Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 56221 | Fira d'Olost | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fira-dolost | www.olost.cat | XX | La fira d'Olost es celebra el primer diumenge de novembre de cada any. Es tracta d'un fira artesanal i agrícola on es combina exhibició de bestiar amb exposició i tallers a càrrec dels artesans d'Olost, demostracions d'oficis antics i parades de productes artesanals. Al voltant de la fira s'organitzen diverses activitats com el concurs de pintura ràpida, demostració de talar troncs, concurs de salt hípic, demostració de gos de tura, etc. que varia segons la programació de cada any. | 08149-153 | Carrers de la població. Nucli urbà d'Olost. Olost | 41.9859200,2.0956300 | 425085 | 4648608 | 08149 | Olost | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56221-foto-08149-153-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56221-foto-08149-153-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Les imatges s'han extret de la pàgina web de l'ajuntament d'Olost: www.olost.cat | 98 | 2116 | 4.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | |||||||||
| 56222 | Fira de Santa Creu de Jutglar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fira-de-santa-creu-de-jutglar | XIX-XX | La fira cada any incrementa la participació d'assistents. | La fira de Santa Creu es celebra el primer diumenge de maig de cada any. Es tracta d'una fira d'origen ramader que gira entorn als pastors i la transhumància on es combina l'exhibició de tècniques i oficis ramaders com el tondre, el filar o el teixir amb exposicions, caminades, xerrades i activitats entorn els camins ramaders i l'ofici de pastor. Al voltant de la fira s'organitzen diverses activitats com demostració de gossos de tura o animals autòctons del país, concurs de dibuixos entorn de la transhumància, esmorzar de pastor, trobada de gegants, que varia segons la programació de cada any. | 08149-154 | Carrers de la població. Nucli urbà de Santa Creu de Jutglar. Olost | La fira de Santa Creu té un origen ramader i neix en el context de la transhumància dels ramats que pujaven de les planes cap a les zones altes de pastura durant la primavera. A Santa Creu de Jutglar hi conflueixen dos dels principals camins ramaders que travessen el Lluçanès i per tant era una zona de gran activitat transhumant. | 42.0060200,2.0618100 | 422308 | 4650870 | 08149 | Olost | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56222-foto-08149-154-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56222-foto-08149-154-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La fira s'ha especialitzat entorn el tema de la transhumància i cada any incorpora noves activitats relacionades amb aquest tema. | 98 | 2116 | 4.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | ||||||||
| 56223 | Sagrada família | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sagrada-familia | XIX-XX | Cada vegada hi ha menys cases i masies que passin la capelleta de la Sagrada Família. | La Sagrada Família són unes capelletes o petits temples amb les imatges de Jesús, Maria i Josep que es passen de casa en casa, significant la visita a les llars de les imatges beneïdes, una vegada al mes. Cada mes s'inicia una ruta i cada casa té la capelleta un període d'un dia. L'estada de les capelles a les cases són motiu de reflexió i pregària i en les quals s'hi pot fer un donatiu a través d'una ranura que hi ha a la capella. A Olost hi ha quatre capelles de la Sagrada Família que passen en quatre rutes diferents al nucli urbà. Una d'aquestes capelletes passa també, en la seva ruta, per la casa rectoral. Hi havia hagut una altra capella de la Sagrada Família que voltava per algunes de les cases de pagès habitades de la parròquia de Santa Maria d'Olost, quedant-se un parell o tres de dies a cada masia. | 08149-155 | A diverses cases del nucli urbà d'Olost | 41.9858000,2.0962200 | 425134 | 4648595 | 08149 | Olost | Obert | Regular | Física | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 63 | 4.5 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | |||||||||||||
| 56224 | Arqueta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arqueta | <p>Fitxa d'inventari d'arqueta. Olost. Museu Episcopal de Vic.</p> | XVIII | <p>L'arqueta, procedent d'Olost, es conserva al Museu Episcopal de Vic. Es tracta d'una arqueta de fusta i pell amb tècnica de clavetejat de 15 x 25,5 x 18,5 centímetres, realitzada a Espanya durant segle XVIII.</p> | 08149-156 | Museu Episcopal de Vic. Plaça Bisbe Oliba, 3. Vic | <p>L'arqueta va ingressar al Museu Episcopal de Vic entre els anys 1918 i 1919.</p> | 41.9859600,2.0955800 | 425081 | 4648613 | 08149 | Olost | Restringit | Bo | Física | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La referència de registre d'aquest element al Museu Episcopal de Vic és: MEV 5847. La imatge, cedida pel Museu Episcopal de Vic, s'ha extret de la fitxa tècnica de la peça. | 52 | 2.2 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | |||||||||||
| 56225 | Campana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/campana-0 | <p>VILARÓ, Eva (1998). Inventari de béns artístics del bisbat de Vic (inèdit). BDV. 1146.</p> | XX | <p>Es tracta d'una campana situada al campanar de l'església de Santa Creu de Jutglar. Mesura 72 centímetres d'alçada i 72 centímetres de gruix. És una campana de bronze amb jou de fusta, contrapès de pedra, tirants de ferro i sostinguda al jou per una corona de sis nanses. Actualment es toca mitjançant un martell de ferro que s'acciona elèctricament. La part superior conté un seguit de garlandes sense inscripció. En el mig peu hi trobem una faixa d'inscripcions: 'ALABADA SIA SANTA CREU' ' ME FEREN EN LO ANY 1906 DON ALFONSO CLAPERA PRESBITERO ' La part mitja és ocupada per diversos relleus: una creu, un sagrat cor de Jesús i un Sant Josep. Hi ha encara un altre relleu que no s'identifica (VILARÓ:1998).</p> | 08149-157 | Església de Santa Creu de Jutglar. Nucli urbà de Santa Creu de Jutglar. Olost | 42.0051700,2.0597300 | 422135 | 4650778 | 1906 | 08149 | Olost | Restringit | Bo | Física | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Altres | 2020-01-07 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La imatge s'ha extret de la fitxa tècnica de la campana de l'Inventari de béns artístics del bisbat de Vic. | 52 | 2.2 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | |||||||||||
| 56226 | Custòdia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/custodia | <p>FONT, Dani (1997). Inventari de béns artístics del bisbat de Vic (inèdit). BDV. 109.</p> | XVIII | Un dels raigs de l'ostensori és trencat i es guarda lligat amb un fil. Manca tota la pedreria original i els buits dels caboixons són pintats de colors verd i vermell; tot i així queda alguna resta de pedra. | <p>Es tracta d'una custòdia barroca del segle XVIII construïda amb argent, vidre, pedreria, ferro i fusta i amb les tècniques del repussat, cisellat, emmotllat i fosa. Presenta una alçada de 76 centímetres, una amplada de 34 centímetres, un gruix de 23 centímetres i un pes de 3,52 quilos. La base de planta oval, s'inicia amb una peanya discreta i llisa i segueix amb un cos reductor lleugerament convex, decorat amb fulles repussades. Una línia d'incisions separa aquest cos del tor, que és bombat i profundament repussat; el decoren quatre querubins en alt relleu, entre fulles i flors. La sobrebase s'inicia amb fins dibuixos puntejats en roleus, i es desenvolupa en escòcia, decorada amb acanaladures convexes en gota. Una rodella convexa decorada amb fulles cisellades tanca la base. El peu s'inicia amb un gros nus en gerra, decorat amb repussat de fulles, en la part inferior, i d'acanaladures, en la part superior. Un bocell de llorer entre profundes escòcies donen pas a un cos bulbat seguit d'un parell de rodelles. Un gros querubí de fosa, entre roleus calats, tapa l'enllaç entre el peu i l'ostensori. Envolta el vericle un primer cercle de pedreria, del que en surten curts raigs ondulats i rectilinis; un segon cercle de pedreria, que els envolta dóna pas a una faixa de raigs i estrelles, laminats i emmotllats (FONT: 1997).</p> | 08149-158 | Església de Santa Maria d'Olost. Nucli urbà d'Olost. Olost | 41.9861300,2.0963300 | 425144 | 4648631 | 08149 | Olost | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56226-foto-08149-158-1.jpg | Física | Barroc | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-07 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Segurament aquesta custòdia fou produïda a Barcelona ja que es troba el punxó de Barcelona en la peanya '+BA'. La imatge s'ha extret de la fitxa tècnica de la custòdia de l'Inventari de béns artístics del bisbat de Vic. | 96 | 52 | 2.2 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | ||||||||
| 56227 | Medalla de pitral | https://patrimonicultural.diba.cat/element/medalla-de-pitral | Fitxa d'inventari de medalla pitral. Santa Creu de Jutglar (Olost). Museu Episcopal de Vic. | XIII | La medalla de pitral, procedent de Santa Creu de Jutglar, es conserva al Museu Episcopal de Vic. Es tracta d'un medalla de coure amb estilitzacions vegetals realitzada a Catalunya durant segle XIII. | 08149-159 | Museu Episcopal de Vic. Plaça Bisbe Oliba, 3. Vic | 41.9859600,2.0955800 | 425081 | 4648613 | 08149 | Olost | Restringit | Bo | Física | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La referència de registre d'aquest element al Museu Episcopal de Vic és: MEV 3361.La imatge, cedida pel Museu Episcopal de Vic, s'ha extret de la fitxa tècnica de la peça. | 52 | 2.2 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | ||||||||||||
| 56228 | Les dues torres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-dues-torres | XIX-XX | La llegenda de les dues torres explica quin fou el llegendari motiu de la construcció de dos campanars idèntics a l'església de Santa Maria d'Olost. S'explica que una rica família d'Olost que feia anys que no podia tenir descendència va implorar a la mare de Déu Assumpta amb la promesa que, si aconseguia tenir fills, faria construir un campanar a l'església parroquial. El fet va ser que la família va tenir bessons. | 08149-160 | Església de Santa Maria d'Olost. Nucli urbà d'Olost. Olost | 41.9861200,2.0962100 | 425134 | 4648630 | 08149 | Olost | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 61 | 4.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | ||||||||||||||
| 56229 | Gegants d'Olost | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-dolost | PLANS, Rafael (2003). Olost. Història i històries. Ajuntament d'Olost. REIXACH, Roser (1988). 'En Perot i la Mercè són els dos gegants genuïns del Lluçanès' dins el 9 Nou, 12 d'agost de 1988. www.olost.cat | XX | Els gegants d'Olost van ser construïts i dissenyats per l'escultora d'Olost Dolors Coromines i Blanch juntament amb la participació dels veïns i artesans del poble. La parella de gegants, construïts amb poliuretà, fusta i ferro, són el Perot Rocaguinarda, bandoler d'Oristà (personatge històric) i Mercè de Pecanins, un personatge fictici que hauria estat l'amant del bandoler. El gegant Perot té una alçada de 4'20 metres i un pes de 76,50 quilos, porta barba i va vestit amb barret d'ala amb una ploma, capa, camisa, armilla i porta una petita bossa pels diners i un trabuc. La Mercè, de 3'80 metres d'alçada i 62 quilos, representa una noia del Lluçanès de principis del segle XVII, porta el cabell recollit, arracades, un penjoll i va vestida amb camisa, cosset i vestit florejat. A la mà esquerra porta un cistell amb flors. | 08149-161 | c. Escoles, 6. Nucli urbà d'Olost. Olost | Els gegants van ser construïts l'any 1986 a l'antiga fàbrica de la Vila, actualment desapareguda, gràcies a l'empenta d'un grup de persones animats a preparar una cercavila per la festa Major. Els gegants van ser dissenyats per la Dolors Coromines i va participar molta gent en la seva creació; les dones del poble els van fer els vestits; Rober Uribe (de Vic) els va pintar; el trabuc i l'ornamentació els va fer l'artesà olostenc Josep Buxó; els objectes de pell els va fer Joan Sala, d'Olost, i les joies la Merche i el Jose de Sobremunt. Per tal de costejar la creació dels gegants, que van costar 1.053.744 pessetes, es va demanar finançament a diverses caixes i entitats bancàries així com a les diverses administracions públiques (Diputació i Generalitat de Catalunya). També es va organitzar una recol·lecta econòmica pel poble on hi van participar la major part dels veïns. Acompanyant els gegants es va organitzar un grup de grallers, inicialment amb l'adquisició de 9 gralles. La inauguració dels gegants es va fer el dia 19 d'abril de l'any 1987, dia de Pasqua, en el marc d'una gran celebració per presentar els gegants, on van actuar els castellers de Terrassa i convidaren diversos gegants de pobles i ciutats properes (Tona, Sallent, Prats de Lluçanès, Santa Maria d'Oló, Centelles, Manresa, Vic, Sant Vicenç de Torelló, Sant Bartomeu del Grau i Aiguafreda). A partir d'aquell moment els gegants d'Olost van recórrer gran part de Catalunya i Andorra i se'ls van afegir com acompanyament 4 nans que representaven els dos bàndols enfrontats durant el segle XVII, els nyerros i els cadells. Cada any, el dia de Pasqua, celebraven una trobada de gegants al poble d'Olost. Aquesta trobada gaudia d'una gran participació de públic que arribà a congregar els anys 90 fins a 3000 persones. Actualment els gegants i els nans, acompanyats amb els grallers d'Olost, només surten el dia de la festa Major en sortir de missa ja que falta un colla gegantera que els faci sortir durant la resta de l'any. | 41.9852700,2.0975700 | 425245 | 4648535 | 1986 | 08149 | Olost | Restringit | Bo | Física | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | A l'ajuntament d'Olost es conserva un ampli reportatge fotogràfic i documental, format per 6 àlbums fotogràfics, on hi ha tot el procés de construcció dels gegants, el finançament per la construcció, la recapta econòmica dels veïns, la inauguració, sortides, les trobades i festes on participaven els gegants així com un recull de notícies i articles referents als gegants d'Olost des de la seva creació.La imatge s'ha extret de la pàgina web de l'ajuntament d'Olost: www.olost.cat | 52 | 2.2 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | ||||||||||
| 56230 | Nans d'Olost | https://patrimonicultural.diba.cat/element/nans-dolost | PLANS, Rafael (2003). Olost. Història i històries. Ajuntament d'Olost. | XX | Els nans d'Olost són quatre i representen els dos bàndols en què estava dividida la noblesa catalana al final del s XVI i al començament del XVII: els nyerros i els cadells. Dos dels nans representen dos dels majors representants de cada fracció a la comarca d'Osona. Per la banda dels nyerros (dels quals Perot Rocaguinarda en fou cap de quadrilla) hi ha el nan que representa Carles de Vilademany, senyor de la baronia de Vilademany, capitost dels nyerros de Vic. Aquest nan porta com a arma un pedrenyal. També del bàndol dels nyerros hi ha el nan que representa un pagès. La pagesia era d'on es nodria el bàndol nyerro i on el bandoler hi trobava protecció i acolliment. El nan pagès porta una falç, com a precedent de la Guerra dels Segadors. De la banda dels cadells hi ha el nan que representa al bisbe Francesc Robuster, cap dels cadells vigatans fou un home violent i impetuós. Per qüestions jurisdiccionals encengué de nou el foc somort de les bandositats. Aquest nan va armat amb una alabarda. També forma part del grup de cadells el nan que representa un menestral; home d'ofici, agremiat i membre de la Santa Germendat (cos creat per a perseguir bandolers). Com a cadell defensava els drets de la ciutat, representa a un boter i porta una massa. | 08149-162 | Ajuntament d'Olost. Plaça Major, 1. Nucli urbà d'Olost. Olost | Els nans acompanyaven els gegants i sortien per la festa Major d'Olost així com en les festes properes i les trobades de gegants d'altres pobles. Actualment els gegants i els nans, acompanyats amb els grallers d'Olost, només surten el dia de la festa Major en sortir de missa ja que falta un colla gegantera que els faci sortir durant la resta de l'any. | 41.9860100,2.0956000 | 425083 | 4648618 | 08149 | Olost | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56230-foto-08149-162-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56230-foto-08149-162-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 52 | 2.2 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | |||||||||
| 56231 | Ball dels Aranyons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-dels-aranyons | XIX-XX | Actualment ja no es balla. | El ball dels Aranyons es ballava el dia de la tornaboda, dia després de la festa Major, en una de les fonts on s'havien organitzat les tradicionals fontades. La gent anava en una de les fonts del municipi (font Puda, font del Llop, font de la Casanova, etc.), es portava el menjar i dinaven a la font. Després es ballava el ball dels aranyons, fent una rotllana, mentre es cantava la següent cançó: 'Els aranyons si n'eren bons a les tres de la matinada / els aranyons si n'eren bons a l'alçada del carrer'. | 08149-163 | A diverses fonts del municipi | El grup de joves actius d'Olost anomenats els Cavallers Caminants que entre els anys 60 i 80 del segle XX es van dedicar a organitzar activitats culturals al poble com la festa Major, concerts, excursions, recuperar tradicions, editar revistes, etc. també van recuperar la tradició de ballar el ball dels aranyons. En aquesta època feien una rotllana i una persona es posava al centre, es cantava la cançó dels aranyons i la persona del centre dirigia uns moviments que els que formaven la rotllana havien de repetir. | 41.9910000,2.0887800 | 424524 | 4649179 | 08149 | Olost | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | A l'Arxiu Vilarmau, dins la carpeta general del Lluçanès de música instrumental, es troba una cançó anomenada els aranyons amb partitura i la següent lletra:'Els aranyons si n'eren bons a les tres l'enfiloseta a la ventana a la ventana del carrer'.Tot i així no es pot confirmar que aquesta versió es recollís a Olost.La imatge s'ha extret de l'Arxiu Vilarmau. | 62 | 4.4 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | |||||||||||
| 56232 | Pintura mural de Santa Creu de Jutglar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pintura-mural-de-santa-creu-de-jutglar | www.enciclopèdia.cat | XX | La pintura mural, formada amb pigments emulsionats, es troba situada al presbiteri de l'església parroquial de Santa Creu de Jutglar; té una alçada de 850 centímetres i una amplada de 640 centímetres. La part central hi ha una representació del calvari amb una creu amb pal de fusta que conté la inscripció d'un fragment del prefaci de la creu: ' A vós que heu posat (...) per Crist Senyor nostre '. El braç transversal de la creu és de ferro. Als dos costats de la Creu hi ha les figures de la Verge i Sant Joan. Al voltant de la part central, seguint la forma arquejada del mur hi ha diversos plafons on hi trobem representats: a la part superior, les dotze llengües de foc de la pentecosta. Al lateral esquerre: la lluna i el sol i a sota, el ciri pasqual amb les lletres 'Llum del Crist'. Al lateral dret: els motius eucarístics dels pans i els peixos. En el lateral inferior esquerre de la part central hi apareix la firma de l'autor i la data d'execució: Joan Rifà, 1967. | 08149-164 | Església de Santa Creu de Jutglar. Nucli urbà de Santa Creu de Jutglar. Olost | Joan Rifà i Benet és pintor. Estudià a Barcelona, a Llotja i a l'Escola de Belles Arts de Sant Jordi (1949-55) i fou deixeble de Francesc Labarta. Molt influït per aquest, les seves primeres obres són decoracions murals per a diverses esglésies de la plana de Vic (1956). S'interessà aviat per les possibilitats decoratives de la ceràmica, que explotà amb plenitud en els plafons del seminari de Vic (1958). Anys més tard l'aplicà, també, fora de l'àmbit religiós. En aquest camp es mostra molt més barroc i abstractiu que no pas en les pintures de cavallet i els dibuixos, que exposà per primera vegada l'any 1974. Aquestes són obres d'elaboració minuciosa, amb temàtiques d'aparença simbolista protagonitzada per la figura humana. Ha conreat també el gravat. És membre de la Société Nationale des Beaux Arts de París. | 42.0052300,2.0596400 | 422128 | 4650785 | 1967 | 08149 | Olost | Restringit | Bo | Física | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Joan Rifà | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | ||||||||||
| 56235 | Font del Malany | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-malany | Cartell informatiu de la font del Malany. GREO, Ajuntament d'Olost. 2003. | XIX-XX | Tot i que la font s'havia arranjat recentment, el brollador es troba inutilitzat. | La font del Malany està situada prop del torrent de Sant Genís, a mig camí entre el nucli urbà d'Olost i el conjunt arquitectònic de la Riera. S'accedeix a la font a través de la pista forestal que comunica el nucli urbà d'Olost amb la masia de la Riera. Seguint aquesta pista s'arriba a una esplanada rocosa, just abans de la qual hi ha un trencant a mà dreta. Agafant aquest trencant es baixa fins a una esplanada amb pollancres per on transcorre el torrent de Sant Genís. Des d'aquest punt es segueix a pues uns metres fins trobar una palanca de fusta que permet creuar el torrent. Uns metres sobre la palanca hi ha la font. La font està formada per un petit mur d'obra molt malmès del que en sobresortia l'aixeta o el brollador, actualment cobert de terra. Just sobre el mur hi ha un tub plàstic que sobresurt de la terra. Al voltant de la font s'hi troben forces elements relacionats: dos bancs de fusta, dos monòlits treballats, en un dels quals hi ha la inscripció 'FONT DEL MALANY', i dos cartells, un a tocar del torrent i l'altre al costat de la font, on s'explica la història de la font. La font queda envoltada per un bosc de pins força fresc i ombrívol, ja que es troba orientat al nord. | 08149-167 | Sector sud-est del terme municipal | La font del Malany es diu així perquè l'avi de cal Malany hi tenia un hort i menava els camps que hi havia al voltant. Ara aquests camps ja no hi són i en el seu lloc hi ha un bosc de pins. Un dia, l'avi Malany (a qui anomenaven així perquè sempre que anava a fer excursions amb la gent del poble deia 'Quin mal any que tindrem'!) va veure que d'aquest lloc en sortia aigua i hi va ficar una canya per poder omplir el càntir. Sempre que hi anava i la canya no hi era, feia servir una fulla grossa i llarga una mica doblegada. Fa més de setanta anys que la font existeix. Temps enrere, els pagesos que tenien terres a prop de la font hi anaven a buscar l'aigua per regar els conreus. Algunes persones del poble han anat arreglant la font durant tots aquests anys. | 41.9807500,2.1067900 | 426004 | 4648025 | 08149 | Olost | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56235-foto-08149-167-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56235-foto-08149-167-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | ||||||||
| 56236 | Gorg de la Donzella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gorg-de-la-donzella | S'observen deixalles en diversos trams de la riera al voltant del gorg. | El gorg de la Donzella està situat en un punt força engorjat de la riera d'Olost al sud del nucli urbà d'Olost i a pocs metres de la depuradora del poble. Es tracta d'un gorg de mitjanes dimensions i forma ovalada, quedant tancat en tres quatres parts del volt per un cingle rocós que assoleix alçades d'uns 4 metres. L'aigua arriba al gorg fent un petit salt d'un metre per arribar a una petita plataforma rocosa, a on rep les aigües tractades per la depuradora, just abans de saltar els quatre metres del cingle rocós. Just sota el salt d'aigua, la roca forma una petita balma plena de vegetació. A l'interior del gorg hi ha grans blocs de pedra despresos, alguns dels quals, de colors negrosos, es troba just sota el saltant d'aigua. Just sobre el gorg, en un punt on la riera és estreta i passa entre roques, hi ha dos blocs rectangulars de pedra treballats que formaven unes passeres que permetien creuar la riera a peu. | 08149-168 | Sector sud del terme municipal | 41.9803400,2.0972300 | 425211 | 4647988 | 08149 | Olost | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56236-foto-08149-168-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56236-foto-08149-168-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 2153 | 5.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | |||||||||||||
| 56237 | Balma de la Casanova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-de-la-casanova | La balma de la Casanova es troba situada a tocar del rec de la Torre, a mig camí entre les masies de la Casanova de Pelaroger i Sallent, al marge d'una plantació de pollancres. Es tracta d'una balma força allargada, ocupant pràcticament uns 50 metres de punta a punta. No és especialment profunda, arribant únicament als 4 metres de profunditat en alguns punts, i té una alçada que arriba pràcticament als cinc metres, deixant un àrea coberta força gran tot i que estreta. Segueix la direcció del rec, és a dir de nord a sud, i per tant queda orientada a l'est, fet que li proporciona poca humitat i insolació directe al matí. | 08149-169 | Sector est del terme municipal | 42.0036200,2.1197100 | 427100 | 4650553 | 08149 | Olost | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56237-foto-08149-169-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56237-foto-08149-169-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 2153 | 5.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | ||||||||||||||
| 56238 | Balma dels Gitanos | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-dels-gitanos | La balma dels gitanos està situada al límit d'un pla elevat on es troben les restes del mas Albadà, prop del torrent de Coll de Ram, que prové de la Casanova del Coll del Ram, situada a l'est de la balma. Es tracta d'una balma de petites dimensions orientada al sud, per tant asolellada i seca. Fa aproximadament 15 metres de banda a banda, amb una alçada mitjana d'uns 2 metres assolint pràcticament els 3 metres en el punt més alt. Té una profunditat d'uns 3 metres en la major part de la balma, arribant als 5 metres en el punt més profund. El sostre es troba en gran part fumat. Al costat de la balma hi ha diversos trams de murs de pedra seca, que indicarien l'aprofitament de la zona per al conreu o el bestiar. | 08149-170 | Sector oest del terme municipal | Segons fonts orals aquesta balma era habitada habitualment per pobres, rodamóns, passavolants, etc. Com a testimoni de l'aprofitament de balma com a habitatge en queden les parets enegrides pel foc que s'hi havia fet. | 41.9939500,2.0838000 | 424115 | 4649510 | 08149 | Olost | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56238-foto-08149-170-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56238-foto-08149-170-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Actualment hi ha un remolc a l'interior de la balma. | 2153 | 5.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | ||||||||||||
| 56239 | Correfoc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/correfoc-0 | XX | El correfoc dels Cremats d'Olost es celebra de manera fixa i any rere any l'últim dia de la festa Major d'Olost i durant la festa Major de Santa Creu de Jutglar. Al poble d'Olost el recorregut del correfoc de la festa Major s'inicia al carrer del Vent, des d'on passa cap a la plaça Major, el carrer Berga fins al carrer Nou, a on es fa una parada i es fa el recorregut a l'inversa per acabar a la plaça Major amb un petit castell de focs artificials. Aquest recorregut compta amb diversos punts de parada on els diables realitzen figures, que són la plaça Major, el carrer Nou i el creuament dels carrers Berga i Gelada, davant cal Codinac. En el cas de Santa Creu de Jutglar el recorregut consisteix únicament en el carrer Vell, des de l'església parroquial fins a l'extrem superior del carrer, conegut pels veïns com el cap del carrer. La colla dels Cremats d'Olost està formada per un cap de diables, el Llumafoll (un personatge creat per la mateixa colla), el senglar conegut com 'la fera', els diables, els grallers i la percussió, sumant un total aproximat de 70 persones. Per a realitzar les figures la colla compta amb tres ceptrots i amb la fera i en els seus correfocs es pot degustar una beguda anomenada 'caliu' que és una barreja que inclou, a més d'altres begudes, moscatell i grosella. La colla de diables també ha participat en correfocs fora del seu terme municipal, com a Sant Bartomeu del Grau, la Torre d'Oristà o Lluçà, a més d'acudir a trobades de bestiari. | 08149-171 | Nucli urbà d'Olost i nucli urbà de Santa Creu de Jutglar | La colla de diables dels Cremats d'Olost va néixer a cavall entre els anys 80 i 90 i va funcionar uns anys fins 1994. L'any 2004 una grup de jovent del poble va recuperar la colla donant-li un nou impuls. Actualment la colla està formada per unes 70 persones i forma part de la Federació de Diables i de la Federació de Bestiari. | 41.9859700,2.0959000 | 425108 | 4648614 | 08149 | Olost | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56239-foto-08149-171-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56239-foto-08149-171-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Les imatges han estat cedides pel grup Cremats d'Olost. | 98 | 2116 | 4.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | |||||||||
| 56240 | La Fera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-fera-0 | XXI | <p>La colla de diables dels Cremats d'Olost compta amb un senglar, al que anomenen 'la fera'. Es tracta d'un senglar fet amb una estructura d'alumini sobre el que hi ha una capa de cartró-pedra. Les seves mides són 270 centímetres de llargada per 150 d'amplada i 190 d'alçada, i té un pes aproximat de 60 quilograms. Està pintat de color negre i vermell, té els ulls metàl·lics brillants i els ullals i la cua fets amb banyes de cabra. El senglar és portat per dos diables i acompanyat exteriorment per 4 diables més que ajuden a dirigir-lo. Compta amb 8 punts de foc, repartits entre boca, cresta i cua. Quan surt pel correfoc va davant de tota la colla, marcant el límit de foc per davant, i compta amb un ball propi que realitza a la plaça Major.</p> | 08149-172 | c. Escoles, 6. Nucli urbà d'Olost. Olost | <p>La fera de la colla de diables dels Cremats d'Olost es va fer entre juny i agost de 2006. Els primers esbossos i maquetes van ser obra de Toni Batllori, que va ser un dels principals artífexs del projecte. El següent pas va ser la construcció de l'estructura d'alumini, obra de Jaume Serrat. Un cop s'havia fet l'estructura, el grup format per Toni Batllori i la colla de diables es van encarregar de la resta del procés, primer posant una malla metàl·lica sobre la que s'hi van anar afegint les capes de cartró i cartró-pedra. El procés va acabar just abans de l'estrena de la fera en un correfoc, a la festa Major d'Olost, l'agost de 2006. La colla de diables amb el senglar han participat en trobades de bestiari i en la 1era Trobada de Senglars de Catalunya. A Olost van organitzare i celebrar, els dies 5 i 6 de juliol de 2008, la 2ona Trobada de Senglars de Catalunya.</p> | 41.9852700,2.0975700 | 425245 | 4648535 | 2006 | 08149 | Olost | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56240-foto-08149-172-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56240-foto-08149-172-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Lúdic | 2020-01-10 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Les imatges han estat cedides pel grup Cremats d'Olost. | 98 | 52 | 2.2 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | ||||||||
| 56241 | Fòssils i Minerals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fossils-i-minerals | La col·lecció de fòssils i minerals es troba ubicada a l'entrada de biblioteca pública d'Olost (al CEIP Terra Nostra), dins una vitrina amb portes de vidre dividida amb diferents prestatgeries estretes. La col·lecció està formada per uns 173 fòssils i uns 20 tipus de minerals diferents. Entre els fòssils hi ha eriçons de mar, cargols, bivalves, crancs nedadors, estrelles de mar, petxines, escopinyes (Cidaroida, Phimosoma, Conulus, Micraster, Nàtica, Panopea, Spondylus, etc.) i entre els minerals hi ha cristalls de quars, calcopirita, aragonita, pirita, calcita cristal·litzada, malaquita, mica, tremolita, arsenita, cristalls de roca amb guix, talc, plom siderita, aminat, etc. La seva procedència és diversa: Arbúcies, el Montseny, Queralbs, Setcases, Camprodon, Santa Cecília de Voltregà, Campdevànol, Mines de caselles (Barcelona), Osor, etc. | 08149-173 | c. Escoles, 4. Nucli urbà d'Olost. Olost | La col·lecció de fòssils va ser cedida per mossèn Mauri a l'escola municipal d'Olost CEIP Terra Nostra. | 41.9852300,2.0971400 | 425210 | 4648531 | 08149 | Olost | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56241-foto-08149-173-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56241-foto-08149-173-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56241-foto-08149-173-3.jpg | Física | Cenozoic|Paleògen|Mesozoic | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Caldria retolar els diferents tipus de minerals i fòssils amb el nom comú, el nom científic, l'època i la procedència. Actualment hi ha uns petits cartells en paper fets pels alumnes de l'escola. | 123|124|122 | 53 | 2.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | ||||||||||
| 56242 | El peó del coll de l'Arç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-peo-del-coll-de-larc | TORRES Jordi (2003). Por, màgica i tresors a la Catalunya interior. Farell. | XX | Alguns veïns propers a la zona de Valldou encara expliquen aquesta rondalla. | 'Quan van fer la carretera d'Olost a Prats, a l'altura del coll de l'Arç hi van fer una caseta, la 'casilla' en l'indret de Valldou, on vivia el peó que tenia cura de la carretera. Deien que el peó del coll de l'Arç era una persona una mica estranya i molt solitària, però al mateix temps molt exigent. Un dia el peó va demanar, més aviat exigir, que el propietari de la finca li donés un tros de terreny per fer un hort on poder plantar vianda. L'amo de Valldou no li va fer cas, van passar uns dies i de nou ho va tornar a demanar. Els dies passaven i l'amo de Valldou no es preocupaven de l'hort del peó. Després d'esperar uns quants dies més i no obtenir resposta, el peó va anar a la casa de Valldou i va dir a la mestressa: - No em voleu deixar un tros de terreny per fer un hort, però us asseguro que us en recordareu. Van passar uns quants dies, no gaires, quan la dona de Valldou anava a buscar aigua a la font, del municipi d'Olost, i va tenir una gran sorpresa. Es va trobar un grup de noies, totes nues, que ballaven una dansa just davant mateix de la font. La mestressa, un xic espantada, es va girar per tornar cap a casa i, sorpresa, les balladores ja havien desaparegut. Si tornava a la font, quan era a prop tornaven a aparèixer les noies, totes elles ben nues ballant una dansa. Així van passar uns quants dies, cada vegada que algú de Valldou anava a la font apareixien les noies ballant. La mestressa va comentar-li al seu home: - Recorda't que el peó ens va amenaçar, això igual és obra d'aquell animalot. L'amo de Valldou va anar a veure el peó i li va preguntar què passava que fes por a la seva família. El peó li va dir: - Mentre jo no tingui un hort per plantar vianda, la meva distracció serà la de fer sortir noies ballant a la font de Valldou. L'amo de la finca li va dir: - Fes el tros de rompuda que vulguis, així et distrauràs plantant vianda i deixaràs la gent tranquil·la. Totes les persones que de prop o de lluny tenien alguna relació amb aquest home, deien que era una mala persona. Si algú no feia el que ell volia, li feia sortir por. Durant el temps que aquest home va viure a la 'casilla' del coll de l'Arç cap del veïns de la zona no estaven tranquil, ja que era un buscaraons i sempre amenaçava dient que els faria por. | 08149-174 | Sector oest del terme municipal | 41.9895100,2.0593300 | 422083 | 4649039 | 08149 | Olost | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La llegenda ha estat recollida del llibre: 'Por, màgica i tresors a la Catalunya interior'. | 61 | 4.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | |||||||||||
| 56243 | Préssecs i orgies per la nit de Sant Joan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pressecs-i-orgies-per-la-nit-de-sant-joan | TORRES, Jordi (2002). Bruixes a la Catalunya interior. Farell. | XIX-XX | Només alguns dels veïns més grans del municipi recorden la rondalla. | Segons s'explica en forma de llegenda, en el temps comprès entre Pasqua de Resurrecció i la Mare de Déu d'Agost se celebraven unes quantes disbauxes i saraus al Lluçanès. Hi havia el costum d'encendre uns grans focs per demanar la protecció divina i allunyar els dimonis i bruixes. Durant aquestes celebracions, a l'entorn del foc, es feien grans festes on es bevia en desmesura. El jovent d'Olost, a conseqüència del beuratge que prenia, organitzava unes grans orgies, tant a l'entorn de la foguera com en les entrades de les cases. La gent d'Olost, com tots els pobles del Lluçanès, feia el foc de Sant Isidre, el de Sant Joan, el de Sant Pere i el de Sant Jaume; tots eren molt celebrats, però el més rellevant era el de Sant Joan, la nit màgica per excel·lència, quan les bruixes feien de les seves. Segons el ritual, l'encesa de focs era convenient que es fes ben entrada la nit, perquè deien que ajudava a allunyar els mals averanys. Era creença que, per major protecció, el punt el punt culminant de la festa havia de coincidir en el moment just de la mitjanit, quan les bruixes desplegaven totes les seva força i provocaven grans disbauxes entre la gent que hi havia al voltant de les fogueres. Segons conta la llegenda, les bruixes es valien de beuratges i fruites embruixades per fer pecar els joves del poble durant la nit de Sant Joan i altres festes que es celebraven. A la nit de Sant Joan es donava la coincidència que cada any, el dia del foc, just al punt de les dotze, apareixien unes noies molt simpàtiques i eixerides que sempre portaven uns cistells de préssecs de Sant Joan molt bons que, segons s'explica, els collien a l'hort de casa seva. També portaven una mistela de collita pròpia que la barrejaven amb el vi que la gent tenia preparat per beure. Quan feia poc que les noies es trobaven entre la gent del lloc la cosa començava a esvalotar-se, sobretot entre els joves d'Olost, que en prenien amb gran fogositat i iniciaven tot un seguit de jocs amorosos amb les noies. Això any rere any. Però entre la fadrinalla hi havia un jove molt ben plantat que mai participava de la disbauxa i tampoc bevia ni menjava. Només observava les noies i si alguna li feia goig mirava de fer la seva. Mai ni en cap cas participava de la gresca. Un any, entre les noies que només apareixien a la nit de Sant Joan, n'hi havia una de molt més maca i elegant que les altres, d'aquelles que es feien mirar. Aquell jove, en veure una noia tan bonica s'hi va atansar i aquesta el va convidar a beure. El noi li va comentar que no bevia. La noia rossa li digué: - Mira, he portat aquests préssecs de Sant Joan de l'hort de casa meva, segur que mai n'has menjat de tan bons. Veritablement eren d'aquells que feien goig de veure, dels que s'empassen xuclant. La rossa donzella va escollir el més bonic dels préssecs que duia a la cistella tot dient-li: - Menja'l i després ja em diràs el que t'ha semblat la meva fruita, i potser obtindràs el que estàs desitjant en aquest moment. Seguidament la noia va continuar repartint fruita entre la fadrinalla. La veritat és que el jove va quedar com encantat contemplant tanta bellesa. El noi no desitjava altra cosa que estar prop de la noia. Així, agafà el préssec i pensà: - Per una noia com aquesta es pot clavar una queixalada a qualsevol cosa. Per què no a un préssec? Quan es disposava a clavar queixalada al préssec li va venir a la memòria el que la seva mare sempre li deia quan era petit: 'Quan algun desconegut et doni alguna cosa per menjar o beure, mai la mengi ni la beguis; la portes a casa i després ja veurem que passa'. El noi, que era un desconfiat de mena, va recordar una altra de les coses que sovint deien els més grans: 'Si una fruita o qualsevol estri embruixat el tires al foc, les cremades que rebi aquest objecte les patirà igual qui l'ha embruixat'. | 08149-175 | Nucli urbà d'Olost. Olost | 41.9867300,2.0951300 | 425045 | 4648699 | 08149 | Olost | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | (Continuació descripció)Al recordar això, agafà el préssec i el tirà dintre del foc. Renoi de Déu! Aquell foc va començar a fer uns grans espetecs i espargiments per tot arreu, però totes les guspires que sortien del foc queien damunt de les noies que portaven els cistells de fruita i la mistela. A qui més li va tocar el rebre va ser la més bonica de totes, la que havia donat el préssec al jove. Les noies dels cistells dels cistells de préssecs van quedar amb tot el cos ple de nafres i cremades.Aquest fet va ser el que va descobrir que aquelles noies tan formoses eren bruixes malvades que el dia de Sant Joan es disfressaven de boniques donzelles, les quals, amb la seva radiant joventut i bellesa, feien que els nois beguessin del beuratge que elles preparaven per tal de fer pecar a tothom qui bevia o menjava fruita que elles repartien, ja que contenia encanteris.La disbauxa i escàndol que organitzava el jovent del poble d'Olost durant les celebracions dels focs va arribar a tal extrem que, segons conta la llegenda, les autoritats es van veure obligades a prohibir la celebració.La llegenda ha estat recollida del llibre: 'Bruixes a la Catalunya interior'. | 61 | 4.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | |||||||||||
| 56244 | L'hoste de la casa Gran de Santa Creu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lhoste-de-la-casa-gran-de-santa-creu | TORRES Jordi (2003). Por, màgica i tresors a la Catalunya interior. Farell. TORRES, Jordi i COROMINAS, Josep (2004). Ruta de transhumància. Santa Creu - La Torre d'Oristà - Santa Creu. Solc, àmbit de recerca i documentació del Lluçanès. | XIX-XX | Només alguns dels veïns més grans del municipi recorden la rondalla. | En un temps no gaire llunyà la casa Gran de Santa Creu, a Olost, era un lloc de parada de pastors transhumants i traginers, lloc on es creuaven les vies de comunicació més importants del Lluçanès, com els camins que anaven a Puigcerdà a Barcelona, conegut popularment com el camí de França. El camí ramader més important de la comarca era el que anava de Poblet a la muntanya del Carlit, passant pel bell mig del Lluçanès. En aquest punt també hi confluïa el camí que anava des de les valls del Cadí al Montseny i el camí de Berga a Vic. Vet aquí que un dia va passar una persona que tenia un comportament tot estrany, però com que els hostalers estaven acostumats a veure tota mena de gent, no en van fer massa cas. Portava un equipatge un xic diferent del que normalment portaven els marxants que passaven a vendre. Va arribar a la casa Gran al migdia, quan ja tenien el dinar a taula. Havent dinat va demanar si tenien lloc per passar la nit, ja que estava molt cansat i no li quedaven forces per poder continuar sense descansar un xic. Com que no tenia massa pressa i tampoc ningú l'esperava, faria nit i continuaria el camí l'endemà. Al vespre, després de sopar, hi havia el costum de fer una mica de tertúlia entre tots els estadants. Aquest home va dir que ell era venedor de llibres i que amb aquests era possible fer moure coses i objectes sense ni tan sols tocar-los. Un dels hostes va dir que per creure-ho havia de veure-ho. La gran sorpresa fou que quan anava a posar el cul a la cadira aquesta fa fugir un parell de pams enrera. El xicot es va enfadar una mica amb el company que tenia al costat i li va dir que no li fes més bromes per prendre-hi mal. Just en el moment que anava a tornar a seure la cadira tornà a recular un tros més; anà per agafar-la i quan ja quasi la tocava amb la mà, fugia. Era impossible agafar aquella cadira per seure-hi perquè caminava sola. Tot d'una el personatge va deixar de llegir i la cadira va quedar quieta. El venedor de llibres, sense ni tan sols mirar els seus sorpresos companys d'hostal, va dir als hostalers que li diguessin el que devia, que els pagaria els serveis el mateix vespre, que a seva intenció era sortir molt d'hora al matí. Va pagar, va donar la bona nit a tothom i va anar a dormir. L'endemà ningú no sabia a quina hora havia sortit el venedor de llibres. L'hostaler no el va sentir a marxar, però el més estrany era que totes les portes eren tancades. La porta principal era tancada amb clau i forrellat, a més de la barra travessera i les finestres amb la barra lleva, per tant era impossible que ningú hi hagués pogut passar. Tothom deia: 'Com dimonis podia haver sortit aquell home de l'hostal?' Ho van haver de deixar córrer ja que no hi havia manera d'entendre com se les podia haver empescat per sortir. Quan la mestressa de l'hostal va anar a endreçar les habitacions i fer els llits perquè si venien nous hostes tot estigués en ordre, es va trobar que el misteriós venedor de llibres se n'havia descuidat un damunt dels llençols. Va continuar fent la feina i quan la casa va estar enllestida li va dir al marit: - Mira el que s'ha deixat el misteriós personatge - tot ensenyant-li el llibre. El marit li va dir: - Deixa'l per aquí damunt que ja el miraré quan tinguem la feina llesta. L'hostalera no sabia llegir. Quan van tenir la feina llesta, l'home va agafar el llibre i el va fullejar una mica i es va posar a llegir. Just quan portava llegides unes dues pàgines la màquina de ventar que tenia al cobert va començar a ventar tota sola, sense que ningú la toqués, i va deixar de ventar en el moment en què l'hostaler va deixar de llegir. Va llegir una estona més i les campanes es van posar a tocar. Va provar de llegir un altre apartat del llibre, llavors es van posar a cantar les gallines. Segons la part del llibre que llegia, ventava la màquina, tocaven les campanes o cantaven les gallines. Aquest llibre no va agradar gens als hostalers de la casa Gran. | 08149-176 | La casa Gran. Nucli urbà de Santa Creu de Jutglar. Olost | 42.0049100,2.0600200 | 422159 | 4650749 | 08149 | Olost | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | (Continuació descripció) L'hostaler va dir:- El millor que podem fer, abans que no ens porti algun disgust és tirar-lo al foc.El van tirar al foc i novament varen tenir sorpresa, ja que el llibre no es va encendre tot ell, sinó que es va anar cremant full a full, fins que el full no era cendra no es cremava el que seguia. Es van anar cremant els fulls per ordre correlatiu, va començar per la primera pàgina i va acabar per l'última.La llegenda ha estat recollida del llibre: 'Por, màgica i tresors a la Catalunya interior'. | 61 | 4.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | |||||||||||
| 56245 | El rector d'Olost | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-rector-dolost | AADD (1998). El Lluçanès màgic. Recull de llegendes i rondalles del Lluçanès. Edicions Cossetània i Ajuntament de Sant Boi de Lluçanès. | XIX-XX | Només alguns dels veïns més grans del municipi recorden la rondalla. | De tothom són sabudes les grans virtuts que té el so de les campanes per esvair els temporals quan amenacen pedregades. A gairebé tots els pobles del Lluçanès tenien en el seu campanar alguna campana que gaudia d'aquestes propietats. A Alpens, la Mariassa; a Prats, la Vicenta, i a Olost, la Maria, una campana molt gran que gaudia de l'estima de tota la gent del poble. Un dia del mes de juliol, el cel estava revoltat de tenebroses bromes i el temperi d'una tronada esgarrifosa corprenia la gent d'Olost, que, bo i tancada en les seves cases, resava compungida el rosari vora la capelleta de la sala. A l'església, els del cal Jamba - que tenien des de feia molts anys el privilegi de tocar a bon temps quan hi havia perill de tempesta - feien batallar amb grans tràfecs la Maria. No obstant això, el so de les campanes es diluïa entre la borinor de la tempesta i, al cap de poc, uns immensos grans de pedra començaven a repicar sobre les teulades, fent preveure la pèrdua imminent de la collita, que aquell any, esplendorosament granada, esperava a poc dies vista l'arribada dels segadors. Quan tot semblava perdut, mossèn Corones acompanyat de l'escolà sortia de l'església abillat amb el roquet i l'estola, portant a les mans la Veracreu i el llibre de ritual, i dirigint-se a tot córrer cap al comunidor, començà sense més preàmbuls a recitar un seguit d'absoltes, exorcismes i benediccions. El senyor rector era un home expert a comunir tempestes i fer fora les bruixes, cosa per la qual no tots els capellans valien. Aquesta vegada les seves qualitats també prevalgueren, ja que, quan el bruixot que a cavall de les bromes manava el temporal amb malèfiques intencions s'acostà a les envistes del senyor rector, aquest amb un cop de salpasser l'envià d'una revolada a les muntanyes de Montserrat. Al cap d'una estona el temporal s'esvaïa, i el mal que havia fet no fou prou perquè la bona gent d'Olost perdessin l'anyada. Una vegada més el senyor rector havia demostrat la seva valentia pel que fa a combatre les bruixes i els bruixots. | 08149-177 | Església de Santa Maria d'Olost. Nucli urbà d'Olost. Olost | 41.9861000,2.0960900 | 425124 | 4648628 | 08149 | Olost | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La llegenda ha estat recollida del llibre: 'El Lluçanès màgic'; i va ser contada per Rafael Plans i Dachs, d'Olost, el dia 12 de març de 1998. | 61 | 4.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | |||||||||||
| 56246 | Pallissa de les Cases | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pallissa-de-les-cases | XVII-XVIII | La pallissa de les Cases està situada pocs metres al sud-est de la masia que li dóna nom, dins el recinte tancat de la masia, delimitat a est, sud i oest per murs de maçoneria de pedra. Es tracta d'una pallissa de grans dimensions, bastida amb murs de maçoneria de pedra i coronada amb teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. La façana principal de la pallissa es troba orientada al sud i queda dominada per una imponent obertura d'arc de mig punt que s'estén de banda a banda. Aquesta gran arcada està emmarcada amb carreus treballats i té la data de 1748 inscrita a la clau. La resta d'obertures es troben concentrades al sector nord de la pallissa. S'hi observa a l'extrem nord-oest una obertura de grans dimensions emmarcada amb brancals de pedra treballada; al nord hi ha un portal amb brancals de pedra treballada i llinda de fusta, que en la part interior té gravada la data de 1641, i una obertura al nivell superior, també amb brancals de pedra treballada i llinda de fusta. Interiorment, la pallissa conté únicament dos robustos pilars de pedra treballada, un dels quals es troba situat just al centre de la pallissa. Es conserva també l'embigat original, amb bigues de notables dimensions. Just davant la pallissa hi havia l'antiga era de la masia, coberta en part amb grans lloses i a la resta amb cairons ceràmics. | 08149-178 | Nucli urbà d'Olost. Olost | La pallissa de les Cases va patir un incendi a finals del segle XX en què es va cremar la meitat nord d'aquesta, quedant la meitat sud (la que es conserva actualment) relativament intacte. | 41.9841500,2.0966900 | 425171 | 4648411 | 08149 | Olost | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56246-foto-08149-178-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56246-foto-08149-178-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56246-foto-08149-178-3.jpg | Inexistent | Barroc|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 96|94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | ||||||||||
| 56247 | Resclosa del molí del Coll del Ram | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-del-moli-del-coll-del-ram | XVIII-XIX | Es conserva el mur de la resclosa, tot i que molt erosionat. | La resclosa del molí del Coll del Ram està situada al nord del molí que li dóna nom, uns 200 metres seguint la riera amunt, prop del pas que condueix a la barraca d'en Sala. Es tracta d'una resclosa de reduïdes dimensions, formada per un mur de maçoneria de pedra d'uns 10 metres de llarg, amb una alçada de poc més d'1 metre i una amplada que supera els 60 centímetres. El mur de la resclosa conté blocs treballats que la coronen, tot i que queden coberts per la vegetació, i es conserva, molt malmès, algun dels posts de fusta que s'adossaven a la resclosa. Aquesta petita resclosa, situada sota un gran roure i bastida sobre una plataforma rocosa, queda coberta per la vegetació als extrems de manera que només es veu la part central. Uns 50 metres al sud, seguint la riera, es troba una segona resclosa de diferent tipologia. En aquest cas està formada per murs de maçoneria de pedra que limiten la riera a est i oest i una acumulació de terra i vegetació d'uns 2 metres d'alçada que formava originalment el mur de la resclosa. A l'est d'aquesta acumulació de terra que encara avui reté l'aigua, hi ha l'inici d'un canal, format per dos murs de maçoneria de pedra paral·lels que delimiten un pas de l'aigua, que originalment era cobert per grans lloses monolítiques tot i que només se'n conserva una. Al costat d'aquest pas encara es conserven algunes de les peces de ferro que formaven la comporta. Al costat oest de la riera es troba, en el mur que limita per aquesta part, una obertura rectangular que dóna pas a un conducte subterrani que travessa el camp que hi ha sobre la resclosa. Aquest conducte està bastit amb grans blocs de pedra i coronat amb lloses, i queda totalment cobert per un camp i una pista forestal que hi passen per sobre. | 08149-179 | Sector sud del terme municipal | 41.9930300,2.1007200 | 425515 | 4649393 | 08149 | Olost | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56247-foto-08149-179-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56247-foto-08149-179-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56247-foto-08149-179-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98|94 | 49 | 1.5 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | ||||||||||
| 56248 | Rellotge de campanar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-campanar | Fitxa d'inventari del rellotge de campanar de Santa Maria d'Olost. Núm. 5226. Museu de la Ciència i la Tècnica de Catalunya. | XIX | L'antic rellotge de campanar de l'església parroquial de Santa Maria d'Olost es troba ubicat al magatzem del Museu de la Ciència i la Tècnica de Catalunya; té un pes de 1500 kg. i unes dimensions de 170 x 190 x 80 centímetres. Els materials del que està format són ferro, fusta, corda i pedra. El rellotge es troba instal·lat damunt una bancada rectangular de fusta. Damunt d'aquesta hi ha una estructura de ferro on hi van situats els mecanismes i engranatges dels mecanismes, com els cilindres per a mobilitzar els tres diferents tipus de senyals - hores, mitjos i quarts- o la manovella per a donar corda al rellotge (operació que havia de realitzar-se cada 8 dies). Conserva també els pesos i cordatges del mateix. | 08149-180 | Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. Rambla d'Egara, 270.Terrassa | L'església parroquial de Santa Maria d'Olost està documentada des del segle X però va ser renovada totalment al segle XVIII. L'acció sobre el campanar que va començar l'any 1790, però no s'acabaria de pintar dins el 1860. Això permet deduir que el rellotge devia instal·lar-se a principis del segle XIX. El construí un forjador de la família Ferrer. El mecanisme del rellotge va estar funcionant fins l'any 1976 en que es va substituir per un d'electrònic. Ja fora de servei, el rellotge es va cedir al metge Antoni Puigvert que el va instal·lar al castell de la seva propietat (castell d'Olost). Els nous propietaris del castell van cedir-lo de nou a l'Ajuntament, el qual va dipositar-lo al mNACTEC. La data d'ingrés al museu va ser el dia 3 de juny de l'any 1993. | 41.9859600,2.0955800 | 425081 | 4648613 | 08149 | Olost | Restringit | Bo | Física | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | El número de registre del rellotge al mNACTEC és el següent: 5226.La imatge s'ha extret de la fitxa d'inventari del rellotge de campanar de Santa Maria d'Olost. Museu de la Ciència i la Tècnica de Catalunya. | 52 | 2.2 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | |||||||||||
| 56249 | Bassa de Santa Creu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-de-santa-creu | TORRES, Jordi i COROMINAS, Josep (2004). Ruta de transhumància. Santa Creu - La Torre d'Oristà - Santa Creu. Solc, àmbit de recerca i documentació del Lluçanès. | La bassa de Santa Creu està situada al nord de la casa Gran i a l'est de l'església de Santa Creu de Jutglar, davant de les antigues escoles de Santa Creu, actual seu del Consorci del Lluçanès. La bassa situada en un extrem d'una explanada rocosa era un punt important d'abeuratge dels ramats transhumants que transcorrien pels dos camins ramaders que conflueixen en aquest lloc i del bestiar de peu rodó dels traginers. A l'extrem sud de la bassa hi ha alguns pollancres, un dels quals força vell; prop seu hi ha la casa Gran, que havia estat una casa de parada de pastors i ramats. | 08149-181 | Sector nord-oest del terme municipal | 42.0052500,2.0602200 | 422176 | 4650786 | 08149 | Olost | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56249-foto-08149-181-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56249-foto-08149-181-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Aquesta zona de Santa Creu de Jutglar és un punt important dins l'àmbit de la transhumància ja que en ell hi conflueixen dos dels principals camins ramaders que creuen el Lluçanès. | 2153 | 5.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | ||||||||||||
| 56250 | Quadres de pintura ràpida | https://patrimonicultural.diba.cat/element/quadres-de-pintura-rapida | XX-XXI | Es tracta d'una col·lecció d'una vintena de quadres de pintura procedents dels guanyadors del concurs de pintura ràpida que s'organitza durant la fira d'Olost, el primer diumenge de novembre de cada any. Els quadres s'ubiquen en diferents espais municipals com l'ajuntament, el casal d'avis, el CAP, etc. El tema dels quadres és 'Olost i rodalies' tal com estableixen les bases del concurs i el procediment és lliure. Les mides de les obres tenen un mínim de 12P (paisatge) o equivalent i la tela amb el fons a un sol color. Majoritàriament els quadres són olis i aquarel·les on hi ha representats alguns edificis emblemàtics del poble com el cafè Sport, quadres del nucli urbà, de la fira d'Olost, la plaça Major, etc. | 08149-182 | Ajuntament d'Olost. Plaça Major, 1. Nucli urbà d'Olost. Olost | Durant els anys 80 del segle XX (1982-1987), el concurs de pintura ràpida es celebrava els dies de la festa Major. Després d'uns anys de no fer-se el concurs es va recuperar l'any 2004 organitzant-lo per la fira d'Olost. | 41.9860100,2.0956000 | 425083 | 4648618 | 08149 | Olost | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56250-foto-08149-182-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56250-foto-08149-182-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56250-foto-08149-182-3.jpg | Física | Realisme|Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 103|98 | 53 | 2.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | ||||||||||
| 56251 | Escut de la Noguera 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-de-la-noguera-1 | XVI-XVII | Tant les figures esculturades com l'escut presenten problemes d'erosió. L'estat general de la masia (perill d'esfondrament de la teulada) fa perillar la seva conservació. | <p>L'escut de la Noguera es troba ubicat a la llinda del balcó esquerra del primer pis de la masia de la Noguera. Es tracta d'un escut esculpit en baix relleu que forma part de la decoració escultòrica de la llinda. Aquest conjunt està format per dues figures que sostenen un escut molt erosionat, i un guardapols motllurat amb dues figures esculturades als seus extrems; a causa de l'erosió a l'escut no s'hi observa cap símbol heràldic tot i que és de suposar que era un escut de llinatge familiar.</p> | 08149-183 | La Noguera. Sector central del terme municipal | 42.0007200,2.1000900 | 425472 | 4650248 | 08149 | Olost | Fàcil | Regular | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2019-12-20 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | |||||||||||||
| 56252 | Escut de la Noguera 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-de-la-noguera-2 | XVI-XVII | Una esquerda vertical al mur parteix també la llinda i part de l'escut. L'estat general de la masia (perill d'esfondrament de la teulada) fa perillar la seva conservació. | <p>L'escut de la Noguera es troba ubicat a la llinda del balcó central del primer pis de la masia de la Noguera. Es tracta d'un escut esculpit en baix relleu que forma part de la decoració escultòrica de la llinda. Aquest conjunt està format per dues figures que sostenen un escut, i un guardapols motllurat amb dos rostres esculturats (un de femení i un de masculí) als seus extrems; dins l'escut hi ha representat un ocell que possiblement formi part de l'heràldica del llinatge familiar.</p> | 08149-184 | La Noguera. Sector central del terme municipal | 42.0007200,2.1000900 | 425472 | 4650248 | 08149 | Olost | Fàcil | Regular | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2019-12-20 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | |||||||||||||
| 56253 | Sardana 'El poble d'Olost' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sardana-el-poble-dolost | XX | El poble d'Olost és el títol que du una sardana dedicada a Olost. És una composició amb música d'Àngel Noguera i Alegre i lletra de mossèn Ramon Vidal Peix, feta sota l'impuls d'un habitant del poble, en Laureà Font i Serra amb la col·laboració de l'ajuntament d'Olost. La lletra de la sardana és: 'Olost, poble - alegria el dels dos campanars que en gest ric d'esperança al cel alces les mans..., el de la Mare Verge que al cel varen pujar àngels de vesta blanca i veu de dia clar..., amb notes de sardana et vinc a saludar i dir-te que t'estimo perquè ets la meva llar. Olost poble - alegria, El dels dos campanars! Amb la noia que estimo em plau de caminar fins a Sant Adjutori quan la tarda se'n va! Tornem amb passa lenta, ai goig de festejar! Sardanes a la plaça..., jovent a puntejar! Quan canta la tenora el cel sembla més blau i fins casals i cases volen sardanejar! Olost, poble - alegria!, Del Lluçanès mirall! canta, dansa, punteja que això et farà més gran! Treballa amb honradesa perquè et sigui bo el pa! Que els teus fills tots s'estimin i, com sardana gran, en el goig i en les penes sempre es donin les mans.' | 08149-185 | Pels volts de l'any 1944-45 es va crear la primera sardana d'Olost, per part del músic olostenc Isidre Arxé i Salvans. Aquesta sardana, anomenada Primaveral, va ser estrenada per la cobla principal del Bages en un aplec organitzat al mas Sanatori. Malauradament es va perdre la partitura i aquest fet, dècades després, motivà la creació d'una nova sardana dedicada al poble d'Olost. | 41.9859600,2.0955800 | 425081 | 4648613 | 1997 | 08149 | Olost | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56253-foto-08149-185-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Àngel Noguera Alegre i Ramon Vidal Peix | La sardana només ha estat tocada en públic en dues ocasions, en motiu de la seva estrena durant la festa major de 1997 per part de la Cobla Rosaleda de Sallent, i en la festa major de 1998, quan els cantaires locals van estrenar la versió coral de la sardana. | 98 | 62 | 4.4 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | ||||||||
| 56255 | Pantà de la Gavarresa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/panta-de-la-gavarresa | MASRAMON, Ramon (1990). El Lluçanès Central. Història de la baronia de Lluçà. Ajuntament de Prats de Lluçanès. Criteris d'ordenació del territori i paisatge del Lluçanès. Consorci per a la promoció dels municipis del Lluçanès. 2005 (inèdit). | XX | Degut al poc cabal de la riera Gavarresa en algunes èpoques de l'any, el pantà es buida amb relativa facilitat. | El pantà de la Gavarresa, també anomenat pantà d'Olost o de Rexach, està situat al nord-oest del nucli urbà d'Olost i al sud-est del nucli de Santa Creu de Jutglar, en el curs de la riera Gavarresa. Es tracta del pantà més gran de la regió del Lluçanès tot i les seves modestes dimensions. S'estén al llarg d'un tram de la riera Gavarresa d'uns 1000 metres i ocupa, aproximadament, una superfície total d'unes 5 hectàrees, des de la resclosa on assoleix amplades màximes que superen els 50 metres fins a l'extrem superior, on el pantà és més estret i no supera els 20 metres d'amplada. Per la seva condició de zona humida compta amb un grau elevat de biodiversitat. El pantà acull en les seves aigües i en els canyissars que s'hi desenvolupen (Phragmition), gran varietat de fauna especialment d'aus, com podrien ser el poc comú picot garcer, el bernat pescaire (Ardea cinerea) o el cabusset (Tachybaptus ruficollis). Entre aquestes aus destaca el balquer (Acrocephalus arundinaceus), una espècie poc comuna al nord-est de Catalunya que viu lligada al canyís. Els peixos que es troben en el pantà són, majoritàriament, espècies introduïdes. | 08149-187 | Sector oest del terme municipal | Construït l'any 1945, el pantà es va crear per a produir electricitat aprofitant el salt de 10 o 12 metres que forma la resclosa. Gestionat per la companyia 'Hidráulica de la Gavarresa, S. A. ', va arribar a donar electricitat a Olost, la Torre d'Oristà, Sant Feliu Sasserra, Oristà, Sant Bartomeu del Grau, Santa Creu de Jutglar, Perafita, Sant Martí de Sobremunt, Sant Boi de Lluçanès i Sant Agustí de Lluçanès. En augmentar el consum, pels volts dels anys 70, la potència generada va resultar insuficient i es va recórrer a F.E.C.S.A.. | 41.9966100,2.0717400 | 423119 | 4649817 | 08149 | Olost | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56255-foto-08149-187-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56255-foto-08149-187-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | El pantà és conegut també amb els noms de pantà d'Olost, pantà de Santa Creu i pantà de Rexach. | 98 | 49 | 1.5 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | |||||||
| 56256 | Cafè Sport | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cafe-sport | XX | El cafè Sport està ubicat a la plaça Major d'Olost, just al davant de la seu de l'ajuntament d'Olost, en la part on la plaça comença a estrènyer per donar pas al carrer Berga. Es tracta d'un edifici de mitjanes dimensions, adossat a l'oest d'un l'habitatge amb el que comparteix una única teulada amb caps de bigues de fusta decorats per l'artista local Josep Buixó. Consta únicament de planta baixa i golfes, ja que el nivell que agafa el cafè és de sostre molt alt i correspon amb els nivells de planta baixa i primer pis dels edificis que l'envolten. La façana té una estructura simètrica amb tres obertures per nivell. A la planta baixa hi ha un gran portal d'arc rebaixat emmarcat amb pedra treballada, a la clau del qual hi ha una inicial gravada sobre un carreu quadrat. A cada banda del portal hi ha un finestral d'arc rebaixat, emmarcats també amb pedra treballada. Sobre aquestes obertures, en un nivell superior però encara dins l'espai de planta baixa, hi ha tres obertures circulars. A nivell de golfes hi ha tres finestres. L'interior del cafè és un espai ampli amb el sostre alt. Al fons hi ha un altell de fusta que forma dos nivells amb obertures decorades amb vitralls moderns, a l'esquerra hi ha la barra de bar, i a la dreta una llarga vitrina on hi ha els trofeus de l'equip de futbol local, el F.C. Olost, l'escut del qual apareix per la part exterior porta principal del cafè. | 08149-188 | Plaça Major, 6. Nucli urbà d'Olost. Olost | El cafè Sport ha servit al llarg del segle XX com a lloc de trobada per als olostencs i seu per a diverses associacions del poble d'Olost, com el club de futbol. | 41.9858500,2.0956700 | 425089 | 4648601 | 08149 | Olost | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56256-foto-08149-188-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56256-foto-08149-188-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | ||||||||||
| 56257 | Fàbrica del molí Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabrica-del-moli-nou | CORTADA, F. Xavier (1982). 'La indústria tèxtil al Lluçanès. (segle XX: Olost de Lluçanès i Perafita)'. L'Estel, maig de 1982. | XIX-XX | La fàbrica del molí Nou està annexada al molí Nou a tocar de la riera Lluçanès, a l'oest del nucli urbà de Santa Creu de Jutglar. Es tracta d'un conjunt format per una xemeneia d'obra i un edifici de planta rectangular amb teulada de doble vessant, construït amb murs de maçoneria de pedra irregular i cantonades diferenciades de carreus de majors dimensions. La fàbrica està formada per un nivell de soterrani, planta baixa i un pis, i consta de grans finestrals que s'obren longitudinalment a les façanes est i oest, tots ells emmarcats amb brancals i coronament de maó. A la façana sud, arrebossada, hi ha una porta i dos finestrals a nivell de planta baixa i dues finestres i una porta a la que s'accedeix a partir d'una escala, al primer pis. Corona la façana un petit campanar d'espadanya construït amb maó d'un sol ull. La fàbrica també compta amb un sector on hi havia hagut una part dedicada a l'habitatge dels encarregats. La xemeneia es troba emplaçada al costat de l'actual carretera BP-4653, en un nivell superior a l'oest de la fàbrica. Està construïda d'obra i està formada per un cos inferior de forma rectangular i un cos superior de forma cilíndrica. | 08149-189 | Sector nord-oest del terme municipal | A Santa Creu de Jutglar, als volts de 1860-70, fou fundada la primera indústria tèxtil localitzada al terme d'Olost pel banquer de Vic, Sr. Tries i amb la direcció del Sr. J. Ballús i Caselles; en ella hi havia una roda hidràulica, a tocar la riera Lluçanès, que li proporcionava força motriu. Més tard s'hi instal·là la primera màquina de vapor aplicada a la indústria del Lluçanès, que tingué una vida efímera ja que entre el 1915 i 1920 s'hi féu arribar la força elèctrica des de Prats. Fou als volts dels anys 1926-1936 quan va tenir el seu màxim esplendor amb un conjunt de 55 treballadors. | 42.0068500,2.0540100 | 421663 | 4650970 | 08149 | Olost | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56257-foto-08149-189-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56257-foto-08149-189-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 46 | 1.2 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | |||||||||
| 56258 | Creu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu | XX | <p>La creu està situada a l'extrem sud del pla de davant de l'església de Sant Adjutori. Està formada per una base quadrada de formigó de 75 x 75 centímetres sobre la qual s'alça la creu de 240 centímetres d'altura i 185 centímetres d'amplada. Els extrems de la creu estan decorades amb unes formes que recorden la flor de lis. Els cantells de la peu de la creu estan reforçats amb una estructura de ferro. Tota la creu està pintada de color gris clar. Originalment hi havia una placa en honor a les víctimes del bàndol franquista de la Guerra Civil.</p> | 08149-190 | Sector sud del terme municipal | <p>Segons les informacions que recull el Cens de simbologia franquista del Memorial Democràtic (2024), l'any 2005 la creu es va arrencar en un acte de vandalisme i, al cap d'unes setmanes, es va tornar a erigir sense la inscripció que mencionava els caiguts del bàndol franquista. </p> | 41.9818300,2.0904400 | 424651 | 4648159 | 08149 | Olost | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56258-foto-08149-190-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56258-foto-08149-190-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Simbòlic | Inexistent | 2025-04-09 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | ||||||||
| 56393 | Sant Andreu d'Oristà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-andreu-dorista | AADD (1984). Catalunya Romànica. Osona. Volum II. Enciclopèdia Catalana, S.A. AADD (1993). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona i Ripollès. Enciclopèdia Catalana, S.A. FONT, Dani (1992). Resum històric de les parròquies de l'arxiprestat del Lluçanès. (inèdit). GAVÍN, Josep M (1984). Inventari d'esglésies. Osona. Volum 15. Arxiu. Gavín. ORDEIG, Ramon (1995). Oristà i la seva història. Ajuntament d'Oristà i Caixa Manlleu. Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. Oristà. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat el maig de 2006. | XVIII | L'església de Sant Andreu d'Oristà es troba situada al centre del nucli urbà d'Oristà. Es tracta d'una església que consta de tres naus, dividides entre elles per arcuacions d'intenció gòtica. Presenta dos nivells parcialment superposats arran del descobriment de la tribuna de l'antiga església romànica coneguda com la cripta de Sant Andreu d'Oristà. La nau de l'església, de considerables dimensions, robusta i sense gaires obertures, és una construcció d'estil barroc neoclassicista. La nau acaba amb un espaiós presbiteri, a la dreta del qual es troba la capella del Santíssim Sagrament. Els murs de càrrega estan construïts amb maçoneria de pedra irregular, parcialment arrebossats, i presenta cantonades diferenciades amb grans carreus. La façana principal, orientada a l'est, presenta un portal d'arc de mig punt emmarcat amb pedra motllurada coronat per un arquitrau sustentat per dues mènsules, de pedra treballada, decorades amb motius florals i geomètrics. Damunt el portal s'hi obre un gran òcul emmarcat amb pedra. Coronant la teulada de l'església hi ha un gran campanar de torre, curt i de planta quadrada amb teulada piramidal de quatre vents. El campanar presenta dos ulls per costat i conserva tres campanes. Fins a l'últim pis els murs tenen un gruix de dos metres fet que fa pensar que estava previst fer-lo més alt. A l'esquerre del temple hi ha els fonaments d'un altre campanar que finalment no es construí. La façana nord presenta un cos sobresortint perpendicularment que arriba a tres quarts d'altura de la façana i que correspon a les capelles interiors. Per sobre s'hi obren tres finestres petites finestres emmarcades amb ampits motllurats i brancals i llinda de monòlits de pedra bisellada. Davant d'aquesta façana hi havia hagut el cementiri de l'església. A la façana oest i sud hi ha adossada la rectoria reconvertida en equipament museístic on s'hi ubica el Museu de Terrissa. | 08151-1 | Plaça de l'església, 3. Nucli urbà d'Oristà. Oristà | L'església de Sant Andreu d'Oristà era situada dins l'antic terme del castell d'Oristà. La notícia més antiga de l'existència d'aquesta església és de l'any 942, en un document de venda d'una vinya que limitava amb les terres de Sant Andreu. En un document de l'any 945 surt anomenada en una donació de terres situades 'ad domun' de Sant Andreu i Sant Joan, 'qui sunt' al comtat d'Osona 'in Kastro Uristi'. Hi ha qui pensa que estava dedicada a Sant Andreu i Sant Joan i hi ha qui pensa que eren dues esglésies diferents. En qualsevol cas, la hipotètica església de Sant Joan no apareix en cap altre document; sols es troba el nom del sant al segle XV, donant nom al puig on es troba l'actual església de Sant Sebastià. Possiblement el temple documentat el segle X va ser substituït cap els segles XI i XII per una d'estil romànic. El 16 de maig de 1358, quan el bisbe de Vic, Ramon de Bellera, visità l'església tenia diversos altars a més del dels sant titular; aquests eren els de santa Maria, sant Joan i sant Martí; hi havia dos beneficiats en els altars de santa Maria i sant Martí, fundats per Berenguer Salgueda, que morí l'any 1339. L'any 1589 tingué lloc una visita pastoral del bisbe Pere Jaime el qual parlà de la confraria de l'altar de la Mare de Déu del Roser i de l'existència d'una cripta: 'visità lo altar de S. Martí debaix lo altar mayor. Fonch trobat tot despullat molt indecentment'. El 1666 el bisbe Antoni Pascual feu una detallada descripció de la capella de Sant Martí tot dient: 'devall lo presbyteri del altar major hi ha una capella molt antiga. Si baixa ab vuyt grahons de una escala de pedra. Està feta dintra a tres naus ab quatre columnes de pedra que las diferencien; per ser lloc tant humit no tenen en ell tovalles ni robas, sols sobre l'altar encara no hi ha ara està una pastereta de fusta sobre daurada y dins de aquella la Imatge del St. De la mateixa manera al un costat un Jesús esculpit a la antigalla y a la altra part una figura de fusta sens daurar ni pintar de St. Antoni Abat y també dos candeleros de bronze ab dos ciris no cremant i llàntia sens cremar ab dos brondoneras de ferro'. El segle XVIII el nombre de feligresos que tenia la parròquia provocà la necessitat de fer una església nova. A principis del segle XVIII (1737) es construí el campanar i l'església ho féu entre els anys 1770 i 1790 sobre l'església parroquial romànica. La cripta fou colgada i no se'n sabé res més. Un segle després, entre els anys 1835 i 1868, es capgirà la orientació del temple, traslladant l'altar a l'altre extrem de la nau i obrint la portalada actual. És per aquest motiu que la cripta es troba capgirada respecte al temple actual. Junt amb aquestes obres es construí la capella del Santíssim. Al 1936, amb la Guerra Civil, el temple fou saquejat , destruint-se els retaules, imatges i mobiliari, tot i que el temple no patí danys considerables. La rehabilitació de la cripta-tribuna, descoberta sobre paper l'any 1969, s'inaugurà l'any 1971. La direcció tècnica de les obres va anar a càrrec de la Diputació de Barcelona, amb la col·laboració de paletes locals. Es procedí després a l'arranjament de la part del darrere de l'església i de la rectoria, on es bastí una façana acabada en merlets i una escalinata que dóna accés directe a la cripta-tribuna romànica. L'any 1988 es col·locà en el temple un retaule barroc dedicat a la Mare de Déu del Roser, provinent de l'església parroquial de Santa Eugènia de Berga. El 1991 es va arranjar el campanar. | 41.9321900,2.0601400 | 422080 | 4642674 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56393-foto-08151-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56393-foto-08151-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56393-foto-08151-1-3.jpg | Legal | Medieval|Pre-romànic|Romànic|Gòtic|Modern|Barroc|Contemporani|Neoclàssic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La tercera imatge s'ha extret del llibre: Oristà i la seva història. | 85|91|92|93|94|96|98|99 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | ||||||||
| 56394 | Santa Maria de la Torre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-maria-de-la-torre | FONT, Dani (1992). Resum històric de les parròquies de l'arxiprestat del Lluçanès. (inèdit). GAVÍN, Josep M (1984). Inventari d'esglésies. Osona. Volum 15. Arxiu. Gavín. ORDEIG, Ramon (1995). Oristà i la seva història. Ajuntament d'Oristà i Caixa Manlleu. Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. Oristà. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat el maig de 2006. | XVIII | Santa Maria de la Torre es troba situada al carrer Mossèn Riba Pont del nucli de la Torre d'Oristà. Es tracta d'una església de planta rectangular i teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. Està construïda amb murs de maçoneria de pedra irregular amb carreus ben tallats a les cantonades i disposats regularment en filades a la façana principal. La façana principal, orientada al sud, presenta una portada rectangular emmarcada amb pedra treballada i timpà d'arc de mig punt a sobre amb decoració a l'interior. Tanca una porta de ferro amb la data clavatejada de 1896. A sobre s'hi obren dues finestres geminades, allargades i coronades amb arc de mig punt que es sustenten amb un pilar de pedra treballada. A sobre hi ha un timpà amb una decoració d'òcul interior. A nivell de teulada hi ha un fris amb decoració d'arcs de mig punt cecs, d'imitació de les esglésies romàniques, que ressegueix els vessants de la teulada. Corona la teulada una creu de pedra i dos elements de decoració punxeguts situats als extrems. La façana oest presenta diversos cossos adossats amb finestres i arcades emmarcades amb maó, tant a plec de llibre com pla. També s'observen cantonades diferenciades integrades als murs, fruit de les ampliacions al llarg dels anys. A la façana est hi ha annexada la torre del campanar, de planta quadrada, coronat amb teulada de quatre vents. Construït amb maçoneria de pedra parcialment arrebossat presenta cantonades diferenciades a la vista. El campanar té quatre ulls d'arc de mig punt amb tres campanes i a la torre s'obren dues finestres a mode d'espitllera amb coronament d'arc de mig punt, alineades verticalment. A la façana nord s'hi adossa la rectoria que té l'entrada per la banda est. Està construïda amb murs de maçoneria de pedra arrebossats i cantonades diferenciades, i està formada per planta baixa i dos pisos. La planta baixa presenta un portal d'arc rebaixat emmarcat amb pedra treballada i on hi ha la data de 1880 i una obertura moderna a la dreta que dóna accés a la seu d'una entitat bancària. Al primer pis hi ha dos balcons que presenten la base de pedra motllurada i l'accés emmarcat amb brancals i llindes de pedra bisellada. Al segon pis hi ha dues finestres, de menors dimensions, emmarcades amb pedra bisellada. | 08151-2 | C. Mn. Riba Pont, 56. Nucli urbà de la Torre d'Oristà. Oristà | L'església de Santa Maria de la Torre d'Oristà nasqué dins el terme de la parròquia de Sant Andreu d'Oristà. La primera notícia que tenim de l'indret de la Torre d'Oristà data del 26 de gener de l'any 968, en un document escrit i testificat pel sacerdot Sunifred que fa referència de la donació al monestir de Ripoll de dues vinyes situades al Castell d'Oristà, prop de la Torre. La següent notícia no apareix fins més tard, i aquesta vegada fa referència a l'església: es tracta d'un testament de Guillema de Tornamira, la qual l'any 1241 disposa que se l'enterri en l'església de la 'Turre', de la parròquia d'Oristà. A mitjans segle XVII, tant Sant Andreu com Santa Maria de la Torre formaven sengles nuclis de població. En una visita pastoral del bisbe Pascual de l'any 1689 es notifica que Santa Maria de la Torre té 14 cases juntes; que es celebra missa un diumenge per l'altre i que la capella no té fonts baptismals, ni sagrari ni fossar. Al segle següent Santa Maria reunia 83 cases juntes i per primera vegada, un una visita del bisbe Francesc de Veyan, s'utilitza la paraula de sufragània per parlar de Santa Maria de la Torre. En aquesta època calgué reformar l'església i fer-la més gran. El 1804 es posà un vicari resident en la sufragània de Santa Maria i mig segle més tard es documenta la facultat que té l'església de guardar la Santíssima reserva i d'administrar els sagraments. El creixement de la sufragània no s'aturà i a l'any 1877 se li atorgà la categoria de parròquia. L'any 1880 s'acabà la construcció de la casa del rector i el 1888 també s'acabaren les obres de restauració de l'església, centrades sobretot en la teulada de l'edifici. A finals de segle XIX Santa Maria tenia 70 cases i 9 masies amb un total de 350 habitants; tenia escola mixta i també un vicari-mestre. A principis del segle XX, al 1905 s'amplià l'església. El 1936 el temple fou saquejat i es retornà al culte ràpidament acabada la Guerra Civil (FONT;1992). | 41.9568900,2.0528100 | 421503 | 4645424 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56394-foto-08151-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56394-foto-08151-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56394-foto-08151-2-3.jpg | Legal | Romànic|Modern|Barroc|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 92|94|96|98|85 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | |||||||||
| 56395 | Sant Nazari de la Garriga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-nazari-de-la-garriga | AADD (1984). Catalunya Romànica. Osona. Volum II. Enciclopèdia Catalana, S.A. AADD (1993). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona i Ripollès. Enciclopèdia Catalana, S.A. FONT, Dani (1992). Resum històric de les parròquies de l'arxiprestat del Lluçanès. (inèdit). GAVÍN, Josep M (1984). Inventari d'esglésies. Osona. Volum 15. Arxiu. Gavín. ORDEIG, Ramon (1995). Oristà i la seva història. Ajuntament d'Oristà i Caixa Manlleu. Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. Oristà. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat el maig de 2006. | XII | Sant Nazari de la Garriga està situada damunt d'una serralada situada entre la riera Gavarresa i la riera de Sagalés, a l'extrem sud del terme municipal S'accedeix a l'església a través de la pista que s'agafa a la C-670, quilòmetre 6'300, i passa pel carrer de Ruixeda, el pedró dels sants Màrtirs i la Casanova de Solà Sagalés. L'església és d'una sola nau amb absis semicircular orientat al nord-est. L'interior de l'església és més baix que el terreny exterior, per la qual cosa cal baixar tres graons. Les parets són de maçoneria de pedra amb carreus regulars, més ben tallats a la part baixa que la superior, i amb arrebossat parcialment escrostonat. La coberta és de volta apuntada a la nau i de quart d'esfera a l'absis, i la teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. La façana principal, orientada al sud-oest, presenta un portal d'arc de mig punt adovellat i una finestra en forma de creu llatina al damunt i està coronada per un esvelt campanar d'espadanya de dos ulls d'arc de mig punt. La tènue il·luminació interior fou resolta per mitjà de dues finestres de doble esqueixada, una situada al centre de l'absis i l'altra al mur de migdia. Una banqueta recorre l'exterior de l'església. | 08151-3 | Sector sud del terme municipal | Situada dins l'antic terme del castell d'Oristà, en el lloc anomenat la Garriga, fou sempre una capella dependent de la parròquia de Sant Andreu d'Oristà. Als segle XIII se succeïren al servei d'aquesta església unes 'donades', és a dir, unes dones pietoses que donaven les seves persones als sants titulars de l'església i romanien al servei d'ella a perpetuïtat. L'any 1284 Berenguer de Vilarmau, rector d'Oristà, rebia promesa de fidelitat de la donada Ramona de Ciutat i establia a favor d'ella i totes les donades que la succeïssin en l'església de Sant Nazari de la Garriga la tasca i el braçatge que la parròquia rebia d'un honor que ella havia comprat, amb la condició que per Quaresma donessin al rector mig octau d'oli i el delme i la primícia. L'existència de les donades s'allarga almenys fins al segle XV ja que el 1429 testava davant del rector d'Oristà una tal Margarida de Vilanova, donada de la capella de Sant Nazari i Sant Cels. Aquesta doble advocació demostra que l'església havia estat posada sota la titularitat dels sants Nazari i Cels, màrtirs milanesos, la festivitat dels quals se celebrava i es continua celebrant conjuntament el dia 28 de juliol. Amb el temps la segona titularitat de la capella s'anà perdent fins que pràcticament quedà a l'oblit. Una visita pastoral important fou la del bisbe Antoni Pasqual que acudí a Oristà el 24 de juny de 1686. La capella de Sant Nazari no tenia categoria de sufragània i per tant no hi havia sagrari, ni fonts baptismals ni fossar. Manà als obrers de la capella que posessin un ara a l'altar i que hi col·loquessin un petit sagrari per posar el calze. També manà reparar la teulada i que mudessin la biga que sustentava el cor. En futures visites pastorals del segle XVII i XVIII es manà fer tovalles, arreglar la teulada, emblanquinar l'interior de la capella, reforçar el retaule, etc. Al 1829 en una altra visita pastoral feta pel bisbe Ramon Strauch la capella de Sant Nazari ja era considerada com una sufragània de la parròquia de Sant Andreu d'Oristà. L'esclat revolucionari de 1936, l'inici de la Guerra Civil, arribà el divendres 24 de juliol. De seguida es creà un Comitè Antifeixista local i es cremaren les esglésies, ornaments, imatges, mobles i documents de l'arxiu parroquial. L'església de Sant Nazari també fou cremada i amb ella el retaule barroc amb les imatges dels sants Nazari i Cels i de la Mare de Déu de la Cabeça que hi figuraven. El mal estat en què quedà l'església no permeté celebrar-hi culte. No fou fins el 1976, essent rector de la parròquia d'Oristà Mn. Àngel Franquesa i Burdó, que s'hi disposà un nou altar i noves imatges de Sant Nazari, Sant Cels i de la Mare de Déu de Cabeça. El culte fou restablert i actualment s'hi celebra missa un cop l'any, en motiu de la festa patronal el dia 28 de juliol. | 41.9016700,2.0548600 | 421605 | 4639291 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56395-foto-08151-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56395-foto-08151-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56395-foto-08151-3-3.jpg | Legal | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Davant de la capella de Sant Nazari, encara es conserven les restes de diverses edificacions que corresponien a l'antiga cel·la de l'ermità de la capella i un molí d'oli per a ús d'aquesta, descrit en una fitxa individual. | 92|85 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | ||||||||
| 56396 | Sant Sebastià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-sebastia-1 | AADD (1993). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona i Ripollès. Enciclopèdia Catalana, S.A. FONT, Dani (1992). Resum històric de les parròquies de l'arxiprestat del Lluçanès. (inèdit). GAVÍN, Josep M (1984). Inventari d'esglésies. Osona. Volum 15. Arxiu. Gavín. ORDEIG, Ramon (1995). Oristà i la seva història. Ajuntament d'Oristà i Caixa Manlleu. Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. Oristà. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat el maig de 2006. | XVIII | L'ermita de Sant Sebastià es troba situada a l'extrem sud-oest de la costa del Castell, damunt un puig que domina el poble d'Oristà, entre la riera Gavarresa i la carretera que uneix Casa Miquela amb Sant Feliu Sasserra. L'església és d'una sola nau, amb absis carrat i teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. Els murs són de maçoneria de pedra irregular arrebossats, amb alguns panys escrostonats, i amb cantonades diferenciades. La façana principal, orientada al nord-oest, presenta un portal central emmarcat amb pedra motllurada. A la llinda hi ha la inscripció de 17+22. Sobre el portal hi ha una dovella de pedra, aprofitada de l'antiga església, amb el relleu de la imatge de Sant Cristòfol emmarcat dins un rombe. Una mica més amunt s'obre un òcul motllurat i a l'esquerra hi ha adossat un campanar de torreta cobert amb teulada de quatre vessants de forma piramidal, amb dos ulls d'arc de mig punt, i coronat per una creu de ferro. A la façana nord-est hi ha una petita finestra esqueixada coronada amb decoració d'arc de mig punt tapiada i una finestra emmarcada amb monòlits de pedra. La façana sud-est hi ha l'absis carrat i no presenta obertures i la façana sud-oest presenta un petit cos adossat de teulada d'una sola vessant amb una finestra esqueixada decorada amb arc de mig punt i una finestra a la façana principal emmarcada amb monòlits de pedra. | 08151-4 | Sector central del terme municipal | Antigament la capella s'havia anomenat Sant Cristòfol (documentada des de l'any 923) i, segons tots els indicis, havia estat la capella del castell d'Oristà. Enderrocada pels terratrèmols del segle XV, es concedeix al rector d'Oristà construir de nou la capella de Sant Cristòfol, situada al puig de Sant Joan. El permís especificava que hi podien aixecar dos altars, l'un dedicat a sant Cristòfol i l'altre a sant Sebastià, protector contra la pesta que es va popularitzar a tot Catalunya durant el segle XV. A partir del segle XVII ja s'anomena església de Sant Sebastià i el 1686 arran de la visita del bisbe Antoni Pasqual se sap que no tenia sagrari, ni fonts, ni fossar i s'hi deia missa matinal cada diumenge. L'any 1722, en temps del rector Jaume Codina, s'aixecava la nova capella de Sant Sebastià en substitució de la capella que s'hi havia bastit en el segle XV. Damunt del dintell es col·locà una bonica dovella central pertanyent al portal d'arc de mig punt de la capella anterior, on hi ha esculpida la imatge de Sant Cristòfol en un estil goticitzant, a datar probablement de la segona meitat del segle XVI. L'angle esquerre de la façana fou aprofitat com a base d'un petit campanar, el qual sobrepuja la teulada de la capella un parell de metres. El divendres 24 de juliol de 1936, entre les dues i les tres de la tarda, milicians del Comitè Antifeixista de Vic es presentaren al poble d'Oristà i procediren al saqueig de l'església parroquial i de la casa rectoral. Apilaren imatges, mobles, ornaments i la documentació de l'arxiu parroquial a la Plaça Major i hi calaren foc. L'endemà, dia de sant Jaume també saquejaren la capella de Sant Sebastià. Hi foren destrossats l'altar i les imatges. Acabada la Guerra Civil es renovà el culte a la capella, un cop netejada i pintada i s'hi col·locà una imatge de sant Sebastià de nova factura, costejada per una família del poble, que es reposà el dia de la festivitat del sant, el 20 de gener de 1941 (ORDEIG;1995). | 41.9339600,2.0627800 | 422301 | 4642869 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56396-foto-08151-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56396-foto-08151-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56396-foto-08151-4-3.jpg | Legal | Barroc|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 96|94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | |||||||||
| 56397 | Sant Nazari | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-nazari | GAVÍN, Josep M (1984). Inventari d'esglésies. Osona. Volum 15. Arxiu. Gavín. Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. Oristà. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat el maig de 2006. | XVIII | Es va restaurar l'any 1993 | La capella de Sant Nazari es troba situada davant la façana nord-est del mas Sant Nazari. Es tracta d'una capella de planta rectangular d'una nau, amb absis carrat i teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals coronada per un campanar d'espadanya d'un sol ull i una creu de ferro a la part superior. Està construïda amb murs de maçoneria de pedra irregular disposades en filades força regulars. La façana principal, orientada al sud-oest, presenta un portal d'arc de mig punt modern fruit de la restauració, i una petita finestra, a mode d'espitllera, a sobre. A la façana de l'absis, al nord-est, hi ha una finestra esqueixada d'arc de mig punt. | 08151-5 | Sector nord del terme municipal | L'any 1936 la capella va ser profanada. La capella, als anys 80 del segle XX, es trobava arrebossada i s'havia fet servir com a magatzem de la casa. La porta d'entrada estava formada per una gran obertura rectangular amb una biga de ferro a mode de llinda i a sobre s'hi obria una estreta i llarga finestra rectangular. A l'interior encara es conservaven restes d'algunes pintures. En les visites pastorals de finals del segle XVII la capella encara no existia. Fou edificada durant el segle XVIII formant part de la parròquia de Santa Eulàlia de Pardines. | 41.9779100,2.0261800 | 419322 | 4647782 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56397-foto-08151-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56397-foto-08151-5-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | ||||||||
| 56398 | Capella de la Mare de Déu dels Dolors de la Quintana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-la-mare-de-deu-dels-dolors-de-la-quintana | GAVÍN, Josep M (1984). Inventari d'esglésies. Osona. Volum 15. Arxiu. Gavín. Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. Oristà. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat el maig de 2006. | XVIII | La capella de la Mare de Déu dels Dolors es troba situada a 20 metres davant la façana principal de la masia de la Quintana. Es tracta d'una petita església neoclàssica d'una sola nau, amb absis carrat, coberta amb volta de creueria i amb teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. Està construïda amb maçoneria de pedra irregular amb grans carreus delimitant les cantonades. La façana principal, orientada al sud, presenta un portal emmarcat amb brancals i llinda de pedra bisellada. Sobre el portal hi ha un arc de descàrrega de lloses a plec de llibre i damunt s'obre un òcul. A la part dreta de la teulada hi ha un petit campanar d'espadanya amb una campana. A la façana oest hi ha un cos adossat de teulada d'una sola vessant i una finestra emmarcada amb monòlits de pedra. | 08151-6 | Sector sud-oest del terme municipal | Tot i no estar documentada la seva construcció, és probable que s'erigís a la mateixa època que la última reedificació de la masia de la Quintana, de l'any 1770. | 41.9278000,2.0510400 | 421320 | 4642195 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56398-foto-08151-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56398-foto-08151-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56398-foto-08151-6-3.jpg | Legal | Neoclàssic|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Antigament la façana estava arrebossada i emblanquinada. Encara en queden algunes restes a algunes pedres. | 99|94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | ||||||||
| 56399 | Capella de Sant Antoni de Vilaroger | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-sant-antoni-de-vilaroger | GAVÍN, Josep M (1984). Inventari d'esglésies. Osona. Volum 15. Arxiu. Gavín. Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. Oristà. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat el maig de 2006. | XVIII | La capella de Sant Antoni de Vilaroger es troba adossada a l'esquerra de la façana principal. Es tracta d'un petita capella dedicada a Sant Antoni de Pàdua, de planta rectangular d'una sola nau. Està construïda amb murs de maçoneria de pedra irregular amb cantonades diferenciades amb carreus ben treballats i teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals, coronada amb una creu de ferro. La façana principal, orientada al sud, presenta un portal d'arc rebaixat emmarcat amb brancals i coronament de pedra motllurada. A la clau d'arc hi ha la data de 1785 amb una creu enmig. Sobre el portal s'hi obre un òcul emmarcat amb pedra motllurada i damunt hi té una petita campana. A la façana oest hi havia hagut un accés lateral, actualment tapiat. | 08151-7 | Sector est del terme municipal | Actualment encara es celebra missa per Sant Antoni. També s'utilitza per ús particular: casaments, batejos, etc. | 41.9483200,2.0927800 | 424805 | 4644436 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56399-foto-08151-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56399-foto-08151-7-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Antigament la capella quedava separada de la masia ja que no hi havia construït el cos del mig situat entre la capella i la masia. | 94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | ||||||||
| 56400 | Capella de Sant Josep de la Coromina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-sant-josep-de-la-coromina | FONT, Dani (1992). Resum històric de les parròquies de l'arxiprestat del Lluçanès. (inèdit). GAVÍN, Josep M (1984). Inventari d'esglésies. Osona. Volum 15. Arxiu. Gavín. Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. Oristà. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat el maig de 2006. | XIX | La capella de Sant Josep es troba situada a la masia de la Coromina, adossada a l'esquerra de la façana principal. Es tracta d'una petita capella de planta rectangular de 4 x 8 metres, d'una sola nau amb absis carrat. Està construïda amb murs de maçoneria de pedra irregular amb cantonades diferenciades amb carreus ben treballats i teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals coronada per un petit campanar d'espadanya on s'hi ubica una petita campana subjectada amb jou de fusta. La façana principal, orientada al sud, presenta un portal d'arc rebaixat emmarcat emmarcat amb pedra motllurada. A la clau de l'arc hi ha un segell que emmarca la data inscrita de 1825 i una creu esculpida en alt relleu damunt. Sobre el portal s'hi obre un petit òcul. | 08151-8 | Sector central del terme municipal | Antigament a la capella de Sant Josep de la Coromina s'hi deia una missa per l'octava del Roser i una missa per l'octava de Sant Josep, el dia 1 de maig, dia en que es celebrava un aplec amb els veïns de la Torre d'Oristà. Actualment encara es celebra una missa un dia a l'any. | 41.9595700,2.0676900 | 422739 | 4645708 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56400-foto-08151-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56400-foto-08151-8-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Antigament la masia estava tancada amb una lliça i un portal amb la data de 1871 i davant l'església hi havia unes cabanes i el femer. | 98 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | ||||||||
| 56401 | Sant Salvador de Serradellops | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-salvador-de-serradellops | AADD (1984). Catalunya Romànica. Osona. Volum II. Enciclopèdia Catalana, S.A. AADD (1993). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona i Ripollès. Enciclopèdia Catalana, S.A. GAVÍN, Josep M (1984). Inventari d'esglésies. Osona. Volum 15. Arxiu. Gavín. ORDEIG, Ramon (1995). Oristà i la seva història. Ajuntament d'Oristà i Caixa de Manlleu. PLADEVALL, Antoni (1975). 'Sant Salvador de Serradellops' Hoja diocesana, 29 de setembre de 1975. Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. Oristà. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat el maig de 2006. | XII | L'església de Sant Salvador de Serradellops es troba situada davant la façana nord de la masia de Sansalvador de Serradellops, lleugerament aixecada i envoltada perimetralment amb un mur de pedra. Originalment era una petita església d'una sola nau coberta amb volta de canó i capçada a llevant per un absis semicircular amb una finestra d'una sola esqueixada. Aquesta estructura inicial fou modificada per l'obertura d'un arcosoli al mur de migjorn, que abarca tota la seva amplada i reforçat exteriorment amb un altre mur que suporta el campanar d'espadanya de dos ulls. Posteriorment l'església fou novament modificada allargant-la pel cantó de ponent, amb la nova amplada, la qual cosa generà una nau més ampla, també coberta amb volta, i amb una unió molt deficient entre les dues voltes de diferent amplada. L'aparell de la part original és de carreuons allargassats, simplement escairats i armats en argamassa, disposats en filades uniformes i poc regulars, que palesen els nodes constructius propis del final del segle XI, i del segle XII en obres rurals mancades d'ornamentació (ADD;1984). La teulada és de doble vessant amb aigües a la façana principal i posterior. La porta, d'arc de mig punt adovellat es renovà al segle XVI i es situa sobre al mur de migdia de l'ampliació. Damunt la porta hi ha un carreu amb la data de 1787. A la dreta, sota el campanar s'hi obre una finestra esqueixada. En el mur nord s'hi construïren dos arcosolis i l'interior és arrebossat amb decoració barroca. | 08151-9 | Sector est del terme municipal | L'església de Sant Salvador de Serradellops es troba situada dins l'antic terme del castell d'Oristà. El nom del lloc i l'església apareixen en un document fals del 977 i en un altre al 1047. Les notícies segures corresponen al 1065, quan el bisbe de Vic, Guillem de Balsareny, donà a Adalbert i a Guerau un mas situat al terme del castell d'Oristà, a la parròquia de Sant Salvador de Serradellops, al Soler. Encara que consti que tenia funcions parroquials, havien de referir-se a la seva situació com a sufragània de Santa Maria d'Olost, ja que no consta en les llistes de parròquies que es confeccionaren abans de l'any 1154, ni en les posteriors. Quan coneixem la seva situació al 1687 en una visita del bisbe Antoni Pasqual ja figura com a sufragània de Santa Maria d'Olost. Perdurà fins el 1878 quan fou unida a la nova parròquia de Sant Jaume i Sant Cugat d'Alboquers. L'església sols conserva les funcions parroquials de cementiri per als membres de la família del mas Sansalvador. És cuidada pels propietaris del mas i manté el culte, encara que s'utilitzi en poques ocasions. | 41.9531300,2.1305400 | 427940 | 4644938 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56401-foto-08151-9-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56401-foto-08151-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56401-foto-08151-9-3.jpg | Legal | Romànic|Modern|Renaixement|Barroc|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 92|94|95|96|85 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | |||||||||
| 56402 | Sant Genís de Caraüll | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-genis-de-caraull-0 | FONT, Dani (1992). Resum històric de les parròquies de l'arxiprestat del Lluçanès. (inèdit). | L'església es troba totalment enderrocada. Les restes de l'edificació foren aprofitades per a la restauració de l'església parroquial de Sant Feliu de Terrassola (Santa Maria d'Oló) | Sant Genís de Caraüll (vell) es troba situada a l'extrem sud-oest de la serra de les Deveses a un quilòmetre de l'església de Sant Genís de Caraüll nou, al límit sud-est del terme municipal d'Oristà. Un vell camí amb alguns trams delimitat amb murs de pedra condueix a l'església des de la pista forestal que comunica Sant Genís de Caraüll nou amb la masia de del Pla del Vilar. Es tracta de les restes derruïdes de la primitiva església de Sant Genís de Caraüll, situades en un turó allargat que forma un precipici molt erosionat al cantó sud, sobre la riera de Sagalés. Totalment derruïda es conserven dos trams de murs. Un a la part sud, encarat al precipici on s'observa una cantonada, i l'altre en un punt elevat, ja que es tracta d'un mur que s'ha desplaçat del seu emplaçament original quedant diverses pedres unides amb morter en un bloc separat. Pocs metres a l'oest d'aquests dos trams de mur hi ha possibles tombes, que queden al descobert degut a l'erosió del punt on es troben. | 08151-10 | Sector sud-est del terme municipal | Sant Genís de Caraüll vell es trobava situada dins de l'antic terme del castell d'Oristà, al lloc de Caraüll. El lloc de Caraüll i l'església de Sant Genís es troben documentats l'any 943 en la donació que feren Esperand i la seva muller Sufícia a Sant Pere de Vic als seus canonges, de cases, una parellada de terra i set mujades de vinya situades al castell d'Oristà, a la vall de Caraüll, afrontant les terres amb la font de Sant Genís. Les funcions parroquials apareixen documentades a partir de l'any 1060 i en la relacions de parròquies anteriors al 1154; fins al segle XII consta la seva activitat com a parròquia. La Pesta Negra del 1348 i la conseqüent despoblació degueren motivar la desaparició d'aquestes atribucions; aleshores formà part de la parròquia de Sant Andreu d'Oristà. El segle XIV fou una època de canvis per la parròquia, tant a nivell religiós com civil. A nivell civil el terme de Caraüll formà una quadra amb autonomia civil i batlle propi, quadra que es mantingué fins que al 1840 el terme s'incorporà al municipi de Muntanyola. A nivell religiós, a causa del despoblament, Sant Genís es convertí en sufragània de Sant Andreu d'Oristà, tal com es reflecteix el 1627; una sufragània que tenia però fonts baptismals i fossar. Al segle XVIII es construí una església nova a uns vint minuts (a peu) de la vella, al costat del mas Oliveres, restant l'antiga totalment enrunada. | 41.9243300,2.1052600 | 425812 | 4641762 | 08151 | Oristà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56402-foto-08151-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56402-foto-08151-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56402-foto-08151-10-3.jpg | Inexistent | Pre-romànic|Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 91|92|85 | 1754 | 1.4 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | |||||||||
| 56403 | Caraüll | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caraull | IGLÉSIES, Josep (1981). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Dalmau. ORDEIG, Ramon (1974). 'La Parròquia de Sant Andreu d´Oristà'. Ausa, vol. 7, núm. 79. 1974. ROCAFIGUERA, Francesc de (1987). 'El capbreu de la cambreria de Santa Maria de l'Estany de temps del cambrer Antoni Bet'. Ausa, volum 12, núm. 118-119. 1987. Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. Oristà. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat el maig de 2006. | XVIII | Caraüll és una masia situada en un punt elevat encarat al sud sobre la vall de Caraüll, per on passa la riera de Sagalés i la carretera C-670, just al nord del molí de Caraüll, a l'extrem sud-est del terme municipal. Es tracta d'una masia de grans dimensions, formada per un volum central amb diverses ampliacions posteriors (la més gran a l'oest) i diverses estructures adossades a est i sud., El volum central està construït amb murs de càrrega de maçoneria de pedra amb poc morter i amb carreus treballats delimitant les cantonades i emmarcant les obertures. L'edifici, de planta baixa, primer pis i segon pis, està coronat per una teulada de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La façana principal, orientada al sud, presenta a la planta baixa un portal d'arc deprimit convex doble i una finestra emmarcada amb pedra treballada. De l'extrem esquerre en sobresurt una de les estructures agropecuàries que hi ha davant l'edifici. Al primer pis s'hi observen tres finestres, dues emmarcades amb pedra bisellada i ampit motllurat i una emmarcada amb monòlits de pedra treballada. Al segon pis hi ha dues finestres emmarcades amb pedra bisellada, una de les quals amb llinda de fusta també bisellada. La façana est queda dominada per un cos adossat de dos nivells i teulada d'una sola vessant i únicament conté una finestra a nivell de segon pis, emmarcada amb maó. El cos adossat de dos nivells, a l'interior del qual hi havia les antigues tines de vi, presenta a la façana sud dos grans portals reformats a la planta baixa i dos arcades d'arc de mig punt emmarcades amb maó al primer pis. A la façana posterior hi ha dos portals emmarcats amb pedra treballada, un dels quals tapiat. La façana nord presenta a nivell de planta baixa un parament format per diverses filades de carreus regulars. S'hi observen dues finestres emmarcades amb monòlits de pedra treballada a la planta baixa i tres finestres al primer pis, una emmarcada amb pedra treballada, una altra amb monòlits de pedra bisellada i l'últim amb pedra bisellada. Al segon pis hi ha tres finestres emmarcades amb pedra treballada, dues de les quals amb llinda de fusta. A la part dreta de la façana s'observa una ampliació, amb el nivell de teulada una mica més baix. En aquest cos adossat s'hi observa únicament un balcó emmarcat amb pedra treballada a nivell de primer pis. Encara més a la dreta hi ha una estructura adossada, probablement destinada a usos agropecuaris. La façana oest queda ubicada sobre un important desnivell. S'hi observa una finestra emmarcada amb pedra treballada, actualment tapiada, i una de nova obertura al primer pis i una finestra emmarcada amb pedra treballada i llinda de fusta al segon. Davant la façana principal hi ha un pati pràcticament tancat, travessat per una rampa empedrada que salva el desnivell, delimitat a banda i banda per estructures agropecuàries construïdes majoritàriament amb murs de maçoneria de pedra i teulades d'una sola vessant. | 08151-11 | Sector sud del terme municipal | El topònim Caraüll apareix ja l'any 945, quan Freric i la seva muller Odesinda van fer una donació de terres 'ad domum de Sant Andreu i de Sant Joan qui suni al comtat d'Osona, in kastro Uristi qui est in valle Karauuli'. Apareix documentat com a vila l'any 1108. Torna a aparèixer documentada en el capbreu de la cambreria de Santa Maria de l'estany datat entre finals del segle del segle XIV i principis del XV, formant part de la batllia de del mas Vilar de Caraüll, i en el fogatge de 1553. La construcció actual, però, és una reconstrucció probablement del segle XVIII amb ampliacions posteriors. | 41.9154700,2.0850100 | 424122 | 4640796 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56403-foto-08151-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56403-foto-08151-11-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | |||||||||
| 56404 | Boladeras | https://patrimonicultural.diba.cat/element/boladeras | GAVÍN, Josep M (1984). Inventari d'esglésies. Osona. Volum 15. Arxiu. Gavín. Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. Oristà. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat el maig de 2006. | XVI | Ha estat restaurada recentment | Boladeras està situada al sud-est del nucli urbà d'Oristà, a la serra de Boladeras, prop de la masia de Vilasendra. Es tracta d'una masia de planta rectangular formada per un volum central i diversos cossos adossats. Està composada per planta baixa, dos pisos i golfes, i coberta amb teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. Els murs de càrrega són de maçoneria de pedra irregular, reajuntats recentment, amb cantonades diferenciades de pedres treballades de majors dimensions. La façana principal, orientada al sud-oest, està tancada per una lliça delimitada per un mur de pedra i diverses estructures agropecuàries. A la part esquerra s'hi adossa perpendicularment la masoveria en la qual s'hi ha obert, recentment, dues arcades sustentades per una columna. En una pedra cantonera d'un cobert annex hi ha la data inscrita de 1848. La façana té una eixida que sobresurt de l'edifici, sustentada amb pilars de pedra, sota la qual hi ha el portal d'accés, d'arc de mig punt adovellat i amb la inscripció IHS/1580/VI. A l'esquerra s'hi obre una espitllera. Al primer pis hi ha tres obertures: sota la teulada de l'eixida hi ha dues portes, la de la dreta emmarcada amb brancals i llinda de pedra treballada, i a la dreta de la façana hi ha una finestra balconera. Al segon pis hi ha tres obertures: dues finestres balconeres i una finestra a l'esquerra, totes elles emmarcades amb pedra treballada. A les golfes, sota el carener, s'hi obre una finestra emmarcada amb pedra treballada. A la façana sud-est s'hi obren sis obertures: a la planta baixa hi ha una espitllera; al primer pis hi ha quatre finestres, de les quals dues són de nova construcció, i una ha estat modificada. També s'hi observa una finestra tapiada, la qual conserva els emmarcaments de pedra treballada. Sota teulada hi ha una finestra emmarcada amb pedra treballada. La façana nord-est està formada per un porxo i un cos adossat central de planta baixa i un pis amb teulada d'una vessant que té diverses obertures coronades amb llindes de fusta. De la façana original s'observen tres finestres a nivell de segon pis i una petita finestra central a les golfes, sota carener, totes elles emmarcades amb pedra treballada. La façana nord-oest està reforçada per un contrafort a la part baixa esquerra. A la planta baixa s'hi obren dues petites finestres quadrades; al primer pis hi ha dues grans finestres amb balcó que tenen la base de pedra motllurada, als extrems, i una finestra central de menors dimensions. Sota teulada hi ha una finestra d'alineació vertical amb la del primer pis. Totes elles estan emmarcades amb pedra treballada. Al cos que s'allarga a la banda dreta correspon a la masoveria. Té dues obertures: una petita finestra o fornícula amb coronació d'arc de mig punt i una finestra emmarcada amb pedra i amb decoració dentada a la llinda, parcialment conservada. | 08151-12 | Sector sud-est del terme municipal | Tot i que probablement té uns orígens anteriors, l'edificació actual de la masia de Boladeras data de finals del segle XVI, amb reformes i ampliacions els segles XVII i XVIII. Hi ha constància d'una renovació l'any 1824. | 41.9243200,2.0880800 | 424387 | 4641776 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56404-foto-08151-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56404-foto-08151-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56404-foto-08151-12-3.jpg | Legal | Renaixement|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | A l'interior de la masia hi ha una capella-oratori dedicada a la Mare de Déu dels Dolors. | 95|98|94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | |||||||
| 56405 | La Pedragosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-pedragosa | IGLÉSIES, Josep (1981). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Dalmau. MASRAMON, Ramon (1990). El Lluçanès Central. Història de la baronia de Lluçà. Ajuntament de Prats de Lluçanès. Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. Oristà. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat el maig de 2006. | XVII | Alguns dels cossos ampliats presenten esquerdes als murs de càrrega. La teulada ha estat parcialment reformada. | La Pedragosa és una masia situada a l'extrem sud d'una plataforma elevada que s'estén cap al nord, dominant bona part del terme d'Oristà i just al límit amb el terme municipal de Prats de Lluçanès. Es tracta d'una masia de grans dimensions, formada per un cos central i diverses ampliacions posteriors (la més gran adossada al sud), construïda amb murs de càrrega de maçoneria de pedra amb carreus treballats delimitant les cantonades i emmarcant les obertures. L'edifici, de planta baixa, primer pis i golfes, s'assenta sobre roca natural i està coronat per una teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. La façana principal, orientada a l'est, presenta a la planta baixa un parament amb diverses filades de carreus mitjans treballats. Al centre hi destaca un imponent portal d'arc de mig punt amb dovelles de grans dimensions, amb un relleu, potser un escut, a la clau junt amb la data inscrita de 1668. A la dreta hi ha una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada a mode d'espitllera. Al primer pis hi ha dues finestres emmarcades amb pedra bisellada i ampit motllurat, tot i que força desgastat, i a les golfes dues finestres emmarcades amb pedra treballada i ampit de pedra. A l'esquerra de la façana hi ha la façana lateral del cos adossat al sud, on s'observa una finestra tapiada emmarcada amb pedra bisellada a la planta baixa, una finestra emmarcada amb pedra bisellada i ampit motllurat desgastat al primer pis, i una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada a les golfes. Entre els dos cossos sobresurt un desaigua de pedra. A la façana nord s'hi observa una ampliació a la dreta, i una altra en altura. A la part esquerra s'observa una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada a la planta baixa, dues finestres emmarcades amb pedra bisellada i ampit motllurat desgastat al primer pis, i una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada i ampit de pedra a les golfes. Al cos de la dreta s'hi observa, a la planta baixa, una finestra emmarcada amb monòlits de pedra bisellada a mode d'espitllera, amb una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada a cada costat. Al primer pis hi ha dues finestres emmarcades amb pedra bisellada i ampit de pedra i a les golfes una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada i ampit de pedra. La façana oest té adossada al davant una petita lliça, tancada amb una porta emmarcada amb pedra bisellada. A la façana pròpiament s'hi observen, a nivell de primer pis, una porta emmarcada amb pedra bisellada i una finestra emmarcada amb pedra bisellada reformada com a espitllera. A les golfes hi ha una finestra emmarcada amb pedra bisellada. Dins la lliça s'observa un banc de pedra que recorre tot el volt i un pou de pedra al mig. Aquest pou, amb diverses motllures decoratives, presenta la inscripció 'Joan Pedragosa Any 1767', junt amb una creu i l'anagrama IHS. Als laterals de la lliça s'observen desaigües de pedra. De la part esquerra de la façana en sobresurt una estructura de maçoneria de pedra amb teulada d'una sola vessant, amb una porta tapiada amb llinda de fusta a l'esquerra. La façana sud està dominada quasi completament per les diverses ampliacions que es van fer. Al cos de l'esquerra s'observa una obertura d'arc de mig punt emmarcada amb carreus treballats a la planta baixa, i una finestra emmarcada amb pedra bisellada i ampit motllurat al primer pis. La part central està dominada per una gran eixida al primer pis sustentada per un pilar de pedra bisellat amb motllures a la base i el capitell, i amb la data de 1751 inscrita. A la resta del cos central hi ha diverses obertures reformades. Més a la dreta, sobresurt un cos amb una única finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada. A l'extrem dret s'hi observa una finestra emmarcada amb monòlits de pedra bisellada a nivell de planta baixa i una finestra emmarcada amb pedra bisellada i ampit motllurat desgastat a les golfes. | 08151-13 | Sector nord-oest del terme municipal | La masia de la Pedragosa apareix documentada l'any 1392, quan formava part de la batllia del Soler de n'Hug. Torna a aparèixer en el fogatge de 1553 fet per Pere Espinal, del mas Vilasendre, que va ser fet per cobrar l'impost de fogatge i reflectia els principals caps de cases, entre els quals hi havia Pere Climent Pedregosa. L'edificació actual és de principis del segle XVII, tal com ho recorda l'escut mig esborrat situat a la clau del portal adovellat. | 41.9820900,2.0267400 | 419374 | 4648246 | 08151 | Oristà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56405-foto-08151-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56405-foto-08151-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56405-foto-08151-13-3.jpg | Inexistent | Modern|Barroc|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | (Continuació descripció)Davant la façana sud hi ha un pati delimitat amb un mur de pedra al que s'accedeix a través d'unes escales de pedra i a uns metres de la façana oest hi ha la pallissa, amb murs de càrrega de maçoneria de pedra arrebossats i una gran obertura d'arc de mig punt emmarcada amb pedra treballada.Dins del relleu que hi ha a la clau de l'arc del portal adovellat es llegeix la inscripció incompleta a causa de l'erosió:' _ Pedragosa me fecit 166_' | 94|96|85 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | |||||||
| 56406 | La Rierola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-rierola-0 | XVII | L'edifici es troba pràcticament en runes. Conserva la façana principal i la nord-est, cobertes de vegetació, i parts, molt enrunades de les dues façanes restants i la distribució interior. | La Rierola és una masia situada al sud-oest del nucli urbà d'Oristà, a tocar de la riera Gavarresa però en un punt elevat respecte la riera, que fa un meandre just abans de superar el cingles de Rocaguinarda. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions parcialment enrunada i coberta de vegetació, formada per un cos central construït amb murs de càrrega de maçoneria de pedra mitjana amb carreus treballats emmarcant les obertures. L'edifici, de planta baixa, primer pis i golfes està situat sobre un cingle rocós que salva l'important desnivell entre la riera Gavarresa, a baix de la vall, i la masia, situada en un petit altiplà. L'edifici originalment tenia una teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals, però no es conserva i part de l'embigat es troba entre les runes que hi ha dins l'edifici. La façana principal, orientada al sud-est, està parcialment coberta de vegetació. Es conserva un portal d'arc de mig punt, parcialment reformat amb ciment a la planta baixa. Al primer pis s'observen dues finestres emmarcades totalment amb pedra motllurada, la de l'esquerra de menors dimensions. També al primer pis hi ha una finestra reformada coberta per heura. Antigament davant d'aquesta façana hi havia un pati tancat, amb estructures d'una vessant mig enrunades i un mur de pedra que el delimitava. Del pati, actualment cobert de vegetació, es conserva la porta, orientada al sud-oest, formada amb brancals de carreus treballats en forma d'arc deprimit convex, llinda de fusta i coberta amb petita teulada de doble vessant, molt deteriorada. La façana nord-est, situada a tocar d'un camp, està totalment recoberta d'heura, i les dues façanes restants, la nord-oest, sobre el cingle, i la sud-oest. Estan pràcticament enrunades del tot, amb alguns panys de paret dempeus, entre els runes del mateix edifici. En els murs interiors, conservats en alguns trams, s'observen dues portes emmarcades amb pedra bisellada que estan treballades especialment en les llindes. Una està decorada amb un arc de cortina, i l'altre amb un arc que juga amb formes còncaves i convexes per acabar en una creu, i amb una cercle amb una estrella esculpida a l'interior en la part inferior. A uns metres de la façana principal es conserven els murs de maçoneria de pedra que formaven una pallissa de dos nivells, que actualment no conserva la teulada i amenaça ruïna. | 08151-14 | Sector sud-oest del terme municipal | Tot i no trobar documentació antiga de la Rierola, es pot considerar, per tipologia constructiva, que la masia va ser construïda probablement al segle XVII. | 41.9245900,2.0454900 | 420856 | 4641844 | 08151 | Oristà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56406-foto-08151-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56406-foto-08151-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56406-foto-08151-14-3.jpg | Legal | Barroc|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La tercera imatge s'ha extret del fons fotogràfic municipal d'Oristà. | 96|94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 | ||||||||
| 56407 | Rocaguinarda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rocaguinarda | <p>AADD (1993). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona i Ripollès. Enciclopèdia Catalana, S.A. IGLÉSIES, Josep (1981). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Dalmau. MASRAMON, Ramon (1990). El Lluçanès Central. Història de la baronia de Lluçà. Ajuntament de Prats de Lluçanès. ROVIRÓ, Xavier (2006). Perot Rocaguinarda. Cap de bandolers. Farell. Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. Oristà. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat el maig de 2006.</p> | XVII | L'edifici es troba pràcticament en runes. Conserva la façana principal, amb un important esvoranc just sobre el portal adovellat, i part de la sud-est, situada sobre el cingle. De la resta de l'edifici es conserven parts, molt enrunades i cobertes de vegetació, de les dues façanes restants i de la distribució interior. | <p>Rocaguinarda és una masia situada sobre un cingle rocós, al límit d'un altiplà situat just a l'oest de la riera Gavarresa, prop dels cingles de Rocaguinarda, també anomenats cingle dels Tres Còdols. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions parcialment enrunada, formada per un cos central construït amb murs de càrrega de filades regulars de carreus mitjans, amb carreus treballats emmarcant les obertures, tot i que bona part d'aquestes no es conserven. La masia, de planta baixa, primer pis i golfes, té la façana sud-est situada just a sobre d'un cingle rocós. Originalment estava formada per dos volums, el principal tenia teulada de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior i el segon volum, adossat a l'oest tenia la teulada també de doble vessant però en el sentit contrari. Actualment no es conserva cap de les dues teulades i el volum adossat a l'oest està pràcticament enrunat del tot. La façana principal, orientada al nord-est, té un imponent portal d'arc de mig punt adovellat amb carreus treballats de grans dimensions, que es conserven tot i el gran esvoranc que parteix la façana just a sobre. També a la planta baixa hi ha una finestra d'obertura horitzontal emmarcada amb pedra bisellada. Al primer pis hi ha una finestra a cada costat del gran forat del mur de càrrega, la de l'esquerra emmarcada amb maó i la de la dreta amb pedra bisellada. A les golfes es conserva una petita finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada. De la façana nord-oest, i el volum adossat a l'oest del principal només se'n conserven parts dels murs de càrrega, molt enrunats i coberts de vegetació. De la façana sud-est, inaccessible ja que es troba situada sobre el cingle, se'n conserva trams del mur de càrrega, amb dos contraforts triangulars que arriben fins al nivell de primer pis. A l'interior de l'edifici es conserven parts dels murs de la distribució, amb algunes obertures.</p> | 08151-15 | Sector sud-oest del terme municipal | <p>Roca Guinarda apareix documentada l'any 1439, quan els homes del terme del castell de Tornamira es reuniren, segons costum, a l'església de Sant Andreu d'Oristà i, atesa la seva facultat de poder presentar al reu una terna per al càrrec de batlle del terme, elegiren Bernat Rocaguinarda, de la parròquia d'Oristà, Joan Puig, de Sansalvador de Serradellops, i Pere de Comes, de Sant Feliu Sasserra. Torna a aparèixer un segle després, en el fogatge de 1553. Tot i així, l'edificació actual, molt malmesa, és probablement una edificació del segle XVII.</p> | 41.9186100,2.0439900 | 420724 | 4641182 | 08151 | Oristà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56407-foto-08151-15-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56407-foto-08151-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56407-foto-08151-15-3.jpg | Inexistent | Modern|Renaixement|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | A la casa hi nasqué el 18 de desembre de 1582 Perot Rocaguinarda, fill dels esposos Joan Rocaguinarda i Caterina, propietaris del mas Rocaguinarda, que es convertiria en un dels bandolers més coneguts al Principat de Catalunya a principis del segle XVII. La tercera imatge s'ha extret del fons fotogràfic municipal de Prats de Lluçanès. | 94|95|85 | 45 | 1.1 | 2484 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:17 |
Estadístiques 2026
patrimonicultural
Mitjana 2026: 0,00 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml