Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 67208 | Torre de Costafreda / Torre de can Torres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-costafreda-torre-de-can-torres | Es troba totalment enrunat i convertit en una mota | <p>Mota artificial de forma aproximadament circular, constituïda per materials d'enderroc (pedres i algun carreu). Les dimensions són entorn dels sis o set metres de diàmetre i uns dos metres d'alt sobre el terreny circumdant. Als voltants es veuen restes de morter al terra i alguna ceràmica.</p> | 08274-165 | Camí rural des de can Torres | 41.8191157,1.7467858 | 395918 | 4630453 | 08274 | Súria | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67208-20210630135933.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2022-02-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo | 85 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||||||||
| 67209 | Serrat de Sant Pere | https://patrimonicultural.diba.cat/element/serrat-de-sant-pere | XI-XIII | La pedra d'aquesta muntanya va ser venuda, fa uns decennis pels propietaris del mas Vilella a la mina de Súria, per la qual cosa no hi ha gaires restes de marges i parets , els quals apareixen espoliats, a l'igual que l'edificació de dalt del turó. | <p>Es tracta d'un turó de forma aproximadament cònica, amb diversos aterrassaments, la majoria aprofitats per a la vinya el segle passat. A la terrassa superior, al costat E, es veuen restes de murs perpendiculars al pendent. De la mateixa manera, al cim del turó hi ha senyals de construcció antiga, feta amb pedres de maçoneria irregular travades amb morter de calç. També es veu en algun punt una acumulació de morter de calç i material d'enderroc. Sembla que la construcció del cim tenia planta circular, però no es pot assegurar pel mal estat de conservació de les restes visibles. A un nivell inferior pel costat E, es veuen restes de murs perpendiculars al pendent, que no semblen correspondre a marges de vinya. En tota la muntanya es recullen fragments de ceràmica feta a torn, de pasta grisa i bruna i altres fragments molt rodat amb desengreixant gros que podrien correspondre a ceràmica a mà. També s'ha trobat un fragment de ceràmica vidrada. Sembla poder-se datar l'origen entre els segles XI i XIII.</p> | 08274-166 | Turó al darrera del mas Vilella | 41.8369608,1.7706826 | 397930 | 4632405 | 08274 | Súria | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67209-20210428141646.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67209-20210428141943.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-02-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo | 85 | 1754 | 1.4 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | ||||||||
| 67210 | Cal Minguet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-minguet-2 | XX | Es troba relativament en bon estat. S'ha aixecat modernament un àtic | <p>Edifici de planta en forma de L, construït al costat del canal de Reguant. Originàriament es composava d'una part quadrangular de dos pisos separats per una línia exterior i una tercera planta en un extrem. L'obra està feta de maçoneria irregular i obertures amb recercat de totxo vist i rematades per un arc escarser. Amb posterioritat, s'hi ha afegit una altra planta arrebossada, així com dues plantes més al sector posterior. Hi ha una pedra de gres en forma d'estela davant la porta i un brocal de pou amb parament de ferro forjat per aguantar la corriola.</p> | 08274-167 | C/ Ignasi Abadal | <p>Existeix una corranda popular que fa referència a aquest lloc 'Costafreda, la Taverna / Mas Pujol venen el vi / a Reguant toquen la flauta / i al molí el violí / / A can Torres filen borres / a can Gras filen borràs / les noies de Costafreda / no saben cosir un pedaç / a ca l'Abadal el timbal / a cal Mero el pandero / a cal Minguet, el clarinet / i a cal Daina, la samfaina' (Referència de Jaume Guilà i Castellà i Josep Peramiquel i Cordó. Va ser comprada en els anys 1950 pels actuals propietaris. Sembla que el primer propietari va ser un metge.</p> | 41.8300763,1.7501273 | 396213 | 4631666 | 1913 | 08274 | Súria | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67210-20210420161951.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67210-20210420162009.jpg | Inexistent | Modernisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-02-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo | 105 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | ||||||||
| 67213 | Els Tossals de cal Sa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-tossals-de-cal-sa | <p>Informació oral Albert Fàbrega (juliol 2000)</p> | No es conserven restes arquitectòniques en superfície. | <p>En una de les costes dels Tossals, els quals dominen el Cardener davant la riera d'Antius i al costat de la riera de Bogadella, han aparegut nombrosos fragments de ceràmica a mà. Són també abundants al terra els fragments de pasta beige amb molts grans de desengreixant. Un dels fragments presenta el que semblen ser un mínim de quatre cordons llisos superposats o bé uns acanalats grollers També ha aparegut un fragment de ceràmica oxidada ibèrica i un fragment de ceràmica grisa medieval. Per informació oral, se sap que fa temps, el Sr. Perarnau, de cal Cabo, hi havia trobat un molí barquiforme i el Sr. Fàbrega de cal Fàbrega una destral polimentada.</p> | 08274-170 | Camí rural als Tossals | <p>Descobert pel Sr. Albert Fàbrega (juliol 2000)</p> | 41.8098500,1.7636900 | 397307 | 4629403 | 08274 | Súria | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67213-foto-08274-170-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67213-foto-08274-170-2.jpg | Inexistent | Ibèric|Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-02-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo | 81|79 | 1754 | 1.4 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||||
| 67214 | Canal de Salipota | https://patrimonicultural.diba.cat/element/canal-de-salipota | <p>REGUANT i AGUT, Josep (1988) 'Súria', Història de les comarques de Catalunya. Bages'. Volum II, pp. 475-502, Manresa, Edicions Parcir, Edicions selectes.</p> <p>REGUANT i AGUT, Josep (1997) Súria. Història en imatges 1894-1975. Col·lecció 'Fotografia històrica', núm. 4. Manresa: Angle Editorial, Centre d'Estudis del Bages.</p> | XIX-XX | <p>El canal de Salipota és una obra d'enginyeria civil que discorre per la banda dreta del riu Cardener. Tot el seu recorregut s'efectua aigües amunt del nucli urbà de Súria, en una distància d'un 2'5 km. Recull les aigües en una una resclosa situada al Nord del mas i barri de Salipota abans d'arribar a les cases de cal Trist i discorre per la plana al·luvial d'inundació del riu descrivint una corva cap a la dreta. Al llarg del seu recorregut es troben diversos bagants i trastelledors per a derivar l'aigua de rec, així com algun pont i passera per a creuar-lo. En arribar prop de la fàbrica Vella, fàbrica dels Alzina o fàbrica cremada, entra en un tunel soterrani per tal d'aprofitar la seva acció per a moure una turbina que, en origne, servia per a donar energia a la fàbrica i, actualment, per a la producció d'energia elèctrica. Desaigua al riu, pocs metres avall de la fàbrica mitjançant una sortida feta per un muret de pedra que ajuda a separar les aigües i evitar que la del riu pugui entrar al canal disminuint la potència.</p> | 08274-171 | A la llera del Cardener | <p>El canal sembla tenir relació tant amb la fàbrica Vella dels Alzina com amb el rec de les hortes de Salipota. Si bé en el segle XVIII la fàbrica sembla que s'abatia d'aigua de la font dels Quers, està clar que al llarg del segle XIX va passar a utilitzar el canal. Sembla que a partir de la dècada de 1860 ja es pot considerar que el canal era en us. El 1882 s'han confrontat els plànols del canal de desguàs amb l'obra feta i s'ha comprovat que falten per cobrir 37 metres de volta i el canal és quatre metres més llarg del que marca el plànol. Ignasi Abadal i Cots, arrendatari de la fàbrica (REGUANT, 1988). En la dècada de 1890 es va demanar pressupost per augmentar la potència de la turbina de la fàbrica. L'any 1907 la resclosa era de fusta. El 1908 es van aixecar plànols del canal, comportes i turbines, així com un projecte de construcció d'una presa i comportes a diferent lloc de les antigues, destruïdes per les riuades de l'any anterior, amb un pressupost de 19.425 pessetes. El 14 d'abril de 1914 l'advocat Andreu Subirachs cobra 60 pta de Manuel Muncunill per l'expedient d'inscripció d'aprofitament d'aigües. El 1920 els fills d'Ignasi Abadal lloguen a Manuel Moncunill la presa, el canal i les turbines de la fàbrica Vella (REGUANT, 1997). El 1940 hi ha un rebut d'amortització de la turbina pagat per Bertrand a Muncunill. (REGUANT, 1997). El 1945 encara continuava l'arrendament de Muncunill a Bertrand. El 1983 el seu canal torna a portar aigua per a fer energia elèctrica (REGUANT, 1997).</p> | 41.8367944,1.7465428 | 395926 | 4632415 | 1860 | 08274 | Súria | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67214-20210429140827.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67214-20210429141129.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Productiu | Inexistent | 2022-02-23 00:00:00 | KuanUm - JM Huélamo - JM Solias | L'Horta de Salipota aprofita les aigües del canal de la fàbrica Vella. Té una superfície de 2'5 Ha. Aquesta horta data dels anys 1860. | 98 | 49 | 1.5 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||
| 67215 | Castellet de Cabanasses 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castellet-de-cabanasses-1 | <p>FÀBREGA ENFEDAQUE, Albert (2009) Cum grano salis. La sal i la potassa a Súria (1185-1982), Ajuntament de Súria - Iberpotash</p> <p>FALGUERA TORRES, Sergi (2008) 'Castellets miners conservats a Catalunya, en explotacions mineres no metàl·liques (1). Els castellets miners conservats a la ona potàssica de Catalunya. Sector de la conca del Cardoner (Cardona i Súria, Bages, Barcelona)', Butlletí de l'Institut d'Estudis de la Natura , Vol. VII, Núm. 3, pp. 289-308</p> | XX | <p>El pou de Cabanasses, rep el nom oficial de Ana María. Es troba gairebé a sobre de la falla del Mig-món. Es va inaugurar el 1960 , quan es van fer també els edificis d'accés. En origen hi havia tan sols un castellet d'accés a la mina i d'extracció però, per raons de seguretat, actualment, n'hi ha dos: un per la tasca normal de la mina i un altre de seguretat i venilació. L'alçada de tots dos és de 50 metres aproximadament i el material és d'acer laminat. Pel que fa al castellet que es troba més a l'Est, que és el que porta el pes del treball, la màquina d'extracció és de tambors cilíndrics que tenen una potència de 1.200 Hp. El pes és d'unes 300 tones.Treballa amb un diàmetre del pou de 5 metres i arriba a una profunditat de 718 metres. Es comunica a 580 metres amb el pou III. La gàbia té diversos skips per pujar el material.</p> | 08274-172 | A l'explotació minaire de Cabanasses | <p>El dia 3 de setembre de 1911, l'ajuntament va rebre una carta de R. Macary i Gay de Lafrance, de Burdeus, demanant-li permís per construir un pou de prospecció minera i un camí d'accés que enllaci la seva finca del 'Salí' amb la carretera de Manresa a Bassella. Aquest topònim sembla provenir de la troballa de sal, en fer la carretera a mitjan segle XIX, encara que des de l'any 1185 se sap de l'existència de mines de sal prop de la vila de Súria i el 1780 el pare Caresmar indica que es molia sal a Súria, la qual cosa fa sospitar de l'extracció de sal en aquell moment. Retornant al segle XX, Macary esperava treure sals potàssiques d'aquesta propietat en un termini de dos anys. Aquest és el primer pas per explotar el mineral potàssic surienc que, ja al 1897, l'enginyer de mines Thos i Codina havia intuït. L'any 1912 els enginyers Macary i Viader comencen la perforació d'un pou a la finca abans esmentada i arriben a una fondària de 68 metres i fent una galeria horitzontal, troben sals potàssiques. Es van fer 11 sondeigs als voltants de Súria que permeteren reconèixer una àrea de 10 km quadrats demostrant una gran riquesa en potassa.. L'empresa belga Solvay adquireix a Macary i Viader la concessió de les mines. En la primavera del 1917, l'empresa havia començat a fer treballs d'explanació de terrenys, a la finca del Tordell, que es on havien d'anar les instal·lacions mineres. I el 5 de setembre de 1918 un decret del govern civil autoritza a Solvay de poder construir un ferrocarril miner de Súria a Manresa. Aquesta línia és projectada per l'enginyer belga Louis Dupont, la qual s'inaugura l'any 1924. Aquest mateix any s'inicien les tasques de mineria, acabant-se el primer castellet el 18 de novembre. El 25 de setembre de 1920 es constitueix la societat 'Mines de Potassa de Súria, S.A.'; la totalitat de les accions en poder de l'empresa Solvay. Els conflictes obrers foren presents de forma intensa en el poble durant el primer terç del segle XX. El dia 2 d'octubre de 1929, el rei Alfons XIII visità les mines i, amb motiu d'aquesta visita, els elements anarquistes del poble van preparar un atemptat contra ell dins la mina, que finalment no es dugué a terme. El 28 de desembre de 1930 esclata una vaga a les mines. Els treballadors demanen no haver de treballar més de 8 hores seguides, no treballar els diumenges o cobrar més aquest dia i no cobrar a tant per hora (0'8 pta). Aquesta vaga s'acabà el dia 11 de gener següent. El 20 de gener de 1932 es va declarar la vaga general revolucionària. A Súria no es va treballar, però no perquè fós vaga sinó perquè era la festivitat de Sant Sebastià. El 28 d'octubre de 1933 començà una altra vaga a les mines, que acabà el 24 de novembre. La producció de potassa es va interrompre al llarg de la Guerra Civil, extraient-se només sal de cuina. Al retirar-se les tropes republicanes el gener del 1939 van volar, a més dels ponts, el castellet de la mina. A finals de 1939 les fàbriques varen reprendre la seva activitat habitual, encara que els salaris dels treballadors eren tan baixos, que la gent anava a menjar a l'Auxili Social, a les mines no es va començar a treure mineral fins al gener de 1940. L'any 1956 va haver-hi un accident on van morir tres treballadors al Pou de Cabanasses, essent aquest el més greu ocorregut a les mines.</p> | 41.8412263,1.7515579 | 396350 | 4632902 | 1960 | 08274 | Súria | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67215-20210630151637.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Productiu | Inexistent | 2022-02-23 00:00:00 | KuanUm - JM Huélamo - JM Solias | Els castellets són, molts cops, la màxima referència visible en superficie del treball subterrani d'extracció de minerals. L'any 1962 es va construir el telefèric anomenat el cable, que unia el pou de Cabanasses amb la zona de fabricació, on baixaven el mineral en vagonetes La cinta transportadora que uneix el pou del Fusteret (o número 4) amb la zona de fabricació va ser inaugurada el 1973. L'any 1982 es van vendre el 51% de les accions de l'empresa 'Mines de Potassa de Súria' per part del grup belga 'Solvay' a l'empresa de l'INI, 'Fodina', la qual cosa va comportar una nova manera de treballar i de gestionar la factoria. Posteriorment 'Fodina' acabà adquirint la totalitat de les accions. Actualment l'accionista majoritari és l'empresa israeliana 'Potasses del Mar Mort' que ha creat l'empresa IBERPOTASH per gestionar els seus interessos a Espanya. | 98 | 49 | 1.5 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||
| 67216 | Balma sepulcral de la font del Nasiet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-sepulcral-de-la-font-del-nasiet | <p>FÀBREGA, Albert 'http://cat.bloctum.com/arcis/2009/11/07/paradolmen-de-la-font-del-nasiet/'</p> | Presenta la coberta caiguda, en part, sobre la càmara. | <p>Es tracta d'una petita balma sepulcral antròpica, que aprofita el pendent natural i un estrat de roca per bastir-hi una cambra sepulcral tancada amb lloses. Es conserva una gran llosa a la banda nord, i dues petites lloses, més primes, a la banda de llevant. A ponent, una gran pedra, i restes de paret de pedra seca, tanquen la caixa. Per la banda de migdia hi ha el pendent natural, contra el qual es troba atrinxerat el monument. És una estructura similar a la balma sepulcral del Samuntà, més petita però molt més ben conservada. Per analogia caldria datar-la en el període calcolític, cap a l'any 1800 aC.</p> | 08274-173 | Entre el camí de Costafreda i el camí de la Sala | <p>Descobert el dia 6 de novembre de 2009 pel Sr. Paulí López, bon coneixedor de la rodalia de Súria. Al dia següent va anar-lo a veur el Sr. Albert Fàbrega i va reconèixer en les restes una balma sepulcral.</p> | 41.8262985,1.7395545 | 395328 | 4631259 | 08274 | Súria | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67216-20210714130833.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67216-20210714130837.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67216-20210714130904.jpg | Inexistent | Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2022-02-23 00:00:00 | KuanUm - JM Huélamo - JM Solias | 76 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||||||
| 67217 | Pedra Dreta de Cabanasses | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedra-dreta-de-cabanasses | <p>FÀBREGA, Albert: http://cat.bloctum.com/arcis/2009/10/24/un-possible-menhir-a-cabanasses/</p> | <p>Es troba a la partida de Cabanasses, a Súria (Bages), prop del cementiri i dels pous d'Iberpotash, al costat del que sembla l'antic camí desde el Poble Vell a Cabanasses. Es tracta d'una pedra de secció quadrangular d'uns dos metres de llargada i afuada per ambdós extrems. La manca de liquens indicaria que no porta masses segles al decobert. El sistema de tall tampoc sembla prehistòric.</p> | 08274-174 | Camp darrera del cementiri | <p>El dia 23 d'octubre de 2009 es va descobrir aquest element en una visita que van fer el Sr. Albert Fàbrega i el Sr. Josep Peramiquel a a les obres de l'ampliació del cementiri de Súria, Ha estat publicat al blog de l'Àlbert Fàbrega com a possible menhir.</p> | 41.8383400,1.7518900 | 396372 | 4632580 | 08274 | Súria | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67217-20210714124052.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67217-20210714124033.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | 2022-02-23 00:00:00 | KuanUm - JM Huélamo - JM Solias | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | ||||||||||||
| 67218 | Arca del Cortés del Pi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arca-del-cortes-del-pi | La meitat va desaparèixer en obrir el camí rural on es troba. | <p>Al lloc del Cortés del Pi, prop de la masia i des de la carretera que mena des de Súria a Castelladral surt una pista secundària, a la partió del terme municipal. En un dels costats de la pista apareixen les restes d'un possible dòlmen. Aquest monument va ser tallat per la meitat en el moment d'obrir la pista. Es pot observar en superfície la meitat de la cambra ja que sobresurten les lloses de pedra vertical que delimiten la meitat que resta de la cambra. També es pot observar, al voltant d'aquesta, les restes de pedra del túmul, encara que es veu molt perdut dins del bosc.</p> | 08274-175 | Camí del Cortés del Pi al Samuntà | 41.8623094,1.7610265 | 397170 | 4635231 | 08274 | Súria | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67218-20210527141401.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67218-20210527141340.jpg | Inexistent | Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | 2022-02-23 00:00:00 | KuanUm - JM Huélamo - JM Solias | 76 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||||||||
| 67219 | Jaciment arqueològic de l'ermita de Sant Pere | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-arqueologic-de-lermita-de-sant-pere | <p>FÀBREGA ENFEDAQUE, Albert (inèdit) 'Les esglésies i capelles de Súria' a Història de Súria, (comunicació personal de l'autor).</p> | XI-XVIII | S'està excavant però no s'estan prenent mesures de consolidació ni conservació. | <p>El jaciment es troba al peu del Puig de Sanç, a la base del lloc anomenat popularment les Guixeres, i conegut més específicament amb el nom del Serrat de Sant Pere. Actualment només queden una o dues filades dels fonaments de l'església, que deixen veure la planta de la capella. Era rectangular i feia uns 10 m de llarg per 5.5 m d'ample, mesurada a l'exterior. Les parets feien 1 metre d'amplada, aproximadament. Està orientada en sentit est-oest i presenta un absis rectangular. El parament era lligat amb morter de guix i amb les parets enguixades, si hem de jutjar per les nombroses restes de guix que queden pels voltants, i pel fet de trobar-se a tocar les explotacions de guix de les Guixeres. Aquest nucli medieval de Sant Pere podria estar relacionat amb les antigues explotacions de guix a la zona (a menys de 400 metres) encara que no hi ha proves d'aquesta afirmació. És probable que el forn de ceràmica anomenat 'els ulls del mussol' s'hagi de relacionar amb aquest hàbitat medieval.</p> | 08274-176 | Camí del Tordell | <p>En el document, de l'alou dels Montcada a Súria, de l'any 1033, se'ns parla d'aquelles esglésies que són anomenades en honor de Santa Maria i Sant Pere, i aquelles cases que són al seu voltant, i aquella torre amb aquelles cases que són en aquell Puig de Sant Pere. L'any 1194, Pere de Reguant, de Súria, dicta el seu testament. Només fa deixes a tres esglésies: Sant Cristòfol, Santa Maria sa Vila i Sant Pere del Puig. A les dues darreres els dóna una sisena d'ordi a cadascuna per a la seva obra. En el testament de Guillema de Torroella, de l'any 1205 hi ha llegats a diverses esglésies, entre elles Sant Pere del Puig. També tenim ben documentats a Guillem de Puig, els anys 1278, 1281 i 1282 , a Pere de Puig, l'any 1283 i al seu fill Berenguer de Puig, els anys 1317, 1318, tots ells de Súria. L'any 1282 trobem també a Arnau d'Areny de Puig, de Súria. L'any 1435, en el testament de Maria de Salipota, trobem un munt de llegats a diverses esglésies, entre elles Sant Pere de les Cases probablement a Súria. El 6 de setembre de 1635, Pere Vilella, hereu del mas Vilella, ven a carta de gràcia a Pere Torroella totos illos mansos vocatos videlicet unum mansum Vilella et alium lo Puig de Sant Pera una cum terris ibi unitis et aglebatis: tots aquells masos anomenats, això és, l'un mas Vilella i l'altre el Puig de Sant Pere, tot ú, amb les terres a ells unides i aglevades . La clau definitiva de tot plegat ens la dóna un document de l'any 1652 en què es parla del mansi de la Vilella olim Cases et Puig . És a dir, el mas de la Vilella, abans Cases i Puig. De manera que els dos masos del Puig que s'esmenten l'any 1282 eren a la zona de mas Vilella. Uns anys després, el mas del Puig passa a dir-se mas de les Cases. Com hem vist, a partir de 1400, tenim documentats diversos Cases. Més tard, a partir de 1587 , que és la data documentada més antiga en què apareixen, trobem, a Súria, els Vilella, tot i que el 20 d'abril de 1665 encara apareix Jaume Cases com a pagès de Súria . El topònim del Puig encara es conservaria, sota la forma despectiva del Puigxot, fins a finals del segle XVIII. Així, el 10 d'abril de 1792, sabem que les terres del mas de les Comes de Cererols termenegen a tremuntana part ab la riera de Tordell, part ab terras del mas Reguant del Molí y del mas Puigxot que posseheix Reguant de Santa Maria y part ab terras del mas Torruella que possehia Jacinto Soler y ab terras també del mateix Torruella . Molt més endavant tenim dues notícies de Sant Pere en la talla de Súria de 1731, ja esmentada. Hi ha una vinya de St. Pera propietat de Jaume Claret i un conreu prop casa, devant St. Pera a l'anotació corresponent al mas Vilella. L'any 1879 tenim documentada una finca de vinya i secà al Pla de Sant Pere, propietat de Josep Vilaseca . Una altra dada a tenir en compte és l'absència de cap referència a Sant Pere en les visites pastorals de l'Arxiu de Vic. La primera de les visites documentades és de 1331. És cert que la majoria de visites pastorals no eren completes. Només es visitava la parroquial. De tant en tant, però, es visitaven totes les esglésies i capelles. Fins i tot l'any 1711 es va visitar la capella de la casa de les Comes. Per les mateixes dates –inicis del segle XVIII- Sant Pere ja és pràcticament només un topònim. Tot plegat ens fa pensar que de de poc abans de l'any 1500 l'església de Sant Pere estava en ruïnes i mai més es va refer. A més a més, per notícies orals, sabem que cap a l'any 1957, quan Mines de Potassa de Súria va obrir els pous de Cabanasses, van comprar al mas Vilella la pedra que quedava en diverses ruïnes al voltant de Sant Pere. En particular, les restes de Sant Pere es van carregar en camions, es van transportar a Cabanasses, es van trinxar i, amb ciment, se'n va fer el formigó que avui forma l'estructura interna dels pous. Sant Pere i els seus entorns són avui trinxats i esmicolats al fons dels pous de Cabanasses.</p> | 41.8360100,1.7713600 | 397985 | 4632298 | 08274 | Súria | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67219-20210428140436.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67219-20210428140635.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67219-20210428140859.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Científic | Inexistent | 2022-02-23 00:00:00 | KuanUm - JM Huélamo - JM Solias | S'hi estan realitzant excavacions arqueològiques dirigides per Ainhoa Pancorbo. | 94|85 | 1754 | 1.4 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||
| 67220 | Refugi del Fusteret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/refugi-del-fusteret | <p>REGUANT i AGUT, Josep (1997) Súria. Història en imatges 1894-1975. Col·lecció 'Fotografia històrica', núm. 4. Manresa: Angle Editorial, Centre d'Estudis del Bages.</p> | XX | En estat de deteriorament estructural per manca d'utilització | <p>A darrera del barri del Fusteret, passat un desguàs per sota la via del carrilet, al marge dret d'una canal, hi ha una porta de fusta que barra el pas a l'interior del refugi. Darrera d'aquesta també està tapiada, però la memòria oral indica que es tracta d'un refugi de la guerra civil del 1936-39.</p> | 08274-177 | Al darrera del barri del Fusteret | <p>Pel juny de 1938 s'instal·là, en un xalet dels directius de les mines el tribunal permanent de l'exèrcit de l'est, el qual celebrava els consells de guerra a la sala de sessions de l'Ajuntament, jutjant delictes comuns comesos pels soldats (REGUANT, 1997). El 27 de gener de 1939 van entrar les tropes 'nacionals' al poble. Els republicans, en marxar, van ensorrar tots els ponts dels voltants de Súria, entre ells el del Tordell. Presoners de guerra van reconstruir-los i el dia 28 de maig es va inaugurar el pont amb la presència del general Álvarez Arenas (REGUANT, 1997).</p> | 41.8182900,1.7622700 | 397202 | 4630342 | 08274 | Súria | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67220-20210504112036.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67220-20210504112114.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2022-02-23 00:00:00 | KuanUm - JM Huélamo - JM Solias | 98 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | ||||||||
| 67221 | Masia de Sant Pere | https://patrimonicultural.diba.cat/element/masia-de-sant-pere | <p>FÀBREGA ENFEDAQUE, Albert (inèdit) 'Les esglésies i capelles de Súria' a Història de Súria, (comunicació personal de l'autor).</p> | XI-XIX | S'ha excavat i no s'han pres mesures de protecció, consolidació ni conservació. | <p>La masia s'aixecava en la propietat actual de mas Vilella, al peu de l'anomenat serrat de Sant Pere, sota les Guixeres. El conjunt d'edificacions presenta arrels medievals, encara que la major part de les restes són d'època moderna. Actualment es poden observar els murs d'una construcció força ample i ben desenvolupada on destaquen diferents elements de cara a la producció. Per un costat existeix una premsa de vi i d'oli de pedra que es podria datar entre els segle XVII i XVIII i una tina circular per a la trepitjada del raïm amb recobriment de cairons de ceràmica, encara que també es veuen lloses del recobriment de pedra escampades pel terra. A l'excavació va aparèixer abundant ceràmica d'època moderna, així com ceràmica grisa.</p> | 08274-178 | Camí del Tordell | <p>Aquest mas sembla ser la casa vella de mas Vilella i seria el mas Puig/Cases/Vilella que apareix a la documentació. Vegi's l'apartat d'història de la fitxa 176.</p> | 41.8373195,1.7727920 | 398106 | 4632442 | 08274 | Súria | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67221-20210512134003.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67221-20210512134200.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67221-20210512134042.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Científic/Cultural | 2022-02-23 00:00:00 | KuanUm - JM Huélamo - JM Solias | Va ser excavat entre els anys 2006 i 2007 per afeccionats de Súria sota la direcció arqueològica d'Anna Puig. No hi ha memòria d'excavació. | 94|85 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||||
| 67222 | Barraca de Sant Pere | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-sant-pere | <p>CATÀLEG (inèdit). Catàleg del Grup de Recerca i Conservació del Patrimoni del Centre Excursionista de Súria.</p> <p>FÀBREGA ENFEDAQUE, Albert (2009) 'De la pluriactivitat pagesa a la producció industrial: el cas de les Guixeres de Súria' a Jornades sobre sistemes agraris, organització social i poder local als Països Catalans, Maig 2009 (en premsa).</p> <p>ITINERARI 6 (s.d.) Itinerari-6: Súria - Necròpolis de cal Banyes-Cal Jové - Coaner - Súria, Centre Excursionista de Súria.</p> <p>SOLER, Josep M. (1992) 'L'estudi de la pedra seca: estat de la qüestió' Dovella, núm. 42, p. 19-21, Manresa: Associació Cultural Dovella.</p> <p>VILA I CARABASSA, Josep Maria (1999B) Informe de la intervenció arqueològica realitzada en quatre barraques de vinya localitzades en la variant de Súria, Manresa, Arqueociència, S.L.</p> | XIX-XX | Part del sostre ha estat substituït per elements recents i està coberta de vegetació. | <p>Es tracta d'una construcció realitzada en pedra seca, de planta irregular, tot i que tendeix a ser quadrangular, adossada a una feixa de terra. Té un espai útil interior d'uns 2 a 3 metres quadrats. L'accés es fa per mig d'una porta adintellada. La coberta està realitzada amb falsa cúpula muntada a base de pedra seca i coronada amb una gran llosa de pedra. La impermeabilització de la coberta es realitza amb terres i graves abocades pel damunt de les pedres. Presenta un ràfec en tot el perímetre de la coberta construït a base de lloses allargades i primes de pedra. L'abundància de pedres, el domini adquirit pels constructors en la travada de murs i la disponibilitat de temps durant l'hivern, permeteren la construcció d'unes obres de gran perfecció tècniques que responien de manera simple, racional i econòmica a les necessitats plantejades (SOLER, 1992B)</p> | 08274-179 | Camp al costat del camí del Tordell | <p>Com es habitual amb totes aquestes construccions auxiliars al mig del camp, serviria d'aixopluc i com a magatzem d'eines del pagès.</p> | 41.8357000,1.7703400 | 397900 | 4632265 | 08274 | Súria | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67222-20210428125139.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67222-20210428125154.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-02-23 00:00:00 | KuanUm - JM Huélamo - JM Solias | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | ||||||
| 67223 | Bòfia de Sant Pere 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bofia-de-sant-pere-2 | <p>FÀBREGA, Carles (2004) Quan les roques parlen. Punts d'interès geològic de Súria, Ajuntament de Súria;</p> | XX | No hi ha cap tipus de protecció | <p>A poca distància de la serra de Puigdesanç es pot observar una bòfia de grans dimensions (dita 'col·lapse' en terminologia geològica). Aquestga es troba al lloc on les aigües subterrànies dissolen els materials més fins del súbsol i, progressivament, es forma una cavitat subterrània. Quan el pes dels materials del sostre supera la força que cal per mantenir-se cohesionats, es produeix el col·lapse de la caverna. Aquest col·lapse té uns trenta metres de potència per uns quinze d'ample, en forma de cilindre gairebé perfecte. Aquestes bòfies es van formant constantment i es van colmatant per l'acció humana i la natural.</p> | 08274-180 | Camp al costat del camí del Tordell | 41.8355400,1.7698100 | 397856 | 4632248 | 08274 | Súria | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67223-20210428124951.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67223-20210428125020.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2022-02-23 00:00:00 | KuanUm - JM Huélamo - JM Solias | No hi ha cap tipus de protecció cap a les persones que s'hi acosten i és tracta d'un element geològic perillós. | 98 | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | ||||||||
| 67224 | Bòfia de Sant Pere 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bofia-de-sant-pere-1 | XX | <p>A poca distància de la serra de Puigdesanç es pot observar una bòfia de grans dimensions (dita 'col·lapse' en terminologia geològica). Aquesta es troba al lloc on les aigües subterrànies dissolen els materials més fins del súbsol i, progressivament, es forma una cavitat subterrània. Quan el pes dels materials del sostre supera la força que cal per mantenir-se cohesionats, es produeix el col·lapse de la caverna. Aquest col·lapse té uns trenta metres de potència per uns quinze d'ample, en forma de cilindre gairebé perfecte. Aquestes bòfies es van formant constantment i es van colmatant per l'acció humana i la natural.</p> | 08274-181 | Camp al costat del camí del Tordell | 41.8349850,1.7674097 | 397656 | 4632189 | 08274 | Súria | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67224-20210428123904.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67224-20210428123729.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-02-23 00:00:00 | KuanUm - JM Huélamo - JM Solias | No hi ha cap tipus de protecció cap a les persones que s'hi acosten i és tracta d'un element geològic perillós. | 98 | 2153 | 5.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | ||||||||
| 67225 | Barraca de feixa del mas Vilella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-feixa-del-mas-vilella | XIX-XX | En estat de deteriorament estructural per manca d'us. | <p>Ens remetem a la descripció, història i bibliografia de la fitxa 179. La particularitat d'aquesta barraca és que no es troba exempta sinó excavada en un marge al costat del camí. La façana és de pedra seca amb les mateixes característiques de qualsevol altra cabana però l'interior és excavat a l'argila.</p> | 08274-182 | Camp al costat del camí del Tordell | 41.8347789,1.7674864 | 397662 | 4632167 | 08274 | Súria | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67225-20210428123316.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67225-20210428123325.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2022-02-23 00:00:00 | KuanUm - JM Huélamo - JM Solias | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | ||||||||||
| 67226 | Pedrera de les Guixeres 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedrera-de-les-guixeres-1 | <p>ARGULLOL, Joseph d' (1880) 'Costums del Pla de Bages'. L'excursionista, any III, nº 21. Barcelona, Associació Catalanista d'Excursions científicas, p. 465-472.</p> <p>FÀBREGA, Carles (2004) Quan les roques parlen. Punts d'interès geològic de Súria, Ajuntament de Súria</p> <p>FÀBREGA ENFEDAQUE, Albert (2009) 'De la pluriactivitat pagesa a la producció industrial: el cas de les Guixeres de Súria' a Jornades sobre sistemes agraris, organització social i poder local als Països Catalans, Maig 2009 (en premsa).</p> | XIX-XX | La natura està envaïnt tot l'espai i ja no es pot observar l'element . | <p>Es tracta d'una explotació minera a cel obert que ha consistit en tallar de forma vertical el front de la muntanya fins aconseguir explotar el guix present en aquesta zona. Totes les pedreres de guix es troben per sobre dels forns i l'explotació es devia fer per gravetat, deixant caure el mineral fins el punt era processat als forns. Hi ha pedreres molt grans (com la 1, la 2 o la 7) o petites com la 6. En tot cas la pedrera està limitada per la geologia, ja que està coberta per calcàries i no s'excava més enllà del límit geològic. El resultat final és el d'una paret de roca vertical i una zona plana al peu. Actualment la vegetació ha crescut abundantment en aquestes antigues pedrers i s'està perdent la fesomia.</p> | 08274-183 | Muntanya sobre la riera del Tordell | <p>La primera referència documental a un guixer de Súria és de l'any 1591. A partir d'aquest moment les referències documentals són força abundants. La documentació parla de guixers, però especialment, de pagesos que paguen part dels seus deutes en guix que produeixen per a les seves necessitats i per a la venda. El 1620 tenim la primera notícia que indica que la producció de guix era en aquesta zona propietat del mas Vilella. El 1780 el P. Jaume Caresmar, en el seu 'Discurso' assenyalava l'existència de 'dos molinos que se emplean en granos, sal y yeso, prensandose en ámbos aceite y fabricandose papel de mediana calidad. Sus vecinos tienen dos ollas de aguardiente, porqué les sobran vinos con cuios productos compran los granos que les faltan para el abasto de seis meses al año' (FÀBREGA, 2009). La següent referència escrita que es coneix es del 1880, quan Joseph d'Argullol diu el següent: 'prop de Manresa ó Mandresa hi ha las guixeras de Suria' (ARGULLOL, 1880). El 1884 Súria abastia de guix a Manresa com diu la 'Monumenta Historia Civitatis Minorisae' (FÀBREGA, 2009). És en aquest moment del segle XIX i inicis del segle XX que la producció arriba al seu màxim amb una activitat que podem qualificar de quasi industrial arribant a tenir una denominació específica 'guix de Súria' a les tendes de Manresa.</p> | 41.8340400,1.7715000 | 397994 | 4632080 | 08274 | Súria | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67226-20210512161258.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67226-20210512161432.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-02-23 00:00:00 | KuanUm - JM Huélamo - JM Solias | La formació de la potassa, la sal i el guix de la Catalunya central és la mateixa. Fa uns 40 mil·lions d'anys es va evaporar un mar interior que havia quedat en aquesta zona formant-se aquests dipòsits. Les sals, que són molt plàstiques, sotmeses a grans pressions fleixen cap a l'exterior pel punt més feble constituïda en aquesta zona per la falla del Tordell. En el seu flux empenyen els materials que tenen a sobre, especialment, els guixos, els quals són molt abundants a la banda sud de la falla i han estat objecte d'explotació des d'èpoques històriques. | 98 | 49 | 1.5 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||
| 67227 | Pedrera de les Guixeres 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedrera-de-les-guixeres-2 | XIX-XX | La natura està envaïnt tot l'espai i ja no es pot observar l'element . | <p>Es tracta d'una explotació minera a cel obert que ha consistit en tallar de forma vertical el front de la muntanya fins aconseguir explotar el guix present en aquesta zona. Totes les pedreres de guix es troben per sobre dels forns i l'explotació es devia fer per gravetat, deixant caure el mineral fins el punt era processat als forns. Hi ha pedreres molt grans (com la 1, la 2 o la 7) o petites com la 6. En tot cas la pedrera està limitada per la geologia, ja que està coberta per calcàries i no s'excava més enllà del límit geològic. El resultat final és el d'una paret de roca vertical i una zona plana al peu. Actualment la vegetació ha crescut abundantment en aquestes antigues pedrers i s'està perdent la fesomia.</p> | 08274-184 | Muntanya sobre la riera del Tordell | 41.8345700,1.7722500 | 398057 | 4632138 | 08274 | Súria | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67227-foto-08274-184-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67227-20210608143635.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2022-02-23 00:00:00 | KuanUm - JM Huélamo - JM Solias | La formació de la potassa, la sal i el guix de la Catalunya central és la mateixa. Fa uns 40 mil·lions d'anys es va evaporar un mar interior que havia quedat en aquesta zona formant-se aquests dipòsits. Les sals, que són molt plàstiques, sotmeses a grans pressions fleixen cap a l'exterior pel punt més feble constituïda en aquesta zona per la falla del Tordell. En el seu flux empenyen els materials que tenen a sobre, especialment, els guixos, els quals són molt abundants a la banda sud de la falla i han estat objecte d'explotació des d'èpoques històriques. | 98 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||||||
| 67228 | Forn de guix 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-guix-1 | <p>ARGULLOL, Joseph d' (1880) 'Costums del Pla de Bages'. L'excursionista, any III, nº 21. Barcelona, Associació Catalanista d'Excursions científicas, p. 465-472.</p> <p>FÀBREGA, Carles (2004) Quan les roques parlen. Punts d'interès geològic de Súria, Ajuntament de Súria</p> <p>FÀBREGA ENFEDAQUE, Albert (2009) 'De la pluriactivitat pagesa a la producció industrial: el cas de les Guixeres de Súria' a Jornades sobre sistemes agraris, organització social i poder local als Països Catalans, Maig 2009 (en premsa).</p> | XVI-XX | Malmés per la construcció de pistes i els elements vegetals | <p>Forn excavat a la roca, que es troba al peu del camí. Presenta les parets de forma lleugerament troncocònica, fetes a l'interior amb carreus irregulars de pedra calcària. La planta és circular amb uns tres metres de diàmetre i es conserven uns quatre metres d'alt. Es troba integrat dins un conjunt de construccions i pedreres destinades a la producció de guix de diferent tipologia i característiques tècniques.</p> | 08274-185 | Muntanya sobre la riera del Tordell | <p>La primera referència documental a un guixer de Súria és de l'any 1591. A partir d'aquest moment les referències documentals són força abundants. La documentació parla de guixers, però especialment, de pagesos que paguen part dels seus deutes en guix que produeixen per a les seves necessitats i per a la venda. El 1620 tenim la primera notícia que indica que la producció de guix era en aquesta zona propietat del mas Vilella. El 1780 el P. Jaume Caresmar, en el seu 'Discurso' assenyalava l'existència de 'dos molinos que se emplean en granos, sal y yeso, prensandose en ámbos aceite y fabricandose papel de mediana calidad. Sus vecinos tienen dos ollas de aguardiente, porqué les sobran vinos con cuios productos compran los granos que les faltan para el abasto de seis meses al año' (FÀBREGA, 2009). La següent referència escrita que es coneix es del 1880, quan Joseph d'Argullol diu el següent: 'prop de Manresa ó Mandresa hi ha las guixeras de Suria' (ARGULLOL, 1880). El 1884 Súria abastia de guix a Manresa com diu la 'Monumenta Historia Civitatis Minorisae' (FÀBREGA, 2009). És en aquest moment del segle XIX i inicis del segle XX que la producció arriba al seu màxim amb una activitat que podem qualificar de quasi industrial arribant a tenir una denominació específica 'guix de Súria' a les tendes de Manresa.</p> | 41.8344498,1.7717636 | 398016 | 4632125 | 08274 | Súria | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67228-20210512161136.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67228-20210512161037.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67228-20210512161051.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-02-23 00:00:00 | KuanUm - JM Huélamo - JM Solias | 98|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | ||||||
| 67229 | Forn de guix 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-guix-2 | <p>ARGULLOL, Joseph d' (1880) 'Costums del Pla de Bages'. L'excursionista, any III, nº 21. Barcelona, Associació Catalanista d'Excursions científicas, p. 465-472.</p> <p>FÀBREGA, Carles (2004) Quan les roques parlen. Punts d'interès geològic de Súria, Ajuntament de Súria;</p> | XVI-XX | Malmés per l'abandonament i els elements vegetals | <p>Dins el conjunt d'instal·lacions per a la producció de guix es troba aquest forn. Es tracta d'un forn de planta rectangular, amb una boca. Les parets són de pedra calcària i es poden observar les pedres calcinades. En les condicions actuals és pràcticament impossible accedir-hi. A l'exterior es poden veure grans pedres de guix abandonades.</p> | 08274-186 | Muntanya sobre la riera del Tordell | <p>La primera referència documental a un guixer de Súria és de l'any 1591. A partir d'aquest moment les referències documentals són força abundants. La documentació parla de guixers, però especialment, de pagesos que paguen part dels seus deutes en guix que produeixen per a les seves necessitats i per a la venda. El 1620 tenim la primera notícia que indica que la producció de guix era en aquesta zona propietat del mas Vilella. El 1780 el P. Jaume Caresmar, en el seu 'Discurso' assenyalava l'existència de 'dos molinos que se emplean en granos, sal y yeso, prensandose en ámbos aceite y fabricandose papel de mediana calidad. Sus vecinos tienen dos ollas de aguardiente, porqué les sobran vinos con cuios productos compran los granos que les faltan para el abasto de seis meses al año' (FÀBREGA, 2009). La següent referència escrita que es coneix es del 1880, quan Joseph d'Argullol diu el següent: 'prop de Manresa ó Mandresa hi ha las guixeras de Suria' (ARGULLOL, 1880). El 1884 Súria abastia de guix a Manresa com diu la 'Monumenta Historia Civitatis Minorisae' (FÀBREGA, 2009). És en aquest moment del segle XIX i inicis del segle XX que la producció arriba al seu màxim amb una activitat que podem qualificar de quasi industrial arribant a tenir una denominació específica 'guix de Súria' a les tendes de Manresa.</p> | 41.8352255,1.7719155 | 398031 | 4632211 | 08274 | Súria | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67229-20210512161915.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67229-20210512161923.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67229-20210512161933.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67229-20210512162010.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-02-23 00:00:00 | KuanUm - JM Huélamo - JM Solias | 98|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | ||||||
| 67230 | Pedrera de les Guixeres 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedrera-de-les-guixeres-2-0 | XIX-XX | La natura està envaïnt tot l'espai i ja no es pot observar l'element . | <p>Es tracta d'una explotació minera a cel obert que ha consistit en tallar de forma vertical el front de la muntanya fins aconseguir explotar el guix present en aquesta zona. Totes les pedreres de guix es troben per sobre dels forns i l'explotació es devia fer per gravetat, deixant caure el mineral fins el punt era processat als forns. Hi ha pedreres molt grans (com la 1, la 2 o la 7) o petites com la 6. En tot cas la pedrera està limitada per la geologia, ja que està coberta per calcàries i no s'excava més enllà del límit geològic. El resultat final és el d'una paret de roca vertical i una zona plana al peu. Actualment la vegetació ha crescut abundantment en aquestes antigues pedrers i s'està perdent la fesomia.</p> | 08274-187 | Muntanya sobre la riera del Tordell | 41.8350600,1.7730600 | 398125 | 4632191 | 08274 | Súria | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67230-20210512153651.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2022-02-23 00:00:00 | KuanUm - JM Huélamo - JM Solias | La formació de la potassa, la sal i el guix de la Catalunya central és la mateixa. Fa uns 40 mil·lions d'anys es va evaporar un mar interior que havia quedat en aquesta zona formant-se aquests dipòsits. Les sals, que són molt plàstiques, sotmeses a grans pressions fleixen cap a l'exterior pel punt més feble constituïda en aquesta zona per la falla del Tordell. En el seu flux empenyen els materials que tenen a sobre, especialment, els guixos, els quals són molt abundants a la banda sud de la falla i han estat objecte d'explotació des d'èpoques històriques. | 98 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||||||
| 67231 | Forn de guix 3 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-guix-3 | <p>ARGULLOL, Joseph d' (1880) 'Costums del Pla de Bages'. L'excursionista, any III, nº 21. Barcelona, Associació Catalanista d'Excursions científicas, p. 465-472.</p> <p>FÀBREGA, Carles (2004) Quan les roques parlen. Punts d'interès geològic de Súria, Ajuntament de Súria;</p> | XIX-XX | Malmés per la construcció de pistes i els elements vegetals | <p>Els forns 3 i 4 es troben integrats dins de la mateixa construcció. Es localitzen en la pista forestal que va unint tot tel conjunt. És de planta rectangular, medint aproximadament 9 metres de front per 5 metres d'alçada. Presenta dues boques rectangulars (forns 3 i 4) fetes amb pedra de gres i arcs de descàrrega fets amb maó i parets de maçoneria de grans dimensions fetes de pedra calcària. No es pot accedir a l'interior.</p> | 08274-188 | Muntanya sobre la riera del Tordell | <p>La primera referència documental a un guixer de Súria és de l'any 1591. A partir d'aquest moment les referències documentals són força abundants. La documentació parla de guixers, però especialment, de pagesos que paguen part dels seus deutes en guix que produeixen per a les seves necessitats i per a la venda. El 1620 tenim la primera notícia que indica que la producció de guix era en aquesta zona propietat del mas Vilella. El 1780 el P. Jaume Caresmar, en el seu 'Discurso' assenyalava l'existència de 'dos molinos que se emplean en granos, sal y yeso, prensandose en ámbos aceite y fabricandose papel de mediana calidad. Sus vecinos tienen dos ollas de aguardiente, porqué les sobran vinos con cuios productos compran los granos que les faltan para el abasto de seis meses al año' (FÀBREGA, 2009). La següent referència escrita que es coneix es del 1880, quan Joseph d'Argullol diu el següent: 'prop de Manresa ó Mandresa hi ha las guixeras de Suria' (ARGULLOL, 1880). El 1884 Súria abastia de guix a Manresa com diu la 'Monumenta Historia Civitatis Minorisae' (FÀBREGA, 2009). És en aquest moment del segle XIX i inicis del segle XX que la producció arriba al seu màxim amb una activitat que podem qualificar de quasi industrial arribant a tenir una denominació específica 'guix de Súria' a les tendes de Manresa.</p> | 41.8354937,1.7725586 | 398084 | 4632239 | 08274 | Súria | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67231-20210512152924.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67231-20210512153246.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67231-20210512153903.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-02-23 00:00:00 | KuanUm - JM Huélamo - JM Solias | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | ||||||
| 67232 | Molí de Guix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-guix | <p>ARGULLOL, Joseph d' (1880) 'Costums del Pla de Bages'. L'excursionista, any III, nº 21. Barcelona, Associació Catalanista d'Excursions científicas, p. 465-472.</p> <p>FÀBREGA, Carles (2004) Quan les roques parlen. Punts d'interès geològic de Súria, Ajuntament de Súria;</p> | XIX-XX | Malmés pels elements vegetals que no deixen observar les restes i les estan destruïnt | <p>Just a sota del Forn de guix 3 es veuen les restes d'un edifici en dues altures, que baixa pel pendent,. És de planta rectangular, i segons informació oral, servia per a moldre el guix, encara que també se sap que d'aquests forns es baixava el producte per a ser molturat al molí de guix, propietat dels Alzina, que hi havia prop del pont de cal Nenus, en terme de Callús.</p> | 08274-189 | Muntanya sobre la riera del Tordell | <p>La primera referència documental a un guixer de Súria és de l'any 1591. A partir d'aquest moment les referències documentals són força abundants. La documentació parla de guixers, però especialment, de pagesos que paguen part dels seus deutes en guix que produeixen per a les seves necessitats i per a la venda. El 1620 tenim la primera notícia que indica que la producció de guix era en aquesta zona propietat del mas Vilella. El 1780 el P. Jaume Caresmar, en el seu 'Discurso' assenyalava l'existència de 'dos molinos que se emplean en granos, sal y yeso, prensandose en ámbos aceite y fabricandose papel de mediana calidad. Sus vecinos tienen dos ollas de aguardiente, porqué les sobran vinos con cuios productos compran los granos que les faltan para el abasto de seis meses al año' (FÀBREGA, 2009). La següent referència escrita que es coneix es del 1880, quan Joseph d'Argullol diu el següent: 'prop de Manresa ó Mandresa hi ha las guixeras de Suria' (ARGULLOL, 1880). El 1884 Súria abastia de guix a Manresa com diu la 'Monumenta Historia Civitatis Minorisae' (FÀBREGA, 2009). És en aquest moment del segle XIX i inicis del segle XX que la producció arriba al seu màxim amb una activitat que podem qualificar de quasi industrial arribant a tenir una denominació específica 'guix de Súria' a les tendes de Manresa.</p> | 41.8356717,1.7725166 | 398081 | 4632259 | 08274 | Súria | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67232-20210512152356.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67232-20210512152418.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67232-20210512152912.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-02-23 00:00:00 | KuanUm - JM Huélamo - JM Solias | Impossible accedir a l'edifici per la vegetació. | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||
| 67233 | Pedrera de les Guixeres 5 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedrera-de-les-guixeres-5 | <p>ARGULLOL, Joseph d' (1880) 'Costums del Pla de Bages'. L'excursionista, any III, nº 21. Barcelona, Associació Catalanista d'Excursions científicas, p. 465-472.</p> <p>FÀBREGA, Carles (2004) Quan les roques parlen. Punts d'interès geològic de Súria, Ajuntament de Súria;</p> | XIX-XX | Malmés pels elements vegetals | <p>Es tracta d'una explotació minera a cel obert que ha consistit en tallar de forma vertical el front de la muntanya fins aconseguir explotar el guix present en aquesta zona. Totes les pedreres de guix es troben per sobre dels forns i l'explotació es devia fer per gravetat, deixant caure el mineral fins el punt era processat als forns. Hi ha pedreres molt grans (com la 1, la 2 o la 7) o petites com la 6. En tot cas la pedrera està limitada per la geologia, ja que està coberta per calcàries i no s'excava més enllà del límit geològic. El resultat final és el d'una paret de roca vertical i una zona plana al peu. Actualment la vegetació ha crescut abundantment en aquestes antigues pedrers i s'està perdent la fesomia.</p> | 08274-190 | Muntanya sobre la riera del Tordell | <p>La primera referència documental a un guixer de Súria és de l'any 1591. A partir d'aquest moment les referències documentals són força abundants. La documentació parla de guixers, però especialment, de pagesos que paguen part dels seus deutes en guix que produeixen per a les seves necessitats i per a la venda. El 1620 tenim la primera notícia que indica que la producció de guix era en aquesta zona propietat del mas Vilella. El 1780 el P. Jaume Caresmar, en el seu 'Discurso' assenyalava l'existència de 'dos molinos que se emplean en granos, sal y yeso, prensandose en ámbos aceite y fabricandose papel de mediana calidad. Sus vecinos tienen dos ollas de aguardiente, porqué les sobran vinos con cuios productos compran los granos que les faltan para el abasto de seis meses al año' (FÀBREGA, 2009). La següent referència escrita que es coneix es del 1880, quan Joseph d'Argullol diu el següent: 'prop de Manresa ó Mandresa hi ha las guixeras de Suria' (ARGULLOL, 1880). El 1884 Súria abastia de guix a Manresa com diu la 'Monumenta Historia Civitatis Minorisae' (FÀBREGA, 2009). És en aquest moment del segle XIX i inicis del segle XX que la producció arriba al seu màxim amb una activitat que podem qualificar de quasi industrial arribant a tenir una denominació específica 'guix de Súria' a les tendes de Manresa.</p> | 41.8362300,1.7756900 | 398345 | 4632318 | 08274 | Súria | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67233-foto-08274-190-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67233-foto-08274-190-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-02-23 00:00:00 | KuanUm - JM Huélamo - JM Solias | La formació de la potassa, la sal i el guix de la Catalunya central és la mateixa. Fa uns 40 mil·lions d'anys es va evaporar un mar interior que havia quedat en aquesta zona formant-se aquests dipòsits. Les sals, que són molt plàstiques, sotmeses a grans pressions fleixen cap a l'exterior pel punt més feble constituïda en aquesta zona per la falla del Tordell. En el seu flux empenyen els materials que tenen a sobre, especialment, els guixos, els quals són molt abundants a la banda sud de la falla i han estat objecte d'explotació des d'èpoques històriques. | 98 | 49 | 1.5 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||
| 67234 | Forn de guix 5 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-guix-5 | <p>ARGULLOL, Joseph d' (1880) 'Costums del Pla de Bages'. L'excursionista, any III, nº 21. Barcelona, Associació Catalanista d'Excursions científicas, p. 465-472.</p> <p>FÀBREGA, Carles (2004) Quan les roques parlen. Punts d'interès geològic de Súria, Ajuntament de Súria;</p> | XIX-XX | Malmés pels elements vegetals i la construcció d'una pista | <p>Dins el conjunt d'instal·lacions per a la producció de guix es troba aquest. Es tracta d'un forn de planta rectangular, amb una boca. Les parets són de pedra calcària i es poden observar les pedres calcinades. En les condicions actuals és pràcticament impossible accedir-hi. A l'exterior es poden veure grans pedres de guix abandonades.</p> | 08274-191 | Muntanya sobre la riera del Tordell | <p>La primera referència documental a un guixer de Súria és de l'any 1591. A partir d'aquest moment les referències documentals són força abundants. La documentació parla de guixers, però especialment, de pagesos que paguen part dels seus deutes en guix que produeixen per a les seves necessitats i per a la venda. El 1620 tenim la primera notícia que indica que la producció de guix era en aquesta zona propietat del mas Vilella. El 1780 el P. Jaume Caresmar, en el seu 'Discurso' assenyalava l'existència de 'dos molinos que se emplean en granos, sal y yeso, prensandose en ámbos aceite y fabricandose papel de mediana calidad. Sus vecinos tienen dos ollas de aguardiente, porqué les sobran vinos con cuios productos compran los granos que les faltan para el abasto de seis meses al año' (FÀBREGA, 2009). La següent referència escrita que es coneix es del 1880, quan Joseph d'Argullol diu el següent: 'prop de Manresa ó Mandresa hi ha las guixeras de Suria' (ARGULLOL, 1880). El 1884 Súria abastia de guix a Manresa com diu la 'Monumenta Historia Civitatis Minorisae' (FÀBREGA, 2009). És en aquest moment del segle XIX i inicis del segle XX que la producció arriba al seu màxim amb una activitat que podem qualificar de quasi industrial arribant a tenir una denominació específica 'guix de Súria' a les tendes de Manresa.</p> | 41.8359700,1.7755100 | 398330 | 4632289 | 08274 | Súria | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67234-20210512143708.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67234-20210512143729.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-02-23 00:00:00 | KuanUm - JM Huélamo - JM Solias | En aquest cas el forn està molt ensorrat. | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||
| 67235 | Pedrera de les Guixeres 6 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedrera-de-les-guixeres-6 | <p>ARGULLOL, Joseph d' (1880) 'Costums del Pla de Bages'. L'excursionista, any III, nº 21. Barcelona, Associació Catalanista d'Excursions científicas, p. 465-472.</p> <p>FÀBREGA, Carles (2004) Quan les roques parlen. Punts d'interès geològic de Súria, Ajuntament de Súria;</p> | XIX-XX | Malmés pels elements vegetals | <p>Es tracta d'una explotació minera a cel obert que ha consistit en tallar de forma vertical el front de la muntanya fins aconseguir explotar el guix present en aquesta zona. Totes les pedreres de guix es troben per sobre dels forns i l'explotació es devia fer per gravetat, deixant caure el mineral fins el punt era processat als forns. Hi ha pedreres molt grans (com la 1, la 2 o la 7) o petites com la 6. En tot cas la pedrera està limitada per la geologia, ja que està coberta per calcàries i no s'excava més enllà del límit geològic. El resultat final és el d'una paret de roca vertical i una zona plana al peu. Actualment la vegetació ha crescut abundantment en aquestes antigues pedrers i s'està perdent la fesomia.</p> | 08274-192 | Muntanya sobre la riera del Tordell | <p>La primera referència documental a un guixer de Súria és de l'any 1591. A partir d'aquest moment les referències documentals són força abundants. La documentació parla de guixers, però especialment, de pagesos que paguen part dels seus deutes en guix que produeixen per a les seves necessitats i per a la venda. El 1620 tenim la primera notícia que indica que la producció de guix era en aquesta zona propietat del mas Vilella. El 1780 el P. Jaume Caresmar, en el seu 'Discurso' assenyalava l'existència de 'dos molinos que se emplean en granos, sal y yeso, prensandose en ámbos aceite y fabricandose papel de mediana calidad. Sus vecinos tienen dos ollas de aguardiente, porqué les sobran vinos con cuios productos compran los granos que les faltan para el abasto de seis meses al año' (FÀBREGA, 2009). La següent referència escrita que es coneix es del 1880, quan Joseph d'Argullol diu el següent: 'prop de Manresa ó Mandresa hi ha las guixeras de Suria' (ARGULLOL, 1880). El 1884 Súria abastia de guix a Manresa com diu la 'Monumenta Historia Civitatis Minorisae' (FÀBREGA, 2009). És en aquest moment del segle XIX i inicis del segle XX que la producció arriba al seu màxim amb una activitat que podem qualificar de quasi industrial arribant a tenir una denominació específica 'guix de Súria' a les tendes de Manresa.</p> | 41.8360200,1.7756800 | 398344 | 4632294 | 08274 | Súria | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67235-foto-08274-192-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67235-foto-08274-192-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-02-23 00:00:00 | KuanUm - JM Huélamo - JM Solias | La formació de la potassa, la sal i el guix de la Catalunya central és la mateixa. Fa uns 40 mil·lions d'anys es va evaporar un mar interior que havia quedat en aquesta zona formant-se aquests dipòsits. Les sals, que són molt plàstiques, sotmeses a grans pressions fleixen cap a l'exterior pel punt més feble constituïda en aquesta zona per la falla del Tordell. En el seu flux empenyen els materials que tenen a sobre, especialment, els guixos, els quals són molt abundants a la banda sud de la falla i han estat objecte d'explotació des d'èpoques històriques. | 98 | 49 | 1.5 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||
| 67236 | Pedrera de les Guixeres 4 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedrera-de-les-guixeres-4 | <p>ARGULLOL, Joseph d' (1880) 'Costums del Pla de Bages'. L'excursionista, any III, nº 21. Barcelona, Associació Catalanista d'Excursions científicas, p. 465-472.</p> <p>FÀBREGA, Carles (2004) Quan les roques parlen. Punts d'interès geològic de Súria, Ajuntament de Súria;</p> | XIX-XX | Malmés pels elements vegetals i | <p>Es tracta d'una explotació minera a cel obert que ha consistit en tallar de forma vertical el front de la muntanya fins aconseguir explotar el guix present en aquesta zona. Totes les pedreres de guix es troben per sobre dels forns i l'explotació es devia fer per gravetat, deixant caure el mineral fins el punt era processat als forns. Hi ha pedreres molt grans (com la 1, la 2 o la 7) o petites com la 6. En tot cas la pedrera està limitada per la geologia, ja que està coberta per calcàries i no s'excava més enllà del límit geològic. El resultat final és el d'una paret de roca vertical i una zona plana al peu. Actualment la vegetació ha crescut abundantment en aquestes antigues pedrers i s'està perdent la fesomia.</p> | 08274-193 | Muntanya sobre la riera del Tordell | <p>La primera referència documental a un guixer de Súria és de l'any 1591. A partir d'aquest moment les referències documentals són força abundants. La documentació parla de guixers, però especialment, de pagesos que paguen part dels seus deutes en guix que produeixen per a les seves necessitats i per a la venda. El 1620 tenim la primera notícia que indica que la producció de guix era en aquesta zona propietat del mas Vilella. El 1780 el P. Jaume Caresmar, en el seu 'Discurso' assenyalava l'existència de 'dos molinos que se emplean en granos, sal y yeso, prensandose en ámbos aceite y fabricandose papel de mediana calidad. Sus vecinos tienen dos ollas de aguardiente, porqué les sobran vinos con cuios productos compran los granos que les faltan para el abasto de seis meses al año' (FÀBREGA, 2009). La següent referència escrita que es coneix es del 1880, quan Joseph d'Argullol diu el següent: 'prop de Manresa ó Mandresa hi ha las guixeras de Suria' (ARGULLOL, 1880). El 1884 Súria abastia de guix a Manresa com diu la 'Monumenta Historia Civitatis Minorisae' (FÀBREGA, 2009). És en aquest moment del segle XIX i inicis del segle XX que la producció arriba al seu màxim amb una activitat que podem qualificar de quasi industrial arribant a tenir una denominació específica 'guix de Súria' a les tendes de Manresa.</p> | 41.8357800,1.7759900 | 398369 | 4632267 | 08274 | Súria | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67236-foto-08274-193-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67236-foto-08274-193-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-02-23 00:00:00 | KuanUm - JM Huélamo - JM Solias | La formació de la potassa, la sal i el guix de la Catalunya central és la mateixa. Fa uns 40 mil·lions d'anys es va evaporar un mar interior que havia quedat en aquesta zona formant-se aquests dipòsits. Les sals, que són molt plàstiques, sotmeses a grans pressions fleixen cap a l'exterior pel punt més feble constituïda en aquesta zona per la falla del Tordell. En el seu flux empenyen els materials que tenen a sobre, especialment, els guixos, els quals són molt abundants a la banda sud de la falla i han estat objecte d'explotació des d'èpoques històriques. | 98 | 49 | 1.5 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||
| 67237 | Refugi de guixaires | https://patrimonicultural.diba.cat/element/refugi-de-guixaires | <p>ARGULLOL, Joseph d' (1880) 'Costums del Pla de Bages'. L'excursionista, any III, nº 21. Barcelona, Associació Catalanista d'Excursions científicas, p. 465-472.</p> <p>FÀBREGA, Carles (2004) Quan les roques parlen. Punts d'interès geològic de Súria, Ajuntament de Súria;</p> | XIX-XX | Malmés pels elements vegetals i la manca d'utilització | <p>Es troba localitzat en una petita balma en una paret de roca dins el conjunt de pedreres i forns de les Guixeres. Es tracta d'una cavitats d'uns dos metres de diàmetre a la que se li ha fet tapat la part frontal amb pedres de maçoneria i se li ha fet una porta adintellada (d'un metre d'alt aproximadament) amb pedra escairada.</p> | 08274-194 | Muntanya sobre la riera del Tordell | <p>La primera referència documental a un guixer de Súria és de l'any 1591. A partir d'aquest moment les referències documentals són força abundants. La documentació parla de guixers, però especialment, de pagesos que paguen part dels seus deutes en guix que produeixen per a les seves necessitats i per a la venda. El 1620 tenim la primera notícia que indica que la producció de guix era en aquesta zona propietat del mas Vilella. El 1780 el P. Jaume Caresmar, en el seu 'Discurso' assenyalava l'existència de 'dos molinos que se emplean en granos, sal y yeso, prensandose en ámbos aceite y fabricandose papel de mediana calidad. Sus vecinos tienen dos ollas de aguardiente, porqué les sobran vinos con cuios productos compran los granos que les faltan para el abasto de seis meses al año' (FÀBREGA, 2009). La següent referència escrita que es coneix es del 1880, quan Joseph d'Argullol diu el següent: 'prop de Manresa ó Mandresa hi ha las guixeras de Suria' (ARGULLOL, 1880). El 1884 Súria abastia de guix a Manresa com diu la 'Monumenta Historia Civitatis Minorisae' (FÀBREGA, 2009). És en aquest moment del segle XIX i inicis del segle XX que la producció arriba al seu màxim amb una activitat que podem qualificar de quasi industrial arribant a tenir una denominació específica 'guix de Súria' a les tendes de Manresa.</p> | 41.8353338,1.7762022 | 398386 | 4632217 | 08274 | Súria | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67237-20210512142023.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67237-20210512142257.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-02-23 00:00:00 | KuanUm - JM Huélamo - JM Solias | 98 | 49 | 1.5 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | ||||||
| 67238 | Forn de guix 4 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-guix-4 | <p>ARGULLOL, Joseph d' (1880) 'Costums del Pla de Bages'. L'excursionista, any III, nº 21. Barcelona, Associació Catalanista d'Excursions científicas, p. 465-472.</p> <p>FÀBREGA, Carles (2004) Quan les roques parlen. Punts d'interès geològic de Súria, Ajuntament de Súria;</p> | XIX-XX | Malmés pels elements vegetals i la construcció d'una pista | <p>Dins el conjunt d'instal·lacions per a la producció de guix es troba aquest. Es tracta d'un forn de planta rectangular, amb una boca. Les parets són de pedra calcària i es poden observar les pedres calcinades. En les condicions actuals és pràcticament impossible accedir-hi. A l'exterior es poden veure grans pedres de guix abandonades.</p> | 08274-195 | Muntanya sobre la riera del Tordell | <p>La primera referència documental a un guixer de Súria és de l'any 1591. A partir d'aquest moment les referències documentals són força abundants. La documentació parla de guixers, però especialment, de pagesos que paguen part dels seus deutes en guix que produeixen per a les seves necessitats i per a la venda. El 1620 tenim la primera notícia que indica que la producció de guix era en aquesta zona propietat del mas Vilella. El 1780 el P. Jaume Caresmar, en el seu 'Discurso' assenyalava l'existència de 'dos molinos que se emplean en granos, sal y yeso, prensandose en ámbos aceite y fabricandose papel de mediana calidad. Sus vecinos tienen dos ollas de aguardiente, porqué les sobran vinos con cuios productos compran los granos que les faltan para el abasto de seis meses al año' (FÀBREGA, 2009). La següent referència escrita que es coneix es del 1880, quan Joseph d'Argullol diu el següent: 'prop de Manresa ó Mandresa hi ha las guixeras de Suria' (ARGULLOL, 1880). El 1884 Súria abastia de guix a Manresa com diu la 'Monumenta Historia Civitatis Minorisae' (FÀBREGA, 2009). És en aquest moment del segle XIX i inicis del segle XX que la producció arriba al seu màxim amb una activitat que podem qualificar de quasi industrial arribant a tenir una denominació específica 'guix de Súria' a les tendes de Manresa.</p> | 41.8355100,1.7759800 | 398368 | 4632237 | 08274 | Súria | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67238-20210512141610.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67238-20210512141623.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67238-20210512141751.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-02-23 00:00:00 | KuanUm - JM Huélamo - JM Solias | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | ||||||
| 67239 | Pedrera de les Guixeres 7 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedrera-de-les-guixeres-7 | <p>ARGULLOL, Joseph d' (1880) 'Costums del Pla de Bages'. L'excursionista, any III, nº 21. Barcelona, Associació Catalanista d'Excursions científicas, p. 465-472.</p> <p>FÀBREGA, Carles (2004) Quan les roques parlen. Punts d'interès geològic de Súria, Ajuntament de Súria;</p> | XIX-XX | Malmés pels elements vegetals | <p>Es tracta d'una explotació minera a cel obert que ha consistit en tallar de forma vertical el front de la muntanya fins aconseguir explotar el guix present en aquesta zona. Totes les pedreres de guix es troben per sobre dels forns i l'explotació es devia fer per gravetat, deixant caure el mineral fins el punt era processat als forns. Hi ha pedreres molt grans (com la 1, la 2 o la 7) o petites com la 6. En tot cas la pedrera està limitada per la geologia, ja que està coberta per calcàries i no s'excava més enllà del límit geològic. El resultat final és el d'una paret de roca vertical i una zona plana al peu. Actualment la vegetació ha crescut abundantment en aquestes antigues pedrers i s'està perdent la fesomia.</p> | 08274-196 | Muntanya sobre la riera del Tordell | <p>La primera referència documental a un guixer de Súria és de l'any 1591. A partir d'aquest moment les referències documentals són força abundants. La documentació parla de guixers, però especialment, de pagesos que paguen part dels seus deutes en guix que produeixen per a les seves necessitats i per a la venda. El 1620 tenim la primera notícia que indica que la producció de guix era en aquesta zona propietat del mas Vilella. El 1780 el P. Jaume Caresmar, en el seu 'Discurso' assenyalava l'existència de 'dos molinos que se emplean en granos, sal y yeso, prensandose en ámbos aceite y fabricandose papel de mediana calidad. Sus vecinos tienen dos ollas de aguardiente, porqué les sobran vinos con cuios productos compran los granos que les faltan para el abasto de seis meses al año' (FÀBREGA, 2009). La següent referència escrita que es coneix es del 1880, quan Joseph d'Argullol diu el següent: 'prop de Manresa ó Mandresa hi ha las guixeras de Suria' (ARGULLOL, 1880). El 1884 Súria abastia de guix a Manresa com diu la 'Monumenta Historia Civitatis Minorisae' (FÀBREGA, 2009). És en aquest moment del segle XIX i inicis del segle XX que la producció arriba al seu màxim amb una activitat que podem qualificar de quasi industrial arribant a tenir una denominació específica 'guix de Súria' a les tendes de Manresa.</p> | 41.8350800,1.7756700 | 398342 | 4632190 | 08274 | Súria | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67239-20210512141926.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-02-23 00:00:00 | KuanUm - JM Huélamo - JM Solias | La formació de la potassa, la sal i el guix de la Catalunya central és la mateixa. Fa uns 40 mil·lions d'anys es va evaporar un mar interior que havia quedat en aquesta zona formant-se aquests dipòsits. Les sals, que són molt plàstiques, sotmeses a grans pressions fleixen cap a l'exterior pel punt més feble constituïda en aquesta zona per la falla del Tordell. En el seu flux empenyen els materials que tenen a sobre, especialment, els guixos, els quals són molt abundants a la banda sud de la falla i han estat objecte d'explotació des d'èpoques històriques. | 98 | 49 | 1.5 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||
| 67240 | Camí Ral | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ral-18 | <p>GALERA PEDROSA, Andreu (1996) 'Els camins medievals en la Catalunya central: entorn de les Stratae Kardonensia i la Via Salinaria'. Dovella. Núm. 53, pp. 21-28, Manresa: Associació Cultural Dovella.</p> <p>PLANES I BALL, Josep Albert (1996) 'Al pas de l'exercit: Itineraris militars al segle XVII', Dovella. Núm. 53, pp. 29-33, Manresa: Associació Cultural Dovella.</p> | Malmés pels elements vegetals i la manca d'utilització | <p>Antic camí principal entre Súria i Cardona, avui totalment perdut i sense ús. El seu traçat s'inicia a cal Trist, a la riera d'Hortons, i enfilant-se per les costes de la Grau, mena cap el torrent del Bògit, passant a poca distància de la Torremalús i dirigint-se, tot seguit cap a la partida de can Sivila de la Roca, des d'on surt del terme municipal. En el seu traçat es veuen petites obres d'enginyeria civil, tals com a desguassos per a salvar pluvials. A les zones més planes, el camí està marcat lateralment per murs de pedra seca d'on sobresurten, a la part superior, pedres dretes. Destaca a la pujada que salva just abans de sortir del terme municipal amb un bon enllosat que s'està malmentent de mica en mica.</p> | 08274-197 | Entre dos trams de pista forestal sobre can Sivila | <p>A principis del segle XIX, el trajecte de Manresa a Cardona es podia realitzar en set hores i quart. Els camins que portaven a Cardona, són esmentats, molts cops, com a 'stratae publicae', en documentació de l'Alta Edat Mitjana, la qual cosa demostraria la seva existència anterior. Els romans coneixien perfectament el diapir de Cardona i les fonts clàssiques parlen de la seva explotació. Un d'aquests camins baixava pel Cardener, la qual fou utilitzada en el seu traçat medieval, fins que la Junta Delegada de Carreteres de Catalunya, va declarar aquesta ruta de segon ordre el 29 de setembre de 1848 (GALERA, 1996). La sal de Cardona, va ser exportada, principalment cap a la zona del Pirineu, en zones més lligades a la ramaderia, al no poder competir amb la sal marina. De tota manera, l'any 1631, la duquessa de Cardona, va dirigir-se al Consell de Cent barceloní, per tal que es fes una nova via de comunicació per poder transportar la sal a Barcelona i facilitar-ne l'exportació, ja que el camí era de bast en alguns trams. La seva indicació no fou seguida i no es va fer rés per implantar un sistema més modern de comunicació fins el segle XIX . Existeix una descripció d'itinerari de Manresa a Cardona, feta pel militar Ambrosio Borsano de les seves observacions realitzades entre 1673 i 1685. En el camí de Manresa a Cardona diu així, en la part que toca a Súria '(..) A media legua de Torroella se alla el Rio Cardone que se passa de la otra parte, y se camina sobre el mismo Rio hasta dar vista con un lugar que se dice Suria que allí se passa dicho rio otra vez y se va a dicho lugar que dista legua y media de Torroella. / Continuando a dicho Camino se allan unos Campos labrados que en ellos puede campear un Exercito (..) Continuando mas adelante en continuacion de dicho Camino a cosa de medio quarto de legua del sobredicho lugar de Suria, y siempre sobre el rio Cardone, se toma el camino por la montaña, y se sube una Cuesta de cerca de media legua que despues se alla unos llanos que van sobre el Rio Cardone (..) El Camino de Artilleria ha de hir del lugar de Suria Rio arriba asta dar en los llanos referidos arriva (..) (PLANES, 1996).</p> | 41.8479916,1.7376598 | 395207 | 4633669 | 08274 | Súria | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67240-20210601112523.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67240-20210601112255.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67240-20210601112557.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-02-23 00:00:00 | KuanUm - JM Huélamo - JM Solias | 94|98|85 | 49 | 1.5 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||||
| 67241 | Barraca del Serrat de Pujadors | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-serrat-de-pujadors | <p>CATÀLEG (inèdit). Catàleg del Grup de Recerca i Conservació del Patrimoni del Centre Excursionista de Súria.</p> <p>FÀBREGA ENFEDAQUE, Albert (2009) 'De la pluriactivitat pagesa a la producció industrial: el cas de les Guixeres de Súria' a Jornades sobre sistemes agraris, organització social i poder local als Països Catalans, Maig 2009 (en premsa).</p> <p>ITINERARI 6 (s.d.) Itinerari-6: Súria - Necròpolis de cal Banyes-Cal Jové - Coaner - Súria, Centre Excursionista de Súria. </p> <p>SOLER, Josep M. (1992) 'L'estudi de la pedra seca: estat de la qüestió' Dovella, núm. 42, p. 19-21, Manresa: Associació Cultural Dovella.</p> <p>VILA I CARABASSA, Josep Maria (1999B) Informe de la intervenció arqueològica realitzada en quatre barraques de vinya localitzades en la variant de Súria, Manresa, Arqueociència, S.L.</p> | XIX-XX | S'està malmetent pels elements vegetals que van creixent | <p>Es tracta d'una construcció realitzada en pedra seca, de planta irregular, tot i que tendeix a ser circular, adossada a una feixa de terra. Té un espai útil interior d'uns 2 a 3 metres quadrats. L'accés es fa per mig d'una porta adintellada. La coberta està realitzada amb falsa cúpula muntada a base de pedra seca i coronada amb una gran llosa de pedra. La impermeabilització de la coberta es realitza amb terres i graves abocades pel damunt de les pedres. Presenta un ràfec en tot el perímetre de la coberta construït a base de lloses allargades i primes de pedra. L'abundància de pedres, el domini adquirit pels constructors en la travada de murs i la disponibilitat de temps durant l'hivern, permeteren la construcció d'unes obres de gran perfecció tècniques que responien de manera simple, racional i econòmica a les necessitats plantejades (SOLER, 1992B)</p> | 08274-198 | Al costat d'un camí prop de can Sivila | <p>Com es habitual amb totes aquestes construccions auxiliars al mig del camp, serviria d'aixopluc i com a magatzem d'eines del pagès.</p> | 41.8442100,1.7432700 | 395666 | 4633243 | 08274 | Súria | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67241-foto-08274-198-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67241-foto-08274-198-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-02-23 00:00:00 | KuanUm - JM Huélamo - JM Solias | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | ||||||
| 67242 | Castellet de la Pobla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castellet-de-la-pobla | <p>FÀBREGA ENFEDAQUE, Albert (2009) Cum grano salis. La sal i la potassa a Súria (1185-1982), Ajuntament de Súria - Iberpotash</p> <p>FALGUERA TORRES, Sergi (2008) 'Castellets miners conservats a Catalunya, en explotacions mineres no metàl·liques (1). Els castellets miners conservats a la ona potàssica de Catalunya. Sector de la conca del Cardoner (Cardona i Súria, Bages, Barcelona)', Butlletí de l'Institut d'Estudis de la Natura , Vol. VII, Núm. 3, pp. 289-308</p> | XX | La manca d'utilització afecta el manteniment de l'estructura | <p>El pou número IV es troba prop de la torre medieval de la Pobla, al peu del camí Ral i la creu de Montaner. Aquest pou es va obrir l'any 1975 i es va tancar l'any 2006. El seu us inicial era iniciar la substitució del pou I, amb qui es comunica per sota terra. El castellet propiament dit té una alçada de 30 metres aproximadament i el material amb el que esta construït és acer laminat. La màquina d'extracció és de tambors cilíndrics que desenvolupen una potència de 330 Hp. El diametre del pou és de 5 metres amb una profunditat de 550 metres, nivell al qual es comunica amb el pou ! O del Salí. La gàbia té diversos skips i capacitat per 32 persones. És molt semblant al castellet 2 de Cabanasses.</p> | 08274-199 | Recinte miner de la Pobla | <p>El dia 3 de setembre de 1911, l'ajuntament va rebre una carta de R. Macary i Gay de Lafrance, de Burdeus, demanant-li permís per construir un pou de prospecció minera i un camí d'accés que enllaci la seva finca del 'Salí' amb la carretera de Manresa a Bassella. Aquest topònim sembla provenir de la troballa de sal, en fer la carretera a mitjan segle XIX, encara que des de l'any 1185 se sap de l'existència de mines de sal prop de la vila de Súria i el 1780 el pare Caresmar indica que es molia sal a Súria, la qual cosa fa sospitar de l'extracció de sal en aquell moment. Retornant al segle XX, Macary esperava treure sals potàssiques d'aquesta propietat en un termini de dos anys. Aquest és el primer pas per explotar el mineral potàssic surienc que, ja al 1897, l'enginyer de mines Thos i Codina havia intuït. L'any 1912 els enginyers Macary i Viader comencen la perforació d'un pou a la finca abans esmentada i arriben a una fondària de 68 metres i fent una galeria horitzontal, troben sals potàssiques. Es van fer 11 sondeigs als voltants de Súria que permeteren reconèixer una àrea de 10 km quadrats demostrant una gran riquesa en potassa.. L'empresa belga Solvay adquireix a Macary i Viader la concessió de les mines. En la primavera del 1917, l'empresa havia començat a fer treballs d'explanació de terrenys, a la finca del Tordell, que es on havien d'anar les instal·lacions mineres. I el 5 de setembre de 1918 un decret del govern civil autoritza a Solvay de poder construir un ferrocarril miner de Súria a Manresa. Aquesta línia és projectada per l'enginyer belga Louis Dupont, la qual s'inaugura l'any 1924. Aquest mateix any s'inicien les tasques de mineria, acabant-se el primer castellet el 18 de novembre. El 25 de setembre de 1920 es constitueix la societat 'Mines de Potassa de Súria, S.A.'; la totalitat de les accions en poder de l'empresa Solvay. Els conflictes obrers foren presents de forma intensa en el poble durant el primer terç del segle XX. El dia 2 d'octubre de 1929, el rei Alfons XIII visità les mines i, amb motiu d'aquesta visita, els elements anarquistes del poble van preparar un atemptat contra ell dins la mina, que finalment no es dugué a terme. El 28 de desembre de 1930 esclata una vaga a les mines. Els treballadors demanen no haver de treballar més de 8 hores seguides, no treballar els diumenges o cobrar més aquest dia i no cobrar a tant per hora (0'8 pta). Aquesta vaga s'acabà el dia 11 de gener següent. El 20 de gener de 1932 es va declarar la vaga general revolucionària. A Súria no es va treballar, però no perquè fós vaga sinó perquè era la festivitat de Sant Sebastià. El 28 d'octubre de 1933 començà una altra vaga a les mines, que acabà el 24 de novembre. La producció de potassa es va interrompre al llarg de la Guerra Civil, extraient-se només sal de cuina. Al retirar-se les tropes republicanes el gener del 1939 van volar, a més dels ponts, el castellet de la mina. A finals de 1939 les fàbriques varen reprendre la seva activitat habitual, encara que els salaris dels treballadors eren tan baixos, que la gent anava a menjar a l'Auxili Social, a les mines no es va començar a treure mineral fins al gener de 1940. L'any 1956 va haver-hi un accident on van morir tres treballadors al Pou de Cabanasses, essent aquest el més greu ocorregut a les mines.</p> | 41.8171500,1.7584000 | 396879 | 4630220 | 1975 | 08274 | Súria | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67242-foto-08274-199-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67242-foto-08274-199-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-02-23 00:00:00 | KuanUm - JM Huélamo - JM Solias | Els castellets són, molts cops, la màxima referència visible en superficie del treball subterrani d'extracció de minerals. L'any 1962 es va construir el telefèric anomenat el cable, que unia el pou de Cabanasses amb la zona de fabricació, on baixaven el mineral en vagonetes La cinta transportadora que uneix el pou del Fusteret (o número 4) amb la zona de fabricació va ser inaugurada el 1973. L'any 1982 es van vendre el 51% de les accions de l'empresa 'Mines de Potassa de Súria' per part del grup belga 'Solvay' a l'empresa de l'INI, 'Fodina', la qual cosa va comportar una nova manera de treballar i de gestionar la factoria. Posteriorment 'Fodina' acabà adquirint la totalitat de les accions. Actualment l'accionista majoritari és l'empresa israeliana 'Potasses del Mar Mort' que ha creat l'empresa IBERPOTASH per gestionar els seus interessos a Espanya. | 98 | 49 | 1.5 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | ||||
| 67243 | Cinta transportadora de Potassa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cinta-transportadora-de-potassa | <p>FÀBREGA ENFEDAQUE, Albert (2009) Cum grano salis. La sal i la potassa a Súria (1185-1982), Ajuntament de Súria - Iberpotash</p> <p>FALGUERA TORRES, Sergi (2008) 'Castellets miners conservats a Catalunya, en explotacions mineres no metàl·liques (1). Els castellets miners conservats a la ona potàssica de Catalunya. Sector de la conca del Cardoner (Cardona i Súria, Bages, Barcelona)', Butlletí de l'Institut d'Estudis de la Natura , Vol. VII, Núm. 3, pp. 289-308</p> | XX | La manca d'utilització afecta el manteniment de l'estructura | <p>La cinta transportadora travessa la plana de les Bombes i el Pla de Reguant entre el pou IV o de la Pobla i el pou I o del Salí. Es tracta d'una obra d'enginyeria civil destinada al transport de la producció del pou de la Pobla fins al Salí per tal de que es fes el tractament per separar la sal de la potassa. Es tracta d'una estructura linial feta amb una base de bigues de ferro de perfil en H que es troba suspesa i aguantada per columnes fetes amb el mateix material. L'estructura fa una caixa oberta dins de la qual es troba la cinta propiament dita Aquesta presenta una coberta feta amb uralita per evitar que el mineral es mulli.</p> | 08274-200 | Entre el recinte miner de la Pobla i el del Salí | <p>El dia 3 de setembre de 1911, l'ajuntament va rebre una carta de R. Macary i Gay de Lafrance, de Burdeus, demanant-li permís per construir un pou de prospecció minera i un camí d'accés que enllaci la seva finca del 'Salí' amb la carretera de Manresa a Bassella. Aquest topònim sembla provenir de la troballa de sal, en fer la carretera a mitjan segle XIX, encara que des de l'any 1185 se sap de l'existència de mines de sal prop de la vila de Súria i el 1780 el pare Caresmar indica que es molia sal a Súria, la qual cosa fa sospitar de l'extracció de sal en aquell moment. Retornant al segle XX, Macary esperava treure sals potàssiques d'aquesta propietat en un termini de dos anys. Aquest és el primer pas per explotar el mineral potàssic surienc que, ja al 1897, l'enginyer de mines Thos i Codina havia intuït. L'any 1912 els enginyers Macary i Viader comencen la perforació d'un pou a la finca abans esmentada i arriben a una fondària de 68 metres i fent una galeria horitzontal, troben sals potàssiques. Es van fer 11 sondeigs als voltants de Súria que permeteren reconèixer una àrea de 10 km quadrats demostrant una gran riquesa en potassa.. L'empresa belga Solvay adquireix a Macary i Viader la concessió de les mines. En la primavera del 1917, l'empresa havia començat a fer treballs d'explanació de terrenys, a la finca del Tordell, que es on havien d'anar les instal·lacions mineres. I el 5 de setembre de 1918 un decret del govern civil autoritza a Solvay de poder construir un ferrocarril miner de Súria a Manresa. Aquesta línia és projectada per l'enginyer belga Louis Dupont, la qual s'inaugura l'any 1924. Aquest mateix any s'inicien les tasques de mineria, acabant-se el primer castellet el 18 de novembre. El 25 de setembre de 1920 es constitueix la societat 'Mines de Potassa de Súria, S.A.'; la totalitat de les accions en poder de l'empresa Solvay. Els conflictes obrers foren presents de forma intensa en el poble durant el primer terç del segle XX. El dia 2 d'octubre de 1929, el rei Alfons XIII visità les mines i, amb motiu d'aquesta visita, els elements anarquistes del poble van preparar un atemptat contra ell dins la mina, que finalment no es dugué a terme. El 28 de desembre de 1930 esclata una vaga a les mines. Els treballadors demanen no haver de treballar més de 8 hores seguides, no treballar els diumenges o cobrar més aquest dia i no cobrar a tant per hora (0'8 pta). Aquesta vaga s'acabà el dia 11 de gener següent. El 20 de gener de 1932 es va declarar la vaga general revolucionària. A Súria no es va treballar, però no perquè fós vaga sinó perquè era la festivitat de Sant Sebastià. El 28 d'octubre de 1933 començà una altra vaga a les mines, que acabà el 24 de novembre. La producció de potassa es va interrompre al llarg de la Guerra Civil, extraient-se només sal de cuina. Al retirar-se les tropes republicanes el gener del 1939 van volar, a més dels ponts, el castellet de la mina. A finals de 1939 les fàbriques varen reprendre la seva activitat habitual, encara que els salaris dels treballadors eren tan baixos, que la gent anava a menjar a l'Auxili Social, a les mines no es va començar a treure mineral fins al gener de 1940. L'any 1956 va haver-hi un accident on van morir tres treballadors al Pou de Cabanasses, essent aquest el més greu ocorregut a les mines.</p> | 41.8240000,1.7592000 | 396956 | 4630980 | 1973 | 08274 | Súria | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67243-20210420175843.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67243-20210420180154.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67243-20210420181534.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-02-23 00:00:00 | KuanUm - JM Huélamo - JM Solias | La part més gran de l'estructura és molt visible des de les parts altes, formant un element molt marcat dins el paisatge. L'any 1962 es va construir el telefèric anomenat el cable, que unia el pou de Cabanasses amb la zona de fabricació, on baixaven el mineral en vagonetes La cinta transportadora que uneix el pou del Fusteret (o número 4) amb la zona de fabricació va ser inaugurada el 1973. L'any 1982 es van vendre el 51% de les accions de l'empresa 'Mines de Potassa de Súria' per part del grup belga 'Solvay' a l'empresa de l'INI, 'Fodina', la qual cosa va comportar una nova manera de treballar i de gestionar la factoria. Posteriorment 'Fodina' acabà adquirint la totalitat de les accions. Actualment l'accionista majoritari és l'empresa israeliana 'Potasses del Mar Mort' que ha creat l'empresa IBERPOTASH per gestionar els seus interessos a Espanya. | 98 | 49 | 1.5 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | ||||
| 67244 | Castellet de Cabanasses 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castellet-de-cabanasses-2 | <p>FÀBREGA ENFEDAQUE, Albert (2009) Cum grano salis. La sal i la potassa a Súria (1185-1982), Ajuntament de Súria - Iberpotash</p> <p>FALGUERA TORRES, Sergi (2008) 'Castellets miners conservats a Catalunya, en explotacions mineres no metàl·liques (1). Els castellets miners conservats a la ona potàssica de Catalunya. Sector de la conca del Cardoner (Cardona i Súria, Bages, Barcelona)', Butlletí de l'Institut d'Estudis de la Natura , Vol. VII, Núm. 3, pp. 289-308</p> | XX | <p>El pou de Cabanasses, rep el nom oficial de Ana María. Es troba gairebé a sobre de la falla del Mig-món. Es va inaugurar el 1960 , quan es van fer també els edificis d'accés. En origen hi havia tan sols un castellet d'accés a la mina i d'extracció però, per raons de seguretat, actualment, n'hi ha dos: un per la tasca normal de la mina i un altre de seguretat i venilació. L'alçada de tots dos és de 50 metres aproximadament i el material és d'acer laminat. Pel que fa al castellet que es troba més a l'Est, que és el que porta el pes del treball, la màquina d'extracció és de tambors cilíndrics que tenen una potència de 1.200 Hp. El pes és d'unes 300 tones.Treballa amb un diàmetre del pou de 5 metres i arriba a una profunditat de 718 metres. Es comunica a 580 metres amb el pou III. La gàbia té diversos skips per pujar el material.</p> | 08274-201 | A l'explotació minàire de Cabanasses | <p>El dia 3 de setembre de 1911, l'ajuntament va rebre una carta de R. Macary i Gay de Lafrance, de Burdeus, demanant-li permís per construir un pou de prospecció minera i un camí d'accés que enllaci la seva finca del 'Salí' amb la carretera de Manresa a Bassella. Aquest topònim sembla provenir de la troballa de sal, en fer la carretera a mitjan segle XIX, encara que des de l'any 1185 se sap de l'existència de mines de sal prop de la vila de Súria i el 1780 el pare Caresmar indica que es molia sal a Súria, la qual cosa fa sospitar de l'extracció de sal en aquell moment. Retornant al segle XX, Macary esperava treure sals potàssiques d'aquesta propietat en un termini de dos anys. Aquest és el primer pas per explotar el mineral potàssic surienc que, ja al 1897, l'enginyer de mines Thos i Codina havia intuït. L'any 1912 els enginyers Macary i Viader comencen la perforació d'un pou a la finca abans esmentada i arriben a una fondària de 68 metres i fent una galeria horitzontal, troben sals potàssiques. Es van fer 11 sondeigs als voltants de Súria que permeteren reconèixer una àrea de 10 km quadrats demostrant una gran riquesa en potassa.. L'empresa belga Solvay adquireix a Macary i Viader la concessió de les mines. En la primavera del 1917, l'empresa havia començat a fer treballs d'explanació de terrenys, a la finca del Tordell, que es on havien d'anar les instal·lacions mineres. I el 5 de setembre de 1918 un decret del govern civil autoritza a Solvay de poder construir un ferrocarril miner de Súria a Manresa. Aquesta línia és projectada per l'enginyer belga Louis Dupont, la qual s'inaugura l'any 1924. Aquest mateix any s'inicien les tasques de mineria, acabant-se el primer castellet el 18 de novembre. El 25 de setembre de 1920 es constitueix la societat 'Mines de Potassa de Súria, S.A.'; la totalitat de les accions en poder de l'empresa Solvay. Els conflictes obrers foren presents de forma intensa en el poble durant el primer terç del segle XX. El dia 2 d'octubre de 1929, el rei Alfons XIII visità les mines i, amb motiu d'aquesta visita, els elements anarquistes del poble van preparar un atemptat contra ell dins la mina, que finalment no es dugué a terme. El 28 de desembre de 1930 esclata una vaga a les mines. Els treballadors demanen no haver de treballar més de 8 hores seguides, no treballar els diumenges o cobrar més aquest dia i no cobrar a tant per hora (0'8 pta). Aquesta vaga s'acabà el dia 11 de gener següent. El 20 de gener de 1932 es va declarar la vaga general revolucionària. A Súria no es va treballar, però no perquè fós vaga sinó perquè era la festivitat de Sant Sebastià. El 28 d'octubre de 1933 començà una altra vaga a les mines, que acabà el 24 de novembre. La producció de potassa es va interrompre al llarg de la Guerra Civil, extraient-se només sal de cuina. Al retirar-se les tropes republicanes el gener del 1939 van volar, a més dels ponts, el castellet de la mina. A finals de 1939 les fàbriques varen reprendre la seva activitat habitual, encara que els salaris dels treballadors eren tan baixos, que la gent anava a menjar a l'Auxili Social, a les mines no es va començar a treure mineral fins al gener de 1940. L'any 1956 va haver-hi un accident on van morir tres treballadors al Pou de Cabanasses, essent aquest el més greu ocorregut a les mines.</p> | 41.8412390,1.7515689 | 396350 | 4632903 | 08274 | Súria | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67244-20210630151740.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Productiu | Inexistent | 2022-02-23 00:00:00 | KuanUm - JM Huélamo - JM Solias | Els castellets són, molts cops, la màxima referència visible en superficie del treball subterrani d'extracció de minerals. En aquest cas el pou serveix de ventilació i seguretat. L'any 1962 es va construir el telefèric anomenat el cable, que unia el pou de Cabanasses amb la zona de fabricació, on baixaven el mineral en vagonetes La cinta transportadora que uneix el pou del Fusteret (o número 4) amb la zona de fabricació va ser inaugurada el 1973. L'any 1982 es van vendre el 51% de les accions de l'empresa 'Mines de Potassa de Súria' per part del grup belga 'Solvay' a l'empresa de l'INI, 'Fodina', la qual cosa va comportar una nova manera de treballar i de gestionar la factoria. Posteriorment 'Fodina' acabà adquirint la totalitat de les accions. Actualment l'accionista majoritari és l'empresa israeliana 'Potasses del Mar Mort' que ha creat l'empresa IBERPOTASH per gestionar els seus interessos a Espanya. | 98 | 49 | 1.5 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | ||||||
| 67246 | Primer pou de potassa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/primer-pou-de-potassa | <p>FÀBREGA, Carles (2004) Quan les roques parlen. Punts d'interès geològic de Súria, Ajuntament de Súria.</p> <p>FÀBREGA ENFEDAQUE, Albert (2009) Cum grano salis. La sal i la potassa a Súria (1185-1982), Ajuntament de Súria - Iberpotash.</p> | XX | Totalment enderrocat i ple d'element vegetals | <p>El primer pou de potassa de Súria es troba just a sota de la carretera vella de Manresa a Súria, fora del recinte actual del Pou I o pou del Salí. Es tracta d'un espai molt degradat on es poden observar al terra alguns rastres de parets, però tot es troba molt embardissat per la vegetació, bàsicament, de canyes. En aquest punt hi havia la casa del Salí, ja ques és la zona on el dom salí es troba més a prop de la superfície.</p> | 08274-203 | Al costat de la C-1410a, Km. 13'5 | <p>L'any 1911 es va iniciar la recerca de sal en aquest punt. L'enginyer francés Macary buscava una explotació que li permetés abaratir el cost de baixar la sal de Cardona a Barcelona. Quan va realitzar el primer pou es va adonar de l'existència de capes de mineral potàssic dins de la massa de sal comú. A partir d'allà va començar l'explotació industrial de les sals potàssiques (FÀBREGA, 2009). Probablement en aquest punt es trobava la primera mina de sal que va haver-hi a Súria (ja que es on es troba més a prop de la superfície) que es data de 1185. Amb posterioritat, sota el control de Cardona, no es va tornar a explotar la sal a Súria. El pou es va inundar l'any 1914 a tanta velocitat que no va ser possible salvar gairebé rés del seu interior. Encara que es va dir que l'aigua provenia, segurament, de l'aqüifer del Cardener és probable que existís alguna bossada d'aigua a les antigues mines medievals de sal que van provocar la inundació, en trobar-se molt pròximes.</p> | 41.8241082,1.7609478 | 397102 | 4630990 | 1911 | 08274 | Súria | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67246-20210420180933.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67246-20210420181124.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-02-23 00:00:00 | KuanUm - JM Huélamo - JM Solias | 98 | 1754 | 1.4 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||
| 67247 | Forn del torrent de Boadella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-del-torrent-de-boadella | XX | Totalment arrassat i ple de bardisses | <p>Forn excavat a la roca mare, que es troba a la paret, gairebé vertical del torrent de Boadella, a la banda de la costa del Forn. Es troba molt arruïnat i no se'n pot veure l'estructura per les bardisses. Les parets són fetes amb carreus irregulars de pedra calcària. No es pot distingir correctament la planta del mateix.</p> | 08274-204 | Al torrent de Boadella, al costat de la costa del Forn | 41.8046300,1.7656600 | 397462 | 4628821 | 08274 | Súria | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67247-foto-08274-204-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67247-foto-08274-204-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | Inexistent | 2022-02-23 00:00:00 | KuanUm - JM Huélamo - JM Solias | Durant la revisió del Mapa de patrimoni feta l'any 2021 no s'hi ha pogut accedir. | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||||
| 67248 | Pou d'aigua de la Mina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-daigua-de-la-mina | <p>BADIA, Enric (1996) La sal, suport d'uns pobles, Manresa, Editorial Angle.</p> <p>FÀBREGA ENFEDAQUE, Albert (2009) Cum grano salis. La sal i la potassa a Súria (1185-1982), Ajuntament de Súria - Iberpotash.</p> | XX | S'hi han afegit elements contemporanis a la construcció original | <p>El pou d'aigua de la mina es troba al centre del Pla de les Bombes, al costat del Pla de Regunat. El pou es troba a l'interior d'una construcció de planta rectangular feta de maó amb coberta a dues aigües. A la part més allargada presenta una porta per a vehicles amb arc escarser de totxo. Totes les finestres de la construcció presenten també aquesta cararcterística. A la capçalera Nord s'hi ha afegit un cos per a nous elements elèctrics. A l'interior es troba una turbina i les bombes que pugen l'aigua necessària per al treball de separació de la sal potàssica de la comuna. Es probable que, en aquest punt, hi hagi un augment important de la salinitat al cabal del riu, per les anàlisis efectuades fa anys (BADIA, 1999).</p> | 08274-205 | Al centre de la plana de les Bombes | 41.8233241,1.7593187 | 396965 | 4630904 | 08274 | Súria | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67248-20210420180040.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67248-20210420180120.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | Inexistent | 2022-02-23 00:00:00 | KuanUm - JM Huélamo - JM Solias | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||||
| 67249 | Sant Josep de Torroella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-josep-de-torroella | <p>FÀBREGA ENFEDAQUE, Albert (inèdit) 'Les esglésies i capelles de Súria' a Història de Súria, (comunicació personal de l'autor).</p> | XVII | En estat de deteriorament estructural avançat | <p>Es troba integrada dins el conjunt de restes d'edificacions de la casa de Torroella. L'edifici principal, de planta quadrangular i vàries plantes, ofereix un aspecte tancat propi d'una obra defensiva, La capella és de planta rectangular, adossada a l'extrem NE, amb la volta decorada amb pintura blava i restes de pintures a la capçalera, que simulen sanefes i cortinatges per emmarcar l'altar, avui desaparegut. Es troba en molt mal estat, encara que millor que la resta de la casa (ja que aquesta dependència encara conserva el sostre sencer) s'ha usat molt de temps com a corral. Al darrera de la capella es poden veure les restes d'una volta i tines.</p> | 08274-206 | Carretera BP-4313, al costat del km 54'4 | <p>La primera notícia de la capella les data del 13 de desembre de 1612 quan es fa l'inventari de béns de Francesc Torroella, on es diu que en una caixa de la casa de Torroella hi ha tres tovalles y una garnatxa y uns camís tot roba nova de la iglésia de prop casa. Després, trobem la capella esmentada en la visita pastoral de 1725. No es devia construir gaire abans de 1612, ja que no s'esmenta en cap visita anterior i té unes característiques arquitectòniques i artístiques similars a la de Reguant. L'última notícia la tenim en la visita pastoral de 1817. En cap de les visites hi ha cap provisió d'interès sobre la capella. Molt probablement va ser edificada a principis del segle XVII. En un cens de 1877 la casa apareix com 'alqueria de Torroella', amb dos edificis, d'un i tres pisos, un habitat constantment i l'altre deshabitat.</p> | 41.8484500,1.7813700 | 398836 | 4633668 | 08274 | Súria | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67249-foto-08274-206-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67249-foto-08274-206-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67249-20210428161623.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-02-23 00:00:00 | KuanUm - JM Huélamo - JM Solias | 94 | 1754 | 1.4 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | ||||||
| 67250 | Sant Ignasi de Reguant | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-ignasi-de-reguant | <p>FÀBREGA ENFEDAQUE, Albert (inèdit) 'Les esglésies i capelles de Súria' a Història de Súria, (comunicació personal de l'autor).</p> | XVIII | En estat de deteriorament estructural avançat | <p>Es tracta d'una petita capella de planta rectangular en fase de ruina. Es tracta d'una construcció alta i estreta presentant a la façana una porta amb coberta plana a la llinda de la qual es pot llegir 'HAEC EST DOMVS DEI' l la data 1778 amb una creu sobre un triangle. Al centre de la llinda, presenta un fals arc fet amb dues lloses com a descàrrega. A la façana es pot observar una rajola (datable al segle XIX) on es llegeix 'Capilla de San Ignacio'. L'interior es troba totalment ensorrat, encara que es poden veure alguns elements decoratius en guix que encara no han caigut. També s'observa una petita pica d'agua beneita. A la capçalera, es pot observar una pintura amb ls figures de Sant Ignasi i Sant Josep, amb la cara picada. Per la posició de les figures es evident que, en origen, no va haver-hi retaule.</p> | 08274-207 | Masia de Reguant, camí de Reguant, s/n | <p>D'aquesta capella només en tenim notícies escadusseres. Sabem que es va consagrar el 22 de febrer de 1779, arrel d'una demanda feta al bisbe de Vic, el mes de juny de 1778, per Ignasi Reguant, Ignasi Torras, Josep Canudas, Magí Costafreda i Josep Ferrer. En una visita pastoral de 1785 es dóna autorització per dir missa a la capella de Reguant ja que, diu el bisbe de Vic, por nuestra inspección personal nos hemos enterado de lo peligroso que puede ser el paso del Rio Cardener en las inmediaciones del lugar de Súria, mayormente en creciendo sus corrientes ... Per aquest motiu es podrà dir missa en la capilla nuevamente edificada en el Manso de Josef Reguant, tot i que el bisbe insisteix en què abans de dir la missa el capellà ha de verificar si l'aigua del riu baixa tèrbola o amb més cabal de l'habitual. Les altres notícies són més tardanes. Són anotacions del segle XIX de l'Arxiu de Reguant: Nasqué Ramon Reguant fill de Ignasi Reguant y de Gertrudis Reguant y Bosch als 29 de novembre de 1799, foren padrins Ramon Bosch de Buxadós y Josepha Reguant y Farreras, y fou batejat en la capella de Reguant: morí a las dos del matí lo dia 16 de setembre del any 1865. Dia 8 de fabrer de 1846 se an fets los capítols matrimonials de Ramon Reguant de Súria ap Rosa Fornell de la Selva de la Valldora, y constan al Dr. Juaquin Tomasa, notari real de la vila de Cardona, y se ba casar dit Reguant a la capella de casa, al dia 21 de dit mes, y los esposoris són a Súria. Dia 26 de maitg de 1847 se és rebalidada la capella de Reguant, y ap fecultat del Bicari General la beneí mosén Jaume Oliveres, ecònomo de la parròquia de Súria. Lo dia 20 de octubre de 1871 se celebraren dos misas en la capella de Reguant per lo reverent don Jaume Soler, pàrroco de la vila de Súria y son vicari. La capella té una història breu. La seva màxima activitat va ser al llarg del segle XIX. L'any 1936 es va destruir el mobiliari litúrgic i a les pintures de Sant Josep i Sant Ignasi (del segle XVIII), se'ls va esborrar la cara, repicant la paret. Aquestes pintures devien ser la decoració original de la capella. Des de llavors va caure en ruina i avui té la teulada totalment esfondrada.</p> | 41.8239372,1.7498376 | 396179 | 4630984 | 1778 | 08274 | Súria | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67250-20210506123000.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67250-20210506123019.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67250-foto-08274-207-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67250-foto-08274-207-2.jpg | Física | Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-02-23 00:00:00 | KuanUm - JM Huélamo - JM Solias | 94 | 1754 | 1.4 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||
| 67251 | Canal de Reguant | https://patrimonicultural.diba.cat/element/canal-de-reguant | <p>REU HISTÒRIA ... (s.d.) Breu història del regadiu a Súria, Text mecanografiat.</p> <p>COTS I PORTÍ, M. Teresa; OBRADORS I PUIGDELLÍVOL, Rosa M.; PINZOLAS I GERMAN, Eduard (1991) El poble vell de Súria. Guia didàctica. Manresa: Ajuntament de Súria.</p> <p>REGUANT i AGUT, Josep (s.d.) Súria.1871-1873, Memòria de Llicenciatura, Barcelona, Universitat de Barcelona.</p> <p>SOLER I CLARIANA, Pau (1985) Súria, el meu poble. Súria. Informació oral de RAMON RUBÍ.</p> | XV - XX | S'ha anat reformant l'estructura original | <p>El canal de Reguant medeix uns 750 metres de llarg. Té el seu origen en la resclosa que es troba davant l'estació d'autobusos i des d'allà discorre per la riba esquerra del Cardener fins al molí de Reguant i la fàbrica Abadal on torna a desguassar al Cardener. El canal circula al llarg duns 600 metres totalment soterrat ja que ho fa dins el nucli urbà de Súria i és tan sols a la part final del seu recorregut que es troba a l'aire lliure. El travessen dues passeres per a facilitar l'accés a la fàbrica Abadal. El canal medeix 2'5 metres d'ample. L'any 2003 es va realitzar una intervenció arqueològica en motiu de buidar-se el canal per a la seva neteja. No van apareixer materials que podessin datar-lo, però es va poder comprovar que, en origen, era més estret.</p> | 08274-208 | Al costat esquerra del Cardener, al sud del nucli urbà de Súria | <p>Segons SOLER (1985) l'inici del molí de Reguant cal datar-lo el 13 d'octubre de 1420. Per tal que funcioni el molí és necessària l'existència del canal. El 6 de febrer de 1587 es va fer l'acta de l'amidament de la resclosa per Mn. Francesc Pujol, notari públic de Manresa, la qual 'té de llarg del molí fins al cap de la resclosa 409 canes' (aprox. 734 metres). El 1705 Joan Reguant i Boladeras, pare, i Josep Reguant i Vilalta, fill, fan la concessió de regar a perpetuïtat mitjançant l'aigua del canal del molí, creant-se la comunitat de regants i construint-se la xarxa de canals de regatge a la zona denominada 'Pla de les Hortes' ( BREU HISTÒRIA, s.d.; COTS, OBRADORS, PINZOLAS, 1991). En el mateix document es cita que dit 'Reguant del molí' tenia una comporta en un camp dit de 'la Ferreria' (REGUANT, s.d.).</p> | 41.8277900,1.7502400 | 396218 | 4631411 | 08274 | Súria | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67251-foto-08274-208-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67251-foto-08274-208-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67251-foto-08274-208-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Productiu | Inexistent | 2022-02-23 00:00:00 | KuanUm - JM Huélamo - JM Solias | 94|98|85 | 49 | 1.5 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | ||||||
| 67252 | Refugi de la Guerra Civil | https://patrimonicultural.diba.cat/element/refugi-de-la-guerra-civil | <p>REGUANT i AGUT, Josep (1997) Súria. Història en imatges 1894-1975. Col·lecció 'Fotografia històrica', núm. 4. Manresa: Angle Editorial, Centre d'Estudis del Bages.</p> | XX | Tapiat i sense us. | <p>Anant cap al poble, i en el vessant esquerre, a sobre d'aquest torrent, prop de la pujada pel camí vell de Santa Anna, encara es conserva un refugi de la Guerra Civil del 1936-39. Es troba excavat a la roca, que en aquest punt és molt vertical. Actualment, l'entrada es troba tapiada per la qual cosa, és impossible de veure'n l'interior.</p> | 08274-209 | Al final del carrer Sant Antoni Maria Claret, a l'inici de la pujada al Poble Vell | <p>Pel juny de 1938 s'instal·là, en un xalet dels directius de les mines el tribunal permanent de l'exèrcit de l'est, el qual celebrava els consells de guerra a la sala de sessions de l'Ajuntament, jutjant delictes comuns comesos pels soldats (REGUANT, 1997). El 27 de gener de 1939 van entrar les tropes 'nacionals' al poble. Els republicans, en marxar, van ensorrar tots els ponts dels voltants de Súria, entre ells el del Tordell. Presoners de guerra van reconstruir-los i el dia 28 de maig es va inaugurar el pont amb la presència del general Álvarez Arenas (REGUANT, 1997).</p> | 41.8339100,1.7530000 | 396457 | 4632087 | 08274 | Súria | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67252-20210526151318.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67252-20210526151409.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | Inexistent | 2022-02-23 00:00:00 | KuanUm - JM Huélamo - JM Solias | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | ||||||
| 67253 | Jaciment església de Santa Anna | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-esglesia-de-santa-anna | <p>FÀBREGA ENFEDAQUE, Albert (inèdit) 'Les esglésies i capelles de Súria' a Història de Súria, (comunicació personal de l'autor).</p> <p>MORERA, Jordi (2003) Memòria del a intevenció arqueològica al carrer Lleida (església de Santa Anna) de Súria, Arqueociència, (inèdit).</p> | XVIII | Excavat i protegit, però està exposat a efectes de vandalisme i intempèrie | <p>El novembre de 2003, es va dur a terme una excavació i consolidació del que quedava de Santa Anna dirigida per Jordi Morera. Fins poc abans encara es podien veure restes escadusseres de la fonamentació d'un dels murs, en mig de l'actual camí. L'excavació, però, va posar al descobert gairebé tota la fonamentació del mur corresponent al presbiteri. Sobre la roca mare es van localitzar fragments del paviment de calç o guix i, en la mateixa roca, retalls que semblen indicar dos graons que donaven accés al presbiteri. Els paraments són irregulars, units amb morter de calç i molt típics de les construccions del segle XVII. L'informe arqueològic situa les restes excavades en aquest període.</p> | 08274-210 | Al carrer Lleida, al costat de la colònia Santa Maria | <p>Una talla de Súria de l'any 1731, esmenta per dues vegades vinyes i terres a Santa Anna . L'any 1774 trobem esmentada la partida de Santa Anna o d'en Pla . En l'inventari de béns que l'any 1874 fa Josep Reguant i Quer (de la casa Reguant de Sta. Maria, l'actual Cal Sendic) diu que la casa de Cal Sendic està situada en la partida de Santa Ana del término de Súria y linda junto a oriente con Juan Serra y Ramon Vilaseca, a mediodia con tierras de Dª Dolores Balaguer y con las que fueron del Santuario del Milagro, a oriente (sic) con tierras de la Rectoria y a cierzo con las mismas y con el camino que se dirige a la Villa de Súria. D'aquest text és absolutament clar que la zona on es trobava l'església de Santa Anna és el nucli situat a l'entorn de l'actual Plaça de Santa Maria, i on hi ha les cases del Quer i de Cal Sendic. Molta gent gran de Súria recorda encara les restes de l'església de Santa Anna i havien sentit parlar de l'existència del monestir i hospital de Santa Maria, però no tenen memòria de cap capella amb aquest nom. La víuda del Sendic, la Regina Vilalta, explica que les restes de l'església de Santa Anna, 35 m al Nord de casa seva, es van desmuntar l'any 1948 per fer el campanar de l'actual església de Sant Cristòfol . La pedra la va transportar el Josep Sellés, (a) Sendic, amb el carro. El seu germà, Joan Sellés, net de Josep Reguant i Quer, tenia 14 anys quan va treballar, el 1948, en el transport de la pedra de Santa Anna per fer el campanar de la nova església de Sant Cristòfol . El transport es va fer amb els carros del Xisquet Soler, del mas Soler de Súria. En aquella època l'església ja era un munt d'enderroc. (Informació inèdita d'Albert Fàbrega). En una foto de 1924 (a cal Sendic n'hi ha una ampliació gran on hi consta la data) es veu, en aquell indret, al Nord de Cal Sendic, un edifici de planta rectangular, que és l'excavat l'any 2003. És el mateix que surt a les altres fotos de què hem parlat. Li falta la coberta. Les quatre parets estan dempeus fins a l'alçada del sostre. La porta és a ponent, i a migdia s'aprecia un contrafort, que és a l'angle amb la façana de ponent. No dóna la sensació que hi hagi absis, el qual tampoc surt dibuixat en el plànol de 1936, i del qual ja hem dit que l'excavació no en va trobar ni rastre. Cal fer notar que aquest edifici no va ser afectat per la construcció de la Colònia Santa Maria. En la foto de l'any 1924, el barri ja es mostra en el seu estat actual, almenys en la part més propera a l'església. L'únic que hi falta és l'Avinguda de Santa Bàrbara, que és la que va afectar les altres restes. De fet, l'any 2003, els terrenys, on es troben les restes que comentem, encara estan sense urbanitzar. En un projecte d'urbanització de la zona, de l'any 1936, hi ha un mapa escala 1:1000 on es veu ben dibuixada la planta d'aquest edifici, que feia 8 m. d'ample per 13 m. de llarg .</p> | 41.8324200,1.7537100 | 396514 | 4631921 | 08274 | Súria | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67253-foto-08274-210-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Científic | BCIL | 2022-02-23 00:00:00 | KuanUm - JM Huélamo - JM Solias | 98 | 1754 | 1.4 | 1761 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | ||||||
| 67254 | Jaciment de l'església del Roser | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-lesglesia-del-roser | <p>FÀBREGA ENFEDAQUE, Albert (inèdit) 'Les esglésies i capelles de Súria' a Història de Súria, (comunicació personal de l'autor)</p> <p>PANCORBO, Ainhoa; LÓPEZ MÚLLOR, Alberto (2008) 'L'excavació arqueològica a l'església de la Mare de Déu del Roser de Súria', Quaderns Científics i Tècnics de restauració monumental, pp. 365-392, Col·lecció Documents de Treball, Sèrie Recursos Culturals 9, Diputació de Barcelona.</p> <p>AUTORS DIVERSOS (1984). Catalunya Romànica, vol. XI (El Bages). Barcelona: Enciclopèdia Catalana.</p> <p>CASTELLANO, A.; MASSANA, I.; REGUANT, J. (1983) Súria. Km. 0, Súria. GAVÍN, Josep M. (1979) Bages (Inventari d'esglésies núm. 5). Valldoreix: Arxiu Gavín.</p> <p>COTS I PORTÍ, M. Teresa; OBRADORS I PUIGDELLÍVOL, Rosa M.; PINZOLAS I GERMAN, Eduard (1991) El poble vell de Súria. Guia didàctica. Manresa: Ajuntament de Súria.</p> <p>LLADÓ I RAMONET, Josep (1993C) 'Súria' extret del Butlletí del Centre Excursionista de la Comarca del Bages, núm. 137 (1930) pp. 30-35 a Cererols, mil anys d'història (993-1993), pp. 19-25, Súria, Ajuntament de Súria i Associació d'Amics i Veïns de Cererols.</p> <p>REGUANT i AGUT, Josep (s.d.) Súria. 1871-1873, Memòria de Llicenciatura, Barcelona, Universitat de Barcelona.</p> <p>REGUANT i AGUT, Josep (1988) 'Súria', Història de les comarques de Catalunya. Bages. Volum II, pp. 475-502, Manresa, Edicions Parcir, Edicions selectes.</p> <p>REGUANT i AGUT, Josep (1997) Súria. Història en imatges 1894-1975. Col·lecció 'Fotografia històrica', núm. 4. Manresa: Angle Editorial, Centre d'Estudis del Bages.</p> <p>SITJES I MOLINS, Xavier (1990) 'Sant Cristofol de Súria' Butlletí dels Amics de l'Art Romànic del Bages. Núm. 65, pp. 231-234, Manresa: Amics de l'Art Romànic del Bages.</p> <p>SOLER I CLARIANA, Pau (1985) Súria, el meu poble. Súria.</p> <p>VALORAR (1984) Valorar la història. Nova vida per a les velles ciutats. Producció Josep M. Rovira. Barcelona, Generalitat de Catalunya. Departament de Política Territorial i Obres Públiques.</p> | IV aC-XIX | <p>Les excavacions arqueològiques de l'àbsis de l'església romànica han definit diversos horitzons que abasten des del segle I aC fins a l'actualitat. L'estructura de l'església a partir del segle XVII va fer que a l'interior es crees un fals àbsis deixant a la part posterior del mateix la sacristia que s'ubicava a l'àbsis romànic. Aquest fet va permetre que aquesta zona no patís gaires remodelacions, la qual cosa ha permès de localitzar un seguit important de restes, no tan sols arqueològics si no tambè artísitics. La fase més antiga (Horitzó A) està representada pels sòcols de pedra de dos murs, el més llarg dels quals s'ha pogut reseguir al llarg d'uns 12 metres entre l'àbsi i la base del campanar. S'hi troba asociat un paviment e terra batuda. Els materials que el daten consisteixen en ceràmica campaniana, ceràmica de parets primes i comuna ibèrica, que porten a pensar en una data d'abandonament de finals del segle I aC. El paratge restà abandonat fins a època medieval quan es defineix l'horitzó B, entre els segles IX i XII. D'aquest moment són diverses tombes infantils, de le que s'ha recuperat una d'intacta feta amb caixa de lloses. Per la tipologia i orientació els arqueòlegs que firmen la memòria pensen que han de ser anteriors a l'eglésia romànica que avui observem i que aquella construcció es trobaria una mica al Sud de la zona d'excavacions. L'horitzó C es data des de finals del segle XIII a mitjan selge XVII. Aquest és el moment de construcció i ús de l'església romànica i, posteriorment, del campanar. S'han pogut localitzar les rases de fonamentació, mercès a la qual cosa s'ha pogut comprovar que el campanar és posterior a l'estructura general de l'església. De tota manera, el material que apareix a les mateixes és ceràmica grisa medieval, datable en el segle XIII. S'ha localitzat, així mateix, el paviment primitiu de la construcció realitzat amb morter de calç sobre argila. El següent horitzó E abasta des de mitjan segle XVII fins el primer decenni del segle XVIII i correspon 'grosso modo' amb la primera fase de reforma de l'església amb la consegüent conversió d'aquest espai en rectoria amb el tancament del nou àbsis fet en arquitectura interior i la nova pavimentació d'aquesta zona, a més d'altres reformes menors. La resta d'horitzons definits pels arqueòlegs per a l'edifici de l'església (des de l'F fins el J) ja no han deixat restes visiblesen aquesta zona i, per això, no s'indiquen en aquesta fitxa.</p> | 08274-211 | C/ Major, s/n | <p>Primitiva parròquia de Sant Cristòfol, l'origen de la qual es podria remuntar a finals del segle IX, amb la repoblació del Bages pel comte Guifré (SITJES, 1990), apareixent en una llista de parròquies feta entre els anys 1025 i 1050 (SITJES, 1990). L'any 1110 hi ha una deixa per als clergues de Sant Cristòfol (REGUANT, s.d.). L'edifici actual és datable en el període romànic tardà d'acord amb un testament de l'any 1205, que es conserva, a l'arxiu Fàbrega de Cererols, atorgat per Guilleuma de Torroella, germana de Berenguer de Súria i muller de Berenguer de Torroella, del qual prengué el nom. Entre les seves disposicions figuren les deixes per a esglésies i, entre aquestes, aquest temple de Súria. En concret, llega per a ser-hi enterrada, set sous per a les obres i dotze diners a la capella de Sant Jaume, segurament, la situada a l'esquerra i que presenta un arc cec (SITJES, 1990). Tot això vol dir que, en aquell moment, l'edificació estava molt avançada (SITJES, 1990). Un altre testament del mateix arxiu, el de Guillem de Bosc, de 1348, esmenta una deixa per a l'altar de Sant Cristòfol, que devia ser per a un retaule gòtic (SITJES, 1990). La confraria del Roser fou fundada el 1591, amb autorització del Papa Gregori XIV (REGUANT, 1988), de qui es conservava, l'any 1930, una butlla ornada en policromia (LLADÓ, 1993C). L'any 1603, el bisbe de Vic, Francesc Robuster, va autoritzar una confraria a Sant Antoni (LLADÓ, 1993C). També se sap que el beneficiat de Santa Maria sa Vila rebia un censal de can Ribera de Coaner i cap el 1680 el benefici d'aquest antic monestir ja s'havia extingit, essent la seva dotació cedida a la confraria del Roser, que en quedà així encarregada del culte (REGUANT, 1988). A la primera guerra carlina, l'església va ser saquejada, servint de fortalesa durant tres anys (REGUANT, 1997). L'any 1862 hi havia al front de la parròquia mossèn Jaume Soler, el qual, veient que la seva església era massa petita per a les necessitats de la feligresia, cada vegada més nombrosa, va decidir ampliar-la. Per a portar a bon port les obres d'ampliació es va crear una junta especial, formada pel rector mateix, el batlle, quatre regidors i el síndic. El 14 d'abril la citada junta dirigí un informe dels seus projectes al bisbe de Vic informant-lo que les obres que volien realitzar es pagarien per subscripció pública; al mateix temps li comunicaven que l'arquitecte Josep M. Blandó havia acceptat dirigir els treballs. El bisbe, per tal de conèixer l'abast de les obres i la seva viabilitat tècnica, es va dirigir a un altre arquitecte, Joan Cortès i de Ribera, perquè estudiés el cas i n'elaborés un informe. El dia 22 d'octubre del mateix any, Joan Cortès i de Ribera presenta l'informe en el qual expressa que encara que tècnicament les obres són viables, per portar-les a terme impliquen un cost molt elevat, a més d'obstruir l'entrada del castell. L'església constava, fins aleshores, d'una sola nau i una sagristia darrera l'altar major amb un traster al costat . La intenció del rector i els altres membres de la junta era crear dues naus laterals més ; per això volien tapar l'entrada de la fortalesa, que es trobava en un corredor que separava ambdós edificis. A pesar de l'informe contrari a l'obra de l'arquitecte, l'església fou remodelada. En tapar aquella entrada se'n devia haver d'obrir una altra amb el perjudici que això podia comportar. Per l'altra banda els inconvenients eren menors, ja que el terreny en què s'havia d'assentar la nova nau, era ocupat anteriorment pel cementiri i a la part inferior pel pas de la casa rectoral a l'entrada del temple; això es podia solucionar dotant l'església d'una nova entrada lateral que abans no tenia.</p> | 41.8348500,1.7519400 | 396371 | 4632193 | 08274 | Súria | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67254-20210421130700.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67254-20210421130650.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67254-20210421130626.jpg | Física | Ibèric|Medieval|Modern|Contemporani|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic/Cultural | Inexistent | 2022-02-23 00:00:00 | KuanUm - JM Huélamo - JM Solias | Les restes arqueològiques són fruit de les excavacions realitzades a l'interior de l'església del Roser a partir de l'any 2004 en motiu dels treballs de restauració de l'esmentat edifici que vàren ser dutes a terme pel Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. La intervenció va abastar no tan sols l'àbsis de l'esgléisa romànica, únic lloc on s'han deixat visibles, sinó que també van continuar per la nau central de l'edifici, encara que en aquest cas, s'han tornat a tapar. (segueix d'història) L'arxiu del bisbat de Vic no diu res més sobre aquest afer; però tal com es troba actualment es pot observar que les citades obres es realitzaren (REGUANT, s.d.; 1988; 1997). En una enquesta de 1892 es diu que hi ha 'tres capelles públiques, una a càrrec de la parròquia i dues a càrrec de particulars i que en els deu darrers anys s'han realitzat millores com el daurat dels altars del Roser, Sant Isidre i Sant Antoni i feta i daurada la barana del cor, s'ha fet el nou cementiri amb la capelleta i altar nous'. (Per cert, que respecte al cementiri de Súria, i seguint a Pau Soler (SOLER, 1985) un de nou, construït com a tot arreu el 1888, substituí l'anterior del segle XVII, situat prop de l'era del castell, i aquest encara tenia un precedent conegut en un altre del segle XII que desaparegué definitivament en fer-se la ampliació de l'església de la que ja s'ha parlat abans). Al mateix document a que ens referíem abans , també es fa inventari del tresor parroquial que constava d'una creu de fusta daurada, una altra de plata, una Vera Creu de plata, dos calzes de plata i un de daurat, un copó de metall i un altre de plata, una custòdia de plata i una altra daurada, un encenser de metall i un altre de plata, dues vinagreres, una de plata i l'altra de cristall, dos salpassers, un de plata i l'altre de fusta. En el capítol d'ornaments sagrats, sis capes, dotze casulles de colors, tres casulles brodades en or, tres terns bons, dues capetes pel viatic, una brodada en or, i altres robes pròpies pel culte (REGUANT, s.d.). L'obra es va donar per acabada un cop va finalitzar l'elevació del campanari, l'any 1903. Hi ha una placa on consta el nom de Jaume Soler i la data 1901 (REGUANT, 1997). L'any 1912 es va inaugurar un nou altar amb la imatge del Sagrat Cor (REGUANT, 1997). L'any 1930 l'esglèsia era descrita que encara que no tingués cap estil definit, era de bon visitar per la bellesa, principalment, de les pintures dels plafons laterals de l'altar major, el qual era d'estil bizantí (LLADÓ, 1993C). El 22 de juliol del 1936, els revolucionaris cremaren el contingut de l'església parroquial al carrer del Roser, ja que els veins van protestar per por que no cremessin les seves cases i desaparegué així el retaule de l'altar major que era dedicat a sant Cristòfol (REGUANT, 1997). Al capdamunt de la graonada d'accés a l'esglèsia existien fins l'any 1936, dos àngels de ferro, un a cada costat que sostenien un fanal de llum (SOLER, 1985) i a sengles costats, els busts de dos personatges que la tradició oral atribueix a busts de papes (Informació oral de Josep Peramiquel i Josep Graells), actualment resten les columnes. El 1939 la titularitat de la parròquia va ser traslladada a la nova esglèsia de Sant Cristòfol El 1954 el temple es va tornar a obrir al culte, un cop restaurat (AUTORS DIVERSOS, 1984). El 1956, un cop restaurada amb aportacions populars, es va instal·lar de nou la imatge de la Verge del Roser a l'esglèsia, proclamant.se patrona del Poble Vell (REGUANT, 1997). L'any 1957 totes les esglèsies de Súria es van incorporar des del bisbat de Vic al de Solsona (AUTORS DIVERSOS, 1984).). | 81|85|94|98|80 | 1754 | 1.4 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | ||||||
| 67255 | Pintures de l'àbsis de l'església | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pintures-de-labsis-de-lesglesia | <p>FÀBREGA ENFEDAQUE, Albert (inèdit) 'Les esglésies i capelles de Súria' a Història de Súria, (comunicació personal de l'autor)</p> <p>LACUESTA,Raquel; GALÍ, David (2008) 'Pintures murals a l'absis romànic de l'església de la Mare de Déu del Roser de Súria', Quaderns Científics i Tècnics de restauració monumental, pp. 393-407, Col·lecció Documents de Treball, Sèrie Recursos Culturals 9, Diputació de Barcelona.</p> | XV | <p>Dins l'àbsis romànic de l'església van aparèixer a la zona per la conca de l'àbsis, l'arc triomfal major i la línia de la cornisa unes pintures murals molt senzilles realitzades amb poca capacitat tècnica (fins i tot en algun punt la pintura va regalimar i no va ser corregit). El fons és grisós i les pintures són de color vermell. El dibuix representat consisteix en una sanefa formada per dues línies ondulades de traç gruixut que ressegueixen l'arc per l'intradós. De cada ondulació neix una tija que acaba en una fulla d'heura. També hi ha soltes un seguit de flors amb els pètals oberts i estels en forma d'asteriscs. També es representa un Sol i una Lluna. Aquesta composició servia de marc al retaule de l'altar major i representa la volta del cel amb els estels, d'acord amb el que interpreten Galí i Lacuesta (2008) Aquest és un tipus de representació que presenta paral·les a altres esglésies medievals com la de Santa Maria de Terrassa. En el lateral hi ha, també, una figura humana que ha estat interpretada com un campaner i que fitxem a banda (fitxa 213). A més d'aquestes pintures, hi ha rastres d'una altra decoració pictòrica, encara que molt malmesa, a la banda de l'epístola a la capella que hi hauria d'haver hagut al costat del campanar. Es tracta d'una sanefa de fulles enganxades en forma de X amb flors semblans al cascall. Semblen anteriors a les altres i, tal vegada, es podrien datar del segle XIV.</p> | 08274-212 | C/ Major, s/n | <p>L'àbsis romànic, de planta semicircular, consta de dos trams delimitats per un doble arc triomfal. A la part de l'àbsis propiament dita la coberta és de volta de quart d'esfera, mentre que a la part dels arcs triomfals és de volta de mig canó lleugerament apuntat. En els treballs efectuats per l'SPAL es va poder comprovar que existien diferetns capes de pintura i enlluïts superposats damunt l'aparell de carreus d'època romànica. La més superficial consistia en una capa de pintura blanca, per sota d'aquesta hi havia un altra de color blau cel. Per sota d'aquestes apareixia una enlluït de color beix, imitant carreus de marbre seguits, amb una sanefa. Aquesta capa caldria datar-la en època de la primera gran remodelació de l'església mitjan selge XVII - inicis segle XVIII) Just per sota d'aquesta capa en va apareixer una altra realitzada amb pintura vermella i que devia servir com a marc per al retaule major de l'església i que es va pintar a la vegada que es col·locava aquell. Aquest fet explica que no calgués pintar la part posterior de l'absis ja que quedava tapt pel propi mobiliari litúrgic (LACUESTA, GALÍ, 2008).</p> | 41.8348500,1.7519400 | 396371 | 4632193 | 08274 | Súria | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67255-20210421130746.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67255-20210421130830.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67255-foto-08274-212-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67255-foto-08274-212-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67255-foto-08274-212-3.jpg | Física | Gòtic|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Científic | Inexistent | 2022-02-23 00:00:00 | KuanUm - JM Huélamo - JM Solias | El descobriment de les restes de pintura és fruit de les tasques de repicat de l'àbsis de l'església a partir de l'any 2004 en motiu dels treballs de restauració de l'esmentat edifici que vàren ser dutes a terme pel Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 93|85 | 47 | 1.3 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | ||||||
| 67256 | El Campaner de Súria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-campaner-de-suria | <p>FÀBREGA ENFEDAQUE, Albert (inèdit) 'Les esglésies i capelles de Súria' a Història de Súria, (comunicació personal de l'autor)</p> <p>LACUESTA,Raquel; GALÍ, David (2008) 'Pintures murals a l'absis romànic de l'església de la Mare de Déu del Roser de Súria', Quaderns Científics i Tècnics de restauració monumental, pp. 393-407, Col·lecció Documents de Treball, Sèrie Recursos Culturals 9, Diputació de Barcelona.</p> | XV | <p>Dins del conjunt de pintures del segle XV de l'església destaca el dibuix d'una persona que s'ha interpretat com un campaner. Es tracta d'un dibuix esquemàtic, de color vermell, realitzat amb traços ingenus i amb la temàtica, curiosa, de representar una persona que toca una campana. Porta una 'camisa' amb plecs, sense mànigues i que li arriba fins als genolls. Ajustada a la cintura mitjançant un cinturó. El cap, representat de perfil, es cobreix amb un turbant o 'tovallola'. Els braços s'alcen per sobre el cap i subjecten una corda grossa o el betall d'una campana, mentre que la cama dreta està estirada i l'esquerra flexionada. La pintura es pot datar pel vestit i el context dins la primera meitat del segle XV. La camisa era la peça de roba interior de les classes altes, encara que per a les classes populars era la única peça de roba. Com a roba interior arribava fins la llargada del vestit exterior (genolls o peus) Els almogàvers i els treballadors la duien molt curta i sense mànigues, ja fós estiu o hivern per que no molestés en treballar. Els plecs d'aquest tipus de roba es comencen a veure a Catalunya a partir de la primera meitat del segle XV, data que concorda amb tota la vestimenta (cinturó i tovallola)</p> | 08274-213 | C/ Major, s/n | <p>L'àbsis romànic, de planta semicircular, consta de dos trams delimitats per un doble arc triomfal. A la part de l'àbsis propiament dita la coberta és de volta de quart d'esfera, mentre que a la part dels arcs triomfals és de volta de mig canó lleugerament apuntat. En els treballs efectuats per l'SPAL es va poder comprovar que existien diferents capes de pintura i enlluïts superposats damunt l'aparell de carreus d'època romànica. La més superficial consistia en una capa de pintura blanca, per sota d'aquesta hi havia un altra de color blau cel. Per sota d'aquestes apareixia una enlluït de color beix, imitant carreus de marbre seguits, amb una sanefa. Aquesta capa caldria datar-la en època de la primera gran remodelació de l'església mitjan selge XVII - inicis segle XVIII) Just per sota d'aquesta capa en va apareixer una altra realitzada amb pintura vermella i que devia servir com a marc per al retaule major de l'església i que es va pintar a la vegada que es col·locava aquell. Aquest fet explica que no calgués pintar la part posterior de l'absis ja que quedava tapt pel propi mobiliari litúrgic (LACUESTA, GALÍ, 2008).</p> | 41.8349300,1.7519400 | 396371 | 4632202 | 08274 | Súria | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67256-foto-08274-213-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67256-foto-08274-213-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67256-foto-08274-213-3.jpg | Física | Gòtic|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Científic | Inexistent | 2022-02-23 00:00:00 | KuanUm - JM Huélamo - JM Solias | El descobriment de les restes de pintura és fruit de les tasques de repicat de l'àbsis de l'església a partir de l'any 2004 en motiu dels treballs de restauració de l'esmentat edifici que vàren ser dutes a terme pel Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 93|85 | 47 | 1.3 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | ||||||
| 67257 | Façana antiga del Castell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/facana-antiga-del-castell | <p>CATALÀ I ROCA et al. (1991) Els castells catalans., vol. II. Barcelona: Rafael Dalmau.</p> <p>CATALÀ I ROCA et al. (1991) Els castells catalans., vol. II. Barcelona: Rafael Dalmau.</p> <p>PANCORBO, Ainhoa; LÓPEZ MÚLLOR, Alberto (2008) 'L'excavació arqueològica a l'església de la Mare de Déu del Roser de Súria', Quaderns Científics i Tècnics de restauració monumental, pp. 365-392, Col·lecció Documents de Treball, Sèrie Recursos Culturals 9, Diputació de Barcelona.</p> | XIV | Es troba en un lloc inaccessible. En el moment de fer l'església van deteriorar la porta | <p>L'antiga porta principal del castell es troba a la façana Sud del mateix. De tota manera, en el moment de fer la darrera fase d'engrandiment de l'església parroquial del Roser van arribar a tapar el pas cap a la porta principal. Això va provocar que calgués obrir un nou accès al castell (que és el que s'utilitza actualment). Aquesta remodelació de l'església també va provocar que es rebaixés el terreny que es trobava davant de l'antiga porta fins el nivell del paviment de l'església (uns sis metres aproximadament). Actualment, per tal de poder veure la porta cal accedir a la part superior de la volta que es troba sobre la nau Nord de l'església i, des d'aquell punt es pot observar la porta tapiada. Aquesta presenta un arc de punt rodó amb dovelles realitzades en pedra sorrenca, així com els brancals de la mateixa. Es pot observar, així mateix la marca de la roca on s'assenta el castell que anava baixant cap a la zona oest. Així mateix, es pot comprovar com per a fer la coberta de l'església van encastar una biga a la dovella central de la porta.</p> | 08274-214 | C/ Major, s/n | <p>La transformació de l'espai d'entrada al castell de Süria es data de 1862 moment de l'inici de l'ampliació de l'església del Roser. L'evolució morfològica de l'enclavament devia ser més o menys la següent: una primitiva torre de vigilància, tal vegada corresponent amb la torre interior del homenatge, que equivaldria a una guàrdia, tipològicament de planta rectangular i de petit volum, i que podria datar-se en els segles XII-XIII Els segles següents va ser residència de diferents senyors o castlans, essent administrat més tard per delegats dels ducs de Cardona o castlans, el castell segurament va patir diversos canvis estructurals que el van engrandir (aquestes intervencions deuen correspondre als segles XIV-XV, segons referències tipològiques visibles) fins que en època de les guerres carlines, se sap amb certesa que va ser remodelat i fortificat donant-li l'aspecte més semblant a l'actual, aixecant murs, obrint espitlleres i convertint la seva planta de rectangular a quadrada.</p> | 41.8348800,1.7518300 | 396362 | 4632196 | 08274 | Súria | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67257-foto-08274-214-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67257-foto-08274-214-3.jpg | Física | Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | Inexistent | 2022-02-23 00:00:00 | KuanUm - JM Huélamo - JM Solias | La reforma de la porta del castell pertany a l'horitzó H (1862-1903) de la reforma de l'església (PANCORBO, LÓPEZ, 2008). | 85 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||
| 67258 | Bògit de can Sivila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bogit-de-can-sivila | XIX-XX | En estat de deteriorament estructural avançat | <p>Al fons del torrent del Bògit, dins la seva llera es troben les del bògit de can Sivila. El bògit en si és la màquina per a elevar l' aigua subterrània, composta d'una roda horitzontal (rodet) amb braços, amb la que engranen les dents d'una roda vertical que en rodar mou una sèrie de catúfols disposats al llarg d'una cadena, la part inferior de la qual va submergida dins l'aigua del pou on la màquina està instal·lada. De tota manera, en aquest cas, la part superficial del giny ha desaparegut. Es pot comprovar, això si, la presència de restes de la construcció que servia per a fer pujar l'aigua i per a derivar-la cap els antics recs. La construcció és, en part de maçoneria de pedra irregaular i, en part, de totxo vist, per la qual cosa sembla que es pot datar de finals del segle XIX, quan tota aquesta zona era conreada de vinya.</p> | 08274-215 | Al torrent del Bògit, sota Torremalús | 41.8416100,1.7409000 | 395465 | 4632957 | 08274 | Súria | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67258-foto-08274-215-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67258-foto-08274-215-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-02-23 00:00:00 | KuanUm - JM Huélamo - JM Solias | Es pot observar com, actualment, es continua extreient l'aigua mitjançant una tuberia de plàstic | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||||
| 67259 | Icnites del torrent del Bògit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/icnites-del-torrent-del-bogit | <p>FÀBREGA, Carles (2004) Quan les roques parlen. Punts d'interès geològic de Súria, Ajuntament de Súria.</p> <p>CASANOVAS, M.L.; SANTAFÉ, J.V. (1974) 'Nota sobre el hallazgo de icnitas de mamíferos en el Terciario catalán' Acta Geológica Hispánica, Vol. IX, pp. 45-49</p> | Exposades als efectes de l'aire lliure i al vandalisme | <p>Les marques de petjades es troben en una gran roca que aflora en una zona força escarpada del torrent del Bògit. En aquella època el paisatge de la Catalunya central estava composat per llacunes i zones amb abundants llims que han permès la conservació de rastres d'animals. Es tracta de diverses marques, molt superficials, que semblen formar un rastre que permeten establir la presència d'un plantígrad pertanyent al Terciari. Probablement un Fenacodòntid (CASANOVAS, SANTAFÉ, 1974).</p> | 08274-216 | A la llera del torrent del Bògit | 41.8404300,1.7418800 | 395545 | 4632825 | 08274 | Súria | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67259-foto-08274-216-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67259-foto-08274-216-3.jpg | Inexistent | Paleògen | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-02-23 00:00:00 | KuanUm - JM Huélamo - JM Solias | 124 | 2153 | 5.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | ||||||||
| 67260 | Barraca de feixa de la vinya del Bògit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-feixa-de-la-vinya-del-bogit | XIX-XX | En estat de deteriorament estructural avançat per manca d'utilització | <p>La particularitat d'aquesta barraca és que no es troba exempta sinó excavada en un marge al costat del camí. La façana és de pedra seca amb les mateixes característiques de qualsevol altra cabana però l'interior és excavat a l'argila.</p> | 08274-217 | Antic camí de vinya del torrent del Bògit | 41.8419500,1.7409000 | 395466 | 4632995 | 08274 | Súria | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67260-foto-08274-217-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-02-23 00:00:00 | KuanUm - JM Huélamo - JM Solias | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 |
Estadístiques 2026
Patrimoni cultural
Mitjana 2026: 0,00 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml