Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 56558 | Xup gros de Serrajòrdia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xup-gros-de-serrajordia | Una part del ràfec del xup ja no es conserva i els murs exteriors estan força deteriorats | El xup gros de Serrajòrdia està situat a uns metres de la masia de Serrajòrdia, en l'esplanada que s'estén davant la façana principal d'aquesta. Es tracta d'una estructura pràcticament quadrada (uns 5 per 5 metres) bastida amb murs de càrrega de maçoneria de pedra mitjana, amb pedres de majors dimensions delimitant les cantonades i l'entrada principal, de forma rectangular i orientada al sud. El xup està coronat amb una volta de lloses a plec de llibre, que exteriorment queda coberta per terra i vegetació i un ràfec de grans lloses del que només se'n conserva una part. La façana principal del xup, orientada al sud té una única obertura que dóna accés a l'interior, on s'emmagatzema l'aigua. El forat interior, pràcticament cúbic, està picat a la roca natural en tota la seva meitat inferior. | 08151-166 | Sector oest del terme municipal | Aquest xup també havia estat utilitzat com a pou o dipòsit d'aigua ja que, segons fonts orals, l'aigua hi neix. | 41.9332500,2.0298400 | 419569 | 4642820 | 08151 | Oristà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56558-foto-08151-166-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:47 | ||||||||||
| 56559 | Xup de Vilaroger | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xup-de-vilaroger | VILARRASA, Salvador (1975). La vida a pagès. Impremta Maideu. | El xup de Vilaroger es troba situat a uns metres al sud-est de la façana principal de la masia, al costat d'unes estructures agropecuàries. Es tracta d'una estructura rectangular de 3 x 3,60 metres construït amb murs de maçoneria de pedra que es troben coronats en pedres de forma piramidal. La porta d'accés, orientada al nord, està tancada per una reixa. | 08151-167 | Sector est del terme municipal | Modernament, el xup s'utilitzava per a recollir l'aigua de la pluja i bombar-la quan s'havia d'utilitzar per regar. Anteriorment, podria haver servit per a guardar-hi glans. Antigament, les masies que tenien rouredes, utilitzaven les glans per a engreixar els porcs (a les zones on no hi havia rouredes s'utilitzava sobretot el blat de moro). Al Lluçanès central, en general, hi havia grans rouredes que permetien collir glans a tothom qui ho volia, amb la condició d'haver de donar la meitat a l'amo de la roureda. Per a conservar les glans, moltes masies tenien el 'jup' (xup o aljup), que era un pou on hi feien anar aigua i allí tiraven les glans, mantenint-se tendres i fresques tot l'any (VILARRASA:1975). | 41.9480800,2.0931700 | 424837 | 4644409 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:47 | |||||||||||||
| 56560 | Xup de Tornamira | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xup-de-tornamira | VILARRASA, Salvador (1975). La vida a pagès. Impremta Maideu. | El xup de Tornamira està situat uns metres a l'oest de l'antic castell, actualment masia, que li dóna nom, a tocar de la masoveria de Tornamira i d'una bassa reformada modernament. Es tracta d'una estructura petita i pràcticament quadrada (uns 2'9 per 2'9 metres) bastida amb murs de càrrega de maçoneria de pedra, amb carreus treballats delimitant les cantonades i l'entrada principal reformada amb maó. El xup està coronat amb una teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. La façana principal del xup, orientada al nord-est té una única obertura, emmarcada amb brancals de maó i llinda monolítica triangular de pedra treballada, que dóna accés a l'interior, on s'emmagatzema l'aigua. La resta de les façanes no tenen obertures, exceptuant la sud-est, on hi ha una petita finestra emmarcada amb pedra treballada que a l'interior es converteix en un desaigua de pedra treballada que sobresurt del mur. | 08151-168 | Sector central del terme municipal | El xup de Tornamira s'havia utilitzat modernament com a dipòsit d'aigua, encara que es probable que la seva funció original fos la de guardar glans en aigua. Antigament, les masies que tenien rouredes, utilitzaven les glans per a engreixar els porcs (a les zones on no hi havia rouredes s'utilitzava sobretot el blat de moro). Al Lluçanès central, en general, hi havia grans rouredes que permetien collir glans a tothom qui ho volia, amb la condició d'haver de donar la meitat a l'amo de la roureda. Per a conservar les glans, moltes masies tenien el 'jup' (xup o aljup), que era un pou on hi feien anar aigua i allí tiraven les glans, mantenint-se tendres i fresques tot l'any (VILARRASA:1975). | 41.9497800,2.0590700 | 422013 | 4644628 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56560-foto-08151-168-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56560-foto-08151-168-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:47 | ||||||||||
| 56561 | Xup de Terricabras | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xup-de-terricabras | VILARRASA, Salvador (1975). La vida a pagès. Impremta Maideu. | Alguns dels seus murs exteriors es conserven parcialment a mitja alçada. | El xup de Terricabras es troba situat a 100 metres al nord de la masia de Terricabras al costat del camí d'accés a la masia. Es tracta d'una estructura quadrada d'uns 4 x 4 metres amb murs d'un metre d'alçada exteriorment i 2 metres de fondària a l'interior en el qual hi ha crescut arbres i està parcialment cobert de terra. Construït amb maçoneria de pedra i cantonades amb carreus de majors dimensions presenta una obertura d'accés a la banda sud que conserva un brancal de pedra treballada. | 08151-169 | Sector est del terme municipal | El xup de Terricabras havia servit per guardar-hi glans. Antigament, les masies que tenien rouredes, utilitzaven les glans per a engreixar els porcs (a les zones on no hi havia rouredes s'utilitzava sobretot el blat de moro). Al Lluçanès central, en general, hi havia grans rouredes que permetien collir glans a tothom qui ho volia, amb la condició d'haver de donar la meitat a l'amo de la roureda. Per a conservar les glans, moltes masies tenien el 'jup' (xup o aljup), que era un pou on hi feien anar aigua i allí tiraven les glans, mantenint-se tendres i fresques tot l'any (VILARRASA:1975). Modernament el xup es va fer servir per rentar-hi roba. | 41.9489600,2.1119500 | 426395 | 4644491 | 08151 | Oristà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56561-foto-08151-169-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56561-foto-08151-169-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:47 | |||||||||
| 56562 | Pou de glaç de la Quintana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-glac-de-la-quintana | MESTRE, Pere (1998). Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Oristà. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. | XVIII | Exteriorment està cobert de vegetació i interiorment s'havia fet servir com a abocador. | El pou de glaç de la Quintana està situat uns metres a l'oest de la masia que li dóna nom, en un punt enclotat a tocar de la riera Gavarresa. Es tracta d'una estructura de grans dimensions semiesfèrica, bastida amb murs de maçoneria de pedra carejada per una cara i col·locada en filades circulars. L'estructura, d'uns 8'5 metres d'alçada per uns 8'5 metres de diàmetre, està assentada en un marge, de manera que per la part superior, a l'est, es pot accedir directament a la part alta de la cúpula i des de la part inferior, a l'oest i a tocar de la riera Gavarresa, es pot accedir a la base del pou. Aquesta gran estructura té dues obertures, una a l'extrem superior, emmarcada amb pedra treballada, i l'altre a l'extrem inferior, actualment coberta per la vegetació. | 08151-170 | Sector sud-oest del terme municipal | Els pous de glaç es feien servir per a conservar el glaç que s'elaborava durant l'hivern per poder utilitzar-lo durant els mesos més calorosos, és a dir des de finals de primavera fins a principis de tardor. El procés començava durant l'hivern, quan s'utilitzava alguna presa del riu o riera en un racó fresc i ombrívol per acumular-hi el glaç. Com que es necessitaven blocs de glaç grans, s'havia d'ampliar el gruix de la capa de glaç de la riera tirant-hi aigua per sobre a les nits. Un cop s'havia aconseguit una capa de glaç prou gruixuda es procedia a tallar-la en grans blocs. Aquests blocs s'anaven col·locant a l'interior del pou, sempre a través de l'obertura de l'extrem superior, amb capes de palla entremig que actuaven com un aïllant natural. Un cop el procés era acabat i començaven a arribar els mesos més calorosos, es començava a vendre i a utilitzar el glaç. Possiblement va ser construït durant el segle XVIII, en un període de baixes temperatures conegut com la petita edat del gel europeu. | 41.9278600,2.0497700 | 421215 | 4642203 | 08151 | Oristà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56562-foto-08151-170-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56562-foto-08151-170-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | És l'únic pou de glaç que es troba al Lluçanès.La tercera imatge s'ha extret de l'Inventari de Patrimoni Industrial de Catalunya. | 94 | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:47 | |||||||
| 56563 | Molí d'oli de Sant Nazari de la Garriga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-doli-de-sant-nazari-de-la-garriga | MESTRE, Pere (1998). Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Oristà. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. | Es conserven les tres peces monolítiques que formaven el molí, tot i que erosionades per estar a la intempèrie. | Les restes del molí d'oli de Sant Nazari de la Garriga estan situades a pocs metres de l'església, en un turó on encara es conserven algunes oliveres, a l'extrem sud del terme municipal. Es tracta d'un molí d'oli del que es conserven tres peces monolítiques, repartides en l'entorn proper de l'església, on queden vestigis de diverses estructures construïdes amb maçoneria de pedra, una de les quals correspondria a la cel·la de l'ermità de Sant Nazari de la Garriga. La peça que anava a la part inferior, anomenada sotamola o mola sotana i semblant a les de la premsa de vi, està conservada a uns metres de la façana principal de Sant Nazari de la Garriga, en una zona ocupada actualment per arbustos on s'intueixen diversos murs del que haurien estat estructures relacionades amb l'església. Aquesta peça, completament circular, amida uns 135 centímetres de diàmetre, amb un orifici central de 16 centímetres de diàmetre i una paret lateral d'uns 10 centímetres d'alçada que ressegueix tot el perímetre de la peça deixant únicament un punt de sortida. Les altres dues peces, que són les moles de forma tronco-cònica o trulls que giraven sobre la peça inferior o sotamola, estan conservades just davant de la façana principal de l'església, una integrada en el banca de pedra que ressegueix part de l'església i l'altra al bell mig del petit pati que hi ha davant la façana principal. Aquesta última amida uns 70 centímetres de diàmetre a la part superior (a la inferior és més estret), amb un orifici central de 16 centímetres de diàmetre i una alçada pròxima als 30 centímetres. L'altra mola, de menors dimensions, amida en el seu extrem més ample uns 60 centímetres de diàmetre amb un orifici central de 14 centímetres de diàmetre i una alçada també propera als 30 centímetres. | 08151-171 | Sector sud del terme municipal | Antigament el conreu de les oliveres era força comú en el sector més meridional del terme municipal d'Oristà. Prova d'això són alguns topònims com la masia de les Oliveres (en terme de Muntanyola però a tocar d'Oristà) o l'Olivar de la masia de Sagalés. A tocar de l'església de Sant Nazari de la Garriga encara es poden observar alguns exemplars d'olivera. | 41.9016200,2.0548200 | 421602 | 4639285 | 08151 | Oristà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56563-foto-08151-171-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56563-foto-08151-171-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:47 | |||||||||
| 56564 | Sistema de rec de Boladeras | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sistema-de-rec-de-boladeras | XVIII | A causa del desús ha quedat parcialment tapat per herba i hi falten algunes peces del canal. | El sistema de rec de Bolederes es troba situat uns cinquanta metres al sud-est de la masia, prop d'una bassa. Es tracta d'un sistema de canalització d'aigua format per diversos trams de pedres allargades i picades en forma de U que distribuïen l'aigua per regar diverses feixes. Inserit en un marge hi ha una petita habitació que presenta una porta de pedra bisellada amb la data inscrita de 1792 a la llinda. En aquesta estructura coberta hi ha el sistema que salvava el desnivell de l'aigua i la distribuïa del canal de la feixa superior al canal de la inferior. | 08151-172 | Sector sud-est del terme municipal | El sistema de rec de Boladeras va ser construït durant el segle XVIII, tal com ho indica una llinda de la construcció, datada l'any 1792. | 41.9238100,2.0883700 | 424411 | 4641719 | 08151 | Oristà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56564-foto-08151-172-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56564-foto-08151-172-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 49 | 1.5 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:47 | |||||||||
| 56565 | Resclosa del molí de la Quintana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-del-moli-de-la-quintana | MESTRE, Pere (1998). Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Oristà. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. | XVIII | Es conserven parcialment els elements de fusta de la resclosa. Es deteriora progressivament amb el pas del temps. | La resclosa del molí de la Quintana es troba situada a la riera Gavarresa a més d'un quilòmetre riera amunt del molí de la Quintana, a uns 300 metres al nord-oest del nucli d'Oristà i a 200 metres al nord de la pista poliesportiva municipal. Es tracta de la resclosa i canal que conduïa l'aigua de la riera Gavarresa al molí de la Quintana. Es conserva un tram d'uns 40 metres del canal, construït amb considerables murs de maçoneria de pedra coronats amb lloses disposades a plec de llibre i amb una alçada conservada que varia entre els 4 i 0'5 metres. La resclosa està formada per un mur de pedra d'uns 30 metres d'amplada i 1'60 metres d'alçada, transversal a la riera, que serveix de talús per subjectar-hi els pals de fusta verticals encaixats a la roca. Alguns d'aquests pals encara es conserven tot i que no es pot precisar quants ja que es troben coberts per vegetació. Tenen una alçada de 1'20 metres d'alçada i estan separats per una distància de 1'40 metres. No es conserven les fustes travesseres que tancaven la resclosa i que s'han podrit i fet malbé amb el temps. A la part de davant de la resclosa es forma un ample gorg i uns metres a sud hi havia unes passeres que servien per travessar la riera. Actualment sols se'n conserven poques restes. | 08151-173 | Sector central del terme municipal | La resclosa del molí de la Quintana va ser construïda per alimentar els dos molins de la Quintana, probablement al segle XVIII, tot i que es va anar reformant posteriorment. Modernament els veïns d'Oristà anaven a banyar-se al gorg que forma la resclosa. | 41.9352600,2.0577800 | 421888 | 4643017 | 08151 | Oristà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56565-foto-08151-173-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56565-foto-08151-173-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La tercera imatge s'ha extret de l'Inventari de Patrimoni Industrial de Catalunya. | 94 | 49 | 1.5 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:47 | |||||||
| 56566 | Resclosa, canal i horta del molí de la Coromina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-canal-i-horta-del-moli-de-la-coromina | MESTRE, Pere (1998). Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Oristà. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. | XVIII | Tot i que l'aigua ja no circula pels canals es conserven la majoria d'elements que ho permetien. | La resclosa, el canal i l'horta del molí de la Coromina estan situades just al nord del molí, en un punt enclotat per on passa la riera Gavarresa a l'oest de la masia de la Coromina. Es tracta d'un conjunt força ben conservat format per la resclosa, el sistema de canals i l'horta, delimitada amb murs de maçoneria de pedra en tot el seu perímetre. La resclosa, que té forma de V, està construïda amb amples murs de maçoneria de pedra gran, tot i que actualment la vegetació cobreix el mur. Originalment l'aigua era desviada cap al costat est de la riera on comença un sistema de canals que arriba fins a la bassa del molí. Aquests canals, bastits amb amples murs de pedra, presenten diverses obertures rectangulars fetes amb grans carreus treballats, amb encaixos picats a la pedra. Aquestes obertures, sempre col·locades de dos en dos en angle de 90º, permetien desviar l'aigua introduint una peça dins l'encaix. En el cas del molí de la Coromina s'han conservat dos punts de 'desviament', un prop de la resclosa que permetia retornar l'aigua sobrant a la riera i un altre, just on comença la bassa, que permetia desviar l'aigua cap a l'horta del molí, situada just al costat. L'horta, de forma allargada està delimitada en tot el perímetre per murs de maçoneria de pedra, tot i que en algunes parts està força malmès i probablement tenia més d'un accés a l'aigua del molí, un a través del canal i un altre directament a través de la bassa que s'obria i es tancava amb una llosa que encara es conserva. L'horta té un únic accés, situat just al punt on acaba el canal i comença la bassa. Es tracta d'una porta emmarcada amb pedra treballada a la que s'accedeix a través d'un pas per sobre el canal. Un cop passada la porta, actualment exempta, es troba a mà dreta una estructura quadrada a la que s'accedeix a través d'una porta emmarcada amb pedra treballada. Aquesta estructura, aparentment de caràcter defensiu, té, en les tres façanes restants, una espitllera de doble esqueixada emmarcada amb pedra treballada. També s'hi observen diverses obertures molt petites, formades integrant una teula al mur de càrrega, de manera que deixen una obertura de semicercle. Aquesta estructura, bastida amb murs de maçoneria de pedra i cantonades diferenciades amb carreus treballats, no conserva la teulada que originalment era de doble vessant. La bassa, situada a l'extrem sud-est del conjunt, està formada per un mur de lloses a plec de llibre i té dos forats a l'extrem inferior. | 08151-174 | Sector central del terme municipal | Tant la resclosa, com els canals i l'horta del molí de la Coromina van ser construïts probablement durant el segle XVIII, al mateix moment que l'edifici del molí. | 41.9596100,2.0642900 | 422457 | 4645715 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56566-foto-08151-174-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56566-foto-08151-174-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La tercera imatge s'ha extret de l'Inventari de Patrimoni Industrial de Catalunya. | 94 | 49 | 1.5 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:47 | |||||||
| 56567 | Passeres del molí de la Coromina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/passeres-del-moli-de-la-coromina | Falten dos o tres blocs dels que formaven la passera i la vegetació cobreix els blocs laterals a cada extrem, per on actualment ja no hi passa l'aigua. | Les passeres del molí de la Coromina estan situades poc metres a l'oest del molí que els dóna nom, sobre la riera Gavarresa i a l'oest del nucli de la Torre d'Oristà. Es tracta d'unes passeres col·locades a la riera Gavarresa per permetre el pas a peu per sobre la riera. Actualment es conserven 14 blocs de pedra, tot i que en falten dos o tres, precisament per lloc on actualment hi passa la major part del cabal de la riera. Els blocs treballats amiden aproximadament uns 50 centímetres de llarg per uns 10/15 d'ample i s'eleven poc més de mig metre sobre la riera. Uns metres al nord d'aquestes passeres, just al costat del pas que actualment permet creuar la riera als vehicles, s'observen les restes d'unes altres passeres, amb 7 blocs conservats de menors dimensions, més baixos i petits. | 08151-175 | Sector central del terme municipal | Antigament hi havia diverses maneres de salvar el pas per sobre la riera. Una solució, pels camins rals i ramaders era la construcció de ponts o guals que permetien el pas a persones, ramats o vehicles de tracció animal. En el cas de camins secundaris, una de les solucions més comunes era la construcció d'unes passeres. Aquestes passeres, formades per grans blocs de pedra permetien el pas a peu per sobre la riera. | 41.9584600,2.0631700 | 422363 | 4645588 | 08151 | Oristà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56567-foto-08151-175-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56567-foto-08151-175-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 49 | 1.5 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:47 | ||||||||||||
| 56568 | Passeres del molí de Tornamira | https://patrimonicultural.diba.cat/element/passeres-del-moli-de-tornamira | El desús ha propiciat el creixement de bardissa. Algunes de les pedres que formen la passera s'han fet malbé. | Les passeres del molí de Tornamira estan situades al sud-est del castell de Tornamira, a 40 metres a l'oest del molí de Tornamira i tancant per la part sud la Gorga que forma la riera Gavarresa, un ample gorg envoltat de canyís que mai s'asseca, ja que segons fonts orals hi neix aigua. Les passeres travessen la riera Gavarresa transversalment i servien per comunicar el molí, situat a la banda de llevant de la riera, amb l'altre costat, on es troba el castell de Tornamira. Estan formades per 11 pedres de diverses mides i amplades, algunes d'elles força estretes, i separades també per distancies irregulars. Entre els blocs treballats hi ha també altres pedres, sense treballar, que s'utilitzen igualment per a creuar la riera com és el cas d'una gran roca situada al centre. | 08151-176 | Sector central del terme municipal | Antigament hi havia diverses maneres de salvar el pas per sobre la riera. Una solució, pels camins rals i ramaders era la construcció de ponts o guals que permetien el pas a persones, ramats o vehicles de tracció animal. En el cas de camins secundaris, una de les solucions més comunes era la construcció d'unes passeres. Aquestes passeres, formades per grans blocs de pedra permetien el pas a peu per sobre la riera. Fonts orals expliquen que en un any de forta sequera els veïns d'Oristà van arrencar una de les pedres de la passera per tal de permetre que la riera baixés amb més aigua, ja que les passeres tanquen una mica el pas de l'aigua de la Gorga, situada al nord. | 41.9483100,2.0621600 | 422267 | 4644462 | 08151 | Oristà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56568-foto-08151-176-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56568-foto-08151-176-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 49 | 1.5 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:47 | ||||||||||||
| 56569 | Passeres del molí de Cabanas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/passeres-del-moli-de-cabanas | Les passeres del molí de Cabanas estan situades a 130 metres del molí de Cabanas, travessant la riera Lluçanès de forma transversal en direcció a la resclosa del molí de Cabanas. Estan formades per 15 pedres que mesuren 60 centímetres de llargada per 15 centímetres d'amplada, separades entre si per una distància d'un pas, aproximadament d'uns 80 centímetres i sobresortint uns 55 centímetres de l'aigua. Prop de les passeres hi ha construït un mur amb lloses a plec de llibre que forma un petit saltant d'aigua. | 08151-177 | Sector nord del terme municipal | Antigament hi havia diverses maneres de salvar el pas per sobre la riera. Una solució, pels camins rals i ramaders era la construcció de ponts o guals que permetien el pas a persones, ramats o vehicles de tracció animal. En el cas de camins secundaris, una de les solucions més comunes era la construcció d'unes passeres. Aquestes passeres, formades per grans blocs de pedra permetien el pas a peu per sobre la riera. | 41.9786800,2.0695200 | 422914 | 4647828 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56569-foto-08151-177-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56569-foto-08151-177-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Estructural | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 49 | 1.5 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:47 | |||||||||||||
| 56570 | Forn de calç de l'hort del Crespí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-de-lhort-del-crespi | MESTRE, Pere (1998). Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Oristà. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. www.lafura.cat/suplements/arxius/arxius.htm | Estructura en estat de ruïna. | El forn de l'hort del Crespi es troba situat a120 metres al nord oest de la masia del Crespi al marge d'un camp que havia estat l'antic hort del Crespi. Es tracta d'una estructura cilíndrica emplaçada en la pendent d'un marge, de 3,10 metres de diàmetre interior i una alçada conservada d'uns 3 metres. Presenta un esvoranc a la banda est i a la part superior del s'hi poden observar algunes pedres disposades en filades. | 08151-178 | Sector sud-oest del terme municipal | Antigament, cada masia amb una certa entitat comptava amb un forn de calç dins les seves terres. La funció dels forns de calç era coure les pedres calcàries sedimentàries, riques en carbonat de calci, per obtenir calç. El procés de transformació de la pedra en calç es feia per combustió, en un forn de forma rodona a dins la terra o a la roca. Es necessitaven temperatures de 800°C perquè el carbonat càlcic s'alliberés de l'anhídrid carbònic i passés a òxid de calci. La calç obtinguda tenia moltes aplicacions: servia per emblanquinar, desinfectar, per ensulfatar les plantes contra les plagues i per a la construcció. Però per aconseguir aquest procés es necessitava una preparació llarga i feixuga. Aquestes tasques duraven al voltant d'uns tres mesos i començaven entre el gener i el febrer, quan les feines agrícoles eren més escadusseres. Primer de tot, es necessitava combustible, que s'obtenia desbrossant el bosc. Aquesta llenya s'apilava en feixes anomenades fogots, d'un pes aproximat de 30 quilos. Per fer-nos-en una idea, per a un forn de 800 quintars de pedra (1 quintar = 40 quilos) feien falta uns 2.000 fogots. El següent pas era la pesada feina d'arrencar la pedra idònia amb pics, malls i parpalines. Després es transportava la pedra i els fogots amb els carros fins al lloc on era situat el forn. Aquest s'omplia posant de forma circular les pedres depenent de la seva mida: a baix les més grosses i a dalt del 'curull' les més petites. A la part inferior es deixava una finestra o 'boca' per introduir-hi la llenya amb una mena de forca anomenada gavell. Quan començava l'encesa, ja no es podia parar fins que el mestre calcinaire deia que la pedra era ben cuita. Un forn de la capacitat abans esmentada trigava de vuit a deu dies i quan els entesos deien que ja era al seu punt sellaven la boca del forn i la part superior o 'curull' amb pedres i fang durant quatre o cinc dies més. Passat aquest temps ja era a punt per desenfornar i transportar la calç en carros a la seva destinació per al seu ús. | 41.9155800,2.0411300 | 420483 | 4640848 | 08151 | Oristà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56570-foto-08151-178-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56570-foto-08151-178-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La tercera imatge s'ha extret de l'Inventari de Patrimoni Industrial de Catalunya. | 98 | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:47 | ||||||||
| 56571 | Forn de calç de la cometa del Crespí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-de-la-cometa-del-crespi | MESTRE, Pere (1998). Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Oristà. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. www.lafura.cat/suplements/arxius/arxius.htm | Estructura en estat de ruïna. | El forn de la cometa del Crespí es troba situat en una pendent al sud de la masia del Crespi, a la banda est del torrent Fondo. Es tracta d'una estructura circular de 3,60 metres de diàmetre i una altura interior que varia entre els 2'20 i els 3'40 metres d'alçada conservada, amb un esvoranc a la banda oest, banda oposada al marge en el qual està assentat el forn. Presenta un gruixut mur de pedra de 1,50 metres alçada. | 08151-179 | Sector sud-oest del terme municipal | Antigament, cada masia amb una certa entitat comptava amb un forn de calç dins les seves terres. La funció dels forns de calç era coure les pedres calcàries sedimentàries, riques en carbonat de calci, per obtenir calç. El procés de transformació de la pedra en calç es feia per combustió, en un forn de forma rodona a dins la terra o a la roca. Es necessitaven temperatures de 800°C perquè el carbonat càlcic s'alliberés de l'anhídrid carbònic i passés a òxid de calci. La calç obtinguda tenia moltes aplicacions: servia per emblanquinar, desinfectar, per ensulfatar les plantes contra les plagues i per a la construcció. Però per aconseguir aquest procés es necessitava una preparació llarga i feixuga. Aquestes tasques duraven al voltant d'uns tres mesos i començaven entre el gener i el febrer, quan les feines agrícoles eren més escadusseres. Primer de tot, es necessitava combustible, que s'obtenia desbrossant el bosc. Aquesta llenya s'apilava en feixes anomenades fogots, d'un pes aproximat de 30 quilos. Per fer-nos-en una idea, per a un forn de 800 quintars de pedra (1 quintar = 40 quilos) feien falta uns 2.000 fogots. El següent pas era la pesada feina d'arrencar la pedra idònia amb pics, malls i parpalines. Després es transportava la pedra i els fogots amb els carros fins al lloc on era situat el forn. Aquest s'omplia posant de forma circular les pedres depenent de la seva mida: a baix les més grosses i a dalt del 'curull' les més petites. A la part inferior es deixava una finestra o 'boca' per introduir-hi la llenya amb una mena de forca anomenada gavell. Quan començava l'encesa, ja no es podia parar fins que el mestre calcinaire deia que la pedra era ben cuita. Un forn de la capacitat abans esmentada trigava de vuit a deu dies i quan els entesos deien que ja era al seu punt sellaven la boca del forn i la part superior o 'curull' amb pedres i fang durant quatre o cinc dies més. Passat aquest temps ja era a punt per desenfornar i transportar la calç en carros a la seva destinació per al seu ús. | 41.9124200,2.0418800 | 420542 | 4640496 | 08151 | Oristà | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56571-foto-08151-179-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56571-foto-08151-179-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La tercera imatge s'ha extret de l'Inventari de Patrimoni Industrial de Catalunya. | 98 | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:47 | ||||||||
| 56572 | Forn de calç de Boladeras | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-de-boladeras | MESTRE, Pere (1998). Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Oristà. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. www.lafura.cat/suplements/arxius/arxius.htm | Es troba parcialment aterrat i hi ha crescut un arbre a l'interior. | El forn de calç de Boladeras es troba situat al costat de la teuleria de Boladeras, els dos al marge d'un camp, en l'anomenada zona del clot de l'Infern a la vall de Caraüll, al sud-est de la masia de Boladeras i al nord-est de la masia de Caraüll. S'hi accedeix a partir d'una pista forestal que segueix de forma paral·lela per l'oest del serrat de Venturana. Es conserva una estructura cilíndrica d'uns 2,5 metres de diàmetre i està format per unes gruixudes parets de terra cuita amb un tipus d'arrebossat interior fruit, possiblement, de les coccions del forn. L'alçada entre 2 i 2,5 metres és variable i presenta esvorancs al seu perímetre. L'interior està ple de terra i hi ha crescut vegetació. També si pot observar interiorment la possible boca del forn de forma semicircular. | 08151-180 | Sector sud-est del terme municipal | Antigament, cada masia amb una certa entitat comptava amb un forn de calç dins les seves terres. La funció dels forns de calç era coure les pedres calcàries sedimentàries, riques en carbonat de calci, per obtenir calç. El procés de transformació de la pedra en calç es feia per combustió, en un forn de forma rodona a dins la terra o a la roca. Es necessitaven temperatures de 800°C perquè el carbonat càlcic s'alliberés de l'anhídrid carbònic i passés a òxid de calci. La calç obtinguda tenia moltes aplicacions: servia per emblanquinar, desinfectar, per ensulfatar les plantes contra les plagues i per a la construcció. Però per aconseguir aquest procés es necessitava una preparació llarga i feixuga. Aquestes tasques duraven al voltant d'uns tres mesos i començaven entre el gener i el febrer, quan les feines agrícoles eren més escadusseres. Primer de tot, es necessitava combustible, que s'obtenia desbrossant el bosc. Aquesta llenya s'apilava en feixes anomenades fogots, d'un pes aproximat de 30 quilos. Per fer-nos-en una idea, per a un forn de 800 quintars de pedra (1 quintar = 40 quilos) feien falta uns 2.000 fogots. El següent pas era la pesada feina d'arrencar la pedra idònia amb pics, malls i parpalines. Després es transportava la pedra i els fogots amb els carros fins al lloc on era situat el forn. Aquest s'omplia posant de forma circular les pedres depenent de la seva mida: a baix les més grosses i a dalt del 'curull' les més petites. A la part inferior es deixava una finestra o 'boca' per introduir-hi la llenya amb una mena de forca anomenada gavell. Quan començava l'encesa, ja no es podia parar fins que el mestre calcinaire deia que la pedra era ben cuita. Un forn de la capacitat abans esmentada trigava de vuit a deu dies i quan els entesos deien que ja era al seu punt sellaven la boca del forn i la part superior o 'curull' amb pedres i fang durant quatre o cinc dies més. Passat aquest temps ja era a punt per desenfornar i transportar la calç en carros a la seva destinació per al seu ús. | 41.9194600,2.0912600 | 424645 | 4641233 | 08151 | Oristà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56572-foto-08151-180-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:47 | |||||||||
| 56573 | Forn de calç de Sagalés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-de-sagales | www.lafura.cat/suplements/arxius/arxius.htm | Una part lateral del forn s'ha esfondrat i la vegetació creix a l'interior. | El forn de calç de Sagalés està situat al nord-est de la casa que li dóna nom, en una vessant prop d'un camp on antigament hi havia hagut feixes amb oliveres (la zona es coneix com l'Olivar), però que actualment està ocupada per un bosc de pins. Es tracta d'un forn de calç de planta circular d'uns tres metres i mig de diàmetre excavat a terra i acabat amb algunes parts de mur de maçoneria de pedra. Es conserven poc menys de 5 metres d'altura i presenta un esvoranc a la part est, per on transcorre un petit rec. Les parets del forn denoten la seva utilització ja que part del material es troba fos. A l'interior hi ha crescut vegetació, dificultant l'accés al forn. Al voltant del forn es troben restes de calç. | 08151-181 | Sector sud del terme municipal | Antigament, cada masia amb una certa entitat comptava amb un forn de calç dins les seves terres. La funció dels forns de calç era coure les pedres calcàries sedimentàries, riques en carbonat de calci, per obtenir calç. El procés de transformació de la pedra en calç es feia per combustió, en un forn de forma rodona a dins la terra o a la roca. Es necessitaven temperatures de 800°C perquè el carbonat càlcic s'alliberés de l'anhídrid carbònic i passés a òxid de calci. La calç obtinguda tenia moltes aplicacions: servia per emblanquinar, desinfectar, per ensulfatar les plantes contra les plagues i per a la construcció. Però per aconseguir aquest procés es necessitava una preparació llarga i feixuga. Aquestes tasques duraven al voltant d'uns tres mesos i començaven entre el gener i el febrer, quan les feines agrícoles eren més escadusseres. Primer de tot, es necessitava combustible, que s'obtenia desbrossant el bosc. Aquesta llenya s'apilava en feixes anomenades fogots, d'un pes aproximat de 30 quilos. Per fer-nos-en una idea, per a un forn de 800 quintars de pedra (1 quintar = 40 quilos) feien falta uns 2.000 fogots. El següent pas era la pesada feina d'arrencar la pedra idònia amb pics, malls i parpalines. Després es transportava la pedra i els fogots amb els carros fins al lloc on era situat el forn. Aquest s'omplia posant de forma circular les pedres depenent de la seva mida: a baix les més grosses i a dalt del 'curull' les més petites. A la part inferior es deixava una finestra o 'boca' per introduir-hi la llenya amb una mena de forca anomenada gavell. Quan començava l'encesa, ja no es podia parar fins que el mestre calcinaire deia que la pedra era ben cuita. Un forn de la capacitat abans esmentada trigava de vuit a deu dies i quan els entesos deien que ja era al seu punt sellaven la boca del forn i la part superior o 'curull' amb pedres i fang durant quatre o cinc dies més. Passat aquest temps ja era a punt per desenfornar i transportar la calç en carros a la seva destinació per al seu ús. | 41.9075600,2.0682900 | 422726 | 4639932 | 08151 | Oristà | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56573-foto-08151-181-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56573-foto-08151-181-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:47 | |||||||||
| 56574 | Forn de calç de Tornamira | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-de-tornamira | www.lafura.cat/suplements/arxius/arxius.htm | Té un important esvoranc al cantó sud. | El forn de calç de Tornamira està situat al nord-est del castell de Tornamira en un marge d'un camp, prop del meandre de la riera Gavarresa que envolta Puigciutat. Del forn de calç se'n conserva una estructura cilíndrica d'uns 2'5 metres de diàmetre i està format per unes primes parets de terra cuita amb un tipus d'arrebossat interior produït, possiblement, per les coccions que havia fet el forn. L'interior es troba ple de terra i vegetació. La part sud té un tros enrunat de manera que el mur assoleix uns 2 metres d'altura, menys que a la resta de l'estructura. | 08151-182 | Sector central del terme municipal | Antigament, cada masia amb una certa entitat comptava amb un forn de calç dins les seves terres. La funció dels forns de calç era coure les pedres calcàries sedimentàries, riques en carbonat de calci, per obtenir calç. El procés de transformació de la pedra en calç es feia per combustió, en un forn de forma rodona a dins la terra o a la roca. Es necessitaven temperatures de 800°C perquè el carbonat càlcic s'alliberés de l'anhídrid carbònic i passés a òxid de calci. La calç obtinguda tenia moltes aplicacions: servia per emblanquinar, desinfectar, per ensulfatar les plantes contra les plagues i per a la construcció. Però per aconseguir aquest procés es necessitava una preparació llarga i feixuga. Aquestes tasques duraven al voltant d'uns tres mesos i començaven entre el gener i el febrer, quan les feines agrícoles eren més escadusseres. Primer de tot, es necessitava combustible, que s'obtenia desbrossant el bosc. Aquesta llenya s'apilava en feixes anomenades fogots, d'un pes aproximat de 30 quilos. Per fer-nos-en una idea, per a un forn de 800 quintars de pedra (1 quintar = 40 quilos) feien falta uns 2.000 fogots. El següent pas era la pesada feina d'arrencar la pedra idònia amb pics, malls i parpalines. Després es transportava la pedra i els fogots amb els carros fins al lloc on era situat el forn. Aquest s'omplia posant de forma circular les pedres depenent de la seva mida: a baix les més grosses i a dalt del 'curull' les més petites. A la part inferior es deixava una finestra o 'boca' per introduir-hi la llenya amb una mena de forca anomenada gavell. Quan començava l'encesa, ja no es podia parar fins que el mestre calcinaire deia que la pedra era ben cuita. Un forn de la capacitat abans esmentada trigava de vuit a deu dies i quan els entesos deien que ja era al seu punt sellaven la boca del forn i la part superior o 'curull' amb pedres i fang durant quatre o cinc dies més. Passat aquest temps ja era a punt per desenfornar i transportar la calç en carros a la seva destinació per al seu ús. | 41.9504300,2.0624800 | 422296 | 4644698 | 08151 | Oristà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56574-foto-08151-182-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56574-foto-08151-182-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:47 | |||||||||
| 56575 | Forn de calç de Terricabras | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-de-terricabras | www.lafura.cat/suplements/arxius/arxius.htm | Es troba parcialment derruït amb un gran esvoranc a la banda sud. | El forn de calç de Terricabras es troba situat a 800 metres al sud-oest de la masia de Terricabras en el desnivell d'una vessant prop del torrent de Font Canaleta. S'accedeix al forn a través d'un corriol que surt de la masia en direcció sud-oest i la seva localització és difícil. Es tracta d'un forn d'estructura cilíndrica de 2,90 metres de diàmetre interior i una alçada conservada de 3 metres. Presenta un gran esvoranc a la banda sud que li van fer per evitar que caigués algun animal a dins i no en pogués sortir. L'interior i els voltants estan plens de bardisses i vegetació. | 08151-183 | Sector est del terme municipal | Antigament, cada masia amb una certa entitat comptava amb un forn de calç dins les seves terres. La funció dels forns de calç era coure les pedres calcàries sedimentàries, riques en carbonat de calci, per obtenir calç. El procés de transformació de la pedra en calç es feia per combustió, en un forn de forma rodona a dins la terra o a la roca. Es necessitaven temperatures de 800°C perquè el carbonat càlcic s'alliberés de l'anhídrid carbònic i passés a òxid de calci. La calç obtinguda tenia moltes aplicacions: servia per emblanquinar, desinfectar, per ensulfatar les plantes contra les plagues i per a la construcció. Però per aconseguir aquest procés es necessitava una preparació llarga i feixuga. Aquestes tasques duraven al voltant d'uns tres mesos i començaven entre el gener i el febrer, quan les feines agrícoles eren més escadusseres. Primer de tot, es necessitava combustible, que s'obtenia desbrossant el bosc. Aquesta llenya s'apilava en feixes anomenades fogots, d'un pes aproximat de 30 quilos. Per fer-nos-en una idea, per a un forn de 800 quintars de pedra (1 quintar = 40 quilos) feien falta uns 2.000 fogots. El següent pas era la pesada feina d'arrencar la pedra idònia amb pics, malls i parpalines. Després es transportava la pedra i els fogots amb els carros fins al lloc on era situat el forn. Aquest s'omplia posant de forma circular les pedres depenent de la seva mida: a baix les més grosses i a dalt del 'curull' les més petites. A la part inferior es deixava una finestra o 'boca' per introduir-hi la llenya amb una mena de forca anomenada gavell. Quan començava l'encesa, ja no es podia parar fins que el mestre calcinaire deia que la pedra era ben cuita. Un forn de la capacitat abans esmentada trigava de vuit a deu dies i quan els entesos deien que ja era al seu punt sellaven la boca del forn i la part superior o 'curull' amb pedres i fang durant quatre o cinc dies més. Passat aquest temps ja era a punt per desenfornar i transportar la calç en carros a la seva destinació per al seu ús. | 41.9446800,2.1071700 | 425994 | 4644020 | 08151 | Oristà | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56575-foto-08151-183-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56575-foto-08151-183-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:47 | |||||||||
| 56576 | Forn de calç de les Oliveres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-de-les-oliveres | MESTRE, Pere (1998). Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Oristà. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. www.lafura.cat/suplements/arxius/arxius.htm | Estructura en ruïnes plena de bardisses. | El forn de calç de les Oliveres es troba situat en un petit serrat al nord-oest de la masia de les Oliveres, prop de l'església de Sant Genís (nou) i a l'oest del torrent del Puig. Es tracta d'un forn de calç sense ús, d'estructura cilíndrica parcialment derruït i cobert per vegetació i bardisses. Presenta un diàmetre de 2,70 metres i una alçada conservada variable de 2,50 metres en el punt de major altura. | 08151-184 | Sector sud del terme municipal | Antigament, cada masia amb una certa entitat comptava amb un forn de calç dins les seves terres. La funció dels forns de calç era coure les pedres calcàries sedimentàries, riques en carbonat de calci, per obtenir calç. El procés de transformació de la pedra en calç es feia per combustió, en un forn de forma rodona a dins la terra o a la roca. Es necessitaven temperatures de 800°C perquè el carbonat càlcic s'alliberés de l'anhídrid carbònic i passés a òxid de calci. La calç obtinguda tenia moltes aplicacions: servia per emblanquinar, desinfectar, per ensulfatar les plantes contra les plagues i per a la construcció. Però per aconseguir aquest procés es necessitava una preparació llarga i feixuga. Aquestes tasques duraven al voltant d'uns tres mesos i començaven entre el gener i el febrer, quan les feines agrícoles eren més escadusseres. Primer de tot, es necessitava combustible, que s'obtenia desbrossant el bosc. Aquesta llenya s'apilava en feixes anomenades fogots, d'un pes aproximat de 30 quilos. Per fer-nos-en una idea, per a un forn de 800 quintars de pedra (1 quintar = 40 quilos) feien falta uns 2.000 fogots. El següent pas era la pesada feina d'arrencar la pedra idònia amb pics, malls i parpalines. Després es transportava la pedra i els fogots amb els carros fins al lloc on era situat el forn. Aquest s'omplia posant de forma circular les pedres depenent de la seva mida: a baix les més grosses i a dalt del 'curull' les més petites. A la part inferior es deixava una finestra o 'boca' per introduir-hi la llenya amb una mena de forca anomenada gavell. Quan començava l'encesa, ja no es podia parar fins que el mestre calcinaire deia que la pedra era ben cuita. Un forn de la capacitat abans esmentada trigava de vuit a deu dies i quan els entesos deien que ja era al seu punt sellaven la boca del forn i la part superior o 'curull' amb pedres i fang durant quatre o cinc dies més. Passat aquest temps ja era a punt per desenfornar i transportar la calç en carros a la seva destinació per al seu ús. | 41.9216700,2.0978600 | 425195 | 4641473 | 08151 | Oristà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56576-foto-08151-184-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Prop seu hi ha la teuleria de les Oliveres.La segona imatge s'ha extret de l'Inventari de Patrimoni Industrial de Catalunya. | 98 | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:47 | ||||||||
| 56577 | Forn de calç del pla de la Calç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-del-pla-de-la-calc | MESTRE, Pere (1998). Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Oristà. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. www.lafura.cat/suplements/arxius/arxius.htm | Es troba parcialment cobert de terra i vegetació. | El forn de calç del pla de la Calç es troba situat al nord-oest de la masia de Vallgatina, en una esplanada elevada coneguda com el pla de la Calç on apareix a la superfície una veta de roca calcària. Es tracta d'un forn d'estructura quadrada i cantonades arrodonides de 2,70 metres per costat i una alçada conservada d'uns 3 metres. Conserva, a la part inferior, diverses filades d'arcs que separaven la zona de combustió de la de cocció. Els murs exteriors eren originalment de maçoneria de pedra, tot i que actualment pràcticament no son visibles, com la boca del forn, avui amagada sota la terra. | 08151-185 | Sector nord-oest del terme municipal | Antigament, cada masia amb una certa entitat comptava amb un forn de calç dins les seves terres. La funció dels forns de calç era coure les pedres calcàries sedimentàries, riques en carbonat de calci, per obtenir calç. El procés de transformació de la pedra en calç es feia per combustió, en un forn de forma rodona a dins la terra o a la roca. Es necessitaven temperatures de 800°C perquè el carbonat càlcic s'alliberés de l'anhídrid carbònic i passés a òxid de calci. La calç obtinguda tenia moltes aplicacions: servia per emblanquinar, desinfectar, per ensulfatar les plantes contra les plagues i per a la construcció. Però per aconseguir aquest procés es necessitava una preparació llarga i feixuga. Aquestes tasques duraven al voltant d'uns tres mesos i començaven entre el gener i el febrer, quan les feines agrícoles eren més escadusseres. Primer de tot, es necessitava combustible, que s'obtenia desbrossant el bosc. Aquesta llenya s'apilava en feixes anomenades fogots, d'un pes aproximat de 30 quilos. Per fer-nos-en una idea, per a un forn de 800 quintars de pedra (1 quintar = 40 quilos) feien falta uns 2.000 fogots. El següent pas era la pesada feina d'arrencar la pedra idònia amb pics, malls i parpalines. Després es transportava la pedra i els fogots amb els carros fins al lloc on era situat el forn. Aquest s'omplia posant de forma circular les pedres depenent de la seva mida: a baix les més grosses i a dalt del 'curull' les més petites. A la part inferior es deixava una finestra o 'boca' per introduir-hi la llenya amb una mena de forca anomenada gavell. Quan començava l'encesa, ja no es podia parar fins que el mestre calcinaire deia que la pedra era ben cuita. Un forn de la capacitat abans esmentada trigava de vuit a deu dies i quan els entesos deien que ja era al seu punt sellaven la boca del forn i la part superior o 'curull' amb pedres i fang durant quatre o cinc dies més. Passat aquest temps ja era a punt per desenfornar i transportar la calç en carros a la seva destinació per al seu ús. Segons fonts orals, el forn ja no funcionava a principis del segle XX. | 41.9715800,2.0017400 | 417289 | 4647103 | 08151 | Oristà | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56577-foto-08151-185-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56577-foto-08151-185-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La tercera imatge s'ha extret de l'Inventari de Patrimoni Industrial de Catalunya. | 98 | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:47 | ||||||||
| 56578 | Forn de calç del coll de la Creueta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-del-coll-de-la-creueta | MESTRE, Pere (1998). Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Oristà. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. www.lafura.cat/suplements/arxius/arxius.htm | Es troba parcialment enrunat i cobert de vegetació. | El forn de calç del coll de la Creueta es troba situat al nord-est de la masia de Vallgatina, en una vessant pronunciada sota la qual passa la pista forestal que condueix a la masia, uns metres per sota del pla de la Calç, una esplanada on apareix una veta de pedra calcària. Es tracta d'un forn d'estructura quadrada i cantonades arrodonides de 2,60 per 2'80 metres per costat i una alçada conservada inferior als 2 metres. No s'observa cap mur ja que tot el forn és excavat a terra. La boca del forn, possiblement encarada cap al sud, està completament tapada de terra. | 08151-186 | Sector nord-oest del terme municipal | Antigament, cada masia amb una certa entitat comptava amb un forn de calç dins les seves terres. La funció dels forns de calç era coure les pedres calcàries sedimentàries, riques en carbonat de calci, per obtenir calç. El procés de transformació de la pedra en calç es feia per combustió, en un forn de forma rodona a dins la terra o a la roca. Es necessitaven temperatures de 800°C perquè el carbonat càlcic s'alliberés de l'anhídrid carbònic i passés a òxid de calci. La calç obtinguda tenia moltes aplicacions: servia per emblanquinar, desinfectar, per ensulfatar les plantes contra les plagues i per a la construcció. Però per aconseguir aquest procés es necessitava una preparació llarga i feixuga. Aquestes tasques duraven al voltant d'uns tres mesos i començaven entre el gener i el febrer, quan les feines agrícoles eren més escadusseres. Primer de tot, es necessitava combustible, que s'obtenia desbrossant el bosc. Aquesta llenya s'apilava en feixes anomenades fogots, d'un pes aproximat de 30 quilos. Per fer-nos-en una idea, per a un forn de 800 quintars de pedra (1 quintar = 40 quilos) feien falta uns 2.000 fogots. El següent pas era la pesada feina d'arrencar la pedra idònia amb pics, malls i parpalines. Després es transportava la pedra i els fogots amb els carros fins al lloc on era situat el forn. Aquest s'omplia posant de forma circular les pedres depenent de la seva mida: a baix les més grosses i a dalt del 'curull' les més petites. A la part inferior es deixava una finestra o 'boca' per introduir-hi la llenya amb una mena de forca anomenada gavell. Quan començava l'encesa, ja no es podia parar fins que el mestre calcinaire deia que la pedra era ben cuita. Un forn de la capacitat abans esmentada trigava de vuit a deu dies i quan els entesos deien que ja era al seu punt sellaven la boca del forn i la part superior o 'curull' amb pedres i fang durant quatre o cinc dies més. Passat aquest temps ja era a punt per desenfornar i transportar la calç en carros a la seva destinació per al seu ús. Segons fonts orals, el forn ja no funcionava a principis del segle XX. | 41.9740000,2.0079400 | 417806 | 4647365 | 08151 | Oristà | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56578-foto-08151-186-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56578-foto-08151-186-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La tercera imatge s'ha extret de l'Inventari de Patrimoni Industrial de Catalunya. | 98 | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:47 | ||||||||
| 56579 | Teuleria de la Tosca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/teuleria-de-la-tosca | Conserva les boques del forn i només el tram inferior del mur exterior. La vegetació omple l'interior. | La teuleria de la Tosca es troba situada al nord-oest de la masia de Vallagatina, a l'extrem nord-oest del terme municipal, en un racó molt humit i ombrívol cobert de vegetació. Es tracta d'una teuleria de grans dimensions, uns 7 per 7 metres, bastida amb murs de maçoneria de pedra, conservats a poca alçada. A la part frontal de la teuleria es conserven les dues boques del forn d'arc rebaixat, emmarcades amb grans carreus treballats. Per sobre les boques, el mur que tancava la zona de cocció del forn s'ha esfondrat, quedant a molt poca alçada en tot el seu perímetre. | 08151-187 | Sector nord-oest del terme municipal | Antigament, cada masia amb una certa entitat comptava amb un forn d'obra o teuleria dins les seves terres. La funció dels forns d'obra era coure maons i teules principalment, que servien per arranjar o ampliar les edificacions ja existents, o bé per a fer-ne de noves. Les teuleries es composaven bàsicament de dues zones, a la part inferior hi havia la cambra de combustió, en la qual s'hi col·locava el combustible, i a la part superior hi ha la cambra de cocció on es col·locaven les peces a coure. Les dues cambres es comunicaven a través d'uns forats que permetien el pas de l'escalfor. | 41.9757700,1.9959400 | 416814 | 4647574 | 08151 | Oristà | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56579-foto-08151-187-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:47 | ||||||||||
| 56580 | Teuleria de la Casanova de Vallgatina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/teuleria-de-la-casanova-de-vallgatina | Es troba en estat de ruïna. | La teuleria de la Casanova de Vallgatina es troba situada a uns 1350 metres a l'oest de la masia de Vallgatina seguint una pista forestal, i a 170 metres al sud-oest de la Casanova de Vallgatina, prop del rec que baixa de la font d'en Pere Costa. La teuleria està derruïda i conserva la planta de 4 x 4 metres aproximadament. Construïda en la vessant d'un marge conserva el revestiment d'una de les parets, feta amb obra. L'interior està cobert per bardissa i vegetació i no s'observen les boques de la zona de cocció que, o bé estan tapades per l'esfondrament i la bardissa o bé ja no es conserven. Al voltant de la teuleria es troben trossos de rajols i teules. | 08151-188 | Sector nord-oest del terme municipal | Antigament, cada masia amb una certa entitat comptava amb un forn d'obra o teuleria dins les seves terres. La funció dels forns d'obra era coure maons i teules principalment, que servien per arranjar o ampliar les edificacions ja existents, o bé per a fer-ne de noves. Les teuleries es composaven bàsicament de dues zones, a la part inferior hi havia la cambra de combustió, en la qual s'hi col·locava el combustible, i a la part superior hi ha la cambra de cocció on es col·locaven les peces a coure. Les dues cambres es comunicaven a través d'uns forats que permetien el pas de l'escalfor. | 41.9713200,1.9916600 | 416454 | 4647084 | 08151 | Oristà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56580-foto-08151-188-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56580-foto-08151-188-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:47 | ||||||||||
| 56581 | Teuleria de la roca de la Sal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/teuleria-de-la-roca-de-la-sal | MESTRE, Pere (1998). Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Oristà. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. | Conserva bona part de l'estructura de la teuleria, tot i que la part inferior ha quedat coberta de terra. | La teuleria de la roca de la Sal es troba situada al nord de la masia de Vallgatina, a tocar de l'esplanada coneguda com el pla de la Calç, on es troba un forn de calç, descrit en una fitxa individual. Es tracta d'una teuleria de planta quadrada, d'uns 2'70 metres per costat i uns 3 metres d'alçada conservats. Els murs són de maó per la part interior del forn i de maçoneria de pedra a la part exterior. La boca del forn actualment queda coberta per la terra. Al voltant del forn es troben peces ceràmiques, amb tota probabilitat cuites en aquest forn. | 08151-189 | Sector nord-oest del terme municipal | Antigament, cada masia amb una certa entitat comptava amb un forn d'obra o teuleria dins les seves terres. La funció dels forns d'obra era coure maons i teules principalment, que servien per arranjar o ampliar les edificacions ja existents, o bé per a fer-ne de noves. Les teuleries es composaven bàsicament de dues zones, a la part inferior hi havia la cambra de combustió, en la qual s'hi col·locava el combustible, i a la part superior hi ha la cambra de cocció on es col·locaven les peces a coure. Les dues cambres es comunicaven a través d'uns forats que permetien el pas de l'escalfor. | 41.9739400,2.0010700 | 417237 | 4647365 | 08151 | Oristà | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56581-foto-08151-189-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56581-foto-08151-189-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:47 | |||||||||
| 56582 | Teuleria de Vallgatina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/teuleria-de-vallgatina | MESTRE, Pere (1998). Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Oristà. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. | Conserva una part de l'estructura de la teuleria. | La teuleria de Vallgatina es troba situada a uns 40 metres al nord-est de la masia, al costat d'uns coberts d'obra. La teuleria conserva, a la banda sud, una boca que donava accés al a zona de combustió formada per una arcada d'arc de mig punt coronada amb maons a plec de llibre així com també el mur d'uns 1,30 metres construït amb maçoneria de pedra. La teuleria tenia a sobre la zona de cocció i estava coberta; a la banda nord hi havia l'obrador, la zona on s'assecaven les peces i també una bassa, estructures que actualment ja no es conserven. | 08151-190 | Sector nord-oest del terme municipal | La teuleria de Vallgatina va deixar de funcionar l'any 1945 i es va desmuntar als anys 50 del segle XX. Antigament, cada masia amb una certa entitat comptava amb un forn d'obra o teuleria dins les seves terres. La funció dels forns d'obra era coure maons i teules principalment, que servien per arranjar o ampliar les edificacions ja existents, o bé per a fer-ne de noves. Les teuleries es composaven bàsicament de dues zones, a la part inferior hi ha la cambra de combustió, en la qual s'hi col·locava el combustible (llenya), i a la part superior hi ha la cambra de cocció on es col·locaven les peces a coure. Les dues cambres es comunicaven a través d'uns forats que permetien el pas de l'escalfor. | 41.9699500,2.0016700 | 417281 | 4646922 | 08151 | Oristà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56582-foto-08151-190-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56582-foto-08151-190-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | A la masia tenen una llibreta on hi consten els tractes que hi havia amb els teulers, el preu de les peces, etc.La tercera imatge s'ha extret de l'Inventari de Patrimoni Industrial de Catalunya. | 98 | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:47 | ||||||||
| 56583 | Teuleria de baix de cal Poll | https://patrimonicultural.diba.cat/element/teuleria-de-baix-de-cal-poll | Només es conserva part del forat quadrat on es coïa l'obra, parcialment cobert de vegetació, i la bassa, actualment sense aigua. | La teuleria de baix de cal Poll està situada uns metres sota la casa que li dóna nom, pràcticament en el punt més alt del serrat de Sant Nazari, a l'extrem sud del terme municipal. De la teuleria només es conserva el forat quadrat on es coïa l'obra, d'uns tres per tres metres. La paret posterior està picada a la roca natural i les laterals són bastides amb murs de maçoneria de pedra, revestits en alguns trams amb maó. La paret frontal està completament aterrada. A pocs metres de la teuleria, enmig d'un bosc de pins, hi ha la bassa que acumulava l'aigua per a utilitzar en les fornades, actualment completament seca. | 08151-191 | Sector sud del terme municipal | Antigament, cada masia amb una certa entitat comptava amb un forn d'obra o teuleria dins les seves terres. La funció dels forns d'obra era coure maons i teules principalment, que servien per arranjar o ampliar les edificacions ja existents, o bé per a fer-ne de noves. Les teuleries es composaven bàsicament de dues zones, a la part inferior hi havia la cambra de combustió, en la qual s'hi col·locava el combustible, i a la part superior hi ha la cambra de cocció on es col·locaven les peces a coure. Les dues cambres es comunicaven a través d'uns forats que permetien el pas de l'escalfor. | 41.9022000,2.0530700 | 421457 | 4639351 | 08151 | Oristà | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56583-foto-08151-191-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56583-foto-08151-191-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:47 | ||||||||||
| 56584 | Teuleria de dalt de cal Poll | https://patrimonicultural.diba.cat/element/teuleria-de-dalt-de-cal-poll | Només es conserva el forat quadrat on es coïa l'obra, parcialment cobert de vegetació, i la bassa, actualment sense aigua. | La teuleria de dalt de cal Poll està situada pocs metres al nord de la casa que li dóna nom, pràcticament en el punt més alt del serrat de Sant Nazari, a l'extrem sud del terme municipal. De la teuleria només es conserva el forat quadrat on es coïa l'obra, de poc més de dos metres per banda i l'obertura per on s'introduïa la matèria per cremar, tot i que pràcticament soterrada. Les parets posterior i laterals del forat quadrat estan construïdes amb murs de maçoneria de pedra i revestides amb maó. La paret frontal està pràcticament aterrada i entre les seves restes esllavissades s'hi intueix l'obertura inferior de la teuleria. A pocs metres de la teuleria, enmig d'un bosc de pins, hi ha la bassa que acumulava l'aigua per a utilitzar en les fornades, actualment plena de vegetació i seca. | 08151-192 | Sector sud del terme municipal | Antigament, cada masia amb una certa entitat comptava amb un forn d'obra o teuleria dins les seves terres. La funció dels forns d'obra era coure maons i teules principalment, que servien per arranjar o ampliar les edificacions ja existents, o bé per a fer-ne de noves. Les teuleries es composaven bàsicament de dues zones, a la part inferior hi havia la cambra de combustió, en la qual s'hi col·locava el combustible, i a la part superior hi ha la cambra de cocció on es col·locaven les peces a coure. Les dues cambres es comunicaven a través d'uns forats que permetien el pas de l'escalfor. | 41.9023700,2.0532800 | 421475 | 4639370 | 08151 | Oristà | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56584-foto-08151-192-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56584-foto-08151-192-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:47 | ||||||||||
| 56585 | Teuleria de Sagalés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/teuleria-de-sagales | Es conserva el mur principal de la teuleria i el forat quadrat on es coïa l'obra, tot i que pràcticament cobert de vegetació. | La teuleria de Sagalés està situada al sud-oest de la casa que li dóna nom, en un marge a tocar de la riera de Sagalés, prop del límit del terme municipal. De la teuleria es conserva el mur principal, encarat a la riera, bastit amb maçoneria de pedra regular i situat, actualment, uns metres sobre el nivell del terra, a tocar de la riera de Sagalés. En aquest mur principal s'hi observa la obertura per on s'introduïa el material per cremar, d'arc rebaixat i coronada amb lloses a plec de llibre. A la part posterior del mur hi ha el forat quadrat on es coïa l'obra, d'uns quatre per quatre metres, molt cobert de vegetació. Al voltant de la teuleria, enmig d'un bosc de pins, es troben peces ceràmiques cuites al forn. Bàsicament són rajols de dues mides diferents, uns de quadrat (19'5 x 19'5 x 5) i uns altres allargats (29 x 14 x 2'5). | 08151-193 | Sector sud del terme municipal | Antigament, cada masia amb una certa entitat comptava amb un forn d'obra o teuleria dins les seves terres. La funció dels forns d'obra era coure maons i teules principalment, que servien per arranjar o ampliar les edificacions ja existents, o bé per a fer-ne de noves. Les teuleries es composaven bàsicament de dues zones, a la part inferior hi havia la cambra de combustió, en la qual s'hi col·locava el combustible, i a la part superior hi ha la cambra de cocció on es col·locaven les peces a coure. Les dues cambres es comunicaven a través d'uns forats que permetien el pas de l'escalfor. | 41.9016400,2.0656300 | 422498 | 4639278 | 08151 | Oristà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56585-foto-08151-193-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56585-foto-08151-193-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:47 | ||||||||||
| 56586 | Teuleria del Verdaguer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/teuleria-del-verdaguer | MESTRE, Pere (1998). Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Oristà. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. | A l'interior hi ha crescut vegetació, esbarzers i una figuera. | La teuleria del Verdaguer es troba situada a 200 metres al nord-est de la masia del Verdaguer a l'extrem d'un camp i prop de la carretera B-433. Es tracta d'una teuleria de planta rectangular 7 x 6 metres aproximadament i uns 4 metres d'alçada. Està construïda amb murs de maçoneria de pedra irregular i conserva dues arcades d'arc de mig punt a la banda sud que donaven accés a la zona de combustió de la teuleria. A la part superior també es conserva la zona de cocció, actualment plena de vegetació. | 08151-194 | Sector central del terme municipal | Antigament, cada masia amb una certa entitat comptava amb un forn d'obra o teuleria dins les seves terres. La funció dels forns d'obra era coure maons i teules principalment, que servien per arranjar o ampliar les edificacions ja existents, o bé per a fer-ne de noves. Les teuleries es composaven bàsicament de dues zones, a la part inferior hi havia la cambra de combustió, en la qual s'hi col·locava el combustible, i a la part superior hi ha la cambra de cocció on es col·locaven les peces a coure. Les dues cambres es comunicaven a través d'uns forats que permetien el pas de l'escalfor. | 41.9355800,2.0881500 | 424406 | 4643026 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56586-foto-08151-194-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56586-foto-08151-194-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La tercera imatge s'ha extret de l'Inventari de Patrimoni Industrial de Catalunya. | 98 | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:47 | ||||||||
| 56587 | Teuleria de les Oliveres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/teuleria-de-les-oliveres | MESTRE, Pere (1998). Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Oristà. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. | Estructura en ruïnes plena de bardisses. | La teuleria de les Oliveres es troba situada en un petit serrat al nord-oest de la masia de les Oliveres, prop de l'església de Sant Genís (nou) i a l'oest del torrent del Puig. Es tracta d'una teuleria sense ús, parcialment derruïda i amb vegetació a l'interior que conserva la planta de 3,10 x 2,70 metres amb gruixuts murs de pedra de 1'30 d'amplada els quals es conserven en diferent alçada. Interiorment encara s'hi pot trobar una fornada de peces ceràmiques, abandonada per motius desconeguts, que servien per revestir les tines de vi. Alguns d'aquests rajols també es troben als voltants i fan 37,5 x 37,5 centímetre i 3 centímetres de gruix. No s'observa la boca de forn. | 08151-195 | Sector sud del terme municipal | Antigament, cada masia amb una certa entitat comptava amb un forn d'obra o teuleria dins les seves terres. La funció dels forns d'obra era coure maons i teules principalment, que servien per arranjar o ampliar les edificacions ja existents, o bé per a fer-ne de noves. Les teuleries es composaven bàsicament de dues zones, a la part inferior hi havia la cambra de combustió, en la qual s'hi col·locava el combustible, i a la part superior hi ha la cambra de cocció on es col·locaven les peces a coure. Les dues cambres es comunicaven a través d'uns forats que permetien el pas de l'escalfor. | 41.9216400,2.0978200 | 425192 | 4641470 | 08151 | Oristà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56587-foto-08151-195-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56587-foto-08151-195-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Prop seu hi ha el forn de calç de les Oliveres.La tercera imatge s'ha extret de l'Inventari de Patrimoni Industrial de Catalunya. | 98 | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:47 | ||||||||
| 56588 | Teuleria de Sansalvador | https://patrimonicultural.diba.cat/element/teuleria-de-sansalvador | MESTRE, Pere (1998). Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Oristà. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. | Es troba parcialment derruïda i totalment coberta per vegetació. | La Teuleria de Sansalvador es troba situada a 130 metres al nord de la masia de Sansalvador de Serradellops, al marge d'un camp que es troba a l'oest d'unes granges. Es tracta d'una teuleria de planta rectangular de 4,20 x 3,60 metres i una alçada conservada que varia entre els 0,80 i l'1,70 metres. Sembla que la teuleria tenia dues boques de forn però degut a la gran vegetació i bardissa no s'hi pot accedir. | 08151-196 | Sector est del terme municipal | Antigament, cada masia amb una certa entitat comptava amb un forn d'obra o teuleria dins les seves terres. La funció dels forns d'obra era coure maons i teules principalment, que servien per arranjar o ampliar les edificacions ja existents, o bé per a fer-ne de noves. Les teuleries es composaven bàsicament de dues zones, a la part inferior hi havia la cambra de combustió, en la qual s'hi col·locava el combustible, i a la part superior hi ha la cambra de cocció on es col·locaven les peces a coure. Les dues cambres es comunicaven a través d'uns forats que permetien el pas de l'escalfor. | 41.9542600,2.1305000 | 427938 | 4645063 | 08151 | Oristà | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56588-foto-08151-196-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La segona imatge s'ha extret de l'Inventari de Patrimoni Industrial de Catalunya. | 98 | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:47 | ||||||||
| 56589 | Teuleria de Terricabras | https://patrimonicultural.diba.cat/element/teuleria-de-terricabras | Estructura parcialment derruïda. | La teuleria de Terricabras es troba situada a un quilòmetre aproximadament al nord-est de la masia de Terricabras en un petit serrat delimitat per dos torrents: el de l'esquerra és el torrent de font Canaleta i el de la dreta recull les aigües de la baga de Coma de Bossa. Es tracta d'una teuleria sense ús, parcialment derruïda que conserva la planta quadrada de 3 x 3 metres i l'estructura interior amb parets de diversa alçada algunes d'elles cobertes de bardissa en les quals es pot observar l'interior de tapia cuita. No s'observa l'accés a la zona de combustió ja que presenta un gran esvoranc en aquesta banda. Tampoc es conserva la distribució de les dues zones: la de combustió i la de cocció. Al voltant de la teuleria es troben restes de peces d'obra com uns rajols de 18 x 18 centímetres i 4 centímetres de gruix. | 08151-197 | Sector est del terme municipal | Antigament, cada masia amb una certa entitat comptava amb un forn d'obra o teuleria dins les seves terres. La funció dels forns d'obra era coure maons i teules principalment, que servien per arranjar o ampliar les edificacions ja existents, o bé per a fer-ne de noves. Les teuleries es composaven bàsicament de dues zones, a la part inferior hi havia la cambra de combustió, en la qual s'hi col·locava el combustible, i a la part superior hi ha la cambra de cocció on es col·locaven les peces a coure. Les dues cambres es comunicaven a través d'uns forats que permetien el pas de l'escalfor. | 41.9508600,2.1173800 | 426847 | 4644697 | 08151 | Oristà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56589-foto-08151-197-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56589-foto-08151-197-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:47 | ||||||||||
| 56590 | Teuleria de Vilarubí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/teuleria-de-vilarubi | MESTRE, Pere (1998). Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Oristà. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. | Es conserven tres dels quatre murs que formaven l'estructura. | La teuleria de Vilarubí està situada en un punt enclotat a l'est de la masia que li dóna nom, en un marge per sota el qual passa una pista forestal a tocar del torrent Merdinyol. Es tracta d'una teuleria pràcticament quadrada (uns 3'70 per 3'30 metres) i uns 4 metres d'alçada, de la que es conserven 3 dels 4 murs principals. Probablement estava construïda amb murs de maçoneria de pedra, però la pedra no s'ha conservat quedant les parets de tàpia. El mur frontal, on es trobava la boca del forn, es conserva amb una gran alçada i amplada de mur i també es conserva el forat que permetia introduir llenya a la part inferior. Aquesta boca és d'arc rebaixat i conserva, a la part interior, un forat més petit emmarcat amb pedra treballada. | 08151-198 | Sector nord-oest del terme municipal | Antigament, cada masia amb una certa entitat comptava amb un forn d'obra o teuleria dins les seves terres. La funció dels forns d'obra era coure maons i teules principalment, que servien per arranjar o ampliar les edificacions ja existents, o bé per a fer-ne de noves. Les teuleries es composaven bàsicament de dues zones, a la part inferior hi havia la cambra de combustió, en la qual s'hi col·locava el combustible, i a la part superior hi ha la cambra de cocció on es col·locaven les peces a coure. Les dues cambres es comunicaven a través d'uns forats que permetien el pas de l'escalfor. | 41.9718200,2.0360200 | 420130 | 4647097 | 08151 | Oristà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56590-foto-08151-198-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56590-foto-08151-198-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La tercera imatge s'ha extret de l'Inventari de Patrimoni Industrial de Catalunya. | 98 | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:47 | ||||||||
| 56591 | Teuleria de Cabanas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/teuleria-de-cabanas | MESTRE, Pere (1998). Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Oristà. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. | Només conserva el mur frontal. | La teuleria de Cabanas es troba situada al nord-est de la masia de Cabanas en un marge prop del pont que creua la riera Gavarresa i del punt on s'ajunten la riera Lluçanès amb la riera Gavarresa. Es tracta d'una teuleria rectangular d'uns 4 x 3,5 metres de planta interior i gruixuts murs construïts amb maçoneria de pedra irregular. Conserva una alçada d'uns 4 metres i una arcada de mig punt que donaven accés a la zona de combustió de la teuleria, a la façana sud, única façana que queda a la vista. | 08151-199 | Sector nord del terme municipal | Antigament, cada masia amb una certa entitat comptava amb un forn d'obra o teuleria dins les seves terres. La funció dels forns d'obra era coure maons i teules principalment, que servien per arranjar o ampliar les edificacions ja existents, o bé per a fer-ne de noves. Les teuleries es composaven bàsicament de dues zones, a la part inferior hi havia la cambra de combustió, en la qual s'hi col·locava el combustible, i a la part superior hi ha la cambra de cocció on es col·locaven les peces a coure. Les dues cambres es comunicaven a través d'uns forats que permetien el pas de l'escalfor. | 41.9764200,2.0764700 | 423487 | 4647571 | 08151 | Oristà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56591-foto-08151-199-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56591-foto-08151-199-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La tercera imatge s'ha extret de l'Inventari de Patrimoni Industrial de Catalunya. | 98 | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:47 | ||||||||
| 56592 | Teuleria de la serra Venturana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/teuleria-de-la-serra-venturana | Estructura en estat de ruïna. | La teuleria de la serra Venturana es troba situada a l'est de la masia de Boladeras prop d'un camp obert recentment. Es tracta d'una teuleria en estat de ruïna que conserva la planta de 3'5 x 3'5 aproximadament amb gruixuts murs de pedra d'1 metre i una altura conservada fins a 2'5 metres. Presenta un accés a un nivell superior que segurament donava accés a la zona de cocció. Interiorment es poden observar les arcades que separaven la zona de combustió amb la de cocció però no es veuen exteriorment les boques del forn ja que hi ha una gran acumulació de terra i vegetació. | 08151-200 | Sector sud-est del terme municipal | Antigament, cada masia amb una certa entitat comptava amb un forn d'obra o teuleria dins les seves terres. La funció dels forns d'obra era coure maons i teules principalment, que servien per arranjar o ampliar les edificacions ja existents, o bé per a fer-ne de noves. Les teuleries es composaven bàsicament de dues zones, a la part inferior hi havia la cambra de combustió, en la qual s'hi col·locava el combustible, i a la part superior hi ha la cambra de cocció on es col·locaven les peces a coure. Les dues cambres es comunicaven a través d'uns forats que permetien el pas de l'escalfor. | 41.9235600,2.0928200 | 424779 | 4641687 | 08151 | Oristà | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56592-foto-08151-200-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56592-foto-08151-200-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:47 | ||||||||||
| 56593 | Teuleria de Boladeras | https://patrimonicultural.diba.cat/element/teuleria-de-boladeras | Estructura parcialment derruïda. | La teuleria de Boladeras es troba situada al costat del forn de calç de Boladeras, els dos al marge d'un camp, en l'anomenada zona del clot de l'Infern a la vall de Caraüll, al sud-est de la masia de Boladeras i al nord-est de la masia de Caraüll. S'hi accedeix a partir d'una pista forestal que segueix de forma paral·lela per l'oest del serrat de Venturana. Es tracta d'una teuleria sense ús, parcialment derruïda que conserva la planta i l'estructura interior amb parets de diversa alçada conservada construïdes amb tapia cuita. No s'observa l'accés a la zona de combustió ja que presenta un gran esvoranc en aquesta banda. Tampoc es conserva la distribució de les dues zones: la de combustió i la de cocció. | 08151-201 | Sector sud-est del terme municipal | Antigament, cada masia amb una certa entitat comptava amb un forn d'obra o teuleria dins les seves terres. La funció dels forns d'obra era coure maons i teules principalment, que servien per arranjar o ampliar les edificacions ja existents, o bé per a fer-ne de noves. Les teuleries es composaven bàsicament de dues zones, a la part inferior hi havia la cambra de combustió, en la qual s'hi col·locava el combustible, i a la part superior hi ha la cambra de cocció on es col·locaven les peces a coure. Les dues cambres es comunicaven a través d'uns forats que permetien el pas de l'escalfor. | 41.9194800,2.0912800 | 424647 | 4641235 | 08151 | Oristà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56593-foto-08151-201-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56593-foto-08151-201-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Al voltant de la teuleria s'hi observen molts fragments de d'obra, alguns rajols tenen les mesures següents: 15 x 30 centímetres.La tercera imatge s'ha extret de l'Inventari de Patrimoni Industrial de Catalunya. | 98 | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:47 | |||||||||
| 56594 | Tina de vi de Boladeras | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tina-de-vi-de-boladeras | MESTRE, Pere (1998). Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Oristà. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. | XVIII | La tina es troba integrada en una cuina com a element decoratiu. | La tina de vi de Boladeras es troba situada en una estructura adossada a la façana nord de Boladeras, reformada com a part de l'habitatge. Aquesta tina es troba ubicada dins de l'actual cuina de la masia i està coberta amb un vidre que permet passar-hi per sobre complint un objectiu decoratiu. Està revestida interiorment amb cairons de ceràmica de color roig de 40 x 40 centímetres i té un diàmetre aproximat d'un metre i mig i una profunditat aproximada de dos metres. En un cos adossat al nord-est de la masia hi havia dues tines més, d'uns tres metres de diàmetre i alçada, que s'havien utilitzat modernament com a dipòsit d'aigua. Actualment aquestes tines estan completament tapades per les últimes reformes que es va fer a l'edifici. | 08151-202 | Sector sud-est del terme municipal | Les tines eren elements indispensables en el procés d'elaboració del vi. En les zones on abundava el conreu de la vinya, com és el cas d'Oristà, bona part de les cases tenien una tina. El procés s'iniciava amb la recol·lecció del raïm, que era transportat amb portadores fins a la part superior de la tina, on es col·locaven unes fustes travesseres lleugerament separades anomenades brescat. El raïm s'abocava sobre el brescat i era trepitjat amb els peus. El suc que en sortia, el most, s'escolava a l'interior de la tina dipositant-se al fons i deixava com a residu la brisa, les restes del raïm xafat. En aquest punt es decidia si es volia fermentar el most amb la brisa o sense. Un cop el most havia fermentat es treia de la tina per una pedra amb un forat interior, la boixa, situada a la part baixa de la tina que solia donar al celler. | 41.9244000,2.0881100 | 424390 | 4641785 | 08151 | Oristà | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56594-foto-08151-202-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56594-foto-08151-202-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La tercera imatge s'ha extret de l'Inventari de Patrimoni Industrial de Catalunya. | 94 | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:47 | |||||||
| 56595 | Tina de vi de Vilasendra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tina-de-vi-de-vilasendra | MESTRE, Pere (1998). Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Oristà. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. | XVIII | Ha estat restaurada recentment. | La tina de vi de Vilasendra es troba adossada a la façana est de la masia de Vilasendra. La tina està formada per un cos exteriorment rectangular construït amb pedra i la cavitat interior cilíndrica formada per un diàmetre de 3 metres i una profunditat actualment també d'uns 3 metres. El revestiment interior està fet amb peces de pedra ben treballades, algunes noves i d'altres originals, que han estat tornades a posar bé ja que fa uns anys la tina estava parcialment aterrada. També conserva la boixa a la part baixa de la tina per on es recollia el vi des del celler. | 08151-203 | Sector sud del terme municipal | Les tines eren elements indispensables en el procés d'elaboració del vi. En les zones on abundava el conreu de la vinya, com és el cas d'Oristà, bona part de les cases tenien una tina. El procés s'iniciava amb la recol·lecció del raïm, que era transportat amb portadores fins a la part superior de la tina, on es col·locaven unes fustes travesseres lleugerament separades anomenades brescat. El raïm s'abocava sobre el brescat i era trepitjat amb els peus. El suc que en sortia, el most, s'escolava a l'interior de la tina dipositant-se al fons i deixava com a residu la brisa, les restes del raïm xafat. En aquest punt es decidia si es volia fermentar el most amb la brisa o sense. Un cop el most havia fermentat es treia de la tina per una pedra amb un forat interior, la boixa, situada a la part baixa de la tina que solia donar al celler. | 41.9220800,2.0813700 | 423828 | 4641533 | 08151 | Oristà | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56595-foto-08151-203-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56595-foto-08151-203-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Segons l'Inventari de Patrimoni Industrial de Catalunya del municipi d'Oristà: la gent de la casa assegurava que sota el revestiment de pedra de la tina hi havia peces de ceràmica vidriada.La tercera imatge s'ha extret de l'Inventari de Patrimoni Industrial de Catalunya. | 94 | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:47 | |||||||
| 56596 | Tina de vi de la Guàrdia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tina-de-vi-de-la-guardia | MESTRE, Pere (1998). Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Oristà. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. | XVIII | La tina de vi de la Guàrdia es troba adossada a la façana est de la Guàrdia. La tina està formada per una estructura rectangular, d'uns 2'5 x 3 metres de base i una alçada de poc més de 4 metres, construïda amb murs de maçoneria de pedra amb carreus treballats delimitant les cantonades i coronada amb una teulada d'una vessant. A l'interior hi ha una cavitat cilíndrica d'un diàmetre aproximat de 2 metres revestida interiorment amb cairons de ceràmica vidriada de color roig de 40 x 40 centímetres. A l'interior de la masia hi ha un petit celler, molt humit, on hi ha el forat que permetia buidar la tina. | 08151-204 | Sector central del terme municipal | Les tines eren elements indispensables en el procés d'elaboració del vi. En les zones on abundava el conreu de la vinya, com és el cas d'Oristà, bona part de les cases tenien una tina. El procés s'iniciava amb la recol·lecció del raïm, que era transportat amb portadores fins a la part superior de la tina, on es col·locaven unes fustes travesseres lleugerament separades anomenades brescat. El raïm s'abocava sobre el brescat i era trepitjat amb els peus. El suc que en sortia, el most, s'escolava a l'interior de la tina dipositant-se al fons i deixava com a residu la brisa, les restes del raïm xafat. En aquest punt es decidia si es volia fermentar el most amb la brisa o sense. Un cop el most havia fermentat es treia de la tina per una pedra amb un forat interior, la boixa, situada a la part baixa de la tina que solia donar al celler. | 41.9268900,2.0678000 | 422709 | 4642079 | 08151 | Oristà | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56596-foto-08151-204-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La segona imatge s'ha extret de l'Inventari de Patrimoni Industrial de Catalunya. | 94 | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:47 | ||||||||
| 56597 | Tina de vi del Blanquer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tina-de-vi-del-blanquer | MESTRE, Pere (1998). Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Oristà. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. | XVIII | Presenta l'arrebossat interior escrostonat, aigua estancada i vegetació al voltant. | La tina de vi del Blanquer es troba situada a la façana nord de la masia del Blanquer, al costat esquerra de l'eixida on hi ha el pou. La tina està formada, interiorment, per una estructura cilíndrica de parets de pedra petita (còdols) arrebossades, amb un diàmetre de 2'20 metres i una profunditat aproximada de 3 metres. Exteriorment està formada per una estructura rectangular, construïda amb maçoneria de pedra, de 1,20 metres d'alçada conservada. A l'interior hi ha aigua i s'està cobrint de vegetació. | 08151-205 | Sector nord-oest del terme municipal | Les tines eren elements indispensables en el procés d'elaboració del vi. En les zones on abundava el conreu de la vinya, com és el cas d'Oristà, bona part de les cases tenien una tina. El procés s'iniciava amb la recol·lecció del raïm, que era transportat amb portadores fins a la part superior de la tina, on es col·locaven unes fustes travesseres lleugerament separades anomenades brescat. El raïm s'abocava sobre el brescat i era trepitjat amb els peus. El suc que en sortia, el most, s'escolava a l'interior de la tina dipositant-se al fons i deixava com a residu la brisa, les restes del raïm xafat. En aquest punt es decidia si es volia fermentar el most amb la brisa o sense. Un cop el most havia fermentat es treia de la tina per una pedra amb un forat interior, la boixa, situada a la part baixa de la tina que solia donar al celler. | 41.9725300,2.0235200 | 419095 | 4647187 | 08151 | Oristà | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56597-foto-08151-205-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56597-foto-08151-205-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La tercera imatge s'ha extret de l'Inventari de Patrimoni Industrial de Catalunya. | 94 | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:47 | |||||||
| 56598 | Tina de vi de Vallgatina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tina-de-vi-de-vallgatina | XVIII | La tina de Vallgatina es troba situada a 50 metres a l'oest de masia la marge d'un camp. Està formada per una estructura rectangular exterior d'uns 2,5 metres de profunditat i una tina cilíndrica interior. Està construïda amb murs de maçoneria de pedra irregular i cantonades diferenciades amb pedres de majors dimensions. Presenta una accés a la banda sud-oest amb una obertura de brancals i llinda de pedra treballada que condueix a la zona on s'extreia el vi formada per una gran roca natural amb un orifici i un encaix a la part inferior. La tina, cilíndrica, té un diàmetre de 1,95 metres i presenta un terra amb rajoles de ceràmica. També hi havia una escala amb graons de pedra per accedir a la zona on es tirava el vi dins de la tina. | 08151-206 | Sector nord-oest del terme municipal | Les tines eren elements indispensables en el procés d'elaboració del vi. En les zones on abundava el conreu de la vinya, com és el cas d'Oristà, bona part de les cases tenien una tina. El procés s'iniciava amb la recol·lecció del raïm, que era transportat amb portadores fins a la part superior de la tina, on es col·locaven unes fustes travesseres lleugerament separades anomenades brescat. El raïm s'abocava sobre el brescat i era trepitjat amb els peus. El suc que en sortia, el most, s'escolava a l'interior de la tina dipositant-se al fons i deixava com a residu la brisa, les restes del raïm xafat. En aquest punt es decidia si es volia fermentar el most amb la brisa o sense. Un cop el most havia fermentat es treia de la tina per una pedra amb un forat interior, la boixa, situada a la part baixa de la tina que solia donar al celler. | 41.9698000,2.0004100 | 417177 | 4646906 | 08151 | Oristà | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56598-foto-08151-206-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56598-foto-08151-206-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:47 | ||||||||||
| 56599 | Tina de vi de Serrajòrdia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tina-de-vi-de-serrajordia | XVIII | Part de la teulada que cobria la tina ha caigut i comença a créixer vegetació a l'interior. | La tina de vi de Serrajòrdia es troba adossada a la façana est de la masia de Serrajòrdia. La tina està formada per una estructura rectangular construïda amb murs de maçoneria de pedra amb carreus treballats delimitant les cantonades i amb teulada d'una sola vessant que es conserva només parcialment. A dins hi ha una cavitat interior cilíndrica d'un diàmetre aproximat de 2'60 metres i una profunditat d'uns 3 metres. El revestiment interior està fet amb cairons de ceràmica vidriada de color roig de 40 x 40 centímetres. També conserva les escales que permetien accedir a la tina i algunes peces d'una premsa de vi integrada a la façana nord de l'edifici. | 08151-207 | Sector oest del terme municipal | Les tines eren elements indispensables en el procés d'elaboració del vi. En les zones on abundava el conreu de la vinya, com és el cas d'Oristà, bona part de les cases tenien una tina. El procés s'iniciava amb la recol·lecció del raïm, que era transportat amb portadores fins a la part superior de la tina, on es col·locaven unes fustes travesseres lleugerament separades anomenades brescat. El raïm s'abocava sobre el brescat i era trepitjat amb els peus. El suc que en sortia, el most, s'escolava a l'interior de la tina dipositant-se al fons i deixava com a residu la brisa, les restes del raïm xafat. En aquest punt es decidia si es volia fermentar el most amb la brisa o sense. Un cop el most havia fermentat es treia de la tina per una pedra amb un forat interior, la boixa, situada a la part baixa de la tina que solia donar al celler. | 41.9330900,2.0306900 | 419640 | 4642802 | 08151 | Oristà | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56599-foto-08151-207-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:47 | |||||||||
| 56600 | Tina de vi de Puigsaulens | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tina-de-vi-de-puigsaulens | MESTRE, Pere (1998). Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Oristà. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. | XVIII | La part superior de la tina no es troba en gaires bones condicions i perilla caure-hi. | La tina de vi Puigsaulens es troba adossada a la façana est de masia de Puigsaulens sota una terrassa. La tina està formada per una estructura rectangular exterior construïda amb murs de maçoneria de pedra arrebossats, i amb una cavitat interior cilíndrica d'un diàmetre de 1'90 metres i una profunditat d'uns 3'20 metres. Conserva l'accés a la part superior de la tina on es xafava el raïm. També presenta una sortida inferior que dóna al celler, a l'interior de la casa. | 08151-208 | Sector oest del terme municipal | Les tines eren elements indispensables en el procés d'elaboració del vi. En les zones on abundava el conreu de la vinya, com és el cas d'Oristà, bona part de les cases tenien una tina. El procés s'iniciava amb la recol·lecció del raïm, que era transportat amb portadores fins a la part superior de la tina, on es col·locaven unes fustes travesseres lleugerament separades anomenades brescat. El raïm s'abocava sobre el brescat i era trepitjat amb els peus. El suc que en sortia, el most, s'escolava a l'interior de la tina dipositant-se al fons i deixava com a residu la brisa, les restes del raïm xafat. En aquest punt es decidia si es volia fermentar el most amb la brisa o sense. Un cop el most havia fermentat es treia de la tina per una pedra amb un forat interior, la boixa, situada a la part baixa de la tina que solia donar al celler. | 41.9580200,2.0473100 | 421048 | 4645554 | 08151 | Oristà | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56600-foto-08151-208-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La segona imatge s'ha extret de l'Inventari de Patrimoni Industrial de Catalunya. | 94 | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:47 | |||||||
| 56601 | Tina de vi d'Altarriba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tina-de-vi-daltarriba | MESTRE, Pere (1998). Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Oristà. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. | XVIII | La tina està plena d'escombraries: plàstics, ampolles, vidres, etc. El sostre està parcialment aterrat. | La tina de vi d'Altarriba es troba adossada a la façana nord-est de la masia d'Altarriba. La tina està formada per una estructura rectangular exterior construïda amb murs de maçoneria de pedra, i amb una cavitat interior cilíndrica d'un diàmetre de 3,50 metres i una profunditat d'uns 4,20 metres. El revestiment interior està fet amb cairons de ceràmica vidriada de color roig de 40 x 40 centímetres. | 08151-209 | Sector nord del terme municipal | Les tines eren elements indispensables en el procés d'elaboració del vi. En les zones on abundava el conreu de la vinya, com és el cas d'Oristà, bona part de les cases tenien una tina. El procés s'iniciava amb la recol·lecció del raïm, que era transportat amb portadores fins a la part superior de la tina, on es col·locaven unes fustes travesseres lleugerament separades anomenades brescat. El raïm s'abocava sobre el brescat i era trepitjat amb els peus. El suc que en sortia, el most, s'escolava a l'interior de la tina dipositant-se al fons i deixava com a residu la brisa, les restes del raïm xafat. En aquest punt es decidia si es volia fermentar el most amb la brisa o sense. Un cop el most havia fermentat es treia de la tina per una pedra amb un forat interior, la boixa, situada a la part baixa de la tina que solia donar al celler. | 41.9645400,2.0627800 | 422338 | 4646264 | 08151 | Oristà | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56601-foto-08151-209-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | A més d'aquesta tina hi havia dues tines més: una igual que aquesta i una altra més petita d'uns 2'80 metres de diàmetre que s'han perdut al aterrar-se la teulada.La segona imatge s'ha extret de l'Inventari de Patrimoni Industrial de Catalunya. | 94 | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:47 | |||||||
| 56602 | Tina de vi de la Casanova del Pla Bassí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tina-de-vi-de-la-casanova-del-pla-bassi | MESTRE, Pere (1998). Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Oristà. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. | XVIII | L'interior de la tina està parcialment cobert de runa. | La tina de vi de la Casanova del Pla Bassí es troba adossada a la façana nord de la Casanova del Pla Bassí. La tina està formada per una estructura rectangular construïda amb murs de maçoneria de pedra gran amb carreus treballats delimitant les cantonades, i amb una cavitat interior cilíndrica d'un diàmetre de 2'60 metres i una profunditat d'uns 2'40 metres. El revestiment interior està fet amb cairons de ceràmica vidriada de color roig de 40 x 40 centímetres. També conserva les escales laterals que permetien accedir a la tina, formades amb grans carreus de pedra. | 08151-210 | Sector nord del terme municipal | Les tines eren elements indispensables en el procés d'elaboració del vi. En les zones on abundava el conreu de la vinya, com és el cas d'Oristà, bona part de les cases tenien una tina. El procés s'iniciava amb la recol·lecció del raïm, que era transportat amb portadores fins a la part superior de la tina, on es col·locaven unes fustes travesseres lleugerament separades anomenades brescat. El raïm s'abocava sobre el brescat i era trepitjat amb els peus. El suc que en sortia, el most, s'escolava a l'interior de la tina dipositant-se al fons i deixava com a residu la brisa, les restes del raïm xafat. En aquest punt es decidia si es volia fermentar el most amb la brisa o sense. Un cop el most havia fermentat es treia de la tina per una pedra amb un forat interior, la boixa, situada a la part baixa de la tina que solia donar al celler. | 41.9681900,2.0518600 | 421438 | 4646679 | 08151 | Oristà | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56602-foto-08151-210-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56602-foto-08151-210-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La tercera imatge s'ha extret de l'Inventari de Patrimoni Industrial de Catalunya. | 98 | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:47 | |||||||
| 56603 | Tina de vi de Vilaregut | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tina-de-vi-de-vilaregut | MESTRE, Pere (1998). Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Oristà. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. | XVIII | La tina de vi de Vilaregut està situada en una de les sales sustentades amb grans arcades apuntades a la planta baixa del casal de Vilaregut. La tina, cilíndrica tant interiorment com exteriorment, està construïda amb murs de maçoneria de pedra i té unes escales laterals bastides amb grans carreus treballats que permetien accedir a la part superior de la tina. Té una profunditat de 2'60 metres i un diàmetre de 1'60 i està revestida interiorment amb cairons de ceràmica de 40 x 40 centímetres, tot i que força malmesos. També conserva el sortidor que permetia buidar la tina, ubicat a la part inferior. A tocar de la tina, just a on comencen les escales de pedra, hi ha una premsa de vi datada l'any 1743 i descrita en una fitxa individual. | 08151-211 | Sector nord-est del terme municipal | Les tines eren elements indispensables en el procés d'elaboració del vi. En les zones on abundava el conreu de la vinya, com és el cas d'Oristà, bona part de les cases tenien una tina. El procés s'iniciava amb la recol·lecció del raïm, que era transportat amb portadores fins a la part superior de la tina, on es col·locaven unes fustes travesseres lleugerament separades anomenades brescat. El raïm s'abocava sobre el brescat i era trepitjat amb els peus. El suc que en sortia, el most, s'escolava a l'interior de la tina dipositant-se al fons i deixava com a residu la brisa, les restes del raïm xafat. En aquest punt es decidia si es volia fermentar el most amb la brisa o sense. Un cop el most havia fermentat es treia de la tina per una pedra amb un forat interior, la boixa, situada a la part baixa de la tina que solia donar al celler. | 41.9599900,2.0981500 | 425264 | 4645727 | 08151 | Oristà | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56603-foto-08151-211-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56603-foto-08151-211-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Tot i el bon estat de conservació de la tina, s'ha de tenir en compte que l'edifici on es troba s'està deteriorant inexorablement.La tercera imatge s'ha extret de l'Inventari de Patrimoni Industrial de Catalunya. | 94 | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:47 | ||||||||
| 56604 | Tines de vi de la Quintana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tines-de-vi-de-la-quintana | MESTRE, Pere (1998). Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Oristà. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. | XVIII | Dues de les tres tines estan tapades, i la que queda oberta s'utilitza com a traster. | Les tines de vi de la Quintana estan situades en una estructura adossada a la façana est de la Quintana. L'estructura on es troben està construïda amb murs de maçoneria de pedra amb carreus treballats delimitant les cantonades i coronat amb una teulada d'una vessant i té un accés principal emmarcat amb pedra motllurada i la data de 1780 inscrita a la llinda. A l'interior de l'estructura, en la part adossada a la façana est de la masia, hi ha les dues cavitats cilíndriques d'un diàmetre aproximat de 2 metres i una profunditat d'uns dos metres i mig, revestides interiorment amb cairons de ceràmica vidriada de color roig de 40 x 40 centímetres. Pocs metres al sud de les dues tines, en una estructura adossada hi ha una altra tina de majors dimensions, uns 2'5 metres de diàmetre i uns 3 de profunditat, actualment tapada. Les tres tines tenien el forat que permetia buidar-les a l'interior de la masia, en dues sales dedicades a celler que hi ha als baixos de la masia. En l'estructura on hi ha dues tines hi resta, també, parts d'una premsa de vi, amb el travesser datat l'any 1730, el cargol i els monòlits laterals amb encaixos. | 08151-212 | Sector sud-oest del terme municipal | Les tines eren elements indispensables en el procés d'elaboració del vi. En les zones on abundava el conreu de la vinya, com és el cas d'Oristà, bona part de les cases tenien una tina. El procés s'iniciava amb la recol·lecció del raïm, que era transportat amb portadores fins a la part superior de la tina, on es col·locaven unes fustes travesseres lleugerament separades anomenades brescat. El raïm s'abocava sobre el brescat i era trepitjat amb els peus. El suc que en sortia, el most, s'escolava a l'interior de la tina dipositant-se al fons i deixava com a residu la brisa, les restes del raïm xafat. En aquest punt es decidia si es volia fermentar el most amb la brisa o sense. Un cop el most havia fermentat es treia de la tina per una pedra amb un forat interior, la boixa, situada a la part baixa de la tina que solia donar al celler. | 41.9279300,2.0516300 | 421369 | 4642209 | 08151 | Oristà | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56604-foto-08151-212-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56604-foto-08151-212-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La tercera imatge s'ha extret de l'Inventari de Patrimoni Industrial de Catalunya. | 94 | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:47 | |||||||
| 56605 | Tina de vi de cal Barraquer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tina-de-vi-de-cal-barraquer | MESTRE, Pere (1998). Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Oristà. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. | XIX | La tina de vi de cal Barraquer es troba integrada sota el mur de la façana est de cal Barraquer, al carrer de Baix de la Torre d'Oristà. La tina està integrada en un mur que separa cal Barraquer d'una granja que té adossada immediatament a l'est i s'hi accedeix a través d'un forat lateral. A l'interior hi ha una cavitat cilíndrica d'un diàmetre d'1.32 metres i una profunditat d'uns 2'80 metres revestida interiorment amb cairons de ceràmica vidriada de color roig de 40 x 40 centímetres. | 08151-213 | c de Baix, 23. Nucli urbà de la Torre d'Oristà. Oristà | Les tines eren elements indispensables en el procés d'elaboració del vi. En les zones on abundava el conreu de la vinya, com és el cas d'Oristà, bona part de les cases tenien una tina. El procés s'iniciava amb la recol·lecció del raïm, que era transportat amb portadores fins a la part superior de la tina, on es col·locaven unes fustes travesseres lleugerament separades anomenades brescat. El raïm s'abocava sobre el brescat i era trepitjat amb els peus. El suc que en sortia, el most, s'escolava a l'interior de la tina dipositant-se al fons i deixava com a residu la brisa, les restes del raïm xafat. En aquest punt es decidia si es volia fermentar el most amb la brisa o sense. Un cop el most havia fermentat es treia de la tina per una pedra amb un forat interior, la boixa, situada a la part baixa de la tina que solia donar al celler. | 41.9550900,2.0555400 | 421727 | 4645221 | 08151 | Oristà | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56605-foto-08151-213-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56605-foto-08151-213-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La tercera imatge s'ha extret de l'Inventari de Patrimoni Industrial de Catalunya. | 98 | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:47 | ||||||||
| 56606 | Tines de vi de Caraüll | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tines-de-vi-de-caraull | MESTRE, Pere (1998). Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Oristà. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. | XIX | Les tines de vi de Caraüll es troben situades en una estructura adossada a la façana est de Caraüll. Les tines estan ubicades dins una estructura rectangular de dos nivells construïda amb murs de maçoneria de pedra amb carreus treballats delimitant les cantonades i coronat amb una teulada d'una vessant. A l'interior hi ha dues cavitats cilíndriques. La que es troba l'oest, actualment utilitzada com a dipòsit d'aigua, té un diàmetre de 4'30 metres i una profunditat de 3'30 metres i està revestida interiorment amb cairons de ceràmica vidriada de color roig de 40 x 40 centímetres. La que es trobava a l'est no està acabada, quedant a la vista únicament un gran forat circular. Dins el volum principal de la masia, a l'extrem nord-oest, també hi ha una altra tina de vi, d'uns 4 metres tant de diàmetre com de profunditat, i a la que s'accedia a través d'una passarel·la de la que en resten els encaixos a la roca. | 08151-214 | Sector sud del terme municipal | Les tines eren elements indispensables en el procés d'elaboració del vi. En les zones on abundava el conreu de la vinya, com és el cas d'Oristà, bona part de les cases tenien una tina. El procés s'iniciava amb la recol·lecció del raïm, que era transportat amb portadores fins a la part superior de la tina, on es col·locaven unes fustes travesseres lleugerament separades anomenades brescat. El raïm s'abocava sobre el brescat i era trepitjat amb els peus. El suc que en sortia, el most, s'escolava a l'interior de la tina dipositant-se al fons i deixava com a residu la brisa, les restes del raïm xafat. En aquest punt es decidia si es volia fermentar el most amb la brisa o sense. Un cop el most havia fermentat es treia de la tina per una pedra amb un forat interior, la boixa, situada a la part baixa de la tina que solia donar al celler. | 41.9155000,2.0851500 | 424134 | 4640799 | 08151 | Oristà | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56606-foto-08151-214-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56606-foto-08151-214-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | A la llinda de la porta de la galeria on es troben dues de les tines de Caraüll hi ha la data inscrita de 1869.La tercera imatge s'ha extret de l'Inventari de Patrimoni Industrial de Catalunya. | 98 | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:47 | ||||||||
| 56607 | Tines de vi de Tornamira | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tines-de-vi-de-tornamira | XVIII | Les tines de vi de Tornamira estan situades a la planta baixa de la masia, antic castell, de Tornamira. Les tines estan ubicades prop de l'entrada principal de la masia, en un sala utilitzada com a celler. La més gran, d'uns 2 metres de diàmetre i una profunditat aproximada de 3 metres, esta revestida interiorment amb cairons de ceràmica vidrada de color roig de 40 x 40 centímetres i exteriorment està construïda amb murs de maçoneria de pedra arrodonits que ressegueixen la major part de la tina. A la part inferior, hi ha el forat que permetia buidar la tina, amb una pica feta amb un monòlit de pedra just a sota. L'altra tina, situada just al nord d'aquesta, està tapada i només es pot observar el revestiment exterior, de planta quadrada i amb murs de maçoneria de pedra. A tocar de les dues tines hi ha el celler de la masia on es conserven bótes de dimensions variables, destacant-ne dues de gran volum, i una premsa de vi, descrita en una fitxa individual. | 08151-215 | Sector central del terme municipal | Les tines eren elements indispensables en el procés d'elaboració del vi. En les zones on abundava el conreu de la vinya, com és el cas d'Oristà, bona part de les cases tenien una tina. El procés s'iniciava amb la recol·lecció del raïm, que era transportat amb portadores fins a la part superior de la tina, on es col·locaven unes fustes travesseres lleugerament separades anomenades brescat. El raïm s'abocava sobre el brescat i era trepitjat amb els peus. El suc que en sortia, el most, s'escolava a l'interior de la tina dipositant-se al fons i deixava com a residu la brisa, les restes del raïm xafat. En aquest punt es decidia si es volia fermentar el most amb la brisa o sense. Un cop el most havia fermentat es treia de la tina per una pedra amb un forat interior, la boixa, situada a la part baixa de la tina que solia donar al celler. | 41.9494000,2.0599300 | 422084 | 4644585 | 08151 | Oristà | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56607-foto-08151-215-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56607-foto-08151-215-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Entrant a la masia de Tornamira es troben dues estructures arrodonides bastides amb murs de maçoneria de pedra, la de la dreta és una tina, la de l'esquerra és una antiga torre medieval, amb una amplada de mur a la part inferior que supera els dos metres. | 94 | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:47 |
Estadístiques 2026
patrimonicultural
Mitjana 2026: 0,00 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/