Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 77378 | Can Villà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-villa-0 | GENERALITAT DE CATALUNYA (1983). Inventari del patrimoni arqueològic del Maresme. Vilassar de Dalt. Departament de Cultura de la Generalitat. Barcelona. MONTLLÓ, Jordi (2008) Inventari del patrimoni arqueològic del Parc de la serralada litoral, Fitxa núm. 190. OLESTI i VILA, Oriol (1995): El territori del Maresme en època republicana (s. III - I aC.). Estudi d'arqueomorfologia i història. Premi Iluro 1994. Caixa d'Estalvis Laietana. Mataró. PREVOSTI, Marta (1981). Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. Caixa d'Estalvis Laietana. Mataró, pàgs. 140 i 141. | es desconeix l'abast real del jaciment | Can Villà se situa a la dreta de la riera de Salvet, a uns 135 metres d'alçada, amb el castell de Vilassar al nord-est. Els membres del Museu de Vilassar de Dalt van informar a Marta Prevosti (1981) que en fer unes obres de reforma de la masia, s'hi va trobar al celler 5 tambors i 4 parts altes amb l'àbac o bases de columnes de granit dòriques. Les bases consten de dues motllures rodones i l'àbac, de forma quadrada, en una peça. La seva adscripció cronològica resulta difícil; poden ser romanes o posteriors, però sense cap altre indici resulta complicat. En tot cas són anteriors al segle XVI, que és quan es van reutilitzar per aguantar el sostre del celler. | 08214-290 | Carrer del Carme amb Francesc Codina | Notícies facilitades pels membres del Museu de Vilassar de Dalt. | 41.5160500,2.3559000 | 446255 | 4596246 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77378-foto-08214-290-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77378-foto-08214-290-3.jpg | Legal | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 83 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | |||||||||
| 77379 | La Pedra Blanca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-pedra-blanca | GENERALITAT DE CATALUNYA (1983). Inventari del patrimoni arqueològic del Maresme. Vilassar de Dalt. Departament de Cultura de la Generalitat. Barcelona. | II-I aC | es desconeix l'abast real del jaciment per tractar-se de troballes en superfície. | s tracta de la troballa en superfície de material ceràmic arqueològic. En concret, l'any 1987, durant els rebaixos dels terrenys per instal·lar-hi el complex Illa Fantasia es van documentar fragment d'àmfora itàlica, ceràmica de vernís negre del tipus Campaniana B, àmfora romana local, ceràmica ibèrica comuna a torn i a mà i dolies. No es va documentar cap estructura arquitectònica ni material constructiu. La presència a la zona del camí del mig, brancal de la Via Augusta i d'altres jaciments i punts de trobada, fan pensar que es tracta de material d'origen proper. | 08214-291 | Illa Fantasia | Jaciment documentat l'any 1987 per Jordi Bagà i Ramon Coll, que efectuaren la troballa dels materials. | 41.5037500,2.3638400 | 446907 | 4594876 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77379-foto-08214-291-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77379-foto-08214-291-3.jpg | Legal | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Materials dipositats en el Museu de l'Estampació de Premià de Mar. | 83 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | |||||||
| 77380 | Turó d'en Torres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-den-torres | ALMAGRO, M; SERRA i RÀFOLS, J. de C. i COLOMINAS, J. (1945). Carta arqueológica de España,II. Barcelona, CSIC - Instituto Diego Velázquez, Madrid. ESTRADA, Josep (1969). Vías y poblamiento romanos en el Área Metropolitana de Barcelona. Barcelona. Comisión Provincial de Urbanismo (Publicación 27). GENERALITAT DE CATALUNYA (1983). Inventari del patrimoni arqueològic del Maresme. Vilassar de Dalt. Departament de Cultura de la Generalitat. Barcelona. MONTLLÓ, Jordi (2008) Inventari del patrimoni arqueològic del Parc de la serralada litoral, Fitxa núm. 114. PREVOSTI, Marta (1981).Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. Mataró. Caixa d'Estalvis Laietana; pàg. 145. RIBAS, Marià (1931). El poblat ibèric de Burriav i la seva cronologia. Mataró, pàg. 8. RIBAS, Marià (1934). Orígens i fets històrics de Mataró. Mataró, pàg. 40. RIBAS, Marià (1952). El poblament d'Ilduro. Institut d'Estudis Catalans, Barcelona, pp. 15 i 22. SERRA RÀFOLS, J de C. (1931). Llocs d'habitació ibèrics de la Costa del Llevant. Institut d'Estudis Catalans, volum VIII. Barcelona, pàg. 43. SERRA RÀFOLS, J. de C. (1942). 'El poblamiento de la Maresma o costa de levante en época anterromana', dins Ampurias, núm. 4. Barcelona, pàg. 92. | II-I aC | es desconeix l'abast real del jaciment | Informació aportada per Marià Ribas (1931:8) que diu que a la vora del turó d'en Torres, quasi dalt de la carena, hi havia ceràmica ibèrica, i al vessant sud, les restes d'una vil·la. Aquestes dades han estat extretes de Marta Prevosti (1981:145) que també recull les notícies facilitades per Serra Ràfols (1932:50) segons les quals, els membres del 'Foment d'Estudis de la Maresma' hi detectaren un poblat ibèric. L'any 1930, Ribas observà restes de parets, paviments d'opus signinum, ceràmica abundant. En unes notes del seu arxiu es diu: 'També s'hi han trobat vàries sepultures de tègules de secció triangular. Jo n'he vist tres de senceres i restes de vàries d'altres'. | 08214-292 | Ca l'Arcís | Jaciment documentat des d'antic per Serra Ràfols i Marià Ribas, però en el que mai s'ha fet cap intervenció arqueològica amb metodologia científica moderna. | 41.5386200,2.3479600 | 445611 | 4598757 | 08214 | Vilassar de Dalt | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77380-foto-08214-292-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77380-foto-08214-292-3.jpg | Legal | Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La major part del jaciment se situa en terme municipal de Cabrils; però el polígon representat ala Carta arqueològica de la Generalitat inclou una petita part, la nord, dins els límits de Vilassar de Dalt. Per tant cal incloure'l com a jaciment del municipi. | 81 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | |||||||
| 77381 | Rellotge de sol de tarda de Cal Doctor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-tarda-de-cal-doctor | XX-XXI | Rellotge de sol, ubicat a la façana orientada cap el sud-oest de Cal Doctor. És del tipus vertical declinant i superfície rectangular. Es tracta d'un esgrafiat realitzat amb calç, damunt de l'arrebossat de la façana. És de confecció més senzilla que el rellotge de matí de la façana principal de la mateixa casa. Té un marc interior esgrafiat, rectangular que emmarca el rellotge. Les línies horàries estan perfectament delimitades. La numeració és de xifres àrabs. A partir del meridià, a la dreta es llegeixen les xifres que van fins a les quatre de la tarda. A l'esquerra, de les vuit fins a les dotze del migdia. El gnòmon de vareta o estilet, de secció circular, es troba orientat al sud-oest. Aquest neix de la part inferior d'un cercle solar esquemàtic. De fet s'ha emprat la mateixa plantilla que per la façana principal però s'ha obviat la cara antropomorfa. | 08214-293 | Cal Doctor (Carrer del Carme, núm. 44) | 41.5164300,2.3566800 | 446320 | 4596288 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77381-foto-08214-293-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77381-foto-08214-293-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2019-12-13 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | No consta en l'Inventari dels rellotges de sol dels Països Catalans de la Societat Catalana de Gnomònica. | 98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | ||||||||||
| 77382 | Rellotge de sol de matí de Cal Doctor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-mati-de-cal-doctor | XX-XXI | Rellotge de sol, ubicat a la façana de migdia de Cal Doctor. És del tipus vertical declinant i superfície rectangular amb un acabament superior semicircular, recordant un frontó. Es tracta d'un esgrafiat realitzat amb calç, damunt de l'arrebossat de la façana. El marc interior, frontó, elements del rellotge pròpiament dit i sanefa de motius vegetals s'han realitzat a mà, probablement amb una plantilla. El fons de tots aquests retalls s'han tenyit de color bordeus. Les línies horàries estan perfectament delimitades. La numeració és de xifres àrabs. A la dreta es llegeixen les xifres que van de les dotze del migdia a les tres de la tarda. A l'esquerra de les set del matí a les dotze del migdia. El gnòmon de vareta, de secció circular, es troba orientat al sud-est. Aquest neix de la boca somrient d'un sol amb la cara antropomorfa. Coronant el rellotge hi ha un frontó semicircular decorat amb una sanefa de motius vegetals. | 08214-294 | Cal Doctor (Carrer del Carme, núm. 44) | En una fotografia, extreta dels àlbums de l'EMC (Estudi de la Masia Catalana), fons de l'Arxiu Fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya, datada del mes de desembre de l'any 1931, identificador, AFCEC_EMC_X_5687 i realitzada per Josep de Cabanyes, es pot observar el rellotge de sol originari de la façana orientada a migdia. Al centre es pot observar un sol antropomorf de la boca del qual neix el gnòmon de vareta. La decoració és molt més rica. | 41.5164800,2.3568300 | 446333 | 4596293 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77382-foto-08214-294-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2019-12-13 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | No consta en l'Inventari dels rellotges de sol dels Països Catalans de la Societat Catalana de Gnomònica. | 98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | |||||||||
| 77383 | Rellotge de sol de Cal Quicus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-cal-quicus | XVIII | Rellotge de sol, ubicat a la façana de migdia de Can Quicus. És del tipus vertical declinant i superfície quadrangular. Es tracta d'un rellotge esgrafiat sense policromia, realitzat amb calç damunt d'un suport d'arrebossat de ciment tenyit amb la mateixa tonalitat terrosa de la façana. El rellotge queda emmarcat en un marc de cinc centímetres. Les línies horàries estan perfectament delimitades, senyalant les hores i les mitges hores. Aquestes queden delimitades per una línia corba acabada amb una punta de fletxa que neix a banda i banda a partir d'una tulipa dibuixada per damunt de les dotze del migdia. La numeració és de xifres romanes. Les xifres s'han de llegir al contrari de les busques d'un rellotge, i partint del centre. A la dreta es llegeixen les xifres que van de la una fins a les cinc de la tarda. A l'esquerra de les sis del matí a les dotze del migdia. El gnòmon de vareta, de secció circular, es troba orientat al sud-est. Aquest neix de la boca somrient d'un sol amb la cara antropomorfa. A la part inferior del rellotge, hi ha un rectangle amb el lema 'FESTINA LENTE' (Afanya't lentament). | 08214-295 | Carrer Mare de Déu del Carme, 8-10 | 41.5167200,2.3579000 | 446422 | 4596319 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77383-foto-08214-295-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77383-foto-08214-295-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2019-12-13 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | No consta en l'Inventari dels rellotges de sol dels Països Catalans de la Societat Catalana de Gnomònica. | 94 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | ||||||||||
| 77384 | Rellotge de sol de La Tela | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-la-tela | ABRIL, J.M; ANDREU, J.; BENITO, P.; CASANOVAS,J.; MAS, MT. I SAMON, J.(1988). De menestrals a teixidors. Dos segles d'industrialització a Vilassar. Museu Municipal de Vilassar. http://www.vilassardedalt.org/ARXIUS/2009/Fotos/Inauguracio_tela2.gif | XIX-XXI | Rellotge de sol, ubicat al centre del frontó de la façana orientada a migdia de l'antiga fàbrica de la Tela. És del tipus circular, orientat al sud. Està fet amb calç i de realització molt esquemàtica amb un esgrafiat senzill i sense policromia. Les línies horàries estan perfectament delimitades senyalant les hores. La numeració és de xifres romanes però esquemàtica; només s'han gravat les dotze del migdia, al centre, les sis del matí (a l'esquerra), i les sis de la tarda (a la dreta). El gnòmon de vareta, és de secció circular i es troba orientat al sud-est. Aquest neix del centre d'un cercle desplaçat a la part superior de la circumferència del rellotge. | 08214-296 | Casa de La Tela (C. Vidal i Barraquer) | La plaça de la Tela, és un espai emblemàtic de nou cents metres quadrats, on antigament hi havia hagut tres fàbriques conegudes amb el nom de la Tela, Can Xinco i Can Bitllets. Aquesta plaça, inaugurada el 14 de març de l'any 2009 per l'alcalde Sr. Llorenç Artigas, formava part d'un projecte urbanístic de gran envergadura que va permetre conservar un edifici públic i molt emblemàtic pel poble, la fàbrica de la Tela. A l'acte es va fer una xocolatada popular i un espectacle infantil a les dotze del migdia. Aquesta fàbrica s'ha transformat en equipament municipal. Acull l'Aula de Dansa que originàriament estava a Can Rafart, l'escola de restauració, ceràmica i pintura des de l'any 2009 | 41.5154400,2.3614800 | 446720 | 4596175 | 2009 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77384-foto-08214-296-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2019-12-13 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | No consta en l'Inventari dels rellotges de sol dels Països Catalans de la Societat Catalana de Gnomònica. | 98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | |||||||
| 77385 | Ca Nolla, Can Olla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-nolla-can-olla | COLL, Ramon (2004) Història arqueològica de Premià. Editorial Clavell, Premià de Mar. CRUELLS, Josep (2014). Intervenció arqueològica Can Nolla (carretera de Premià / C. Lluís Jordà Cardona). Vilassar de Dalt, el Maresme. Informe d'afectació d'estructures. FERRER, Conxita (2011). Informe per al rebliment de les estructures aparegudes en la intervenció preventiva efectuada al jaciment de Can Nolla-Santa Anna (Premià de Dalt, Maresme). GENERALITAT DE CATALUNYA (1983). Inventari del patrimoni arqueològic del Maresme. Vilassar de Dalt. Departament de Cultura de la Generalitat. Barcelona. PREVOSTI, Marta (1981). Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. Caixa d'Estalvis Laietana. Mataró. Premi Iluro de 1980. UBACH, P. (1994): Memòries etno-arqueològiques. Vilassar de Dalt, 1934-1993. 6.000 anys d'història en el Maresme. L'Aixernador. 1994. Argentona. | IIaC -VdC | algunes estructures s'han excavat degudament i s'han desmuntat, d'altres resten per excavar. | L'àrea de Ca Nolla és molt extensa i des de ben antic s'han documentat troballes d'època romana. A més a més, es troba envoltada d'altres jaciments com Santa Anna, Sot del Pi, Ronda Mistral, Can Torradeta, Can Miqueló. El brancal de la Via Augusta hi passa ben a prop. Les darreres troballes permeten afirmar que tota aquesta àrea és rica en testimonis arqueològics que van des d'època republicana (s. II aC) fins a l'antiguitat tardana (ss. V-VI dC). Manquen estudis en profunditat per saber relacionar totes els troballes efectuades fins el moment i establir les pertinents fases d'ocupació. | 08214-297 | Entre el Carrer Lluís Jordà Cardona i la carretera BV-5023 | Els anys 1999 i 2000 es van fer seguiments arqueològics que no van documentar cap estructura d'e`poca antiga in situ. Però a l'any 2011, dins el terme municipal de Premià de Dalt i molt a prop de la rotonda es va documentar una necròpolis i una cella vinaria d'època romana (FERRER: 2011). Finalment, amb motiu de la construcció d'un centre comercial, l'any 2014, es va fer un seguiment arqueològic que va documentar l'existència de restes d'època romano-republicana (ss. II-I aC): dos lacus, dues sitges, un pou d'aigua i diversos retalls, que han estat excavats. | 41.5072000,2.3597100 | 446565 | 4595261 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77385-foto-08214-297-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77385-foto-08214-297-3.jpg | Legal | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | L'àrea d'aquest jaciment s'estén entre els termes de Vilassar de Dalt i Premià de Dalt, on s'han anat fent troballes heterogènies al llarg del temps. La part descriptiva d'aquesta fitxa correspon a les troballes documentades en els darrers treballs realitzats (CRUELLS:2014) | 83 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | |||||||
| 77386 | Font de Sant Genís | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-sant-genis-0 | XX | Font moderna ubicada a la confluència del carrer Sant Genís amb el passatge de Sant Genís. Està adossada a la paret que fa xamfrà fent una entrada a modus de fornícula. La pica és de pedra de forma cònica, més ampla de la part superior que de la part inferior. La fornícula està emmarcada per un repujat de pedra en forma d'arc de punt rodó. Al centre hi ha un plafó ceràmica amb la representació de Sant Genís Notari en primer terme i Sant Genís Comediant, en segon terme.. El polsador és cromat. | 08214-298 | Carrer de Sant Genís, cantonada passatge de Sant Genís | 41.5161000,2.3599500 | 446593 | 4596249 | 1961 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77386-foto-08214-298-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77386-foto-08214-298-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2019-12-13 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Ceràmica Casademunt | 98 | 51 | 2.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | |||||||||
| 77387 | Ca la Laia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-laia-0 | DOMÍNGUEZ, Josep i OLIVA, Benet (1994). Vilassar de Dalt. Història gràfica. Oikos-Tau. Vilassar de Mar. | XVIII | el seu pèssim estat e conservació fa que sigui considerat un jaciment arqueològic | En el camí de Vilassar a Sant Bartomeu, després de Ca l'Arcís i abans de Cal Camat, hi ha a tocar del camí, les restes del que havia estat la masia de Ca l'Elies, també coneguda com a Can Banús. Només es conserven part de les parets externes i un mur atalussat de contenció que separa la finca del camí. En aquest punt s'estreta el pas. En aquest mur hi havia una mena de jeroglífic, barrejant dibuixos i paraules que venia a dir: ' A la font d'en Banús s'hi veu de franc'. L'havia pintat en Joan Font i Basart. | 08214-299 | Camí de Vilassar a Sant Bartomeu | Fou reconstruïda a mitjans del segle XIX damunt les restes d'una casa més antiga. Quan els propietaris d'aquesta casa es van traslladar a viure al poble, la casa va quedar deshabitada i a la mercè d'ocupes i gent que la va anar malmetent. Per evitar accidents i futurs maldecaps,van decidir enderrocar-la mecànicament. Fa un parell d'anys encara es podia veure part de l'esfondrament de la galeria d'una fresquera o hipogeu, posada al descobert pel pas de les motocicletes i bicicletes de muntanya. Figura en el Cadastre de 1774 (Arxiu patrimonial del Marquès de Sant Esteve de Castellar) amb el número 235 amb el nom de Carlos Rafart. | 41.5395500,2.3474900 | 445573 | 4598861 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77387-foto-08214-299-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77387-foto-08214-299-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | També es coneix com a Cal Banús. A l'altre costat del camí, baixant uns graons hi havia la font de Can Banús. L'aigua d'aquesta font es va canalitzar i desviar fent desaparèixer la surgència original. | 94 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | |||||||
| 77388 | Rellotge de sol de Can Ràpia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-rapia | XVIII | La vinya verge que creix a la façana pot haver contribuït a la desaparició del gnòmon. | Rellotge de sol ubicat a la façana orientada al sud-est de Can Ràpia. És del tipus vertical declinant i està policromat. Es troba pintat directament sobre la façana, per sota del creuer mateix de la teulada a dues aigües i és de superfície quadricular. Els colors emprats són, el blanc pel fons i pel marc de tancament del quadrant; el carbassa envellit per realitzar la circumferència on hi ha pintades les hores, i el disc o corona solar amb l'inici dels raigs en forma de triangles. el rosa envellit per decorar el fons del quadrant a més de les línies horàries que neixen del disc solar i una petita circumferència decorativa. Un to rosa grisós que s'ha emprat per dibuixar les hores i separar la sanefa de tres centímetres d'amplada on s'han pintat del fons rosa envellit del quadrant. Finalment el negre com a sanefa lineal d'un centímetre de gruix per separar els diferents espais. Les xifres representades són àrabs i no en queden gairebé traces a excepció de les 8, 9, el 0 de les deu del matí, i les 3 de la tarda. Estan repartides de la següent manera: les dotze del migdia al centre; a la dreta les línies horàries marquen des de la una fins a les cinc de la tarda. Cap a l'esquerra de dalt cap a migdia, hi ha representades les línies horàries que marquen des de les sis del matí marcant cada mitja hora fins a la línia del meridià. El gnòmon de vareta ha caigut i s'observa una petita obertura de secció circular. | 08214-300 | Can Ràpia | Els actuals propietaris van comprar la masia l'any 1979 i el 2003 la rehabiliten per fer-la habitable. | 41.5303600,2.3252500 | 443710 | 4597855 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77388-foto-08214-300-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77388-foto-08214-300-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | No consta en l'Inventari dels rellotges de sol dels Països Catalans de la Societat Catalana de Gnomònica. | 94 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | ||||||||
| 77389 | Rellotge de sol de Can Lais | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-lais | BOU, C.; FARRÉ, E.; VALLHONRAT, J.M.; VENTURA, J.; ELIAS, X.; NOGUÉ, J. (2004). Rellotges de sol de Catalunya. Un patrimoni per descobrir. Societat Catalana de Gnomònica. Col·lecció Patrimoni per Descobrir. Ed. Efadós. www.gnomonica.cat | XX | Rellotge de sol ubicat a la façana, orientada a sud est, de Can Lais. Està fet amb rajols ceràmics policromats de quinze cm de costat, formant una superfície rectangular de 60 cm per 75 cm respectivament. És del tipus vertical declinant. Els colors emprats són, el blau, el negre, el grana, el blanc i diferents tonalitats que van del groc envellit al carbassa. Les línies horàries, pintades de color blau, neixen a partir d'un disc solar de color blanc, al centre del qual hi ha un pollastre estilitzat pintat de blau, que canta a l'alba. De l'exterior d'aquest disc solar surten les línies horàries que marquen les hores i les parcials que senyalen les mitges hores. Les xifres representades són romanes i s'han pintat de negre. Estan repartides de la següent manera: les dotze del migdia, perpendicular, al centre, a la dreta de la una de la tarda fins a les quatre. A l'esquerra, des de les quatre de la matinada fins a les dotze. El gnòmon de vareta és de secció circular i neix de les potes del pollastre, al centre del disc solar. Per sota d'aquest, hi ha l'any, en xifres àrabs, en que van ser pintades les rajoles, “1992”. A la part superior d'aquestes, a mà esquerra es pot llegir la orientació del rellotge en graus: “Dec. 39º E”; a mà dreta, Lat. 41º30'N”. Entremig, s'hi ha pintat una sanefa de 4 a 5 cm d'amplada amb el nom de la casa, ambdues paraules separades per un punt central, 'CAN . LAIS'. Entre el disc solar i la meridiana que baixa perpendicular que marca les dotze del migdia, ocupant una superfície de quatre rajoles, s'hi ha pintat un sol antropomorfa com a motiu ornamental. La cara representa una dona amb ulls ametllats amb l'iris verdós i llavis, galtes i barbeta amb tons vermellosos. D'aquest sol es desprenen els raigs solars representats com flames. A l'interior de cada flama, una boleta de color vermell i una sanefa en forma de lletra 'S' i el que sembla un collaret de perles que ressegueix tota la circumferència. Les flames s'alternen amb sanefes triangulars pintades de blau i blanc amb un botonet vermell al seu extrem, semblant a un estel volador. El quadrant queda emmarcat per una sanefa lineal d'un centímetre de gruix de color grana. | 08214-301 | Carrer Comerç, 27 | 41.5164800,2.3607600 | 446661 | 4596291 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77389-foto-08214-301-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77389-foto-08214-301-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Aquest rellotge consta a l'inventari de la Societat Catalana de Gnomònica des del 19/12/2004, amb el número de referència 2701. | 98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | |||||||||
| 77390 | Fornícula de Can Quicus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fornicula-de-can-quicus | BENITO, Pere (1987). 'Llavors del regne. Les capelles de carrer'. Parròquia de Sant Genís. Vilassar de Dalt. SAMON i FORGAS, Josep (2010). Els sants dels vilassarencs; capelletes de carrer. Recull fotogràfic i dades bàsiques. Vilassar de Dalt. Inèdit. | XX | Fornícula situada a Cal Quicus, a l'alçada del primer pis, entre les dues obertures. És una fornícula oberta, d'estil clàssic amb quart d'esfera i arc de punt rodó, amb la imatge de bulto de Sant Josep amb el nen Jesús en braços. | 08214-302 | Carrer Mare de Déu del Carme, 8-10 | Feta construir per Manuel Ventura Murtra, cap a l'any 1960, després d'adquirir l'immoble (SAMON:2010). | 41.5167200,2.3579000 | 446422 | 4596319 | 1960 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77390-foto-08214-302-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77390-foto-08214-302-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77390-foto-08214-302-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 119|98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | ||||||||
| 77391 | Fornícula de Cal Tendre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fornicula-de-cal-tendre | BENITO, Pere (1987). 'Llavors del regne. Les capelles de carrer'. Parròquia de Sant Genís. Vilassar de Dalt. SAMON i FORGAS, Josep (2010). Els sants dels vilassarencs; capelletes de carrer. Recull fotogràfic i dades bàsiques. Vilassar de Dalt. Inèdit. http://parroquiadesantgenisdevilassar.blogspot.com.es/2010/03/fornicula-de-cal-tendre-can-blanch.html | XVII-XVIII | no conserva cap imatge | Fornícula situada a l'alçada del primer pis en una casa que fa xamfrà, gairebé a tocar de la cantonada del carrer. És d'etil clàssic però amb el fons pla, on hi ha una petita porta d'accés a l'espai de la capella, que es troba buit. No té porta de vidre protectora. L'ampit és de pedra granítica treballada i recte. | 08214-303 | Carrer del Carme, 6 | Estava dedicada a la Mare de Déu del Carme i va donar nom al carrer. Fa molts anys que no hi ha la imatge. La casa està reformada al segle XIX damunt una antiga casa rural de dos cossos amb coberta a doble vessant que apareix grafiada a la 'Descripción Topográfica' del 1777. Al segle XVIII fou habitada pels Vehils, que eren notaris. Però també es coneix amb el nom de Can Blanch per la família que hi va viure després. | 41.5167700,2.3580500 | 446435 | 4596325 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77391-foto-08214-303-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77391-foto-08214-303-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77391-foto-08214-303-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2019-12-13 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 119|94 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | ||||||||
| 77392 | Capella de Can Pey | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-can-pey | BENITO, Pere (1987). 'Llavors del regne. Les capelles de carrer'. Parròquia de Sant Genís. Vilassar de Dalt. SAMON i FORGAS, Josep (2010). Els sants dels vilassarencs; capelletes de carrer. Recull fotogràfic i dades bàsiques. Vilassar de Dalt. Inèdit. | XVII | s'ha restaurat recentment | Fornícula situada a l'alçada del primer pis de Can Vallet, a la cantonada del carrer Àngel Guimerà amb el carrer Font de la Teula. És estreta amb coronament d'arc de mig punt i disposa d'una porta de vidre amb l'emmarcament de fusta. A l'interior hi ha la imatge d'un Crist en Creu. | 08214-304 | Carrer Àngel Guimerà cantonada amb el carrer Font de la Teula | Antigament aquesta casa era de la família Comalada; avui és coneguda per Can Vallet o Ca l'Armengol, però entre els segles XVI i XVII era dels Massiques sastres. Segurament aquesta capella substituí una creu més antiga (SAMON: 2010). Durant la baixa edat mitjana i en època moderna, la zona situada enfront aquesta cantonada era el Mercadal, el centre del poble. Tots els verals o 'quartos' en què es dividia el nucli urbà partien del Mercadal. | 41.5178900,2.3577300 | 446409 | 4596449 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77392-foto-08214-304-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77392-foto-08214-304-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77392-foto-08214-304-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2019-12-13 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 119|94 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | ||||||||
| 77393 | Fornícula de Can Saiol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fornicula-de-can-saiol | BENITO, Pere (1987). 'Llavors del regne. Les capelles de carrer'. Parròquia de Sant Genís. Vilassar de Dalt. SAMON i FORGAS, Josep (2010). Els sants dels vilassarencs; capelletes de carrer. Recull fotogràfic i dades bàsiques. Vilassar de Dalt. Inèdit. | XIX | Antiga finestra d'un soterrani a nivell del carrer reconvertida en una petita capella amb la imatge de la Mare de Déu del Roser. Hi ha un vidre que protegeix la imatge i una reixa de ferro. El contorn té un recreixement que ressegueix la forma de punt rodó i està pintat de blanc. | 08214-305 | Carrer del Carme, 40 | Aquesta imatge la va regalar Mn. Joaquim Vives a la Pura de Can Saiol. | 41.5165300,2.3572200 | 446365 | 4596299 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77393-foto-08214-305-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77393-foto-08214-305-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2019-12-13 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | |||||||||
| 77394 | Fornícula de Cal Notari | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fornicula-de-cal-notari | BENITO, Pere (1987). 'Llavors del regne. Les capelles de carrer'. Parròquia de Sant Genís. Vilassar de Dalt. SAMON i FORGAS, Josep (2010). Els sants dels vilassarencs; capelletes de carrer. Recull fotogràfic i dades bàsiques. Vilassar de Dalt. Inèdit. | XVIII-XXI | Fornícula situada a l'alçada del primer pis de Cal Notari, entre dues finestres. Fou construïda simultàniament a la casa i conserva els mateixos traços estilístics, amb els brancals, l'ampit i la llinda corba de pedra granítica treballada. No hi ha porta protectora. La portella del darrera d'accés a l'espai de la capella és de vidre i correspon a la darrera reforma feta per la família Hosta. Ha estat dedicada a l'arcàngel Sant Miquel, patró de molts membres de la família que també es deien Miquel, com el carrer. Durant molts anys ha estat buida, sense imatge, fins que els actuals propietaris encarreguen una imatge de bulto de l'arcàngel vencent el dimoni a l'artista vilassarenc, Joan Artigas Planas. | 08214-306 | Carrer Sant Miquel, 9 | La cas fou construïda a començaments del segle XVIII en terrenys de la quintana d'en Blanch. Es coneix com a Cal Notari perquè fins a mitjans segle XIX, fou habitada pels Vila, una nissaga de notaris del poble. Però actualment acull diversos habitatges. | 41.5191300,2.3577700 | 446413 | 4596587 | 1717 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77394-foto-08214-306-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77394-foto-08214-306-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77394-foto-08214-306-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2019-12-13 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Joan Artigas | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | |||||||
| 77396 | Cal Vitissis | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-vitissis | SAMON i FORGAS, Josep (1999). Itineraris: Per la sagrera de Vilassar; dins Ipsa Arca, núm. 2, setembre de 1999. Museu Arxiu Municipal de Vilassar de Dalt, pàgs. 36 a 47. | XIX | Casa situada en cantonada que consta de planta baixa i dos pisos i part de la coberta de terrat pla. Dels dos pisos sobresurt de la façana sengles galeries amb cinc arcs de ferradura lobulats d'estil neo mossàrab cadascuna i amb barana de balustrada. El terrat, que cobreix la galeria superior, també té barana de balustrada. La façana lateral, del carrer Àngel Guimerà, té una balconada a cada planta i una finestra més petita en el primer pis. El parament és arrebossat. | 08214-308 | Plaça de la Vila, 11 | Aquesta casa es construeix l'any 1887 en el solar on hi havia l'antiga casa consistorial i que es va cremar. Els terrenys es van vendre en pública subhasta, celebrada el 14 de juny de 1887, i els adquireix en Josep Piferrer, conegut popularment com el noi Baiau, per la quantitat de 3500 ptes. L'Ajuntament concedeix permís per enderrocar l'edifici cremat i construir-ne un de nou 'con sujeción a las alineaciones actuales, quedando el nuevo edificio con sótanos de unos dos metros de profundidad, el piso bajo y primero y segundo pisos, autorizándole también para construir en el piso primero y segundo y fachada de la Plaza de dicho edificio un balcón corrido cubierto, llamado vulgarmente tribuna, que salga hacia el exterior cuatro palmos equivalentes a 78 centímetros en toda la longitud de la fachada, dejando en los ángulos de los balcones los correspondientes chaflanes'. | 41.5172600,2.3582200 | 446449 | 4596379 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77396-foto-08214-308-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77396-foto-08214-308-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77396-foto-08214-308-3.jpg | Inexistent | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | També es coneix com a Cal Noi Baiau o Casa Mora | 116|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | ||||||||
| 77397 | Escut de pany | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-de-pany | XVIII | es conserva la figura sencera però necessita una neteja. | Escut de pany austriacista amb l'àliga bicèfala fent referència al blasonament de l'Arxiduc Carles. Té la forma esquematitzada d'una àliga de dos caps, cadascun d'ells mirant en sentit oposat a l'altre. A sota es distingeixen les dues ales i, finalment, la cua,. Tot amb una simetria perfecte. Al centre hi ha el forat per posar-hi la clau. A l'altra fulla de la porta es conserva el tirador que podria ser de la mateixa època, circular i amb decoració geomètrica. | 08214-309 | Carrer Sant Antoni, 30 | Durant la Guerra de Successió de 1714 es va posar de moda instal·lar als portals d'entrada de els cases, escuts de panys referents als dos bàndols segons les filies dels propietaris de les cases. Mentre els seguidors de l'Arxiduc Carles d'Àustria feien referència a l'àliga de dos caps del seu escut, els seguidor del Borbó utilitzaven els símbols de la casa reial francesa, com la flor de lis. | 41.5170400,2.3605400 | 446643 | 4596353 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77397-foto-08214-309-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77397-foto-08214-309-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | |||||||||
| 77398 | Punt d'Informació | https://patrimonicultural.diba.cat/element/punt-dinformacio | XX | Caseta de planta quadrada, als quatre vents i d'una planta, de coberta plana. S'ubica en la cruïlla de camins de la creu de Can Boquet. Els paraments són de paredat antic, amb pedres irregulars, intercalant franges horitzontals de maó vist. Les cantonades i els emmarcaments de les obertures també són de maó. La porta principal està per sobre del nivell del sol i cal pujar uns graons per accedir-hi i és d'arc escarser. A la façana de migdia, hi ha una altra porta, de dos fulles i llinda recta. A la façana nord hi ha el pou. | 08214-310 | Les Ginesteres | Caseta relacionada amb l'abastiment d'aigua i pertanyent a la finca de Les Ginesteres. En l'actualitat és un punt d'informació del Parc Serralada Litoral. | 41.5255900,2.3404900 | 444977 | 4597315 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77398-foto-08214-310-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77398-foto-08214-310-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | 2019-12-13 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | ||||||||||
| 77399 | Goigs en lloança de Sant Antoni Abat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-en-lloanca-de-sant-antoni-abat | XVII-XXI | Goigs en lloança de Sant Antoni Abat, que es venera a la parròquia de Sant Genís de Vilassar de Dalt, arquebisbat de Barcelona durant la seva festa, el 17 de gener, i que diuen així: Ja que amb vida i veu tan pla / des de l'erm ens heu parlat, / sigueu sempre el nostre guia / Sant Antoni benaurat. // A un poblet de l'Heraclea/ a l'Egipte, vora el Nil, / on la vida s'hi recrea / i tostemps corre tranquil; / hi sembràreu l'alegria / de la vostra santedat ... // A l'església un bon dia / el Senyor us va suggerir / una immensa gosadia : / 'deixa-ho tot i vine amb mi.' / I als pobrets amb coratgia / vau cedir vostra heretat ... // Al desert, amb gran prestesa, / penetràreu amatent / per trobar la saviesa / del qui es fa del Crist servent. / I cercant-la amb gran maestria, / us cobrí sa claredat ... // El diable, mort d'enveja, / us tempta, sediciós. / Sens descans, ell es rabeja / atacant-vos furiós. / Però vós, amb energia, / vau confondre sa maldat ...// Superada una tempesta, / ¿on estàveu,Jesús meu ? / vàreu dir, ja amb crit de festa. / ¿No em senties dintre teu, / abrivant ta gallardia / i enllestint tan fort combat? ... // Amagant-vos més encara / per polir vostra virtut, / el bon Déu us forjà pare / d'una immensa multitud, / que el desert, amb vigoria, / feu florir de santedat ... // Els ho dèieu amb fermesa: / 'Prengueu molt, sigueu senzills, / no us fieu de cap riquesa, / aparteu tots els perills / i allunyeu la malaltia / de covar la vanitat ' ...// A Sant Pau, un altre asceta / molt més sant i vell que vós, / tocant ja la seva meta, / admiràreu, pietós. / Vostra mà, com convenia, / va enterrar aquell cos sagrat ... // Vau anar a l'Alexandria / quan teníeu cent quatre anys / per combrate l'heretgia // i dels savis els enganys. /Amb la vostra valentia / esboiràreu la ciutat ... // Poc després us cridà el Pare. / Estimant tots, enardit, / i invocant la dolça Mare, / li lliuràreu l'esperit. / Vostre rostre resplendia / la més bella claredat ... // Celebrem la vostra festa / el disset del mes primer, / enaltint la vostra gesta / d'estimar com Crist va fer. / Vostre exemple i companyia / fins avui ens ha arribat ... // Amb el bàcul de fermesa / i amb el llibre que porteu, / amb l'esguard de senzillesa / i el porquet just a ranpeu; / conduïu -nos nit i dia / pel camí de la bondat ... // Vilassar ple d'alegria / en tostemps us ha aclamat. / sigueu sempre el nostre guia / Sant Antoni benaurat. /// V. Pregueu per nosaltres, benaurat Antoni. // R. Perquè siguem dignes de les promeses de Jesucrist. // PREGUEM / Oh Déu vós heu concedit a Sant Antoni, abat, de servir-vos al desert amb una vida admirable, per la seva intercessió, feu que renunciem a nosaltres mateixos i us estimem sobre totes les coses. Per Jesucrist Senyor nostre, R. Amén. | 08214-311 | Església Parroquial (plaça de la Vila) | Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, les santes, la Mare de Déu o Crist. Tradicionalment es canten en les festivitats religioses. Acostumen a tenir dues parts: a la primera s'explica la vida, miracles i martiri del sant; mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat. La tradició dels goigs té els seus orígens en la representació dels misteris medievals. La primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven, i el primer text conegut de goigs són els Goigs de Nostra Dona, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV). Els gremis i confraries, especialment la del Roser, popularitzen els goigs dels seus patrons respectius. Malgrat tot, els goigs tal i com els coneixem i que es canten actualment, cal situar-la a partir de la determinació del Concili de Trento (1645), per potenciar la pietat popular a través d'aquest tipus de manifestacions litúrgiques. El gran moment de creació dels goigs fou el segle XVII, quan totes les esglésies parroquials, així com les capelles i capelletes més petites foren dotades d'aquestes manifestacions. Es desconeix el creador de la lletra i la música dels goigs, però quasi bé tots foren editats per impremta durant les primeres dècades del segle XX, i les músiques foren recompostes i arranjades també durant aquest període. | 41.5174100,2.3583800 | 446463 | 4596396 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77399-foto-08214-311-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77399-foto-08214-311-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Lletra i música: Mn. Joaquim Vives Aragó.// Il·lustració i orla: Rafel Casals Planas // notes històriques: Josep Samon ForgasEs tracta de la tercera edició, còpia de l'original de 1985.Editat per la Parròquia de sant Genís, de Vilassar de Dalt.Imprès a la Impremta El Vaixell, al carrer de la Font de la Teula, 13 de Vilassar de Dalt. Dipòsit Legal: B 3.692-1995. | 98|119|94 | 62 | 4.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | |||||||||
| 77400 | Goigs a llaor de la Mare de Déu dels Dolors | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-a-llaor-de-la-mare-de-deu-dels-dolors | XVII-XXI | Goigs a llaor de la Mare de Déu dels Dolors que es canten a la parròquia de Vilassar per la seva festa i que diuen així: TORNADA./ Per vostre dolor sens mida / que us ferí el Cor maternal, / deixeu nostra ànima ungida / d'una força celestial. // PRIMER DOLOR / Bé us digué una amarga cosa / el vell servent del Senyor, / i us punyí el glavi traïdor / com una espina la rosa. / I l'Infantó divinal / esguardàreu entristida: / deixeu nostra ànima ungida / d'una força celestial. // SEGON DOLOR / En aquell penós viatge / vers un exili inclement, / vós sofriu un llarg turment, / mes Jesús us encoratja / amb un somriure tendral / que us fa la ruta florida. / Deixeu nostra ànima ungida / d'una força celestial. // TERCER DOLOR / Oh, quina dolor punyenta / quan perdéreu a Jesús; / i tot us semblà confús / mancant-vos la Llum ardenta! / Plorant la culpa letal / feu que retrobem la Vida: deixeu nostra ànima ungida / d'una força celestial. // QUART DOLOR / Al carrer de l'Amargura / quin amarg encontre feu! / vostre Fill portant la creu, / caminant a mort segura ! / ¿Qui dirà el sofrir mortal / que us obrí nova ferida ? / Deixeu nostra ànima ungida / d'una força celestial. // CINQUÈ DOLOR / El vostre Cor, com us sagna, veient Jesús expirar! / Vostre Cor se us vol trencar / vessant d'aquell dolor magne. / Que us ofreni un cant filial / la Humanitat redimida. / Deixeu nostra ànima ungida / d'una força celestial. // SISÈ DOLOR / Quan teniu en vostres braços / el cos del Fill immolat, / de tant i tant que heu plorat, / els vostres ulls en són lassos. / I en la cova sepulcral, / com us sentiu defallida ! / Deixeu nostra ànima ungida / d'una força celestial. // SETÈ DOLOR / Sense Jesús,, Verge pia, / en solitud us quedeu: / ben abraçada a la Creu, / sentiu la nit que us cenyia. / Deu-nos corona eternal / quan la lluita haurem finida. / Deixeu nostra ànima ungida / d'una força celestial. /// V. Ora pro nobis Virgo dolorosíssima. // R. Ut digni efficiamur promissionibus Christi. // OREMUS: Deus, in cujus passióne, secúndum Simeónis prophetíam, dulcíssimam ánimam gloriósae Virginis et Matris Mariae dolóris gládius pertransívit: concéde propítius; ut, qui transfixiónem ejus et passiónem venerándo recólimus, gloriósis méritis et précibus ómnium Sanctórum cruci fidéliter astántium intercendéntibus, passiónis tuae effectum felicem consequámur: Qui vivis et regnas ... // | 08214-312 | Església Parroquial (plaça de la Vila) | Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, les santes, la Mare de Déu o Crist. Tradicionalment es canten en les festivitats religioses. Acostumen a tenir dues parts: a la primera s'explica la vida, miracles i martiri del sant; mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat. La tradició dels goigs té els seus orígens en la representació dels misteris medievals. La primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven, i el primer text conegut de goigs són els Goigs de Nostra Dona, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV). Els gremis i confraries, especialment la del Roser, popularitzen els goigs dels seus patrons respectius. Malgrat tot, els goigs tal i com els coneixem i que es canten actualment, cal situar-la a partir de la determinació del Concili de Trento (1645), per potenciar la pietat popular a través d'aquest tipus de manifestacions litúrgiques. El gran moment de creació dels goigs fou el segle XVII, quan totes les esglésies parroquials, així com les capelles i capelletes més petites foren dotades d'aquestes manifestacions. Es desconeix el creador de la lletra i la música dels goigs, però quasi bé tots foren editats per impremta durant les primeres dècades del segle XX, i les músiques foren recompostes i arranjades també durant aquest període. | 41.5173800,2.3583200 | 446458 | 4596392 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77400-foto-08214-312-1.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Lletra de Marià Manent. Música del mestre Antoni Pérez Moya | 98|119 | 62 | 4.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | |||||||||
| 77401 | Goigs a llaor de la Verge Maria del Roser | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-a-llaor-de-la-verge-maria-del-roser | XVII-XXI | Goigs a llaor de la Verge Maria del Roser que es venera a la Parròquia de Sant Genís de Vilassar del Bisbat de Barcelona i que diuen així: Vostres Goigs amb gran plaer / cantarem, Verge Maria: / puix que Vostra Senyoria / és la Verge del Roser. // Déu plantà dins Vós, Senyora, / el Roser molt excel·lent, / quan us féu mereixedora / del concebre'l purament, / donant fe al missatger / que, del cel, us trametia / Déu el Pare, que volia / fóssiu Mare del Roser. // Del sant ventre produïda / la planta del Roser verd, / fóreu d'àngels circuïda / i servida amb gran concert; / i restà pur i sencer / vostre cos amb alegria, / quan nasqué dins l'establia / el celestial Roser. // Quan els Reis devots sentiren / del Roser la gran olor, / amb l'estel ensems partiren / per adorar lo Senyor, / i trobaren, cert, el ver / de Balaam la profecia, / quan Vostra Mercè tenia / en els braços el Roser. // Gran delit us presentava / Vostre Fill ressuscitat / amb cinc roses que portava / a les mans, peus i costat; / per les quals en Llucifer, / que dels sants l'infern omplia, / fou robat en aquell dia / que florí lo sant Roser. // Reparada la gran erra / d'Adam, per la mort cruel, / transplantat fou de la terra / el Roser dalt en el cel ; / i pujant amb gran poder / el partir no us entristia, / contemplant Déu com rebia / amb gran goig el sant Roser. // No fou de menor estima / el goig de l'Esperit Sant, / que vingué de l'alta cima / al vostre Col·legi Sant, / i regà aquell sant planter / que lo gran Déu elegia / per estar en companyia del celestial Roser. // Vostra vida ja acabada, / el major dels goigs sentís: / a Déu fóreu presentada / triomfant al Paradís, / que Senyora us volgué fer / del gran hort que posseïa, / col·locant-vos on devia / sota l'ombra del Roser. // Manà Vostra Senyoria / als Frares Predicadors / que de Vostra Confraria / fossin instituïdors: / i és així que fou fundada / obeint vostre voler, / dignament intitulada / de la Verge del Roser. // Puix mostreu vostre poder / fent miracles cada dia, / preserveu, Verge Maria, / els confrares del Roser. /// | 08214-313 | Església Parroquial (plaça de la Vila) | Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, les santes, la Mare de Déu o Crist. Tradicionalment es canten en les festivitats religioses. Acostumen a tenir dues parts: a la primera s'explica la vida, miracles i martiri del sant; mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat. La tradició dels goigs té els seus orígens en la representació dels misteris medievals. La primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven, i el primer text conegut de goigs són els Goigs de Nostra Dona, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV). Els gremis i confraries, especialment la del Roser, popularitzen els goigs dels seus patrons respectius. Malgrat tot, els goigs tal i com els coneixem i que es canten actualment, cal situar-la a partir de la determinació del Concili de Trento (1645), per potenciar la pietat popular a través d'aquest tipus de manifestacions litúrgiques. El gran moment de creació dels goigs fou el segle XVII, quan totes les esglésies parroquials, així com les capelles i capelletes més petites foren dotades d'aquestes manifestacions. Es desconeix el creador de la lletra i la música dels goigs, però quasi bé tots foren editats per impremta durant les primeres dècades del segle XX, i les músiques foren recompostes i arranjades també durant aquest període. | 41.5174200,2.3583300 | 446459 | 4596397 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77401-foto-08214-313-1.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Melodia popular.Text restablert per F. Ribas Pontí, extret d'una edició de l'any 1958 on es diu que l'Excm. i Rvdm. Dr. Gregori Modrego i Casaus, Arquebisbe- Bisbe de Barcelona, s'ha dignat a concedir 200 dies d'indulgència als seus fidels diocesans cada vegada que devotament cantin o resin els presents Goigs | 98|119 | 62 | 4.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | |||||||||
| 77402 | Goig en honra de la gloriosa Transfiguració de Christo Senyor nostre, vulgarment dit Sant Salvador | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goig-en-honra-de-la-gloriosa-transfiguracio-de-christo-senyor-nostre-vulgarment-dit-sant | XVIII | <p>Goig en honra de la gloriosa Transfiguració de Christo Senyor nostre, vulgarment dit Sant Salvador, que es cantaven a l'ermita de Sant Salvadoe de Can Boquet, i que diuen així: Volem la Creu abrassar, / y servirvos avb fervor. / O Jesus transfigurat / concediunos vostre amor. // Per imitar tant patir, / que fereu per nostre exemple: / de vostra Gloria en lo Temple / tots vos desitjam seguir / per poder del tot cumplir / la lley ab zel y calor. // O Jesus, &c. // Perçó lo mes apartat / de la Muntanya buscau, / y ab tres Apostols anau / á monstrarvos transformat: / lo lloch de Gloria ha estat / l'alta cima del Thabór. // O Jesus, &c. // Ab vos elegits anaren / tres: Pere, Jaume, y Joan / com de vostre Cor imán: / tant feliz ditxa gosaren, / que á ningun algtre pensaren / tinguesseu tant gran amor. // O Jesus, &c. // Al mitx de tant dolçura / los Sants Moysés y Elias, / acompañan al Mesias / á celebrar ab ternura / tant inefable hermosura / entre totas la millor. / O Jesus, &c. // Als cinch que feren costat, / que cautelosos anassen, / per convenir que callassen / tot lo en la visió passat, / fins haver resuscitat: / los maná lo Salvador. // O Jesus, &c. // De tal manera gustá / á Pere tant grata vista, / que olvidant á pena trista / alli estar manifestà: / mes per resposta quedá / ofuscat lo resplandor // O Jesus, &c. // De la Montanya baixaren / los tres Apostols pasmats, / y á tot sufrir animats / ab tant anhelo se armaren, / que tots sas vidas donaren / plens de divino valor. // O Jesus, &c. // Per alcançar esta gloria, / y gosar de eix gran transport, / se té de fer de la mort, / á fi de que tot Fael moria / penetrat de bon dolor. // O Jesus, &c. // Qui ab pietat singular / á tant devota Capella, / que es de figura molt beella / vol pujar á visitar: / ab cuydado ha de pregar / á son amat Redemptor. // O Jesus, &c. // O Vilassar, que ab primor / en la Casa de un Pagés, / ab molta mesura y pes / obsequias al Señor : / per tenir tant gran honor / deus procurarlo ab ardor. / O Jesus, &c. // Puig per guanyar tanta paga / volem viurer ab candor. // O Jesus transfigurat / concediunos vostre amor./// V. Gloriosus apparuisti in conspectu Domini.// R. Propterea decorem induït te Dominus. // OREMUS / Deus, qui fideu Sacramenta, in Unigeniti tui gloriosa Transfiguratione, patrum testimonio roborasti; adorationem filiorum perfectam, voce delapsa in nube lucida, mirabiliter praesignasti: concede propitius; ut ipsius Regis gloriae nos coheredes efficias, et ejusdem gloriae tribuas esse consortes. Per cumdem Christum.</p> | 08214-314 | Plaça de la Vila, 9 | <p>Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, les santes, la Mare de Déu o Crist. Tradicionalment es canten en les festivitats religioses. Acostumen a tenir dues parts: a la primera s'explica la vida, miracles i martiri del sant; mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat. La tradició dels goigs té els seus orígens en la representació dels misteris medievals. La primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven, i el primer text conegut de goigs són els Goigs de Nostra Dona, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV). Els gremis i confraries, especialment la del Roser, popularitzen els goigs dels seus patrons respectius. Malgrat tot, els goigs tal i com els coneixem i que es canten actualment, cal situar-la a partir de la determinació del Concili de Trento (1645), per potenciar la pietat popular a través d'aquest tipus de manifestacions litúrgiques. El gran moment de creació dels goigs fou el segle XVII, quan totes les esglésies parroquials, així com les capelles i capelletes més petites foren dotades d'aquestes manifestacions. Es desconeix el creador de la lletra i la música dels goigs, però quasi bé tots foren editats per impremta durant les primeres dècades del segle XX, i les músiques foren recompostes i arranjades també durant aquest període.</p> | 41.5174800,2.3586200 | 446483 | 4596403 | 08214 | Vilassar de Dalt | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77402-foto-08214-314-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77402-foto-08214-314-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77402-foto-08214-314-3.jpg | Física | Popular|Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Aquests goigs ja no es canten però es va fer una edició facsímil d'aquest exemplar conservat a l'arxiu parroquial, datat el segle XVIII amb motiu de la restauració i reconciliació de la Capella de Sant Salvador, de Can Boquet, celebrada el diumenge dia 9 d'agost de l'any 1981. | 119|94 | 56 | 3.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | |||||||||
| 77403 | Primera edició dels goigs dels gloriosos Sants Màrtirs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/primera-edicio-dels-goigs-dels-gloriosos-sants-martirs | XIX | <p>Goigs dels gloriosos Sants Màrtirs quals sagradas reliquias venera la parròquia de Sant Genís de Vilassar, i que diuen així: Ja que vàreu conquistar / la palma de la victòria. / Protegiu des de la Glòria / als devots de Vilassar.// En la ciutat de Caller, / de la isla de Cerdenya, / segons vostra vida ensenya, / martirisats vareu ser. / Per Jesús vareu donar / la vostra sang meritoria./ Protegiu, etc.// L'Emperador Constantí, / que dels Sants honrava'ls cossos, / per posarhi'ls vostres ossos / un gran temple feya allí. / Mes si 'l el temple 's va arrunar, / no 's perdé vostra memòria. / Protegiu, etc.// Trobá, ab l 'ajuda del cel, / fent dejunis i pregarias, / vostras urnas funeraries/ el bon prelat Esquivel. / Del tresor que va trobar / la certesa es ben notoria. / Protegiu, etc.// A viurhi cinch anys ó sis, / del Virey com secretari, / una vegada va anarhi / un bon fill d'aquest país. / De com allí 'l van honrar/ be' n tenim bona memoria./Protegiu, etc.// Per provarli ‘l sèu amor lo Prelat, ab acte noble, per enriquir lo sèu poble / va donar-li un gran tresor. / Vostres cossos li va dar / ab sa virtut protectoria. / Protegiu, etc.// Los marins creyentho igual, / los duen á Barcelona, / mes de prompte ‘l tro ressona / y ‘s desfá un gran temporal. / La nau aquí va portar / Dèu ab forsa obligatòria. / Protegiu, etc.// Lo poble en agrahiment / á tan alta maravella, / los posa dins la capella / del Santíssim Sagrament. / Gran retaule hi fa daurar / ab relleus de vostra història. / Protegiu, etc.// Com visió que va tení / sant Joan una vegada, / ab la vesta immaculada / rodejeu l'Anyell diví. / Volguéunos també á cantar / la seva eterna victoria. / Protegiu, etc. // Un gran exérsit formeu / de tota llei de personas, / ab bisbes, noyets, matronas, / y ‘l deixeble Thimoteu. / Tots pel Cel vareu deixar / l'existencia tranzitoria. / Protegiu,etc. // Quan acaba ‘l mes de Abril / fem cad' any festas hermosas, / guarnintvos l'altar de rosas / y poncellada gentil. / Flors que tocan vostre altar / tothom ne pren per memoria. / Protegiu, etc. // Vostre poder celestial / fa ploure en aquesta terra, / ens protegeix en la guerra / y' ns fa sortir de tot mal. / Fins sobre el furor del mar / vostre poder té victòria./ Protegiu, etc. // Al que us siga ben devot / alcanseuli la bona anyada, / lliureulo de pedregada / y del pecat sobre tot. / Sigueu de sa vida ‘l far, / ajudeulo quan se moria. / Protegiu, etc. // Puix rodejan vostre altar / honorant vostra memoria, / Protegiu desde la Gloria / els devots de Vilassar. /// (En lo temps pasqual): V. Pretiosa in conspectu Domini, alleluia./ R. Mors Sanctorum ejus, alleluia./ (En altre temps): V. Exultabunt Sancti in gloria./ R. Letabuntur in cubilibus suis./ ORATIO (En lo dia de la festa): PREGUEM. Deus, qui nos annua sanctorum Martyryum tuorum Petri et sociorum ejus solemnitate/ laetificas, concede propitius, ut quorum gaudemus meritis, accendamur exemplis. Per Christum, etc. Amén.// (En altre temps): Deus, qui nos sactorum Martyrum tuorum Petri et sociorum ejus commemoratione laeti-/ ficas, etc., etc. //</p> | 08214-315 | Plaça de la Vila, 9 | <p>Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, les santes, la Mare de Déu o Crist. Tradicionalment es canten en les festivitats religioses. Acostumen a tenir dues parts: a la primera s'explica la vida, miracles i martiri del sant; mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat. La tradició dels goigs té els seus orígens en la representació dels misteris medievals. La primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven, i el primer text conegut de goigs són els Goigs de Nostra Dona, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV). Els gremis i confraries, especialment la del Roser, popularitzen els goigs dels seus patrons respectius. Malgrat tot, els goigs tal i com els coneixem i que es canten actualment, cal situar-la a partir de la determinació del Concili de Trento (1645), per potenciar la pietat popular a través d'aquest tipus de manifestacions litúrgiques. El gran moment de creació dels goigs fou el segle XVII, quan totes les esglésies parroquials, així com les capelles i capelletes més petites foren dotades d'aquestes manifestacions. Es desconeix el creador de la lletra i la música dels goigs, però quasi bé tots foren editats per impremta durant les primeres dècades del segle XX, i les músiques foren recompostes i arranjades també durant aquest període.</p> | 41.5174500,2.3586700 | 446487 | 4596400 | 1887 | 08214 | Vilassar de Dalt | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77403-foto-08214-315-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77403-foto-08214-315-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Religiós | 2020-01-23 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Impresos per la Tipografia Catòlica, del carrer del Pi, núm. 5 de Barcelona, l'any 1887 i que es conserven relligats d'antic en un llibre de l'arxiu parroquial. | 98 | 56 | 3.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | ||||||||
| 77404 | Goigs dels gloriosos seixanta dos màrtirs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-dels-gloriosos-seixanta-dos-martirs | XIX | Goigs dels gloriosos sexanta dos martyrs, que foren trobats en cerdenya, y vuy se veneran en lo lloch de Vilassar de Dalt, i que diuen així: Puix en lo Cel y en la terra/ vos ha volgut Deu honrar: / socorreu vostres Devots / Martyrs Sants de Vilassár. // Cerdenya y Roma ilustrareu / ab lo vostre naixement, / y ab fervor mes excelent / de vostre sanch rubricareu: / En tal martyri ensenyareu / lo millor sacrificar; / socorreu vostres Devots, &c.// Los infernals procuraban borra [ ] / en derruhir á dos Temples / ahont vostres Cossos estaban: / Molt vanament se cansaban / en volervos ocultar; / socorreu vostres Devots, &c.// En mitx de tanta ruhina / fonch trobát aques tresor, / quens concedeix lo Senyor / dádiva ton peregrina: / Que fonch voluntat divina / mol bé podém afirmar; / socorreu vostres Devots, &c.// Luego un Devot ab ternura / de Vilassár natural, / tresor tan celestial / per sa Patria lo procura: / De ahont nos vé la ventura / de poderos venerar:/ socorreu vostres Devots, &c.// Tormenta patí cruel / la nau en vostre retorn/ pero la ditxosa sort / vá premiar lo nostre [ ] / Fonch assó perque lo Cel / nons volgué desconsolár; / socorreu vostres Devots, &c.// En Vilassár fabricada / se mira esta Capella, / y es la millor maravella, / pues se veu tan visitada; / Tota cosa es alcanzada / per qui la sap suplicar; / socorreu vostres Devots, &c.// En totas necessitats / nos socorreu ab clemencia, / perquè á la vostra presencia / nons mirem desamparats: / Preservaunos de pecats / perque os pugám agradar; / socorreu vostres Devots, &c.// Lo veureus tant piadosos / en qualsevol apretura, / es indici que assegura / sou ab Deu molt poderosos: / Fassáu siám los ditxosos / sabent-vos acompanyar; / socorreu vostres Devots, &c.// De sexanta y dos soldats / se compon vostre Escuadró, / y es lo mes fort Batalló / en nostras necessitats: / Guardaunos de tempestats / en la terra y en lo mar; / socorreu vostres Devots, &c.// TORNADA.// Puix corona vostres merits / una gloria singular; / socorreu vostres Devots / Martyrs Sants de Vilassár. // V. Exultabunt Sancti in Gloria,/ R. Laetabuntur in cubilibus, suis./ Deus, qui nos concedis Sanctorum Martyriam tuorum Petri et sociorum ejus et solemnitate natalitia colere, da nobis in aeterna beatitudine, de eorum societate gaudere. Per Christum Dominum nostrum./ R. Amen. // | 08214-316 | Plaça de la Vila, 9 | Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, les santes, la Mare de Déu o Crist. Tradicionalment es canten en les festivitats religioses. Acostumen a tenir dues parts: a la primera s'explica la vida, miracles i martiri del sant; mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat. La tradició dels goigs té els seus orígens en la representació dels misteris medievals. La primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven, i el primer text conegut de goigs són els Goigs de Nostra Dona, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV). Els gremis i confraries, especialment la del Roser, popularitzen els goigs dels seus patrons respectius. Malgrat tot, els goigs tal i com els coneixem i que es canten actualment, cal situar-la a partir de la determinació del Concili de Trento (1645), per potenciar la pietat popular a través d'aquest tipus de manifestacions litúrgiques. El gran moment de creació dels goigs fou el segle XVII, quan totes les esglésies parroquials, així com les capelles i capelletes més petites foren dotades d'aquestes manifestacions. Es desconeix el creador de la lletra i la música dels goigs, però quasi bé tots foren editats per impremta durant les primeres dècades del segle XX, i les músiques foren recompostes i arranjades també durant aquest període. | 41.5175100,2.3585800 | 446480 | 4596407 | 1840 | 08214 | Vilassar de Dalt | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77404-foto-08214-316-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77404-foto-08214-316-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Religiós | 2020-01-23 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Edició dels goigs de 1840 impresos 'En la Oficina de D. Juan FRANCISCO PIFERRER, Estamper del Rey, plaza del Angel'.Es conserven relligats en un llibre de l'arxiu parroquial. La lletra i la música que es fan servir en l'actualitat han variat. Aquesta és una versió més antiga. | 98 | 56 | 3.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | ||||||||
| 77405 | Goigs als gloriosíssims Sant Genis, Notari, i Sant Genís, Comediant | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-als-gloriosissims-sant-genis-notari-i-sant-genis-comediant | XIX | <p>Edició antiga dels goigs als gloriosissims Sant Genis, Notari, i Sant Genís, comediant, martirs, i patrons de Vilassar, i que diuen així: Puix son exemplar de amor / y de Vilassar etxis / los dos Patrons Sant Genís / donarnos á tots favor. / Vilassar te per sa gloria / en los dos tant grans Patrons, / que en totas tribulacions / lo assistiu, y ix ab victoria; / y anelant ab gran fervor / lo gozar del Paradís, / los dos Patrons Sant Genís / doneunos á tots favor. // De Arles en lo siti hermos, / desplegan llum y alegria, / y fou gran desde aquell dia / puix qui naxia erau vos; / si fou de altre sol primor / encara queda indecís, / los dos &c. // Ab un zel extraordinari / fereu lo proces al vici, / ty la virtut en ofici / convertiu quedant Notari; / donant fe del Redemptor / quye es lo Ogirinal castís, / los dos &c. // Fulmina iniqua sentencia / lo Jutge contra'ls Christians, / y vos ab totas dos mans / la acceptau sens resistencia; / á la fe be un Impostor / la donareu de comís,/ los dos &c. // En vostre cor fou la guerra / ahont armat de honor y zel / elevau la ploma al Cel, / llansant lo tinter en terra; / axo volgue lo traydor / que vostra mort decidís, / los dos &c. // Sa cruel ceguera no sap / perque exiu amb mostras grans / vos ab lo cap en las mans, / quant ells ab las mans al cap; / aquest singular favor / se veu en un improvís, / los dos &c. // De vostra mort lo motiu / te testimoni constant / perque Genís comediant / lo representaba al viu; / á vista de gran amor / pogue ser cridat axis, / los dos &c. // Burla feu de un sagrament / pero ab un sagrat instint, / lo Cel anaba assistint / quan l'aygua anaba corrent; / ab aquesta fou favor / que fins lo cor se emblanquís, / los dos &c. // Los tirans ab gran exces / animan vostra tragedia, / puix convertit en comedia / dels idols féu entremés; tenint axò á deshonor / lo matarvos fan precís, / los dos &c. // La Creu que estant preparada / al Autor representà / vostra Comedia acabá / ab la mes curta Jornada. / A gloria del Criador / fan vos victor indivís, / los dos &c. // Un parell tan singular / es lo nostre nort glorios, / perque's mostra prodigios / en la terra, y en lo mar; / á dos mans tant Protector / nos promet la sort felis, / los dos Patrons Sant Genís / donaunos á tots favor. // Puix al Parroquiá ab amor / li alcansau lo que es precís, / los dos Patrons Sants Genís / donaunos á tots favor. // V. Laetamini in Domino et exultate Justi. // R. Et gloriamini omnes recti corde. // OREMUS. / Deus, qui nos concedis Sanctorum Martiriam tuorum Genesii, et Genesii natalia colere, da nobis in aeterna beatitudine de eorum societate gaudere. Per Dominum nostrum Et. // R. Amen.//</p> | 08214-317 | Plaça de la Vila, 9 | <p>Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, les santes, la Mare de Déu o Crist. Tradicionalment es canten en les festivitats religioses. Acostumen a tenir dues parts: a la primera s'explica la vida, miracles i martiri del sant; mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat. La tradició dels goigs té els seus orígens en la representació dels misteris medievals. La primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven, i el primer text conegut de goigs són els Goigs de Nostra Dona, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV). Els gremis i confraries, especialment la del Roser, popularitzen els goigs dels seus patrons respectius. Malgrat tot, els goigs tal i com els coneixem i que es canten actualment, cal situar-la a partir de la determinació del Concili de Trento (1645), per potenciar la pietat popular a través d'aquest tipus de manifestacions litúrgiques. El gran moment de creació dels goigs fou el segle XVII, quan totes les esglésies parroquials, així com les capelles i capelletes més petites foren dotades d'aquestes manifestacions. Es desconeix el creador de la lletra i la música dels goigs, però quasi bé tots foren editats per impremta durant les primeres dècades del segle XX, i les músiques foren recompostes i arranjades també durant aquest període.</p> | 41.5174900,2.3586100 | 446482 | 4596405 | 08214 | Vilassar de Dalt | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Religiós | 2020-01-23 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Edició dels goigs del segle XIX impresos per 'Eularia Piferrer, Viuda Impresóra de S. M. Plaza del Angel'. Es conserven emmarcats a l'arxiu parroquial. La lletra i la música que es fan servir en l'actualitat han variat. Aquesta és una versió més antiga. | 56 | 3.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | ||||||||||||
| 77406 | Rellotge de sol del Mas Salvet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-del-mas-salvet | www.gnomonica.cat | XIX | Rellotge de sol, del tipus vertical declinant, i superfície rectangular amb orientació sud-est. Es troba ubicat a la façana de migdia del Mas Salvet , entre la finestra esquerra i el finestral obert per sota del ràfec, a la planta pis de la casa. Es tracta d'un rellotge policromat, pintat damunt de la façana, sense cap arrebossat previ, a base de calç. Els colors emprats són el rosa pàl·lid pel fons del quadrant; el rosa o grana envellit per realitzar el disc solar; les línies horàries; les xifres romanes que dibuixen les hores; part de la sanefa lineal de tancament intern i extern i el nom de la casa amb la data d'execució. També s'ha emprat el color marró per pintar la sanefa lineal d'un centímetre aproximadament d'amplada que ressegueix la part superior interna del frontó; les tres línies externes, a excepció de la superior que formen part del marc del quadrant; les dues sanefes vegetals situades a banda i banda del frontó i la que s'emmarca al centre del marc inferior del rellotge que consisteix en una línia ondulada d'uns vint-i-cinc centímetres, entretallada per una petita circumferència pintat a mà alçada. Per sobre del color groc uniforme de la façana, s'ha pintat amb un to rosat molt pàl·lid, la superfície del quadrant, al damunt del qual hi ha dibuixat el rellotge. El gnòmon de vareta és de secció circular, acabat en punxa. Neix just per sobre del centre del llavi superior de la cara somrient d'un sol antropomorfa. Els raigs solars són de superfície triangular. Les línies horàries marquen les hores i les mitges hores, quedant delimitades per una sanefa de superfície quadrada amb un frontó superior que emmarca el disc solar. Les xifres representades són romanes. Estan repartides de la següent manera: les dotze del migdia al centre. A l'esquerra, començant per la part superior, marca les cinc del matí i va baixant progressivament fins a les dotze del migdia. A mà dreta, des del meridià va pujant d'hora en hora des de la una de la tarda fins a les cinc. A banda i banda del frontó s'observa una sanefa vegetal semblant a una fulla d'acàcia. Al cap de munt del mateix frontó la data '1829'. Per damunt, al centre de la sanefa rectangular superior de tancament, el nom de la casa en majúscules, 'MAS SALVET'. | 08214-318 | Carrer Josep Piferrer i Depaus, 6 | Va ser restaurat a principis del segle XXI. A l'Inventari de la Societat Catalana de Gnomònica, hi ha una fotografia realitzada l'any 1991 per E.F. (només consten les inicials) del rellotge originari de la casa pintat l'any 1829. Aquest quadrant estava pintat al fresc, amb pols de marbre, calç i pintura, emprant els colors vermell-grana i un beig-daurat. A la fotografia, s'hi pot observar a la sanefa, de superfície rectangular amb el disc solar, representat per un sol antropomorfa per sota del qual s'hi ha dibuixats uns núvols. Les xifres romanes són del mateix color. S'han dibuixat seguint la diagonal de les línies horàries. Les sanefes vegetals situades a banda i banda del frontó difereixen lleugerament de les actuals. L'hora de d'Àngelus s'observa representada per una franja rectangular que travessa, des de les onze del matí fins a dos quarts d'una de la tarda. El gnòmon és el mateix. Per la part dreta del quadrant es podia observar un cablejat que baixava perpendicularment per la façana. Ala fotografia realitzada per Ignasi Vilà l'any 2004, el nom de la casa estava pintat en color marró i algunes de les sanefes lineals verticals com les del quadrant interior també. | 41.5154900,2.3589400 | 446508 | 4596182 | 1829 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77406-foto-08214-318-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77406-foto-08214-318-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Aquest rellotge consta a l'Inventari de rellotges de sol dels Països Catalans de la Societat Catalana de Gnomònica amb el número de referència 465. Hi ha una fotografia datada de l'any 1991 amb el rellotge original. En una segona fotografia de l'any 2004 realitzada per Ignasi Vilà es poden veure algunes modificacions cromàtiques respecte a l'actual. | 98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | |||||||
| 77407 | Fornícula de Ca l'Anton Feliu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fornicula-de-ca-lanton-feliu | BENITO, Pere (1987). 'Llavors del regne. Les capelles de carrer'. Parròquia de Sant Genís. Vilassar de Dalt. SAMON i FORGAS, Josep (2010). Els sants dels vilassarencs; capelletes de carrer. Recull fotogràfic i dades bàsiques. Vilassar de Dalt. Inèdit. | XIX | Capella situada a l'alçada del primer pis de Ca l'Anton Feliu, entre els dos balcons. Es tracta d'una fornícula clàssica dedicada a l'Àngel custodi o de la Guarda. L'ampit és de pedra motllurada, l'arc de mig punt i una porta de vidre protegeix la imatge de bulto de l'interior. | 08214-319 | Ca l'Anton Feliu (C. Àngel Guimerà, 41) | Es podria tractar d'una devoció familiar dels Feliu, propietaris de la casa des del darrer terç del segle XVIII. L'any 1864 es fan obres d'embelliment de la façana i la fornícula podria correspondre a aquestes obres, però no es pot determinar documentalment. | 41.5182000,2.3556400 | 446235 | 4596485 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77407-foto-08214-319-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77407-foto-08214-319-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77407-foto-08214-319-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 119|98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | |||||||||
| 77408 | Font del Pi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-pi-1 | XX | Font proveïda amb aigua de la xarxa municipal, situada en el carrer Manuel Moreno, al costat de la Riera Salvet. Està constituïda per un cos principal de secció quadrada feta a base de maons amb un coronament de pedra granítica. A la façana frontal, hi ha el brollador, amb una aixeta de polsador de llautó i un plafó de rajoles (2 x 4) amb el nom de la font hi un pi, al·legoria d l'antic pi que dóna nom al barri. A l voltat, a l'alçada d'aquest plafó, hi ha una franja de rajoles del tipus de la vela, amb clors ocre i verd. Un cos més baix, serveix per presentar la pica de desaigua, feta d'una peça de pedra granítica. | 08214-320 | Carrer Manuel Moreno | 41.5138600,2.3627800 | 446827 | 4595999 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77408-foto-08214-320-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77408-foto-08214-320-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2019-12-13 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 51 | 2.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | |||||||||||
| 77409 | Fornícula de Can Serra de Plaça | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fornicula-de-can-serra-de-placa | BENITO, Pere (1987). 'Llavors del regne. Les capelles de carrer'. Parròquia de Sant Genís. Vilassar de Dalt. SAMON i FORGAS, Josep (2010). Els sants dels vilassarencs; capelletes de carrer. Recull fotogràfic i dades bàsiques. Vilassar de Dalt. Inèdit. | XVII | no conserva la imatge | Capella situada a l'alçada del primer pis de Can Serra de Plaça, entre la finestra central i la del lateral dret. Es tracta d'una fornícula clàssica que havia estat dedicada a Sant Francesc. L'ampit sobresurt de l'eix de la façana i és de pedra, l'arc escarser i no conserva la porta protectora de vidre que havia tingut. Tampoc es conserva una teuladeta a dues aigües que la protegia de la pluja i que es veu en una fotografia de l'Institut d'Història Municipal de Barcelona, datada l'any 1902. Però si que es conserva una pota més petita de fusta d'accés a la capella des de l'interior de la casa. | 08214-321 | Plaça de la Vila, 18 | Correspon a la devoció familiar dels Recorder de Plaça, on molts fadristerns de la nissaga tenien el nom de Francesc. L'any 1931 ja no hi havia la imatge a la capella perquè es guardava a l'interior de la casa. La imatge fou restaurada per Rosa Villà, propietària del mas, i donada a la parròquia. | 41.5170600,2.3580500 | 446435 | 4596357 | 08214 | Vilassar de Dalt | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77409-foto-08214-321-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77409-foto-08214-321-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77409-foto-08214-321-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 119|94 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | ||||||||
| 77410 | Col·lecció arqueològica del Museu Arxiu Municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-arqueologica-del-museu-arxiu-municipal | ALBERT i CORP, Esteve (1986) L'home dels ocells i dels peixos. Del Maresme a les Valls d'Andorra. Editorial Andorra, Andorra la Vella. MONTLLÓ BOLART, Jordi (1998). Història i actualitat dels museus i col·leccions del Maresme. Treball de recerca del programa de doctorat del Departament d'Antropologia de la Universitat de Barcelona: Recerca en antropologia cultural. Tutor: Doctor Joan Bestard. Inèdit. UBACH, Pau (1994) Memòries etno-arqueològiques. 6.000 anys d'història en el Maresme. Vilassar de Dalt, 1934-1993. Col·lecció El Montalt, 17. L'Aixernador, Argentona. | El Museu Arxiu Municipal de Vilassar de Dalt és un museu de comunitat i, per tant, interdisciplinar. El seu origen no es basa en la donació d'una col·lecció concreta d'un particular sinó del treball per recuperar el passat més llunyà d'un grup de persones encapçalades per Jaume Ventura i el seu interès per l'arqueologia. Així doncs, la col·lecció arqueològica és una de les tres més importants del fons del museu. Està formada per les troballes realitzades tant en jaciments excavats antigament, com d'excavacions recents. Destaquen els jaciments prehistòrics descoberts per Jaume Ventura, Pau Ubach i el grup d'arqueologia (Cova d'en Pau, Cova de la Granota, Cova d'en Joan, etc). També hi ha material procedents d'excavacions de jaciments romans (La Fornaca, Can Miqueló, Cal Garbat, Can Torradeta, Pistes d'Atletisme, Can Olla, etc) així com de jaciment dels voltants (Céllecs). | 08214-322 | Carrer Marquès de Barberà, 9 (Can Banús) | Segons consta en el registre de museus de la Generalitat la data de formació del museu és de 1961 'com a formalització legal de la col·lecció arqueològica reunida pel Grup d'Arqueologia Local'. Certament, els inicis del Museu cal buscar-los en aquest Grup d'Arqueologia, al capdavant del qual hi havia Jaume Ventura, que actuava de sotscomissari local d'excavacions arqueològiques, sota la tutela del Baró d' Esponellà. Els inicis d'aquest grup cal buscar-los a partir de la segona meitat dels anys 40, com explica Esteve Albert (1986: 8) que realitzaren la primera campanya arqueològica a l'acabament de la Segona Guerra Mundial, sota la direcció del Dr. Serra Ràfols i de Marià Ribas. Tot i que Pau Ubach ens parla de l'any 1943 com l'inici d'en Jaume Ventura en l'arqueologia i ens explica que amb anterioritat ja havia fet alguna cosa aïllada (entrevista a Pau Ubach, 22 de març de 1994). Més endavant, Albert (1986:28) ens explica com 'Sota el mestratge de Serra-Ràfols i de Marià Ribas i Bertran, vàrem estendre per tota la comarca els treballs dins l'àrea d'acció de la Secció d'Història i Arqueologia del Museu de Mataró, amb el propòsit de crear un Centre d'Estudis Comarcals. Això ens donà ocasió de connectar amb un grup de vilassarencs, entre els quals no hi mancà en Jaume Ventura'. De totes maneres les activitats d'aquest grup les podeu consultar més abastament en el llibre de Pau Ubach (1994). De les intervencions a partir dels anys 40 es va formar la col·lecció arqueològica. La idea, segons Ubach (1986:229) era fer un museu del megalític i explica els tràfecs de trasllats d'un lloc a l'altre fins anar a parar a la finca de Can Banús l'any 1974. També explica que van haver de netejar molts locals que no van arribar a estrenar. El primer local va ser a la casa d'en Jaume Ventura, després Can Deim i els Rajolers (Sala de la Societat del Carme). A partir de 1980 va començar l'interès per la indústria i es va recuperar materials de les fàbriques tèxtils de Vilassar. Amb aquests elements es va muntar una exposició 'La Fàbrica i el carrer' als locals d'una antiga fàbrica, Can Valls, on havien de quedar instal·lats com exposició permanent, però un incendi va malmetre alguns materials. | 41.5194800,2.3563600 | 446296 | 4596627 | 08214 | Vilassar de Dalt | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77410-foto-08214-322-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77410-foto-08214-322-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77410-foto-08214-322-3.jpg | Legal i física | Neolític|Edats dels Metalls|Antic|Ibèric|Romà|Medieval|Prehistòric | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La única sala d'exposició permanent del museu està dedicada a l'arqueologia. | 78|79|80|81|83|85|76 | 53 | 2.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | |||||||||
| 77411 | Col·lecció tèxtil del Museu Arxiu Municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-textil-del-museu-arxiu-municipal | ALBERT i CORP, Esteve (1986) L'home dels ocells i dels peixos. Del Maresme a les Valls d'Andorra. Editorial Andorra, Andorra la Vella. MONTLLÓ BOLART, Jordi (1998). Història i actualitat dels museus i col·leccions del Maresme. Treball de recerca del programa de doctorat del Departament d'Antropologia de la Universitat de Barcelona: Recerca en antropologia cultural. Tutor: Doctor Joan Bestard. Inèdit. UBACH, Pau (1994) Memòries etno-arqueològiques. 6.000 anys d'història en el Maresme. Vilassar de Dalt, 1934-1993. Col·lecció El Montalt, 17. L'Aixernador, Argentona. | XIX-XX | El Museu Arxiu Municipal de Vilassar de Dalt és un museu de comunitat i, per tant, interdisciplinar. El seu origen no es basa en la donació d'una col·lecció concreta d'un particular sinó del treball per recuperar el passat més llunyà d'un grup de persones encapçalades per Jaume Ventura i el seu interès per l'arqueologia. A partir de 1980 va començar l'interès per la indústria i es van recuperar materials de les fàbriques tèxtils de Vilassar. Amb aquests elements es va muntar una exposició 'La Fàbrica i el carrer' als locals d'una antiga fàbrica, Can Valls, on havien de quedar instal·lats com exposició permanent, però un incendi va malmetre alguns materials. Actualment els materials s'han traslladat a Can Manyer , a la nau vella. | 08214-323 | Nau vella de Can Manyer | Segons consta en el registre de museus de la Generalitat la data de formació del museu és de 1961 'com a formalització legal de la col·lecció arqueològica reunida pel Grup d'Arqueologia Local'. Certament, els inicis del Museu cal buscar-los en aquest Grup d'Arqueologia, al capdavant del qual hi havia Jaume Ventura, que actuava de sotscomissari local d'excavacions arqueològiques, sota la tutela del Baró d' Esponellà. Els inicis d'aquest grup cal buscar-los a partir de la segona meitat dels anys 40, com explica Esteve Albert (1986: 8) que realitzaren la primera campanya arqueològica a l'acabament de la Segona Guerra Mundial, sota la direcció del Dr. Serra Ràfols i de Marià Ribas. Tot i que Pau Ubach ens parla de l'any 1943 com l'inici d'en Jaume Ventura en l'arqueologia i ens explica que amb anterioritat ja havia fet alguna cosa aïllada (entrevista a Pau Ubach, 22 de març de 1994). Més endavant, Albert (1986:28) ens explica com 'Sota el mestratge de Serra-Ràfols i de Marià Ribas i Bertran, vàrem estendre per tota la comarca els treballs dins l'àrea d'acció de la Secció d'Història i Arqueologia del Museu de Mataró, amb el propòsit de crear un Centre d'Estudis Comarcals. Això ens donà ocasió de connectar amb un grup de vilassarencs, entre els quals no hi mancà en Jaume Ventura'. De totes maneres les activitats d'aquest grup les podeu consultar més abastament en el llibre de Pau Ubach (1994). De les intervencions a partir dels anys 40 es va formar la col·lecció arqueològica. La idea, segons Ubach (1986:229) era fer un museu del megalític i explica els tràfecs de trasllats d'un lloc a l'altre fins anar a parar a la finca de Can Banús l'any 1974. També explica que van haver de netejar molts locals que no van arribar a estrenar. El primer local va ser a la casa d'en Jaume Ventura, després Can Deim i els Rajolers (Sala de la Societat del Carme). A partir de 1980 va començar l'interès per la indústria i es va recuperar materials de les fàbriques tèxtils de Vilassar. Amb aquests elements es va muntar una exposició 'La Fàbrica i el carrer' als locals d'una antiga fàbrica, Can Valls, on havien de quedar instal·lats com exposició permanent, però un incendi va malmetre alguns materials. | 41.5194800,2.3563600 | 446296 | 4596627 | 08214 | Vilassar de Dalt | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77411-foto-08214-323-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77411-foto-08214-323-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 53 | 2.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | |||||||||
| 77412 | Col·lecció històrica del Museu Arxiu Municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-historica-del-museu-arxiu-municipal | ALBERT i CORP, Esteve (1986) L'home dels ocells i dels peixos. Del Maresme a les Valls d'Andorra. Editorial Andorra, Andorra la Vella. MONTLLÓ BOLART, Jordi (1998). Història i actualitat dels museus i col·leccions del Maresme. Treball de recerca del programa de doctorat del Departament d'Antropologia de la Universitat de Barcelona: Recerca en antropologia cultural. Tutor: Doctor Joan Bestard. Inèdit. UBACH, Pau (1994) Memòries etno-arqueològiques. 6.000 anys d'història en el Maresme. Vilassar de Dalt, 1934-1993. Col·lecció El Montalt, 17. L'Aixernador, Argentona. | XV-XX | El Museu Arxiu Municipal de Vilassar de Dalt és un museu de comunitat i, per tant, interdisciplinar. El seu origen no es basa en la donació d'una col·lecció concreta d'un particular sinó del treball per recuperar el passat més llunyà d'un grup de persones encapçalades per Jaume Ventura i el seu interès per l'arqueologia. Un tercer grup del fons del museu el formen les peces relacionades amb la pròpia evolució històrica de la població, ja sigui a través de donacions de particulars o fruit de polítiques d'adquisició. | 08214-324 | Carrer Marquès de Barberà, 9 (Can Banús) | Segons consta en el registre de museus de la Generalitat la data de formació del museu és de 1961 'com a formalització legal de la col·lecció arqueològica reunida pel Grup d'Arqueologia Local'. Certament, els inicis del Museu cal buscar-los en aquest Grup d'Arqueologia, al capdavant del qual hi havia Jaume Ventura, que actuava de sotscomissari local d'excavacions arqueològiques, sota la tutela del Baró d' Esponellà. Els inicis d'aquest grup cal buscar-los a partir de la segona meitat dels anys 40, com explica Esteve Albert (1986: 8) que realitzaren la primera campanya arqueològica a l'acabament de la Segona Guerra Mundial, sota la direcció del Dr. Serra Ràfols i de Marià Ribas. Tot i que Pau Ubach ens parla de l'any 1943 com l'inici d'en Jaume Ventura en l'arqueologia i ens explica que amb anterioritat ja havia fet alguna cosa aïllada (entrevista a Pau Ubach, 22 de març de 1994). Més endavant, Albert (1986:28) ens explica com 'Sota el mestratge de Serra-Ràfols i de Marià Ribas i Bertran, vàrem estendre per tota la comarca els treballs dins l'àrea d'acció de la Secció d'Història i Arqueologia del Museu de Mataró, amb el propòsit de crear un Centre d'Estudis Comarcals. Això ens donà ocasió de connectar amb un grup de vilassarencs, entre els quals no hi mancà en Jaume Ventura'. De totes maneres les activitats d'aquest grup les podeu consultar més abastament en el llibre de Pau Ubach (1994). De les intervencions a partir dels anys 40 es va formar la col·lecció arqueològica. La idea, segons Ubach (1986:229) era fer un museu del megalític i explica els tràfecs de trasllats d'un lloc a l'altre fins anar a parar a la finca de Can Banús l'any 1974. També explica que van haver de netejar molts locals que no van arribar a estrenar. El primer local va ser a la casa d'en Jaume Ventura, després Can Deim i els Rajolers (Sala de la Societat del Carme). A partir de 1980 va començar l'interès per la indústria i es va recuperar materials de les fàbriques tèxtils de Vilassar. Amb aquests elements es va muntar una exposició 'La Fàbrica i el carrer' als locals d'una antiga fàbrica, Can Valls, on havien de quedar instal·lats com exposició permanent, però un incendi va malmetre alguns materials. | 41.5194800,2.3563600 | 446296 | 4596627 | 08214 | Vilassar de Dalt | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77412-foto-08214-324-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77412-foto-08214-324-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77412-foto-08214-324-3.jpg | Física | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94|98|85 | 53 | 2.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | |||||||||
| 77413 | Can Fils | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-fils | XIX | Casa de cós entre mitgeres de planta rectangular que consta de planta baixa i pis, amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal, encarada al carrer Llibertat, davant la fàbrica de Cal Garbat. Les obertures de la façana es distribueixen en la porta d'accés i una finestra amb reixa a la planta baixa; i dues finestres a la planta pis. Totes les obertures són de llinda recta i, així com brancals i ampits, de pedra granítica treballada. En el pati d'aquesta casa precisament hi ha la xemeneia de Cal Garbat que comunica per sota terra amb la fàbrica. | 08214-325 | Carrer Llibertat, 13 | 41.5204700,2.3584200 | 446469 | 4596735 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77413-foto-08214-325-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77413-foto-08214-325-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | |||||||||||
| 77414 | Fons fotogràfic referent a Vilassar de Dalt de l'Institut Municipal de Cultura de Barcelona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-fotografic-referent-a-vilassar-de-dalt-de-linstitut-municipal-de-cultura-de-barcelona | DOMÍNGUEZ, Josep i OLIVA, Benet (1994). Vilassar de Dalt. Història gràfica. Oikos-Tau. Vilassar de Mar. SALA GRAU, Joan (2006) La imatge perduda. Clavell cultura, sl. | XX | Es tracta d'un fons de fotografies de Vilassar de Dalt, en blanc i negre, on es retraten diversos indrets del municipi (carrers, temàtica religiosa, capelles de carrer, església, etc). N'hi prop d'un centenar. L'Ajuntament de Vilassar, a través del Museu adquirí els drets de reproducció de part del fons i es pot consultar a l'Arxiu històric, secció fotografia. També ha servit per il·lustrar un volum sobre la història gràfica de Vilassar i per fer alguna exposició. Es tracta de prop d'un centenar de fotografies procedents del Fons Josep Mas Guàrdia, del Fons Mossèn Josep Mas i del Fons Editorial Martín. | 08214-326 | Plaça de Pons i Clerch, 2 2n (08003 - Barcelona) | 41.5171800,2.3583500 | 446460 | 4596370 | 08214 | Vilassar de Dalt | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 55 | 3.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | |||||||||||||
| 77415 | Alzina de Can Bot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-can-bot | L'alzina de Can Bot pertany a l'espècie Quercus ilex ssp ballota i es troba plantada davant de la casa que li dona nom, en els jardins de Sant Jordi aïllada de vegetació arbustiva i lianes. La capçada d'aquest espècimen és espessa i la seva escorça fosca i clivellada. Mesura uns 8 metres d'alçada total per 9 metres de capçada mitjana per 1,92 m de volt de canó (tenint present el recargolament) i d' 1, 05 cm sense per 1,60 m de volt de soca. A un metre d'alçada presenta una protuberància fruit del recargolament antròpic del tronc que ha anat creixent amb el pas dels anys fins a obtenir la forma actual. Del creuer s'ha originat un seguit de branques que conformen la capçada actual. Es pot observar la poda cicatritzada d'una branca potent que naixia en direcció al carrer. Pel costat de la vorera, al carrer d'Àngel Guimerà, està protegida per una barana de forja. | 08214-327 | Jardins de Sant Jordi | Segons informació oral, aquesta alzina va ser plantada fa entre seixanta i setanta anys. Creixia molt alta i espigada. El Sr. Joanet Sibina, veí de Can Bot, veient que l'alzina acabaria per vinclar-se, la va recargolar com si es tractés d'un cargol per poder-la lligar, de manera que agafés més força. Durant molts i molts anys la gent de fora va creure que aquella forma foradada havia estat feta expressament ja que al davant hi havia el museu del Cau del Cargol. Han passat els anys i l'alzina ha anat creixent fins a desaparèixer l'obertura resultat del recargolament. | 41.5175500,2.3580800 | 446438 | 4596412 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77415-foto-08214-327-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77415-foto-08214-327-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | |||||||||||||
| 77416 | Fornícula de Can Domingo Bas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fornicula-de-can-domingo-bas | SAMON i FORGAS, Josep (2010). Els sants dels vilassarencs; capelletes de carrer. Recull fotogràfic i dades bàsiques. Vilassar de Dalt. Inèdit. | XX | no conserva la imatge | Fornícula oberta situada en un muntant de la porta d'entrada a la casa. És d'estil clàssic, però de dimensions molt reduïdes i no es conserva la imatge, tot i que havia estat dedicada a la Mare de Déu. | 08214-328 | Carrer Mercat, 4 | 41.5167200,2.3589400 | 446509 | 4596319 | 1950 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77416-foto-08214-328-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77416-foto-08214-328-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77416-foto-08214-328-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 119|98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | ||||||||
| 77417 | Portal Espinàs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/portal-espinas | SAMON i FORGAS, Josep (2010). Els sants dels vilassarencs; capelletes de carrer. Recull fotogràfic i dades bàsiques. Vilassar de Dalt. Inèdit. | XVIII-XIX | els cables de serveis que passen per la façana embruten visualment l'espai, que d'altra banda necessita alguns retocs. | Capella i portal amb reixa metàl·lica de dues fulles on s'hi pot llegir: 'P.P Espinàs' en referència a l'antic propietari Pere Pau Espinàs. La capella havia estat a la paret de la casa del costat, adossada a la façana. Era d'arc apuntat i tenia portes de fusta per protegir-ne la imatge de la Mare de Déu. Quan es va reformar la casa, es va traslladar al capdamunt del portal veí. Des de fa molts anys que no hi ha cap imatge. | 08214-329 | Carrer Font de la Teula, 9 | 41.5182100,2.3574300 | 446384 | 4596485 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77417-foto-08214-329-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77417-foto-08214-329-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77417-foto-08214-329-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La foto antiga és de 1902 c. prové dels fons de l'Institut Municipal d'Història de Barcelona i ha estat cedida per Josep Samon. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | ||||||||
| 77418 | Carrer Àngel Guimerà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-angel-guimera-2 | SAMON i FORGAS, Josep (1999). Itineraris: Per la sagrera de Vilassar; dins Ipsa Arca, núm. 2, setembre de 1999. Museu Arxiu Municipal de Vilassar de Dalt, pàgs. 36 a 47. | XII-XXI | El carrer Àngel Guimerà és un dels més antics del municipi, enllaçava el castell amb l'església. És a dir, comunicava directament el poder civil amb el poder religiós. Entremig, hi havia el Mercadal; és a dir, la zona de mercat. Ben viu fins fa poc. Actualment transcorre de nord a sud, des del camí de la Costa fins la Plaça de la Vila. El seu traçat és sinuós i estret i al seu voltant hi trobem cases i edificis antics i/o importants, com el castell, Ca l'Anton Feliu, Can Vicenç o ca l'Armengol, entre d'altres. | 08214-330 | Carrer Àngel Guimerà | 41.5179600,2.3572500 | 446369 | 4596458 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77418-foto-08214-330-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77418-foto-08214-330-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77418-foto-08214-330-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Abans era el carrer Major. | 94|98|85 | 46 | 1.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | |||||||||
| 77419 | Escultura de la rotonda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-de-la-rotonda | XX | Escultura de ferro ubicada a la rotonda de la carretera que comunica Vilassar de Dalt amb Premià de Mar. Forma abstracta formada per tubs de color vermell realitzant una mija paràbola amb una volta a mija alçada. | 08214-331 | Rotonda de Can Maians | En aquesta rotonda, coneguda amb el nom de 'la rotonda de la benzinera', l'Assemblea Nacional Catalana de Vilassar de Dalt, l'Onze de Setembre de 2012, va hissar un màstil amb l'estelada, que es renova cada any. El 25 d'agost de l'any 2013 també hi va instal·lar, juntament amb un seguit d'actes, una placa amb la inscripció 'Municipi per a la Independència'. | 41.5104500,2.3620100 | 446760 | 4595621 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77419-foto-08214-331-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77419-foto-08214-331-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2019-12-13 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Josep Canals i Valls | L'escultor Josep Canals (acs) era fill de Vilassar i havia fet vàries exposicions, sobretot d'escultures en filferro. També havia estat membre de la Junta de La Massa. | 98 | 51 | 2.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | ||||||||
| 77420 | Monument al Pi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-al-pi | XX | Monument realitzar en homenatge al pi centenari que hi havia i que dóna nom al barri. A l'interior es conserva part de l'escorça del pi. Es tracta d'un prisma cúbic amb un buit al centre en forma de T amb un coronament que sobresurt en dos nivells diferents fet de bronze. | 08214-332 | Carrer del Torrent del Blanqueig, s/n | 41.5102700,2.3622600 | 446781 | 4595601 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77420-foto-08214-332-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77420-foto-08214-332-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2019-12-13 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Jordi Gomis | 98 | 51 | 2.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | ||||||||||
| 77421 | Monument a Sant Antoni Maria Claret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-sant-antoni-maria-claret | XX | Monument aixecat en homenatge a Sant Antoni Maria Claret, patró del tèxtil de Vilassar. Es tracta d'un bust posat damunt un pilar de secció quadrada fet de carreus sobre un podi més ample realitzat amb la mateixa tècnica. | 08214-333 | Carrer del Mercat, cantonada Manuel Moreno | En aquest lloc hi havia una de les basses o safareig que servien per rentar la roba. L'any 1927, l'ajuntament decideix traslladar-la als afores. En aquest punt es construeix el mercat de peix, fins l'any 1955 que s'enjardina la zona perquè s'uneix el mercat del peix amb la resta de parades a l'edifici de l'Estrella. | 41.5168800,2.3585200 | 446474 | 4596337 | 1955 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77421-foto-08214-333-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77421-foto-08214-333-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2019-12-13 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 51 | 2.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | |||||||||
| 77422 | Escultura de Sant Jordi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-de-sant-jordi-0 | XX | Escultura de bulto feta de bronze que representa Sant Jordi matant el drac amb una llarga llança, però a peu dret, sense cavall. Està situat al damunt monòlit petri irregular. En una placa, també de bronze, situada en el frontal d'aquest monòlit, es pot llegir: 'JARDÍ / SANT JORDI / INAUGURAT PEL / EXCM. SR. PRESIDENT / DE LA DIPUTACIÓ PROVINCIAL / DE BARCELONA/ EL DIA 30 D'ABRIL DE 1977 / FOU SUFRAGAT PER L'ESMENTADA CORPORACIÓ I SUBSCRIPCIÓ POULAR' Al costat esquerre hi ha l'escut de la Diputació i en el costat dret el del municipi. | 08214-334 | Jardins Sant Jordi (darrera l'església). | Instal·lat amb motiu de l'arranjament dels jardins situats en l'espai que ocupava l'antiga casa de Cal Garbat, al darrera l'església, l'any 1977. | 41.5176300,2.3581900 | 446447 | 4596420 | 1977 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77422-foto-08214-334-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77422-foto-08214-334-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2019-12-13 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 51 | 2.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | |||||||||
| 77423 | Monument a la volta catalana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-la-volta-catalana | XX | Reproducció d'una construcció tradicional catalana que consisteix a cobrir l'espai amb una volta de maons col·locats per la seva part plana damunt de quatre pilastres realitzades també de maó. Està envoltada per una tanca de protecció. | 08214-335 | Plaça del teatre, s/n | Aquesta reproducció d'una volta catalana seguint el sistema constructiu tradicional es va construir amb motiu del certamen Open House Barcelona d'arquitectura organitzat el 25 i 26 de l'any 2104, on el municipi de Vilassar de Dalt va ser membre convidat. L'Ajuntament, des de la Regidoria de Cultura va impulsar la construcció, que va ser dirigida per l'arquitecte Pep Brazo, tècnic de l'empresa URCOTEX, S.L.. Els paletes que hi varen intervenir van ser Ramon Guarda i el paleta del poble, Enric Vila. Les rajoles, són fetes a mà pel rajoler Pere Duran, amb argila del país i el ciment prové de la mina natural del Berguedà (Cementos Collet'. Aquest element va ser construït amb caràcter interí, ja que inicialment s'havia de representar la volta del teatre. L'objectiu d'aquesta construcció era clarament didàctic; però l'èxit i l'acollida de la gent va ser tan gran que s'hi ha posat una tanca de protecció, convertint-se en un element patrimonial, fil conductor de l'obra de Rafael Guastavino, amb la fàbrica de Can Manyer i el teatre de la Massa al costat. | 41.5181900,2.3581500 | 446444 | 4596483 | 2014 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77423-foto-08214-335-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77423-foto-08214-335-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Pep Brazo; Pere Duran; Ramon Guarda i Enric Vila | En una fase posterior es voldria posar una placa de zinc perquè es reflecteixi la volta. | 98 | 51 | 2.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | |||||||
| 77424 | Monument a Josep Anselm Clavé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-josep-anselm-clave-1 | XX | Placa de bronze en forma de medalla en honor a Josep Anselm Clavé, fundador dels Cors de Clavé, amb la seva imatge i el nom resseguint el contorn esquerre de la medalla. Aquesta està instal·lada en un pilar en forma de prisma fet de carreus de granit. | 08214-336 | Carrer Anselm Clavé, cantonada Manuel Moreno | 41.5166700,2.3587600 | 446494 | 4596313 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77424-foto-08214-336-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77424-foto-08214-336-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 51 | 2.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | |||||||||||
| 77425 | Monument a Don Antonio Feliu Peix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-don-antonio-feliu-peix | XX | Monument ubicat en els jardins d'Anselm Clavé, on abans hi havia l'antic Hospital de Sant Pere. Es tracta d'una construcció que recorda un templet clàssic, amb dos pilars units per un arquitrau que sustenta una cornisa. La part alta hi ha un relleu amb una escena a sota de la qual hi ah un medalló amb la cara d'un personatge: el senyor Antoni Feliu Peix, alcalde de Vilassar entre 1874 i 1875 i entre 1881 i 1885. A sota es pot llegir la següent inscripció: 'SAN GINÉS DE VILASAR A D. ANTONIO FELIU PEIX / 29 DE ABRIL DE 1952' | 08214-337 | Carrer Anselm Clavé, cantonada Manuel Moreno | 41.5166200,2.3588700 | 446503 | 4596308 | 1952 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77425-foto-08214-337-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77425-foto-08214-337-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77425-foto-08214-337-3.jpg | Inexistent | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 99|98 | 51 | 2.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | ||||||||||
| 77426 | Cova de sauló de la Font d'en Colomer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-saulo-de-la-font-den-colomer | BOSCH, Laura (2007). Patrimoni arquitectònic i històric a l'entorn natural; dins L'entorn natural de Cabrils, pàgs. 95 a 106. Ajuntament de Cabrils. MONTLLÓ, Jordi; FONT, J. (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit. | XVIII-XIX | ensorrada | Cova excavada en el sauló, de planta circular, amb l'interior irregular. Les seves dimensions aproximades són de 2,30 x 1,3 metres. L'obertura està completament escapçada per un eixamplament del torrent i el seu interior ha estat reomplert amb terra del mateix marge. | 08214-338 | Torrent de la Font d'en Colomer | Les coves de sauló formen part del patrimoni vinícola del paisatge maresmenc. Són construccions realitzades aprofitant els marges saulonencs de les vinyes per tal d'endreçar-hi les eines o bé per a protegir-se de les inclemències del temps. Aquest tipus de construccions les localitzem sobretot allí on el terreny és més costerut i les terrasses més estretes, dificultant la construcció d'una barraca de pedra o maó. Per a la construcció d'una cova de sauló, calien eines de picapedrer, com l'escoda i la mitja escoda, el cabàs i la pala. En primer lloc s'havia de localitzar un marge de sauló arrecerat del vent i la pluja. En segon lloc, que el sauló no hagués patit un procés de meteorització irreversible, fet que comportaria l'ensorrament de la cova. El marge havia de tenir un mínim d'alçada, comprés entre un metre i mig a dos metres com a mínim per evitar que durant la seva construcció, s'enfonsés, amb el consegüent perill de colgar aquell que l'estigués excavant. La construcció podia ser senzilla o més elaborada, amb un banc a l'interior o nínxols per a endreçar el càntir, una espalmatòria o el berenar. Però calia sempre fer un passadís d'entrada més o menys profund, entre un i dos metres de llargària; obert a l'aire lliure o tancat, arribant així a una mena de cambra que podia ser relativament gran, la majoria dels casos de forma arrodonida. Aquestes cambres podien comunicar-se amb una segona excavada al costat. De la segona meitat del segle XX també se'n poden trobar amb una portella de fusta o metàl·lica per tal d'evitar saqueigs. Aquestes construccions populars, es van enfonsant lentament degut a l'abandonament del cultiu de les vinyes que justificava la seva utilització, per una banda i molt sovint per la construcció d'urbanitzacions o eixamplaments de camins i corriols. El bosc i les arrels de pins encerclen i envaeixen les seves parets. La manca de manteniment fa que la cúpula es vagi malmetent i apareguin les infiltracions d'aigua. | 41.5150000,2.3530100 | 446013 | 4596132 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77426-foto-08214-338-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77426-foto-08214-338-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77426-foto-08214-338-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2019-12-13 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|94 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | ||||||||
| 77427 | Font de la Rectoria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-rectoria-0 | XX | Font urbana situada a la façana lateral de la nau dreta de l'església parroquial de Sant Genís, al costat de la rectoria. És una construcció feta amb pedra granítica que sembla una cadira amb carreus rectangulars, allargats i estrets col·locats un al costat de l'altre fent un semi cercle on hi ha el brollador de llautó i un pericó seguint la mateixa estructura. | 08214-339 | Plaça de la Vila, 9 | 41.5174000,2.3585600 | 446478 | 4596395 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77427-foto-08214-339-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77427-foto-08214-339-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | A la paret de la nau de l'església hi ha el plafó de rajoles dedicat al 5è centenari de les municipalitats. | 98 | 51 | 2.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | ||||||||||
| 77428 | Generació dels 50 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/generacio-dels-50 | XX-XXI | Des de mitjans dels anys 90 del segle passat, la generació de vilassarencs i vilassarenques que aquell any fa 50 anys, si volen i es posen d'acord, ofereixen un present al municipi. Es fa una crida a tots aquells que hi vulguin participar, aprofitant sovint les trobades d'antics alumnes de les escoles. A les reunions preparatòries, decideixen sobretot que volen oferir al poble. Hi ha molta varietat, des de plantar un arbre amb una placa,a un banc pel parc de Can Rafart, la restitució d'una antiga font, com la de la Plaça de la Vila. L'any 1995 van decidir regalar les figures dels Reis per fer el pessebre monumental de Can Banús. Es busca en els arxius, algun fet significatiu de caràcter local de l'any que van néixer per fer el programa o un present als participants i l'alcalde fa una recepció a la ala de Plens de l'Ajuntament. | 08214-340 | Vilassar de Dalt | Ho van iniciar una colla al voltant d'en Xavier Vilà, ara fa uns 20 anys, i ha tingut certa continuïtat. Tot i que algun any s'ha pogut deixar de fer. Alguns testimonis d'aquesta festa són: - Plafó ceràmic dels jardins de l'antic hospital de sant Pere, al carrer Anselm Clavé. - Banc de Parc de Can Rafart - Plantació d'arbres amb placa commemorativa a diversos llocs. - Restitució de la font de la Plaça de la Vila. - Reis del pessebre monumental de Can Banús. | 41.5165100,2.3589700 | 446511 | 4596295 | 08214 | Vilassar de Dalt | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77428-foto-08214-340-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77428-foto-08214-340-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 63 | 4.5 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 |
Estadístiques 2026
patrimonicultural
Mitjana 2026: 0,00 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml