Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 56508 | Fàbrica de cal Noguera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabrica-de-cal-noguera | MESTRE, Pere (1998). Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Oristà. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. | XX | El desús provoca un deteriorament progressiu. S'observen alguns vidres dels finestrals trencats i la façana presenta l'arrebossat escrostonat.. | La fàbrica de cal Noguera es troba situada al nucli d'Òristà, entre el camí de l'era i l'escola municipal. Es tracta d'un edifici de planta rectangular d'uns 40 x 18 metres, format per dos cossos, un de planta baixa que constituïa pròpiament la fàbrica amb teulada de doble vessant i un cos de planta baixa i dos pisos, que forma un queixal a la banda nord amb un pis menys, i que constituïa un habitatge. Els murs són de maçoneria de pedra arrebossats i pintats, i es troben parcialment escrostonats. La façana sud està formada per 18 grans finestrals a la planta baixa. Al cos que presenta més d'un nivell hi ha dos balcons, un amb doble accés i un altre amb triple accés. Entre els balcons hi ha tres finestres. S'observa sota l'arrebossat de la façana els emmarcaments d'aquestes obertures que eren amb brancals i llinda de maó. Al segon pis s'hi obren tres finestres apaïsades. La façana est sols presenta un balcó al primer pis i una finestra apaïsada al segon pis. La façana nord presenta una forma de L a l'extrem esquerra formant una petita plaça al davant. Aquest queixal està format per tres garatges a la planta baixa i una escala coberta amb barbacana condueix al primer pis. Aquest presenta tres balcons, dues portes d'accés i dues finestres. També s'observen dues finestres més apaïsades sota teulada. La resta de la façana s'hi obren dos balcons al primer pis i 17 finestrals corresponents a la zona de la fàbrica, a la planta baixa. | 08151-116 | c. del Camí de l'Era, 2-4. Nucli urbà d'Oristà. Oristà | La fàbrica tèxtil de cal Noguera va ser construïda a principis del segle XX, entre el 1910 i el 1920. Era coneguda popularment com la 'Fàbrica' i inicialment funcionava amb telers manuals. Més tard s'hi van incorporar telers mecànics de vapor (gas pobre) i va funcionar fins als anys 80 del segle XX. El 1980 van plegar a causa de la crisi energètica i vint-i-cinc treballadors es van quedar sense feina. | 41.9333600,2.0594900 | 422028 | 4642805 | 08151 | Oristà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56508-foto-08151-116-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56508-foto-08151-116-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La tercera imatge s'ha extret de l'Inventari de Patrimoni Industrial de Catalunya. | 98 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:47 | |||||||
| 56509 | Fàbrica de cal Barraquer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabrica-de-cal-barraquer | MESTRE, Pere (1998). Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Oristà. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. | XX | El desús provoca un deteriorament progressiu. S'observen alguns vidres de les finestres trencats. | La fàbrica de cal Barraquer es troba situada al carrer de Baix del nucli de la Torre d'Oristà. Es tracta d'un edifici de planta rectangular de 16 x 19 metres aproximadament format per planta baixa i un pis, amb teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. Està construïda amb murs de maçoneria de pedra irregular, amb reformes d'obra, i presenta les cantonades diferenciades amb grans carreus treballats i les obertures emmarcades amb maó. La façana oest presenta un portal a la planta baixa emmarcat amb maó i amb un brancal de pedra bisellada que correspon a una antiga llinda reaprofitada, on hi ha una inscripció i una data, parcialment erosionats, emmarcats en un segell: ANTON VILA ... / 17 IHS ... . Sobre el portal hi ha un balcó amb base de pedra sustentat amb mènsules de pedra. Presenta tres arcades d'arc apuntat emmarcades amb maó; l'arcada central es troba tapiada. A la dreta de la façana s'hi annexa un cos que s'allarga perpendicularment. La façana nord presenta 8 finestrals coronats amb arc rebaixat de maó pla a la planta baixa i 8 finestrals de la mateixa tipologia al primer pis. Un dels finestrals conté un petit balcó i una estructura adossada que sembla ser una comuna. | 08151-117 | c de Baix, 29. Nucli urbà de la Torre d'Oristà. Oristà | La fàbrica de cal Barraquer presenta algunes traces del modernisme a les indústries. La fàbrica es va construir l'any 1900, al mateix temps que la de cal Coc i inclou l'habitatge de l'amo o de l'encarregat. Inicialment fou una fàbrica tèxtil on hi tenien telers manuals. Abans de la Guerra Civil, però, la fàbrica ja havia tancat les portes i durant la Guerra Civil es va convertir en un centre de refugiats. Actualment és un magatzem de cal Barraquer. | 41.9548600,2.0559200 | 421758 | 4645195 | 1900 | 08151 | Oristà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56509-foto-08151-117-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56509-foto-08151-117-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La tercera imatge s'ha extret de l'Inventari de Patrimoni Industrial de Catalunya. | 98 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:47 | ||||||
| 56510 | Fàbrica de cal Coc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabrica-de-cal-coc | MESTRE, Pere (1998). Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Oristà. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. | XX | El desús provoca un deteriorament progressiu. S'observen alguns vidres dels finestrals trencats. | La fàbrica de cal Coc es troba situada al carrer de Baix del nucli de la Torre d'Oristà. Es tracta d'un edifici de planta rectangular de 19 x 16 metres aproximadament formada per planta baixa i teulada de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. Està construïda amb murs de maçoneria de pedra irregular amb cantonades diferenciades de carreus de majors dimensions. Destaquen les ornamentacions de les finestres amb maó ceràmic a mode de guardapols i el fris que ressegueix tot el perímetre de la teulada amb ornamentacions de maó en forma de T. La façana principal, orientada a l'oest, presenta un portal coronat amb arc de mig punt a l'esquerra i 6 finestrals d'arc rebaixat, tots emmarcats amb maó. La façana sud presenta 8 finestrals d'arc rebaixat i 2 finestrals de la mateixa tipologia al damunt centrats sota el carener, parcialment tapiats. A la façana est s'hi obren 10 finestrals de la mateixa tipologia que la resta de les façanes. | 08151-118 | c de Baix, 15. Nucli urbà de la Torre d'Oristà. Oristà | La fàbrica de cal Coc presenta forces traces del modernisme industrial. La fàbrica la van fundar els avis del Sr. J.M Serra l'any 1900 juntament amb altres socis. Inicialment va ser una fàbrica tèxtil que funcionava amb telers manuals. A partir dels anys 20, amb la implantació de l'electricitat s'hi posaren telers de garrot (elèctrics). La fàbrica va funcionar fins a l'any 1973 i hi treballaven unes 20 persones. Tant la fàbrica de cal Coc com la fàbrica de cal Barraquer les van fer els mateixos paletes. A cal Coc hi havia botiga de queviures i els treballadors estaven obligats a comprar-hi. | 41.9558300,2.0560800 | 421772 | 4645303 | 08151 | Oristà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56510-foto-08151-118-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56510-foto-08151-118-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La tercera imatge s'ha extret de l'Inventari de Patrimoni Industrial de Catalunya. | 98 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:47 | |||||||
| 56511 | Casa i botiga de cal Coc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-i-botiga-de-cal-coc | TORRES, Jordi i COROMINAS, Josep (2004). Ruta de transhumància. Santa Creu -La Torre d'Oristà -Santa Creu. Solc, àmbit de recerca i documentació del Lluçanès. | XX | El desús i les nul·les actuacions de manteniment provoquen el deteriorament progressiu dels edificis. Els interiors estan plens d'escombraries, brossa, trastos i runa. Caldria una neteja exhaustiva i la reparació de les teulades ja que es troben parcialment esfondrades. | La casa i botiga de cal Coc es troben situades al carrer de Baix del nucli de la Torre d'Oristà, uns metres al nord de la fàbrica de cal Coc. La casa i la botiga, orientades a l'oest, estan adossades i estan formades per planta baixa i un pis. Els murs de càrrega són de maçoneria de pedra arrebossats i la teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La casa presenta dos portals a la planta baixa: un de llinda rectangular (que constituïa l'accés a la botiga) i l'altra amb arc rebaixat. Els brancals de pedra bisellada es troben revestits amb una barreja de ciment i calç i estan decorats amb un gravat semblant al buixardat. En una de les parts escrostonades del portal s'hi pot entreveure l'inici d'una inscripció: RAMON. Entre els portals s'hi obren dues finestres apaïsades també revestides amb ciment buixardat. Una línia divisòria horitzontal de ciment separa els dos nivells de la casa. Al primer pis hi ha quatre finestrals també emmarcats amb ciment buixardat, dos d'ells amb balcons amb base de pedra. La botiga es troba, interiorment, en molt mala conservació. Presenta la teulada parcialment enrunada i està plena de brutícia. Exteriorment es conserva força bé. Presenta dues franges verticals als extrems decorades amb de maó ceràmic dentat combinat amb quadrats plans. Una altra línia, aquesta vegada horitzontal, ressegueix la cornisa de la façana en forma de fris, la qual presenta una forma triangular al centre flanquejat per dos pilars de maó coronats amb una estructura piramidal. La façana presenta 3 finestrals d'arc de mig punt, el central de majors dimensions, ricament emmarcats amb una franja de maó ceràmic dentat que combina parts amb quadrats de plans, de la mateixa tipologia que la decoració de les franges dels extrems de la façana. A la zona de la clau de volta dels tres finestrals en sobresurt una decoració amb maó semblant a una dovella. Damunt el finestral central i sota l'estructura triangular que forma la cornisa s'hi obre un òcul romboide emmarcat amb maó. Una balustrada de pedra corona la teulada. | 08151-119 | c de Baix, 11. Nucli urbà de la Torre d'Oristà. Oristà | La casa i la botiga de cal Coc van ser construïdes al mateix moment que la fàbrica de cal Coc. A la casa hi vivia l'amo o l'encarregat de la fàbrica i la botiga de cal Coc era una de les més importants dels pobles del seu entorn i encara avui es pot admirar la seva façana modernista. A la botiga venien productes d'alimentació, roba per confeccionar vestits i pantalons, estris de pescar amb canya, filats i botets per agafar guatlles, cartutxos per les escopetes de caçar, atuells de terrissa per a la llar com tupins, cassoles, gibrells per la bugada, olles per fer confitat, càntirs per anar a la font, etc. , brasers de mà i de taula, atuells de zenc com galledes i caces per treure l'aigua de la bassa, cerca-pous, galledes i corrioles per treure l'aigua de les cisternes. També tenien robes de vestir, bates, davantals, vestits, roba interior, mocadors del cap, mantellines, mitges, agulles i fil, didals, botons, porrons de vidre de la taula i d'espart per als pagesos per anar al camp, ampolles de pell de cabra, gots, copes, tabac, pipes, encenedors de metxa, barrets, boines, gorres, cistells, coves i un llarg etcètera. Els treballadors de la fàbrica de cal Coc no cobraven amb diners. El dissabte els donaven un cartronet una mica allargat amb una quantitat apuntada: la setmanada que era d'unes 25 pessetes. Amb aquest cartronet l'únic lloc on podien anar a comprar era a la botiga de cal Coc. Pagaven amb el cartronet i se'ls restava de la quantitat setmanal la compra realitzada. Per tant no cobraven en diners sinó en espècies i els treballadors estaven obligats a intercanviar el seu jornal amb productes de la botiga (TORRES I COROMINES: 2004). | 41.9561500,2.0561100 | 421775 | 4645338 | 08151 | Oristà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56511-foto-08151-119-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56511-foto-08151-119-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56511-foto-08151-119-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 105|98 | 46 | 1.2 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:47 | ||||||||
| 56512 | Cal Barraquer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-barraquer-0 | XVIII | Cal Barraquer és una casa situada a l'extrem sud del carrer de Baix de la Torre d'Oristà, a tocar de la fàbrica de cal Barraquer, descrita en una fitxa individual. Es tracta d'una casa de grans dimensions situada entre mitgeres, tot i que fa cantonada, bastida amb murs de càrrega de maçoneria de pedra que en alguns punts conserven part de l'arrebossat, amb carreus treballats delimitant les cantonades i emmarcant les obertures. Està formada per planta baixa, primer pis i golfes i coronada per una teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. Originalment les façanes de l'edifici eren arrebossades, com ho demostren els emmarcaments de les obertures, que fan un petit queixal en els mateixos monòlits per separar la part que havia de quedar vista de la que havia d'anar arrebossada. D'aquesta manera es podia jugar amb formes geomètriques, tant circulars com quadrades, en els emmarcaments de les obertures sense la necessitat d'haver de picar tot el monòlit, sinó simplement rebaixant-ne una part. La façana principal, orientada al sud, presenta a nivell de planta baixa un portal d'arc rebaixat emmarcat amb pedra motllurada al centre, amb un portal reformat emmarcat amb pedra motllurada a la dreta i una finestra emmarcada amb pedra bisellada a l'esquerra. Al primer pis hi ha quatre obertures, dos balcons i una finestra emmarcats amb pedra bisellada i una finestra reformada. A les golfes hi ha dues finestres emmarcades amb pedra bisellada i una emmarcada amb monòlits de pedra treballada. A l'extrem esquerre de la façana, en un dels grans monòlits que formen la cantonada, hi ha esculpit en relleu una rostre humà de forma pràcticament circular. La façana oest, encarada al carrer de Baix, presenta a la planta baixa, un portal emmarcat amb pedra bisellada i una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada, actualment tapiada. Al primer pis hi ha una finestra emmarcada amb pedra bisellada i a les golfes, una finestra emmarcada amb monòlits de pedra bisellada. Les dues façanes restants, la nord i l'est, no són visibles ja que tenen adossades altres cases i estructures d'ús agropecuari. A un extrem de l'edifici es conserva la tina de vi, descrita en una fitxa individual. | 08151-120 | c de Baix, 23. Nucli urbà de la Torre d'Oristà. Oristà | Cal Barraquer va ser construïda, tenint en compte la tipologia constructiva, entre finals del segle XVIII i principis del XIX. | 41.9550900,2.0555400 | 421727 | 4645221 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56512-foto-08151-120-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56512-foto-08151-120-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56512-foto-08151-120-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 119|98 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:47 | ||||||||||
| 56513 | Cal Sastre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-sastre-5 | ORDEIG, Ramon (1995). Oristà i la seva història. Ajuntament d'Oristà i Caixa Manlleu. Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. Oristà. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat el maig de 2006. | XVIII | Cal Sastre és una casa situada a la part alta del carrer Mossèn Riba Pont, al nucli de la Torre d'Oristà. Concretament es troba situada en una petita placeta uns metres al sud de l'església de Santa Maria de la Torre, on el carrer es bifurca, de manera que cal Sastre té tres de les quatre façanes exemptes, ja que la principal dóna a la placeta i les laterals a les dos continuacions del carrer Mossèn Riba Pont, una a la dreta ascendent i l'altre a l'esquerra descendent. Es tracta d'una casa de mitjanes dimensions, de planta baixa i primer pis, bastida amb murs de càrrega de maçoneria de pedra parcialment arrebossats, amb les cantonades diferenciades amb carreus treballats. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. La façana principal, orientada al nord, presenta a nivell de planta baixa, un portal emmarcat amb pedra treballada i la data de 1762 junt amb una creu inscrits a la llinda i una finestra emmarcada amb pedra treballada repicada. Al primer pis hi ha dues finestres emmarcades amb pedra treballada i ampit motllurat, una amb la pedra repicada i l'altra amb una inscripció a la llinda envoltant una creu en relleu on es llegeix 'AVE MARIA DOMINGO RIBERA ME FESIT' A la façana est s'observa una cantonada diferenciada integrada al mur i una única obertura, emmarcada amb brancals de pedra bisellada, llinda de fusta i ampit de pedra. La façana oest té tres obertures, dues finestres emmarcades amb pedra treballada repicada i una finestra emmarcada amb pedra bisellada. També és destacable la llosa de grans dimensions que hi ha integrada al mur. | 08151-121 | c Mn. Riba Pont, 77. Nucli urbà de la Torre d'Oristà. Oristà | Cal Sastre fou edificada durant la segona meitat del segle XVIII, tal com ho recorda una llinda d'una finestra de la façana principal, datada l'any 1762 i on hi ha la inscripció amb el nom de DOMINGO RIBERA. Aquest mateix personatge es documenta l'any 1782 en una llarga carta enviada al bisbe de Vic per obtenir la categoria de parròquia per a la Torre d'Oristà. | 41.9563500,2.0529300 | 421512 | 4645364 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56513-foto-08151-121-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56513-foto-08151-121-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Segons fonts orals, a la casa hi vivia i hi treballava un sastre a principis de segle XX, el que hauria donat el nom a la casa. | 94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:47 | ||||||||
| 56514 | Carrer Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-nou-2 | TORRES, Jordi i COROMINAS, Josep (2004). Ruta de transhumància. Santa Creu -La Torre d'Oristà -Santa Creu. Solc, àmbit de recerca i documentació del Lluçanès. | XVIII-XIX | L'estat de conservació de les cases és heterogeni. Tot i així la majoria s'han anat rehabilitant conservant els trets característics de les edificacions del moment en que van ser construïdes. | El carrer Nou està situat a l'extrem sud-oest del nucli de la Torre d'Oristà, quedant separat per uns camps del carrer Mossèn Riba Pont, que es troba més elevat, just sobre la carena. Es tracta d'un carrer recte, lleugerament descendent i no gaire llarg, amb una orientació de nord-est a sud-oest. Les cases, originalment de planta baixa i primer pis tot i que la majoria van ser ampliades amb golfes, estan situades als dos costats, quedant el conjunt del carrer encerclat per camps i diverses granges. Iniciant el carrer pel costat nord-est es troba a mà dreta, en el nº 2, una casa que només conserva el nivell de planta baixa, amb les obertures emmarcades amb maó. Al seu costat, en el nº 4, hi ha una casa que conserva un portal emmarcat amb pedra bisellada i la data de 1801 junt amb una creu dins d'un emmarcat geomètric a la llinda. A la resta de l'edifici, les obertures estan emmarcades amb maó. A la seva esquerra hi ha un altre edifici amb les obertures emmarcades amb maó i més enllà, en el nº 8, un edifici reformat que conserva una finestra i el portal emmarcats amb pedra bisellada, el portal amb la data de 1783 junt amb una creu dins d'un emmarcat geomètric a la llinda. Seguint pel costat nord del carrer es troba en el nº 10 una casa que únicament conserva el portal d'arc rebaixat emmarcat amb pedra bisellada, al seu costat en el nº 12 una casa que conserva el portal emmarcat amb pedra bisellada i la data de 1804 junt amb una creu dins d'un emmarcat geomètric a la llinda, i més enllà, en el nº 14, una casa que únicament conserva el portal emmarcat amb pedra bisellada. Passant a l'altre costat del carrer es troba, en el nº 7, una casa que antigament eren dos habitatges separats. S'hi observen dos portals emmarcats amb pedra bisellada, un amb la data de 1781 junt amb una creu dins d'un emmarcat geomètric a la llinda, i l'altre amb una gran creu integrada dins un cercle a la llinda, amb la data de 1784 inscrita entre els braços de la creu. També a nivell de planta baixa es conserva una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada i al primer pis dues finestres emmarcades amb pedra treballada convertides en balcó. Una mica més enllà, en el nº 11, es conserven quatre finestres emmarcades amb pedra bisellada, dues de les quals convertides en balcó, i al seu costat, en el nº 13, es troba la primera casa formada únicament per planta baixa i primer pis. Conserva un portal emmarcat amb pedra bisellada amb la data de 1781 junt amb una creu dins d'un emmarcat geomètric a la llinda, i dues finestres emmarcades amb pedra bisellada i ampit motllurat molt desgastat. A la seva dreta, en el nº 15, es troba una casa que conserva el portal, molt reformat, emmarcat amb pedra bisellada i la data de 1780 junt amb una creu dins d'un emmarcat geomètric a la llinda, i dues finestres emmarcades amb pedra bisellada. Al seu costat, en el nº 17, hi ha una casa que conserva diverses obertures emmarcades amb pedra bisellada i a la seva dreta, en el nº 19, un solar, en el que s'ha conservat una part de la façana de la casa que hi havia com a mur. En el tram de façana conservat hi ha dos portals tapiats, un d'arc deprimit convex emmarcat amb pedra treballada i la data incompleta de 178- inscrita a la llinda, i l'altre emmarcat amb pedra bisellada. Passant altra vegada al costat nord es troba en el nº 20, una casa que conserva un gran portal emmarcat amb pedra bisellada i una inscripció molt esborrada, i dues finestres emmarcades amb pedra bisellada. Uns metres més enllà, en el nº 24 hi ha cal Campaner, on es conserven dues finestres emmarcades amb pedra bisellada al primer pis i un portal emmarcat amb pedra bisellada, amb un relleu a la llinda semblant a un escut amb la data de 1783 inscrita a l'interior. | 08151-122 | Nucli de la Torre d'Oristà. Oristà. | El carrer Nou es va formar entre finals del segle XVIII i principis del segle XIX al peu del camí ral de Cardona a Vic, com ho testimonien nombroses llindes, moltes de les quals amb inscripcions de la mateixa tipologia, datades en el període comprès entre 1781 i 1803. El camí ral de Cardona a Vic, també conegut com a ruta de la Sal era utilitzat per mols traginers que comerciaven amb la sal, el pas dels quals va permetre la formació del carrer Nou. | 41.9547900,2.0483300 | 421129 | 4645195 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56514-foto-08151-122-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56514-foto-08151-122-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56514-foto-08151-122-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | (Continuació descripció)Seguint pel costat nord es troba en el nº 28 la Casanova, una casa de grans dimensions, amb grans obertures emmarcades amb maó, i al seu costat cal Pep Petit en el nº 30, on es conserva una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada i un portal emmarcat amb pedra bisellada i la data de 1803 repicada de nou a la llinda.Tornant per última vegada al costat sud es troba, en el nº 21, cal Farigola, una casa on es conserva el portal emmarcat amb pedra bisellada amb la inscripció parcialment esborrada ' mas 178-' junt amb una creu en relleu a la llinda.A la seva dreta es troba la última casa del carrer, cal Barcelona, en el nº 23, on es conserva un portal emmarcat amb pedra bisellada i la data de 1788 inscrita a la llinda, a més de diverses obertures emmarcades amb maó. | 98|94 | 46 | 1.2 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:47 | |||||||
| 56515 | Carrer Mossèn Riba Pont | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-mossen-riba-pont | TORRES, Jordi i COROMINAS, Josep (2004). Ruta de transhumància. Santa Creu -La Torre d'Oristà -Santa Creu. Solc, àmbit de recerca i documentació del Lluçanès. | XVII-XVIII | L'estat de conservació de les cases és heterogeni. Tot i així la majoria s'han anat rehabilitant conservant els trets característics de les edificacions del moment en que van ser construïdes. | El carrer Mossèn Riba Pont està situat a la part alta del nucli urbà de la Torre d'Oristà, en una carena a mig camí entre la riera Gavarresa i el riu Bassí. Es tracta d'un carrer llarg (el més llarg de la Torre d'Oristà) estret i força recte que segueix la carena on es troba emplaçat el nucli des de l'extrem nord, on es troba el cementiri i el pedró de Sant Jaume fins a l'extrem sud, el punt més alt del nucli. Les cases estan construïdes a banda i banda, tot i que de manera discontinua en algunes parts, on hi ha horts i camps a tocar del carrer. La majoria de cases van ser construïdes al llarg del segle XVIII i estan formades per planta baixa i primer pis, amb teulada de doble vessant amb aigües al carrer. Iniciant el carrer des de l'extrem nord, a tocar del cementiri, es troben diverses cases modernes o totalment reformades fins que s'arriba al nº 9, una casa anomenada cal Barber, on es conserva una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada i un portal emmarcat amb pedra bisellada i la data de 1782 inscrita a la llinda. Al seu costat hi ha cal Minguet, en el nº 11, on es conserven dues finestres emmarcades amb monòlits de pedra treballada i quatre obertures emmarcades amb pedra bisellada: tres balcons i el portal. Al seu davant, en el nº 12 hi ha cal Caseta, on s'observa una finestra, un portal i dos balcons emmarcats amb pedra bisellada. Seguint el carrer es troba en el nº 17 una casa que conserva el portal bisellat i al seu costat, en el nº 19, una que conserva una finestra emmarcada amb pedra bisellada i també el portal emmarcat amb pedra bisellada, en aquest cas també amb la data de 1777 inscrita. Una mica més enllà, en el nº 23, es troba una casa on es conserva un balcó i un portal emmarcats amb pedra bisellada, aquest últim també amb la data de 1763 i una creu inscrits a la llinda. Al seu costat, en el nº25 es troba una casa amb el portal emmarcat amb pedra bisellada i la data de 1766 junt amb una creu inscrits a la llinda i dos balcons emmarcats amb pedra bisellada, el de la dreta dels quals amb la data de 1788 inscrita a la llinda. Uns metres més enllà, havent deixat enrere diverses cases modernes, es troba, en el nº 35 una casa amb tres obertures emmarcades amb pedra bisellada, dos balcons i un portal que té la data de 1780 junt amb una creu dins d'un emmarcat geomètric a la llinda. Seguint al costat est del carrer es troba, en el nº 41, una casa que conserva un portal emmarcat amb pedra bisellada, una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada i dues finestres emmarcades amb pedra bisellada, una de les quals amb la data de 1776 junt amb una creu inscrits a la llinda. Passant al costat oest es troba, en el nº 36, una casa que conserva un portal emmarcat amb pedra treballada, una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada i dos balcons emmarcats amb pedra bisellada, un dels quals amb la data de 1736 inscrita. Al seu costat, en el nº 38 es troba una casa que conserva un portal i dos balcons emmarcats amb pedra bisellada i al seu costat, en el nº 40, una casa que conserva un portal i una finestra emmarcats amb pedra motllurada (el portal també amb la data de 1686 junt amb una creu a la llinda) i un balcó emmarcat amb pedra bisellada i la data de 1707 inscrita a la llinda. Al seu costat, en el nº 42 hi ha una casa que només conserva una finestra emmarcada amb pedra bisellada, al costat de la qual hi ha diverses cases modernes o molt reformades. Seguint el carrer, s'arriba a cal Sala, situada en el nº 52, casa que conserva dues finestres emmarcades amb pedra treballada, una de les quals amb una creu inscrita, i darrera seu apareix a la plaça que envolta l'església de Santa Maria de la Torre, descrita en una fitxa individual. Un cop superada la plaça es troba a mà dreta, en el nº 62, una casa que conserva un portal i una finestra emmarcats amb pedra bisellada i dues finestres emmarcades amb monòlits de pedra treballada. | 08151-123 | Nucli de la Torre d'Oristà. Oristà. | El carrer Mossèn Riba Pont, situat en una carena, és el més antic de la Torre d'Oristà i es va formar principalment al llarg dels segles XVII i XVIII. Per aquest carrer hi transcorre tant el camí ral com el ramader, fet que va propiciar el seu creixement. | 41.9581000,2.0530400 | 421523 | 4645558 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56515-foto-08151-123-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56515-foto-08151-123-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | (Continuació descripció) En aquest punt s'arriba a una petita placeta des d'on baixa un carrer cap a la carretera BV-4404 i a on el carrer Mossèn Riba Pont es bifurca per acabar uns metres més enllà.A mà dreta, entre diverses cases modernes, es troba en el nº 87, una casa que conserva un portal emmarcat amb pedra bisellada.En la placeta hi destaquen la casa amb el nº 75, on es conserven dos portals emmarcats amb pedra bisellada, un dels quals amb la data de 1791 junt amb una creu dins d'un emmarcat geomètric a la llinda, i la casa anomenada cal Sastre, descrita en una fitxa individual.Des d'aquest punt, com ja s'ha dit, el carrer es bifurca. A mà esquerra el carrer continua uns metres amb cases modernes o reformades a banda i banda. A la dreta, el carrer segueix també uns metres, tot i que acaba pocs metres més enllà, en el punt més alt de tot el nucli. Aquesta part, avui ocupada per cases força reformades, podria haver estat el nucli primitiu de la Torre.Segons fonts orals, a la part més alta del carrer i també del nucli, hi ha una tomba antropomorfa picada a la roca que va quedar tapada per unes obres. El carrer es va formar a banda i banda del camí ramader que venia des del nucli urbà d'Oristà a la Torre fins a enllaçar a pla Moixó amb el camí ramader principal, en direcció a Santa Creu de Joglars. | 94 | 46 | 1.2 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:47 | |||||||
| 56516 | Nucli de la Torre d'Oristà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/nucli-de-la-torre-dorista | AADD (1993). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona i Ripollès. Enciclopèdia Catalana, S.A. ORDEIG, Ramon (1995). Oristà i la seva història. Ajuntament d'Oristà i Caixa de Manlleu. | XVII-XX | L'estat de conservació de les cases és heterogeni. Tot i així la majoria s'han anat rehabilitant conservant els trets característics de les edificacions del moment en que van ser construïdes. | El nucli urbà de la Torre d'Oristà es troba situat en un punt central del terme municipal d'Oristà, al nord del nucli urbà d'Oristà i a l'est del nucli urbà de Sant Feliu Sasserra, en una carena delimitada per la vall del riu Bassí, a l'oest i la vall de la riera Gavarresa, a l'est. Es tracta d'un nucli força dispers format per tres carrers separats per diversos centenars de metres que queden ocupats majoritàriament amb camps de conreu. El carrer més antic i llarg del nucli és el carrer Mossèn Riba Pont, on es troba l'església parroquial i la majoria de serveis del nucli. Aquest carrer, descrit en una fitxa individual, es troba ubicat just sobre la carena. Uns metres a l'est del carrer Mossèn Riba Pont, en una alçada inferior, hi ha l'anomenat carrer de Baix on antigament es concentrava la indústria del nuclis en dos punts, un format per la casa i la fàbrica de cal Barraquer i l'altre per la casa, la botiga i la fàbrica de cal Coc. En aquest carrer, bastit majoritàriament al llarg del segle XVIII, es conserven diverses cases amb obertures emmarcades amb pedra bisellada, entre les que destaca cal Fàbrega, on es conserva un portal d'arc rebaixat emmarcat amb pedra bisellada i la data de 1791 junt amb una creu inscrits a la llinda. Finalment, el tercer carrer que forma el nucli és el carrer Nou, bastit entre finals del segle XVII i principis del XIX i descrit en una fitxa individual. Està situat al sud-oest del carrer Mossèn Riba Pont, en un punt d'alçada inferior. | 08151-124 | Nucli de la Torre d'Oristà. Oristà. | El nucli urbà de la Torre d'Oristà té els seus orígens en la part més elevada del carrer Mossèn Riba Pont, on es va trobar una tomba antropomorfa picada a la roca i a on probablement hi havia la primitiva església del segle XIII. Tot i aquests orígens, no és fins al segles XVII i XVIII que el nucli creix d'una manera important fins assolir la xifra de 83 cases l'any 1782. Especialment interessant és aquest document de 1782, on a més de xifrar en 83 les cases que hi havia a la Torre, es diu que 26 d'aquestes havien estat construïdes en els últims 10 anys, 4 estaven en construcció i s'havien venut patis per edificar-ne 20 més. Durant el segle XIX el creixement del nucli va continuar en relació amb els camins rals que creuaven el nucli (especialment al Carrer Nou, però també al carrer de Baix i al carrer Mossèn Riba Pont, una part del qual s'anomenava antigament carrer de Dalt) arribant a les 100 cases l'any 1855. Aquest creixement va provocar la separació com a parròquia de la Torre d'Oristà, que ja va ser demanat a finals de segle XVIII però no va ser concedit fins 1855 i aplicat fins 1877. | 41.9570000,2.0529600 | 421515 | 4645436 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56516-foto-08151-124-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56516-foto-08151-124-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56516-foto-08151-124-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98|94 | 46 | 1.2 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:47 | ||||||||
| 56517 | Carrer de Vic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-vic | ORDEIG, Ramon (1995). Oristà i la seva història. Ajuntament d'Oristà i Caixa de Manlleu. Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. Oristà. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat el maig de 2006. | XVII-XVIII | L'estat de conservació de les cases és heterogeni. Tot i així la majoria s'han anat rehabilitant conservant els trets característics de les edificacions del moment en que van ser construïdes. | El carrer de Vic està situat al nucli urbà d'Oristà, creuant-lo des del centre, a la plaça Major a tocar de l'Ajuntament, fins a l'extrem nord-est, als peus de Sant Sebastià. Es tracta d'un carrer llarg i estret i ascendent, recte en la primer part fins que gira a mà dreta a la part superior. Les cases estan distribuïdes a banda i banda exceptuant l'últim tram, on el carrer agafa una direcció oest-est i les cases estan situades només a la banda sud. La majoria de cases estan formades per planta baixa, primer pis i golfes, amb murs de càrrega de maçoneria de pedra i amb teulada de doble vessant amb aigües al carrer. Situant-nos a l'extrem sud del carrer es troba, en el nº 1, una casa que originalment eren dos habitatges independents. El que té façana a la plaça Major, cal Berengueras, conserva un portal motllurat amb la inscripció '1730 BONAVENTURA BARANGUERAS PARAIRE' a la planta baixa, al primer pis dues finestres emmarcades amb pedra bisellada, la de la dreta de les quals amb la inscripció incompleta 'JOSEPH IHS IMA / ANI 1701' , i a les golfes una finestra emmarcada amb pedra bisellada i una altra emmarcada amb pedra motllurada. La part que dóna al carrer de Vic conserva sis obertures emmarcades amb pedra bisellada, dos portals a la planta baixa, uns dels quals amb la inscripció 'RAFAEL SOLÀ AVE MARIA SIN PECADO CONCEBIDA 1695', tres finestres al primer pis, una de les quals tapiada, i una finestra a les golfes. Al seu davant, al costat est del carrer es troba en el nº 2 cal Pere, una casa que conserva un portal d'arc de mig punt adovellat i una finestra emmarcada amb pedra bisellada i la data de 1779 inscrita a la llinda a la planta baixa, i tres finestres al primer pis, una emmarcada amb pedra bisellada i dues amb pedra motllurada, una de les quals també amb decoració d'arc conopial a la llinda. Tornant al costat oest del carrer es troba en el nº 3 cal Venturet, on es conserven dos portal i una porta emmarcats amb pedra bisellada, i una finestra emmarcada amb pedra treballada a la planta baixa. Al primer pis hi ha tres finestres emmarcades amb pedra bisellada i a les golfes dues finestres emmarcades amb monòlits de pedra bisellada i una eixida moderna. Al seu costat en el nº 5 hi ha ca la Madrona, una casa força reformada que conserva tres finestres emmarcades amb pedra bisellada al primer pis. Tornant altra vegada al costat est es troba en el nº 6 cal Prat, una casa que únicament conserva un balcó emmarcat amb pedra bisellada. Al seu costat en el nº 8 hi ha ca la Bet, on es conserven dues finestres emmarcades amb pedra bisellada, a nivell de golfes. Una mica més enllà, en el nº 12, hi ha una casa que conserva sis finestres emmarcades amb pedra bisellada, una a la planta baixa, tres al primer pis, una de les quals reconvertida en balcó i una a les golfes, a més de dues finestres emmarcades amb pedra treballada, també a les golfes. Al seu davant hi ha cal Ferrer Boig, descrita en una fitxa individual, al costat de la qual creua el carrer del Pas Nou, formant una petita placeta a mig carrer de Vic. Un cop deixat enrere el carrer del Pas Nou es troba a mà esquerra cal Pastisser, descrita en una fitxa individual i a mà dreta, en el nº 16, ca la Quintana, casa on es conserva un portal emmarcat amb pedra bisellada. Al seu costat hi ha en el nº 16 cal Pere Bernat, on hi ha una porta i un portal emmarcats amb pedra bisellada, el portal amb la inscripció 'RIERA' a la llinda, a la planta baixa, tres finestres emmarcades amb pedra bisellada al primer pis, i dues finestres emmarcades també amb pedra bisellada a les golfes. A la seva esquerra hi ha cal Julià en el nº 20, on es conserva una porta emmarcada amb pedra bisellada i dues finestres emmarcades amb pedra bisellada, una de les quals amb la data de 1665 i una creu inscrits a la llinda. | 08151-125 | Nucli urbà d'Oristà. Oristà. | El carrer de Vic va formar-se al llarg dels segles XVII i XVIII als peus del camí ral que conduïa d'Oristà a Vic. Precisament és el camí ral el que dóna nom al carrer, ja que era una via de comerç important per al nucli d'Oristà. | 41.9327600,2.0613100 | 422178 | 4642737 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56517-foto-08151-125-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56517-foto-08151-125-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | (Continuació descripció)Tornant al costat oest es troba en el nº 15 una casa que conserva tres obertures emmarcades amb pedra bisellada: un balcó, una finestra i un portal que conté la inscripció 'VALENTI BOXADERAS 1759' junt amb una creu a la llinda.A la seva dreta, en el nº 17 hi ha una casa amb cinc obertures emmarcades amb pedra bisellada, un portal a la planta baixa, un balcó i una finestra al primer pis i dues finestres emmarcades amb monòlits a les golfes.Al seu costat, en el nº 19, trobem una casa que conserva una finestra emmarcada amb pedra motllurada convertida en balcó i una finestra emmarcada amb monòlits de pedra bisellada a les golfes.Passant altre vegada al costat est es troba en el nº 22, una casa que conserva una porta emmarcada amb pedra bisellada i una inscripció molt esborrada a la llinda, i dos balcons emmarcats amb pedra bisellada al primer pis.A la seva esquerra, en el nº 24 hi ha cal Catri, casa que conserva una finestra i dos balcons emmarcats amb pedra bisellada.Una mica més enllà, en el nº 28, trobem una casa que conserva un portal emmarcat amb pedra bisellada a la planta baixa, dues finestres emmarcades amb pedra bisellada al primer pis i dues finestres emmarcades amb pedra treballada a les golfes.Uns metres més amunt hi ha cal Rossell, descrita en una fitxa individual, i a partir d'aquest punt el carrer gira a mà dreta quedant totes les cases al costat sud i el costat nord ocupat pel pendent de la costa del Castell.Seguint el carrer, un cop havent girat a mà dreta, es troba en el nº 36, una casa que conserva una finestra emmarcada amb pedra bisellada i una altra amb pedra treballada al primer pis, i dues finestres emmarcades amb monòlits de pedra treballada a les golfes.Més enllà, en el nº 44 hi ha cal Curet Vell, on es conserva un portal emmarcat amb pedra bisellada.Uns metres més a l'esquerra es troba en el nº 54, una casa que conserva tres obertures emmarcades amb pedra bisellada, un portal i dues finestres, una de les quals emmarcada amb monòlits.Al seu costat, en el nº 56, hi ha una casa que conserva un portal emmarcat amb pedra bisellada a la planta baixa, i una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada al primer pis.Ja al final del carrer es troba en el nº 64 cal Cisteller, on hi ha un portal emmarcat amb pedra treballada, una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada i dues finestres emmarcades amb pedra bisellada.La part superior del carrer, avui integrada com a carrer de Vic, era coneguda antigament com 'el cap del carrer'. | 94 | 46 | 1.2 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:47 | |||||||
| 56518 | Plaça de l'Església | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-de-lesglesia-5 | ORDEIG, Ramon (1995). Oristà i la seva història. Ajuntament d'Oristà i Caixa de Manlleu. | XVII-XVIII | L'estat de conservació de les cases és heterogeni. Tot i així la majoria s'han anat rehabilitant conservant els trets característics de les edificacions del moment en que van ser construïdes. | La plaça de l'església del nucli urbà d'Oristà està situada a la part alta del nucli, just a l'est de l'església de Sant Andreu. Es tracta d'una plaça petita i de planta rectangular que queda tancada a sud i nord per cases, a l'oest per l'església de Sant Andreu i a l'est per una gran casa, cal Curet, que tanca la plaça deixant un pas al nord i un petit carreró al sud que desemboca al camí de la Font. La majoria de cases estan formades per planta baixa, primer pis i golfes, amb murs de càrrega de maçoneria de pedra i amb teulada de doble vessant amb aigües al carrer. Situant-nos a l'extrem nord-oest de la plaça es troba, en el nº 1, una casa anomenada cal Sepulturero on es conserva una finestra emmarcada amb pedra bisellada i ampit motllurat. A la seva dreta, en el nº 2, hi ha cal Valls, que també ocupa el numero 3. Conserva un portal d'arc de mig punt adovellat a la planta baixa, una finestra amb els brancals motllurats i una altra emmarcada amb pedra bisellada i decoració d'arc conopial a la llinda al primer pis, i dues finestres emmarcades amb pedra bisellada i ampit motllurat a les golfes. Al seu costat, en el nº 3, hi ha l'altre part de cal Valls, on es conserva una finestra emmarcada amb pedra motllurada i una altra amb pedra bisellada, les dues amb ampit motllurat. Passant al costat sud de la plaça es troba en el nº 4 cal Coloma. Conserva un portal d'arc de mig punt emmarcat amb dovelles bisellades a la planta baixa, al primer pis una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada i dues finestres emmarcades amb pedra bisellada convertides en balcó, la de l'esquerra de les quals amb la inscripció 'AVE MARIA 1719' junt amb una creu a la llinda. A les golfes hi ha dues finestres emmarcades amb pedra bisellada i llinda de fusta. A la seva esquerra, també en el nº 4 però formant part d'un habitatge diferent hi ha cal Cucut, que conserva un petit portal adovellat d'arc de mig punt, dues finestres emmarcades amb monòlits de pedra treballada, una finestra emmarcada amb pedra bisellada i una última emmarcada amb pedra treballada. A la seva esquerra, en el nº 5 i 6 hi ha cal Sant Pare, un habitatge format per dos parts ben diferenciades. A la part dreta hi ha un portal adovellat d'arc de mig punt a la planta baixa, una finestra emmarcada amb pedra motllurada profusament i ampit motllurat al primer pis i dues finestres emmarcades amb monòlits de pedra bisellada a les golfes. La part esquerra, que queda situada en el carreró que tanca cal Curet, té totes les obertures emmarcades amb maó. A l'esquerra de cal Sant Pare es troba cal Miró en el nº 7, que tanca el carreró i la plaça formant una cantonada arrodonida on comença el camí de la Font. A la planta baixa hi ha un portal emmarcat amb pedra bisellada, al primer pis dues finestres emmarcades amb pedra bisellada, la de l'esquerra de les quals amb la inscripció 'IOSEPH ROSELL 1654' a la llinda. A les golfes hi ha dues finestres emmarcades amb monòlits de pedra bisellada. En la façana lateral de l'edifici, resolta fent una cantonada arrodonida, hi ha dues finestres emmarcades amb monòlits de pedra treballada a mode d'espitllera, una finestra emmarcada amb pedra bisellada i una altra emmarcada amb pedra treballada. També resulta destacable l'edifici que hi ha en el carreró que recorre el lateral de l'església i que surt de l'extrem nord-oest de la plaça. En aquesta casa, situada a pocs metres de la plaça, hi ha una façana encarada a l'església on hi ha un portal emmarcat amb pedra bisellada a la planta baixa, una finestra emmarcada amb pedra motllurada que va fent angles de 90º formant un dibuix semblant a una greca al primer pis i una finestra emmarcada amb pedra bisellada a les golfes. | 08151-126 | Nucli urbà d'Oristà. Oristà. | La plaça de l'Església està formada majoritàriament per edificacions dels segles XVII i XVIII. L'evolució d'aquesta plaça va lligada a la de l'església parroquial de Sant Andreu, ja que les modificacions d'aquesta van anar alterant l'aspecte de la plaça. L'església, originalment romànica, va ser reconstruïda durant el segle XVIII, època en que la portalada es trobava a l'extrem contrari a l'actual i part de la plaça de l'església quedava ocupada pel cementiri de l'església. A mitjans segle XIX es canvià l'orientació de l'església, obrint la portalada actual i traslladant el cementiri als laterals i darrera de l'església. | 41.9321600,2.0603800 | 422100 | 4642671 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56518-foto-08151-126-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56518-foto-08151-126-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Social | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 46 | 1.2 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:47 | ||||||||
| 56519 | Nucli d'Oristà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/nucli-dorista | AADD (1993). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona i Ripollès. Enciclopèdia Catalana, S.A. ORDEIG, Ramon (1995). Oristà i la seva història. Ajuntament d'Oristà i Caixa de Manlleu. | XVII-XX | L'estat de conservació de les cases és heterogeni. Tot i així la majoria s'han anat rehabilitant conservant els trets característics de les edificacions del moment en que van ser construïdes. | El nucli urbà d'Oristà es troba situat en la meitat sud del terme municipal d'Oristà, al sud del nucli urbà de la Torre d'Oristà, en una vall travessada per la riera Gavarresa i delimitada pel cingle de Sant Sebastià al nord, per la Costa del Pla a l'oest i per la vessant obaga anomenada el Bagot, al sud i a l'est. Al centre d'aquesta petita vall, en un punt lleugerament elevat, s'alça l'església de Sant Andreu d'Oristà. La façana principal de l'església tanca per l'oest la petita plaça de l'església, coneguda popularment com la placeta. Aquesta plaça, descrita en una fitxa individual, i la plaça Major, de la que queda separada per una gran casa coneguda com cal Curet, conformen la part que articula tot el nucli i l'espai on es troba l'església i l'ajuntament. Precisament en el número 1 de la plaça major hi ha l'ajuntament, un edifici molt reformat que conserva únicament un petit tram de la façana original de l'edifici, amb una obertura emmarcada amb pedra treballada tapiada. A la resta de la plaça hi ha diverses cases que conserven obertures emmarcades amb pedra bisellada com en els nº 2, amb un balcó amb la data inscrita de 1771, la casa amb el nº 5, on també es conserva un portal d'arc de mig punt adovellat, les cases amb els nº 8 i 9 i alguna de les que es troba a la raconada que forma la plaça coneguda com la plaça del Pedró, ja que hi havia existit un pedró. També destaca ca l'Antònia, en el nº 4, seu d'un antic bar i amb un local a la part posterior que encara s'utilitza per a diversos tipus d'espectacles. Es tracta d'una casa amb obertures emmarcades amb maó, en diversos casos amb llindes d'arc rebaixat, i amb un carreu treballat integrat al mur on hi ha gravada la inscripció: 'J. B. 1860'. De la plaça Major, coneguda popularment com la plaça, en surt el llarg carrer de Vic que avança en direcció nord-est fins als peus del cingle de Sant Sebastià on gira cap a l'est. A mig carrer, entre cal Pastisser i cal Ferrer Boig creua el carrer del Pas Nou, que es transforma en el camí de l'Era, delimitat a banda i banda per horts, camps i la fàbrica de cal Noguera. També de la plaça Major en surt el carrer de Barcelona, un carrer que segueix una direcció est i que conté diverses cases que conserven obertures emmarcades principalment amb pedra bisellada, però també amb pedra treballada. Són les cases amb els nº 1, 7 (amb una finestra datada l'any 1730), 14, 17 i 21. Destaquen la casa en el nº 2, amb un balcó emmarcat amb pedra bisellada on hi ha una llarga inscripció en la que es reconeix la data de 1736 i la que es troba en el nº 3, on hi ha un portal emmarcat amb pedra bisellada i la data incompleta de 16 - -, i una finestra emmarcada amb pedra bisellada i decoració d'arc conopial a la llinda. La sortida est de la plaça Major, al costat de l'Ajuntament, és un petit recorregut descendent que porta al carrer Roqueta i al carrer Bon Aire, situat al darrera de l'església. En aquest carrer hi ha la rectoria, cal Pau, i diverses cases, alguna de les quals conserva obertures emmarcades amb pedra bisellada, com en el cas del nº 6, on hi ha un portal emmarcat amb pedra bisellada i la inscripció ' 17 + 42' a la llinda. El carrer Roqueta està format per diverses cases força reformades, alguna de les quals conserva obertures emmarcades amb pedra bisellada i treballada. La resta del nucli es troba disseminada davant el carrer Roqueta, amb l'escola, la fàbrica de cal Noguera, la masia del Solà, sota el cingle de sant Sebastià i diverses cases de nova construcció, la majoria de les quals agrupades davant la carretera B-433. | 08151-127 | Nucli urbà d'Oristà. Oristà. | El nucli urbà d'Oristà té els seus orígens en època medieval a recer de l'església de Sant Andreu d'Oristà, documentada des de l'any 942. No va ser fins al segle XVII quan el nucli va créixer d'una manera important, tot i que aquest creixement es va aturar amb el tràgic pas de les tropes filipistes el 7 de febrer de 1714, quan van cremar diverses cases i espoliar béns, especialment a l'església. Després de 1714 es reconstrueix i s'eixampla el nucli d'una manera important (en són testimoni les nombroses llindes datades al segle XVIII i la reconstrucció de l'església parroquial, acabada l'any 1739), creixement que continua durant el segle XIX. | 41.9322800,2.0606600 | 422123 | 4642684 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56519-foto-08151-127-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56519-foto-08151-127-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56519-foto-08151-127-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94|98|85 | 46 | 1.2 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:47 | ||||||||
| 56520 | Font Bona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-bona-0 | L'aigua de la font és bombejada cap a la masia de Vallgatina | La font Bona està situada en un punt enclotat a l'oest de la masia de Vallgatina, a tocar del rec de la Cogullada i just al límit amb el terme municipal de Sant Feliu Sasserra, a l'extrem nord-oest del terme municipal. S'accedeix a la font a través d'un corriol que baixa entre un bosc de pins fins arribar al rec, a tocar del qual es troba la font, situada en una petita esplanada. La font està formada per un brollador metàl·lic que sobresurt d'un petit mur en una part que es troba en un nivell inferior que l'esplanada del voltant. Just sota aquesta petita esplanada hi ha un dipòsit de 20.000 litres, amb una obertura superior, habitualment tancada, que permet veure el nivell de l'aigua i un sobreeixidor, a la part que dóna al rec, per on surt l'aigua sobrant. A l'altre costat del rec, hi ha una caseta dins la qual hi ha la maquinària que permet bombar l'aigua de la font cap a la masia de Vallgatina, situada en un punt elevat respecte la font. | 08151-128 | Sector nord-oest del terme municipal | La font Bona ha estat tradicionalment la font que abastava d'aigua la masia de Vallgatina, ja que si bé hi ha altres fonts més properes a la masia, no són ni tan bones ni abundoses com aquesta. Segons fonts orals, en les últimes dècades la font només s'ha assecat una vegada, quan va deixar de rajar durant dos dies. | 41.9696500,1.9967800 | 416876 | 4646893 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56520-foto-08151-128-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56520-foto-08151-128-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Segons fonts orals, l'aigua de la font s'analitza periòdicament, amb resultats fins al moment sempre potables. | 98 | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:47 | |||||||||
| 56521 | Font Canaleta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-canaleta | La font Canaleta està situada en un punt enclotat al nord-oest de Sant Salvador de Serradellops, a l'extrem est del terme municipal. S'accedeix a la font a través d'un corriol que surt en direcció nord de la masia de Sansalvador i condueix, en un recorregut descendent d'uns 600 metres, fins a la font, situada en una fondalada humida ocupada per un bosc de pins. La font, situada just al marge per sobre el que es passa a l'arribar al fons de la petita vall, està formada per un brollador plàstic que sobresurt d'una paret adossada al marge i completament coberta d'heura. Davant el brollador hi ha diverses lloses que faciliten l'accés a la font. L'aigua que brolla de la font, i la que es filtra per diversos punts al voltant és recollida al fons de la petita vall donant origen al torrent de la font Canaleta. Aquest torrent, de llarg recorregut, segueix sempre una direcció sud-oest creuant bona part del terme municipal d'Oristà fins abocar les seves aigües a la riera de Sagalés. | 08151-129 | Sector est del terme municipal | 41.9581900,2.1286700 | 427791 | 4645501 | 08151 | Oristà | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56521-foto-08151-129-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56521-foto-08151-129-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 2153 | 5.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:47 | ||||||||||||
| 56522 | Font de Cabra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-cabra | L'accés és dificultós ja que les escales de pedra que hi havia per a baixar cap a la font, actualment estan amagades sota la bardissa. | La font de Cabra està situada en l'anomenat torrent Fondo, una zona enclotada sota uns camps al sud de la masia de la Gallinera i pràcticament a tocar del terme municipal de Sant Feliu Sasserra. S'accedeix a la font a través d'una pista forestal que creua el torrent just per sobre la font, que es troba en una balma. Des de la pista s'ha de descendir pocs metres entre la vegetació al costat del torrent fins que es troba la font, pràcticament en el mateix torrent. Les escales de pedra que permetien l'accés per baixar la font actualment estan amagades sota la bardissa. La font està formada per un petit brollador que sobresurt de la roca de la balma, humida i plena de molsa, oferint un constant i abundant raig. L'aigua cau sobre la roca de tal manera que torna a entrar a dins de la roca uns centímetres més avall. Al voltant de la font hi ha abundant vegetació, una part del qual ha estat arrossegada per la força de l'aigua, i grans roques que s'han anat desprenent de la paret rocosa en la que es troba la font. | 08151-130 | Sector sud-oest del terme municipal | 41.9199800,2.0352200 | 419999 | 4641342 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56522-foto-08151-130-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56522-foto-08151-130-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 2153 | 5.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:47 | |||||||||||
| 56523 | Font de la Baga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-baga-0 | AADD (2005). Les fonts que tenim. Osona i el Lluçanès. Eumo Editorial. Relació de les anàlisis d'aigües de les fonts del Lluçanès. Grup de Defensa del Ter, gener 2006. | La part superior de la font està coberta d'heura | La font de la Baga està situada al sud del nucli urbà d'Oristà, als peus d'una vessant obaga coneguda com el Bagot. S'accedeix a la font a través del carrer de la Font que s'ha de seguir fins sortir als afores del poble. Des d'aquest punt s'ha de seguir un corriol, de poc menys de 200 metres, que creua entre camps cap a la vessant humida i obaga del serrat, on es troba la font de la Baga. La font està formada per un dipòsit de grans dimensions adossat a la vessant de la muntanya, bastit amb murs de maçoneria de pedra, reformats amb maó, i coronat amb volta de canó de lloses a plec de llibre. Les grans dimensions del dipòsit (uns 6 metres d'alt per 4 d'ample i 7 de fons) provoquen que a la part frontal hi quedi un mur de grans dimensions. En aquest mur s'aprecien diferents reformes que denoten situacions diferents dels brolladors i dues obertures, una a l'extrem dret i l'altre a l'extrem esquerre. Actualment s'utilitza el brollador de l'extrem dret, al que es pot accedir a través d'un terra enllosat. Davant la font hi ha un petit espai delimitat amb pedra, amb dos bancs de pedra als laterals. El voltant de la font és molt humit, amb abundant vegetació típica de vessant obaga i hi ha una zona amb taules i cadires pels visitants. L'aigua sobrant de la font és conduïda a través d'un rec que segueix el corriol d'accés a la font. | 08151-131 | Sector central del terme municipal | Antigament, bona part de la població d'Oristà utilitzava aquesta font per beure i per a usos domèstics. Les grans dimensions del dipòsit reforcen la idea que aquesta font era la principal punt d'aigua del nucli d'Oristà. A un lateral del camí que condueix a la font, just després de la última casa, hi ha la font del Reposador, que recollia la mateixa aigua de la font de la Baga i d'aquesta manera estalviava el trajecte als veïns. | 41.9307900,2.0618700 | 422222 | 4642517 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56523-foto-08151-131-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56523-foto-08151-131-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Segons anàlisis realitzades pel Grup de Defensa del Ter durant els hiverns dels anys 2002, 2004, 2005 i 2006 , la font de la Baga presentava un índex de nitrats de 15'00, 8'00, 32'60 i 17'3 mg/l respectivament per la qual cosa s'ha de considerar com una font potable, ja que es troba dins del límit tolerable de 50 mg/l establert per l'Organització Mundial de la Salut. | 98 | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:47 | ||||||||
| 56524 | Les Comes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-comes-1 | XIX-XX | Les Comes es troba situada a l'extrem nord-est del terme municipal d'Oristà, prop de les masies de Campa, la Rovira i la Riera del terme d'Olost. La casa està formada per un volum principal de planta quadrada (10 x 10 metres) destinat a l'habitatge i altres construccions annexes (cort i pallissa) d'ús agropecuari separades de la casa. El volum principal està format per una sola planta, els murs són construïts amb maçoneria de pedra irregular amb cantonades diferenciades de carreus més grans i la teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. La façana principal, orientada a l'oest, està formada per un portal d'accés d'arc rebaixat emmarcat amb brancals i coronament de maó. Protegint el portal hi ha una barbacana, i sota carener s'hi obre una obertura en forma de rombe emmarcada amb maó. Flanquegen el portal dues finestres d'arc rebaixat també amb brancals i coronament maó. La façana sud presenta, a la part central, una finestra d'arc rebaixat emmarcada amb brancals i coronament de maó. A la façana est s'hi obren tres finestres ordenades longitudinalment de la mateixa tipologia que les anteriors: emmarcades amb brancals i coronament d'arc rebaixat de maó. La façana nord presenta un portal un portal d'accés també emmarcat amb brancals i coronament d'arc rebaixat de maó i protegit per una petita barbacana. Al costat esquerre del portal s'hi obre una finestra. | 08151-132 | Sector nord-est del terme municipal | 41.9818800,2.1252800 | 427537 | 4648134 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56524-foto-08151-132-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56524-foto-08151-132-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:47 | |||||||||||
| 56525 | Font de la Devesa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-devesa | L'aigua no brolla per l'aixeta de la font si no que és conduïda directament a la bassa que hi ha al costat. | La font de la Devesa està situada a mig camí entre la masia que li dóna nom i Sant Nazari, en un punt enclotat sota el serrat de la Pedragosa. S'accedeix a la font a través de la pista forestal que comunica les masies de Vilarubí, la Devesa i Sant Nazari amb la carretera B-431. Seguint aquesta pista, un cop havent passat Sant Nazari en direcció a la Devesa s'arriba a una zona de camps a mà esquerra. Pel marge dret d'un d'aquests camps hi passa un camí, que és el que condueix fins la font, situada al marge nord del camp, just sota el serrat de la Pedragosa i als peus d'una alzina. La font està formada per un dipòsit de maó adossat a una paret de roca natural, una estructura d'obra a on es troba l'aixeta metàl·lica i un viver o bassa just davant. El viver, on actualment va a parar l'aigua que raja de la font és de planta rectangular i està delimitat en tot el seu volt per un mur de maçoneria de pedra que presenta un tram amb batents de maó a la part frontal, denotant un antic ús com a safareig. | 08151-133 | Sector nord-oest del terme municipal | La bassa que hi ha al costat de la font havia estat utilitzada com a safareig pels veïns dels masos propers, la Devesa i el mas Sant Nazari. | 41.9803300,2.0276900 | 419450 | 4648049 | 08151 | Oristà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56525-foto-08151-133-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56525-foto-08151-133-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:47 | ||||||||||
| 56526 | Font de la Mina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-mina-5 | La font de la Mina està situada al sud-oest del castell de Tornamira, en la vessant obaga del serrat de Planoguera, a tocar del camp amb forma semicircular que envolta el turó on s'assenta el castell. S'accedeix a la font a través de la pista forestal que ressegueix el camp pel costat oest. Seguint la pista, reformada recentment, s'arriba a una petita esplanada molt humida a on hi ha la font del Marge, descrita en una fitxa individual. Uns metres amunt d'aquesta font, en la mateixa vessant es troba la font de la Mina. La font està formada per un dipòsit o bassa picat a la roca natural i tancat per una estructura petita de maçoneria de pedra, adossada a la vessant de la muntanya, que té una obertura quadrada emmarcada amb carreus treballats i la coberta feta amb lloses.. | 08151-134 | Sector central del terme municipal | 41.9462400,2.0546600 | 421643 | 4644239 | 08151 | Oristà | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56526-foto-08151-134-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56526-foto-08151-134-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | A l'interior de la font hi viuen salamandres, fet que denota una bona qualitat de l'aigua. | 98 | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:47 | |||||||||||
| 56527 | Font de la Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-serra-0 | La font de la Serra està situada a mig camí entre les masies de Serrajòrdia, al sud, i el Castellot i Llobertera, al nord, al sud-est del nucli urbà de Sant Feliu Sasserra. S'accedeix a la font a través de la pista que comunica el nucli urbà de Sant Feliu Sasserra, amb tot un grup de masies d'Oristà i de Sant Feliu Sasserra com Serrajòrdia, el Crespí o la Traveria. Seguint aquesta pista, poc abans d'arribar a la masia de Serajòrdia s'ha d'agafar un trencant a mà dreta. Al cap d'uns metres es deixa la pista i s'agafa un corriol que gira a l'esquerra i descendeix poc més de 100 metres fins la font. La font està formada per una estructura de volta apuntada de maó, arrebossada amb un esgrafiat que imita carreus de pedra. A l'interior de l'estructura hi ha un banc a cada costat i al fons, una imatge d'una Mare de Déu feta en rajols ceràmics. Sota la imatge, a la part inferior del mur, hi ha l'aixeta metàl·lica, completament envoltada de molsa. Al voltant de la font hi ha unes amples escales fetes amb maó i una taula amb quatre bancs de pedra, un dels quals és una llinda on apareix la inscripció mig esborrada 'JOSEPH SE_ 179_'. Tot el conjunt queda ubicat en un racó fresc, ombrejat per tres plataners de grans dimensions que custodien la font. | 08151-135 | Sector oest del terme municipal | Els veïns de Sant Feliu Sasserra tenien el costum de celebrar dinars populars prop d'alguna font. Aquests dinars, coneguts com a fontades, s'havien celebrat diverses vegades a la font de la Serra, en terme municipal d'Oristà. | 41.9350100,2.0290100 | 419503 | 4643016 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56527-foto-08151-135-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56527-foto-08151-135-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | El nom de font de la Serra es deu a l'abreviatura de la masia de Serrajòrdia com a Serra, utilitzada pels veïns de la zona. | 98 | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:47 | ||||||||||
| 56528 | Font de la Torre d'Oristà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-torre-dorista | AADD (2005). Les fonts que tenim. Osona i el Lluçanès. Eumo Editorial. Relació de les anàlisis d'aigües de les fonts del Lluçanès. Grup de Defensa del Ter, gener 2006. | XVIII | L'espai es troba ben condicionat malgrat la contaminació de l'aigua. | La font de la Torre d'Oristà està situada a mig camí entre el castell de Tornamira i el nucli urbà de la Torre d'Oristà, prop de la zona esportiva d'aquest nucli. S'accedeix a la font a través de la pista que comunica amb la zona esportiva de la Torre d'Oristà. Des del costat de la pista poliesportiva en surt un corriol que condueix fins la font, situada a poc més de 100 metres. La font està formada per una estructura de maçoneria de pedra, parcialment arrebossada, coberta amb teulada de doble vessant de grans lloses i adossada a una feixa. A la part frontal de l'estructura s'hi troba l'aixeta metàl·lica amb abundant molsa a la seva dreta a la part inferior i una obertura, actualment tapiada, a la part superior. Aquesta obertura, emmarcada amb monòlits de pedra treballada tenia una data inscrita a la llinda junt amb una creu de la que només es conserven els dos primers dígits, 17. El voltant de la font està ocupat per una petita esplanada on hi ha dues taules amb seients i dos pollancres de grans dimensions, un a cada costat de la font. | 08151-136 | Sector central del terme municipal | Antigament aquesta font era utilitzada per una part dels veïns de la Torre d'Oristà, que hi anaven a beure i a rentar la roba, ja que hi havia un safareig. La resta de veïns utilitzaven altres fonts també properes al nucli, com la font de carrer Nou, molt semblant a aquesta en tipologia constructiva. | 41.9530200,2.0544000 | 421630 | 4644992 | 08151 | Oristà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56528-foto-08151-136-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56528-foto-08151-136-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Segons anàlisis realitzades pel Grup de Defensa del Ter durant els hiverns dels anys 1997, 2004, 2005 i 2006 , la font de la Torre d'Oristà presentava un índex de nitrats de 234'70, 157'70 i 180'10 i 239'20 mg/l respectivament per la qual cosa s'ha de considerar com una font no potable, ja que supera àmpliament el límit tolerable de 50 mg/l establert per l'Organització Mundial de la Salut. | 94 | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:47 | |||||||
| 56529 | Font de l'hort de Vallgatina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lhort-de-vallgatina | La font de l'hort de Vallgatina està situada en un punt enclotat a l'oest de la masia de Vallgatina, en un marge al costat d'un dels horts de la masia. S'accedeix a la font a través d'un corriol que baixa des de la masia en direcció oest, fins arribar a un petit camp delimitat pel desnivell i diversos pollancres, a un costat del qual es troba la font. La font està formada per un dipòsit picat a la roca delimitat i cobert amb grans blocs de pedra, al fons del qual es va filtrant l'aigua. D'aquest dipòsit l'aigua és conduïda fins a una bassa pràcticament quadrada delimitada amb murs de maçoneria de pedra. Aquesta bassa té batents de pedra treballada en un dels seus costats, denotant un antic ús com a safareig, i lloses que sobresurten cap a l'interior formant una petita escala que permet entrar a la bassa, el terra del qual és enrajolat. L'aigua sobrant és conduïda a través d'un canal que ressegueix tot el lateral de l'hort. | 08151-137 | Sector nord-oest del terme municipal | La font de l'hort de Vallgatina havia estat la font que abastava d'aigua la masia de Vallgatina, tant per a l'hort, com pel safareig i per la casa, tot i que modernament es va passar a utilitzar per al consum humà la font Bona, més abundosa. | 41.9695100,1.9978200 | 416962 | 4646877 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56529-foto-08151-137-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56529-foto-08151-137-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Segons fonts orals, la font no és gaire abundosa i s'asseca amb relativa facilitat. | 98 | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:47 | ||||||||||
| 56530 | Font de l'horta de Coromines | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lhorta-de-coromines | Convindria canviar la peça d'uralita per un material més adient. | La font de l'horta de Coromines està ubicada a l'oest de la masia que li dóna nom, en una zona enclotada al sud del puig Cornador. S'accedeix a la font a través d'un camí que surt de la masia de Coromines i creua uns camps en direcció oest fins arribar a l'altre costat d'una petita vall, on s'acaben els camps i es troba la font, situada en un marge. La font està formada per un petit mur de maçoneria de pedra integrat al marge d'on sobresurt una peça d'uralita que canalitza l'aigua cap a l'exterior. L'aigua que en brolla s'escola per un petit rec fins a una bassa que hi ha al costat, al marge de la qual creix un gran noguer. | 08151-138 | Sector sud del terme municipal | 41.9183700,2.0738800 | 423203 | 4641128 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56530-foto-08151-138-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56530-foto-08151-138-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Segons fonts orals, la font de l'horta de Coromines mai s'asseca del tot. | 98 | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:47 | ||||||||||
| 56531 | Font de l'horta de Terricabras | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lhorta-de-terricabras | A causa de la contaminació, la font s'ha deixat d'utilitzar per al consum humà recentment. | La font de l'horta de Terricabras està situada en un punt enclotat a l'est de la masia que li dóna nom. S'accedeix a la font a través de la pista forestal que surt de la masia en direcció a la carena on es troben ca l'Afrau i Sant Salvador de Serradellops. Un cop es deixa la masia de Terricabras enrere es troba, ben aviat, una fondalada amb diverses feixes a mà dreta, a on s'ha de baixar per accedir a la font. La font està formada per un sistema de canalitzacions que permet recollir l'aigua que es filtra per diversos punts al voltant. El primer d'aquest punts es troba en una de les feixes que envolten la bassa que hi ha al fons de la fondalada. Del marge d'una d'aquestes feixes en regalima l'aigua, que és conduïda a través d'una regata cap a la bassa. L'aigua recollida a la bassa és transportada a través d'un tub a un viver ovalat que hi ha uns metres més avall. En aquest viver, delimitat amb murs de pedra, es recull l'aigua de la bassa de dalt i la que surt per altres punts al voltant, l'aigua dels quals és transportada al viver a través de canalitzacions, majoritàriament modernes però en algun cas fetes amb pedra. A pocs metres del viver hi ha un petit camp delimitat amb grans lloses que havia estat, originalment, l'horta de la masia de Terricabras. | 08151-139 | Sector est del terme municipal | 41.9488300,2.1137000 | 426540 | 4644475 | 08151 | Oristà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56531-foto-08151-139-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56531-foto-08151-139-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:47 | |||||||||||
| 56532 | Font de l'horta vella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lhorta-vella | L'aigua brolla directament de la terra a través d'una canalització mínima. | La font de l'horta vella està situada al marge d'una feixa, actualment ocupada pel bosc, al nord-oest de la masia de Vallgatina, a l'extrem nord-oest del terme municipal. S'accedeix a la font a través d'un corriol poc freqüentat que transcorre per un bosc de pins seguint el rec de la Cogullada fins que s'arriba a la font, situada en una feixa ocupada pel bosc en un punt elevat respecte al rec, a mitja vessant de la muntanya. La font està formada per un brollador, delimitat amb una planxa metàl·lica i coronat amb una petita llinda de pedra, que permet que l'aigua ragi directament des de la terra. Tant la planxa metàl·lica com els laterals del brollador estan totalment recoberts de vegetació, fruit de la humitat que provoca la mateixa font. L'aigua que en surt va a parar a una petita bassa delimitada amb pedres i coberta de vegetació, des d'on antigament es conduïa l'aigua a tot l'espai de l'horta, una feixa al mig del bosc que a causa del desús ha estat colonitzada pel mateix bosc de pins que l'envolta. | 08151-140 | Sector nord-oest del terme municipal | La font de l'Horta vella s'utilitzava antigament per regar l'horta que tenia al costat, una feixa guanyada al desnivell, actualment ocupada pel bosc. | 41.9752900,1.9975600 | 416948 | 4647519 | 08151 | Oristà | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56532-foto-08151-140-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56532-foto-08151-140-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 2153 | 5.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:47 | ||||||||||
| 56533 | Font de Sagalés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-sagales | La font de Sagalés està ubicada a l'est de la masia que li dóna nom, en una zona enclotada prop del pas de la riera de Sagalés. S'accedeix a la font a través d'un camí que surt de la masia de Sagalés i creua la riera de Sagalés en un entorn dominat per boscos de pi amb grans boixos. Seguint el camí s'arriba a l'extrem nord del bosc, on aquest acaba davant d'un cingle força erosionat, i als peus d'aquest cingle es troba la font. La font està formada per un brollador plàstic que sobresurt de la mateixa terra, en un punt on hi ha picat un forat circular, que forma una petit bassal sota el brollador, que a la vegada permet recollir l'aigua del brollador. Al voltant, les roques estan col·locades de tal manera que l'aigua terrosa que baixa pel cingle en cas de pluja es desvií cap als laterals. A un metre de la font hi ha passa un petit rec, el torrent de Bojons, a on va a parar l'aigua de la font, el qual desembocarà a la riera de Sagalés. | 08151-141 | Sector sud del terme municipal | La font de Sagalés ha estat, i segueix essent, utilitzada pels habitants de la masia de Sagalés. | 41.9038500,2.0693600 | 422810 | 4639520 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56533-foto-08151-141-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56533-foto-08151-141-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:47 | |||||||||||
| 56534 | Font de Vilaroger | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-vilaroger | XX | La font de Vilaroger està situada al sud de la masia que li dóna nom, en una petita vall per la que passa el torrent de Vilaroger S'accedeix a la font a través d'una pista que baixa en direcció est des de les granges de la masia fins a un racó enclotat molt humit. Des d'aquest punt s'ha de deixar la pista i girar a mà esquerra per un corriol ben delimitat que condueix fins la font. La font està formada per un dipòsit d'obra arrebossat adossat a una paret de pedra i amb la data de 1956 inscrita al centre. De la part inferior en sobresurt el brollador, habitualment tapat amb una boixa per permetre que l'aigua s'acumuli dins el dipòsit quan no s'utilitza. Al costat de la font hi ha una gran bassa, actualment sense aigua, delimitada a l'extrem superior per un mur de pedra. | 08151-142 | Sector est del terme municipal | 41.9463200,2.0944000 | 424937 | 4644213 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56534-foto-08151-142-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56534-foto-08151-142-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:47 | |||||||||||
| 56535 | Font de Vilasendra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-vilasendra | S'ha condicionat l'accés a la font recentment. | La font de Vilasendra està ubicada al sud de la masia que li dóna nom, en una zona enclotada sota un camps, prop d'on s'ha construït una gran bassa per a l'emmagatzematge d'aigua. S'accedeix a la font a través d'una pista que surt en direcció sud just abans d'arribar a la masia de Vilasendra i baixa zigzaguejant fins a una gran bassa d'aigua construïda recentment. Un cop s'arriba a la bassa s'ha de girar a mà esquerra, i seguir un camí delimitat per desmais joves i un rec a mà dreta i per petites balmes sota un camp a l'esquerra. Al final d'aquest camí es troba la font. La font està en una gran massa rocosa, coberta totalment de molsa i amb multitud de forats i protuberàncies. De la roca en regalima aigua per diversos punts, i es va recollint en un dels forats que hi ha a l'interior de la roca per sortir a través d'un brollador metàl·lic. Des d'aquest racó fresc i ombrívol, amb diversos boixos sobre la font, l'aigua segueix el rec que delimita el camí per on s'accedeix a la font. | 08151-143 | Sector sud del terme municipal | 41.9197900,2.0837500 | 424023 | 4641277 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56535-foto-08151-143-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56535-foto-08151-143-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:47 | |||||||||||
| 56536 | Font del Carrer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-carrer | La terra s'ha anat acumulant davant la font i pràcticament la cobreix, l'estructura d'obra està molt deteriorada i la bassa que hi ha al costat es troba completament coberta de vegetació. | La font del Carrer està situada al nord-est del carrer de la Ruixeda, pocs metres sobre la font del Cirer, en la vessant nord-oest del puig Cornador, en un punt enclotat respecte al nucli de cases. S'accedeix a la font a través d'un corriol que baixa en direcció nord-est paral·lel a uns camps des de l'entrada est del carrer de la Ruixeda. Baixant per aquest corriol s'arriba a la font del Carrer, ubicada sota una gran alzina i al costat d'un marge, uns metres més amunt de la font del Cirer, ubicada sota un gran roure. La font està formada per una estructura de maons parcialment arrebossada adossada a un marge. Aquesta estructura, que conté el dipòsit, té una barbacana d'arc rebaixat sota la qual hi ha l'aixeta metàl·lica. Aquesta es troba pràcticament a nivell de terra i no és de fàcil accés ja que al davant de la font s'hi origina un fangar a causa de l'abeuratge de bestiar. Al costat de la font hi ha una bassa, actualment coberta de vegetació, al marge de la qual hi ha una alzina de grans dimensions. | 08151-144 | Sector sud del terme municipal | La font del Carrer era utilitzada pels veïns de les cases del carrer de la Ruixeda, exceptuant els veïns de cal Vigatà, que tenien la font del Cirer, ubicada a uns metres d'aquesta, per al seu ús exclusiu. | 41.9224700,2.0676400 | 422690 | 4641589 | 08151 | Oristà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56536-foto-08151-144-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56536-foto-08151-144-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:47 | ||||||||||
| 56537 | Font del Carrer Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-carrer-nou-0 | Tot i que ja no s'utilitza pel grau de contaminació que té, la font està ben condicionada. | La font del carrer Nou està situada a l'oest del carrer Nou del nucli de la Torre d'Oristà, en una raconada que fa una pista forestal al passar prop d'unes granges modernes. S'accedeix a la font a través de la pista forestal que comunica la masies de Puigsaulens, amb el carrer Nou per la banda oest. Seguint aquesta pista, s'arriba a unes granges modernes, just al nord de les quals hi ha la font, situada en la part interior d'un dels revolts de la pista. La font està formada per una estructura de planta quadrada i teulada de doble vessant, bastida amb grans carreus de pedra treballada i coronada amb grans lloses de pedra. Del mur principal de la caseta, orientat al sud-oest, en sobresurt el brollador metàl·lic, completament recobert de molsa. Just a sobre del brollador hi ha un petit tros arrebossat (en alguna moment la caseta de la font havia estat arrebossada) on hi ha la data de 1981, que amb tota seguretat es refereix a una reforma. A partir de la mateixa font, força abundosa, s'inicia un rec que davalla entre camps, essent resseguit per vegetació pròpia d'aquest tipus de recs. | 08151-145 | Sector central del terme municipal | Tradicionalment, els habitants del carrer Nou de la Torre d'Oristà utilitzaven aquesta font per a l'ús quotidià. Des de fa uns anys, a causa de la contaminació de l'aigua, la font s'ha deixat d'utilitzar. | 41.9545100,2.0450400 | 420856 | 4645167 | 08151 | Oristà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56537-foto-08151-145-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56537-foto-08151-145-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:47 | ||||||||||
| 56538 | Font de cal Vigatà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-cal-vigata | XX | Actualment l'aigua que surt de la font és canalitzada cap al carrer de la Ruixeda. | La font de cal Vigatà està situada al nord-est del carrer de la Ruixeda, pocs metres sota la font del Carrer, en la vessant nord-oest del puig Cornador, en un punt enclotat respecte al nucli de cases. S'accedeix a la font a través d'un corriol que baixa en direcció nord-est paral·lel a uns camps des de l'entrada est del carrer de la Ruixeda. Baixant per aquest corriol s'arriba a la font del Carrer, sota una gran alzina, i uns metres més avall d'aquesta es troba la font de cal Vigatà, ubicada sota un gran roure. La font està formada per una estructura d'obra pintada de blanc amb un cobert que la protegeix, amb pilars d'obra pintats de blanc i blau i coberta plàstica de color verd moderna. En una de les façanes de l'estructura hi ha l'aixeta, ubicada en un nivell inferior al terra, de manera que s'han de baixar quatre graons per accedir-hi. L'aixeta metàl·lica sobresurt del centre d'una composició de rajoles ceràmiques pintades amb una escena de corral, envoltada per una franja amb escaquejat blanc i blau. A sobre hi ha una petita porta de fusta que dóna al dipòsit i que està envoltada amb franges pintades de blanc i blau. Més amunt d'aquesta hi ha una placa amb forma de campana on es llegeixen les inicials AR i la inscripció ' Any 1925 Font del Cire' Al voltant de la font hi ha altres roures de grans dimensions i tres palmeres petites, element que es repeteix cal Vigatà, on també es conserva una palmera. | 08151-146 | Sector sud del terme municipal | La font de cal Vigatà o del Cirer va ser construïda l'any 1925, com ho recorda una inscripció. La va fer construir l'amo de cal Vigatà, la primera casa del carrer de la Ruixeda, que n'era el propietari ja que es trobava dins la seva finca i qui l'utilitzava exclusivament. Els altres veïns de les cases del carrer de la Ruixeda utilitzaven la font del Carrer, ubicada a pocs metres d'aquesta. | 41.9229100,2.0675000 | 422679 | 4641637 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56538-foto-08151-146-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56538-foto-08151-146-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La font també és coneguda com a font del Cirer. | 98 | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:47 | ||||||||
| 56539 | Font del Marge | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-marge-0 | La font del Marge està situada al sud-oest del castell de Tornamira, en la vessant obaga del serrat de Planoguera, a tocar del camp amb forma semicircular que envolta el turó on s'assenta el castell. S'accedeix a la font a través de la pista forestal que ressegueix el camp pel costat oest. Seguint la pista, reformada recentment, s'arriba a una petita esplanada molt humida a on hi ha la font. Uns metres amunt de la font, en la mateixa vessant es troba la font de la Mina, descrita en una fitxa individual. La font està formada per un dipòsit adossat a la vessant de la muntanya, bastit amb un mur de maçoneria de pedra que actualment està cobert de vegetació. Del centre d'aquesta estructura en sobresurt una aixeta metàl·lica per on brolla l'aigua. Aquesta cau sobre una petita pica quadrada de pedra que hi ha just a sota. El voltant de la font és molt humit, amb abundant vegetació, i l'aigua es filtra per diversos punts a banda i banda de la font, originant una bassa, a uns metres de la font, on es recull tota l'aigua. | 08151-147 | Sector central del terme municipal | 41.9463900,2.0543700 | 421619 | 4644256 | 08151 | Oristà | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56539-foto-08151-147-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56539-foto-08151-147-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Tal com ho indica una inscripció, la font va ser reformada l'agost de l'any 1998. | 98 | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:47 | |||||||||||
| 56540 | Font del Prat de Toneu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-prat-de-toneu | XVIII | La font s'asseca fàcilment. | La font del Prat de Toneu està situada al sud-est de la masia que li dóna nom, en un marge rocós prop d'un camp. S'accedeix a la font a través de la pista forestal que ressegueix el camp que hi ha just al sud de la masia. Un cop s'arriba a l'altre costat es troba la font, situada en una petita balma a mig camí entre la pista forestal i el camp. La font està formada per un dipòsit picat a la roca natural i tancat, en la part frontal, per un mur de maçoneria de pedra que té una obertura quadrada emmarcada amb carreus treballats. A la llinda d'aquesta obertura hi ha la data inscrita de 1704. Al voltant de la font hi ha un antic viver delimitat amb murs de pedra que actualment es troba cobert de vegetació. | 08151-148 | Sector nord-est del terme municipal | La font del Prat del Toneu va ser construïda l'any 1704, tal com ho recorda una inscripció feta a la pedra. | 41.9624600,2.1121300 | 426425 | 4645989 | 08151 | Oristà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56540-foto-08151-148-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56540-foto-08151-148-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:47 | |||||||||
| 56541 | Font dels Hortets | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-dels-hortets | La font dels Hortets està situada en una zona enclotada a l'oest del nucli urbà de Sant Feliu Sasserra, en l'enclavament que té Oristà en el terme municipal veí. S'accedeix a la font a través d'un corriol que descendeix des del sector oest del nucli urbà de Sant Feliu. El camí, estret i molt sinuós, salva un important desnivell (pràcticament 40 metres en uns 150 de recorregut) fins arribar a la zona d'horts, orientats al sud-oest i al costat dels quals hi ha la font dels Hortets. La font està formada per un brollador metàl·lic que sobresurt d'un mur de maçoneria de pedra i maó. L'aigua, força escassa, és canalitzada amb tubs i conduccions i aprofitada per a regar els horts que té just al davant, on s'acumulen diversos recipients que permeten acumular i conservar l'aigua. | 08151-149 | Sector oest del terme municipal | Tot i trobar-se en terme municipal d'Oristà, la font és utilitzada pels veïns de Sant Feliu Sasserra que utilitzen la font per regar els horts que hi ha davant. | 41.9434800,2.0190200 | 418685 | 4643966 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56541-foto-08151-149-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56541-foto-08151-149-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:47 | |||||||||||
| 56542 | Font Salada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-salada | AADD (2005). Les fonts que tenim. Osona i el Lluçanès. Eumo Editorial. Relació de les anàlisis d'aigües de les fonts del Lluçanès. Grup de Defensa del Ter, gener 2006. | La font està ben condicionada, tot i que s'hi observen deixalles en alguns punts. | La font Salada està al nord-est del nucli urbà d'Oristà, a mig camí entre les masies del Bach i el molí del Bach, a tocar del torrent de la font Salada, poc abans que aquest desemboqui a la riera Gavarresa. S'accedeix a la font a través d'una pista que comunica la masia del Bach amb el molí del Bach. Seguint la pista s'arriba a una zona boscosa just abans d'un camp. Des d'aquest punt s'ha de girar a l'esquerra i s'arriba a una petita esplanada a tocar del torrent de la font Salada, a on es troba la font. La font està formada per un dipòsit rectangular de maçoneria de pedra, reformat amb maó, i cobert amb grans blocs de pedra treballada del que en sobresurten dos brolladors metàl·lics. Davant la part frontal del dipòsit, a on es troben els brolladors, hi ha uns petita escala de pedra que permet accedir més còmodament als brolladors. L'aigua que raja pels brolladors és conduïda a través d'un petit rec fins al torrent de la font Salada. A uns metres de la font hi ha una taula de pedra. | 08151-150 | Sector central del terme municipal | L'aigua que raja per la font Salada era considerada medicinal i la gent hi anava tant per rentar-se la cara com per beure'n, amb la intenció de guarir-se els mals. | 41.9392600,2.0705200 | 422949 | 4643450 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56542-foto-08151-150-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56542-foto-08151-150-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Segons expliquen els veïns de la zona, d'un dels dos brolladors, concretament el de l'esquerra, n'emana aigua lleugerament salada. Segons anàlisis realitzades pel Grup de Defensa del Ter durant els hiverns dels anys 2002, 2004, 2005 i 2006 , la font Salada presentava un índex de nitrats de 0'80, 0'00, 0'80 i 0'40 mg/l respectivament per la qual cosa s'ha de considerar com una font potable. | 98 | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:47 | ||||||||
| 56543 | Pedró de Sant Jaume de la Torre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedro-de-sant-jaume-de-la-torre | Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. Oristà. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat el maig de 2006. | XIX | El pedró de Sant Jaume es troba situat a l'extrem nord-est del carrer Mn. Riba Pont del nucli de la Torre d'Oristà. És un pedró de planta quadrangular construït amb maçoneria de pedra amb carreus regulars i coronat amb una coberta piramidal amb una creu de ferro. Presenta una única obertura, a la banda sud-oest, amb arc de mig punt amb una repissa o ampit de pedra motllurada. L'interior de la capella, de volta, hi ha la imatge de Sant Jaume. | 08151-151 | Extrem nord-est del carrer Mn. Riba Pont. Nucli de la Torre d'Oristà. Oristà. | Aquest pedró va ser construït per la família Muntaner de La Torre d'Oristà, per donar testimoni del seu agraïment al fet que el seu fill Jaume no va haver d'anar a la guerra. El pedró va ser construït entre el 1887 i el 1890 segons havia explicat un membre d'aquesta família. | 41.9601100,2.0545900 | 421654 | 4645779 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56543-foto-08151-151-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56543-foto-08151-151-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Segons es recull a l'Inventari de Patrimoni Arquitectònic d'Oristà del Departament de Cultural de la Generalitat hi havia unes pintures a l'interior de la capella que actualment no hi són. A la part central hi havia una imatge de Sant Jaume amb l'espasa a la mà i un soldat romà a terra. A la paret de la dreta hi havia el Sant pelegrí i, a l'esquerra Sant Josep amb el nen. | 98 | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:47 | ||||||||
| 56544 | Pedró dels Sants Màrtirs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedro-dels-sants-martirs | El pedró dels sants Màrtirs es troba situat en un encreuament de camins a 300 metres al sud-oest del carrer de la Ruixeda, en el camí que condueix a Sant Nazari de la Garriga. Es tracta d'un pedró de planta quadrada de 70 x 70 centímetres i una altura de 3 metres, construït amb grans carreus de pedra treballada. Està coronat per una coberta en forma piramidal. Presenta una capella d'arc de mig punt a la cara sud-oest tancada amb una reixa de ferro. A l'interior conserva dues imatges de sants del 1945. | 08151-152 | Sector sud del terme municipal | 41.9176900,2.0638000 | 422366 | 4641061 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56544-foto-08151-152-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56544-foto-08151-152-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | El pedró està bastit al costat del camí ramader que procedia de Santa Maria d'Oló. | 98 | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:47 | |||||||||||
| 56545 | Pont de la Quintana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-la-quintana | MESTRE, Pere (1998). Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Oristà. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. | XX | Li falta el tauler i els dos pilars dels extrems estan coberts per vegetació i pràcticament no es poden veure. | El pont de la Quintana està situat 630 metres al sud del pont d'Oristà travessant la riera Gavarresa, prop del pas que comunica el Tint amb la masia de la Quintana. Era un pont de pas d'uns 15 metres, d'orientació nord oest -sud est i estava construït amb pilars de pedra de 1,5 metres d'amplada i d'uns 4 metres d'alçada aproximadament. Originalment devia tenir tres ulls ja que es conserven quatre pilars, dos centrals i dos als marges de la riera, coberts de vegetació. No es conserva el tauler del pont. | 08151-153 | Sector central del terme municipal | Els anys 50 del segle XX, una riada o gavarresada (nom popular en que es coneixen els cops de riu que provoca la riera Gavarresa) va endur-se el tauler del pont. | 41.9280500,2.0540000 | 421566 | 4642220 | 08151 | Oristà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56545-foto-08151-153-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56545-foto-08151-153-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La tercera imatge s'ha extret de l'Inventari de Patrimoni Industrial de Catalunya. | 98 | 49 | 1.5 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:47 | |||||||
| 56546 | Pont d'Oristà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-dorista | MESTRE, Pere (1998). Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Oristà. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. | XX | El pont d'Oristà està situat a la carretera que va de Sant Feliu Sasserra a Oristà, a la sortida del nucli urbà d'Oristà travessant la riera Gavarresa. És un pont de pas de 40 metres, d'orientació d oest-est, construït amb pilars i parets de blocs de pedra ben treballada en filades regulars. Les baranes, antigament de pedra, van ser substituïdes per altres de metàl·liques galvanitzades. El pont d'una alçada d'uns 7,5 metres està format per tres ulls d'uns 10 metres d'amplada cada un i voltes rebaixades de formigó armat. Els robusts pilars, frontalment arrodonits, presenten una motllura o imposta que sobresurt i una coronació en forma triangular. La zona propera al pont està formada per una esplanada de pollancres ben condicionada. També té a prop la zona del camp de futbol i les instal·lacions esportives. | 08151-154 | Sector central del terme municipal | La carretera es va construir el 1912, i per tal de fer-la 'es prengué l'acord d'acudir a la prestació personal de tots els homes compresos entre 16 i 50 anys d'edat, de manera que cadascun d'ells havia de fer tres jornals els dies que l'alcaldia disposés'. | 41.9332000,2.0576300 | 421873 | 4642789 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56546-foto-08151-154-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56546-foto-08151-154-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | En un dels pilars del pont hi ha indicada una marca de l'altura en que va arribar l'aigua el dia 10 de juliol de 1992, a causa d'un cop de riu de la riera Gavarresa, conegut popularment com una gavarresada. L'altura que va arribar és aproximadament uns dos metres per sota la línia d'imposta on s'inicia l'arc rebaixat d'un ull del pont; uns 4 metres més amunt del nivell actual.La tercera imatge s'ha extret de l'Inventari de Patrimoni Industrial de Catalunya. | 98 | 49 | 1.5 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:47 | ||||||||
| 56547 | Pont de Cabanas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-cabanas | MESTRE, Pere (1998). Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Oristà. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. | XX | El pont de Cabanas està situat a la carretera que va de d'Olost a Prats de Lluçanès travessant la riera Gavarresa. És un pont de pas de 50 metres, d'orientació sud-oest nord-est, construït amb pilars i parets de blocs de pedra ben treballada en filades regulars i amb formigó. El pont d'una alçada d'uns 11 metres està format per tres ulls de 11 metres d'amplada cada un, i 5 metres de profunditat en voltes rebaixades de formigó armat. L'amplada de la part superior del pont es va ampliar amb un voladís de formigó armat en 1,60 metres per costat donant una amplada total de 8,60 metres. | 08151-155 | Sector nord del terme municipal | El pont va ser dinamitat durant la Guerra Civil espanyola i es va reconstruir els anys 40 del segle XX. | 41.9758300,2.0769300 | 423524 | 4647505 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56547-foto-08151-155-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56547-foto-08151-155-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La tercera imatge s'ha extret de l'Inventari de Patrimoni Industrial de Catalunya. | 98 | 49 | 1.5 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:47 | ||||||||
| 56548 | Pont de l'aigua de Cabanas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-laigua-de-cabanas | MESTRE, Pere (1998). Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Oristà. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. | XX | El pont de l'aigua de Cabanas es troba situat a 200 metres a l'oest de la masia de Cabanas travessant la carretera que va d'Olost a Prats de Lluçanès. És un pont de 13 metres de pas amb una orientació oest-est construït amb parets i barana de maçoneria de pedra treballada i volta i cantoneres de maó de 24 x 14 x 5. El pont té una alçada d'uns 10 metres i una barana de 72 centímetres d'altura. | 08151-156 | Sector nord del terme municipal | Antigament hi havia un canal que provenia d'uns pous que proporcionava el consum d'aigua a la masia de Cabanas. Quan es va fer la carretera d'Olost a Prats de Lluçanès, a principis del segle XX, calgué fer el pont per tal de no tallar el pas de l'aigua. Actualment l'aigua es troba canalitzada i passa amagada per dins la volta. | 41.9738900,2.0685300 | 422826 | 4647297 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56548-foto-08151-156-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56548-foto-08151-156-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Estructural | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La tercera imatge s'ha extret de l'Inventari de Patrimoni Industrial de Catalunya. | 98 | 49 | 1.5 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:47 | ||||||||
| 56549 | Pont del torrent de Cabanas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-torrent-de-cabanas | La vegetació cobreix els voltants de l'estructura. | El pont del Torrent de Cabanas està situat, al nord-est de la masia d'Altarriba i al sud de la masia de Cabanas, en l'antic camí que conduïa d'Oristà a Olost. Es tracta d'un pont construït amb maçoneria de pedra irregular amb cantonades i interior de carreus grans treballats, cobert amb volta de canó de 5,70 metres de profunditat i uns 3 metres d'alçada. Presenta un sol ull format per un sòcol d'un metre d'alçada resseguit per una imposta i un diàmetre de la volta de 2,35 metres. Al voltant hi ha crescut molta vegetació. | 08151-157 | Sector nord del terme municipal | 41.9680000,2.0678200 | 422760 | 4646644 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56549-foto-08151-157-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56549-foto-08151-157-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | El pont salva el pas del torrent de Cabanas en el l'antic camí que conduïa Oristà amb Olost. | 49 | 1.5 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:47 | ||||||||||||
| 56550 | Pont del Bach | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-bach | El pont del Bach està situat a 100 metres a l'oest de la masia del Bach salvant un petit rec. És un pont de petites dimensions d'uns 7 metres de pas. Està construït amb maçoneria de pedra amb algunes parts de filades regulars de carreus treballats i presenta un sol ull d'arc de mig punt amb dovelles, d'un metre de diàmetre. Té una altura de 2,20 metres i una amplada de 3,70 metres. | 08151-158 | Sector central del terme municipal | 41.9383800,2.0737300 | 423214 | 4643350 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56550-foto-08151-158-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56550-foto-08151-158-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Uns metres al sud-est hi ha un pas que creua el mateix rec, flanquejat per dos grans roures, i un tram d'un antic camí que s'enfila a l'oest. Podria correspondre a l'antic accés a la masia del Bach. | 49 | 1.5 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:47 | |||||||||||||
| 56551 | Pont del riu Bassí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-riu-bassi | MESTRE, Pere (1998). Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Oristà. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. | XX | El pont de la riera del Bassí està situat a la carretera que va de Sant Feliu Sasserra a Oristà, sobre el riu Bassí travessant una zona rocosa, prop de la cruïlla amb la carretera de la Torre d'Oristà. És un pont de pas de 42 metres, d'orientació nord oest -sud est, construït amb pilars i parets de blocs de pedra ben treballada en filades regulars. Les baranes, antigament de pedra, van ser substituïdes per altres de metàl·liques galvanitzades. El pont d'una alçada d'uns 8 metres està format per tres ulls d'uns 10 metres d'amplada cada un, i 7,20 metres de profunditat en voltes rebaixades de formigó armat. Els robusts pilars, frontalment arrodonits, presenten una motllura o imposta que sobresurt i una coronació en forma triangular. | 08151-159 | Sector oest del terme municipal | El pont va ser construït a principis del segle XX. | 41.9384900,2.0452300 | 420852 | 4643388 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56551-foto-08151-159-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56551-foto-08151-159-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Uns 50 metres al sud hi ha el gorg Negre.La tercera imatge s'ha extret de l'Inventari de Patrimoni Industrial de Catalunya. | 98 | 49 | 1.5 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:47 | ||||||||
| 56552 | Pont del Blanquer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-blanquer | MESTRE, Pere (1998). Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Oristà. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. | XX | Presenta vegetació als murs i brutícia a l'entorn (vidres, plàstics, etc.). | El pont del Blanquer està situat a la carretera que va de Sant Feliu Sasserra a Prats de Lluçanès, sobre el riu Bassí, prop del trencant que condueix al mas Sant Nazari. És un pont de pas de 40 metres, d'orientació nord-sud, construït amb pilars i parets de blocs de pedra ben treballada en filades regulars. Les baranes, antigament de pedra, van ser substituïdes per altres de metàl·liques galvanitzades. El pont d'una alçada d'uns 4,5 metres està format per tres ulls de 10 metres d'amplada cada un, i 5 metres de profunditat en voltes rebaixades de formigó armat. Els robusts pilars, frontalment arrodonits, presenten una motllura o imposta que sobresurt i una coronació en forma triangular. | 08151-160 | Sector nord-oest del terme municipal | Modernament, el pont del Blanquer dóna nom a la festa Major de la parròquia de Santa Eulàlia de Pardines, que s'ha passat a anomenar festa Major del Pont del Blanquer. | 41.9768100,2.0214600 | 418930 | 4647665 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56552-foto-08151-160-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56552-foto-08151-160-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La tercera imatge s'ha extret de l'Inventari de Patrimoni Industrial de Catalunya. | 98 | 49 | 1.5 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:47 | |||||||
| 56553 | Tina de glans del Blanquer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tina-de-glans-del-blanquer | MESTRE, Pere (1998). Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Oristà. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. VILARRASA, Salvador (1975). La vida a pagès. Impremta Maideu. | S'han desprès algunes pedres del costat sud. | La tina o pou de glans del Blanquer es troba situat a 40 metres a l'oest de la masia del Blanquer, al límit d'un marge o desnivell pronunciat. Es tracta d'un pou circular, d'uns dos metres de diàmetre i dos metres de profunditat, picat a la roca natural amb la part superior construïda amb un mur de 70 centímetres d'alçada, de pedres regulars força grosses d'uns 20 centímetres de gruix. Envolta aquest mur una gruixuda paret de pedra de 80 centímetres d'amplada i de menor alçada. A la part nord hi ha un canal que recollia l'aigua de la pluja d'un planell rocós situat en un petit serrat a uns metres a l'oest del pou. El desguàs o sortida d'aigua es troba a la banda sud del pou, en ple desnivell del terreny. | 08151-161 | Sector nord-oest del terme municipal | La tina o pou de glans del Blanquer es va utilitzar fins a finals del segle XIX. Modernament el pou de glans del Blanquer es va fer servir com a dipòsit d'aigua. Recollia l'aigua de la pluja a través del canal que comunicava el serrat rocós proper amb el pou. Antigament, les masies que tenien rouredes, utilitzaven les glans per a engreixar els porcs (a les zones on no hi havia rouredes s'utilitzava sobretot el blat de moro). Al Lluçanès central, en general, hi havia grans rouredes que permetien collir glans a tothom qui ho volia, amb la condició d'haver de donar la meitat a l'amo de la roureda. Per a conservar les glans, moltes masies tenien el 'jup' (xup o aljup), que era un pou on hi feien anar aigua i allí tiraven les glans, mantenint-se tendres i fresques tot l'any (VILARRASA:1975). | 41.9722600,2.0228700 | 419041 | 4647158 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56553-foto-08151-161-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56553-foto-08151-161-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La tercera imatge s'ha extret de l'Inventari de Patrimoni Industrial de Catalunya. | 98 | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:47 | ||||||||
| 56554 | Tines de glans de Vilarubí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tines-de-glans-de-vilarubi | VILARRASA, Salvador (1975). La vida a pagès. Impremta Maideu. | Hi ha un pal de la llum en el forat lateral d'una de les dos tines. | Les tines de glans de Vilarubí es troben situades en un planell rocós a 130 metres al sud-oest de la masia de Vilarubí a l'esquerra del camí que condueix de Pahonellas a Vilarubí. Es tracta de dues tines de glans circulars picades a la roca natural que presenten un diàmetre de 2'35 metres cadascuna. Es troben parcialment tapades amb terra conservant una profunditat interior de 1 metre. Actualment es troben plenes d'aigua ja que acumulen l'aigua de la pluja. Una de les tines presenta una zona per accedir a l'interior. | 08151-162 | Sector nord-oest del terme municipal | Antigament, les masies que tenien rouredes, utilitzaven les glans per a engreixar els porcs (a les zones on no hi havia rouredes s'utilitzava sobretot el blat de moro). Al Lluçanès central, en general, hi havia grans rouredes que permetien collir glans a tothom qui ho volia, amb la condició d'haver de donar la meitat a l'amo de la roureda. Per a conservar les glans, moltes masies tenien el 'jup' (xup o aljup), que era un pou on hi feien anar aigua i allí tiraven les glans, mantenint-se tendres i fresques tot l'any (VILARRASA:1975). | 41.9714800,2.0332500 | 419900 | 4647062 | 08151 | Oristà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56554-foto-08151-162-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56554-foto-08151-162-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:47 | |||||||||||
| 56555 | Tines de glans de la Bauma | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tines-de-glans-de-la-bauma | MESTRE, Pere (1998). Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Oristà. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. VILARRASA, Salvador (1975). La vida a pagès. Impremta Maideu. | Una de les tines està tapiada de terra. L'altra presenta aigua estancada i vegetació a l'interior. | Les tines de glans de la Bauma estan situades en un planell rocós sobre el mas de la Bauma, prop del mas cal Rodelles (de l'enclavament del municipi de Prats de Lluçanès) i del riu Bassí. Es tracta de dues tines o pous picats a la roca natural col·locats un al costat de l'altre, que presenten uns diàmetres de 1,30 i 2 metres respectivament i una profunditat aproximada de 1,30 metres. La que es troba situada més al nord està tapada amb terra i la que queda a la vista es troba plena d'aigua i amb vegetació. Al fons de la tina hi ha un forat que servia de desguàs de l'aigua. | 08151-163 | Sector oest del terme municipal | Antigament, les masies que tenien rouredes, utilitzaven les glans per a engreixar els porcs (a les zones on no hi havia rouredes s'utilitzava sobretot el blat de moro). Al Lluçanès central, en general, hi havia grans rouredes que permetien collir glans a tothom qui ho volia, amb la condició d'haver de donar la meitat a l'amo de la roureda. Per a conservar les glans, moltes masies tenien el 'jup' (xup o aljup), que era un pou on hi feien anar aigua i allí tiraven les glans, mantenint-se tendres i fresques tot l'any (VILARRASA:1975). Fonts orals havien sentit a dir-ne les tines del canemar i per tant es pot suposar que també podrien haver servit per estovar el cànem. | 41.9583000,2.0336100 | 419913 | 4645598 | 08151 | Oristà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56555-foto-08151-163-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56555-foto-08151-163-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La tercera imatge s'ha extret de l'Inventari de Patrimoni Industrial de Catalunya. | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:47 | ||||||||||
| 56556 | Xup de la Riba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xup-de-la-riba | XVIII | A la teulada hi ha crescut vegetació que podria, amb el temps, erosionar la coberta. | El xup de la Riba es troba situat a 150 metres al nord-oest de la masia de la Riba, al peu de camí que condueix a la masia. Es tracta d'un xup de planta rectangular de 5 x 3,5 metres construït amb murs de maçoneria de pedra irregular. Presenta un accés a la banda sud amb brancals i llinda de pedra treballada on hi ha la data inscrita de 1756. Uns graons de pedra condueixen a l'interior del dipòsit cobert amb volta de canó de pedra. Davant la façana principal hi ha dues piques de pedra i un safareig més modern a la banda est. | 08151-164 | Sector oest del terme municipal | Antigament el xup de la Riba havia servit per emmagatzemar-hi glans. Modernament havia servit com a dipòsit d'aigua que s'utilitzava, a suposar per les piques i el safareig del voltant, per rentar roba. | 41.9424000,2.0364200 | 420126 | 4643830 | 08151 | Oristà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56556-foto-08151-164-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56556-foto-08151-164-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:47 | |||||||||
| 56557 | Xup xic de Serrajòrdia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xup-xic-de-serrajordia | MESTRE, Pere (1998). Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Oristà. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. | Ha crescut vegetació a la coberta i la part del darrera presenta força erosió. | El xup xic de Serrajòrdia es troba situat uns 10 metres davant la façana principal de la masia de Serrajòdrdia. Es tracta d'un xup excavat a terra que presenta una zona d'accés descendent amb unes escales i un dipòsit d'emmagatzematge d'aigua, sota terra, de 6 x 3,8 metres cobert amb una volta de pedra. La part que es veu des de l'exterior correspon a l'estructura d'accés a l'interior. És una estructura feta amb maçoneria de pedra irregular de 1,50 x 3 x 1,30 m i coberta amb teulada d'una vessant de fusta i lloses. Presenta una entrada orientada a l'oest i un sobreeixidor de pedra a la part nord. | 08151-165 | Sector oest del terme municipal | El xup de Serrajòrdia recollia l'aigua de la pluja de les canals de la masia. Es va utilitzar per l'ús de la casa fins que va arribar l'aigua corrent. | 41.9330300,2.0304900 | 419623 | 4642795 | 08151 | Oristà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56557-foto-08151-165-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56557-foto-08151-165-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La tercera imatge s'ha extret de l'Inventari de Patrimoni Industrial de Catalunya. | 94 | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:47 |
Estadístiques 2026
patrimonicultural
Mitjana 2026: 0,00 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml