Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 67307 | La Soleia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-soleia-0 | COLOMER-RIFÀ S.L. (2013). Catàleg de masies i cases rurals. Ajuntament de Tavèrnoles. Tavèrnoles. COLOMER-RIFÀ S. L (2014). Catàleg de béns a protegir. POUM. Tavèrnoles: Ajuntament de Tavèrnoles. | XX | Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa, planta pis i golfes. La coberta és a dues vessants, amb teula ceràmica aràbiga i el carener perpendicular a la façana, orientada a migdia. A la dreta de la façana, se li adossa un cos de planta rectangular, amb coberta a dues vessants. Consta de planta baixa i planta pis, on hi ha un porxo obert amb arcs de mig punt. La façana presenta un portal rectangular, amb brancals de maons i llinda de fusta. A la planta baixa s'hi obren dues finestres. A la planta pis, sobre el portal, hi ha una finestra balconada, amb barana de ferro forjat, i una segona finestra. A les golfes, s'hi obre una petita obertura. | 08275-30 | Pla de Masgrau | 41.9482800,2.3534300 | 446409 | 4644236 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67307-foto-08275-30-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67307-foto-08275-30-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67307-foto-08275-30-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inclosa al Catàleg de masies i cases rurals del POUM, nº 31.Protecció: les classificacions derivades del Catàleg de Béns a Protegir del POUM són provisionals, fins a la seva aprovació definitiva l'any 2015. | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||||||
| 67308 | L'Aguilar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/laguilar | COLOMER-RIFÀ S.L. (2013). Catàleg de masies i cases rurals. Ajuntament de Tavèrnoles. Tavèrnoles. COLOMER-RIFÀ S. L (2014). Catàleg de béns a protegir. POUM. Tavèrnoles: Ajuntament de Tavèrnoles. DIPUTACIÓ DE BARCELONA (2002). Inventari del Patrimoni Construït del Pla Especial de Protecció i Millora de l'Espai Natural de les Guilleries-Savassona. Àrea d'Espais Naturals, Serveis d'Acció Territorial. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1981). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Tavèrnoles). | XVIII | Masia formada per diversos cossos adossats, amb un barri tancat amb tres accessos. Es troba assentada en un indret amb cert pendent. El cos més antic és una torre de planta quadrada, que consta de planta baixa i tres pisos. La coberta és a quatre vessants. En destaca una finestra de forma goticitzant amb l'ampit motllurat, amb un escut de la família Aguilar, i un rellotge de sol amb l'any 1824. El cos més gran és de planta rectangular i consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és a dues vessants, amb teula ceràmica aràbiga, i el carener paral·lel a la façana, orientada a migdia. Hi ha finestres amb carreus datats, de forma conopial, i d'altres amb carreus i ampits motllurats. El cos més modern és de planta rectangular, cobert per una terrassa. La masoveria és de planta irregular, i consta de planta baixa i pis. La coberta és a dues vessants, amb teula ceràmica aràbiga, i el carener paral·lel a la façana, que es troba orientada a ponent. Hi ha un annex posterior, que consta de planta baixa, amb coberta a una sola vessant. Hi ha una cabana situada a pocs metres a llevant de la casa. És de planta rectangular i consta de planta baixa i planta pis. La coberta és a dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana, que es troba orientada a migdia. | 08275-31 | Turó de l'Aguilar | La referència més antiga de la casa correspon a un registre de batejos (Arxiu Episcopal de Vic) de l'any 1437, on es documenta el naixement de Joan Aguilar. La masia es troba registrada als fogatges de la parròquia i terme de Tavèrnoles de l'any 1553, moment en que hi vivia Bernat Aguilar. | 41.9470200,2.3607800 | 447017 | 4644092 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67308-foto-08275-31-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67308-foto-08275-31-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inclosa al Catàleg de masies i cases rurals del POUM, nº 33 i 34.Protecció: les classificacions derivades del Catàleg de Béns a Protegir del POUM són provisionals, fins a la seva aprovació definitiva l'any 2015. | 119|94 | 46 | 1.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | ||||||||
| 67309 | Les Punxes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-punxes | COLOMER-RIFÀ S.L. (2013). Catàleg de masies i cases rurals. Ajuntament de Tavèrnoles. Tavèrnoles. COLOMER-RIFÀ S. L (2014). Catàleg de béns a protegir. POUM. Tavèrnoles: Ajuntament de Tavèrnoles. DIPUTACIÓ DE BARCELONA (2002). Inventari del Patrimoni Construït del Pla Especial de Protecció i Millora de l'Espai Natural de les Guilleries-Savassona. Àrea d'Espais Naturals, Serveis d'Acció Territorial. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1981). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Tavèrnoles). | XVIII-XIX | Masia de planta basilical, que consta de planta baixa, pis i golfes. La coberta és a dues vessants, amb teula ceràmica aràbiga, i el carener perpendicular a la façana principal, que es troba orientada a migdia. La façana presenta un portal rectangular, emmarcat amb carreus. S'hi obre una finestra a cada costat del portal, a la planta baixa, tres al primer pis i una a les golfes. A la resta de façanes, s'hi obren diverses finestres motllurades. En destaquen els ràfecs formats per lloses de pedra. A les façanes de tramuntana, llevant i ponent s'hi adossen cossos de factura contemporània, coberts a una vessant. El parament dels murs és fet de pedra lligada amb morter de calç, i es conserven restes de l'antic arrebossat. | 08275-32 | Pla de les Punxes | 41.9469300,2.3417000 | 445436 | 4644093 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67309-foto-08275-32-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67309-foto-08275-32-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inclosa al Catàleg de masies i cases rurals del POUM, nº 29.Protecció: les classificacions derivades del Catàleg de Béns a Protegir del POUM són provisionals, fins a la seva aprovació definitiva l'any 2015. | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||||||
| 67310 | Roviretes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roviretes | COLOMER-RIFÀ S.L. (2013). Catàleg de masies i cases rurals. Ajuntament de Tavèrnoles. Tavèrnoles. COLOMER-RIFÀ S. L (2014). Catàleg de béns a protegir. POUM. Tavèrnoles: Ajuntament de Tavèrnoles. DIPUTACIÓ DE BARCELONA (2002). Inventari del Patrimoni Construït del Pla Especial de Protecció i Millora de l'Espai Natural de les Guilleries-Savassona. Àrea d'Espais Naturals, Serveis d'Acció Territorial. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1981). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Tavèrnoles). | XVII-XVIII | Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa i planta pis. Es troba assentada en un indret amb cert pendent, fet pel qual la façana de llevant presenta només un pis. La coberta és a dues vessants, amb teula ceràmica aràbiga, i el carener paral·lel a la façana, orientada a ponent. Presenta un portal rectangular amb llinda de fusta i brancals de pedra. S'hi obren espieres a banda i banda del portal, i tres finestres de disposició simètrica al primer pis. Al mur de tramuntana les obertures són escasses, i a migdia hi ha una finestra i espieres. A l'angle sud-est sobresurt un antic forn. El parament dels murs és fet de pedra lligada amb morter de calç i conserva restes de l'antic arrebossat. A pocs metres al sud-est de la casa, hi ha l'estructura en estat ruïnós d'un petit cobert o corral. | 08275-33 | La Costa Llarga | Al costat de la porta hi ha una placa que diu: 'EN AQUESTA CASA VA NÉIXER EL 19-XI-1920 EL FLABIOLAIRE JOSEP VERDAGUER I PORTET EN ROVIRETES. 25-VI-1995'. Josep Verdaguer i Portet 'en Roviretes' fou músic tradicional, flabiolaire i cantant de corrandes. Té editats: Ball de flabiol (1987, LP amb Carles Mas) i Música de tradició oral a Catalunya (Volum 1: 1991; Volum 2: 1992, CDRCTP). | 41.9554900,2.3598800 | 446950 | 4645032 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67310-foto-08275-33-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67310-foto-08275-33-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inclosa al Catàleg de masies i cases rurals del POUM, nº 37.Protecció: les classificacions derivades del Catàleg de Béns a Protegir del POUM són provisionals, fins a la seva aprovació definitiva l'any 2015. | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | ||||||||
| 67311 | Cabana del Pendís | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cabana-del-pendis | La cabana del Pendís es troba a pocs metres al nord-est de la casa homònima. Està construïda sota una balma, i aprofita la seva cavitat natural com a sostre i tancament de l'estructura. El mur de façana és fet de pedres de procedència local, de mida mitjana, lligades amb morter de calç. Presenta un petit portal rectangular, que conserva una antiga porta de fusta, i a ambdues bandes, una petita obertura d'aparença d'espiera. | 08275-34 | El Pendís | 41.9602100,2.3211600 | 443745 | 4645581 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67311-foto-08275-34-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | ||||||||||||
| 67312 | Masoveria del castell de Savassona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/masoveria-del-castell-de-savassona | COLOMER-RIFÀ S.L. (2013). Catàleg de masies i cases rurals. Ajuntament de Tavèrnoles. Tavèrnoles. COLOMER-RIFÀ S. L (2014). Catàleg de béns a protegir. POUM. Tavèrnoles: Ajuntament de Tavèrnoles. DIPUTACIÓ DE BARCELONA (2002). Inventari del Patrimoni Construït del Pla Especial de Protecció i Millora de l'Espai Natural de les Guilleries-Savassona. Àrea d'Espais Naturals, Serveis d'Acció Territorial. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1981). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Tavèrnoles). | XVIII | Masia de planta rectangular, formada per dos cossos adossats a diferent alçada. Es troba assentada en un indret amb fort pendent. El cos que correspon a la façana, que es troba orientada a migdia, és cobert a dues vessants, amb el carener paral·lel a la mateixa. El cos posterior, és cobert a una sola vessant i aboca les aigües al sud. La façana sud presenta un portal rectangular, amb accés al primer pis i diverses finestres amb ampits. Hi ha una lliça, amb un mur de tanca que s'uneix a la façana de l'est. Aquesta façana presenta un portal d'arc rebaixat. A ponent s'hi afegeixen diversos annexos de pedra. És construïda amb maçoneria i pedra vista; alguns sectors són arrebossats. | 08275-35 | Savassona, castell | La masoveria fou construïda vers el segle XVIII. Presenta diverses dates gravades a les llindes de la casa: '1701' al portal nord, '1716' al portal oest, i '1714' al portal i la finestra est. | 41.9565000,2.3378600 | 445126 | 4645158 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67312-foto-08275-35-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67312-foto-08275-35-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inclosa al Catàleg de masies i cases rurals del POUM, nº 27.Protecció: les classificacions derivades del Catàleg de Béns a Protegir del POUM són provisionals, fins a la seva aprovació definitiva l'any 2015. | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | ||||||||
| 67313 | Molí del Reguer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-del-reguer | COLOMER-RIFÀ S.L. (2013). Catàleg de masies i cases rurals. Ajuntament de Tavèrnoles. Tavèrnoles. COLOMER-RIFÀ S. L (2014). Catàleg de béns a protegir. POUM. Tavèrnoles: Ajuntament de Tavèrnoles. | XVII-XX | El conjunt del molí del Reguer està format per l'antic molí i habitatge, del segle XVII, i el nou molí i habitatge, construïts després de l'aiguat del Rigat, afluent del Gurri, l'any 1942. L'antiga masia és de planta irregular, i consta de planta baixa i planta pis. La coberta és a dues vessants, amb teula ceràmica aràbiga, i el carener perpendicular a la façana, que es troba orientada a ponent. La façana està dividida en dos plans, el de l'antic molí i el de l'habitatge. Al del molí, hi ha un portal adovellat d'arc de mig punt, amb porta de fusta, al que s'accedeix a través d'una escala formada per tres graons de pedra. Al de l'habitatge, hi ha una porta rectangular, amb la llinda de fusta i brancals de pedra. Les finestres són de disposició irregular, rectangulars, de pedra. La nova masia és de planta rectangular, constituïda per tres volums. El volum principal, que es troba orientat a migdia, consta de planta baixa i planta pis, amb coberta a dues vessants. A llevant, s'hi adossa un cos de planta quadrada, que consta de planta baixa i pis, amb coberta a dues vessants. Hi ha un garatge annex d'una sola planta, amb coberta a dues vessants. La façana de ponent del cos principal, està porticada amb pilars de carreus en les dues plantes, a la primera planta hi ha tres arcs de mig punt rebaixat. Les finestres de la casa tenen brancals i llindes de pedra. A la façana principal hi ha dues finestres adossades en planta baixa, i en primera planta dues finestres porticades. A la façana posterior, hi ha una petita porta adovellada i quatre finestres més. | 08275-36 | Pla de sant Francesc | L'antic molí fou construït vers l'any 1600. La masia es va construir després de l'aiguat del Rigat, afluent del Gurri, l'any 1942, que va inundar el molí i l'habitatge. | 41.9566200,2.2985100 | 441865 | 4645198 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67313-foto-08275-36-1.jpg | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inclosa al Catàleg de masies i cases rurals del POUM, nº 3 i 4.Protecció: les classificacions derivades del Catàleg de Béns a Protegir del POUM són provisionals, fins a la seva aprovació definitiva l'any 2015. | 98|119 | 46 | 1.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | ||||||||
| 67314 | Rectoria de Savassona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-de-savassona | COLOMER-RIFÀ S.L. (2013). Catàleg de masies i cases rurals. Ajuntament de Tavèrnoles. Tavèrnoles. COLOMER-RIFÀ S. L (2014). Catàleg de béns a protegir. POUM. Tavèrnoles: Ajuntament de Tavèrnoles. DIPUTACIÓ DE BARCELONA (2002). Inventari del Patrimoni Construït del Pla Especial de Protecció i Millora de l'Espai Natural de les Guilleries-Savassona. Àrea d'Espais Naturals, Serveis d'Acció Territorial. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1981). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Tavèrnoles). | XVIII | Edifici de planta rectangular, que consta de planta baixa i un pis. La coberta és a dues vessants, amb teula ceràmica aràbiga, i el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migdia. Es troba assentada sobre un indret amb pendent. La façana presenta un portal rectangular, i les obertures són de disposició simètrica: hi ha dues finestres a la planta baixa i tres balconets amb baranes de ferro forjat al pis superior. Les façanes són de maçoneria i arrebossades. | 08275-37 | Savassona, castell | 41.9565000,2.3386700 | 445193 | 4645158 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67314-foto-08275-37-1.jpg | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inclosa al Catàleg de masies i cases rurals del POUM, nº 28.Protecció: les classificacions derivades del Catàleg de Béns a Protegir del POUM són provisionals, fins a la seva aprovació definitiva l'any 2015.La Rectoria és un edifici de poc valor arquitectònic, però forma part del conjunt format per l'església de Sant Pere de Savassona, la masoveria i el castell de Savassona. | 98|119 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||||||
| 67315 | Roc del Llum o la Baga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roc-del-llum-o-la-baga | COLOMER-RIFÀ S.L. (2013). Catàleg de masies i cases rurals. Ajuntament de Tavèrnoles. Tavèrnoles. COLOMER-RIFÀ S. L (2014). Catàleg de béns a protegir. POUM. Tavèrnoles: Ajuntament de Tavèrnoles. DIPUTACIÓ DE BARCELONA (2002). Inventari del Patrimoni Construït del Pla Especial de Protecció i Millora de l'Espai Natural de les Guilleries-Savassona. Àrea d'Espais Naturals, Serveis d'Acció Territorial. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1985). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Tavèrnoles). | XIX | Masia de planta quadrada, que consta de planta baixa i una planta pis. La coberta és a dues vessants, amb teula ceràmica aràbiga, i el carener perpendicular a la façana, que es troba orientada al sud-oest. La façana presenta un portal rectangular i obertures de disposició simètrica. S'hi obren dues finestres a la planta i, a la part central del pis, un porxo d'arc rebaixat i una finestra a banda i banda. Al mur de llevant, hi ha dos portals a la planta baixa i dos finestres al primer pis. A la façana nord-est, s'hi adossa un cos que consta de planta baixa i coberta a una sola vessant. Al sud s'hi adossa un pou. A pocs metres al sud-oest de la casa, hi ha una cabana de planta rectangular, originalment d'una sola planta. La coberta és a dues vessants, amb teula ceràmica aràbiga, i el carener perpendicular a la façana. Presenta un gran portal amb la llinda de fusta. Hi ha adossats dos coberts de factura contemporània. A tocar de l'entrada del camí que dóna accés a la casa des de la carretera, hi ha el popular Roc del llum, que dona el nom a la casa. | 08275-38 | Savassona | El nom de Roc de Llum li ve donat perquè en aquest indret hi havia el llum que il·luminava el camí cap al castell de Savassona. Antigament, aquest lloc fosc era aprofitat pels bandolers per a robar als traginers i viatjants. Durant la industrialització al segle XIX, el llum il·luminava als obrers que anaven a treballar a la conca del Ter. Quan es va construir la carretera BV-5216, el llum va ser traslladat uns metres més amunt del seu emplaçament original, i es va instal·lar connexió elèctrica. | 41.9540600,2.3346100 | 444854 | 4644890 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67315-foto-08275-38-1.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inclosa al Catàleg de masies i cases rurals del POUM, nº 25.Protecció: les classificacions derivades del Catàleg de Béns a Protegir del POUM són provisionals, fins a la seva aprovació definitiva l'any 2015. | 119 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | ||||||||
| 67316 | Sabaters | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sabaters-0 | COLOMER-RIFÀ S.L. (2013). Catàleg de masies i cases rurals. Ajuntament de Tavèrnoles. Tavèrnoles. COLOMER-RIFÀ S. L (2014). Catàleg de béns a protegir. POUM. Tavèrnoles: Ajuntament de Tavèrnoles. DIPUTACIÓ DE BARCELONA (2002). Inventari del Patrimoni Construït del Pla Especial de Protecció i Millora de l'Espai Natural de les Guilleries-Savassona. Àrea d'Espais Naturals, Serveis d'Acció Territorial. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1981). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Tavèrnoles). | XVIII | Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa i planta pis. La coberta és a dues vessants, amb teula ceràmica aràbiga, i el carener paral·lel a la façana, que es troba orientada a tramuntana. La façana principal presenta un portal rectangular, emmarcat amb carreus, sobre el que hi ha una decoració i la data de 1781. S'hi obren diverses obertures a la planta baixa i al primer pis. En destaca la finestra situada sobre el portal, de forma quadrada i emmarcada amb carreus. Al tocar de la porta, hi ha un coll de pou que recull les aigües de la cisterna i una pica amb canalera. A la façana de migdia, hi ha un portal rectangular i diverses finestres, tres de les quals amb l'ampit motllurat. Al costat de ponent, s'hi adossa un cos de menys fondària que la casa, amb coberta a una vessant. Hi sobresurten uns porxos de dues plantes, coberts a una vessant. Al pis superior hi ha una barana de fusta. A llevant, s'hi adossa un altre cos de porxos de dues plantes, amb coberta a una vessant. El pis superior presenta també barana de fusta. El parament dels murs és de pedra sense revestir. | 08275-39 | Pla de Santa Margarida | A l'Arxiu Episcopal de Vic es conserven diversos antics documents que fan referència a aquesta casa. Es troba registrada als fogatges de l'any 1553 de la parròquia i terme de Savassona, quan hi vivia Salvi Aguilar. El portal duu la data de 1781 i una finestra de migdia la de 1777, que corresponen a reformes de la casa. | 41.9621000,2.3644800 | 447336 | 4645764 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67316-foto-08275-39-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67316-foto-08275-39-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inclosa al Catàleg de masies i cases rurals del POUM, nº 40.Protecció: les classificacions derivades del Catàleg de Béns a Protegir del POUM són provisionals, fins a la seva aprovació definitiva l'any 2015. | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | ||||||||
| 67317 | Castell de Savassona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-savassona | <p>AA.DD. (1973). Els castells catalans. vol. IV. Barcelona: Rafael Dalmau Editor, p. 977-987. AA.DD. (1986). Catalunya Romànica, vol. III: Osona (II). Barcelona: Ed. Gran Enciclopèdia Catalana, p. 612-614. ASENSI, R.Mª (1999). 'Osona'. Catalunya Romànica. Guies Comarcals, vol. II. Barcelona: Pòrtic, p.148-149. COLOMER-RIFÀ S. L (2011). Catàleg de béns a protegir. POUM. Tavèrnoles: Ajuntament de Tavèrnoles. DIPUTACIÓ DE BARCELONA (2002). Inventari del Patrimoni Construït del Pla Especial de Protecció i Millora de l'Espai Natural de les Guilleries-Savassona. Àrea d'Espais Naturals, Serveis d'Acció Territorial. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1988). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Tavèrnoles).</p> | XVII-XVIII | <p>El conjunt arquitectònic del castell de Savassona està format per tres cossos de planta rectangular. Les cobertes són a dues vessants, amb teula ceràmica aràbiga, i el carener paral·lel a les façanes. El cos principal consta de planta baixa i dues plantes pis. La façana principal, orientada a migdia, presenta un portal adovellat, que es troba a la part superior, mutilat per una gran balconada que ocupa tot el primer pis, a la que s'accedeix a través de diverses finestres balconeres de pedra. Al segon pis, a la part central, hi ha esculpits un escut i un bust de marbre, i s'hi obren finestres de pedra treballada. A la banda de llevant, la façana s'assenta damunt la roca. La façana de ponent està sostinguda per un contrafort, on s'hi obren unes galeries d'arc rebaixat, amb tres arcades sostingudes per pilars. Les obres sofertes al llarg dels darrers segles li han fet perdre el seu caràcter primitiu. La major part de les construccions corresponen al segle XVII i XVIII. La capella del castell es troba adossada al mur de migdia de la façana del mas. És un edifici religiós d'una sola nau, de planta rectangular. En quant a les restes medievals de l'antic castell de Savassona, aquestes es troben integrades dins de la construcció del segle XVII. Es poden distingir la torre de defensa i alguns llenços de la muralla del desaparegut castell de Savassona. La resta d'edificacions del conjunt arquitectònic no presenten cap altre vestigi clar d'època medieval.</p> | 08275-40 | Savassona, castell | <p>La primera referència escrita del terme de Savassona és de l'any 889, quan Arnabert i la seva muller Quinta vengueren a Gotmar i a la seva muller Ermegoda una vinya situada al territori d'Osona, al terme de Savassona. L'antic castell de Savassona comprenia un terme jurisdiccional que es correspon, gairebé en la seva totalitat, amb l'actual terme municipal de Tavèrnoles. Les primeres referències documentals del castell són de l'any 921, i les de l'església parroquial de Sant Pere de Savassona són de l'any 1035. El domini eminent del castell devia correspondre als comtes de Barcelona, no obstant això, no es té constància que fessin cap acte de domini sobre el castell, ni que rebessin cap vassallatge per part dels vescomtes d'Osona, anomenats posteriorment de Cardona, que n'eren els feudataris comtals. L'any 1082, els comtes de Barcelona vincularen aquest castell com a dotació vescomtal. L'any 1086, el vescomte d'Osona-Cardona Ramon Folc I, en el seu testament, deixà a la seva muller Ermessenda el territori de Savassona. Tot i que els vescomtes d'Osona mantingueren la possessió del castell de Savassona, no incidiren gaire en les vicissituds del mateix. L'any 1314 el vescomte Ramon Folc VI establí que l'hereu del vescomtat de Cardona tingués vinculats diversos castells, entre els que hi figurava el de Savassona. L'any 1375, el rei Pere el Cerimoniós creà el comtat de Cardona per als vescomtes, però el castell de Savassona ja no figurava entre els vinculats al nou comtat. És probable que el castell hagués passat a mans de Bernat Amat de Cardona, germà de Ramon Folc VI. Anys més tard, passà a Ramon Roger II, comte de Pallars, casat amb una filla de Bernat Amat de Cardona. D'aquesta manera, l'any 1358 Bernat III de Cabrera, comte d'Osona, declarà que el castell de Savassona era de Marc de Savassona, senyor de Rupit, comte de Pallars. La poca vinculació al castell de Savassona per part dels seus feudataris, els vescomtes de Cardona i, posteriorment, dels comtes de Pallars, féu que els seus castlans fossin els protagonistes de la història del castell. Les primeres referències escrites que hipotèticament podrien vincular-se al castell, corresponen a un document de l'any 990 on Isarn, un vicari comtal, i la seva muller Alba, vengueren a Lodegard dues peces de terra situades al comtat d'Osona, a l'apèndix de Savassona. Posteriorment, a un manuscrit de l'any 1064 són citats Manfred de Savassona, la seva muller Ermengarda i la seva filla Quíxol. És aquest personatge, Manfred de Savassona, el primer castlà conegut del castell de Savassona. L'any 1129, s'inicià amb Pere Berenguer de Savassona el govern del castell de Savassona per part de la família Savassona, de manera ininterrompuda fins l'any 1280, en morir Pere II de Savassona sense descendència. L'herència passà al seu germà Galceran, canonge de Vic, que vengué el castell de Savassona amb tots els seus drets i pertinences a Ramon de Vilanova, castlà del castell del Brull. Els Vilanova prengueren el nom dels Savassona, els quals no tenien cap vincle familiar amb els anteriors. Pels volts de l'any 1409, la família Vilanova-Savassona tingué greus enfrontaments amb els Malla, que causaren un gran nombre de víctimes mortals. Aquest fet motivà que Vicenç Ferrer acudís a Vic per aconseguir la pau entre ambdós famílies. L'any 1514 morí Joana, filla de Lluís de Savassona, sense descendència directa, i fou succeïda per Rafael de Prat, hereu d'Isabel de Vilanova, que cedí aquell mateix any el domini del castell a Antoni Vila. Els nous barons de Savassona, els Vila, que eren una rica família de Vic que havien ascendit a cavallers tres anys abans, pledejaren amb diverses famílies nobles que els disputaven la senyoria de Savassona.</p> <p>El castell va quedar molt destruït al segle XV a causa de les guerres entre la Generalitat i el rei Joan II. Va ser objecte de diverses obres al llarg dels segles XVI i XVII, per la família Vila, i l'any 1640 s'hi construí la capella. L'any 1775 la façana de l'edifici fou renovada per Josep Francesc Ferrer de Llupià que, en honor del seu pare, Antoni Ferrer de Llupià V, hi va fer esculpir l'escut del seu llinatge i un bust de marbre del seu progenitor. L'any 1811, durant la guerra del Francès, el castell fou incendiat per les tropes napoleòniques. Fou restaurat després de la fi de la guerra. L'any 1879, l'escriptor Joaquim Salarich i Verdaguer va escriure la novel·la 'Lo castell de Sabassona', ambientada en aquest indret. Es troba inclós al Catàleg de béns a protegir POUM 2014, nº 29 (arquitectònic), BCIN i al Catàleg de masies i cases rurals del POUM, nº 26. (Continuació Història):Els Vila es succeïren en la baronia de Savassona fins a l'any 1632, quan l'últim membre d'aquesta família, Antoni Vila, que es trobava en un delicat estat de salut, feu donació inter vivos al seu cosí Galceran de Llupià, però aquest últim morí abans que l'anterior. L'herència passà a Maria de Llupià, germana de Galceran, casada amb Jeroni Ferrer, i l'any 1650 fou anomenat Jeroni Ferrer de Llupià, fill de Maria de Llupià i Jeroni Ferrer, nou baró de Savassona. L'any 1654 el rei Felip IV atorgà el privilegi de noblesa a un membre dels Ferrer de Llupià. L'any 1784 el rei Carles III, confirmà la baronia del castell i la reconegué com a títol del regne, que fou posseïda pels Ferrer de Llupià fins a l'abolició dels senyorius jurisdiccionals al segle XIX. Durant la Guerra del Francès, a principis del segle XIX, el baró de Savassona, Josep Francesc Ferrer de Llupià, va tenir un paper notable en la lluita antifrancesa, i va ser vocal representant de la Junta Corregimental de Vic a la Junta Suprema del Principat de Catalunya. Amb la mort sense descendència de Josep Francesc Ferrer de Llupià, va finalitzar el llinatge dels Ferrer, i la repartició dels béns i possessions dels barons es va anar dispersant i perdent. El títol dels barons de Savassona va passar a Maria dels Dolors Lluïsa Desprat, i al morir soltera, a María Cayetana Díaz de Mayorga, que el va transmetre al seu fill José Jesús de Urbina. Al morir aquest, el títol va passar al seu cosí, Cayetano de Urbina i Daoíz, i les terres de la baronia es van dividir entre aquest i cinc cosins més a parts iguals. El castell i algunes de les seves terres van ser venuts l'any 1900 a Vicenç Cuyàs i Piera, que les va vendre a Lluís Soldevila. <span><span>D'Enric Soldevila va passar a la seva esposa Josefina Castells i després a la seva filla Susana Soldevila (casada amb Enric Portell). Des de Lluís Soldevila ha anat passant a les següents generacions Soldevila. </span></span></p> | 41.9562800,2.3374800 | 445094 | 4645134 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67317-foto-08275-40-1.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2022-01-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 94 | 46 | 1.2 | 1771 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||
| 67318 | El Banús | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-banus | COLOMER-RIFÀ S.L. (2013). Catàleg de masies i cases rurals. Ajuntament de Tavèrnoles. Tavèrnoles. COLOMER-RIFÀ S. L (2014). Catàleg de béns a protegir. POUM. Tavèrnoles: Ajuntament de Tavèrnoles. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1981). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Tavèrnoles). | XV-XVIII | El Banús és un conjunt arquitectònic format per la masia, la masoveria i la pallissa. L'antiga masia és de planta rectangular i consta de planta baixa i dues plantes pis. La coberta és a quatre vessants, amb teula ceràmica aràbiga, i el carener paral·lel a la façana principal, que es troba orientada a migdia. Té una llanterna a la part central de la coberta. Al costat de tramuntana, hi ha un annex que fa de terrassa al primer pis, amb barana de ferro i pilars de pedra. La façana principal presenta un portal d'entrada d'arc de mig punt adovellat amb grans carreus, i un altre portal rectangular, amb llinda i carreus de pedra treballada. Al primer pis, s'hi obre un porxo porticat amb quatre grans arcades d'arc rebaixat, que s'aguanten sobre pilars quadrangulars, una finestra amb l'ampit motllurat i, a la dreta, un balcó. La resta d'obertures són de disposició bastant simètrica, emmarcades per carreus. A la banda de llevant, hi ha tres balcons al primer pis, i una finestra d'estil goticitzant a la segona planta. Hi ha una cabana situada davant l'era, que és de planta rectangular. La coberta és a dues vessants, amb teula ceràmica aràbiga, i el carener perpendicular a la façana, que es troba situada a migdia. La masoveria és de planta rectangular, amb una ampliació posterior per l'est, i consta de planta baixa i un pis. Es troba construïda sobre un talús. La coberta és a dues vessants, amb teula ceràmica aràbiga, i el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migdia. La part de ponent s'adossa a la lliça de la masia. Les finestres són rectangulars, emmarcades amb carreus; algunes amb llinda de fusta. En destaca la finestra rectangular situada a la planta baixa de la façana principal, formada per carreus i una llinda llisa al damunt. Els brancals són decorats amb petits pilastres poligonals a la part inferior, amb soguejats i motllures als carreus del centre i soguejat a la part superior, coronat per unes cares. L'antiga pallissa, actualment reconvertida en habitatge, és de planta rectangular, i consta de planta baixa i dues plantes pis. La coberta és a dues vessants, amb teula ceràmica aràbiga, i el carener paral·lel a la façana principal, que es troba orientada a ponent. Les finestres són rectangulars, emmarcades amb carreus; algunes amb llinda de fusta. Els murs de les diverses construccions són de maçoneria i maó, amb elements de pedra ben treballada. | 08275-41 | Pla del Banús | La primera referència documental de la família i del mas Banús, antigament anomenats Benuç o Benucci, és de l'any 1245, tot i que es conserva un document, probablement de principis del segle XX, que correspon a la transcripció d'un escrit de l'any 1035. Es desconeix on es troba l'antic document. Des del segle XIII fins al XXI han habitat el mas 26 generacions de la mateixa família. L'any 1245 B. d'Angulo i la seva muller Arsendis establiren a Andreu Benucci en el lloc on hi ha el mas Banús, que formava part d'una gran extensió de terreny anomenat Guardiola. El domini alodial del Banús passà al monestir de Sant Pere de Casserres. El mas sobrevisqué al despoblament produït l'any 1348 per la pesta negra, i engrandí el seu patrimoni amb la incorporació de la Guardiola, entre d'altres propietats. L'any 1547, el mas Banús es fusionà amb el mas Esplugues de Sant Feliu de Planeses. | 41.9526300,2.3155100 | 443270 | 4644743 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67318-foto-08275-41-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67318-foto-08275-41-3.jpg | Legal | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inclosa al Catàleg de masies i cases rurals del POUM, nº 11, 12 i 13.Protecció: les classificacions derivades del Catàleg de Béns a Protegir del POUM són provisionals, fins a la seva aprovació definitiva l'any 2015. | 94|119|85 | 46 | 1.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | ||||||||
| 67319 | Masgrau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/masgrau | COLOMER-RIFÀ S.L. (2013). Catàleg de masies i cases rurals. Ajuntament de Tavèrnoles. Tavèrnoles. COLOMER-RIFÀ S. L (2014). Catàleg de béns a protegir. POUM. Tavèrnoles: Ajuntament de Tavèrnoles. DIPUTACIÓ DE BARCELONA (2002). Inventari del Patrimoni Construït del Pla Especial de Protecció i Millora de l'Espai Natural de les Guilleries-Savassona. Àrea d'Espais Naturals, Serveis d'Acció Territorial. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1981). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Tavèrnoles). | XVIII | Conjunt arquitectònic format per la masia, diversos coberts, un pou i una cabana. La masia està formada per quatre cossos adossats de planta rectangular, fruit de les diferents etapes constructives. Consta de planta baixa, planta pis i golfes. Les cobertes són a dues vessants, amb teula ceràmica aràbiga, i el carener paral·lel a la façana, que es troba orientada a migdia. Una tanca de pedra forma un pati interior amb un accés frontal. La façana presenta un portal adovellat d'arc de mig punt, sobre el qual hi ha una finestra, emmarcada amb carreus, amb la llinda amb trencaaigües i lleixa motllurada. El segon cos, a l'esquerra de l'original, presenta al primer pis una petita finestra i una galeria amb quatre arcs sostinguts per pilars, actualment un d'ells tapiat. A les golfes, a més d'una finestra, hi ha també una petita galeria amb quatre arcs sostinguts per pilars. En el cos posterior hi ha un pou cisterna amb el coll de pedra picada. A la part de tramuntana de la masia, hi ha restes d'antigues eres amb grans lloses. La cabana, situada a pocs metres al nord de la casa, a tocar de l'antiga alzina, es de planta rectangular i consta de dues plantes. La coberta és a dues vessants i amb el carener paral·lel a la façana, i s'allarga a la part dreta. | 08275-42 | Pla de Masgrau | Es troba registrada als Fogatges de l'any 1553, en que hi vivia Pere Masgrau. És una gran propietat que inclou els masos Frontera i can Soca, de Sant Martí de Riudeperes, i el Pont de Malafogassa, de Sant Sadurní d'Osormort. Al segle XVI mitjançant el matrimoni de l'hereu de Masgrau amb la pubilla del mas Comermena, s'annexionaren els patrimonis dels dos masos. Durant les guerres carlines la casa fou utilitzada com a caserna. | 41.9451900,2.3524100 | 446322 | 4643894 | 08275 | Tavèrnoles | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67319-foto-08275-42-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67319-foto-08275-42-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inclosa al Catàleg de masies i cases rurals del POUM, nº 32.Protecció: les classificacions derivades del Catàleg de Béns a Protegir del POUM són provisionals, fins a la seva aprovació definitiva l'any 2015. | 119|94 | 46 | 1.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | ||||||||
| 67320 | Serrabou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/serrabou | COLOMER-RIFÀ S.L. (2013). Catàleg de masies i cases rurals. Ajuntament de Tavèrnoles. Tavèrnoles. COLOMER-RIFÀ S. L (2014). Catàleg de béns a protegir. POUM. Tavèrnoles: Ajuntament de Tavèrnoles. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1981). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Tavèrnoles). | XVIII | Serrabou és una masia senyorial formada per diversos volums, fruit de les diferents etapes constructives al llarg dels segles. El cos principal és de planta irregular i consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és a dues vessants, amb teula ceràmica aràbiga, i el carener paral·lel a la façana actual, que es troba orientada a migdia. A l'extrem de ponent, en sobresurt una lluerna, amb la coberta a dues vessants i dues finestres d'arc de mig punt rebaixat. La masia està dividida en dos habitatges. El principal presenta, a la façana de migdia, un gran portal amb un escut a la llinda, que representa el cognom de la casa, dos bous serrant, amb el nom 'LLUÍS i l'any '1673' . Tanmateix, en destaquen d'altres elements ornamentals de pedra, com el rellotge de sol al primer pis, amb l'any '1720' inscrit, i una cara amb una pipa al pis superior. L'altre habitatge forma tres pisos porticats amb arcs rebaixats. La façana de llevant presenta un portal d'entrada, una garita de defensa a l'angle nord-oest i quatre balcons, un d'ells amb la inscripció 'JOAN SERRABOU', amb un emblema al mig i l'any '1843'. A la façana de tramuntana, hi ha una antiga finestra d'estil gòtic, amb reixa de ferro forjat. A pocs metres al nord-oest de la masia, al jardí posterior, hi ha una petita pallissa. La fisonomia actual de la casa correspon a una reforma del segle XVIII. | 08275-43 | Pla de Serrabou | Les primeres referències documentals de la masia corresponen al segle XI. El nom de la casa prové de la unió dels cognoms Serra i Bou, a partir de l'enllaç matrimonial de les dues famílies l'any 1263, i des d'aquest moment la família Serrabou ha habitat la casa pairal ininterrompudament fins a l'actualitat. Al finals del segle XVIII, l'heretat de Serrabou estava constituïda per la casa pairal i un seguit d'explotacions i masoveries als termes e Vilanova de Sau, les Masies de Roda, Tavèrnoles i Folgueroles. | 41.9567300,2.3132900 | 443090 | 4645200 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67320-foto-08275-43-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67320-foto-08275-43-3.jpg | Legal | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inclosa al Catàleg de masies i cases rurals del POUM, nº 9.Protecció: les classificacions derivades del Catàleg de Béns a Protegir del POUM són provisionals, fins a la seva aprovació definitiva l'any 2015. | 94|119|85 | 46 | 1.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | ||||||||
| 67321 | Sant Esteve de Tavèrnoles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-esteve-de-tavernoles | AA.DD. (1986). Catalunya Romànica, vol. III: Osona (II). Barcelona: Ed. Gran Enciclopèdia Catalana, p. 618-624. ASENSI, R.Mª (1999). 'Osona'. Catalunya Romànica. Guies Comarcals, vol. II. Barcelona: Pòrtic, p. 146-148. COLOMER-RIFÀ S. L (2014). Catàleg de béns a protegir. POUM. Tavèrnoles: Ajuntament de Tavèrnoles. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2012). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Tavèrnoles). | XI / XVII | L'església de Sant Esteve de Tavèrnoles és un gran exemple de l'arquitectura llombarda. És un edifici d'una sola nau, amb absis semicircular a llevant, un campanar de torre al costat de migjorn, i dues capelles barroques adossades al cantó de tramuntana. A migjorn hi havia una altra capella de la que només es conserva, a l'interior del temple, l'arc d'embocadura i la porta d'una sagristia. Internament, la nau està coberta amb una volta de canó arrebossada; la capella lateral, tocant el presbiteri, està coberta amb volta de canó de quatre punts i, l'altra capella està coberta amb volta de canó amb falses llunetes. El portal d'entrada actual, de factura barroca, es troba a la façana de ponent. És de forma rectangular i es troba emmarcat per unes formes sinuoses. A la llinda hi ha la següent inscripció: '1728 STEPHANUS VIDIT COELOS APERTOS VIiT: E INTROVIT HOMO CVCOL'. A sobre té un òcul i el capcer és acabat en forma triangular. La desapareguda porta original s'obria a la façana de migdia. Davant del portal, al costat de ponent, hi ha diverses làpides de pedra treballada. Una correspon al sepulcre de Miquel Galles, rector de la parròquia de Tavèrnoles, mort l'any 1839, una altra a Jacinto Verdaguer, probablement l'oncle i el padrí del poeta de Folgueroles, mort l'any 1868. Les altres dues corresponen als habitants de les cases veïnes del Cos i del Roquet. Al cantó de ponent, hi ha un cor de factura relativament moderna. Exteriorment, l'absis és ornamentat amb un fris de finestres cegues, en sèries de cinc entre lesenes. Les façanes de tramuntana i de migjorn segueixen la mateixa decoració, coronades amb un fris superior a base de dents de serra. La il·luminació de l'edifici és resol amb les tres finestres de doble esqueixada, situades a l'absis, i amb les altres obertures, distribuïdes regularment a les façanes de la nau. El campanar es troba adossat a la façana de migjorn. És de planta quadrada, amb la coberta a quatre vessants, i consta de tres pisos construïts sobre un alt sòcol, que arriba fins al ràfec de la coberta de la nau. El sòcol és totalment llis, però s'hi observa alguna espitllera. El primer pis és ornamentat, en la part superior, amb un fris d'arcuacions llombardes. El segon pis i el tercer són coronats per un fris de dents de serra, i tenen finestres biforades, separades per una senzilla columna amb capitell mensuliforme, que queden emmarcades per tres arcuacions cegues entre lesenes. S'hi accedeix per la coberta de teules de la nau, ja que no hi ha escala. La part superior del campanar és coberta internament per una volta. La coberta del campanar i la de l'absis són fetes amb lloses. L'aparell dels murs és de petits carreus lligats amb morter de calç, disposats en filades regulars, amb carreus més grans a les cantonades. | 08275-44 | Nucli urbà de Tavèrnoles. C/ de l'Església | L'església de Sant Esteve de Tavèrnoles, considerada com a parròquia des dels seus inicis, es documenta des de l'any 981. Es trobava dins del terme del castell de Savassona. L'edifici actual fou construït vers l'any 1070. L'acta de consagració que es conserva, de l'any 1083, és un document apòcrif. L'any 1078 el bisbe de Vic, Berenguer Sunifred de Lluçà, la infeudà a Ramon Folc, vescomte de Cardona. L'any 1086 el bisbe Berenguer la infeudà novament al vescomte Folc i a la seva vídua, la vescomtessa Ermesenda. Va tenir com a sufragània l'església del monestir de Sant Pere de Casserres. L'edifici fou reformat i ampliat durant els segles XVII i XVIII, amb l'obertura de dues capelles laterals, l'any 1628, es canvià el portal de lloc, es construí un cor nou i es sobrealçà la teulada, l'any 1728. La major part d'aquestes reformes foren suprimides durant la restauració del temple per la Diputació de Barcelona, als anys 60 del segle passat, conservant només les dues capelles laterals. | 41.9520400,2.3266800 | 444195 | 4644671 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67321-foto-08275-44-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67321-foto-08275-44-3.jpg | Legal | Barroc|Romànic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Protecció: les classificacions derivades del Catàleg de Béns a Protegir del POUM són provisionals, fins a la seva aprovació definitiva l'any 2015. | 96|92 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | ||||||||
| 67322 | Sant Feliuet de Savassona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-feliuet-de-savassona | AA.DD. (1986). Catalunya Romànica, vol. III: Osona (II). Barcelona: Ed. Gran Enciclopèdia Catalana, p. 616-618. ASENSI, R.Mª (1999). 'Osona'. Catalunya Romànica. Guies Comarcals, vol. II. Barcelona: Pòrtic, p.150-151. BARRAL i ALTET, X. (1981). L'art pre-romànic a Catalunya. Segles IX-X. Barcelona: Edicions 62. COLOMER-RIFÀ S. L (2014). Catàleg de béns a protegir. POUM. Tavèrnoles: Ajuntament de Tavèrnoles. DIPUTACIÓ DE BARCELONA (2002). Inventari del Patrimoni Construït del Pla Especial de Protecció i Millora de l'Espai Natural de les Guilleries-Savassona. Àrea d'Espais Naturals, Serveis d'Acció Territorial. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2012). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Tavèrnoles). JUNYENT i SUBIRÀ, E. (1960). 'La iglesia de San Felio de Sabassona'. Ausa, vol. III, núm. 33. Vic: Patronat d'Estudis Ausonencs, p.415-419. SANS, J. (2006). Capella de Sant Feliu de Savassona. Document inèdit. | XI | Sant Feliuet de Savassona és una petita església d'una sola nau, amb l'absis lleugerament trapezoïdal, a llevant, descentrat en relació amb l'eix de la nau, a la qual s'obre mitjançant un simple plec. Internament, la nau és coberta amb volta de canó, i l'absis és cobert també amb volta de canó lleugerament rebaixada. Presenta dos portals d'entrada. L'original, situat a la façana de migdia, és adovellat amb arc de mig punt. A la façana de ponent s'obre l'altre porta, de factura posterior, amb un arc de grans dovelles, i la dovella central decorada amb una estrella salomònica inscrita dins un cercle. Sobre aquest portal hi ha una petita finestra cruciforme. La façana de ponent es troba coronada per un esvelt campanar d'espadanya, amb dos grans finestrals d'arc de mig punt. La façana de migjorn presenta dues finestres de doble esqueixada, i a l'absis, a llevant i a migjorn, dues finestres més de doble esqueixada. L'aparell de l'absis és de blocs de pedra poc desbastada, lligats amb morter de calç, disposats en filades irregulars. L'aparell de la nau és de petits carreus escairats, lligats amb morter de calç, disposats en filades regulars i uniformes, amb les cantonades reforçades per grans blocs de pedra. La nau és coberta amb teules, i els ràfecs i el cobriment de l'absis són de lloses de pedra. Hi ha diverses hipòtesis per explicar la descentralització de l'absis en relació amb l'eix de la nau i la diferència dels aparells constructius en la unió de la capçalera rectangular amb la nau, que palesa una discontinuïtat en el procés constructiu. Segons Eduard Junyent, l'absis fou construït al segle X, i era l'únic element conservat d'un temple pre-romànic destruït, i fou aprofitat posteriorment per a la construcció d'una nova església. Segons Xavier Barral, la nau fou construïda després d'una represa de la obra, i no substituïa una altra de més antiga. | 08275-45 | Savassona, Sant Feliuet | L'església de Sant Feliuet de Savassona es troba situada dins l'antic terme del castell de Savassona. S'erigí amb motiu de la Repoblació, en un indret on hi ha vestigis d'un poblament molt antic. Es desconeix si tingué funcions parroquials al seus inicis, però a partir de l'aparició de la parròquia de Sant Pere, quedà com a simple capella depenent de la parròquia de Sant Pere de Savassona i, posteriorment, de Sant Esteve de Tavèrnoles. La primera referència de l'església de Sant Feliu és de l'any 1035, quan Ramon, fill de Guillem, donà a Ramon, sacerdot, fill de Laudegaril, l'alou que tenia a la roca anomenada Savassona juntament amb la basílica de Sant Feliu. Segons el document, l'alou tenia com a afrontació de migdia el sepulcre antic i a ponent l'escala que puja per les clivelles. Aquest sepulcre antic esmentat podria correspondre a la Pedra dels Sacrificis. A inicis del segle XIII la capella, anomenada Sant Feliu de la Roca, fou objecte d'obres de reforma. El campanar d'espadanya correspon a aquestes obres. Al segle XVI fou novament reformada, amb la construcció del portal de ponent i l'anul·lació del portal de migdia. Entre els anys 1959 i 1960 fou restaurada per la Unió Excursionista de Vic i el Servei de Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona. | 41.9594000,2.3405600 | 445352 | 4645479 | 08275 | Tavèrnoles | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67322-foto-08275-45-3.jpg | Legal | Romànic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Protecció: les classificacions derivades del Catàleg de Béns a Protegir del POUM són provisionals, fins a la seva aprovació definitiva l'any 2015. | 92 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | ||||||||
| 67323 | Sant Pere de Savassona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-pere-de-savassona | AA.DD. (1986). Catalunya Romànica, vol. III: Osona (II). Barcelona: Ed. Gran Enciclopèdia Catalana, p. 615-616. ASENSI, R.Mª (1999). 'Osona'. Catalunya Romànica. Guies Comarcals, vol. II. Barcelona: Pòrtic, p. 148-149. COLOMER-RIFÀ S. L (2014). Catàleg de béns a protegir. POUM. Tavèrnoles: Ajuntament de Tavèrnoles. DIPUTACIÓ DE BARCELONA (2002). Inventari del Patrimoni Construït del Pla Especial de Protecció i Millora de l'Espai Natural de les Guilleries-Savassona. Àrea d'Espais Naturals, Serveis d'Acció Territorial. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1981). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Tavèrnoles). | XI / XVII | L'església de Sant Pere de Savassona és un edifici de nau única, coberta amb volta de canó. La nau fou sobrealçada posteriorment, capçada a llevant per un absis semicircular, obert amb un simple plec en degradació, i ornamentat interiorment amb cinc nínxols semicirculars. Interiorment, està coberta amb volta de canó reforçada per dos arcs torals. La façana de tramuntana, a tocar de l'absis, presenta una absidiola semicircular, i a la façana de migdia hi ha un espai de planta quadrada, que correspon al temple original. A ambdós costats de la nau, hi ha capelles laterals de factura posterior. El portal d'entrada, situat a la façana de ponent, és coronat per un òcul i un robust campanar d'espadanya. La il·luminació de l'edifici es resol amb aquest òcul, les tres finestres de doble esqueixada de l'absis, i la resta de finestres a la nau, molt modificades. Les façanes mostren ornamentacions, amb els clàssics motius llombards d'arcuacions cegues sense lesenes. L'aparell és de carreuons de mides irregulars, escairats, disposats en filades regulars i uniformes, lligats amb morter de calç. En alguns punts de la façana es conserven restes de l'antic arrebossat. Sant Pere de Savassona respon a la tipologia d'església habitual a Osona a la segona meitat del segle XI. Forma un conjunt amb el clos de l'antic cementiri. | 08275-46 | Savassona, castell | L'església de Sant Pere de Savassona es troba situada dins l'antic terme del castell de Savassona. Fou considerada com a parròquia als seus inicis, i posteriorment passà a ser sufragània de Sant Esteve de Tavèrnoles. La primera referència de l'església de Sant Pere és de l'any 1035, quan Ramon, fill de Guillem, donà a Ramon, sacerdot, fill de Laudegaril, l'alou que tenia a la roca anomenada Savassona juntament amb la basílica de Sant Feliu, que es troba a la parròquia de Sant Pere de Savassona. L'any 1060 es feu una deixa per a la seva obra i la dedicació. És possible que aquest mateix any finalitzessin les obres de construcció del temple, que ha pervingut fins a l'actualitat. L'any 1078 el bisbe de Vic, Berenguer Sunifred de Lluçà, la infeudà a Ramon Folc, vescomte de Cardona. L'any 1086 el bisbe Berenguer la infeudà novament al vescomte Folc i a la seva vídua, la vescomtessa Ermesenda. Al segle XVI perdé les funcions parroquials i passà a ser sufragània de Sant Esteve de Tavèrnoles fins a l'actualitat, a excepció d'uns anys al segle XIX en que recuperà la independència. Al segle XVII, l'església fou objecte d'obres de reforma i ampliació, sobreaixecant la teulada i construint un portal nou a la façana de ponent, tancant el de migdia. Durant la guerra civil (1936-1939) es perderen alguns retaules de l'interior de l'església. | 41.9566400,2.3384500 | 445175 | 4645174 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67323-foto-08275-46-1.jpg | Legal | Barroc | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Protecció: les classificacions derivades del Catàleg de Béns a Protegir del POUM són provisionals, fins a la seva aprovació definitiva l'any 2015. | 96 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | ||||||||
| 67324 | Santa Margarida d'Ardola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-margarida-dardola | AA.DD. (1986). Catalunya Romànica, vol. III: Osona (II). Barcelona: Ed. Gran Enciclopèdia Catalana, p. 623-624. COLOMER-RIFÀ S. L (2014). Catàleg de béns a protegir. POUM. Tavèrnoles: Ajuntament de Tavèrnoles. DIPUTACIÓ DE BARCELONA (2002). Inventari del Patrimoni Construït del Pla Especial de Protecció i Millora de l'Espai Natural de les Guilleries-Savassona. Àrea d'Espais Naturals, Serveis d'Acció Territorial. FUNOLL i GUIX, E. (1999). Tavèrnoles, un món dins Osona. Treball de Recerca de Batxillerat, inèdit, p.137-139. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1981). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Tavèrnoles). GUIU i CASADESSÚS, J. (1898): Guia descriptiva del Obispado de Vich. Diccionario de todas sus parroquias y ayudas. Vic: Tipografia y librería católica de San José. | XI | Es troba en estat ruïnós. | Es tracta de les restes de l'antiga església romànica de Santa Margarida d'Ardola, de la que només resten dempeus els murs de tramuntana i de ponent. Era una capella d'una sola nau amb absis semicircular, parcialment conservat, obert al cantó de llevant, i un atri o porxo adossat al costat de ponent. També es conserva part de l'arrencada de la probable volta de canó que cobria la nau. La façana de ponent presenta un portal adovellat amb arc de mig punt, del que només en resta l'interior, ja que la part exterior ha estat objecte d'espoli. L'aparell és fet de blocs de pedra de grans dimensions, poc carejats, formant filades ordenades i uniformes. A l'interior del temple encara es poden apreciar restes de l'antic arrebossat. A pocs metres a garbí de l'església, hi ha una gran pedra de 0,5 m d'amplària per 0,5 m d'alçària amb un solc, de funcionalitat desconeguda, tot i que podria formar part d'una columna de l'atri. És lamentable l'estat de conservació en el que es troba aquesta antiga església, i són necessàries mesures urgents de consolidació de les restes, que evitin la seva desaparició definitiva. | 08275-47 | Pla de Santa Margarida | L'església de Santa margarida d'Ardola es troba situada dins l'antic terme del castell de Savassona, al lloc d'Ardola. La primera referència documental de la capella és de l'any 1064. Fou considerada com a capella rural dependent de la parròquia de Santa Maria de Vilanova. L'ant 1855 s'intentà elevar a la categoria de sufragània, però seguí com a simple capella. Segons Joan Guiu a la seva obra (vegeu bibliografia), l'any 1898 l'ermita ja es trobava en molt mal estat de conservació. Finalment, va ser abandonada pels volts de l'any 1920, i durant la Guerra Civil (1936-1939) va començar a ensorrar-se. | 41.9613700,2.3725900 | 448008 | 4645678 | 08275 | Tavèrnoles | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67324-foto-08275-47-3.jpg | Legal | Romànic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Dibuix de l'església de Santa Margarida fet per Joaquim Vilaplana entre finals del segle XIX i principis del XX.Protecció: les classificacions derivades del Catàleg de Béns a Protegir del POUM són provisionals, fins a la seva aprovació definitiva l'any 2015.S'han de prendre mesures urgents per a evitar que les restes de la capella desapareguin definitivament. | 92 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||||
| 67325 | Torrents | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrents-4 | COLOMER-RIFÀ S.L. (2013). Catàleg de masies i cases rurals. Ajuntament de Tavèrnoles. Tavèrnoles. COLOMER-RIFÀ S. L (2014). Catàleg de béns a protegir. POUM. Tavèrnoles: Ajuntament de Tavèrnoles. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1981). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Tavèrnoles). | XVIII-XX | Torrents és un conjunt arquitectònic format per l'antiga masia, l'habitatge actual dels propietaris, la pallissa i diversos coberts. La masia és de planta quadrangular i consta de tres pisos; el superior forma un gran porxo. La coberta és a dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana, que es troba orientada a migdia. Presenta un portal rectangular emmarcat amb carreus. Les finestres són de disposició simètrica, de forma rectangular i emmarcades per carreus. En destaca un escut de pedra situat a tocar de la finestra central del primer pis, amb un relleu que representa un arbre, una àliga i un gos, amb la inscripció 'EDIFICADA PER DÑA TERESA DE PICÓ DE SALETA I MURGADES EN LO ANY 1833'. A la part esquerra hi ha un cos més petit, amb la coberta a dues vessants, i el carener paral·lel a la façana. Se li adossa un altre cos porticat, d'una sola planta, i de factura contemporània. Aquests cossos, juntament amb d'altres coberts, formen un pati interior tancat, al que s'hi accedeix a través d'un portal, que presenta una rajola on hi ha escrit: 'Pueblo de Tavernolas y Cebasona partido de Vich província de Barcelona'. A pocs metres al sud-est de la casa hi ha una pallissa molt ben conservada. A tramuntana, hi ha un edifici de planta irregular, que consta de planta baixa i dues plantes pis. La coberta és a dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana. És l'habitatge actual dels propietaris. | 08275-48 | Baga de Torrents | Les primeres referències documentals de la masia corresponen al segle XIV. El pare del poeta Jacint Verdaguer fou masover d'aquesta masia. | 41.9495800,2.3180800 | 443480 | 4644403 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67325-foto-08275-48-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67325-foto-08275-48-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inclosa al Catàleg de masies i cases rurals del POUM, nº 14.Protecció: les classificacions derivades del Catàleg de Béns a Protegir del POUM són provisionals, fins a la seva aprovació definitiva l'any 2015. | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | ||||||||
| 67326 | Fons documental de Tavèrnoles a l'Arxiu de la Corona d'Aragó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-tavernoles-a-larxiu-de-la-corona-darago | <p>ARXIU CORONA D'ARAGÓ: ca.www.mcu.es/archivos/MC/ACA/index.html PARES. PORTAL DE ARCHIVOS ESPAÑOLES: www.mcu.es/archivos/CE/PARES.html</p> | XIII-XX | <p>L'Arxiu de la Corona d'Aragó conserva un gran nombre de documents relacionats amb el municipi de Tavèrnoles, a les següents unitats: - Arxiu Reial (Reial Cancelleria). Codi referència: ES.08019.ACA/9.1 - Vallgornera. Codi referència: ES.08019.ACA/3.56 - Real Audiència de Catalunya. Codi referència: ES.08019.ACA/8.2 - Generalitat de Catalunya. Codi referència: ES.08019.ACA/4.8 - Delegació provincial d'Hisenda de Barcelona. Codi referència: ES.08019.ACA/5.20. - Subdelegació de Béns Vagants. Codi referència: ES.08019.ACA/8.3.</p> | 08275-49 | C/ Almogàvers, nº 77, 08018, Barcelona. | <p>La procedència dels fons documentals conservats a l'Arxiu de la Corona d'Aragó és molt variada. Està classificat entre Reial Cancelleria, Reial Patrimoni, Reial Audiència, Consell d'Aragó, Generalitat de Catalunya, Hisenda, Ordes religiosos i militars, Protocols Notarials i Diversos i col·leccions. L'antecedent de l'Arxiu de la Corona d'Aragó és l'Arxiu Reial de Barcelona, fundat l'any 1318 pel rei Jaume II d'Aragó. A mitjans del segle XIX, Pròsper de Bofarull va fundar l'Arxiu General de la Corona d'Aragó, que aplegava tots els fons de l'administració reial de la Corona, i des d'aleshores s'hi han agrupat d'altres arxius històrics.</p> | 41.9521900,2.3264000 | 444172 | 4644687 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Bo | Legal i física | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | BCIN | 2025-02-28 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 94|98 | 56 | 3.2 | 1760 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | ||||||||
| 67327 | Fons documental de Tavèrnoles a l'Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-tavernoles-a-larxiu-i-biblioteca-episcopal-de-vic | <p>ARXIU I BIBLIOTECA EPISCOPAL DE VIC: www.abev.ne</p> | XIII-XX | <p>A l'Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic s'hi conserven un gran nombre de documents que fan referència a Tavèrnoles. Hi ha documents en paper, pergamí i lligall, amb una àmplia cronologia, des del segle XI al segle XX. Els documents de Tavèrnoles es troben inventariats i classificats en les diferents seccions: - Mensa Episcopal - Arxius Parroquials - Capítol de Vic - Comunitat beneficiats - Notarials Entre aquesta documentació destaca la del compte del culte de les parròquies de Sant Esteve de Tavèrnoles i Sant Pere de Savassona, a la Mensa Episcopal; l'Arxiu parroquial de Sant Esteve de Tavèrnoles, a la secció d'Arxius Parroquials; la documentació procedent i/o referent a les masies del Roquet, del Pujol i d'altres, a l'Arxiu Capitular de Vic; el Llibre de la Concòrdia de Casadevall de Savassona, a l'Arxiu del Capbreu, dins la secció de Comunitat beneficiats. Tanmateix, es custodia la documentació antiga generada per la cúria del castell de Savassona i les cúries particulars dels termes sota jurisdicció dels Savassona, al fons de l'Arxiu de la Cúria Fumada, dins la secció de Notarials.</p> | 08275-50 | C/ Santa Maria nº 1, 08500, Vic. | 41.9521900,2.3264000 | 444172 | 4644687 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Bo | Legal i física | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 94|98 | 56 | 3.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||||||||
| 67328 | Arxiu Municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-38 | DIPUTACIÓ DE BARCELONA. XARXA D'ARXIUS MUNICIPALS: www.diba.cat/es/web/opc/actuacions_arxius | XIX-XX | L'arxiu municipal de Tavèrnoles conserva els fons documentals generats per les diferents administracions municipals des del segle XIX fins a l'actualitat. A l'arxiu municipal, a més del fons de l'Ajuntament, hi ha el fons del Jutjat de pau, el de la Hermandad Sindical Agraria i el de FET i de la JONS. El fons municipal està classificat en: 1. Administració general 2. Hisenda 3. Proveïments 4. Serveis Social 5. Sanitat 6. Obres i Urbanisme 7. Seguretat Pública 8. Serveis militars 9. Població 10. Eleccions 11. Ensenyament 12. Cultura 13. Serveis agropecuaris i Medi Ambient 14. Col·leccions factícies | 08275-51 | Nucli urbà de Tavèrnoles. Ajuntament de Tavèrnoles. C/ de l'Església nº 1, 08519. | 41.9521900,2.3264000 | 444172 | 4644687 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Bo | Legal i física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | El Servei d'Arxiu Municipal de Tavèrnoles forma part del programa de manteniment de la Xarxa d'Arxius Municipals (XAM) de la Diputació de Barcelona des de l'any 2009. La XAM, coordinada per l'Oficina de Patrimoni Cultural (OPC), té com objectiu consolidar un sistema regional de suport a l'organització i gestió dels serveis d'arxiu municipals de la província de Barcelona i es materialitza des de dues tipologies: el Programa de Manteniment i la Central de Serveis Tècnics. | 56 | 3.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | ||||||||||||
| 67329 | Fons documental de Tavèrnoles a l'Arxiu Nacional de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-tavernoles-a-larxiu-nacional-de-catalunya | DEPARTAMENT DE CULTURA. ARXIUS EN LINIA: http://extranet.cultura.gencat.cat/ArxiusEnLinia/ | XII-XX | L'Arxiu Nacional de Catalunya (ANC), que es troba adscrit al Departament de Cultura dins la Direcció General d'Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni, té l'objectiu d'aplegar, conservar i difondre el patrimoni documental de Catalunya. Els fons i col·leccions documentals que l'arxiu custodia relacionades amb Tavèrnoles són els següents: - ANC1-488: Delegació Provincial a Barcelona del Ministeri d'Hisenda. - ANC1-492: Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya. - ANC1-439: Departament d'Indústria i Energia de la Generalitat de Catalunya. ANC1-490: Districte Forestal de Barcelona. - ANC1-769: El Reguer de Tavèrnoles. - ANC1-1: Generalitat de Catalunya (Segona República). - ANC1-216: Govern Civil de Barcelona. - ANC1-667: Joan Triadú. - ANC1-715: Junta de Museus de Catalunya. - ANC1-428: Montserrat Sagarra i Zacarini. - ANC1-641: Prefectura del Districte Miner de Barcelona. - ANC1-691: Prefectura Provincial de Carreteres a Barcelona del Ministeri d'Obres Públiques. - ANC1-818: President Francesc Macià (documentació institucional). -ANC1-0692: Fons documental dels Barons de Savassona. | 08275-52 | C/ Jaume I nº 33-51, 08195, Sant Cugat del Vallès. | L'Arxiu Nacional de Catalunya (ANC) fou creat pel govern de la Generalitat de Catalunya l'any 1980. L'ANC és l'arxiu general de l'administració catalana i l'arxiu històric nacional, destinat a recollir, ingressar, conservar i gestionar la documentació generada per l'administració autonòmica. Conserva també fons procedents d'entitats o individus privats d'interès històric. | 41.9521900,2.3264000 | 444172 | 4644687 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Bo | Legal i física | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 94|98 | 56 | 3.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | ||||||||||
| 67330 | Arxiu parroquial de Sant Esteve de Tavèrnoles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-de-sant-esteve-de-tavernoles | <p>ARXIU I BIBLIOTECA EPISCOPAL DE VIC: www.abev.net</p> | XI-XX | <p>L'arxiu parroquial de Sant Esteve de Tavèrnoles es troba a l'Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic. Està format per 19 unitats documentals, amb una cronologia que compren des del segle XI al XIX. La part més moderna és un fons que no s'ha conservat íntegrament, amb diverses llacunes. Aquests documents corresponen a pergamins (1001-1600), baptismes (1684-1883), confirmacions (1684-1934), aniversaris i celebracions (1730-1846), administració de l'Obra (1691-1792), llevadors de rendes (1666-1738), confraries (1721-1860), vària administració (1569-1796), manuals notarials (1315-1602), capítols matrimonials (1501-1900), testaments (1501-1900) i processos (1792-1794). Hi ha 18 unitats documentals en suport de paper amb enquadernació de lligall o volum i 1 unitat en suport de pergamí en lligall.</p> | 08275-53 | Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic. C/ Santa Maria nº 1, 08500, Vic. | 41.9521900,2.3264000 | 444172 | 4644687 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Bo | Física | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 94|98 | 56 | 3.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||||||||
| 67331 | Fotografies de Tavèrnoles de Montserrat Sagarra i Zacarini (Arxiu Nacional de Catalunya) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fotografies-de-tavernoles-de-montserrat-sagarra-i-zacarini-arxiu-nacional-de-catalunya | DEPARTAMENT DE CULTURA. ARXIUS EN LINIA: http://extranet.cultura.gencat.cat/ArxiusEnLinia | XX | El fons Montserrat Sagarra i Zacarini, dipositat a l'Arxiu Nacional de Catalunya, està integrat per 26 unitats d'instal·lació que contenen 105.580 imatges (31.400 diapositives color, 63.880 negatius de pas universal blanc i negre, 8.210 negatius color, 2.090 positius en blanc i negre i 100 positius en color), i una biblioteca. Les fotografies foren realitzades entre els anys 1960 i 1990. El fons disposa de vint-i-nou fotografies realitzades per Montserrat Sagarra i Zacarini a diferents indrets del terme de Tavèrnoles. La relació de fotografies és la següent: - ANC1-428-N-6951: església de Sant Esteve de Tavèrnoles. - ANC1-428-N-14075: façana de la casa el Viuet. - ANC1-428-N-14077: capella de Sant Feliuet de Savassona. - ANC1-428-N-14078: castell de Sant Feliuet de Savassona. - ANC1-428-N-14122: balcó d'una casa de Tavènoles. - ANC1-428-N-14216: església parroquial de Tavèrnoles. - ANC1-428-N-14270: església parroquial de Tavèrnoles. - ANC1-428-N-14271: façana d'una casa de pedra de Tavèrnoles. - ANC1-428-N-14273: castell de Savassona. - ANC1-428-N-14284: façana d'una casa de Tavèrnoles. - ANC1-428-N-14339: balconada de la masia el Banús de Tavèrnoles. - ANC1-428-N-14340: finestra de la masia el Banús de Tavèrnoles. - ANC1-428-N-14344: portal i paviment del mas el Banús (Tavèrnoles). - ANC1-428-N-14422: vestíbul i escala del mas el Banús de Tavèrnoles. - ANC1-428-N-14433: banc del mas el Banús de Tavèrnoles. - ANC1-428-N-14435: càntirs del mas el Banús de Tavèrnoles. - ANC1-428-N-14441: taula del mas el Banús de Tavèrnoles. - ANC1-428-N-14442: escriptori del mas el Banús de Tavèrnoles. - ANC1-428-N-14443: sala del mas el Banús de Tavèrnoles. - ANC1-428-N-14445: dormitori del mas el Banús de Tavèrnoles. - ANC1-428-N-14446: moble del mas el Banús de Tavèrnoles. - ANC1-428-N-14447: bagul del mas el Banús de Tavèrnoles. - ANC1-428-N-14448: moble i cadira del mas el Banús de Tavèrnoles. - ANC1-428-N-14449: llum del mas el Banús de Tavèrnoles. - ANC1-428-N-14450: taula de fusta del mas el Banús de Tavèrnoles. - ANC1-428-N-14451: dormitori del mas el Banús de Tavèrnoles. - ANC1-428-N-14452: finestra del mas el Banús de Tavèrnoles. - ANC1-428-N-14453: bressol del mas el Banús de Tavèrnoles. - ANC1-428-N-14454: banyera del mas el Banús de Tavèrnoles. | 08275-54 | Arxiu Nacional de Catalunya. C/ de Jaume I nº33-51, 08195, Sant Cugat del Vallès. | Montserrat Sagarra i Zacarini fou la primera professional catalana de la fotografia durant la dictadura franquista, i pionera a introduir innovacions formals en la fotografia catalana, com treballar en color, després de fer-ne un curs a Alemanya l'any 1963, i d'introduir l'any 1966 la modalitat de fotos mogudes. Va treballar com a fotògrafa del pedagog, investigador i escriptor Pau Vila i Dinarès. Són seves les fotografies del llibre La casa rural a Catalunya i gran part de les de la Gran Geografia Comarcal de Catalunya. El fons de Montserrat Sagarra i Zacarini ingressà a l'Arxiu Nacional de Catalunya l'any 1998, quan el Banc d'Imatge i So quedà integrat dins d'aquesta institució. L'11 de juliol de 2008 va ingressar un segon lot de documentació. Es tracta del material que l'autora va descartar de tot el que produí per encàrrec d'Enciclopèdia Catalana per a la Geografia Comarcal de Catalunya. El darrer ingrés correspon a material de diverses publicacions de l'autora. | 41.9521900,2.3264000 | 444172 | 4644687 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Bo | Legal i física | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 55 | 3.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | ||||||||||||
| 67332 | Caminada de Primavera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caminada-de-primavera | AJUNTAMENT DE TAVÈRNOLES: www.tavernoles.cat | XXI | L'ajuntament de Tavèrnoles, des de l'any 2000, organitza l'últim diumenge del mes d'abril, la Caminada de Primavera. El seu recorregut, que es troba degudament senyalitzat, és d'uns 15 quilòmetres aproximadament, amb un desnivell lleu. La caminada recorre diversos indrets emblemàtics del terme municipal i les seves rodalies, com Sant Feliuet, Sant Pere de Savassona, el castell de Savassona, Sant Esteve de Tavèrnoles i alguns dels masos més notables. Cada any es varia part de l'itinerari per tal de no repetir-lo de forma idèntica. La organització ofereix esmorzar i un obsequi als participants. Aquesta activitat ha esdevingut molt popular i en algunes edicions hi han participat unes 200 persones. | 08275-55 | Tavèrnoles | 41.9521900,2.3264000 | 444172 | 4644687 | 08275 | Tavèrnoles | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2019-11-29 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||||||||||
| 67333 | Festa Major de Tavèrnoles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-tavernoles | AJUNTAMENT DE TAVÈRNOLES: www.tavernoles.cat FUNOLL, Mª T. (2008). Pregó de Festa Major: Tavèrnoles, tot un poble. | XX-XXI | Pels volts del 3 d'agost, festivitat de la Invenció del cos de Sant Esteve, es celebra anualment la Festa Major. Es organitzada per la Comissió de festes i l'Ajuntament en col·laboració amb els veïns del poble. El pregó de Festa Major dona sortida als actes que s'allarguen durant diversos dies. Es duen a terme activitats festives com la missa solemne en honor a Sant Esteve, patró de Tavèrnoles, el ball-sopar, la botifarra popular, la caminada nocturna, l'actuació del casal d'estiu, havaneres, concerts, partits de futbol, jocs, pallassos, etc. | 08275-56 | Nucli urbà de Tavèrnoles | Entre els anys cinquanta i seixanta del segle passat, la festa major era diferent a l'actual. L'ofici solemne en honor al sant patró era cantat per la coral de la parròquia. Durant la missa també es cantaven els goigs de Sant Esteve. El ball de la Festa Major es feia al pla de les Ballades, en un envelat que la comissió de festes construïa cada any amb boixos i brucs. Una petita orquestra, en Roviretes amb el seu flabiol o el senyor Marín amb l'acordió hi tocaven valsos, tangos, passos dobles i els tradicionals ball de rams, de robo o de l'escombra. I es feia la tradicional rifa de la toia, que servia per a finançar la festa. | 41.9521900,2.3264000 | 444172 | 4644687 | 08275 | Tavèrnoles | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2019-11-29 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Entre les parròquies catalanes que porten l'advocació de Sant Esteve, especialment les d'àmbit rural, pel fet d'escaure la diada del seu patró el dia 26 de desembre, a l'hivern i en plenes festes nadalenques, celebren la festa major pels volts del dia 3 d'agost, que és la festivitat de la Invenció del cos de Sant Esteve. | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||||||||
| 67334 | Fira de Tardor de Sant Galderic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fira-de-tardor-de-sant-galderic | AJUNTAMENT DE TAVÈRNOLES: www.tavernoles.cat | XXI | La Fira de Tardor de Sant Galderic es celebra anualment, des de l'any 2008, un diumenge del mes d'octubre, als carrers del poble. La fira, dedicada a la terra i a l'artesania, està formada per tres mercats: el Mercat gastronòmic, on diversos expositors ofereixen productes típics de la terra, el Mercat d'Artesans, amb paradetes amb sabons, bijuteria, articles de fusta, etc., i el Mercat de les Erres i brocanters, on hi ha productes de segona mà. Es duen a terme exposicions, tallers i conferències relacionades amb la cultura i el medi ambient, recitals de poemes, concerts, activitats pels infants, el Concurs de bolets, concert de Gospel, etc. Tanmateix, s'organitza la popular Cursa de muntanya de Sant Galderic, amb un recorregut de 10 km pels espais naturals del municipi. | 08275-57 | Nucli urbà de Tavèrnoles | 41.9521900,2.3264000 | 444172 | 4644687 | 08275 | Tavèrnoles | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2019-11-29 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||||||||||
| 67335 | Festa de Sant Isidre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-sant-isidre-2 | AJUNTAMENT DE TAVÈRNOLES: www.tavernoles.cat | XX-XXI | La Festa de Sant Isidre, patró dels pagesos, es celebra anualment pels volts del dia de la festivitat del sant, el 15 de maig. És una celebració dedicada als animals. La festa s'inicia amb la tradicional foguera de Sant Isidre i s'ofereix coca, fuet i cava als assistents. L'endemà, pels carrers del poble es fa el passant dels Tonis, amb la benedicció dels animals a la plaça de l'església de Sant Esteve. Entre els actes de la festa, es troben la missa solemne en honor a Sant Isidre, conferències, exposicions i tallers relacionades amb els animals, espectacles, concerts, etc. La festa finalitza amb un sopar popular. | 08275-58 | Nucli urbà de Tavèrnoles | 41.9521900,2.3264000 | 444172 | 4644687 | 08275 | Tavèrnoles | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2019-11-29 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||||||||||
| 67336 | Balma 81 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-81 | BUXÓ, D. [et al.]. (1982) 'Noves aportacions al jaciment de Savassona'. Ausa, vol. X, núm.102-104. Vic: Patronat d'Estudis Ausonencs, p. 95-112. COLOMER-RIFÀ S. L (2011). Catàleg de béns a protegir. POUM. Tavèrnoles: Ajuntament de Tavèrnoles. DIPUTACIÓ DE BARCELONA (2002). Inventari del Patrimoni Construït del Pla Especial de Protecció i Millora de l'Espai Natural de les Guilleries-Savassona. Àrea d'Espais Naturals, Serveis d'Acció Territorial. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1990). Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Tavèrnoles). | Es tracta d'una balma situada al nord-est del turó de Sant Feliuet. Les seves dimensions són 4 m d'amplada i 9 m de llargada. Fou objecte d'un sondeig arqueològic durant l'estiu de l'any 1981. Aquesta intervenció va permetre documentar una potència estratigràfica de 0,5 m, composta per dos estrats. L'estrat superficial, format per sediment de color groguenc, presentava materials arqueològics corresponents a fragments de ceràmiques de pastes roges fetes a torn, ceràmica de vernís negre, ceràmiques fosques fetes a mà i alguns fragments de ferro. Segons els autors de la intervenció arqueològica, aquest estrat podria procedir de l'erosió d'un sediment originalment situat al pla del Turó de Sant Feliuet. L'estrat inferior, situat sobre la roca mare, i mal conservat per la inclinació natural del terreny, va proporcionar un sol material arqueològic, corresponent a una olleta de ceràmica feta a mà de fons convex, gairebé sencera. És de pasta de color marró-vermell compacte i de parets fines, i conserva una nansa de bobina amb concavitat central que arrenca del llavi. Es trobava envoltada per pedres disposades regularment al seu entorn. La forma poc característica d'aquest únic element dificulta la precisió cronològica del jaciment, que per les troballes realitzades als altres jaciments de la zona podria situar-se en un ventall cronològic amplíssim, entre el Bronze final- primera edat del Ferro al període Ibèric. Només una excavació arqueològica possibilitaria l'obtenció de més dades sobre el jaciment. | 08275-59 | Savassona, Sant Feliuet | La Bauma 81 fou objecte d'un sondeig arqueològic l'any 1981, per part dels arqueòlegs Dolors Buxó i Walter Cruells. | 41.9598400,2.3391100 | 445232 | 4645529 | 08275 | Tavèrnoles | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67336-foto-08275-59-1.jpg | Legal | Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Protecció: les classificacions derivades del Catàleg de Béns a Protegir del POUM són provisionals, fins a la seva aprovació definitiva l'any 2015. | 81 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||||||
| 67337 | Balma de la Baronessa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-de-la-baronessa | BUXÓ, D. [et al.]. (1982) 'Noves aportacions al jaciment de Savassona'. Ausa, vol. X, núm.102-104. Vic: Patronat d'Estudis Ausonencs, p. 95-112. COLOMER-RIFÀ S. L (2011). Catàleg de béns a protegir. POUM. Tavèrnoles: Ajuntament de Tavèrnoles. DIPUTACIÓ DE BARCELONA (2002). Inventari del Patrimoni Construït del Pla Especial de Protecció i Millora de l'Espai Natural de les Guilleries-Savassona. Àrea d'Espais Naturals, Serveis d'Acció Territorial GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1990). Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Tavèrnoles). | La remoció de les terres produïda durant les obres va alterar parcialment el sòl del jaciment. | Es tracta d'un abric de grans dimensions, situat al vessant oest del turó del castell de Savassona. A la dècada dels anys 50 del segle passat, va ser objecte d'unes obres per tal d'habilitar l'indret pel turisme. La remoció de les terres produïda va alterar parcialment el sòl del jaciment. Durant les obres es van recollir restes arqueològiques, tot i que no es coneix el seu nombre exacte ni la localització de totes les troballes, ni tan sols si s'hi observaren estructures i/o diferents nivells d'ocupació. Es van documentar 48 fragments de ceràmica antiga, que van ser dipositats al Museu Episcopal de Vic. Es tracta de 36 fragments informes i sense decoració, 12 fragments amb decoració de cordons impresos, nanses i parts del coll, que permeten situar cronològicament el jaciment entre el Calcolític i el Bronze Antic (-2200/-1500). Aquests fragments formen part d'un vas, de pasta grollera, d'uns 13 mm de gruix, amb desgreixant de quars de gra mitjà i gros i amb cocció oxidant deficient. Pels fragments conservats de la vora, es dedueix que correspon a un vas de 33 cm de diàmetre. És de vora recta i llavi pla, amb impressions de fora rectangular i inclinada a tot el volt. Sota la vora presenta una decoració formada per un cordó doble, pessigat a la pasta, amb incisions verticals que tallen els cordons i amb formes rectangulars i ovals realitzades amb punxó. El cos del vas presenta una decoració formada per pessics impresos amb motius rectangulars. El mitjà de prensió el formen mamellons que perforen la paret del vas i de la que arrenquen quatre cordons verticals cap a la part baixa amb impressions. Al centre s'intueix un doble cordó imprès. El seu gruix, uns 12 cm, l'amplada de la boca, i el mitjà de prensió ens indica que es tracta d'un vas amb tendència globular i de grans mides. | 08275-60 | Savassona, castell | 41.9550900,2.3366000 | 445020 | 4645003 | 08275 | Tavèrnoles | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67337-foto-08275-60-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67337-foto-08275-60-3.jpg | Legal | Edats dels Metalls|Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Ubicació del material arqueològic: Museu Episcopal de Vic.Protecció: les classificacions derivades del Catàleg de Béns a Protegir del POUM són provisionals, fins a la seva aprovació definitiva l'any 2015. | 79|78 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||||||
| 67338 | Forn romà o jaciment de can Roquet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-roma-o-jaciment-de-can-roquet | COLOMER-RIFÀ S. L (2011). Catàleg de béns a protegir. POUM. Tavèrnoles: Ajuntament de Tavèrnoles GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1990). Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Tavèrnoles). MOLAS i FONT, M. D. (1975). La comarca de Osona. Problemática de su iberización y proceso de romanicación a través de su carta arqueológica. Tesi de llicenciatura. Inèdita, p.199. | II-I aC | Es tracta d'un centre d'explotació ceramista d'època romana. El jaciment es troba en un marge al costat del camí antic de Vic a Savassona, pròxim a can Roquet. Es conserva un forn de planta rectangular, fet amb murs de terra cuita, amb la graella intacta. Als camps dels entorns, s'hi han recollit una gran quantitat de materials arqueològics, corresponents a fragments de ceràmica feta a mà i a torn, amb una major concentració als voltants del camí i de la piscina de can Roquet. Segons informacions errònies de l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya, no queda cap resta del jaciment però, durant la redacció del present treball, s'ha pogut constatar l'existència del forn, i la seva rellevància arqueològica. | 08275-61 | Can Roquet | 41.9549000,2.3245000 | 444017 | 4644989 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67338-foto-08275-61-3.jpg | Legal | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Protecció: les classificacions derivades del Catàleg de Béns a Protegir del POUM són provisionals, fins a la seva aprovació definitiva l'any 2015. | 83 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||||||
| 67339 | Casal de Vilamuntà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casal-de-vilamunta | <p>AA.DD. (1973). Els castells catalans. vol. IV. Barcelona: Rafael Dalmau Editor, p. 1044 i 1053. AA.DD. (1986). Catalunya Romànica, vol. III: Osona (II). Barcelona: Ed. Gran Enciclopèdia Catalana, p. 624. COLOMER-RIFÀ S. L (2014). Catàleg de béns a protegir. POUM. Tavèrnoles: Ajuntament de Tavèrnoles. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1988). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Tavèrnoles).</p> | XI-XII | Es conserven molt pocs vestigis. | <p>Es tracta de les restes d'una edificació enrunada, situada a un indret de difícil accés, sobre un turó al sud-est de la masia de Casadevall. La tècnica constructiva utilitzada és la de la pedra lligada amb morter de calç, de procedència local, i de mida mitjana. Es desconeixen les dimensions i forma de la planta, i no conserva cap mur divisori interior. Actualment, l'estructura es troba coberta per restes vegetals provinents de la tala i desbrossament de l'entorn, fet que impedeix la seva documentació precisa. Aquests vestigis corresponen a l'antic casal d'una família noble, que es troba dins l'antic terme del castell de Savassona. Foren documentats l'any 1914 per l'arquitecte Josep Maria Pericas en el decurs del seu estudi sobre els castells i cases fortes d'Osona. Segons Pericas, hi havia un mur d'uns 2 m de llarg per 1m d'altura aproximadament, orientat de llevant a ponent, amb aparell de tipus romànic dels segles XI i XII. Les restes foren novament documentades a l'obra 'Els castells catalans' (vegeu bibliografia). El casal de Vilamuntà es troba en perill imminent de desaparició definitiva i són necessàries mesures urgents de documentació, consolidació i restauració.</p> | 08275-62 | Casadevall | <p>Les primeres notícies del casal corresponen a l'any 1237, tot i que es probable que existís anteriorment. L'any 1326 Bernat de Sant Romà va vendre al cavaller Ramon de Savassona la seva domus o castell anomenat Puig de Vilamuntà (Podio de Vilamuntano) amb la seva masoveria dita del Puig, i va passar a pertànyer al domini dels Savassona. El casal es trobava en estat ruïnós ja a mitjans del segle XIV, per raons desconegudes.</p> | 41.9527400,2.3654400 | 447408 | 4644724 | 08275 | Tavèrnoles | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67339-foto-08275-62-3.jpg | Legal | Romànic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2019-12-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Es troba inclós al Catàleg de béns a protegir POUM 2014, nº 48 (arquitectònic), nivell 1. Protecció: les classificacions derivades del Catàleg de Béns a Protegir del POUM són provisionals, fins a la seva aprovació definitiva l'any 2015. | 92 | 1754 | 1.4 | 1771 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||
| 67340 | Roca del Purpirol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roca-del-purpirol | <p>AA.DD. (1973). Els castells catalans. vol. IV. Barcelona: Rafael Dalmau Editor, p. 1044 i 1053. AA.DD. (1986). Catalunya Romànica, vol. I: Osona. Barcelona: Ed. Gran Enciclopèdia Catalana, p.68. COLOMER-RIFÀ S. L (2014). Catàleg de béns a protegir. POUM. Tavèrnoles: Ajuntament de Tavèrnoles. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1988). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Tavèrnoles).</p> | VIII-IX | Només es conserven els retalls a la roca. | <p>Es tracta de les restes d'una fortalesa, documentada l'any 1098, situada al cim d'un puig, al sud del mas Pujol de Roda de Ter. Es conserven retalls a la roca, corresponents a diversos encaixos i forats de pal, que probablement deurien suportar una estructura de material perible. Es documenten alguns amuntegament de pedres de mida mitjana, que podrien pertànyer a l'antiga fortalesa.</p> | 08275-63 | El Pujol | 41.9618200,2.3251500 | 444077 | 4645757 | 08275 | Tavèrnoles | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67340-foto-08275-63-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2019-12-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Es troba inclós al Catàleg de béns a protegir POUM 2014, nº 47 (arquitectònic), nivell 1. | 85 | 1754 | 1.4 | 1771 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | ||||
| 67341 | Far del Puig del Far | https://patrimonicultural.diba.cat/element/far-del-puig-del-far | MARTÍ, R.; FOLCH, C.; GIBERT, J. (2007): 'Fars i torres de guaita a Catalunya: sobre la problemàtica dels orígens'. Arqueologia Medieval, núm. 3. Barcelona: Associació Catalana per a la Recerca en Arqueologia Medieval, p. 30-43. | Només es conserven els vestigis del mur. | Es tracta dels vestigis d'un antic mur situat sobre la roca del cim del Puig del Far. És un mur d'una sola filada, fet amb grans blocs de pedra, i insinua una planta circular d'uns 7 m de diàmetre. La seva ubicació permet el control visual de tota la plana de Vic, entre el Prepirineu i la Serralada Prelitoral. Fou estudiat, juntament amb altres restes, pels arqueòlegs Ramon Martí, Cristian Folch i Jordi Gibert, que en varen publicar els resultats a un article l'any 2007 (vegeu bibliografia). Segons els autors, aquestes restes formarien part d'una xarxa de torres de guaita i de transmissió de senyals en la que fou la principal frontera de l'islam occidental a inicis del segle VIII. Només una intervenció arqueològica a l'estructura permetria l'obtenció de més dades. | 08275-64 | Puig del Far | El far del Puig del Far probablement fou construït a l'inici del segle VIII, i podria formar part d'un dispositiu de vigilància i de comunicacions a llarga distància. | 41.9596400,2.3761900 | 448305 | 4645483 | 08275 | Tavèrnoles | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67341-foto-08275-64-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2019-11-29 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 85 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||||||
| 67342 | Pedra 81 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedra-81 | BUXÓ, D. [et al.]. (1982) 'Noves aportacions al jaciment de Savassona'. Ausa, vol. X, núm.102-104. Vic: Patronat d'Estudis Ausonencs, p. 95-112. | Es tracta d'un gran bloc de gres que forma un abric a la part inferior, situat a poca distància de la Pedra del Sacrifici, vers l'oest. Presenta unes bones condicions com a antic habitatge. Fou objecte d'un sondeig arqueològic durant l'estiu de l'any 1981. Aquesta intervenció va permetre documentar una potència estratigràfica de 1,8 m, formada per dos estrats. L'estrat superficial, procedent de l'erosió, presentava diversos fragments de ceràmiques a mà i a torn. L'estrat inferior, format per un sediment de terres de color marró-gris amb restes de cendres, va proporcionar diversos fragments de ceràmica gris, a torn, de l'alta edat mitjana. | 08275-65 | Savassona, Sant Feliuet | 41.9587500,2.3404200 | 445340 | 4645407 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2019-11-29 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | ||||||||||||||
| 67343 | Pedra de can Roquet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedra-de-can-roquet | <p>COLOMER-RIFÀ S. L (2014). Catàleg de béns a protegir. POUM. Tavèrnoles: Ajuntament de Tavèrnoles GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1990). Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Tavèrnoles).</p> | Alguns dels gravats es troben molt erosionats. | <p>Es tracta d'un bloc de gres amb signes gravats, que es troba a un camp de conreu pròxim a la masia del Roquet. Les seves dimensions aproximades són 1 m d'alçada i 2,5 m d'amplada. A la part plana de l'extrem superior presenta diversos signes gravats. En destaca un cercle amb cinc radis incisos de disposició irregular. Alguns dels signes gravats són de característiques similars als de les pedres gravades de Savassona. Fou localitzat per l'afeccionat a l'arqueologia R. Soler, de Roda de Ter, pels volts de l'any 1960. La manca d'informació sobre la situació exacta de la pedra, no va permetre localitzar-la, durant la visita a l'indret.</p> | 08275-66 | Can Roquet | <p>Fou localitzat per l'afeccionat a l'arqueologia R. Soler, de Roda de Ter, pels volts de l'any 1960.</p> | 41.9553700,2.3228300 | 443879 | 4645043 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Regular | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2019-12-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Catàleg de béns a protegir POUM 2014, nº 10 (arqueològic). JA. Protecció: les classificacions derivades del Catàleg de Béns a Protegir del POUM són provisionals, fins a la seva aprovació definitiva l'any 2015. | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||||||||
| 67344 | Pedra del Dau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedra-del-dau | BUXÓ, D. [et al.]. (1979). 'Nota preliminar sobre el jaciment de la pedra del Dau (Savassona)'. Ausa, vol. VIII., núm. 89-90. Vic: Patronat d'Estudis Ausonencs, p. 321-328. BUXÓ, D. [et al.]. (1982) 'Noves aportacions al jaciment de Savassona'. Ausa, vol. X, núm.102-104. Vic: Patronat d'Estudis Ausonencs, p. 95-112. COLOMER-RIFÀ S. L (2011). Catàleg de béns a protegir. POUM. Tavèrnoles: Ajuntament de Tavèrnoles. DIPUTACIÓ DE BARCELONA (2002). Inventari del Patrimoni Construït del Pla Especial de Protecció i Millora de l'Espai Natural de les Guilleries-Savassona. Àrea d'Espais Naturals, Serveis d'Acció Territorial GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1990). Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Tavèrnoles). MOLIST i MONTAÑÀ, M. (1982). 'Savassona, Tavèrnoles'. Les excavacions arqueològiques a Catalunya en els darrers anys. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Artístic, p.154-56. SANCHEZ I CAMPOY, E. (1989) Del bronze final a la primera edat del ferro a la Catalunya Central (assaig de periodització) (s. VIII-V aC.). Espacio. Tiempo y Forma. S. I. Prehistoria y Arqueologia., t. 2. Madrid: Facultad Geografía e Historia (UNED), p.270. | VI aC | El jaciment es troba molt exposat a l'erosió provocada pel gran nombre d'excursionistes i escaladors que visiten la zona de Savassona. | Es tracta d'un gran bloc de pedra, que forma una balma al seu costat nord-oest, situat al pla de Savassona. Les dimensions aproximades de la balma són 8 m de llarg, 3 m d'ample i uns 2,5 m d'alçada. La part central va ser objecte d'una excavació arqueològica l'any 1976, que va permetre documentar una seqüència estratigràfica formada per dos estrats arqueològics. L'estrat superficial, de poca potència i sense estructures, presentava pocs materials. L'estrat inferior, format per terres argiloses compactes, va proporcionar tres sitges: Sitja 1: va ser excavada parcialment. Presentava una planta circular, de secció ovalada i fons pla, amb un diàmetre de 1,8 m, i una profunditat de 0,85-0,9 m. Estava reomplerta per terres de color marró fosc, pedres, alguns carbons i restes de vasos de ceràmica i fauna. El fons de la sitja presentava una forta acumulació de restes d'atuells. Sitja 2: va ser excavada en la seva totalitat. Presentava característiques similars a l'anterior, amb un diàmetre de 1,4 m i una profunditat de 0,75-0,8 m. Sitja 3: va ser excavada parcialment. Presentava les mateixes característiques estructurals que les anteriors, i estava reomplerta amb un farciment amb una forta concentració de carbons. Tanmateix, es va excavar una petita superfície a tocar de la zona anterior, on es van documentar diversos materials arqueològics. Va ser interpretada com un possible nivell d'hàbitat. Els materials arqueològics corresponen a fragments de ceràmica feta a mà i restes de fauna. Els fragments ceràmics presenten un conjunt coherent amb morfologia de vasos simples; vores verticals, inclinades a l'exterior i bases planes. Tot i que les decoracions no són abundants, aquestes solen ser en forma d'acanalats, incisions, cordons i tetons. Les restes de fauna corresponen a bou, cabra i porc. La presencia de terrissa feta a torn va permetre situar cronològicament el jaciment vers el segle VI aC. | 08275-67 | Savassona, Sant Feliuet | 41.9590200,2.3415800 | 445436 | 4645436 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67344-foto-08275-67-1.jpg | Legal | Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Ubicació del material arqueològic: Museu Episcopal de Vic.Protecció: les classificacions derivades del Catàleg de Béns a Protegir del POUM són provisionals, fins a la seva aprovació definitiva l'any 2015. | 81 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | ||||||||
| 67345 | Pedra del Sacrifici | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedra-del-sacrifici | BUXÓ, D. [et al.]. (1982) 'Noves aportacions al jaciment de Savassona'. Ausa, vol. X., núm. 102-104. Vic: Patronat d'Estudis Ausonencs, p.95-112. CASTANY i LLUSSÀ, J. (1981). 'El neolític a Osona: estat actual de les investigacions'. Ausa, vol. IX, núm. 99. Vic: Patronat d'Estudis Ausonencs, p. 313-328. COLOMER-RIFÀ S. L (2014). Catàleg de béns a protegir. POUM. Tavèrnoles: Ajuntament de Tavèrnoles. DIPUTACIÓ DE BARCELONA (2002). Inventari del Patrimoni Construït del Pla Especial de Protecció i Millora de l'Espai Natural de les Guilleries-Savassona. Àrea d'Espais Naturals, Serveis d'Acció Territorial. FONT i SERRA, E. (1978). 'El complejo funerario neolítico de Savassona'. Pyrenae. Vol. 13-14. Barcelona: Departament de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia (UB), p.15-42. FONT i SERRA, E. (1982). 'Pobladors d'Osona d'època neolítica'. Ausa, vol X, núm. 102-104. Vic: Patronat d'Estudis Ausonencs, p. 113-120. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1990). Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Tavèrnoles). JUNYENT i SUBIRÀ, E. (1965). 'Informe de las excavaciones realizadas en la Piedra de los Sacrificios, en Sabassona'. Separata del Noticiario Arqueológico Hispánico, vol. V, cuadernos 1-3. Madrid: Ministerio de Educación Nacional. P. 154-160. JUNYENT i SUBIRÀ, E. (1965). 'Teixidor de Llaers'. Noticiario Arqueológico Hispánico, vol. VII. Madrid: Ministerio de Educación Nacional, p.146-149. MUÑOZ, A. M. (1965).'La primera fecha de C 14 para un sepulcro de fosa catalán'. Pyrenae. Vol. 1, p.31-41. VIDAL, L. M. (1915). 'Un megalito curioso llamado la Piedra del Sacrificio, del castillo de Sabassona, en la comarca de Vich'. Boletín de la Real Sociedad Española de Historia Natural, Tomo XV. Madrid: Museo Nacional de Ciencias Naturales, p. 328-332. | El jaciment es troba molt exposat a l'erosió provocada pel gran nombre d'excursionistes i escaladors que visiten la zona de Savassona. | Es tracta d'un gran bloc de gres isolat que forma una balma a la seva banda oest. Es troba situat a una zona boscosa a l'àrea arqueològica de Savassona, al pla inferior, en el costat sud del turó de Sant Feliuet. El bloc presenta diversos retalls a la roca, solcs i forats fets artificialment. El jaciment es troba a la balma i al pla situat al davant, en el seu costat nord. La balma té unes dimensions aproximades de 3 m de fons per uns 4,5 m d'alçada, i el pla uns 180 m². Ha estat objecte de diverses campanyes d'excavacions arqueològiques. A la dècada dels anys 60 del segle passat, Eduard Junyent i Martí Cassany van excavar una àrea de 35 m², l'any 1963 Ana Mª Muñoz va excavar 4 m², l'any 1976 Martí Cassany va excavar 6 m², i finalment l'any 1982, l'equip format per Dolors Buxó, Walter Cruells i Miquel Molist va excavar 12 m². Aquestes intervencions van permetre establir una seqüència estratigràfica molt rica: - Estrats superficials (fondària de 0-1,25 m). Formats per terres de color marró clar, compactes i dures, amb algunes pedres, corresponents a un nivell d'ocupació. A la campanya arqueològica de l'any 1963, es van documentar els vestigis del paviment d'una possible construcció adossada al gran bloc de pedra, en el sector nord de la cara frontal. L'any 1976, Martí Cassany va localitzar en el costat sud, tres sitges probablement associades amb aquest nivell. L'any 1982 una cala oberta al pla va permetre documentar un mur que tancaria l'accés a l'assentament, així com un nivell d'enderroc i varies sitges. Els materials arqueològics d'aquests estrats corresponen a fragments de ceràmica a torn de pastes taronges i grises, ceràmica de vernís negre, ceràmica ordinària feta a mà i fragments de ferro i de bronze. Aquests materials permeten situar cronològicament aquest nivell d'ocupació al període ibèric ple (s. III-i aC.). - Estrat superior (fondària 1,25-1,55 m). Es van documentar els vestigis d'una construcció adossada de pedra, formada per tres murs de pedra seca que conservaven fins a quatre filades de pedra. El mur lateral del costat de tramuntana conservava 3,8 m de llarg i 0,5 m d'amplària. El frontal, uns 6 m de llarg i 0,4 m d'amplària, feia cantonada amb el mur lateral del costat de migjorn, que conservava 1,2 m. Tot i que les estructures localitzades a l'interior no estaven ben definides, podrien correspondre a un fogar, un túmul i algunes banquetes. El material arqueològic associat a aquest estrat està format per fragments ceràmics de grans gerres d'emmagatzematge, vasos i urnes amb fons pla i vores exvasades, amb decoracions de cordons impresos, incisos o simples incisions. Els acabats són majoritàriament polits i allisats, tot i que també hi ha pentinats o més grollers. Aquests materials permeten situar cronològicament aquest nivell en la Primera Edat del Ferro. - Estrat intermig (fondària 1,55-2,35 m). Estava format per sediment de color negrós amb molt poques pedres, i no presentava cap resta d'estructura. Es van recollir pocs materials arqueològics, corresponents a fragments ceràmics, carbons i ossos. En destaquen una nansa de botó circular, fragments de ceràmica campaniforme, una punta de fletxa amb aletes i peduncle feta de coure. La tipologia diversa dels materials no permet establir una cronologia concreta. - Estrat inferior (fondària 2,35-4 m). Al sector nord-oest de la cara frontal del bloc es localitzà una necròpolis del Neolític mig-final amb sepultura individual del tipus 'sepulcre de fossa'. | 08275-68 | Savassona, Sant Feliuet | Segons la tradició oral, el seu nom prové dels antics rituals de sacrifici que es celebraven en aquest indret. Ha estat objecte de diverses campanyes d'excavacions arqueològiques. A la dècada dels anys 60 del segle passat, Eduard Junyent i Martí Cassany van excavar una àrea de 35 m², l'any 1963 Ana Mª Muñoz va excavar 4 m², l'any 1976 Martí Cassany va excavar 6 m², i finalment l'any 1982, l'equip format per Dolors Buxó, Walter Cruells i Miquel Molist va excavar 12 m². | 41.9588600,2.3408200 | 445373 | 4645419 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67345-foto-08275-68-1.jpg | Legal | Edats dels Metalls|Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Ubicació dels materials arqueològics: Museu Espicopal de Vic.Protecció: les classificacions derivades del Catàleg de Béns a Protegir del POUM són provisionals, fins a la seva aprovació definitiva l'any 2015.Continuació descripció:Tot i que no van quedar registrades les característiques precises de la distribució espaial de totes les sepultures, en les sepultures 6 i 7 es va poder documentar la forma oval de la fossa, coberta per una llosa. Els aixovars estaven formats per fragments de ceràmica rogenca molt fina i polida, corresponents a tasses i olletes carenades i un vas amb nansa tubular, decorat amb cordons llisos. També es va recollir una destraleta de pedra verda polida. A la resta de la superfície excavada s'hi van recollir elements arqueològics aïllats i no es va poder establir l'existència d'un nivell d'hàbitat amb claredat. D'altra banda, en el sector sud, es van recollir tres fragments de ceràmica cardial que podrien indicar que el jaciment ja havia estat ocupat al V-IV mil·lenni aC.Actualment el jaciment es troba en mal estat de conservació, ja que les intervencions van deixar al descobert els talls i les restes arqueològiques, que es troben sotmeses a l'erosió natural i a la depredació dels visitants. | 79|81 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | ||||||||
| 67346 | Pedres gravades de Savassona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedres-gravades-de-savassona | <p>BARRIS i DURAN, J. (1982). 'Un exemple d'inscultura catalana: Sant Feliu de Savassona (Osona)'. Butlletí de la Unió Excursionista de Catalunya, 83. Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, p. 10-11. CASANOVAS i ROMEU, Mª A. (1982). 'Savassona. Notes per al plantejament de la problemàtica dels gravats rupestres catalans'. Quaderns d'Estudi Medievals, vol. 8(1). Barcelona: Artestudi, p. 451-461. COLOMER-RIFÀ S. L (2014). Catàleg de béns a protegir. POUM. Tavèrnoles: Ajuntament de Tavèrnoles. DIPUTACIÓ DE BARCELONA (2002). Inventari del Patrimoni Construït del Pla Especial de Protecció i Millora de l'Espai Natural de les Guilleries-Savassona. Àrea d'Espais Naturals, Serveis d'Acció Territorial GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1990). Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Tavèrnoles). MAS i CORNELLA, M. (1982). 'Avanç a l'estudi dels gravats rupestres de Savassona (Tavèrnoles)'. Ausa, vol. X, núm. 102-104. Vic: Patronat d'Estudis Ausonencs, p.121-130. MAS i CORNELLA, M. (1985). 'El conjunto rupestre de Savassona (Tavèrnoles, Barcelona)'. Ars Praehistorica: Anuario Internacional de Arte Prehistórico, núm. 3-4. Sabadell: Editorial Ausa, p.181-199. MAZONOWICZ, D. (1965). Arte rupestre de España y Francia. Madrid: C.S.I.C.</p> | Els gravats pateixen la pròpia erosió natural de la pedra i l'impacte del gran nombre de visitants que reben. | <p>Es tracta de quatre grans blocs de gres amb signes i figuracions gravades, situats de manera dispersa però pròxims entre ells, a l'est de pla del turó de Sant Feliuet. Els gravats es troben en disposició irregular: en alguns casos cobreixen la totalitat del bloc (pedres 1 i 2), i en d'altres, només presenten alguns gravats (pedres 3 i 4). La pedra 1 o Pedra del Nen. Presenta una figura antropomorfa, cassoletes, algunes cavitats irregulars i cruciformes. La major part dels gravats es troben molt erosionats. La figura antropomorfa, en baix relleu, és desproporcionada i asexuada; les seves mides són 0,8 m d'alçada i 0,4 m d'amplada. La pedra 2 o Pedra de les Bruixes. Presenta una gran abundància i varietat de signes: cruciformes, ferradures, cercles, cassoletes, i d'altres formes. En destaquen dues formes en V, dues en 8, i tres combinacions d'elements peculiars. La pedra 3. És la més simple de totes. Presenta dos signes cruciformes i diverses cassoletes, de traç irregular, d'uns 6-8 cm de diàmetre, a excepció d'una de 15 cm. I finalment, la pedra 4 presenta signes (cassoletes, solcs, cruciformes) i una figura humana de traç molt fi, probablement de cronologia molt posterior a la resta. Els gravats d'aquesta roca es troben molt erosionats i en molt mal estat. La varietat dels motius i tècniques utilitzades no permeten atribuir un sol significat ni una única cronologia, tot i que alguns dels gravats podrien ser prehistòrics. Es troben en mal estat de conservació, tant per la pròpia erosió natural de la pedra com pel impacte del gran nombre de visitants que reben.</p> | 08275-69 | Savassona, Sant Feliuet | 41.9601900,2.3417800 | 445454 | 4645566 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67346-foto-08275-69-1.jpg | Legal | Edats dels Metalls|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic | BCIN | National Monument Record | Assentament (jaciment) | 2020-10-07 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Es van realitzar sondejos a la pedra 2 amb resultats negatius. L'any 2012, la Diputació de Barcelona, conjuntament amb l'Obra Social de La Caixa, va dur a terme una intervenció a la Pedra de les Bruixes i la Pedra de l'Home o del nen, per tal de garantir la conservació dels gravats. Catàleg de béns a protegir POUM 2014, nº 4 (arqueològic). JA. | 79|85 | 1754 | 1.4 | 1782 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||
| 67347 | Puig del Far | https://patrimonicultural.diba.cat/element/puig-del-far | COLOMER-RIFÀ S. L (2014). Catàleg de béns a protegir. POUM. Tavèrnoles: Ajuntament de Tavèrnoles. DIPUTACIÓ DE BARCELONA (2002). Inventari del Patrimoni Construït del Pla Especial de Protecció i Millora de l'Espai Natural de les Guilleries-Savassona. Àrea d'Espais Naturals, Serveis d'Acció Territorial GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1990). Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Tavèrnoles). | Ha estat objecte de diverses excavacions clandestines. | Es tracta d'una balma situada al costat de llevant d'un gran bloc de gres, a la vessant sud-oest del puig del Far. Les seves dimensions aproximades són 5 m de llarg, 2 m d'ample i 1,5 m d'alçada. Ha estat objecte d'un gran nombre d'excavacions clandestines per part d'afeccionats, que han provocat la destrucció d'una bona part de la seva potència estratigràfica original. Tot i que aquests afeccionats s'han apropiat indegudament de la major part de les troballes, sortosament, resta un lot de materials arqueològics al Museu Episcopal de Vic. Els materials corresponen a un conjunt de ceràmiques decorades, una destral de pedra polida, un possible allisador, varis esclats i làmines de sílex, i restes òssies d'animals. Els fragments de ceràmica són fets a mà, amb pastes dures, compactes i poc desgreixant. En destaquen dos fragments de tasses carenades, vasos amb vores exvasades, alguns amb vores verticals i llavis aplanats. Les bases són planes sense revores i les nanses de cinta o d'orelletes. Aquests fragments estan decorats amb combinació d'elements plàstics, incisos i /o impresos. La destral és de pedra polida i presenta lleugers desperfectes en les dues extremitats. Aquests materials permeten datar cronològicament el jaciment entre el Bronze Mig i el Bronze Final. Podria correspondre a un lloc d'hàbitat, però només una intervenció arqueològica a l'indret permetria la confirmació d'aquesta hipòtesi i l'obtenció de més dades. | 08275-70 | Puig del Far | Ha estat objecte d'un gran nombre d'excavacions clandestines per part d'afeccionats que, malauradament, han produït la destrucció aproximadament d'1 m de la seva potència estratigràfica original. | 41.9595600,2.3758100 | 448273 | 4645475 | 08275 | Tavèrnoles | Difícil | Dolent | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Ubicació dels materials arqueològics: col·leccions privades disperses i Museu Espiscopal de Vic.Protecció: les classificacions derivades del Catàleg de Béns a Protegir del POUM són provisionals, fins a la seva aprovació definitiva l'any 2015. | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||||||||
| 67348 | Rec de la Fíbula | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rec-de-la-fibula | BUXÓ, D. [et al.]. 'Noves aportacions al jaciment de Savassona'. Ausa. 10, p. 95-112. COLOMER-RIFÀ S. L (2014). Catàleg de béns a protegir. POUM. Tavèrnoles: Ajuntament de Tavèrnoles. DIPUTACIÓ DE BARCELONA (2002). Inventari del Patrimoni Construït del Pla Especial de Protecció i Millora de l'Espai Natural de les Guilleries-Savassona. Àrea d'Espais Naturals, Serveis d'Acció Territorial. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1990). Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Tavèrnoles). MOLIST i MONTANYÀ, M. (1982). 'Aportacions al coneixement dels períodes Bronze Final-Primera Edat del Ferro a la comarca d'Osona'. Ausa, vol. X. Vic: Patronat d'Estudis Ausonencs, p.217-230. SANCHEZ I CAMPOY, E. (1989) Del bronze final a la primera edat del ferro a la Catalunya Central (assaig de periodització) (s. VIII-V aC.). Espacio. Tiempo y Forma. S. I. Prehistoria y Arqueologia., t. 2. Madrid: Facultad Geografía e Historia (UNED), p.270. | Es tracta d'un jaciment format per un sistema de diàclasis reomplertes amb sediments, que contenen restes arqueològiques. Es troba a una zona boscosa a l'oest del turó de Sant Feliuet. El conjunt està constituït per una diàclasi perpendicular en direcció est-oest, de 10 m de llarg per 1,8 d'amplada, que enllaça amb una gran diàclasi en direcció nord-sud, d'uns 30 m de llarg per 3,5 d'ample, que arriba a la part baixa del turó. Va ser descobert vers l'any 1950 per l'afeccionat R. Solé, que hi va excavar una àrea d'uns 40 m², i hi va recollir un destacat conjunt de materials ceràmics, corresponents a fragments de vasos tancats amb vores secants inclinades a l'exterior i verticals. Alguns fragments presentaven decoració amb cordó imprès (tipus 'digital', 'cardium', etc.), i d'altres amb tipus d'incisions 'd'espina de peix' i de 'pua múltiple'. L'any 1981 es van dur a terme diversos sondeigs, amb l'objectiu de comprovar l'existència d'un possible nivell d'ocupació que es pogués relacionar amb l'antiga troballa: La cala nº1, situada a la zona superior. Presentava un únic estrat de 0,3 m de potència, format per un sediment de terres groguenques procedent de l'erosió dels gresos. Es va recollir material arqueològic molt fragmentat i erosionat, corresponent a un gran nombre de fragments de ceràmica a torn, de pastes taronges, i restes de fauna. La cala nº 2, situada també a la zona superior, pròxima al lloc de les antigues troballes. Presentava una potència estratigràfica formada per: - Estrat I: presentava un sediment de terres groguenques amb algunes pedres de gres. Es van documentar fragments de ceràmica ibèrica a torn i a mà, escòria de ferro i ascles de sílex. - L'estrat II: presentava terres de color ocre. Es va recollir material arqueològic similar a l'anterior. - L'estrat III: presentava un sediment de terres granuloses de color marró fosc i un gran nombre de pedres de gres. Es van documentar fragments de ceràmica a mà amb decoracions de cordons impresos incisos, i d'incisions en forma d'espina, i ascles de sílex i quars. - L'Estrat IV: situat a la part més fonda, presentava un sediment de color marró-vermell compacte. Es van recollir fragments de ceràmica a mà i ascles de quars. La cala nº 3, situada a la diàclasi de direcció est-oest. Presentava un únic estrat format per terres granuloses de color marró fosc, amb gran quantitat de pedres de gres. Es va recollir material arqueològic corresponent a ceràmiques a torn i a mà, escòria de ferro i restes de fauna. Els materials arqueològics documentats a la intervenció arqueològica van confirmar dos moments cronologico-culturals: l'edat del Ferro i el període Ibèric ple. Els autors de les intervencions arqueològiques van interpretar els estrats com a sediments procedents de l'erosió, i segons la seva hipòtesi, les diàclasis tancaven la zona d'accés a l'antiga ocupació humana, que es concentrava a la part alta del turó. Només una intervenció arqueològica que donés com a resultat la documentació d'una estructura a la part baixa de la diàclasi, permetria confirmar aquesta hipòtesi. | 08275-71 | Savassona, Sant Feliuet | El jaciment va ser descobert vers l'any 1950 per l'afeccionat R. Solé, que hi va excavar una àrea d'uns 40 m², i hi va recollir un destacat conjunt de materials ceràmics antics. L'any 1981 es van dur a terme diversos sondeigs, amb l'objectiu de comprovar l'existència d'un possible nivell d'ocupació que es pogués relacionar amb la troballa. | 41.9599400,2.3392000 | 445240 | 4645540 | 08275 | Tavèrnoles | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67348-foto-08275-71-1.jpg | Legal | Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Ubicació dels materials arqueològics: autors excavacions i Museu Espiscopal de Vic.Protecció: les classificacions derivades del Catàleg de Béns a Protegir del POUM són provisionals, fins a la seva aprovació definitiva l'any 2015. | 81 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||||||
| 67349 | Complex arqueològic de Savassona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/complex-arqueologic-de-savassona | BUXÓ, D. [et al.]. 'Noves aportacions al jaciment de Savassona'. Ausa. 10, p. 95-112. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1990). Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Tavèrnoles). MOLIST i MONTANYÀ, M. (1982). 'Aportacions al coneixement dels períodes Bronze Final-Primera Edat del Ferro a la comarca d'Osona'. Ausa, vol. X. Vic: Patronat d'Estudis Ausonencs, p.217-230. SANCHEZ I CAMPOY, E. (1989) Del bronze final a la primera edat del ferro a la Catalunya Central (assaig de periodització) (s. VIII-V aC.). Espacio. Tiempo y Forma. S. I. Prehistoria y Arqueologia., t. 2. Madrid: Facultad Geografía e Historia (UNED), p.270. | Es troba molt exposat a l'erosió provocada pel gran nombre d'excursionistes i escaladors que visiten la zona de Savassona. | El complex arqueològic de Savassona està format per diversos jaciments: el Rec de la Fíbula, la Bauma 81, la Tomba 1958, les Pedres Gravades, la Pedra del Sacrifici, la Pedra del Dau i la Pedra 81. Aquests jaciments ofereixen un ventall de restes arqueològiques relacionables amb diferents horitzons culturals, i permeten constatar la continuïtat d'hàbitat d'aquest indret des del Neolític Antic i Mig, passant per diverses etapes del Bronze, l'Edat del Ferro, l'Ibèric, fins a l'època medieval. Els primers materials antics foren recollits per l'afeccionat a l'arqueologia, R. Soler de Roda de Ter, que l'any 1958 començà les seves exploracions i excavacions a la zona; intervencions que, malauradament, no tenien rigor arqueològic ni científic. Pels volts de l'any 1960, el jaciment fou objecte de diverses campanyes d'excavació per part dels membres de la Unió Excursionista de Vic, dirigits per l'arqueòleg Eduard Junyent. La importància dels materials arqueològics recollits durant aquestes intervencions van motivar la col·laboració de l'Institut d'Arqueologia i Prehistòria de la Universitat Central de Barcelona, que va dur a terme una campanya l'any 1962. Posteriorment, l'any 1981 s'inicià un nou cicle d'excavacions amb el suport del Servei d'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya, dirigides per Miquel Molist i Dolors Buxó, que van dur a terme sondeigs en diferents punts del jaciment, per a localitzar la seva situació i les diferents etapes culturals. | 08275-72 | Savassona, Sant Feliuet | 41.9590800,2.3404100 | 445339 | 4645443 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67349-foto-08275-72-1.jpg | Legal | Edats dels Metalls|Ibèric|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Protecció: les classificacions derivades del Catàleg de Béns a Protegir del POUM són provisionals, fins a la seva aprovació definitiva l'any 2015. | 79|81|85 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||||||
| 67350 | Teuleria de Savassona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/teuleria-de-savassona | COLOMER-RIFÀ S. L (2011). Catàleg de béns a protegir. POUM. Tavèrnoles: Ajuntament de Tavèrnoles. DIPUTACIÓ DE BARCELONA (2002). Inventari del Patrimoni Construït del Pla Especial de Protecció i Millora de l'Espai Natural de les Guilleries-Savassona. Àrea d'Espais Naturals, Serveis d'Acció Territorial. | Es troba en estat ruïnós. | Es tracta de les restes d'una antic forn de teules, situat a poca distància del castell de Savassona, en direcció a migdia, a tocar del marge del camí que travessa el pla del castell en direcció a les Punxes. Es troba en un indret enverdissat, fet que dificulta la seva descripció. L'estructura és de planta rectangular i es troba en part excavada en el sòl de la pendent. Els murs són fets exteriorment de pedres de mida mitjana lligades amb morter de calç, i interiorment de rajoles refractàries lligades, i conserva una boca d'enfornar a la part frontal, parcialment destruïda. | 08275-73 | Savassona, castell | Antigament les masia amb una certa entitat comptaven amb un forn d'obra o teuleria. La seva funció principal era coure maons i teules, utilitzades per arranjar o ampliar les edificacions ja existents, o bé per a construir-ne de noves. Les teuleries es composaven bàsicament de dues zones, a la part inferior hi havia la cambra de combustió, i a la part superior hi havia la cambra de cocció. | 41.9543300,2.3378900 | 445126 | 4644918 | 08275 | Tavèrnoles | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67350-foto-08275-73-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67350-foto-08275-73-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Protecció: les classificacions derivades del Catàleg de Béns a Protegir del POUM són provisionals, fins a la seva aprovació definitiva l'any 2015. | 119|94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | ||||||||
| 67351 | Materials de Tavèrnoles al Museu Episcopal de Vic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/materials-de-tavernoles-al-museu-episcopal-de-vic | <p>MUSEU EPISCOPAL DE VIC: http://www.museuepiscopalvic.com</p> | <p>Una part dels materials que provenen del terme municipal de Tavèrnoles corresponen als trobats durant diverses excavacions realitzades al segle XX al Puig del Far, a la bauma de la Baronessa, i a la zona de Sant Feliuet de Savassona: la Pedra del Dau, la Pedra del Sacrifici, el Rec de la Fíbula i la Tomba 1958. Una altra part dels materials són diversos elements arqueològics trobats pel municipi. La relació de materials corresponents al terme de Tavèrnoles i la seva catalogació és: - MEV 3537: fragments de teixit de cotó (Savassona). - MEV 5048: 2 vasos reconstruïts amb fragments de ceràmica a mà del Bronze Final/Primera Edat del Ferro (Savassona). - MEV 10996: fragments de ceràmica a mà i a torn, pedra circular i restes òssies (Savassona-Cova de la Finestra). - MEV 11006: fragments de teula, ceràmica a torn, bronze i pedra (Savassona-Pla del Comte). - MEV 11014: fragments d'una destral neolítica i d'ascles de sílex, d'un punxó d'ós, de ceràmica a mà i de petxina (sepulcre de Savassona). - MEV 11015: una moneda de bronze -as ibèric d'Iltirta-, claus i fragments de metall (Savassona). - MEV 11031: pedra rectangular (Savassona). - MEV 11034: fragments de ceràmica a torn i de ceràmica a mà (Pedra del Sacrifici). - MEV 11035: fragments ceràmica oxidada i reduïda ibèrica (Savassona). - MEV 11039: fragments ceràmica oxidada i reduïda ibèrica; ferro; bronze; closca (Tavèrnoles). - MEV 11040: pedra rectangular (Savassona). - MEV 11041: fragments de ceràmica a torn (Pedra del Sacrifici) - MEV 11054: fragment de ceràmica a mà del Bronze antic-mig (Solei de la Garriga). - MEV 11062: fragments de ceràmica a torn (Savassona). - MEV 11070: fragments de ceràmica a mà i d'os (Savassona). - MEV 11074: fragments de ceràmica a mà (El Pujol). - MEV 11077: ascles sílex (Savassona). - MEV 12398: fragment de ceràmica a mà del Neolític antic-mig (Pedra del Sacrifici). - MEV 12399: llengüeta de ceràmica a mà del Neolític antic (Savassona). - MEV 12400: fragment de ceràmica a mà del Neolític antic (Pedra del Sacrifici). - MEV 12436: vas reconstruït de ceràmica a mà del Bronze Final/Primera Edat del Ferro (Rec de la Fíbula). - MEV 12437: vas reconstruït de ceràmica a mà del Bronze Final/Primera Edat del Ferro (Rec de la Fíbula). - MEV 12438: vas reconstruït de ceràmica a mà del Bronze Final/Primera Edat del Ferro (Rec de la Fíbula). - MEV 12439: vas reconstruït de ceràmica a mà del Bronze Final/Primera Edat del Ferro (Rec de la Fíbula). - MEV 12440: vas reconstruït de ceràmica a mà del Bronze Final/Primera Edat del Ferro (Rec de la Fíbula). - MEV 12442: esquelet del Neolític mitjà (Savassona). - MEV 12443: molí de gres del Neolític mitjà (Savassona). - MEV 12444: mà de molí de gres del Neolític mitjà (Savassona). - MEV 12445: esquelet del Neolític mitjà (Savassona-sepulcre de fossa). - MEV 12446: molí de gres del Neolític mitjà (Savassona). - MEV 12447: molí de gres del Neolític mitjà (Savassona). - MEV 12448: percussor de pedra del Neolític mitjà (Savassona). - MEV 12479: ascle de sílex i dentàlium (Pedra del Sacrifici). - MEV 12480: closca de petxina, dent, restes òssies, bronze, sílex i quars (Savassona). - MEV 12493: destral polida del Neolític mitjà (Pedra del Sacrifici). - MEV 12544: fragments de maxil·lar humà i de ceràmica a mà (Savassona). - MEV 12545: fragments de ceràmica a mà (Savassona). - MEV 12546: fragments de ceràmica a mà, roques, minerals i ossos (Savassona). - MEV 12548: fragment de molí, percutor, sílex i còdols (Savassona). - MEV 12549: destral, mà de morter i fragments granit (Pedra del Sacrifici). - MEV 12553: fragments de ceràmica a mà (Pedra del Sacrifici). - MEV 12554: fragments de ceràmica a torn medievals (Pedra del Sacrifici). (Continua a Observacions)</p> | 08275-74 | Museu Episcopal de Vic. Plç. Bisbe Oliba nº 3, 08500, Vic. | <p>El Museu Episcopal de Vic fou inaugurat l'any 1891, i té per objectiu conservar, estudiar, documentar, exhibir i difondre els fons que integren les seves col·leccions, per tal de contribuir a la salvaguarda del patrimoni cultural.</p> | 41.9521900,2.3264000 | 444172 | 4644687 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Bo | Física | Edats dels Metalls|Ibèric|Medieval|Modern | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Virgínia Cepero González | El Museu Episcopal de Vic acull, juntament amb l'excepcional col·lecció d'obres mestres de pintura i escultura del romànic i del gòtic català, unes destacades col·leccions d'orfebreria, teixit, forja, vidre i ceràmica. Aquest fons està integrat per més de 29.000 peces. Continuació de l'inventari de materials corresponents al terme de Tavèrnoles dipositats al Museu Episcopal de Vic (començat a Descripció) - MEV 12555: fragments de ceràmica a torn (Savassona). - MEV 12556: fragments de ceràmica a torn, ceràmica a mà, ossos i roca (Pedra del Sacrifici). - MEV 12557: fragments de ceràmica a mà i ossos (Pedra del Sacrifici). - MEV 12558: fragments de ceràmica a mà i ceràmica a torn (Savassona). - MEV 12560: fragments de ceràmica a mà (Font de la Baronessa). - MEV 12732: fragments de ceràmica a mà del Bronze Final/Primera Edat del Ferro (Pedra del Dau). - MEV 12939: restes òssies medievals (Sant Feliuet de Savassona). - MEV 13122: fragment de vas de ceràmica a mà del Neolític antic evolucionat (Pedra del Sacrifici). - MEV 13123: tassa de ceràmica a mà del Neolític mitjà (Pedra del Sacrifici). - MEV 13124: vas de ceràmica a mà (Pedra del Sacrifici). - MEV 13125: vas reconstruït de ceràmica a mà del Neolític mitjà (Pedra del Sacrifici). - MEV 13126: vas reconstruït de ceràmica a mà del Neolític mitjà (Pedra del Sacrifici). - MEV 13127: polsera (fragment) petxina del Neolític mitjà (Savassona). - MEV 13128: espàtula, punxó i restes òssies del Neolític mitjà (Savassona). - MEV 13129 punxó d'os tallat i polit del Neolític mitjà (Pedra del Sacrifici). - MEV 13130 làmina de sílex del Neolític mitjà (Savassona). - MEV 13131 làmina de sílex del Neolític mitjà (Savassona). - MEV 13132: gratador de sílex del Neolític antic (Savassona). - MEV 13134: punta de sageta de bronze del Bronze antic (Pedra del Sacrifici). - MEV 13135: fragments de ceràmica a mà del Neolític Mitjà (Savassona). - MEV 13515: fragments de ceràmica oxidada i reduïda ibèrica (Savassona). - MEV 13516: restes òssies (Savassona). - MEV 13517: fragments de ceràmica a mà (Savassona). - MEV 13537: fragments d'olla de ceràmica medieval (Savassona). - MEV 13540: fragments lítics, d'ossos i de ceràmica a mà del Bronze Final/Primera Edat del Ferro (Pedra del Sacrifici). - MEV.13541: fragments de ceràmica a mà de la Primera edat del Ferro (Rec de la Fíbula). - MEV 13542: fragments de ceràmica a torn moderns (Sant Feliuet de Savassona). - MEV 13543: fragments de ceràmica a mà i a torn, vidre, sílex, petxina, ferro, bronze i os del Bronze Final/Primera Edat del Ferro (Savassona). - MEV 13548: fragments de ceràmica a mà i a torn, sílex, fusta, os i petxina (Savassona). - MEV 13570: banya i ullal de cèrvid (Savassona). - MEV 13599: fragments de ceràmica, quars, os i carbó (Pedra del Sacrifici). - MEV 13601: fragments de ceràmica a mà i a torn i d'os (Savassona). - MEV 13602: fragment de vas decorat de ceràmica a mà del Bronze Final/Primera Edat del Ferro (Savassona). - MEV 13603 fragments de ceràmica a mà del Bronze Final/Primera Edat del Ferro (Pedra del Sacrifici). - MEV 13604: fragments decorats de ceràmica a mà del Bronze Final/Primera Edat del Ferro (Savassona). - MEV 13606: fragments de ceràmica (Rec de la Fíbula). | 79|81|85|94 | 53 | 2.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | ||||||||||
| 67352 | Tomba 1958 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tomba-1958 | BUXÓ, D. [et al.]. (1982). 'Noves aportacions al jaciment de Savassona'. Ausa, vol. X, núm.102-104. Vic: Patronat d'Estudis Ausonencs, p. 95-112. COLOMER-RIFÀ S. L (2014). Catàleg de béns a protegir. POUM. Tavèrnoles: Ajuntament de Tavèrnoles. DIPUTACIÓ DE BARCELONA (2002). Inventari del Patrimoni Construït del Pla Especial de Protecció i Millora de l'Espai Natural de les Guilleries-Savassona. Àrea d'Espais Naturals, Serveis d'Acció Territorial. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1990). Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Tavèrnoles). | Fou excavat sense rigor arqueològic per un afeccionat. | Es tracta d'un enterrament a una cavitat formada per dos grans blocs de gres, amb una entrada triangular. Les seves dimensions aproximades són 2 m de llargada, 1 m d'amplada 1,5 m d'alçada. Es troba a un indret abrupte i cobert per la vegetació, a la vessant nord-oest del turó de Sant Feliuet. El seu emplaçament és propici per a ésser utilitzat com a cementiri, ja que ofereix unes certes garanties de protecció contra les profanacions i les intrusions d'animals. Fou descobert i excavat l'any 1958, per l'afeccionat R. Soler, de Roda de Ter, que va descobrir dues inhumacions, ambdues amb el cos estirat i d'esquena a terra, amb aixovar funerari, recobertes per un petit túmul de pedres. Actualment les restes de les dues inhumacions no es conserven. L'aixovar funerari, que es troba al Museu Episcopal de Vic, està format per: una destral polida de tipus votiu, en serpentina, asimètrica; la part distal d'un punxó d'os polit; una dent de senglar amb la punta treballada; un esclat de sílex sense retoc i opac; un esclat de sílex sense retoc, translúcid; un esclat de quars poc translúcid i sense retoc; i un fragment ceràmic. Aquest material permet situar cronològicament el jaciment al Calcolític. | 08275-75 | Savassona, Sant Feliuet | Fou descobert i excavat l'any 1958, per l'afeccionat R. Soler, de Roda de Ter. Segons les informacions orals que va facilitar, va descobrir dues inhumacions, ambdues amb el cos estirat i d'esquena a terra, amb aixovar funerari, recobertes per un petit túmul de pedres. | 41.9597100,2.3386400 | 445193 | 4645514 | 08275 | Tavèrnoles | Difícil | Dolent | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2019-11-29 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Ubicació del material arqueològic: Museu Episcopal de Vic.Protecció: les classificacions derivades del Catàleg de Béns a Protegir del POUM són provisionals, fins a la seva aprovació definitiva l'any 2015. | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||||||||
| 67353 | Tombes antropomorfes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tombes-antropomorfes | COLOMER-RIFÀ S. L (2014). Catàleg de béns a protegir. POUM. Tavèrnoles: Ajuntament de Tavèrnoles. DIPUTACIÓ DE BARCELONA (2002). Inventari del Patrimoni Construït del Pla Especial de Protecció i Millora de l'Espai Natural de les Guilleries-Savassona. Àrea d'Espais Naturals, Serveis d'Acció Territorial. | La roca es troba bastant erosionada. | Es tracta d'un conjunt de tombes antropomorfes excavades a la roca. Es troben al nord-est de l'església de Sant Feliu de Savassona, a tocar del cingle. Les tombes tenen unes dimensions força reduïdes, i en destaca una pel seu millor estat de conservació. La resta de tombes es troben molt mal estat degut a l'erosió de la roca i en alguns casos només s'intueix un lleuger rastre, fet pel qual es desconeix el seu nombre exacte. En totes elles l'encaix per encabir-hi la coberta ha desaparegut. | 08275-76 | Savassona, Sant Feliuet | Les sepultures antropomorfes són característiques de l'alta edat mitjana. | 41.9594600,2.3407100 | 445364 | 4645485 | 08275 | Tavèrnoles | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67353-foto-08275-76-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Protecció: les classificacions derivades del Catàleg de Béns a Protegir del POUM són provisionals, fins a la seva aprovació definitiva l'any 2015. | 85 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | ||||||||
| 67354 | Materials de Tavèrnoles al Museu Geològic del Seminari de Barcelona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/materials-de-tavernoles-al-museu-geologic-del-seminari-de-barcelona | <p>MUSEU GEOLÒGIC DEL SEMINARI DE BARCELONA: www.mgsb.es/</p> | <p>Es tracta de materials fòssils recollits al terme municipal de Tavèrnoles, principalment pel Dr. Lluís Via Boada entre els anys 50 i 60 del segle passat. Foren trobats a diferents zones del terme municipal: a les proximitats del castell i a d'altres indrets de Savassona, al voltant del Pont del Vent, al Raurell, a la carretera del Parador de Sau, a la Passarella, i a can Ton Xic. Entre els materials recollits, que corresponen a l'eocè, hi destaca la fauna carcínica (crancs) del jaciment de can Ton Xic.</p> | 08275-77 | Museu Geològic del Seminari de Barcelona. C/ Diputació nº 231, 08007, Barcelona. | <p>El Museu Geològic del Seminari de Barcelona, propietat de l'Arquebisbat de Barcelona, fou fundat l'any 1874. La col·lecció del museu té unes 70.000 entrades de fòssils de tots els períodes geològics. Compta amb un important fons museístic en paleontologia especialitzada en invertebrats. El Museu Geològic disposa d'una biblioteca especialitzada, un laboratori i un destacat arxiu històric.</p> | 41.9521900,2.3264000 | 444172 | 4644687 | 08275 | Tavèrnoles | Restringit | Bo | Física | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Científic | 2020-01-20 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 53 | 2.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||||||||||
| 67355 | Jaciment paleontològic de can Ton Xic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-de-can-ton-xic | <p>COLOMER-RIFÀ S. L (2014). Catàleg de béns a protegir. POUM. Tavèrnoles: Ajuntament de Tavèrnoles. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1990). Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Tavèrnoles). GÓMEZ-ALBA, J. (1989). 'Decàpodes fòssils d'Espanya conservats al Museu de Geologia de Barcelona'. Catàleg de Col·leccions, 1. Barcelona: Ajuntament de Barcelona. REGUANT, S. (1967): El Eoceno marino de Vic (Barcelona): investigaciones estratégicas en el borde meridional de la Depresión del Ebro. Barcelona: Instituto Geológico y Minero de España. Tesi doctoral. VIA, L. (1969): 'Crustaceos decápodos del eoceno español'. Pirineos. 91-94, p.1-480.</p> | És difícil trobar més fauna carcínica. | <p>Es tracta d'un jaciment marí, descobert entre els anys 50 i 60 per mossèn Lluís Via, director del Museu Geològic del Seminari de Barcelona, que destaca especialment per la fauna carcínica que s'hi va trobar. El jaciment es troba en el turonet de la Casa Nova del Pujol, per sota de la capa de gresos de Folgueroles que corona el turó a on està aquest mas, i que té en la base del talús el mas de Can Ton Xic. No s'ha detectat fauna vertebrada en el jaciment, i segurament és difícil de trobar més fauna carcínica atès que en els anys seixanta es deuria de recuperar tota la que era possible de trobar. La seva cronologia és Cenozoic Terciari Paleògen Eocè Mitjà Lutecià. L'associació faunística del jaciment és: - Ommatocarcinus zarinquiery - Schizaster leymerici - Colepleurus coronalis - Nummulites tavertensis - N. crusafonti - Ostrea multicostata - Pilumnoplax urpiana - Colneptunes hungaricus - Callinassa pseudonilotica - Stendromia calasanctii</p> | 08275-78 | Can Ton Xic | 41.9582600,2.3321900 | 444657 | 4645358 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Dolent | Legal | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Privada | Altres | 2019-12-31 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Materials al Museu de Geologia del Seminari de Barcelona. Protecció: les classificacions derivades del Catàleg de Béns a Protegir del POUM són provisionals, fins a la seva aprovació definitiva l'any 2015. | 1792 | 5.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | ||||||||||||
| 67356 | Torre del castell de Savassona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-del-castell-de-savassona | <p>DIPUTACIÓ DE BARCELONA (2002). Inventari del Patrimoni Construït del Pla Especial de Protecció i Millora de l'Espai Natural de les Guilleries-Savassona. Àrea d'Espais Naturals, Serveis d'Acció Territorial. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1985). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Tavèrnoles).</p> | <p>La torre de defensa del castell de Savassona és de planta lleugerament triangular, d'uns 12 m², i es troba situada sobre la roca a la part més prominent del conjunt del castell, a l'angle nord de la muralla. Els murs conservats tenen una alçària d'uns 5 m, i fan més d'1 m de gruix. S'hi accedeix a través d'una escala de cargol de pedra, que arrenca a la dreta d'una gran arcada adovellada. L'arcada abriga un portal rectangular sobre el que hi ha una petita finestra quadrada. L'interior és cobert per una volta de canó de forma semiesfèrica. Al primer pis s'hi obren tres finestres, una a la façana nord, una a l'est i l'altra a l'oest. Al costat de migjorn hi ha diverses espieres tapiades. La torre és coberta a una vessant. Es troba envoltada per edificacions posteriors que s'adapten a la seva forma.</p> | 08275-79 | Savassona, castell | <p>Les primeres referències documentals del castell són de l'any 921. Aquesta torre de defensa és un dels pocs testimonis que es conserven de l'antic caràcter defensiu del castell de Savassona.</p> | 41.9562700,2.3373700 | 445085 | 4645133 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08275/67356-foto-08275-79-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Estructural | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2019-12-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Es troba inclós al Catàleg de béns a protegir POUM 2014, nº 29 (arquitectònic), nivell 1. | 85 | 45 | 1.1 | 1771 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 |
Estadístiques 2026
Patrimoni cultural
Mitjana 2026: 0,00 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc