Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 67155 | Mas Pujol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-pujol | <p>CASTELLANO, Albert; FONTS, Jordi; LEÓN, Joan (eds) (1999) Sender de Súria. Volta al terme municipal. Variant de Coaner. Variant dels llacs d'Argençola, Súria, Centre Excursionista de Súria.</p> <p>MAS PUJOL (1973) Mas Pujol: mil anys d'història, Full mecanografiat, Súria.</p> <p>REGUANT i AGUT, Josep (1988) 'Súria', Història de les comarques de Catalunya. Bages'. Volum II, pp. 475-502, Manresa, Edicions Parcir, Edicions selectes.</p> | XIV-XXI | Restaurada entre l'any 1969 i 1971. La zona de les tines s'ha elevat en la darrera restauració i s'ha convertit en una torre merletada. | <p>Es tracta d'una construcció de planta quadrangular, turriforme, fortificada abans del segle XIX, mitjançant una bateria de sis troneres a la façana Est i una altra prop de la cantonada de la façana Sud. En aquesta darrera façana existeix una rafa per a reforç de la construcció. Destaca, a la façana Est, una finestra gòtica geminada a la que manca la columneta central. Al peu d'aquesta mateixa façana s'observa l'arrencament de dos murs, avui desapareguts, que devien correspondre a una construcció annexa. La casa ha estat molt reformada, especialment, entre 1969 i 1971. Avui dia, als voltants de la casa hi ha espais ajardinats en petites terrasses. A la zona NE existeixen dues tines bessones, avui dia elevades formant una torre merletada, ocupades, respectivament pel rebost i la cuina de la vivenda actual.</p> | 08274-112 | Camí rural al mas Pujol | <p>L'any 1023, mas Pujol és fortí de vigilància dels senyors de Súria. Entre els anys 1186 i 1281, passa dels senyors feudals Arbert a Guillem, d'aquest a Ramon d'Òdena i d'aquest a P. de Plaixats (MAS PUJOL, 1973). Durant l'època moderna va patir un cert decaiment generalitzat al país. Com a masoveria conreava les terres que tenia al voltant (MAS PUJOL, 1973). En un cens de 1877 apareix com a 'masia de dos pisos, habitada'. Existeix una corranda popular que fa referència a aquest mas 'Costafreda, la Taberna / Mas Pujol venen el vi / a Reguant toquen la flauta / i al molí el violí / / A can Torres filen borres / a can Gras filen borràs / les noies de Costafreda / no saben cosir un pedàs / a ca l'Abadal el timbal / a cal Mero el pandero / a cal Minguet, el clarinet / i a cal Daina, la samfaina' (Referència de Jaume Guilà i Castellà i Josep Peramiquel i Cordò). La masia pertanyia al mas Costafreda, utilitzant-se fins a la dècada de 1960 com a lloc de cria de bestiar. Els actuals propietaris, la família Reguant, van comprar aquest mas cap el 1960-1964, pertanyent fins aleshores a la família Castellans.</p> | 41.8232368,1.7458582 | 395847 | 4630911 | 08274 | Súria | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67155-foto-08274-112-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-02-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo | Pel jardí i voltants de la casa, com a decoració moble existeixen diversos elements constructius i de pedra de la masia de Costafreda, com rodes i pedres de premsa, una boixera, etc. En la revisió del Mapa de patrimoni feta l'any 2021 no s'hi ha pogut accedir. | 94|98|119 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||
| 67156 | Estendard | https://patrimonicultural.diba.cat/element/estendard | XX | Conservat en la seva caixa d'embalatge original. | <p>Ensenya corporativa de l'entitat 'Orfeó Surienc' en la que el drap brodat penja d'una vara de fusta. La part superior, presenta forma de remat floral metàl·lic. Es fet de vellut i seda. A la cara anterior apareix, brodada, la següent anotació: 'Orfeó / Surienc' sobre una senyera catalana i acompanyada a la part superior per una imatge circular amb les cases del poble i a la part inferior per una lira, mentre que a la cara posterior es llegeix el següent 'Súria / Any / 1916', a sobre d'una bandera espanyola Al centre, presenta un motiu decoratiu típic modernista. Al dors de la barra, també brodada, apareix en petit la següent nota 'Almacenes y Taller / JORBA / Manresa - Barcelona'. D'altra banda, es conserva una cinta que acompanya l'estendard. És també del mateix estil modernista i acaba rematada en la creu de Sant Jordi. Així mateix, hi ha una fotografia de tots els membres de l'orfeó amb la dedicatòria 'L'Orfeó Suriense / a son mestre / Don Domingo Quinquer'. Sembla poder-se datar cap els anys 1920.</p> | 08274-113 | Ajuntament de Súria, C/ Ernest Solvay, 13 | <p>L'estendard era de la família Quinquer, els quals quan van marxar de Súria, amb destí a Caudete, el van regalar a la Biblioteca de Súria.</p> | 41.8310389,1.7543038 | 396561 | 4631767 | 1916 | 08274 | Súria | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67156-20210526131136.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67156-20210526131145.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67156-20210526131225.jpg | Física | Modernisme|Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Sense ús | 2022-02-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo | Magatzems Jorba | 105|98 | 52 | 2.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||||
| 67157 | Riera del Tordell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-del-tordell-0 | <p>BREU HISTÒRIA ... (s.d.) Breu història del regadiu a Súria, Text mecanografiat.</p> <p>GOMIS, Cels (s.d.) Geografia General de Catalunya. Provincia de Barcelona CARRERAS I CANDI, F (Director). Barcelona, Albert Martín, editor</p> <p>CASTELLANO, A.; MASSANA, I.; REGUANT, J. (1983) Súria. Km. 0, Súria.</p> <p>REGUANT i AGUT, Josep (1988) 'Súria', Història de les comarques de Catalunya. Bages'. Volum II, pp. 475-502, Manresa, Edicions Parcir, Edicions selectes.</p> <p>REGUANT i AGUT, Josep (1997) Súria. Història en imatges 1894-1975. Col·lecció 'Fotografia històrica', núm. 4. Manresa: Angle Editorial, Centre d'Estudis del Bages.</p> | Té força pressió humana | <p>La riera del Tordell segueix, aproximadament, el traçat de la falla del mateix nom. El sentit general del curs del torrent és NE-SO, amb els extrems N-S, el que li dona aspecte de 'S'. Marca el límit del terme municipal en el sector de Solivella fins el pont de Barquets, lloc per on penetra al municipi. Passa per sota Torroella i Garges, on l'erosió de la riera ha creat un important balç, des del que es té una bona visió sobre el pont de Gallifa, fet l'any 1913. Continua fins el mas Vilella, una mica més avall del qual ha gairebé destruït un forn de ceràmica, conegut com 'els ulls del mussol', per la secció que ha quedat a la paret sobre la riera. Segueix pel barri del Joncarets (topònim provinent dels joncs de les riberes) i les Cases Noves fins arribar a la masia de Tordell, en una zona d'utilització de petites hortes, com les que es troben a la llera del Cardener. Un cop passada la carretera, el curs de la riera deriva cap el Sud fins trobar-se amb el Cardener. En aquesta zona, l'existència de la falla del Tordell fa que hi apareixi sal gema (GOMIS, s.d.). Aquesta proximitat a la superfície de la sal fa que siguin relativament freqüents els col·lapses o bòfies, consistents en un enfonsament sobtat d'una porció del terreny. S'ha declarat aquest lloc com a zona de protecció no explotable per a usos miners. La falla del Tordell es pot anar resseguint en diversos llocs de la riera, però en el mateix jardí de la Torreblanca, es pot veure amb molta claredat el pla de falla. A més, a la zona dels Tractets, sobre els Joncarets es el lloc on pot contemplar-se el pas dels glacis a la terrassa fluvial, amb la presència de blocs de hammada, alguns d'ells enfonsats en els guixos. Aquests es formen sobre les antigues terrasses fluvials, en règim desèrtic, creant unes capes de conglomerat. Al final de la riera hi ha un petit con de dejecció sobre el riu Cardener.</p> | 08274-114 | Vall de la riera del Tordell | <p>La primera vegada que apareix el topònim en la documentació escrita és en un precepte de confirmació de bens que el monestir de Santa Maria de Ripoll tenia a Sant Cugat del Racó (Castelladral), datat el 24 d'agost del 938. S'esmenta allí, per límit d'aquesta parròquia la riera de Tordell (REGUANT, 1988). Cap a l'any 1855 el Sr. Quinquer, que era l'amo de les 'hortes del Pla del Salí' va demanar a la comunitat de Regants autorització per aixecar un metre el nivell del rec gran en el tram proper a la desembocadura al riu. Se li va concedir la llicència que demanava i ell va construir un rec en sifó per sota la riera de Tordell que encara subsisteix i rega tota aquella zona (BREU HISTÒRIA, s.d.). L'any 1913 es va fer el pont que porta des de Torroella a Gallifa. Aquest va ser fet per l'arquitecte Magí Gallifa, fill del propietari del mas Bosc, segons consta en un bloc del pont. El 27 de gener de 1939 van entrar les tropes 'nacionals' al poble. Els republicans, en marxar, van ensorrar tots els ponts dels voltants de Súria, entre ells el del Tordell. Presoners de guerra van reconstruir-los i el dia 28 de maig es va inaugurar el pont amb la presència del general Álvarez Arenas (REGUANT, 1997).</p> | 41.8392619,1.7724505 | 398081 | 4632658 | 08274 | Súria | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67157-20210428130111.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Sense ús | Inexistent | 2022-02-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo | 2153 | 5.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||||||
| 67158 | La Llanterna | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-llanterna | <p>PUIG I RAFART, Pere (1989) Programa d'actes dels 100 anys de la Societat Coral La Llanterna 1889-1989 , La Llanterna. PULIDO, Sílvia; GALERA, Cristina (1999) La Llanterna. Fundada l'any 1889, Treball mecanografiat</p> | XIX-XX | <p>L'estructura d'aquesta associació de caire musical, es composa d'un president, un vice-president, un secretari, un vice-secretari, un caixer, dos vocals i els socis, que segons els estatuts, poden ser de cant, de número, protectors i honorífics. Actualment l'entitat té tres estendards. El més antic és de 1894, el segon és del 1964, fet amb motiu del 75 aniversari, on es veu com un miner i un pagès es donen la mà, i el tercer es un banderí. Aquest darrer, més petit, de color verd, amb la llegenda 'S.C. La Llanterna, Súria 1983'. Existeixen tres llibres d'actes, dels quals no s'ha pogut accedir al primer i tercer. El segon té com a dates límit el 24 de setembre de 1925 a octubre de 1983. A més la societat compta amb una col·lecció de medalles, plaques, copes i fotografies que han anat aplegant al llarg de la seva història. A la societat es conserva el model en terracuita del monument a Clavé.</p> | 08274-115 | C/ Domènec Quinquer, 25 08260-SÚRIA | <p>L'any 1889, un grup de suriencs afeccionats al cant, van formar una agrupació que denominaren 'El Barreló', sobrenom d'un de la colla, i tots els dies festius es trobaven al cafè el Gresol, del C/ Sant Jaume 31 1er. El 1890 canvien el nom i es constitueixen en societat sota el nom de 'La Llanterna' rememorant així la famosa dita 'Si aneu a Súria, porteu llanterna'. L'any 1894, Josep Gallart, de cal Calaf, vocal i diputat a les Corts, lliurà a la coral un nou estendard brodat per les seves dues filles, per a suplir el petit pendó que es portava fins el moment, això va succeir per les caramelles de la Pasqua d'aquell any. L'any següent, la societat ingressa a la Federació de Cors de Clavé. Un aspecte a tenir en conta sobre l'associació, és la existència en el seu si d'uns petits serveis d'assistència sanitària, ja que d'entre moltes de les seves activitats, la societat va fundar l'any 1911, una 'mútua d'enfermetat' pels seus socis, que perdurà fins el 1938. El 25 de juliol de 1925 es va inaugurar el Monument a Clavé, que fou un dels primers de tot Catalunya. El setembre d'aquell any es va fundar una escola nocturna per als socis i els seus fills, dirigida per l'administratiu de les mines Sr. Narcís Castells. Durant la Guerra Civil, la societat va participar en festivals benèfics per als hospitals de sang. Desprès de la guerra, es van reprendre les activitats l'any 1948, amb una excursió en la que el dinar per als 128 assistents va ser fet pel soci Sr. Francesc Cuadrench i Trulls. L'any 1964 es va celebrar el 75 aniversari, estrenant-se un nou estendard, costejat totalment per l'entitat. Es va fer una trobada a la que van assistir 10 societats claverianes del Bages i Berguedà i 22 estendards de corals de tot Catalunya. També s'homenatjà els 12 socis més antics. El maig de 1966 la Llanterna va proposa a l'Ajuntament que s'homenatgés el Sr. Salvador Perarnau. L'any 1974 van participar en l a 'Embajada Artístico - Cultural Catalana' patrocinada pel Ministerio de Información y Turismo actuant a Andalusia i Alacant. . El 1975 la societat va organitzar la Festa Major de Súria i el 50 aniversari de l'erecció del Monument a Clavé. Cal remarcar que sempre ha cantat a les Caramelles, a més d'haver participat en les trobades dels cors de Clavé a Catalunya i fora d'ella. Amb motiu del centenari, amb lletra de Pere Pons i música de Ricard Viladesau, es va estrenar una sardana com a homenatge que l'agrupació sardanista de Súria va oferir el dia 29 d'octubre de 1989, durant els actes del ' XVIII Aplec de la Sardana', amb intervenció de la coral 'Bell Repòs' i la cobla 'La Principal de la Bisbal' (PULIDO, GALERA, 1999).</p> | 41.8297800,1.7509700 | 396282 | 4631631 | 1889 | 08274 | Súria | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67158-foto-08274-115-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Privada | Cultural | 2022-02-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo | 98 | 62 | 4.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | ||||||||
| 67159 | Riera d'Hortons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-dhortons | <p>CATÀLEG (inèdit). Catàleg del Grup de Recerca i Conservació del Patrimoni del Centre Excursionista de Súria.</p> <p>ITINERARI 6 (s.d.) Itinerari-6: Súria - Necròpolis de cal Banyes-Cal Jové - Coaner - Súria, Centre Excursionista de Súria. </p> <p>LOSADA, Cristina (2000) Toponímia de Súria. Treball mecanografiat pel 2n curs de Batxillerat B. Súria.</p> | Es conserven prou bé els paratges naturals i humanitzats de forma tradicional. Es van afegint els restes desfets de la cinta transportadora de la mina als horts, fet aquest que fa perillar la sintonia natural del conjunt paisatgístic. | <p>La riera d'Hortons discorre per la part Oest del terme municipal en sentit N-S, fins que desemboca al riu Cardener al barri de cal Trist. Al llarg de la riera hi ha diversos accidents geogràfics marcats amb topònim propi, com és el cas dels gorgs: el Gorg de l'Olla i el Toll dels Encantats relacionats amb el llegendari de Súria i també el Gorg de la Coll. Al curs mig es troba la resclosa de cal Planés. Aquesta petita obra hidràulica deriva l'aigua de la riera per un petit rec de pedra per la banda esquerra (abans sembla que ho feia per la banda dreta). També es pot veure dos forats excavats a la roca, que segurament marquen l'indret d'una antiga resclosa de fusta, en aquest mateix lloc. Seguint el curs de la riera hi han exemplars de saüc, alzina, pi, salze, roser silvestre, pollancre, boix, canyís, olivera, figuera, llorer, arbres fruiters i, sobre tot, les espècies conreades en les petites hortes en explotació. El paisatge, especialment, a la part més propera a cal Trist es troba fortament humanitzat existint sistemes d'explotació tradicional, que fan que constitueixi un entorn natural molt agradable als sentits. També, seguint el curs de la riera, i moltes vegades, confonent-se amb ella mateixa, hi ha un camí, que en alguns trams està empedrat.</p> | 08274-116 | Vall de la riera d'Hortons | <p>Una llegenda diu que al gorg de l'Olla anaven a cercar l'aigua els habitants de cal Banyes per a usos domèstics, però hi hagué una greu sequera que es perllongà durant set anys, durant els quals la única possibilitat d'obtenir aigua era llençant al clot una olla amb una corda, perquè arribés al fons, d'aquí el seu nom (LOSADA, 2000). Al toll dels Encantats, el nom sembla provenir d'una llegenda que diu que se senten veus a l'apropar-se. Diuen que una vegada fa molts anys, va anar a aquest toll un pescador i, sembla ser, que quan va tirar la canya una veu li va dir 'Tira la canya que tiraràs, que amb la canya no em pescaràs', l'home tot estranyat va pescar un peix i quan l'anava a posar al foc, va sentir les mateixes paraules que va escoltar quan era al toll pescant. (LOSADA, 2000).</p> | 41.8443200,1.7491400 | 396154 | 4633248 | 08274 | Súria | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67159-20210630160235.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Sense ús | Inexistent | 2022-02-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo | Es diu que el seu nom prové del seu aprofitament pel regatge dels horts (LOSADA, 2000) també rebia el nom de 'la vall dels gitanos' (Informació oral d'Isidre Suades). Hi ha un lloc dit 'Farrera', que probablement vingui d'una explotació de ferro. | 2153 | 5.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | ||||||||
| 67160 | Cases del Samuntà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-del-samunta | <p>LOSADA, Cristina (2000) Toponímia de Súria. Treball mecanografiat pel 2n curs de Batxillerat B. Súria.</p> | XIV-XXI | <p>Conjunt edificat format per tres cases principals: cal Mariano, cal Rei i cal Planés amb construccions accessòries interessants. Ocupen un petit collet en forma d'esquena d'ase que domina la riera d'Hortons i el sector del Quer. L'element més antic que es pot veure al lloc, consisteix en una finestreta romànica, encara que possiblement portada d'un altre lloc, que es troba a cal Planés. L'element 'in situ' més antic és un arc gòtic a cal Rei. De tota manera, el gruix principal d'edificacions és del segle XVIII, segons es pot veure per les llindes de les portes. Entre les construccions auxiliars destaquen el trull de cal Planés i la pallissa i la tina de cal Mariano. S'ha de destacar amés una gran alzina que pertany a Cal Planés.</p> | 08274-117 | Camí rural a les cases del Samontà | 41.8573540,1.7521517 | 396425 | 4634691 | 08274 | Súria | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67160-20210527162332.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | BCIL | 2022-02-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo | L'abundància de boscos en aquesta zona persisteix en topònims com 'les Rouredes', 'les Alzinedes' o 'el bosc de cal Mariano' (LOSADA, 2000) | 94|98|119 | 46 | 1.2 | 1761 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||||
| 67161 | Cal Moreno | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-moreno-0 | XIX-XX | <p>Masia amb dos cossos principals d'edificació rectangulars units, que presenta una cisterna d'obra al costat de l'escala del cos principal. Aquest està fet amb maçoneria irregular i coberta a dues vessants. Té dos pisos i presenta adossada la segona construcció, amb murs de maçoneria irregular, recrescuts amb totxo i coberta a una vessant. Una tercera construcció s'adossa a les altres dues en el punt d'unió d'ambdues al costat de la cisterna. A mà dreta del camí, hi ha una bassa refeta amb totxo.</p> | 08274-118 | Camí rural a les Cabanasses | <p>En un cens de 1877 apareix com masia habitada de dos pisos</p> | 41.8420757,1.7549040 | 396628 | 4632992 | 08274 | Súria | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67161-foto-08274-118-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67161-foto-08274-118-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2022-02-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo | No s'hi ha pogut accedir. | 119|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||||
| 67162 | Cal Cebrià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-cebria | <p>LOSADA, Cristina (2000) Toponímia de Súria. Treball mecanografiat pel 2n curs de Batxillerat B. Súria.</p> | XIX-XXI | <p>Edificació de planta rectangular amb tres pisos d'alçada amb un afegit al costat SO. Murs de maçoneria irregular. Presenta a l'últim pis un assecador amb doble arc cobert per arc escarser. Coberta a doble vessant. Dona la impressió d'haver-se aixecat un pis més aquest segle.</p> | 08274-119 | Ctra. de Súria a Castelladral | <p>El 1814 era propietat de Bartomeu Sivila (REGUANT, CASTELLANO, 1980). En un cens de 1877 apareix com a masia amb dues edificacions, una d'un pis i l'altre de dos, una habitada i l'altre no. Sembla que el topònim correcte és Sabrià. Un antic propietari de la casa va ser Joan Sabrià (LOSADA, 2000).</p> | 41.8432285,1.7585313 | 396932 | 4633115 | 08274 | Súria | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67162-foto-08274-119-1.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2022-02-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo | S'ha denegat l'accés a la finca | 119 | 45 | 1.1 | 1761 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | ||||||
| 67163 | Cal Belga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-belga | <p>REGUANT, Josep; CASTELLANO, Albert (1980) Súria insòlita. Col·lecció de textos de la exposició duta a terme pel Banc de Madrid i les Joventuts Musicals de Súria</p> | XIX-XX | <p>Masia de planta rectangular formada per dos cossos adossats disposats en forma de 'L', amb construccions auxiliars annexes. Aquests cossos principals estan dedicats a habitatge i presenten murs de maçoneria irregular recrescuts amb totxo. La coberta és a una i dues vessants.</p> | 08274-120 | Camí rural a cal Belga | <p>Una inscripció sobre la porta ofereix la data de '1852' (REGUANT, CASTELLANO, 1980). Al cens de 1860 apareix com una edificació de dos pisos (REGUANT, CASTELLANO, 1980).i en el de 1877 com masia habitada, també de dos pisos. Els seus amos s'ocupaven de l'ermita vella de Sant Salvador del Quer, per això hi ha un camí que hi mena.</p> | 41.8439669,1.7554431 | 396676 | 4633201 | 08274 | Súria | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67163-20210527121843.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67163-20210527121714.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2022-02-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo | 119|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||||
| 67164 | Cal Gaudó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-gaudo | <p>CASAREAL, Arnaldo de (1940) Historia de la imagen y ermita de San Salvador que se venera en la villa de Suria, Manresa</p> <p>REGUANT i AGUT, Josep (1997) Súria. Història en imatges 1894-1975. Col·lecció 'Fotografia històrica', núm. 4. Manresa: Angle Editorial, Centre d'Estudis del Bages.</p> | <p>Masia de dos pisos i golfes de planta basilical, amb un pou a la part posterior, del que se sap que es va construir l'any 1927. Actualment destaca en la fesomia de la façana una porxo format per un parell de dobles arcades de mig punt superposades, amb una pilastra central. Els paraments de l'edifici han estat relativament reformats i presenten els arrebossats repicats, gairebé en la seva totalitat. Presenta, a més, diferents construccions auxiliars. Al seu interior, els seus propietaris, conserven una màquina per a trinxar el raïm, una premsa de fusta i una tina rodona, a més d'altres eines i estris de picapedrer i propis de la pagesia.</p> | 08274-121 | Ctra. de Súria a Castelladral | <p>El document més antic trobat a la casa és del 1700 a on apareix el cognom Gaudó. Els amos actuals no duen aquest cognom, sinó Badia, encara que la propietat és dels seus avantpassats. El 1868 pertanyí a Joan Santamaría i tenia sis jornals de terra. En un cens de 1877 apareix com a masia habitada de dues plantes, i en el de1887 com habitada per onze persones (REGUANT, CASTELLANO, 1980). Aquesta casa, tal vegada per estar al peu de Sant Salvador, se sap que ha estat molt relacionada amb l'ermita. Entre d'altres fets hi ha la constatació que la mare del propietari actual, l'any 1936 va rescatar el cap del Sant Crist de les cendres o bé que l'any 1953, l'era va ser el lloc de celebració de l'acabament del Via Crucis de Sant Salvador, fent-se una ballada de sardanes (REGUANT, 1993). A la casa es conserven alguns documents, com una àpoca a nom de Josep Badia, de l'any 1797 i una altra del 1846. Guarden les claus de l'ermita de Sant Salvador del Quer. Un altre personatge rellevant de la família va ser el 'pare Gaudó' (Salvador Badia Llovet) que va exercir de missioner a Xile.</p> | 41.8455256,1.7624195 | 397258 | 4633366 | XVIII-XX | 08274 | Súria | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67164-20210608130151.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67164-20210608125749.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67164-20210608130112.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2022-02-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo | El propietari de cal Gaudó pertany a una nissaga especialitzada en treballar la pedra seca. El Sr. Badia, conserva encara estris relacionats amb aquest ofici, com unes manuelles (que serveixen per fer córrer el roc fent d'alçaprem), una masseta amb mànec d'alzina, un mall, un perpal de dos caps diferents per arrencar pedra, un escalè, una pena (mall de punta prima), escarpa i punxó. D'entre altres treballs en pedra seca, ell i el seu pare van fer les barraques de can Sivila, la de la baixada a cal Cendra i una als Tractets, que tenia cabuda fins a dues avaries. El temps mitjà en fer una d'aquestes obres era de set a deu dies. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | ||||||
| 67165 | Cal Manyetes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-manyetes | XIX-XXI | <p>A la falda de la muntanya de Sant Salvador del Quer i al costat mateix de la carretera, s'hi troba aquesta masia de planta composada d'una edificació principal destinada a habitatge i una annexa. Ambdues posseeixen murs de maçoneria irregular. Respecte de l'edificació principal es tracta d'una casa de planta quadrangular sobre una terrassa artificial. Té tres pisos que presenten obertures adintellades. La teulada és a dues vessants.</p> | 08274-122 | Ctra. de Súria a Castelladral | 41.8461040,1.7634926 | 397348 | 4633428 | 08274 | Súria | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67165-20210608130321.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67165-20210608130337.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67165-20210608130354.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-02-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||||||||
| 67166 | Cal Veremes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-veremes | XIX | En estat de ruïna avançat. | <p>Petita masia feta de maçoneria irregular, de planta rectangular amb un apèndix que li dona forma de 'L'. Originàriament tenia dues altures. A la zona de l'apèndix hi ha una tina, ara totalment coberta de palla. A la resta de l'edifici no es pot accedir a l'interior ja que la teulada s'ha ensorrat sobre la construcció, però encara es poden distingir diferents elements de maquinària de funcionalitat agrícola a l'interior com, per exemple, una màquina de batre. Al costat hi ha les restes d'una bassa amb parets de pedra i fang.</p> | 08274-123 | Camí rural a la masia del Quer | 41.8431168,1.7551331 | 396649 | 4633107 | 08274 | Súria | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67166-20210527120950.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67166-20210527121002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67166-20210527121029.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67166-foto-08274-123-1.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-02-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | ||||||||
| 67167 | Trull de cal Planés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/trull-de-cal-planes | <p>CALDERS (1996) Calders. Un municipi entre el Pla de Bages i el Moianès, Calders, Ajuntament de Calders.</p> | XIX | <p>Edificació exempta de planta poligonal a dos nivells. Al seu interior es conserva tot un conjunt d'elements, eines i construccions auxiliars relacionats amb la molturació de les olives i l'extracció de l'oli, com per exemple: base i moles còniques d'un molí de sang, conduccions de l'oli cap a la bassa de decantació, premsa de fusta amb cargol de ferro i base de pedra, un fogonet amb xemeneia i una caldera de coure on s'escalfava l'aigua del molí, cofins d'espart, barret de fusta, morralles o ulleres per l'ase, cassó de coure per a transvasar l'oli i una pala de fusta per a compactar la pasta d'oliva a les moles. Al seu voltant es conserven altres elements no relacionats amb aquesta petita indústria com una gramaera o banc de destriar el cànem o el lli, una mulassa, etc.</p> | 08274-124 | Les cases del Samuntà | <p>Al segle XVIII era relativament important en Súria el cultiu de les oliveres. En un escrit datat el 1780 del rector de la parròquia es pot llegir '(En) la villa de Sn. Cristóval de Suria (..) se cogen (..) de vino 3600 cargas, 50 de Azeite y 30 quintales de cáñamo'. Segons informació del propietari, Sr. Isidre Suades, aquest molí cal datar-lo cap el 1890. Recordava, així mateix, que va estar en actiu fins el 1936, quan es va tancar per causa de la guerra i, posteriorment, cap els anys 1950 va tornar a funcionar fins la dècada de 1960. A més de l'oli, el residu en forma de 'morques' es feia servir amb l'afegit de sosa per a obtenir sabó.</p> | 41.8568268,1.7521196 | 396421 | 4634633 | 08274 | Súria | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67167-20210527174938.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67167-20210527180607.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67167-20210527190820.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Cultural | BCIL | 2022-02-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo | 98 | 45 | 1.1 | 1761 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||||
| 67168 | Barquets | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barquets | <p>REGUANT, Josep; CASTELLANO, Albert (1980) Súria insòlita. Col·lecció de textos de la exposició duta a terme pel Banc de Madrid i les Joventuts Musicals de Súria. Informació oral José Rodríguez García (maig, 2000).</p> | XVI-XVIII | En estat d'abandó i ruïna avançat | <p>Conjunt edificat d'arquitectura popular, composat per un cos principal destinat a habitatge, de planta rectangular allargada i de tres pisos d'alçada. Al seu interior, d'accés impossible, es conserva el forn de pa, amb boca de gres, al costat del qual s'observa un cos cúbic, possiblement destinat a cisterna. Les portes i finestres presenten carreus i sembla que hi havia dos accessos, un per a persones i l'altre per animals. A l'oest del cos principal es manté dempeus una construcció auxiliar amb coberta a una vessant de maçoneria irregular, on s'inclouen fragments de teula, que semblen pertànyer a les del mateix tipus de les que es troben disseminades pels voltants i que semblen pertànyer a la coberta de l'edificació principal. Existeix, a més a més, un espai aplanat destinat segurament a era.</p> | 08274-125 | Camí a Solivella per Barquets, des de la carretera de Balsareny. | <p>Tant la tipologia constructiva com dos fragments de restes de vidre recollits al lloc durant la visita semblen indicar que ens trobem davant un mas d'època moderna (s. XVI-XVIII). Disposem de la notícia oral de que en aquest lloc s'hi ha recollit alguna moneda del segle XVI. El 1860, segons un cens, estava formada per una edificació d'un pis d'alçada a quatre km del centre de Súria. (REGUANT, CASTELLANO, 1980).</p> | 41.8585650,1.7789616 | 398652 | 4634794 | 08274 | Súria | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67168-20210428165644.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67168-20210428165954.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67168-20210428165833.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67168-20210428165231.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | 2022-02-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | ||||||||
| 67169 | El Casalot de Tordell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-casalot-de-tordell | <p>LLADÓ I RAMONET, Josep (1993D) 'Cererols [Serarols]' extret del Butlletí del Centre Excursionista de la Comarca del Bages, núm. 162 (1933), núm. 165 (1933), 166 (1934), núm. 168, (1934) a Cererols, mil anys d'història (993-1993), pp. 19-25, Súria, Ajuntament de Súria i Associació d'Amics i Veïns de Cererols.</p> | XIV | Coberta totalment enfonsada i manquen bona part dels paraments | <p>Construcció fortificada feta de maçoneria irregular amb la coberta totalment enrunada i de la que no es veuen restes. El cos principal té planta rectangular amb l'eix allargat en direcció NNE-SSO. A la façana SSO hi ha l'arrencament d'un arc de pedra, que deuria donar pas a un porxo. Al darrera d'aquest existeix un espai, que, originalment deuria haver estat dividit, a partir de les restes enrunades que s'observen. A la meitat E de la paret que dona al porxo abans esmentat hi ha quatre troneres i en el costat O una tina circular. A la paret SSE, en el seu costat S hi ha dues troneres més. A l'exterior de la construcció, pel seu costat SSE hi ha una paret paral·lela a la SSE de l'edifici, a uns dos metres de distancia. També a l'exterior, adossat a l'extrem N de la paret NNE, sembla endevinar-se un forn de pa.</p> | 08274-126 | Camí rural al pla del Casalot | <p>Josep Lladó situa la casa de la Serra, o sigui, el que després es va conèixer com Casalot del Tordell, al segle X i al costat de les cases següents: Ledo (Can Lledó), Fabrica (can Fàbrega), Soler, Cumbis (Les Comes), Closa, Vil·la (can Riera) i Oliveres (LLADÓ, 1993D). En un cens de 1877 apareix com 'alqueria del Turdell', que consta de dos edificis d'un i tres pisos respectivament i que un està habitat i l'altre no. Per informació oral se sap que al segle XX va ser utilitzada com a pedrera.</p> | 41.8221472,1.7651934 | 397451 | 4630767 | 08274 | Súria | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67169-20210512120140.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67169-20210512120306.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67169-20210512120400.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67169-20210512120328.jpg | Inexistent | Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2022-02-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo | Està separat de Cererols per la riera de Camprubí, torrent que passa per la dita rasa de la Serra. Aquí es localitza la font de la Serra, que va esdevenir salada per les filtracions de l'escombrera de la mina l'any 1978. | 119|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||||
| 67170 | Forn de Gallifa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-gallifa | <p>MORALES, José Manuel (1986) 'Principals centres de producció ceràmica', Terres Cuites. La producció ceràmica a l'Hospitalet i el seu entorn, pp. 20-37, Ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat.</p> | XIX-XX | Es troba en força bon estat. Té problemes amb els refractaris, forces dels quals han estat arrencats. | <p>Forn circular de ceràmica, amb façana troncopiramidal, amb una terrassa posterior de planta triangular. A l'interior de la cambra de foc i als voltants hi ha totxos refractaris de la marca 'Cucurny', de les sèries A1 i A2. També es veuen, a l'interior, refractaris de la marca 'Churruca'.</p> | 08274-127 | Camí rural en terrenys del mas Bosc (Gallifa ) | <p>Respecte de la marca 'Cucurny', fabricant de part dels totxos amb que es va fer la cambra de foc, se sap que cap l'any 1840 ja gaudia de prestigi internacional. Amb certesa es conec que l'any 1869 estava instal·lada a l'Hospitalet de Llobregat. La seva principal fabricació era el refractari (gres salat). El 1930 l'empresa s'instal·la a Montmeló, desapareixent a finals de 1970 (MORALES, 1986).</p> | 41.8423246,1.7932980 | 399817 | 4632973 | 08274 | Súria | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67170-20210608135457.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67170-20210608135508.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67170-20210608135653.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | BCIL | 2022-02-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo | A l'entorn no s'observen ni pedreres ni rebuigs del forn | 98 | 49 | 1.5 | 1761 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||
| 67171 | Clot de la Fossa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/clot-de-la-fossa | <p>AMADES, Joan (1929) 'El culte a la pedra' Butlletí de Dialectologia Catalana, Gener - Desembre, pp. 57-65, Vol. XVII, Barcelona. Informació oral de Francesc Fàbrega.</p> | El munt de pedres ha desaparegut | <p>Es troba al costat del camí vell de Cererols per la riera de Bogadella, en una zona enclotada, ja prop de la riera i de l'hort del Lladó. La tradició oral assenyala que en aquest indret, quan la gent hi passava havia de tirar una pedra i resar un parenostre, de tal manera, que s'havia format un monticle de pedres, avui desaparegut com a conseqüència dels incendis i els treballs forestals. El topònim evoca un lloc relacionat, probablement, amb enterraments. Cal tenir present, a més, que no es troba massa lluny de la necròpolis de la vinya de cal Sendra.</p> | 08274-128 | Camí rural de Cererols a Bogadella | <p>Amades (1929), parla d'un costum encara viva quan la va publicar. Aquesta consistia en que 'al lloc on ha ocorregut una desgràcia, el passant tira una pedra en senyal de respecte i de condol per la víctima, si es vol estalviar de dir una oració per la seva ànima; però si prefereix dir l'oració no cal que tiri la pedreta'.</p> | 41.8142700,1.7696100 | 397805 | 4629887 | 08274 | Súria | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Privada | Sense ús | 2022-02-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | ||||||||||||
| 67172 | Recs i hortes de Súria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/recs-i-hortes-de-suria | <p>BREU HISTÒRIA ... (s.d.) Breu història del regadiu a Súria, Text mecanografiat.</p> <p>COTS I PORTÍ, M. Teresa; OBRADORS I PUIGDELLÍVOL, Rosa M.; PINZOLAS I GERMAN, Eduard (1991) El poble vell de Súria. Guia didàctica. Manresa: Ajuntament de Súria. SOLER I CLARIANA, Pau (1985) Súria, el meu poble. Súria.</p> | Es tracta d'un paisatge poc ordenat que es desvirtua amb l'utilització pels hortolans, d'elements de desfet de la mina, d'entre altres objectes. | <p>Les hortes de Súria, desenvolupades al costat del riu i dels canals i torrents es divideixen en sis zones principals: 1. Pla de les hortes. Té unes 20'4 Ha. Es travessat per 10 canalons d'aigua procedents del canal del molí. Els recs prenen la direcció de O a E i són recollits al capdavall pel rec gran i el de Tordell, els quals, tot baixant de N a S retornen les aigües sobrants al Cardener 2. El Pla del Salí. Té una superfície de 2'75 Ha. Les aigües per a regar són les del Rec Gran, les quals travessen la riera de Tordell en un tub de ferro. 3. Horta de Salipota. Aprofita les aigües del canal de la fàbrica Vella. Té una superfície de 2'5 Ha. Aquesta horta data dels anys 1860. 4. Pla del Ros. Té unes 2 Ha.; és el més recent de tots. L'aigua per tal de regar-lo s'obté del Cardener, tot enlairant-la amb una estació de bombeig. 5. Horta del Fusteret, amb una superfície 1'2 Ha., es regada per les aigües del canal de la fàbrica del mateix nom. Es pot datar a finals del segle XIX. 6. Horta de la Pobla. A prop dels restes del molí del mateix nom. Obté les aigües de la font de la Pobla i té una superfície de 0'6 Ha. Avui queda sota del pont de la variant de la Carretera Manresa - Cardona al seu pas per Súria. (SOLER, 1985).</p> | 08274-129 | Camins a les hortes | <p>L'horta sempre ha tingut la important funció d'abastar aliments a les famílies del poble (COTS, OBRADORS, PINZOLAS, 1991), constituint, antigament al costat de la vinya, una economia complementària al treball a la indústria tèxtil i a la mina. Abans de l'any 1500, el riu en arribar a l'actual plaça de Sant Joan es partia en dos: el braç dret baixava per l'actual llit, mentre que el braç esquerra passava entre l'actual carrer de Magí Fàbrega i la que avui és carretera, cap els horts de la Clota. Els dos braços es tornaven a unir una mica aigües avall d'on hi ha ara la depuradora, abans de la zona de les bombes de les mines L'any 1672, el castlà Tries va fer donació de la castlania a la comunitat del Miracle. Aquesta van començar la seva actuació desviant el riu i fent passar tot el corrent d'aigua cap on era el braç dret, que és el curs actual. Les obres es van fer mitjançant grans munts de pedres, tants que la zona es va conèixer com els Rastells, nom pel qual encara es denomina el barri que s'hi va anar edificant. D'aquest desviament del riu va venir el replantejament de la xarxa de recs, els principals dels quals, encara actualment estan en servei, excepte, els que van quedar enterrats per l'obertura dels carrers Pius Macià, Magí Fàbrega i Domènec Quinquer i Cortés (BREU HISTÒRIA, s.d.). El 1705 Joan Reguant i Boladeras, pare i Josep Reguant i Vilalta, fill fan la concessió de regat a perpetuïtat mitjançant l'aigua del canal del molí, creant-se la comunitat de regants i construint-se la xarxa de canals de regatge a la zona denominada 'Pla de les Hortes' ( BREU HISTÒRIA, s.d.). La nit del 17 de setembre de 1714, van acampar uns 8.000 homes de l'exercit de Felip V al pla de les hortes. Aquestes es dirigien cap a Cardona per a rendir-la (SOLER, 1985). Cap a l'any 1855, el Sr. Quinquer, que era l'amo de les 'hortes del Pla del Salí', va demanar a la comunitat de Regants autorització per aixecar un metre el nivell del rec gran en el tram proper a la desembocadura al riu. Se li va concedir la llicència que demanava i ell va construir un rec en sifó per sota la riera de Tordell que encara subsisteix i rega tota aquella zona (BREU HISTÒRIA, s.d.). L'any 1907, amb la forta riuada que va haver-hi, l'aigua va destrossar totes les hortes (SOLER, 1985).</p> | 41.8252813,1.7530656 | 396449 | 4631129 | 08274 | Súria | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67172-20210420154614.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67172-20210420153805.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | Inexistent | 2022-02-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo | 2153 | 5.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||||||
| 67173 | Bust a Salvador Perarnau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bust-a-salvador-perarnau | <p>FÀBREGA I SIVILA, Ramon (1993) 'Salvador Perarnau. Notes biogràfiques' a Cererols, mil anys d'història (993-1993) pp. 105-111, Súria, Ajuntament de Súria i Associació d'Amics i Veïns de Cererols.</p> <p>REGUANT i AGUT, Josep (1988) 'Súria', Història de les comarques de Catalunya. Bages'. Volum II, pp. 475-502, Manresa, Edicions Parcir, Edicions selectes.</p> <p>REGUANT i AGUT, Josep (1997) Súria. Història en imatges 1894-1975. Col·lecció 'Fotografia històrica', núm. 4. Manresa: Angle Editorial, Centre d'Estudis del Bages. Informació oral d'en Josep Perarnau, gener de 2000.</p> <p>REGUANT, Josep; CASTELLANO, Albert (1980) Súria insòlita. Col·lecció de textos de la exposició duta a terme pel Banc de Madrid i les Joventuts Musicals de Súria.</p> | XX | Existeix una còpia al barri del Fusteret, a cal Cabo, casa natal de Salvador Perarnau | <p>Es troba instal·lat al centre d'un petit jardí amb tres pins i una olivera. Es tracta d'un bust de bronze sobre peanya de pedra, que és un retrat del poeta surienc Salvador Perarnau i Canal. Es va instal·lar allà el 1995, però l'escultura està feta per l'artista Xavier Llovet el 1966.</p> | 08274-130 | Plaça de Salvador Perarnau | <p>Salvador Perarnau i Canal (Súria, 13.12.1895 - 10.01.1971) poeta, va nàixer a cal Cabo (aquesta casa te aquest nom per l'ofici d'un dels avantpassats, que era cabo dels Mossos d'Esquadra). Va estudiar al seminari de Vic des dels 10 fins els 18 anys. El 1918 l'Ajuntament va pagar l'impressió del seu primer llibre de poemes (REGUANT, 1997). Va treballar a les mines de Súria, a una asseguradora i com a sots-arxiver a Manresa, però aviat va marxar a Barcelona .Col·laborà a l'Esquella de la Torratxa' a l'època de Primo de Rivera i va acabar tres setmanes a la presó. Es va casar l'any 1932. Va exercir de funcionari de la Generalitat republicana, passant l'any 1939 a França, d'on va tornar l'any 1948, fent de professor de llatí i grec a l'Acadèmia Cots de Barcelona. Finalment, els darrers cincs anys de la seva vida els va passar a Súria, (FÀBREGA, 1993). Va ser nomenat mestre en 'Gai Saber', el 1929, guanyà l'Englantina i el 1935, la 'Flor Natural' i, a París, el 1965, la 'Viola d'Or'. Va rebre l'homenatge de tot el poble el desembre de l'any 1966</p> | 41.8312111,1.7544573 | 396574 | 4631786 | 1966 | 08274 | Súria | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67173-20210415130637.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67173-20210415130615.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | Inexistent | 2022-02-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo | Xavier Llovet | El model d'argila i una còpia en bronze es conserven a Cal Cabo, al barri del Fusteret. | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||
| 67174 | Barri dels Rastells | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barri-dels-rastells | <p>BREU HISTÒRIA ... (s.d.) Breu història del regadiu a Súria, Text mecanografiat. SOLER I CLARIANA, Pau (1985) Súria, el meu poble. Súria. Informació oral de Maria Alsina (maig, 2000).</p> | XIX-XX | Existeix força construcció de substitució i algunes reformes poc respectuoses | <p>El barri dels Rastells té forma trapezoïdal, definida, des de prop del pla de la Font, al marge dret de la carretera (sentit Manresa). Entre aquesta i el canal es troba aquest conjunt urbanístic, de forma trapezoïdal, amb personalitat pròpia, quedant tancat pel carrer de Pius Macià. Encara que ha sofert un procés de substitució d'edificis força important, conserva, avui dia, alguns edificis interessants. Carrers dignes de ser destacats al barri són els de Sant Josep, Magí Fàbrega, a més del carrer de Sant Bertran. El carrer de Sant Josep és dels més interessants, ja que hi ha cases que daten del 1890. Rep el nom d'una petita capella que té adossada a la paret la casa que fa cantonada al carrer González Solesio. El carrer de Magí Fàbrega és paral·lel a la carretera, podria ser un eix important però s'estreny al topar amb el carrer de Sant Bertran (SOLER, 1985). Destaquen algunes cases per la seva decoració de tipus modernista, com una decorada amb picadís al carrer de Magí Fàbrega, o la de Villa Carmen (C/ Pius Macià, 40), casa de veïns que té una façana modernista i que son exemples notables d'arquitectura d'aquest segle fora dels C/ González Solesio i Diputació. És també interessant, com arquitectura tradicional, les cases que fan cantonada entre el carrer de Sant Josep i el de Sant Bertran, encara que està sofrint un ràpid procés de substitució.</p> | 08274-131 | C/ González Solesio - c/ Ignasi Abadal - Av. Ajuntament | <p>L'any 1672, el castlà Tries va fer donació de la castlania a la comunitat del Miracle. Aquesta va començar la seva actuació desviant el riu i fent passar tot el corrent d'aigua cap on era el braç dret, que és el curs actual. Les obres es van fer mitjançant gran munts de pedres, tants que la zona es va conèixer com els Rastells, nom pel qual encara es diu al barri que s'hi va anar edificant (BREU HISTÒRIA, s.d.). En aquest lloc s'hi van instal·lar diverses serradores de fusta i en la dècada de 1950 s'hi va construir el cinema 'Califòrnia' darrera el qual s'instal·larien després els safareigs públics, que segons informació oral, van ser pagats per subscripció entre les dones de Súria.</p> | 41.8303300,1.7514100 | 396320 | 4631692 | 08274 | Súria | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67174-20210420155140.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67174-20210420162949.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Social | 2022-02-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo | 98 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | ||||||||
| 67175 | Carrerada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrerada | <p>Informació oral d'Isidre Suades.</p> | Abandonada i tallada. Totalment envaïda per la vegetació. | <p>Camí ramader que venia d'Argençola i anava cap a Valls de Torroella pel mig de la muntanya, servint per arribar cap a Girona. Limitat a ambdós costats per sengles murs de pedra seca o marges i amb una amplada aproximada d'uns deu metres, que en el punt observat servien també de partió entre termes municipals, al costat d'una fita. Es troba al camp conegut com 'Reguer de cal Planés', on es collia el blat per al consum de la masia.</p> | 08274-132 | Sobre del camí actual de cal Planés a Riols | <p>A la conca mediterrània existeix una gran variació els hiverns freds i els llargs i calorosos estius. Aquesta circumstància natural força els animals a la recerca de les pastures altes a l'estiu i climes més temperats a l'hivern. Aquesta migració ha configurat un model particular de cultura pastoral: la transhumància. L'origen conegut d'aquesta pràctica es remunta a la Reconquesta quan es van consolidar els desplaçaments dels cavalls dels cristians. En el regnat d'Alfons VIII es van dictar disposicions relacionades amb el desplaçament de bestiar. És a partir de l'Edat Mitjana que es conformen a Espanya, definitivament, els tres grans sistemes de vies pecuàries o camins reials d'ovelles. És també l'època quan es constitueix el 'Honrado Concejo de la Mesta' o, senzillament , la Mesta, com a poderosa organització de propietaris i pastors d'ovelles merines migrants. El rei castellà Alfons X, en ple segle XII, confirma els seus privilegis per reial cèdula. Encara que existeix molta variabilitat entre els diversos sistemes de pasturatge, tant en el espai com en el temps, la cultura transhumant és comuna i similar a tots els països de l'arc mediterrani. La podem definir com un sistema de pasturatge consistent en el desplaçament alternatiu i periòdic dels ramats de bestiar entre dues regions de clima diferent. La presència d'aquesta activitat, però, no es pot considerar tan sols com un fet sectorial ramader. Ha creat una estructura social, religiosa, urbanística i jurídica; ha modelat el paisatge i ens ha deixat un ric patrimoni material i immaterial. En definitiva, els segles d'activitat transhumant han creat una autèntica cultura Hi ha indicis arqueològics que fan suposar l'existència de la transhumància molt abans de la romanització. Autors clàssics com Columela, Varró o Ciceró ens han legat abundants referències sobre els moviments ramaders. A Itàlia i Espanya han existit potents institucions com la Mesta i la Dogana que han regulat i organitzat l'activitat, atorgant nombrosos privilegis a ramaders i ramats. Europa es travessada per una àmplia xarxa de camins específics pastorals, per on han circulat al llarg dels segles els ramats en el seu pelegrinatge anyal.</p> | 41.8598100,1.7442300 | 395771 | 4634974 | 08274 | Súria | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67175-20210601155800.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2022-02-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo | 94|98|119 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||||||
| 67176 | Torre del Cable | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-del-cable | <p>REGUANT i AGUT, Josep (1997) Súria. Història en imatges 1894-1975. Col·lecció 'Fotografia històrica', núm. 4. Manresa: Angle Editorial, Centre d'Estudis del Bages.</p> | XX | <p>Torre metàl·lica pintada de color groc de la que pengen dues vagonetes de transport de potassa. Es troba sobre una base de ciment. Presenta la següent llegenda al peu: 'En testimoni del transport miner'.</p> | 08274-133 | Passeig dels Joncarets | <p>L'any 1962 es va construir el telefèric anomenat el cable, que unia el pou de Cabanasses (o de Anna Maria) i el de Santa Bàrbara, amb la zona de fabricació, on baixaven el mineral en vagonetes. Un precedent estava en el cable que partia de Cardona i del que encara queden, en alguns indrets del terme municipal, els peus de formigó sobre els que s'aixecaven les estructures metàl·liques d'aquest transportador aeri (REGUANT, 1997). Cal dir, també, que es tractava d'un transport perillós i amb pèrdues, especialment, els dies que bufava el vent, per la qual cosa calia tenir sempre vigilància tècnica..</p> | 41.8330788,1.7587317 | 396932 | 4631988 | 08274 | Súria | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67176-20210428120848.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67176-20210428120903.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2022-02-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo | Com a dada curiosa, a la col·lecció del senyor Fulgenci Martínez Hernández, de Ca la Catarineta, i inventariat amb el número 35, es conserva un encenedor elèctric i de benzina que el col·leccionista va recollir d'entre la runa, al identificar-ho com a procedent de la cabina de control del cable. | 98 | 51 | 2.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | ||||||||
| 67177 | Font lluminosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-lluminosa | <p>SOLER I CLARIANA, Pau (1985) Súria, el meu poble. Súria.</p> | XX | <p>Font lluminosa amb quatre columnes de ciment, d'ordre dòric truncades a mig fust, que serveix de tancament a la plaça de Sant Joan, pel cantó del riu.</p> | 08274-134 | Plaça de Sant Joan | <p>Aquesta font substitueix a una altra, la qual tenia la funció de donar aigua a persones i animals. L'aigua d'aquesta provenia del costat de la muntanya, no del riu (SOLER, 1985). La plaça de Sant Joan antigament, es deia Pla de la Font i era el lloc de parada dels carruatges tibats per animals, funció continuada per l'estació d'autobusos (SOLER, 1985)</p> | 41.8318025,1.7499596 | 396202 | 4631857 | 1995 | 08274 | Súria | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67177-20210421180453.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67177-20210421180544.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2022-02-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo | Hereus de Bohigas | 98 | 51 | 2.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||||
| 67178 | Can Riera de Cererols | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-riera-de-cererols | <p>LLADÓ I RAMONET, Josep (1993D) 'Cererols [Serarols]' extret del Butlletí del Centre Excursionista de la Comarca del Bages, núm. 162 (1933), núm. 165 (1933), 166 (1934), núm. 168, (1934) a Cererols, mil anys d'història (993-1993), pp. 19-25, Súria, Ajuntament de Súria i Associació d'Amics i Veïns de Cererols.</p> <p>REGUANT, Josep; CASTELLANO, Albert (1980) Súria insòlita. Col·lecció de textos de la exposició duta a terme pel Banc de Madrid i les Joventuts Musicals de Súria.</p> | <p>Conjunt edificat composat per una edificació principal i altres construccions annexes. Es troba a poca distància en direcció NE del nucli principal de Cererols, sobre la riera de Camprubí i dominant el lloc dit el Pla. L'edifici principal presenta planta rectangular amb tres pisos, feta de maçoneria irregular i els vanos es troben recercats amb totxo vist, essent rematats en arc escarser o adintellats. Una inscripció sobre la porta amb la data de 1903, indica que en aquell moment es va procedir a una reforma. Des de fora s'endevina la existència, a dins del vestíbul, d'una porta de pedra. Pel costat SO hi ha una galeria a la primera planta, força reformada, que dona pas a un annex recent. Sobre el balcó principal existeix un Cor de Jesús de ferro fos fet a moltó (un altre de similars característiques hi ha al Poble Vell). A més de l'edifici principal hi ha una construcció per a animals i un galliner.</p> | 08274-135 | Camí rural a can Riera | <p>Josep Lladó situa al segle X aquesta casa, que denomina Vil·la, al costat de les següents: Ledo (Can Lledó), Fabrica (can Fàbrega), Soler, Cumbis (Les Comes), Closa, Serra (el Casalot) i Oliveres (LLADÓ, 1993D). L'any 1330 hi ha un document que indica que Pere de Vil·la era conegut per Pere de Celerer. A partir de les afrontacions de terres dels Celerer amb el mas Oliveres, Lladó (1993D), arriba a la conclusió que aquest mas era l'actual can Riera. Segons Llado (1993D) i Reguant (1988) aquest mas Oliveres es tracta de ruïnes que es troben al Pla, a poca distància de can Riera. El 1317 Bartomeu de Torre, ciutadà manresà, compra el mas Oliveres (REGUANT, 1988). El 1390, Bartomeu Celerer, de Cererols, paga un cens a Pere d'Oliveres, per una peça de terra que afronta amb possessions d'aquest darrer (LLADÓ, 1993D). El 1860 constava de dues edificacions d'una i dues plantes respectivament, habitades, segons un cens d'aquell any (REGUANT, CASTELLANO, 1980), i el 1877 apareix com a alqueria de dues edificacions, una d'un pis i l'altre de dos, una habitada i l'altre no. Deu anys més tard, i segons dades d'un altre cens, està habitada per quatre persones (REGUANT, CASTELLANO, 1980).</p> | 41.8200997,1.7694270 | 397800 | 4630534 | 08274 | Súria | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67178-20210512112243.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67178-20210512112203.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67178-20210512112131.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2022-02-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo | Els actuals masovers no han permès l'accés a l'edifici. | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 1761 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||||
| 67179 | Villa Antonia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/villa-antonia-0 | XX | <p>Casa modernista de planta rectangular. La composició es bàsicament simètrica a la façana davantera i posterior. A la façana principal hi ha una porta flanquejada per sengles finestres, totes amb coberta adintellada. Destaca el capcer en forma de frontó entretallat amb el centre en forma d'oval. Al jardí es conserva mobiliari, entre el qual hi ha una antigua pedra de molí, una pila de pedra i un morter del mateix material. Al jardí hi ha un til·ler, un cedre del Líban, un avet, una olivera, fruiters, palmeres i flors diverses. A la façana posterior, dins d'una fornícula es conserven dues imatges de Sant Antoni i Sant Lluís? i al centre una petita imatge de la Moreneta.</p> | 08274-136 | Av. Santa Bàrbara entre c/ Barcelona i c/ Tarragona | <p>El nom antic de la finca és el de cal Soler</p> | 41.8316717,1.7527065 | 396430 | 4631839 | 08274 | Súria | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67179-20210420164314.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67179-20210420165658.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-02-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo | Al davant de la casa hi havia una serradora que era propietat de cal Soler, propietari també, de 'Villa Antònia'. | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||||||
| 67180 | Cases de Santa Maria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-de-santa-maria | XIX-XX | Hi ha hagut abundant construcció de substitució i reforma de les façanes. | <p>Conjunt format per les cases de construcció tradicional del carrer Lleida cantonada carrer de Santa Bàrbara i plaça de Santa Maria, arribant al camp ras immediat a les ruïnes de Santa Maria Savila. Del conjunt destaca la casa número 4 de la plaça Santa Maria (cal Síndic, pronunciat Sendic o Sandic), la qual ha estat reformada recentment però conserva al seu interior elements tradicionals com dues tines, piques d'oli, un estable, la capelleta d'obra del menjador amb la imatge de Santa Maria i un rellotge de tipus 'Moret' fabricat a Manresa, etc. També destaca la casa número 45 del carrer Santa Bàrbara (casa Codina, antiga cal Que, segons informació oral d'Elvira Fíguls i Feliu), la qual conserva l'estructura constructiva tradicional, presentant inclús, al ràfec, la decoració de dents de llop, de la que resten pocs exemples al municipi. Les parets són de maçoneria irregular amb totxo als vanos. La porta, les finestres senzilles i dos balcons presenten cobertura per arc escarser fet de totxos i a la part superior de l'edifici hi ha un doble finestral (en part tapiat) amb columna central feta, també, de totxo, i coberta amb arc de mig punt.</p> | 08274-137 | C/ Lleida cantonada C/ Santa Bàrbara i plaça Santa Maria | <p>En un cens de 1877 apareix com a 'caseriu de Santa Maria ' de nou edificacions de tres pisos, habitats constantment.</p> | 41.8322078,1.7542825 | 396561 | 4631897 | 08274 | Súria | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67180-20210428112335.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67180-20210428112201.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Residencial | 2022-02-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||||||
| 67181 | Casa de la Pobla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-la-pobla | <p>REGUANT, Josep; CASTELLANO, Albert (1980) Súria insòlita. Col·lecció de textos de la exposició duta a terme pel Banc de Madrid i les Joventuts Musicals de Súria.</p> <p>REGUANT i AGUT, Josep (s.d.) Súria. 1871-1873, Memòria de Llicenciatura, Barcelona, Universitat de Barcelona.</p> | XVIII-XIX | L'edifici ha caigut, quedant tan sols part de les parets perimetrals de l'edificació, la qual continuarà caient. | <p>Masia que originalment tenia tres pisos d'alçada que s'aixeca al costat del Camí Ral. Està composada per un volum principal de planta rectangular dividit fonamentalment en dos cossos enganxats, ja que s'observa com un s'adossa a l'altre. L'edifici es troba en estat de ruïna, havent caigut la runa sobre el mateix, la qual cosa impedeix fer majors precisions en la distribució interior. Al sud de l'edifici s'observa que hi havia una era pavimentada amb cairons al seu costat SO i amb pedra al SE Les obertures tenen els muntants i els arcs escarsers superiors fets amb totxo. Al costat N de l'edifici hi passa una rasa, que també travessa, per sota, el Camí Ral. Al costat O s'observa un petit afegit on hi havia una tina, a la que s'hi accedia per una escala. També s'observa un forn de pa. Per informació oral se sap que a més hi havia una cisterna. Malgrat l'estat de ruïna que conserva, a la part posterior s'hi conserva una cambra coberta amb volta de canó de pedra.</p> | 08274-138 | Camí Ral | <p>No se sap la data de construcció de les edificacions que avui es poden ver. Cap el 1700 existeix un document a l'arxiu del mas Reguant en el que es fa referència al pagament d'uns 'censos de la compra de la casa i heretat de la pobla', per la qual cosa es de suposar que aquesta casa al menys al finalitzar el segle XVII ja existia. El 1705, es cita que el molí del 'manso de la Pobla' depèn de la família Reguant (REGUANT, s.d.). En un cens de 1860 constava d'un edifici de tres pisos, el 1868 l'indret figura com a 'casa i parte de tierra de cinc cuarteras de La Pobla, de Buenaventura Ferrer' (REGUANT, CASTELLANO, 1980) i el 1877 apareix com a 'alqueria de tres pisos, habitada por 6 personas'.</p> | 41.8099028,1.7594430 | 396954 | 4629414 | 08274 | Súria | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67181-20210415144715.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67181-20210415144840.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67181-20210415144904.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67181-foto-08274-138-1.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-02-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo | Sobre aquesta casa existeixen diverses informacions provinents de la tradició oral: una diu que aquesta casa mai es va habitar i l'altra, que es tractaria de dues construccions, l'una feta al costat de l'altre i que tan sols es va habitar l'antiga. A Reguant es conserva el peu de paller de la casa de la Pobla. | 98|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||
| 67182 | Molí de la Pobla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-la-pobla | <p>REGUANT i AGUT, Josep (s.d.) Súria. 1871-1873, Memòria de Llicenciatura, Barcelona, Universitat de Barcelona.</p> | Totalment enrunat. Es veuen carreus que marquen un desnivell d'uns dos metres sobre la llera del riu. | <p>De l'antic molí tan sols resta un cos de planta aproximadament rectangular, a una alçada estimada d'uns dos metres, al qual s'han anat adossant altres murs i construccions fets, sens dubte, amb la pedra aprofitada de l'edifici primitiu del molí. A escassos metres es troba la font del molí, en un lloc de difícil accés ple de canyís, i que les obres de la carretera han gairebé destruït. En el llit del riu Cardener, aigües amunt, segons informació oral, en èpoques de sequera, es pot veure, encara, la marca feta per la resclosa de fusta que servia per a donar cabal a la maquinaria hidràulica. El lloc sobre on s'han de trobar enterrades les restes del molí està aprofitat ara com a horta elevada. Darrera s'eleva un camí que arriba fins al camí ral i des d'allí es comunica amb la casa de la Pobla, possiblement residència dels moliners.</p> | 08274-139 | Camí a la llera del Cardener | <p>No se sap ben bé l'aplicació o aplicacions d'aquest molí. El 1683 i segons un document conservat a l'arxiu del mas Reguant, dit molí apareix pagant un censal d'oli 'per lo dia de nadal a l'arxiprestat de l'Estany'. L'any 1683 s'esmenta a la documentació: 'Joan Reguant, pagès del molí del terme de Súria' que capbreva el 'molí dit la Pobla', aquest pagarà una quartera d'oli menys una lliura El 1705, el molí de la Pobla depèn de la família Reguant (REGUANT, s.d.). El 1725, en un litigi, es resol que Joan Reguant i el seu fill Joseph Reguant i Boladeras no paguessin ni pel 'Molí de Reguant' ni 'per lo molí de pertenencia del Mas de la Pobla'. El fet de que no aparegui aquesta edificació en el cens del 1877, es possible que indiqui que en aquesta data el molí ja estava arruïnat.</p> | 41.8116534,1.7599980 | 397003 | 4629607 | 08274 | Súria | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67182-20210504130543.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67182-20210504130618.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67182-20210504130637.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2022-02-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo | 98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||||||
| 67183 | Barraca del Lladó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-llado-0 | <p>BALLBÈ I BOADA (1992) Tines al mig de les vinyes a la comarca del Bages. Una elaboració del vi insòlita a Catalunya. Manresa: Centre d'Estudis del Bages.</p> <p>SOLER, Josep M. (1992) 'L'estudi de la pedra seca: estat de la qüestió' Dovella, núm. 42, p. 19-21, Manresa: Associació Cultural Dovella.</p> <p>VILA I CARABASSA, Josep Maria (1999B) Informe de la intervenció arqueològica realitzada en quatre barraques de vinya localitzades en la variant de Súria, Manresa, Arqueociència, S.L.</p> | XIX | En molt mal estat, Segurament la resta de la data, es troba al terra, entre les runes de l'enderroc. | <p>Es tracta d'un conjunt de tina, barraca i un petit recinte adossats. Estan construïts en maçoneria irregular amb carreus a la porta i cantonades de la barraca. La llinda de la porta està datada el 18..(?), no podent-se donar major precisió ja que s'ha trencat la part final de la mateixa. La planta és irregular, tot i que tendeix a ser quadrangular i genera un espai útil interior d'uns 2 a 3 metres quadrats. L'accés es fa per mig d'una porta excèntrica. La coberta està realitzada amb falsa cúpula muntada a base de pedra seca i coronada amb una gran llosa de pedra. La seva impermeabilització es realitza amb terres i graves abocades pel damunt de les pedres. S'adossa a una construcció de planta aproximadament quadrada de dos pisos. El segon presenta un accés elevat, per on s'entrava la verema i s'abocava als brescats de fusta que anaven encaixats a la tina que es troba a la primera planta. Aquesta està feta amb morter de calç i recoberta internament amb rajoles envernissades de marró de 40 X 40 cm aprox. que la impermeabilitzen. Està coberta per una volta de filades de rajoles. A l'oest es troba un petit recinte que protegeix l'accés a la mateixa i que, tal vegada, serviria com a magatzem.</p> | 08274-140 | Camí rural des de Bogadella | <p>És aquesta una associació constructiva molt poc habitual a Súria, però pròpia d'alguns llocs del Bages. Aquesta associació al mig del camp és el reflex d'una expansió important del conreu i aprofitament de la vinya abans de la fil·loxera. Tenint en compte la data incompleta de la llinda de la porta de la barraca, aquesta edificació va ser alçada al segle XIX, però no se sap rés més, ni de la seva propietat ni d'altres aspectes particulars de la seva utilització, apart del fet de ser usada com a lloc on es trepitjava el raïm (la tina) i d'aixopluc magatzem d'eines o habitació per estar-s'hi alguna nit en el temps de la verema.</p> | 41.8097802,1.7741607 | 398176 | 4629383 | 08274 | Súria | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67183-20210728110803.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67183-20210728110834.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67183-20210728111252.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67183-20210728111100.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67183-20210728111109.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BCIL | 2022-02-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo | 119|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | ||||||
| 67184 | El Pla de les Garses | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pla-de-les-garses | <p>LLADÓ, Josep (1993B) 'Unes vies romanes?' extret del 'Butlletí del Centre Excursionista de la Comarca del Bages', núm. 131 (1929) pp. 329-331 a Cererols, mil anys d'història (993-1993)' pp. 15-18, Súria, Ajuntament de Súria i Associació d'Amics i Veïns de Cererols.</p> <p>LLADÓ I RAMONET, Josep (1993D) 'Cererols [Serarols]' extret del Butlletí del Centre Excursionista de la Comarca del Bages, núm. 162 (1933), núm. 165 (1933), 166 (1934), núm. 168, (1934) a Cererols, mil anys d'història (993-1993), pp. 19-25, Súria, Ajuntament de Súria i Associació d'Amics i Veïns de Cererols.</p> <p>REGUANT i AGUT, Josep (1988) 'Súria', Història de les comarques de Catalunya. Bages. Volum II, pp. 475-502, Manresa, Edicions Parcir, Edicions selectes.</p> | El lloc ha estat reduït a l'estat de mota, per la qual cosa es fa molt difícil dir quelcom de l'interior. | <p>Mota artificial de forma aproximadament circular, constituïda per materials d'un enderroc (pedres i algun carreu). Les dimensions són entorn dels 11 o 12 metres de diàmetre i uns 2'5 metres d'alt sobre la plana circumdant. L'extensió d'arbres i bardisses impedeix l'accés a l'interior. Als voltants no es veu cap tipus de material ceràmic arqueològic.</p> | 08274-141 | Camí rural des de Cererols | <p>Les informacions actuals no permeten fer cap afirmació taxativa. De tota manera, Lladó, abans de la Guerra Civil de 1936 (1993B i D) relacionava les vies amb els topònims Colomer i Estrada, pensant que podien pertànyer a una via romana 'estrada' i a un columbari 'colomer'. Creia que el topònim Estrada calia situar-lo al lloc de la Plana (que seria el Pla) i Colomer, al Camp Colomer, indicant que en aquest lloc s'hi veien construccions antigues fins poc abans de 1932. En aquell moment deia que encara es podien veure restes d'un columbari romà al lloc de la Torre / Codines prop de la vinya de l'Estrada, 'segons opinió de competents especialitzats' (LLADÓ, 1993D). D'altra banda, cal tenir present que aquest lloc es troba prop de la masia de can Riera. Josep Lladó situa al segle X les cases següents: Ledo (Can Lledó), Fabrica (can Fàbrega), Soler, Cumbis (Les Comes), Closa, Vil·la (can Riera), Serra (el Casalot) i Oliveres (LLADÓ, 1993D). L'any 1330 hi ha un document que indica que Pere de Vil·la era conegut per Pere de Celerer. A partir de les afrontacions de terres dels Celerer amb el mas Oliveres, Lladó (1993D), arriba a la conclusió que aquest mas era l'actual can Riera i, per tant, les ruïnes del Pla correspondrien al mas Oliveres. Segons Llado (1993D) i Reguant (1988) es tracta de ruïnes que es troben a poca distància de can Riera i, per tant, probablement, el que queda del mas Oliveres es aquesta mota. El 1317 Bartomeu de Torre, ciutadà manresà, compra el mas Oliveres (REGUANT, 1988). El 1390, Bartomeu Celerer, de Cererols, paga un cens a Pere d'Oliveres, per una peça de terra que afronta amb possessions d'aquest darrer (LLADÓ, 1993D)</p> | 41.8193800,1.7719000 | 398004 | 4630451 | 08274 | Súria | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2022-02-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo | Segons informació oral, el lloc també era conegut com 'el Pla de les Garses' (Informació de Josep Perarnau Gall, juny 2000). | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||||||||
| 67185 | El Casalot del Miqueló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-casalot-del-miquelo | Totalment arruïnat, queda ben poca cosa per sobre del nivell del terra | <p>Construcció de maçoneria irregular, de planta quadrada, amb morter de calç i amb una edificació adossada per la seva banda S i dos contraforts a l'O. El seu estat impedeix donar una major precisió sobre el tipus d'edificació, encara que sembla tenir un cert caràcter de petita fortificació sobre la riera de Bogadella, per la seva banda esquerra, essent intervisible amb la torre de la Closa i les ruïnes del Pla de les Garses, d'entre altres construccions antigues.</p> | 08274-142 | Dalt del camí de les Comes | 41.8115452,1.7731426 | 398094 | 4629581 | 08274 | Súria | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67185-20210728113431.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67185-20210728113443.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67185-20210728113455.jpg | Inexistent | Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-02-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo | 119|85 | 1754 | 1.4 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||||||
| 67186 | Balç de la Socova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balc-de-la-socova | <p>Balç, sota can Sivila i la carretera de Súria a Cardona, on es pot observar un interessant tall obert pels meandres del Cardener i que mostra una visió de la continuació de la falla del Mig Món, així com una vista clara dels estrats i les característiques geològiques d'aquest territori.</p> | 08274-143 | Camí de Coaner | 41.8373176,1.7363512 | 395080 | 4632486 | 08274 | Súria | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Sense ús | 2022-02-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||||||||||||
| 67187 | La Talaia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-talaia-2 | <p>Informació oral José Rodríguez García</p> | XI-XII | Totalment arruïnat, s'observa, en un dels cantons, algunes filades de carreus per sobre del nivell del terra. | <p>Construcció de planta circular, en forma de torre, de carreus irregulars travats amb morter. Es conserva a nivell de fonamentació i l'escàs volum de pedra de l'enderroc demostra que s'ha fet servir com a pedrera per a altres construccions. Presenta un diàmetre interior d'uns quatre metres i sis d'exterior. La paret havia estat arrebossada amb morter, encara quedant restes d'aquest a l'exterior. És intervisible amb la torre de la Pobla i amb el castell. Sembla correspondre exactament amb la tipologia de torre circular datable a l'Alta Edat Mitjana.</p> | 08274-144 | Dalt de la costa del Castell, sobre la vinya del Sebi | <p>Jaciment descobert pel Sr. José Rodríguez García</p> | 41.8388574,1.7573464 | 396827 | 4632632 | 08274 | Súria | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67187-20210527114127.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67187-20210527114138.jpg | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-02-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo | 85 | 1754 | 1.4 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||||
| 67188 | Camí de Cardona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-cardona | <p>GALERA PEDROSA, Andreu (1996) 'Els camins medievals en la Catalunya central: entorn de les Stratae Kardonensia i la Via Salinaria'. Dovella. Núm. 53, pp. 21-28, Manresa: Associació Cultural Dovella.</p> <p>PLANES I BALL, Josep Albert (1996) 'Al pas de l'exercit: Itineraris militars al segle XVII', Dovella. Núm. 53, pp. 29-33, Manresa: Associació Cultural Dovella.</p> <p>TORRAS I SERRA, Marc (1996) 'Els camins tradicionals del Bages'. Dovella. Núm. 53, pp. 17-20, Manresa: Associació Cultural Dovella.</p> | Es troba tallat i el ferm està gairebé impracticable. Les obres d'enginyeria es troben gairebé totes arruïnades. | <p>Antic camí principal entre Súria i Cardona, avui totalment perdut i sense ús. El seu traçat s'inicia a cal Trist, a la riera d'Hortons, i enfilant-se per les costes de la Grau, mena cap el torrent del Bògit, passant a poca distància de la Torremalús i dirigint-se, tot seguit cap a la partida de can Sivila de la Roca, des d'on surt del terme municipal. En el seu traçat es veuen petites obres d'enginyeria civil, tals com a desguassos per a salvar pluvials. A les zones més planes, el camí està marcat lateralment per murs de pedra seca d'on sobresurten, a la part superior, pedres dretes.</p> | 08274-145 | Camí rural a can Sivila de la Roca | <p>A principis del segle XIX, hi havia al Bages sis camins radials, que tenien com a centre Manresa, Es dirigien a Berga, Vic, Barcelona, Igualada, Calaf i Cardona. El trajecte de Manresa a Cardona es podia realitzar en set hores i quart. Totes aquestes rutes seguien itineraris ancestrals datables, com a mínim, a l'Edat Mitjana, però el més segur es que siguin anteriors (TORRAS, 1996). En aquest sentit, els camins que portaven a Cardona, són esmentats, molts cops, com a 'stratae publicae', en documentació de l'Alta Edat Mitjana, la qual cosa demostraria la seva existència anterior. Els romans coneixien perfectament el diapir de Cardona i les fonts clàssiques parlen de la seva explotació. Un d'aquests camins baixava pel Cardener, i va ser utilitzat en el seu traçat medieval, fins que la Junta Delegada de Carreteres de Catalunya, va declarar aquesta ruta de segon ordre el 29 de setembre de 1848 (GALERA, 1996). La sal de Cardona, va ser exportada, principalment cap a la zona del Pirineu, en zones més lligades a la ramaderia, al no poder competir amb la sal marina. De tota manera, l'any 1631, la duquessa de Cardona, va dirigir-se al Consell de Cent barceloní, per tal que es fes una nova via de comunicació per poder transportar la sal a Barcelona i facilitar-ne l'exportació, ja que el camí era de bast en alguns trams. La seva indicació no fou seguida i no es va fer rés per implantar un sistema més modern de comunicació fins el segle XIX . El nou traçat de la carretera de Súria va ser inaugurat el 1851, però no va resoldre els problemes de cost en el transport de la sal de Cardona a Barcelona (GALERA, 1996). Existeix una descripció d'itinerari de Manresa a Cardona, feta pel militar Ambrosio Borsano de les seves observacions realitzades entre 1673 i 1685. Del camí de Manresa a Cardona diu així, en la part que toca a Súria '(..) A media legua de Torroella (..) se alla el Rio Cardone que se passa de la otra parte, y se camina sobre el mismo Rio hasta dar vista con un lugar que se dice Suria que allí se passa dicho rio otra vez y se va a dicho lugar que dista legua y media de Torroella. / Continuando a dicho Camino se alla unos Campos labrados que en ellos puede campear un Exercito (..) Continuando mas adelante en continuacion de dicho Camino a cosa de medio quarto de legua del sobredicho lugar de Suria, y siempre sobre el rio Cardone, se toma el camino por la montaña, y se sube una Cuesta de cerca de media legua que despues se alla unos llanos que van sobre el Rio Cardone (..) El Camino de Artilleria ha de hir del lugar de Suria Rio arriba asta dar en los llanos referidos arriba (..) (PLANES, 1996)</p> | 41.8428721,1.7422342 | 395578 | 4633095 | 08274 | Súria | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67188-20210506163503.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | Inexistent | 2022-02-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo | 98 | 49 | 1.5 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||||
| 67189 | Arxiu Parroquial | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-20 | <p>Es tracta de l'arxiu de la parròquia de Súria, que en origen va estar situat a l'antiga rectoria, al Poble Vell, i que després va ser traslladat a la nova església. Ha patit, igualment, els problemes de conservació inherents als conflictes bèl·lics dels segles XIX i XX. D'entre el seu fons destaca un llibre de defuncions des del 1683 fins el 1720 i un llibre de baptismes iniciat el 1874.</p> | 08274-146 | C/ Sant Antoni Maria Claret, 14 | <p>L'arxiu va ser destruït, en part, ja durant les guerres carlines.</p> | 41.8319400,1.7514200 | 396323 | 4631870 | 08274 | Súria | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2022-02-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo | No existeixen instruments de descripció. | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||||||||||
| 67191 | Arxiu Municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-37 | <p>PONT I FERNÁNDEZ, David (1992) 'Guia / Inventari de l'Arxiu Municipal de Súria', Dovella, Núms. 43-44, pp. 21-25, Manresa, Associació Cultural Dovella.</p> <p>REGUANT i AGUT, Josep (1997) Súria. Història en imatges 1894-1975. Col·lecció 'Fotografia històrica', núm. 4. Manresa: Angle Editorial, Centre d'Estudis del Bages. Informació oral Josep Reguant i Agut (juny 2000)</p> | XII-XX | <p>L’arxiu municipal de Súria conté bona part dels fons que integren el patrimoni documental del municipi. La part més important és la dels fons generats per les diferents administracions municipals al llarg de la història, però també aplega fons d’institucions, fons d'entitats i fons personals, i recull els testimonis documentals que els ciutadans i les entitats locals hi vulguin dipositar.</p> <p>Està composat per 500 metres lineals de documentació, que ocupen un espai de 80 metres quadrats. El fons té els següents encapçalaments de quadre de classificació: 1. Administració general, 11. Vària, 1.2. Òrgans de govern (llibres d'actes des del 1882), 1.3. Alcaldia, 1.4. Secretaria, 2. Hisenda, 2.1. Patrimoni, 2.2 Comptadoria, 2.3. Tresoreria (llibre de valors independents 1875-1903), 2.4. Fiscalitat, 3. Administració de Justícia, 4. Serveis agropecuaris, 5. Associacions, 6. Beneficència i assistència social, 7. Cultura, 8. Serveis militars i seguretat pública, 9. Població, 10. Eleccions, 11. Església, 12. Indústria i Comerç. Sectors i estadístiques, 13. Instrucció pública, 14. Obres i Urbanisme, 15. Sanitat, 16. Col·leccions facticies. L'entrada 16 del quadre de classificació està composada per Butlletins oficials, legislació i el fons d'imatges dipositat a la Biblioteca Popular de Súria (C/ Tarragona, 17). Hi ha també una col·lecció de treballs d'investigació.</p> <p>L’<a href='http://www.suria.cat/default.php?idcanal=4&idcategory=98'>Arxiu Municipal de Súria</a> forma part de la <a href='http://www.diba.cat/web/opc/default_xam'>Xarxa d’Arxius Municipals (XAM)</a> de la Diputació de Barcelona des de l’any 2010.</p> | 08274-148 | C/ Ernest Solvay, 13, 08260-SÚRIA | <p>Essent alcalde Josep Gras, el 1941 i, per solucionar l'endèmic problema econòmic de l'Ajuntament, el nou consistori va vendre tots els documents anteriors a la Dictadura de Primo de Rivera (REGUANT, 1997). Fins l'any 1985 no hi havia cap tipus d'organització ni d'ordenació i va ser inventariat a partir de 1989, pel Sr. Josep Reguant, amb la confecció d'un fitxer-catàleg com a principal instrument de descripció (PONT, 1992).</p> <p>L'Arxiu Municipal de Súria, que forma part del Programa de Manteniment de la Xarxa d’Arxius Municipals de la Diputació de Barcelona des de l’any 2010, ha finalitzat l’ordenació, classificació i inventari del fons Josep Graells i Circuns, la donació del qual tingué lloc la passada legislatura, poc després de la mort de Josep Graells (2015), i que va anar a càrrec de Maria Graells i Vilaseca, filla del finat.</p> <p>Josep Graells fou un important activista cultural de Súria; Regidor de Cultura de l’Ajuntament (1955-1961), fundador de l’entitat Fadrinets del Poble Vell (1953), iniciador del moviment geganter a la vila (1956) i mantenidor del mateix fins a la seva mort, recuperador de les Festes del Poble Vell (1956) i un llarg etcètera d’iniciatives més que han quedat reflectides en el fons que justament s’acaba d’inventariar.</p> <p>Entre la documentació que integra aquest fons cal destacar la referida a l’entitat dels Fadrinets del Poble Vell; a l’adquisició, restauració i manteniment de diverses parelles de Gegants, a la festivitat del Corpus, al Via Crucis de Sant Salvador, goigs i himnes de sants suriencs i correspondència amb alguns prohoms de la vila. Per sobre de tot, però, cal remarcar un àlbum enquadernat amb pell que conté les signatures de les autoritats i personalitats de la vila dedicades a Melcior Canal, secretari de l’Ajuntament i farmacèutic, per la seva generositat i col·laboració durant l’epidèmia de còlera de 1885.</p> <p>Els instruments de descripció del fons Josep Graells i Circuns són accessibles a la xarxa per donar a conèixer a la ciutadania el contingut del fons i, d’aquesta manera, poder accedir-hi i consultar-lo.</p> <p>La donació d’aquest fons ve a sumar-se a les que l’Arxiu Municipal de Súria ha rebut els darrers anys, entre les quals destaquen les de la fàbrica de Cal Jover, (finals del segle XIX-2000); la del poeta Salvador Perarnau (1895-1971), la del fons fotogràfic de Salvador Vila i Sala i M. Rosa Vers i Peralba, (mitjans de la dècada de 1950 a mitjans de la dècada de 2000), la de l’antic grup de colònies El Corriol (1982-2002), el “llibre de notes, 1732” (1732-1820) donat per Rosa Sallés i Peramiquel, la de la Coral Bell Repòs-L’Esplai (1982-2017) i la del Centre d’Esport Súria (1920-2010).</p> <p> </p> <p> </p> | 41.8310003,1.7542729 | 396558 | 4631763 | 08274 | Súria | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67191-20210526130646.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67191-20210526130713.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67191-llibrecolerasuria01.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic/Cultural | Inexistent | 2021-12-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo | L'arxiver honorari és el senyor Josep Reguant i Agut. Segons la seva informació oral, es conserven a l'arxiu documents del segle XII, que no són de Súria. | 94|98|85 | 56 | 3.2 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | ||||||
| 67192 | Falla del Tordell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/falla-del-tordell | <p>Fractura geològica per la que discorre la riera del Tordell. La seva contemplació es pot dur a terme mitjançant una sèrie de punts en els que es clarament visible i que poden constituir un itinerari visual al llarg de la falla i que es senyalen a continuació: Des de vora la masia de cal Garges, es pot obtenir una vista panoràmica de la falla i un sinclinal escanyat. Una mica més avall igualment es pot observar una altra vista panoràmica de la falla i la vall. Just al darrera de la casa de Torreblanca (en el mateix jardí) es veu un interessantíssim tall de la falla, així com les marques de l'esllavissament de la roca. També just al darrera del pla de falla en aquest punt es visible un punt de roca umbilicada. Una mica més avall d'aquesta casa, s'aprecia un aflorament de guixos al mateix marge de la carretera. A la zona dels Tractets son visibles els estrats invertits creats per la fractura. Altres interessants vistes generals es tenen des de la plaça de l'Escorxador i la gravera. D'altra banda, darrera la Torre es pot observar com la falla ha aixecat els estrats fins a posar-los verticals del tot. Passat el Cardener, a la vall del Borrissol, en una antiga pedrera també es torna a tenir una bona visió d'aquest fenomen geològic, ja que es pot veure com els estrats que formen la paret d'aquesta pedrera han estat seccionats verticalment.</p> | 08274-149 | Carretera de Súria a Balsareny | 41.8385995,1.7675106 | 397670 | 4632591 | 08274 | Súria | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67192-20210608153902.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67192-20210608154132.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2022-02-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo | A la riera del Tordell, hi apareix sal gema prop de la superfície (GOMIS, s.d.). Aquesta proximitat salina a l'exterior, i la dissolució interna fa que siguin relativament freqüents els col·lapses o bòfies, consistents en un enfonsament sobtat d'una porció del terreny. S'ha declarat aquest territori com a zona de protecció no explotable per a usos miners, donat que pot implicar perill. | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||||||||||
| 67193 | Torreblanca / Ca l'Ermitanyo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torreblanca-ca-lermitanyo | XX | <p>Conjunt edificat que consta d'un cos edilici principal destinat a habitatge. La seva planta és rectangular allargada, i els seus murs s'aixequen fins una altura de tres pisos, presentant la seva façana els extrems turriformes i les parets pintades de blanc, amb els elements de ceràmica del seu color i la fusteria de blau. Les obertures a l'exterior estan rematades mitjançant sengles arcs de mig punt o escarsers. A la façana hi ha la següent llegenda en rajoles caironades 'ANY' '1948' 'PG'. A l'interior hi ha dues tines quadrangulars de ciment. A la part posterior existeixen uns petits arcs de descàrrega que separen la casa de la roca. L'interior de l'habitatge està ben conservat donant una imatge força clara del moment de la seva construcció, a finals de la dècada de 1940. Al costat de la casa principal hi ha una segona edificació amb tres pisos, a la planta baixa de la qual hi havia les cavallerisses de la casa. Tot el conjunt està organitzat com si es tractés d'un conjunt urbanitzat amb la retolació dels carrers a tot el voltant, amb rajoles de ceràmica que porten els noms següents: 'Plaça dels Ametllers', 'Carrer del Gall', 'Carrer dels Arcs' i 'Carrer de la Serp'.</p> | 08274-150 | Carretera de Súria a Balsareny | 41.8384324,1.7674519 | 397664 | 4632572 | 08274 | Súria | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67193-20210608155433.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67193-20210608155636.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2022-02-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo | Hi ha objectes interessants provinents d'aquest lloc al Museu de l'Avi. Just al darrera de la casa es pot observar perfectament la falla del Tordell. | 98 | 45 | 1.1 | 1761 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | ||||||||
| 67194 | La Garrigosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-garrigosa | <p>LOSADA, Cristina (2000) Toponímia de Súria. Treball mecanografiat pel 2n curs de Batxillerat B. Súria.</p> <p>VILA I CARABASSA, Josep Maria (1999A) Memòria de la intervenció arqueològica realitzada a la necròpolis de cal Banyes, Manresa, Arqueociència, S.L.</p> <p>VILA, Josep Maria (2000) Arqueologia a Súria. Darreres intervencions. Manresa. Revista 'Dovella', nº 67. Primavera 2000. Centre d'Estudis del Bages. P.: 19-25. Informació oral d'Isidre Suades.</p> | XII | Enrunat gairebé fins els fonaments | <p>Es troba dominant la riera d'Hortons. Es tracta d'una petita estructura en pedra seca, feta de maçoneria irregular, adossada a un retall de la roca. Es poden observar les restes d'una paret perpendicular a aquest retall, de la que surt una altra en angle de 90º, per tant, paral·lela al retall de la roca. En aquesta segona paret sembla observar-se les restes d'un forn. Aquestes estructures es troben sobre una terrassa plana que podria marcar una petita era, la qual acaba, justament, on les parets i, des d'aquí va baixant cap a la riera. A poca distància, hi ha un lloc a la roca retallada, per a arnes. Muntanya amunt, es troba un camp conegut com el 'Reguer de cal Planés' on es plantava el blat per la casa de cal Planés fins fa pocs anys.</p> | 08274-151 | Sota del camí actual de cal Planés a Riols | <p>Les restes detectades a la Garrigosa semblen correspondre a un petit mas medieval. El territori de Súria, o Sorisa, com era coneguda en època medieval, es colonitzat entre els segles IX i X, com va passar a la Catalunya central dins del procés de repoblació impulsat pel comte Guifré. Tal i com va ser habitual en el habitual procediment d'ocupació del territori dels primers comtes catalans, al terme del castell de Súria, dominat per la seva fortalesa, segurament es devien definir una sèrie de nuclis d'explotació agrària, els 'mansi', dispersos per tota la demarcació castral i en els que s'enquadrarien els pobladores de la zona, tant els nous colons provinents del nord, com el possibles antics habitants de l'àrea que fins aquell moment havien quedat fora de tot control per part de l'autoritat pública després de la desaparició de l'estat visigòtic (VILA, 1999A; 2000) (època de la qual es te constància material a prop d'aquest lloc, a la veïna Solivella) . Se sap, per informació oral d'Isidre Suades que un habitant de la Garrigosa es va casar a cal Planés, i a través de documentació conservada a l'arxiu familiar de cal Planés es conec el fet de que d'aquí es pagaven tributs al Miracle.</p> | 41.8588474,1.7457744 | 395897 | 4634865 | 08274 | Súria | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67194-20210601123315.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67194-20210601123356.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-02-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo | S'ha trobat el significat etimològic de Garriga originari en l'indoeuropeu 'karr', de 'karrika' i masculí 'garric' o el seu significat relacionat amb el medi físic: 'tros de terra no conreat on creixen espontàniament mates i arbusts de poca alçària' (LOSADA, 2000). | 85 | 1754 | 1.4 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||
| 67195 | Fita | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita | <p>AMADES, Joan (1929) 'El culte a la pedra' Butlletí de Dialectologia Catalana, Gener - Desembre, pp. 57-65, Vol. XVII, Barcelona.</p> <p>LOSADA, Cristina (2000) Toponímia de Súria. Treball mecanografiat pel 2n curs de Batxillerat B. Súria. Informació oral d'Isidre Suades.</p> | <p>Pedra vertical, lleugerament desbastada que es troba en el límit del terme municipal entre Súria i Navàs. Està situada al costat d'una carrerada o camí ramader que venia d'Argençola i anava cap a Valls de Torroella pel mig de la muntanya i a prop del camp conegut com a 'Reguer de cal Planés', on es collia el blat per al consum de la masia d'aquest nom..</p> | 08274-152 | Sobre del camí actual de cal Planés a Riols | <p>Una de les maneres tradicionals de limitar termes de territori ha estat la de l'utilització de pedres en forma i manera variada: des dels apilaments que assenyalaven els límits de les propietats rústiques i anaven augmentant sense cap ordre, o la col·locació d'una sola pedra de major grandària degudament treballada, que amb el temps van esdevenir en fites i mollons de formes poligonal o troncopiramidal en les que es poden llegir inicials, dates, noms i inclús poden presentar alguna mena de decoració: des de rebaixaments buixardats fets pel treball quasi delicat del picapedrer dins dels quals s'inscriuen inicials i noms de llocs o de propietaris, fins la talla encara feta per l'artesà, amb més precisió i delicadesa, d'elements iconogràfics. Podria ser que els pilars i guarda-rodes que encara es trobem en algunes de les nostres carreteres i que presenten una forma cònica, fossin el record d'aquells antics pilots de pedres que en origen devien marcar la partió de terres (AMADES, 1929). Una altre derivació interessant d'aquest tipus popular de senyalització es sens dubte, la cristianització de les pedres que assenyalaven la partió entre dos termes de població: les nostres creus de terme. En el cas de Súria sembla que de manera tradicional s'han marcat els límits de propietats de dues formes diferents: mitjançant pedres de gres i calcàries molt poc desbastades, de forma triangular, o bé per mig d'elements vegetals de consideració singular, com Losada (LOSADA, 2000) ha recollit en el cas del 'Pi de Malla', localitzat a la Serra de Malla, que marcava el límit del terme municipal entre Súria i Callús.</p> | 41.8600200,1.7438252 | 395738 | 4634997 | 08274 | Súria | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67195-20210601161039.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | Inexistent | 2022-02-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo | Es troba en un lloc de difícil accés. | 49 | 1.5 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||||||
| 67196 | Els Pastorets | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-pastorets-1 | <p>PERAMIQUEL COLS, Josep (1999) 'Més de 100 anys de teatre amateur a Súria' Dovella, Núm. primavera, pp. 57-62, Manresa, Centre d'Estudis del Bages.</p> <p>REGUANT i AGUT, Josep (1997) Súria. Història en imatges 1894-1975. Col·lecció 'Fotografia històrica', núm. 4. Manresa: Angle Editorial, Centre d'Estudis del Bages.</p> | XX | <p>Representació teatral que es fa tradicionalment pels volts del Nadal i que acompanya així el final del cicle festiu de l'any. Es tracta d'una manifestació molt popular a Súria, encara que no disposa d'elements coreogràfics específics que la diferenciïn substancialment de les representacions d'aquesta mateixa obra que es realitzen per les mateixes dates a la major part de Catalunya. Destaquen, com a element diferenciador, les decoracions escenogràfiques i fotografies dels Pastorets dels germans Salvador, que es conserven al teatre del Foment. Hi ha una música específica pels Pastorets que data de la dècada de 1920. D'altra banda, existeixen alguns textos propis i una manera d'entendre l'espectacle que fa que sigui vist cada any per més d'un miler d'espectadors en les sis representacions que es fan. A més, es fan dos repartiments per afavorir la màxima participació i la partitura musical és interpretada per la formació de músics locals, Mas Torrat (PERAMIQUEL, 1999).</p> | 08274-153 | C/ Sant Antoni Maria Claret, 14 | <p>Els Pastorets a Súria es representen des del segle XIX, amb el text protagonitzat per en Bató i en Borrego, representant-se ininterrompudament fins a l'actualitat, excepte els anys de la Guerra Civil. El primer local on es té constància de representació dels Pastorets a Súria és al local del Centre Catòlic, a la primera planta de la plaça Major, número 4. A partir de 1926 s'incorpora el text de Folch i Torras (PERAMIQUEL, 1999). L'autor de la música dels Pastorets és Mn. Antoni Malats, vicari de Súria entre 1923 i 1927 (REGUANT, 1997).</p> | 41.8319400,1.7514200 | 396323 | 4631870 | 08274 | Súria | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2022-02-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | ||||||||||||
| 67197 | Cal Banyes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-banyes | <p>CATÀLEG (inèdit). Catàleg del Grup de Recerca i Conservació del Patrimoni del Centre Excursionista de Súria.</p> <p>ITINERARI 6 (s.d.) Itinerari-6: Súria-Necròpoli de cal Banyes-Cal Jové-Coaner-Súria, Centre Excursionista de Súria. </p> <p>LOSADA, Cristina (2000) Toponímia de Súria. Treball mecanografiat pel 2n curs de Batxillerat B. Súria. Informació oral d'Isidre Suades, Albert Fàbrega i José Rodríguez.</p> | XVII-XVIII | Es troba totalment enrunada | <p>Restes d'un antic mas que es troben dalt d'una punta de carena que domina la vall de la riera d'Hortons. Es pot observar com en una terrassa formada entre dos retalls de la roca que segueixen el pendent de la muntanya hi ha unes restes arquitectòniques enrunades. Hom pot distingir una habitació rectangular feta de pedra seca que s'adossa a una altra de quadrangular, que conserva l'alineament de dues parets i part de la tercera. A la zona on hi hauria la quarta paret es veu un gran amuntegament de pedra que continua en direcció al pendent. Escampada per la superfície hi ha ceràmica blava catalana dels segles XVII o XVIII.</p> | 08274-154 | Sobre del camí rural de les cases del Samontà a Riols | <p>Per informació oral se sap de la troballa casual de monedes de mitjan segle XVII al costat de la casa</p> | 41.8515806,1.7417250 | 395550 | 4634063 | 08274 | Súria | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67197-20210714121014.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67197-20210714121031.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Social | Inexistent | 2022-02-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo | Una llegenda que fa referència a aquesta casa, consisteix en la següent: al gorg de l'Olla anaven a cercar l'aigua els de cal Banyes per a usos domèstics, però hi hagué una greu sequera que es perllongà durant set anys, durant els quals la única possibilitat d'obtenir aigua era llençant al clot una olla amb una corda, perquè arribés al fons, d'aquí el seu nom. (LOSADA, 2000) | 98|119|94 | 1754 | 1.4 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||
| 67198 | Cal Mariano | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-mariano-1 | <p>REGUANT, Josep; CASTELLANO, Albert (1980) Súria insòlita. Col·lecció de textos de la exposició duta a terme pel Banc de Madrid i les Joventuts Musicals de Súria.</p> | XVIII-XXI | <p>Edificació de planta aproximadament quadrangular, actualment reformada, amb teulada a doble vessant i maçoneria irregular, que presenta l'entrada principal a l'E, al costat del camí d'accés al conjunt de les cases del Samuntà. Consta d'aquest edifici principal dedicat a habitatge, que porta la data de 1795 sobre la llinda de la porta exterior. També compta amb una pallissa exempta al NE, en la que s'ha de destacar el reaprofitament d'una part d'una llinda de porta decorada amb una creu 'patada' inscrita dins d'un cercle i dins d'un espai trapezoïdal una creu sobre calvari que porta, partida, a un i altre costat la data '17(?)8'. La darrera edificació a destacar consisteix en una tina exempta, a l'extrem NE de les cases. A l'interior de l'edifici principal destaca el celler, al soterrani, amb tres tinois de ciment i, com dada a destacar, que al mur S d'aquest celler hi havia un buit, que ha estat cegat, que segons la tradició oral, era un túnel que comunicava aquesta casa amb la de cal Rei a l'època de les carlinades.</p> | 08274-155 | Camí rural a les cases del Samontà | <p>Se sap, per informació oral, que cap a la dècada de 1930 aquesta casa havia estat femer de cal Rei.</p> | 41.8580102,1.7524727 | 396452 | 4634764 | 08274 | Súria | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67198-20210615143008.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67198-20210615143043.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67198-20210615143027.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-02-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||||||
| 67199 | Barranc del Borrissol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barranc-del-borrissol | El forn es conserva en molt mal estat i està en perill imminent de desaparició. | <p>En aquest lloc s'observen diversos elements d'interès patrimonial. Per una banda, es conserva una pedrera de guixos on es pot veure la continuació de la falla del Tordell el tall. Es tracta de dipòsits d'anhidrita que al transformar-se en guix augmenta de volum fins un 60%. D'altra banda, hi ha un forn per a la calcinació del guix per obtenir guix utilitzable. Aquest forn es troba totalment enfonsat. A poca distància, a més, es pot veure una antiga bòfia de grans dimensions (dita 'col·lapse' en terminologia geològica) detectada per les terrasses que l'han reomplert, les quals es troben inclinades. Aquest col·lapse té uns seixanta metres de potència i està format per la dissolució de la carnalita.</p> | 08274-156 | Camí rural des del mas Reguant | <p>El forn i la pedrera havien estat explotats per la família Reguant, a principis de segle, segons informació oral.</p> | 41.8270758,1.7450161 | 395784 | 4631339 | 08274 | Súria | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2022-02-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||||||||||
| 67200 | Cal Jover / La Gelidense / Filatures Labor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-jover-la-gelidense-filatures-labor | <p>CASTELLANO, Albert; FONTS, Jordi; LEÓN, Joan (eds) (1999) Sender de Súria. Volta al terme municipal. Variant de Coaner. Variant dels llacs d'Argençola, Súria, Centre Excursionista de Súria.</p> <p>ITINERARI 6 (s.d.) Itinerari-6: Súria-Necròpoli de cal Banyes-Cal Jové-Coaner-Súria, Centre Excursionista de Súria.</p> <p>REGUANT i AGUT, Josep (1988) 'Súria', Història de les comarques de Catalunya. Bages. Volum II, pp. 475-502, Manresa, Edicions Parcir, Edicions selectes.</p> <p>REGUANT i AGUT, Josep (1997) Súria. Història en imatges 1894-1975. Col·lecció 'Fotografia històrica', núm. 4. Manresa: Angle Editorial, Centre d'Estudis del Bages. Informació oral de Joan Santaya (juny de 2000)</p> | XIX-XX | L'estructura es conserva força bé, encara que els elements mobles antics han desaparegut. | <p>De tot el conjunt fabril existent avui dia, tan sols s'atendrà a la descripció dels edificis d'interès patrimonial, ja que el major volum edificat actualment correspon a naus industrials aixecades a partir de la dècada de 1970, sense cap interès per aquest inventari. Travessant l'entrada actual es troba, a l'esquerra, l'habitatge de l'amo, l'escrivent i el director. Aquesta casa és de planta rectangular i tres pisos d'alçada i una torre al centre que sobresurt un pis més. Presenta teulada a doble vessant i la torre a quatre aigües. També té un soterrani amb un celler i una tina rodona vidrada, la qual actualment s'utilitza com a dipòsit d'aigua de la font que es troba al costat exterior de la fàbrica. A la dreta, en direcció Nord, cap a la dècada de 1950 es va construir una guarderia per als nens de les treballadores. Com a dada d'interès dir que l'únic rellotge de sol que avui es pot veure a Súria està a la façana d'aquest edifici. Avançant cap a l'interior de la fàbrica es troben dos alineaments de plàtans que segueixen el traçat de l'antic camí de Coaner. El cos principal dels edificis antics es disposa dividit en dues edificacions, ambdues de planta rectangular. La primera és de dimensions més reduïdes que la segona, a la qual s'adossa. Aquesta primera era la zona de fàbrica i els pisos alts estaven destinats a habitatge del mecànic i de l'encarregat. Actualment, els espais fabrils ocupen tota aquesta construcció. L'edifici gran és de tipologia manxesteriana, conservant les columnes de ferro colat que formaven la sustentació dels forjats i dels embarrats. A la part Oest de l'edifici, segons les fotografies antigues, existia una màquina de vapor, de la que no queden restes. Aigües amunt del Cardener hom troba la resclosa i canal per a dur l'energia hidràulica a la fàbrica. De la maquinària i elements antics queda poca cosa, com a elements més a destacar es pot citar: la transmissió d'energia hidràulica des de la turbina a l'embarrat; el quadre de distribució principal de la fàbrica antiga, un estroboscopi per a saber la velocitat de les politges dels fusos; una balança industrial de numeració per a filats i teixits de cotó que indica el gruix del fil; dos torsiòmetres per a mesurar la torsió del fil, un d'ells amb la placa de l'empresa fabricant 'MASSÓ RIUS', que va desaparèixer a la Guerra Civil de 1936; un aspa, per a contar metres i quatre mostres de fil de cotó anglès superpentinat d'abril de 1927.</p> | 08274-157 | Camí de Coaner | <p>Joan Jover i Serra, pare del futur marqués de Gelida, (d'aquí el nom de 'la Gelidense') va construir la fàbrica entre 1872 i 1876, havent comprat el terreny a Cristòfol Canudas i Salipota, el 1870, en el lloc dit 'el pas de la Riera'. En els seus inicis la fàbrica es dedicava a filats de cotó. Quan va tenir lloc la epidèmia de còlera de l'any 1885, el poble de Súria es mobilitzà donant i creant ajuts. Destacaren, entre d'altres, Bonaventura Jover, amo de cal Jover, fàbrica successora de 'La Gelidense' (REGUANT, 1988). Des del 1890, a més de filats es feien retorç de cotó. El 1897-1898 l'empresa era propietat dels germans Jover Gabarró, que importaven cotó d'Egipte i els Estat Units (REGUANT, 1997). El 1907 aquesta indústria tèxtil tenia instal·lats 7.000 fusos i comptava amb una plantilla de 300 treballadors. Va ser la fàbrica menys afectada per l'aiguat d'aquell any (REGUANT, 1997). El 1916, el propietari era Bonaventura Jover i Mota, de Barcelona, que la va fer funcionar fins al 1924, obrint-se l'any següent amb el nom de Filatures Labor, fins a l'actualitat (REGUANT, 1988) En aquella època a Súria feien la filatura, a Barcelona el tint i a Vilassar de Mar el bobinat . Durant la guerra civil del 1936 va ser mort, afusellat, el a les hores director de la fàbrica de cal Jover (REGUANT, 1988). El següent director va manar fer una tanca de filferro al voltant de la fàbrica, però al cap de dos anys va ser acomiadat acusat de quedar-se diners. L'any 1941 el director va ser Isidre Roca, fill del que va ser mort durant la Guerra. Filatures Labor és la única fàbrica tèxtil de Súria que encara segueix en funcionament. A la dècada del 1940, a la Festa Major de Súria era costum fer sardanes a la tarda a cal Jover (REGUANT, 1997). El patró de la fàbrica era Sant Antoni Maria Claret, fent-se aquell dia un partit de futbol entre Filatures Labor i Suriatex, seguit d'una costellada, deixant-se de celebrar la festa els anys 1968-1970. L'any 1974 es constitueix Belfil SA i es comença a tenyir el fil a la fàbrica de Súria. La producció actual és la següent: fil en cru (Filatures Labor) i fil de cosir (Belfil). Es realitza aquí, avui dia, tot el procés vertical, passant de la floca fins el producte embalat. Actualment la matèria primera és el cotó egipci i fibres sintètiques.</p> | 41.8319262,1.7416928 | 395515 | 4631881 | 1876 | 08274 | Súria | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67200-20210706150847.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67200-20210706151532.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67200-20210706153225.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | BCIL | 2022-02-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo | Avançant cap a l'interior de la fàbrica es troben dos alineaments de plàtans que segueixen el traçat de l'antic camí de Coaner. Segons informació oral, quan es va jubilar el darrer ermità de Coaner va tornar les claus de la tanca de la fàbrica, les quals tenien per a poder passar per l'antic camí que anava a dins de la fàbrica. Hi ha molta gent que va a agafar aigua a la font que hi ha a l'exterior de la fàbrica, la qual es porta canalitzada des de l'altra banda del riu. | 98 | 46 | 1.2 | 1761 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | ||||
| 67201 | El Casalot de la Talaia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-casalot-de-la-talaia | <p>Informació oral José Rodríguez García</p> | Es troba totalment enrunat | <p>Edificació de planta rectangular compartimentada en, com a mínim, dues habitacions. Està feta de maçoneria irregular travada amb morter. Les dimensions aproximades són de 5 x 6 metres, conservant-se a una altura màxima d'un metre i mig. No es veu cap senyal d'elements defensius. Domina per l'Est els Tractets i els Joncarets, i per l'Oest la vall Seca. Al Sud està la torre rodona de la Talaia i més enllà el castell de Súria.</p> | 08274-158 | Dalt de la costa del castell, prop de la vinya del Sebi | <p>Jaciment descobert pel Sr. José Rodríguez García</p> | 41.8396204,1.7583828 | 396913 | 4632715 | 08274 | Súria | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67201-20210527114838.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-02-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo | 85 | 1754 | 1.4 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||||
| 67202 | Col·lecció d'art | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-dart | <p>1a TROBADA (1991) Trobada jove d'artistes artesans. Escultures al carrer 1991, Súria, Adhuc, Ajuntament de Súria, Generalitat de Catalunya, Subdirecció General d'Artesania.</p> | XX-XXI | <p>El gros de la col·lecció està format per unes cinquanta obres pictòriques procedents dels concursos anuals de pintura ràpida, que es fan per la Festa Major de Súria, les quals son propietat de l'Ajuntament. D'altra banda hi ha dues obres donades pel pintor japonès Yoshikazu Suzuki, un dels quals es troba al saló de plens de l'Ajuntament, a més de tres o quatre dibuixos donats per Pilarin Bayés. També hi ha la col·lecció de primers premis dels concursos anuals d'aquarel·les de Súria, propietat de l'entitat Joventuts Musicals. Un altre element a tenir en compte és el de les diverses obres que es troben incorporades a l'edifici de l'Ajuntament. Destaca, per una banda, la decoració de les finestres del Saló de Plens, on hi ha obres amb tècnica de 'fussing' i de vitrall. L'autoria de l'obra feta amb la tècnica de 'fussing' es de Miriam Silvia di Fiore, artista nascuda a Buenos Aires i afincada a Milà, mentre que els vitralls són de l'artista hospitalenca Yolanda Pibernat i Tarin (1a. Trobada, 1991). Un altre element que s'ha incorporat a l'edifici de l'Ajuntament, en aquest cas al pati interior, consisteix en un gran plafó de ceràmica rakú, realitzat per l'artista italiana Morena Collini (1a. Trobada, 1991).</p> | 08274-159 | C/ Ernest Solvay, 13 08260-SÚRIA | 41.8310379,1.7543164 | 396562 | 4631767 | 08274 | Súria | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67202-20210526130529.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67202-20210526130449.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2022-02-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo | 98 | 53 | 2.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | ||||||||||
| 67203 | Fons de Cinema | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-cinema | <p>REGUANT i AGUT, Josep (1997) Súria. Història en imatges 1894-1975. Col·lecció 'Fotografia històrica', núm. 4. Manresa: Angle Editorial, Centre d'Estudis del Bages.</p> | XX | L'estat general dels cartells i fotogrames es deficient. Molts són trencats, desfets o amb diferents graus de deteriorament per causa de la humitat. | <p>A les golfes de l'Ajuntament es conserva una col·lecció de cartells i fotogrames publicitaris en cartó, provinents del cinema 'Ideal'. Aquest fons es composa d'un total de 14.833 cartells distribuïts en 9.788 plecs. El fons ha estat inventariat per un afeccionat al cinema. Cada plec té un número escrit a llapis per la seva identificació. Es conserven en caixes de cartró numerades, classificant-se en cinc conjunts: 1. Pel·lícules americanes (núms. Inv. 1 - 3.520) 2. Pel·lícules europees (núms. Inv. 1 - 3.172 i de B-1 a B-306) 3. Pel·lícules espanyoles incloent coproduccions amb altres països (núms. Inv. 1 - 2.182) 4. Pel·lícules mexicanes i argentines (núms. Inv. 1 - 538) 5. Pel·lícules classificades S i del gènere de karate (conjunt sense numerar) A més, existeix una interessant col·lecció de fotogrames (quadres) de dimensions 24 x 34 cm agrupats en sis caixes i sense classificar ni inventariar.</p> | 08274-160 | C/ Ernest Solvay, 13 08260-SÚRIA | <p>Les primeres sessions de cinema es van fer al barri de Sant Jaume, al carrer de la Salut, núm. 1, així com a cal Quintana i al teatre Ateneu. Els cinemes que des de 1924 va conèixer Súria van ser els següents 'Cinema Ideal', amb façana al carrer Vilanova, inaugurat el 1926, reformat el 1957 i tancat el 1970. El 'Sorisa' inaugurat el 1926, reformat el 1950 i ampliat el 1952. El cinema 'Califòrnia' inaugurat el 1953 i tancat a la dècada de 1980 (REGUANT, 1997). Un famós cineasta surienc va ser Ramon Biadiu i Quadrench, qui el 1929 va filmar la pel·lícula 'Corpus a Súria' (REGUANT, 1997).</p> | 41.8310221,1.7542876 | 396560 | 4631765 | 08274 | Súria | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67203-20210714143309.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67203-20210714143543.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2022-02-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo | Existeix un interessant estudi - inventari sobre el fons de cartells realitzat per Àngel Sanz i Sala el maig de 1995. A més del fons es conserva una màquina projector de carbons del cinema Califòrnia, així com elements decoratius de guix encara en peu tant a l'escenari del cinema Ideal (que avui està ocupat per un taller mecànic) com a la platea del Califòrnia. | 98 | 53 | 2.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||||
| 67205 | Fons Josep Coll | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-josep-coll | <p>MASSANA I PORTELLA, Josep (1996) Rècords i records. 1943-1973: 30 anys d'esport a Súria. S.Ll.: Arts Gràfiques Rodergas, S.A. REGUANT i AGUT, Josep (1997) Súria. Història en imatges 1894-1975. Col·lecció 'Fotografia històrica', núm. 4. Manresa: Angle Editorial, Centre d'Estudis del Bages.</p> | XX | Necessita millorar les condicions de conservació | <p>Conjunt de plaques, trofeus i fotografies, d'aquest atleta surienc que fou campió d'Espanya en la dècada de 1950, i que es conserven en caixes de cartró a les dependències de l'edifici de l'Ajuntament</p> | 08274-162 | C/ Ernest Solvay, 13 08260-SÚRIA | <p>És l'atleta més de renom de Súria i el primer que va destacar fora de l'àmbit local. Va ser campió d'Espanya de 'Cross' el 1948 i, per aquest fet, designat per a participar a les Olimpíades de Londres, encara que no va poder assistir a causa d'una lesió. El 1950 va guanyar també el campionat de Catalunya de 'Cross'. Va ser també guanyador de la 'Jean Bouin' i va formar part del R.C.D. Español. El 1951 es classificà en sisè lloc a la cursa de Sant Silvestre a Rio de Janeiro i el 1952 va ser cinquè. L'any 1951 al campionat d'Espanya d'atletisme en pista, celebrat a Montjuïc, va rebaixar el seu propi 'record' en la distància de 5.000 metres, que havia establert feia onze dies i el de 10.000 metres. Per la qual cosa el 1952 se li va atorgar la medalla de bronze al mèrit esportiu per part de l'Ajuntament de Barcelona (REGUANT, 1997).</p> | 41.8310403,1.7543168 | 396562 | 4631767 | 08274 | Súria | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67205-foto-08274-162-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67205-20210714143803.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Cultural | 2022-02-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo | 98 | 53 | 2.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | ||||||||
| 67207 | Can Sivila de la Roca 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-sivila-de-la-roca-2 | <p>Informació oral José Rodríguez García</p> | No s'aprecien restes constructius en superfície | <p>En un puig cobert de bosc de pins a la partida de can Sivila de la Roca s'han recollit, en superfície, fragments de ceràmica a mà. Per informació oral se sap que allà va aparèixer un molí barquiforme.</p> | 08274-164 | Camí rural a can Sivila de la Roca | <p>Jaciment descobert pel Sr. José Rodríguez García</p> | 41.8440914,1.7411234 | 395488 | 4633232 | 08274 | Súria | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67207-20210714112430.jpg | Inexistent | Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Social | Inexistent | 2022-02-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo | 76 | 1754 | 1.4 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 |
Estadístiques 2026
Patrimoni cultural
Mitjana 2026: 0,00 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.