Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 89765 | Tines o masia de Navarons Subirà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tines-o-masia-de-navarons-subira | <p><span><span><span>BADIA MASGRAU, Josep M. (1984). “Dades arqueològiques i històriques entorn de Navàs”. Actes de la XXVI Assemblea Intercomarcal d’Estudiosos (Manresa, 1981), 1er vol. Manresa, p. 115-121.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BADIA MASGRAU, Josep M. (1988). “Navàs”, Història del Bages, vol II, Ed. Parcir, Manresa, p. 155-182.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CAIXAL, ÀLVAR; VILAMALA, Imma i altres (2018). Pla Especial Urbanístic de protecció del patrimoni i catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Navàs (Bages). Ajuntament de Navàs. Fitxa 10.BARP</span></span></span></p> <p><span><span><span>COROMINAS, Ramon; COROMINAS, Jaume (2017). <em>Premses, tines i trulls medievals al Berguedà, nord del Bages i part del Solsonès</em>. Centre d’Estudis del Bages, Àmbit de Recerques del Berguedà, p. 326-327.</span></span></span></p> | XIV-XX | Construcció adossada a la roca força derruïda | <p><span><span><span>Restes d’una tina excavada a la roca, de tradició medieval, junt a dues tines modernes que es trobes, aquestes últimes, dins de sengles barraquetes. Totes tres tines es situen sobre una petita balcera de paret vertical en la qual hi ha restes d’un cobert adossat. La construcció d’aquest cobert s’ha identificat amb un antic mas medieval, conegut com a Navarons Subirà (CAIXAL, 2018: 10.BARP). Tanmateix, considerem que les restes actualment visibles corresponen bàsicament a les instal·lacions vitivinícoles, ja que l’esmentat cobert tenia com a funció aixoplugar les instal·lacions on hi havia les boixes de les tines. És possible que el mas estigués situat en aquest mateix indret, però en tot cas seria una petita construcció auxiliar de les tines.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La tina antiga està excavada al costat d’una de les barraques, on trobem dues cavitats circulars. Una és de majors dimensions i correspon pròpiament a la tina, on tenia lloc el procés de fermentació del vi; l’altra és més petita i correspondria al “follador” o funyador, on es trepitjava el raïm, de manera que el líquid resultant es podia trascolar cap a la tina. La boixa per on desguassava la tina es troba a la part baixa de la paret de la roca. A la part superior la tina té quatre encaixos. Ignorem quina funció tenien, ja que no semblen adequats per recolzar-hi el brescat, que són les fustes on, en les tines modernes, es trepitjava el raïm. Al voltant de la tina hi ha diferents reguerons connectats entre si que devien servir per desviar les aigües pluvials lluny del cobert</span></span></span></p> <p><span><span><span>A l’interior de les dues barraquetes del costat de la tina antiga cal suposar que hi ha dues tines de tipologia moderna. Les seves boixes es poden veure també a la paret de la roca de la balcera.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En aquesta paret de roca vertical hi trobem també un seguit de forats més o menys quadrats que correspondrien a encaixos per recolzar-hi les jàsseres o bigues d’una construcció adossada. En queden restes d’un mur que tancaria la balma tot formant un àmbit rectangular de petites dimensions. Aquesta construcció adossada a la roca és la que podria correspondre al mas medieval, tot i que considerem més probable que fos simplement un cobert auxiliar de les tines.</span></span></span></p> | 08141-462 | Sector est del terme municipal | <p><span><span><span>Ja hem dit que aquestes restes s’han atribuït al mas medieval anomenat Navarons Subirà (CAIXAL, 2018: 10.BARP). Apareix citat entre els masos del pla de Navàs abans del fogatge de 1365-70. S’hi documenta Nabarons, i el 1362 ja es distingeix entre Nabarons Subirà i Jussà (BADIA, 1988: 164).</span></span></span></p> | 41.9086200,1.8726000 | 406497 | 4640245 | 08141 | Navàs | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89765-navarons-tines-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89765-navarons-tines-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89765-navarons-tines-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89765-navarons-tines-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89765-navarons-tines-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89765-navarons-tines-12.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89765-navarons-tines-13.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89765-navarons-tines-15.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | BPU | 2021-10-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Vora les barraques es conserva una pedra treballada de forma quadrangular que correspon a un contrapès de trull.Molt a prop d’aquest indret, uns 100 m al nord-oest, hi ha una altra tina excavada a la roca. En el seu llibre especialitzat sobre el tema els germans COROMINAS (2017: 326) l’anomenen Tina de Vilafresca. És de característiques força semblants i també conserva forats de jàssera excavats a la roca. | 94|98|119|85 | 47 | 1.3 | 1762 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | |||||
| 89766 | Riera de Navarons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-navarons | <p><span><span><span>BADIA MASGRAU, Josep M. (1984). “Dades arqueològiques i històriques entorn de Navàs”. Actes de la XXVI Assemblea Intercomarcal d’Estudiosos (Manresa, 1981), 1er vol. <em>Miscel·lània d’Estudis Bagencs</em>, núm. 3. Manresa, p. 119.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BADIA MASGRAU, Josep M. (1988). “Navàs”, Història del Bages, vol II, Ed. Parcir, Manresa, p. 159.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CAIXAL, ÀLVAR; VILAMALA, Imma i altres (2018). Pla Especial Urbanístic de protecció del patrimoni i catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Navàs (Bages). Ajuntament de Navàs. Fitxa 09.BARP</span></span></span></p> <p><span><span><span>DAURA, A.; GALOBART, J. (1983). 'L’arqueologia al Bages', 2n volum. <em>Les Fonts. Quaderns de Recerca i Divulgació</em>, núm. 6. Col·legi Doctors i Llicenciats, Manresa, p. 30-31.</span></span></span></p> | I-III | Estat del jaciment desconegut, probablement força arrasat | <p><span><span><span>Jaciment d’època romana que es coneix tan sols per la troballa de material superficial. Es troba emplaçat en una àrea no gaire definida als peus d’un turó que s’aixeca al nord de la riera de Navarons, prop del pas de la carretera C-16. Sembla que les troballes es van realitzar en les feixes inferiors properes a la carretera. Aquí l’historiador Josep M. Badia hi va recollir fragments de ceràmica romana sigil·lada i sigil·lada clara. Amb aquestes poques dades no es pot especificar de quin tipus d’assentament es tractava, probablement de tipus rural.</span></span></span></p> | 08141-463 | Sector est del terme municipal | 41.9078500,1.8774100 | 406895 | 4640154 | 08141 | Navàs | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89766-riera-navarons-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89766-riera-navarons-1.jpg | Legal | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BPU | 2021-10-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Aquest jaciment el va donar a conèixer l’any 1981 l'historiador Josep Maria Badia en el transcurs de la XXVI Assemblea Intercomarcal d’Estudiosos celebrada a Manresa; posteriorment se’n van publicar les actes. El 1988 es va incloure en la Carta Arqueològica. En la visita efectuada el 2015 amb motiu del Catàleg del Patrimoni de Navàs (PEUPIC), per indicacions de Josep M. Badia es van situar les troballes a una cota inferior d’on s’havien marcat en la revisió de la Carta Arqueològica de l’any 2010; és a dir, en les feixes de conreu ara ermes prop de la carretera. | 83|80 | 1754 | 1.4 | 1762 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | ||||||
| 89767 | Coll d’Arques | https://patrimonicultural.diba.cat/element/coll-darques | <p><span><span><span>BADIA MASGRAU, Josep M. (1984). “Dades arqueològiques i històriques entorn de Navàs”. Actes de la XXVI Assemblea Intercomarcal d’Estudiosos (Manresa, 1981), 1er vol. <em>Miscel·lània d’Estudis Bagencs</em>, núm. 3. Manresa, p. 115-121.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BADIA MASGRAU, Josep M. (1988). “Navàs”, Història del Bages, vol II, Ed. Parcir, Manresa, p. 155-182.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CAIXAL, ÀLVAR; VILAMALA, Imma i altres (2018). Pla Especial Urbanístic de protecció del patrimoni i catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Navàs (Bages). Ajuntament de Navàs. Fitxa 38.BARP</span></span></span></p> <p><span><span><span>DAURA, A., GALOBART, J., PIÑERO, J. (1995) <em>L’arqueologia al Bages</em>. Col·lecció monografies, núm. 15. Centre d’Estudis del Bages. Manresa, p. 52, 98. </span></span></span></p> | L-VIII aC. | Desconeixem l'estat de conservació del jaciment; probablement força arrasat | <p><span><span><span>Jaciment de l’època del neolític i de l’edat del Bronze que es coneix tan sols per la troballa de material superficial. Es troba en un camp vorejat per bosc de pi, a la zona de Coll d’Arques, a ponent del nucli de Navàs. En aquest indret Josep M. Badia hi va recuperar una pedra polida, a més de ceràmica feta a mà d'època neolítica i del Bronze Final-Ferro; aquesta última del tipus anomenat de 'Merlès'.</span></span></span></p> | 08141-464 | Sector est del terme municipal | 41.9000900,1.8645500 | 405817 | 4639307 | 08141 | Navàs | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89767-coll-darques-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89767-coll-darques-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89767-coll-darques-4.jpg | Legal | Neolític|Edats dels Metalls|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | BPU | 2021-10-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Altres denominacions: Zona MotocròsL'any 1977 Josep Maria Badia va recollir una pedra polida a l'antiga zona del motocròs de Navàs. L'any 1984 donava a conèixer el jaciment en una publicació amb el nom de Zona Motocròs. Més recentment se li ha canviat la denominació per la de Coll d'Arques. | 78|79|76 | 1754 | 1.4 | 1762 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | ||||||
| 89768 | Solell de Can Ribes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/solell-de-can-ribes | <p><span><span><span>BADIA MASGRAU, Josep M. (1984). “Dades arqueològiques i històriques entorn de Navàs”. Actes de la XXVI Assemblea Intercomarcal d’Estudiosos (Manresa, 1981), 1er vol. <em>Miscel·lània d’Estudis Bagencs</em>, núm. 3. Manresa, p. 117-119.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BADIA MASGRAU, Josep M. (1988). “Navàs”, Història del Bages, vol II, Ed. Parcir, Manresa, p. 158-159.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CAIXAL, ÀLVAR; VILAMALA, Imma i altres (2018). Pla Especial Urbanístic de protecció del patrimoni i catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Navàs (Bages). Ajuntament de Navàs. Fitxa 04.BARP</span></span></span></p> <p><span><span><span>DAURA, A.; GALOBART, J. (1983). 'L’arqueologia al Bages', 2n volum. <em>Les Fonts. Quaderns de Recerca i Divulgació</em>, núm. 6. Col·legi Doctors i Llicenciats, Manresa, p. 30-31.</span></span></span></p> | XI aC. - V dC. | Estat del jaciment desconegut, probablement força arrasat | <p><span><span><span>Jaciment de l’edat del Bronze i d’època romana que es coneix tan sols per la troballa de material superficial. Es troba en una zona on actualment hi ha camps de conreu i una granja, a l’oest del nucli urbà de Navàs. En una àrea força extensa al voltant d’aquesta granja, que ocupa des del camp situat al sud fins a un turonet que s’aixeca rere la granja, l’historiador Josep M. Badia i altres arqueòlegs hi han recollit fragments de ceràmica feta a mà del Bronze Final i ceràmica romana. Entre aquestes últimes destaca la presència d'àmfora itàlica, ceràmica comuna i tègula.</span></span></span></p> | 08141-465 | Sector est del terme municipal | 41.8999100,1.8674600 | 406058 | 4639284 | 08141 | Navàs | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89768-solell-can-ribes-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89768-solell-can-ribes-4.jpg | Legal | Edats dels Metalls|Antic|Romà|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | BPU | 2021-10-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | L'any 1981 Josep M. Badia va donar a conèixer aquest jaciment en la XXVI Assemblea Intercomarcal d’Estudiosos celebrada a la capital del Bages. L'any 1988 es va incloure en la Carta Arqueològica. Segons Josep M. Badia, la ubicació sobre mapa del jaciment detallada a la Carta Arqueològica (revisió de 2010) no acaba de ser correcta. Es tracta d'una superfície molt més gran delimitada pel camp que, en sentit est-oest, s’estén per sobre la zona delimitada a la Carta. | 79|80|83|76 | 1754 | 1.4 | 1762 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | ||||||
| 89769 | Arxiu parroquial de l’església de la Sagrada Família de Navàs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-de-lesglesia-de-la-sagrada-familia-de-navas | <p><span><span><span><span>BADIA, J.M. (1997). <em>Història de l’Església de Navàs. I - De la primera església a la Guerra Civil (1897-1939)</em>. Parròquia de Navàs 100 anys 1897-1997. Navàs.</span></span></span></span></p> | XX | S'ha perdut la documentació anterior a 1939 | <p><span><span><span>Fons de l’arxiu de la parròquia de la Sagrada Família de Navàs, que inclou documentació des de 1939 i que es conserva a la mateixa parròquia. Segons l’inventari que l’historiador Josep M. Badia en va fer l’any 1997, podem agrupar-lo en les següents sèries documentals:</span></span></span></p> <p><span><span><span>Documents generals: documents diversos, inventaris, notes històriques, documents referits a l’església, la Rectoria i la capella del Barri Miquel.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Llibres Sacramentals: baptismes, confirmacions, matrimonis, defuncions, testaments, expedients matrimonials i altres.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Culte parroquial: actes litúrgics, confraries, festes, escolania, capella de música.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Administració parroquial: factures diverses, llibretes de comptes, aprovacions de comptes.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Acció pastoral: catequesi, Acció Catòlica, escoltisme, Càritas, Missions, local parroquial, ensenyament (col·legi Sant Josep, Casal Jesús Obrer), mitjans de comunicació social, altres activitats, Consell de Pastoral, visites pastorals, La Llar, Residència d’Avis.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Material gràfic: fotografies, cinema i vídeo, dibuixos, propaganda.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Material sonor: discos, cassets.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Diversos: biblioteca, màquines, arxiprestat de Navàs, coses de Navàs, altres indrets (Sant Genís, el Mojal, Sant Cugat).</span></span></span></p> | 08141-466 | Rectoria de l'església parroquial de la Sagrada Família de Navàs. Plaça de l'Església. Navàs. | <p><span><span><span>L’església parroquial de Navàs és de recent construcció. Es va beneir el 1897. Anteriorment el poble de Navàs estava adscrit a la parròquia de Santa Creu del Mujal. A la dècada de 1920 Navàs va quedar fortament polaritzat en dos bàndols antagònics d’esquerres i dretes. L’escalada de tensió es va agreujar amb la dictadura de Primo de Rivera i va culminar quan els revolucionaris van incendiar l’església i van assassinar el rector, mossèn Josep Morta Soler, el 6 d’octubre de 1934, durant l’anomenat Bienni Negre. La confrontació va continuar fins a la Guerra Civil, que a Navàs va ser especialment cruenta, i el 1936 el temple va tornar a ser cremat. Es van destruir els cinc altars que tenia i la major part del mobiliari; també es van fer destrosses a la Rectoria i es va cremar l’arxiu parroquial.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L'any 1997, amb motiu de la celebració del centenari de l'Església Parroquial, l’historiador Josep M. Badia va ordenar l'arxiu parroquial i en va fer l'inventari.</span></span></span></p> | 41.8990200,1.8805200 | 407140 | 4639171 | 1939 fins l'actualitat | 08141 | Navàs | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89769-arxiu-parroquial-navas-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89769-arxiu-parroquial-navas-1.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Religiós/Cultural | 2021-10-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació facilitada per Josep. M. Badia | 98 | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | ||||||
| 89770 | Arxiu municipal de Navàs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-de-navas | XIX-XX | <p><span><span><span>Fons documental de l'Ajuntament de Navàs que es conserva en dues sales, equipades amb armaris compactes i amb prestatgeries convencionals, en el mateix edifici de la casa consistorial. La part més important són els fons generats per les diferents administracions municipals al llarg de la història, però l’arxiu també aplega fons d’institucions, entitats i fons personals. Ja fa uns anys que l'arxiu ha estat objecte d'una intervenció d'ordenació i adequació per part de l'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona. Seguint el quadre de classificació d'aquest ordenament, els fons inclouen els següents grups de sèries: </span></span></span></p> <p><span><span><span>1. Administració general (documentació conservada des de 1815), 2. Hisenda (des de 1834), 3. Proveïments (des de 1919), 4. Serveis socials (des de 1900), 5. Sanitat (des de 1915), 6. Obres i urbanisme (des de 1878), 7. Seguretat pública (des de 1883), 8. Serveis militars (des de 1859), 9. Població (des de 1859), 10. Eleccions (des de 1871), 11. Ensenyament (des de 1879), 12. Cultura (des de 1934), 13. Serveis agropecuaris i medi ambient (des de 1893), 14. Col·leccions factícies (des de 1900).</span></span></span></p> | 08141-467 | Ajuntament de Navàs. Plaça de l'Ajuntament, 8. Navàs | <p><span><span><span>Des de la creació del municipi modern que actualment es denomina Navàs (en els seus inicis la denominació era Castelladral, ja que aquest nucli era el cap de municipi) la documentació d’aquesta corporació ha estat sempre conservada en les dependències de l'ajuntament, en els seus successius emplaçaments fins a la seva ubicació en l'edifici actual, a mitjans de segle XX. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A mitjans de la dècada de 1990 es va dur a terme una actuació arxivística per part del Servei d'Arxius de la Generalitat. Se’n conserva un instrument de descripció sistemàtic. L’any 2003 s’hi va dur a terme una altra intervenció d’ordenació, en aquet cas de l'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona. El març de 2007 es va materialitzar l'adhesió de l'ajuntament de Navàs al Programa de Manteniment de la Xarxa d'Arxius Municipals de la Diputació de Barcelona.</span></span></span></p> | 41.9001100,1.8793900 | 407048 | 4639293 | 08141 | Navàs | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89770-arxiu-municipal-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89770-arxiu-municipal-1.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Administratiu | 2021-10-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | ||||||||||
| 89771 | Cementiri municipal de Navàs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-municipal-de-navas | <p><span><span><span>BADIA, J.M. (1997). <em>Història de l’Església de Navàs. I - De la primera església a la Guerra Civil (1897-1939)</em>. Parròquia de Navàs 100 anys 1897-1997. Navàs, p. 90-91.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CAIXAL, ÀLVAR; VILAMALA, Imma i altres (2018). Pla Especial Urbanístic de protecció del patrimoni i catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Navàs (Bages). Ajuntament de Navàs. Fitxa 10.EA</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>Cementiri de Navàs, emplaçat als afores del poble, en el sector nord-oest. Consta d’un recinte de planta rectangular tancat per un mur perimetral. Al costat sud-oest hi ha l’entrada, formada per una porta reixada entre pilars i precedida per una línia de xiprers que queden fora del recinte, a la zona de l’aparcament. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A l’interior gairebé tota la zona perimetral és ocupada per una construcció porxada, amb nínxols, de ressonàncies vagament romàntiques o modernistes. La conformen una successió d’arcs rebaixats de molt poca alçada sobre esveltes columnes fetes de maons encreuats tot formant uns fustos denticulats. Tots els paraments són pintats de blanc excepte els elements que conformen la porxada, de color groc. L’espai central és ocupat per tres blocs de nínxols perpendiculars que formen una trama de carrers i que corresponen a intervencions posteriors.</span></span></span></p> | 08141-468 | Passeig de Circumval·lació. Navàs | <p><span><span><span>Antigament, i mentre Navàs va ser sufragània del Mujal, els enterraments es feien al cementiri del Mujal. En instituir-se la parròquia de Navàs es va formar una Junta encarregada de realitzar el projecte de construcció del cementiri. Es va dur a terme amb fons parroquials i amb la cooperació del poble, a través de donacions en almoines o en jornals.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El cementiri de Navàs es va inaugurar el 23 de gener de l’any 1911, per la Festivitat de la Sagrada Família. Després de la funció religiosa a l’església es va anar en processó al cementiri i se’n va fer la benedicció. Segons informacions orals de Josep Maria Badia, el mestre d’obra fou Pau Duarri, que va executar-ne el cos més antic situat a ponent; el primer a l’esquerre així que s’entra. El cos de llevant es va construir posteriorment, a imitació de l’anterior.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Després de la inauguració la Junta continuà encarregant-se del manteniment i administració del cementiri, així com de la venda i lloguer de nínxols.</span></span></span></p> | 41.9042700,1.8754200 | 406725 | 4639759 | 1911 | 08141 | Navàs | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89771-cementiri-navas-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89771-cementiri-navas-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89771-cementiri-navas-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89771-cementiri-navas-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89771-cementiri-navas-7.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Altres | BPU | 2021-10-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Pau Duarri Saperas (mestre d'obres) | 98 | 46 | 1.2 | 1762 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | |||||
| 89772 | Parc de l’Alzineta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-de-lalzineta | <p><span><span><span><span>CAIXAL, ÀLVAR; VILAMALA, Imma i altres (2018). <em>Pla Especial Urbanístic de protecció del patrimoni i catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Navàs (Bages)</em>. Ajuntament de Navàs. Fitxa 08.BAMP.</span></span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>Petit parc municipal emplaçat a l’extrem est del nucli urbà de Navàs, vora un sector amb equipaments esportius. Està dotat d’una font, bancs i elements de joc infantils. Té una plantació arbrada de diferents espècies autòctones i ornamentals. Entre les espècies autòctones destaquen una alzina (Quercus ilex), cinc peus joves de roures (Quercus cerrioides) i un pi pinyer de grans dimensions (Pinus pinea). També hi trobem cinc exemplars de lledoners (Celtis australis), dos salzes, sis morerers i xiprers. El recinte està protegit per una tanca de fusta i una de metàl·lica al davant.</span></span></span></p> | 08141-469 | Passeig de la Circumval·lació. Navàs | 41.8996100,1.8826200 | 407315 | 4639234 | 08141 | Navàs | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89772-parc-alzineta-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89772-parc-alzineta-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89772-parc-alzineta-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89772-parc-alzineta-8.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic | BPU | 2021-10-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 2153 | 5.1 | 1762 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | ||||||||
| 89773 | Alzina i roure del poliesportiu municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-i-roure-del-poliesportiu-municipal | El roure presenta part de la capçada amb branques trencades i estat fitosanitari deficient. L'alzina es troba en millor estat, però caldria aclarir i netejar el seu entorn. | <p><span><span><span>Alzina i roure situats a l’esplanada que hi ha vora el poliesportiu municipal; concretament uns pocs metres a l’angle sud-oest. Són petits testimonis del passat agro-forestal de la zona.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’alzina (Quercus ilex) es troba en un marge vora un camí, i tant el tronc com la capçada són de dimensions considerables. Les seves coordenades UTM són ETRS89 406466, 4639396. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El roure (Quercus cerrioides), situat a l'esplanada més propera a les instal·lacions, és de dimensions mitjanes i té el tronc inclinat. Les seves coordenades UTM són ETRS89 406489, 4639362.</span></span></span></p> | 08141-470 | Carrer de Pau Casals, sn. Navàs | 41.9006700,1.8726400 | 406489 | 4639362 | 08141 | Navàs | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89773-poliesportiu-roure-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89773-poliesportiu-alzina-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89773-poliesportiu-alzina-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89773-poliesportiu-roure-1.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Ornamental | BPU | 2021-10-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | CAIXAL, ÀLVAR; VILAMALA, Imma i altres (2018). Pla Especial Urbanístic de protecció del patrimoni i catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Navàs (Bages). Ajuntament de Navàs. Fitxa 13.BN. | 2151 | 5.2 | 1762 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | ||||||||||
| 89775 | Ball de nans de Navàs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-nans-de-navas | <p><span><span><span><span><span>BADIA MASGRAU, Josep M. (2000). <em>Navàs: història en imatges, 1890-1979. </em>Angle Editoria; Centre d’Estudis del Bages, Fotografia Històrica, 9, Manresa.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>MONTRAVETA, Anselm; MUNTADA, Albert (1997). <em>Manel Casserras. Obra de gegants</em>. Edicions Intercomarcals. Col·lecció Regió7 llibres. Manresa.</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>Ball que ballen els nans de Navàs i que compta amb una música pròpia. La música va ser composta l’any 1965 pel mestre Josep M. Castella i Molins (músic i compositor molt vinculat a Navàs), i els passos del ball foren ideats Lluís Gubianas i Josep Seriols, membres del Grup Sardanista. Destaca per ser un ball alegre des del començament fins al final. Els nans ballen davant per davant amb la seva parella, saltant al llarg de la plaça.</span></span></span></p> | 08141-471 | Plaça de l'Ajuntament. Navàs | <p><span><span><span>L’any 1965, amb motiu d’un aplec de sardanes i el dia que es va inaugurar la Capelleta de la Mare de Déu de Montserrat a l’Alzineta, van sorgir els nans de Navàs, fet que va donar inici a un conjunt d’imatgeria i músiques que han constituït des d’aleshores un dels signes d’identitat del poble. La iniciativa va sorgir del Grup Sardanista, que va impulsar la compra de sis nans a Barcelona, a l’establiment l’Ingenio, els quals representen personatges de la tradició universal. Aquest mateix any es va estrenar el ball de Nans, amb una melodia composta pel mestre Josep M. Castella, músic i compositor molt vinculat a Navàs, i amb instrumentació per a cobla feta pel mestre Josep Conangla, de l’Ametlla de Merola. Més tard, el mestre Castella seria el creador també del ball de Gegants i del ball de Cascavells. Els passos del ball de nans es van idear entre Lluís Gubianas i Josep Seriols, membres del Grup Sardanista.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Per la festa major de l’any següent, el 1966, es van estrenar els gegants, coneguts com els Gegants Pubills. Van ser batejats amb els noms de 'Jordi del Pla de Santa Eulàlia”, tot i que aquest nom ha derivat en “Jordi del Pla de l'Alzineta' i 'Montserrat Pubilla de la Creueta”. La construcció dels gegants es va encarregar a Josep Cardona i Torres, de l'<em>Ingenio</em>' de Barcelona. El dia de la presentació es va estrenar el ball, amb música composta pel Mestre Castella i coreografia feta per Lluís Gubianas i Josep Seriols. Els dos primers balladors foren el propi Lluís Gubianas i el Joan Selga. El ball, però, va ser tocat a piano amb una cinta pre-gravada atès que s’havien oblidat de llogar una cobla. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Per la festa major de 1968 el conjunt folklòric es completà amb el Ball de Cascavells, seguint una tradició molt arrelada al Bages. El grup dels joves dansaires s’anomenà “Mainada de Cascavells Sant Genís” i el mestre Castella va compondre la música. Per la seva banda, en Lluís Gubianas i en Josep Seriols anaven ideant els passos del ball.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Durant més de deu anys, en Jordi i la Montserrat només sortien per festa major i per la Fira de Primavera, però l'any 1979 van sortir per primera vegada de la població, quan van participar en una multitudinària trobada de Gegants celebrada a Manresa. Des d’aleshores van sortir activament durant molts anys.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El 1982, amb motiu del cinquantè aniversari de la Fira de Primavera, es van inaugurar el Genís i l’Eulàlia, que representen els pares del Jordi, el gegant pubill. La construcció dels nous gegants es va encarregar al mestre geganter Manel Casserras i Boix, de Solsona, un reconegut professional en aquest àmbit. Els noms escollits van ser els de Genís, per la capella de Sant Genís de Masadella que exerceix el patronatge sobre Navàs, i Eulàlia, per la capella de can Vall, el primer mas del poble. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El 1996 els gegants pubills van ser restaurats amb motiu dels seus trenta anys, i avui dia ja no surten fora del poble. L’any 2004 es va fundar el Grup de grallers i gralleres que acompanya les sortides dels gegants. El 2016, commemorant els 50 anys dels gegants Jordi i Montserrat, es va renovar la vestimenta d’aquests gegants, i es va inaugurar un ball que només es dansa un cop cada cinc anys, amb música de Mercè Sangrà i coreografia feta pels propis membres de la colla gegantera. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Josep M. Castella i Molins (Artés 1910 – 2008) fou músic, organista i compositor. Tenia una sabateria a Navàs i des de 1949 fins 1970 va dirigir la Societat Coral Cantaires Navassencs, amb un repertori de caramelles i cançons d’arreu. Va compondre sardanes, una sarsuela i música tradicional.</span></span></span></p> | 41.8998700,1.8790600 | 407020 | 4639266 | 1965 | 08141 | Navàs | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89775-dsc06432lr.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89775-dsc06353lr.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2021-10-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Josep M. Castella Molins (música); Lluís Gubianas i Josep Seriols (coreografies) | Informació facilitada per membres de la Colla Gegantera | 119|98 | 62 | 4.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | ||||||
| 89776 | Ball de Cascavells de Navàs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-cascavells-de-navas | <p><span><span><span><span><span>BADIA MASGRAU, Josep M. (2000). <em>Navàs: història en imatges, 1890-1979. </em>Angle Editoria; Centre d’Estudis del Bages, Fotografia Històrica, 9, Manresa.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>MONTRAVETA, Anselm; MUNTADA, Albert (1997). <em>Manel Casserras. Obra de gegants</em>. Edicions Intercomarcals. Col·lecció Regió7 llibres. Manresa.</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>Ball que sol acompanyar les actuacions dels gegants de Navàs des de l’any 1968 i que s’inspira en les modalitats de balls de Cascavells que es fan en aquesta zona del Bages. Compta amb una música pròpia, que és una composició del mestre Josep M. Castella i Molins (músic i compositor molt vinculat a Navàs). La coreografia fou ideada pel Josep Seriols i el Lluís Gubianas, membres del Grup Sardanista, que també van confeccionar els camalls. En principi fou un ball pensat per nens, i no va ser fins el 1995 que van començar a participar-hi les nenes. Els balladors solen tenir entre sis i catorze anys. De l’organització del ball de cascavells se n’encarrega la comissió de cascavells i nans de Navàs.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’acompanyament musical és amb formació de cobla. Els nens van vestits amb pantalons curts, faixa vermella, camisa blanca de màniga curta amb llacet al coll, camalls i sabates blanques. Les nenes porten faldilla curta per sobre els genolls, faixa vermella, camisa blanca de màniga curta amb llacet al coll, camalls i sabates blanques.</span></span></span></p> | 08141-472 | Plaça de l'Ajuntament. Navàs | <p><span><span><span>L’any 1965, amb motiu d’un aplec de sardanes i el dia que es va inaugurar la Capelleta de la Mare de Déu de Montserrat a l’Alzineta, van sorgir els nans de Navàs, fet que va donar inici a un conjunt d’imatgeria i músiques que han constituït des d’aleshores un dels signes d’identitat del poble. La iniciativa va sorgir del Grup Sardanista, que va impulsar la compra de sis nans a Barcelona, a l’establiment l’Ingenio, els quals representen personatges de la tradició universal. Aquest mateix any es va estrenar el ball de Nans, amb una melodia composta pel mestre Josep M. Castella, músic i compositor molt vinculat a Navàs, i amb instrumentació per a cobla feta pel mestre Josep Conangla, de l’Ametlla de Merola. Més tard, el mestre Castella seria el creador també del ball de Gegants i del ball de Cascavells. Els passos del ball de nans es van idear entre Lluís Gubianas i Josep Seriols, membres del Grup Sardanista.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Per la festa major de l’any següent, el 1966, es van estrenar els gegants, coneguts com els Gegants Pubills. Van ser batejats amb els noms de 'Jordi del Pla de Santa Eulàlia”, tot i que aquest nom ha derivat en “Jordi del Pla de l'Alzineta' i 'Montserrat Pubilla de la Creueta”. La construcció dels gegants es va encarregar a Josep Cardona i Torres, de l'<em>Ingenio</em>' de Barcelona. El dia de la presentació es va estrenar el ball, amb música composta pel Mestre Castella i coreografia feta per Lluís Gubianas i Josep Seriols. Els dos primers balladors foren el propi Lluís Gubianas i el Joan Selga. El ball, però, va ser tocat a piano amb una cinta pre-gravada atès que s’havien oblidat de llogar una cobla. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Per la festa major de 1968 el conjunt folklòric es completà amb el Ball de Cascavells, seguint una tradició molt arrelada al Bages. El grup dels joves dansaires s’anomenà “Mainada de Cascavells Sant Genís” i el mestre Castella va compondre la música. Per la seva banda, en Lluís Gubianas i en Josep Seriols anaven ideant els passos del ball.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Durant més de deu anys, en Jordi i la Montserrat només sortien per festa major i per la Fira de Primavera, però l'any 1979 van sortir per primera vegada de la població, quan van participar en una multitudinària trobada de Gegants celebrada a Manresa. Des d’aleshores van sortir activament durant molts anys.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El 1982, amb motiu del cinquantè aniversari de la Fira de Primavera, es van inaugurar el Genís i l’Eulàlia, que representen els pares del Jordi, el gegant pubill. La construcció dels nous gegants es va encarregar al mestre geganter Manel Casserras i Boix, de Solsona, un reconegut professional en aquest àmbit. Els noms escollits van ser els de Genís, per la capella de Sant Genís de Masadella que exerceix el patronatge sobre Navàs, i Eulàlia, per la capella de can Vall, el primer mas del poble. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El 1996 els gegants pubills van ser restaurats amb motiu dels seus trenta anys, i avui dia ja no surten fora del poble. L’any 2004 es va fundar el Grup de grallers i gralleres que acompanya les sortides dels gegants. El 2016, commemorant els 50 anys dels gegants Jordi i Montserrat, es va renovar la vestimenta d’aquests gegants, i es va inaugurar un ball que només es dansa un cop cada cinc anys, amb música de Mercè Sangrà i coreografia feta pels propis membres de la colla gegantera. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Josep M. Castella i Molins (Artés 1910 – 2008) fou músic, organista i compositor. Tenia una sabateria a Navàs i des de 1949 fins 1970 va dirigir la Societat Coral Cantaires Navassencs, amb un repertori de caramelles i cançons d’arreu. Va compondre sardanes, una sarsuela i música tradicional.</span></span></span></p> | 41.8998600,1.8788600 | 407004 | 4639266 | 1968 | 08141 | Navàs | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89776-dsc06350lr.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89776-festa-major-navas-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89776-dsc09090lr.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2021-10-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Josep M. Castella Molins (música); Lluís Gubianas i Josep Seriols (coreografies) | Informació facilitada per membres de la Colla Gegantera | 119|98 | 62 | 4.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | ||||||
| 90135 | Pic del Migdia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pic-del-migdia | XXI | <p><span><span><span>Cançó o peça musical composta pel navassenc Josep Sensada l’any 2002 amb la finalitat d’incorporar la Colla de Bastoners a la tradicional ballada que fan els gegants a la Plaça de l’Ajuntament per la Festa Major. Es tracta d’una peça alegre que ballen els bastoners i que deu el seu nom al fet que es balla a l’hora del migdia.</span></span></span></p> | 08141-473 | Plaça de l'Ajuntament, Navàs | <p><span><span><span>Els capgrossos i gegants de Navàs es van inaugurar els anys 1965 i 1966 respectivament, i posteriorment s’hi va afegir el ball de cascavells (1968) de la mà d’un grup de joves dansaires. L’any 2002 es van incorporar a les ballades de la Plaça de l’Ajuntament la Colla de Bastoners, amb la peça el Pic del Migdia, composta pel navassenc Josep Sensada. L’any 2004 es va fundar el Grup de grallers i gralleres que acompanya les sortides dels gegants. El 2016, commemorant els 50 anys dels gegants Jordi i Montserrat, es va renovar la vestimenta d’aquests gegants, i es va inaugurar un ball que només es dansa un cop cada cinc anys, amb música de Mercè Sangrà i coreografia feta pels propis membres de la colla gegantera. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El músic Josep Sensada i Seuba (Puig-reig 1935 - Navàs 2016) fou promotor dels Pastorets de la colònia Soldevila i en va ser director musical i tècnic de so. Va fundar l’esbart Sant Esteve el 1948, va dirigir durant quaranta anys la Societat Coral Cantaires Navassencs, va compondre sardanes i caramelles, i és autor també d’algunes poesies. El 2002 va col·laborar en la creació de la Colla de Bastoners de Navàs i en va compondre la música per al ball de festa major. El 2008 les entitats culturals de Navàs li van concedir el Premi Flama a la cultura Popular.</span></span></span></p> | 41.8999600,1.8785800 | 406981 | 4639277 | 2002 | 08141 | Navàs | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/90135-pic-del-migdia.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic/Cultural | Inexistent | 2021-11-24 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Josep Sensada Seuba (músic) | 119 | 62 | 4.4 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | ||||||
| 57074 | Centre Unió Agrícola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/centre-unio-agricola | Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. MESTRE CASANOVA, Josep-Vicenç (1989): 'Òdena comptava a principis de segle amb unes infraestructures socials envejables', Òdena, Butlletí d'Informació Municipal. Nova època, 17, Ajuntament d'Òdena, Òdena, pp.7-8. MESTRE CASANOVA, Josep-Vicenç (2012): 'Històries de la nostra història. La 'Unión Agrícola', L'Accent, la Revista d'Òdena, 65, Ajuntament d'Òdena, Òdena, p.13. | XX | Edifici de planta regular que consta de planta baixa i planta primera amb coberta de teula ceràmica tipus aràbiga. Carener perpendicular a la façana principal i acroteri a la part superior amb perfil neoclàssic. Les façanes són de maçoneria vista excepte a la planta baixa que estan estucades. Presenta obertures de mig punt amb finestres geminades a la planta baixa. Diverses impostes de maó vist remarquen l'horitzontalitat de la construcció. L'edifici queda elevat respecte a l'Avinguda de Manresa i s'accedeix mitjançant unes escales que arriben a una plaça situada davant la façana principal. La Plaça Major comunica a nivell amb el centre a través del carrer de Pompeu Fabra. Al seu interior hi ha un teatre amb un pati de 144 butaques extraïbles que s'amaguen sota l'escenari i dues ales laterals de llotges protegides amb una barana de ferro forjat amb lloc per a una cinquantena de cadires. Disposa de sala de teatre, escenari i camerinos sota escenari. Entre els espais del centre hi ha l'Espai Cultural Recreatiu que es desitina a aula multiús , per a formació, telecentre i actes de petit format. | 08143-1 | Avda. Manresa, 103 | Segons Josep-Vicenç Mestre: 'Per a la construcció de l'edifici social de l'entitat denominada 'Unión Agrícola' es van emetre 1.000 accions de 50 pessetes. El total de 50.000 pessetes que van sortir a la llum, van ser assumides per la totalitat dels socis adscrits i l'1 de gener de 1930 tenim constància que s'havien comprat ja les primeres 604 accions. Finalment es va completar la inversió i va arribar el dia de la inauguració: l'11 de gener de 1931. A l'edició del periòdic 'El Dia de Igualada' de 30 de desembre de 1930 s'anunciava com 'El dia 11 del vinent mes de gener -1931- serà inaugurat el nou local anomenat 'Unió Agrícola d'Òdena'. Per amenitzar els actes ha estat contractada l'Orquestra Planas, de Martorell'. Malgrat l'edifici ja funcionava no fou fins el 15 de març de 1932 que es va constituir a Òdena el 'Sindicato Unión Agrícola', associació que regia i posseïa el nou centre cultural. Els Estatuts de l'entitat es van presentar el 4 d'agost del mateix any, regulats segons la Llei d'Associacions vigent aleshores, de 30 de juny de 1887. La nova associació tenia com a objectiu fundacional 'el fomento y desarrollo de la agricultura en sus múltiples aspectos, y la mejora de la condición moral y económica de sus asociados'. Podien formar part com a socis 'los agricultores vecinos de esta localidad y los propietarios, aparceros o arrendatarios de fincas rústicas de este término municipal, aún cuando no tengan vecindad en él'. Malgrat l'obertura estatutària en quan a les condicions laborals, socials i ideològiques dels seus membres, el cert és que l'entitat va sorgir en un intent d'agrupar persones amb una ideologia que podriem qualificar de 'dretes', enfrontada a la que representava el 'Centro Fraternal Instructivo', més propera al que coneixem com 'esquerres'. La categoria de soci era hereditària: 'en caso de fallecimiento de un socio, podrá ocupar su vacante, con todos los derechos y deberes del fallecido, el que sea su heredero'. La quota inicial era de 'tres pesetas anuales, que deberá satisfacer cada asociado'. La comissió organitzadora fundacional estava formada per Salvador Ribera, Miguel Ventayols, Emilio Prat, Juan Claret, Juan Puiggrós, José Seuba, Matías Jorba i Juan Vilaseca. Un cop superada la guerra civil, que va comportar entre d'altres conseqüències l'eliminació del 'Centro Fraternal Instructivo', l'entitat va iniciar una nova etapa. Concretament el dia 4 de novembre de 1946, una nova comissió organitzadora formada per Matías Jorba, Miguel Ventayols, Pedro Mussons, Isidro Casanovas, Salvador Ribera, Francisco Torrellardona i Marcelino Jorba, van presentar uns nous estatuts al 'Gobernador Civil' amb data 27 de març de 1947. L'associació fundada sota la denominació 'Unión Agrícola', va passar a denominar-se 'Centro Local'. Finalment el 3 d'abril de 1977, segons consta al llibre d'actes de l'entitat denominada textualment 'Centro Local' o 'Unión Agrícola', es va acordar per unanimitat, en Assemblea Extraordinària presidida per Domingo Mensa Prat, donar la finca de l'entitat, situada aleshores a 'la Avenida del Generalísimo, 2', a l'Ajuntament d'Òdena, 'a fin que éste la conserve y mejore dentro de sus posibilidades económicas... con la condición de que éste la destine para fines culturales o recreativos para uso y disfrute de los vecinos de Odena'. En els primers anys del darrer període democràtic, el local va passar a denominar-se 'Centre Cultural i Recreatiu' fins que el l'Ajuntament coincidint amb la darrera remodelació va tornar a recuperar el seu nom original' La darrera remodelació del centre es va efectuar el maig de 1999. L'any 2008 l'antic espai ocupat per la sala del cafè es va rehabilitar i es va destinar a l'Espai Cultural Recreatiu. | 41.6054000,1.6427700 | 386904 | 4606855 | 1931 | 08143 | Òdena | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57074-foto-08143-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57074-foto-08143-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57074-foto-08143-1-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Noucentisme | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Josep-Vicenç Mestre i Casanova | Descripció extreta de la fitxa de l' Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. | 98|106 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | |||||||
| 57075 | Mare de Déu de la Pau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mare-de-deu-de-la-pau | GAVÍN, Josep M (1984) Inventari d'esglésies: Anoia - Conca de Barberà, vol. 16. Ed. Arxiu Gavín, Valldoreix. | XX | El temple de la Mare de Déu de la Pau és l'església qualificada com quasi-parroquial del barri de Sant Pere. Segons el codi de dret canònic en circumstàncies especials es pot constituir una quasi parròquia. Es tracta d'una comunitat de fidels que encara no s'ha constituït com a parròquia, tot i que les seves funcions són gairebé idèntiques. Segons Josep-Vicenç Mestre 'L'edifici va ser construït l'any 1978 i està configurat per un joc de volums cilíndrics intercalats, formant un conjunt de volums suaus i harmònics. A la banda sud, al costat de l'accés principal al temple, emergeix el campanar constituït per una senzilla torre cilíndrica amb petites obertures als quatre vents que recorda el minaret d'una mesquita islàmica, i que és l'únic element que proporciona verticalitat al conjunt. Una senzilla creu corona la torre del campanar. Defugint materials utilitzats en d'altres edificis d'aquestes característiques, els murs de l'església són arrebossats i pintats de blanc. Un conjunt d'arcuacions cegues apuntades, les finestres de clara verticalitat i els vitralls són les úniques ornamentacions de l'edifici. A la part posterior, l'edifici mostra una façana amb algunes obertures de diferent forma i dimensions protegides amb reixa metàl·lica. Unes escales exteriors comuniquen els diferents nivells de l'edifici. L'interior segueix les directrius marcades pel Concili vaticà II, amb línies austeres i senzilles representacions iconogràfiques, en un intent de proximitat als feligresos'. La pintura mural de l'altar és obra de Teresa Busquets de l'any 1978; va ser restaurada anys després per Felipe Lucio. A l'interior també trobem un Cristi Crucificat i una imatge de la Mare de Déu de Fàtima que prové de Santa Maria d'Igualada on estava guardada en un magatzem. La va pintar Mercedes Siman. L'església no disposa encara de cap imatge de la titular, la Mare de Déu de la Pau; només hi ha una petita figura a partir de la qual s'havia de fer l'original però que de moment ho s'ha fet realitat. | 08143-2 | Plaça de l'Església | A causa d'un important nucli poblacional format pel barri de Sant Pere i el Pla de la Masia, sorgit especialment a partir de la dècada dels seixanta del segle XX en aquest extrem del terme municipal d'Òdena, es bastí, no sense dificultats, aquesta singular església. El primer bateig consta el 15 de desembre de 1974, quan es celebrava Missa en un magatzem del Barri de Sant Pere habilitat per aquesta circumstància. El temple actual es va beneir el 1978, tot i que ja s'hi feia missa des de 1977 per donar servei als barris de Sant Pere, Sant Ramon, Manyoses i Pla de la Masia. | 41.5813900,1.6385700 | 386512 | 4604195 | 1978 | 08143 | Òdena | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57075-foto-08143-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57075-foto-08143-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57075-foto-08143-2-3.jpg | Inexistent | Avantguardes|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-01-30 00:00:00 | Josep-Vicenç Mestre i Casanova | Francesc Claramunt i Pol | 107|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | |||||||
| 57076 | Sant Miquel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-miquel-0 | Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. GAVÍN, Josep M (1984) Inventari d'esglésies: Anoia - Conca de Barberà, vol. 16. Ed. Arxiu Gavín, Valldoreix. JORBA i SERRA, Xavier (2011) Òdena, segles XVI i XVII. Parnass Edicions, Barcelona JUNYENT I MAYDEU, Francesc; MAZCUÑAN I BOIX, Alexandre (1992): 'Sant Miquel d'Òdena', Catalunya Romànica, XIX: El Penedès, Anoia, Enciclopèdia Catalana, Barcelona, p. 447 MESTRE CASANOVA, Josep-Vicenç (1988). Història del castell d'Òdena. Dels orígens fins al segle XII. Departament de Cultura de l'Ajuntament d'Òdena, Òdena Ajuntament d'Òdena, Òdena, pp. 18-19 MESTRE CASANOVA, Josep-Vicenç (1992) Breu recull de la capella romànica de Sant Miquel d'Òdena, can Rossinyol de Moragues -can Macià-, Capella Sant Sebastià d'Òdena. Departament de Cultura de l'Ajuntament d'Òdena, Òdena. MESTRE CASANOVA, Josep-Vicenç (1994): 'Col·leccionable Esglésies romàniques de l'Anoia', La Veu de l'Anoia, Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada i La Veu de l'Anoia, Igualada MESTRE CASANOVA, Josep-Vicenç (2007) L'Anoia Romànica. Plànol turístic temàtic. Consell Comarcal de l'Anoia, Igualada | XII | Capella d'una sola nau de 12,35 m x 6,40 m, capçada a llevant per un absis semicircular. La nau està coberta per una volta de canó amb acabat d'enguixat pintat i reforçada per dos arcs faixons. L 'absis està decorat segons l'art llombard amb arcs cecs i lesenes. El presbiteri s'alça en un nivell superior amb un altar construït amb pedra. Una fornícula construïda durant la restauració de l'any 1976, allotja una imatge moderna de Sant Miquel. A la part central de l'absis hi ha una finestra de mig punt i doble esqueixada. Dos finestres de característiques similars apareixen en el mur sud i en el mur de tramuntana. Una quarta finestra en forma de creu s'obre en el mur oest, en un sector molt modificat. En aquest mur s'observa la traça d'una porta tapiada. L'accés es produeix a través d'una senzilla porta d'arc de mig punt adovellat, tancada amb fusta, orientada a migdia. En el mur nord hi ha una placa muntada amb rajoles ceràmiques on es llegeix: CAPELLA DE SANT MIQUEL D'ÒDENA EDIFICADA L'ANY 1100 I RESTAURADA EN 1976 AMB EL PATRONATGE DE L'AJUNTAMENT DE VEÏNS, ENTITATS I PERSONES QUE ESTIMEN EL NOSTRE PAÍS. EL SEU EXEPLE SIGUI IMITAT. Coberta de lloses de pedra a l'absis i a la resta teula ceràmica tipus aràbiga . | 08143-3 | Passeig de Sant Miquel, s/n | Sant Miquel està documentada des de l'any 1074 per deixa testamentària de Folc. Hi ha autors que afirmen que en aquest mateix segle XI, Ramon Aguilera va fer aixecar la capella en sufragi de l'ànima del seu pare Guillem. També trobem un jurament relacionat amb el testament del difunt Seniofred Adroer a l'altar de la capella. Segons Xavier Jorba: 'L'any 1593 el visitador demana sigui construïda una clau per la porta i una porta amb clau pel fossar. L'any 1647, els soldats francesos esbotzen les portes per emportar-se tots els béns dipositats pels veïns a la capella. L'any 1731, es demana que posin una creu a l'altar i un puntal a la jàssera que sustentava el cor. A més s'obliga a traslladar tots els ossos del fossar, al fossar de l'església parroquial de dalt el castell' (de tota manera fins el 1976 es conservava un clos tancat davant la porta principal amb el cementiri) Segons Josep-Vicenç Mestre: 'L'any 1936 Sant Miquel, sufragània de Sant Pere Apòstol del castell d'Òdena, fou profanada i incendiada. Fou restaurada definitivament gràcies a la iniciativa popular el 1976 sota el projecte de Joan Bassegoda. El dia 2 d'octubre del 1977 s'inauguraren la restauració i obres d'agençament pel culte' | 41.6042500,1.6442800 | 387028 | 4606726 | 08143 | Òdena | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57076-foto-08143-3-1.jpg | Legal | Romànic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-01-30 00:00:00 | Josep-Vicenç Mestre i Casanova | Descripció extreta de la fitxa de l' Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. | 92 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | ||||||||
| 57077 | Sant Pere Apòstol d'Òdena | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-pere-apostol-dodena | Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. GAVÍN, Josep M (1984) Inventari d'esglésies: Anoia - Conca de Barberà, vol. 16. Ed. Arxiu Gavín, Valldoreix. MESTRE CASANOVA, Josep-Vicenç (1990): 'Dos-cents anys d'Odissea Parroquial (I)', Òdena, Butlletí d'Informació Municipal. Nova època, 20, Ajuntament d'Òdena, Òdena, pp.13-14 MESTRE CASANOVA, Josep-Vicenç (1990): 'Dos-cents anys d'Odissea Parroquial (II)' Òdena, Butlletí d'Informació Municipal. Nova època, 21, Ajuntament d'Òdena, Òdena, pp.14-16 MESTRE CASANOVA, Josep-Vicenç (1996): '40 anys de la construcció de l'actual església parroquial', Butlletí de la parròquia de Sant Pere Apòstol d'Òdena, 47, Parròquia de Sant Pere d'Òdena, Òdena TERMENS i GRAELLS, Miquel (1988): 'Òdena', Història de les Comarques de Catalunya. Anoia, vol. I, Editorial Parcir Edicions Selectes, Manresa, p. 189 | XX | Església parroquial està orientada a sud i s'estructura a partir de tres naus amb els corresponents absis semicirculars i campanar de torre de planta quadrada. Un cimbori de forma prismàtica al creuer descansa damunt d'unes petxines i dóna claror a l'interior. Cor situat sobre l'àmbit d'entrada i protegit amb barana de fusta tornejada. L'accés principal al temple es produeix a través d'una porta d'arc de mig punt de carreu de pedra picada situada a la façana de migdia. Un rosetó dóna llum al cor i una petita obertura a eix acaba de composar la façana principal de l'edifici. L'església mosta un conjunt de vidrieres instal·lades als finestrals del temple. El campanar disposa d'un rellotge i a la part superiors quatre obertures als quatre vents on està instal·lada la campana major, construïda l'any 1698. Els murs estan construïts amb paredat irregular i cantoneres de carreu de pedra tallada lligat amb morter de ciment. La coberta presenta diversos vessants de teula ceràmica tipus aràbiga. Els paraments interiors estan arrebossats i pintats de blanc. | 08143-4 | Plaça Major, 1 | L'antiga església de Sant Pere d'Òdena, documentada des del període medieval, estava situada a la part més alta del turó, on es trobava el nucli primitiu del poble. Va ser reformada de forma important l'any 1736. Malauradament en el decurs de la guerra civil, el 26 de juliol de 1936 fou incendiada i el seu interior es va malmetre totalment. Un cop acabada la guerra civil, es va donar absoluta prioritat a l'explotació de la pedra de guix, i això va provocar la desaparició de gran part del recinte fortificat i la ruïna progressiva de les edificacions que s'alçaven dins la muralla, entre els qual destacava l'església parroquial. El bisbat es va vendre la propietat i es va decidir construir una nova església. El 15 de novembre de 1939, un cop acabada la guerra, el bisbe de Vic, Joan Perelló, va fer una visita pastoral a Òdena i va manifestar-se a favor de construir una nova església en un indret diferent de l'antiga. Així l''actual temple parroquial fou edificat a la Plaça de les Eres, actual Plaça Major, prop de l'ajuntament, aixecat el 1929 i, de les escoles que s'havien construït el 1949. El 27 de setembre de 1942 el bisbe de Vic, doctor Perelló, va beneir la primera pedra, i el 5 juny de 1955 es va inaugurar la nova església parroquial, que substituïa la del castell d'Òdena, definitivament malmesa. Les obres van ser subvencionades per nombrosos particulars, ja mitjançant el lliurament de diners, ja en jornals de ma d'obra o de carro a més de donatius estatals. | 41.6065600,1.6423900 | 386875 | 4606985 | 1955 | 08143 | Òdena | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57077-foto-08143-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57077-foto-08143-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57077-foto-08143-4-3.jpg | Inexistent | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-01-30 00:00:00 | Josep-Vicenç Mestre i Casanova | Alejandro Tintoré Oller | Descripció extreta de la fitxa de l' Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. | 116|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | ||||||
| 57078 | Santa Magdalena de l'Espelt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-magdalena-de-lespelt | Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. GAVÍN, Josep M (1984) Inventari d'esglésies: Anoia - Conca de Barberà, vol. 16. Ed. Arxiu Gavín, Valldoreix. JORBA i SERRA, Xavier (2011) Òdena, segles XVI i XVII. Parnass Edicions, Barcelona MESTRE CASANOVA, Josep-Vicenç (1995): 'L'Espelt: Origen i Evolució', Miscellanea Aqualatensia VII, Ajuntament d'Igualada i Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada, Igualada, pp. 185-213. TERMENS i GRAELLS, Miquel (1988): 'Òdena', Història de les Comarques de Catalunya. Anoia, vol. I, Editorial Parcir Edicions Selectes, Manresa, p. 189 | XVII | Església d'una sola nau i de planta rectangular. L'actual construcció és fruit d'una sèrie de transformacions practicades des del segle XVII fins als nostres dies. A la façana de ponent hi ha la porta adovellada d'entrada, i un campanar de cadireta amb quatre ulls en dos pisos, de construcció modern (1903). A la banda de tramuntana de l'edifici hi ha la sagristia. Des del segle XVIII té fonts baptismals i cementiri propi. Exteriorment els murs són arrebossats amb morter de ciment; cantoneres de carreus tallats en forma de paral·lelepípedes rectangulars. Coberta a dues vessants de teula ceràmica tipus aràbiga. L'altar major està orientat vers a sol ixent i té dues capelles laterals. Interiorment està enguixada i pintada. En el decurs de la guerra civil fou molt malmesa. L'any 1970 es consagrà un nou altar, construït uns anys abans. Amb motiu del primer centanari de la parròquia, l'any 1977, es realitzaren noves obres d'embelliment i acondicionament. | 08143-5 | Carretera BV-1038 | L'edifici va viure reformes importants, sobretot durant el segle XVII. Els seu servei era per a set cases agrupades que hi havia a l'Espelt, i les masies del voltant. Segons Xavier Jorba: 'Disposava de fossar i les visites pastorals, quan en fan referència, no és a l'estat de l'edificació que devia ser bo, sinó únicament als ornaments. De l'església de Santa Magdalena en coneixem dos retaules, el primer dels pintors reusencs Jaume Segarra i Jaume Queralt el segon pintat per Pere Anglès'. Segons Josep-Vicenç Mestre: 'La capella romànica inicial fou erigida en un antic domini feudal del castell de l'Espelt, conegut des del 996, quan Sal·la, membre de la família vescomtal del Conflent, està repoblant terres i castells a la frontera; entre d'altres actua a Maians, Òdena, Clariana, la Roqueta i a l'Espelt. Aquesta església inicialment consta com Santa Maria i, com Santa Magdalena des del segle XIV en endavant; l'any 1318 trobem com a donats de Santa Magdalena a Sança Borrells i son marit Ramon Puig d'Òdena. Fou sufragània de la parroquial de Sant Pere Apòstol d'Òdena fins que el 1855 es decidí d'erigir-la en parròquia. Això no es realitzà fins el 1877 i se li assignà l'Espelt que tenia 18 cases, més 17 de pagesia, dos hostals, un molí, amb un total de 12 cases, més tres cases de la parròquia de Montbui, i dues de la sufragània de Sant Jaume Sesoliveres'. | 41.5996500,1.5954800 | 382953 | 4606280 | 08143 | Òdena | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57078-foto-08143-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57078-foto-08143-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57078-foto-08143-5-3.jpg | Legal | Modern|Renaixement | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-01-30 00:00:00 | Josep-Vicenç Mestre i Casanova | Descripció extreta de la fitxa de l' Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. | 94|95 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | ||||||||
| 57079 | Cementiri d'Òdena | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-dodena | Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. | XIX-XX | El cementiri d'Òdena és un recinte tancat de planta rectangular amb l'accés orientat a ponent. El recinte s'organitza a través d'un passeig central situat a eix amb l'entrada, el qual està acompanyat de cinc xiprers a cada banda. En el perímetre de la planta estan construïts els nínxols sota un pas cobert, el qual està comunicat amb l'espai central a través d'un pòrtic d'arcs de mig punt. Al fons del recinte hi ha una zona amb algun enterrament de superfície i un petit jardí, la qual està tancada per un muret de paredat irregular coronat amb maó ceràmic i teula tipus aràbiga. Els murs que limiten el cementiri presenten diferent tipologia. Els murs laterals són d'argamassa i pedra i conserven una coronació ornamental de maó ceràmic. La façana principal és de pedra construïda amb carreus bastant escairats i ben col·locats. L'accés al recinte es produeix a través d'un portal d'arc de mig punt de pedra situat en el centre d'un parament de forma triangular pintat de clor blanc. Aquest parament disposa d'un sòcol i d'un remat perimetral de pedra i a la part superior hi ha una creu de pedra amb una placa on es llegeix: RECONSTRUIDO EN EL AÑO 1953. TODOS RESUCITAREMOS. COR. XV-LI Les galeries han estat reformades i ampliades fa dos anys. La coberta és a una sola vessant de bigues i revoltó de formigó i acabat de teula ceràmica tipus aràbiga. El paviment dels passadissos és de rajola ceràmica col·locada a trencajunts. El pòrtic d'arcades disposa d'un ampit coronat amb maó ceràmic i les arcades estan enguixades i pintades de blanc, llevat les més noves que estan construïdes amb obra de fàbrica sense revestir. El passeig central està enllosat i a cada banda hi ha panteons amb arbrat d'acompanyament i alguna zona enjardinada. A cada banda del inici del passeig hi ha un panteó de característiques singulars, a manera de petita edificació o templet. A la banda de tramuntana hi ha un panteó d'estil racionalista i a la banda de migjorn un panteó d'estil neoegipci. | 08143-6 | Camí de la Guixera | A la dovella central de la porta principal es conserva la data de 1883, any de construcció de recinte. A la porta de ferro es conserva la data de 1884. El primitiu cementiri d'Òdena estava situat a redós de l'església parroquial de Sant Pere Apòstol a dalt del castell d'Òdena. A mesura que l'espai s'anava fent insuficient es va decidir construir aquest nou recinte. Fou a inicis de la dècada dels anys 50 del segle XX, quan es van traslladar les restes que es conservaven a dalt el castell fins al nou cementiri. | 41.6086700,1.6407500 | 386742 | 4607221 | 1883 | 08143 | Òdena | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57079-foto-08143-6-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Altres | 2023-01-30 00:00:00 | Josep-Vicenç Mestre i Casanova | Descripció extreta de la fitxa de l' Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. | 98 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | |||||||
| 57080 | Cementiri de l'Espelt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-de-lespelt | Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. MESTRE CASANOVA, Josep-Vicenç (1995): 'L'Espelt: Origen i Evolució', Miscellanea Aqualatensia VII, Ajuntament d'Igualada i Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada, Igualada, pp. 185-213. | XX | El cementiri de l'Espelt és un recinte de planta quadrangular amb l'entrada principal orientada a migjorn. A la banda de ponent del recinte es troben els nínxols amb un galeria coberta que comunica amb l'espai central a través d'un pòrtic d'arcs de mig punt. A l'extrem nord-oest del conjunt es troba una edificació associada al funcionament del cementiri. La resta del recinte és una zona lliure amb algun enterrament de superfície i un conjunt de xiprers plantats, algun d'ells de gran dimensió. La coberta de la galeria és a una sola vessant de teula ceràmica tipus aràbiga. El paviment del passadís és d'enrajolat a la mescla. El pòrtic d'arcades disposa d'un ampit i tres arcs amb accés, i les arcades són enguixades i pintades de blanc. La resta del recinte està coberta d'herba amb els arbres plantats sense definir cap circulació. El mur de tancament del recinte és de paredat irregular amb cantoneres de pedra picada, coronat amb ornamentació de maó ceràmic i teula de tipus aràbiga. L'accés al recinte es produeix a través d'un portal d'arc de mig punt de pedra situat en el centre d'un pany de parament coronat amb timpà. Aquest parament disposa de sòcol i motllures de pedra i remat lateral de maó ceràmic. La clau de pedra del portal porta la data de 1885 i queda associada a una creu de pedra que la remata superiorment. Sota el frontó hi ha una franja inscrita on es llegeix: EN EL ULTIMO DIA HE DE RESUCITAR DE LA TIERRA. | 08143-7 | Camí de Rubió | L'església de Santa Magdalena de l'Espelt tenia ja des del segle XVIII cementiri propi, reserva i fonts baptismals. A l'igual que en molts altres indrets, els cementiris que es trobaven a tocar els temples foren traslladats en espais més oberts i allunyats de la població, bàsicament per motius sanitaris. | 41.6022800,1.5960800 | 383008 | 4606571 | 1885 | 08143 | Òdena | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57080-foto-08143-7-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Altres | 2023-01-30 00:00:00 | Josep-Vicenç Mestre i Casanova | Descripció extreta de la fitxa de l' Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. | 98 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | |||||||
| 57081 | Centre de l'Espelt, antic Centro Unión Odenense | https://patrimonicultural.diba.cat/element/centre-de-lespelt-antic-centro-union-odenense | Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. MESTRE CASANOVA, Josep-Vicenç (1995): 'L'Espelt: Origen i Evolució', Miscellanea Aqualatensia VII, Ajuntament d'Igualada i Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada, Igualada, pp. 185-213. MESTRE CASANOVA, Josep-Vicenç (1989): 'Òdena comptava a principis de segle amb unes infraestructures socials envejables', Òdena, Butlletí d'Informació Municipal. Nova època, 17, Ajuntament d'Òdena, Òdena, pp.7-8. | XIX | Té deficiències a la teulada i a l'escenari especialment. | Edifici d'una sola planta amb un cos principal rectangular i cobert a dues aigües amb un pendent molt inclinat sustentat per encavallades per obtenir major alçada interior i uns cossos petits adossats. Carener paral·lel a la façana principal i acroteri a la part superior amb ornamentació neoclàssica. A la façana hi ha cinc obertures de mig punt que li donen una parença quasi simètrica, dos portals i tres finestres. A tota la façana hi destaquen els ornaments construïts amb maó ceràmic. | 08143-8 | Plaça del Centre (Espelt) | Segons Josep-Vicenç Mestre: 'El Centre de l'Espelt és la seu de l'antiga 'Unión Odenense'. Un cop incorporat l'Espelt al municipi d'Òdena al voltant de 1830, aquest es configura com un dels nuclis més actius en els moviments associatius i culturals del poble. El 'Centro de la Union Odenense' es va fundar a l'Espelt el 13 de març de 1889, amb finalitats recreatives i d'esbarjo. Aquesta societat tenia un caràcter independent, exclòs de tota activitat política segons consta en el seu propi reglament. El 20 de setembre de 1909 comptava amb un total de 28 socis. En l'actualitat ha variat la seva denominació inicial i l'associació que el gestiona és el Centre Cultural de l'Espelt, que manté una dinàmica participativa envejable, essent un dels eixos vertebradors de la identitat d'aquest poble'. | 41.5984800,1.5931100 | 382754 | 4606153 | 1889 | 08143 | Òdena | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57081-foto-08143-8-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57081-foto-08143-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57081-foto-08143-8-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Noucentisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Lúdic | 2023-01-30 00:00:00 | Josep-Vicenç Mestre i Casanova | Descripció extreta de la fitxa de l' Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. | 98|106 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | ||||||
| 57082 | Antiga fàbrica Polifibra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-fabrica-polifibra | Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. | XX | L'edifici està configurat bàsicament per dos elements prismàtics: un situat horitzontalment de color blanc a l'entrada, i un altre vertical, construït amb totxo vist que fa xemeneia, recordant els antics fumerals industrials. El joc de textures emprades, amb totxo i color blanc, diferencia les funcions de cada bloc. L'elegància inicial del conjunt ha estat modificada per les ampliacions que des de fa un temps s'han fet. Aquestes s'han executat en color blanc, llistades verticalment, a manera de panels, disseny que sembla respectar la primera realització. | 08143-9 | Av. Madrid, 31 | La Fàbrica Polifibra fou projectada per l'arquitecte Robert Terradas i Vía (Barcelona 1916- 1976). Titulat l'any 1942, any en que inicià la seva activitat docent a l'Escola d'Arquitectura de Barcelona, on el 1954 esdevingué catedràtic. Del 1960 al 1967 en fou director. És autor de l'Escola d'Enginyers Industrials de Barcelona, de la facultat de Filosofia i Lletres, de l'Escola Suïssa de Barcelona, de la torre de control de l'aeroport de Barcelona, del institut d'Igualada i de nombroses cases particulars. L'antiga Polifibra es va convertir posteriorment en la firma tèxtil Hisitex. | 41.5777300,1.6467400 | 387187 | 4603778 | 1964 | 08143 | Òdena | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57082-foto-08143-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57082-foto-08143-9-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-01-30 00:00:00 | Josep-Vicenç Mestre i Casanova | Robert Terradas i Vía | Descripció extreta de la fitxa de l' Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. | 98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | ||||||
| 57083 | Antiga Discoteca Scorpia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-discoteca-scorpia | Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. | XX | L'edifici està composat per un conjunt de volums adossats de diferent alçada i geometria, que configuren una edificació de singulars característiques. El conjunt es composa del volum principal, de planta i coberta arrodonida per on s'accedeix al recinte a través d'unes escales amb jardineres d'acompanyament, un volum de planta rectangular, un volum intermedi de planta irregular i una edificació més baixa que els uneix, on es disposen les taquilles de venda d'entrades. A la banda de llevant hi ha un volum de planta octogonal de planta baixa i coberta de xapa que funciona com ampliació de la sala. L'edifici original presenta part de les façanes revestides amb peça ceràmica i altres amb arrebossat pintat. Al costat del portal d'accés apareix el conegut anagrama de l'antiga discoteca Scorpia fet amb peces ceràmiques de gran format. | 08143-10 | Carrer de Puig Aguilera, 1 | La discoteca Scorpia va representar durant les últimes dècades del segle XX una sala de festes de referència en el camp de la música màquina. | 41.5780900,1.6422500 | 386813 | 4603824 | 08143 | Òdena | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57083-foto-08143-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57083-foto-08143-10-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Josep-Vicenç Mestre i Casanova | Descripció extreta de la fitxa de l' Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. | 98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | ||||||||
| 57084 | Magatzem de la Cooperativa Sindicat Agrícola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/magatzem-de-la-cooperativa-sindicat-agricola | Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. MESTRE CASANOVA, Josep-Vicenç (1989): 'Òdena comptava a principis de segle amb unes infraestructures socials envejables', Òdena, Butlletí d'Informació Municipal. Nova època, 17, Ajuntament d'Òdena, Òdena, pp.7-8. | XX | Degut a la manca d'activitat presenta algunes deficiències de manteniment. | El magatzem de la Cooperativa Sindicat agrícola respon a un edifici de planta baixa allargada d'obertures quadrangulars. La façana és rematada per un capcer a doble vesant sobrealçat a la part central de perfil curvilini. Cal destacar la obertura a la part central alta de la façana a partir de tres finestres allargades fetes amb maó. El maó és també l'element utilitzat a les cantoneres, remats i divisòries de la façana de l'edifici així com en els elements punxeguts de tipus decoratiu. Les seves característiques formals permeten enquadrar-lo perfectament dins el corrent noucentista. | 08143-11 | C-37z | Segons Josep-Vicenç Mestre: 'L'entitat Cooperativa Sindicat Agrícola es va constituir el 24 de febrer de l'any 1924'. Per aquestes dates, i a l'altra banda de l'edifici principal, tot creuant la carretera, es va aixecar aquest gran magatzem. A l'entorn dels anys 70 fou habilitat per encabir la fàbrica tèxtil JUPER S.L. | 41.6059900,1.6437400 | 386986 | 4606920 | 1924 | 08143 | Òdena | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57084-foto-08143-11-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57084-foto-08143-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57084-foto-08143-11-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Noucentisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Josep-Vicenç Mestre i Casanova | Descripció extreta de la fitxa de l' Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. | 98|106 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | ||||||
| 57085 | Cooperativa Sindicat Agrícola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cooperativa-sindicat-agricola | Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. MESTRE CASANOVA, Josep-Vicenç (1989): 'Òdena comptava a principis de segle amb unes infraestructures socials envejables', Òdena, Butlletí d'Informació Municipal. Nova època, 17, Ajuntament d'Òdena, Òdena, pp.7-8. | XX | L'edifici ha estat recentment transformat i funciona com edifici d'habitatges plurifamiliar. L'edifici original era de planta rectangular i constava de planta baixa amb coberta dos vessants de teula ceràmica tipus aràbiga amb carener paral·lel a la façana principal. Les façanes laterals i les principals eren coronades amb un acroteri delimitat i decorat amb maó vist. Després de la reforma l'edifici conserva, a l'exterior la decoració original: ús del maó vist a les bandes verticals que divideixen la façana i a la protecció de les cantonades, així com el remat de la façana coronada per florons a eix de cada pilastra. L'edifici ha estat recentment reformat i ampliat en alçada. Es va fer la remunta d'un pis a una part de la planta i l'altre part funciona com a terrassa associada als habitatges. L'ampliació és un volum prismàtic que sobresurt del perfil de l'antiga construcció. Les façanes de l'ampliació estan arrebossades i pintades i les obertures són d'època contemporània. | 08143-12 | C37-z | Segons Josep-Vicenç Mestre: 'L'entitat Cooperativa Sindicat Agrícola es va constituir el 24 de febrer de l'any 1924, any en què també es va alçar l'edifici. L'entitat es va constituir amb 250 socis i 1031 persones, sota la presidència de Silvestre Torras. L'any 1937 es va crear una nova col·lectivitat, el 'Sindicato de Oficios Varios de la C.N.T' i el 23 de gener de 1937 la 'Cooperativa de Consumo y Distribución'. Disposava d'un important molí fariner que donava servei a Òdena i als pobles veïns. El 8 de febrer de 1939 el local fou incautat per l'ajuntament i es va cedir a la cooperativa de la C.N.S. (Confederación Nacional de Sindicatos). Inicialment una part fou destinat a església provisional fins que fou inaugurat el nou edifici parroquial l'any 1955; cal recordar que l'església parroquial del castell havai estat incendiada i malmesa l'any 1936'. Després va passar a mans privades i una part destinada a habitatge. | 41.6060600,1.6434800 | 386965 | 4606928 | 1924 | 08143 | Òdena | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57085-foto-08143-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57085-foto-08143-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57085-foto-08143-12-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Noucentisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-01-30 00:00:00 | Josep-Vicenç Mestre i Casanova | Descripció extreta de la fitxa de l' Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. | 98|106 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | |||||||
| 57086 | Centre Fraternal Instructiu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/centre-fraternal-instructiu | Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. MESTRE CASANOVA, Josep-Vicenç (1989): 'Òdena comptava a principis de segle amb unes infraestructures socials envejables', Òdena, Butlletí d'Informació Municipal. Nova època, 17, Ajuntament d'Òdena, Òdena, pp.7-8. | XX | Edifici de planta en forma de L que consta de planta baixa i planta pis i disposa d'un pati davant la façana principal tancat per un mur amb reixa. L'edifici presenta un capcer corbat que amagava l'antiga teulada i unes senzilles ornamentacions geomètriques que ornamenten la façana. A la façana principal, de composició senzilla, destaca el revestiment de rajoles vidriades de color verd de l'ampit de les obertures. La tanca està construïda amb un muret baix i quatre pilars de maó ceràmic vist coronats amb un revestiment ceràmic i una gerra amb fruites, també de material ceràmic de color verd. La tanca disposa d'un portal d'accés centrat amb la façana principal. Unes escaletes pugen fins el nivell del pati, situat en una terrassa superior. El portal i la reixa de tancament són de ferro forjat, conferint una total transparència entre el carrer i el pati interior. L'edifici ha estat recentment reformat. La reforma ha reconstruït la planta primera de l'ala lateral, conservant la planta baixa amb paredat irregular vist i obertures perfilades amb maó ceràmic. La planta primera està construïda amb totxana sense revestir i les obertures són d'estil contemporani. El cos principal ha conservat la imatge exterior però ha sofert canvis importants. La planta primera ha quedat sense edificar, de manera que les finestres donen a cel obert. El portal d'accés a l'immoble queda situat a una cota superior que el nivell d'ús del pati i el pati a una cota superior que el carrer. Per possibilitar l'accessibilitat a l'edifici, s'ha habilitat un segon accés al recinte consistent en una rampa que comunica el carrer amb el nivell de pati i empalma amb una altre rampa que voreja la façana principal fins accedir al portal de l'immoble. Unes escales alternatives comuniquen el pati amb l'accés a l'immoble. | 08143-13 | Carrer Jaume I, 28 | Segons Josep-Vicenç Mestre: El 13 d'abril del 1906 una junta formada per Josep Canet, Josep Canals, Isidre Mensa, Francesc Vallès, Salvador Torras i Jaume Gelabert proposaren l'emissió d'accions per la creació del 'Centro Fraternal Instructivo', conegut popularment com el Centre Republicà o Centre Vell. El Centro Fraternal Instructivo tenia com a objectiu treballar 'a favor de la cultura, instrucción y de los principios republicanos democráticos federalistas, procurar el fomento y el desarrollo progresivos de los intereses morales y materiales de este pueblo, de Cataluña y en general de España'. L'edifici constava d'un teatre, una sala de lectura-biblioteca i d'una sala-cafè. Un dels principals objectius de l'entitat era 'procurar la moralidad y buenas costumbres de sus asociados, no se permitirán juegos cuya partida ascienda a más de quince céntimos'. Els odenencs, socis del Centro, de fort sentiment republicà i federalista, eren homes progressistes, d'un alt nivell d'associacionisme, que intentaren augmentar l'índex de lectura i de participació cultural. Com a mostra destaquen la 'Penya dels Frescos', grup de joves del 'Centro', que organitzava activitats esportives i que van fundar el primer club de futbol d'Òdena. Els socis també fundaren el periòdic 'Òdena Libre', com a expressió dels seus ideals, amb la finalitat de ' labrar por el Progreso y la Libertad de los pueblos y por la redención de la sociedad esclava'. Aparegut el 22 d'agost de 1915 sota la denominació de quinzenal republicano, a partir del número 9 (gener de 1916), fou editat mensualment'. Després de la guerra civil l'edifici fou incautat per l'Ajuntament i literalment abandonat. A la dècada dels 80 va ser habilitat per encabir aules de l'escola d'Òdena que necessitava espai urgentment i que es van utilitzar fins a la inauguració de l'actual edifici escolar, l'any 1985. La darrera rehabilitació es va portar a terme l'any 1999. | 41.6064000,1.6399500 | 386671 | 4606970 | 1906 | 08143 | Òdena | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57086-foto-08143-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57086-foto-08143-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57086-foto-08143-13-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Noucentisme | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Josep-Vicenç Mestre i Casanova | Descripció extreta de la fitxa de l' Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. | 98|106 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | |||||||
| 57087 | Ajuntament d'Òdena | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ajuntament-dodena | Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. | XX | Edifici de planta rectangular que consta de planta baixa i planta primera amb coberta a quatre vents de teula ceràmica tipus aràbiga. La façana principal de l'ajuntament està precedida per una porxada de tres arcades sobre la qual recolza una balconada de balustres amb accés des del balcó principal de l'immoble, el qual presenta una ornamentació perimetral clàssica. La façana està coronada per un capcer que conté l'escut municipal d'Òdena, anterior a l'actual, anteriorment escut parroquial. Sota l'escut hi ha la data de 1929, any en que es va construir l'immoble. El seu accés es fa a través d'una rampa acompanyada d'una jardinera. L'edifici inicial ha estat ampliat modernament amb un edifici composat per dos volums intersecats, adossats a la banda de llevant. La nova construcció és de planta regular i consta de planta baixa, planta primera i planta segona amb coberta plana i accés des del carreró lateral de l'església. Les façanes estan revestides amb llosa de pedra, sense cap ornament ni remat. La façana que dona a la Plaça Major és un mur opac amb una franja vertical vidriada a l'extrem est com a única obertura. La façana lateral presenta unes obertures de proporcions verticals i una visera que protegeix el portal d'accés situat a la cantonada. | 08143-14 | Plaça Major, 2 | 41.6065100,1.6420000 | 386842 | 4606980 | 1929 | 08143 | Òdena | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57087-foto-08143-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57087-foto-08143-14-2.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Josep-Vicenç Mestre i Casanova | Descripció extreta de la fitxa de l' Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. | 106|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | ||||||||
| 57088 | Fàbrica tèxtil 'Avimalé y Pena' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabrica-textil-avimale-y-pena | Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. | XX | Conjunt industrial constituït bàsicament per tres naus juxtaposades orientades a ponent amb façana a l'Avinguda de l'Estadi i cossos adjunts a la banda nord, bastits en diferents fases, constituint un únic volum construït. Les dues naus extremes són més antigues, de planta allargassada i coberta a dos vessants. L'espai entre ambdues naus es va cobrir amb coberta a dos vessants de xapa, constituint la tercera nau central. La façana de la nau situada a la banda nord, disposa d'un capcer que segueix la pendent de la coberta i de dues pilastres centrals i dues d'extremes coronades amb florons. A la part superior de la façana hi ha una obertura circular centrada amb el carener. A cada pany definit entre les pilastres hi ha una obertura tancada amb reixa i en part tapiada. La part inferior de la nau presenta un basament de paredat irregular. La resta està construïda amb obra de fàbrica arrebossada. La façana de la nau situada a la banda sud també presenta un acroteri que amaga una coberta de xapa i segueix la seva pendent i tres florons que coronen els dos extrems i la seva part central. La façana està composada per dos grans finestres mig tapiades i protegides amb una reixa i dues finestres a la part superior més petites i dentades. Aquesta nau té trams construïts amb bloc de formigó. | 08143-15 | Avinguda de Manresa, 41 | La fàbrica tèxtil Avimalé&Pena es va instal·lar en aquest recinte, inicialment format per dues naus paral·leles. Posteriorment el recinte va ser seu de diverses empreses. Actualment acull 'empresa de Industrias Gráficas del Envase Anoia S.L., IGEASA, que es va fundar el setembre de l'any 1983. La societat dóna feina a 43 persones i treballa en tres equips. L'empresa està especialitzada en embalatges de contracolat per empreses vinícoles de la regió. | 41.6035700,1.6394100 | 386621 | 4606657 | 08143 | Òdena | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57088-foto-08143-15-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57088-foto-08143-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57088-foto-08143-15-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-01-30 00:00:00 | Josep-Vicenç Mestre i Casanova | Descripció extreta de la fitxa de l' Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. | 106|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | ||||||||
| 57089 | Pont de la O | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-la-o | Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. MESTRE CASANOVA, Josep-Vicenç (1992) Òdena pam a pam. Departament de Cultura de l'Ajuntament d'Òdena, Òdena. | XX | L'element emblemàtic de la O ha estat enderracat i ha desaparegut. | El Pont de la 'O' és de traçat en corba i desenvolupament massís i els ulls acabats amb arc de mig punt oberts en els extrems del seu traçat. L'arc de la banda sud està acarat al curs de la riera i l'arc de la banda nord enfila el traçat d'un antic camí, actualment obsolet. A la banda de ponent, entre els dos arcs, hi ha una petita illeta natural de planta triangular que fa de tallamar aigua amunt. Al costat de l'arc situat a la banda nord hi ha un mur de pedra que funciona de contrafort o tallamar. Els paraments exteriors i l'interior de les voltes són construïts amb pedra i argamassa i els arcs tenen un dovellatge d'una sola rosca. L‘interior de les voltes conserva les marques de l'encofrat del canyís. Ambdós estreps o trams extrems del pont són de carreuat irregular i s'entreguen amb traçat curvilini contra el terreny. L'acabat del tauler és una calçada de terra i conserva els antics desguassos construïts amb pedra. El pont queda protegit per una barana de brèndoles de fusta de secció circular construïda l'any 2010. Sobre un arc hi ha una placa de pedra inserida en el mur on es llegeix: PROPIEDAD DE CASA ROCA. MCM. Tal com cita Melani García: 'Una arqueta recull les aigües del camí i les recondueix mitjançant una canonada fins al pont, abocant les aigües al torrent.' | 08143-16 | Camí de Can Sabaté | Segons Josep-Vicenç Mestre: 'El pont conegut com de la 'O', estava situat dins la finca de can Roca de la Pedrissa, mas que fins l'any 1925 estava dins del terme municipal d'Òdena. La família Roca a inicis de segle XX va aplicar importants reformes constructives a les seves propietats. Així va dotar a la casa d'un aspectes senyorial, acastellat, amb merlets i decoració historicista a una torre lateral. També van construir dos punts dins la seva finca per creuar torrents que dificultaven molt el trànsit dels carros, un fou el de la 'O' i l'altre el de la 'I'. En un dels laterals s'aixecava una arcada simulant la lletra 'O' que malauradament fou enderrocada pel pas d'un vehicle pessant a inicis del segle actual'. | 41.6051400,1.6300000 | 385840 | 4606843 | 1900 | 08143 | Òdena | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57089-foto-08143-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57089-foto-08143-16-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2023-01-30 00:00:00 | Josep-Vicenç Mestre i Casanova | Descripció extreta de la fitxa de l' Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. | 98 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | ||||||
| 57090 | Pont de la I | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-la-i | Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. MESTRE CASANOVA, Josep-Vicenç (1992) Òdena pam a pam. Departament de Cultura de l'Ajuntament d'Òdena, Òdena. | XX | L'element emblemàtic i singular de la I ha desaparegut | El Pont de la I és de tipus clàssic, de traçat recte i consta de tres arcs iguals de mig punt que recolzen sobre pilars protegits amb tallamars, de planta semicircular fins a nivell de tauler. Els paraments exteriors i l'interior de les voltes són de factura de carreus irregulars i els arcs tenen un dovellatge d'una sola rosca. Ambdós estreps són de carreuat irregular i s'entreguen amb traçat recte contra el terreny. L'acabat del tauler és una calçada de terra i mostra un ampit emmerletat però tapiat. En el mur del pont hi ha una placa de pedra inserida en el mur on es llegeix: J. ROCA 1901. | 08143-17 | Camí de can Sabaté | El pont conegut com de la 'I', estava situat dins la finca de can Roca de la Pedrissa, mas que fins l'any 1925 estava dins del terme municipal d'Òdena. La família Roca a inicis de segle XX va aplicar importants reformes constructives a les seves propietats. Així va dotar a la casa d'un aspectes senyorial, acastellat, amb merlets i decoració historicista a una torre lateral. També van construir dos punts dins la seva finca per creuar torrents que dificultaven molt el trànsit dels carros, un fou el de la 'I' i l'altre el de la 'O'. En un dels laterals s'aixecava un pilar quadrangular simulant el pal de la lletra 'I', damunt del qual hi havia un altre pilar quadrangular més menut, simulant, el punt de la 'I'. En una torrentada als anys 90 va desaparèixer. | 41.6155400,1.6325900 | 386074 | 4607994 | 1901 | 08143 | Òdena | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57090-foto-08143-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57090-foto-08143-17-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2023-01-30 00:00:00 | Josep-Vicenç Mestre i Casanova | També es conenix com Pont d'en Morera.Descripció extreta de la fitxa de l' Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. | 98 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | ||||||
| 57091 | Pont de Ferro | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-ferro | Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. | XX | Degut a diverses reierades i a la manca de manteniment l'estructura es trona molt deteriorada. Les baranes han desaparegut. | El Pont de Ferro és de traçat recte i consta de dos pilars de planta arrodonida sobre els quals descansa l'estructura de ferro. Els pilars són de factura de carreus irregulars amb l'extrem revestit amb formigó imitant un carreuat de pedra. L'acabat del tauler és una calçada de terra que quedava originalment encaixada entre dues filades de pedres de forma irregular que feien d'ampit o tallapor. Actualment només es conserva un tram construït amb pedra i la resta apareix reconstruït amb encadellat arrebossat. Les bigues de ferro i l'estructura estan unides amb reblons, sense soldadures. El Pont de Ferro s'aixeca sobre la Riera d'Òdena, al camí que creua la riera i s'enfila cap els Forns de Guix d'Òdena. Aquest camí, actualment convertit en un sender, correspon a l'antic Camí de l'Espelt que circulava d'est a oest i comunicava el veïnat de l'Espelt amb el nucli d'Òdena. | 08143-18 | Riera d'Òdena | El 6 d'agost de 1916 quan era alcalde d'Òdena Pere Seuba Estrada, es va aprovar la construcció d'un pont o passarel·la sobre la riera d'Òdena degut a que 'la riera separa la mitad del término municipal, quedando discriminados a uno y otro lado de la riera diversos nucleos de población entre ellos el pueblo del Espelt a un lado y el de Odena a otro...' i que '...ha costado la vida de algunos individuos que sumergidos en el agua y arrastrados por la corriente han perecido ahogados...'. La passarel·la es va construir al lloc conegut com 'els Horts' i el pressupost fou de 5.382,73 ptes, segons el projecte de l'arquitecte Sr. Pausas. Es va demanar una subvenció de la meitat de l'obra a la Diputació Provincial i la resta va ser assumida pels veïns a partir d'una subscripció pública. | 41.6074600,1.6376100 | 386478 | 4607091 | 08143 | Òdena | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2023-01-30 00:00:00 | Josep-Vicenç Mestre i Casanova | Descripció extreta de la fitxa de l' Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | ||||||||||
| 57092 | Pont de Monells o de pedra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-monells-o-de-pedra | Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. | XX | És de tipus clàssic, de traçat recte i consta de tres arcs iguals de mig punt que recolzen sobre pilars de secció més ample en el seu basament. Els paraments exteriors i l'interior de les voltes són de factura de carreus irregulars i els arcs són perfilats amb tres rosques de maó a plec de llibre. Ambdós estreps són de carreuat irregular i s'entreguen amb traçat recte contra el terreny. L'acabat del tauler és una calçada pavimentada que l'han reparat recentment i han col·locat una barana d'estructura metàl·lica i biones de ferro. | 08143-19 | Camí de les Baumes, en creuar la riera d'Òdena | 41.6113600,1.6388400 | 386587 | 4607522 | 08143 | Òdena | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57092-foto-08143-19-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57092-foto-08143-19-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2023-01-30 00:00:00 | Josep-Vicenç Mestre i Casanova | Descripció extreta de la fitxa de l' Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. | 98 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | |||||||||
| 57093 | Pont de can Roca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-can-roca | Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. | XX | El Pont de can Roca és de traçat recte i consta de dos pilars rectangulars amb una arcada central que recolza sobre un tram de mur adossat als pilars. Els paraments exteriors i els pilars són de factura de carreus bastant regulars. Els pilars es perfilen amb un encadenat de maó ceràmic i l'arcada amb un revestiment de formigó que simula un adovellat. Els murs d'acompanyament són de paredat irregular. La barana és de formigó armat amb ampit massís i passamà amb aresta morta. L'acabat del tauler és una calçada pavimentada amb vorera lateral de formigó estampat que simula un enrajolat de punta. | 08143-20 | Carretera vella d'Igualada a Òdena | Aquest pont fou construït a l'entorn de la dècada dels anys 20 del segle XX, quan es va asfaltar l'antic camí de Manresa a Igualada. El primitiu camí creuava la riera d'Òdena més cap a nord per un pont avui desaparegut del qual encara se'n conserven alguns testimonis a una banda de riera. Avui el pont ha quedat en desús degut a la variant de la carretera efectuada en construir l'autovia Lleida-Barcelona. | 41.5984500,1.6357200 | 386305 | 4606093 | 08143 | Òdena | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2023-01-30 00:00:00 | Josep-Vicenç Mestre i Casanova | Descripció extreta de la fitxa de l' Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | |||||||||||
| 57094 | Pont de la carretera de can Macià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-la-carretera-de-can-macia | Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. | XX | El Pont, damunt el torrent de Sant Miquel o de can Valls, és de traçat recte i consta d'un sol arc de mig punt adovellat. Els paraments exteriors i la volta són de paredat comú. Pels extrems els arcs descansen en sengles murs laterals que enllacen amb el talús de la carretera, el punt de contacte dels quals està reforçat a dreta i esquerra per ales obliqües que fan de murs de contenció del talús. El pont està protegit amb barana d'estructura metàl·lica i biones de ferro. | 08143-21 | Carretera BV-1106 d'Igualada a Òdena, Km. 2,9 | 41.6017100,1.6479500 | 387330 | 4606439 | 08143 | Òdena | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57094-foto-08143-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57094-foto-08143-21-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2023-01-30 00:00:00 | Josep-Vicenç Mestre i Casanova | Descripció extreta de la fitxa de l' Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. | 98 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | |||||||||
| 57095 | Pont xic de l'aqüeducte de l'Espelt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-xic-de-laqueducte-de-lespelt | Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. MARTÍ I FIGUERAS, Joan (1974) 'L'aqüeducte de l'Espelt', Miscel·lànea Aqualatensia, 2, Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada, Igualada, p.199-229. MESTRE CASANOVA, Josep-Vicenç (1995): 'L'Espelt: Origen i Evolució', Miscellanea Aqualatensia VII, Ajuntament d'Igualada i Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada, Igualada, pp. 185-213. TERMENS i GRAELLS, Miquel (1988): 'Òdena', Història de les Comarques de Catalunya. Anoia, vol. I, Editorial Parcir Edicions Selectes, Manresa, p. 189 | XIX | La manca de manteniment es constata en les dovelles molt malmeses per l'erosió | El pont xic de l'aqüeducte de l'Espelt és de traçat recte i consta d'un arc de mig punt . Els paraments exteriors i la volta són de paredat irregular. La mina d'aigua passa per l'interior del pont. La canalització superior està a cel obert construïda en pedra. Inscripció gravada a la pedra del Pont Xic: 'A su benefico hijo Didur que costeó este Puente el Dr. D. Juan Abad presbítero de su Iglesia Parroquial, Profesor de Teología de la Universidad Literaria de Cervera en señal de gratitud le tributa este obsequio. Año 1820 DOM-Ygualada'. Cal recordar que el prevere Dr. Joan Abad havia costejat la construcció del pont Xic, finalitzat l'any 1820; malauradament havia mort un any abans, el 1819. | 08143-22 | Damunt del torrent de l'Espelt | El terme d'Òdena, proporciona al municipi d'Igualada un cabal de 300 m3 diaris per a les seves fonts públiques, per mitjà d'un aqüeducte, de més de 4 Km amb mines subterrànies i dos ponts des de les fonts de Can Poal i de Can Mas Arnau, fins els dipòsits igualadins de 'l'Enxub' (aljub), al Poble Sec. Aquesta mina va ser feta amb les pedres de l'antiga muralla d'Igualada, segons el projecte de Fra Climent de Sant Martí, llec caputxí, a finals del segle XVIII. Les obres varen ser suspeses en primer terme el 1808 per la guerra del francès, i foren continuades de nou a partir de 1816. L'aqüeducte de l'Espelt,acabat el 1821, te una mina subterrània i es pot transitar bo i dret, exceptuant el tercer tram que porta l'aigua d'una deu adjacent sota Cal Cesc. En el segle XVIII la població d'Igualada creix molt i es crea un problema d'aigua, car la població el 1797 era de 6.494 h, que era el resultat de multiplicar per cinc el cens de principis de segle. Per aquesta raó es va decidir construir un aqüeducte que portés més aigua a la ciutat. Segons l'estudi documental es pot establir tres etapes en la conducció de l'aigua: 1) 05/02/1807: inici d'obres de la conducció de l'aigua de la Font del Poal de l'Espelt a Igualada. 17/08/1807: l'arquitecte Pere Serra i Bosch ratifica el pla elaborat el 1791 per Fra Climent de Sant Martí. El 1808 les obres es suspenen a causa de la Guerra de la Independència. 2) 29/03/1816: les obres es reprenen. 25/07/1821: les obres de conducció estan acabades i la gent pot proveir-se d'aigua. 3) 21/01/1822: Pere Serra i Bosch, arquitecte hidràulic, fa els projectes de les 4 fonts per Igualada. Es col·loquen el 21/01/1827. L'any 1832, final d'obra, amb Font de Neptú a la plaça de l'Àngel a Igualada. L'obra completa de la conducció d'aigües de l'Espelt a Igualada va ser portada a terme entre els anys 1807 i 1832, amb la construcció de les corresponents mines, fonts, ponts, etc. La mina te una llargada de 3.828 m i te una amplada total d'uns 0,80 m amb una alçada que varia entre els 1,40 m i 2,20 m. En el decurs del seu recorregut la mina passa per l'interior de dos ponts construïts l'any 1820: el Pont Gran (torrent de Valldaura) i el Pont Xic (torrent de l'Espelt). | 41.5901900,1.6015400 | 383441 | 4605221 | 1820 | 08143 | Òdena | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57095-foto-08143-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57095-foto-08143-22-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Estructural | 2023-01-30 00:00:00 | Josep-Vicenç Mestre i Casanova | Descripció extreta de la fitxa de l' Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. | 98 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | ||||||
| 57096 | Pont vell de les Malloles o Maioles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-vell-de-les-malloles-o-maioles | Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. | XX | El Pont Vell de les Malloles és de traçat recte i consta d'un arc de mig punt construït amb maó a sardinell i junt trencat amb imposta de carreu de pedra tallada. Els paraments exteriors i els murs d'acompanyament són de paredat irregular amb carreus bastant escairats. La volta arrenca de pedra i a partir de la línia d'imposta segueix de pedra i maó ceràmic a la part més alta. L'ampit de la barana nord és baix amb una pedra rodera. L'acabat del tauler és de terra compactada. | 08143-23 | Antic camí de les Malloles | 41.6399800,1.6030200 | 383654 | 4610747 | 08143 | Òdena | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57096-foto-08143-23-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2023-01-30 00:00:00 | Josep-Vicenç Mestre i Casanova | Descripció extreta de la fitxa de l' Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. | 98 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | |||||||||
| 57097 | Pont de can Martorell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-can-martorell | Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. | XX | El Pont de can Martorell segueix la curvatura del camí i s'eixampla en els accessos. El pont consta d'un arc de mig punt construït amb tres rosques de maó a sardinell i els murs són de factura de paredat irregular i la volta de maó. Els murs d'acompanyament també són de paredat. Ampits baixos amb forats de desguàs a ponent. També apareixen desguassos triangulars de maó que estan per sota del nivell de la calçada. Un tram del pont apareix reformat amb murs i jàssera de formigó. A la cara est, sector sud, la façana te un mur de formigó adossat a la fàbrica vella. La calçada és de terra compactada. Una placa de pedra a la dovella central ens recorda el seu contructor i la data de construcció: 'P.T. AÑ 1923'. | 08143-24 | Camí de can Martorell | A la part central de l'arc hi ha una placa de pedra on es llegeix les inicials PT i AÑ, amb la data de 1923. | 41.5980800,1.6135100 | 384453 | 4606081 | 1923 | 08143 | Òdena | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57097-foto-08143-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57097-foto-08143-24-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2023-01-30 00:00:00 | Josep-Vicenç Mestre i Casanova | Descripció extreta de la fitxa de l' Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. | 98 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | |||||||
| 57098 | Pont del torrent de la plana de can Morera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-torrent-de-la-plana-de-can-morera | Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. | XX | El pont de la plana de can Morera és de traçat recte i consta d'un arc de mig punt perfilat amb revestiment de morter de ciment que simula un adovellat. Els murs exteriors són de paredat comú amb una motllura longitudinal que queda situada per sota el nivell de la calçada actual. Calçada asfaltada amb ampit baix a cada banda construït amb el mateix paredat comú i coronament de formigó. | 08143-25 | Carretera BV-1031 d'Igualada a Calaf, Km. 15,675 | 41.6196500,1.6146400 | 384586 | 4608475 | 08143 | Òdena | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57098-foto-08143-25-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Estructural | 2023-01-30 00:00:00 | Josep-Vicenç Mestre i Casanova | Descripció extreta de la fitxa de l' Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. | 98 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | |||||||||
| 57099 | Pont de la Font de Ventallols o Ventaiols | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-la-font-de-ventallols-o-ventaiols | Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. | XX | El Pont de la Font de Ventallols és de traçat recte i consta d'un arc de mig punt construït amb doble rosca de maó massís. Murs de factura de paredat comú amb cantoneres protegides amb maó massís fins la línia d'imposta. La volta és de maó recolzada sobre imposta de dues filades de maó de pla. Els murs d'acompanyament també són de paredat comú. La calçada és de terra compactada i està protegida amb barana de perfils metàl·lics a cada banda. | 08143-26 | Damunt del torrent del Raval d'Aguilera | El camí sobre el que s'aixeca el pont és un dels camis més importants que creuava el municipi en direcció nord-sud. | 41.6150500,1.6655600 | 388820 | 4607897 | 08143 | Òdena | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57099-foto-08143-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57099-foto-08143-26-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2023-01-30 00:00:00 | Josep-Vicenç Mestre i Casanova | Descripció extreta de la fitxa de l' Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. | 98 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | ||||||||
| 57100 | Pont del torrent de Rossinyol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-torrent-de-rossinyol | Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. | XX | El pont del torrent del Rossinyol és de traçat recte i consta d'un arc de mig punt construït amb rosca de maó massís. Murs de factura de paredat irregular i volta de maó recolzada directament sobre el terreny. Els murs d'acompanyament també són de paredat irregular. Calçada pavimentada i protegida amb barana de barrot metàl·lic ancorada amb perfils al tauler del pont. També es coneix com el Pont de la Noguera, per la proximitat de la magnífica noguera, un arbre amb cinc grans branques. | 08143-27 | Camí de can Brunet | 41.6261600,1.6496800 | 387516 | 4609151 | 08143 | Òdena | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57100-foto-08143-27-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2023-01-30 00:00:00 | Josep-Vicenç Mestre i Casanova | Descripció extreta de la fitxa de l' Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. | 98 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | |||||||||
| 57101 | Pont de l'antic camí de l'Espelt a Igualada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-lantic-cami-de-lespelt-a-igualada | Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. | XX | És de traçat recte i consta d'un arc de mig punt construït amb maó a sardinell i volta de maó de pla sense trencajunt. Murs d'acompanyament de maçoneria. | 08143-28 | Camí de l'Espelt a Igualada | 41.5935500,1.5917600 | 382632 | 4605608 | 08143 | Òdena | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57101-foto-08143-28-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2023-01-30 00:00:00 | Josep-Vicenç Mestre i Casanova | Descripció extreta de la fitxa de l' Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. | 98 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | |||||||||
| 57102 | Sant Sebastià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-sebastia-2 | Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. JORBA i SERRA, Xavier (2011) Òdena, segles XVI i XVII. Parnass Edicions, Barcelona MESTRE CASANOVA, Josep-Vicenç (1990): 'La fira de Sant Sebastià', Òdena, Butlletí d'Informació Municipal. Nova època, 21, Ajuntament d'Òdena, Òdena, p.13 MESTRE CASANOVA, Josep-Vicenç (1991): 'Òdena pam a pam: Altres capelles i oratoris del nostre terme: Sant Sebastià', Òdena, Butlletí d'Informació Municipal. Nova època, 25, Ajuntament d'Òdena, Òdena, pp.17 MESTRE CASANOVA, Josep-Vicenç (1992): 'Sant Sebastià, festivitat del copatró i de la Fira d'Òdena', Butlletí de la parròquia de Sant Pere Apòstol d'Òdena, 33, Parròquia de Sant Pere d'Òdena, Òdena | XV-XVII | La teulada s'ha esfondrat i hi ha diversos arbres a sota-teulada. L'interior està molt degradat després d'un incendi en el decurs de la guerra civil. | Capella d'una sola nau de planta rectangular, sense absis diferenciat, amb una dimensió aproximada de 7,50x12,70 m. La nau està orientada a sud, lleugerament inclinada vers ponent. La capella de Sant Sebastià seria de construcció tardana, probablement bastida entre els segles XV i XVI. S'accedeix a la capella a través d'un portal de punt rodó adovellat amb una inscripció a la clau amb data de 1690, la qual correspon a una reforma posterior. L'arc mostra les dovelles ben treballades fins a l'imposta. Els brancals del portal presenten un molt mal estat de conservació, amb els carreus desfigurats i, alguns d'ells, bastant estrets en relació a l'amplada de les dovelles de l'arc. L'edifici té cadenes cantoneres de pedra tallada en travertí i murs construïts amb paredat irregular de pedra sense tallar agafat amb morter de calç i arena. Sobre el portal hi ha un ull de bou construït amb dues peces de pedra encaixades, que dóna al cor de l'ermita. Sobre la coberta es conserva l'arrencament d'una antiga espadanya. A la façana de llevant s'identifica una finestra d'arc de mig punt aparedada. La resta de façanes no disposen de cap obertura visible. Coberta a dos vessants de teula ceràmica tipus aràbiga amb carener centrat perpendicular a la façana principal i ràfec de quatre filades mixtes a tot el seu perímetre. La teulada apareix coberta de vegetació i arbrat, el qual ha arrelat a la teulada i murs de l'edifici, envoltant l'espai interior i sostenint les seves voltes. L'interior de la nau està totalment enrunat, presentant greus patologies estructurals i deteriorament de tots els elements constituents. La capella està coberta per tres voltes per aresta separades per dos arcs faixons, els quals defineixen tres àmbits: l'entrada sota cor, la nau central i el presbiteri. A la banda de ponent de l'entrada hi ha una escaleta d'obra que comunica amb el cor, tapiada i en molt mal estat. Des de la nau central es puja al presbiteri a través d'un esglaó de 20 cm que va de banda a banda de la nau. L'altar està adossat al fons de la capella i recolza sobre una plataforma situada en un nivell superior del presbiteri. La capella disposava de dos altars secundaris situats dins de dues fornícules acabades part central de la nau. En el mur de llevant que tanca el presbiteri hi ha la finestra tapiada. Finestra de petites dimensions acabada amb arc de punt rodó i atrompetat vers l'interior. La capella conserva el paviment de cairó ceràmic de 20x20 cm i a diferents punts repartits per tota la nau, i de manera simètrica respecte l'eix longitudinal, hi apareixen uns conjunts de quatre cairons estampillats amb una decoració a base de radis que entre els quatre conformen un motiu de composició radial. Els murs i les voltes són revestits i pintats. Cal destacar les restes de pintura mural en la zona del cor, definint una franja ornamental que ressegueix la nervadura de la geometria de la volta. | 08143-29 | Encreuament camí de Sant Sebastià amb antiga N-II | Segons Josep-Vicenç Mestre: 'Capella construïda entre els segles XIV i XV i reformada l'any 1690. Sant Sebastià és el copatró d'Òdena, juntament amb sant Pere Màrtir, i la seva devoció al poble cal centrar-la vers les acaballes del segle XIV i principis del XV. En aquest període es va construir la primera capella, que es va reformar l'any 1690. Fins al segle XIX, en aquell indret es va celebrar la Fira d'Òdena, per la diada del titular sant Sebastià. La Fira, celebrada des del segle XVII, és com la Festa Major d'hivern del poble d'Òdena. Aquesta festa se celebrava el 20 de gener, coincidint amb l'onomàstica del sant. La festa, molt arrelada al poble, va anar evolucionant i consistia en instal·lar al carrer parades de joguines, jocs de bitlles, un mercat de garrins; s'organitzaven jocs de cucanya i el que és més curiós, botiguers d'arreu muntaven aquí les parades de torrons' Segons Xavier Jorba: 'La capella de Sant Sebastià, situada a la que antigament s'anomenava vall dels Aldorrells, era una de les capelles bastides en època tardana, entre els segles XIV i XV, a diferència de moltes d'altres del municipi que eren d'origen medieval. Algunes de les capelles tenien establert un donat que treballava les terres que envoltaven l'ermita a canvi del pagament d'uns censos anuals als obrers de la parròquia. Els donats de la capella de Sant Sebastià seran protagonistes de diferents bandositats durant el segle XVI. En una visita pastoral de l'any 1593 es descriu que la capella disposava de tres altars, i l'any 1731, el visitador demana posar una creu i prohibeix fer missa als altars del costat del major fins que no siguin adobades les pintures dels quadres'. | 41.5848200,1.6697700 | 389119 | 4604535 | 1690 | 08143 | Òdena | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57102-foto-08143-29-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57102-foto-08143-29-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57102-foto-08143-29-3.jpg | Legal | Renaixement|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Josep-Vicenç Mestre i Casanova | Descripció extreta de la fitxa de l' Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. | 95|119 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | ||||||
| 57103 | Sant Pere de les Botxes o Botges | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-pere-de-les-botxes-o-botges | Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. GAVÍN, Josep M (1984) Inventari d'esglésies: Anoia - Conca de Barberà, vol. 16. Ed. Arxiu Gavín, Valldoreix. JORBA i SERRA, Xavier (2011) Òdena, segles XVI i XVII. Parnass Edicions, Barcelona JUNYENT I MAYDEU, Francesc; MAZCUÑAN I BOIX, Alexandre (1992): 'Sant Pere de les Botges o Sant Pere de les Cadenes o d'Arboçar', Catalunya Romànica, XIX: El Penedès, Anoia, Enciclopèdia Catalana, Barcelona, p. 447 MESTRE CASANOVA, Josep-Vicenç (1988). Història del castell d'Òdena. Dels orígens fins al segle XII. Departament de Cultura de l'Ajuntament d'Òdena, Òdena MESTRE CASANOVA, Josep-Vicenç (1994): 'Col·leccionable Esglésies romàniques de l'Anoia', La Veu de l'Anoia, Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada i La Veu de l'Anoia, Igualada MESTRE CASANOVA, Josep-Vicenç; Gemma ESTRADA, Gemma (1994): 'Art i Patrimoni', L'Anoia, Edicions Intercomarcals, SA, Manresa, pp. 127-154 | XI-XII | Sense teulada. L'interior està ple de vegetació i arbres. | Edifici d'una sola nau amb absis llis orientat a sol ixent . La porta era situada a migdia i una finestra a l'absis. Hi manca la coberta i l'absis i el mur de migdia estan molt deteriorats. Murs de pedra seca amb carreus més o menys escairats, en forma de paral·lelepípede. Posteriorment l'interior fou arrebossat. L'interior de l'edifici presenta un estat ruïnós. La vegetació ha arrelat dins l'interior, produint-se la disgregació de moltes parts dels murs, tant de façana com de la distribució interior. | 08143-30 | A redós de cal Caire | Edifici construït entre els segles XI i XII . De l'ermita de Sant Pere de les Botges, situada a l'altiplà de Cal Caire, entre els masos Arlomba, Puigbufer i Maioles, les visites pastorals no en parlen. La situació geogràfica justificava aquesta manca de visites. La capella de Sant Pere de les Botges també era coneguda com capella de Sant Pere de les Cadenes. | 41.6424300,1.6227600 | 385303 | 4610993 | 08143 | Òdena | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57103-foto-08143-30-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57103-foto-08143-30-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57103-foto-08143-30-3.jpg | Legal | Medieval|Romànic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Josep-Vicenç Mestre i Casanova | També es coneguda com Sant Pere de les Cadenes o Sant Pere d'Arboçar.Descripció extreta de la fitxa de l' Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. | 85|92 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | |||||||
| 57104 | Casilla del 'Peón Caminero' a Sant Sebastià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casilla-del-peon-caminero-a-sant-sebastia | Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. MESTRE CASANOVA, Josep-Vicenç (1999): 'L'àlbum d'Òdena', Col·lecció l'Àlbum de Catalunya: Els Municipis de Catalunya en Cromos, Geographica Mapamundi, Òdena ORTUETA HILBERATH, Elena de (2000) 'Modelos de casillas de peones camineros'. Actas del Tercer Congreso Nacional de Historia de la Construcción, Sevilla, 26-28 octubre. | XIX-XX | L'edifici està en procés de deteriorament continuat degut a la manca d'ús. | Edifici de planta regular orientat a sud-est, que consta de planta baixa i coberta a dos vessants de teula ceràmica tipus aràbiga amb carener paral·lel a la façana principal. Pati a la banda posterior tancat amb barri. L'edifici està envoltat d'un jardí amb vegetació de gran frondositat. L'accés a la casa es realitza per la façana principal a través d'un portal d'arc rebaixat. Sobre el portal hi ha un rètol on es llegeix: CASILLA DE PEONES CAMINEROS Nm. 563 Hm II. Al costat del portal hi ha una segona placa amb la inscripció: TERMINO MUNICIPAL DE ODENA. Aquesta Caseta del Peó Caminer estava projectada per allotjar dos habitatges amb un únic accés des de l'exterior. El portal principal dóna al vestíbul per on s'accedeix, a banda i banda, a cadascun dels habitatges. Un petit passadís comunica amb el pati situat a la banda posterior del conjunt. Des del vestíbul s'accedeix també a la cuina, la qual conserva una llar de foc, una pica i prestatgeries d'obra. La cuina comunica amb la sala i alcova, la qual disposa d'una finestra a l'hort. L'hort té un pou i una comuna com equipaments d'ambdós habitatges. En el pati també es guardava la llenya i les eines de treball. Edifici construït amb murs de maçoneria i tàpia, obra de fàbrica a les obertures, estructura de fusta a la coberta i paredat irregular en el seu basament. L'edifici presenta un acabat arrebossat i pintat i conserva algun dels antics cartells informatius retolats amb pintura que fan referència a l'antiga carretera N-II. A la façana lateral nord hi ha un rètol amb l'anagrama N-II dins d'un rectangle que ha perdut el color vermell original i la resta del cartell és de color blau, amb les inscripcions LERIDA i MADRID. I a la façana lateral sud hi havia una altra inscripció pintada sobre l'arrebossat exterior de la paret que s'ha perdut en gran part però que deixa veure encara la paraula BARCELONA. Les façanes principal i posterior de l'edifici disposen d'un petit acroteri amb motllures d'aparença clàssica que gira vers les façanes laterals, convertint-se en l'únic ornament de la construcció. | 08143-31 | N-Iiz | L' inici del regnat de Carles III -1759- coincideix amb una veritable planificació i impuls de les obres públiques a la península. L'any 1761 es va disposar l'inici de les obres en els camins d'Andalusia, Catalunya, Galícia i València, i un any més tard es va redactar el Reglamento para la conservación de los caminos en general -1762-. Es va contemplar l'establiment dels peons caminers amb la funció de mantenir en bon estat una llegua de carretera. Es van construir llavors 49 casetes o casilles amb l'objectiu que l'empleat de les obres públiques habités al costat del tram corresponent de carretera assignat, evitant així les despeses de desplaçament. Poc es va legislar i reformar durant l'exercici de Carles IV i Ferran VII, si bé es van invertir grans sumes per a la continuació de la xarxa general de carreteres. Va ser durant el regnat d'Isabel II que es va promoure i millorar el reglament sobre les esmentades casetes. La distribució de molts d'aquests habitatges es correspon amb els models d'habitatge obrer dissenyats l'any 1859 per Lucio del Valle, Víctor Martí i Ángel Mayo. La funció d'aquests habitatges era la de proporcionar unes habitacions sanejades i higièniques a les famílies dels peons caminers. El seu emplaçament no era casual ja que es van ubicar al costat del tram de treball per facilitar l'assistència contínua i immediata dels quilòmetres assignats. Els primers models oficials van ser habitatges individuals amb una superfície edificada de 79,67 m2 i un petit hort o jardí de 27,90 m2. L'any 1859 es va apostar pel model de casetes aparellades no tan sols per evitar l'aïllament a què es veia sotmès el treballador sinó també per rendibilitzar el cost de l'obra. Es va reduir la superfície de la construcció a 109,05 m2 disposant com espai comú el vestíbul i l'hort, aquest últim una mica més ampli amb 68,97 m2 per a ambdues famílies. L'habitatge disposava d'un espai destinat a saladormitori i una cuina. La superfície de la sala-dormitori no es va modificar si bé es va reduir la superfície de la cuina. No es podia reduir aquest espai si es volia oferir una estança còmoda i saludable a una família amb dos nens, calculant 15 m3 per a cada individu. En el pati de la casa es va instal·lar el pou i un espai amb l'inodor. A més, el peó podia guardar la llenya i les eines de treball, que no eren poques. Aquest sistema de treball o habitatge va funcionar fins que les mateixes comunicacions van possibilitar el fàcil trasllat del peó al seu lloc o tram de treball des dels nuclis més propers de població, essent innecessari habitar a peu de carretera. | 41.5846200,1.6696800 | 389111 | 4604513 | 08143 | Òdena | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57104-foto-08143-31-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57104-foto-08143-31-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Josep-Vicenç Mestre i Casanova | Descripció extreta de la fitxa de l' Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. | 98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | |||||||
| 57105 | Casilla del 'Peón Caminero' a Òdena | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casilla-del-peon-caminero-a-odena | Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. MESTRE CASANOVA, Josep-Vicenç (1999): 'L'àlbum d'Òdena', Col·lecció l'Àlbum de Catalunya: Els Municipis de Catalunya en Cromos, Geographica Mapamundi, Òdena ORTUETA HILBERATH, Elena de (2000) 'Modelos de casillas de peones camineros'. Actas del Tercer Congreso Nacional de Historia de la Construcción, Sevilla, 26-28 octubre. | XX | Edifici de dues plantes, amb dues vivendes per dues famílies. A la primera planta hi ha els espais que podem denominar d'ús comú i de magatzem i a la part superior les habitacions destinades a les famílies del 'peón caminero'. | 08143-32 | C-37z | Segons Josep-Vicenç Mestre: 'El 'peón caminero' era l'encarregat del manteniment d'un tram de la carretera de terra. Generalment era un tram de 6 Km. Netejava les 'cunetes', tapava forats i clots... El 'peón camineroa d'aquesta 'casilla' s'encarregava del manteniment de la carretera des d'Igualada fins a cal Valls i des d'aquí fins a Maians. Aquesta feina es va continuar fins i tot després d'asfaltar les carreteres. Aleshores ja no vivien a les 'casilles' sinó que anaven amb una colla. A Òdena el darrer que recordem era el Tonet (Antonio Figueres)'. | 41.6117300,1.6462600 | 387206 | 4607553 | 08143 | Òdena | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Josep-Vicenç Mestre i Casanova | Descripció extreta de la fitxa de l' Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | |||||||||||
| 57106 | Antic Ajuntament i escoles a dalt del castell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-ajuntament-i-escoles-a-dalt-del-castell | Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. MESTRE CASANOVA, Josep-Vicenç (1988). Història del castell d'Òdena. Dels orígens fins al segle XII. Departament de Cultura de l'Ajuntament d'Òdena, Òdena MESTRE CASANOVA, Josep-Vicenç (1990): 'El Castell d'Òdena objecte d'especulació: Procés de degradació del recinte medieval', Òdena, Butlletí d'Informació Municipal. Nova època, 19, Ajuntament d'Òdena, Òdena, pp.12-13 MESTRE CASANOVA, Josep-Vicenç (2007) Centre d'interpretació del guix: 'Ara fa 50 milions d'anys'. Avantprojecte museogràfic. Consell Comarcal de l'Anoia, Igualada MESTRE CASANOVA, Josep-Vicenç (2007) Centre d'interpretació del guix a Òdena: Catalunya ara fa 50 milions d'anys. El guix: l'aprofitament tradicional d'un recurs natural. Projecte museogràfic i pla de viabilitat. Ajuntament d'Òdena, Òdena TERMENS i GRAELLS, Miquel (1988): 'Òdena', Història de les Comarques de Catalunya. Anoia, vol. I, Editorial Parcir Edicions Selectes, Manresa, p. 189 | XIX | Sense teulada. Només es conservem alguns murs perimetrals. | Per un inventari de béns de propietat municipal de l'any 1881 sabem com era l'edifici: 'Una casa situada en la plaza mayor del pueblo, que cuenta una superficie de doce metros de latitud con diez de longitud, consta de planta baja, dos pisos y desban, se encuentra en regular estado de conservacion y se halla destinado para casa Ayuntamiento y escuelas publicas, figurando en la planta baja y en su lado derecho [banda nord] el salón capitular y en el izquierdo la escuela de niños; en el primer piso la sala escuela de niñas al lado izquierdo y la habitación de la maestra á su lado derecho y en el segundo piso, la habitación del maestro solamente; linda á Oriente ó espalda, parte con D. Tomas Closa y paret con D. José Piqué, á mediodia ó izquierda con tierras del Duque de Medinaceli [la Tossa o part més elevada del turó on presumiblement es trobava l'antic castell]; á poniente ó frente con la plaza de la Constitución y á norte ó derecha con la calle Mayor; no está afecta a gravamen alguno invirtiendose una insignificante cantidad para su sostenimiento en obras de reparacion y es de un valor aproximado de siete mil setecientas cincuenta pesetas' | 08143-33 | Carrer Major/Plaça de la Constitució | L'Ajuntament d'Òdena, el 22 de març de 1864, va aprovar el projecte d'obres de les escoles públiques, presentat el 25 d'agost de 1862 per Modest Fossas Pi, arquitecte del districte d'Igualada. L'edifici que allotjava l'Ajuntament i les escoles no va tenir ús gaires anys, ja que el 1894 ja no s'hi van poder celebrar les eleccions a diputats provincials; l'immoble no oferia seguretat i calia reparar-lo, i els comicis electorals es van haver de celebrar a la casa del carrer del Rosari número 4, que aleshores era el 'punto conocido por el más céntrico de la población'. La primera setmana de juny de 1929, el consistori va inaugurar una nova Casa de la Vila, l'actual, que ha estat objecte d'una reforma i ampliació el 2006. L'obertura del camí, l'explotació minera intensiva, l'expansió urbanística del poble entorn de les noves seus de l'Ajuntament i l'església, i de la cruïlla de les carreteres de Manresa i d'Igualada, i la introducció de comoditats en els edificis nous van propiciar el definitiu despoblament del turó, iniciat a finals del segle XIX. Acabada la guerra, el 12 de juny de 1939, es van reobrir les escoles, encara que no van funcionar gaire temps. Entre 1941 i 1952 el consistori va intentar recuperar l'edifici de l'antic Ajuntament i escoles. Finalment, el 1960, el consistori va veure's en l'obligació d'enderrocar l'edifici pel perill evident d'ensorrament. | 41.6054700,1.6388600 | 386579 | 4606868 | 1862 | 08143 | Òdena | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57106-foto-08143-33-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57106-foto-08143-33-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Josep-Vicenç Mestre i Casanova | Descripció extreta de la fitxa de l' Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. | 98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | ||||||
| 57107 | Can Copi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-copi | Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. LACUESTA, R. (1998): Informe sobre l'estat de conservació de Cal Copi, situat a l'antic nucli del castell d'Òdena. SPAL. Diputació de Barcelona. Barcelona [Inèdit]. MESTRE NOGUÉ, Josep Vicenç. Renoms, Malnoms o Motius d'Òdena. La seva història, origen i etimologia, Òdena [Inèdit] | XIX-XX | Presenta un greu perill d'enderroc. | Un únic cos amb planta baixa, pis i golfes. Edifici de planta baixa, pis i golfes, amb una cisterna i una sala subterrània excavada en part a la roca natural i coberta amb una volta de mig canó. Façana principal orientada a sud-est. Al primer pis s'obren tres balcons amb baranes de ferro i a les golfes una sèrie de finestres quadrades. Aquest cos de façana, composat de manera simètrica respecte a un eix vertical central, s'allarga cap a migdia amb un altre cos on hi ha una altra porta d'accés en arc rebaixat i una única finestra a l'alçada del primer pis i una altra a les golfes. La façana posterior té una sèrie de finestres a la planta pis i a les golfes. En aquest costat, el nivell del terra exterior és força més alt i es pot accedir a la casa a través d'una porta oberta directament a la primera planta. L'edifici es cobreix amb jàsseres i bigues de fusta i llates per canal, on descansen les teules àrabs, que formen una coberta a doble vessant amb el carener paral·lel a la façana principal. Els forjats de les plantes baixa i primera són fets també de rolls i bigues de fustes sobre les quals recolzen els paviments ceràmics. En el cas de la planta pis, són de gres, de rajola de mida petita pròpia de finals del segle XIX, que forma dibuixos geomètrics emmarcats a manera d'una catifa. La distribució de la casa és a l'estil de les masies clàssiques de tres crugies perpendiculars a la façana, si bé al fons del vestíbul central de la planta baixa, des d'on arrenca l'escala principal, hi ha un pis altell que sembla fruit d'una reforma posterior, on se situen la cuina i una estança de servei. A la planta principal hi ha una sèrie d'habitacions distribuïdes a banda i banda de la sala central, des de la qual surt l'escala que mena a les golfes. | 08143-34 | Castell d'Òdena, entre cal Cavaller i cal Palomes | La llinda del portal principal de l'edifici té gravada la inscripció 'P.C 1885 1801', que indicaria l'origen de la casa i l'època en què va adoptar la fesomia actual, també manifestada pel tipus de trespols del pis, amb bigues, revoltons i un paviment hidràulic. Sabem que el 1909, Jaume Vich Casanovas va heretar la casa de la seva mare, Emília Casanovas Tardà, i que el 1975 la va llegar al seu fill, Lluís Maria Vich Mestres. | 41.6056600,1.6392600 | 386612 | 4606889 | 08143 | Òdena | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57107-foto-08143-34-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Josep-Vicenç Mestre i Casanova | Descripció extreta de la fitxa de l' Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. | 98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | |||||||
| 57108 | Torre del castell d'Òdena | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-del-castell-dodena | <p>Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. ÁLVAREZ MÁRQUEZ, Maria del Carmen (1990) La Baronia de la Conca d'Òdena. Textos i Documents. Fundació Noguera, Barcelona ÁLVAREZ MÁRQUEZ, Maria del Carmen (1978): 'El señorío de los Odena a través de la documentación existente en el archivo ducal de Medinaceli (año 990-fines del siglo XII)', História, Instituciones, Documentos. Publicaciones de la Universidad de Sevilla, Sevilla BENET, A. (1992): 'Òdena. Castell d'Òdena. Història'. Catalunya Romànica. El Penedès. L'Anoia. XIX. Barcelona: 443-446. BRAMON, D. (2003): 'El castell d'Òdena citat en una crònica àrab d'un autor anònim JORBA i SERRA, Xavier (2011) Òdena, segles XVI i XVII. Parnass Edicions, Barcelona JORBA i SERRA, Xavier (2013): 'Òdena al primer terç del segle XVIII', Revista d'Igualada, 44, Associació Revista d'Igualada, Igualada, p.7-19 JUNYENT I MAYDEU, Francesc; MAZCUÑAN I BOIX, Alexandre (1992): 'Castell d'Òdena', Catalunya Romànica, XIX: El Penedès, Anoia, Enciclopèdia Catalana, Barcelona, p. 443 LACUESTA, R. (1998): Informe sobre l'estat de conservació de Cal Copi, situat a l'antic nucli del castell d'Òdena. SPAL. Diputació de Barcelona.. Barcelona [Inèdit]. LACUESTA, R.; CAIXAL, À. (2010): La recuperació del poble vell d'Òdena. Nou accés a la torre del castell. Opuscle editat per la Diputació de Barcelona i l'Ajuntament d'Òdena. Barcelona. MATEU LLOPIS, F. (1946): 'Dinares de Yahyà al Mu'tali de Ceuta y mancusos barceloneses hallados en Ódena (Igualada, Barcelona)'. Al Andalus, XI, fasc.: 389-394. MESTRE CASANOVA, Josep-Vicenç (1988). Història del castell d'Òdena. Dels orígens fins al segle XII. Departament de Cultura de l'Ajuntament d'Òdena, Òdena MESTRE CASANOVA, Josep-Vicenç (1990): 'El Castell d'Òdena objecte d'especulació: Procés de degradació del recinte medieval', Òdena, Butlletí d'Informació Municipal. Nova època, 19, Ajuntament d'Òdena, Òdena, pp.12-13 MESTRE CASANOVA, Josep-Vicenç (1990): 'Dos-cents anys d'Odissea Parroquial (I)', Òdena, Butlletí d'Informació Municipal. Nova època, 20, Ajuntament d'Òdena, Òdena, pp.13-14 MESTRE CASANOVA, Josep-Vicenç (1990): 'Dos-cents anys d'Odissea Parroquial (II)' Òdena, d'anys'. Avantprojecte museogràfic. Consell Comarcal de l'Anoia, Igualada MESTRE CASANOVA, Josep-Vicenç. Història del castell d'Òdena. Del segle XII al XV. Òdena [Inèdit] SABATÉ, Flocel (1999) La gent dels castells. Montcalet, Igualada SOLSONA, E.; ABELLÓ, M. (1990): 'Torre del Castell d'Òdena. Descripció de les obres', Memòria 1985-1989. SPAL. Diputació de Barcelona. Barcelona: 79-80. TERMENS i GRAELLS, Miquel (1988): 'Òdena', Història de les Comarques de Catalunya. Anoia, vol. I, Editorial Parcir Edicions Selectes, Manresa, p. 189</p> | XIII-XV | <p>La torre poligonal està situada a prop de l'entrada al recinte, en el punt més feble de la defensa del castell. Té quatre pisos d'alçada, un dipòsit d'aigua a la planta baixa i està formada exteriorment per un políedre d'onze cares que s'afuen lleugerament a mesura que guanyen alçada i formen una piràmide truncada. El parament extern és totalment llis, únicament interromput pels forats de les bastides. A tres metres d'alçada hi ha la porta per accedir a l'interior, que coincideix amb la primera planta. El segon pis recolza sobre un forjat i tenia com a missió facilitar el pas a la terrassa superior, que recolzava sobre una volta. S'hi pujava per unes escales adossades a la paret que, des d'una determinada alçària, devien anar per dins del gruix del mur, cosa que, amb el temps, va afeblir considerablement l'estructura i va contribuir, més tard, a la ruïna dels coronaments. La fàbrica de la torre és de pedra de marès extreta de les planes properes. Els carreus són rectangulars, de mida mitjana, treballats només per la cara externa i col·locats en filades no gaire horitzontals. Pel que fa al tram de muralla que acompanya la torre, cal tenir present que aquest sector de l'entrada ha estat molt alterat en època moderna. Tot i això, la recerca arqueològica efectuada l'any 1985 va permetre recuperar part del traçat del llenç defensiu del costat de tramuntana.</p> | 08143-35 | Castell d'Òdena | <p>El castell d'Òdena apareix documentat per primera vegada l'any 957, citat com Kastromuro Odena, és a dir, castell murallat d'Òdena. La possessió inicial del castell va correspondre al llinatge dels Òdena, amb possessions arreu de la comarca i en d'altres indrets de Catalunya. A partir del segle XV s'incià el procés de degradació del castell, quan el 1463 la Diputació de Catalunya enderroca parcialment la fortalesa a instància del consell igualadí. Al segle XVIII el revifament econòmic provoca l'ampliació de l'antiga parroquial i l'església romànica es configura com un edifici plenament barroc. L'any 1936 un grup incontrolat crema l'església i l'any 1942 el bisbat ven els terrenys que poseeix al turó a una empresa dedicada a l'explotació del guix. El 27 d'abril de 1986 es van inaugurar les obres de restauració de la torre. L'excavació arqueològica es va portar a terme entre el mai i juny de 1985. El projecte arquitectònic és de setembre de 1984 i l'obra de restauracio es va portar a terme per l'empresa Joan Closa i Serra de Copons entre febrer de 1985 i abril de 1986. El projecte i direcció de l'obra és dels arquitectes Mariona Abelló i Enric Solsona i de l'aparellador Eugeni Casas.</p> | 41.6059300,1.6393200 | 386618 | 4606919 | 08143 | Òdena | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57108-foto-08143-35-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57108-foto-08143-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57108-foto-08143-35-3.jpg | Legal | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-10-07 00:00:00 | Josep-Vicenç Mestre i Casanova | Descripció extreta de la fitxa de l' Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. | 92|85 | 45 | 1.1 | 1771 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | ||||
| 57109 | Font sota la torre del castell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-sota-la-torre-del-castell | Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. MESTRE CASANOVA, Josep-Vicenç (1993): 'Col·leccionable les nostres fonts', Butlletí d'Informació Municipal, Ajuntament d'Òdena, Òdena MESTRE CASANOVA, Josep-Vicenç (2012): 'Històries de la nostra història. Primera font pública a Òdena', L'Accent, la Revista d'Òdena, 65, Ajuntament d'Òdena, Òdena, p.13. | XX | Està adossada al mur del dipòsit de l'aigua i s'esta desprenent perillosament. | Font pública adossada a la paret del dipòsit d'aigua d'Òdena. Està formada per una part central i dues bandes verticals laterals rematades per raoles vidriades de color blau i decoració floral. A la part inferior del cos central hi ha el receptacle amb l'aixeta, i a mitja alçada, una placa realitzada amb mosaic de colors on es troba inscrit l'any de construcció de la font: AÑO 1924. | 08143-36 | Carrer la Torre | Segons Josep-Vicenç Mestre: 'L'11 de novembre de 1923, l'Ajuntament d'Òdena, presidit pel seu alcalde, Joan Claret Cañellas, va realitzar un préstec de 16.000 pta per portar l'aigua corrent a la localitat, des del lloc conegut com 'els Horts' a peu de la riera d'Òdena. El projecte s'encarregà a l'arquitecte Josep Pausas i de la instal·lació de les bombes, motors i canonades s'ocupà l'electricista igualadí Joan Guitart amb un cost de 5.450 pta. El dipòsit de l'aigua estava previst situar-lo al costat de la torre, al 'bassot' que servia per abeurar els animals i que fins fa pocs anys encara es conservava, fet que hagués malmès totalment la imatge de l'entorn de la torre del castell. Afortunadament Jaume Vich, conegut com l'Agustinet, va cedir els terrenys que posseïa a peu de la torre per construir el dipòsit, a partir del qual es va distribuir l'aigua per les fonts públiques. Un cop construït el dipòsit el mateix any, Òdena va disposar de la primera font pública, construïda prop del citat dipòsit, al carrer de la Torre, on una majòlica ens recorda la data. El setembre de 1926 s'iniciaren les obres de les altres fonts públiques, primer la del carrer Rosari amb la barana de contenció de terres del carrer del Balços i després, la font situada prop de l'actual parada de l'autobús. Els odenencs ja podien anar a buscar aigua a les fonts públiques, aigua per beure, per rentar la roba, aigua per rentar-se, sense haver de recórrer als pous o cisternes que hom tenia a casa seva. Aquell llarg trajecte que les dones feien per anar a buscar aigua fins la font que hi havia sota la torre, tot baixant cap a la riera, o fins la mateixa riera per anar a rentar la roba, carregades amb càntirs al cap i sota el braç, amb l'ajut esporàdic d'algun burret o alguna mula, poc a poc va ser només un record, una trista i dura història d'altres temps. Havia arribat una certa modernitat i els odenencs ara feien cua darrera les fonts per omplir els cubells; els més menuts mentre guardaven el torn, jugaven amunt i avall, sota l'ombra de les moreres del carrer Nou com també s'anomena al carrer del Rosari, mentre els grans prenien la fresca i feien petar la xerrada; i en arribar el torn, amb un pitxer omplien els utensilis (cossis, galledes, càntirs...) que després, plens d'aigua, calia transportar-los a casa. L'aigua era un bé escàs i per això era un bé molt preuat i que mai es malgastava. Però l'arribada de l'aigua corrent a les cases, que avui en dia és un fet habitual, encara va tardar algunes dècades !'. | 41.6061000,1.6396500 | 386646 | 4606937 | 1924 | 08143 | Òdena | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57109-foto-08143-36-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57109-foto-08143-36-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Noucentisme|Popular | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Ornamental | 2023-01-30 00:00:00 | Josep-Vicenç Mestre i Casanova | Descripció extreta de la fitxa de l' Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. | 98|106|119 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | ||||||
| 57110 | Font de la Plaça Major | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-placa-major-0 | Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. MESTRE CASANOVA, Josep-Vicenç (1993): 'Col·leccionable les nostres fonts', Butlletí d'Informació Municipal, Ajuntament d'Òdena, Òdena | XX | Està formada per un cos de planta quadrada revestit amb pedra, presidit en la seva part superior, per un relleu de l'escut municipal de aleshores, el qual podem trobar també cisellat a la façana de l'ajuntament. Sota l'escut es troba el broc i la cubeta de pedra. Una lluminària de quatre braços de ferro forjat corona la font. | 08143-37 | Plaça Major | Segons Josep-Vicenç Mestre: 'L'any 1969 l'Ajuntament d'Òdena va procedir a la urbanització de l'antiga plaça de les eres, que prenia el seu nom en tractar-se d'un indret on confluïen diverses eres de batre, per convertir-la en l'actual Plaça Major. Aquest paratge, per on transcorria l'antic camí que travessant el terme d'Òdena i passant al peu del seu castell, connectava Manresa amb el Camp de Tarragona, ja des de inicis del segle XX s'havia convertit en el centre de la població. Els principals serveis civils i religiosos es van anar traslladant gradualment, a l'igual que la major part de la població, des del nucli del castell a la zona més planera. Com element central de la nova urbanització de la Plaça Major, cal destacar la construcció d'aquesta font pública' | 41.6063900,1.6426000 | 386892 | 4606965 | 1969 | 08143 | Òdena | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57110-foto-08143-37-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57110-foto-08143-37-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57110-foto-08143-37-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Ornamental | 2023-01-30 00:00:00 | Josep-Vicenç Mestre i Casanova | Descripció extreta de la fitxa de l' Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. | 119|98 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | |||||||
| 57111 | Font de can Macià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-macia | Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. MESTRE CASANOVA, Josep-Vicenç (1993): 'Col·leccionable les nostres fonts', Butlletí d'Informació Municipal, Ajuntament d'Òdena, Òdena | XX | La manca de manteniment ha deteriorat l'entorn i la decoració està malmesa. | L'àmbit de la font està definit per una volta de quadrant d'esfera construïda amb pedra, amb un arc frontal constituït per una rosca de dovelles poc treballades. La volta està situada dins un cos de planta quadrangular construït amb paredat irregular de pedra, encaixat a la topografia del seu entorn. En el fons de l'espai de la volta hi ha el broc de la font i dos bancs laterals que es perllonguen fins a l'exterior. Davant de l'espai cobert de la font s'estén un espai obert o placeta, amb un banc a cada banda, construïts amb pedra i formigó. El banc situat a la banda de llevant disposa d'un respatller construït amb un muret de còdols de riera, acabat amb forma arrodonida i amb una inscripció realitzada amb peces incrustades de marbre blanc on es llegeix: MERCEDES. La reforma d'aquesta font va ser dedicada a Mercedes Ciervo Sinclair, esposa de Joan Vives, al qual va ser l'impulsor d'una de les grans reformes de can Macià en el primer terç del segle XX.. Fins fa pocs anys es conservaven basaments de bancs que imitaven soques d'arbres. La font ja devia existir abans d'aquesta intervenció, ja que apareix indicada en un plànol de l'any 1914 i es conserven fotografies de finals del segle XIX on apareix tot i que amb un aspecte totalment diferent: de fet hi havia diverses deus, de les quals únicament es conserva l'existent en l'actualitat. | 08143-38 | Finca de can Macià | És una font d'aigua canalitzada que va ser reformada per Joan Vives i Gibert l'any 1909. | 41.5967300,1.6585900 | 388208 | 4605872 | 08143 | Òdena | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57111-foto-08143-38-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57111-foto-08143-38-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57111-foto-08143-38-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Lúdic | 2023-01-30 00:00:00 | Josep-Vicenç Mestre i Casanova | Descripció extreta de la fitxa de l' Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. | 98|119 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 |
Estadístiques 2026
patrimonicultural
Mitjana 2026: 0,00 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc