Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 67407 | Fotografies de Tavèrnoles al Fons Cuyàs (ICC) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fotografies-de-tavernoles-al-fons-cuyas-icc | INSTITUT CARTOGRÀFIC DE CATALUNYA: http://cartotecadigital.icc.cat | XX | El Fons fotogràfic de la família Cuyàs, incorporat a la Cartoteca de l'Institut Cartogràfic de Catalunya l'any 1988, fou iniciat pel fotògraf Narcís Cuyàs i Parera (Vilafranca del Penedès 1881-Barcelona 1953) que va reunir un important arxiu de fotografies fetes per ell mateix sobre vistes de pobles i ciutats, tradicions i monuments dels Països catalans. La tasca fou continuada pels seus fills Enric Cuyàs i Prat (Barcelona 1910-1989) i Narcís Cuyàs i Prat (Barcelona 1920 - 1995). El fons, format per més de 12.000 negatius en blanc i negre, consta de dues parts ben diferenciades: - Fotografies de paisatges. - Fotografies temàtiques sobre: cultura popular, transports i un seguit de temes diversos (aspecte humà, natura, regne vegetal, zoologia, arquitectura, escultura i pintura). Dins d'aquest fons hi ha una vintena de fotografies de diferents indrets del terme de Tavèrnoles. | 08275-130 | Seu de l'Institut Cartogràfic de Catalunya: Parc de Montjuïc, 08038, Barcelona. | 41.9521900,2.3264000 | 444172 | 4644687 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 55 | 3.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||||||||||
| 67408 | Meandre de Fussimanya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/meandre-de-fussimanya | <p>COLOMER-RIFÀ S. L (2014). Catàleg de béns a protegir. POUM. Tavèrnoles: Ajuntament de Tavèrnoles. DIPUTACIÓ DE BARCELONA (2003). Pla Especial de Protecció i Millora de l'Espai Natural de les Guilleries-Savassona. Àrea d'Espais Naturals, Serveis d'Acció Territorial.</p> | <p>El meandre de Fussimanya es un punt paisatgístic notable. La vegetació vora el riu està formada per rouredes amb màquia de boix amb garric i pinedes de pi roig. Les cingleres que envolten el meandre són punts de nidificació o de repòs d'algunes de les espècies d'aus que viuen en els espais rupícoles. Aquest indret també és una zona dormider de corb marí gros i de bernat pescaire, i una zona de cria de duc i probablement de bernat pescaire. Tanmateix, en aquest tram del riu hi ha colònies d'esponges d'aigua dolça.</p> | 08275-131 | Fussimanya | 41.9665500,2.3416000 | 445444 | 4646272 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67408-foto-08275-131-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67408-foto-08275-131-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-02-06 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Catàleg de béns a protegir POUM 2014, nº 1 (patrimoni natural). BCIL. | 2153 | 5.1 | 1785 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | ||||||||
| 67409 | Sant Feliuet de Savassona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-feliuet-de-savassona-0 | <p>COLOMER-RIFÀ S. L (2014). Catàleg de béns a protegir. POUM. Tavèrnoles: Ajuntament de Tavèrnoles. DIPUTACIÓ DE BARCELONA (2003). Pla Especial de Protecció i Millora de l'Espai Natural de les Guilleries-Savassona. Àrea d'Espais Naturals, Serveis d'Acció Territorial.</p> | <p>L'àrea geogràfica de Sant Feliuet de Savassona, situada en els primers contraforts eocènics que constitueixen les Guilleries, està formada pel turó de Sant Feliuet i pel pla. A la zona del turó s'hi localitzen diferents balmes, normalment excavades a les margues, que tenen per sostre el mateix gres. El pla es caracteritza per l'aflorament de margues recobertes de dipòsits procedents de l'erosió del turó. S'hi troben diferents blocs de gres, de distintes grandàries i formes, despresos del turó com la Pedra del Dau, la Pedra del Sacrifici, etc. La vegetació bàsica és la roureda (roure martinenc) que en algunes àrees, a causa de la desforestació, és substituïda pel pi roig. Tanmateix, en alguns indrets de solell s'hi localitzen alzinars. El gran nombre de béns d'interès històrico-cultural que es troben concentrats en aquesta zona, com l'església de Sant Feliuet o la Pedra del Sacrifici, entre d'altres, i els seus diversos elements d'interès natural, paisatgístic i panoràmic, la converteixen en una zona molt concorreguda i visitada pels excursionistes i escaladors.</p> | 08275-132 | Savassona, Sant Feliuet | 41.9594900,2.3394400 | 445259 | 4645489 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67409-foto-08275-132-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67409-foto-08275-132-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-02-10 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Catàleg de béns a protegir POUM 2014, nº 2 (patrimoni natural). BCIL. | 2153 | 5.1 | 1785 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | ||||||||
| 67410 | Pla de Santa Margarida | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pla-de-santa-margarida | <p>COLOMER-RIFÀ S. L (2014). Catàleg de béns a protegir. POUM. Tavèrnoles: Ajuntament de Tavèrnoles. DIPUTACIÓ DE BARCELONA (2003). Pla Especial de Protecció i Millora de l'Espai Natural de les Guilleries-Savassona. Àrea d'Espais Naturals, Serveis d'Acció Territorial.</p> | <p>Superfície agrícola planera ubicada a les proximitats de l'ermita de Santa Margarida d'Ardola, a ponent del Puig del Far. Es tracta de la planura que tradicionalment ha configurat l'àrea d'explotació agrícola del mas de Coromines i del Raurell. Actualment aquesta àrea continua essent un espai conreat, que s'alterna amb petites illes boscoses ocupades per pins, roures i alzines. El tracta d'un indret amb un gran valor paisatgístic, travessat per senders concorreguts pels excursionistes. En aquesta zona s'hi ubiquen les restes de l'ermita de Santa Margarida d'Ardola i de la font homònima.</p> | 08275-133 | A ponent del Puig del Far | 41.9613700,2.3708100 | 447860 | 4645679 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67410-foto-08275-133-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67410-foto-08275-133-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-02-10 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Catàleg de béns a protegir POUM 2014, nº 3 (patrimoni natural). BCIL. | 2153 | 5.1 | 1785 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | ||||||||
| 67411 | Cingleres de la Riba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cingleres-de-la-riba | <p>COLOMER-RIFÀ S. L (2014). Catàleg de béns a protegir. POUM. Tavèrnoles: Ajuntament de Tavèrnoles. DIPUTACIÓ DE BARCELONA (2003). Pla Especial de Protecció i Millora de l'Espai Natural de les Guilleries-Savassona. Àrea d'Espais Naturals, Serveis d'Acció Territorial.</p> | <p>Les cingleres de la Riba es situen al límit dels municipis de Tavèrnoles i de Vilanova de Sau, majoritàriament dins d'aquest últim terme. Es troben, geomorfològicament, entre les serralades Prelitoral i Transversal, i estan formades per una plataforma estructural constituïda per materials sedimentaris, sobretot marges i gresos eocens, amb una altitud mitjana de 800 m. Els cingles estan formats per blocs petris separats per relleixos de vegetació, essencialment d'alzinars mixtos amb pins. És un indret amb un alt interès ecològic, paisatgístic i cultural, amb notables punts panoràmics.</p> | 08275-134 | Extrem de llevant del terme municipal | 41.9476100,2.3681300 | 447627 | 4644152 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67411-foto-08275-134-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67411-foto-08275-134-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-02-03 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Catàleg de béns a protegir POUM 2014, nº 4 (patrimoni natural). BCIL. | 2153 | 5.1 | 1785 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | ||||||||
| 67412 | Solella de les Valls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/solella-de-les-valls | <p>COLOMER-RIFÀ S. L (2014). Catàleg de béns a protegir. POUM. Tavèrnoles: Ajuntament de Tavèrnoles. DIPUTACIÓ DE BARCELONA (2003). Pla Especial de Protecció i Millora de l'Espai Natural de les Guilleries-Savassona. Àrea d'Espais Naturals, Serveis d'Acció Territorial.</p> | <p>La Solella de les Valls es troba a l'extrem sud del terme municipal de Tavèrnoles, a tramuntana del torrent de Tavèrnoles, i al límit amb el municipi de Folgueroles. És un indret d'alt interès ecològic i paisatgístic que destaca, geològicament, per les seves parets verticals formades per diferents estrats calcaris, on hi creixen espècies vegetals rupícoles. El seu interès rau en la seva configuració paisatgística i el fet de ser un punt panoràmic i d'itineraris de passejada.</p> | 08275-135 | Extrem sud del terme municipal. | 41.9381300,2.3439900 | 445618 | 4643115 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67412-foto-08275-135-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67412-foto-08275-135-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-02-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Catàleg de béns a protegir POUM 2014, nº 6 (patrimoni natural). BCIL. | 2153 | 5.1 | 1785 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | ||||||||
| 67413 | Aplec de Savassona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-savassona | XX-XXI | L'Aplec de Savassona es celebra anualment el segon diumenge del mes de juny a Sant Feliu de Savassona. L'organitza la Unió Excursionista de Vic, des de la primera restauració de l'ermita l'any 1960. L'aplec comença amb un esmorzar popular amb pa, embotits, vi, cafè i licors, i un sorteig. Després es celebra una missa solemne a l'ermita, amb el cant dels goigs de Sant Bernat de Menthon, patró dels excursionistes. Durant el matí es duen a terme diverses activitats esportives. | 08275-136 | Savassona, Sant Feliuet | L'any 1960 la Unió Excursionista de Vic va iniciar les obres de restauració de Sant Feliu de Savassona, que es trobava en estat d'abandó i era utilitzat com a corral per al bestiar. Els socis de la Unió Excursionista de Vic van sufragar part de les obres de restauració de l'ermita i van carregar a coll, per les escales que pugen al turó, tot el material de construcció. Es va construir un nou altar major, es va arranjar el terra i es van col·locar les imatges de Sant Bernat i Sant Feliu. La segona restauració es va dur a terme l'any 1984, quan es va arreglar la teulada, part del campanar i les portes. Finalment, l'any 1991 es va fer i beneir una campana dita 'La Baronessa', i es van moblar els interiors. Des d'aleshores, la Unió Excursionista de Vic s'encarrega, de forma voluntària, de la custodia de l'ermita i del seu manteniment. | 41.9593900,2.3404300 | 445341 | 4645478 | 08275 | Tavèrnoles | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67413-foto-08275-136-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67413-foto-08275-136-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2019-11-29 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografies gentilesa de Jaume Anglada, vicepresident de la Unió Excursionista de Vic. | 98 | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||||||
| 67414 | Goigs de Sant Bernat de Menthon | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-bernat-de-menthon | XX | Els Goigs a lloança de Sant Bernat de Menthon, patró dels excursionistes, es canten a l'ermita de Sant Feliu de Savassona durant l'ofici religiós que es celebra a l'Aplec de Savassona, el segon diumenge del mes de juny. Foren creats l'any 1993 per Joan Sunyol i Genís (lletra) i Pere Bañon i Castells (música). La lletra és tal i com segueix: Ja que vós des de l'altura, venerable Sant Bernat, vetlleu tota criatura, feu-nos sempre bon costat. La natura us enamora, la muntanya, com la neu, són el crit que us enarbora conduint-vos cap a Déu, que us ungeix i que us honora, Ja que vós des de l'altura… L'hospital de pelegrins que devots van cap a Roma des dels més llunyans confins, és com temple dalt la coma i guiatge món endins. Ja que vós des de l'altura… La canilla ensinistrada patrullant al cim dels Alps, cerca gent extraviada i revifa els cossos balbs, tal com vós l'heu ensenyada, Ja que vós des de l'altura… Si l'ardit excursionista, un captard ennuvolat, ha perdut la bona pista com anyell esgarriat, ajudeu-lo en la nit trista. Ja que vós des de l'altura… Quan la boira esborri el traç de camins i de cingleres, dirigiu el nostre pas cap a vies vertaderes ans que el cos devingui las, Ja que vós des de l'altura… Si qui escalfa fa vivac al relleix d'una paret i descansa dins el sac, allunyeu-li pors i fred evitant-li tot batzac. Ja que vós des de l'altura… Quan als cims braola el torb i la neu s'arremolina, fent que l'home es trobi orb no sabent per on camina, aparteu-li aquest destorb. Ja que vós des de l'altura… Els intrèpids campions que practiquen la cordada i asseguren amb grampons el vial de l'escalada, us invoquen des del fons. Ja que vós des de l'altura… A l'hivern, quan la neu crida qui per esquiar fretura, deu-li una hora divertida sense el dany d'una fractura, que per a ells això és la vida, Ja que vós des de l'altura… Sant Bernat, que a la muntanya auxilieu el caminant, protegiu a qui s'enganya, qui el camí va desviant i amb dogal d'errors s'escanya. Ja que vós des de l'altura… Avui rep la vostra imatge Sant Feliu de Savassona, tots els muntanyencs d'Osona us hi brinden nou estatge per a fer-hi peregrinatge. Ja que vós des de l'altura… | 08275-137 | Savassona, Sant Feliuet | L'origen dels goigs es troba en els cants litúrgics llatins del segle XII, destinats a lloar els goigs terrenals de la Mare de Déu. Al segle XIV, es varen traduir als diferents idiomes romànics, per tal de popularitzar-los. Els goigs més antics de Catalunya són del segle XIV. Des del segle XV, els goigs varen començar a lloar advocacions marianes concretes, i posteriorment, els Sants i Jesucrist. A partir del segle XVI, es varen imprimir i divulgar per les esglésies, santuaris i ermites d'arreu dels Països Catalans. A partir del segle XVIII va quedar fixat el format d'impressió dels goigs: in folio, encapçalats per la representació de l'advocació, el texts distribuïts en dues o tres columnes i l'oració final, tancat tot dins una orla. | 41.9594000,2.3405600 | 445352 | 4645479 | 1993 | 08275 | Tavèrnoles | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Lletra: Joan Sunyol i Genís. Música: Pere Bañon i Castells. | 62 | 4.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||||||||
| 67415 | El Cos Sant | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-cos-sant | La llegenda del Cos Sant, que explica la fundació del monestir de Sant Pere de Casserres, és molt popular a Tavèrnoles tant perquè el monestir es troba unit històricament al municipi, com perquè els seus protagonistes provenen del castell de Savassona. Es tracta de la història de la relíquia del cos momificat d'un nadó conservat dins d'una arqueta de fusta entapissada amb roba, que s'exhibia a un armari de l'absis del presbiteri de l'església de Sant Pere de Casserres. Segons la llegenda, el cos pertany al fill del vescomte Bremond I de Cardona, que tres dies després del seu naixement va parlar miraculosament. El nadó va profetitzar que moriria aviat i demanava que el seu cos fos posat sobre un cavall i, allà on aquest s'aturés, construïssin un monestir dedicat a Sant Pere. En morir el nadó, els vescomtes van seguir les indicacions del seu fill i van fer aixecar el monestir de Sant Pere de Casserres. Aquestes relíquies van ser molt venerades al monestir i, en època de sequera, es baixaven en processó fins al riu Ter, on es mullava l'arca que contenia el nen. | 08275-138 | Tavèrnoles | L'any 1966 la relíquia del Cos Sant fou robada i l'any 1989, el lladre penedit la retornà a un jesuïta de Sarrià. Aquest la donà a la família Arisa, propietària en aquells moments del monestir, i des de llavors, inexplicablement, es troba al Mas Pla de Roda (propietat de la família Arisa). | 41.9521900,2.3264000 | 444172 | 4644687 | 08275 | Tavèrnoles | Obert | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119 | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | ||||||||||||
| 67416 | El prior de Casserres i el cabrit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-prior-de-casserres-i-el-cabrit | ROVIRÓ i ALEMANY, X. (2000). 100 llegendes de la plana de Vic. Sant Vicenç de Castellet: Editorial Farell, p. 93-94. | Fa molts de temps hi havia hagut el costum, a Savassona, de regalar un cabrit al monestir de Casserres. Cada any li tocava a una casa diferent, de forma rotativa. El cabrit l'havia d'entregar personalment la dona de la casa al prior del monestir. Aquest, amb males intencions, les enganyava tot dient 'vol veure el Cos Sant?', que es trobava en un armariet; i es veien obligades a ficar-hi el cap, de manera que hi quedaven atrapades, i així el prior podia abusar d'elles. Al cap dels anys, una de les dones que ja havia estat víctima del prior, va tornar a dur el cabrit al monestir. Quan el prior va dir-li 'vol veure el Cos Sant?', ella va demanar-li 'cóm s'ha de fer?', i ell va mostrar-li ficant el cap a l'armariet. La dona va aprofitar per a deixar-lo atrapat, tallar-li una de les potes al cabrit i ficar-li pel cul. Un dels frares, en veure que el prior trigava molt en tornar, va anar a buscar-lo i, en trobar-se'l, va tornar ràpidament amb els altres frares dient 'Correu! Que el superior ha cabridat, i farà bessonada perquè n'hi ha un i surt el peu de l'altre!'. | 08275-139 | Savassona | 41.9521900,2.3264000 | 444172 | 4644687 | 08275 | Tavèrnoles | Obert | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119 | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | ||||||||||||
| 67417 | Llegenda de les pedres gravades de Savassona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-les-pedres-gravades-de-savassona | FUNOLL i GUIX, E. (1999). Tavèrnoles, un món dins Osona. Treball de Recerca de Batxillerat, inèdit, p. 30. | Les pedres gravades de Savassona, entre les que destaquen la pedra del Nen i la pedra de les Bruixes, han estat motiu de multitud de llegendes i d'interpretacions populars. Segons una de les històries, els gravats d'aquestes pedres els van fer unes bruixes enemistades amb el baró de Savassona, com a signe de venjança i d'advertiment. El baró estava molt lligat a la Inquisició i havia participat com a president del tribunal en un procés de bruixeria, on la inculpada havia estat víctima de tortures i finalment penjada a la forca. | 08275-140 | Savassona, pedres gravades | 41.9601900,2.3417800 | 445454 | 4645566 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119 | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | ||||||||||||
| 67418 | Llegenda del Salt de la Minyona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-salt-de-la-minyona | MESTRES, A. (2004). Llegendes del Montseny. Barcelona: Abadia de Montserrat, p.95-96. ROVIRÓ i ALEMANY, X. (2000). 100 llegendes de la plana de Vic. Sant Vicenç de Castellet: Editorial Farell. | Segons la llegenda, la minyona dels Munts era molt devota i un diumenge se li havia fet tard per a arribar a missa. Es trobava a dalt de la cinglera quan va sentir que ja tocaven les campanes de l'església, va saltar cingle avall i, miraculosament, no es va fer mal i va poder arribar just a temps a missa. Dies després, la minyona va tornar a repetir el salt però aquesta vegada va caure pel precipici i es va matar. Diuen que ho va fer perquè havia de tornar a baixar al poble i volia estalviar-se el camí. Segons una altra versió, ho va fer perquè hi havia algú que posava en dubte el seu salt i li havia promès unes sabates noves si el repetia. Des d'aquell moment, aquest indret va ser conegut com el Salt de la Minyona. Just on va caure hi creixia una gran mata d'arboç que els carboners, per respecte, no van tallar mai. | 08275-141 | Salt de la Minyona | 41.9345000,2.3683300 | 447633 | 4642697 | 08275 | Tavèrnoles | Obert | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119 | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | ||||||||||||
| 67419 | Salt de la Minyona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/salt-de-la-minyona | <p>El Salt de la Minyona és un petit mirador situat en un altiplà, encavallat entre dos penya-segats, que forma una estructura geològica singular, de llenca vertical i estreta de roca conglomerada. Es troba al límit entre els municipis de Tavèrnoles, Sant Sadurní d'Osormort i Vilanova de Sau. Una barana metàl·lica envolta el mirador, des del que es poden contemplar unes magnífiques vistes panoràmiques de les Guilleries. A l'extrem del mirador, ja en terme municipal de Vilanova de Sau, hi ha el pedronet de la Mare de Déu dels Cingles.</p> | 08275-142 | Els Munts | 41.9341600,2.3692400 | 447708 | 4642658 | 08275 | Tavèrnoles | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67419-foto-08275-142-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67419-foto-08275-142-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-02-10 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2153 | 5.1 | 1785 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | ||||||||||
| 67420 | Mite de Serrallonga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mite-de-serrallonga | CAPDEVILA, Ll. (2006). Serrallonga. L'últim Bandoler. Edicions Proa. Barcelona. FUSTER, J. (1991). El mite literari de Serrallonga. Edicions 62. Barcelona. ROVIRÓ, X. (2002). Serrallonga. El bandoler llegendari Català. Ed. Farell. | XVIII | Joan Sala i Ferrer, àlies Serrallonga, va ser un bandoler català que va viure entre els segles XVI i XVII, que amb el pas del temps va esdevenir un personatge de llegenda. La fama del bandoler prové de les simpaties entre bona part del poble, per la seva confrontació al poder centralista i autoritari de Felip IV, que havia enfonsat al país en una profunda crisi. Aquest bandoler actuava principalment a les Guilleries, la vall de Sau i el Collsacabra, territori que coneixia molt bé i utilitzava per amagar-se. L'imaginari popular el va convertir en objecte de cançons, corrandes, auques, obres teatrals, novel·les, etc., que van fer créixer la seva llegenda i que han fet arribar el seu mite fins a l'actualitat. Les seves gestes, verídiques o no, representen la lluita del poble contra el poder repressor. | 08275-143 | Tavèrnoles | Joan Sala i Ferrer va néixer l´any 1594 a la masia la Sala de Viladrau, a Osona, fill de pagesos benestants. Arran del seu casament amb Margarida Tallades, pubilla del mas Serrallonga de Querós de Sant Hilari Sacalm, a La Selva, fou conegut com Joan Serrallonga. Degut a les necessitats econòmiques en temps de crisi, compaginava les feines de pagès amb petits robatoris. L'any 1622 va assassinar el seu veí Miquel Barfull, que l'havia denunciat, i va fugir de les tropes del lloctinent. Des d'aleshores es va haver de dedicar al bandolerisme per sobreviure. L'any 1627, amb la detenció de la banda de bandolers dels germans Margarit, es va convertir en el principal bandoler del país. Pertanyia a la facció social dels Nyerros, condició que li va fer guanyar fama entre els contraris al govern de Felip IV. Va fugir a França i va comptar amb la ajuda de molta gent, gràcies a les simpaties generades pels seus atacs als carruatges reials que recaptaven els impostos. L'any 1633 va ser capturat a ca l'Agustí, a Santa Coloma de Farners, La Selva, pels soldats del lloctinent, el duc de Cardona i va ser empresonat al castell se Savassona, on va ser torturat. Finalment va ser executat a Barcelona, a la forca, l'any 1634. | 41.9521900,2.3264000 | 444172 | 4644687 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119 | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | ||||||||||
| 67421 | Goigs de Sant Galderic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-galderic | XX | Els Goigs i precs de Tavèrnoles a Sant Galderic Gloriós, patró dels pagesos catalans, foren creats pels escriptors Pilar Cabot i Armand Quintana, a la dècada dels anys 80 del segle passat. Es canten durant l'ofici religiós que es celebra el dia de la festivitat de Sant Galderic, el 16 d'octubre. La lletra és tal i com segueix: Sant Galderic del Rosselló, Patró de la pagesia: concediu-nos cada dia la vostra benedicció. Tenim la feina molt llarga, no volem camins de roses, però estalvieu-nos les coses que la farien amarga. De Tavèrnoles estant, ran de la plana de Vic, us adrecem, Sant Galdric, el nostre fervorós clam. Beneïu el verd dels prats Vós que protegiu la terra! que no patim mai cap guerra i vegem daurar-se els blats. Lliureu-nos de pedregades, de sequeres, de la pesta. Que poguem honrar la festa celebrant bones anyades! De Tavèrnoles estant... Gloriós intercessor, acolliu-nos com un pare i que sota vostra empara siguem un poble millor. Que al pla o les Guilleries tinguem present que per viure hem de fer florir un somriure i fer fruitar els nostres dies. De Tavèrnoles estant... Protegiu, oh Sant Patró, el bosc, l'animal, la casa del foc que tot ho arrasa. Allunyeu aquest dolor! Que mireu el cel d'Osona i abraceu les nostres terres i Sant Pere de Casserres i els indrets de Savassona. De Tavèrnoles estant... Que els veïns, petits I grans, ens ajudem, voluntaris, i ens sentim molt solidaris i mirall de catalans. I feu que tinguem gran cura de les fonts i les rieres, que no perdem les dreceres i respectem la natura. De Tavèrnoles estant… | 08275-144 | Nucli urbà de Tavèrnoles, església de Sant Esteve | La recuperació de la figura de l'occità Sant Galderic com a patró dels pagesos catalans en detriment del madrileny Sant Isidre, és una reivindicació estesa principalment des de finals del segle XX. Segons la hagiografia llegendària, Sant Galderic va néixer a la zona de Carcassona, del Rosselló o Tolosa entre l'any 830 i 900, i Sant Isidre va néixer a Madrid i va viure entre els anys 1070 i 1130. La tradició dóna relats molt similars de la vida dels dos sants vinculats a la pagesia. A la primeria del segle XVI, es va popularitzar el patronatge de la pagesia del sant madrileny, però la substitució de Sant Galderic per Sant Isidre, es considera un efecte de la imposició de la cultura castellana exercida després de la guerra de Successió i, sobretot, per la implantació del Decret de Nova Planta a partir del primer quart del segle XVIII. | 41.9520400,2.3266800 | 444195 | 4644671 | 08275 | Tavèrnoles | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Pilar Cabot i Armand Quintana | 62 | 4.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | ||||||||||||
| 67422 | Goigs de Sant Pere Apòstol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-pere-apostol | XX | Els Goigs de Sant Pere Apòstol, patró del castell i terme de Savassona, es cantaven a l'església de Sant Pere de Savassona durant l'ofici religiós que es celebrava durant la festa major de Savassona, el dia de la festivitat de Sant Pere, el 29 de juny. La lletra és tal i com segueix: Puix Jesús les claus us dóna del reialme celestial: Guardeu-nos sempre de mal Sant Pere de Savassona. D'humil pescador fent vida vora del mar Galileu, la barca i tremes deixeu en sentir Jesús que us crida i major pesca us abona dins l'Església universal. Al Tabor l'acompanyareu I a l'hort de Getsemaní; glòria I pena traslluir de l'Home-Déu contemplareu; en sa escola us alliçona, d'on sortireu mestre capdal. Veient caminar un dia Jesucrist damunt la mar, ferm l'anareu a trobar amb la fe que us sostenia, fent camí dessobre l'ona igual que per camí ral. Si el Diví Mestre negueu la nit de la Passió, tota la vida amb gran plor tan greu mancament purgueu bon punt sentiu que ressona del gall el crit matinal. Vostra paraula abrandada commou jueus i gentils els quals batejeu a mils, victòria molt senyalada que a Herodes l'odi esperona i a Vós fosca presó us val. Cadena i reixa amb prestesa trenca un àngel que us visita; ressuciteu la Tabita que de la mort era presa; l'ombra de vostre persona guareix el coix i el malalt. A Antioquia fixeu la Cadira pontifícia; prompte esten bella clarícia i a Roma la traspasseu, on com far lluminós dóna fe segura a tot mortal. Exaspera el cruel Neró de vostre zel l'eficàcia i decreta amb pertinàcia general persecució Vostra veu com mai pregona de Déu l'imperi eternal. Al donar-vos mort en creu com Jesús sofrí al Calvari, Vós, el seu primer Vicari, cap per avall la voleu, conquerint triple corona vostre zel pontifical. D'anys Savassona us venera com advocat i patró; amb augments de devoció nous favors de Vós espera. Per ço amb fe viva us entona cada any l'himne triomfal. Puig sou príncep i corana de l'Església universal. Guardeu-nos sempre de mal Sant Pere de Savassona. | 08275-145 | Savassona, Sant Pere | 41.9566400,2.3384500 | 445175 | 4645174 | 08275 | Tavèrnoles | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Informacions facilitades per Teresa Funoll Vila. | 62 | 4.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||||||||||
| 67423 | Cabana de Benarigues | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cabana-de-benarigues | Es troba abandonada. | Es tracta d'una petita cabana de planta arrodonida, situada a uns 400 m a l'est de Benarigues, a tocar dels camps. Està construïda amb pedres en sec i conserva una obertura que dóna accés al seu interior. Es troba totalment abandonada i coberta per bardisses, fet que dificulta la seva descripció acurada. | 08275-146 | Benarigues | 41.9556700,2.3316700 | 444612 | 4645070 | 08275 | Tavèrnoles | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67423-foto-08275-146-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67423-foto-08275-146-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||||||||
| 67424 | Font del Cargol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-cargol-3 | VILÀ SERRABOU, A. (2014): 'Racons de la nostra història: la font del Cargol i el gorg de Llitons'. La Rella núm. 28. Tavèrnoles: Ajuntament de Tavèrnoles, p. 12. | La font del Cargol es troba a la vora del torrent de Tavèrnoles. Per accedir-hi, cal prendre un sender que baixa fins al torrent, que surt pocs metres després del quilòmetre 8 de la carretera N-141 d. És una font molt poc arranjada, que es troba amagada sota una gran llosa. L'aigua brolla per un estret broc metàl·lic, cau a un pedrís i raja cap al torrent. És troba en un indret de gran bellesa natural. | 08275-147 | Torrent de Tavèrnoles | 41.9369200,2.3451600 | 445714 | 4642980 | 08275 | Tavèrnoles | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67424-foto-08275-147-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67424-foto-08275-147-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67424-foto-08275-147-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2019-11-29 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Es troba just al límit entre Tavèrnoles i Folgueroles, i és molt difícil precisar si pertany a un o a l'altre municipi. | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | ||||||||||
| 67425 | Bauma de la Riteta o de Torrents | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bauma-de-la-riteta-o-de-torrents | ROVIRÓ i ALEMANY, X. (2000). 100 llegendes de la plana de Vic. Sant Vicenç de Castellet: Editorial Farell, p. 93-94. | La bauma de la Riteta o de Torrents es troba sota un gran bloc de pedra, a la baga de Torrents, en un indret amagat i emboscat. Per accedir-hi, cal pujar per un corriol que es pren des del sender PRC-40, quan passa a la vora de la masia de Foquers. Es tracta d'una bauma de grans dimensions, uns 20 m de llargada per uns 7-8 m d'amplada aproximadament, que ha estat habitada i ocupada com a refugi temporal, en diverses ocasions, al llarg del temps. La seva proximitat a les fonts de Foquers i de Torrents han propiciat aquesta ocupació, per la facilitat de provisió d'aigua. | 08275-148 | Baga de Torrents | L'any 1809, a la balma de Torrents, es van refugiar dues famílies de Folgueroles, fugint del pas de les tropes franceses, durant la Guerra del Francès. Al arribar a la balma, es van adonar que s'havien descuidat la sal i, en Josep Parés i Joan Godayol, van tornar a casa a buscar-la. De camí de tornada a la balma, carregats amb la sal, es van topar amb uns soldats francesos a la zona de l'Era Nova, a l'actual camp de futbol de Folgueroles, que els van assassinar ofegant-los amb la sal que duien. En memòria a les víctimes, es va erigir la Creu del Francès, a Folgueroles, que duu la següent inscripció: 'En memòria de Josep Parés i Joan Godayol. Morts pels francesos l'any 1809. Erigit el 28 de març de 1910. Reconstruït el 11-9-1948'. A mitjans del segle passat, la balma fou novament habitada per la Riteta i la seva família. Eren captaires i demanaven caritat a les cases de la zona. | 41.9507000,2.3230000 | 443889 | 4644524 | 08275 | Tavèrnoles | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67425-foto-08275-148-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67425-foto-08275-148-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2019-11-29 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | ||||||||||||
| 67426 | Espai Natural de les Guilleries-Savassona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/espai-natural-de-les-guilleries-savassona | <p>DIPUTACIÓ DE BARCELONA (2003). Pla Especial de Protecció i Millora de l'Espai Natural de les Guilleries-Savassona. Àrea d'Espais Naturals, Serveis d'Acció Territorial. DIPUTACIÓ DE BARCELONA. XARXA DE PARCS NATURALS: www.diba.cat/parcsn/parcs/home.asp</p> | <p>L'Espai Natural de les Guilleries-Savassona es troba a la comarca d'Osona, i ocupa una superfície de 8.375 ha protegides, corresponents als municipis de Folgueroles, Sant Julià de Vilatorta, Tavèrnoles, Vilanova de Sau i Sant Sadurní d'Osormort. Una gran part del territori municipal de Tavèrnoles es troba integrat dins la unitat paisatgística de Savassona. L'Espai Natural limita amb el Collsacabra al nord, amb la comarca de la Selva a llevant, amb els contraforts del Montseny al sud, i amb la plana de Vic a l'oest. Es distingeixen tres unitats paisatgístiques: les Guilleries, Savassona i el Collsacabra. Comprèn dos espais naturals inclosos en el PEIN: les Guilleries i Savassona, que tenen la particularitat de trobar-se en la zona de transició del sistema transversal i el mediterrani. Savassona és el sector més poblat de l'espai natural i, probablement, el que té més història. Nexe d'unió geogràfic amb la plana de Vic, es troben les poblacions de Tavèrnoles, Folgueroles i Sant Julià de Vilatorta. És també l'espai més agrícola, on hi destaquen els conreus de cereals i farratges. Les formacions muntanyoses es troben cobertes majoritàriament de bosc amb combinacions d'alzinar, roureda i pineda. A les zones més planeres el bosc s'alterna amb prats i cultius. En destaquen l'embassament de Sau, amb la seva àrea d'influència, i els diferents paisatges de roca despullada. A les zones obagues i humides hi creix el freixe i el faig. Als fons de les valls, als voltants de les ribes dels torrents i cursos d'aigua permanents, hi viuen els boscos en galeria o de ribera, amb predomini de les salzedes, els oms i les vernedes. En quant a la fauna, hi nien ocells com l'esparver, l'àliga marcenca, el rossinyol, el raspinell, les mallerengues i el pica-soques blau, el cucut i el gamarús. Hi viuen mamífers com la rata cellarda i l'esquirol i espècies més comunes com la guineu, la geneta, el porc senglar, l'eriçó comú, el talpó roig, el talpó muntanyenc i el liró gris. Hi habiten rèptils com el llangardaix verd i la serp d'Escolapi.</p> | 08275-149 | Guilleries-Savassona | <p>El seu òrgan gestor és el Consorci de l'Espai Natural de les Guilleries-Savassona, creat l'any 1998, i format per la Diputació de Barcelona i els ajuntaments de Folgueroles, Sant Julià de Vilatorta, Tavèrnoles, Vilanova de Sau i Sant Sadurní d'Osormort. L'any 2004 es va aprovar el Pla Especial de Protecció i Millora de l'Espai Natural de les Guilleries-Savassona.</p> | 41.9584200,2.3477000 | 445943 | 4645365 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67426-foto-08275-149-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67426-foto-08275-149-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-06-22 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Les coordenades corresponen a un punt central aleatori de l'Espai Natural dins del municipi de Tavèrnoles. | 2153 | 5.1 | 1785 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||||
| 67427 | Bolets de pedra de la Garriga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bolets-de-pedra-de-la-garriga | Els bolets de la Garriga són dos blocs de gres situats a la vessant sud-est del Puig Llobregat, a les proximitats de la granja de la Garriga. Són de grans dimensions i estan formats per una base de forma gairebé circular, amb lleugera tendència cònica a la part superior, sobre la que es disposa una llosa de forma plana. Aquesta disposició els hi dóna la característica forma de 'bolet'. | 08275-150 | Puig Llobregat | 41.9673600,2.3510000 | 446224 | 4646356 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67427-foto-08275-150-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67427-foto-08275-150-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2019-11-29 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | ||||||||||||||
| 67428 | Cabana de picapedrers de la Garriga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cabana-de-picapedrers-de-la-garriga | Hi ha algunes pedres despreses dels murs de la cabana. | Es tracta de la cabana de picapedrers de la pedrera de la Garriga, situada a poca distància al sud-oest de les granges, a un indret emboscat. La cabana aprofita la cavitat natural formada per grans blocs de pedra, com a refugi. Es conserven les restes de les dependències interiors, fetes de pedres de mida mitjana i maons lligats amb morter. | 08275-151 | La Garriga | 41.9678000,2.3516300 | 446276 | 4646404 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67428-foto-08275-151-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67428-foto-08275-151-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67428-foto-08275-151-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||||||||
| 67429 | Pedrera de la Garriga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedrera-de-la-garriga | Explotació geològica situada a la Garriga, a la vessant de llevant del Puig Llobregat, a les proximitats de les granges. Es tracta d'una petita pedrera, on es poden observar les marques de la talla artificial de la pedra i dels tascons que empraven per a extreure-la. | 08275-152 | La Garriga | En el municipi de Tavèrnoles existeix una llarga tradició d'explotació de la pedra. Les pedreres van lligades històricament amb les masies existents en el territori, com és el cas de les de la Garriga i Fussimanya. | 41.9677500,2.3516900 | 446281 | 4646399 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67429-foto-08275-152-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67429-foto-08275-152-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67429-foto-08275-152-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 98|119|94 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||||||||
| 67430 | Font de Terrades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-terrades | XX | La font de Terrades es troba a tocar del rec de la Casanova al seu pas per sota de la carretera BV-5213, aproximadament al quilòmetre 8,7. S'hi accedeix per unes escales de pedra que baixen des de la carretera. És una font arranjada, emmarcada en un petit mur fet de pedra lligada amb morter, on hi ha un broc metàl·lic, per on surt un fil d'aigua que cau a un pedrís. | 08275-153 | Terrades | 41.9710900,2.3653200 | 447413 | 4646761 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67430-foto-08275-153-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67430-foto-08275-153-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67430-foto-08275-153-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||||||||
| 67431 | Pedra de l'Home o del Nen | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedra-de-lhome-o-del-nen | <p>BARRIS i DURAN, J. (1982). 'Un exemple d'inscultura catalana: Sant Feliu de Savassona (Osona)'. Butlletí de la Unió Excursionista de Catalunya, 83. Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, p. 10-11. CASANOVAS i ROMEU, Mª A. (1982). 'Savassona. Notes per al plantejament de la problemàtica dels gravats rupestres catalans'. Quaderns d'Estudi Medievals, vol. 8 (1). Barcelona: Artestudi, p. 451-461. COLOMER-RIFÀ S. L (2014). Catàleg de béns a protegir. POUM. Tavèrnoles: Ajuntament de Tavèrnoles. DIPUTACIÓ DE BARCELONA (2002). Inventari del Patrimoni Construït del Pla Especial de Protecció i Millora de l'Espai Natural de les Guilleries-Savassona. Àrea d'Espais Naturals, Serveis d'Acció Territorial GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1990). Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Tavèrnoles). MAS i CORNELLA, M. (1982). 'Avanç a l'estudi dels gravats rupestres de Savassona (Tavèrnoles)'. Ausa, vol. X, núm. 102-104. Vic: Patronat d'Estudis Ausonencs, p.121-130. MAS i CORNELLA, M. (1985). 'El conjunto rupestre de Savassona (Tavèrnoles, Barcelona)'. Ars Praehistorica: Anuario Internacional de Arte Prehistórico, núm. 3-4. Sabadell: Editorial Ausa, p.181-199. MAZONOWICZ, D. (1965). Arte rupestre de España y Francia. Madrid: C.S.I.C.</p> | <p>Es tracta d'una gran pedra de forma ovalada que presenta diversos gravats. La representació principal és una figura antropomorfa, amb un traç ben definit, molt simple i desproporcionada. Consta d'un cap gran, lleugerament triangular, amb ulls i boca, un cos globular, dues cames curtes amb peus grans, el braç dret enganxat al cos i l'esquerre formant angle recte sobre l'abdomen, les mans són grans i s'hi distingeixen els dits polzes. Tanmateix, la pedra presenta quinze cassoletes, tretze creus molt erosionades i diverses cavitats desiguals, una de les quals és quadrangular i està unida a diversos recs i solcs. La varietat dels motius i tècniques utilitzades no permeten definir un sol significat ni una única cronologia.</p> | 08275-154 | Savassona, Sant Feliuet | 41.9602500,2.3409600 | 445386 | 4645573 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67431-foto-08275-154-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67431-foto-08275-154-2.jpg | Legal | Edats dels Metalls|Medieval|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic | BCIN | National Monument Record | Assentament (jaciment) | 2020-10-07 00:00:00 | Virgínia Cepero González | S'ha individualitzat en una fitxa la Pedra del Nen, igual que la de les Bruixes, de la de les Pedres Gravades de Savassona, degut a ser un element de gran valor i interès històric i cultural. L'any 2012, la Diputació de Barcelona, conjuntament amb l'Obra Social de La Caixa, va dur a terme una intervenció a la Pedra de les Bruixes i la Pedra de l'Home o del nen, per tal de garantir la conservació dels gravats. Catàleg de béns a protegir POUM 2014, nº 4 (arqueològic). JA. | 79|85|76 | 1754 | 1.4 | 1782 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | ||||||
| 67432 | Pedra de les Bruixes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedra-de-les-bruixes | <p>BARRIS i DURAN, J. (1982). 'Un exemple d'inscultura catalana: Sant Feliu de Savassona (Osona)'. Butlletí de la Unió Excursionista de Catalunya, 83. Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, p. 10-11. CASANOVAS i ROMEU, Mª A. (1982). 'Savassona. Notes per al plantejament de la problemàtica dels gravats rupestres catalans'. Quaderns d'Estudi Medievals, vol. 8(1). Barcelona: Artestudi, p. 451-461. COLOMER-RIFÀ S. L (2014). Catàleg de béns a protegir. POUM. Tavèrnoles: Ajuntament de Tavèrnoles. DIPUTACIÓ DE BARCELONA (2002). Inventari del Patrimoni Construït del Pla Especial de Protecció i Millora de l'Espai Natural de les Guilleries-Savassona. Àrea d'Espais Naturals, Serveis d'Acció Territorial GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1990). Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Tavèrnoles). MAS i CORNELLA, M. (1982). 'Avanç a l'estudi dels gravats rupestres de Savassona (Tavèrnoles)'. Ausa, vol. X, núm. 102-104. Vic: Patronat d'Estudis Ausonencs, p.121-130. MAS i CORNELLA, M. (1985). 'El conjunto rupestre de Savassona (Tavèrnoles, Barcelona)'. Ars Praehistorica: Anuario Internacional de Arte Prehistórico, núm. 3-4. Sabadell: Editorial Ausa, p.181-199. MAZONOWICZ, D. (1965). Arte rupestre de España y Francia. Madrid: C.S.I.C.</p> | <p>Es tracta d'una gran pedra amb una clivella central que la divideix en dues meitats, que presenta una gran densitat i diversitat de gravats. Hi ha més d'un centenar de representacions: cinquanta elements cruciformes amb domini de la creu llatina rematada amb cassoletes als extrems; nou ferradures; sis cassoletes; diversos cercles; i d'altres figures entre les que en destaquen dues formes en V, dues en 8, i tres combinacions d'elements peculiars. La varietat dels motius i tècniques utilitzades no permeten definir un sol significat ni una única cronologia. Les atribucions cronològiques més freqüents van des de l'edat del Bronze fins a l'època medieval.</p> | 08275-155 | Savassona, Sant Feliuet | 41.9598100,2.3419900 | 445471 | 4645523 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67432-foto-08275-155-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67432-foto-08275-155-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67432-foto-08275-155-3.jpg | Legal | Edats dels Metalls|Medieval|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic | BCIN | National Monument Record | Assentament (jaciment) | 2020-10-07 00:00:00 | Virgínia Cepero González | S'ha individualitzat en una fitxa la Pedra de les Bruixes, igual que la del Nen, de la de les Pedres Gravades de Savassona, degut a ser un element de gran valor i interès històric i cultural. Es van realitzar sondejos arqueològics a la pedra amb resultats negatius. L'any 2012, la Diputació de Barcelona, conjuntament amb l'Obra Social de La Caixa, va dur a terme una intervenció a la Pedra de les Bruixes i la Pedra de l'Home o del nen, per tal de garantir la conservació dels gravats. Catàleg de béns a protegir POUM 2014, nº 4 (arqueològic). JA. | 79|85|76 | 1754 | 1.4 | 1782 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | ||||||
| 67433 | Pedrera de Fussimanya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedrera-de-fussimanya | Explotació geològica situada entre els masos de la Garriga i Fussimanya, a la vessant de ponent del Puig Llobregat, pròxima al camí de les granges de la Garriga. A molts punts de la roca es poden observar les marques de la talla artificial de la pedra i dels tascons que empraven per a extreure-la. Es conserva un antic carregador per a carros, que consta d'un mur fet de grans pedres treballades que forma una terrassa superior, per a facilitar el carregament de la pedra extreta i el seu posterior transport. D'altra banda, es documenten els vestigis d'una estructura que insinua una planta rectangular, feta de pedres lligades amb morter de calç, del que podria ser una antiga cabana de picapedrers. Tanmateix, en aquest indret hi ha diverses balmes naturals, que els picapedrers probablement també van utilitzar com a refugi. | 08275-156 | La Garriga | En el municipi de Tavèrnoles existeix una llarga tradició d'explotació de la pedra. Les pedreres van lligades històricament amb les masies existents en el territori, com és el cas de les de la Garriga i Fussimanya. | 41.9678100,2.3493100 | 446084 | 4646407 | 08275 | Tavèrnoles | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67433-foto-08275-156-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67433-foto-08275-156-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67433-foto-08275-156-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 98|119|94 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||||||||
| 67434 | Puig del Far | https://patrimonicultural.diba.cat/element/puig-del-far-0 | <p>El puig del Far és una muntanya de 832 metres situada a llevant del terme municipal de Tavèrnoles, pròxima al pantà de Sau. El seu cim és un singular element geomorfològic i un excel·lent mirador natural, on es poden gaudir d'unes bones vistes del pantà de Sau, els cingles de Tavertet i les Guilleries. El bon estat de conservació general del medi natural del Puig del Far singularitza aquesta zona dotant-la de gran qualitat paisatgística. La pujada al seu cim no és gaire dificultosa i és un indret molt concorregut pels excursionistes.</p> | 08275-157 | A llevant del pla de Santa Margarida | <p>Al puig del Far s'han documentat jaciments arqueològics que permeten establir la ocupació d'aquesta zona des de l'edat del Bronze.</p> | 41.9597200,2.3761400 | 448301 | 4645492 | 08275 | Tavèrnoles | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67434-foto-08275-157-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-02-10 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografia nº2 correspon a les vistes del pantà de Sau i dels cingles de Tavertet des del Puig del Far. | 2153 | 5.1 | 1785 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | ||||||||
| 67435 | Graonada del Puig del Far | https://patrimonicultural.diba.cat/element/graonada-del-puig-del-far | Les escales del puig del Far, situades a la vessant de ponent del puig, faciliten l'accés al seu cim. Estan formades per un petit tram d'esglaons irregulars de pedra, amb un gran pendent. Es desconeix la seva cronologia. | 08275-158 | Puig del Far | 41.9595000,2.3751400 | 448218 | 4645468 | 08275 | Tavèrnoles | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67435-foto-08275-158-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67435-foto-08275-158-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 98|119|94 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | ||||||||||||
| 67436 | Resclosa de la riera de Tavèrnoles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-de-la-riera-de-tavernoles | Es tracta d'una estructura formada per tres fileres de pedres parcialment treballades, de mida mitjana i gran, disposades de forma esglaonada, una a tocar de l'altre, transversals al curs de l'aigua del torrent. Aquesta estructura es troba bastida sobre una plataforma rocosa natural per on creua la riera. | 08275-159 | Els Foquers | 41.9484500,2.3267900 | 444201 | 4644272 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67436-foto-08275-159-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67436-foto-08275-159-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67436-foto-08275-159-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | ||||||||||||
| 67438 | Les degollades del Cós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-degollades-del-cos | ROVIRÓ i ALEMANY, X. (2008). '150 anys de les degollades del Cós'. La Falguera, núm. 28. Folgueroles: Ajuntament de Folgueroles, p.12-14. | XIX | Les Roques del Cós, que es troben a poca distància a tramuntana de la masia del Cós són l'escenari d'un tràgic fet ocorregut el dia 22 d'agost de l'any 1858, recordat com l'assassinat de les degollades del Cós, que va commocionar profundament tota la comarca. Es tractava de sis 'fabricantes' de Folgueroles (noies que treballaven a les fàbriques de Roda de Ter), que anaven cada dia a peu de Folgueroles a Roda de Ter, que van ser víctimes d'una brutal agressió per part de dos homes de Roda de Ter. Les víctimes eren la Maria Àngela Disorgas, de 23 anys, la Josefa Pons, de 10 anys, la Teresa Fussimanya de 19 anys, la Josefa Sala, de 14 anys, la Maria Serra, de 13 anys i la Maria Disorgas, de 14 anys. Els agressors eren en Pere Masferrer i en Sebastià Solà. L'agressió es va produir per motius sentimentals relacionats amb el conflicte entre l'agressor en Pere Masferrer amb la seva xicota, la Teresa Fussimanya, amb qui havien renyit. En Pere Masferrer havia planejat una terrible venjança i havia llogat a en Sebastià Solà per a que l'ajudés. Un dissabte a la nit, de camí cap a casa després de la jornada laboral a la fàbrica, a l'alçada de la roureda del Banús, els dos homes van assaltar a les noies i les van obligar a anar a les roques del Cós, on van ser agredides. Tres van morir i tres més, sortosament, van sobreviure. Els homes van fugir però van ser detinguts per la gendarmeria francesa, que els va lliurar a la policia espanyola. Van ser executats al garrot, a les roques del Cós, el dia 29 de desembre del mateix any. | 08275-161 | Les Roques del Cós | 41.9640200,2.3111300 | 442917 | 4646011 | 1858 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Els fets van ser documentats per Xevi Roviró l'any 2008, que va publicar un article a la revista La Falguera (vegeu bibliografia).Les coordenades i la fotografia de l'indret són aproximades. | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||||||||
| 67439 | Anar a matar la Cuca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/anar-a-matar-la-cuca | FUNOLL VILA, Mª T. (2008). Pregó de Festa Major: Tavèrnoles, tot un poble. | XIX-XX | Desapareguda. | La processó d'anar a matar la Cuca es celebrava el dilluns de Quinquagèsima. Uns anys sortia del poble fins a l'ermita de la Damunt de Folgueroles, i d'altres anys, fins a l'ermita de Sant Feliuet de Savassona. Durant el trajecte es resava el Rosari i es cantaven cançons. Quan la comitiva arribava a la capella, es celebrava una missa i es pregava per a demanar protecció per als sembrats, contra les tempestes, la sequera i la pedregada i protecció per al bestiar contra les pestes. Es tractava d'un gran esdeveniment que aplegava a tot el poble, on es fixaven els preus i els mercats dels següents mesos. Aquesta processó es va deixar de celebrar entre els anys 60 i 70 del segle passat. | 08275-162 | Sant Feliuet | 41.9521900,2.3264000 | 444172 | 4644687 | 08275 | Tavèrnoles | Sense accés | Dolent | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Sense ús | 2019-11-29 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Informacions facilitades per Teresa Funoll Vila. | 119 | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||||||
| 67440 | El Ter | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-ter-0 | <p>GRAN ENCICLOPÈDIA CATALANA: www.enciclopedia.cat</p> | <p>El Ter neix a Ulldeter, dins del terme de Setcases (Ripollès) al Pirineu Oriental, a uns 2.400 metres d'altitud. És el segon riu més llarg de Catalunya després del Segre, amb 208 quilòmetres de recorregut, i transcorre per les comarques del Ripollès, Osona, Selva, Gironès i Baix Empordà, fins a desembocar a la mar Mediterrània, a la platja de Pals, al terme de l'Estartit. El riu Ter rep una forta influència de les rieres de les planes del curs mitjà i baix i, fet pel qual és de règim intermedi, i presenta crescudes tant a la primavera com a la tardor. Des de la seva capçalera fins a Osona, transcorre de nord a sud del territori, fins que a l'alçada de Manlleu es desvia vers a l'est. El curs fluvial ha estat aprofitat des d'antic, tant per a l'agricultura com per la indústria. A la llera hi creix la vegetació de ribera característica, com els verns, salzes, àlbers, pollancres, tamarius, oms, canyissars i bogars. És hàbitat de nombroses espècies animals, com el martinet, el bernat pescaire, el corb marí gros, la serp d'aigua, la rata d'aigua, etc. I s'hi observa la presència de colònies d'esponges d'aigua dolça. El riu Ter és la unitat hidrogràfica vertebradora de l'Espai Natural de les Guilleries- Savassona.</p> | 08275-163 | Extrem nord-oest del terme municipal | 41.9780100,2.3480600 | 445989 | 4647540 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67440-foto-08275-163-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-02-04 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2153 | 5.1 | 1785 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||||||
| 67441 | Masoveria de Serrabou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/masoveria-de-serrabou | COLOMER-RIFÀ S.L. (2013). Catàleg de masies i cases rurals. Ajuntament de Tavèrnoles. Tavèrnoles. COLOMER-RIFÀ S. L (2014). Catàleg de béns a protegir. POUM. Tavèrnoles: Ajuntament de Tavèrnoles. | XIX | La masoveria de Serrabou es troba a pocs metres a llevant de la masia. És un edifici de planta rectangular, que consta de planta baixa i dues plantes pis. La coberta és a dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal, que es troba orientada a migdia. Presenta un portal rectangular emmarcat amb carreus, amb la següent inscripció a la llinda: 'FAUSTO SERRABOU HA EDIFICAT AL BOU 1819'. Les finestres són de disposició simètrica, de forma rectangular i emmarcades per carreus. A la façana de llevant hi ha un annex, que consta de planta baixa i un pis, amb coberta a una vessant. | 08275-164 | Serrabou | Segons la llinda del portal principal, la casa fou construïda l'any 1819 per Fausto Serrabou. | 41.9566100,2.3137800 | 443130 | 4645186 | 1819 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67441-foto-08275-164-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67441-foto-08275-164-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inclosa al Catàleg de masies i cases rurals del POUM, nº 10.Protecció: les classificacions derivades del Catàleg de Béns a Protegir del POUM són provisionals, fins a la seva aprovació definitiva l'any 2015. | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||||
| 67442 | Torrent de l'Infern | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-de-linfern | El torrent de l'Infern neix a les proximitats del puig d'en Roca, on s'uneix al torrent dels Munts, que rep l'aportació dels torrents de Casadevall, Roviretes i l'Aguilar, i desemboca a la cua del pantà de Sau. A llevant de la Garriga, quan se li uneix el rec de Casanova, el torrent de l'Infern fa de límit natural amb el municipi de les Masies de Roda Tot i ser de règim estacional i només hi corre aigua en èpoques plujoses, és un dels principals cursos d'aigua de Tavèrnoles. El torrent està envoltat per un bosc de ribera on hi creixen el vern (Alnus glutinosa) i la verneda típica (Alinetum catalaunicum). Es localitzen diversos trams amb un bosc en galeria. | 08275-165 | Al nord del terme municipal | 41.9697200,2.3601400 | 446983 | 4646612 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67442-foto-08275-165-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67442-foto-08275-165-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2019-11-29 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | ||||||||||||||
| 67443 | Torrent del Castell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-del-castell | El torrent del Castell neix al pla de les Punxes i desemboca en un dels meandres de la cua del pantà de Sau. Rep les aportacions del torrent del Soler. Tot i ser de règim estacional, és un dels principals cursos d'aigua del municipi, juntament amb el torrent de Tavèrnoles i el de l'Infern. Està envoltat per un bosc de ribera i, en alguns trams, per bosc en galeria. | 08275-166 | Savassona | 41.9577000,2.3453800 | 445750 | 4645287 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67443-foto-08275-166-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2019-11-29 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | ||||||||||||||
| 67444 | Col·lecció de fotografies de la família Serrabou a l'Arxiu Comarcal d'Osona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-fotografies-de-la-familia-serrabou-a-larxiu-comarcal-dosona | DIRECCIÓ GENERAL D'ARXIUS: extranet.cultura.gencat.cat/ArxiusEnLinia/ | XX | L'Arxiu Comarcal d'Osona custodia, dins del fons de Fotografia Històrica de l'Ajuntament de Vic, la col·lecció de fotografies de la família Serrabou. Es tracta de seixanta-vuit imatges en blanc i negre, datades entre 1909 i 1923, de retrats i escenes familiars, treballs de pagesia i paisatges al mas Serrabou. Les referències de les fotografies són ACOS80-59-N-: 3818, 3851, 3852, 3853, 3854, 3855, 3856, 3857, 3859, 3866, 3867, 3868, 3870, 3873, 3875, 3876, 3877, 3885, 3887, 3888, 3889, 3895, 3897, 3900, 3901, 3903, 3905, 3910, 3914, 3917, 3922, 3923, 3944, 3953, 3955, 3956, 3957, 3959, 3961, 3963, 3964, 3965, 3966, 3968, 3969, 3972, 3973, 3975, 3978, 3979, 3980, 3982, 3983, 3984, 3985, 3986, 3990, 3991, 3996, 3998, 4003, 4005, 4014, 4015, 4017, 4026, 4037, 4038. | 08275-167 | Arxiu Comarcal d'Osona: C/ de l'Era d'en Sellés, nº 6, 08500, Vic. | 41.9521900,2.3264000 | 444172 | 4644687 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Segons informacions facilitades per membres de la família Serrabou, les fotografies van ser deixades a una persona que les havia demanat per a incloure-les en un estudi, però no les va tornar. Desconeixen com van ingressar a la Col·lecció de fotografia històrica de l'Ajuntament de Vic. | 55 | 3.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | ||||||||||||
| 67445 | Creu del Pont del Vent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-del-pont-del-vent | XX | Creu commemorativa situada a pocs metres a llevant del pont del Vent, a tocar del camí que duu als Munts, aproximadament al quilòmetre 7,1 de la carretera N-141d. És una creu de ferro, sobre una base rectangular de pedra treballada i un basament quadrat i esglaonat, fet també de pedra desbastada. A la base hi ha una placa amb la següent inscripció: 'JOSE Mª VILARÓ VERNEDA, RAMON RIAL FABREGÓ, JOSÉ RIERA CARRERAS, JOAQUIN RIERA CREIXANS, JOSE LLIMÓS MATEU, JUAN BURRULL MONTCLÚS. 1936'. | 08275-168 | Pont del Vent | La creu del pont del Vent, com algunes més que es poden trobar a prop de petits pobles o nuclis rurals, va ser erigida després de l'any 1939 al lloc de les execucions, per recordar els morts afusellats a l'inici de la guerra civil espanyola. Després del cop d'Estat del 18 de juliol, amb l'Alzamiento Nacional, els partits fidels a la República varen organitzar les Milícies Anti Feixistes, encarregades de controlar i neutralitzar elements reaccionaris i feixistes. A Osona, aquestes milícies, que eren formades normalment per forasters, perseguien persones de dretes, de moviments catòlics i missaires, d'ordre, rics o pobres i, en alguns casos, catalanistes, votats de Unió Democràtica. Les víctimes eren arrestades a casa seva, carregades en un cotxe o camió (cotxes de la mort) i se'ls solia executar en un lloc proper i visible (cruïlles de camins, ponts) per a donar exemple. | 41.9401600,2.3366900 | 445015 | 4643345 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67445-foto-08275-168-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Simbòlic | 2019-11-29 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Informacions històriques facilitades per Miquel Saborit i Serrallonga. | 98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||||||
| 67446 | Font de la Soleia o de l'Aguilar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-soleia-o-de-laguilar | La font actualment no raja. | La font de la Soleia o de l'Aguilar es troba a tocar del camí que duu al Molinot, a les proximitats de la bassa de l'Aguilar. Actualment no raja. És una font arranjada, emmarcada en un mur de pedra lligada amb morter, on hi ha la sortida natural de l'aigua per una petita escletxa a la roca natural, i dos petits brocs metàl·lics de cop, de factura més recent, per on sortia l'aigua que queia a una pica de pedra. Al davant de la font hi ha dues taules de pedra. | 08275-169 | La Soleia | 41.9485100,2.3556200 | 446591 | 4644260 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67446-foto-08275-169-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67446-foto-08275-169-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67446-foto-08275-169-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||||||||
| 67447 | Resclosa del Compòsit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-del-composit | Es troba en mal estat per l'impacte que provoca el pas habitual de motocicletes de muntanya per la resclosa, que ha ocasionat el despreniment de diverses pedres. | La resclosa, situada a la riera de Tavèrnoles, desvia el curs d'aigua del torrent per tal d'elevar-ne el nivell i derivar-la cap a una conducció d'aigua. Es troba a poca distància a migdia del Compòsit. La paret de la resclosa, transversal al curs de l'aigua, està feta de pedres sense relligar. Les seves mides aproximades són 6 m de llargada, 1 m d'amplada i 2 m d'alçada. Es troba en mal estat per l'impacte que provoca el pas habitual de motocicletes de muntanya per la resclosa, que ha ocasionat el despreniment de diverses pedres a la seva part central. | 08275-170 | Torrent de Tavèrnoles | 41.9423600,2.3320400 | 444631 | 4643592 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67447-foto-08275-170-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67447-foto-08275-170-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67447-foto-08275-170-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | S'ha denominat resclosa del Compòsit per la seva proximitat a la masia. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | ||||||||||
| 67448 | Alzina de Masgrau II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-masgrau-ii | Es tracta d'una alzina (Quercus ilex) de grans dimensions, amb una gran capçada arrodonida. Es troba a uns 25 m a ponent de la casa de Masgrau. No es tracta d'un arbre monumental, com ho és l'alzina de Masgrau, però destaca per les seves dimensions entre els altres espècimens de l'alzinar on es situa. | 08275-171 | Masgrau | 41.9453700,2.3517300 | 446266 | 4643914 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67448-foto-08275-171-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2021-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2151 | 5.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | ||||||||||||||
| 67449 | Roure de Magrau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-de-magrau | El roure de Masgrau està situat a uns 30 m a ponent de la casa que li dóna nom. Es tracta d'un exemplar de roure martinenc (Quercus humilis) de gran alçada, amb una capçada arrodonida que també assoleix dimensions notables. No es tracta d'un arbre monumental però destaca per les seves dimensions i singularitat. | 08275-172 | Masgrau | 41.9450800,2.3518000 | 446271 | 4643882 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67449-foto-08275-172-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67449-foto-08275-172-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2021-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2151 | 5.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | ||||||||||||||
| 67450 | Festa de les Noies | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-les-noies-1 | FUNOLL VILA, Mª T. (2008). Pregó de Festa Major: Tavèrnoles, tot un poble. Inèdit. | XIX-XX | Ja no es celebra. | La Festa de les Noies es celebrava el dia de la Immaculada Concepció de Maria, la Purísima, el 8 de desembre, al matí. L'organitzava l'Associació salesiana de les Filles de Maria Auxiliadora. A l'església de Sant Esteve de Tavèrnoles, es feia una cerimoniosa missa cantada per la coral de la parròquia. Quan acabava la missa, les noies solteres del poble, que anaven vestides de mudar i duien una medalla de la Mare de Déu i un llaç blau, treien la imatge de la Mare de Déu, en processó, pels carrers del poble. Un cop acabava la processó, també concloïa la festa i, degut al fred de l' hivern i a que les noies estaven en dejú, anaven ràpidament a les seves cases a esmorzar. Desconeixem l'any d'inici d'aquesta festa, en la que hi participava el jovent del poble. Es va deixar de celebrar abans de la dècada dels anys 60 del segle passat. | 08275-173 | Tavèrnoles | 41.9521900,2.3264000 | 444172 | 4644687 | 08275 | Tavèrnoles | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67450-foto-08275-173-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Sense ús | 2019-11-29 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Informacions i fotografies facilitades per Teresa Funoll Vila. | 98 | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | ||||||||
| 67451 | Processó a la font de la petjada de la Mare de Déu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/processo-a-la-font-de-la-petjada-de-la-mare-de-deu | GRUP DE DEFENSA DEL TER. (2005). Les fonts que tenim. Osona i el Lluçanès. Vic: Ed. Eumo, p.29. ROMA i CASANOVAS, F. (2010). 'Les petjades mítiques a Catalunya: una geografia gairebé inexplorada'. Treballs de la Societat Catalana de Geografia, núm. 70. Barcelona: Societat Catalana de Geografia, p.31-54. | Desapareguda | La processó a la font de la Petjada de la Mare de Déu es feia en èpoques de sequera per a invocar l'arribada de les pluges. El dia acordat per a la processó, era anunciat pel mossèn a l'església de Sant Pere de Savassona, durant la missa dominical. La comitiva, formada pels veïns de la contrada, es reunia a l'ermita de Santa Margarida d'Ardola, on resaven, i es dirigien en processó i en silenci, a la font. Allà tornaven a resar per a demanar que plogués i, en acabat, tornaven cap a l'ermita. Els nens no podien arribar fins a la font per la perillositat del camí, i s'esperaven abans del pedregar. Aquesta processó es va mantenir fins als anys quaranta del segle XX. | 08275-174 | Santa Margarida d'Ardola | 41.9613700,2.3725900 | 448008 | 4645678 | 08275 | Tavèrnoles | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | La font de la Petjada de la Mare de Déu es troba a Vilanova de Sau, just al límit municipal. S'ha inclòs aquest element al Mapa de Patrimoni Cultural perquè la processó la feien els veïns de Tavèrnoles, era acordada a Sant Pere de Savassona i sortia de Santa Margarida d'Ardola.Malauradament, no s'ha pogut documentar cap fotografia antiga de la processó. | 63 | 4.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | ||||||||||||
| 67452 | Festa Major de Savassona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-savassona | FUNOLL VILA, Mª T. (2008). Pregó de Festa Major: Tavèrnoles, tot un poble. Inèdit. | XIX-XX | Ja no es celebra. | La Festa Major de Savassona es celebrava el dia 29 de juny, festivitat de Sant Pere, patró de la parròquia de Savassona. Els actes començaven al matí amb l'ofici solemne en honor al sant patró. A la tarda, hi havia sardanes i balls als peus del castell de Savassona, i es feia un berenar i sopar amb tots els veïns de la contrada. A la masoveria del castell es muntava un bar per a l'ocasió. La Festa Major de Savassona es va deixar de celebrar, aproximadament, entre les dècades dels anys 60 i 70 del segle passat. | 08275-175 | Savassona, castell | 41.9566400,2.3384500 | 445175 | 4645174 | 08275 | Tavèrnoles | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Sense ús | 2019-11-29 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Informacions facilitades per Teresa Funoll Vila. | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||||||||
| 67454 | Bassa del Banús | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-del-banus | Perd l'aigua i resta mig buida. | La bassa del Banús es troba a pocs metres al sud-oest de la casa. Es tracta d'una bassa rectangular, de grans dimensions, que destaca per la seva singularitat constructiva, ja que està formada per grans lloses rectangulars de pedra desbastada, encaixades a uns petits pilars rectangulars, també de pedra. Disposa d'una llosa llarga i estreta per a rentar la roba. A l'angle del cantó de tramuntana, s'observa una reforma de factura contemporània, per tal de reconvertir una petita part de la bassa en piscina. Actualment resta mig buida. | 08275-177 | El Banús | 41.9523500,2.3151300 | 443238 | 4644713 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67454-foto-08275-177-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67454-foto-08275-177-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||||||||
| 67455 | Graonada de la Bauma | https://patrimonicultural.diba.cat/element/graonada-de-la-bauma | La graonada de la Bauma es troba a pocs metres a ponent de la bassa, situada al sud-est de la casa. Es tracta d'un llarg tram d'esglaons irregulars de pedra, amb un important desnivell, que formen part de l'antic camí que uneix la Bauma amb el Pendís. Es troben soterrades, gairebé en la seva totalitat, per una gran capa compacta de fulles i terra, fet que impedeix la seva documentació precisa. Es desconeix la seva cronologia. | 08275-178 | La Bauma | 41.9621600,2.3193800 | 443599 | 4645799 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67455-foto-08275-178-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67455-foto-08275-178-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 98|119|94 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | ||||||||||||
| 67456 | Fita de terme amb Les Masies de Roda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-terme-amb-les-masies-de-roda | XVIII-XIX | La pedra es troba molt erosionada. | Fita de terme, situada a uns 100 m a llevant de les Cametes, que senyala els límits entre els termes de Tavèrnoles i Les Masies de Roda. Es tracta d'un petit pedró elaborat en pedra sorrenca, d'estructura rectangular, que es troba enclavat al terra verticalment. A la cara de migdia té gravada la inscripció 'SONA' (Savassona), i a la cara de tramuntana hi ha la inscripció 'ODA' (Les Masies de Roda). La fita, per efecte de l'erosió, presenta els vèrtex pràcticament arrodonits. | 08275-179 | Les Cametes | 41.9653800,2.3193400 | 443599 | 4646156 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67456-foto-08275-179-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67456-foto-08275-179-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | ||||||||||
| 67457 | Molí del Pujol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-del-pujol-1 | XVIII | Es troba en estat ruïnós. | Les restes del molí del Pujol es situen a pocs metres a tramuntana de la font del Pujol, a tocar del torrent. Es troben en un indret molt brut, tant de deixalles inorgàniques com de vegetació. L'edifici del molí és de planta rectangular i de mitjanes dimensions. Els seus murs són construïts amb maçoneria de pedra. Un portal rectangular dóna accés al carcabà on s'ubicaven les moles, actualment desaparegudes. Es conserva també la obertura de la sortida de l'aigua. La vegetació ha cobert bona part de l'estructura, dificultant-ne la visibilitat i documentació. La bassa probablement es trobava a la part posterior del molí, on hi ha el safareig de la font del Pujol. La resclosa es troba al torrent, a tocar de les restes de l'estructura del molí. Es tracta d'un salt natural del torrent, que el travessa transversalment, i dirigia l'aigua cap a la bassa. | 08275-180 | La font del Pujol | 41.9617100,2.3233200 | 443925 | 4645746 | 08275 | Tavèrnoles | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67457-foto-08275-180-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67457-foto-08275-180-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67457-foto-08275-180-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | ||||||||||
| 67458 | Forn del Pendís | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-del-pendis | Es troba en estat ruïnós. | Es tracta de les restes d'un antic forn, situat a uns 200 m a ponent del Pendís. L'estructura és de planta arrodonida i es troba en part excavada en el sòl de la pendent. Els murs són fets de pedres en sec, tot i que s'observen alguns reforços de morter. Conserva una boca d'enfornar a la part frontal. El forn es troba cobert per una capa compacta de terra i fulles, fet que dificulta la seva descripció. No s'ha documentat cap tipus de material associat al mateix, que permeti determinar la seva tipologia i cronologia. Només una intervenció de neteja de l'estructura i posterior estudi permetria l'obtenció de més dades. | 08275-181 | El Pendís | 41.9603000,2.3184000 | 443516 | 4645593 | 08275 | Tavèrnoles | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67458-foto-08275-181-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67458-foto-08275-181-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67458-foto-08275-181-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 |
Estadístiques 2026
Patrimoni cultural
Mitjana 2026: 0,00 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc