Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 62114 | Mot 'Tupinot' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mot-tupinot | XX | El mot 'tupinot' és el sobrenom dels habitants de Sant Julià de Vilatorta, que té l'origen en la important tradició terrissaire del poble. Deriva de 'tupí', que és una olleta petita d'una sola nansa que serveix per escalfar el vi, i és la peça més característica de tota la producció terrissera local. | 08220-276 | Sant Julià de Vilatorta | Durant molts anys Sant Julià de Vilatorta va ser conegut popularment com a Sant Julià de les Olles, pel seu important nombre d'obradors d'indústria artesanal de terrissa; denominació popular utilitzada ja al segle XVI. L'antiga tradició terrissaire, molt destacada durant els segles XVII, XVIII i XIX, va desaparèixer després de la mort de l'últim terrisser, en Joan Capdevila (1936-2008), conegut com en Joan de ca la Llebre. | 41.9225700,2.3254700 | 444069 | 4641399 | 08220 | Sant Julià de Vilatorta | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fitxa redactada a partir d'informacions orals. | 119 | 63 | 4.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | ||||||||||
| 62115 | Capella del Santíssim | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-del-santissim-2 | - AA.DD. (1986). 'Sant Julià de Vilatorta' Catalunya Romànica, vol. III: Osona (II). Barcelona: Ed. Gran Enciclopèdia Catalana. - H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2010). Catàleg de béns d'interès històric arquitectònic i paisatgístic. POUM. Ajuntament de Sant Julià de Vilatorta. Sant Julià de Vilatorta. - ROMEU i BISBE, J. (1992). Història de Sant Julià de Vilatorta. Vic: Eumo Editorial. | XIX | La capella del Santíssim és un temple d'una sola nau dividida en tres trams, unida a l'Església parroquial de Sant Julià de Vilatorta, a través del mur de migjorn. Es troba orientada de llevant a ponent, amb l'altar a llevant. Interiorment és coberta amb volta quatripartida. Exteriorment, la coberta és a dues vessants, amb el carener de llevant a ponent, i decoracions amb arquets cecs sota els ràfecs. A la façana hi ha dos òculs amb vitralls de colors, i la portalada és tapiada. L'aparell dels murs és de lleves de pedra unides amb morter de calç, amb els escaires ben treballats. Els elements ornamentals són de totxo vermell. | 08220-277 | Plaça de l'Esglèsia. | La capella del Santíssim fou construïda l'any 1865 en acció de gràcies, per la construcció de Santa Margarida, ampli casal amb capella. L'any 1939, la capella fou unida a la banda de migdia de l'antic temple a través d'una porta que la comunica amb la capelleta lateral. | 41.9222600,2.3245100 | 443989 | 4641365 | 1865 | 08220 | Sant Julià de Vilatorta | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/62115-foto-08220-277-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/62115-foto-08220-277-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | ||||||||
| 62116 | Roureda del Llopart o Bosc de la Boira | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roureda-del-llopart-o-bosc-de-la-boira | - BIGAS BAU, M. (2004). La roureda del Llopart (Sant Julià de Vilatorta): contribució al coneixement naturalístic de la darrera roureda de la Plana de Vic. Vic: Patronat d'Estudis Osonencs. Grup de Naturalistes d'Osona. - H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2010). Catàleg de masies i cases rurals. POUM. Sant Julià de Vilatorta: Ajuntament de Sant Julià de Vilatorta. | Des de l'any 2001 el Grup Naturalista d'Osona i la Institució Catalana d'Història Natural mantenen negociacions amb els propietaris de la roureda del Llopart amb l'objectiu de conservar-la. | La roureda del Llopart es troba situada enmig d'un paisatge agrícola en mosaic, a cavall dels termes de Sant Julià de Vilatorta i Santa Eugènia de Berga. És una de les rouredes de roure martinenc (Quercus pubescens) més extenses (30 Ha.) i madures de tota la Plana de Vic. Aquest vell i emblemàtic bosc és un espai de confluència dels àmbits biogeogràfics euro-siberià i mediterrani, fet que afavoreix la seva elevada biodiversitat. En alguns punts, com al nord de l'Eix Transversal abans del Coll de Romagats, i a l'extrem nord de la Carena a tocar de Sant Julià, hi creix una roureda de terra baixa més empobrida (Buxo-Quercetum pubescentes subas. Coriao-cornetosum), pròpia de la plana de Vic. En d'altres punts, com a la capçalera de la riera de Sant Julià hi creix una roureda de muntanya mitjana (Pteridio-Quercetum pubescentis). A la roureda hi viuen d'altres arbres: el pi roig (Pinus sylvestris), l'auró negre (Hacer monspessulanum), l'auró blanc (Hacer campestre), la pinassa (Pinus nigra ssp. Salzmanii), el grèvol (Ilex aquifolium), el ginebre (Juniperus communis), la blada (Hacer opalus), el server (Sorbus domestica), la moixera de pastor (Sorbus torminalis) i la moixera (Sorbus aria). Hi creixen arbustos: l'arç blanc (Crataegus monogyna), la coronil·la boscana (Coronilla emerus), la ginesta sessilifòlia (Cytisophyllum sessilifolium), el sanguinyol (Cornus sanguinea), el corner (Amelanchier ovalis), l'espina cervina de fulla petita (Rhamnus saxatilis), l'aranyoner (Prunus spinosa), el tortellatge (Viburnum lantana), l'olivereta (Ligustrum vulgare), el xuclamel xilosti o xuclamel santjoaner (Lonicera xylosteum), l'avellaner (Corylus avellana), el boix (Buxus sempervirens) i el lloreret (Daphne laureola). També hi ha herbes: l'herba fetgera (Anemone hepatica), el marxívol (Helleborus foetidus), el corniol (Aquilegia vulgaris), les violes (Viola alba, Viola sylvestris i Viola willkommii), l'herba blava (Polygala calcarea), la lleteressa de bosc (Euphorbia amygdaloides), la maduixera (Fragaria vesca) i la prímula vera (Primula veris). La roureda de roure martinenc és el bosc més representatiu de la Plana de Vic. Ocupava la major part de la seva superfície, abans de la intensa desforestació amb finalitats agrícoles de la que va ser objecte. | 08220-278 | Pla de la Mata | 41.9052300,2.3066500 | 442493 | 4639487 | 08220 | Sant Julià de Vilatorta | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/62116-foto-08220-278-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/62116-foto-08220-278-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | ||||||||||||
| 62117 | Monument a Jacint Verdaguer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-jacint-verdaguer-0 | XXI | És un monument d'homenatge del municipi de Sant Julià de Vilatorta a Jacint Verdaguer, erigit l'any 2002 en commemoració del centenari de la mort del gran poeta. Es troba al Passeig de Mossèn Cinto Verdaguer amb l'avinguda de Sant Llorenç. Es tracta d'un gran monòlit de pedra desbastada amb un suport de ferro forjat, sobre una base quadrada de formigó. A la pedra hi ha la següent inscripció: 'Vilatorta a Verdaguer. Lo cor de l'home és una mar, tot l'univers no l'ompliria. Cant de Gentil. Canigó. XI-IX-MMII'. | 08220-279 | Passeig de Mossèn Cinto Verdaguer amb l'avinguda de Sant Llorenç | 41.9267500,2.3252900 | 444058 | 4641864 | 2001 | 08220 | Sant Julià de Vilatorta | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/62117-foto-08220-279-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 98 | 51 | 2.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | ||||||||||
| 62118 | Caseta d'aguait del Llopart | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caseta-daguait-del-llopart | ERRA i GIL, M. i ERRA i GALLACH, M. (2007). Els camps d'aviació d'Osona durant la Guerra Civil. Calldetenes: Club Excursionista de Calldetenes, p. 80. | XVIII | En estat ruïnos. | Es tracta d'una petita edificació de planta quadrangular i coberta plana. És construïda amb pedra basta lligada amb morter de calç, i presenta pedres cantoneres. Té una porta, actualment tapiada, amb la llinda i els brancals de pedra treballada, i l'any '1728' inscrit. | 08220-280 | El Llopart | Tot i que la seva antiguitat, es probable que fos utilitzada com a caseta de vigilància durant la Guerra Civil, atesa la seva situació a les proximitats de la masia El Llopart, seu oficial republicana i torre de control del camp d'aviació. | 41.9045100,2.3081300 | 442615 | 4639406 | 1728 | 08220 | Sant Julià de Vilatorta | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/62118-foto-08220-280-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/62118-foto-08220-280-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/62118-foto-08220-280-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|94 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | |||||||
| 62119 | Font del Puigsec | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-puigsec | ITINERARIS DE LA XARXA DE PARCS NATURALS. DIPUTACIÓ DE BARCELONA: www.diba.cat/parcs/itineraris/guilleries/ | La font del Puigsec es troba a uns 100 m a llevant del mas homònim, pròxima al camí que va paral·lel al torrent de can Tramuntana. Està situada a un indret ombrívol de gran bellesa. És una font ben arranjada, emmarcada en un mur de pedra, i amb un cabal copiós en anys de pluges abundants. El broll d'aigua d'aquesta font prové de la humitat recollida per les vessants del torrent de can Tramuntana. | 08220-281 | Puigsec | 41.9227100,2.3386400 | 445161 | 4641406 | 08220 | Sant Julià de Vilatorta | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/62119-foto-08220-281-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/62119-foto-08220-281-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | |||||||||||
| 62120 | Bassa del Bordoi o Burdon | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-del-bordoi-o-burdon | ITINERARIS DE LA XARXA DE PARCS NATURALS. DIPUTACIÓ DE BARCELONA: www.diba.cat/parcs/itineraris/guilleries/ | XIX | Es tracta d'una antiga bassa rectangular de grans dimensions, construïda amb pedra seca. S'omple amb l'aigua que recullen diversos recs ubicats a la seva conca de recepció. Conserva una antiga aixeta, ara en desús, i un abeurador per al bestiar. | 08220-282 | Cànoves | 41.9164800,2.3272300 | 444210 | 4640722 | 08220 | Sant Julià de Vilatorta | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/62120-foto-08220-282-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/62120-foto-08220-282-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/62120-foto-08220-282-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | ||||||||||
| 62121 | Camí de la Carena | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-la-carena | - AA.DD. (1986). 'Pedra del mas Gili'. Catalunya Romànica, vol. III: Osona (II). Barcelona: Ed. Gran Enciclopèdia Catalana. - PUIGFERRAT OLIVA, C. (2004). Sant Julià de Vilatorta després de la pesta negra de 1348: Mortaldats, fams i altres tribulacions d'una parròquia osonenca. Vic: Patronat d'Estudis Osonencs, p. 38. | El camí de la Carena ressegueix l'antic camí ral de Sant Julià a Puig-l'agulla i Vilalleons. Comença a la zona del castell de Bellpuig i segueix tota La Carena fins a arribar al santuari de Puig-l'agulla. El camí mostra una gran varietat de paisatges, obacs o assolellats, i de vegetació, com alzinars, rouredes i pinedes. Tanmateix, permet gaudir de vistes panoràmiques de Sant Julià i de Vilalleons, del Matagalls i de les Guilleries, de la Plana de Vic, del Pedraforca i dels Pirineus. Tant el GR-2 com la ruta del Meridià Verd també ressegueixen aquest camí des del castell de Bellpuig fins al sud del terme municipal. Al tram situat entre El Gili i La Vall hi ha diverses fites o petits monòlits que podrien assenyalar el límit entre les dues propietats. Aquests monòlits també es podrien correspondre amb les fites d'un antic rodal que passava per La Vall, segons un document del segle XVII. | 08220-283 | La Carena | 41.9126800,2.3217000 | 443748 | 4640304 | 08220 | Sant Julià de Vilatorta | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/62121-foto-08220-283-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/62121-foto-08220-283-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/62121-foto-08220-283-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 94|98|85 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | |||||||||||
| 62122 | Camí ral de Vic a Girona pel coll de Romegats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ral-de-vic-a-girona-pel-coll-de-romegats | - ITINERARIS DE LA XARXA DE PARCS NATURALS. DIPUTACIÓ DE BARCELONA: www.diba.cat/parcs/itineraris/guilleries/ - PUIGFERRAT OLIVA, C. (2004). Sant Julià de Vilatorta després de la pesta negra de 1348: Mortaldats, fams i altres tribulacions d'una parròquia osonenca. Vic: Patronat d'Estudis Osonencs, p. 38-39. | La major part del seu traçat s'ha perdut. | El camí ral de Vic a Girona entrava a l'actual terme municipal de Sant Julià de Vilatorta pel Pla de la Sauleda, provinent de Sant Martí de Riudeperes (Calldetenes), i seguia vers el mas de La Carrera, a la parròquia de Vilalleons. En aquest punt, es creuava amb el camí ral de Sant Julià a Vilalleons. Després continuava pel costat del mas Riera, i seguia en direcció al coll de Romegats, cap a les Guilleries. En un petit tram a les proximitats de La Riera, el camí conserva encara part de l'antic l'enllosat. | 08220-284 | Meitat septentrional del terme municipal | Probablement ja des del segle XVIII, el camí ral de Vic a Girona pel coll de Romegats era el camí principal cap a Girona, en substitució del camí del coll del Portell. Al segle XIX va servir de base per traçar part de l'actual carretera BV-5201. | 41.9092800,2.3221200 | 443780 | 4639926 | 08220 | Sant Julià de Vilatorta | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/62122-foto-08220-284-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/62122-foto-08220-284-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Les coordenades corresponen al tram que conserva part de l'enllosat de la via. | 85 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | ||||||||
| 62123 | Parc de les Set Fonts | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-de-les-set-fonts | - H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2010). Catàleg de béns d'interès històric arquitectònic i paisatgístic. POUM. Ajuntament de Sant Julià de Vilatorta. Sant Julià de Vilatorta. - ROMEU i BISBE, J. (1992). Història de Sant Julià de Vilatorta. Vic: Eumo Editorial. | XX | El Parc de les Set Fonts és un paratge emblemàtic de la vila. És obra de Miquel Pallàs, que va remodelar l'any 1933 l'antiga Font Noguera i el seu entorn, durant l'alcaldia de Josep Junoy. El seu nom prové dels set brolls d'aigua de la font, que surten d'un gran mur fet de carreus lligats amb morter. Al mur hi ha la següent inscripció: 'DONO GENEROSA TOTA LA MEVA AIGVA ENCARA QVE AMB VNES GOTES EN TINDRIES PROV TV QVE VENS ASSEDEGAT'. A les proximitats de la font hi ha un lledoner centenari, que es manté de l'espai original. Són valuosos els elements construïts amb pedra treballada, com els bancs i ornaments, la Taula Rodona, la Font del Peix, que té forma d'espiral, una glorieta circular, i l'Estanyol. En destaca un monòlit amb la inscripció: 'RESPECTA TOTS ELS POBLES ESTIMA EL TEU'. També hi ha l'edifici de l'antic escorxador, obra de Miquel Pallàs. El parc compta amb una zona de pícnic, una zona infantil, un bar-restaurant i el punt d'informació de l'espai natural Guilleries-Savassona. | 08220-285 | A l'entrada del poble, just a la cruïlla de les carreteres de Vilalleons i de Sant Hilari. | El parc és obra del mestre d'obres vilatortí, Miquel Pallàs i va ser inaugurat l'any 1933. Es va construir gràcies a les aportacions que van fer diverses famílies del poble. Al costat de les fonts hi passa el torrent de Sant Julià, que va ser soterrat l'any 1964. | 41.9219700,2.3210700 | 443704 | 4641336 | 1933 | 08220 | Sant Julià de Vilatorta | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/62123-foto-08220-285-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/62123-foto-08220-285-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/62123-foto-08220-285-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Miquel Pallàs | Al Pla d'Objectius i actuacions Espai Natural de les Guilleries-Savassona 2013 es contempla el projecte de restauració i revalorització del Parc de les Set Fonts. | 119|98 | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | ||||||
| 62124 | Cim de Montagut | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cim-de-montagut | <p>PLADEVALL i FONT, A. (1994). Puig-L'Agulla i Vilalleons: un santuari i una parròquia mil·lenària. Barcelona: Ed. Montblanc-Martín.</p> | <p>Montagut és el cim més alt de la serra de Puig-l'agulla. Té una altura de 810 metres i està coronat per una creu de ferro. Fins fa pocs anys, des d'aquest cim, es gaudia d'una excel·lent vista panoràmica de les Guilleries i de la Plana de Vic. És per aquest motiu que, durant les guerres carlines del segle XIX, cap el 1850, es construí una torre de telegrafia òptica (veure fitxa 326) de la que només queden restes de la base, sobre la qual es bastí la creu de ferro per part l'orfeó vigatà el 1948 (veure fitxa 217) Actualment, el cim es troba envoltat de pins joves que impedeixen les vistes anteriorment descrites. Al vessant del Montagut es troba el santuari de Puig-l'agulla.</p> | 08220-286 | Puig-l'agulla | <p>Al segle XIX, durant les guerres carlines, es construí una petita torre d'observació, reaprofitada al segle XX com a base de la creu.</p> | 41.8830000,2.3279400 | 444240 | 4637004 | 08220 | Sant Julià de Vilatorta | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/62124-foto-08220-286-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-02-03 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2153 | 5.1 | 1785 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | ||||||||
| 62125 | Castanyers d'Índia de la Font de Puig-l'agulla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castanyers-dindia-de-la-font-de-puig-lagulla | Es tracta de diversos exemplars de castanyers d'Índia comú (Aesculus hippocastanum) situats a les proximitats de la Font de Puig-l'agulla. En destaquen cinc d'ells per les seves dimensions i vigor. El castanyer d'Índia comú és un arbre caducifoli de la família de les hipocastanàcies nadiu d'una petita àrea de les muntanyes dels Balcans, al sud-est europeu. És àmpliament cultivat a l'Europa Central, especialment com a arbre ornamental. És un arbre que fa entre 15 i 30 m d'alçada, d'arrel axonomorfa, escorça de color grisós, branques gruixudes i copa alta i rodona. Les fulles són de color verd fosc, són peciolades, oposades i compostes. Les flors són blanques, lleugerament zigomorfes, disposades en panícules erectes, amb 4 o 5 pètals desiguals i pubescents i set estams de diferent mida. El fruit és encapsulat i espinós, fa uns 6 cm de diàmetre, i conté dues llavors de color vermellós. | 08220-287 | Puig-l'agulla | 41.8851100,2.3264200 | 444115 | 4637240 | 08220 | Sant Julià de Vilatorta | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/62125-foto-08220-287-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/62125-foto-08220-287-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2151 | 5.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | ||||||||||||||
| 62126 | Espai Natural Guilleries-Savassona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/espai-natural-guilleries-savassona | <p>- DIPUTACIÓ DE BARCELONA (2003). Pla Especial de Protecció i Millora de l'Espai Natural de les Guilleries-Savassona. Àrea d'Espais Naturals, Serveis d'Acció Territorial. - DIPUTACIÓ DE BARCELONA. XARXA DE PARCS NATURALS: www.diba.cat/parcsn/parcs/home.asp</p> | <p>L'Espai Natural de les Guilleries-Savassona, situat a la comarca d'Osona, ocupa una superfície de 8.375 ha protegides corresponents als municipis de Folgueroles, Sant Julià de Vilatorta, Tavèrnoles, Vilanova de Sau i Sant Sadurní d'Osormort. L'Espai Natural limita amb el Collsacabra pel nord, amb la comarca de la Selva per llevant, amb els contraforts del Montseny pel sud, i amb la plana de Vic a l'oest. Comprèn dos espais naturals inclosos en el PEIN: les Guilleries i Savassona, que tenen la particularitat de trobar-se en la zona de transició del sistema transversal i el mediterrani. Savassona és el sector més poblat de l'espai natural i, probablement, el que té més història. Nexe d'unió geogràfic amb la plana de Vic, es troben les poblacions de Tavèrnoles, Folgueroles i Sant Julià de Vilatorta. És també l'espai més agrícola, amb un paper destacat per als conreus de cereals i farratges. Les formacions muntanyoses es troben cobertes majoritàriament de bosc, amb combinacions d'alzinar, roureda i pineda. A les zones més planeres, el bosc s'alterna amb prats i cultius. En destaquen l'embassament de Sau, amb la seva àrea d'influència, i els diferents paisatges de roca despullada. Hi ha dues àrees boscoses diferenciades: a les Guilleries, els boscos són densos i humits, amb predomini del roure; i a Savassona, els boscos són més àrids, amb predomini de l'alzina i del pi. A les zones obagues i humides hi creix el freixe i el faig. Als fons de les valls, als voltants de les ribes dels torrents i cursos d'aigua permanents, hi creixen els boscos en galeria o de ribera, amb predomini de les salzedes, els oms i les vernedes. En quant a la fauna, hi nien ocells com l'esparver, l'àliga marcenca, el rossinyol, el raspinell, les mallerengues i el pica-soques blau, el cucut i el gamarús. Hi viuen mamífers com la rata cellarda i l'esquirol i espècies més comunes com la guineu, la geneta, el porc senglar, l'eriçó comú, el talpó roig, el talpó muntanyenc i el liró gris. Hi habiten rèptils com el llangardaix verd i la serp d'Escolapi.</p> | 08220-288 | A ponent de la Plana de Vic. | <p>El seu òrgan gestor és el Consorci de l'Espai Natural de les Guilleries-Savassona, creat l'any 1998, i format per la Diputació de Barcelona i els ajuntaments de Folgueroles, Sant Julià de Vilatorta, Tavèrnoles, Vilanova de Sau i Sant Sadurní d'Osormort. L'any 2004 es va aprovar el Pla Especial de Protecció i Millora de l'Espai Natural de les Guilleries-Savassona.</p> | 41.9092700,2.3375900 | 445063 | 4639915 | 08220 | Sant Julià de Vilatorta | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/62126-foto-08220-288-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-02-05 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Les coordenades corresponen a un punt central aleatori de l'Espai Natural, dins del municipi de Sant Julià de Vilatorta. | 2153 | 5.1 | 1785 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | |||||||
| 62127 | Sagrera de Santa Maria de Vilalleons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sagrera-de-santa-maria-de-vilalleons | AA.DD. (1986). 'Santa Maria de Vilalleons', Catalunya Romànica, vol. III: Osona (II). Barcelona: Ed. Gran Enciclopèdia Catalana. | XI | La constitució del moviment de Pau i Treva a Catalunya, promogut pel bisbe Oliba l'any 1031, donava protecció eclesiàstica a les terres situades a l'entorn de les esglésies consagrades, unes trenta passes vers els quatre punts cardinals. És per aquest motiu que en aquests espais els pagesos construïen les seves cases i sitges de gra. L'actual poble de Vilalleons té els seus orígens en la sagrera medieval que es va formar a redós de l'església parroquial, pel que cal considerar-la com a àrea susceptible de troballes arqueològiques. | 08220-289 | Vilalleons | El lloc de Vilalleons es citat per primer cop a la documentació antiga, l'any 927, quan Duran i la seva esposa Rosa van vendre a Conrad i la seva esposa Alúdia una peça de terra situada al terme de Taradell, a la vila de Vilalleons. Les funcions parroquials consten per primer cop a l'any 1007, quan Enyec i la seva esposa Richel van vendre a Sunifred i a la seva esposa Martina una peça de terra, situada a la parròquia de Vilalleons, al lloc anomenat l'Olmeda. | 41.8912200,2.3178100 | 443406 | 4637924 | 08220 | Sant Julià de Vilatorta | Sense accés | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/62127-foto-08220-289-2.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 85 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | |||||||||
| 62128 | Alzines de l'Albereda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzines-de-lalbereda | H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2010). Catàleg de béns d'interès històric arquitectònic i paisatgístic. POUM. Ajuntament de Sant Julià de Vilatorta. Sant Julià de Vilatorta. | Es tracta de diversos exemplars d'alzina (Quercus ilex) que es troben a la vora de la capella de Sant Roc. En destaquen tres d'ells per les seves dimensions i la seva capçada arrodonida. Els altres exemplars són més petits i les seves capçades són força irregulars. | 08220-290 | Sant Roc | 41.9251100,2.3268300 | 444184 | 4641680 | 08220 | Sant Julià de Vilatorta | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/62128-foto-08220-290-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/62128-foto-08220-290-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 98 | 2151 | 5.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | |||||||||||
| 62129 | Coll de Romagats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/coll-de-romagats | <p>- DIPUTACIÓ DE BARCELONA (2003). Pla Especial de Protecció i Millora de l'Espai Natural de les Guilleries-Savassona. Àrea d'Espais Naturals, Serveis d'Acció Territorial. -GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE MEDIAMBIENT (2000). Inventari d'Espais d'Interès Geològic de Catalunya.</p> | <p>El Coll de Romagats forma part de l'espai d'interès geològic Sobrevia- Coll de Romagats, situat entre els municipis de Seva, Viladrau, Taradell, Sant Julià de Vilatorta i Sant Sadurní d'Osomort. És una formació composta de ventall al·luvial proximal, canalets de gresos i conglomerats amalgaments amb passades de lutites vermelles. La Conca de l'Ebre és reblerta per materials sedimentaris d'edat terciària, coincidint amb l'aixecament dels Pirineus i les Serralades Costaneres. Els primers estadis de reompliment de la conca esdevingueren a les vores amb sediments continentals en forma de ventalls al·luvials. A aquesta zona afloren aquests dipòsits, de color vermell, i queden al descobert una gran quantitat de fàcies i estructures sedimentàries. Es tracta de dipòsits relativament poc coneguts, tot i que són un registre geològic de primer ordre. El seu interès també rau en la quantitat i qualitat de diferents fàcies de caire continental (dipòsits conglomeràtics, sorrencs, paleosòls carbonàtics, etc.).</p> | 08220-291 | Romagats | 41.9009600,2.3391500 | 445185 | 4638991 | 08220 | Sant Julià de Vilatorta | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/62129-foto-08220-291-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-02-03 00:00:00 | Virgínia Cepero González | El Patrimoni Geològic és el conjunt de recursos naturals no renovables de valor científic, cultural o educatiu que permeten reconèixer, estudiar i interpretar l'evolució històrica de la Terra. La selecció d'espais de l'Inventari d'Espais d'Interès Geològic de Catalunya s'ha realitzat en base a la seva representativitat, excepcionalitat i diversitat. | 2153 | 5.1 | 1785 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | ||||||||
| 62130 | Concurs Ocellaire | https://patrimonicultural.diba.cat/element/concurs-ocellaire | XIX-XXI | El concurs o certamen ocellaire de Sant Julià de Vilatorta, es celebra anualment des de l'any 1859, en el marc dels concursos d'ocells de cant de la Comarcal Ocellaire d'Osona. Hi participen al voltant d'uns 400 ocells, de les espècies de pinsans, passerells, verdums i caderneres. Hi ha 48 premis, 12 per cada espècie. El certamen, organitzat per la Societat Ocellaire de Sant Julià de Vilatorta, transcorre al passeig Verdaguer, i només hi poden presentar ocells els socis d'entitats ocellaires. Es reparteix coca, xocolata i vi als assistents, i es sorteja una panera o una llonganissa gegant. | 08220-292 | Sant Julià de Vilatorta | 41.9252500,2.3237900 | 443932 | 4641698 | 1859 | 08220 | Sant Julià de Vilatorta | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/62130-foto-08220-292-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/62130-foto-08220-292-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Privada | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografia antiga del Concurs Ocellaire a la Plaça Major, l'any 1920. Facilitada per Jordi Mengod, president de la Societat Ocellaire de Sant Julià de Viltorta.Fitxa redactada en base a les informacions facilitades per Jordi Mengod. | 119|98 | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | |||||||||
| 62131 | Finestra de ca l'Esperit Sant (Font,7) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/finestra-de-ca-lesperit-sant-font7 | GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1986). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Sant Julià de Vilatorta). | XVIII | Finestra situada al primer pis de la casa del carrer de la Font núm. 7, realitzada amb pedra sorrenca d'origen local. La llinda, que duu inscrita la data '1744', recau sobre un seguit de carreus regulars i ben escairats, que romanen a la vista per sobre de l'arrebossat del parament. | 08220-293 | Carrer de la Font, 7 | 41.9216300,2.3230900 | 443871 | 4641296 | 1744 | 08220 | Sant Julià de Vilatorta | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/62131-foto-08220-293-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/62131-foto-08220-293-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Aquest element no es troba inventariat al Catàleg de béns del POUM, tot i que apareix a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat. | 119|94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | ||||||||
| 62132 | Finestra de l'edifici del carrer de la Mercè, 39 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/finestra-de-ledifici-del-carrer-de-la-merce-39 | GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1986). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Sant Julià de Vilatorta). | XVI | Finestra situada al primer pis de la casa del carrer de la Mercè núm. 39, realitzada amb pedra. A la part central de la llinda hi ha un trencaaigües, amb una forma angulosa que es va eixamplant a la part inferior. Al centre hi ha inscrita la data 1588. La llinda recau sobre un seguit de carreus regulars, ben escairats, que romanen a la vista per sobre de l'arrebossat del parament, i descansen sobre la lleixa emmotllurada. En destaquen les motllures. | 08220-294 | Carrer de la Mercè, 39. | 41.9222200,2.3274200 | 444231 | 4641359 | 1588 | 08220 | Sant Julià de Vilatorta | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/62132-foto-08220-294-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/62132-foto-08220-294-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Aquest element no es troba inventariat al Catàleg de béns del POUM, tot i que apareix a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat. | 119|94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | ||||||||
| 62133 | Monument a Puig i Cunyer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-puig-i-cunyer | XX | És un monument d'homenatge del municipi de Sant Julià de Vilatorta a Josep Puig i Cunyer. Es troba la zona verda situada entre l'avinguda de Nostra Senyora de Montserrat, l'avinguda de Puig i Cunyer i el carrer de Calldetenes. Es tracta d'un gran monòlit de pedra desbastada amb la inscripció: 'SANT JULIÀ A PUIG I CUNYER. 1828- 1892'. | 08220-295 | Avinguda de Nostra Senyora de Montserrat, amb l'avinguda de Puig i Cunyer. | Josep Puig i Cunyer va concebre la idea de la construcció del Col·legi dels Orfes (actual Col·legi del Roser) per a orfes pobres, i va facilitar tots els recursos econòmics necessaris per a dur a terme aquest projecte. | 41.9249400,2.3208200 | 443686 | 4641665 | 08220 | Sant Julià de Vilatorta | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/62133-foto-08220-295-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 98 | 51 | 2.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | ||||||||||
| 62134 | Llinda de l'edifici del carrer de Núria, 25 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llinda-de-ledifici-del-carrer-de-nuria-25 | GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1986). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Sant Julià de Vilatorta). | XVIII | Antiga llinda del segle XVIII, del portal de l'edifici del carrer de Núria núm. 25. Fou reutilitzada com a brancal del portal, a principis del segle XX, i continua en aquesta ubicació. Es tracta d'una gran llinda monolítica de pedra sorrenca, amb l'any 1764 inscrit i una creu al mig. | 08220-296 | Carrer de Núria, 25 | 41.9233500,2.3235400 | 443910 | 4641487 | 1764 | 08220 | Sant Julià de Vilatorta | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/62134-foto-08220-296-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/62134-foto-08220-296-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Aquest element no es troba inventariat al Catàleg de béns del POUM, tot i que apareix a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat. | 119|94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | ||||||||
| 62135 | Roques de l'Albereda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roques-de-lalbereda | Les Roques de l'Albereda es troben al nord-est del nord-est del nucli urbà de Sant Julià de Vilatorta, a la zona boscosa pròxima a l'Albereda. S'hi pot accedir pel corriol que surt a mà dreta, al final del Passeig de Mossèn Cinto Verdaguer. Es tracta d'un indret boscos i ombrívol, on hi afloren a la superfície unes formacions rocoses, corresponents a enormes blocs amb formes curioses. | 08220-297 | L'Albereda | 41.9286300,2.3263400 | 444147 | 4642072 | 08220 | Sant Julià de Vilatorta | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/62135-foto-08220-297-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/62135-foto-08220-297-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | ||||||||||||||
| 62136 | Àrea d'interès ecològico-paisatgístic de Sant Llorenç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/area-dinteres-ecologico-paisatgistic-de-sant-llorenc | <p>DIPUTACIÓ DE BARCELONA (2003). Pla Especial de Protecció i Millora de l'Espai Natural de les Guilleries-Savassona. Àrea d'Espais Naturals, Serveis d'Acció Territorial.</p> | <p>Sant Llorenç del Munt i el seu entorn natural és un àrea d'especial interès ecològico-paisatgístic segons el PEPMEN (Pla Especial de Protecció i Millora) de les Guilleries-Savassona. Segons el Pla Especial, els seu alt interès és degut a la seva configuració paisatgística de visió llunyana i propera, la seva vegetació, el seu conjunt històric, i el fet de ser un punt panoràmic i d'itineraris de passejada. És un indret vulnerable degut a la seva excessiva accessibilitat i freqüentació, i per la intensitat d'activitats esportives i de lleure.</p> | 08220-298 | Sant Llorenç del Munt | 41.9234600,2.3585400 | 446812 | 4641477 | 08220 | Sant Julià de Vilatorta | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/62136-foto-08220-298-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-01-31 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2153 | 5.1 | 1785 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | |||||||||
| 62137 | Bassa de Sant Llorenç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-de-sant-llorenc | Bassa de forma irregular, amb tendència rectangular, situada sota una petita balma natural a tocar de Sant Llorenç del Munt, a pocs metres del conjunt històric, pel sector de tramuntana. Està construïda amb pedra lligada amb morter de calç i s'omple de l'aigua d'escorrentia. L'aigua es manté molt neta i cristal·lina, fet pel qual, és probable que fos utilitzada per abastir d'aigua de boca als habitants de Sant Llorenç. | 08220-299 | Sant Llorenç del Munt | 41.9237900,2.3588400 | 446837 | 4641514 | 08220 | Sant Julià de Vilatorta | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/62137-foto-08220-299-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/62137-foto-08220-299-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2019-11-27 00:00:00 | virgínia Cepero González | 119|94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | ||||||||||||
| 62138 | Processó del Mont-i-calvari | https://patrimonicultural.diba.cat/element/processo-del-mont-i-calvari | XX-XXI | La processó del Mont-i-Calvari de Sant Julià de Vilatorta es celebra el Divendres Sant al matí. És una manifestació de religiositat popular que adapta, de forma singular, la dramatització de la passió i mort de Jesús i l'expressió de fervor i participació popular. La processó recorre els diversos indrets del poble, pregant i meditant davant de les 14 creus, que reprodueixen el camí que va fer Jesús amb la Creu a l'espatlla fins al Calvari. A Sant Julià, l'itinerari comença a les nou del matí des de l'església parroquial, i segueix en direcció al Perer, on es pren el camí de bosc cap a Puig-Oriol, després es torna a entrar al poble pel carrer de la Mercè i arriba, finalment, de retorn a l'església. Durant aquest recorregut es para a cada estació, recordada amb una creu de fusta que penja a la façana les cases. Després de cada estació, es canta un tema relacionat amb el Viacrucis, com el 'Jesu Rex Mitis' i 'Stabat Mater' de Ramon Victori i Arumí 'el vell Sala'. | 08220-300 | Nucli antic de Sant Julià de Vilatorta | El Viacrucis, un acte litúrgic de Setmana Santa, és també anomenat el camí de la Creu, les estacions de la Creu o la via Dolorosa, i reprodueix en 14 estacions el camí que va fer Jesucrist fins al Calvari. Aquestes estacions són les següents: 1. Jesús condemnat a mort per crucifixió 2. Jesús porta la creu 3. Jesús cau per primera vegada 4. Jesús troba la seva Santa Mare 5. El Cirineu ajuda a Crist a portar la Creu 6. La Verònica neteja el rostre de Jesús 7. Jesús cau per segona vegada 8. Jesús parla amb les dones de Jerusalem 9. Jesús cau per tercera vegada 10. Jesús és despullat 11. Jesús és clavat a la Creu 12. Jesús mor a la Creu 13. Davallament de Jesús de la Creu 14. Jesús és col·locat en el sepulcre. | 41.9219200,2.3279100 | 444271 | 4641326 | 08220 | Sant Julià de Vilatorta | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/62138-foto-08220-300-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/62138-foto-08220-300-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/62138-foto-08220-300-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fitxa redactada en base a informacions orals. | 119|98 | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | |||||||||
| 62139 | Jesu Rex Mitis i Stabat Mater | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jesu-rex-mitis-i-stabat-mater | XX | El 'Jesu Rex Mitis' i 'Stabat Mater' són dues obres musicals compostes per Ramon Victori i Arumí 'el vell Sala', que es canten en el viacrucis de Monticalvari el divendres de Setmana Santa. Foren creades expressament per aquesta processó, però es desconeix l'any de la seva composició. És tracta de dos motets, en llatí, a tres veus i fiscorn. | 08220-301 | Caramelles del Roser | Ramon Victori i Arumí: Va néixer l'any 1868, i era pagès i pinyonaire. Va exercir d'alcalde i de jutge de pau de Sant Julià de Vilatorta. Tot i no posseir una formació tècnica musical, la seva exquisida inspiració li va permetre ser autor i arranjador de diverses obres per a l'orquestra de Sant Julià, de moltes corrandes, i compositor d'obres corals i religioses, i misses a dues i tres veus amb acompanyament d'orquestra. | 41.9225700,2.3254700 | 444069 | 4641399 | 08220 | Sant Julià de Vilatorta | Obert | Bo | Física | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Ramon Victori i Arumí 'el vell Sala'. | Es pot consultar la partitura a l'arxiu municipal de Sant Julià.Informació facilitada per Santi Riera, president de les Caramelles del Roser de Sant Julià de Vilatorta. | 62 | 4.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | |||||||||||
| 62140 | Llinda de l'edifici del carrer Sant Roc, 36 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llinda-de-ledifici-del-carrer-sant-roc-36 | GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1986). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Sant Julià de Vilatorta). | XVIII | Llinda de la finestra situada a la planta baixa de la casa del carrer de Sant Roc, núm. 36. És una llinda monolítica de pedra sorrenca d'origen local, amb l'any '1764' inscrit. | 08220-302 | Carrer Sant Roc, 36 | 41.9236400,2.3262600 | 444136 | 4641518 | 1764 | 08220 | Sant Julià de Vilatorta | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/62140-foto-08220-302-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/62140-foto-08220-302-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Aquest element no es troba inventariat al Catàleg de béns del POUM, tot i que apareix a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat. | 119|94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | ||||||||
| 62141 | Ca l'Illa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lilla-0 | GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1986). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Sant Julià de Vilatorta). | XVIII-XIX | Edifici de planta rectangular, que consta de planta baixa, dos pisos i golfes. Degut al desnivell del terreny, per la banda del carrer de Sant Jordi la planta baixa fa de semisoterrani i el primer pis fa d'entresòl. Les façanes són de pedra lligada amb morter, arrebossades i pintades de color terrós. La coberta és a dues vessants, amb teula ceràmica aràbiga, i el carener perpendicular a la façana. L'accés es produeix mitjançant una portalada d'arc de mig punt pel carrer Sant Jordi, i un portal rectangular pel carrer dels Terrissers. En destaca la galeria cega de columnes sota el ràfec de coberta, d'estil neoromà o neogrec. | 08220-303 | Carrer dels Terrissers, 6. | 41.9221800,2.3218200 | 443766 | 4641358 | 08220 | Sant Julià de Vilatorta | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/62141-foto-08220-303-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/62141-foto-08220-303-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/62141-foto-08220-303-3.jpg | Inexistent | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 116|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | ||||||||||
| 62142 | Monument a Miquel Pallàs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-miquel-pallas | XX | Monument d'homenatge del municipi de Sant Julià de Vilatorta a Miquel Pallàs. Es troba dins del Parc de les Set Fonts. Es tracta d'un gran monòlit de pedra desbastada amb la inscripció: 'L'HOME MOR PERÒ L'OBRA PERDURA. L'AJUNTAMENT A MIQUEL PALLÀS I SALA. 5-XI-1876. 5-XI-1943. ST.JULIÀ. 21-VIII-1983'. | 08220-304 | Parc de les Set Fonts | Miquel Pallàs i Sala (1876-1943), va ser un mestre d'obres autodidacte, amb un estil original i molt personal. Entre les obres més destacades que va dissenyar es troben: ca l'Anglada (antic Casal dels Avis), can Valls, can Pipaire, can Menció, ca la Manyana, can Pallàs, l'antic escorxador, la galeria de la capella de Sant Ponç, el porxo modernista d'arcs parabòlics i l'arc d'entrada de Puigsec, el vitrall del baptisteri de l'església parroquial de Sant Julià i el Casal Núria. L'obra més notable i popular de Miquel Pallàs va ser la remodelació de l'entorn de l'antiga Font Noguera i el Parc de les Set Fonts, que va crear al seu entorn. | 41.9221600,2.3213200 | 443725 | 4641356 | 1983 | 08220 | Sant Julià de Vilatorta | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/62142-foto-08220-304-2.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 98 | 51 | 2.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | |||||||||
| 62143 | Materials de Sant Julià al Museu Geològic del Seminari de Barcelona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/materials-de-sant-julia-al-museu-geologic-del-seminari-de-barcelona | <p>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1993). Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Sant Julià de Vilatorta).</p> | <p>Es tracta de materials fòssils recollits al terme municipal de Sant Julià per Jaume Almera i Comas, a principis del segle XX, i pel Dr. Lluís Via Boada, als anys 60 del segle passat, a la zona de Puigsec i de Cànoves. Entre els materials recollits hi ha una dent de Carcharodon sp. (tauró), i d'invertebrats marins, corresponents a celenterats, equínids, decàpodes, lamel·libranquis (bivalves), gasteròpodes i cefalòpodes. També hi ha vèrtebres i una costella de sireni prototherium.</p> | 08220-305 | Museu Geològic del Seminari de Barcelona. C/ Diputació, 231. | 41.9225700,2.3254700 | 444069 | 4641399 | 08220 | Sant Julià de Vilatorta | Obert | Bo | Física | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Científic | 2020-01-20 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 53 | 2.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | ||||||||||||||
| 62144 | Caramelles nº 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caramelles-no-1 | XX | Les 'Caramelles nº 1' és una obra musical de Ramon Victori i Arumí 'el vell Sala', creada l'any 1902, segons la data que apareix a la partitura. Es tracta d'una peça típica del gènere, sobre un text del poeta Bori Fontestà. És una composició a tres veus, en un estil alegre i despreocupat d'arrel popular. | 08220-306 | Caramelles del Roser | Ramon Victori i Arumí: Va néixer l'any 1868, i era pagès i pinyonaire. Va exercir d'alcalde i de jutge de pau de Sant Julià de Vilatorta. Tot i no posseir una formació tècnica musical, la seva exquisida inspiració li va permetre ser autor i arranjador de diverses obres per a l'orquestra de Sant Julià, de moltes corrandes, i compositor d'obres corals i religioses, i misses a dues i tres veus amb acompanyament d'orquestra. | 41.9225700,2.3254700 | 444069 | 4641399 | 1902 | 08220 | Sant Julià de Vilatorta | Obert | Bo | Física | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Ramon Victori i Arumí 'el vell Sala'. | Es pot consultar la partitura a l'arxiu municipal de Sant Julià.Informació facilitada per Santi Riera, president de les Caramelles del Roser de Sant Julià de Vilatorta. | 62 | 4.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | ||||||||||
| 62145 | Rosa Vera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rosa-vera | XX | 'Rosa Vera' és una peça musical de Manel Balasch i Suñé amb text del poeta Anton Carrera i Busquets, que fou creada l'any 1994 i estrenada l'any següent. Es tracta d'una composició escrita expressament per a les Caramelles del Roser de Sant Julià, basada en la tonada dels antics Goigs del Roser. L'harmonització a tres veus és obra de Santi Riera Subirachs. | 08220-307 | Caramelles del Roser | 41.9225700,2.3254700 | 444069 | 4641399 | 1994 | 08220 | Sant Julià de Vilatorta | Obert | Bo | Física | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Manel Balasch i Suñé | Es pot consultar la partitura a l'arxiu municipal de Sant Julià.Informació facilitada per Santi Riera, president de les Caramelles del Roser de Sant Julià de Vilatorta. | 62 | 4.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | |||||||||||
| 62146 | Set Paraules d'Agonia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/set-paraules-dagonia | XX | 'Set paraules d'agonia' és una composició de Ramon Victori i Arumí 'el vell Sala', creada el 8 d'abril de l'any 1903, segons la data que apareix a la partitura. És una obra basada en el text de l'Evangeli, en les set frases de Crist a la creu. És una partitura a quatre veus d'home, de composició molt austera però altament dramàtica, en l'estil de les dues peces 'Jesu rex mitis' i 'Stabat Mater'. | 08220-308 | Caramelles del Roser | Ramon Victori i Arumí: Va néixer l'any 1868, i era pagès i pinyonaire. Va exercir d'alcalde i de jutge de pau de Sant Julià de Vilatorta. Tot i no posseir una formació tècnica musical, la seva exquisida inspiració li va permetre ser autor i arranjador de diverses obres per a l'orquestra de Sant Julià, de moltes corrandes, i compositor d'obres corals i religioses, i misses a dues i tres veus amb acompanyament d'orquestra. | 41.9225700,2.3254700 | 444069 | 4641399 | 1903 | 08220 | Sant Julià de Vilatorta | Obert | Bo | Física | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Ramon Victori i Arumí 'el vell Sala'. | Es pot consultar la partitura a l'arxiu municipal de Sant Julià.Informació facilitada per Santi Riera, president de les Caramelles del Roser de Sant Julià de Vilatorta. | 62 | 4.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | ||||||||||
| 62147 | Sóm Vilatortins | https://patrimonicultural.diba.cat/element/som-vilatortins | CARRERA, A. [et al.] (1990). Les caramelles del Roser de Sant Julià de Vilatorta. Sant Julià de Vilatorta: Ajuntament de Sant Julià de Vilatorta i Caramelles del Roser, p. 98-99. | XX | La sardana 'Sóm Vilatortins' és obra de Manuel Suñé i Cervián, amb lletra del seu fill Josep Suñé i Bonan. Fou estrenada per Pasqua de l'any 1947, per una colla de quaranta cantaires dirigida pel mateix autor. Aquesta composició és va fer molt popular a Sant Julià, i s'ha convertit en el seu símbol musical. | 08220-309 | Caramelles del Roser | 41.9225700,2.3254700 | 444069 | 4641399 | 1947 | 08220 | Sant Julià de Vilatorta | Obert | Bo | Física | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Manuel Suñé i Cervián | Es pot consultar la partitura a l'arxiu municipal de Sant Julià. | 62 | 4.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | ||||||||||
| 62148 | Quatre-cents anys | https://patrimonicultural.diba.cat/element/quatre-cents-anys | XX | La sardana 'Quatre-cents anys' és obra de Manuel Rodríguez i Suñé, amb lletra de Núria Dalmases i Lizandra, escrita expressament per a celebrar els 400 anys de les Caramelles del Roser de Sant Julià de Vilatorta. Fou creada l'any 1989 i estrenada durant els actes d'aquesta celebració, a l'abril de l'any 1990. | 08220-310 | Caramelles del Roser | 41.9225700,2.3254700 | 444069 | 4641399 | 1990 | 08220 | Sant Julià de Vilatorta | Obert | Bo | Física | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Manuel Rodríguez i Suñé. | Es pot consultar la partitura a l'arxiu municipal de Sant Julià.Informació facilitada per Santi Riera, president de les Caramelles del Roser de Sant Julià de Vilatorta. | 62 | 4.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | |||||||||||
| 62149 | Peces de Manel Balasch i Suñé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/peces-de-manel-balasch-i-sune | CARRERA, A. [et al.] (1990). Les caramelles del Roser de Sant Julià de Vilatorta. Sant Julià de Vilatorta: Ajuntament de Sant Julià de Vilatorta i Caramelles del Roser, p.104. | XX | Manuel Balasch i Suñé va néixer a Sant Julià de Vilatorta el 28 de setembre de 1916. Va ser carnisser i cansalader, ofici que va combinar amb la seva afecció a la música. Va estudiar violí amb Josep Junoy, director de l'orquestra Renaixença, i piano amb el mestre Ramírez de Vic. Va ser instrumentista de violí, piano, flabiol i tamborí, i va actuar a la orquestra de Vilatorta i a les cobles Catalònia i Genisenca. Va ser director de les Caramelles del Roser. És autor d'un extens repertori de sardanes, valsos, havaneres i caramelles. En destaquen: 'Nit de Pasqua' (1981, havanera), 'Nostra Dansa' (sardana), 'Gentil Adriana' (sardana), 'Adéu-siau' (vals), 'Ja és arribada' (vals), 'L'ocellada' (sardana), 'Vals-corrandes', 'Rosa Vera' (sardana, 1994), 'Avís de primavera' (havanera, 1997), 'Cançó d'abril' (sardana, 1998), 'Pasqua 2000' (havanera, 1999), 'Bordó Florit' (vals, 2000), 'Estrella' (sardana, 2001), 'Afanys de confraria' (sadana, 2002), 'Records de Sant Julià' (sardana, 2008). | 08220-311 | Caramelles del Roser | 41.9225700,2.3254700 | 444069 | 4641399 | 08220 | Sant Julià de Vilatorta | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 62 | 4.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | |||||||||||||
| 62150 | Peces de Manuel Rodríguez i Suñé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/peces-de-manuel-rodriguez-i-sune | CARRERA, A. [et al.] (1990). Les caramelles del Roser de Sant Julià de Vilatorta. Sant Julià de Vilatorta: Ajuntament de Sant Julià de Vilatorta i Caramelles del Roser, p. 105. | XX | Manuel Rodríguez i Suñé (1924-1990) va estudiar solfeig i teoria al Conservatori del Liceu de Barcelona, i va completar la seva formació amb els mestres M. Ramírez, M. Palanca, E. Roncal i Moreno Volpini. Va ser director i instrumentista de diferents agrupacions musicals, com les cobles Creació de la Seu d'Urgell, Angelets de Sant Hipòlit de Voltregà, Els Font de Manlleu, i la Catalònia de Granollers. Tanmateix va ser instrumentista d'acordió, i en va rebre diverses distincions. En el camp compositiu va treballar diferents gèneres, especialment els relacionats amb la dansa i els balls de festa. És autor d'un extens repertori, entre el que destaquen les peces compostes per als caramellaires de Sant Julià 'Dolçament' (sardana), 'Vals de Caramelles' (vals), 'Cecília' (sardana), 'Terra endins' i 'Quatre-cents anys'(1989, sardana). | 08220-312 | Caramelles del Roser | 41.9225700,2.3254700 | 444069 | 4641399 | 08220 | Sant Julià de Vilatorta | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 62 | 4.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | |||||||||||||
| 62151 | Peces de caramelles d'autors locals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/peces-de-caramelles-dautors-locals | CARRERA, A. [et al.] (1990). Les caramelles del Roser de Sant Julià de Vilatorta. Sant Julià de Vilatorta: Ajuntament de Sant Julià de Vilatorta i Caramelles del Roser, p.82. | XX-XXI | Per la diada de Pasqua Florida, a més del cant dels goigs del Roser, es canta cada any una nova composició, obra d'autors locals, creada expressament per a la ocasió. Es tracta de sardanes, valsos o havaneres, a dues o tres veus, que són interpretades per la comitiva caramellaire, a les places i a les cruïlles dels carrers. Les peces són: - 'Ha arribat la Pasqua' (1902) , música de Ramon Victori i lletra de Bori Fontestà. - 'Som Vilatortins' (1947): sardana, música de Manuel Suñé Cervian i lletra de J. Suñé Bonan. - 'La lluna brilla hermosa': música de Manuel Suñé Cervian i lletra de J.Suñé Bonan. - 'Esclats de primavera'. - 'Records de Sant Julià': sardana, música de Manel Balasch Suñé i lletra de M. Balsch/J Boixeda. - 'Dolçament': sardana, música de Manel Rodriguez Suñé i lletra de J. Boixeda Tohar. - 'Vals de caramelles': vals, música de Manel Rodriguez Suñé i lletra de J. Boixeda Tohar. - 'Nit de Pasqua' (1981): havanera, música i lletra de Manel Balasch Suñé. - 'Nostra Dansa': sardana, música i lletra de Manel Balasch Suñé. - 'Gentil Adriana': sardana, música i lletra de Manel Balasch Suñé. - 'Cecília': Sardana, música i lletra de Manel Rodriguez Suñé. - 'Adéu-siau': vals, música i lletra de Manel Balasch Suñé. - 'Ja és arribada': vals, música i lletra de Manel Balasch Suñé. -' L'ocellada': sardana, música i lletra de Manel Balasch Suñé. - 'Terra endins': havanera, música Manel Rodriguez Suñé i lletra d'Anton Carrera Busquets. - 'Himne dels caramellaires' (1989): música de Santi Riera Subirachs i lletra d'Anton Carrera Busquets. - 'Quatre-cents anys' (1989): sardana, música de Manel Rodriguez Suñé i lletra de Núria Dalnases. - 'Vals-corrandes': música i lletra de Manel Balasch Suñé. - 'La lluna brilla hermosa' (1992): vals, música i lletra de Manuel Suñé Cervian. - 'Esclats de primavera' (1993) - 'Rosa Vera' (1994): sardana, música de Manel Balasch Suñé i lletra d'Anton Carrera. - 'Som vilatortins' (1947): sardana, música de Manuel Suñé Cervian i lletra de J.Suñé Bonan. - 'Recordant' (1995): sardana-vals, música i lletra de Manel Balasch Suñé. - 'Cançó del bell indret' (1996): música de Carles Cases i lletra d'Anton Carrera. - 'Avís de primavera' (1997): havanera, música de Manel Balasch Suñé i lletra d'Anton Carrera. -' Cançó d'abri' (1998): sardana, música de Manel Balasch Suñé i lletra d'Anton Carrera. - 'Pasqua 2000' (1999): havanera, música de Manel Balasch Suñé i lletra d'Anton Carrera. - 'Bordó florit' (2000): vals, música de Manel Balasch Suñé i lletra d'Anton Carrera. - 'Estrella' (2001): sardana, música de Manel Balasch Suñé i lletra d'Anton Carrera. - 'Afanys de confraria' (2002): sardana, música de Manel Balasch Suñé i lletra d'Anton Carrera. - 'La font Noguera' (2003): música de Santi Riera Subirachs. Textos populars. - 'Postals vilatortines' (2004): música de Santi Riera Subirachs i lletra d'Anton Carrera. -' Camí de la carena' (2003): sardana, música d'Oriol Tafanell Silvestre i lletra d'Oriol T. i A.Carrera. -' Narinant' (2006): corrandes, música de Santi Riera Subirachs. Textos tradicionals. - 'Cant de comiat' (1996): música de Carles Cases i lletra d'Anton Carrera. - 'Coll de portell' (2008): sardana, música de Santi Riera Subirachs i lletra d'Anton Carrera. -' Records de St. Julià' (1978):sardana, música de Manel Balasch Suñé i lletra de M.Balasch/J.Boixeda. - 'Gratitud' (2008): música i lletra d'Oriol Tafanell Silvestre. - 'La Font de la Riera' (2009): música de Santi Riera Subirachs i lletra d'Anton Carrera. - 'Som caramellaires' (2010): havanera, música de David Rodríguez Vila i música de F. Xavier Pona. -' Cançó del terrissaire' (2011): música de Santi Riera Subirachs i lletra d'Anton Carrera. - 'La lluna es bressa' (2011): música de David Rodriguez Vila i lletra de Xavier Pona. -' El castell' (2012): sardana, música de Santi Riera Subirachs i lletra d'Anton Carrera. | 08220-313 | Caramelles del Roser | 41.9225700,2.3254700 | 444069 | 4641399 | 08220 | Sant Julià de Vilatorta | Obert | Bo | Física | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Informació facilitada per Santi Riera, president de les Caramelles del Roser de Sant Julià de Vilatorta. | 62 | 4.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | ||||||||||||
| 62152 | Himne dels Caramellaires | https://patrimonicultural.diba.cat/element/himne-dels-caramellaires | XX | L'Himne dels Caramellaires', és una obra de Santi Riera amb lletra d'Anton Carrera. És una composició per a tres veus i orquestra, estrenada a l'abril de l'any 1990, en la festa de celebració del IV Centenari de les Caramelles del Roser. | 08220-314 | Caramelles del Roser | 41.9225700,2.3254700 | 444069 | 4641399 | 08220 | Sant Julià de Vilatorta | Obert | Bo | Física | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Santi Riera Subirachs i Anton Carrera i Busquets | Es pot consultar la partitura a l'arxiu municipal de Sant Julià.Informació facilitada per Santi Riera, president de les Caramelles del Roser de Sant Julià de Vilatorta. | 62 | 4.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | ||||||||||||
| 62153 | Butlla fundacional de la Confraria del Roser | https://patrimonicultural.diba.cat/element/butlla-fundacional-de-la-confraria-del-roser | CARRERA, A. [et al.] (1990). Les caramelles del Roser de Sant Julià de Vilatorta. Sant Julià de Vilatorta: Ajuntament de Sant Julià de Vilatorta i Caramelles del Roser, p.66-77. | XVI | La Butlla fundacional de la Confraria del Roser de Sant Julià de Vilatorta és un document en pergamí, que fou retrobat per Lluís Vilalta a l'Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic, a finals dels anys 80 del segle passat. Aquesta butlla, datada 'el dia XXIII del mes d'abril de l'any del Senyor MDXCII (23-3-1592)', confirma documentalment els més de 420 anys d'existència de les Caramelles del Roser i, probablement, ratifica una pràctica ja existent amb anterioritat. Es conserva a l'Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic (Arxiu parroquial de Sant Julià de Vilatorta, P/I, Roser 1731-1881). | 08220-315 | Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic | 41.9225700,2.3254700 | 444069 | 4641399 | 1592 | 08220 | Sant Julià de Vilatorta | Obert | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 56 | 3.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | ||||||||||||
| 62154 | Goigs de Sant Julià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-julia | XIX-XX | Els goigs en alabança de Sant Julià màrtir, patró de la parròquia de Sant Julià de Vilatorta, es canten el dia de la seva festivitat, el 9 de gener. El text és antic, probablement del segle XVII o XVIII. La música fou composta per Mn. Ramon Vidal i Pietx l'any 1948. Comencen així: 'Palma de màrtir porteu, / corona de confessor / Sant Julià advocat nostre / sigueu nostre protector.(..)'. | 08220-316 | Església parroquial de Sant Julià de Vilatorta | L'origen dels goigs es troba en els cants litúrgics llatins del segle XII, destinats a lloar els goigs terrenals de la Mare de Déu. Al segle XIV, es varen traduir als diferents idiomes romànics, per tal de popularitzar-los. Els goigs més antics de Catalunya són del segle XIV. Des del segle XV, els goigs varen començar a lloar advocacions marianes concretes, i posteriorment, els Sants i Jesucrist. A partir del segle XVI, es varen imprimir i divulgar per les esglésies, santuaris i ermites d'arreu dels Països Catalans. A partir del segle XVIII va quedar fixat el format d'impressió dels goigs: in folio, encapçalats per la representació de l'advocació, el texts distribuïts en dues o tres columnes i l'oració final, tancat tot dins una orla. | 41.9221900,2.3245500 | 443993 | 4641358 | 08220 | Sant Julià de Vilatorta | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/62154-foto-08220-316-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119 | 62 | 4.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | ||||||||||
| 62155 | Goigs del Roser | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-del-roser-0 | CARRERA, A. [et al.] (1990). Les caramelles del Roser de Sant Julià de Vilatorta. Sant Julià de Vilatorta: Ajuntament de Sant Julià de Vilatorta i Caramelles del Roser, p.55-62. | XVI | Els Goigs del Roser daten de la primera meitat del segle XV i són atribuïts a Sant Vicenç Ferrer. El manuscrit més antic amb el text d'aquests goigs és del segle XV i es conserva a la biblioteca de Catalunya (ms. 854, folis 110 i 111). Van ser molt populars arreu dels Països Catalans i se' conserven moltes edicions impreses a partir del segle XVI. Els Goigs del Roser són l'origen de les caramelles i, juntament amb les corrandes, eren el repertori bàsic dels caramellaires fins a finals del segle XIX. Sant Julià de Vilatorta és l'únic poble de Catalunya que n'ha conservat la pràctica. Els Goigs del Roser que canten els caramellaires de Sant Julià el matí de Pasqua Florida, transmesos per tradició oral des de la fundació de la confraria l'any 1590, coincideixen literalment amb el text del manuscrit esmentat; la música però és pròpia i exclusiva de Sant Julià. Es canten alternant entre dos grups de caramellaires i un conjunt instrumental que hi fa la resposta, com es descriu en la fitxa núm. 268. El text dels Goigs del Roser és el següent: Vostres Goigs amb gran plaer cantarem, Verge Maria; puix la vostra Senyoria és la Verge del Roser. Déu plantà dins Vos, Senyora, el Roser molt excel·lent, quan us féu mereixedora de concebre'l purament. Del sant ventre produïda la planta del Roser verd fou dels Àngels circuïda i servida amb gran concert. Quan els Reis devots sentiren del Roser la gran olor, amb l'estrella ensems partiren per adorar el Senyor. Gran delit us presentava vostre Fill ressuscitat amb cinc roses que portava en les mans, peus i costat. Reparada la gran erra d'Adam, per mort cruel, trasplantat fou de la terra el Roser dalt en el cel. No fou de menor estima El goig de l'Esperit Sant, quan vingué de l'alta cima en el vostre Col·legi Sant. Vostra vida ja acabada, el major dels goigs sentí's quan a Déu sou presentada triomfant al Paradís. Puix mostreu vostre poder fent miracles cada dia; preserveu, Verge Maria, els confrares del Roser. Manà vostra Senyoria als Frares Predicadors, que de vostra Confraria fossin instituïdors. Supliquem Rosa agraciada què voleu Mercè de Déu dignament intitulada Verge i Mare del Roser. | 08220-317 | Caramelles del Roser | L'origen dels goigs es troba en els cants litúrgics llatins del segle XII, destinats a lloar els goigs terrenals de la Mare de Déu. Al segle XIV, es varen traduir als diferents idiomes romànics, per tal de popularitzar-los. Els goigs més antics de Catalunya són del segle XIV. Des del segle XV, els goigs varen començar a lloar advocacions marianes concretes, i posteriorment, els Sants i Jesucrist. A partir del segle XVI, es varen imprimir i divulgar per les esglésies, santuaris i ermites d'arreu dels Països Catalans. A partir del segle XVIII va quedar fixat el format d'impressió dels goigs: in folio, encapçalats per la representació de l'advocació, el texts distribuïts en dues o tres columnes i l'oració final, tancat tot dins una orla. | 41.9225700,2.3254700 | 444069 | 4641399 | 08220 | Sant Julià de Vilatorta | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/62155-foto-08220-317-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/62155-foto-08220-317-2.jpg | Física | Popular|Modern | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Santi Riera i Subirachs | 119|94 | 62 | 4.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | |||||||||
| 62156 | Col·lecció de terrissa de Josep Masó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-terrissa-de-josep-maso | Catàleg de la Col·lecció de peces de terrissa de Josep Masó i Capelleras (dossier) | XX | Col·lecció de 333 peces de terrissa obrades pels terrissers de Sant Julià de Vilatorta per a usos diversos: cuina, emmagatzematge, corral, construcció, figures de pessebre.... Inclou atuells per a la cuina, per a la taula, per al rebost, per al corral.... per a contenir vi, per a dur l'aigua, per anar al foc, per l'higiene... El fons inclou documentació amb fotografies i dades dels terrissers. Existeix un inventari del fons, amb números de referència. D'entre les formes representades, hi ha tupins, càntirs (reduïts o negres i oxidats), gibrells, torratxes, olles, matoneres, espalmatòries, escorre-coberts, posa-fregalls, soperes, gerres, embuts, abeuradores, menjadores, escorredores, fogonets i fogones, cassoletes, estalvis, tarros d'infornar, bols, plats, joc de té, cullerots, orinals, i altres atuells, a més de figures de pessebre, de fireta, teules, rajoles, cairons, baixants de canal, peus de columna, i peces commemoratives d'esdeveniments locals El fons va ser compilat per Josep Massó i Capelleres durant molts anys i adquirida per l'ajuntament el febrer de l'any 2015. El fons es troba dipositat en un magatzem municipal, al carrer Indústria. Una mostra representativa es troba exposada en una vitrina, des de 2015, a l'ajuntament, composta per 24 peces. La cartel·la que acompanya la mostra diu' Mostra de peces de terrissa popular vilatortina' i afegeix que la majoria de peces provenen de la col·lecció Massó. | 08220-318 | Ajuntament de Sant Julià de Vilatorta. Plaça del Marquès de la Quadra, 1 i c/ Indústria | Sant Julià de Vilatorta va ser coneguda per la seva important indústria dels terrissaires, la seva principal activitat des del segle XVI. Va donar identitat al poble fins el punt que va ser conegut com a 'Sant Julià de les Olles', i els vilatortins, com a 'tupinots' (clara referència a l'atuell més popular obrat pels terrissers). Hores d'ara Sant Julià de Vilatorta ja no compta amb cap obrador. L'últim terrisser fou Joan Capdevila i Boixassa, el Joan de ca La Llebre. | 41.9225700,2.3254700 | 444069 | 4641399 | 08220 | Sant Julià de Vilatorta | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/62156-foto-08220-318-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/62156-foto-08220-318-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/62156-foto-08220-318-3.jpg | Física | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Lluís Vilalta | A la fitxa de 2014 redactada per LL. Vilalta hi constava el següent: la col·lecció de terrissa de Josep Masó està formada per més de 120 peces de terrissa autòctones de Sant Julià de Vilatorta, obrades pels terrissers vilatortins: Joan Capdevila, Ricard Folgarolas, Tomàs Soler -Tomàs de plaça-, Joan Folgarolas -Xec-, Josep Folgarolas, Isidre Carrera, Josep Boixeda -Bufó-.La relació de peces és:-18 tupins (de diverses mides: ull de bou, ollic, de fàbrica, de plat, petricó, presa)-1 tupí amb broc-2 fogonets dels tres merlets-5 fogones-21 càntirs (de diverses mides: de tronc, bover, fireta, petit, de carboner)-1 estalvis-6 gibrells (de diverses mides)-1 sopera-3 escorredores-5 olles (de diverses mides i models)-2 'don pedro' (de diverses mides)-9 orinals (de diverses mides i models)-1 guardiola gran-5 matoneres-11 menjadores i abeuradores de bestiar (de diverses mides i models)-2 'tarros d'enfornar'-5 cassoles (de diverses mides)-7 gerros (de diverses mides i models)-2 canelobres-5 torratxes (de diverses mides i models)-1 esocorre-coberts-4 plats (de diverses mides i models)-teules diverses -baixants de canaleres i colzes-1 joc de cafè-cuinetes-diverses figures de pessebre-records commemoratius d'actes i activitats diverses-2 cantirets commemoratius de la inauguració de les Set Fonts -1930 i 1933. | 119|98 | 53 | 2.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | ||||||||
| 62157 | Can Planes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-planes-2 | GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1986). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Sant Julià de Vilatorta). | XX | Edifici de planta rectangular, que consta de planta baixa, i dos pisos. La coberta és a quatre vessants, amb teula ceràmica aràbiga. Les façanes són de totxo lligat amb ciment, arrebossades i pintades de color clar. Les finestres es disposen regularment a la façana. Les de la planta baixa són d'arc de mig punt, així com les del pis més alt, i les de la planta pis són rectangulars. A la façana principal, hi ha un portal d'arc de mig punt, que roman protegit per un porxo, que alhora fa de terrassa del pis superior. | 08220-319 | Avinguda de Vic, 11. | 41.9260600,2.3163400 | 443315 | 4641793 | 08220 | Sant Julià de Vilatorta | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/62157-foto-08220-319-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/62157-foto-08220-319-2.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 106|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | ||||||||||
| 62161 | Forn de terrissa d'en Tomàs de plaça | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-terrissa-den-tomas-de-placa | XIX-XX | Es tracta del forn del terrisser Tomàs Soler Bosch (1844-1920), en 'Tomàs de plaça'. És un forn de llenya, de planta circular, amb les cambres de combustió i de cocció superposades, i amb volta superior en forma de cúpula. L'estructura està construïda amb totxo massís, lligat amb morter fet d'argila i sorra. A la cambra inferior, o fogaina, s'hi accedeix per un curt corredor que dóna a la boca del forn. A la fogaina s'hi troba l'olla excavada, i al seu voltant el pedrís, una bancada circular elevada gairebé un metre al voltant de la cavitat central. El garbell, que és la volta que separa el forn de baix de la cambra superior, és travessat per diversos espiralls. Al mujol, la part superior del garbell, s'hi apilaven les peces a coure. La cúpula que cobreix aquesta cambra està travessada també per espiralls, i tanca en un orifici central de sortida lliure, sense fumera, l'ulla. Gràcies a la família Llagostera-Serra, aquest forn s'ha recuperat parcialment. | 08220-323 | Plaça Major, núm. 6. 08504. Sant Julià de Vilatorta | 41.9218600,2.3252500 | 444050 | 4641321 | 08220 | Sant Julià de Vilatorta | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/62161-foto-08220-323-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | |||||||||||
| 62162 | Mur de pedra seca de Puigsec | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mur-de-pedra-seca-de-puigsec | Hi ha diversos trams del mur en estat ruïnós. | Es tracta d'un mur de pedra seca, de grans dimensions, que tanca els horts de l'antic can Joanic (a l'est de Puigsec). És una construcció cega construïda a partir de pedres de mida mitjana d'origen local, més o menys treballades, i disposades formant filades relativament regulars. Per la banda de tramuntana i seguint paral·lel el mur de pedra seca, a uns 3 m del mateix, hi ha disposades en línia grans pedres, de les que actualment no es disposa informació sobre la seva funcionalitat. | 08220-324 | La Rompuda de Puigsec | 41.9217600,2.3409400 | 445351 | 4641299 | 08220 | Sant Julià de Vilatorta | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/62162-foto-08220-324-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/62162-foto-08220-324-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/62162-foto-08220-324-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | |||||||||||
| 62163 | Fita de terme dels Assensaments | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-terme-dels-assensaments | XIX-XX | Com totes les fites, en peril de furt | Al paratge anomenat 'els Assensaments' es conserva una fita de terme, de pedra, de forma paral·lelepípede, que assenyalava la partió entre els termes municipals de Santa Eugènia, Sant Julià de Vilatorta (de fet, Vilalleons) i Taradell. S'hi observa una data inscrita, l'any 1843 | 08220-325 | Els Assensaments. Partió entre els termes de Santa Eugènia de Berga, S Julià de Vilatorta i Taradell | Vilalleons es va segregar de Santa Eugènia en un moment determinat de la primera meitat del segle XIX, probablement a l'any 1840 (tot i que en alguns documents consta que va ser al 1820). Aquesta fita marca els límits de l'antic terme de Vilalleons i demostra que al 1843 la segregació de Vilalleons respecte Santa Eugènia era un fet. | 41.8980600,2.3019000 | 442093 | 4638694 | 08220 | Sant Julià de Vilatorta | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez. Ampliació OPC 2015 | Agraïm la informació i la fotografia facilitada per Marc Bigas | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | |||||||||||
| 62164 | Torre de telègraf de Montagut | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-telegraf-de-montagut | Bigas, Marc. 'La telegrafia òptica a Sant Julià de Vilatorta'. Vilatorta. Revista de Sant Julià de Vilatorta i Vilalleons. Num. 43. 2015. pp 21-24 LEN I CURRIUS, LLUÍS; PERARNAU I LLORENS, JAUME La telegrafia òptica a Catalunya. Patrimoni Industrial. Temes, 1. 2004 p. 121 (num. 106) | XIX | Només restes de la base i el fossat | Restes molt escadusseres de murs i fonamentacions d'una torre de telegrafia òptica (i dels murs exteriors del fossat que l'encerclava) que coronava el cim de Montagut. La torre està quasi desapareguda. Es poden veure unes poques fileres del que devia ser el primer pis i que permet apreciar les mesures de l'antiga torre, que ara fan la funció de base de la creu de Montagut (fitxa 217). Es pot seguir també el perímetre del fossat, d'uns 12 m. de costat, on es poden veure alguns carreus. Moltes de les torres militars eren construccions de nova planta que repetien el mateix model constructiu, i així devia ser la de Montagut. La planta era lleugerament rectangular (6 x 5'85 m), i l'edifici tenia dos pisos i un terrat. Cada planta sobrepassava els 3 metres, i presentava 3 o 4 espitlleres a cada façana. Al voltant hi solia haver un fossat defensiu amb les parets revestides de pedra amb morter. | 08220-326 | Puig-l'agulla | La telegrafia òptica és un sistema de comunicació consistent en la transmissió a distància de senyals codificats, creat a finals del segle XVIII a França i desenvolupat a Espanya principalment pels militars a mitjans del segle XIX per fer front la insurrecció carlina. A Catalunya es construí una xarxa de 800 km i 80 torres, que van funcionar de 1849 a 1862. Al 1862 un decret liquidà al sistema, degut a les imperfeccions del sistema (la meteorologia, la nit,...) i la introducció de la telegrafia elèctrica. La torre de Montagut formava part d'aquesta xarxa, impulsada pel govern liberal, per controlar el moviment dels escamots carlins de la zona. Fou construïda durant la segona carlinada o Guerra dels Matiners (1846-49) i pertanyia a la línia de telegrafia òptica de Vic a Hostalric, que creuava les Guilleries i el Montseny. Vic era un punt neuràlgic de la xarxa. De Vic partien línies cap a Manresa, cap a Barcelona i cap a Olot, a més de la citada fins el castell d'Hostalric. La torre de Montagut es comunicava amb la de Vic (instal·lada al cim del campanar de l'església de la Pietat), situada a 7.800 m. de distància en línia recte, i amb la de Vilarmau (Viladrau), a 9.600 m., també en estat de ruïna. Fins a Hostalric encara hi havia una altra torre, a Riells i Viabrea o al Castell de Montsoriu. La línia de Vic a Hostalric va ser de les darreres en ser construïdes (1850), de forma ràpida i precària. | 41.8830000,2.3279600 | 444241 | 4637004 | 1850 | 08220 | Sant Julià de Vilatorta | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/62164-foto-08220-326-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez. Ampliació OPC 2015 | Sobre les esmentades restes s'alça la creu de Montagut (Fitxa 217)Sembla que en el lloc hi podria haver hagut un altra torre de guaita més antiga. | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | ||||||
| 62165 | Forn de teules del camí de can Tramuntana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-teules-del-cami-de-can-tramuntana | XIX-XX | Restaurat 2015 | Petit forn terrisser de la que es conserva la cambra de foc. La seva façana es visible en el marge occidental del Camí de can Tramuntana, a uns 250 metres del casc urbà. Consisteix en un mur de pedra de maçoneria irregular amb morter, amb una petita obertura (per la llenya) arran de sol protegida per la part superior com a llinda per un gran carreu rectangular de pedra sorrenca de gran qualitat. Al damunt s'adivina el que seria la cambra de cocció, de la que queden poques restes. | 08220-327 | Nord del terme, al sector de can Tramuntana | 41.9282900,2.3277100 | 444260 | 4642033 | 08220 | Sant Julià de Vilatorta | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/62165-foto-08220-327-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/62165-foto-08220-327-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez. Ampliació OPC 2015 | Aquest forn va ser descobert a l'ampliar el camí l'any 2014, en el marge de muntanya, i practicat dins d'aquest, oposat al camps de conreu. L'ajuntament va procedir a la seva recuperació i restauració l'estiu de 2015, mitjançant un camp de treball amb joves voluntaris. L'obra es va limitar a netejar l'entorn i a consolidar amb ciment el mur de la façana de la cambra de foc, que es suposa sencera. No es va excavar al voltant de l'element, més enllà de la neteja. Per les restes de teules corbes que proliferen a l'entorn, cal pensar que es tracta d'un forn de material constructiu i especialment de teules. | 119 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | |||||||||
| 62166 | Forn de pinyes de Cànoves | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-pinyes-de-canoves | XX | Forn de pinyes que es troba integrat dins de l'estructura d'un edifici agropecuari, cobert o pallissa, situat en un sector de construccions productives situades a l'entrada del gran casal de Cànoves (Fitxa 20). Davant de l'edifici i del forn es situa l'era. El forn es troba al costat esquerra de la façana de l'edifici, en un annex adossat. L'edifici al qual s'annexa el forn presenta una coberta a doble vessant i la façana esta dominada per una gran porta amb fulles de fusta que ocupa la major part de la façana. La porta presenta brancals de pedra i arc rebaixat amb dovelles. El parament de l'edifici està caracteritzat per pedra petita i morter. El forn presenta una obertura central caracteritzada per quatre carreus de bona qualitat: dos fan de brancal, un per costat, i una altra de llinda. La pedra inferior és una llosa que sobresurt i fa d'ampit. El parament és diferent al de l'edifici on s'annexa: està construït amb maçoneria irregular però amb pedres més grans i de millor qualitat. L'interior mostra una espaiosa càmera de cocció, ampla però baixa (de poca alçada), coberta per una volta feta amb maons, bastant plana, molt ben obrada. La coberta del forn és de teules, d'un sol vessant, descendent de dreta (des de l'edifici) a esquerra. Presenta una xemeneia alta i prima. A la part del darrera del forn hi ha un altre edifici annex per a finalitats agropecuàries. | 08220-328 | Cànoves | 41.9124100,2.3287300 | 444331 | 4640269 | 08220 | Sant Julià de Vilatorta | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/62166-foto-08220-328-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/62166-foto-08220-328-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez. Ampliació OPC 2015 | Per paral·lels amb altres forns semblants, considerem que el forn servia per calentar les pinyes per separar-ne els pinyons, activitat documentada a la zona. | 119 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 |
Estadístiques 2026
patrimonicultural
Mitjana 2026: 0,00 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc