Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 89112 | Capella de la Immaculada de Puiggròs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-la-immaculada-de-puiggros | <p><span><span><span><span>BADIA, J.M. (1988). “Navàs”. <em>Història del Bages</em>, Volum II. Edicions Parcir. Manresa, p. 163-165, 180.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CAIXAL, ÀLVAR; VILAMALA, Imma i altres (2018). <em>Pla Especial Urbanístic de protecció del patrimoni i catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Navàs (Bages)</em>. Ajuntament de Navàs. Fitxa 88.EA</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>GAVIN, J.M. (1979). <em>Inventari d’esglésies</em>. Bages, vol. 5, Arxiu Gavin. Barcelona, p. 143.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>PIÑERO, J. (1994). Inventari del Patrimoni Arquitectònic i Històric de Navàs. Ajuntament de Navàs. Fitxa núm. R 1.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Anònim (1981). <em>Dovella</em>, núm. 3. Centre d’Estudis del Bages, Manresa.</span></span></span></span></span></span></span></p> | XVII | <p><span><span><span>Capella particular del mas Puiggròs, construïda al segle XVII i emplaçada a l’àrea del barri, a la part posterior del recinte. És una construcció aïllada, de planta rectangular i amb una petita sagristia que s’hi degué adossar posteriorment. Es tracta d’una obra austera però de bona qualitat, feta amb carreus regulars i ben disposats en filades. La façana davantera, encarada vers migdia, presenta un portal rectangular ressaltat amb una motllura exterior, una petita finestra vertical al seu damunt i està coronada amb un senzill campanar d’espadanya. L’interior del temple, actualment enguixat, és cobert amb volta de canó. L’altar és presidit per un retaule dedicat a la Immaculada, titular del temple, que fou confeccionat als anys de postguerra i que s’inspira i reprodueix en part el que fou destruït el 1936. El retaule primitiu era barroc, corresponent a la fase anomenada salomònica. Era més ample i tenia dues escenes laterals i una de superior, a l’àtic.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Abans d’entrar a la capella trobem al terra la llosa d’una tomba del tipus hipogeu amb la inscripció VF 1898. S’hi havia d’enterrar el nou propietari, Vicenç De Febrer, però finalment això no es va portar a terme.</span></span></span></p> | 08141-261 | Sector central del terme municipal. Antic terme del castell de Castelladral, parròquia de Sant Miquel de Castelladral. | <p><span><span><span><span>La masia de Puiggròs és d’origen medieval i ja apareix esmentada en un llevador de censos del monestir de Serrateix del 1370, junt amb la Comaposada, Rovira, Maçaners, la Serra d’Exibis, Casanova i la Llastanosa. Tal com hem dit, la construcció actual conserva una part important del segle XVI, i als segles XVII i XVIII s’amplià notablement, tal com indiquen les moltes inscripcions d’aquests anys que es troben repartides en diferents punts de la casa.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La masia té una capella particular coneguda com a Immaculada de Puiggròs que va ser construïda el 1619. Estava dotada amb un retaule barroc d’estil salomònic (corresponent a finals del segle XVII o principis del XVIII) el qual fou destruït el 1936 durant la Guerra Civil. Posteriorment l’àvia de l’actual propietari, que era originària de les Borges Blanques, va encarregar un nou retaule que es va inspirar més o menys en l’antic, i que és el que avui es pot veure.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Amb el temps Puiggròs va acumular un bon nombre de masos. Segons el cadastre de 1746 en tenia set, i era un dels grans masos de la parròquia de Castelladral, junt amb el Castell, Llobet, la Capçada i la Rovira. Un factor que tal vegada va influir en la prosperitat del mas és la proximitat i el possible vincle amb el castell de Solivella, una antiga domus d’època gòtica que actualment es troba dins la propietat de Puiggròs.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Els propietaris de la masia eren la família Puig, que conservaven un important arxiu familiar sobretot a partir de Joan Puig (documentat en la inscripció d’una llinda el 1758). Aquest personatge va ser un gran promotor de noves construccions i ampliacions, especialment de les sales i dels diferents menjadors. Visqué fins als primers anys del segle XIX. A finals de segle XIX Puiggròs continuava sent un dels masos més grans del terme. Segons l’amillarament de 1883 tenia 421 ha i 50 parcers que hi treballaven. Possiblement entorn de 1885 es va portar a terme l’última gran ampliació de la casa, just abans que arribés la plaga de la fil·loxera, que es detecta a Navàs per primera vegada el 1889 i en els anys successius, fins el 1895, es va acabar d’estendre. La crisi de la fil·loxera va afectar en gran mesura l’economia del mas, fins al punt que va quedar arruïnat i fou posat a subhasta. Un dels interessats en la compra va ser una comunitat de canonges, que va nomenar un membre de la família De Febrer com a intermediari de l’operació. Finalment els religiosos es van desdir, però De Febrer ja s’havia compromès en la compra i va haver de vendre els seus béns particulars per tal de comprar la masia. El 1898 el nou propietari ja n’havia pres possessió, i es volgué fer enterrar a la capella, però finalment això no va ser possible. Els actuals propietaris en són els descendents.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Al llarg del segle XX la família De Febrer ha continuat al front del mas. Aquest llinatge té un origen noble força destacat, i al mas se’n conserva l’arxiu familiar. Tanmateix, eren gent de ciutat i quan van adquirir el mas no estaven avesats a la vida de pagès. El primer que va afrontar de manera decidida les tasques del mas fou Vicenç De Febrer. El seu fill fou Josep M. De Febrer, i el fill d’aquest és Josep M. De Febrer, actual propietari. Pel que fa a la casa dels masovers, a la segona meitat del segle XX encara era habitada.</span></span></span></span></p> | 41.8784200,1.7706300 | 397992 | 4637008 | 08141 | Navàs | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89112-puiggros-capella-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89112-puiggros-capella-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89112-puiggros-capella-int-1.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | BPU | 2021-10-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació oral facilitada pels propietaris | 94 | 45 | 1.1 | 1762 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:57 | ||||||
| 89113 | Castell de Solivella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-solivella | <p><span><span><span>BADIA, J.M. (1988). 'Navàs'. <em>Història del Bages</em>, Volum II. Edicions Parcir. Manresa, p. 162, 163, 180. </span></span></span></p> <p><span><span><span>BADIA, J.M. (1990). 'Castelladral en el temps'. El Morralet. Navàs, p. 13. </span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CAIXAL, ÀLVAR; VILAMALA, Imma i altres (2018). <em>Pla Especial Urbanístic de protecció del patrimoni i catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Navàs (Bages)</em>. Ajuntament de Navàs. Fitxes 29.EA, 42.BARP.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>FÀBREGA, Albert (2014). <em>Història de Salipota</em>. Edició particular de Josep M. Canudas, p. 7, 12.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>SITJES, X. (2010). <em>Arquitectura civil medieval al Bages</em>. Centre d'Estudis del Bages. Manresa, p. 31. </span></span></span></p> <p><span><span><span>MARTÍ, R.; FOLCH, C.; GIBERT, J. (2006). <em>Memòria de les prospeccions arqueològiques a la Vall del Cardener</em>. Arxiu Servei d’Arqueologia i Paleontologia. Núm. Reg.: 7084. </span></span></span></p> <p><span><span><span>PIÑERO, J. (1994). <em>Inventari del Patrimoni Arquitectònic i Històric de Navàs</em>. Ajuntament de Navàs. Fitxa P. 4. </span></span></span></p> | VI-XV | En ruïnes i en estat d'abandó | <p><span><span><span>Castell o domus d’època baix-medieval però que podria tenir un origen en època alt-medieval i encara més antic, en el període visigòtic. Es troba emplaçat en un petit promontori de roca acinglerada, en un indret de pas de camins antics. La construcció es troba en ruïnes, però conserva restes importants de la muralla exterior, que seguia una forma més o menys poligonal. Se’n conserven els murs perimetrals i un llenç important de paret, a ponent, que conserva diferents espitlleres i una finestra gòtica geminada amb arcs ogivals. També una finestra més petita amb un sol arc ogival. Com a detall decoratiu podem observar que a l’angle s’ha utilitzat un tipus de pedra de color rogenc que destaca lleugerament sobre la resta. Els murs van ser construïts a base de filades de carreus de mida petita molt regulars, fonamentats sobre la roca natural. A la part superior del mur trobem restes de construcció en opus spicatum. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A la part central del recinte es conserva semi-enterrada una estança coberta amb volta de pedra lleugerament apuntada. Té una obertura superior que sembla indicar que es tractaria d’unes cavallerisses o alguna dependència de treball similar.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Malgrat que els panys de paret conservats en més alçada són d’època gòtica, per bé que amb diverses refeccions, els paraments més baixos dels murs perimetrals semblen de cronologia anterior: d’època romànica o alt-medieval. Així mateix, a l’angle nord-oest es detecta una estructura que podria correspondre a una fase més antiga, i en tot el recinte interior s’aprecien abundants sediments i restes d’enderrocs d’una fondària considerable, superior als dos metres. Per tot això, sembla prou clar que la construcció podria tenir unes fases anteriors i força més antigues a la baix-medieval, amb un potencial arqueològic important.</span></span></span></p> | 08141-262 | Sector central del terme municipal. Antic terme del castell de Castelladral, parròquia de Sant Miquel de Castelladral. | <p><span><span><span>Les troballes que ja hem esmentat d’objectes visigòtics a prop d’aquest castell i l’existència d’una possible tomba també d’època visigòtica a l’altre costat de la riera del Tordell fan pensar en un origen força reculat d’aquest assentament. Cal dir que per aquest indret hi passava l’anomenat camí saliner, una ruta transversal per on es distribuïa la sal de Cardona cap a les terres d’Osona i del Pirineu. Passava per Puiggròs, el castell de Solivella, el Mujal i Navàs, tot i que sembla que hi havia una altra variant d’aquest camí més al nord, per la zona de la Llastanosa. Aquesta ruta està documentada el 981 com a “strata cardonense” a la zona de Gaià, i al segle XVII com a Camí Saliner en documents de l’arxiu parroquial del Mujal. A prop hi passava també un camí que discorria de nord a sud, de manera que era un territori de cruïlla. Solivella es trobava dins el terme del castell de Castelladral, i és possible que nasqués com una fortalesa associada al castell principal amb la funció de controlar aquestes rutes que passaven més al sud.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En època baix-medieval tot sembla indicar que Solivella era més una domus o casa forta que no pas un castell, tot i que les restes que actualment es poden veure adopten una forma que s’assembla molt a un castell arquetípic, i la seva denominació tradicional és “castell de Solivella”. Els senyors del castell eren els Olivella, que al segle XIV van acabar comprant el castell de Castelladral.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El topònim de Solivella és una contracció de “sa Olivella”. Amb aquest cognom coneixem diferents personatges d’una família noble que, cal suposar, eren els senyors d’aquest castell. El primer és Ramon d'Olivella, que l'any 1131 donà al monestir de Serrateix l'alou de Toro i Cabrafiga, situat a Castelladral. L'any 1141 i el 1192 dos Olivella actuen com a testimonis a Serrateix. L'any 1203 Ponç d'Olivella i la seva esposa Ermessenda concedeixen al sagristà de dit monestir part del delme de Coromines, masoveria de Can Serra d'Aixibis. En un testament de 1232 del cavaller Berenguer del Quer (propietari del mas Salipota de Súria i senyor de l’Espunyola) s’esmenten altres membres de la família Solivella, concretament Guillem de Solivella, Ramon de Solivella i Poncet de Solivella (FÀBREGA, 2014: 7). El 1296 Arnau d'Olivella actua com a feudatari de Castelladral. El 1305 el cavaller Arnau d'Olivella reclama el delme de les olives del mas Capçada.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El mateix Arnau d’Olivella es troba documentat uns anys més tard, el 1315, en la confirmació de pagament d’un cens. Al 1361 hi ha una referència al senyor de Solivella. El darrer membre de la família documentat és Pere d’Olivella, també conegut com Pere de Vilalta, donzell i senyor de Castelladral ja que, el 1358, el rei Pere el Cerimoniós, que necessitava diners a causa de les guerres, li va vendre a carta de gràcia el castell de Castelladral. El 1364 Pere d’Olivella (o de Vilalta) reconeix a Berenguer de Torigues, prior claustral del monestir de Santa Maria de Serrateix, haver rebut les dotze lliures barceloneses de tern que li devia per la compra d’un alou, amb els seus drets, situat entre les pertinences del mas de ses Coromines. Sembla ser que el castell tenia una capella, cal suposar que en una ubicació propera, però de moment no ha estat localitzada. Així consta en un document del 1336, on es parla de la capella de Santa Maria d’Olivella.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En general, entorn del segle XIV les domus com les de Solivella van perdre la seva funció militar o de domini. En el cas de Solivella és possible que el mas amb aquest mateix nom que està situat al costat del castell, més adaptat a la funció agropecuària, acabés substituint-lo. Segons Josep M. Badia, el mas Solivella ja apareix esmentat en una llista de masos del segle XIV (BADIA, 1988: 163). A la llarga, però, el mas Solivella acabà com una masoveria de Puiggròs, que esdevingué el mas hegemònic de la zona i que va tenir una gran expansió a partir del segle XVI. Actualment el castell continua formant part de la propietat de Puiggròs.</span></span></span></p> | 41.8621800,1.7780100 | 398579 | 4635196 | 08141 | Navàs | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89113-castell-solivella-18.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89113-castell-solivella-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89113-castell-solivella-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89113-castell-solivella-8.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89113-castell-solivella-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89113-castell-solivella-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89113-castell-solivella-10.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89113-castell-solivella-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89113-castell-solivella-16.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89113-castell-solivella-14.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89113-castell-solivella-17.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89113-castell-solivella-20.jpg | Legal | Gòtic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2021-10-22 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Prop del castell a la dècada de 1980 un veí de Súria hi va trobar una fíbula i una moneda visigòtica. Concretament, una moneda d'Egica (686-702) encunyada a Toledo. Així mateix, a l'altre costat de la riera del Tordell es troba una possible tomba d'època visigòtica. Ambdós elements podrien ser indicatius d'un inici força reculat d’aquest assentament.L'any 2006 membres de la Universitat Autònoma de Barcelona van realitzar unes prospeccions arqueològiques al voltant del castell. No es té constància que aportessin materials arqueològics en superfície. A la masia de Puiggròs hi ha encastada una peça de finestral gòtic geminat similar al de castell i que es podria haver extret d’aquí.En el mapa de l’Institut Cartogràfic de Catalunya la indicació del Castell de Solivella és incorrecta. El que està indicat com a castell és en realitat la masia de Solivella. El castell es troba uns 60 m al sud.Notícies facilitades per Jaume Obradors | 93|85 | 45 | 1.1 | 1771 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:57 | |||
| 89114 | Solivella (masia) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/solivella-masia | <p><span><span><span>BADIA, J.M. (1988). “Navàs”. <em>Història del Bages</em>, Volum II. Edicions Parcir. Manresa, p. 162-164. </span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CAIXAL, ÀLVAR; VILAMALA, Imma i altres (2018). <em>Pla Especial Urbanístic de protecció del patrimoni i catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Navàs (Bages)</em>. Ajuntament de Navàs. Fitxa 105.EA</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>OBRADORS, J. (1991). “Trajecte de les cases de Castelladral, habitades el 1904 i utilització correcte dels seus noms”. <em>El Morralet</em>, 1. Navàs, p. 19. </span></span></span></p> <p><span><span><span>PIÑERO, J. (1994). <em>Inventari del Patrimoni Arquitectònic i Històric de Navàs</em>. Ajuntament de Navàs. Fitxa núm. RU 74.</span></span></span></p> | XIV-XIX | En ruïnes | <p><span><span><span>Mas d’origen medieval emplaçat ben a prop del castell o domus de Solivella i que devia ser, en certa manera, el successor de l’antiga fortalesa després de la crisi baix-medieval. Actualment es troba en ruïnes, al cim d’un petit promontori uns 60 metres al nord del castell. Era una edificació de planta rectangular, de dues plantes i amb dependències adossades a ponent. S’hi observen dues fases constructives. La més antiga sembla la de llevant, i posteriorment (ja al segle XIX) la casa es va allargar cap a ponent. La part més ben conservada és el mur de tramuntana, on trobem un parament de molt bona qualitat, fet amb petits carreus bens disposats en filades. Ben segur que bona part de la pedra procedeix de les ruïnes del castell, que té uns paraments similars. En aquest pany de paret hi ha dues finestres força grans. En l’estat actual no és visible el portal de la casa.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Les dependències de ponent corresponen a un sector amb tines. En queda una escala o rampa que devia facilitar l’accés a la part posterior de les tines, junt amb altres coberts enmig d’enderrocs. Una mica separada hi ha una petita construcció en un marge que deu correspondre a una altra tina o a un pou.</span></span></span></p> | 08141-263 | Sector central del terme municipal. Antic terme del castell de Castelladral, parròquia de Sant Miquel de Castelladral. | <p><span><span><span>El castell de Solivella, situat prop de la masia, apareix documentat indirectament l’any 1131, quan Ramon d'Olivella donà al monestir de Serrateix l'alou de Toro i Cabrafiga, situat a Castelladral. Posteriorment, tenim notícia d’altres personatges amb aquest cognom, que devien ser els senyors del castell, entre els segles XII i XIV.</span></span></span></p> <p><span><span><span>És al segle XIV quan es troba esmentada pròpiament la masia d’Olivella, que segons Josep M. Badia apareix en la llista de masos citats abans del fogatge de 1365-1370 (BADIA, 1988: 163). En general, entorn del segle XIV les domus van perdre la seva funció militar o de domini. En el cas de Solivella és possible que el mas, situat al costat del castell i més ben adaptat a la funció agropecuària, l’acabés substituint. A la llarga, però, el mas Solivella acabà com una masoveria de Puiggròs, que va esdevenir el mas hegemònic de la zona i que va tenir una gran expansió a partir del segle XVI. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Ja hem dit que la construcció de la masia té dues fases. La primera podria ser força antiga, d’època medieval o tal vegada moderna. Probablement Solivella era una de les set masoveries que tenia Puiggròs al segle XVIII i que consten en el cadastre de 1746. Tant el castell com la casa es troben en terres d’aquesta propietat. </span></span></span></p> <p><span><span><span>En el nomenclàtor de masies de la província de Barcelona dels anys 1861-1862 apareix anomenada com “La Solivella”. Hi consta que és una “masia (casa de labor)”, que estava situada a 4 km del nucli de l’ajuntament de Castelladral. Tenia un edifici habitat constantment de dos pisos. La segona fase constructiva de la masia devia realitzar-se al segle XIX. Segons notícies orals (de l’avi de Josep M. De Febrer, propietari de Puiggròs) la casa l’havien fet “en dos dies”, i aprofitant ben segur la pedra del castell. Solivella va ser habitada per masovers, sota dependència de Puiggròs, fins a la dècada de 1970. L’any 1991 ja es trobava en ruïnes</span></span></span></p> | 41.8628600,1.7778200 | 398564 | 4635272 | 08141 | Navàs | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89114-solivella-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89114-solivella-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89114-solivella-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89114-solivella-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89114-solivella-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89114-solivella-9.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BPU | 2021-10-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació oral facilitada pels propietaris | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 1762 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:57 | |||||
| 89116 | Cal Tiet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-tiet-1 | <p><span><span><span>CAIXAL, ÀLVAR; VILAMALA, Imma i altres (2018). <em>Pla Especial Urbanístic de protecció del patrimoni i catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Navàs (Bages)</em>. Ajuntament de Navàs. Fitxa 109.EA</span></span></span></p> <p><span><span><span>OBRADORS, J (1991). “Trajecte de les cases de Castelladral, habitades el 1904 i utilització correcte dels seus noms.” <em>El Morralet</em>, núm. 1, Navàs, p. 18.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PIÑERO, J. (1995). <em>Inventari del Patrimoni Arquitectònic i Històric de Navàs</em>. Ajuntament de Navàs. Fitxa R 18.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SOLER, Isidre. Manuscrit redactat per Isidre Soler de cal Filaborres de Castelladral.</span></span></span></p> | XVIII-XX | <p><span><span><span>Casa de pagès o masia de petites dimensions emplaçada en un punt central de la Vall d’Hortons. La casa està envoltada d’un bon nombre de petits coberts i altres construccions: masoveria, pallissa, etc. El cos residencial principal és de planta més o menys rectangular (amb planta baixa més dos pisos). La part més antiga és la del nord i ha estat allargada cap al sud en dues fases: una el 1847 i l’altra posteriorment, de manera que ara la façana més destacada és la de migdia, probablement obrada al tombant de segle XX. Presenta una composició molt simètrica, en base a tres eixos d’obertures, amb dues finestres balconeres als costats i, a la part central, una galeria a dos nivells amb dos arcs de mig punt en cadascun. Les portes d’accés a la casa, però, es troben a les façanes lateral (est) i posterior. La façana de ponent pràcticament no presenta obertures, amb l’excepció d’una petita galeria amb dos arcs semblant a l’anterior. En una de les cantonades del darrere sobresurt un cos afegit de contorns arrodonits que correspon a una tina. En total a la casa hi ha cinc tines, repartides en altres parts.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Uns metres a llevant s’aixeca la masoveria: un habitatge més petit de dues plantes que ha estat força reformat recentment i sobrealçat. En aquest sector de llevant trobem dos coberts més. Un fou construït el 1928, segons una llinda, tot i que conserva una part coberta amb volta de canó de força qualitat que podria ser anterior. Una part d’aquest cobert va funcionar durant un temps com a sala de ball. Al sud hi ha l’antiga pallissa (del 1926 segons una inscripció). Aquesta part s’ha ampliat amb una gran nau moderna.</span></span></span></p> | 08141-264 | Sector central del terme municipal. Vall d'Hortons o dels Gitanos. Antic terme del castell de Castelladral. Parròquia de Sant Miquel de Castelladral. | <p><span><span><span>No coneixem notícies documentals antigues de la casa de cal Tiet, que podria ser originària del segle XVIII, tot i que la dada més antiga és la inscripció de la llinda del portal posterior, de l’any 1803. Els propietaris al segle XIX ja eren la família Casanova. Segons una inscripció, el 1860 era Isidre Casanova. Hi ha una llegenda segons la qual una filla de la família Casanova de cal Tiet es va casar amb un noi d’ètnia gitana, i d’aquí vindria el nom de la Vall de Gitanos amb què popularment és coneguda la Vall d’Hortons. Cal dir, però, que als actuals propietaris, descendents directes dels Casanova, no els ha arribat per transmissió oral directe aquesta llegenda. Això fa pensar que es tracta d’una llegenda sense rerefons històric.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En el nomenclàtor de masies de la província de Barcelona dels anys 1861-1862 apareix anomenada com a “Cal Tiet”. Hi consta que és una “masia (casa de labor)”, que estava situada a 3 km del nucli de l’Ajuntament de Castelladral. Tenia un edifici habitat constantment i un altre de deshabitat. L’un, tenia un pis i l’altre dos pisos. Ja hem comentat que el 1847 la casa es va ampliar i que, poc després, s’allargà encara una altra vegada. A la dècada de 1920 cal Tiet va dotar-se de diversos coberts i pallisses: 1926, 1928. Cal dir que aquesta època, i fins els anys 1930, va ser d’un gran dinamisme per a la Vall d’Hortons, que aleshores estava encara molt poblada. Prop de cal Tiet i de cal Cortesó s’hi van fer importants prospeccions i sondejos en relació amb les mines de potassa que des de 1918 s’explotaven a Súria. Al final no van reeixir, però van mobilitzar un gran nombre de treballadors.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Segons Isidre Soler, a començaments de segle XX cal Tiet exercia una mena de capitalitat de la Vall d’Hortons. Era un lloc de control, de trobada per fer-hi el trago o una reunió. Entre els anys 1931-1935, s’hi feia la festa major de Castelladral el primer diumenge de mes de setembre, amb un gran aplec del qual se’n conserven alguns cartells. Per la Guerra Civil aquest aplec va quedar estroncat, i posteriorment es va tornar a fer al nucli de Castelladral, però cal Tiet continuava sent un lloc de trobada els dies pròxims a la festa. S’hi venia a jugar a cartes i fins i tot hi havia una sala de ball en un dels coberts. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Al segle XX es van fer reformes a l’entorn de la casa. Es rehabilitaren diferents coberts de pedra i s’aixecaren en alçada, construïts amb maons. Cap a la primera meitat d’aquest segle el propietari era Josep Casanova Camps. L’hereva fou la seva filla, Teresa Casanova Bessa, que es casà amb un Garriga. L’actual propietari és Joan Garriga Casanova, casat amb Teresa Sivila.</span></span></span></p> | 41.8876200,1.7514600 | 396416 | 4638053 | 08141 | Navàs | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89116-cal-tiet-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89116-cal-tiet-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89116-cal-tiet-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89116-cal-tiet-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89116-cal-tiet-8.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89116-cal-tiet-masoveria.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89116-cal-tiet-10.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89116-cal-tiet-forn-ginebro.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial - productiu | BPU | 2021-10-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | En dues llindes de la façana principal hi ha sengles inscripcions en llatí que recentment va fer posar l’actual propietari en senyal de protecció de la casa: “Deus Eam; Domum Custodiat (el seu Déu custodia la casa)”.Al sector nord-est de la casa, en una petita codina vora el camí que surt cap al nord, es conserven restes molt escadusseres d’un antic forn de ginebró. Consisteixen en una regata gravada a la roca.Inscripcions en llindes a la part posterior: Any 1860 Isidro Casanova, 1803.Inscripció al portal de la façana de llevant: 1847Inscripcions en coberts: 1882, 1926, 1928Informació oral facilitada pels propietaris | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 1762 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:57 | ||||||
| 89117 | Balma de Canet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-de-canet | <p><span><span><span>LLOBET, Ester (2010). <em>La balma de Canet. Antic indret on hi van viure persones</em>. Text inèdit amb motiu d’una caminada popular.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SOBRÉ, Joan (2010). “La balma de Canet de Navàs, un lloc de molta pobresa i misèria”, <em>Regió7</em>, Manresa (18 juny 2010).</span></span></span></p> | XX | Tradició oral encara viva. Balma esfondrada. | <p><span><span><span>Tradició oral referida a la balma de Canet, un indret que va deixar una forta empremta en la memòria popular de la gent que havia viscut en aquesta zona: la vall d’Hortons. La balma es va esfondrar fa uns anys, però encara es pot apreciar perfectament la seva gran magnitud. Mesurava uns 100 m de llarg per 50 de fondària, i dessota seu acollia una construcció de tipus troglodític. La part més interna de la balma es conserva entre els grans blocs de pedra caiguts al seu voltant. I a l’interior d’un forat es conserva encara un bon tram de mur, de força qualitat, que feia de tancament de la balma. La resta de blocs que formaven part de la visera de la balma es troben despresos al llarg del coster que baixa per la torrentera anomenada Clot de Canet. Uns metres a llevant de la balma es conserven marges del que havien estat els horts, i cap a ponent hi havia un font.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquesta balma és molt present en la tradició oral de molta gent de Palà, Valls de Torroella, Súria i Cardona, molts dels quals eren originaris de la Vall d’Hortons. Així, quan es volia amenaçar una criatura que no volia menjar se li deia: “et portarem vuit dies a la balma de Canet”. També s’explicaven altres anècdotes o dites en relació a aquesta balma. </span></span></span></p> | 08141-265 | Sector central del terme municipal. Vall d'Hortons o dels Gitanos. Antic terme del castell de Castelladral. Parròquia de Sant Miquel de Castelladral. | <p><span><span><span>En aquest indret, al costat de l’actual camí, es conserven dues tines. Una és excavada a la pedra i podria ser força antiga. Pertanyien a Canet de Baix: una petita casa de pagès que estava situada vora l’actual camí. Fou habitada fins els volts de 1955, i cap a finals de la dècada de 1990 el seu propietari la va aterrar per habilitar-hi el camp que avui es troba en aquest indret. Hi havia una altra casa que era Canet de Dalt.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa a la balma, és possible que fos habitada des de temps molt remots, tal com succeeix amb altres balmes similars que existeixen a la zona. Segons la tradició, hi havien arribat a viure fins a set famílies. Ja entrat el segle XX, però, la balma ja no era habitada, però encara servia com a corral per al bestiar. Devia ser pels volts de 1962 o 63 que, després d’uns forts aiguats, es van desprendre unes roques de la muntanya de dalt que van caure sobre la balma i la van esfondrar. Segons diuen, el terrabastall va ser tan fort que es va sentir des del molts quilòmetres a la rodona. Durant molts anys la vall de la torrentera va quedar pelada, amb una gran estesa de rocs a la vista.</span></span></span></p> | 41.8952600,1.7416900 | 395618 | 4638913 | 08141 | Navàs | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89117-canet-balma-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89117-canet-balma-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89117-balma-canet.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89117-balma-canet-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Privada | Social | 2021-10-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Fotografies antigues de la balma i informació oral facilitada per Josep Duarri, de Palà de Torroella, i per Joan Garriga Casanova, de cal Tiet | 119|98 | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:57 | |||||||
| 89118 | Tines de Canet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tines-de-canet | <p><span><span><span>LLOBET, Ester (2010). <em>La balma de Canet. Antic indret on hi van viure persones</em>. Text inèdit.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SOBRÉ, Joan (2010). “La balma de Canet de Navàs, un lloc de molta pobresa i misèria”, <em>Regió7</em>, Manresa (18 juny 2010).</span></span></span></p> | XV-XX | Part superior de les construccions perduda | <p><span><span><span>Conjunt de dues tines que pertanyien a la casa de Canet de Baix, que estava situada uns 40 m al sud de les tines i que fa uns anys va ser aterrada. Les tines es troben en una situació elevada respecte a l’actual camí, aprofitant el desnivell del terreny. La més interessant és la que es troba a ponent, excavada en un bloc de roca i, per tant, de tradició medieval. Té una construcció superior (parcialment conservada) que li donava aixopluc. La cavitat de la tina és de forma més o menys globular. Cal dir que la majoria de tines excavades a la roca tenen a part una cavitat menys fonda anomenada “follador” o “funyador” on es trepitjava el raïm. Aquesta tina, però, té la particularitat que el “follador” es trobava damunt mateix de la tina. En aquesta part superior el rebaix a la pedra adopta una forma quadrada, i és aquí on es recolzaven les fustes del brescat. Damunt d’aquestes fustes és on trepitjava el raïm. Per tant, la tipologia d’aquesta tina sembla de transició entre el model més arcaic de tradició medieval i les tines modernes, que es van generalitzar entre els segles XVI i XVIII, amb el brescat a la part superior. A la part baixa de la roca es conserva la boixa per on desguassava la tina. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La tina situada més al llevant segueix ja la tipologia habitual de les tines modernes, tot i que és possible que també estigui excavada a la roca. Tanmateix, després es va revestir amb els típics cairons. És una tina cilíndrica i estava aixoplugada per una construcció de pedra de planta quadrada. Per accedir a la part alta on hi ha les tines es conserven uns graons tallats sobre la roca.</span></span></span></p> <p> </p> | 08141-266 | Sector central del terme municipal. Vall d'Hortons o dels Gitanos. Antic terme del castell de Castelladral. Parròquia de Sant Miquel de Castelladral. | <p><span><span><span>Canet de Baix era una petita casa de pagès que estava situada vora l’actual camí, a l’altra banda. Fou habitada fins els volts de 1955, i cap a finals de la dècada de 1990 el seu propietari la va aterrar per habilitar-hi un camp. Hi havia una altra casa propera anomenada Canet de Dalt.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A pocs metres de la casa hi havia una gran balma, coneguda com la balma de Canet. És possible que fos habitada des de temps molt remots, tal com succeeix amb altres balmes similars que existeixen a la zona. Segons la tradició, hi havien arribat a viure fins a set famílies. Ja entrat el segle XX, però, la balma ja no era habitada, però encara servia com a corral per al bestiar. Devia ser pels volts de 1962 o 63 que, després d’uns forts aiguats, es van desprendre unes roques de la muntanya de dalt que van caure sobre la balma i la van esfondrar. Segons diuen, el terrabastall va ser tan fort que es va sentir des del molts quilòmetres a la rodona. Durant molts anys la vall de la torrentera va quedar pelada, amb una gran estesa de rocs a la vista.</span></span></span></p> | 41.8957700,1.7410000 | 395562 | 4638970 | 08141 | Navàs | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89118-canet-tines-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89118-canet-tines-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89118-canet-tines-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89118-canet-tines-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89118-canet-tines-1.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | BPU | 2021-10-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació oral facilitada per Josep Duarri, de Palà de Torroella, i per Joan Garriga Casanova, de cal Tiet | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 1762 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:57 | |||||
| 89127 | La Garriga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-garriga-3 | <p><span><span><span>BADIA, J.M. (1988). “Navàs”. Història del Bages, Volum II. Edicions Parcir. Manresa, p. 163. </span></span></span></p> <p><span><span><span>BADIA, J.M. (1990). “Castelladral en el temps”, El Morralet, Navàs, p. 13.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BOLÓS, J. (2006). Diplomatari del monestir de Santa Maria de Serrateix (segles X-XV). Fundació Noguera, Diplomataris 42. Barcelona, p. 34, 220, 227, 228, 231, 251, 282, 470,</span></span></span></p> <p><span><span><span>(B134, 140, 141, 144, 162, 188, 343).</span></span></span></p> <p><span><span><span>OBRADORS, J (1991). “Trajecte de les cases de Castelladral, habitades el 1904 i utilització correcte dels seus noms.” El Morralet, núm. 1, Navàs, p. 18.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PIÑERO, J. (1995). Inventari del Patrimoni Arquitectònic i Històric de Navàs. Ajuntament de Navàs. Fitxa RU. 1.</span></span></span></p> | XII-XXI | <p><span><span><span>Masia de grans dimensions, d’origen medieval, emplaçada en un petit altiplà vora el serrat de l’Obaga Negra i amb bones vistes cap a llevant. El conjunt consta d’un gran cos residencial, de planta irregular (amb planta baixa més dos pisos i golfes), el qual té adossada l’antiga masoveria al nord-est i coberts al nord tot formant un petit pati interior, així com la pallissa i l’era, situada uns metres a ponent, mentre que a llevant trobem una petita “casa dels pobres”, on es donava acollida a passavolants i gent sense recursos. Entre aquesta caseta i la masia s’hi han aixecat uns pavellons de nova construcció com a dependències de l’hotel que actualment hi ha establert. L’entorn és envoltat per una gran zona enjardinada.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El cos residencial principal s’ha bastit en múltiples fases. La part més antiga és la que es troba al centre, i entorn de 1690-1700 va adoptar una forma uniformitzada amb tres naus o crugies transversals (d’est o oest) que estaven cobertes amb voltes, junt amb la part del celler, que tancava per llevant i amb volta en sentit contrari. La façana principal i l’entrada era per ponent. Aquest cos s’amplià ja al segle XVIII cap al nord, en un espai amb tines, i també tenia dependències a ponent. A la segona meitat del segle XIX el conjunt va ser objecte de grans ampliacions: sobre les dependències de ponent s’hi aixecà un cos més alt amb galeries, es construí la casa dels masovers i es feren moltes altres reformes, tant a l’interior de la casa com a l’entorn del pati. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El resultat és un casal de dimensions monumentals, sobretot per la cara de migdia, de gran alçada. Aquí la façana adopta una línia plana i uniformitzada, coberta actualment per l’heura. S’hi poden entreveure petites finestres emmarcades amb pedra carejada junt amb altres de més recent obertura. I al costat de llevant destaca el cos afegit de les galeries, que s’assenta sobre dos grans arcs apuntalats a la roca natural. La galeria és a dos nivells: un amb quatre arcades de mig punt i, al seu damunt, quatre obertures rectangulars. Aquesta és una part reconstruïda durant la rehabilitació: els pilars dels arcs són refets i les obertures superiors antigament eren de maó. A l’extrem de llevant la construcció és força irregular, amb obertures de tipologia diversa (totes emmarcades amb pedra carejada) que reflecteixen diferents reformes. Antigament en aquest sector la construcció era força més llarga i hi havia un pati. A l’extrem nord-est la casa del masover queda imbricada amb la resta de la masia. La façana nord presenta una composició lleugerament més regular, sobretot a la part alta, dominada per cinc finestres emmarcades amb maó. Però els coberts adossats, més baixos, cobreixen part d’aquesta façana i, més a ponent, delimiten el pati tancat, que té dos portals d’accés, al nord i a l’oest. Aquest últim sota un porxo amb volta de canó. L‘accés a l’interior de la masia també es fa per l’interior d’aquest pati, situat a la banda nord.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Les estances interiors han conservat molt íntegrament les característiques tradicionals, per bé que en les parts altes han hagut de ser reconstruïdes ja que fa uns anys es trobaven en ruïnes. La rehabilitació ha estat molt curosa, i ara diverses estances s’han adaptat a nous usos, alguns com a dependències de l’hotel. A la planta baixa cal destacar el celler semisoterrani, que conserva tres grans bótes de fusta. També són interessants la cisterna que hi ha prop de l’entrada, o el cobert situat al nord-oest on hi havia un espai per a la mòlta de l’oli. Se n’ha conservat el trull amb la seva mola, una pica d’aigua i restes d’un forn per escalfar-la, així com restes de la premsa. També es conserven un bon nombre de tines, situades a la cara nord, algunes amb la particularitat que tenen forma ovalada. La casa també tenia una capella interior.</span></span></span></p> | 08141-267 | Sector sud del terme municipal. Antic terme del castell de Castelladral, parròquia de Sant Miquel de Castelladral. | <p><span><span><span>La Garriga és un mas d’origen medieval i ja consta en documents del segle XII, sobretot del monestir de Santa Maria de Serrateix (el seu diplomatari ha estat recentment publicat). Molts d’aquests documents fan referència a oliveres que hi havia prop de la masia. Així, en un document del monestir de 9 de novembre de 1138 “Ramon Guillem, la seva muller, Ermessèn, i llur fill, Pere, donen al monestir de Santa Maria de Serrateix i a la seva sagristia una olivera i un plançó d’olivera, situats al comtat de Berga, al terme de Castelladral, a la Garriga, al clos que hi ha dessota la casa del donador. A canvi reben una mitgera d’oli, que val quatre sous, i un sester d’ordi de Cardona, que val divuit diners”. L’any 1146, Arnalt de Garriga va fer una donació al monestir de Serrateix d’un oliverar situat a la Garriga, al clos que hi ha sobre el celler de Ramon Guillem, destinat a pagar el sepeli. En els anys posteriors continuen les donacions d’oliveres (1152, 1178).</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’historiador Albert Fàbrega, que properament realitzarà un treball de recerca històrica sobre aquest mas, ha aportat altres notícies sobre la família Garriga. Entre d’altres, el 1321 hi ha referències d’un plet resolt pel sots-veguer de Manresa amb motiu d’un robatori al mas la Garriga que va comportar ferits. Del segle XIII hi ha més referències en dos documents dels anys 1211 i 1245, corresponents a la confirmació d’una donació precedent sobre les oliveres situades al mas Garriga del terme de Castelladral. També són freqüents les referències al mas de la Garriga durant al segle XIV. El 1342 es documenta Pere de Garriga superior, i el 1362 Jaume de Garriga superior. D’això se’n dedueix que hi havia un altre mas, anomenat Garriga inferior. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Així doncs, en època medieval els propietaris de la masia eren la família Garriga. Al segle XVIII, concretament el 1748, en la inscripció d’una bóta de la masia hi consta Bartomeu Alsina Garriga. Això indica que en la generació anterior havia entrat un pubill a la casa, i a partir d’aleshores el cognom fou Alsina, que es constata durant tot el segle XIX. Per exemple, el 1861 el propietari era Joan Alsina, que el 1871 es casà en segons núpcies amb Antònia Gusart. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Ja hem dit que entre 1690 i 1700 la masia fou remodelada, i al llarg del segle XVIII també s’amplià notablement. Al segle XIX la Garriga s’especialitzà fortament en la vinya i l’elaboració del vi, sobretot entorn del boom provocat per la plaga de la fil·loxera a França, a partir de mitjans de la dècada de 1860. Això es traduí en nombroses obres en tota la masia, de les quals en donen testimoni diverses inscripcions datades en aquests anys, entre 1850 i 1870. En el nomenclàtor de masies de la província de Barcelona dels anys 1861-1862 apareix anomenada com “La Garriga”. Hi consta que és una “masia (casa de labor)”, que estava situada a 1 km del nucli de l’ajuntament de Castelladral. Tenia 1 edifici habitat constantment i un de deshabitat, d’un i de tres pisos.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Ja entrat el segle XX els propietaris encara vivien al mas. Per la Guerra Civil van marxar-ne i només hi van quedar masovers. Cap a mitjans de segle XX l’hereva era una noia amb una minusvàlua que, en quedar òrfena, fou acollida per uns parents de la masia de la Rovira de Castelladral. A la seva mort la Garriga passà a propietat de la Rovira, i entorn de la dècada de 1960 va quedar abandonada i entrà en un procés de ruïna, fins al punt que va perdre la teulada i les parts altes de la casa. El 1998 la família Roca Barbé va comprar la masia i, sobretot a partir del canvi de mil·leni, hi va portar a terme una important rehabilitació per tal de convertir-la primer en residència i, a partir del 2008, també en hotel.</span></span></span></p> | 41.8678800,1.7624300 | 397295 | 4635848 | 08141 | Navàs | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89127-garriga-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89127-garriga-8.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89127-garriga-9.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89127-garriga-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89127-garriga-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89127-garriga-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89127-garriga-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89127-garriga-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89127-garriga-10.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2021-10-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripció en una bóta del celler: “Josep Vallès fuster per Bartomeu Alsina i Garriga. 1748”.Inscripció en una llinda de la planta baixa: “JOSEPH ALSINA ANY MDCCCXLVIII” (1848), amb una branqueta de “garriga” o olivera gravada. Inscripció a la premsa d’oli: 1858, Joan Alsina.Altres inscripcions amb dates: 1700 (façana del cos residencial oest), 1859 (portal del barri oest), 1862, 1864 (masoveria), 1867 (portal del barri nord), 1862 (mola del trull), 1776 (rajoles de l’era).Uns 100 m al sud-oest de la Casa Nova de la Garriga, al costat de ponent del torrent, queden restes del forn d’obra o teuleria de la masia, on també hi havia una zona d’horta.Informació facilitada pels propietaris. L’historiador Albert Fàbrega en un futur proper realitzarà un treball de recerca històrica sobre aquest mas. | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 1762 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:57 | ||||||
| 89134 | Forn d'obra de la Garriga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-dobra-de-la-garriga | <p><span><span><span>HERNÀNDEZ, David (2017). <span><span><span>Web Wikipedra (codi 49, forns)</span></span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span>Forn d’obra o teuleria emplaçat uns 600 m al sud-est de la Garriga i pertanyent a aquesta masia de Castelladral. Se’n conserva tota la part inferior i parcialment la cambra superior. El forn segueix la tipologia habitual. Consisteix en una construcció de pedra en forma de planta quadrada i emplaçada en un terreny amb pendent. Està dividit en dos nivells. A la part inferior hi ha la fogaina, que és una cambra soterrada, habitualment coberta per una sèrie d’arcs transversals o bé amb volta. Aquí és on s’hi introduïa la llenya que donava combustió al forn. La boca del forn s’ha conservat perfectament. És rematada amb llinda plana formada per dos troncs d'olivera tallats i escairats, i interiorment consta de dos arcs. Al seu damunt presenta una cornisa de lloses que separa les cambres inferior i superior. Una de les pedres de la boca de foc té gravat el nom 'felis'.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Prop del forn hi havia els horts de la Garriga.</span></span></span></p> <p> </p> | 08141-268 | Sector sud del terme municipal. Antic terme del castell de Castelldaral, parròquia de Sant Miquel de Castelladral. | 41.8635400,1.7662200 | 397602 | 4635361 | 08141 | Navàs | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89134-forn-obra-la-garriga-49-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89134-forn-obra-la-garriga-49-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89134-forn-obra-la-garriga-49-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89134-forn-obra-la-garriga-49-4.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2021-10-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació facilitada pel propietari | 119|98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:57 | |||||||||
| 89135 | Casa Nova de la Garriga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-nova-de-la-garriga | <p><span><span><span>BADIA, J.M. (1988). “Navàs”. <em>Història del Bages</em>, Volum II. Edicions Parcir. Manresa, p. 163. </span></span></span></p> <p><span><span><span>CAIXAL, ÀLVAR; VILAMALA, Imma i altres (2018). <em>Pla Especial Urbanístic de protecció del patrimoni i catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Navàs (Bages)</em>. Ajuntament de Navàs. Fitxa 48.EA</span></span></span></p> <p><span><span><span>PIÑERO, J. (1994). Inventari del Patrimoni Arquitectònic i Històric de Navàs. Ajuntament de Navàs. Fitxa núm. RU. 2.</span></span></span></p> | XVIII-XIX | <p><span><span><span>Casa de pagès molt ben emplaçada en un planellet amb vistes cap a llevant, uns 500 m a l’est de la masia de la Garriga. Consta del cos residencial, de planta quadrada (amb planta baixa i dos pisos) amb un cos més baix adossat a migdia, i també d’una altra construcció aïllada, situada uns metres al nord i que correspon a un grup de tines. El cos residencial principal sembla aixecat en una sola fase constructiva, probablement al segle XVIII, i ha conservat una tipologia molt homogènia, tal vegada amb petites refeccions d’algunes finestres ja al segle XIX. La façana, encarada vers del sud-est, presenta una composició en base a dos eixos d’obertures, però amb finestres de diferents característiques: les inferiors són emmarcades amb pedra carejada; les superiors són emmarcades amb maó. Una és rectangular i l’altra amb arc. Com que la planta baixa queda tapada pel cobert davanter, l’accés a la casa es fa per la part posterior i directament a la primera planta. En aquesta part la casa té dos petits cossos adossats. Les façanes laterals gairebé no tenen obertures, però a llevant hi trobem una porta per accedir als baixos. Els paraments són de paredat comú, amb restes de semi-arrebossat tradicional.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La construcció del nord consta de quatre o cinc tines adossades. La part posterior té una rampa que facilitava poder abocar la verema per l’entrada de les tines, situada a un nivell més alt, mentre que a la part oposada té adossades dependències auxiliars per a l’elaboració del vi. Sota la rampa hi ha un petit femer semisoterrani cobert amb volta de pedra. Entre les dues construccions hi ha una petita esplanada o era.</span></span></span></p> <p> </p> | 08141-269 | Sector sud del terme municipal. Antic terme del castell de Castelladral, parròquia de Sant Miquel de Castelladral. | <p><span><span><span>La Casa Nova de la Garriga és, probablement, originària del segle XVIII, tal vegada del 1773, tal com indica la inscripció de la llinda de la porta. No es pot descartar, però, que tingués un origen medieval, ja que en un llevador de censos del monestir de Serrateix del 1370 apareix esmentada una “Casanova”, junt amb les masies de la Comaposada, la Rovira, Maçaners, la Serra d’Aixibis, Puiggròs i la Llastanosa. Tanmateix, podria tractar-se de qualsevol altra casa. Per la seva tipologia constructiva, la Casa Nova de la Garriga és un exemple característic del segle XVIII. L’auge de la vinya en aquest període molt probablement va motivar la construcció d’aquesta masoveria propera a la casa principal. Ja al segle XIX, en el nomenclàtor de masies de la província de Barcelona dels anys 1861-1862 apareix anomenada com a “Can Bartomeu”. Hi consta que és una “masia (casa de labor)”, que estava situada a 4 km del nucli de l’ajuntament de Castelladral. Tenia un edifici habitat constantment, de dos pisos.</span></span></span></p> | 41.8682500,1.7695100 | 397883 | 4635880 | 08141 | Navàs | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89135-casa-nova-garriga-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89135-casa-nova-garriga-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89135-casa-nova-garriga-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89135-casa-nova-garriga-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89135-casa-nova-garriga-tines.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89135-casa-nova-garriga-tines-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89135-casa-nova-garriga-femer-2.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | BPU | 2021-10-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripció a la llinda del portal posterior: 1773 | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 1762 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:57 | ||||||
| 89137 | Cova de fornot de la Soleia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-fornot-de-la-soleia | <p><span><span><span><span>FÀBREGA ENFEDAQUE, Albert (2004). 'Dues noves coves de forn al Bages', Dovella, núm. 83-84, Centre d'Estudis del Bages, Manresa, p. 5-10.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>ESTRUCH, Maria (2003: 'Un indret amb llegenda: La cova del lladre (Sant Cugat del Racó, Navàs)'. Dovella, núm. 46. Manresa, p. 45-46.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>FOLCH, C.; GIBERT, J. (2010). 'Resultats preliminars de les excavacions al roc foradat de cal Pepa (Aguilar de Segarra, Bages)'. Actes del IV Congrés d'arqueologia medieval i moderna a Catalunya (Tarragona, 2010). Tarragona, p. 955-960.</span></span></span></span></p> | VI-X | <p><span><span><span>Probable eremitori del tipus anomenat coves de forn o fornots. Són un tipus de coves artificials que tenen una forma molt peculiar que recorda la d'un forn de pa i es troben a una certa alçada. Tradicionalment s'han interpretat com a eremitoris alt-medievals o bé com a coves sepulcrals prehistòriques. En aquest cas particularment ens inclinem per la hipòtesi d’un eremitori, <span>especialment perquè hi ha altres casos similars a l’entorn i, en el cas de la Cova del Lladre, prop de Sant Cugat del Racó, hi ha indicis que apunten a l’existència d’una tradició eremítica a la zona.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>La cova de fornot de la Soleia està situada a la part alta de la paret d’una petita cinglera ben encarada al sud, uns 100 m a l’est de la balma de la Soleia i uns 140 m al sud-est de la casa de la Soleia. Les seves dimensions són més aviat petites, en comparació amb altres exemples similars. El diàmetre de la boca de la cova oscil·la entre 1 i 1,20 m. La cavitat interior, de forma globular, té una fondària de 1,60 m.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Cal destacar el fet que molt a prop es troba una gran balma amb restes d’una antiga construcció de tipus troglodític. El cert és que en aquesta zona existeix una certa tradició d’aprofitar les nombroses balmes existents com a habitatges. Això fa pensar que, si la cova era un eremitori, l’habitatge del seu ocupant devia ser aquesta balma, que reuneix unes bones condicions d’habitabilitat.</span></span></span></p> | 08141-270 | Sector central del terme municipal. Vall d'Hortons o dels Gitanos. Antic terme del castell de Castelladral. Parròquia de Sant Miquel de Castelladral. | <p><span><span><span><span>En un principi aquest tipus de coves van ser associades a l'època prehistòrica i al megalitisme, però sense gaire fonament. Treballs més recents tendeixen a identificar-les amb eremitoris utilitzats pels primers anacoretes en època alt-medieval, els quals seguien els corrents de l'eremitisme vingut d'Orient. Això no exclou que algunes de les coves utilitzades per aquests anacoretes fossin preexistents. Tanmateix, la casuística sembla força variada i no totes les coves es poden enquadrar en una mateixa tipificació. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>En una zona relativament propera hi ha diversos casos de coves de fornots: la Cova de fornot prop de cal Sastre (que es troba a uns 2,5 km de distància), la ja esmentada Cova del Lladre (al Pla de Sant Pere, prop de de Sant Cugat del Racó). Al municipi de Sant Mateu de Bages hi ha El Roc Foradat de cal Milhomes, i al municipi de Viver i Serrateix també n’hi ha exemples similars. Un altre cas ben estudiat és el Roc Foradat de Cal Pepa (Aguilar de Segarra). Aquest últim ha estat objecte d’una excavació arqueològica amb uns resultats que indiquen que podria haver tingut un ús domèstic d’època baix-medieval relacionat amb una construcció adossada. Però aquest cas no sembla que tingui gaires semblances amb els fornots de Navàs.</span></span></span></span></p> | 41.8876400,1.7483800 | 396161 | 4638058 | 08141 | Navàs | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89137-fornot-soleia-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89137-fornot-soleia-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89137-fornot-soleia-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89137-fornot-soleia-7.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2021-10-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | La Cova de fornot de la Soleia era fins ara pràcticament inèdita i la donem a conèixer gràcies a la informació facilitada per Ester Llobet i Josep Duarri, de Palà de Torroella. | 85 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:57 | ||||||||
| 89140 | Balma de la Soleia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-de-la-soleia-0 | VI-XIX | Balma en bon estat. Restes de la construcció troglodítica molt arrasades. | <p><span><span><span>Balma de grans dimensions emplaçada a la part baixa d’un coster sota la casa de la Soleia i amb restes d’una construcció de tipus troglodític. Té una llargada considerable, d’uns 20 m aproximadament, per una profunditat d’uns 6 o 8 metres. La major part de la balma permet el pas d’una persona amb comoditat. L’interior de la cavitat va de sud a nord i fa un lleuger gir cap a l’est. Actualment encara són visibles restes escadusseres d’alguns murs de l’antiga construcció, sobretot a la part situada més al nord. És remarcable una regata que ressegueix transversalment tota la visera de la balma i que tenia la funció de trencaaigües. Unes desenes d’anys enrere la construcció sota la roca es conservava encara força sencera, amb un mur de tancament de la balma i dos o tres de perpendiculars que compartimentaven l’espai interior en diferents estances.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El cert és que existeix en aquesta zona un certa tradició d’aprofitar les nombroses balmes existents com a habitatges troglodítics, que podrien ser originaris d’èpoques força reculades. En aquest cas, uns 100 m a l’est hi ha la Cova de fornot de la Soleia, que és un possible eremitori d’època alt-medieval. Això fa pensar que, si la cova era un eremitori, l’habitatge del seu ocupant podria ser aquesta balma, que reuneix unes bones condicions per viure-hi.</span></span></span></p> <p> </p> | 08141-271 | Sector central del terme municipal. Vall d'Hortons o dels Gitanos. Antic terme del castell de Castelladral. Parròquia de Sant Miquel de Castelladral. | 41.8876900,1.7470800 | 396053 | 4638066 | 08141 | Navàs | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89140-balma-soleia-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89140-balma-soleia-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89140-balma-soleia-8.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89140-balma-soleia-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89140-balma-soleia-9.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89140-balma-soleia-10.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2021-10-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació oral facilitada per Joan Garriga Casanova, de cal Tiet | 94|98|85 | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:57 | |||||||||
| 89142 | Tombes de Turban | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tombes-de-turban | VI-XI | <p><span><span><span>Conjunt de dues tombes excavades a la roca, probablement d’època alt-medieval, que es troben 150 m al nord-est de la masia de Turban, al sector central de la Vall d’Hortons. L’indret és configurat per una petita cinglera damunt la qual es troben les sepultures. Una és de forma ovoide però amb un dels costats força irregular. Mesura 1,95 m per 0,45. La segona és de planta més o menys trapezial, amb un dels costats molt baix o erosionat, i en la part dels peus la roca s’ha esquerdat. Mesura 1,85 de llarg. Les dues estan orientades, com és habitual, en l’eix est-oest, amb uns graus de diferència entre elles. Vora la primera es conserva un forat circular, també excavat, de funció desconeguda. Tal vegada podia haver tingut un ús ritual.</span></span></span></p> | 08141-272 | Sector central del terme municipal. Vall d'Hortons o dels Gitanos. Antic terme del castell de Castelladral. Parròquia de Sant Miquel de Castelladral. | 41.8895900,1.7512600 | 396403 | 4638271 | 08141 | Navàs | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89142-tombes-turban-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89142-tombes-turban-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89142-tombes-turban-7.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2021-10-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Aquest jaciment era inèdit fins ara, i el donem a conèixer gràcies a la informació facilitada per Joan Garriga Casanova, de cal Tiet. Segons aquest mateix informant, d’aquest indret en deien popularment “els Morts”, i vora el camí d’accés s’hi havien trobat restes òssies. | 85 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:57 | ||||||||||
| 89146 | Crist de l’Obaga Negra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/crist-de-lobaga-negra | <p><span><span><span><span>LLOBET, Ester (2016). <em>El Crist de l’Obaga Negra. Art i paisatges. </em>Fullet amb motiu de la caminada popular de Palà de Torroella.</span></span></span></span></p> | XXI | <p><span><span><span>Escultura feta a la roca d’una petita balma al capdamunt del Serrat de l’Obaga Negra. Representa una figura humana masculina, nua, en una posició segons la qual sembla sostenir tot el pes de la roca, amb els braços estesos com si estigués, també, crucificat. El modelat de la figura resta inacabat, amb part de les extremitats tan sols esbossades. A la superfície superior de la roca hi ha gravada una petita creu, que sembla indicar la ubicació de l’escultura, que des de dalt no és visible.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’autor és Pol Oliba, estudiant de Belles Arts i relacionat amb la masia propera de can Serra dels Eixibis. Aquesta obra pot emmarcar-se en el moviment artístic conegut com a land art o environmental art, sorgit a finals de la dècada de 1960 amb la vocació de reivindicar l’entorn natural com un espai per acollir accions artístiques, instal·lacions o escultures. El land art pretén que aquestes obres artístiques no només estiguin situades en la natura, sinó que acabin formant part de la mateixa natura i del paisatge.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Situat en un petit altiplà de la carena, el Crist de l’Obaga Negra està encarat cap a ponent, en un mirador privilegiat sobre la vall de Cardener amb esplèndides vistes sobre Valldeperes i el castell de Cardona.</span></span></span></p> <p> </p> | 08141-273 | Sector nord-oest del terme municipal. | 41.9024100,1.7441500 | 395834 | 4639704 | 08141 | Navàs | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89146-escultura-obaga-negra-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89146-escultura-obaga-negra-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89146-valldeperes-cardona-vista-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2021-10-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Pol Oliba | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:57 | |||||||||
| 89154 | Can Serra dels Exibis | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-serra-dels-exibis | <p><span><span><span>BADIA, J.M. (1988). “Navàs”. <em>Història del Bages</em>, Volum II. Edicions Parcir. Manresa, p. 162-163. </span></span></span></p> <p><span><span><span>BADIA, J.M. (1990). “Castelladral en el temps”, <em>El Morralet</em>, Navàs, p. 14.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BOLÓS, J. (2006). <em>Diplomatari del monestir de Santa Maria de Serrateix (segles X-XV).</em> Fundació Noguera, Diplomataris 42. Barcelona, p. <span><span><span>471, 525 (B389, 344).</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>CAIXAL, ÀLVAR; VILAMALA, Imma i altres (2018). <em>Pla Especial Urbanístic de protecció del patrimoni i catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Navàs (Bages)</em>. Ajuntament de Navàs. Fitxa 98.EA</span></span></span></p> <p><span><span><span>OBRADORS, J (1991). “Trajecte de les cases de Castelladral, habitades el 1904 i utilització correcte dels seus noms.” <em>El Morralet</em>, núm. 1, Navàs, p. 19.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PIÑERO, J. (1995). <em>Inventari del Patrimoni Arquitectònic i Històric de Navàs</em>. Ajuntament de Navàs. Fitxa RU. 35.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SELLARÉS, Francesc. <em>La casa, mas i heretat de la Serra dels Exibis</em>. Treball inèdit.</span></span></span></p> | XIII-XX | <p><span><span><span>Masia de dimensions considerables, d’origen medieval, emplaçada en un petit altiplà a ponent de la Vall d’Hortons. Consta d’un cos residencial de planta quadrada (amb planta baixa més dos pisos), una petita pallissa situada uns metres a ponent i un cobert de pedra també separat, a llevant. La resta de construccions són modernes. El cos més antic de la masia és el que està situat al nord, i per la cara sud-est conserva un portal adovellat que dóna accés a la casa. Ha quedat, però, sota el porxo del cos que es va afegir en aquest sector al segle XVIII. Ara la façana d’aquest cos és la que singularitza l’edifici, amb una composició simètrica basada en dos eixos d’obertures amb arcades: dues a la planta baixa, configurant el porxo, i dues més a cada planta dels nivells superiors, aquestes en forma de galeries.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En la resta de façanes les obertures s’han modificat i uniformitzat en èpoques relativament modernes. Així mateix, en la recent restauració de la masia s’han revestit els murs d’un arrebossat de color rosat que deixa al descobert només les pedres cantoneres i algun petit fragment de mur. De les obertures originàries i tradicionals, amb llindes i brancals de pedra carejada, tan sols se’n conserven unes poques. A la dècada de 1970-80 la casa encara no tenia l’arrebossat actual. A la façana posterior hi ha una escala, que antigament era més ampla, i que dóna accés al primer pis i també a un replà elevat on hi ha una capelleta molt petita.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A l’entorn de la casa es conserva una antiga tina de brescat, sense cairons i amb restes d’un arrebossat interior. Propera a aquesta n’hi ha una altra d’excavada en un bloc de roca.</span></span></span></p> | 08141-274 | Sector central del terme municipal. Vall d'Hortons o dels Gitanos. Antic terme del castell de Castelladral. Parròquia de Sant Miquel de Castelladral. | <p><span><span><span>Aquesta masia a l’edat mitjana s’anomenava Exibis i és documentada des del segle XIII. L’any 1203 és esmentada una masoveria de Can Serra dels Exibis: Coromines. Ponç d’Olivella i la seva esposa Ermessenda concediren al sagristà del monestir de Santa Maria de Serrateix part del delme de Coromines. El 4 de juny de l’any 1361 es fa un reconeixement d’ésser homes del sagristà: “Ramon de Coromines i la seva muller, Romia, del terme de Castelladral, reconeixen a Berenguer de Torigues, sagristà del monestir de Santa Maria de Serrateix, ésser els seus homes quitis, solius i naturals i tenir per ell el mas de Coromines i una banada de terra anomenada “lo Solà dels Closos”. S’esmenten les afrontacions, els censos i altres obligacions. Així mateix, es fa esment de les terres que tenen pel senyor d’Olivella i el cens que lliuren a l’hereu del mas d’Eixibís”. La masia es troba documentada, també, en un llevador de censos del monestir de Serrateix del 1370 junt amb la Comaposada, la Rovira, Maçaners, Puiggròs, Casanova i la Llastanosa. L’any 1394, Pere d’Eixibís va vendre el dret que tenia de cobrar un cens al mas de Coromines de Castelladral, a canvi de rebre del sagristà del monestir de Santa Maria de Serrateix la quantitat de cinc lliures i mitja (que equival a 210 sous).</span></span></span></p> <p><span><span><span>D’aquests segles baix-medievals en coneixem altres notícies que l’historiador Francesc Serra recull en un treball inèdit sobre aquest mas. El 1297 l’hereu era Ramon d’Exibis, el 1348 (l’any de la pesta negra) l’hereu era Guillem dels Exibis. El 1401 l’hereu era Pere dels Exibis, casat amb Ròmia. Segons Francesc Serra, a principis del segle XV els Exibis eren una família pagesa terratinent d’un cert estatus social que havien aconseguit casar el seu hereu amb una Casaldàliga, del reputat mas de Balsareny. El 1545 l’hereu era Bartomeu Exibis.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A finals del segle XVI (el 1593) la pubilla dels Exibis, Valentina Exibis i Quer, es casa amb Francesc Serra. Els Serra en aquesta època s’havien establert a Castelladral i és possible que provinguessin d’una branca dels Serra de Claret dels Cavallers (Sant Mateu de Bages). Fou a partir d’aquest matrimoni que la descendència i la casa prengueren el nom de Serra als Exibis en els primers temps i Serra dels Exibis o <em>Aixibis</em> posteriorment. L’hereu d’aquest matrimoni fou Joan Serra i Exibis, casat el 1620 amb Caterina Puig. El 1643 l’hereu era Gabriel Serra dels Exibis, que pagava pel domini útil del mas a Jordi de Peguera, senyor de Castelladral, 28 sous el dia de la Mare de Déu d’Agost i 4 gallines el dia de Nadal. A més, havia de pagar al cap de l’any els delmes de carnelatge i d’olives; és a dir, la desena part de la producció de la carn i les olives. L’hereu de Gabriel fou Aleix Serra dels Exibis.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Dels segles XVII-XVIII es conserven diverses llindes amb dates inscrites a la casa, i cal suposar que la major part de la construcció actual correspon a ampliacions fetes en aquest període. Segons la inscripció de la pallissa, el 1770 l’hereu era Maurici Serra. El següent hereu fou Urbici Serra. Ja a principis del segle XIX l’hereva era Margarida Serra i Semís, nascuda el 1809 i pubilla, que es casà amb Francesc Comasòlibes Graner, fill del mas Bosc de Mussarra, de Monistrol de Calders. Així, en la següent generació el cognom Serra es va perdre. El fill i hereu fou Francesc Comasòlibes Serra. El 1880 l’hereu era Josep Juncadella Comasòlibes. Aquest any segons la contribució de les finques rústiques del terme de Castelladral, el mas Exibis, aleshores anomenat Can Serra, era el dotzè més gran de Castelladral. La família Juncadella Comasòlibes deixà de viure a can Serra a principis del segle XX i es traslladà a Súria, de manera que al mas hi van quedar masovers. El 1946 el propietari era Albert Juncadella Comasòlibes.</span></span></span></p> | 41.8799600,1.7429300 | 395696 | 4637212 | 08141 | Navàs | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89154-serra-eixibis-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89154-serra-eixibis-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89154-serra-eixibis-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89154-serra-eixibis-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89154-serra-eixibis-pallissa.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89154-serra-eixibis-vista.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | BPU | 2023-03-03 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Altres denominacions: Can Serra dels ArxiusInscripcions en llindes del segle XVII: 1636Inscripcions en llindes del segle XVIII: 1758, 1778, Inscripció a la pallissa: Maurici Serra any 1770 | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 1762 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:57 | ||||||
| 89155 | Església de Santa Magdalena de Castelladral o de Puig Gros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-santa-magdalena-de-castelladral-o-de-puig-gros | <p><span><span><span>AADD (1984). <em>Catalunya Romànica</em>, vol. XI. Barcelona, P. 339-352. </span></span></span></p> <p><span><span><span>BADIA, Josep M. (1988). “Navàs”. <em>Història del Bages</em>, Volum II. Edicions Parcir. Manresa, p. 163. </span></span></span></p> <p><span><span><span>BENET, A (1984). 'Santa Maria de Puig-Gròs'. <em>Catalunya Romànica</em>, vol. XI. Barcelona, P. 350. </span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CAIXAL, ÀLVAR; VILAMALA, Imma i altres (2018). <em>Pla Especial Urbanístic de protecció del patrimoni i catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Navàs (Bages)</em>. Ajuntament de Navàs. Fitxa 33.EA</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>GAVÍN, J.M. (1979). <em>Inventari d’esglésies</em>. Bages, 5. Barcelona. </span></span></span></p> | XI-XVIII | En ruïna | <p><span><span><span>Església romànica (de finals del segle XII) que es troba actualment en ruïnes, situada en un petit promontori avui envoltat per camps de conreu. Es tracta d’una església d’una sola nau amb absis i coberta amb volta apuntada. Se’n conserva bàsicament la part de l’absis, orientat a llevant, i el mur nord. En l’absis hi trobem una finestra de mig punt feta amb petites dovelles, actualment tapiada. El parament dels murs és amb carreus de mida petita, ben disposats en filades. Al mur del costat nord es conserva una altra petita finestra original. Les altres dues obertures que hi podem veure són posteriors, de l’època en què la capella fou convertida en una masoveria de Puiggròs. En aquest moment l’edifici fou remodelat, dotant-lo de dues plantes però sense fer-lo recréixer i respectant la coberta originària. També s’hi va construir un forn de pa i, a l’absis, una xemeneia. Adossat al costat nord es conserven restes d’un cos adossat en ruïnes, tal vegada l’antiga sagristia.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En una fotografia de l’any 1984 es pot observar que la façana de migdia encara estava dempeus i s’havia adaptat totalment com a habitatge, amb obertures a dues plantes. Aleshores es conservava encara la teulada.</span></span></span></p> | 08141-275 | Sector central del terme municipal. Antic terme del castell de Castelladral. Parròquia de Sant Miquel de Castelladral. | <p><span><span><span>Aquesta església es trobava dins l’antic terme del castell de Castelladral, al lloc de Puiggròs. No degué passar de capella rural depenent de la parròquia de Sant Miquel de Castelladral. El lloc que donà nom al mas proper no és documentat en època romànica. L’església podria ser la que al 1063 és anomenada Santa Maria de Adral. El fet d’anomenar a Santa Maria Magdalena només com a Santa Maria s’ha constatat repetidament en el cas de Santa Magdalena del Pla del Pont de Vilomara. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Més endavant es perd el rastre d’aquesta capella en la documentació. El 1689 no figura com a capella de Sant Miquel de Castelladral. Al segle XVII probablement va ser habitada com a masoveria de Puiggròs, i s’hi van fer les modificacions que hem comentat. Més tard es va utilitzar com a paller. El 1984 l’edifici encara es conservava força íntegrament; posteriorment ha quedat en ruïnes.</span></span></span></p> | 41.8853700,1.7744900 | 398323 | 4637775 | 08141 | Navàs | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89155-magdalena-castelladral-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89155-magdalena-castelladral-12.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89155-magdalena-castelladral-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89155-magdalena-castelladral-10.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89155-magdalena-castelladral-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89155-magdalena-castelladral-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89155-magdalena-castelladral-9.jpg | Legal | Modern|Romàntic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BPU | 2021-10-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació oral facilitada per Josep M. de Febrer | 94|101|85 | 45 | 1.1 | 1762 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:57 | |||||
| 89156 | Cal Bosqueter | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-bosqueter | XIX | En ruïnes | <p><span><span><span><span><span><span>Restes d’una casa de pagès, avui en ruïnes, que es troben emplaçades en una zona boscosa vora el torrent de Conill. Del cos residencial se’n conserva escassament un dels angles del mur perimetral, mentre que la resta de la casa es troba pràcticament arrasada i coberta per la vegetació. Pocs metres al nord es conserva, en un estat més íntegre, la construcció d’un cobert. És de planta rectangular, amb coberta a un sol vessant, i té una barraca de planta circular adossada a un dels extrems. Separat uns 20 metres al nord hi ha un altre cobert aïllat, semblant a una barraca.</span></span></span></span></span></span></p> | 08141-276 | Sector oest del terme municipal. Antic terme del castell de Torroella, parròquia de Sant Salvador de Torroella | <p><span><span><span><span><span><span>No coneixem notícies antigues d’aquesta casa, i pel seu estat avançat de destrucció poca cosa es pot dir en relació a la seva tipologia i cronologia. Cal suposar que es tractava d’una casa originària dels segles XVIII o XIX. Ja fa molt temps que es troba en ruïnes.</span></span></span></span></span></span></p> | 41.8820100,1.7047600 | 392532 | 4637487 | 08141 | Navàs | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89156-cal-bosqueter-10.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89156-cal-bosqueter-30.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89156-cal-bosqueter-40.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89156-cal-bosqueter-60.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89156-cal-bosqueter-cobert-20.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BPU | 2021-10-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | En el Catàleg de Masies hi ha una errada en relació a la casa anomenada “cal Boscater” (núm. 1 de masies en runes) que es situa uns 20 m a l’est de la masia de l’Alzina. Aquesta errada també es reprodueix en el mapa de l’Institut Cartogràfic de Catalunya. En el lloc on s’indica aquesta casa en realitat hi ha la pallissa de la masia de l’Alzina. Les ruïnes de la casa de cal Bosqueter es troben 1 km al nord. Les fotografies i la descripció d’aquesta casa en el Catàleg de masies són correctes, però la ubicació és equivocada. | 119|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:57 | ||||||
| 89157 | Turban | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turban | <p><span><span><span>BADIA, J.M. (1990). “Castelladral en el temps”, <em>El Morralet</em>, Navàs, p. 13.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CAIXAL, ÀLVAR; VILAMALA, Imma i altres (2018). <em>Pla Especial Urbanístic de protecció del patrimoni i catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Navàs (Bages)</em>. Ajuntament de Navàs. Fitxa 108.EA</span></span></span></p> <p><span><span><span>OBRADORS, J (1991). “Trajecte de les cases de Castelladral, habitades el 1904 i utilització correcte dels seus noms.” <em>El Morralet</em>, núm. 1, Navàs, p. 19.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PIÑERO, J. (1995). <em>Inventari del Patrimoni Arquitectònic i Històric de Navàs</em>. Ajuntament de Navàs. Fitxa RU. 19.</span></span></span></p> | XVIII-XX | <p><span><span><span>Casa de pagès o masia de petites dimensions, emplaçada en un petit replà rocallós a la part central de la Vall d’Hortons. Consta d’un cos residencial de planta rectangular (amb planta baixa i dos pisos) més una pallissa i un altre petit cobert independent situats uns metres a llevant, vora una era formada per la codina natural.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Malgrat que la casa s’ha bastit en diferents fases ha conservat de manera coherent la seva tipologia tradicional. La part més antiga és la que es troba a l’angle nord, perfectament assentada damunt la roca. Té un parament de millor qualitat, fet amb carreus més o menys disposats en filades tot formant una construcció molt compacta. Al segle XVIII (1745) la casa s’eixamplà cap a ponent, i ja al segle XIX s’allargà cap al sud-oest, possiblement en dues fases. En aquesta part el terreny fa pendent i la casa va guanyar una planta semisoterrània, de manera que aquesta façana, de més alçada, passà a ser la principal. Presenta una composició no del tot regular, amb obertures de diferent tipologia: algunes emmarcades amb maó, d’altres amb pedra carejada i d’altres amb llinda de fusta. A la façana de llevant s’hi han adossat coberts de diferents èpoques.</span></span></span></p> <p><span><span><span>També és interessant al sector de llevant l’era sobre roca natural, amb alguns encaixos, i els dos coberts aïllats. Especialment la pallissa, d’una tipologia molt característica, amb dues plantes, la superior descoberta per la cara davantera i sostinguda mitjançant un pilar central. </span></span></span></p> | 08141-277 | Sector central del terme municipal. Vall d'Hortons o dels Gitanos. Antic terme del castell de Castelladral. Parròquia de Sant Miquel de Castelladral. | <p><span><span><span>En el mas es conserva una llinda de l’any 1745, però ja hem dit que el nucli originari de la casa és anterior, i no es pot descartar que tingui un origen medieval. Cal dir que, uns 140 m al nord-est, es troba un conjunt de dues tombes excavades a la roca d’època alt-medieval. Ja al segle XVIII la casa es va ampliar, i també al segle XIX, quan devia adoptar la fesomia actual. En el nomenclàtor de masies de la província de Barcelona dels anys 1861-1862 apareix anomenada com “El Turban”. Hi consta que és una “masia (casa de labor)”, que estava situada a 3 km del nucli de l’ajuntament de Castelladral. Tenia un edifici habitat constantment de dos pisos. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Des de fa molts anys els propietaris de Turban són una família que abans tenia el cognom Ballarà i, més endavant, Suades. Hi van viure fins a finals de la dècada de 1970.</span></span></span></p> | 41.8882600,1.7506100 | 396347 | 4638125 | 08141 | Navàs | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89157-turban-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89157-turban-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89157-turban-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89157-turban-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89157-turban-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89157-turban-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BPU | 2021-10-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripció a la llinda de la porta posterior: 1745Inscripció a la llinda d’una finestra de la façana posterior. 1818 | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:57 | ||||||
| 89163 | Cal Cupons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-cupons | <p><span><span><span>CAIXAL, ÀLVAR; VILAMALA, Imma i altres (2018). <em>Pla Especial Urbanístic de protecció del patrimoni i catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Navàs (Bages)</em>. Ajuntament de Navàs. Fitxa 61.EA</span></span></span></p> <p><span><span><span>OBRADORS, J (1991). “Trajecte de les cases de Castelladral, habitades el 1904 i utilització correcte dels seus noms.” <em>El Morralet</em>, núm. 1, Navàs, p. 18.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PIÑERO, J. (1995). <em>Inventari del Patrimoni Arquitectònic i Històric de Navàs</em>. Ajuntament de Navàs. Fitxa RU. 4.</span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span>Casa de pagès construïda a finals del segle XIX, emplaçada en un petit promontori a l’esplanada on hi ha la gran masia de Puiggròs. Consta d’un cos residencial de planta rectangular (amb planta baixa més un pis i sota-coberta) que té un cos adossat a la part posterior, així com un grup de coberts al costat de ponent. La casa sembla aixecada en una sola fase constructiva. La façana principal, encarada vers migdia, s’estructura en base a tres eixos d’obertures, amb un portal rematat amb arc escarser de maó i, al seu damunt, dues finestres balconeres. Les obertures estan emmarcades amb una combinació de pedra carejada als costats i maó a la part superior, i el parament, de paredat comú, conserva un semi-arrebossat tradicional. La resta de façanes gairebé no té obertures i les que hi ha són petites.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Els coberts són formats per tres cossos adossats on hi havia tines. La base de les construccions és de pedra, però actualment aquesta part és objecte d’una rehabilitació que ha de dotar-la d’un nou ús.</span></span></span></p> | 08141-278 | Sector central del terme municipal. Parròquia de Sant Miquel de Castelladral. | <p><span><span><span>Cal Cupons fou fundada com una masoveria de la Caseta (també coneguda com la Caseta d’Argençola), una masia que pertanyia a la família Obradors. L’any 1857 Joan Obradors va comprar el terreny a Joan Puig, propietari de Puiggròs. La casa es devia construir els anys posteriors, tal vegada a dècada de 1870 (a l’interior hi ha una llinda amb l’any 1896). En aquesta època la Caseta es va beneficiar del gran boom de la vinya, quan l’hereu era Joan Obradors. A principis del segle XX, el cognom dels masovers que hi vivien era Copons, i la casa es va començar a anomenar Cal Copons.</span></span></span></p> | 41.8802900,1.7702900 | 397967 | 4637216 | 08141 | Navàs | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89163-cupons-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89163-cupons-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89163-cupons-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89163-cupons-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89163-cupons-8.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89163-cupons-9.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89163-cupons-1.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2021-10-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripció en una llinda interior: 1896.Informació oral facilitada per Jaume Obradors i Rosa M. Obradors Puigdellívol, de la Caseta | 119|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:57 | ||||||
| 89175 | Malric | https://patrimonicultural.diba.cat/element/malric | <p><span><span><span><span>CAIXAL, ÀLVAR; VILAMALA, Imma i altres (2018). <em>Pla Especial Urbanístic de protecció del patrimoni i catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Navàs (Bages)</em>. Ajuntament de Navàs. Fitxa 76.EA</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>OBRADORS, J (1991). “Trajecte de les cases de Castelladral, habitades el 1904 i utilització correcte dels seus noms.” <em>El Morralet</em>, núm. 1, Navàs, p. 18.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>PIÑERO, J. (1995). <em>Inventari del Patrimoni Arquitectònic i Històric de Navàs</em>. Ajuntament de Navàs. Fitxa RU. 25.</span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span>Casa de pagès de dimensions mitjanes, emplaçada al sector central de la Vall d’Hortons, prop de cal Tiet. Consta d’un cos residencial de planta quadrada (amb planta baixa més un pis i golfes) que té adossats coberts a l’angle nord-est, amb una tina. Uns metres enllà hi ha dos coberts més, amb tines. La casa sembla aixecada en una sola fase constructiva, probablement el 1864. Presenta una estructura força regular i s’ha mantingut de manera força íntegre, pràcticament sense modificacions posteriors. La façana principal, encarada vers migdia, s’estructura en base a tres eixos d’obertures, amb un portal central rematat amb arc escarser i, al seu damunt, dues obertures més grans en forma de galeria i coronades també amb arcs. Les galeries són emmarcades amb maó, mentre que la resta d’obertures ho són amb pedra carejada. Els paraments són de maçoneria i conserven restes d’un semi-arrebossat tradicional. En la resta de façanes les obertures són més petites i irregulars. Per la part posterior, on el terreny queda més alt, la casa té una porta que dóna accés directament al primer pis.</span></span></span></p> | 08141-279 | Sector central del terme municipal. Vall d'Hortons o dels Gitanos. Antic terme del castell de Castelladral. Parròquia de Sant Miquel de Castelladral. | <p><span><span><span>No coneixem notícies antigues d’aquesta casa que, per la seva tipologia constructiva, podria ser originària del segle XIX, possiblement de l’any 1864, tal com indica la inscripció del portal, tot i que no descartem un origen anterior. En el nomenclàtor de masies de la província de Barcelona dels anys 1861-1862 apareix anomenada com “El Malrich”. Hi consta que és una “masia (casa de labor)”, que estava situada a 3 km del nucli de l’Ajuntament de Castelladral. Tenia un edifici habitat constantment de dos pisos.</span></span></span></p> | 41.8888600,1.7571500 | 396890 | 4638183 | 08141 | Navàs | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89175-malric-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89175-malric-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89175-malric-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2021-10-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripció al portal principal: 1864Al costat de ponent hi ha la font de Malric. | 119|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:57 | ||||||
| 89176 | Casa Nova del Puig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-nova-del-puig | <p><span><span><span><span>CAIXAL, ÀLVAR; VILAMALA, Imma i altres (2018). <em>Pla Especial Urbanístic de protecció del patrimoni i catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Navàs (Bages)</em>. Ajuntament de Navàs. Fitxa 49.EA</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>OBRADORS, J (1991). “Trajecte de les cases de Castelladral, habitades el 1904 i utilització correcte dels seus noms.” <em>El Morralet</em>, núm. 1, Navàs, p. 19.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>PIÑERO, J. (1995). <em>Inventari del Patrimoni Arquitectònic i Històric de Navàs</em>. Ajuntament de Navàs. Fitxa RU. 5.</span></span></span></span></p> | XVIII-XIX | En ruïna | <p><span><span><span>Casa de pagès de dimensions mitjanes, actualment en ruïnes. Es troba emplaçada uns 800 m al nord de la gran masia de Puiggròs, de la qual devia ser una masoveria. Se’n conserven més o menys els murs perimetrals, amb un tram de ponent que s’ha esfondrat. Consta d’un cos residencial de planta rectangular (amb planta baixa més un pis i golfes) que té adossat un cobert a l’angle nord-est i un altre cobert una mica més separat, totalment en ruïnes. El cos residencial podria haver-se construït en dues fases. La part més antiga seria al nord, i posteriorment la casa s’hauria allargat cap a migdia, on es troba la façana principal. Aquesta s’estructura en base a un eix principal d’obertures al centre. Originàriament tenia una galeria central rematada amb arc de maó que, i posteriorment es transformà en balcó. Les altres obertures d’aquesta façana, de tipologia diversa, també han estat objecte de refeccions. La façana de llevant presenta diverses finestres emmarcades amb pedra carejada, i el mur de ponent el mur està reforçat amb un contrafort.</span></span></span></p> | 08141-280 | Sector central del terme municipal. Antic terme de castell de Castelladral, parròquia de Sant Miquel de Castelladral. | <p><span><span><span><span>No coneixem notícies antigues d’aquesta casa que, per la seva tipologia constructiva, podria ser originària del segle XVIII i, en una segona fase, probablement ja al segle XIX, ampliada. Tal com el seu nom indica, devia ser una masoveria de Puiggròs. </span>En el nomenclàtor de masies de la província de Barcelona dels anys 1861-1862 apareix anomenada com “La Casa nova del Púig”. Hi consta que és una “masia (casa de labor)”, que estava situada a 2 km del nucli de l’Ajuntament de Castelladral. Tenia un edifici habitat constantment, de dos pisos.</span></span></span></p> | 41.8853400,1.7664200 | 397654 | 4637781 | 08141 | Navàs | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89176-casa-nova-puig-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89176-casa-nova-puig-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89176-casa-nova-puig-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89176-casa-nova-puig-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89176-casa-nova-puig-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89176-casa-nova-puig-8.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BPU | 2021-10-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:57 | ||||||
| 89181 | Cal Sitges | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-sitges-1 | <p><span><span><span>CAIXAL, ÀLVAR; VILAMALA, Imma i altres (2018). <em>Pla Especial Urbanístic de protecció del patrimoni i catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Navàs (Bages)</em>. Ajuntament de Navàs. Fitxa 102.EA</span></span></span></p> <p><span><span><span>OBRADORS, J (1991). “Trajecte de les cases de Castelladral, habitades el 1904 i utilització correcte dels seus noms.” <em>El Morralet</em>, núm. 1, Navàs, p. 19.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PIÑERO, J. (1995). <em>Inventari del Patrimoni Arquitectònic i Històric de Navàs</em>. Ajuntament de Navàs. Fitxa RU. 103.</span></span></span></p> | XIX-XX | Estructuralment la casa es manté íntegra, però els murs presenten alguna esquerda. | <p><span><span><span>Casa de pagès de dimensions mitjanes, emplaçada en un petit replà vora la vall que forma el torrent anomenat precisament de cal Sitges. Consta d’un cos residencial de planta quadrada (amb planta baixa més un pis i golfes) que té adossat a ponent un cos auxiliar de dues plantes i coberts més petits a llevant. Un d’aquests coberts de llevant havia tingut un forn. La casa sembla aixecada en una sola fase constructiva, probablement al segle XIX. Presenta una estructura força regular i s’ha mantingut de manera íntegre, pràcticament sense modificacions posteriors. La façana principal, encarada vers migdia, s’estructura en base a dos eixos d’obertures, totes emmarcades amb pedra carejada. El parament és de paredat comú, i conserva restes d’un semi-arrebossat tradicional. La resta de façanes pràcticament no tenen obertures.</span></span></span></p> | 08141-281 | Sector central del terme municipal. Vall d'Hortons o dels Gitanos. Antic terme del castell de Castelladral. Parròquia de Sant Miquel de Castelladral. | <p><span><span><span>No coneixem notícies antigues d’aquesta casa que, per la seva tipologia constructiva, sembla aixecada al segle XIX, tot i que no es pot descartar un origen una mica anterior. En el nomenclàtor de masies de la província de Barcelona dels anys 1861-1862 és anomenada “Can Sitges”. Hi consta que és una masia (“casa de labor”), que estava situada a 3 km del nucli de l’ajuntament de Castelladral. Tenia un edifici habitat constantment de dos pisos.</span></span></span></p> | 41.8928000,1.7515400 | 396431 | 4638628 | 08141 | Navàs | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89181-cal-sitges-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89181-cal-sitges-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89181-cal-sitges-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89181-cal-sitges-4.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | BPU | 2021-10-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:57 | ||||||
| 89256 | Reixes (oest) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/reixes-oest | XVIII-XIX | En ruïna | <p><span><span><span>Masia o casa de pagès en estat força ruïnós, emplaçada en un petit replà prop de la confluència del torrent de la Llastanosa amb la riera d’Hortons. Conserva el cos residencial principal de manera molt parcial més un grup de coberts independents a llevant, amb una tina, i un altre grup amb tines a ponent. La casa tenia dues plantes, però tan sols es conserva dempeus un petit tram d’un dels angles del mur perimetral, mentre que la resta s’ha esfondrat i ha format un munt d’enderrocs. El mur és fet de paredat comú i s’hi poden veure un parell de finestres emmarcades amb pedra carejada. Les construccions dels coberts també es troben en ruïnes i sense teulada.</span></span></span></p> | 08141-282 | Sector central del terme municipal. Vall d'Hortons o dels Gitanos. Antic terme del castell de Castelladral. Parròquia de Sant Miquel de Castelladral. | <p><span><span><span>No coneixem notícies antigues d’aquesta casa que, tal vegada, deu correspondre al segle XVIII. Però no descartem que tingués un origen anterior. En els darrers temps Reixes era una masoveria de la Llastanosa, i ja fa molt temps que es troba abandonada. Desconeixem la relació d’aquesta casa amb la que es troba més a l’est, a la zona de la riera de Sant Cugat, també anomenada Reixes.</span></span></span></p> | 41.8953300,1.7570400 | 396892 | 4638902 | 08141 | Navàs | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89256-reixes-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89256-reixes-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89256-reixes-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89256-reixes-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89256-reixes-vista.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BPU | 2021-10-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Uns 2,5 km a l’est, a la zona de la riera de Sant Cugat, hi ha la casa de pagès també anomenada Reixes, cosa que dóna peu a certes confusions. La denominació correcte és Reixes, cal Reixes o Reixetes per la casa corresponent a la present fitxa, a la vall d’Hortons (a l’oest), i Reixes per l’altra casa, a la zona de la riera de Sant Cugat (més a l’est).En la fitxa del Pla Especial Urbanístic de Protecció del patrimoni i catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Navàs (PEUPIC) hi ha una errada en la fitxa corresponent a cal Reixes (núm. 89.EA). La fitxa, descripció i mapa corresponen al Reixes situat a l’est, a la zona de la riera de Sant Cugat, però les coordenades UTM corresponen al Reixes situat a l’oest, a la Vall d’Hortons. Aquest catàleg no té cap fitxa dedicada a la casa de Reixes de l’oest, a la Vall d’Hortons. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:57 | ||||||
| 89301 | La Llastanosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-llastanosa | <p><span><span><span>BADIA, J.M. (1988). “Navàs”. <em>Història del Bages</em>, Volum II. Edicions Parcir. Manresa, p. 163. </span></span></span></p> <p><span><span><span>BADIA, J.M. (1990). “Castelladral en el temps”, <em>El Morralet</em>, Navàs, p. 14.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CAIXAL, ÀLVAR; VILAMALA, Imma i altres (2018). <em>Pla Especial Urbanístic de protecció del patrimoni i catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Navàs (Bages)</em>. Ajuntament de Navàs. Fitxa 72.EA</span></span></span></p> <p><span><span><span>OBRADORS, J (1991). “Trajecte de les cases de Castelladral, habitades el 1904 i utilització correcte dels seus noms.” <em>El Morralet</em>, núm. 1, Navàs, p. 19.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PIÑERO, J. (1995). <em>Inventari del Patrimoni Arquitectònic i Històric de Navàs</em>. Ajuntament de Navàs. Fitxa RU. 28.</span></span></span></p> <p><span><span><span>(2015). <em>Família Canet-Casanobas</em> (blog)</span></span></span></p> <p><span><span><span>(2017) <em>Família Vila – Fornells. Ruta per les masies de la Catalunya desconeguda. Castelladral, Serrateix, Matamargó</em>. Dossier inèdit sobre història familiar.</span></span></span></p> | XIV-XX | Falta de manteniment, pallissa i alguns coberts semi-derruïts. | <p><span><span><span>Masia de grans dimensions, d’origen medieval, emplaçada en un altiplà proper a la riera de Tauler. El conjunt és format per un cos residencial de planta irregular (amb planta baixa més un pis i golfes) que té un barri o clos tancat envoltat de coberts al sud. La casa, que és fruit de diverses ampliacions, té la seva part més antiga al nord-est, on es conserva un primitiu portal adovellat que ha quedat integrat a l’interior i que, antigament, donava accés des del nord. Al segle XVIII (1744 segons una llinda) es va ampliar cap al sud, i ja al segle XIX (entorn de 1878), l’edifici es va completar amb l’ala de llevant, que sobresurt. En aquesta última època la masia es va remodelar tant interior com exteriorment. Aleshores la façana principal, encarada vers migdia, va adquirir l’aspecte actual, quan moltes de les obertures es van refer o fer de nou amb un característic emmarcament fet amb maó. Aquesta façana queda dividida en dues meitats. La de l’esquerra amb un portal adovellat i dos eixos d’obertures amb finestres balconeres. A l’altra meitat, a la dreta, hi trobem dues portes. La principal, que està ressaltada amb uns gravats a la llinda i la inscripció “Urvici Vila 1878”, dóna accés a la capella de la casa, que ocupa part dels baixos, amb una coberta de volta de canó. Les finestres d’aquesta part tenen igualment l’emmarcament de maó, excepte les de l’extrem, amb brancalls i llindes de pedra picada. La resta de façanes presentes obertures de distribució força irregular i tipologia diversa. A l’angle nord-oest queden restes d’un habitatge més petit, avui en ruïnes, que devia correspondre a la masoveria. Al costat té adossada una tina. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’interior de la casa ha conservat la tipologia i les característiques constructives tradicionals pràcticament sense modificacions modernes. A la part del barri hi ha una bassa que recull les aigües de la zona, una pallissa semi-derruïda i altres coberts.</span></span></span></p> | 08141-283 | Sector nord-oest del terme municipal. Antic terme del castell de Castelladral, parròquia de Sant Miquel de Castelladral. | <p><span><span><span><span>Aquesta masia és d’origen medieval, i la primera referència que en coneixem és del segle XIV, quan la Llastanosa apareix esmentada en un llevador de censos del monestir de Serrateix del 1370, junt amb Comaposada, la Rovira, Maçaners, la Serra d’Aixibis, Puiggròs i Casanova. No en coneixem més notícies fins el segle XVII, moment en què es té constància de l’existència de la capella de Sant Isidre de la Llastanosa, construïda el </span>1619 i de la qual no n’han quedat restes.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Els propietaris, com a mínim des del segle XVII, eren la família cognominada Serra-Llestanosa. Així, per exemple, en l’arxiu familiar hi consta un tal Víctor Serra y Llestanosa Comes, que va néixer al terme de Castelladral el 1691. Al segle XVIII la masia es va ampliar, tal com indica una inscripció del 1744. A la segona meitat del segle XIX l’hereu era Urbici Vila Serra, que es va casar el 1845 amb Raimunda Fornells Cases i van tenir sis fills. L’hereu fou Joan Vila Fornells, que va néixer el 1848 i a començaments de segle XX va arribar a ser alcalde de Castelladral. El fill segon fou Miquel Vila Fornells, nascut el 1850. Miquel va fer carrer eclesiàstica: fou diaca a la catedral de la Seu d'Urgell i sacerdot a la catedral de Girona el 1876. Posteriorment va ser destinat a diversos pobles del bisbat de Solsona. Va ser ell que féu una recopilació de dades històriques de la família que els seus descendents, la família Vila Fornells, conserven junt amb altra documentació de la Llastanosa.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Els anys del boom de la vinya previs a l’arribada de la plaga de la fil·loxera (que a Navàs va arribar el 1889) van ser de profit per a la masia, i això es va traduir en importants reformes, impulsades per Urbici Vila i el seu fill Joan Vila. Per això trobem moltes inscripcions d’aquests anys repartides per tota la casa. El 1878 es va ampliar la part de llevant que incloïa la capella. El retaule de la capella, que s’ha conservat en part, tenia una inscripció que deia: “JUAN VILA 1887”. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Ja entrat el segle XX, el 1948 encara s’hi van fer reformes en algun cobert, segons indica una inscripció. Més endavant la masia va restar abandonada durant força temps fins que, entorn de 1990, el seu propietari la va llogar a uns estadants de cap de setmana. Des d’aleshores les reformes que s’hi han fet han estat mínimes, cosa que ha permès que la casa hagi conservat la seva tipologia tradicional.</span></span></span></span></p> | 41.9070200,1.7542300 | 396677 | 4640203 | 08141 | Navàs | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89301-llastanosa-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89301-llastanosa-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89301-llastanosa-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89301-llastanosa-9.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89301-llastanosa-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89301-llastanosa-vista-2.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2021-10-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripcions en llindes: 16[?] (pedra fora de context), 1744 (llinda interior), “Urvici Vila 1878” (capella), 1888 (rellotge de pèndol), 1889 Juan Vila y [Fills] (inscripció en una taula), 18[9]0 (a la sala), “Año 1948. JV” (coberts de ponent). | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 1762 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:57 | |||||
| 89302 | La Capçada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-capcada | <p><span><span><span>BADIA, J.M. (1988). “Navàs”. <em>Història del Bages</em>, Volum II. Edicions Parcir. Manresa, p. 162-163, 180. </span></span></span></p> <p><span><span><span>CAIXAL, ÀLVAR; VILAMALA, Imma i altres (2018). <em>Pla Especial Urbanístic de protecció del patrimoni i catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Navàs (Bages)</em>. Ajuntament de Navàs. Fitxa 46.EA</span></span></span></p> <p><span><span><span>PIÑERO, J. (1995). <em>Inventari del Patrimoni Arquitectònic i Històric de Navàs</em>. Ajuntament de Navàs. Fitxa RU. 29.</span></span></span></p> | XIV-XX | <p><span><span><span>Masia de grans dimensions, d’origen medieval, emplaçada en una zona terrassada a la capçalera del torrent de Tauler, d’aquí probablement el nom de Capçada. Consta d’un gran cos residencial de planta rectangular (amb planta baixa més dos pisos i golfes) que té adossat un petit cos amb tines al sud-oest. Per la banda sud i est el conjunt queda tancat per un barri o baluard on trobem un conjunt de coberts, un dels quals d’unes dimensions considerables. El cos residencial principal és fruit de diverses fases constructives que són difícils de determinar, però la construcció actual és fruit bàsicament de les ampliacions que s’hi van fer al començament del segle XVIII (1717 i 1727 segons dues inscripcions). La façana principal, encarada vers migdia, s’ordena a partir d’un portal adovellat i té dos eixos d’obertures, no del tot regulars, a les plantes superiors. Les de la part més alta han estat refetes amb emmarcaments de maó, probablement ja al segle XIX. La casa té una altra façana destacada a llevant, amb diverses finestres i balcons de diferents èpoques, algunes amb restes de motllures. Els balcons es recolzen sobre mènsules de ferro forjat, i el parament d’aquesta part és de major qualitat, format per carreus disposats en filades. A l’angle nord-oest hi ha adossat un pou o cisterna.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La part posterior de la casa acull la capella, dedicada a la Mare de Déu del Carme. Queda integrada en el mateix cos residencial i tan sols queda ressaltat per la presència d’un portal coronat amb arc de mig punt amb un petit rosetó al seu damunt. A l’interior la capella conserva una talla de la Verge de l’escola d’Olot i pintura mural modernista. Pel que fa a la resta d’estances, la masia conserva la tipologia clàssica, amb murs interiors a pedra vista i estructura de fusta. En un parament de la sala s’hi poden veure vestigis d’un arc apuntat de tradició gòtica que prové de la planta inferior. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Són interessants els grans coberts que tanquen el barri o lliça pel costat sud-est, datats a la dècada de 1880. El de major dimensions presenta una estructura interior sostinguda per quatre pilars centrals i una galeria amb tres arcs a la façana exterior. El cobert situat al nord-est conserva una premsa de vi amb inscripció del 1885 i un molí d’oli o trull, probablement contemporani. Separada i uns metres a ponent s’aixeca una altra pallissa.</span></span></span></p> | 08141-284 | Sector nord-oest del terme municipal. Antic terme del castell de Castelladral, parròquia de Sant Miquel de Castelladral. | <p><span><span><span>Aquesta masia és d’origen medieval, i les primeres notícies que en coneixem són del segle XIV. La Capçada apareix esmentada l’any 1305, quan el cavaller Arnau d’Olivella reclama el delme de les olives del mas Capçada. Apareix també entre la llista de masos citats abans del fogatge de 1365-1370. A la zona de Castelladral els que hi figuren són Arboceda, Garriga erma, Olivella, Toro i Cabrafiga, Coromines, La Capçada i Les Cots. Segons Josep Maria Badia, és probable que la capella de la Mare de Déu del Carme de la Capçada fos erigida al segle XVII, com les altres capelles privades de la Sagrada Família a la Rovira, la de Sant Pere de Vallbona i la capella propera de la LLastanosa, construïda l’any 1619.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Al segle XVI i, sobretot, a principis del XVIII la masia es va engrandir fins aconseguir el volum actual. Ja al segle XIX, en el nomenclàtor de masies de la província de Barcelona dels anys 1861-1862 apareix anomenada com “La Capsada”. Hi consta que és una “Alquería (casa de labor)”, que estava situada a 4 km del nucli de l’ajuntament de Castelladral. Tenia 2 edificis, un habitat constantment i un de deshabitat, d’un i tres pisos respectivament. No es fa referència a la capella. En aquest segle es van fer algunes reformes a la façana sud de la casa i, sobretot, els anys del boom de la vinya, a la dècada de 1880, es van construir els grans coberts. L’any 1903 es va reformar la capella de la Mare de Déu del Carme, tal i com consta en una inscripció del portal. Recentment la Capçada ha estat adquirida pels propietaris del Sunyer, el mas principal de Valldeperes.</span></span></span></p> | 41.9139900,1.7558000 | 396819 | 4640975 | 08141 | Navàs | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89302-capcada-11.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89302-capcada-14.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89302-capcada-15.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89302-capcada-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89302-capcada-capella.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89302-capcada-16.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89302-capcada-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89302-capcada-pallissa.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89302-capcada-aqueducte.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | BPU | 2021-10-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripcions: 1656 (en un porta d’accés al barri al sud-oest), 1621 (en una petita pica de pedra), 1717 (llinda a la façana de ponent), 1727 (llinda en una finestra de la façana de llevant), 1869 (a la cantonada sud-oest), 1880, 1884 (als coberts), 1885 (premsa de vi), 1900 (portal del cobert sud).En un mur exterior al costat nord es conserven diverses peces de pedra amb una canalització que semblen provenir d’algun tipus d’aqüeducte. | 94|98|119|85 | 46 | 1.2 | 1762 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:57 | ||||||
| 89303 | Balma i dipòsit de la Capçada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-i-diposit-de-la-capcada | XIX | <p><span><span><span>Balma que es troba prop de la masia de la Capçada (uns 140 m al sud-oest) i que ha estat obrada amb uns carreus de molt bona factura per tal d’utilitzar-la com a bassa. L’indret es caracteritza per un seguit de terrasses en un coster de la vall de la riera de Tauler, arranjades amb feixes de pedra seca d’una gran qualitat. En una d’aquestes feixes, precisament la que es troba damunt de la balma, hi podem veure alguna filada disposada en opus spicatum. La balma queda sota la feixa situada a una cota més baixa, a l’extrem de ponent, i forma part d’una de les diverses betes de roca que afloren en aquest sector. La boca de la balma gairebé no és visible perquè queda gairebé coberta per la vegetació. L’interior és compartimentat en dues cambres. Una a l’esquerra, de molt poca alçada i amb una obertura que comunica amb l’altra cambra, a la dreta, que és molt més alta i espaiosa i que correspondria a la bassa pròpiament. Aquesta mesura 11 per 7 metres, i és la que s’ha obrat amb tres murs fets amb carreus de mida força gran i tallats amb molta precisió. Els murs tanquen l’estança pels dos costats i també, per la boca de la balma, fins a una certa alçada. Al centre de la cambra hi ha un pilar que apuntala el sostre de la balma, i a un costat es conserva una escala que permetia accedir a l’interior de la bassa, ja que queda una mica enclotada en relació al nivell del terra.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Per la coloració dels murs, que indica el nivell de l’aigua, és evident que la construcció servia com a bassa, tal vegada utilitzada per a regar antics horts. És remarcable la perfecció tècnica del carreuat, amb unes juntures molt fines que impedien que l’aigua es filtrés. Per la seva tipologia, podríem datar l’obra tal vegada als segles XVIII o XIX.</span></span></span></p> | 08141-285 | Sector nord-oest del terme municipal. Antic terme del castell de Castelladral, parròquia de Sant Miquel de Castelladral. | 41.9133900,1.7543600 | 396698 | 4640910 | 08141 | Navàs | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89303-capcada-balma-9.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89303-capcada-balma-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89303-capcada-balma-10.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89303-capcada-balma-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89303-capcada-balma-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89303-capcada-balma-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89303-capcada-balma-11.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89303-capcada-balma-12.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89303-capcada-balma-13.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2021-10-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:57 | |||||||||||
| 89416 | La masia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-masia-7 | XVI-XX | Masia pràcticament arrasada. Tines envaïdes per la vegetació. | <p><span><span><span>Antiga masia actualment en ruïnes i molt arrasada. Els elements més interessants són dues tines que es troben pocs metres al nord de la casa, una al costat de l’altra. Estan situades sobre unes roques que formen una petita cinglera, i inicialment devien ser tines excavades a la pedra, més tard revestides amb els típics cairons. Per la part alta ambdues tines conserven construccions de pedra, de planta circular, que els donaven aixopluc. Les tines són cilíndriques i, a la part baixa de la roca, conserven les boixes per on desguassaven. Sota la roca d’una de les tines es conserven els encaixos d’una antiga premsa.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa al cos residencial de la masia, tan sols se’n conserva part d’un mur al costat d’un gran munt d’enderrocs.</span></span></span></p> | 08141-286 | Sector nord-oest del terme municipal. Antic terme del castell de Catelladral, parròquia de Sant Miquel de Castelladral. | <p><span><span><span>No coneixem notícies antigues d’aquesta casa i, per l’estat de les restes constructives, és difícil aventurar-ne una datació. L’existència de les tines excavades a la roca, de tradició medieval, fa pensar que aquest lloc pot haver estat ocupat i explotat des d’antic, però la construcció de “la masia” pot ser més tardana. Darrerament, el propietari era el mateix que el de cal Simon de Valldeperes. Cap a mitjans de segle XX la casa encara estava habitada per masovers. </span></span></span></p> | 41.8996800,1.7478700 | 396138 | 4639396 | 08141 | Navàs | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89416-la-masia-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89416-la-masia-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89416-la-masia-8.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89416-la-masia-9.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89416-la-masia-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89416-la-masia-2.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BPU | 2021-10-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Segons informació oral proporcionada per Joan Garriga Casanova (de cal Tiet), la masia tenia un túnel d’escapament que tenia sortida uns vuit o deu metres al nord-est de la tina situada més al nord. Ell encara l’havia vist fa uns anys i era força gran. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:57 | ||||||
| 89427 | La Caseta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-caseta-22 | <p><span><span><span><span>CAIXAL, ÀLVAR; VILAMALA, Imma i altres (2018). <em>Pla Especial Urbanístic de protecció del patrimoni i catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Navàs (Bages)</em>. Ajuntament de Navàs. Fitxa 50.EA</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>OBRADORS, Isabel. <em>La Nissaga Obradors</em> (treball de recerca particular).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>PIÑERO, J. (1994). <em>Inventari del Patrimoni Arquitectònic i Històric de Navàs</em>. Ajuntament de Navàs. Fitxa RU. 89.</span></span></span></span></p> | XVII-XX | <p><span><span><span>Masia de dimensions modestes (d’aquí el sobrenom de “la Caseta”), originària de la segona meitat del segle XVII. Consta d’un cos residencial de planta rectangular (amb planta baixa més un pis i golfes), que està allargat amb construccions adossades a llevant i disposa també de coberts aïllats més al sud. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La casa es va construir en diferents fases. Al seu inici probablement només tenia la nau central (on hi havia un forn de pa i un foc a terra), poc després es va eixamplar cap a l’oest, on hi ha una altra volta de pedra, i més tard cap a l’est (amb volta de maó), de manera que va quedar amb tres naus o crugies. Encara es conserva l’antic portal, de llinda plana, que ha quedat integrat a l’interior. El 1872 la casa s’amplià amb el cos davanter, que li proporciona la façana actual. Aquesta es troba perfectament encarada vers migdia i s’ordena de manera força simètrica a partir d’unes galeries centrals, a dos nivells, formades per arcs escarsers i amb un eix d’obertures a cada banda. El portal, emmarcat amb llinda i brancals de pedra, queda descentrat cap a l’esquerra. Aquest cos davanter té la particularitat que la coberta, amb el carener en paral·lel, és ascendent, de manera que les golfes guanyen una mica d’alçada. En la resta de façanes es conserven les finestres originàries, emmarcades amb pedra carejada. Per la part posterior la casa té adossat un petit cos més modern, així com una tina de cos cilíndric. Pel costat de llevant el cobert que hi havia fou transformat, probablement al segle XIX, en un petit habitatge que és conegut com ca la Matilde. Devia ser habitat esporàdicament entorn del tombant de segle XX.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A l’interior la casa principal ha conservat en bona mesura les característiques tradicionals: a la planta baixa les voltes de pedra de les naus antigues i la volta catalana de la part davantera. També dos forns de pa i, a la nau dreta, el celler amb dues tines. A l’exterior és interessant l’era enrajolada, situada al sud-est junt a la pallissa, així com el femer, al costat sud-oest.</span></span></span></p> | 08141-287 | Sector sud-est del terme municipal. Parròquia de Sant Miquel de Castelladral. | <p><span><span><span>L’origen d’aquesta casa es remunta a l’any 1661, quan es té constància dels capítols matrimonials entre Jaume Obradors, de la parròquia de la Santa Creu del Mujal, i Marianna Casas, de les Cases d’Argençola. Segons es diu en aquest document, la núvia va rebre com a dot el terreny per fer-hi una casa. Es devia anar construint en els anys successius, i en els documents és anomenada “casa Obradors”. El 1705 encara consta un rebut de rocs per fer les obres.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Des de la seva fundació fins als nostres dies la casa ha estat propietat de la família Obradors. Segons un treball de recerca genealògica familiar, a principis del segle XVIII l’hereu era Josep Obradors, que va morir el 1780 i estava casat amb Teresa Santamaria. El seu fill i hereu va ser Joan Obradors Santamaria, que va morir el 1794, als 30 anys. A la segona meitat del segle XIX aquesta masia es va beneficiar del gran boom de la vinya, i entorn de la dècada de 1870 va fundar fins i tot una masoveria: cal Copons, situada a la vora de Puiggròs. En aquesta època l’hereu era Joan Obradors, que apareix en diferents inscripcions de la casa, ja que hi va fer importants obres. Entre d’altres, l’afegit del cos davanter o el femer. Joan Obradors va arribar a ser alcalde de Castelladral.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En el nomenclàtor de masies de la província de Barcelona dels anys 1861-1862 apareix anomenada com “La Caseta d’en Obradors”. Hi consta que és una “masia (casa de labor)”, que estava situada a 4 km del nucli de l’Ajuntament de Castelladral. Tenia un edifici habitat constantment i un de deshabitat. L’un tenia un pis i l’altre dos. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Ja al segle XX la casa s’ha mantingut pràcticament en el mateix estat, només amb reformes interiors. Els darrers hereus, que han continuat les tasques agropecuàries fins a l’actualitat, han estat Joan Obradors Sant, Antoni Obradors Ribera, Pere Obradors Suades i l’actual: Joan Obradors Puigdellívol.</span></span></span></p> | 41.8726600,1.8010000 | 400503 | 4636333 | 08141 | Navàs | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89427-caseta-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89427-caseta-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89427-caseta-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89427-caseta-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89427-caseta-foto-obradors-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89427-caseta-foto-obradors-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89427-caseta-vista.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | BPU | 2021-10-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Altres denominacions: Casa Obradors, la Caseta d’Argençola.Inscripcions: 1867 (en el segon forn), “Juan Obrados Año 1872” (al portal principal), “Juan Obrados 1878 (al femer).Informació facilitada per Jaume i Pere Obradors, i per Rosa M. Obradors Puigdellívol | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:57 | ||||||
| 89428 | Jaciment de Maçaners | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-macaners | <p><span><span><span>ANÒNIM (1881). <em>L'excursionista (butlletí de l'Associació Catalanista d'Excursions Científiques)</em>, num. 31 (31-5-1881), p. 630.</span></span></span></p> <p><span><span><span>ANONIM (1881). <em>Diario oficial de avisos de Madrid</em> (15-2-1881), p. 3</span></span></span></p> <p><span><span><span>ANONIM (1881). <em>La Iberia</em>, Madrid (16-2-1881), p. 3</span></span></span></p> <p><span><span><span>ANÒNIM (1881). <em>Revista de Ciencias Históricas</em> (1880/1881), vol. II, p. 607</span></span></span></p> | VIII-XV | Restes constructives força arrasades. Necròpolis en estat desconegut. | <p><span><span><span>Ruïnes d’una antiga construcció de funció i època desconegudes que, tal vegada, podria correspondre a una torre de vigilància o a un mas medieval. Es troben situades en un turonet no gaire alt però amb molt bones vistes cap a totes direccions, en un lloc de pas de diversos camins antics. Les restes han quedat força arrasades, i la part més ben conservada és a ponent, a la cota més alta. Aquí els murs s’aixequen mig metre aproximadament i configuren una construcció quadrangular de planta força irregular. El parament és fet amb pedres gairebé en sec, i en algun punt, segons notícies orals, s’hi observa opus spicatum. Més a llevant i entre un munt d’enderrocs considerable, s’insinuen dues cambres de planta més o menys rectangular, però lleugerament separades de l’anterior.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Per les notícies que comentem en l’apartat d’història sabem que, molt a prop, hi havia una necròpolis d’època indeterminada, que podria tenir relació o no amb la construcció.</span></span></span></p> | 08141-288 | Sector sud-est del terme municipal. Antic terme del castell de Castelladral, parròquia de Sant Miquel de Castelladral. | <p><span><span><span>Aquest turó queda proper a diversos camins antics que passaven per la zona. Hi havia un camí transversal que venia per l’oest, d’una banda des del Samuntà, i de l’altre per Solivella. Per l’est es dirigia cap a Maçaners, la Bassa de les Vilaredes (que era un punt de cruïlla destacat), Navàs i Vic. És documentat des d’antic, i al segle XVII consta com a Camí Cardoner o Camí Saliner, ja que s’hi distribuïa la sal de Cardona. Un altre camí discorria de nord a sud. Venia del Pont de Barquets i continuava per tramuntana cap a Reixes, Castelladral i Serrateix. Aquesta situació estratègica del turó avalaria la hipòtesi d’una torre de vigilància de possible origen medieval, tal vegada després continuada com a mas.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La primera notícia d’aquestes ruïnes es deu a un erudit del segle XIX: Vicens De Febrer. La família De Febrer va adquirir la gran masia propera de Puiggròs a la dècada de 1890. Vicens, emparentat amb els propietaris, fou autor de petites novel·les romàntiques, polític federalista i regidor de Manresa. Es coneixen tres articlets apareguts en premsa que recullen la notícia que ell va difondre el 1881 sobre una troballa arqueològica en aquesta zona. Segons es recull en els articles, quan es va fer una rompuda en un terreny proper per plantar-hi vinya van sorgir un bon nombre de sepultures que estaven cobertes amb lloses, amb els esquelets intactes, els quals tenien la particularitat d’estar enterrats de bocaterrosa. Un dels difunts tenia un “pedazo de metal, brillante com el diamante, el cual fué destrozado y repartido entre los descubridores”. Les tombes que molestaven al conreu foren destruïdes, però les que no es van deixar. També es diu que la necròpolis es trobava a “curta distància d’uns grans enderrochs”, que corresponen a les restes constructives que hem descrit.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa a la datació d’aquesta necròpolis, no tenim prou elements per precisar-la. Podria ser d’època alt-medieval, però també prehistòrica.</span></span></span></p> | 41.8690800,1.7892200 | 399520 | 4635949 | 08141 | Navàs | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89428-macaners-jaciment-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89428-macaners-jaciment-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89428-macaners-jaciment-7.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2021-10-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 85 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:57 | ||||||||
| 89429 | Cal Cortesó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-corteso | XVIII-XIX | En ruïnes | <p><span><span><span>Casa de pagès o petita masia, avui en ruïnes, que es troba al contrafort d’un serrat a l’est de la riera d’Hortons. Del cos residencial se’n conserven fins a una certa alçada dos murs que formaven part d’una construcció de dues plantes. Un d’ells és format per carreus ben tallats i disposats en filades, amb una finestra que s’insinua a la planta superior. La casa és envoltada d’enderrocs i vegetació. A l’oest i sud-oest tenia diversos coberts, actualment en ruïnes. Uns 10 metres al sud-est es conserva una construcció més sencera, corresponent a una tina.</span></span></span></p> | 08141-289 | Sector central del terme municipal. Antic terme del castell de Castelladral, parròquia de Sant Miquel de Castelladral. | <p><span><span><span>No coneixem notícies antigues d’aquesta casa que, per la seva tipologia constructiva, podria ser una construcció del segle XVIII, sense que descartem que pugui tenir un origen més antic. A mitjans de segle XX encara estava habitada, i a la dècada de 1940 s’hi van produir l’assassinat de tres de les persones que hi residien. La motivació no va ser mai aclarida, i va donar peu a moltes interpretacions, incloent-hi una possible revenja després de la guerra.</span></span></span></p> | 41.8765300,1.7487000 | 396169 | 4636825 | 08141 | Navàs | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89429-cal-corteso-30.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89429-cal-corteso-40.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89429-cal-corteso-50.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89429-cal-corteso-tina0.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BPU | 2021-10-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació oral facilitada per Joan Garriga Casanova i Teresa Sivila, de cal Tiet | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:57 | ||||||
| 89430 | Carbonés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carbones | XVIII-XIX | En ruïnes | <p><span><span><span>Casa de pagès o petita masia, avui en ruïnes, ben emplaçada a la part alta d’una vall, en una petita esplanada rocallosa. Del cos residencial se’n conserva un angle del mur perimetral fins a l’alçada de la teulada. La resta de la casa, que tenia dues plantes, s’ha esfondrat tot formant un munt d’enderrocs. La part davantera, on hi devia haver el portal ben encarat a migdia, estava coberta per una àmplia zona de coberts, ara en ruïnes. Davant dels coberts a la roca s’hi observen diversos encaixos. Uns metres al nord-est hi ha les restes d’un altre cobert, aïllat.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Situats a una certa distància (entre 50 i 100 metres a l’oest) trobem dos interessants grups de tines, als quals hem dedicat una fitxa pròpia (tines de Carbonés).</span></span></span></p> | 08141-290 | Sector nord central del terme municipal. Antic terme del castell de Castelladral, parròquia de Sant Miquel de Castelladral | <p><span><span><span>No coneixem notícies antigues de la casa de Carbonés que, per la seva tipologia constructiva, podria ser una obra del segle XVIII o XIX, sense que descartem que pugui tenir un origen més antic. De fet, l’existència propera d’unes tines que, originàriament, devien ser excavades a la roca, així com altres elements arcaics també excavats a la roca, fa pensar que aquest lloc pot haver estat ocupat i explotat des d’antic.</span></span></span></p> | 41.9064600,1.7688500 | 397889 | 4640123 | 08141 | Navàs | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89430-carbones-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89430-carbones-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89430-carbones-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89430-carbones-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89430-carbones-9.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89430-carbones-8.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BPU | 2021-10-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:57 | |||||||
| 89431 | Tines de Carbonés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tines-de-carbones | XVIII-XIX | <p><span><span><span>Conjunt format per dos grups de tines isolades però relativament properes a la casa anomenada Carbonés, avui en ruïnes. A uns 40 m al sud-oest de la casa, en una roca que forma una petita cinglera, trobem una construcció amb una tina i un petit cobert adossat. La tina és cilíndrica i revestida amb cairons, però ha estat foradada a la roca. En la part alta quedava aixoplugada per una construcció de pedra de planta circular, amb una porta d’accés i una escala. A la part baixa de la roca hi ha la boixa per on desguassava. Al costat de la tina es conserva un forat excavat a la roca d’1,5 m de diàmetre aproximadament amb alguns reguerons exteriors. Possiblement era la base per encaixar-hi una premsa.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El segon grup es troba a uns 120 m a l’oest de la casa, en un revolt pronunciat del camí, i consta de dues tines de tipologia semblant a l’anterior. Són gairebé a tocar l’una de l’altra però amb una lleugera separació. També es situen en una petita cinglera i són excavades a la roca, però actualment revestides amb cairons, tot i que els cairons es troben molt gastats i posteriorment han estat arrebossades amb ciment. Les tines quedaven aixoplugades per sengles construccions de pedra circulars, fonamentades a la roca. A la part inferior de la roca hi ha les boixes, tal com és habitual situades a l’interior d’un rebaix de la pedra.</span></span></span></p> | 08141-291 | Sector nord central del terme municipal. Antic terme del castell de Castelladral, parròquia de Sant Miquel de Castelladral. | <p><span><span><span>No coneixem notícies antigues de la casa de Carbonés que, per la seva tipologia constructiva, podria ser una obra del segle XVIII o XIX, sense que descartem que pugui tenir un origen més antic. De fet, l’existència propera d’unes tines que, originàriament, devien ser excavades a la roca, així com altres elements arcaics també excavats a la roca, fa pensar que aquest lloc pot haver estat ocupat i explotat des d’antic.</span></span></span></p> | 41.9064500,1.7672800 | 397759 | 4640124 | 08141 | Navàs | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89431-carbones-tines-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89431-carbones-tines-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89431-carbones-tines-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89431-carbones-tines-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89431-carbones-tines-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89431-carbones-tines-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89431-carbones-tines-9.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | BPU | 2021-10-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 1762 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:57 | ||||||||
| 89434 | Bigorra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bigorra | <p><span><span><span><span>CAIXAL, ÀLVAR; VILAMALA, Imma i altres (2018). <em>Pla Especial Urbanístic de protecció del patrimoni i catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Navàs (Bages)</em>. Ajuntament de Navàs. Fitxa 45.EA</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>OBRADORS, J (1991). “Trajecte de les cases de Castelladral, habitades el 1904 i utilització correcte dels seus noms.” <em>El Morralet</em>, núm. 1, Navàs, p. 18.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>PIÑERO, J. (1995). <em>Inventari del Patrimoni Arquitectònic i Històric de Navàs</em>. Ajuntament de Navàs. Fitxa R 96.</span></span></span></span></p> | XVI-XX | En ruïnes | <p><span><span><span>Masia de dimensions considerables, avui en ruïnes, molt ben emplaçada en un turonet amb excel·lents vistes cap a totes direccions. Consta d’un cos residencial de planta quadrada que té coberts adossats a l’est, així com un conjunt de tines una mica separades. La part més antiga de la casa es troba al centre, on es conserva algun mur de força qualitat, fet amb carreus ben alineats. El portal és senzill, rematat amb llinda de fusta, i es situa a la façana sud-est. A la part posterior hi trobem dues tines. Posteriorment la casa es va ampliar pels costats i també es va construir damunt de les tines, amb un cos al qual s’accedeix mitjançant un arc de punt rodó. Davant del portal hi ha un gran femer semi-soterrani que conserva una magnífica volta de pedra. Té alguns coberts al seu voltant. En general els paraments són de maçoneria, a pedra vista, i pràcticament no s’hi observen finestres.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Uns 20 metres al nord-oest hi ha un conjunt amb quatre tines adossades. Aquest tipus de tines separades solien pertànyer als rabassaires, que havien de fer el vi a la casa de l’amo. </span></span></span></p> | 08141-292 | Sector sud central del terme municipal. Antic terme del castell de Castelladral, parròquia de Sant Miquel de Castelladral. | <p><span><span><span>Aquesta masia és probablement d’origen medieval, tot i que no en coneixem notícies fins el segle XVI. En un document de 1586 que dóna testimoni d’una reunió entre veïns de la zona i el senyor de Castelladral, Jeroni de Peguera, hi figura una tal Montserrat Bigorra. Cal pensar que era l’hereva del mas o algú que hi estava emparentat. Al segle XVII en una memòria d’obra de l’església de Sant Miquel de Castelladral, entre els representants dels diferents masos de la parròquia hi consta la “honesta Saldonia Casas de Bigorra, per rahó de la dita casa”. Així doncs, en aquesta època la família ja havia canviat el cognom i es deia Casas. En un document sobre pastures del 1672 es dóna a entendre que la casa s’anomenava també Puig baix. Al segle XVIII, tal com és habitual, la masia es devia engrandir, com en dóna testimoni la inscripció d’una llinda del 1796. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Per les dimensions de la masia està clar que era una de les més importants de la zona, i al segle XIX, durant l’expansió de la vinya, s’hi devien fer ampliacions. En el nomenclàtor de masies de la província de Barcelona dels anys 1861-1862 apareix anomenada com “Can Bigorra”. Hi consta que és una “masia (casa de labor)”, que estava situada a 5 km del nucli de l’Ajuntament de Castelladral. Tenia un edifici habitat constantment, de dues plantes.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Ja entrat al segle XX Bigorra va ser habitada per masovers fins entorn de 1960. En aquesta època eren la família Castellà, els quals van trobar una dedicació molt rendible en l’elaboració de carbonet, que aleshores tenia molta demanda i que baixaven a vendre a Manresa. El carbonet era fet amb llenya més prima que el carbó. S’utilitzava en cuines i era molt pràctic perquè tenia més facilitat per cremar. L’any 1970 Bigorra estava deshabitada i el 1991 ja es trobava en ruïnes.</span></span></span></p> | 41.8613600,1.7874300 | 399359 | 4635094 | 08141 | Navàs | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89434-bigorra-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89434-bigorra-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89434-bigorra-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89434-bigorra-9.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89434-bigorra-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89434-bigorra-femer.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89434-bigorra-tines.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BPU | 2021-10-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Altres denominacions: Puig BaixInscripció en una finestra: 1796Prop del conjunt de tines es conserven les restes d’un forn d’obra, que en la nostra visita no hem pogut localitzar.Informació facilitada per Albert Fàbrega i Jaume Obradors | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:57 | |||||
| 89435 | Bigorra Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bigorra-vell | VI-XII | Construcció en estat de ruïna però en bon estat de conservació. | <p><span><span><span><span>Ruïnes d’una construcció de funció desconeguda, que tal vegada podria correspondre a una torre de vigilància alt-medieval, potser utilitzada també com a petit mas. Es troba emplaçada al cim d’un turonet prop d’una confluència de camins antics. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La construcció consta de tres cambres adossades, construïdes en diferents fases però possiblement de moments no gaire allunyats en el temps, ja que formen un conjunt homogeni i amb una tipologia constructiva similar. L’estança més antiga és la que es troba situada més al nord, de planta quadrada i caracteritzada per diferents trams molt ben conservats d’opus spicatum entre els murs. La resta de parament és fet amb carreus més o menys escairats, no del tot regulars i gairebé de pedra en sec. La gruixària dels murs és molt regular, d’uns 0,80 metres. Un altre element que crida l’atenció són quatre fornícules quadrades que es troben a la cara interna del mur, la funció de les quals ens és desconeguda. Aquesta estança té una sola porta situada al mur de llevant, i aquí comunica amb la segona estança, que adopta una planta també més o menys quadrada però és lleugerament més ampla. Aquesta té la seva porta també al mur de llevant. Les característiques constructives d’aquesta segona cambra són similars a l’anterior, i també té fornícules quadrades, en aquest cas dues. Finalment, la cambra situada més al sud presenta uns murs de pitjor qualitat i es troba en un estat força derruït.</span></span></span></span></p> | 08141-293 | Sector sud central del terme municipal. Antic terme del castell de Castelldaral, parròquia de Sant Miquel de Castelladral. | <p><span><span><span>No coneixem cap notícia documental que ens pugui donar pistes sobre la identitat d’aquesta construcció. Es troba uns 450 m al sud-oest de la masia de Bigorra, i els antics masovers la coneixien com a Bigorra Vell, però no hi ha cap constància que les ruïnes corresponguin a un primitiu mas de Bigorra, tot i que no es pot descartar. Per la seva tipologia constructiva, i especialment per l’ús acurat de l’opus spicatum, podria tractar-se d’una obra alt-medieval. La seva funció és difícil de determinar, però tot el que hem dit apunta més aviat cap a una tipologia mixta de torre-mas.</span></span></span></p> <p><span><span><span>És interessant constatar l’existència de vestigis d’època visigòtica (tot i que molt escadussers: una simple moneda) prop del castell de Solivella, a uns 600 m a l’altre costat de la riera; i també d’una possible tomba d’aquesta mateixa època avui ja desapareguda (tomba en el camí del Pont de Barquets a Castelladral). També cal dir que el turó on hi ha la construcció queda proper a diversos camins antics. Un camí discorria de nord a sud per la vall que es troba a llevant. Venia del Pont de Barquets i continuava per tramuntana cap a Reixes, Castelladral i Serrateix. Per la zona hi passava també el Camí Saliner, <span>una ruta transversal per on es distribuïa la sal de Cardona cap a les terres d’Osona i del Pirineu. Està documentada el 981 com a “strata cardonense” a la zona de Gaià. Tots aquests </span>factors reforçarien una datació alt-medieval de la construcció de Bigorra Vell.</span></span></span></p> | 41.8601600,1.7826200 | 398958 | 4634967 | 08141 | Navàs | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89435-bigorra-vell-5-bis.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89435-bigorra-vell-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89435-bigorra-vell-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89435-bigorra-vell-12.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89435-bigorra-vell-9.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89435-bigorra-vell-9-bis.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89435-bigorra-vell-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89435-bigorra-vell-11.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-10-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Aquest jaciment és inèdit i el donem a conèixer gràcies a la informació facilitada per Jaume Obradors i Albert Fàbrega. | 85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:57 | ||||||||
| 89437 | La Guimera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-guimera | <p><span><span><span><span>CAIXAL, ÀLVAR; VILAMALA, Imma i altres (2018). <em>Pla Especial Urbanístic de protecció del patrimoni i catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Navàs (Bages)</em>. Ajuntament de Navàs. Fitxa 68.EA</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>OBRADORS, J (1991). “Trajecte de les cases de Castelladral, habitades el 1904 i utilització correcte dels seus noms.” <em>El Morralet</em>, núm. 1, Navàs, p. 18.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>PIÑERO, J. (1995). <em>Inventari del Patrimoni Arquitectònic i Històric de Navàs</em>. Ajuntament de Navàs. Fitxa R 77.</span></span></span></span></p> | XVIII-XX | <p><span><span><span>Casa de pagès de dimensions força grans situada en un altiplà sobre la riera d’Argençola. Consta d’un cos residencial de planta quadrada (amb planta baixa més un pis i golfes) i té adossada una pallissa a ponent i un cos més petit al nord, corresponent al femer. L’habitatge és aixecat en una sola fase constructiva, probablement el 1797, i amb una estructura homogènia. La façana principal, més o menys encarada vers migdia i en paral·lel al perfil del turó, presenta una distribució no simètrica que s’ordena a partir d’un eix vertical d’obertures al centre, amb un portal d’arc escarser. La resta d’obertures són de distribució irregular, totes emmarcades amb pedra carejada. El parament és de maçoneria, a pedra vista. La resta de façanes presenten finestres també de pedra picada. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa als coberts, la pallissa és feta amb emmarcaments de maó, probablement ja al segle XIX. El femer és cobert amb volta de maó, que s’ha esfondrat.</span></span></span></p> | 08141-294 | Sector sud central del terme municipal. Antic terme del castell de Castelladral, parròquia de Sant Miquel de Castelladral. | <p><span><span><span>No coneixem notícies antigues d’aquesta casa que, segons la seva tipologia i la inscripció del portal, fou aixecada el 1797. En el nomenclàtor de masies de la província de Barcelona dels anys 1861-1862 apareix anomenada com “Can Guimerá”. Hi consta que és una “masia (casa de labor)”, que estava situada a 5 km del nucli de l’Ajuntament de Castelladral. Tenia un edifici habitat constantment de dos pisos.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Devia ser una masoveria de Maçaners, i ja va quedar abandonada entorn de 1920. Va quedar afectada pels incendis de l’any 1994, quan el foc va arribar fins a la mateixa casa. L’any 2007, quan la casa encara es conservava dempeus, el seu propietari hi va portar a terme obres de restauració i reforma.</span></span></span></p> | 41.8641800,1.7980400 | 400244 | 4635395 | 08141 | Navàs | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89437-guimera-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89437-guimera-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89437-guimera-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89437-guimera-8.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89437-guimera-6.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BPU | 2021-10-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripció al portal principal: 1797Inscripció feta en una data recent en una finestra: DOROL y VAInformació oral facilitada per Jaume Obradors, de la Caseta. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:57 | ||||||
| 89447 | Maçaners | https://patrimonicultural.diba.cat/element/macaners-0 | <p><span><span><span>BADIA, J.M. (1988). “Navàs”. <em>Història del Bages</em>, Volum II. Edicions Parcir. Manresa, p. 163. </span></span></span></p> <p><span><span><span>BADIA, J.M. (1990). “Castelladral en el temps”, <em>El Morralet</em>, Navàs, p. 14.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BOLÓS, J. (2006). <em>Diplomatari del monestir de Santa Maria de Serrateix (segles X-XV).</em> Fundació Noguera, Diplomataris 42. Barcelona, p. 600, 613 (B 420).</span></span></span></p> <p><span><span><span>OBRADORS, J (1991). “Trajecte de les cases de Castelladral, habitades el 1904 i utilització correcte dels seus noms.” <em>El Morralet</em>, núm. 1, Navàs, p. 19.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CAIXAL, ÀLVAR; VILAMALA, Imma i altres (2018). <em>Pla Especial Urbanístic de protecció del patrimoni i catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Navàs (Bages)</em>. Ajuntament de Navàs. Fitxa 75.EA</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>ESTRUCH, Maria. “L’amo de Taurons que va fer les Amèriques”, <em>Arrels</em> (blog d’interent). </span></span></span></span></p> <p><span><span><span>FERRER ALÒS, Llorenç (1985). <em>Aproximació a l’estructur agrària de la comarca de bages en el segle XVIII i primera meitat del segle XIX</em>. Tesi doctoral per la Universitat de Barcelona. Referència: <a href='http://hdl.handle.net/10803/21800'>http://hdl.handle.net/10803/21800</a></span></span></span></p> <p><span><span><span>PIÑERO, J. (1995). <em>Inventari del Patrimoni Arquitectònic i Històric de Navàs</em>. Ajuntament de Navàs. Fitxa RU. 75.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SELLARÉS, Francesc. <em>La casa, mas i heretat de la Serra dels Exibis</em>. Treball inèdit.</span></span></span></p> | XIV-XX | <p><span><span><span>Masia de dimensions modestes, d’origen medieval, emplaçada en un promontori sobre la riera d’Argençola. Consta d’un cos residencial de planta rectangular (amb planta baixa més un pis i golfes) que té adossat un petit cos amb terrassa a l’angle sud i disposa també d’alguns coberts independents al nord i al sud. La casa es devia ampliar en diverses fases, sobretot als segles XVII i XVII, però aquesta evolució no és visible exteriorment, ja que la major part dels murs han estat arrebossats amb ciment i algunes de les finestres s’han remodelat en èpoques recents. A la façana nord, i també a la de migdia, es pot observar encara alguna finestra emmarcada amb pedra carejada, les quals definirien el volum que la masia va adquirir en aquesta època. A principis del segle XX la façana principal, encarada vers el nord-est, fou remodelada i adquirí l’aspecte actual, amb una composició en base a tres eixos d’obertures, amb totes les finestres i portes emmarcades amb maó. En aquest moment també es va construir o reformar el cos adossat, amb una interessant terrassa volada sobre columnes de maó tot formant un petit porxo d’influència vagament modernista. Possiblement també aleshores es construí l’escala posterior, de forma sinuosa, que dóna accés directament al primer pis.</span></span></span></p> | 08141-295 | Sector sud central del terme municipal. Antic terme del castell de Castelladral. | <p><span><span><span>La masia de Maçaners és d’origen medieval i la primera notícia documental que en coneixem es troba en un llevador de censos del monestir de Serrateix del 1370, on apareix junt amb la Comaposada, la Rovira, la Serra d’Aixibis, Puiggròs, Casanova i la Llastanosa. En un altre llevador dels censos i serveis personals, en aquest cas de finals del segle XVI, on hi consten els serveis personals que s’havien de prestar al monestir de Santa Maria de Serrateix pels masos i per les terres que tenia aquesta abadia al Berguedà i a la Cerdanya, hi consta que Pere Massanés havia de pagar cinc sous pel mas de Garriguesma a la festa de Nadal. Cal deduir, doncs, que al segle XVI la família Massanés estava al front de la masia i que posseïa també el mas Garriguesma, el qual cal suposar que es correspondria amb l’actual mas Garriguers.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Entre els segles XVII i XVIII la masia devia ampliar-se, tal com és habitual. En serien testimoni les rajoles amb inscripcions d’aquesta època conservades a la casa. Malgrat les seves dimensions modestes, Maçaners és la masia antiga i de tradició medieval que es troba en aquesta zona del terme de Navàs. La resta de cases properes són més modernes: dels segles XVII-XIX, i algunes eren masoveries de Maçaners. Al tercer quart del segle XVIII el propietari era Josep Oliva i Andreu, doctor en medicina de Santpedor, i també posseïa dos masos més petits: Guimera i Garriguers. El 1770 va firmar un contracte d’establiment del mas Garriguers a Joan Obradors.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Ja al segle XIX, en el nomenclàtor de masies de la província de Barcelona dels anys 1861-1862 apareix anomenada com a “Can Massanés”. Hi consta que és una “alqueria” (casa de labor), que estava situada a 4 km del nucli de l’Ajuntament de Castelladral. Tenia un edifici habitat constantment de dos pisos.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A principis de segle XX Maçaners continuava sent propietat de la família Oliva de Santpedor, una família de metges. Entorn de 1914 la va comprar Ramon Juncadella Comasòlibes, i aleshores la propietat encara incloïa les cases de la Guimera i Garrigers. La família Comasòlibes procedia del mas Bosc de Mussarra, de Monistrol de Calders. A principis del segle XIX Francesc Comasòlibes Graner es casà amb la pubilla del mas Serra dels Eixibis, Margarida Serra i Semís. Així, en la següent generació el cognom Serra es va perdre. El fill i hereu fou Francesc Comasòlibes Serra. El 1880 l’hereu de can Serra dels Eixibis era Josep Juncadella Comasòlibes. Ramon Juncadella Comasòlibes era un germà seu. La família Juncadella Comasòlibes deixà de viure a can Serra a principis del segle XX i es traslladà a Súria. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Ramon Juncadella era un indiano i d’ell s’explicaven moltes anècdotes envoltades de llegenda ja que, segons es diu, de jove havia tingut una vida aventurera (ESTRUCH). Quan va tornar de Cuba es va instal·lar a Maçaners. En aquesta època Ramon Juncadella també tenia al terme de Navàs la masia de Taurons, que havia heretat de la seva mare. Hom suposa que Ramon Juncadella, un cop comprada la masia de Maçaners, hi va fer les obres que ja hem comentat, dins un cert estil de regust modernista. A la masia hi convivien masovers i els propietaris. Més endavant Maçaners va passar a altres membres de la família, i actualment és propietat dels seus descendents.</span></span></span></p> | 41.8687100,1.7970500 | 400169 | 4635899 | 08141 | Navàs | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89447-macaners-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89447-macaners-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89447-macaners-7-bis.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89447-macaners-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89447-macaners-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2021-10-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Altres denominacions: Massaners o Massanés.Es conserven rajoles amb inscripcions del segle XVIIIInformació facilitada per la propietària | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 1762 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:57 | ||||||
| 89448 | Garriguers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/garriguers | <p><span><span><span><span>BADIA, J.M. (1988). “Navàs”. <em>Història del Bages</em>, Volum II. Edicions Parcir. Manresa, p. 162-163, 180. </span></span></span></span></p> | XVI-XIX | En ruïnes | <p><span><span><span>Masia de dimensions modestes, avui en ruïnes, emplaçada en un coster vora la riera de Sant Cugat. Se’n conserven parcialment alguns murs corresponents al cos residencial, tant exteriors com interiors, fins a l’alçada de la teulada. Era una casa de dues plantes, però poca cosa més es pot dir a partir de les restes visibles. El portal principal devia ser a la façana de migdia, però avui aquest sector es troba esfondrat. Al seu davant es conserven restes de coberts en ruïnes.</span></span></span></p> <p> </p> | 08141-296 | Sector sud central del terme municipal. Antic terme del castell de Castelladral. | <p><span><span><span>En la llista de masos citats abans del fogatge de 1365-1370 a la zona de Castelladral hi figura la Garriga Erma. D’altra banda, en un llevador dels censos i serveis personals de finals del segle XVI on hi consten els serveis personals que s’havien de prestar al monestir de Santa Maria de Serrateix pels masos i per les terres que tenia aquesta abadia al Berguedà i a la Cerdanya, hi consta que Pere Massanés, propietari de la masia veïna de Maçaners, havia de pagar cinc sous pel mas de Garriguesma a la festa de Nadal. Així doncs, es pot deduir que aquest antic mas anomenat Garriga Erma, i posteriorment Garriguesma, és l'actual mas Garriguers, ja que al segle XX encara era propietat de Maçaners. I la família de cognom Massanés, que al segle XVI estava al front del mas Maçaners, posseïen també el mas Garriguesma.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Al tercer quart del segle XVIII Garriguers continuava sent propietari del mas Maçaners. Aleshores el propietari era Josep Oliva i Andreu, doctor en medicina de Santpedor, que també posseïa el mas Guimera. El 1770 va firmar un contracte d’establiment del mas Garriguers a Joan Obradors, pagès de Castelladral. Des d’aleshores una branca de la família Obradors, que eren els propietaris de la casa veïna anomenada la Caseta, van habitar Garriguers. Així, sabem que el 1744 Joan Obradors Santamaria va néixer a Garriguers. En un amillarament de 1861 hi consta la casa de Garriguers, i al cens de 1866 apareix Garriguers, encara vinculada a la família Obradors, però alhora hi figura també Garriguers Nou, de la família Suades. La casa va ser habitada fins els volts de 1925, i després va quedar abandonada.</span></span></span></p> | 41.8788500,1.8006100 | 400480 | 4637021 | 08141 | Navàs | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89448-garriguers-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89448-garriguers-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89448-garriguers-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BPU | 2021-10-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Altres denominacions: Garriguesma, Garriga ErmaInformació facilitada per la propietària de Maçaners | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:57 | |||||
| 89449 | Can Peçols | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pecols | <p><span><span><span>CAIXAL, ÀLVAR; VILAMALA, Imma i altres (2018). <em>Pla Especial Urbanístic de protecció del patrimoni i catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Navàs (Bages)</em>. Ajuntament de Navàs. Fitxa 84.EA</span></span></span></p> <p><span><span><span>PIÑERO, J. (1994). <em>Inventari del Patrimoni Arquitectònic i Històric de Navàs</em>. Ajuntament de Navàs. Fitxa RU 90.</span></span></span></p> | XIV-XX | <p><span><span><span>Masia de dimensions modestes, probablement d’origen medieval, emplaçada en una petita esplanada sobre el torrent de can Peçols. Consta d’un cos residencial de planta més o menys quadrada (amb planta baixa més un pis i golfes) al qual s’hi han adossat nombrosos coberts a llevant i al nord, cosa que dificulta la visió de la casa. La façana principal és la de migdia, que va ser substancialment reformada a mitjans del segle XX, quan s’hi va afegir un balcó-terrassa central. En aquesta època també es va fer recréixer tota la casa amb obra de totxo per dotar-la d’una planta superior, i es van remodelar o construir molts coberts. Actualment el portal que s’utilitza és el de la façana de llevant, rematat amb arc escarser i amb una finestra al seu damunt emmarcada amb pedra carejada. Aquesta part de la construcció, segons la inscripció d’una llinda, sembla correspondre al segle XIX. La façana de ponent presenta diverses finestres de distribució irregular i de diferent tipologia, totes reformades modernament. A la façana nord la casa té adossat un cos amb tres tines. </span></span></span></p> | 08141-297 | Sector sud central del terme municipal. Antic terme del castell de Castelladral, parròquia de Sant Cugat del Racó. | <p><span><span><span>Aquest mas és probablement d’origen medieval. Entre la llista de masos citats abans del fogatge de 1365-1370 s’esmenta, l’any 1362, el mas de Vilarrasa, que sembla que podria correspondre a l’actual Can Peçols. No en coneixem més notícies fins al segle XIX. En el nomenclàtor de masies de la província de Barcelona dels anys 1861-1862 apareix anomenada com a “Can Passols”. Hi consta que és una “masia (casa de labor)”, que estava situada a 5 km del nucli de l’Ajuntament de Castelladral. Tenia un edifici habitat constantment de dos pisos. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A mitjans de segle XX el propietari era un farmacèutic i advocat de Barcelona, i a la casa hi vivien masovers. El 1945 la va comprar Joan Vilà, pagès procedent de la gran masia de cal Tristany, d’Ardèvol. Uns anys més tard, entorn de 1948, s’hi van fer les obres de reforma que ja hem comentat i que avui encara són ben visibles. Des d’aleshores la casa ha estat habitada per la mateixa família, i l’actual propietari és el fill, de nom també Joan Vilà. L’any 1994 els grans incendis van arribar fins ben a la vora de la casa.</span></span></span></p> | 41.8811800,1.8188400 | 401997 | 4637258 | 08141 | Navàs | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89449-pecols-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89449-pecols-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89449-pecols-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89449-pecols-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89449-pecols-4.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | BPU | 2021-10-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Altres denominacions: can PassolsInscripció en una llinda: 1816Inscripció en una llinda sobre el portal: 1862Informació oral facilitada pel propietari | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 1762 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:57 | ||||||
| 89452 | Sallés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/salles | <p><span><span><span><span>CAIXAL, ÀLVAR; VILAMALA, Imma i altres (2018). <em>Pla Especial Urbanístic de protecció del patrimoni i catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Navàs (Bages)</em>. Ajuntament de Navàs. Fitxa 52.EA</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>PIÑERO, J. (1994). <em>Inventari del Patrimoni Arquitectònic i Històric de Navàs</em>. Ajuntament de Navàs. Fitxa RU 57.</span></span></span></span></p> | XVII-XX | <p><span><span><span>Masia de dimensions considerables, molt ben emplaçada en una plana propera a Sant Cugat del Racó. Consta d’un cos residencial de planta quadrada (amb planta baixa més un pis i golfes) que té adossat un petit cos amb tines al nord-oest. Així mateix, a llevant trobem un conjunt amb diversos coberts de principis de segle XX, d’estètica modernista. L’edificació de la casa és una obra bastida en diferents fases però d’acabat sòlid i força regular. La façana principal, encarava vers llevant, s’ordena a partir de tres eixos d’obertures. Les dues plantes inferiors corresponen als segles XVII i XVIII, amb un portal adovellat al centre i finestres emmarcades amb pedra carejada. La part superior de la casa correspon a una reforma feta a principis de segle XX, també d’influència modernista i caracteritzada per una obra amb maó que perfila diferents tipus de finestrals; especialment la doble galeria central formada per tríades d’arcs de mig punt.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Un esquema similar es repeteix en la resta de façanes, amb finestres emmarcades amb pedra carejada a les dues plantes inferiors, algunes amb múltiples refeccions, sobretot a migdia, i la part alta amb finestres de maó. D’especial interès és el cos adossat, amb dues tines i restes d’una antiga premsa. Segons el propietari, a l’interior de la casa hi ha uns cellers destacats.</span></span></span></p> <p><span><span><span>També són molt interessants els coberts de llevant, especialment els dos pavellons més antics, amb composicions d’estètica pròxima al modernisme. Les façanes més destacades són les que miren cap a migdia, que configuren un perímetre exterior a tot el conjunt en consonància amb la façana de la masia. El que està situat més a llevant presenta a la part alta una ritme de finestres verticals amb arcs esgraonats, amb una tríada central. Per la cara oposada, de composició d’aquest pavelló ve marcada pel pont que facilita l’accés a la planta superior.</span></span></span></p> | 08141-298 | Sector central del terme municipal. Parròquia de Sant Cugat del Racó. | <p><span><span><span>No coneixem notícies documentals antigues d’aquesta casa, que podria tenir un origen medieval. Segons les inscripcions conservades, el cos principal és obra dels segles XVII i XVIII. A principis del segle XIX la part alta de la masia va ser objecte d’una reforma que es pot emmarcar dins l’estètica modernista, en consonància amb els dos pavellons auxiliars que es devien aixecar en aquest mateix moment. És un tipus de construcció de qualitat i que devia proporcionar unes instal·lacions agropecuàries modernes per al seu temps.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En el nomenclàtor de masies de la província de Barcelona dels anys 1861-1862 apareix anomenada com a “Sellés”. Hi consta que és una “alquería (casa de labor)”, que estava situada a 4 km del nucli de l’ajuntament de Castelladral. Tenia 1 edifici habitat constantment i tenia dos pisos.</span></span></span></p> | 41.8996400,1.8091100 | 401218 | 4639319 | 08141 | Navàs | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89452-salles-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89452-salles-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89452-salles-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89452-salles-x.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89452-salles-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89452-salles-tines.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89452-salles-coberts.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89452-salles-vista.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | BPU | 2021-10-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Altres denominacions: Els CellersInscripció al portal principal: 1649. A la finestra sobre el portal: 1743. En un lateral de la mateixa façana: 1860.100 m al nord de la casa hi ha un conjunt amb les restes d’un antic molí d’oli, excavat a la roca. | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 1762 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:57 | ||||||
| 89466 | Església de Sant Miquel de Castelladral | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-sant-miquel-de-castelladral | <p><span><span><span>ALGUÉ, J.; ARCEDA, M.; LLOBET, E.; SELLARÉS, R.; VILÀ, A. (2015). <em>Silencis. República, Guerra Civil i repressió franquista a Navàs (1931-1945)</em>. Ajuntament de Navàs, Navàs. </span></span></span></p> <p><span><span><span>BADIA, J.M. (1988). “Navàs”. <em>Història del Bages</em>, Volum II. Edicions Parcir. Manresa, 1988, p. 155-182. </span></span></span></p> <p><span><span><span>BADIA, J.M. (1991). “L’església parroquial de Sant Miquel de Castelladral”. <em>Morralet</em> , 1. Navàs, 14. </span></span></span></p> <p><span><span><span>BENET, A. (1984). “Sant Miquel de Castelladral”. Catalunya Romànica. El Bages. Volum XI. Fundació Enciclopèdia Catalana. Barcelona, p. 340. </span></span></span></p> <p><span><span><span>GAVÍN, J.M. (1979). <em>Inventari d’esglésies</em>. Bages, 5. Barcelona, p. 143. </span></span></span></p> <p><span><span><span>JUNYENT, F.; MAZCUÑÁN, A. (1984). “Sant Miquel de Castelladral”. <em>Catalunya Romànica</em>. El Bages. Volum XI. Fundació Enciclopèdia Catalana. Barcelona, p. 341. </span></span></span></p> <p><span><span><span>MORERA, J. (2001). <em>Control de rebaixaments i documentació arqueològica d’obres de construcció d’un mur de contenció</em>. Arxiu Servei d’Arqueologia i Paleontologia. Núm. Reg. 3414. </span></span></span></p> <p><span><span><span>OBRADORS, J. (1991). “Memorial contracte d’obres de l’església de Castelladral”. <em>El Morralet</em>, 1. Navàs, 19 </span></span></span></p> <p><span><span><span>OLIVARES, David (1993). <em>Memòria dels sondejos arqueològics a la necròpolis medieval de Sant Miquel de Castelladral</em>. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya. Núm. registre 930.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PIÑERO, J. (1994). Inventari del Patrimoni Arquitectònic i Històric de Navàs. Ajuntament de Navàs. Fitxa R. 3. </span></span></span></p> <p><span><span><span>SOLER, Isidre (1991). “Records i Vivències: El nucli de Castelladral”. <em>El Morralet</em>, 1. Navàs, 22. </span></span></span></p> <p><span><span><span>SOLER , Isidre. “L’església de Castelladral abans del 21 de juliol de 1936”, <em>Isidre Soler, el Filaborres: resistent a la terra aspra</em> (blog internet).</span></span></span></p> <p><span><span><span>TORRAS, M. (2003). <em>Els pergamins del mas Salipota de Súria</em>. Ajuntament de Súria – Centre d’Estudis del Bages, p. 75-82.</span></span></span></p> | XI-XVIII | Diverses campanyes de restauració recents. | <p><span><span><span>Església parroquial situada al nucli de Castelladral, construïda al segle XVII aprofitant algunes parts de l’obra romànica anterior, del segle XI. És un temple de planta rectangular, d’una sola nau i amb capelles laterals. Està orientat a l’est i té adossat un campanar de torre de planta quadrada. D’una gran austeritat exterior, la façana principal es resol amb un simple portal amb llinda i brancals de pedra que té al damunt un rosetó i, al costat esquerre, una petita finestra. El campanar també és llis a la part baixa, però obrat amb carreus més grossos. A la part alta es divideix en dos cossos mitjançant dues cornises. L’inferior presenta petites finestres quadrades i el superior obertures més grosses amb arc de punt rodó, mentre que al capdamunt és coronat amb una barana balustrada. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’aparell és fet amb carreus més o menys disposats en filades i a trenca-junt, en alguns trams amb restes d’arrebossat. Al mur de migdia és on es conserva millor l’obra romànica. N’ha quedat un fris d’arcuacions cegues delimitades per quatre bandes llombardes, així com una finestreta amb arc de mig punt. A la façana principal i al mur nord les parts baixes també correspondrien a l’obra romànica, tot i que no s’hi observen gaires diferències amb el tipus de parament. En aquesta part també s’hi pot veure un arc de mig punt de l’església primitiva, actualment cegat. Hom suposa que l’edifici romànic tenia planta basilical amb tres naus i probablement tres absis. En el cancell els dos murs a banda i banda s’haurien aprofitat de l’obra romànica. Correspondrien a la part de l’antic campanar, i encara s’hi entreveuen uns arcs. En la resta del temple la nau s’hauria fet de nou, més ampla.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La nau actual és coberta amb volta de creueria estrellada en quatre trams. Les tres capelles laterals són delimitades amb arcs de mig punt i cobertes amb volta de canó amb cassetons, excepte dos arcs de la banda esquerra que són apuntats. El motiu és que a la pilastra central hi havia la trona. Per això els arcs queden més estrets i s’han fet apuntats per mantenir l’alçada. Al tram inicial de la nau hi ha el cor i, a ambdós costats, el baptisteri i l’accés al campanar. Al costat de l’altar hi ha dues petites sagristies. Actualment les capelles laterals tenen penjades diverses imatges barroques que van sobreviure a la destrucció dels antics retaules que embellien l’església abans del 1936.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A l’angle nord-est de l’edifici hi trobem un muret amb un portal de llinda treballada que tancava l’accés a un petit pati. Per fora hi havia una creu on s’hi feia el ritual de beneir el terme. Fruit d’unes excavacions arqueològiques en el subsòl del pati s’hi van localitzar tombes excavades a la roca d’època alt-medieval (necròpolis de Sant Miquel de Castelladral). L’estratigrafia no permetia determinar si aquesta necròpolis era anterior o no al temple romànic del segle XI.</span></span></span></p> | 08141-299 | Sector central del terme municipal. Antic terme del castell de Castelladral, parròquia de Sant Miquel de Castelladral. | <p><span><span><span>L’església de Sant Miquel de Castelladral estava situada dins l’antic terme del castell de Castelladral, als peus del lloc on s’aixecava el castell, documentat a partir de l’any 941. El lloc és dominant i té excel·lents vistes cap a totes direccions i, com és el cas de moltes esglésies situades en llocs elevats i dependents de castells, s’advocà a sant Miquel, que és un arcàngel combatiu i relacionat amb la protecció espiritual. Les restes romàniques ens indiquen que com a mínim al segle XI l’església ja existia. Es construí a l’indret on hi havia una necròpolis alt-medieval que, probablement, era anterior. Hi ha una certa tradició que diu que la primitiva església de Sant Miquel de Castelladral estaria en una ubicació força distant, prop de cal Tiet, en un indret conegut com el Collet de Sant Miquel, però aquesta conjectura cal descartar-la.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’església de Castelladral degué ser parròquia des de molt aviat i ha mantingut aquesta condició fins als nostre dies. El primer esment documental de Sant Miquel de Castelladral és de l’any 1312, quan apareix citada en la llista de parròquies del deganat de Berga, del Bisbat d’Urgell. El 1438 el rector de Castelladral era Pere Soler. El trobem citat actuant com a testimoni en dos pergamins del mas Salipota de Súria. Als segles XV-XVI l’edifici probablement va ser reformat amb l’afegit d’un nou campanar, que tindria dues arcades a sota, tapiades al segle XVII, segons s’esmenta en el contracte d’obres de l’any 1626. Aquest campanar, que no s’ha conservat, estava situat a la façana, sobre la teulada de la nau central. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’església va pertànyer al Bisbat d’Urgell fins al segle XVII, moment en què es va constituir el Bisbat de Solsona i Castelladral en passà a formar part. Dins la parròquia de Castelladral hi havia les esglésies sufragànies de Santa Fe de Valldeperes i Sant Joan Baptista d’Orriols. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Als segles XVII i XVIII l’edifici romànic va ser profundament transformat. Es conserva el contracte d’obres que es féu amb data de 1626, el mateix dia de Sant Esteve. Aquest document, procedent de l’arxiu parroquial de Castelladral, es troba actualment a la parròquia de Súria. Amb aquestes reformes es van suprimir les voltes, els arcs i els pilars de separació de les naus i els absis romànics. Les parets de l’església es van sobrealçar. En aquesta època es va eliminar també una capella dedicada a Santa Magdalena, que estava situada en el lateral sud de l’església, de la qual es diu en el contracte d’obres que era “nova”. La ubicació d’aquesta capella coincidia amb un arc apuntat o porta que donava accés a la capella que ocupava una part de l’espai on actualment hi ha la nova rectoria. També s’assenyala la construcció del cor, del qual se’n precisen les mides, forma dels arcs, materials i decoracions, i una trona que es col·locaria al pilar situat entre les capelles 5 i 6, i que ja no es existeix, però sí que es conserva l’empremta d’on hi hagué el pilar. D’uns anys més tard es conserva un contracte de 1682 en el qual s’encarrega a l’escultor manresà Pau Sunyer l’elaboració d’un retaule a Santa Magdalena, Santa Maria Rosa (o Roser) i santa Caterina. Excepte el del Roser, en descripcions posteriors no es té constància d’aquests altres altars o imatges.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El campanar actual es construí entre 1752 i 1755. Això es desprèn de la documentació conservada a la parròquia del Mujal, en els llibre d’obres corresponents als segles XVII i XIX. El mestre d’obres fou Gabriel Ribalta, que va cobrar 425 lliures “per fer lo campaná de dita iglesia de St Miquel de Castelladral”.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Ja al segle XX, Isidre Soler ens proporciona una descripció de com era l’església abans de la Guerra Civil de 1936. En el costat dret tenia un altar dedicat a la Mare de Déu de Lurdes, seguit de l’altar de Sant Isidre i Sant Fruitós i, en darrer lloc, la Mare de Déu dels Dolors. En el costat esquerre de l’església hi havia les capelles dedicades a la Mare de Déu del Roser, després l’altar de Santa Àgata i al final la trona i l’altar de Sant Josep. Algunes d’aquestes capelles eren administrades pels seus propis priors. Soler fou testimoni i relata també l’episodi del dia 20 de juliol del 1936, quan l’església fou incendiada i saquejada, després d’haver vist fumejar abans l’església de Sant Salvador de Súria primer, i la Capella de la Puríssima del Puiggròs més tard. La teulada es va esfondrar, però en canvi les voltes es van mantenir.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A partir de finals de la dècada de 1990 l’església ha estat objecte de diverses campanyes de restauració, incloent-hi la teulada, el campanar, l’interior i les imatges barroques, de manera que en l’actualitat es conserva en bon estat.</span></span></span></p> | 41.8990100,1.7802600 | 398824 | 4639283 | 08141 | Navàs | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89466-castelladral-esglesia-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89466-castelladral-esglesia-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89466-castelladral-esglesia-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89466-castelladral-esglesia-9.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89466-castelladral-esglesia-11.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89466-castelladral-esglesia-12.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89466-castelladral-esglesia-int-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89466-castelladral-esglesia-int-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89466-castelladral-esglesia-int-6.jpg | Legal | Romànic|Modern|Barroc|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | BCIL | 2021-10-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Gabriel Ribalta (mestre d'obres del campanar) | Informació facilitada per Jaume ObradorsEls sondejos arqueològics a la zona del pati oriental de l’església es van dur a terme l’any 1992. Fou una intervenció d’urgència promoguda pel Servei d’Arqueologia de la Generalitat i dirigida per Eduard Sánchez i David Olivares. | 92|94|96|85 | 45 | 1.1 | 1761 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:57 | ||||
| 89467 | Imatges barroques de l’església de Castelladral | https://patrimonicultural.diba.cat/element/imatges-barroques-de-lesglesia-de-castelladral | <p><span><span><span><span>ALGUÉ, J.; ARCEDA, M.; LLOBET, E.; SELLARÉS, R.; VILÀ, A. (2015). <em>Silencis. República, Guerra Civil i repressió franquista a Navàs (1931-1945)</em>. Ajuntament de Navàs, Navàs. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>BADIA, J.M. (1988). “Navàs”. <em>Història del Bages</em>, Volum II. Edicions Parcir. Manresa, 1988, p. 155-182. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>BADIA, J.M. (1991). “L’església parroquial de Sant Miquel de Castelladral”. <em>Morralet</em> , 1. Navàs, 14. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>OBRADORS, J. (1991). “Memorial contracte d’obres de l’església de Castelladral”. <em>El Morralet</em>, 1. Navàs, 19 </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SOLER, Isidre (1991). “Records i Vivències: El nucli de Castelladral”. <em>El Morralet</em>, 1. Navàs, 22. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SOLER , Isidre. “L’església de Castelladral abans del 21 de juliol de 1936”, <em>Isidre Soler, el Filaborres: resistent a la terra aspra</em> (blog internet).</span></span></span></span></p> <p> </p> | XVII | Recentment restaurades | <p><span><span><span>Conjunt de sis imatges procedents d’antics retaules diversos de l’època del barroc que es conserven a l’església parroquial de Sant Miquel de Castelladral, distribuïdes en diferents capelles laterals. Es tracta d’escultures exemptes tallades en fusta, daurades i policromades, i es poden datar probablement al segle XVII, quan l’església fou renovada i hi ha constància que es van encarregar retaules. Les imatges són les següents:</span></span></span></p> <p><span><span><span>Mare de Déu que podria ser del Roser, segons es diu, però no presenta cap atribut al respecte. Sosté el Nen Jesús amb el braç esquerre i ha perdut el braç dret. De postura hieràtica, és l’exemple d’aspecte més arcaic, en la línia d’una certa tradició renaixentista encara present al segle XVII.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Mare de Déu del Roser que sosté amb la mà esquerra un rosari i amb l’esquerra el nen Jesús, que té una bola del món. Destaca la corona i una gran aura de forma estrellada. Aquesta o l’anterior podrien ser obra de l’escultor manresà Pau Sunyer, que va rebre un encàrrec per a un retaule l’any 1682.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Santa desconeguda que té com a atribut un ocell a la mà esquerra.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Sant que té com a atribut un llibre i un anyell a la mà esquerra.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Sant Isidre, amb el seu atribut habitual d’una rella a la mà dreta.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Santa Àgueda, amb el seu atribut habitual dels pits tallats sobre una copa i, a la mà dreta, la palma del martiri.</span></span></span></p> | 08141-300 | Església de Sant Miquel de Castelladral. Sector central del terme municipal. Antic terme del castell de castelladral, parròquia de Sant Miquel de Castelladral. | <p><span><span><span>Als segles XVII i XVIII l’església de Sant Miquel de Catelladral va ser profundament transformada. Durant aquest període es devien encarregar els diversos retaules per embellir l’església. Del 1682 es conserva un contracte a l’escultor manresà Pau Sunyer per l’elaboració d’un retaule a Santa Magdalena, Santa Maria Rosa (o Roser) i santa Caterina. Excepte el del Roser, en descripcions posteriors no es té constància d’aquests altres altars o imatges.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Ja al segle XX, Isidre Soler ens proporciona una descripció de com era l’església abans de la Guerra Civil de 1936. En el costat dret tenia un altar dedicat a la Mare de Déu de Lurdes, seguit de l’altar de Sant Isidre i Sant Fruitós i, en darrer lloc, la Mare de Déu dels Dolors. En el costat esquerre de l’església hi havia les capelles dedicades a la Mare de Déu del Roser, després l’altar de Santa Àgata i al final la trona i l’altar de Sant Josep. Algunes d’aquestes capelles eren administrades pels seus propis priors. Soler fou testimoni i relata també l’episodi del dia 20 de juliol del 1936, quan l’església fou incendiada i saquejada, després d’haver vist fumejar abans l’església de Sant Salvador de Súria primer, i la Capella de la Puríssima del Puiggròs més tard. </span></span></span></p> | 41.8990400,1.7803800 | 398834 | 4639286 | 08141 | Navàs | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89467-castelladral-esglesia-imatges-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89467-castelladral-esglesia-imatges-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89467-castelladral-esglesia-imatges-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89467-castelladral-esglesia-imatges-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89467-castelladral-esglesia-imatges-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89467-castelladral-esglesia-imatges-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89467-castelladral-esglesia-imatges-9.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89467-castelladral-esglesia-imatges-1.jpg | Legal | Barroc|Modern | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Religiós | BCIL | 2021-10-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Pau Sunyer (escultor, possiblement autor d'una de les imatges del Roser) | 96|94 | 53 | 2.3 | 1761 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:57 | |||||
| 89468 | Antiga rectoria de Castelladral | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-rectoria-de-castelladral | <p><span><span><span>ALGUÉ, J.; ARCEDA, M.; LLOBET, E.; SELLARÉS, R.; VILÀ, A. (2015). <em>Silencis. República, Guerra Civil i repressió franquista a Navàs (1931-1945)</em>. Ajuntament de Navàs, Navàs. </span></span></span></p> <p><span><span><span>BADIA, J.M. (1988). “Navàs”. <em>Història del Bages</em>, Volum II. Edicions Parcir. Manresa, 1988, p. 155-182. </span></span></span></p> <p><span><span><span>BADIA, J.M. (1991). “L’església parroquial de Sant Miquel de Castelladral”. <em>Morralet</em> , 1. Navàs, 14. </span></span></span></p> <p><span><span><span>BENET, A. (1984). “Sant Miquel de Castelladral”. Catalunya Romànica. El Bages. Volum XI. Fundació Enciclopèdia Catalana. Barcelona, p. 340. </span></span></span></p> <p><span><span><span>JUNYENT, F.; MAZCUÑÁN, A. (1984). “Sant Miquel de Castelladral”. <em>Catalunya Romànica</em>. El Bages. Volum XI. Fundació Enciclopèdia Catalana. Barcelona, p. 341. </span></span></span></p> <p><span><span><span>MORERA, J. (2001). <em>Control de rebaixaments i documentació arqueològica d’obres de construcció d’un mur de contenció</em>. Arxiu Servei d’Arqueologia i Paleontologia. Núm. Reg. 3414. </span></span></span></p> <p><span><span><span>OBRADORS, J. (1991). “Memorial contracte d’obres de l’església de Castelladral”. <em>El Morralet</em>, 1. Navàs, 19 </span></span></span></p> <p><span><span><span>PIÑERO, J. (1994). Inventari del Patrimoni Arquitectònic i Històric de Navàs. Ajuntament de Navàs. Fitxa R. 3. </span></span></span></p> <p><span><span><span>TORRAS, M. (2003). <em>Els pergamins del mas Salipota de Súria</em>. Ajuntament de Súria – Centre d’Estudis del Bages, p. 75-82. </span></span></span></p> | XVII-XIX | Element parcialment conservat, però ha estat objecte de restauració i es conserva en bon estat. | <p><span><span><span>Restes de l’antiga rectoria de Castelladral, enderrocada el 1948 però de la que se’n conserven algunes parts de la planta baixa. L’edifici tenia una planta amb tres naus, de les quals la de ponent és l’única que es conserva. Ocupa uns 50 m2 i és coberta interiorment amb una gran volta de pedra, orientada de nord a sud. A la part del fons la construcció aprofita bona part de la roca de la cinglera que hi ha en aquest sector. En un racó es conserva un pou-cisterna de 2,70 m de fondària i, a l’altre costat, l’arrencada d’una escala interior que comunicava amb la planta superior. Sembla que aquest espai havia estat el celler, i ja estava en desús al segle XIX o XX. El seu darrer ús hauria estat com a corral. Al costat d’aquesta cambra n’hi havia una altra amb volta en sentit contrari, que actualment ja no existeix. Més a llevant hi havia una tercera cambra coberta amb volta orientada com la primera, de nord a sud. L’interior estava dividit en diferents espais, en els quals hi havia hagut dues piques d’oli fetes amb grans blocs de pedra buidats. A l’extrem d’aquesta cambra hi havia el portal principal.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Una mica separada es conserva la pallissa, que ha estat recentment reconstruïda en la seva part superior per habilitar-hi un centre d’interpretació denominat “Pallissa de Castelladral” i que està centrat temàticament en el cicle lunar. En una de les dues plantes hi ha el muntatge expositiu, que compta amb una projecció.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Uns 100 metres a l’oest, després del pàrking, es conserva la bassa de l’hort de la Rectoria, una obra de dimensions considerables feta amb murs de carreus ben tallats.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La rectoria nova és una edificació de l’any 1950, adossada a l’església i que no té un especial interès.</span></span></span></p> | 08141-301 | Nucli de Castelladral, al sector central del terme municipal. Antic terme del castell de Castelladral, parròquia de Sant Miquel de Castelladral. | <p><span><span><span>L’església de Sant Miquel de Castelladral, situada a redós de l’antic castell de Castelladral, està documentada per primera vegada l’any 1312, però ja existia com a mínim del segle XI, tal com testimonien les restes romàniques, i des de molt aviat degué tenir la condició de parròquia. És probable que la rectoria de Castelladral ja existís al segle XV, pel fet que es dóna notícia del rector Pere Soler en un document de 1438, el qual actuava com a testimoni en dos pergamins del mas Salipota de Súria (TORRAS, 2003: 80-82). </span></span></span></p> <p><span><span><span>En el contracte d’obres de l’església de Sant Miquel de 1626 no s’estipula la construcció de la rectoria. Per tant, sembla que la construcció actual seria posterior, i s’ha apuntat com a data probable de la seva construcció la segona meitat del segle XVII o tal vegada una mica després.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 1913 la rectoria era un edifici aïllat, tal com es pot veure en una imatge de l’autor Cèsar August Torras i Ferreri. Segons el record d’Isidre Soler, l’antiga rectoria hauria estat la casa més gran i més ben construïda del nucli de Castelladral. Era una edificació amb coberta a doble vessant, amb planta baixa i dos pisos. La superfície en planta era aproximadament d’uns 200m2. En el primer pis hi havia les dependències del rector de l’església: el dormitori, la cuina, el bany, la pastera i una gran sala. Aquesta sala va servir dos anys, just després de la Guerra Civil de 1936, com a lloc de culte, ja que l’església de Sant Miquel es cremà durant la contesa. Aquest primer pis tenia escala que permetia accedir a la segona planta on hi havia una gran sala que ocupava tot l’espai. Tenia vorera exterior, un portal i eixida. Estava comunicada amb l’església a través de la capella que queda més al sud-oest. És a dir, la primera de la dreta segons s’entra a l’església. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A l’Arxiu Diocesà de Solsona es conserva una llibreta de l’any 1900 on consten les obres de reparació fetes a la casa rectoral de Castelladral en època del rector Domingo Pujol. En aquest document el rector fa referència reiterada a una bassa, esmentada com a viver gran, subratllant que era propietat de la rectoria. El rector ressenyava en una nota la seva preocupació per deixar clara aquesta qüestió, ja que algunes cases tenien dret a utilitzar-la i, per això, alguns consideraven que era propietat del Comú. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’antiga rectoria es trobava en males condicions i s’enderrocà l’any 1948 per construir la nova rectoria, adossada a l’església, el 1950. El juny de 2001, amb motiu de la urbanització de la plaça davant de la zona sud-oest de l’església es va construir el gran mur de contenció actual, que va afectar les estructures encara conservades de l’antiga rectoria. Aleshores es va portar a terme una intervenció arqueològica, dirigida per Jordi Morera, en la qual es van poder documentar tres estructures que correspondrien al celler i altres dependències de treball. Posteriorment, la pallissa de la Rectoria, que es trobava en ruïnes, fou reconstruïda i s’hi habilità el centre d’interpretació sobre el cicle lunar.</span></span></span></p> | 41.8987900,1.7803800 | 398833 | 4639258 | 08141 | Navàs | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89468-rectoria-castelladral-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89468-rectoria-castelladral-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89468-rectoria-castelladral-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89468-rectoria-castelladral-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89468-rectoria-castelladral-ci-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89468-rectoria-castelladral-ci-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89468-rectoria-castelladral-10.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89468-rectoria-castelladral-bassa-2.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Sense ús | BPU | 2021-10-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 1762 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:57 | ||||||
| 89469 | Porxo del Ferrer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/porxo-del-ferrer | XIX | En ruïnes, entorn descuidat | <p><span><span><span>Porxo o cobert en ruïnes al costat de l’antiga era del Comú de Castelladral, emplaçada uns 140 m a ponent del nucli on hi ha les cases del poble. Era una construcció de planta més o menys quadrada que, pel costat sud, s’allargava tot seguint el perfil de la cinglera que hi ha en aquest sector. Se’n conserva un pany de paret fet amb blocs de pedra força grans, amb un tipus d’obra característic del segle XIX. L’interior i l’entorn és ple d’enderrocs i de roques, en algunes de les quals s’hi observen encaixos i també hi ha proper un dipòsit buidat a la roca. L’era del Comú és l’esplanada que s’estén a llevant.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Per la seva tipologia constructiva aquest porxo sembla una obra fora moderna, probablement al segle XIX. Tanmateix, es troba en un dels accessos al turó on hi havia el castell de Castelladral pel seu vessant de ponent. Al costat hi baixa un corriol o camí de bast, que sembla antic, en direcció a la masia de l’Ingla i cap al sector de la riera d’Hortons. Això, juntament el fet que les restes constructives ressegueixen part del perfil de la cinglera, fan que l’indret adquireixi una connotació defensiva, de manera que no es pot descartar que, originàriament, hagués tingut algun tipus de funció defensiva relacionada amb el castell de Castelladral.</span></span></span></p> | 08141-302 | Nucli de Castelladral, al sector central del terme municipal. Antic terme del castell de Castelladral, parròquia de Sant Miquel de Castelladral. | <p><span><span><span>Els anomenats porxos eren construccions auxiliars en les tasques agrícoles, una mica més grans que les típiques barraques. Normalment a les eres hi havia aquests “porxos” que servien com a magatzems en les tasques del batre. En aquest cas és conegut com el porxo del Ferrer, que és una de les antigues cases de Castelladral. Possiblement, amb anterioritat havia pertangut al Comú de Castelladral, ja que l’esplanada del costat es coneix com l’era del Comú.</span></span></span></p> | 41.8993100,1.7781100 | 398646 | 4639319 | 08141 | Navàs | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89469-porxo-ferrer-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89469-porxo-ferrer-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89469-porxo-ferrer-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89469-porxo-ferrer-cami.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89469-porxo-ferrer-forat.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2021-10-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació facilitada per Jaume Obradors | 119|98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:57 | ||||||||
| 89470 | Balma de Comaposada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-de-comaposada | <p><span><span><span><span>CAIXAL, ÀLVAR; VILAMALA, Imma i altres (2018). <em>Pla Especial Urbanístic de protecció del patrimoni i catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Navàs (Bages)</em>. Ajuntament de Navàs. Fitxa 113.EA</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>OBRADORS, Rosa M. (1991). “Les balmes de Castelladral”, <em>El Morralet</em>, Navàs, p. 17.</span></span></span></span></p> | X-XIX | Construcció en semi-ruïna, més o menys estabilitzada. Procés erosiu i d'esmicolament de la roca de la balma. | <p><span><span><span>Habitatge troglodític, és a dir, obrat sota la roca d’una balma, que es troba emplaçat uns 450 m al sud-est de la masia de Comaposada, en una fondalada on comença un torrent. Es tracta de l’exemple més ben conservat i més significatiu al terme de Navàs d’aquest tipus d’habitatge. La balma té una llargada considerable, d’una vintena de metres, i la construcció ocupa només una part de l’extrem de llevant. L’habitatge conforma dues estances, separades interiorment per un mur d’una profunditat de 5 m, amb una porta emmarcada amb llindes i brancals de pedra carejada. L’estança de l’esquerra té una repisa ampla arran de la paret de la roca, i és la que més clarament tenia una funció d’habitatge. La part alta de mur i el sostre de la balma es troben totalment ennegrits pel fum. El mur exterior que tanca la balma, parcialment esfondrat, conserva dues petites finestres. Adossat exteriorment a la paret de ponent es conserven les restes d’un forn de pa. Més a l’oest s’observen excavats a la roca les empremtes de fonaments de murs, que haurien delimitat altres espais de la balma. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Segons Rosa M. OBRADORS (1991), la balma constava d’un espai també per als ramats. A l’estança de la dreta hi havia la llar de foc. On ara el mur és foradat encara no fa gaires anys hi havia la porta, amb llinda de pedra. Uns 10 metres a ponent hi havia una font on l’aigua brollava de la roca. Se’n conserva encara una pica de pedra, però possiblement es troba fora del seu emplaçament original. Per sobre de la balma hi havia restes de rases i basses que, juntament amb la font, proveïen d’aigua a la Balma.</span></span></span></p> | 08141-303 | Sector central del terme municipal. Antic terme del castell de Castelladral, parròquia de Sant Miquel de Castelladral. | <p><span><span><span>Aquest tipus d’habitatges troglodítics poden tenir un origen força antic. De l’època medieval n’hi ha diversos exemples ben coneguts, com el Puig de la Balma, a Mura. La construcció de la balma de Comaposada té un aspecte arcaic i podria tenir un origen medieval, però no en tenim constància documental. Sí que hi ha referències documentals de la masia de Comaposada ja al segle XIV, i és possible que la construcció de la balma fos una petita masoveria d’aquesta.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En el nomenclàtor de masies de la província de Barcelona dels anys 1861-1862 hi consta una sola balma habitada temporalment, i és la Balma d’en Serra. Segons Rosa M. Obradors, a finals del segle XIX hi havia tres balmes habitades a Navàs: la Balma de Canet, la Balma de la Soleia i la Balma de Comaposada. No hi ha constància documental que la Balma de Comaposada fos habitada amb anterioritat però, tal com hem dit, cal considerar que és molt probable.</span></span></span></p> | 41.8952300,1.7804400 | 398833 | 4638863 | 08141 | Navàs | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89470-balma-comaposada-8.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89470-balma-comaposada-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89470-balma-comaposada-9.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89470-balma-comaposada-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89470-balma-comaposada-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89470-balma-comaposada-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89470-balma-comaposada-11.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89470-balma-comaposada-10.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BPU | 2021-10-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació facilitada per Jaume Obradors.Entorn de 1995 part del mur exterior s’havia esfondrat. Aleshores s’hi va portar a terme una petita intervenció per consolidar el mur mitjançant la reconstrucció de la vora amb pedra. | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 1762 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:57 | |||||
| 89471 | Cal Xic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-xic-6 | <p><span><span><span><span>CAIXAL, ÀLVAR; VILAMALA, Imma i altres (2018). <em>Pla Especial Urbanístic de protecció del patrimoni i catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Navàs (Bages)</em>. Ajuntament de Navàs. Fitxa 112.EA</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>OBRADORS, J (1991). “Trajecte de les cases de Castelladral, habitades el 1904 i utilització correcte dels seus noms.” <em>El Morralet</em>, núm. 1, Navàs, p. 19.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>PIÑERO, J. (1995). <em>Inventari del Patrimoni Arquitectònic i Històric de Navàs</em>. Ajuntament de Navàs. Fitxa RU. 78.</span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span>Casa de pagès de dimensions força grans, emplaçada vora el camí que discorre per la vall de la Riera de Sant Cugat. Consta d’un cos residencial de planta rectangular (amb planta baixa més un pis i golfes) i té coberts adossats a ambdós costats tot formant un pati davanter. Originàriament la casa era més estreta i de planta quadrada, i en un moment relativament recent fou ampliada pel costat esquerre amb obra feta de maó. La façana principal, orientada vers llevant, presenta una composició simètrica en base a tres eixos d’obertures. El central és format pel portal amb llinda plana, un balcó i una galeria d’un sol arc, parcialment tapiat. Les obertures són emmarcades amb pedra carejada. Aquesta façana conserva l’arrebossat tradicional, mentre que a la resta de façanes, que tenen obertures més petites, el parament és a pedra vista. A l’interior la planta baixa té el sostre amb volta, mentre que les plantes superiors tenen sostres de cairats de fusta.</span></span></span></p> | 08141-304 | Sector sud central del terme municipal. Antic terme del castell de Castelladral. | <p><span><span><span><span>Segons tradició oral el fundador d’aquesta casa era un home petit a qui anomenaven el Xic i que procedia de la casa pròxima de Garriguers, avui en ruïnes. És probable que això succeís l’any 1862, tal com informa la llinda de la casa. Els terrenys eren de les Cots i fins fa poc fou una masoveria d’aquesta masia. Posteriorment la casa ha estat objecte d’algunes ampliacions. Ja entrat el segle XX s’hi va establir Josep Comelles, avi de l’actual propietari. Entorn de 2018 la família va adquirir la propietat de la casa.</span></span></span></span></p> | 41.8729900,1.7975100 | 400214 | 4636374 | 1869 | 08141 | Navàs | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89471-cal-xic-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89471-cal-xic-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89471-cal-xic-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89471-cal-xic-vista.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | BPU | 2021-10-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripció al balcó de la façana principal: 1862. Inscripció a la part posterior: 1869.Informació facilitada pels propietaris | 119|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:57 | |||||
| 89474 | Reixes (est) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/reixes-est | <p><span><span><span><span>CAIXAL, ÀLVAR; VILAMALA, Imma i altres (2018). <em>Pla Especial Urbanístic de protecció del patrimoni i catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Navàs (Bages)</em>. Ajuntament de Navàs. Fitxa 89.EA</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>ESTRUCH, Maria. “El misteri de Reixes”, <em>Arrels</em> (blog d’interent). </span></span></span></p> <p><span><span><span><span>PIÑERO, J. (1994). <em>Inventari del Patrimoni Arquitectònic i Històric de Navàs</em>. Ajuntament de Navàs. Fitxa RU. 16.</span></span></span></span></p> | XVIII-XIX | En ruïnes | <p><span><span><span>Masia de petites dimensions, avui en ruïnes, probablement aixecada al segle XVIII. Consta d’un cos residencial de planta rectangular (de planta baixa més un pis) i d’una pallissa independent, situada uns metres al nord. Del cos residencial se’n conserven més o menys els murs perimetrals, més esfondrats a la part posterior. La façana principal, encarada vers llevant, és obra fonamentalment d’una reforma feta al segle XIX. S’ordena a partir d’un portal central i tres balcons al pis superior. Les obertures són emmarcades amb brancals de pedra però rematades amb maó a la part superior. A la façana lateral, en canvi, es conserva una finestra emmarcada totalment amb pedra carejada. En les obres d’ampliació del segle XIX la casa es va fer recréixer amb unes golfes a la part posterior, de manera que va quedar més alta per darrera i amb la teulada a un sol vessant. Al costat dret i a la façana posterior hi ha uns petits cossos afegits, un dels quals té estructura de volta. Pel que fa a la pallissa, es troba també en un estat força ruïnós.</span></span></span></p> | 08141-305 | Sector central del terme municipal. Antic terme del castell de Castelladral, parròquia de Sant Miquel de Castelladral. | <p><span><span><span>Separats per una distància d’uns 90 m hi l’indret amb restes constructives que corresponen a la casa coneguda com a Reixes Vell i la casa actual de Reixes. El primer podria correspondre a la primitiva casa de Reixes, o tal vegada a una casa més petita. La segona és la masia pròpiament. Pel que fa a Reixes Vell, és difícil aventurar-ne una datació a partir de les escasses restes conservades. Una inscripció a la roca ens informa que, almenys les tines, ja existien el 1792, però probablement el lloc era ocupat de molt més antic. Isidre Soler, àlies el Filaborres, recordava haver vist la casa encara habitada. També havia vist el celler encara amb la volta. Segons ell, es va esfondrar quan encara hi havia bótes de fusta a dins, les quals, per tant, van quedar enterrades al subsòl.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa a la masia de Reixes, tampoc en coneixem notícies documentals antigues. Es devia construir al segle XVIII. En l’inventari del patrimoni de Navàs fet el 1994 la casa es trobava més sencera i es diu que hi havia llindes amb inscripcions de l’any 1700, de les quals avui no en queda rastre. La casa, però, és obra substancialment del segle XIX, quan s’hi va fer una important reforma. En el nomenclàtor de masies de la província de Barcelona dels anys 1861-1862 apareix anomenada com “Can Reixas”. Hi consta que és una “masia (casa de labor)”, que estava situada a 2 km del nucli de l’Ajuntament de Castelladral. Tenia un edifici habitat constantment de dos pisos.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Ja entrat el segle XX, el propietari residia a Sallent, i fins la dècada de 1960 Reixes va estar habitada per masovers. L’any 1994 la masia i la pallissa es trobava encara en bon estat; posteriorment va iniciar un procés de degradació i ruïna.</span></span></span></p> | 41.8881300,1.7872800 | 399389 | 4638067 | 08141 | Navàs | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89474-reixes-est-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89474-reixes-est-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89474-reixes-est-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89474-reixes-est-4-bis.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89474-reixes-est-7.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BPU | 2021-10-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Uns 2,5 km a l’oest, a la zona de la vall d’Hortons propera a cal Tiet, hi ha la casa de pagès també anomenada Reixes, cosa que dóna peu a certes confusions. La denominació correcte és Reixes, cal Reixes o Reixetes per la casa de la vall d’Hortons, a l’oest, i Reixes per la casa de la zona de la riera de Sant Cugat, a l’est. Tal com hem dit, aquesta té unes ruïnes properes que es coneixen com a Reixes Vell.En la fitxa del Pla Especial Urbanístic de Protecció del patrimoni i catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Navàs (PEUPIC) hi ha una errada en la fitxa corresponent a cal Reixes (núm. 89.EA). La fitxa, descripció i mapa corresponen a cal Reixes o Reixes (a l’est, al sector proper a la riera de Sant Cugat), però les coordenades UTM corresponen a la casa també anomenada cal Reixes (a l’oest, la que es troba a la Vall d’Hortons). Aquest catàleg no té cap fitxa dedicada a aquesta segona casa, la de l’oest.Informació facilitada per Jaume Obradors en base a tradició oral i escrits d’Isidre Soler, àlies el Filaborrres. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:57 | |||||
| 89475 | Reixes Vell (tines de Reixes) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/reixes-vell-tines-de-reixes | <p><span><span><span>ESTRUCH, Maria. “El misteri de Reixes”, <em>Arrels</em> (blog d’interent). </span></span></span></p> <p><span><span><span>PIÑERO, J. (1994). <em>Inventari del Patrimoni Arquitectònic i Històric de Navàs</em>. Ajuntament de Navàs. Fitxa RU. 17.</span></span></span></p> | XVIII | Construcció de les tines parcialment conservada. Restes del celler força arrasades. | <p><span><span><span>Conjunt de tines més unes restes constructives amb encaixos a la roca força estranyes que corresponen a la casa anomenada Reixes Vell, que podria ser la predecessora de l’actual casa de Reixes, situada uns 90 m al sud-est. Gràcies a la descripció que n’ofereix Isidre Soler sabem que les restes constructives actualment visibles corresponen al celler d’aquesta casa. D’aquest celler només en resten escassos vestigis d’estructures que aprofitaven un espai entre dues roques per configurar una estança rectangular. A una banda hi ha una paret de roca estreta i, a l’altra, una petita cinglera més alta. L’estança estava coberta amb una volta de la qual en un angle s’insinua l’arrencada de l’arc i, al llarg de la paret de la roca, queda marcada per una regata longitudinal. També la pedra de l’altra banda conserva un encaix per a l’arrencada de la volta. Entorn d’aquesta cambra no s’hi observen enderrocs. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El fet curiós i estrany és que a la paret de la cinglera hi trobem un seguit d’encaixos de forma quadrada que es distribueixen en diferents nivells d’alineacions, però sense que responguin a una pauta identificable que ens permeti deduir-ne la funcionalitat. Tan sols podem dir que aquests encaixos són anteriors a la construcció del celler, ja que quedarien pràcticament tapats rere la volta, i que semblen fets per encaixar-hi bigues, les quals devien sostenir algun tipus d’estructura.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa a les tines, n’hi ha dues i estan lleugerament separades entre si, a la part alta del mateix cingle, una mica més avall. Són tines parcialment excavades a la roca, sense cairons, i queden aixoplugades per sengles construccions de planta quadrada. A la part exterior del cingle hi ha les dues boixes i, entremig, uns grans encaixos a la roca que servien per fixar-hi la premsa. Es tracta d’una premsa de cargol però d’un model arcaic, sense la gàbia circular de les premses modernes. Els encaixos a diferents nivells permetien anar fent pressió mitjançant unes travesseres que es col·locaven a una alçada cada vegada més baixa. A la part de damunt de la roca hi ha encara un altre encaix.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Al costat esquerra hi ha una inscripció a la roca on es pot llegir “SIDRU 1792”.</span></span></span></span></p> | 08141-306 | Sector central del terme municipal. Antic terme del castell de Castelladral, parròquia de Sant Miquel de Castelladral. | <p><span><span><span><span>Separats per una distància d’uns 90 m hi l’indret amb restes constructives que corresponen a la casa coneguda com a Reixes Vell i la casa actual de Reixes. El primer podria correspondre a la primitiva casa de Reixes, o tal vegada a una casa més petita. La segona és la masia pròpiament. Pel que fa a Reixes Vell, és difícil aventurar-ne una datació a partir de les escasses restes conservades. Una inscripció a la roca ens informa que, almenys les tines, ja existien el 1792, però probablement el lloc era ocupat de molt més antic. Isidre Soler, àlies el Filaborres, recordava haver vist la casa encara habitada. També havia vist el celler encara amb la volta. Segons ell, es va esfondrar quan encara hi havia bótes de fusta a dins, les quals, per tant, van quedar enterrades al subsòl.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Pel que fa a la masia de Reixes, tampoc en coneixem notícies documentals antigues. Es devia construir al segle XVIII. En l’inventari del patrimoni de Navàs fet el 1994 la casa es trobava més sencera i es diu que hi havia llindes amb inscripcions de l’any 1700, de les quals avui no en queda rastre. La casa, però, és obra substancialment del segle XIX, quan s’hi va fer una important reforma. En el nomenclàtor de masies de la província de Barcelona dels anys 1861-1862 apareix anomenada com “Can Reixas”. Hi consta que és una “masia (casa de labor)”, que estava situada a 2 km del nucli de l’Ajuntament de Castelladral. Tenia un edifici habitat constantment de dos pisos.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Ja entrat el segle XX, el propietari residia a Sallent, i fins la dècada de 1960 Reixes va estar habitada per masovers. L’any 1994 la masia i la pallissa es trobava encara en bon estat; posteriorment va iniciar un procés de degradació i ruïna.</span></span></span></span></p> | 41.8890300,1.7866000 | 399334 | 4638167 | 08141 | Navàs | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89475-reixes-vell-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89475-reixes-vell-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89475-reixes-vell-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89475-reixes-vell-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89475-reixes-vell-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89475-reixes-vell-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89475-reixes-tines-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89475-reixes-tines-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89475-reixes-tines.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89475-reixes-tines-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2021-10-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació facilitada per Jaume Obradors en base a tradició oral i escrits d’Isidre Soler, àlies el Filaborrres.Els germans Ramon i Jaume Corominas han estudiat i dibuixat el conjunt de les tines i premsa amb posterioritat a la publicació del seu llibre “Premses, tines i trulls medievals al Berguedà, nord del Bages i part del Solsonès. Antics testimonis de com es feia el vi a l’edat mitjana”, editat per l'Àmbit de Recerques del Berguedà el 2017. | 119|94 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:57 | |||||||
| 89477 | Camí ral de Castelladral | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ral-de-castelladral | <p><span><span><span>BADIA, J.M. (1988). “Navàs”, <em>Història del Bages</em>, Volum II. Edicions Parcir. Manresa, p 156.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BADIA I MASGRAU, Josep M. <em>Castelladral, un poble de pagès</em> (llibre en elaboració). </span></span></span></p> <p><span><span><span>BADIA I MASGRAU, Josep M. Escrits inèdits. </span></span></span></p> <p><span><span><span>CAIXAL, ÀLVAR; VILAMALA, Imma i altres (2018). <em>Pla Especial Urbanístic de protecció del patrimoni i catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Navàs (Bages)</em>. Ajuntament de Navàs. Fitxa 05.BAMP</span></span></span></p> <p><span><span><span>TORRAS I SERRA, Marc (1996) 'Els camins tradicionals del Bages'. <em>Dovella</em>. Núm. 53. Manresa: Centre d'Estudis del Bages. Pàg.17-20.</span></span></span></p> | X-XIX | Tram molt parcial | <p><span><span><span>Restes d’una part del camí ral que passava per Castelladral en direcció nord-sud. Uns 250 m al nord-est del nucli de Castelladral, vora el pedestal de la Creu de la Santa Missió que es troba al costat de la carretera, es conserva en bones condicions un petit tram d’aquesta calçada. Es tracta d’una codina natural on es poden apreciar perfectament les roderes dels carros. Això indica que, en aquest sector, el camí era carreter. En la major part del trams, però, aquest camí era de bast, com tots els camins tradicionals abans de mitjans del segle XIX, quan es van començar a construir les carreteres modernes.</span></span></span></p> | 08141-307 | Sector central del terme municipal. Antic terme del castell de Castelladral, parròquia de Sant Miquel de Castelladral. | <p><span><span><span>Castelladral era un node de comunicacions, i hi confluïen diversos camins antics que enllaçaven el pla de Bages amb les terres del Berguedà seguint un eix central, entre el Llobregat i el Cardener. No en podem concretar amb precisió ni les èpoques en què van estar vigents ni els recorreguts detallats, de manera que en farem una descripció genèrica. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Venint del sud hi havia, d’una banda, el Camí ral de Súria a Berga, que feia un recorregut en diagonal més o menys igual que l’actual carretera (B-423). La sortida de Súria que era pel carrer del Roser, les Cabanasses i passava al nord de Sant Salvador del Quer. Poc abans d’arribar a Castelladral encara es conserven les ruïnes de la casa anomenada l’Hostal, que podria ser una construcció dels segles XVIII-XIX. Un altre camí procedia de la zona més central o de Castellnou. Des del Pont de Barquets pujava pel sector proper al mas Bigorra, i més amunt es creuava amb el Camí Saliner (que feia un recorregut transversal cap a Navàs i en direcció a l’Osona). Aquesta zona a l’entorn del mas Bigora i de Solivella devia ser força estratègica. És interessant perquè hi trobem tres elements que podrien estar vinculats amb torres o fortificacions de control d’aquestes rutes. Són el castell de Solivella, Bigorra Vell (una possible torre de vigiliància alt-medieval obrada amb opus spicatum) i el que hem anomenat jaciment de Maçaners (una altra possible torre, també obrada en part amb opus spicatum i situada en un punt estratègic). Des d’aquí el camí seguia en direcció nord cap a Reixes i Castelladral. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Des de Castelladral cap al nord un dels camins continuava per un recorregut més a l’oest de l’actual carretera, per l’Obaga del Castell cap a Sant Just i Serrateix. Aquest camí consta com a camí ral (“strata regia”) l’any 941 en la donació de l´alou d´Arboceda al Monestir de Serrateix. La denominació del castell de Castelladral com a 'castro iteral', és a dir, castell del camí, l’any 977 en l´acta de fundació del Monestir de Serrateix també sembla referir-s’hi. Pel que fa al camí ral de Navàs a Berga, se separava de l’anterior al cap d’un quilòmetre aproximadament, i feia un recorregut en diagonal cap al nord-est. A l’extrem nord del terme de Navàs el camí confluïa amb un altre que venia més oriental per Sant Cugat del Racó.</span></span></span></p> | 41.9012000,1.7819000 | 398963 | 4639524 | 08141 | Navàs | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89477-castelladral-cami-ral-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89477-castelladral-cami-ral-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89477-castelladral-cami-ral-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2021-10-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació facilitada per Jaume Obradors | 94|98|85 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:57 | |||||||
| 89478 | Alzina de Castelladral | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-castelladral | <p><span><span><span><span>CAIXAL, ÀLVAR; VILAMALA, Imma i altres (2018). <em>Pla Especial Urbanístic de protecció del patrimoni i catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Navàs (Bages)</em>. Ajuntament de Navàs. Fitxa 10.BN.</span></span></span></span></p> | <p><span><span><span>Alzina singular, situada uns 200 m al sud-est del nucli de Castelladral, al marge d’un camí que condueix a diverses cases d’aquest sector. Es tracta d’una alzina (Quercus ilex) que està formada per tres troncs principals probablement de rebrot de la soca original. Cada un dels troncs té més de 1,5 m de perímetre, que en conjunt formen un capçada d'envergadura.</span></span></span></p> | 08141-308 | Sector central del terme municipal. Antic terme del Castell de Castelladral, parròquia de Sant Miquel de Castelladral. | 41.8977900,1.7821600 | 398979 | 4639145 | 08141 | Navàs | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89478-alzina-castelladral-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89478-alzina-castelladral-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Sense ús | BPU | 2021-10-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 2151 | 5.2 | 1762 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:57 | |||||||||||
| 89480 | Càdec de Castelladral | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cadec-de-castelladral | <p><span><span><span><span>CAIXAL, ÀLVAR; VILAMALA, Imma i altres (2018). <em>Pla Especial Urbanístic de protecció del patrimoni i catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Navàs (Bages)</em>. Ajuntament de Navàs. Fitxa 10.BN.</span></span></span></span></p> | <p><span><span><span>Càdec (Juniperus oxycedrus) que es troba situat u<span>ns 250 m al nord-est del nucli de Castelladral, prop del pedestal de la Creu de la Santa Missió que es troba al costat de la carretera, en una esplanada. </span>És un exemplar de més de tres metres d'alçada, format per diferents peus de rebrot que, en conjunt, presenten un port no molt dens.</span></span></span></p> | 08141-309 | Sector central del terme municipal. Antic terme de Castelladral, parròquia de Sant Miquel de Castelladral. | 41.9015800,1.7822800 | 398995 | 4639566 | 08141 | Navàs | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Sense ús | 2021-10-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | El càdec (Juniperus oxycedrus ssp. oxycedrus var. microcarpa) és un arbre petit que no acostuma a superar els 8 m, sovint de port arbustiu, similar al ginebre (Juniperus communis), però generalment no tan dens. El càdec té a la cara superior de les fulles dues bandes blanques separades pel nervi central verd, mentre que el ginebre presenta una sola banda blanca central. Ambdues espècies també es diferencien pel color i la mida dels gàlbuls madurs -els del càdec són rogencs i mesuren de 6 a 12 mm, mentre que els del ginebre són de color blau fosc i mesuren de 5 a 9 mm. Les dues espècies són dioiques, amb individus que tan sols fan flors femenines i individus que tan sols en fan de masculines. Tant els gàlbuls del ginebre com els del càdec s'utilitzen en la fabricació de ginebra, però els del ginebre són més aromàtics. El càdec és una espècie de distribució mediterrània que tolera molt bé la sequera, mentre que al ginebre se'l pot trobar a la major part d'Europa, però defuig les zones massa seques. El càdec, després de cremar-se, rebrota de soca; en canvi, el ginebre no. Popularment tant Juniperus communis com el Juniperus oxycedrus al Bages es coneixen amb el nom de ginebre.Al Bages és fàcil trobar cadequers (bosquina en què domina el càdec), especialment al sud-oest de la comarca. Aquestes bosquines creixen normalment sobre els sòls més pobres i secs, sovint en llocs on el recobriment vegetal és discontinu a causa de l'erosió i l'arbust petit dominant és el romaní. | 2151 | 5.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:57 | |||||||||||||
| 89481 | Creu de la Santa Missió de Castelladral | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-la-santa-missio-de-castelladral | XX | Parcialment conservada, només el basament | <p><span><span><span>Basament d’una creu de la Santa Missió emplaçada vora la carretera de Castelladral, uns 250 m al nord-est d’aquest nucli de població. El basament és format per tres blocs de pedra de planta quadrada, esglaonats. La creu no s’ha conservat. En una de les cares hi podem llegir la següent inscripció: “RECORD DE LA SANTA MISSIÓ < 11 22 > MCMLI”.</span></span></span></p> | 08141-310 | Sector central del terme municipal. Antic terme del castell de Castelladral, parròquia de Sant Miquel de Castelladral. | 41.9011800,1.7819700 | 398969 | 4639522 | 1951 | 08141 | Navàs | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89481-creu-missio-castelladral-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89481-creu-missio-castelladral-6.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2021-10-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Durant les dècades de 1940 i 1950 les santes missions van tenir una revifada important i es van fer creus d'aquestes característiques a moltes poblacions. Les santes missions eren una sèrie continuada de prèdiques i altres exercicis pietosos fets en una localitat sota la direcció d'uns sacerdots anomenats missioners. Segons la inscripció de la creu, aquesta es va posar el 22 de novembre de 1951. | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:57 |
Estadístiques 2026
patrimonicultural
Mitjana 2026: 0,00 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml