castell de Súria o en el seu terme. L'escriptura nomena, en l'afrontació de l'alou, la vil·la Solariolos (Cererols) (REGUANT, 1988). Després d'aquestes dues primeres dades, es va fent més freqüent en la documentació escrita durant l'Edat Mitjana, la menció de la guàrdia o castell de Súria en els segles XI al XV. L'any 1185 es trobà prop de Súria una mina de sal (COROMINES, 1997). El 8 d'octubre de 1209, el rei Pere el Catòlic, atorga a Bernat de Torre, cases del castell de Súria i de la vila de Santa Maria, en el terme del castell de Súria (REGUANT, 1988). Des de l'any 1376 en que el terme de Súria fou comprat pel comte Hug de Cardona, Súria formava part del cinquè districte de Cardona, el qual comprenia onze pobles (SOLER, 1985). El primer cens del que hom té notícia és el de 1359, manat pel rei Pere III; s'hi diu que el castell de Súria pertany al comte de Cardona i que el seu terme té 34 focs. Segles més tard, al fogatge de 1553, el municipi ha baixat el nombre de focs a 25, corresponent un al capellà. Al cens de 1718 consten 270 habitants, mentre que l'any 1787, al cens de Floridablanca, es diu que al poble hi vivien 589 persones, la qual cosa vol dir que en setanta anys s'havia doblat la població. El 1719 el comte de Darnius deia que Súria tenia 70 cases juntes i 370 habitants. El 1838 el baró de Meer va fer fortificar la vila de Súria (REGUANT, 1982). Durant les tres guerres carlines del segle passat la vila de Súria, degut a la seva condició de vila fortificada, va ser escenari de diversos enfrontaments bèl·lics i seu de l'aquarterament de les tropes d'ambdós bàndols en diverses ocasions. El rei carlí Carles V va fer una breu estada a cal Quinquer. El castell es va reforçar per adequar-lo com a fortí, i al final de la primera guerra la vila va ser arrasada i cremada (PIÑERO, TOMASA, 1998). El 1872, el general carlí Tristany, comte d'Avinyó, tenia establerta la seva base d'operacions a Súria des d'on atacava altres punts i lloc de reagrupament i descans (REGUANT, s.d.). Fins el 1911, només hi havia dos accessos, el del portal de Cardona, al Casinet, i el del portal de Manresa a cal Marçal, en aquest moment l'Ajuntament compra un tros d'hort al rector a fi d'obrir un carrer que unís la plaça major amb el torrent del Pèlic o dels Galàpets per darrera l'església (REGUANT, 1997). Pel que respecta a la topografia del conjunt urbà, aquesta es va engrandir des de l'Edat Mitjana en torn al castell. El seu primer moment d'importància com a nucli urbà va ser a partir del segle XVII, en que els habitants, un cop abolits els drets senyorívols, en van convertir en propietaris, millorant-se els habitatges. Del segle XVIII daten la gran majoria de les llindes amb dates inscrites (així ocorre, per exemple, amb Cal Sallent, 1705, Cal Tarret - Cal Batolles, 1728, Cal Marçal, 1739, Cal Clavilla i Cal Quim, ambdues del 1747, Cal Denga, 1752, Ca la Paulina -Cal Masionista, 1772. Amb el creixement de la població des dels segles XVIII, XIX i XX, amb la conseqüent expansió de la vila, l'antic conjunt urbanitzat va anar perdent la condició de centre i la seva importància, esdevenint un barri vell i degradat, fins que en les últimes dècades s'ha iniciat un procés de restauració i millora de la seva fesomia.</p> | 41.8348561,1.7514478 | 396330 | 4632195 | 08274 | Súria | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67044-20210428111250.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67044-20210421172240.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67044-20210421172231.jpg | Legal | Medieval|Romànic|Gòtic|Modern|Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Social | BCIL | 2022-02-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo | El traçat de la muralla, a falta d'un estudi més en profunditat, seria el següent: carrer de la Mura, on constitueix les parets posteriors i fonaments de les cases, la Bateria i les parets posteriors de les cases del carrer de Sant Climent, carrer Major, carrer de la Pleta fins el castell, continuant per aquesta fortalesa i l'absis de l'església cap avall fins el carrer de Sant Cristòfol (COTS, OBRADOR, PINZOLAS, 1991). Fins el 1911, només tenia dues obertures: la porta de Manresa i la de Cardona (REGUANT, 1997). Destaquen com a unitats constructives de més vistositat el castell i l'antiga església parroquial, localitzats a un nivell superior i a un costat de la resta del nucli de poblament, la resta de les edificacions son 56 cases, per a les que fa uns anys es van atorgar les següents denominacions, moltes d'elles de caire tradicional : 1.Bató, 2. Ton Bató (1794) 3. Fòtil - Quiret 4. Viola 5. Rit 6. Maurici 7. Casinet 8. Casinet 9. Magí 10. Magí 11. Taró 12. Sastret (1687) 13. Tiro o Can Balaguer del Porxo 14. Quimeta - Taó o Ca n'Alzina, 15. Xenica 16. Catoi 17. Comai 18. Payerols - Gili 19. Ramoneta 20. Cot 21. Marxant 22. Duït 23. Ambròs 24. Molí 25. Silet (rectoria), 26. Quim (1747), 27. Ambroset, 28. Càndida, 29. Ventura, 30. Juliu - Soldevila, 31. Paixut, 32. Xicana - Ton del Lari, 33. Xecó, 34. Viudu, 35. Miques, 36. Castilla, 37. Tarret (1728) - Batolles, 38. Pagesa, 39. (Taó (1701) - Centre Catòlic, 40. Socarró - Sant (Ajuntament), 41. Pastorillo, 42. Pauletis, 43. Mallet. 44. Catarineta - Butots, 45. Marçal (1739), 46. Teixidó, 47. Paulina, 50. Denga (1752) - Ciuró (robes i vestits), 51. Sastrunyo, 52. Sallent (1705), 53. Clavilla (1747), 54. Barber - Balaguer, 55. Noia Sereno, 56. Providència. | 85|92|93|94|98|119 | 46 | 1.2 | 1761 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||
| 67045 | Pont de cal Nenus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-cal-nenus | <p>CAMPRUBÍ I PLANS, Josep (1996) El ferrocarril a la Catalunya central. Dovella, Núm. 53, pp. 35-42, Manresa, Associació Cultural Dovella.</p> <p>CASTELLANO, Albert; FONTS, Jordi; LEÓN, Joan (eds) (1999) Sender de Súria. Volta al terme municipal. Variant de Coaner. Variant dels llacs d'Argençola, Súria, Centre Excursionista de Súria.</p> <p>CASTELLANO, A.; MASSANA, I.; REGUANT, J. (1983) Súria. Km. 0, Súria.</p> <p>REGUANT i AGUT, Josep (1988) 'Súria', Història de les comarques de Catalunya. Bages'. Volum II, pp. 475-502, Manresa, Edicions Parcir, Edicions selectes.</p> <p>REGUANT i AGUT, Josep (1997) Súria. Història en imatges 1894-1975. Col·lecció 'Fotografia històrica', núm. 4. Manresa: Angle Editorial, Centre d'Estudis del Bages.</p> | XX | <p>Pont per a ferrocarril. Té una alçada de 32'64 metres (CASTELLANO, FONTS, LEÓN, 1999). Presenta els dos estreps amb arcs de mig punt. El del costat de Súria amb tres i el de Callús amb un. La llum central, originàriament estava composada per una superfície de pas formada per una construcció d'enginyeria recta feta de biguetes de ferro calades, sostingudes per un pilar central. Actualment la zona de pas es totalment massissa, de formigó i s'ha reforçat la sustentació afegint dos pilars més al costat de Súria i un altre a la zona de Callús.</p> | 08274-2 | Via fèrria Súria - Manresa | <p>El pont es va començar a construir l'any 1919 i es va inaugurar el 1923 (CASTELLANO, FONTS, LEÓN, 1999). El dia 1 de març de 1923 hom sol·licita convertir el ferrocarril miner en ferrocarril secundari; la concessió s'atorga el 6 de maig de 1924 i el 12 d'agost del mateix any s'inaugura el transport de passatgers. (REGUANT, 1988). El 27 de gener de 1939 van entrar les tropes 'nacionals' al poble, i els republicans, en marxar, van ensorrar-lo, com van fer amb tots els dels voltants de Súria. Després, presoners de guerra van reconstruir-lo (REGUANT, 1997).</p> | 41.8046400,1.7653303 | 397435 | 4628823 | 1923 | 08274 | Súria | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67045-20210415164708.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67045-20210415164601.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67045-foto-08274-2-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | BCIL | 2022-02-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo | 98 | 49 | 1.5 | 1761 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||
| 67046 | Can Torres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-torres-4 | <p>CASTELLANO, Albert; FONTS, Jordi; LEÓN, Joan (eds) (1999) Sender de Súria. Volta al terme municipal. Variant de Coaner. Variant dels llacs d'Argençola, Súria, Centre Excursionista de Súria.</p> <p>CASTELLANO, A.; MASSANA, I.; REGUANT, J. (1983) Súria. Km. 0, Súria.</p> <p>GAVÍN, Josep M. (1979) Bages (Inventari d'esglésies núm. 5). Valldoreix: Arxiu Gavín.</p> <p>LLADÓ I RAMONET, Josep (1993C) 'Súria' extret del Butlletí del Centre Excursionista de la Comarca del Bages, núm. 137 (1930) pp. 30-35 a Cererols, mil anys d'història (993-1993), pp. 19-25, Súria, Ajuntament de Súria i Associació d'Amics i Veïns de Cererols.</p> <p>REGUANT i AGUT, Josep (1988) 'Súria', Història de les comarques de Catalunya. Bages'. Volum II, pp. 475-502, Manresa, Edicions Parcir, Edicions selectes.</p> <p>REGUANT, Josep; CASTELLANO, Albert (1980) Súria insólita. Col·lecció de textes de la exposició duta a term pel Banc de Madrid i les Joventuts Musicals de Súria.</p> | XII-XVIII | <p>Conjunt d'edificacions amb un cos principal de planta rectangular allargada, a la que se li adossa per l'Oest una capella i pel Sud, al davant de la façana principal, un gran porxo, que abans encerclava un barri força ample. Els paraments de la casa són de maçoneria irregular i la coberta és a doble vessant, amb teules pintades al ràfec amb el motiu decoratiu de 'dent de llop'. S'ha arribat a la planta actual per addició de diverses fases constructives. La inscripció més antiga que es troba a la casa es data en 1619 i està situada sobre l'antiga porta principal d'accés que avui està a l'interior, dins d'una estança. El bloc més antic de construcció sembla ser el del costat Oest de la massa construïda actual. Altres inscripcions en pedra, que parlen de diferents èpoques constructives i que estan inscrites a finestres i portes són: 1765, 1770 en un lateral, i una altra al lateral que diu 'Nasi Torras lo ani 1777 / lo ha fet fer / Igo', 1783 a la porta principal i 1787 a la part posterior. A la casa hi ha dos grups de dos arcs dobles superposats, un es troba al costat dret del capcer de la façana principal i l'altre al lateral Oest. Aquests arcs presenten sengles pilastres quadrangulars centrals i els arcs escarsers fets de totxo. El conjunt de la façana Oest presenta l'ampit fet de pedra motllurada. La darrera reforma important és de l'any 1920 quan es van afegir les escales exteriors i balcó corregut al Sud i Est de l'edifici. Al cantó E de la casa, integrat dins de l'edificació hi ha una cisterna amb brocal. La capella es dedicada a la Mare de Deu de la Concepció (GAVIN, 1979), construïda el 1885, el 1936 va patir l'enderrocament del retaule de l'altar, conservant-se actualment, encara, en el mateix estat en que va quedar. A la mateixa capella es conserven les vidrieres decorades amb imatges de Sant Ramon, Sant Lluís i Sant Cristòfol. Les finestres que no tenen reixa presenten una espiga de ferro amb marca de ferrer. Al costat de la capella hi ha la premsa de vi, la qual és de fus de ferro. A la casa hi ha un total de dinou tines, destacant un conjunt a l'Oest de l'edificació, on es van construir vuit tines en línia, amb les boixeres a la part posterior. L'interior era de ceràmica vidrada. Fins el 1930 es feien servir totes les tines i cadascuna d'elles tenia capacitat per a 220 o 230 portadores.</p> | 08274-3 | Sobre una elevació dominant el riu Cardener | <p>La tradició oral de la casa diu que l'inici de la mateixa és cap a l'any 1200. El Dijous Llarder de 1583 hi hagué un enfrontament entre gent de Súria i uns bandolers capitanejats per Pere Pau, en el torrent de can Torres, del qual resultà mort el cap dels bandolers i l'hereu de Salipota, entre els de Súria (REGUANT, 1988). Cap el 1600 es va vendre la casa i cap a l'any 1900 per casament va canviar el cognom. En un cens de 1860, constava de quatre pisos (REGUANT, CASTELLANO, 1980). En un cens de 1877 apareix com a Alqueria de dues edificacions d'un i de més de tres pisos, una habitada i l'altre no. Quan va tindré lloc la epidèmia de còlera de l'any 1885, el poble de Súria es mobilitzà donant i creant ajuts. Destacaren, d'entre altres, l'amo de can Torras (REGUANT, 1988). En un cens de 1887 figura com habitada per nou persones (REGUANT, CASTELLANO, 1980). Existeix una corranda popular que fa referència a aquest mas 'Costafreda, la Taverna / Mas Pujol venen el vi / a Reguant toquen la flauta / i al molí el violí / / A can Torres filen borres / a can Gras filen borràs / les noies de Costafreda / no saben cosir un pedaç / a ca l'Abadal el timbal / a cal Mero el pandero / a cal Minguet, el clarinet / i a cal Daina, la samfaina' (Referència de Jaume Guilà i Castellà i Josep Peramiquel i Cordò). A finals del segle XIX, tota la terra estava dedicada a vinya, així el propietari actual ha comptabilitzat 210 parets de pedra seca a la propietat. Prova d'aquesta dedicació és que a la primera meitat del segle XX, existia una bàscula per a pesar els carros amb una capacitat per a 700 kg, comptabilitzant-se més d'un milió de ceps que tenien ocupats a més de quaranta parcers, que compartien aquesta activitat amb la mina i l'hort. El 21 de juliol de 1936 es van presentar milicians per enderrocar la capella, fent-ho amb el retaule, deixant-lo mig trencat, de la manera que avui encara es pot veure. El gener de 1939 la casa va ser ocupada per soldats gallecs de les tropes franquistes, mentre que Súria ho va ser per soldats marroquins. Una tanqueta republicana en retirada va disparar diversos cops contra la casa, encertant-la una de les vegades. El 1994 es va cremar tota la teulada de la casa, en el gran incendi d'aquell any, per que s'hi van refugiar ocells que duien les plomes cremant.</p> | 41.8117816,1.7521089 | 396348 | 4629631 | 08274 | Súria | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67046-20210615170632.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67046-20210615171059.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67046-20210615171651.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2022-02-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo | A uns cent metres al Nord de la casa pairal, es troba la casa dels masovers, la qual ha estat molt reformada. | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 1761 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||
| 67047 | Mines de potassa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mines-de-potassa-0 | <p>ABADAL, Josep (1986) 'La potassa al Bages' Dovella, núm. 19, pp. 23-30, Manresa, Associació Cultural Dovella</p> <p>ARNAU I REITG, Ramon (1984) 'La mineria del Bages. Visió retrospectiva' Miscel·lània d'Estudis Bagencs. Actes de la XXVI Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos, Vol. 1, pp. 53-58, Manresa, Centre d'Estudis del Bages.</p> <p>BADIA, Enric (1996) La sal, suport d'uns pobles, Manresa, Editorial Angle.</p> <p>BADIA I GUITART, Jordi (1999) 'Els runams salins del Bages' Dovella, Núm. 64, pp. 41-48, Manresa, Centre d'Estudis del Bages.</p> <p>CASTELLANO, Albert; FONTS, Jordi; LEÓN, Joan (eds) (1999) Sender de Súria. Volta al terme municipal. Variant de Coaner. Variant dels llacs d'Argençola, Súria, Centre Excursionista de Súria.</p> <p>CASTELLANO, A.; MASSANA, I.; REGUANT, J. (1983) Súria. Km. 0, Súria.</p> <p>COROMINES, Joan (1997) Onomasticon Cataloniae, v. VII, 189-191 (Veu: Súria). Barcelona: Curial Edicions Catalanes. Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona 'La Caixa'.</p> <p>DAURA, Antoni; GALOBART, Joan; PIÑERO, Jordi (1995) La arqueologia al Bages. Manresa: Centre d'Estudis del Bages. Col·lecció 'Monogràfics', 15.</p> <p>FENOY, Elsa (1993) 'Cererols: Flora i fauna' a Cererols, mil anys d'història (993-1993) pp. 129-163, Súria, Ajuntament de Súria i Associació d'Amics i Veïns de Cererols.</p> <p>LLADÓ I RAMONET, Josep (1993C) 'Súria' extret del Butlletí del Centre Excursionista de la Comarca del Bages, núm. 137 (1930) pp. 30-35 a Cererols, mil anys d'història (993-1993), pp. 19-25, Súria, Ajuntament de Súria i Associació d'Amics i Veïns de Cererols.</p> <p>REGUANT i AGUT, Josep (1988) 'Súria', Història de les comarques de Catalunya. Bages'. Volum II, pp. 475-502, Manresa, Edicions Parcir, Edicions selectes.</p> <p>REGUANT i AGUT, Josep (1997) Súria. Història en imatges 1894-1975. Col·lecció 'Fotografia històrica', núm. 4. Manresa: Angle Editorial, Centre d'Estudis del Bages.</p> <p>SOLER I CLARIANA, Pau (1985) Súria, el meu poble. Súria.</p> | XX | Hi ha hagut molta construcció de substitució dels edificis originals, modificant-los en funció de les necessitats industrials | <p>La conca potàssica catalana està situada entre les terres marginals pirinenques al Nord i Montserrat al Sud, la plana de Vic a l'Est i el Segre a l'Oest, formada fa uns 40 milions d'anys a l'Eocè, per l'entrada d'aigües de l'Atlàntic, que va ocupar tota aquesta zona, formant-se per deposició i evaporació les clapes de sal i altres minerals (evaporites) (ABADAL, 1986). El subsòl de Súria és important en aquests tipus de minerals, amb la presència de calcita, guix, quars, bischofita, halita -o sal comuna-, melanterita, carnal·lita, silvinita i anhidrita. Les mines de potassa, les quals tenen gran importància socio-econòmica, per a la vila de Súria, aprofiten aquesta excepcional riquesa mineral (REGUANT, 1988). El terme 'potassa' equival a l'òxid potàssic (K20), el qual s'obté mitjançant determinats procediments químics a partir dels minerals que porten clorur potàssic, especialment la carnalita (ABADAL, 1986). Les sals potàssiques foren descobertes l'any 1912 en fer proves o tempteigs per tal de posar en explotació un jaciment de sal gema explotat d'antic (LLADÓ, 1993C). El 95% del clorur potàssic que surt de les mines es dedica la producció de fertilitzants, la resta serveix per a explosius i elements desforestadors. Les mines de Súria tenen dos grups de pous en explotació: el de Cabanasses, amb els pous II i III, sobre el poble Vell i l'altre, al sud de la falla del Tordell, amb els pous I i IV. S'explota mitjançant galeries i cambres irregulars amb pilars, El mineral s'arrenca amb minadors i les cambres es fan amb explosions controlades. El material així obtingut es recull amb bulldozers i s'entra per una tremuja a una cinta transportadora que el porta fins a la boca. Cada pou te obertes dues boques, una d'elles serveix per a l'ús normal i l'altre per a ventilació, la qual es fa forçada amb una bomba extractora. Els trasllats dins la mina es fan en vehicles tot terreny que es munten dins els pous. A l'exterior el transport de mineral fins a la zona de tractament es porta a terme mitjançant una cinta transportadora des del pou IV i per camió des de Cabanasses. Els pous resulten marcats exteriorment pels castellets, els quals resulten una visió molt característica de totes les zones minaires. La zona d'edificis de tractament es troba a la finca el Salí i està formada per diverses edificis, forces dels quals són de l'època inicial de la mina. La xemeneia tenia 90 metres d'alçada i era de les més altes d'Europa en el seu moment, encara que actualment resta com element de caràcter simbòlic. Fa uns anys, per raons de seguretat va ser escapçada per la part superior (SOLER, 1985).</p> | 08274-4 | Ctra. de Manresa s/n | <p>El dia 3 de setembre de 1911, l'ajuntament va rebre una carta de R. Macaray i Gay de Lafrance, de Burdeus, demanant-li permís per construir un pou de prospecció minera i un camí d'accés que enllaci la seva finca del 'Salí' amb la carretera de Manresa a Bassella. Aquest topònim sembla provenir de la troballa de sal, en fer la carretera a mitjan segle XIX (REGUANT, 1997), encara que des de l'any 1185 se sap de l'existència de mines de sal prop de la vila de Súria (COROMINES, 1997) i el 1780 el pare Caresmar indica que es molia sal a Súria (REGUANT, 1988), la qual cosa fa sospitar de l'extracció de sal en aquell moment. Retornant al segle XX, Macaray esperava treure sals potàssiques d'aquesta propietat en un termini de dos anys. Aquest és el primer pas per explotar el mineral potàssic surienc que, ja al 1897, l'enginyer de mines Thos i Codina havia intuït. L'any 1912 els enginyers Macaray i Viader comencen la perforació d'un pou a la finca abans esmentada i arriben a una fondària de 68 metres i fent una galeria horitzontal, troben sals potàssiques. Es van fer 11 sondeigs als voltants de Súria que permeteren reconèixer una àrea de 10 km quadrats demostrant una gran riquesa en potassa. (REGUANT, 1997). L'empresa belga Solvay adquireix a Macaray i Viader la concessió de les mines. En la primavera del 1917, l'empresa havia començat a fer treballs d'explanació de terrenys, a la finca del Tordell, que es on havien d'anar les instal·lacions mineres (REGUANT, 1997). i el 5 de setembre de 1918 un decret del govern civil autoritza a Solvay de poder construir un ferrocarril miner de Súria a Manresa. Aquesta línia és projectada per l'enginyer belga Louis Dupont, la qual s'inaugura l'any 1924. Aquest mateix any s'inicien les tasques de mineria, acabant-se el primer castellet el 18 de novembre (REGUANT, 1997). El 25 de setembre de 1920 es constitueix la societat 'Mines de Potassa de Súria, SA'; la totalitat de les accions en poder de l'empresa Solvay. Els conflictes obrers foren presents de forma intensa en el poble durant el primer terç del segle XX. El dia 2 d'octubre de 1929, el rei Alfons XIII visità les mines i, amb motiu d'aquesta visita, els elements anarquistes del poble van preparar un atemptat contra ell dins la mina, que finalment no es dugué a terme. El 28 de desembre de 1930 esclata una vaga a les mines. Els treballadors demanen no haver de treballar més de 8 hores seguides, no treballar els diumenges o cobrar més aquest dia i no cobrar a tant per hora (0'8 pta). Aquesta vaga s'acabà el dia 11 de gener següent. El 20 de gener de 1932 es va declarar la vaga general revolucionària. A Súria no es va treballar, però no perquè fos vaga sinó perquè era la festivitat de Sant Sebastià (REGUANT, 1997). El 19 de juny de 1932 el president de la Generalitat, Francesc Macià inaugurà l'ampliació de les escoles municipals i visità les mines. El 28 d'octubre de 1933 començà una altra vaga a les mines, que acabà el 24 de novembre.</p> | 41.8269800,1.7601900 | 397043 | 4631309 | 1912 | 08274 | Súria | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67047-20210506150119.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67047-20210615113353.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Productiu | Inexistent | 2022-02-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo | Classificada per Jaume Perarnau al seu inventari de Patrimoni Industrial, dins de l'apartat: indústria minera, com a 'complex miner de Súria '(DAURA, Antoni; GALOBART, PIÑERO, 1995) . Quan s'obre un nou pou, es tradició entre els treballadors nomenar-lo amb el nom d'una guerra que estigui en actiu en aquell moment. Quan es va obrir el pou de Cabanasses (Santa Bàrbara), aquest fet va coincidir amb la guerra de Corea, per la qual cosa, els treballadors de la mina el van nomenar d'aquesta manera: 'Corea' (informació oral de José Rodríguez García i altres). L'any 1981 l'explotació de potasses donava feina directament a 711 persones a Súria. El 4 de desembre és la festa de Santa Bàrbara, patrona dels miners. La producció de potassa es va interrompre al llarg de la Guerra Civil, extraient-se només sal de cuina (REGUANT, 1997). Al retirar-se les tropes republicanes el gener del 1939 van volar, a més dels ponts, el castellet de la mina (REGUANT, 1997). A finals de 1939 les fàbriques varen reprendre la seva activitat habitual, encara que els salaris dels treballadors eren tan baixos, que la gent anava a menjar a l'Auxili Social, a les mines no es va començar a treure mineral fins al gener de 1940 (REGUANT, 1988). L'any 1956 va haver-hi un accident on van morir tres treballadors al Pou de Cabanasses, essent aquest el més greu ocorregut a les mines (REGUANT, 1997). L'any 1959 es va posar en funcionament els dos pous de Santa Bàrbara (SOLER, 1985). L'any 1962 es va construir el telefèric anomenat el cable, que unia el pou de Cabanasses amb la zona de fabricació, on baixaven el mineral en vagonetes La cinta transportadora que uneix el pou del Fusteret (o número 4) amb la zona de fabricació va ser inaugurada el 1973 (REGUANT, 1997) L'any 1982 es van vendre el 51% de les accions de l'empresa 'Mines de Potassa de Súria' per part del grup belga 'Solvay' a l'empresa de l'INI, 'Fodina', la qual cosa ha comportat una nova manera de treballar i de gestionar la factoria. Posteriorment 'Fodina' acabà adquirint la totalitat de les accions (REGUANT, 1988). Actualment l'accionista majoritari és l'empresa israeliana 'Potasses del Mar Mort' | 98 | 49 | 1.5 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||
| 67048 | Torre de la Pobla / Torre del Fusteret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-la-pobla-torre-del-fusteret | <p>AUTORS DIVERSOS (1984). Catalunya Romànica, vol. XI (El Bages). Barcelona: Enciclopèdia Catalana.</p> <p>BOLÒS, Jordi (1982) 'La torre rodona de pedra del veïnat del Fusteret, municipi de Súria, Bages' , Quaderns d'Estudis Medievals núm. 7 (volum 1), p. 434-441. Barcelona: Artestudi.</p> <p>CASTELLANO, A.; MASSANA, I.; REGUANT, J. (1983) Súria. Km. 0, Súria.</p> <p>SITJES I MOLINS, Xavier (1988) 'Intercomunicacions dels castells del Bages' Dovella. Núm. 39, pp. 32-38, Manresa:Associació Cultural Dovella.</p> <p>SOLER I CLARIANA, Pau (1985) Súria, el meu poble. Súria.</p> | XI | Malgrat el seu estat deficient, es troba consolidada. | <p>Localitzada a poc més de dos quilòmetres abans d'arribar a Súria, venint de Manresa, a mà esquerra de la carretera, a l'altra banda del Cardener, a dalt d'un pujol i, actualment, voltada de pins blancs i indústries, prop d'una font (SOLER, 1985). Es tracta d'una torre rodona de pedra, de planta circular amb una amplada interior, al nivell inferior, de 248 cm i un gruix de les parets, en aquest mateix nivell, de 143 cm. L'amplada exterior és d'uns 535 cm. Al pis superior, les parets tenen un gruix d'uns 125 cm i, per tant, el buit central 285 cm. Des de terra, a l'exterior, fins al peu de la porta hi ha uns cinc metres i des del peu de la porta fins a les darreres rengleres de pedres quatre metres més; això vol dir que, fins a les rengleres de carreus més altes, la torre té una alçada d'uns nou metres. El terra que hi havia al pis situat al nivell de la porta era suportat per falsa cúpula amb un forat a la part central i amb una alçada, de la línia d'arrencament, d'uns 85 cm. El forat, que devia servir per entrar, des del pis principal, a la cambra inferior, és un quadrat imperfecte d'uns 75 cm de costat. En totes les rengleres de la part baixa d'aquesta falsa cúpula manca alguna pedra cada un, dos, tres, etc., carreus; la finalitat d'aquest estalvi devia ésser descarregar aquesta construcció. En el pis principal també manquen alguns carreus, en la cara interior de la paret. A l'observar la part més alta, de damunt la porta, es veu que les quatre o cinc darreres rengleres de carreus no són iguals que la resta. Les pedres estan ben tallades, un xic més grosses i d'un color una mica diferent. Cal pensar que, segurament, foren afegides més o menys posteriorment al conjunt de la torre. Tanmateix, en la part que hi ha dessota aquestes rengleres més altes, es veu que, per damunt de la porta, a partir del nivell de la llinda, hi ha un canvi de coloració dels carreus: passa d'una pedra groguenca a unes més rogenques. Així mateix, potser hi predominen més les formes allargades. En la part més baixa, el gruix de les rengleres oscil·la entre 10 i 20 cm. La cara exterior dels carreus sol tenir forma oval i posició horitzontal, però, també, en alguna renglera, predominen les formes gairebé quadrades. Les mides de la cara visible de les pedres del costat interior de la paret solen oscil·lar al volt d'uns 17 cm d'alt per 28 cm de llarg. Mercès a un esvoranc que hi ha fet a la part baixa de la torre es pot veure que el mur, tal com sol esdevenir-se en les parets de les construccions riques d'aquesta època, té les seves dues cares fetes amb pedres treballades a la part exterior i reble entremig dels carreus d'una cara i l'altra. Les pedres de la banda exterior (només tallades per una cara) tenen una longitud vers l'interior que oscil·la entre 25 i 40 cm. La longitud de les de la cara interior del mur és d'uns 20-30 cm. Entremig, el central és format per pedres d'uns 30 o 40 cm. -a la part més baixa 50 cm- barrejades amb morter i amb pedretes d'uns 10 cm2. El morter té un color gris pàl·lid, amb granets de sorra que oscil·len entre uns 2 i 5 mm.</p> | 08274-5 | Derivació de la Ctra. Manresa a Cardona | <p>Guardia edificada per controlar el camí de Manresa a Cardona per la vall del Cardener (AUTORS DIVERSOS, 1984) o bé per comunicar el castell de Súria amb el de Sant Mateu, sense que la visió directa entre ambdós podés ser interceptada (SITJES, 1988) (encara que aquesta darrera teoria tal vegada hagi de ser revisada per la troballa d'altres torres al llarg del present inventari. En estudiar l'aparell constructiu d'aquesta torre, segons J. Bolòs (BOLÒS, 1982), hom pot distingir força clarament dues èpoques en la seva construcció, sembla que ambdues corresponen al segle XI. La seva erecció en aquest lloc deu estar lligada als freqüents perills d'atacs dels sarraïns: l'any 1003, Abd al-Malik féu una incursió contra els comtats catalans i una de les comarques que foren més devastades fou precisament la del Bages. Vers l'any 1020, ran de la nova consagració de l'església de Santa Maria de Manresa, encara es parla de l'atac a aquesta ciutat com un fet proper. Si els musulmans varen arribar fins a Manresa és possible que la ràtzia seguís Cardener amunt i afectés Súria. Si més no, el pànic creat per la destrucció de Manresa degué ser prou gran per menar la gent de Súria a fortificar-se més be i, per exemple, bastir una torre de guaita una mica més avall, que pogués avisar en cas d'atac. És, però, simplement una hipòtesi, puix, tot i que cal pensar que la torre fou construïda vers mitjan segle XI, fa del mal determinar la data exacta (BOLÒS, 1982).</p> | 41.8142425,1.7619469 | 397169 | 4629893 | 08274 | Súria | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67048-20210415140844.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67048-20210415140927.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67048-20210415141054.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67048-20210415141238.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67048-foto-08274-5-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67048-foto-08274-5-2.jpg | Legal | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2022-02-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo | Punt avançat Cardener avall, vigilant de un tros més de l'estrada que seguia el riu Cardener. Les imatges gràfiques corresponen a una mostra de l'aparell constructiu, (tot i predominar les rengleres de pedres amb formes allargades, en d'altres rengleres són abundosos els carreus col·locats verticalment), la porta de la torre vista des de l'exterior, i per últim, la secció i planta, al nivell de la porta, de la Torre (dibuixos J. Bolòs, BOLÒS, 1982).A l'Inventari de Patrimoni Arquitectònic consta que la protecció que té és BCIL (5240-I. Aprovació definitiva comissió urbanisme 21/01/2003), malgrat el seu caràcter defensiu. | 92|85 | 45 | 1.1 | 1771 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||
| 67049 | Camí Ral | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ral-17 | <p>AUTORS DIVERSOS (1984). Catalunya Romànica, vol. XI (El Bages). Barcelona: Enciclopèdia Catalana.</p> <p>GALERA PEDROSA, Andreu (1996) 'Els camins medievals en la Catalunya central: entorn de les Stratae Kardonensia i la Via Salinaria'. Dovella. Núm. 53, pp. 21-28, Manresa: Associació Cultural Dovella.</p> <p>LLADÓ, Josep (1993B) 'Unes vies romanes?' extret del 'Butlletí del Centre Excursionista de la Comarca del Bages', núm. 131 (1929) pp. 329-331 a Cererols, mil anys d'història (993-1993)' pp. 15-18, Súria, Ajuntament de Súria i Associació d'Amics i Veïns de Cererols.</p> <p>LLADÓ I RAMONET, Josep (1993D) 'Cererols [Serarols]' extret del Butlletí del Centre Excursionista de la Comarca del Bages, núm. 162 (1933), núm. 165 (1933), 166 (1934), núm. 168, (1934) a Cererols, mil anys d'història (993-1993), pp. 19-25, Súria, Ajuntament de Súria i Associació d'Amics i Veïns de Cererols.</p> <p>PLANES I BALL, Josep Albert (1996) 'Al pas de l'exercit: Itineraris militars al segle XVII', Dovella. Núm. 53, pp. 29-33, Manresa: Associació Cultural Dovella.</p> <p>REGUANT i AGUT, Josep (1988) 'Súria', Història de les comarques de Catalunya. Bages'. Volum II, pp. 475-502, Manresa, Edicions Parcir, Edicions selectes.</p> <p>TORRAS I SERRA, Marc (1996) 'Els camins tradicionals del Bages'. Dovella. Núm. 53, pp. 17-20, Manresa: Associació Cultural Dovella.</p> | <p>Al marge dret del Cardener, es conserva el traçat del Camí Ral, on es troba situada la creu del Rosselló i la torre del Fusteret o de la Pobla, guàrdia edificada el segle XI, per controlar el camí de Manresa a Cardona per la vall del Cardener (AUTORS DIVERSOS, 1984). Encara que en la literatura de caire científic s'ha escrit que es conserva un tram empedrat d'una llargària aproximada d'uns cinquanta metres, sembla que en realitat es tracta del repicat o arranjament de la roca natural, la qual roman al descobert, trobant-se en un estat de conservació relativament bo. Al km 14 de la Ctra. de Manresa a Bassella el camí deixava el marge dret per creuar a l'esquerre en direcció N. En aquest punt hi havia un estrep que l'any 1906 va ser destruït per a fer un canal per aprofitar un salt d'aigua. Actualment es veu la base d'aquest estrep però, les restes no permeten afirmar un origen romà al camí, com s'ha afirmat a la bibliografia (LLADÓ, 1993b). El traçat sembla que seria el següent: passava pel pla de Juncadella, d'allà anava cap a Cererols i d'allà a la colònia i, per davant de Santa Maria, cap el poble, sortint cap a Cardona passant per damunt de cal Trist, la Grau, Malagarriga fins arribar a Cardona.</p> | 08274-6 | A la sortida del poble, al marge dret del Cardener | <p>A principis del segle XIX, hi havia al Bages sis camins radials, que tenien com a centre Manresa. Es dirigien a Berga, Vic, Barcelona, Igualada, Calaf i Cardona. A més, hi havia una ruta transversal que, passant per Santpedor, unia els camins de Vic i Berga amb el de Cardona. El trajecte de Manresa a Cardona es podia realitzar en set hores i quart. Totes aquestes rutes seguien itineraris ancestrals datables, com a mínim, a l'Edat Mitjana, però el més segur es que siguin anteriors (TORRAS, 1996). En aquest sentit, els camins que portaven a Cardona, són esmentats, molts cops, com a 'stratae publicae', en documentació de l'Alta Edat Mitjana, la qual cosa demostraria la seva existència anterior. Els romans coneixien perfectament el diapir de Cardona i les fonts clàssiques parlen de la seva explotació. Un d'aquests camins baixava pel Cardener, la qual fou utilitzada en el seu traçat medieval, fins que la Junta Delegada de Carreteres de Catalunya, va declarar aquesta ruta de segon ordre el 29 de setembre de 1848 (GALERA, 1996). La sal de Cardona, va ser exportada, principalment cap a la zona del Pirineu, en zones més lligades a la ramaderia, al no poder competir amb la sal marina. De tota manera, l'any 1631, la duquessa de Cardona, va dirigir-se al Consell de Cent barceloní, per tal que es fes una nova via de comunicació per poder transportar la sal a Barcelona i facilitar-ne l'exportació, ja que el camí era de bast en alguns trams. La seva indicació no fou seguida i no es va fer rés per implantar un sistema més modern de comunicació fins el segle XIX . El nou traçat de la carretera de Súria va ser inaugurat el 1851, però no va resoldre els problemes de cost en el transport de la sal de Cardona a Barcelona (GALERA, 1996). Existeix una descripció d'itinerari de Manresa a Cardona, feta pel militar Ambrosio Borsano de les seves observacions realitzades entre 1673 i 1685. En el camí de Manresa a Cardona diu així, en la part que toca a Súria '(..) A media legua de Torroella (...) se alla el Rio Cardone que se passa de la otra parte, y se camina sobre el mismo Rio hasta dar vista con un lugar que se dice Suria que allí se passa dicho rio otra vez y se va a dicho lugar que dista legua y media de Torroella. / Continuando a dicho Camino se allan unos Campos labrados que en ellos puede campear un Exercito (..) Continuando mas adelante en continuacion de dicho Camino a cosa de medio quarto de legua del sobredicho lugar de Suria, y siempre sobre el rio Cardone, se toma el camino por la montaña, y se sube una Cuesta de cerca de media legua que despues se alla unos llanos que van sobre el Rio Cardone (..) El Camino de Artilleria ha de hir del lugar de Suria Rio arriba asta dar en los llanos referidos arriva (..) (PLANES, 1996).</p> | 41.8081900,1.7603700 | 397028 | 4629223 | 08274 | Súria | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67049-20210630104805.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67049-20210630104711.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | Inexistent | 2022-02-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo | A partir dels escrits de Lladó, s'han vingut considerant d'origen romà els trams 'empedrats' de la via que seguia el marge dretà del Cardener. Una neteja adequada d'aquest indret oferiria alguna informació més precisa sobre aquesta qüestió, ja que avui dia no hi ha evidències materials d'aquesta antiguitat (REGUANT, 1988, LLADÓ 1993 D). | 94|85 | 49 | 1.5 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||||
| 67050 | Raval del Fusteret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/raval-del-fusteret | <p>CASTELLANO, A.; MASSANA, I.; REGUANT, J. (1983) Súria. Km. 0, Súria.</p> <p>REGUANT i AGUT, Josep (1988) 'Súria', Història de les comarques de Catalunya. Bages'. Volum II, pp. 475-502, Manresa, Edicions Parcir, Edicions selectes.</p> <p>REGUANT i AGUT, Josep (1982) 'La vila de Súria els anys 1871-1873', Miscel·lània d'Estudis Bagencs. Núm. 2, pp. 135-142, Manresa, Centre d'Estudis del Bages.</p> <p>REGUANT i AGUT, Josep (1988) 'Súria', Història de les comarques de Catalunya. Bages'. Volum II, pp. 475-502, Manresa, Edicions Parcir, Edicions selectes.</p> <p>REGUANT i AGUT, Josep (1997) Súria. Història en imatges 1894-1975. Col·lecció 'Fotografia històrica', núm. 4. Manresa: Angle Editorial, Centre d'Estudis del Bages.</p> <p>Informació oral d'en Josep Perarnau, gener de 2000.</p> <p>REGUANT, Josep; CASTELLANO, Albert (1980) Súria insòlita. Col·lecció de textos de la exposició duta a term pel Banc de Madrid i les Joventuts Musicals de Súria.</p> | XIX-XX | El barri ha estat molt modificat. Es va destruir la major part de la fàbrica Giró, restant tan sols dempeus l'edificació on eren els telers. A les primitives cases de la colònia obrera hi ha hagut molta construcció de substitució. | <p>Conjunt edificat constituït per les escasses restes de la fàbrica tèxtil de Giró i la colònia que es va crear al seu voltant, com les cases de l'encarregat i del director, al costat de l'edifici de planta rectangular allargada que encara resta dempeus i que era el lloc on es situaven els telers i on, des del moment en que la fàbrica va tancar, es va instal·lar una escola. També es conserva el canal i la resclosa i un tub de ferro de gran secció que travessa el Cardener per l'aprofitament industrial de l'aigua. Al peu d'aquest es pot observar la base d'un possible pont o passera pel riu, però el tipus de morter, no sembla d'època romana, com alguna vegada s'ha afirmat a la bibliografia. La fàbrica feia filats i teixits de cotó, però mai havia tenyit. Era interessant la turbina, de 5.000 watts, que com la resta dels objectes mobles que es van vendre per a xatarra. A l'altre costat de la carretera es trobaven les vivendes dels obrers, majoritàriament dones. Hi ha també, el pont de Camprubí, que marca el límit de Cererols i cal Cabo, casa natal del poeta Salvador Perarnau, la qual és la darrera edificació en direcció Manresa. Va ser construïda a principis del segle XX i es diu així perquè el propietari era caporal dels peons caminers de la carretera (REGUANT, CASTELLANO, 1980). A cal Cabo es conserva un carro de trabuc per a dos animals i també les màquines de taladrar de la fàbrica Giró i de can Bertrand, un petit molí de gra de procedència desconeguda i piles del molí de Reguant, així com la base d'un trull d'aquest molí. En aquesta casa existeix una placa a Salvador Perarnau i una altra de terrissa vidriada, indicant el nivell de la riuada de 1907.</p> | 08274-7 | Ctra. de Manresa s/n | <p>Ramon Giró, un antic fuster d'ofici, fou qui construí aquesta colònia depenent de la seva fàbrica. La llegenda indica que un surienc presoner dels carlins va indicar per carta a la seva família el lloc on havia amagat unes monedes d'or que havien de servir per a pagar un rescat per alliberar-lo. Com que els parents no sabien llegir li van ensenyar la carta a Ramon Giró (el Fusteret) qui va enganyar a la família apoderant-se del tresoret, amagat al camí de l'ermita de Sant Salvador del Quer (REGUANT, 1997). De tota manera, la llegenda no sembla versemblant si tenim en compte que la tercera guerra carlina a la que es fa referència, va començar el 1872 i ja l'any anterior, o sigui, el 1871 es van autoritzar dues preses amb els seus salts d'aigua, que mourien la seva fàbrica, en funcionament l'any següent (REGUANT, 1997). En aquest lloc hi havia, abans de la fàbrica del Fusteret, un molí hidràulic (segons informació oral del Sr. Perarnau) i una fàbrica d'aiguardent (REGUANT, 1982). Desprès d'un arrendament a Francesc Burés, fins el 1884, Ramon Giró es va fer novament càrrec de l'empresa fins a la seva mort, quan els seus fills es constitueixen en societat. (REGUANT, 1997)..El 1900 l'Ajuntament autoritza la construcció de sis cases al costat de la fàbrica i el 1903 i 1904 es millora el canal (REGUANT, 1997). El 1907 la feia funcionar Josep Giró, fill del fundador, que s'emparenta amb la família Quadrench. Més endavant, per dificultats, va ésser llogada a diversos industrials. El 1912, l'empresa 'Fills de Ramon Giró' posa llum a l'Ajuntament, que aleshores ocupava l'edifici actualment seu de la Caixa de Manresa. La mateixa empresa va ser la responsable de l'enllumenat públic, inaugurat a Súria el 1913 (REGUANT, 1997). El 1915 s'arrenda a Joan Balanzó. Entre 1917 i 1924 l'arrendatari és Josep Creixell (REGUANT, 1997). El 1924 la fàbrica, la colònia i el salt d'aigua es varen vendre a l'empresa belga Solvay (Mines de Potassa de Súria) (REGUANT, 1997). Per la seva situació estratègica, a un i altre costat de la carretera actual de Súria a Manresa, el barri va estat molt a prop de esdeveniments tals com el moviment revolucionari que s'inicia a Súria el 21 de gener de 1932 i acaba el dia següent, estableixin-se un dels seus controls en el pont del raval del Fusteret, per a posteriorment dissoldre's el moviment en aquest punt després d'una conversa amb el comandant de l'exercit que va venir a sufocar la revolta (REGUANT, 1988).</p> | 41.8175500,1.7611400 | 397107 | 4630261 | 08274 | Súria | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67050-20210504113158.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67050-20210504113142.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Social | Inexistent | 2022-02-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo | 98 | 46 | 1.2 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||
| 67051 | Monument a Clavé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-clave-3 | <p>REGUANT i AGUT, Josep (1997) Súria. Història en imatges 1894-1975. Col·lecció 'Fotografia històrica', núm. 4. Manresa: Angle Editorial, Centre d'Estudis del Bages.</p> <p>SOLER I CLARIANA, Pau (1985) Súria, el meu poble. Súria.</p> | XX | <p>El monument es composa d'una base quadrada amb arrebossat imitant carreus, sobre el que s'aixeca una columna en forma d'obelisc quadrangular, a la punta de la qual ( a uns dos metres i mig d'alçada) es troba el bust d'Anselm Clavé. Sota el bust, la pilastra que el sustenta, té inscrita una lira entre fulles i, a sota d'aquesta, la següent inscripció 'El cor La Llanterna de Súria a Clavé. Any 1925'. El monument té als seus peus una placa on hi ha els metres d'altitud sobre el nivell del mar. La plaça on es troba l'escultura, va ser inaugurada com a tal l'any 1924, i havia sigut utilitzada antigament per fer-hi el mercat setmanal de la carn (SOLER, 1985)</p> | 08274-8 | Plaça de Josep Anselm Clavé | <p>El monument a Clavé va ser el cinquè que es va aixecar a tot Catalunya i va costar 800 pessetes. Es va inaugurar el dia 25 de juliol de 1925, canviant el nom de placeta del Sivileta o Biadiu pel de Clavé. Van assistir trenta-una societats corals provinents de tot Catalunya. La ofrena del monument la va fer La Llanterna, societat coral de Súria (REGUANT, 1997; SOLER, 1085).</p> | 41.8332175,1.7507770 | 396272 | 4632013 | 1925 | 08274 | Súria | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67051-20210421163007.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67051-20210421163036.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | Inexistent | 2022-02-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo | La Llanterna conserva el model en terracuita del monument a Clavé. Aquesta entitat va celebrar el cinquantè aniversari del monument, l'any 1975, per la diada de Sant Sebastià, instal·lant una placa de ceràmica policromada a la mateixa plaça per tal de deixar-ne constància. La placa diu 'La vila de Súria commemora el dia d'avui el cinquentenari del monument al Josep Anselm Clavé 14 setembre 1975'. La placa va ser feta per Joan Vicens. | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 |
Estadístiques 2026
Patrimoni cultural
Mitjana 2026: 0,00 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc