Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 95068 | Ca n'Enric | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-nenric | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> | XVIII | <p>Masia de petites dimensions que ha conservat més o menys la seva tipologia tradicional. És de planta quadrangular, i consta de planta baixa i pis, amb coberta a doble vessant.</p> <p>En la façana principal a la planta baixa hi ha el portal d'entrada, amb arc carpanell al centre i, a la seva dreta, una finestra. Al primer pis hi ha dues finestres. El parament és de maçoneria i conserva un semiarrebossat.</p> <p> </p> | 08205-171 | Carrer de Carlos Mella, núm. 6 | <p><span><span><span>La quadra de Canals era una entitat territorial autònoma originada en època medieval a l'oest de Valldoreix i dominada pel castell de Canals. Des del punt de vista eclesiàstic el centre era la desapareguda església de Sant Martí de Bosquerons. En aquest territori s'hi va formar un petit poble havia estat municipi, i que fou </span></span></span><span><span><span>agregat a Sant Cugat del Vallès el 1846.</span></span></span></p> <p>Aquesta masia estava situada a la demarcació de Canals. Està documentada al segle XVIII, i anteriorment es coneixia amb la denominació de can Pujol.</p> <p> </p> | 41.4535508,2.0601794 | 421504 | 4589534 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95068-017101.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95068-017102.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 119|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||
| 95069 | Can Llunell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-llunell | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> | XVI i XX | La façana presenta signes de degradació, i també el portal d'arc rodó amb elements neoromànics. | <p>Masia de dimensions força grans que fou reformada substancialment l'any 1929. Actualment es troba situada enmig d'una urbanització. És de planta rectangular, i consta de planta baixa, dos pisos i golfes, amb teulada a dos vessants.</p> <p>La façana principal correspon a un cos afegit el 1930 davant de la façana antiga de la masia. Presenta una composició simètrica en base a sis eixos d'obertures. La planta baixa conté la porta d'accés i diverses finestres, algunes rematades amb punt rodó i altres amb llinda recta. Al primer pis hi ha sis finestrals que combinen també llindes rectes i arcs de mig punt. Al segons pis els finestrals amb arc de mig punt es troben en el mateix eix que els finestrals amb llinda recta del primer inferior. Totes les obertures dels dos pisos superiors compten amb una petita barana com a protecció a les torretes. El parament és arrebossat, amb algunes pèrdues que deixen entreveure una obra feta de maó de pla. A les golfes hi trobem una galeria amb cinc finestres d'arc de mig punt sobre un ampit comú. La teulada presenta un doble ràfec de teula.</p> <p>A l'esquerra de l'edifici hi ha un muret que conté una portalada neoromànica. Consta d'un arc de mig punt adovellat que descansa sobre impostes decorades, sota les quals hi ha dues columnes amb capitells esculpits. Aquesta obra és feta amb maó arrebossat i també amb pedra.</p> | 08205-172 | Avinguda Joan Borràs, núm. 62 | <p>Aquesta masia, documentada al segle XVI, havia estat coneguda com a can Canut, mas Gilibert, mas Serradell i mas Ballada.</p> <p>Ja entrat el segle XX, Joan Borràs va comprar la masia i els seus terrenys amb la intenció d'urbanitzar tota la zona. E<span><span><span>ntre els anys 1920 i 1940 va impulsar la urbanització d'aquesta finca amb la construcció d’un conjunt de xalets. Aquesta urbanització abasta l’avinguda Joan Borràs, l’avinguda Ramon Escayola, el passeig del Roser, el passeig del Nard i el passeig del Crisantem, entre altres.</span></span></span></p> <p>L'octubre de 1929 Manuel Borràs va demanar permís d'obres per reformar la masia. En aquell moment se li va afegir un edifici a l'esquerra que era un casino destinat als estiuejants de Valldoreix. El 1957 el casino es va reconvertir en establiment hoteler, sota el nom d'Hotel Rusiñol. Actualment acull una residència per a la gent gran.</p> | 41.4624432,2.0477037 | 420472 | 4590532 | 1929 (reforma) | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95069-95069-017201.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95069-017202.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95069-017203.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95069-017204.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95069-017205.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Lluís Corratgé Torrent (Reforma 1929) | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||
| 95070 | Can Badal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-badal | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge del Parc Natural de la Serra de Collserola. 2020.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>AGUELO, Jordi; MIQUEL, Domènec; RODRÍGUEZ, Alba. <em>Carta Arqueològica de Sant Cugat del Vallès (1998)</em>. Ajuntament de Sant Cugat del Vallès.</span></span></span></span></span></p> | XVIII-XX | <p>Masia possiblement d'origen medieval que ha conservat força bé la seva tipologia tradicional. El cos principal és de planta rectangular, i consta de planta baixa i un pis, amb teulada a doble vessant. Queda envoltat de diverses construccions auxiliars.</p> <p>A la façana principal hi ha el portal d'entrada i dues obertures. A la planta pis n'hi ha dues més, pràcticament al mateix eix vertical que les inferiors. En totes les façanes les obertures són força petites, excepte en la posterior, on les obertures han estat molt modificades amb motiu dels usos que la masia va tenir des de principis del segle XX. En un costat de l'edifici es conserva un portal amb brancals, impostes i arc rebaixat, fet amb maons motllurats i col·locats a sardinell. Els murs són de maçoneria i arrebossats. A la teulada, situat al mig del carener hi ha una xemeneia.</p> <p> </p> <p> </p> | 08205-173 | Camí de Can Badal | <p><span><span><span>La quadra de Canals era una entitat territorial autònoma originada en època medieval a l'oest de Valldoreix i dominada pel castell de Canals. Des del punt de vista eclesiàstic el centre era la desapareguda església de Sant Martí de Bosquerons. En aquest territori s'hi va formar un petit poble havia estat municipi, i que fou agregat a Sant Cugat del Vallès el 1846.</span></span></span></p> <p>Aquesta masia es troba en territori de l'antiga quadra de Canals. Hom creu que es podria tractar de l'antic 'manso de Abadia', documentat al cartulari del monestir de Sant Cugat. Des de principis del segle XX el mas va acollir una bòbila.</p> <p>L'any 1998 es va realitzar una prospecció arqueològica al camí de Can Badal on van aparèixer unes lloses que podrien correspondre a restes de cistes, cosa que evidenciaria l'existència d'enterraments en aquesta zona.</p> | 41.4514394,2.0487203 | 420544 | 4589310 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95070-017301.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95070-017302.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||
| 95071 | Can Cortés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cortes-0 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> | XVI-XX | <p>Masia de dimensions mitjanes, situada al centre de la serra de Collserola i que ha conservat força bé la seva tipologia tradicional. Tot i això, ha estat objecte d'algunes reformes i ampliacions. Al seu voltant hi trobem diverses edificacions auxiliars. El cos principal, que es distribueix en tres crugies, consta de planta baixa i pis, amb teulada a dos vessants i el carener paral·lel a la façana.</p> <p>La façana principal, orientada a llevant, es distribueix en base a tres eixos d'obertures. Té un portal de punt rodó adovellat al centre i una finestra a cada costat. La de l'esquerra, d'arc rebaixat, i la de la dreta, amb llinda de pedra. Al primer pis hi trobem tres finestres, emmarcades amb llindes i brancals de pedra. El parament dels murs és arrebossat. Sobre el portal hi ha un plafó amb un relleu esculpit. Es tracta d'un escut amb la representació de sant Jaume a cavall.</p> <p>En una de les remodelacions recents es va repicar part del parament de la façana i es va pintar de blanc, deixant a la vista els contorns de les obertures. També es va transformar una porta en finestra amb arc rebaixat.</p> | 08205-174 | Avinguda de Can Cortés, números 34-38 | <p>Aquesta masia ha rebut diversos noms al llarg del temps: Casa Gravat, Casa Rosaura i Casa Maties. La primera referència documental que se'n coneix és de l'any 1540, quan Joan Cortés va fer testament a favor del seu fill Miquel. Les propietats de la finca consistien bàsicament en boscos, que eren objecte d'explotació.</p> <p>L'any 1967, en urbanitzar-se els entorns, s'hi va posar un establiment de restauració.</p> | 41.4294248,2.1057081 | 425279 | 4586814 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95071-017401.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95071-017402.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95071-017403.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95071-017404.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||
| 95072 | Can Calders | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-calders-0 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p>AGUELO, Jordi; MIQUEL, Domènec; RODRÍGUEZ, Alba. <em>Carta Arqueològica de Sant Cugat del Vallès (1998)</em>. Ajuntament de Sant Cugat del Vallès.</p> | XVII-XX | <p>Masia de dimensions molt grans, d'origen medieval, que actualment és formada per un complex amb nombroses edificacions, força desordenades. Això fa que s'hagi perdut, en bona part, la tipologia tradicional del conjunt. Es troba situada en un pendent envers la riba oriental del torrent del Sant Crist. </p> <p>La part més antiga queda tancada per un pati o barri. En el pati hi ha una galeria d'arcs rebaixats amb columnes d'estil jònic. Al costat hi trobem un pou fet amb paredat de maó arrebossat.</p> | 08205-175 | Camí de Can Calders, sense número | <p>La primera referència documental de can Calders és de l'any 1402, quan la masia es denominava Pont i era propietat de Jaume Pont. Havia format part dels dominis senyorials de la pabordia major del monestir de Sant Cugat; per això apareix en documents administratius i fiscals d'aquesta institució. </p> <p>Als segles XVI i XVII la masia de can Calders es devia ampliar. L'any 1770 el propietari era Salvador Caldés Vila. Entre els anys 1837 i 1838 Josep Caldés Villà va ser alcalde de Sant Cugat. El seu fill Esteve Caldés Mayol va ser tinent de la Milícia Nacional a Sant Cugat i regidor de l'ajuntament entre els anys 1846 i 1848.</p> <p>La finca estava molt orientada a l'agricultura de regadiu, i després de la Guerra Civil de 1936 es va especialitzar en la vinya. Actualment hi ha instal·lada una hípica, i a les seves terres s'hi conrea alfals, que serveix per alimentar els animals.</p> <p>A la casa es conservava documentació antiga, que fou destruïda durant la Guerra Civil.</p> <p>Sembla que sota les construccions annexes més tardanes hi podria haver restes arqueològiques d'època medieval.</p> | 41.4725575,2.0994298 | 424804 | 4591609 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95072-017501.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 94|98|119 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||
| 95073 | Tanca del solar del carrer Pahissa núm. 14 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tanca-del-solar-del-carrer-pahissa-num-14 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Tanca formada per un mur de maçoneria de pedra de Campanyà amb un ampit d'obra de fàbrica, amb maons col·locats a sardinell. Les pilastres quadrades són fetes de maons, rematades amb piràmides decorades amb pedres petites. En un moment posterior a la construcció de la tanca, es va fer recréixer el mur. Pel cantó del carrer Elisenda, el mur és de pedra lligada amb morter i compta amb un remat de maons que forma un triangle.</p> | 08205-176 | Carrer Pahissa núm. 14 | <p><span><span><span>El municipi de Sant Cugat del Vallès ha estat des del darrer quart del segle XIX una ciutat d’estiueig per a ciutadans procedents de Barcelona i dels seus pobles del voltant, que posteriorment van ser agregats a la ciutat comtal. Les primeres construccions per a estiuejants es van fer a redós de la carretera de Gràcia, a tocar del nucli històric de Sant Cugat, passada la riera de Can Mora.</span></span></span><span><span><span> </span></span></span></p> | 41.4658219,2.0841284 | 423518 | 4590874 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95073-017602.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95073-017603.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 98 | 47 | 1.3 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||
| 95074 | Mas Roig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-roig-2 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Edifici amb funcions comercials construït de nova planta en l'emplaçament on hi havia l'antic mas Roig. Actualment acull petites botigues i, al primer pis, habitatges per als botiguers. És format per un cos allargassat, amb un ampli porxo a la part davantera.</p> <p>A la planta baixa hi trobem el porxo, format per arcades de punt rodó i amb coberta de volta catalana amb maó pla. El primer pis es distribueix amb una combinació simètrica de finestrals de punt rodó i balcons integrats al cos de l'edifici, amb grans obertures horitzontals. Al centre de la façana hi ha un escut on es pot llegir: 'Mas Roig MCML'. És fet amb ceràmica crua, i l'orla barroquejant que l'emmarca, subjectada per dos nens nus, s'inspira en l'estil barroc. Els angelets o 'Putti', però, no tenen ales.</p> | 08205-177 | Plaça del Mas Roig, núm. 4 | <p>El Mas Roig era una antiga masia que està documentada ja al segle XVIII, quan el 1743 el va comprar i reformar Oliver Monmany.</p> <p>L'antic edifici va ser enderrocat el 1949 per construir-hi l'actual. El 22 de juny de 1950 es van inaugurar els comerços situats als baixos del nou immoble, que havia de ser el centre d'una urbanització. A la plaça del davant, que havia estat l'era de la masia, hi havia una placa que deia: '<em>set-cents anys ja estava alçada</em>'.</p> | 41.4573180,2.0432327 | 420092 | 4589968 | 1950 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95074-95074-017701-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95074-017702.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95074-017703.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | BPU | 2025-03-17 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 119|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||
| 95075 | Església de la Mare de Déu de Montserrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-la-mare-de-deu-de-montserrat-1 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge del Parc Natural de la Serra de Collserola. 2020.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Església de nova creació, inaugurada l'any 1961, d'estil historicista medievalitzant. Consta de tres naus, amb planta de creu, i sobre el creuer és rematada amb un cos que sobresurt, a manera de cimbori.</p> <p>La façana principal, que té el cos central obrat a maó vist, presenta un pòrtic de tres obertures amb arcs de punt rodó. Al damunt trobem un un gran finestral amb tres obertures altes i esveltes que, a la de sota, tenen tres plafons de rajola amb les representacions de sant Pere, la Mare de Déu de Montserrat i sant Pau. El ràfec és motllurat i està coronat amb una creu. </p> <p>A la part posterior de l'edifici s'aixeca una torre campanar feta de maó. A la part superior conté tres arcades allargades, de les quals només la central resta oberta. La teulada és a quatre vessants</p> <p> </p> | 08205-178 | Avinguda Verge de Montserrat, núm. 47 | <p>El 30 de juliol de 1951 el Bisbe de Barcelona Dr. Gregorio Modrego i Casaus posa la primera pedra del nou temple que serà dedicat a Santa Maria de Montserrat. El 31 d'octubre de 1958 l'Arquebisbat de Barcelona va publicar el decret d'erecció de la nova parròquia de la Mare de Déu de Montserrat de la Floresta. En el decret queda delimitat també el nou terme parroquial. El 10 de setembre de 1961 el bisbe Gregorio Modrego va beneir solemnement el nou temple. L'1 de febrer de 1962 queda inaugurada la Casa Rectoral.</p> | 41.4440400,2.0707500 | 422375 | 4588468 | 1961 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95075-017801.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95075-017802.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95075-017803.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95075-017804.jpg | Legal | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | BPU | 2026-01-20 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 116|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||
| 95076 | Cal Notari o Cal Bal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-notari-o-cal-bal | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> | XVI-XX | L'octubre de 2023 la casa està sent reformada completament. | <p>Casa d'estil popular, construïda al segle XVI i amb la façana principal que és fruit d'una reforma de principis del segle XX. Consta de planta baixa i pis.</p> <p>A la façana principal a l'esquerra hi ha el portal d'entrada, de mig punt i perfilat amb maó col·locat a sardinell. A la dreta hi ha una finestra petita. Al primer pis trobem dues finestres, amb arcs rebaixats fets de maó i amb carreus de pedra als brancals. Al costat del portal d'entrada ha una placa commemorativa a Francesc Vila Trabal.</p> <p>A la façana posterior, que dona a un pati, es conserva un ràfec de doble teula que és del segle XVI.</p> <p> </p> | 08205-179 | Plaça de Pere San, núm. 4 | <p>Aquest edifici fou construït al segle XVI. Se'l coneix com a cal Notari perquè era l'estança habitual del notari que exercia a Sant Cugat del Vallès. Ja al segle XX, hi va residir Francesc Vila Trabal (en Bal), qui fou un destacat músic i folklorista. Cada any, per la Festa Major de sant Pere, és tradició que les autoritats locals i els dansaires facin un homenatge en record de Francesc Vila Trabal.</p> | 41.4731228,2.0818277 | 423335 | 4591687 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95076-017901.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95076-017902.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95076-017903.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | La placa de Francesc Vila Trabal té fitxa pròpia al Mapa de Patrimoni Cultural. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||
| 95077 | Casa de Benvingut Badés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-benvingut-bades | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Casa entre mitgeres d'estil noucentista, emplaçada a l'eixample de l'antiga vila de Sant Cugat a l'antic camí de Valldoreix i de l'estació del ferrocarril, seguint la parcel·lació tradicional d'aquest sector. Consta de planta baixa i una planta, amb façanes a dos carrers. La coberta és plana, tipus terrat.</p> <p>La façana principal ha estat modificada a la planta baixa, de manera que només conté un finestral d'aparador. Al primer pis hi ha un balcó amb dues obertures que té la barana de fosa, d'estil noucentista. Totes les obertures originals i els angles de l'edifici estan perfilats amb un fals carreuat. El ràfec vola sobre els caps de biga de fusta, d'imitació. Entremig hi ha uns respiralls ornamentals. El coronament té merlets arrodonits i plans que es van alternant.</p> <p>La façana lateral ha estat molt modificada i només conserva una balconera amb un fals carreuat a la llinda i als brancals.</p> | 08205-180 | Carrer del Doctor Murillo, núm. 2; carrer Villà, núm. 2 | <p>El promotor d'aquest edifici fou Benvingut Badés, que també ho va ser de la veïna Casa Badés, al carrer Villà número 3. Badés va demanar llicència d'obres a l'Ajuntament de Sant Cugat el 5 de març de 1921 amb un projecte arquitectònic de Ferran Cels.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ferran Cels Granell va néixer a Barcelona el 1880 i va morir a Sant Cugat del Vallès el 1924. Va obtenir el títol d’arquitecte el 1905. Des de l’any 1906 era l’arquitecte municipal de Sant Cugat del Vallès fins a la seva defunció. Les seves obres són d’estil modernista. Va projectar a Sant Cugat el Col·legi Santa Isabel, les cases de Carles Blanquet i Miquel Casals i la casa Antoni Ceravalls, entre d'altres. A Barcelona va projectar la casa Reparada Casanovas.</span></span></span></span></span></p> | 41.4682639,2.0796786 | 423150 | 4591149 | 1921 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95077-018001.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95077-018002.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | BPU | 2025-02-13 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Ferran Cels | 106|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||
| 95078 | Casa Racó del Sol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-raco-del-sol | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Xalet construït al segle XX en un estil que recrea una masia tradicional, decorat amb elements historicistes. És compost per dos cossos, i consta de planta baixa i pis, amb teulada a diversos vessants.</p> <p>Les façanes estan arrebossades i pintades de blanc, i presenten una varietat d'obertures. En una d'elles hi trobem una reproducció de la finestra gòtica de la masia de can Bell. A sota seu hi ha una altra finestra amb un arc coix. També hi trobem dues finestres amb arc de mig punt, amb un monjo o mainell d’imitació romànica, així com els pilars del porxo. A la façana hi ha un fanal de ferro forjat amb un drac alat d'estil pseudomodernista.</p> <p>El cancell de la finca presenta un portal amb arc de mig punt perfilat amb carreus escairats. És coronat amb una teuladeta amb ràfec ceràmic de dues filades. El carener és desplaçat a la dreta. El parament combina aplacat de pedra i arrebossat. A la part superior dreta té una petita obertura amb arc de mig punt.</p> | 08205-181 | Camí del Mas Roig al Mas Fuster, núm. 95 | 41.4559399,2.0426058 | 420039 | 4589815 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95078-018101.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95078-018102.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95078-018103.jpg | Legal | Eclecticisme|Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 102|116|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||||
| 95079 | Can Canyameres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-canyameres | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>AGUELO, Jordi; MIQUEL, Domènec; RODRÍGUEZ, Alba. <em>Carta Arqueològica de Sant Cugat del Vallès (1998)</em>. Ajuntament de Sant Cugat del Vallès.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>FOJ ALVIRA, Gemma; TORTOSA SAPERAS, Joan (1991). <em>Masies i ermites de Sant Cugat del Vallès</em>. Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, p.24-25.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>GRAU, Tomàs; GALCERAN, Octavi (1990). <em>Masies de Sant Cugat</em>. P & E Comunicació i Premsa Local de Sant Cugat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>NICOLÁS, Carme (1999). “Vetllar pel passat, garantir el futur”. <em>Diari de Sant Cugat</em>, 30 de juliol de 1999, p. 3-5.</span></span></span></span></span></p> | XVI-XX | La masia està molt degradada i necessita una intervenció urgent per evitar el seu esfondrament. | <p>Masia tradicional que compta amb l'ampliació d'un cos modernista, a l'esquerra, i amb un altre cos a la dreta de la façana, aquest últim d'un moment indeterminat. El cos antic de la masia consta de planta baixa, pis i golfes, amb teulada a dues vessants.</p> <p>La façana principal de la masia presenta una distribució d'obertures simètrica en base a tres eixos d'obertures. Al centre hi ha el portal d'entrada, amb arc de punt rodó dovellat. A cada costat té una finestra. Al primer pis hi ha tres finestres més. Aquestes obertures, molt regulars i emmarcades amb maó, deuen ser fruit d'alguna reforma del segle XIX o començament del XX. A les golfes només hi ha una finestra minúscula. El parament de la façana és de pedra sense escairar i conté també parts de maó, lligats amb morter, mentre que els angles són amb carreus de pedra. El ràfec és senzill. Davant la masia hi ha un pou.</p> <p>L'ampliació modernista, de tendència historicista, recrea una torre medieval. Consta de planta baixa i pis, amb finestres i una porta a la planta baixa i balcons al primer pis de la façana principal. A la part superior hi ha dos òculs de ventilació del sostremort. Les obertures estan emmarcades amb una faixa engaltada a partir de la línia d'imposta i presenten decoració amb rajoles de ceràmica als extrems superiors i al centre. La part superior de l'edifici presenta merlets. Al damunt de la torre hi ha un terrat.</p> <p>El cos afegit a la dreta és també de planta baixa i pis. Presenta un portal a la planta baixa i una obertura al primer pis. La teulada, d'una vessant, és la continuació de la teulada de la masia.</p> <p> </p> | 08205-182 | Avinguda de Can Bellet cantonada amb avinguda de Can Canyameres | <p>La masia de Can Canyameres està documentada al segle XVI, si bé el seu origen podria ser anterior. A principis del segle XX va ser ampliada amb un volum d'estil modernista. Durant el segle XX hi havia vaques, i la llet que es produïa era venuda a Sant Cugat.</p> <p>El topònim podria estar relacionat amb el cultiu del cànem, encara que no això està documentat.</p> <p> </p> | 41.4848396,2.0646801 | 421917 | 4593003 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95079-018201.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95079-018202.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95079-018203.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95079-018204.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95079-018205.jpg | Legal i física | Contemporani|Modernisme|Historicista|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 98|105|116|119|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||
| 95080 | Can Marcet (Can Calopa de Dalt) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-marcet-can-calopa-de-dalt | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p>Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. </span></span></span></span></span></p> <p>AGUELO, Jordi; MIQUEL, Domènec; RODRÍGUEZ, Alba. <em>Carta Arqueològica de Sant Cugat del Vallès (1998)</em>. Ajuntament de Sant Cugat del Vallès.</p> <p>BARRIUSO, J; ROIG, J (2012). <em>Memòria de la intervenció arqueològica a la masia de Can Marcet (Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental)</em>. Memòria número 10699.</p> <p>FOJ ALVIRA, Gemma; TORTOSA SAPERAS, Joan (1991). <em>Masies i ermites de Sant Cugat del Vallès</em>. Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, p. 14-15.</p> | XVI-XX | Si bé sembla que està restaurada, la masia està tancada amb les obertures tapiades.El jaciment arqueològic, un cop excavat i documentat, va ser destruït. | <p>Masia de dimensions mitjanes que ha conservat força bé la seva tipologia tradicional. És una construcció bàsicament dels segles XVI-XVIII, tot i que el seu origen és medieval. És de planta rectangular, i consta de planta baixa, pis i golfes, amb teulada a doble vessant. Està situada en un entorn on es mantenen els conreus de secà.</p> <p>La façana principal presenta una distribució no del tot simètrica en base a tres crugies, que es corresponen amb tres eixos principals d'obertures, amb la part de la dreta més llarga. Al centre hi ha el portal, de punt rodó i adovellat, amb altres obertures. Una a l'esquerra i dues a la dreta. Al primer pis hi trobem tres finestres, emmarcades amb llindes i brancals de pedra escairada, i una amb l'ampit motllurat. Totes les finestres de la façana estan actualment tapiades. Els murs són fets de pedra i tàpia, tot i que també s'han localitzat paraments fets en <em>opus spicatum</em> i <em>opus signinum</em>. El ràfec és de ceràmica de diverses filades. El carener està desplaçat, segurament per l'ampliació de la masia per la banda dreta.</p> <p>A l'interior de la masia es conserva una cuina amb fumeral i faldar central, amb un forn de pedra. Al primer pis hi trobem la sala, envoltada per les diverses habitacions, una d'elles del tipus alcova. Les bigues d'aquest darrer espai estan decorades amb motius geomètrics i florals.</p> | 08205-183 | Carrer Camí de Can Marcet, núm. 1 | <p>Aquesta masia ja està documentada en el fogatge de 1553. Les excavacions arqueològiques que s'hi han portat a terme han demostrat que sota l'actual masia ja existia un primer habitatge, dels segles XIII-XV, i que la construcció de l'actual masia és obra bàsicament dels segles XVI i XVIII. L'excavació va permetre establir les següents fases:</p> <p>La primera fase és d’època baixmedieval, entre els segles XIII i XV. D'aquesta fase es van documentar tres sitges que evidenciaven un assentament situat sota la masia. Es tractaria d’un primer habitatge anterior. El material recuperat van ser alguns fragments de plat en blanc estannífer i fragments de ceràmica de cuina.</p> <p>La segona fase és d'època moderna, entre els segles XVI i XVIII. Es tractaria del moment constructiu de la masia. S'hi poden diferenciar tres cossos situats de manera paral·lela i amb una nau posterior amb funcions de celler. També es va documentar una sitja i un mur que es podrien datar en aquest moment. D'aquesta fase es va recuperar material abundant, que consistí en ceràmica de taula decorada amb reflex metàl·lic (plats, escudelles, bols, etc) i ceràmica de cuina vidriada de color verd i marró. També es van identificar dipòsits i una estructura relacionada amb el conreu de la vinya, entre els segles XVII i XVIII. D'aquesta fase també es van recuperar sis monedes.</p> <p>La tercera fase és d'època contemporània, corresponent als segles XIX i XX. Es van trobar cups, dipòsits i altres estructures que havien estat amortitzades. Es va documentar un canvi d’ús en dues estances, amb noves funcions domèstiques, com ara una fossa sèptica.</p> <p>Ja a principis del segle XX, la finca tenia gairebé dues-centes quarteres de terra. L'any 1908 estava sense treballar, i l'arribada d'uns nous masovers aquell any va permetre que s'hi continués l'explotació. L'any 2003, arran d'unes pluges a la tardor, la tàpia de la façana de llevant va resultar afectada.</p> <p>Els anys 2011 i 2012 es van portar a terme intervencions arqueològiques preventives al subsòl de la masia, sota la direcció de Jordi Barriuso.</p> <ul> </ul> | 41.4927840,2.0684397 | 422240 | 4593881 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95080-018301.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95080-018302.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95080-018303.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95080-018304.jpg | Legal i física | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Intervencions arqueològiques practicades:Del 19 de setembre al 31 desembre de 2011. Direcció: Jordi Barriuso. Intervenció preventiva, control i excavació.31 de desembre de 2011. Direcció: Jordi Barriuso. Eliminació.Del 4 al 5 de gener de 2012. Direcció: Jordi Barriuso. Intervenció preventiva, control i eliminació. | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||
| 95081 | Cases de Marcel·lí Singla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-de-marcelli-singla | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Conjunt de tres cases entre mitgeres, d'estil noucentista, que segueixen un mateix disseny. Van ser projectades per l'arquitecte <span><span><span><span lang='CA'><span>Enric Mora Gosch. Les construccions inicials són de doble crugia i consten només de planta baixa, tot i que posteriorment van ser ampliades amb plantes superiors, però en un espai enretirat de la línia de façana.</span></span></span></span></span></p> <p>Les cases números 3 i 5 són dues cases bessones. En aquest cas, la porta està centrada i, a banda i banda, tenen un finestral. Les obertures presenten una faixa engaltada a la part superior i estan decorades amb motius vegetals al guardapols. És interessant el coronament, que es resol amb una cornisa motllurada amb un arc central i, a cada costat, les balustrades, amb elements ceràmics i una orla central. Aquest coronament té uns petits medallons motllurats a la part central, decorats amb garlandes vegetals. A sota la cornisa hi ha un fris amb espiralls de ventilació del sostremort.</p> <p>La casa número 7 és molt semblant a les dues anteriors, però la decoració és més senzilla. En aquest cas no té l'arc decoratiu del coronament, ni tampoc les decoracions vegetals a les obertures.</p> | 08205-184 | Carrer del Doctor Murillo, números 3, 5 i 7 | <p>Marcel·lí Singla, veí de Sant Cugat del Vallès, va demanar el 30 de gener de 1926 una llicència d'obres per construir dues cases segons projecte d'Enric Mira Gosch, arquitecte. La llicència d'obres va ser concedida el 28 de maig del mateix any per la Comissió Municipal Permanent. El projecte arquitectònic presentava una façana més senzilla, sense tantes ornamentacions.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L’arquitecte Enric Mora Gosch va néixer el 1895 i va morir el 1966. Va ser arquitecte municipal de Sant Cugat a partir de 1925, primer com ajudant de Ferran Cels i, posteriorment, com a titular fins a la dècada de 1960. Va ser catedràtic de dibuix de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona. Entre altres edificis, va projectar la casa Josep Garcia, de Sant Cugat, el Mas Boronat, de Salomó, la casa Joan Reig, de Barcelona, i l’església parroquial de Santa Maria de Cornellà.</span></span></span></span></span></p> | 41.4676293,2.0814719 | 423298 | 4591078 | 1926 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95081-018401.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95081-018402.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95081-018403.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95081-018404.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial - productiu | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Enric Mora Gosch | 106|98 | 46 | 1.2 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||
| 95082 | Cases de Bartomeu Pujol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-de-bartomeu-pujol | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> | XX | La casa número 11 està tapiada i en estat d'abandonament. En canvi, la número 13 està en bon estat. | <p>Conjunt de dues cases entre mitgeres, d'estil eclèctic, projectades el 1918 per l'arquitecte Arcadi Camprodon Sansalvador. Consten només de planta baixa i ocupen cadascuna un solar de cos.</p> <p>Les façanes són pràcticament idèntiques. Consten d'un portal al mig i un finestral a cada costat. Les obertures estan emmarcades amb rajoles blaves que les envolten per la llinda, l'ampit i els brancals. La casa número 13 conté un remat ondulant amb una franja de ceràmica blava a la part baixa. Aquest element arquitectònic no el trobem a la casa número 11.</p> | 08205-185 | Carrer de Vilaseca, números 11 i 13 | <p><span><span><span>El municipi de Sant Cugat del Vallès ha estat des del darrer quart del segle XIX una ciutat d’estiueig per a ciutadans procedents de Barcelona i dels seus pobles del voltant, que posteriorment van ser agregats a la ciutat comtal. Les primeres construccions per a estiuejants es van fer a redós de la carretera de Gràcia, a tocar del nucli històric de Sant Cugat, passada la riera de Can Mora. </span></span></span></p> <p>Pel que fa a aquestes cases en particular, la llicència d'obres per construir-les la va demanar el 5 de febrer de 1918 Bartomeu Pujol Aymerich, veí de Sant Cugat del Vallès. Era per construir dues cases d'estiueig al carrer Vilaseca, projectades per l'arquitecte Arcadi Camprodon Sansalvador.</p> <p> </p> | 41.4670364,2.0833603 | 423456 | 4591011 | 1918 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95082-018501.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95082-018502.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95082-018503.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95082-018504.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95082-018505.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Arcadi Camprodon Sansalvador | 102|98 | 46 | 1.2 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||
| 95083 | Casa Boixader | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-boixader | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | Actualment, la casa està sent reformada i ampliada pels laterals i la part posterior. | <p>Xalet d'estiueig d'estil noucentista. És de planta rectangular, i consta d'una planta baixa força alta més un pis.</p> <p>La composició de la façana és simètrica, amb l'eix central ressaltat mitjançant un portal al centre i dos finestrals a cada banda. La porta, de dues fulles, és de fusta massissa, amb decoració neogòtica. En el primer pis hi ha tres finestres bessones sobre el mateix eix de cadascuna de les obertures de la planta baixa. Les obertures tenen una faixa engaltada que les envolta. El coronament de l'edifici conté un ràfec amb fris ornamentat amb esgrafiats i mènsules. Finalment, hi ha una balustrada amb una cartel·la central d'obra que conté un medalló motllurat amb dues lletres, una 'I' i una 'B'.</p> <p>De la casa Boixader hom ha dit que: '<em>És molt interessant la seva façana amb un llenguatge molt expressiu i compacte i que s'inscriu dins el corrent de l'historicisme neogòtic del noucentisme</em>'.</p> <p>En una rehabilitació recent s'ha refet l'interior de l'edifici i s'ha afegit un volum al costat dret, que s'hi sobreposa parcialment, amb un llenguatge arquitectònic modern.</p> | 08205-186 | Avinguda de Gràcia, número 36 | <p><span><span><span>L'avinguda de Gràcia és el carrer resultant de la urbanització al voltant de l'antiga carretera de la vila de Gràcia (després Barcelona) fins a Sant Cugat del Vallès, passant per la carretera de la Rabassada. Les primeres cases i xalets van començar a bastir-se en la dècada de 1870, i eren destinades sobretot als estiuejants de la ciutat de Barcelona que accedien a Sant Cugat per la carretera de Gràcia o de la Rabassada.</span></span></span></p> | 41.4667900,2.0849700 | 423590 | 4590981 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95083-018601.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95083-018602.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95083-018603.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95083-018604.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95083-018605.jpg | Legal | Noucentisme|Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2025-02-13 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 106|116|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||
| 95084 | Capella de Sant Llorenç de Fontcalçada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-sant-llorenc-de-fontcalcada | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>BALLBÈ BOADA, Miquel (1988). <em>Les nostres ermites</em>. Edita l’autor, p. 145-148.</span></span></span></span></span></p> | XI-XIX | <p>Església d'origen romànic que fou reconstruïda al segle XVIII i restaurada el 1850, de manera que es conserva íntegrament però molt modificada. És de planta rectangular i consta d'una sola nau, amb teulada a doble vessant.</p> <p>La façana principal és molt simple, amb un portal de punt rodó i, sobre el mateix eix, una finestra d'ull de bou. Els paraments són fets amb carreus de mida petita, en algunes parts molt poc regulars. Els murs tenen un gruix d'1,05 metres. La façana és rematada amb un petit campanar d'espadanya de factura recent, obrat amb maó. Les dimensions de la capella són 8,60 per 4,60 metres.</p> <p>Originalment aquesta capella era de planta quadrada i tenia un absis en forma de ferradura. Va ser localitzat durant les obres de restauració de l'any 1976.</p> | 08205-187 | Camí de Can Ametller | <p>Aquesta capella és esmentada per primera vegada l'any 1084, en un document de donació de terres al lloc de '<em>Campaniano</em>', prop de l'església de Sant Llorenç, a la '<em>Sala</em>'. Se sap que al segle XV la capella era gestionada eclesiàsticament i litúrgicament pels monjos del monestir de Sant Cugat. Un llamp la va destruir i va quedar abandonada. Al segle XVII pertanyia al mas Llorenç, que era propietat de Damià Llaunart i Francesc Gomar. Posteriorment, Josep Minguella Farell, hereu dels Gomar, va vendre la capella a Onofre Pi.</p> <p>Albert Onofre Pi, hereu d'Onofre Pi i frare carmelita, va llegar la propietat al monestir carmelita de Barcelona quan va morir. L'orde carmelita va mantenir la propietat fins al 1780, moment en el qual la va vendre a Domènec Llobateras. El seu fill la va reconstruir i va demanar permís per celebrar-hi missa. Damunt del portal hi havia una làpida de marbre amb una inscripció en llatí que commemora la reconstrucció i benedicció del temple al segle XVIII.</p> <p>Al segle XIX Teresa Minguella, esposa de Joaquim de Vedruna, va presentar una demanda reivindicant la propietat per un vincle familiar amb un avantpassat. Va guanyar la demanda el 1840. Deu anys més tard, el 1850, va restaurar l'església i va restablir-hi el culte, ja que havia estat profanada durant una de les guerres carlines. </p> <p>L'església va ser restaurada novament el 1976, i actualment forma part de les dependències d'un restaurant.</p> | 41.4667900,2.0849700 | 423590 | 4590981 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95084-018701_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95084-018702_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95084-018703_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95084-018704.jpg | Legal i física | Romànic|Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 92|94|98|85 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||
| 95087 | Can Monmany | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-monmany-0 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge del Parc Natural de la Serra de Collserola. 2020.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>AGUELO, Jordi; MIQUEL, Domènec; RODRÍGUEZ, Alba. <em>Carta Arqueològica de Sant Cugat del Vallès (1998)</em>. Ajuntament de Sant Cugat del Vallès.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>FOJ ALVIRA, Gemma; TORTOSA SAPERAS, Joan (1991). <em>Masies i ermites de Sant Cugat del Vallès</em>. Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, p.20-21.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>NICOLÁS, Carme (1999). “Vetllar pel passat, garantir el futur”. <em>Diari de Sant Cugat</em>, 30 de juliol de 1999, p. 3-5.</span></span></span></span></span></p> | XVII-XX | <p>Masia de grans dimensions que inclou un conjunt d'edificis diversos i de diferents èpoques. Molts es van construir substituint les antigues edificacions de la finca, inclosa la masia original. Ara hi trobem un impressionant edifici central, d'estil eclèctic amb elements neoclàssics, envoltat d'altres construccions, com cases de treballadors, el portal i les fortificacions. L'indret es troba al peu de la muntanya del Puig Madrona, dins del Parc Natural de Collserola, situat sobre un esglaó natural de la muntanya i entre terrenys terrassats amb marges de pedra seca.</p> <p>L'edifici principal, d'estil eclèctic, és format per tres cossos que formen una planta rectangular allargassada. Consta de planta baixa, pis i golfes. El cos central, més estret, compta amb balcons als dos pisos superiors, amb unes obertures que queden dividides per una columna de ferro colat a manera de mainell. Al nivell de les golfes hi ha dos òculs motllurats. La teulada d'aquest cos queda més elevada i és perpendicular a la resta de l’edifici.</p> <p>Els cossos laterals tenen també balcons, situats en tres eixos d'obertures a l'esquerra i dos eixos a la dreta. Sobre cada balcó, en el pis superior, hi ha grups de dues petites finestres quadrades amb llinda recta, emmarcades amb maó als brancals i a la llinda i amb un ampit sobresortint. Els paraments són de maó i arrebossat, amb un estucat de color groguenc i vermellós al fris, de ressonàncies neoclàssiques. Totes les obertures són de grans dimensions, emmarcades amb una faixa engaltada i tancades amb persianes de llibret verdes. Entre el primer pis i les golfes hi ha una banda de maó col·locat en punta per diferenciar les plantes. Els ràfecs de la teulada estan recolzats sobre bigues de fusta. La teulada és a quatre vessants, coberta amb teula àrab. El carener està decorat amb teules de ceràmica vidriada de color morat.</p> <p>A la part central d'aquest edifici s'alça la torratxa o torre del rellotge. Té planta quadrada i consta de tres plantes, amb una galeria de tres finestres als dos pisos superiors. Està rematada amb un ràfec motllurat amb modillons i una balustrada de peces ceràmiques entre pilastres. El terrat de la torre inclou el cos de l’escala, coronat per una teulada piramidal.</p> <p>A l’interior de l’edifici la planta baixa inclou un vestíbul d’estil neoclàssic, el celler, el magatzem i altres dependències auxiliars. Al primer pis hi ha la sala, la cuina (amb rajoles del segle XIX i una gran llar de foc). A les golfes hi havia les habitacions dels mossos de la casa. La torre del rellotge, situada al punt central de l’edifici, té instal·lat un rellotge del 1897, amb dues campanes i un parallamps.</p> <p>La propietat inclou un celler semisoterrat amb encavallada de fusta de melis, a més de diversos habitatges dins del mateix volum, un petit teatre i un portal fortificat. En l'edifici situat al nordoest del conjunt destaca una torrella de fortificació de planta circular en una cantonada.</p> <p> </p> | 08205-188 | Avinguda de Can Monmany | <p>Aquesta masia ja està documentada al segle XVII. En aquell moment era coneguda com a mas Brunet, denominació que va mantenir fins la compra l'any 1639 per Francesc Monmany. Aquesta família va anar incrementant el patrimoni amb l'adquisició d'altres finques i masies de l'entorn, com can Canyelles i el mas Roig. Durant el segle XIX els Monmany van viatjar a França per aprendre el mètode champenoise i poder elaborar xampany a la finca. La propietat es va beneficiar de l'arribada de la plaga de la fil·loxera a França, fet que va impulsar el creixement econòmic de la masia. Això va permetre l'ampliació dels edificis. Però quan la plaga va arribar a les vinyes de Can Monmany els ceps van morir, i les obres de les edificacions van quedar inacabades.</p> <p>A principis de la dècada de 1980 es conservaven el mobiliari, el trull d'oli i els estris del camp. Actualment encara es conserva un plànol de l'edifici, una litografia de 12 x 26 centímetres que representa l'edifici en estil neoclàssic i la torre del rellotge. També es disposa de documentació històrica de caire econòmic entre els segles XVIII i XIX.</p> <p>Des de 2009 can Monmany acull el projecte agroecològic de producció i educatiu sobre agricultura i alimentació sostenible 'L'Ortiga'.</p> | 41.4511123,2.0323376 | 419175 | 4589288 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95087-018801.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95087-018802.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95087-018803.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95087-018804.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95087-018805.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95087-018806-ajuntament-de-sant-cugat-2008.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95087-018806.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95087-018807.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95087-018808.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95087-018809.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95087-018810.jpg | Legal | Contemporani|Neoclàssic|Eclecticisme|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Residencial - productiu | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Abans de l'arribada de la fil·loxera en aquesta finca es conreava molta vinya. També hi havia ametllers, oliveres i horts. Els antics camps de vinya actualment s’han destinat a l’agricultura ecològica i són gestionats per la cooperativa L’Ortiga. Entre els cultius de Can Monmany cal destacar, com a varietat local, el tomàquet Mandó de Collserola. També hi ha oliveres, amb alguns exemplars voluminosos i, recentment, s’ha plantat vinya en un parell d’indrets, de les varietats xarel·lo, ull de llebre, macabeu i monestrell. Estan destinades a obtenir vins joves. | 98|99|102|94 | 46 | 1.2 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||
| 95088 | Centre Borja | https://patrimonicultural.diba.cat/element/centre-borja | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Modificació puntual del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic de Sant Cugat del Vallès en relació a la protecció de l’arbrat en sòl urbà. 2017.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Edifici d'estil neoclàssic, construït el 1950, que acull un destacat centre de la Companyia de Jesús. Consta de diversos cossos que formen un ampli complex en forma rectangular, amb dos patis interiors de planta quadrada.</p> <p>L'edifici principal es composa de tres cossos, el central més elevat. Els laterals consten de planta baixa semisoterrània, planta baixa i tres pisos, mentre que el central té un pis més. La façana principal presenta una composició simètrica. El cos central s'estructura en base a quatre eixos d'obertures, els quals a les quatre plantes superiors queden separats per unes pilastres adossades.</p> <p>A la planta baixa trobem el portal d'entrada al centre, acompanyat de dos finestrals a cada banda. Totes cinc obertures formen un ritme unitari d'arcs de mig punt motllurats i amb una línia d'imposta també motllurada. Al primer pis hi ha cinc balconeres amb barana de peces de morter modelat. Les obertures estan motllurades amb una faixa engaltada i la llinda sobresurt. Als segons i tercers pisos hi ha cinc finestres quadrades per planta, emmarcades per una faixa engaltada i amb ampit sobresortint. La quarta planta té cinc petites finestres rectangulars, emmarcades per una faixa engaltada. Aquest cos central està rematat per un arquitrau i un gran timpà motllurats, amb una gran creu de pedra de coronament. El parament del cos central és arrebossat, i la coberta és un terrat pla que queda rere el frontó.</p> <p>En els cossos laterals té continuïtat el ritme d'obertures d'arcs de punt rodó amb una sèrie de finestres. El parament d’aquest pis és arrebossat a imitació de carreus. Les tres plantes superiors tenen finestres quadrades, emmarcades per una faixa engaltada i amb ampit sobresortint. El parament en aquests pisos és de maó de pla. El remat és un ràfec sobre cabirons, mentre que la teulada és a dos vessants.</p> <p>La resta de cossos segueixen una línia estilística similar.</p> | 08205-189 | Carrer de Llaceres | <p>El Centre Borja és una institució vinculada a la Companyia de Jesús (els jesuïtes), amb una història que comença a mitjans del segle XX. L'edifici va ser construït l'any 1950 com a facultat de teologia i col·legi major. El centre és conegut per ser un espai dedicat a la reflexió, l'estudi i la formació, però també com a residència per a jesuïtes. El nom de 'Borja' és en honor a sant Francesc de Borja, un dels grans sants de la Companyia de Jesús, que va ser el tercer superior general dels jesuïtes al segle XVI.</p> | 41.4677099,2.0927265 | 424239 | 4591077 | 1950 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95088-018901.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95088-018902.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95088-018903.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95088-018904.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95088-018905.jpg | Legal | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós/Cultural | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 99|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||
| 95089 | Xalet al carrer Las Palmas número 9 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xalet-al-carrer-las-palmas-numero-9 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Xalet d'estètica contemporània, construït el 1976 seguint el model constructiu proposat pels arquitectes del Grup R, d'arquitectura moderna. Consta de planta baixa i dos pisos, segons el pendent del terreny.</p> <p>L'edifici presenta un volum senzill que en planta baixa, a l'esquerra, té un cos corresponent al garatge, amb una terrassa al seu damunt. A la part dreta hi ha la porta d'entrada a l'edifici. Al primer pis trobem un gran finestral horitzontal dividit per un mainell de columna rodona. Al segon pis té un finestral a la part esquerra de la façana. L'edifici està rematat amb una teulada plana. </p> | 08205-190 | Carrer Las Palmas, número 9-11 | 41.4652436,2.0658992 | 421995 | 4590826 | 1976 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95089-019002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95089-019003.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 98 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||
| 95090 | Edifici del carrer Hospital número 5 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-del-carrer-hospital-numero-5 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>Casa urbana de dos cossos, d'estil noucentista, que es distingeix per estil i presència en un carrer on, originàriament, dominaven les cases de cos de famílies pageses, rabassaires sobretot. Consta de planta baixa i un pis.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La planta baixa està molt modificada, amb dues grans obertures, una del portal i l'altre de garatge. A més, al centre hi ha instal·lacions de serveis que distorsionen les característiques de l'edifici. El primer pis, simètric, presenta dos balcons i dues finestres al centre. El coronament és format per una balustrada amb peces de morter modelat. Aquestes peces presenten uns motius florals cargolats, mentre que al centre sobresurt un</span></span></span><span><span><span> petit acroteri de perfil semicircular amb una orla foradada al mig, decorada amb motius florals.</span></span></span></p> | 08205-191 | Carrer Hospital, número 5 | <p>Al llarg del segle XIX Sant Cugat va créixer notablement per diversos motius. La posada a la venda, mitjançant subhasta, de terrenys que havien estat propietat del monestir de Sant Cugat després de la desamortització de Mendizábal el 1835. L'apogeu econòmic del poble gràcies a l'extensió del conreu de la vinya, que va propiciar l'arribada de nous treballadors del camp. Això va motivar que es construïssin cases seguint diversos camins antics. A més, durant el darrer terç del segle XIX i principis del segle XX, es van urbanitzar diferents zones per acollir les cases i xalets d'estiuejants, procedents de Barcelona i de pobles propers que van ser agregats a la Ciutat Comtal.</p> <p>L'edificació d'aquesta casa s'emmarca en aquest context.</p> | 41.4734547,2.0825358 | 423395 | 4591723 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95090-019101.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95090-019102.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95090-019103.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95090-019104.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | BPU | 2025-02-13 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 106|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||
| 95091 | Església parroquial de Sant Cebrià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-parroquial-de-sant-cebria | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>AGUELO, Jordi; MIQUEL, Domènec; RODRÍGUEZ, Alba. <em>Carta Arqueològica de Sant Cugat del Vallès (1998)</em>. Ajuntament de Sant Cugat del Vallès.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>FOJ ALVIRA, Gemma; TORTOSA SAPERAS, Joan (1991). <em>Masies i ermites de Sant Cugat del Vallès</em>. Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, p.62-63.</span></span></span></span></span></p> | XI-XVI | <p>Església d'origen romànic amb reformes posteriors ***d'estil gòtic???. Es tracta d'un conjunt format per l'església parroquial, la rectoria i la torre del comunidor. L'església és d'una nau amb dues capelles laterals a cada costat, i s’ha ampliat cap a llevant. ***Als murs laterals hi ha contraforts.</p> <p>La façana de l'església presenta un portal de punt rodó adovellat i, al seu damunt, una finestra d’ull de bou. És rematada amb un campanar de planta quadrada que compta amb dues finestres amb arc de mig punt. Els murs són de paredat comú, sense arrebossar. </p> <p>A l'interior, el sostre és cobert amb volta de canó, amb arcs apuntats. La capçalera té una volta d’aresta recolzada en impostes dòriques. conserva un retaule barroc a l’altar major. En una capella lateral, amb el sostre cobert per una volta amb nervacions gòtiques en forma d’estrella, hi ha el retaule de la Mare de Déu del Roser.</p> <p>Davant de l’església, emmarcant la plaça, hi trobem el portal de Sant Cebrià, del segle XVIII. És una petita construcció que incorpora una porta rectangular, emmarcada amb llinda i brancals de pedra picada, que conté al timpà una fornícula amb una imatge del sant titular. Es tracta d'un portal exempt. Entre el portal i l’església hi ha un espai pavimentat que era l’antic cementiri parroquial. Algunes de les lloses són sepulcres del segle XIX.</p> <p>Entre l’església i la rectoria hi trobem el comunidor, des del qual el sacerdot feia un ritual en moments de necessitat per exorcitzar les tempestes, demanar pluja en temps de sequera, etc. És en forma de torre, de planta quadrada, amb una teulada a quatre vessants rematada amb un element ceràmic. Li manquen a la part superior les obertures per on el capellà dirigia les pregàries als quatre vents.</p> | 08205-192 | Carrer de l'església | <p>L'origen de l'església de Sant Cebrià es troba a l'antic oratori dels monjos del monestir de Sant Cugat, anomenat Sant Vicenç de Vall Daurex. Ja s'esmenta en la confirmació de béns que el rei Lotari va fer al monestir l'any 986. L'abat Rotllà de Sant Cugat va cedir l'església al bisbe Oleguer, de Barcelona, per tal de restituir l'antiga parròquia de Sant Cebrià d'Aquallonga, que havia estat destruïda pels sarraïns en una ràtzia musulmana a començaments del segle XII. Al segle XVI al costat de l'església s'hi va construir una sagristia i la rectoria.</p> <p>El cementiri parroquial es trobava davant de la façana principal de l'església, i el 1924 va ser traslladat a la part posterior.</p> | 41.4582969,2.0673543 | 422108 | 4590054 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95091-019201.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95091-019202.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95091-019203.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95091-019204.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95091-019205.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95091-019206.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95091-019207.jpg | Legal | Romànic|Gòtic|Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | BCIL | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 92|93|94|85 | 45 | 1.1 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||
| 95092 | Església de Santa Maria de Campanyà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-santa-maria-de-campanya | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p>Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. </span></span></span></span></span></p> <p>AGUELO, Jordi; MIQUEL, Domènec; RODRÍGUEZ, Alba. <em>Carta Arqueològica de Sant Cugat del Vallès (1998)</em>. Ajuntament de Sant Cugat del Vallès.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>BALLBÈ BOADA, Miquel (1988). <em>Les nostres ermites</em>. Edita l’autor, p. 120-128.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>FOJ ALVIRA, Gemma; TORTOSA SAPERAS, Joan (1991). <em>Masies i ermites de Sant Cugat del Vallès</em>. Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, p.56-57.</span></span></span></span></span></p> | XI-XII | <p>Església d'estil romànic que ha conservat força bé la seva tipologia originària, per bé que ha estat restaurada, sobretot a la part de la coberta, i conté alguns elements afegits. Es troba situada al turó del coll de Campanyà. És de planta rectangular, d'una única nau,</p> <p>La façana principal és força senzilla. Consta d'un portal rectangular amb una finestra ovalada al seu damunt. És rematada per un gran campanar en forma de torre quadrada, situat en el l'eix de les dues obertures. Presenta un gran finestral amb arc de punt rodó i està coronat per merlets. Aquesta part del campanar sembla una obra força posterior. Els murs laterals estan reforçats amb tres contraforts. Les mides del temple són 13 metres de llarg per 4,5 d'ample.</p> <p>A l'interior es conserva un retaule dedicat a Sant Sebastià, de l'any 1562, així com una pica baptismal.</p> <p>A l'esquerra de l'església hi ha un petit cementiri amb algunes sepultures.</p> <p>Prop de l'ermita de Santa Maria de Campanyà hi ha un jaciment arqueològic on han aparegut en superfície fragments ceràmics d'època romana (sigil·lada, àmfores i tegulae), així com restes de fauna. En aquest emplaçament també hi ha sepultures antropomorfes excavades a terra d'època medieval.</p> | 08205-193 | Carrer de Rafael Castanyer | <p>Aquesta església està documentada per primer cop l'any 1047, en la consagració de l’església de Sant Cebrià d’Aquallonga. Va exercir com a parròquia fins l’any 1492, moment en el qual va passar a ser sufragània de l’església parroquial de Sant Cebrià. Segons sembla, el canvi es va deure a raons econòmiques, per una reducció en les aportacions econòmiques. La visita pastoral de l’any 1725 va dictaminar que es retirés la reserva eucarística, cosa que indica que el temple estava ja en declivi.</p> <p>Durant la Guerra Civil Espanyola (1936-1939) la imatge de la Mare de Déu i també l’església van ser incendiades. Se'n van poder salvar el retaule de Sant Sebastià i el Sant Crist. Actualment hi ha una rèplica de la imatge original. Després de la guerra, la família Muñoz Castanyer va restaurar l’església. En aquell moment la volta no es va refer perquè els murs laterals es trobaven en mal estat i s'obrien cap enfora. Amb la restauració, les bigues de la teulada van quedar al descobert. Recentment, després que s'esfondrés la volta, l’església ha estat restaurada de nou.</p> <p>En aquesta església hi havia un altar lateral dedicat a Sant Mamet, a qui les dones en alletament tenien una especial devoció com a protector.</p> | 41.4815421,2.0579543 | 421351 | 4592643 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95092-019301.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95092-019302.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95092-019303.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95092-019304.jpg | Legal | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 92|85 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||
| 95093 | Can Magí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-magi-0 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Modificació puntual del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic de Sant Cugat del Vallès en relació a la protecció de l’arbrat en sòl urbà. 2017.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>FOJ ALVIRA, Gemma; TORTOSA SAPERAS, Joan (1991). <em>Masies i ermites de Sant Cugat del Vallès</em>. Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, p.10-11.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>GRAU, Tomàs; GALCERAN, Octavi (1990). <em>Masies de Sant Cugat</em>. P & E Comunicació i Premsa Local de Sant Cugat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>MIQUEL SERRA, Domènec (2019). <em>Sant Cugat, vila d’estiueig</em>. Museus de Sant Cugat – Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, p. 8-9.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>NICOLÁS, Carme (1999). “Vetllar pel passat, garantir el futur”. <em>Diari de Sant Cugat</em>, 30 de juliol de 1999, p. 3-5.</span></span></span></span></span></p> | XIX | El mur de contenció i tanca té un excés de vegetació que la malmeten, i la barana de maó té parts en mal estat que necessiten reparació. | <p>Casa de camp d'estil eclèctic, avui transformada en un restaurant. És de planta més o menys quadrada, i consta de planta baixa, pis i golfes. L'edifici és format per volums de diferents alçades, amb una torre quadrada que sobresurt al centre.</p> <p>La façana principal presenta una composició simètrica en base a tres eixos d'obertures, en forma de planta basilical. El parament combina la pedra amb faixes horitzontals de maó vist. A la planta baixa al centre hi ha el portal d'entrada, emmarcat amb carreus de pedra i maó pla tant als brancals com a la llinda, que és d'arc rebaixat. A cada costat té un finestral decorat de manera similar, però amb la dovella central que sobresurt per la part superior. Al primer pis hi trobem tres balcons, amb obertures emmarcades amb maons que imiten carreus, amb llinda recta i timpà curvilini i motllurat a la part superior. La barana dels balcons és de ferro forjat. A les golfes hi ha un únic finestral emmarcat amb maons que imiten carreus, amb llinda recta i timpà curvilini i motllurat a la part superior, i amb una dovella central que sobresurt. L'edifici és coronat amb un ràfec de gran volada sostingut per tornapuntes. La teulada presenta diversos nivells que es superposen, seguint les alçades dels diferents volums de l'edifici.</p> <p>A l'interior hi ha un atri amb una porta de vidre gravada que comunica amb el pati central. En aquest pati hi ha un pou amb un brocal de ferro forjat d'estil neogòtic. A les sales de la planta baixa els murs i els sostres estan decorats amb pintures i dibuixos inspirats en l'estil de Pompeia. Al primer pis les habitacions de la façana nord tenen sortida a una terrassa que sobresurt sobre la galeria de la planta baixa.</p> <p>Al voltant de la casa hi ha diversos edificis annexos que servien com a quadres per als carros i cavalls, celler i estables per al bestiar. Les construccions estan envoltades d'arbredes, amb alguns exemplars de til·lers destacats que estan situats davant de l'entrada.</p> <p>La finca està elevada al costat del torrent de Buscarons i compta amb un mur de contenció de pedra i maó, amb pilastres i faixes horitzontals, rematat amb una balustrada de maó.</p> | 08205-194 | Avinguda de Can Magí | <p>El març de 1878 Martí Ragull, que en aquell moment era regidor de l'Ajuntament de Barcelona, va demanar una llicència d'obres per construir una casa de camp amb finalitats agrícoles, a la finca que tenia en propietat entre els termes municipals de Sant Cugat del Vallès i Cerdanyola del Vallès. El projecte el va signar el mestre d'obres Calixte Freixa Pla. El permís d'obres va ser autoritzat el 2 d'abril de 1878.</p> <p>El projecte original era diferent al que podem veure actualment. A les llindes de les portes i de les finestres es va acabar utilitzant l'arc rebaixat. La torratxa de l'edifici havia de tenir les funcions de colomar, però no ho va ser mai.</p> <p>La casa va ser reformada després de la Guerra Civil Espanyola. Actualment és un establiment de restauració.</p> | 41.4811221,2.0907458 | 424089 | 4592567 | 1878 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95093-019401.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95093-019402.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95093-019403.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95093-019404.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95093-019405-ajuntament-de-sant-cugat-del-valles-any-2008.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Calixte Freixa Pla | 102|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||
| 95094 | Can Cases | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cases-5 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge del Parc Natural de la Serra de Collserola. 2020.</span></span></span></span></span></p> | XVI-XX | <p><span><span><span>Masia de dimensions modestes, d’origen medieval, que ha estat força transformada al llarg dels anys, sobretot en les obertures. Actualment és un restaurant. Està formada per dos cossos. Consta de planta baixa, pis i golfes, amb coberta a doble vessant.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A la façana principal l’únic element antic és una obertura emmarcada amb carreus. Al primer pis hi ha dos finestrals. Davant de la façana hi ha diversos elements de mobiliari i una carpa que dificulten observar correctament la part baixa. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A l'interior de la masia es conserva una premsa de vi de l'any 1829. </span></span></span></p> | 08205-195 | Camí de Can Cases | <p><span><span><span><span><span>Aquesta casa té el seu origen en l’antic mas Pasqual, documentat des del segle XIV, moment en què passa a ser propietat del monestir de Sant Cugat. Al segle XVI s’hi documenta la família Cases, que dona el nom al mas. El 1738 passa a la família Cadena. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Ja a principis del segle XX consta en mans de Carreras Nolla, Carreras Candi i Tusquets. El 1975 va ser reconstruïda o molt reformada per acollir un restaurant, activitat que es manté fins a l’actualitat. El restaurant inicial es va mantenir fins entorn el 2010, i posteriorment va ser rellevat pel restaurant El Mirador de Can Cases.</span></span></span></span></span></p> | 41.4344428,2.0984602 | 424679 | 4587378 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95094-95094-019501-1.jpg | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | BPU | 2025-03-17 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 98|119 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||
| 95095 | Xalets del carrer Sant Juli números 3 i 5 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xalets-del-carrer-sant-juli-numeros-3-i-5 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span><span>Conjunt de dos xalets d'estiueig d'estil noucentista de tradició mediterrània. Consten de planta baixa, pis i golfes, amb una torratxa adossada. Els dos xalets segueixen un mateix disseny arquitectònic.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A la façana principal presenten un porxo d'entrada sota un balcó tancat amb una balustrada. El porxo es sustenta sobre pilastres quadrades amb basament i capitell. El fris i la cornisa del pòrtic són d'ordre jònic amb modillons. Les obertures tenen una faixa engaltada al voltant i l'ampit motllurat. Les façanes estan arrebossades i en els angles presenten esgrafiats d'imitació de carreus. Les obertures són rectangulars, a excepció de l'òcul ovalat a les golfes. El coronament dels edificis està realitzat amb un ràfec amb caps de biga de fusta. Les teulades són a doble vessant al volum principal i a la torre són a quatre vessants amb flexió al ràfec, amb carener de peces vidriades en blau i pinacle.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La tanca de la finca està feta amb pedra de conglomerat. Els angles i els límits del cancell estan rematats per una tapa amb motllura rectangular. La serralleria de la tanca és de ferro forjat de disseny noucentista, amb barrots cargolats.</span></span></span></span></span></p> | 08205-196 | Carrer de Sant Juli, números 3 i 5 | 41.4756941,2.0805986 | 423235 | 4591973 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95095-019601.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95095-019602.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95095-019603.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95095-019604.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | BPU | 2025-02-13 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 106|98 | 46 | 1.2 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||||
| 95096 | Can Gatxet Ric | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-gatxet-ric | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Casal urbà d'estil eclèctic, reconstruït el 1913 sobre un edifici previ, que recrea en certa manera el model d'una casa pairal. És de planta quadrada, i consta de de planta baixa i dos pisos, amb teulada a tres vessants,</p> <p>La façana principal incorpora de manera tímida alguns elements classicistes. Presenta una composició simètrica en base a tres eixos d'obertures. Al centre hi ha la porta d'entrada i dos finestrals. Al segon pis hi ha tres balcons amb baranes ventrudes. Les obertures de la façana tenen una faixa engaltada en les llindes (que sobresurt pels costats), brancals i ampits. A la part superior, sobre les obertures hi ha uns òculs de ventilació del sostremort. El coronament de la façana presenta tres cartel·les amb motllures classicistes sobre els eixos els eixos de les obertures, amb balustrades entre ells. A la cartel·la central hi consta l'any 1914.</p> <p>A la façana de ponent al primer pis hi ha una galeria amb llindes horitzontals sobre pilars quadrats bisellats, amb impostes motllurades. Aquest element evoca les masies amb galeria i les cases urbanes amb golfes.</p> <p>Al carrer Valldoreix hi ha un portal d'entrada a la propietat que consisteix en un pont o pas sota l'edifici, amb una finestra d'estil noucentista.</p> <p>A l'interior de l'edifici es conserven diversos elements arquitectònics originals, com ara els paviments, la fusteria i els embigats. A la finca també es conserven uns safareigs per rentar la roba.</p> | 08205-197 | Carrer Torrent de la Bomba, número 23; carrer Valldoreix, número 9 | <p>Pere Serra Boguñá va demanar permís d'obres el 26 de setembre de 1913 per reconstruir un edifici en mal estat, segons projecte del mestre d'obres Pere Buqueres. La façana, però, es va fer diferent de la projectada. Als plànols està dibuixada plenament eclèctica, amb elements arquitectònics classicistes i historicistes. Es tracta d'un edifici que s'inscriu en el model d'habitatge realitzat durant la segona meitat del segle XIX, molt vinculada al pairalisme. Això indicava un l'estatus social elevat de la família propietària. Per això aquesta casa destacava enmig de les cases menestrals del seu entorn.</p> <p>Actualment l'edifici acull la Llar d'avis de la Parròquia. L'entitat religiosa va ser constituïda el 1980, en temps del rector Juli Nájera. Can Gatxet Ric va ser una donació a la parròquia de Sant Pere d'Octavià per part de Joan Auladell Serrabogunyà. </p> <p> </p> | 41.4705435,2.0809373 | 423258 | 4591401 | 1914 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95096-019701.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95096-019702.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95096-019703.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Pere Buqueres | 102|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||
| 95097 | Casa de les Germanes Sans Marcet (rambla Ribatallada número 16) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-les-germanes-sans-marcet-rambla-ribatallada-numero-16 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. </span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Xalet d'estil noucentista amb influències barroques. És un edifici a quatre vents que consta de planta baixa, pis i golfes, amb teulada a doble vessant.</p> <p>La façana principal presenta una composició simètrica en base a dos eixos d'obertures. A la planta baixa hi ha dues finestres, i a la planta pis dos balcons. Les obertures tenen en els brancals, ampits i llindes una motllura de maons a les tres façanes. A l'alçada de les golfes hi ha un rellotge de sol de majòlica blanca, blava i groga, amb el dibuix d'una caravel·la a la mar i el sol. Del sol en surt la vareta o gnòmon.</p> <p>La composició noucentista de la façana incorpora detalls d'inspiració barroca, com el capcer ondulat. I també aplicacions de ceràmica crua a les obertures, a l'emmarcament del rellotge de sol i al capcer, que està decorat també amb uns modillons. Entre la planta baixa i pis, a l'alçada del balcó, hi ha un llistó de ceràmica crua que recorre totes les façanes.</p> <p>La porta d'accés al xalet es troba a la façana lateral dreta, i queda aixoplugat per un petit porxo amb una terrassa superior. A la façana posterior hi ha un porxo sobresortint, que està rematat per una balustrada de ceràmica crua.</p> <p>La tanca de la finca està formada per pilastrons de planta quadrada, rematats amb motllures ceràmiques, que emmarquen el cancell.</p> | 08205-198 | Rambla Ribatallada, número 16 | <p>Les germanes Mercè i Dolors Sans Marcet van demanar permís d'obres el 26 de març de 1929 per construir una casa de planta baixa i pis, amb garatge i galliner. El projecte, redactat per l'arquitecte Enric Mora Gosch, va ser aprovat el 2 d'abril de 1929. Aquesta casa és un bon exemple del noucentisme, com a continuació de l'estil constructiu fruit de l'Exposició Universal de Barcelona de 1929. Conté elements arquitectònics semblants al Mercat de les Flors i al Palau de l'Agricultura, a la zona de Montjuïc.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L’arquitecte Enric Mora Gosch va néixer el 1895 i va morir el 1966. Va ser arquitecte municipal de Sant Cugat a partir de 1925, primer com ajudant de Ferran Cels i, posteriorment, com a titular fins a la dècada de 1960. Va ser catedràtic de dibuix de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona. Entre altres edificis, va projectar la casa Josep Garcia, de Sant Cugat, Mas Boronat, de Salomó, la casa Joan Reig, de Barcelona, i l’església parroquial de Santa Maria de Cornellà.</span></span></span></span></span></p> | 41.4676112,2.0822118 | 423360 | 4591075 | 1929 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95097-019801.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95097-019802.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Enric Mora Gosch | 106|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||
| 95098 | Rellotge de sol de la Casa de les Germanes Sans Marcet (Rambla Ribatallada número 16) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-la-casa-de-les-germanes-sans-marcet-rambla-ribatallada-numero-16 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. </span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Rellotge de sol fet en majòlica de colors blancs, blau i groc, amb la representació d'una caravel·la a la mar. Als extrems superiors, s'observa la lluna i uns estels, a l'esquerra, i un sol, a la dreta. Del sol, en surt el gnòmon o vareta on hi ha les línies horàries, que estan situades damunt d'una vela. Les línies horàries van des de les 5 a les 12.</p> | 08205-199 | Rambla Ribatallada número 16 | <p>Rellotge de sol situat en la casa de les Germanes Sans Marcet. Està signat per F. Mora.</p> <p>Les germanes Mercè i Dolors Sans Marcet van demanar permís d'obres el 26 de març de 1929 per construir una casa de planta baixa i pis, amb garatge i galliner. El projecte, redactat per l'arquitecte Enric Mora Gosch, va ser aprovat el 2 d'abril de 1929. Aquesta casa és un bon exemple del noucentisme, com a continuació de l'estil constructiu fruit de l'Exposició Universal de Barcelona de 1929. Conté elements arquitectònics semblants al Mercat de les Flors i al Palau de l'Agricultura, a la zona de Montjuïc.</p> | 41.4676172,2.0822092 | 423360 | 4591076 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Simbòlic | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | F. Mora | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||||||
| 95099 | Casa de la rambla Ribatallada número 18 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-la-rambla-ribatallada-numero-18 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Xalet d'estiueig d'estil neoclàssic. Consta de planta baixa i un pis.</p> <p>La façana principal presenta una composició asimètrica. A la planta baixa a l'esquerra hi ha un finestral i, a la dreta, un porxo amb columnes d'ordre dòric que serveix per aixoplugar l'entrada. Al damunt té un balcó, amb porta d'arc de punt rodó. El cos situat a la part esquerra, que sobresurt en relació al balcó, té una finestra ovalada a l'alçada del primer pis.</p> <p>El coronament de l'edifici es resol mitjançant un ràfec de doble motllura, amb caps de biga entre el fris inferior i la motllura superior,. Aquest fris s'estén a les quatre façanes de l'edifici. Sobre l'obertura d'accés al balcó el ràfec està plegat en forma de frontó.</p> | 08205-200 | Rambla Ribatallada, número 18 | <p>Aquest edifici fou construït al primer terç del segle XX. Segons sembla, s'havia d'adossar per la façana mitgera amb la casa de les germanes Sans Marcet, però això no es va acabar fent. La casa va ser rehabilitada de manera integral l'any 1999.</p> | 41.4675881,2.0821117 | 423352 | 4591073 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95099-020001.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95099-020002.jpg | Legal | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 99|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||
| 95100 | Casa de Narcís Cahís | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-narcis-cahis | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='EN-GB'><span>MACKAY, David (1966). </span></span><span><span>“Eduardo Balcells”. <em>Cuadernos de Arquitectura</em> núm. 63, p. 41-44.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>MIQUEL SERRA, Domènec (1997). “</span></span><span><span><span>L’arquitectura modernista a Sant Cugat del Vallès”. <em>Gausac núm. </em><em>11</em>, p. 53-88.</span></span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Edifici d'habitatges d'estil noucentista projectat el 1918 per l'arquitecte <span><span><span><span lang='CA'><span>Eduard Maria Balcells Buïgas.</span></span></span></span></span> Originàriament era només de planta baixa i un pis. Amb posterioritat s'hi va afegir un pis al terrat, de manera que ara l'edifici consta de planta baixa i dos pisos.</p> <p>A la façana principal a la planta baixa hi ha un local comercial. Al primer pis hi ha un balcó desplaçat a la dreta i, al damunt, uns òculs de ventilació del sostremort. A la façana lateral hi ha la porta d'accés als habitatges, situada a la dreta. Entre la planta baixa i el primer pis hi ha una finestra cega i, al seu costat, al nivell de la planta pis, un balcó. Les obertures són emmarcades amb unes faixes engaltades, i rematades amb una motllura superior i, a la llinda, presenten una clau en forma de mènsula d'on pengen garlandes. Les peces de ventilació del sostremort són elements arquitectònics fets amb morter modelat, d'estil modernista. El coronament de la façana original és una balustrada d'estil clàssic amb pilastres motllurades d'estil jònic i, a sota, una cornisa decorada amb motllures de modillons i ones del mateix estil. </p> <p>El pis afegit al terrat és un volum sense decoracions, amb finestres rectangulars i arrebossat de color fosc que contrasta amb el color terra de l'arrebossat de la part antiga.</p> | 08205-201 | Carrer Valldoreix, número 63; carrer Doctor Murillo, número 30 | <p>Narcís Cahís va demanar una llicència d'obres el 12 de juny de 1918 per tal d'enderrocar un edifici i construir-ne un altre seguint el projecte de l'arquitecte Eduard Maria Balcells. Recentment, l'any 2010, s'ha fet obres de reforma i ampliació de l'edifici. Balcells va projectar tres finestres a cada planta i en la façana del carrer Valldoreix va dibuixar una finestra sobreposada al portal d'entrada a l'edifici.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Eduard Maria Balcells Buïgas va néixer el 1877 a Barcelona i va morir el 1965 a la mateixa ciutat. Arquitecte des de 1905, des d’aquell any va exercir com a tal a Cerdanyola del Vallès. Va projectar edificis en els estils modernista i noucentista. A Sant Cugat del Vallès va realitzar la casa Lluch, la casa Mir, la casa Calado, la casa Generalife i la casa Monès, entre d'altres.</span></span></span></span></span></p> | 41.4683006,2.0799061 | 423169 | 4591153 | 1918 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95100-020101.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95100-020102.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95100-020103.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Eduard Maria Balcells | 106|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||
| 95101 | Casa al carrer Murillo número 16 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-al-carrer-murillo-numero-16 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Casa de cos d'estil popular amb alguns elements d'influència noucentista. És de planta rectangular, i consta de planta baixa i un pis.</p> <p>La façana presenta una distribució en base a un eix d'obertures a la dreta, amb una porta que queda a l'esquerra. Aquesta porta dona accés a l'habitatge, mentre que la porta de la dreta, més ampla, correspon a un local comercial. El primer pis conté un balcó amb la base motllurada i amb barana de ferro forjat. Al damunt té un ferro per pujar mobles. A la part superior de la façana hi ha un fris amb un espirall de ventilació del sostremort i una cornisa motllurada. El coronament està format per una balustrada de peces ceràmiques de la Terrisseria Arpí, <span><span><span>una indústria ceràmica de Sant Cugat.</span></span></span></p> | 08205-202 | Carrer Doctor Murillo, número 16 | <p>Aquesta casa fou construïda en un solar de la parcel·lació tradicional en la nova urbanització que es va fer des de la vila antiga cap al camí de Valldoreix i l'estació dels Ferrocarrils de la Generalitat.</p> | 41.4680705,2.0805683 | 423224 | 4591127 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||||||||
| 95102 | Casa Luque | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-luque | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. </span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Casa unifamiliar d'estil racionalista, representativa de les noves tendències arquitectòniques sorgides a la dècada de 1960. Es tracta d'un edifici singular, projectat per Josep Antoni Coderch, que consta només de planta baixa i que divideix l'espai per a la família i el servei mitjançant diferents volums que es distribueixen al voltant d'un pati central.</p> <p>Els diversos volums confereixen al conjunt una composició asimètrica. El parament és de color blanc i les façanes són trencades, amb graonats, tot formant seqüències variades i eurítmiques. La coberta de l'immoble és un terrat pla. </p> <p>En aquest edifici l'arquitecte Josep Antoni Coderch va experimentar amb l'espai vivencial dels habitatges unifamiliars. Per aquest motiu va organitzar les habitacions i les va articular de manera lliure tot aprofitant els desnivells i cercant l'orientació més bona per cada àmbit. Josep Antoni Coderch va introduir noves articulacions entre la zona d'estança, la de dormitoris i la de serveis, que es troben al voltant d'un pati interior, i va emprar l'efecte de transparència entre l'exterior i l'interior de l'edifici.</p> <p>A la finca inclou un extens jardí i una piscina.</p> | 08205-203 | Avinguda de Canadà, número 35 | <p>Aquest habitatge unifamiliar, projectat per l'arquitecte Josep Antoni Coderch i de Sentmenat, fou construït entre els anys 1963 i 1965. Coderch va néixer el 1913 a Barcelona i va morir a Espolla el 1984. Va obtenir el títol d'arquitecte el 1941, havent estudiat a l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona. Va exercir d'arquitecte municipal a Sitges i va crear un despatx d'arquitectura amb Manuel Valls. Entre altres projectes, és l'autor de la casa estudi d'Antoni Tàpies de Barcelona, de l'edifici Trade de Barcelona, de l'Institut Francès de Barcelona, del Centre Tècnic de SEAT de Martorell, de les Torres de la Caixa a Barcelona i de l'ampliació de l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona.</p> | 41.4590245,2.0765338 | 422876 | 4590126 | 1965 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95102-020301.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95102-020302.jpg | Legal | Racionalisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2025-02-13 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Josep Antoni Coderch de Sentmenat | 120|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||
| 95103 | Casa Badés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-bades | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. </span></span></span></span></span></p> | XX | La façana principal presenta despreniments de l'arrebossat i pèrdua dels esgrafiats. | <p>Edifici d'habitatges d'estil noucentista projectat l'any 1924 per l'arquitecte Francesc Farriol Carreres. Està envoltat per un jardí. És de planta quadrada, i consta de planta baixa i pis. La casa, que inclou quatre habitatges, està formada per tres cossos, un de central que sobresurt i dos de laterals.</p> <p>La façana principal presenta una composició simètrica. El cos central té a la planta baixa un portal central, amb llinda recta però amb els angles d'un quart d'esfera. La porta és de doble fulla, confeccionada amb fusta i vidre. A cada costat té una finestra de doble obertura, dividida per un mainell en forma de columna amb capitell jònic. Al primer pis hi ha un gran balcó corregut amb balustrada feta de garlandes de morter modelat entre pilastrons que presenten esgrafiats. Totes les obertures de la façana principal presenten una decoració amb garlandes i motllures.</p> <p>Els cossos laterals només tenen un eix d'obertures, amb finestres que presenten una decoració similar. El coronament de l'edifici es resol mitjançant un ràfec motllurat i petites mènsules, amb un frontó curvilini decorat amb ornamentació floral. Al centre té un medalló motllurat amb les inicials esgrafiades BB (Benvingut Badés). A l'esquerra hi havia la inscripció de l'any 1924. Els cossos laterals són rematats amb una balustrada. </p> <p>En les façanes laterals hi ha unes tribunes de planta semicircular, de dos pisos, amb columnes d'estil jònic. Són rematades per un entaulament i fris motllurat amb elements decoratius d'estil classicista, i amb remat de cúpules de tres quarts d'esfera. </p> <p>A l'interior, a la planta baixa hi ha el vestíbul, que conté un arrambador de ceràmica blava i verda que representa un grup de nens nus que estan jugant. Aquest dibuix està realitzat amb un traç molt expressiu, com si fos d'aquarel·la, amb un fons de taques de tons verd amb pinzellades incisives. Aquesta ceràmica està rematada amb una sanefa de garlandes i motius d'estil noucentista. Un altre element d'interès és la barana d'una escala d'estil modernista, amb un traçat floral senzill.</p> | 08205-204 | Carrer Villà, número 3 | <p>La casa Badés va ser projectada per l'arquitecte Francesc Farriol Carreres l'any 1924, per encàrrec de Benvingut Badés. L'arquitecte va projectar un edifici de quatre habitatges, amb façanes ornamentades amb diversos elements arquitectònics que contenen detalls decoratius d'estil noucentista.</p> <p>Francesc Farriol Carretes, arquitecte, va ser l'autor que va projectar la Casa Batlles i la Casa de Teresa Vallhonrat, al carrer París 202 i 204 de Barcelona. </p> | 41.4679207,2.0798305 | 423162 | 4591111 | 1924 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95103-020401.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95103-020402.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95103-020403.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95103-0204004.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Francesc Farriol Carreres | 106|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||
| 95104 | El Generalife (Casa Justo Sánchez) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-generalife-casa-justo-sanchez | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>MIQUEL SERRA, Domènec (1997). “</span></span><span><span><span>L’arquitectura modernista a Sant Cugat del Vallès”. <em>Gausac núm. </em><em>11</em>, p. 53-88.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>MIQUEL SERRA, Domènec (1998). “</span></span><span><span><span>Dos itineraris modernistes per Sant Cugat del Vallès”. <em>Gausac núm. </em><em>12,</em> p. 61-68.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>MIQUEL SERRA, Domènec (2019). <em>Sant Cugat, vila d’estiueig</em>. Museus de Sant Cugat – Ajuntament de Sant Cugat del Vallès.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Xalet d'estiueig d'estil neoàrab projectat l'any 1913 per l'arquitecte <span><span><span><span lang='CA'><span>Eduard Maria Balcells Buïgas. És de planta quadrada, i consta de </span></span></span></span></span>planta baixa i pis, amb coberta a quatre vessants. El volum cúbic del cos és trencat per una torre que s'aixeca a l'angle nord de la casa.</p> <p>Les façanes són arrebossades de color blanc, les finestres són rematades amb arcs de ferradura i presenten decoració neoàrab a les llindes. La façana del carrer Sant Francesc Xavier té una composició simètrica en base a tres eixos d'obertures. A la planta baixa hi ha quatre finestrals (els dos centrals agrupats), que queden tancats rere unes reixes amb motius geomètrics. Al primer pis a l'eix central hi ha un balcó suportat per tres mènsules d'obra, amb una obertura geminada que té per mainell una columneta. Sobre la llinda hi ha una cornisa subjectada per tres mènsules.</p> <p>La façana del carrer Elisenda Ribatallada també es distribueix en tres eixos d'obertures, amb finestres iguals a les de l'altra façana. El coronament de l'edifici es resol mitjançant uns ràfecs amb mènsules de fusta retallada que tenen al cel ras decoració geomètrica amb estrelles de sis puntes. La cúpula de la torre està decorada amb ceràmica de color blau i blanc.</p> <p>L'entrada a l'edifici es fa per una façana interior, d'accés a través del pati. A la finca hi ha una masoveria del mateix estil.</p> <p>La tanca de la finca consisteix en un mur rematat amb merlets que evoca la muralla del monestir de Sant Cugat. La reixa de la porta és de ferro i conté elements decoratius àrabs, com ara figures geomètriques. Està rematada amb una cartel·la també d'estil àrab que incorpora el nom de la propietat.</p> | 08205-205 | Carrer Sant Francesc Xavier, número 12 | <p>Justo Sánchez va demanar l'any 1912 una llicència d'obres per construir una casa d'estil neoàrab, però malgrat el permís favorable l'edifici no va es construir. El 1913 el propietari va demanar una nova llicència per una altra casa, projectada per l'arquitecte Eduard Maria Balcells, en un altre solar de la seva propietat. En el projecte no constava la torre que finalment s'hi va afegir.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Eduard Maria Balcells Buïgas va néixer el 1877 a Barcelona i va morir el 1965 a la mateixa ciutat. Arquitecte des de 1905, des d’aquell any va exercir com a tal a Cerdanyola del Vallès. Va projectar edificis en els estils modernista i noucentista. A Sant Cugat del Vallès va realitzar la casa Lluch, la casa Mir, la casa Calado, la casa Generalife i la casa Monès, entre d'altres.</span></span></span></span></span></p> | 41.4642567,2.0854119 | 423623 | 4590700 | 1913 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95104-020501.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95104-020502.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95104-020503.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95104-020504.jpg | Legal | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Eduard Maria Balcells Buigas | 116|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||
| 95105 | Xalet Negre I | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xalet-negre-i | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>MIQUEL SERRA, Domènec (1997). “</span></span><span><span><span>L’arquitectura modernista a Sant Cugat del Vallès”. <em>Gausac núm. </em><em>11</em>, p. 53-88.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>MIQUEL SERRA, Domènec (2019). <em>Sant Cugat, vila d’estiueig</em>. Museus de Sant Cugat – Ajuntament de Sant Cugat del Vallès.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Xalet d'estil noucentista projectat per l'arquitecte <span><span><span><span lang='CA'><span>Enric Mora Gosc. És un edifici de planta quadrada als </span></span></span></span></span>quatre vents, i consta de planta baixa i pis. Es tracta d'un edifici de línia i composició senzilla, propi de l'arquitectura popular culta.</p> <p>Els murs de la casa són arrebossats amb un color crema i les obertures, distribuïdes de manera irregular, són decorades amb garlandes esgrafiades i ornamentació de rajola als ampits. La façana de la plaça d'en Coll presenta una composició simètrica que conté dues finestres de grans dimensions. Una amb arc rebaixat i l'altra amb llinda plana.</p> <p>La façana del carrer del Monestir és asimètrica i presenta tres finestres, una a diferent alçada. A la dreta s'aixeca una mena de torre, amb una galeria de tres finestres d'arc de punt rodó que comparteixen un ampit comú, decorat amb rajoles blanques i verdes.</p> <p>El ràfec, volat, es recolza sobre caps de biga. En algunes parts conté a la part de sota decoracions amb frisos i orles esgrafiades. La coberta és a diverses aigües, amb teula plana. En algunes parts amb teules especials i gerros en punxa de ceràmica.</p> <p> </p> | 08205-206 | Plaça d'en Coll, número 5 | <p>Josepa Negre, de Sant Cugat, va demanar una llicència d'obres el 5 de juliol de 1927 per construir un xalet segons projecte arquitectònic d'Enric Mora Gosch, a la plaça d'en Coll. Es va construir al costat d'un altre xalet promogut per ella mateixa.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L’arquitecte Enric Mora Gosch va néixer el 1895 i va morir el 1966. Va ser arquitecte municipal de Sant Cugat a partir de 1925, primer com ajudant de Ferran Cels i, posteriorment, com a titular fins a la dècada de 1960. Va ser catedràtic de dibuix de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona. Entre altres edificis, va projectar la casa Josep Garcia, de Sant Cugat, Mas Boronat, de Salomó, la casa Joan Reig, de Barcelona, i l’església parroquial de Santa Maria de Cornellà.</span></span></span></span></span></p> | 41.4750563,2.0893785 | 423968 | 4591896 | 1927 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95105-020601.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95105-020602.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95105-020603.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Enric Mora Gosch | 106|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||
| 95106 | Xalet Negre II (Villa Joaquin) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xalet-negre-ii-villa-joaquin | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='EN-GB'><span>MACKAY, David (1966). </span></span><span><span>“Eduardo Balcells”. <em>Cuadernos de Arquitectura</em> núm. 63, p. 41-44.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>MIQUEL SERRA, Domènec (1997). “</span></span><span><span><span>L’arquitectura modernista a Sant Cugat del Vallès”. <em>Gausac núm. </em><em>11</em>, p. 53-88.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>MIQUEL SERRA, Domènec (2019). <em>Sant Cugat, vila d’estiueig</em>. Museus de Sant Cugat – Ajuntament de Sant Cugat del Vallès.</span></span></span></span></span></p> | XX | La bateria de contenidors soterrats just al davant del xalet afecta greument la visió de l'edifici. Caldria replantejar-se la seva ubicació en estar situats davant d'un edifici considerat BCIL. | <p>Xalet d'estil noucentista projectat l'any 1917. Es tracta d'un edifici força eclèctic, amb elements clàssics i locals, un exemple de l'arquitectura popular culta. És un edifici a quatre vents, envoltat d'un jardí, amb una planta formada per dos cossos que s'uneixen formant una L. Consta de planta baixa i pis. </p> <p>La façana principal presenta diferents volums fruit de l'ensamblatge dels cossos. És arrebossada en blanc i està decorada amb esgrafiats d'estil floral. A la part inferior de les façanes hi ha un sòcol de pedra. Les obertures de les finestres estan decorades als ampits amb rajoles de ceràmica, i a les llindes amb orles i garlandes esgrafiades.</p> <p>A la part central hi ha un petit porxo d'accés a l'edifici i, a cada costat, dues finestres. Al cos de sobre el porxo hi ha dues finestres allargassades amb arc de punt rodó i ampit de rajoles verdes i blanques, amb funció de jardinera. Al primer pis, al cos de l'esquerra hi ha una balconera amb balustrada, al cos de la dreta una finestra. El coronament es resol mitjançant un ràfec amb bigues de fusta i rajoles. La teulada és de teula plana i teules especials. Presenta decoracions amb gerros en punxa de ceràmica.</p> | 08205-207 | Plaça d'en Coll, número 4 | <p>La veïna de Sant Cugat, Josepa Negre, va demanar el 7 de març de 1917 una llicència d'obres per construir un xalet a la plaça d'en Coll, segons projecte d'Eduard M. Balcells.</p> <p>Eduard Maria Balcells Buïgas va néixer el 1877 a Barcelona i va morir el 1965 a la mateixa ciutat. Arquitecte des de 1905, des d’aquell any va exercir com a tal a Cerdanyola del Vallès. Va projectar edificis en els estils modernista i noucentista. A Sant Cugat del Vallès va realitzar la casa Lluch, la casa Mir, la casa Calado, la casa Generalife i la casa Monès, entre d'altres.</p> | 41.4748986,2.0894100 | 423970 | 4591878 | 1917 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95106-020701.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95106-020702.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95106-020703.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Administratiu | BCIL | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Eduard Maria Balcells | 106|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||
| 95138 | Torre del carrer Toledo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-del-carrer-toledo | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Torre construïda al segle XX amb funcions de dipòsit d'aigua i molí de vent. Els paraments són amb revestiment de pedra. La torre està coronada amb merlets d'escaleta que imiten la muralla del Monestir de Sant Cugat.</p> | 08205-208 | Carrer Toledo, número 10 | 41.4668329,2.0629627 | 421752 | 4591005 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95138-020802.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95138-020803.jpg | Legal i física | Historicista | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | BPU | 2025-02-13 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 116 | 47 | 1.3 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||||
| 95139 | Colmado Víctor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colmado-victor | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Edifici comercial, d'estil noucentista de tendència mediterrània, que va acollir una de les primeres botigues a Valldoreix. És format per diferents cossos de diferents alçades. El que té façana al passeig del Nard fou afegit posteriorment.</p> <p>Els paraments són arrebossats d'un color crema i en ressalten els elements ornamentals amb el to vermellós del maó. Hi predominen els arcs de punt rodó. A la façana principal hi ha l'accés al local per dos portals rematats amb arcs de punt rodó. Són interessants les fusteries dels timpans i les portes. En un costat hi ha un escut en terracota de Sant Cugat del Vallès. El ràfec està fet amb caps de biga de ceràmica, i decorat amb un fris amb modillons i una faixa prima. La teulada és de teula àrab a diversos vessants.</p> <p>En el cos afegit que dona al passeig del Nard les obertures són emmarcades amb maó.</p> | 08205-209 | Avinguda Ramon Escayola, números 85 i 87 | <p>Aquest edifici va acollir una de les primeres botigues establertes a Valldoreix. L'escut de Sant Cugat que hi ha a la façana va ser confeccionat pel senyor Cortina. Després de la Guerra Civil Espanyola (1936-1939), Victor Clemente Mellado, un comerciant de Barcelona, i la seva esposa Felipa Paniello Lozano, van traslladar-se a Valldoreix, on van obrir aquest petit colmado.</p> | 41.4604195,2.0469811 | 420409 | 4590308 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95139-020901.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95139-020902.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95139-020903.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95139-020904.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95139-020905.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 106|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||
| 95140 | Tanca de la urbanització Joan Borràs de Valldoreix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tanca-de-la-urbanitzacio-joan-borras-de-valldoreix | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CORTÉS GARCÍA, Juan José (2004). <em>Valldoreix, la voluntat d’un poble</em>. Entitat Municipal Descentralitzada de Valldoreix.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p>La tanca està construïda amb conglomerat de Sant Llorenç, de color vermellós, procedent de la pedrera de la mina Berta, situada entre Valldoreix i el Papiol. El mur es remata amb una filera de maó de pla, els pilastrons són fets de maó i la serralleria és d'acer pintat. </p> <p>Aquesta tipologia de tanca es va emprar en la urbanització de la finca de Can Llunell, però també es pot trobar a Valldoreix i en algunes finques del carrer Andana i del passeig de Valldoreix de Sant Cugat del Vallès. Habitualment, els cancells compten amb pilastres de planta quadrada, de més amplada que la tanca, d'obra de fàbrica de maó vist i rematades amb motllures i altres elements decoratius. La serralleria d'aquestes tanques presenta diversitat formes i dissenys (amb exemples d'estil noucentista o amb relació a la GATCPAC).</p> | 08205-210 | A Valldoreix, principalment a la zona de parcel·les sorgides de la urbanització de l'antiga finca de Can Llunell. | <p>Tipus de tanca vinculada a la promoció urbanística que va fomentar en Joan Borràs, arran de la parcel·lació de la finca de Can Llunell, durant la dècada de 1920.</p> <p>El municipi de Sant Cugat del Vallès ha estat des del darrer quart del segle XIX una ciutat d’estiueig per a ciutadans procedents de Barcelona i dels seus pobles del voltant, que posteriorment van ser agregats a la ciutat comtal. Les primeres construccions per a estiuejants es van fer a redós de la carretera de Gràcia, a tocar del nucli històric de Sant Cugat, passada la riera de Can Mora. Posteriorment, es va urbanitzar Valldoreix, on existien des d’època medieval algunes edificacions històriques. A la dècada de 1910 en els antics camps va començar a construir-s’hi una ciutat jardí formada per xalets que anaven destinats tant a estiuejants com a residents. L’existència d’una estació de tren dels Ferrocarrils de la Generalitat va facilitar l’arribada dels estiuejants.</p> | 41.4610321,2.0500170 | 420664 | 4590373 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95140-021001.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95140-021002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95140-021003.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 102|98 | 47 | 1.3 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||
| 95141 | Castell de Canals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-canals | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>AGUELO, Jordi; MIQUEL, Domènec; RODRÍGUEZ, Alba. <em>Carta Arqueològica de Sant Cugat del Vallès (1998)</em>. Ajuntament de Sant Cugat del Vallès.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>AGUELO, Jordi. (2003). <em>Memòria de la intervenció arqueològica preventiva el mes de juliol de 2003 al Castell de Canals (Valldoreix - Sant Cugat del Vallès)</em>. Memòria número 5224.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CORTÉS, J.J. 'El linaje de los Canals, una família catalana de los siglos XI - XIII'. <em>Medievalia</em>, número 12, p. 65-74.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>MASSAGUER, J. M. (1991). 'Castell de Canals' a Catalunya Romànica. Enciclopèdia Catalana, p. 205.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>MÓRA PRESAS, Francesc (1987). <em>El romànic de Collserola</em>. Publicacions de l’Abadia de Montserrat, p.61-62.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>PÍRIZ GONZÁLEZ, Eduard, CORTÉS GARCÍA, Joan Josep (2020). 'El Castell de Canals. Noves aportacions arqueològiques als orígens de Valldoreix'. <em>Tribuna d'Arqueologia 2019-2020</em>, p. 113-137.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>RODRÍGUEZ, Alba (2002). <em>Memòria de la intervenció arqueològica al Castell de Canals (Valldoreix - Sant Cugat del Vallès)</em>. Memòria número 6403.</span></span></span></span></span></p> | XI-XII | <p>Restes del castell dels Cervelló, dalt d'un turó petit, formades per un mur de 14,70 metres per 8,50 metres, orientat d'est a oest, amb 92 centímetres d'amplada a la base i de 55 centímetres al coronament. En aquest mur s'observen les obertures on encaixaven les llaceres de fusta i de la bastida de la construcció, així com una finestra. També hi ha murs d'una alçada menor, que indicarien l'existència d'una estructura rectangular. El parament dels murs està fet amb còdols, però amb la forma realitzada a cops de maceta, disposats en fileres horitzontals, ben formades.</p> <p>Prop, a la riera de Canals hi ha un mur de recollida d'aigües que formava part d'un antic molí fariner que va estar en funcionament fins a finals del segle XIX.</p> <p>Al castell es van fer dues campanyes arqueològiques els anys 2002 i 2003. La primera, es va realitzar el 2002, i va consistir a desbrossar i delimitar les estructures, fet que va servir per comprovar que el castell ocupava tot el cim del turó. Gràcies a aquesta intervenció, es va observar que el mur principal tenia una longitud de 19,7 metres i que presentava un sediment de, com a mínim, 2 metres, i que l'alçada real del mur existent era aproximadament de 10 metres. Durant l'excavació es va documentar el parament, que estava fet amb blocs de pedra de dues mides, mitjanes i grans, de forma rectangular i devastades per la cara vista, i lligades amb morter de calç. Igualment, s'observà que la planta era rectangular, de 25 metres al costat nord i 19 metres al costat oest i es van documentar els murs interiors. Al mateix temps, es van realitzar tres sondeigs i es localitzà material ceràmic (vaixella de taula, i de colors verd, blava i manganès), documentat entre els segles XIV i XV, elements metàl·lics, vidre i restes de fauna.</p> <p>L'any 2003 es va realitzar una segona campanya arqueològica. En aquest cas, el resultat va servir per documentar la construcció del primer edifici del castell, delimitat per dos murs conservats, i a l'interior, dos murs més. Un d'ells presenta una alçada de 8,5 metres i, per tant, podria ser de tres pisos. També es va localitzar una roda de molí i tègula romana que havia estat reaprofitada. En conseqüència, aquest emplaçament podria haver tingut una ocupació anterior a l'origen medieval. Segons sembla, el castell va ser abandonat al segle XV.</p> | 08205-211 | Carrer del Faisà amb el passeig de l'Oreneta | <p>Aquest turó, on es troben les restes del castell, estava situat dins del terme parroquial d'Aiguallonga, amb el nom de la Quadra de Canals, que dominava visualment el pas del Llobregat cap a Collserola. Es creu que formava part d'una xarxa defensiva formada pels castells de Fumet, de Rubí o del Papiol i de la Torre Negra.</p> <p>Les primeres referències documentades del castell de Canals són l'any 1148 quan el comte Arnau Gibert va fer testament i s'esmentava el mas Canals. El seu successor va ser Bernat de Canals qui el 1160 va jurar fidelitat a Ramon Berenguer IV. L'any 1174 consta com a 'turrem de Canalibus' i en els anys 1219, 1234 i 1249 com a 'domus de Canalibus'. L'any 1243, el rei Jaume I va concedir la jurisdicció del castell i la vila de Canals a Adelaida de Canals, vídua de Pere de Claramunt. El 1261 va morir sense descendència Bertran de Canals i va passar a ser propietat de Guillem de Cervelló. L'any 1306, l'abat Ponç Burguet va adquirir el castell de Canals, per 27.000 sous, a Bonanat de Marí i a Agnès, la seva esposa. Des d'aquell moment, el castell va estar en propietat del monestir i els abats tenien el títol de barons de Canals.</p> <p><span><span><strong>Intervencions arqueològiques</strong></span></span></p> <ul> <li>De l'1 al 31 de juliol de 2002. Direcció: Alba Rodríguez Lázaro. Prospecció, intervenció preventiva i excavació. </li> <li>Del 1 al 26 de juliol de 2003. Direcció: Jordi Aguelo Mas. Intervenció preventiva i excavació (camps de treball).</li> </ul> | 41.4589704,2.0398757 | 419815 | 4590154 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95141-211020.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95141-21103.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95141-21104.jpg | Legal i física | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Simbòlic | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 85 | 1754 | 1.4 | 1771 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||
| 95142 | Casa del carrer dels Marges número 14 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-dels-marges-numero-14 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Casa entre mitgeres d'estil popular amb algun element d'influència noucentista. Consta de planta baixa i un pis.</p> <p>La façana presenta una distribució asimètrica, en base a un eix d'obertures desplaçat a la dreta. A la planta baixa hi ha un portal simple i, al primer pis, hi trobem un balcó amb barana d'estil noucentista i amb la base motllurada. L'obertura és emmarcada amb una faixa engaltada. Els costats de la façana són ressaltats amb pilastrons verticals sobresortits, i una faixa horitzontal separa les dues plantes. Al fris del coronament hi ha dos òculs de ventilació del sostremort. El remat de la façana és una barana de ceràmica de la Terrisseria Arpí, un taller de ceràmica de Sant Cugat.</p> <p> </p> | 08205-212 | Carrer dels Marges, número 14 | <p>Aquesta casa està situada en un solar on s'ha conservat la parcel·lació censal de l'antiga vila medieval de Sant Cugat del Vallès. </p> | 41.4724151,2.0826247 | 423400 | 4591608 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95142-021201.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95142-021202.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95142-021203.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95142-021204.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 119|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||
| 95145 | Casino de la Rabassada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casino-de-la-rabassada | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge del Parc Natural de la Serra de Collserola. 2020.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>FÀBREGAS MARGARIT, Pere; GIMÉNEZ COMPTE, Carlota (2011). <em>El Gran Casino de la Rabassada. Història d'un simni burgès</em>. Viena edicions. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>MIQUEL SERRA, Domènec (2019). <em>Sant Cugat, vila d’estiueig</em>. Museus de Sant Cugat – Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, p. 18.</span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | En estat de ruïna i abandonament. Senyalitzat indicant que està prohibit accedir al recinte. | <p>Conjunt en ruïnes de l'antic Casino de la Rabassada, que fou construït entre finals del segle XIX i principis del XX en estil neoclàssic i neoàrab. En la seva època d'esplendor constava d'un hotel i restaurant, un parc d'atraccions i un llac amb barquetes. A més, disposava també d'un tramvia que comunicava amb Barcelona a través de la carretera de la Rabassada.</p> <p>Dels diversos edificis que havien format part de l'antic casino el més important és el mirador amb el pont sobre el carrilet, que unia l'edifici principal del Casino amb la balconada situada damunt de la caseta on hi ha els transformadors elèctrics. També es conserven les ruïnes de la façana principal, el llac sobre el torrent de la Rabassada, els túnels i altres elements arquitectònics del carrilet. Una altra part que es conserva són restes de la tanca del jardí, que estan decorades en un estil neoàrab i neoclàssic.</p> <p>L'edifici del transformador, construït amb murs de cinc metres d'alçada, té engaltats de maó i estucat d'imitació de dovelles i carreus encoixinats. És rematat amb una escultura que representa una cariàtide, amb elements vegetals com ara fulles de palma. Es va lliurar de l'enderroc perquè proporcionava subministrament elèctric als xalets del Rabassalet.</p> <p>Tal com es pot veure en fotografies antigues, l'edifici principal del Casino comprenia diferents volums esglaonats sobre un terreny amb pendent, amb diverses terrasses. Era un edifici eclèctic de tendència classicista, que a l'esplanada inferior tenia el parc d'atraccions.</p> | 08205-213 | Carretera de la Rabassada | <p>El Gran Casino i Hotel de la Rabassada van ser construïts per la societat 'La Rabassada'. El promotor fou Josep Sabadell, i l'arquitecte Andreu Audet Puig. Es va inaugurar com a hotel i restaurant l'any 1899, i fou arrendat a Miquel Montané Martos. L'any 1909 es va constituir la Societat Anònima La Rabassada, que havia de tenir una durada de cinquanta anys, amb un capital d'un milió i mig de pessetes. El president de la societat era el francès Louis Gex, banquer de professió, mentre que Josep Sabadell n'era el tresorer. El 1910 els propietaris de l'Hotel i Restaurant de la Rabassada van vendre la finca a la Societat Anònima la Rabassada, i aquest any van demanar una llicència d'obres per ampliar el complex. A part de l'hotel i el casino, el conjunt tenia també una zona de parc d'atraccions i un llac amb barquetes. El nou complex fou inaugurat el 15 de juliol de 1911, però el casino va tancar un any després de la seva obertura. L'hotel i el restaurant van continuar funcionant fins a la Guerra Civil Espanyola.</p> <p>L'empresa propietària del Casino va construir l'any 1910 les vies d'un tramvia al costat de la carretera de la Rabassada. Començava a Can Gomis i finalitzava a la línia 26 de Barcelona.</p> | 41.4321639,2.1095644 | 425604 | 4587115 | 1899, 1910 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95145-021301.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95145-021302.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95145-021303.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95145-021304.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95145-021305.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95145-021306.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95145-021307.jpg | Legal | Neoclàssic|Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Andreu Audet Puig | Actualment el conjunt es troba en estat ruïnós i està prohibit l'accés al recinte. | 99|116|98 | 46 | 1.2 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||
| 95147 | Capella de la Mare de Déu del Carme | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-la-mare-de-deu-del-carme-3 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge del Parc Natural de la Serra de Collserola. 2020.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>BALLBÈ BOADA, Miquel (1988). <em>Les nostres ermites</em>. Edita l’autor, p. 129-130.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>MIQUEL SERRA, Domènec (2019). <em>Sant Cugat, vila d’estiueig</em>. Museus de Sant Cugat – Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, p. 19.</span></span></span></span></span></p> | XX | La façana presenta pèrdues de l'esgrafiat. | <p>Església historicista, d'estil neoromànic, construïda el 1932 en un paratge boscós propietat de Rossend Menta, a l'actual barri de Valldoreix. Estava dedicada a la Mare de Déu del Carme. Va ser dessacralitzada i actualment funciona com habitatge privat. </p> <p>L'edifici consta d'una sola nau, amb una alta i esvelta torre que fa de campanar, i té altres cossos adossats. La coberta és a dues aigües.</p> <p>La façana principal presenta una recreació idealitzada d'una església romànica, amb un portal de punt rodó flanquejat per una columna a cada costat i un timpà esculpit. Al seu damunt trobem una rosassa amb emmarcament motllurat, mentre que el coronament de la façana és decorat amb arcs llombards. El parament és revestit amb un esgrafiat que imita els carreus.</p> <p>A la dreta de la façana s'aixeca la torre del campanar, que a la part superior compta amb finestres geminades amb arcs de mig punt i un remat d'arcuacions cegues. La teulada és a quatre vessants. A l'interior conté una campana.</p> | 08205-214 | Camí de Can Menta, número 16 | <p>Aquesta església fou construïda el 1932, en terrenys de Rossend Menta i Figuerola, primer president de l'Associació de Propietaris de Valldoreix i Rodalies, creada el 29 de març de 1914. Actualment, ja no presta servei com a església, va ser dessacralitzada i té funcions d'habitatge particular.</p> | 41.4529011,2.0885760 | 423875 | 4589436 | 1932 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95147-021401.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95147-021402.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95147-021403.jpg | Legal | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2026-01-20 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 116|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||
| 95148 | Can Graells | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-graells | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p>Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>GRAU, Tomàs; GALCERAN, Octavi (1990). <em>Masies de Sant Cugat</em>. P & E Comunicació i Premsa Local de Sant Cugat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>FOJ ALVIRA, Gemma; TORTOSA SAPERAS, Joan (1991). <em>Masies i ermites de Sant Cugat del Vallès</em>. Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, p. 32-33.</span></span></span></span></span></p> | XIV-XX | <p>Masia de dimensions força grans, d'origen medieval, que ha conservat parcialment la seva tipologia tradicional, per bé que en estat de ruïna. Se'n conserven els murs principals, però no la coberta. És un edifici de planta rectangular, i consta de planta baixa, pis i golfes.</p> <p>La façana principal presenta una distribució d'obertures molt regular, en base a diversos eixos verticals. En un d'ells hi ha el portal d'accés, de mig punt i adovellat. A cada costat té dues finestres d'arc de mig punt que donen als dos espais on hi ha cups de vi. Al primer pis hi ha quatre finestres rectangulars emmarcades amb llindes i brancals de pedra escairada. En el pis de les golfes hi ha una galeria d'arcades de mig punt. Sobre la segona finestra de l'esquerra, i situat sobre l'eix del portal, es conserva un matacà defensiu. La teulada era a doble vessant.</p> <p>Arrel de les intervencions arqueològiques que es van portar a terme l'any 2014 es van poder documentar diversos paviments i estructures antigues de la masia. A l'interior es van identificar restes de diferents períodes, entre els segles XIV i XX. Entre d'altres, hi havia un conjunt de cups de vi a la zona est, i altres infraestructures vinculades amb la producció d'oli o el vi.</p> | 08205-215 | Avinguda de Graells (dins del recinte de Hewlett Packard Española SL) | <p>L'any 1629 Rafael Graells va comprar aquesta masia, que aglutinava tres propietats que estan documentades ja al segle XIV.</p> <p>Fruit de les excavacions arqueològiques que s'hi ha practicat es pot deduir que la part inferior dels murs de la masia correspon al segle XVII, però la construcció que actualment es pot veure és majoritàriament del segle XVIII. A principis del segle XIX la masia fou ampliada per la banda sud.</p> <p>L'any 1849 l'aleshores propietari, Joan Clarós, va rebre el títol de baró de Prado Hermoso. En aquell moment va fer posar un escut heràldic a la façana, que no s'ha conservat. A la dècada de 1960 la masia fou abandonada, i les seves terres van ser venudes en diverses parcel·les.</p> <p>El 2014 els terrenys de la masia foren adquirits per la multinacional tecnològica Hewlett-Packard. Aleshores l'edifici es va consolidar i restaurar. Durant el procés es va dur a terme un control arqueològic amb motiu dels rebaixos i d'una rasa a l'exterior de l'immoble. La direcció de la intervenció va anar a càrrec de Gemma Caballé.</p> <ul> </ul> | 41.4954159,2.0607851 | 421605 | 4594181 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95148-021501-ajuntament-de-sant-cugat-any-2008.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95148-021502-ajuntament-de-sant-cugat-any-2008.jpg | Legal i física | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Les fotografies són de l'any 2008, fetes per l'Ajuntament de Sant Cugat del Vallès.Les intervencions arqueològiques practicades són les següents:Del 2 al 21 d'abril de 2014. Directora: Gemma Caballé Crivillés. Intervenció preventiva, control i excavació.Del 23 al 30 de juny de 2014. Directora: Gemma Caballé Crivillés. Intervenció preventiva i Eliminació. | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||
| 95149 | Can Rabella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-rabella-1 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>AGUELO, Jordi; MIQUEL, Domènec; RODRÍGUEZ, Alba. <em>Carta Arqueològica de Sant Cugat del Vallès (1998)</em>. Ajuntament de Sant Cugat del Vallès.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>GRAU, Tomàs; GALCERAN, Octavi (1990). <em>Masies de Sant Cugat</em>. P & E Comunicació i Premsa Local de Sant Cugat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>FOJ ALVIRA, Gemma; TORTOSA SAPERAS, Joan (1991). <em>Masies i ermites de Sant Cugat del Vallès</em>. Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, p.8-9.</span></span></span></span></span></p> | XVI-XIX | En estat de degradació avançat | <p>Masia de dimensions mitjanes, d'origen medieval però que fou reedificada l'any 1885 amb un edifici de nova planta. El cos residencial principal que avui es pot veure és de planta quadrada, i consta de planta baixa i un pis, amb teulada a dos vessants que té el carener paral·lel a la façana principal. Al nord i al sud té espais auxiliars de forma quadrada amb diverses dependències. Al nord es conserven construccions de l'antiga masia; al sud hi ha un barri o baluard on hi havia l'era.</p> <p>La façana principal de la nova casa, orientada vers migdia, presenta una composició simètrica en base a tres eixos d'obertures. A la planta baixa hi ha el portal i dues finestres, una a cada banda. Al primer pis hi ha tres balcons. El coronament de la façana es resol amb una balustrada feta de peces de ceràmica entre pilastrons que, a la part central, presenta una cartel·la esglaonada i rematada de forma curvilínia. A l'interior té esgrafiada la inscripció: 'ANY JB 1885'. A la façana dreta hi trobem tres obertures.</p> <p>Segons sembla, a la part del darrere de la masia hi hauria els cups de vi i el celler. Aquest cos forma part de la masia primitiva, que possiblement tenia el carener paral·lel a la façana principal. Al segle XIX la masia es va ampliar cap a ponent amb dependències pels mossos i estances nobles.</p> <p> </p> | 08205-216 | Carrer Josep Irla | <p>Aquesta masia està documentada l'any 1392 com a Mas Turmo i Mas Rubió. En el fogatge de 1553 es documenta la família Rabella a Sant Cugat del Vallès. L'any 1879 la finca, aleshores en mans de Joan Rabella Busquets, tenia una extensió d'entre tres i quatre-centes quarteres.</p> <p>Tal com indica una inscripció a la façana, l'any 1885 la masia fou reedificada amb un cos de nova planta. Les parts antigues de la masia es conserven a la zona nord.</p> | 41.4729956,2.0567465 | 421241 | 4591696 | 1885 (reedificació) | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95149-021601.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95149-021602.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95149-021603.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95149-021604.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95149-021605.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95149-021606.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95149-021607.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||
| 95150 | Can Trabal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-trabal-1 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>AGUELO, Jordi; MIQUEL, Domènec; RODRÍGUEZ, Alba. <em>Carta Arqueològica de Sant Cugat del Vallès (1998)</em>. Ajuntament de Sant Cugat del Vallès.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>FOJ ALVIRA, Gemma; TORTOSA SAPERAS, Joan (1991). <em>Masies i ermites de Sant Cugat del Vallès</em>. Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, p.36-37.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>GRAU, Tomàs; GALCERAN, Octavi (1990). <em>Masies de Sant Cugat</em>. P & E Comunicació i Premsa Local de Sant Cugat.</span></span></span></span></span></p> | XIV-XIX | <p>Masia de grans dimensions, d'origen medieval, però amb nombrosos cossos afegits, sobretot en les reformes i ampliacions realitzades a partir de la meitat del segle XVIII i fins el darrer terç del XIX. El conjunt ocupa un ampli recinte que, davant del cos residencial principal, té un gran pati amb diverses dependències a l'entorn.</p> <p>L'edifici principal consta d'un cos central i cossos laterals, més baixos. El cos central és de planta quadrada i esta rematat amb una torratxa al mig. Consta de planta baixa, pis i golfes, amb teulada a doble vessant. La façana principal, orientada a migdia, és de composició simètrica en base a tres eixos d'obertures. A la planta baixa té un portal d'arc rebaixat i finestres a cada costat. Al primer pis trobem tres obertures amb balcó i, a les golfes, tres balconeres petites. Unes faixes horitzontals o motllures separen els pisos. La façana està coronada amb una balustrada i fris, on consta el nom de Bartomeu Trabal (amb ceràmica vidriada). Al damunt hi ha diversos gerros de remat, de la Terrisseria Arpí, una indústria ceràmica de Sant Cugat. A la façana també hi podem veure un rellotge de sol.</p> <p>Els dos cossos laterals tenen cadascun el seu propi portal d'accés, en aquest cas de punt rodó i adovellat. Es caracteritzen per unes galeries de tres arcades, amb impostes a la planta pis.</p> <p>L'accés al conjunt de Can Trabal es realitza per un gran portal situat en un volum sobresortint de l'edifici dels cellers. El portal és de punt rodó amb una motllura engaltada. Els cossos afegits tenien les funcions de masoveria, allotjament per treballadors, celler, magatzems, etcètera. Són un bon exemple de les construccions agràries d'ampliació construïdes al segle XIX al voltant d'un pati.</p> <p>Davant de la masia hi ha una alzina, tres roures i un pi pinyer.</p> | 08205-217 | Carrer de Josep Maria Sert | <p>Aquesta masia conserva documentació des de l'any 1327. Des de l'origen ja era propietat de la família Trabal, un cognom que es troba escrit també com a Tarabal o Taraval. </p> <p>El 1755 es va començar a reformar, i s'hi van fer obres de manera més o menys continuada fins a finals del segle XIX. Les reformes més importants es van dur a terme abans de l'arribada de la fil·loxera, perquè els propietaris pensaven que la plaga no travessaria els Pirineus i, per tant, no afectaria la finca. </p> <p>Segons diu la tradició, la torre de Can Trabal va ser construïda per encàrrec de la pubilla del mas per poder veure l'hereu de Can Vilallonga quan passava pel davant per anar a Sant Cugat.</p> <p> </p> | 41.4561640,2.0789212 | 423072 | 4589807 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95150-021701.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95150-021702.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95150-021703.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95150-021704.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95150-021705.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||
| 95151 | Jaciment arqueològic de la masia de Can Volpelleres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-arqueologic-de-la-masia-de-can-volpelleres | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>AGUELO, Jordi; MIQUEL, Domènec; RODRÍGUEZ, Alba. <em>Carta Arqueològica de Sant Cugat del Vallès (1998)</em>. Ajuntament de Sant Cugat del Vallès.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>GRAU, Tomàs; GALCERAN, Octavi (1990). <em>Masies de Sant Cugat</em>. P & E Comunicació i Premsa Local de Sant Cugat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>FOJ ALVIRA, Gemma; TORTOSA SAPERAS, Joan (1991). <em>Masies i ermites de Sant Cugat del Vallès</em>. Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, p.40-41.</span></span></span></span></span></p> | XVI | La masia va ser enderrocada el 1973 per construir un Centre de Rehabilitació. | <p>La masia de Volpelleres estava situada dins de l'actual recinte del Centre d'Alt Rendiment (CAR) de Sant Cugat del Vallès. Va ser enderrocada l'any 1973.</p> <p>Segons es coneix gràcies a la bibliografia, la masia era de planta baixa, pis i golfes, amb teulada a doble vessant. El portal d'accés, a la planta baixa, es va conservar dins del recinte del Centre d'Alt Rendiment Esportiu. A la planta pis hi havia tres finestres. La masia tenia un baluard i el cancell tenia una coberta amb teula i tres merlets.</p> | 08205-218 | Avinguda Alcalde Barnils | <p>El topònim 'Vulpeires' està documentat en època medieval, en concret, l'any 985, i com a cognom, el 1161. La masia apareix documentada en el fogatge de l'any 1553. Aquesta masia va ser enderrocada l'any 1973 per construir un Centre de Rehabilitació, que amb la candidatura de Barcelona dels Jocs Olímpics va transformar-se en Centre d'Alt Rendiment Esportiu.</p> <p>Prop de l'antiga masia van aparèixer restes arqueològiques d'època romana.</p> | 41.4839079,2.0766608 | 422916 | 4592889 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95151-021802_1.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Agraïm al senyor Xavier Andreu l'accés al recinte del CAR. | 94 | 1754 | 1.4 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||
| 95152 | Can Castanyer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-castanyer-0 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>GRAU, Tomàs; GALCERAN, Octavi (1990). <em>Masies de Sant Cugat</em>. P & E Comunicació i Premsa Local de Sant Cugat.</span></span></span></span></span></p> | XV-XX | <p>Masia de dimensions força grans, d'origen medieval, que ha conservat parcialment la seva tipologia tradicional, amb ampliacions posteriors. Es troba situada sobre el coll o muntanya de Campanyà. El conjunt és format pel cos residencial principal més diverses dependències a un costat. </p> <p>El cos principal és de planta rectangular i consta de planta baixa i pis, amb teulada a dos vessants. La façana, orientada vers migdia, presenta una composició simètrica en base a tres eixos d'obertures. A la planta baixa hi ha el portal d'accés i una finestra a cada costat. Al primer pis l'obertura central és un balcó, que té una finestra a cada banda. Totes les obertures són amb arc rebaixat. El parament dels murs és arrebossat. El ràfec és ceràmic, d'una sola filada.</p> <p>El mur de la façana posterior presenta uns carreus de grans dimensions fets de pedra de Campanyà. Sembla que aquesta part podria correspondre a l'obra més antiga de la masia.</p> <p>Al davant de la façana hi trobem l'era on, antigament, hi havia un pou. Alguns dels cossos annexos són força moderns, com ara un edifici amb una doble galeria d'arcades de mig punt. També hi ha corrals i magatzems.</p> | 08205-219 | Carrer Rafael Castanyer, número 3 | <p>Aquesta masia està documentada ja al segle XIII, quan Guillem de Claramunt feia donació d'un mas situat al coll de Campanyà. Al segle XV es podria haver ampliat. Antigament era anomenada mas Dalmau, i des del segle XVI va prendre el nom de can Castanyer. Bona part de les construccions actuals corresponen als segles XIX-XX.</p> <p>La masia està vinculada a l'ermita de Santa Maria de Campanyà.</p> | 41.4809777,2.0582658 | 421377 | 4592581 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95152-021901.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95152-021902.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95152-021903.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95152-021904.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95152-021905.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||
| 95153 | Can Gordi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-gordi-2 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge del Parc Natural de la Serra de Collserola. 2020.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>GRAU, Tomàs; GALCERAN, Octavi (1990). <em>Masies de Sant Cugat</em>. P & E Comunicació i Premsa Local de Sant Cugat.</span></span></span></span></span></p> | XVI-XIX | Restes d'una antiga masia. | <p>Ruïnes d'un antic mas que conserva bona part dels murs, alguns fins a l'alçada de la teulada. Constava de planta baixa, pis i golfes, i tenia la coberta a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana. La façana conserva un rellotge de sol.</p> <p>L'arrebossat dels murs s'ha erosionat, de tal manera que ha deixat a la vista un aparell d'<em>opus incertum</em>, tal vegada fet amb materials reutilitzats. </p> | 08205-220 | Vall de Can Gordi | <p>Aquesta masia està documentada ja al segle XVI. Al segle XVIII consta com a propietat de Rafael Civil, el qual la va llegar al seu nebot Rafael Mas Civil.</p> <p>Ja al segle XX, a finals de la dècada de 1940 en van marxar els darrers masovers i la masia va quedar sense ús. La propietat tenia una extensió de 158 quarteres, i incloïa vinya, regadiu i bosc. L'explotació més gran de la finca era el bosc. </p> <p>El nom de la masia prové del cognom Guardi, ja que fins a principis del segle XIX aquesta era la denominació. Després de la invasió francesa durant la les guerres napoleòniques va canviar la fonètica i passà a denominar-se Gordi.</p> | 41.4456800,2.1011700 | 424918 | 4588624 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95153-022001-can-gordi-ajuntament-de-sant-cugat-del-valles-2008.jpg | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | La fotografia ha estat facilitada per l'Ajuntament de Sant Cugat del Vallès i és de l'any 2008. | 98|119 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 |
Estadístiques 2026
patrimonicultural
Mitjana 2026: 0,00 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.