Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 95205 | Conjunt de tres cases al carrer del Carme números 38, 40 i 42 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-de-tres-cases-al-carrer-del-carme-numeros-38-40-i-42 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> | XIX - XX | <p>Conjunt de tres cases que destaquen per la composició simètrica del conjunt, del qual l'edifici central queda ressaltat com a eix de simetria. Es tracta de tres cases de cos d'estil popular que consten de planta baixa i pis, amb teulada a doble vessant. Les cases número 38 i 42 són simètriques, però la del centre, la número 40, és diferent.</p> <p>Les cases número 38 i 42 tenen a la planta baixa dos portals i un finestral i, a la primera planta, un balcó centrat. Estan rematades amb un ràfec motllurat i una balustrada ceràmica juntament amb pinyes ornamentals de la Terrisseria Arpí: un taller de Sant Cugat.</p> <p>En el cas de la casa número 40, a la planta baixa té un finestral i un portal amb arc carpanell, amb una faixa motllurada que finalitza a la part superior del brancal i que està rematada amb mènsules i una pedra central que té dues garlandes florals esculpides. Al primer pis hi ha un balcó a l'eix vertical del portal. El coronament d'aquesta casa es resol amb un fris de majòliques blaves i un ràfec amb caps de biga que també té un revestiment de majòliques blaves entre les bigues del sostre.</p> <p>Pel que fa a la serralleria, els finestrals de planta baixa presenten reixes de barrots helicoïdals. Els balcons tenen baranes de serralleria tradicional, amb barrots, reganyols i espirals. </p> <p>Hom creu que la casa del centre era dels amos i les dues laterals eren per llogar.</p> | 08205-271 | Carrer del Carme, números 38, 40 i 42. | 41.4722308,2.0836914 | 423489 | 4591586 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95205-027001.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95205-027002.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial - productiu | BPU | 2025-02-13 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 119|98 | 46 | 1.2 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||||
| 95206 | La Posada Nova (Cal Brinca) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-posada-nova-cal-brinca | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>TORTOSA SAPERAS, Joan (1995). “Pas a pas. Un itinerari per Sant Cugat”. <em>Gausac</em> núm. 5, p. 25-42.</span></span></span></span></span></p> | XV-XIX | La porxada està totalment apuntalada, al primer pis hi ha uns tirants interiors per evitar l'obertura de la façana i el coronament de l'edifici està protegit amb planxes per evitar els despreniments. | <p>Casa d'estil popular, d'origen medieval, que ha conservat força bé la seva tipologia tradicional, especialment a la porxada de la planta inferior. Aquest porxo lliga amb el de les cases veïnes. Les seves voltes són considerades les més antigues del carrer Major. L'edifici és de planta rectangular, i consta de planta baixa, pis i golfes, amb teulada a dos vessants.</p> <p>La façana és arrebossada. A la planta baixa hi ha la porxada, formada per dos arcs davanters, de punt rodó i adovellats. Les voltes de la porxada són sustentades perpendicularment per arcs diafragmàtics, també adovellats, força irregulars. Sota el porxo es conserva el portal d'entrada a l'edifici (avui tapiat), que és de punt rodó, adovellat, i data del segle XVI.</p> <p>Al primer pis hi ha un balcó amb l'obertura emmarcada als brancals per carreus de pedra de Campanyà. Al costat dret té una finestra emmarcada amb maons. A la part de la llinda els maons de dos pams estan col·locats en sardinell.</p> <p>El pis de golfes presenta dues petites finestres sota un ràfec amb caps de biga de fusta molt sobresortints. Hom creu que antigament en aquest nivell hi havia una galeria de finestres, i que fou substituïda per les dues finestres actuals.</p> | 08205-272 | Carrer Major, número 1 | <p><span><span><span>Les voltes de la plaça ja estan documentades l'any 1413. A més, en un document de l'any 1417, segons va recollir Joan Auladell, es diu que sota la porxada s'hi van reunir el batlle i altres persones per decidir què havien de fer amb l'església parroquial de Sant Pere d'Octavià, d'estil romànic. Així doncs, en aquest indret ja existien voltes almenys des de la baixa edat mitjana.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L'edifici conegut com la Posada té, doncs, un origen medieval, tot i que la part superior deixa entreveure reformes posteriors, com ara la incorporació del balcó. Entre els segles XIX i XX havia acollit la fonda Garriga, també anomenada l</span></span></span>a Posada Nova o cal Brinca. Era lloc habitual de tertúlia dels santcugatencs, i també de pagesos procedents del terme i dels pobles veïns.</p> <p> </p> | 41.4730281,2.0824420 | 423386 | 4591676 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95206-027201.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95206-027202.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95206-027203.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95206-027204.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95206-027205.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BCIL | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Cal Brinca és el renom amb el qual es coneixia aquesta casa. | 98|119|85 | 45 | 1.1 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||
| 95207 | Casa de la plaça Pere San número 10 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-la-placa-pere-san-numero-10 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. </span></span></span></span></span></p> | XV | <p>Edifici de dos cossos que conserva a la planta baixa una porxada que es creu que podria ser originària de l'època medieval. Forma part del conjunt de cases de la porxada del carrer Major. L'edifici consta de planta baixa i dos pisos.</p> <p>A la planta baixa hi ha la porxada suportada per dues grans arcades de punt rodó i que forma part de l'estructura de 'les voltes' d'origen medieval. Al primer pis hi ha un balcó gran amb dues obertures al centre de la façana. El segon pis és una remunta feta ja al segle XX, inspirada en les galeries de les masies i cases urbanes d'altres ciutats, però que no té cap antecedent a les cases en renglera de l'antiga vila de Sant Cugat. El ràfec de l'edifici és una teulada sobresortint amb caps de biga. Damunt de la teulada s'aixeca una planta de golfes, enretirada de la façana perquè no sigui visible de prop i per no trencar així el ritme compositiu.</p> <p> </p> | 08205-273 | Plaça de Pere San, número 10 | <p>Les voltes de la plaça estan documentades ja el 1413. En un document de l'any 1417, segons va recollir Joan Auladell, sota la porxada es van reunir el batlle i altres persones per decidir què havien de fer amb l'església parroquial de Sant Pere d'Octavià, que estava malmesa. Per tant, les voltes en aquest indret existeixen des de la baixa edat mitjana.</p> | 41.4730507,2.0823464 | 423378 | 4591679 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95207-027302.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95207-027303.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | BCIL | 2025-02-13 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 85 | 45 | 1.1 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||
| 95208 | Casa de Josep Caldés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-josep-caldes | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. </span></span></span></span></span></p> | XIX | <p>Casa de dos cossos projectada l'any 1874 pel mestre de cases Jaume Segalés Matas. Consta de planta baixa i un pis, amb teulada a dos vessants.</p> <p>La façana principal presenta una composició quasi simètrica (si no fos allargada per la banda esquerra) en base a tres eixos d'obertures. A la planta baixa hi ha un portal al centre, amb una obertura a cada costat. Al primer pis hi ha un balcó central i una finestra a cada banda. Les obertures estan emmarcades per una faixa engaltada. Entre la planta baixa i el primer pis hi ha una motllura que es repeteix al ràfec. El coronament de l'edifici està fet amb una balustrada ceràmica de la Terrisseria Arpí, un taller de Sant Cugat.</p> | 08205-274 | Plaça de Barcelona, número 8 | <p>El promotor d'aquest edifici fou Josep Caldés Llunell, que el 9 d'abril de 1874 va demanar una llicència d'obres per edificar segons projecte de Jaume Segalés Matas, mestre d'obres. El permís va ser concedit per la comissió d'obres de l'Ajuntament el 5 de maig de 1874. La casa es va realitzar segons la parcel·lació tradicional de les cases urbanes de cos que es va fer servir en l'eixample de la plaça Barcelona.</p> | 41.4692915,2.0819951 | 423345 | 4591262 | 1874 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95208-027401.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95208-027402.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | BCIL | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Jaume Segalés Matas (mestre d'obres) | 119|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||
| 95209 | Cases de Josep Pila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-de-josep-pila | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. </span></span></span></span></span></p> | XIX | <p>Conjunt de dues cases adossades i entre mitgeres, representatives de l'estil popular que trobem a l'eixample. Segueixen la parcel·lació tradicional de les cases urbanes de cos de l'eixample de la plaça de Barcelona. És a dir, la parcel·lació habitual dels segles XVIII i XIX.</p> <p>Consten de planta baixa, pis i teulada a doble vessant, amb carener paral·lel a la façana. Conserven la composició original, amb algunes modificacions. Cadascuna seguia la composició asimètrica tradicional, amb un eix vertical marcat en un costat, configurat per la porta d'accés en planta baixa i el balcó en planta pis, i una finestra addicional al costat oposat en planta baixa. La casa de l'esquerra conserva la composició original intacta. En la de la dreta, en canvi, la finestra en planta baixa s'ha transformat en un nou portal i s'hi ha afegit una finestra a la planta pis. </p> <p>A la casa número 9 hi ha dos portals a la planta baixa. El de l'esquerra és una modificació d'un finestral. El portal original conté una porta de doble fulla amb fusta clavetejada. Al primer pis hi ha un balcó sobre el mateix eix que el portal original i, a la seva esquerra, una finestra.</p> <p>A la casa número 10, a la planta baixa hi ha un finestral a l'esquerra i, a la dreta, el portal d'accés a l'edifici, amb porta de doble fulla de fusta clavetejada. Sobre aquest, en la planta pis hi ha el balcó en el mateix eix vertical.</p> <p>En la part superior de les dues façanes hi ha uns espiralls de ceràmica vidriada de ventilació del sostremort. El coronament dels dos edificis està fet amb un ràfec motllurat i una balustrada de peces de ceràmica de la Terrisseria Arpí.</p> <p>A l'interior d'una de les dues cases hi ha un cup seccionat visible des de la planta soterrani.</p> | 08205-275 | Plaça de Barcelona, números 9 i 10. | <p>Josep Pila, de Sant Cugat, va demanar el 27 de febrer de 1874 una llicència d'obres per construir aquest edifici segons projecte de Jaume Sagalés Matas, mestre d'obres. El permís va ser concedit el 5 de maig de 1874 per la comissió d'obres de l'Ajuntament.</p> | 41.4693286,2.0821062 | 423354 | 4591266 | 1874 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95209-027502.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | BCIL | 2025-02-13 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Jaume Segalés Matas (mestre d'obres) | El renom d'aquesta casa és Ca la Marxanta. | 119 | 45 | 1.1 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||
| 95210 | Plaques de residents de Valldoreix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/plaques-de-residents-de-valldoreix | XXI | <p>A la rambla mossèn Jacint Verdaguer, entre els números 51 i 105, aproximadament, hi ha una col·lecció de plaques d'acer patinable encastades al paviment del la via pública. S'hi observa inscrit el nom d'una persona nascuda o resident a Valldoreix i una breu nota biogràfica.</p> <p>Llistat de plaques:</p> <ul> <li><span><span><span><span><span>Placa Josep Torrell Isbert</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span>Placa Adelaida de Canals</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span>Placa Montserrat Roig Francitorra </span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span>Placa Viktor Kallink </span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span>Placa Mercè Capcir Vidal </span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span>Placa Baltasar Porcel</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span>Placa Gloria Alcaraz </span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span>Placa Alberto Bayo </span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span>Placa Lluis Stern </span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span>Placa Bertran de Canals</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span>Placa Narcís Perbellini </span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span>Placa Enric Lanfranco</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span>Placa Vicente Rojo</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span>Placa Marcos Redondo</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span>Placa Josep Altet Forés</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span>Placa Joan Gassó Vidal </span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span>Placa Tomàs Roig Llop </span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span>Placa Victor Clemente</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span>Placa Antoni Caballé Munné</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span>Placa Josep Maria Coll Médico</span></span></span></span></span></li> </ul> | 08205-276 | Rambla Mn. Jacint Verdaguer | <p>Les plaques van ser instal·lades l'any 2015 per donar a conèixer persones destacades que havien viscut a Valldoreix. El projecte va ser dut a terme per l'Entitat Municipal Descentralitzada de Valldoreix amb col·laboració de l'entitat Valldaurex.</p> | 41.4589783,2.0581137 | 421337 | 4590138 | 2015 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95210-027602-adelaida-de-canals.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95210-027603-montserrat-roig.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95210-027604-viktor-kallink.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95210-027605-merce-capcir-vidal.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95210-027606-baltasar-porcel.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95210-027607-gloria-alcaraz.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95210-027608-alberto-bayo.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95210-027609-lluis-stern.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95210-027610-bertran-de-canals.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95210-027611-narcis-perbellini.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95210-027612-enric-lanfranco.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95210-027613-vicente-rojo.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95210-027614-marcos-redondo.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95210-027615-josep-altet-fores.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95210-027616-joan-gasso-vidal.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95210-027617-tomas-roig-llop.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95210-027618-victor-clemente.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95210-027619-antoni-caballe-munne.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95210-027620-josep-maria-coll-medico.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||
| 95211 | Casa Josep Massana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-josep-massana | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> | XIX | <p>Edifici d'estil popular, amb elements eclèctics, que té la voluntat d'adquirir una certa rellevància arquitectònica. Fou projectat el 1870 pel mestre d'obres Jaume Sagalés Mates, i posteriorment ha estat reformat en dues ocasions, en una d'elles amb la remunta del pis superior. Actualment consta de planta baixa i dos pisos, amb teulada a dos vessants.</p> <p>La façana principal (que dona a la plaça Pep Ventura) presenta una composició més o menys simètrica en base a tres eixos d'obertures. A la planta baixa hi ha el portal al centre i un finestral a cada costat. El parament d'aquesta planta s'ha deixat a pedra vista, amb les obertures emmarcades amb maó, mentre que els altres panys de mur s'han arrebossat amb dos colors diferents. Al centre del primer pis hi ha un balcó amb dues obertures i una finestra a la dreta. Una composició similar es repeteix al segon pis. L'edifici està coronat amb un ràfec classicista i una balustrada de peces ceràmiques de la Terrisseria Arpí, un taller de Sant Cugat. Les pilastres de la balustrada són rematades amb gerros.</p> <p>La façana del carrer Santa Martí compta amb una planta baixa semisoterrada i dues plantes. No té balcons, i les finestres són estretes, distribuïdes per tota la façana. Destaca el portal, de doble alçada, amb arc de mig punt, emmarcament de maó i rematat per una cornisa classicista. Es conserva la porta de fusta, de doble fulla.</p> <p>A l'interior de l'edifici es conserven tres làpides sepulcrals procedents de l'antic cementiri de l'església parroquial de Sant Pere d'Octavià.</p> | 08205-277 | Plaça Pep Ventura, número 1 | <p>El 18 de novembre de 1870 Josep Massana Munt va demanar una llicència d'obres per construir una casa de planta baixa i pis, segons projecte de Jaume Sagalés Mates, mestre d'obres. Massana, que havia estat masover de Can Mates, va comprar juntament amb Miquel Rodó, Miquel Rovira i Miquel Casamitjana els terrenys de la Plana de l'Hospital i de la Plana del Rampeu, que es dividiren entre ells. Josep Massana va aprofitar algunes pedres de l'enderroc de l'església de Sant Pere d'Octavià per construir aquesta casa, que va ser la primera de la nova zona urbana de Sant Cugat.</p> <p>En una reforma realitzada en un moment indeterminat es van crear habitatges a la meitat de la casa amb façana al carrer Sant Martí. També es va dissenyar una composició de balcons simètrica, excepte per una finestra situada a l'esquerra, que permetia que l'habitació rebés llum i ventilació des del carrer. Posteriorment es va fer una altra reforma en la qual es va aixecar un segon pis i es va coronar l'edifici amb un ràfec d'estil classicista i amb la balustrada.</p> <p>La història de la família propietària i de l'edifici ha estat vinculada a problemes de liquiditat econòmica i a deutes. Malgrat això, l'edifici ha pogut conservar el seu caràcter noble i un aspecte ordenat.</p> <p>Des de l'any 2019 l'edifici acull el Museu del Còmic.</p> | 41.4743901,2.0820891 | 423358 | 4591828 | 1870 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95211-027701.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95211-027702.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95211-027703.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95211-027704.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Cultural | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Jaume Segalés Mates (mestre d'obres) | 119|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||
| 95212 | Casa del carrer Viñolas número 7 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-vinolas-numero-7 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Casa urbana construïda als primers decennis del segle XX, d'estil noucentista. Es troba en una cantonada, i té façanes als carrers Viñolas i Dos de Maig. Consta de planta baixa i pis, amb teulada a doble vessant.</p> <p>La façana principal (al carrer Viñolas) presenta una composició no simètrica però ben ordenada. A la planta baixa hi ha un doble finestral dividit amb una columneta amb capitell jònic, a l'esquerra. El portal queda desplaçat del centre, i té una finestra a la seva dreta. Aquesta façana es caracteritza perquè totes les obertures presenten una motllura de contorns arrodonits que les emmarca; les de la planta inferior inclouen amb una falsa clau central ornamentada amb garlandes florals al damunt. A la primera planta destaca un balcó corregut que ocupa tota la façana. S'hi s'accedeix per dues obertures amb llinda d'arc carpanell decorada amb una petxina al centre. Entre les obertures hi ha un relleu escultòric de Sant Jordi.</p> <p>A la façana del carrer Dos de Maig les finestres tenen una disposició més irregular. Presenten un emmarcament engaltat decorat amb motllures. Les dues façanes comparteixen un fris al coronament on hi ha els espiralls de ventilació, fets de morter modelat. Al damunt hi ha una cornisa d'ordre jònic amb una banda de denticles. La façana lateral és rematada amb un frontis retallat.</p> <p>La casa té un jardí posterior amb una galeria sota un balcó amb balustrada. És una configuració habitual en molts passatges.</p> | 08205-278 | Carrer Viñolas, número 7 | <p>Segons dades del cadastre, no sempre del tot fiable, aquesta casa s'hauria construït l'any 1926.</p> | 41.4689457,2.0822069 | 423362 | 4591224 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95212-027801.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95212-027802.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95212-027803.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95212-027804.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95212-027805.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95212-027806.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 106|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||
| 95213 | Casa al carrer Hospital número 23 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-al-carrer-hospital-numero-23 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p>RODRÍGUEZ, Alba (2011). “Les rengleres de cases de finals del segle XVIII i inicis del XIX a Sant Cugat del Vallès: perspectives de conservació”. <em>Gausac</em> núms. 38-39, 2011, p.95-154.</p> | XIX - XX | <p>Casa de cos urbana característica d'una família pagesa. Segueix el tipus de casa rabassaire del segle XVIII i primera meitat del segle XIX. És de planta baixa i pis, amb teulada a doble vessant i tortugada. Presenta la composició asimètrica tradicional, amb portal i finestra en planta baixa i finestra al primer pis sobre el portal. Se li han afegit carreus de pedra i una llinda al portal, així com una petita finestra a la planta baixa. Es diu que podrien venir del monestir de Sant Cugat.</p> <p>A la planta baixa hi ha el portal a la banda dreta de la façana. Està emmarcat amb carreus de pedra als costats i a la llinda, que te un petit gravat que evoca un arc conopial. Al seu costat hi ha una petita finestra emmarcada amb quatre peces de pedra. Sobre la porta d'entrada hi ha una petita figureta humana esculpida. Al primer pis únicament hi ha una finestra sobre el mateix eix vertical que el portal. Està emmarcada amb maons tant a la llinda, com en els brancals, com en l'ampit, molt sobresortint.</p> <p>El coronament de l'edifici és fet amb un canaló de teules de tortugada que acaba amb una teula de gàrgola a la part dreta de la façana. És un element que s'emprava sovint en les cases construïdes a l'etapa preindustrial.</p> | 08205-279 | Carrer Hospital, número 23 | 41.4733823,2.0831375 | 423445 | 4591715 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95213-027901.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95213-027902.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95213-027903.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2025-02-13 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 119|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||||
| 95214 | Casa de Josep García | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-josep-garcia | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CABANAS CASTELLS, Frederic (2000). <em>Orígens i històries d'un poble i una família</em>. D'Octavià edicions.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>TORTOSA SAPERAS, Joan. (1995) “Pas a pas. Un itinerari per Sant Cugat”. <em>Gausac</em> núm. 5, p. 25-42.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span>Bloc d'habitatges projectat el 1950 per l'arquitecte </span></span></span></span>Enric Mora Gosch, <span><span><span><span>d'estil historicista. L'edifici recrea un casal inspirat en l'arquitectura romànica tot integrant-se, en el context del carrer Major, amb la casa veïna (casa de Joan Masachs). Ambdues donen continuïtat en els seus baixos als típics porxos que caracteritzen el carrer Major, d'origen medieval. L'edifici consta de </span></span></span></span>planta baixa i dos pisos.</p> <p>La façana principal presenta una composició simètrica. A la planta baixa trobem la porxada, construïda el 1951 per seguir amb el ritme d'arcades dels edificis del mateix entorn. Cal dir, però, que l'edifici anterior no en tenia. Per tant, les que ara hi ha són una construcció d'aquest moment. Sota el porxo el sostre és amb embigat de fusta. A la façana lateral del carrer Major queda un arc de mig punt tallat, perfilat amb maó a sardinell.</p> <p>A les dues plantes superiors la simetria de la composició és més precisa, amb un eix de simetria que ve marcat per les columnes dels finestrals geminats centrals. Als dos pisos hi trobem una finestra a cada extrem, les del primer pis rectangulars i les superiors de punt rodó. L'eix central l'ocupen sengles finestres geminades, amb arc de punt rodó i amb una columna al mainell, d'estil romànic. El parament és fet amb carreus disposats en filades. El coronament de l'edifici es resol mitjançant un ràfec amb mènsules sobresortints.</p> | 08205-280 | Carrer Major, número 5 | <p><span><span><span>El 28 d'agost de 1950 Josep García, constructor, va demanar una llicència d'obres per reformar i ampliar un edifici segons projecte de l'arquitecte Enric Mora Gosch. La llicència d'obres va ser concedida el 4 d'abril de 1951 per la Comissió Municipal.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Cal destacar que molt poc abans, el 13 de febrer de 1950, <span>Joan Masachs Tomàs havia demanat llicència per construir l’edifici del costat (el número 3), conegut com a casa de Joan Masachs. En aquest cas amb projecte de l’arquitecte Jeroni Martorell. És evident que ambdós edificis van ser concebuts segons un projecte coordinat, i </span></span></span></span><span><span><span><span>guarden una relació molt directa, tant per la composició com perquè els porxos inferiors que s'hi van habilitar queden perfectament </span></span></span></span><span><span><span><span>integrats en la porxada que dona personalitat al </span></span></span></span><span><span><span><span>carrer Major, d’origen medieval. En la Casa de Josep García la proposta arquitectònica és de caire historicista, mentre que a la casa Masachs és noucentista.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L’arquitecte Enric Mora Gosch va néixer el 1895 i va morir el 1966. Va ser arquitecte municipal de Sant Cugat a partir de 1925, primer com ajudant de Ferran Cels i, posteriorment, com a titular fins a la dècada de 1960. Va ser catedràtic de dibuix de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona. Entre altres edificis, va projectar la casa Josep Garcia, de Sant Cugat, Mas Boronat, de Salomó, la casa Joan Reig, de Barcelona, i l’església parroquial de Santa Maria de Cornellà.</span></span></span></span></span></p> | 41.4730617,2.0827259 | 423410 | 4591679 | 1951 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95214-028001.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95214-028002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95214-028003.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95214-028004.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95214-028005.jpg | Legal | Historicista|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | BCIL | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Enric Mora Gosch | El renom de la casa és Can Picassó. | 116|119|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||
| 95215 | Casa al carrer Balmes número 21 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-al-carrer-balmes-numero-21 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Casa de cos, d'estil popular, probablement construïda a principis de segle XX. És de planta baixa i un pis, amb coberta de terrat pla.</p> <p>La façana presenta una distribució d'obertures asimètrica. A la planta baixa hi ha una finestra i dos portals d'entrada a la banda dreta, un al costat de l'altre. Un serveix per accedir a l'habitatge de la planta baixa, i l'altre al del primer pis. Segons sembla, en origen hi havia un únic habitatge i un sol portal. Al primer pis hi ha un balcó i una finestra. Totes dues obertures estan situades al mateix eix vertical que la finestra i una de les portes de la planta baixa. El coronament es resol amb una cornisa d'estil jònic amb modillons i una balustrada amb peces ceràmiques de la Terrisseria Arpí, un taller de Sant Cugat. A sota hi ha dos espiralls de ventilació fets amb morter modelat amb decoració vegetal.</p> | 08205-281 | Carrer Balmes, número 21 | <p><span><span><span>Al llarg del segle XIX Sant Cugat va créixer notablement per diversos motius. La posada a la venda, mitjançant subhasta, de terrenys que havien estat propietat del monestir de Sant Cugat després de la desamortització de Mendizábal el 1835. L’apogeu econòmic del poble gràcies a l’extensió del conreu de la vinya, que va propiciar l’arribada de nous treballadors del camp. Això va motivar que es construïssin cases seguint diversos camins antics. La Plana del Rampeu eren uns terrenys situats prop del monestir, entre la plaçà d'Octavià i la riera de Sant Cugat, que van ser adquirits després de la desamortització per Miquel Rodó, Josep Massana, Miquel Rovira i Miquel Casamitjana. Ells van ser els promotors urbanístics d'aquesta zona. Les cases que s’hi van construir solen ser de cos, amb façana asimètrica, amb el portal i el balcó situats en el mateix eix vertical.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En aquesta casa en particular,</span></span></span> trobem una variació de la tipologia per la disposició asimètrica de les obertures, amb la superposició del balcó situat al mateix eix vertical que la finestra de la planta baixa.</p> | 41.4719077,2.0845579 | 423561 | 4591550 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95215-028101.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95215-028102.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 119|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||
| 95216 | Casa de Josep Farrés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-josep-farres | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Edifici d'habitatges i comercial entre mitgeres, d'estil popular i projectat el 1902 per l'arquitecte Andreu Audet Puig. Consta de planta baixa i una planta.</p> <p>La façana presenta una composició que en el seu origen era simètrica, tot i que en reformes posteriors ha estat alterada. A la planta baixa hi ha tres blocs d'obertures, que marcaven els tres eixos principals. A l'esquerra hi ha una obertura doble, amb un finestral i un portal d'accés a la primera planta. Al centre hi ha un gran finestral, i a la dreta, una gran obertura (molt modificada) amb l'accés al local comercial. Al primer pis es conserven tres balcons (dels cinc que hi havia originàriament) recolzats amb mènsules. Les obertures dels balcons estan emmarcades amb una faixa engaltada. Entre el balcó central i el de la dreta hi ha una finestra. El coronament conte tres espiralls de ventilació del sostremort, unes motllures i un acroteri superior perfilat amb diverses mitges llunes</p> | 08205-282 | Avinguda Rius i Taulet, número 15 | <p>Josep Farrés Batista va demanar el 22 de setembre de 1902 una llicència d'obres per construir un edifici segons projecte de l'arquitecte Andreu Audet Puig, a l'actual avinguda Rius i Taulet, número 15. Aleshores la denominació era carretera de Rubí número 17. El permís va ser concedit el 9 d'octubre de 1902 per l'enginyer director de la Diputació de Barcelona pel fet que la ubicació era en una carretera.</p> <p>En un principi en aquest edifici hi havia un forn de pa (forn, sala de pastar, dependències de l'obrador i habitatge) amb tres portals a la planta baixa. Els portals van ser modificats posteriorment, quan s'hi va instal·lar una oficina bancària. Al primer pis hi havia cinc balconeres, mentre que actualment n'hi ha tres i una finestra. </p> | 41.4720167,2.0812480 | 423285 | 4591565 | 1902 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95216-028201.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Andreu Audet Puig | 119 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||
| 95217 | Casa de Pere Llunell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-pere-llunell | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Casa de cos projectada l'any 1921 per l'arquitecte <span><span><span><span lang='CA'><span>Ferran Cels.</span></span></span></span></span> Va ser construïda seguint la parcel·lació tradicional de les cases urbanes en la zona de creixement urbanístic de la Plana del Rampeu, entre el monestir i la riera de Sant Cugat. En aquest cas la proposta de Ferran Cels s'aparta lleugerament de l'esquema compositiu més utilitzat en les cases d'aquest sector i, a més, incorpora algun element d'influència modernista. L'edifici consta de planta baixa i un pis.</p> <p>La façana principal presenta una distribució d'obertures no simètrica. A la planta baixa trobem el portal d'entrada a l'edifici, amb una porta de fusta massissa de doble fulla i, a la dreta, un finestral amb reixa. La porta i la reixa s'inspiren vagament en l'estil modernista. A la primera planta hi ha un balcó centrat a la façana. El coronament de l'edifici es resol mitjançant una barana feta amb peces de morter modelat amb motius vegetals d'estil modernista.</p> | 08205-283 | Carrer de Sant Medir, número 18 | <p><span><span><span>Al llarg del segle XIX Sant Cugat va créixer notablement per diversos motius. La posada a la venda, mitjançant subhasta, de terrenys que havien estat propietat del monestir de Sant Cugat després de la desamortització de Mendizábal el 1835. L’apogeu econòmic del poble gràcies a l’extensió del conreu de la vinya, que va propiciar l’arribada de nous treballadors del camp. Això va motivar que es construïssin cases seguint diversos camins antics. La Plana del Rampeu eren uns terrenys situats prop del monestir, entre la plaçà d'Octavià i la riera de Sant Cugat, que van ser adquirits després de la desamortització per Miquel Rodó, Josep Massana, Miquel Rovira i Miquel Casamitjana. Ells van ser els promotors urbanístics d'aquesta zona. </span></span></span></p> <p>Pel que fa a aquest edifici en particular, Pere Llunell, veí de Sant Cugat del Vallès, va demanar el 3 d'octubre de 1921 una llicència d'obres per construir aquesta casa al carrer de Sant Medir, segons projecte de l'arquitecte Ferran Cels. </p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ferran Cels Granell va néixer a Barcelona el 1880 i va morir a Sant Cugat del Vallès el 1924. Va obtenir el títol d’arquitecte el 1905. Des de l’any 1906 era l’arquitecte municipal de Sant Cugat del Vallès fins a la seva defunció. Les seves obres són d’estil modernista. Va projectar a Sant Cugat el Col·legi Santa Isabel, les cases de Carles Blanquet i Miquel Casals, la casa Antoni Ceravalls, entre altres a Sant Cugat i la casa Reparada Casanovas a Barcelona.</span></span></span></span></span></p> | 41.4723634,2.0849250 | 423592 | 4591600 | 1921 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95217-028301.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95217-028302.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95217-028303.jpg | Legal | Modernisme|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Ferran Cels | 105|119|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||
| 95218 | Casa del carrer Endavallada número 3 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-endavallada-numero-3 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> | XIX | <p>Casa de cos d'estil poc definit que consta de planta baixa i un pis, amb una composició de façana molt simple basada en un eix central de simetria. </p> <p>A la planta baixa l'obertura d'accés a un local comercial ocupa tota la façana. Aquesta planta ha estat reformada per adaptar-la a un ús comercial. Al primer pis hi ha un balcó centrat, amb una barana de forja. En origen el portal i el balcó estaven alineats en el mateix eix vertical. El coronament de l'edifici és format per una cornisa motllurada i una balustrada de peces de ceràmica de la Terrisseria Arpí: una indústria ceràmica de Sant Cugat.</p> <p> </p> | 08205-284 | Carrer Endavalada, número 3 | <p>Aquest edifici fou construït al darrer terç del segle XIX, en el moment de la renovació urbana de Sant Cugat.</p> | 41.4720986,2.0820920 | 423355 | 4591573 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95218-028402.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 98 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||
| 95219 | Casa de Jaume Fàbregas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-jaume-fabregas | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>MACKAY, David (1966). “Eduardo Balcells”. <em>Cuadernos de Arquitectura</em> núm. 63, p. 41-44.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>MIQUEL SERRA, Domènec (1997). “</span></span><span><span><span>L’arquitectura modernista a Sant Cugat del Vallès”. <em>Gausac núm. </em><em>11</em>, p. 53-88.</span></span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Edifici d'estil popular amb elements modernistes, projectat el 1912 per l'arquitecte Eduard M. Balcells. És de planta rectangular, i consta de planta baixa, pis i golfes, amb teulada a doble vessant.</p> <p>La façana que dona al carrer Moragas va ser mutilada per la part esquerra quan a la dècada de 1970 s'hi va construir un bloc de pisos. A més, les obertures dels baixos han estat alterades. Així, la façana resultant té uns distribució asimètrica. A la planta baixa es localitza l'entrada a l'edifici i d'accés al local comercial. Al primer pis hi ha dos balcons amb la barana ventruda d'estil modernista que inclou decoracions amb botons florals posats en reblons. A l'extrem dret hi ha una finestra. Les obertures estan emmarcades per una motllura engaltada amb un petit bisellat i incorporen a les cantoneres de la faixa una rajola de color verd. Així mateix, a la part superior de la façana un faixa de rajoles vidriades verdes i blanques separa la planta baixa i el primer pis, i una de similar el pis de les golfes. Aquests dos elements són presents també a la façana del carrer Santa Maria.</p> <p>La façana del carrer Santa Maria s'estructura en base a dos eixos d'obertures no simètrics. A la planta baixa hi ha dues obertures de grans dimensions que fan les funcions d'aparador, una rectangular i una altra amb arc de punt rodó. Al primer pis hi ha dos balcons, el de la dreta amb dues obertures d'accés, i tots dos amb baranes ventrudes de la mateixa tipologia modernista que a l'altra façana.</p> <p>Sobre el fris de ceràmica, el coronament de l'edifici es resol a la façana del carrer Moragas mitjançant un remat esglaonat coronat amb un merlet circular amb biga de ferro i corriola. La part de l'esquerra ha quedat escapçada per la construcció del bloc de pisos. A la façana del carrer Santa Maria el remat conté dos merlets curvilinis sobre els eixos de les obertures.</p> | 08205-285 | Carrer Francesc Moragas, número 2 | <p>Aquest edifici fou projectat per l'arquitecte Eduard M. Balcells l'any 1912 per encàrrec de Jaume Fàbregas, que havia ampliat la seva propietat. Posteriorment, una part de l'edifici amb façana del carrer Francesc Moragas va ser enderrocat quan fou agregat a la finca del costat per construir-hi un bloc de pisos a la dècada de 1970.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Eduard Maria Balcells Buïgas va néixer el 1877 a Barcelona i va morir el 1965 a la mateixa ciutat. Arquitecte des de 1905, des d’aquell any va exercir com a tal a Cerdanyola del Vallès. Va projectar edificis en els estils modernista i noucentista. A Sant Cugat del Vallès va realitzar la casa Lluch, la casa Mir, la casa Calado, la casa Generalife i la casa Monès, entre d'altres.</span></span></span></span></span></p> | 41.4717354,2.0820999 | 423356 | 4591533 | 1912 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95219-028501.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95219-028502.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95219-028503.jpg | Legal | Modernisme|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Eduard M. Balcells Buïgas | 105|119|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||
| 95220 | Casa de Sever Pila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-sever-pila | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. </span></span></span></span></span></p> | XIX | <p>Casa d'estil popular reformada l'any 1896, quan s'hi va afegir un segon pis. Es tracta d'una casa de cos que segueix la parcel·lació tradicional de l'eixample de la plaça de Barcelona. Consta de planta baixa i dos pisos, amb teulada a dos vessants.</p> <p>La façana presenta una composició no simètrica en base a dos eixos d'obertures. A la planta baixa hi ha un finestral i el portal d'entrada. Al primer pis trobem una finestra i un balcó. Al segon pis hi ha dues finestres de mida més petita. Les obertures estan emfasitzades amb una faixa de regruix que les emmarca. El coronament de l'edifici es resol mitjançant una cornisa d'estil classicista i una balustrada ceràmica de la Terrisseria Arpí, un taller de Sant Cugat.</p> | 08205-286 | Carrer Sant Antoni, número 12 | <p>El 2 de febrer de 1896 Sever Pila Vilaró va demanar permís per reformar l'edifici que hi havia en aquest lloc i bastir-ne un de planta baixa i dos pisos. En aquest moment es va aixecar la segona planta.</p> | 41.4698663,2.0818896 | 423336 | 4591326 | 1896 (reforma) | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95220-028601.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95220-028602.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | BCIL | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | El renom d'aquesta casa és ca la Zabaro. | 119|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||
| 95221 | Cal San (casa del carrer de la Torre número 8) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-san-casa-del-carrer-de-la-torre-numero-8 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> | XIX | <p>Casa de cos d'estil popular construïda al segle XIX. Consta de planta baixa i un pis.</p> <p>La façana presenta una distribució asimètrica, amb un eix principal d'obertures a l'esquerra. A la planta baixa es troba el portal, de punt rodó i amb una porta de fusta i vidre de doble fulla. A l'interior hi ha un cancell amb una altra porta de doble fulla, tota de fusta. A la dreta hi ha un gran finestral amb una reixa d'estil noucentista.</p> <p>Al primer pis hi ha un balcó, amb el cantell motllurat i una barana noucentista. Les obertures tenen al seu voltant una faixa engaltada. El coronament de l'edifici es resol mitjançant una motllura amb una balustrada superior feta de peces ceràmiques de l'empresa Terrisseria Arpí: un taller de Sant Cugat que, per cert, està situat prop d'aquest immoble.</p> | 08205-287 | Carrer de la Torre, número 8 | <p>Aquest edifici construït a finals del segle XIX en una zona de nova urbanització, en un solar de l'antic monestir de Sant Cugat que va ser parcel·lat.</p> <p>L'any 2014 l'edifici va ser objecte d'una reforma integral.</p> | 41.4730537,2.0849133 | 423592 | 4591676 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95221-028701.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95221-028702.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | El renom de la casa és Cal San. | 119|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||
| 95222 | Cases del carrer Girona números 10 i 12 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-del-carrer-girona-numeros-10-i-12 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Edifici d'estil noucentista amb dos habitatges construït a principis del segle XX. Ocupa un solar de l'amplada de tres cossos. És de planta rectangular, i consta de planta baixa i pis, amb terrat pla.</p> <p>La façana presenta una composició simètrica en base dos eixos d'obertures per a cada habitatge, amb l'eix de simetria buit entre els dos. La casa número 10 (a la dreta) té a la planta baixa el portal de fusta de doble fulla massissa, d'estil noucentista, i a la seva dreta un finestral amb reixa, també noucentista. Al primer pis hi trobem balcó corregut amb dues obertures, amb barana igualment noucentista. Aquesta mateixa disposició la trobem a la casa número 12, però amb les obertures de la planta baixa invertides per mantenir la simetria.Les obertures estan emmarcades amb unes motllures d'estil classicista.</p> <p>El coronament de l'edifici es resol mitjançant un fris amb arcuacions de punt d'ametlla sobre unes impostes d'estil neogòtic, i amb una balustrada superior feta de ceràmica, entre pilastrons amples. Les peces són fabricades a la Terrisseria Arpí, un taller de Sant Cugat. L'interior de cada arquet conté un espirall de ventilació del sostremort.</p> | 08205-288 | Carrer Girona, números 10 i 12 | <p>Aquestes dues cases van ser construïdes els anys 1909-1915 en un solar procedent de la parcel·lació tradicional de les cases urbanes de cos en l'eixample de la plaça de Barcelona.</p> | 41.4690030,2.0827259 | 423405 | 4591229 | 1909 - 1915 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95222-028801.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95222-028802.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95222-028803.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial - productiu | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 106|98 | 46 | 1.2 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||
| 95223 | Cases del carrer Viñolas números 2 i 4 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-del-carrer-vinolas-numeros-2-i-4 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> | XIX - XX | <p>Edifici amb dos habitatges, d'estil popular amb alguns elements decoratius d'influència neoclàssica. És de planta rectangular (cada casa ocupa un cos), i consta de planta baixa i pis.</p> <p>La façana presenta una composició simètrica en base a dos eixos d'obertures centrals. A la casa número 2 (a la dreta) a la planta baixa hi ha el portal a l'esquerra i un finestral a la dreta. Al primer pis hi ha un balcó situat al mateix eix vertical que el portal. Les obertures presenten una faixa engaltada que les envolta, amb un remat ornamental superior d'evocació clàssica. Així mateix, una motllura de llistó recorre la façana al nivell dels balcons.</p> <p>A l'edifici número 4 (a l'esquerra) es repeteix el mateix esquema, amb les obertures de la planta baixa invertides per mantenir la simetria. El coronament de la façana es resol mitjançant un fris i una cornisa d'estil dòric amb una balustrada superior de ceràmica de la Terrisseria Arpí, un taller de Sant Cugat.</p> | 08205-289 | Carrer Viñolas, números 2 i 4 | <p>Aquest edifici amb dos habitatges fou construït segons la parcel·lació tradicional de les cases urbanes de cos que es va realitzar en l'eixample de la plaça Barcelona.</p> | 41.4691870,2.0819197 | 423338 | 4591250 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95223-028901.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95223-028902.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95223-028903.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 119|98 | 46 | 1.2 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||
| 95224 | Conjunt de dues cases del carrer del Carme número 27 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-de-dues-cases-del-carrer-del-carme-numero-27 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> | XIX - XX | <p>Edifici d'estil popular entre mitgeres amb dos habitatges, construït probablement al segle XIX. Consta de planta baixa i un pis</p> <p>La façana presenta una distribució d'obertures irregular. A la casa de la dreta hi ha un portal de punt rodó i un finestral a la seva dreta. A la primera planta hi ha una balconera amb barana ventruda sobre el mateix eix del portal. </p> <p>La casa de l'esquerra ha estat alterada als baixos. Ara hi ha un portal rectangular de factura moderna, amb persiana metàl·lica. A la planta pis hi trobem una balconera de la mateixa tipologia que la de l'altra casa.</p> <p>El ràfec de les dues cases és format per uns caps de biga de peces ceràmiques, amb canaló i teules de tortugada. La teula de gàrgola està connectada amb un baixant de zinc.</p> <p> </p> | 08205-290 | Carrer del Carme, número 27 | <p><span><span><span>Al llarg del segle XIX Sant Cugat va créixer notablement per diversos motius. La posada a la venda, mitjançant subhasta, de terrenys que havien estat propietat del monestir de Sant Cugat després de la desamortització de Mendizábal el 1835. L’apogeu econòmic del poble gràcies a l’extensió del conreu de la vinya, que va propiciar l’arribada de nous treballadors del camp. Això va motivar que es construïssin cases seguint diversos camins antics. La Plana del Rampeu eren uns terrenys situats prop del monestir, entre la plaçà d'Octavià i la riera de Sant Cugat, que van ser adquirits després de la desamortització per Miquel Rodó, Josep Massana, Miquel Rovira i Miquel Casamitjana. Ells van ser els promotors urbanístics d'aquesta zona. Les cases que s’hi van construir solen ser de cos, amb façana asimètrica, amb el portal i el balcó situats en el mateix eix vertical.</span></span></span></p> <p>Pel que fa a aquest edifici en particular, fou construït en aquest eixample de la Plana del Rampeu, probablement al segle XIX.</p> | 41.4719323,2.0837291 | 423492 | 4591553 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95224-029001.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95224-029002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95224-029003.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 119|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||
| 95225 | Cal Temerari | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-temerari | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> | XIX - XX | <p>Casa urbana de doble cos destinada originàriament a habitatge pagès i actualment reconvertida en equipament cultural, social i associatiu. Està emplaçada als als carrers Plana de l'Hospital i Sant Esteve, i consta de planta baixa i una planta. La teulada és a dos vessants.</p> <p>La façana de la casa és asimètrica. La seva composició originària, però, ha estat alterada. La porta i les finestres de la planta baixa són una remodelació que es pot datar entre les dècades de 1940 i 1960. Les dues balconeres de la planta primera, amb baranes tradicionals fetes amb barrots de nus sobre base de disseny geomètric, segurament són originals, de la segona meitat del segle XIX.</p> <p>A la façana principal, a la planta baixa hi ha un finestral a la part esquerra i, a la dreta, la porta d'entrada i un altre finestral. El cos de l'esquerra en planta baixa correspon al celler, que conserva un cup. A la primera planta hi ha dos balcons situats sobre el mateix eix vertical que les finestres. La façana lateral del carrer de Sant Esteve presenta dues finestres en planta baixa i un gran finestral a tocar amb l'angle de l'edifici. Al primer pis hi ha tres finestres distribuïdes simètricament.</p> <p>A l'interior, el cos de la dreta conté una gran volta a la catalana al sostre de la planta baixa i a l'escala d'accés al primer pis.</p> <p>En origen aquesta era una casa de cos, situada a tocar de la finca de la dreta. Tenia la façana asimètrica, amb portal d'entrada i finestral en planta baixa i un balcó al primer pis situat al mateix eix vertical que el finestral de la planta baixa. Hom creu que, en un moment donat, la casa es va ampliar a la parcel·la del costat, tot creant una casa de dos cossos amb una certa simetria per la repetició de les obertures i de les proporcions.</p> | 08205-291 | Carrer Plana de l'Hospital, número 26. | <p>Cal Temerari està situat a l'eixample de la Plana de l'Hospital, una zona d'expansió urbanística de la vila medieval al segle XIX, amb una parcel·lació de cases urbanes de cos.</p> | 41.4746353,2.0830707 | 423440 | 4591855 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95225-029101.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95225-029102.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95225-029103.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2025-02-13 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 119|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||
| 95226 | Cal Pruna | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pruna-0 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> | XIX | <p>Casa de pagès urbana, del segle XIX, ubicada en una gran finca al carrer de Sant Esteve. El conjunt ocupa tota la façana entre els carrers Plana de l'Hospital i Santa Anna. Consta de tres volums. La casa principal, que consta de dos cossos, amb planta baixa i pis, i la teulada a doble vessant. Un segon volum adossat al primer, que es troba a la cantonada entre els carrers Plana de l'Hospital i Sant Esteve, amb una galeria que dona al carrer de Sant Esteve. I el tercer volum, exempt, al carrer Santa Anna. La casa principal i el volum adossat amb galeria presenten una façana uniforme, enquadrada en l'arquitectura tradicional i popular de la segona meitat del segle XIX. Algunes de les dependències eren espais agrícoles.</p> <p>La casa principal és de planta baixa i pis, amb façana asimètrica. A la planta baixa hi ha el portal d'accés a l'edifici i dues finestres, una a cada banda. Al primer pis, sobre el mateix eix vertical que les obertures de la planta baixa, hi ha dos balcons amb mènsules de ceràmica, i una finestra.</p> <p>En la part del volum adossat a l'esquerra hi ha una galeria de cinc obertures amb arcs de punt rodó. Entre les arcades hi ha balustres ceràmics. El coronament és una motllura i una balustrada de terracota, entre pilars. A la façana lateral hi ha una porta d'entrada a l'edifici, a la dreta, i al primer pis hi ha tres finestrals. La part superior unifica els dos volums amb les cornises i els espiralls del sostremort, així com amb la balustrada de terrissa.</p> <p>El conjunt mostra els trets característics del moment de bonança econòmica derivada de l'activitat vitivinícola: grans obertures per millorar la il·luminació i la ventilació, i diversos elements ornamentals. </p> | 08205-292 | Carrer Sant Esteve, número 7. | <p>Cal Pruna és una casa construïda al segle XIX.</p> | 41.4746594,2.0828293 | 423420 | 4591857 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95226-029201.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95226-029202.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95226-029203.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | BPU | 2025-02-13 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 119|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||
| 95231 | Casa al carrer de Sant Antoni número 46 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-al-carrer-de-sant-antoni-numero-46 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> | XIX - XX | <p>Casa de cos d'estil popular, del segle XIX o principis del XX, que incorpora algun element d'influència noucentista. Segueix la parcel·lació tradicional de les cases de cos de l'eixample de la plaça de Barcelona. Consta de de planta baixa i una planta.</p> <p>La façana presenta una distribució d'obertures asimètrica i irregular. A la planta baixa hi ha un finestral i la porta d'entrada a l'edifici, a tocar el mur dret. Al primer pis hi trobem un balcó sobre la porta, però sense que estiguin ben alienats. Conté una barana ventruda d'estil noucentista. Algunes obertures estan emmarcades amb una faixa engaltada. El coronament de l'edifici es resol mitjançant una motllura amb una balustrada superior feta amb peces ceràmiques de la Terrisseria Arpí, un taller de Sant Cugat.</p> | 08205-293 | Carrer de Sant Antoni, número 46 | 41.4694392,2.0808601 | 423250 | 4591279 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95231-029301.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95231-029302.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95231-029303.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 119|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||||
| 95233 | Cases de Joan Alegret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-de-joan-alegret | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Conjunt de dues cases de cos d'estil popular, reformades substancialment l'any 1900. Les cases van ser construïdes segons la parcel·lació original, d'època medieval, de l'antic carrer del Príncep i actualment carrer Santiago Rusiñol. Són de planta baixa i pis, amb teulada a doble vessant.</p> <p>La juxtaposició de les dues façanes conforma una composició simètrica en base a dos eixos d'obertures a cada casa, per bé que en reformes posteriors aquesta composició ha estat alterada. En la número 27 (la de l'esquerra), a la planta baixa hi ha un finestral a l'esquerra i el portal d'entrada a la dreta, rematat amb arc escarser. Al primer pis hi ha un balcó a l'esquerra i a la dreta una finestra cega.</p> <p>En la casa número 29 (la de la dreta) en planta baixa hi ha el portal, de factura idèntica al de la asa veïna i, a la dreta, una gran obertura corresponent a un local comercial. Al primer pis hi ha una finestra cega i, a la seva dreta, el balcó.</p> <p>Totes les obertures tenen una faixa engaltada que les emmarca, excepte les dues obertures de la planta baixa que han estat modificades: la finestra del número 27 i l'entrada i aparador del número 29. Les baranes dels balcons són d'estil noucentista. El coronament de l'edifici es resol mitjançant una motllura i una balustrada superior de morter modelat entre pilastres.</p> | 08205-294 | Carrer Santiago Rusiñol, números 27 i 29 | <p>El 16 de maig de l'any 1900 Joan Alegret va demanar permís per fer una reforma que consistia en enretirar l'edifici existent per tal d'adequar-lo a la nova alineació del carrer. La Diputació de Barcelona, com a propietària de la carretera, va autoritzar la reforma. Era l'antic carrer del Príncep, que feia la travessia urbana, actualment Santiago Rusiñol.</p> <p>Una intervenció arquitectònica a la dècada del 2000 va transformar els habitatges de la planta baixa en comerços.</p> | 41.4724307,2.0830486 | 423436 | 4591609 | 1900 (reforma) | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95233-029401.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95233-029402.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95233-029403.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial - productiu | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 119|98 | 46 | 1.2 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||
| 95235 | Casa Graset | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-graset | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p>Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya.</p> | XVIII-XXI | El jaciment arqueològic un cop excavat i documentat va ser destruït. | <p><span><span><span>Casa construïda l'any 2004 després que s'enderroqués l'anterior, que era la Casa Graset: un habitatge popular del segle XVIII representatiu dels pagesos viticultors. De l'antic edifici només se'n va conservar el portal i dos finestrals. Es tracta d'una casa de rengle, de planta baixa i un pis.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A la planta baixa, al centre, hi ha el portal de punt rodó emmarcat amb maó que procedeix de l’antic edifici. A cada banda té dues obertures corresponents a aparadors de botigues. Al primer pis hi ha les dues finestres de la casa antiga, també emmarcades amb maó. Una sobre l'eix vertical del portal i l'altra situada a la dreta. En els espais que quedaven s’hi van obrir dues finestres més, una de majors dimensions que trenca el ritme de la façana. Al primer pis hi ha el coronament de la façana amb una senzilla motllura.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Quan es va enderrocar l’antic edifici s’hi va portar a terme una intervenció arqueològica preventiva que va donar com a resultat la localització d'una estructura que servia com a dipòsit o llar de foc i un cup.</span></span></span></p> | 08205-295 | Carrer Sant Domènec, número 24. | <p>El carrer de Sant Domènec, urbanitzat seguint el camí dels Monjos, és dels més antics de la vila de Sant Cugat. Anteriorment se'l denominava carrer de Dalt. Fins a la dècada de 1960 conservava un aspecte rural. Bona part dels edificis del costat sud eren del segle XVI, mentre que els del mig i del final de la part nord eren del segle XVIII.</p> <p>Pel que fa a la casa Graset, fou enderrocada l'any 2004. Només se'n va conservar el portal i dos finestrals. En aquest moment s'hi va portar a terme una intervenció arqueològica. L'antic edifici datava del segle XVIII i era una casa representativa dels pagesos viticultors. Aquesta tipologia de cases tenia habitualment un portal de punt rodó i finestres de reduïdes dimensions, de pedra, amb murs fets de tàpia.</p> <p> </p> <ul> </ul> | 41.4735566,2.0803762 | 423214 | 4591737 | 2004 (edificació actual) | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95235-029501.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95235-029502.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95235-029503.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | BPU | 2025-02-13 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | La intervenció arqueològica es va fer del 21 d'octubre al 2 de novembre de 2004. Directora: Isabel Villares Matamala. Intervenció preventiva i eliminació. Obres de fonamentació del nou edifici al solar dels carrers Sant Domènec 24 i Sant Tomàs 14 de Sant Cugat del Vallès.En aquesta intervenció es van detectar dues estructures. La primera, situada en l'angle sud-est de la casa, consistia en un dipòsit de 50 x 80 centímetres construït amb maó i arrebossat per dins. Estava reomplert de cendres, per la qual cosa podria haver estat utilitzat com a llar de foc. La segona estructura era un cup de vi, de 200 x 225 x 175 centímetres. El seu interior estava enrajolat amb cairons quadrats de ceràmica de 33 x 33 x 2 centímetres. Estava colgat de runa i escombraries. Es pot datar a finals de la dècada de 1980. Sobre el cup hi havia dues peces de ferro que servirien de suport per un prestatge. | 119|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||
| 95237 | Cases de Joan Estapé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-de-joan-estape | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>MACKAY, David (1966). “Eduardo Balcells”. <em>Cuadernos de Arquitectura</em> núm. 63, p. 41-44.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Conjunt de tres cases de cos, d'estil modernista, projectades l'any 1912 per l'arquitecte Eduard Maria Balcells Buïgas. Consten de planta baixa i pis.</p> <p>Les tres cases comparteixen un mateix disseny de façana. A la planta baixa hi ha una finestra i la porta d'accés a l'edifici. Al primer pis hi ha un balcó centrat, amb barana ventruda. i decoració de florons. Les obertures presenten motllures anguloses a les llindes i part superior dels brancals .En el cas de la casa número 13 les obertures de la planta baixa són diferents ja que la finestra va ser modificada i es van canviar les proporcions i la porta d'entrada. En lloc de ser de fusta de doble fulla van passar a una porta i finestra d'alumini.</p> <p>El coronament de les tres cases es resol mitjançant una faixa rectangular a manera de marc sobre la paret. No presenta cap element decoratiu remuntat que emfasitzi l'eix del balcó.</p> | 08205-296 | Carrer Endavallada, números 9 - 13 | <p>El 29 de febrer de 1912 Joan Estapé va demanar un permís d'obres per construir tres cases, segons projecte de l'arquitecte Eduard M. Balcells Buigas. Es van enderrocar les cases que hi havia per tal d'alinear-les al nou projecte de carrer. Van ser construïdes seguint la parcel·lació tradicional d'època medieval de l'antic carrer de la Baixada del Caçador. L'interior de l'edifici preveia una distribució amb cuina i menjador a la planta baixa i les habitacions al primer pis.</p> <p>Les obertures de la planta baixa i el remat dels edificis van ser modificats en el transcurs de les obres per Balcells. Va mantenir la fidelitat a la sobreposició de ritmes compositius. El balcó es va desplaçar a un nou eix, sobreposant al matxó que en la planta baixa separa la finestra del portal d'entrada.</p> <p>Eduard Maria Balcells Buïgas va néixer el 1877 a Barcelona i va morir el 1965 a la mateixa ciutat. Arquitecte des de 1905, des d’aquell any va exercir com a tal a Cerdanyola del Vallès. Va projectar edificis en els estils modernista i noucentista. A Sant Cugat del Vallès va realitzar la casa Lluch, la casa Mir, la casa Calado, la casa Generalife i la casa Monès, entre d'altres.</p> | 41.4722533,2.0820843 | 423355 | 4591590 | 1912 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95237-029601.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95237-029602.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95237-029603.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95237-029604.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95237-029605.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Eduard M. Balcells Buigas | 105|98 | 46 | 1.2 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||
| 95238 | Casa de Jeroni Farrés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-jeroni-farres | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> | XIX | <p><span><span><span><span>Edifici d’habitatges d’estil eclèctic projectat l’any 1867 pel mestre d’obres Francesc Batlle Manen. És un bon exemple d’arquitectura popular que ha integrat elements acadèmics i provinents de la tradició culta, els quals confereixen a l’edifici una certa rellevància. Consta de planta baixa i dos pisos.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La façana presenta una composició acurada i perfectament simètrica. S’estructura en base a tres eixos d’obertures que, als dos pisos superiors, queden separats mitjançant unes faixes engaltades amb arrebossat a imitació de carreus. Aquestes faixes, que combinen dos colors, al terç central formen un dentat. L’eix central queda emfasitzat per uns balcons més prominents. Sobre un parament arrebossat i pintat de color crema destaquen les obertures, totes amb arc de punt rodó i emmarcades amb una faixa engaltada de color clar.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A la planta baixa hi ha tres grans portals, el central d’accés a l'edifici i els laterals als locals comercials. Als pisos superiors hi trobem tres balcons per planta. Els del primer pis es subjecten sobre mènsules. Al segon pis el balcó central també té mènsules, i els laterals són en forma de balconeres. Unes faixes horitzontals similars a les verticals, també de dos colors, decoren la part superior de les cornises que separen els pisos. El coronament de l'edifici es resol mitjançant un fris i cornisa d'estil classicista. </span></span></span></span></p> | 08205-297 | Carrer Major número 18. | <p><span><span><span><span>El 5 d'abril de 1867 Jeroni Farrés va demanar permís per construir aquesta casa al carrer Major, cantonada amb el carrer Mir, segons plànols de Francesc Batlle Manen, mestre d'obres de Sabadell. En el projecte original les obertures tenien arcs de punt rodó a la planta baixa, arcs carpanells a la planta primera i arcs rebaixats a la planta segona. Això es va modificar en el transcurs de l’obra, i també es va incorporar una decoració amb pilastres a la cantonada i a les separacions dels terços de la façana. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A principis de la dècada del 2000 es va restaurar la façana amb reparacions de desperfectes i es va repintar.</span></span></span></span></p> | 41.4730220,2.0831279 | 423443 | 4591675 | 1867 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95238-029701.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95238-029702.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95238-029703.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Francesc Batlle Manen (mestre d'obres) | 102|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||
| 95239 | Casa Vendrell I | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-vendrell-i | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. </span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Edifici entre mitgeres de tres cossos, d'estil popular però que incorpora alguns elements modernistes, com el frontó ondulat o la barana. Consta de planta baixa i dos pisos.</p> <p>La façana presenta una composició més o menys simètrica en la qual destaca un ampli balcó corregut al primer pis, amb tres obertures que marquen tres eixos centrals. A la planta baixa hi ha el portal al centre i altres obertures a banda i banda, situades als extrems. Totes les obertures són emmarcades amb una faixa engaltada. Al primer pis el balcó corregut presenta una barana ventruda amb decoració d'influència modernista. Queda emfasitzat a la part central, que sobresurt lleugerament. En el segon pis hi trobem una balconera central i dues finestres.</p> <p>El coronament és un frontó ondulant d'estil modernista decorat amb trencadís de ceràmica vidriada. Hi consta l'any de construcció: 1915.</p> | 08205-298 | Carrer Xerric, número 7 | <p>Segons indica una inscripció de la façana, l'any 1915 es va construir l'edifici conegut com a Casa Vendrell I.</p> <p>Un any després, el 1916 (també segons una data inscrita a la façana) es va construir l'edifici conegut com a Casa Vendrell II, que està adossat al costat de l'altre. Ambdós edificis comparteixen un disseny similar i elements decoratius modernistes propis del moment. Per exemple, trencadís, baranes ventrudes, decoració ceràmica...</p> | 41.4703762,2.0817891 | 423328 | 4591383 | 1915 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95239-029801.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95239-029802.jpg | Legal | Modernisme|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 105|119|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||
| 95240 | Casa Vendrell II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-vendrell-ii | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. </span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Edifici entre mitgeres construït el 1916, d'estil popular però que incorpora alguns elements modernistes, com la barana o el trencadís del coronament. Consta de planta baixa i un pis.</p> <p>La façana presenta una distribució d'obertures no simètrica. A la planta baixa hi ha un gran finestral situat a l'esquerra, a tall d'aparador, al centre el portal d'accés a l'edifici i, a la dreta, un finestral amb reixa. Les obertures de tenen un emmarcament engaltat que a la part superior adopta una forma curvilínia. A la primera planta trobem dos balcons, amb baranes ventrudes d'estil modernista. Es troben al mateix eix que les obertures inferiors. Sobre el balcó més centrat, a la part superior de la façana hi ha un drac de forja, d'estètica modernista, que té la funció de pujar mobles. El coronament es resol mitjançant un fris amb ceràmica vidriada i, al damunt, una franja de merlets de formes curvilínies decorada amb trencadís de ceràmica. En un dels merlets hi consta la data de construcció de l'edifici: 1916.</p> <p>Segons sembla, en un principi aquest edifici tenia dos habitatges juxtaposats d'un cos cadascun, amb façana asimètrica en la qual el balcó se sobreposava al portal.</p> | 08205-299 | Carrer Xerric, número 9 B | <p>Segons indica una inscripció de la façana, l'any 1915 es va construir l'edifici conegut com a Casa Vendrell I.</p> <p>Un any després, el 1916 (també segons una data inscrita a la façana) es va construir l'edifici conegut com a Casa Vendrell II, que està adossat al costat de l'altre. Ambdós edificis comparteixen un disseny similar i elements decoratius modernistes propis del moment. Per exemple, trencadís, baranes ventrudes, decoració ceràmica...</p> | 41.4704430,2.0817529 | 423325 | 4591389 | 1916 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95240-029901.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95240-029902.jpg | Legal | Modernisme|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 105|119|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||
| 95241 | Casa d'Antoni Cervalls I | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-dantoni-cervalls-i | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>MIQUEL SERRA, Domènec (1997). “</span></span><span><span><span>L’arquitectura modernista a Sant Cugat del Vallès”. <em>Gausac núm. </em><em>11</em>, p. 53-88.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>MIQUEL SERRA, Domènec (1998). “</span></span><span><span><span>Dos itineraris modernistes per Sant Cugat del Vallès”. <em>Gausac núm. </em><em>12,</em> p. 61-68.</span></span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Casa de cos d'estil eclèctic, amb elements modernistes i noucentistes, projectada l'any 1922 per l'arquitecte Ferran Cels. És de planta rectangular, i consta de planta baixa i un pis, amb teulada a dos vessants.</p> <p>Actualment la façana presenta una composició asimètrica, amb la porta desplaçada a l'esquerra. Això és fruit d'una reforma, quan es va ampliar l'habitació de la planta baixa i es va modificar la posició del portal. A la dreta del portal hi ha un finestral amb reixa. A la primera planta hi trobem un balcó corregut que ocupa tot l'ample de l'edifici, amb dues obertures i amb baranes ventrudes, d'estil noucentista. Les obertures d'aquesta planta estan emmarcades amb una faixa engaltada. El coronament de l'edifici és format per un ràfec motllurat i un fris amb merlets curvilinis d'estil modernista.</p> <p> </p> | 08205-300 | Carrer Sant Bartomeu, número 26 | <p>La casa d'Antoni Cervalls va ser construïda com a casa de cos, seguint la parcel·lació tradicional de les cases urbanes situades en els eixamples del segle XIX entorn de l'antic camí de Sabadell. L'obra data de l'any 1922, i l'arquitecte fou Ferran Cels. </p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ferran Cels Granell va néixer a Barcelona el 1880 i va morir a Sant Cugat del Vallès el 1924. Va obtenir el títol d’arquitecte el 1905. Des de l’any 1906 era l’arquitecte municipal de Sant Cugat del Vallès fins a la seva defunció. Les seves obres són d’estil modernista. Va projectar a Sant Cugat el Col·legi Santa Isabel, les cases de Carles Blanquet i Miquel Casals, la casa Antoni Ceravalls, entre altres a Sant Cugat i la casa Reparada Casanovas a Barcelona.</span></span></span></span></span></p> | 41.4742193,2.0828412 | 423421 | 4591808 | 1922 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95241-030001.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95241-030002.jpg | Legal | Eclecticisme|Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Ferran Cels | 102|105|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||
| 95242 | Casa d'Antoni Cervalls II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-dantoni-cervalls-ii | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>MACKAY, David (1966). “Eduardo Balcells”. <em>Cuadernos de Arquitectura</em> núm. 63, p. 41-44.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>MIQUEL SERRA, Domènec (1997). “</span></span><span><span><span>L’arquitectura modernista a Sant Cugat del Vallès”. <em>Gausac núm. </em><em>11</em>, p. 53-88.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | XX | <p>Casa de cos d'estètica pròxima al modernisme, projectada el 1924 per l'arquitecte <span><span><span><span lang='CA'><span>Eduard Maria Balcells. El 2017 es va sobrealçar amb un pis superior de disseny contemporani. Així, actualment consta de planta baixa i un pis, amb teulada a dos vessants.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La façana de la part antiga presenta una composició asimètrica en base a dues obertures: un finestral força gran, a l'esquerra, i el portal, a la dreta. </span></span></span></span></span>Les dues obertures tenen una motllura engaltada a la llinda i als brancals, amb garlandes florals a la part superior dels brancals. El coronament de la façana modernista es resol mitjançant un fris que incorpora dos espiralls o òculs de ventilació del sostremort (fets de prefabricat de morter modelat amb disseny floral) i, al damunt, un ràfec motllurat que suporta una balustrada i un remat ondulat amb una orla central. Aquest element, d'evocació barroca, és pròpia del període postmodernista de l'arquitecte Eduard Maria Balcells.</p> <p>El pis que es va afegir queda una mica enretirat de la façana i es caracteritza per la seva sobrietat, amb dues finestres rectangulars i l'arrebossat de color negre.</p> | 08205-301 | Carrer Plana de l'Hospital, número 21 | <p>El 4 d'octubre de 1924 Antoni Cervalls va demanar llicència d'obres per construir una casa al carrer Plana de l'Hospital, segons projecte d'Eduard M. Balcells. El permís va ser concedit el 30 d'octubre de 1924. Aquest edifici formava part d'un conjunt de tres cases amb façana oest al carrer Plana de l'Hospital. El solar formava part de la parcel·lació tradicional de les cases de cos que es va utilitzar durant el creixement urbanístic de Sant Cugat a la Plana de l'Hospital.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Eduard Maria Balcells Buïgas va néixer el 1877 a Barcelona i va morir el 1965 a la mateixa ciutat. Arquitecte des de 1905, des d’aquell any va exercir com a tal a Cerdanyola del Vallès. Va projectar edificis en els estils modernista i noucentista. A Sant Cugat del Vallès va realitzar la casa Lluch, la casa Mir, la casa Calado, la casa Generalife i la casa Monès, entre d'altres.</span></span></span></span></span></p> | 41.4743530,2.0831320 | 423445 | 4591822 | 1924 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95242-030101.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95242-030102.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95242-030103.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Eduard M. Balcells Buigas | 105|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||
| 95243 | Casa de Pere Jané | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-pere-jane | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>MACKAY, David (1966). “Eduardo Balcells”. <em>Cuadernos de Arquitectura</em> núm. 63, p. 41-44.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>MIQUEL SERRA, Domènec (1997). “</span></span><span><span><span>L’arquitectura modernista a Sant Cugat del Vallès”. <em>Gausac núm. </em><em>11</em>, p. 53-88.</span></span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Casa entre mitgeres amb baixos comercials d'estil noucentista, projectada el 1924 per l'arquitecte Eduard Maria Balcells. Consta de planta baixa i un pis.</p> <p>La façana presenta una composició simètrica en base a tres eixos d'obertures. A la planta baixa hi ha el portal principal al centre i una àmplia obertura d'accés a locals comercials a cada costat. En el local de l'esquerra es conserva la fusteria original. En canvi, en el de la dreta s'ha substituït per serralleria d'alumini. També es conserva el portal principal original. Les tres obertures, emmarcades amb una motllura, presenten les cantoneres arrodonides al punt d'unió entre la llinda i els brancals. Al primer pis hi trobem un gran balcó corregut que abasta tota la façana i que acull les tres obertures que té. Al centre és una finestra, i a cada costat hi ha els accessos al balcó, tots amb tancament de persiana de llibret. Sobre les llindes d'aquestes tres obertures hi ha una decoració esgrafiada en forma de garlanda vegetal. El parament de la façana està decorat amb un arrebossat d'imitació de carreus. Sobre els dos portals del balcó hi ha dos apuja mobles.</p> <p>La façana és coronada amb una franja amb esgrafiats (que conté tres espiralls de ciment modelat per a la ventilació al sostremort) i, al damunt, una cornisa amb modillons que suporta una balustrada amb un pilar central on hi ha inscrita la data de l'edifici: 1925. Aquest remat central presenta una decoració superior de forma sinuosa.</p> | 08205-302 | Carrer Plana de l'Hospital, número 11 | <p>Pere Jané va demanar una llicència d'obres el 15 de juliol de 1924 per tal de construir un edifici al carrer Plana de l'Hospital. La llicència va ser atorgada el 3 d'agost del mateix any, segons el projecte de l'arquitecte Eduard M. Balcells Buïgas. L'edifici devia acabar-se de construir el 1925, segons indica la inscripció de la façana.</p> <p>En els plànols originals es va projectar dues botigues amb habitatge a la planta baixa i dos habitatges a la planta pis. Aquesta distribució donava una façana de quatre balconeres amb dos balcons a la façana. Finalment, es va construir un habitatge a la planta pis amb tres obertures que donen a un balcó corregut.</p> <p>Eduard Maria Balcells Buïgas va néixer el 1877 a Barcelona i va morir el 1965 a la mateixa ciutat. Arquitecte des de 1905, des d’aquell any va exercir com a tal a Cerdanyola del Vallès. Va projectar edificis en els estils modernista i noucentista. A Sant Cugat del Vallès va realitzar la casa Lluch, la casa Mir, la casa Calado, la casa Generalife i la casa Monès, entre d'altres.</p> | 41.4740173,2.0833816 | 423465 | 4591785 | 1925 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95243-030201.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95243-030202.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95243-030203.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95243-030204.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Eduard M. Balcells Buïgas | 106|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||
| 95244 | Terrisseria Arpí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/terrisseria-arpi | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p>Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. </span></span></span></span></span></p> <p>CABANAS CASTELLS, Frederic (2001). Sant Cugat. <em>Orígens i històries d'un poble i d'una família</em>. D'Octavià, edicions. </p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>TORTOSA SAPERAS, Joan. (1995) “Pas a pas. Un itinerari per Sant Cugat”. <em>Gausac</em> núm. 5, p. 25-42.</span></span></span></span></span></p> | XIX | <p>Edifici d'estil eclèctic que va acollir la Terrisseria Arpí, una emblemàtica indústria ceràmica de Sant Cugat. L'any 1885 fou objecte d'una reforma substancial a la façana; fou aleshores quan se li van afegir els nombrosos elements ornamentals de ceràmica fabricats al mateix obrador. Avui l'edifici acull el Museu de Cal Gerrer. L'edifici consta de diferents cossos de planta quadrangular. El cos principal disposa de soterrani, planta baixa, pis i golfes, amb teulada a diversos vessants. A la part posterior té una petita terrassa.</p> <p>La façana principal presenta una composició simètrica en base a tres eixos d'obertures. A la planta baixa hi ha tres portals, d'accés a locals comercials i al Museu de Cal Gerrer. El portal del mig està motllurat, a diferencia dels dos portals laterals. Totes tres obertures queden emmarcades en els brancals per unes grans mènsules que subjecten el balcó del primer pis i que continuen a la part inferior amb un fals pilar adossat fins el sòcol. El sòcol és format per peces de ceràmica de color marró, de forma quadrada i disposades en quatre filades. Sobre les llindes, i emmarcades entre les mènsules, hi ha tres franges de decoració ceràmica romboidal bicolor.</p> <p>Al primer pis hi trobem un balcó corregut amb balustrada de ceràmica que ocupa tota la façana, amb tres obertures de grans dimensions. Es recolza sobre les mènsules del pis inferior. Sota els balustres hi ha una línia de peces amb frontal piramidal. Les obertures del balcó contenen unes cornises d'estil jònic rematades per corones de trèvols i amb un ratpenat d'ales esteses al capdamunt. En l'emmarcament de les obertures hi ha diversos elements ornaments en relleu, com ara serps, màscares, fulles de palmeta, sarments i grotescos.</p> <p>La part superior de la façana presenta un gran fris de tres franges que recorre les dues façanes. A la franja de dalt s'hi poden llegir unes inscripcions: 'Gran Terrisseria de Arpí' (al carrer Sant Medir) i 'Fàbrica de productes ceràmics de Arpí' (a la façana del carrer Santiago Rusiñol). Les lletres queden delimitades per uns escuts de Catalunya fets de ceràmica a les cantonades. Sota aquesta franja n'hi ha dues més. Una és feta amb rajoles valencianes amb dibuix geomètric i conté els espiralls de terracota. Una altra conté una sanefa de peces de ceràmica de color daurat sobre vermell. El coronament de l'edifici es resol mitjançant un ràfec amb mènsules invertides de terracota sobre el qual descansa la teulada. A sobre de tot encara hi ha una filera de peces de ceràmica en forma de trèvols.</p> <p>La façana lateral té dos cossos ben diferenciats; el posterior és una ampliació. La part de la dreta segueix la mateixa línia arquitectònica que la façana principal. Només conté dues obertures, que són de nova construcció i amb funcions d'aparador. A la part superior de la façana té continuïtat el fris decoratiu que ja hem comentat. </p> <p>El cos de l'esquerra presenta dos nivells: un correspon al soterrani i la planta baixa, que és part d'una construcció antiga, i el nivell superior correspon a tres plantes d'un cos de nova edificació. La part inferior, que es troba en un carrer amb un desnivell important, té tres obertures amb arc carpanell de diferents mides al soterrani, i al nivell de la planta baixa té tres balconeres, totes tancades amb reixa. El cos superior, d'estètica contemporània, disposa de tres plantes. amb tres finestres per pis, amb obertures rectangulars sense decoració. Al damunt de tot té tres petits òculs de ventilació del sostremort.</p> <p>A la part posterior trobem una petita terrassa amb funcions de mirador. Sobre la teulada del cos sobresortint de les escales hi ha una escultura femenina.</p> <p>A l'interior de l'edifici s'hi poden distingir dos cossos diferenciats. El cos del davant, amb façana al carrer Santiago Rusiñol i plaça d'Octavià, és de soterrani, planta baixa, pis i golfes. En canvi, a la part posterior el soterrani és comú amb el cos principal, però la planta baixa i pis del cos del davant es converteixen en aquesta part en planta baixa i dos pisos. Les golfes són comunes als dos edificis. El conjunt ha estat transformat per acollir un museu, amb exposicions permanents i temporals. Manté l'estructura original i alguns elements arquitectònics, com l'escala principal, paviments i murs interiors. Així mateix, en un celobert interior hi ha unes galeries amb capitells d'estil jònic, balustrades i un fris de ceràmiques en forma de punta de diamant, envernissades de color castany. </p> <p> </p> <p> </p> | 08205-303 | Carrer Santiago Rusiñol, número 60 | <p>La nissaga dels Arpí terrissers, originaris de Terrassa, es remunta al segle XVII. La Terrisseria Arpí de Sant Cugat, fundada per la família Arpí, va ser una indústria ceràmica situada en aquest edifici que va fabricar peces de ceràmica entre mitjans del segle XIX i el 1945. Bona part d'edificis de Sant Cugat dels períodes modernista i noucentista tenen peces decoratives d'aquesta terrisseria.</p> <p>Els Arpí van establir-se a Sant Cugat de la mà de Pere Arpí Savalls (1804 - 1871). Continuant la tradició familiar, Francesc Arpí i Sagués (1833 - 1917) treballava de terrisser en aquest emplaçament, on també hi tenia el seu habitatge. Va ser ell qui va demanar una llicència d'obres, segons projecte de Jaume Segalès, mestres d'obres. Va ser l'any 1885. La llicència era per reformar la façana de l'edifici, i concretament per modificar les obertures en la façana de la plaça d'Octavià. En cap cas es preveia la decoració de la façana amb ceràmica i tampoc la balustrada. </p> <p>El projecte de façana, de l'enginyer Lluís Serra, va alinear la façana i la va fer simètrica amb les obertures de planta baixa i pis. Va succeir, però, que Pere Arpí Massana, fill de Francesc Arpí i conegut com a Peret Gerrer, encoratjat pels veïns, va acabar decorant la façana amb profusió de peces ceràmiques sortides de la pròpia terrisseria. El mateix Pere Arpí fou l'autor de les peces de ceràmica i de la composició de les façanes. D'aquesta manera, es va reforçar la gran balconada amb mènsules d'unes dimensions desmesurades, damunt de cada obertura del primer pis s'hi van posar uns remats d'estil jònic amb corones de trèvols o acroteres, i amb uns ratpenats amb les ales obertes. Així mateix, als emmarcaments s'hi van col·locar diverses peces inspirades en el classicisme, amb formes vegetals o animals com ara serps, grotescos, màscares, fulls de palmeta o de sarment, entre d'altres.</p> <p>L'any 2006, amb motiu de les obres d'ampliació i rehabilitació de l'edifici de Cal Gerrer o Terrisseria Arpí, s'hi va realitzar una intervenció de seguiment i control arqueològic. Es va fer per la importància de la indústria que havia acollit aquest edifici i també per la seva proximitat al monestir de Sant Cugat. Les obres afectaven el subsòl, ja que s'havien de realitzar diversos rebaixos en el paviment, com a màxim de 70 centímetres. Durant l'excavació es van documentar estructures pertanyents al taller de terrissa i es va recuperar material ceràmic divers que s'havia emprat a l'edifici, especialment elements decoratius com ara medallons, balustres i baranes. També es van documentar tres dipòsits d'aigua, dos pous, dues premses i un cup de vi. Les obres de reforma de l'edifici van mantenir l'estructura interna i diversos detalls decoratius fets de ceràmica.</p> <ul> </ul> | 41.4730178,2.0843523 | 423545 | 4591674 | 1885 (reforma) | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95244-030301.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95244-030302.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95244-030303.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95244-030304.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95244-030305.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95244-030306.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95244-030307.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95244-030308.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - cultural - productiu | BCIL | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Lluís Serra i Pere Arpí Massana | Cal Gerrer fou el renom amb el qual es coneixia aquesta casa.Les intervencions arqueològiques practicades en aquest edifici han estat les següents:Del 21 al 31 de març de 2006. Directora: Judit Vico Cortès. Intervenció preventiva i control. Obres de condicionament de la finca.Del 20 al 28 d'abril de 2006. Directora: Judit Vico Cortès. Intervenció preventiva i control. Obres de condicionament de la finca. | 102|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||
| 95245 | Cases de Tomàs Musella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-de-tomas-musella | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> | XX | En general, l'estat és bo i excel·lent de totes les cases, excepte la número 76 que està en estat d'abandó, amb la façana sense arrebossar, presenta alguns grafits, obertures tapiades i altres tancades amb una fusta. | <p>Conjunt de deu cases de cos, d'estil popular i molt senzilles, projectades l'any 1912 per l'arquitecte Bernardí Martorell Puig. Situades en renglera, consten de planta baixa i pis. La majoria de les cases estan avui arrebossades, en diferents tonalitats.</p> <p>Totes les cases, excepte la número 58 i la 76, tenen una mateixa disposició de façana, en base a dos eixos d'obertures. A la planta baixa a l'esquerra hi ha una finestra i a la dreta la porta d'entrada. Al primer pis hi ha dues finestres. El ràfec és un canaló de teules de tortugada amb diferents sortides de l'aigua, com ara teules de gàrgola i teules de tub d'embocar al canaló. Els canalons originàriament eren de zenc. </p> <p>A la casa número 58 el canvi de distribució podria respondre al fet d'estar en cantonada amb el carrer Orient. En aquest cas a la planta baixa hi ha la porta a l'esquerra i la finestra a la dreta.</p> <p>La casa número 76 té el portal d'entrada, amb doble fulla de fusta, al centre, i a cada costat té una finestra de mides diferents. A l'esquerra és vertical i a la dreta horitzontal, de mida petita. Al primer pis hi trobem dues finestres, cadascuna sobre l'eix vertical del portal i de la finestra de l'esquerra.</p> <p>A l'interior de les cases números 62, 64, 66 i 68 es conserva una volta catalana al sostre de la planta baixa. Així mateix, l'escala és coberta també amb volta catalana, que cobreix una llum de quatre metres amb una santanella (angle d'inclinació de l'escala) de vint-i-sis centímetres. En algunes cases l'any 2008 encara es conservava la pica de marbre o de graner artificial.</p> | 08205-304 | Carrer Montserrat, números del 58 al 76 | <p>Aquest conjunt de cases unifamiliars les va promoure el constructor Tomàs Musella, l'any 1912, segons projecte de l'arquitecte Bernardí Martorell Puig. En la construcció es va seguir la parcel·lació tradicional de les cases urbanes de cos de l'eixample del barri del Coll. En un principi, tan sols s'havien de construir dues cases barates, amb paredat divers fruit de l'aprofitament de materials. Finalment, el constructor Musella va suprimir els balcons que havien d'anar al primer pis.</p> <p>Bernardí Martorell Puig (1870-1937) va ser un arquitecte que va projectar en estil modernista i historicista, amb títol des de 1902. Va ser l'autor de les obres del claustre del convent de Santa Maria de Valdonzella, de l'església de Sant Agustí de Sabadell, de l'església parroquial de Portbou, de la Cooperativa Agrícola de Cambrils, de la casa Enric Laplana i de la casa Pilar Serrahima de Barcelona, entre d'altres.</p> | 41.4747007,2.0879712 | 423849 | 4591857 | 1912 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95245-03041.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95245-030402.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95245-030403.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95245-030404.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Bernardí Martorell Puig | 119|98 | 46 | 1.2 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||
| 95246 | Cases de Joan Musella (Renglera de cases del carrer Montserrat) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-de-joan-musella-renglera-de-cases-del-carrer-montserrat | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Conjunt de tres cases adossades entre mitgeres, d'estil popular, edificades a principis de segle XX. Es tracta d'un reng de cases barates, d'un cos, que segueixen la parcel·lació tradicional de l'eixample de l'antiga vila de Sant Cugat, en la línia de les cases urbanes del barri d'en Coll i el Pi d'en Cos. Consten de planta baixa i un pis.</p> <p>Totes les cases segueixen una composició uniforme en base a dos eixos d'obertures. A la planta baixa tenen un finestral i el portal i, a la primera planta, un finestral i un balcó. Les obertures presenten una faixa al seu voltant on, a la intersecció de la llinda amb els brancals, hi ha un remat geomètric ornamental. Les cases conserven les fusteries i reixes originals. El coronament dels edificis es resol mitjançant una cornisa amb un fris que recorre totes les cases i un davantal.</p> | 08205-305 | Carrer Montserrat, números 52 al 56. | <p>Aquest conjunt de cases van fer-se al voltant del camí de Cerdanyola, en una zona d'expansió urbanística entre finals del segle XIX i principis del segle XX. Joan Musella va demanar el 19 d'octubre de 1901 una llicència d'obres per construir quatre cases segons projecte de Josep Masdeu, mestre d'obres. Només se'n van construir tres. El permís va ser concedit el 22 d'octubre del mateix any, tan sols tres dies després. La construcció que es va fer va acabar simplificant del projecte original les obertures i el coronament.</p> <p>Josep Masdeu Puigdemassa, mestre d'obres, té edificis a Sant Cugat del Vallès, Terrassa, Barcelona i Vallirana. A Sant Cugat, també és l'autor de la casa Magda (Narcís Margarit) a la Floresta.</p> | 41.4743517,2.0880370 | 423855 | 4591818 | 1901 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95246-030501.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95246-030502.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95246-030503.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95246-030504.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | BPU | 2025-02-13 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Josep Masdeu, mestre d'obres | 119|98 | 46 | 1.2 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||
| 95247 | Xalet de Frederic Costa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xalet-de-frederic-costa | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Xalet d'estil racionalista projectat el 1935 per l'arquitecte Ramon Maria Riudor. És de planta irregular, i consta de planta baixa i un pis.</p> <p>Les façanes són sòbries i senzilles, amb diverses obertures rectangulars. A la part posterior destaca un cos semicircular amb un ampli balcó sobre un porxo sostingut amb columnes.</p> <p>El jardí, pel fet de ser en una parcel·la amb pendent, està sectoritzat amb elements de contenció com ara baranes, i és accessible amb escales. En aquest espai hi ha una pèrgola amb decoració de quars blanc.</p> <p>La tanca de la finca és la característica de la urbanització promoguda per Joan Borràs, feta amb una base de pedra de Sant Llorenç. És típica de Valldoreix i, més concretament, dels xalets construïts a l'antiga finca de Can Llunell promoguda per Borràs. En aquest cas la serralleria de la tanca és de disseny racionalista.</p> | 08205-306 | Rambla del Jardí, número 99 | <p><span><span><span>El municipi de Sant Cugat del Vallès ha estat des del darrer quart del segle XIX una ciutat d’estiueig per a ciutadans procedents de Barcelona i dels seus pobles del voltant, que posteriorment van ser agregats a la ciutat comtal. Les primeres construccions per a estiuejants es van fer a redós de la carretera de Gràcia, a tocar del nucli històric de Sant Cugat, passada la riera de Can Mora. </span></span></span><span><span><span>Posteriorment, es va urbanitzar Valldoreix, on existien des d’època medieval algunes edificacions històriques.</span></span></span> <span><span><span>A la dècada de 1910 en els antics camps va començar a construir-s’hi una ciutat jardí formada per xalets que anaven destinats tant a estiuejants com a residents. L’existència d’una estació de tren dels Ferrocarrils de la Generalitat va facilitar l’arribada dels estiuejants.</span></span></span></p> <p>Pel que fa a aquest xalet en particular, el 24 de maig de 1935 Frederic Costa Compte va demanar una llicència d'obres per bastir-lo, segons projecte de l'arquitecte Ramon M. Riudor. És un dels pocs exemples d'arquitectura contemporània d'aquest període a Sant Cugat del Vallès, i l'únic a Valldoreix. Riudor va projectar un edifici racionalista on separava les zones de dia, de nit i de servei.</p> <p>Ramon Maria Riudor és l'arquitecte que, juntament amb Enric Sagnier, va projectar l'església nova de Sant Joan, al barri d'Horta de Barcelona.</p> | 41.4632356,2.0521862 | 420848 | 4590617 | 1935 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95247-030601.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95247-030602.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95247-030603.jpg | Legal | Racionalisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Ramon M. Riudor | 120|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||
| 95249 | Torre de Salvador Jordà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-salvador-jorda | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Xalet d'estiueig projectat el 1930 per l'arquitecte J<span><span><span><span lang='CA'><span>oaquim Alsina Botet. És d'estil noucentista de tradició mediterrània, i incorpora diferents </span></span></span></span></span>elements de l'arquitectura popular i academicista. L'edifici és de planta quadrada i rematat amb una torratxa al costat dret. Consta de planta baixa i una planta.</p> <p>La façana principal consta d'un cos a l'esquerra i la torratxa a la dreta. En el cos principal la composició és simètrica, amb dos nivells d'arcs de punt rodó. A la planta baixa hi ha dues obertures amb arcades i, al primer pis, una galeria oberta a manera de terrassa interior amb tres arcades, protegides amb una balustrada. La torratxa, que arriba a un segon pis, conté en la part superior una galeria de quatre finestres rectangulars, amb un emmarcament compartit de tipus classicista. Té la coberta a quatre vessants, i a la planta baixa té adossat un cos quadrat amb una terrassa al damunt, amb balustrada i dues gerres als cantons.</p> <p>La tanca de la finca és la característica de la urbanització promoguda per Joan Borràs a Valldoreix. Consta d'una base amb pedra de Sant Llorenç. El cancell és format per unes àmplies pilastres amb remat classicista. Al jardí destaquen un cedre i un til·ler.</p> | 08205-307 | Rambla del Jardí, número 111 | <p><span><span><span>El municipi de Sant Cugat del Vallès ha estat des del darrer quart del segle XIX una ciutat d’estiueig per a ciutadans procedents de Barcelona i dels seus pobles del voltant, que posteriorment van ser agregats a la ciutat comtal. Les primeres construccions per a estiuejants es van fer a redós de la carretera de Gràcia, a tocar del nucli històric de Sant Cugat, passada la riera de Can Mora. Posteriorment, es va urbanitzar Valldoreix, on existien des d’època medieval algunes edificacions històriques. A la dècada de 1910 en els antics camps va començar a construir-s’hi una ciutat jardí formada per xalets que anaven destinats tant a estiuejants com a residents. L’existència d’una estació de tren dels Ferrocarrils de la Generalitat va facilitar l’arribada dels estiuejants.</span></span></span></p> <p>Pel que fa a aquest xalet en particular, el 25 de setembre de 1930 Salvador Jordà Batiller va demanar llicència d'obres per construir-lo, segons projecte de Joaquim Alsina Botet, arquitecte. El permís va ser concedit el 22 d'octubre de 1930 per la Comissió Municipal Permanent.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Joaquim Alsina Botet va néixer a Girona el 1890 i va morir a Barcelona el 1963. Va obtenir el títol d’arquitecte el 22 de setembre de 1915 a l’Escola d’Arquitectura de Barcelona. Va ser autor de diverses construccions a Valldoreix.</span></span></span></span></span></p> <p>Durant la Guerra Civil Espanyola (1936-1939) en aquesta torre va fer estada el general Campesino, de l'Exèrcit de la República.</p> | 41.4630306,2.0504424 | 420702 | 4590595 | 1930 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95249-030701.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95249-030702.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Joaquim Alsina Botet | 106|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||
| 95255 | Xalet a la rambla del Jardí número 119 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xalet-a-la-rambla-del-jardi-numero-119 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>Xalet d'estil noucentista emplaçat al nucli de Valldoreix. És una edificació de volumetria complexa, formada per diversos cossos amb teulades a dos, tres i quatre vessants. Consta de planta baixa, planta pis i golfes. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A la planta baixa hi ha dues arcades de mig punt davant la façana amb la funció de porxo. En la primera planta, sobre aquestes dues arcades n'hi ha una altra que fa la funció també de porxo, en aquest cas del primer pis, amb un gran arc de mig punt. A la terrassa del porxo de la planta primera i a la terrassa superior de la torre hi ha un ampit revestit amb ceràmica blava amb un motiu geomètric. A la terrassa del porxo se li sobreposa una elegant barana. Ambdues terrasses desguassen mitjançant gàrgoles ceràmiques amb cap d'animal. L'edifici incorpora un ràfec amb caps de biga de fusta. La coberta és amb teula plana i amb faldó truncat, rematat per un pinacle. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Adossat al costat dret del cos principal s'aixeca un cos en forma de torre, amb planta baixa i planta. És rematat amb un ràfec amb caps de biga i coronat amb un fris de rajoles blaves. A l’esquerra de la casa hi ha un cos menor amb funcions de garatge. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El cancell de la finca està fet amb pilastres amb remat classicista. La tanca és característica d'aquesta zona urbanitzada pel promotor Joan Borràs, feta a la base amb conglomerat de pedra de Sant Llorenç.</span></span></span></p> | 08205-308 | Rambla del Jardí, número 119 | <p><span><span><span>El municipi de Sant Cugat del Vallès ha estat des del darrer quart del segle XIX una ciutat d’estiueig per a ciutadans procedents de Barcelona i dels seus pobles del voltant, que posteriorment van ser agregats a la ciutat comtal. Les primeres construccions per a estiuejants es van fer a redós de la carretera de Gràcia, a tocar del nucli històric de Sant Cugat, passada la riera de Can Mora. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Posteriorment, es va urbanitzar Valldoreix, on existien des d’època medieval algunes edificacions històriques com el Castell de Canals i l’església de Sant Cebrià de Valldoreix. En època moderna, les masies van jugar un paper important en el desenvolupament territorial i agrícola de Valldoreix, amb un pes important conreu de la vinya. L’arribada de la fil·loxera, però, va ocasionar la mort dels ceps, que van haver de ser arrancats. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A la dècada de 1910 en els antics camps va començar a construir-s'hi una ciutat jardí formada per xalets que anaven destinats tant a </span></span></span><span><span><span>estiuejants com a residents. L’existència d’una estació de tren dels Ferrocarrils de la Generalitat va facilitar l’arribada dels estiuejants.</span></span></span></p> | 41.4630386,2.0497494 | 420644 | 4590597 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95255-030801.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95255-030802.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95255-030803.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2025-02-13 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 106|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||
| 95257 | Xalet d'Anita Calvo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xalet-danita-calvo | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Xalet d'estil noucentista projectat l'any 1933 per l'arquitecte Joan Ventura. Consta tan sols de planta baixa, amb teulada a dos vessants.</p> <p>La façana principal presenta una composició simètrica en base a un eix central i obertures laterals. A la planta baixa hi ha el portal al centre i una finestra a cada costat. Sobre el portal trobem una finestra geminada amb dos arcs de punt rodó. Les obertures presenten un emmarcament engaltat i pintat de color blanc, que destaca sobre el crema de l'arrebossat. El remat de la façana pren una forma ondulada, amb una curvatura lleugera on, a la part central, s'aixeca un petit acroteri en forma de mitja esfera. </p> <p>La tanca de la finca és la característica de la urbanització promoguda per Joan Borràs a Valldoreix, amb una base feta amb pedra de Sant Llorenç. </p> | 08205-309 | Rambla del Jardí, número 134 | <p>El maig de 1933 Anita Calvo va demanar una llicència d'obres per construir un xalet segons projecte de Joan Ventura, arquitecte. El permís d'obres va ser concedit el 17 de maig de 1933.</p> | 41.4632821,2.0491242 | 420592 | 4590624 | 1933 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95257-030901.jpg | Legal | Noucentisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Joan Ventura | 106 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||
| 95259 | Xalet d'Eduard Ausió | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xalet-deduard-ausio | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Xalet d'estil eclèctic projectat l'any 1932 per l'arquitecte <span><span><span><span lang='CA'><span>Lluís Corratgé Torrent. Consta de </span></span></span></span></span>planta semisoterrani, planta baixa i dos pisos, amb teulada a quatre vessants.</p> <p>A la planta semisoterrani hi ha obertures rematades amb arcs rebaixats de maó i una arcada amb arc de mig punt amb dues rosques de maons. A la planta baixa hi ha una galeria formada per tres arcades de mig punt recolzades en unes dobles columnes d'estil romànic, com les del claustre del monestir de Sant Cugat. A la planta primera trobem una galeria sostinguda per dos pilars de base quadrada amb capitell (als extrems) i per dues columnes de base cilíndrica i sense capitell (a l'interior). Sobre les columnes descansa una gran biga de fusta i un ràfec prominent sustentat amb caps de biga de fusta modelats.</p> <p>A la façana nord hi ha una tribuna entre la planta soterrània i la planta baixa a l'estil de bow-window. Aquí la façana està revestida amb pedra natural no escairada. El revestiment de la façana és inexistent a la planta baixa.</p> <p>A la façana sud trobem un porxo d'entrada, amb arcada de maó i una pèrgola amb dobles columnes dòriques, amb teulada a tres vessants.</p> <p>La tanca de la finca és la característica de la urbanització promoguda per Joan Borràs, feta amb una base de pedra de Sant Llorenç. El cancell és format per un arc de mig punt adovellat sobre pilastres de pedra. Està aixoplugat per una teuladeta a doble vessant suportada per cabirons de fusta modelats. A la cara inferior de la teulada hi ha una combinació de rajol i rajoles de ceràmica amb decoració geomètrica, de colors blau, blanc i detalls grocs.</p> | 08205-310 | Rambla del Jardí, número 148 | <p><span><span><span>El municipi de Sant Cugat del Vallès ha estat des del darrer quart del segle XIX una ciutat d’estiueig per a ciutadans procedents de Barcelona i dels seus pobles del voltant, que posteriorment van ser agregats a la ciutat comtal. Les primeres construccions per a estiuejants es van fer a redós de la carretera de Gràcia, a tocar del nucli històric de Sant Cugat, passada la riera de Can Mora. Posteriorment, es va urbanitzar Valldoreix, on existien des d’època medieval algunes edificacions històriques. A la dècada de 1910 en els antics camps va començar a construir-s’hi una ciutat jardí formada per xalets que anaven destinats tant a estiuejants com a residents. L’existència d’una estació de tren dels Ferrocarrils de la Generalitat va facilitar l’arribada dels estiuejants.</span></span></span></p> <p>El 23 de març de 1932 Eduard Ausió va demanar llicència d'obres per construir una casa a la rambla del Jardí. El projecte estava realitzat per Lluís Corratgé Torrent, arquitecte. El permís va ser concedit el 6 d'abril de 1932.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Lluís Corratgé Torrent va ser un arquitecte que va projectar diversos edificis a Sant Cugat del Vallès. Per exemple, el xalet de Josep Julià, a l’avinguda Villadelprat número 9, la casa Buenos Aires, al passeig del Nard, i el xalet d’Eduard Ausió, a la rambla del Jardí 148.</span></span></span></span></span></p> | 41.4632235,2.0473817 | 420446 | 4590619 | 1932 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95259-031001.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95259-031002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95259-031003.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95259-031004.jpg | Legal | Eclecticisme|Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Lluís Corratgé Torrent | 102|116|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||
| 95261 | Xalet d'Antoni Aguilera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xalet-dantoni-aguilera | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>Xalet d'estil noucentista emplaçat a la urbanització promoguda per Joan Borràs. És una edificació de planta rectangular que consta de planta baixa i golfes.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En la façana principal a la planta baixa hi ha un porxo d'accés, amb el portal de la casa i dues finestres, una a cada costat. El porxo és format per tres obertures entre columnes de base quadrada amb cartel·les de maons endinsats a tall de capitell. A la part superior hi ha tres petites finestres que donen llum a les golfes, situades sota el faldó truncat de la teulada. La teulada, plegada a l'estil holandès, genera un ràfec sobre bigues de fusta. Està coberta amb teula plana, amb peces careneres i pinacle al vèrtex.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La tanca de la finca és del tipus característic de la urbanització de Joan Borràs, feta amb una base pedra de Sant Llorenç o Montserratí. Existeix un cancell realitzat amb pilastres d'obra vista amb una cornisa de remat i un portal fet amb serralleria que acaba a la part superior amb una ondulació.</span></span></span></p> | 08205-311 | Rambla del Jardí, número 158 | <p><span><span><span>El municipi de Sant Cugat del Vallès ha estat des del darrer quart del segle XIX una ciutat d’estiueig per a ciutadans procedents de Barcelona i dels seus pobles del voltant, que posteriorment van ser agregats a la ciutat comtal. Les primeres construccions per a estiuejants es van fer a redós de la carretera de Gràcia, a tocar del nucli històric de Sant Cugat, passada la riera de Can Mora. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Posteriorment, es va urbanitzar Valldoreix, on existien des d’època medieval algunes edificacions històriques com el Castell de Canals i l’església de Sant Cebrià de Valldoreix. En època moderna, les masies van jugar un paper important en el desenvolupament territorial i agrícola de Valldoreix, amb un pes important conreu de la vinya. L’arribada de la fil·loxera, però, va ocasionar la mort dels ceps, que van haver de ser arrancats. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A la dècada de 1910 en els antics camps va començar a construir-s'hi una ciutat jardí formada per xalets que anaven destinats tant a estiuejants com a residents. L’existència d’una estació de tren dels Ferrocarrils de la Generalitat va facilitar l’arribada dels estiuejants.</span></span></span></p> | 41.4633421,2.0465926 | 420380 | 4590633 | 1925 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95261-95261-031101.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95261-031102.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95261-031103.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2025-02-13 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Jordi Tell | 106|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||
| 95262 | Xalet de la rambla del Jardí número 108 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xalet-de-la-rambla-del-jardi-numero-108 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>Xalet d'estiueig d'estil noucentista. Consta de planta baixa, pis i golfes.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En la façana principal a la planta baixa, a l'esquerra, hi ha un porxo tancat que incorpora columnes dòriques, sota una de terrassa amb una balustrada classicista, al primer pis. Al costat del porxo hi ha la porta d'accés a l'habitatge. A la primera planta hi ha la terrassa, a l'esquerra, i un balcó a la dreta, situat sobre el mateix eix vertical que la porta d'entrada. Al primer pis totes les obertures són d'arc rebaixat i tenen persianes de llibre. Finalment, a les golfes hi ha una finestra semicircular partida en tres mitjançant dos mainells. La teulada és a dues aigües i genera un ràfec sostingut amb caps de biga.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La tanca de la finca és del tipus característic de la urbanització de Joan Borràs, feta amb una base de conglomerat de pedra de Sant Llorenç.</span></span></span></p> | 08205-312 | Rambla del Jardí, número 108 | <p><span><span><span>El municipi de Sant Cugat del Vallès ha estat des del darrer quart del segle XIX una ciutat d’estiueig per a ciutadans procedents de Barcelona i dels seus pobles del voltant, que posteriorment van ser agregats a la ciutat comtal. Les primeres construccions per a estiuejants es van fer a redós de la carretera de Gràcia, a tocar del nucli històric de Sant Cugat, passada la riera de Can Mora. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Posteriorment, es va urbanitzar Valldoreix, on existien des d’època medieval algunes edificacions històriques com el Castell de Canals i l’església de Sant Cebrià de Valldoreix. En època moderna, les masies van jugar un paper important en el desenvolupament territorial i agrícola de Valldoreix, amb un pes important conreu de la vinya. L’arribada de la fil·loxera, però, va ocasionar la mort dels ceps, que van haver de ser arrancats. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A la dècada de 1910 en els antics camps va començar a construir-s'hi una ciutat jardí formada per xalets que anaven destinats tant a estiuejants com a residents. L’existència d’una estació de tren dels Ferrocarrils de la Generalitat va facilitar l’arribada dels estiuejants.</span></span></span></p> | 41.4636517,2.0526811 | 420889 | 4590662 | 1930 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95262-031201.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95262-031202.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95262-031203.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2025-02-13 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 106|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||
| 95263 | Tanca de l'avinguda de Ramon Escayola número 4 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tanca-de-lavinguda-de-ramon-escayola-numero-4 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CORTÉS GARCÍA, Juan José (2004). <em>Valldoreix, la voluntat d’un poble</em>. Entitat Municipal Descentralitzada de Valldoreix.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Tanca que envolta un edifici residencial. Està construïda amb paredat de conglomerat de Sant Llorenç o Montserratí, procedent de la pedrera propera de la mina Berta, de color grana. La tanca està organitzada per diversos trams de mur de forma curvilínia a la part superior, rematats per dues filades de maó. Cada tram està separat mitjançant un pilastró fet de maons col·locats de forma helicoidal que compta una cornisa formada per dos maons sortints. Les reixes són de perfil ondulat, seguint la forma que marca el mur de la tanca. La serralleria de la porta d'accés és d'acer pintat, del mateix estil que la de la tanca.</p> | 08205-313 | Avinguda Ramon Escayola número 4 | <p><span><span><span>El municipi de Sant Cugat del Vallès ha estat des del darrer quart del segle XIX una ciutat d’estiueig per a ciutadans procedents de Barcelona i dels seus pobles del voltant, que posteriorment van ser agregats a la ciutat comtal. Les primeres construccions per a estiuejants es van fer a redós de la carretera de Gràcia, a tocar del nucli històric de Sant Cugat, passada la riera de Can Mora. Posteriorment, es va urbanitzar Valldoreix, on existien des d’època medieval algunes edificacions històriques. A la dècada de 1910 en els antics camps va començar a construir-s’hi una ciutat jardí formada per xalets que anaven destinats tant a estiuejants com a residents. L’existència d’una estació de tren dels Ferrocarrils de la Generalitat va facilitar l’arribada dels estiuejants.</span></span></span></p> | 41.4631060,2.0552172 | 421101 | 4590599 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95263-031301.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95263-031302.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95263-031303.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | La tanca es pot relacionar amb els altres exemples de la urbanització de J. Borràs, no obstant això, en aquest cas, es tracta d'un element més elaborat. | 102|98 | 47 | 1.3 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||
| 95264 | Xalet de Maria Bas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xalet-de-maria-bas | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Xalet d'estil classicista projectat el 1923 per l'arquitecte Salvador Soteras Taberner. És de planta rectangular, amb un cos més alt a la part davantera. Consta de planta baixa i dos pisos, però el segon pis hi va ser afegit a posterioritat.</p> <p>La façana que mira al carrer té a la dreta un cos més alt, en forma de torre. El cos de l'esquerra es distribueix en dos eixos d'obertures, mentre que el cos de la torre té un sol eix. Les finestres de la planta baixa i del primer pis són de proporció vertical, decorades amb un remat ornamental a la llinda. A les obertures de la segona planta no hi ha cap mena de decoració. El parament és arrebossat a imitació d'un aparell de carreus.</p> <p>El cos en forma de torre mirador sobresurt amb un pis més que la resta de l'edifici. A la planta superior té a cada cara un balcó amb balustrada de peces de morter modelat. Cadascun queda aixoplugat sota una prominent cornisa, sostinguda per unes mènsules i llindes d'estil classicista. A les parets de la torre hi ha un plafó amb relleus escultòrics que representen una dansa pagana, així com una orla amb un escut de mosaic blau, on hi havia un dibuix actualment perdut.</p> <p>El cancell de la finca és classicista, amb pilars arrebossats d'imitació de carreus. La tanca de barrots de ferro és l'original. En una reforma recent el cancell ha perdut les esferes decoratives que tenia sobre els pilars, i la tanca ha perdut la balustrada de peces de morter modelat. Ara conté una planxa metàl·lica de tancament que oculta l'interior de la propietat. En aquesta reforma també es van enderrocar alguns murs exteriors i els forjats.</p> | 08205-314 | Rambla Ribatallada, número 19 | <p><span><span><span>El municipi de Sant Cugat del Vallès ha estat des del darrer quart del segle XIX una ciutat d’estiueig per a ciutadans procedents de Barcelona i dels seus pobles del voltant, que posteriorment van ser agregats a la ciutat comtal. Les primeres construccions per a estiuejants es van fer a redós de la carretera de Gràcia, a tocar del nucli històric de Sant Cugat, passada la riera de Can Mora. </span></span></span></p> <p>Pel que fa a aquest xalet en particular, el 6 de maig de 1923 Maria Bas Martí va demanar permís d'obres per construir-lo, a la rambla Ribatallada, segons el projecte de Salvador Soteras Taberner, arquitecte. El permís va ser atorgat el 18 de maig de 1923.</p> | 41.4673067,2.0823504 | 423371 | 4591041 | 1923 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95264-031401.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95264-031402.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95264-031403.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95264-031404.jpg | Legal | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Salvador Soteras Taberner | 99|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||
| 95265 | Casa de la rambla Ribatallada número 21 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-la-rambla-ribatallada-numero-21 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Xalet d'estiueig d'estil noucentista projectat el 1920 per l'arquitecte <span><span><span><span lang='CA'><span>Ferran Cels, amb una reforma important el 1932, </span></span></span></span></span>quan s'hi va construir un terrat pla i una tribuna amb coronament. L'edifici és de planta rectangular, i conté una torratxa al costat de llevant. Consta de planta baixa i un pis.</p> <p>La façana principal presenta una composició asimètrica, amb un cos amb galeria que sobresurt a l'esquerra i un pòrtic amb terrassa a la dreta. El pòrtic d'accés té dues columnes de planta circular i un pilar de base quadrada a la cantonada. Al seu damunt hi ha una terrassa amb pilastres i una barana de ferro. Pel que fa a la tribuna, presenta obertures rectangulars emmarcades amb motlures engaltades, i està rematada per un fris amb esgrafiats. Els angles de les façanes són ressaltats amb un arrebossat a imitació de carreus.</p> <p>La façana de ponent presenta dos eixos d'obertures, que estan decorades amb un remat engaltat a la part superior de forma sinuosa. Les diferents façanes són coronades per un fris i un ràfec a mode cornisa, sostingut per caps de biga i una petita teulada. A sobre hi ha encara una barana d'obra amb pilastres rematades amb esferes. A la façana de ponent la barana és rematada amb una forma sinuosa on hi ha inscrit l'any 1932, data de la reforma.</p> <p>La torratxa és coberta amb teulada a quatre aigües i rematada amb una pinya ceràmica. El cancell de la finca és fet amb pilastres d'obra rematades amb una cornisa motllurada.</p> | 08205-315 | Rambla Ribatallada, número 21 | <p>Odon Brotons va demanar el 7 de setembre de 1920 una llicència d'obres per construir un xalet a la rambla Ribatallada segons el projecte de Ferran Cels, arquitecte. El xalet va ser reformat el 1932 (tal com indica una inscripció a la façana), quan s'hi va construir un terrat pla i una tribuna amb un coronament.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ferran Cels Granell va néixer a Barcelona el 1880 i va morir a Sant Cugat del Vallès el 1924. Va obtenir el títol d’arquitecte el 1905. Des de l’any 1906 era l’arquitecte municipal de Sant Cugat del Vallès fins a la seva defunció. Les seves obres són d’estil modernista. Va projectar a Sant Cugat el Col·legi Santa Isabel, les cases de Carles Blanquet i Miquel Casals i la casa Antoni Cervalls, entre d'altres, i la casa Reparada Casanovas, a Barcelona.</span></span></span></span></span></p> | 41.4672233,2.0821821 | 423357 | 4591032 | 1920 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95265-031501.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95265-031502.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95265-031503.jpg | Legal | Eclecticisme|Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Ferran Cels Granell | 102|106|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||
| 95266 | Xalets de Jaume Musella II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xalets-de-jaume-musella-ii | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Conjunt de quatre xalets projectats l'any 1947 per l'arquitecte Emili Sala Pibernat. L'estil s'inscriu dins el noucentisme de postguerra, de tradició mediterrània, combinat amb alguns elements classicistes típics de l'època. Els xalets són aïllats però ben arrenglerats, de planta rectangular. Consten de planta baixa i un pis, amb teulada a doble vessant.</p> <p>En cada xalet les façanes principals presenten una part baixa lleugerament avançada, amb porxo a la dreta. L'accés a cada habitatge es fa a través d'aquest porxo, sostingut per dues pilastres amb decoració a la part superior, les quals sostenen una biga de fusta. Al primer pis, sobre el cos de l'esquerra, hi ha un balcó amb una tanca d'obra i maons, amb decoració calada. A la seva dreta hi ha una finestra. Les obertures estan emmarcades amb una motllura feta de maons. El parament de la façana és arrebossat i, a la part superior, deixa una franja d'obra vista sota la teulada que dibuixa una gran arcada a tot l'ample de l'edifici. A sota hi ha un espiral de ventilació rectangular. El ràfec és format per diverses filades de maó que dibuixen formes geomètriques.</p> | 08205-316 | Avinguda de Gràcia, números 52, 54, 56 i 58 | <p><span><span><span>El municipi de Sant Cugat del Vallès ha estat des del darrer quart del segle XIX una ciutat d’estiueig per a ciutadans procedents de Barcelona i dels seus pobles del voltant, que posteriorment van ser agregats a la ciutat comtal. Les primeres construccions per a estiuejants es van fer a redós de la carretera de Gràcia, a tocar del nucli històric de Sant Cugat, passada la riera de Can Mora. </span></span></span></p> <p>Jaume Musella Castellví va promoure dos conjunts de xalets de característiques molt similars, tots projectats per l'arquitecte Emili Sala Pibernat, en un estil noucentista de postguerra. Són coneguts com els Xalets de Jaume Musella I (del 1944) i Xalets de Jaume Musella II (del 1947).</p> <p>Pel que fa als Xalets de Jaume Musella II, cal dir que el dia 11 de juny de 1947 la comissió permanent de l'Ajuntament de Sant Cugat del Vallès va autoritzar-ne la construcció. El promotor era Jaume Musella, segons projecte d'Emili Sala Pibernat, arquitecte. Les cases eren dúplexs amb separació de funcions per plantes, amb una gran superfície per a la zona de dia.</p> | 41.4657804,2.0856891 | 423649 | 4590869 | 1947 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95266-031601.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95266-031602.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95266-031603.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95266-031604.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95266-031605.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Emili Sala Pibernat | 106|98 | 46 | 1.2 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||
| 95267 | Xalets bessons del doctor Narcís Serrallach 'Torre Suïssa' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xalets-bessons-del-doctor-narcis-serrallach-torre-suissa | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. </span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Conjunt de dos xalets unifamiliars aparionats, d'estil eclèctic i amb característiques de xalet europeu de principis del segle XX. Conformen un sol edifici de planta baixa, pis i golfes, amb façana simètrica al primer pis però diferent en plant baixa.</p> <p>En el cas de la casa número 4 del carrer de Sant Casimir els accessos es fan per la façana principal, mitjançant un porxo d'obra amb teulada a doble vessant. En el cas de la casa número 10 del carrer Tres Places l'accés es fa per aquest carrer (és a dir, per la façana lateral) que conté un timpà cec en forma de semicercle. Les obertures de l'edifici són de dues tipologies: amb l'arc rebaixat i amb la llinda recta. La façana està arrebossada i presenta un esgrafiat d'imitació de carreus, amb un color ocre i els angles remarcats i diferenciats amb un color grana. El ràfec té un fris ornamental on hi ha caps de biga de fusta. La teulada, conjunta dels dos xalets, és a quatre vessants, amb un pendent pronunciat de perfil curvilini. És feta amb teula plana i peces careneres vidriades en verd.</p> <p>A la part posterior aquests xalets bessons tenen dues tribunes amb balcó, amb barana a l'estil art déco.</p> <p> </p> | 08205-317 | Carrer Sant Casimir, número 4 i carrer Tres Places, número 10. | <p>El doctor Narcís Serrallach Mauri va demanar el 18 d'octubre de 1923 un permís d'obres per construir dos xalets aparionats, al carrer de Sant Casimir, segons projecte de Josep A. Capdevila, arquitecte.</p> | 41.4640999,2.0811633 | 423268 | 4590686 | 1923 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95267-031701.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95267-031702.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial - productiu | BPU | 2025-02-13 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Josep A. Capdevila | 102|98 | 46 | 1.2 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||
| 95269 | Casa al carrer Barcelona número 10 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-al-carrer-barcelona-numero-10 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Casa de tipus xalet, adossada parcialment entre mitgeres i construïda l'any 1920, en un estil pròxim al noucentisme. És de planta quadrada, i consta tan sols de planta baixa, amb terrat pla per coberta.</p> <p>La façana principal presenta una composició simple en base a dues obertures disposades de manera no simètrica. Al centre hi ha el portal d'entrada i, a la seva esquerra, una finestra. Aquestes obertures, com la resta, estan emmarcades amb unes bandes pintades de blanc i tenen una garlanda estucada a la llinda, de manera que destaquen sobre un arrebossat de to ocre que simula un carreuat. La porta queda aixoplugada sota una petita teulada feta amb teula àrab i recolzada sobre quatre mènsules de fusta.</p> <p>A la façana del carrer Vilaseca trobem tres finestres distribuïdes per tot el pany de paret de manera simètrica. El coronament de l'edifici presenta un fris clar estucat, amb diversos espiralls de ventilació del sostremort i, al damunt, una balustrada de peces ceràmiques.</p> <p>La tanca que separa el corredor davanter està realitzada amb paredat revestit de pedra natural, amb una ondulació al coronament i una barana de ferro que segueix el mateix ritme d'ondulacions. El cancell és format per dues pilastres de base quadrada coronades per dos gerros de morter modelat.</p> | 08205-318 | Carrer Barcelona, número 10 | <p><span><span><span>El municipi de Sant Cugat del Vallès ha estat des del darrer quart del segle XIX una ciutat d’estiueig per a ciutadans procedents de Barcelona i dels seus pobles del voltant, que posteriorment van ser agregats a la ciutat comtal. Les primeres construccions per a estiuejants es van fer a redós de la carretera de Gràcia, a tocar del nucli històric de Sant Cugat, passada la riera de Can Mora. </span></span></span></p> <p>Pel que fa a aquesta casa en particular, fou construïda l'any 1920.</p> <p> </p> | 41.4671973,2.0837204 | 423486 | 4591028 | 1920 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95269-031802.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95269-031803.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 98 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | ||||||
| 95270 | Casa al carrer de Barcelona número 12 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-al-carrer-de-barcelona-numero-12 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Casa amb jardí, d'estil popular i construïda a les primeres dècades del segle XX. És un edifici de planta rectangular, que consta de planta baixa i pis. Sembla que el pis fou sobrealçat posteriorment sobre una part del terrat pla que, originàriament, cobria tota la casa.</p> <p>La façana principal presenta una composició simètrica en base a tres obertures. Al centre hi ha el portal d'entrada, amb una finestra a cada costat. Sobre el portal hi ha una senzilla teuladeta feta de teula àrab. A la façana del carrer Vallcarca hi ha tres finestres simples distribuïdes per tot el mur amb disposició simètrica. Els murs estan arrebossats, i totes les finestres tenen reixes.</p> <p>El coronament de l'edifici presenta un fris on hi ha els espiralls de ventilació del sostremort i, al damunt, una balustrada de peces ceràmiques amb un emmarcament pintat de color rosat.</p> <p>El primer pis, probablement afegit amb posterioritat, és un volum de planta quadrada situat a la part de ponent del terrat, amb teulada a tres aigües.</p> <p>La tanca del pati davanter està arrebossada i presenta una ondulació al coronament i també a la barana de ferro. El cancell és format per dues pilastres de base quadrada coronades per dues piràmides.</p> <p> </p> | 08205-319 | Carrer Barcelona, número 12 | <p><span><span><span>El municipi de Sant Cugat del Vallès ha estat des del darrer quart del segle XIX una ciutat d’estiueig per a ciutadans procedents de Barcelona i dels seus pobles del voltant, que posteriorment van ser agregats a la ciutat comtal. Les primeres construccions per a estiuejants es van fer a redós de la carretera de Gràcia, a tocar del nucli històric de Sant Cugat, passada la riera de Can Mora. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa a aquesta casa en particular, segons dades del cadastre, no sempre del tot fiable, s'hauria construït l'any 1930.</span></span></span></p> | 41.4670173,2.0838383 | 423496 | 4591008 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95270-031901.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95270-031902.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 119|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 | |||||||
| 95272 | Casa de Francesca Amat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-francesca-amat | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>Casa de cos d'estil noucentista amb elements historicistes. És una edificació entre mitjeres, de planta baixa i pis.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A la planta baixa hi ha el portal d'entrada, situat a l'esquerra de la façana, i un finestral a la dreta. Ambdós elements es caracteritzen per unes llindes amb tres arcs lobulats. Aquestes obertures estan emmarcades amb una faixa i una motllura. En el cas de la porta hi ha uns capitells amb motius vegetals als brancals. Entre les dues obertures hi ha un esgrafiat amb les inicials de Francesca Amat (F i A) que estan emmarcades amb una motllura.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Al primer pis hi ha un gran balcó amb balustres de morter modelat. En aquest espai hi ha dos portals d'accés al balcó, amb una faixa emmotllurada que emmarca les obertures. Al centre de la llinda hi ha un medalló decorat amb garlandes i motius vegetals.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L'arrebossat de la façana és un esgrafiat que imita carreus. A la part superior hi ha un fris amb una sanefa vegetal i amb quatre òculs de respiració del sostremort. El coronament és una balustrada amb peces de morter modelat emmarcada per dues pilastres de base quadrada.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L'interior de l'edifici l’any 2008 mantenia elements originals com la fusteria i el paviment. A l'exterior, conserva les fusteries amb la porta i les persianes de llibret, ben adaptades als perfils especials de les obertures.</span></span></span></p> | 08205-320 | Carrer Barcelona, número 15 | <p>El 4 d'abril de 1923 Francesca Amat Trabal va demanar una llicència d'obres per construir una casa, segons plànols de Cèsar Martinell, arquitecte. El permís va ser concedit el dia 20 del mateix mes.</p> <p>Cèsar Martinell Brunet va néixer a Valls el 1888 i va morir el 1973. Va obtenir el títol d'arquitecte el 1916. Va ser l'autor dels projectes de diversos cellers cooperatius a les comarques de la Terra Alta, l'Alt i el Baix Camp, el Priorat i l'Alt Penedès. Entre ells els cellers de Pinell del Brai, Falset i Gandesa.</p> | 41.4672120,2.0838987 | 423501 | 4591029 | 1923 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95272-032001.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95272-032002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95272-032003.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95272-032004.jpg | Legal | Noucentisme|Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2025-02-13 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Cèsar Martinell Brunet | 106|116|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:22 |
Estadístiques 2026
patrimonicultural
Mitjana 2026: 0,00 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc