Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 77429 | Col·lecció arqueològica de Vilassar de Dalt del Museu de l'Estampació de Premià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-arqueologica-de-vilassar-de-dalt-del-museu-de-lestampacio-de-premia | II aC- VdC | En el fons del Museu de l'Estampació de Premià de Mar s'hi troba un fons de material arqueològic relacionat amb jaciments de Vilassar de Dalt: Camp de futbol; Urbanització Les Oliveres i Can Boquet. | 08214-341 | Carrer Joan XXIII, 2-8 (08330 - Premià de Mar) | Aquest material ha entrat al Museu de l'estampació de Premià fruit de campanyes de salvament, com en el cas del denominat Camp de Futbol (anys 1975 i 1978); donacions (Les Oliveres: 1991) o per una troballa casual (Can Boquet: 1996). | 41.5170300,2.3586000 | 446481 | 4596353 | 08214 | Vilassar de Dalt | Restringit | Bo | Legal i física | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Informació facilitada per Ramon Coll Monteagudo (Museu de l'Estampació de Premià). | 53 | 2.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 02:17 | ||||||||||||
| 77430 | Barraca Álvarez Ortiz | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-alvarez-ortiz | MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit. | XX | Antiga barraca de pagès arranjada com a zona lúdica per passar-hi els diumenges. És de planta rectangular i té la volta de tartana. Els paraments estan arrebossat i pintats; la volta també està pintada i destaca el fumeral a l'angle nord-occidental. La porta és metàl·lica i de llinda recta. S'alça damunt una plataforma que ha estat ampliada i arranjada coma pati de la barraca, amb un mur de contenció fet de pedra. | 08214-342 | Les Colomeres (Can Marquès) | 41.5163500,2.3527200 | 445990 | 4596282 | 08214 | Vilassar de Dalt | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77430-foto-08214-342-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77430-foto-08214-342-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77430-foto-08214-342-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Lúdic | 2019-12-13 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 119|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 02:17 | ||||||||||
| 77431 | Rellotge de sol de Cal Garbat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-cal-garbat | ABRIL, J.M; ANDREU, J.; BENITO, P.; CASANOVAS,J.; MAS, MT. I SAMON, J.(1988). De menestrals a teixidors. Dos segles d'industrialització a Vilassar. Museu Municipal de Vilassar. GENERALITAT DE CATALAUNYA (1991). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Vilassar de Dalt. www.gnomonica.cat | XX | només conserva el gnòmon. | Rellotge de sol, de superfície oval i del tipus vertical declinant, ubicat a l'antiga fàbrica tèxtil situada entre els carrers Llibertat, Balears, Mn Cinto Verdaguer i Torrent d'en Daniel. El quadrant està pintat entre dues finestres de la planta pis de la façana orientada a sud-est, perpendicular al ràfec que dona al carrer Balears. Està molt esborrat. No obstant això s'aprecien algunes de les línies horàries que estaven esgrafiades superficialment a l'arrebossat de la paret i el marc del quadrant, d'uns 6 a 8 centímetres d'amplada. El gnòmon de vareta és de secció circular, collat a la part superior del quadrant i amb cabota arrodonida. Hi ha la línia que marca les dotze del migdia i a la seva dreta es poden comptabilitzar fins a quatre línies que baixen formant un angle agut fins al marc del rellotge. Al costat esquerra estan gairebé esborrades. Les xifres horàries no es llegeixen. | 08214-343 | Carrer de les Balears, 12 | El fundador de la fàbrica fou Jaume Vives i Bonamusa. El nom de Cal Garbat és l'aplicació del malnom popular que tenia. El 1869 tenia 74 telers manuals; el 1879 en tenia 28 de manuals i 16 de mecànics. Llavors ja es coneixia amb el nom de 'Hijos de J. Vives Bonamusa'. L'any 1900 tenia 76 telers mecànics moguts a vapor, 12 telers comuns, manyeria pròpia, tint i blanqueig. Aquest darrer era un edifici que hi havia prop del Camí del mig amb una extensió de terra per estendre i assecar les teles. El Torrent del blanqueig era el camí d'accés a aquest indret. L'any 1917 es produeix un altre salt generacional i es coneix amb el nom de 'Hijo y nieta de J. Vives Bonamusa', amb 162 telers. Ja el 1926 passa a dir-se 'Antoni Vives' amb només 58 telers. Tanca l'any 1930. Després de la Guerra Civil, el senyor Francisco Canals Corbatera, instal·la 34 telers que treballen fins els anys 70. també acollí l'empresa Textil Marro que més tard es coneixeria com Vilassar Textil i s'instal·laria al Camí de Mataró. | 41.5199300,2.3582600 | 446455 | 4596676 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77431-foto-08214-343-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77431-foto-08214-343-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Aquest rellotge de sol consta des de l'any 2005, a l'inventari de la Societat Catalana de Gnomònica, amb el número de referència 2705. | 98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 02:17 | |||||||
| 77432 | Rellotge de sol de l'IES Jaume Almera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-lies-jaume-almera | XXI | molt desgastat, ja que ha estat dissenyat a la pista esportiva. | Es tracta d'un rellotge analemàtic, d'autor. És el rellotge interactiu per excel·lència, atès que és el mateix observador qui fa de gnòmon, desplaçant-se al llarg de la meridiana depenent sempre de la data en què es fa la lectura. És un rellotge pintat al terra d'una pista d'esport a l'aire lliure, emprant el color vermell pels punts, negre per les xifres i els punts cardinals i blanc per delimitar l'esfera del quadrant. Té una orientació nord-sud. Les marques horàries són a les hores que van, des de les 4 del matí fins a les 8 de la tarda, en cicles de 12 hores. La numeració és aràbiga, analema a la meridiana amb indicació del primer dia de cada mes, i el seu nom. Incorpora els punts cardinals i la indicació de la latitud, longitud i correccions horàries. Sense lema. | 08214-344 | Carrer Rafart, 5 | Dissenyat per Ignasi Vilà durant VI Setmana de la Ciència, novembre de 2009,a petició de l'IES Jaume Almera de Vilassar de Dalt. La realització va comptar amb la participació dels alumnes de dibuix tècnic de 2n de batxillerat, Martí; Marc F.;Javi, Pau i Marc V.; i els seus mestres. | 41.5204800,2.3604500 | 446638 | 4596735 | 2009 | 08214 | Vilassar de Dalt | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77432-foto-08214-344-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77432-foto-08214-344-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Ignasi Vilà | La segona foto ha estat extreta del blog elsoldelera. Aquest quadrant consta des de el mes de novembre de l'any 2009, a l'inventari de la Societat Catalana de Gnomònica, amb el número de referència 2706. | 98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 02:17 | ||||||
| 77433 | Memòria manuscrita de l'excavació de dues sepultures neolítiques a St. Genis de Vilassar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/memoria-manuscrita-de-lexcavacio-de-dues-sepultures-neolitiques-a-st-genis-de-vilassar | ORTEGA, Enric , coord. (2015). La necròpolis de Ravalet. Vilassar de Dalt. Museu Arxiu de Vilassar de Dalt i Museu d'Arqueologia de Catalunya. | XX | Memòria manuscrita de l'excavació arqueològica de dues sepultures d'època neolítica realitzada per l'arqueòleg Joaquim Folch i Torres, l'any 1914, a la bòvila de Can Ravalet a Vilassar de Dalt. Consta de portada, sis pàgines manuscrites, sis fotografies en blanc i negre, enganxades en tres pàgines i quatre croquis o dibuixos, també enganxats en pàgines. | 08214-345 | Carrer Joan XXIII, 2-8 (08330 - Premià de Mar) | Aquest document es guarda en el fons del Museu de l'Estampació e Premià de Mar des de l'any 1978, quan una persona de la que no es coneix el nom, si més no públicament, però que vivia en una casa que havia estat propietat de la família Boatella, en fa donació a l'Associació d'Estudis Científics i Culturals (AECC), amb motiu d'una exposició d'arqueologia que en aquells moment havien organitzat a Premià de Dalt. El document l'havia trobat en aquesta casa i va preferir que es conservés pel futur museu, ja que considerava que tenia un interès general. | 41.5180800,2.3641200 | 446942 | 4596467 | 1915 | 08214 | Vilassar de Dalt | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77433-foto-08214-345-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77433-foto-08214-345-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Joaquim Folch i Torres | Forma part del fons del Museu de l'estampació de Premià amb el número de registre 10.906. | 98 | 52 | 2.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 02:17 | ||||||
| 77434 | Torrent de Can Marquès o Pedrera de les Colomeres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-de-can-marques-o-pedrera-de-les-colomeres | Antiga pedrera situada a la zona mitja del torrent de les Colomeres, un punt important d'extracció de pedra per a la construcció ens temps passats. D'aquesta activitat en resta l'esvoranc produït al vessant d'obaga del turó que dona nom al torrent. Es troba en un lloc ombrívol i especialment interessant pel seu valor paisatgístic, ecològic i geològic. S'hi accedeix des de la riera de Salvet, per sota de Cal Marquès tot i que la vegetació de ribera o riera n'ha fet un lloc gairebé impenetrable. La fauna i flora d'aquest espai natural ha sorgit fortuïtament per unes condicions orogràfiques determinades per l'activitat humana. L'entorn d'aquest indret és un mosaic, sobretot dominat per un estrat alt de pins i un nivell arbori inferior d'alzina (Quecus ilex). Als vessants dret i esquerra del torrent i pedrera hi ha dos hàbitats agrícoles, Cal Marquès i Can Villà, amb marjades de cultiu de vinya, fruiters i garrofers. A l'interior de la pedrera i torrent fins a la seva desembocadura a la riera de Salvet, la humitat del terreny ha permès el creixement d' un bosc de riera mixt amb alzina i roure, i altres arbres caducifolis. La presència de roureda en aquest estatge inicial es deu a la humitat atmosfèrica, a causa de la seva proximitat al mar. Hi són presents arbusts i lianes com l'arç blanc, l'aranyoner, el ginestell, i el lligabosc, l'heura i l'aritjol, que a mida que s'aproximen a la desembocadura van desapareixent per deixar pas a la bardissa i la canya. Al fons de la pedrera i en algunes de les escletxes, s'observa l'existència de falzia negra (Asplenium adiantum - nigrum), una falguera petita de fins a 30 centímetres d'alçada pròpia d'enclavaments pedregosos i rocosos. Les característiques orogràfiques del terreny i la manca de presència humana a excepció dels pagesos que conreen les terres a banda i banda de la pedrera i el torrent han propiciat que una espècie protegida de quiròpter s'hi hagi instal·lat a les escletxes de les roques d'aquest penya-segat. Es podria tractar del ratpenat bru dels graners (Eptesicus serotinus), una espècie europea d'aspecte robust, que pot arribar als 40 centímetres d'envergadura. El color del pèl és marró fosc al dors i marró clar al ventre. Surt al capvespre per caçar, descrivint grans girs a sis i deu metres d'alçada.), o d'un ratpenat del tipus ferradura que a l'hivern viu en mines, coves, a temperatures entre 4º i 13º C i elevada humitat relativa i a l'estiu en golfes de masies, llocs tranquils. | 08214-346 | Can Marquès | 41.5171600,2.3536000 | 446064 | 4596371 | 08214 | Vilassar de Dalt | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77434-foto-08214-346-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77434-foto-08214-346-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Sense ús | 2019-12-13 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Els quiròpters és una espècia protegida. Totes elles es troben incloses en l'annex IV de la Directiva d'Hàbitats. Però en el cas que l'espècie s'identifiqués com a de ferradura, entraria en el grup de rinolòfids, el trobaríem a més a més en el Libro Rojo de España (2006) NT (quasi amenaçada) i UICN (1996) LR/nt (quasi amenaçat). | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 02:17 | |||||||||||||
| 77436 | Carex remota L | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carex-remota-l | Decret 172/2008, de 26 d'agost, de creació del Catàleg de flora amenaçada de Catalunya, (DOGC núm. 5204 -28/08/2008) Ordre de 5 de novembre de 1984 sobre protecció de plantes de la flora autòctona amenaçada de Catalunya (DOGC núm. 493 – 12/12/1984) Llei 42/2007, de 13 de desembre del patrimoni natural i de la biodiversitat (BOE núm. 299 de 14/12/2007) Reial Decret 1628/2011, de 4 de febrer per al desenvolupament del Llistat d'Espècies Silvestres en Règim de Protecció Especial i del Catàleg Espanyol Amenaçades. (BOE núm. 46 – 23/02/2011) GUARDIOLA, Moisès (2013). Cartografia digital dels hàbitats CORINE i dels Hàbitats d'Interès Comunitari (HIC) del Parc de la Serralada Litoral, escala 1:10.000. Ed. Grup de Geobotànica i Cartografia de la Vegetació de la Universitat de Barcelona. GUARDIOLA, M.; GUTIÉRREZ, C.; PÉREZ-HAASE, A.; JOVER, M.; CORBERA, J. (2009). Les plantes al·lòctones del sector central de la Serralada Litoral catalana (Territori comprès entre el riu Besòs i la Tordera) ,dins revista L'Atzavara, núm. 18. Pàgs. 89 a 100. Ed. Secció de Ciències Naturals del Museu de Mataró. LOIRE, Roser (2001), Conservació de la diversitat biològica al Parc de la Serralada Litoral,dins revista L'Atzavara, núm. 9. Pàg. 66. Ed. Secció de Ciències Naturals del Museu de Mataró. SÀEZ, Ll.; AYMERICH, P.; BLANCHÉ, C. (). Llibre vermell de les plantes vasculars endèmiques i amenaçades de Catalunya. Ed. Argania Editio. TARRUELLA, Xavier (2000) El projecte Flora Amenaçada. Un pas per a la preservació de la biodiversitat del Parc Serralada Litoral, dins Revista Ipsa Arca, núm. 3. Ed. Museu Arxiu Municipal de Vilassar de Dalt. | Espècie de planta herbàcia de la família Cyperaceae, localitzada al Torrent d'en Cuquet. Es tracta d'una planta perenne, cespitosa, amb un rizoma del qual neixen les tiges fèrtils. La tija pot mesurar entre 25-50 cm d'alçada, trígons llisos. Les fulles, entre 1,5 i 2,2 mm d'amplada, i longitud similar a la tija, planes, aspres a les vores. | 08214-348 | Torrent d'en Cuquet | 41.5271400,2.3319900 | 444269 | 4597493 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77436-foto-08214-348-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Aquesta planta està restringida al terç nord-est de Catalunya. Només se'n coneixia una localitat d'exemplars entre la Roca del Vallès i Santa Agnès de Malanyanes. M. Guardiola ha localitzat l'any 2013 espècimens al torrent d'en Cuquet, Vallromanes i Vilanova del Vallès. | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 02:17 | ||||||||||||
| 77437 | Diari de l'excavació d'un enterrament a la Bòbila Boatella a St. Genis de Vilassar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/diari-de-lexcavacio-dun-enterrament-a-la-bobila-boatella-a-st-genis-de-vilassar | DURAN i SANPERE, Agustí (1923). 'Un nou sepulcre a Sant Genís de Vilassar'; dins anuari 1915-1920. Institut d'Estudis Catalans, pàgs. 466 i 467. Barcelona. ORTEGA, Enric , coord. (2015). La necròpolis de Ravalet. Vilassar de Dalt. Museu Arxiu de Vilassar de Dalt i Museu d'Arqueologia de Catalunya. | XX | Diari d'excavació d'Agustí Duran i Sanpere d'un enterrament neolític a la Bòbila Boatella de Vilassar de Dalt, datat de l'any 1917. Es tracta d'un manuscrit amb la portada, quatre pàgines de text i dos dibuixos, una pàgina d'inventari de material arqueològic i cinc fotografies en blanc i negre. | 08214-349 | Carrer del Carme, 47 (08002 - Barcelona) | Després de la primera intervenció, de l'any 1914, es descobreix una nova tomba i aquest cop s'encarrega l'excavació a Agustí Duran i Sanpere, que a diferència de Joaquim Folch i Torres, si que publica dins l'anuari de l'IEC. | 41.5182900,2.3640700 | 446938 | 4596490 | 1917 | 08214 | Vilassar de Dalt | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77437-foto-08214-349-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77437-foto-08214-349-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Forma part del fons de l'Institut d'Estudis Catalans, promotor de l'excavació. | 98 | 52 | 2.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 02:17 | |||||||
| 77438 | Fons originari de Vilassar del fons del Museu d'Arqueologia de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-originari-de-vilassar-del-fons-del-museu-darqueologia-de-catalunya | ALMAGRO, M.; SERRA RÀFOLS. J. de C.; COLOMINAS, J. (1945). 'Barcelona'. A: Carta Arqueológica de España. Madrid: C.S.I.C.- Instituto Diego Velázquez, p.178. ÀLVAREZ, J. 'El poblament prehistòric de la Vall de Sant Mateu'. Premià Informa. 6, p.21-23. Hemeroteca, A.E.C.C., Premià de Mar.. BALIL, A. ; RIPOLL, E. (1952). 'Actividad arqueológica en Cataluña durante los años 1950-51'. A: Archivo Español de Arqueología. Madrid, XXV. BOSCH GIMPERA, P.(1915). 'Necròpolis a Sant Genís de Vilassar'. A: A.I.E.C.. Barcelona, 1913-14. V. BOSCH GIMPERA, P.(1919). Prehistòria catalana: Edat de la Pedra i dels Metalls, colonització grega, etnografia. Barcelona: Editorial Catalana. (Enciclopèdia catalana; XVI). DDAA. (1982). L'Arqueologia a Catalunya, avui. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, pàg.42 - 43. DURAN i SANPERE, Agustí (1923). 'Un nou sepulcre a Sant Genís de Vilassar'; dins anuari 1915-1920. Institut d'Estudis Catalans, pàgs. 466 i 467. Barcelona. GUARDIOLA, Lluís (1955) Sant Joan de Vilassar. Vilassar de Mar, pàg. 20. LLEONART, R.(1977). 'Vestigis de la civilització dels 'Sepulcres de Fossa' al Maresme'. Quaderns de Prehistòria i Arqueologia del Maresme, 2; pàgs. 26 a 31. LLONGUERAS, M. (1981). 'Cultura dels Sepulcres de Fossa del Neolític Mig-Recent a Catalunya'. A: El Neolític a Catalunya. Taula rodona de Montserrat. Publicacions de l'abadia de Montserrat, pàgs.166 i167. MONTLLÓ, Jordi (2008) Inventari del patrimoni arqueològic del Parc de la serralada litoral, Fitxa núm. 188. MUÑOZ, A.M. (1965). La cultura neolítica de los Sepulcros de Fosa. Barcelona: Univesitat de Barcelona, . pàgs. 26 a 29. RIBAS, Marià (1934). Orígens i fets històrics de Mataró. Mataró: Impremta Minerva, pàg. 17. RIBAS, Marià (1952). El poblament d'Ilduro. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, (Memòries de la Secció Històrico-Arqueològica; 12), pàgs.12 i 21. RIPOLL, E.; LLONGUERAS, M. (1963). 'La cultura neolítica de los Sepulcros de Fosa en Cataluña'. Ampurias. 25, pàgs. 3, 21a 24. SERRA RÀFOLS, J.C.. (1942). 'El poblamiento de la Maresma o Costa de Levante en época anterromana'. Ampurias. 4, pàg. 79. SERRA RÀFOLS, J.de C. 1928). 'Baetulo-Blanda,'. A: Forma Conventus Tarraconensis. Barcelona: Institud d'Estudis Catalans, I. (Memòries de la Secció Històrico-Arqueològica; 12), pàg. 13. | El Museu d'Arqueologia de Catalunya és el dipositari de les peces obtingudes de la necròpolis del Ravalet. En la seva exposició permanent, en l'àmbit de prehistòria es pot veure la recreació d'una d'aquestes tombes neolítiques, conegudes com Sepulcres de Fossa, que s'han datat entre el V i IV mil·lenni aC. En concret el llistat del material dipositat és el següent: 16337 collaret de variscita set denes de tonelet. Llargada total 27 cm. Mida de la dena central 49mmx29mm 16338 Collaret 15 dena discoïdal de variscita llargada total 5 cm diàmetre de la dena més gran 12mm 16340 collaret format per 22 denes de variscita. Llargada total 10 cm. Mida de la dena més gran 12mm 16341 Gerra llargada total 41 c,, amplada amb les nanses 29'5, amplada de la boca 15 cm 16338 collaret format per 8 denes de variscita en forma de barrilet 5'5cm, mida de la dena més gran 21mmx12mm | 08214-350 | Passeig de Santa Madrona, 39-41 (Parc de Montjuïc; 08038- Barcelona) | L'octubre de 1914 arriba la notícia de la descoberta d'unes tombes prehistòriques en una bòbila del paratge del Ravalet a Vilassar de Dalt, segons consta en la reunió de la secció Històrico-Arqueològica de l'Institut d'Estudis Catalans. La Junta de Museu encarrega l'excavació a Joaquim Folch i Torres. Aquest lliura la memòria descriptiva, el 16 de gener de 1915. L'any 1917 es fa una segona excavació dirigida per Agustí Duran i Sanpere, promoguda per l'Institut d'Estudis Catalans. Joaquim Folch i Torres comenta en la seva memòria que entre 1902 i 1914 es van malmetre entre 9 i 11 sepultures més, segons els restes materials que veu i la informació del propietari de la bòbila, amb motiu de l'extracció de terres. | 41.5194600,2.3564900 | 446307 | 4596625 | 08214 | Vilassar de Dalt | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77438-foto-08214-350-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77438-foto-08214-350-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77438-foto-08214-350-3.jpg | Legal i física | Neolític|Prehistòric | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 78|76 | 53 | 2.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 02:17 | ||||||||||
| 77439 | Fons fotogràfic referent a Vilassar de Dalt de l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-fotografic-referent-a-vilassar-de-dalt-de-linstitut-cartografic-i-geologic-de | XX | El fons fotogràfic de l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya referent al municipi de Vilassar de Dalt està format per un conjunt de 13 imatges procedents del Fons Família Cuyàs: una vista general amb el Castell de Vilassar al fons, RF.15483; una fotografia del Castell amb les feixes de conreu al davant, RF. 15484; la torre de Can Maians, RF. 15485; portalada lateral de l'església parroquial, RF. 15486; la Font de la Teula, RF. 15487; festa de Corpus amb les catifes, RF. 15488; el dolmen de 'La Roca d'en Toni', RF. 15491; l'estàtua de Sant Jordi, obra de Frederic Marés, RF. 15492; festa de Corpus: carrer adornat amb flors, 1964, RF. 15489; un altre carrer per Corpus l'any 1964, RF. 15490; els gegants Lluís i Maria, al 1982, RF. 15493; ; els gegants Lluís i Maria, al 1984, RF. 15494; segona trobada de gegants l'any 1984, FR. 15495. | 08214-351 | Parc de Montjuic (08038 - Barcelona) | L'ICGC és adscrit al Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat. Des de la seva creació l'any 1982, i reprenent la tasca iniciada pels serveis geogràfics de la Mancomunitat i de la Generalitat a l'època de la República, l'ICGC ha esmerçat els seus esforços en situar en uns nivells d'innovació i modernitat els estudis i la producció cartogràfica fets a Catalunya. Corresponen a l'ICGC, en l'exercici de les competències de la Generalitat sobre geodèsia i cartografia, les següents funcions: establir, gestionar, conservar i millorar la infraestructura física i els sistemes tecnològics necessaris per a construir i gestionar el Servei de Posicionament Geodèsic Integrat de Catalunya i el manteniment de les bases de dades topogràfiques que hi donen suport. El Fons fotogràfic de la família Cuyàs va passar formar part de la Cartoteca el novembre de l'any 1988. Aquest fons va començar amb Narcís Cuyàs i Parera, nascut a Vilafranca del Penedès l'any 1881 i mort a Barcelona l'any 1953. Amb el pas del temps va reunir una important col·lecció de fotografies relacionades en diferents àmbits dels Països Catalans. Els seus fills, l'Enric Cuyàs i Prat (1910-1989), i en Narcís (1920-1995), tots dos nascuts i morts a Barcelona, van continuar amb la fotografia, reunint un arxiu de més de 12.000 negatius en blanc i negre i diferenciats en varies temàtiques; els paisatges i vistes generals i sobre cultura popular, tradicions, imatges, escultura, pintura, transports, etc. | 41.5170500,2.3585100 | 446473 | 4596356 | 08214 | Vilassar de Dalt | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77439-foto-08214-351-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77439-foto-08214-351-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Família Cuyàs | Fotos: Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya. | 98 | 55 | 3.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 02:17 | ||||||||
| 77441 | Carex grioletti Roem | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carex-grioletti-roem | Decret 172/2008, de 26 d'agost, de creació del Catàleg de flora amenaçada de Catalunya, (DOGC núm. 5204 – 28/08/2008) Ordre de 5 de novembre de 1984 sobre protecció de plantes de la flora autòctona amenaçada de Catalunya (DOGC núm. 493 – 12/12/1984) Llei 42/2007, de 13 de desembre del patrimoni natural i de la biodiversitat (BOE núm. 299 de 14/12/2007) Reial Decret 1628/2011, de 4 de febrer per al desenvolupament del Llistat d'Espècies Silvestres en Règim de Protecció Especial i del Catàleg Espanyol Amenaçades. (BOE núm. 46 – 23/02/2011) BOLÓS, O.; VIGO, j. (2001). Flora dels Països Catalans. Vol. IV. Ed. Barcino. Barcelona. GUARDIOLA, Moisès (2013). Cartografia digital dels hàbitats CORINE i dels Hàbitats d'Interès Comunitari (HIC) del Parc de la Serralada Litoral, escala 1:10.000. Ed. Grup de Geobotànica i Cartografia de la Vegetació de la Universitat de Barcelona. GUARDIOLA, Moisès (2009). Seguiment del Projecte Flora Amenaçada al Parc de la Serralada Litoral. Dins I Trobada d'Estudiosos dels Parcs de la Serralada Litoral Central – V Trobada d'Estudiosos del Montegre i el Corredor. Pàgs. 231 – 235. Ed. Diputació de Barcelona. GUARDIOLA, M.; GUTIÉRREZ, C.; PÉREZ-HAASE, A.; JOVER, M.; CORBERA, J. (2009). Les plantes al·lòctones del sector central de la Serralada Litoral catalana (Territori comprès entre el riu Besòs i la Tordera) ,dins revista L'Atzavara, núm. 18. Pàgs. 89 a 100. Ed. Secció de Ciències Naturals del Museu de Mataró. LOIRE, Roser (2001), Conservació de la diversitat biològica al Parc de la Serralada Litoral,dins revista L'Atzavara, núm. 9. Pàg. 66. Ed. Secció de Ciències Naturals del Museu de Mataró. MONTSERRAT, PERE (1968). Flora de la Cordillera Litoral Catalana. Ed. Caixa Laietana. Mataró. SÀEZ, Ll.; AYMERICH, P.; BLANCHÉ, C. (). Llibre vermell de les plantes vasculars endèmiques i amenaçades de Catalunya. Ed. Argania Editio. TARRUELLA, Xavier (2000) El projecte Flora Amenaçada. Un pas per a la preservació de la biodiversitat del Parc Serralada Litoral, dins Revista Ipsa Arca, núm. 3. Ed. Museu Arxiu Municipal de Vilassar de Dalt. | Ciperàcia localitzada al torrent de la Font Freda (DF 4498, 320m), a 170 m d'una avellanosa, al torrent de la Molinera, afluent del Torrent del Cuquet (DF 4398, 200m), i al Torrent de Sant Mateu (DF 4497, 300-360m). Es tracta d'una herba perenne cespitosa, estolonífera, de color verd. La tija, trígona, és llisa, de 0,4 a 1 metre. Les fulles de 20 -70 x 0,2- 0,5 cm. L'espiga masculina falba; Entre 3 i 6 espigues femenines, densiflores, de 5 - 15 x 4 - 5 mm, la inferior llargament pedunculada; les bràctees inferiors, vaginants, solen ultrapassar la inflorescència; utricles obovoides, nervats i verdosos; glumes femenines verdoses, escarioses al marge i agudes. La beina mesura entre 1 a 5 cm i sovint ultrapassa la inflorescència. | 08214-353 | Torrent de la Font Freda | Fins fa molt pocs anys estava considerada com una planta d'extrema raresa a Catalunya i a la Península Ibèrica. L'espècie està inclosa en l'Annex 2 (espècies catalogades com a “vulnerables”) del Decret 172/2008, de 26 d'agost, del Catàleg de flora amenaçada de Catalunya, de la Generalitat de Catalunya. Té la consideració de NT (propera a l'amenaça) en el llibre vermell de plantes vasculars endèmiques i amenaçades de Catalunya. Aquesta espècie va ser localitzada per primera vegada per Moisès Guardiola, al Torrent del Cuquet el dia 7 de maig de 2012. | 41.5208700,2.3357400 | 444577 | 4596794 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77441-foto-08214-353-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77441-foto-08214-353-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Es pot localitzat en clarianes de bosc caducifoli humit, esllavissades en ambient natural (Polysticho - Coryletum) sobre sòl eutròfic i prop d'avellanedes, entre els mesos d'abril i agost. Segons Tarruella i Guerrero, l'any 1999 esmenta la presència d' alguns espècimens prop de la pista propera a la residència canina 'Kinoikos' (DF4498, 290m) i a la pista propera al torrent de Cal Camat (DF 2599, 300m). Però durant la revisió amb motiu del seguiment del Projecte Flora Amenaçada al Parc de la Serralada Litoral, l'any 2009 Guardiola no els va localitzar. Tampoc s'han localitzat durant la realització del Mapa de Patrimoni. | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 02:17 | |||||||||||
| 77442 | Ortiga morta groga (Lamium galeobdolon (L.) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ortiga-morta-groga-lamium-galeobdolon-l | GUARDIOLA, Moisès (2013). Cartografia digital dels hàbitats CORINE i dels Hàbitats d'Interès Comunitari (HIC) del Parc de la Serralada Litoral, escala 1:10.000. Ed. Grup de Geobotànica i Cartografia de la Vegetació de la Universitat de Barcelona. GUARDIOLA, M.; GUTIÉRREZ, C.; PÉREZ-HAASE, A.; JOVER, M.; CORBERA, J. (2009). Les plantes al·lòctones del sector central de la Serralada Litoral catalana (Territori comprès entre el riu Besòs i la Tordera) ,dins revista L'Atzavara, núm. 18. Pàgs. 89 a 100. Ed. Secció de Ciències Naturals del Museu de Mataró. LOIRE, Roser (2001), Conservació de la diversitat biològica al Parc de la Serralada Litoral,dins revista L'Atzavara, núm. 9. Pàg. 66. Ed. Secció de Ciències Naturals del Museu de Mataró. SÀEZ, Ll.; AYMERICH, P.; BLANCHÉ, C. (). Llibre vermell de les plantes vasculars endèmiques i amenaçades de Catalunya. Ed. Argania Editio. TARRUELLA, Xavier (2000) El projecte Flora Amenaçada. Un pas per a la preservació de la biodiversitat del Parc Serralada Litoral, dins Revista Ipsa Arca, núm. 3. Ed. Museu Arxiu Municipal de Vilassar de Dalt. | Espècie localitzada en forma d'erol en un herbassar sota la font d'en Mamet, al torrent de Can Cuquet, al marge d'una verneda. Es tracta d'una planta perenne de fulles grosses que pot arribar a mesurar entre 40 i 80 cm d'alçada. Es pot identificar per la corol·la, de color groc, de 15 a 25 mm de llarg. Els pètals estan fusionats amb un tub llarg i dos llavis. | 08214-354 | Torrent d'en Cuquet | 41.5279700,2.3313400 | 444216 | 4597585 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77442-foto-08214-354-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Aquesta planta és pròpia de l'estatge montà plujós, i és comú de la Vall d'Aran - Alta Ribagorça i Ripollès - Garrotxa. Va ser identificada per primera vegada el 23 d'abril de 2012 per M. Guardiola. | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 02:17 | ||||||||||||
| 77443 | Coves de sauló de Can Maioles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/coves-de-saulo-de-can-maioles | XIX | A la terrassa existent darrera la casa residencial de Can Maioles, excavades en el marge de sauló, presidint una planat plantada d'eucaliptus, hi ha dues coves de sauló de petites dimensions. Les obertures són de petites dimensions, uns 50 cm d'amplada per 70 d'alçada. El marge ha estat reforçat amb una paret de paredat mixt, amb pedres irregulars i maons, que també ha servit per mantenir la boca d'entrada en bon estat. A l'interior de la cova de secció circular es veu afectat per arrels d'arbres, que poden haver malmès part de la volta. | 08214-355 | Can Maioles | 41.5243600,2.3508700 | 445842 | 4597172 | 08214 | Vilassar de Dalt | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77443-foto-08214-355-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77443-foto-08214-355-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77443-foto-08214-355-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Per informació de la masovera sabem que fins fa poc hi guardaven les patates. | 119|98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 02:17 | ||||||||||
| 77444 | Capella de Can Maioles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-can-maioles | BENITO Pere (1996). Notes històriques dels elements del patrimoni arquitectònic del Pla especial i Catàleg artístic i ambiental de Vilassar de Dalt. | XIX | La capella de Can Maioles es troba situada al costat del camí, mot a la vora del barri d'entrada a la finca i una m ica enlairada en relació a la cota del camí. És de planta rectangular i consta d'una única nau acabada amb absis. La coberta és a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal. Aquesta es disposa a partir d'un únic eix de verticalitat delimitat per la porta d'entrada, d'arc de mig punt i un ull de bou al damunt. El capcer és triangular i coronat per un campanar de cadireta. A la part del davant de l'entrada hi ha un petit pati amb la barana de ferro forjat al lateral. | 08214-356 | Can Maioles | L'origen de Can Maioles és l'antic mas Domènech, documentat des del segle XIV, com a domini alodial del castell de Vilassar. El nom correspon al segle XV quan els Maioles s'hi estableixen. A mitjans del vuit cents s'ho venen a la família Biada, promotors del primer tren peninsular de l'estat espanyol. Aquests construeixen l'actual casa damunt l'antic mas Domènech. | 41.5231500,2.3512800 | 445875 | 4597037 | 08214 | Vilassar de Dalt | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77444-foto-08214-356-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77444-foto-08214-356-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77444-foto-08214-356-3.jpg | Legal | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Aquesta capella, forma part de els reformes patides a la finca a mitjans del segle XIX i constitueix una part significativa del programa arquitectònic que van idear els seus propietaris conjuntament amb la zona enjardinada de la casa, el pont i altres elements complementaris. | 116|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 02:17 | ||||||||
| 77445 | Rellotge de sol de Can Nielfa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-nielfa | www.gnomonica.cat | XVIII-XIX | No s'han dibuixat les línies horàries ni les xifres. La zona de la façana d'on surt el gnòmon presenta una esquerda que amb el temps pot fer desprendre la vareta. | Rellotge de sol de superfície quadrangular, del tipus vertical declinant, amb orientació sud-est. Es troba ubicat per sota del carener de la masia, damunt la llinda del finestral de la planta pis. És un rellotge molt senzill, realitzat damunt d'una superfície prèviament enguixada amb calç. És policromat sobre fons blanc i emmarcat per dues sanefes molt estretes de color negre, l'interior de les quals s'ha pintat amb un to ataronjat. De la part superior del quadrant neix una circumferència d'un a dos centímetres d'amplada que representa el disc solar. Del centre surt el gnòmon de vareta, de ferro i secció circular. No s'han dibuixat les línies horàries ni les xifres. | 08214-357 | Carrer Pere Calders, 1 | En llarg dels segles XVI i XVII l'art de fer els rellotges de sol esclata a nivell de tècnica constructiva. Durant aquests segles es construiran majestuosos palaus i esglésies on es realitzaran, bé pintats, esgrafiats o utilitzant qualsevol altra tècnica, uns rellotges de sol d'una gran plasticitat. Un cop superada l'etapa en què fer un rellotge de sol era un art obscur ple de misteris i de coneixements difícils, amb la Il·lustració la tècnica es popularitzarà, i així sorgeix l'ofici de quadranter. Es comencen a fer rellotges de sol de tota mena i emprant tècniques diverses. Dels tallers d'aquests artesans sortiran veritables peces de luxe, rellotges portàtils d'or i argent que més que tenir un ús pràctic acabaran com a objectes d'art. Cap a mitjans del segle XVI sorgeixen els primers rellotges mecànics, gairebé com un divertiment de serraller que, de bon començament ja només avançaven una hora diària. És en llarg del segle XVII quan es comencen a perfeccionar aquests enginys, i mica en mica, van aconseguint un funcionament més acurat. Tanmateix, el rellotge de sol, en plena eufòria, seguia mantenint-se en el seu lloc d'honor per dues raons: la primera era l'alt preu dels nous aparells i en segon lloc perquè els nous competidors no acabaven d'anar gaire bé. Tots aquells que havien comprat un rellotge mecànic, no deixava però de tenir-ne un de sol a la façana. Cap a mitjans del segle XVIII, els rellotges mecànics assoleixen un alt grau de perfecció i el problema era de fer-los casar amb el sol que, no és uniforme al llarg de l'any. La inconstància del sol, l'acceleració del ritme de vida, i la proliferació de l'enllumenat van que de mica en mica el rellotge mecànic anés arraconant els quadrants solars. | 41.5206000,2.3521200 | 445943 | 4596754 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77445-foto-08214-357-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77445-foto-08214-357-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77445-foto-08214-357-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2019-12-13 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Consta a l'Inventari de Rellotges de Sol de la Societat Catalana de Gnomònica amb el núm. de ref. 3085. Hi ha una fotografia realitzada per A. Martí l'any 2008. | 98|94 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 02:17 | |||||||
| 77446 | Rellotge de sol de Can Sabatés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-sabates | www.gnomonica.cat | XXI | Rellotge de sol, del tipus vertical declinant, realitzat probablement en pedra picada, esgrafiat, i afegit a la façana orientada a migdia. Està ubicat sota els merlets de la casa. En el quadrant s'hi ha representat un sol, que consisteix en un cercle solar, del qual surten vuit raigs de forma triangular i sense gaire simetria. Del centre neix el gnòmon de vareta, d'alumini. Per sota dels raigs surten les línies horàries. Al centre, la línia del meridià representant les dotze del migdia. A l'esquerra d'aquesta, de les cinc del matí fins a les dotze. A la dreta, les línies marquen fins a les set de la tarda. Les hores no s'han esgrafiat. Segons informació oral facilitada pels masovers, aquest rellotge va ser fet o col·locat pel paleta de la casa, sr. Antonio. | 08214-358 | Carrer del Nord, 2 | En llarg dels segles XVI i XVII l'art de fer els rellotges de sol esclata a nivell de tècnica constructiva. Durant aquests segles es construiran majestuosos palaus i esglésies on es realitzaran, bé pintats, esgrafiats o utilitzant qualsevol altra tècnica, uns rellotges de sol d'una gran plasticitat. Un cop superada l'etapa en què fer un rellotge de sol era un art obscur ple de misteris i de coneixements difícils, amb la Il·lustració la tècnica es popularitzarà, i així sorgeix l'ofici de quadranter. Es comencen a fer rellotges de sol de tota mena i emprant tècniques diverses. Dels tallers d'aquests artesans sortiran veritables peces de luxe, rellotges portàtils d'or i argent que més que tenir un ús pràctic acabaran com a objectes d'art. Cap a mitjans del segle XVI sorgeixen els primers rellotges mecànics, gairebé com un divertiment de serraller que, de bon començament ja només avançaven una hora diària. És en llarg del segle XVII quan es comencen a perfeccionar aquests enginys, i mica en mica, van aconseguint un funcionament més acurat. Tanmateix, el rellotge de sol, en plena eufòria, seguia mantenint-se en el seu lloc d'honor per dues raons: la primera era l'alt preu dels nous aparells i en segon lloc perquè els nous competidors no acabaven d'anar gaire bé. Tots aquells que havien comprat un rellotge mecànic, no deixava però de tenir-ne un de sol a la façana. Cap a mitjans del segle XVIII, els rellotges mecànics assoleixen un alt grau de perfecció i el problema era de fer-los casar amb el sol que, no és uniforme al llarg de l'any. La inconstància del sol, l'acceleració del ritme de vida, i la proliferació de l'enllumenat van que de mica en mica el rellotge mecànic anés arraconant els quadrants solars. | 41.5195900,2.3536300 | 446068 | 4596641 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77446-foto-08214-358-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77446-foto-08214-358-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2019-12-13 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Consta a l'Inventari de Rellotges de Sol de la Societat Catalana de Gnomònica amb el núm. de ref. 4580. Hi ha una fotografia realitzada per C. Sacristan l'any 2012. | 98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 02:17 | ||||||||
| 77447 | Fornícula del Barri de Can Cahué o Cué | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fornicula-del-barri-de-can-cahue-o-cue | XX | Capella dedicada a Sant Joan Baptista situada en un pilar cobert amb una teulada a dues aigües, en el barri d'entrada a la finca de Can Cahué o Cué. Quan es va fer el propietari era Hans (Joan) Hirner Russ. Per aquest motiu l'advocació a Sant Joan Baptista. Es tracta d'una capella petita d'arc de mig punt; sense fondària, perquè no hi ha imatge de bulto, sinó un plafó ceràmic obra de Guivernau a imitació de la ceràmica del XVIII. Hi ha una reixa de ferro forjat que fa de porta i de protecció. | 08214-359 | Barri d'entrada a Can Cahué | 41.5207500,2.3546000 | 446150 | 4596769 | 1965c. | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77447-foto-08214-359-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77447-foto-08214-359-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77447-foto-08214-359-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2019-12-13 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 119|98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 02:17 | ||||||||||
| 77448 | Rellotge de sol de migdia del carrer Dr. Masriera AINA | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-migdia-del-carrer-dr-masriera-aina | http://www.gnomonica.cat | XXI | Rellotge de sol del tipus vertical a migdia, amb orientació sud-est, localitzat a la façana principal d'una casa que es troba al cap de munt de la riera de Targa, concretament al carrer Dr. Emili Masriera i Guardiola, núm. 7. Es tracta d'un rellotge de superfície rectangular amb frontó, per sobre del qual s'hi ha escrit el nom d' 'AINA'. Les lletres són fetes a mà alçada. L'ornamentació consisteix en una sanefa decorada amb terra ocre, d'uns cinc centímetres d'amplada, sobre fons blau, que fa la volta de tot el quadrant. Està realitzada amb plantilla. A l'interior del quadrant, hi ha el disc solar que consisteix en un sol antropomorfa, pintat amb diferents tonalitats ocres. La decoració està molt ben feta. De la part inferior del disc solar neixen les línies horàries. El seu traçat és a migdia. S'hi ha marcat les hores i les mitges hores, des de les sis del matí (esquerra) fins a les sis de la tarda (dreta), en cicles de dotze hores. Les hores estan representades amb numeració romana. El gnòmon és una vareta de ferro, de secció circular, que neix just per sobre del llavi del sol antropomorfa. Al costat esquerra del sol, s' hi ha pintat la lluna (antropomorfa) en la seva fase minvant, i a la dreta en la seva fase creixent. Ambdós costats surt per damunt d'un núvol allargassat, esquemàtic i està acompanyada de tres estrelles de quatre puntes. La més grossa pintada a l'escaire, la segona per sobre del nas i la tercera i més petita sortint del núvol. Aquest conjunt nocturn està pintat de color blau fosc. | 08214-360 | Carrer Dr. Emili Masriera i Guardiola, núm. 7 | Segons consta en l'Inventari de Rellotges de sol dels Països Catalans, aquest rellotge va ser realitzat per el sr. Josep Lluís Milan, pare de la propietària actual de la casa, l'any 2007. El rellotge porta el nom d'una de les seves netes, Aina. El segon rellotge es troba situat a la façana orientada a sud-oest i està dedicat a la seva segona neta, Estela. | 41.5205200,2.3544600 | 446138 | 4596743 | 2007 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77448-foto-08214-360-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77448-foto-08214-360-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Josep Lluís Milan | Aquest rellotge de sol consta en l'Inventari de Rellotges de sol dels Països Catalans amb el número de referència 3087. La fotografia és del senyor. A. Martí. La lluna, núvol i estrelles ha perdut el seu color blau fosc originari. | 98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 02:17 | ||||||
| 77449 | Mina del Parc de Can Banús | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-del-parc-de-can-banus | XVIII-XIX | no hem pogut entrar, però per les construccions de l'entorn sembla escapçada. | Boca de mina amb accés des de un espai públic ubicat al Parc infantil de Can Banús. Per aquest motiu té una porta metàl·lica que està tancada per seguretat. La paret on s'obre la boca és de contenció de terres, salvant el desnivell topogràfic, però a la terrassa superior hi ha edificacions modernes. És de paredat mixt, amb pedres irregulars i restes d'obra. Damunt la porta hi ha un arc de descàrrega fet de maons, posats en pla. | 08214-361 | Parc de Can Banús - Riera de Targa | 41.5200200,2.3551200 | 446193 | 4596688 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77449-foto-08214-361-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77449-foto-08214-361-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77449-foto-08214-361-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Al davant d'aquesta mina hi ha un dipòsit subterrani i encara dóna aigua a la font. | 98|94 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 02:17 | |||||||||
| 77450 | Escut de Can Maians | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-de-can-maians | <p>BENITO i MONCLÚS, Pere (1990). Violències feudals i diferenciació social pagesa. Els homes de Sant marçal del Montseny a Vilassar i Argentona a la segona meitat del segle XII; dins Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria, núm. 37. Mataró, abril de 1990, pàgs. 15 a 27. BENITO Pere (2006). Vilassar de Dalt, un poble de futur. Ajuntament de Vilassar de Dalt. BONET i GARÍ, Lluís (1983). 'Les masies del Maresme'. Centre Excursionista de Catalunya i editorial Montblanc. Barcelona. LLANZA Y VALLS, Rafael de; I FERNÁNDEZ DE BOBADILLA, Ignacio (2008). Un español en el ejército de Napoleón. Diario de D. Rafael de Llanza y de Valls, capitan del antiguo regimiento de infanteria de Guadalajara. Almena ediciones. Madrid. MUSEU DE VILASSAR (1999). Via fora. Les torres de guaita; dins Itineraris Ipsa Arca, núm. 1, febrer de 1999. Vilassar de Dalt, pàgs. 52 a 55. SAMON FORGAS, Josep (1996). Notes històriques entorn de les torres de defensa dels masos de Vilassar; dins XII Sessió d'Estudi mataronins. Museu Arxiu de Santa Maria. Mataró, pàgs. 181 a 197.</p> | XVIII | <p>Escut d'armes esculpit damunt pedra d'un sol bloc situat a la façana de la casa per sota l'ampit d'una finestra del segon pis. Escut de camper partit; a la meitat destra hi ha lleó rampant del llinatge Llança i la meitat sinistra una torre del llinatge Darrocada.</p> | 08214-362 | Can Maians | <p>Can Maians s'aixeca damunt l'antic Mas Eroles documentat des del segle XIII, possessió del monestir benedictí de Sant Marçal del Montseny des del segle XI. L'any 1365, mitjançant l'exercici d'un insòlit dret de fadiga, permet als Eroles, juntament amb d'altres tinents de Sant Marçal, aconseguir la propietat alodial de les terres, anul·lant la venda que l'abat havia fet a Pere des Bosc. En el segle XV, els Eroles són capdavanters en la lluita per l'alliberament de la jurisdicció senyorial i Guillem Pere Eroles figura entre els síndics que negocien i signen el privilegi de Ferran II de concessió de les municipalitats als pobles de la baronia de Pere Joan Ferrer (1480). La torre data de 1551 segons data del document signat pel príncep Felip, futur Felip II, que concedeix el permís per construir-la a Bernat Eroles, el 30 de juliol d'aquell any. Entre els segles XVI i XVIII la política matrimonial dels Eroles els porta a adquirir possessions importants al Vallès i aconseguir el rang de noblesa. L'any 1615 Mariana Eroles es casa amb Jaume Maians, i aquests tenen una filla, Maria Maians Eroles, que es casa amb Francesc Llança. S'ha quedat popularment amb el nom de Can Maians tot i no ser-ne l'origen i només tenir aquest nom durant una generació. Després han vingut altres noms familiars, com Moreno, Bufalà o Fernández de la Bobadilla. L'any 1686, els Llança repeteixen la política matrimonial i enllacen amb la important família de sant Pere de Vilamajor, de Can Derrocada, ciutadans honrats i familiars del Sant Ofici. Durant el segle XVIII, els Llança eren regidors de l'ajuntament borbònic de Mataró. Al llarg dels segles la família ha tingut preveres, abats, comerciants i, sobretot, militars. Un d'ells va fer la campanya de Rússia amb Napoleó. Vivències que relata en un diari manuscrit que conserva la família i que ha estat publicat.</p> | 41.5126800,2.3627900 | 446827 | 4595868 | 08214 | Vilassar de Dalt | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77450-foto-08214-362-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77450-foto-08214-362-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | BCIN | National Monument Record | Commemoratiu | 2019-12-31 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94 | 47 | 1.3 | 1769 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 02:17 | |||||
| 77451 | Escut de pany de Can Maians | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-de-pany-de-can-maians | BENITO i MONCLÚS, Pere (1990). Violències feudals i diferenciació social pagesa. Els homes de Sant marçal del Montseny a Vilassar i Argentona a la segona meitat del segle XII; dins Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria, núm. 37. Mataró, abril de 1990, pàgs. 15 a 27. BENITO Pere (2006). Vilassar de Dalt, un poble de futur. Ajuntament de Vilassar de Dalt. BONET i GARÍ, Lluís (1983). 'Les masies del Maresme'. Centre Excursionista de Catalunya i editorial Montblanc. Barcelona. LLANZA Y VALLS, Rafael de; I FERNÁNDEZ DE BOBADILLA, Ignacio (2008). Un español en el ejército de Napoleón. Diario de D. Rafael de Llanza y de Valls, capitan del antiguo regimiento de infanteria de Guadalajara. Almena ediciones. Madrid. MUSEU DE VILASSAR (1999). Via fora. Les torres de guaita; dins Itineraris Ipsa Arca, núm. 1, febrer de 1999. Vilassar de Dalt, pàgs. 52 a 55. SAMON FORGAS, Josep (1996). Notes històriques entorn de les torres de defensa dels masos de Vilassar; dins XII Sessió d'Estudi mataronins. Museu Arxiu de Santa Maria. Mataró, pàgs. 181 a 197. | XVIII | Escut de pany austriacista amb l'àliga bicèfala fent referència al blasonament de l'Arxiduc Carles. Té la forma esquematitzada d'una àliga de dos caps, cadascun d'ells mirant en sentit oposat a l'altre, unides per la part superior del cap per una mena de perfil de corona. A sota es distingeixen les dues ales i, finalment, la cua i les potes. Tot amb una simetria perfecte. Al centre hi ha el forat per posar-hi la clau. A l'altra fulla de la porta es conserva el tirador que podria ser de la mateixa època, circular i amb decoració geomètrica. | 08214-363 | Can Maians | Can Maians s'aixeca damunt l'antic Mas Eroles documentat des del segle XIII, possessió del monestir benedictí de Sant Marçal del Montseny des del segle XI. L'any 1365, mitjançant l'exercici d'un insòlit dret de fadiga, permet als Eroles, juntament amb d'altres tinents de Sant Marçal, aconseguir la propietat alodial de les terres, anul·lant la venda que l'abat havia fet a Pere des Bosc. En el segle XV, els Eroles són capdavanters en la lluita per l'alliberament de la jurisdicció senyorial i Guillem Pere Eroles figura entre els síndics que negocien i signen el privilegi de Ferran II de concessió de les municipalitats als pobles de la baronia de Pere Joan Ferrer (1480). La torre data de 1551 segons data del document signat pel príncep Felip, futur Felip II, que concedeix el permís per construir-la a Bernat Eroles, el 30 de juliol d'aquell any. Entre els segles XVI i XVIII la política matrimonial dels Eroles els porta a adquirir possessions importants al Vallès i aconseguir el rang de noblesa. L'any 1615 Mariana Eroles es casa amb Jaume Maians, i aquests tenen una filla, Maria Maians Eroles, que es casa amb Francesc Llança. S'ha quedat popularment amb el nom de Can Maians tot i no ser-ne l'origen i només tenir aquest nom durant una generació. Després han vingut altres noms familiars, com Moreno, Bufalà o Fernández de la Bobadilla. L'any 1686, els Llança repeteixen la política matrimonial i enllacen amb la important família de sant Pere de Vilamajor, de Can Derrocada, ciutadans honrats i familiars del Sant Ofici. Durant el segle XVIII, els Llança eren regidors de l'ajuntament borbònic de Mataró. Al llarg dels segles la família ha tingut preveres, abats, comerciants i, sobretot, militars. Un d'ells va fer la campanya de Rússia amb Napoleó. Vivències que relata en un diari manuscrit que conserva la família i que ha estat publicat. | 41.5126800,2.3628000 | 446828 | 4595868 | 08214 | Vilassar de Dalt | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77451-foto-08214-363-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Durant la Guerra de Successió de 1714 es va posar de moda instal·lar als portals d'entrada de els cases, escuts de panys referents als dos bàndols segons les filies dels propietaris de les cases. Mentre els seguidors de l'Arxiduc Carles d'Àustria feien referència a l'àliga de dos caps del seu escut, els seguidor del Borbó utilitzaven els símbols de la casa reial francesa, com la flor de lis. | 94 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 02:17 | ||||||||
| 77452 | Portalada de l'església | https://patrimonicultural.diba.cat/element/portalada-de-lesglesia-0 | BENITO Pere (2006). Vilassar de Dalt, un poble de futur. Ajuntament de Vilassar de Dalt. DOMÍNGUEZ, Josep i OLIVA, Benet (1994). Vilassar de Dalt. Història gràfica. Oikos-Tau. Vilassar de Mar. GRAUPERA GRAUPERA, Joaquim (2007). Sobre un grup homogeni de portades gòtiques al Maresme: Vilassar de Dalt, Argentona, Arenys de Munt, Cabrera de Mar i Llavaneres; dins les XXIII Sessió d'Estudis Mataronins, 2 de desembre de 2006. Museu Arxiu de Santa Maria. Mataró, pàgs. 215 a 231. SAMON FORGAS, Josep (1991). Un frustrat projecte de Miquel Garriga i Roca a Vilassar de Dalt; dins les VIII Sessió d'Estudis Mataronins, 19 d'octubre de 1991. Museu Arxiu de Santa Maria. Mataró, 1992, pàgs. 89 a 102. SAMON FORGAS, Josep (2008). Vilassar de Dalt + Cabrils + Vilassar de Mar = Vilassar; dins les XXIV Sessió d'Estudis Mataronins, 1 de desembre de 2007. Museu Arxiu de Santa Maria. Mataró, pàgs. 59 a 68. | XVI | Portalada d'estil gòtic tardà feta de pedra que correspondria l'entrada principal de l'antic temple aixecat l'any 1511 i que es va salvar miraculosament de la destrucció de la Guerra civil espanyola (1936-39). L'obertura d'entrada és rectangular amb un arquitrau llis en la part superior, decorat amb un emblema heràldic de les armes de Catalunya, desplaçat a la dreta. La delimita un arc de mig punt rebaixat fet d'arquivoltes que acaben amb uns capitells decorats amb elements vegetals trepanats i sostinguts per brancals fets a base de feixos de petites columnes amb motllures gòtiques a la base. A l' intradós hi ha la imatge de Sant Pau, a la dreta; mentre que la imatge desapareguda de l'esquerra caldria atribuir-la a Sant Pere. El frontó central no conserva cap grup escultòric. Les fotografies anteriors a 1936 no permeten comprovar l'existència de relleus o escultures. A la part externa de l'arc hi ha un guardapols que acaba amb mènsules a l'alçada dels capitells. A la mènsula de la dreta, es representa l'arcàngel Miquel lluitant contra el maligne; a la de l'esquerra, es representen tres personatges, de difícil interpretació a causa del seu estat de conservació. El guardapols està decorat en l'extradós per una sèrie de volutes vegetals, i sobre la clau hi ha un floró de tres fulles, que sosté a sobre una peanya una imatge de l'arcàngel Miquel matant el drac. | 08214-364 | Carrer Àngel Guimerà, s/n | L'edifici actual no té res a veure amb l'església que es va destruir entre el 1936 i el 1939. Aquella era el fruit de diverses reformes començades en el segle XVI que també es va fer sobre una altra construcció més antiga. La primera referència documental de l'església de Sant Genís de Vilassar és de l'any 1091 (SAMON: 2008). Sobre aquella primera església romànica s'edificaria la nova entre 1511 i 1518, d'estil gòtic tardà, molt freqüent a la comarca. Es tracta d'un edifici d'una sola nau, orientat amb l'absís a llevant. El primer document que esmenta la necessitat d'una ampliació és una vista pastoral de 1508 (GRAUPERA:2007) realitzada per Fra Guillem Serra, delegat del bisbe de Barcelona Enric de Cardona. Es coneixen els noms dels arquitectes perquè es troben citats a l'acta de fundació de l'església, que data de 23 de setembre de 1511. Es tracta dels mestres de cases Bartomeu Rossi de Girona i Pere Capvern de França. Les obres s'acaben el 20 de juny de 1518 i la consagració de l'església s'efectua el 21 d'agost de 1519. L'any 1599 s'aixecarien dos comunidors de planta quadrada i coberta piramidal. L'any 1607 es construeix el campanar, al costat nord de la nau; s'afegeix una nau a migdia, on l'any 1627 es fa la capella dels sants Màrtirs. L'any 1722 s'hi afegeix la Capella de Sant Antoni, a la nau septentrional, al costat del campanar. La transformació de Vilassar i el creixement demogràfic, entre finals dels segle XVIII i el segle XIX, a causa de les noves fàbriques tèxtils evidencien la necessitat d'ampliar l'església. S'inicien diversos projectes fallits (SAMON:1991) i només s'actua desmantellant els comunidors la creació de la capella neogòtica del Santíssim. L'any 1936 l'aspecte de l'església era d'un edifici, gairebé fortificat, amb una tanca d'obra en la façana de la plaça de la Vila, l'accés pel carrer Àngel Guimerà i la rectoria en l'angle recte amb la façana. La rectoria era un edifici dels segles XVI-XVII i tenia un hipogeu que es posava per sota el carrer. Bona part de l'arxiu parroquial es va salvar de la crema perquè estava amagat en aquest hipogeu i durant unes reformes del carrer, es va descobrir. | 41.5173800,2.3582700 | 446454 | 4596393 | 1511 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77452-foto-08214-364-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77452-foto-08214-364-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77452-foto-08214-364-3.jpg | Legal | Modern|Gòtic | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94|93 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 02:17 | ||||||||
| 77453 | Festivitat de Sant Sebastià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festivitat-de-sant-sebastia | BENITO Pere (2006). Vilassar de Dalt, un poble de futur. Ajuntament de Vilassar de Dalt. | XVII-XXI | Cada 20 de gener, festivitat dedicada a Sant Sebastià, se celebra a la capella aixecada en honor del Sant, un aplec de ritual senzill. Al matí a l'església parroquial es beneeixen els panets que a la tarda es vendran per recaptar fons. A la tarda, ja a la capella de Sant Sebastià es fa una missa i es canten els goigs a lloança a Sant Sebastià. | 08214-365 | Ermita de Sant Sebastià | Darrerament, la festa que té una llarga tradició i el seu record es perd en la memòria de les generacions anteriors, s'ha traslladat al diumenge següent al 20 de gener. Cal pensar que el dia 17 es fa la celebració dels Tres Tombs. Al fer-se en diumenge, ja no es fa missa a la capella per evitar duplicitats, ja que es fa la missa dominical a l'església parroquial. El que sí que es fa a la capella és una pregària i es continuen cantant els goigs. Després es fa un petit concert. | 41.5206100,2.3665500 | 447147 | 4596746 | 08214 | Vilassar de Dalt | Obert | Bo | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | El dia 16 d'agost, festivitat de Sant Roc es repetia l'acte. | 98 | 2116 | 4.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 02:17 | |||||||||
| 77454 | Casa carrer Nou, 23 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-carrer-nou-23 | XVIII | Casa d'un únic cós de planta rectangular, que consta de planta baixa i dos pisos, amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal, alineada amb la resta de façanes del carrer Nou. La teulada marca un ampli voladís realitzat amb vàries rengleres de maons i teules. La façana s'ordena a partir d'un únic eix de verticalitat que centra les diferents obertures en cada planta; el portal de punt rodó adovellat en planta baixa i les dues finestres amb llinda, brancals i ampit de pedra treballada en les plantes pis. | 08214-366 | Casa carrer Nou, 23 | 41.5173600,2.3595000 | 446556 | 4596390 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77454-foto-08214-366-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77454-foto-08214-366-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77454-foto-08214-366-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 02:17 | |||||||||||
| 77455 | Teatre La Massa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/teatre-la-massa | <p>BENITO Pere (2006). Vilassar de Dalt, un poble de futur. Ajuntament de Vilassar de Dalt. DOMÍNGUEZ, Josep i OLIVA, Benet (1994). Vilassar de Dalt. Història gràfica. Oikos-Tau. Vilassar de Mar.</p> | XIX | <p>És un edifici de planta circular i pis d'estructura metàl·lica radial amb la cúpula de maons i ciment, basada en la tradicional volta catalana de maó pla que Rafael Gustavino patenta i exporta als Estats Units, on treballa la major part de la seva vida. A Nova York hi ha un altre edifici d'ell amb la mateixa tècnica, es tracta del a Capella de Sant Paul's de la Universitat de Columbia. També és seu l'Smithsonian Museum de Whasington DC. Antigament, l'entrada es feia pel mateix cafè, seu del centre Vilassanès. Durant molts anys va estar tancat a l'espera d'un projecte que l'adeqüés a les normatives actuals. Aquest projecte es tira endavant a partir de 1998 i és obra dels arquitectes Ignasi de Solà-Morales, Lluís Dilmé i Xavier Febré. En aquest projectes replanteja l'accés i s'adequa una façana que doni a la també renovada Plaça del Teatre. Aquestes reformes s'inauguren el 27 d'abril de 2002 i permeten establir una programació estable d'activitats on s'inclouen els grups locals.</p> | 08214-367 | Plaça del teatre, 1-3 | <p>Les parcel·les on ara s'aixequen el teatre i la seu, l'any 1861, eren propietat de Josep Piferrer i Mir, que les lloga durant 5 anys a Lluís Balius i Roig per fer-hi un teatre i un servei de begudes. L'any 1979 consta que el teatre es trobava en mal estat i a l'any següent Genís Trias i Cuyàs, forner de Cal Mosso, el compra per 6500 ptes. de l'època. El 10 d'octubre d'aquell mateix any de 1880, es crea la 'Societat del Teatre de Vilassar', amb l'objectiu de construir-hi un nou teatre i finançada per 12 prohoms que actuen d'accionistes. Encarrega el projecte del teatre a Rafael Gustavino, que era mestre d'obres d'una família d'origen italià. El 13 de març de 1881 s'inaugura amb l'obra 'La flor de la madastra'. L'any 1889 ho compra la societat de mutu auxili Centro Vilasanés, integrada per propietaris, industrials, encarregats i treballadors qualificats de la indústria tèxtil. Durant el final de la dictadura esdevé un centre cultural important pel poble; però entre 1985 i el 2002 resta tancat per adequar-lo a les normatives vigents. Finalment s'inaugura el 27 d'abril de 2002.</p> | 41.5179900,2.3583300 | 446459 | 4596460 | 1881 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77455-foto-08214-367-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77455-foto-08214-367-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77455-foto-08214-367-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Científic | BCIN | National Monument Record | Civil | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Rafael Gustavino Moreno | La novetat tècnica de la cúpula creava recels a les juntes de l'entitat i sovint demanaven informes que sempre resultaven elogiosos. Un d'ells fou l'any 1927 per part de l'arquitecte Jeroni Martorell. A la sala d'espectacles s'hi instal·la el primer cinematògraf de Vilassar. | 102|98 | 45 | 1.1 | 1768 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 02:17 | ||
| 77456 | Capella - panteó de l'Hospital de Sant Pere | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-panteo-de-lhospital-de-sant-pere | BENITO Pere (2006). Vilassar de Dalt, un poble de futur. Ajuntament de Vilassar de Dalt. Museu Arxiu de Vilassar de Dalt (2002). Les guardes del morbo. Dossier per a un itinerari per indrets relacionats amb les pestes i epidèmies a Vilassar de Dalt. Segles XIV-XIX. Vilassar de Dalt. | XX | Capella-panteó d'una sola nau d'estil neogòtic, amb la coberta a dues aigües i el carener perpendicular a la façana. No té capelles laterals. A l'exterior hi ha contraforts. Està envoltada de jardí amb un eix central que divideix l'espai en dues parts iguals. | 08214-368 | Avinguda de Santa Maria, 20 | La Fundació té el seu inici en la fundació, per Decret del Bisbat de Barcelona el dia 21 de juliol de 1728 i essent els seus fundadors Mn. Pere Puig i Batlle i el Comú de Vilassar, de l`HOSPITAL DE SANT PERE. Després d'uns anys d'inactivitat i ocorreguda la mort de Mn. Pere Puig, l`Hospital de Vilassar fou novament fundat el dia 26 de maig de 1772, segons concòrdia entre el Rector i el Comú de Vilassar, d`una part, i les hereves de Mn. Pere Puig, de l´altre. L'any 1922 Joaquim Jover i Costas, marquès de Gelida, en el seu testament, institueix una fundació amb un llegat de 700.000 pessetes, amb l'objectiu de proporcionar u panteó familiar, l'obtenció de sufragis per a les seves ànimes i la pràctica d'obres benèfiques en memòria seva. Amb aquell capital, després de 1926, els administradors compren la masia de Can Pons i Arenas i construeixen la capella-panteó dedicada a Santa Maria i un edifici annex, que volien dedicar a asil per a mariners vells. Després de diversos avatars durant la Guerra civil, l'ajuntament hi trasllada l'hospital de Sant Pere, que estava al carrer Anselm Clavé. L'any 1948 la Fundació Santa Maria cedeix formalment els drets sobre l'edifici i la capella a la fundació de l'hospital, a canvi d'una missa diària en memòria del Marquès de Gelida. Aquell mateix any, s'hi estableixen les germanes del cor de Maria. Actualment, és una Fundació Privada subjecta a la legislació de la Generalitat de Catalunya, i té una durada indefinida. | 41.5129700,2.3585900 | 446477 | 4595903 | 1928 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77456-foto-08214-368-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77456-foto-08214-368-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77456-foto-08214-368-3.jpg | Legal | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Es fa difícil trobar altres edificis neogòtics a Catalunya amb una data tan tardana, ja que es tracta d'un moviment sorgit en el segle XIX. | 116|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 02:17 | |||||||
| 77457 | Rellotge de sol de Can Mamet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-mamet | XVIII-XIX | Fa pocs anys, es va restaurar la casa. La façana es va repicar deixant la pedra vista i es va conservar el rellotge. | Rellotge de sol del tipus vertical declinant, amb orientació sud – est. És de superfície circular, situat per sota mateix del ràfec. Està pintat de color blanc, damunt d'un suport de calç, i ha perdut tota decoració anterior. S'observen restes molt difuminades d'una sanefa lineal de color vermellosa a l'interior de la qual s'endevina l'esgrafiat de vuit línies horàries, representades en cicles de dotze hores: quatre a l'esquerra (dues d'elles molt esborrades) i quatre a la dreta (de la una a les quatre de la tarda). El gnòmon és una vareta de ferro, de secció circular. | 08214-369 | Can Mamet | A la casa hi ha una fotografia de principis del segle XX on es pot veure el rellotge de sol. Sembla un rellotge senzill, de superfície lleugerament oval, pintat damunt de la façana blanca. S'endevinen dues sanefes lineals separades per uns sis a vuit centímetres que emmarquen el rellotge. No s'observa cap més altra decoració. | 41.5293500,2.3318800 | 444262 | 4597738 | 08214 | Vilassar de Dalt | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77457-foto-08214-369-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77457-foto-08214-369-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77457-foto-08214-369-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2019-12-13 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | No consta en l'Inventari dels rellotges de sol dels Països Catalans de la Societat Catalana de Gnomònica. | 98|94 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 02:17 | ||||||||
| 77458 | Rellotge de sol de Can Valleu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-valleu | XX | Rellotge del tipus vertical i superfície rectangular amb orientació sud. Està realitzat amb rajols ceràmics pintats de sèrie, de 15 cm x 15 cm (3 per 2). El marc del quadrant es composa d'una sanefa decorada amb motius vegetals i geomètrics de tons blaus i grocs sobre fons blanc, feta amb rajols de 15 cm x 5 cm (3 x 2) i un rajol de 5 cm x 5 cm col·locat a l'escaire (4 unitats). El conjunt està col·locat en un marc de metall i collat a la paret de la façana principal, per sobre de la porta de la casa. L'ornamentació es reparteix de la següent manera: en la meitat superior, hi ha una cinta ondulada amb el lema: “SALUT, DINERS, AMOR”. Del mig de la lletra N i E de la paraula diners, surt el gnòmon de vareta i per sota mateix neixen les línies horàries com si fossin raigs de sol. Aquestes queden partides per la presència d'un pollastre molt policromat (blau, vermell, carbassa, crema, marrons...) sobre un munt de terra amb herbes, que canta a l'albada, amb la cara orientada cap a les sis del matí. La numeració és de xifres romanes, que van de les sis del matí (esquerra) a les sis de la tarda (dreta), en cicles de dotze hores. La línia que marca les dotze és perpendicular. A la cantonada interior dreta hi ha les inicials de l'autor, DO. | 08214-370 | Can Valleu | 41.5268900,2.3334400 | 444390 | 4597464 | 08214 | Vilassar de Dalt | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77458-foto-08214-370-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77458-foto-08214-370-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | DO | Aquest rellotge no consta a l'Inventari dels Rellotges de Sol dels Països Catalans. | 98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 02:17 | |||||||||
| 77459 | Rellotge de sol de tarda del carrer Dr. Masriera ESTELA | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-tarda-del-carrer-dr-masriera-estela | http://www.gnomonica.cat | XXI | Rellotge de sol del tipus vertical a migdia, amb orientació sud-est, localitzat a la façana principal d'una casa que es troba al cap de munt de la riera de Targa, concretament al carrer Dr. Emili Masriera i Guardiola, núm. 7. Es tracta d'un rellotge de superfície rectangular amb frontó, per sobre del qual s'hi ha escrit el nom d' 'ESTELA'. Les lletres són fetes a mà alçada. L'ornamentació consisteix en una sanefa decorada amb terra ocre, d'uns cinc centímetres d'amplada, sobre fons blau, que fa la volta de tot el quadrant. Està realitzada amb plantilla. A l'interior del quadrant, hi ha el disc solar que consisteix en un sol antropomorfa, pintat amb diferents tonalitats ocres. La decoració està molt ben feta. De la part inferior del disc solar neixen les línies horàries. El seu traçat és a migdia. S'hi ha marcat les hores i les mitges hores, des de les sis del matí (esquerra) fins a les sis de la tarda (dreta), en cicles de dotze hores. Les hores estan representades amb numeració romana. El gnòmon és una vareta de ferro, de secció circular, que neix just per sobre del llavi del sol antropomorfa. Al costat esquerra del sol, s' hi ha pintat la lluna (antropomorfa) en la seva fase minvant, i a la dreta en la seva fase creixent. Ambdós costats surt per damunt d'un núvol allargassat, esquemàtic i està acompanyada per un grup de quatre estrelles de quatre puntes. Tres d'elles estan pintades pel darrera de la lluna, repartides per l'escaire, la quarta, per davant, a l'alçada del nas. Aquest conjunt nocturn està pintat de color blau fosc. | 08214-371 | Carrer Dr. Emili Masriera i Guardiola, núm. 7 | Segons consta en l'Inventari de Rellotges de sol dels Països Catalans, aquest rellotge va ser realitzat per el sr. Josep Lluís Milan, pare de la propietària actual de la casa, l'any 2007. El rellotge porta el nom d'una de les seves netes, Estela. El segon rellotge es troba situat a la façana orientada a sud-est i està dedicat a la seva segona neta, Aina. | 41.5204800,2.3544100 | 446134 | 4596739 | 2007 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77459-foto-08214-371-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77459-foto-08214-371-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Josep Lluís Milan | Aquest rellotge de sol consta en l'Inventari de Rellotges de sol dels Països Catalans amb el número de referència 3086. La lluna, núvol i estrelles han perdut el seu color blau focs originari. Hi ha petites diferències amb el quadrant realitzat a la façana de migdia: el nas del sol, és més esquemàtic que en el rellotge de l'Aina, Les xifres romanes estan pintades d'un color ocre més marronós , i les línies horàries són més curtes. | 98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 02:17 | ||||||
| 77460 | Rellotge de sol de Can Torradeta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-torradeta | BENITO Pere (1996). Notes històriques dels elements del patrimoni arquitectònic del Pla especial i Catàleg artístic i ambiental de Vilassar de Dalt. BENITO Pere (2006). Vilassar de Dalt, un poble de futur. Ajuntament de Vilassar de Dalt. DOMÍNGUEZ, Josep i OLIVA, Benet (1994). Vilassar de Dalt. Història gràfica. Oikos-Tau. Vilassar de Mar. | XIX | S'hauria de restaurar la part afectada per la col·locació del gnòmon que sembla haver estat reparada posteriorment. | Rellotge de sol del tipus vertical, orientat al sud-oest. És de superfície rectangular i policromat. D'estil modernista, està realitzat amb rajols de ceràmica vidrada, de 10 cm x 10 cm (6 per 5). Està emmarcat per una sanefa decorada amb motius vegetals de color blau groc i carbassa. Està composta per un conjunt rajols de 10 cm x 5 cm (6 x 5) i un de 5 cm x 5 cm col·locat a cada escaire amb decoració blava i groga (4 unitats). La decoració vegetal de la sanefa consisteix en una rosa central amb els perfils ben delimitats, de color negre, alternant amb una flor que té la corol·la de color blau amb 6 pètals ben arrodonits. Els perfils tenen una línia exterior i interior de 5 mm de color lila. El marc exterior del rellotge està realitzat amb unes rajoles vidrades de color verd amb el perfil estret (d'uns 2,5 cm d'amplada x 10 cm de llargada formant unes ones. Als quatre escaires, s'hi ha col·locat un rajol de color ocre en forma de flor de quatre pètals amb l'estam que recorda una pinya. L'ornamentació de l'interior del quadrant és molt estilitzada; alterna els motius vegetals i geomètrics amb tonalitats blaves, liles i groguenques. El disc solar, representat per un sol antropomorfa, i les línies horàries (hores i mitges hores) es troben delimitats per un frontó de color carbassa. Les hores, representades amb xifres àrabs, estan pintades de color negre. Van des de les sis del matí (esquerra) fins a les cinc de la tarda (dreta), en cicles de dotze hores. Cada xifra està emmarcada per un cercle de color blanc delimitat per un seguit de puntets de color blau. El fons s'ha representat amb una enramada de color verd. La línia de les dotze del migdia és perpendicular, i s'hi ha pintat la campana de l' Àngelus (color carbassa). El gnòmon o estilet està fet de ferro i s'aguanta amb dues barretes del mateix material soldades i collades a la rajola, fet que ha provocat que en aquesta zona hagi saltat la part vidrada. | 08214-372 | Al sud del terme municipal a tocar del Camí del Mig | És un dels pocs exemples locals de cases de nova planta construïdes a les 'hortes', durant l'auge de l'horticultura, entre mitjans de segle XIX i la Guerra civil espanyola. Disposava de molt de regadiu, fruiters i vaqueria. N'havien estat masovers en Joan Ricós i Reixach, àlies Torredeta, i el seu fill Esteve Ricós i Serra. Després ho va ser en Lluís Bruguera, als anys 20 del segle passat. A mitjans del segle XX compren la finca la família Feliu Torres i, posteriorment l'Oleguer Soldevila. | 41.5098800,2.3665600 | 447139 | 4595555 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77460-foto-08214-372-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77460-foto-08214-372-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77460-foto-08214-372-3.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Aquest rellotge no consta a l'Inventari dels Rellotges de Sol dels Països Catalans. | 105|98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 02:17 | |||||||
| 77461 | La Costa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-costa-3 | PUJOL i DURAN, Delfí (2000). La pagesia a Vilassar. Les cases de muntanya (I); dins Ipsa Arca, núm. 3, juny de 2000. Museu Arxiu de Vilassar de Dalt, pàgs. 42 a 44. | XVIII | Masia situada al peu del Camí de la Costa, a la part alta de la Riera de Salvet, dominant tota la seva vall, en una zona terrassada i aprofitada per horta. La casa consta de tres cossos és de planta rectangular, de planta baixa i pis. La coberta és de teules àrabs a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. S'hi han afegit cossos adossada a la façana de llevant i a la façana de ponent. El primer de planta baixa i pis, amb la coberta a un vessant, desaiguant sobre la coberta de llevant de la masia. La façana té una composició simètrica, a partir de tres eixos de verticalitat delimitats per les diferents obertures. En plata baixa, la porta d'accés, de llinda recta i brancals de pedra, e el centre, i dues finestres als costats reformades i que no conserven els emmarcaments de pedra. A la planta pis, les tres finestres conserven els emmarcaments, ampits, brancals i llindes de pedra granítica treballada. Entre la finestra central i la del lateral dret, hi ha un rellotge de sol. El parament és llis i arremolinat. A l'interior conserva el forn de pa, al costat de l'antiga llar de foc. | 08214-373 | Camí de la Costa | Els actuals propietaris van comprar la casa i la parcel·la, ara fa uns 20 anys. | 41.5203400,2.3500500 | 445770 | 4596726 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77461-foto-08214-373-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77461-foto-08214-373-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | En una feixa inferior hi ha una bassa i un safareig amb les pedres de la rentadora en molt bon estat i alimentades amb aigua de mina.Segons informació oral dels actuals propietaris, hi havia una galeria excavada en el sauló, que van tapar; segurament en obrir el camí del darrera per facilitar una nova entrada a la casa per la part de ponent. El marge de sauló arribaria a la façana septentrional de la casa, com hem trobat en altres casos. | 94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 02:17 | ||||||||
| 77462 | Rellotge de sol de La Costa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-la-costa | XVIII | pèrdua de cromatisme i esquerdes en l'arremolinat de calç.. Perilla l'estabilitat del gnòmon. | Rellotge de sol del tipus vertical declinant i superfície rectangular ubicat a la dreta del carener, entre les dues finestres de la façana principal. Orientat a migdia, està realitzat damunt d'un arrebossat de calç extremadament fi i esgrafiat . A la part superior del quadrant hi ha esgrafiat un disc solar del qual neixen les línies horàries. Es desconeix si estava policromat en la seva totalitat, però queden restes de color negre, emprat per delimitar les línies horàries (hores i mitges hores), les hores i el disc solar. També s'observen restes molt minses d'un color verd oliva, d'uns 5 mm d'amplada, present a la línia més externa de tancament del quadrant. Té un marc d'uns 4 cm d'amplada on s'hi ha dibuixat les hores (xifres àrabs), en cicles de dotze hores. El gnòmon o estilet és una vareta de ferro de secció circular, collat a la paret. La línia o meridià que marca les dotze del migdia és perpendicular. A la seva esquerra comença a les sis del matí. A la dreta, fins a les quatre de la tarda (de 6 a les 12; de la 1 a les 4) | 08214-374 | Camí de la Costa | Els actuals propietaris van comprar la casa i la parcel·la, ara fa uns 20 anys. | 41.5202900,2.3500800 | 445773 | 4596721 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77462-foto-08214-374-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77462-foto-08214-374-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Aquest rellotge no consta a l'Inventari dels Rellotges de Sol dels Països Catalans. | 94 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 02:17 | ||||||||
| 77463 | Rellotge de sol de Can Sala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-sala | http://www.gnomonica.cat | XXI | Rellotge de sol zodiacal vertical, de superfície rectangular, orientat a sud-est i col·locat entre dues finestres de les golfes de la façana principal de Can Sala. Està realitzat damunt d'una tauleta grisa de fang refractari i esgrafiat, sense policromia. S'hi representa un disc solar que consisteix en un sol al pol, antropomorfa de gran realisme. Del seu nas neix el gnòmon de secció circular acabat en punta de fletxa. Assenyala l'hora, i les constel·lacions. Les hores (numeració àrab) estan esgrafiades des de les 6 del matí, fins a les 6 de la tarda, en cicles de dotze hores, des de la sortida del sol a través de la distinta orientació i longitud de l'ombra projectada pel gnòmon. Es troben distribuïdes dins d'un anagrama en forma de cinta. També assenyala al llarg de l'any la constel·lació del zodíac corresponent. Les línies zodiacals marquen el recorregut en funció de la declinació. D'esquerra a dreta es distribueixen de la següent manera: Càncer, Aries, Taurus, Gemini, Scorpio, Sagitarius, Pisces, Aquarius, Capricorn,Virgo, Leo, Libra. | 08214-375 | Carrer Manuel Moreno, 48 | Aquesta casa es coneix amb diversos noms. A l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat figura com a Can Llimona, en el Catàleg de Vilassar com a Can Sala. Però el nom originaris de la casa és Can Llança, ja que la fa construir un capellà fill de Can Maians (família Llança) que era beneficiat de la parròquia de Santa Anna de Barcelona. La deixa en testament a la seva neboda i d'aquesta passa un altre cop a l'hereu de Can Maians. Després la família se la ven. La darrera propietària de Can Maians quan se la ven demana als compradors poder retirar de la façana un escut familiar esculpit en pedra que ara es pot veure en la part interior d'un portal de Can Maians que dona als horts. | 41.5158900,2.3594800 | 446553 | 4596226 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77463-foto-08214-375-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77463-foto-08214-375-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Aquest rellotge consta en l'Inventari de rellotges de sol dels Països Catalans, de la Societat Catalana de Gnomònica, amb núm. de referència 4585. Hi ha dues fotografies realitzades per C. Sacristan l'any 2012, una d'ubicació general i l'altra de detall.A la fitxa s'informa de que aquest rellotge ha estat comprat a Múrcia. | 98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 02:17 | ||||||||
| 77464 | Monument a l'11 de setembre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-l11-de-setembre-1 | XX | Monument dedicat a tots els vilassarencs que participaren en la defensa de les llibertats nacionals durant la guerra de successió. Es tracta d'un grup de 4 figures en renglera fetes de pedra situades damunt un podi rectangular. | 08214-376 | Plaça 11 de setembre | Monument inaugurat l'11 de setembre de l'any 1997. | 41.5147200,2.3604300 | 446632 | 4596096 | 1997 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77464-foto-08214-376-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77464-foto-08214-376-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2019-12-13 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Joan Artigas | Joan Artigas és un artista vilassarenc, germà de Llorenç Artigas, antic alcalde del poble. | 98 | 51 | 2.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 02:17 | |||||||
| 77465 | Fita del terme amb Cabrils | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-del-terme-amb-cabrils | XIX | ha sofert pintades realitzades amb esprai de color groc. | Pedra granítica de secció rectangular (31 x 21 x 42 cm), clavada a la cantonera exterior del recinte del cementiri de Vilassar, enfront de la capella de Sant Sebastià, a peu de l'antic camí de Vilassar a Cabrils. Delimita els termes de Vilassar amb Cabrils. En el costat orientat al nord-est, hi ha la lletra 'C', indicador del municipi de Cabrils i a l'oposat, (sud-oest) la lletra 'V' del municipi de Vilassar. A la part frontal, orientada al nord, les inicials dels dos municipis, una al costat de l'altra. | 08214-377 | Cementiri | Aquesta fita va ser col·locada a posteriori de l'any 1821, any que es va fer la separació administrativa i definitiva entre els municipis de Vilassar de Dalt i Cabrils. Llindant amb el municipi de Cabrils, Vilassar té un total de vuit fites, situades, a la última revisió, en les coordenades següents: (ED50): (X 448339 / Y 4596011); (X 447256 / Y 4596951); (X 446673 / Y 4597456); (X 445440 / Y 4598166); (X 445249 / Y 4598102); (X 445339 / Y 4598410); (X 445265 / Y 4598493); (X 445997 / Y 4599237). | 41.5206200,2.3667200 | 447161 | 4596747 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77465-foto-08214-377-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77465-foto-08214-377-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 02:17 | |||||||||
| 77466 | Escala volada de Can Maioles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escala-volada-de-can-maioles | BENITO Pere (1996). Notes històriques dels elements del patrimoni arquitectònic del Pla especial i Catàleg artístic i ambiental de Vilassar de Dalt. BENITO Pere (2006). Vilassar de Dalt, un poble de futur. Ajuntament de Vilassar de Dalt. CONGOST, Rosa i altres (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Vol. 3. Col·lecció Arquitectura Tradicional. Ed. Brau DOMÍNGUEZ, Josep i OLIVA, Benet (1994). Vilassar de Dalt. Història gràfica. Oikos-Tau. Vilassar de Mar. GIRONÈS I DESCÀRREGA, Josep (1999). L'art de la pedra en sec a les comarques de Tarragona. Ed. Diputació de Tarragona. MARTÍN, Fèlix; PREIXENS, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Inventari de cabanes de volta, balmes murades i aljubs a les Terres de Lleida. Pagès editors. PLANS i MAESTRA, Jaume (1994). Construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Ed. Centre Excursionista de la Comarca del Bages. QUERALT BOLDÚ, Ramon (2008). Les cabanes de volta de les Borges Blanques. Paisatges, fets i gent. Cossetània edicions. SOLER i BONET, Josep M. (2000). La construcció en pedra seca. Arquitectura, patrimoni i tradició. Dins Dovella, núm. 70. Manresa, pp. 9 a 11. SOLER i BONET, Josep M. (1988). La tècnica de la pedra seca. La construcció popular, dins Dovella, núm. 29. Manresa. Pp. 47 a 52. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla del Bages), dins Dovella, núm. 17. Manresa, pp. 37 a 43. SUBIRATS i VILLALBÍ, M. (1992). El paisaje de la comarca del Montsià y las construcciones de piedra en seco. Article publicat a la revista NARRIA. Ed. Museo de Artes y Tradicions Populares, Madrid. VARIS AUTORS (2008). Pedra seca. Full informatiu de la revista Pedra Seca. Any VII. Núm. 58. Ed. Patronat de San Galderic. Maig. VARIS AUTORS (1994). Les construccions en pedra seca. Full divulgatiu. Desembre 1994. Ed. Departament de Medi Ambient. Generalitat de Catalunya. | XVIII-XIX | Escala volada ubicada en una de les antigues marjades de pedra seca de Can Maioles. Durant al remodelació de la finca a mitjans del segle XIX, pateix una consolidació amb tècniques modernes, per tal d'adequar-la a les noves funcions més properes a jardí romàntic que a terres d'explotació agrícola. Aquests esglaons de pedra serveixen per accedir d'una feixa a l'altre amb major celeritat. Està formada per nou esglaons, de lloses de pedra, de forma rectangular. Aquests, han estat introduïts en el marge en el mateix moment de la seva construcció, durant el procés de fonamentació, amb un bon travat i reblat, és a dir, a partir d'una subjecció molt acurada de les pedres que conformen el mur exterior del marge i un reompliment amb pedregam de menor dimensió al darrera (que no serveixen per a altre cosa), amb l'objectiu de facilitar el drenatge. | 08214-378 | Camí de Can Maioles, s/n | L'origen de Can Maioles és l'antic mas Domènech, documentat des del segle XIV, com a domini alodial del castell de Vilassar. El nom correspon al segle XV quan els Maioles s'hi estableixen. A mitjans del vuit cents s'ho venen a la família Biada, promotors del primer tren peninsular de l'estat espanyol. Aquests construeixen l'actual casa tal i com la coneixem ara, damunt l'antic mas Domènech. | 41.5239400,2.3505300 | 445813 | 4597126 | 08214 | Vilassar de Dalt | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77466-foto-08214-378-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77466-foto-08214-378-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77466-foto-08214-378-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2019-12-13 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La construcció d'elements en pedra seca és un sistema constructiu que ha evolucionat històricament a partir de tècniques comunes a molts indrets de la Mediterrània, que s'han anat adaptant a les peculiaritats físiques, socials i econòmiques de cada indret. És una manera d'observar la interacció de l'home amb el medi natural, del qual en resulta un paisatge antropomorfitzat. Aquestes construccions són un testimoni de la forma de vida rural, de l'arquitectura popular. Una tècnica constructiva vinculada a les explotacions ramaderes i agrícoles transmesa a través de l'experiència, compartit amb altres feines del camp, i que en alguns casos ha pogut donar lloc a un veritable ofici, el de marger o marjaire o anomenat en altres indrets de Catalunya com margeter i margenador. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 02:17 | ||||||||
| 77467 | Marjada de Can Rubaix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/marjada-de-can-rubaix | BENITO Pere (1996). Notes històriques dels elements del patrimoni arquitectònic del Pla especial i Catàleg artístic i ambiental de Vilassar de Dalt. BENITO Pere (2006). Vilassar de Dalt, un poble de futur. Ajuntament de Vilassar de Dalt. CONGOST, Rosa i altres (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Vol. 3. Col·lecció Arquitectura Tradicional. Ed. Brau DOMÍNGUEZ, Josep i OLIVA, Benet (1994). Vilassar de Dalt. Història gràfica. Oikos-Tau. Vilassar de Mar. GIRONÈS I DESCÀRREGA, Josep (1999). L'art de la pedra en sec a les comarques de Tarragona. Ed. Diputació de Tarragona. MARTÍN, Fèlix; PREIXENS, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Inventari de cabanes de volta, balmes murades i aljubs a les Terres de Lleida. Pagès editors. PLANS i MAESTRA, Jaume (1994). Construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Ed. Centre Excursionista de la Comarca del Bages. QUERALT BOLDÚ, Ramon (2008). Les cabanes de volta de les Borges Blanques. Paisatges, fets i gent. Cossetània edicions. SOLER i BONET, Josep M. (2000). La construcció en pedra seca. Arquitectura, patrimoni i tradició. Dins Dovella, núm. 70. Manresa, pp. 9 a 11. SOLER i BONET, Josep M. (1988). La tècnica de la pedra seca. La construcció popular, dins Dovella, núm. 29. Manresa. Pp. 47 a 52. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla del Bages), dins Dovella, núm. 17. Manresa, pp. 37 a 43. SUBIRATS i VILLALBÍ, M. (1992). El paisaje de la comarca del Montsià y las construcciones de piedra en seco. Article publicat a la revista NARRIA. Ed. Museo de Artes y Tradicions Populares, Madrid. VARIS AUTORS (2008). Pedra seca. Full informatiu de la revista Pedra Seca. Any VII. Núm. 58. Ed. Patronat de San Galderic. Maig. VARIS AUTORS (1994). Les construccions en pedra seca. Full divulgatiu. Desembre 1994. Ed. Departament de Medi Ambient. Generalitat de Catalunya. | XVIII-XIX | Marges de pedra seca vinculats al cultiu que es van construir a la finca de la casa, aprofitant la presència de pedra abundosa al mateix indret i voltants. Són marges amb una tècnica molt perfeccionada, sense emprar cap lligam tot i que s'observen petites consolidacions realitzades amb argamassa per tal de consolidar-les. La funció principal d'aquestes parets de pedra, és la de sostenir la terra en els costers d'elevat pendent, creant feixes aptes per al conreu. La resistència dels marges es fonamenta en la utilització de les pedres més grosses per a la base o fonamentació, a partir de les quals es va pujant de manera atalussada adaptant-se al terreny, un bon travat o subjecció de les pedres i el reblat per la part interna del mur que després es colgarà de terra i que ha permès al llarg dels anys drenar el terreny sense que els murs pateixin per la pressió de l'aigua i puguin acabar enrunant-se. Encara que la majoria d'aquestes parets són verticals i no massa altes (no passen dels dos metres), n'hi ha alguna amb el perfil més atalussat. Destaca l'escala volada formada per 6 esglaons, de pedra ubicada en una de les marjades al vessant de ponent de la finca. Aquests esglaons serveixen per accedir d'una feixa a l'altre amb major celeritat. Estan formats per lloses de pedra, de mida rectangular, que han estat introduïdes en el marge durant la seva construcció, durant el procés de fonamentació, amb un bon travat i reblat, és a dir, a partir d'una subjecció molt acurada de les pedres que conformen el mur exterior del marge i un reompliment amb pedregam de menor dimensió al darrera (que no serveixen per a altre cosa), amb l'objectiu de facilitar el drenatge. La comunicació vertical entre les marjades dels horts, s'ha resolt no només amb la construcció de l'escaló volat o esglaó sinó que per sota mateix es pot observar un altra tipus de pujador, una doble paret de pedra seca lateral, amb 8 esglaons empedrats, que a més a més de permetre l'accés d'un costat a l'altre eviten que l'aigua arrossegui la terra. En una de les parets, s'observa un aixopluc o barraca integrada al marge, d'un metre d'alçada aproximadament amb els brancals de pedra més grossa, coberta de lloses i una llinda no massa gran. La funció d'aquestes barraques és la de tenir-hi les eines i el canti o amagar-s'hi en cas de ruixat, sense poder-hi romandre dret. La paret de tancament de la finca, segurament posterior a la construcció dels marges, està unida amb argamassa i presenta unes obertures de petites dimensions realitzades amb rajols, de forma triangular, anomenades també clavegueres que permeten que l'aigua d'escorrentia i la provinent del drenatge del propi terreny pugui sortir a l'exterior, evitant així que la paret pugui caure en un moment determinat. L'abandonament progressiu de la vinya, la manca de gestió dels boscos, afegit a les nombroses urbanitzacions, han comportat la desaparició d'aquest tipus d'arquitectura popular tradicional. Les marjades de pedra seca del castell amb els diferents elements constructius relacionats, fan d'aquest indret un lloc excepcional que cal preservar. | 08214-379 | Carrer Àngel Guimerà, 57 | La torre actual es construeix l'any 1901 sobre un antic mas d'origen medieval. Antoni Vives i Masiques, copropietari de la fàbrica de Cal Garbat, compra la finca. Les seves inicials figuren a la façana. A principis de segle XX, hi viu el seu gendre, l'Antoni Leal i, per amistat amb els Leal Vives, hi estiueja el poeta Joan Maragall que, segons la tradició oral hi composa el poema La Ginesta (1907). L'any 1928 el doctor Lluís Folch i Torres funda el primer institut frenopàtic de Catalunya, que gestionat per la Generalitat des de 1991, actualment encara manté les seves activitats. | 41.5180800,2.3546200 | 446150 | 4596472 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77467-foto-08214-379-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77467-foto-08214-379-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77467-foto-08214-379-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2019-12-13 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La construcció d'elements en pedra seca és un sistema constructiu que ha evolucionat històricament a partir de tècniques comunes a molts indrets de la Mediterrània, que s'han anat adaptant a les peculiaritats físiques, socials i econòmiques de cada indret. És una manera d'observar la interacció de l'home amb el medi natural, del qual en resulta un paisatge antropomorfitzat. Aquestes construccions són un testimoni de la forma de vida rural, de l'arquitectura popular. Una tècnica constructiva vinculada a les explotacions ramaderes i agrícoles transmesa a través de l'experiència, compartit amb altres feines del camp, i que en alguns casos ha pogut donar lloc a un veritable ofici, el de marger o marjaire o anomenat en altres indrets de Catalunya com margeter i margenador. | 98|94 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 02:17 | ||||||||
| 77468 | Font de la Mare de Déu de Montserrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-mare-de-deu-de-montserrat | XX | Font urbana ubicada en una paret que delimita un carreró sense sortida en forma de plafó en relleu. S'hi representa un relleu que vol simular la geologia de la muntanya de Montserrat. Al costat dret d'aquest rocam hi ha la font pròpiament dita com si sorgís d'aquest roquissar, amb una pica en forma de quart de circumferència amb sòcol de petits carreus granítics. El brollador de polsador i de llautó està emmarcat per un arc de carreus que queda tallat pel mateix roquissar. Al damunt, hi ha un plafó de rajola on es representa la Moreneta i cantors de l'escolania., amb la muntanya de Montserrat per fons. Tot ell envoltat per una sanefa floral de les mateixes rajoles. | 08214-380 | Riera Salvet, s/n | Es va fer en el mateix moment que els tres blocs de pisos d'aquesta zona, que eren de protecció oficial. De fet, la font no està en un carrer pròpiament dit, sinó en el que seria la part del darrers de dos d'aquests blocs de pisos. | 41.5161600,2.3582300 | 446449 | 4596257 | 1957 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77468-foto-08214-380-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77468-foto-08214-380-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 51 | 2.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 02:17 | |||||||||
| 77469 | Barraca del Pla del Molí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-pla-del-moli | MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit. | XX | no conserva la coberta ni part de les parets. | Barraca de vinya o de pagès doble, de planta rectangular de les quals només en resta la paret orientada a sud - est i orientada a nord - oest. Estaven construïdes aprofitant el mur intern de pedra de la riera, just a l' indret on conflueixen les aigües de les dues rieres que donen origen a la riera de Vilassar, la d'en Salvet i la de Targa. Disposava de dos cossos rectangulars fets de maons i arrebossat, amb les cobertes de volta rebaixada en maó pla. Les restes indiquen que la porta estava orientada a llevant i segurament es comunicaven pel seu interior. Al davant de les barraques hi ha els camps de cultiu amb una bassa parcialment. | 08214-381 | Pla del Molí | La vinya havia estat un dels principals conreus de la comarca durant molts anys fins que la fil·loxera en va malmetre la majoria. Tot i així, el sector es va refer i reestructurar, fins el punt de crear un denominació d'origen pròpia: Alella. Vilassar de dalt tot i no tenir gaire vinya en l'actualitat, en forma part. | 41.5117200,2.3647900 | 446993 | 4595760 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77469-foto-08214-381-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77469-foto-08214-381-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77469-foto-08214-381-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Des de fa anys el pagès utilitza aquest espai per emmagatzemar-hi les canyes de la riera que utilitza per lligar tomaqueres, mongeteres, etc. | 119|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 02:17 | |||||||
| 77470 | Placa No embruteu els carrers 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-no-embruteu-els-carrers-1 | XX | Plafó petit format per quatre rajoles que formen la següent frase en lletra capital: 'No embruteu les parets. La netedat és una gran senyal de civilització'. Les lletres són de color blau sobre fons blanc, una línia prima de color blau contorneja el plafó i a les cantonades de la part superior fa una petita orla geomètrica d'ornament. | 08214-382 | Carrer Àngel Guimerà, 49 | 41.5185200,2.3555500 | 446228 | 4596521 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77470-foto-08214-382-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77470-foto-08214-382-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | És igual al del carrer del Carme | 98 | 51 | 2.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 02:17 | ||||||||||
| 77471 | Cova de sauló de la Font del Roure | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-saulo-de-la-font-del-roure | BOSCH, Laura (2007). Patrimoni arquitectònic i històric a l'entorn natural; dins L'entorn natural de Cabrils, pàgs. 95 a 106. Ajuntament de Cabrils. MONTLLÓ, Jordi; FONT, J. (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit. | XIX | mig colgada per l'abandó i la manca de manteniment. | Cova excavada en un marge de sauló a proximitat de la font del Roure, en un vessant costerut i esglaonat on s'observen encara alguns espècimens d'olivera borda i vinya. Té una fondària total de 2 m, i una cambra circular d'un diàmetre irregular, d'un 1,60 cm. Està parcialment ensorrada i es desconeix si tenia passadís o corredor d'accés i banc excavat per seure com altres coves d'aquesta tipologia. No obstant això, a mà dreta, mig colgat, es conserva un nínxol en corma de capelleta de 30 cm d'alçada per 20 cm d'amplada i uns 20 cm de fondària. Normalment servien per posar-hi el càntir d'aigua i eventualment per tenir-hi una espelma. A mà esquerra de l'entrada hi ha les restes d'un banc excavat al sauló, enrajolat i per terra les restes de canalitzacions amb les derivacions de conducció d'aigua provinents de la font que està uns metres més amunt, a mà dreta de la cova. | 08214-383 | Paratge de la Font del Roure | Les coves de sauló formen part del patrimoni vinícola del paisatge maresmenc. Són construccions realitzades aprofitant els marges saulonencs de les vinyes per tal d'endreçar-hi les eines o bé per a protegir-se de les inclemències del temps. Aquest tipus de construccions les localitzem sobretot allí on el terreny és més costerut i les terrasses més estretes, dificultant la construcció d'una barraca de pedra o maó. Per a la construcció d'una cova de sauló, calien eines de picapedrer, com l'escoda i la mitja escoda, el cabàs i la pala. En primer lloc s'havia de localitzar un marge de sauló arrecerat del vent i la pluja. En segon lloc, que el sauló no hagués patit un procés de meteorització irreversible, fet que comportaria l'ensorrament de la cova. El marge havia de tenir un mínim d'alçada, comprés entre un metre i mig a dos metres com a mínim per evitar que durant la seva construcció, s'enfonsés, amb el consegüent perill de colgar aquell que l'estigués excavant. La construcció podia ser senzilla o més elaborada, amb un banc a l'interior o nínxols per a endreçar el càntir, una espalmatòria o el berenar. Però calia sempre fer un passadís d'entrada més o menys profund, entre un i dos metres de llargària; obert a l'aire lliure o tancat, arribant així a una mena de cambra que podia ser relativament gran, la majoria dels casos de forma arrodonida. Aquestes cambres podien comunicar-se amb una segona excavada al costat. De la segona meitat del segle XX també se'n poden trobar amb una portella de fusta o metàl·lica per tal d'evitar saqueigs. Aquestes construccions populars, es van enfonsant lentament degut a l'abandonament del cultiu de les vinyes que justificava la seva utilització, per una banda i molt sovint per la construcció d'urbanitzacions o eixamplaments de camins i corriols. El bosc i les arrels de pins encerclen i envaeixen les seves parets. La manca de manteniment fa que la cúpula es vagi malmetent i apareguin les infiltracions d'aigua. | 41.5181400,2.3472400 | 445534 | 4596484 | 08214 | Vilassar de Dalt | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77471-foto-08214-383-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77471-foto-08214-383-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Per la seva proximitat al torrent de la font del Roure, està envoltada d'alzines i roures, en una zona molt ombrívola. | 98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 02:17 | |||||||
| 77472 | Rellotge de sol de Can Tosca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-tosca | XXI | Rellotge del tipus vertical meridional i superfície rectangular. Està realitzat amb rajols ceràmics pintats de sèrie, de 10 cm x 10 cm (5 per 3) i emmarcat per una sanefa lineal pintada de color marró clar i pel seu exterior una doble sanefa decorada amb motius geomètrics i vegetals de color blau i ocre sobre fons blanc, feta amb rajols de 10 cm x 4 cm (5 x 3) i un rajol d'enllaç, de 4 cm x 4 cm col·locat a l'escaire (4 unitats). La temàtica d'aquest quadrant es divideix de la següent manera: a la part superior, una rosa dels vents, de forma geomètrica. La rosa blava senyala els vents de Gregal, Xaloc, Garbí i Mestral. L'ocre, Tramuntana, Llevant, Migjorn i Ponent. A la rajola del mig, de color blanc, ben centrat hi ha el gnòmon de vareta, de secció circular i fet en alumini Per sota un paisatge del mes de juny, representant la sega del blat i la confecció dels pallers. Emmarcant aquest paisatge s'hi ha dibuixat les hores, de les sis del matí (esquerra) a les sis de la tarda (dreta) amb les dotze del migdia perpendicular al vent de tramuntana en cicles de dotze hores. No hi ha línies horàries. | 08214-384 | Can Tosca | Els actuals propietaris van comprar la finca l'any 2002. | 41.5345100,2.3269900 | 443858 | 4598314 | 08214 | Vilassar de Dalt | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77472-foto-08214-384-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77472-foto-08214-384-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | No consta en l'Inventari dels rellotges de sol dels Països Catalans de la Societat Catalana de Gnomònica. | 98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 02:17 | |||||||||
| 77473 | Rellotge de sol de Can Palomo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-palomo | XIX | capa pictòrica perduda i esquerdes a l'arremolinat | Rellotge de sol, del tipus vertical declinant ubicat entre les dues finestres de les golfes, a la façana orientada a migdia de Can Palomo – Can Vicenç, en el pati interior de la casa. Està en molt mal estat de conservació. Policromat, de grans dimensions, sembla haver estat realitzat a la mateixa època que l'esgrafiat de la façana. El preparat de calç ha gairebé desaparegut i el suport presenta moltes esquerdes superficials. S'observen les restes pictòriques de color blanc (interna i externa) que formen part del marc del rellotge i al seu interior, les restes d'una decoració vermellosa, d'uns sis a vuit centímetres d'amplada. A la part superior del quadrant, es conserva el gnòmon de vareta, de secció circular, no massa llarg, (senyalaria les hores i les mitges hores en cicles de dotze hores, a partir de les sis del matí). Un forat que deixa entreveure la tàpia i la pedra on està collat el gnòmon. Envoltant la vareta, s'observen parcialment els traços d'un disc solar amb restes pictòriques ocres i vermelloses, que podria haver estat de tipologia antropomorfa). Les línies horàries estan pintades de color vermellós (restes molt minses). A la línia del meridià que marcaria les dotze del migdia sembla observar-se una forma de color vermellosa, corba que podria tractar-se de la campana que senyala l'hora de l'Àngelus. | 08214-385 | Carrer Àngel Guimerà, 42 | 41.5184900,2.3558400 | 446252 | 4596517 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77473-foto-08214-385-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77473-foto-08214-385-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | No consta en l'Inventari dels rellotges de sol dels Països Catalans de la Societat Catalana de Gnomònica. | 98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 02:17 | |||||||||
| 77474 | Jaciment de Can Boquet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-can-boquet | COLL, Ramon i CARMONA, Maria Carme (2004). Les restes romanes de Can Boquet (Vilassar de Dalt, el Maresme); dins XX Sessió d'Estudis Mataronins, 29 de novembre de 2003. Museu Arxiu de Santa Maria. Mataró, pàgs. 27 a 43. | II aC-V dC | es desconeix l'abast real d'aquest possible jaciment | La zona de Can Boquet és molt rica en jaciments arqueològics des d'època neolítica. També s'hi han trobat restes ibèriques i medievals, però a més, recentment, s'han documentat materials ceràmics d'època romana, que malauradament no s'han pogut contextualitzar estratigràficament. A part de la troballa que Coll i Carmona (2004) publiquen, durant l'elaboració d'aquest Mapa de patrimoni, es van localitzar fragments de llavis de teula romana en els camps del darrera del punt d'informació del Parc. | 08214-386 | Planes de Can Boquet | Amb motiu de l'avís d'un particular , per l'abril de 1996, el Museu Arxiu municipal de Vilassar de Dalt efectuà una recollida de material arqueològic sota la direcció de Maria Carme Carmona i Núria Roselló. El material va aparèixer escampat per una terrassa de conreu que es troba per sobre del caminet que mena a la masia de Can Boquet des del camí principal de Vilassar a Òrrius. L'excavació va demostrar que els materials s'havien dipositat provinents d'un altre lloc incert. | 41.5271900,2.3408100 | 445005 | 4597493 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77474-foto-08214-386-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77474-foto-08214-386-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77474-foto-08214-386-3.jpg | Inexistent | Ibèric|Romà|Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Les coordenades de la fitxa corresponen a les de l'article de Coll i Carmona (2004) però passades a ETRS89; però cal tenir en compte la troballa de teules romanes darrera el punt d'informació del Parc que podrien tenir un mateix origen. Per tant si es fa un polígon de protecció cal comptar-hi. | 81|83|78 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 02:17 | |||||||
| 77475 | Rellotge de sol de Can Cahué | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-cahue | XX | Rellotge del tipus vertical i superfície rectangular amb orientació Sud - Est. Està realitzat amb rajola ceràmica catalana pintada a mà, de 7 cm x 7 cm (48 rajols) i emmarcat per una sanefa decorada amb motius vegetals i fons blanc, feta amb rajols de 7 cm x 3 cm (28 rajols) i 4 rajols suplementaris de 3 cm x 3 cm col·locats als escaires amb el dibuix d'una flor de sis pètals. L'ornamentació es reparteix de la següent manera: en la meitat superior, ben centrat, hi ha el disc solar al pol, representat per un sol antropomorfa de grans dimensions, somrient, de faccions clarament femenines i molt realista. Els raigs estan pintats amb tons grocs i ocres. Per sota mateix, cinc núvols decorats amb tons blaus i blanc. També hi ha un parell de pollastres d'un gran realisme (d'uns vint-i-dos centímetres d'alçada) col·locats a banda i banda del sol. Per sota dels núvols uns reflexes blaus i grocs i entre mig les línies horàries en cicles de dotze hores que marquen des de les onze del matí fins a les set de la tarda. Les hores estan representades per xifres romanes. La vareta és de ferro, de secció circular i surt de la boca del sol. A banda i banda de la línia perpendicular que marca les dotze del migdia hi ha dos escuts heràldics. En el de l'esquerra hi ha una barca amb una vela navegant, i al de la dreta un cavall blanc que s'aixeca majestuós damunt de les seves potes posteriors. Per sota dels escuts, hi ha un diagrama en forma de llaç a l'interior del qual es llegeix el lema 'CARPE DIEM' (Aprofita el dia). | 08214-387 | Can Cahué | L'expressió CARPE DIEM va ser utilitzada pel poeta llatí Quintus Horatius Flaccus, Horaci (65 aC - 8aC) i represa per nombrosos autors en llarg dels segles. S'ha convertit en un tema recurrent en la literatura catalana, espanyola, anglesa, com a exhortació a no deixar passar el temps que se'ns dona i no pensar en el futur; viure el present. | 41.5216500,2.3541700 | 446115 | 4596869 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77475-foto-08214-387-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77475-foto-08214-387-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Guivernau | Aquest rellotge consta a l'Inventari dels Rellotges de Sol dels Països Catalans, amb el número de referència 3.084. Hi ha una fotografia realitzada el 22 de novembre de l'any 2008 per A. Martí. | 98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 02:17 | ||||||||
| 77476 | Rellotge de sol del carrer Céllecs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-del-carrer-cellecs | XXI | Rellotge de sol del tipus vertical declinat i superfície rectangular, orientat al Sud - Oest. Es troba col·locat al damunt d'uns rajols ceràmics de color verd, just per sota de la barana de terrassa de la planta pis, a la façana principal d'una torreta. Sembla fet de marbre amb resines sintètiques. A la part superior del quadrant, a cada costat hi ha la posició geogràfica expressada en coordenades: 41º30'37,5” N i 2º 21'27,1” E. Per sota mateix, centrat, s'observa un semicercle esgrafiat de color vermell amb els raigs solars. D'aquest neixen les línies horàries, esgrafiades en color negre. Aquestes van des de les 10 del matí a les vuit de la tarda. Les hores estan representades amb xifres romanes i pintades del mateix color. La línia de les dotze baixa perpendicular i entre mig en color vermell s'han representat les corbes de declinació solar. A la cantonada inferior esquerra hi ha l'any de realització d'aquest rellotge. El gnòmon de vareta és d'acer inoxidable, de secció circular, amb una palometa del mateix material a l'extrem. La palometa serveix per indicar l'època de l'any. | 08214-388 | Carrer Céllecs, 21 | 41.5103800,2.3577300 | 446403 | 4595616 | 2005 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77476-foto-08214-388-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77476-foto-08214-388-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Aquest rellotge consta a l'Inventari de Rellotges de sol dels Països Catalans amb la referència 4.583. També hi ha dues fotografies realitzades l'any 2012 per C. Sacristan. | 98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 02:17 | |||||||||
| 77477 | Rellotge de sol del carrer Pompeu Fabra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-del-carrer-pompeu-fabra | XX | la ceràmica està ben conservada però manca el gnòmon. | Rellotge del tipus vertical, superfície rectangular amb orientació sud. Està realitzat amb rajols ceràmics pintats de sèrie, de 15 cm x 15 cm (3 per 2). Està emmarcat per una sanefa decorada amb motius vegetals i fons blanc, feta amb rajols de 15 cm x 5 cm (3 x 2) i un rajol de 5 cm x 5 cm col·locat a l'escaire (4 unitats). L'ornamentació es reparteix de la següent manera: en la meitat superior, ben centrat, hi ha un sol antropomorfa de grans dimensions, somrient. Alternen els colors groc i carbassa i vermell per a representar els raigs solars, de forma triangular. A cada costat hi ha un parell de núvols (blaus i blancs). Per sota d'ell, l'emplaçament del gnòmon de vareta, del qual surten les línies horàries. Per sota del gnòmon hi ha un vaixell de vela navegant a alta mar. La numeració és de xifres romanes, que van de les sis del matí (esquerra) a les sis de la tarda, en cicles de dotze hores. La línia que marca les dotze és perpendicular. A la seva dreta, fins a les sis de la tarda. | 08214-389 | Carrer Pompeu Fabra, 2 | 41.5200400,2.3654300 | 447053 | 4596683 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77477-foto-08214-389-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77477-foto-08214-389-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2019-12-13 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Aquest rellotge consta a l'Inventari dels Rellotges de Sol dels Països Catalans, amb el número de referència 2.695. Hi ha una fotografia realitzada el 19 de desembre de l'any 2004 per Ignasi Vilà i ja en aquesta època no tenia la vareta. | 98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 02:17 | |||||||||
| 77478 | Rellotge de sol del carrer Garrofers d'en Teio | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-del-carrer-garrofers-den-teio | XX | Rellotge del tipus vertical, superfície rectangular amb orientació sud. Està realitzat amb rajols ceràmics pintats de sèrie, de 12 cm x 12 cm (4 per 3). Està emmarcat per una sanefa decorada amb motius vegetals, feta amb rajols de 12 cm x 5 cm (4 x 3) i un rajol de 5 cm x 5 cm col·locat a l'escaire (4 unitats). L'ornamentació es reparteix de la següent manera: en la meitat superior (6 rajols), ben centrat, hi ha un sol antropomorf de grans dimensions, amb les galtes inflades. De la seva boca neix el gnòmon de vareta, de secció circular. Al voltant d'ell, el cel està tapat i amb núvols amenaçant pluja. El sol bufa per tal d'empènyer els núvols i el mal temps. A la meitat inferior (6 rajols), hi ha una escena bucòlica, amb una parella de joves que van a buscar aigua a la font. Uns camps conreats l'allunyen del poble. No s'han pintat les línies horàries, però si que se senyalen simètricament les hores astronòmiques, des de les sis del matí (esquerra) a les sis de la tarda (dreta), en cicles de dotze hores. Les dotze del migdia està dibuixada al centre, perpendicular. Les xifres estan representades amb números romans. | 08214-390 | Carrer Garrofers d'en Teio, 2 | 41.5097400,2.3613700 | 446706 | 4595542 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77478-foto-08214-390-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77478-foto-08214-390-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2019-12-13 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Aquest rellotge consta a l'Inventari dels Rellotges de Sol dels Països Catalans, amb el número de referència 2.695. Hi ha una fotografia realitzada el 19 de desembre de l'any 2004 per Ignasi Vilà. | 98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 02:17 | ||||||||||
| 77479 | Barraca Torrent d'en Bruno | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-torrent-den-bruno | XX | Ensorrada parcialment | Barraca de picapedrer ubicada prop d'una antiga pedrera de granit al capdamunt d'una petita torrentera que dona naixement al torrent d'en Bruno. Es tracta d'una barraca de planta rectangular (2,90 x 2, 20 m), amb la coberta de tartana, executada amb volta de maó, sense arrebossat exterior. Parcialment excavada en el marge, les parets estan fetes de paredat antic, aprofitant la matèria primera de proximitat (el granit), i el maó de diferents gruixos amb una amplada màxima de 30 cm. La porta d'entrada, està situada a la façana de llevant, de la qual resta el marxapeus, de pedra granítica, i la part inferior del llindar, fet amb pedra i maó pla. També té dos bancs de pedra baixos a banda i banda de la porta. L'alçada màxima conservada és d' 1,30 m (degut a la protecció del marge natural de terra). Al seu interior, al fons, es conserva parcialment la llar de foc, feta de pedra i arrebossat amb una xemeneia rectangular feta de pedra granítica irregular entremig de la qual s'hi han col·locat uns tubs ceràmics. Es troba centrada al mig de la paret. A banda i banda de la xemeneia hi ha dos petits tinells de 33 cm d'amplada i 54 cm d'alçada (conservada) per 20 cm de fondària amb les restes d'una prestatgeria feta amb un rajol ceràmic. A l'interior s'observen les restes d'arrebossat i emblanquinat general, amb restes pictòriques verdes pels nínxols. | 08214-391 | Torrent d'en Bruno | 41.5259600,2.3514900 | 445895 | 4597349 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77479-foto-08214-391-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77479-foto-08214-391-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | És una barraca molt interessant degut al seu origen, que està relacionat amb l'ofici de picapedrer. Es desconeix si la teulada tenia recollida d'aigües. Però a tocar de la barraca no s'ha observat cap construcció relacionada amb l'emmagatzament d'aigua que tantes vegades es detecta en el cas de barraques de pagès o vinyataire. | 98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 02:17 | |||||||||
| 77480 | Cova de sauló de les vinyes del Castell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-saulo-de-les-vinyes-del-castell | BOSCH, Laura (2007). Patrimoni arquitectònic i històric a l'entorn natural; dins L'entorn natural de Cabrils, pàgs. 95 a 106. Ajuntament de Cabrils. MONTLLÓ, Jordi; FONT, J. (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit. | XIX-XX | Cal preservar l'indret i la cova per la seva bellesa. Es podria netejar la boca de la cova del sauló que ha anat caient amb el pas del temps i posar-hi una tanca de fusta amb un rètol explicatiu. | Cova excavada en un marge de sauló, en un vessant costerut i esglaonat al capdamunt del torrent Domènech, on s'observen encara alguns espècimens d'olivera borda i garrofer. Té una fondària total d' 1, 56 m, una cambra circular de 2,50 m, i una alçada d' 1,50 cm. Al seu interior, al fons, hi ha un banc corregut, buidat en el sauló, de 0, 35 cm d'amplada per la mateixa alçada aproximadament. Està en molt bon estat de conservació i probablement el seu accés era directe, sense passadís o corredor. Està orientada a sud-oest i protegida, a mà dreta, per un marge dret d'uns tres metres d'alçada, de sauló i argila, i a mà esquerra, per una falla de pedra natural. Al davant mateix, hi ha un banc corregut fet de pedra seca irregular, amb les lloses superiors més grans ( 1,20 de llargària x 0, 60 d'amplada x 0,50 d'alçada). Al seu interior s'hi poden observar les marques deixades al sostre i parets per l'escoda. En sortir de la cova de sauló, a mà dreta, arran del corriol, s'observen construccions relacionades amb la canalització i conducció de les aigües de mina i uns metres més enllà, els murs de pedra corbats relacionats amb l'aprofitament i/o conducció d'aigües cap algun sistema de recollida d'aigües pluvials (avui desapareguda) o directament al torrent Domènech. Està envoltada d'alzines. | 08214-392 | Vinyes del castell, al capdamunt del torrent Domènech | Les coves de sauló formen part del patrimoni vinícola del paisatge maresmenc. Són construccions realitzades aprofitant els marges saulonencs de les vinyes per tal d'endreçar-hi les eines o bé per a protegir-se de les inclemències del temps. Aquest tipus de construccions les localitzem sobretot allí on el terreny és més costerut i les terrasses més estretes, dificultant la construcció d'una barraca de pedra o maó. Per a la construcció d'una cova de sauló, calien eines de picapedrer, com l'escoda i la mitja escoda, el cabàs i la pala. En primer lloc s'havia de localitzar un marge de sauló arrecerat del vent i la pluja. En segon lloc, que el sauló no hagués patit un procés de meteorització irreversible, fet que comportaria l'ensorrament de la cova. El marge havia de tenir un mínim d'alçada, comprés entre un metre i mig a dos metres com a mínim per evitar que durant la seva construcció, s'enfonsés, amb el consegüent perill de colgar aquell que l'estigués excavant. La construcció podia ser senzilla o més elaborada, amb un banc a l'interior o nínxols per a endreçar el càntir, una espalmatòria o el berenar. Però calia sempre fer un passadís d'entrada més o menys profund, entre un i dos metres de llargària; obert a l'aire lliure o tancat, arribant així a una mena de cambra que podia ser relativament gran, la majoria dels casos de forma arrodonida. Aquestes cambres podien comunicar-se amb una segona excavada al costat. De la segona meitat del segle XX també se'n poden trobar amb una portella de fusta o metàl·lica per tal d'evitar saqueigs. Aquestes construccions populars, es van enfonsant lentament degut a l'abandonament del cultiu de les vinyes que justificava la seva utilització, per una banda i molt sovint per la construcció d'urbanitzacions o eixamplaments de camins i corriols. El bosc i les arrels de pins encerclen i envaeixen les seves parets. La manca de manteniment fa que la cúpula es vagi malmetent i apareguin les infiltracions d'aigua. | 41.5259400,2.3484600 | 445642 | 4597349 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77480-foto-08214-392-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77480-foto-08214-392-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Es tracta d'una cova de sauló de grans dimensions, que s'ha conservat fins els nostres dies en un estat de conservació excel·lent degut per una banda, a la composició granítica del terreny, i per l'altra perquè és un indret molt poc freqüentat. Les arrels dels arbres no l'han envaït i per tant, no hi ha cap signe aparent d' ensorrament. | 98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 02:17 |
Estadístiques 2026
patrimonicultural
Mitjana 2026: 0,00 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml