Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 62059 | Monument a les Caramelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-les-caramelles | H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2010). Catàleg de béns d'interès històric arquitectònic i paisatgístic. POUM. Ajuntament de Sant Julià de Vilatorta. Sant Julià de Vilatorta. | XX | S'hauria de netejar la pedra perquè actualment no es veu l'hora. | El monument que commemora el quart centenari de les Caramelles del Roser és una font. Està construït amb pedra, situat damunt d'una base circular també de pedra, i és obra de l'escultor Jordi Pallàs de Sant Julià de Vilatorta. És una representació naturalista d'un caramellaire amb la seva vestimenta tradicional (la capa, el barret de copalta i el llaç), que subjecta amb la mà el bordó que té una plaqueta amb l'estampa de la Mare de Déu del Roser. L'acompanya un infant de la comitiva caramellaire, que duu el tradicional bastó tornejat amb un gran pom de flors al cim i cintes. El bloc de pedra porta esculpit l'escut de Sant Julià de Vilatorta i la inscripció: 'SANT JULIÀ DE VILATORTA A LES CARAMELLES DEL ROSER EN EL IV CENTENARI 1590-1990'. | 08220-221 | Plaça Marquès de la Quadra | 41.9224500,2.3256300 | 444082 | 4641386 | 1990 | 08220 | Sant Julià de Vilatorta | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/62059-foto-08220-221-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/62059-foto-08220-221-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Jordi Pallàs, escultor | 98 | 51 | 2.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | |||||||
| 62060 | Monument al Pare Manuel Cazador | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-al-pare-manuel-cazador | - CENTRE MEDITERRANI DEL RELLOTGE DE SOL: www.rellotgesdesol-cmrs.org - METEOVILATORTA: www.meteovilatorta.cat - SOCIETAT CATALANA DE GNOMONICA: www.gnomonica.cat/ | XX | Es tracta d'un rellotge de sol equatorial esfèric, fet de pedra, situat a la cruïlla de Passeig de Mossèn Cinto Verdaguer amb el carrer del Pare Manuel Cazador. Fou construït l'any 1994 en commemoració del 120 aniversari del naixement del pare Manuel Cazador. L'hora ve indicada per l'ombra pròpia de la Terra, que es projecta sobre l'esfera, en el canvi de la zona il·luminada a la zona no il·luminada. Hi ha gravades les 24 hores en xifres romanes i senyals per a les hores, les mitges hores i els quarts. És còpia del rellotge original dissenyat pel pare Cazador situat als jardins del Col·legi del Roser. | 08220-222 | Cruïlla del Passeig Mossèn Cinto Verdaguer amb el carrer del Pare Manuel Cazador. | El Padre Manuel Cazador López va néixer a Torrente de Cinca, província d'Osca, el dia 29 de gener de l'any 1874. Als 14 anys va ingressar a la Congregació de Fills de la Sagrada Família. Va cursar estudis d'agronomia a la granja experimental de Barcelona, física a la Universitat de Barcelona i astronomia a l'Escola de Nàutica. Parlava francès i alemany amb fluïdesa. Des de l'any 1897 va viure la resta de la seva vida al col·legi del Roser, on va ser ordenat sacerdot dos anys després. A més de complir amb les seves obligacions religioses va dur a terme tasques educatives. En aquesta institució va dirigir l'observatori meteorològic, enregistrant dades diàriament durant seixanta anys, i va dur a terme una exhaustiva obra d'investigació en els camps de l'agronomia, de la física i, sobretot, de la meteorologia. Les seves importants col·laboracions amb el doctor Eduard Fontserè, van contribuir a entendre millor la meteorologia. Va morir a Sant Julià de Vilatorta l'any 1956, als 82 anys. | 41.9255200,2.3240500 | 443954 | 4641728 | 1994 | 08220 | Sant Julià de Vilatorta | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/62060-foto-08220-222-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/62060-foto-08220-222-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Gabriel Guix | 98 | 51 | 2.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | |||||||
| 62061 | Rellotge de sol del Col·legi del Roser | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-del-collegi-del-roser | - CENTRE MEDITERRANI DEL RELLOTGE DE SOL: www.rellotgesdesol-cmrs.org - METEOVILATORTA: www.meteovilatorta.cat - SOCIETAT CATALANA DE GNOMONICA: www.gnomonica.cat | XX | Rellotge de sol equatorial esfèric, situat als jardins del Col·legi del Roser, a tocar de la Capella del Roser. Es tracta d'una rèplica, de l'any 1994, del rellotge creat pel Pare Manuel Cazador López, al voltant de l'any 1930. L'original es va deteriorar pel tipus de pedra de poca qualitat, que amb els anys es va acabar desfent. Està construït en pedra sobre una base de totxo. L'hora ve indicada per l'ombra pròpia de la Terra, que es projecta sobre l'esfera, en el canvi de l'àrea il·luminada a l'àrea no il·luminada. Hi ha gravades les 24 hores en xifres romanes i senyals per a les hores, les mitges hores i els quarts. | 08220-223 | Col·legi del Roser | 41.9280400,2.3195000 | 443579 | 4642011 | 08220 | Sant Julià de Vilatorta | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/62061-foto-08220-223-2.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 98 | 51 | 2.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | ||||||||||
| 62062 | Taula i bancs de pedra o Taula de Casanova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/taula-i-bancs-de-pedra-o-taula-de-casanova | H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2010). Catàleg de béns d'interès històric arquitectònic i paisatgístic. POUM. Ajuntament de Sant Julià de Vilatorta. Sant Julià de Vilatorta. | XX | Es tracta d'una taula i dos bancs de pedra, situats a l'àrea verda de l'encreuament del carrer de Sant Ponç amb l'avinguda de Puig Cunyer. La taula està formada per una gran llosa de pedra treballada, de forma rectangular, que descansa sobre un altre llosa rectangular de pedra treballada. Els bancs són rectangulars, de forma allargada i estreta. | 08220-224 | Avinguda de Puig Cunyer , amb el carrer de Sant Ponç. | 41.9315400,2.3169400 | 443370 | 4642401 | 08220 | Sant Julià de Vilatorta | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/62062-foto-08220-224-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 98 | 51 | 2.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | ||||||||||
| 62063 | Salpàs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/salpas-4 | Queden molt poques cases que mantinguin el costum. | El Salpàs és una tradició pasqual cristiana, que consisteix en beneir les cases d'una parròquia. El mossèn passa per les cases del poble i esquitxa els brancals drets de les portalades amb aigua beneïda i sal. Segons informacions facilitades per mossèn Jaume Reixach, a Sant Julià de Vilatorta i a Vilalleons, el Salpàs ja no és fa de forma generalitzada com antigament, i actualment només es beneeixen les cases que ho demanen. | 08220-225 | Diverses cases del terme municipal | 41.9225700,2.3254700 | 444069 | 4641399 | 08220 | Sant Julià de Vilatorta | Sense accés | Dolent | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 98|119 | 63 | 4.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | ||||||||||||
| 62064 | Gegants, gegantons i capgrossos | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-gegantons-i-capgrossos | XXI | Es tracta dels gegants, en Pàmfil i l'Elisenda, els gegantons, el caramellaire Julià i la bruixa Beneta, i els capgrossos Ansat, Fogona, el Baró de Meda i la Tupinaputafina. El gegant Pàmfil, construït l'any 1984, pesa 72 Kg i fa 3,70 m d'alçada. Duu una vestimenta de color verd i marró i un casc de soldat al cap. La geganta Elisenda, construïda l'any 1984, pesa 68 Kg i fa 3.73 m d'alçada. Duu un vestit de color beix i un mocador al cap, un ram de flors a una ma i un mocador a l'altre. El gegantó Caramellaire Julià, construït l'any 2012, pesa 11.5 Kg i fa 1,70 metres. Duu la vestimenta típica dels caramellaires, amb la capa i el barret de copalta. La gegantona Bruixa Beneta Vilara, construïda l'any 2012, pesa 11 Kg i fa 1,70 m d'alçada. Duu els cabells de color morat, va vestida de negre, amb barret de bruixa. | 08220-226 | Sant Julià de Vilatorta | La iniciativa d'adquirir uns gegants pel poble va sorgir dels membres de la revista local Relleu (1977-1986), a la dècada dels anys 80 del segle XX, que van proposar-ho a l'Ajuntament. Es van comprar els caps i braços d'en Pàmfil i de l'Elisenda i quatre angles metàl·lics que els servien de peus. Els membres de Relleu van construir les carcasses del cos i van dissenyar els vestits, confeccionats per les professores i alumnes del taller de costura. Els nens de les escoles del poble van escollir els seus noms. Després de que Sant Julià de Vilatorta comptés amb uns gegants i capgrossos propis, es va crear oficialment la Colla Gegantera. En Pàmfil i l'Elisenda van ser casats i presentats en societat el 13 de maig de l'any 1984, juntament amb els seus fills, els capgrossos Ansat, Fogona, el Baró de Meda i la Tupinaputafina. Substituïen una parella de gegants de fabricació casolana, construïts l'any 1977. Els padrins d'aquest casament van ser els desapareguts gegants, el Rei Pepet l'Escanyapobres, la Princesa Solima, la Marieta i en Roc, de fabricació casolana. La primera junta gegantera va durar de l'any 1984 fins a l'any 1994, quan hi va haver un canvi de junta. Malauradament la Colla Gegantera es va donar de baixa l'any 1999. L'any 2012 es va crear l'Associació Gegantera de Vilatorta i Vilalleons. La nova colla va restaurar els gegants i va adquirir una nova parella de gegantons. Tanmateix va rebaixar el pes dels gegants per a fer-los més portables, va substituir la cuirassa d'en Pàmfil per una peça de roba i va canviar les seves vestimentes, amb la col·laboració dels comerciants del municipi. | 41.9225700,2.3254700 | 444069 | 4641399 | 08220 | Sant Julià de Vilatorta | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/62064-foto-08220-226-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/62064-foto-08220-226-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Informació i fotografies facilitades per Josep Maria Molist, president de l'Associació Gegantera de Vilatorta i Vilalleons. | 98 | 52 | 2.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | |||||||||
| 62065 | Lipsanoteca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lipsanoteca-0 | <p>- AA.DD. (1986). 'Sant Julià de Vilatorta' Catalunya Romànica, vol. III: Osona (II). Barcelona: Ed. Gran Enciclopèdia Catalana, p. 501. - JUNYENT i SUBIRÀ, E. (1946). 'La consagración de San Julián de Vilatorta en 1050', Analecta Sacra Tarraconensia, XIX. Barcelona, p. 279. - MUSEU EPISCOPAL DE VIC: http://www.museuepiscopalvic.com</p> | XI | <p>La lipsanoteca és una caixa cilíndrica de fusta d'àlber tornejada, amb la base i la part superior totalment planes. Fa 8 cm d'alt per 9 cm de diàmetre. Està formada per dues peces, el recipient pròpiament dit i la tapa, que s'encaixen mitjançant una reducció troncocònica de l'element inferior. Es va trobar vers l'any 1945, en desmuntar l'altar, durant unes obres a l'interior del temple, i contenia vestigis de relíquies, fragments de pergamí i embolcalls tèxtils. Les cares són llises, sense ornamentació; només hi ha tres solcs en un relleu molt baix, que cenyeixen exteriorment el recipient a 17 mm de la seva base i la tapa a 54 mm i a 70 mm de la base també. Es tracta d'un element funcional, obrat per a la consagració de l'església, i amb l'única finalitat de contenir les relíquies.</p> | 08220-227 | Museu Episcopal de Vic. Pl. Bisbe Oliba, 3, 08500, Vic (Barcelona). | <p>La lipsanoteca fou col·locada a l'altar l'any 1050, quan l'església fou consagrada pel bisbe Guillem de Balsareny. Durant unes obres a l'interior de l'església de Sant Julià de Vilatorta vers l'any 1945, foren trobades la lipsanoteca i la tapa de fusta que cobria el reconditori en el que hi havia la lipsanoteca amb les relíquies. Les lipsanoteques de fusta tornejada són pràcticament els únics testimonis de l'artesania altmedieval del tornejat de fusta.</p> | 41.9225700,2.3254700 | 444069 | 4641399 | 1050 | 08220 | Sant Julià de Vilatorta | Restringit | Bo | Física | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Es conserva al Museu Episcopal de Vic, on ingressà l'any 1948. És catalogada: MEV 9718. Com es tracta d'un element ubicat fora del municipi, les coordenades corresponen a les de l'Ajuntament. | 52 | 2.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | ||||||||||
| 62066 | Lleons del cambril de Puig-l'agulla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lleons-del-cambril-de-puig-lagulla | <p>- H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2010). Catàleg de béns d'interès històric arquitectònic i paisatgístic. POUM. Ajuntament de Sant Julià de Vilatorta. Sant Julià de Vilatorta. - SOLÀ i MORETA, F. (1916). Nostra senyora de Puig-l'agulla. Vic: Imp. Geroni Portavella.</p> | XVII | <p>Són dos figures de lleons fetes amb fusta i daurades, situades al terra del cambril de la Mare de Déu de Puig-l'agulla. A la part de sota tenen un forat, fet que ens indica que no es troben al seu emplaçament original i que antigament devien d'anar collades a un pedestal. El fet que els dos lleons siguin simètrics i que un d'ells aixequi la pota dreta i l'altre l'esquerra, indica que al seu antic emplaçament eren encarades. Tenen la cua doblegada sobre el llom, i tant l'extremitat anterior que no aixequen, com les dues posteriors, es recolzen al terra.</p> | 08220-228 | Santuari de la Mare de Déu de Puig-l'agulla | <p>Segons la descripció de la Verge de Puig-l'agulla que fa Fortià Solà (vegeu bibliografia), aquesta es troba custodiada per una parella de lleons, que podrien correspondre als aquí descrits.</p> | 41.8852400,2.3269200 | 444157 | 4637254 | 08220 | Sant Julià de Vilatorta | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/62066-foto-08220-228-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/62066-foto-08220-228-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/62066-foto-08220-228-3.jpg | Legal | Barroc|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Ornamental | 2020-01-10 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 96|94 | 52 | 2.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | |||||||||
| 62067 | Tapa del Reconditori | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tapa-del-reconditori | <p>- AA.DD. (1986). 'Sant Julià de Vilatorta' Catalunya Romànica, vol. III: Osona (II). Barcelona: Ed. Gran Enciclopèdia Catalana, p. 502. - JUNYENT i SUBIRÀ, E. (1946). 'La consagración de San Julián de Vilatorta en 1050', Analecta Sacra Tarraconensia, XIX. Barcelona, p. 279. - MUSEU EPISCOPAL DE VIC: http://www.museuepiscopalvic.com</p> | XI | Es troba molt corcada i malmesa. | <p>La tapa del reconditori és una petita planxa de fusta de 26,5 cm de llarg, 20,5 cm d'ample, i 1,5 cm de gruix, amb inscripcions incises. Es va trobar vers l'any 1945 en desmuntar l'altar, durant unes obres a l'interior de l'església parroquial de Sant Julià, juntament amb la lipsanoteca. És un element funcional utilitzat per a tapar el reconditori on es guardava el reliquiari de l'altar, obrat per a la consagració de l'església l'any 1050 pel bisbe de Vic Guillem de Balsareny. Es tracta d'un objecte singular pel seu valor epigràfic, atès que una de les seves cares és plena d'inscripcions, amb un clar desordre tipogràfic i de disposició. Les inscripcions es troben jerarquitzades pel que fa a la retolació, en capitals pintades o en cursives incises. Hi ha quatre noms ben dibuixats, pintats abans de l'acte de consagració, que corresponen als donants de les relíquies. La resta de noms corresponen als noms dels assistents a la consagració, signats en aquest acte en qualitat de testimonis.</p> | 08220-229 | Museu Episcopal de Vic. Pl. Bisbe Oliba, 3, 08500, Vic (Barcelona). | <p>Aquesta tapa fou col·locada per a tapar el reconditori on es guardava el reliquiari de l'altar l'any 1050, quan l'església fou consagrada pel bisbe Guillem de Balsareny. Durant unes obres a l'interior de l'església de Sant Julià de Vilatorta vers l'any 1945, foren trobades la lipsanoteca i la tapa de fusta que cobria el reconditori en el que hi havia la lipsanoteca amb les relíquies.</p> | 41.9225700,2.3254700 | 444069 | 4641399 | 1050 | 08220 | Sant Julià de Vilatorta | Restringit | Dolent | Física | Romànic | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Es conserva al Museu Episcopal de Vic, on ingressà l'any 1948. És catalogada: MEV 9719. Com es tracta d'un element ubicat fora del municipi, les coordenades corresponen a les de l'Ajuntament. | 92 | 52 | 2.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | |||||||
| 62068 | Mare de Déu de Puig-l'agulla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mare-de-deu-de-puig-lagulla | <p>- H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2010). Catàleg de béns d'interès històric arquitectònic i paisatgístic. POUM. Ajuntament de Sant Julià de Vilatorta. Sant Julià de Vilatorta. - PLADEVALL i FONT, A. (1994). Puig-L'Agulla i Vilalleons: un santuari i una parròquia mil·lenària. Barcelona: Ed. Montblanc-Martín.</p> | XX | <p>Es tracta de la imatge de la Mare de Déu de Puig-l'agulla, ubicada al cambril d'aquest santuari. De fusta policromada, és una rèplica de la talla barroca destruïda l'any 1936, durant la guerra civil espanyola. La marededéu desapareguda, alhora, intentava reproduir una imatge sedent més antiga, que havia estat destruïda l'any 1654, durant la devastació de la capella per les tropes franceses. La imatge actual, segons les fotografies anteriors a l'any 1936, és molt semblant a l'antiga, però amb uns trets morfològics més afectuosos. És una marededéu sedent. Amb la mà dreta sosté un ceptre i amb l'esquerra a l'Infant Jesús; ambdues mans reposen sobre l'avantbraç, en actitud totalment distesa i gens hieràtica. L'Infant Jesús, ajagut sobre el braç esquerre de la Verge, té la cama esquerre creuada sobre la dreta. És mostra mig somrient, amb la mà esquerre sosté una bola sobre el genoll i amb la mà dreta està beneint. Tant la Verge com l'Infant Jesús tenen els cabells rinxolats, i sobre el cap duen una corona. Les seves vestimentes mostren plecs amb gran realisme. Són pintats amb colors de tonalitats morades i daurats, els quals donen una semblança de pàtina antiga. Segons informacions recollides per Antoni Pladevall i Font (vegeu bibliografia) s'havia fet al taller d'escultura dels Puntí de Vic.</p> | 08220-230 | Santuari de la Mare de Déu de Puig-l'agulla | <p>És una rèplica de la talla barroca destruïda l'any 1936, durant la guerra civil espanyola. La Verge desapareguda, alhora, intentava reproduir una imatge sedent més antiga, que havia estat destruïda l'any 1654, durant la devastació de la capella per part de les tropes franceses. La imatge que presidia el pedró de Puig-l'agulla des de finals del segle XVI, feia un pam i mig d'alçària. És probable que es fes una nova imatge quan es va construir la nova capella, entre els anys 1661 i 1673. Segons les fotografies anteriors a l'any 1936, la imatge actual, feta vers l'any 1940, és molt semblant a l'antiga però amb uns trets morfològics més afectuosos.</p> | 41.8852400,2.3269200 | 444157 | 4637254 | 08220 | Sant Julià de Vilatorta | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/62068-foto-08220-230-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/62068-foto-08220-230-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-13 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 98 | 52 | 2.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | |||||||||
| 62071 | Col·lecció municipal de pintura | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-municipal-de-pintura-0 | XX-XXI | Col·lecció formada per més d'un centenar de quadres procedents del Concurs de Pintura Ràpida. Es celebra anualment en el en el marc de l'Aplec Caramellaire, el diumenge després de Pasqua. Es tracta dels exemplars premiats, i alguns dels no premiats. El tema sol girar entorn al municipi de Sant Julià de Vilatorta, en qualsevol dels seus aspectes i enfocaments, i la tècnica és lliure. | 08220-233 | Ajuntament de Sant Julià de Vilatorta. Plaça del Marquès de la Quadra, 1. | El primer Concurs de pintura ràpida de Sant Julià de Vilatorta es va celebrar l'any 1991. | 41.9225700,2.3254700 | 444069 | 4641399 | 08220 | Sant Julià de Vilatorta | Obert | Bo | Física | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 53 | 2.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | |||||||||||||
| 62072 | Materials de Sant Julià al Museu Episcopal de Vic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/materials-de-sant-julia-al-museu-episcopal-de-vic | <p>MUSEU EPISCOPAL DE VIC: http://www.museuepiscopalvic.com</p> | <p>El Museu Episcopal de Vic acull, juntament amb l'excepcional col·lecció d'obres mestres de pintura i escultura del romànic i del gòtic català, unes destacades col·leccions d'orfebreria, teixit, forja, vidre i ceràmica. Aquest fons està integrat per més de 29.000 peces. Una part dels materials que provenen del terme municipal de Sant Julià de Vilatorta, corresponen als trobats durant unes obres a l'interior de l'església de Sant Julià vers l'any 1945, la lipsanoteca i la tapa de fusta que cobria el reconditori en el que hi havia la lipsanoteca amb les relíquies. Una altra part dels materials corresponen a diversos elements arqueològics recollits pel municipi. La relació de materials i la seva catalogació és: - MEV 10548: teixit relíquia. - MEV 10796: lipsanoteca. - MEV 10797: estampa sigil·lar. - MEV 10798: estampa sigil·lar. - MEV 10799: manuscrit lipsanoteca. - MEV 11019: desconegut, fragments ceràmics. - MEV 11020: desconegut, fragments ceràmics. - MEV 13536: desconegut; fragments ceràmics. - MEV 13579: ceràmica; tessel·la. - MEV 13594: dòllium. - MEV 24823: batall de campana; campana. - MEV 24824: batall de campana. - MEV 24831: matraca de campanar. - MEV 315: desconegut, fragments ceràmics. - MEV 4283: caixa. - MEV 6053: pondus. - MEV 6057: pondus. - MEV 6350: desconegut: fragments ceràmics. - MEV 6364: destral. - MEV 9718: lipsanoteca. - MEV 9719: tapa de reconditori d'altar.</p> | 08220-234 | Museu Episcopal de Vic. Pl. Bisbe Oliba, 3, 08500, Vic (Barcelona). | <p>El Museu Episcopal de Vic fou inaugurat l'any 1891, i té per objectiu conservar, estudiar, documentar, exhibir i difondre els fons que integren les seves col·leccions, per tal de contribuir a la salvaguarda del patrimoni cultural.</p> | 41.9225700,2.3254700 | 444069 | 4641399 | 08220 | Sant Julià de Vilatorta | Obert | Bo | Física | Romà|Medieval | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 83|85 | 53 | 2.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | |||||||||||
| 62073 | Fons fotogràfic municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-fotografic-municipal-3 | XX | El fons fotogràfic municipal es troba situat a l'ajuntament de Sant Julià de Vilatorta. Es tracta de dos arxivadors amb fotografies en format paper, cedides per diversos veïns del municipi, i amb còpies de fotografies del Centre Excursionista de Catalunya. Les imatges, la majoria d'elles en blanc i negre, pertanyen a diferents dècades del segle XX, i reflecteixen una gran diversitat de llocs i temes de la vida de Sant Julià de Vilatorta. Així doncs, hi ha alguna postal de principi del segle XX, i fotografies d'edificis, de festes (caramelles, processons...), del treball a les masies i al camp, vistes del poble, inauguracions, aplecs, dinars populars, etc. Les fotografies actualment no es troben inventariades, ni van acompanyades de cap tipus de dades (autor, any, procedència, descripció, etc.). | 08220-235 | Ajuntament de Sant Julià de Vilatorta. Plaça del Marquès de la Quadra, 1. | 41.9225700,2.3254700 | 444069 | 4641399 | 08220 | Sant Julià de Vilatorta | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 55 | 3.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | ||||||||||||||
| 62074 | Fotografies de Sant Julià i Vilalleons a l'Arxiu de l'Estudi de la Masia Catalana (CEC) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fotografies-de-sant-julia-i-vilalleons-a-larxiu-de-lestudi-de-la-masia-catalana-cec | <p>Centre Excursionista de Catalunya: www.cec.cat</p> | XX | <p>El fons de l'Estudi de la Masia Catalana del Centre Excursionista de Catalunya està integrat per 131 àlbums, dels quals 119 corresponen a Catalunya, 10 a les Illes Balears i 2 més al País Valencià i Pirineus aragonès i navarrès. També inclou 10 carpetes amb uns 300 dibuixos de masies. Les 7.700 fotografies que formen part del fons s'apleguen als àlbums sobre paper i en blanc i negre, i formen part d'una fitxa. El tema preferent és la descripció arquitectònica de la construcció, però també hi consten imatges sobre feines del camp i la vida rural, i diverses imatges de pobles. Entre els autors de l'Estudi hi destaquen personatges de l'àmbit cultural i excursionista de l'època: Josep Mª Batista i Roca, Lluís Bonet i Garí, Josep Danès i Torras, Juli soler i Santaló, Cèsar A. Torras i Ferreri, Francesc Masclans, Lluís Estasen, Joaquim Rubió i Balaguer, etc. L'Arxiu disposa de 81 fotografies de diferents indrets del terme de Sant Julià de Vilatorta i de Vilalleons, realitzades entre els anys 1890 i 1936.</p> | 08220-236 | Centre Excursionista de Catalunya: C / Paradís, 10. 08002 Barcelona. | <p>L'Estudi de la Masia Catalana va néixer amb l'objectiu de publicar una gran obra on la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social. Es va dur a terme amb la col·laboració del Centre Excursionista de Catalunya, la Fundació Rabell Vda. Romaguera i la Institució Patxot, patrocinades pel mecenes Rafel Patxot i Jubert (1872-1964). Va iniciar les seves activitats l'any 1923, sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955), però es van interrompre l'any 1936, durant la Guerra Civil, quan Rafel Patxot va haver de marxar a l'exili. L'any 1976, per acord entre els hereus de Rafel Patxot i el Centre Excursionista de Catalunya, es va dipositar tot el material gràfic de l'Estudi de la Masia, al local del Centre Excursionista de Catalunya.</p> | 41.9225700,2.3254700 | 444069 | 4641399 | 08220 | Sant Julià de Vilatorta | Obert | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 55 | 3.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | ||||||||||||
| 62076 | Plataners de la carretera BV-5201 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/plataners-de-la-carretera-bv-5201 | Conjunt format per més d'un centenar d'exemplars de plataners (Platanusxhispanica), situats a diversos trams de la carretera BV-5201, a l'anomenada carretera de Vic i a l'avinguda de Nostra Senyora de Montserrat. Tots els exemplars tenen unes característiques similars, amb una alçada aproximada d'uns 10 m i uns 2 m de volta de canó. | 08220-238 | Carretera BV-5201 | 41.9185000,2.3239500 | 443940 | 4640948 | 08220 | Sant Julià de Vilatorta | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/62076-foto-08220-238-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/62076-foto-08220-238-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2151 | 5.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | ||||||||||||||
| 62078 | Arxiu municipal de Sant Julià de Vilatorta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-de-sant-julia-de-vilatorta | AJUNTAMENT DE SANT JULIÀ DE VILATORTA: www.santjuliavilatorta.cat | XIX-XX | L'arxiu municipal de Sant Julià de Vilatorta conserva els fons documentals generats per les diferents administracions municipals des del segle XIX fins a l'actualitat. És previst que l'Arxiu Municipal aplegui fons d'institucions, fons d'entitats locals i fons personals, com la documentació que hi ha dipositada a l'Arxiu Històric. Els fons que es conserven actualment són: 1. Fons municipal de Sant Julià de Vilatorta (1846-2009). 160,23 Volum(m.). 2. Fons del Jutjat de Pau (1848-1998). 5,87 Volum(m.). La documentació està classificada en les seccions següents: 1.Ajuntament: 1.1 Administració general 1.2 Hisenda 1.3 Proveïments 1.4 Serveis Social 1.5 Sanitat 1.6 Obres i Urbanisme 1.7 Seguretat Pública 1.8 Serveis militars 1.9 Població 1.10 Eleccions 1.11 Ensenyament 1.12 Cultura 1.13 Serveis agropecuaris i Medi Ambient 1.14 Col·leccions factícies 2.Jutjat de Pau | 08220-240 | Ajuntament de Sant Julià de Vilatorta. Plaça del Marquès de la Quadra, 1. | 41.9225700,2.3254700 | 444069 | 4641399 | 08220 | Sant Julià de Vilatorta | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/62078-foto-08220-240-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | El Servei d'Arxiu Municipal de Sant Julià de Vilatorta forma part de la Xarxa d'Arxius Municipals (XAM) de la Diputació de Barcelona des de l'any 2006. | 98 | 56 | 3.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | |||||||||
| 62079 | Arxiu parroquial de Sant Julià de Vilatorta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-de-sant-julia-de-vilatorta | <p>ARXIU I BIBLIOTECA EPISCOPAL DE VIC: www.abev.net</p> | XI-XX | <p>L'arxiu parroquial de Sant Julià de Vilatorta es troba a l'Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic. Està format per 164 unitats documentals en paper i pergamí, en volum i lligall, que corresponen a baptismes, confirmacions, matrimonis, defuncions, vària sacramental, aniversaris i celebracions, administració de l'Obra, visites pastorals, consuetes i inventaris parroquials. La cronologia dels documents comprèn des de l'any 1001 al 2000.</p> | 08220-241 | Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic. Carrer Santa Maria, 1. Vic | 41.9225700,2.3254700 | 444069 | 4641399 | 08220 | Sant Julià de Vilatorta | Obert | Bo | Física | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 94|98 | 56 | 3.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | |||||||||||
| 62080 | Arxiu parroquial de Santa Maria de Vilalleons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-de-santa-maria-de-vilalleons | <p>ARXIU I BIBLIOTECA EPISCOPAL DE VIC: www.abev.net</p> | XI-XIX | <p>L'arxiu parroquial de Santa Maria de Vilalleons es troba a l'Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic. Està format per 40 unitats documentals en paper i pergamí, en volum i lligall, que corresponen a baptismes, confirmacions, matrimonis, defuncions, vària sacramental, aniversaris i celebracions, administració de l'Obra, visites pastorals, comptes i factures i llevadors de rendes. La cronologia dels documents comprèn des de l'any 1073 al 1900.</p> | 08220-242 | Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic. Carrer Santa Maria, 1. Vic | 41.9225700,2.3254700 | 444069 | 4641399 | 08220 | Sant Julià de Vilatorta | Obert | Bo | Legal i física | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 94|98 | 56 | 3.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | |||||||||||
| 62082 | Jaciment arqueològic de Sant Llorenç del Munt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-arqueologic-de-sant-llorenc-del-munt | <p>FARRÉS, F. (2013). Sant Llorenç del Munt (Sant Julià de Vilatorta), Catàleg Arqueològic (Prehistòria-Edat Moderna). Sant Julià de Vilatorta: Ajuntament de Sant Julià de Vilatorta i Consorci de l'Espai Natural de les Guilleries-Savassona.</p> | <p>Els treballs arqueològics realitzats a Sant Llorenç del Munt, entre els anys 1970-1973, permeten documentar en aquest jaciment una seqüència cronològica pràcticament contínua, que compren des de la prehistòria fins a l'edat moderna. Aquesta ocupació es pot entendre per la ubicació estratègica del turó, que permet el control de pas a les Guilleries, actua com a punt d'abastiment d'un territori muntanyós, i possibilita el contacte amb la zona de la plana de Vic. Aquesta àrea ha estat habitada amb diferents estratègies d'ocupació: la utilització de petites balmes com a refugi, especialment en èpoques prehistòriques, una ocupació a l'aire lliure en època ibèrica i una estructuració constructiva amb funcionalitat estratègica, des d'època romana i tardo-antiga fins a època baix medieval. Les diverses reformes arquitectòniques del recinte evidencien la presència d'una església i d'un castell, citats a la documentació del segle IX, el seu ús posterior com a canònica augustiniana, i finalment com a masoveria, amb la desamortització de l'any 1845. Els primers pagesos i pastors del Neolític podrien haver utilitzat les balmes del turó de Sant Llorenç com a refugis estacionals. És significativa la presència de ceràmica cardial en el conjunt de restes prehistòriques de la comarca, ja que fins al moment només s'havia documentat a Savassona. En destaca també el material arqueològic adscrit als Camps d'Urnes (edat del bronze), que evidencia la presència de grups amb noves tecnologies i materials com el ferro. Aquests grups van ser assimilats pels ibers, i posteriorment es va produir una continuïtat d'ocupació en època romana i baix imperial. Tanmateix, el jaciment de Sant Llorenç del Munt permet documentar un assentament rural des de l'antiguitat tardana fins a la instauració del poder feudal. En quant al les restes del castell, es desconeix la major part de la seva estructura arquitectònica, tot i la troballa de materials d'aquest període. Les fonts documentals permeten conèixer els seus dominis, que s'estenien pels actuals termes de Sant Julià de Vilatorta, Folgueroles, Sant Sadurní d'Osormort, Espinelves i Calldetenes. La canònica augustiniana es documenta des del segle XII. Entre els segles XIII i XV va controlar les sufragànies de Sant Pere de Castanyadell, Sant Feliu de Planeses, Sant Sadurní d'Osormort, Sant Cristòfol de Cerdans o Santa Maria de Folgueroles. Una gran part dels materials arqueològics i arquitectònics recuperats provenen d'aquesta època.</p> | 08220-244 | Sant Llorenç del Munt | <p>El propietari de Sant Llorenç del Munt, Francesc Farrés, geòleg especialitzat en geofísica aplicada, va dur a terme excavacions arqueològiques entre els anys 1970-1973, fruit de les quals es van recollir materials arqueològics que van des del neolític fins al segle XX. Aquestes intervencions van ser supervisades per diferents especialistes, com el doctor Eduard Junyent (Museu Episcopal de Vic), el doctor Eduard Ripoll (Universitat de Barcelona) i el doctor Josep Frances de Villalta (Institut Jaume Almera, CSIC). Tanmateix, Francesc Farrés va comptar amb l'ajuda d'un grup de col·laboradors de Sant Julià, integrat per Jordi Pallàs, Josep Masó, Pere Boixó i Josep Carrera.</p> | 41.9235200,2.3587800 | 446832 | 4641484 | 08220 | Sant Julià de Vilatorta | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/62082-foto-08220-244-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/62082-foto-08220-244-2.jpg | Legal | Antic|Ibèric|Romà|Medieval|Modern|Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-10-07 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Sant Llorenç del Munt no resta protegit com a AEAP pel POUM de Sant Julià de Vilatorta. Tampoc apareix a l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. | 80|81|83|85|94|78 | 1754 | 1.4 | 1771 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | |||||
| 62083 | Jesu Salvator | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jesu-salvator | XX | 'Jesu Salvator' és una obra musical composta per Ramon Victori i Arumí 'el vell Sala', l'any 1912. És tracta d'una missa en llatí, a dues veus i orquestra. Des de fa una trentena d'anys, es costum que en la Missa del Gall, la Nit de Nadal, a l'església parroquial de Sant Julià de Vilatorta, un grup format per una quinzena de membres de les Caramelles del Roser interpretin aquesta peça musical, amb acompanyament d'harmònium. Anteriorment, era interpretada en dies de gran festa per dos membres de la Orquestra de Sant Julià, acompanyats per sis instruments. Actualment també s'interpreta durant l'Ofici Solemne de la celebració de Sant Julià, patró del poble. | 08220-245 | Caramelles del Roser | Ramon Victori i Arumí: Va néixer l'any 1868, i era pagès i pinyonaire. Va exercir d'alcalde i de jutge de pau de Sant Julià de Vilatorta. Tot i no posseir una formació tècnica musical, la seva exquisida inspiració li va permetre ser autor i arranjador de diverses obres per a l'orquestra de Sant Julià, de moltes corrandes, i d'obres corals i religioses, i misses a dues i tres veus amb acompanyament d'orquestra. | 41.9225700,2.3254700 | 444069 | 4641399 | 1912 | 08220 | Sant Julià de Vilatorta | Obert | Bo | Física | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Ramon Victori i Arumí 'el vell Sala'. | Es pot consultar la partitura a l'arxiu municipal de Sant Julià.Informació facilitada per Santi Riera, president de les Caramelles del Roser de Sant Julià de Vilatorta. | 62 | 4.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | ||||||||||
| 62084 | Aplec de Caramelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-caramelles | CARRERA, A. [et al.] (1990). Les caramelles del Roser de Sant Julià de Vilatorta. Sant Julià de Vilatorta: Ajuntament de Sant Julià de Vilatorta, p. 131. | XX-XXI | El primer Concurs de Caramelles de Sant Julià de Vilatorta es va organitzar l'any 1977, i des de llavors, es celebra anualment el primer diumenge després de Pasqua. Actualment, el tradicional concurs ha canviat el seu antic format pel d'un Aplec Caramellaire, amb menys colles però amb una participació més activa. La celebració comença al matí, a la plaça de l'Ajuntament, amb la trobada de les colles i l'esmorzar, consistent en una xocolatada amb coca i vi dolç. Un cop acabat l'esmorzar es fa el tomb pels carrers del nucli antic. La colla amfitriona canta els Goigs del Roser i, en les places i cruïlles de carrers, una de les colles convidades canta una peça de caramelles. Després, a la plaça Major, es fa l'actuació de totes les colles, que interpreten quatre o cinc peces cadascuna. Al migdia, es celebra un dinar de germanor, seguit d'actuacions improvisades. Finalment es conclou amb el 'cant dels adéus'. L'Aplec de Caramelles de Sant Julià de Vilatorta s'ha convertit en un clàssic, que té per objectiu conservar i fomentar la cantada de Caramelles a molts pobles, i impulsar la creació de noves peces i estils. | 08220-246 | Sant Julià de Vilatorta | L'any 1977, l'ajuntament de Sant Julià de Vilatorta va organitzar el I Concurs de Caramelles, amb el impuls de Josep Verdaguer. Cada colla caramellaire participant era obsequiada amb un cabrit. | 41.9224500,2.3254800 | 444070 | 4641386 | 08220 | Sant Julià de Vilatorta | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/62084-foto-08220-246-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 98 | 62 | 4.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | |||||||||
| 62085 | Aplec de Puig-l'agulla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-puig-lagulla | XX-XXI | L'Aplec de Puig-l'agulla es celebra anualment, al santuari, els dilluns de Pasqua. La trobada comença al matí, amb una missa cantada per una coral. Quan acaba l'ofici religiós, hi ha una audició de sardanes. A la tarda, hi ha una altra audició de sardanes, i un cop finalitzada, es fa el sorteig d'ous, cava i pernils, per a acabar la vetllada. | 08220-247 | Santuari de Puig-l'agulla | 41.8852400,2.3269200 | 444157 | 4637254 | 08220 | Sant Julià de Vilatorta | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/62085-foto-08220-247-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 98 | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | |||||||||||
| 62086 | Aplec de Sant Ponç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-sant-ponc | ROMEU i BISBE, J. (1992). Història de Sant Julià de Vilatorta. Vic: Eumo Editorial, p. 58-59. | XVIII-XXI | L'Aplec de Sant Ponç es celebra anualment el dia de la festivitat del sant, l'11 de maig, a la seva ermita. És conegut com l'aplec del Pa, perquè s'ofereix un panet a tots els assistents. Aquesta tradició te l'origen al segle XVIII, en la celebració de l'almoina del pa per fundació testamentària d'un hereu de Puigsec. A principis del segle XIX aquest costum es va abandonar però, es va reprendre, arrel de la mort per pesta d'un membre de la família de Puigsec, que va ser considerat com un càstig diví per haver deixat de fer l'ofrena del pa. | 08220-248 | Sant Ponç. Puigsec | La història de l'ermita de Sant Ponç va unida a la del mas Puigsec, i les primeres notícies de la capella corresponen a l'any 1.687, tot i que és possible que anteriorment existís un antic temple romànic. | 41.9226200,2.3368900 | 445016 | 4641397 | 08220 | Sant Julià de Vilatorta | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/62086-foto-08220-248-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/62086-foto-08220-248-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/62086-foto-08220-248-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 98|119|94 | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | |||||||||
| 62087 | Caminada popular de les Guilleries | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caminada-popular-de-les-guilleries | AJUNTAMENT DE SANT JULIÀ DE VILATORTA: www.santjuliavilatorta.cat | XX-XXI | L'ajuntament de Sant Julià de Vilatorta organitza anualment la caminada popular de les Guilleries, des de l'any 1983, amb la col·laboració de voluntaris. El seu recorregut, que es troba degudament senyalitzat, és d'uns 18 quilòmetres aproximadament, i s'inicia i finalitza al Parc de les Set Font, al matí. La caminada recorre diversos indrets emblemàtics del terme municipal i les seves rodalies, com el Pla de l'aviació, la Carena, la Font de la Riera, la Casilla de Romegats, el Coll de Portell o la Font del Ferro. Cada any es varia part de l'itinerari per tal de no repetir-lo de forma idèntica. | 08220-249 | Sant Julià de Vilatorta | 41.9225700,2.3254700 | 444069 | 4641399 | 08220 | Sant Julià de Vilatorta | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | |||||||||||||
| 62088 | Plataners de la carretera BV-5202 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/plataners-de-la-carretera-bv-5202 | Conjunt format per més d'un centenar d'exemplars de plataners (Platanusxhispanica), situats a l'inici de la carretera BV-5202, que mena de Sant Julià i finalitza a Vilalleons. Tots els exemplars són de característiques similars, amb una alçada aproximada d'uns 10 m i uns 2 m de volta de canó. | 08220-250 | Carretera BV-5202 | 41.9176200,2.3166700 | 443335 | 4640855 | 08220 | Sant Julià de Vilatorta | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/62088-foto-08220-250-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2151 | 5.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | ||||||||||||||
| 62089 | Alzina de la Vall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-la-vall | H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2010). Catàleg de béns d'interès històric arquitectònic i paisatgístic. POUM. Ajuntament de Sant Julià de Vilatorta. Sant Julià de Vilatorta. | L'alzina de la Vall està situada al costat de les restes de l'antiga masia de la Vall, que li dóna el nom, a prop del camí rural de Sant Julià de Vilatorta a Vilalleons. Es tracta d'una alzina (Quercus ilex) de grans dimensions, amb un perímetre de tronc a un metre d'alçada de la base, de 4 metres aproximadament. Destaca per la gran capçada de forma arrodonida, que assoleix una alçada d'uns 13 metres aproximadament, amb un diàmetre de brancada que sobrepassa els 11 metres. | 08220-251 | La Vall | 41.8976100,2.3245000 | 443967 | 4638629 | 08220 | Sant Julià de Vilatorta | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/62089-foto-08220-251-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2021-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2151 | 5.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | |||||||||||||
| 62090 | Fotografies de Sant Julià i Vilalleons a l'Arxiu Fotogràfic del CEC | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fotografies-de-sant-julia-i-vilalleons-a-larxiu-fotografic-del-cec | <p>Centre Excursionista de Catalunya: www.cec.cat</p> | XIX-XX | <p>L'Arxiu Fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya comprèn diferents llegats de socis i no socis, recollits al llarg dels gairebé cents anys de la seva existència, i actualment disposa d'aproximadament 300.000 imatges. Es tracta d'un arxiu generalista, tot i que els aspectes vinculats amb la muntanya són majoritaris. En quant a la localització fotogràfica de les imatges, la major part corresponen a Catalunya tot i que també hi ha d'Europa, Amèrica i Àsia. Es conserven moltes tipologies de documents fotogràfics: uns col·lodions en vidre dels volts de l'any 1860, unes plaques 18x24 cm de gelatinobromur de plata de finals del segle XIX, uns nitrats dels segles XIX i XX, un gran nombre de plaques estereoscòpiques de formats habituals (6x13 i 4,5x10,7 cm), més d'un miler d'autocromes, i, pel que fa a positius en paper, albúmines, cianotips, i diversos procediments pigmentaris. L'arxiu disposa de 285 imatges de diferents indrets de Sant Julià i Vilalleons, realitzades entre finals del segle XIX i principis del XX.</p> | 08220-252 | Centre Excursionista de Catalunya: C / Paradís, 10. 08002 Barcelona. | 41.9225700,2.3254700 | 444069 | 4641399 | 08220 | Sant Julià de Vilatorta | Obert | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 55 | 3.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | |||||||||||||
| 62091 | Festa Major de Vilalleons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-vilalleons | AJUNTAMENT DE SANT JULIÀ DE VILATORTA: www.santjuliavilatorta.cat | XX-XXI | El dia 15 d'agost, es celebra anualment la Festa Major de Vilalleons. És organitzada per un grup de veïns del poble i l'ajuntament de Sant Julià. L'ofici religiós, amb la missa cantada per una coral, dona sortida als actes que s'allarguen durant uns quatre dies. Es duen a terme diverses activitats lúdiques i festives com audicions de sardanes, cantades d'havaneres, concerts instrumentals, cinema a la fresca, concurs de botxes i animació infantil. | 08220-253 | Vilalleons | 41.9225700,2.3254700 | 444069 | 4641399 | 08220 | Sant Julià de Vilatorta | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/62091-foto-08220-253-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119 | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | ||||||||||
| 62092 | Festa Major de Sant Julià de Vilatorta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-sant-julia-de-vilatorta | AJUNTAMENT DE SANT JULIÀ DE VILATORTA: www.santjuliavilatorta.cat | XX-XXI | La festa major de Sant Julià de Vilatorta es celebra la segona quinzena de juliol, durant diversos dies. Entre els tradicionals actes es troben el pregó, les sardanes, el concurs d'allioli, el sopar popular, el correfoc, el gran ball de gala, la trobada de puntaires i els gegants, entre d'altres. Tanmateix, hi ha una gran proposta d'activitats com concerts, concurs de botxes, exposicions, cinema a la fresca, exhibicions, carrilet, atraccions inflables i festa d'escuma. | 08220-254 | Sant Julià de Vilatorta | Abans es celebrava el tercer diumenge de setembre i, molt antigament, el dia 9 de gener, festa de Sant Julià, patró de la Parròquia. | 41.9225700,2.3254700 | 444069 | 4641399 | 08220 | Sant Julià de Vilatorta | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/62092-foto-08220-254-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119 | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | |||||||||
| 62093 | Aplec de Sant Roc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-sant-roc | XX-XXI | L'Aplec de Sant Roc es celebra anualment el dia de la seva festivitat, el 16 d'agost, a la seva ermita, a l'Albereda. La trobada comença al matí, amb un ofici religiós, seguit d'un esmorzar popular. Es tracta d'una antiga festa que es va deixar de celebrar, però que fou recuperada l'any 1977 pels membres de la revista 'Relleu', juntament amb l'agrupació Sardanista. La festa començava amb la nit de les Bruixes, i s'organitzaven al llarg de tota una setmana, diversos actes populars als vespres. Fa diversos anys, la celebració va quedar reduïda a una missa i un esmorzar. | 08220-255 | Sant Roc. Carrer Martí i Pol, 2. | La capella de Sant Roc fou erigida l'any 1783, amb motiu d'una promesa feta per invocar Sant Roc contra una epidèmia de pesta. Anualment es celebra la festa de Sant Roc en honor al sant patró. | 41.9252900,2.3267400 | 444177 | 4641700 | 08220 | Sant Julià de Vilatorta | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/62093-foto-08220-255-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fitxa redactada en base a informacions orals. | 119 | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | |||||||||
| 62094 | Fira del Tupí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fira-del-tupi | AJUNTAMENT DE SANT JULIÀ DE VILATORTA: www.santjuliavilatorta.cat | XXI | La fira de Ceràmica i Terrissa 'El Tupí' es celebra anualment, des de l'any 2009, durant un cap de setmana del mes de maig, als carrers del nucli antic de Sant Julià de Vilatorta. S'ha consolidat com un dels referents en fires artesanes i monotemàtiques. Els expositors, vinguts d'arreu de Catalunya i d'Espanya, són artesans ceramistes i terrissers seleccionats acuradament per tal de poder oferir productes de gran qualitat. El projecte de la Fira del Tupí es va començar a preparar just abans de la mort d'en Joan Capdevila, últim terrisser de la vila. Per aquest motiu es celebra el concurs de ceràmica i terrissa 'Memorial Joan Capdevila', dotat amb un premi en metàl·lic a la millor peça. La fira es completa amb diverses parades dels comerciants i entitats del poble. Paral·lelament, es duen a terme diferents activitats: conferències i projeccions al voltant de la ceràmica i de l'ofici de terrisser, tallers de ceràmica, demostracions de l'ofici i espectacles infantils. Una de les novetats a les últimes edicions és 'El mos del Tupí', una mostra gastronòmica on els restauradors locals serveixen productes amb un nexe comú: la cuina amb terrissa. El nom de la fira 'El tupí' ve donat pel sobrenom dels habitants de Vilatorta, 'tupinots' lligat amb la important tradició terrissaire del poble, que era conegut antigament com Sant Julià de les Olles. | 08220-256 | Carrers del nucli antic de Sant Julià de Vilatorta | Durant molts anys, el poble de Sant Julià de Vilatorta va ser conegut com a Sant Julià de les Olles, pel seu important nombre d'obradors d'indústria artesanal de terrissa, dedicats especialment a la fabricació d'atuells fets de ceràmica vidriada (olles, cassoles, etc) preparada per anar al foc. L'antiga tradició terrissaire del poble, molt destacada durant els segles XVII, XVIII i XIX, ha desaparegut. Actualment, no queda cap terrisser en actiu després de la mort d'en Joan Capdevila (1936-2008), conegut com en Joan de Ca la Llebre. | 41.9229400,2.3249900 | 444030 | 4641441 | 08220 | Sant Julià de Vilatorta | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/62094-foto-08220-256-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/62094-foto-08220-256-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/62094-foto-08220-256-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Un tupí és una olla petita d'una sola nansa. | 119|98 | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | ||||||||
| 62095 | Puig Moltó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/puig-molto-0 | El Puig Moltó és una petita muntanya de 803 metres, que es troba entre els termes municipals de Sant Julià de Vilatorta i Sant Sadurní d'Osormort. Al seu cim afloren dipòsits sedimentaris d'intens color vermell, on queden al descobert una gran quantitat d'estructures sedimentàries, que atorguen una extraordinària bellesa al paisatge. Per arribar al cim, des de la Casilla de Romegats, s'ha de prendre el camí que creua per sobre de la C-25, i cal seguir pel corriol que surt a mà esquerra. | 08220-257 | Romegats | 41.8993900,2.3382500 | 445109 | 4638817 | 08220 | Sant Julià de Vilatorta | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/62095-foto-08220-257-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/62095-foto-08220-257-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | ||||||||||||||
| 62096 | Concurs de pintura ràpida | https://patrimonicultural.diba.cat/element/concurs-de-pintura-rapida | AJUNTAMENT DE SANT JULIÀ DE VILATORTA: www.santjuliavilatorta.cat | XX-XXI | El Concurs de pintura ràpida de Sant Julià de Vilatorta es celebra anualment en el en el marc de l'aplec Caramellaire, el diumenge després de Pasqua. El primer concurs es va organitzar l'any 1991. L'objectiu bàsic del certamen es crear una obra d'art en un temps determinat. La tècnica és lliure, i hi poden participar tots els artistes sense distinció d'edats ni categoria. Abans de començar el concurs es segellen les teles o suports. Durant el matí, els pintors es dediquen a desenvolupar la seva obra pels carrers de Sant Julià. A l'hora que fixa l'organització, les obres s'entreguen i s'exposen a l'Aula de Cultura per a que el jurat, format per persones relacionades amb l'art i la cultura, el pugui avaluar. Després de la deliberació del jurat es realitza l'entrega de premis a la mateixa Aula de Cultura. Les obres premiades queden com a propietat de la comissió organitzadora. | 08220-258 | Sant Julià de Vilatorta | La pintura ràpida és una modalitat pictòrica basada en la pintura a l'aire lliure, que exigeix finalitzar l'obra en una sola jornada, fins i tot en poques hores. El primer Concurs de pintura ràpida de Sant Julià de Vilatorta es va celebrar l'any 1991 en el marc del Concurs Caramellaire, el diumenge després de Pasqua. El concurs fomenta l'interès dels vilatans per l'art, és una bona manera de promocionar el municipi i una font generadora de turisme. | 41.9225700,2.3254700 | 444069 | 4641399 | 08220 | Sant Julià de Vilatorta | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | ||||||||||||
| 62097 | Pla de la Mata | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pla-de-la-mata | <p>- DIPUTACIÓ DE BARCELONA (2003). Pla Especial de Protecció i Millora de l'Espai Natural de les Guilleries-Savassona. Àrea d'Espais Naturals, Serveis d'Acció Territorial. - GENERALITAT DE CATALUNYA (2010). Pla Territorial Parcial de les Comarques Centrals. Departament de Polítiques Territorials i Obres Públiques.</p> | <p>El Pla de la Mata compren els camps de conreu situats al nord-est i a continuació de la roureda del Llopart, entre aquesta i l'Eix Transversal (C-25). És una àrea d'hivernada d'ocells com la fredeluga (Vanellus vanellus), l'esparver d'estany (Circus cyaneus), la griva cerdana (Turdus Pilaris) i grans estols d'espècies de fringíl·lids. Tanmateix aquest espai actua com a corredor que connecta la roureda del Llopart amb l'espai natural de les Guilleries-Savassona. Està considerat com a espai d'interès natural pel Pla Territorial Parcial de les Comarques Centrals.</p> | 08220-259 | Pla de la Mata | 41.9098800,2.3087800 | 442674 | 4640001 | 08220 | Sant Julià de Vilatorta | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/62097-foto-08220-259-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-02-10 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2153 | 5.1 | 1785 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | |||||||||
| 62098 | Ofici de terrissaire | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ofici-de-terrissaire | ROMEU i BISBE, J. (1992). Història de Sant Julià de Vilatorta. Vic: Eumo Editorial, p. 63-64. | XVI-XX | L'antiga tradició terrissaire va desaparèixer després de la mort de l'últim terrisser, en Joan Capdevila (1936-2008). | Durant molt de temps, el poble de Sant Julià de Vilatorta fou conegut popularment com a Sant Julià de les Olles, pel seu important nombre d'obradors d'indústria artesanal de terrissa; denominació utilitzada ja al segle XVI. Els orígens de la tradició terrissaire provenen de l'existència d'argiles adients per a la fabricació de terrissa, a les proximitats del poble. Aquesta antiga tradició, molt destacada durant els segles XVII, XVIII i XIX, va desaparèixer després de la mort de l'últim terrisser, en Joan Capdevila (1936-2008), conegut com en 'Joan de ca la Llebre'. L'ofici de terrisser, com la majoria dels relacionats amb l'artesania tradicional, es transmetia de pares a fills. A Sant Julià, els obradors eren familiars i els terrissers compaginaven aquesta feina amb d'altres tasques. Les principals característiques de les peces elaborades a Sant Julià de Vilatorta són la seva senzillesa formal i la seva funció utilitària. Bàsicament són peces per anar al foc, per a contenir aigua, vi, i oli, atuells per a cuinar, utensilis per al servei de taula, recipients per a les granges i elements per a la conducció d'aigua. El fet que les peces es venguessin directament al mercat de Vic, explica el seu reduït àmbit de distribució, que arriba com a molt lluny al Ripollès i a la Cerdanya. No va ser fins ben entrat el segle XX que la terrissa de Sant Julià va comercialitzar-se arreu del territori. | 08220-260 | Sant Julià de Vilatorta | Durant la Guerra de Successió (1701-1714), l'arxiduc Carles va concedir als terrissaires de Sant Julià el permís de formar una confraria, fet que demostra la importància d'aquesta activitat al poble. El 9 de setembre de l'any 1715, amb la victòria de Felip V, es van suprimir tots els títols concedits per l'arxiduc, entre els que hi havia aquesta confraria. Al segle XVIII, al poble hi havia 32 terrissaires i 27 forns, i l'any 1845 el nombre de terrissers s'havia reduït a 13. Després de la Guerra Civil restaven oberts tan sols 5 obradors: cal Bufó, ca la Llebre, cal Xec, can Papu Negre i can Tomàs de la Plaça. Al voltant de la dècada dels anys quaranta del segle XX, els grans canvis culturals, econòmics i socials, juntament amb l'aparició de nous materials, van provocar una forta caiguda en la producció de terrissa. En aquests moments, els objectes de terrissa van perdre majoritàriament la funcionalitat per la que havien estat creats, i es van transformar en objectes purament decoratius. L'any 1948 només quedaven tres terrissers i, en l'actualitat, no queda cap terrisser en actiu després de la mort d'en Joan Capdevila 'en Joan de ca la Llebre' l'any 2008. | 41.9225700,2.3254700 | 444069 | 4641399 | 08220 | Sant Julià de Vilatorta | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/62098-foto-08220-260-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/62098-foto-08220-260-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/62098-foto-08220-260-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografies de Joan Capdevila facilitades per l'ajuntament de Sant Julià de Vilatorta. | 98|119|94 | 60 | 4.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | |||||||
| 62099 | Llegenda de la bruixa Beneta Vilara | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-la-bruixa-beneta-vilara | - MERCADER i SAAVEDRA, I. (2001). 'Aproximació a la toponímia de Vilalleons', Treballs de la Societat Catalana de Geografia, 51. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans: Societat Catalana de Geografia, p. 83-98. - PLADEVALL i FONT (1986). 'Persecució de Bruixes a les comarques de Vic a principis del segle XVIII', Monografies del Montseny, 1. Viladrau: Associació d'Amics del Montseny, p. 93-165. - ROMEU i BISBE, J. (1992). Història de Sant Julià de Vilatorta. Vic: Eumo Editorial, p. 52-53. - SENA, F. (1968). 'Un proceso de brujas de 1620', Ausa, vol. VI, núm. 60-61. Vic: Institut d'Estudis Ausonencs, p. 53-62. | XVI | Al segle XVI, a Vilalleons hi vivia Joana Vilar, vídua de Francesc Vilar, coneguda popularment com la 'bruixa Beneta Vilara'. Se li atribuïa la pràctica d'infanticidis, de provocar grans pedregades per destruir les collites i causar la mort de bestiar, d'assistir a akelarres i de lliurar-se a pràctiques sexuals col·lectives. Es diu que en una d'aquestes reunions, a Puig-l'agulla, el dimoni va aparèixer en forma de cabró negre, amb una banya al front i una altre al darrere. Va ser acusada de bruixeria, processada per la Cúria del Veguer, i finalment, condemnada i penjada a la Rambla de les Davallades de Vic, el dia 31 de maig de l'any 1619. | 08220-261 | Vilalleons | Joana Vilar va ser processada per la Cúria del Veguer, el dia 13 de maig de 1619. En van presidir el procés Joan Andreu Pérez, sots-batlle regent de la vegueria i batllia de Vic, Raphael Joan Serrat de Nesplà, jutge i assessor ordinari de les Corts Reials de Vic i Osona, Joan Menalt, procurador fiscal, i Antoni Joan Marfà, actuant com a notari. Eren processos sense cap garantia per als acusats, en els que no era necessari aportar proves de culpabilitat. | 41.8850700,2.3268900 | 444154 | 4637235 | 08220 | Sant Julià de Vilatorta | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119 | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | ||||||||||
| 62100 | Llegenda de la Mare de Déu de Puig-l'agulla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-la-mare-de-deu-de-puig-lagulla | - PLADEVALL i FONT, A. (1994). Puig-l'agulla i Vilalleons: un santuari i una parròquia mil·lenària. Barcelona: Ed. Montblanc-Martín, p. 59-67. - ROMEU i BISBE, J. (1992). Història de Sant Julià de Vilatorta. Vic: Eumo Editorial, p. 21-22. | XVI | El document més antic que recull la llegenda de la Mare de Déu de Puig-l'agulla és un manuscrit de l'any 1584, escrit per Joan Antoni Marfà, rector de Vilalleons, que explica que va copiar-la d'uns antics documents, dels que no precisa la cronologia. Segons la llegenda, un ermità de Montagut anomenat Ramon Ferrer, va tenir una revelació al veure, de nit, baixar del cel una intensa claror a la muntanya. Se li va aparèixer un vellet que li va dir que si l'acompanyava li indicaria el lloc on trobaria un gran misteri diví. En arribar a aquest indret, on avui hi ha el santuari, va veure a cinc pacífics lleons que van cavar a terra fins a arribar a un mur de pedra, però no va trobar res. Temps després, Ramon Ferrer va tornar al mateix lloc després de somiar-hi; els lleons van enderrocar el mur de pedra i van trobar la imatge de la Mare de Déu. | 08220-262 | Santuari de Puig-l'agulla | Entre els segles XV i XVI, es va estendre la mentalitat que les marededéus notables havien d'haver estat trobades i tenir un origen mític, fet que explica la proliferació de les llegendes dels seus trobaments als santuaris d'arreu de Catalunya. | 41.8852400,2.3269200 | 444157 | 4637254 | 08220 | Sant Julià de Vilatorta | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/62100-foto-08220-262-2.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119 | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | |||||||||
| 62101 | Llegenda del castell de Sant Julià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-castell-de-sant-julia | - ROMEU i BISBE, J. (1992). Història de Sant Julià de Vilatorta. Vic: Eumo Editorial, p. 22. - ROVIRÓ i ALEMANY, X. (2000). 100 llegendes de la plana de Vic. Sant Vicenç de Castellet: Editorial Farell. | Segons la llegenda, al castell de Vilatorta hi havia dues mines secretes. Una d'elles comunicava la fortalesa amb el pla de la Quintana, i va ser utilitzada durant un llarg setge, per a abastir-lo de provisions. Els enemics, pensant que el castell estaria en una situació precària per falta d'aliments després de tants dies de setge, van demanar al cabdill entrevista per a que firmés el pacte de rendició. Però aquest els van rebre amb una taula plena de menjar i, en veure-ho, van abandonar el setge. L'altra mina comunicava el castell amb el poble, amb can Badosa, al carrer del Montseny. La va construir l'hereu de la casa per a alliberar a Fàtima, la seva estimada, que havia estat empresonada pel cabdill moro del castell, perquè n'estava enamorat però no era correspost, perquè ella s'estimava l'hereu de can Badosa. | 08220-263 | Castell de Bellpuig | 41.9204100,2.3219100 | 443772 | 4641162 | 08220 | Sant Julià de Vilatorta | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/62101-foto-08220-263-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119 | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | |||||||||||
| 62102 | Llegenda de Sant Llorenç del Munt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-sant-llorenc-del-munt | - ROMEU i BISBE, J. (1992). Història de Sant Julià de Vilatorta. Vic: Eumo Editorial, p. 25. - ROVIRÓ i ALEMANY, X. (2000). 100 llegendes de la plana de Vic. Sant Vicenç de Castellet: Editorial Farell. | Segons una antiga llegenda, les relacions dels frares de Sant Llorenç amb el rei de Catalunya eren molt tenses. Durant una festa celebrada al monestir, els frares van raptar al rei amb la intenció de matar-lo, però la reina, en veure que no tornava, va avisar al General, que va anar al monestir i el va rescatar. El rei, com a càstig, va enviar un comunicat al batlle de Folgueroles que dictava la ordre de fer desaparèixer els convents de Sant Llorenç i el de Casserres, que eren de la mateixa ordre. Com que el batlle no sabia llegir, va dur el document al prior de Sant Llorenç per a que li llegís; aquest, al veure del què es tractava, li va dir que no l'acabava d'entendre, i que tornés al dia següent, que ja li podria explicar. Els frares van aprofitar per escapar aquella mateixa nit i, quan va tornar el batlle, ja no va trobar ningú a Sant Llorenç. | 08220-264 | Sant Llorenç del Munt | 41.9235200,2.3587800 | 446832 | 4641484 | 08220 | Sant Julià de Vilatorta | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/62102-foto-08220-264-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119 | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | |||||||||||
| 62103 | Ball de la Bella Miralda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-la-bella-miralda | - AMADES, J. (1982). Costumari Català, vol. II Barcelona: Salvat editores. Edicions 62, p. 337-338. - PUJOL, F.; AMADES, J. (1936) 'Diccionari de la Dansa, dels Entremesos i dels Instruments de Música i Sonadors', Cançoner Popular de Catalunya, Vol. I. Barcelona: Ed. Fundació Concepció Rabell i Cibils, p. 97. | XX | Ja no es balla actualment. | Antiga dansa graciosa i delicada, que es ballava a Sant Julià de Vilatorta, la tarda de diumenge de Carnestoltes. La ballaire, mentre es movia a ritme d'una cançó que anava cantant, anomenava diferents parts dels seu cos, mostrant-les, tocant-se-les o remarcant-les, però de forma prudent i moderada. La cançó començava així: 'La Bella Miralda / s'escalda, s'escalda / s'escalda dels peus, / dels peus i les vores, / les vores dels peus, dels peus...'. | 08220-265 | Sant Julià de Vilatorta | 41.9225700,2.3254700 | 444069 | 4641399 | 08220 | Sant Julià de Vilatorta | Sense accés | Dolent | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119 | 62 | 4.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | ||||||||||
| 62104 | Ball de la Ratolinesa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-la-ratolinesa | - AMADES, J. (1982). Costumari Català, vol. II Barcelona: Salvat editores. Edicions 62, p. 354-358 i 1010. - PUJOL, F.; AMADES, J. (1936) 'Diccionari de la Dansa, dels Entremesos i dels Instruments de Música i Sonadors', Cançoner Popular de Catalunya, Vol. I. Barcelona: Ed. Fundació Concepció Rabell i Cibils, p. 402. | XX | Ja no es balla actualment. | Antic ball que es que es feia per Carnestoltes a Sant Julià de Vilatorta. Es formaven dues rengleres de ballaires amb les parelles encarades, i marcaven un punteig relliscat, alhora que feien nansa amb els braços. S'entrellaçaven les parelles, canviant-se els llocs i fent moviment d'avenç i retrocés. Les parelles es donaven les mans, i elevaven ponts amb els braços, per sota dels quals passaven totes elles, una darrere l'altre. | 08220-266 | Sant Julià de Vilatorta | 41.9225700,2.3254700 | 444069 | 4641399 | 08220 | Sant Julià de Vilatorta | Sense accés | Dolent | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119 | 62 | 4.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | ||||||||||
| 62105 | Ball dels Nyetus o Nyitus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-dels-nyetus-o-nyitus | - AMADES, J. (1982). Costumari Català, vol. II Barcelona: Salvat editores. Edicions 62, p. 93-94. - PUJOL, F.; AMADES, J. (1936) 'Diccionari de la Dansa, dels Entremesos i dels Instruments de Música i Sonadors', Cançoner Popular de Catalunya, Vol. I. Barcelona: Ed. Fundació Concepció Rabell i Cibils, p. 348. | XX | Ja no es balla actualment. | El Ball dels Nyetus o Nyitus es ballava per Carnestoltes a Sant Julià de Vilatorta. Els balladors solien ser una parella d'edat avançada, formada per un home i una dona, que es posaven al centre de la plaça, disposats a fer riure al públic assistent. La ballaire improvisava una extravagant coreografia, amb lleugeresa, seguint el compàs de la melodia, i fent carasses estrafolàries. La seva parella havia d'imitar-la sense perdre el ritme, per tal de no discordar. | 08220-267 | Sant Julià de Vilatorta | El terme nyetu o nyotu feia referència a uns éssers fantàstics i diminuts que entraven dins del cap de les persones per les orelles i se'ls menjaven el cervell. | 41.9225700,2.3254700 | 444069 | 4641399 | 08220 | Sant Julià de Vilatorta | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 62 | 4.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | |||||||||||
| 62106 | Caramelles del Roser | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caramelles-del-roser-0 | <p>CARRERA, A. [et al.] (1990). Les caramelles del Roser de Sant Julià de Vilatorta. Sant Julià de Vilatorta: Ajuntament de Sant Julià de Vilatorta i Caramelles del Roser, pp.79-85.</p> | XVI-XXI | <p>El matí de la diada del Diumenge de Resurrecció, la comitiva de Caramellaires del Roser recorre solemnement els carrers del nucli antic de Sant Julià de Vilatorta, cantant les caramelles. Està formada per una setantena de persones, entre els caramellaires, els músics, els cistellaires i els infants. La comitiva és encapçalada per l'estendard de la Mare de Déu del Roser seguida per dues rengleres de caramellaires.</p> <p>Aquests van vestits amb capa negra llarga, barret de copalta també negre i llaç de color morat, i subjecten amb la mà un bordó, que duu una petita placa amb l'estampa de la Mare de Déu del Roser al davant i el text dels goigs al darrera. Els segueixen els músics, vestits amb capa llarga de color morat, barret de copalta morat i llaç de color morat. Tres cistellaires vestits de vellut, amb faixa, barretina i espardenyes, truquen a les portes de les cases per tal de recollir les aportacions dels veïns. Duen una cistella guarnida sobre una perxa amb corda i corriola, per tal de fer-la arribar als balcons i les finestres.</p> <p>Completa la comitiva un grup d'infants, amb bastons tornejats guarnits amb un pom de flors i cintes de colors. Els goigs del Roser es canten seguint aquest patró: els dos primers versos els canten els caramellaires de la fila del costat dret, on prevalen les veus agudes; continuen els caramellaires del cantó esquerra cantant el tercer i quart vers a dues veus, on prevalen les veus greus; l'últim vers el canten simultàniament tots els caramellaires i, a continuació, els músics fan la tornada. Les altres estrofes es van enllaçant sense interrupció seguint la mateixa pauta. Per fer solemne el final, els caramellaires es treuen el barret a l'última estrofa 'Supliquem, Rosa agraciada', i a la repetició del darrer vers s'hi uneix l'orquestra.</p> <p>La colla de Caramelles del Roser estrena cada any, per aquesta ocasió, una caramella nova composta per algun dels autors locals, que acostuma a ser una sardana, un vals o una havanera. Des de l'any 2006 es canten de nou les corrandes, cançons de tonada alegre, de caire popular i curt, mig improvisades, dedicades a elogiar alguna cosa o bé a criticar aspectes polítics, socials o culturals del poble o del país. Els vilatortins preparen taules amb menjar i beure pels cantaires, en diversos llocs per on passa la comitiva caramellaire.</p> | 08220-268 | Nucli antic de Sant Julià de Vilatorta | <p>El descobriment de la Butlla fundacional de la confraria, datada el 23 d’abril de 1592, ratifica el que ja tothom sospitava, que les caramelles de Sant Julià de Vilatorta són les més antigues que es conserven actualment.<strong> </strong>És hereva de la Confraria del Roser, fundada oficialment l'any 1592.</p> <p>El dia 12 d'abril de 2016, el Govern de la Generalitat de Catalunya va concedir la <a href='https://ca.wikipedia.org/wiki/Premi_Creu_de_Sant_Jordi'>Creu de Sant Jordi</a> a les Caramelles del Roser de Sant Julià de Vilatorta per promoure la memòria i l’activitat d’una festa osonenca com a valuosa expressió de la música tradicional amb més de 425 anys d’història.</p> | 41.9225700,2.3254700 | 444069 | 4641399 | 08220 | Sant Julià de Vilatorta | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/62106-foto-08220-268-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/62106-foto-08220-268-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/62106-foto-08220-268-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic/Cultural | Inexistent | 2025-03-20 00:00:00 | Virgínia Cepero González | A Sant Julià de Vilatorta s'ha transmès aquesta tradició de generació en generació, de manera ininterrompuda, i ha perdurat la seva forma original, amb la indumentària i la intervenció instrumental. Aquest fet converteix les Caramelles del Roser de Sant Julià de Vilatorta en una de les manifestacions més genuïnes d'aquesta expressió de la cultura popular. | 98|119|94 | 62 | 4.4 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | ||||||
| 62107 | Plans de Vilalleons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/plans-de-vilalleons | <p>- DIPUTACIÓ DE BARCELONA (2003). Pla Especial de Protecció i Millora de l'Espai Natural de les Guilleries-Savassona. Àrea d'Espais Naturals, Serveis d'Acció Territorial. - GENERALITAT DE CATALUNYA (2010). Pla Territorial Parcial de les Comarques Centrals. Departament de Polítiques Territorials i Obres Públiques.</p> | <p>La zona dels Plans de Vilalleons compren dos sectors destacats: un al nord del nucli urbà, que correspon als camps de conreu i la zona boscosa, i un altre al sud del poble, que correspon a una roureda, en l'espai agroforestal afectat per l'incendi de l'any 1986 a la Roca de Taradell. Els plans de Vilalleons actuen com a corredor que connecta la Plana de Vic amb les serres de Vilalleons. La seva funcionalitat ecològica és molt important ja que es troba molt ben orientada en quant als fluxos naturals, al nord segueix el vessant, i al sud segueix el fondal de la riera de Vilalleons. Està considerat com a element de connexió ecològica i paisatgística pel Pla Territorial Parcial de les Comarques Centrals.</p> | 08220-269 | Vilalleons | 41.8922000,2.3186700 | 443479 | 4638032 | 08220 | Sant Julià de Vilatorta | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/62107-foto-08220-269-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-02-10 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2153 | 5.1 | 1785 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | |||||||||
| 62108 | Goigs de Sant Ponç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-ponc | XX | Els goigs en llaor a Sant Ponç es canten el dia de la seva festivitat, l'11 de maig, a l'ermita de Sant Ponç, a Puigsec. La versió impresa conservada està editada per Tipografia Balmesiana de Vic, l'any 1976. La lletra és de Dr. Genís Aguilar i la música de Mn. Lluís Romeu. Comencen així: 'Per l'amor que en vós ardia / quan vàreu morir cremat, / protegiu-nos nit i dia / Sant Pons benaventurat…' | 08220-270 | Sant Ponç. Puigsec | L'origen dels goigs es troba en els cants litúrgics llatins del segle XII, destinats a lloar els goigs terrenals de la Mare de Déu. Al segle XIV, es varen traduir als diferents idiomes romànics, per tal de popularitzar-los. Els goigs més antics de Catalunya són del segle XIV. Des del segle XV, els goigs varen començar a lloar advocacions marianes concretes, i posteriorment, els Sants i Jesucrist. A partir del segle XVI, es varen imprimir i divulgar per les esglésies, santuaris i ermites d'arreu dels Països Catalans. A partir del segle XVIII va quedar fixat el format d'impressió dels goigs: in folio, encapçalats per la representació de l'advocació, el texts distribuïts en dues o tres columnes i l'oració final, tancat tot dins una orla. La història de l'ermita de Sant Ponç va unida a la del mas Puigsec, i les primeres notícies de la capella corresponen a l'any 1.687, tot i que és possible que anteriorment existís un antic temple romànic. | 41.9226200,2.3368900 | 445016 | 4641397 | 08220 | Sant Julià de Vilatorta | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/62108-foto-08220-270-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119 | 62 | 4.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | ||||||||||
| 62109 | Goigs de Sant Roc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-roc | XX | Els goigs en llaor al gloriós Sant Roc, advocat contra la pesta i protector de la vila de Sant Julià de Vilatorta es canten el dia de la seva festivitat, el 16 d'agost, a l'ermita de Sant Roc, a l'Albereda. Comencen així: '(Déu etern, per sa clemència / a Vós Sant Roc ens ha dat. / Perquè ens fóssiu advocat / en el temps de pestilència. / Sent ja vella vostra Mare / fora del temps de parir, / volgué Déu sos precs oïr / i els precs de vostre Pare: / i per voluntat divina / fóreu concebut i nat, / i per ells adoctrinat / amb bona i santa doctrina…)'. | 08220-271 | Sant Roc. L'Albereda | L'origen dels goigs es troba en els cants litúrgics llatins del segle XII, destinats a lloar els goigs terrenals de la Mare de Déu. Al segle XIV, es varen traduir als diferents idiomes romànics, per tal de popularitzar-los. Els goigs més antics de Catalunya són del segle XIV. Des del segle XV, els goigs varen començar a lloar advocacions marianes concretes, i posteriorment, els Sants i Jesucrist. A partir del segle XVI, es varen imprimir i divulgar per les esglésies, santuaris i ermites d'arreu dels Països Catalans. A partir del segle XVIII va quedar fixat el format d'impressió dels goigs: in folio, encapçalats per la representació de l'advocació, el texts distribuïts en dues o tres columnes i l'oració final, tancat tot dins una orla. La capella de Sant Roc fou erigida l'any 1783, amb motiu d'una promesa feta per invocar Sant Roc contra una epidèmia de pesta. Anualment es celebra la festa de Sant Roc en honor al sant patró. | 41.9252900,2.3267400 | 444177 | 4641700 | 08220 | Sant Julià de Vilatorta | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/62109-foto-08220-271-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119 | 62 | 4.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | ||||||||||
| 62110 | Riera de Sant Julià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-sant-julia | <p>- DIPUTACIÓ DE BARCELONA (2003). Pla Especial de Protecció i Millora de l'Espai Natural de les Guilleries-Savassona. Àrea d'Espais Naturals, Serveis d'Acció Territorial. - PUIGFERRAT OLIVA, C. (2004). Sant Julià de Vilatorta després de la pesta negra de 1348: Mortaldats, fams i altres tribulacions d'una parròquia osonenca. Vic: Patronat d'Estudis Osonencs, p.22.</p> | <p>La riera de Sant Julià de Vilatorta és el curs d'aigua més remarcable del terme municipal. És un curs poc cabalós i, tot i que és de règim estacional, porta aigua tot l'any. La riera neix prop de Puig-l'agulla i recull les aigües dels torrents que davallen pels primers contraforts de les Guilleries, que delimiten el terme per l'est, i del petit torrent de Cànoves, creua el municipi i surt pel seu extrem nord-oest. Pren el nom de riera de Sant Martí en entrar a Calldetenes i desemboca al riu Gurri, al terme de Vic. La presència d'un cordó més o menys continu de vegetació de ribera afavoreix la seva funció com a connector ecològic. A l'edat mitjana era coneguda com a riera de la Noguera o riu de Peres.</p> | 08220-272 | Travessa el terme des de l'extrem sud-est fins al nord-oest. | 41.9057000,2.3234400 | 443886 | 4639528 | 08220 | Sant Julià de Vilatorta | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/62110-foto-08220-272-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/62110-foto-08220-272-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-02-10 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2153 | 5.1 | 1785 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | |||||||||
| 62111 | Alzinar del Gili | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzinar-del-gili | H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2010). Catàleg de masies i cases rurals. POUM. Sant Julià de Vilatorta: Ajuntament de Sant Julià de Vilatorta. | L'alzinar del Gili es troba als voltants de la masia homònima. És un bosc que presenta una massa forestal jove i forma un estrat arbori no gaire alt i ombrívol. L'estrat arbustiu és ric i espès i l'estat herbaci és poc desenvolupat. Tanmateix, algunes parts de l'alzinar presenten, degut a la pastura, el sotabosc net i lliure d'arbustos. Els alzinars ofereixen importants valors ambientals, florístics, faunístics, socioeconòmics i paisatgístics. És un tipus d'hàbitats d'interès comunitari (annex I de la Directiva 97/62/UE) corresponents a 9340 Alzinars i carrascars. El seu fruit, la gla, permet una gran quantitat de relacions tròfiques dels animals que hi viuen, fet que atorga als alzinars una importància primordial per a la protecció de la biodiversitat. L'alzinar del Gili és el més representatiu del municipi. | 08220-273 | El Gili | 41.8982400,2.3200000 | 443594 | 4638702 | 08220 | Sant Julià de Vilatorta | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/62111-foto-08220-273-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | |||||||||||||
| 62112 | Goigs de Puig-l'agulla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-puig-lagulla | PLADEVALL i FONT, A. (1994). Puig-L'Agulla i Vilalleons: un santuari i una parròquia mil·lenària. Barcelona: Ed. Montblanc-Martín, p.119-126. | XX | La primera edició coneguda dels goigs de Puig-l'agulla és la editada a l'estamperia de Martí Gelabert, a la plaça del Pi de Barcelona, l'any 1691, amb el títol de 'Coblas de la Verge Maria de Puig-Lagulla, Vilalleons, antigament Montagut, a la Plana de Vich'. Els goigs de Puig-l'agulla tenen la forma mètrica de codolada, formada per versets alternats de vuit i quatre síl·labes, i l'estrofa s'acostuma a estructurar així: 8-4-8-8-4-8-8-4 i la tornada 8-8. La música és la tradicional de molts dels goigs antics. Comencen així: 'Puix que dels errats sou guia / Verge pia: / Sigueu nostra intercessora / de Puiglagulla Senyora…' | 08220-274 | Puig-l'agulla | L'origen dels goigs es troba en els cants litúrgics llatins del segle XII, destinats a lloar els goigs terrenals de la Mare de Déu. Al segle XIV, es varen traduir als diferents idiomes romànics, per tal de popularitzar-los. Els goigs més antics de Catalunya són del segle XIV. Des del segle XV, els goigs varen començar a lloar advocacions marianes concretes, i posteriorment, els Sants i Jesucrist. A partir del segle XVI, es varen imprimir i divulgar per les esglésies, santuaris i ermites d'arreu dels Països Catalans. A partir del segle XVIII va quedar fixat el format d'impressió dels goigs: in folio, encapçalats per la representació de l'advocació, el texts distribuïts en dues o tres columnes i l'oració final, tancat tot dins una orla. | 41.8850700,2.3268900 | 444154 | 4637235 | 08220 | Sant Julià de Vilatorta | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/62112-foto-08220-274-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119 | 62 | 4.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | |||||||||
| 62113 | Font d'en Pau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-den-pau | XX | La Font d'en Pau es troba al camí que du des de la carretera BV-5202 al castell de Bellpuig, a pocs metres d'aquest. És una font arranjada, emmarcada en un gran carreu de pedra. El broll d'aigua raja per un broc de cop, metàl·lic, i cau a una pica monolítica quadrada, que forma un semicercle a l'interior. La font queda resguardada sota una gran roca, de la que penja un rètol de ferro amb el nom. Al costat de la font hi ha una taula i uns bancs de pedra, formats per lloses i d'altres elements petris, probablement provinents de l'antic castell. | 08220-275 | Castell de Bellpuig | Aquesta font es va fer en homenatge a Pau Costa Alcubierre, nascut a Sant Julià de Vilatorta, bomber del Grup d'Actuacions Forestals (GRAF) del Cos de Bombers de la Generalitat de Catalunya. Va morir en acte de servei en l'incendi d'Horta de Sant Joan (Terra Alta), al juliol de l'any 2009. | 41.9208500,2.3221900 | 443796 | 4641210 | 08220 | Sant Julià de Vilatorta | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/62113-foto-08220-275-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/62113-foto-08220-275-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 |
Estadístiques 2026
patrimonicultural
Mitjana 2026: 0,00 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.