Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 77325 | Creu de Can Boquet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-can-boquet | DOMÍNGUEZ, Josep i OLIVA, Benet (1994). Vilassar de Dalt. Història gràfica. Oikos-Tau. Vilassar de Mar. PONS, Marc (2014). La creu de Can Boquet. Article inèdit. Vilassar de Dalt. | XX | Amuntegat amb una pila de pedres es troba la base originària de la creu. Fora interessant recuperar-la i adequar l'entorn immediat de la creu i dignificar l'espai, potser amb un petit plafó explicant els avatars d'aquest element. La presència de motoristes i ciclistes poc respectuosos fan perillar la creu i les restes del basament originari. | La creu de Can Boquet és una creu de ferro situada a la confluència del camins que pugen de Vilassar de Dalt i Cabrils ( el Maresme) cap a Vallromanes (Vallès), Teià (el maresme) o Òrrius (el Maresme). Compositivament és una creu de ferro de factura molt senzilla, feta amb perfils d'acer laminat que conformen una creu llatina. El fust i la creuera estan fets amb el mateix perfil. La punta superior i l'extrem dels braços es troben arrodonits: es va retallar l'ànima del perfil amb forma d'una semicircumferència i se'n van doblegar les ales per donar aquest acabat. | 08214-237 | Can Boquet | La creu actual en substituïa una altra de fusta. En el plànol que es conserva a l'arxiu Diocesà de Barcelona, datat l'any 1777, ja hi figura una creu. Durant la Guerra Civil espanyola es va intentar destruir, però només s'aconseguí deformar. Les restes van quedar emmagatzemades a la masia de Can Boquet. Després de la Guerra per iniciativa d'un grup de persones es decideix tornar-la a posar, però amb el canvi d'ubicació actual, ja que diversos projectes d'ampliacions de vials n'afectaven la disposició primera. | 41.5258000,2.3402500 | 444957 | 4597339 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77325-foto-08214-237-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77325-foto-08214-237-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La seva ubicació actual no és la originària. Com diu Pau Ubach (PONS: 2014): 'La Creu estava ubicada en el marge de les feixes de Can Boquet que limitaven amb el camí d'accés a Vilassar. Estava fixada sobre una base de pedra semicircular de dos nivells fonamentada sobre una base maons. Aquest fonament elevava la creu fins a nivell de les feixes que estaven ben bé uns 3 m per sobre el nivell del camí'. | 98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | |||||||
| 77326 | Forn de Can Boquet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-can-boquet | XVII-XVIII | Forn de bòbila situat al nord de la masia de Can Boquet, en una franja boscosa entre vinyes i al costat de l'antiga font, hi trobem aquest forn destinat a la cocció de les peces de construcció de la masia de Can Boquet. Es tracta d'una petita construcció de planta rectangular (3,5 x 2,1 m) que conserva en bon estat dels parets rubefactades del forn, la graella, la cambra de combustió i el seu accés. | 08214-238 | Plana de Can Boquet | 41.5292500,2.3419200 | 445099 | 4597721 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77326-foto-08214-238-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77326-foto-08214-238-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | |||||||||||
| 77327 | Fons documental de l'arxiu parroquial | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-parroquial-6 | <p>SAMON FORGAS, Josep (1994). Les fundacions de la parròquia de Sant Genís de Vilassar entre els segles XVI-XVIII; dins X Sessió d'Estudis mataronins, 20 de novembre de 1993. Museu Arxiu de Santa Maria. Mataró, pàgs. 137 a 152.</p> | XIV-XX | <p>Bona part del fons documental de l'arxiu parroquial de Sant Genís de Vilassar es va salvar de la crema generalitzada de 1936 i representa un testimoni vital per a la història d'aquesta població. A més a més es troba en molt bones condicions de conservació, ordenat, i parcialment digitalitzat. Conté un conjunt de pergamins, el més antic dels quals és de l'any 1370. També hi ha manuscrits litúrgics i leccionaris que daten dels segles X i XI. Tots els pergamins estan digitalitzats. També disposa de documentació notarial des del segle XIV fins el segle XVII. A més a més dels llibres parroquials: Matrimonis des de l'any 1568 fins 1930t; llibre de confirmacions (1903, 1910, 1917, 1926, 1928 i 1931); llibres de baptismes des de 1508 fins 1939; llibres d'òbits des de 1468 fins 1938. n altre grup important del fons es correspon amb documentació de la vida parroquial: Confraries, correspondència, Manual de la Universitat, llibre de comptes de 1621 a 1645 o capítols matrimonials. Com a curiositat s'hi troba documentació referent als Mossos d'Esquadra del lloc de Vilassar i Caldes d'Estrac, de finals del segle XIX fins l'any 1923.</p> | 08214-239 | Plaça de la Vila, 9 | 41.5174700,2.3586800 | 446488 | 4596402 | 08214 | Vilassar de Dalt | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77327-foto-08214-239-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77327-foto-08214-239-2.jpg | Legal i física | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Es pot consultar prèvia cita els dissabtes de 10 a 13h A l'Arxiu Diocesà de Barcelona també hi ha documents de la parròquia de Sant Genís de Vilassar. | 94|98|85 | 56 | 3.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | |||||||||
| 77328 | Arxiu Històric Municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-historic-municipal-1 | BENITO i MONCLÚS, Pere (1997). Catàleg de la documentació en pergamí del Museu Municipal de Vilassar de Dalt. Fons Banús i Fons Armengol. Museu Municipal de Vilassar de Dalt. XICOTA VIÑÉ, Alicia (2014). Estat actual i propostes per a la creació del servei d'arxiu municipal de Vilassar de Dalt. Treball de recerca del Màster d'arxivística i gestió de documents. Escola superior d'arxivística i gestió de documents. (Treball fi de Màster i postgrau). | XIV-XXI | Des de la creació del Museu Arxiu Municipal, aquest ha anat aplegant documentació fruit de donacions de particulars i d'entitats públiques i privades. Hi ha una part que correspon a l'Arxiu Parroquial, com són els manuals o els llibres sacramentals que estan digitalitzats i es poden consultar. L'Arxiu Històric Local es compon d'una col·lecció de pergamins, una col·lecció de fotografia, una col·lecció de cartelleria, una col·lecció d'empreses tèxtil i altres fons. La col·lecció de pergamins es compon per 45 pergamins del Fons Banús i Armengol i 37 pergamins del Fons Villà-Recoder. L'abast cronològic d'aquests pergamins va del segle XIV al XVII. Del fons provinent d'entitats destaquen el Fons de la Falange, que es va salvar de la crema generalitzada; el Fons dels Rajolers, el de la Cooperativa l'Estrella, el Fons de La Massa, el Fons de la Cooperativa La Fraternal, i el Fons de la Creu Roja. També hi ha un fons provinent de l'Arxiu municipal relacionat amb urbanisme i les lleves. | 08214-240 | Carrer Marquès de Barberà, 9 (Can Banús) | L'Arxiu Històric Local, es crea l'any 1997 com a secció del museu per ordenar i donar servei a tot el material aplegat durant els anys. Des de l'Ajuntament s'ha desenvolupat un projecte per ubicar aquest servei a la planta pis de la masia de Can Banús, on hi havia l'antiga biblioteca, ara amb nova seu a Can Manyer. | 41.5194700,2.3562600 | 446288 | 4596626 | 08214 | Vilassar de Dalt | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77328-foto-08214-240-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77328-foto-08214-240-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77328-foto-08214-240-3.jpg | Legal i física | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | S'ha signat un conveni entre l'Ajuntament i el Marquès de Barberà i de la Manresana, propietari del castell per fer accessible l'arxiu del Marquès. | 94|98|85 | 56 | 3.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | ||||||||
| 77329 | Fons del Marquesat de Moja referent al castell de Vilassar de la Biblioteca de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-del-marquesat-de-moja-referent-al-castell-de-vilassar-de-la-biblioteca-de-catalunya | BENITO i MONCLÚS, Pere (1999). Els habitants de Vilassar enfront la senyoria arbitrària dels Sant Vicenç (1229); dins Ipsa Arca, núm. 1, febrer de 1999. Museu Municipal de Vilassar de Dalt, pàgs. 40 a 47. BENITO i MONCLÚS, Pere (2001). Catàleg de la documentació en paper del Fons del Marquesat de Moja de la Biblioteca de Catalunya referent als castells i jurisdiccions de Vilassar i Sant Vicenç. Departament d'Història Medieval, Paleografia i Diplomàtica. Universitat de Barcelona. | XIV-XIX | Dins del fons miscel·lani de documents individuals de la Biblioteca de Catalunya es localitza una cinquantena de pergamins dels segles XI a XIV referents a al senyoria dels Sant Vicenç als castells de Vilassar i Burriac i als seus respectius termes i jurisdiccions; a la que cal afegir documentació en paper del Fons del Marquesat de Moja, catalogada per Pere Benito (2001). Entre aquests pergamins hi consten els plets més antics, com l'assemblea de barons celebrada entre 1086 i 1088 a la rovira del davant de l'església de Sant Esteve de Ripollet per tal de resoldre un contenciós entre Guillem Umbert de Ses Agudes i Guadall Guillem (de Sant Vicenç) i la seva mare Adelaida, sobre la castlania de la torre de Vilassar i les franqueses d'Agell i Argentona. També hi ha actes de transmissió familiar. Un petit grup de pergamins concerneix al domini del priorat de Sant Marçal del Montseny a Vilassar. Alguns documents del segle XIII tenen relació amb l'exercici de la jurisdicció civil i criminal sobre els habitants del terme de Vilassar i amb les relacions dels senyors del castell amb els veguers reials. Aquest conjunt d'un origen comú s'ha format per vies diverses i en moments diferents. Primerament per llegat de Joaquim Miret i Sans. Un segon grup prové a través de la Diputació de Barcelona de l'antic Hospital de la Santa Creu. Alguns pergamins foren comprats a Eduard Mitjana de la Dioblas abans de 1941. Finalment, l'any 1954 ingressà un fons provinent d'una permuta entre la Diputació de Barcelona i la de València. | 08214-241 | Carrer de l'Hospital, 56 (08001 - Barcelona) | La línia principal dels Desbosc s'extingeix a finals del segle XVII per manca de successió. Els títols de les senyories de Vilassar i Sant Vicenç s'integren dins el Marquesat de Moja, creat l'any 1702, amb el casament d'Agustí de Copons, segon marquès de Moja, amb Gaietana, filla d'Antoni d'Oms Cabrera i Des Bosc. | 41.5177300,2.3563800 | 446296 | 4596433 | 08214 | Vilassar de Dalt | Restringit | Bo | Legal i física | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | L'Arxiu del Marquès de Santa Maria de Barberà i de la Manresana ubicat al castell de Vilassar és un arxiu nobiliari que els Sarriera hereten l'any 1822, i que prové d'un mateix origen. Actualment s'ha signat un conveni amb l'Ajuntament de Vilassar de Dalt per tal de posar aquesta documentació al servei dels estudiosos. Mentrestant, es pot consultar la seva catalogació on line amb el vincle que hi ha en aquesta mateixa fitxa.Conté un dels arxius històrics privats més importants de Catalunya, amb més de 8000 pergamins, centenars de lligalls en paper, 300 libres, 70 manuscrits, etc. Fou declarat, l'any 1986, bé d'interès cultural per la Direcció General del Patrimoni Escrit i Documental de la Generalitat. | 94|98 | 56 | 3.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | |||||||||
| 77330 | Fons de Vilassar del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-vilassar-del-servei-de-patrimoni-arquitectonic-local-de-la-diputacio-de-barcelona | GONZÁLEZ MORENO-NAVARRO, Antonio (2006). Conservació preventiva: última etapa. Memòria SPAL 1991-2001. Diputació de Barcelona. LACUESTA CONTRERAS, Raquel (1998). El servei de catalogació i conservació de monuments de la Diputació de Barcelona. Metodologia, criteris i obra 1915-1981. Vol. III. Tesi doctoral. Universitat de Barcelona. Facultat de Geografia i Història, pàgs.. 1016-1088. | XX | El fons relacionat amb Vilassar del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona consta de documentació escrita i gràfica d'edificis de la població. Una bona part es troba a les carpetes AG-165-166 i 167; hi ha carpetes de Can Banús, el casal Piferrer i el Centre Vilassanès. D'aquest darrer es pot consultar la documentació administrativa, estudis i projectes, un conveni i certificacions d'obres, pressupostos i plànols. Hi ha molta fotografia, del castell, de l'església, de Can Maians o de la Font de la teula. Procedeixen de diversos llocs, des de l'arxiu Mas, del propi Servei, de Puig i Cadafalch, de Bonet Garí. La fotografia més antiga és la del castell, de l'any 1886, donació de Puig i Cadafalch. Hi ha una col·lecció important de fotografies del Centre Vilassanès procedent de diversos fons. De F. Balenyà hi ha 12 clixés de la font de la Teula, de Can Banús, de les escoles i de l'Ajuntament. Un altre element important que es conserva en aquest fons són els dibuixos originals del teginat del castell, fets l'any 1932 per J.F. Ràfols. Un d'aquests dibuixos apareix publicat en el seu llibre sobre els teginats de la Península. | 08214-242 | Carrer Comte d'Urgell, 187 - Edifici del rellotge - (08036 - Barcelona) | El Servei fou creat l'any 1914 per la Diputació de Barcelona presidida per Enric Prat de la Riba, com a conseqüència de la 'Memòria sobre la conservació i catalogació de monuments' feta per l'Institut d'Estudis Catalans. Ha tingut tres directors en més de 80 anys: els arquitectes Jeroni Martorell i Terrats (1915-1951), Camil Pallàs i Arisa (1954-1978) i des de l'any 1981, Antoni González i Moreno-Navarro. Entre 1915 i 1929, la seu del servei era el Palau de la Generalitat. | 41.5172100,2.3589100 | 446507 | 4596373 | 08214 | Vilassar de Dalt | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | L'antic servei de catalogació i conservació de monuments de la Diputació de Barcelona, actual SPAL, conserva un important volum documental fruit de les seves intervencions en diferents edificis del municipi, des dels anys 20 fins els anys 70 del segle passat. S'hi poden consultar plànols, plantes, alçats, croquis, seccions, detalls i planimetria diversa d'edificis tan importants com la Casa de la Vila, la Biblioteca Torras i Bages, el Palau Reial, l'església de Sant Joan, la Basílica de Santa Maria o la Capella de Sant Pelegrí. A més a més, hi podem trobar els projectes arquitectònics de reforma, memòries d'actuació, epistolari, pressupostos, factures i forces fotografies en blanc i negre. Els arquitectes protagonistes d'aquesta ingent documentació són en Jeroni Martorell i en Camil Pallàs. | 56 | 3.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | |||||||||||
| 77331 | Festa Major de Sant Genís | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-sant-genis | BENITO Pere (2006). Vilassar de Dalt, un poble de futur. Ajuntament de Vilassar de Dalt. VILÀ, Xavier (2001). De Vilassar i la Festa Major a començaments del segle XX; dins el programa de Festa Major de l'any 2001. Vilassar de Dalt. | XIX-XX | Vilassar de Dalt celebra la seva Festa Major en honor als patrons de Vilassar; Sant Genís d'Arlés, notari i màrtir, i Sant Genís de Roma, comediant i màrtir, el 25 d'agost i el cap de setmana més proper. Tot i mantenir els elements formals, com el Pregó, i celebrar el tradicional Ofici Solemne, té un caràcter més lúdic que la dels Sants Màrtirs. Tot i així, manté aspectes que li donen un valor afegit, com exposicions o articles d'història en el catàleg. Durant molts anys, s'havien fet passejades culturals per conèixer llocs del municipi amb un interès històric o patrimonial. El gruix de les activitats està relacionat amb la festa i la música, balls, concerts, correfocs, festa infantil, ballada de sardanes o concurs per escollir l'hereu i la pubilla. La festa finalitza amb una sardinada popular, la cantada d'havaneres i el rom cremat. Cal destacar que des de fa uns anys no es fa castell de focs, per exprés desig de la Comissió de festes i poder destinar el cost en altres activitats. | 08214-243 | Vilassar de Dalt | Lluny queden aquells anys on s'instal·lava l'envelat a la Plaça de la Vila i les noies estrenaven vestits encarregats amb temps a les modistes del poble. | 41.5171500,2.3582500 | 446452 | 4596367 | 08214 | Vilassar de Dalt | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77331-foto-08214-243-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77331-foto-08214-243-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Vilassar de Dalt té dues festes majors igual d'importants les dues; una a la primavera, en honor als Sants Màrtirs, i l'altra a l'estiu, en honor dels seus patrons. | 98 | 2116 | 4.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | ||||||||
| 77332 | Festa Major dels Sants Màrtirs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-dels-sants-martirs | AA.VV (1995). De Càller a Vilassar (1623-1993).. Parròquia de Sant Genís de Vilassar. Vilassar de Dalt. BENITO Pere (2006). Vilassar de Dalt, un poble de futur. Ajuntament de Vilassar de Dalt. MAS, Mossèn Josep (1908). Nota històrica de les relíquies dels Sants màrtirs de Vilassar de Dalt. Barcelona. Societat General d'arts gràfiques. SAMON, Josep, coord. (1991). Vilassar i els Sants Màrtirs. Museu Municipal de Vilassar de Dalt. SAMON, Josep (2004) 350 anys i més; dins programa de Festa Major dels Sants Màrtirs, Vilassar de Dalt. SAMON, Josep (2008). Petita història dels Sants Màrtirs de Vilassar de Dalt. Confraria dels Sants Màrtirs. Edició editorial Mediterrània. Barcelona. | XVII-XXI | Vilassar de Dalt celebra la seva Festa Major en honor als Sants Màrtirs el 29 d'abril des de l'any 1654, amb motiu de l'arribada de les relíquies dels Sants Màrtirs de Càller. En aquesta festa, els actes religiosos en honor dels Sants Màrtirs tenen un paper molt important. Es parla d'obrir i tancar els sants Màrtirs. Comença la vigília del 29 d'abril amb l'obertura del reliquiari. A partir del 2004 es recupera el Vot de poble, que tenia 350 anys d'antiguitat (1654) per part dels representants de les entitats i associacions de Vilassar. Tot seguit es fa la cantada dels Goigs, editats per primera vegada l'any 1887. Els Gegants ofereixen el ball dels Sants Màrtirs. El dia 29 es fa l'Ofici Solemne. A més a més hi ha una sèrie d'actes festius destinats a tot tipus de públic i que varia en funció de les realitats de cada any però que mantenen una mateixa estructura basada en la música, l'esport, la gastronomia, la cultura i la tradició. Destaca la trobada de gegants amb cercavila i els espectacles de foc dirigits pels Diabòlics anònims i els Diablons. La canalla té la seva programació específica. I no pot faltar una arrossada popular. També es fa una trobada de tots els nens, joves i homes que porten el nom de Pere Màrtir. El darrer dia es fa l'acte litúrgic més solemne: Tancar els Sants Màrtirs; durant el qual s'interpreten, amb acompanyament d'orquestra, les antiquíssimes Completes, seguides d'una processó, de la lletania dels sants, del cant dels goigs, del repartiment de les flors amb les que han enramat la capella i del tancament dels reliquiaris. | 08214-244 | Vilassar de Dalt | L'origen cal buscar-lo amb el culte a les relíquies exhumades de les necròpolis paleocristianes de la ciutat de Càller, a l'illa de Sardenya, que Salvador Riera, fill de Can Rafart, aconseguí de l'arquebisbe Francesc d'Esquivel, mentre servia al comte Alfons d'Erill, virrei de Sardenya (1617-1623). Arriben de Càller l'any 1623 i de bon principi són invocades per l'obtenció del benefici de la pluja en èpoques de sequera. Es construeix una capella annexa a l'església parroquial en honor seu; entre 1625 i 1632 En el Consell General de tots els caps de casa reunits a l'antic cementiri parroquial, celebrat el 5 d'abril del 1654, diumenge de Pasqua de Resurrecció, s'estableix el Vot de poble. Els reunits, 107 vilassarencs presidits pel batlle, els jurats i els consellers ordinaris d'aquell any, decideix per unanimitat que cada 29 d'abril fos festa a la parròquia i terme de Vilassar. | 41.5171600,2.3584400 | 446468 | 4596368 | 08214 | Vilassar de Dalt | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77332-foto-08214-244-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77332-foto-08214-244-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77332-foto-08214-244-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Vilassar de Dalt té dues festes majors igual d'importants les dues; una a la primavera, en honor als Sants Màrtirs, i l'altra a l'estiu, en honor dels seus patrons. | 98|94 | 2116 | 4.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | ||||||||
| 77333 | Festa de Sant Antoni | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-sant-antoni-2 | AA.VV (2000). Sant Antoni Abat a Vilassar de Dalt: història, tradició i actualitat. El vaixell. Vilassar de Dalt. BENITO Pere (2006). Vilassar de Dalt, un poble de futur. Ajuntament de Vilassar de Dalt. SAMON FORGAS, Josep (1982). Notes històriques de la devoció a Sant Antoni Abat, a la nostra vila. Goigs en lloança de sant Antoni Abat. Vilassar de Dalt. Impremta El Vaixell. | XVIII-XXI | vigent | La festa dels Tres tombs se celebra cada any a Vilassar de Dalt el mateix 17 de gener, a diferència d'altres poblacions que la traslladen al diumenge més proper o l'alternen amb les poblacions veïnes, per donar la possibilitat que cavallers i carros puguin participar en diferents municipis. La festa comença a les 9 h del matí amb la repicada de campanes i amb la rebuda dels participants i de la banda de música per part de les autoritats locals. Es fa la benedicció dels panets davant la imatge de Sant Antoni i s'agafen forces per la jornada amb l'esmorzar de germanor. A continuació, la comitiva amb acompanyament musical es dirigeix a Cal Lota, on hi ha dipositat l'estendard per anar a l'església on se celebrarà la Missa, es venera la relíquia de Sant Antoni, es canten els goigs i es beneeixen els panets. Després comença la benedicció, davant l'església, dels animals fent tres tombs a un itinerari pel centre de la vila. A la tarda hi ha cafè - concert a La Massa, que des de fa 50 anys va a càrrec de La Principal de La Bisbal; i al vespre el ball de Sant Antoni. | 08214-245 | Nucli antic | A l'arxiu parroquial es conserva documentació de l'any 1738 relativa a la celebració de la festa de Sant Antoni, amb Completes a la vigília, Ofici, Benedicció dels animals i Processó a la tarda. L'any 1717, a la parròquia fou fundada canònicament una Confraria sota l'advocació de Sant Antoni Abat i Sant Antoni de Pàdua. Aquesta confraria administrava una de les capelles laterals de l'antiga església parroquial, a la qual hi havia un altar i un retaule dedicat als dos sants Antoni. Aquest altar i retaule foren construïts els anys 1722 - 23 pels escultors Joan Vila i Gabriel Xiralt i daurats pel mataroní Salvador Sala. La confraria va anar adquirint diferents objectes pel culte, d'entre els que cal destacar un reliquiari d'argent de l'any 1743 i uns canelobres gravats amb el nom de la confraria, l'anagrama del nom de Maria i la data 1792. Els confrares de Sant Antoni tenien una tomba pròpia dins l'església parroquial. A la segona meitat del segle XX, la confraria tenia una activitat molt esllanguida, però els carreters de Vilassar continuaven celebrant la festa anual, amb la benedicció dels animals i els tradicionals Tres Tombs. Llavors se'n feren càrrec uns quants pagesos que tenien animals de tir per a les feines del camp. Aquells pagesos i els seus descendents han mantingut la festa fins avui. L'any 1925 es féu una edició de Goigs amb notes històriques i una fotografia de l'altar-retaule. L'antiga capella i l'altar foren destruïts durant la guerra civil. Malgrat la forta davallada per causa de la mecanització i transformació dels treballs agrícoles, la valoració de les festes tradicionals i l'augment de les cavalcadures dedicades a l'esbargiment i l'esplai, han contribuït a fer que la benedicció dels animals i els Tres Tombs siguin uns dels actes més populars i lluïts de l'any. | 41.5173300,2.3585000 | 446473 | 4596387 | 08214 | Vilassar de Dalt | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77333-foto-08214-245-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77333-foto-08214-245-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77333-foto-08214-245-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | L'organització va a càrrec d'una comissió | 98|94 | 2116 | 4.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | |||||||
| 77334 | Fira del bolet i la natura | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fira-del-bolet-i-la-natura | XX-XXI | Al final d'octubre, als voltants del 25 i 26 i durant tot el cap de setmana es fa una festa dedicada al bolet on sempre hi ha alguna activitat de tipus cultural. Durant 25 anys s'ha fet ininterrompudament una exposició en la que hi col·labora el Museu Arxiu Municipal. Sempre hi ha hagut un afany de divulgació cultural, fent xerrades, amb l'edició de col·leccionables sobre el món del bolet, o organitzant sortides i itineraris. Des del 2000 es fa una Fira al carrer amb la presència de múltiples parades i molts visitants. Des de fa 18 edicions s'atorga un premi honorífic per al vilassarenc que s'hagi destacat en algun aspecte esportiu, cultural o cívic. | 08214-246 | Carrer Marquès de Barberà | Va començar l'any 1990 per iniciativa de Manel Monjonell amb una exposició de bolets al Museu Arxiu Municipal de Vilassar. Cinc anys més tard iniciaven el tastet, amb una recepta de la Garrotxa. Aquesta degustació s'ha anat fent fins el 2014, en que els organitzadors han cregut oportú fer un gir. Després va venir el bolet d'or, que s'atorga a una persona de Vilassar que s'hagi destacat en cultura, esport o societat. L'any 2000 s'hi afegeix la Fira. | 41.5184000,2.3568400 | 446335 | 4596507 | 08214 | Vilassar de Dalt | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77334-foto-08214-246-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77334-foto-08214-246-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 2116 | 4.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | ||||||||||
| 77335 | Formatges Pujol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/formatges-pujol | AA.VV (2013). Formatges artesans, de pastor i amb DOP. Artesans, núm. 5 maig-juny de 2015pàg. 28 URGELL, Oriol. Coord. (2008). Els formatges de Catalunya. Departament d'Agricultura, Alimentació i Acció Rural de la Generalitat de Catalunya. Editorial 62. Barcelona. | XX-XXI | La formatgeria de Can Pujol és una iniciativa que Josep Cuixart va començar fa més de 30 anys. Després de tot aquest temps pot oferir una gran varietat de formatges artesanals i de qualitat, basats sobretot en la llet de cabra, tot i que també en fa algun amb llet d'ovella. Els primers anys feia el que ara en diuen, formatge de pastor, perquè tenia el seu propi ramat que munyia a mà. Ara, però, adquireix la llet de pastors com en Miquel del Parc Serralada litoral o de Lleida. Dels diferents tipus que fa, el Nevat és l'emblema de l'empresa. És el seu primer formatge de cabra, de llet pasteuritzada com tots. Només excepcionalment en fa algun de llet crua. Però el Nevat és molt característic per la seva pell coberta de fongs blancs comestibles, amb una textura cremosa, d'aroma suau o bolet, sabors làctics i acidesa equilibrada. No s'emmotlla, sinó que s'anua manualment amb un drap. També elaboren el Petit Nevat, el Sant Mateu, el Cantell, l'Aprime, el Montcabrer. D'ovella elaboren el Ros i l'Odre. Cada formatge requereix una temperatura de conservació específica i un temps de maduració en cambra frigorífica específic. El quall utilitzat és animal. També fan mató i formatge fresc. Abans havien fet un altre tipus anomenat Ull de Cabra, però des de fa un temps ja no el produeixen. | 08214-247 | Can Pujol, s/n | En Josep comença a elaborar formatges artesans a l'any 1980. Prové d'una família de pagesos del Canyet, a Badalona, on va muntar la primera formatgeria. Al principi tenia ramat propi de cabres que va començar èpicament. Les seves primeres quatre cabres les va anar a buscar en un turisme a 650 Km. En el viatge de tornada les cabres eren els acompanyants del conductor. Després es trasllada a Cabrils i finalment, l'any 1999, s'estableix a Vilassar de Dalt on al costat de l'obrador hi té la seva casa. Dels 10 m2 de la primera formatgeria als 400 m2 de l'actual. Però ben aviat se n'adona de la impossibilitat de tenir ramat propi i alhora formatgeria. Sobretot, per les condicions geogràfiques del lloc. Els primers formatges que elabora són de consum immediat: mató, frescos, quallada. L'any 1991 crea el primer madurat de cabra 'el nevat'. | 41.5310400,2.3227300 | 443500 | 4597932 | 08214 | Vilassar de Dalt | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77335-foto-08214-247-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77335-foto-08214-247-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Forma part de la guia editada pel Departament d'Agricultura, Alimentació i Acció Rural de la Generalitat de Catalunya, actualitzada l'any 2008.Les dues primeres fotos han estat cedides per Josep Cuixart. | 98 | 60 | 4.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | ||||||||
| 77336 | Formatges Artefor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/formatges-artefor | AA.VV (2013). Formatges artesans, de pastor i amb DOP. Artesans, núm. 5 maig-juny de 2015pàg. 17 | La formatgeria Artefor és una iniciativa de Jordi Arroyo, que instal·la el seu obrador a Vilassar l'any 2012. Els productes que ofereix són formatges de llet pasteuritzada d'ovella, de cabra i ara un de vaca. Són formatges de pasta tova i auto premsat, madurats amb cambra frigorífica. Utilitza quall animal i el temps de maduració varia segons el formatge. Els d'ovella són el Forcat, el Burriac i el rodonet d'ovella; els de cabra són el Lingot de cabra i el Rodonet de cabra; i el de vaca es diu Sant Bartomeu. El Burriac és tipus tupí amb ratafia i aiguardent d'arròs del delta de l'Ebre. Els rodonets, tant de cabra com d'ovella estan rentats manualment, un a un, amb aigua de mar. El Sant Bartomeu, que està fet amb llet de vaca, i sense lactosa ha estat premiat i a partir d'ara es comercialitzarà. Cada tipus de llet prové d'un mateix ramat: el de cabra d'un ramat d¡Arenys de Munt; el d'ovella d'un ramat del Pirineu i el de vaca de Cardedeu. | 08214-248 | Carrer Salvador Espriu, 37 | Jordi Arroyo abans d'inaugurar el seu propi obrador havia treballat durant cinc anys en una altra formatgeria. Des del 2012 té el seu propi obrador. | 41.5167900,2.3668100 | 447166 | 4596322 | 08214 | Vilassar de Dalt | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77336-foto-08214-248-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77336-foto-08214-248-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | El lingot de cabra ha obtingut la medalla d'or del Lactium 2014 de Vic.El rodonet d'ovella ha obtingut el premi Medalla de plata del Lactium 2014 i Medalla de bronze el 2015.El Sant Bartomeu ha obtingut la Medalla d'Or del Lactium 2015. | 60 | 4.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | |||||||||||
| 77337 | Ofici de pastor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ofici-de-pastor-1 | XX | L'ofici de pastor a Vilassar ja està documentat fotogràficament des de fa 100 anys i s'ha mantingut fins els nostres dies a través de la mateixa família. Actualment hi treballen pare i fill. En Miquel Giner porta un ramat d'unes 300 ovelles de la raça ripollesa i segurenya. El pare condueix un ramat de 400 ovelles. Les ovelles són de carn i les serveix a l'escorxador de Santa Maria de Palautordera i a Breda. Quan s'han d'esquilar venen una brigada especialitzada que s'emporta la llana. Dormen darrera la Can Boquet. Al llarg del Parc Serralada Litoral, que és per on es mouen hi a diverses cledes i pastures sembrades pel bestiar, algunes facilitades per la Diputació de Barcelona. La llet de les cabres serveix per fer el formatge artesà Pujol, també de Vilassar. | 08214-249 | Parc Serralada Litoral | Qui va començar a la família va ser sobretot l'àvia d''en Miquel, la Maria Colomer, que amb el seu marit, en Joan Canyelles Figueres, feien de masovers a Can Boquet. En Miquel des de petit ja va aprendre l'ofici del seu pare, però que porta un ramat propi fa sis anys. | 41.5278100,2.3373800 | 444719 | 4597564 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77337-foto-08214-249-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77337-foto-08214-249-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 60 | 4.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | ||||||||||
| 77338 | Aplec del Sant Crist | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-del-sant-crist | AA.VV (2004). XXV Aplec del crist del Camí del Mig del Pla de Vilassar. Grup de veïns del veïnat del sant Crist. Vilassar de Dalt. SAMON FORGAS, Josep (1991). El CRIST del Camí del Mig a Vilassar de Dalt. Goig en lloança del Crist. Impressió El Vaixell. Vilassar de Dalt. | XX | L'any 1979 la capella es trobava mig descalçada per les baixades del torrent. En adonar-se'n alguns veïns, encapçalats per la Pepeta Serra i Mossèn Joaquim Vives, rector de Vilassar de Dalt, van mobilitzar ajuntament i altres veïns per restaurar-la i protegir-la de possibles noves avingudes. Les despeses van anar a càrrec dels mateixos veïns i el paleta va ser l'esteve Samon. Un cop enllestides les reformes van considerar que calia celebrar-ho i, així, e 14 de setembre de 1980 neix el primer aplec del sant Crist del Pla del molí. Una festa que s'ha anat celebrant ininterrompudament des de llavors; el diumenge més proper al 14 de setembre. Quatre anys més tard, mossèn Joaquim Vives i Aragó, rector de Vilassar de Dalt, compon els Goigs en lloança del Crist. Es tracta d'un ritual ben senzill però significatiu. Es comença amb una eucaristia amb els rectors de les parròquies de Vilassar de Dalt, Vilassar de Mar, Cabrils i Premià de Mar. A continuació es fa la benedicció dels diferents termes municipals i en acabat es fa una festa popular i oberta a tothom on hi participen grups i entitats dels diferents pobles. Tothom hi col·labora; els veïns cedeixen l'espai per fer la festa i aparcament dels cotxes, els municipals asseguren la correcta circulació, al tractar-se d'una cruïlla ec de camins cada cop més concorreguda, la brigada municipal aporta taules i cadires. L'assistència del públic és molt concorreguda. S'ha comptat amb la participació del President de la Generalitat i del Parlament en més d'una ocasió, el Vicari episcopal o el bisbe auxiliar de Barcelona. | 08214-250 | Torrent de les Tartanes amb Camí del Mig | L'existència d'una creu en aquest lloc és molt antiga. Al marge de les consideracions de tipus religiós, constatem la presència de creus a les cruïlles dels antiquíssims camins rals (reials) i els camins que menaven als pobles de la comarca, arrecerats al peu de la serralada litoral. Al primer hi trobem la creu de Can Boquet, situada a la cruïlla del camí de la carena i el que de Vilassar va al Vallès. Al segon, conservem encara aquest Crist de Vilassar de Dalt i les restes del que hi havia a la cruïlla del camí de Cabrera, el Crist Mujal, sota la muntanya de Montcabrer. En un plànol de l'antic terme de Vilassar, fet l'any 1777, hi són indicades totes aquestes creus, però sembla que eren nues, sense capelleta, tal com encara ho és la creu de Can Boquet. No ens ha d'estranyar gens que el Crist i el Crist Mujal ens hagin arribat amb aquestes senzilles capelletes., Era costum que les creus situades en els camins fossin cobertes amb teulades a quatre vessants per preservar-les de les pluges. Aquest costum donà origen a un tipus de creus conegut amb el nom de creu coberta, repetit a diversos indrets de Catalunya, i potser la més coneguda de totes és la Creu coberta que hi havia a l'entrada de la Ciutat Comtal per la banda del Llobregat, prop de l'actual plaça d'Espanya. La creu que ens ocupa, com la del camí de Cabrera, també fou coberta amb un sostre a quatre vessants. Si hem de fer cabal de la data que hi ha a la porta de ferro de la capelleta, aquesta deuria ser edificada l'any 1858, al damunt mateix del peu de pedra que sostenia l'antiga creu, que seria substituïda per un sant Crist. El 1910, amb la promulgació de la popularment anomenada Ley del Candado, es retiraren les imatges dels llocs públics i també fou retirat el sant Crist d'aquesta capelleta, que restà buida i oberta una pila d'anys. El 1942, mossèn Jaume Tenas i Buixò, llavors ecònom de la parròquia de Vilassar de Dalt procedí novament a endreçar-la. El dia 1 de novembre, diumenge, festa de Tots Sants, fou reconciliada la capelleta i s'hi posà un nou sant Crist, mentre el poble entonava el 'Crec-en-un-Déu'. Els pagesos de la contrada n'han tingut cura des de llavors. | 41.5067600,2.3707600 | 447487 | 4595206 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2116 | 4.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | ||||||||||||
| 77339 | Goig en lloança del Crist | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goig-en-lloanca-del-crist | AA.VV (2004). XXV Aplec del crist del Camí del Mig del Pla de Vilassar. Grup de veïns del veïnat del sant Crist. Vilassar de Dalt. SAMON FORGAS, Josep (1991). El CRIST del Camí del Mig a Vilassar de Dalt. Goig en lloança del Crist. Impressió El Vaixell. Vilassar de Dalt. | XVII-XXI | Goig en lloança del CRIST que es venera al Camí del Mig de Vilassar de Dalt. La seva festa és dia 14 de setembre, i diuen així: Fraternal, devota cita / de cinc pobles cara al mar, / Crist del Pla, fet eremita / sigueu nostre tutelar. // On es troben la riera, / i del Mig, el vell Camí, / les tartanes fan drecera / a a cent passes del Molí, / a pregar el Crist ens invita / en espera secular ... // Escolant aquesta crida / camperols i traginers / entrebant del mul la brida / s'ha parat, i amb mots sincers / que l'amor fidel suscita / han pregat amb fe exemplar ... // Vós sabeu de clars de lluna, / de tempestes, pluja i vent, / de conreus, camins i runa, / de cel blau i sol ardent. / L'esguard vostre ho acredita / amb silenci singular ... // Vós, també, zelós vigia, / disposat, braços en creu, / protegiu la rodalia / i al qui ve de tot arreu. / Vostra cura és inaudita, / vostres ulls són doble far ... // Mes, també heu sofert exili: / un edicte irreverent / us tragué del domicili / amb protestes de la gent. / Heu tornat, però, a l'ermita, / a la vostra antiga llar ... // La contrada prou remembra, / el diumenge més proper / al catorze de setembre, tot l'amor que el Crist li té, / i li ret anyal visita / i homenatge popular ... // Estrenyeu els nostres pobles / amb el llaç de l'amistat, / inspireu-los quefers nobles / i als seus fills la pietat, / que els emmenim vers la fita / de la vostra Eterna Llar ... // Fraternal, devota cita / de cinc pobles cara al mar, / Crist del Pla, fet eremita / sigueu nostre tutelar. /// V. us adorem, oh Crist, i us beneïm // R. Perquè per la vostra creu heu redimit el món. // PREGUEM: Oh Déu, Vós heu volgut que el vostre Unigènit sofrís la Creu, per salvar la nissaga humana. / Feu que, havent conegut a la terra el seu misteri, / fruïm al cel de la redempció que ens ha merescut. / Per Crist Senyor Nostre. R. Amén. | 08214-251 | Capella del Sant Crist (Camí del Mig) | Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, les santes, la Mare de Déu o Crist. Tradicionalment es canten en les festivitats religioses. Acostumen a tenir dues parts: a la primera s'explica la vida, miracles i martiri del sant; mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat. La tradició dels goigs té els seus orígens en la representació dels misteris medievals. La primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven, i el primer text conegut de goigs són els Goigs de Nostra Dona, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV). Els gremis i confraries, especialment la del Roser, popularitzen els goigs dels seus patrons respectius. Malgrat tot, els goigs tal i com els coneixem i que es canten actualment, cal situar-la a partir de la determinació del Concili de Trento (1645), per potenciar la pietat popular a través d'aquest tipus de manifestacions litúrgiques. El gran moment de creació dels goigs fou el segle XVII, quan totes les esglésies parroquials, així com les capelles i capelletes més petites foren dotades d'aquestes manifestacions. Es desconeix el creador de la lletra i la música dels goigs, però quasi bé tots foren editats per impremta durant les primeres dècades del segle XX, i les músiques foren recompostes i arranjades també durant aquest període. | 41.5070100,2.3709700 | 447505 | 4595233 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77339-foto-08214-251-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77339-foto-08214-251-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Lletra i melodia: Mn. Joaquim Vives i Aragó, rector de la Parròquia de Vilassar de DaltHarmonització coral: Lluís Folch i SolerIl·lustració: Rafel Casals i PlanasNotes històriques: Josep Samon i ForgasEdició a cura de la Parròquia de Sant Genís, de Vilassar de Dalt.1ª edició: setembre 1984. 2ª edició, revisada: setembre 1991Acabats d'estampar el dia 14 de setembre del 1991 a la impremta EL VAIXELL, al carrer de la Font de la Teula, 13, Vilassar de Dalt (El Maresme). | 98|119|94 | 62 | 4.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | ||||||||
| 77340 | Goigs en lloança de Sant Genís, notari i Sant Genís, comediant. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-en-lloanca-de-sant-genis-notari-i-sant-genis-comediant | XVII-XXI | Goigs en lloança de Sant Genís, notari i màrtir, i Sant Genís, comediant i màrtir, patrons de Vilassar de Dalt, que es canten per la seva festa que es celebra el dia 25 d'agost, Festa Major de Vilassar, i que diuen així: Amb humor i amb valentia / ens porteu al Paradís. / Infoneu-nos coratgia / Patrons nostres Sants Genís. // Escrivà de confiança / catecumen abrandat, / sou, Genís, de tota França / i d'Arlés vostra ciutat, / llumener de valentia, / de bonesa i compromís...// L'únic jutge, incontenible, / us ordena fer un decret / per occir de mort terrible / el creien, per aquest fet. / Rebutjant la tirania / us heu de fer esmunyedís...// Perseguit, en la fugida / demaneu ser batejat, / però un bisbe us dilucida / que morint martiritzat / obteniu la garantia / de ser admès al Paradís...// Per buscar un segur paratge / el riu Ròdan travesseu. / Mes, botxins amb urc salvatge / us atenyen fent-vos reu. // I ferint-vos amb follia / vau morir amb un dolç somrís...// Cristians de la contrada / sepultaren el seu cos / aquell jorn a la vesprada / amb pregàries i plors. / Gest d'amor i gosadia, / no hi hagué qui desistí s...// Vareu dir enmig de la farsa: / “Escolteu-me Emperador / i vosaltres, la comparsa, / no faig burla del Senyor, / els meus ulls han vist la Via / i el meu cor se sent feliç”. // “ Us ho dic amb ardidesa: / Sí, confesso Jesucrist. / Es mon Déu, ma fortalesa, / Déu7 de tots, ben clar ho he vist. / Combregueu amb ma alegria, / Déu s'ha fet acostadís “ ...// Fou molt dura la resposta / que us donà l'Emperador. / Però Déu, tot us acosta¨/ la tortura i la presó. / I conclou sa covardia / degollant-vos, l'infeliç... // Des d'Arlés i des de Roma / a primers del segle quart / escampeue mística aroma. / Qui dels dos hi té més part ? / D'aleshores nit i dia / no ha faltat qui ens protegís... // Susciteu la valentia / i l'humor als vostres fills. / Feu-los sempre companyia, / no els deixeu en els perills. / I atorgueu-los l'harmonia / dels germans al Paradís. // Vilassar amb goig remercia / vostre humor i tremp castís. / Infoneu-nos coratgia / Patrons nostres Sants Genís. /// V. Tenim posada l'esperança en el Senyor. // R. Auxili nostre i escut que ens protegeix. // PREGUEM / Oh Déu, cada any ens ompliu d'alegria en la diada de Sant Genís i Sant Genís. / Feu que els qui celebrem la seva passió imitem també la fortalesa del seu martiri. / Per Jesucrist Senyor nostre. / R. Amén. // | 08214-252 | Plaça de la Vila | Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, les santes, la Mare de Déu o Crist. Tradicionalment es canten en les festivitats religioses. Acostumen a tenir dues parts: a la primera s'explica la vida, miracles i martiri del sant; mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat. La tradició dels goigs té els seus orígens en la representació dels misteris medievals. La primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven, i el primer text conegut de goigs són els Goigs de Nostra Dona, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV). Els gremis i confraries, especialment la del Roser, popularitzen els goigs dels seus patrons respectius. Malgrat tot, els goigs tal i com els coneixem i que es canten actualment, cal situar-la a partir de la determinació del Concili de Trento (1645), per potenciar la pietat popular a través d'aquest tipus de manifestacions litúrgiques. El gran moment de creació dels goigs fou el segle XVII, quan totes les esglésies parroquials, així com les capelles i capelletes més petites foren dotades d'aquestes manifestacions. Es desconeix el creador de la lletra i la música dels goigs, però quasi bé tots foren editats per impremta durant les primeres dècades del segle XX, i les músiques foren recompostes i arranjades també durant aquest període. | 41.5174300,2.3583900 | 446464 | 4596398 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77340-foto-08214-252-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77340-foto-08214-252-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Lletra i música: Mn. Joaquim vives i Aragó, regent de la Parròquia.Il·lustració: Rafel Casals i Planas. | 98|119|94 | 62 | 4.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | |||||||||
| 77341 | Goigs en llahor del gloriós Sant Roch | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-en-llahor-del-glorios-sant-roch | XVII-XXI | Goigs en llahor del gloriós Sant Roc, confessor, advocat contra la malignitat de la pesta. Es canten a la capella de Sant Sebastià, parròquia de Vilassar de Dalt, arxiprestat de Mataró, bisbat de Barcelona el día 16 d'agost, i que diuen així: Puig tan gran es la potencia / que'l Senyor vos ha donat: / Siau, Sant Roch, advocat / contra la pestilencia. // Vos vareu nàixer a França / a la ciutat de Montpeller, / d'hont siguéreu la esperança / desde vostre temps primer; / la més dura penitencia / desde infant heu abrassat: / / Siau, Sant Roch, advocat / contra la pestilencia. // A vostre pares, perdéreu / als vint anys ab desconhort, / y llavors fou quan rebéreu / ses riqueses y tresor, / mes vostre cor altra herencia / molt més rica ha desitjat: / / Siau, Sant Roch, advocat / contra la pestilencia. // Escollint l'estat de pobre / cap a Roma us dirigiu; / no portant riquesa a sobre / dures privacions sofriu; / molt heroica paciencia / d'aquest modo heu demostrat: / Siau, Sant Roch, advocat / contra la pestilencia. // A molts pobles que sofreixen / de la pesta'ls greus horrors, / vos hi aneu y's converteixen / en gran joya los seus plors, / ja que fuig tota inclemencia / al punt que hi heu arribat: / Siau, Sant Roch, advocat / contra la pestilencia. // Per provar Deu la valía / de la vostra gran virtut, / de la pesta volgué un día / que vos trovéssiu vensut: / la epidemia de Plasencia / tan terrible heu agafat: / Siau, Sant Roch, advocat / contra la pestilencia. // Retirantvos a una cova / per no danyar als demés, / sofríreu la dura prova / sens mai8 queixarvos de res; / tant sols rebeu l'assistencia / d'un gos que us alimentat: / Siau, Sant Roch, advocat / contra la pestilencia. // Retornat a vostra terra / per inspiració de Deu, / trobantla inquieta ab la guerra / tractat d'espia us veyéu, / portantvos a la presencia / de vostre oncle tan aymat: / Siau, Sant Roch, advocat / contra la pestilencia. // Lo vostre oncle governava / en tals días Montpelle', / mes tan nafrat us mirava / qu'ell tampoch us conegué, / y dicant dura sentencia / a presó us ha condemnat: / Siau, Sant Roch, advocat / contra la pestilencia. // Cinch anys de torment sofríreu / sens rébre del mon conhort, / mes de Deu per premi oíreu / l'avís de la vostra mort, / donant-vos la rica herencia de son regne benhaurat: / Siau, Sant Roch, advocat / contra la pestilencia. // La parroquia de Vilassar, / vostre auxili que tant val, / no para de suplicar / que la lliureu de tot mal, / aparteu tota dolencia / d'esta vila y son veïnat: / Siau, Sant Roch, advocat / contra la pestilencia. // Puix es trono de clemencia / lo que vos heu heretat: / Siau, Sant Roch, advocat / contra la pestilencia. /// V. ora pro nobis, beate Roche. // R. Ut digni efficiamur promissionibus Christi // OREMUS / Deus, qui beati Rochi confessoris tui annua solemnitate laetificas: concede propitius, ut cujus natalitia colimus, etiam actiones imitemur. Per Christum Dominum nostrum. // R. Amen. // | 08214-253 | Ermita de Sant Sebastià | Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, les santes, la Mare de Déu o Crist. Tradicionalment es canten en les festivitats religioses. Acostumen a tenir dues parts: a la primera s'explica la vida, miracles i martiri del sant; mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat. La tradició dels goigs té els seus orígens en la representació dels misteris medievals. La primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven, i el primer text conegut de goigs són els Goigs de Nostra Dona, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV). Els gremis i confraries, especialment la del Roser, popularitzen els goigs dels seus patrons respectius. Malgrat tot, els goigs tal i com els coneixem i que es canten actualment, cal situar-la a partir de la determinació del Concili de Trento (1645), per potenciar la pietat popular a través d'aquest tipus de manifestacions litúrgiques. El gran moment de creació dels goigs fou el segle XVII, quan totes les esglésies parroquials, així com les capelles i capelletes més petites foren dotades d'aquestes manifestacions. Es desconeix el creador de la lletra i la música dels goigs, però quasi bé tots foren editats per impremta durant les primeres dècades del segle XX, i les músiques foren recompostes i arranjades també durant aquest període. | 41.5206800,2.3664500 | 447139 | 4596754 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77341-foto-08214-253-1.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La capella de Sant Sebastià, fou construïda l'any 1578, i la imatge de Sant Roc és una de les tres d'escultures del cos principal del retaule, obrat l'any 1579 pel mestre Joan Forner, escultor, de Mataró. | 98|119 | 62 | 4.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | |||||||||
| 77342 | Goigs dels Sants Màrtirs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-dels-sants-martirs-0 | XVIII-XXI | Goigs dels Sants Màrtirs, les relíquies dels quals venera la parròquia de Sant Genís de Vilassar de Dalt. Ja que vàreu conquistar / la palma de la victòria, / Protegiu des de la glòria / els devots de Vilassar. // En la ciutat de Caller, / de la illa de Sardenya, / segons vostra vida ensenya, / martiritzats vàreu ser. / Per Jesús vàreu donar / la vostra sang meritòria. / Protegiu... // L'Emperador Constantí, / que dels sants honrava els cossos / per posar-hi els vostres ossos / un gran temple feia allí. / Mes si el temple es va enrunar / no es perdé vostra memòria. Protegiu... // Trobà, amb l'ajuda del Cel, / fent dejunis i pregàries, / vostres urnes funeràries / el bon prelat Esquivel. / Del tresor que va trobar / la certesa és ben notòria. / Protegiu... // A viure-hi cinc anys o sis, / del Virrei com secretari, / una vegada va anar-hi / un bon fill d'aquest país. / De com allí el van honrar / bé en tenim bona memòria. / Protegiu... // Per provar-li el seu amor / el Prelat, amb acte noble, / per enriquir el seu poble / va donar-li un gran tresor. / Vostres cossos li va dar / amb sa virtut protectòria. / Protegiu... // Els marins creient-ho igual, / els duen a Barcelona, / mes de prompte el tro ressona / i es desfà un gran temporal. / La nau aquí va portar / Déu amb força obligatòria. / Protegiu... // El poble en agraïment / a tant alta meravella, / els posa dins la capella / del Santíssim Sagrament. / Gran retaule hi fa daurar / amb relleus de vostra història, / Protegiu... // Com visió que va tenir / Sant Joan una vegada, / amb la vesta immaculada / rodegeu l'Anyell Diví. / Vulgeu-nos també a cantar / la seva eterna victòria. / Protegiu... // Un gran exèrcit formeu / de tota llei de persones, / amb bisbes, noiets, matrones, / i el deixeble Timoteu. / Tots pel Cel vàreu deixar / l'existència transitòria. / Protegiu... // Quan acaba el mes d'abril / fem cada any festes hermoses, / guarnint-vos l'altar de roses / i poncellada gentil. / Flors que toquen vostre altar / tothom en pren per memòria. / Protegiu... // Vostre poder celestial / fa ploure en aquesta terra. / ens protegeix en la guerra / i ens fa sortir de tot mal. / Fins sobre el furor del mar / vostre poder té victòria. Protegiu... // Al que us sigui ben devot / alcanceu-li la bona anyada, / lliureu-lo de pedregada / i del pecat sobre tot. / Sigueu de sa vida el far, / ajudeu-lo quan se mòria. / Protegiu... // Puix rodegen vostre altar / honorant vostra memòria, / Protegiu des de la Glòria / els devots de Vilassar. /// En el temps de Pasqua: / V/.: Preciosa és als ulls del Senyor, al·leluia./ R/.: La Mort dels seus sants, al·leluia./ En altre temps: / V/.: Els sants han trobat la felicitat a la glòria./ R/.: I l'alegria al lloc del seu repòs./ ORACIÓ En el dia de la festa: PREGUEM. O Déu, que cada any ens alegreu amb la solemnitat dels vostres Sants Màrtirs, Pere i els seus companys; feu que tot celebrant els seus mèrits, imitem els seus exemples. Us ho demanem per Crist Senyor Nostre. R/.: Amén.// En altres dies: O Déu, que ens alegreu amb la commemoració dels vostres Sants Màrtirs, Pere i els seus companys; feu que tot celebrant els seus mèrits, imitem els seus exemples. Us ho demanem per Crist Senyor Nostre. R/.: Amén.// | 08214-254 | Plaça de la Vila | Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, les santes, la Mare de Déu o Crist. Tradicionalment es canten en les festivitats religioses. Acostumen a tenir dues parts: a la primera s'explica la vida, miracles i martiri del sant; mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat. La tradició dels goigs té els seus orígens en la representació dels misteris medievals. La primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven, i el primer text conegut de goigs són els Goigs de Nostra Dona, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV). Els gremis i confraries, especialment la del Roser, popularitzen els goigs dels seus patrons respectius. Malgrat tot, els goigs tal i com els coneixem i que es canten actualment, cal situar-la a partir de la determinació del Concili de Trento (1645), per potenciar la pietat popular a través d'aquest tipus de manifestacions litúrgiques. El gran moment de creació dels goigs fou el segle XVII, quan totes les esglésies parroquials, així com les capelles i capelletes més petites foren dotades d'aquestes manifestacions. Es desconeix el creador de la lletra i la música dels goigs, però quasi bé tots foren editats per impremta durant les primeres dècades del segle XX, i les músiques foren recompostes i arranjades també durant aquest període. | 41.5174800,2.3583700 | 446462 | 4596404 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77342-foto-08214-254-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77342-foto-08214-254-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Lletra de: F. Casas i AmigóMúsica: de Gaetà Casadevall | 98|119|94 | 62 | 4.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | |||||||||
| 77343 | Pla Especial d'Interès Natural la Conreria - Sant Mateu - Céllecs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pla-especial-dinteres-natural-la-conreria-sant-mateu-cellecs-0 | <p>AA.VV (2001). Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de la Conreria – Sant Mateu - Céllecs. Inèdit. ANDINO, Hèctor; BADOSA, Enric; CLARABUCH, Oriol; LLEBARIA, Carles (2005). Atles dels ocells nidificants del Maresme. Ed. dels autors i col·laboració dels municipis del Maresme, Fundació Territori i Paisatge, Caixa Laietana, Diputació de Barcelona, Museu de Granollers, Parc de la Serralada Litoral, Institut Català d'Ornitologia i Parc del Montnegre i el Corredor. DOGC. Núm. 6.353 -11/04/2013. Decret 150/2013, de 9 d'abril, pel qual s'aprova la modificació del Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN), aprovat pel Decret 328/1992,, de 14 de desembre, en relació amb l'espai de la Conreria – Sant Mateu – Céllecs. DOMINGO de PEDRO, Marius (2011). Rapinyaries de Catalunya. Núm. 2. Cosetània edicions. GISBERT, Enrique (2014). El paisatge geològic: origen i evolució de les roques de les muntanyes del Maresme, dins revista, L'Atzavara, núm. 23. Pàgs. 5 a 13. Ed. Museu de Mataró. LOIRE, Roser (2001). Conservació de la diversitat biològica al Parc de la Serralada Litoral, dins revista, L'Atzavara, núm. 9. Pàgs. 63 a 70. Ed. Museu de Mataró. LORENZO, Cecília; FERNÁNDEZ, Isaac (2009). Rutes de Patrimoni Arquitectònic. Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona. 1ª edició. PARÉS, Eduard (2006). Arbres monumentals de Catalunya, 18 anys. Ed. Generalitat de Catalunya i Departament de Medi Ambient i Habitatge. RIERA, Joan Manel(). Boscos al Maresme, dins revista L'Atzavara, núm. 22. Pàgs. 5 a 14. Ed. Museu de Mataró. TARRUELLA, Xavier (2000). “El projecte de flora amenaçada” per a la preservació de la biodiversitat del Parc de la Serralada Litoral. Museu Arxiu Municipal de Vilassar de Dalt, dins revista IPSA ARCA, núm. 3. Ed. Museu Arxiu Municipal de Vilassar de Dalt. http://www.floracatalana.net http://www.birdlife.net http://iucn.org http://www.ornitologia.org http://sioc.cat</p> | <p>La superfície del Parc La Conreria - Sant Mateu - Céllecs dins el terme municipal de Vilassar és de 597,88 Ha. L'espai natural és una clara representació dels sistemes naturals propis del litoral català. Una bona mostra n'és el relleu, amb formacions geològiques extremadament singulars i la seva diversitat de comunitats vegetals. Està dominada per boscos mediterranis de pi pinyoner, pi blanc i alzinars, que alhora alternen amb comunitats identificades amb ambients centreeuropeus, com les rouredes, més predominants als vessants d'obaga i encarades a les comarques del Vallès. També destaquen els boscos pròpiament de riera o ribera, molt més ombrívols amb pollancres, avellaners, àlbers i verns, amb arbusts i herbassars propis d'aquests ambients com el saüc, el llorer, etc. Destaquen les àrees de matolls i herbassars com el fenàs. Altres espècies importants i incloses al catàleg de flora amenaçada de Catalunya i de les quals es pot detectar algun exemplar, és el Carex grioletti, que viu en clarianes del bosc humit; l'Arisarum simorrhinum, conegut més popularment com fraret, que viu en marges, bosquines i boscos de ribera i l'Isoetes durieui o Isòet, que viu en pradells humits amb substrat silici. El parc també disposa d'un catàleg de flora molt extens, amb un total de 67 espècies d'algues, 453 de fongs, 85 de briògits o molses i hepàtiques, 140 de líquens i 17 tipus de falgueres. Finalment hi ha unes 1.083 espècies de plantes superiors amb flor, moltes d'elles representades al territori de Vilassar. Pel que fa al catàleg de fauna, el PEIN conté una bona representació d'espècies pròpies dels hàbitats mediterranis oberts. En total, s'han detectat 7 espècies d'amfibis i 13 de rèptils, com el llangardaix, la serp verda, l'escurçó, la serp blanca o la sargantana; 212 espècies d'ocells, dels quals 89 nidifiquen al parc amb gran nombre d'exemplars presents a les zones protegides del municipi. Pel que fa als mamífers, se n'han detectat 23 espècies de les quals, cal esmentar, el cabirol (Capreolus capreolus), introduït al Montnegre - Corredor ara ja fa anys i que ha anat ocupant progressivament els boscos de la comarca del Maresme; el porc senglar (Sus scrofa); la guilla (Vulpes vulpes); el toixó (Meles meles); el gat mesquer o geneta (Genetta genetta); la fagina o gorjablanc (Martes foina); la mostela (Mustela nivalis); l'eriçó comú o fosc (Erinaceus europaeus); l'esquirol (Sciurus vulgaris); el conill de bosc (Oryctolagus cuniculus); la rata cellarda (Elyomis quercinus) i diferents tipus de ratpenats, musaranyes i talps. Dels ocells, a més a més d'espècies estivals com l'abellerol, l'oreneta, el falciot, etc, i insectívores com el còlit ros o el botxí o pròpies d'espais més humits com la polla d'aigua, destaquen nombrosos rapinyaires diürns i nocturns com l'àliga marcenca (Circaetus gallicus); l'esparver (Accipiter nisus), l'astor (Accipiter gentilis); l'aligot comú (Buteo buteo); el xoriguer comú (Falco tinnunculus); l'òliba (Tyto alba); el mussol comú (Ahene noctua); el gamarús (Stric aluco) o el més gros entre els nocturns, el duc (Bubo bubo).</p> | 08214-255 | Carretera de Cabrera, 52 1r (Cabrera de Mar, el Maresme). És la seu institucional | <p>L'any 1989, alguns ajuntaments del Vallès Oriental i del Maresme, van començar a unir esforços per afrontar els problemes de pressió demogràfica al territori. El 15 de maig de 1992, aquesta coordinació va donar lloc a la creació del Consorci del Parc de la Serralada Litoral, La Conreria - Sant Mateu - Céllecs. El Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge d'aquest parc s'ha redactat dins del desenvolupament del Pla d'Espais d'Interès Naturals, (PEIN) – decret 328/1992 - el qual va ser redactat en conformitat amb allò que estableix la Llei 12/1985, d'Espais Naturals. La Llei 127/1985,, de 13 de juny, d'Espais Naturals, crea i regula la figura del Pla d'Espais d'Interès Natural, el qual té per objecte la delimitació i l'establiment de les determinacions necessàries per a la protecció bàsica dels espais naturals, la conservació dels quals ha d'assegurar, d'acord amb els valors científics, ecològics, paisatgístics, culturals, socials, didàctics i recreatius que posseeixen. Segons aquestes finalitats, s'han de potenciar els usos i les activitats agrícoles, ramaderes, forestals, cinegètiques, d'aqüicultura, de pesca, i de turisme rural, principals fonts de vida de gran part dels habitants d'aquests municipis i s'impulsarà el desenvolupament dels territoris de la zona per tal d'evitar el despoblament rural, i finalment es promouran les activitats descontaminants del medi. El 9 d'abril de 2013, el Govern de la Generalitat va aprovar l'ampliació d'un 57,41% de la superfície del Parc, és a dir, 2.700 hectàrees a les 4.700 inicials. Amb aquesta ampliació, Vilassar, passa a tenir de 448,98 hectàrees inicials a 597,88 hectàrees, suposant això un augment de 148,90 hectàrees.</p> | 41.5256800,2.3406300 | 444989 | 4597325 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77343-foto-08214-255-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77343-foto-08214-255-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-06-23 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | El parc és un espai protegit de 7.408, 23 hectàrees, repartides entre el Maresme i el Vallès Oriental. És un dels conjunts granítics més rellevants de Catalunya. És característic de la zona, els sòls sorrencs amb sauló, formats per la meteorització química del granit. El territori acull importants mostres de presència humana des de la prehistòria fins als nostres dies. Un dels conjunts més destacables es troba a la zona de Can Boquet, Cal Senyor. El clima de parc és típicament mediterrani, amb una marcada influència marítima al vessant del Maresme i una tendència més continental al vessant del Vallès. El parc de la Serralada Litoral té un Centre de Documentació amb seu al Museu Arxiu Municipal de Vilassar que funciona des de l'any 1999, on es pot consultar documentació procedent de tots els municipis que configuren el Consorci. També té un punt d'informació al centre neuràlgic del municipi, la Creu de Can Boquet. | 2153 | 5.1 | 1785 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | |||||||
| 77344 | Fons documental del Parc Serralada Litoral | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-del-parc-serralada-litoral | MARÍ, Toni (2013). El centre de documentació del parc Serralada Litoral. Un recurs a l'abast de tots els aficionats a la recerca local; dins II Monografies dels parcs de la Serralada Litoral i VI Monografies del Montnegre i el Corredor. Col·lecció Documents de treball, núm. 23. Diputació de Barcelona, pàg. 71. XARXA DE PARCS NATURALS. Centres de documentació dels parcs naturals. Diputació de Barcelona. Àrea de territori i sostenibilitat. | XX-XXI | El Centre de documentació del Parc Serralada Litoral s'ubica a Can Banús, en el Museu Arxiu de Vilassar de Dalt i conserva més d'un miler d'obres i documents relacionats amb el patrimoni cultural, històric i natural dels diferents municipis que constitueixen el Consorci del Parc. Entre aquestes obres destaquen documents cartogràfics, llibres de divulgació, tesis doctorals i monografies dels diferents parcs de la Diputació de Barcelona. | 08214-256 | Marquès de Barberà, 9 (08339- Vilassar de Dalt) | El Centre de Documentació es va inaugurar l'any 1999 gràcies a un conveni redactat entre el Museu Arxiu Municipal de Vilassar i el Consorci del Parc. | 41.5195200,2.3562500 | 446287 | 4596631 | 08214 | Vilassar de Dalt | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77344-foto-08214-256-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77344-foto-08214-256-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La documentació es va digitalitzant i afegint al catàleg col·lectiu dels Centres de Documentació de la Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona, que té actualment un total de 15.000 documents. L'horari i dies d'obertura és el dimecres de 17h a 21h, i concertant visita prèvia. Els mesos de juliol i agost està tancat al públic. | 98 | 56 | 3.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | ||||||||
| 77345 | Col·lecció municipal d'art | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-municipal-dart-1 | XX | està dispersa i sense les mesures òptimes de preservació. | L'Ajuntament disposa d'una col·lecció formada per diferents tipus d'obres d'art, sobretot pintures en diferents tècniques (olis, aquarel·les, dibuixos, gravats, etc). També conté fotos de gran format del municipi. Una part d'aquesta col·lecció es troba repartida per les dependències de l'Ajuntament, com despatxos, oficines, passadissos. Una altra part està preservada a les dependències del Museu, a Can Banús. | 08214-257 | Plaça de la Vila, 1 | Col·lecció formada a partir de concursos de pintura, donacions, dacions o compra. | 41.5170500,2.3585300 | 446475 | 4596356 | 08214 | Vilassar de Dalt | Restringit | Regular | Física | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Està pendent d'inventariar. | 53 | 2.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | |||||||||||
| 77346 | Col·lecció parroquial | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-parroquial | <p>PONS, Marc (2011). Guia del Museu parroquial. L'església gòtica de Vilassar. Parròquia de Sant Genís de Vilassar.</p> | XVI | <p>El museu mostra un seguit de peces arquitectòniques pertanyents a l'antiga església gòtica (1511-19) que es van salvar de la destrucció de 1936-40, gràcies a la intervenció del senyor Fèlix Piferrer, de Can Puig. El conjunt va quedar emmagatzemat al celler de casa seva. La posada en valor d'aquets elements permet reconstruir el guió de re- construcció de l'antiga església gòtica a partir de les claus de volta, les mènsules historiades brancals, bases i capitells de columnes.</p> | 08214-258 | Plaça de la Vila, 9 | <p>El Museu s'obre al públic per la Festa Major dels Sants Màrtirs del 2011 aprofitant la commemoració dels 500 anys de la construcció de l'església gòtica (1511-1519). La inauguració compta amb la presència de l'Emm. I Rvdm. Sr. Lluís Martínez Sistach, cardenal arquebisbe de Barcelona. Els objectius d'aquest museu són la conservació del patrimoni religiós, la difusió de peces poc conegudes i fomentar el coneixement de la història local.</p> | 41.5176300,2.3585200 | 446475 | 4596420 | 08214 | Vilassar de Dalt | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77346-foto-08214-258-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77346-foto-08214-258-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77346-foto-08214-258-3.jpg | Física | Modern|Gòtic | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | El museu es pot visitar cada primer diumenge de mes i en ocasions especials com la Festa Major dels Sants Màrtirs, les Jornades Europees de Patrimoni o durant la celebració del festival Vilazari. | 94|93 | 53 | 2.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | ||||||||
| 77347 | Plànol de Vilassar de 1777: Descripción topográfica de San Ginés de Vilassar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/planol-de-vilassar-de-1777-descripcion-topografica-de-san-gines-de-vilassar | <p>DOMÍNGUEZ, Josep i OLIVA, Benet (1994). Vilassar de Dalt. Història gràfica. Oikos-Tau. Vilassar de Mar.</p> | XVIII | <p>Plànol del terme de Vilassar, realitzat l'any 1777 per un autor anònim que inclou els antics veïnats de Cabrils, el Sant Crist i de Mar (Vilassar de Mar). Segons Josep Samon, l'autor del mapa és Joan Mas Riera, pagès de Cabrils que en documentació diversa apareix com a geògraf expert, fill de Joan i Antonia, nascut el 28 de maig de 1730 i mor el 1809. Aquest document es realitza amb la voluntat de demostrar per part del veïns de Cabrils la capacitat per mantenir una parròquia pròpia. D'aquí que en el revers s'esmentin totes les cases amb el número de peces de terra i el que se'n conrea, de veïns de Cabrils, tant dins el terme de Cabrils com dins el terme de Vilassar i especifica la superfície de les terres i calcula el delme corresponent. A l'encapçalament es llegeix: 'Descripcion topográfica del lugar i Término de Sa. Ginés de Vil·laffar, Obispado de Barcelona, Corregimiento de Mataró. Con individuación de los Vecindarios de San Juan del Mar, de San Christ, y de Cabrils; de la distancia de la Iglesia de este a la de la Matriz; de las dos Rieras, y Monte de San Sebastian que median entre dichas Iglesias, con la tierra, que juntas tienen de tenida 6575 quarteras 6 Cortanes con dos picotines; que del citado nº de piezas de tierra possehen 403 los Vecinos de Cabrils, a saber 391en su distinguido Vezindario, y las 12 restantes las possehen a la parte de Villassar, I que de unas, y otras fatissazen los diesmos, o primincias al cura Parroco de San Ginez de Villassâr todos los Años, en cuya Parroquia en el dia fe hallan construidas 514 Casas comprehendidos los Vezindarios, esto es, 93 el de Cabrils, 6 el de Sn Christ, 181 en el del mar, y las restantes 234 en el mismo lugar, y sus extremidades por cuyas Casas, fincas, tierras, y demás ramos contribuye este Pueblo de Real tributo todos los Anyos al Real Patrimonio 32719, Reales de Ardites de cuya cantidad contribuie el Vecindario de Cabrils 8648 reales, y 15 ardites, sin que estas partidas comprendan los Personales solteros, ni de los Matriculados. I que juntas tienen en de tenida 2012 = quarteras, con 5 cortanes. Oy dia 2 de 8bre Anyo del Sr de 1777'. En el revers es llegeix: 'ESTADO alfabetico del Vecindario de Cabrils de la Parr(oqui)a de Sn Ginés de Vilassá De las Casas, y Familias que las componen, de los Adultos, y Parbulos que las habitan, de los Nombres y Apellidos de los Duenyos, de las Piezas de tierra, que possehen cada uno en particular, y de las cuatro Cientas, y tres, que possehen juntos dentro del Termino de Vilassar; a saber tres Cientas noventa y una citas dentro su vezindado, y su Planura (vulgo nombrada Pla de Cabrils y las doze restantes hasta cumplir el citado numero de las quatro Cientas, y tres las posehen fuera de su Vecindado ala parte de Vilassar, quye de unas, y otras satisffazen los Diezmos ô Primícias al Cura Parroco de la Sgta Parr(oqui)al de Sn Ginês de Vilassar; De la tenida de cada una de las sinco Especies figuradas ô descritas enspônte Plan, las mismas de que se componen d(ic)has piezas de tierra (segun constat en el Original Libro del Real Apêo del Pueblo de Vilassar, hecho en la ultima recanacion en el año de Mil Setecientos Settenta). De los frutos que se han conciderado producir las tres Especies, primeras, esto és la de Campo, la de Vinya, y la de Huerto (que son las sugetas a satisfazer Diezmo de sus frutos); Cuya concideracion se ha hecho atendidos los Años Fertiles, Medianos, y Esteriles, y avida razon del Territorio, y de sus calidades se ha sacado el conpreto prudencial de un Año regular la cosecha de frutos, que d(ic)has piezas de tierra o sus Especies produzen; de cuya concideracion se puede cotejar los Diezmos, que Annualmente rinden los Vezinos moradores del Vecindado de Cabrils al Parroco de Vilassar. Todo lo que va figurado en el ponte Estado en las 14 Colunas que dividen las Especies, y a la leza es como se sigue'. Al peu de pàgina hi ha la data i les signatures à 3 d'Abril de 1777'.</p> | 08214-259 | C. del Bisbe, 5 - 08002 Barcelona | <p>Es conserva a l'Arxiu Diocesà de Barcelona. Els orígens del terme es troben en l'antic districte de la jurisdicció feudal del castell de Vilassar. L'any 1779 s'establiren vicaries perpètues a Cabrils i al veïnat de mar. L'any 1874 Vilassar de Mar, llavors Sant Joan de Vilassar es proclama municipi independent i l'any 1821 és el torn de Cabrils, que inclou el veïnat del Sant Crist.</p> | 41.5171900,2.3583100 | 446457 | 4596371 | 1777 | 08214 | Vilassar de Dalt | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77347-foto-08214-259-2.jpg | Física | Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94 | 52 | 2.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | ||||||||
| 77348 | Edifici de La Fornaca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-de-la-fornaca | XXI | Edifici construït a la zona del jaciment arqueològic del parc de 'la Fornaca', on es van descobrir i excavar tres forns d'època romana. La finalitat d'aquest projecte a requeriment de l'Ajuntament de Vilassar era doble: per un costat, la preservació del jaciment i en segon lloc, facilitar el desenvolupament d'un projecte museogràfic. També es pretenia que s'adaptés a la realitat física de l'espai existent on convivien un parc i un polígon industrial. Un dels aspectes més destacats d'aquesta intervenció és que permet l'entrada de llum natural a l'interior del recinte. Això s'aconsegueix mitjançant una coberta foradada, que finalment passa a ser la façana principal des del parc. Cada forat es situa damunt mateix la graella del forn que hi ha a l'interior. L'altra façana de l'edifici mostra un tall en el terreny, un estrat geològic a través del qual es traspassa el llindar cap a un lloc nou on s'intenten mantenir les mínimes referències espacials i temporals per poder contemplar les restes en la seva essència, entrant quasi a cegues per potenciar els altres sentits: les olors, la temperatura, el silenci. | 08214-260 | Camí de Mataró, s/n | Ha obtingut els següents premis d'arquitectura: 2007: Triennal Arquitectura del Maresme - 1r premi 2006: Premi Europeo 'Espacio Público Urbano' - finalista 2005: VIII Bienal de Arquitectura Española - finalista 2005: Premi FAD de Arquitectura - finalista | 41.5159900,2.3680700 | 447270 | 4596232 | 2004 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77348-foto-08214-260-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77348-foto-08214-260-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Toni Gironès Saderra | 98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | ||||||||
| 77349 | Gegants de Vilassar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-de-vilassar | XX | Actualment Vilassar té un ric patrimoni festiu molt ben representat per una sèrie de gegants molt interessants. La particularitat més destacable i el fet distintiu són la parella del Lluís i la Maria, ja que l'any 2012 es va celebrar el seu centenari. Són obra de l'acreditada casa barcelonina constructora de gegants i altres elements festius 'El Ingenio'. Com s'explica en l'apartat històric, els va comprar un particular que va acabar cedint-los al poble. Són molt pesants, ja que l'estructura és de fusta. Només intervenen en les festes locals. Es diuen Lluís i Maria perquè era el nom dels seus primers propietaris. L'any 1988 el centre d'esplai va crear un gegantó, en Pep, que fou apadrinat pel Lluís i la Maria. Un any més tard es va decidir crear uns gegants nous, menys pesants i que facilités la incorporació de nova gent a la colla. Calia buscar els personatges i els noms, i es va fer per participació ciutadana. Es va decidir que el gegant fos rajoler d'ofici i el seu nom fos en Pere Màrtir. Ella havia de ser ordidora i dir-se Genisa. Els dos oficis estan molt vinculats a la població i els noms corresponen als patrons del poble. Es van construir a l'escola badalonina Pau Gargallo, sota la direcció de Joan Artigas, mestre i membre de la colla gegantera. L'any 2002, el casal de la Gent ran es va fer el ses propis gegantons; en Casimir i la Montserrat, inspirats en els masovers de Can Rafart. L'any 2008, l'escola Francesc Macià crea un gegantó, amb el personatge que dóna nom a l'escola, en Francesc macià. També es fan unes rèpliques del Pere Màrtir i la Genisa al Taller Sarandaca de Granollers. L'any 2009 es creen en Cinto, la Maravillas i en Pupaqui que són els gegants que animen la cercavila de la Geganit. Només surten en aquesta ocasió. | 08214-261 | Camí de Mataró | En Lluís i la Maria els va comprar el senyor Lluís Vallet, advocat, resident a Vilassar de Dalt, a Can Vallet, al carrer Àngel Guimerà, num.23, per obsequiar a la seva esposa, la senyora Maria Armengol, amb motiu de la seva onomàstica. Durant molt de temps restaren oblidats i sense cap mena d'atenció Inicialment els gegants de la família Vallet-Armengol feren acte de presència a les festes familiars celebrades en una casa de Sarrià, i ben aviat es dipositen en el celler de Can Vallet, a Vilassar de Dalt, per raons de volum i espai. Aleshores començen a ésser vistos pel nostre poble, en comptades ocasions, de les quals no n'ha quedat cap constància gràfica. A l'estiu de 1923 fan la seva presentació en públic, per commemorar el tercer centenari del trasllat de les relíquies dels Sants Màrtirs, co-patrons de la parròquia, des de Càller (Sardenya) a Vilassar. Per aquest motiu s'enramaren com mai tots els carrers per on havia de passar la processó, i durant vuit dies es celebren els actes festius i pietosos. Els gegants de Can Vallet desfilaren a la processó solemne i ballaren a Plaça. Des d'aquelles festes sabem que els gegants acudiren normalment a les processons del Corpus i l'Apostolat, ben bé fins el començament dels anys seixanta. Els senyors Vallet-Armengol els cediren a la Parròquia, però per raons no gaire clares, foren privats de desfilar en aquests actes i restaren en desús en una casa que aixoplugà la sagristia mentre s'anaven fent les obres de construcció de l'església parroquial. Fins l'abril de 1969 que tornaren a participar de la vida local, aquesta vegada animant el cercavila d'anunci de la Festa Major, mercès a la tenacitatd'en Francisco Gordi que els encaminà cap a una nova etapa vinculada a les festes locals. Comptà amb la col·laboració d'unes quantes persones, entre les que recordem en Joan Piferrer, en Josep Campins i en Joaquim Ortega,assolint la restauració de les malmeses figures, la construcció de nous cavallets i la reposició de les robes. Per poc temps retornaren al seu antic estatge, al celler de Can Vallet, éssent dipositats després a l'antiga Rectoria, també al segon pis de la Casa de la Vila, al magatzem municipal i finalment a la Casa de Cultura de Can Rafart. L'any 1983 es fundà la Colla de Geganters de Vilassar de Dalt que els custòdia des de llavors i avui en dia i des de l'any 2000, els gegants no surten de Vilassar, exceptuant alguns actes en especial. | 41.5143000,2.3620600 | 446767 | 4596048 | 1912 | 08214 | Vilassar de Dalt | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77349-foto-08214-261-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77349-foto-08214-261-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | El Ingenio | A més, de tots aquests gegants, a Vilassar hi ha altres figures que són propietat d'infants i famílies del poble, fets amb materials de reciclatge i caixes de cartró. | 98 | 53 | 2.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | |||||||
| 77350 | Sant Crist del Molí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-crist-del-moli | AA.VV (2004). XXV Aplec del crist del Camí del Mig del Pla de Vilassar. Grup de veïns del veïnat del sant Crist. Vilassar de Dalt. SAMON FORGAS, Josep (1991). El CRIST del Camí del Mig a Vilassar de Dalt. Goig en lloança del Crist. Impressió El Vaixell. Vilassar de Dalt. | XIX | Capella situada en la confluència de diversos termes municipals i en una cruïlla de camins importants, com l'antic Camí del Mig o el Torrent de les Tartanes. Es troba molt elevada del nivell del Torrent d'en Cuyàs i protegida per un talús fet de rocalla durant la seva restauració l'any 1979. Unes escales amb una barana, faciliten l'accés a la capella, que és de planta quadrada amb la coberta piramidal de rajoles blanques, coronada per una creu de ferro. La porta d'accés és d'arc de mig punt amb arquivoltes; és metàl·lica amb barrots a la part superior per poder fer visible l'interior i amb la data de 1858 trepanada. El parament és llis, arrebossat i pintat de blanc amb faixes verticals prop dels escaires en les façanes laterals i coronament amb cornisa. La figura del Crist Crucificat reposa sobre un banc també tot blanc. | 08214-262 | Torrent de les Tartanes amb Camí del Mig | L'existència d'una creu en aquest lloc és molt antiga. Al marge de les consideracions de tipus religiós, constatem la presència de creus a les cruïlles dels antiquíssims camins rals (reials) i els camins que menaven als pobles de la comarca, arrecerats al peu de la serralada litoral. Al primer hi trobem la creu de Can Boquet, situada a la cruïlla del camí de la carena i el que de Vilassar va al Vallès. Al segon, conservem encara aquest Crist de Vilassar de Dalt i les restes del que hi havia a la cruïlla del camí de Cabrera, el Crist Mujal, sota la muntanya de Montcabrer. En un plànol de l'antic terme de Vilassar, fet l'any 1777, hi són indicades totes aquestes creus, però sembla que eren nues, sense capelleta, tal com encara ho és la creu de Can Boquet. No ens ha d'estranyar gens que el Crist i el Crist Mujal ens hagin arribat amb aquestes senzilles capelletes., Era costum que les creus situades en els camins fossin cobertes amb teulades a quatre vessants per preservar-les de les pluges. Aquest costum donà origen a un tipus de creus conegut amb el nom de creu coberta, repetit a diversos indrets de Catalunya, i potser la més coneguda de totes és la Creu coberta que hi havia a l'entrada de la Ciutat Comtal per la banda del Llobregat, prop de l'actual plaça d'Espanya. La creu que ens ocupa, com la del camí de Cabrera, també fou coberta amb un sostre a quatre vessants. Si hem de fer cabal de la data que hi ha a la porta de ferro de la capelleta, aquesta deuria ser edificada l'any 1858, al damunt mateix del peu de pedra que sostenia l'antiga creu, que seria substituïda per un sant Crist. El 1910, amb la promulgació de la popularment anomenada Ley del Candado, es retiraren les imatges dels llocs públics i també fou retirat el sant Crist d'aquesta capelleta, que restà buida i oberta una pila d'anys. El 1942, mossèn Jaume Tenas i Buixò, llavors ecònom de la parròquia de Vilassar de Dalt procedí novament a endreçar-la. El dia 1 de novembre, diumenge, festa de Tots Sants, fou reconciliada la capelleta i s'hi posà un nou sant Crist, mentre el poble entonava el 'Crec-en-un-Déu'. Els pagesos de la contrada n'han tingut cura des de llavors. | 41.5070200,2.3709500 | 447503 | 4595235 | 1858 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77350-foto-08214-262-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77350-foto-08214-262-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77350-foto-08214-262-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2019-12-13 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Cada setembre per la festa de la Exaltació de la Santa Creu, des de 1980, s'hi celebra un aplec. | 119|98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | |||||||
| 77351 | Comunicació entre els castells de Burriac i el de Vilassar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/comunicacio-entre-els-castells-de-burriac-i-el-de-vilassar | BENITO i MONCLÚS, Pere (2014).'Gruttes' dans un pays sans grottes; dins Vivre sous terre. Sites rupestres et habitats troglodytiques dans l'Europe du sud. Presses Universitaires de Rennes, pp. 189 a 210. COLL, Ramon i MODOLELL, Josep M. (1999). Llegendes, tradicions i fets de la Serralada de Marina: apunts sobre etnografia del Maresme. Oikos-Tau. Vilassar de Mar, pàg. 254. | XX | Segons informació oral facilitada pel senyor Jordi Pullés, parent de Jaume Ytchart, i publicada per Coll i Modolell (1999), quan Jaume Ytchart Sors feia el servei militar a Melilla, a mitjans dels anys 50, un assistent militar d'origen magrebí, en saber que era de Premià, li va parlar de l'existència d'uns antics planells segons els quals hi havia una comunicació subterrània entre el castell de Burriac, el de Vilassar de Dalt i el santuari de La Cisa. | 08214-263 | Castell de Vilassar | 41.5177900,2.3565400 | 446310 | 4596439 | 08214 | Vilassar de Dalt | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Una altra tradició parla d'un passadís entre el castell de Burriac i la Cova de les Encantades. Existeixen infinitat de paral·lels en molts llocs, sobretot on hi ha castells, monestirs, coves o santuaris. La veritat és que a Vilassar, hi ha moltes cases de pagès amb fresqueres o hipogeus i també algun passadís d'escapament documentat. Però d'aquí a comunicar Burriac amb el castell de Vilassar n'hi ha un bon tros. | 61 | 4.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | ||||||||||||
| 77353 | Vapor del Tint de Baix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vapor-del-tint-de-baix | ORTEGA, Enric (2014). La màquina de vapor del tint de baix. Plafó explicatiu situat davant de Can Manyer. | XIX | Màquina de vapor de balancí situada a l'interior de l'antiga fàbrica de Can Manyer, actual biblioteca municipal. Procedeix de la fàbrica Tints i acabats Pons Marsal i Cia, coneguda popularment amb el nom de Tint de baix. És obra de la factoria Nueva Vulcano de Barcelona, l'any 1880. És un exemple de màquina de moviment alternatiu de tipus Wat, amb paral·lelogram i regulador. | 08214-265 | Pl. Miquel Martí i Pol, 6 | La secció tèxtil del Museu Arxiu de Vilassar recupera la màquina gràcies a la donació que en fa el senyor Delfí Pons de Vall. L'any 1992, la cedeix a Pavelló dels Descobriments de l'Exposició Universal de Sevilla on queda afectada per un incendi. Després de recuperar-ne les peces que quedaven es restaura i es mostra en l'exposició 'La fàbrica i el carrer'. L'any 2013 la restauració realitzada amb el suport de la Diputació de Barcelona rep el Premi Bonaplata, en la categoria de rehabilitació de béns mobles. | 41.5184200,2.3591000 | 446524 | 4596507 | 1880 | 08214 | Vilassar de Dalt | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77353-foto-08214-265-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77353-foto-08214-265-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | El vapor originari de Can Manyer era un Alexander de 300 CV que estava ubicat a la casa del vapor, situada a la plaça entre les dues naus, però no s'ha conservat. | 98 | 52 | 2.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | |||||||
| 77354 | Monument a la ciutat gegantera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-la-ciutat-gegantera | XX | Monument instal·lat amb motiu del nomenament de Vilassar de Dalt com a ciutat gegantera, el maig de 1987. És una escultura de bulto feta de marbre, que representa una parella de gegants. L'estil recorda el cubisme de Subirachs. | 08214-266 | Carrer Nou cruïlla carrer Llessamí | 41.5178400,2.3602100 | 446616 | 4596442 | 1987 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77354-foto-08214-266-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77354-foto-08214-266-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2019-12-13 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Artigas | 98 | 51 | 2.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | |||||||||
| 77355 | Barraca de Can Miqueló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-can-miquelo | MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit. | XIX-XX | L'abandonament dels conreus del costat l'han deixat sense ús es va degradant per la manca de manteniment. | Barraca de pagès o de vinya, de planta rectangular, amb la coberta de volta cilíndrica o de mig punt. L'interior és de maó pla i a l'exterior està arrebossada. El paviment és de rajola quadrada. Està ubicada al costat del camí amb la façana principal orientada a migdia. La porta d'entrada és de fusta amb arc escarser. | 08214-267 | Horts de Can Miqueló | 41.5098700,2.3711600 | 447523 | 4595551 | 08214 | Vilassar de Dalt | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77355-foto-08214-267-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77355-foto-08214-267-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | |||||||||
| 77358 | Aplec de La Cisa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-la-cisa-0 | COLL, Ramon et alii (1995). Històries i tradicions de La Cisa. Associació Cultural de Premià de Dalt l'Opinió. Premià de Dalt. COLL, Ramon , cord. (1999). La Cisa, mil anys d'història. Col·lecció Costa de Llevant, 1. La Comarcal edicions. Argentona. http://www.firesifestes.com/Fires/F-Aplec-Cisa-Premia-Dalt.htm | Aplec popular que es celebra el dia 1 de maig al santuari marià de La Cisa, del terme municipal de Premià de Dalt, però amb molta tradició arrelada a tots els pobles de l'entorn, especialment Premià de Dalt, Vilassar de Dalt, Masnou, Vilassar de Mar, Cabrils,Teià i Premià de Mar. El tipus de celebració ha anat variant amb el pas del temps. Abans es pujava a peu o amb el carro carregat de tots els estris necessaris per fer-hi una arrossada i passar-hi tot el dia. En la darrera trobada es va celebrar l'eucaristia, es va inaugurar una exposició d'exvots a la nova sala Mn. Josep Mas; ballada de sardanes a la font, paella gegant, botifarrada i havaneres. Durant tot el dia, també hi va haver fira de comerciants i artesans. | 08214-270 | Santuari de La Cisa (Premià de Dalt) | La Mare de Déu de La Cisa és un santuari amb una gran advocació marinera; era un punt de referència de navegació i espiritual on els marinos de la zona s'encomanaven abans de fer el trajecte a les amèriques i si tornaven sans i estalvis d'alguna tempesta o mal tràngol donaven un ex vot com agraïment a la divinitat. També és una mare de Déu guaridora. A part de l'aigua de la font ha estat invocada en malalties i accidents. També s'invoca com a font fertilitzadora per les parelles amb problemes de procreació. Les parròquies del voltant s'agrupen, des de 1968, sota la denominació d'Arxiprestat de La Cisa. L'any 1995 es va fer la celebració del mil·lenari del primer document que esmenta el topònim Cisa. La capella actual data de l'any 1759. L'origen de l'aplec no es coneix, alguns autors creuen que és posterior al 1667. Felicià Xarrié n'esmenta un a l'any 1828. Des de 1939 fins el 1956 es celebrava el primer diumenge de maig. A partir del 1956 es va recuperar la data de l'1 de maig, que coincidia amb la festa del treball, que en aquells moments no estava autoritzada i els sindicats, grups d'esquerres i opositors al règim aprofitaven l'ocasió per organitzar protestes o reivindicacions. | 41.5171900,2.3584100 | 446465 | 4596371 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Bo | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart020315 | 98 | 2116 | 4.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | |||||||||||
| 77359 | Parc de Can Rafart | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-de-can-rafart | BENITO Pere (1996). Notes històriques dels elements del patrimoni arquitectònic del Pla especial i Catàleg artístic i ambiental de Vilassar de Dalt. BENITO Pere (2006). Vilassar de Dalt, un poble de futur. Ajuntament de Vilassar de Dalt. | Havia format part de les terres de la casa que li dona nom, recuperades per la ciutadania per a usos lúdics, socials i culturals l'any 1998. La finca disposa de tres accessos: el meridional, per l'Avinguda de Sant Sebastià condueix directament el visitant davant la casa i està presidit per un barri de dues fulles de ferro forjat. L'accés septentrional, pel carrer Rafart, està emmarcat per una portalada de dues fulles de fusta amb la coberta de teules vidrades en blau, a dues aigües. L'accés de ponent, per la Riera de Targa s'ha obert recentment per l'adequació de l'espai a parc públic. La major part de la zona inferior és un espai pla de terra utilitzat per actes de Festa major, festivals, mercats i altres activitats que necessitin un gran espai neutre. Al costat separat per un petit talús hi ha una zona d'esbarjo amb coberta de gespa, i un llac artificial envoltat parcialment per canyes de bambú amb una font d'aigua al centre. Destaca l'eix principal de la finca amb una avinguda de til·lers i tarongers. En aquest punt, una gran superfície arbrada comunica amb l'àrea superior. L'espècie arbòria més representativa d'aquest petit bosc, és el pi blanc (Pinus halepensis)alternant amb alguna alzina (Quercus ilex), avets i una olivera (Olea europaea). A pocs metres d'ella, per sota d'uns exemplars de pi blanc es pot veure la base d'una premsa de vi. Un cop situats a l'alçada de la casa, davant de la façana principal es conserva l'era, actualment de terra. Per la banda de la façana ubicada al nord-est hi ha tota una zona enjardinada on a més a més del pi blanc destaquen margalls, troanes, llorers , un castanyer bord (Aesculus spp.) i pruneres vermelles (Prunus cerasífera), que confereixen una gran bellesa ornamental. En aquesta zona hi trobem jocs infantils i unes pistes de petanca. També hi ha un garrofer (Ceratonia siliqua). Al seu costat hi ha una mola de granit d'un antic trull. Destaquen com elements ornamentals dues cadires amb respatller, tallades directament a la volta de soca de dos pins i un banc de forja, col·locat el 10 de juliol de 1999 en record dels 50 anys de la generació del 49. | 08214-271 | Entre la Riera de Targa, el carrer Rafart i el Torrent d'en Lloveres | Els orígens de Can Rafart s'han de buscar a l'antic mas Riera (del Pou), capbrevat al segle XIV com un domini del castell de Vilassar. La família Riera està documentada des de l'any 1229 per Dolça de Riera. En aquest mas va néixer Salvador Riera, domèstic del virrei de Sardenya, Alfons d'Erill, que l'any 1623 portà les relíquies dels Sants Màrtirs a Vilassar. El germà i la germana d'en Salvador contrauen matrimoni amb un fill i una filla del mas Rafart de Cabrils. Des d'aquell moment es produeix el canvi de denominació de mas Riera per mas Rafart que ha perdurat fins avui. A principis del segle XVIII, hereta el mas en Francesc de Bassols i Rafart, conseller quart de Barcelona en representació de l'estament dels mercaders (169-99), fabricant de teles i prohom de la causa austriacista en la Guerra de Successió. Mor durant el setge i després de la capitulació, els seus béns, inclòs el mas, són confiscats. A principis del segle XIX, Can Rafart i Can Vehil de la Serra formen una única finca que a principis del segle XIX és adquirida per la família de Can Bruguera. Josep de Bruguera Alemany, entre els anys 1888 i 1891 transforma l'antic mas i li dona l'aspecte actual. Mitjançant un vitalici atorgat per la darrera propietària de la família Bruguera, passa a mans del que aleshores era alcalde de Barcelona, Josep Maria de Porcioles i Colomer. L'any 1998, l'Ajuntament compra la propietat a la Caixa de Barcelona, com entitat creditora de la família Porcioles i la reforma com equipament municipal que acull diverses entitats. | 41.5189900,2.3608000 | 446666 | 4596570 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77359-foto-08214-271-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77359-foto-08214-271-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2019-12-13 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Els horaris d'obertura són:d'abril a octubre de 8 a 22hde novembre a març de 9 a 19.30 h | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | |||||||||||
| 77360 | Rellotge de sol de migdia de Can Rafart | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-migdia-de-can-rafart | BENITO Pere (1996). Notes històriques dels elements del patrimoni arquitectònic del Pla especial i Catàleg artístic i ambiental de Vilassar de Dalt. BENITO Pere (2006). Vilassar de Dalt, un poble de futur. Ajuntament de Vilassar de Dalt. | XIX | El rellotge presenta petites taques d'humitat que estan afectant el suport originari i està fent saltar la calç. La part més afectada és la línia horària que marca la una de la tarda. | Rellotge de sol, ubicat a la façana orientada a migdia de Can Rafart. És del tipus vertical declinant. Està realitzat amb la tècnica de l'esgrafiat i estucat a la calç, i desproveït d' ornamentació. Destaca el sol antropomorf que té la cara girada cap a l'escut familiar ubicat a l'escaire de la façana, separant així el rellotge de matí del de tarda. El gnòmon de vareta és de secció circular, de ferro i surt de la boca de l'esfera solar. Tant els raigs solars, com l'interior dels ulls i resta d'incisions estan pintades amb un to color bordeus. Les xifres representades són romanes i estan repartides de la següent manera: de la línia del meridià que senyala dels dotze del migdia, cap a la dreta s'han gravat la una i les dues de la tarda. Cap a l'esquerra, i de dalt a baix, el rellotge marca des de les set del matí fins a les dotze del migdia. | 08214-272 | Can Rafart | Els orígens de Can Rafart s'han de buscar a l'antic mas Riera (del Pou), capbrevat al segle XIV com un domini del castell de Vilassar. La família Riera està documentada des de l'any 1229 per Dolça de Riera. En aquest mas va néixer Salvador Riera, domèstic del virrei de Sardenya, Alfons d'Erill, que l'any 1623 portà les relíquies dels Sants Màrtirs a Vilassar. El germà i la germana d'en Salvador contrauen matrimoni amb un fill i una filla del mas Rafart de Cabrils. Des d'aquell moment es produeix el canvi de denominació de mas Riera per mas Rafart que ha perdurat fins avui. A principis del segle XVIII, hereta el mas en Francesc de Bassols i Rafart, conseller quart de Barcelona en representació de l'estament dels mercaders (169-99), fabricant de teles i prohom de la causa austriacista en la Guerra de Successió. Mor durant el setge i després de la capitulació, els seus béns, inclòs el mas, són confiscats. A principis del segle XIX, Can Rafart i Can Vehil de la Serra formen una única finca que a principis del segle XIX és adquirida per la família de Can Bruguera. Josep de Bruguera Alemany, entre els anys 1888 i 1891 transforma l'antic mas i li dona l'aspecte actual. Mitjançant un vitalici atorgat per la darrera propietària de la família Bruguera, passa a mans del que aleshores era alcalde de Barcelona, Josep Maria de Porcioles i Colomer. L'any 1998, l'Ajuntament compra la propietat a la Caixa de Barcelona, com entitat creditora de la família Porcioles i la reforma com equipament municipal que acull diverses entitats. | 41.5192200,2.3611100 | 446692 | 4596595 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77360-foto-08214-272-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77360-foto-08214-272-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2019-12-13 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | No consta en l'Inventari dels rellotges de sol dels Països Catalans de la Societat Catalana de Gnomònica. | 98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | |||||||
| 77361 | Rellotge de sol de tarda de Can Rafart | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-tarda-de-can-rafart | BENITO Pere (1996). Notes històriques dels elements del patrimoni arquitectònic del Pla especial i Catàleg artístic i ambiental de Vilassar de Dalt. BENITO Pere (2006). Vilassar de Dalt, un poble de futur. Ajuntament de Vilassar de Dalt. | XIX | El rellotge presenta petites taques d'humitat que estan afectant el suport originari i està fent saltar la calç. La part més afectada és la línia horària que marca les deu i les onze del matí. Per sota del quadrant, just per on s'inicia el traç de les línies horàries, es projecta una esquerda més o menys horitzontal que afecta greument el suport de l'esgrafiat. A partir d'aquesta esquerda principal se n'estan originant de noves. | Rellotge de sol, ubicat a la façana orientada al sud-oest de Can Rafart. És del tipus vertical declinant. Està realitzat amb la tècnica de l'esgrafiat i estucat a la calç, i desproveït d' ornamentació. Destaca el sol antropomorfa que té la cara girada cap a l'escut familiar ubicat a l'escaire de la façana, separant així el rellotge de tarda del de matí. El gnòmon de vareta és de secció circular, de ferro i surt de la boca de l'esfera solar. Tant els raigs solars, com l'interior dels ulls i resta d'incisions estan pintades amb un to color bordeus. Les xifres representades són romanes i estan repartides de la següent manera: de la línia del meridià que senyala dels dotze del migdia, cap a la dreta s'han gravat des de la una fins a les sis de la tarda. Cap a l'esquerra, i de dalt a baix, el rellotge marca des de les deu del matí fins a les dotze del migdia. | 08214-273 | Can Rafart | Els orígens de Can Rafart s'han de buscar a l'antic mas Riera (del Pou), capbrevat al segle XIV com un domini del castell de Vilassar. La família Riera està documentada des de l'any 1229 per Dolça de Riera. En aquest mas va néixer Salvador Riera, domèstic del virrei de Sardenya, Alfons d'Erill, que l'any 1623 portà les relíquies dels Sants Màrtirs a Vilassar. El germà i la germana d'en Salvador contrauen matrimoni amb un fill i una filla del mas Rafart de Cabrils. Des d'aquell moment es produeix el canvi de denominació de mas Riera per mas Rafart que ha perdurat fins avui. A principis del segle XVIII, hereta el mas en Francesc de Bassols i Rafart, conseller quart de Barcelona en representació de l'estament dels mercaders (169-99), fabricant de teles i prohom de la causa austriacista en la Guerra de Successió. Mor durant el setge i després de la capitulació, els seus béns, inclòs el mas, són confiscats. A principis del segle XIX, Can Rafart i Can Vehil de la Serra formen una única finca que a principis del segle XIX és adquirida per la família de Can Bruguera. Josep de Bruguera Alemany, entre els anys 1888 i 1891 transforma l'antic mas i li dona l'aspecte actual. Mitjançant un vitalici atorgat per la darrera propietària de la família Bruguera, passa a mans del que aleshores era alcalde de Barcelona, Josep Maria de Porcioles i Colomer. L'any 1998, l'Ajuntament compra la propietat a la Caixa de Barcelona, com entitat creditora de la família Porcioles i la reforma com equipament municipal que acull diverses entitats. | 41.5192100,2.3610700 | 446689 | 4596594 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77361-foto-08214-273-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77361-foto-08214-273-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2019-12-13 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | No consta en l'Inventari dels rellotges de sol dels Països Catalans de la Societat Catalana de Gnomònica. | 98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | |||||||
| 77362 | Escut de la façana septentrional de Can Rafart | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-de-la-facana-septentrional-de-can-rafart | XIX | <p>Escut heràldic de la família Riera o Rafat, esculpit a la clau de l'arc dovellat de la portalada amb camper llis ubicada a la façana septentrional de la casa. Està realitzada en un bloc de gres, al centre de la qual es representa una copa decorada amb escames i per sota, guardant una certa simetria n'hi ha una segona de cap per avall. Sembla que hi ha un raig d'aigua que omple la que està dempeus i que aquesta surti per la de sota. A mà dreta dues gerres d'aigua omplint-se a la font. A l'esquerra, dues claus creuades, unides per una cadena, potser representant la unió de dues famílies mitjançant un casament. Al capdemunt de l'escut, es pot llegir la inscripció 'S - GLORIA, Y,O'</p> | 08214-274 | Can Rafart | <p>Els orígens de Can Rafart s'han de buscar a l'antic mas Riera (del Pou), capbrevat al segle XIV com un domini del castell de Vilassar. La família Riera està documentada des de l'any 1229 per Dolça de Riera. En aquest mas va néixer Salvador Riera, domèstic del virrei de Sardenya, Alfons d'Erill, que l'any 1623 portà les relíquies dels Sants Màrtirs a Vilassar. El germà i la germana d'en Salvador contrauen matrimoni amb un fill i una filla del mas Rafart de Cabrils. Des d'aquell moment es produeix el canvi de denominació del mas Riera per mas Rafart que ha perdurat fins avui. A principis del segle XVIII, hereta el mas en Francesc de Bassols i Rafart, conseller quart de Barcelona en representació de l'estament dels mercaders (1690-99), fabricant de teles i prohom de la causa austriacista en la Guerra de Successió. Mor durant el setge i després de la capitulació, els seus béns, inclòs el mas, són confiscats. A principis del segle XIX, Can Rafart i Can Vehil de la Serra formen una única finca que a principis del segle XIX és adquirida per la família de Can Bruguera. Josep de Bruguera Alemany, entre els anys 1888 i 1891 transforma l'antic mas i li dona l'aspecte actual. Mitjançant un vitalici atorgat per la darrera propietària de la família Bruguera, passa a mans del que aleshores era alcalde de Barcelona, Josep Maria de Porcioles i Colomer. L'any 1998, l'Ajuntament compra la propietat a la Caixa de Barcelona, com entitat creditora de la família Porcioles i la reforma com equipament municipal que acull diverses entitats.</p> | 41.5194300,2.3611900 | 446699 | 4596618 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77362-foto-08214-274-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77362-foto-08214-274-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | BCIN | National Monument Record | Commemoratiu | 2019-12-31 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | s'observen pintades realitzades amb esprai de diferents colors tant a la portalada dovellada com al voltant. L'escut es manté intacte malgrat els actes vandàlics. Com a BCIN també està protegit pel Decret 571/1963 de 14 de març | 98 | 47 | 1.3 | 1769 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | |||||
| 77363 | Escut de l'angle sud oriental de Can Rafart | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-de-langle-sud-oriental-de-can-rafart | XIX | <p>Escut d'armes de la família Rafat, esculpit a la part superior de l'angle sud oriental , de la galeria porticada orientada a ponent de la casa. Està realitzat en gres i repartit de la següent manera: la part superior dde l'escut està representada per un casc amb el plomall i part de la cuirassa de tela forta o pell, reforçada amb clivelles, que protegeix el coll i les espatlles, simbol de la noblesa. Per sota, delimitat entre línies, el camper, dins el qual es representen diverses càrregues o elements: a la part superior esquerra un escut a l'interior del qual no s'identifica clarament el seu significat. Du una inscripció '.. ECLAR - EST I0 . VIRTUTE . ASS.O'. A mà dreta, dues àligues oposades amb un escut central i dos llops o gossos col·locats un damunt de l'altra. A la part inferior esquerra, tres caps de lleó separats per una sanefa (dos a dalt i un a baix). Per últim, a mà dreta, envoltat per 8 flors de lis (representació de la flor del lliri), la representació d'un animal homònim, el lleó, símbol de la força, el valor i la noblesa. Està represenat de perfil, rampant o dressat sobre les potes i les anteriors alçades.</p> | 08214-275 | Can Rafart | <p>Els orígens de Can Rafart s'han de buscar a l'antic mas Riera (del Pou), capbrevat al segle XIV com un domini del castell de Vilassar. La família Riera està documentada des de l'any 1229 per Dolça de Riera. En aquest mas va néixer Salvador Riera, domèstic del virrei de Sardenya, Alfons d'Erill, que l'any 1623 portà les relíquies dels Sants Màrtirs a Vilassar. El germà i la germana d'en Salvador contrauen matrimoni amb un fill i una filla del mas Rafart de Cabrils. Des d'aquell moment es produeix el canvi de denominació de mas Riera per mas Rafart que ha perdurat fins avui. A principis del segle XVIII, hereta el mas en Francesc de Bassols i Rafart, conseller quart de Barcelona en representació de l'estament dels mercaders (169-99), fabricant de teles i prohom de la causa austriacista en la Guerra de Successió. Mor durant el setge i després de la capitulació, els seus béns, inclòs el mas, són confiscats. A principis del segle XIX, Can Rafart i Can Vehil de la Serra formen una única finca que a principis del segle XIX és adquirida per la família de Can Bruguera. Josep de Bruguera Alemany, entre els anys 1888 i 1891 transforma l'antic mas i li dona l'aspecte actual. Mitjançant un vitalici atorgat per la darrera propietària de la família Bruguera, passa a mans del que aleshores era alcalde de Barcelona, Josep Maria de Porcioles i Colomer. L'any 1998, l'Ajuntament compra la propietat a la Caixa de Barcelona, com entitat creditora de la família Porcioles i la reforma com equipament municipal que acull diverses entitats.</p> | 41.5192000,2.3611000 | 446691 | 4596593 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77363-foto-08214-275-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77363-foto-08214-275-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | BCIN | National Monument Record | Commemoratiu | 2019-12-31 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Sembla que al costat esquerra, porta les incicials del seu escultor: 'LGV.' No s'observen restes de policromia. Està emmarcat per dos quadrants solars. | 98 | 47 | 1.3 | 1769 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | |||||
| 77364 | Rellotge de sol del carrer Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-del-carrer-nou | XIX- XX | Rellotge de sol, ubicat a la façana de migdia d'una casa de cos, al número 14 del Carrer Nou. És del tipus vertical declinant i està policromat. S'ha pintat directament sobre la façana, per sota del ràfec i és quadrangular. Els colors emprats són diferents tonalitats violàcies que el diferencien del rosa envellit de la façana. A excepció del marc, la superfície on s'ha dibuixat el rellotge ha estat allisada i pintada posteriorment de color blanc. El rellotge consisteix en la representació d'un semicercle que representa un disc solar d'uns deu a dotze centímetres de diàmetre, del qual neixen les línies solars. El gnòmon de vareta, de secció semicircular neix del centre del quadrant. Les línies horàries estan perfectament delimitades. La numeració és de xifres àrabs, de color negre i per realitzar-les s'ha emprat una plantilla. Estan repartides de la següent manera: les dotze del migdia al meridià; la una i fins les cinc de la tarda a la dreta, en direcció contrària a les agulles d'un rellotge convencional; a l'esquerra des de les sis del matí, va baixant progressivament fins a coincidir amb les dotze del migdia. El rellotge de sol queda emmarcat per una sanefa lineal que consisteix en un marc exterior de tres centímetres, pintat d'un to violaci, a l'interior del qual hi ha una segona sanefa lineal d'un centímetre i mig pintada amb el mateix color de la façana. | 08214-276 | Carrer Nou, 14 | 41.5176300,2.3597900 | 446581 | 4596419 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77364-foto-08214-276-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77364-foto-08214-276-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | No consta en l'Inventari dels rellotges de sol dels Països Catalans de la Societat Catalana de Gnomònica. | 98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | ||||||||||
| 77365 | Pedra del diable | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedra-del-diable-0 | COLL, Ramon i MONTLLÓ, Jordi (2006). Sobre algunes llegendes i tradicions referents al dolmen de Can Boquet; XXII Sessió d´Estudis Mataronins; Museu Arxiu de Santa Maria. Mataró, 2006. GENERALITAT DE CATALUNYA (1983). Inventari del patrimoni arqueològic del Maresme. Vilassar de Dalt. Departament de Cultura de la Generalitat. Barcelona. MONTLLÓ BOLART, Jordi (2002) Mapa del patrimoni cultural i natural de Vallromanes. Diputació de Barcelona i Ajuntament de Vallromanes. ORTEGA, Enric (2007). Localitzat un menhir prehistòric a Vilassar de Dalt. http://www.vilassar.cat/document.php?id=2210 RIBAS, Marià (1952). El poblament d'Ilduro. Institut d'Estudis Catalans, Barcelona. UBACH, Pau (1994). Memòries etno arqueològiques. Vilassar de Dalt, 1934-1993. 6.000 anys d'història en el Maresme. Col·lecció El Montalt, núm. 18. L'Aixernador edicions. Argentona. | es troba partida en dos fragments | Des de Vilassar de Dalt s´hi pot accedir des del torrent de Can Balleu fins enllaçar amb el camí de Can Gurguí. Es tracta d´un gran bloc granític treballat per les dues cares laterals en arrodoniment. La part superior presenta dos trencaments i una de les parts trencades es troba a la part inferior del camí a 10 metres del bloc. Es troba a peu de camí en posició horitzontal fruit d´un moviment de terres. Presenta una marca serpentiforme a la part superior (probablement senyal de la màquina fruit del moviment del seu lloc original) i tres marques a la part mitjana (d'origen mecànic fruit del mateix moviment o de tascons de trencament). La base és sensiblement més ampla però destaca que tot el bloc té un gruix regular de 33 cm. Tot i que per alguns la seva classificació com a menhir estaria clara, cal tenir present que no s'ha trobat material arqueològic associat que pugui datar amb seguretat la seva antiguitat. Al mateix temps sembla evident la seva utilització com a fita de terme. | 08214-277 | Camí antic de Vilassar a Vallromanes | Diferents informacions orals i escrites ens parlen de l'existència d'un menhir al camí de Vallromanes a Vilassar. La notícia més antiga ens la proporciona Marià Ribas (1952), diu: 'S'ha parlat de l'existència de dos altres menhirs, un al peu del camí que va de Sant Genís de Vilassar a Vallromanes, a uns tres quilòmetres de la Roca d'en Toni, i un altre, també prop d'aquest lloc, i ran del camí que condueix a Òrrius'. També Pau Ubach (1994) en parla: '...vàrem tenir la sort de contactar amb persones grans que ho havien vist i que ens varen parlar del menhir conegut per la 'Pedra del Diable', que es trobava en el peu del camí que va de Vilassar per Pedrells a Can Gurguí, que ells havien vist dret: per indicacions seves, anàrem al lloc indicat i encara vàrem poder veure la pedra ajaguda ran del camí: era de granit i les seves mides aproximades feien dos metres trenta-cinc centímetres de llargada per uns seixanta-sis centímetres d'amplada, per cinquanta centímetres de gruix. No hi havia cap dubte, era un menhir. Uns quants anys més cap aquí va ser trencada, sense cap mirament, quan eixamplaven el camí...' L'any 2002, durant la realització del Mapa del Patrimoni cultural i natural de Vallromanes, per encàrrec de la diputació de Barcelona i l'Ajuntament de Vallromanes, Jordi Montlló (2002) va documentar la llegenda relacionada amb la Pedra del Diable, que li va explicar el senyor Corbera. La pedra en qüestió no la va inventariar perquè s'ubicava en terme municipal de Vilassar de Dalt. El 2006 en va publicar la noticia (COLL, R. i MONTLLÓ, J:2006): 'A Vallromanes existeix un paral·lel d'aquesta llegenda, inèdit fins allà on arriben els nostres coneixements. Fa referència a una gran pedra, anomenada la Pedra del Diable, que hi ha al peu del camí que va des de Vilassar de Dalt per Pedrells cap a Can Gurguí, i que fou deixada allà mecànicament en arreglar el camí. La llegenda fou recollida de forma oral l'any 2002'. El senyor Toni Ibáñez de Vallromanes, l'any 2007, es posa en contacte amb el Museu de Vilassar de Dalt i els passa informació oral sobre la Pedra del Diable. Segons explica en 'Manel San Francisco Andreu i la seva família vivien a la masia de Can Raspall, situada entre Can Gurguí i cal Fuster. Aquesta masia era, abans que fessin cal Duch, la casa més propera a la Pedra del Dimoni. En Manel m'ha confirmat el que m'havia dit sa germana: la Pedra estava plantada ran de camí i tenia un forat al mig... No estava ben bé recta, sinó inclinada... la tradició oral parlava de que la pedra creixia… Segons ell, va estar dreta fins als anys seixanta. Ell ha dit 'fins a la Constitució', és a dir , fins a l'arribada de la democràcia. | 41.5250000,2.3297200 | 444078 | 4597257 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77365-foto-08214-277-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77365-foto-08214-277-3.jpg | Legal | Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | El mapa 'Descripcion topografica del lugar i termino de San Gines de Vilassar' de l´any 1777 marca un 'mojon' o fita al límit del terme entre Vilassar de Dalt, Vallromanes i Premià de Dalt que per ubicació seria la pedra objecte del present estudi que, actualment, es troba al límit de les tres poblacions. | 76 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | ||||||||
| 77366 | Llegenda de la pedra del diable | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-la-pedra-del-diable | AMADES, Joan (1936) La terra. Tradicions i creences. Biblioteca de tradicions populars, vol. XXXVIII, pàgs. 63 i 64. AMADES, Joan (1941) 'Mitología megalítica' a Ampurias III, Barcelona,pàg. 114. COLL, Ramon i MONTLLÓ, Jordi (2006). Sobre algunes llegendes i tradicions referents al dolmen de Can Boquet; XXII Sessió d´Estudis Mataronins; Museu Arxiu de Santa Maria. Mataró, 2006. MONTLLÓ BOLART, Jordi (2002) Mapa del patrimoni cultural i natural de Vallromanes. Diputació de Barcelona i Ajuntament de Vallromanes. ORTEGA, Enric (2007). Localitzat un menhir prehistòric a Vilassar de Dalt. http://www.vilassar.cat/document.php?id=2210 RIBAS, Marià (1952). El poblament d'Ilduro. Institut d'Estudis Catalans, Barcelona. SAMSÓ, O (1968) Catalunya mediterrània. Ed. Tàber. Barcelona. Col·lecció'Terres i homes dels Països Catalans'.Pàg. 152. UBACH, Pau (1994). Memòries etno arqueològiques. Vilassar de Dalt, 1934-1993. 6.000 anys d'història en el Maresme. Col·lecció El Montalt, núm. 18. L'Aixernador edicions. Argentona. | XVIII-XIX | Llegenda que té com a protagonista una pedra granítica, de grans dimensions, i el dimoni. El senyor Vicenç Corbera recorda com el seu pare (senyor Miquel Corbera Pont) explicava aquesta rondalla: Una noia anava a buscar aigua a la font i sempre es trobava el dimoni reposant en una pedra del camí. Aquest li preguntava qui era i on anava. Ella responia que era de Ca la Molinera i que anava a buscar aigua a la font d'en Joaquim pels seus pares. El dimoni li proposava que a canvi de la seva ànima mai més hauria de traginar amunt i avall per anar a buscar l'aigua. Quan va saber això una dona del poble va proposar a la noia escaldar un pollastre a les dotze de la nit, per treure-li la força. El dimoni no va tornar a aparèixer deixant una enorme pedra sense endur-se, ja que constantment traginava pedres amunt i avall. Alguns deien que aquella pedra feia la mateixa mida que el buit que hi havia en el Pont del Diable de Martorelles, abans de la restauració. | 08214-278 | camí antic de Vilassar a Vallromanes | En Pau Ubach també parla d'aquesta pedra (1994, pàg.197) '...menhir conegut per la Pedra del Diable, que es trobava en el peu del camí que va de Vilassar per Pedrells a Can Gurguí, que ells havien vist dret: per indicacions seves, anàrem al lloc indicat i encara vàrem poder veure la pedra ajaguda ran del camí: era de granit i les seves mides aproximades feien dos metres trenta-cinc centímetres de llargada per uns seixanta-sis centímetres d'amplada, per cinquanta centímetres de gruix (...) uns quants anys més cap aquí va ser trencada, sense cap mirament, quan eixamplaven el camí .....'. Hi ha paral·lels d'aquesta llegenda, geogràficament molt propers com el cas del Dolmen de la Roca d'en Toni a Vilassar de Dalt. La informació més antiga que trobem ens la proporciona J. AMADES (1936). La llegenda que explica en aquesta obra es refereix al Pont del Diable de Martorell i la pedra es troba prop de Palau Solità. Especifica que una de molt semblant referida a aquest dolmen fou recollida del geògraf Enric Ribes, que li va explicar l'any 1935. El mateix Amades (1941) en un treball de síntesi torna a referir la mateixa llegenda aplicada al Dolmen de La Roca d'en Toni de Vilassar. Finalment Samsó(1968) aprofita la informació d'Amades en la seva obra, però sense citar la font. | 41.5250200,2.3298000 | 444085 | 4597259 | 08214 | Vilassar de Dalt | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77366-foto-08214-278-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77366-foto-08214-278-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77366-foto-08214-278-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Es troba al costat d'un camí o corriol de forma isolada. Posada allí mecànicament quan arreglaven el camí. La part que manca, està llençada a uns tres metres, marge avall del camí, abans d'arribar a la corba. | 98|94 | 61 | 4.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | ||||||||
| 77367 | Caramelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caramelles-39 | XX | Actualment, el grup de cantaires de Caramelles està format per canalla d'entre 4 i 9 anys. Però no sempre ha estat així; al principi hi havia nois i noies més grans. En realitat no hi ha límit d'edat, és més aviat una característica conjuntural. Al començament es cantaven el diumenge de Pasqua, però cada cop resultava més difícil formar un bon grup, ja que les famílies marxaven aquests dies de vacances. Per tan, es va prendre la decisió de cantar-les el diumenge següent, que es coneix com diumenge de Pasqüetes. Els nens es desplaça damunt un tractor i en cada parada canten 3 o 4 cançons, sempre acabant amb la cançó de la Coral, que és una composició pròpia del grup creada a partir d'una música coneguda amb lletra d'una persona de la colla. La resta són cançons infantils diverses adequades a l'edat dels cantaires. Es disposa d'acompanyament musical de guitarres, flautes dolces, flabiol i tambor. Cada família del cantaire s'ocupa de la seva roba. Els nois portem pantalons foscos, camisa blanca, faixa, barretina i espardenyes de vetes. Les noies faldilles de flors, brusa blanca, caputxa blanca amb una franja vermella i espardenyes de vetes. També porten un cistell guarnit amb flors per anar a recollir diners del públic que escolta les cançons. Els nois ho fan amb les barretines. El recorregut comença a partir del Casal Popular fins la font de Sant Pere. La següent parada és el Carrer Rafael Riera i Prats, a continuació a la Plaça 11 de setembre. D'aquí van a l'Hospital de Sant Pere i acaben a la Plaça de la Vila, on l'alcalde o el regidor els ofereix una cinta que pengen al cistell. La recaptació es destina a comprar un ninot de xocolata per cada cantaire i la resta es destina a finalitats benèfiques. | 08214-279 | Vilassar | L'any 1972 es recupera la tradició de cantar Caramelles a Vilassar. La iniciativa sorgeix del Casal Popular, vinculat a la parròquia; d'un grup de gent que primer volia fer una coral infantil però es van decantar per crear un esplai d'educació en el lleure on una de les seves activitats seria cantar Caramelles per Pasqua. | 41.5171300,2.3584300 | 446467 | 4596365 | 08214 | Vilassar de Dalt | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77367-foto-08214-279-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77367-foto-08214-279-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 2116 | 4.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | ||||||||||
| 77368 | Base de premsa de Cal Notari | https://patrimonicultural.diba.cat/element/base-de-premsa-de-cal-notari | XVIII | Base rectangular d'una premsa de vi, de pedra granítica, situada al costat d'una figuera, en un espai públic, davant de Cal Notari, com a decoració ornamental de la via pública. Aquesta pedra correspondria a una premsa de gàbia i suportava la pressió que feia el cargol. El suc resultant sortia pel broc o boixa rebaixat a la pedra, que encara es veu i el most anava a parar a la tina o al cup corresponent. | 08214-280 | Carrer Sant Miquel | 41.5189700,2.3577600 | 446412 | 4596569 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77368-foto-08214-280-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77368-foto-08214-280-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94 | 52 | 2.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | |||||||||||
| 77369 | Casa Elena | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-elena | BENITO Pere (1996). Notes històriques dels elements del patrimoni arquitectònic del Pla especial i Catàleg artístic i ambiental de Vilassar de Dalt. BENITO Pere (2006). Vilassar de Dalt, un poble de futur. Ajuntament de Vilassar de Dalt. DOMÍNGUEZ, Josep i OLIVA, Benet (1994). Vilassar de Dalt. Història gràfica. Oikos-Tau. Vilassar de Mar. | XVIII | Masia, que actualment fa les funcions de masoveria de Les Quatre Torres. És de planta rectangular i consta de planta baixa i pis. La coberta és de teules àrabs a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal, orientada al sud-est. Consta de dos cóssos i un annex adossat a la façana oriental, amb el carener paral·lel. La façana es compon a partir de dos eixos de verticalitat delimitats per les obertures: en planta baixa destaca el portal d'arc escarser però amb maons posats a sardinell imitant el punt rodó; els brancals són de pedra granítica. Al costat hi ha una altra porta més petita amb una obertura al damunt mateix. Les finestres del primer pis són senzilles i de llinda recta, amb els ampits de maons. Entre les dues portes hi ha un pedrís. | 08214-281 | Carrer Bilbao, s/n | Actua de masoveria de l'edifici conegut com Les Quatre Torres, edificat l'any 1878 per l'adroguer barceloní Salvador Banús i Feliu, germà de l'hereu de Can Banús. | 41.5153900,2.3646600 | 446985 | 4596168 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77369-foto-08214-281-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77369-foto-08214-281-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77369-foto-08214-281-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | |||||||||
| 77370 | Fons fotogràfic referent a Vilassar de Dalt de Josep Salvany i Blanch | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-fotografic-referent-a-vilassar-de-dalt-de-josep-salvany-i-blanch | XX | El fons fotogràfic referent a Vilassar de Dalt Josep Salvany i Blanch, dipositat a la Biblioteca de Catalunya consta de 12 fotografies en placa de vidre estereoscòpica, 6 x 13 cm datades entre els anys 1912 i 1913: - Castell de Vilassar: Fons Salvany SaP_091_12 (1913); SaP_039_06 (1912). - Castell i casa de pagès, SaP_091_13 (1913); , SaP_038_11 (1912); , SaP_289_01 (1913). - Església: Fons Salvany SaP_289_04 (1916); SaP_038_12 (1912); SaP_091_11 (1913); SaP_289_03 (1916). - Carrers: Creu a la plaça i carrer de Vilassar de Dalt, Fons Salvany SaP_289_02 (1916). - Ermita de Sant Sebastià: Fons Salvany SaP_289_05 (1916); SaP_289_06 (1916). | 08214-282 | Carrer de l'Hospital, 56 (08001 - Barcelona) | La Biblioteca de Catalunya es funda l'any 1907 amb el nom de Biblioteca de l'Institut d'Estudis Catalans i estava ubicada al Palau de la Generalitat. L'any 1914 la Mancomunitat de Catalunya li atorga el caràcter de servei cultural públic. Posteriorment, l'any 1917 es comencen a crear les seccions de reserva impresa, música i col·leccions especials que afavoriran la incorporació i futura catalogació de col·leccions i peces úniques. Més tard, el 1923 s'afegeixen la secció d'estampes, gravats i mapes. El 1931 l'Ajuntament de Barcelona aprova la cessió de l'antic Hospital de la Santa Creu, un edifici gòtic construït entre els segles XV i XVIII, com a seu de la Biblioteca, però no serà fins l'any 1940 que s'obrirà al públic amb el nom de Biblioteca Central. Ja l'any 1952 es constitueix la secció de revistes i el 1981 amb l'aprovació de la Llei de Biblioteques aprovada pel Parlament de Catalunya esdevé la Biblioteca Nacional de Catalunya i se li atorga la recepció, la conservació i la difusió del Dipòsit Legal de Catalunya. L'any 1993 s'incorpora l'hemeroteca, la fonoteca, el material menor i els serveis bibliogràfics nacionals, alhora que s'estructura el seu fons en les quatre unitats actuals: Bibliogràfica, Gràfica, Hemeroteca i Fonoteca. El 1998 es duen a terme varies reformes i la construcció d'un nou edifici. L'any 2000 s'inicia el procés de digitalització de documents, obrint-se nous portals l'any 2005 com l'ARCA (Arxiu de Revistes Catalanes Antigues) i PADICAT (Patrimoni Digital de Catalunya) així com la Memòria Digital de Catalunya. L'any 2007 juntament amb altres biblioteques catalanes s'adhereixen al portal d'Internet Google Llibres per tal de digitalitzar centenars de milers de llibres, pergamins, incunables, fotografies, etc, per tal de posar-los a l'abast del públic. Actualment la Biblioteca de Catalunya té una superfície aproximada de 15.000m2 amb un total aproximat de 3.000.000 de documents i una base de dades estimada l'any 2011 en 1.440.979 documents. | 41.5169600,2.3584300 | 446467 | 4596346 | 08214 | Vilassar de Dalt | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77370-foto-08214-282-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77370-foto-08214-282-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Josep Salvany i Blanch | Josep Salvany i Blanch (Martorell 1866 - Barcelona 1929), va cursar estudis de medecina i cirurgia a la Universitat de Barcelona. Era un gran afeccionat a l'excursionisme científic i a la fotografia on ben aviat es va decantar per la fotografia estereoscòpica. Va col·laborar intensament en les edicions dels butlletins del Centre Excursionista de Catalunya durant els anys 1913 i 1925. El fons Salvany es troba dipositat a la Biblioteca de Catalunya i conté uns 10.000 clixés positius i negatius en placa estereoscòpica de vidre, format 6 x 13 cm, totes elles molt ben conservades en les seves capses originals i datades entre els anys 1911 i 1926. Amb aquest fons s'hi ha d'afegir dues agendes manuscrites i sis carnets de visita que permeten identificar i descriure cadascun dels clixés. | 98 | 55 | 3.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | ||||||||
| 77371 | Fons fotogràfic referent a Vilassar de Dalt del Centre Excursionista de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-fotografic-referent-a-vilassar-de-dalt-del-centre-excursionista-de-catalunya | XIX-XX | <p>El fons fotogràfic de l'arxiu del Centre Excursionista de Barcelona conté un total de 95 fotografies relacionades amb el municipi de Vilassar de Dalt. Són imatges datades entre els anys 1890 i 2005, realitzades per diversos fotògrafs, la majoria d'ells professionals. Estan classificades en tres fons diferents: els fons personals; les col·leccions fotogràfiques i per últim el Fons Fotogràfic Estudi de la Masia Catalana. 1.- Els fons personals del Centre Excursionista de Catalunya incorpora els fons fotogràfics personals dels quals els mateixos autors o familiars han fet donació al CEC. En el cas de Vilassar, se n'han localitzat: Fons Francesc Blasi i Vallespinosa: tres fotografies referents al mas de Can Boquet (pallers, ermita de Sant Salvador i mas amb persones a l'era) i la fotografia del dolmen de la Roca d'en Toni on s'observa part del túmul sense excavar i una barraca al fons, actualment enderrocada. El fons Frederic Gibernau i Flos, amb una única fotografia referent a Can Boquet. El fons Manuel Genovart i Boixet, amb una única fotografia referent al dolmen de la Roca d'en Toni on s'observa part del túmul sense excavar. Finalment, el fons Rosend Flaquer i Barrera, el més nombrós dedicat a Vilassar, amb 10 fotografies (Capella de Sant Sebastià amb el cementiri, el mas de Can Boquet, la portalada del castell de Vilassar i set fotografies generals). 2.- Les col·leccions fotogràfiques del CEC inclouen dues tipologies d'agrupacions fotogràfiques. Per un costat, les realitzades per afeccionats que n'han fet donació al centre; i per l'altra, les que es van establir a l'arxiu amb l'objectiu d'organitzar-les segons el seu format, com per exemple les diapositives de vidre en format 8 x 10, o les plaques de vidre 6 x 13 cm estereoscòpic, o les fotografies de vidre en gelatina i plata, blanc i negre de 9 x 12 cm que l'Entitat utilitzava per il·lustrar les conferències que es donaven des del Centre. D'aquest arxiu hi ha fotografies d'autors com Antoni Bartomeus i Casanovas, Marcel·lí Gausachs i Gausachs, Joan Biosca i Juvé, Josep Maria Armengol i Bas, Francesc Alsina i vila i Germà Garcia Fernàndez. Hi ha fotografies del castell de Vilassar, el dolmen de la Roca d'en Toni, l'ermita de Sant Sebastià i el cementiri, l'església, i algunes vistes generals. Una de les fotografies amb autor desconegut és la curenya d'un canó que estava guardada a l'interior de l'antiga església del municipi. 3.- L'Estudi de la Masia Catalana, està composat per un total de 58 fotografies realitzades entre els anys 1929 i 1932 pels fotògrafs, Josep Maria de Cabanyes, Joan Cubells, Frederic Bordas i Altamira i J. Mas Guàrdia. Es van fotografiar Cal Vicenç, el Castell, Can Pere Català, el Ravalet, Ca l'Arcís, Can Masiquetes, Can Coll, Can Colomer, Ca la Bomca, Can Costa o Can Guimerà, l'antiga església, Can Boquet amb l'ermita de Sant Salvador, Cal Doctor, Cal Sabatés, Can Bruguera, Cal Notari, Cal Recorder, Can Canyes, Ca n'Isern, Can Maians, Can Sayol, Can Villà, Can Bufalà i Can Banús, amb una fotografia general d'un mas, desconeguda.</p> | 08214-283 | Carrer del Paradís, 10-12 (08002 Barcelona) | <p>El Romanticisme va ser un moviment cultural, polític i social que va néixer a Europa a mitjans del segle XIX. A Catalunya, com a resultat de la passió d'il·lustres prohoms per revifar la història del nostre país i enlairar l'ús de la nostra llengua, s'inicia l'anomenada Renaixença Catalana. En aquest context, el 26 de novembre de 1876, Josep Fiter junt amb César August Torras, Ramon Arabia, Àngel Guimerà i Jacint Verdaguer, determinaren la creació d'una associació excursionista per a desenvolupar una veritable entitat pública i legalitzada per emprendre una tasca cultural per redreçar Catalunya. «Amb el fi d'investigar tot quant mereixi la preferent atenció sota els conceptes científic, literari i artístic, en la nostra benvolguda terra, es crea una societat que es titularà Associació Catalanista d'Excursions Científiques». El 7 d'abril de 1891 es va elegir Antoni Rubió i Lluch com a president del Centre Excursionista de Catalunya, fent constar explícitament que el CEC era continuador de l'associació creada el 1876, i origen de l'excursionisme associatiu, unint-se així en una sola entitat les vessants culturals i esportives, que durant 13 anys havien actuat separadament (l'Associació Catalanista d'Excursions Científiques (1876) i Associació d'Excursions Catalana (1878). Pel desembre d'aquest històric any, al local social del CEC, es donaren les conferències fonamentals a càrrec de Jaume Massó i Torrents, Joaquim Casas i Carbó, i Pompeu Fabra (tots ells socis del Centre) sobre la proposta de les normes ortogràfiques i ordenació de la llengua catalana vigents avui. El 1892 el Centre prengué part activa en la redacció de les anomenades «Bases de Manresa», que varen suposar en aquell moment una important proposta per a l'articulació de l'Estat Espanyol. El 1891 comença l'edició mensual del Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, sota la direcció de Francesc Carreras i Candi, en les pàgines dels quals es posa de manifest la gran tasca de l'excursionisme com a missió i com a suplència cultural i científica. La col·lecció dels Butlletins és part essencial de les biblioteques estudioses de la llengua i la cultura catalanes. Als estatuts de l'Associació Catalanista d'Excursions Científiques, denominació inicial del Centre Excursionista de Catalunya, hi consta com a objectiu prioritari de l'entitat 'Fomentar les excursions per la nostra terra per fer que sigui coneguda i estimada, i també publicar els treballs resultants d'aquestes excursions, crear una biblioteca i arxiu.' Una de les eines emprades per aquesta finalitat serà la fotografia, que a finals del segle XIX ja havia assolit un grau de perfecció tècnica, i alhora simplificació, que permeteren la seva difusió massiva la centúria següent. Fou així com els socis del CEC van començar a acompanyar les seves conferències amb projeccions d'imatges obtingudes durant les seves excursions, fotografies que a més, sovint eren emprades en la confecció del Butlletí del Centre. Avui dia es conserven més de 13.000 d'aquestes llanternes de projecció de doble vidre de 8 x 10 cm.</p> | 41.5170500,2.3585700 | 446478 | 4596356 | 08214 | Vilassar de Dalt | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77371-foto-08214-283-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77371-foto-08214-283-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Fotos procedents de l'Arxiu Fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya. La de Ca l'Arcís, forma part de l'Estudi de la masia catalana (1931) i és obra de Josep de Cabanyes. La de Can Boquet és obra de Francesc Blasi i Vallespinosa. L'Estudi de la Masia Catalana va sorgir l'any 1923, d' un projecte ideat i finançat per Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), un industrial, mecenes i membre destacat del Centre Excursionista de Catalunya, que va encarregar la coordinació del projecte de l'Estudi de la Masia Catalana al Centre Excursionista de Catalunya, sota la direcció dels arquitectes Josep Danés i Torras (1895-1955) i Lluís Bonet. L'objectiu d'aquest ambiciós projecte era la publicació de fotografies, fitxant masos i el seu entorn per tal d'aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tant a nivell arquitectònic com antropològic i etnològic. El mateix arquitecte Danés, va construir per encàrrec de Patxot, entre els anys 1927 i 1930, la residència Masia Mariona, a Mosqueroles on avui hi ha la seu del Parc Natural del Montseny que preserva l'exposició permanent dedicat a l'Estudi de la Masia Catalana (L'Univers Patxot). Aquest fons consta en l'actualitat de 7.705 imatges que comprenen unes 1.500 masies de Catalunya, Andorra i les Illes Balears, realitzades per varis fotògrafs com Cèsar August Torras, Josep de Cabanyes, Lluís Bonet i Garí, Antoni Gallardo, Josep Maria Armengol BAs, Valentí Fargnoli, Adolf Zerkowitz, Joan Estorch, Baltasar Samper, Josep Garrut Sala i Jordi Audet, entre altres. La totalitat del fons va ser cedit l'any 1975 al Centre Excursionista de Catalunya per la Sra. Núria Delétra-Carreras Patxot. | 98 | 55 | 3.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | |||||||||
| 77372 | Fons cartogràfic referent a Vilassar de Dalt del Instituto Geográfico Nacional | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-cartografic-referent-a-vilassar-de-dalt-del-instituto-geografico-nacional | XX | Conjunt de dues minutes cartogràfiques originals provinents del fons de l'Instituto Geográfico Nacional, antic Instituto Geográfico y Estadístico. Es tracta d'arxius raster que corresponen a la digitalització dels mapes manuscrits en paper conservats a l'Arxiu Tècnic de l'IGN. Formen part dels treballs previs a la realització del 'Mapa Topográfico Nacional', en alguns casos amb vàries dècades de diferència a la publicació de la primera edició del MTN de la zona. Aquest tipus de documents es van realitzar principalment entre 1870 i 1950 i es classifiquen en minutes planimètriques, minutes altimètriques i minutes conjuntes d'altimetria i planimetria. Estan dibuixades a escala 1:25.000, amb una precisió d'obtenció de la informació corresponent a l'escala 1:50.000. | 08214-284 | C. General Ibáñez de Ibero, 3 (28003 - Madrid) | Aquestes minutes s'originen a partir de que l'IGN decideix realitzar el ' Mapa Topográfico Nacional', a escala 1:25.000 i publicat a escala 1:50.000. Es va iniciar l'any 1857 amb la medició de la base geodèsica de Madrilejos que va ser dirigida pel General Carlos Ibáñes de Ibero. La publicació del mapa es va iniciar l'any 1875 i va finalitzar l'any 1968. Per dur a terme aquest treball, es va agafar l'el·lipsoide de referència l'anomenat de Struve, amb punt d'origen en l'Observatori Astronòmic de Madrid. La projecció que es va escollir per a aixecar el Mapa va ser la polièdrica, sobre plans tangents a l'el·lipsoide de Struve, amb un format de 10' per 20' de longitud. Per minimitzar els errors de projecció es van establir tres eixos principals: el mapa es va dividir en fulles de 20' de base, en el sentit dels paral·lels, i de 10' d'alçada en el dels meridians. En segon lloc, la part de la superfície terrestre compresa en cada full es va considerar pla. I finalment, les minutes es van realitzar per topografia clàssica, a escala 1:25.000, i es va publicar a escala 1/50.000. Es van realitzar 1.106 fulls; dels quals 1.036 corresponien a la Península; 26 a les illes Balears; 42 a les illes Canàries; una a l'illa d'Alborà i una de les illes Columbretes. Les minutes van ser vigents fins que l'any 1961 es va fer una proposta de modernització del 'Mapa Topográfico Nacional' reformant la simbologia i millorant la representació dels elements geogràfics, imprimint en sis colors i resoldre els problemes que plantejava la toponímia. | 41.5171600,2.3583700 | 446462 | 4596368 | 1920 | 08214 | Vilassar de Dalt | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77372-foto-08214-284-2.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 55 | 3.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | |||||||||
| 77373 | Fons cartogràfic referent a Vilassar de Dalt de l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-cartografic-referent-a-vilassar-de-dalt-de-linstitut-cartografic-i-geologic-de | XX | El fons documental de l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya referent al municipi de Vilassar de Dalt compren un seguit de mapes topogràfics. El més antic és de l'any 1914 i un plànol dels carrers del centre urbà de 1908. També hi ha un seguit de fulls de vol que van des de l'any 1966 al 1980. Un mapa topogràfic del municipi, (ref. RM. 129427), còpia manuscrita d'una de les minutes de més de quatre-cents municipis de Catalunya a escala 1:25.000 corresponents a l'aixecament del Mapa d'Espanya 1:50.000. Les còpies realitzades a mà, les va encarregar entre 1914 i 1916 el Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya per a ser utilitzades com a base del Mapa Geogràfic de Catalunya a escala 1:100.000. Un plànol dels carrers del municipi dibuixat per Joan Cabanyes, (RL.23361_393) de l'any 1908, que forma part de la Geografia general de Catalunya (Vol. II), de la Província de Barcelona, obra dirigida per Francesc Carreras i Candi. L'obra va ser editada per l'establiment editorial Albert Martín, entre 1908 i 1918. Del Servei de Cartografia i Fotogrametria de la Diputació de Barcelona, sèrie topogràfic de la província de Barcelona, amb data de vol de l'any 1966, hi ha un seguit de fulls delineats en paper polièster de 85 x 60 cm, amb el municipi de Vilassar essent els següents: Cabrils-Oest, núm. alternatiu 393-333 (RM. 98544); 393-351;393-352;393-354;393-372;393-373;393-374;393-375; 393-394;421-14. De l'any 1975 hi ha els fulls de vol amb núm. alternatiu 393-354; 393-394. De l'any 1975 a 1980, els fulls de vol amb núm. alternatiu, 393-374;421-14. De l'any 1978, els números alternatius de vull de vol, 293-118;293-199;294-119. I finalment, de l'any 1980, hi ha els números alternatius de vull de vol, 393-333;393-351;393-353;393-373;393-393;393-394. | 08214-285 | Parc de Montjuic (08038 - Barcelona) | L'ICGC és adscrit al Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat. Des de la seva creació l'any 1982, i reprenent la tasca iniciada pels serveis geogràfics de la Mancomunitat i de la Generalitat a l'època de la República, l'ICGC ha esmerçat els seus esforços en situar en uns nivells d'innovació i modernitat els estudis i la producció cartogràfica fets a Catalunya. Corresponen a l'ICGC, en l'exercici de les competències de la Generalitat sobre geodèsia i cartografia, les següents funcions: establir, gestionar, conservar i millorar la infraestructura física i els sistemes tecnològics necessaris per a construir i gestionar el Servei de Posicionament Geodèsic Integrat de Catalunya i el manteniment de les bases de dades topogràfiques que hi donen suport. | 41.5170100,2.3585500 | 446477 | 4596351 | 08214 | Vilassar de Dalt | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77373-foto-08214-285-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77373-foto-08214-285-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 56 | 3.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | ||||||||||
| 77374 | Tombes medievals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tombes-medievals | AA.VV (2006). El fons arqueològic del Museu Arxiu de Vilassar de Dalt. Textos de l'exposició. Museu Arxiu de Vilassar de Dalt. BATISTA, R. i BONAMUSA, J. (1975). 'Troballa d'una necròpolis de l'alta edat mitjana a Vilassar de Dalt': a Información Arqueológica,16. Diputació de Barcelona. BOUARD, D i RIU, M. (1977). Manual d'arqueologia medieval. Ed. Teide. Barcelona, pp. 429-432. CARBONELL BADIA, Carles et alii (2003). Evolució dels enterraments al Maresme. De la prehistòria a l'època medieval. Museu Arxiu Municipal de Vilassar de Dalt. Catàleg de l'exposició. GENERALITAT DE CATALUNYA (1983). Inventari del patrimoni arqueològic del Maresme. Vilassar de Dalt. Departament de Cultura de la Generalitat. Barcelona. MONTLLÓ, Jordi i BOSCH, Laura (2008) Inventari del patrimoni arqueològic del Parc de la serralada litoral, Fitxa núm. 020. PREVOSTI, Marta (1981). Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. Caixa Laietana. Mataró,vol 1, pp. 143 i 144. UBACH, P. (1994): Memòries etno-arqueològiques. Vilassar de Dalt, 1934-1993. 6.000 anys d'història en el Maresme. L'Aixernador. 1994. Argentona. VIDAL, L. (1974). 'Antigua necropolis descubierta recientemente en Vilassar de Dalt', dins La Vanguardia, 10 d'abril de 1974. | XI-XII dC | sovint necessiten un procés de consolidació a conseqüència de la manca de sensibilitat de moltes persones que freqüenten aquest indret. | Es tracta d'un grup de set enterraments excavats en el sauló, en cista, de planta rectangular. El llit dels enterraments és del mateix sauló i les pedres que delimiten la cista i la cobreixen són de granit i ajuntades en sec. Es troben situades en paral·lel, en direcció NE-SO. Van sortir a mig metre de profunditat. Les tombes són de lloses granítiques amb la planta rectangular. Estan arrenglerades paral·lelament, guardant l'una de l'altra una distància oscil·lant que va des dels 0'65 m als 1'50 m. Les tombes són d'inhumació i els esquelets conservats estan en posició supina, amb els peus a llevant. La tomba núm. 1, es tracta d'un adult amb els peus escapçats antigament (1'70 m de llargada, 0'27 m d'amplada i 0'26 m de fondària). La tomba núm. 2, és un adult (1'82 m de llargada, 0'32 m d'amplada i 0'24 m de fondària). La tomba núm. 3, és un adult amb les extremitats inferiors ben conservades (2 m de llargada, 0'39 m d'amplada i 0'32 de fondària). La tomba núm. 4, és un adult o un adolescent (1'59 m de llargada, 0'34 d'amplada i 0'30 de fondària). La tomba núm. 5, és la sepultura d'un adult amb les despulles més ben conservades (2'32 de llargada, 0'45 d'amplada i 0'30 de fondària). La tomba núm. 6, és un adolescent (1'27 de llargada, 0'37 m d'amplada i 0'41 de fondària). La tomba núm. 7, és un adult amb el crani destruït per uns 'incontrolats' (1'84m de llargada, 0'42 d'amplada i 0'33 m de fondària). | 08214-286 | Al nord del terme municipal, als peus del Turó d'en Rumpons | Segons Marià Ribas (1952): 'Diverses parets d'un poblat que s' estén fins arran de la Roca d'En Toni. Prop d'aquest dolmen passa una muralla d'un metre de gruix, feta de grosses pedres, al costat de la qual hi ha sepultures fetes amb pedres planes distribuïdes en forma de caixa. Tres d'elles foren excavades, sense cap resultat, perquè havien estat violades'. (Ribas, 1952: 48, apt. 81). La troballa de les tombes va ser casual, durant uns treballs agrícoles quan en Bartomeu de Cal Senyor llaurava una feixa i va descobrir dues tombes. Això passava el 27 de febrer de l'any 1974. Aquests dos enterraments van ser espoliats aquella mateixa tarda. La troballa va provocar molta expectació, fins el punt de demanar a l'Ajuntament que hi destinés un empleat per vigilar-ho, a l'espera de notícies dels organismes oficials. El 4 de març al vespre, el propietari dóna permís per fer les actuacions que calguin. A l'endemà es comunica al Sr. Epifani Fortuny, Baró d'Esponellà, qui havia estat Comissari Provincial d'Excavacions Arqueològiques; el qual visità la necròpolis el dia 9 i s'acordà notificar-ho al Museu Arqueològic de Barcelona. El dia 12 visita el lloc el Sr. Ricard Batista, conservador del Museu Arqueològic de Barcelona, i acorden que s'acabin els treballs començats, però que si surt un altre enterrament, no descobreixin la coberta de lloses. | 41.5316800,2.3416600 | 445080 | 4597991 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77374-foto-08214-286-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77374-foto-08214-286-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | L'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya, uneix en una mateixa fitxa i polígon el jaciment anomenat Turó d'en Rumpons i el de les Tombes medievals, que en el Catàleg municipal i en el Pal Especial del patrimoni arquitectònic i ambiental de Vilassar de Dalt figuren separats. | 85 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | |||||||
| 77375 | Cova del Pont | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-del-pont | GENERALITAT DE CATALUNYA (1983). Inventari del patrimoni arqueològic del Maresme. Vilassar de Dalt. Departament de Cultura de la Generalitat. Barcelona. MONTLLÓ, Jordi (2008) Inventari del patrimoni arqueològic del Parc de la serralada litoral, Fitxa núm. 193. UBACH, Pau (1994). Memòries etno arqueològiques. Vilassar de Dalt, 1934-1993. 6.000 anys d'història en el Maresme. Col·lecció El Montalt, núm. 18. L'Aixernador edicions. Argentona. | Abric format per dos grans blocs de granit que formen una cavitat estreta de secció triangular que permet accedir a una terrassa formada per un altre gran bloc granític. Segons informacions orals del senyor Pau Ubach, s'hi van trobar ceràmica feta a mà amb incisions, ceràmica de parets rugoses i una destral de pissarra de 15 cm de llargada i 1 cm de gruix. | 08214-287 | Can Boquet | L'excavà el Grup d'en Jaume Ventura de Vilassar de Dalt, els anys setanta. | 41.5277700,2.3431800 | 445203 | 4597555 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77375-foto-08214-287-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77375-foto-08214-287-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77375-foto-08214-287-3.jpg | Legal | Edats dels Metalls|Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 79|78 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | ||||||||||
| 77376 | Vinya de Gordey | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vinya-de-gordey | GENERALITAT DE CATALUNYA (1983). Inventari del patrimoni arqueològic del Maresme. Vilassar de Dalt. Departament de Cultura de la Generalitat. Barcelona. | es desconeix el seu estat de conservació, ja que es tracta de troballes en superfície i no s'ha realitzat mai cap intervenció | En uns camps erms, antigament conreats, sobretot de vinya, per damunt de Can Maioles s'han documentat en superfície materials arqueològics de diferents èpoques. El més abundant correspon a ceràmica romana, algun fragment es troba en murs de vinya re aprofitat. També s'ha trobat algun fragment d'àmfora, en un cas es pot afirmar que es de procedència itàlica. Però també s'ha documentat un fragment d'olla de ceràmica allisada amb un mamelló aplicat, que es pot datar entre el neolític mig i el bronze antic. Aquestes troballes podrien correspondre a dos jaciments totalment inconnexos per cronologia que futures intervencions hauran de precisar en quant a tipologia i datacions. | 08214-288 | Sobre la masia de Can Maioles | Informació oral facilitada per Gonzalo Berger a l'equip que realitzava la revisió de l'Inventari del Patrimoni Arqueològic del Maresme, l'any 2008. Amb motiu de la visita al lloc per la realització d'aquest mapa es comprova que el sotabosc d'aquesta zona ha estat netejat, deixant al descobert fites de propietat, elements relacionats amb la vinya i molts fragments de material ceràmic, d'època romana (tègules i àmfora sobretot). | 41.5257900,2.3529800 | 446019 | 4597329 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77376-foto-08214-288-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77376-foto-08214-288-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77376-foto-08214-288-3.jpg | Legal | Edats dels Metalls|Romà|Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Material dipositat al Museu Arxiu de Vilassar de Dalt. | 79|83|78 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | ||||||||
| 77377 | Forn de La Cisa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-la-cisa | AA.VV (1999). La Cisa mil anys d'història. Comissió pro mil·lenni de La Cisa. Premià de Dalt. CAZORLA, F.; COLL, R.; JÁRREGA, R.; (1997). 'Els darrers jaciments arqueològics descoberts a Premià. Una aportació a l'inventari arqueològic de Premià de Dalt i Premià de Mar (El Maresme); dins XIII Sessió d'Estudis mataronins. Museu Arxiu de Santa Maria. Mataró. COLL, Ramon (2004) Història arqueològica de Premià. Editorial Clavell, Premià de Mar. GENERALITAT DE CATALUNYA (1983). Inventari del patrimoni arqueològic del Maresme. Vilassar de Dalt. Departament de Cultura de la Generalitat. Barcelona. RIBAS, Marià (1952). El poblament d'Ilduro. Institut d'Estudis Catalans, Barcelona, pp. 15 i 22. | II aC-XXdC | en aquesta zona del jaciment no es coneixen troballes | En aquest jaciment, ubicat bàsicament a Premià de Dalt, es va documentar un forn d'època moderna, que conserva la graella i la cambra de cocció. La seva funció fou la de coure empelts de taronger pels camps del seu voltant, vinculats a l'explotació del Mas Cisa. A partir d'intervencions més recents, també es van poder documentar altres elements de producció agrària: trulls d'oli, dipòsits, canalitzacions d'aigua i també ceràmica rodada d'època ibèrica i romana; fet que no ha d'estranyar donada la proximitat amb un bon nombre de jaciments o zones de troballa superficial de material arqueològic. | 08214-289 | Av. Comte Urgell | Les diferents intervencions que s'han realitzat afecten bàsicament al terme municipal de Premià de Dalt. L'any 1994 es van realitzar unes prospeccions al voltant de l'ermita de La Cisa, amb motiu de la preparació del mil·lenari. L'any 2003, amb motiu de les obres de desenvolupament del Pla parcial urbanístic de Premià de Dalt i Vilassar de Dalt, es van realitzar una intervenció preventiva a càrrec de Noemi Nebot de l'empresa ATICS | 41.5113100,2.3527600 | 445989 | 4595722 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77377-foto-08214-289-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77377-foto-08214-289-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77377-foto-08214-289-3.jpg | Legal | Contemporani|Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | El forn i la part principal del jaciment es troben en terme municipal de Premià de Dalt, però el polígon marcat en la Carta arqueològica de la Generalitat en la part est agafa una part del terme municipal de Vilassar de Dalt. Per tant cal tenir-ho en compte en canvis futurs de planejament urbanístic. | 98|83 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 |
Estadístiques 2026
patrimonicultural
Mitjana 2026: 0,00 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.