API Dades Obertes - Diputació de Barcelona

Informació general

Nom màquina	patrimoni_cultural
Etiqueta	Patrimoni cultural
Descripció	Elements de patrimoni cultural, que inclouen el patrimoni immoble, moble, documental, immaterial i natural dels municipis de la demarcació de Barcelona.
Tipus de contingut	patrimonicultural
Clau Primària	id

Informació dels camps

Nom màquina del camp	Nom del camp	Descripció	Tipus
id	Id		text
titol	Títol		text
url	Url		url
bibliografia	Bibliografia		ltext
centuria	Centuria		text
notes_conservacio	Notes de conservació		ltext
descripcio	Descripció		ltext
codi_element	Codi d'element		text
ubicacio	Ubicació		ltext
historia	Història		ltext
coordenades	Coordenades		geo
utm_x	UTM X		text
utm_y	UTM Y		text
any	Any		text
rel_municipis	Municipi	-	relation
municipi_nom	Nom del municipi		text
tipus_acces	Tipus d'accés		text
estat_conservacio	Estat de conservació		text
images	Imatges		ltext
proteccio	Protecció		text
estil	Estil		text
ambit	Àmbit		text
tipologia	Tipologia		text
titularitat	Titularitat		text
us_actual	Ús actual		text
inspire_tipus	INSPIRE: Tipus		text
inspire_subtipus	INSPIRE: Subtipus		text
inspire_atribut	INSPIRE: Atribut		text
data_modificació	Data de modificació		date
autor_fitxa	Autor de la fitxa		ltext
autor_element	Autor de l'element		ltext
observacions	Observacions		ltext
codi_estil	Codi de l'estil		text
codi_tipologia	Codi de la tipologia		text
codi_tipo_sitmun	Codi de tipologia a sitmun		text
proteccio_id	Protecció id		text
rel_comarca	Comarca	-	relation

Camp 1:

Camp 2:

Camp 3:

Municipis:

Comarques:

Id	Títol	Url	Bibliografia	Centuria	Notes de conservació	Descripció	Codi d'element	Ubicació	Història	Coordenades	UTM X	UTM Y	Any	Municipi	Nom del municipi	Tipus d'accés	Estat de conservació	Imatges	Protecció	Estil	Àmbit	Tipologia	Titularitat	Ús actual	INSPIRE: Atribut	Data de modificació	Autor de la fitxa	Autor de l'element	Observacions	Codi de l'estil	Codi de la tipologia	Codi de tipologia a sitmun	Protecció id	Comarca	Conjunt de dades	Últim canvi
67261	Camí de vinya de can Sivila	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-vinya-de-can-sivila		XIX-XX	En estat de deteriorament estructural avançat per manca d'utilització	<p>Es tracta d'un camí de bast realitzat de forma molt escadussera que va bordejant el torrent del Bògit fins arribar a les planes superiors. El camí presenta trams amb paviment de terra batuda, altres on s'ha excavat a la roca i altres, finalment, on hi ha una pavimentació de còdols i pedra tractatn de crear un ferm de circulació adient per a cavalleries i carros. A més hi ha zones on s'han realitzat obres d'enginyeria per tal d'evitar que el torrent s'endués el camí i, com a mínim, hi ha un petit pont sobre el torrent, molt deteriorat.</p>	08274-218	Antic camí de vinya del torrent del Bògit	<p>Es tracta d'un camí per a treure la collita de raïm des de les vinyes a la zona fonda del Torrent, per tant caldria datar-lo cap al segle XIX i el final del seu manteniment a finals d'aquella centúria.</p>	41.8427300,1.7413900	395508	4633081		08274	Súria	Difícil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67261-foto-08274-218-2.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Obra civil	Privada	Sense ús	Inexistent	2022-02-23 00:00:00	KuanUm - JM Huélamo - JM Solias			98	49	1.5	2484	7	Patrimoni cultural	2026-01-18 01:42
67262	Barraca del camí de vinya de can Sivila	https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-cami-de-vinya-de-can-sivila	<p>CATÀLEG (inèdit). Catàleg del Grup de Recerca i Conservació del Patrimoni del Centre Excursionista de Súria.</p> <p>FÀBREGA ENFEDAQUE, Albert (2009) 'De la pluriactivitat pagesa a la producció industrial: el cas de les Guixeres de Súria' a Jornades sobre sistemes agraris, organització social i poder local als Països Catalans, Maig 2009 (en premsa).</p> <p>ITINERARI 6 (s.d.) Itinerari-6: Súria - Necròpolis de cal Banyes-Cal Jové - Coaner - Súria, Centre Excursionista de Súria. </p> <p>SOLER, Josep M. (1992) 'L'estudi de la pedra seca: estat de la qüestió' Dovella, núm. 42, p. 19-21, Manresa: Associació Cultural Dovella.</p> <p>VILA I CARABASSA, Josep Maria (1999B) Informe de la intervenció arqueològica realitzada en quatre barraques de vinya localitzades en la variant de Súria, Manresa, Arqueociència, S.L.</p>	XIX-XX	En estat de deteriorament estructural avançat per manca d'utilització	<p>Es tracta d'una construcció realitzada en pedra seca, de planta irregular, tot i que tendeix a ser quadrangular, adossada a una feixa de terra. Té un espai útil interior d'uns 2 a 3 metres quadrats. L'accés es fa per mig d'una porta adintellada. La coberta està realitzada amb falsa cúpula muntada a base de pedra seca i coronada amb una gran llosa de pedra. La impermeabilització de la coberta es realitza amb terres i graves abocades pel damunt de les pedres. Presenta un ràfec en tot el perímetre de la coberta construït a base de lloses allargades i primes de pedra. L'abundància de pedres, el domini adquirit pels constructors en la travada de murs i la disponibilitat de temps durant l'hivern, permeteren la construcció d'unes obres de gran perfecció tècniques que responien de manera simple, racional i econòmica a les necessitats plantejades (SOLER, 1992B)</p>	08274-219	Antic camí de vinya del torrent del Bògit	<p>Com es habitual amb totes aquestes construccions auxiliars al mig del camp, serviria d'aixopluc i com a magatzem d'eines del pagès.</p>	41.8431500,1.7401900	395409	4633129		08274	Súria	Difícil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67262-foto-08274-219-2.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús	Inexistent	2022-02-23 00:00:00	KuanUm - JM Huélamo - JM Solias			98	45	1.1	2484	7	Patrimoni cultural	2026-01-18 01:42
67263	Icnites de la riera d'Hortons	https://patrimonicultural.diba.cat/element/icnites-de-la-riera-dhortons	<p>FÀBREGA, Carles (2004) Quan les roques parlen. Punts d'interès geològic de Súria, Ajuntament de Súria.; CASANOVAS, M.L.; SANTAFÉ, J.V. (1974) 'Nota sobre el hallazgo de icnitas de mamíferos en el Terciario catalán' Acta Geológica Hispánica, Vol. IX, pp. 45-49</p>		Exposades als efectes de l'aire lliure i al vandalisme	<p>Les marques de petjades es troben en una gran roca que aflora en una zona força escarpada del torrent del Bògit. En aquella època el paisatge de la Catalunya central estava composat per llacunes i zones amb abundants llims que han permès la conservació de rastres d'animals. Es tracta de diverses marques, molt superficials, que semblen formar un rastre que permeten establir la presència d'un plantígrad pertanyent al Terciari. Probablement un Fenacodòntid (CASANOVAS, SANTAFÉ, 1974).</p>	08274-220	A la llera de la riera d'Hortons		41.8441900,1.7488600	396130	4633234		08274	Súria	Difícil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67263-foto-08274-220-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67263-foto-08274-220-3.jpg	Inexistent	Paleògen	Patrimoni natural	Zona d'interès	Pública	Sense ús	Inexistent	2022-02-23 00:00:00	KuanUm - JM Huélamo - JM Solias			124	2153	5.1	2484	7	Patrimoni cultural	2026-01-18 01:42
67264	Jaciment paleontològic de la font dels Canonges	https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-de-la-font-dels-canonges	<p>FÀBREGA, Carles (2004) Quan les roques parlen. Punts d'interès geològic de Súria, Ajuntament de Súria.</p> <p>CASANOVAS, M.L.; SANTAFÉ, J.V. (1974) 'Nota sobre el hallazgo de icnitas de mamíferos en el Terciario catalán' Acta Geológica Hispánica, Vol. IX, pp. 45-49</p>		Exposades als efectes de l'aire lliure i al vandalisme	<p>Sobre la font del Canonges es troba un petit aflorament de roques laminars amb uns estrats molt prims. A la superfície de part de les capes s'observen diferents restes fòssils del Terciari. En aquella època el paisatge de la Catalunya central estava composat per llacunes i zones amb abundants llims que han permès la conservació de rastres d'animals i de les seves pròpies restes.</p>	08274-221	Sobre la font del Canonges		41.8430000,1.7481600	396070	4633102		08274	Súria	Difícil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67264-20210630161211.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67264-foto-08274-221-2.jpg	Inexistent	Paleògen	Patrimoni natural	Jaciment paleontològic	Privada	Sense ús	Inexistent	2022-02-23 00:00:00	KuanUm - JM Huélamo - JM Solias			124	1792	5.3	2484	7	Patrimoni cultural	2026-01-18 01:42
67265	Barraca de la font dels Canonges	https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-font-dels-canonges	<p>CATÀLEG (inèdit). Catàleg del Grup de Recerca i Conservació del Patrimoni del Centre Excursionista de Súria.</p> <p>FÀBREGA ENFEDAQUE, Albert (2009) 'De la pluriactivitat pagesa a la producció industrial: el cas de les Guixeres de Súria' a Jornades sobre sistemes agraris, organització social i poder local als Països Catalans, Maig 2009 (en premsa).</p> <p>ITINERARI 6 (s.d.) Itinerari-6: Súria - Necròpolis de cal Banyes-Cal Jové - Coaner - Súria, Centre Excursionista de Súria. </p> <p>SOLER, Josep M. (1992) 'L'estudi de la pedra seca: estat de la qüestió' Dovella, núm. 42, p. 19-21, Manresa: Associació Cultural Dovella.</p> <p>VILA I CARABASSA, Josep Maria (1999B) Informe de la intervenció arqueològica realitzada en quatre barraques de vinya localitzades en la variant de Súria, Manresa, Arqueociència, S.L.</p>	XX	Part de l'estructura ha estat substituïda per elements moderns	<p>Es tracta d'una construcció realitzada en pedra seca, de planta irregular, tot i que tendeix a ser circular, adossada a una feixa de terra. Té un espai útil interior d'uns 2 a 3 metres quadrats. L'accés es fa per mig d'una porta adintellada. La coberta està realitzada amb falsa cúpula muntada a base de pedra seca i coronada amb una gran llosa de pedra. La impermeabilització de la coberta es realitza amb terres i graves abocades pel damunt de les pedres. Presenta un ràfec en tot el perímetre de la coberta construït a base de lloses allargades i primes de pedra. L'abundància de pedres, el domini adquirit pels constructors en la travada de murs i la disponibilitat de temps durant l'hivern, permeteren la construcció d'unes obres de gran perfecció tècniques que responien de manera simple, racional i econòmica a les necessitats plantejades (SOLER, 1992B)</p>	08274-222	Sobre la font del Canonges	<p>Com es habitual amb totes aquestes construccions auxiliars al mig del camp, serviria d'aixopluc i com a magatzem d'eines del pagès.</p>	41.8428600,1.7485200	396100	4633086		08274	Súria	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67265-20210630161718.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67265-20210630161656.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67265-20210630161750.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús	Inexistent	2022-02-23 00:00:00	KuanUm - JM Huélamo - JM Solias			98	45	1.1	2484	7	Patrimoni cultural	2026-01-18 01:42
67266	Barraca d'Hortons	https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-dhortons	<p>CATÀLEG (inèdit). Catàleg del Grup de Recerca i Conservació del Patrimoni del Centre Excursionista de Súria.</p> <p>FÀBREGA ENFEDAQUE, Albert (2009) 'De la pluriactivitat pagesa a la producció industrial: el cas de les Guixeres de Súria' a Jornades sobre sistemes agraris, organització social i poder local als Països Catalans, Maig 2009 (en premsa).</p> <p>ITINERARI 6 (s.d.) Itinerari-6: Súria - Necròpolis de cal Banyes-Cal Jové - Coaner - Súria, Centre Excursionista de Súria. </p> <p>SOLER, Josep M. (1992) 'L'estudi de la pedra seca: estat de la qüestió' Dovella, núm. 42, p. 19-21, Manresa: Associació Cultural Dovella.</p> <p>VILA I CARABASSA, Josep Maria (1999B) Informe de la intervenció arqueològica realitzada en quatre barraques de vinya localitzades en la variant de Súria, Manresa, Arqueociència, S.L.</p>	XIX-XX	En estat de deteriorament estructural avançat	<p>Es tracta d'una construcció realitzada en pedra seca, de planta irregular, tot i que tendeix a ser quadrangular, adossada a una feixa de terra. Té un espai útil interior d'uns 2 a 3 metres quadrats. L'accés es fa per mig d'una porta adintellada. La coberta està realitzada amb falsa cúpula muntada a base de pedra seca i coronada amb una gran llosa de pedra. La impermeabilització de la coberta es realitza amb terres i graves abocades pel damunt de les pedres. Presenta un ràfec en tot el perímetre de la coberta construït a base de lloses allargades i primes de pedra. L'abundància de pedres, el domini adquirit pels constructors en la travada de murs i la disponibilitat de temps durant l'hivern, permeteren la construcció d'unes obres de gran perfecció tècniques que responien de manera simple, racional i econòmica a les necessitats plantejades (SOLER, 1992B)</p>	08274-223	Pista forestal nova que baixa de Cabanasses a la riera d'Hortons	<p>Com es habitual amb totes aquestes construccions auxiliars al mig del camp, serviria d'aixopluc i com a magatzem d'eines del pagès.</p>	41.8430014,1.7510118	396307	4633099		08274	Súria	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67266-20210630154140.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67266-20210630154156.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67266-20210630154228.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús	Inexistent	2022-02-23 00:00:00	KuanUm - JM Huélamo - JM Solias			98	45	1.1	2484	7	Patrimoni cultural	2026-01-18 01:42
67267	Barraca de Cabanasses	https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-cabanasses	<p>CATÀLEG (inèdit). Catàleg del Grup de Recerca i Conservació del Patrimoni del Centre Excursionista de Súria.</p> <p>FÀBREGA ENFEDAQUE, Albert (2009) 'De la pluriactivitat pagesa a la producció industrial: el cas de les Guixeres de Súria' a Jornades sobre sistemes agraris, organització social i poder local als Països Catalans, Maig 2009 (en premsa).</p> <p>ITINERARI 6 (s.d.) Itinerari-6: Súria - Necròpolis de cal Banyes-Cal Jové - Coaner - Súria, Centre Excursionista de Súria.</p> <p>SOLER, Josep M. (1992) 'L'estudi de la pedra seca: estat de la qüestió' Dovella, núm. 42, p. 19-21, Manresa: Associació Cultural Dovella.</p> <p>VILA I CARABASSA, Josep Maria (1999B) Informe de la intervenció arqueològica realitzada en quatre barraques de vinya localitzades en la variant de Súria, Manresa, Arqueociència, S.L.</p>	XIX-XX		<p>Es tracta d'una construcció realitzada en pedra seca, de planta irregular, tot i que tendeix a ser quadrangular, adossada a una feixa de terra. Té un espai útil interior d'uns 2 a 3 metres quadrats. L'accés es fa per mig d'una porta adintellada. La coberta està realitzada amb falsa cúpula muntada a base de pedra seca i coronada amb una gran llosa de pedra. La impermeabilització de la coberta es realitza amb terres i graves abocades pel damunt de les pedres. Presenta un ràfec en tot el perímetre de la coberta construït a base de lloses allargades i primes de pedra. L'abundància de pedres, el domini adquirit pels constructors en la travada de murs i la disponibilitat de temps durant l'hivern, permeteren la construcció d'unes obres de gran perfecció tècniques que responien de manera simple, racional i econòmica a les necessitats plantejades (SOLER, 1992B)</p>	08274-224	Pista forestal nova que baixa de Cabanasses a la riera d'Hortons	<p>Com es habitual amb totes aquestes construccions auxiliars al mig del camp, serviria d'aixopluc i com a magatzem d'eines del pagès.</p>	41.8431949,1.7536832	396529	4633117		08274	Súria	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67267-20210630152928.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67267-20210630152947.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67267-20210630153020.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús	Inexistent	2022-02-23 00:00:00	KuanUm - JM Huélamo - JM Solias			98	45	1.1	2484	7	Patrimoni cultural	2026-01-18 01:42
67268	Barraca del Sorribes	https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-sorribes	<p>CATÀLEG (inèdit). Catàleg del Grup de Recerca i Conservació del Patrimoni del Centre Excursionista de Súria.</p> <p>FÀBREGA ENFEDAQUE, Albert (2009) 'De la pluriactivitat pagesa a la producció industrial: el cas de les Guixeres de Súria' a Jornades sobre sistemes agraris, organització social i poder local als Països Catalans, Maig 2009 (en premsa).</p> <p>ITINERARI 6 (s.d.) Itinerari-6: Súria - Necròpolis de cal Banyes-Cal Jové - Coaner - Súria, Centre Excursionista de Súria. </p> <p>SOLER, Josep M. (1992) 'L'estudi de la pedra seca: estat de la qüestió' Dovella, núm. 42, p. 19-21, Manresa: Associació Cultural Dovella.</p> <p>VILA I CARABASSA, Josep Maria (1999B) Informe de la intervenció arqueològica realitzada en quatre barraques de vinya localitzades en la variant de Súria, Manresa, Arqueociència, S.L.</p>	XIX-XX		<p>Es tracta d'una construcció realitzada en pedra seca, de planta irregular, tot i que tendeix a ser quadrangular, adossada a una feixa de terra. Té un espai útil interior d'uns 2 a 3 metres quadrats. L'accés es fa per mig d'una porta adintellada. La coberta està realitzada amb falsa cúpula muntada a base de pedra seca i coronada amb una gran llosa de pedra. La impermeabilització de la coberta es realitza amb terres i graves abocades pel damunt de les pedres. Presenta un ràfec en tot el perímetre de la coberta construït a base de lloses allargades i primes de pedra. L'abundància de pedres, el domini adquirit pels constructors en la travada de murs i la disponibilitat de temps durant l'hivern, permeteren la construcció d'unes obres de gran perfecció tècniques que responien de manera simple, racional i econòmica a les necessitats plantejades (SOLER, 1992B)</p>	08274-225	Al costat d'un camí de Cabanasses, prop de can Sorribes	<p>Com es habitual amb totes aquestes construccions auxiliars al mig del camp, serviria d'aixopluc i com a magatzem d'eines del pagès.</p>	41.8418400,1.7560670	396725	4632964		08274	Súria	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67268-20210615155549.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67268-20210615155531.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67268-20210615155620.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús	Inexistent	2022-02-23 00:00:00	KuanUm - JM Huélamo - JM Solias			98	45	1.1	2484	7	Patrimoni cultural	2026-01-18 01:42
67269	Icnites del Tordell	https://patrimonicultural.diba.cat/element/icnites-del-tordell	<p>FÀBREGA, Carles (2004) Quan les roques parlen. Punts d'interès geològic de Súria, Ajuntament de Súria.</p> <p>CASANOVAS, M.L.; SANTAFÉ, J.V. (1974) 'Nota sobre el hallazgo de icnitas de mamíferos en el Terciario catalán' Acta Geológica Hispánica, Vol. IX, pp. 45-49</p>		Exposades als efectes de l'aire lliure i al vandalisme	<p>Les marques de petjades es troben en una gran roca que aflora en una zona força escarpada del torrent del Bògit. En aquella època el paisatge de la Catalunya central estava composat per llacunes i zones amb abundants llims que han permès la conservació de rastres d'animals. Es tracta de diverses marques, molt superficials, que semblen formar un rastre que permeten establir la presència d'un plantígrad pertanyent al Terciari. Probablement un Fenacodòntid (CASANOVAS, SANTAFÉ, 1974).</p>	08274-226	A la llera de la riera del Tordell		41.8430140,1.7769317	398459	4633069		08274	Súria	Difícil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67269-20210706143459.jpg	Inexistent	Paleògen	Patrimoni natural	Zona d'interès	Pública	Sense ús	Inexistent	2022-02-23 00:00:00	KuanUm - JM Huélamo - JM Solias			124	2153	5.1	2484	7	Patrimoni cultural	2026-01-18 01:42
67270	Icnites dels Tractets	https://patrimonicultural.diba.cat/element/icnites-dels-tractets	<p>FÀBREGA, Carles (2004) Quan les roques parlen. Punts d'interès geològic de Súria, Ajuntament de Súria.; CASANOVAS, M.L.; SANTAFÉ, J.V. (1974) 'Nota sobre el hallazgo de icnitas de mamíferos en el Terciario catalán' Acta Geológica Hispánica, Vol. IX, pp. 45-49</p>		Exposades als efectes de l'aire lliure i al vandalisme	<p>Les marques de petjades es troben en una gran roca que aflora en una zona força escarpada del torrent del Bògit. En aquella època el paisatge de la Catalunya central estava composat per llacunes i zones amb abundants llims que han permès la conservació de rastres d'animals. Es tracta de diverses marques, molt superficials, que semblen formar un rastre que permeten establir la presència d'un plantígrad pertanyent al Terciari. Probablement un Fenacodòntid (CASANOVAS, SANTAFÉ, 1974).</p>	08274-227	Avinguda de la Generalitat (al costat de la residència Bell-Repòs)		41.8368100,1.7558400	396698	4632406		08274	Súria	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67270-foto-08274-227-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67270-foto-08274-227-3.jpg	Inexistent	Paleògen	Patrimoni natural	Zona d'interès	Pública	Sense ús	Inexistent	2022-02-23 00:00:00	KuanUm - JM Huélamo - JM Solias		En aquest cas les petjades no poden pertanyer a un animal plantígrad per la pròpia forma i magnitud d'aquestes.	124	2153	5.1	2484	7	Patrimoni cultural	2026-01-18 01:42
67271	Rec de les Dones	https://patrimonicultural.diba.cat/element/rec-de-les-dones		XX	Ha estat molt malmès per les obres de l'aparcament i s'hi ha llençat runa a sobre canviant la morfologia	<p>El rec de les dones forma part de la història quotidiana i femenina de la vila de Súria. Aquest rec és el lloc on les dones rentaven la roba abans de que es generalitzés l'ús de les rentadores domèstiques.Es troba en una zona d'horta, al centre del Poble Nou al costat de l'aparcament a l'aire lliure del carrer Magí Fàbrega, a un nivell inferior al nivell de paviment d'aquell. La zona es troba molt malmesa per diferents abocaments de terra que han fet que la part on es posaven les dones a rentar a les piques de pedra hagi quedat soterrada per una abundant capa de terra. Es pot veure, això si, el tram de rec on es rentava. Hi ha un bagant que deriva l'aigua d'un rec general provinent del canal de Reguant. El canal presenta un tram recte i es pot observar la pica de pedra. Al final del tram hi ha un altre bagant que distribueix l'aigua cap a les hortes d'aquella zona.</p>	08274-228	Sota de l'aparcament entre els carrers de Magí Fàbrega i Pius Macià	<p>Les dones de Súria van fer una associació en forma de Montepío per poder costejar les obres per a tenir un lloc comunal per a rentar. Aquesta confraria femenina tenia la seva pròpia estructura i s'administrava els diners de forma autònoma. Formalment encara no ha estat disolta per bé que, a partir dels anys seixanta va anar esmorteint la seva activitat a mida que anava avançant la introducció de rentadores i electrodomèstics a les cases. Els llibres de comptes encara estan en poder de la darrera administradora (informació oral de Maria Fàbrega)</p>	41.8295339,1.7520199	396369	4631602		08274	Súria	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67271-20210420161125.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67271-20210420161025.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67271-foto-08274-228-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67271-foto-08274-228-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67271-foto-08274-228-3.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Obra civil	Pública	Sense ús	Inexistent	2022-02-23 00:00:00	KuanUm - JM Huélamo - JM Solias			98	49	1.5	2484	7	Patrimoni cultural	2026-01-18 01:42
67272	Edifici d'administració de les mines	https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-dadministracio-de-les-mines	<p>FÀBREGA ENFEDAQUE, Albert (2009) Cum grano salis. La sal i la potassa a Súria (1185-1982), Ajuntament de Súria - Iberpotash; FALGUERA TORRES, Sergi (2008) 'Castellets miners conservats a Catalunya, en explotacions mineres no metàl·liques (1). Els castellets miners conservats a la ona potàssica de Catalunya. Sector de la conca del Cardoner (Cardona i Súria, Bages, Barcelona)', Butlletí de l'Institut d'Estudis de la Natura , Vol. VII, Núm. 3, pp. 289-308</p>	XX		<p>L'edifici d'administració de les mines es troba a l'entrada del recinte miner i consisteix en una construcció de dues alçades, de planta rectangular i un cos central -de tres plantes- on es concentra la comunicació vertical. A l'extrem Nord se li ha afegit un petit cos de coberta plana, que imita l'estil general de la construcció. La coberta és a dues aigües llevat del cos central en que és a quatre vessants. L'accès es fa pel cos central amb una petita escala exterior. La façana està modulada a partir del cos central on es concentre tres obertures per planta amb la porta principal al centre de la planta baixa. A la tercera planta hi ha tres petites finestres seguint els eixos de composició de les plantes inferiors.. A banda i banda del cos central, a les dues ales es desenvolupen quatre grans finestrals per planta, amb obertura en sentit vertical i llinda plana.</p>	08274-229	Dins del recinte de la mina del Salí	<p>El dia 3 de setembre de 1911, l'ajuntament va rebre una carta de R. Macary i Gay de Lafrance, de Burdeus, demanant-li permís per construir un pou de prospecció minera i un camí d'accés que enllaci la seva finca del 'Salí' amb la carretera de Manresa a Bassella. Aquest topònim sembla provenir de la troballa de sal, en fer la carretera a mitjan segle XIX, encara que des de l'any 1185 se sap de l'existència de mines de sal prop de la vila de Súria i el 1780 el pare Caresmar indica que es molia sal a Súria, la qual cosa fa sospitar de l'extracció de sal en aquell moment. Retornant al segle XX, Macary esperava treure sals potàssiques d'aquesta propietat en un termini de dos anys. Aquest és el primer pas per explotar el mineral potàssic surienc que, ja al 1897, l'enginyer de mines Thos i Codina havia intuït. L'any 1912 els enginyers Macary i Viader comencen la perforació d'un pou a la finca abans esmentada i arriben a una fondària de 68 metres i fent una galeria horitzontal, troben sals potàssiques. Es van fer 11 sondeigs als voltants de Súria que permeteren reconèixer una àrea de 10 km quadrats demostrant una gran riquesa en potassa.. L'empresa belga Solvay adquireix a Macary i Viader la concessió de les mines. En la primavera del 1917, l'empresa havia començat a fer treballs d'explanació de terrenys, a la finca del Tordell, que es on havien d'anar les instal·lacions mineres. I el 5 de setembre de 1918 un decret del govern civil autoritza a Solvay de poder construir un ferrocarril miner de Súria a Manresa. Aquesta línia és projectada per l'enginyer belga Louis Dupont, la qual s'inaugura l'any 1924. Aquest mateix any s'inicien les tasques de mineria, acabant-se el primer castellet el 18 de novembre. El 25 de setembre de 1920 es constitueix la societat 'Mines de Potassa de Súria, S.A.'; la totalitat de les accions en poder de l'empresa Solvay. Els conflictes obrers foren presents de forma intensa en el poble durant el primer terç del segle XX. El dia 2 d'octubre de 1929, el rei Alfons XIII visità les mines i, amb motiu d'aquesta visita, els elements anarquistes del poble van preparar un atemptat contra ell dins la mina, que finalment no es dugué a terme. El 28 de desembre de 1930 esclata una vaga a les mines. Els treballadors demanen no haver de treballar més de 8 hores seguides, no treballar els diumenges o cobrar més aquest dia i no cobrar a tant per hora (0'8 pta). Aquesta vaga s'acabà el dia 11 de gener següent. El 20 de gener de 1932 es va declarar la vaga general revolucionària. A Súria no es va treballar, però no perquè fós vaga sinó perquè era la festivitat de Sant Sebastià. El 28 d'octubre de 1933 començà una altra vaga a les mines, que acabà el 24 de novembre. La producció de potassa es va interrompre al llarg de la Guerra Civil, extraient-se només sal de cuina. Al retirar-se les tropes republicanes el gener del 1939 van volar, a més dels ponts, el castellet de la mina. A finals de 1939 les fàbriques varen reprendre la seva activitat habitual, encara que els salaris dels treballadors eren tan baixos, que la gent anava a menjar a l'Auxili Social, a les mines no es va començar a treure mineral fins al gener de 1940. L'any 1956 va haver-hi un accident on van morir tres treballadors al Pou de Cabanasses, essent aquest el més greu ocorregut a les mines.</p>	41.8274200,1.7590700	396951	4631359	1921	08274	Súria	Restringit	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67272-20210615112235.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67272-20210615112346.jpg	Física	Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Productiu	Inexistent	2022-02-23 00:00:00	KuanUm - JM Huélamo - JM Solias		En conjunt es tracta d'un edifici industrial d'estil del Nord i Centre d'Europa que contrasta amb amb les típiques edificacions fabrils del pais que segueixen més aviat models arquitectònics anglesos. L'any 1962 es va construir el telefèric anomenat el cable, que unia el pou de Cabanasses amb la zona de fabricació, on baixaven el mineral en vagonetes La cinta transportadora que uneix el pou del Fusteret (o número 4) amb la zona de fabricació va ser inaugurada el 1973. L'any 1982 es van vendre el 51% de les accions de l'empresa 'Mines de Potassa de Súria' per part del grup belga 'Solvay' a l'empresa de l'INI, 'Fodina', la qual cosa va comportar una nova manera de treballar i de gestionar la factoria. Posteriorment 'Fodina' acabà adquirint la totalitat de les accions. Actualment l'accionista majoritari és l'empresa israeliana 'Potasses del Mar Mort' que ha creat l'empresa IBERPOTASH per gestionar els seus interessos a Espanya.	98	45	1.1	2484	7	Patrimoni cultural	2026-01-18 01:42
67273	Castellet del Salí	https://patrimonicultural.diba.cat/element/castellet-del-sali	<p>FÀBREGA ENFEDAQUE, Albert (2009) Cum grano salis. La sal i la potassa a Súria (1185-1982), Ajuntament de Súria - Iberpotash; FALGUERA TORRES, Sergi (2008) 'Castellets miners conservats a Catalunya, en explotacions mineres no metàl·liques (1). Els castellets miners conservats a la ona potàssica de Catalunya. Sector de la conca del Cardoner (Cardona i Súria, Bages, Barcelona)', Butlletí de l'Institut d'Estudis de la Natura , Vol. VII, Núm. 3, pp. 289-308</p>	XX	Es troba en una zona on la presència de sals potàssiques afecta totes les estructures. A més, hi ha reformes per tractar-se d'instal·lacions fabrils en utilització.	<p>El nom popular és el de pou vell o 'maestro', ja que és el més antic existent de tota la conca i de l'estat espanyol. El seu us inicial era d'accés a la mina i de ventilació. Va estar en us fins el 1975 quan arran de que pou de la Pobla ja estava operatiu va quedar només per a ventilació i d'emergència. El castellet té una alçada 40 metres i està fet de maó i acer laminat. La màquina d'extracció i els cabrestants van per sobre del castellet que li afegeixen uns 25 metres més, mitjançant un edifici de maó vist i teulada a dues vessants, que es troba a 40 metres d'alçada. El pes total és d'unes 300 tones. El diàmetre d'aquest pou 6'05 metres. Presenta una profunditat de 327 metres, a partir d'aquest punt va en secció inclinada fins a trobar-se amb el pou de la Pobla. No pot baixar més per la falla del Tordell. La capacitat d'extracció del castellet, quan funcionava era de 1.000 tones al dia amb una potència de 160 Hp accionada mitjançant un motor elèctric. La gàbia té diversos skips amb capacitat de 2'5 tones cadascun situats sobre la gàbia dels miners. La velocitat de tracció és de 0'8 a m/s.</p>	08274-230	Dins del recinte de la mina del Salí	<p>El dia 3 de setembre de 1911, l'ajuntament va rebre una carta de R. Macary i Gay de Lafrance, de Burdeus, demanant-li permís per construir un pou de prospecció minera i un camí d'accés que enllaci la seva finca del 'Salí' amb la carretera de Manresa a Bassella. Aquest topònim sembla provenir de la troballa de sal, en fer la carretera a mitjan segle XIX, encara que des de l'any 1185 se sap de l'existència de mines de sal prop de la vila de Súria i el 1780 el pare Caresmar indica que es molia sal a Súria, la qual cosa fa sospitar de l'extracció de sal en aquell moment. Retornant al segle XX, Macary esperava treure sals potàssiques d'aquesta propietat en un termini de dos anys. Aquest és el primer pas per explotar el mineral potàssic surienc que, ja al 1897, l'enginyer de mines Thos i Codina havia intuït. L'any 1912 els enginyers Macary i Viader comencen la perforació d'un pou a la finca abans esmentada i arriben a una fondària de 68 metres i fent una galeria horitzontal, troben sals potàssiques. Es van fer 11 sondeigs als voltants de Súria que permeteren reconèixer una àrea de 10 km quadrats demostrant una gran riquesa en potassa.. L'empresa belga Solvay adquireix a Macary i Viader la concessió de les mines. En la primavera del 1917, l'empresa havia començat a fer treballs d'explanació de terrenys, a la finca del Tordell, que es on havien d'anar les instal·lacions mineres. I el 5 de setembre de 1918 un decret del govern civil autoritza a Solvay de poder construir un ferrocarril miner de Súria a Manresa. Aquesta línia és projectada per l'enginyer belga Louis Dupont, la qual s'inaugura l'any 1924. Aquest mateix any s'inicien les tasques de mineria, acabant-se el primer castellet el 18 de novembre. El 25 de setembre de 1920 es constitueix la societat 'Mines de Potassa de Súria, S.A.'; la totalitat de les accions en poder de l'empresa Solvay. Els conflictes obrers foren presents de forma intensa en el poble durant el primer terç del segle XX. El dia 2 d'octubre de 1929, el rei Alfons XIII visità les mines i, amb motiu d'aquesta visita, els elements anarquistes del poble van preparar un atemptat contra ell dins la mina, que finalment no es dugué a terme. El 28 de desembre de 1930 esclata una vaga a les mines. Els treballadors demanen no haver de treballar més de 8 hores seguides, no treballar els diumenges o cobrar més aquest dia i no cobrar a tant per hora (0'8 pta). Aquesta vaga s'acabà el dia 11 de gener següent. El 20 de gener de 1932 es va declarar la vaga general revolucionària. A Súria no es va treballar, però no perquè fós vaga sinó perquè era la festivitat de Sant Sebastià. El 28 d'octubre de 1933 començà una altra vaga a les mines, que acabà el 24 de novembre. La producció de potassa es va interrompre al llarg de la Guerra Civil, extraient-se només sal de cuina. Al retirar-se les tropes republicanes el gener del 1939 van volar, a més dels ponts, el castellet de la mina. A finals de 1939 les fàbriques varen reprendre la seva activitat habitual, encara que els salaris dels treballadors eren tan baixos, que la gent anava a menjar a l'Auxili Social, a les mines no es va començar a treure mineral fins al gener de 1940. L'any 1956 va haver-hi un accident on van morir tres treballadors al Pou de Cabanasses, essent aquest el més greu ocorregut a les mines.</p>	41.8265500,1.7608000	397093	4631261		08274	Súria	Restringit	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67273-20210615110948.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67273-20210615110036.jpg	Física	Contemporani	Patrimoni immoble	Obra civil	Privada	Productiu	Inexistent	2022-02-23 00:00:00	KuanUm - JM Huélamo - JM Solias		Al lloc del Salí, a pocs metres d'on el 1912 es va descobrir hi ha conservat dins la fàbrica de tractament de la mina 'Roumanie' el pou 1 o mestre, que durant 50 anys fou l'únic pou actiu de potassa a Súria. És on les sals potàssiques es trobem més a prop de la superfície. L'any 1962 es va construir el telefèric anomenat el cable, que unia el pou de Cabanasses amb la zona de fabricació, on baixaven el mineral en vagonetes La cinta transportadora que uneix el pou del Fusteret (o número 4) amb la zona de fabricació va ser inaugurada el 1973. L'any 1982 es van vendre el 51% de les accions de l'empresa 'Mines de Potassa de Súria' per part del grup belga 'Solvay' a l'empresa de l'INI, 'Fodina', la qual cosa va comportar una nova manera de treballar i de gestionar la factoria. Posteriorment 'Fodina' acabà adquirint la totalitat de les accions. Actualment l'accionista majoritari és l'empresa israeliana 'Potasses del Mar Mort' que ha creat l'empresa IBERPOTASH per gestionar els seus interessos a Espanya.	98	49	1.5	2484	7	Patrimoni cultural	2026-01-18 01:42
67274	Xemeneia de la mina	https://patrimonicultural.diba.cat/element/xemeneia-de-la-mina	<p>FÀBREGA ENFEDAQUE, Albert (2009) Cum grano salis. La sal i la potassa a Súria (1185-1982), Ajuntament de Súria - Iberpotash; FALGUERA TORRES, Sergi (2008) 'Castellets miners conservats a Catalunya, en explotacions mineres no metàl·liques (1). Els castellets miners conservats a la ona potàssica de Catalunya. Sector de la conca del Cardoner (Cardona i Súria, Bages, Barcelona)', Butlletí de l'Institut d'Estudis de la Natura , Vol. VII, Núm. 3, pp. 289-308</p>	XX	Es troba en una zona on la presència de sals potàssiques afecta totes les estructures. A més, hi ha reformes per tractar-se d'instal·lacions fabrils en utilització.	<p>La xemeneia es troba al centre del complex d'edificis de tractament de la potassa al lloc del Salí. De fet, al seu voltant giren els camions en maniobra, la qual cosa ha fet que se li hagi col·locat una important protecció de ferro rodejant la base. Té una amplada de 3'5 metres i una alçada d'uns 50 metres, aproximadament la meitat que tenia iriginalment. L'estructura de construcció consta del tub cil´ndric que està rodejat per uns cèrcols de ferrocada 1'5 metres per estabilitzar l'estructura. De tota manera en estar fora d'us, -i per tant no passar calor pel seu interior- anirà vençent cap a una banda amb el pas del temps.</p>	08274-231	Dins del recinte de la mina del Salí	<p>El dia 3 de setembre de 1911, l'ajuntament va rebre una carta de R. Macary i Gay de Lafrance, de Burdeus, demanant-li permís per construir un pou de prospecció minera i un camí d'accés que enllaci la seva finca del 'Salí' amb la carretera de Manresa a Bassella. Aquest topònim sembla provenir de la troballa de sal, en fer la carretera a mitjan segle XIX, encara que des de l'any 1185 se sap de l'existència de mines de sal prop de la vila de Súria i el 1780 el pare Caresmar indica que es molia sal a Súria, la qual cosa fa sospitar de l'extracció de sal en aquell moment. Retornant al segle XX, Macary esperava treure sals potàssiques d'aquesta propietat en un termini de dos anys. Aquest és el primer pas per explotar el mineral potàssic surienc que, ja al 1897, l'enginyer de mines Thos i Codina havia intuït. L'any 1912 els enginyers Macary i Viader comencen la perforació d'un pou a la finca abans esmentada i arriben a una fondària de 68 metres i fent una galeria horitzontal, troben sals potàssiques. Es van fer 11 sondeigs als voltants de Súria que permeteren reconèixer una àrea de 10 km quadrats demostrant una gran riquesa en potassa.. L'empresa belga Solvay adquireix a Macary i Viader la concessió de les mines. En la primavera del 1917, l'empresa havia començat a fer treballs d'explanació de terrenys, a la finca del Tordell, que es on havien d'anar les instal·lacions mineres. I el 5 de setembre de 1918 un decret del govern civil autoritza a Solvay de poder construir un ferrocarril miner de Súria a Manresa. Aquesta línia és projectada per l'enginyer belga Louis Dupont, la qual s'inaugura l'any 1924. Aquest mateix any s'inicien les tasques de mineria, acabant-se el primer castellet el 18 de novembre. El 25 de setembre de 1920 es constitueix la societat 'Mines de Potassa de Súria, S.A.'; la totalitat de les accions en poder de l'empresa Solvay. Els conflictes obrers foren presents de forma intensa en el poble durant el primer terç del segle XX. El dia 2 d'octubre de 1929, el rei Alfons XIII visità les mines i, amb motiu d'aquesta visita, els elements anarquistes del poble van preparar un atemptat contra ell dins la mina, que finalment no es dugué a terme. El 28 de desembre de 1930 esclata una vaga a les mines. Els treballadors demanen no haver de treballar més de 8 hores seguides, no treballar els diumenges o cobrar més aquest dia i no cobrar a tant per hora (0'8 pta). Aquesta vaga s'acabà el dia 11 de gener següent. El 20 de gener de 1932 es va declarar la vaga general revolucionària. A Súria no es va treballar, però no perquè fós vaga sinó perquè era la festivitat de Sant Sebastià. El 28 d'octubre de 1933 començà una altra vaga a les mines, que acabà el 24 de novembre. La producció de potassa es va interrompre al llarg de la Guerra Civil, extraient-se només sal de cuina. Al retirar-se les tropes republicanes el gener del 1939 van volar, a més dels ponts, el castellet de la mina. A finals de 1939 les fàbriques varen reprendre la seva activitat habitual, encara que els salaris dels treballadors eren tan baixos, que la gent anava a menjar a l'Auxili Social, a les mines no es va començar a treure mineral fins al gener de 1940. L'any 1956 va haver-hi un accident on van morir tres treballadors al Pou de Cabanasses, essent aquest el més greu ocorregut a les mines.</p>	41.8263295,1.7600997	397035	4631237		08274	Súria	Restringit	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67274-20210615105825.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67274-20210615110827.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67274-20210615110835.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67274-20210615110845.jpg	Física	Contemporani	Patrimoni immoble	Obra civil	Privada	Productiu	Inexistent	2022-02-23 00:00:00	KuanUm - JM Huélamo - JM Solias		La xemeneia tenia 90 metres d'alçada i era de les més altes d'Europa en el seu moment, encara que actualment resta com element de caràcter simbòlic. Fa uns anys, per raons de seguretat va ser escapçada per la part superior. L'any 1962 es va construir el telefèric anomenat el cable, que unia el pou de Cabanasses amb la zona de fabricació, on baixaven el mineral en vagonetes La cinta transportadora que uneix el pou del Fusteret (o número 4) amb la zona de fabricació va ser inaugurada el 1973. L'any 1982 es van vendre el 51% de les accions de l'empresa 'Mines de Potassa de Súria' per part del grup belga 'Solvay' a l'empresa de l'INI, 'Fodina', la qual cosa va comportar una nova manera de treballar i de gestionar la factoria. Posteriorment 'Fodina' acabà adquirint la totalitat de les accions. Actualment l'accionista majoritari és l'empresa israeliana 'Potasses del Mar Mort' que ha creat l'empresa IBERPOTASH per gestionar els seus interessos a Espanya.	98	49	1.5	2484	7	Patrimoni cultural	2026-01-18 01:42
67275	Magatzem de potassa	https://patrimonicultural.diba.cat/element/magatzem-de-potassa	<p>FÀBREGA ENFEDAQUE, Albert (2009) Cum grano salis. La sal i la potassa a Súria (1185-1982), Ajuntament de Súria - Iberpotash; FALGUERA TORRES, Sergi (2008) 'Castellets miners conservats a Catalunya, en explotacions mineres no metàl·liques (1). Els castellets miners conservats a la ona potàssica de Catalunya. Sector de la conca del Cardoner (Cardona i Súria, Bages, Barcelona)', Butlletí de l'Institut d'Estudis de la Natura , Vol. VII, Núm. 3, pp. 289-308</p>	XX	Es troba en una zona on la presència de sals potàssiques afecta totes les estructures. A més, hi ha reformes per tractar-se d'instal·lacions fabrils en utilització.	<p>El magatzem consisteix en un gran edifici de planta rectangular d'una sola planta amb tres cobertes paral·leles a dues vessants. Les parets són de totxo vist encara que a la paret allargada el totxo s'alterna amb zones construides amb llistons de fusta horitzontals que permeten el pas de l'aire per assecar les sals. La part superior de les parets estan recobertes per llistons de fusta en sentit vertical, acabades en angle. Aquest entremat li dona un cert aire centreeuropeu a la construcció.</p>	08274-232	Dins del recinte de la mina del Salí	<p>El dia 3 de setembre de 1911, l'ajuntament va rebre una carta de R. Macary i Gay de Lafrance, de Burdeus, demanant-li permís per construir un pou de prospecció minera i un camí d'accés que enllaci la seva finca del 'Salí' amb la carretera de Manresa a Bassella. Aquest topònim sembla provenir de la troballa de sal, en fer la carretera a mitjan segle XIX, encara que des de l'any 1185 se sap de l'existència de mines de sal prop de la vila de Súria i el 1780 el pare Caresmar indica que es molia sal a Súria, la qual cosa fa sospitar de l'extracció de sal en aquell moment. Retornant al segle XX, Macary esperava treure sals potàssiques d'aquesta propietat en un termini de dos anys. Aquest és el primer pas per explotar el mineral potàssic surienc que, ja al 1897, l'enginyer de mines Thos i Codina havia intuït. L'any 1912 els enginyers Macary i Viader comencen la perforació d'un pou a la finca abans esmentada i arriben a una fondària de 68 metres i fent una galeria horitzontal, troben sals potàssiques. Es van fer 11 sondeigs als voltants de Súria que permeteren reconèixer una àrea de 10 km quadrats demostrant una gran riquesa en potassa.. L'empresa belga Solvay adquireix a Macary i Viader la concessió de les mines. En la primavera del 1917, l'empresa havia començat a fer treballs d'explanació de terrenys, a la finca del Tordell, que es on havien d'anar les instal·lacions mineres. I el 5 de setembre de 1918 un decret del govern civil autoritza a Solvay de poder construir un ferrocarril miner de Súria a Manresa. Aquesta línia és projectada per l'enginyer belga Louis Dupont, la qual s'inaugura l'any 1924. Aquest mateix any s'inicien les tasques de mineria, acabant-se el primer castellet el 18 de novembre. El 25 de setembre de 1920 es constitueix la societat 'Mines de Potassa de Súria, S.A.'; la totalitat de les accions en poder de l'empresa Solvay. Els conflictes obrers foren presents de forma intensa en el poble durant el primer terç del segle XX. El dia 2 d'octubre de 1929, el rei Alfons XIII visità les mines i, amb motiu d'aquesta visita, els elements anarquistes del poble van preparar un atemptat contra ell dins la mina, que finalment no es dugué a terme. El 28 de desembre de 1930 esclata una vaga a les mines. Els treballadors demanen no haver de treballar més de 8 hores seguides, no treballar els diumenges o cobrar més aquest dia i no cobrar a tant per hora (0'8 pta). Aquesta vaga s'acabà el dia 11 de gener següent. El 20 de gener de 1932 es va declarar la vaga general revolucionària. A Súria no es va treballar, però no perquè fós vaga sinó perquè era la festivitat de Sant Sebastià. El 28 d'octubre de 1933 començà una altra vaga a les mines, que acabà el 24 de novembre. La producció de potassa es va interrompre al llarg de la Guerra Civil, extraient-se només sal de cuina. Al retirar-se les tropes republicanes el gener del 1939 van volar, a més dels ponts, el castellet de la mina. A finals de 1939 les fàbriques varen reprendre la seva activitat habitual, encara que els salaris dels treballadors eren tan baixos, que la gent anava a menjar a l'Auxili Social, a les mines no es va començar a treure mineral fins al gener de 1940. L'any 1956 va haver-hi un accident on van morir tres treballadors al Pou de Cabanasses, essent aquest el més greu ocorregut a les mines.</p>	41.8263400,1.7594500	396981	4631239		08274	Súria	Restringit	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67275-foto-08274-232-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67275-foto-08274-232-3.jpg	Física	Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Productiu		2020-10-07 00:00:00	KuanUm - JM Huélamo - JM Solias		L'any 1962 es va construir el telefèric anomenat el cable, que unia el pou de Cabanasses amb la zona de fabricació, on baixaven el mineral en vagonetes La cinta transportadora que uneix el pou del Fusteret (o número 4) amb la zona de fabricació va ser inaugurada el 1973. L'any 1982 es van vendre el 51% de les accions de l'empresa 'Mines de Potassa de Súria' per part del grup belga 'Solvay' a l'empresa de l'INI, 'Fodina', la qual cosa va comportar una nova manera de treballar i de gestionar la factoria. Posteriorment 'Fodina' acabà adquirint la totalitat de les accions. Actualment l'accionista majoritari és l'empresa israeliana 'Potasses del Mar Mort' que ha creat l'empresa IBERPOTASH per gestionar els seus interessos a Espanya.	98	45	1.1		7	Patrimoni cultural	2026-01-18 01:42
67276	Naus de potassa	https://patrimonicultural.diba.cat/element/naus-de-potassa	<p>FÀBREGA ENFEDAQUE, Albert (2009) Cum grano salis. La sal i la potassa a Súria (1185-1982), Ajuntament de Súria - Iberpotash; FALGUERA TORRES, Sergi (2008) 'Castellets miners conservats a Catalunya, en explotacions mineres no metàl·liques (1). Els castellets miners conservats a la ona potàssica de Catalunya. Sector de la conca del Cardoner (Cardona i Súria, Bages, Barcelona)', Butlletí de l'Institut d'Estudis de la Natura , Vol. VII, Núm. 3, pp. 289-308</p>	XX	Es troba en una zona on la presència de sals potàssiques afecta totes les estructures. A més, hi ha reformes per tractar-se d'instal·lacions fabrils en utilització.	<p>Les naus de tractament de la potassa constitueixen un conglomerat d'edificis en diferent estat de conservació. En aquesta zona es troben les instal·lacions que permeten separar la sal comú de la sal potàssica. Es tracta de diverses naus allargades amb coberta a doble vessant, encara que en algun punt s'han remodelat i ha estat instal·lada coberta en dent de serra. Les edificacions aprofiten el vessant de la muntanya i, per la banda de la vall poden arribar a tenir quatre plantes, menter que per la part de muntanya en tenen una o dues. La fusteria original està pintada de color gris - blau, com la major part de les contruccions originals de Solvay a Súria.</p>	08274-233	Dins del recinte de la mina del Salí	<p>El dia 3 de setembre de 1911, l'ajuntament va rebre una carta de R. Macary i Gay de Lafrance, de Burdeus, demanant-li permís per construir un pou de prospecció minera i un camí d'accés que enllaci la seva finca del 'Salí' amb la carretera de Manresa a Bassella. Aquest topònim sembla provenir de la troballa de sal, en fer la carretera a mitjan segle XIX, encara que des de l'any 1185 se sap de l'existència de mines de sal prop de la vila de Súria i el 1780 el pare Caresmar indica que es molia sal a Súria, la qual cosa fa sospitar de l'extracció de sal en aquell moment. Retornant al segle XX, Macary esperava treure sals potàssiques d'aquesta propietat en un termini de dos anys. Aquest és el primer pas per explotar el mineral potàssic surienc que, ja al 1897, l'enginyer de mines Thos i Codina havia intuït. L'any 1912 els enginyers Macary i Viader comencen la perforació d'un pou a la finca abans esmentada i arriben a una fondària de 68 metres i fent una galeria horitzontal, troben sals potàssiques. Es van fer 11 sondeigs als voltants de Súria que permeteren reconèixer una àrea de 10 km quadrats demostrant una gran riquesa en potassa.. L'empresa belga Solvay adquireix a Macary i Viader la concessió de les mines. En la primavera del 1917, l'empresa havia començat a fer treballs d'explanació de terrenys, a la finca del Tordell, que es on havien d'anar les instal·lacions mineres. I el 5 de setembre de 1918 un decret del govern civil autoritza a Solvay de poder construir un ferrocarril miner de Súria a Manresa. Aquesta línia és projectada per l'enginyer belga Louis Dupont, la qual s'inaugura l'any 1924. Aquest mateix any s'inicien les tasques de mineria, acabant-se el primer castellet el 18 de novembre. El 25 de setembre de 1920 es constitueix la societat 'Mines de Potassa de Súria, S.A.'; la totalitat de les accions en poder de l'empresa Solvay. Els conflictes obrers foren presents de forma intensa en el poble durant el primer terç del segle XX. El dia 2 d'octubre de 1929, el rei Alfons XIII visità les mines i, amb motiu d'aquesta visita, els elements anarquistes del poble van preparar un atemptat contra ell dins la mina, que finalment no es dugué a terme. El 28 de desembre de 1930 esclata una vaga a les mines. Els treballadors demanen no haver de treballar més de 8 hores seguides, no treballar els diumenges o cobrar més aquest dia i no cobrar a tant per hora (0'8 pta). Aquesta vaga s'acabà el dia 11 de gener següent. El 20 de gener de 1932 es va declarar la vaga general revolucionària. A Súria no es va treballar, però no perquè fós vaga sinó perquè era la festivitat de Sant Sebastià. El 28 d'octubre de 1933 començà una altra vaga a les mines, que acabà el 24 de novembre. La producció de potassa es va interrompre al llarg de la Guerra Civil, extraient-se només sal de cuina. Al retirar-se les tropes republicanes el gener del 1939 van volar, a més dels ponts, el castellet de la mina. A finals de 1939 les fàbriques varen reprendre la seva activitat habitual, encara que els salaris dels treballadors eren tan baixos, que la gent anava a menjar a l'Auxili Social, a les mines no es va començar a treure mineral fins al gener de 1940. L'any 1956 va haver-hi un accident on van morir tres treballadors al Pou de Cabanasses, essent aquest el més greu ocorregut a les mines.</p>	41.8271400,1.7602600	397049	4631327		08274	Súria	Restringit	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67276-foto-08274-233-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67276-foto-08274-233-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67276-foto-08274-233-3.jpg	Física	Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Productiu	Inexistent	2022-02-23 00:00:00	KuanUm - JM Huélamo - JM Solias		La gran concentració de sal a latmosfera de les instal·lacions ha fet que bona part dels maons presenten processos importants de degradació. L'any 1962 es va construir el telefèric anomenat el cable, que unia el pou de Cabanasses amb la zona de fabricació, on baixaven el mineral en vagonetes La cinta transportadora que uneix el pou del Fusteret (o número 4) amb la zona de fabricació va ser inaugurada el 1973. L'any 1982 es van vendre el 51% de les accions de l'empresa 'Mines de Potassa de Súria' per part del grup belga 'Solvay' a l'empresa de l'INI, 'Fodina', la qual cosa va comportar una nova manera de treballar i de gestionar la factoria. Posteriorment 'Fodina' acabà adquirint la totalitat de les accions. Actualment l'accionista majoritari és l'empresa israeliana 'Potasses del Mar Mort' que ha creat l'empresa IBERPOTASH per gestionar els seus interessos a Espanya.	98	45	1.1	2484	7	Patrimoni cultural	2026-01-18 01:42
67277	Polvorí	https://patrimonicultural.diba.cat/element/polvori-0	<p>FÀBREGA ENFEDAQUE, Albert (2009) Cum grano salis. La sal i la potassa a Súria (1185-1982), Ajuntament de Súria - Iberpotash; FALGUERA TORRES, Sergi (2008) 'Castellets miners conservats a Catalunya, en explotacions mineres no metàl·liques (1). Els castellets miners conservats a la ona potàssica de Catalunya. Sector de la conca del Cardoner (Cardona i Súria, Bages, Barcelona), Butlletí de l'Institut d'Estudis de la Natura , Vol. VII, Núm. 3, pp. 289-308</p>	XX	Es troba en una zona on la presència de sals potàssiques afecta totes les estructures. A més, hi ha reformes per tractar-se d'instal·lacions fabrils en utilització.	<p>Es troba a la part posterior de les instal·lacions de la fàbrica, separada uns 500 metres d'aquest nucli. Està fet en un túnel dins la roca al fons d'una excavació de planta quadrangular a l'aire lliure. L'entrada, situada en un angle, presenta una façana, troncopiramidal, construïda de maçoneria de pedra calcària emarcada per totxo vist en els laterals i al coronament. La porta d'accès també està emmarcada per totxo vist i amb coberta d'arc escarser amb els maons col·locats a sardinell. A la part superior del massís de roca hi ha una petita xemeneia, probablement de respiració, feta amb maó vist.</p>	08274-234	Dins del recinte de la mina del Salí	<p>El dia 3 de setembre de 1911, l'ajuntament va rebre una carta de R. Macary i Gay de Lafrance, de Burdeus, demanant-li permís per construir un pou de prospecció minera i un camí d'accés que enllaci la seva finca del 'Salí' amb la carretera de Manresa a Bassella. Aquest topònim sembla provenir de la troballa de sal, en fer la carretera a mitjan segle XIX, encara que des de l'any 1185 se sap de l'existència de mines de sal prop de la vila de Súria i el 1780 el pare Caresmar indica que es molia sal a Súria, la qual cosa fa sospitar de l'extracció de sal en aquell moment. Retornant al segle XX, Macary esperava treure sals potàssiques d'aquesta propietat en un termini de dos anys. Aquest és el primer pas per explotar el mineral potàssic surienc que, ja al 1897, l'enginyer de mines Thos i Codina havia intuït. L'any 1912 els enginyers Macary i Viader comencen la perforació d'un pou a la finca abans esmentada i arriben a una fondària de 68 metres i fent una galeria horitzontal, troben sals potàssiques. Es van fer 11 sondeigs als voltants de Súria que permeteren reconèixer una àrea de 10 km quadrats demostrant una gran riquesa en potassa.. L'empresa belga Solvay adquireix a Macary i Viader la concessió de les mines. En la primavera del 1917, l'empresa havia començat a fer treballs d'explanació de terrenys, a la finca del Tordell, que es on havien d'anar les instal·lacions mineres. I el 5 de setembre de 1918 un decret del govern civil autoritza a Solvay de poder construir un ferrocarril miner de Súria a Manresa. Aquesta línia és projectada per l'enginyer belga Louis Dupont, la qual s'inaugura l'any 1924. Aquest mateix any s'inicien les tasques de mineria, acabant-se el primer castellet el 18 de novembre. El 25 de setembre de 1920 es constitueix la societat 'Mines de Potassa de Súria, S.A.'; la totalitat de les accions en poder de l'empresa Solvay. Els conflictes obrers foren presents de forma intensa en el poble durant el primer terç del segle XX. El dia 2 d'octubre de 1929, el rei Alfons XIII visità les mines i, amb motiu d'aquesta visita, els elements anarquistes del poble van preparar un atemptat contra ell dins la mina, que finalment no es dugué a terme. El 28 de desembre de 1930 esclata una vaga a les mines. Els treballadors demanen no haver de treballar més de 8 hores seguides, no treballar els diumenges o cobrar més aquest dia i no cobrar a tant per hora (0'8 pta). Aquesta vaga s'acabà el dia 11 de gener següent. El 20 de gener de 1932 es va declarar la vaga general revolucionària. A Súria no es va treballar, però no perquè fós vaga sinó perquè era la festivitat de Sant Sebastià. El 28 d'octubre de 1933 començà una altra vaga a les mines, que acabà el 24 de novembre. La producció de potassa es va interrompre al llarg de la Guerra Civil, extraient-se només sal de cuina. Al retirar-se les tropes republicanes el gener del 1939 van volar, a més dels ponts, el castellet de la mina. A finals de 1939 les fàbriques varen reprendre la seva activitat habitual, encara que els salaris dels treballadors eren tan baixos, que la gent anava a menjar a l'Auxili Social, a les mines no es va començar a treure mineral fins al gener de 1940. L'any 1956 va haver-hi un accident on van morir tres treballadors al Pou de Cabanasses, essent aquest el més greu ocorregut a les mines.</p>	41.8252900,1.7633300	397301	4631118		08274	Súria	Restringit	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67277-foto-08274-234-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67277-foto-08274-234-3.jpg	Física	Contemporani	Patrimoni immoble	Obra civil	Privada	Productiu		2020-10-07 00:00:00	KuanUm - JM Huélamo - JM Solias		L'any 1962 es va construir el telefèric anomenat el cable, que unia el pou de Cabanasses amb la zona de fabricació, on baixaven el mineral en vagonetes La cinta transportadora que uneix el pou del Fusteret (o número 4) amb la zona de fabricació va ser inaugurada el 1973. L'any 1982 es van vendre el 51% de les accions de l'empresa 'Mines de Potassa de Súria' per part del grup belga 'Solvay' a l'empresa de l'INI, 'Fodina', la qual cosa va comportar una nova manera de treballar i de gestionar la factoria. Posteriorment 'Fodina' acabà adquirint la totalitat de les accions. Actualment l'accionista majoritari és l'empresa israeliana 'Potasses del Mar Mort' que ha creat l'empresa IBERPOTASH per gestionar els seus interessos a Espanya.	98	49	1.5		7	Patrimoni cultural	2026-01-18 01:42
89777	Arneres de Cal Virat	https://patrimonicultural.diba.cat/element/arneres-de-cal-virat		XIX-XX		<p>Arneres situades al mur de feixa que hi ha al costat de Cal Virat. Es tracta d'un conjunt de 5 nínxols o fornícules obertes en un mur de pedra seca, que s'empraven per posar-hi arneres per produir mel.</p>	08274-235	Masia de Cal Virat		41.8410334,1.7544417	396588	4632876		08274	Súria	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/89777-20210526144227.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/89777-20210526144301.jpg		Contemporani	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Sense ús	Inexistent	2022-02-23 00:00:00	Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L.			98	47	1.3	2484	7	Patrimoni cultural	2026-01-18 01:42
89778	Barraca al sud de Can Sivila Nou	https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-al-sud-de-can-sivila-nou		XVIII-XX		<p><span><span><span>Barraca de vinya situada en un descampat al costat de Can Sivila Nou. És una edificació aïllada de planta quadrangular que es troba construïda amb la tècnica de la pedra seca. La tipologia constructiva és de falsa volta troncocònica, que exteriorment està recoberta amb terra i pedruscall. Té una cornisa amb voladís i està coronada amb un caramull. La porta d'accés és amb llinda de pedra i brancals de pedres irregulars. Està tancada amb una porta metàl·lica on hi ha gravat l'any '1936'.</span></span></span></p>	08274-236	Al sud de Can Sivila Nou		41.8392600,1.7415600	395516	4632695		08274	Súria	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/89778-20210714160708.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/89778-20210714160721.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/89778-20210714160751.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/89778-20210714160732.jpg		Contemporani\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Altres	Inexistent	2022-02-23 00:00:00	Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L.			98\|94	45	1.1	2484	7	Patrimoni cultural	2026-01-18 01:42
89779	Barraca de Torremalús	https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-torremalus		XVIII-XX		<p><span><span><span>Barraca de vinya situada en un extrem del camp que hi ha al nord de Torremalús. És una edificació aïllada de planta quadrangular que es troba construïda amb la tècnica de la pedra seca. La tipologia constructiva és de falsa volta troncocònica, que exteriorment està recoberta amb terra i pedruscall. Té una cornisa amb voladís i està coronada amb un caramull. La porta d'accés és amb llinda de pedra i brancals de pedres irregulars. Està tancada amb un somier que fa de porta. Al costat hi ha una cisterna semisubterrània de pedra seca.</span></span></span></p>	08274-237	Al camp que hi ha al nord de Torremalús		41.8426800,1.7408000	395459	4633076		08274	Súria	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/89779-20210506161230.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/89779-20210506161209.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/89779-20210506161154.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/89779-20210506161241.jpg		Contemporani\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Altres	Inexistent	2022-02-23 00:00:00	Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L.			98\|94	45	1.1	2484	7	Patrimoni cultural	2026-01-18 01:42
89781	Barraca del camí de Can Torres	https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-cami-de-can-torres		XVIII-XX	Envoltada de vegetació.	<p><span><span><span>Barraca de vinya situada al principi del camí de Can Torres. És una edificació adossada en un marge i de planta quadrangular que es troba construïda amb la tècnica de la pedra seca. La tipologia constructiva és de falsa volta troncocònica, que exteriorment està recoberta amb terra i pedruscall. Té una cornisa amb voladís. La porta d'accés és amb llinda de pedra i brancals de pedres irregulars. </span></span></span></p>	08274-239	Camí de Can Torres		41.8129700,1.7584900	396880	4629756		08274	Súria	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/89781-20210615174425.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/89781-20210615174407.jpg		Contemporani\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús	Inexistent	2022-02-23 00:00:00	Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L.			98\|94	45	1.1	2484	7	Patrimoni cultural	2026-01-18 01:42
89782	Barraca de la vinya de Cal Cendra	https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-vinya-de-cal-cendra		XVIII-XX	Ha estat restaurada.	<p><span><span><span>Barraca de vinya situada a la vora d'un camp de la zona de Cererols. És una edificació aïllada de planta quadrangular que es troba construïda amb la tècnica de la pedra seca. La tipologia constructiva és de falsa volta troncocònica, que exteriorment està recoberta amb terra i pedruscall. Té una cornisa amb voladís i està coronada amb un caramull. La porta d'accés és amb llinda de pedra i brancals de pedres irregulars. </span></span></span></p>	08274-240	Vinya de Cal Cendra		41.8165000,1.7697800	397823	4630134		08274	Súria	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/89782-20210728121359.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/89782-20210728121409.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/89782-20210728121432.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/89782-20210728121608.jpg		Contemporani\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús	Inexistent	2022-02-23 00:00:00	Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L.			98\|94	45	1.1	2484	7	Patrimoni cultural	2026-01-18 01:42
89783	Barraca dels horts de Salipota	https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-dels-horts-de-salipota		XVIII-XX		<p><span><span><span>Barraca de vinya situada als horts de Salipota. És una edificació aïllada de planta quadrangular que es troba construïda amb la tècnica de la pedra seca. La tipologia constructiva és de falsa volta troncocònica, que exteriorment està recoberta amb terra i pedruscall. Té una cornisa amb voladís.. La porta d'accés és amb llinda de pedra i brancals de pedres irregulars. El rec passa just davant la barraca i s'hi accedeix per una passarel·la.</span></span></span></p>	08274-241	Horts de Salipota		41.8382400,1.7467200	395943	4632576		08274	Súria	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/89783-20210429140533.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/89783-20210429140640.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/89783-20210429140703.jpg		Contemporani\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Altres	Inexistent	2022-02-23 00:00:00	Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L.			98\|94	45	1.1	2484	7	Patrimoni cultural	2026-01-18 01:42
89784	Barraques sota el cementiri	https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraques-sota-el-cementiri		XVIII-XX		<p>En unes antigues feixes de conreu situades al sud del cementiri de Súria s'hi conserven diverses barraques de petites dimensions, algunes d'elles integrades i d'altres adossades als marges de pedra seca. Una d'elles, la més gran, està revestida amb argamassa.</p>	08274-242	Al sud est del recinte del cementiri		41.8383000,1.7517100	396357	4632576		08274	Súria	Difícil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/89784-20210615162737.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/89784-20210615162638.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/89784-20210615162908.jpg		Contemporani\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús	Inexistent	2022-02-23 00:00:00	Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L.			98\|94	45	1.1	2484	7	Patrimoni cultural	2026-01-18 01:42
89785	Barraca sobre la riera de Borrissol	https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-sobre-la-riera-de-borrissol		XVIII-XX	Presenta algun desprendiment.	<p><span><span><span>Barraca de vinya situada en una antiga zona de cultiu actualment boscosa. És una edificació aïllada de planta quadrangular que es troba construïda amb la tècnica de la pedra seca. La tipologia constructiva és de falsa volta troncocònica, que exteriorment està recoberta amb terra i pedruscall. Té una cornisa amb voladís. La porta d'accés està descentrada i és amb llinda de pedra i brancals de pedres irregulars.</span></span></span></p>	08274-243	Sobre la riera de Borrissol		41.8280500,1.7444300	395736	4631447		08274	Súria	Difícil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/89785-20210714134303.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/89785-20210714134310.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/89785-20210714134320.jpg		Contemporani\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús	Inexistent	2022-02-23 00:00:00	Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L.			98\|94	45	1.1	2484	7	Patrimoni cultural	2026-01-18 01:42
89786	Bòfia de Sant Pere 3	https://patrimonicultural.diba.cat/element/bofia-de-sant-pere-3				<p>A poca distància de la serra de Puigdesanç es poden observar tres bòfies de grans dimensions (dita 'col·lapse' en terminologia geològica). Aquesta es troba al lloc on les aigües subterrànies dissolen els materials més fins del súbsol i, progressivament, es forma una cavitat subterrània. Quan el pes dels materials del sostre supera la força que cal per mantenir-se cohesionats, es produeix el col·lapse de la caverna i aquesta s'enfonsa. Aquestes bòfies es van formant constantment i es van colmatant per l'acció humana i la natural.</p>	08274-244	Les Guixeres		41.8350300,1.7681700	397719	4632193		08274	Súria	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/89786-20210428124348.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/89786-20210428124410.jpg			Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada	Sense ús	Inexistent	2022-02-23 00:00:00	Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L.				2153	5.1	2484	7	Patrimoni cultural	2026-01-18 01:42
89787	Capelleta de la colònia de Santa Maria	https://patrimonicultural.diba.cat/element/capelleta-de-la-colonia-de-santa-maria		XX		<p>Petita capelleta situada en el parc de la plaça de Santa Maria. Es tracta d'una fornícula d'obra oberta a la part frontal i coberta a dues vessants. A l'interior hi ha la imatge de la Mare de Déu tancada amb vidre. La fornícula descansa sobre un pilar d'obra vista i dos graons que fan de base, on hi ha alguns ciris que hi han posat els devots. </p>	08274-245	Plaça de Santa Maria		41.8323400,1.7544600	396576	4631911		08274	Súria	Fàcil	Bo				Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Pública	Religiós		2022-02-23 00:00:00	Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L.				47	1.3		7	Patrimoni cultural	2026-01-18 01:42
89788	Cisterna sobre la riera de Borrissol	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cisterna-sobre-la-riera-de-borrissol		XVIII-XX	A l'interior hi ha deixalles.	<p>Cisterna situada en una antiga zona de conreu actualment ocupada pel bosc. Es tracta d'una construcció ovalada excavada al terreny natural amb parets exteriors de pedra seca. L'interior és ple de runa i sediments, probablement per l'enderroc d'una part que hauria estat coberta. També és plena de deixalles.</p>	08274-246	Sobre la riera de Borrissol		41.8283800,1.7445400	395746	4631484		08274	Súria	Difícil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/89788-20210714134103.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/89788-20210714134112.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/89788-20210714134148.jpg		Contemporani\|Modern	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Sense ús	Inexistent	2022-02-23 00:00:00	Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L.			98\|94	47	1.3	2484	7	Patrimoni cultural	2026-01-18 01:42
89789	Font de Cererols	https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-cererols		XX		<p>Font situada davant l'església de Santa Maria de Cererols. Es tracta d'una construcció aïllada composta per una base rectangular feta amb pedra i lloses a la part superior. En un extrem hi ha fixat un monòlit a la part frontal del qual hi ha gravat 'CEREROLS 993-1993' i una aixeta metàl·lica. Al davant hi ha la pica, que és una base de premsa reaprofitada que a la part frontal té l'any '1834' gravat.</p>	08274-247	Veïnat de Cererols	<p>Va ser construïda en motiu de la commemoració del mil·lenari del veïnat.</p>	41.8186300,1.7677900	397661	4630373	1993	08274	Súria	Fàcil	Bo				Patrimoni moble	Element urbà	Privada	Social		2022-02-23 00:00:00	Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L.				51	2.1		7	Patrimoni cultural	2026-01-18 01:42
89790	Font de Costafreda	https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-costafreda		XVIII-XX	No hi brolla aigua.	<p>Font situada al marge del camí de Costafreda. Està construïda en un mur de pedra seca, on hi ha fixat un tub metàl·lic que feia de brollador. A sota hi ha una pica semicircular d'obra. Al costat hi ha una placa amb un text de Perarnau, el nom de la font i la data '1971'. Sobre la font hi ha la mina, amb la boca tancada amb una porta metàl·lica.</p>	08274-248	Camí de Costafreda	<p>L'any 1971 va ser arranjada.</p>	41.8218300,1.7433600	395637	4630758		08274	Súria	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/89790-20210714132118.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/89790-20210714132123.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/89790-20210714132145.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/89790-20210714132214.jpg		Contemporani\|Modern	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Sense ús	Inexistent	2022-02-23 00:00:00	Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L.			98\|94	47	1.3	2484	7	Patrimoni cultural	2026-01-18 01:42
89791	Font de Sant Salvador	https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-sant-salvador-0		XX		<p>Font situada al mur que hi ha al nord de l'ermita de Sant Salvador del Quer Nou. Està oberta al mur en arc escarser i al centre hi ha fixada una aixeta metàl·lica. A sota hi ha una pica semicircular d'obra. Sobre la font hi ha una placa de fusta on hi consta 'FONT DE SANT SALVADOR'. </p>	08274-249	Al costat de Sant Salvador del Quer Nou		41.8476200,1.7621400	397238	4633599		08274	Súria	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/89791-20210527145941.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/89791-20210527145944.jpg		Contemporani	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Social	Inexistent	2022-02-23 00:00:00	Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L.			98	47	1.3	2484	7	Patrimoni cultural	2026-01-18 01:42
89792	Font del Nassiet	https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-nassiet		XX		<p>Font situada al costat d'una finca agrícola. Es tracta d'una canalització d'aigua que brolla d'un tub metàl·lic i que omple una bassa circular de mitjanes dimensions. L'aigua prové d'una caseta on hi ha la mina i que està tancada amb una porta metàl·lica on hi consta l'any '1935'. Al voltant hi ha diversos bancs d'obra.</p>	08274-250	Costafreda		41.8280900,1.7400300	395371	4631457		08274	Súria	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/89792-20210714135306.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/89792-20210714135353.jpg		Contemporani	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Social	Inexistent	2022-02-23 00:00:00	Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L.			98	47	1.3	2484	7	Patrimoni cultural	2026-01-18 01:42
89793	Font del Trali	https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-trali				<p>Font situada dins el torrent del mas Vilella, en una de les parets del mateix. L'aigua brolla i omple una petita pica rectangular de pedra. L'aigua que sobreixeix es perd torrent avall.</p>	08274-251	Les Guixeres		41.8362200,1.7730900	398129	4632320		08274	Súria	Difícil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/89793-20210512151822.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/89793-20210512151828.jpg			Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada	Sense ús	Inexistent	2022-02-23 00:00:00	Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L.				2153	5.1	2484	7	Patrimoni cultural	2026-01-18 01:42
89794	Forn de Boadella	https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-boadella		XVIII-XX	La boca està malmesa.	<p><span><span><span>Forn tradicional de calç que es troba situat en una zona boscosa de la zona de Bogadella. La cambra de combustió és de planta circular i està excavada sobre el terreny natural.. Malgrat l'enderroc parcial que pateix, conserva la boca a la part frontal.</span></span></span></p>	08274-252	Prop del camí del Torrent		41.8107300,1.7712400	397935	4629492		08274	Súria	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/89794-20210728105426.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/89794-20210728105431.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/89794-20210728105621.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/89794-20210728105659.jpg		Contemporani\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús	Inexistent	2022-02-23 00:00:00	Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L.			98\|94	45	1.1	2484	7	Patrimoni cultural	2026-01-18 01:42
89795	Forn de Costafreda	https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-costafreda		XVIII-XX	Parcialment enderrocat i envoltat de vegetació.	<p><span><span><span>Forn tradicional de calç que es troba situat al costat de les tines de la masia de Costafreda. La cambra de combustió és de planta circular i està excavada sobre el terreny natural. No es conserva la part frontal a causa de l'enderroc parcial que pateix, i l'interior és ple de sediments.</span></span></span></p>	08274-253	Costafreda	<p>Aquest forn hauria abastit de calç a la masia.</p>	41.8223500,1.7430500	395612	4630816		08274	Súria	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/89795-20210714131835.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/89795-20210714131848.jpg		Contemporani\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús	Inexistent	2022-02-23 00:00:00	Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L.			98\|94	45	1.1	2484	7	Patrimoni cultural	2026-01-18 01:42
89796	Forn de la Costa del Forn de Cererols	https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-la-costa-del-forn-de-cererols		XVIII-XX	En estat ruïnós	<p><span><span><span>Forn tradicional de teules que es troba situat en una zona boscosa a la zona de Cererols. La cambra de combustió era de planta quadrangular i està construïda amb pedra seca. Només se'n conserven parcialment les parets externes i està cobert de sediments i de runa de l'enderroc.</span></span></span></p>	08274-254	Costa del Forn		41.8131300,1.7696300	397805	4629760		08274	Súria	Difícil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/89796-20210728115853.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/89796-20210728115929.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/89796-20210728115937.jpg		Contemporani\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús	Inexistent	2022-02-23 00:00:00	Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L.			98\|94	45	1.1	2484	7	Patrimoni cultural	2026-01-18 01:42
89797	Barraca sobre el torrent Fondo	https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-sobre-el-torrent-fondo		XVIII-XX		<p><span><span><span>Barraca de vinya situada en una zona boscosa al costat del Torrent Fondo. És una edificació aïllada de planta quadrangular que es troba construïda amb la tècnica de la pedra seca. La tipologia constructiva és de falsa volta troncocònica, que exteriorment està recoberta amb terra i pedruscall. Té una cornisa amb voladís. La porta d'accés és amb llinda de pedra i brancals de pedres irregulars. Està tancada amb una porta de fusta i a l'interior hi ha un banc.</span></span></span></p>	08274-255	Torrent Fondo		41.8375300,1.7430900	395640	4632501		08274	Súria	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/89797-20210714160042.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/89797-20210714160052.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/89797-20210714160107.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/89797-20210714160126.jpg		Contemporani\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús	Inexistent	2022-02-23 00:00:00	Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L.			98\|94	45	1.1	2484	7	Patrimoni cultural	2026-01-18 01:42
89798	Forn de Reguant	https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-reguant		XVIII-XX	Es troba en estat ruïnós.	<p>Restes d'un forn tradicional de teules situat en una zona boscosa prop del torrent de Borrissol. La cambra de combustió era de planta quadrangular i està construïda amb pedra seca. Només se'n conserven parcialment les parets externes i està cobert de sediments i de runa de l'enderroc.</p>	08274-256	Torrent de Borrissol		41.8269000,1.7449700	395779	4631319		08274	Súria	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/89798-20210714132759.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/89798-20210714132745.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/89798-20210714132817.jpg		Contemporani\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús	Inexistent	2022-02-23 00:00:00	Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L.			98\|94	45	1.1	2484	7	Patrimoni cultural	2026-01-18 01:42
89800	Gegants de Súria	https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-de-suria	<p>RUMBO, A. (2019). Els gegants de Migmón. L'odissea centenària dels Gegants Vells de Súria. Súria: Ajuntament de Súria.</p>	XX	Van ser restaurats l'any 2019 per la restauradora berguedana Gemma Rodríguez.	<p>A l'església de la Mare de Déu del Roser de Súria s'hi conserva la parella dels antics gegants de la població. Són els gegants del Migmón i estan fets de cartró pedra. La geganta, Bàrbara, rep el seu nom en honor a la Patrona de la Mineria; el gegant, Sebastià, rep el nom en honor al copatró de Súria.</p>	08274-258	Església de la Mare de Déu del Roser	<p>Els gegants vells de Súria van ser inaugurats per la Festa Major de Sabadell de l'any 1908. Fabricats per El Ingenio de Barcelona, van ser llogats per desfilar en nombroses festivitats arreu de Catalunya. Fins i tot van actuar a la Festa Major del Poble Espanyol en el marc de l'Exposició Universal de l'any 1929. Van arribar a Súria l'any 1967, quan els va adquirir Josep Graells amb la intenció de restaurar-los. L'any 1972 van fer la seva primera sortida a Súria, però Graells va decidir que atès el seu pes i dificultats logístiques només sortirien a les festes del Poble Vell. L'any 2015 va morir Josep Graells, qui els va donar a la vila de Súria amb la condició que es quedessin al Poble Vell.</p>	41.8349100,1.7517000	396351	4632200		08274	Súria	Obert	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/89800-20210421130030.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/89800-20210421130052.jpg		Contemporani	Patrimoni moble	Objecte	Pública	Simbòlic	Inexistent	2022-02-23 00:00:00	Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L.			98	52	2.2	2484	7	Patrimoni cultural	2026-01-18 01:42
89801	Jaciment del Serrat de Pujadors	https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-del-serrat-de-pujadors				<p>A la zona del Serrat dels Pujadors s'hi localitza material arqueològic en superfície. Segons Albert Fàbrega, en aquest indret hi ha localitzat un molí barquiforme, així com fragments de ceràmica.</p>	08274-259	Serrat dels Pujadors		41.8489700,1.7360400	395074	4633780		08274	Súria	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/89801-20210714114115.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/89801-20210714114157.jpg		Antic	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Sense ús	Inexistent	2022-02-23 00:00:00	Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L.			80	1754	1.4	2484	7	Patrimoni cultural	2026-01-18 01:42
89803	Mas Oliveras	https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-oliveras			En ruïnes	<p>Restes d'una masia situades en una zona envaïda pel bosc a la vora d'un camp de conreu. Es tracta de restes de fonamentació cobertes de runa i sediments, que dificulten de definir-ne les característiques constructives. S'observa una de les cantonades, feta de pedra escairada lligada amb morter.</p>	08274-261	Cererols	<p>Descobert per Albert Fàbrega. Se'n desconeixen les notícies documentals, tot i que per les seves característiques podem pensar que és un mas rònec.</p>	41.8187300,1.7719300	398005	4630379		08274	Súria	Difícil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/89803-20210728115229.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/89803-20210728115013.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/89803-20210728115035.jpg		Popular\|Medieval	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Sense ús	Inexistent	2022-02-23 00:00:00	Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L.			119\|85	1754	1.4	2484	7	Patrimoni cultural	2026-01-18 01:42
89804	Monument al miner	https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-al-miner		XXI		<p>El Monument al miner està situat a la rotonda d'entrada al poble venint de Cardona. Es tracta d'una escultura metàl·lica de gran format on s'hi representa un miner treballant. </p>	08274-262	Rotonda del Carrer Sant Antoni Maria Claret	<p>Va ser inaugurada l'any 2006 per homenatjar als miners que han treballat a la localitat.</p>	41.8328100,1.7504800	396246	4631968	2006	08274	Súria	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/89804-20210421162745.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/89804-20210421162813.jpg		Contemporani	Patrimoni moble	Element urbà	Pública	Ornamental	Inexistent	2022-02-23 00:00:00	Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L.	Àngels Freixanet		98	51	2.1	2484	7	Patrimoni cultural	2026-01-18 01:42
89805	Botador de la vinya del Taó	https://patrimonicultural.diba.cat/element/botador-de-la-vinya-del-tao		XVIII-XX		<p>Botador situat en un mur de pedra seca de notable alçada. Els graons estan fixats al mur i s'empraven per salvar el desnivell entre feixes de conreu.</p>	08274-263	Vinya del Taó		41.8280800,1.7452800	395807	4631449		08274	Súria	Difícil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/89805-20210714133640.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/89805-20210714133813.jpg		Contemporani\|Modern	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Sense ús	Inexistent	2022-02-23 00:00:00	Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L.			98\|94	47	1.3	2484	7	Patrimoni cultural	2026-01-18 01:42
89806	Toll dels Encantats	https://patrimonicultural.diba.cat/element/toll-dels-encantats				<p>El toll dels Encantats és un clot situat a la riera d'Hortons. Es tracta d'un gorg allargat, amb formacions rocoses a banda i banda que delimiten l'espai. Té poca fondària pels sediments de la riera que s'han anat acumulant al llarg dels anys. A l'entorn hi creix abundant vegetació de ribera.</p>	08274-264	Riera d'Hortons		41.8467100,1.7467400	395958	4633516		08274	Súria	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/89806-20210601130410.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/89806-20210601130559.jpg			Patrimoni natural	Zona d'interès	Pública	Sense ús	Inexistent	2022-02-23 00:00:00	Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L.				2153	5.1	2484	7	Patrimoni cultural	2026-01-18 01:42
89807	Gorg de l'Olla	https://patrimonicultural.diba.cat/element/gorg-de-lolla-1				<p>El gorg de l'Olla és un clot situat a la riera d'Hortons. Es tracta d'un gorg circular, amb formacions rocoses a banda i banda que delimiten l'espai. Té poca fondària pels sediments de la riera que s'han anat acumulant al llarg dels anys. A l'entorn hi creix abundant vegetació de ribera.</p>	08274-265	Riera d'Hortons		41.8477900,1.7475200	396025	4633635		08274	Súria	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/89807-20210601130008.jpg			Patrimoni natural	Zona d'interès	Pública	Sense ús	Inexistent	2022-02-23 00:00:00	Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L.				2153	5.1	2484	7	Patrimoni cultural	2026-01-18 01:42
89808	Pintures de l'absis de Santa Maria de Cererols	https://patrimonicultural.diba.cat/element/pintures-de-labsis-de-santa-maria-de-cererols	<p>AUTORS DIVERSOS (1984). Catalunya Romànica, vol. XI (El Bages). Barcelona: Enciclopèdia Catalana.</p> <p>CARBONELL, Eduard (1984) 'Cererols' Catalunya Romànica, Vol. XI El Bages, pp. 499-500, Barcelona, Edicions Enciclopèdia Catalana.</p> <p>CASTELLANO, Albert; FONTS, Jordi; LEÓN, Joan (eds) (1999) Sender de Súria. Volta al terme municipal. Variant de Coaner. Variant dels llacs d'Argençola, Súria, Centre Excursionista de Súria.</p> <p>CASTELLANO, A.; MASSANA, I.; REGUANT, J. (1983) Súria. Km. 0, Súria.</p> <p>CEREROLS (1993) 'Cererols, mil anys d'història (993-1993)' Súria, Ajuntament de Súria i Associació d'Amics i Veïns de Cererols.</p> <p>GAVÍN, Josep M. (1979) Bages (Inventari d'esglésies núm. 5). Valldoreix: Arxiu Gavín.</p> <p>LLADÓ I RAMONET, Josep (1993D) 'Cererols [Serarols]' extret del Butlletí del Centre Excursionista de la Comarca del Bages, núm. 162 (1933), núm. 165 (1933), 166 (1934), núm. 168, (1934) a Cererols, mil anys d'història (993-1993), pp. 31-45, Súria, Ajuntament de Súria i Associació d'Amics i Veïns de Cererols.</p> <p>REGUANT i AGUT, Josep (1988) 'Súria', Història de les comarques de Catalunya. Bages'. Volum II, pp. 475-502, Manresa, Edicions Parcir, Edicions selectes.</p> <p>REGUANT I AGUT, Josep (1993B) 'Santa Maria de Cererols' a Cererols, mil anys d'història (993-1993) pp. 117-128, Súria, Ajuntament de Súria i Associació d'Amics i Veïns de Cererols.</p> <p>SITJES I MOLINS, Xavier (1990) 'Sant Cristòfol de Súria' Butlletí dels Amics de l'Art Romànic del Bages. Núm. 65, pp. 231-234, Manresa: Amics de l'Art Romànic del Bages.</p> <p>SITJES I MOLINS, Xavier (1991) 'Retaules desapareguts, inèdits' Dovella. Núm. 39, pp. 32-38, Manresa: Associació Cultural Dovella.</p> <p>VILARNAU I MASFERRER, Marc (1983) 'L'església romànica de Santa Maria de Serarols' Dovella, núm. 8, pp. 26-31, Manresa, Associació Cultural Dovella.</p>	XI	Se'n conserva una petita part. La resta de l'absis s'ha pintat amb unes pintures impròpies.	<p>Restes de pintures murals conservades a la part esquerra de l'absis de Santa Maria de Cererols. Només s'hi reconeixen les extremitats inferiors d'un animal sobre un fons blau, que té la part superior esborrada. La part interior és de color magenta i està decorada amb una sanefa de formes semicirculars de color groc. </p>	08274-266	Santa Maria de Cererols	<p><span><span><span>La primera notícia de l'església és de l'any 1063 (AUTORS DIVERSOS, 1984). De 1205 es conserva, a l'arxiu Fàbrega de Cererols, el testament, fet en pergamí, atorgat per Guilleuma de Torroella, germana de Berenguer de Súria i muller de Berenguer de Torroella, del qual prengué el nom. En aquest es fa una deixa a l'església de Santa Maria de Cererols (SITJES, 1990). De l'any 1327 és el testament de Ramon de Colomer, on es disposa que sigui enterrat al cementiri de Santa Maria de Cererols, deixant per a l'església dos sous. Després, el juliol de 1348, fa testament Guillem de Bosch en termes semblants pel que fa al cementiri i església (REGUANT, 1993B). Semblava, per un document de 1674, que l'església havia estat dedicada a Sant Martí, segons Lladó (1993D), encara que tant el document ressenyat per Sitjes (1990) com els adduïts per Reguant (1993B) demostren amb certesa que l'advocació era a Santa Maria. De tota manera, sembla ser que hi havia una pintura dedicada a aquest sant datable al segle XIV (LLADÓ, 1993D). Es conserva la llibreta de comptes de la reforma de l'església que comença l'any 1638 i que pertany a l'arxiu Fàbrega, on s'anoten les despeses, així com un censal que es pagava al mas de la Roca de Castellnou del Bages (LLADÓ, 1993D). L'any 1639, essent obrer Joan Comas, es van fer les portes del cementiri i obres estructurals i d'arranjament interior (LLADÓ, 1993D). Aquestes obres continuen al llarg de la dècada dels quaranta del segle XVII. L'any 1649 varen encarregar un retaule a l'escultor Josep Generes de Manresa que costà 133 lliures i vuit sous (LLADÓ, 1993D). L'any 1653 es va col·locar una campana a l'església (LLADÓ, 1993D). Més endavant, l'any 1674, són els escultors, també manresans, Pau Sunyer i el seu fill Josep (LLADÓ, 1993D), que són cridats novament per completar el retaule amb les figures, les quals costaren 170 lliures (REGUANT, 1988). El retaule, segurament era totalment obra dels Sunyer, els quals probablement només van aprofitar, de la obra de Generes, la imatge de la Immaculada ja que té una aire molt diferent de la resta de l'obra. Un altre element que sembla aprofitat és un petit relleu, que encara avui es conserva (SITJES, 1991). És un exemple típic del barroc del segle XVIII, constava de tres pisos amb imatges en fornícules, separades per columnes salomòniques. Tenia figures d'àngels, la Flagel·lació, l'Oració a l'Hort. Al pis intermig, la Immaculada (que ocupava el centre del retaule), flanquejada per Sant Pau i Sant Pere (que constituïen la part principal de retaule) i als extrems Santa Llúcia i Santa Àgata. Al pis superior, un Sant Crist Crucificat, Sant Joan i Sant Jaume o Sant Ramon Nonat. Tot va ser cremat l'any 1938 i només es va salvar el tros de predela, corresponent a Jesús resant a l'Hort, tema que no lliga amb la iconografia de la resta del conjunt (SITJES, 1991), que es coneix per fotografia antiga (REGUANT, 1993B). Els anys 1685 i 1693 en visita pastoral del bisbe de Vic, Antoni Pasqual, es desprèn que el mobiliari litúrgic era pobre i estava força deteriorat pel que dit bisbe mana es facin arranjaments i reformes i s'adquireixin determinats ornaments, el mateix que en la del bisbe Santjust el 1711 i el bisbe Marimon el 1742. L'any 1907 es van fer obres de millora a l'església i es va fer daurar l'altar (LLADÓ, 1993D). Finalment, l'any 1957 totes les esglésies de Súria es van incorporar des del bisbat de Vic al de Solsona (AUTORS DIVERSOS, 1984).</span></span></span></p>	41.8187000,1.7680200	397680	4630381		08274	Súria	Obert	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/89808-202104151743170.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/89808-202104151743510.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/89808-202104151744100.jpg		Romànic\|Medieval	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Ornamental	Inexistent	2022-02-23 00:00:00	Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L.			92\|85	47	1.3	2484	7	Patrimoni cultural	2026-01-18 01:42
89809	Pont ferroviari de Fusteret	https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-ferroviari-de-fusteret		XIX		<p>Pont situat al veïnat del Fusteret, que permet el desaiguat del torrent de Camprubí sota la via del tren. Es tracta d'una construcció oberta als dos costats amb arcs de mig punt de ceràmica col·locada a plec de llibre. L'interior és coberta amb volta de canó que descansa sobre els murs laterals de pedra escairada disposada en filades. El terra està pavimentat amb lloses.</p>	08274-267	Veïnat de Fusteret		41.8181300,1.7619900	397179	4630324		08274	Súria	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/89809-20210504112255.jpg		Contemporani	Patrimoni immoble	Obra civil	Privada	Estructural	Inexistent	2022-02-23 00:00:00	Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L.			98	49	1.5	2484	7	Patrimoni cultural	2026-01-18 01:42
89811	Recordatori de la riuada	https://patrimonicultural.diba.cat/element/recordatori-de-la-riuada	<p>Agència Catalana de l'Aigua. Riuada del Riu Cardener a Súria. 12 d'octubre de 1907. Departament de Territori i Sostenibilitat.</p>	XX		<p>Placa metàl·lica col·locada en una façana del carrer de Sant Jaume. Es tracta d'un recordatori del nivell que va assolir l'aigua del riu l'any 1907. Hi consta la següent inscripció amb lletres blanques sobre un fons blau: 'FINS AQUI BÁ ARRIVAR L'AIGUA D'EL RIU EL DIA 12 D'OCTUBRE DE 1907'.</p>	08274-269	C. de Sant Jaume, 48	<p>L'octubre de l'any 1907 hi va haver un període de riuades que van afectar tota la conca del Llobregat. Una de les majors crescudes que hi va haver van ser les del riu Cardener, que va arribar a assolir un nivell de set metres més del nivell normal a la ciutat de Manresa. Les riuades van causar un gran dany a totes les poblacions i colònies situades a la vora del riu. En record d'aquest fet tràgic, en aquesta casa del poble de Súria s'hi va col·locar una placa recordant fins on va arribar el nivell de l'aigua.</p>	41.8363800,1.7496700	396185	4632366	1907	08274	Súria	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/89811-20210421144228.jpg		Contemporani	Patrimoni moble	Element urbà	Privada	Ornamental	Inexistent	2022-02-23 00:00:00	Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L.			98	51	2.1	2484	7	Patrimoni cultural	2026-01-18 01:42
89812	Refugi de guixers de la pedrera 2	https://patrimonicultural.diba.cat/element/refugi-de-guixers-de-la-pedrera-2		XIX-XX		<p><span><span><span>Refugi situat al sender que hi ha entre els forns 3 i 4 i la pedrera 2. És una edificació adossada al marge i de planta circular que es trobava construïda amb la tècnica de la pedra seca. La tipologia constructiva és de falsa volta troncocònica. La porta d'accés és amb llinda de pedra i brancals de pedres irregulars. A l'interior és visible el substrat sobre el que està construït, a través d'una porta irregular, que indica que en algun moment s'hi va fer algun sondeig o una extracció de guix.</span></span></span></p>	08274-270	Les Guixeres		41.8352700,1.7723600	398067	4632215		08274	Súria	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/89812-20210512153421.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/89812-20210512153439.jpg		Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús	Inexistent	2022-02-23 00:00:00	Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L.			98	45	1.1	2484	7	Patrimoni cultural	2026-01-18 01:42
89813	Resclosa i rec d'Antius	https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-i-rec-dantius		XIX-XX		<p>La resclosa està situada al riu Cardener, a l'extrem sud del terme municipal. Es tracta d'una obra d'enginyeria que permet desviar l'aigua de la riera cap a un rec, que transcorre paral·lel al riu pel costat de ponent. La resclosa està formada per un mur perpendicular al riu, feta de ciment. El rec és fet de maó revestit amb morter i té un bagant.</p>	08274-271	Riu Cardener	<p>La resclosa d'Antius proveïa d'aigua la colònia tèxtil d'Antius, situada aigües avall (ja en terme de Callús).</p>	41.8112200,1.7599500	396998	4629560		08274	Súria	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/89813-20210504131044.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/89813-20210504131101.jpg		Contemporani	Patrimoni immoble	Obra civil	Pública	Estructural	Inexistent	2022-02-23 00:00:00	Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L.			98	49	1.5	2484	7	Patrimoni cultural	2026-01-18 01:42

Estadístiques 2026

Patrimoni cultural

Mitjana 2026: 0,00 consultes/dia

Sabies que...?

...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?

La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.

Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/biblioteques/geord-camp/localitzacio/geord-cord/41.641289,2.017917/pag-fi/5

Documentació

Documentació de l'API REST Catàleg de dades Què són les dades obertes? Idees i exemples Avís legal i normes d'ús