Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 98650 | Font de la Bonaigua | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-bonaigua | <p><span><span><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE SANT JUST DESVERN (2019). “Recuperem la Font de la Bonaigua. </span></span></span></span></span></span></span>Posar en valor el patrimoni local per gaudir-ne<span><span><span><span><span><span><span>”</span></span><em><span>. Sant Just Desvern El Butlletí, </span></em></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>núm. 316, p. 12-13.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p>ANGUERA MÚRRIA, Antoni (1992). 'Desenterrant la Font de la Bonaigua. La Font de la Bonaigua no està morta'. <em>Vall de Verç</em>, núm. 140, p. 8, 9 i 12.</p> <p>ANGUERA MÚRRIA, Antoni (1995). 'Història de la Font de la Bonaigua'. <em>Miscel·lània d’Estudis Santjustencs</em>, núm. 6, p. 116-129. </p> <p>ARXIU MUNICIPAL DE SANT JUST DESVERN (2019). 'La història de la Font de la Bonaigua'. <em>Materials d'arxiu i patrimoni de Sant Just Desvern</em>. Ajuntament de Sant Just Desvern.</p> <p><span><span>CARDONA, Daniel; DE FABREGUES-BOIXART, Oriol; FERRER, Xavier; GUASCH, David; MALARET, Antoni; MORAN, Josep; NUET, Josep; PANAREDA, Josep Maria; PÉREZ, Jordi; RENOM, Mercè (1987). <em>Sant Just Desvern, un paisatge i una història</em>. Ajuntament de Sant Just Desvern, Publicacions de l’Abadia de Montserrat.</span></span></p> <p><span><span>FONT GRASA, Pere; REVERTER SALA, Teresa (2010). <em>L'Abans de Sant Just Desvern: Recull gràfic 1870-1975</em>. Col·lecció Baix Llobregat. El Papiol: Editorial Efados / Ajuntament de Sant Just Desvern.</span></span></p> <p><span><span><span><span><span>QUINTANA CORTÈS, Josep (2002). 'Dimarts i 13'. <em>La Vall de Verç</em>, 1/9/2002, p. 23.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span>VILA FÀBREGAS, Goretti (2002). <em>Actualització fitxes arqueològiques: Catàleg i Pla Especial de Protecció i Rehabilitació del Patrimoni Arquitectònic</em> . Sant Just Desvern.</span></span></p> | XX | Actualment, l'estructura no és visible, ja que queda colgada a 4m. per sota del nivell de circulació de la zona. Les restes conservades estan fortament arrasades, però encara mantenen la planta, amb part dels paraments, el paviment, les escales d'accés i el brocal de la font. La intervenció arqueològica realitzada l'any 2019 també va recuperar una petita part del plafó ceràmic que guarnia la font. | <p>La Font de la Bonaigua va ser construïda l’any 1933-1932 a partir d’un projecte de l’arquitecte Josep Alemany. Les obres realitzaren una plataforma elevada de planta semicircular amb un parament, també semicircular, d’obra rematada a la part superior amb maons disposats de cantell. A la part frontal, la zona d'accés al recinte des de la riera, hi havia una tanca feta a partir d’un mur acabat amb pilars rectangulars que sostenien una barana de metall. La tanca quedava oberta a la part central, lloc on es disposava una escala de cinc graons, amb la superfície coberta de còdols de riu, que permetia l’accés a la plataforma sobre elevada. El parament de la tanca presentava un acabat encintat per simular una factura en pedra, i la part superior del mur estava rematada amb maons disposats de cantell.</p> <p>L'espai interior de la plataforma estava pavimentat amb rajoles de fang cuit i al perímetre semicircular s'adossaven bancs d'obra. Just al mig del mur semicircular es trobava el broc de la font, a un nivell inferior, al qual s'accedia a partir d'una escala de quatre graons. Per sobre del brocal de la font, a la paret, hi havia un plafó ceràmic de 48 rajoles policromes amb la representació figurativa d'un personatge femení dret, amb un cànter sota un braç. A la part baixa del plafó figurava la inscripció 'FONT DE LA BONA AIGUA'.</p> | 08221-99 | Riera de Sant Just. | <p>Els orígens de la font de la Bonaigua es remunten a final del segle XIX quan durant la construcció d’una mina a la zona es descobrí una beta d’aigua, que va quedar conduïda per aquesta mina fins a la riera. L’any 1931, el regidor de l’Ajuntament Miquel Casanova, proposà la recuperació de la font que havia quedat obstruïda per uns aiguats uns mesos abans. La urbanització de l’espai, realitzada l’any 1932, va anar a càrrec de l’Ajuntament de Sant Just Desvern a partir d’un projecte de l’arquitecte municipal Josep Alemany. A tal fi, les propietàries dels terrenys Carme Modolell, Dolors Modolell i Fe Rey Llisuy, cediren al municipi 3000 m² per la construcció d’un parc públic. El tràmit va quedar registrat amb una escriptura sota notari amb la presència de l’alcalde Daniel Cardona i Civit i del regidor Josep Piquet Gelabert, en la qual s’especificava: “<em>porció de terreny de la pessa de terra del Mas Casa Duran, i de cabuda tres i mitja mojades, equivalents a una hectàrea, setanta tres àreas i cinquanta tres centiàreas, en la qual hi ha un safareig amb aigua de mina per al servei de la finca; confronta al nort, amb la riera de St. Just; al mitjorn, amb el camí de la muntanya; a sol ixent, amb Na Fe Rey i a ponent, amb el camí de Can Mèlich</em>”.</p> <p>La font es va convertir en punt de trobada de santjustencs i santjustenques, especialment els diumenges. Aquesta afluència, que a vegades no gaudia de l’entorn de manera cívica, comportà que el 4 d'abril de 1956 la <em>Hermandad Sindical de Labradores y Ganaderos</em> de Sant Just fes un requeriment escrit a l'Ajuntament, demanant mesures per evitar les destrosses que algunes persones causaven en els horts i camps del voltant de la font. En resposta a aquesta demanda, l’Ajuntament es va comprometre a delimitar i vigilar l’espai de la font, establint un acord el 26 d’abril de 1956 en un acte que va aplegar l’alcalde Josep Maria Domènech, altres personalitats del consistori municipal, així com als propietaris dels terrenys circumdants. D’aquest moment és la plantació dels plàtans, algun dels quals encara perduren avui en dia, i la construcció de dos pous d’accés a la mina propietat dels Modolell.</p> <p>A finals de la dècada de 1950, a tocar de la font es construí un quiosc de venda de begudes, element que va ser pol d’atracció pels habitants de la població que sovintejaven la font per fer dinars i sopars a la fresca. A més, els concessionaris de l’establiment eren els encarregats de vigilar i tenir cura de les instal·lacions de la font. </p> <p>L’any 1970 la font va quedar malmesa per uns forts aiguats, fet que sumat a la intoxicació d’alguns veïns i veïnes pel consum d’aigua per aquelles dates, va fer que la Bonaigua comencés a tenir cert desprestigi entre la població. L’any següent, el 1971, l’Ajuntament adquirí més terrenys a la zona amb la idea de construir un centre escolar, terrenys que el 1975 se cedien al Ministerio de Educación per la materialització d’un institut que era inaugurat durant el curs 1978-1979. </p> <p>La construcció de l’institut, l’abandonament progressiu de les instal·lacions de la font, així com la canalització de la riera amb un col·lector soterrat, van fer que finalment la font de la Bonaigua acabés coberta per quatre metres de sediments desapareixent del paisatge fins a l’any 1992, quan durant les obres d’un col·lector d’aigües residuals tornaren a aparèixer de manera temporal.</p> <p><span lang='CA'><span><span>L’agost de 2002 es va fer un sondeig arqueològic que va localitzar els graons d’accés a la font, es van documentar i es van tornar a tapar.</span></span></span><strong><span lang='CA'><span><span> </span></span></span></strong><span lang='CA'><span><span>Anys més tard</span></span></span><strong><span lang='CA'><span><span>, </span></span></span></strong>el 2019, la font de la Bonaigua va ser objecte d’una intervenció arqueològica per tal de constar i documentar les restes estructurals que encara es conservaven. Els treballs van deixar a la vista la planta semicircular de la urbanització de la font projectada l’any 1932 per Josep Alemany, així com restes del banc perimetral, les escales d’accés i deu rajoles que formaven part del plafó ceràmic situat a la paret de la font. Després dels treballs arqueològics, les estructures es van protegir amb geotèxtil i van quedar novament cobertes de terra.</p> | 41.3890535,2.0747142 | 422641 | 4582360 | 1932, 1957 | 08221 | Sant Just Desvern | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98650-l1430727.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98650-llibretpages-to-jpg-0006.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98650-llibretpages-to-jpg-0003.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98650-llibretpages-to-jpg-0007.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98650-llibretpages-to-jpg-0017.jpg | Física | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | Inexistent | 2025-09-26 00:00:00 | David Torres Rodríguez - Kuanum | Josep Alemany Juvé (arquitecte) | 119|98 | 1754 | 1.4 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 05:37 | ||||
| 98652 | Conjunt urbà al carrer Bonavista | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-urba-al-carrer-bonavista | <p><span><span>CARDONA, Daniel; DE FABREGUES-BOIXART, Oriol; FERRER, Xavier; GUASCH, David; MALARET, Antoni; MORAN, Josep; NUET, Josep; PANAREDA, Josep Maria; PÉREZ, Jordi; RENOM, Mercè (1987). <em>Sant Just Desvern, un paisatge i una història</em>. Ajuntament de Sant Just Desvern, Publicacions de l’Abadia de Montserrat.</span></span></p> <p><span><span>FONT GRASA, Pere; REVERTER SALA, Teresa (2010). <em>L'Abans de Sant Just Desvern: Recull gràfic 1870-1975</em>. Col·lecció Baix Llobregat. El Papiol: Editorial Efadós / Ajuntament de Sant Just Desvern.</span></span></p> <p><span><span>PÉREZ SÀNCHEZ, Miquel; ROURA NUBIOLA, Margarida; SANAHUJA TORRES, Dolors; SOLIAS ARÍS, Josep Maria (1982-1986).<em> Catàleg i Pla Especial de Protecció i Rehabilitació del Patrimoni Arquitectònic de Sant Just Desvern</em>. Fitxa 7. Ajuntament de Sant Just Desvern. </span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span><span>MALARET AMIGÓ, Antoni (1998). 'L’origen de la història dels carrers de Sant Just Desvern'. </span></span></span></span><em><span lang='CA'><span><span><span>Miscel·lània d'Estudis Santjustencs, </span></span></span></span></em><span lang='CA'><span><span><span>núm. 9, p. 145-221.</span></span></span></span></p> <p><span><span>TENAS ALIBÉS, Antonino (1947). <em>Notes històriques del poble i parròquia de Sant Just Desvern. </em>Barcelona.</span></span></p> | XIX-XX | Entre el 1986 i el 2025 molts dels edificis catalogats han estat acuradament restaurats pels seus propietaris. | <p>Es tracta d'un conjunt urbà caracteritzat per la presència de cases entre mitgeres, tant unifamiliars com plurifamiliars, amb una estructura de planta baixa i un o dos pisos. Aquest tipus d'habitatges s'alternen amb alguns habitatges aïllats, els quals disposen de jardí propi, creant una combinació harmònica entre els espais més densament poblats i les zones més obertes i verdes.</p> <p>La disposició de les cases busca un equilibri entre la vida urbana i la intimitat, amb àrees que ofereixen una major privacitat gràcies als jardins i espais exteriors.</p> | 08221-100 | C/ Bonavista. | <p>El carrer Bonavista, que s'estén des de la carretera Reial fins al carrer de Sant Josep, és un dels eixos principals del centre de la ciutat, si no el més destacat. En aquest carrer es concentren alguns dels punts més importants, com el mercat, diversos establiments comercials de renom i gairebé totes les entitats bancàries de la zona. A més, la part del carrer comprès entre el carrer d’en Badó i el carrer de la Creu, juntament amb els carrers del Raval i de Baix, va ser durant el segle XIX la zona de major concentració d'habitatges urbans de l'època.</p> <p>L'ampliació del carrer fins a connectar amb la carretera Reial va ser un procés llarg, que va requerir diverses actuacions entre els anys 1866 i 1920. Aquests treballs van transformar la zona i van donar lloc al revolt que actualment desemboca a la via estatal. A partir del carrer d’en Badó, la prolongació del carrer va continuar cap al nord, modificant l'antiga rectoria annexa al temple parroquial i aterrant els cubs que hi havia a la zona. Finalment, l'any 1930 es va obrir una nova connexió en direcció a la muntanya.</p> <p>A banda del mercat, el carrer Bonavista és conegut per altres fites històriques. Al número 30, per exemple, va obrir el primer cinema de la ciutat, el cine Jardí, un espai dedicat a la projecció de pel·lícules mudes. També cal destacar l'edifici número 31, conegut com el Sanatori, que va ser durant un temps una clínica per a malalts mentals i que ara figura en el Catàleg i Pla Especial de Protecció i Rehabilitació del Patrimoni Arquitectònic.</p> <p>El nom del carrer sembla haver estat originàriament vinculat a les vistes espectaculars des de la zona, sobretot amb la construcció de les cases números 83 i 85, situades a prop de cal Sant Joan Catasús i de can Carbonell. Aquestes cases es trobaven en un promontori que permetia una visió privilegiada del voltant. </p> <p>Durant la Guerra Civil, el carrer va rebre el nom de 'Carrer de Durruti', en honor al dirigent anarquista. Més tard, durant el franquisme, va passar a anomenar-se 'Avinguda de José Antonio Primo de Rivera', en memòria del líder falangista. Finalment, després de la transició, el carrer va recuperar el seu nom original de Bonavista, mantenint així l'enllaç amb la seva història i tradició.</p> | 41.3840256,2.0769417 | 422821 | 4581800 | 1885-1920 | 08221 | Sant Just Desvern | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98652-10003.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98652-10002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98652-10001.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | BPU | 2025-09-04 00:00:00 | Marina Peris i David Torres Rodríguez- Kuanum | Tot i que hi ha hagut actuacions modernes en molts dels edificis plurifamiliars que han desfigurat part del conjunt, segueix mantenint un encant urbà diferent. | 106|98 | 46 | 1.2 | 1762 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 05:37 | ||||
| 98653 | Nau Yutes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/nau-yutes | <p>DANIEL FLORES, Ricardo; PRATS GÜERRE, Eva (2006). 'Nau Yutes. Ampliació d'un magatzem tèxtil a Sant Just Desvern'. <em>Quaderns d'arquitectura i urbanisme, </em>núm. 250, p. 42-43.</p> <p> </p> | XXI | <p>Nau industrial situada al polígon Pont Reixat, destinada a magatzem i oficines. De volum cúbic, destaca l’estructura que sobresurt a manera de torreta a la cantonada dreta de la façana principal, que forma part de l’escala d’accés a la coberta.</p> <p>La fàbrica de les façanes combina el maó vist, els murs arrebossats de morter i el recobriment de planxes d’acer corrugat de color vermell i groc. La façana principal s’estructura a partir d’una gran obertura a la planta baixa d’accés al magatzem, amb dues finestres i una balconada a la resta de plantes, que corresponen als espais d’oficines. A la cantonada inferior dreta de la façana principal destaca una Y feta amb la mateixa planxa d’acer corrugat del recobriment de la resta del parament, que fa referència al nom de l’empresa Yutes Natural Fabrics.</p> <p>L’edifici actual correspon a una nau industrial de dues plantes de 500 m² i un magatzem de 225 m², ampliada entre els anys 2003 i 2005 amb una nova planta de magatzem construïda amb estructura de pilars i lloses de formigó prefabricat, de 525 m² i 6 m. d’alçada.</p> | 08221-101 | C/ del Treball, 3. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>L’empresa Yutes Natural Fabrics es dedica des dels inicis dels anys 60 a la fabricació de teixits industrials elaborats amb fibra natural del jute. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Quan a finals de la dècada de 1990, els arquitectes Ricardo Flores i Eva Prats van rebre l’encàrrec d’ampliar la nau industrial del polígon Pont Reixat de Sant Just Desvern, es van inspirar en les textures i els colors de les teles elaborades per l’empresa. Així, van revestir l’edifici amb planxes d’acer corrugat vermell i groc, que per la seva ondulació, lleugeresa i color recorden les bobines de teixit que s’emmagatzemen a l’empresa. </span></span></span></span></span></span></p> | 41.3789400,2.0670400 | 421987 | 4581244 | 1999-2001 (projecte), 2003-2005 (construcció) | 08221 | Sant Just Desvern | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98653-l1430431.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98653-l1430433.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98653-l1430435.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | Inexistent | 2025-05-26 00:00:00 | David Torres Rodríguez - Kuanum | Flores & Prats Arquitectes: Ricardo Flores i Eva Prats (arquitectes) | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 05:37 | |||||
| 98654 | Edifici Gonsi Pont Reixat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-gonsi-pont-reixat | XXI | <p>Edifici a quatre vents de 5.800 m² de superfície, destinat a oficines i ús industrial. Està distribuït en soterrani, planta baixa i dues plantes, a més d’una terrassa enjardinada que forma part de la coberta de l'edifici.</p> <p>Destaca per ser un volum de grans dimensions sense angles rectes, que simula la fisonomia d’un vaixell, i per la seva façana solucionada a partir d’un recobriment de xapa microperforada, que amaga les grans obertures amb tancaments de vidre de l’edifici.</p> | 08221-102 | C/ Pont del Reixat, 3. | <p>Projectat l’any 2007 per l’arquitecte Felipe Pich-Aguilera Baurier, l’edifici Gonsi Pont Reixat va ser guardonat l’any 2011 amb el “Premi Endesa a la Promoció Inmobiliaria Més Sostenible”.</p> <p>Sota criteris de màxima eficiència energètica, la construcció aprofita al màxim la llum natural a través de la seva façana metàl·lica perforada i recull l’aigua de la pluja que s’aprofita com a element aïllant de la radiació solar, fet que permet mantenir una temperatura interior controlada.</p> <p>A més, l’aigua s’emmagatzema per diferents usos com fer el rec de la coberta enjardinada. L’estalvi energètic també s’aconsegueix amb la circulació de l’aire entre l’exterior i l’interior de l’edifici de manera natural.</p> | 41.3772500,2.0689700 | 422147 | 4581055 | 2007 | 08221 | Sant Just Desvern | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98654-l1430442.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98654-l1430445.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | Inexistent | 2025-05-26 00:00:00 | David Torres Rodríguez - Kuanum | Felipe Pich-Aguilera Baurier (arquitecte) | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 05:37 | ||||||
| 98656 | Estudis de cinema Arruga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/estudis-de-cinema-arruga | <p>FERRATER, Carlos (1998).'Estudis de cine Arruga'. <em>Quaderns d'arquitectura i urbanisme</em>, núm. 221, p. 102-103.</p> <p>FERRATER, Carlos (1998).'Nave industrial Arruga Movi Studio, Sant Just Desvern, Barcelona'. <em>On diseño, </em>núm. 193, p. 188-197.</p> <p>FERRATER, Carlos (2003).'Nave Arruga Movi Studio, Polígono Industrial 1, Sant Just Desvern, Barcelona, 1995-1997'. <em>Arquitectura Industrial, </em>p. 50-63. Editorial Munilla-Lería, Madrid.</p> | XX | <p>Edifici de planta rectangular, ideat com una nau industrial, destinada a la producció audiovisual de pel·lícules i espots publicitaris.</p> <p>De planta baixa, presenta una façana construïda a partir de taulells prefabricats de ciment-fusta sobre estructura d’acer, material amb una gran capacitat d’aïllament tèrmic i acústic. Destaca un finestral que ocupa gran part de la superfície de la façana principal. Aquest finestral s’il·lumina a la nit creant un efecte visual que simula un fragment de cel·luloide, suport material de les produccions cinematogràfiques a les quals es dedica l’empresa propietària.</p> <p>L’espai interior, igual que la façana, segueix una línia constructiva industrial amb forjats de planxa metàl·lica nervada, murs de bloc de formigó, paviments polits del mateix material i instal·lacions de serveis a la vista. La distribució interna té com a element principal un plató cinematogràfic, al qual complementen altres dependències destinades a vestuari, magatzems, tallers, camerinos i attrezzo.</p> <p>La caixa grisa, en la que es converteix l’edifici, queda compensada per la presència davant de la façana principal d’una plantació lineal d’arbres, que formen part del projecte arquitectònic. Es tracta de diversos exemplars de la varietat de pollancre <em>Populus teixana</em>, que proporcionen ombra a la façana a l’estiu, i projecten al finestral la seva silueta sense fulles durant la tardor i l’hivern.</p> | 08221-103 | C/ de l'Espigolera, 21. | <p>La productora cinematogràfica Arruga Movi Studio s'instal·là a finals de la dècada de 1990 al polígon industrial Sud-oest de Sant Just Desvern. Envoltat de naus industrials destinades a un sector molt diferent de l'audiovisual, el volum de l’edifici de la productora s’integra exteriorment dins del paisatge gris de l’espai en el qual s’ubica. En canvi, el seu interior és un món ple de llum i creació artística.</p> <p>L’edifici projectat per l’estudi d’arquitectura OAB - Office of Architecture in Barcelona, sota la direcció tècnica dels arquitectes Carlos Ferrater i Joan Guibernau, va ser guardonat l’any 1997 amb el Premi FAD de l'Opinió d'Arquitectura.</p> | 41.3846800,2.0614300 | 421525 | 4581887 | 1995-1997 | 08221 | Sant Just Desvern | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98656-10301.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98656-10303.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | Inexistent | 2025-05-26 00:00:00 | David Torres Rodríguez - Kuanum | OAB - Office of Architecture in Barcelona (estudi d'arquitectura), Carlos Ferrater i Joan Guibernau (arquitectes) | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 05:37 | |||||
| 98657 | Passos | https://patrimonicultural.diba.cat/element/passos | XX | <p>Dues sabates de vestir d'home fetes en bronze patinat de 33 x 13 x 12 cm. Representatives de l'estil minimalista de Josep M. Plaza, formen part del conjunt d'escultures del refugi antiaeri.</p> <p>Col·locades formant gairebé un angle agut entre elles, en posició d'una espera impacient, els cordons descordats i el bronze tractat de manera que podem apreciar el desgast de les sabates i de la persona que n'és propietària, ens evoquen el moviment i la transició, possiblement inspirat en els desplaçaments i les migracions forçades durant la Guerra Civil.</p> | 08221-104 | C/ Montserrat, 2B. | <p>Josep Plaza, l'autor de la peça, és un escultor català conegut pel seu estil abstracte i minimalista. Al llarg de la seva trajectòria, podem veure com en el seu treball sovint reflexiona sobre temes humans i socials, com la memòria i la migració a la recerca de reviure la història.</p> <p>Utilitza materials com el granit i el bronze per crear formes geomètriques i orgàniques que conviden a la contemplació i l'exploració emocional. 'Passos', l'obra aquí representada és una clara representació de la inquietud de l'artista per reflectir la condició humana en totes les seves fases. </p> | 41.3817115,2.0760315 | 422742 | 4581544 | 08221 | Sant Just Desvern | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98657-10403.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98657-10402.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98657-10401.jpg | Inexistent | Minimalisme|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2025-05-26 00:00:00 | Marina Peris i David Torres Rodríguez - Kuanum | Josep M. Plaza Moreno (artista) | 118|98 | 51 | 2.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 05:37 | |||||||
| 98658 | Homenatge a Teresa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/homenatge-a-teresa | <p> </p> <p> </p> | XXI | <p>L'escultura representa la figura d'un cistell de 31 x 30 x 40 cm fet en bronze. A l'interior d'aquest hi ha la representació d'un tros de pa de 9 x 16 x 11 cm fet de vidre massís i amb una llum a dins.</p> <p>Aquesta peça està dedicada a la figura femenina, en especial a les dones que van viure i patir la Guerra Civil espanyola, representant-ne la por i la gana a través del tros de pa. L'estructura trenada del cistell recorda els barrots d'una presó. Un cistell, en forma de bressol, evoca també a la crua realitat de la mort d'un fill.</p> | 08221-105 | C/ Montserrat, 2B. | <p><span><span><span><span><span><span>Marcel Camps és un escultor català especialitzat en obres figuratives amb un profund significat simbòlic. A través del ferro com a mitjà principal d'expressió, les seves escultures sovint són homenatges a figures històriques o col·lectius que van patir circumstàncies difícils. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La seva obra 'Homenatge a Teresa' destaca el paper de les dones durant la Guerra Civil espanyola, reflectint la lluita, la resiliència i el patiment d’aquelles que van ser afectades per la guerra.</span></span></span></span></span></span></p> | 41.3817000,2.0760100 | 422741 | 4581543 | 2018 | 08221 | Sant Just Desvern | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98658-10503.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98658-10501.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2025-05-26 00:00:00 | Marina Peris i David Torres Rodríguez - Kuanum | Marcel Camps (artista) | Forma part del conjunt escultòric del refugi antiaeri. | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 05:37 | ||||
| 98659 | Llibreta amb estilogràfica | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llibreta-amb-estilografica | XXI | <p>Escultura d’una llibreta sobre un banc amb una ploma estilogràfica que sobresurt de l’interior del quadern. Està realitzada amb fang refractari, fang negre, òxids de ferro i cobalt i barbotina de porcellana,<strong> </strong>amb una cocció a 1250 °C. La peça presenta unes mesures de 20 x 28 x 5 cm. <strong> </strong></p> <p>L’obra manté l’anonimat del propietari del quadern i la intimitat del contingut de les seves pàgines, sent un símbol d’esperança en el context de patiment de la Guerra Civil espanyola.</p> | 08221-106 | C/ Montserrat, 2B. | <p>La ceramista Carme Malaret, autora de l'escultura, vol transmetre amb aquesta obra un missatge d’esperança i llum, tan necessari en el context de la terrible i crua Guerra Civil espanyola.</p> <p>Amb un quadern en el qual no està tot escrit, la ploma col·locada entre els fulls ens indica que algú encara està apuntant pensaments, el text per acabar planteja unes paraules d’esperança en un moment tan terrible.</p> | 41.3817000,2.0760100 | 422741 | 4581543 | 2018 | 08221 | Sant Just Desvern | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98659-10603.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98659-10601.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2025-05-26 00:00:00 | Marina Peris i David Torres - Kuanum | Carme Malaret (artista ceramista) | Forma part del conjunt escultòric del refugi antiaeri de les Escoles. | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 05:37 | |||||
| 98660 | Oníric | https://patrimonicultural.diba.cat/element/oniric | XXI | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Cavallet de ferro fos amb unes mides de 40 x 35 x 22 cm. L’escultura, que representa una joguina infantil, presenta un aspecte dur, robust, rovellat, res a veure amb el que seria un element de joc pels infants. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>La intenció de l’artista a través de l’objecte és transmetre el concepte de solidaritat, que va ser un dels pilars de resistència i supervivència durant la Guerra Civil espanyola.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08221-107 | C/ Montserrat, 2B. | <p>L’artista mallorquí Joan Oliver presenta una obra al·legòrica al concepte de solidaritat, representat per un cavallet de joguina que no té aspecte de joguet. El seu volum i textura busquen transmetre una degradació que ens transporti a un sentiment dramàtic, posant en qüestió així el concepte de solidaritat en l'actualitat. </p> | 41.3817000,2.0760100 | 422741 | 4581543 | 2018 | 08221 | Sant Just Desvern | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98660-10702.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98660-10701.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2025-05-26 00:00:00 | Marina Peris i David Torres - Kuanum | Joan Oliver (artista) | Forma part del conjunt escultòric del refugi antiaeri de les Escoles. | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 05:37 | |||||
| 98661 | BAM_15 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bam15 | XXI | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Reproducció escultòrica d’un model de bomba utilitzat per l’aviació italiana, aliada de Franco a la Guerra Civil espanyola, durant el bombardeig del 8 d’octubre de 1938 sobre Sant Just Desvern. Està realitzada en marbre de Carrara blanc, pel cos del projectil, i marbre de Calatorao negre per la meitat posterior. Presenta unes mides de 68 x 13 x 13 cm. i queda disposada sobre el terra.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>El contrast en l’ús dels colors de la pedra emprada en la factura de l'escultura, serveix a l’artista per plantejar una dualitat antagònica: el blanc com símbol de la pau en homenatge als ferits del bombardeig, i el negre símbol de l’horror i la barbàrie de la guerra, exemplificat en el bombardeig indiscriminat sobre la població civil.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08221-108 | C/ Montserrat, 2B. | <p>A partir del dibuix d’un manual tècnic de material bèl·lic utilitzat a la Guerra Civil espanyola, l’artista Janira Romero reinterpreta amb l’escultura una de les bombes que caigueren sobre Sant Just Desvern la nit del 8 d’octubre de 1938. Uns projectils de 15 kg d’explosiu i tipus mina, que els avions de <em>l’Aviazione Legionaria</em> italiana usaven per bombardejar la rereguarda republicana.</p> <p>Malgrat el dramatisme, l’escultora introdueix un fil d’esperança i humanitat amb la utilització de pedra blanca, color de pau, que serveix per recordar a les víctimes. El marbre negre, però, fa palès l’horror de milers de víctimes civils conseqüència dels bombardeigs sobre les poblacions allunyades del front.</p> | 41.3817000,2.0760100 | 422741 | 4581543 | 2018 | 08221 | Sant Just Desvern | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98661-10802.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98661-10803.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2025-05-26 00:00:00 | Marina Peris i David Torres - Kuanum | Janira Romero-Girón Merino (artista) | Forma part del conjunt escultòric del refugi antiaeri de Les Escoles. | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 05:37 | |||||
| 98662 | Siluetes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/siluetes | XXI | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Dibuix de cinc personatges sobre la paret del pati que dona accés al refugi antiaeri. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Realitzats amb senzills i elegants traços de color negre i blanc, estan inspirats en el testimoni de diferents persones que ocuparen el refugi de Sant Just Desvern durant la Guerra Civil: un home ferit, una mestra, una nena, una dona embarassada i un home d’avançada edat. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08221-109 | C/ Montserrat, 2B | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Inspirada en el testimoni d’habitants de Sant Just Desvern que van viure la Guerra Civil espanyola, l’artista Puri Martín Rivera creà uns senzills però efectistes dibuixos que representen un total de cinc persones, de diferent edat i gènere: un home jove ferit pel bombardeig, una mestra, una nena, una dona embarassada i un home de més de 60 anys. </span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Tots ells i elles, encara que personatges ficticis, recorden a cinc santjustencs i santjustenques reals que es van amagar davant del perill de bombardeig dins de la galeria del refugi antiaeri.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Aquests personatges formen part de l’experiència de realitat virtual de la qual es pot gaudir des del 2018, any de la reobertura del refugi i de la inauguració de la museïtzació d’aquest patrimoni, testimoni de la memòria col·lectiva d’un episodi històric del municipi. </span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.3817000,2.0760100 | 422741 | 4581543 | 2018 | 08221 | Sant Just Desvern | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98662-10901.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98662-10903.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2025-05-26 00:00:00 | Marina Peris i David Torres - Kuanum | Puri Martín Rivera (artista) | Forma part del conjunt escultòric del refugi antiaeri de Les Escoles. | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 05:37 | |||||
| 98663 | Arbreda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arbreda | XXI | <p>L'escultura 'Arbreda' és un conjunt escultòric de gran impacte visual situat entorn de l’edifici Walden 7 a Sant Just Desvern.</p> <p>Aquesta obra, realitzada en ferro, presenta una sèrie d’elements verticals que evoquen arbres estilitzats, creant un espai que connecta amb la natura a través d'una interpretació abstracta.</p> <p>Els sis arbres s'eleven verticalment amb formes arrodonides i corbes a la part superior, suggerint la forma de les capçades dels arbres.</p> <p>Cada element és prim i esvelt, amb una base vertical que s'expandeix en formes arborescents, creant la impressió d'un petit bosc o 'arbreda' conceptual.</p> <p>Aquestes estructures de ferro oxidat es fonen harmònicament amb el paisatge, establint un diàleg amb els colors de la terra i la vegetació circumdant.</p> <p>'Arbreda' busca simbolitzar la força i l’arrelament de la natura en un context urbà. Les formes estilitzades dels arbres transmeten la idea de la natura en el seu estat essencial, desproveïda de detalls, però plena de vitalitat i moviment. A més, l'ús del ferro, material resistent que es transforma amb el pas del temps, suggereix la connexió entre la permanència i el canvi constant de la natura.</p> <p>Aquest conjunt escultòric de Montserrat Sastre és una obra que convida a la contemplació i ofereix als vianants un espai per a la reflexió, integrant art, natura i arquitectura en un mateix escenari.</p> | 08221-110 | Ctra. Reial, s/n. | <p>Aquesta obra, va ser creada el 2020 com una addició recent a l'espai públic de Sant Just Desvern, concretament al voltant de l'edifici Walden 7.</p> <p>Aquesta peça neix en el context de la revitalització de l'entorn urbà del municipi, en què l'Ajuntament de Sant Just Desvern busca enriquir l'espai amb obres d'art que dialoguin amb el paisatge i la comunitat.</p> <p>El Walden 7, construït el 1975 amb un disseny icònic i innovador de l'arquitecte Ricardo Bofill, representa una visió utòpica d'urbanisme, inspirada en els ideals de comunitat i interacció amb l'entorn. Montserrat Sastre, coneixent el simbolisme d'aquest edifici i la importància del seu paper en la vida de Sant Just Desvern, va crear 'Arbreda' com una resposta artística a aquest entorn.</p> <p>'Arbreda' està inspirada en la natura i busca representar la presència d'un petit bosc en un entorn urbà. Aquesta obra de ferro oxidat es va concebre per ser resistent, perdurable i en harmonia amb els colors de l'edifici i el paisatge de la zona.</p> <p>La instal·lació d''Arbreda' és una manera d'integrar la natura dins de l'espai urbà modern, simbolitzant l'arrelament de les persones al seu entorn, malgrat el desenvolupament urbà. Montserrat Sastre, amb una llarga trajectòria en ceràmica i escultura, va voler capturar l'essència dels arbres de manera abstracta, creant formes estilitzades que evoquen la natura sense reproduir-la literalment.</p> <p>Aquesta abstracció suggereix la idea d'una natura reinterpretada, adaptada a l'espai modern del Walden 7, i al mateix temps convida a la reflexió sobre la convivència entre natura i urbanisme.</p> <p>'Arbreda' és, en definitiva, una aportació contemporània al patrimoni artístic i públic de Sant Just Desvern, enriquint l'espai amb una obra que connecta amb el paisatge i els valors de les persones que viuen a Sant Just Desvern.</p> | 41.3800400,2.0667200 | 421962 | 4581367 | 2020 | 08221 | Sant Just Desvern | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98663-11001.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98663-11002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98663-11003.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98663-11004.jpg | Inexistent | Abstracció|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2025-05-26 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón i David Torres Rodríguez - Kuanum | Montserrat Sastre Planella (artista) | La instal·lació està emplaçada a un espai enjardinat al costat del Walden 7, un edifici emblemàtic de Sant Just Desvern.El contrast entre les formes geomètriques i modernes de l'edifici i les formes orgàniques i naturalistes de l'escultura crea un efecte visual interessant, en què el ferro de l'escultura destaca, però alhora s'integra amb el color rogenc de l'entorn i de la façana del Walden. | 111|98 | 51 | 2.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 05:37 | |||||
| 98664 | Jardí de Somnis | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jardi-de-somnis | XXI | <p>Conjunt escultòric format per set obres: “Vida i esperança”, “Records”, “Sentinella”, “Ma Liberté”, “Veritat”, “Humitat” i “Respecte” instal·lades al parc de can Freixes.</p> <p>Les escultures estan realitzades a partir de grans blocs de granit sobre els quals l’artista ha intervingut, però respectant i aprofitant la forma de la roca. El resultat és l’obtenció de formes geomètriques, minimalistes, abstractes i orgàniques, amb les quals l’autor expressa i representa diferents sentiments i valors.</p> | 08221-111 | Parc de can Freixes, s/n. | <p>El conjunt escultòric 'Jardí de Somnis', obra de l’artista santjustenc Josep Plaza, va ser inaugurat el 20 de març de 2021 dins del nou espai del parc de can Freixes.</p> <p>Algunes de les peces que conformen l’obra ja havien estat exposades de manera temporal a can Ginestar l’any 2015. Posteriorment, l’any 2019, es va trobar l’enclavament actual com la ubicació més adient per instal·lar el conjunt. L’elecció del parc no va ser casual, ja que Josep Plaza va viure a tocar d’aquest punt de la ciutat amb la consegüent connexió sentimental entre l’autor i l’espai. Després de la pandèmia de la Covid-19, es va consolidar definitivament la idea d’instal·lar les obres sota el títol de “Jardí de Somnis” en record de totes les persones afectades per la malaltia. </p> <p>“Vida i esperança”, “Sentinella”, “Ma Liberté”, “Veritat”, “Humitat”, “Respecte” i “Records” són els títols de les peces que conformen el conjunt, valors i sentiments universals que Josep Plaza transmet amb la seva obra. L’última d’aquestes, titulada “Records”, va ser esculpida en el mateix parc de can Freixes a partir d’un bloc de cinc tones, per no oblidar tot el viscut durant la pandèmia. </p> | 41.3854092,2.0785122 | 422954 | 4581952 | 2015-2021 | 08221 | Sant Just Desvern | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98664-11102.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98664-11101.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98664-11103.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98664-l1430071.jpg | Inexistent | Abstracció|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | Inexistent | 2025-05-26 00:00:00 | Marina Peris i David Torres - Kuanum | Josep Maria Plaza Moreno (artista) | 111|98 | 51 | 2.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 05:37 | ||||||
| 98665 | Porta, Cadira | https://patrimonicultural.diba.cat/element/porta-cadira | <p><span><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE SANT JUST DESVERN. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><em><span>Art al carrer. </span></em></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>Sant Just Desvern.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | XXI | <p>L'escultura 'Porta, Cadira' és una peça de grans dimensions feta principalment de ferro i argila, materials que representen tant el pare de l'artista com a ella mateixa. Està formada de dues parts principals que conformen el seu nom: una porta i una cadira. </p> <p>La porta és d'arc de llinda, però culmina amb un frontó convex en què hi ha una sèrie de planxes de fang quadrades amb empremtes de diferents persones. El cos de la porta i el respatller de la cadira estan fets amb ferro de diferents gruixos, trencant la rigidesa del marc.</p> <p>Tant la porta com la cadira són elements simbòlics que sovint s'associen a temes com el pas del temps, la transició i la reflexió. La porta suggereix l'obertura a noves oportunitats o camins, mentre que la cadira ofereix un lloc de descans, però també de reflexió o reunió.</p> <p>L’obra, a més, té un fort component col·laboratiu, ja que persones del municipi van participar en la seva creació mitjançant la personalització de petites rajoles texturitzades que formen part de l'escultura. Aquestes rajoles representen les experiències, les històries i les impressions personals dels participants, integrant la veu de la comunitat en l’obra d’art. Així, 'Porta, Cadira' no només és una peça artística, sinó també un símbol de la memòria col·lectiva i de la participació ciutadana.</p> | 08221-112 | Pl. Antoni Malaret, s/n. | <p>L'escultura *Porta, Cadira*, obra de Carme Malaret, no només ret homenatge a la figura del seu pare, Antoni Malaret i Amigó, primer alcalde democràtic de Sant Just Desvern després del franquisme, sinó que també simbolitza la transició cap a la democràcia i el compromís ciutadà amb els valors de llibertat i participació. Situada a la plaça que porta el seu nom, la porta representa el pas cap a un nou període de llibertat i obertura, mentre que la cadira evoca el lideratge i la responsabilitat política d’aquesta etapa històrica.</p> <p>Malaret, artista catalana reconeguda, sovint treballa amb materials com el fang i el ferro, que incorpora també en aquesta obra, escollint-los per reflectir la personalitat vitalista i compromesa del seu pare. La seva trajectòria es caracteritza per la capacitat d'integrar la comunitat en els projectes artístics, convertint les seves obres en expressions col·lectives i simbòliques. En aquest cas, la participació dels veïns de Sant Just en la creació de l’escultura va afegir-hi un grau d’intimitat i proximitat, reforçant el seu significat com a símbol de democràcia i cohesió social.</p> <p>L'artista es va inspirar en una peça que havia creat anteriorment per al despatx del seu pare, una 'porta al coneixement' que simbolitzava el seu món personal i professional, un espai de trobada amb amics, reflexió i lectura. Aquest concepte de la 'porta' com a símbol de pas i trànsit va estructurar el projecte, emmarcat en un espai de trobada i convivència que fa de 'Porta, Cadira' molt més que una escultura: és un punt de reflexió sobre la història, la identitat i el futur del municipi.</p> | 41.3820100,2.0761900 | 422756 | 4581577 | 2015 | 08221 | Sant Just Desvern | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98665-11201.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98665-11203.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | Inexistent | 2025-05-26 00:00:00 | Marina Peris i David Torres Rodríguez- Kuanum | Carme Malaret (artista ceramista) | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 05:37 | |||||
| 98666 | Xarxes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xarxes | <p><span><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE SANT JUST DESVERN. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><em><span>Art al carrer. </span></em></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>Sant Just Desvern.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | XX | <p>L'escultura 'Xarxes' consisteix en una estructura metàl·lica pintada en blau i blanc.</p> <p>A la base del creixement de dos dels pilars blaus que suporten aquestes xarxes, hi ha unes peces triangulars en les quals hi ha escrit en lletres blaves uns versos de l'artista Montserrat Sastre, amb els quals expressa sentiments de memòria, alliberament i connexió amb el futur:</p> <p><em> 'Rodejat de xarxes', 'Deixo aquest record' i 'Tot mirant al futur'</em></p> <p>Aquestes paraules donen veu a l’obra, subratllant el concepte de preservar el passat mentre s’avança alhora que actuen com una espècie de signatura o declaració poètica, aportant una dimensió simbòlica a l'escultura.</p> <p>El conjunt de l'estructura artística simula unes xarxes de protecció, creant un diàleg visual i emocional amb l'edifici i el seu passat.</p> <p>Sastre, l'autora, va incorporar materials que evoquen les textures i sensacions de les xarxes, aportant una dimensió poètica que connecta amb la idea de record i de memòria viva de l'espai.</p> <p>Aquesta instal·lació no només evoca la memòria de la rehabilitació del Walden-7, sinó que també es presenta, com ja s'ha anunciat, com una mirada cap al futur.</p> | 08221-113 | Av. Indústria, s/n. | <p>Aquesta obra recorda un moment específic en la història de l'edifici Walden 7, quan, durant els anys de rehabilitació, la construcció estava protegida per xarxes que envoltaven les façanes per tal de garantir la seguretat de l’espai i especialment, de les persones.</p> | 41.3806700,2.0675100 | 422029 | 4581436 | 1995 | 08221 | Sant Just Desvern | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98666-11302_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98666-11303_0.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2025-05-26 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón i David Torres Rodríguez- Kuanum | Montserrat Sastre Planella (artista) | 'Xarxes' forma part de la Ruta 3 d'Art Singular.Walden7. | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 05:37 | ||||
| 98667 | 5 x 5 x 5 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/5-x-5-x-5 | <p><span><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE SANT JUST DESVERN. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><em><span>Art al carrer. </span></em></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>Sant Just Desvern.</span></span></span></span></span></span></p> | XX | <p>5 x 5 x 5 és una escultura que es troba a sobre d'una plataforma elevada i amb materials argilosos a la base. Consta de quatre columnes, les quals generen un cub virtual inacabat, amb perllongació de diversos elements que sorgeixen de la part més elevada d'aquestes columnes, enunciant una continuació que l'espectador pot omplir mentalment fins a poder crear un cub. La intenció és fugir d'una figura tancada, a partir de la presència d'aquests pilars, metàl·lics i de color blau, els quals tenen unes bases quadrangulars que poden actuar com a seients per a la contemplació i participació en un fòrum obert.</p> <p>Tant el títol de l'obra com la seva configuració física responen a unes mides que se suposen un espai ideal, l'utòpic d'habitatge. Aquestes són les mides bàsiques de l'estructura del Walden-7.</p> <p>A terra, a l'interior d'aquest cub ideal, hi ha dibuixat un laberint de rajoles blanques i blaves per a divertiment dels infants, un laberint que alhora simbolitza el difícil procés de consolidació de la zona Walden i cada columna té un significat:</p> <ol> <li>El territori: Sant Just Desvern.</li> <li>Els vestigis: l'antiga fàbrica de ciment Sanson</li> <li>L'experimentació: el Walden 7</li> <li>La consolidació: l'illa Walden.</li> </ol> | 08221-114 | Pl. de la Pau, s/n. | <p>L'autora va trobar una font d'inspiració en les mesures 5 x 5 x 5, que componen l'espai ideal, l'hàbitat natural, segons l'arquitecte Cerdà.</p> | 41.3804109,2.0690629 | 422158 | 4581406 | 1998 | 08221 | Sant Just Desvern | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98667-11402.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98667-11403.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98667-11404.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2025-05-26 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón i David Torres Rodríguez - Kuanum | Carme Malaret (artista) | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 05:37 | |||||
| 98668 | Estrès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/estres | <p><span><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE SANT JUST DESVERN. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><em><span>Art al carrer. </span></em></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>Sant Just Desvern.</span></span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Conjunt escultòric realitzat per l’artista Quim Lluís que reflexiona sobre l’estrès a la societat actual.</p> <p>Està format per tres volums diferents: un petit cilindre inclinat que surt del terra; una figura humana realitzada a partir de volums que fuig corren de l’estrès; i un gran cilindre giratori de 8 m. d’alçada amb pintures al·legòriques a l’angoixa.</p> <p>Les pintures del gran cilindre fetes a partir de pinzellades i traços simples, utilitza tonalitats ocres com les del pròxim edifici Walden 7. A més cal destacar que l’autor deixa a mig pintar aquest volum intencionadament, amb la voluntat que sigui la ciutadania qui d’una manera participativa acabi de completar l’obra.</p> <p>Participació que també és present en el fet de poder fer girar sobre si mateix el gran cilindre, convertint-se en metàfora de l’espiral d’estrès en la qual vivim.</p> | 08221-115 | Pl. de Camoapa, s/n. | <p>Escultura encarregada per l’Ajuntament a l’artista Quim Lluís per dignificar un espai de nova urbanització, la plaça de Camoapa, proper a l’edifici Walden 7. L’obra va ser inaugurada durant la celebració de les Festes de Tardor de l’any 1996. </p> <p>L’autor reflexiona sobre l’estrès al qual estem sotmesos de manera quotidiana a la societat actual. A partir dels tres elements que componen l’escultura, un element que neix, un altre adolescent i un adult, l’artista porta aquest estat anímic a qualsevol dels moments vitals d’una persona.</p> | 41.3819447,2.0691834 | 422170 | 4581575 | 1995 | 08221 | Sant Just Desvern | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98668-11501.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98668-11502.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98668-11503.jpg | Inexistent | Abstracció|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | Inexistent | 2025-05-26 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón i David Torres- Kuanum | Quim Lluís | 111|98 | 51 | 2.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 05:37 | |||||
| 98669 | Fris ceràmic del Parador | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fris-ceramic-del-parador | <p><span><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE SANT JUST DESVERN. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><em><span>Art al carrer. </span></em></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>Sant Just Desvern.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span>CARDONA, Daniel; DE FABREGUES-BOIXART, Oriol; FERRER, Xavier; GUASCH, David; MALARET, Antoni; MORAN, Josep; NUET, Josep; PANAREDA, Josep Maria; PÉREZ, Jordi; RENOM, Mercè (1987). <em>Sant Just Desvern, un paisatge i una història</em>. Ajuntament de Sant Just Desvern, Publicacions de l’Abadia de Montserrat.</span></span></p> <p><span><span>FONT GRASA, Pere; REVERTER SALA, Teresa (2010). <em>L'Abans de Sant Just Desvern: Recull gràfic 1870-1975</em>. Col·lecció Baix Llobregat. El Papiol: Editorial Efadós / Ajuntament de Sant Just Desvern.</span></span></p> <p><span><span>OBIOLS AUTONELL, Aina (2003). <em>Un patrimoni que es fa mirar</em>. <em>Sant Just Desvern</em>. Ajuntament de Sant Just Desvern.</span></span></p> <p><span><span>PÉREZ SÀNCHEZ, Miquel; ROURA NUBIOLA, Margarida; SANAHUJA TORRES, Dolors; SOLIAS ARÍS, Josep Maria (1982-1986).<em> Catàleg i Pla Especial de Protecció i Rehabilitació del Patrimoni Arquitectònic de Sant Just Desvern</em>. Ajuntament de Sant Just Desvern. </span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>RIVEROLA SABATÉ, Montserrat; AMIGÓ BARBETA, Jordi; PERPIÑÀ PALAU, Josep (1995). </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><em><span>Cronologia i fets de Sant Just Desvern al segle XX (1900-1993)</span></em></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>. Ajuntament de Sant Just Desvern.</span></span></span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Fris ceràmic format per sis plafons de rajoles refractàries pintades. La composició artística està disposada a l’edifici conegut com el Parador, a la meitat superior de la façana orientada cap a la rambla de Sant Just, situat al número 25 d'aquesta via. </p> <p>L’obra va ser realitzada l’any 1965 per dos reconeguts artistes plàstics: el pintor, dibuixant i escultor Josep Guinovart; i Xavier Modolell, ceramista i escultor santjustenc. </p> <p>Els panells presenten unes dimensions de 2,80 x 1,70 m, els dos més petits fets amb 221 rajols de 20 x 10 cm; i 3,40 x 1,70 m els quatre més grans realitzats amb 255 rajols de 20 x 10 cm. </p> <p>La composició pictòrica, d’estil abstracte, està realitzada amb colors de tonalitats blanques, negres, blavoses i marronoses. Al primer plafó figura una inscripció manuscrita amb la data i els noms dels artistes “<em>65 Guinovart X. Modolell</em>”.</p> | 08221-116 | Rbla. de Sant Just, 25. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>L’edifici del Parador va ser inaugurat l'any 1944 com una sala d’espera de les línies d’autobusos que connectaven el municipi amb Barcelona. L’aspecte inicial de la infraestructura, que en un primer moment era una construcció de planta baixa, va ser posteriorment reformada tancant el perímetre amb vidrieres i fusta. L’any 1964 aquell edifici primigeni es va enderrocar i s'aixecà el que encara perdura, una construcció racionalista de dues plantes amb estructura metàl·lica. Va ser llavors quan l’arquitecte Josep Alemany Juvé, encarregat de fer el projecte del nou edifici que allotjaria la Biblioteca Popular de la Diputació de Barcelona, va encarregar a Xavier Modolell el fris ceràmic. S’establí una col·laboració per la confecció de l’obra artística, el disseny de la composició va anar a càrrec del pintor Josep Guinovart i el treball ceràmic va recaure sobre Xavier Modolell, escultor i ceramista, que va ser l’encarregat de traspassar el dibuix al suport ceràmic.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Finalment, l’any 1965 després de realitzar la cocció de les peces ceràmiques a la fàbrica Pujol i Bausis d’Esplugues de Llobregat, es col·locava el fris. El 16 de juny d’aquell mateix any, es feia la inauguració de la Biblioteca Popular de la Diputació de Barcelona de Sant Just Desvern. </span></span></span></span></span></span></p> | 41.3824971,2.0740986 | 422582 | 4581633 | 1965 | 08221 | Sant Just Desvern | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98669-11603.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98669-11602.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98669-11601.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98669-img20250123134640.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98669-img20250123134632.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98669-img20250123134625.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98669-img20250123134616.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98669-img20250123134608.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98669-img20250123134600.jpg | Inexistent | Abstracció|Informalisme|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | Inexistent | 2025-06-20 00:00:00 | Marina Peris i David Torres - Kuanum | Josep Guinovart Bertran (pintor, gravador, dibuixant), Francesc Xavier Modolell Lluch (escultor, ceramista), Pujol i Bausis (fabricant) | Art urbà. | 111|114|98 | 51 | 2.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 05:37 | ||||
| 98670 | Enric Morera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/enric-morera | <p><span><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE SANT JUST DESVERN. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><em><span>Art al carrer. </span></em></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>Sant Just Desvern.</span></span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Monòlit de pedra calcària en forma de prisma rectangular vertical, superfície irregular, amb línies rectes i proporcions allargades.</p> <p>S'aixeca en una zona senzillament enjardinada, al centre de la plaça del mateix nom, a sobre d'una base quadrangular, més ampla que la resta de la pedra, que constitueix el suport base del monument.</p> <p>L'estructura sòlida i simple, contrasta amb el detall de la terracota decorativa que hi ha en una d'una de les cares. Es tracta d'un relleu que representa un àngel tocant un orgue portàtil. Per sota d'aquesta placa, i gravada a la pedra, hi ha la següent inscripció en lletra capital: 'A / Enric / Morera / 1865-1942'.</p> | 08221-117 | Pl. d'Enric Morera, s/n. | <p>Monument erigit en el centenari del naixement d'Enric Morera (1865-1942), mestre compositor català.</p> | 41.3825700,2.0736400 | 422543 | 4581641 | 1965 (data d'inauguració) | 08221 | Sant Just Desvern | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98670-11701.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98670-117-02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98670-11703.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98670-11704.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2025-05-26 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón i David Torres Rodríguez - Kuanum | Rafael Solanich i Ballús | L'orfeó de Sant Just Desvern s'anomena Enric Morera en homenatge al mestre compositor. | 119|98 | 51 | 2.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 05:37 | ||||
| 98671 | Dipòsit de la plaça del Sagrat Cor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/diposit-de-la-placa-del-sagrat-cor | <p>CARDONA, Daniel; DE FABREGUES-BOIXART, Oriol; FERRER, Xavier; GUASCH, David; MALARET, Antoni; MORAN, Josep; NUET, Josep; PANAREDA, Josep Maria; PÉREZ, Jordi; RENOM, Mercè (1987). <em>Sant Just Desvern, un paisatge i una història</em>. Ajuntament de Sant Just Desvern, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, <span><span><span>Col·lecció Abat Oliba, 57, p. </span></span></span><span><span><span>468.</span></span></span></p> <p>CARDONA GELABERT, Jordi (1995). 'Els pous a Sant Just Desvern'. <em>Miscel·lània d’Estudis Santjustencs</em>, núm. 6, p. 209-23. </p> <p><span><span><span><span><span><span>FONT GRASA, Pere; REVERTER SALA, Teresa (2010). </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><em><span>L'Abans de Sant Just Desvern: Recull gràfic 1870-1975</span></em></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>. Col·lecció Baix Llobregat. El Papiol: Editorial Efadós / Ajuntament de Sant Just Desvern, pp. 134-5.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><em>Guia Oficial de Sant Feliu de Llobregat y su partido</em>. Guies Catalonia 1927, p 112.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>OBIOLS AUTONELL, Aina (2003). </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><em><span>Un patrimoni que es fa mirar</span></em></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><em><span>Sant Just Desvern</span></em></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>. Ajuntament de Sant Just Desvern, pp. 36-7.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p>PÉREZ SÀNCHEZ, Miquel; ROURA NUBIOLA, Margarida; SANAHUJA TORRES, Dolors; SOLIAS ARÍS, Josep Maria (1982-1986). <em>Catàleg i Pla Especial de Protecció i Rehabilitació del Patrimoni Arquitectònic de Sant Just Desvern</em>. Ajuntament de Sant Just Desvern, pp. 54-5.</p> <p>VIDAL JANSÀ, Mercè (coord.); MESALLES, Jordi; PIZARRO, Lluís (2002). <em>Guia del patrimoni arquitectònic de Sant Just Desvern. </em>Fitxa 91. Arxiu Municipal de Sant Just Desvern. Sant Just Desvern.</p> <p><span><span><span><em>100 Anys 1925-2025. Sagrat Cor de Jesús Sant Just Desvern</em>. Ed. Parròquia dels Sants Just i Pastor. Juny de 2025.</span></span></span></p> | XX | <p>Dipòsit d’aigua construït l’any 1925 al bell mig de la plaça del Sagrat Cor. Es tracta d’un dipòsit en alçada, en forma de torre, amb una estructura d'obra formada per tres cossos principals. La part més baixa és la base del conjunt, de forma poligonal tirant a triangular, que està rematada a la part alta per motllures simples.</p> <p>Per sobre de la base, presenta quatre pilastres de secció rectangular que també estan decorades amb senzilles motllures a la part alta. Les pilastres, en quedar unides amb arcs de mig punt a la part superior, defineixen un espai interior a manera de templet que allotja una imatge escultòrica del Sagrat Cor de Jesús.</p> <p>La part superior és el dipòsit cilíndric de formigó, que està sustentat per les pilastres. De factura simple, destaquen les senzilles decoracions de motllures al terç superior i de cassetons sobre la superfície corba, que li confereixen un aspecte que va més enllà del seu caràcter purament funcional.</p> <p>A una de les parets de la base hi ha una placa commemorativa amb la inscripció: “ <em>AQVESTA TORRE D'AIGVES, DEDICADA A GLORIFICAR EL SAGRAT COR DE JESVS, FOV CONSTRVIDA PER GASPAR MODOLELL JANÉ I INAVGVRADA EL 19 DE JVLIOL DE 1925</em>”.</p> | 08221-118 | Pl. del Sagrat Cor, s/n. | <p>Cap a finals del primer quart del segle XX Gaspar Modolell i Jané, que era propietari dels terrenys que actualment conformen la plaça del Sagrat Cor, prengué la iniciativa d’urbanitzar-los amb un conjunt de cases de planta baixa, pis i jardí, projectades per l’arquitecte Josep Alemany.</p> <p>El primer pas per la urbanització va ser la construcció d’un dipòsit d’aigua, inaugurat el 19 de juliol de 1925, necessari per proveir de líquid vital als futurs habitants del conjunt. Segons la tradició local, Gaspar Modolell va convidar un frare caputxí a dinar i aquest, utilitzant les seves habilitats de saurí, va descobrir un pou d'aigua que acabaria subministrant a la torre d'aigües.</p> <p>Aquest dipòsit, que es va ubicar al mig de la plaça que vertebra el barri residencial, emmagatzemava l’aigua procedent d’un pou de 22 m. de fondària. L’aigua era bombejada per un motor Berga Puigjaner fins a l’estructura cilíndrica elevada, el que permetia pressuritzar-la per distribuir-la posteriorment per gravetat a les vuit torres de la urbanització. Els residents a les cases l’utilitzaven tant pel consum domèstic com per regar els jardins.</p> <p><span><span><span>Amb motiu de la festa de celebració dels 100 anys del dipòsit, per part de la Parròquia dels Sants Just i Pastor el 25 de juliol de 2025 es va instal·lar una segona placa commemorativa d’aquesta festa.</span></span></span></p> | 41.3810652,2.0739712 | 422569 | 4581475 | 1925 | 08221 | Sant Just Desvern | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98671-11801.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98671-11802.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98671-11803.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98671-20241102125740.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | BCIL | 2025-09-22 00:00:00 | Marina Peris i David Torres - Kuanum | Gaspar Modolell Jané (promotor), Pi, Seculí y Campreciós Paletes (empresa contractista) | 119|98 | 47 | 1.3 | 1761 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 05:37 | |||||
| 98672 | Vern, Escultura al Mil·lenari | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vern-escultura-al-millenari | <p><span><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE SANT JUST DESVERN. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><em><span>Art al carrer. </span></em></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>Sant Just Desvern.</span></span></span></span></span></span></p> | XX, XXI | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Escultura de l’artista Montserrat Sastre que representa de manera abstracta un vern, l’arbre caducifoli <em><span><span>Alnus glutinosa</span></span></em>, fent referència al nom de la població de Sant Just Desvern.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Realitzada en bronze, presenta tronc tubular i una capçada esquemàtica realitzada a partir de làmines corbades de bronze. Amb unes dimensions de 2 m d’alçada, 0,65 m d’amplada i 0,16 m de fons, està presentada sobre una base quadrangular de pedra.</span></span></span></span></span></span></p> | 08221-119 | Jardí del parc del Mil·lenari, s/n. | <p>L'obra original de l’any 1987 va ser realitzada per l’artista santjustenca Montserrat Sastre amb motiu de la celebració del mil·lenari de la població.</p> <p>Quan l’any 2003 es remodelà el parc del Mil·lenari, es va fer una segona fosa de l’escultura, ja que la primera feta a la foneria Milà de Valls havia estat robada. La mateixa artista va realitzar un motlle de l’obra escultòrica original de fusta, peça que encara es conserva a dependències de l’Ajuntament de Sant Just Desvern, per tal de recuperar l’escultura de bronze, que va ser inaugurada a l’emplaçament actual el mes d’abril del 2003. </p> | 41.3842620,2.0779020 | 422902 | 4581825 | 1987, 2003 | 08221 | Sant Just Desvern | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98672-11901.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98672-11902.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98672-11903.jpg | Inexistent | Abstracció|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | Inexistent | 2025-06-20 00:00:00 | Marina Peris i David Torres - Kuanum | Montserrat Sastre Planella (artista) | 111|98 | 51 | 2.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 05:37 | |||||
| 98673 | Creu del Pedró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-del-pedro-5 | <p><span><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE SANT JUST DESVERN. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><em><span>Art al carrer. </span></em></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>Sant Just Desvern.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span>CARDONA, Daniel; DE FABREGUES-BOIXART, Oriol; FERRER, Xavier; GUASCH, David; MALARET, Antoni; MORAN, Josep; NUET, Josep; PANAREDA, Josep Maria; PÉREZ, Jordi; RENOM, Mercè (1987). <em>Sant Just Desvern, un paisatge i una història</em>. Ajuntament de Sant Just Desvern, Publicacions de l’Abadia de Montserrat.</span></span></p> <p><span><span>FONT GRASA, Pere; REVERTER SALA, Teresa (2010). <em>L'Abans de Sant Just Desvern: Recull gràfic 1870-1975</em>. Col·lecció Baix Llobregat. El Papiol: Editorial Efadós / Ajuntament de Sant Just Desvern.</span></span></p> <p>OCHOA GONZÁLEZ, Juli (2012). “La Creu del Pedró: pedra i ferro”. <em>Miscel·lània d’Estudis Santjustencs</em>, núm. 17, p. 37-81.</p> <p><span><span>TENAS ALIBÉS, Antonino (1947). <em>Notes històriques del poble i parròquia de Sant Just Desvern. </em>Barcelona.</span></span></p> | XX, XXI | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Creu de ferro forjat de secció cilíndrica, profusament decorada al peu, als braços i a la cúspide, amb volutes, flors i elements vegetals. Descansa sobre un fust realitzat a partir de quatre passamans de mitja canya que envolten un altre de secció quadrada, tots ells units per dos cèrcols que presenten quatre flors de quatre pètals cadascun. </span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>El fust reposa sobre una base anular envoltada per quatre volutes, elements que estan col·locats a sobre d’un bloc quadrangular de pedra. A l’extrem superior del fust, punt d’unió amb la creu pròpiament dita, destaquen un altre grup de quatre volutes i quatre flors de quatre pètals. Tot el conjunt descansa sobre un cub d’acer patinable, afegit l’any 2011, amb la inscripció 'CREU DEL PEDRÓ' i una altra per sota amb un breu text que explica la història de la creu. Tot el conjunt, exceptuant la base d’acer patinable, presenta una alçada de 2,05 m.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08221-120 | C/ de la Creu del Pedró, 31. | <p>L’origen de la creu del Pedró es remunta al 2 de febrer de 1919, moment en el qual es va col·locar una primera creu de pedra, actualment desapareguda, en motiu de la celebració de la Santa Missió.</p> <p>Les Santes Missions, promogudes pel llavors bisbe de Barcelona Enrique Reig Casanova, es desenvoluparen dins d’un context d’intensa activitat pastoral entre els anys 1917, 1918 i 1919, enfocat a refermar el catolicisme a les diòcesis del bisbat.</p> <p>El lloc escollit per erigir la creu va ser un turó situat per sobre del petit nucli urbà de Sant Just Desvern, proper a la masia de can Freixes. Aquest punt del municipi, no urbanitzat en aquells moments, era conegut com el Pedró per la fita de pedra que ja existia al costat del camí que discorria per aquest lloc.</p> <p>Arran del moviment anticlerical desfermat els primers dies de la Guerra Civil espanyola a les poblacions que van quedar sota el control del bàndol republicà, aquella primigènia creu de pedra va ser destruïda pels moviments revolucionaris incontrolats.</p> <p>Un cop finalitzada la guerra, el 14 de juliol de 1940, es va inaugurar una nova creu que va ser beneïda pel bisbe de Barcelona després d’una missa solemne, celebrada a parròquia dels Sants Just i Pastor de la població. La nova creu de ferro forjat, que substituí la de pedra erigida l’any 1919, va ser manufacturada als tallers de l’empresa santjustenca <em>Forjas Antonio Trullén</em> propietat d’Antoni Trullén Lozano, ubicada a l’actual avinguda del Baix Llobregat i del carrer de la Forja.</p> <p>El creixement urbà del barri a partir de la dècada de 1950, va acabar deixant l’emplaçament de la creu en un espai poc destacat i amable, mig amagada a la vista dels veïns i veïnes. Finalment, el 15 de març de 2011 es van iniciar els treballs de trasllat de la creu a l’emplaçament actual dins del parc del Canigó, a 185 m. del seu lloc original.</p> | 41.3862272,2.0799431 | 423075 | 4582042 | 1940, 1994 (restauració), 2011 (trasllat a la ubicació actual) | 08221 | Sant Just Desvern | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98673-img20250123131756.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98673-img20250123132102.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98673-img20250123131955.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98673-img20250123131837.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | Inexistent | 2025-05-26 00:00:00 | David Torres Rodríguez - Kuanum | Forjas Antonio Trullén | 119|98 | 51 | 2.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 05:37 | |||||
| 98674 | Monòlit a Montfalcone | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monolit-a-montfalcone | XX | <p>Conjunt escultòric format per una àncora de ferro de grans dimensions que es recolza sobre un monòlit de pedra. El monument commemora l’agermanament entre l’Orfeó Enric Morera de Sant Just Desvern i el Cor Ermes Grion de la localitat italiana de Monfalcone, població del golf de Trieste. La situació costanera de la ciutat italiana i la importància del sector industrial dedicat a la fabricació de vaixells queden representades per l’àncora. </p> <p>Al peu de l’escultura una placa de bronze porta la inscripció: ”IL CORO “E.GRION” DI MONFALCONE-ITALIA IN FRATERNITÀ CON L'ORFEÓ “E.MORERA” ALLA CITÀ DI S.JUST DESVERN. 8 AGOSTO 1976”. A més de la inscripció, a la placa hi ha a la cantonada inferior esquerra la representació figurada del castell de Monfalcone (Rocca di Monfalcone), i a la cantonada inferior dreta una campana, element principal de l’escut de Sant Just Desvern.</p> <p>En origen el monument tenia una altra placa sobre el monòlit de pedra, amb la representació del castell de Monfalcone i la llegenda “PLAÇA MONFALCONE”, placa actualment desapareguda. </p> <p>El monument presenta unes dimensions 2,20 m d’alçada, 2,05 m d’amplada i 1,80 m de fons.</p> | 08221-121 | Pl. de Montfalcone, s/n. | <p>L'any 1965 l'Orfeó Enric Morera de Sant Just Desvern i el Cor Ermes Grion, de la ciutat italiana de Monfalcone, coincidiren en el concurs internacional Guido d'Arezzo a la Toscana.</p> <p>Arran de la participació en aquest concurs, s’establí una relació entre els dos cors que fructificà amb l’agermanament de les entitats l’any 1976, quan se celebrava el 25è aniversari de la fundació de l'Orfeó Enric Morera. Per celebrar aquest fet històric el cor italià participà en la Festa Major de 1976 i oferí el monument a l’entitat santjustenca.</p> | 41.3944528,2.0756187 | 422723 | 4582958 | 1976 | 08221 | Sant Just Desvern | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98674-20250202140923.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98674-20250202140837.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98674-20250202140749.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98674-20250202140845.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | Inexistent | 2025-06-20 00:00:00 | David Torres Rodríguez - Kuanum | 119|98 | 51 | 2.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 05:37 | |||||||
| 98675 | Catalunya, homenatge a l’11 de Setembre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/catalunya-homenatge-a-l11-de-setembre | <p><span><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE SANT JUST DESVERN. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><em><span>Art al carrer. </span></em></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>Sant Just Desvern.</span></span></span></span></span></span></p> <p>AJUNTAMENT DE SANT JUST DESVERN (2015). '25 anys de l’escultura Catalunya, homenatge a l’Onze de Setembre'. <em>El Butlletí. Poble i Ciutat, </em>núm. 276, p. 2.</p> | XX | <p>Escultura realista en bronze d’una figura femenina a mida real, que porta un vestit fins als peus i els cabells recollits. Està dreta en una posició de moviment cap al front, amb la cama dreta avançada, els braços estirats enrere i els punys tancats. Presenta unes mides d'1,59 m d’alçada, 0,60 m d’amplada i 0,45 m de fons.</p> <p>L’obra està sobre una peanya quadrangular de marbre blanc, al frontal de la qual hi ha gravada la inscripció “A l'11 de setembre Diada Nacional de Catalunya. Sant Just Desvern 1990”. A la banda dreta de la peanya una placa indica l’autoria de l’escultura amb la inscripció “Bori 1990”.</p> <p>L’artista representa a Catalunya amb una figura femenina en posició forta, decidida, altiva i serena, que avança cap al davant, cap al futur.</p> | 08221-122 | C/ Onze de Setembre, s/n. | <p>Escultura realitzada per l’artista Concepció Gómez Bori per encàrrec de l’Ajuntament de Sant Just Desvern. Fou inaugurada l’11 de setembre de l’any 1990 i des d’aquell any és el punt de concentració de la ciutadania, les autoritats i les associacions de Sant Just Desvern per celebrar la Diada Nacional de Catalunya.</p> <p>Estilísticament, l’escultura està influenciada per l’obra del reconegut escultor Josep Clarà, amb tota probabilitat per la relació d’aquest amb el pare de Concepció Gómez, que era escultor i fonedor artístic.</p> | 41.3876912,2.0730431 | 422499 | 4582210 | 1990 | 08221 | Sant Just Desvern | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98675-12201.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98675-12202.jpg | Inexistent | Realisme|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2025-06-20 00:00:00 | Marina Peris i David Torres - Kuanum | Concepció Gómez Bori | 103|98 | 51 | 2.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 05:37 | |||||
| 98676 | Alegro | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alegro | <p><span><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE SANT JUST DESVERN. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><em><span>Art al carrer. </span></em></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>Sant Just Desvern. </span></span></span></span></span></span></p> <p>AJUNTAMENT DE SANT JUST DESVERN (2021). “Art al Carrer a Sant Just”<em>. Sant Just Desvern El Butlletí, </em>núm. 333, p. 1-6.</p> | XXI | <p>Escultura esquemàtica d’un cos humà en moviment. Està realitzada a partir de tres varetes d’acer de secció cilíndrica doblegades, una per les extremitats superiors, una per les inferiors i una pel tronc. El cap queda resolt amb una secció de tronc d’arbre.</p> <p>El moviment de l’escultura queda definit amb la disposició orgànica dels elements d’acer. Així, la cama dreta queda recolzada a terra lleugerament flexionada, mentre que l’esquerra es flexiona totalment a l’aire. Les extremitats superiors queden cap enrere del cos i el cap s’alça mirant amunt.</p> <p>L’autor, Alfonso Mirat, crea una obra que transmet una sensació de lleugeresa, moviment i jovialitat, conduint a l’espectador a sensacions emocionals d’alegria espontània.</p> | 08221-123 | Pg. de la Muntanya, 25. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>L’artista menorquí Alfonso Mirat plasma amb <em>Alegro</em> el moviment, la flexibilitat, l’alegria i l’espontaneïtat. Tots aquests trets estan vinculats amb qualsevol de les disciplines esportives que es practiquen al Complex Esportiu Municipal La Bonaigua. Així, la seva escultura com un gimnasta en ple exercici, rep i dona la benvinguda a les usuàries del poliesportiu de la ciutat.</span></span></span></span></span></span></p> | 41.3901935,2.0755819 | 422715 | 4582486 | 2000 | 08221 | Sant Just Desvern | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98676-img20250217113921.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98676-l1430711.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98676-l1430714.jpg | Inexistent | Abstracció|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | Inexistent | 2025-05-26 00:00:00 | David Torres Rodríguez - Kuanum | Alfonso Mirat | 111|98 | 51 | 2.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 05:37 | |||||
| 98677 | Monòlit a Fernando Leuthard | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monolit-a-fernando-leuthard | <p><span><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE SANT JUST DESVERN. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><em><span>Art al carrer. </span></em></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>Sant Just Desvern. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE SANT JUST DESVERN (2021). “Art al Carrer a Sant Just”</span></span><em><span>. Sant Just Desvern El Butlletí, </span></em></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>núm. 333, p. 1-6.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>BENÍTEZ, Carles; GIRONÈS, Jordi (1980). 'El Sr. Fernando: una vida per l'esport'. <em>La Vall de Verç, </em>núm. 12, p. 8-9.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>VILLALONGA ESCUDERO, Ramon (2011). </span></span></span></span></span></span>“Hoquei Club Sant Just, Cinquantenari: 1959-2009”. <em>Miscel·lània d’Estudis Santjustencs</em>, núm. 16, p. 167-207.</p> | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'>Monòlit obra de l'artista santjustenc Xavier Modolell Lluch. Realitzat a partir d’un gran bloc de pedra calcària tallada i desbastada, de forma poligonal plana, a una de les seves cares presenta un medalló de bronze i una placa de pedra. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>El medalló de bronze circular, situat a la cantonada superior esquerra, presenta el cap de Fernando Leuthard mirant a l’esquerra. A la base del monòlit, una placa de rectangular de pedra porta gravada la inscripció '<em>EL POBLE DE SANT JUST DESVERN A FERNANDO LEUTHARD EGLI JUNY 1981'</em>.</span></span></span></span></p> | 08221-124 | Pg. de la Muntanya, 25. | <p>Fernando Leuthard arribà a Sant Just Desvern, des de la seva Suïssa natal, durant la Guerra Civil espanyola. La seva relació en aquells moments amb Sant Just Desvern no era una altra que la vinculació familiar amb la directora del Sanatori del carrer Bonavista, que era la seva cunyada.</p> <p>Des de la seva arribada es va integrar ràpidament a la vida social i cultural de la població, desenvolupant de manera activa iniciatives diverses entorn de l’esport local, especialment dirigides als infants de Sant Just. La seva participació en l’esport local va començar amb l'equip de futbol santjustenc, del qual en va ser president entre 1953 i 1957. D’igual manera, es va dedicar a potenciar els equips d’handbol i hoquei sobre patins, sent president del Club de Patinatge i de l'Hoquei durant uns anys.</p> <p>L’any 1971 es creà el Trofeu senyor Fernando, un certamen esportiu per homenatjar la figura de Fernando Leuthard i el seu paper dins de l’esport santjustenc. Aquest va canviar de nom arran de la seva mort, passant a denominar-se <em>Memorial Senyor Fernando</em>.</p> <p>També amb motiu del seu traspàs l’any 1980, s’inaugurà el mes de juny de 1981 a les instal·lacions de l’antic poliesportiu municipal, el monòlit que encara recorda el seu paper en l’esport local.</p> | 41.3904923,2.0760150 | 422752 | 4582518 | 1981 | 08221 | Sant Just Desvern | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98677-img20250217113604.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98677-img20250217113801.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98677-img20250217113706.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98677-img20250217113714.jpg | Inexistent | Historicista|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2025-05-26 00:00:00 | David Torres Rodríguez - Kuanum | Xavier Modolell Lluch (escultor) | 116|98 | 51 | 2.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 05:37 | |||||
| 98678 | Drac (la llegenda negra) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/drac-la-llegenda-negra | <p><span><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE SANT JUST DESVERN. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><em><span>Art al carrer. </span></em></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>Sant Just Desvern.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE SANT JUST DESVERN (2021). “Art al Carrer a Sant Just”</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><em><span>. Sant Just Desvern El Butlletí, </span></em></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>núm. 333, p. 1-6.</span></span></span></span></span></span></p> | XX | La placa que indica l'autoria està ratllada i resulta pràcticament il·legible. | <p>Escultura en pedra de color gris que interpreta de manera abstracta la figura d’un drac. Tallada en un sol bloc de pedra, la base quadrangular contrasta amb la resta de l’escultura, de formes sinuoses i rugoses que recorden el cos d’una serp que s’enrosca sobre si mateixa en un intent de posar-se dreta. A l’extrem superior es presenta el cap, de manera esquemàtica, amb una forma triangular.</p> <p>Obra de l’escultor Jordi Torras, “Drac (la llegenda negra)” està situada al jardí de can Ginestar molt propera a l’entrada de l’edifici.</p> <p>Té unes dimensions d'1,50 m d’alçada, 0,65 m d’amplada i 0,60 m de fondària, i està disposada sobre la soca d’un arbre. A la part frontal de la base porta una placa de metall pràcticament il·legible amb la inscripció '<em>LA LLEGENDA NEGRA AUTOR JORDI TORRAS 1996'</em>.</p> | 08221-125 | C/ de Carles Mercader, 17. | <p><span><span><span lang='CA'><em>Drac (la llegenda negra) </em>de l'escultor Jordi Torras, és una obra que explora la transformació i distorsió de la història a través de formes abstractes plenes de simbolisme. El tret característic de l’escultura és la sinuositat de la pedra tallada, que crea una sensació de moviment i tensió. El color gris de la pedra evoca una fredor que al·ludeix a la permanència de la història, encara que aquesta hagi estat tergiversada al llarg del temps.</span> <span lang='CA'>A més, el color pot evocar la pols de la història oblidada, relats antics que han quedat enrere i que, com l'obra de Torras, esperin ser redescoberts i reinterpretats.</span></span></span></p> <p><span><span><span lang='CA'>Les formes estan definides per plecs i ondulacions que semblen l'escorça d'un arbre o fins i tot les ondulacions d'una serp, un símbol de transformació i adaptació en moltes cultures. Aquesta textura rugosa i orgànica contrasta amb la forma abstracta i desafiadora, que és retorçada i s'enfila en espiral, creant una sensació d'energia contínua.</span></span></span></p> <p><span><span><span lang='CA'>El cap de l'escultura, punxegut i discret, sembla observar cap avall, cosa que podria simbolitzar la idea de la història observant el present, o potser una figura vigilant que ens recorda els errors del passat.</span></span></span></p> <p><span><span><span lang='CA'>L’escultura no és només una obra visualment captivadora, sinó que també planteja una reflexió profunda sobre com ens manipulen i es perpetuen les narratives històriques, convidant-nos a reconsiderar el passat amb una nova mirada.</span></span></span></p> | 41.3866700,2.0755300 | 422706 | 4582095 | 1996 | 08221 | Sant Just Desvern | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98678-12501.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98678-12502.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98678-12503.jpg | Inexistent | Abstracció|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2025-06-20 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón i David Torres Rodríguez- Kuanum | Jordi Torras (escultor) | 111|98 | 51 | 2.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 05:37 | ||||
| 98679 | Creu a les víctimes de la Guerra Civil | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-a-les-victimes-de-la-guerra-civil | <p><span><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE SANT JUST DESVERN. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><em><span>Art al carrer. </span></em></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>Sant Just Desvern. </span></span></span></span></span></span></p> <p>AMIGÓ BARBETA, Jordi i altres (2016). 'El cost humà de la Guerra Civil a Sant Just Desvern. Víctimes i desapareguts vinculats a Sant Just Desvern en relació o com a conseqüència de la Guerra Civil espanyola(1936-1939)'. <em>Miscel·lània d’Estudis Santjustencs</em>, núm. 20, p. 259-311.</p> <p><span><span>FONT GRASA, Pere; REVERTER SALA, Teresa (2010). <em>L'Abans de Sant Just Desvern: Recull gràfic 1870-1975</em>. Col·lecció Baix Llobregat. El Papiol: Editorial Efados / Ajuntament de Sant Just Desvern.</span></span></p> | XX | <p>Monument que es troba en un entorn urbà tranquil, entre els arbres de la plaça. </p> <p>Està format per un bloc de pedra calcària amb un acabat rústic i no polit, molt probablement reutilitzat, que transmet sensació de solidesa i gravetat. D'aquest bloc sorgeix una creu de marbre, encastada de forma vertical en la pedra. Aquesta creu simbolitza la memòria i l’esperança i presenta un acabat llis, polit i senzill que contrasta amb la superfície rugosa de la pedra.</p> <p>A la base del monument, sobre una placa de marbre polit que es troba encastada en la base de la pedra rústica, hi ha la inscripció en majúscules: 'A LES VÍCTIMES DE LA GUERRA', amb una tipografia elegant.</p> <p>A la part frontal, en un lateral rebaixat, s'enganxa una placa de bronze en la qual es troba l'escut de Sant Just Desvern. Aquest escut representa la identitat local i subratlla la rellevància d'aquest símbol per a la comunitat.</p> | 08221-126 | Pl. Verdaguer, s/n. | <p>El monument va ser erigit en substitució d’un monument anterior dedicat al bàndol franquista, com a homenatge a totes les víctimes de la Guerra Civil Espanyola (1936-1939). Inaugurat el 1974, marcant així un canvi cap a una memòria més inclusiva i reconciliadora.</p> <p>Aquesta intervenció té la funció no només de commemorar, sinó també d'educar i recordar la importància de la pau.</p> | 41.3857700,2.0756200 | 422713 | 4581995 | 1974 | 08221 | Sant Just Desvern | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98679-12601.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98679-12602.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98679-12603.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2025-05-26 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón i David Torres Rodríguez - Kuanum | 119|98 | 51 | 2.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 05:37 | ||||||
| 98680 | L’emigrant | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lemigrant | XXI | <p>Escultura que representa de manera figurativa una maleta de cartó típica de mitjan segle XX. Està realitzada a patir d’un gran bloc rectangular de pedra sorrenca desbastada de dues tones de pes. Presenta aplicacions de ferro a les cantonades, una nansa i dues tanques del mateix material a la superfície superior, a més de reblons de ferro als laterals.</p> <p>L’obra és un homenatge a les persones que al llarg de la dècada de 1950 i 1960 van arribar a Catalunya, i especialment a Sant Just Desvern, procedents d’altres punts d’Espanya.</p> | 08221-127 | C/ Tudona, s/n. | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Obra dels escultors Dogny Abreu i Josep Plaza, “L’emigrant” és una escultura que vol fer memòria d’un episodi de la història recent, quan a les primeres dècades de la segona meitat del segle XX Catalunya es convertí en lloc d’acollida de milers de persones, que emigraven d’altres poblacions espanyoles. A la recerca de feina i un futur més prometedor, moltes d’aquestes famílies carregades amb les seves maletes i altres pertinences arribaren a Sant Just Desvern instal·lant-se al Barri Sud. </span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>L’autor Josep Plaza, net d’un d’aquests nouvinguts a Catalunya, juntament amb l’artista cubà Dogny Abreu, van ser els encarregats de donar forma a la idea inicial de l’Associació Amics del Barri Sud. L’escultura es va inaugurar el 28 de juny de 2015, sent a partir d’aquell moment un espai de memòria i homenatge a totes les persones que vingudes d’altres províncies van acabar conformant el Barri Sud de Sant Just Desvern. </span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.3820800,2.0702778 | 422262 | 4581590 | 2015 | 08221 | Sant Just Desvern | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98680-l1430493.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98680-l1430496.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98680-l1430497.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98680-l1430498.jpg | Inexistent | Realisme|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2025-05-26 00:00:00 | David Torres Rodríguez - Kuanum | Dogni Abreu i Josep Maria Plaza Moreno | 103|98 | 51 | 2.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 05:37 | ||||||
| 98681 | Monument d'agermanament amb Cabeza la Vaca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-dagermanament-amb-cabeza-la-vaca | XXI | <p>Aquest monument commemoratiu, fet de pedra granítica, reprodueix a menor escala, un antic costell o picota conservat al municipi de Cabeza la Vaca, agermanat amb el de Sant Just Desvern.</p> <p>S'aixeca en un extrem del parc de Roquetes, al costat d'arbrat i a sobre d'una base de pedra granítica formada per tres graons circulars que envolten el fust de la picota. Aquests blocs de pedra estan ben ajustats entre si, proporcionant una plataforma sòlida per a l'estructura principal.</p> <p>La part inferior del monument compta amb un conjunt de motllures quadrangulars i circulars que serveixen de suport per al fust cilíndric, el qual s'eleva a continuació a partir de diversos blocs de granit superposats. Aquesta disposició aporta solidesa i verticalitat al monument.</p> <p>El fust està rematat per un capitell amb quatre sortints o braços estilitzats, que s'estenen cap als quatre punts cardinals, simbolitzant, en el seu origen, la difusió de la justícia en totes les direccions.</p> <p>El monument culmina amb una creu de granit, que li dona el nom de Cruz del Rollo. Aquesta creu, en el seu context històric, simbolitzava la unió entre la justícia temporal i la divina. </p> <p>Aquesta reproducció, convertida en monument commemoratiu, és un símbol de l'agermanament entre ambdós municipis.</p> | 08221-128 | C/ Hereter cantonada amb l'avinguda Indústria. | <p>El <em>rollo</em> o picota de Cabeza la Vaca es va instal·lar com a monument commemoratiu a Sant Just Desvern l'any 2010. Aquesta instal·lació es va fer en el marc de l'agermanament entre les dues localitats, Cabeza la Vaca i Sant Just Desvern.</p> <p>Sant Just Desvern i Cabeza la Vaca es van agermanar per les connexions històriques que uneixen ambdues poblacions. Aquesta relació especial es va forjar a causa de les migracions que es van produir durant la postguerra espanyola, quan molts habitants d’Extremadura, incloent-hi persones de Cabeza la Vaca, es van traslladar a Catalunya buscant millors condicions de vida i oportunitats de treball.</p> <p>Moltes famílies extremenyes es van establir a Sant Just Desvern, creant un vincle cultural i social entre les dues comunitats. Aquest agermanament reconeix i celebra aquesta connexió històrica i humana, fomentant els intercanvis culturals i socials entre ambdues localitats.</p> <p>La instal·lació del <em>rollo</em> o picota a Sant Just Desvern simbolitza aquesta unió i serveix com a recordatori de les arrels compartides entre els residents de les dues poblacions.</p> | 41.3832445,2.0708870 | 422314 | 4581718 | 2010 | 08221 | Sant Just Desvern | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98681-12801.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98681-12802.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98681-12803.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2025-05-26 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón i David Torres Rodríguez - Kuanum | 119|98 | 51 | 2.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 05:37 | |||||||
| 98682 | Remer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/remer | <p><span><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE SANT JUST DESVERN (2021). “Art al Carrer a Sant Just”</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><em><span>. Sant Just Desvern El Butlletí, </span></em></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>núm. 333, p. 1-6.</span></span></span></span></span></span></p> | XXI | Actualment es troba en un magatzem municipal pendent de restauració. | <p>Escultura realista, tallada en fusta, d’un home dret de cos sencer de més de 2 m. d’alçada. L’obra representa a un raier alemany del segle XIX, un ofici perdut en el qual els homes transportaven la fusta dels boscos de la Selva Negra fins al Països Baixos a través dels rius Neckar i Rin.</p> <p>El personatge va vestit amb botes, pantaló, camisa i armilla, a més d’un mocador lligat al coll i un barret. Amb les dues mans aguanta un pal de més de dos metres de llargada, la perxa amb la qual els raiers s’ajudaven per controlar el desplaçament de les embarcacions fetes de troncs durant el descens del riu.</p> <p>L’escultura es presenta amb una base feta a partir de la secció d’un tronc de grans dimensions.</p> | 08221-129 | Ubicada originalment al Parc de la Torreblanca. | <p>Des del 2 de juny de l’any 2001, Sant Just Desvern i la localitat alemanya de Horb am Neckar són ciutats agermanades. El municipi de Horb am Neckar, de poc més de 25.000 habitants, està ubicat al districte de Freudenstadt, dins de l’estat alemany de Baden-Württemberg. Les relacions entre les dues poblacions es va iniciar l’any 1998, amb la creació a Sant Just Desvern de l’Associació Horb am Neckar, i des de llavors han estat molts els actes socials, culturals i esportius celebrats entre les dues ciutats. </p> <p>L’any 2012, amb motiu de la celebració del 10è aniversari de l'agermanament, la població alemany va regalar a Sant Just l’escultura de l’artista Michael Tamoszus titulada “Remer”, que va ser inaugurada al Parc de Torreblanca el 27 de maig de 2012. Aquesta obra rememora la figura dels raiers que transportaven per via fluvial la fusta des de la Selva Negra fins als Països Baixos. L’ofici de raier està fortament arrelat a la població alemanya, fins al punt que actualment cada any se celebra una baixada festiva de rais que aplega al voltant de 470 embarcacions a Horb am Neckar.</p> <p>Al nostre país també trobem exemples d’aquesta pràctica perduda, com la dels raiers de les conques dels rius Segre i Noguera Pallaresa. L’ofici de raier va ser inclòs l’any 2022 en la Llista Representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la UNESCO, a proposta de la candidatura presentada pels governs d'Àustria, Txèquia, Alemanya, Letònia, Polònia i Espanya.</p> | 41.3861131,2.0755719 | 422709 | 4582033 | 2012 | 08221 | Sant Just Desvern | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98682-10-anys-horb-neckar0068.jpg | Inexistent | Realisme | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | Inexistent | 2025-05-26 00:00:00 | David Torres Rodríguez - Kuanum | Michael Tamoszus | 103 | 51 | 2.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 05:37 | ||||
| 98683 | Rellotge de sol del carrer Anselm Clavé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-del-carrer-anselm-clave | <p><span><span><span><span><span><span><span>CUNTIES VILLANOVA, Jordi; ALMELA CASANOVA, Miquel (2013). “La mesura del temps, els rellotges de sol a la Vall de Sant Just</span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><em><span>”. Miscel·lània d’Estudis Santjustencs</span></em></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>, núm. 18, p. 289-337. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>SOCIETAT CATALANA DE GNOMÒNICA (2004). </span></span></span></span></span><em><span>Rellotges de sol de Catalunya: Un patrimoni per descobrir</span></em><span><span><span><span><span>. Editorial Efadós.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Rellotge de sol de forma ovalada, fet amb pedra pintada. Està adornat amb relleus de formes animals: a la part superior el rellotge es corona amb les figures de quatre cavalls i a la part inferior dos dracs amb llargues cues que van cap amunt i emmarquen la peça.</p> <p>A la part superior central hi ha una figura groga i rodona representant un sol del qual en surten rajos grocs i vermells que van cap a les diferents hores, i un gnòmon de vareta.</p> <p>Les línies horàries estan pintades de color negre amb números romans que van del VI al VI.</p> <p>És un rellotge amb disseny d'orientació sud i en molt bon estat de conservació.</p> | 08221-130 | C/ Anselm Clavé, 54. | <p>Els rellotges de sol són una mostra de la necessitat històrica de les societats per tenir el control sobre el temps. Aquests rellotges ho fan de forma senzilla i elegant en moltes ocasions, situant-se a les façanes de les masies i les cases dels pobles.<br /> <br /> Des de l'antiguitat les societats funcionaven a través de la posició del sol per calcular el temps i dur a terme diferents activitats, especialment les feines agrícoles. A Catalunya, i altres regions, els primers models eren molt rudimentaris, però al llarg de l'edat mitjana, el Renaixement i el Barroc, es van desenvolupar diferents tipologies de rellotges de sol.</p> <p>Un ús destacat dels rellotges de sol a l'època medieval a Catalunya va ser el que li van donar els monestirs, els primers a instal·lar-ne a les parets dels edificis religiosos per a poder fer el seguiment de la recitació dels oficis. Amb el temps, aquests elements es van traslladar a les cases individuals i les masies.<br /> <br /> A Catalunya hi ha una gran riquesa, varietat de formes i tipologies amb influències de molts estils, des del romànic fins al modernisme. Poden ser més senzills i pragmàtics o amb grans ornamentacions artístiques en el cas dels rellotges d'autor. També s'utilitzen diferents materials per a fer-los: pintura, metall, pedra, ceràmica vidriada i esmaltada... sempre amb la inclinació adequada per garantir la precisió horària a través de la llum del sol.<br /> <br /> Actualment, encara es conserven una bona quantitat de rellotges de sol a Catalunya, gràcies al fet que les poblacions i les famílies han valorat la tradició de les seves cases o masies, restaurant i conservant els rellotges de sol de les mateixes com un testimoni del temps passat, preservant així la seva autenticitat i el seu valor cultural.</p> | 41.3842808,2.0742951 | 422601 | 4581831 | 08221 | Sant Just Desvern | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98683-l1430748.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98683-l1430750.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98683-l1430749.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98683-l1430751.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | Inexistent | 2025-05-26 00:00:00 | Marina Peris i David Torres Rodríguez- Kuanum | Salvador Sensada | També anomenat el rellotge de sol del Sr. Salvador Sensada. | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 05:37 | |||||
| 98684 | Rellotge de sol del carrer Font | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-del-carrer-font | <p>CUNTIES VILLANOVA, Jordi; ALMELA CASANOVA, Miquel (2013). “La mesura del temps, els rellotges de sol a la Vall de Sant Just<em>”. Miscel·lània d’Estudis Santjustencs</em>, núm. 18, p. 289-337. </p> <p>SOCIETAT CATALANA DE GNOMÒNICA (2004). <em>Rellotges de sol de Catalunya: Un patrimoni per descobrir</em>. Editorial Efadós.</p> | XX | <p>Rellotge de sol de forma rectangular i vertical declinant. El rellotge és artístic, esgrafiat amb tonalitats terroses clares al fons i granes a la decoració dels marges d'estil modernista.<br /> <br /> A la part superior, al centre hi ha una figura esgrafiada d'un sol amb ulls, nas i boca, de la qual surt el gnòmon de vareta simple. A la part inferior, hi ha un lema emmarcat 'Jo sense sol, tu sense fe, ni tu ni jo som res.'<br /> <br /> Les línies horàries van de les 7 a les 4 amb numeració aràbiga i tenen marques per cada mitja hora.<br /> <br /> És un rellotge amb disseny d'orientació sud-est, molt ben conservat.</p> | 08221-131 | C/ Font, 8. | <p>Els rellotges de sol són una mostra de la necessitat històrica de les societats per tenir el control sobre el temps. Aquests rellotges ho fan de forma senzilla i elegant en moltes ocasions, situant-se a les façanes de les masies i les cases dels pobles.<br /> <br /> Des de l'antiguitat les societats funcionaven a través de la posició del sol per calcular el temps i dur a terme diferents activitats, especialment les feines agrícoles. A Catalunya, i altres regions, els primers models eren molt rudimentaris, però al llarg de l'edat mitjana, el Renaixement i el Barroc, es van desenvolupar diferents tipologies de rellotges de sol.</p> <p>Un ús destacat dels rellotges de sol a l'època medieval a Catalunya va ser el que li van donar els monestirs, els primers a instal·lar-ne a les parets dels edificis religiosos per a poder fer el seguiment de la recitació dels oficis. Amb el temps, aquests elements es van traslladar a les cases individuals i les masies.<br /> <br /> A Catalunya hi ha una gran riquesa, varietat de formes i tipologies amb influències de molts estils, des del romànic fins al modernisme. Poden ser més senzills i pragmàtics o amb grans ornamentacions artístiques en el cas dels rellotges d'autor. També s'utilitzen diferents materials per a fer-los: pintura, metall, pedra, ceràmica vidriada i esmaltada... sempre amb la inclinació adequada per garantir la precisió horària a través de la llum del sol.<br /> <br /> Actualment, encara es conserven una bona quantitat de rellotges de sol a Catalunya, gràcies al fet que les poblacions i les famílies han valorat la tradició de les seves cases o masies, restaurant i conservant els rellotges de sol de les mateixes com un testimoni del temps passat, preservant així la seva autenticitat i el seu valor cultural.</p> | 41.3827074,2.0733958 | 422524 | 4581657 | 08221 | Sant Just Desvern | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98684-13103.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98684-13101-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98684-13102.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | Inexistent | 2025-05-26 00:00:00 | Marina Peris i David Torres Rodríguez- Kuanum | Desconeguda | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 05:37 | ||||||
| 98685 | Rellotge de sol del carrer Pont | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-del-carrer-pont | <p><span><span><span>CUNTIES VILLANOVA, Jordi; ALMELA CASANOVA, Miquel (2013). “La mesura del temps, els rellotges de sol a la Vall de Sant Just<em>”. Miscel·lània d’Estudis Santjustencs</em>, núm. 18, p. 289-337. </span></span></span></p> <p><span><span><span>SOCIETAT CATALANA DE GNOMÒNICA (2004). <em>Rellotges de sol de Catalunya: Un patrimoni per descobrir</em>. Editorial Efadós.</span></span></span></p> | XX | <p>Rellotge de sol vertical declinant, plafó ceràmic de 110 rajoles vidriades, emmarcat amb una sanefa decorativa daurada.<br /> <br /> A la part superior central, dominant la peça, un sol groc i taronja dins de quatre rajoles policromes emmarcades situat damunt del pol i amb gnòmon de vareta. La resta de la peça és de color cru.<br /> <br /> Les marques horàries de numeració és romana són a les 7 del matí i a les 3 de la tarda, en cicles de 12 hores. Les línies horàries es defineixen a les hores més extremes i al migdia.<br /> <br /> És un rellotge d'autor amb disseny d'orientació sud-est i ben conservat.</p> | 08221-132 | C/ Pont, 12. | <p>Els rellotges de sol són una mostra de la necessitat històrica de les societats per tenir el control sobre el temps. Aquests rellotges ho fan de forma senzilla i elegant en moltes ocasions, situant-se a les façanes de les masies i les cases dels pobles.<br /> <br /> Des de l'antiguitat les societats funcionaven a través de la posició del sol per calcular el temps i dur a terme diferents activitats, especialment les feines agrícoles. A Catalunya, i altres regions, els primers models eren molt rudimentaris, però al llarg de l'edat mitjana, el Renaixement i el Barroc, es van desenvolupar diferents tipologies de rellotges de sol.</p> <p>Un ús destacat dels rellotges de sol a l'època medieval a Catalunya va ser el que li van donar els monestirs, els primers a instal·lar-ne a les parets dels edificis religiosos per a poder fer el seguiment de la recitació dels oficis. Amb el temps, aquests elements es van traslladar a les cases individuals i les masies.<br /> <br /> A Catalunya hi ha una gran riquesa, varietat de formes i tipologies amb influències de molts estils, des del romànic fins al modernisme. Poden ser més senzills i pragmàtics o amb grans ornamentacions artístiques en el cas dels rellotges d'autor. També s'utilitzen diferents materials per a fer-los: pintura, metall, pedra, ceràmica vidriada i esmaltada... sempre amb la inclinació adequada per garantir la precisió horària a través de la llum del sol.<br /> <br /> Actualment, encara es conserven una bona quantitat de rellotges de sol a Catalunya, gràcies al fet que les poblacions i les famílies han valorat la tradició de les seves cases o masies, restaurant i conservant els rellotges de sol de les mateixes com un testimoni del temps passat, preservant així la seva autenticitat i el seu valor cultural.</p> <p> </p> | 41.3958929,2.0752104 | 422691 | 4583119 | 08221 | Sant Just Desvern | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98685-20250202122146.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98685-20250202122128.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98685-20250202122145.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | Inexistent | 2025-05-26 00:00:00 | Marina Peris i David Torres - Kuanum | Pere Maymó | També anomenat rellotge de sol del Sr. Pere Maymó. | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 05:37 | |||||
| 98686 | Rellotge de sol de can Campreciós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-camprecios | <p><span><span><span>CUNTIES VILLANOVA, Jordi; ALMELA CASANOVA, Miquel (2013). “La mesura del temps, els rellotges de sol a la Vall de Sant Just<em>”. Miscel·lània d’Estudis Santjustencs</em>, núm. 18, p. 289-337. </span></span></span></p> <p><span><span><span>SOCIETAT CATALANA DE GNOMÒNICA (2004). <em>Rellotges de sol de Catalunya: Un patrimoni per descobrir</em>. Editorial Efadós.</span></span></span></p> | XX | <p>El rellotge de sol és de format rectangular i disposat de manera vertical sobre la façana de la masia. Està realitzat en pedra de tonalitat marró i s'integra harmònicament amb els materials tradicionals de l'edificació.<br /> <br /> A la part superior central, destaca un cercle que simbolitza el sol, del qual emergeix el gnòmon de vareta metàl·lica, encarregat de projectar l'ombra.<br /> <br /> Una inscripció a banda i banda del pol divideix el nom 'CAN PRE-CI-OS' en quatre seccions. A les quatre cantonades del rellotge s'hi troben els dígits que marquen l'any de creació, 1983.<br /> <br /> Les línies horàries estan indicades amb números aràbics i cobreixen un interval de temps que va de les 7 del matí fins a les 5 de la tarda, seguint un cicle de 12 hores.<br /> <br /> Aquest rellotge, obra d'autor, està orientat cap a llevant i ha estat objecte de restauració, presentant-se actualment en un excel·lent estat de conservació.</p> | 08221-133 | C/ Sant Lluís, 2. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Els rellotges de sol són una mostra de la necessitat històrica de les societats per tenir el control sobre el temps. Aquests rellotges ho fan de forma senzilla i elegant en moltes ocasions, situant-se a les façanes de les masies i les cases dels pobles.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span>Els rellotges de sol són una mostra de la necessitat històrica de les societats per tenir el control sobre el temps. Aquests rellotges ho fan de forma senzilla i elegant en moltes ocasions, situant-se a les façanes de les masies i les cases dels pobles.<br /> <br /> Des de l'antiguitat les societats funcionaven a través de la posició del sol per calcular el temps i dur a terme diferents activitats, especialment les feines agrícoles. A Catalunya, i altres regions, els primers models eren molt rudimentaris, però al llarg de l'edat mitjana, el Renaixement i el Barroc, es van desenvolupar diferents tipologies de rellotges de sol.</span></span></p> <p><span><span>Un ús destacat dels rellotges de sol a l'època medieval a Catalunya va ser el que li van donar els monestirs, els primers a instal·lar-ne a les parets dels edificis religiosos per a poder fer el seguiment de la recitació dels oficis. Amb el temps, aquests elements es van traslladar a les cases individuals i les masies.<br /> <br /> A Catalunya hi ha una gran riquesa, varietat de formes i tipologies amb influències de molts estils, des del romànic fins al modernisme. Poden ser més senzills i pragmàtics o amb grans ornamentacions artístiques en el cas dels rellotges d'autor. També s'utilitzen diferents materials per a fer-los: pintura, metall, pedra, ceràmica vidriada i esmaltada... sempre amb la inclinació adequada per garantir la precisió horària a través de la llum del sol.<br /> <br /> Actualment, encara es conserven una bona quantitat de rellotges de sol a Catalunya, gràcies al fet que les poblacions i les famílies han valorat la tradició de les seves cases o masies, restaurant i conservant els rellotges de sol de les mateixes com un testimoni del temps passat, preservant així la seva autenticitat i el seu valor cultural.</span></span></p> | 41.3854379,2.0753870 | 422693 | 4581958 | 1983 | 08221 | Sant Just Desvern | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98686-13301.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98686-13302.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | BPU|BCIL | 2025-06-20 00:00:00 | Marina Peris i David Torres Rodríguez - Kuanum | 119|98 | 47 | 1.3 | 1762|1761 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 05:37 | ||||||
| 98687 | Rellotge de sol de can Cardona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-cardona | <p><span><span><span>CUNTIES VILLANOVA, Jordi; ALMELA CASANOVA, Miquel (2013). “La mesura del temps, els rellotges de sol a la Vall de Sant Just<em>”. Miscel·lània d’Estudis Santjustencs</em>, núm. 18, p. 289-337. </span></span></span></p> <p><span><span><span>SOCIETAT CATALANA DE GNOMÒNICA (2004). <em>Rellotges de sol de Catalunya: Un patrimoni per descobrir</em>. Editorial Efadós.</span></span></span></p> | XXI | <p>Rellotge de sol semicircular i vertical declinant esgrafiat a la façana de la masia, de color groc, emmarcat al voltant i amb una sanefa amb formes geomètriques a la part inferior.<br /> <br /> A la part superior central un sol al pol, del color ataronjat de la paret, amb un gnòmon de vareta.<br /> <br /> Tant les línies horàries com la numeració, aràbiga, són del color de la paret de la façana. Les línies marquen les hores, amb ratlles rectes i les mitges hores, en forma de gotes. Les hores es marquen de les 6 del matí a les 5 de la tarda i en cicles de 12 hores.<br /> <br /> És un rellotge d'autor de disseny orientat al sud-est i ben conservat.</p> | 08221-134 | Pl. Jacint Verdaguer, 7. | <p><span><span>Els rellotges de sol són una mostra de la necessitat històrica de les societats per tenir el control sobre el temps. Aquests rellotges ho fan de forma senzilla i elegant en moltes ocasions, situant-se a les façanes de les masies i les cases dels pobles.<br /> <br /> Des de l'antiguitat les societats funcionaven a través de la posició del sol per calcular el temps i dur a terme diferents activitats, especialment les feines agrícoles. A Catalunya, i altres regions, els primers models eren molt rudimentaris, però al llarg de l'edat mitjana, el Renaixement i el Barroc, es van desenvolupar diferents tipologies de rellotges de sol.</span></span></p> <p><span><span>Un ús destacat dels rellotges de sol a l'època medieval a Catalunya va ser el que li van donar els monestirs, els primers a instal·lar-ne a les parets dels edificis religiosos per a poder fer el seguiment de la recitació dels oficis. Amb el temps, aquests elements es van traslladar a les cases individuals i les masies.<br /> <br /> A Catalunya hi ha una gran riquesa, varietat de formes i tipologies amb influències de molts estils, des del romànic fins al modernisme. Poden ser més senzills i pragmàtics o amb grans ornamentacions artístiques en el cas dels rellotges d'autor. També s'utilitzen diferents materials per a fer-los: pintura, metall, pedra, ceràmica vidriada i esmaltada... sempre amb la inclinació adequada per garantir la precisió horària a través de la llum del sol.<br /> <br /> Actualment, encara es conserven una bona quantitat de rellotges de sol a Catalunya, gràcies al fet que les poblacions i les famílies han valorat la tradició de les seves cases o masies, restaurant i conservant els rellotges de sol de les mateixes com un testimoni del temps passat, preservant així la seva autenticitat i el seu valor cultural.</span></span></p> | 41.3859857,2.0752607 | 422683 | 4582020 | 2003 (novament estucat amb la restauració del mas) | 08221 | Sant Just Desvern | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98687-l1430546.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98687-13403.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98687-13401.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | BPU|BCIL | 2025-06-20 00:00:00 | Marina Peris i David Torres Rodríguez - Kuanum | Va ser novament estucat quan es va restaurar la façana l'any 2003. | 119|98 | 47 | 1.3 | 1762|1761 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 05:37 | |||||
| 98688 | Rellotge de sol de can Coscoll oest | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-coscoll-oest | <p><span><span><span>CUNTIES VILLANOVA, Jordi; ALMELA CASANOVA, Miquel (2013). “La mesura del temps, els rellotges de sol a la Vall de Sant Just<em>”. Miscel·lània d’Estudis Santjustencs</em>, núm. 18, p. 289-337. </span></span></span></p> <p><span><span><span>SOCIETAT CATALANA DE GNOMÒNICA (2004). <em>Rellotges de sol de Catalunya: Un patrimoni per descobrir</em>. Editorial Efadós.</span></span></span></p> | XIX-XX | La major part de la pintura s'ha descolorit i no s'aprecien bé les línies horàries. | <p>Rellotge de sol rectangular i vertical declinant, pintat a la façana de la masia. El rellotge està emmarcat per una orla en relleu i on a la part superior encara es pot apreciar el color vermell amb què s'havia pintat.<br /> <br /> Al centre, a la part superior, hi destaca el sol, també en relleu i pintat de color groc amb rajos al pol, on es troba el gnòmon de vareta.<br /> <br /> Les marques horàries estan en numeració aràbiga i en relleu. Van des de les 10 del matí a les 7 de la tarda, en cicles de 12 hores.</p> <p>És un rellotge d'autor orientat a sud-oest, ja que era el rellotge de tarda de la masia de can Coscoll i així poder marcar les hores fins al capvespre.</p> | 08221-135 | Can Coscoll. | <p><span><span>Els rellotges de sol són una mostra de la necessitat històrica de les societats per tenir el control sobre el temps. Aquests rellotges ho fan de forma senzilla i elegant en moltes ocasions, situant-se a les façanes de les masies i les cases dels pobles.<br /> <br /> Des de l'antiguitat les societats funcionaven a través de la posició del sol per calcular el temps i dur a terme diferents activitats, especialment les feines agrícoles. A Catalunya, i altres regions, els primers models eren molt rudimentaris, però al llarg de l'edat mitjana, el Renaixement i el Barroc, es van desenvolupar diferents tipologies de rellotges de sol.</span></span></p> <p><span><span>Un ús destacat dels rellotges de sol a l'època medieval a Catalunya va ser el que li van donar els monestirs, els primers a instal·lar-ne a les parets dels edificis religiosos per a poder fer el seguiment de la recitació dels oficis. Amb el temps, aquests elements es van traslladar a les cases individuals i les masies.<br /> <br /> A Catalunya hi ha una gran riquesa, varietat de formes i tipologies amb influències de molts estils, des del romànic fins al modernisme. Poden ser més senzills i pragmàtics o amb grans ornamentacions artístiques en el cas dels rellotges d'autor. També s'utilitzen diferents materials per a fer-los: pintura, metall, pedra, ceràmica vidriada i esmaltada... sempre amb la inclinació adequada per garantir la precisió horària a través de la llum del sol.<br /> <br /> Actualment, encara es conserven una bona quantitat de rellotges de sol a Catalunya, gràcies al fet que les poblacions i les famílies han valorat la tradició de les seves cases o masies, restaurant i conservant els rellotges de sol de les mateixes com un testimoni del temps passat, preservant així la seva autenticitat i el seu valor cultural.</span></span></p> | 41.3910819,2.0698848 | 422239 | 4582589 | 08221 | Sant Just Desvern | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98688-13501.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98688-13502.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98688-13503.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | BPU|BCIL | 2025-06-20 00:00:00 | Marina Peris i David Torres Rodríguez- Kuanum | 119|98 | 47 | 1.3 | 1762|1761 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 05:37 | ||||||
| 98689 | Rellotge de sol de can Coscoll sud | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-coscoll-sud | <p><span><span><span>CUNTIES VILLANOVA, Jordi; ALMELA CASANOVA, Miquel (2013). “La mesura del temps, els rellotges de sol a la Vall de Sant Just<em>”. Miscel·lània d’Estudis Santjustencs</em>, núm. 18, p. 289-337. </span></span></span></p> <p><span><span><span>SOCIETAT CATALANA DE GNOMÒNICA (2004). <em>Rellotges de sol de Catalunya: Un patrimoni per descobrir</em>. Editorial Efadós.</span></span></span></p> | XIX-XX | Deteriorament de la pintura. | <p>Rellotge de sol rectangular i vertical declinant pintat i amb relleu, a la façana de la masia de can Coscoll. Està emmarcat per una orla molt decorada que es corona amb la campana de Sant Just.</p> <p>El fons està pintat de color vermell i groc a la part superior i al centre, un sol amb els rajos a la part superior de l'esfera i un gnòmon de vareta.</p> <p>Les línies horàries estan en numeració aràbiga en relleu, per sobre de la decoració orlada que l'envolta i marquen les hores de les 5 del matí a les quatre de la tarda.</p> <p>És un rellotge d'autor amb orientació al sud-est de la masia per a poder marcar les hores a partir de l'alba.</p> | 08221-136 | Can Coscoll. | <p><span><span>Els rellotges de sol són una mostra de la necessitat històrica de les societats per tenir el control sobre el temps. Aquests rellotges ho fan de forma senzilla i elegant en moltes ocasions, situant-se a les façanes de les masies i les cases dels pobles.<br /> <br /> Des de l'antiguitat les societats funcionaven a través de la posició del sol per calcular el temps i dur a terme diferents activitats, especialment les feines agrícoles. A Catalunya, i altres regions, els primers models eren molt rudimentaris, però al llarg de l'edat mitjana, el Renaixement i el Barroc, es van desenvolupar diferents tipologies de rellotges de sol.</span></span></p> <p><span><span>Un ús destacat dels rellotges de sol a l'època medieval a Catalunya va ser el que li van donar els monestirs, els primers a instal·lar-ne a les parets dels edificis religiosos per a poder fer el seguiment de la recitació dels oficis. Amb el temps, aquests elements es van traslladar a les cases individuals i les masies.<br /> <br /> A Catalunya hi ha una gran riquesa, varietat de formes i tipologies amb influències de molts estils, des del romànic fins al modernisme. Poden ser més senzills i pragmàtics o amb grans ornamentacions artístiques en el cas dels rellotges d'autor. També s'utilitzen diferents materials per a fer-los: pintura, metall, pedra, ceràmica vidriada i esmaltada... sempre amb la inclinació adequada per garantir la precisió horària a través de la llum del sol.<br /> <br /> Actualment, encara es conserven una bona quantitat de rellotges de sol a Catalunya, gràcies al fet que les poblacions i les famílies han valorat la tradició de les seves cases o masies, restaurant i conservant els rellotges de sol de les mateixes com un testimoni del temps passat, preservant així la seva autenticitat i el seu valor cultural.</span></span></p> | 41.3910768,2.0699197 | 422243 | 4582589 | 08221 | Sant Just Desvern | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98689-13601.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98689-13602.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98689-13603.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98689-13604.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | BPU|BCIL | 2025-06-20 00:00:00 | Juana María Huélamo - Kuanum | 119|98 | 47 | 1.3 | 1762|1761 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 05:37 | ||||||
| 98690 | Rellotge de sol de can Cuiàs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-cuias | <p><span><span><span>CUNTIES VILLANOVA, Jordi; ALMELA CASANOVA, Miquel (2013). “La mesura del temps, els rellotges de sol a la Vall de Sant Just<em>”. Miscel·lània d’Estudis Santjustencs</em>, núm. 18, p. 289-337. </span></span></span></p> <p><span><span><span>SOCIETAT CATALANA DE GNOMÒNICA (2004). <em>Rellotges de sol de Catalunya: Un patrimoni per descobrir</em>. Editorial Efadós.</span></span></span></p> | XIX-XX | Deteriorat, no s'aprecien les marques horàries. | <p>Rellotge de sol rectangular vertical, pintat en tonalitat groguenca a la façana sud de la masia de can Cuiàs.<br /> A causa de l'estat de deteriorament que presenta, no es poden apreciar les línies ni marques horàries tot i que es manté el gnòmon de vareta. És un rellotge d'autor. </p> | 08221-137 | Can Cuiàs. | <p><span><span>Els rellotges de sol són una mostra de la necessitat històrica de les societats per tenir el control sobre el temps. Aquests rellotges ho fan de forma senzilla i elegant en moltes ocasions, situant-se a les façanes de les masies i les cases dels pobles.<br /> <br /> Des de l'antiguitat les societats funcionaven a través de la posició del sol per calcular el temps i dur a terme diferents activitats, especialment les feines agrícoles. A Catalunya, i altres regions, els primers models eren molt rudimentaris, però al llarg de l'edat mitjana, el Renaixement i el Barroc, es van desenvolupar diferents tipologies de rellotges de sol.</span></span></p> <p><span><span>Un ús destacat dels rellotges de sol a l'època medieval a Catalunya va ser el que li van donar els monestirs, els primers a instal·lar-ne a les parets dels edificis religiosos per a poder fer el seguiment de la recitació dels oficis. Amb el temps, aquests elements es van traslladar a les cases individuals i les masies.<br /> <br /> A Catalunya hi ha una gran riquesa, varietat de formes i tipologies amb influències de molts estils, des del romànic fins al modernisme. Poden ser més senzills i pragmàtics o amb grans ornamentacions artístiques en el cas dels rellotges d'autor. També s'utilitzen diferents materials per a fer-los: pintura, metall, pedra, ceràmica vidriada i esmaltada... sempre amb la inclinació adequada per garantir la precisió horària a través de la llum del sol.<br /> <br /> Actualment, encara es conserven una bona quantitat de rellotges de sol a Catalunya, gràcies al fet que les poblacions i les famílies han valorat la tradició de les seves cases o masies, restaurant i conservant els rellotges de sol de les mateixes com un testimoni del temps passat, preservant així la seva autenticitat i el seu valor cultural.</span></span></p> | 41.4082620,2.0897399 | 423920 | 4584479 | 08221 | Sant Just Desvern | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98690-3813.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98690-l1430771.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98690-l1430772.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | BPU|BCIL | 2025-06-20 00:00:00 | Marina Peris i David Torres - Kuanum | 119|98 | 47 | 1.3 | 1762|1761 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 05:37 | ||||||
| 98691 | Rellotge de sol de can Fatjó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-fatjo | <p><span><span><span>CUNTIES VILLANOVA, Jordi; ALMELA CASANOVA, Miquel (2013). “La mesura del temps, els rellotges de sol a la Vall de Sant Just<em>”. Miscel·lània d’Estudis Santjustencs</em>, núm. 18, p. 289-337. </span></span></span></p> <p><span><span><span>SOCIETAT CATALANA DE GNOMÒNICA (2004). <em>Rellotges de sol de Catalunya: Un patrimoni per descobrir</em>. Editorial Efadós.</span></span></span></p> | XX | <p>Rellotge de sol rectangular i vertical declinant pintat a la façana de la masia de can Fatjó, emmarcat amb pintura de color ocre amb els angles convexos.</p> <p>A la part superior hi ha la inscripció 'MAS FATJO' i sota les dates '1637-1991'. Tot seguit, al centre un sol metàl·lic al pol i amb un gnòmon de vareta. Les línies horàries estan ombrejades amb color negre i marquen de les 7 del matí a les 3 de la tarda, sense cap mena de numeració. La línia del migdia és vertical.</p> <p>És un rellotge d'autor, orientat al sud-est i ben conservat.</p> | 08221-138 | Can Fatjó. | <p><span><span>Els rellotges de sol són una mostra de la necessitat històrica de les societats per tenir el control sobre el temps. Aquests rellotges ho fan de forma senzilla i elegant en moltes ocasions, situant-se a les façanes de les masies i les cases dels pobles.<br /> <br /> Des de l'antiguitat les societats funcionaven a través de la posició del sol per calcular el temps i dur a terme diferents activitats, especialment les feines agrícoles. A Catalunya, i altres regions, els primers models eren molt rudimentaris, però al llarg de l'edat mitjana, el Renaixement i el Barroc, es van desenvolupar diferents tipologies de rellotges de sol.</span></span></p> <p><span><span>Un ús destacat dels rellotges de sol a l'època medieval a Catalunya va ser el que li van donar els monestirs, els primers a instal·lar-ne a les parets dels edificis religiosos per a poder fer el seguiment de la recitació dels oficis. Amb el temps, aquests elements es van traslladar a les cases individuals i les masies.<br /> <br /> A Catalunya hi ha una gran riquesa, varietat de formes i tipologies amb influències de molts estils, des del romànic fins al modernisme. Poden ser més senzills i pragmàtics o amb grans ornamentacions artístiques en el cas dels rellotges d'autor. També s'utilitzen diferents materials per a fer-los: pintura, metall, pedra, ceràmica vidriada i esmaltada... sempre amb la inclinació adequada per garantir la precisió horària a través de la llum del sol.<br /> <br /> Actualment, encara es conserven una bona quantitat de rellotges de sol a Catalunya, gràcies al fet que les poblacions i les famílies han valorat la tradició de les seves cases o masies, restaurant i conservant els rellotges de sol de les mateixes com un testimoni del temps passat, preservant així la seva autenticitat i el seu valor cultural.</span></span></p> | 41.4015497,2.0897774 | 423915 | 4583734 | 1991 | 08221 | Sant Just Desvern | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98691-l1430647-copia_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98691-l1430659.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98691-l1430658.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | BPU|BCIL | 2025-06-20 00:00:00 | Marina Peris i David Torres - Kuanum | 119|98 | 47 | 1.3 | 1762|1761 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 05:37 | ||||||
| 98692 | Rellotge de sol de can Freixes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-freixes | <p><span><span><span>CUNTIES VILLANOVA, Jordi; ALMELA CASANOVA, Miquel (2013). “La mesura del temps, els rellotges de sol a la Vall de Sant Just<em>”. Miscel·lània d’Estudis Santjustencs</em>, núm. 18, p. 289-337. </span></span></span></p> <p><span><span><span>SOCIETAT CATALANA DE GNOMÒNICA (2004). <em>Rellotges de sol de Catalunya: Un patrimoni per descobrir</em>. Editorial Efadós.</span></span></span></p> | XVIII | El mas està en restauració en el moment de la realització de la fitxa. El rellotge ha estat extret i queda en reserva l'espai que ocupava. | <p>Rellotge de sol quadrat i vertical delineant. Pintat de forma lineal a la façana de la masia de can Freixes, amb línies de color granat, amb un quadrat més gran a l'exterior i un de més petit que emmarca l'interior.<br /> <br /> A la part superior central un sol aureolat sobre un gnòmon de vareta i al costat dret d'aquest la data del rellotge: 1798.<br /> <br /> Les línies horàries marquen tant les hores com les mitges hores que van des de les 8 del matí fins a les 6 de la tarda amb numeració aràbiga. Els números es troben pintats entre el quadrat gran i el petit que emmarquen les línies.<br /> <br /> És un rellotge d'autor orientat al sud-oest, lleugerament despintat.</p> | 08221-139 | Can Freixes. | <p><span><span>Els rellotges de sol són una mostra de la necessitat històrica de les societats per tenir el control sobre el temps. Aquests rellotges ho fan de forma senzilla i elegant en moltes ocasions, situant-se a les façanes de les masies i les cases dels pobles.<br /> <br /> Des de l'antiguitat les societats funcionaven a través de la posició del sol per calcular el temps i dur a terme diferents activitats, especialment les feines agrícoles. A Catalunya, i altres regions, els primers models eren molt rudimentaris, però al llarg de l'edat mitjana, el Renaixement i el Barroc, es van desenvolupar diferents tipologies de rellotges de sol.</span></span></p> <p><span><span>Un ús destacat dels rellotges de sol a l'època medieval a Catalunya va ser el que li van donar els monestirs, els primers a instal·lar-ne a les parets dels edificis religiosos per a poder fer el seguiment de la recitació dels oficis. Amb el temps, aquests elements es van traslladar a les cases individuals i les masies.<br /> <br /> A Catalunya hi ha una gran riquesa, varietat de formes i tipologies amb influències de molts estils, des del romànic fins al modernisme. Poden ser més senzills i pragmàtics o amb grans ornamentacions artístiques en el cas dels rellotges d'autor. També s'utilitzen diferents materials per a fer-los: pintura, metall, pedra, ceràmica vidriada i esmaltada... sempre amb la inclinació adequada per garantir la precisió horària a través de la llum del sol.<br /> <br /> Actualment, encara es conserven una bona quantitat de rellotges de sol a Catalunya, gràcies al fet que les poblacions i les famílies han valorat la tradició de les seves cases o masies, restaurant i conservant els rellotges de sol de les mateixes com un testimoni del temps passat, preservant així la seva autenticitat i el seu valor cultural.</span></span></p> | 41.3857222,2.0779554 | 422908 | 4581987 | 1798 | 08221 | Sant Just Desvern | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98692-l1430075.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98692-l1430073.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | BPU|BCIL | 2025-06-20 00:00:00 | Marina Peris i David Torres - Kuanum | 119|94 | 47 | 1.3 | 1762|1761 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 05:37 | |||||
| 98693 | Rellotge de sol de can Gelabert | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-gelabert | <p><span><span><span>CUNTIES VILLANOVA, Jordi; ALMELA CASANOVA, Miquel (2013). “La mesura del temps, els rellotges de sol a la Vall de Sant Just<em>”. Miscel·lània d’Estudis Santjustencs</em>, núm. 18, p. 289-337. </span></span></span></p> <p><span><span><span>SOCIETAT CATALANA DE GNOMÒNICA (2004). <em>Rellotges de sol de Catalunya: Un patrimoni per descobrir</em>. Editorial Efadós.</span></span></span></p> | XIX | Parts de la pintura s'han desprès. | <p>Rellotge de sol vertical declinant de forma circular, pintat a la façana de la masia de can Gelabert. S'emmarca per un cercle blanc dins el qual hi ha la numeració.</p> <p>A la part superior, al centre, el sol, també envoltat per un cercle blanc, del qual surt el gnòmon de vareta.</p> <p>Les marques horàries, tant de les hores com les mitges hores, estan pintades de color vermellós, a l'interior del rellotge, i les hores, en numeració aràbiga a l'interior del marc.</p> <p>És un rellotge d'autor d'orientació sud-est.</p> | 08221-140 | Can Gelabert. | <p><span><span>Els rellotges de sol són una mostra de la necessitat històrica de les societats per tenir el control sobre el temps. Aquests rellotges ho fan de forma senzilla i elegant en moltes ocasions, situant-se a les façanes de les masies i les cases dels pobles.<br /> <br /> Des de l'antiguitat les societats funcionaven a través de la posició del sol per calcular el temps i dur a terme diferents activitats, especialment les feines agrícoles. A Catalunya, i altres regions, els primers models eren molt rudimentaris, però al llarg de l'edat mitjana, el Renaixement i el Barroc, es van desenvolupar diferents tipologies de rellotges de sol.</span></span></p> <p><span><span>Un ús destacat dels rellotges de sol a l'època medieval a Catalunya va ser el que li van donar els monestirs, els primers a instal·lar-ne a les parets dels edificis religiosos per a poder fer el seguiment de la recitació dels oficis. Amb el temps, aquests elements es van traslladar a les cases individuals i les masies.<br /> <br /> A Catalunya hi ha una gran riquesa, varietat de formes i tipologies amb influències de molts estils, des del romànic fins al modernisme. Poden ser més senzills i pragmàtics o amb grans ornamentacions artístiques en el cas dels rellotges d'autor. També s'utilitzen diferents materials per a fer-los: pintura, metall, pedra, ceràmica vidriada i esmaltada... sempre amb la inclinació adequada per garantir la precisió horària a través de la llum del sol.<br /> <br /> Actualment, encara es conserven una bona quantitat de rellotges de sol a Catalunya, gràcies al fet que les poblacions i les famílies han valorat la tradició de les seves cases o masies, restaurant i conservant els rellotges de sol de les mateixes com un testimoni del temps passat, preservant així la seva autenticitat i el seu valor cultural.</span></span></p> | 41.3857865,2.0654807 | 421865 | 4582006 | 08221 | Sant Just Desvern | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98693-l1430300.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98693-l1430296.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98693-l1430299.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | BPU|BCIL | 2025-06-20 00:00:00 | Marina Peris -i David Torres Rodríguez Kuanum | Desconeguda | 119|98 | 47 | 1.3 | 1762|1761 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 05:37 | |||||
| 98694 | Rellotge de sol de can Padrosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-padrosa | <p><span><span><span>CUNTIES VILLANOVA, Jordi; ALMELA CASANOVA, Miquel (2013). “La mesura del temps, els rellotges de sol a la Vall de Sant Just<em>”. Miscel·lània d’Estudis Santjustencs</em>, núm. 18, p. 289-337. </span></span></span></p> <p><span><span><span>SOCIETAT CATALANA DE GNOMÒNICA (2004). <em>Rellotges de sol de Catalunya: Un patrimoni per descobrir</em>. Editorial Efadós.</span></span></span></p> | XIX-XX | <p>Rellotge vertical de forma rectangular orientat a migdia. Està pintat de color gris a la façana de la masia de Can Padrosa. El rellotge s'emmarca amb un requadre lineal, que a la part superior és doble. Sobre el marc hi ha dues banderoles en posició horitzontal i al centre la data de '1077'.</p> <p>El sol és un semicercle gris que situat a la part superior central del rellotge i del qual surt el gnòmon de vareta.</p> <p>Les marques horàries i les hores van de les 6 del matí a les 6 de la tarda i estan pintades en xifres romanes.</p> <p>És un rellotge d'autor orientat al sud i ben conservat.</p> | 08221-141 | Can Padrosa. | <p><span><span>Els rellotges de sol són una mostra de la necessitat històrica de les societats per tenir el control sobre el temps. Aquests rellotges ho fan de forma senzilla i elegant en moltes ocasions, situant-se a les façanes de les masies i les cases dels pobles.<br /> <br /> Des de l'antiguitat les societats funcionaven a través de la posició del sol per calcular el temps i dur a terme diferents activitats, especialment les feines agrícoles. A Catalunya, i altres regions, els primers models eren molt rudimentaris, però al llarg de l'edat mitjana, el Renaixement i el Barroc, es van desenvolupar diferents tipologies de rellotges de sol.</span></span></p> <p><span><span>Un ús destacat dels rellotges de sol a l'època medieval a Catalunya va ser el que li van donar els monestirs, els primers a instal·lar-ne a les parets dels edificis religiosos per a poder fer el seguiment de la recitació dels oficis. Amb el temps, aquests elements es van traslladar a les cases individuals i les masies.<br /> <br /> A Catalunya hi ha una gran riquesa, varietat de formes i tipologies amb influències de molts estils, des del romànic fins al modernisme. Poden ser més senzills i pragmàtics o amb grans ornamentacions artístiques en el cas dels rellotges d'autor. També s'utilitzen diferents materials per a fer-los: pintura, metall, pedra, ceràmica vidriada i esmaltada... sempre amb la inclinació adequada per garantir la precisió horària a través de la llum del sol.<br /> <br /> Actualment, encara es conserven una bona quantitat de rellotges de sol a Catalunya, gràcies al fet que les poblacions i les famílies han valorat la tradició de les seves cases o masies, restaurant i conservant els rellotges de sol de les mateixes com un testimoni del temps passat, preservant així la seva autenticitat i el seu valor cultural.</span></span></p> | 41.3935770,2.0774621 | 422876 | 4582860 | 08221 | Sant Just Desvern | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98694-l1430344.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98694-l1430347.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98694-l1430356.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | BPU|BCIL | 2025-06-20 00:00:00 | Marina Peris i David Torres Rodríguez - Kuanum | Desconeguda | 119|98 | 47 | 1.3 | 1762|1761 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 05:37 | ||||||
| 98695 | Rellotge de sol de can Roldan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-roldan | <p><span><span><span>CUNTIES VILLANOVA, Jordi; ALMELA CASANOVA, Miquel (2013). “La mesura del temps, els rellotges de sol a la Vall de Sant Just<em>”. Miscel·lània d’Estudis Santjustencs</em>, núm. 18, p. 289-337. </span></span></span></p> <p><span><span><span>SOCIETAT CATALANA DE GNOMÒNICA (2004). <em>Rellotges de sol de Catalunya: Un patrimoni per descobrir</em>. Editorial Efadós.</span></span></span></p> | XIX-XX | Només es conserva la meitat superior. Difícil identificació dels números a causa del deteriorament de la pintura. | <p>Rellotge de sol vertical de forma circular, pintat de tonalitats arenoses a la façana de la masia de cal Roldan.</p> <p>El sol està representat per una rodona centrada a la part superior, una mica difuminada amb el pas del temps, i el gnòmon és de vareta. Només es conserva la meitat superior.</p> <p>Les marques horàries no es poden apreciar de forma definida, però sembla que no hi havia numeració. </p> <p>És un rellotge d'autor.</p> | 08221-142 | Camí de cal Roldan, s/n. | <p><span><span>Els rellotges de sol són una mostra de la necessitat històrica de les societats per tenir el control sobre el temps. Aquests rellotges ho fan de forma senzilla i elegant en moltes ocasions, situant-se a les façanes de les masies i les cases dels pobles.<br /> <br /> Des de l'antiguitat les societats funcionaven a través de la posició del sol per calcular el temps i dur a terme diferents activitats, especialment les feines agrícoles. A Catalunya, i altres regions, els primers models eren molt rudimentaris, però al llarg de l'edat mitjana, el Renaixement i el Barroc, es van desenvolupar diferents tipologies de rellotges de sol.</span></span></p> <p><span><span>Un ús destacat dels rellotges de sol a l'època medieval a Catalunya va ser el que li van donar els monestirs, els primers a instal·lar-ne a les parets dels edificis religiosos per a poder fer el seguiment de la recitació dels oficis. Amb el temps, aquests elements es van traslladar a les cases individuals i les masies.<br /> <br /> A Catalunya hi ha una gran riquesa, varietat de formes i tipologies amb influències de molts estils, des del romànic fins al modernisme. Poden ser més senzills i pragmàtics o amb grans ornamentacions artístiques en el cas dels rellotges d'autor. També s'utilitzen diferents materials per a fer-los: pintura, metall, pedra, ceràmica vidriada i esmaltada... sempre amb la inclinació adequada per garantir la precisió horària a través de la llum del sol.<br /> <br /> Actualment, encara es conserven una bona quantitat de rellotges de sol a Catalunya, gràcies al fet que les poblacions i les famílies han valorat la tradició de les seves cases o masies, restaurant i conservant els rellotges de sol de les mateixes com un testimoni del temps passat, preservant així la seva autenticitat i el seu valor cultural.</span></span></p> | 41.3874578,2.0673045 | 422019 | 4582190 | 08221 | Sant Just Desvern | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98695-l1430384-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98695-l1430382.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98695-l1430383.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | BPU|BCIL | 2025-06-20 00:00:00 | David Torres Rodríguez - Kuanum | Desconeguda | 119|98 | 47 | 1.3 | 1762|1761 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 05:37 | |||||
| 98696 | Rellotge de sol de can Vilar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-vilar | <p><span><span><span>CUNTIES VILLANOVA, Jordi; ALMELA CASANOVA, Miquel (2013). “La mesura del temps, els rellotges de sol a la Vall de Sant Just<em>”. Miscel·lània d’Estudis Santjustencs</em>, núm. 18, p. 289-337. </span></span></span></p> <p><span><span><span>SOCIETAT CATALANA DE GNOMÒNICA (2004). <em>Rellotges de sol de Catalunya: Un patrimoni per descobrir</em>. Editorial Efadós.</span></span></span></p> | XXI | <p>Rellotge de sol rectangular i vertical lineal. Plafó ceràmic de 64 rajoles vidriades, emmarcat amb una sanefa de rajoles policromes de motius florals.<br /> <br /> El gnòmon de vareta es troba a la part superior central sobre el fons blanc, i no hi ha cap representació del sol. A la part inferior central hi ha la inscripció 'Can Vilà'.<br /> <br /> Les marques horàries són tant les hores com a les mitges hores, de color ataronjat, i la numeració amb xifres romanes de color blau, va des de les 6 del matí a les 5 de la tarda.<br /> <br /> És un rellotge d'autor orientat al sud-est i ben conservat.</p> | 08221-143 | Can Vilar, s/n. | <p><span><span>Els rellotges de sol són una mostra de la necessitat històrica de les societats per tenir el control sobre el temps. Aquests rellotges ho fan de forma senzilla i elegant en moltes ocasions, situant-se a les façanes de les masies i les cases dels pobles.<br /> <br /> Des de l'antiguitat les societats funcionaven a través de la posició del sol per calcular el temps i dur a terme diferents activitats, especialment les feines agrícoles. A Catalunya, i altres regions, els primers models eren molt rudimentaris, però al llarg de l'edat mitjana, el Renaixement i el Barroc, es van desenvolupar diferents tipologies de rellotges de sol.</span></span></p> <p><span><span>Un ús destacat dels rellotges de sol a l'època medieval a Catalunya va ser el que li van donar els monestirs, els primers a instal·lar-ne a les parets dels edificis religiosos per a poder fer el seguiment de la recitació dels oficis. Amb el temps, aquests elements es van traslladar a les cases individuals i les masies.<br /> <br /> A Catalunya hi ha una gran riquesa, varietat de formes i tipologies amb influències de molts estils, des del romànic fins al modernisme. Poden ser més senzills i pragmàtics o amb grans ornamentacions artístiques en el cas dels rellotges d'autor. També s'utilitzen diferents materials per a fer-los: pintura, metall, pedra, ceràmica vidriada i esmaltada... sempre amb la inclinació adequada per garantir la precisió horària a través de la llum del sol.<br /> <br /> Actualment, encara es conserven una bona quantitat de rellotges de sol a Catalunya, gràcies al fet que les poblacions i les famílies han valorat la tradició de les seves cases o masies, restaurant i conservant els rellotges de sol de les mateixes com un testimoni del temps passat, preservant així la seva autenticitat i el seu valor cultural.</span></span></p> | 41.3980499,2.0842360 | 423448 | 4583350 | 2005 | 08221 | Sant Just Desvern | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98696-l1430628.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98696-l1430624.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98696-l1430625.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | BPU|BCIL | 2025-06-20 00:00:00 | Marina Peris i David Torres - Kuanum | Desconeguda | 119|98 | 47 | 1.3 | 1762|1761 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 05:37 | |||||
| 98697 | Rellotge de sol de la carretera Reial | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-la-carretera-reial | <p><span><span><span>CUNTIES VILLANOVA, Jordi; ALMELA CASANOVA, Miquel (2013). “La mesura del temps, els rellotges de sol a la Vall de Sant Just<em>”. Miscel·lània d’Estudis Santjustencs</em>, núm. 18, p. 289-337. </span></span></span></p> <p><span><span><span>SOCIETAT CATALANA DE GNOMÒNICA (2004). <em>Rellotges de sol de Catalunya: Un patrimoni per descobrir</em>. Editorial Efadós.</span></span></span></p> | XX | <p>Rellotge de sol circular, vertical a migdia. Fet amb la tècnica del trencadís està coronat a la part superior per una orla, mentre que tot el cercle s'emmarca amb peces ceràmiques de color blau marí.</p> <p>El sol predomina l'espai del cercle, de color groc i taronja i amb una cara pintada amb línies negres. El gnòmon de vareta se situa just a sota.</p> <p>Les marques horàries, de les 6 del matí a les 6 de la tarda estan fetes de color blau excepte les 6, les 12 i les 6 que són de color verd. La numeració és romana.</p> <p>És un rellotge d'autor orientat al sud i ben conservat.</p> | 08221-144 | Carretera Reial, 38. | <p><span><span>Els rellotges de sol són una mostra de la necessitat històrica de les societats per tenir el control sobre el temps. Aquests rellotges ho fan de forma senzilla i elegant en moltes ocasions, situant-se a les façanes de les masies i les cases dels pobles.<br /> <br /> Des de l'antiguitat les societats funcionaven a través de la posició del sol per calcular el temps i dur a terme diferents activitats, especialment les feines agrícoles. A Catalunya, i altres regions, els primers models eren molt rudimentaris, però al llarg de l'edat mitjana, el Renaixement i el Barroc, es van desenvolupar diferents tipologies de rellotges de sol.</span></span></p> <p><span><span>Un ús destacat dels rellotges de sol a l'època medieval a Catalunya va ser el que li van donar els monestirs, els primers a instal·lar-ne a les parets dels edificis religiosos per a poder fer el seguiment de la recitació dels oficis. Amb el temps, aquests elements es van traslladar a les cases individuals i les masies.<br /> <br /> A Catalunya hi ha una gran riquesa, varietat de formes i tipologies amb influències de molts estils, des del romànic fins al modernisme. Poden ser més senzills i pragmàtics o amb grans ornamentacions artístiques en el cas dels rellotges d'autor. També s'utilitzen diferents materials per a fer-los: pintura, metall, pedra, ceràmica vidriada i esmaltada... sempre amb la inclinació adequada per garantir la precisió horària a través de la llum del sol.<br /> <br /> Actualment, encara es conserven una bona quantitat de rellotges de sol a Catalunya, gràcies al fet que les poblacions i les famílies han valorat la tradició de les seves cases o masies, restaurant i conservant els rellotges de sol de les mateixes com un testimoni del temps passat, preservant així la seva autenticitat i el seu valor cultural.</span></span></p> | 41.3787475,2.0780625 | 422909 | 4581213 | 08221 | Sant Just Desvern | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98697-20250107153026.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98697-20250107153009.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | BPU|BCIL | 2025-06-20 00:00:00 | Marina Peris i David Torres Rodríguez - Kuanum | Desconeguda | 119|98 | 47 | 1.3 | 1762|1761 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 05:37 | ||||||
| 98698 | Rellotge de sol de la Casona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-la-casona | <p><span><span><span>CUNTIES VILLANOVA, Jordi; ALMELA CASANOVA, Miquel (2013). “La mesura del temps, els rellotges de sol a la Vall de Sant Just<em>”. Miscel·lània d’Estudis Santjustencs</em>, núm. 18, p. 289-337. </span></span></span></p> <p><span><span><span>SOCIETAT CATALANA DE GNOMÒNICA (2004). <em>Rellotges de sol de Catalunya: Un patrimoni per descobrir</em>. Editorial Efadós.</span></span></span></p> | XX | El rellotge estava emmarcat per unes rajoles vermelles que han desaparegut. | <p>Rellotge de sol rectangular i vertical declinant. Plafó ceràmic de 49 rajoles policromes vidriades, s'emmarca amb una línia fina de color blau marí i a continuació una decoració de motius florals.</p> <p>A la part superior central, el sol somrient, i als laterals les dates '1967' i '1968' al costat de núvols blaus. Sota el gnòmon de vareta. A la part inferior, al centre, dins d'una orla el següent lema: 'Si tu no vas a l'hora, com jo si no fa sol, pensa que ningú ens vol'.</p> <p>Les marques horàries van de les 6 del matí a les 6 de la tarda tant a les hores com a les mitges hores amb numeració aràbiga.</p> <p>És un rellotge d'autor orientat al sud-est i ben conservat.</p> | 08221-145 | C/ Tudona, 2. | <p><span><span>Els rellotges de sol són una mostra de la necessitat històrica de les societats per tenir el control sobre el temps. Aquests rellotges ho fan de forma senzilla i elegant en moltes ocasions, situant-se a les façanes de les masies i les cases dels pobles.<br /> <br /> Des de l'antiguitat les societats funcionaven a través de la posició del sol per calcular el temps i dur a terme diferents activitats, especialment les feines agrícoles. A Catalunya, i altres regions, els primers models eren molt rudimentaris, però al llarg de l'edat mitjana, el Renaixement i el Barroc, es van desenvolupar diferents tipologies de rellotges de sol.</span></span></p> <p><span><span>Un ús destacat dels rellotges de sol a l'època medieval a Catalunya va ser el que li van donar els monestirs, els primers a instal·lar-ne a les parets dels edificis religiosos per a poder fer el seguiment de la recitació dels oficis. Amb el temps, aquests elements es van traslladar a les cases individuals i les masies.<br /> <br /> A Catalunya hi ha una gran riquesa, varietat de formes i tipologies amb influències de molts estils, des del romànic fins al modernisme. Poden ser més senzills i pragmàtics o amb grans ornamentacions artístiques en el cas dels rellotges d'autor. També s'utilitzen diferents materials per a fer-los: pintura, metall, pedra, ceràmica vidriada i esmaltada... sempre amb la inclinació adequada per garantir la precisió horària a través de la llum del sol.<br /> <br /> Actualment, encara es conserven una bona quantitat de rellotges de sol a Catalunya, gràcies al fet que les poblacions i les famílies han valorat la tradició de les seves cases o masies, restaurant i conservant els rellotges de sol de les mateixes com un testimoni del temps passat, preservant així la seva autenticitat i el seu valor cultural.</span></span></p> | 41.3833051,2.0735601 | 422538 | 4581724 | 1967/1968 | 08221 | Sant Just Desvern | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98698-l1430079.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98698-14501.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98698-l1430077.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | Inexistent | 2025-05-26 00:00:00 | Marina Peris i David Torres - Kuanum | Joan Vicens (Barcelona) | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 05:37 | ||||
| 98699 | Rellotge de sol de can Baró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-baro | <p><span><span><span>CUNTIES VILLANOVA, Jordi; ALMELA CASANOVA, Miquel (2013). “La mesura del temps, els rellotges de sol a la Vall de Sant Just<em>”. Miscel·lània d’Estudis Santjustencs</em>, núm. 18, p. 289-337. </span></span></span></p> <p><span><span><span>SOCIETAT CATALANA DE GNOMÒNICA (2004). <em>Rellotges de sol de Catalunya: Un patrimoni per descobrir</em>. Editorial Efadós.</span></span></span></p> | XXI | <p>Rellotge quadrat i vertical declinant. Està fet de ferro i dividit en dues parts: el rellotge amb el sol i les línies horàries, i a part el gnòmon i els números.</p> <p>El sol, a la part superior central dominant la peça i al centre el gnòmon de vareta, collat de forma separada. Al costat d'aquest, sobre les línies del requadre del rellotge hi trobem la data separada en dues parts 20-12.</p> <p>Les línies horàries van de les 6 a les 4 i la numeració és aràbiga.</p> | 08221-146 | Can Baró. | <p><span><span>Els rellotges de sol són una mostra de la necessitat històrica de les societats per tenir el control sobre el temps. Aquests rellotges ho fan de forma senzilla i elegant en moltes ocasions, situant-se a les façanes de les masies i les cases dels pobles.<br /> <br /> Des de l'antiguitat les societats funcionaven a través de la posició del sol per calcular el temps i dur a terme diferents activitats, especialment les feines agrícoles. A Catalunya, i altres regions, els primers models eren molt rudimentaris, però al llarg de l'edat mitjana, el Renaixement i el Barroc, es van desenvolupar diferents tipologies de rellotges de sol.</span></span></p> <p><span><span>Un ús destacat dels rellotges de sol a l'època medieval a Catalunya va ser el que li van donar els monestirs, els primers a instal·lar-ne a les parets dels edificis religiosos per a poder fer el seguiment de la recitació dels oficis. Amb el temps, aquests elements es van traslladar a les cases individuals i les masies.<br /> <br /> A Catalunya hi ha una gran riquesa, varietat de formes i tipologies amb influències de molts estils, des del romànic fins al modernisme. Poden ser més senzills i pragmàtics o amb grans ornamentacions artístiques en el cas dels rellotges d'autor. També s'utilitzen diferents materials per a fer-los: pintura, metall, pedra, ceràmica vidriada i esmaltada... sempre amb la inclinació adequada per garantir la precisió horària a través de la llum del sol.<br /> <br /> Actualment, encara es conserven una bona quantitat de rellotges de sol a Catalunya, gràcies al fet que les poblacions i les famílies han valorat la tradició de les seves cases o masies, restaurant i conservant els rellotges de sol de les mateixes com un testimoni del temps passat, preservant així la seva autenticitat i el seu valor cultural.</span></span></p> | 41.3990227,2.0915611 | 424061 | 4583452 | 2012 | 08221 | Sant Just Desvern | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98699-l1440005.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98699-146-02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98699-146-03.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | BPU|BCIL | 2025-06-20 00:00:00 | Marina Peris i David Torres - Kuanum | Antoni Anguera | 119|98 | 47 | 1.3 | 1762|1761 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 05:37 | |||||
| 98700 | Rellotge de sol del carrer Torrent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-del-carrer-torrent | <p><span><span><span>CUNTIES VILLANOVA, Jordi; ALMELA CASANOVA, Miquel (2013). “La mesura del temps, els rellotges de sol a la Vall de Sant Just<em>”. Miscel·lània d’Estudis Santjustencs</em>, núm. 18, p. 289-337. </span></span></span></p> <p><span><span><span>SOCIETAT CATALANA DE GNOMÒNICA (2004). <em>Rellotges de sol de Catalunya: Un patrimoni per descobrir</em>. Editorial Efadós.</span></span></span></p> | XXI | <p>Rellotge de sol rectangular sobre rajola ceràmica vidriada i decorada en color negre. Rodejat d'un marc interior de color negre coronat amb una flor al capdamunt.</p> <p>El sol és una rodona negra de la qual en surt el gnòmon de vareta des de la part central superior de la peça.</p> <p>Les marques horàries van des de les 7 a les 4 i estan en xifres romanes. A sota hi ha una inscripció 'MIRA L'HORA... APROFITA EL DIA'.</p> | 08221-147 | C/ Torrent, 5. | <p><span><span>Els rellotges de sol són una mostra de la necessitat històrica de les societats per tenir el control sobre el temps. Aquests rellotges ho fan de forma senzilla i elegant en moltes ocasions, situant-se a les façanes de les masies i les cases dels pobles.<br /> <br /> Des de l'antiguitat les societats funcionaven a través de la posició del sol per calcular el temps i dur a terme diferents activitats, especialment les feines agrícoles. A Catalunya, i altres regions, els primers models eren molt rudimentaris, però al llarg de l'edat mitjana, el Renaixement i el Barroc, es van desenvolupar diferents tipologies de rellotges de sol.</span></span></p> <p><span><span>Un ús destacat dels rellotges de sol a l'època medieval a Catalunya va ser el que li van donar els monestirs, els primers a instal·lar-ne a les parets dels edificis religiosos per a poder fer el seguiment de la recitació dels oficis. Amb el temps, aquests elements es van traslladar a les cases individuals i les masies.<br /> <br /> A Catalunya hi ha una gran riquesa, varietat de formes i tipologies amb influències de molts estils, des del romànic fins al modernisme. Poden ser més senzills i pragmàtics o amb grans ornamentacions artístiques en el cas dels rellotges d'autor. També s'utilitzen diferents materials per a fer-los: pintura, metall, pedra, ceràmica vidriada i esmaltada... sempre amb la inclinació adequada per garantir la precisió horària a través de la llum del sol.<br /> <br /> Actualment, encara es conserven una bona quantitat de rellotges de sol a Catalunya, gràcies al fet que les poblacions i les famílies han valorat la tradició de les seves cases o masies, restaurant i conservant els rellotges de sol de les mateixes com un testimoni del temps passat, preservant així la seva autenticitat i el seu valor cultural.</span></span></p> | 41.3906422,2.0732430 | 422520 | 4582538 | 08221 | Sant Just Desvern | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98700-20250202115120.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98700-20250202115131.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | Inexistent | 2025-05-26 00:00:00 | Marina Peris - Kuanum | Desconeguda | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 05:37 | ||||||
| 98704 | Làpida de Iulia Quieta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lapida-de-iulia-quieta | <p><span><span><span>CARDONA, Daniel; DE FABREGUES-BOIXART, Oriol; FERRER, Xavier; GUASCH, David; MALARET, Antoni; MORAN, Josep; NUET, Josep; PANAREDA, Josep Maria; PÉREZ, Jordi; RENOM, Mercè (1987). <em>Sant Just Desvern, un paisatge i una història</em>. Ajuntament de Sant Just Desvern, Publicacions de l’Abadia de Montserrat. Col·lecció Abat Oliba, 57, p </span></span></span><span><span><span>107-109.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>MENÉNDEZ, Xavier; SOLIAS ARÚS, Josep Maria (1985). 'Problemes entorn del Baix Imperi al curs inferior del Llobregat'. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><em><span>Pyrenae</span></em></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>, núm. 21, p. 157-168.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>SOLIAS ARIS, Josep Maria (1990). <em>El poblament ibèric i romà del curs inferior del Llobregat.</em> Tesi doctoral, Universitat de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SOLIAS ARÍS, Josep Maria (2003). </span></span></span></span><span><span><span><em>Rubricatum: Roma al Baix Llobregat</em>. Ed. Ajuntament de Sant Boi de Llobregat, 2003, p. 56.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>VILA FÁBREGAS, Goretti (2002). </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><em><span>Actualització fitxes arqueològiques: Catàleg i Pla Especial de Protecció i Rehabilitació del Patrimoni Arquitectònic</span></em></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>. Fitxa 74.1. Sant Just Desvern.</span></span></span></span></span></span></span></p> | I - IV dC. | <p>La làpida de Iulia Quieta és un element funerari datat de<strong>l </strong>segle I dC que va ser reutilitzat en el segle IV com a material constructiu.</p> <p>Està feta de gres local. Originalment, era un bloc paral·lelepípede (un prisma rectangular) en forma d'ara (un altar romà), sense motllures i coronada per un frontó triangular emmarcat per acroteris, un element decoratiu típicament romà. Les seves dimensions totals són 75 x 39 x 23 cm, i el camp epigràfic (la part de la pedra on està gravada la inscripció) mesura 65 x 39 cm.<br /> <br /> A la part posterior de la làpida, s'hi poden observar dos forats que es van fer durant la seva reutilització a l'habitatge baix-imperial.</p> <p>La inscripció és funerària, escrita en lletres capitals quadrades (una tipografia típica de l'època romana), ben treballades, amb l'ús de punts triangulars entre les paraules.</p> | 08221-148 | C/ Carles Mercader, 17, 08960 Sant Just Desvern, Barcelona. | <p>La làpida estava dedicada a Iulia Quieta, una nena que va morir amb només tres anys. El personatge que va dedicar la làpida va ser el seu pare, Marc Juli, un home probablement d'origen extrapeninsular. Els seus cognoms, poc comuns a la península Ibèrica, suggereixen que es tractava d'individus lliures amb arrels fora d'Hispània. Un aspecte destacat de la làpida és la manca de la invocació als déus manes (els esperits dels difunts), un fet característic de les làpides de l'època republicana i del començament de l'imperi romà, fet que ajuda a datar-la aproximadament al segle I dC.</p> <p>Durant el segle IV, la làpida va ser tallada per la meitat i reutilitzada com a dos carreus en la construcció d'un habitatge del període baix-imperial. Aquest habitatge formava part del jaciment de la Riba, prop de la masia de can Oliveres a Sant Just Desvern. Aquest jaciment va ser excavat entre 1964 i 1968 per David Guash, i va proporcionar troballes importants, com diverses sitges d'època republicana i baix-imperial, així com les estructures d'una habitació del segle IV. En aquest context arqueològic va aparèixer la làpida de Iulia Quieta.</p> <p>Tot i que la làpida va ser trobada fora de lloc (en el jaciment de La Riba), es considera que originàriament provindria d'una necròpolis romana propera. Els especialistes apunten que la làpida no prové de Barcino (Barcelona), sinó d'un assentament rural o necròpolis més pròxima al jaciment on va ser descoberta.</p> <p><span><span><span><span><span><span>Josepa (Pepita) Prat hereva del Sr. David Guasch i Dalmau en va fer donació al director de l’Arxiu Municipal de Sant Just Desvern. Va ser recollida a Arenys de Mar el 23 de juny de 2014.</span></span></span></span></span></span></p> | 41.3870000,2.0756681 | 422718 | 4582131 | 08221 | Sant Just Desvern | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98704-1482.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98704-1483.jpg | Física | Romà | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic/Cultural | Inexistent | 2025-09-30 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón i David Torres Rodríguez- Kuanum | Desconeguda | 83 | 52 | 2.2 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 05:37 |
Estadístiques 2026
patrimonicultural
Mitjana 2026: 0,00 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/