Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 95273 | Casa de Manuel Almirall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-manuel-almirall | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Xalet d'estiueig d'estil noucentista projectat l'any 1922 per l'arquitecte I<span><span><span><span lang='CA'><span>sidre Gili Moncunill. L'obra que en va resultar, però, es va simplificar respecte al projecte original. L'edifici és de </span></span></span></span></span>planta rectangular, i consta de planta baixa i pis, amb terrat pla.</p> <p>La façana principal presenta una composició asimètrica en base a quatre eixos d'obertures, amb el segon eix de la dreta emfasitzat per la presència d'un porxo amb el portal d'entrada. Així, a la planta baixa el portal queda desplaçat al costat dret. El porxo és sostingut per columnes d'ordre jònic i té al damunt una terrassa amb balustrada classicista, emmarcada per dues pilastres que contenen uns gerros fets amb morter modelat, decorats amb garlandes. A l'esquerra del porxo hi ha dues finestres, i una al cantó dret. Totes les obertures del xalet tenen persianes de llibret i presenten un emmarcament gris pintat. Al primer pis hi ha quatre obertures de la mateixa tipologia, incloent l'accés al balcó.</p> <p>A la façana del carrer Bergara destaca una tribuna de planta semicircular amb un balcó superior amb balustrada classicista. A la planta baixa la tribuna està tancada i presenta unes columnes amb capitell d'estil jònic. El coronament de l'edifici es resol mitjançant un ràfec motllurat amb una línia de teules i un mur superior amb pilastres que recorre tot el contorn.</p> <p>La tanca del solar és formada per un mur arrebossat amb pilastres de coronament arrodonit. La serralleria és d'estil noucentista.</p> | 08205-321 | Carrer Verdi, número 11 | <p>Tomàs Roman va demanar una llicència d'obres per construir un xalet unifamiliar el dia 31 de desembre de 1922, en representació de Manuel Almirall. L'edifici era en un solar situat al carrer Bergara, cantonada amb el carrer Verdi. El projecte el signava Isidre Gili Moncunill, arquitecte. El permís va ser concedit el 5 de gener de 1923. </p> <p>El projecte original dibuixava una façana molt ornamentada, que incloïa un motllurat en l'entaulament del porxo, una tribuna amb columnes dòriques i una cornisa jònica amb modillons. Durant l'obra, per motius econòmics, el projecte es va simplificar i s'optà per peces prefabricades, com les columnes, mentre que els motllurats es van eliminar. La teulada havia de ser a quatre aigües i amb peces de fibrociment.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Isidre Gili Moncunill va ser un arquitecte bàsicament modernista. Va projectar els edificis modernistes d'Igualada de Cal Barrab, Cal Ratés i l'antic mercat de l'Ocelleria (el darrer amb Pau Salvat, actualment enderrocat). A Sant Cugat va fer el xalet de Joaquim Bonet i la casa de Manuel Almirall. A Logronyo va fer la casa Garrigosa. </span></span></span></span></span></p> | 41.4663250,2.0828792 | 423415 | 4590931 | 1922 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95273-casa-de-manuel-almirall1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95273-032102.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95273-casa-de-manuel-almirall2.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2025-03-17 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Isidre Gili Moncunill | 106|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||
| 95274 | Xalet de Juli González | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xalet-de-juli-gonzalez | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>Xalet d'estiueig d'estil noucentista situat dins d'un solar rodejat per una tanca d'època als carrers Guimerà i Domènec. L'edifici conté bona part del repertori formal i estilístic dels xalets noucentistes, amb elements d'arrel mediterrània i altres de centreeuropeus. És una edificació de planta rectangular que consta de planta baixa, pis i golfes.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A la façana del carrer Àngel Guimerà hi ha, en planta baixa, una galeria semicircular amb arcs que sosté al seu damunt un balcó amb balustrada. Per sota d’aquest petit porxo s’accedeix al primer pis. Al seu costat hi ha una finestra amb dues fulles i, sobre seu, en el mateix eix vertical però al primer pis, un balcó amb barana de ferro.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Al nivell de les golfes hi ha tres finestretes, la del mig més gran que les laterals. Les obertures de totes les façanes estan emmarcades amb uns esgrafiats amb motius florals que connecten amb bandes de línies. </span></span></span><span><span><span>La coberta és a l'estil holandès, amb un ràfec volat ampli que descansa sobre els caps de biga de fusta.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La tanca de la finca és formada per un mur amb paredat de pedra i pilastres, amb un coronament emmotllurat que emmarca una serralleria d'estil noucentista.</span></span></span></p> | 08205-322 | Carrer Àngel Guimerà, número 13 | <p>Juli González va demanar un permís d'obres el 5 de novembre de 1921 per construir una casa al carrer Àngel Guimerà seguint el projecte de Ferran Cels, arquitecte. La llicència va ser atorgada el 13 de novembre del mateix any.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ferran Cels Granell va néixer a Barcelona el 1880 i va morir a Sant Cugat del Vallès el 1924. Va obtenir el títol d’arquitecte el 1905. Des de l’any 1906 era l’arquitecte municipal de Sant Cugat del Vallès, càrrec que va mantenir fins a la seva defunció. Les seves obres són d’estil modernista. Va projectar a Sant Cugat el Col·legi Santa Isabel, les cases de Carles Blanquet i Miquel Casals i la casa Antoni Ceravalls, entre altres. I a Barcelona </span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span>la casa Reparada Casanovas.</span></span></span></span></span></p> | 41.4672535,2.0800344 | 423178 | 4591037 | 1921 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95274-032201.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95274-032202.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95274-032203.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2025-02-13 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Ferran Cels | 106|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||
| 95276 | Torre unifamiliar al carrer Pahissa número 4 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-unifamiliar-al-carrer-pahissa-numero-4 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>MIQUEL SERRA, Domènec (1997). “</span></span><span><span><span>L’arquitectura modernista a Sant Cugat del Vallès”. <em>Gausac núm. </em><em>11</em>, p. 53-88.</span></span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Xalet amb jardí construït a principis de segle XX, d'estil noucentista o neoclàssic. És de planta rectangular, i consta de planta baixa i pis, amb coberta de terrat pla.</p> <p>La façana principal, situada al carrer Pahissa, presenta una composició simètrica en base a tres eixos d'obertures. A la planta baixa al centre hi ha el portal, amb una finestra a cada banda. Les obertures d'aquesta planta són rematades amb arcs escarsers.Al primer pis destaca un balcó central amb balustres emmarcades amb pilastres i recolzat sobre dues mènsules. A cada costat té una balconera, també amb balustres de morter modelat. Les tres obertures de la primera planta tenen una cornisa al damunt recolzada amb mènsules.</p> <p>La façana que dona al carrer Barcelona presenta una tipologia d'obertures en la mateixa línia que la façana principal, en aquest cas en base a dos eixos d'obertures. La façana posterior és una mitgera arrebossada i pintada com la resta de les façanes. </p> <p>El coronament del xalet es resol mitjançant un fris amb una balustrada superior. El fris conté una motllura classicista i espiralls de ventilació del sostremort, de morter modelat amb una estrella de cinc puntes. La balustrada, d'estil classicista, és feta també amb peces de morter modelat i emmarcada entre pilastres.</p> <p>La tanca de la finca és formada per una base de pedra i una reixa de formes sinuoses, amb un cancell de dues pilastres amb gerros de coronament. Té continuïtat en la finca del costat (avinguda de Gràcia número 46).</p> <p>A la finca es conserva un molí de vent. És de planta quadrada, amb murs sense decoració. Conté, però, una franja d'estil art déco que evoca un cinturó amb una sivella. Està formada per tres llistons horitzontals units en un quadrat. Aquesta franja es repeteix en el fris del coronament, sota el dipòsit d'aigua, però sense el quadrat de la sivella. </p> <p> </p> | 08205-323 | Carrer Pahissa, número 4 | <p><span><span><span>El municipi de Sant Cugat del Vallès ha estat des del darrer quart del segle XIX una ciutat d’estiueig per a ciutadans procedents de Barcelona i dels seus pobles del voltant, que posteriorment van ser agregats a la ciutat comtal. Les primeres construccions per a estiuejants es van fer a redós de la carretera de Gràcia, a tocar del nucli històric de Sant Cugat, passada la riera de Can Mora. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa a aquest xalet en particular, </span></span></span>l'historiador Domènec Miquel Serra creu el va promoure Josep Monés, que era propietari de la casa del mateix nom situada a l'altra banda del carrer. Segons dades del cadastre, no sempre del tot fiable, s'hauria construït l'any 1910.</p> <p> </p> | 41.4661709,2.0847832 | 423573 | 4590913 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95276-032301.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95276-032302.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95276-032303.jpg | Legal | Neoclàssic|Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 99|106|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||
| 95278 | Goigs a Sant Adjutori | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-a-sant-adjutori | XIX i XX | <p>Els goigs dedicats a Sant Adjutori s'havien cantat en la capella de planta circular d'aquesta advocació, situada a la Vall de Gausac, que també havia estat dedicada a la Mare de Déu del Bosc.</p> <p>La lletra dels goigs de Sant Adjutori expliquen, en primer lloc, el perquè és conegut el sant i, després, justifica la seva devoció local. S'hi explica que era un monjo de l'orde de Sant Bernat. Diu així:</p> <p>'<em>Lo nom de Adjutorien vos / fou posat per distingirvos, / y en tot lo mon per tenirvos / per home molt virtuós, / en sentedat sou famós / com es publich, y notori</em>'.</p> <p>Sant Adjutori era conegut per la seva atenció als pobres:</p> <p>'<em>Lo esperit de caritat, / que sempre vos animaba / als pobles per vos donaba / remey en necessitat: / per lo que vos sou estat / en tots mals propiciatori</em>'.</p> <p>I, finalment, vincula el sant amb el lloc i es menciona el vincle amb el monestir femení de Santa Maria de Valldaura, al Berguedà:</p> <p>'<em>En esta devota hermita, entre boscos col·locada / vostra santa Imatge habita / de Maria acompañada: en esta santa morada / se troba tot Adjutori</em>'.</p> <p>'<em>Vos de Valldaura en la cuadra / antigament Monestir / de Sant Benet, asistir a esta capella vos cuadra</em>'.</p> | 08205-324 | Camí de Sant Medir | <p><span><span><span>Els goigs són una composició poètica, de caràcter catòlic generalment, dedicats al Déu Trinitari (Déu-Pare, Déu-Fill-Jesucrist i Déu-Esperit Sant), a la Mare de Déu sota totes les seves advocacions, als sants i als àngels, tributant culte en cadascuna de les tres variants establertes per l’Església catòlica: latria, dulia i hiperdulia. Els goigs formen part dels actes de pietat, com a cant final de trinaris, quinaris i novenaris, per exemple, i també de les misses solemnes corresponents al calendari litúrgic, amb especial dedicació el dia de la festivitat o solemnitat. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquest tipus de composició s’acostuma a cantar, i és molt popular, a Catalunya i també a les Illes Balears i Andorra. La finalitat és demanar i donar gràcies pels favors rebuts. Els goigs se solen imprimir, bàsicament en un únic foli, encara que actualment se’n fan també amb format díptic, on consta la devoció, una imatge del sant, la lletra i la música. Darrerament, també s’incorpora a la part posterior una breu nota històrica del sant o de l’església, capella o ermita on es canten.</span></span></span></p> | 41.4555500,2.1142700 | 426024 | 4589708 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95278-032401.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós/Cultural | Inexistent | 2026-01-19 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | La imatge dels goigs és de l'associació Amics dels Goigs, de Barcelona. | 119 | 62 | 4.4 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||
| 95279 | Goigs a Sant Benet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-a-sant-benet | <p>San Benito (2002). <em>Regla de San Benito</em>. Abadía de Leyre.</p> | XIX - XX | <p>Goigs dedicats a Sant Benet de Núrsia, fundador de l'orde religiós dels benedictins. Al Reial Monestir de Sant Cugat es venerava aquest sant, que fou el fundador de l'orde propietària del Monestir.</p> <p>A la lletra s'explica la seva història personal i les seves virtuts:</p> <p>'<em>De nobles pares nasquereu / per ser de Nursia farol / hont en virtuts com un sol / en continent resplanguereu / per havervos Deu creat / son recte legislado</em>r'.</p> <p>El compara en el text amb altres sants, com sant Elies, santa Escolàstica i Abraham i, finalment, parla del seu llegat:</p> <p>'<em>Son tants los Sants y convents / de la vostra institucio, / que per benediccio / com Abraham dels crehents per Pare sou venerat / per ser d'ella dictador</em>'.</p> | 08205-325 | Reial Monestir de Sant Cugat del VallèsPlaça d'Octavià | <p><span><span><span>Els goigs són una composició poètica, de caràcter catòlic generalment, dedicats al Déu Trinitari (Déu-Pare, Déu-Fill-Jesucrist i Déu-Esperit Sant), a la Mare de Déu sota totes les seves advocacions, als sants i als àngels, tributant culte en cadascuna de les tres variants establertes per l’Església catòlica: latria, dulia i hiperdulia. Els goigs formen part dels actes de pietat, com a cant final de trinaris, quinaris i novenaris, per exemple, i també de les misses solemnes corresponents al calendari litúrgic, amb especial dedicació el dia de la festivitat o solemnitat.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquest tipus de composició s’acostuma a cantar, i és molt popular, a Catalunya i també a les Illes Balears i Andorra. La finalitat és demanar i donar gràcies pels favors rebuts. Els goigs se solen imprimir, bàsicament en un únic foli, encara que actualment se’n fan també amb format díptic, on consta la devoció, una imatge del sant, la lletra i la música. Darrerament, també s’incorpora a la part posterior una breu nota històrica del sant o de l’església, capella o ermita on es canten.</span></span></span></p> | 41.4737100,2.0852600 | 423622 | 4591749 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95279-032501.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | Inexistent | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | La imatge dels goigs és de l'associació Amics dels Goigs, de Barcelona. | 119 | 62 | 4.4 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||
| 95280 | Goigs de Sant Medir | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-medir | <p>ARIMANY JUVENTENY, Joan (2013). <em>Sants tradicionals catalans</em>. Farell editors, p.102-103.</p> <p>CORTS BLAY, Ramon i GALTÉS PUJOL, Joan (2000). <em>Diccionari d'història eclesiàstica de Catalunya. Volum II. D - O</em>. Generalitat de Catalunya; Editorial Claret, p. 599.</p> | XIX - XX | <p>Goigs dedicats a Sant Medir, dels quals n'hi ha diverses versions. De la vida del sant, se'n relata el següent: </p> <p>'<em>Meresqué esta vall formosa, / Medí, vostre naixement, / on visquéreu santament / una vida virtuosa; / per ella en la Glòria gosa / vostra ànima etern repòs</em>'.</p> <p>I també de l'entorn on es troba la capella, prop del lloc on va ser martiritzat:</p> <p>'<em>Que plausible és ta ventura, / vall feliç, amb tal tresor! / Ta ditxa canta amb primor / del rossinyol la dulçura; / apar esmeragda pura / el verd d'est terme ditxós</em>'.</p> <p>En una altra versió del goig, parla del lloc on va néixer, va viure i va ser martiritzat Sant Medir:</p> <p>'<em>Nostra terra ben aymada / vege'l vostre naixement, / com si un astre resplandent / fos desprès de l'estelada; / esta vall tan regalada / flor tan bella féu florî.</em></p> <p><em>De la gloria tan sencera / que per sempre disfruteu, / vostre esguart may aparteu / d'esta vall que vos venera / y per Vos confiada espera / lograr l'auxili div</em>í'</p> | 08205-326 | Camí de Sant Medir | <p>Sant Medir era un pagès que vivia a l'indret on hi ha la capella homònima, al peu del camí ral entre Sant Cugat del Vallès i Barcelona, en temps de les persecucions religioses de Dioclecià. El bisbe Sever, de Barcelona fugint dels seus perseguidors, va arribar prop de casa seva. En passar per allà, el bisbe Sever va fer créixer de cop les faveres que Medir just estava plantant. Quan els perseguidors del bisbe preguntaren a Medir si l'havia vist, ell els va narrar el miracle que Sever havia obrat. Els soldats van creure que Medir no els deia la veritat i va ser empresonat i martiritzat. La seva festa se celebra el 3 de març. És patró també de Sant Cugat del Vallès, i dels pagesos del Vallès i del pla de Barcelona.</p> <p><span><span><span>Els goigs són una composició poètica, de caràcter catòlic generalment, dedicats al Déu Trinitari (Déu-Pare, Déu-Fill-Jesucrist i Déu-Esperit Sant), a la Mare de Déu sota totes les seves advocacions, als sants i als àngels, tributant culte en cadascuna de les tres variants establertes per l’Església catòlica: latria, dulia i hiperdulia. Els goigs formen part dels actes de pietat, com a cant final de trinaris, quinaris i novenaris, per exemple, i també de les misses solemnes corresponents al calendari litúrgic, amb especial dedicació el dia de la festivitat o solemnitat. </span></span></span><span><span><span>Aquest tipus de composició s’acostuma a cantar, i és molt popular, a Catalunya i també a les Illes Balears i Andorra. La finalitat és demanar i donar gràcies pels favors rebuts. Els goigs se solen imprimir, bàsicament en un únic foli, encara que actualment se’n fan també amb format díptic, on consta la devoció, una imatge del sant, la lletra i la música. Darrerament, també s’incorpora a la part posterior una breu nota històrica del sant o de l’església, capella o ermita on es canten.</span></span></span></p> | 41.4436392,2.1213752 | 426604 | 4588380 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95280-032601.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95280-032602.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95280-032603.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95280-032604.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95280-032605.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95280-032606.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95280-032607.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95280-032608.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95280-032609.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95280-032610.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95280-032611.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95280-032612.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós/Cultural | Inexistent | 2026-01-19 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | La imatge dels goigs és de l'associació Amics dels Goigs, de Barcelona. | 119|98 | 62 | 4.4 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||
| 95281 | Goigs de Sant Pere | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-pere-4 | XIX - XX | <p>Goigs dedicats a Sant Pere Apòstol, titular de l'església parroquial de Sant Pere d'Octavià. La seva festa se celebra el 29 de juny.</p> <p>En la lletra dels goigs es diu que Pere era un dels dotze apòstols de Jesús i els compara amb una flor.</p> <p>'<em>Puix gosau de eterna glòria, / Bella flor de dotze flors. / Teniulos a la memòria / Sant Pere, als pecadors'.</em></p> <p>Segons el text, sembla que el dia 29 de juny es podia obtenir una indulgència, on s'eximeix de les penes temporals dels pecats:</p> <p>'<em>Lo dia de vostra festa / Vint y nou de Juny contam, / Tenim moltas indulgencias / Per Sant Pere, y alcansám / Confessant y combregant / Dels pecats penedintnos</em>'.</p> <p>I, també ens recorda que Sant Pere és patró de Sant Cugat del Vallès i l'església de Sant Pere n'és temple parroquial:</p> <p>'<em>Y puix los de Sant Cugat / Per patró vos tenen tots, / Teniulos a la memoria / San Pere als vostres devots'.</em></p> | 08205-327 | Reial Monestir de Sant Cugat del VallèsPlaça d'Octavià | <p><span><span><span>Els goigs són una composició poètica, de caràcter catòlic generalment, dedicats al Déu Trinitari (Déu-Pare, Déu-Fill-Jesucrist i Déu-Esperit Sant), a la Mare de Déu sota totes les seves advocacions, als sants i als àngels, tributant culte en cadascuna de les tres variants establertes per l’Església catòlica: latria, dulia i hiperdulia. Els goigs formen part dels actes de pietat, com a cant final de trinaris, quinaris i novenaris, per exemple, i també de les misses solemnes corresponents al calendari litúrgic, amb especial dedicació el dia de la festivitat o solemnitat.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquest tipus de composició s’acostuma a cantar, i és molt popular, a Catalunya i també a les Illes Balears i Andorra. La finalitat és demanar i donar gràcies pels favors rebuts. Els goigs se solen imprimir, bàsicament en un únic foli, encara que actualment se’n fan també amb format díptic, on consta la devoció, una imatge del sant, la lletra i la música. Darrerament, també s’incorpora a la part posterior una breu nota històrica del sant o de l’església, capella o ermita on es canten.</span></span></span></p> | 41.4737912,2.0855086 | 423643 | 4591758 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95281-032701.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós/Cultural | Inexistent | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | La imatge dels goigs és de l'associació Amics dels Goigs, de Barcelona. | 119 | 62 | 4.4 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||
| 95282 | Goigs de la Mare de Déu del Carme | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-la-mare-de-deu-del-carme-1 | XIX - XX | <p>Goigs dedicats a la Mare de Déu del Carme que es cantaven en una capella de l'església del Monestir de Sant Cugat. En aquest cas, es tracta d'una lletra genèrica d'aquesta advocació mariana:</p> <p>'<em>Lo primer per consolar-nos / Al Mont del Carme en figura / D'un núvol fou, per mostrar-nos / A Elíes, oh gran ventura, Antes que Vos fossiu nada / Nou cents anys i més avans.</em> [...] <em>Mirau-nos, Reina sagrada, / Desplegau les vostres mans, / Cumpliu les vostres promeses / A tots els Carmelitans, / I sereu sempre alabada, / Com sou ara i des de avans</em>'.</p> | 08205-328 | Reial Monestir de Sant Cugat del VallèsPlaça d'Octavià | <p><span><span><span>Els goigs són una composició poètica, de caràcter catòlic generalment, dedicats al Déu Trinitari (Déu-Pare, Déu-Fill-Jesucrist i Déu-Esperit Sant), a la Mare de Déu sota totes les seves advocacions, als sants i als àngels, tributant culte en cadascuna de les tres variants establertes per l’Església catòlica: latria, dulia i hiperdulia. Els goigs formen part dels actes de pietat, com a cant final de trinaris, quinaris i novenaris, per exemple, i també de les misses solemnes corresponents al calendari litúrgic, amb especial dedicació el dia de la festivitat o solemnitat.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquest tipus de composició s’acostuma a cantar, i és molt popular, a Catalunya i també a les Illes Balears i Andorra. La finalitat és demanar i donar gràcies pels favors rebuts. Els goigs se solen imprimir, bàsicament en un únic foli, encara que actualment se’n fan també amb format díptic, on consta la devoció, una imatge del sant, la lletra i la música. Darrerament, també s’incorpora a la part posterior una breu nota històrica del sant o de l’església, capella o ermita on es canten.</span></span></span></p> | 41.4737942,2.0854981 | 423642 | 4591758 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95282-032801.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós/Cultural | Inexistent | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | La imatge dels goigs és de l'associació Amics dels Goigs, de Barcelona. | 119 | 62 | 4.4 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||
| 95284 | Goigs de Santa Maria de Campanyà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-santa-maria-de-campanya | XIX - XX | <p>Els goigs dedicats a Santa Maria de Campanyà tenen un primer paràgraf on es fa una aproximació a la devoció i al lloc de l'església del mateix nom. Els devots la invoquen perquè vetlli per ells: <em>'Puix del Cel porteu corona, / Mare de Déu eternal / i de Campanyà Patrona, / remeieu el nostre mal'.</em></p> <p>Més endavant, la lletra esdevé genèrica i menciona els set goigs de la Mare de Déu, en contraposició dels set dolors, que són l'anunciació, la nativitat, l'adoració dels Reis, la resurrecció de Jesús, l'ascensió de Jesús, la pentecosta i la coronació.</p> | 08205-329 | Carrer de Rafael Castanyer | <p>L'església de Santa Maria de Campanyà està situada al terme parroquial de Sant Cebrià de Valldoreix. La seva festivitat se celebra el 15 d'agost. </p> <p><span><span><span>Els goigs són una composició poètica, de caràcter catòlic generalment, dedicats al Déu Trinitari (Déu-Pare, Déu-Fill-Jesucrist i Déu-Esperit Sant), a la Mare de Déu sota totes les seves advocacions, als sants i als àngels, tributant culte en cadascuna de les tres variants establertes per l’Església catòlica: latria, dulia i hiperdulia. Els goigs formen part dels actes de pietat, com a cant final de trinaris, quinaris i novenaris, per exemple, i també de les misses solemnes corresponents al calendari litúrgic, amb especial dedicació el dia de la festivitat o solemnitat. </span></span></span><span><span><span>Aquest tipus de composició s’acostuma a cantar, i és molt popular, a Catalunya i també a les Illes Balears i Andorra. La finalitat és demanar i donar gràcies pels favors rebuts. Els goigs se solen imprimir, bàsicament en un únic foli, encara que actualment se’n fan també amb format díptic, on consta la devoció, una imatge del sant, la lletra i la música. Darrerament, també s’incorpora a la part posterior una breu nota històrica del sant o de l’església, capella o ermita on es canten.</span></span></span></p> | 41.4815542,2.0579289 | 421349 | 4592644 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95284-032901.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95284-032902.jpeg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós/Cultural | Inexistent | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | La imatge dels goigs és de l'associació Amics dels Goigs, de Barcelona. | 119|98 | 62 | 4.4 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||
| 95287 | Goigs de Sant Cugat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-cugat-0 | <p>ARIMANY JUVENTENY, Joan (2011). <em>Diccionari de sants històrics catalans</em>. Farrell editors, p. 27-28.</p> | XIX - XX | <p>Els goigs dedicats a Sant Cugat narren la història del sant i el seu vincle amb el municipi, on es va bastir el Monestir sobre el seu sepulcre:</p> <p>'<em>Ciutat bella Scilitana / tu el vas veure venî al món. / ¡Oh feliç terra africana, / quina perla pel teu front! / Sa infantesa el bon Déu guia / per camins de santedat'.</em></p> <p><em>'De relíquies part notable, / van quedâ en eix Monestir / que per Vós, l'Ordre honorable / de Benet, ne feu bastir. / ¡Quin verger de Sants seria / sent amb vostra sang regat!</em>'.</p> <p>I la tornada dels goigs diu i demana:</p> <p>'<em>Vós que amb santa valentia / de l'infern heu triomfat: / protegiu-nos nit i dia / gloriós màrtir sant Cugat'.</em></p> | 08205-330 | Reial Monestir de Sant Cugat del VallèsPlaça d'Octavià | <p>Goigs dedicats a Sant Cugat, patró del municipi, i titular del Reial Monestir de Sant Cugat del Vallès. Cugat va ser un màrtir del segle III, nascut al nord d'Àfrica i mort al <em>Castrum Octavianum</em>. Cugat i el seu germà Feliu eren uns mercaders nascuts a Scil·li, al nord d'Àfrica, que van travessar la mar Mediterrània per evangelitzar. En temps de la persecució religiosa de Dioclecià, l'any 303, Cugat va ser decapitat en el <em>Castrum Octavianum</em>, situat a l'entorn actual de Sant Cugat del Vallès. La seva festa se celebra el 27 de juliol. Sant Cugat és patró dels cardadors, dels geperuts, dels tinyetes i dels lladregots.</p> <p><span><span><span>Els goigs són una composició poètica, de caràcter catòlic generalment, dedicats al Déu Trinitari (Déu-Pare, Déu-Fill-Jesucrist i Déu-Esperit Sant), a la Mare de Déu sota totes les seves advocacions, als sants i als àngels, tributant culte en cadascuna de les tres variants establertes per l’Església catòlica: latria, dulia i hiperdulia. Els goigs formen part dels actes de pietat, com a cant final de trinaris, quinaris i novenaris, per exemple, i també de les misses solemnes corresponents al calendari litúrgic, amb especial dedicació el dia de la festivitat o solemnitat.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquest tipus de composició s’acostuma a cantar, i és molt popular, a Catalunya i també a les Illes Balears i Andorra. La finalitat és demanar i donar gràcies pels favors rebuts. Els goigs se solen imprimir, bàsicament en un únic foli, encara que actualment se’n fan també amb format díptic, on consta la devoció, una imatge del sant, la lletra i la música. Darrerament, també s’incorpora a la part posterior una breu nota històrica del sant o de l’església, capella o ermita on es canten.</span></span></span></p> | 41.4740364,2.0852032 | 423617 | 4591786 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95287-033001.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós/Cultural | Inexistent | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | La imatge dels goigs és de l'associació Amics dels Goigs, de Barcelona. | 119 | 62 | 4.4 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||
| 95288 | Goigs de la Mare de Déu del Bosc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-la-mare-de-deu-del-bosc | XIX - XX | <p>L'ermita de Sant Adjutori també havia rebut l'advocació de la Mare de Déu del Bosc. De fet, en aquesta capella s'hi venerava una imatge de la Mare de Déu que actualment es conserva a l'església parroquial de Sant Pere d'Octavià. </p> <p>Els diversos paràgrafs dels goigs ens parlen de la invocació de la Mare de Déu en aquest paratge i de la devoció de la qual és objecte per part de persones de la zona del Vallès:</p> <p>'<em>Si esta capella en tota hora / Es per Vos tan celebrada, / Ajudau al que us implora / Del Bosch gran Reina adorada'.</em></p> <p>[...]</p> <p>'<em>Del Vallès la devoció / Fins avui ha conservat / Que fos a Vós dedicat / Dia el de la Anunciació, / Sou en ell amb professó / Dels dos pobles visitada</em>'.</p> <p>I també es menciona quin és l'atribut de la seva devoció en aquest goig: el lliri.</p> <p>'En esta terra deserta / Com hermós lliri us plantàreu, / Quan encontrar vos deixàreu, / Estant entre herbes cuberta, / Per fer de grans fruits complerta / A esta terra inhabitada'.</p> | 08205-331 | Cami de Can Borell | <p>Goigs dedicats a la Mare de Déu del Bosc que es venerava a la capella homònima, també anomenada de Sant Adjutori. </p> <p><span><span><span>Els goigs són una composició poètica, de caràcter catòlic generalment, dedicats al Déu Trinitari (Déu-Pare, Déu-Fill-Jesucrist i Déu-Esperit Sant), a la Mare de Déu sota totes les seves advocacions, als sants i als àngels, tributant culte en cadascuna de les tres variants establertes per l’Església catòlica: latria, dulia i hiperdulia. Els goigs formen part dels actes de pietat, com a cant final de trinaris, quinaris i novenaris, per exemple, i també de les misses solemnes corresponents al calendari litúrgic, amb especial dedicació el dia de la festivitat o solemnitat. </span></span></span><span><span><span>Aquest tipus de composició s’acostuma a cantar, i és molt popular, a Catalunya i també a les Illes Balears i Andorra. La finalitat és demanar i donar gràcies pels favors rebuts. Els goigs se solen imprimir, bàsicament en un únic foli, encara que actualment se’n fan també amb format díptic, on consta la devoció, una imatge del sant, la lletra i la música. Darrerament, també s’incorpora a la part posterior una breu nota històrica del sant o de l’església, capella o ermita on es canten.</span></span></span></p> | 41.4555457,2.1142800 | 426024 | 4589708 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95288-033101.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós/Cultural | Inexistent | 2026-01-19 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | La imatge dels goigs és de l'associació Amics dels Goigs, de Barcelona. | 119 | 62 | 4.4 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||
| 95289 | Goigs a Santa Maria Assumpta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-a-santa-maria-assumpta | XX | <p>Els goigs a l'Assumpció de la Mare de Déu estan dedicats a la titular de l'església situada a Valldoreix, dins el terme parroquial de Sant Cebrià. Els goigs presenten, com és habitual, algunes estrofes genèriques, tals com:</p> <p>'<em>De la Glòria, Déu volia, / fòssiu sempre el primer estel / Empareu-nos nit i dia, / Oh Maria Assumpta al Cel!</em>'.</p> <p>En canvi, n'hi ha d'altres que apropen la devoció, en aquest cas mariana, al lloc:</p> <p>'Puix al Cel fóreu pujada / pels àngels amb majestat, / protegiu, Verge estimada, / Valldoreix tot aplegat'.</p> <p>I també, expliquen la història del temple, quan es feien les celebracions eucarístiques a l'aire lliure:</p> <p>'<em>De les misses de campanya / un nou temple en sorgirà, / tot estiuejant s'hi afanya / aixecant el vostre altar</em>'.</p> | 08205-332 | Rambla Mn. Jacint Verdaguer núm. 164 | <p>Goigs dedicats a Santa Maria Assumpta, devoció de la Mare de Déu i titular de l'església del mateix nom del lloc de Valldoreix. La seva festa és el 15 d'agost.</p> <p><span><span><span>Els goigs són una composició poètica, de caràcter catòlic generalment, dedicats al Déu Trinitari (Déu-Pare, Déu-Fill-Jesucrist i Déu-Esperit Sant), a la Mare de Déu sota totes les seves advocacions, als sants i als àngels, tributant culte en cadascuna de les tres variants establertes per l’Església catòlica: latria, dulia i hiperdulia. Els goigs formen part dels actes de pietat, com a cant final de trinaris, quinaris i novenaris, per exemple, i també de les misses solemnes corresponents al calendari litúrgic, amb especial dedicació el dia de la festivitat o solemnitat. Aquest tipus de composició s’acostuma a cantar i és molt popular a Catalunya i també a les Illes Balears i Andorra. La finalitat és demanar i donar gràcies pels favors rebuts. Els goigs s’acostumen a imprimir, bàsicament en un únic foli, encara que actualment se’n fan amb format díptic, on consta la devoció, una imatge del sant, la lletra i la música. Darrerament, també s’incorporen a la part posterior una breu nota històrica del sant o de l’església, capella o ermita on es canten.</span></span></span></p> | 41.4586970,2.0494479 | 420614 | 4590115 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95289-033201.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95289-033202.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós/Cultural | Inexistent | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | La imatge dels goigs ha estat extreta de la web Alguns goigs. | 119|98 | 62 | 4.4 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||
| 95292 | Goigs a la Mare de Déu de Montserrat (Patrona de la Floresta) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-a-la-mare-de-deu-de-montserrat-patrona-de-la-floresta | XX | <p>Els goigs de la Mare de Déu de Montserrat tenen la particularitat que estan adaptats al lloc i que no són genèrics. En aquest cas, fan referència a la 'Moreneta' com a patrona de la Floresta i al vincle amb els seus veïns. La tornada dels goigs així ho diu:</p> <p>'<em>Puix la Floreta, Madona, / un temple us ha consagrat, / vulgueu ser vostra Patrona, / flor i estel de Montserrat'</em>. </p> <p>A més, parla de la diversitat d'origen dels veïns de la Floresta, tant de Barcelona, com d'altres llocs d'Espanya, que tenen les seves devocions marianes particulars, però que són totes la mateixa, i que a la Floresta és la de Montserrat:</p> <p>'<em>La Floresta amb vós, Maria / com a pessebre va sorgir, / rumbejant amb galania / dels seus boscos e camí. / I a molts fills de Barcelona / sa bellesa ha captivat</em>'. [...]</p> <p>'<em>Vénen fills de tota Espanya / en llurs cors guarden la fe / que en l'exili els acompanya / per la Verge del terrer... / Mes el que en Vós s'abandona / mai no es sent desemparat</em>'.</p> <p>'<em>Perquè Vós, Verge Morena, / els recorden el Pilar, / la Fontsanta i Macarena / i altres més de tant enllà... / Un sol mot els acarona: / el de MARE, el més sagrat!</em>'.</p> | 08205-333 | Avinguda Verge de Montserrat núm. 47 | <p>Goigs dedicats a la Mare de Déu de Montserrat que és la titular d'aquesta església parroquial, des del 10 de setembre de 1961, quan el bisbe Gregorio Modrego va beneir l'església i, per tant, se la considera la patrona del barri.</p> <p><span><span><span>Els goigs són una composició poètica, de caràcter catòlic generalment, dedicats al Déu Trinitari (Déu-Pare, Déu-Fill-Jesucrist i Déu-Esperit Sant), a la Mare de Déu sota totes les seves advocacions, als sants i als àngels, tributant culte en cadascuna de les tres variants establertes per l’Església catòlica: latria, dulia i hiperdulia. Els goigs formen part dels actes de pietat, com a cant final de trinaris, quinaris i novenaris, per exemple, i també de les misses solemnes corresponents al calendari litúrgic, amb especial dedicació el dia de la festivitat o solemnitat.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquest tipus de composició s’acostuma a cantar, i és molt popular, a Catalunya i també a les Illes Balears i Andorra. La finalitat és demanar i donar gràcies pels favors rebuts. Els goigs se solen imprimir, bàsicament en un únic foli, encara que actualment se’n fan també amb format díptic, on consta la devoció, una imatge del sant, la lletra i la música. Darrerament, també s’incorpora a la part posterior una breu nota històrica del sant o de l’església, capella o ermita on es canten.</span></span></span></p> | 41.4440400,2.0707500 | 422375 | 4588468 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95292-033301.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós/Cultural | Inexistent | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | La imatge dels goigs ha estat extreta de la web Alguns goigs. | 119 | 62 | 4.4 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||
| 95293 | Goigs a Sant Cebrià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-a-sant-cebria | <p>ARIMANY JUVENTENY, Joan (2011). <em>Diccionari de sants històrics catalans</em>. Farell editors, p. 25.</p> | XIX - XX | <p>Els goigs a Sant Cebrià es refereixen al seu origen africà, atès que es tracta d'un dels primers màrtirs del cristianisme d'aquell continent. El text també menciona la renúncia a la religió de l'Imperi per a fer-se cristià. El goig relata el següent:</p> <p>'<em>Los ídols renunciareu / exortat de un Sant prebere / qui us ensenyá la carrera / per hont a Deu alcansareu / lletres humanes deixareu / y la cátedra que us honrá</em>'.</p> <p>Sobre la conversió al cristianisme:</p> <p>'<em>De la muller apartat / empreneu lo catecisme, / y después lo Sant Baptisme, / elegint lo cast estat; / los tresors haben donat / als pobres amb franca mà</em>'.</p> <p>I també fa referència al seu martiri:</p> <p>'<em>Lo Procónsul amb rigos / vos pregunta de la fe, / degollarcos resolgué / donant vos a Deu llaor, / al butxí monedes d'or / vostra caritat doná</em>'.</p> | 08205-334 | Carrer de l'església | <p>Goigs dedicats a Sant Cebrià, patró de Valldoreix i titular de l'església parroquial. La seva festivitat se celebra el 16 de setembre. Sant Cebrià va ser arquebisbe de Tarragona durant el segle VII, nomenat l'any 668 i va restar en el càrrec uns vint anys. Va enviar delegats als concilis de Toledo dels anys 683 i 688.</p> <p><span><span><span>Els goigs són una composició poètica, de caràcter catòlic generalment, dedicats al Déu Trinitari (Déu-Pare, Déu-Fill-Jesucrist i Déu-Esperit Sant), a la Mare de Déu sota totes les seves advocacions, als sants i als àngels, tributant culte en cadascuna de les tres variants establertes per l’Església catòlica: latria, dulia i hiperdulia. Els goigs formen part dels actes de pietat, com a cant final de trinaris, quinaris i novenaris, per exemple, i també de les misses solemnes corresponents al calendari litúrgic, amb especial dedicació el dia de la festivitat o solemnitat.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquest tipus de composició s’acostuma a cantar, i és molt popular, a Catalunya i també a les Illes Balears i Andorra. La finalitat és demanar i donar gràcies pels favors rebuts. Els goigs se solen imprimir, bàsicament en un únic foli, encara que actualment se’n fan també amb format díptic, on consta la devoció, una imatge del sant, la lletra i la música. Darrerament, també s’incorpora a la part posterior una breu nota històrica del sant o de l’església, capella o ermita on es canten.</span></span></span></p> | 41.4583000,2.0673500 | 422108 | 4590054 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95293-033401.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95293-033402.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95293-033403.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95293-033404.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós/Cultural | Inexistent | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | La imatge dels goigs ha estat extreta de la web Alguns goigs. | 119|98 | 62 | 4.4 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||
| 95294 | Goigs a la Mare de Déu del Roser | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-a-la-mare-de-deu-del-roser-0 | XIX - XX | <p>Els goigs de la Mare de Déu del Roser tenen una lletra genèrica compartida amb altres goigs d'arreu, sense referències concretes a Valldoreix.</p> <p>'<em>Déu plantà dins Vós, Senyora, / el Roser molt excel·lent, / quan us féu mereixedora / de concebre'l purament, / donant fe al missatger / que, del cel, us trametia / Déu el Pare, que volia / fóssiu Mare del Roser</em>'.</p> <p>A la tornada, deixa entreveure l'existència d'una confraria:</p> <p>'<em>Puix mostreu vostre poder / fent miracles cada dia, / preserveu, Verge Maria, / els confrares del Roser'.</em></p> | 08205-335 | Carrer de l'església | <p>Goigs dedicats a la Mare de Déu del Roser a la parròquia de Sant Cebrià de Valldoreix. Segons sembla, en la visita pastoral de l'any 1600 ja consta l'existència de la devoció i d'una confraria, refundada l'any 1622.</p> <p><span><span><span><span><span><span>Els goigs són una composició poètica, de caràcter catòlic generalment, dedicats al Déu Trinitari (Déu-Pare, Déu-Fill-Jesucrist i Déu-Esperit Sant), a la Mare de Déu sota totes les seves advocacions, als sants i als àngels, tributant culte en cadascuna de les tres variants establertes per l’Església catòlica: latria, dulia i hiperdulia. Els goigs formen part dels actes de pietat, com a cant final de trinaris, quinaris i novenaris, per exemple, i també de les misses solemnes corresponents al calendari litúrgic, amb especial dedicació el dia de la festivitat o solemnitat. Aquest tipus de composició s’acostuma a cantar, i és molt popular, a Catalunya i també a les Illes Balears i Andorra. La finalitat és demanar i donar gràcies pels favors rebuts. Els goigs se solen imprimir, bàsicament en un únic foli, encara que actualment se’n fan també amb format díptic, on consta la devoció, una imatge del sant, la lletra i la música. Darrerament, també s’incorpora a la part posterior una breu nota històrica del sant o de l’església, capella o ermita on es canten.</span></span></span></span></span></span></p> | 41.4583000,2.0673500 | 422108 | 4590054 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95294-033501.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós/Cultural | Inexistent | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | La imatge dels goigs ha estat extreta de la web Alguns goigs. | 119 | 62 | 4.4 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||
| 95295 | Goigs a la Mare de Déu dels Dolors | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-a-la-mare-de-deu-dels-dolors | XIX - XX | <p>Els goigs de la Mare de Déu dels Dolors, de la parròquia de Valldoreix, tenen un text genèric sobre aquesta devoció mariana i no fan referències locals. Algunes estrofes són:</p> <p>'<em>Puix sou Mar d'amarg dolor / sobre màrtir d'agonia. / Ampareu-nos nit i dia / Verge Santa amb vostre amor'.</em></p> <p>Una estrofa fa referència al cor de la Mare de Déu i als seus set dolors:</p> <p>'<em>De set dolors vostre cor / fou oprès Verge Maria. / Ampareu-nos nit i dia / Verge Santa amb vostre amor'</em>.</p> | 08205-336 | Carrer de l'església | <p><span><span><span><span><span><span>Goigs dedicats a la Mare de Déu dels Dolors, venerada en la parròquia de Sant Cebrià de Valldoreix.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Els goigs són una composició poètica, de caràcter catòlic generalment, dedicats al Déu Trinitari (Déu-Pare, Déu-Fill-Jesucrist i Déu-Esperit Sant), a la Mare de Déu sota totes les seves advocacions, als sants i als àngels, tributant culte en cadascuna de les tres variants establertes per l’Església catòlica: latria, dulia i hiperdulia. Els goigs formen part dels actes de pietat, com a cant final de trinaris, quinaris i novenaris, per exemple, i també de les misses solemnes corresponents al calendari litúrgic, amb especial dedicació el dia de la festivitat o solemnitat. </span></span></span><span><span><span>Aquest tipus de composició s’acostuma a cantar, i és molt popular, a Catalunya i també a les Illes Balears i Andorra. La finalitat és demanar i donar gràcies pels favors rebuts. Els goigs se solen imprimir, bàsicament en un únic foli, encara que actualment se’n fan també amb format díptic, on consta la devoció, una imatge del sant, la lletra i la música. Darrerament, també s’incorpora a la part posterior una breu nota històrica del sant o de l’església, capella o ermita on es canten.</span></span></span></p> | 41.4583000,2.0673500 | 422108 | 4590054 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós/Cultural | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 62 | 4.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||||||||
| 95296 | Goigs a la Mare de Déu del Carme | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-a-la-mare-de-deu-del-carme-1 | XX | <p>Goigs dedicats a la Mare de Déu del Carme del barri de Mira-sol. Al text es fan mencions concretes al barri però també hi ha fragments genèrics que es refereixen a la devoció de la Mare de Déu del Carme.</p> <p>'<em>Puix que Mirasol reposa / sota l'ombra del Carmel: / Mare nostra, gloriosa, / conduïu-nos cap al cel'.</em></p> <p><em>'Arca de nova aliança, / dalt del Mont-Carmel floriu, / als cors doneu l'esperança, / de la fe sou el caliu. / La muntanya, ben joiosa / ja us ha vista sense vel</em>'.</p> | 08205-337 | Passeig de Sevilla número 59. | <p>Goigs dedicats a la Mare de Déu del Carme, devoció mariana titular d'aquesta església que és sufragània de la parròquia de Sant Cebrià de Valldoreix.</p> <p><span><span><span>Els goigs són una composició poètica, de caràcter catòlic generalment, dedicats al Déu Trinitari (Déu-Pare, Déu-Fill-Jesucrist i Déu-Esperit Sant), a la Mare de Déu sota totes les seves advocacions, als sants i als àngels, tributant culte en cadascuna de les tres variants establertes per l’Església catòlica: latria, dulia i hiperdulia. Els goigs formen part dels actes de pietat, com a cant final de trinaris, quinaris i novenaris, per exemple, i també de les misses solemnes corresponents al calendari litúrgic, amb especial dedicació el dia de la festivitat o solemnitat. </span></span></span><span><span><span>Aquest tipus de composició s’acostuma a cantar, i és molt popular, a Catalunya i també a les Illes Balears i Andorra. La finalitat és demanar i donar gràcies pels favors rebuts. Els goigs se solen imprimir, bàsicament en un únic foli, encara que actualment se’n fan també amb format díptic, on consta la devoció, una imatge del sant, la lletra i la música. Darrerament, també s’incorpora a la part posterior una breu nota històrica del sant o de l’església, capella o ermita on es canten.</span></span></span></p> | 41.4669218,2.0603522 | 421534 | 4591018 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95296-033701.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós/Cultural | Inexistent | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | La imatge dels goigs ha estat extreta de la web Alguns goigs. | 119 | 62 | 4.4 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||
| 95297 | Goigs a Sant Josep | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-a-sant-josep | XX | <p>Goigs dedicat a Sant Josep amb una lletra genèrica del sant on també es fa alguna referència concreta a l'església on se li té devoció, la de Sant Joan Baptista de Mira-sol. Algunes estofes són:</p> <p>'<em>Puix oïu sempre amb amor / el qui a vós vol i confia: / Josep, espòs de Maria, / inflameu el nostre cor'-</em></p> <p><em>'Us venera fervorosa / bona gent de Mira-sol / i cada any fa, amb gran consol, / vostra festa ben joiosa; / feu que creixi amb l'esplendor / de la nostra confraria</em>'.</p> <p>I la tornada diu:</p> <p>'<em>Del just i del pecador / puix sou consol, llum i guia: / Josep, espòs de Maria, / inflameu el nostre cor'.</em></p> | 08205-338 | Carrer Mallorca número 21. | <p>Goigs dedicats a Sant Josep, espòs de la Verge Maria. Procedeixen de l'església parroquial de Sant Joan Baptista, al barri de Mira-sol.</p> <p><span><span><span>Els goigs són una composició poètica, de caràcter catòlic generalment, dedicats al Déu Trinitari (Déu-Pare, Déu-Fill-Jesucrist i Déu-Esperit Sant), a la Mare de Déu sota totes les seves advocacions, als sants i als àngels, tributant culte en cadascuna de les tres variants establertes per l’Església catòlica: latria, dulia i hiperdulia. Els goigs formen part dels actes de pietat, com a cant final de trinaris, quinaris i novenaris, per exemple, i també de les misses solemnes corresponents al calendari litúrgic, amb especial dedicació el dia de la festivitat o solemnitat. </span></span></span><span><span><span>Aquest tipus de composició s’acostuma a cantar, i és molt popular, a Catalunya i també a les Illes Balears i Andorra. La finalitat és demanar i donar gràcies pels favors rebuts. Els goigs se solen imprimir, bàsicament en un únic foli, encara que actualment se’n fan també amb format díptic, on consta la devoció, una imatge del sant, la lletra i la música. Darrerament, també s’incorpora a la part posterior una breu nota històrica del sant o de l’església, capella o ermita on es canten.</span></span></span></p> | 41.4675229,2.0439041 | 420161 | 4591099 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95297-033801.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós/Cultural | Inexistent | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | La imatge dels goigs ha estat extreta de la web Alguns goigs. | 119 | 62 | 4.4 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||
| 95298 | Goigs a Sant Joan Baptista | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-a-sant-joan-baptista | XX | <p>Els goigs a Sant Joan Baptista estan dedicats al titular de l'església del barri de Mira-sol. En aquest cas, la lletra s'adiu amb el barri i el seu veïnatge.</p> <p>'<em>Si del calze de la mare / Joan saluda el Senyor, / Mira-sol és joia clara / de lloança al Precursor'.</em></p> <p><em>'Mira-sol, llum a balquena; / i Joan, gràcia de Déu. / Són, ambdós, rural escena / de fe simple i passa lleu. / Aplegats, el cor empara / la inefable germanor'.</em></p> <p><em>'Pel coratge en el martiri, / pel dejuni en el desert, / ets, Joan Baptista, lliri, / al fangar del món, obert. / Degollat, el rostre encara / té retret acusador. / Mira-sol és joia clara / de lloança al Precursor'.</em></p> <p><em>'No vol dards de malvolença / el poblat de Mira-sol. / Vol clarors en cor i pensa / i la pau del corriol. / Brots de pi i ginesta a l'ara, / i la fe ungida amb braó</em>'.</p> | 08205-339 | Carrer Mallorca número 21 | <p>Goigs dedicats a Sant Joan Baptista, sant titular de l'església parroquial del barri de Mira-sol. Aquesta església va ser consagrada el 25 de juny de 1975, festivitat de Sant Joan, pel cardenal i arquebisbe de Barcelona Narcís Jubany.</p> <p><span><span><span>Els goigs són una composició poètica, de caràcter catòlic generalment, dedicats al Déu Trinitari (Déu-Pare, Déu-Fill-Jesucrist i Déu-Esperit Sant), a la Mare de Déu sota totes les seves advocacions, als sants i als àngels, tributant culte en cadascuna de les tres variants establertes per l’Església catòlica: latria, dulia i hiperdulia. Els goigs formen part dels actes de pietat, com a cant final de trinaris, quinaris i novenaris, per exemple, i també de les misses solemnes corresponents al calendari litúrgic, amb especial dedicació el dia de la festivitat o solemnitat. </span></span></span><span><span><span>Aquest tipus de composició s’acostuma a cantar, i és molt popular, a Catalunya i també a les Illes Balears i Andorra. La finalitat és demanar i donar gràcies pels favors rebuts. Els goigs se solen imprimir, bàsicament en un únic foli, encara que actualment se’n fan també amb format díptic, on consta la devoció, una imatge del sant, la lletra i la música. Darrerament, també s’incorpora a la part posterior una breu nota històrica del sant o de l’església, capella o ermita on es canten.</span></span></span></p> | 41.4675229,2.0439041 | 420161 | 4591099 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95298-033901.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós/Cultural | Inexistent | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | La imatge dels goigs ha estat extreta de la web Alguns goigs. | 119 | 62 | 4.4 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||
| 95299 | Casa de Pere Pahissa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-pere-pahissa | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>MIQUEL SERRA, Domènec (1997). “</span></span><span><span><span>L’arquitectura modernista a Sant Cugat del Vallès”. <em>Gausac núm. </em><em>11</em>, p. 53-88.</span></span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Casa unifamiliar, parcialment entre mitgeres, projectada el 1909 pel mestre d'obres Antoni Facerias, amb un portal que es pot considerar d'inspiració modernista. L'edifici és de planta rectangular, consta de planta baixa i un pis, i té un cos més baix i estret situat a la dreta de la façana principal.</p> <p>La façana principal presenta una composició simètrica en base a dos eixos d'obertures laterals amb el portal al centre. El disseny de la façana és senzill i no presenta més elements d'interès que el portal. Aquest queda emmarcat per un arc parabòlic indicat tan sols per un lleu rebaix en l'arrebossat. Dins d'aquest arc es perfila una obertura amb remat arrodonit i angulós que dona pas a un cancell, on hi ha una segona porta. La façana lateral presenta quatre obertures en disposició escalonada. El coronament d'aquest cos principal es resol mitjançant un ràfec amb motllura, fet amb maons i teules, amb una barana superior d'obra calada feta amb maons.</p> <p>A la dreta de la façana principal el cos adossat consta de planta baixa i pis, però és més baix i estret. Té un portal diferenciat sobre el qual hi ha dos espiralls de morter modelat per airejar el sostremort. La primera planta té una balustrada de peces de morter modelat i un tancament modern fet amb una finestra d'alumini blanc. El sostre és de teules.</p> | 08205-340 | Carrer Pahissa, número 7 | <p>El 14 de novembre de 1909 Pere Pahissa Massava va demanar llicència d'obres per construir una casa segons projecte d'Antoni Facerias, mestre d'obres. El permís va ser concedit el 5 de desembre del mateix any. Facerias va projectar dues cases gairebé iguals, una al costat de l'altra. La que estava situada a la dreta fou enderrocada el 1999. Es diferenciava per l'entrada, ja que en lloc de tenir un arc parabòlic tenia una llinda.</p> | 41.4659701,2.0847377 | 423569 | 4590891 | 1909 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95299-034001.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95299-034002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95299-034003.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Antoni Facerias (mestre d'obres) | 105|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||
| 95300 | Xalets de Ramon Vila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xalets-de-ramon-vila | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>MACKAY, David (1966). “Eduardo Balcells”. <em>Cuadernos de Arquitectura</em> núm. 63, p. 41-44.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>MIQUEL SERRA, Domènec (1997). “</span></span><span><span><span>L’arquitectura modernista a Sant Cugat del Vallès”. <em>Gausac núm. </em><em>11</em>, p. 53-88.</span></span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Edifici amb dos xalets unifamiliars aparionats, projectat el 1922 per l'arquitecte <span><span><span><span lang='CA'><span>Eduard Maria Balcells.</span></span></span></span></span> És d'estil noucentista amb elements decoratius modernistes i d'art-déco. És de planta rectangular, amb una torratxa a cadascun dels angles posteriors, i consta de planta baixa més dos pisos.</p> <p>La façana principal, comuna a les dues cases, presenta una composició simètrica en base a quatre eixos d'obertures. A la planta baixa hi ha quatre grans finestrals d'orientació vertical amb rajola blava a l'ampit i protegits per una reixa d'estil noucentista. Sobre les finestres hi ha un timpà amb decoració de ceràmica blava que lliga amb la part inferior de les obertures del pis de dalt. Al nivell del primer pis trobem quatre balconeres amb balustres de morter modelat. Els timpans, fets amb tres dovelles modelades, són semblants als del pis inferior. Els dos centrals presenten també la decoració de ceràmica blava que lliga amb les obertures que tenen a sobre. Al segon pis trobem quatre obertures. Les dues centrals són finestres d'arc rebaixat tancades amb una reixa. Les dues laterals són dos òculs ovalats amb una jardinera exterior amb frontal de ceràmica blava i blanca. Els paraments són arrebossats a imitació de carreus.</p> <p>Les façanes laterals presenten una diversitat d'obertures que combina totes les tipologies de la façana principal. La façana nord (posterior) té una majòlica de ceràmica blava amb la representació de sant Jordi.</p> <p>Les dues torres (una per a cada habitatge) són de planta quadrada. Les obertures tenen el mateix disseny que les de la façana principal, excepte en el pis sobresortint, que conté una galeria de tres finestres amb arc rebaixat en cada costat de la torre. El coronament presenta un fris esgrafiat amb peces de morter modelat de ventilació. També inclou un fris ceràmic amb peces blaves i caps de biga de fusta sota la teulada. Les teulades de les torres són piramidals, a quatre vessants i amb un remat esfèric i punxegut. Les teules són vidriades, de color blau.</p> <p>La coberta del cos central, en canvi, és amb terrat pla, si bé el projecte inicial de l'arquitecte Balcells projectava unes golfes sota teulada. Finalment, però, es va optar per la solució d'un terrat amb accés des de les torres. </p> <p>És destacable també la tanca de la propietat, feta amb una base d'obra arrebossada, entre pilastres rematades amb una esfera de morter modelat. Els cancells d'entrada són emmarcats per pilastres rematades amb gerros, també de morter modelat. La serralleria de la tanca i de les portes és d'estil noucentista. Al pati s'alça un gran pi pinyer de dues branques.</p> | 08205-341 | Carrer Pahissa, número 20 | <p>El 2 de febrer de 1922 Ramon Vila Oliva va demanar permís d'obres per construir dues cases segons projecte arquitectònic d'Eduard M. Balcells Buïgas. El permís va ser concedit deu dies després, el 12 de febrer.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Eduard Maria Balcells Buïgas va néixer el 1877 a Barcelona i va morir el 1965 a la mateixa ciutat. Arquitecte des de 1905, des d’aquell any va exercir com a tal a Cerdanyola del Vallès. Va projectar edificis en els estils modernista i noucentista. A Sant Cugat del Vallès va realitzar la casa Lluch, la casa Mir, la casa Calado, la casa Generalife i la casa Monès, entre d'altres.</span></span></span></span></span></p> | 41.4656091,2.0835631 | 423471 | 4590852 | 1922 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95300-034101.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95300-034102.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95300-034103.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95300-034104.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95300-034105.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95300-034106.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Eduard M. Balcells Buïgas | 106|98 | 46 | 1.2 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||
| 95301 | Casa del carrer Pahissa número 31 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-pahissa-numero-31 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Casa unifamiliar d'estil noucentista projectada l'any 1923. L'edifici és de planta trapezial, amb un jardí lateral que dona al carrer Àngel Guimerà. Consta tan sols de planta baixa, amb teulada a dos vessants.</p> <p>La façana principal, que afronta al carrer Guimerà, presenta una composició simètrica en base a tres obertures. Al centre hi ha el portal, amb un arc d'ametlla, i una finestra d'arc de punt rodó a cada costat. El portal és fet de fusta massissa. A la part superior, seguint la forma de l'arc ametllat i a manera de timpà, presenta una vidriera de colors en forma d'escates. A la part inferior la façana té un sòcol amb conglomerat montserratí (com bona part dels xalets de Valldoreix) mentre que la part superior està arrebossada. El remat de la façana del carrer Guimerà és en forma de balustrada que, a la part central, és ressaltada amb un remat ondulat entre pilars coronats amb gerros de morter modelat.</p> <p>La façana del carrer Pahissa no és simètrica. Presenta tres obertures de punt rodó i una de rectangular. Aquí el coronament és fet amb un mur capcer sinuós de forma barroca que té una balustrada a cada extrem, del mateix disseny que la de la façana principal.</p> <p>A la façana del jardí hi ha una galeria de planta poligonal tancada amb fusteria i emmarcada amb columnes d'estil jònic, amb teulada a diversos vessants. Al jardí s'hi pot veure un gran cedre.</p> | 08205-342 | Carrer Àngel Guimerà, número 44; carrer Pahissa, número 31 | <p>Tomàs Roman, en representació de Josepa Estrada Oliveras, va demanar una llicència d'obres el 10 d'agost de 1923 per construir una casa. El permís va ser concedit el mateix dia. El projecte original preveia una façana d'estil noucentista amb elements modernistes situats a les llindes de les obertures.</p> | 41.4648819,2.0824553 | 423378 | 4590772 | 1923 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95301-034201.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95301-034202.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95301-034203.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95301-034204.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95301-034205.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 106|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||
| 95302 | Casa de Mercè Balcells | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-merce-balcells | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Xalet unifamiliar projectat l'any 1918 per l'arquitecte <span><span><span><span lang='CA'><span>Ferran Cels. És de planta irregular, amb diferents cossos. Disposa de </span></span></span></span></span>planta baixa i dos pisos, amb teulada a diversos vessants.</p> <p>La façana principal no és plana, sinó que el cos de la dreta es troba més avançat en els dos pisos superiors. En canvi, la planta baixa queda alineada. En aquest nivell hi trobem la porta d'accés, a l'esquerra, i una finestra a la dreta. A l'esquerra del tot hi ha un cos afegit, només de planta baixa, que allarga la construcció. És cobert amb terrat pla.</p> <p>Al primer pis sobre el portal hi ha un terrat. En el cos reculat hi ha una finestra, i una altra al cos avançat. La segona planta (afegida durant el transcurs de l'obra i que no consta en el permís de l'ajuntament) conté un seguit de finestres més petites. El coronament es resol mitjançant un ràfec amb caps de biga que subjecten la teulada.</p> <p>En una reforma es va habilitar una teulada per aixoplugar el portal d'entrada, la qual connecta visualment amb el cos afegit a l'esquerra.</p> <p>La tanca de la finca és un mur de conglomerat de Sant Llorenç o Montserratí, de color grana, procedent d'una pedrera propera a la mina Berta. Té un remat de maons de pla. El cancell està emmarcat amb unes pilastres de planta quadrada rematades amb una motllura i uns fanals.</p> | 08205-343 | Carrer de Bergara, número 16 | <p>Mercè Balcells va demanar el 19 de setembre de 1918 llicència d'obres per construir un xalet segons projecte de Ferran Cels, arquitecte. Balcells era l'esposa de Cels.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ferran Cels Granell va néixer a Barcelona el 1880 i va morir a Sant Cugat del Vallès el 1924. Va obtenir el títol d’arquitecte el 1905. Des de l’any 1906 era l’arquitecte municipal de Sant Cugat del Vallès fins a la seva defunció. Les seves obres són d’estil modernista. Va projectar a Sant Cugat el Col·legi Santa Isabel, les cases de Carles Blanquet i Miquel Casals i la casa Antoni Cervalls, entre d'altres. I la casa Reparada Casanovas, a Barcelona.</span></span></span></span></span></p> | 41.4654265,2.0817650 | 423320 | 4590833 | 1918 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95302-034302.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95302-034303.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Ferran Cels | 98 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||
| 95303 | Xalets de Jaume Musella I | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xalets-de-jaume-musella-i | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Conjunt de tres xalets projectats l'any 1944 per l'arquitecte Emili Sala Pibernat. L'estil s'inscriu dins el noucentisme de postguerra, de tradició mediterrània. Els xalets són aïllats però ben arrenglerats, amb a façana principal que dona al carrer Bergara. Són de planta rectangular, i consten de planta baixa, un pis i golfes, amb teulada a doble vessant.</p> <p>Les façanes es caracteritzen per un porxo a l'esquerra de la planta baixa i una galeria oberta a la part dreta del primer pis, ambdós elements amb tres arcs de mig punt (dos de davanters i un de lateral). A la planta baixa, al costat dret hi ha un volum que sobresurt lleugerament amb un finestral de proporció horitzontal. Al primer pis, a l'esquerra, hi ha una altra finestra. Al nivell de les golfes, que presenta obra amb maó vist, hi ha una petita finestra geminada rectangular. La resta dels paraments són arrebossats excepte a la part dels pilars del porxo, també de maó. El ràfec és fet amb diverses filades de maons de punta i teula.</p> <p>El disseny de les façanes d'aquest conjunt de xalets és similar als xalets anomenats de Jaume Musella II, però en aquest cas amb un predomini de l'arc de punt rodó i amb més espais oberts. </p> | 08205-344 | Carrer Bergara, números del 20 al 24 | <p>El municipi de Sant Cugat del Vallès ha estat des del darrer quart del segle XIX una ciutat d’estiueig per a ciutadans procedents de Barcelona i dels seus pobles del voltant, que posteriorment van ser agregats a la ciutat comtal. Les primeres construccions per a estiuejants es van fer a redós de la carretera de Gràcia, a tocar del nucli històric de Sant Cugat, passada la riera de Can Mora.</p> <p>Jaume Musella Castellví va promoure dos conjunts de xalets de característiques molt similars, tots projectats per l'arquitecte Emili Sala Pibernat, en un estil noucentista de postguerra. Són coneguts com els Xalets de Jaume Musella I (del 1944) i Xalets de Jaume Musella II (del 1947).</p> <p>Pel que fa als Xalets de Jaume Musella I, cal dir que el promotor va demanar la llicència d'obres el 10 de maig de 1944. Era per construir tres xalets segons projecte de l'arquitecte Emili Sala Pibernat. L'Ajuntament va donar el permís el 21 de gener de 1945. En aquest conjunt de xalets, més que en l'altre, el disseny de les façanes seguia la tradició mediterrània en la línia noucentista.</p> | 41.4656616,2.0823141 | 423366 | 4590858 | 1945 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95303-034401.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95303-034402.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95303-034403.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95303-034404.jpg | Legal | Noucentisme|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Emili Sala Pibernat | 106|119|98 | 46 | 1.2 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||
| 95304 | Xalet al carrer Bergara núm. 26 (Villa Josefina) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xalet-al-carrer-bergara-num-26-villa-josefina | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Xalet d'estiueig d'estil noucentista construït l'any 1935. És de planta rectangular, amb una gran torre a la part posterior. Consta de planta baixa i golfes, amb teulada a doble vessant.</p> <p>La façana principal presenta una composició simètrica en base a tres obertures en planta baixa. Al centre hi ha el portal, emmarcat per una teuladeta de ferro forjat d'estil noucentista que li dona aixopluc. A cada costat té una finestra. Aquestes obertures són emmarcades per una faixa pintada de color ocre que destaca sobre el parament arrebossat de color blanc. Al pis de les golfes hi ha dues petites finestres quadrades, amb l'ampit també pintat. El coronament adopta la forma d'un mur capcer amb pinyó rectangular. En aquest remat hi consta l'any de construcció (1935) i a sota té un plafó de majòlica decorada amb la figura de Sant Jordi.</p> <p>La torre, situada en la part sudest, presenta dues finestres al primer pis i tres al segon. El coronament és un ràfec motllurat, i la teulada és a quatre vessants.</p> <p>La tanca de la finca és formada per una base arrebossada, amb pilars, i té serralleria d'estil noucentista. Al jardí destaca un pi pinyer amb una capçada voluminosa.</p> | 08205-345 | Carrer Bergara, número 26 | <p><span><span><span>El municipi de Sant Cugat del Vallès ha estat des del darrer quart del segle XIX una ciutat d’estiueig per a ciutadans procedents de Barcelona i dels seus pobles del voltant, que posteriorment van ser agregats a la ciutat comtal. Les primeres construccions per a estiuejants es van fer a redós de la carretera de Gràcia, a tocar del nucli històric de Sant Cugat, passada la riera de Can Mora. </span></span></span></p> <p>Pel que fa a aquest xalet en particular, fou construït l'any 1935, tal com indica la inscripció de la façana.</p> | 41.4658224,2.0826054 | 423391 | 4590876 | 1935 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95304-034501.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95304-034502.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95304-034503.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95304-034504.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 106|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||
| 95305 | Conjunt de dos xalets aparionats al carrer Bergara números 28 i 30 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-de-dos-xalets-aparionats-al-carrer-bergara-numeros-28-i-30 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Edifici amb dos xalets aparionats construïts probablement a la dècada de 1930, en un estil d'influència vagament noucentista. És de planta rectangular, i consta de planta baixa i un pis, amb teulada a dos vessants.</p> <p>La façana principal presenta una composició simètrica, en base a quatre eixos d'obertures (dos en cada habitatge). A la planta baixa, al costat exterior hi ha un finestral amb arc de punt rodó i, al cantó de la mitgera, el portal, amb arc rebaixat. El mateix esquema, invertit, es repeteix a la casa del costat. Sobre les finestres exteriors hi ha unes petites teulades fetes de teula que recorren part de les façanes laterals. Al primer pis hi ha dues finestres de proporció vertical a cada xalet. Els tancaments de les obertures són amb persianes de llibret. A les façanes laterals hi ha unes petites tribunes de base semioctogonal a la planta baixa. El coronament es resol mitjançant un ràfec amb caps de biga de fusta.</p> | 08205-346 | Carrer Bergara, números 28 i 30 | <p><span><span><span>El municipi de Sant Cugat del Vallès ha estat des del darrer quart del segle XIX una ciutat d’estiueig per a ciutadans procedents de Barcelona i dels seus pobles del voltant, que posteriorment van ser agregats a la ciutat comtal. Les primeres construccions per a estiuejants es van fer a redós de la carretera de Gràcia, a tocar del nucli històric de Sant Cugat, passada la riera de Can Mora. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa a aquests xalets, segons dades del cadastre, no sempre del tot fiable, van ser construïts l'any 1930.</span></span></span></p> <p> </p> | 41.4659490,2.0827770 | 423406 | 4590890 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95305-034602.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95305-034603.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95305-034604.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 98 | 46 | 1.2 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||
| 95306 | Casa de Joan Batlle | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-joan-batlle | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Xalet d'estil noucentista emplaçat al nucli urbà de Sant Cugat. És un edifici de planta rectangular que consta de planta baixa i dos pisos, amb una composició de façana perfectament simètrica.</p> <p>A la planta baixa hi ha la porta d'accés al centre i dues finestres, una a cada costat. Al primer pis, sobre el mateix eix vertical que el portal hi ha un balcó amb una balustrada (fet de peces ceràmiques de la Terrisseria Arpí) i una finestra a cada costat. Al segon pis hi ha una galeria de tres finestres amb arc de punt rodó que comparteixen un ampit motllurat. Totes les obertures presenten la llinda i els brancals motllurats, amb una petita decoració vegetal que penja dels costats. Els tancaments són amb persianes de llibret. L'arrebossat de la façana és fet a imitació de carreus. El ràfec de la teulada es sustenta sobre caps de biga, entre els quals hi ha uns esgrafiats florals. La teulada és a l'holandesa.</p> <p>La tanca i el cancell són d'estil classicista, amb murs i pilars arrebossats i una tanca de ferro d'estil noucentista.</p> | 08205-347 | Carrer Bergara, número 42 | <p><span><span><span>El municipi de Sant Cugat del Vallès ha estat des del darrer quart del segle XIX una ciutat d’estiueig per a ciutadans procedents de Barcelona i dels seus pobles del voltant, que posteriorment van ser agregats a la ciutat comtal. Les primeres construccions per a estiuejants es van fer a redós de la carretera de Gràcia, a tocar del nucli històric de Sant Cugat, passada la riera de Can Mora. </span></span></span></p> <p>Pel que fa a aquest edifici en particular, sabem que el 30 de setembre de 1927 Joan Batlle va demanar una llicència d'obres per construir un pis a la casa de la seva propietat al carrer Bergara, segons projecte arquitectònic de Damià Vives. El permís va ser concedit per la Comissió Permanent Municipal el 9 d'octubre del mateix any.</p> <p> </p> | 41.4664897,2.0839879 | 423507 | 4590949 | 1927 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95306-034701.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95306-034702.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95306-034703.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95306-dsc09685.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2025-02-13 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Damià Vives | 106|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||
| 95307 | Xalet al carrer Bergara número 44 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xalet-al-carrer-bergara-numero-44 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Xalet de grans dimensions, d'estil noucentista. És de planta rectangular, i consta de planta baixa i dos pisos, amb teulada a diversos vessants.</p> <p>La façana principal presenta una composició simètrica amb un cos superior d'estructura tripartita i un porxo davanter, més avançat, amb tres arcades. L'ampli porxo de la planta baixa és format per arcs de punt rodó amb pilars de maó. A la part superior té una cornisa obrada amb maons i teules i, al damunt, un terrat amb barana d'obra calada feta amb maons entre pilars. El primer pis presenta tres balconeres que donen accés a la terrassa situada sobre el porxo. El segon pis, o golfes, presenta una planta de creu que queda sobrealçada respecte a la resta del cos. Té tres finestres amb arc de punt rodó per cara, i la teulada és a diversos vessants. La façana és arrebossada en blanc. El coronament presenta un fris amb un llistó de maó de pla, amb arcuacions de gelosia de mig punt, modillons de maó, una cornisa amb maons quadrats en punta i maons a sardinell.</p> <p>A la façana posterior hi ha una altra porxada amb arcs de punt rodó, amb un fris superior on hi ha espiralls de ventilació i gàrgoles de ceràmica per desaiguar.</p> | 08205-348 | Carrer Bergara, número 44 | 41.4665681,2.0841738 | 423523 | 4590958 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95307-034801.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95307-034802.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95307-034803.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 106|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||||
| 95308 | Cases d'Àngela Sallés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-dangela-salles | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>MACKAY, David (1966). “Eduardo Balcells”. <em>Cuadernos de Arquitectura</em> núm. 63, p. 41-44.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>MIQUEL SERRA, Domènec (1997). “</span></span><span><span><span>L’arquitectura modernista a Sant Cugat del Vallès”. <em>Gausac núm. </em><em>11</em>, p. 53-88.</span></span></span></span></span></span></p> | XX | La casa número 50 presenta un estat regular en una façana i està més degradada a la façana de l'avinguda de Gràcia. | <p><span><span>Conjunt de dues cases unifamiliars bessones d'un modernisme tardà. Es troben en una zona on, segons la parcel·lació tradicional de cos, haurien d'haver tingut les façanes a l'avinguda de Gràcia i al carrer Barcelona. El projecte d'obres, però, va situar les dues façanes principals al carrer Bergara. Les dues cases consten de planta baixa i pis. Les façanes són simètriques, amb una composició basada en tres eixos verticals que, en l'eix central, incorpora el portal, balcó i remat ornamental.</span></span></p> <p><span><span>La casa número 46-48 a la planta baixa té el portal d'entrada centrat, una finestra al cantó esquerre i dues finestres al cantó dret. Al primer pis, sobre el mateix eix vertical del portal presenta un balcó, acompanyat per una finestra a cada banda sobre el mateix eix vertical que les de la planta baixa més una altra finestra situada a l’esquerra del balcó. Les obertures estan emmarcades amb un esgrafiat geomètric a la llinda i als brancals que, a més, conté unes flors de ceràmica verda. La façana està arrebossada i té un arrambador acabat a la part superior amb perfil ondulat. També consta d’una cornisa divisòria de les plantes, decorada amb unes rajoletes quadrades i amb motius florals. El coronament és un fris esglaonat amb motllures horitzontals, pilastres i un rombe decoratiu motllurat.</span></span></p> <p><span><span>La casa número 50 té una composició de façana pràcticament idèntica, amb alguns elements invertits per harmonitzar la simetria respecte a l'altra casa. A la planta baixa té el portal d'entrada centrat, una finestra al cantó dret i dues finestres al cantó esquerre. Al primer pis, sobre el mateix eix vertical del portal té un balcó acompanyat per una finestra a cada banda sobre el mateix eix vertical que altres dues finestres de la planta baixa més una altra finestra situada a la dreta del balcó. Les obertures estan emmarcades amb un esgrafiat geomètric a la llinda i als brancals que, a més, conté unes flors de ceràmica verda. La façana està arrebossada i té un arrambador acabat a la part superior amb perfil ondulat. També consta d’una cornisa divisòria de les plantes, decorada amb unes rajoletes quadrades i amb motius florals. El coronament és un fris esglaonat amb motllures horitzontals, pilastres i un rombe decoratiu motllurat.</span></span></p> | 08205-349 | Carrer Bergara, números 46-48 i 50. | <p><span><span><span>El municipi de Sant Cugat del Vallès ha estat des del darrer quart del segle XIX una ciutat d’estiueig per a ciutadans procedents de Barcelona i dels seus pobles del voltant, que posteriorment van ser agregats a la ciutat comtal. Les primeres construccions per a estiuejants es van fer a redós de la carretera de Gràcia, a tocar del nucli històric de Sant Cugat, passada la riera de Can Mora. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa a aquestes cases en particular, emplaçades a l'eixample, la llicència d'obres la va demanar el 12 d'abril de 1916 </span></span></span>Jaume Fàbregas, en representació d'Àngela Sellés. Era per construir una casa al carrer Bergara segons projecte de l'arquitecte Eduard Maria Balcells, en una parcel·la estreta i allargassada amb façanes a tres carrers. La llicència va ser aprovada el 16 d'abril del mateix any. </p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Eduard Maria Balcells Buïgas va néixer el 1877 a Barcelona i va morir el 1965 a la mateixa ciutat. Arquitecte des de 1905, des d’aquell any va exercir com a tal a Cerdanyola del Vallès. Va projectar edificis en els estils modernista i noucentista. A Sant Cugat del Vallès va realitzar la casa Lluch, la casa Mir, la casa Calado, la casa Generalife i la casa Monès, entre d'altres.</span></span></span></span></span></p> | 41.4668243,2.0845941 | 423558 | 4590985 | 1916 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95308-034902.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95308-034903.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95308-034904.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95308-034905.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95308-034906.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95308-034907.jpg | Legal | Modernisme | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial - productiu | BPU | 2025-02-13 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Eduard M. Balcells Buïgas | 105 | 46 | 1.2 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||
| 95309 | Xalet al carrer Bergara número 63 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xalet-al-carrer-bergara-numero-63 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Xalet construït probablement a principis de segle XX, d'estil pròxim al noucentisme. És de planta rectangular. Consta de planta baixa i pis posterior en forma de torre.</p> <p>La façana principal (al carrer Santa Teresa) presenta una composició simple, amb tres obertures alineades, sense ornamentació. Tan sols el portal té una teuladeta sostinguda per cabirons. La façana del carrer Bergara té dos finestrals (un de punt rodó). El coronament d'aquest cos es resol mitjançant un fris amb modillons d'estil jònic i una balustrada amb peces de morter modelat.</p> <p>La torre presenta una galeria de tres finestres amb un trencaaigües motllurat. El ràfec és format per caps de biga de fusta, i la teulada és a quatre vessants.</p> <p>En la tanca de la finca destaca la serralleria de la reixa i del cancell de la façana del carrer Bergara.</p> | 08205-350 | Carrer Bergara, número 63 | <p><span><span><span>El municipi de Sant Cugat del Vallès ha estat des del darrer quart del segle XIX una ciutat d’estiueig per a ciutadans procedents de Barcelona i dels seus pobles del voltant, que posteriorment van ser agregats a la ciutat comtal. Les primeres construccions per a estiuejants es van fer a redós de la carretera de Gràcia, a tocar del nucli històric de Sant Cugat, passada la riera de Can Mora. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa a aquest xalet en particular, segons dades del cadastre, no sempre del tot fiable, fou construït l'any 1915.</span></span></span></p> | 41.4678946,2.0865466 | 423723 | 4591102 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95309-035002.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 98 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||
| 95310 | Esbart Sant Cugat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esbart-sant-cugat | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>TORTOSA SAPERAS, Joan. (1995) “Pas a pas. Un itinerari per Sant Cugat”. <em>Gausac</em> núm. 5, p. 25-42.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>RODRÍGUEZ, Alba.<em> Informe de valoració i actuació sobre el patrimoni per a l'àmbit de gestió de territori. </em></span></span></span></span></span>Seu de l'Esbart, c/ Migdia, 2-6. 27 d'octubre de 2006. Expedients OBMA2006000172 enderroc i consolidació de façanes i OBMA2006000173 construcció d'obra nova.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>RODRÍGUEZ, Alba.<em> Informe de valoració i actuació sobre el patrimoni per a l'àmbit de gestió de territori. Local de l'Esbart Sant Cugat. Enderroc de les façanes als carrers Balmes i Sant Medir</em>. 2 de juliol de 2009. Expedient UL31/09/204.</span></span></span></span></span></p> | XXI | L'estat actual de l'edifici és bo perquè data de 2014. Actualment, conserva només el basament de pedra de l'edifici original. S'ha reconstruït el volum, així com les obertures i les cornises de les façanes laterals. La resta és una adaptació per reconvertir-se en habitatge plurifamiliar. | <p>Edifici construït l'any 2014 que manté elements que evoquen l'anterior edifici, que era una antiga nau d'un magatzem agrícola i que havia estat també seu de l'Esbart de Sant Cugat. </p> <p>L'actual edifici adopta igualment la forma de nau industrial i conserva el volum de l'antic immoble. És de planta rectangular i consta de planta baixa, pis i golfes. El solar fa 43,6 metres de llarg per 10 metres d'ample. Conserva al llarg de les tres façanes la part inferior de l'antiga façana, feta amb aplacat de pedra. També els frontons en les dues façanes laterals i les cornises que hi ha en aquestes dues façanes, així com la del carrer Migdia, que marca la línia de la coberta. Les obertures són, com tots els murs, completament noves i no es corresponen amb l'edifici antic. Malgrat això, la nova construcció intenta seguir a les façanes laterals la distribució antiga, amb un finestral amb arc rebaixat, amb dos mainells o monjos, a l'alçada del primer pis.</p> <p>L'edifici original era una gran nau de planta rectangular, amb murs amb basament de pedra i alçat de maó revestit. La coberta era a doble vessant sobre grans encavallades. Les façanes laterals, als carrers Sant Medir i Balmes, mostraven un disseny eclèctic, amb obertures d'intenció decorativa i, a la part superior, cornises que dibuixaven un timpà d'estil neoclàssic. Durant molts anys a la façana del carrer Sant Medir aquest edifici va acollir el mosaic anomenat 'Paga-li, Joan'.</p> <p> </p> | 08205-351 | Carrer Migdia, números 2, 4 i 6. | <p>Originàriament en aquest indret hi havia la nau industrial que havia estat seu de l'Esbart Sant Cugat. L'edifici fou enderrocat l'any 2010. Quatre anys després, el 2014, va finalitzar la construcció d'un nou edifici que mantenia elements que evocaven l'anterior, com el volum, els fronts i les seves cornises, algunes obertures i la part inferior de la façana. No es va tornar a col·locar el mural del 'Paga-li Joan', obra de Lluís Pallarès que estava situat a la façana lateral del carrer Sant Medir. Actualment es conserva als magatzems dels Museus de Sant Cugat.</p> <p>L'edifici originari, construït entre els segles XIX i XX, havia estat reformat en diverses ocasions. Hi ha documentada una reforma entre els anys 1985 i 1986, quan es va modificar l'edifici de la part del carrer Sant Medir com a seu de l'Esbart Sant Cugat. Uns anys més tard, el 1993, es va adaptar l'altra part de l'edifici per ubicar-hi una fusteria. Aquestes reformes van provocar una modificació substancial de l'edifici, ja que s'hi va fer un soterrani a la meitat oest, es van canviar les finestres anteriors per unes altres de major format i es va fer una nova distribució a la façana. Així mateix, es va canviar la porta situada al carrer Balmes per una finestra, es van fer nous forjats i es va redistribuir el seu interior. També es va substituir la teulada de rajola de la coberta per un material hidròfug.</p> | 41.4724382,2.0846129 | 423566 | 4591609 | 2014 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95310-35102.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95310-35103.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95310-35104.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | BPU | 2025-02-13 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | A l'anterior edifici hi havia un mosaic anomenat 'Paga-li, Joan' que era representatiu del Ball del Vano i el Ram. El disseny era de l'artista Lluís Pallarès, i fou confeccionat entre els anys 1936 i 1937. És un mural de peces vidriades que representa a una parella de pagesos, vestits a la manera tradicional del segle XIX. Les figueres estan envoltades per motius vegetals i ocells, d'influència noucentista. Actualment, el mosaic està restaurat i es conserva als Museus de Sant Cugat. Lluís Pallarès, format a l'escola de la Llotja de Barcelona, és l'autor també del disseny del paper moneda durant la Guerra Civil Espanyola (1936-1939). | 98 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||
| 95311 | Cases de Carles Blanquet i Miquel Casals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-de-carles-blanquet-i-miquel-casals | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>MIQUEL SERRA, Domènec (1997). “</span></span><span><span><span>L’arquitectura modernista a Sant Cugat del Vallès”. <em>Gausac núm. </em><em>11</em>, p. 53-88.</span></span></span></span></span></span></p> | XX | A la tardor de 2023 els dos xalets s'estan reformant | <p>Conjunt de dos xalets unifamiliars bessons, d'estil noucentista, projectats el 1919 per l'arquitecte <span><span><span><span lang='CA'><span>Ferran Cels. Cada xalet és format per diferents cossos i conté una torre a la part posterior. Consten de </span></span></span></span></span>soterrani, planta baixa, pis i golfes, amb coberta a diverses aigües.</p> <p>A la planta baixa de cada xalet hi ha el portal d'accés lateral des del pati, comú a les dues cases, amb una porxada amb columnes de base circular. Així mateix, a la façana que dona a l'avinguda del Carril hi ha unes tribunes tancades que serveixen de balcó del primer pis, amb una balustrada feta de peces de morter modelat. Al primer pis hi ha finestres, balcons amb baranes de ferro forjat i terrasses amb balustres de morter modelat. A les golfes les façanes tenen galeries amb dues i tres finestres d'arc rebaixat. La façana està arrebossada, amb el sòcol de pedra. El coronament es compon d'un pinyó a la façana lateral interior i teulades amb faldó truncat. La coberta compta amb un gran ràfec sostingut per bigues de fusta.</p> <p>Les torres són de planta quadrada, amb tres finestres amb arc carpanell a cada costat. Estan coronades per un gran ràfec amb bigues de fusta.</p> <p>A l'interior hi ha un pòrtic de columnes de fosa que forma part de l'atri de la tribuna, amb una gran varietat de rajoles de paviment hidràulic, així com un arrambador al menjador fet de rajola decorativa en tons groc i blau. Representen escenes del Quixot. També hi ha un pòrtic jònic a l'atri, l'escala i la fusteria del distribuïdor amb vidres bisellats.</p> <p>La tanca de la finca és d'obra, amb reixa de ferro forjat.</p> | 08205-352 | Avinguda del Carril, números 44 i 46 | <p>Miquel Casals Marignes i Carles Blanquet Fàbregas, de Barcelona, van demanar una llicència d'obres el 10 de març de 1919 per fer una casa i construir una tanca en cada solar segons projecte de Ferran Cels, arquitecte. Durant la Guerra Civil Espanyola (1936-1939) aquí hi va haver la seu del comandament d'una unitat de l'Exèrcit republicà.</p> <p>La tardor de 2023 s'estaven reformant.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ferran Cels Granell va néixer a Barcelona el 1880 i va morir a Sant Cugat del Vallès el 1924. Va obtenir el títol d’arquitecte el 1905. Des de l’any 1906 era l’arquitecte municipal de Sant Cugat del Vallès fins a la seva defunció. Les seves obres són principalment d’estil modernista. Va projectar a Sant Cugat el Col·legi Santa Isabel, les cases de Carles Blanquet i Miquel Casals, la casa Antoni Ceravalls, entre d'altres. I la casa Reparada Casanovas, a Barcelona.</span></span></span></span></span></p> | 41.4694744,2.0733234 | 422620 | 4591289 | 1919 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95311-035201.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95311-035202.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95311-035203.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95311-035204.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95311-035205.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95311-035206.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95311-035207.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95311-035208.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | BCIL | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Ferran Cels | 106|98 | 46 | 1.2 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||
| 95312 | Xalet a la plaça dels Ocells número 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xalet-a-la-placa-dels-ocells-numero-1 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Xalet construït a les primeres dècades del segle XX en la urbanització promoguda per Joan Borràs, d'estil pròxim al noucentisme. És amb planta en forma de L, i consta de planta baixa més un primer pis en forma de torre, amb teulada a diversos vessants.</p> <p>La façana principal és asimètrica. A la planta baixa hi ha la porta d'entrada emmarcada per un porxo amb columnes d'estil dòric, de morter modelat. Aquest tipus d'element constructiu es va popularitzar a la zona de Valldoreix i de la Floresta en temps de la Segona República (1931-1936). A les façanes les obertures i els angles estan estucats a imitació de carreus, i les llindes amb falses dovelles. La teulada és amb teula plana i amb ràfec de caps de biga de fusta.</p> <p>La torre presenta un ràfec també amb caps de biga i la teulada a quatre vessants. Està coronada amb una pinya de ceràmica.</p> <p>És interessant també la tanca, que és la característica en la urbanització promoguda per Joan Borràs, feta amb una base de conglomerat de pedra de Sant Llorenç. En aquest cas amb serralleria de barrots cargolats. El cancell té dues pilastres amb el coronament motllurat i acabament piramidal.</p> | 08205-353 | Plaça dels Ocells, número 1; avinguda de Ramon Escayola, número 146 | <p><span><span><span>El municipi de Sant Cugat del Vallès ha estat des del darrer quart del segle XIX una ciutat d’estiueig per a ciutadans procedents de Barcelona i dels seus pobles del voltant, que posteriorment van ser agregats a la ciutat comtal. Les primeres construccions per a estiuejants es van fer a redós de la carretera de Gràcia, a tocar del nucli històric de Sant Cugat, passada la riera de Can Mora. Posteriorment, es va urbanitzar Valldoreix, on existien des d’època medieval algunes edificacions històriques. A la dècada de 1910 en els antics camps va començar a construir-s’hi una ciutat jardí formada per xalets que anaven destinats tant a estiuejants com a residents. L’existència d’una estació de tren dels Ferrocarrils de la Generalitat va facilitar l’arribada dels estiuejants.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El promotor Joan Borràs va impulsar entre els anys 1920 i 1940 la urbanització de l’antiga finca de Can Llunell amb la construcció d’un conjunt de xalets. Aquest xalet en particular va ser un dels</span></span></span> primers a construir-se en la promoció urbanística de Borràs.</p> | 41.4618025,2.0409303 | 419906 | 4590467 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95312-035302.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95312-035303.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 98 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||
| 95313 | Casa de fusta del carrer Sant Rafael | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-fusta-del-carrer-sant-rafael | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Xalet d'estiueig construït amb fusta, amb el sistema del 'Balloon Frame', molt característic als Estats Units. Aquest estil de cases de fusta a l'estil americà va gaudir d'una certa popularitat a principis del segle XX.</p> <p>L'edificació consisteix en una estructura lleugera de fusta, a la qual es subjecten els elements que formen l'envolvent; en aquest cas, llistons horitzontals. Consta de semisoterrani (d'obra de fàbrica), planta baixa, pis i golfes, amb un balcó porxat al primer pis. Les obertures estan emmarcades per un ampit i una llinda motllurada. La teulada és a quatre vessants, coberta amb material asfàltic. Hi ha una escala d'accés exterior a la terrassa del primer pis. Destaquen els fumerals, fets amb diverses peces ceràmiques.</p> | 08205-354 | Carrer Sant Rafael, número 9 | <p>Aquest xalet es pot datar al primer terç del segle XX. A Sant Cugat es va construir una altra casa de fusta d'estil americà: Villa Anita. També existia la Casa Americana, a la cantonada de l'avinguda del Pla de Vinyet amb el carrer Francesc Moragues, incendiada el 1983. Aquesta moda constructiva va estendre's arreu de Catalunya a principis del segle XX.</p> | 41.4662103,2.0753099 | 422782 | 4590926 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95313-035402.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95313-035403.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2025-02-13 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | L'abundant vegetació no permet observar el xalet plenament. | 98 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||
| 95314 | Xalet d'Otto Streichardt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xalet-dotto-streichardt | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Xalet construït l'any 1926, d'estil pròxim al noucentisme. Consta de planta baixa, pis i golfes.</p> <p>La façana principal es distribueix en tres cossos, el central lleugerament més avançat i amb un porxo davanter. A la planta baixa hi ha l'accés a l'edifici sota el porxo, actualment amb tancament d'alumini i finestres. Al primer pis hi ha dues finestres verticals. Abans de l'any 2008, però, hi havia un gran finestral horitzontal. Al costat dret trobem una terrassa al primer pis, amb una balustrada de peces de morter modelat d'estil neogòtic. </p> <p>El coronament de l'edifici es resol mitjançant un ampli ràfec amb caps de biga motllurats. La teulada és a diversos vessants, a l'estil holandès, lleugerament truncada.</p> | 08205-355 | Carrer Golf de Cadis, número 1 | <p><span><span><span>El municipi de Sant Cugat del Vallès ha estat des del darrer quart del segle XIX una ciutat d’estiueig per a ciutadans procedents de Barcelona i dels seus pobles del voltant, que posteriorment van ser agregats a la ciutat comtal. Les primeres construccions per a estiuejants es van fer a redós de la carretera de Gràcia, a tocar del nucli històric de Sant Cugat, passada la riera de Can Mora. </span></span></span></p> <p>Pel que fa a aquest xalet en particular, fou construït el 1926.</p> | 41.4585612,2.0765890 | 422880 | 4590075 | 1926 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95314-035502.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 98 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||
| 95315 | Jaciment arqueològic de l'avinguda de Cerdanyola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-arqueologic-de-lavinguda-de-cerdanyola | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> | Eliminat i sense seguiment arqueològic en el moment de la troballa. | <p>Troballa casual i sense control arqueològic a l'avinguda de Cerdanyola, davant del número 88. Es tractava d'un enterrament, sense datar cronològicament, que va aparèixer en el moment de desmuntar un marge de l'avinguda de Cerdanyola per a rectificar-lo.</p> | 08205-356 | Avinguda de Cerdanyola número 88 | 41.4749289,2.0947673 | 424417 | 4591876 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Dolent | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||||||||
| 95316 | Villa Regina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/villa-regina | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Xalet d'estiueig d'estil noucentista. És de planta rectangular amb volums annexos, i consta de planta baixa, pis i golfes. En un principi l'edifici tenia una planta en creu i era només de planta baixa, amb un gran porxo d'accés a l'ala sud. Posteriorment s'hi va afegir el pis superior. </p> <p>La façana principal conté un porxo, situat davant de la porta d'entrada i fet amb arcades de punt rodó. Presenta una motllura de faixa i llistó que discorre per l'ala sud de la planta en creu, amb una balustrada de peces de morter modelat. El coronament de l'edifici incorpora un fris, on hi ha òculs de ventilació del sostremort, i una cornisa. A la façana del carrer d'Álvarez hi ha un relleu del Sagrat Cor de Jesús entre les obertures del primer pis. La teulada del volum principal és a quatre aigües, amb un punt d'inflexió al ràfec. Les teules són planes i vidriades, de color morat fosc.</p> <p>A l'interior destaca l'escala, les mènsules on es recolzen les bigues mestres i les arcades interiors, entre les habitacions i la sala. També són interessants les tribunes amb bow-window.</p> <p>El cancell de la tanca exterior està emmarcat per pilars rematats amb una cornisa jònica. Al jardí hi ha un til·ler.</p> | 08205-357 | Carrer d'Àlvarez, número 10. | 41.4671570,2.0762761 | 422864 | 4591030 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95316-035701.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95316-035702.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95316-035703.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95316-035704.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2025-02-13 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 106|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||||
| 95317 | Xalet de Josep Moran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xalet-de-josep-moran | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Xalet d'estil noucentista projectat el 1925 per l'arquitecte <span><span><span>Arnald Calvet. És de planta rectangular, i consta només de planta baixa. La coberta és plana i compta amb una torratxa al centre.</span></span></span></p> <p>La façana principal, al carrer Mozart, presenta diverses obertures: el portal d'entrada (amb arc carpanell), a la seva esquerra una finestra i a la dreta tres. Aquestes darreres són més estretes que la primera. Davant del portal d'accés hi ha un pòrtic format per arcs carpanells amb columnes d'estil jònic. El parament és arrebossat i, a les cantoneres i a l'emmarcament del portal, fa imitació de carreus. Totes les obertures de l'immoble compten amb una motllura voluminosa. El coronament de l'edifici presenta un fris on hi ha els òculs de ventilació i una cornisa.</p> | 08205-358 | Carrer Fortuny, número 2 | <p>Josep Moran Ruiz va demanar el 20 d'agost de 1925 llicència d'obres per construir una casa segons projecte de l'arquitecte Arnald Calvet. La comissió permanent de l'Ajuntament de Sant Cugat va donar el vistiplau al projecte el 23 d'agost del mateix any.</p> <p><span><span><span>Arnald Calvet Peyronill va néixer i morir a Barcelona entre els anys 1874 i 1956. Va ser l’arquitecte que va projectar els magatzems Jorba al Portal de l'Àngel de Barcelona, i també els de Manresa, aquests últims d'estil art déco. Així mateix, va projectar les cases Armenteres i Parellada del carrer Provença, de Barcelona. També és autor del Mercat de Sarrià amb M. Coquillat, entre d'altres edificis.</span></span></span></p> | 41.4649079,2.0723900 | 422537 | 4590784 | 1925 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95317-035801.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95317-035802.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Arnald Calvet | 106|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||
| 95318 | Xalet de Fidel Periu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xalet-de-fidel-periu | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Xalet de grans dimensions, d'estil noucentista, projectat el 1929 per l'arquitecte <span><span><span><span lang='CA'><span>Enric Mora Gosch. L'edifici consta de diversos cossos que formen una planta més o menys quadrada, que inclou una torre davantera. L'edifici disposa de </span></span></span></span></span>planta soterrani, planta baixa, pis i golfes. La coberta és a diversos vessants i també amb terrat pla.</p> <p>La façana principal presenta una composició asimètrica, amb la torre que s'alça al costat esquerre i un porxo davanter que sobresurt, de planta semiesfèrica. A la planta soterrània hi ha l'accés per a vehicles, que aprofita el desnivell del terreny. Per accedir a l'habitatge es fa mitjançant dues escales laterals, amb balustres de morter modelat, que donen accés al pòrtic semicircular, sustentat amb columnes dòriques i protegit amb balustrada. Al damunt del pòrtic i en els seus laterals s'allarga un balcó amb balustrades que recorre tota la façana. Les obertures de la planta baixa i del primer pis tenen la llinda amb arc ondulat i un esgrafiat decoratiu en brancals i llinda. El remat de l'edifici es resol mitjançant una cornisa amb un fris decorat amb esgrafiats geomètrics.</p> <p>La torre, de planta gairebé quadrada, té a la part superior una galeria de tres finestres d'arc de punt rodó a cadascun dels costats. Des d'aquest emplaçament, situat a la carena de Can Majó, es visualitza Collserola, Montserrat i Sant Llorenç. </p> <p>La tanca de la finca és un mur ondulat amb arc invertit i amb tanca de serralleria també ondulada, però en aquest cas amb un arc que s'eleva. Les pilastres del cancell tenen una motllura de rajoletes vidriades i maó, i són rematades en forma de piràmide decorada amb trencadís.</p> | 08205-359 | Carrer Fortuny, número 4 | <p>Fidel Periu Tirigall va demanar llicència d'obres per construir un xalet en el carrer Fortuny el dia 1 de maig de 1929, amb un projecte de l'arquitecte Enric Mora Gosch. El permís va ser concedit el dia 3 de maig del mateix any per la Comissió Municipal Permanent.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L’arquitecte Enric Mora Gosch va néixer el 1895 i va morir el 1966. Va ser arquitecte municipal de Sant Cugat a partir de 1925, primer com ajudant de Ferran Cels i, posteriorment, com a titular fins a la dècada de 1960. Va ser catedràtic de dibuix de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona. Entre altres edificis, va projectar la casa Josep Garcia, de Sant Cugat, Mas Boronat, de Salomó, la casa Joan Reig, de Barcelona, i l’església parroquial, de Santa Maria de Cornellà.</span></span></span></span></span></p> | 41.4647471,2.0722211 | 422523 | 4590766 | 1929 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95318-035901.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95318-035902.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Enric Mora Gosch | 106|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||
| 95319 | Xalet de Manuel Reverter | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xalet-de-manuel-reverter | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Xalet d'estiueig, d'estil noucentista, projectat el 1927 per l'arquitecte <span><span><span><span lang='CA'><span>Enric Mora Gosch. L'edifici és format per diversos cossos que inclouen una torre posterior. Consta de pl</span></span></span></span></span>anta baixa i pis. La coberta és a diversos vessants i també amb terrat pla.</p> <p>La façana principal, que dona al carrer Fortuny, presenta una composició asimètrica, amb un cos semioctogonal que sobresurt a la dreta. Aquest cos acull una tribuna a dos nivells. Les finestres de l'edifici tenen un ampit recolzat per petites mènsules d'estil corinti. Els tancaments de les finestres són amb persianes de llibret. Els paraments són arrebossats, a les cantoneres a imitació de carreus. L'entrada a la casa es realitza per una façana lateral. El coronament de l'edifici es resol mitjançant un fris amb esgrafiats geomètrics, una cornisa d'estil corinti i, al damunt, una balustrada de peces de morter modelat entre pilastrons. </p> <p>La torre presenta unes galeries al pis superior amb finestres d'arcs de mig punt, i la teulada és a quatre vessants, amb teula àrab. Aquesta i altres teulades tenen boles de remat. </p> <p> </p> | 08205-360 | Carrer Fortuny, número 6 | <p>Manuel Reverter, de Barcelona, va demanar llicència d'obres per construir un xalet el 27 de març de 1927, segons projecte d'Enric Mora Gosch, arquitecte. El projecte va ser aprovat per la comissió permanent de l'ajuntament santcugatenc el 3 d'abril de 1927.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L’arquitecte Enric Mora Gosch va néixer el 1895 i va morir el 1966. Va ser arquitecte municipal de Sant Cugat a partir de 1925, primer com ajudant de Ferran Cels i, posteriorment, com a titular fins a la dècada de 1960. Va ser catedràtic de dibuix de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona. Entre altres edificis, va projectar la casa Josep Garcia, de Sant Cugat, el Mas Boronat, de Salomó, la casa Joan Reig, de Barcelona, i l’església parroquial de Santa Maria de Cornellà.</span></span></span></span></span></p> | 41.4645562,2.0721555 | 422517 | 4590745 | 1927 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95319-036001.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95319-036002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95319-036003.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Enric Mora Gosch | 106|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||
| 95320 | Xalet de Maria Muniesa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xalet-de-maria-muniesa | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Xalet d'estil eclèctic amb elements de tradició mediterrània i classicistes, en la línia del noucentisme, i també centreeuropeus. És de planta rectangular, i consta de planta baixa, pis i golfes.</p> <p>La façana principal presenta una composició simètrica, amb un eix central reforçat per la presència d'un porxo a l'entrada. El porxo queda emmarcat per columnes d'estil jònic i és coronat amb una balustrada de peces de morter modelat entre pilastres. A cada costat de la porta hi ha una finestra. Al primer pis hi ha tres obertures simples, la central d'accés al balcó sobre el pòrtic. Finalment, a les golfes hi ha una galeria de tres finestres d'arc de punt rodó amb una motllura en l'ampit. La teulada és a l'estil holandès, truncada, amb un ràfec amb caps de biga de fusta.</p> <p>La façana lateral (al nord) presenta una tribuna amb balcó superior sostinguda també amb columnes jòniques.</p> <p>Davant la façana principal hi ha un mur de contenció, que separa la finca del carrer, que conté una balustrada d'estil classicista feta amb peces de morter modelat entre pilastres. El cancell d'entrada és format per dues pilastres de base quadrada amb una motllura horitzontal a la part superior i remat amb maó de pla, en forma de teulada a dos vessants. El cancell ha estat parcialment destruït en les obres realitzades el 2023.</p> | 08205-361 | Carrer Oceà Atlàntic | <p>Maria Muniesa Bigorda va demanar un permís d'obres el 19 d'octubre de 1922 segons projecte d'Antoni Bartra, arquitecte, per construir un xalet en el paratge de Can Trabal. La llicència va ser concedida el 3 de novembre del mateix any.</p> | 41.4588135,2.0787549 | 423061 | 4590101 | 1922 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95320-036101.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95320-036102.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95320-036103.jpg | Legal | Eclecticisme|Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Antoni Bartra Boada | 102|106|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||
| 95321 | Diàleg monumental | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dialeg-monumental | XXI | <p>Escultura situada a la plaça de l'Estació, de Valldoreix. S'hi observen dues estilitzades cadires que sorgeixen del tronc d'un pi a mode de branques. Un cop va morir l'icònic pi de l'estació de Valldoreix, els artistes Ariane Patout i René Müller, seguint el seu projecte anomenat 'Cadires Salvatges' van fer aquesta obra, mitjançant la transformació del tronc del pi en cadires de gran alçada.</p> | 08205-362 | Plaça de l'Estació | <p>L'Associació de Propietaris i Veïns de Valldoreix i el mestre Narcís Perbellini van promoure durant la postguerra, entre els infants de Valldoreix, l'amor pels arbres. A finals de la dècada de 1940, la nena Joana Delgado Llàcer, filla del cap de l'estació, va plantar el pi de l'Estació, que va morir l'any 2018.</p> | 41.4575229,2.0680314 | 422164 | 4589967 | 2018 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95321-036202.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | Inexistent | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Ariane Patout i René Müller | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||
| 95322 | Casa Rognoni | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-rognoni | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. </span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Habitatge particular projectat pels arquitectes Lluís Clotet i Òscar Tusquets, representants destacats del corrent de renovació arquitectònica a Catalunya a partir de les dècades de 1960 i 70. L'edifici és de planta triangular, adaptat a un terreny amb pendent, i consta de diversos volums. Disposa de tres plantes, amb un porxo i dues plantes pis.</p> <p>L'entrada a l'edifici i al garatge, situat en una planta inferior, es realitza mitjançant una rampa. La façana és arrebossada i de composició no simètrica, amb obertures quadrades sense cap ordre exterior. A l'interior, en el primer pis destaca la sala d'estar, de grans dimensions i a doble altura. La casa té distribuïdes al sostre diverses claraboies que donen llum a l'interior.</p> | 08205-363 | Passeig de l'Havana, número 61 | <p>Aquest habitatge fou encarregat per Glòria Rognoni Planas als arquitectes Lluís Clotet i Òscar Tusquets. Es va realitzar entre els anys 1976 i 1978. Rognoni era membre del grup teatral 'Els Joglars', una reconeguda companyia teatral fundada per Albert Boadella, Carlota Soldevila i Anton Font. Rognoni va tenir un accident mentre assajava l'obra 'Àlies Serrallonga', quan va caure d'una estructura metàl·lica i, a conseqüència, va quedar sense la mobilitat inferior. Per aquest motiu la casa va construir-se tenint en compte aquesta situació.</p> | 41.4644084,2.0593169 | 421445 | 4590740 | 1976-1978 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95322-036302.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95322-036303.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95322-036304.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Lluís Clotet Ballús i Òscar Tusquets Blanca | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||
| 95323 | Placa dels Castellers de Sant Cugat a plaça d'Octavià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-dels-castellers-de-sant-cugat-a-placa-doctavia | XXI | Està afectat per les miccions dels animals. | <p>Monument fet en acer patinable amb la silueta a la part dreta d'un castell amb pinya i folre, que recull com a homenatge a l'activitat castellera a Sant Cugat del Vallès. S'hi incorpora un plafó amb text on es menciona que la primera actuació castellera documentada al municipi va ser el 28 de juny de 1981 pels Castellers de Barcelona i que la primera actuació dels Castellers de Sant Cugat va ser el 30 de juny de 1996. </p> <p>Les principals fites castelleres a Sant Cugat, segons la placa, han estat:</p> <ul> <li>Els Minyons de Terrassa van fer el 4 de 9 amb folre el 27 de juny de 1999.</li> <li>Els Castellers de Sant Cugat van descarregar el 4 de 8 el 3 de juliol de 2011.</li> <li>Els Castellers de Sant Cugat van descarregar el primer 5 de 8 i el primer pilar de 6 el 15 de novembre de 2015.</li> <li>Els Castellers de Sant Cugat van descarregar el primer 3 de 9 amb folre el 28 d'octubre de 2017.</li> </ul> | 08205-364 | Plaça d'Octavià | <p>La placa va ser col·locada el dia 11 de novembre de 2018 amb l'assistència dels Castellers de Sant Cugat, coincidint amb la celebració de la diada de la colla.</p> <p>La colla Castellers de Sant Cugat, coneguts popularment com a Gausacs, va ser fundada l'any 1996 i porten camisa verda, color propi de la serra de Collserola. L'entitat va néixer sota l'impuls del Club Muntanyenc quan va organitzar una xerrada a finals de 1995 per tal de crear-ne una colla castellera. La primera actuació castellera va tenir lloc el 30 de juny de 1996 i van estar acompanyats i apadrinats pels Castellers de Barcelona i els Xics de Granollers. El primer president va ser Pere Vilarasau i el primer cap de colla Xavier Serres.</p> | 41.4733170,2.0843285 | 423544 | 4591707 | 2018 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95323-036402.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95323-036403.jpg | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 51 | 2.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||||
| 95324 | Placa dels Castellers de Sant Cugat a Valldoreix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-dels-castellers-de-sant-cugat-a-valldoreix | XXI | <p>Placa commemorativa col·locada al paviment de la plaça de l'Estació, a l'EMD de Valldoreix, prop de l'antic pi de l'estació, amb motiu de la descàrrega pels Castellers de Sant Cugat de la seva primera clàssica de vuit: el 3 de 8, el 4 de 8 i el 2 de 7. La placa va ser col·locada el 15 de setembre de 2013.</p> | 08205-365 | Plaça de l'Estació | <p>Placa col·locada el 15 de setembre de 2013 amb motiu d'una actuació castellera dels Castellers de Sant Cugat.</p> <p>La colla Castellers de Sant Cugat, coneguts popularment com a Gausacs, va ser fundada l'any 1996 i porten camisa verda, color propi de la serra de Collserola. L'entitat va néixer sota l'impuls del Club Muntanyenc quan va organitzar una xerrada a finals de 1995 per tal de crear-ne una colla castellera. La primera actuació castellera va tenir lloc el 30 de juny de 1996 i van estar acompanyats i apadrinats pels Castellers de Barcelona i els Xics de Granollers. El primer president va ser Pere Vilarasau i el primer cap de colla Xavier Serres.</p> | 41.4575719,2.0680580 | 422167 | 4589973 | 2013 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 51 | 2.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||||||||
| 95325 | Xalet de Casimir Tolós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xalet-de-casimir-tolos | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Xalet d'estil eclèctic projectat l'any 1932. És de planta rectangular, i consta de planta baixa i pis, amb teulada a dos vessants, de teula plana.</p> <p>La façana principal presenta una composició simètrica en base a tres obertures a la planta baixa, la central emfasitzada per un porxo. Aquest pòrtic és format per dues columnes dòriques, prefabricades, i una biga que subjecta la teulada. Aquest tipus de columnes són un element característic en els xalets de Valldoreix i la Floresta construïts durant el període de la Segona República (1931-1936). A cada banda del portal hi ha un finestral de punt rodó. Al primer pis hi ha una sola finestra, amb arc de punt rodó. Totes les obertures són ressaltades amb una franja pintada de color blanc. El coronament es resol mitjançant un ràfec amb caps de biga de fusta.</p> <p>La tanca és la característica de la urbanització promoguda per Joan Borràs. Sobre una base de pedra de Sant Llorenç hi ha pilastres amb una motllura superior.</p> <p> </p> | 08205-366 | Carrer de les Violetes, número 19 | <p><span><span><span>El municipi de Sant Cugat del Vallès ha estat des del darrer quart del segle XIX una ciutat d’estiueig per a ciutadans procedents de Barcelona i dels seus pobles del voltant, que posteriorment van ser agregats a la ciutat comtal. Les primeres construccions per a estiuejants es van fer a redós de la carretera de Gràcia, a tocar del nucli històric de Sant Cugat, passada la riera de Can Mora. Posteriorment, es va urbanitzar Valldoreix, on existien des d’època medieval algunes edificacions històriques. A la dècada de 1910 en els antics camps va començar a construir-s’hi una ciutat jardí formada per xalets que anaven destinats tant a estiuejants com a residents. L’existència d’una estació de tren dels Ferrocarrils de la Generalitat va facilitar l’arribada dels estiuejants.</span></span></span></p> <p>Pel que fa a aquest xalet en particular, Casimir Tolós Simó, veí de Sant Cugat del Vallès, va demanar llicència d'obres per construir-lo el 24 d'octubre de 1932, en un solar de la seva propietat al carrer de les Violetes. El projecte va ser aprovat el novembre del mateix any.</p> | 41.4593763,2.0589328 | 421406 | 4590182 | 1932 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95325-036601.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95325-036602.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95325-036603.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 102|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||
| 95326 | Xalet d'Eva Heredia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xalet-deva-heredia | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Xalet d'estiueig, d'estil modernista, projectat el 1931 per l'arquitecte Isidre Gili Moncunill. És format per diferents cossos que configuren una planta més o menys quadrada, amb una part central més elevada. Consta de planta baixa i pis.</p> <p>El xalet té una pèrgola, que en un principi era oberta, a mode de solàrium, i que durant les obres de construcció de l'edifici va ser tancada, de manera que adquirí l'aspecte actual. Pel que fa al cos principal, les obertures tenen a les llindes i als brancals motius vegetals fets en relleu. Les façanes presenten en el coronament un ràfec format per un fris fet amb obra vista i elements de terracota. Les teulades són a un vessant, i van de manera esglaonada des del punt més alt al punt més baix, obrint-se en forma de vano. També cal destacar el fumeral, de planta quadrada i fet d'obra vista, d'estil modernista.</p> <p>El cancell de la finca és fet amb pilastres coronades amb uns grans gerros d'estil noucentista de morter modelat.</p> | 08205-367 | Carrer de les Violetes, número 88 | <p>Eva Heredia va demanar una llicència d'obres l'abril de 1931 per construir un xalet segons projecte de l'arquitecte Isidre Gili Moncunill, el seu espòs. El projecte va ser aprovat el 23 de novembre de 1932 per la Comissió Permanent de l'Ajuntament.</p> <p>Isidre Gili Moncunill va ser un arquitecte modernista. Va projectar els edificis modernistes d'Igualada de Cal Barrab, Cal Ratés i l'antic mercat de l'Ocelleria (el darrer amb Pau Salvat i actualment enderrocat). A Sant Cugat va fer el xalet de Joaquim Bonet i la casa de Manuel Almirall. A Logronyo va fer la casa Garrigosa. </p> | 41.4608356,2.0539564 | 420993 | 4590349 | 1932 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95326-036701.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95326-036702.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95326-036703.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Isidre Gili Moncunill | 105|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||
| 95327 | Can Bord (Casa al passeig Mas Roig número 24) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bord-casa-al-passeig-mas-roig-numero-24 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> | XIX | <p>Casa de pagès o petita masia que, tal vegada, ha estat força remodelada. <span><span><span><span lang='CA'><span>S’ubica dins una parcel·la amb entrada pel Passeig Mas Roig, núm. 24, que limita també amb el passeig Alzina i el passatge de Can Bord. L'edificació c</span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span>onsta de dos volums adossats que, en general, responen al model de masia tradicional.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El volum central presenta planta baixa, pis i golfes. La teulada és a doble vessant, amb dos fumerals, i té un ràfec que no segueix el tipus tradicional. A la façana hi ha el portal d’entrada, emmarcat amb elements de pedra i amb arc rebaixat, juntament amb diverses obertures distribuïdes segons una composició irregular. A les golfes hi ha una finestra amb arc de mig punt. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A l’esquerra s’hi adossa un altre volum més baix, amb coberta d’un sol vessant, possiblement fruit de l'ampliació del cos originari segons el creixement propi de la masia. </span></span></span></span></span></p> <p> </p> | 08205-368 | Passeig Mas Roig, número 24; Passeig de l'Alzina, número 58 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El mas Bort, o casa Duran, consta a la documentació i cartografia de Sant Cugat i Valldoreix a partir de mitjans del segle XIX com a masia o casa de camp. Es desconeix si fou construïda aleshores o ja existia a abans.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El nom de can Bord es conserva en el passatge veí a l’edifici.</span></span></span></span></span></p> | 41.4562485,2.0473140 | 420432 | 4589845 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95327-036801.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95327-036802.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95327-036803.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2025-02-13 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 119|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||
| 95328 | Villa Glòria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/villa-gloria-0 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Xalet d'estil noucentista. És de planta rectangular, i consta de planta baixa i pis, amb teulada a quatre vessants.</p> <p>La façana principal presenta una composició simètrica en base a tres eixos d'obertures. A la planta baixa hi ha el portal, aixoplugat amb un porxo sustentat per columnes d'ordre dòric i amb balustrades a la part superior, que serveix de balcó per al primer pis. A cada costat del portal hi ha un finestral. Les obertures estan ressaltades amb una faixa pintada a la part superior. Al primer pis hi ha tres obertures plenament simètriques. Al damunt hi ha un seguit d'òculs de ventilació del sostremort de forma ovalada. El coronament es resol mitjançant un ràfec sustentat per caps de biga. La teulada inclou una xemeneia cargolada d'estil modernista.</p> <p>La tanca de la finca és formada per una base rematada amb un ampit inclinat i pilastres d'obra amb un coronament de forma sinuosa.</p> | 08205-369 | Passeig del Mas Roig, números 47 i 49 | <p><span><span><span>El municipi de Sant Cugat del Vallès ha estat des del darrer quart del segle XIX una ciutat d’estiueig per a ciutadans procedents de Barcelona i dels seus pobles del voltant, que posteriorment van ser agregats a la ciutat comtal. Les primeres construccions per a estiuejants es van fer a redós de la carretera de Gràcia, a tocar del nucli històric de Sant Cugat, passada la riera de Can Mora. Posteriorment, es va urbanitzar Valldoreix, on existien des d’època medieval algunes edificacions històriques. A la dècada de 1910 en els antics camps va començar a construir-s’hi una ciutat jardí formada per xalets que anaven destinats tant a estiuejants com a residents. L’existència d’una estació de tren dels Ferrocarrils de la Generalitat va facilitar l’arribada dels estiuejants.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa a aquest xalet en particular, segons dades el cadastre, no sempre del tot fiable, hauria estat construït l'any 1920.</span></span></span></p> <p> </p> | 41.4564173,2.0448018 | 420222 | 4589866 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95328-036901.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95328-036902.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95328-036903.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 106|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||
| 95329 | Xalet d'Assumpta d'Estrada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xalet-dassumpta-destrada | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Xalet d'estiueig, d'estil noucentista, projectat l'any 1929 per l'arquitecte <span><span><span><span lang='CA'><span>Enric Mora Gosch. És de planta rectangular, amb una torre que sobresurt a la part davantera. L'edifici consta de </span></span></span></span></span>planta baixa, pis i golfes, amb teulada a dues aigües, mentre que la torre és de tres plantes. </p> <p>La façana principal presenta una composició asimètrica per la presència de la torre a la dreta. La part del cos principal es distribueix en base a un eix central d'obertures. A la planta baixa hi ha el portal, aixoplugat per un porxo amb pilastres de base quadrada d'estil toscà i amb una balustrada de peces de morter modelat que fa de balcó al primer pis. Al primer pis, a la dreta hi podem veure un plafó de ceràmica amb la imatge de Sant Antoni de Pàdua, que rep l'aparició del Nen Jesús. Queda aixoplugat per una petita teulada sobre mènsules. Al nivell de les golfes hi ha un òcul ovalat. La façana és arrebossada de color clar, i a les cantoneres presenta un arrebossat a imitació de carreus. Les obertures estan emfatitzades amb una banda pintada, decorada a la llinda i part superior dels brancals amb esgrafiats. Els ampits de les finestres estan motllurats.</p> <p>La torre és de planta quadrada i conté, a la part superior, una galeria de tres finestres a la façana principal i dues als altres costats. A les plantes inferiors té finestres de la mateixa tipologia que les de la resta de l'edifici. La teulada és a quatre vessants.</p> <p>La façana al passatge del Carme presenta una galeria tancada que fa de balcó al primer pis. Sota la balustrada del balcó té un fris motllurat i modillons. El coronament de l'edifici es resol mitjançant un ràfec amb caps de biga de fusta. </p> <p>La tanca de la finca és formada per una base amb conglomerat de pedra de Sant Llorenç o Montserratí, emmarcada amb pilastres de planta quadrada i amb un remat d'estil classicista de forma arrodonida. Aquesta forma és el negatiu d'una volta de racó del claustre. La serralleria és de forja amb barrots caragolats.</p> | 08205-370 | Carrer de l'Andana | <p>Assumpta Estrada Castellano va demanar llicència d'obres el 28 de juny de 1929 per construir un xalet, al carrer de l'Andana, segons projecte d'Enric Mora Gosch, arquitecte. El permís va ser concedit el 5 de juliol del mateix any per la Comissió Municipal Permanent.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L’arquitecte Enric Mora Gosch va néixer el 1895 i va morir el 1966. Va ser arquitecte municipal de Sant Cugat a partir de 1925, primer com ajudant de Ferran Cels i, posteriorment, com a titular fins a la dècada de 1960. Va ser catedràtic de dibuix de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona. Entre altres edificis, va projectar la casa Josep Garcia, de Sant Cugat, Mas Boronat, de Salomó, la casa Joan Reig, de Barcelona, i l’església parroquial de Santa Maria de Cornellà.</span></span></span></span></span></p> | 41.4685546,2.0777374 | 422988 | 4591183 | 1929 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95329-037001.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95329-037002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95329-037004.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95329-037005.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95329-037003.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Enric Mora Gosch | 106|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 |
Estadístiques 2026
patrimonicultural
Mitjana 2026: 0,00 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc