Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 95330 | Xalet a la rambla Ribatallada número 14 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xalet-a-la-rambla-ribatallada-numero-14 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>Xalet d’estiueig d’estil noucentista. Està adossat a una mitgera ja que, segons sembla, havia de tenir una ordenació aparionada amb una casa veïna que no es va arribar a construir. A més, a la dècada de 2010 a la part del davant s'hi va bastir un edifici d’ús educatiu de factura contemporània. Contràriament a la resta de xalets del carrer, aquest es troba al fons de la seva parcel·la, amb entrada per la Rambla Ribatallada. </span></span></span><span><span><span>L'edificació té planta en forma de L, i consta de planta baixa més dos pisos esglaonats que integren terrasses, amb coberta de terrat pla. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana mostra una ordenació regular, amb les obertures ben alineades. Incorpora un seguit d'elements historicistes i classicistes que formen part del ventall de recursos del noucentisme. El parament presenta un fals carreuat que també dibuixa dovelles i muntants entorn de les obertures, que estan rematades amb arcs carpanells. A la part superior d'aquests paraments, sota un ràfec motllurat, es desenvolupen uns frisos esgrafiats de motius vegetals en una tonalitat clara sobre fons vermell. La barana de les terrasses té un perfil curvilini que es completa amb baranes de tub. La façana disposa també de reixes ornamentades i d'una marquesina sobre estructura metàl·lica decorada que recorre la planta baixa. Al costat sud l'edifici té un volum adossat que integra als paraments columnes i falsos àbacs. La terrassa compta amb balustrada i pèrgola sobre columnes. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La tanca del solar té la base massissa i una reixa ornamentada, amb portal emmarcat entre pilastres. El revestiment de pedra de la part massissa és possiblement una modificació posterior.</span></span></span></p> | 08205-371 | Rambla Ribatallada, número 14 | <p><span><span><span>El municipi de Sant Cugat del Vallès ha estat des del darrer quart del segle XIX una ciutat d’estiueig per a ciutadans procedents de Barcelona i dels seus pobles del voltant, que posteriorment van ser agregats a la ciutat comtal. Les primeres construccions per a estiuejants es van fer a redós de la carretera de Gràcia, a tocar del nucli històric de Sant Cugat, passada la riera de Can Mora. </span></span></span></p> | 41.4678524,2.0821379 | 423355 | 4591102 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95330-037101.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95330-037102.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95330-037103.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95330-037104.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95330-037105.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95330-037106.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95330-037107.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95330-037108.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95330-037109.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95330-037110.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | BPU | 2025-02-13 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 106|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||
| 95331 | Mina del Golf | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-del-golf | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> | XX | Es desconeix l'estat de conservació de la mina. Hi ha un accés sota la via dels Ferrocarrils de la Generalitat en el carrer dels safareigs, però que actualment està tapiat. | <p>Mina construïda a principis del segle XX que servia per regar el camp de golf i que, més endavant, abocava les seves aigües als safareigs del carrer Villà. La galeria és excavada entre els llims quaternaris de la llera geològica de la riera de Saladrigues.</p> <p>La mina és formada per una galeria artificial que té les mides d'ample d'una persona petita, amb parets de maó. Tenia el seu naixement al final del camp de golf, a l'est de l'institut Arnau Cadell. D'aquí discorria paral·lela per l'esquerra de la riera de Saladrigues. Les aigües sortien a cel obert en el carrer Villà. </p> <p>Durant les obres al carrer Chopin número 4, realitzades l'any 2010, es va localitzar un tram d'aquesta mina. Era formada per parets de maó i coberta de peces de quart de volta. El pas del carrer Safareigs sota la via del tren també va seccionar la mina. Llavors va quedar accessible mitjançant una porta al tall sud del pas, però més tard es va tapiar.</p> | 08205-372 | Carrer Villadelprat i camp de golf | <p>La masia de Can Mora, del segle XIV, havia estat propietat de mossèn Rialls, notari de Barcelona. En el segle XVII la masia va passar a mans de la família Mora. El 1912 Frederic Stark Pearson va comprar la masia de Can Mora i els seus terrenys a través de l'empresa de la qual era gerent, la Catalonia Land Company. Llavors va encarregar el projecte de construcció d'un camp de golf. Posteriorment, va ser propietat de FECSA. </p> | 41.4667279,2.0779503 | 423003 | 4590981 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Sense accés | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95331-037202.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | BPU | 2025-02-13 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 98 | 49 | 1.5 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||
| 95332 | Xalet al camí de can Majó número 10 'Els Mastins' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xalet-al-cami-de-can-majo-numero-10-els-mastins | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Xalet d'estil eclèctic, amb una estètica pròxima al noucentisme. És de planta rectangular, amb una torre que sobresurt en un dels angles. L'edifici consta de planta baixa, pis i golfes, amb teulada a dues aigües.</p> <p>L'accés a l'edifici es fa per la planta baixa mitjançant un atri d'angle amb columnes d'estil dòric. En aquest nivell també hi ha una tribuna, rematada amb una balustrada de peces de morter modelat. El coronament de l'edifici, inclosa la torre, es resol mitjançant un ràfec amb caps de biga de fusta. La teulada és rematada amb amb uns pinacles ceràmics de color blau a la carena.</p> <p>La torre és de planta rectangular. Al pis superior consta d'unes sèries de finestres amb arc de punt rodó. Tres a la cara ample i dues a la més curta. Estan decorades amb una motllura al nivell d'imposta. La teulada és a quatre vessants.</p> <p>Al jardí destaca una glorieta amb una cúpula circular confeccionada amb teules d'escata vidriades, de tonalitats irisades. Es sustenta sobre un entaulament anul·lar recolzat en columnes d'estil dòric, i és coronada amb una pinya.</p> <p>La tanca de la finca és feta per un muret que, parcialment, és rematat amb una balustrada de peces de morter modelat. Sobre el garatge, a part de la balustrada, hi ha una pèrgola. El cancell és format per dues pilastres amb motllures que imiten carreus i dos fanals com a remat. La reixa de la porta és d'estil neoclàssic.</p> | 08205-373 | Camí de Can Majó, número 10 | <p><span><span><span>El municipi de Sant Cugat del Vallès ha estat des del darrer quart del segle XIX una ciutat d’estiueig per a ciutadans procedents de Barcelona i dels seus pobles del voltant, que posteriorment van ser agregats a la ciutat comtal. Les primeres construccions per a estiuejants es van fer a redós de la carretera de Gràcia, a tocar del nucli històric de Sant Cugat, passada la riera de Can Mora. Posteriorment, es va urbanitzar Valldoreix, on existien des d’època medieval algunes edificacions històriques. A la dècada de 1910 en els antics camps va començar a construir-s’hi una ciutat jardí formada per xalets que anaven destinats tant a estiuejants com a residents. L’existència d’una estació de tren dels Ferrocarrils de la Generalitat va facilitar l’arribada dels estiuejants.</span></span></span></p> <p>Pel que fa a aquest xalet en particular, segons dades del cadastre, no sempre del tot fiable, hauria estat construït l'any 1947.</p> | 41.4640456,2.0723386 | 422532 | 4590688 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95332-037301.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95332-037302.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95332-037303.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95332-037304.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95332-037305.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95332-037306.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95332-037307.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95332-037308.jpg | Legal | Eclecticisme|Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 102|106|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||
| 95333 | Xalet de Ramon Torres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xalet-de-ramon-torres | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Xalet d'estiueig, d'estil eclèctic amb elements classicistes, projectat el 1924 per l'arquitecte Josep Maria Ribas. És de planta quadrada, i consta de planta baixa, pis i golfes, amb coberta a diversos vessants.</p> <p>La façana principal presenta una composició no simètrica, amb un cos més ample a l'esquerra, emmarcat per dues pilastres toscanes a cada banda i coronat amb un gran arc sota teulada, i amb un ampli porxo als baixos. L'accés es realitza sota aquest pòrtic amb columnes i pilastres d'estil toscà. Al costat esquerre hi ha un altre porxo, que lliga amb el primer, cobert amb teulada i amb elements també classicistes. Al primer pis trobem un gran balcó al cos esquerre, amb un finestral i la porta d'accés. Al cos més estret de la dreta hi ha un altre finestral. El nivell de les golfes queda molt ressaltat per un gran arc de punt rodó, perfilat amb motllures, que acull un balcó amb una única obertura. El ràfec de la façana és fet amb caps de biga de fusta amb arquitraus, i la teulada és a l'estil holandès, amb faldó truncat, el qual fa ressaltar encara més aquesta part de coronament de l'edifici situada a l'esquerra.</p> <p>En la resta de façanes el nivell de les golfes queda ressaltat amb teulades que sobresurten tot formant una planta en creu. </p> | 08205-374 | Passeig de Valldoreix, número 13 | <p><span><span><span>El municipi de Sant Cugat del Vallès ha estat des del darrer quart del segle XIX una ciutat d’estiueig per a ciutadans procedents de Barcelona i dels seus pobles del voltant, que posteriorment van ser agregats a la ciutat comtal. Les primeres construccions per a estiuejants es van fer a redós de la carretera de Gràcia, a tocar del nucli històric de Sant Cugat, passada la riera de Can Mora. </span></span></span></p> <p>Pel que fa a aquest xalet en particular, el 10 de desembre de 1924 Ramon Torres va demanar permís d'obres per construir un pis sobre el garatge de la seva propietat, segons el projecte de Josep Maria Ribas, arquitecte. La llicència va ser concedida el 15 de febrer de 1925 per la Comissió Permanent.</p> | 41.4666083,2.0771750 | 422938 | 4590968 | 1925 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95333-037401.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95333-037402.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Josep Maria Ribas | 102|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||
| 95334 | Casa de Mirentxu Etxea | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-mirentxu-etxea | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>Conjunt de dos xalets units per un porxo que formen part d’una finca enjardinada. El porxo consta d’un doble pòrtic, amb tres arcs de punt rodó, i fa d'aixopluc als dos portals d'entrada de les respectives cases. El pati comú té un arrambador de rajoles vidriades de colors groc i verd amb formes geomètriques. Les cases són de planta rectangular, i consten de planta baixa i pis. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El xalet de l’esquerra a la planta baixa de la façana principal té dos finestrals i, a la planta primera, dos finestrals més en el mateix eix vertical. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Al xalet de la dreta hi ha dos finestrals en planta baixa i dues obertures en el primer pis que donen accés a un gran balcó corregut. Les parets estan arrebossades, de color blanc. La teulada és a quatre vessants i genera un ràfec que vola sobre els caps de biga de fusta. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Destaca la serralleria dels balcons, amb la barana i les mènsules de ferro. També les reixes de les finestres i la decoració ceràmica del sota balcó.</span></span></span></p> | 08205-375 | Passeig de Valldoreix número 19 | <p>Edifici construït per un empresari basc que va anar a residir a Sant Cugat del Vallès. A la casa li va posar el nom de la seva filla. Mirentxu Etxea vol dir la casa de Mirentxu.</p> | 41.4663028,2.0767604 | 422903 | 4590934 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95334-037502.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95334-037503.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95334-037504.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2025-02-13 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 98 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||
| 95335 | Villa Argentina (Xalet de Miquel Real i Francesca Fontova) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/villa-argentina-xalet-de-miquel-real-i-francesca-fontova | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> | XX | L'immoble està en estat d'abandonament, molt degradat i amb signes evidents de vandalisme. Els jardins tampoc estan cuidats. | <p>Xalet de grans dimensions, d'estil eclèctic, projectat el 1922 per l'arquitecte Alexandre Soler i March i posteriorment ampliat per acollir un centre educatiu. En origen era de planta baixa amb una torratxa. En l'ampliació s'hi van afegir dues plantes més, de manera que ara consta de planta baixa i dos pisos. L'edifici és format per diferents cossos, amb una ala que s'allarga al sudoest, una torre més alta al nordest i un cos semicilíndric a l'angle est que correspon a la capella, afegida posteriorment. La teulada és a diversos vessants.</p> <p>La part original conté una façana arrebossada de color blanc amb detalls decoratius de pedra granítica que es troben al sòcol, a les pilastres, a les arcades de les finestres venecianes, als remats dels angles amb aparellat de carreus, a les llindes i brancals de les obertures, i als pilars del porxo. Al segon pis, amb parament de maó vist, hi ha una galeria amb columnes dobles de terracota sobre pedestals. El ràfec de l'edifici està fet amb caps de biga. La torratxa té finestres rodones al pis superior i està coronada amb merlets fets de maó. Les xemeneies són motllurades.</p> <p>La capella, afegida posteriorment, té planta semicilíndrica i està adossada a un volum rectangular al costat de la torratxa. Aquest volum conté obertures venecianes amb triple arcada, envoltades de pedra granítica a la planta baixa. Al primer pis presenta columnes de terracota i arcades de maó a sardinell.</p> <p>El cancell de la finca, situat a la confluència de l'avinguda de Can Picanyol amb el passeig de Valldoreix, és format per pilastres de base quadrada amb elements de pedra granítica i maons. La serralleria és de forja. En el jardí hi trobem una gran varietat d'arbres, entre els quals destaquen els cedres.</p> | 08205-376 | Passeig de Valldoreix, número 40 | <p><span><span><span>El municipi de Sant Cugat del Vallès ha estat des del darrer quart del segle XIX una ciutat d’estiueig per a ciutadans procedents de Barcelona i dels seus pobles del voltant, que posteriorment van ser agregats a la ciutat comtal. Les primeres construccions per a estiuejants es van fer a redós de la carretera de Gràcia, a tocar del nucli històric de Sant Cugat, passada la riera de Can Mora. </span></span></span></p> <p>Pel que fa a aquest xalet en particular, el 12 de març de 1922 Miquel Real i Francisca Fontova, de Barcelona, van demanar una llicència d'obres per construir-lo. Era en el lloc de Can Picanyol, i el projecte d'obres era d'Alexandre Soler i March, arquitecte. El permís va ser lliurat el 23 d'abril del mateix any.</p> <p>Posteriorment l'edifici va ser destinat a centre escolar de la congregació de Lestonnac. Aquesta congregació religiosa femenina fou fundada a França al segle XVII, sota la influència dels jesuïtes. Fou una de les primeres ordes femenines que es dedicà a l'ensenyament.</p> | 41.4651049,2.0738957 | 422663 | 4590804 | 1922 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95335-037601.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95335-037602.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95335-037603.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95335-037604.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Alejandro Soler March | 102|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||
| 95336 | Xalet del passeig de Valldoreix número 63 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xalet-del-passeig-de-valldoreix-numero-63 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Xalet d'estil eclèctic, amb elements d'inspiració mediterrània en la línia noucentista i elements de tradició centreeuropea. L'edifici té la planta baixa de planta quadrada, mentre que la planta pis adopta forma de creu. La teulada és a diversos vessants, amb teula plana.</p> <p>La façana principal presenta una composició no simètrica, dividida en tres cossos, el central més alt. El cos de l'esquerre acull un porxo amb arc de punt rodó que dona accés a l'habitatge. Al cos central hi ha una tribuna amb planta curvilínia, amb un bow-window que està cobert amb semicúpula de teules d'escata. Al cos de la dreta hi ha un finestral rectangular. Tant l'arc com les finestres estan emfatitzades amb un arrebossat d'imitació de carreus que destaca sobre l'arrebossat blanc del parament. Aquesta mateixa decoració es troba als angles de l'edifici i al ràfec. El cos central té una primera planta amb una finestra al centre i, al seu damunt, un medalló motllurat que té inscrit l'any de construcció: 1925. L'edifici està coronat amb un ràfec suportat per caps de biga de fusta.</p> <p>La tanca de la finca és la característica de la urbanització promoguda per Joan Borràs,<span><span><span> feta amb una base de conglomerat de Sant Llorenç. </span></span></span>En el jardí destaca un xiprer de grans dimensions.</p> | 08205-377 | Passeig de Valldoreix, números 63 i 65 | <p><span><span><span>El municipi de Sant Cugat del Vallès ha estat des del darrer quart del segle XIX una ciutat d’estiueig per a ciutadans procedents de Barcelona i dels seus pobles del voltant, que posteriorment van ser agregats a la ciutat comtal. Les primeres construccions per a estiuejants es van fer a redós de la carretera de Gràcia, a tocar del nucli històric de Sant Cugat, passada la riera de Can Mora. </span></span></span></p> <p>Pel que fa a aquest xalet en particular, va ser construït l'any 1925, segons indica la inscripció de la façana.</p> | 41.4643451,2.0740113 | 422672 | 4590720 | 1925 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95336-037701.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95336-037702.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95336-037703.jpg | Legal | Eclecticisme|Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 102|106|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||
| 95337 | Casa del passeig de Valldoreix número 69 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-passeig-de-valldoreix-numero-69 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> | XX | Casa reformada a la dècada del 2000 | <p>Xalet que en origen era d'estiueig, d'estil vagament noucentista. És de planta rectangular, i consta de planta baixa i un pis. La façana principal és simètrica. A la planta baixa hi ha el portal d'entrada, al centre, i dues finestres, una a cada costat. Al primer pis hi ha tres finestres situades en el mateix eix vertical que les obertures de la planta baixa. La teulada a quatre vessants genera un ràfec amb caps de biga.</p> <p>A l'esquerra de la finca hi ha el garatge, situat arran del carrer. Conté una gran obertura rectangular, amb un arrebossat en forma de carreus, i consta també d'una cornisa amb petites mènsules que subjecten una motllura. Està rematat amb un pinyó.</p> <p>Algun autor ha volgut identificar elements de l'arquitectura basca en aquest l'edifici, una qüestió que no és pas del tot clara.</p> | 08205-378 | Passeig de Valldoreix, números 67 i 69 | <p>A la dècada del 2000 l'arquitecte Lluís Clotet va reformar la casa.</p> | 41.4640195,2.0736735 | 422643 | 4590684 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95337-037801.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95337-037802.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2025-02-13 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 106|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||
| 95338 | Conjunt de Pau Cariteu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-de-pau-cariteu | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Conjunt de dos xalets unifamiliars d'estil eclèctic projectats el 1933 i 1935 per l'arquitecte Emili Canosa. Són de planta rectangular, i consten de planta baixa, pis i golfes, amb teulada a diversos vessants.</p> <p>Cada xalet presenta una façana principal de composició simètrica, amb un porxo central que aixopluga l'entrada. El porxo és de planta semicircular, sustentat amb columnes jòniques i coronat amb una mitja cúpula. A cada costat del portal hi ha una finestra. Al primer pis, sobre l'eix de les obertures laterals hi ha sengles finestres. El coronament es resol mitjançant un ràfec amb caps de biga, amb una teulada truncada que està rematada amb una pinya ceràmica a la carena.</p> <p>El xalet número 55 és exactament igual que el 53, amb la diferència que incorpora un espai més elevat a les golfes, on hi ha tres espiralls de ventilació.</p> | 08205-379 | Passeig de Valldoreix, números 53 i 55 | <p>El juliol de 1933 i el 4 de desembre de 1935 Pau Caritateu va demanar unes llicències d'obra per construir dos xalets segons projecte realitzat per l'arquitecte Emili Canosa Gutiérrez. Durant l'obra es va modificar el pòrtic d'accés, que en el projecte original no era circular sinó de planta triangular, amb teulada a tres vessants.</p> <p>Emili Canosa va néixer a l’Havana el 1885 i va morir el 1971. A partir de 1902 va residir a Barcelona i obtingué el títol d’arquitecte l'any 1918. Fou professor de l’Escola Superior d’Arquitectura de Barcelona, i el 1934 catedràtic de la Escuela de Arquitectura de Madrid.</p> | 41.4646948,2.0744054 | 422705 | 4590758 | 1933 - 1935 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95338-037901.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95338-037902.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95338-037903.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95338-037904.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Emili Canosa Gutiérrez | 102|98 | 46 | 1.2 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||
| 95339 | Xalet al carrer d'Antoni Caballé número 5 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xalet-al-carrer-dantoni-caballe-numero-5 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Xalet d'estiueig unifamiliar, d'estil eclèctic pròxim al noucentisme. És de planta irregular, amb volums de diferents alçades. Consta de planta baixa i un pis, amb coberta a quatre aigües.</p> <p>La façana principal presenta una composició no simètrica, amb un cos més alt a la dreta i un porxo a l'esquerra. El porxo és format per columnes d'estil jònic que sostenen una petita teulada a tres vessants. A l'esquerra del portal hi ha una finestra i, al seu damunt, un terrat amb balustrada feta de peces de morter modelat. En el cos de la dreta hi trobem tres finestres (una a planta baixa i dues al primer pis) amb arc arc carpanell dins un pseudofrontó rematat amb tres motllures esglaonades. El coronament es resol amb un ràfec sustentat amb caps de biga.</p> | 08205-380 | Carrer d'Antoni Caballé, número 5 | <p><span><span><span>El municipi de Sant Cugat del Vallès ha estat des del darrer quart del segle XIX una ciutat d’estiueig per a ciutadans procedents de Barcelona i dels seus pobles del voltant, que posteriorment van ser agregats a la ciutat comtal. Les primeres construccions per a estiuejants es van fer a redós de la carretera de Gràcia, a tocar del nucli històric de Sant Cugat, passada la riera de Can Mora. Posteriorment, es va urbanitzar Valldoreix, on existien des d’època medieval algunes edificacions històriques. A la dècada de 1910 en els antics camps va començar a construir-s’hi una ciutat jardí formada per xalets que anaven destinats tant a estiuejants com a residents. L’existència d’una estació de tren dels Ferrocarrils de la Generalitat va facilitar l’arribada dels estiuejants.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa a aquest xalet en particular, segons dades del cadastre, no sempre del tot fiable, hauria estat construït l'any 1946.</span></span></span></p> | 41.4562043,2.0700217 | 422329 | 4589819 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95339-95339-038002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95339-95339-038001.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95339-038003.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 102|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||
| 95340 | Xalet d'Antoni Caballé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xalet-dantoni-caballe | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Xalet d'estil eclèctic pròxim al noucentisme projectat el 1930 per l'arquitecte <span><span><span><span lang='CA'><span>Joaquim Alsina Botet. És de planta quadrada, amb un cos central més alt. L'edifici consta </span></span></span></span></span>de planta baixa i un pis, amb teulada a quatre vessants de teula plana.</p> <p>La façana principal presenta una composició simètrica dividida en tres cossos, amb un porxo en el central que aixopluga un portal amb arc carpanell. El porxo consta de quatre columnes d'estil dòric i dues pilastres adossades a la paret, i sosté un balcó amb balustrada al pis superior. A cada costat del portal, en els cossos laterals, hi ha un finestral amb arc carpanell emfasitzat amb una franja engaltada i coronat per una motllura a dos nivells. En el cos central al primer pis trobem una sola obertura, que dona accés al balcó. És amb arc carpanell i presenta la mateixa decoració que les obertures de la planta baixa. El coronament es resol amb un ràfec fet amb caps de biga de fusta, i el carener de la teulada és rematat amb dues pinyes ceràmiques.</p> <p>El cancell de la finca és format per dues pilastres arrebossades i rematades amb dos gerros de morter modelat d'estil noucentista.</p> | 08205-381 | Carrer d'Antoni Caballé, número 9 | <p><span><span><span>El municipi de Sant Cugat del Vallès ha estat des del darrer quart del segle XIX una ciutat d’estiueig per a ciutadans procedents de Barcelona i dels seus pobles del voltant, que posteriorment van ser agregats a la ciutat comtal. Les primeres construccions per a estiuejants es van fer a redós de la carretera de Gràcia, a tocar del nucli històric de Sant Cugat, passada la riera de Can Mora. Posteriorment, es va urbanitzar Valldoreix, on existien des d’època medieval algunes edificacions històriques. A la dècada de 1910 en els antics camps va començar a construir-s’hi una ciutat jardí formada per xalets que anaven destinats tant a estiuejants com a residents. L’existència d’una estació de tren dels Ferrocarrils de la Generalitat va facilitar l’arribada dels estiuejants.</span></span></span></p> <p>Pel que fa a aquest xalet en particular, Antoni Caballé Munné va demanar llicència d'obres per construir-lo el novembre de 1930. El projecte, aprovat el 5 de desembre del mateix any per acord de la Comissió Municipal Permanent, estava realitzat per l'arquitecte Joaquim Alsina Botet.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Joaquim Alsina Botet va néixer a Girona el 1890 i va morir a Barcelona el 1963. Va obtenir el títol d’arquitecte el 22 de setembre de 1915 a l’Escola d’Arquitectura de Barcelona. Va ser autor de diverses construccions a Valldoreix.</span></span></span></span></span></p> | 41.4561611,2.0695998 | 422293 | 4589815 | 1930 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95340-038101.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95340-038102.jpg | Legal | Eclecticisme|Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Joaquim Alsina Botet | 102|106|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||
| 95341 | Xalet a la rambla Mn. Jacint Verdaguer número 48 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xalet-a-la-rambla-mn-jacint-verdaguer-numero-48 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Xalet unifamiliar d'estil noucentista de tendència neoclàssica. Consta de planta baixa i pis, amb teulada a quatre vessants.</p> <p>La façana principal presenta una composició asimètrica, amb un cos avançat que té adossat un pòrtic que serveix d'accés a l'habitatge. El pòrtic és format per columnes jòniques de tres quarts adossades a un mur, amb els capitells de voluta i sense entaulament. A la part superior acull un balcó que és la continuació d'una terrassa al primer pis, tancada amb balustrada de peces de morter modelat. El primer pis es distribueix en tres obertures d'arc de punt rodó. El coronament es resol mitjançant un fris motllurat, amb modillons, i una cornisa superior, també motllurada.</p> <p>La tanca de la finca conté una reixa d'estil noucentista. El cancell és format per pilastres d'obra coronades per un fris i remat piramidal, amb fanals al capdamunt. Les llances de serralleria de la porta són rematades de forma parabòlica. En la distància que separa el cancell i la casa hi trobem diversos pedestals amb gerros classicistes.</p> | 08205-382 | Rambla Mn. Jacint Verdaguer, número 48; carrer Costa, número 2 | <p><span><span><span>El municipi de Sant Cugat del Vallès ha estat des del darrer quart del segle XIX una ciutat d’estiueig per a ciutadans procedents de Barcelona i dels seus pobles del voltant, que posteriorment van ser agregats a la ciutat comtal. Les primeres construccions per a estiuejants es van fer a redós de la carretera de Gràcia, a tocar del nucli històric de Sant Cugat, passada la riera de Can Mora. Posteriorment, es va urbanitzar Valldoreix, on existien des d’època medieval algunes edificacions històriques. A la dècada de 1910 en els antics camps va començar a construir-s’hi una ciutat jardí formada per xalets que anaven destinats tant a estiuejants com a residents. L’existència d’una estació de tren dels Ferrocarrils de la Generalitat va facilitar l’arribada dels estiuejants.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa a aquest xalet en particular, segons dades del cadastre, no sempre del tot fiable, hauria estat construït l'any 1940.</span></span></span></p> <p> </p> | 41.4585964,2.0621408 | 421673 | 4590092 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95341-038201.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95341-038202.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95341-038203.jpg | Legal | Neoclàssic|Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 99|106|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||
| 95342 | Xalet a la rambla Mn. Jacint Verdaguer número 104 - 106 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xalet-a-la-rambla-mn-jacint-verdaguer-numero-104-106 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Xalet unifamiliar d'estil eclèctic, construït probablement entorn de la dècada de 1940. És de planta quadrada, amb una torre o talaia central. L'edifici consta de planta baixa, pis i golfes, amb teulada a doble vessant.</p> <p>La façana principal presenta una composició asimètrica, amb un ampli porxo amb terrassa davantera. El portal queda situat al centre d'aquest porxo, format per arcs de punt rodó i amb els laterals tancats. Al primer pis hi ha tres obertures que donen accés a la gran balconada sobre el porxo, amb barana d'obra calada de ceràmica entre pilastres. Entre la planta pis i les golfes hi ha encastat un plafó de majòlica dedicat a la Mare de Déu de Montserrat. El coronament està format per un ràfec de doble teula invertida. </p> <p>Sobre la teulada s'aixeca una torratxa o talaia amb tres finestres, la central amb arc de punt rodó.</p> <p>El cancell de la finca és format per dues pilastres de maó, decorades amb impostes, que suporten un arc carpanell, amb una teulada a doble vessant amb ràfec ceràmic. A cada costat de l'entrada hi ha una obertura amb un arc lleugerament ametllat.</p> | 08205-383 | Rambla Mn. Jacint Verdaguer, números 104-106 | <p><span><span><span>El municipi de Sant Cugat del Vallès ha estat des del darrer quart del segle XIX una ciutat d’estiueig per a ciutadans procedents de Barcelona i dels seus pobles del voltant, que posteriorment van ser agregats a la ciutat comtal. Les primeres construccions per a estiuejants es van fer a redós de la carretera de Gràcia, a tocar del nucli històric de Sant Cugat, passada la riera de Can Mora. Posteriorment, es va urbanitzar Valldoreix, on existien des d’època medieval algunes edificacions històriques. A la dècada de 1910 en els antics camps va començar a construir-s’hi una ciutat jardí formada per xalets que anaven destinats tant a estiuejants com a residents. L’existència d’una estació de tren dels Ferrocarrils de la Generalitat va facilitar l’arribada dels estiuejants.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa a aquest xalet en particular, segons dades del cadastre, no sempre del tot fiable, hauria estat construït l'any 1942.</span></span></span></p> | 41.4597140,2.0564766 | 421202 | 4590221 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95342-038301.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95342-038302.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95342-038303.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 102|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||
| 95343 | Casa a la rambla Mn. Jacint Verdaguer número 180 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-a-la-rambla-mn-jacint-verdaguer-numero-180 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Xalet unifamiliar d'estil eclèctic. És de planta rectangular, i consta de planta baixa i golfes, amb una torre més alta al sud. La teulada és a dues aigües, amb teula plana.</p> <p>La casa té l'entrada a la façana de la rambla Jacint Verdaguer, junt a un porxo amb columnes dòriques prefabricades. Aquest tipus d'element va ser emprat en els xalets de Valldoreix i la Floresta durant el període de la Segona República (1931-1936). Els paraments són arrebossats en blanc, i totes les obertures són ressaltades amb un estucat ocre a imitació de carreus, igual que les cantoneres de cada cos. El cos en forma de torre té unes sèries de finestres al pis superior (tres a la cara més ampla i dues a les més estretes). El coronament de l'edifici es resol mitjançant un ràfec fet amb caps de biga.</p> <p>La tanca de la finca està emmarcada amb pilastrons amb una cornisa. El cancell és format per dues pilastres amb coronament en forma de piràmide.</p> | 08205-384 | Rambla Mn. Jacint Verdaguer, número 180 | <p><span><span><span>El municipi de Sant Cugat del Vallès ha estat des del darrer quart del segle XIX una ciutat d’estiueig per a ciutadans procedents de Barcelona i dels seus pobles del voltant, que posteriorment van ser agregats a la ciutat comtal. Les primeres construccions per a estiuejants es van fer a redós de la carretera de Gràcia, a tocar del nucli històric de Sant Cugat, passada la riera de Can Mora. Posteriorment, es va urbanitzar Valldoreix, on existien des d’època medieval algunes edificacions històriques. A la dècada de 1910 en els antics camps va començar a construir-s’hi una ciutat jardí formada per xalets que anaven destinats tant a estiuejants com a residents. L’existència d’una estació de tren dels Ferrocarrils de la Generalitat va facilitar l’arribada dels estiuejants.</span></span></span></p> | 41.4578790,2.0482649 | 420513 | 4590025 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95343-038401.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95343-038402.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | F. Portillo | 102|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||
| 95344 | Casa a la rambla Mn. Jacint Verdaguer número 182 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-a-la-rambla-mn-jacint-verdaguer-numero-182 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Xalet unifamiliar d'estètica pròxima al noucentisme. És de planta rectangular, i consta de planta baixa i golfes, amb una torre més alta al costat sudest. La teulada és a dues aigües, amb teula plana.</p> <p>A la façana principal, que dona al Passeig Ametller, hi trobem l'entrada a l'habitatge i una pèrgola sustentada amb columnes dòriques prefabricades. Els elements prefabricats es feren servir com a decoració en els xalets de Valldoreix i la Floresta durant el període de la Segona República (1931-1936). El parament és arrebossat i, al voltant de les obertures i als angles, presenta un estucat d'imitació de carreus. El coronament es resol mitjançant un ràfec fet amb caps de biga, amb la teulada plegada.</p> <p>La torre presenta obertures i ràfec de la mateixa tipologia, amb teulada a quatre vessants. A la façana lateral, a les golfes hi ha una galeria de tres finestres.</p> <p>La tanca és la característica de la urbanització promoguda per Joan Borràs, feta amb una base de pedra de Sant Llorenç. És emmarcada amb pilastrons rematats amb maó de pla.</p> | 08205-385 | Rambla Mn. Jacint Verdaguer, número 182; passeig Ametller, número 26 | <p><span><span><span>El municipi de Sant Cugat del Vallès ha estat des del darrer quart del segle XIX una ciutat d’estiueig per a ciutadans procedents de Barcelona i dels seus pobles del voltant, que posteriorment van ser agregats a la ciutat comtal. Les primeres construccions per a estiuejants es van fer a redós de la carretera de Gràcia, a tocar del nucli històric de Sant Cugat, passada la riera de Can Mora. Posteriorment, es va urbanitzar Valldoreix, on existien des d’època medieval algunes edificacions històriques. A la dècada de 1910 en els antics camps va començar a construir-s’hi una ciutat jardí formada per xalets que anaven destinats tant a estiuejants com a residents. L’existència d’una estació de tren dels Ferrocarrils de la Generalitat va facilitar l’arribada dels estiuejants.</span></span></span></p> <p>Pel que fa a aquest edifici en particular, va ser la seu de l'Entitat Municipal Descentralitzada de Valldoreix entre els anys 1956 i 1990. Posteriorment, s'hi va establir la Policia Local i, més tard, un centre d'atenció primària. Actualment torna a ser un habitatge.</p> | 41.4578787,2.0480205 | 420493 | 4590025 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95344-038501.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95344-038502.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95344-038503.jpg | Legal | Eclecticisme|Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | F. Portillo | 102|106|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||
| 95345 | Xalet de Joan Mitjans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xalet-de-joan-mitjans | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Xalet d'estiueig d'estil noucentista, en la línia de tradició mediterrània, projectat l'any 1933 per l'arquitecte Emili Sala Pibernat. Consta de diferents cossos, incloent una torratxa. L'edifici disposa de planta baixa, pis i golfes. La teulada és a dos vessants.</p> <p>La façana principal és formada per tres cossos diferenciats, amb la torratxa a la dreta. En el cos central hi ha el portal a l'habitatge, sota un porxo amb quatre columnes d'estil corinti que suporten un balcó superior. Sobre un fris motllurat, la barana del balcó és en forma de balustrada amb peces de morter modelat. El balcó té una sola obertura. Al nivell de les golfes hi ha una finestra de mitja circumferència partida amb un monjo o mainell. </p> <p>El cos de la torre té finestres en els seus tres pisos. Al nivell superior té una galeria de tres obertures d'arc de punt rodó. En el primer pis hi ha una sola finestra, que presenta un ampit amb jardinera i frontal de ceràmica marró suportada per una mènsula. A la planta baixa hi ha dues finestres de punt rodó. La teulada de la torre és a quatre vessants.</p> <p>Tots els murs estan arrebossats, i els angles presenten estucat imitant carreus. Les obertures estan emfatitzades amb una banda pintada al seu contorn. Coronament de l'edifici es resol mitjançant un ràfec amb caps de biga de fusta.</p> <p>La tanca és la característica de la urbanització promoguda per Joan Borràs, feta amb una base de pedra de Sant Llorenç. </p> | 08205-386 | Rambla Mn. Jacint Verdaguer, número 207 | <p><span><span><span>El municipi de Sant Cugat del Vallès ha estat des del darrer quart del segle XIX una ciutat d’estiueig per a ciutadans procedents de Barcelona i dels seus pobles del voltant, que posteriorment van ser agregats a la ciutat comtal. Les primeres construccions per a estiuejants es van fer a redós de la carretera de Gràcia, a tocar del nucli històric de Sant Cugat, passada la riera de Can Mora. Posteriorment, es va urbanitzar Valldoreix, on existien des d’època medieval algunes edificacions històriques. A la dècada de 1910 en els antics camps va començar a construir-s’hi una ciutat jardí formada per xalets que anaven destinats tant a estiuejants com a residents. L’existència d’una estació de tren dels Ferrocarrils de la Generalitat va facilitar l’arribada dels estiuejants.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa a aquest xalet en particular, </span></span></span>Joan Mitjans, de Barcelona, va demanar llicència d'obres per construir-lo a principis de setembre de 1933. El projecte era d'Emili Sala Pibernat, arquitecte. El permís va ser autoritzat el 13 de setembre del mateix any.</p> | 41.4569963,2.0451854 | 420256 | 4589930 | 1933 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95345-038601.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95345-038602.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95345-038603.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95345-038604.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Emili Sala Pibernat | 106|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||
| 95346 | Xalet al carrer Sant Jaume número 10 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xalet-al-carrer-sant-jaume-numero-10 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Xalet d'estil eclèctic amb elements classicistes. És de planta rectangular, i consta de planta baixa i pis, amb teulada a dos vessants.</p> <p>La façana principal té un cos més avançat en el pis superior, al costat dret, de manera que la composició és asimètrica. A la planta baixa destaca un pòrtic d'accés d'estil jònic sota el qual hi ha la porta i una finestra a cada costat. Al nivell del primer pis al cos de l'esquerra hi ha una terrassa, situada sobre la sala d'estar de la planta baixa. Al cos de la dreta hi ha un balcó suportat per mènsules. El coronament de l'edifici es resol mitjançant un ràfec amb caps de biga de fusta.</p> | 08205-387 | Carrer Sant Jaume, número 10 | <p><span><span><span>El municipi de Sant Cugat del Vallès ha estat des del darrer quart del segle XIX una ciutat d’estiueig per a ciutadans procedents de Barcelona i dels seus pobles del voltant, que posteriorment van ser agregats a la ciutat comtal. Les primeres construccions per a estiuejants es van fer a redós de la carretera de Gràcia, a tocar del nucli històric de Sant Cugat, passada la riera de Can Mora. Posteriorment, es va urbanitzar Valldoreix, on existien des d’època medieval algunes edificacions històriques. A la dècada de 1910 en els antics camps va començar a construir-s’hi una ciutat jardí formada per xalets que anaven destinats tant a estiuejants com a residents. L’existència d’una estació de tren dels Ferrocarrils de la Generalitat va facilitar l’arribada dels estiuejants.</span></span></span></p> | 41.4554524,2.0691847 | 422258 | 4589736 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95346-038701.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95346-038702.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 102|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||
| 95347 | Casa al carrer de la Riera número 18 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-al-carrer-de-la-riera-numero-18 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> | XX | L'edifici presenta grafitis en planta baixa i herbes en la motllura del ràfec. | <p>Casa de dos cossos, d'estil popular, reformada. És de planta rectangular, i consta de planta baixa, pis i golfes, amb teulada a doble vessant.</p> <p>La façana es distribueix en base a dos eixos d'obertures principals que es troben al centre. És fruit d'una reforma que va alterar la composició original, en un principi simètrica i dividida en dues cases diferents. A la planta baixa hi ha el portal d'accés situat en l'eix de la dreta, i té un finestral a cada costat. Al primer pis hi ha un balcó corregut, amb dues obertures. Les baranes del balcó són ventrudes, amb barrots caragolats. A les golfes hi ha dues finestres cegues. Al seu damunt trobem dues obertures de ventilació del sostremort. El coronament es resol mitjançant un fris, unes motllures i un davantal d'obra de perfil curvilini i retallat.</p> <p>En origen es tractava de dues cases d'un cos, i posteriorment van ser unides. Les dues cases tenien una disposició aparionada, amb l'eix de simetria sobre la mitgera i les obertures situades al mateix eix vertical, que era format pel portal, balcó i finestra. En la reforma també s'hi van afegir les golfes i el coronament de la façana. Les obertures de la planta baixa també es van modificar.</p> | 08205-388 | Carrer de la Riera, número 18 | <p>Les dues cases de cos originàries foren construïdes al primer terç del segle XX, en un solar procedent de la parcel·lació tradicional de les cases urbanes de cos, a la zona de nova urbanització des del nucli antic de Sant Cugat cap al camí de Valldoreix i l'estació dels Ferrocarrils de Catalunya. Posteriorment les dues cases van ser reformades i unificades.</p> | 41.4684363,2.0805520 | 423222 | 4591168 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95347-038801.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95347-038802.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95347-038803.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95347-038804.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95347-038805.jpg | Legal | Eclecticisme|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 102|119|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||
| 95348 | Estació de Sant Cugat Centre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/estacio-de-sant-cugat-centre | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>MIQUEL, Domènec; CASAS, Jordi (2017). <em>Al tren! Cent anys de ferrocarril a Sant Cugat. 1917-2017</em>. Museus de Sant Cugat - Ajuntament de Sant Cugat i Cossetània Edicions.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Edifici d'una estació dels ferrocarrils de la Generalitat, inaugurada el 1917 i d'estil noucentista. És de planta rectangular, i consta de planta baixa i pis.</p> <p>La façana principal presenta una composició totalment simètrica en base a cinc eixos d'obertures, amb un cos central lleugerament emfasitzat per un frontó. A la planta baixa hi ha cinc portals, i al primer pis cinc finestres. Les obertures queden emmarcades entre pilastres adossades, a l'estil art déco. El coronament de l'edifici des resol mitjançant una barana massissa i un frontó central triangular, amb una motllura circular al timpà.</p> <p>La planta baixa de l'edifici acull els accessos a l'estació i un bar, mentre que al primer pis hi havia l'habitatge del cap d'estació i d'altre personal. Per accedir a l'edifici hi ha una gran escalinata que enllaça amb la plaça Lluís Millet tot salvant el desnivell existent.</p> <p>Al costat de l'andana, a l'esquerra de l'edifici, hi ha un cedre d'interès.</p> <p> </p> | 08205-389 | Plaça Lluís Millet | <p>El 8 de febrer de 1912 Carles Emili Montañés Criquillon, enginyer industrial i propietari del Mina Grott (un túnel que feia el recorregut de Sarrià al pantà de Vallvidriera), va aconseguir la concessió per construir un ferrocarril entre Sarrià i les Planes. Va comptar en aquesta iniciativa amb la complicitat de l'enginyer i empresari Frank S. Pearson. El dia 1 d'abril del mateix any es va constituir l'empresa Ferrocarriles de Catalunya per construir la línia entre Barcelona i el Vallès. El 18 de gener de 1913 va obtenir la concessió de la línia de les Planes a Sabadell i Terrassa. El 28 de novembre de 1916 el ferrocarril va arribar al barri de les Planes. El 26 d'octubre de 1917 el tren va arribar per primer cop a l'estació de Sant Cugat. L'esdeveniment es va celebrar durant tres dies.</p> | 41.4680193,2.0783589 | 423039 | 4591124 | 1917 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95348-038901.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95348-038902.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95348-038903.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Administratiu | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 106|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||
| 95349 | Estació de Valldoreix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/estacio-de-valldoreix | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>MIQUEL, Domènec; CASAS, Jordi (2017). <em><span>Al tren! Cent anys de ferrocarril a Sant Cugat. 1917-2017</span></em>. Museus de Sant Cugat - Ajuntament de Sant Cugat i Cossetània Edicions.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Edifici de l'estació dels Ferrocarrils de la Generalitat a Valldoreix, d'estil noucentista. El conjunt és format per dos volums. El principal és de planta baixa i pis, amb coberta de vessants compostos. A un costat té adossada una torre mirador, de planta baixa i dos pisos. En aquest cas la coberta és a quatre vessants, amb inflexió a la part baixa i amb teules d'escata.</p> <p>En el cos principal a la planta baixa hi trobem tres tipus d'obertures. Els portals són o bé amb la llinda recta o bé amb arc de punt rodó. Les finestres són rectangulars. Al primer pis hi ha tres obertures. La central és amb arc de punt rodó i n'hi ha dues més, una a cada banda. Les obertures amb la llinda recta són motllurades i amb impostes als brancals. La teulada és a diversos vessants i té teula carenera de ceràmica vidriada.</p> <p>La torre mirador conté a la part superior una galeria de dos arcs de mig punt per cada costat. El ràfec és amb caps de biga de fusta. La teulada és amb teula d'escata i teula carenera de ceràmica vidriada.</p> | 08205-390 | Plaça de l'Estació | <p><span><span><span>El 8 de febrer de 1912 Carles Emili Montañés Criquillón, enginyer industrial i propietari del Mina Grott, que era un túnel que feia el recorregut de Sarrià al pantà de Vallvidriera, va aconseguir la concessió per construir un ferrocarril entre el Sarrià i les Planes, amb la complicitat de l'enginyer i empresari Frank S. Pearson. El dia 1 d'abril del mateix any es va constituir l'empresa Ferrocarriles de Catalunya amb l'objectiu de construir la línia entre Barcelona i el Vallès. El 18 de gener de 1913 l'empresa va obtenir la concessió de la línia de les Planes a Sabadell i Terrassa. El 28 de novembre de 1916 el ferrocarril va arribar al barri de les Planes. El 26 d'octubre de 1917 el ferrocarril va arribar per primer cop a l'estació de Sant Cugat. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Després de la reclamació dels veïns de Valldoreix per assolir una estació de la línia, la companyia dels Ferrocarrils de Catalunya els va comunicar que estava disposada a fer-ho si les despeses les sufragaven els veïns i futurs usuaris. Aquesta proposta va comportar una recollida d'aportacions, i les obres van començar l'any 1928. L'estació va ser inaugurada el 3 de maig de 1931.</span></span></span></p> | 41.4579110,2.0682304 | 422181 | 4590010 | 1931 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95349-039001.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95349-039002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95349-039003.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Altres | BCIL | 2025-02-13 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Arnau Calvet | 106|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||
| 95350 | Estació de la Floresta - Pearson | https://patrimonicultural.diba.cat/element/estacio-de-la-floresta-pearson | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>MIQUEL, Domènec; CASAS, Jordi (2017). <em><span>Al tren! Cent anys de ferrocarril a Sant Cugat. 1917-2017</span></em>. Museus de Sant Cugat - Ajuntament de Sant Cugat i Cossetània Edicions.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p>L'estació de la Floresta dels Ferrocarrils de la Generalitat, va obrir al públic el 9 d'agost de 1925. L'actual edifici és fruit d'una reforma d'ampliació de l'any 1956, en un estil d'inspiració mediterrània pròxim al noucentisme. És de planta rectangular, i consta de planta baixa i pis, amb teulada a quatre vessants.</p> <p>La façana que dona a l'andana presenta una composició ordenada, amb una porxada inferior de cinc arcs frontals i amb sis obertures al primer pis. Destaca la gran porxada que servia d'aixopluc als usuaris de la línia. Al seu damunt hi ha una terrassa amb barana senzilla d'obra calada entre pilastrons. En un costat el porxo continua per una façana lateral.</p> <p>La planta baixa de l'edifici acull els serveis de l'estació, mentre que a la primera planta hi havia l'habitatge de cap de l'estació. Entorn de l'estació hi ha una escalinata amb balustrada classicista i l'arcada de la boca del túnel. Aquesta darrera està bastida amb arcs de rosca de maó a sardinell, sobre paredat de pedra escairada i rematada amb un fris.</p> | 08205-391 | Plaça de Miquel Ros | <p><span><span><span>Carles Emili Montañés Criquillón (1877-1974), enginyer industrial amb experiència en el món dels transports, elabora un projecte de connexió entre Barcelona i el Vallès travessant la Serra de Collserola mitjançant un ferrocarril elèctric.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El 1908, Montañés, es fa propietari del Mina Grott, un trenet elèctric que formava part d'un projecte de Parc d'atraccions, el Lake Walley Park, que aprofitava un túnel construït antigament per portar aigua del Pantà de Vallvidrera a Sarrià. Amb capacitat per a 32 passatgers, en 6 minuts creuava la serra de Collserola, fet que va representar tot un èxit de públic. L'experiència del Mina Grott va ser aprofitada per a presentar el projecte de concessió d'un ferrocarril de passatgers de 'característiques normals' que uniria Sarrià amb les Planes mitjançant un nou túnel. El 8 de febrer de 1912 s'aconsegueix la concessió per a la construcció d'aquest tram, amb el finançament de l’enginyer i empresari nord-americà Frederick Stark Pearson (1861-1915), que uns mesos abans (12 de setembre de 1911) havia creat l'empresa Barcelona Traction Light and Power Co. Lt. popularment coneguda com 'la Canadenca', amb seu a Toronto. El dia 1 d’abril del mateix any es va constituir l’empresa 'Ferrocarriles de Cataluña S.A.' amb l’objectiu de construir la línia entre Barcelona i el Vallès. El 18 de gener de 1913 l’empresa va obtenir la concessió de la línia de les Planes a Sabadell i Terrassa. </span></span></span><span><span><span>El 28 de novembre de 1916 el ferrocarril va arribar al barri de les Planes, i el 26 d’octubre de 1917 va arribar per primer cop a l’estació de Sant Cugat. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El baixador de la Floresta Pearson va obrir al públic el 9 d'agost de 1925. Fou possible gràcies a la mobilització dels propietaris que va traslladar a la Companya la necessitat de construir un Baixador. El terreny el van cedir els propietaris de la finca de Can Llobet i els costos de la construcció van ser assumits íntegrament pels propietaris de la colònia: 50% per les dues masies originàries, Can Busquets i Can Llobet, i l'altra meitat per la resta de nous propietaris segons distàncies i superfícies dels seus terrenys.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L'obra es va realitzar seguint les pautes de l'arquitectura mediterrània i tradicional, en la línia noucentista aleshores vigent. Aquest tret característic també es troba en altres construccions de la Floresta. Es pot observar en la presència de porxades i galeries d'arc de punt rodó, de composicions senzilles, amb la superposició d'obertures i altres elements de manera ordenada.</span></span></span></p> | 41.4448827,2.0730700 | 422570 | 4588559 | 1925 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95350-039102.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95350-039103.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Altres | BPU | 2026-01-20 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 98 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||
| 95351 | Pont del Diari | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-diari | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>ARRUGA, Claudia; VERNET, Aram (2023). <em>La Floresta (Pearson) desapareguda</em>. Editorial Efadós SL.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>MIQUEL, Domènec; CASAS, Jordi (2017). <em><span>Al tren! Cent anys de ferrocarril a Sant Cugat. 1917-2017</span></em>. Museus de Sant Cugat - Ajuntament de Sant Cugat i Cossetània Edicions.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>Pont sobre les vies del tren dels Ferrocarrils de la Generalitat que salva el desnivell de la trinxera provocada pel pas de la via fèrria, concretament de la línia entre Barcelona i Sant Cugat. El pont dona continuïtat al carrer que passa per sobre (connexió entre la plaça del Pont del Diari i l'avinguda de l'Estació).</span></span></span></p> <p><span><span><span>És un pont d'un sol ull, formalitzat amb volta d'ansa-paner. El parament exterior és de pedra, amb maons col·locats a sardinell que dibuixen el perfil de l'arc carpanell. Presenta dues línies d'imposta: una al nivell del paviment i l'altra com a coronament de la barana superior.</span></span></span></p> | 08205-392 | Plaça del Pont del Diari | <p><span><span><span>Carles Emili Montañés Criquillón (1877-1974), enginyer industrial amb experiència en el món dels transports, elabora un projecte de connexió entre Barcelona i el Vallès travessant la Serra de Collserola mitjançant un ferrocarril elèctric.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El 1908, Montañés, es fa propietari del Mina Grott, un trenet elèctric que formava part d'un projecte de Parc d'atraccions, el Lake Walley Park, que aprofitava un túnel construït antigament per portar aigua del Pantà de Vallvidrera a Sarrià. Amb capacitat per a 32 passatgers, en 6 minuts creuava la serra de Collserola, fet que va representar tot un èxit de públic. L'experiència del Mina Grott va ser aprofitada per a presentar el projecte de concessió d'un ferrocarril de passatgers de 'característiques normals' que uniria Sarrià amb les Planes mitjançant un nou túnel. El 8 de febrer de 1912 s'aconsegueix la concessió per a la construcció d'aquest tram, amb el finançament de l’enginyer i empresari nord-americà Frederick Stark Pearson (1861-1915), que uns mesos abans (12 de setembre de 1911) havia creat l'empresa Barcelona Traction Light and Power Co. Lt. popularment coneguda com 'la Canadenca', amb seu a Toronto. El dia 1 d’abril del mateix any es va constituir l’empresa 'Ferrocarriles de Cataluña S.A.' amb l’objectiu de construir la línia entre Barcelona i el Vallès. El 18 de gener de 1913 l’empresa va obtenir la concessió de la línia de les Planes a Sabadell i Terrassa. El 28 de novembre de 1916 el ferrocarril va arribar al barri de les Planes i el 26 d’octubre de 1917 va arribar per primer cop a l’estació de Sant Cugat. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El Pont del diari, construït el 1917, forma part de les infraestructures realitzades en aquesta línia de ferrocarril i es troba en una cruïlla de camins fonamental a l'origen del barri de la Floresta, ja que connectava el barri amb la vila de Valldoreix i era el punt d'arribada de l'actual carrer Emeterio Escudero, primera via d'accés des de la carretera de la Rabassada.<br /> Posteriorment, el pont va ser objecte d'una ampliació, que condiciona l'aspecte que ara té.</span></span></span></p> | 41.4482162,2.0753645 | 422765 | 4588928 | 1917 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95351-039202.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95351-039203.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | BPU | 2026-01-20 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 98 | 49 | 1.5 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||
| 95352 | Pont sobre els FGC al camí de Can Cabassa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-sobre-els-fgc-al-cami-de-can-cabassa | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>MIQUEL, Domènec; CASAS, Jordi (2017). <em><span>Al tren! Cent anys de ferrocarril a Sant Cugat. 1917-2017</span></em>. Museus de Sant Cugat - Ajuntament de Sant Cugat i Cossetània Edicions.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span><span><span><span><span>Pont sobre la via del tren construït a la dècada de 1920 quan es va fer la línia dels ferrocarrils de la Generalitat entre Barcelona i Terrassa. Permet salvar la trinxera de la via fèrria perquè hi passi el</span></span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span><span> camí de Can Cabassa.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p>El pont consta d'una volta d'ansa-paner generada a partir d'un arc carpanell. És fet amb paredat de pedra i amb obra de fàbrica a les pilastres.<span><span><span><span><span><span><span><span> </span></span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span><span>La barana, a part del paredat, conté maons a sardinell. A nivell del paviment hi ha també una banda de maons a sardinell.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08205-393 | Camí de Can Cabassa i carrer de Josep Trueta | <p><span><span><span>El 8 de febrer de 1912 Carles Emili Montañés Criquillón, enginyer industrial i propietari del Mina Grott, que era un túnel que feia el recorregut de Sarrià al pantà de Vallvidriera, va aconseguir la concessió per construir un ferrocarril entre el Sarrià i les Planes, amb la complicitat de l'enginyer i empresari Frank S. Pearson. El dia 1 d'abril del mateix any es va constituir l'empresa Ferrocarriles de Catalunya amb l'objectiu de construir la línia entre Barcelona i el Vallès. El 18 de gener de 1913 l'empresa va obtenir la concessió de la línia de les Planes a Sabadell i Terrassa. El 28 de novembre de 1916 el ferrocarril va arribar al barri de les Planes. El 26 d'octubre de 1917 el ferrocarril va arribar per primer cop a l'estació de Sant Cugat. El pont forma part de les infraestructures realitzades en aquesta línia de ferrocarril.</span></span></span></p> | 41.4765446,2.0440182 | 420182 | 4592101 | Dècada 1920 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95352-039302.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95352-039303.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | BPU | 2025-02-28 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 98 | 49 | 1.5 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||
| 95353 | Pont sobre la via de Sabadell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-sobre-la-via-de-sabadell | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>MIQUEL, Domènec; CASAS, Jordi (2017). <em><span>Al tren! Cent anys de ferrocarril a Sant Cugat. 1917-2017</span></em>. Museus de Sant Cugat - Ajuntament de Sant Cugat i Cossetània Edicions.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Pont sobre la via dels Ferrocarrils de la Generalitat construït a principis de segle XX. És un pont de dos ulls, amb un traçat oblic respecte a l'eix de la via.</p> <p>Les voltes dels dos ulls del pont són obliqües i contenen una successió d'arcades parabòliques. Aquests arcs són perfilats amb una filada de maons, disposats a sardinell, amb la cara prima i petita a la vista, mentre que en la part reculada són de formigó. D'aquesta manera es produeix una successió d'arcades diafragmàtiques.</p> <p>A la façana del pont les dues arcades parabòliques són perfilades amb quatre rosques de maons a sardinell, amb la cara petita i prima a la vista. Totes les arcades es recolzen sobre unes impostes corregudes que, a les boques del pont, estan emfasitzades per un arrebossat a imitació de carreus.</p> <p>La façana nord del pont es conserva tal com va ser construïda, amb els murs de contenció front els carrers de Bellaterra i de Caldes de Montbui, tot formant uns talussos enjardinats. Les arcades de la façana sud, en canvi, estan ocultes degut a una ampliació que s'hi va portar a terme els anys 1970, quan s'hi va afegir una estructura de formigó per tal d'ampliar la carretera. </p> | 08205-394 | Avinguda de Rius i Taulet | <p><span><span><span>El 8 de febrer de 1912 Carles Emili Montañés Criquillón, enginyer industrial i propietari del Mina Grott, que era un túnel que feia el recorregut de Sarrià al pantà de Vallvidriera, va aconseguir la concessió per construir un ferrocarril entre el Sarrià i les Planes, amb la complicitat de l’enginyer i empresari Frank S. Pearson. El dia 1 d’abril del mateix any es va constituir l’empresa Ferrocarriles de Catalunya amb l’objectiu de construir la línia entre Barcelona i el Vallès. El 18 de gener de 1913 l’empresa va obtenir la concessió de la línia de les Planes a Sabadell i Terrassa. El 28 de novembre de 1916 el ferrocarril va arribar al barri de les Planes. El 26 d’octubre de 1917 el ferrocarril va arribar per primer cop a l’estació de Sant Cugat. </span></span></span></p> <p>Aquest <span><span><span>pont forma part de les infraestructures realitzades en aquesta línia de ferrocarril, en les dècades de 1910 i 1920.</span></span></span></p> | 41.4752303,2.0761276 | 422861 | 4591926 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 49 | 1.5 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||||||||
| 95354 | Pont sobre els FGC en el carrer Pearson | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-sobre-els-fgc-en-el-carrer-pearson | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>MIQUEL, Domènec; CASAS, Jordi (2017). <em><span>Al tren! Cent anys de ferrocarril a Sant Cugat. 1917-2017</span></em>. Museus de Sant Cugat - Ajuntament de Sant Cugat i Cossetània Edicions.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span><span><span><span><span>Pont sobre les vies del tren de la línia dels Ferrocarrils de la Generalitat, entre Barcelona i Terrassa-Sabadell. Permet el pas del carrer Pearson, que uneix l'estació de la Floresta amb el Centre Social i Sanitari. Consta de dos arcs: un de petit i lateral destinat al pas de vianants, amb arc de mig punt motllurat amb maó col·locat a sardinell. L'altre és el central i de dimensions més grans, amb una volta d'ansa-paner generada a partir d'un arc carpanell. El pont és fet amb paredat de pedra i amb obra de fàbrica a les pilastres. La barana, a part del paredat, conté maons a sardinell.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08205-395 | Carrer Pearson | <p>Carles Emili Montañés Criquillón (1877-1974), enginyer industrial amb experiència en el món dels transports, elabora un projecte de connexió entre Barcelona i el Vallès travessant la Serra de Collserola mitjançant un ferrocarril elèctric.</p> <p>El 1908, Montañés, es fa propietari del Mina Grott, un trenet elèctric que formava part d'un projecte de Parc d'atraccions, el Lake Walley Park, que aprofitava un túnel construït antigament per portar aigua del Pantà de Vallvidrera a Sarrià. Amb capacitat per a 32 passatgers, en 6 minuts creuava la serra de Collserola, fet que va representar tot un èxit de públic. L'experiència del Mina Grott va ser aprofitada per a presentar el projecte de concessió d'un ferrocarril de passatgers de 'característiques normals' que uniria Sarrià amb les Planes mitjançant un nou túnel. El 8 de febrer de 1912 s'aconsegueix la concessió per a la construcció d'aquest tram, amb el finançament de l’enginyer i empresari nord-americà Frederick Stark Pearson (1861-1915), que uns mesos abans (12 de setembre de 1911) havia creat l'empresa Barcelona Traction Light and Power Co. Lt. popularment coneguda com 'la Canadenca', amb seu a Toronto. El dia 1 d’abril del mateix any es va constituir l’empresa 'Ferrocarriles de Cataluña S.A.' amb l’objectiu de construir la línia entre Barcelona i el Vallès. El 18 de gener de 1913 l’empresa va obtenir la concessió de la línia de les Planes a Sabadell i Terrassa. El 28 de novembre de 1916 el ferrocarril va arribar al barri de les Planes i el 26 d’octubre de 1917 va arribar per primer cop a l’estació de Sant Cugat. </p> <p>El pont, construït l'any 1917, forma part de les infraestructures realitzades en aquesta línia de ferrocarril.</p> | 41.4457423,2.0739490 | 422644 | 4588654 | 1917 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95354-039502.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95354-039503.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | BPU | 2026-01-19 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 98 | 49 | 1.5 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||
| 95355 | Casa Buenos Aires | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-buenos-aires | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Xalet d'estiueig d'estil eclèctic, amb elements classicistes i pròxims al noucentisme, projectat l'any 1927 per l'arquitecte <span><span><span><span lang='CA'><span>Lluís Corratgé. És de planta rectangular, i consta de </span></span></span></span></span>planta baixa i un pis, amb dues torres. La coberta és amb terrat i teulades a quatre vessants.</p> <p>A la façana principal destaca un porxo amb arcs de mig punt sobre unes columnes curtes d'estil dòric. Les obertures són emmarcades amb una motllura de color clar que les emfatitza i fa que destaquin sobre un fons de color salmó. El porxo és coronat amb unes motllures horitzontals, sense decoració. Al seu damunt té una terrassa amb balustrada de peces de morter modelat. El ràfec de l'edifici és format per un fris classicista amb modillons i motllures.</p> <p>Del volum de l'edifici en sobresurten dues torres, de planta quadrada però de proporcions desiguals. Tenen teulada a quatre vessants, de teula plana, i són coronades amb una pinya de ceràmica.</p> <p>La tanca de la finca és la característica de la urbanització promoguda per Joan Borràs, feta amb una base pedra de Sant Llorenç. El cancell està emmarcat per dues pilastres rematades amb motllures i coronades per fanals de globus. En la pilastra de l'esquerra hi diu 'Buenos', i a la de la dreta 'Aires'.</p> | 08205-396 | Passeig del Nard, números 49 i 51 | <p><span><span><span>El municipi de Sant Cugat del Vallès ha estat des del darrer quart del segle XIX una ciutat d’estiueig per a ciutadans procedents de Barcelona i dels seus pobles del voltant, que posteriorment van ser agregats a la ciutat comtal. Les primeres construccions per a estiuejants es van fer a redós de la carretera de Gràcia, a tocar del nucli històric de Sant Cugat, passada la riera de Can Mora. Posteriorment, es va urbanitzar Valldoreix, on existien des d’època medieval algunes edificacions històriques. A la dècada de 1910 en els antics camps va començar a construir-s’hi una ciutat jardí formada per xalets que anaven destinats tant a estiuejants com a residents. L’existència d’una estació de tren dels Ferrocarrils de la Generalitat va facilitar l’arribada dels estiuejants.</span></span></span></p> <p>Pel que fa a aquest xalet en particular, Francisco Fuster, Prudenciana Ferrando i Dolores Jam van demanar llicència d'obres per construir-lo el 30 de setembre de 1927. El projecte, de l'arquitecte Lluís Corratgé Torrent, va ser aprovat el 16 d'octubre de 1927 per la Comissió Permanent Municipal.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Lluís Corratgé Torrent va ser un arquitecte que va projectar diversos edificis a Sant Cugat del Vallès. Per exemple, el xalet de Josep Julià, a l’avinguda Villadelprat número 9, la casa Buenos Aires, al passeig del Nard, o el xalet d’Eduard Ausió, a la rambla del Jardí 148.</span></span></span></span></span></p> | 41.4622246,2.0468554 | 420402 | 4590508 | 1927 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95355-039601.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95355-039602.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95355-039603.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95355-039604.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Lluís Corratgé Torrent | 102|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||
| 95356 | Casa de Josep Gil | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-josep-gil | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Xalet unifamiliar d'estil eclèctic construït a la dècada de 1930. Consta de planta baixa i un pis.</p> <p>En planta baixa, a la façana principal hi ha una tribuna amb arcs mixtilinis en les finestres. Al damunt hi ha una terrassa amb quatre columnes d'estil dòric que subjecten una coberta. El tancament d'aquesta terrassa és un mur que està decorat amb ceràmica blava vidriada. En aquesta terrassa hi ha tres obertures, una porta, al centre, i dues finestres, una a cada costat. La teulada d'aquest cos de davant de la casa està coronada amb un ràfec amb caps de biga de fusta i una teulada a quatre aiguavessos amb una bola de ceràmica a dalt de tot.</p> <p>El primer pis i el porxo no constaven al projecte original de l'arquitecte Lluís Corratgé Torrent.</p> <p>La tanca és del tipus característic en la urbanització de Joan Borràs, feta amb conglomerat de pedra de Sant Llorenç, procedent de la pedrera Berta.</p> | 08205-397 | Passeig del Nard, número 59. | <p>Josep Gil Doria, de Barcelona, va demanar el 21 de maig de 1931 una llicència d'obres per construir un xalet unifamiliar, segons projecte arquitectònic de Lluís Corratgé Torrent. El permís va ser concedit un mes més tard, el 21 de juny, per la Comissió Municipal Permanent de l'Ajuntament de Sant Cugat.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Lluís Corratgé Torrent va ser un arquitecte que va projectar diversos edificis a Sant Cugat del Vallès. Per exemple, el xalet de Josep Julià, a l’avinguda Villadelprat número 9, la casa Buenos Aires al passeig del Nard i el xalet d’Eduard Ausió a la rambla del Jardí 148.</span></span></span></span></span></p> | 41.4628879,2.0468125 | 420398 | 4590583 | 1931 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95356-039701.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95356-039702.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2025-02-13 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Lluis Corratgé Torrent | 102|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||
| 95357 | Xalet al passeig del Castanyer números 12 - 18 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xalet-al-passeig-del-castanyer-numeros-12-18 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Xalet unifamiliar d'estil eclèctic, obra de l'any 1928. És de planta rectangular, i consta de planta baixa, pis i golfes, amb teulada holandesa.</p> <p>La façana principal presenta una composició gairebé simètrica en base a tres eixos d'obertures. A la planta baixa hi ha dues finestres, amb persianes de llibret de color blanc, i la porta d'entrada situada a la dreta, amb amb arc rebaixat i aixoplugada sota una petita pèrgola. La pèrgola és de forma curvilínia, feta de ferro forjat i vidre, i en penja un farolet de formes modernistes. Al primer pis trobem un balcó corregut que s'allarga a tota la façana, sostingut sobre mènsules. L'obertura del centre correspon a l'accés, i les dues laterals són finestres. A les golfes hi ha dues finestres rectangulars i, entre elles, un escut de Catalunya fet en terracota. Els paraments són arrebossats, i totes les obertures (excepte les de les golfes) són coronades amb un esgrafiat decoratiu que descendeix pels brancals amb una garlanda d'inspiració art déco. En els angles l'arrebossat és a imitació de carreus. La teulada és d'estil holandès, a dos vessants i truncada.</p> <p>En el recinte exterior trobem dos tipus de tanca: la que correspon al passeig Castanyer i la que fa xamfrà amb la ronda del Pinar. En el primer cas la tanca és formada per pilastrons de base quadrada, a l'estil art déco, amb el parament d'arrebossat i una motllura en el coronament. La serralleria és senzilla. L'altra tanca és del tipus característic de la urbanització promoguda per Joan Borràs, feta amb una base de pedra de Sant Llorenç. Aquí els pilastrons són de maó revocat. Destaca en aquest cas el cancell, obrat amb pilars de maó que estan rematats per cornises amb un motllurat d'inspiració jònica. La serralleria és tradicional.</p> | 08205-398 | Passeig del Castanyer, números 12 al 18 | <p><span><span><span>El municipi de Sant Cugat del Vallès ha estat des del darrer quart del segle XIX una ciutat d’estiueig per a ciutadans procedents de Barcelona i dels seus pobles del voltant, que posteriorment van ser agregats a la ciutat comtal. Les primeres construccions per a estiuejants es van fer a redós de la carretera de Gràcia, a tocar del nucli històric de Sant Cugat, passada la riera de Can Mora. Posteriorment, es va urbanitzar Valldoreix, on existien des d’època medieval algunes edificacions històriques. A la dècada de 1910 en els antics camps va començar a construir-s’hi una ciutat jardí formada per xalets que anaven destinats tant a estiuejants com a residents. L’existència d’una estació de tren dels Ferrocarrils de la Generalitat va facilitar l’arribada dels estiuejants.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa a aquest xalet en particular, és una obra de l'any 1928.</span></span></span></p> | 41.4564294,2.0513688 | 420771 | 4589861 | 1928 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95357-0398.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95357-039802.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95357-039803.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95357-039804.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 102|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||
| 95358 | Xalet de Josep Feu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xalet-de-josep-feu | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Xalet unifamiliar projectat l'any 1930 per l'arquitecte <span><span><span><span lang='CA'><span>Joaquim Alsina Botet. És de planta </span></span></span></span></span>rectangular, i consta de planta baixa i golfes, amb teulada a dos vessants.</p> <p>La façana principal presenta una composició simètrica, amb tres obertures a la planta baixa i un porxo central que dona aixopluc a l'entrada. El porxo és format per columnes toscanes i rematat amb un ràfec amb caps de biga. Té una teulada a tres vessants. La porta d'accés a l'habitatge és amb arc carpanell, i a cada costat té un finestral també amb arc carpanell. Al nivell de les golfes hi ha una galeria amb quatre finestres d'arc rebaixat. Els paraments són arrebossats, i les obertures tenen al seu voltant una faixa engaltada. El coronament es resol mitjançant un ràfec amb caps de biga. La teulada és plegada i truncada.</p> | 08205-399 | Passeig del Castanyer, número 19 | <p><span><span><span>El municipi de Sant Cugat del Vallès ha estat des del darrer quart del segle XIX una ciutat d’estiueig per a ciutadans procedents de Barcelona i dels seus pobles del voltant, que posteriorment van ser agregats a la ciutat comtal. Les primeres construccions per a estiuejants es van fer a redós de la carretera de Gràcia, a tocar del nucli històric de Sant Cugat, passada la riera de Can Mora. Posteriorment, es va urbanitzar Valldoreix, on existien des d’època medieval algunes edificacions històriques. A la dècada de 1910 en els antics camps va començar a construir-s’hi una ciutat jardí formada per xalets que anaven destinats tant a estiuejants com a residents. L’existència d’una estació de tren dels Ferrocarrils de la Generalitat va facilitar l’arribada dels estiuejants.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa a aquest xalet en particular, </span></span></span>Josep Feu Armengol va demanar llicència d'obres per construir-lo el 1930, segons projecte de l'arquitecte Joaquim Alsina Botet. El projecte va ser aprovat el 10 d'abril de 1930.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Joaquim Alsina Botet va néixer a Girona el 1890 i va morir a Barcelona el 1963. Va obtenir el títol d’arquitecte el 22 de setembre de 1915 a l’Escola d’Arquitectura de Barcelona. Va ser autor de diverses construccions a Valldoreix.</span></span></span></span></span></p> <p> </p> | 41.4569038,2.0502473 | 420678 | 4589915 | 1930 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95358-039902.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95358-039903.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95358-03994.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Joaquim Alsina Botet | 98 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||
| 95359 | Xalet de Xavier Victori | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xalet-de-xavier-victori | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Xalet d'estil noucentista tardà, projectat l'any 1935 per l'arquitecte Josep Boada. És de planta rectangular, i consta de planta baixa i pis, amb una torratxa. La teulada és quatre vessants.</p> <p>La façana principal presenta un cos central i, a la dreta, la torre. A la planta baixa el cos central es caracteritza per una galeria tancada, amb finestrals separats per unes columnes jòniques. Al cos de la dreta hi ha un porxo, també amb columnes d'ordre jònic, sota el qual hi ha la porta d'entrada. Al primer pis sobre la galeria i el porxo hi trobem unes terrasses amb baranes de ferro entre pilastrons d'estil classicista. En el cos de l'esquerra una porta dona accés a aquesta terrassa. És emfasitzada amb una faixa engaltada. Al cos de la torre, a la dreta, hi ha una triple finestra que conté dues columnes d'ordre dòric, rematada amb una cornisa. Al pis superior la torre conté dues finestretes, emfatitzades a l'ampit.</p> <p>El coronament del cos de l'esquerra és format per un davantal sortint que trenca la teulada, que és a dues aigües. En la torre el coronament consta d'una cornisa i un ràfec amb caps de biga, i la teulada és a quatre vessants, culminada amb una bola ceràmica.</p> <p><span><span><span>La tanca de la finca és la característica de la urbanització promoguda per Joan Borràs, feta amb una base de pedra de Sant Llorenç. El cancell és format per dues pilastres prefabricades, amb volutes corínties. La reixa de la tanca i de la porta del cancell és de ferro forjat.</span></span></span></p> | 08205-400 | Passeig de la Gardènia, número 3 | <p><span><span><span>El municipi de Sant Cugat del Vallès ha estat des del darrer quart del segle XIX una ciutat d’estiueig per a ciutadans procedents de Barcelona i dels seus pobles del voltant, que posteriorment van ser agregats a la ciutat comtal. Les primeres construccions per a estiuejants es van fer a redós de la carretera de Gràcia, a tocar del nucli històric de Sant Cugat, passada la riera de Can Mora. Posteriorment, es va urbanitzar Valldoreix, on existien des d’època medieval algunes edificacions històriques. A la dècada de 1910 en els antics camps va començar a construir-s’hi una ciutat jardí formada per xalets que anaven destinats tant a estiuejants com a residents. L’existència d’una estació de tren dels Ferrocarrils de la Generalitat va facilitar l’arribada dels estiuejants.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa a aquest xalet en particular, el </span></span></span>21 de març de 1935 Xavier Victori va demanar llicència d'obres per construir-lo, segons projecte arquitectònic de Josep Boada Barba.</p> <p>Josep Boada, arquitecte, va projectar la casa de José i Antonio Barba Ferran, a la Via Laietana número 52 de Barcelona.</p> | 41.4589049,2.0534510 | 420948 | 4590134 | 1935 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95359-040001.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95359-040002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95359-040003.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95359-040004.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95359-0400050.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Josep Boada Barba | 106|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||
| 95360 | Casa Magda (Casa de Narcís Margarit) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-magda-casa-de-narcis-margarit | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Modificació puntual del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic de Sant Cugat del Vallès en relació a la protecció de l’arbrat en sòl urbà. 2017.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Xalet unifamiliar d'estil eclèctic projectat el 1929 pel mestre d'obres Josep Masdeu. És de planta quadrada, i consta de planta baixa i golfes.</p> <p>La façana principal presenta una composició a partir de tres obertures, amb una teulada molt inclinada que té dues obertures que sobresurten a la mansarda. A la planta baixa, al centre hi ha el portal d'accés, amb un gran finestral a cada costat. El portal és amb arc de punt rodó i té una porta de ferro i vidre. Queda aixoplugat sota una marquesina de ferro forjat. Les obertures estan emmotllurades, amb la dovella central esgrafiada i decoracions vegetals als costats. Les façanes estan arrebossades, marcant unes bandes horitzontals. El coronament de l'edifici es resol mitjançant un ràfec amb petites mènsules que subjecten una cornisa i, al damunt, una teulada prominent que té forma de mansarda i conté unes golfes. Les dues obertures de les golfes estan emmarcades per brancals d'estil barroc i rematades amb frontons d'estil corinti. La resta de façanes també presenta obertures del mateix estil a les golfes.</p> <p>El cancell de la finca és format per dues pilastres motllurades a la part superior, amb modillons, i coronades amb forma de piràmide que imiten la mansarda de la teulada. La serralleria és de ferro forjat, semblant a la que es pot trobar a la urbanització promoguda per Joan Borràs, a Valldoreix. Al jardí destaca un bosc de pins blancs, a l'estil dels jardins anglesos. </p> | 08205-401 | Avinguda de l'Estació, número 8 | <p><span><span><span>El 9 de desembre de 1929, Narcís Margarit va demanar llicència d'obres per construir aquest xalet. Es preveia una casa de planta baixa segons projecte de Josep Masdeu, mestre d'obres. El permís va ser concedit el 20 de març de 1930. Josep Masdeu Puigdemassa va ser un mestre d'obres que va construir les cases de Joan Musella a Sant Cugat i també va fer obra a Barcelona, Terrassa i Vallirana.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’actual barri de la Floresta té el seu origen com a colònia d’estiueig el gener de 1919, quan un grup de propietaris va decidir anomenar oficialment el lloc “Colònia la Floresta Pearson” i crear l’Associació de Propietaris la Floresta Pearson.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Prèviament, a finals del segle XlX, les dues masies originàries de la zona, Can Busquets i Can Llobet, van veure com els seus conreus de vinya van ser afectats per la plaga de la fil·loxera. Aquests terrenys no es van tornar a replantar i es van posar a la venda per destinar-los a la urbanització, ja que la zona coincidia amb el recorregut del futur ferrocarril elèctric que havia començat a construir-se a partir de 1912 per connectar Barcelona amb el Vallès.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Els primers anys de l’antiga colònia van estar destinats principalment a aconseguir millorar la comunicació amb Barcelona, fet que va succeir el 9 d’agost de 1925 quan es va obrir al públic el Baixador de la Floresta Pearson. L’arribada d’inversors s’evidencia en la figura de Cayetano Tarruell i Forgues, promotor de molts habitatges, dos blocs de pisos i un centre d’oci, el Gran Casino Tarruell, inaugurat el 21 de maig de 1933.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Durant les dècades del 40 i 50 la Floresta va ampliar l’oferta d’esbarjo d’estiueig amb la inauguració de la piscina i la 'bolera' i, a més a més, es van aconseguir alguns serveis bàsics com l’aigua corrent, més enllumenat públic, l’ampliació de l’estació dels ferrocarrils, etc. Per altra banda, el 1951 es va posar la primera pedra de l’església de Nostra Senyora de Montserrat, que es va beneir deu anys més tard, que juntament amb la Capella de Sant Pere inaugurada l’any 1931 completen els espais de culte del barri.</span></span></span></p> <p><span><span><span>De mica en mica, el creixement de la població permanent provinent de la immigració d’altres regions va anar canviant el perfil social de la Floresta. La colònia d’estiueig va deixant pas al barri. En conseqüència, la dècada dels 60 veu la creació de moltes entitats associades a l’esport, l’escoltisme i l’esbarjo en general. En paral·lel, l’any 1967 es va inaugurar la carretera de Vallvidrera, llargament reclamada, que millorà la connexió en vehicle rodat, i l’any 1969, la primera escola pública.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Els anys 70, la Floresta es va transformar en un referent per a molta gent jove que trobà la possibilitat d’experimentar els canvis d’hàbits socials i culturals que defineixen aquesta època. La conversió del Casino Tarruell en casal autogestionat, escenari de concerts multitudinaris de música i diferents expressions artístiques, és el símbol d’aquells anys (Text de Claudia Arruga - Comissió d'Història de la Floresta). </span></span></span></p> | 41.4478774,2.0746934 | 422709 | 4588891 | 1929 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95360-040101.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95360-040102.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95360-040103.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2026-01-20 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Joan Masdeu (mestre d'obres) | 102|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||
| 95361 | Xalets de Josep Borràs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xalets-de-josep-borras | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Conjunt de xalets bessons aparionats, d'estil noucentista, projectats el 1924 per l'arquitecte <span><span><span><span lang='CA'><span>Josep Graner Prat. Són de p</span></span></span></span></span>lanta rectangular, i consten de planta baixa i golfes, amb teulada truncada i a diversos vessants.</p> <p>Les façanes principals presenten unes composicions simètriques en base a tres obertures, amb la porta d'entrada al centre aixoplugada per una marquesina amb arquitraus de fusta i una finestra simple a cada costat. A la planta de les golfes cada casa té una finestra d'arc de punt rodó. El coronament es resol mitjançant una teulada truncada, amb una posició de 45 graus i a diversos vessants, i amb uns arquitraus de fusta que sostenen un ràfec volat.</p> <p><span><span><span>La tanca de la finca és la característica de la urbanització promoguda per Joan Borràs, feta amb una base de pedra de Sant Llorenç.</span></span></span></p> | 08205-402 | Avinguda Ramon Escayola, números 36-38 | <p><span><span><span>El promotor Joan Borràs va impulsar entre els anys 1920 i 1940 la urbanització de l’antiga finca de Can Llunell amb la construcció d’un conjunt de xalets. Aquesta urbanització abasta l’avinguda Joan Borràs, l’avinguda Ramon Escayola, el passeig del Roser, el passeig del Nard i el passeig del Crisantem, entre altres.</span></span></span></p> <p>Pel que fa a aquests xalets en particular, Josep Borràs Ventura va demanar llicència d'obres per construir-los el 15 de febrer de 1924. Eren dos xalets aparionats, segons el projecte de Josep Graner Prat, arquitecte. Eren en la finca de Can Llunell, que havia parcel·lat. Va ser una de les primeres construccions al sector.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Josep Graner Prat va ser mestre d’obres i arquitecte del període modernista. Va ser el mestre d’obres de l’Ajuntament de Montcada i Reixac. Va fer les cases de Leandre Vidal, al carrer Fraternitat, al barri de Gràcia de Barcelona, i la casa Fajol o de la Papallona, al carrer Llançà número 20, també de Barcelona.</span></span></span></span></span></p> | 41.4618045,2.0529788 | 420912 | 4590456 | 1924 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95361-040201.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95361-040202.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Josep Graner Prat | 106|98 | 46 | 1.2 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||
| 95362 | Xalet de Bartomeu Pujol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xalet-de-bartomeu-pujol | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. </span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Xalet unifamiliar d'estil noucentista projectat el 1924 pel mestre d'obres <span><span><span><span lang='CA'><span>Josep Graner Prat. Consta de </span></span></span></span></span>planta baixa i golfes.</p> <p>La casa es troba elevada sobre el terreny, de manera que s'aprofita aquest desnivell per situar el garatge arran del carrer. Per accedir a la planta baixa hi ha unes escales. La façana principal presenta una composició asimètrica, amb dos cossos laterals adossats que sobresurten. El cos de l'esquerra s'aixeca sobre el garatge i consisteix en una pèrgola de base quadrada, rematada amb arquitraus i caps de biga de fusta. La coberta és amb teulada truncada i piramidal, amb teula plana, i rematada amb una esfera de ceràmica. En el cos central de la casa hi ha una balustrada de peces de morter modelat. Al seu damunt la façana presenta un ràfec horitzontal amb arquitraus que segueix la línia marcada per la pèrgola, del mateix estil. El coronament de l'edifici presenta un altre ràfec, aquest a dos vessants, amb arquitraus i caps de biga de fusta que subjecten la teulada. El cos de la dreta és en forma de tribuna poligonal, amb diverses finestres.</p> <p><span><span><span>La tanca de la finca és la característica de la urbanització impulsada per Joan Borràs, feta amb una base de pedra de Sant Llorenç.</span></span></span></p> | 08205-403 | Avinguda Ramon Escayola, número 42 | <p><span><span><span>El municipi de Sant Cugat del Vallès ha estat des del darrer quart del segle XIX una ciutat d’estiueig per a ciutadans procedents de Barcelona i dels seus pobles del voltant, que posteriorment van ser agregats a la ciutat comtal. Les primeres construccions per a estiuejants es van fer a redós de la carretera de Gràcia, a tocar del nucli històric de Sant Cugat, passada la riera de Can Mora. Posteriorment, es va urbanitzar Valldoreix, on existien des d’època medieval algunes edificacions històriques. A la dècada de 1910 en els antics camps va començar a construir-s’hi una ciutat jardí formada per xalets que anaven destinats tant a estiuejants com a residents. L’existència d’una estació de tren dels Ferrocarrils de la Generalitat va facilitar l’arribada dels estiuejants. El promotor Joan Borràs va impulsar entre els anys 1920 i 1940 la urbanització de l’antiga finca de Can Llunell amb la construcció d’un conjunt de xalets. Aquesta urbanització abasta l’avinguda Joan Borràs, l’avinguda Ramon Escayola, el passeig del Roser, el passeig del Nard i el passeig del Crisantem, entre altres.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa a aquest xalet en particular, </span></span></span>Bartomeu Pujol, de Can Salero, veí de Sant Cugat del Vallès, va demanar llicència d'obres per construir-lo el 15 de febrer de 1924. El projecte era de Josep Graner Prat, arquitecte. El terreny formava part de l'antiga finca de Can Llunell, de Valldoreix.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Josep Graner Prat va ser mestre d’obres i arquitecte del període modernista. Va ser el mestre d’obres de l’Ajuntament de Montcada i Reixac. Va fer les cases de Leandre Vidal, al carrer Fraternitat, al barri de Gràcia de Barcelona, i la casa Fajol o de la Papallona, al carrer Llançà número 20, també de Barcelona.</span></span></span></span></span></p> | 41.4617231,2.0525243 | 420874 | 4590448 | 1924 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95362-040301.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95362-040302.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95362-040303.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós/Cultural | BCIL | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Josep Graner Prat | 106|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||
| 95363 | Torre Barcelona (Xalet d'Enric Ferruz) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-barcelona-xalet-denric-ferruz | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Xalet d'inspiració classicista projectat el 1932 per l'arquitecte Joaquim Alsina Botet. És de planta rectangular, i consta de planta baixa i pis, amb coberta de terrat pla.</p> <p>La façana principal presenta una composició simètrica en base a tres eixos d'obertures. A la planta baixa hi ha el portal d'entrada al centre, amb arc rebaixat i emmarcat per un petit pòrtic amb columnes d'ordre jònic i entaulament. A cada costat hi ha una finestra. Al primer pis trobem tres finestres. Totes les finestres són d'arc rebaixat, estan emmotllurades amb un ampit recolzat en dues mènsules i queden protegides amb reixes de ferro forjat d'estil neoclàssic. El parament de les façanes és arrebossat a imitació de carreus, més marcats en els angles. El coronament de l'edifici es resol mitjançant un fris marcat amb motllures, on hi ha els espiralls de ventilació del sostremort, i una cornisa amb modillons.</p> <p>En el projecte original l'edifici estava acabat amb una balustrada d'estil classicista entre pilastres coronades per gerros. Actualment hi ha una simple barana de ferro. </p> <p>La tanca és la característica de la urbanització promoguda per Joan Borràs, feta amb una base de pedra de Sant Llorenç.</p> | 08205-404 | Avinguda Ramon Escayola, número 45 | <p><span><span><span>El municipi de Sant Cugat del Vallès ha estat des del darrer quart del segle XIX una ciutat d’estiueig per a ciutadans procedents de Barcelona i dels seus pobles del voltant, que posteriorment van ser agregats a la ciutat comtal. Les primeres construccions per a estiuejants es van fer a redós de la carretera de Gràcia, a tocar del nucli històric de Sant Cugat, passada la riera de Can Mora. Posteriorment, es va urbanitzar Valldoreix, on existien des d’època medieval algunes edificacions històriques. A la dècada de 1910 en els antics camps va començar a construir-s’hi una ciutat jardí formada per xalets que anaven destinats tant a estiuejants com a residents. L’existència d’una estació de tren dels Ferrocarrils de la Generalitat va facilitar l’arribada dels estiuejants.</span></span></span></p> <p>Pel que fa a aquest xalet en particular, Enric Ferruz Borbón va demanar permís d'obres per construir-lo el maig de 1932, segons projecte d'obres de Joaquim Alsina Botet. El permís va ser concedit el 8 de juny del mateix any per la Comissió Municipal Permament.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Joaquim Alsina Botet va néixer a Girona el 1890 i va morir a Barcelona el 1963. Va obtenir el títol d’arquitecte el 22 de setembre de 1915 a l’Escola d’Arquitectura de Barcelona. Va ser autor de diverses construccions a Valldoreix.</span></span></span></span></span></p> | 41.4612557,2.0513415 | 420775 | 4590398 | 1932 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95363-95363-040401v2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95363-040402.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95363-040403.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95363-040404.jpg | Legal | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Joaquim Alsina Botet | 99|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||
| 95364 | Xalet de Bartomeu Pujol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xalet-de-bartomeu-pujol-0 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. </span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Xalet d'estil noucentista projectat el 1924 per l'arquitecte Josep Graner Prat. Es de planta quadrada, i consta de planta baixa i pis, amb una torre central. La coberta és a diversos vessants.</p> <p>La façana central presenta una simetria en base a un esquema tripartit que només és trencada per les escales que permeten accedir a la planta pis. A la part central destaca una galeria en forma de bow-window. A cada costat hi ha una finestra amb llinda a l'estil arc Tudor. La torre mirador presenta una galeria de quatre finestres de punt rodó. Totes obertures estan rematades amb llindes d'arrebossat que imita la pedra tosca. Aquest element decoratiu es troba també als angles de les façanes. Els ràfecs de l'edifici (presents al coronament de la tribuna i a les teulades) contenen arquitraus i caps de biga de fusta.</p> <p>La tanca és la característica de la urbanització promoguda per Joan Borràs, feta amb una base de pedra de Sant Llorenç. Conté una rajoleta que diu: 'Villa Chocolate'.</p> | 08205-405 | Avinguda Ramon Escayola, número 46 | <p><span><span><span>El municipi de Sant Cugat del Vallès ha estat des del darrer quart del segle XIX una ciutat d’estiueig per a ciutadans procedents de Barcelona i dels seus pobles del voltant, que posteriorment van ser agregats a la ciutat comtal. Les primeres construccions per a estiuejants es van fer a redós de la carretera de Gràcia, a tocar del nucli històric de Sant Cugat, passada la riera de Can Mora. Posteriorment, es va urbanitzar Valldoreix, on existien des d’època medieval algunes edificacions històriques. A la dècada de 1910 en els antics camps va començar a construir-s’hi una ciutat jardí formada per xalets que anaven destinats tant a estiuejants com a residents. L’existència d’una estació de tren dels Ferrocarrils de la Generalitat va facilitar l’arribada dels estiuejants. El promotor Joan Borràs va impulsar entre els anys 1920 i 1940 la urbanització de l’antiga finca de Can Llunell amb la construcció d’un conjunt de xalets. Aquesta urbanització abasta l’avinguda Joan Borràs, l’avinguda Ramon Escayola, el passeig del Roser, el passeig del Nard i el passeig del Crisantem, entre altres.</span></span></span></p> <p>Pel que fa a aquest xalet en particular, situat a la urbanització promoguda per Borràs a la finca de can Llunell, la llicència d'obres per construir-lo la va demanar el 10 de gener de 1924 Bartomeu Pujol, veí de Cal Salero, de Sant Cugat del Vallès. El projecte era de Josep Graner Prat, mestre d'obres. El permís va ser concedit el 13 de febrer del mateix any.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Josep Graner Prat va ser mestre d’obres i arquitecte del període modernista. Va ser el mestre d’obres de l’Ajuntament de Montcada i Reixac. Va fer les cases de Leandre Vidal, al carrer Fraternitat, al barri de Gràcia de Barcelona, i la casa Fajol o de la Papallona, al carrer Llançà número 20, també de Barcelona.</span></span></span></span></span></p> | 41.4616517,2.0521744 | 420844 | 4590440 | 1924 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95364-040501.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95364-040502.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95364-040503.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Josep Graner Prat | 106|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||
| 95365 | Xalet de Jaume Macià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xalet-de-jaume-macia | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> | XX | Quan es fa el treball de camp l'edifici està en remodelació. | <p>Xalet d'estiueig d'estil neoclàssic projectat el 1930 per l'arquitecte Lluís Corratgé Torrent. És de planta quadrada, i consta de planta baixa i un pis, amb coberta a diversos vessants.</p> <p>A la planta baixa hi ha la porta d'entrada a l'habitatge, que està emmarcada per un pòrtic amb pilastres d'estil toscà. Al seu damunt hi ha un balcó amb balustrada de peces de morter modelat entre pilastres. Les finestres de la façana estan emmarcades amb una motllura als brancals, llinda i ampit. El coronament conté un fris i una cornisa d'estil classicista.</p> <p>A la façana esquerra té adossat un cos de dues plantes amb una galeria coberta al nivell superior. A la planta baixa té una fornícula amb una lleixa classicista que conté un gerro de morter modelat.</p> <p>La tanca és la característica de la urbanització promoguda per Joan Borràs,<span><span><span> feta amb una base de conglomerat de Sant Llorenç.</span></span></span></p> | 08205-406 | Avinguda Ramon Escayola, número 76 | <p><span><span><span>El municipi de Sant Cugat del Vallès ha estat des del darrer quart del segle XIX una ciutat d’estiueig per a ciutadans procedents de Barcelona i dels seus pobles del voltant, que posteriorment van ser agregats a la ciutat comtal. Les primeres construccions per a estiuejants es van fer a redós de la carretera de Gràcia, a tocar del nucli històric de Sant Cugat, passada la riera de Can Mora. Posteriorment, es va urbanitzar Valldoreix, on existien des d’època medieval algunes edificacions històriques. A la dècada de 1910 en els antics camps va començar a construir-s’hi una ciutat jardí formada per xalets que anaven destinats tant a estiuejants com a residents. L’existència d’una estació de tren dels Ferrocarrils de la Generalitat va facilitar l’arribada dels estiuejants.</span></span></span></p> <p>Pel que fa a aquest xalet en particular, Jaume Macià va encarregar el projecte per construir-lo a l'arquitecte Lluís Corratgé Torrent. El 20 d'octubre de 1930 Macià va demanar la llicència d'obres. Va obtenir l'aprovació el 5 de desembre de 1930 per part de la comissió municipal permanent de l'Ajuntament de Sant Cugat.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Lluís Corratgé Torrent va ser un arquitecte que va projectar diversos edificis a Sant Cugat del Vallès. Per exemple, el xalet de Josep Julià, a l’avinguda Villadelprat número 9, la casa Buenos Aires, al passeig del Nard, o el xalet d’Eduard Ausió, a la rambla del Jardí 148.</span></span></span></span></span></p> | 41.4608014,2.0480879 | 420503 | 4590350 | 1930 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95365-xalet-de-jaume-macia0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95365-95365-040602-copia.jpg | Legal | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2025-03-17 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Lluís Corratgé Torrent | 99|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||
| 95366 | Xalet d'Emili Villà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xalet-demili-villa | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Xalet d'estiueig d'estil noucentista de tradició mediterrània, projectat el 1945 per l'arquitecte Ramon Paradell Rosich. És de planta baixa i golfes, amb teulada a dues aigües de teula plana.</p> <p>La façana principal presenta una composició simètrica en base a tres obertures a la planta baixa. Al centre hi ha el portal d'entrada, aixoplugat amb un pòrtic proporcionalment força gran, fet amb arcs rebaixats i subjectat per columnes toscanes. La teuladeta del pòrtic és a tres vessants i amb caps de biga de fusta a la part inferior. Al nivell de les golfes a la façana hi ha dues finestres sobre l'eix central. Totes les obertures són emmarcades amb unes bandes estucades i granulades que imiten els carreus, també en els angles de l'edifici. El ràfec conté caps de biga de fusta, i la teulada és truncada. Al vèrtex queda rematada per una bola.</p> | 08205-407 | Avinguda Ramon Escayola, número 141 | <p><span><span><span>El municipi de Sant Cugat del Vallès ha estat des del darrer quart del segle XIX una ciutat d’estiueig per a ciutadans procedents de Barcelona i dels seus pobles del voltant, que posteriorment van ser agregats a la ciutat comtal. Les primeres construccions per a estiuejants es van fer a redós de la carretera de Gràcia, a tocar del nucli històric de Sant Cugat, passada la riera de Can Mora. Posteriorment, es va urbanitzar Valldoreix, on existien des d’època medieval algunes edificacions històriques. A la dècada de 1910 en els antics camps va començar a construir-s’hi una ciutat jardí formada per xalets que anaven destinats tant a estiuejants com a residents. L’existència d’una estació de tren dels Ferrocarrils de la Generalitat va facilitar l’arribada dels estiuejants.</span></span></span></p> <p>Pel que fa a aquest xalet en particular, Emili Villà va demanar el 6 de març de 1945 llicència d'obres per construir-lo, segons projecte de l'arquitecte Ramon Paradell Rosich. El dia 1 de desembre de 1945 va ser concedida la llicència.</p> <p> </p> <p> </p> | 41.4614326,2.0410887 | 419919 | 4590426 | 1945 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95366-95366-040701v2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95366-040702.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95366-040703.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Ramon Paradell Rosich | 106|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||
| 95367 | Tanca i cancell a l'avinguda Joan Borràs número 6 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tanca-i-cancell-a-lavinguda-joan-borras-numero-6 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Tanca i cancell que envolten un edifici residencial de l'avinguda Joan Borràs. El cancell mostra unes pilastres, de planta quadrada i rematades per mènsules i cornises esglaonades de forma piramidal, a l'estil art déco. Possiblement, les pilastres podrien haver estat rematades amb uns llums o gerros. </p> <p>Pel que fa a la tanca, està construïda d'obra i rematada per maó de pla col·locat a dos vessants. La tanca s'organitza en quatre trams i s'emmarca per pilastres de base quadrada. La serralleria és de forja, com és habitual en aquest sector de Valldoreix, que forma part de la zona promoguda per Joan Borràs, vinculada a la urbanització de la finca de Can Llunell.</p> | 08205-408 | Avinguda Joan Borràs número 6. | <p><span><span><span>El municipi de Sant Cugat del Vallès ha estat des del darrer quart del segle XIX una ciutat d’estiueig per a ciutadans procedents de Barcelona i dels seus pobles del voltant, que posteriorment van ser agregats a la ciutat comtal. Les primeres construccions per a estiuejants es van fer a redós de la carretera de Gràcia, a tocar del nucli històric de Sant Cugat, passada la riera de Can Mora. Posteriorment, es va urbanitzar Valldoreix, on existien des d’època medieval algunes edificacions històriques. A la dècada de 1910 en els antics camps va començar a construir-s’hi una ciutat jardí formada per xalets que anaven destinats tant a estiuejants com a residents. L’existència d’una estació de tren dels Ferrocarrils de la Generalitat va facilitar l’arribada dels estiuejants.</span></span></span></p> | 41.4604035,2.0540729 | 421002 | 4590300 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95367-040802.jpg | Legal | Art Decó | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 110 | 47 | 1.3 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||
| 95368 | Xalet de Llorenç Miquel (Casa Xocolata) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xalet-de-llorenc-miquel-casa-xocolata | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. </span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Xalet d'estil eclèctic projectat l'any 1928 per l'arquitecte Domènec Sugrañes Gras, col·laborador d'Antoni Gaudí. El seu estil una mica fantasiós i el color grana fosc de la pedra li han valgut el qualificatiu de Casa Xocolata. És de planta rectangular, amb diversos volums sobresortints. Consta de semisoterrani, planta baixa i pis, amb teulada a diversos vessants, de teula àrab.</p> <p>A la façana principal en destaca un porxo a la planta baixa i l'obertura molt elaborada del primer pis. El porxo, que aixopluga l'entrada, és de planta rectangular, amb arc de punt rodó i cobert amb teula àrab. Sobre el porxo hi ha un balcó amb una barana de pedra que té unes obertures inferiors ideades per col·locar-hi jardineres. La gran obertura que hi dona accés és rematada amb un arc en forma de frontó. A l'interior les llindes i els brancals de les diverses obertures són de pedra blanca. Els paraments són arrebossats i pintats de color blanc, sobre els quals destaquen els elements decoratius fets amb pedra de color grana. En trobem als sòcols, als angles, emmarcant les obertures i als ampits. </p> <p>A la façana esquerra, a la part posterior hi ha un volum de planta trapezoidal, de planta baixa i amb teulada a tres vessants. El coronament de l'edifici es resol mitjançant un ràfec fet amb mènsules que subjecten la teulada a diversos vessants i que, a la façana principal, es desdobla a la part inferior, tot insinuant un frontó partit.</p> <p>La tanca és la característica de la urbanització promoguda per Joan Borràs, feta amb una base de pedra de Sant Llorenç, procedent de la mina Berta.</p> | 08205-409 | Avinguda Joan Borràs, número 26 | <p><span><span><span>El municipi de Sant Cugat del Vallès ha estat des del darrer quart del segle XIX una ciutat d’estiueig per a ciutadans procedents de Barcelona i dels seus pobles del voltant, que posteriorment van ser agregats a la ciutat comtal. Les primeres construccions per a estiuejants es van fer a redós de la carretera de Gràcia, a tocar del nucli històric de Sant Cugat, passada la riera de Can Mora. Posteriorment, es va urbanitzar Valldoreix, on existien des d’època medieval algunes edificacions històriques. A la dècada de 1910 en els antics camps va començar a construir-s’hi una ciutat jardí formada per xalets que anaven destinats tant a estiuejants com a residents. L’existència d’una estació de tren dels Ferrocarrils de la Generalitat va facilitar l’arribada dels estiuejants.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa a aquest xalet en particular, </span></span></span>el dia de febrer de 1928 Llorenç Miquel va demanar llicència d'obres per construir-lo, segons projecte de l'arquitecte Domènec Sugrañes. El permís va ser concedit el 9 de maig del mateix any per la comissió municipal permanent.</p> <p>L'arquitecte Sugrañes va ser auxiliar d'Antoni Gaudí en els edificis de la Pedrera, Bellesguard i la Sagrada Família. Va projectar l'edifici del carrer Tuset amb l'avinguda Diagonal, de Barcelona, el xalet Bonet, de Salou, i amb l'arquitecte Ignasi Mas Morell fou autor de la plaça de toros Monumental de Barcelona.</p> <p>Referent a aquest xalet, s'ha dit que el color dels detalls arquitectònics, la composició i el volum evoquen una casa encantada, per la barreja i la sobreposició d'elements, idees i ordres. La pedra de color grana que es va utilitzar com a ornamentació és procedent de les pedreres prop de Can Jardí, entre Valldoreix i Castellbisbal; concretament, es tracta de gres del període del Triàsic Superior (Buntdanstein). D'aquest emplaçament se n'extreia pedra amb funció ornamental que feia la competència a les pedreres del Figaró. No era fàcil de treballar, ja que és un tipus de pedra molt fràgil. Només permet un tall llis segons les betes de sedimentació i un devastat en els plans perpendiculars. Així mateix, d'aquesta pedra, un cop triturada, també se'n feia terra batuda per a les pistes de tenis.</p> <p> </p> | 41.4617723,2.0509558 | 420743 | 4590455 | 1928 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95368-040901.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95368-040902.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Domènec Sugrañes Gras | 102|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||
| 95369 | Xalet a l'avinguda de Joan Borràs número 38 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xalet-a-lavinguda-de-joan-borras-numero-38 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. </span></span></span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>Xalet d'estil noucentista emplaçat a la urbanització promoguda per Joan Borràs. És de planta baixa i golfes, amb façana simètrica. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A la façana principal en un cos sortint a la part central hi ha dos grans finestrals. A l'esquerra hi ha l'accés a l'habitatge i a la dreta una obertura que dona al balcó fet amb balustres de peces de morter modelat. Sobre les finestres del cos central destaca una gran orla esgrafiada amb motius vegetals i florals sorgits d'un gerro de grans dimensions, d'estil barroc. A les llindes de les obertures laterals hi ha també esgrafiats, més petits, d’estil similar, amb motius vegetals. El coronament de l'edifici és format per un ràfec fet amb caps de biga i arquitraus on es recolza la teulada d'estil holandès. Els careners estan rematats amb pinacles esfèrics fets de ceràmica.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La tanca de la finca és del tipus característic de la urbanització de Joan Borràs, feta amb una base conglomerat de Sant Llorenç.</span></span></span></p> | 08205-410 | Avinguda Joan Borràs, número 38 | <p><span><span><span>El municipi de Sant Cugat del Vallès ha estat des del darrer quart del segle XIX una ciutat d’estiueig per a ciutadans procedents de Barcelona i dels seus pobles del voltant, que posteriorment van ser agregats a la ciutat comtal. Les primeres construccions per a estiuejants es van fer a redós de la carretera de Gràcia, a tocar del nucli històric de Sant Cugat, passada la riera de Can Mora. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Posteriorment, es va urbanitzar Valldoreix, on existien des d’època medieval algunes edificacions històriques com el Castell de Canals i l’església de Sant Cebrià de Valldoreix. En època moderna, les masies van jugar un paper important en el desenvolupament territorial i agrícola de Valldoreix, amb un pes important conreu de la vinya. L’arribada de la fil·loxera, però, va ocasionar la mort dels ceps, que van haver de ser arrancats. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A la dècada de 1910 en els antics camps va començar a construir-s'hi una ciutat jardí formada per xalets que anaven destinats tant a estiuejants com a residents. L’existència d’una estació de tren dels Ferrocarrils de la Generalitat va facilitar l’arribada dels estiuejants.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Concretament, el promotor Joan Borràs va impulsar entre els anys 1920 i 1940 la urbanització de l'antiga finca de Can Llunell amb la construcció d'un conjunt de xalets. Aquesta urbanització abasta l'avinguda Joan Borràs, l'avinguda Ramon Escayola, el passeig del Roser, el passeig del Nard i el passeig del Crisantem, entre altres.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquest xalet en particular fou edificat entre </span></span></span>els anys 1924 i 1926 a l'urbanització de Joan Borras.</p> <p> </p> <p> </p> <p> </p> | 41.4619592,2.0498539 | 420651 | 4590477 | 1924-1926 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95369-041001.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95369-041002.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2025-02-13 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 106|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||
| 95370 | Xalet de Manuel Borràs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xalet-de-manuel-borras | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. </span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Xalet d'estil noucentista que forma part de la urbanització promoguda per Joan Borràs. Consta de planta baixa i golfes.</p> <p>La façana principal és simètrica i consta a la planta baixa d'una galeria de tres finestres d'arc carpanell decorats amb motius geomètrics que consisteixen en puntes de triangles esgrafiats. Sobre les finestres hi ha un ràfec fet amb caps de biga i arquitraus que subjecten una petita teulada. Al seu damunt, al nivell de les golfes hi ha una galeria de cinc finestres. L'arrebossat de la façana dibuixa una imitació de carreus. El ràfec de la teulada està fet amb caps de biga i arquitraus que la subjecten. La teulada està plegada, a l'estil holandès, com en el xalet de Bartomeu Pujol. L'accés a l'edifici es realitza per la façana lateral.</p> <p>La tanca de la finca és del tipus característic de la urbanització de Joan Borràs, feta amb una base de conglomerat de pedra de Sant Llorenç.</p> <p> </p> | 08205-411 | Avinguda Joan Borràs, número 40. | <p>El promotor Joan Borràs va impulsar entre els anys 1920 i 1940 la urbanització de l'antiga finca de Can Llunell amb la construcció d'un conjunt de xalets. Aquesta urbanització abasta l'avinguda Joan Borràs, l'avinguda Ramon Escayola, el passeig del Roser, el passeig del Nard i el passeig del Crisantem, entre altres.</p> <p>Pel que fa a aquest xalet en particular, el 10 de juliol de 1924 Manuel Borràs Ventura va demanar la llicència d'obres per construir-lo segons projecte de Josep Graner Prat, mestre d'obres. El 15 de febrer de 1925 li va ser concedit el permís per la Comissió Municipal Permanent.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Josep Graner Prat va ser mestre d’obres i arquitecte del període modernista. Va ser el mestre d’obres de l’Ajuntament de Montcada i Reixac. Va fer les cases de Leandre Vidal, al carrer Fraternitat, al barri de Gràcia de Barcelona, i la casa Fajol o de la Papallona, al carrer Llançà número 20, també de Barcelona.</span></span></span></span></span></p> | 41.4620400,2.0496797 | 420637 | 4590486 | 1925 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95370-041101.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95370-041102.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2025-02-13 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Josep Graner Prat (mestre d'obres) | 106|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||
| 95371 | Xalet de Josep Borràs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xalet-de-josep-borras | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. </span></span></span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>Xalet unifamiliar d'estil noucentista que forma part de la urbanització promoguda per Joan Borràs. Consta de diferents cossos, de planta baixa i torre. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Per accedir a la planta baixa cal fer-ho per una escala amb una balustrada de peces de morter modelat i pilastres decorades amb motiu geomètric. La porta d'accés es troba entre la torre, a l'esquerra, i un altre cos, a la dreta. Aquest darrer té un gran finestral amb arc curvilini. La torre presenta a la planta pis tres finestres amb llindes esglaonades. El parament de l'edifici és arrebossat a imitació de carreus, una mica més marcats als angles, i les obertures estan emfasitzades amb un emmarcament. Les façanes estan rematades per un ràfec fet amb caps de biga i arquitraus. En el cos de la dreta la teulada és plegada, a l'estil holandès, mentre que en la torre és a quatre vessants.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La tanca de la finca és del tipus característic de la urbanització de Joan Borràs, feta amb una base pedra de Sant Llorenç o Montserratí. Té un cancell amb pilastres rematades a l’estil classicista.</span></span></span></p> | 08205-412 | Avinguda Joan Borràs, número 42. | <p><span><span><span>El promotor Joan Borràs va impulsar entre els anys 1920 i 1940 la urbanització de l'antiga finca de Can Llunell amb la construcció d'un conjunt de xalets. Aquesta urbanització abasta l'avinguda Joan Borràs, l'avinguda Ramon Escayola, el passeig del Roser, el passeig del Nard i el passeig del Crisantem, entre altres.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa a aquest xalet en particular, pertanyent a Josep Borràs, </span></span></span>va ser construït entre els anys 1924 i 1926 segons projecte de Josep Graner Prats, mestre d'obres. </p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Josep Graner Prat va ser mestre d’obres i arquitecte del període modernista. Va ser el mestre d’obres de l’Ajuntament de Montcada i Reixac. Va fer les cases de Leandre Vidal, al carrer Fraternitat, al barri de Gràcia de Barcelona, i la casa Fajol o de la Papallona, al carrer Llançà número 20, també de Barcelona.</span></span></span></span></span></p> | 41.4620617,2.0494774 | 420620 | 4590488 | 1924 - 1926 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95371-041201.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95371-041202.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95371-041203.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2025-02-13 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Josep Graner Prats (mestre d'obres) | 106|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||
| 95372 | Casa de l'avinguda Joan Borràs números 52-54 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-lavinguda-joan-borras-numeros-52-54 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Xalet unifamiliar d'estil pròxim al noucentisme. És format per dos cossos adossats de planta rectangular, amb els careners de les seves teulades, a dos vessants, perpendiculars entre si. El cos principal disposa de planta baixa, pis i golfes, mentre que el cos davanter és només de planta baixa i golfes.</p> <p>El cos davanter, més proper a l'avinguda Borràs, presenta una façana de composició simètrica. Conté dues finestres quadrades en planta baixa i dues finestres a la planta golfes en forma de mitja circumferència. En el volum posterior (que té una planta més) l'accés a l'habitatge es realitza mitjançant un porxo amb terrassa superior. Al primer pis hi ha una porta que dona accés a la terrassa, més una finestra a cada banda. Finalment, a les golfes hi ha tres finestres dins d'una mitja circumferència. Les obertures estan motllurades amb un ampit sobresortint. Els ràfecs són fets amb caps de biga de fusta, i les teulades són truncades, a l'holandesa.</p> <p>La tanca de la finca és la característica de la urbanització promoguda per Joan Borràs, feta amb una base de pedra de Sant Llorenç. Té un cancell amb pilastres de remat classicista.</p> | 08205-413 | Avinguda Joan Borràs, números 52-54 | <p><span><span><span>El municipi de Sant Cugat del Vallès ha estat des del darrer quart del segle XIX una ciutat d’estiueig per a ciutadans procedents de Barcelona i dels seus pobles del voltant, que posteriorment van ser agregats a la ciutat comtal. Les primeres construccions per a estiuejants es van fer a redós de la carretera de Gràcia, a tocar del nucli històric de Sant Cugat, passada la riera de Can Mora. Posteriorment, es va urbanitzar Valldoreix, on existien des d’època medieval algunes edificacions històriques. A la dècada de 1910 en els antics camps va començar a construir-s’hi una ciutat jardí formada per xalets que anaven destinats tant a estiuejants com a residents. L’existència d’una estació de tren dels Ferrocarrils de la Generalitat va facilitar l’arribada dels estiuejants.</span></span></span></p> <p>Pel que fa a aquest xalet en particular, segons dades del cadastre, no sempre del tot fiable, hauria estat construït l'any 1940.</p> | 41.4623723,2.0483440 | 420525 | 4590524 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95372-041302.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 98 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||
| 95373 | Creu de Coll Favà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-coll-fava | XX-XXI | S'observen algunes esquerdes al fust i al nus. La basa presenta alguns grafitis. | <p>Creu de terme de nova construcció, aprofitant solament el fust d'una creu que ja hi havia en aquest indret. Es troba situada situada sobre una grada piramidal de base quadrada formada per quatre graons. La columna conté una base envoltada d'acer patinable i, al seu damunt, el fust. En el nus hi consten lletres incises, il·legibles, i la paraula 'Villar'. La creu pròpiament és de ferro forjat, amb una inscripció que diu 'Creu de Coll Favà' incorporada al pal travesser.</p> | 08205-414 | Parc del Mirador | <p>La creu antiga de Coll Favà va ser enderrocada el 1936, durant la Guerra Civil, i la part superior fou destruïda completament. Només en quedava el fust, situat prop d'un transformador elèctric, al costat de la tanca sud del col·legi Viaró. Les restes van ser retirades i la creu fou recuperada i restaurada l'any 2003 per part de l'Associació per la Preservació del Patrimoni Cultural de Sant Cugat, en col·laboració amb la Penya Regalèssia. En la recuperació hi va participar l'empresa Vèrtix. L'autor de la part nova de la creu és Josep Benet.</p> | 41.4817571,2.0839172 | 423520 | 4592644 | 2003 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95373-041401.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95373-041402.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Religiós | Inexistent | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Josep Benet | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||
| 95374 | Casa del Doctor Puig Roig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-doctor-puig-roig | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. </span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Xalet d'estiueig construït a les primeres del segle XX, en un estil clàssic pròxim al noucentisme. És de planta quadrada. A la part davantera és d'una una sola planta i compta amb una torre. A la part posterior l'edifici té dues plantes. La teulada és a diversos vessants.</p> <p>La façana principal presenta una composició simètrica, amb la torre situada al centre. A la planta baixa hi ha el portal d'accés a l'habitatge amb un pòrtic al davant que s'obre amb arc de mig punt i està subjectat per pilastres de base quadrada. Sobre el pòrtic s'aixeca la torre, que compta amb una finestra veneciana envoltada per una faixa engaltada i està rematada amb una cornisa a dos nivells. Als laterals de la planta baixa hi trobem dues obertures que estan emmarcades per una faixa al voltant. Els murs són arrebossats amb un esgrafiat d'imitació de carreus, més marcat als angles. El remat de tot l'edifici és una cornisa amb caps de biga que subjecten la teulada.</p> <p>La façana posterior té tanta o més rellevància que la davantera. En destaca una gran terrassa amb balustrada a la planta baixa de la qual s'aixeca a la part central un porxo que ocupa els dos pisos. Aquesta porxada és feta amb doble pilastra de base quadrada i motllurada a la part superior, i subjecta un balcó al primer pis, cobert amb una pèrgola d'arquitraus de fusta. Al nivell de planta baixa hi ha un portal al centre i un finestral a cada costat, mentre que al pis superior la part central té dues obertures de punt rodó que donen al balcó. Al nivell de la teulada a la part central en sobresurt un cos amb una galeria de tres finestres i un ràfec ondulat.</p> <p>La tanca de la finca és la característica de la urbanització promoguda per Joan Borràs, feta amb una base de pedra de Sant Llorenç. A la propietat hi ha una capella, així com un túnel i una cisterna. Al jardí destaca un exemplar de cedre.</p> | 08205-415 | Passeig del Roser, números 3 i 5 | <p><span><span><span>El municipi de Sant Cugat del Vallès ha estat des del darrer quart del segle XIX una ciutat d’estiueig per a ciutadans procedents de Barcelona i dels seus pobles del voltant, que posteriorment van ser agregats a la ciutat comtal. Les primeres construccions per a estiuejants es van fer a redós de la carretera de Gràcia, a tocar del nucli històric de Sant Cugat, passada la riera de Can Mora. Posteriorment, es va urbanitzar Valldoreix, on existien des d’època medieval algunes edificacions històriques. A la dècada de 1910 en els antics camps va començar a construir-s’hi una ciutat jardí formada per xalets que anaven destinats tant a estiuejants com a residents. L’existència d’una estació de tren dels Ferrocarrils de la Generalitat va facilitar l’arribada dels estiuejants.</span></span></span></p> <p>Pel que fa a aquest xalet en particular, el promotor va ser Pere Puig Roig, metge ginecòleg. L'edifici es devia construir a les primeres dècades del segle XX. A la propietat hi ha una capella que donava servei religiós al veïnat fins a la inauguració i benedicció de l'església de l'Assumpció, moment en què els veïns d'aquesta zona de Valldoreix van poder anar a missa en un lloc més espaiós. Durant la Guerra Civil Espanyola (1936-1939) s'hi van continuar celebrant misses.</p> | 41.4620920,2.0524470 | 420868 | 4590489 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95374-041502-ajuntament-de-sant-cugat.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 98 | 45 | 1.1 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||
| 95375 | Casa del passeig del Roser número 20 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-passeig-del-roser-numero-20 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Xalet unifamiliar d'estil noucentista. Consta de diversos cossos i amb dues torres quadrades. La teulada és a diversos vessants, de teula plana.</p> <p>La façana principal, que dona al Passeig del Roser, consta de dos cossos: un de planta baixa i golfes, a l'esquerra, i un altre en forma de torre, amb planta baixa i pis, a la dreta. El cos de l'esquerra a la planta baixa presenta un finestral i, a la dreta, la porta, amb arc carpanell. Tota aquesta planta queda aixoplugada per un porxo amb columnes jòniques que subjecten uns arquitraus que, a la vegada, suporten la teulada, a un sol vessant. Les columnes són prefabricades i constitueixen un element característic dels barris de Valldoreix i la Floresta durant el període de la Segona República (1931-1939). A les golfes hi ha una triple finestra. Les obertures tenen al seu voltant una faixa engaltada. El ràfec és fet amb caps de biga de fusta que subjecten la teulada, que és plegada, amb el carener truncat a diversos vessants.</p> <p>El cos de la dreta presenta a la planta baixa un finestral i, a la primera planta, dues finestres amb arc de punt rodó. Les obertures d'aquest cos estan engaltades per una franja al seu voltant i rematades amb un pseudofrontó que presenta motllures a dos nivells. La teulada és a quatre vessants. Les façanes de l'edifici són arrebossades, amb els angles estucats a imitació de carreus.</p> <p>La tanca era característica de la urbanització promoguda per Joan Borràs, però en una reforma fou substituïda per aplacats de pedra. Encara resten els pilastrons i la serralleria de la tanca originària.</p> | 08205-416 | Passeig del Roser, número 20 | <p><span><span><span>El municipi de Sant Cugat del Vallès ha estat des del darrer quart del segle XIX una ciutat d’estiueig per a ciutadans procedents de Barcelona i dels seus pobles del voltant, que posteriorment van ser agregats a la ciutat comtal. Les primeres construccions per a estiuejants es van fer a redós de la carretera de Gràcia, a tocar del nucli històric de Sant Cugat, passada la riera de Can Mora. Posteriorment, es va urbanitzar Valldoreix, on existien des d’època medieval algunes edificacions històriques. A la dècada de 1910 en els antics camps va començar a construir-s’hi una ciutat jardí formada per xalets que anaven destinats tant a estiuejants com a residents. L’existència d’una estació de tren dels Ferrocarrils de la Generalitat va facilitar l’arribada dels estiuejants. El promotor Joan Borràs va impulsar entre els anys 1920 i 1940 la urbanització de l’antiga finca de Can Llunell amb la construcció d’un conjunt de xalets. Aquesta urbanització abasta l’avinguda Joan Borràs, l’avinguda Ramon Escayola, el passeig del Roser, el passeig del Nard i el passeig del Crisantem, entre altres.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Segons dades del cadastre, no sempre del tot fiable, aquest xalet hauria estat construït el 1936.</span></span></span></p> <p> </p> | 41.4624155,2.0508383 | 420734 | 4590527 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95375-041601.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95375-041602.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95375-041603.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 106|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||
| 95376 | Xalet d'Adelina Costa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xalet-dadelina-costa | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Xalet d'estil noucentista amb elements neoclàssics, projectat el 1928 per l'arquitecte Lluís Corratgé Torrent. És de planta rectangular, amb una torre, i consta de planta baixa i pis, amb teulada a diversos vessants.</p> <p>La façana principal presenta una composició simètrica en base a tres eixos d'obertures. A la planta baixa hi ha el portal d'entrada al centre, que està aixoplugat per un pòrtic de planta semicircular, amb columnes d'ordre jònic i amb un balcó superior protegit amb barana de forja. A cada banda del portal hi ha un finestral. Al primer pis hi ha l'obertura del balcó, rematada amb punt rodó, i un finestral rectangular a cada costat. Les obertures de la façana tenen unes motllures a la llinda i als brancals. El coronament de l'edifici es resol mitjançant un fris emmarcat per unes cornises on hi ha els espiralls de ventilació del sostremort. La façana està rematada per un ràfec de dues fileres de maó pla col·locat en punta.</p> <p>A la teulada hi ha una torre mirador amb tres finestrals emmarcats per pilastres.</p> <p>La tanca de la finca és la característica de la urbanització impulsada per Joan Borràs, amb una base de conglomerat de Sant Llorenç. La serralleria és de forja.</p> | 08205-417 | Passeig del Roser, número 41 | <p><span><span><span>El municipi de Sant Cugat del Vallès ha estat des del darrer quart del segle XIX una ciutat d’estiueig per a ciutadans procedents de Barcelona i dels seus pobles del voltant, que posteriorment van ser agregats a la ciutat comtal. Les primeres construccions per a estiuejants es van fer a redós de la carretera de Gràcia, a tocar del nucli històric de Sant Cugat, passada la riera de Can Mora. Posteriorment, es va urbanitzar Valldoreix, on existien des d’època medieval algunes edificacions històriques. A la dècada de 1910 en els antics camps va començar a construir-s’hi una ciutat jardí formada per xalets que anaven destinats tant a estiuejants com a residents. L’existència d’una estació de tren dels Ferrocarrils de la Generalitat va facilitar l’arribada dels estiuejants.</span></span></span></p> <p>Pel que fa a aquest xalet en particular, Adelina Costa va demanar llicència d'obres per construir-lo el 22 de febrer de 1928. El projecte era de l'arquitecte Lluís Corratgé Torrent. La llicència va ser concedida el 16 d'abril del mateix any per la comissió municipal permanent de l'Ajuntament de Sant Cugat.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Lluís Corratgé Torrent va ser un arquitecte que va projectar diversos edificis a Sant Cugat del Vallès. Per exemple, el xalet de Josep Julià, a l’avinguda Villadelprat número 9, la casa Buenos Aires, al passeig del Nard, o el xalet d’Eduard Ausió, a la rambla del Jardí 148.</span></span></span></span></span></p> | 41.4625271,2.0491259 | 420592 | 4590541 | 1928 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95376-041701.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95376-041702.jpg | Legal | Neoclàssic|Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Lluís Corratgé Torrent | 99|106|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||
| 95377 | Xalet de Mercè Jacas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xalet-de-merce-jacas | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Xalet unifamiliar d'estil pròxim al noucentisme, amb elements classicistes, projectat el 1931 per l'arquitecte Josep Maria Martino. És de planta rectangular, amb una torre, i consta de planta baixa i pis, amb teulada a quatre aigües de teula plana.</p> <p>La façana presenta una composició asimètrica, amb la torre que queda més alta a la dreta. A la planta baixa hi ha un pòrtic amb doble columna d'ordre jònic que sosté un balcó amb una balustrada de peces de morter modelat emmarcades entre pilastres. A la torre, en el primer pis hi ha una obertura per façana, de dimensions considerables i emfasitzada per una faixa engaltada de color blanc. El parament és arrebossat, i als angles té una faixa, també de color blanc, a imitació de carreus. El coronament es resol mitjançant una cornisa i caps de biga de fusta que subjecten un ràfec volat.</p> <p>La tanca és la característica de la urbanització promoguda per Joan Borràs, feta amb una base de pedra de Sant Llorenç.</p> | 08205-418 | Passeig de Verdum, número 6 | <p><span><span><span>El municipi de Sant Cugat del Vallès ha estat des del darrer quart del segle XIX una ciutat d’estiueig per a ciutadans procedents de Barcelona i dels seus pobles del voltant, que posteriorment van ser agregats a la ciutat comtal. Les primeres construccions per a estiuejants es van fer a redós de la carretera de Gràcia, a tocar del nucli històric de Sant Cugat, passada la riera de Can Mora. Posteriorment, es va urbanitzar Valldoreix, on existien des d’època medieval algunes edificacions històriques. A la dècada de 1910 en els antics camps va començar a construir-s’hi una ciutat jardí formada per xalets que anaven destinats tant a estiuejants com a residents. L’existència d’una estació de tren dels Ferrocarrils de la Generalitat va facilitar l’arribada dels estiuejants.</span></span></span></p> <p>Pel que fa a aquest xalet en particular, Mercedes Jacas Cailà, de Barcelona, va demanar llicència d'obres per construir-lo el 19 de febrer de 1931. El projecte arquitectònic era de Josep Maria Martino. El permís va ser concedit el 14 de juny del mateix any.</p> | 41.4588979,2.0487438 | 420555 | 4590138 | 1931 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95377-041801.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95377-041802.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95377-041803.jpg | Legal | Neoclàssic|Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Josep Maria Martino | 99|106|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||
| 95378 | Cancells al solar de la rambla del Jardí número 150 i passeig de les Camèlies número 59 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cancells-al-solar-de-la-rambla-del-jardi-numero-150-i-passeig-de-les-camelies-numero-59 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Cancells situats a la parcel·la del passeig de les Camèlies número 59 i a la finca del costat, que correspon a la rambla del Jardí número 150. Els cancells són construïts amb pilastres d'obra de fàbrica, recolzats sobre un mur de pedra. Estan rematats per un fris i una cornisa d'ordre jònic, amb un motllurat d'obra i uns maons disposats en punta, imitant modillons jònics. Pel que fa a la <span><span><span>tanca, és del tipus de la urbanització de J. Borràs, feta de pedra de Sant Llorenç.</span></span></span></p> <p>Segons sembla, hi havia un altre cancell a la rambla del Jardí, que actualment ha desaparegut i del qual només se n'havia conservat una pilastra envoltada de vegetació. Aquest cancell ja es va destruir en bona part, entre el mes d'abril de 2015 i el mes de maig de 2016, durant les obres d'ampliació de la vorera i de col·locació d'una marquesina de bus. Entre juliol de 2017 i març de 2022 en reparar-se el mur de la tanca, van desaparèixer tant la pilastra com la marquesina. La tanca, que era esglaonada amb la finalitat d'adaptar-se al terreny, es va retallar i va quedar tota al mateix nivell, amb un remat de maó de pla.</p> | 08205-419 | Rambla del Jardí número 150 i passeig de les Camèlies número 59. | <p>El municipi de Sant Cugat del Vallès ha estat des del darrer quart del segle XIX una ciutat d’estiueig per a ciutadans procedents de Barcelona i dels seus pobles del voltant, que posteriorment van ser agregats a la ciutat comtal. Les primeres construccions per a estiuejants es van fer a redós de la carretera de Gràcia, a tocar del nucli històric de Sant Cugat, passada la riera de Can Mora. Posteriorment, es va urbanitzar Valldoreix, on existien des d’època medieval algunes edificacions històriques. A la dècada de 1910 en els antics camps va començar a construir-s’hi una ciutat jardí formada per xalets que anaven destinats tant a estiuejants com a residents. L’existència d’una estació de tren dels Ferrocarrils de la Generalitat va facilitar l’arribada dels estiuejants.</p> | 41.4638225,2.0470867 | 420423 | 4590686 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95378-041902.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95378-041903.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95378-041904.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 98 | 47 | 1.3 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||
| 95379 | Xalet d'Antoni Anglès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xalet-dantoni-angles | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Xalet d'estil noucentista tardà amb elements classicistes i de la tradició mediterrània, projectat el 1935 per l'arquitecte P. Portillo. Consta de planta baixa i pis, amb una torre a la façana principal. Les teulades són a quatre vessants, tant a la torre com al cos del xalet.</p> <p>La façana principal presenta una composició asimètrica, amb un ampli porxo a la base i cossos a diferents alçades i alineacions a la part superior. A la planta baixa el pòrtic presenta columnes d'ordre jònic, amb voluta i entaulament. A l'interior hi ha l'entrada a la casa i un atri. El parament de la planta baixa és un estucat a imitació de carreus. Al primer pis hi ha un gran balcó que recorre tota la façana principal, amb barana de reixa entre pilastrons. Hi ha diverses obertures amb fusteria de fusta. Al voltant de les obertures hi ha una faixa engaltada. El parament és arrebossat a imitació de carreus. El coronament de l'edifici és un ràfec amb caps de biga de fusta, amb fris sobre l'obertura central del balcó del primer pis.</p> <p>La tanca de la finca és la característica de la urbanització promoguda per Joan Borràs, amb una base de pedra. Els pilastrons són d'obra vista i emmarquen una serralleria de forja d'estil noucentista. El cancell és format per dues pilastres que subjecten un arquitrau. </p> | 08205-420 | Passeig de Rubí, números 81 i 83 | <p><span><span><span>El municipi de Sant Cugat del Vallès ha estat des del darrer quart del segle XIX una ciutat d’estiueig per a ciutadans procedents de Barcelona i dels seus pobles del voltant, que posteriorment van ser agregats a la ciutat comtal. Les primeres construccions per a estiuejants es van fer a redós de la carretera de Gràcia, a tocar del nucli històric de Sant Cugat, passada la riera de Can Mora. Posteriorment, es va urbanitzar Valldoreix, on existien des d’època medieval algunes edificacions històriques. A la dècada de 1910 en els antics camps va començar a construir-s’hi una ciutat jardí formada per xalets que anaven destinats tant a estiuejants com a residents. L’existència d’una estació de tren dels Ferrocarrils de la Generalitat va facilitar l’arribada dels estiuejants.</span></span></span></p> <p>Pel que fa a aquest xalet en particular, el promotor va ser Antoni Anglès, l'any 1935 i segons projecte de l'arquitecte P. Portillo.</p> <p> </p> | 41.4618638,2.0577019 | 421306 | 4590458 | 1935 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95379-042001.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95379-042002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95379-042003.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | P. Portillo | 106|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 |
Estadístiques 2026
patrimonicultural
Mitjana 2026: 0,00 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/