patrimonicultural

Id
Títol
Url
Bibliografia
Centuria
Notes de conservació
Descripció
Codi d'element
Ubicació
Història
Coordenades
UTM X
UTM Y
Any
Municipi
Nom del municipi
Tipus d'accés
Estat de conservació
Imatges
Protecció
Estil
Àmbit
Tipologia
Titularitat
Ús actual
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut
Data de modificació
Autor de la fitxa
Autor de l'element
Observacions
Codi de l'estil
Codi de la tipologia
Codi de tipologia a sitmun
Protecció id
Comarca
Conjunt de dades
Últim canvi
98706 Fons documental de l'Arxiu Municipal de Sant Just Desvern https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-municipal-de-sant-just-desvern <p>AJUNTAMENT DE SANT JUST DESVERN (2024). '35 anys de l'Arxiu Municipal de Sant Just Desvern'. <em>Materials d'Arxiu Municipal</em>, núm. 15.</p> <p>AMIGÓ BARBETA, Jordi (1990). 'L'Arxiu Històric Municipal de Sant Just Desvern'. <em>Miscel·lània d'Estudis Santjustencs</em>, núm. 2, p. 5-12.</p> <p><span><span><span>DURAN ALBAREDA, Montserrat (2002). <em>El Baix Llobregat. Guia d’Arxius municipals i comarcals</em>. Ed. Consell Comarcal del Baix Llobregat.</span></span></span></p> <p>Els fons principals que conformen l'Arxiu Municipal de Sant Just Desvern provenen de la documentació administrativa generada per l'Ajuntament, així com de diverses donacions particulars.</p> <p>Entre els materials més antics es troben els llibres d'actes, que es remunten a 1850, els llibres de registre d'entrada i sortida de documents (des de 1853 i 1872, respectivament), els expedients de quintes de 1846 i padrons d'habitants a partir de 1840.</p> <p>La documentació comptable de l'Ajuntament abasta des de 1385, cosa que fa d'aquest arxiu un testimoni clau per a la història local. Pel que fa a l'urbanisme i la construcció, l'arxiu conserva plànols d'urbanitzacions històriques, projectes arquitectònics i llicències d'obres de particulars que daten de 1878. Entre aquests documents hi ha plànols d'interès patrimonial, incloent-hi els treballs de l'arquitecte Marcel·lí Coquillat, una figura important en l'arquitectura de la zona.</p> <p>També es troba un ric arxiu d'imatges, un recull d'història oral i un fitxer d'elements històrics i artístics del municipi. En les darreres dècades s'ha dut a terme la catalogació de documents importants, com els expedients d'obres i correspondència oficial. Aquesta feina ha permès recuperar informació valuosa, com la relacionada amb les antigues mines d'aigua de Sant Just. Les donacions de particulars han estat una font rellevant per incrementar els fons de l'arxiu.</p> <p>Entre aquestes donacions hi ha col·leccions de premsa, programes de festes majors, materials electorals i fotografies.</p> <p>Aquestes aportacions inclouen també documentació única sobre la vida cultural i associativa del municipi, com ara les activitats de la 'Peña Motorista' i de l'Agrupació d'Harmòniques de Sant Just.</p> <p>En resum, el contingut classificat seria el següent: </p> <p>El fons històric de l'Arxiu Municipal de Sant Just Desvern es compon principalment de documents generats per l'Ajuntament, juntament amb algunes donacions particulars. La seva organització segueix la classificació prèvia, respectant l’ordre establert.</p> <p>A continuació es presenta un resum del quadre de classificació amb el tipus de documentació que es pot trobar:</p> <p><span><span><strong><span lang='CA'><span><span>200 FONS PÚBLICS NO MUNICIPALS 1919 – 2025</span></span></span></strong></span></span></p> <p><span><span><strong><span lang='CA'><span><span>201 JUTJAT DE PAU 1869 - 1911</span></span></span></strong></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><strong><span lang='CA'><span><span>300 FONS I COL·LECCIONS PRIVATS</span></span></span></strong></span></span></p> <p><span><span><strong><span lang='CA'><span><span>01 INSTITUCIONS 1937 - 2015</span></span></span></strong></span></span></p> <p><span><span><span lang='CA'><span><span>01 CREU ROJA 1938 – 2015</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span lang='CA'><span><span>03 INSTITUCIONS LOCALS DEL MOVIMIENTO NACIONAL 1939 – 1977</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span lang='CA'><span><span>04 FAI - JOVENTUTS LLIBERTÀRIES 1937 - 1938</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span lang='CA'><span><span>05 HERMANDAD SINDICAL DE LABRADORES Y GANADEROS 1939 - 1969</span></span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><strong><span lang='CA'><span><span>02 ASSOCIACIONS, FUNDACIONS I ENTITATS 1955 - 2017</span></span></span></strong></span></span></p> <p><span><span><span lang='CA'><span><span>01 ASSOCIACIÓ DE VEÏNS ST. JUST DESVERN 1976 - 2004</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span lang='CA'><span><span>02 SANT JUST TRONS – FUTBOL AMERICÀ 1992 - 2005</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span lang='CA'><span><span>03 GRUPO ARMONICISTA SAN JUSTO DESVERN 1955 - 1993</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span lang='CA'><span><span>04 CINE CLUB RECERCA 1968 - 1993</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span lang='CA'><span><span>05 VIDEO PRODUCCIONS VERN 1960 - 2017</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span lang='CA'><span><span>06 AGRUPAMENT ESCOLTA MARTIN LUTHER KING 1968 – 2016</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span lang='CA'><span><span>07 ASSOCIACIÓ JOVES BARRI SUD 1980 - 1986</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span lang='CA'><span><span>08 ASOCIACIÓN DE VECINOS DE SANT JUST DESVERN (1964-1966) 1964 - 1966</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span lang='CA'><span><span>09 UBIC 1998 - 2008</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span lang='CA'><span><span>10 AGRUPAMENT ESCOLTA DOCTOR TENAS 1958 - 1959</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span lang='CA'><span><span>11 FOCS DE SANT JOAN 1973 - 1976</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span lang='CA'><span><span>13 AGRUPACIÓ SARDANISTA SANT JUST</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span lang='CA'><span><span>14 SOCIETAT DE COLOMS ESPORTIUS PUTXET 1976 - 2009</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span lang='CA'><span><span>15 CLUB DE KARTS COIXINETS 1976 – 2017</span></span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><strong><span lang='CA'><span><span>03 COMERCIALS I D'EMPRESES 1920 - 2019</span></span></span></strong></span></span></p> <p><span><span><span lang='CA'><span><span>01 EMPRESA ISIDRE CAMPRECIÓS PAGÉS 1920 - 2002</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span lang='CA'><span><span>02 FOTOGRAVATS TRAMA 1960 - 1994</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span lang='CA'><span><span>03 'EMPRESES MALARET' 1940 – 1994</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span lang='CA'><span><span>05 FOTO BORIA 1980 - 2017</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span lang='CA'><span><span>06 MANEL PUIG JANER 1949 - 1970</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span lang='CA'><span><span>07 GESTORIA GUINOT 1930 - 1942</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span lang='CA'><span><span>08 CINEMA TEXAS 1953 - 1977</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span lang='CA'><span><span>09 WALDEN EIGH, WALDEN CLUB I DISCOTECA WALDEN 1997 – 2006</span></span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><strong><span lang='CA'><span><span>04 PATRIMONIALS I FAMILIARS 1629 - 2020</span></span></span></strong></span></span></p> <p><span><span><span lang='CA'><span><span>01 FAMÍLIA GELABERT-TORNÉ 1786 – 1990</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span lang='CA'><span><span>02 FAMÍLIA MARCA 1629 - 1947</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span lang='CA'><span><span>03 FAMÍLIA SURROCA 1629 - 1947</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span lang='CA'><span><span>04 FAMÍLIA QUINTANA-CORTÈS 1885 – 2020</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span lang='CA'><span><span>05 FAMILIA BAÑOS VILALTA 1936 – 1995</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span lang='CA'><span><span>06 FAMÍLIA ANDREU 1930 - 1940</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span lang='CA'><span><span>07 FAMÍLIA FARRÀS - AMIGÓ 1915 – 2015</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span lang='CA'><span><span>08 FAMÍLIA CAMPRECIÓS 1922 – 2004</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span lang='CA'><span><span>09 FAMÍLIA COBEÑA GUARDIA 1887 – 2002</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span lang='CA'><span><span>10 FAMÍLIA RIPOLL - GELABERT 1872 - 1944</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span lang='CA'><span><span>11 FAMÍLIA CAMATS 1867 - 1914</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span lang='CA'><span><span>12 FAMÍLIA PI RIUS 1822 - 1901</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span lang='CA'><span><span>13 FAMÍLIA CARDONA 1896 – 2016</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span lang='CA'><span><span>14 FAMÍLIA VENDRELL 1920 - 2003</span></span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span lang='CA'><span><span>15 FAMILIA MITJANS 1908 - 1948</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span lang='CA'><span><span>16 FAMÍLIA MODOLELL DE LA CARRETERA 1996 - 1996</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span lang='CA'><span><span>17 FAMÍLIA SÁNCHEZ-BURZÓN 1923 – 2010</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><strong><span lang='CA'><span><span>05 PERSONALS 1718 - 2025</span></span></span></strong></span></span></p> <p><span><span><span lang='CA'><span><span>01 JOSEP MARIA DOMINGO 1960 - 1987</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span lang='CA'><span><span>02 JOSEP LLUÍS SOLER ÚBEDA 1980 – 1995</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span lang='CA'><span><span>03 PERE BRULL 1881 – 2017</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span lang='CA'><span><span>04 MAGÍ SALA COLET 1920 - 1956</span></span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><strong><span lang='CA'><span><span>06 COL·LECCIONS D'INSTITUCIONS 1845 – 2020</span></span></span></strong></span></span></p> <p><span><span><span lang='CA'><span><span>01 ESCOLA MONTSERRAT 1960 - 2009</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span lang='CA'><span><span>02 SERVICIO MILITAR DE RECONSTRUCCIÓN DE PUENTES 1940 - 1950</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span lang='CA'><span><span>03 CONSELLERIA DE PROVEÏMENTS DE LA GENERALITAT DE</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span lang='CA'><span><span>CATALUNYA 1932 – 1938</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span lang='CA'><span><span>04 ESCOLA MONTSENY 1985 – 2020</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span lang='CA'><span><span>05 ESCOLA NÚRIA 1845 - 1995</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span lang='CA'><span><span>06 INSTITUT D'ENSENYAMENT SECUNDARI 1993 - 2009</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span lang='CA'><span><span>07 PARRÒQUIA DELS SANTS JUST I PASTOR 1918 – 2025</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span lang='CA'><span><span>08 LLAR NOSTRA SENYORA DE LOURDES 1994 – 1994</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><strong><span lang='CA'><span><span>07 COL·LECCIONS D'ASSOCIACIONS, FUNDACIONS I ENTITATS 1910 - 2019</span></span></span></strong></span></span></p> <p><span><span><span lang='CA'><span><span>01 ALNUS-CEPA 1996 - 2000</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span lang='CA'><span><span>02 ADENC 1982 - 1987</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span lang='CA'><span><span>03 ATENEU DE SANT JUST DESVERN 1910 – 2018</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span lang='CA'><span><span>04 PARTITS POLÍTICS LOCALS 1934 – 2019</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span lang='CA'><span><span>05 CENTRE D’ESTUDIS SANTJUSTENCS (CES) 1967 - 2016</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span lang='CA'><span><span>06 FUNDACIÓ SANT JUST SOLIDARI 1996 - 2009</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span lang='CA'><span><span>07 PLATAFORMA CÍVICA EN DEFENSA DE LA VALL 2002 - 2007</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span lang='CA'><span><span>08 GRUP ESPELEOLÒGIC RATS PENATS 1995 - 2003</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span lang='CA'><span><span>09 HOQUEI CLUB SANT JUST 2003 - 2008</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span lang='CA'><span><span>10 PETITES COL·LECCIONS D’ASSOCIACIONS, FUNDACIONS I</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span lang='CA'><span><span>ENTITATS 1933 – 2015</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span lang='CA'><span><span>11 GEGANTERS DE SANT JUST 1989 - 2002</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span lang='CA'><span><span>12 ASSOCIACIÓ ASPROCES 1995 - 2005</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span lang='CA'><span><span>13 ASSOCIACIÓ SANT JUST – HORB AM NECKAR 1999 - 2004</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span lang='CA'><span><span>14 PENYA BARCELONISTA SANT JUST 1985 - 2009</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span lang='CA'><span><span>15 CASA REGIONAL D’EXTREMADURA SANT JUST 1995 - 2004</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span lang='CA'><span><span>16 COMUNITAT DE PROPIETARIS WALDEN 7 1997 - 2004</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span lang='CA'><span><span>17 COORDINADORA D’ASSOCIACIONS PER LA LLENGUA (CAL) 2002 - 2008</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span lang='CA'><span><span>18 COMISSIÓ PRO-CAVALCADA DE REIS SJD 1955 - 2003</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><strong><span lang='CA'><span><span>08 COL·LECCIONS COMERCIALS I D'EMPRESES 1927 - 2019</span></span></span></strong></span></span></p> <p><span><span><span lang='CA'><span><span>01 LA AUXILIAR DE LA CONSTRUCCIÓN SA (LACSA) 1927 – 1992</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span lang='CA'><span><span>02 AMAT IMMOBILIARIS 1997 - 2017</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span lang='CA'><span><span>03 RESTAURANT EL MIRADOR 1997 - 2019</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span lang='CA'><span><span>05 HOTEL SANT JUST 1993 - 1999</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span lang='CA'><span><span>06 CAN DOMINGO SCP 1993 - 1995</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span lang='CA'><span><span>07 RESTAURANT CAN CARBONELL 1992 - 2016</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span lang='CA'><span><span>08 IMMOBILIARIA SANT JUST ISJ 1993 - 1998</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span lang='CA'><span><span>09 SERVICIOS AUTOMOVILÍSTICOS SA 1993 – 1995</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span lang='CA'><span><span>10 ESTUDIS DE DANSA ASSUMPCIÓ PETIT-TUTUGURI 1985 - 2004</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span lang='CA'><span><span>11 WALDEN ZOO 1994 - 2004</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span lang='CA'><span><span>12 CAN MÈLICH 1993 - 2001</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span lang='CA'><span><span>13 ESCOLA DE DANSA MARTA ROIG 1994 - 2004</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span lang='CA'><span><span>14 BRIGHT SERVICE S.A. 1993 - 2001</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span lang='CA'><span><span>15 RESTAURANTE CHINO GRAN MURALLA ORIENTE 1999 - 2005</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span lang='CA'><span><span>16 MESON GALLEGO 1998 - 1998</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span lang='CA'><span><span>17 EL PARADOR 1999 - 2007</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span lang='CA'><span><span>18 CLUB TENNIS SANT GERVASI 1996 - 1996</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span lang='CA'><span><span>19 CUINA MIRACLE 2001 - 2001</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span lang='CA'><span><span>20 JOSEP MAYMO. SERVEIS FOTOGRÀFICS 1995 - 2003</span></span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><strong><span lang='CA'><span><span>09 COL·LECCIONS PATRIMONIALS I FAMILIARS 1300 - 2011</span></span></span></strong></span></span></p> <p><span><span><span lang='CA'><span><span>01 <strong>FAMÍLIA MODOLELL JANÉ 1784 - 1997</strong></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span lang='CA'><span><span>02 MASIA CAROLA 1930 – 1951</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span lang='CA'><span><span>03 MASIA DE CAN BIOSCA 1900 - 2005</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span lang='CA'><span><span>04 LA TORREBLANCA (MARQUÉS DE MONISTROL) 1887 - 2011</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span lang='CA'><span><span>05 CAN CARBONELL 1300 - 1999</span></span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><strong><span lang='CA'><span><span>10 COL·LECCIONS PERSONALS 1700 - 2019</span></span></span></strong></span></span></p> <p><span><span><span lang='CA'><span><span>01 VILA CASAS 1930 - 1990</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span lang='CA'><span><span>02 JOSEP MARIA BAS 1973 - 1999</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span lang='CA'><span><span>03 CARME MALARET JULIÀ (CERAMISTA) 1994 - 2006</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span lang='CA'><span><span>04 JULI OCHOA GONZALEZ 1700 - 2019</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span lang='CA'><span><span>10 PETITS DONADORS I COL·LECCIONS PERSONALS 1887 – 2015</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><strong><span lang='CA'><span>900 COL·LECCIONS 1700 - 2025</span></span></strong></span></span></p> <p><span><span><span lang='CA'><span>01 BIBLIOTECA AUXILIAR DE L'ARXIU </span></span></span></span></p> <p><span><span><span lang='CA'><span>02 CARTELLS 1930 - 2013</span></span></span></span></p> <p><span><span><span lang='CA'><span>03 HEMEROTECA</span></span></span></span></p> <p><span><span><span lang='CA'><span>04 IMATGE I SO (videoteca, fonoteca,..) 1983 – 2015</span></span></span></span></p> <p><span><span><a href='https://santjustonline.com/arxiu/video.htm'><span><span>https://santjustonline.com/arxiu/video.htm</span></span></a></span></span></p> <p><span><span><a href='https://santjustonline.com/arxiu/audio.html'><span><span>https://santjustonline.com/arxiu/audio.html</span></span></a></span></span></p> <p><span><span><span lang='CA'><span>05 FOTOGRAFIES 1888 - 2017</span></span></span></span></p> <p><span><span><span lang='CA'><span>06 TARGETES POSTALS 1907 - 1995</span></span></span></span></p> <p> </p> <p> </p> 08221-149 C/ Carles Mercader, 17. <p>L’Arxiu Municipal de Sant Just Desvern es creà el juliol de l'any 1989, dos anys després de la celebració del mil·lenari del municipi, amb l'objectiu d'organitzar i preservar el fons documental de Sant Just Desvern. Les primeres instal·lacions s'ubicaren a la primera planta de can Ginestar, amb un espai d'armaris compactes, despatx i sala de consulta. Inicialment, comptava amb 300 unitats d'instal·lació que ocupaven uns 30 metres lineals. </p> <p>A la dècada de 1990, l'arxiu va anar creixent arribant als 90 m. lineals de compactes l'any 1992, que s'incrementaren l'any 1995 amb un dipòsit a la planta baixa de l'Ajuntament de 279,75 m. lineals. Ja entrat el segle XXI, després de la restauració de l'edifici de can Ginestar finalitzada l'any 2007, l'Arxiu va ser ampliat ocupant dues sales del primer pis de l'edifici i incorporant un dipòsit de compactes a la planta baixa. L'equipament, a més, es va complementar l'any 2008 amb un nou dipòsit ubicat al carrer de l’Espigolera, dotat de totes les condicions necessàries per a la preservació de la documentació emmagatzemada. </p> <p>Un nou pas cap a la consolidació arribà amb l'adhesió de l’Arxiu Municipal de Sant Just Desvern l'any 2007 a la Xarxa d’Arxius Municipals de la Diputació de Barcelona, la qual cosa suposà beneficiar-se del suport tècnic, econòmic i formatiu ofert per la Diputació. Des de l'any 2017, l'Ajuntament està adherit al nou Quadre de Classificació de la documentació municipal (QdCM) de la Generalitat de Catalunya.</p> <p>A més de la documentació històrica i l'administrativa generada per l'Ajuntament, l'arxiu aplega 56 fons i 46 col·leccions privades, d'institucions, associacions, fundacions, empreses, de famílies, patrimonials i personals en diferents suports. Un volum que es tradueix en 1.440 m. lineals a més d'una important quantitat d'informació en suport electrònic.</p> 41.3870072,2.0756762 422719 4582132 08221 Sant Just Desvern Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98706-image001-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98706-image001-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98706-image001.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98706-image002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98706-image003.jpg Legal i física Modern|Contemporani|Medieval Patrimoni documental Fons documental Pública Científic/Cultural Inexistent 2025-09-22 00:00:00 Juana María Huélamo Gabaldón i David Torres Rodríguez - Kuanum 94|98|85 56 3.2 2484 11 Patrimoni cultural 2026-01-24 08:57
98707 Riera de Sant Just https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-sant-just <p><span><span><span><span><span><span><span>CAMPOS MASSIP, Jaume; ARQUÉ SOLÀ, Jordi (2006).<em> Proposta de recuperació paisatgística d'un tram de la Riera de Sant Just al municipi de Sant Just Desvern. </em>Universitat Politècica de Catalunya. Barcelona.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p>OCHOA GONZÁLEZ, Juli (1995). “Àmbit geogràfic i hidrografia”. <em>Miscel·lània d’Estudis Santjustencs</em>, núm. 6, pp. 13-34.</p> <p>TOST LÓPEZ, Lluc (2017). 'Estudi ecològic de la riera de Sant Just Desvern'. <em>Miscel·lània d'Estudis Santjustencs</em>, núm. 21, pp. 281-317.</p> Per sobre del pont de can Padrosa està encara naturalitzada. Per sota de can Mèlich també. <p>La riera de Sant Just Desvern s’origina al nord del municipi, alimentada per torrents com el de Les Fatjones i el de la font del Rector.</p> <p>Té una llargària de 6,8 km fins al riu Llobregat. Està formada per la unió del torrent de Les Fatjones i el de la font del Rector, amb afluents com el torrent de can Cuiàs, can Solanes i el torrent del Pou Nou, abans de ser coneguda com a riera Pahissa a Sant Feliu de Llobregat. A l'esquerra de la riera, hi ha torrents que baixen de la Coscollera i la Penya del Moro, generalment més llargs.</p> 08221-150 Riera de Sant Just, s/n. <p>Aquesta riera, a més del seu paper històric en l’agricultura i la indústria, ha estat un element essencial per al drenatge natural de la zona.</p> <p>Part del seu curs ha estat canalitzat amb el temps, especialment en les àrees urbanes, i continua configurant el paisatge del municipi, especialment a la zona de la Coscollera i la Penya del Moro.</p> 41.3946347,2.0808903 423164 4582974 08221 Sant Just Desvern Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98707-20250106111216.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98707-20250106135032.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98707-20250106111247.jpg Legal Patrimoni natural Zona d'interès Pública Altres Xarxa natura 2000 Natura 2000 Lloc d’importància comunitària 2025-06-12 00:00:00 Juana María Huélamo Gabaldón i David Torres Rodríguez- Kuanum 2153 5.1 1787 11 Patrimoni cultural 2026-01-24 08:57
98714 Cursa de Karts de Coixinets https://patrimonicultural.diba.cat/element/cursa-de-karts-de-coixinets <p><span><span><span><span><span><span>FONT GRASA, Pere; REVERTER SALA, Teresa (2010). </span></span></span><em><span><span><span>L'Abans de Sant Just Desvern: Recull gràfic 1870-1975</span></span></span></em><span><span><span><span><span><span>. Col·lecció Baix Llobregat. El Papiol: Editorial Efadós / Ajuntament de Sant Just Desvern.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p>OCHOA GONZÁLEZ, Juli (2012). “La Creu del Pedró: pedra i ferro”. <em>Miscel·lània d’Estudis Santjustencs</em>, núm. 17, p. 37-81.</p> XX <p>La Cursa Karts de Coixinets és una cita esportiva i lúdica genuïnament santjustenca organitzada per l’entitat Club Karts de Coixinets, formada íntegrament per persones voluntàries, amb el suport del teixit comercial local i de l’Ajuntament.</p> <p>El circuit urbà de la competició té un recorregut de 600 m i un pendent del 7,48%, amb sortida al carrer de la Creu del Pedró i arribada el carrer Freixes. El traçat es caracteritza per tenir dos revolts molt tancats, fet que juntament amb el pendent, dificulten i fan més espectacular la carrera. </p> <p>Les característiques del kart estan marcades per l'organització de l’esdeveniment, vehicles biplaces sense motor de fabricació casolana d’1,80 m de llargada, 0,90 m d’amplada i 0,60 m d’alçada màxima, que només es poden propulsar amb força humana. L’estructura ha de ser de forma arrodonida, amb xassís i eixos de fusta, rodaments de coixinets d’acer i barres de propulsió a la part posterior.</p> <p>La participació en la cursa es fa per parelles i en diverses categories establertes per edat: alevins, infantils, cadets, fèmines, mixta, veterans, júnior i sèniors/màsters. La competició es realitza durant dos dies en cap de setmana, el dissabte per fer els cronometratges individuals en el qual els participants surten cada vint segons, obtenint així l’ordre de sortida a la graella de la cursa de l'endemà.</p> 08221-152 Sortida de la cursa al c/ de la Creu del Pedró amb el parc del Canigó. Arribada al c/ Freixes amb la confluència del carrer Dolors Modolell. <p>L’origen de les curses de Karts de Coixinets es remunta a l’any 1976, quan un grup de noies i nois de l’Agrupament Escolta Martin Luther King idearen un nou joc, llançar-se pel pronunciat carrer Freixes amb uns rudimentaris vehicles sense motor de fabricació casolana. Aquell joc improvisat, de cotxets de quatre travessers de fusta i uns coixinets per rodes, es va formalitzar la tardor de l’any següent amb la primera competició oficial. A aquesta participaren 8 karts, 24 l’any 1978 i un total de 61 karts l’any 1979. Havia nascut una nova cita esportiva al municipi, una festa participativa, creativa i engrescadora, que l’any 1983 ja va crear una comissió organitzadora.</p> <p>Qui anava a dir a aquell grup de joves de l’any 1976 que la seva creativitat a l'hora de divertir-se, acabaria sent una cita anual genuïnament santjustenca, que cada mes de novembre reuniria a centenars de participants de totes les edats, per llançar-se pel carrer Freixes a tota velocitat. </p> 41.3863600,2.0797097 423056 4582057 1976 (primera baixada dels nois i noies de l’Agrupament Escolta Martin Luther King), 1977 (primera competició oficial). 08221 Sant Just Desvern Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98714-karts-1977-amsjde14007.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98714-karts-1994-amsjde96080.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98714-karts-1995-99-amsjde95270.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98714-karts-2016-lluis-tarres-amsjde95023.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98714-karts-2019-amsjde218432.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98714-20241020151104.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98714-l1440165.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Lúdic/Cultural Inexistent 2025-11-24 00:00:00 Josep Maria Solias i David Torres - Kuanum Toni Cubells Tonda (autor de l'escultura-podi ubicada a la cantonada del c/ Freixes amb el ptge. del Mercat). 119|98 2116 4.1 2484 11 Patrimoni cultural 2026-01-24 08:57
98715 Casa Ferris - Casa Bartomeu Asmarats Pagès https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-ferris-casa-bartomeu-asmarats-pages <p><span><span><span><span>ASMARATS YGLESIAS, María Dolores </span></span></span></span>(2015). <span><span><span>“La història de 50 dones de la primera meitat del s. XX”. <em>Miscel·lània d’Estudis Santjustencs</em>, XIX. Sant Just Desvern, p. 424.</span></span></span></p> <p>CARDONA, Daniel; DE FABREGUES-BOIXART, Oriol; FERRER, Xavier; GUASCH, David; MALARET, Antoni; MORAN, Josep; NUET, Josep; PANAREDA, Josep Maria; PÉREZ, Jordi; RENOM, Mercè (1987). <em>Sant Just Desvern, un paisatge i una història</em>. Ajuntament de Sant Just Desvern, Publicacions de l’Abadia de Montserrat.</p> <p>FONT GRASA, Pere; REVERTER SALA, Teresa (2010). <em>L'Abans de Sant Just Desvern: Recull gràfic 1870-1975</em>. Col·lecció Baix Llobregat. El Papiol: Editorial Efadós / Ajuntament de Sant Just Desvern, p. 50.</p> <p><span><span><span><span><span><span><span>OBIOLS AUTONELL, Aina (2003). </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><em><span>Un patrimoni que es fa mirar</span></em></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><em><span>Sant Just Desvern</span></em></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>. Ajuntament de Sant Just Desvern, p. 44.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p>PÉREZ SÀNCHEZ, Miquel; ROURA NUBIOLA, Margarida; SANAHUJA TORRES, Dolors; SOLIAS ARÍS, Josep Maria (1982-1986).<em> Catàleg i Pla Especial de Protecció i Rehabilitació del Patrimoni Arquitectònic de Sant Just Desvern</em>. Fitxa 34. Ajuntament de Sant Just Desvern. </p> <p>TENAS ALIBÉS, Antonino (1947). <em>Notes històriques del poble i parròquia de Sant Just Desvern. </em>Barcelona.</p> <p>VIDAL JANSÀ, Mercè (coord.); MESALLES, Jordi; PIZARRO, Lluís (2002). <em>Guia del patrimoni arquitectònic de Sant Just Desvern.</em> Fitxa 81.<em> </em>Arxiu Municipal de Sant Just Desvern. Sant Just Desvern.</p> XX Restaurada l'any 2002 al acollir-se al programa municipal de rehabilitació d'edificis de l'Ajuntament de Sant Just Desvern. <p>Casa unifamiliar entre mitgeres de planta baixa, pis i coberta de terrat. Es tracta d’un edifici conegut també com la casa Bartomeu Asmarats Pagès, mestre d’obres que la construí l’any 1908.</p> <p>D’estil modernista, la façana principal presenta a la planta baixa la porta d’accés desplaçada a la dreta, amb una motllura de formes sinuoses sobre la llinda, que està decorada amb elements florals en relleu. A l’esquerra de la porta, una petita finestra presenta el mateix tipus de decoració. Tota la part baixa de la façana té un sòcol llis de color blanc.</p> <p>A l’altura del pis, hi ha una finestra sobre la porta i un balcó sobre la finestra de la planta baixa. Les dues obertures, finestra i balcó, tenen el mateix repertori decoratiu d’estil modernista que presenten les obertures inferiors. A la part superior, dos espiralls de ventilació també estan decorats amb motius vegetals. La façana està rematada a la cornisa per una motllura ondulada amb línies de <em>cop de fuet </em>i relleus vegetals. Centrat a la part superior destaca un medalló amb decoració vegetal dins del qual figura la data de construcció de la casa '<em>1908'</em>.</p> <p>La façana està arrebossada i pintada en tonalitat rosada, mentre que els relleus decoratius i el sòcol són de color blanc. </p> 08221-153 C/ Ànselm Clavé, 49. <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>La casa va ser un encàrrec de Dolors Asmarats al mestre d’obres Bartomeu Asmarats Pagès, el seu pare, que la construí l’any 1908. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>La casa va ser llogada des de l’any 1927 pel senyor Ferris, vivint la seva família fins a l’any 2001, motiu pel qual rep un dels noms amb el qual és coneguda. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 2002 la propietat es va acollir al programa municipal de rehabilitació d’edificis i van restaurar l’exterior i l’interior. </span></span></span></p> 41.3837564,2.0741220 422585 4581773 1908 08221 Sant Just Desvern Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98715-15303.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98715-15302.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98715-15301.jpg Legal Modernisme|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial BPU|BCIL 2025-09-22 00:00:00 Josep Maria Solias Arís i David Torres Rodríguez- Kuanum Bartomeu Asmarats Pagès (mestre d'obres) 105|98 45 1.1 1762|1761 11 Patrimoni cultural 2026-01-24 08:57
98716 Molí de vent de can Ginestar https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-vent-de-can-ginestar <p>CARDONA, Daniel; DE FABREGUES-BOIXART, Oriol; FERRER, Xavier; GUASCH, David; MALARET, Antoni; MORAN, Josep; NUET, Josep; PANAREDA, Josep Maria; PÉREZ, Jordi; RENOM, Mercè (1987). <em>Sant Just Desvern, un paisatge i una història</em>. Ajuntament de Sant Just Desvern, Publicacions de l’Abadia de Montserrat.</p> <p>FONT GRASA, Pere; REVERTER SALA, Teresa (2010). <em>L'Abans de Sant Just Desvern: Recull gràfic 1870-1975</em>. Col·lecció Baix Llobregat. El Papiol: Editorial Efadós / Ajuntament de Sant Just Desvern.</p> <p>PÉREZ SÀNCHEZ, Miquel; ROURA NUBIOLA, Margarida; SANAHUJA TORRES, Dolors; SOLIAS ARÍS, Josep Maria (1982-1986).<em> Catàleg i Pla Especial de Protecció i Rehabilitació del Patrimoni Arquitectònic de Sant Just Desvern</em>. Ajuntament de Sant Just Desvern. </p> <p>TENAS ALIBÉS, Antonino (1947). <em>Notes històriques del poble i parròquia de Sant Just Desvern. </em>Barcelona.</p> <p>VIDAL JANSÀ, Mercè (coord.); MESALLES, Jordi; PIZARRO, Lluís (2002). <em>Guia del patrimoni arquitectònic de Sant Just Desvern. </em>Arxiu Històric de Sant Just Desvern. Sant Just Desvern.</p> XX El molí només conserva l’estructura, però no el mecanisme. <p>Molí de vent o bomba elevadora d’aigua que utilitza l’energia eòlica per accionar una bomba de pistó, amb la qual extreu l’aigua subterrània del pou situat a la seva base. Respon al model conegut popularment com a molí americà, format per una estructura metàl·lica de torre i roda.</p> <p>La torre és de forma piramidal i gran alçada, a l’extrem superior de la qual hi ha una plataforma circular. Per accedir fins a la plataforma, una escala de metall amb cinc replans s’adossa a l’estructura exterior de la torre.</p> <p>A sobre de la plataforma es troba la roda del molí, que no és més que una gran circumferència rotatòria dotada d’aletes disposades radialment. A l’altre extrem de la roda, un penell serveix per encarar el molí contra el vent. En girar per acció del flux del vent, la roda acciona uns engranatges que activen la bomba de pistó provocant l’aspiració de l’aigua fins a la superfície. </p> 08221-154 C/ Carles Mercader, 17. <p>L’any 1904 Joan Baptista Modolell reformà can Ginestar, moment en el qual també va fer instal·lar el molí de vent davant del casal.</p> <p>La funció del molí era extreure l’aigua del pou de la petita mina que hi sumava aigua, que era utilitzada per regar el jardí i els horts. També coneguda com la 'mina del Pedró a can Ginestar', 'mina de la Cera' i 'mina de l'Hostal Vell', aquesta mina inicia el seu traçat al carrer de la Creu del Pedró i després d’un recorregut de 1.200 m, arriba fins can Ginestar.</p> <p>L’any 1978 can Ginestar va passar a ser propietat municipal, quan l’Ajuntament de Sant Just Desvern la va adquirir. Anys més tard, el 1991, es desenvoluparen treballs de neteja del pou del molí a més de col·locar un motor elèctric per accionar el mecanisme. Durant l’any posterior es va restaurar la roda i el penell, restauració que es va presentar el 25 de juny de 1992.</p> <p>Una nova intervenció es produí el gener de l’any 2020, després que per les fortes ventades del temporal Glòria, el penell i la roda quedessin afectats, havent-se de retirar per qüestions de seguretat. El desembre de 2021, el molí tornava a recuperar el seu aspecte original amb la col·locació de les parts afectades.</p> <p><span><span><span>La seva restauració va obtenir el Premi Bonaplata 2023 de l’Associació del Museu de la Tècnica i la Ciència de Catalunya amb l’Associació d’Arqueologia Industrial de Catalunya. </span></span></span></p> 41.3868515,2.0754270 422698 4582115 1904, 1992 (restauració) 08221 Sant Just Desvern Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98716-20241020165130.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98716-l1430031.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98716-l1430038.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Pública Social Inexistent 2025-09-22 00:00:00 Josep Maria Solias Arís i David Torres Rodríguez - Kuanum 119|98 47 1.3 2484 11 Patrimoni cultural 2026-01-24 08:57
98717 Jardins de can Ginestar https://patrimonicultural.diba.cat/element/jardins-de-can-ginestar <p><span><span>CARDONA, Daniel; DE FABREGUES-BOIXART, Oriol; FERRER, Xavier; GUASCH, David; MALARET, Antoni; MORAN, Josep; NUET, Josep; PANAREDA, Josep Maria; PÉREZ, Jordi; RENOM, Mercè (1987). <em>Sant Just Desvern, un paisatge i una història</em>. Ajuntament de Sant Just Desvern, Publicacions de l’Abadia de Montserrat.</span></span></p> <p><span><span>FONT GRASA, Pere; REVERTER SALA, Teresa (2010). <em>L'Abans de Sant Just Desvern: Recull gràfic 1870-1975</em>. Col·lecció Baix Llobregat. El Papiol: Editorial Efadós / Ajuntament de Sant Just Desvern.</span></span></p> <p><span><span>OBIOLS AUTONELL, Aina (2003). <em>Un patrimoni que es fa mirar</em>. <em>Sant Just Desvern</em>. Ajuntament de Sant Just Desvern.</span></span></p> <p><span><span>PÉREZ SÀNCHEZ, Miquel; SANAHUJA TORRES, Dolors; (1985). “Itinerari d'arquitectura de Sant Just Desvern. <em>Recorregut urbà i de masies de muntanya</em>”. <em>Quaderns d'Estudis Santjustencs II</em>. Ajuntament de Sant Just Desvern. </span></span></p> <p><span><span>PÉREZ SÀNCHEZ, Miquel; ROURA NUBIOLA, Margarida; SANAHUJA TORRES, Dolors; SOLIAS ARÍS, Josep Maria (1982-1986).<em> Catàleg i Pla Especial de Protecció i Rehabilitació del Patrimoni Arquitectònic de Sant Just Desvern</em>. Ajuntament de Sant Just Desvern.</span></span></p> XIX-XX <p>Jardí d'estil romàntic que envolta l'edifici de can Ginestar. Ocupa l'espai de l'era i dels horts de l'antiga masia, que va ser reconvertit en el mateix moment de la gran transformació del mas en casal modernista de l'any 1904. La vegetació predominant és autòctona, amb diferents espècies de pins, exemplars de llentiscle i altres arbusts mediterranis, a més d'alguns exemplars d'espècies al·lòctones com palmeres i eucaliptus.</p> <p>El modest jardí està envoltat per un mur de tanca de maçoneria coronat per una línia ondulada, i a l'interior, el camí d'accés i els corriols presenten parterres de rocalla. L'estructura i la vegetació intenten capturar la bellesa natural de manera orgànica i espontània, característica dels jardins de l'època, que pretenien trencar amb la geometria rectilínia dels jardins anteriors de tradició francesa.</p> 08221-155 C/ Carles Mercader, 17. <p>L’any 1904, es va dur a terme una profunda remodelació que va transformar can Ginestar en un edifici amb un marcat caràcter modernista, moment en el qual es va dissenyar el jardí. Les obres van implicar l’enderroc i reconstrucció de tota la crugia que conté la galeria, així com l’elevació d’un metre de la part central del terrat. També es va construir una capella annexa, que dotava la finca d’un espai religiós privat, i es va aixecar el mur de tanca que delimitava la propietat. A més, es van reparar les façanes, afegint elements decoratius que accentuaven el nou estil.</p> <p>Aquestes reformes van consolidar can Ginestar com una masia singular, que combina elements tradicionals amb les innovacions arquitectòniques de principis del segle XX. Actualment, la masia és un símbol del patrimoni històric i cultural de Sant Just Desvern.</p> <p>La masia de can Ginestar és un exemple notable de l’evolució arquitectònica al llarg dels segles. Les inscripcions a les llindes de les portes ens ofereixen una cronologia detallada de les seves transformacions. La llinda més antiga, situada a la planta baixa, data de 1403, testimoni de l’origen medieval de la masia. Altres inscripcions a l'interior assenyalen reformes en '1669' i '1703', indicant modificacions i ampliacions successives. L’última data, '1904', es troba al coronament de l’edifici, coincidint amb la gran reforma dirigida per Joan Baptista Modolell.</p> 41.3865210,2.0757428 422724 4582078 08221 Sant Just Desvern Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98717-15501.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98717-15502.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98717-15503.jpg Inexistent Romàntic|Modernisme|Contemporani Patrimoni natural Zona d'interès Pública Lúdic/Cultural Inexistent 2025-05-26 00:00:00 Josep Maria Solias Arís i David Torres Rodríguez- Kuanum 101|105|98 2153 5.1 2484 11 Patrimoni cultural 2026-01-24 08:57
98718 Plaça Campreciós https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-camprecios <p><span><span><span><span><span><span>CARDONA, Daniel; DE FABREGUES-BOIXART, Oriol; FERRER, Xavier; GUASCH, David; MALARET, Antoni; MORAN, Josep; NUET, Josep; PANAREDA, Josep Maria; PÉREZ, Jordi; RENOM, Mercè (1987). <em><span><span>Sant Just Desvern, un paisatge i una història</span></span></em>. Ajuntament de Sant Just Desvern, Publicacions de l’Abadia de Montserrat.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>FONT GRASA, Pere; REVERTER SALA, Teresa (2010). </span></span><em><span><span><span>L'Abans de Sant Just Desvern: Recull gràfic 1870-1975</span></span></span></em></span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>. Col·lecció Baix Llobregat. El Papiol: Editorial Efados / Ajuntament de Sant Just Desvern.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>MALARET AMIGÓ, Antoni (1998). 'L’origen i la història dels carrers de Sant Just Desvern'. </span></span></span></span></span><em><span><span><span><span><span>Miscel·lània d'</span></span></span></span></span></em></span></span></span><em><span><span><span>E</span></span></span></em><em><span><span><span>studis </span></span></span></em><em><span><span><span>S</span></span></span></em><em><span><span><span>antjustencs, </span></span></span></em></span></span><span><span><span><span><span><span><span>núm. 9, p. 146-221.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>TENAS ALIBÉS, Antonino (1947). </span></span></span><em><span><span><span><span><span>Notes històriques del poble i parròquia de Sant Just Desvern. </span></span></span></span></span></em><span><span><span><span><span><span><span>Barcelona.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> XIX-XX <p>Plaça que presenta un traçat singular amb forma trapezoïdal que es prolonga cap a una extensió de línies rectes. És un punt de connexió important, ja que a ella conflueixen o en parteixen diversos carrers i passatges: el carrer d’Anselm Clavé, el carrer d’en Badó, el passatge de Sant Lluís i la plaça Verdaguer. </p> <p>La plaça està envoltada per un conjunt d’edificacions que sumen un total de 23 habitatges, configurant un espai urbà que combina l’activitat veïnal amb una disposició arquitectònica ordenada i harmònica. Aquesta plaça actua com un punt central dins de la xarxa de carrers adjacents, creant un espai que destaca tant pel seu valor funcional com per la seva estructura singular dins del nucli urbà.</p> 08221-156 Pl. de Campreciós, s/n. <p>La plaça Campreciós, també coneguda com la plaça de cal Sastre, es va formar amb l'enderroc de la paret de l'hort de can Campreciós. Durant molts anys va ser el punt de partida i arribada de la línia d’autobusos que connectava el municipi amb Barcelona. </p> <p>El nom de 'Campreciós' prové de can Preciós, una de les cases més antigues de Sant Just i que a més, està estretament lligat a una de les famílies més destacades del poble. La masia de Campreciós encara és al passatge Sant Lluís.</p> <p>La plaça va ser un nucli del municipi on es desenvolupaven el comerç i gran part de la vida social. Al seu entorn hi havia nombroses botigues, barberies, una cansaladeria i establiments per a la venda de llet. La inauguració es va fer l’any 1916 i gràcies al servei d’autobusos que connectava directament amb Barcelona va reforçar la seva centralitat, convertint-la en el lloc de referència per a la comunicació amb la ciutat comtal.</p> 41.3852131,2.0756218 422712 4581933 08221 Sant Just Desvern Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98718-15602.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98718-15603.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98718-15601.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Pública Residencial Inexistent 2025-05-26 00:00:00 Josep Maria Solias Arís - Marina Peris i David Torres Rodríguez - Kuanum 119|98 46 1.2 2484 11 Patrimoni cultural 2026-01-24 08:57
98719 Premsa de vi de can Ginestar https://patrimonicultural.diba.cat/element/premsa-de-vi-de-can-ginestar <p><span><span><span><span><span><span>CARDONA, Daniel; DE FABREGUES-BOIXART, Oriol; FERRER, Xavier; GUASCH, David; MALARET, Antoni; MORAN, Josep; NUET, Josep; PANAREDA, Josep Maria; PÉREZ, Jordi; RENOM, Mercè (1987). <em><span><span>Sant Just Desvern, un paisatge i una història</span></span></em>. Ajuntament de Sant Just Desvern, Publicacions de l’Abadia de Montserrat.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>FONT GRASA, Pere; REVERTER SALA, Teresa (2010). </span></span><em><span><span><span>L'Abans de Sant Just Desvern: Recull gràfic 1870-1975</span></span></span></em></span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>. Col·lecció Baix Llobregat. El Papiol: Editorial Efadós / Ajuntament de Sant Just Desvern.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>PÉREZ SÀNCHEZ, Miquel; ROURA NUBIOLA, Margarida; SANAHUJA TORRES, Dolors; SOLIAS ARÍS, Josep Maria (1982-1986).</span></span><em><span> Catàleg i Pla Especial de Protecció i Rehabilitació del Patrimoni Arquitectònic de Sant Just Desvern</span></em><span>. Ajuntament de Sant Just Desvern. </span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>TENAS ALIBÉS, Antonino (1947). </span></span></span><em><span><span><span><span><span>Notes històriques del poble i parròquia de Sant Just Desvern. </span></span></span></span></span></em><span><span><span><span><span><span><span>Barcelona.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> XIX-XX Restaurada l'any 2019 pel Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya (CRBMC). <p>Premsa de vi de gàbia, també anomenada com a premsa de biga de cargol descendent, aquest element es troba dins dels jardins de can Ginestar i formava part del celler del mas juntament amb altres estructures destinades a la producció de vi, com cups i botes de fusta.</p> <p>L’element està format per una pica de pedra de forma circular a la base, proveïda d’un bec a un extrem. Sobre la pica de pedra reposa una gàbia cilíndrica de costelles verticals de fusta, que queden subjectes per quatre cèrcols de ferro. El cargol de grans dimensions, que està proveït d’una tapa de ferro i una roda dentada a l’extrem inferior, travessa una biga de secció quadrada que està a la part superior. A la biga, aguantada per quatre braços de ferro que reposen sobre la pica de pedra, també queda fixat l’engranatge de rodes dentades que acciona el moviment ascendent i descendent del cargol gràcies a un gran volant de ferro, situat a un dels extrems de la mateixa biga.</p> <p>El conjunt presenta una alçada de 2,80 m, una amplada d'1,90 m i un diàmetre de la pica de pedra de la base d’1,60 m. </p> <p>Aquesta premsa era emprada per fer una segona extracció de most, un cop el raïm havia estat trepitjat en els cups. La brisa resultant del primer trepitjat era introduïda dins de la gàbia de fusta, accionant mitjançant el volant el moviment descendent del cargol, de manera que la pasta era premsada fins a esgotar el líquid que encara contenia. El most fluïa per les juntes existents entre els llistons de fusta de la gàbia, caient a la pica de pedra de la base i sent conduït des d’aquesta cap als cups.</p> 08221-157 C/ Carles Mercader, 17. <p>La premsa de vi, que actualment està ubicada als jardins de can Ginestar, correspon a un dels elements que formaven part de l'espai dels cups del mas destinat a premsar el raïm, primer pas en la producció de vi. La seva presència recorda la importància del conreu de la vinya a Sant Just i el passat agrícola de la finca de can Ginestar.</p> <p>El trasllat de la premsa a la seva ubicació actual es va realitzar l'any 1980, descontextualitzant l’element del seu emplaçament original situat on ara està la sala infantil de la Biblioteca Joan Margarit. En aquell espai, la premsa compartia protagonisme amb altres instal·lacions del celler com els cups i les botes per la conservació i emmagatzematge del vi.</p> <p>L’any 2019 la premsa va ser restaurada per l'Ajuntament amb l'assessorament del Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya, ja que la seva ubicació a la intempèrie i el pas dels anys havien degradat la biga de fusta i l’estructura metàl·lica.</p> 41.3869345,2.0754048 422696 4582124 1980 (ubicació als jardins), 2019 (restauració) 08221 Sant Just Desvern Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98719-20241020165207.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98719-20241020165217.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98719-l1430049.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni moble Element urbà Pública Ornamental Inexistent 2025-09-22 00:00:00 Josep Maria Solias i David Torres - Kuanum L’espai dels cups de la masia estava situat en la zona que ocupa actualment l’ampliació de la Biblioteca Joan Margarit. 119|98 51 2.1 2484 11 Patrimoni cultural 2026-01-24 08:57
98720 Trull d'oli de can Ginestar https://patrimonicultural.diba.cat/element/trull-doli-de-can-ginestar <p><span><span><span><span><span><span>CARDONA, Daniel; DE FABREGUES-BOIXART, Oriol; FERRER, Xavier; GUASCH, David; MALARET, Antoni; MORAN, Josep; NUET, Josep; PANAREDA, Josep Maria; PÉREZ, Jordi; RENOM, Mercè (1987). <em><span><span>Sant Just Desvern, un paisatge i una història</span></span></em>. Ajuntament de Sant Just Desvern, Publicacions de l’Abadia de Montserrat.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>FONT GRASA, Pere; REVERTER SALA, Teresa (2010). </span></span><em><span><span><span>L'Abans de Sant Just Desvern: Recull gràfic 1870-1975</span></span></span></em></span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>. Col·lecció Baix Llobregat. El Papiol: Editorial Efadós / Ajuntament de Sant Just Desvern.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>PÉREZ SÀNCHEZ, Miquel; ROURA NUBIOLA, Margarida; SANAHUJA TORRES, Dolors; SOLIAS ARÍS, Josep Maria (1982-1986).</span></span><em><span> Catàleg i Pla Especial de Protecció i Rehabilitació del Patrimoni Arquitectònic de Sant Just Desvern</span></em><span>. Ajuntament de Sant Just Desvern. </span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>TENAS ALIBÉS, Antonino (1947). </span></span></span><em><span><span><span><span><span>Notes històriques del poble i parròquia de Sant Just Desvern. </span></span></span></span></span></em><span><span><span><span><span><span><span>Barcelona.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> XVIII-XX L'estructura és una recreació de la cubeta a partir d'elements originals del trull. <p><span><span><span><span lang='CA'>Ubicada al jardí de can Ginestar, a la façana de ponent de l’entrada a la Biblioteca Joan Margarit, es troba la recreació parcial de la cubeta circular del molí d’oli de la masia. Reconstruïda a partir de nou dovelles de pedra del trull original, completant la circumferència de la cubeta hi ha dues moles de molí circulars disposades verticalment. Les moles de pedra presenten un diàmetre d’1,33 m i 0,21 m de gruix, amb un orifici central de 15 cm de diàmetre per inserir l’eix horitzontal. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>A pocs metres de la cubeta hi ha una altra mola de molí de 0,91 m de diàmetre i 0,39 m de gruix, que s’ha reutilitzat al jardí com a taula. </span></span></span></span></p> 08221-158 C/ Carles Mercader, 17. <p><span><span><span><span lang='CA'>La masia de can Ginestar és un exemple notable de l’evolució arquitectònica al llarg dels segles. Les inscripcions a les llindes de les portes ens ofereixen una cronologia detallada de les seves transformacions. La llinda més antiga, situada a la planta baixa, data de '1403', testimoni de l’origen medieval de la masia. Altres inscripcions a l'interior assenyalen reformes en '1669' i '1703', indicant modificacions i ampliacions successives. L’última data, '1904', es troba al coronament de l’edifici, coincidint amb la gran reforma dirigida per Joan Baptista Modolell. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>L’any 1904, es va dur a terme una profunda remodelació que va transformar can Ginestar en un edifici amb un marcat caràcter modernista. Les obres van implicar l’enderroc i reconstrucció de tota la crugia que conté la galeria, així com l’elevació d’un metre de la part central del terrat. </span></span>També es va construir una capella annexa, que dotava la finca d’un espai religiós privat, <span>a llevant es van mantenir els cups i l’espai de les premses d’oli i vi. També </span>es va aixecar el mur de tanca que delimitava la propietat. A més, es van reparar les façanes, afegint elements decoratius que accentuaven el nou estil.</span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Va ser a partir de l’any 1979 quan era propietat de l’Ajuntament que aquestes peces del trull d’oli es van treure de l’espai que ocupaven a tocar del carrer Bonavista i la capella, i es van situar com elements ornamentals al jardí.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>A partir de 1997 l’Ajuntament es va plantejar la necessitat d’agrupar les peces del molí d’oli que estaven escampades pel jardí de can Ginestar. Es disposava de les dues moles, i de la majoria de pedres del cercle. Finalment i amb motiu de la restauració de can Ginestar, el 2007, es van agrupar les pedres del trull d’oli al seu emplaçament actual. </span></span></span></p> 41.3872932,2.0756539 422717 4582164 08221 Sant Just Desvern Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98720-l1430056.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98720-l1430054.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98720-l1430055.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98720-l1430058.jpg Inexistent Contemporani|Popular|Modern Patrimoni moble Element urbà Pública Simbòlic Inexistent 2025-09-22 00:00:00 Juana María Huélamo i David Torres - Kuanum En origen, aquesta estructura del trull estava formada per una cubeta amb solera de pedra i un eix vertical central de fusta, que era el recipient sobre el qual es dipositaven les olives per ser aixafades amb la mola. La mola de pedra, disposada verticalment, quedava lligada a l’eix de la cubeta a partir d’un altre eix disposat horitzontalment que passava per l’orifici central de la mola. Aquest eix de fusta sobresortia, de manera que es podia lligar a l’animal que amb la seva força s’encarregava de moure la mola en donar voltes al voltant de l’estructura. Un cop les olives estaven aixafades, la pasta resultant era disposada a un dipòsit per posteriorment passar-la a la premsa, obtenint així l’oli. L’espai del trull original de la masia estava situat en la zona que ocupa la Biblioteca Joan Margarit. 98|119|94 51 2.1 2484 11 Patrimoni cultural 2026-01-24 08:57
98721 Barraca de vinya prop de can Vilar https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-prop-de-can-vilar <p>OCHOA GONZÁLEZ, Juli (1980). 'Les barraques de vinya de Sant Just Desvern'. <em>Butlletí De La Secció Excursionista De l'Ateneu Santjustenc, </em>núm. 109.</p> <p><span><span><span><span><span><span>COSTA SOLÉ, Roger (2019). 'La pedra seca a Catalunya després del reconeixement de la UNESCO'. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><em><span>Revista d’etnologia de Catalunya</span></em></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>, núm. 44, pp. 229-236.</span></span></span></span></span></span></p> XIX-XX Està totalment ensorrada, només són visibles algunes pedres de la base. <p>Barraca de vinya de pedra seca, de planta circular, correspon a la tipologia constructiva aèria aïllada. Només conserva algunes pedres de la base, que queden molt amagades entre la vegetació i la runa de la mateixa barraca.</p> <p>L’any 1980 encara estava en perfecte estat de conservació, presentant una planta circular i coberta de falsa cúpula. La porta d’entrada tenia llinda d’arc de mig punt, feta a partir de dues peces ceràmiques prefabricades de quart de circumferència, elements utilitzats habitualment en la construcció de les voltes de les mines d’aigua.</p> <p>Presentava una planta interior de 2,10 m de diàmetre, 3 m d'alçada i un mur que oscil·lava entre els 0,80 i els 1,20 m d’amplada.</p> 08221-159 Camí de can Vilar, s/n. <p>Les barraques de vinya, els murs de pedra seca, les mines d’aigua i les fonts, formen part del paisatge rural des de fa segles. Aquestes construccions són el testimoni de l’intent de domesticar l’entorn natural, per facilitar un terreny òptim pel conreu, per refugiar-se de les inclemències meteorològiques, per guardar les eines del camp, per tancar el ramat o per proveir-se d’aigua en zones d’escassetat de recursos hídrics.</p> <p>Les barraques de vinya o cabanes de pedra repartides pel territori, amb la seva simplicitat estètica però alhora amb la seva complexitat constructiva a partir de la tècnica de la pedra seca, han estat utilitzades en contextos rurals fins ben entrat el segle XX. Aquestes estructures servien als pagesos per guardar eines, com espai de descans, per protegir-se del mal temps i per tancar els animals de tir o petits ramats, en el cas de les més grans. </p> <p>Construïdes fent servir el material més a l’abast al camp, només pedres procedents de desempedregar els camps de conreu, han estat construccions sòlides, sostenibles i integrades totalment en l’entorn, que donen al paisatge una identitat pròpia i singular i ens expliquen com era la vida al camp en temps passats. A partir d’una tècnica en la qual les pedres es disposen sense cap argamassa o morter d’unió, en filades per aproximació, han arribat fins avui gràcies a la seva solidesa.</p> 41.3990383,2.0817992 423245 4583463 08221 Sant Just Desvern Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98721-l1430928.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98721-img20250208143000.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98721-l1430922.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98721-06-can-vila.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98721-06-can-vila-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98721-06-can-vila-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98721-06-can-vila-4.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús Inexistent 2025-06-20 00:00:00 David Torres Rodríguez - Kuanum És la barraca núm. 1 del catàleg del Butlletí de la Secció Excursionista de l'Ateneu Santjustenc. 119|98 45 1.1 2484 11 Patrimoni cultural 2026-01-24 08:57
98722 Barraca de vinya prop de ca n'Oliveres 1 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-prop-de-ca-noliveres-1 <p><span><span><span><span><span><span>COSTA SOLÉ, Roger (2019). 'La pedra seca a Catalunya després del reconeixement de la UNESCO'. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><em><span>Revista d’etnologia de Catalunya</span></em></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>, núm. 44, p. 229-236.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>OCHOA GONZÁLEZ, Juli (1980). 'Les barraques de vinya de Sant Just Desvern'. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><em><span>Butlletí de la Secció Excursionista de l'Ateneu Santjustenc, </span></em></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>núm. 109.</span></span></span></span></span></span></span></p> XIX-XX <p>Barraca de vinya de planta circular orientada a l’est, que es troba excavada parcialment a un marge de pissarra. Correspon a la tipologia constructiva de terrera encastada. L’entrada està construïda amb pedra seca (encara que hi ha fang a les juntes de les pedres) i presenta una porta d’accés coronada per una llinda d’arc de mig punt, feta a partir de dues peces ceràmiques prefabricades de quart de circumferència, elements utilitzats habitualment per construir les voltes de les mines d’aigua. A l’interior de l’estructura es pot apreciar una mena de prestatge entre la part construïda en pedra i la roca natural.</p> <p>Presenta una planta interior d'1,10 m de diàmetre, 1,90 m d'alçada i un mur que arriba als 0,80 m d’amplada en algun punt. La porta té unes mides de 0,44 m d'amplada i 1,30 m d'alçada.</p> 08221-160 Terrenys de ca n'Oliveres, s/n. <p>Les barraques de vinya, els murs de pedra seca, les mines d’aigua i les fonts, formen part del paisatge rural des de fa segles. Aquestes construccions són el testimoni de l’intent de domesticar l’entorn natural, per facilitar un terreny òptim pel conreu, per refugiar-se de les inclemències meteorològiques, per guardar les eines del camp, per tancar el ramat o per proveir-se d’aigua en zones d’escassetat de recursos hídrics.</p> <p>Les barraques de vinya o cabanes de pedra repartides pel territori, amb la seva simplicitat estètica però alhora amb la seva complexitat constructiva a partir de la tècnica de la pedra seca, han estat utilitzades en contextos rurals fins ben entrat el segle XX. Aquestes estructures servien als pagesos per guardar eines, com espai de descans, per protegir-se del mal temps i per tancar els animals de tir o petits ramats, en el cas de les més grans. </p> <p>Construïdes fent servir el material més a l’abast al camp, només pedres procedents de desempedregar els camps de conreu, han estat construccions sòlides, sostenibles i integrades totalment en l’entorn, que donen al paisatge una identitat pròpia i singular i ens expliquen com era la vida al camp en temps passats. A partir d’una tècnica en la qual les pedres es disposen sense cap argamassa o morter d’unió, en filades per aproximació, han arribat fins avui gràcies a la seva solidesa.</p> 41.4001159,2.0772636 422867 4583586 08221 Sant Just Desvern Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98722-20250202131529.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98722-20250202131500.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98722-20250202131551.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús Inexistent 2025-06-20 00:00:00 David Torres Rodríguez - Kuanum És la barraca núm. 9 del catàleg del Butlletí de la Secció Excursionista de l'Ateneu Santjustenc. 119|98 45 1.1 2484 11 Patrimoni cultural 2026-01-24 08:57
98723 Barraca de vinya prop de ca n'Oliveres 2 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-prop-de-ca-noliveres-2 <p><span><span><span><span>COSTA SOLÉ, Roger (2019). 'La pedra seca a Catalunya després del reconeixement de la UNESCO'. <em>Revista d’etnologia de Catalunya</em>, núm. 44, p. 229-236.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>OCHOA GONZÁLEZ, Juli (1980). 'Les barraques de vinya de Sant Just Desvern'. <em>Butlletí de la Secció Excursionista de l'Ateneu Santjustenc, </em>núm. 109.</span></span></span></span></p> XIX-XX Pràcticament enrunada, només es conserven les parets. Queda engolida per la vegetació circumdant. <p><span><span><span lang='CA'>Barraca de vinya de planta semicircular que aprofita una paret rocosa. Correspon a la tipologia constructiva de barraca aèria adossada al marge. </span></span></span></p> <p><span><span><span lang='CA'>Conserva molt poca alçada dels paraments construïts en pedra seca, apreciant-se la porta d’accés. Els fons de la barraca és la paret rocosa sobre la qual es recolza la mitja circumferència construïda.</span></span></span></p> 08221-161 Terrenys de ca n'Oliveres. <p>Les barraques de vinya, els murs de pedra seca, les mines d’aigua i les fonts, formen part del paisatge rural des de fa segles. Aquestes construccions són el testimoni de l’intent de domesticar l’entorn natural, per facilitar un terreny òptim pel conreu, per refugiar-se de les inclemències meteorològiques, per guardar les eines del camp, per tancar el ramat o per proveir-se d’aigua en zones d’escassetat de recursos hídrics.</p> <p>Les barraques de vinya o cabanes de pedra repartides pel territori, amb la seva simplicitat estètica però alhora amb la seva complexitat constructiva a partir de la tècnica de la pedra seca, han estat utilitzades en contextos rurals fins ben entrat el segle XX. Aquestes estructures servien als pagesos per guardar eines, com espai de descans, per protegir-se del mal temps i per tancar els animals de tir o petits ramats, en el cas de les més grans. </p> <p>Construïdes fent servir el material més a l’abast al camp, només pedres procedents de desempedregar els camps de conreu, han estat construccions sòlides, sostenibles i integrades totalment en l’entorn, que donen al paisatge una identitat pròpia i singular i ens expliquen com era la vida al camp en temps passats. A partir d’una tècnica en la qual les pedres es disposen sense cap argamassa o morter d’unió, en filades per aproximació, han arribat fins avui gràcies a la seva solidesa.</p> 41.3987426,2.0764462 422798 4583434 08221 Sant Just Desvern Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98723-20250202141458.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98723-20250202141551.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús Inexistent 2025-06-20 00:00:00 David Torres Rodríguez - Kuanum Desconeguda És la barraca núm. 10 del catàleg del Butlletí de la Secció Excursionista de l'Ateneu Santjustenc. 119|98 45 1.1 2484 11 Patrimoni cultural 2026-01-24 08:57
98724 Barraca de vinya prop de can Coscoll 3 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-prop-de-can-coscoll-3 <p><span><span><span><span><span><span>COSTA SOLÉ, Roger (2019). 'La pedra seca a Catalunya després del reconeixement de la UNESCO'. </span></span></span><em><span><span><span><span>Revista d’etnologia de Catalunya</span></span></span></span></em><span><span><span><span><span><span>, núm. 44, p. 229-236.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>OCHOA GONZÁLEZ, Juli (1980). 'Les barraques de vinya de Sant Just Desvern'. </span></span></span></span></span><em><span><span><span><span><span>Butlletí de la Secció Excursionista de l'Ateneu Santjustenc, </span></span></span></span></span></em></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>núm. 109.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> XIX-XX Es conserva només la base. <p>Barraca de vinya de pedra seca pràcticament enrunada. D’estructura quadrangular i tipologia constructiva aèria aïllada, només conserva restes dels paraments de poca alçada. Es localitza a pocs metres d’una torre elèctrica.</p> <p>Per les seves dimensions, que s'intueixen importants, seria més apropiat parlar d’una cabana de pedra seca en lloc d’una barraca de vinya.</p> 08221-162 La Salut. <p>Les barraques de vinya, els murs de pedra seca, les mines d’aigua i les fonts, formen part del paisatge rural des de fa segles. Aquestes construccions són el testimoni de l’intent de domesticar l’entorn natural, per facilitar un terreny òptim pel conreu, per refugiar-se de les inclemències meteorològiques, per guardar les eines del camp, per tancar el ramat o per proveir-se d’aigua en zones d’escassetat de recursos hídrics.</p> <p>Les barraques de vinya o cabanes de pedra repartides pel territori, amb la seva simplicitat estètica però alhora amb la seva complexitat constructiva a partir de la tècnica de la pedra seca, han estat utilitzades en contextos rurals fins ben entrat el segle XX. Aquestes estructures servien als pagesos per guardar eines, com espai de descans, per protegir-se del mal temps i per tancar els animals de tir o petits ramats, en el cas de les més grans. </p> <p>Construïdes fent servir el material més a l’abast al camp, només pedres procedents de desempedregar els camps de conreu, han estat construccions sòlides, sostenibles i integrades totalment en l’entorn, que donen al paisatge una identitat pròpia i singular i ens expliquen com era la vida al camp en temps passats. A partir d’una tècnica en la qual les pedres es disposen sense cap argamassa o morter d’unió, en filades per aproximació, han arribat fins avui gràcies a la seva solidesa.</p> 41.3937023,2.0657798 421900 4582884 08221 Sant Just Desvern Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98724-20250209135728.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98724-20250209135757.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98724-20250209135739.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús Inexistent 2025-06-20 00:00:00 David Torres Rodríguez - Kuanum Desconeguda És la barraca núm. 6 del catàleg del Butlletí de la Secció Excursionista de l'Ateneu Santjustenc. 119|98 45 1.1 2484 11 Patrimoni cultural 2026-01-24 08:57
98725 Barraca de vinya prop de can Coscoll 4 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-prop-de-can-coscoll-4 <p><span><span><span><span><span><span>COSTA SOLÉ, Roger (2019). 'La pedra seca a Catalunya després del reconeixement de la UNESCO'. </span></span></span><em><span><span><span><span>Revista d’etnologia de Catalunya</span></span></span></span></em><span><span><span><span><span><span>, núm. 44, p. 229-236.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>OCHOA GONZÁLEZ, Juli (1980). 'Les barraques de vinya de Sant Just Desvern'. </span></span></span></span></span><em><span><span><span><span><span>Butlletí de la Secció Excursionista de l'Ateneu Santjustenc, </span></span></span></span></span></em></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>núm. 109.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> XX Molt bon estat de conservació. <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Barraca de vinya de planta circular orientada al sud. Correspon a la tipologia constructiva aèria aïllada. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>L’estructura és de pedra i està totalment arrebossada amb ciment pòrtland. Presenta una porta d’accés de 50 cm d’amplada interior i 79 cm exterior, coronada per una llinda plana, feta a partir d’un gran bloc rectangular de pedra. La coberta és de falsa cúpula realitzada a partir de filades de pedra per aproximació. A l’interior destaca una petita fornícula quadrangular arran del terra, a més d’alguns grafits a les parets. </span></span></span></span></span></span></p> 08221-163 Finca de can Coscoll. <p><span><span><span><span><span><span><span><span>Les barraques de vinya, els murs de pedra seca, les mines d’aigua i les fonts, formen part del paisatge rural des de fa segles. Aquestes construccions són el testimoni de l’intent de domesticar l’entorn natural, per facilitar un terreny òptim pel conreu, per refugiar-se de les inclemències meteorològiques, per guardar les eines del camp, per tancar el ramat o per proveir-se d’aigua en zones d’escassetat de recursos hídrics.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>Les barraques de vinya o cabanes de pedra repartides pel territori, amb la seva simplicitat estètica però alhora amb la seva complexitat constructiva a partir de la tècnica de la pedra seca, han estat utilitzades en contextos rurals fins ben entrat el segle XX. Aquestes estructures servien als pagesos per guardar eines, com espai de descans, per protegir-se del mal temps i per tancar els animals de tir o petits ramats, en el cas de les més grans. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Construïdes fent servir el material més a l’abast al camp, només pedres procedents de desempedregar els camps de conreu, han estat construccions sòlides, sostenibles i integrades totalment en l’entorn, que donen al paisatge una identitat pròpia i singular i ens expliquen com era la vida al camp en temps passats. A partir d’una tècnica en la qual les pedres es disposen sense cap argamassa o morter d’unió, en filades per aproximació, han arribat fins avui gràcies a la seva solidesa.</span></span></span></span></span></p> 41.3915266,2.0660560 421920 4582643 08221 Sant Just Desvern Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98725-20250215133447.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98725-20250215133157.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98725-20250215133454.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98725-20250215133559.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús Inexistent 2025-06-20 00:00:00 David Torres Rodríguez - Kuanum Desconeguda 119|98 45 1.1 2484 11 Patrimoni cultural 2026-01-24 08:57
98726 Barraca de vinya prop de can Coscoll 5 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-prop-de-can-coscoll-5 <p><span><span><span><span><span><span>COSTA SOLÉ, Roger (2019). 'La pedra seca a Catalunya després del reconeixement de la UNESCO'. </span></span></span><em><span><span><span><span>Revista d’etnologia de Catalunya</span></span></span></span></em><span><span><span><span><span><span>, núm. 44, p. 229-236.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>OCHOA GONZÁLEZ, Juli (1980). 'Les barraques de vinya de Sant Just Desvern'. </span></span></span></span></span><em><span><span><span><span><span>Butlletí de la Secció Excursionista de l'Ateneu Santjustenc, </span></span></span></span></span></em></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>núm. 109.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> XIX-XX Totalment enrunada. <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Barraca de vinya de pedra seca totalment enrunada. Situada al marge del camí de can Coscoll, s’intueix una estructura de planta circular i possible tipologia constructiva aèria adossada al marge. </span></span></span></span></span></span></p> 08221-164 La Salut. <p><span><span><span><span><span><span>Les barraques de vinya, els murs de pedra seca, les mines d’aigua i les fonts, formen part del paisatge rural des de fa segles. Aquestes construccions són el testimoni de l’intent de domesticar l’entorn natural, per facilitar un terreny òptim pel conreu, per refugiar-se de les inclemències meteorològiques, per guardar les eines del camp, per tancar el ramat o per proveir-se d’aigua en zones d’escassetat de recursos hídrics.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>Les barraques de vinya o cabanes de pedra repartides pel territori, amb la seva simplicitat estètica però alhora amb la seva complexitat constructiva a partir de la tècnica de la pedra seca, han estat utilitzades en contextos rurals fins ben entrat el segle XX. Aquestes estructures servien als pagesos per guardar eines, com espai de descans, per protegir-se del mal temps i per tancar els animals de tir o petits ramats, en el cas de les més grans. </span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>Construïdes fent servir el material més a l’abast al camp, només pedres procedents de desempedregar els camps de conreu, han estat construccions sòlides, sostenibles i integrades totalment en l’entorn, que donen al paisatge una identitat pròpia i singular i ens expliquen com era la vida al camp en temps passats. A partir d’una tècnica en la qual les pedres es disposen sense cap argamassa o morter d’unió, en filades per aproximació, han arribat fins avui gràcies a la seva solidesa.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> 41.3928008,2.0643421 421778 4582785 08221 Sant Just Desvern Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98726-20250215140537.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98726-20250215140529.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús Inexistent 2025-06-20 00:00:00 David Torres Rodríguez - Kuanum Desconeguda 119|98 45 1.1 2484 11 Patrimoni cultural 2026-01-24 08:57
98727 Barraca de vinya prop de can Coscoll 6 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-prop-de-can-coscoll-6 <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>COSTA SOLÉ, Roger (2019). 'La pedra seca a Catalunya després del reconeixement de la UNESCO'. <em>Revista d’Etnologia de Catalunya</em>, núm. 44, p. 229-236.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>OCHOA GONZÁLEZ, Juli (1980). 'Les barraques de vinya de Sant Just Desvern'. <em>Butlletí de la Secció Excursionista de l'Ateneu Santjustenc</em>, núm. 109.</span></span></span></p> XIX-XX Només es conserven les parets. <p>Barraca de vinya de planta quadrada recolzada en un marge. Correspon a la tipologia constructiva aèria adossada al marge. Conserva poca alçada dels paraments verticals, construïts en pedra seca, apreciant-se la porta d’accés. Els fons de la construcció s’adossa a un marge.</p> 08221-165 Terrenys de can Coscoll. <p><span><span><span><span><span><span>Les barraques de vinya, els murs de pedra seca, les mines d’aigua i les fonts, formen part del paisatge rural des de fa segles. Aquestes construccions són el testimoni de l’intent de domesticar l’entorn natural, per facilitar un terreny òptim pel conreu, per refugiar-se de les inclemències meteorològiques, per guardar les eines del camp, per tancar el ramat o per proveir-se d’aigua en zones d’escassetat de recursos hídrics.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>Les barraques de vinya o cabanes de pedra repartides pel territori, amb la seva simplicitat estètica però alhora amb la seva complexitat constructiva a partir de la tècnica de la pedra seca, han estat utilitzades en contextos rurals fins ben entrat el segle XX. Aquestes estructures servien als pagesos per guardar eines, com espai de descans, per protegir-se del mal temps i per tancar els animals de tir o petits ramats, en el cas de les més grans. </span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>Construïdes fent servir el material més a l’abast al camp, només pedres procedents de desempedregar els camps de conreu, han estat construccions sòlides, sostenibles i integrades totalment en l’entorn, que donen al paisatge una identitat pròpia i singular i ens expliquen com era la vida al camp en temps passats. A partir d’una tècnica en la qual les pedres es disposen sense cap argamassa o morter d’unió, en filades per aproximació, han arribat fins avui gràcies a la seva solidesa.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> 41.3955307,2.0682373 422107 4583085 08221 Sant Just Desvern Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98727-16501.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98727-16502_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98727-16503.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98727-16504.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús Inexistent 2025-06-20 00:00:00 Juana María Huélamo i David Torres - Kuanum Desconeguda 119|98 45 1.1 2484 11 Patrimoni cultural 2026-01-24 08:57
98728 Barraca de vinya prop de can Solanes https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-prop-de-can-solanes <p>COSTA SOLÉ, Roger (2019). 'La pedra seca a Catalunya després del reconeixement de la UNESCO'. <em>Revista d’etnologia de Catalunya</em>, núm. 44, p. 229-236.</p> <p>OCHOA GONZÁLEZ, Juli (1980). 'Les barraques de vinya de Sant Just Desvern'. <em>Butlletí de la Secció Excursionista de l'Ateneu Santjustenc, </em>núm. 109.</p> XIX, XX Només es conserven les parets. <p>Barraca de vinya de planta circular orientada al sud-oest, recolzada en un marge. Correspon a la tipologia constructiva aèria adossada al marge.</p> <p>Conserva molt poca alçada dels paraments construïts en pedra seca, apreciant-se la porta d’accés amb un passadís d’1 m de llargada. Els fons de la construcció s’adossa a un marge. Presenta una planta interior d'1,65 m de diàmetre.</p> 08221-166 Terrenys de can Solanes. <p><span><span><span><span><span><span>Les barraques de vinya, els murs de pedra seca, les mines d’aigua i les fonts, formen part del paisatge rural des de fa segles. Aquestes construccions són el testimoni de l’intent de domesticar l’entorn natural, per facilitar un terreny òptim pel conreu, per refugiar-se de les inclemències meteorològiques, per guardar les eines del camp, per tancar el ramat o per proveir-se d’aigua en zones d’escassetat de recursos hídrics.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>Les barraques de vinya o cabanes de pedra repartides pel territori, amb la seva simplicitat estètica però alhora amb la seva complexitat constructiva a partir de la tècnica de la pedra seca, han estat utilitzades en contextos rurals fins ben entrat el segle XX. Aquestes estructures servien als pagesos per guardar eines, com espai de descans, per protegir-se del mal temps i per tancar els animals de tir o petits ramats, en el cas de les més grans. </span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>Construïdes fent servir el material més a l’abast al camp, només pedres procedents de desempedregar els camps de conreu, han estat construccions sòlides, sostenibles i integrades totalment en l’entorn, que donen al paisatge una identitat pròpia i singular i ens expliquen com era la vida al camp en temps passats. A partir d’una tècnica en la qual les pedres es disposen sense cap argamassa o morter d’unió, en filades per aproximació, han arribat fins avui gràcies a la seva solidesa.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> 41.3970374,2.0723144 422449 4583249 08221 Sant Just Desvern Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98728-20250202124240.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98728-20250202124301.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98728-20250202124146.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús Inexistent 2025-06-20 00:00:00 David Torres Rodríguez - Kuanum Desconeguda 119|98 45 1.1 2484 11 Patrimoni cultural 2026-01-24 08:57
98729 Casa Bonaventura Orriols https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-bonaventura-orriols <p><span><span><span><span><span><span>CARDONA, Daniel; DE FABREGUES-BOIXART, Oriol; FERRER, Xavier; GUASCH, David; MALARET, Antoni; MORAN, Josep; NUET, Josep; PANAREDA, Josep Maria; PÉREZ, Jordi; RENOM, Mercè (1987). <em><span><span>Sant Just Desvern, un paisatge i una història</span></span></em>. Ajuntament de Sant Just Desvern, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, </span></span></span>Col·lecció Abat Oliba, 57</span></span></span><span><span>. <span>Fotografia, 81. </span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>FONT GRASA, Pere; REVERTER SALA, Teresa (2010). </span></span><em><span><span><span>L'Abans de Sant Just Desvern: Recull gràfic 1870-1975</span></span></span></em></span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>. Col·lecció Baix Llobregat. El Papiol: Editorial Efados / Ajuntament de Sant Just Desvern.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>MALARET AMIGÓ, Antoni (1998). 'L’origen i la història dels carrers de Sant Just Desvern'. </span></span></span></span></span><em><span><span><span><span><span>Miscel·lània d'</span></span></span></span></span></em></span></span></span><em><span><span><span>E</span></span></span></em><em><span><span><span>studis </span></span></span></em><em><span><span><span>S</span></span></span></em><em><span><span><span>antjustencs, </span></span></span></em></span></span><span><span><span><span><span><span><span>núm. 9, p. 146-221.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span><span><span>MASDÉU TÉRMENS, Raimon (1998).“Els santjustencs del 1900”. <em>Miscel·lània d’Estudis Santjustencs</em>, núm, 9, p. 85-144.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>PÉREZ SÀNCHEZ, Miquel; ROURA NUBIOLA, Margarida; SANAHUJA TORRES, Dolors; SOLIAS ARÍS, Josep Maria (1982-1986).</span></span><em><span> Catàleg i Pla Especial de Protecció i Rehabilitació del Patrimoni Arquitectònic de Sant Just Desvern</span></em><span>. Fitxa 7, Ajuntament de Sant Just Desvern. </span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>TENAS ALIBÉS, Antonino (1947). </span></span></span><em><span><span><span><span><span>Notes històriques del poble i parròquia de Sant Just Desvern. </span></span></span></span></span></em><span><span><span><span><span><span><span>Barcelona.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>VIDAL JANSÀ, Mercè (coord.); MESALLES, Jordi; PIZARRO, Lluís (2002). <em><span><span>Guia del patrimoni arquitectònic de Sant Just Desvern. </span></span></em><span><span>Fitxa 94, </span></span>Arxiu Municipal de Sant Just Desvern. Sant Just Desvern.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> XX <p>Edifici de planta rectangular d’estil modernista, situat en la cantonada dels carrers de Bonavista i de la Creu.</p> <p>Estructurat a partir de planta baixa i pis, la planta baixa està molt transformada amb grans obertures que funcionen com aparadors dels locals comercials actuals.</p> <p>El primer pis, en canvi, conserva els elements originals: finestres amb brancals arrodonits, llindes decorades amb relleus de tiges, fulles entrellaçades i poms de flors, elements vegetals tan característics de l’arquitectura modernista. A la cantonada de l’edifici es disposa un balcó amb barana de forja d’elements vegetals, que dona als dos carrers amb tres portes, decorades igual que les finestres.</p> <p>L’edifici està rematat per una balustrada que funciona com barana de la coberta plana, sobre la qual hi ha una remunta actual. Tota la façana està arrebossada i pintada en color salmó.</p> 08221-167 C/ de la Creu, 67 cantonada c/ Bonavista <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Obra de l’arquitecte Marcel·lià Coquillat, que l’any 1909 projectà un edifici d’habitatges per Bonaventura Orriols i Malaret, contractista d'obres, personatge il·lustre de la població que ocupà el càrrec d’alcalde del municipi entre els anys 1904-1906, i 1908-1911.</span></span></span></span></span> </span></span></span></span></p> 41.3826518,2.0776304 422877 4581647 1909 08221 Sant Just Desvern Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98729-16702.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98729-16703.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98729-16701.jpg Legal Modernisme|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial - productiu BPU 2025-09-22 00:00:00 Marina Peris i David Torres - Kuanum Marcel·lià Coquillat Llofriu (arquitecte) 105|98 45 1.1 1762 11 Patrimoni cultural 2026-01-24 08:57
98730 Cases Muç Poll Carbonell https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-muc-poll-carbonell <p><span><span><span><span><span><span>CARDONA, Daniel; DE FABREGUES-BOIXART, Oriol; FERRER, Xavier; GUASCH, David; MALARET, Antoni; MORAN, Josep; NUET, Josep; PANAREDA, Josep Maria; PÉREZ, Jordi; RENOM, Mercè (1987). <em><span><span>Sant Just Desvern, un paisatge i una història</span></span></em>. Ajuntament de Sant Just Desvern, Publicacions de l’Abadia de Montserrat.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>FONT GRASA, Pere; REVERTER SALA, Teresa (2010). </span></span><em><span><span><span>L'Abans de Sant Just Desvern: Recull gràfic 1870-1975</span></span></span></em></span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>. Col·lecció Baix Llobregat. El Papiol: Editorial Efados / Ajuntament de Sant Just Desvern, p. 757-761.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>MALARET AMIGÓ, Antoni (1998). 'L’origen i la història dels carrers de Sant Just Desvern'. </span></span></span></span></span><em><span><span><span><span><span>Miscel·lània d'</span></span></span></span></span></em></span></span></span><em><span><span><span>E</span></span></span></em><em><span><span><span>studis </span></span></span></em><em><span><span><span>S</span></span></span></em><em><span><span><span>antjustencs, </span></span></span></em></span></span><span><span><span><span><span><span><span>núm. 9, p. 146-221.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span><span><span>MASDÉU TÉRMENS, Raimon (1998).“Els santjustencs del 1900”. <em>Miscel·lània d’Estudis Santjustencs</em>, núm, 9, p. 85-144.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>TENAS ALIBÉS, Antonino (1947). </span></span></span><em><span><span><span><span><span>Notes històriques del poble i parròquia de Sant Just Desvern. </span></span></span></span></span></em><span><span><span><span><span><span><span>Barcelona.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> XX <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Conjunt format per dues cases unifamiliars bessones de planta baixa, construïdes en estil modernista sobri. Presenten una estructura simètrica amb el portal d’entrada centrat i una finestra a cada banda. Tant les finestres com les portes tenen brancals motllurats i llindes amb decoració de relleus amb motius florals. A sobre de cada finestra i porta hi ha un respirall circular dins d’una motllura triangular. La façana queda rematada a la part superior per un joc de formes triangulars i semicirculars que es van alternant, els triangles jugant amb uns altres que es disposen a la cornisa de forma invertida. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>La coberta de les dues cases és de teula a dos aiguavessos, amb carener paral·lel a la façana principal, coberta que queda amagada per la cornisa rematada pel joc de formes circulars i triangulars.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>La casa amb el número 37 té la façana decorada amb un esgrafiat en volum que imita la utilització d'un aparell de carreus. En canvi, la casa número 35 presenta un acabat enlluït i pintat en color salmó. Ambdues cases presenten un sòcol al llarg de tota la façana. </span></span></span></span></span></span></p> 08221-168 C/ Bonavista, 35-37. <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Construïdes entre els anys 1912 i 1914 al carrer Bonavista, vial que es començà a urbanitzar entre final del segle XIX i inici del segle XX. Les cases van ser projectades per l’arquitecte Marià Tomàs Barba i construïdes pel mestre d’obres Miquel Malaret, per encàrrec de Muç Poll Carbonell. Durant els primers anys, a la casa número 35 hi vivia Muç Poll Carbonell i a la número 37, el doctor Antoni Ribalta Vilaplana, </span></span></span></span><span>arribat a Sant Just el 1917 hi visqué fins a la seva mort el desembre de 1959.</span></span></span></p> 41.3820800,2.0776700 422880 4581583 1912-1914, 2021 (rehabilitació de la casa número 35) 08221 Sant Just Desvern Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98730-16801.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98730-16802.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98730-16803.jpg Legal Modernisme|Contemporani Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Residencial BPU 2025-09-22 00:00:00 Marina Peris i David Torres - Kuanum Marià Tomàs Barba (arquitecte) 105|98 46 1.2 1762 11 Patrimoni cultural 2026-01-24 08:57
98731 Casa Carles Pouplana https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-carles-pouplana <p><span><span><span><span><span><span>CARDONA, Daniel; DE FABREGUES-BOIXART, Oriol; FERRER, Xavier; GUASCH, David; MALARET, Antoni; MORAN, Josep; NUET, Josep; PANAREDA, Josep Maria; PÉREZ, Jordi; RENOM, Mercè (1987). <em><span><span>Sant Just Desvern, un paisatge i una història</span></span></em>. Ajuntament de Sant Just Desvern, Publicacions de l’Abadia de Montserrat.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>FONT GRASA, Pere; REVERTER SALA, Teresa (2010). </span></span><em><span><span><span>L'Abans de Sant Just Desvern: Recull gràfic 1870-1975</span></span></span></em></span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>. Col·lecció Baix Llobregat. El Papiol: Editorial Efados / Ajuntament de Sant Just Desvern.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>MALARET AMIGÓ, Antoni (1998). 'L’origen i la història dels carrers de Sant Just Desvern'. </span></span></span></span></span><em><span><span><span><span><span>Miscel·lània d'</span></span></span></span></span></em></span></span></span><em><span><span><span>E</span></span></span></em><em><span><span><span>studis </span></span></span></em><em><span><span><span>S</span></span></span></em><em><span><span><span>antjustencs, </span></span></span></em></span></span><span><span><span><span><span><span><span>núm. 9, p. 146-221.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span><span><span>MASDÉU TÉRMENS, Raimon (1998).“Els santjustencs del 1900”. <em>Miscel·lània d’Estudis Santjustencs</em>, núm, 9, p. 85-144.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>TENAS ALIBÉS, Antonino (1947). </span></span></span><em><span><span><span><span><span>Notes històriques del poble i parròquia de Sant Just Desvern. </span></span></span></span></span></em><span><span><span><span><span><span><span>Barcelona.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>VIDAL JANSÀ, Mercè (coord.); MESALLES, Jordi; PIZARRO, Lluís (2002). <em><span><span>Guia del patrimoni arquitectònic de Sant Just Desvern. </span></span></em><span><span>Fitxa 101, </span></span>Arxiu Municipal de Sant Just Desvern. Sant Just Desvern.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> XX <p>Casa unifamiliar a quatre vents de planta baixa, construïda en estil modernista sobri. Presenta una estructura simètrica amb tres obertures emmarcades amb brancals motllurats i llindes de contorn sinuós amb decoració en relleu de motius florals. A sobre de cada obertura hi ha un respirall circular, també decorat amb elements vegetals.</p> <p>La façana queda rematada a la part superior per una cornisa sustentada per mènsules, sobre la qual es disposa una balustrada amb pilars. La coberta és de terrat i la façana està decorada amb un esgrafiat en volum que imita la utilització d'un aparell de carreus. Les motllures, els respiralls i les mènsules estan pintades en color blanc, contrastant amb el color marró clar de la façana. La casa, de 102 m², està envoltada per un jardí de 463 m².</p> 08221-169 C/ Bonavista, 33. <p><span><span><span><span>Casa projectada l’any 1910 per l’arquitecte Marcel·lià Coquillat Llofriu, <span>per encàrrec del veí de Creu Coberta, el Sr. Carlos de Pouplana per estiuejar a Sant Just.</span> Situada al número 33 del carrer Bonavista, vial que es començà a urbanitzar a final del segle XIX i inici del segle XX, està ubicada entre les cases Muç Poll Carbonell i El Sanatori.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La vda. del Sr. Pouplana en va ser propietària fins a principis dels anys 40. Durant la postguerra hi visqué el propietari de la cereria Miró, el Sr. Emili Miró Duran, amb la seva família.</span> <span>La casa va ser reformada l’any 1979.</span></span></span></span></span></p> 41.3819336,2.0776740 422880 4581567 1910 08221 Sant Just Desvern Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98731-16901.png|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98731-16902.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98731-16903.jpg Legal Modernisme|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial BPU 2025-09-22 00:00:00 Marina Peris i David Torres - Kuanum Marcel·lià Coquillat Llofriu (arquitecte) 105|98 45 1.1 1762 11 Patrimoni cultural 2026-01-24 08:57
98732 Torre Canigó https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-canigo <p>CARDONA, Daniel; DE FABREGUES-BOIXART, Oriol; FERRER, Xavier; GUASCH, David; MALARET, Antoni; MORAN, Josep; NUET, Josep; PANAREDA, Josep Maria; PÉREZ, Jordi; RENOM, Mercè (1987). <em>Sant Just Desvern, un paisatge i una història</em>. Ajuntament de Sant Just Desvern, Publicacions de l’Abadia de Montserrat.</p> <p>FONT GRASA, Pere; REVERTER SALA, Teresa (2010). <em>L'Abans de Sant Just Desvern: Recull gràfic 1870-1975</em>. Col·lecció Baix Llobregat. El Papiol: Editorial Efadós / Ajuntament de Sant Just Desvern.</p> <p>MALARET AMIGÓ, Antoni (1998). 'L’origen i la història dels carrers de Sant Just Desvern'. <em>Miscel·lània d'estudis santjustencs, </em>núm. 9, p. 146-221.</p> <p>TENAS ALIBÉS, Antonino (1947). <em>Notes històriques del poble i parròquia de Sant Just Desvern. </em>Barcelona.</p> <p>VIDAL JANSÀ, Mercè (coord.); MESALLES, Jordi; PIZARRO, Lluís (2002). <em>Guia del patrimoni arquitectònic de Sant Just Desvern,</em> fitxa 82, Arxiu Municipal de Sant Just Desvern. Sant Just Desvern.</p> XX <p>Edifici residencial de planta quadrangular entre mitgeres d'estil modernista. Presenta una estructura de planta baixa, pis i una torratxa a un dels costats que li confereix parcialment un segon pis. </p> <p>La planta baixa presenta el portal d'entrada centrat, amb una finestra rectangular vertical a una banda i un petit òcul el·lipsoidal a l'altra. La finestra i la porta queden rematades a la llinda per una decoració ceràmica de petites rajoles seriades amb un motiu floral.</p> <p>Al segon pis, seguint l'eix de la porta hi ha un balcó amb barana de forja, al que s'accedeix per una porta amb llinda decorada amb els mateixos elements que la porta i finestra de la planta baixa. A cada banda del balcó hi ha una finestra que també estan decorades a la llinda amb les rajoles de motius florals. Per sobre, es distribueixen dos respiralls rectangulars.</p> <p>La torratxa, situada a la dreta de la façana, crea un segon pis amb una finestra de les mateixes característiques que les del pis inferior. La part superior queda rematada per pinacles esglaonats a les cantonades, a manera de merlets, decorats amb aplics ceràmics. La coberta de la casa és de terrat, amb una barana de ferro forjat de formes sinuoses i decoració floral, entre pilars d'obra.</p> <p>Tota la façana està arrebossada i pintada en color salmó.</p> <p>L'edifici té també accés pel carrer Miquel Reverter número 12, a partir d'una porta de ferro que dona pas a un patí enjardinat. </p> 08221-170 Passatge Joaquim Petit, 5. <p>Gaspar Petit va ser el promotor del passatge Joaquim Petit, iniciant-se els treballs d'urbanització a partir de l'any 1883 sufragats per ell mateix.</p> <p><span><span><span><span><span>Va ser projectada per Marcel·lià Coquillat, per encàrrec de Joaquim Petit i Canals, l'any 1907. El mateix arquitecte va fer el tancament de la finca i una important ampliació de la casa amb projecte signat el 2 de març de 1916.</span></span></span></span></span></p> 41.3841710,2.0739906 422575 4581819 1907 08221 Sant Just Desvern Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98732-17001.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98732-17003.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98732-17002.jpg Legal Modernisme|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial BPU|BCIL 2025-09-29 00:00:00 Marina Peris i David Torres - Kuanum Marcel·lià Coquillat Llofriu (arquitecte) 105|98 45 1.1 1762|1761 11 Patrimoni cultural 2026-01-24 08:57
98733 Cases Oliveras Sopena https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-oliveras-sopena <p>CARDONA, Daniel; DE FABREGUES-BOIXART, Oriol; FERRER, Xavier; GUASCH, David; MALARET, Antoni; MORAN, Josep; NUET, Josep; PANAREDA, Josep Maria; PÉREZ, Jordi; RENOM, Mercè (1987). <em>Sant Just Desvern, un paisatge i una història</em>. Ajuntament de Sant Just Desvern, Publicacions de l’Abadia de Montserrat.</p> <p>FONT GRASA, Pere; REVERTER SALA, Teresa (2010). <em>L'Abans de Sant Just Desvern: Recull gràfic 1870-1975</em>. Col·lecció Baix Llobregat. El Papiol: Editorial Efadós / Ajuntament de Sant Just Desvern.</p> <p>MALARET AMIGÓ, Antoni (1998). 'L’origen i la història dels carrers de Sant Just Desvern'. <em>Miscel·lània d'estudis santjustencs, </em>núm. 9, pp. 146-221.</p> <p><span><span><span><span><span><span>PÉREZ SÀNCHEZ, Miquel; ROURA NUBIOLA, Margarida; SANAHUJA TORRES, Dolors; SOLIAS ARÍS, Josep Maria (1982-1986).</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><em><span> Catàleg i Pla Especial de Protecció i Rehabilitació del Patrimoni Arquitectònic de Sant Just Desvern</span></em></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>. Ajuntament de Sant Just Desvern. </span></span></span></span></span></span></p> <p>PONS TOUJOUSE, Valentí (2004). <em>Inventario general del Modernismo</em>. Barcelona</p> <p>TENAS ALIBÉS, Antonino (1947). <em>Notes històriques del poble i parròquia de Sant Just Desvern. </em>Barcelona.</p> <p>VIDAL JANSÀ, Mercè (coord.); MESALLES, Jordi; PIZARRO, Lluís (2002). <em>Guia del patrimoni arquitectònic de Sant Just Desvern. </em>Fitxa 57, Arxiu Municipal de Sant Just Desvern. Sant Just Desvern.</p> XX Les cases van ser enderrocades l'any 2004 i al solar es construí un nou edifici, reconstruint de nou la façana modernista. <p>Conjunt de quatre cases de planta baixa i pis d’estil modernista. Les cases Oliveres Sopena eren les finques 41 i 43, enderrocades l’any 2004. En canvi, les finques 45 i 47 que actualment presenten el mateix discurs arquitectònic, no formaven part d’aquest conjunt, però es van integrar en la nova finca l’any 2005 copiant les façanes dels números 41-43.</p> <p>Presenten una estructura simètrica, amb dues obertures a la planta baixa emmarcades per brancals motllurats i llindes de contorn sinuós decorades amb relleus de motius florals. Al pis destaquen balcons amb baranes de ferro forjat, que presenten també dues obertures de les mateixes característiques que les de les plantes baixes. Per sobre de les portes del primer pis hi han respiralls circulars emmarcats per rombes. La façana queda coronada per un acroteri de formes sinuoses entre pilastres. </p> <p>Les motllures són de color blanc, contrastant amb el color salmó de la façana.</p> 08221-171 C/ Bonavista, 41-47. <p>L'edifici del número 43, propietat de Joan Oliveras Gelabert, va ser projectat l’any 1912 per Mariano Tomás Barba, mestre d’obres que exercia en funcions d’arquitecte municipal de l’Hospitalet de Llobregat.</p> <p>El número 41, que era propietat de Pere Oliveres Sopena (<span><span>si bé no s'ha trobat la llicència, es pensa <span>que va ser feta al mateix moment pel mateix arquitecte),</span> </span></span>tingué una ampliació de la galeria posterior l’any 1932 sota projecte de Josep Alemany, arquitecte municipal de Sant Just Desvern.</p> <p>Les cases van ser enderrocades l’any 2004, juntament amb la finca mitgera del carrer Bonavista. Al solar resultant es va aixecar l’edifici actual, projectat per l’arquitecte Antoni Amargós Altisent, reconstruint les façanes modernistes i recreant-les en les finques números 45-47.</p> 41.3827537,2.0774258 422861 4581658 1912, 1932 (ampliació), 2004 (enderroc de les cases modernistes), 2005 (construcció de l'edifici actual). 08221 Sant Just Desvern Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98733-17102.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98733-17101.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98733-17103.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98733-img20250228103840-copia.jpg Legal Modernisme|Contemporani Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Productiu BPU 2025-09-22 00:00:00 Marina Peris i David Torres - Kuanum Marià Tomàs Barba (mestre d'obres), Josep Alemany Juvé (arquitecte de l'ampliació), Antoni Amargós Altisent (arquitecte de nova construcció) 105|98 46 1.2 1762 11 Patrimoni cultural 2026-01-24 08:57
98734 Cases Oliveras Gelabert https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-oliveras-gelabert <p><span><span><span><span><span><span>CARDONA, Daniel; DE FABREGUES-BOIXART, Oriol; FERRER, Xavier; GUASCH, David; MALARET, Antoni; MORAN, Josep; NUET, Josep; PANAREDA, Josep Maria; PÉREZ, Jordi; RENOM, Mercè (1987). <em><span><span>Sant Just Desvern, un paisatge i una història</span></span></em>. Ajuntament de Sant Just Desvern, Publicacions de l’Abadia de Montserrat.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>FONT GRASA, Pere; REVERTER SALA, Teresa (2010). </span></span><em><span><span><span>L'Abans de Sant Just Desvern: Recull gràfic 1870-1975</span></span></span></em></span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>. Col·lecció Baix Llobregat. El Papiol: Editorial Efadós / Ajuntament de Sant Just Desvern.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>MALARET AMIGÓ, Antoni (1998). 'L’origen i la història dels carrers de Sant Just Desvern'. </span></span></span></span></span><em><span><span><span><span><span>Miscel·lània d'</span></span></span></span></span></em></span></span></span><em><span><span><span>E</span></span></span></em><em><span><span><span>studis </span></span></span></em><em><span><span><span>S</span></span></span></em><em><span><span><span>antjustencs, </span></span></span></em></span></span><span><span><span><span><span><span><span>núm. 9, pp. 146-221.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span><span><span>MASDÉU TÉRMENS, Raimon (1998).“Els santjustencs del 1900”. <em>Miscel·lània d’Estudis Santjustencs</em>, núm, 9, p 85-144.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span>OBIOLS AUTONELL, Aina (2003). <em>Un patrimoni que es fa mirar</em>. <em>Sant Just Desvern</em>. Ajuntament de Sant Just Desvern. p<span>. 59.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>PÉREZ SÀNCHEZ, Miquel; ROURA NUBIOLA, Margarida; SANAHUJA TORRES, Dolors; SOLIAS ARÍS, Josep Maria (1982-1986).</span></span><em><span> Catàleg i Pla Especial de Protecció i Rehabilitació del Patrimoni Arquitectònic de Sant Just Desvern</span></em><span>. Fitxa 7, Ajuntament de Sant Just Desvern. </span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>TENAS ALIBÉS, Antonino (1947). </span></span></span><em><span><span><span><span><span>Notes històriques del poble i parròquia de Sant Just Desvern. </span></span></span></span></span></em><span><span><span><span><span><span><span>Barcelona.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>VIDAL JANSÀ, Mercè (coord.); MESALLES, Jordi; PIZARRO, Lluís (2002). <em><span><span>Guia del patrimoni arquitectònic de Sant Just Desvern. </span></span></em><span><span>Fitxa 55, </span></span>Arxiu Municipal de Sant Just Desvern. Sant Just Desvern.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> XX, XXI <p>Conjunt de cases residencials de planta baixa d’estil modernista. Conserven la façana original dels edificis construïts l’any 1916, amb grans obertures rectangulars. La façana presenta un sòcol a la base i un registre decoratiu seriat de volums rectangulars esglaonats entre les finestres, a l’altura de les llindes d’aquestes. La part superior queda rematada per una cornisa sinuosa entre pinacles rectangulars, que estan decorats a la base amb volums rectangulars esglaonats.</p> <p>Les cobertes són de terrat i les façanes estan pintades en color salmó, contrastant amb el color blanc dels volums geomètrics de la decoració.</p> <p>La catedràtica d'història de l'art Mercè Vidal, situa aquesta construcció dins la categoria de neoàrab (OBIOLS, Aina. p. 59).</p> 08221-172 C/ Bonavista, 50-54. <p>Cases construïdes a partir d’un projecte de l’arquitecte Marcel·lià Coquillat, de l’any 1916, encarregat per Joan Oliveras Gelabert com a promotor.</p> <p>En un primer moment, als baixos dels edificis hi hagué diversos establiments comercials, com una perruqueria i una licorera. A partir de l’any 1985 s’hi instal·là una oficina del Banc de Biscaia.</p> <p>Més recentment, els anys 2000 i 2008, s'executaren les obres de reforma i ampliació amb l’afegit d’un primer pis, intervencions que els confereixen l’aspecte actual.</p> 41.3827965,2.0775472 422871 4581663 1916, 2000 i 2008 (reforma i ampliació) 08221 Sant Just Desvern Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98734-17203.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98734-17201.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98734-17202.jpg Legal Modernisme|Contemporani Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Residencial - productiu BPU 2025-09-22 00:00:00 Marina Peris i David Torres - Kuanum Marcel·lià Coquillat Llofriu (arquitecte) Les cases van ser ampliades i reformades, afegint un pis, l’any 2000 i 2008. 105|98 46 1.2 1762 11 Patrimoni cultural 2026-01-24 08:57
98735 Dipòsit d'aigua del Dr. Arruga https://patrimonicultural.diba.cat/element/diposit-daigua-del-dr-arruga <p><span><span><span><span><span><span>CARDONA, Daniel; DE FABREGUES-BOIXART, Oriol; FERRER, Xavier; GUASCH, David; MALARET, Antoni; MORAN, Josep; NUET, Josep; PANAREDA, Josep Maria; PÉREZ, Jordi; RENOM, Mercè (1987). <em><span>Sant Just Desvern, un paisatge i una història</span></em>. Ajuntament de Sant Just Desvern, Publicacions de l’Abadia de Montserrat.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>CARDONA GELABERT, Jordi (1995). 'Els pous a Sant Just Desvern'. <em><span>Miscel·lània d’Estudis Santjustencs</span></em>, núm. 6, p. 209-23.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> XX <p>Dipòsit d’aigua en alçada en forma de torre. El dipòsit, de planta poligonal arrodonida, se sustenta per una estructura formada per quatre pilars d’obra de secció rectangular que queden reforçats per tirants metàl·lics. A la part alta, aquests pilars conflueixen en quatre arcs de mig punt configurant la base quadrangular del dipòsit pròpiament dit. La base queda decorada per una sèrie de motllures simples.</p> <p>El dipòsit cilíndric és de formigó i destaquen les senzilles decoracions de motllures sobre la superfície corba, que li confereixen un aspecte que va més enllà del seu caràcter purament funcional. </p> <p>En conjunt, presenta de manera formal línies netes i austeres, combinant l'eficiència tècnica amb una atenció subtil al detall estètic, reflectint una època en què fins i tot les infraestructures més pràctiques s'integraven amb certa sensibilitat en l'entorn urbà o industrial.</p> <p>Està construït principalment amb formigó armat, un material resistent que li confereix durabilitat i eficàcia estructural, amb els pilars pintats en color groc i el dipòsit en color gris.</p> 08221-173 C/ Hereter, 15. <p>Els dipòsits d’aigua elevats, com aquest, són elements patrimonials destacats de Sant Just Desvern, estretament vinculats al seu passat urbà del segle XX i incorporats a meitat dels anys 20.</p> <p>Aquestes construccions tenien com a funció principal emmagatzemar aigua i garantir-ne la distribució, aprofitant la força de la gravetat per generar pressió a les xarxes de subministrament. Van ser imprescindibles en un context de creixement demogràfic i augment de la demanda d’aigua, que requerien solucions tècniques eficients.</p> <p>A Sant Just Desvern, molts d’aquests dipòsits es troben associats a edificis i vinculats a pous i mines d'aigua que travessen el subsol del nucli urbà, les quals facilitaven l’abastiment d’aigua. Des del punt de vista arquitectònic, destaquen pel seu disseny funcional, amb estructures de formigó armat i ànima de ferro que suporten el mateix dipòsit. En alguns casos, incorporen elements decoratius, com frisos o detalls ornamentals, que aporten un toc d’elegància a aquestes construccions, generalment sòbries.</p> <p>Actualment, alguns d’aquests dipòsits s’han convertit en testimonis del patrimoni històric del municipi. Com a guaites perdurables, expliquen el desenvolupament urbà i tecnològic de Sant Just al llarg del segle XX, remarcant una part important de la seva història.</p> 41.3808790,2.0722965 422429 4581455 08221 Sant Just Desvern Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98735-img20250206104647.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98735-img20250206104826.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98735-img20250206104801.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Obra civil Privada Sense ús Inexistent 2025-09-22 00:00:00 David Torres Rodríguez - Kuanum 119|98 49 1.5 2484 11 Patrimoni cultural 2026-01-24 08:57
98736 Pisos del barri Nord - Els Pisos https://patrimonicultural.diba.cat/element/pisos-del-barri-nord-els-pisos <p>FONT GRASA, Pere; REVERTER SALA, Teresa (2010). <em>L'Abans de Sant Just Desvern: Recull gràfic 1870-1975</em>. Col·lecció Baix Llobregat. El Papiol: Editorial Efadós / Ajuntament de Sant Just Desvern, p. 110-115.</p> <p>MALARET I AMIGÓ, Antoni (1997). 'Sant Just Desvern. Aproximació a quaranta anys de vida local (1939 – 1979)'. <em>Miscel·lània d’Estudis Santjustencs</em>, núm. 8, p. 8-176.</p> <p><span><span><span><span><span><span><span>OBIOLS AUTONELL, Aina (2003). </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><em><span>Un patrimoni que es fa mirar</span></em></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><em><span>Sant Just Desvern</span></em></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>. Ajuntament de Sant Just Desvern, p. 44.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>OCHOA GONZÁLEZ, Juli (2004). '</span></span></span></span><span><span><span>Els Pisos (1952 - 1975). Una toponímia paral·lela'. <em>Miscel·lània d’Estudis Santjustencs</em>, XII. Ed. Centre d’Estudis Santjustencs. Sant Just Desvern, p. 107-120.</span></span></span></span></span></p> <p>VIDAL JANSÀ, Mercè (coord.); MESALLES, Jordi; PIZARRO, Lluís (2002). <em>Guia del patrimoni arquitectònic de Sant Just Desvern. </em>Fitxa 33, Arxiu Municipal de Sant Just Desvern. Sant Just Desvern.</p> XX Els pisos dels blocs números 61, 62 i 63 del carrer del Nord van ser rehabilitats entre els anys 1999 i 2001, amb reparacions estructurals i de les façanes, a més d'instal·lar-se ascensors i arranjar els paviments de les galeries de les zones comunes. <p>Conjunt arquitectònic format per blocs d'habitatges que conformen una planta en forma d'U, estructurats a partir de planta baixa més cinc plantes. Destaca la uniformitat i simetria de les façanes, amb obertures rectangulars verticals seriades a les plantes, que en algun dels blocs van aparellades. La planta baixa està ocupada per les portes d'accés als blocs i locals comercials. Les façanes interiors presenten patis oberts. </p> <p>Els edificis tenen cobertes de teula a dues aigües i cobertes de terrat. </p> 08221-174 C/ del Nord, c/ Major, c/ Muntanya, c/ de la Creu i c/ Major. <p>Miquel Gazulla Bellés presentà l'any 1950 un permís a l'Ajuntament per tal d'edificar tres blocs de pisos, a uns terrenys situats entre els carrers de la Muntanya, del Nord i Major, amb un total de 180 habitatges.</p> <p><span><span>L'any 1955 s'acabava una nova promoció de blocs, amb 100 pisos, aixecats per la constructora d'Antoni Malaret i Felip Castillo. <span>Un cop construïts, </span><span>els primers </span><span>blocs es van denominar popularment com </span><em><span>los</span></em><span> <em>pisos viejos </em>en contraposició als de l'any 195</span><span>5</span><span>, coneguts com </span><em><span>los</span></em><span> <em>pisos nuevos</em>.</span></span></span></p> <p>El barri, allunyat del centre històric de la població, ha tingut diversos noms: des de<em> barrio nuevo de San Justo</em>,<em> </em>passant pel nom <em>los pisos</em> del Gazulla, fins a arribar a la denominació actual de barri Nord, malgrat trobar-se a la zona oriental del municipi. </p> 41.3818894,2.0817238 423218 4581559 1951-1955 08221 Sant Just Desvern Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98736-l1440200.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98736-l1440202.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98736-l1440205.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98736-l1440207.jpg Inexistent Racionalisme|Contemporani Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Residencial Inexistent 2025-09-22 00:00:00 David Torres Rodríguez - Kuanum Miquel Gazulla, Immaculada Modolell i Montserrat Bassols (promotors), Felip Castillo i Antoni Malaret (constructors) Salvant les distàncies, aquest model d'habitatges és hereu del portat a terme pels arquitectes del GATCPAC durant els anys 1930 amb la més que reconeguda casa Bloc. 120|98 46 1.2 2484 11 Patrimoni cultural 2026-01-24 08:57
98737 Gegants i capgrossos https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-i-capgrossos-2 <p><span><span><span><span><span><span>COSTA, Roger (2008). 'Quin és l'origen de la tradició gegantera a Catalunya?'. <em>Sàpiens, </em>núm. 70, p. 5. Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>FONT GRASA, Pere; REVERTER SALA, Teresa (2010). </span></span></span><em><span><span><span>L'Abans de Sant Just Desvern: Recull gràfic 1870-1975</span></span></span></em><span><span><span>. Col·lecció Baix Llobregat. El Papiol: Editorial Efadós / Ajuntament de Sant Just Desvern.</span></span></span></span></span></span></p> XX <p><span><span><span lang='CA'>Els primers gegants de la població, que s’estrenaven el 5 de juny de 1954 durant les celebracions del Corpus, són els coneguts com a Gegants Vells, la parella de reis formada per na Justa i en Pastor. Coronats i engalanats amb elegants vestits, estan realitzats amb estructura de fusta i caps i mans de cartó pedra pintat. En Pastor fa una alçada de 3,60 metres i un pes de 38 quilos; i na Justa, una alçada de 3,55 metres i un pes de 37 quilos. L’any 1955, a la parella s’hi sumava la princesa Montserrat, també estrenada per les festes del Corpus d’aquell any, una geganteta coronada i amb un ram de flors a una mà, de 2,10 metres d’alçada i un pes d'11 quilos. Els tres gegants van ser construïts per l’artesà Domènec Umbert Vilaseró l’any 1948 al taller i botiga barcelonina El Ingenio.</span></span></span></p> <p><span><span><span lang='CA'>L’any 1987 arribaven a la ciutat una nova parella de gegants, amb motiu de la celebració del Mil·lenari de Sant Just Desvern, els anomenats Gegants Nous</span></span></span><span lang='CA'><span><span> que van ser estrenats a la trobada de l’any 1988. </span></span></span><span><span><span lang='CA'>Són un guerrer i una fada batejats com en Gentil i na Flordeneu, dues imatges festives que representen a dos personatges de l’obra literària </span><em><span lang='CA'>Canigó</span></em><span lang='CA'> de Jacint Verdaguer. Construïts per Manel Casserres Boix al seu taller de Solsona, estan realitzats amb estructura de fusta i cap i mans de cartó pedra pintat. En Gentil, cavaller medieval amb casc i espasa, té una alçada de 3,90 metres i un pes de 60 quilos. Na Flordeneu amb el seu elegant vestit blanc, té una alçada de 3,70 m. i un pes de 31 quilos.</span></span></span></p> <p><span><span><span lang='CA'>L’octubre de 2018 dins dels actes de les Festes de Tardor es va presentar l’Arrel, un nou gegantó/gegantona per la ciutat que sorgí de la participació de tots els infants de les escoles del municipi. El resultat és una figura infantil andrògena amb cinta al cap, escut i bastó, que amb la seva armilla de pèl i la seva camisola, ens remet als habitants del poblat iber de la Penya del Moro, un dels elements patrimonials més destacats de la ciutat. </span> </span></span></p> <p><span><span><span lang='CA'>A més dels gegants, gegantes i gegantetes, el seguici festiu també compta amb 10 capgrossos, fabricats en paper maixé pintat, que representen a diferents personatges: el Cuiner, la Gitana, el Català, el Berrugues, la Nena, en Trepa, la Mariona, el Sol-Solet, l’Atenea i el Negre.</span></span></span></p> 08221-175 Pl. de Jacint Verdaguer, 2. <p>L’origen dels gegants a Catalunya es remunta al segle XV, quan aquests elements d’imatgeria estaven vinculats a les celebracions religioses del Corpus Christi, desfilant pels carrers en les processons d’aquesta festivitat. Amb el pas del temps, les figures van adquirir un caràcter més lúdic i festiu arreu del territori.</p> <p>Sant Just Desvern és un bon exemple d’aquest procés, encara que la primera parella de gegants correspon a mitjan segle XX, els Gegants Vells van iniciar la seva presència als carrers dins de les celebracions de la festivitat religiosa del Corpus Christi. </p> <p>No va ser fins a l’any 1980, quan amb motiu de la celebració de les Festes de Tardor al municipi, l’Ateneu de Sant Just va treure a ballar els gegants al carrer dins d’uns actes aliens a cap celebració religiosa. Es va crear llavors la Colla Gegantera de Sant Just Desvern, constituint-se en entitat l’any 1984 i co-fundant amb altres colles l’Agrupació de Colles Geganteres de Catalunya. L’any 1990 els Gegants Vells i els Gegants Nous van estrenar un ball propi, amb la coreografia de Joan Grau Martí, la música de Joan Flix Sorolla i la lletra de Jaume Gelabert Torné. </p> <p>El seguici popular de Sant Just Desvern és un element d’identitat festiva de la població, formant part d’un moviment associatiu motor de la dinamització social i cultural del municipi. </p> 41.3860964,2.0755711 422709 4582032 1948 (fabricació d'en Pastor i na Justa), 1950 (fabricació de la Montserrat), 1987 (fabricació d'en Gentil i na Flordeneu), 2018 (fabricació de l'Arrel) 08221 Sant Just Desvern Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98737-17503.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98737-17502.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98737-17501.jpg Física Popular|Contemporani Patrimoni moble Col·lecció Pública Lúdic/Cultural Inexistent 2025-06-06 00:00:00 Juana María Huélamo Gabaldón i David Torres Rodríguez- Kuanum Domènec Umbert Vilaseró (Gegants Vells), El Ingenio (taller dels Gegants Vells), Manel Casserres Boix (Gegants Nous) 119|98 53 2.3 2484 11 Patrimoni cultural 2026-01-24 08:57
98738 El Parador https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-parador <p><span><span><span>AMIGÓ BARBETA, Jordi; VILARDELL TARRUELLA, Roser (1994). <em>El transport de viatgers a Esplugues i Sant Just (1900 – 1950). </em>Ed. Ajuntament d’Esplugues de Llobregat. </span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>FONT GRASA, Pere; REVERTER SALA, Teresa (2010). </span></span><em><span><span><span>L'Abans de Sant Just Desvern: Recull gràfic 1870-1975</span></span></span></em></span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>. Col·lecció Baix Llobregat. El Papiol: Editorial Efadós / Ajuntament de Sant Just Desvern, p. 726-7.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>MALARET AMIGÓ, Antoni (1998). 'L’origen i la història dels carrers de Sant Just Desvern'. </span></span></span></span></span><em><span><span><span><span><span>Miscel·lània d'</span></span></span></span></span></em></span></span></span><em><span><span><span>E</span></span></span></em><em><span><span><span>studis </span></span></span></em><em><span><span><span>S</span></span></span></em><em><span><span><span>antjustencs, </span></span></span></em></span></span><span><span><span><span><span><span><span>núm. 9, p. 146-221.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>OBIOLS AUTONELL, Aina (2003). </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><em><span>Un patrimoni que es fa mirar</span></em></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><em><span>Sant Just Desvern</span></em></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>. Ajuntament de Sant Just Desvern, p. 48.</span></span></span></span></span></span></span><span><span><span> </span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>VIDAL JANSÀ, Mercè (coord.); MESALLES, Jordi; PIZARRO, Lluís (2002). <em><span><span>Guia del patrimoni arquitectònic de Sant Just Desvern. </span></span></em><span><span>Fitxa 6,</span></span><em><span><span> </span></span></em>Arxiu Municipal de Sant Just Desvern. Sant Just Desvern.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> XX <p>Edifici de planta rectangular i dos nivells d’arquitectura moderna i funcional, caracteritzada per la simplicitat de les formes i l’ús de materials que harmonitzen amb l’entorn. Combina línies rectes i una estètica geomètrica.</p> <p>La planta baixa es caracteritza pel seu parament fet de maó vist i que contrasta amb les superfícies blanques llises de les plantes superiors. L’accés principal és identificable, ja que l’entrada destaca perquè sobresortint al davant s’hi troba una estructura volada. La façana també destaca per les seves vidrieres que es combinen amb pilars metàl·lics de color gris fosc.</p> <p>La planta superior destaca pel voladís que l’emmarca a més de proporcionar un acabat estètic molt contemporani. També consta de grans finestrals que ocupen tota la façana i que es combinen amb marcs metàl·lics. Entre la planta baixa i la planta superior hi ha un frontispici de ceràmica decorat amb motius animals i florals de tons blaus i marrons.</p> <p>La coberta és plana, alineant-se amb l'estil general de l’edifici. L'acabat és net i blanc contribuint a la senzillesa de l’estil de l’edifici.</p> <p>L’entorn és un espai obert amb zones enjardinades i arbres, voreres amples.</p> <p>En conjunt, el Parador de Sant Just destaca per una arquitectura que combina funcionalitat i disseny modern, amb una clara vocació de diàleg amb l’entorn urbà i natural del municipi.</p> 08221-176 Rbla. de Sant Just, 25. <p>L’any 1944 s’inaugura el Parador de Sant Just Desvern, un edifici que en un principi havia de tenir la funció de sala d'espera de les línies d’autobusos que connectaven el municipi amb Barcelona. </p> <p>El primer edifici era un local obert de planta baixa, però amb el temps es va tancar amb vidrieres de fusta. El parador ha passat per mans de diferents propietaris, tot i això, el primer encarregat de gestionar aquest espai va ser Josep M. Modolell i Lluch.</p> <p><span><span><span><span>Amb el pas dels anys, l’edifici original del Parador va ser enderrocat per donar lloc a una nova construcció més contemporània: <span>la Biblioteca Popular de la Diputació de Barcelona </span>formada per una estructura metàl·lica de dues plante<span>s l</span>’any 1965. <span>El projecte arquitectònic anà a càrrec de la Diputació de Barcelona i es creu que l’arquitecte va ser en Josep Alemany.</span> <span>E</span>l 1983 <span>el servei de biblioteca </span>es va traslladar a Can Ginestar. <span>Entre el 1985 i el 1996 </span>va funcionar com a Casal de Joves.</span></span></span></span></p> <p>L’any 1965, amb la inauguració de la biblioteca es va instal·lar un frontispici de ceràmica cuit a la fàbrica Pujol i Bausis d’Esplugues de Llobregat. Aquesta obra va ser creada per l’escultor Xavier Modolell i Lluch i el pintor Josep Guinovart i Bertran.</p> <p>En l'actualitat, l’espai s’ha transformat completament i funciona com a restaurant.</p> 41.3825072,2.0740342 422576 4581634 1965 08221 Sant Just Desvern Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98738-17603.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98738-17602.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98738-17601.jpg Inexistent Racionalisme|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Pública Productiu Inexistent 2025-09-22 00:00:00 Juana María Huélamo - Marina Peris i David Torres Rodríguez- Kuanum Josep Guinovart Bertran i Francesc Xavier Modolell Lluch (del fris ceràmic), industrial Ceràmica Vallbé (abans Pujol i Bausis, Esplugues de Llobregat) cocció del fris ceràmic 120|98 45 1.1 2484 11 Patrimoni cultural 2026-01-24 08:57
98739 Xemeneia fàbrica Sanson https://patrimonicultural.diba.cat/element/xemeneia-fabrica-sanson <p>ALVAREZ ARCE, Raquel; MARTÍNEZ RODRÍGUEZ, José Manuel M.; GALVAN DESVAUX, Noelia (2022). 'De la Factoría Sansón a La Fábrica. La casa estudio de Ricardo Bofill o como habitar una ruina'. <em>ACE Arquitectura Ciudad y Entorno</em>, núm. 48. </p> <p><span><span><span><span><span><span><span>AMIGÓ BARBETA, Jordi; SOLÉ I UBEDA, Josep Lluis; MISERACHS, Xavier (1995). <em>Walden set i mig</em>. Ed. Ajuntament de Sant Just Desvern.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>BRULL ANGELA, Pere (2001). Barrejo la meva història amb Sant Just. Edició a cura de l’autor, p. 423-442. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>CARDONA, Daniel; DE FABREGUES-BOIXART, Oriol; FERRER, Xavier; GUASCH, David; MALARET, Antoni; MORAN, Josep; NUET, Josep; PANAREDA, Josep Maria; PÉREZ, Jordi; RENOM, Mercè (1987). <em><span><span>Sant Just Desvern, un paisatge i una història</span></span></em>. Ajuntament de Sant Just Desvern, Publicacions de l’Abadia de Montserrat.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>FONT GRASA, Pere; REVERTER SALA, Teresa (2010). </span></span><em><span><span><span>L'Abans de Sant Just Desvern: Recull gràfic 1870-1975</span></span></span></em></span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>. Col·lecció Baix Llobregat. El Papiol: Editorial Efadós / Ajuntament de Sant Just Desvern, pp. 632-643..</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p>MORETTI, Graciela (2010). 'Poblados cementeros en Argentina y España'. <em>Revista Arquitextos</em>, núm 26.</p> <p><span><span><span><span>PÉREZ SÀNCHEZ, Miquel; ROURA NUBIOLA, Margarida; SANAHUJA TORRES, Dolors; SOLIAS ARÍS, Josep Maria (1982-1986).</span></span><em><span> Catàleg i Pla Especial de Protecció i Rehabilitació del Patrimoni Arquitectònic de Sant Just Desvern</span></em><span>. Fitxa 33. Ajuntament de Sant Just Desvern. </span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>VIDAL JANSÀ, Mercè (coord.); MESALLES, Jordi; PIZARRO, Lluís (2002). <em><span><span>Guia del patrimoni arquitectònic de Sant Just Desvern. </span></span></em><span><span>Fitxa 78, </span></span>Arxiu Municipal de Sant Just Desvern. Sant Just Desvern.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> XX <p>Xemeneia amb una alçada impressionant de gairebé 100 m. Destaca no només per la seva monumentalitat, sinó també per la seva estructura de formigó armat, que en aquell moment era una novetat tecnològica. És de coronació irregular i en un inici tenia una escala de gat per a pujar al cim.</p> <p>Aquest element industrial, està situat entre el complex residencial Walden 7 i el Taller d'Arquitectura dissenyat per Bofill. La xemeneia emergeix amb força entre les formes geomètriques i ondulades del Taller, creant un contrast estètic que subratlla l’enginy de l'arquitecte en reconvertir aquest espai d’origen industrial en un centre de creació i vida urbana.</p> <p>A uns 18 m d'alçada respecte de la base de la xemeneia, es va construir a mitjans dels noranta un restaurant de forma circular amb un disseny modern i envoltat de grans finestrals. L'estructura de la xemeneia no només funciona com a espai gastronòmic, sinó que també actua com un mirador privilegiat, des d’on es pot observar el paisatge de Sant Just Desvern i l’entorn metropolità. La xemeneia de la Sanson, amb el seu caràcter robust i la seva integració harmoniosa en aquest complex, simbolitza la transformació d’una icona industrial en un espai contemporani que uneix arquitectura, història i funcionalitat.</p> 08221-177 C/ Indústria, 12. <p>La xemeneia de la Sanson de Sant Just Desvern és un emblema del patrimoni industrial català i una de les construccions més distintives de l’àrea metropolitana de Barcelona.</p> <p>La fàbrica coneguda com “La Sanson” va ser la primera planta posada en marxa per la companyia «La Auxiliar de la Construcción, S.A.», fundada el 1917. Situada a Sant Just Desvern, a poc més de 10 quilòmetres de Barcelona, la fàbrica va gaudir d’un gran reconeixement i prestigi durant els seus primers anys d’activitat. La seva xemeneia de formigó, la segona després de la metàl·lica, construïda el 1924, es va convertir en la més alta de tipus industrial a Europa, amb una alçada de 92 metres, convertint-se en un símbol de la fàbrica i de la potència de la indústria del ciment a la regió.</p> <p>Durant dècades, la fàbrica va ser un dels centres de producció de ciment més importants de la zona. A mitjan segle XX, però, la creixent contaminació derivada de les seves activitats va generar conflictes amb la comunitat local, la qual cosa va portar al tancament de la fàbrica el 1968. La companyia va traslladar les seves operacions a una nova planta situada a Sant Feliu de Llobregat, prop de la pedrera 23.</p> <p>A principis de la dècada dels 70, l'arquitecte Ricard Bofill va adquirir els terrenys abandonats de l’antiga fàbrica per edificar -hi el projecte del Walden-7 en tres fases i el seu Taller d'Arquitectura. Així, el que havia estat un centre industrial va ser rehabilitat per donar-li una nova vida com a espai creatiu i residencial entre els anys 1973 i 1975. Part de les antigues sitges de ciment es van reconvertir en la Casa-Estudi de l'arquitecte i a tocar de la carretera es va construir la primera fase del complex residencial Walden-7, on actualment viuen gairebé mil persones. Aquesta intervenció és un clar exemple de com un espai industrial obsolet pot ser revitalitzat a través de la creativitat i la visió arquitectònica.</p> <p><span><span><span><span>La xemeneia de la fàbrica Sansón que va ser dissenyada per l'enginyer </span></span><span lang='ES'><span><span>Alfonso Peña Boeuf </span></span></span><span><span>i va començar a funcionar el 1924, <span>restà abandonada </span>després de l'abandonament de l'activitat industrial. La restauració de la xemeneia va ser iniciada el 1984 per la Corporació Metropolitana de Barcelona, <span>sota la direcció de l’arquitecte i poeta Joan Margarit </span>amb l’objectiu de reconvertir l’espai en una zona d’oci i equipaments públics.</span></span></span></span></p> <p>Més endavant, entre 1993 i 1996, l’arquitecte Alfred Arribas va projectar una remodelació del conjunt, que va ser completada pel dissenyador Joan Font. Aquesta remodelació va transformar els antics túnels de fum entre la xemeneia i els forns de ciment en un espai d’oci nocturn. A més, es va construir un restaurant suspès a uns 18 m. d’alçada al voltant de la xemeneia. A la part superior, la xemeneia acull un mirador amb vistes panoràmiques, a què s’accedeix mitjançant un ascensor interior amb sòl i sostre transparents, que permet als visitants gaudir d’una vista única de Sant Just Desvern i els voltants.</p> 41.3809525,2.0681291 422081 4581466 1924 08221 Sant Just Desvern Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98739-17701.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98739-17702.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98739-17703.jpg Legal Racionalisme|Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Productiu BPU|BCIL 2025-09-22 00:00:00 Marina Peris i David Torres Rodríguez- Kuanum Alfonso Peña Bœuf (enginyer) per La Auxiliar de la Construcció S.A (LACSA) 120|98 47 1.3 1762|1761 11 Patrimoni cultural 2026-01-24 08:57
98740 Porteria i magatzems agrícoles de la Torreblanca https://patrimonicultural.diba.cat/element/porteria-i-magatzems-agricoles-de-la-torreblanca <p><span><span><span><span><span>ARMENGOL CALVET, Josep (1999). <em>Torre Blanca i Francesc Bofill. Situació de la finca i marc històric a Catalunya terra de roses</em>. Ed. Diputació de Barcelona, pp. 51- 58.</span></span></span></span></span></p> <p>CARDONA, Daniel; DE FABREGUES-BOIXART, Oriol; FERRER, Xavier; GUASCH, David; MALARET, Antoni; MORAN, Josep; NUET, Josep; PANAREDA, Josep Maria; PÉREZ, Jordi; RENOM, Mercè (1987). <em>Sant Just Desvern, un paisatge i una història</em>. Ajuntament de Sant Just Desvern, Publicacions de l’Abadia de Montserrat.</p> <p>FONT GRASA, Pere; REVERTER SALA, Teresa (2010). <em>L'Abans de Sant Just Desvern: Recull gràfic 1870-1975</em>. Col·lecció Baix Llobregat. El Papiol: Editorial Efadós / Ajuntament de Sant Just Desvern.</p> <p>OBIOLS AUTONELL, Aina (2003). <em>Un patrimoni que es fa mirar</em>. <em>Sant Just Desvern</em>. Ajuntament de Sant Just Desvern.</p> <p>VIDAL JANSÀ, Mercè (coord.); MESALLES, Jordi; PIZARRO, Lluís (2002). <em>Guia del patrimoni arquitectònic de Sant Just Desvern. </em>Fitxa 62, Arxiu Municipal de Sant Just Desvern. Sant Just Desvern.</p> XIX <p>Conjunt arquitectònic format per la porteria, els magatzems agrícoles i les construccions auxiliars com els habitatges dels treballadors i treballadores, de la finca Torreblanca. Situat a l'esquena del desaparegut palau d'estil neogòtic, que Josep M. Escrivà de Romaní i de Dusai manà construir a final del segle XIX, el conjunt formava part de les construccions vinculades a les explotacions agrícoles de la finca. </p> <p>Destaca un gran edifici de planta rectangular de composició simètrica, a partir d'una construcció central que sobresurt en alçada respecte a dues naus, situades una a cada banda de l'edifici central.</p> <p>Les naus laterals estan estructurades en planta baixa i pis. La planta baixa presenta obertures rectangulars verticals emmarcades per brancals i llindes de maó vist, que contrasten amb el parament de pedra vista i sòcol arrebossat de morter a la part baixa. En el primer pis, les finestres amb llinda d'arc escarser també queden emmarcades en maó vist. El llenç de mur a aquesta alçada, en canvi, està enlluït amb morter i pintat en color clar. La separació entre la planta baixa i el pis està remarcada per un guardapols amb una senzilla decoració seriada de maó vist. La coberta de les naus és de teula a dos aiguavessos, amb carener paral·lel a la façana. Les cantonades de les dues naus estan decorades i reforçades per un acabament de maó vist.</p> <p>La construcció central, s'estructura en planta baixa, pis i golfes. La planta baixa presenta la porta d'accés centrada, emmarcada per brancals de maó vist i una llinda d'arc escarser, també en maó vist. A l'altura del primer pis hi ha una finestra just a sobre de la porta, seguint l'eix de simetria, amb llinda d'arc escarser i brancals de maó vist. A banda i banda de la finestra, se situen dues obertures en forma d'òcul el·lipsoidal emmarcades en maó vist. </p> <p>Per sobre del pis, la construcció queda coronada per un frontó triangular que correspon a l'espai de les golfes. En aquest parament destaca a la part superior, un respirall circular protegit per un element ceràmic. La factura dels paraments l'edifici central, presenta les mateixes característiques que les dues naus rectangulars que se li adossen: pedra vista a la planta baixa i acabat enlluït al pis i les golfes. La coberta és de teula a dos aiguavessos, amb carener perpendicular a la façana.</p> <p>Al costat de la construcció, es conserven dues construccions de planta quadrangular estructurades en planta baixa i pis, similars estèticament, que corresponen a la porteria. A la planta baixa presenten una porta centrada a la façana principal, que sobresurt lleugerament del pla d'aquesta, emmarcades per brancals i llindes d'arcs escarsers de maó vist. Al primer pis, es repeteix la simetria de tres obertures de la planta baixa, amb llindes d'arcs escarsers, que també queden emmarcades en maó vist. </p> <p>La separació entre la planta baixa i el pis està remarcada per dos guardapols, un per sobre de l'altre, amb una senzilla decoració seriada de maó vist. Coronant el primer pis hi ha un frontó triangular amb un respirall circular protegit per un element ceràmic. La factura dels paraments d'aquests dos edificis presenten les mateixes característiques que la resta de construccions: pedra vista a la planta baixa i acabat enlluït al pis, a més de les cantonades acabades en una factura de maó vist. La coberta dels edificis és de teula a quatre aiguavessos. </p> 08221-178 Ctra. Reial, 159. <p>La construcció dels edificis de la porteria i dels magatzems de la finca Torreblanca es van iniciar l'any 1887. Supervisats pel capatàs i apoderat de la finca, Simó Dot Canalies, estaven destinats a les necessitats agropecuàries de la finca: vaqueria, magatzems, safareigs, cotxeres, corts i habitatges de treballadors de la finca. </p> <p>En ser dependències funcionals, van ser construïdes amb materials econòmics i tradicionals com la pedra i el maó. L'interior d'aquestes construccions es caracteritzen per ser espais amplis i diàfans que acollien cups i trulls, elements indispensables per la transformació de productes agrícoles. Els magatzems de la finca Torreblanca són el testimoni de l'activitat agrícola que es desenvolupava a la finca durant els segles XIX i XX.</p> <p><span><span><span>L’any 1983 van ser adquirits, com la resta de la finca, per la Corporació Metropolitana de Barcelona, i als anys noranta l’edifici de magatzem va ser uns anys la primera seu del Consell Comarcal del Baix Llobregat, i més anys seu del MOVIBAIX. Quan va marxar aquesta entitat de lleure l’edifici va ser restaurat i millorat. </span></span></span></p> 41.3793727,2.0558220 421050 4581302 1887 08221 Sant Just Desvern Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98740-l1430221.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98740-l1430211.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98740-l1430212.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98740-l1430223.jpg Inexistent Modernisme|Popular|Contemporani Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Pública Administratiu Inexistent 2025-09-22 00:00:00 David Torres Rodríguez - Kuanum Simó Dot i Canalies (capatàs) Simó Dot Canalies, capatàs de la finca Torreblanca a finals del segle XIX, va ser l'encarregat de la supervisió de la construcció dels magatzems i la porteria. Com a jardiner de reconegut prestigi, va ser guardonat amb premis de caràcter nacional i internacional. La seva carrera professional el va portar a ocupar diversos càrrecs, com el de director general de les aigües potables de Sant Just, Esplugues i Sant Feliu; el de delegat per la Diputació de Barcelona i la Societat Catalana d'Horticultura a l'Exposició Universal de París del 1900, o el de director dels jardins i l'arbrat de l'Eixample de Barcelona. 105|119|98 46 1.2 2484 11 Patrimoni cultural 2026-01-24 08:57
98741 Casa Melchor - Finques Amat https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-melchor-finques-amat <p><span><span><span><span><span><span>CARDONA, Daniel; DE FABREGUES-BOIXART, Oriol; FERRER, Xavier; GUASCH, David; MALARET, Antoni; MORAN, Josep; NUET, Josep; PANAREDA, Josep Maria; PÉREZ, Jordi; RENOM, Mercè (1987). <em><span>Sant Just Desvern, un paisatge i una història</span></em>. Ajuntament de Sant Just Desvern, Publicacions de l’Abadia de Montserrat.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>FONT GRASA, Pere; REVERTER SALA, Teresa (2010). </span></span></span></span><em><span><span><span><span>L'Abans de Sant Just Desvern: Recull gràfic 1870-1975</span></span></span></span></em></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>. Col·lecció Baix Llobregat. El Papiol: Editorial Efadós / Ajuntament de Sant Just Desvern.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>MALARET AMIGÓ, Antoni (1998). 'L’origen i la història dels carrers de Sant Just Desvern'. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><em><span>Miscel·lània d'estudis santjustencs, </span></em></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>núm. 9, pp. 146-221</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>OBIOLS AUTONELL, Aina (2003). </span></span></span></span></span><em><span><span><span><span><span>Un patrimoni que es fa mirar</span></span></span></span></span></em></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>. </span></span></span></span></span><em><span><span><span><span><span>Sant Just Desvern</span></span></span></span></span></em></span></span><span><span><span><span><span><span><span>. Ajuntament de Sant Just Desvern.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>PÉREZ SÀNCHEZ, Miquel; ROURA NUBIOLA, Margarida; SANAHUJA TORRES, Dolors; SOLIAS ARÍS, Josep Maria (1982-1986). <em><span>Catàleg i Pla Especial de Protecció i Rehabilitació del Patrimoni Arquitectònic de Sant Just Desvern</span></em>. Fitxa 7, Ajuntament de Sant Just Desvern. </span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>VIDAL JANSÀ, Mercè (coord.); MESALLES, Jordi; PIZARRO, Lluís (2002). <em><span>Guia del patrimoni arquitectònic de Sant Just Desvern. Fitxa 56, </span></em>Arxiu Municipal de Sant Just Desvern. Sant Just Desvern.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> XX- XXI <p>Casa de planta rectangular d’estil eclèctic. L’edifici, de planta baixa i pis, fa cantonada entre els carrers Bonavista i Marqués de Monistrol. La façana del carrer Bonavista presenta a la planta baixa dues finestres amb el terç superior emmarcat amb motllures. Pel que fa al pis, hi ha un balcó corregut que continua a la façana del carrer Marqués de Monistrol, amb barana de pedra calada entre pilars i decorada amb motius vegetals i geomètrics. Les portes d’accés al balcó presenten la mateixa decoració motllurada que les finestres de la planta baixa.</p> <p>A la façana del carrer Marqués de Monistrol, de més llargada, són cinc les obertures de la planta baixa: la porta d’accés a tocar del carrer Bonavista, tres finestres i la porta d’entrada al pàrquing. Exceptuant la porta de l’aparcament, les obertures tenen el terç superior emmarcat amb motllures. A la planta pis continua un tram del balcó corregut que ve de la façana del carrer Bonavista, amb una porta d’accés. A més, aquest pis presenta dues finestres emmarcades amb motllures, dues petites finestres i un balcó amb el mateix model de barana d’obra calada.</p> <p>La coberta és de terrat, amb barana d’obra calada de motius geomètrics entre pilars a la façana del carrer Bonavista. Al terrat hi ha una remunta construïda recentment. </p> <p>La façana està arrebossada i pintada en color gris exceptuant les motllures de les obertures, que presenten una tonalitat de gris més fosca.</p> 08221-179 C/ Bonavista, 65. <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>L’edifici rep el nom de qui va ser promotor de la construcció de l’edifici l’any 1911, l’empresari Jaume Melchor. Melchor era un dels propietaris de la botiga de moda <em>El Centro</em>, situada a la ronda de Sant Pere de Barcelona. Encara que resident a la ciutat comtal, establí a principi del segle XX el número 35 del carrer Bonavista com la seva finca d’estiueig. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Passats els anys, a aquest edifici va viure el suís Fernando Leuthard Eglí, veí santjustenc més que reconegut per la seva vinculació i promoció de l’esport local. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Entre els anys 1993 i 1994 la finca va ser adquirida per Finques Amat, instal·lant les seves oficines a l’edifici i a la finca contigua, empresa que encara manté la seva seu a l’edifici.</span></span></span></span></span></span></p> 41.3833459,2.0771543 422838 4581725 1911, 2019 (rehabilitació) 08221 Sant Just Desvern Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98741-17901_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98741-17902_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98741-17903_0.jpg Legal Eclecticisme|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Productiu BPU 2025-09-22 00:00:00 Marina Peris i David Torres - Kuanum 102|98 45 1.1 1762 11 Patrimoni cultural 2026-01-24 08:57
98742 MediaPark https://patrimonicultural.diba.cat/element/mediapark <p>VIDAL JANSÀ, Mercè (coord.); MESALLES, Jordi; PIZARRO, Lluís (2002). <em>Guia del patrimoni arquitectònic de Sant Just Desvern. </em>Fitxa 38,<em> </em>Arxiu Municipal de Sant Just Desvern. Sant Just Desvern.</p> <p><span><span><span><span>Medianews, 2 de novembre de 1998. Ed. Media Park. </span></span></span></span></p> XX <p>Conjunt arquitectònic format per diverses naus industrials, ubicat al Polígon Industrial Sud-oest. </p> <p>L'arquitectura industrial de la construcció queda reflectida en la utilització del vidre i el metall a la façana i els diferents cossos que conformen els estudis audiovisuals. Destaca el caràcter futurista amb un cos amb forma de gran tub metàl·lic.</p> 08221-180 C/ Bullidor, 7. <p>L'empresa de producció audiovisual Media Park es va fundar l'any 1994, fruit de la iniciativa del grup EQUIP en col·laboració amb Philips i la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió, convertint-se en una de les productores líders del sector.</p> <p>L'edifici situat a Sant Just Desvern és un centre de gestió, producció i distribució de continguts audiovisuals multimèdia, que compta amb un dels platós més grans de l'estat, a on s'han gravat programes televisius com <em>Operación Triunfo</em>.</p> 41.3830700,2.0587000 421295 4581710 1994 08221 Sant Just Desvern Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98742-18001.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98742-l1430276.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98742-18002.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Productiu Inexistent 2025-09-22 00:00:00 Marina Peris i David Torres - Kuanum 98 46 1.2 2484 11 Patrimoni cultural 2026-01-24 08:57
98743 Seu del Consell Comarcal del Baix Llobregat https://patrimonicultural.diba.cat/element/seu-del-consell-comarcal-del-baix-llobregat <p>FERRATER LAMBARRI, Carlos; GÜELL GUIX, Xavier (1995). 'Consell Comarcal del Baix LLobregat'. <em>Quaderns d'arquitectura i urbanisme</em>, núm. 207-209, pp. 86-89.</p> <p><span><span>FONT GRASA, Pere; REVERTER SALA, Teresa (2010). <em>L'Abans de Sant Just Desvern: Recull gràfic 1870-1975</em>. Col·lecció Baix Llobregat. El Papiol: Editorial Efadós / Ajuntament de Sant Just Desvern, pp. <span>138, 469, 542-3, 755.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>RIVEROLA SABATÉ, Montserrat; AMIGÓ BARBETA, Jordi; PERPINYA PALAU, Josep (1995). <em>Cronologia i fets de Sant Just Desvern al segle XX</em>. Ajuntament de Sant Just Desvern, p. 87.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>VIDAL JANSÀ, Mercè (coord.); MESALLES, Jordi; PIZARRO, Lluís (2002). </span></span><em><span>Guia del patrimoni arquitectònic de Sant Just Desvern.</span></em><span> Fitxa 35, Arxiu Municipal de Sant Just Desvern. Sant Just Desvern.</span></span></span></span></p> XIX-XX <p>Construcció sobre un edifici preexistent del segle XIX (una vaqueria) que, en el moment de la intervenció l’any 1991, estava abandonat i deteriorat. El cos principal de planta rectangular s’estructura a partir de soterrani i pis, amb una coberta metàl·lica a dos aiguavessos de secció esglaonada, amb carener perpendicular a la façana. La seva ubicació, a una cota més baixa que la Carretera Reial, fa que l’edifici quedi encabit entre una sèrie de talussos enjardinats i que l’accés es faci a través d’una passarel·la.</p> <p>La planta soterrània allotja el vestíbul amb la porta d’ingrés al Consell Comarcal, a més d’una sala d’exposicions. Al pis, l’antiga estructura d’arcs de l’edifici preexistent es va mantenir instal·lant una gran sala de plens. </p> <p>A l’edifici principal s’adossen, a la façana est i a la part posterior, cossos de nova construcció destinats a oficines i dependències del Consell Comarcal del Baix Llobregat. <span><span><span>S’ha plasmat la llibertat compositiva que es donava a les masies afegint-hi cossos segons els usos necessaris en cada moment, en aquest edifici això s’aconsegueix amb la creació dels diversos nivells.</span></span></span></p> 08221-181 Ctra. Reial, 159. <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>L’edifici es troba dins dels terrenys del Parc de Torreblanca, al sector d’aquest espai del terme municipal de Sant Just Desvern. L’any 1991 els arquitectes Carles Ferrater i Xavier Güell, reberen l’encàrrec de projectar sobre una antiga nau en mal estat, les dependències del Consell Comarcal del Baix Llobregat. </span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p>L'edifici preexistent, d’una superfície considerable, tenia una vaqueria antiga al soterrani i un espai de magatzem agrícola al primer pis. El cos original fou projectat alhora que les porteries i l’edifici central a fi del segle XIX. Va acollir un estable de vaques lleteres quan la finca tenia ús agrícoles. Als anys cinquanta es van afegir tres naus més en direcció a Sant Just. El 1983 va ser venut amb la resta de la finca i patí un abandonament total fins a la reforma.</p> <p><span><span><span><span><span>La creació dels Consells Comarcals al 1988 comportà que </span></span></span><span><span>l’any 1991 els arquitectes Carles Ferrater i Xavier Güell, reberen l’encàrrec de projectar sobre <span>l</span>a antiga nau en mal estat, les dependències del Consell Comarcal del Baix Llobregat. <span>La nau antiga es conservà i es van enderrocar les tres modernes.</span> El projecte va obtenir una menció especial als Premis Restauració dels V Premis Bonaplata de l’any 1994.</span></span></span></span></p> 41.3796964,2.0563587 421095 4581338 1884 ca. (reformat entre 1991-1994) 08221 Sant Just Desvern Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98743-l1430203.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98743-l1430220.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98743-l1430209.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Pública Administratiu Inexistent 2025-09-22 00:00:00 Marina Peris i David Torres - Kuanum Carles Ferrater Lambarri (arquitecte), Xavier Güell Guix (arquitecte) 98 46 1.2 2484 11 Patrimoni cultural 2026-01-24 08:57
98744 Complex Esportiu Municipal La Bonaigua https://patrimonicultural.diba.cat/element/complex-esportiu-municipal-la-bonaigua <p><span><span><span><span><span><span>AA.VV. (1979). 'Pavelló Poliesportiu Municipal'. <em>La Vall de Verç</em>, núm. 10, pp. 8-9.</span></span></span></span></span></span></p> <p>AA.VV. (2001). 'La ciutadania confia en el complex Esportiu Municipal'. <em>Sant Just Desvern El Butlletí, </em>núm. 45.</p> <p>COLL-LECLERC ARQUITECTOS SL (2001). 'Reforma y ampliación de complejo deportivo'. <em>VI Premio de Arquitectura del Ladrillo, </em>pp. 58-67.</p> <p>COLL LÓPEZ, Jaime; LECLERC, Judith (2002). 'Reforma y ampliación de un complejo deportivo en Sant Just Desvern. Barcelona'. <em>On Diseño</em>, núm. 234, pp. 268-277.</p> <p><span><span><span><span><span><span>GIL, Josep Lluís (1983). 'El pavelló desassistit'. <em>La Vall de Verç</em>, núm. 53, p. 5.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>MALARET, Rafael (1980). 'Encara no tenim pista esportiva'. <em>La Vall de Verç</em>, núm. 16, p. 14.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>OBIOLS AUTONELL, Aina (2003). </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><em><span>Un patrimoni que es fa mirar</span></em></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><em><span>Sant Just Desvern</span></em></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>. Ajuntament de Sant Just Desvern.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PLA SERRA, Maurici (2007). </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><em><span>Catalunya Guia d'Arquitectura Moderna, 1880-2007</span></em></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>. Triangle Postals.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>VIDAL JANSÀ, Mercè (coord.); MESALLES, Jordi; PIZARRO, Lluís (2002). </span></span><em><span>Guia del patrimoni arquitectònic de Sant Just Desvern.</span></em><span> Fitxa 96</span><em><span>, </span></em><span>Arxiu Municipal de Sant Just Desvern. Sant Just Desvern.</span></span></span></span></p> XX-XXI <p>Edifici de grans dimensions, de disseny funcional i línies senzilles, destinat a la pràctica de diferents disciplines esportives. La construcció inaugurada l’any 2001, que aprofita un edifici preexistent, presenta una estructura vista d’armadures d’acer, i policarbonat i maó esmaltat en color blau pels tancaments exteriors, que permeten l’entrada de la llum natural als diferents espais interiors.</p> <p>Les instal·lacions del complex poliesportiu compten amb dues piscines cobertes, de 25 x 12 m i 8 x 6,5 m; àrea de SPA amb piscina d'hidromassatge i sauna; dues sales d’activitats dirigides; una sala de Pilates, una sala de fitness; una piscina exterior amb solàrium; un pavelló esportiu triple dotat de grades amb capacitat per 600 espectadors; a més de dependències com vestidors, centre d’estètica i bar-restaurant.</p> 08221-182 Pg. de la Muntanya, 25. <p>El primer pavelló poliesportiu municipal de Sant Just Desvern va ser inaugurat l’any 1976 en terrenys situats a la riba esquerra de la riera de Sant Just, aigües amunt de la font de la Bonaigua. L’any 1983 les instal·lacions s’ampliaren amb una pista descoberta i el 1989 es construïa una piscina coberta. L’any 1996, a causa de l’antiguitat del primer centre esportiu, l’Ajuntament de Sant Just Desvern convocà un concurs públic per la renovació del complex. El guanyador va ser l’estudi d’arquitectura Coll-Leclerc Arquitectos, encapçalat pels arquitectes Jaime Coll López i Judith Leclerc. El projecte aprofità l’antic edifici amb una nova arquitectura integrada al desnivell de l’entorn, actuant com un espai de connectivitat que salva la cota del passeig de la Muntanya amb la de la riera de Sant Just, gràcies a rampes i un ascensor. </p> <p>El nou Complex Esportiu Municipal La Bonaigua va ser inaugurat l’any 2001, sent finalista del <em>VI Premio HYSPALYT de arquitectura del ladrillo año 2001</em> dels Premis FAD d’Arquitectura 2002, a més de ser una obra seleccionada pel Premi d'Arquitectura Contemporània de la Unió Europea - Premi Mies van der Rohe del 2003.</p> <p><span><span><span><span><span>Posteriorment es va construir una piscina descoberta a tocar de l’existent i l’any 2025 s’ha inaugurat una petita piscina descoberta per infants. També s’ha cobert el que s’anomena pista exterior. </span></span></span></span></span></p> 41.3905739,2.0752246 422685 4582528 1976, 1989 (construcció d'una piscina), 1997-2001 (ampliació i reforma) 08221 Sant Just Desvern Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98744-l1430710.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98744-l1430372.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98744-l1430364_0.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Pública Lúdic Inexistent 2025-09-22 00:00:00 Marina Peris i David Torres - Kuanum Coll-Leclerc Arquitectos. Jaime Coll López i Judith Leclerc (arquitectes) Finalista del VI Premio HYSPALYT de arquitectura del ladrillo año 2001 dels Premis FAD d’Arquitectura 2002.Obra seleccionada pel Premi d'Arquitectura Contemporània de la Unió Europea - Premi Mies van der Rohe del 2003. 98 46 1.2 2484 11 Patrimoni cultural 2026-01-24 08:57
98752 Les Escoles https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-escoles-2 <p><span><span><span><span>BRULL ANGELA,</span></span></span></span><span><span><span> Pere (2000). <em>'</em>Imatges dels grups escolars de Sant Just Desvern (Segle XX)'. <em>Miscel·lània d’Estudis Santjustencs</em>, X. p. 456.</span></span></span></p> <p>CARDONA, Daniel; DE FABREGUES-BOIXART, Oriol; FERRER, Xavier; GUASCH, David; MALARET, Antoni; MORAN, Josep; NUET, Josep; PANAREDA, Josep Maria; PÉREZ, Jordi; RENOM, Mercè (1987). <em>Sant Just Desvern, un paisatge i una història</em>. Ajuntament de Sant Just Desvern, Publicacions de l’Abadia de Montserrat.</p> <p>FONT GRASA, Pere; REVERTER SALA, Teresa (2010). <em>L'Abans de Sant Just Desvern: Recull gràfic 1870-1975</em>. Col·lecció Baix Llobregat. El Papiol: Editorial Efadós / Ajuntament de Sant Just Desvern, PP. 406-423 I 446-453.</p> <p><span><span><span><span><span><span><span>MALARET AMIGÓ, Antoni</span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span> (1993). “Una història de l’Ateneu, 75 anys de vida social (1918-1993)”. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><em><span>Miscel·lània d’Estudis Santjustencs</span></em></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>, núm. 5, pp. 7-82.</span></span></span></span></span></span></span></p> XX- XXI Edifici totalment rehabilitat l'any 2013 per l'estudi d'arquitectura AIA Salazar Navarro. <p>Edifici de planta rectangular aïllat, estructurat en planta baixa i pis. La façana del carrer Montserrat, igual que tota la construcció, va ser rehabilitada totalment l'any 2013, cosa que ha canviat el seu aspecte original d'estil noucentista. </p> <p>La planta baixa presenta quatre finestres rectangulars verticals d'alumini i vidre, a més de la porta d'accés, situada a la banda dreta de la façana. Als extrems, hi ha una obertura més allargada que té correspondència al primer pis.</p> <p>Al primer pis hi ha un gran finestral centrat a la façana, format per quatre obertures seriades separades per pilars d'acer, també d'alumini i vidre. A l'extrem esquerre i dret es repeteix l'obertura allargada de la planta baixa. A la base del finestral destaca una cornisa que recorre tota la longitud de la finestra. La façana queda rematada a la part superior per una cornisa que amaga la coberta a dues aigües amb carener paral·lel a la façana. </p> <p>Un espai destacable de l'edifici és el claustre, un pati a cel obert interior amb planta en forma de ferradura, que està envoltat a tres dels seus quatre costats, per una galeria d'arcs rebaixats que se sustenten en pilars de secció quadrangular. Els capitells i les bases dels pilars estan sòbriament decorats amb motllures, igual que les arcuacions. Per sobre de la galeria porticada hi ha un primer pis amb grans finestrals de vidre.</p> 08221-183 C/ Montserrat, 2. <p>Les Escoles de l'Ateneu tenen el seu naixement l'any 1918, a un local del carrer Bonavista, lloc a on s'adequà un espai per disposar d'una aula destinada a l'ensenyament nocturn d'adults.</p> <p>Amb la compra d'un solar propietat de Gaspar Modolell i Jané, es començà la construcció de l'edifici destinat a escola inaugurat el 4 de febrer de 1924 amb una aula per noies, sota el patrocini de l’Associació<em> </em>Protectora de l’Ensenyança Catalana. Posteriorment, s'afegí la de nois i l'any 1926 l'escola creixia amb una classe de pàrvuls. Les dificultats econòmiques per a mantenir l'escola van fer que ja entrat l'any 1933, el centre passés a ser de propietat municipal integrant-se en les escoles públiques de la Segona República, amb el nom de “Grup Escolar Municipal de Sant Just Desvern”<em>. </em>El final de la Guerra Civil i la implantació de la dictadura franquista acabà amb el projecte educatiu. <span><span><span>La planta baixa menys una aula va ser ocupada pel <em>Frente de Juventudes</em> fins el 1942, quan retornà a l’ús escolar. Les aules van servir per ampliar l’espai educatiu de les Escoles Nacionals situades a tocar, passant a denominar-se <em>Escuelas Montserrat</em> entorn de 1948. Va ser el 1963 que les aules del carrer de la Creu es van concentrar al carrer Montserrat. Al 1998 van rebre el nom oficial de CEIP Montserrat i entorn de l’any 2008 escolar i alumnes van traslladar-se al nou equipament escolar situat a les Bases de Sant Pere on funciona des de llavors la nova escola Montserrat. </span></span></span></p> <p>Actualment, és un equipament municipal dedicat a l'educació i la formació, seu del Centre de Formació de Persones Adultes, del Servei Local de Català, dels Tallers de Música i de Sant Just Solidari.</p> 41.3817596,2.0758166 422725 4581549 1924, 2013 (rehabilitació) 08221 Sant Just Desvern Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98752-18303.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98752-18302_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98752-18301.jpg Inexistent Noucentisme|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Pública Lúdic/Cultural Inexistent 2025-09-22 00:00:00 Marina Peris i David Torres - Kuanum AIA Salazar Navarro (rehabilitació) 106|98 45 1.1 2484 11 Patrimoni cultural 2026-01-24 08:57
98753 Font de la Beca https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-beca <p>TORMOS RAMI, Miquel (2007). <em>Camins d'aigua. Passejades per 100 fonts de Collserola</em>. Ediciones Desnivel. Madrid.</p> XX <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Font situada al fondal del torrent de l’Embut de la Beca, als peus de Sant Pere Màrtir, que capta l’aigua del torrent Bo a partir d’una mina de 83 metres de llargada. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>La part constructiva de la font està formada per un mur de pedra vista de llicorella, coronat per una filada de maons disposats a cantell, que ressegueix el perímetre esquerre de l’espai. Aquest parament actua com un mur de contenció de les terres del fondal. Adossat al mur hi ha un banc corregut, de la mateixa pedra llicorella, i tot l’àmbit delimitat pel mur queda pavimentat amb lloses de llicorella. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>El frontal de la font, al fons de l’espai, està resolt amb un plafó de trencadís de rajola blanca i verda, al mig del qual està el sortidor d’acer inoxidable. L’aspecte actual de la font correspon a la rehabilitació que es va dur a terme l’any 1991, que va incloure l’adequació de l’espai, després que l’any 1990 es fes una reforestació amb la plantació d’arbres de ribera.</span></span></span></span></span></span></p> 08221-184 Al torrent de l'Embut de la Beca <p>Les fonts, tan presents al Parc Natural de Collserola, conformen dins del paisatge de la serralada una xarxa hídrica essencial, juntament amb mines, basses i canalitzacions.</p> <p>Tradicionalment, en estar en llocs frescos com fondals i torrenteres, les fonts han sigut llocs de descans i trobada de passejants i excursionistes. Envoltades per un ecosistema de ribera, amb espècies vegetals com avellaners, plàtans o verns, són també abeuradors per ocells i mamífers, a més de refugi per alguns espècimens d’amfibis.</p> <p>És innegable el valor mediambiental de les fonts, que han estat construïdes i domesticades per l’ésser humà al llarg del temps, amb el propòsit d’aprofitar un bé tan escàs i estacional com és l’aigua a les nostres contrades. Aquesta estacionalitat és una de les característiques de les fonts naturals de muntanya, fet que marca la presència o absència del raig d’aigua.</p> <p>La geologia de la serra, on predomina la roca llicorella caracteritzada per la seva impermeabilitat, és la responsable de la gran quantitat de fonts que podem trobar caminant pels espais del Parc Natural de Collserola, del municipi de Sant Just Desvern.</p> 41.3952591,2.0917824 424075 4583034 1990-1991 (restauració) 08221 Sant Just Desvern Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98753-l1430822.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98753-l1430818.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98753-l1430821.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Social Inexistent 2025-06-21 00:00:00 David Torres Rodríguez - Kuanum A la dècada de 1930 aquesta font era anomenada Font del Bech. 119|98 47 1.3 2484 11 Patrimoni cultural 2026-01-24 08:57
98754 Font del Ferro https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-ferro-6 <p><span><span><span><span><span><span><span>TENAS ALIBÉS, Antonino (1947). </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><em><span>Notes històriques del poble i parròquia de Sant Just Desvern. </span></em></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>Barcelona.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p>TORMOS RAMI, Miquel (2007). <em>Camins d'aigua. Passejades per 100 fonts de Collserola</em>. Ediciones Desnivel. Madrid.</p> XX L'actual font va ser urbanitzada a mitjans de la dècada de 1990 creant l'àrea de descans. <p>La font del Ferro està situada dins del Parc Natural de Collserola, a un corriol que uneix Sant Pere Màrtir amb can Baró.</p> <p>L’actual font, urbanitzada a mitjan dècada de 1990, raja de la part central d’un mur de contenció de terres de 15 m de llargada i 2 m d’alçada. El mur, que és d’obra i està arrebossat de ciment, queda cobert per un embigat de fusta sense sostre que se sustenta amb columnetes de ferro, i la seva base presenta un banc corregut també fet d’obra.</p> <p>L’aigua raja d’un broc cilíndric de ferro i cau a una pica quadrangular situada a la base. Aquesta pica desguassa, mitjançant un rec situat al banc corregut, a dues petites basses situades a cada extrem del mur de contenció.</p> <p>Les obres d’adequació de la font, realitzades a la dècada de 1990, van crear una àrea de descans amb una plataforma de fusta i un banc al davant de la font, plataforma que salva el desnivell del torrent.</p> <p>La font del Ferro original es troba per sobre de l’actual amb dos aiguaneixos naturals, no urbanitzats, a on es pot apreciar l’alt contingut d’òxid de ferro de l’aigua que dona nom a la font.</p> 08221-185 Torrent de la Font del Ferro, s/n. <p>Les fonts, tan presents al Parc Natural de Collserola, conformen dins del paisatge de la serralada una xarxa hídrica essencial, juntament amb mines, basses i canalitzacions.</p> <p>Tradicionalment, en estar en llocs frescos com fondals i torrenteres, les fonts han sigut llocs de descans i trobada de passejants i excursionistes. Envoltades per un ecosistema de ribera, amb espècies vegetals com avellaners, plàtans o verns, són també abeuradors per ocells i mamífers, a més de refugi per alguns espècimens d’amfibis.</p> <p>És innegable el valor mediambiental de les fonts, que han estat construïdes i domesticades per l’ésser humà al llarg del temps, amb el propòsit d’aprofitar un bé tan escàs i estacional com és l’aigua a les nostres contrades. Aquesta estacionalitat és una de les característiques de les fonts naturals de muntanya, fet que marca la presència o absència del raig d’aigua.</p> <p>La geologia de la serra, on predomina la roca llicorella caracteritzada per la seva impermeabilitat, és la responsable de la gran quantitat de fonts que podem trobar caminant pels espais del Parc Natural de Collserola, dins del municipi de Sant Just Desvern.</p> 41.3966100,2.0952700 424368 4583181 Mitjans de la dècada de 1990 (urbanització de la font i de l'àrea de descans) 08221 Sant Just Desvern Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98754-img20250329103400.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98754-img20250329103458.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98754-img20250329104036.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Pública Social Inexistent 2025-06-21 00:00:00 David Torres Rodríguez - Kuanum La font apareix citada per Mossèn Antonino Tenas i Alibés l’any 1947 a la seva obra Notes Històriques de la Parròquia de Sant Just Desvern. 119|98 47 1.3 2484 11 Patrimoni cultural 2026-01-24 08:57
98755 Font de can Carbonell https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-carbonell <p><span><span><span><span><span><span>CARDONA, Daniel; DE FABREGUES-BOIXART, Oriol; FERRER, Xavier; GUASCH, David; MALARET, Antoni; MORAN, Josep; NUET, Josep; PANAREDA, Josep Maria; PÉREZ, Jordi; RENOM, Mercè (1987). </span></span></span><em><span><span><span>Sant Just Desvern, un paisatge i una història</span></span></span></em><span><span><span>. Ajuntament de Sant Just Desvern, Publicacions de l’Abadia de Montserrat.</span></span></span></span></span></span></p> <p>FONT GRASA, Pere; REVERTER SALA, Teresa (2010). <em>L'Abans de Sant Just Desvern: Recull gràfic 1870-1975</em>. Col·lecció Baix Llobregat. El Papiol: Editorial Efadós / Ajuntament de Sant Just Desvern.</p> <p>SBERT PÉREZ, Olga; MASDÉU TÉRMENS, Raimon (2019). “El territori de Sant Just Desvern en el segle XVIII. L'anàlisi del Cadastre de 1716”. <em>Miscel·lània d’estudis santjustencs</em>, núm. 23.</p> <p>TENAS ALIBÉS, Antonino (1947). <em>Notes històriques del poble i parròquia de Sant Just Desvern. </em>Barcelona.</p> XIX-XX <p>Font de mina situada a un racó del pati de la masia de can Carbonell. L’aigua raja d’un tub cilíndric de coure encastat a la paret del pati i cau a una pica de pedra rectangular, tallada en un sol bloc, enganxada a la paret. A la pica s’adossa un petit safareig d’obra, que recull l’aigua de la pica a partir d’una canal tallada a aquesta i que funciona com un sobreeixidor. El safareig també rep l’aigua de la pluja a través d’una canalització situada just al racó del conjunt.</p> <p>Actualment, la font ja no està connectada a la mina sinó que s’abasteix d’aigua de la xarxa sanitària municipal. A la base de la pica de pedra hi ha instal·lada una aixeta de pedal que acciona el raig d’aigua.</p> 08221-186 Pg. de la Muntanya, s/n. <p>Can Carbonell és una de les masies més antigues de Sant Just Desvern. Malgrat haver-hi notícies de l’existència d’una casa en aquest enclavament l’any 1160, no és fins al 1304 que apareix la primera evidència documental del mas amb el nom actual, quan el 17 de gener en una vista pastoral a la parròquia se cita a Mateu Carbonell.</p> <p>La presència de la família Carbonell a la població es remunta a segles enrere ocupant diverses propietats, motiu pel qual les cases dels membres de la nissaga familiar rebien diferents noms. L’actual can Carbonell al segle XV era anomenada com a can Carbonell de la Muntanya per diferenciar-la d’altres propietats de la mateixa família ubicades dins de la vila, com Carbonell de la Carnisseria, citada l’any 1505, o Can Carbonell de la Plaça, documentada el 1648, aquesta última situada a l’actual plaça Verdaguer i coneguda avui com a Can Madorellet. </p> <p>Una de les particularitats de can Carbonell, a més de la seva antiguitat, és que des de l’inici del segle XVI fins a l’actualitat ha estat en propietat de la mateixa família, conservant el mateix nom. De fet, el cognom Carbonell està molt present a la vila a partir d’aquest moment i ja apareix en la partida de baptisme de Joan Francesc Carbonell del 2 de setembre de 1509. Al llarg dels segles XVI i XVII diferents membres de la família Carbonell ocuparen càrrecs parroquials i durant els segles XIX i XX, alguns van formar part del consistori com a regidors i alcaldes.</p> <p>Les importants extensions de terres de la masia es van dedicar al llarg dels segles al conreu de cereal, vinya, olivera, fruiters i horta. Algunes estructures del mas així ho confirmen, com sitges, les restes d’un trull, un cup per elaborar vi i el celler, aquest últim va estar en funcionament fins a la dècada de 1980. Les quadres i els corrals també indiquen la presència de bestiar, utilitzat en les feines del camp, explotat per la seva carn o altres productes.</p> 41.3998687,2.0861551 423611 4583551 08221 Sant Just Desvern Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98755-img20250118151712.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98755-img20250118151728.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98755-font-de-can-carbonell-sant-just-desvern-baix-llobregat-01.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98755-font-de-can-carbonell-sant-just-desvern-baix-llobregat-02.jpg Legal Popular|Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Productiu BPU|BCIL 2025-06-21 00:00:00 David Torres Rodríguez - Kuanum Desconeguda La masia de can Carbonell està situada a la serra de Collserola, espai que forma part de la Xarxa Natura 2000, una xarxa europea d'espais naturals protegits que té com a objectiu garantir la biodiversitat mitjançant la conservació dels hàbitats naturals i de les espècies de flora i fauna silvestres d'interès comunitari. El 5 de setembre de 2006, el Govern de Catalunya, amb l’Acord de Govern 112/2006, aprova la llista definitiva de LIC (Lloc d’Importància Comunitària) i de ZEPA (Zona Especial Protecció Aus) que configura la Xarxa Natura 2000 al nostre país. El Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge del Parc Natural de la Serra de Collserola (PEPNat), aprovat el 2020 amb aprovació definitiva per Acord de Govern de la Generalitat de Catalunya en sessió del 6 d'abril de 2021, estableix les directrius per a la preservació dels valors naturals i paisatgístics del parc, així com per a la regulació dels usos i activitats que s'hi desenvolupen. Aquest pla és l'eina principal per a la gestió sostenible de l'espai natural.Aquestes mesures de protecció garanteixen la preservació dels valors ecològics, paisatgístics i culturals del parc, alhora que permeten compatibilitzar-los amb l'ús públic i les activitats tradicionals que s'hi desenvolupen. 119|98 47 1.3 1762|1761 11 Patrimoni cultural 2026-01-24 08:57
98756 Font del Rector https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-rector-10 <p>TENAS ALIBÉS, Antonino (1947). <em>Notes històriques del poble i parròquia de Sant Just Desvern. </em>Barcelona.</p> <p>TORMOS RAMI, Miquel (2007). <em>Camins d'aigua. Passejades per 100 fonts de Collserola</em>. Ediciones Desnivel. Madrid.</p> XIX-XX La font del Rector Nova va ser recuperada l'any 1996. La font del Rector Antiga, situada 30 m per sobre de la nova, està en estat ruïnós. <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Situada dins del Parc Natural de Collserola, es troba a la capçalera del torrent de la Font del Rector, per sota del camí que condueix a can Cuiàs. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L’actual font, que va ser recuperada l’any 1996, presenta un petit mur de pedra vista que conforma el frontal de la font. L’aigua raja d’un broc cilíndric de ferro gruixut i cau a una pica quadrangular situada a la base. Aquesta pica desguassa al torrent mitjançant un rec fet a partir de dues lloses de pedra.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Les restes de la font del Rector original es troben 30 m. per sobre de l’actual. En aquest punt es poden apreciar quatre parets de pedra vista i uns brancals de maó, que corresponen a la caseta de planta quadrangular d’accés a la mina de la font. La construcció estava coberta per una volta, de la qual encara es conserva l’arrencament a la part superior.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Actualment, les restes queden amagades per la vegetació circumdant. </span></span></span></span></span></span></span></p> 08221-187 Torrent de la Font del Rector, s/n. <p><span><span>Les fonts, tan presents al Parc Natural de Collserola, conformen dins del paisatge de la serralada una xarxa hídrica essencial, juntament amb mines, basses i canalitzacions.</span></span></p> <p><span><span>Tradicionalment, en estar en llocs frescos com fondals i torrenteres, les fonts han sigut llocs de descans i trobada de passejants i excursionistes. Envoltades per un ecosistema de ribera, amb espècies vegetals com avellaners, plàtans o verns, són també abeuradors per ocells i mamífers, a més de refugi per alguns espècimens d’amfibis.</span></span></p> <p><span><span>És innegable el valor mediambiental de les fonts, que han estat construïdes i domesticades per l’ésser humà al llarg del temps, amb el propòsit d’aprofitar un bé tan escàs i estacional com és l’aigua a les nostres contrades. Aquesta estacionalitat és una de les característiques de les fonts naturals de muntanya, fet que marca la presència o absència del raig d’aigua.</span></span></p> <p><span><span>La geologia de la serra, on predomina la roca llicorella caracteritzada per la seva impermeabilitat, és la responsable de la gran quantitat de fonts que podem trobar caminant pels espais del Parc Natural de Collserola, del municipi de Sant Just Desvern. </span></span></p> 41.4000400,2.0993000 424709 4583558 1996 (recuperació de la font actual) 08221 Sant Just Desvern Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98756-20250329113046.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98756-20250329113057.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98756-20250329113118.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Pública Social Inexistent 2025-06-21 00:00:00 David Torres Rodríguez - Kuanum La Font del Rector, com moltes altres a inici del segle XX, va ser un dels punts de trobada per celebrar les populars fontades que aplegaven famílies per passar el dia, en un entorn natural allunyat dels nuclis urbans. La font apareix citada per Mossèn Antonino Tenas i Alibes l’any 1947 a la seva obra Notes Històriques de la Parròquia de Sant Just Desvern. 119|98 47 1.3 2484 11 Patrimoni cultural 2026-01-24 08:57
98757 Fonts de la SEAS https://patrimonicultural.diba.cat/element/fonts-de-la-seas <p>TORMOS RAMI, Miquel (2007). <em>Camins d'aigua. Passejades per 100 fonts de Collserola</em>. Ediciones Desnivel. Madrid.</p> XIX-XX Les dues fonts, SEAS 1 i SEAS 2, al estar a la llera del torrent de la font del Rector queden molt emboscades per la vegetació. <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Dues fonts situades a la llera del torrent de la Font del Rector, a 350 m al nord-est de can Baró, dins del Parc Natural de Collserola.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>La primera de les fonts, anomenada font de la SEAS 1, presenta un frontal rudimentari fet de pedres agrupades a la llera del torrent. D’aquest muret surt una teula per on raja l’aigua que és abocada al torrent. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>La segona de les fonts, la SEAS 2, es troba al mateix torrent a 20 m per sota de la primera. No presenta cap estructura construïda i simplement tenia, fins no fa gaires anys, un broc cilíndric de ferro enclavat entre les pedres de l’aiguadeix.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>La denominació SEAS és un acrònim que prové de la Secció Excursionista de l’Ateneu Santjustenc, entitat que durant anys ha tingut cura de les fonts naturals del municipi.</span></span></span></span></span></span></span></p> 08221-188 Torrent de la Font del Rector, s/n. <p><span><span><span lang='CA'><span>Les fonts, tan presents al Parc Natural de Collserola, conformen dins del paisatge de la serralada una xarxa hídrica essencial, juntament amb mines, basses i canalitzacions.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span lang='CA'><span>Tradicionalment, en estar en llocs frescos com fondals i torrenteres, les fonts han sigut llocs de descans i trobada de passejants i excursionistes. Envoltades per un ecosistema de ribera, amb espècies vegetals com avellaners, plàtans o verns, són també abeuradors per ocells i mamífers, a més de refugi per alguns espècimens d’amfibis.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span lang='CA'><span>És innegable el valor mediambiental de les fonts, que han estat construïdes i domesticades per l’ésser humà al llarg del temps, amb el propòsit d’aprofitar un bé tan escàs i estacional com és l’aigua a les nostres contrades. Aquesta estacionalitat és una de les característiques de les fonts naturals de muntanya, fet que marca la presència o absència del raig d’aigua.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span lang='CA'><span>La geologia de la serra, on predomina la roca llicorella caracteritzada per la seva impermeabilitat, és la responsable de la gran quantitat de fonts que podem trobar caminant pels espais del Parc Natural de Collserola dins del municipi de Sant Just Desvern.</span></span></span></span></p> 41.4006980,2.0951668 424365 4583635 08221 Sant Just Desvern Difícil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98757-img20250329120132.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98757-img20250329120314.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98757-img20250329120330.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Pública Social Inexistent 2025-06-21 00:00:00 David Torres Rodríguez - Kuanum Desconeguda La font SEAS 1 també és coneguda com la font del Caçador. Cap de les dues fonts està senyalitzada als camins del Parc Natural de Collserola, cosa que dificulta la seva localització. A més, en estar a la llera del torrent, l'accés no és fàcil si no està desbrossat el corriol. 119|98 47 1.3 2484 11 Patrimoni cultural 2026-01-24 08:57
98758 Font de can Merlès - Font de la Xima https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-merles-font-de-la-xima <p><span><span><span><span><span><span>CARDONA GELABERT, Jordi (1995). 'Els pous a Sant Just Desvern'. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><em><span>Miscel·lània d’estudis santjustencs</span></em></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>, núm. 6, pp. 209-23.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>OCHOA GONZÀLEZ, Juli (1995). “Inventari de les mines d’aigua”. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><em><span>Miscel·lània d’estudis santjustencs</span></em></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>, núm. 6, pp. 187-208.</span></span></span></span></span></span></span></p> XIX- XXI Conjunt restaurat l'any 2010. <p>Conjunt hidràulic, situat a la capçalera de la vall de Sant Just molt a prop de la masia de can Marlès, format per una font de mina, un pou, la torre d’un molí de vent i una bassa.</p> <p>La font, situada arran de terra, presenta un petit mur de pedra vista que conforma el frontal. L’aigua raja d’un broc cilíndric d’acer inoxidable i cau a una petita pica de pedra coronada per maons, situada a la base. Aquesta pica desguassa directament al torrent. L’aigua de la font prové d’una mina de curt recorregut, de la qual es pot apreciar una portella d’accés a pocs metres per sobre de la font. La portella, de petites dimensions, està delimitada per dos murets de pedra vista, coronada amb un arc de mig punt de maons disposats de cantell i tancada amb una porta de ferro.</p> <p>La mina, amb un traçat que s’endinsa al fondal uns 20 m, recull l’aigua i la condueix fins a un pou de perforació per posteriorment fer-la arribar a una arqueta de distribució, que la reparteix a la font i a la bassa del conjunt hidràulic.</p> <p>A més de la font, el conjunt destaca per una torre cilíndrica de maó vist de 7,5 m d’alçada, que presenta una porta d’accés a la base i una petita finestra per sobre de la porta. En origen, la torre estava coronada per les aspes d’un molí de ramell, tipologia de molí de vent emprat per bombar a la superfície l’aigua d’un pou. L’energia eòlica d’aquest molí, era transformada en energia mecànica que accionava un sistema de bomba de pistó per extreure l’aigua del pou situat a la base de la torre. El pou, de 2 m de diàmetre i 7 m de fondària, és el que proporciona l’aigua a l’altre gran element del conjunt, la bassa situada a pocs metres. Actualment, des de la restauració de l’any 2010, la torre disposa d’una placa fotovoltaica que és l’encarregada de proporcionar l’energia per fer funcionar la bomba.</p> <p>El conjunt es completa amb una bassa de 7 x 7 m de costat i 2,5 m de fondària, amb una capacitat de 100 m³, que rep l’aigua de la mina de la font i del pou de la torre del molí. En el moment de la seva construcció, la bassa estava destinada al rec dels horts situats a un nivell inferior.</p> 08221-189 A la capçalera de la vall de Sant Just, s/n. <p>El conjunt hidràulic de la font de can Merlès està vinculat a la masia del mateix nom, datada a finals del segle XVI. Entre els anys 1853 i 1862 es construïren la bassa, la mina i el pou amb la seva torre, infraestructures necessàries per al rec dels horts del mas que tenien una plantació de 175 tarongers.</p> <p>Aquest complex, que funcionà fins a la fi de la dècada de 1940, va quedar abandonat definitivament l’any 1968 quan els terrenys de la finca van ser venuts per instal·lar el Club de Tennis Sant Gervasi.</p> <p>L’any 2010, el Parc de la Serralada de Collserola i l’Ajuntament de Sant Just Desvern, feren uns treballs de restauració del conjunt. També cal destacar la intervenció de condicionament de l’espai feta el 4 de desembre de 2021 per l’Associació Fes Fonts Fent Fonting, una entitat que des de fa anys desenvolupa una important feina d'inventariat, manteniment i arranjament de les fonts del Parc Natural de Collserola.</p> 41.4051318,2.0882781 423794 4584133 1853-1862, 2010 (restauració) 08221 Sant Just Desvern Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98758-l1430687_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98758-l1430692_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98758-l1430693_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98758-l1430686.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98758-l1430689.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98758-l1430696_0.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Social Inexistent 2025-06-21 00:00:00 David Torres Rodríguez - Kuanum Desconeguda 119|98 46 1.2 2484 11 Patrimoni cultural 2026-01-24 08:57
98759 Caseta d'accés als dipòsits de la mina Torreblanca https://patrimonicultural.diba.cat/element/caseta-dacces-als-diposits-de-la-mina-torreblanca <p>OCHOA GONZÀLEZ, Juli (1995). “Inventari de le mines d’aigua”. <em>Miscel·lània d’Estudis Santjustencs</em>, núm. 6, pp. 187-208.</p> <p>RIERA PRENAFETA, Francesc (1995). 'Història general de la mineria d'aigua al nostre terme i en particular de la mina Torreblanca i de la Companyia d'Aigües Potables de Sant Just Desvern'. <em>Miscel·lània d’Estudis Santjustencs</em>, núm. 6, pp. 47-85.</p> XIX <p>Caseta d'accés als dipòsits de la mina Torreblanca, final del traçat de la infraestructura hidràulica, situada a l'inici del camí d'entrada als jardins Torreblanca des de l'avinguda del mateix nom. </p> <p>Al marge del camí, en un parterre de roca, l'entrada està emmarcada per brancals i llinda de maó massís i rematada amb una senzilla motllura a la part superior. L'obra presenta un arrebossat de morter de calç amb una simple decoració a partir d'unes línies esgrafiades que emmarquen la porta d'accés, que és de ferro.</p> 08221-190 Avda. Torreblanca, s/n. <p>La mina d'aigua Torreblanca és, d'entre totes les mines de Sant Just Desvern, la que presenta el recorregut més llarg i complex. Amb un traçat de galeria de 5.715 m., està dotada d'infinitat de ramals que van recollint les aigües de diversos torrents i rieres dels terrenys santjustencs de la Serra de Collserola. Des de la part més alta i inici de la mina, al fons de Les Fatjones, fins a arribar als dipòsits de l'actual parc de Torreblanca, aquesta infraestructura ha subministrat aigua duran anys no només a Sant Just Desvern, sinó també a les veïnes poblacions de Sant Feliu de Llobregat i Esplugues de Llobregat. </p> <p>La primera referència documental de la mina Torreblanca correspon a una instància presentada pel jornaler Francesc Cortès, el 24 de juny de 1891, a l'Ajuntament de Sant Just Desvern per tal d'obrir una rasa als carrers de la població. Dita rasa es feia per instal·lar una canonada que proveís d'aigua a la població. El fet que es volgués dotar de canonades al municipi en aquesta data, apunta al fet que els treballs d'excavació de la mina ja devien estar fets des de feia temps. L'11 de març de 1892 Ramon Puigdevall, apoderat del marquès de Monistrol, juntament amb Francesc Cortès i Andreu Biosca, comunicaven a l'Ajuntament que havien constituït una societat per a l'explotació de les aigües, <em>La Sociedad de Aguas Potables de San Justo Desvern. </em>Va ser entre els anys 1892 i 1893, que la mina va subministrar també les seves aigües a Sant Feliu de Llobregat i Esplugues de Llobregat.</p> <p>A inicis de la dècada de 1940, la <em>Sociedad General de Aguas de Barcelona</em> substituí a <em>La Sociedad de Aguas Potables de San Justo Desvern </em>en el subministrament d'aigua a la població. L'arribada d'aigua des del riu Llobregat, va fer que a partir de 1943 la mina Torreblanca iniciés la seva davallada progressiva. Això no va suposar, però, l'abandonament total de la infraestructura, que ha continuat funcionant fins avui dia.</p> 41.3779792,2.0580303 421233 4581146 08221 Sant Just Desvern Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98759-img20250326153133.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98759-img20250326153205.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98759-img20250326153119.jpg Legal Popular|Contemporani Patrimoni immoble Obra civil Pública Estructural BPU|BCIL 2025-06-06 00:00:00 David Torres Rodríguez - Kuanum 119|98 49 1.5 1762|1761 11 Patrimoni cultural 2026-01-24 08:57
98760 Boca de la mina Vidal https://patrimonicultural.diba.cat/element/boca-de-la-mina-vidal <p>OCHOA GONZÀLEZ, Juli (1995). “Inventari de les mines d’aigua”. <em>Miscel·lània d’Estudis Santjustencs</em>, núm. 6, pp. 187-208.</p> <p>OCHOA GONZÀLEZ, Juli; TORRA PANNON, Coral (1995). “Història de la mina Vidal”. <em>Miscel·lània d’Estudis Santjustencs</em>, núm. 6, pp. 95-208.</p> XIX-XX Una bona part del traçat de la galeria de la mina Vidal ha quedat seccionada en molts punts per les fonamentacions dels edificis construïts a sobre. <p>Portella situada al marge de la Baixada del Mas, a una cota més baixa que la de l'actual camí. La porta metàl·lica d'accés, tancada amb cadenat, presenta brancals de maó vist i una llinda a partir d'un gran bloc monolític de pedra calcària. Els encontorns de la portella han estat reurbanitzats per evitar la caiguda de terra del marge del torrent, consolidant i protegint l'espai circumdant. </p> <p>La mina Vidal presenta un traçat de 2.307 m de recorregut dins del terme municipal de Sant Just Desvern. S'inicia a les proximitats de can Cortès, entre aquesta masia i can Biosca. La galeria transcorre durant uns metres pel llit del torrent de can Biosca fins a arribar a l'altura de can Cortès, i des d'aquest punt continua fins a la baixada del mas Cardona, lloc en el qual es troba la portella de registre.</p> <p>A la part baixa, la galeria se situa paral·lela al passeig de la Muntanya, passa per can Padroseta, continua entre can Ginestar i la torre Pons. Ja dins del nucli urbà, es dirigeix cap al Parador i travessa els carrers de Carles Mercader, Verge dels Dolors, el passatge Joaquim Petit i el tram inferior del carrer de la Sala, per continuar paral·lela a la Rambla. Al final d'aquesta gira a l'esquerra buscant el passatge de Carbonell, salvant el torrent d'en Mateu, entrava a Esplugues de Llobregat des d'on anava cap a la desapareguda can Rosàs, que era la finca de Bartomeu Vidal.</p> 08221-191 Baixada del Mas, s/n. <p>La mina Vidal és la més moderna de llarg recorregut que es troba al municipi i condueix aigua fins a altres poblacions veïnes. </p> <p>La denominació de mina Vidal té com a origen el nom del propietari de can Cortès, Bartomeu Vidal, que adquirí la masia i els seus terrenys el 5 d'agost de 1862, comprant la finca a Francesc d'Assís Casals. L'interès de Bartomeu Vidal per can Cortès no residia en els terrenys i la casa, com que l'interès real era la mina i la riquesa d'aigua en el subsol de la zona. Vidal era propietari de terrenys de secà a Esplugues de Llobregat i el seu objectiu era de conduir les aigües de la mina fins a les finques que tenia al municipi veí. Per aquest motiu, els primers treballs que encarregà Vidal, un cop ja era propietari de can Cortès, van ser augmentar la captació de la mina que ja existia i perllongar el seu traçat.</p> <p>Les feines d'ampliació del traçat de la mina van fer necessari una sèrie d'acords amb els propietaris dels terrenys pels quals passava aquesta. És el cas de les terres de can Cardona i de Josep Modolell i Campreciós, dels que va obtenir drets de pas per la seva obra. </p> <p>La gran quantitat d'aigua que captava la mina, un total de 25 plomes, superaven amb escreix les necessitats de Bartomeu Vidal. Per aquest motiu, Vidal va començar a vendre part d'aquesta aigua: el 5 de setembre de 1876 al doctor Joaquim Girbau i de la Fló que tenia dues cases a la carretera; el 25 de juny de 1874 una ploma a Madrona Pujol Baucis; el 25 de maig de 1878 una ploma a Maria Madorell Padrosa i Gaspar Modolell Madorell, hereus de Josep Modolell Campreciós; i el 5 de juny de 1879, a Josefa Climent Cisneros. </p> <p>El 23 de juny de 1884, Bartomeu Vidal va donar totes les seves propietats a Josep Vidal-Ribas i Torrents, fill del seu cosí, fet que significar que a partir d'aquell moment el propietari de la mina fos Josep Vidal Ribas. La primera intervenció sobre la infraestructura del nou propietari va ser substituir els trams de canonada per galeries, fet que va ser autoritzat per l'Ajuntament el 6 de gener de 1891. Josep Vidal també vendrà l'excedent d'aigua de la mina: el 20 de juny de 1891 dues plomes a Gaspar Modolell i Madorell; i el 20 de juny de 1891 una ploma a Josep Modolell i Padrosa.</p> <p>A la mort de Josep Ribas, el 13 de maig de 1892, la declaració d'última voluntat va atorgar la propietat de can Cortès i la mina a Concepció Vidal i Torrents. Aquesta a la seva mort el 23 d'abril de 1927, deixar com a hereu de la finca i la mina santjustenca al seu fill Emili Juncadella Vidal. Pocs anys més tard, amb l'esclat de la Guerra Civil, Emili Juncalleda va ser detingut i mort el 29 de juliol de 1936. Les seves propietats passen llavors a les seves germanes, sent Mercè Juncadella Vidal sobre la que recauran les finques de can Candeler, can Cortès i la mina. L'1 d'abril de 1972 Mercè Juncadella mor i deixa en herència les seves propietats a la Santa Seu Catòlica Apostòlica i Romana, a la Casa Provincial de Maternitat i a les Llars Anna Gironella de Mundet, de la Casa de Caritat de la Diputació de Barcelona. </p> <p>La propietat de la mina experimentà un nou canvi de propietat quan el 27 de febrer de 1992, la Santa Seu ven la seva part a l'empresa Promocions Econòmiques Locals, Societat de Capital Risc, S.A. (PROELSA), que un any més tard, el 15 de març de 1993, torna a vendre la propietat a l'empresa Promocions Municipals Santjustenques, S.A. (PROMUNSA) de l'Ajuntament de Sant Just Desvern.</p> 41.3888392,2.0775761 422880 4582334 08221 Sant Just Desvern Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98760-img20250217112036.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98760-img20250217112143.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98760-img20250217112005.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98760-img20250217112135.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Obra civil Pública Estructural Inexistent 2025-06-21 00:00:00 David Torres Rodríguez - Kuanum També coneguda com a mina Juncadella, mina de can Cortès i a Esplugues de Llobregat, com a mina Candeler. 119|98 49 1.5 2484 11 Patrimoni cultural 2026-01-24 08:57
98761 Portella d'entrada al repartidor de la mina dels Casalots https://patrimonicultural.diba.cat/element/portella-dentrada-al-repartidor-de-la-mina-dels-casalots <p><span><span><span><span><span><span><span>OCHOA GONZÀLEZ, Juli (1995). “Inventari de les mines d’aigua”. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><em><span>Miscel·lània d’Estudis Santjustencs</span></em></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>, núm. 6, pp. 187-208.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>OCHOA GONZÀLEZ, Juli; RIERA PRENAFETA, Francesc (1995). </span></span></span></span></span></span></span>“Història de la mina dels Casalots”. <em>Miscel·lània d’Estudis Santjustencs</em>, núm. 6, pp. 110-115.</p> XIX-XX <p>Portella de registre que dona accés al repartidor de la mina dels Cassalots dins del nucli urbà de la població. La porta, situada a la planta baixa de la finca número 22 del carrer Badó, presenta una entrada sobre elevada del carrer i una llinda d'arc de mig punt. </p> <p>La mina dels Casalots, amb un traçat de 1.020 m de recorregut, inicia la seva galeria prop de l'escola Canigó. Des d'allà descendeix pel carrer de Sant Ferran, continua paral·lela al carrer de la Creu fins a l'Hostal Vell i baixa pel carrer de la Creu fins al de Bonavista, punt a on remunta al capdamunt del carrer de Badó. El traçat segueix per la plaça de Campreciós finalitzant a can Ginestar.</p> 08221-192 C/ Badó, 22. <p>La mina dels Casalots es va obrir cap a l'any 1885 gràcies a un acord dels minaires Josep Vivés Pal, Joaquim Clavell Escriu i Josep Oliveras Borrell, amb Miquel Madorell, propietari de Can Ginestar. Madorell era amo d'un tros de terra a la partida del Pedró, a la qual hi havia una beta d'aigua que els minaires volien aprofitar a partir de l'excavació d'una mina. Un cop signat davant de notari l'acord entre les dues parts el 7 d'octubre de 1885, els treballs s'iniciaren dibuixant un traçat que començà al torrent dels Casalots fins a l'Hostal Vell, seguint pels actuals carrers de la Creu i Bonavista, fins a arribar a la part alta del carrer de Badó, on es va construir el repartidor amb el registre d'entrada que encara avui en dia es conserva, finalitzant el recorregut a can Ginestar.</p> <p>Com el traçat de la mina passava per terrenys de l'Hostal Vell, els minaires van haver d'establir un nou acord, en aquest cas amb Francesc d'Assís Cardona i Josep Cardona, pare i fill, que eren els amos dels terrenys de l'Hostal. El pacte establí un preu a pagar de 1000 pessetes per part dels constructors de la mina i el compromís de vendre als Cardona dues plomes d'aigua per 2.000 pessetes, a més de posar una clau independent al repartidor. </p> <p>A partir d'aquest moment, diverses disputes judicials acabaren amb la intervenció de l'Ajuntament que va obtenir a canvi de fer de mediador al conflicte, que els propietaris cedissin un quart de ploma al municipi a partir del 6 de setembre de 1890.</p> <p>El 12 de desembre de 1890, un conveni signat entre els propietaris de can Ginestar, can Cardona i el minaire Josep Vivés Pal, acordava la realització de les feines necessàries per portar l'aigua de la mina fins al domicili dels Madorell. Així, els Madorell es convertiren en propietaris de la mina exceptuant els pous i la mina en terrenys de can Cardona. Amb la compra de can Ginestar per part de l'Ajuntament realitzada l'any 1978, la titularitat de la mina va passar a ser municipal.</p> 41.3845307,2.0766132 422794 4581856 08221 Sant Just Desvern Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98761-img20250123133927.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98761-img20250123133958.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98761-img20250123133946.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Obra civil Pública Estructural Inexistent 2025-06-21 00:00:00 David Torres Rodríguez - Kuanum Josep Vivés Pal, Joaquim Clavell Escriu i Josep Oliveras Borrell (minaires) També coneguda com la mina del Pedró a can Ginestar, mina de la Cera i mina de l'Hostal Vell. 119|98 49 1.5 2484 11 Patrimoni cultural 2026-01-24 08:57
98762 Caseta de registre del repartidor de les mines Erasme i Falguera https://patrimonicultural.diba.cat/element/caseta-de-registre-del-repartidor-de-les-mines-erasme-i-falguera <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>MORENO, Iñaki; BLASCO, José (2010).<em> Memòria del seguiment arqueològic preventiu del projecte constructiu de la complementació de la connexió entre les ETAP d’Abrera i Cardedeu. Tram Fontsanta-Trinitat. Rasa des de la riera de Sant Just fins l’entrada del pou d’atac. Sant Just Desvern, Baix Llobregat.</em> </span></span></span><span><span><span>Arxiu Àrea de Coneixement i Recerca DGPC, memòria núm. </span></span></span><span lang='CA'><span><span>14089.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>OCHOA GONZÀLEZ, Juli (1995). “Inventari de les mines d’aigua”. <em>Miscel·lània d’Estudis Santjustencs</em>, núm. 6, pp. 187-208.</span></span></span></p> <p><span><span><span>OCHOA GONZÀLEZ, Juli</span></span></span>; <span><span><span>RIERA PRENAFETA, Francesc (1995).</span></span></span> 'Història de les mines Erasme i Falguera'. <em>Miscel·lània d’Estudis Santjustencs</em>, núm. 6, pp. 88-94.</p> <p><span><span><span>RIERA PRENAFETA, Francesc (1995). 'Història general de la mineria d'aigua al nostre terme i en particular de la mina Torreblanca i de la Companyia d'Aigües Potables de Sant Just Desvern'. <em>Miscel·lània d’Estudis Santjustencs</em>, núm. 6, pp. 47-85.</span></span></span></p> XVIII Restaurada recentment. <p>Caseta de registre de repartidor de mina de planta rectangular, situada a l'avinguda de la Riera, a pocs metres de la llera canalitzada d'aquesta. L'estructura està aïllada, a una cota més baixa que el nivell actual del carrer. </p> <p>La caseta presenta una estructura d'obra arrebossada amb una coberta corba de rajola ceràmica. L'accés a l'interior del repartidor es fa baixant una escala, des de la cota de carrer, fins a una porta de ferro tancada amb cadenat. La llum de la porta queda emmarcada per brancals de pedra fets a partir de carreus de gran format ben treballats. La llinda és un gran bloc de pedra acuradament tallat, que presenta la inscripció gravada '<em>1795', </em>data de la construcció<em>. </em></p> <p>A la porta de ferro figura una altra inscripció,<em> 'BON SALVADOR 1907'</em>, en aquest cas amb varetes de ferro soldades, que fa referència a una de les propietats dels dos ramals de la mina, la congregació religiosa <em>Filles du Bon Sauveur, </em>conegudes popularment com les monges franceses.</p> 08221-193 Avd. de la Riera, s/n. <p>La primera notícia referent a la concessió del dret d'aigües a Sant Just Desvern la trobem l'any 1451, quan la Batllia General del Principat de Catalunya atorgà a Guillem Arnau de Pastor el dret de prendre les aigües de qualsevol punt de la Riera de Sant Just, a més de poder fer les conduccions necessàries per aprofitar-les. Guillem Arnau de Pastor era en aquells moments el senyor de la Torre Soler, que amb el pas dels segles es convertiria en la finca Torreblanca.</p> <p>Després del matrimoni de Miquela Beneta Arnau de Pastor, els Requesens serien els nous propietaris d'aquest dret d'aigües, fins a la venda de les seves finques l'any 1564 a Enric d'Agullana. Anys més tard, el 1615, un nou personatge entra en escena, Guillem Pere Dusay que hereta les propietats de la família Agullana. </p> <p>L'any 1790, Erasme de Gònima i Passarell comprà una finca a Sant Feliu de Llobregat, ca l'Amigó, per construir la seva residència. Establí amistat amb Francesc Fèlix de Dusay i de Fivaller, propietari de la finca Torreblanca i dels drets d'aigua d'aquesta, al qual en comprà una part d'aquest dret per abastir una extensió de terra que adquirí a Sant Just l'any 1790. És poc després, el 26 d'agost de l'any 1794, quan Erasme de Gòmia presentà una instància al <em>Tribunal de la Real Intendencia General del Ejército y Principado de Cataluña</em>, demanant autorització per fer mines i utilitzar així el seu dret sobre les aigües. El 8 d'octubre d'aquell any obtenia l'autorització de fer pous i mines, concedint en emfiteusi a Erasme Gònima i als seus successors els drets demanats.</p> <p>La construcció de la mina va acabar amb un plet amb Josep Falguera, situació que es va resoldre amb un pacte que establia l'obligatorietat de construir el repartidor de mina de la riera de Sant Just, dividint les aigües a parts iguals entre Erasme de Gònima i el marquès de Monistrol, amb la meitat d'aquesta part per a Josep Falguera.</p> <p>Així perdurà la propietat de la mina fins a la mort d'Erasme de Gònima el 26 d'abril de 1821, passant les seves propietats al seu net Erasme de Janer i de Gònima i posteriorment al fill d'aquest, Josep Erasme de Janer i Gironella. Aquest últim acabà venent les propietats a Joan i Josep Bertrand i Salses, que l'any 1907 arrendà les terres i el seu palau a la congregació religiosa de les Filles du Bon Sauveur, que acabaren comprant-les.</p> <p>Actualment, la propietat de la mina està en mans de la congregació religiosa, d'una banda, i de la família Lavèrnia de can Coscoll, per una altra.</p> 41.3841129,2.0622687 421595 4581823 1795 08221 Sant Just Desvern Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98762-img20250326105905.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98762-img20250326105733.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98762-img20250326105835.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98762-img20250326105826.jpg Inexistent Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Obra civil Privada Estructural Inexistent 2025-06-21 00:00:00 David Torres Rodríguez - Kuanum Desconeguda La mina d'Erasme i Falguera presenta una longitud de 4.085 m de traçat, tenint el seu cap a la riera de Sant Just, a pocs metres per sobre del Complex Poliesportiu Municipal de La Bonaigua. En aquest punt, entre la piscina i la riera, s'accedeix a la galeria per un registre actual. L'entrada original, però, es troba al lloc en el qual estava la font de la Bonaigua, i s'accedeix a través d'una caseta contemporània que enllaça amb la primigènia que està soterrada 4m.El traçat de la galeria baixa paral·lela a la riba dreta de la riera, amb un trencall modern de canonada que condueix l'aigua a can Coscoll, propietaris d'una de les dues parts de la mina. Seguint el traçat riera avall, la mina passa per sota de can Roldan seguint el seu camí fins a l'avinguda de la riera, lloc a on es troba la caseta de registre del repartidor de la ITV. És en aquesta estructura a on es produeix la divisió dels dos ramals que reparteixen l'aigua a la Torreblanca i a can Falguera (ramal Dusai-Falguera), i l'escola de les Religioses Filles del Bon Salvador (ramal Erasme), antiga mansió d'Erasme de Gònima, ja al terme municipal de Sant Feliu de Llobregat. 98|119|94 49 1.5 2484 11 Patrimoni cultural 2026-01-24 08:57
98763 Pi pinyoner de can Candeler https://patrimonicultural.diba.cat/element/pi-pinyoner-de-can-candeler <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>AJUNTAMENT DE SANT JUST DESVERN (2014). <em>Ordenança de protecció de l’arbrat i dels espais verds de Sant Just Desvern.</em></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>CABALLERO ARROYO, Cecilia; GUAL DEVESA, Ramon; RUEDA AGUILERA, Ferran (1997). </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><em><span>Arbres de Sant Just Desvern</span></em></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>. Ajuntament de Sant Just Desvern.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>OCHOA GONZÁLEZ, Juli </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>(2023). “Els arbres més alts de Sant Just Desvern”. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><em><span>La Vall de Verç</span></em></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>, núm. 488, pp. 20-21.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Exemplar de pi pinyer (</span></span></span><em><span><span><span>Pinus pinea</span></span></span></em><span lang='CA'><span><span>) de 25 m. d’alçada, amb un perímetre de tronc de 3,6 m i 24,4 m de diàmetre de capçada. L'arbre està</span></span></span><span><span><span> a la façana nord-est de can Candeler, juntament amb un xiprer.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>De la família de les pinàcies, es caracteritza per la capçada en forma de para-sol, un tronc recte i robust amb una escorça gruixuda de color marró vermellós, que amb el pas dels anys es desprèn en plaques, i un sistema d’arrels molt desenvolupat.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>És un arbre perennifoli, de fulles rígides en forma d'agulla de color verd clar, agrupades per parells. Floreix de març a maig i produeix pinyes grans arrodonides, a l’interior de les quals hi ha els pinyons.</span></span></span></span></span></span></p> 08221-194 Camí de Can Candeler, s/n. <p><span><span><span><span><span><span>Espècie mediterrània originària d’Àsia Menor, que presenta una distribució per la riba mediterrània del sud d’Europa i l’oest d’Àsia. Creix bé en terres seques i calcàries, preferentment en climes càlids i assolellats.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>El pi pinyoner té un paper ecològic important, ja que ajuda a prevenir l'erosió del sòl i proporciona ombra en zones àrides. La seva existència també beneficia la fauna, perquè molts animals es nodreixen dels pinyons i busquen refugi a l'ombra d'aquest arbre.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Utilitzat en medicina popular com a balsàmic, també s’ha usat tradicionalment l’escorça per adobar pells, gràcies a la seva riquesa en tanins. La fusta, a causa del creixement ràpid de l’espècie que pot arribar als 30 m., és molt emprada en la construcció i en fusteria. També se n'extreu resina i trementina.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Els pinyons són comestibles i molt apreciats en cuina i rebosteria, estant presents a gran quantitat de receptes tradicionals dolces i salades.</span></span></span></span></span></span></p> 41.3905959,2.0800611 423090 4582527 08221 Sant Just Desvern Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98763-20250104123727.jpg Legal Patrimoni natural Espècimen botànic Pública Arbre o arbreda d'interès 2025-06-21 00:00:00 David Torres Rodríguez - Kuanum El pi de can Candeler és el sisè arbre més alt de Sant Just Desvern. 2151 5.2 2211 11 Patrimoni cultural 2026-01-24 08:57
98764 Pi blanc de la font d'en Merlès https://patrimonicultural.diba.cat/element/pi-blanc-de-la-font-den-merles <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>AJUNTAMENT DE SANT JUST DESVERN (2014). <em>Ordenança de Protecció de l’arbrat i dels espais verds de Sant Just Desvern.</em></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>CABALLERO ARROYO, Cecilia; GUAL DEVESA, Ramon; RUEDA AGUILERA, Ferran (1997). <em>Arbres de Sant Just Desvern</em>. Ajuntament de Sant Just Desvern.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>OCHOA GONZÁLEZ, Juli (2023). “Els arbres més alts de Sant Just Desvern”. <em>La Vall de Verç</em>, núm. 488, pp. 20-21.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p>Exemplar de pi blanc (<em>Pinus halepensis</em>) de 37 m d’alçada, amb un perímetre de tronc de 2,58 m i 16,2 m de diàmetre de capçada. Arbre situat en una zona<span><span> de bosc mixt </span></span>amb una marcada pendent, a pocs metres de la font d'en Merlès, <span><span>dins del Parc Natural de Collserola.</span></span></p> <p><span><span>De la família de les pinàcies, es caracteritza per una capçada irregular, un tronc recte i tortuós, i una escorça de color gris blanquinós que s'esquerda amb el pas dels anys tornant-se de color marró vermellós.</span></span></p> <p><span><span>És un arbre perennifoli de fulles flexibles en forma d'agulla (aciculars), més curtes i estretes que les d'altres espècies de pins, de color verd clar i agrupades per parells. Floreix de març a maig, tenint al mateix arbre flors femenines i masculines. Produeix pinyes allargades molt petites, a l’interior de les quals hi ha els pinyons. Una de les característiques és que l’arbre manté pinyes en diferents graus de maduració.</span></span></p> 08221-195 Font de can Merlès, s/n. <p>Espècie autòctona mediterrània habitual en zones amb una pluviometria molt baixa i forta radiació solar, sent una espècie utilitzada en la repoblació per fixar terrenys i evitar l’erosió. </p> <p>El mot llatí <em>Pinus</em>, que identifica a les diverses espècies de pi, és el que els romans feien servir per referir-se als pins pinyoners, mentre que <em>halepensis </em>fa referència a la ciutat siriana d’Alep, lloc en el qual és molt abundant.</p> <p>La fusta, dura i resinosa, ha estat emprada en fusteria malgrat la seva qualitat mitjana i també en la producció de carbó. L’escorça s’ha usat tradicionalment per adobar pells, gràcies a la seva riquesa en tanins. La resina també ha estat explotada per obtenir trementina, utilitzada amb finalitats medicinals com antisèptic.</p> 41.4055170,2.0886040 423821 4584176 08221 Sant Just Desvern Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98764-l1430701.jpg Legal Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Arbre o arbreda d'interès 2025-06-21 00:00:00 David Torres Rodríguez - Kuanum El pi blanc de la font d’en Merlès, amb els seus 37 m, és l’arbre més alt de Sant Just Desvern. 2151 5.2 2211 11 Patrimoni cultural 2026-01-24 08:57
98765 Pi blanc de la font del Caçador https://patrimonicultural.diba.cat/element/pi-blanc-de-la-font-del-cacador <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>AJUNTAMENT DE SANT JUST DESVERN (2014). <em><span>Ordenança de protecció de l’arbrat i dels espais verds de Sant Just Desvern.</span></em></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>CABALLERO ARROYO, Cecilia; GUAL DEVESA, Ramon; RUEDA AGUILERA, Ferran (1997). <em><span>Arbres de Sant Just Desvern</span></em>. Ajuntament de Sant Just Desvern.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>OCHOA GONZÁLEZ, Juli (2023). “Els arbres més alts de Sant Just Desvern”. <em><span>La Vall de Verç</span></em>, núm. 488, pp. 20-21.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> L'exemplar està totalment sec. <p>Exemplar de pi blanc (<em>Pinus halepensis</em>) de 31 m. d’alçada, amb un perímetre de tronc de 2,8 m i 13,3 m de diàmetre de capçada. Arbre situat en una zona de bosc mixt, a la banda de solana del torrent de la Font del Rector, dins del Parc Natural de Collserola.</p> <p>De la família de les pinàcies, es caracteritza per una capçada irregular, un tronc recte i tortuós, i una escorça de color gris blanquinós que s'esquerda amb el pas dels anys tornant-se de color marró vermellós.</p> <p>És un arbre perennifoli de fulles flexibles en forma d'agulla (aciculars), més curtes i estretes que les d'altres espècies de pins, de color verd clar i agrupades per parells. Floreix de març a maig, tenint al mateix arbre flors femenines i masculines. Produeix pinyes allargades molt petites, a l’interior de les quals hi ha els pinyons. Una de les característiques és que l’arbre manté pinyes en diferents graus de maduració.</p> 08221-196 Torrent de la Font del Rector, s/n. <p><span><span><span><span><span><span>Espècie autòctona mediterrània habitual en zones amb una pluviometria molt baixa i forta radiació solar, sent una espècie utilitzada en la repoblació per fixar terrenys i evitar l’erosió. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>El mot llatí <em><span>Pinus</span></em>, que identifica a les diverses espècies de pi, és el que els romans feien servir per referir-se als pins pinyoners, mentre que <em><span>halepensis </span></em>fa referència a la ciutat síria d’Alep, lloc en el qual és molt abundant.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>La fusta, dura i resinosa, ha estat emprada en fusteria malgrat la seva qualitat mitjana i també en la producció de carbó. L’escorça s’ha usat tradicionalment per adobar pells, gràcies a la seva riquesa en tanins. La resina també ha estat explotada per obtenir trementina, utilitzada amb finalitats medicinals com antisèptic.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> 41.4007952,2.0948616 424339 4583646 08221 Sant Just Desvern Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98765-l1440102.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98765-l1440076.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98765-l1440079.jpg Legal Patrimoni natural Espècimen botànic Pública Arbre o arbreda d'interès 2025-06-21 00:00:00 David Torres Rodríguez - Kuanum El pi blanc de la font del Caçador, amb els seus 31 m, és el tercer arbre més alt de Sant Just Desvern per darrera del pi blanc de la font d'en Merlès i de l'eucaliptus del torrent d'en Biosca. 2151 5.2 2211 11 Patrimoni cultural 2026-01-24 08:57
98766 Pi blanc de les Fatjones https://patrimonicultural.diba.cat/element/pi-blanc-de-les-fatjones <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>AJUNTAMENT DE SANT JUST DESVERN (2014). </span></span></span><em><span><span><span>Ordenança de protecció de l’arbrat i dels espais verds de Sant Just Desvern.</span></span></span></em></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>CABALLERO ARROYO, Cecilia; GUAL DEVESA, Ramon; RUEDA AGUILERA, Ferran (1997). </span></span></span><em><span><span><span>Arbres de Sant Just Desvern</span></span></span></em><span><span><span>. Ajuntament de Sant Just Desvern.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>OCHOA GONZÁLEZ, Juli (2023). “Els arbres més alts de Sant Just Desvern”. </span></span></span><em><span><span><span>La Vall de Verç</span></span></span></em><span><span><span>, núm. 488, pp. 20-21.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Exemplar de pi blanc (<em>Pinus halepensis</em>) de 26 m d’alçada, amb un perímetre de tronc de 2,24 m i 12,8 m de diàmetre de capçada. Aquest exemplar es troba en una zona de bosc mixt al voltant del torrent de les Fatjones, dins del Parc Natural de Collserola.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span>De la família de les pinàcies, es caracteritza per una capçada irregular, un tronc tortuós que està corbat amb una escorça de color gris blanquinós, que s'esquerda amb el pas dels anys tornant-se de color marró vermellós.</span></span></p> <p><span><span>És un arbre perennifoli de fulles flexibles en forma d'agulla (aciculars), més curtes i estretes que les d'altres espècies de pins, de color verd clar i agrupades per parells. Floreix de març a maig, tenint al mateix arbre flors femenines i masculines. Produeix pinyes allargades molt petites, a l’interior de les quals hi ha els pinyons. Una de les característiques és que l’arbre manté pinyes en diferents graus de maduració.</span></span></p> 08221-197 Torrent de les Fatjones, s/n. <p><span><span><span><span><span><span>Espècie autòctona mediterrània habitual en zones amb una pluviometria molt baixa i forta radiació solar, sent una espècie utilitzada en la repoblació per fixar terrenys i evitar l’erosió. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>El mot llatí </span></span></span><em><span><span><span>Pinus</span></span></span></em><span><span><span>, que identifica a les diverses espècies de pi, és el que els romans feien servir per referir-se als pins pinyoners, mentre que </span></span></span><em><span><span><span>halepensis </span></span></span></em><span><span><span>fa referència a la ciutat siriana d’Alep, lloc en el qual és molt abundant.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La fusta, dura i resinosa, ha estat emprada en fusteria malgrat la seva qualitat mitjana i també en la producció de carbó. L’escorça s’ha usat tradicionalment per adobar pells, gràcies a la seva riquesa en tanins. La resina també ha estat explotada per obtenir trementina, utilitzada amb finalitats medicinals com antisèptic.</span></span></span></span></span></span></p> 41.4034880,2.0942579 424292 4583946 08221 Sant Just Desvern Fàcil Bo Legal Patrimoni natural Espècimen botànic Privada 2025-06-23 00:00:00 David Torres Rodríguez - Kuanum El pi blanc de les Fatjones, amb els seus 26 m, és el quart arbre més alt de Sant Just Desvern després del pi blanc de la font d'en Merlès, l'eucaliptus del torrent d'en Biosca i del pi blanc de la font del Caçador. 2151 5.2 11 Patrimoni cultural 2026-01-24 08:57
98767 Roure de la font de can Merlès https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-de-la-font-de-can-merles <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>AJUNTAMENT DE SANT JUST DESVERN (2014). <em>Ordenança de protecció de l’arbrat i dels espais verds de Sant Just Desvern.</em></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>CABALLERO ARROYO, Cecilia; GUAL DEVESA, Ramon; RUEDA AGUILERA, Ferran (1997). <em>Arbres de Sant Just Desvern</em>. Ajuntament de Sant Just Desvern.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>OCHOA GONZÁLEZ, Juli (2023). “Els arbres més alts de Sant Just Desvern”. <em>La Vall de Verç</em>, núm. 488, pp. 20-21.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Exemplar de roure (<em><span>Quercus cerrioides</span></em>) de 26 m d’alçada, amb un perímetre de tronc de 2,27 m i 23,7 m de diàmetre de capçada. </span></span></span></span></span>L’arbre està situat a pocs metres de la font d'en Merlès, a una zona de bosc mixt a obaga, dins del Parc Natural de Collserola.</p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>De la família de les fagàcies, té una capçada irregular amb branques robustes i entortolligades. El tronc presenta una escorça esquerdada.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>És un arbre caducifoli de fulles simples, alternes, toves, de contorn lobulat, color verd intens a l’anvers i lleugerament blanquinós al revers. Floreix d’abril a juny i produeix aglans.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> 08221-198 Font de can Merlès, s/n. <p><span><span>Espècie autòctona mediterrània que actualment és endèmica de la península Ibèrica. Aquesta espècie és una hibridació natural entre <em>Quercus faginea</em> i <em>Quercus pubescens, </em>que creix en ambients de certa humitat i aguanta bé les baixes temperatures, amb preferència pels sòls calcaris. El mot llatí <em>Quercus</em>, que identifica a les diverses espècies de roure, el feien servir els romans per referir-se a totes les diferents espècies de roure, i per extensió, a tots els arbres que produeixen aglans.</span></span></p> <p><span><span>La fusta, dura i compacta, ha estat emprada en fusteria, així com per fer foc i carbó. També és una de les fustes més utilitzades per la fabricació de botes per envellir vi i licor. L’escorça s’ha usat tradicionalment per adobar pells, gràcies a la seva riquesa en tanins. Els cecidis o gales dels roures, unes boles produïdes per la posta d’ous d’alguns insectes, també han tingut un aprofitament per fer tints.</span></span></p> <p><span><span>Els aglans són comestibles i des d’antic han servit per alimentar el bestiar, especialment el porcí.</span></span></p> 41.4053903,2.0890009 423854 4584161 08221 Sant Just Desvern Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98767-l1430785.jpg Legal Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Arbre o arbreda d'interès 2025-06-21 00:00:00 David Torres Rodríguez - Kuanum El roure de la font d’en Merlès, amb els seus 26 m, és el cinquè arbre més alt de Sant Just Desvern. 2151 5.2 2211 11 Patrimoni cultural 2026-01-24 08:57
98768 Fons documental de la parròquia dels Sants Just i Pastor https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-la-parroquia-dels-sants-just-i-pastor XIV, XV, XVI, XVII, XVII, XVIII, XIX, XX <p>El fons documental de la parròquia dels Sants Just i Pastor conserva textos datats des del 1304 i està dividit en 12 apartats: Biblioteca, civil i senyorial, consuetes, dispersa, índex i formularis, inventaris parroquials, material sobrant, notarial, diversa, obra, sacramentals i visites pastorals. L'apartat de Sacramentals també es divideix en baptismes, confirmacions, defuncions i matrimonis.</p> <p>La relació tipològica i la cronologia d'aquest fons és la següent:</p> <ul> <li> <p>Biblioteca:</p> <ul> <li> <p><em>Notes històriques del poble i Parròquia de Sant Just Desvern</em>, recollides i publicades per Mn. Antonino Tenas i Alibés (Barcelona, 1947).</p> </li> </ul> </li> <li> <p>Documentació civil i senyorial:</p> <ul> <li> <p>Acta de reunió dels jurats (1687).</p> </li> </ul> </li> <li> <p>Consuetes (Llibres de registre litúrgic):</p> <ul> <li> <p>Anys 1939-1943 i 1947 (<em>no consultables per restriccions d’accés documental</em>).</p> </li> </ul> </li> <li> <p>Documentació dispersa:</p> <ul> <li> <p><em>Breu història del notariat</em> (1871).</p> </li> <li> <p><em>Rectorologi</em> (1944).</p> </li> <li> <p>Notes històriques de Sant Just Desvern (<em>circa 1940</em>).</p> </li> <li> <p>Documentació sobre el culte als Sants Just i Pastor (<em>circa 1940</em>).</p> </li> </ul> </li> <li> <p>Inventaris parroquials:</p> <ul> <li> <p>Inventari de béns de la parròquia (1949).</p> </li> </ul> </li> <li> <p>Documentació notarial:</p> <ul> <li> <p>Capítols matrimonials (1779).</p> </li> <li> <p>Manuals notarials (1618, 1684, 1687-1688).</p> </li> <li> <p>Contracte d’arrendament (1618).</p> </li> </ul> </li> <li> <p>Obres i construccions:</p> <ul> <li> <p>Registres d’obres i intervencions parroquials (1936-1943, 1948). (<em>No consultables per restriccions d’accés</em>).</p> </li> </ul> </li> <li> <p>Llibres sacramentals:</p> <ul> <li> <p>Baptismes (1509-1923): Inclou registres complementaris com testaments i defuncions en períodes inicials.</p> </li> <li> <p>Confirmacions (1688-1865).</p> </li> <li> <p>Matrimonis (1580-1924).</p> </li> <li> <p>Defuncions (1566-1921).</p> </li> </ul> </li> <li> <p>Visites pastorals:</p> <ul> <li> <p>Registres de les visites pastorals fetes a la parròquia des de l’any 1304 fins al 1950.</p> </li> </ul> </li> </ul> 08221-199 Bisbat de Sant Feliu de Llobregat, c/ Armenteres, 35, 08980 Sant Feliu de Llobregat, Barcelona <p>El fons documental de la parròquia dels Sants Just i Pastor de Sant Just Desvern constitueix un testimoni excepcional de la vida religiosa, social i administrativa del municipi al llarg dels segles. Són de subratllar, per la seva antiguitat, els documents que es remunten al segle XIV.</p> <p>Aquest arxiu reflecteix l’evolució de la parròquia i la seva influència en la comunitat local.</p> <p>Els llibres sacramentals, iniciats al segle XVI, registren batejos, matrimonis i defuncions, oferint una valuosa font per a la recerca genealògica i l’estudi demogràfic del territori.</p> <p>Així mateix, els manuals notarials i els capítols matrimonials permeten comprendre les dinàmiques econòmiques i patrimonials de la societat santjustenca en èpoques anteriors.</p> <p>A més dels documents eclesiàstics, el fons conserva també registres notarials i administratius, com les actes dels jurats del segle XVII, que evidencien el paper de l’Església en la gestió comunitària.</p> <p>L’arxiu inclou inventaris parroquials i consuetes que mostren la continuïtat i els canvis en la litúrgia i el patrimoni de la parròquia.</p> <p>Tot aquest conjunt documental ha estat custodiat al llarg dels segles per qui ha vetllat per la seva preservació i transmissió a les generacions futures. Gràcies a aquesta dedicació, els documents han sobreviscut a canvis històrics i moments de convulsió, garantint així la continuïtat de la memòria col·lectiva de Sant Just Desvern.</p> <p>Tot i les restriccions d’accés a alguns registres més recents, aquest fons continua sent una eina fonamental per a investigadors i historiadors, que poden reconstruir la identitat i les tradicions del municipi a través de les vivències i els testimonis que hi han quedat enregistrats.</p> 41.3862362,2.0758705 422734 4582047 1304-1950 08221 Sant Just Desvern Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98768-19901.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98768-19902.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98768-19903.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98768-19904.jpg Legal i física Modern|Contemporani|Medieval Patrimoni documental Fons documental Privada accessible Científic/Cultural Inexistent 2025-06-21 00:00:00 Juana María Huélamo - Kuanum El fons documental de la parròquia dels Sants Just i Pastor de Sant Just Desvern constitueix un conjunt de documents històrics de gran rellevància per al coneixement de la vida religiosa, social i administrativa del municipi al llarg dels segles.Certs documents, especialment els de menys de 100 anys, no són accessibles per normativa de protecció de dades. El fons es conserva a l’arxiu parroquial, i qualsevol consulta ha de ser autoritzada per la rectoria.Aquest fons constitueix una font documental clau per a l’estudi de la història local, la genealogia i l’evolució del culte religiós, així com per comprendre la vida de les persones que, al llarg dels segles, van habitar el territori de la parròquia de Sant Just Desvern. La seva conservació i catalogació són essencials per preservar la memòria històrica de la comunitat santjustenca i garantir que les seves arrels continuïn sent reconegudes i estudiades. 94|98|85 56 3.2 2484 11 Patrimoni cultural 2026-01-24 08:57
Estadístiques 2026
patrimonicultural

Mitjana 2026: 0,00 consultes/dia

Sabies que...?

...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?

Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.

Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml