Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 99677 | Can Ros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-ros-4 | <p><span><span><span><span><span><span>CARDONA, Daniel; DE FABREGUES-BOIXART, Oriol; FERRER, Xavier; GUASCH, David; MALARET, Antoni; MORAN, Josep; NUET, Josep; PANAREDA, Josep Maria; PÉREZ, Jordi; RENOM, Mercè (1987). </span></span></span><em><span><span><span>Sant Just Desvern, un paisatge i una història</span></span></span></em><span><span><span>. Ajuntament de Sant Just Desvern, Publicacions de l’Abadia de Montserrat.</span></span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | La casa es troba en un estat avançat de degradació, amb signes evidents d'abandonament. La façana posterior presenta grafits que cobreixen part dels murs, accentuant la sensació de deixadesa del conjunt.Algunes zones presenten forats i esquerdes, possiblement com a resultat de l'abandonament i la falta de manteniment. | <p>Can Ros és un conjunt constructiu rural situat en un entorn natural, actualment en estat de degradació per manca de manteniment i afectacions derivades del pas del temps. L'edifici principal, de planta rectangular, està construït amb murs de maons, maçoneria i morter, amb algunes zones reformades amb maó i ciment.</p> <p>L'edificació principal, destinada a habitatge, presenta una coberta de teula àrab a un sol vessant. La seva orientació principal és sud-est i es caracteritza per l'obertura de buits de proporcions verticals, tant en la porta d'accés com en les finestres, que es disposen a sobre i a la banda dreta d'aquesta, seguint una distribució en dos eixos verticals. Les finestres conserven l'ampit tancat per baranes de ferro amb brèndoles simples.</p> <p>A l'exterior, davant de l'edifici principal, es troba un espai obert amb vegetació espontània, que ha envaït parcialment la zona. A la banda est d'aquest espai s'hi localitza un conjunt d'edificacions annexes de caràcter secundari, probablement destinades a usos agropecuaris, com l'allotjament d'animals o emmagatzematge de materials i eines.</p> <p>Davant de l'habitatge principal es conserva un pou de forma cupular i un safareig adossat, amb estructura de maçoneria. L'accés al pou es troba actualment tapiat, mentre que el safareig presenta una pica situada just davant de la seva boca de captació d'aigua.</p> <p>La construcció presenta un estat de degradació notable, amb diversos danys estructurals visibles. Els murs de la façana principal mostren esquerdes i pèrdua d'adhesió del revestiment, i el mur posterior, de maó vist, està parcialment cobert de grafits. Les finestres i portes es troben parcialment cegades, fet que indica la manca d'ús de l'edifici en l'actualitat.</p> <p>L'accés principal està protegit per una porta de fusta i un mur baix de maó, tancat amb un cadenat rovellat, fet que suggereix un estat d'abandonament prolongat. A l'entorn immediat, la vegetació ha anat envaint l'estructura i els camins d'accés, dificultant-ne la visibilitat i la identificació de la totalitat del recinte.</p> <p>A la banda oest de la finca es conserva un antic camí, perfectament encaixat. A la part baixa del terreny discorre un torrent, el de la Penya del Moro, el qual desemboca en la riera de Sant Just que es troba a prop.</p> <p>La manca de manteniment ha propiciat la recuperació de l'espai per part de la vegetació, afectant l'accessibilitat i la llegibilitat de l'entorn construït.</p> | 08221-350 | Can Ros, al camí de can Gelabert a la Salut. | <p>La petita edificació de caràcter rural de can Ros, forma part de la propietat de la masia de can Gelabert. És un exemple valuós de les construccions funcionals vernacles rurals dels segles XIX i XX, que destaca per les estructures associades a la gestió de l’aigua, pou i safareig, que encara conserva.</p> <p>Els pous i safareigs han estat elements fonamentals en la vida quotidiana de les masies i construccions rurals com can Ros, testimonis d’una economia basada en l’autosuficiència i en l’ús eficient dels recursos naturals, especialment de l’aigua.</p> <p>Els pous es construïen per aprofitar l’aigua del subsol, garantint-ne la disponibilitat per al consum humà, a vegades algun petit ús agropecuari, com pot ser el reg a l’hort, el servei dels animals, i també per a les tasques domèstiques. La seva presència era vital en zones rurals, on no hi havia accés a xarxes d’abastament modernes.</p> <p>Aquests pous acostumaven a tenir una coberta en forma cònica o d’ogiva, com en el cas d’aquest exemple, per protegir l’aigua de la contaminació, evitar la caiguda d’elements externs i minimitzar l’evaporació. També ajudaven a mantenir l’aigua fresca durant més temps.</p> <p>En moltes masies, el pou era un element central, ja que assegurava la disponibilitat d’aigua potable per a la família i els treballadors, així com per als animals de la casa.</p> <p>Els safareigs acostumaven a ser una construcció complementària als pous i permetien aprofitar l’aigua per a una de les tasques domèstiques més essencials: la bugada. En absència de sistemes moderns de canalització i sanejament, l’aigua s’havia d’extreure manualment i buidar-se al safareig, on es rentava la roba per immersió, fregament o cops amb picadors de fusta.</p> <p>Aquests safareigs tenien superfícies inclinades de rajoles d’argila cuita, que facilitaven la neteja per fricció i permetien escórrer l’excés d’aigua. Normalment, es feia servir sabó artesanal, elaborat amb greixos animals i sosa, i les peces es deixaven assecar a l’aire lliure.</p> <p>El pou i el safareig de can Ros resulten un exemple representatiu d’elements constructius rurals tradicionals, els quals formaven part del sistema de gestió de l’aigua. El pou garantia l’aigua de boca i per a altres usos domèstics, mentre que el safareig servia per fer la bugada i, en alguns casos, per a usos secundaris com regar l’hort o abeurar els animals.</p> | 41.3864205,2.0651448 | 421837 | 4582076 | 08221 | Sant Just Desvern | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99677-35001.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99677-35002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99677-35003.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2025-09-23 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón - Kuanum | Desconeguda | 119|98 | 46 | 1.2 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | |||||
| 99678 | Pou i safareig de can Ros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-i-safareig-de-can-ros | XIX-XX | L’estructura en conjunt presenta un estat de degradació evident, especialment en els revestiments del pou i les superfícies del safareig. La presència de vegetació espontània i brutícia evidencia un llarg període d’abandonament.L’entorn està envoltat de natura, amb arbres de fulla caduca que proporcionen ombra i augmenten la humitat a la zona, afavorint la degradació dels materials. L’impacte d’intervencions modernes, com la presència de grafits al pou, altera la seva aparença original, però no en modifica la lectura arquitectònica ni històrica. | <p>Pou de captació d'aigua subterrània i safareig adossat, dos elements tradicionals de l’arquitectura rural que van ser utilitzats per al subministrament i ús domèstic de l’aigua. Malgrat el seu estat de deteriorament, encara conserva la seva morfologia i funció original recognoscible.</p> <p>L’element més destacat del conjunt és el pou, caracteritzat per una coberta en forma de con o ogiva, construïda amb una combinació de maons, morter, ciment i maçoneria. Aquesta forma singular no només respon a criteris estructurals sinó també a la necessitat de protegir l’aigua de la contaminació i reduir l’evaporació.</p> <p>L’accés a l'interior es feia mitjançant una porteta, la qual actualment es troba cegada amb obra de maons i ciment, impedint així la seva funcionalitat original. La superfície exterior presenta evidències d’erosió i restes de pintura i grafits, els quals responen majoritàriament a actes vandàlics.</p> <p>Adossat al peu del pou es troba el safareig<strong> </strong>rectangular, una estructura de maons i maçoneria recoberta per morter i ciment, destinada a la recollida d’aigua i a les tasques de rentada de roba. A la seva part superior es conserven les rajoles d’argila cuita inclinades, elements clau per facilitar el procés de bugada. Aquestes rajoles permetien l’ús de picadors de fusta per copejar les peces de roba o l’aplicació directa de sabó, mitjançant el frec manual.</p> <p>Tot i que la seva forma es manté reconeixible, el safareig està parcialment deteriorat, amb esquerdes i pèrdua de material en els seus caires i superfícies. A l’interior hi ha una acumulació de vegetació espontània i residus, indicant que l’espai fa temps que no es fa servir.</p> | 08221-351 | Can Ros. | <p>Aquest conjunt, tot i el seu estat de deteriorament, constitueix un exemple valuós de les construccions funcionals vernacles associades a la gestió de l’aigua, amb solucions constructives pròpies dels segles XIX i XX. </p> <p>Els pous i safareigs han estat elements fonamentals en la vida quotidiana de les masies i construccions rurals com can Ros, testimonis d’una economia basada en l’autosuficiència i en l’ús eficient dels recursos naturals, especialment de l’aigua.</p> <p>Els pous es construïen per aprofitar l’aigua del subsol, garantint-ne la disponibilitat per al consum humà, a vegades algun petit ús agropecuari, com pot ser el reg a l’hort, el servei dels animals, i també per a les tasques domèstiques. La seva presència era vital en zones rurals, on no hi havia accés a xarxes d’abastament modernes.</p> <p>Aquests pous acostumaven a tenir una coberta en forma cònica o d’ogiva, com en el cas d’aquest exemple, per protegir l’aigua de la contaminació, evitar la caiguda d’elements externs i minimitzar l’evaporació. També ajudaven a mantenir l’aigua fresca durant més temps.</p> <p>En moltes masies, el pou era un element central, ja que assegurava la disponibilitat d’aigua potable per a la família i els treballadors, així com per als animals de la casa.</p> <p>Els safareigs acostumaven a ser una construcció complementària als pous i permetien aprofitar l’aigua per a una de les tasques domèstiques més essencials: la bugada. En absència de sistemes moderns de canalització i sanejament, l’aigua s’havia d’extreure manualment i buidar-se al safareig, on es rentava la roba per immersió, fregament o cops amb picadors de fusta.</p> <p>Aquests safareigs tenien superfícies inclinades de rajoles d’argila cuita, que facilitaven la neteja per fricció i permetien escórrer l’excés d’aigua. Normalment, es feia servir sabó artesanal, elaborat amb greixos animals i sosa, i les peces es deixaven assecar a l’aire lliure.</p> <p>El pou i el safareig de can Ros resulten un exemple representatiu d’elements constructius rurals tradicionals, els quals formaven part del sistema de gestió de l’aigua.</p> <p>El pou garantia l’aigua de boca i per a altres usos domèstics, mentre que el safareig servia per fer la bugada i, en alguns casos, per a usos secundaris com regar l’hort o abeurar els animals.</p> | 41.3863576,2.0652823 | 421849 | 4582070 | 08221 | Sant Just Desvern | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99678-35101.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99678-35102.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99678-35103.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2025-09-16 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón - Kuanum | Desconeguda | La progressiva desaparició i abandonament d’aquestes estructures, en favor de sistemes més moderns d’abastament i sanejament, ha fet que moltes d’elles quedin en desús, per la qual cosa, aquests elements són importants per entendre el patrimoni hidràulic i domèstic del nostre passat recent. Pou i safareig exemplifiquen la importància de l’aigua en la vida rural i la seva gestió eficient en un context agrícola. Més enllà de la seva funció pràctica, aquests elements formen part del patrimoni etnològic i arquitectònic, i ens permeten recuperar una manera de viure lligada a la terra i a la comunitat de Sant Just Desvern. | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | |||||
| 99694 | Antics pilars de la porta d'entrada a la finca Torreblanca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antics-pilars-de-la-porta-dentrada-a-la-finca-torreblanca | <p><span><span><span><span><span><span>CARDONA, Daniel; DE FABREGUES-BOIXART, Oriol; FERRER, Xavier; GUASCH, David; MALARET, Antoni; MORAN, Josep; NUET, Josep; PANAREDA, Josep Maria; PÉREZ, Jordi; RENOM, Mercè (1987). <em>Sant Just Desvern, un paisatge i una història</em>. Ajuntament de Sant Just Desvern, Publicacions de l’Abadia de Montserrat.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>FONT GRASA, Pere; REVERTER SALA, Teresa (2010). <em>L'Abans de Sant Just Desvern: Recull gràfic 1870-1975</em>. Col·lecció Baix Llobregat. El Papiol: Editorial Efadós / Ajuntament de Sant Just Desvern.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PASCUAL SANPONS, Oriol (2022). <em>Barcelona i l’antic Egipte. Història d’una fascinació. </em>Viena Edicions.</span></span></span></span></span></span></p> | XIX | Els dos pilars presenten un evident estat d'abandonament. | <p>Parell de pilars que flanquejaven l'entrada noble de la finca Torreblanca al segle XIX i la primera meitat del segle XX. Actualment, es troben fora del recinte del parc Torreblanca, entre la carretera N-340 i la riera de Sant Just, dins del terme municipal de Sant Just Desvern, però al límit amb el de Sant Feliu de Llobregat (restant un dels pilars dins de Sant Just i l'altre dins de Sant Joan Despí).</p> <p>Els dos pilars, de secció quadrangular, estan construïts amb grans blocs de pedra i presenten motllures decoratives al terç inferior, a més de motllures de mitja canya a les cantonades. A l'extrem superior, només un dels pilars conserva una sanefa escultòrica decorativa de motius florals. </p> <p>Sobre aquests pilars estaven situades les escultures de les esfinxs que actualment s'ubiquen a l'interior del parc Torreblanca. Amb l'adquisició de la finca el 1983 per part de la Corporació Metropolitana i la transformació en un parc públic, les esfinxs van ser traslladades des de la seva ubicació original sobre els pilars a la seva situació actual. </p> <p>Juntament amb els pilars i les esfinxs, el portal d'entrada de la finca del Marquès de Monistrol tenia una porta de forja de dues fulles. Aquesta porta es conserva parcialment, també traslladada des del seu emplaçament original, a l'entrada del parc Torreblanca de l'avinguda de la Generalitat del terme municipal de Sant Joan Despí.</p> | 08221-352 | Aparcament del tramvia de Sant Just. | <p><span><span><span><span><span><span>A final del segle XIX, la finca Torreblanca experimentà una gran transformació quan Josep M. Escrivà de Romaní i de Dusai, marquès de Monistrol, va fer construir un palau d’estil neogòtic català envoltat de jardins romàntics.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Un dels elements que s'incorporaren a la gran finca en aquell moment va ser la parella d'esfinxs, que originalment estaven ubicades a la porta d'entrada situada al costat de la riera d'en Pahissa, un punt que actualment fa frontera amb el terme municipal de Sant Feliu de Llobregat. Les escultures, doncs, presidien com a guardianes l'accés principal de la noble finca, sobre els dos pilars que flanquejaven l'entrada, pilars que avui dia encara perduren fora del recinte del parc.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'adquisició de la finca a inici el 1983 per part de la Corporació Metropolitana i la transformació en un parc públic, obert el 24 d'abril de 1983, i les transformacions posteriors comportaren el trasllat de les dues escultures a la seva ubicació actual.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquesta entrada a partir dels anys cinquanta es coneixia com la porteria de baix a la dreta ja en terme de Sant Joan una caseta enderrocada fa pocs anys servia d’habitatge dels porters de la finca, que la van ocupar fins aproximadament l’any 2020.</span></span></span></p> | 41.3791830,2.0525611 | 420777 | 4581284 | 08221 | Sant Just Desvern | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99694-l1430952.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99694-l1430954.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99694-90099.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99694-l1430955.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99694-l1430956.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99694-l1430966.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99694-l1430960.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99694-l1430973.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99694-img20250326150834.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99694-img20250326150846.jpg | Inexistent | Romàntic|Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | Inexistent | 2025-09-23 00:00:00 | David Torres Rodríguez - Kuanum | Desconeguda | L'Arxiu Comarcal del Baix Llobregat conserva un àlbum fotogràfic de l'any 1888, en el qual hi ha una imatge que dona testimoni del lloc original en el qual el marquès de Monistrol decidí instal·lar les esfinxs. Les fotografies realitzades per Esplugues Puig, que documenten els diferents espais de la finca, s'inclogueren en l'àlbum titulat Recuerdo de Torreblanca, un regal dels marquesos de Monistrol a la Infanta Maria Isabel amb motiu de la seva visita al palau l'any 1888.Respecte a la titularitat de l'element, el pilar de l’esquerra és dins el terme municipal de Sant Just Desvern, mentre que el pilar de la dreta és dins del terme municipal de l’Ajuntament de Sant Joan Despí, al mig de l’entrada hi ha la divisòria de terme municipal. | 101|116|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | ||||
| 99697 | Escalinata del palau de Torreblanca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escalinata-del-palau-de-torreblanca | <p><span><span><span><span><span><span>CARDONA, Daniel; DE FABREGUES-BOIXART, Oriol; FERRER, Xavier; GUASCH, David; MALARET, Antoni; MORAN, Josep; NUET, Josep; PANAREDA, Josep Maria; PÉREZ, Jordi; RENOM, Mercè (1987). Sant Just Desvern, un paisatge i una història. Ajuntament de Sant Just Desvern, Publicacions de l’Abadia de Montserrat.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>CIRER, Antònia Maria; HUGUET COMELLES, Maria Dolors (1990).<em> Guia Botànica del Parc de Torreblanca</em>. Mancomunitat Torreblanca. Sant Joan Despí.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>DDAA (1999). <em>Catalunya terra de roses</em>. Ed. Diputació de Barcelona. </span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>FONT GRASA, Pere; REVERTER SALA, Teresa (2010). L'Abans de Sant Just Desvern: Recull gràfic 1870-1975. Col·lecció Baix Llobregat. El Papiol: Editorial Efadós / Ajuntament de Sant Just Desvern, p. 540.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PÉREZ SÀNCHEZ, Miquel; ROURA NUBIOLA, Margarida; SANAHUJA TORRES, Dolors; SOLIAS ARÍS, Josep Maria (1982-1986). Catàleg i Pla Especial de Protecció i Rehabilitació del Patrimoni Arquitectònic de Sant Just Desvern. Fitxa 22, Ajuntament de Sant Just Desvern.</span></span></span></span></span></span></p> | XIX | L'escalinata va ser totalment rehabilitada l'any 2024 per l'empresa Eurocatalana, sota la direcció tècnica de Moisés Martínez. | <p>Escalinata situada a la part baixa dels jardins Torreblanca, que donava accés a la plataforma superior a on estava ubicat el palau neogòtic del marquès de Monistrol. </p> <p>La construcció, que presenta una estructura simètrica, està formada per dues escales que arrenquen al mateix punt de la part baixa bifurcant-se lateralment en el seu recorregut, cadascuna amb dos trams d'escala i dos replans, per retrobar-se novament a la part alta. De l'estructura original només queden el mur frontal i els dos laterals, fets amb pedra portada des de Montserrat. Aquests murs presenten la pedra sense treballar, disposada de forma irregular i desordenada, amb la clara intenció de simular una construcció natural, tan de moda en els jardins del moment en el qual es van bastir. Al centre del mur frontal, s'intueix una font amb pica de pedra, molt habitual a aquest tipus d'escalinates. </p> <p>Les baranes, solera i graons de l'escala, així com la balustrada superior, van ser reconstruïdes totalment en maó vist durant la restauració de l'any 2024, ja que el seu estat de degradació i la normativa de seguretat actual, no permetien la seva conservació. Aquestes obres de restauració, van descobrir sota l'escalinata un pou d'extracció d'aigua, que fins ara havia quedat amagat. </p> | 08221-353 | Parc Torreblanca, s/n. | <p><span><span><span><span><span><span> </span></span></span></span></span></span>Al segle XVIII, la finca de Torreblanca era una de les més pròsperes de la zona, i la seva propietat corresponia a la família Dusai que l’havia adquirit en època medieval. L’any 1796, aquesta família va rebre el títol de marquesos de Monistrol d’Anoia. No obstant això, la gran transformació de la finca va arribar a finals del segle XIX, quan Josep M. Escrivà de Romaní i de Dusai, marquès de Monistrol, v<span><span><span>a transformar la casa pairal existent en </span></span></span><span><span>un palau d’estil neogòtic</span></span>, envoltat de jardins romàntics.</p> <p>El 1887, sota la direcció de Simó Dot i Canalies, es van erigir diversos edificis annexos, que avui són la seu del Consell Comarcal del Baix Llobregat, Movibaix, i les residències dels porters.</p> <p>Durant la Guerra Civil, el palau de Torreblanca va patir greus desperfectes. Inicialment, va ser ocupada per refugiats, més tard per guàrdies d'assalt i, acabat el conflicte, per soldats de lleva. Els danys van ser tan severs que el palau va quedar irremeiablement deteriorat, fet que va portar a la seva demolició l’any 1958. <span><span><span>Els propietaris (molt devots), només van conservar la capella de Santa Anna, que era el centre de la festa que feien anualment on s’obrien els jardins al públic.</span></span></span></p> <p>Posteriorment, la Corporació Metropolitana va adquirir la finca als marquesos de Monistrol i va emprendre un projecte per convertir Torreblanca en un parc públic, que es va inaugurar el 24 d’abril de 1983. La remodelació va ser dissenyada per l'arquitecte Carles Ferrater i Lambarri, i va quedar finalista del Premi FAD de Restauració el 1984, reconeixent la transformació d’aquest espai privat en un espai d’ús col·lectiu. <span><span><span>Les escales van anar quedant abandonades, en canviar l’accés a la capella i el solar del palau, que amb la reforma es van convertir en l’actual laberint.</span></span></span></p> | 41.3788876,2.0545185 | 420940 | 4581250 | 08221 | Sant Just Desvern | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99697-img20250326151939.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99697-img20250326152224.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99697-l1430978.jpg | Legal | Romàntic|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Estructural | BPU|BCIL | 2025-09-23 00:00:00 | David Torres Rodríguez - Kuanum | Desconeguda, Moisés Martínez (restauració) | L'escalinata era l'accés principal al palau neogòtic i a la capella de Santa Anna, situada a l’extrem de llevant, que a finals del segle XIX es va fer construir Josep M. Escrivà de Romaní i de Dusai, marquès de Monistrol, a la finca Torreblanca. Aquesta estructura és de les poques construccions que han perdurat del desaparegut palau. | 101|98 | 47 | 1.3 | 1762|1761 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | ||||
| 99698 | Palmera del parc de Torreblanca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/palmera-del-parc-de-torreblanca | <p><span><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE SANT JUST DESVERN (2014). <em>Ordenança de protecció de l’arbrat i dels espais verds de Sant Just Desvern.</em></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>ÀREA METROPOLITANA DE BARCELONA (2017). <em>Itinerari botànic Parc de Torreblanca. </em>Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>CABALLERO ARROYO, Cecilia; GUAL DEVESA, Ramon; RUEDA AGUILERA, Ferran (1997). <em>Arbres de Sant Just Desvern</em>. Ajuntament de Sant Just Desvern.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>FONT GRASA, Pere; REVERTER SALA, Teresa (2010). <em>L'Abans de Sant Just Desvern: Recull gràfic 1870-1975</em>. Col·lecció Baix Llobregat. El Papiol: Editorial Efadós / Ajuntament de Sant Just Desvern.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PÉREZ SÀNCHEZ, Miquel; ROURA NUBIOLA, Margarida; SANAHUJA TORRES, Dolors; SOLIAS ARÍS, Josep Maria (1982-1986). <em>Catàleg i Pla Especial de Protecció i Rehabilitació del Patrimoni Arquitectònic de Sant Just Desvern</em>. Ajuntament de Sant Just Desvern. </span></span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Exemplar de palmera canària (<em>Phoenix canariensis</em>) d'11 metres d’alçada, que juntament amb un exemplar desaparegut, formaven la parella coneguda com les 'Dames de la Torre', ja que emmarcaven la façana del palau neogòtic fet construir per Josep M. Escrivà de Romaní i de Dusai, marquès de Monistrol, a finals del segle XIX.</p> <p>De la família de les arecàcies, la palmera canària es caracteritza per una capçada arrodonida i frondosa, amb fulles coriàcies de fins a 7 m de llargada formades per entre 150 i 200 parells de folíols flexibles, d'un color verd intens. El tronc és recte i gruixut, més curt que la palmera datilera (<em>Phoenix dactylifera</em>).</p> <p>És un arbre perennifoli que floreix juny a juliol, amb inflorescències masculines de color blanc i femenines de color groc, en diferents arbres. El fruit és un dàtil molt petit que rep el nom de tàmara, que passa del color verd al marró groc ataronjat una vegada madura.</p> | 08221-354 | Ctra. Reial, 159. | <p>A final del segle XIX, la finca Torreblanca experimentà una gran transformació quan Josep M. Escrivà de Romaní i de Dusai, marquès de Monistrol, va fer construir un palau d’estil neogòtic català envoltat de jardins romàntics.</p> <p>Un dels elements que s'incorporaren a la gran finca en aquell moment va ser una parella de palmeres de canàries que emmarcaven la façana principal del palau, uns espècimens vegetals exòtics que eren emprats a l'època com a símbol d'ostentació i poder economicosocial. </p> <p>Actualment, del parell de palmeres només es conserva una, ja que l'altre es va haver de talar en estar afectada per la plaga de l'escarabat morrut. </p> | 41.3787835,2.0544237 | 420932 | 4581238 | 1904 (any estimat de plantació) | 08221 | Sant Just Desvern | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99698-img20250326152628.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99698-img20250326152633.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99698-img20250326152610.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Ornamental | BPU|BCIL|Arbre o arbreda d'interès | 2025-06-27 00:00:00 | David Torres Rodríguez - Kuanum | Espècie endèmica de les Illes Canàries que creix de forma natural a totes les illes, amb una àmplia distribució com espècie plantada a jardins, parcs i passeigs urbans gràcies a la seva resistència a la sequera i als aires salins.Les palmeres no són estrictament arbres, sinó plantes arborescents, ja que no tenen un creixement secundari en gruix, i el tronc en realitat es forma a partir de teixits fibrosos. El parc Torreblanca és propietat de tres municipis: Sant Feliu de Llobregat, Sant Joan Despí i Sant Just Desvern. L'Àrea Metropolitana de Barcelona, d'acord amb els ajuntaments metropolitans, és responsable de la gestió integral: vegetació, mobiliari, instal·lacions, paviments i elements construïts; així com de la promoció, per mitjà de la dinamització d'activitats i propostes educatives. | 98 | 2151 | 5.2 | 1762|1761|2211 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | |||||
| 99699 | Xiprer de l'escalinata del palau de Torreblanca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xiprer-de-lescalinata-del-palau-de-torreblanca | <p><span><span><span>AJUNTAMENT DE SANT JUST DESVERN (2014). <em>Ordenança de protecció de l’arbrat i dels espais verds de Sant Just Desvern.</em></span></span></span></p> <p><span><span><span>ÀREA METROPOLITANA DE BARCELONA (2017). <em>Itinerari botànic Parc de Torreblanca. </em>Barcelona.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CABALLERO ARROYO, Cecilia; GUAL DEVESA, Ramon; RUEDA AGUILERA, Ferran (1997). <em>Arbres de Sant Just Desvern</em>. Ajuntament de Sant Just Desvern.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>FONT GRASA, Pere; REVERTER SALA, Teresa (2010). </span></span></span><em><span><span><span>L'Abans de Sant Just Desvern: Recull gràfic 1870-1975</span></span></span></em><span><span><span>. Col·lecció Baix Llobregat. El Papiol: Editorial Efados / Ajuntament de Sant Just Desvern.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PÉREZ SÀNCHEZ, Miquel; ROURA NUBIOLA, Margarida; SANAHUJA TORRES, Dolors; SOLIAS ARÍS, Josep Maria (1982-1986). </span></span></span><em><span><span><span>Catàleg i Pla Especial de Protecció i Rehabilitació del Patrimoni Arquitectònic de Sant Just Desvern</span></span></span></em><span><span><span>. Ajuntament de Sant Just Desvern. </span></span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Exemplar de xiprer (<em>Cupressus sempervirens</em>) de 21 m d’alçada. L’arbre està situat a tocar de l'escalinata que donava accés al desaparegut palau deTorreblanca, edifici d'estil neogòtic envoltat de jardins romàntics, construït a finals del segle XIX pel marquès de Monistrol. </p> <p>De la família de les cupressàcies, el xiprer es caracteritza per una capçada estreta, compacta i allargada, amb branques cilíndriques primes, erectes i flexibles. El tronc és recte i regular amb una escorça fissurada de color marró grisenc, que no s’exfolia.</p> <p>És un arbre perennifoli de fulles molt petites en forma d’esquames de color verd fosc, que es distribueixen en fileres recobrint les branques de manera molt atapeïda. Floreix de març a juliol, amb flors masculines i femenines al mateix arbre, agrupades en cons. El fruit és una pinya petita de forma esfèrica que passa del color verd al marró fosc una vegada madura.</p> | 08221-355 | Ctra. Reial, 159. | <p><span><span><span><span><span><span>Al segle XVIII, la finca de Torreblanca era una de les més pròsperes de la zona, i la seva propietat corresponia a la família Dusai que l’havia adquirit en època medieval. L’any 1796, aquesta família va rebre el títol de marquesos de Monistrol d’Anoia. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La gran transformació de la finca va arribar a finals del segle XIX, quan Josep M. Escrivà de Romaní i de Dusai, marquès de Monistrol, va decidir construir-hi un palau d’estil neogòtic català, envoltat de jardins romàntics. En aquest període, ja entrat el segle XX, es va plantar el xiprer que donava la benvinguda als visitants del palau abans de pujar l'escala per accedir a l'edifici.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>El Parc Torreblanca és propietat de tres municipis: Sant Feliu de Llobregat, Sant Joan Despí i Sant Just Desvern. L'Àrea Metropolitana de Barcelona, d'acord amb els ajuntaments metropolitans, és responsable de la gestió integral: vegetació, mobiliari, instal·lacions, paviments i elements construïts; així com de la promoció, per mitjà de la dinamització d'activitats i propostes educatives.</span></span></span></p> | 41.3789893,2.0547800 | 420962 | 4581261 | 1904 (any estimat de plantació) | 08221 | Sant Just Desvern | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99699-l1430985.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99699-img20250326152148.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99699-l1430982.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Ornamental | BPU|BCIL|Arbre o arbreda d'interès | 2025-06-27 00:00:00 | David Torres Rodríguez - Kuanum | Desconeguda | Espècie originària de la Mediterrània oriental, de Líbia fins a l’Iran, amb una distribució posterior que abraça molts altres territoris a causa de la seva adaptació a la sequera i els climes càlids. És un arbre que ha tingut una forta funció simbòlica al llarg de la història, simbolisme que queda palès a través de la mitologia grega i romana. El filòsof i botànic grec Teofrast consagrava el xiprer a Hades, déu de la mort, ja que aquesta espècie arbòria no rebrota un cop és tallada. Però és el mite grec de Ciparís, convertit en xiprer per Apol·lo, el referent més antic al significat de dol d’aquest arbre. Ciparís, que era amant d’Apol·lo i havia rebut d’ell com a regal un cérvol sagrat, durant una cacera i per error va matar al seu propi cérvol. Desolat per la pèrdua, Ciparís va demanar a Apol·lo que li permetés plorar-lo per sempre i així el déu grec convertí a Ciparís en un xiprer. El simbolisme fúnebre del xiprer també és recollit pel poeta llatí Horaci quan fa referència al fet que els difunts s’enterraven envoltats de branques de xiprer. Plini el Vell explica com una branca de xiprer, penjada a la porta d’una casa, era senyal de la defunció d’algú de la família.La presència dels xiprers als cementiris s’ha relacionat amb la idea de vida eterna i immortalitat, ja que és un arbre molt longeu que pot arribar a viure mil anys. A més, pel cristianisme ha representat el concepte de connexió entre el món terrenal i el cel, a causa del seu port ascendent, allargat i molt alt. L’arbre condueix així les ànimes dels difunts cap a la resurrecció i la vida eterna. El xiprer també és, des d’època romana, un arbre símbol d’hospitalitat. És habitual trobar-lo a l’entrada de masies i cases de zones rurals donant la benvinguda. Segons l’escriptor Víctor Balaguer, figura cabdal de la Renaixença, la tradició de plantar xiprers a les masies va començar com un símbol de l’aliança entre les congregacions religioses i les cases pairals. D’aquesta manera, la presència d’un xiprer a l’entrada d’un mas indicava l’hospitalitat d’aquestes propietats vers peregrins, frares, canonges i viatgers. | 98 | 2151 | 5.2 | 1762|1761|2211 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | ||||
| 99701 | Plafó de Sant Jordi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/plafo-de-sant-jordi | <p>CERDÀ MELLADO, Josep Antoni (2022). <em>La rajola catalana</em>. Brau Edicions. Figueres.</p> | XX | <p>Plafó ceràmic rectangular, de disposició vertical, format per dotze rajoles quadrangulars de 13 x 13 cm policromes vidrades. La composició pictòrica, pintada a mà, presenta a Sant Jordi amb aurèola muntat a cavall i clavant la llança al drac. A la part superior del plafó figura la inscripció 'Sant Jordi' i a la part inferior dreta es pot llegir la signatura del ceramista 'J. Roig 1929'.</p> <p>La composició, on predomina el color blau cobalt, queda emmarcada per motius geomètrics també en color blau. El plafó presenta una sanefa de tanca perimetral de rajoles rectangulars o cintetes, quadrades a les cantonades, policromes vidrades amb decoració vegetal de flors. </p> | 08221-356 | Pl. de Jacint Verdaguer, 1. | <p>Josep Roig Ginestós, autor del plafó ceràmic de can Cardona, va ser un reconegut ceramista nascut a la localitat de l'Estany (Moianès) l'any 1908. Format a l'Escola de Belles Arts de Barcelona, la seva relació amb el decorador Jaume Llongueras i el dibuixant, pintor i ceramista Xavier Nogués, el va portar cap a la disciplina de la ceràmica decorada. L'any 1927 va rebre l’encàrrec dels elements ceràmics del campanar de l'església del Poble Espanyol de Montjuïc (Barcelona), inaugurat amb motiu de l'Exposició Internacional de l'any 1929, a més de les plaques dels carrers i els números de les cases. Va ser just al Poble Espanyol on Josep Roig instal·là el seu taller, que es va mantenir obert després de la seva mort a Barcelona, l'any 1993, fins a l'any 2020 ja comandat per la tercera generació familiar. </p> | 41.3859829,2.0752382 | 422681 | 4582018 | 1929 | 08221 | Sant Just Desvern | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99701-l1430752.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99701-l1430543.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99701-l1430753.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Ornamental | BPU|BCIL | 2025-06-27 00:00:00 | David Torres Rodríguez - Kuanum | Josep Roig Ginestós (ceramista) | La popularització dels plafons ceràmics de temàtica religiosa, també anomenats quadres de sants, experimentà durant la segona meitat del segle XVIII i al llarg del segle XIX el moment de màxima esplendor, decorant les parets de masies, places i carrers.El costum de posar aquestes composicions ceràmiques a sobre de les portes d'entrada de les cases o a les parets interiors, responia a la necessitat dels propietaris per protegir la llar familiar sota l’advocació d'un sant o una santa de la seva devoció. En altres ocasions, l'elecció de la figura estava relacionada amb el nom del propietari o amb el patró de la població. | 119|98 | 51 | 2.1 | 1762|1761 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | ||||
| 99702 | Plafó dels Sants Just i Pastor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/plafo-dels-sants-just-i-pastor | <p><span><span><span><span><span><span>CARDONA, Daniel; DE FABREGUES-BOIXART, Oriol; FERRER, Xavier; GUASCH, David; MALARET, Antoni; MORAN, Josep; NUET, Josep; PANAREDA, Josep Maria; PÉREZ, Jordi; RENOM, Mercè (1987). </span></span></span><em><span><span><span>Sant Just Desvern, un paisatge i una història</span></span></span></em><span><span><span>. Ajuntament de Sant Just Desvern, Publicacions de l’Abadia de Montserrat.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>CERDÀ MELLADO, Josep Antoni (2022). <em><span>La rajola catalana</span></em>. Brau Edicions. Figueres.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>FONT GRASA, Pere; REVERTER SALA, Teresa (2010). </span></span></span><em><span><span><span>L'Abans de Sant Just Desvern: Recull gràfic 1870-1975</span></span></span></em><span><span><span>. Col·lecció Baix Llobregat. El Papiol: Editorial Efadós / Ajuntament de Sant Just Desvern.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PÉREZ SÀNCHEZ, Miquel; ROURA NUBIOLA, Margarida; SANAHUJA TORRES, Dolors; SOLIAS ARÍS, Josep Maria (1982-1986). </span></span></span><em><span><span><span>Catàleg i Pla Especial de Protecció i Rehabilitació del Patrimoni Arquitectònic de Sant Just Desvern</span></span></span></em><span><span><span>. Ajuntament de Sant Just Desvern. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>TENAS ALIBÉS, Antonino (1947). </span></span></span><em><span><span><span>Notes històriques del poble i parròquia de Sant Just Desvern. </span></span></span></em><span><span><span>Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Plafó ceràmic rectangular amb acabament triangular a la part superior. Disposat verticalment, està format per trenta-set rajoles policromes vidrades. La composició pictòrica, pintada a mà, presenta als Sants Just i Pastor nimbats i vestits amb túniques curtes, a la manera romana, dins d'un paisatge natural. Els dos nens sants, de 7 i 9 anys, porten a les mans els atributs que els identifiquen: una palma i un llibre. La palma és habitual a la iconografia de tots els sants màrtirs dels primers temps del cristianisme. El llibre, en canvi, fa referència a la condició d'estudiants dels dos màrtirs, que segons la tradició estaven a estudi quan es van presentar davant del governador Dacià per refermar la seva condició cristiana. Els dos germans van ser martiritzats l'any 304 dC a la ciutat romana de Complutum, origen de l'actual municipi d'Alcalá de Henares, dins de la campanya de persecució dictada per l'emperador Dioclecià. </p> <p>El plafó presenta a la part superior la figura d'un àngel nen amb les ales desplegades i una capa, que porta a cada mà una palma i una corona de flors, corones amb les quals es disposa a coronar als sants. A la part inferior dreta es pot llegir de manera poc clara la signatura del ceramista o marca del taller 'AVF', 'PVF' o 'RVF' coberta per una corona de tres puntes. </p> <p>La composició queda emmarcada per una franja de color groc. El plafó presenta una sanefa de tanca perimetral de rajoles rectangulars motllurades, vidrades de color ataronjat. L'obra està inserida dins d'una capelleta de maó amb coberta de teula a dos vessants. </p> | 08221-357 | Pl. de Jacint Verdaguer, 3 - Pl. de l'Església. | <p>El plafó dels sants màrtirs va ser instal·lat a la façana de la rectoria un cop acabada la Guerra Civil, durant els treballs de reconstrucció del conjunt parroquial.</p> <p>El 21 de juliol de 1936, poc després de l'inici de la Guerra Civil, l'església i la rectoria van ser incendiades i gairebé totalment destruïdes, presumiblement per membres de la FAI. L'edifici va quedar en ruïnes, amb gran part de l'estructura ensorrada i l'altra totalment cremada. Després d'aquest desastre, l'any 1940 es va iniciar la restauració de l'església a càrrec de Josep Alemany i Juvé la qual va ser inaugurada el 3 de març de l'any següent.</p> | 41.3859666,2.0758653 | 422734 | 4582017 | 1940 - 1950 | 08221 | Sant Just Desvern | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99702-l1430761.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99702-l1430755.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99702-l1430758.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Simbòlic | Inexistent | 2025-06-16 00:00:00 | David Torres Rodríguez - Kuanum | 119|98 | 51 | 2.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | ||||||
| 99703 | Plafó de la Puríssima | https://patrimonicultural.diba.cat/element/plafo-de-la-purissima | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>CERDÀ MELLADO, Josep Antoni (2022). </span></span></span></span></span><em><span>La rajola catalana</span></em><span><span><span><span><span>. Brau Edicions. Figueres.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | Final XVIII- primera meitat XIX | <p>Plafó ceràmic rectangular, de disposició vertical, format per dotze rajoles quadrangulars policromes vidrades. La composició pictòrica, pintada a mà, presenta a la Puríssima Concepció de la Mare de Déu. És una dona jove en posició dreta, vestida amb túnica groga i mantell blau que li cobreix el cap, nimbe de dotze creus i mans juntes en posició orant. Reposa sobre la lluna o el globus terraqüi, trepitjant una serp, símbol del pecat original que la Puríssima venç. L'escena té com a fons un paisatge amb una casa i un xiprer, a més d'un arbre solitari a la dreta. A la cantonada superior esquerra apareix un núvol i traços de tonalitats blaves que representen el cel. </p> <p>El plafó presenta una sanefa de tanca perimetral de rajoles rectangulars o cintetes vidrades amb decoració d'una cinta ondulant de color blau cobalt.</p> | 08221-358 | C/ Josep Anselm Clavé, 44. | <p><span><span><span><span><span><span><span>La popularització dels plafons ceràmics de temàtica religiosa, també anomenats quadres de sants, experimentà durant la segona meitat del segle XVIII i al llarg del segle XIX el moment de màxima esplendor, decorant les parets de masies, places i carrers.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>El costum de posar aquestes composicions ceràmiques a sobre de les portes d'entrada de les cases o a les parets interiors, responia a la necessitat dels propietaris per protegir la llar familiar sota l’advocació d'un sant o una santa de la seva devoció. En altres ocasions, l'elecció de la figura estava relacionada amb el nom del propietari o amb el patró de la població. </span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.3843748,2.0744936 | 422617 | 4581840 | 08221 | Sant Just Desvern | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99703-l1430531.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99703-l1430532.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99703-l1430533.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2025-06-16 00:00:00 | David Torres Rodríguez - Kuanum | Desconeguda | La procedència del plafó és dels avis de can Roldan, ubicat posteriorment al seu emplaçament actual. | 119|94 | 47 | 1.3 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | |||||
| 99704 | Plafó de Sant Isidre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/plafo-de-sant-isidre | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>CERDÀ MELLADO, Josep Antoni (2022). </span></span></span></span></span><em><span>La rajola catalana</span></em><span><span><span><span><span>. Brau Edicions. Figueres.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | Segona meitat XX | <p>Plafó ceràmic rectangular, de disposició vertical, format per dotze rajoles quadrangulars policromes vidrades. La composició pictòrica presenta a Sant Isidre dret, il·luminat des del cel, amb aurèola i gest d'oració. Va vestit de llaurador amb robes del segle XVII, iconografia habitual en la seva representació perquè correspon al moment en el qual va ser canonitzat.</p> <p>El sant està dins d'una escenografia rural clavant la seva vara a terra i fent brollar aigua, el miracle més conegut de Sant Isidre que va obtenir aigua pels conreus en un moment de sequera. A la dreta, un parell de bous arrosseguen una arada conduïda per un àngel. A la part inferior del plafó figura la inscripció 'SAN ISIDRO'.</p> <p>El plafó presenta una sanefa de tanca perimetral de rajoles rectangulars motlurades vidrades de color ataronjat. </p> | 08221-359 | Can Vilar de la Muntanya. | <p><span><span><span><span><span><span><span>La popularització dels plafons ceràmics de temàtica religiosa, també anomenats quadres de sants, experimentà durant la segona meitat del segle XVIII i al llarg del segle XIX el moment de màxima esplendor, decorant les parets de masies, places i carrers.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>El costum de posar aquestes composicions ceràmiques a sobre de les portes d'entrada de les cases o a les parets interiors, responia a la necessitat dels propietaris per protegir la llar familiar sota l’advocació d'un sant o una santa de la seva devoció. En altres ocasions, l'elecció de la figura estava relacionada amb el nom del propietari o amb el patró de la població. </span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.3980147,2.0843436 | 423456 | 4583346 | 08221 | Sant Just Desvern | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99704-l1430919.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99704-l1430631.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99704-l1430631-copia.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2025-06-16 00:00:00 | David Torres Rodríguez - Kuanum | Desconeguda | Segons informació proporcionada per Teresa Sala, l'any 2010, el plafó es va instal·lar després de la Guerra Civil espanyola. | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | |||||
| 99705 | Plafó de la Mare de Déu de Núria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/plafo-de-la-mare-de-deu-de-nuria | <p>BRULL ANGELA, Pere (2000). 'Imatges dels grups escolars de Sant Just Desvern (Segle XX)'. <em>Miscel·lània d’Estudis Santjustencs</em>, núm. 10, pp. 11-454.</p> <p><span><span><span><span><span><span>CARDONA, Daniel; DE FABREGUES-BOIXART, Oriol; FERRER, Xavier; GUASCH, David; MALARET, Antoni; MORAN, Josep; NUET, Josep; PANAREDA, Josep Maria; PÉREZ, Jordi; RENOM, Mercè (1987). </span></span></span><em><span><span><span>Sant Just Desvern, un paisatge i una història</span></span></span></em><span><span><span>. Ajuntament de Sant Just Desvern, Publicacions de l’Abadia de Montserrat.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>CERDÀ MELLADO, Josep Antoni (2022). <em><span>La rajola catalana</span></em>. Brau Edicions. Figueres.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>FONT GRASA, Pere; REVERTER SALA, Teresa (2010). </span></span></span><em><span><span><span>L'Abans de Sant Just Desvern: Recull gràfic 1870-1975</span></span></span></em><span><span><span>. Col·lecció Baix Llobregat. El Papiol: Editorial Efadós / Ajuntament de Sant Just Desvern.</span></span></span></span></span></span></p> <p>FRANCO POLO, Nuria María (2019). 'Azulejos publicitarios en Extremadura. Referentes de identidad urbana'. <em>Paisajes culturales en la Extremadura meridional. Una visión desde el patrimonio. </em>Universidad de Extremadura, Servicio de Publicaciones y Ministerio de Ciencia, Innovación y Universidades del Gobierno de España.<span><span><span><span><span><span>OBIOLS AUTONELL, Aina (2003). </span></span></span><em><span><span><span>Un patrimoni que es fa mirar</span></span></span></em><span><span><span>. </span></span></span><em><span><span><span>Sant Just Desvern</span></span></span></em><span><span><span>. Ajuntament de Sant Just Desvern.</span></span></span></span></span></span></p> <p>MULLOR, Helena (1996). 'Què passarà amb les Escoles Núria?'. <em>La Vall de Verç</em>, núm. 183, pp. 4-5.</p> <p>TELESE COMPTE, Albert; VOIGT MEYER, Ulrike (2009). 'La rajola publicitària durant la primera meitat del segle XX'. <em>Butlletí informatiu de ceràmica</em>, núm. 100, pp. 234-253</p> <p><span><span><span><span><span><span>TENAS ALIBÉS, Antonino (1947). </span></span></span><em><span><span><span>Notes històriques del poble i parròquia de Sant Just Desvern. </span></span></span></em><span><span><span>Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>VIDAL JANSÀ, Mercè (coord.); MESALLES, Jordi; PIZARRO, Lluís (2002). </span></span></span><em><span><span><span>Guia del patrimoni arquitectònic de Sant Just Desvern. </span></span></span></em><span><span><span>Arxiu Històric de Sant Just Desvern. Sant Just Desvern.</span></span></span></span></span></span></p> | XX | Algunes de les rajoles estan esquerdades i presenten llacunes a l'esmaltat. | <p>Plafó ceràmic rectangular, de disposició vertical, format per dinou rajoles quadrangulars i dues rectangulars policromes vidrades. La composició pictòrica té com a element central la imatge de la Mare de Déu de Núria dreta, coronada, nimbada i amb el nen Jesús a les mans. Al voltant de la Mare de Déu, quatre pastors amb els seus ramats la miren i preguen. Al fons de l'escena es veuen les muntanyes nevades. </p> <p>A la part inferior de la composició hi ha la representació del conjunt d'edificis que conformen el santuari de la Mare de Déu de Núria: l'església neoromànica beneïda l'any 1911, l'hotel, quatre cases dedicades als sants Jeroni, Antoni, Josep i Gil, i la capella de Sant Gil, construïda el 1615 i ampliada posteriorment. Aquesta escena està encerclada per una banda amb ondulacions que porta la inscripció 'nª Sª de nuria' i una creu dins d'un oval motllurat.</p> <p>A la cantonada superior esquerra es representa un escut amb una campana i a la dreta un escut amb una olla. Aquests elements corresponen, segons la tradició, als objectes que el penitent Sant Gil va portar al lloc l'any 700, juntament amb una creu i la talla policromada de la Mare de Déu, objectes trobats l'any 1079 pel pelegrí Amadeu. A la cantonada inferior dreta, figura la signatura del ceramista Salvador Sunet Urgellès 'S. SUNET U.' en color blau. </p> <p>La composició queda emmarcada en blanc i blau. El plafó presenta una sanefa de tanca perimetral de rajoles rectangulars o cintetes, motllurades i vidrades en color blau fosc.</p> | 08221-360 | C/ Bonavista, 100. | <p>El plafó de la Mare de Déu de Núria està situat a l'edifici que, entre els anys 1933 i 1996, era la seu de les Escoles Parroquials Núria. Beneïdes el 4 d'octubre de 1933, van ser fundades per mossèn Antonino Tenes i estaven destinades a l'ensenyament de pàrvuls per a noies en dues aules.</p> <p>L'any 1934, l'escola amplià les aules gràcies a la construcció d'un pis sobre els baixos. Amb l'esclat de la Guerra Civil, l'escola va perdre el seu caràcter religiós passant a ser mixta i va formar part de les escoles municipals, tornant a ser propietat de l'església un cop acabat el conflicte bèl·lic l'any 1939.</p> <p>El curs de 1958-1959 l'escola es va ampliar amb la construcció d'un segon pis. Poc temps després, el centre d'ensenyament deixà de ser parroquial a causa de les dificultats econòmiques per mantenir la gestió. A partir de llavors va ser un grup de pares d'alumnes els que assumiren la gestió fins a l'any 1996, moment de tancament de l'escola. </p> | 41.3849076,2.0766785 | 422800 | 4581898 | 1933 | 08221 | Sant Just Desvern | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99705-l1430990.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99705-l1430991.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99705-l1430987.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2025-06-16 00:00:00 | David Torres Rodríguez - Kuanum | Salvador Sunet Urgellès | Salvador Sunet Urgellès (Barcelona 1891-1949), va ser un ceramista que dedicà la seva vida professional a la realització de plafons ceràmics. Des del seu taller, ubicat al carrer número 4 del barri barceloní de Sans, s'especialitzà en l'elaboració de plafons religiosos, rètols publicitaris, rellotges de sol, escuts i fins i tot retrats, que eren molt apreciats per la seva durabilitat. L'artesà afirmava haver patentat una tècnica que proporcionava la màxima resistència de les seves creacions a les inclemències del temps, característica important tenint en consideració que eren obres ubicades a la intempèrie. Els plafons del taller Sunet, en el qual també treballava el seu fill Salvador Sunet Pahissa, es troben encara a molts carrers de Barcelona, Sant Cugat del Vallès, Cerdanyola del Vallès, Montcada i Reixac, Caldes de Montbui, Castellcir, el Prat de Llobregat, Sabadell, Sant Feliu de Llobregat, Sitges i Torroella de Montgrí. Fins i tot fora de Catalunya, com els plafons ceràmics publicitaris d'Anís del Mono, Chocolate Amatller, Coñac Domecq i Jabones Miró, conservats a la ciutat extremenya de Mèrida. | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | |||
| 99929 | Col·lecció Municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-municipal-6 | I-XX | <p>Col·lecció formada per un conjunt d'objectes molt heterogeni de diverses procedències. Dins del conjunt es conserven peces d'interès històric, arqueològic, artístic i etnològic, que estan dipositades a diferents dependències de l'Ajuntament, de l'Arxiu Municipal, a la seu central de la Policia Local, a l'Escola d'Adults, a can Ginestar i a magatzems municipals. </p> <p>Dins dels grups temàtics destaquen les 207 peces artístiques de la pinacoteca municipal amb litografies, olis sobre tela, esmalts, aquarel·les, pastels, guaixes, plafons ceràmics i escultures. </p> <p>També destaca el conjunt de material arqueològic procedent del jaciment del Bullidor, datat entre els segles XIV i XV, format principalment per ceràmiques i metalls. De cronologia anterior, l'Arxiu Municipal custodia la làpida romana de Iulia Quieta, peça destacada de l'arqueologia santjustenca, a més d'alguns materials del jaciment de La Riba. </p> <p>Fites de terme del segle XVII i XIX, mobiliari modernista de can Ginestar, insígnies dels regidors de l'Ajuntament d'inici del segle XX, materials de la Guerra Civil, metralla, una màscara antigàs...; o matrícules de carro, de bicicleta i de velomotor de les dècades de 1940, 1950, 1960 i 1970, són objectes històrics que també aplega la col·lecció municipal. </p> | 08221-361 | <p>Ja sigui a partir de propietat directa o per donacions, l'Ajuntament de Sant Just Desvern atresora una modesta col·lecció de peces artístiques, arqueològiques i històriques que expliquen l'evolució del municipi al llarg dels segles, des d'època romana a contemporània. <span><span><span><span><span>Les obres d’art de la pinacoteca van ser rebudes abans de 2003 quan</span><span> els artistes que exposaven al celler de can Ginestar cedien una obra a l’Ajuntament, i de compres d’obres d’art fetes per l’Ajuntament al llarg del temps.</span></span></span></span></span></p> <p>Entre les peces insígnia de la població cal destacar la làpida romana de Iulia Quieta, procedent del jaciment arqueològic de La Riba, o la bandera republicana que es pot contemplar al vestíbul de l'Arxiu Municipal, a l'edifici de can Ginestar.</p> <p>Aquesta bandera, que penjava del balcó de l'Ajuntament durant la Guerra Civil, va ser amagada per l'agutzil Vicenç Pasqual el dia 25 de gener de 1939 quan entraven les tropes franquistes a Sant Just. La bandera la va conservar Josep Esteva fins a l'any 1975, moment en el qual va passar al seu net Toni Simó. Simó en va fer donació a l'Ajuntament l'any 2006, en motiu de la celebració del 75è aniversari de la proclamació de la Segona República. La peça va ser restaurada per tècniques restauradores del Museu Tèxtil de Terrassa i s'exhibeix a can Ginestar des de l'any 2009. </p> | 41.3860710,2.0756390 | 422715 | 4582028 | 08221 | Sant Just Desvern | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99929-202410211258151.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99929-20241021120005.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99929-20171124084047-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99929-20241021120412.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99929-20241021124437.jpg | Física | Medieval|Modern|Contemporani|Romà | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic/Cultural | Inexistent | 2025-09-23 00:00:00 | David Torres Rodríguez - Kuanum | 85|94|98|83 | 53 | 2.3 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | |||||||||
| 99941 | Vent de can Cuiàs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vent-de-can-cuias | <p>MANENT SEGIMON, Albert (2002). <em>Els noms populars de núvols, boires i vents del Baix Ebre i Baix Llobregat</em>. Editorial Katelani.</p> | <p>Expressió emprada a Sant Just Desvern per fer referència a un vent perjudicial, procedent de la masia de can Cuiàs situada al nord del municipi al límit amb Barcelona.</p> <p>Aquest vent també és anomenat de llevant bord.</p> | 08221-362 | 41.4083183,2.0898086 | 423926 | 4584486 | 08221 | Sant Just Desvern | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Social | 2025-06-16 00:00:00 | David Torres Rodríguez - Kuanum | Expressió també utilitzada al municipi d'Esplugues de Llobregat. | 61 | 4.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | ||||||||||||||
| 99942 | Barret, nom popular de núvol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barret-nom-popular-de-nuvol | <p><span><span><span>MANENT SEGIMON, Albert (2002). <em>Els noms populars de núvols, boires i vents del Baix Ebre i Baix Llobregat</em>. Editorial Katelani.</span></span></span></p> | <p><span><span><span><span><span><span><span>Terme que fa referència a un núvol, situat sobre una muntanya, que indica pluja. A Sant Just Desvern s'utilitza amb l'expressió 'Sant Pere Màrtir porta barret'.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 08221-363 | 41.3860335,2.0756387 | 422715 | 4582024 | 08221 | Sant Just Desvern | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Social | 2025-06-16 00:00:00 | David Torres Rodríguez - Kuanum | Desconeguda | Aquest nom de núvol també és comú a altres poblacions del Baix Llobregat com Esplugues de Llobregat, Olesa de Montserrat, Martorell i Santa Coloma de Cervelló. A Martorell i Olesa, la muntanya a la qual fa referència el terme és Montserrat. | 61 | 4.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | |||||||||||||
| 99943 | Barretina, nom popular de núvol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barretina-nom-popular-de-nuvol | <p><span><span><span>MANENT SEGIMON, Albert (2002). <em>Els noms populars de núvols, boires i vents del Baix Ebre i Baix Llobregat</em>. Editorial Katelani.</span></span></span></p> | <p><span><span><span>Mot que fa referència a un núvol, situat al cim d'una muntanya, que indica un canvi de temps meteorològic. A Sant Just Desvern s'utilitza amb l'expressió 'Sant Pere Màrtir porta barretina, plourà, Caterina'.</span></span></span></p> | 08221-364 | 41.3860002,2.0756280 | 422714 | 4582020 | 08221 | Sant Just Desvern | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Social | 2025-06-16 00:00:00 | David Torres Rodríguez - Kuanum | Desconeguda | Aquest nom de núvol també s'utilitza a Santa Coloma de Cervelló fent referència a les muntanyes de Sant Llorenç de Munt i Sant Antoni. | 61 | 4.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | |||||||||||||
| 99944 | Els de Sant Just Desvern, 'rifenyos' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-de-sant-just-desvern-rifenyos | XX | <p>'Rifenyos' és el malnom amb el qual són coneguts popularment els habitants de Sant Just Desvern. L'origen d'aquest gentilici no és clar, i té diverses teories que adjudiquen el nom a com els veïns d'Esplugues de Llobregat anomenaven als de Sant Just Desvern.</p> <p>La teoria més acceptada es remunta al primer quart del segle XX, moment en el qual Espanya mantenia una guerra colonial amb els territoris africans del Rif. Durant el conflicte, els soldats espanyols eren sorpresos pels ràpids atacs dels rifenys, atacs que tingueren la màxima conseqüència en la derrota a la batalla batejada amb el nom del Desastre d'Annual, entre el 22 de juliol i el 9 d'agost de 1921. </p> <p>L'habilitat dels rifenys en els seus atacs contra les tropes espanyoles, es va traslladar a l'actitud dels joves de Sant Just quan apareixien en els envelats de festa major de la veïna i rival població d'Esplugues de Llobregat. El fet és que els nois santjustencs eren els que treien primer a ballar a les noies d'Esplugues, hàbils, ràpids i efectius com els rifenys, deixant als espluguins sense públic femení per ballar. </p> <p>Altres teories afirmen que el malnom va néixer perquè en la majoria dels casos els santjustencs podien pagar l’exempció d’anar a la guerra del Rif; <span><span><span>hi ha qui diu que no hi hagué voluntaris per anar a la guerra i d’aquí sorgí que els de Sant Just eren pro rifenyos; </span></span></span>que a Sant Just els nois tenien la pell fosca com els habitants del Rif <span lang='CA'><span>i <span>quan arribaven a Esplugues els hi deien ja venen els rifenyos de la Càbila, al ser molts treballadors del camp</span></span></span><span><span><span>; </span></span></span>o fins i tot, que el nom prové de la presència del turó de la Penya del Moro (amb aquest qualificatiu es denominava als rifenys de manera popular) al terme municipal de Sant Just.</p> | 08221-365 | <p>El 26 d'abril de l'any 2008 Sant Just Desvern batejà la bèstia de foc, del seguici popular i festiu del municipi, amb el nom de Drac Rifenyo. Aquest petit gest és un exemple de l'orgull identitari de la població amb el malnom originat al primer quart del segle XX. </p> <p><span><span>D<span>e l'any 2012 al 2021 va funcionar un bar a Sant Just que portava per nom La Tasca dels Rifenyos.</span></span></span></p> | 41.3861617,2.0755955 | 422712 | 4582038 | 08221 | Sant Just Desvern | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99944-ll-r-123103.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Social | Inexistent | 2025-09-23 00:00:00 | David Torres Rodríguez - Kuanum | 119 | 61 | 4.3 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | |||||||||
| 99945 | Llegenda de Sant Francesc d'Assís i can Cardona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-sant-francesc-dassis-i-can-cardona | <p>AMADES GELATS, Joan (2003). <em>Costumari Català. El curs de l'any</em>. Enciclopèdia Catalana, Barcelona.</p> | <p>La tradició oral, mantinguda per la família de can Cardona al llarg dels anys, narra el pas de Sant Francesc d'Assís per la masia de Sant Just Desvern quan es dirigia cap al monestir de Montserrat. La llegenda explica com va ser acollit a can Cardona i en gratitud, el sant va prometre que mai faltaria un hereu a la família. El miracle es va visualitzar amb el brot espontani d'un roser de roses blanques al jardí. </p> | 08221-366 | Pl. Jacint Verdaguer, 1. | <p>Aquesta mateixa llegenda la trobem a la veïna població de Sant Joan Despí, fent referència a la masia de can Codina. En aquesta versió, més desenvolupada, la tradició explica que l'any 1211 durant el pelegrinatge de Sant Francesc d'Assís a Sant Jaume el sant va demanar ser acollit a la masia a on va passar la nit. En agraïment, en aquest cas Sant Francesc beneí el mas i prometé que els seus habitants mai passarien fam, i com a la versió santjustenca, també va assegurar l'existència per sempre de la figura de l'hereu. </p> <p>Quan els propietaris de can Codina es llevaren l'endemà, Sant Francesc d'Assís ja havia partit en el seu viatge i a la paret de l'habitació en la qual s'havia allotjat van trobar la seva figura pintada. </p> | 41.3860164,2.0752632 | 422683 | 4582023 | 08221 | Sant Just Desvern | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99945-francesc-assis-001-b.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Religiós | Inexistent | 2025-06-16 00:00:00 | David Torres Rodríguez - Kuanum | Desconeguda | 119 | 61 | 4.3 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | |||||||
| 99955 | Festes de Tardor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festes-de-tardor | <p><span><span><span>ARXIU MUNICIPAL DE SANT JUST DESVERN. 'Festes de Tardor a can Ginestar. El visor de Lluís Ramban i Jordà'. <em>Materials d'arxiu i patrimoni de Sant Just Desvern</em>. Ajuntament de Sant Just Desvern.</span></span></span></p> <p><span><span><span>MALARET JULIÀ, Rafael (2020). 'Festes de Tardor'. <em>Miscel·lània d'Estudis Santjustencs, </em>núm. 24, pp. 280-292.</span></span></span></p> | XX | <p>Les Festes de Tardor de Sant Just Desvern, juntament amb la Festa Major, són uns dels actes de referència festiva de la població que tenen lloc durant la segona meitat del mes d'octubre. </p> <p>La ciutat ofereix un programa ple d'activitats que inclouen actes tradicionals com les ballades de sardanes, els gegants i els correfocs. La festa també té espai per propostes musicals, concerts, exposicions, xerrades, conferències, contacontes, tallers i espectacles familiars, visites guiades, i molt més, que els santjustencs i santjustenques gaudeixen per diferents ubicacions de la població.</p> <p>Element destacable de les Festes de Tardor és la Nit de Sant Just al Carrer, en la qual les botigues i els establiments de restauració de la població surten al carrer omplint de llum, comerç i gastronomia diferents espais de la població.</p> | 08221-367 | <p>Les Festes de Tardor de Sant Just Desvern, que se celebraren per primer cop l'any 1970, tenen el seu origen en l'organització per part de l'Ateneu d'una trobada festiva, entre els dies 17 i 25 d'octubre de 1970, amb una sèrie d'actes vinculats a l'entitat cultural. Així, durant les primeres Festes de Tardor es programaren una exposició de pintura, un concurs de pintura, un festival de poesia i cançó amb la participació de l'Orfeó Enric Morera, i un festival de música folk amb l'actuació de Lluís Llach, entre altres activitats. </p> <p>Gràcies a l'èxit de la primera convocatòria, l'Ateneu s'engrescà amb una nova programació l'any 1971, en la qual va destacar el primer concurs de cançó Noves Veus amb l'actuació d'Ovidi Montllor. A partir d'aquest any, les festes anaren creixent, tenint més presència al carrer i obrint-se progressivament a tota la població de Sant Just Desvern. Un clar exemple van ser les Festes de Tardor de l'any 1978, amb la participació dins de l'organització d'entitats externes a l'Ateneu com l'Associació de Veïns de Sant Just. L'any següent, per primer cop, les curses de karts de coixinets eren incloses en la programació de les Festes de Tardor. </p> <p>L'any 1980 les fetes, amb la participació de vint-i-tres entitats diferents, es consolidaren com les grans festes de Sant Just, que a partir de l'any 1985 deixaven de tenir presència de l'Ateneu en l'organització i coordinació.</p> | 41.3861917,2.0755936 | 422711 | 4582041 | 1970 | 08221 | Sant Just Desvern | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99955-188-descargar.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99955-28159.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99955-123899.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99955-225199.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic/Cultural | Inexistent | 2025-06-30 00:00:00 | David Torres Rodríguez - Kuanum | 119|98 | 2116 | 4.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | |||||||
| 99957 | Cantata de Sant Just | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cantata-de-sant-just | <p><span lang='CA'><span>AJUNTAMENT DE SANT JUST DESVERN (1987). “L'Orfeó prepara la cantata del Mil·lenari”<em>. Sant Just Desvern Butlletí Municipal, </em>núm. 30.</span></span></p> <p>MARGARIT CONSARNAU, Joan (1987). <em>Cantata de Sant Just. </em>Institut d'Estudis Juan Gil-Albert. Diputació Provincial d'Alacant.</p> | XX | <p>La Cantata de Sant Just és una obra poètica autoria de Joan Margarit que a través de quinze poemes recollits en seixanta-set pàgines, fa un recorregut pel paisatge sentimental, urbà i humà viscut pel poeta a Sant Just Desvern. Tal com el mateix autor explica al pròleg de la seva obra escrita l'any 1986: '<em>Ara fa deu estius que visc a Sant Just Desvern</em> [...] <em>Aquests poemes els ofereixo empès pel sentiment que un dia moriré a Sant Just, que en el meu lloc hi restarà l'aire, per exemple un aire profund i clar com el d'aquest dia, un dels darrers de l'hivern o un dels primers de la primavera del 86, en una eixida amb la llum severa de nord</em>'.</p> <p>Per celebrar el Mil·lenari de la població durant l'any 1987, els poemes de Joan Margarit van ser musicats per Joan Albert Amargós, que creà una peça contemporània per a cor i orquestra. Aquesta composició es va estrenar el 23 de gener de 1988 a la seu de l'Ateneu de Sant Just, sent l'acte de cloenda de la celebració del mil·lenari. La composició musical, de la qual l'arxiu de l'Orfeó Enric Morera i l'Arxiu Municipal de Sant Just Desvern conserven una gravació, recull diversos poemes de Joan Margarit que fan un recorregut per les vivències del poeta a diferents espais del municipi.</p> <p>La gran estrena de l'obra musical, presidida per la Comissió d'Honor del Mil·lenari formada pel president de la Generalitat de Catalunya, l'alcalde de Barcelona, l'arquebisbe de la Diòcesi de Sant Feliu de Llobregat, el president de la Diputació de Barcelona i altres personalitats polítiques, va ser interpretada per una seixantena de cantaires del cor de l'Orfeó Enric Morera i la coral d'Antics Escolans de l'Abadia de Montserrat. La música de cambra va anar a càrrec de l'orquestra del Teatre Lliure de Barcelona, formada per trenta-set músics, tot dirigit sota la batuta del mestre Josep Pons.</p> | 08221-368 | <p>La vinculació del poeta <strong>Joan Margarit</strong> amb Sant Just Desvern s'inicià l'any 1976, moment en el qual establí la seva residència al municipi.</p> <p>Nascut l'any 1938 a la població de Sanaüja (La Segarra), durant els seus primers anys va viure a Barcelona, Rubí, Figueres i Girona. Després del seu pas per les Illes Canàries, l'any 1956 inicià els estudis d'arquitectura al Col·legi Major Sant Jordi de Barcelona.</p> <p>Va iniciar la seva carrera literària l'any 1963 amb l'obra <em>Cantos para la coral de un hombre solo</em>, a la qual succeiren <em>Doméstico nací</em> (1965), <em>Crónica</em> (1975) i <em>Predicción para un bárbaro</em> (1979). No va ser fins l'any 1980 que començà a publicar en català, amb els poemaris <em>Vell malentès </em>i <em>Cants d'Hekatònim de Tifundis, </em>que van ser objecte de diversos premis com el Serra d'Or. Després d'una dilatada carrera literària, l'any 2008 és premiat per la seva obra <em>Casa de Misericòrdia</em> (2007) amb els premis de la Crítica, Cavall Verd-Josep M. Llompart de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, Rosalía de Castro del PEN Club, Premi Nacional de Cultura de literatura de la Generalitat de Catalunya i el Premi Nacional de Poesia del Ministeri de Cultura espanyol.</p> <p>Joan Margarit, un dels poetes catalans més destacats del panorama literari català, morí el 16 de febrer de 2021. </p> <p>El santjustenc d'adopció <strong>Joan Albert Amargós</strong>, és un reconegut músic, compositor, instrumentista i director musical, nascut a Barcelona l'any 1950. La seva trajectòria està marcada per la composició d'obres simfòniques, de cambra, de jazz i de flamenc, així com pels seus treballs com arranjador i els relacionats amb el cinema, el teatre i la dansa. </p> <p>Ha estat guardonat al llarg de la seva carrera amb premis que reconeixen els seus treballs, com el premi a millor arranjador d'Espanya, atorgat per l’Acadèmia de la Música, aconseguit en set ocasions. El treball d'Amargós amb artistes com Chick Corea i Carles Benavent, també li ha valgut diferents guardons. La seva projecció internacional va ser reconeguda amb el premi Altaveu per l'obra <em>Concert per a clarinet </em>i la Generalitat de Catalunya li atorgar l'any 2002 el Premi Nacional de música per l’òpera <em>Euridice. </em>També l'any 2002 va obtenir el Premi Ciutat de Barcelona per les seves col·laboracions amb Migeul Poveda i per l’estrena del <em>Concert per a trombó baix i orquestra </em>amb<em> </em>l'Orquestra Sinfónica de Barcelona. L'any 2007 va estar nominat als Premis Grammy en la categoria de millor compositor de música contemporània.</p> | 41.3861419,2.0756198 | 422713 | 4582036 | 1987 | 08221 | Sant Just Desvern | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99957-img20250625101400.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99957.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Cultural | Inexistent | 2025-06-30 00:00:00 | David Torres Rodríguez - Kuanum | Joan Margarit (poemari), Joan Albert Amargós (música) | 119|98 | 62 | 4.4 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | ||||||
| 99958 | Grafit del carrer Badó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/grafit-del-carrer-bado | <p><span><span><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE SANT JUST DESVERN (2024). “</span></span></span></span></span></span></span>Conservació del grafit del carrer Badó amb sorpresa<span><span><span><span><span><span><span>”</span></span><em><span>. Sant Just Desvern El Butlletí, </span></em></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>núm. 362, p. 13.</span></span></span></span></span></span></span></p> | XX-XXI | Repintat de nou l'any 2024 a partir del calc del grafit original de l'any 1988. | <p>Grafit situat a la façana de la finca número 22 del carrer Badó. Pintat l'any 1988 pel col·lectiu La Salamandra, l'obra d'art urbà representa de manera figurativa una dona amb un vestit vermell que corre carrer avall, perdent una sabata pel camí, darrere d'un cotxet de nadó que uns metres més endavant baixa sense control pel carrer.</p> <p>Els artistes grafiters van emprar per a la composició els colors taronja, vermell i blanc, que es repeteixen tant en el cotxet de nadó com en la mare, perfilant en color negre els dibuixos. El grafit està signat a l'extrem esquerre amb el dibuix d'una sargantana de color verd.</p> | 08221-369 | C/ Badó, 22. | <p>L'històric grafit del carrer Badó, pintat l'any 1988, s'ha convertit amb el pas dels anys en un autèntic emblema dels carrers del nucli històric de Sant Just Desvern.</p> <p>L'any 2024, després de pràcticament quaranta anys, l'estat de degradació que presentava l'element d'art urbà va fer necessària una intervenció de restauració per fer lluir l'obra com ho feia en el moment de la seva realització. Així, durant el mes de maig de l'any 2024 es procedí al repintat del grafit, fent prèviament un calc de l'original que es conserva a l'Arxiu Municipal de Sant Just Desvern, com una mostra del patrimoni artístic del municipi.</p> <p>A més del repintat del grafit, els artistes urbans del col·lectiu La Sargantana van crear en les mateixes dates un de nou al carrer Bonavista, a l’altura dels jardins de can Ginestar. En el cas del nou grafit, relacionat de manera simpàtica amb el del carrer Badó, el nadó que trenta-sis anys enrere anava dins del cotxet, és ara el que corre carrer avall per intentar atrapar la cadira de rodes de la seva mare.</p> | 41.3845800,2.0764764 | 422783 | 4581862 | 1988, 2024 (repintat) | 08221 | Sant Just Desvern | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99958-img20250625114424.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99958-img20250625114407.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99958-img20250625114358.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99958-img20250625114458.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99958-img20250625113959.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2025-06-30 00:00:00 | David Torres Rodríguez - Kuanum | Col·lectiu La Sargantana | Element d'art urbà. | 119|98 | 51 | 2.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | |||
| 99959 | Recepta del pollastre rostit de la coquessa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/recepta-del-pollastre-rostit-de-la-coquessa | XIX-XX | <p>Recepta tradicional per als dies de festa.</p> <p><strong>Ingredients:</strong></p> <ul> <li>1 pollastre sencer tallat a quarts</li> <li>Molta ceba (mínim 4 cebes grosses, tallades a juliana)</li> <li>Sal i pebre negre</li> <li>Fulles de llorer (1 o 2)</li> <li>1 tros petit de canyella en branca</li> <li>Oli d’oliva</li> <li>Aigua</li> <li>Vi ranci</li> </ul> <p>Proporcions de líquid: A parts iguals d’oli, aigua i vi ranci.</p> <p><strong>Preparació</strong></p> <p>En fred (sense sofregir prèviament, tot i que resulta molt més gustosa si s'enrosseix abans la carn del pollastre), posa a la cassola:</p> <p>1. Els quarts de pollastre.</p> <p>2. La ceba tallada a generoses rodanxes o juliana.</p> <p>3. Sal, pebre, llorer i un tros de canyella en branca.</p> <p>4. Afegeix aigua, oli i vi ranci a parts iguals, fins que cobreixi lleugerament el pollastre i la ceba.</p> <p>5. Posa la cassola al foc viu, perquè comenci a bullir fort i s’activin els sabors.</p> <p>6. Quan estigui a punt d'arrencar el bull, baixa el foc al mínim, tapa la cassola i deixa-ho coure a foc molt lent durant una hora i mitja o dues hores aproximadament, remenant de tant en tant amb molta cura.</p> <p>El plat s’ha de fer a poc a poc, amb paciència i estima, com feien a la cuina econòmica de llenya.</p> | 08221-370 | <p>El pollastre rostit amb molta ceba és un plat estretament vinculat a la vida festiva i familiar de Sant Just Desvern, cuinat tradicionalment els diumenges, per la Festa Major o en ocasions especials. La seva preparació es remunta com a mínim, a final del segle XIX i inici del XX, quan Agneta Rius, coquessa nascuda a la darrera dècada del segle XIX, el cuinava tant a casa seva com per encàrrec de la família del marquès de Can Modolell. No es pot afirmar amb certesa si la recepta provenia del seu entorn familiar o si l’havia après d’una cuinera professional que treballava amb la família Modolell, però forma part d’un conjunt de sabers domèstics transmesos oralment i a través de la pràctica quotidiana.</p> <p>L’herència d’aquest plat ha perdurat gràcies a la memòria familiar. La neta de l’Agneta, l’Anna Simó, encara el cuina sovint, fidel a la recepta original: sempre a la cassola, a foc lent, com es feia a la cuina econòmica. L’Anna recorda especialment la cassola d’alumini abonyegada i tapada, símbol de la repetició d’aquest ritual domèstic al llarg del temps.</p> <p>Aquesta recepta no era un cas aïllat, sinó una pràctica estesa entre moltes famílies del poble. Segons el testimoni del forner Josep Milà, transmès per la mateixa Anna Simó, era habitual que en dies assenyalats diverses cases portessin la seva cassola tapada al forn de llenya per aprofitar l’escalfor residual. El forner anotava el nom de cada família per assegurar que tothom recollís el seu rostit. Aquesta pràctica col·lectiva evidencia un sistema d’ajuda mútua i d’ús compartit dels recursos, propi d’una comunitat on la cuina, la festa i la vida social estaven estretament lligades.</p> <p>La figura de la coquessa, com l’Agneta Rius, és clau per entendre aquest context. Les coquesses eren dones que cuinaven a demanda per a famílies particulars, especialment en celebracions o caps de setmana, i eren valorades per la seva destresa en la cuina tradicional. No formaven part del servei domèstic habitual, però tenien un paper rellevant en el manteniment del patrimoni gastronòmic local. L’Agneta va treballar durant un temps per a la casa noble i, més endavant, a la Fabriqueta, compaginant feina industrial i transmissió dels sabers culinaris a casa seva.</p> <p>El cas d’aquest pollastre rostit posa en relleu la importància de la cuina domèstica com a espai de preservació del patrimoni immaterial. Més enllà de la recepta, el plat simbolitza una manera de viure i de compartir, i reflecteix el paper fonamental de les dones en la transmissió de la cultura popular de Sant Just Desvern.</p> | 41.3861800,2.0756000 | 422712 | 4582040 | 08221 | Sant Just Desvern | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99959-37001.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99959-37002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99959-37003.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99959-37004.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Altres | Inexistent | 2025-11-24 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum | Agneta Rius | A causa de la transmissió oral de la recepta, no es disposa de mesures exactes ni del procediment detallat. El mètode tradicional, consistent a posar tots els ingredients en cru dins la cassola, resulta pràctic i dona com a resultat una carn tendra i saborosa. Així i tot, la recepta pot guanyar en complexitat i profunditat de gust si es daura prèviament la carn de pollastre a foc viu. Aquest pas, tot i no ser imprescindible, genera una capa més ferma, potencia els sabors a través de la reacció de Maillard i afegeix riquesa a la salsa mitjançant els sucs torrats que queden al fons de la cassola. En cas d’optar per aquest mètode, també es pot ajustar a la baixa la quantitat de líquid de cocció per mantenir l’equilibri del plat, sempre respectant l’esperit original de la recepta. Aquesta recepta ha estat reconstruïda a partir del testimoni recollit per Jordi Amigó, cap de l'Arxiu Municipal de Sant Just Desvern, durant una entrevista feta a Anna Simó, neta de la coquessa Agneta Rius, el dia de Sant Jordi de l’any 2025. La informació s'ha obtingut a través d’un relat afectuós i detallat transmès per la seva neta, que en conserva no només els ingredients i els temps de cocció, sinó també el record emocional d’una manera de cuinar lligada a la memòria familiar. | 119|98 | 60 | 4.2 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | |||||||
| 100375 | Camí d'accés a Serveis ATLL i camí històric de can Baró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-dacces-a-serveis-atll-i-cami-historic-de-can-baro | <p><span><span><span>AMIGÓ, Jordi; BADOSA, Patrícia; MAGRINYÀ, Joan; MURO, Olga; PALLERÈS, Núria; ULLA, Àngels (2025<em>). Inventari de camins municipals de Sant Just Desvern</em>. Àrea de Territori: Urbanisme i Sostenibilitat i Medi Ambient. Ajuntament de Sant Just Desvern.</span></span></span></p> | Sender en mal estat i traça desapareguda en part | <p>Tram de pista forestal d'accés a la zona de serveis d'ATLL, amb possibilitat de recórrer el tram sense<br /> restricció, fins a arribar al seu final on hi ha un cadenat permanent. Després el camí continua amb un traçat que correspon al camí històric de can Baró.</p> <p>Es tracta d’un vial amb un traçat sinuós de 935,19 m i un pendent moderat, adaptat topogràficament al relleu natural. L’amplada mitjana del camí és de 3,5 m.</p> <p>El paviment del tram de pista forestal d'accés a la zona de serveis d'ATLL és de terra compactada i graves (tot-u). La resta del traçat transcorre entre l'aflorament de la roca mare en alguns trams, sense cap tractament d’asfalt ni empedrat, fet que n’evidencia el caràcter no urbanitzat. El camí discorre entre talussos de terra natural i vegetació espontània, elements que contribueixen a la seva integració paisatgística i ambiental.</p> | 08221-371 | Del camí d'accés a can Baró al camí de carena de can Baró | <p><span><span><span>El tram de camí històric de can Baró forma part de la xarxa històrica de camins de caràcter rural que vertebraven el territori, articulant els desplaçaments entre masies, camps de conreu, espais forestals i eixos de pas de llarg recorregut.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La presència d'espais de treball agrícola al traçat del camí reforça la lectura històrica del paisatge, evocant els usos i els valors associats al món rural tradicional.</span></span></span></p> | 41.4007107,2.0900259 | 423935 | 4583641 | 08221 | Sant Just Desvern | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/100375-img20250918140700.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/100375-img20250918141445.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/100375-img20250918141753.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/100375-cami-daces-a-serveis-atll-i-cami-historic-can-baro.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | Inexistent | 2025-10-06 00:00:00 | David Torres Rodríguez - Kuanum | L'existència del camí com a via no pavimentada i la pervivència del seu entorn agroforestal immediat li confereixen un valor patrimonial rellevant, no només com a infraestructura funcional sinó també com a element identitari del paisatge cultural.Es tracta d'un camí històric de possessió pública, reconegut com a camí públic al Cadastre de rústica de 1955. | 119|98 | 49 | 1.5 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | ||||||
| 100376 | Camí transversal de la Salut | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-transversal-de-la-salut | <p><span><span><span>AMIGÓ, Jordi; BADOSA, Patrícia; MAGRINYÀ, Joan; MURO, Olga; PALLERÈS, Núria; ULLA, Àngels (2025<em>). Inventari de camins municipals de Sant Just Desvern</em>. Àrea de Territori: Urbanisme i Sostenibilitat i Medi Ambient. Ajuntament de Sant Just Desvern.</span></span></span></p> <p> </p> | <p><span><span><span>Camí forestal-sender que constitueix una via d’origen tradicional, integrada en l’estructura històrica del territori agrícola i forestal de la serralada litoral. Es tracta d’un vial de terra trepitjada i estabilitzada, amb un traçat sinuós de 252,59 m, adaptat topogràficament al relleu natural. L’amplada mitjana del camí és de 2,6 m.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El ferm està constituït per terra, roca i graves (tot-u), sense cap tractament d’asfalt ni empedrat, fet que n’evidencia el caràcter no urbanitzat. El camí discorre entre talussos de terra natural i vegetació espontània, elements que contribueixen a la seva integració paisatgística i ambiental.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En el seu context immediat, el camí transcorre entre una combinació de conreus en regressió, brolla mediterrània i arbres aïllats que delimiten visualment la traça. Des del punt de vista paisatgístic, l’àmbit conserva una notable naturalitat.</span></span></span></p> | 08221-372 | Del camí de can Roldan al camí de can Coscoll | <p><span><span><span>Forma part de la xarxa històrica de camins de caràcter rural que vertebraven el territori, articulant els desplaçaments entre masies, camps de conreu, espais forestals i eixos de pas de llarg recorregut.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La presència d'espais de treball agrícola al traçat del camí reforça la lectura històrica del paisatge, evocant els usos i els valors associats al món rural tradicional.</span></span></span></p> | 41.3901573,2.0642710 | 421769 | 4582492 | 08221 | Sant Just Desvern | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/100376-img20250919113227.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/100376-img20250919115415.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/100376-cami-transversal-de-la-salut.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | Inexistent | 2025-10-06 00:00:00 | David Torres Rodríguez - Kuanum | L'existència del camí com a via no pavimentada i la pervivència del seu entorn agroforestal immediat li confereixen un valor patrimonial rellevant, no només com a infraestructura funcional sinó també com a element identitari del paisatge cultural.Es tracta d'un camí històric de possessió pública, de prescripció per usucapió, que consta recollit a la cartografia cadastral rústica de 1955. | 119 | 49 | 1.5 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | |||||||
| 100377 | Camí de la font de can Marlès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-la-font-de-can-marles | <p><span><span><span>AMIGÓ, Jordi; BADOSA, Patrícia; MAGRINYÀ, Joan; MURO, Olga; PALLERÈS, Núria; ULLA, Àngels (2025<em>). Inventari de camins municipals de Sant Just Desvern</em>. Àrea de Territori: Urbanisme i Sostenibilitat i Medi Ambient. Ajuntament de Sant Just Desvern.</span></span></span></p> | <p><span><span><span>Camí forestal-sender d'accés a una mina d'aigua i a la font de Can Marlès. Constitueix una via d’origen tradicional, integrada en l’estructura històrica del territori agrícola i forestal de la serralada litoral. Es tracta d’un vial de terra trepitjada i estabilitzada, amb un traçat sinuós de 131,33 m i un pendent moderat, adaptat topogràficament al relleu natural. L’amplada mitjana del camí és de 2 m.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El ferm està constituït per terra compactada, sense cap tractament d’asfalt ni empedrat, fet que n’evidencia el caràcter no urbanitzat. El camí discorre entre vegetació espontània, fet que contribueix a la seva integració paisatgística i ambiental.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En el seu context immediat, el camí transcorre entre brolla i arbres mediterranis que delimiten visualment la traça. Des del punt de vista paisatgístic, l’àmbit conserva una notable naturalitat.</span></span></span></p> | 08221-373 | Del camí de la Muntanya a la font de can Marlès | <p><span><span><span>Forma part de la xarxa històrica de camins de caràcter rural que vertebraven el territori, articulant els desplaçaments entre masies, camps de conreu i espais forestals.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Es tracta d'un camí de possessió pública per l'adquisició de la finca de can Merlès, per part de l'Ajuntament de Sant Just Desvern, </span></span></span><span><span><span>el 26 de setembre de 2012.</span></span></span></p> <p> </p> | 41.4044125,2.0877028 | 423745 | 4584054 | 08221 | Sant Just Desvern | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/100377-img20250918130450.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/100377-img20250918131727.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/100377-img20250918132621.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/100377-cami-de-la-font-de-can-marles.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | Inexistent | 2025-10-06 00:00:00 | David Torres Rodríguez - Kuanum | L'existència del camí com a via no pavimentada i la pervivència del seu entorn forestal immediat li confereixen un valor patrimonial rellevant, no només com a infraestructura funcional sinó també com a element identitari del paisatge cultural. | 119 | 49 | 1.5 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | |||||||
| 100378 | Variant camí de can Coscoll a la Salut | https://patrimonicultural.diba.cat/element/variant-cami-de-can-coscoll-a-la-salut | <p><span><span><span>AMIGÓ, Jordi; BADOSA, Patrícia; MAGRINYÀ, Joan; MURO, Olga; PALLERÈS, Núria; ULLA, Àngels (2025<em>). Inventari de camins municipals de Sant Just Desvern</em>. Àrea de Territori: Urbanisme i Sostenibilitat i Medi Ambient. Ajuntament de Sant Just Desvern.</span></span></span></p> | <p>Camí forestal amb un tram diferent de la traça antiga del camí històric a l'ermita de la Salut per can Coscoll. El traçat històric continua, força desdibuixat, però identificat al cadastre, mentre que el nou traçat per la part nord és el més emprat actualment.</p> <p>Constitueix una via d’origen tradicional, integrada en l’estructura històrica del territori agrícola i forestal de la serralada litoral. Es tracta d’un vial de terra trepitjada i estabilitzada, amb un traçat sinuós de 376 m i un pendent moderat, adaptat topogràficament al relleu natural. L’amplada mitjana del camí és de 2,8 m.</p> <p>El ferm està constituït per terra compactada, graves (tot-u) i aflorament de la roca mare en alguns trams, sense cap tractament d’asfalt ni empedrat, fet que n’evidencia el caràcter no urbanitzat. El camí discorre entre talussos de terra natural i vegetació espontània, elements que contribueixen a la seva integració paisatgística i ambiental.</p> <p>En el seu context immediat, el camí transcorre entre una combinació de conreus en regressió, brolla mediterrània i arbres aïllats, que delimiten visualment la traça. Des del punt de vista paisatgístic, l’àmbit conserva una notable naturalitat.</p> | 08221-374 | Camí de can Coscoll | <p>Variant del camí històric a l'ermita de la Salut que transcorre per la finca privada de can Solanes, que permet enllaçar amb el sender que puja a la Penya del Moro.</p> <p>Forma part de la xarxa històrica de camins de caràcter rural que vertebraven el territori, articulant els desplaçaments entre masies, camps de conreu, espais forestals i eixos de pas de llarg recorregut.</p> <p>La presència d'espais de treball agrícola al traçat del camí reforça la lectura històrica del paisatge, evocant els usos i els valors associats al món rural tradicional.</p> | 41.3917781,2.0663937 | 421948 | 4582670 | 08221 | Sant Just Desvern | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/100378-img20250919115734.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/100378-img20250919115803.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/100378-variant-cami-de-can-coscoll-a-la-salut.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada accessible | Estructural | Inexistent | 2025-10-06 00:00:00 | David Torres Rodríguez - Kuanum | L'existència del camí com a via no pavimentada i la pervivència del seu entorn agroforestal immediat li confereixen un valor patrimonial rellevant, no només com a infraestructura funcional sinó també com a element identitari del paisatge cultural.Es tracta d'un camí amb dret d'ús públic, des de fa més de trenta anys, en finca de titularitat privada. | 119 | 49 | 1.5 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | |||||||
| 77507 | Fita de La Cova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-la-cova | XVIII-XIX | Fragmentada i sense suport | Fita de delimitació de propietats o partió entre La Cova i Can Canyes, situada en la cruïlla entre el camí de Can canyes o de La Roca i el trencall que mena a la masia de La Cova. És de pedra sorrenca de to vermellós i està fragmentada en dos trossos. La base està fixada al sòl i es caracteritza per tenir un encaix; fa 27'5 x 18'5 x 19 cm. El segon fragment és on es troba la inscripció de les inicials A.C; fa 45 x 24 x 12 cm i l'acabament és en forma circular. | 08222-1 | Camí de Can Canyes o de La Roca, en el trencall que mena a La Cova | Es desconeix la referència de les inicials i la datació de la fita, però tenint en comte l'establiment a La Cova, pot ser del segle XVIII o XIX, ja que els propietaris de La Cova van anar comprant terres successivament. | 41.4647100,1.8341600 | 402642 | 4591002 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77507-foto-08222-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77507-foto-08222-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77507-foto-08222-1-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94|98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | |||||||||
| 77508 | A prop de la fàbrica Expert | https://patrimonicultural.diba.cat/element/a-prop-de-la-fabrica-expert | Memòria de prospecció arqueològica del projecte 'Unitat de Transformació industrial Torrentfondo III' Sant Llorenç d'Hortons, març 2008. Arxiu Servei Arqueologia i Paleontologia. Estudi d'Impacte Ambiental del Projecte variant de la C-243. Tram: St. Sadurní d'Anoia-Martorell, 2000: Arxiu Servei Arqueologia. | Troballes superficials pendents de confirmació | Aquesta zona compresa entre el Camí del Torrentfondo i el límit municipal amb Masquefa ha estat objecte d'un parell de prospeccions arqueològiques: una a l'any 2000 i l'altra a l'any 2008. Durant el 2000, es van documentar en unes vinyes diversos fragments de ceràmica grisa medieval. L'any 2008, sobre un turó proper a aquestes vinyes, es van localitzar fragments de ceràmica d'època ibèrica, tant elaborada a torn com a mà, amb decoracions de cordons. Totes aquestes troballes són de caràcter superficial i tenen una diferència cronològica important, sense que es puguin relacionar unes amb altres fins que no es facin excavacions arqueològiques, però sí que indiquen la possibilitat que existeixi algun tipus de poblament, en el turó, d'època ibèrica (segles VI-I aC) i medieval (segles V-XV dC) en el mateix turó o en un indret proper. | 08222-2 | Torrentfondo; al nord del terme municipal | La primera prospecció arqueològica en aquesta zona es va realitza l'any 2000, en motiu de la redacció de l'Estudi d'impacte ambiental de la variant C-243, en el tram de Sant Sadurní d'Anoia a Martorell. La direcció dels treballs arqueològics van anar a càrrec d'Antoni Fernández Espinosa, de l'empresa CODEX i es va executar entre el 15 i el 24 de març de 2000. L'any 2008 s'hi van tornar a fer prospeccions arqueològiques, motivades pel projecte de construcció de la Unitat de Transformació Industrial Torrentfondo III., promogut per l'Ajuntament de Sant Llorenç d'Hortons. La direcció dels treballs arqueològics van anar a càrrec de Joan Garcia Tara i es va executar entre el 25 i el 28 de març de 2008 | 41.4762500,1.8146300 | 401029 | 4592306 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77508-foto-08222-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77508-foto-08222-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77508-foto-08222-2-3.jpg | Legal | Medieval|Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Futurs treballs arqueològics haurien de determinar l'abast real tant cronològic com tipològic de les troballes realitzades en superfície i així, poder-ne avaluar la seva importància científica i patrimonial. | 85|81 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | ||||||||
| 77509 | Camps de Can Esteve | https://patrimonicultural.diba.cat/element/camps-de-can-esteve | Estudi d'Impacte Ambiental del Projecte variant de la C-243. Tram: St. Sadurní d'Anoia-Martorell, 2000: Arxiu Servei Arqueologia. | VI-I aC | Troballes superficials pendents de confirmació | Aquesta zona compresa al nord del Torrentfondo i en el límit municipal amb Masquefa ha estat objecte d'una prospecció arqueològica durant l'any 2000, en el transcurs de la qual es van documentar la presència en superfície de material ceràmic arqueològic d'època ibèrica, sense determinar-ne la tipologia. Aquestes troballes són de caràcter superficial però indiquen la possibilitat que existeixi algun tipus de poblament en un indret proper. | 08222-3 | Nord-oest del terme municipal a tocar amb Masquefa | L'any 2000 es va realitzar una prospecció arqueològica en aquesta zona, en motiu de la redacció de l'Estudi d'impacte ambiental de la variant C-243, en el tram de Sant Sadurní d'Anoia a Martorell. La direcció dels treballs arqueològics van anar a càrrec d'Antoni Fernández Espinosa, de l'empresa CODEX i es va executar entre el 15 i el 24 de març de 2000. | 41.4789500,1.8161500 | 401160 | 4592604 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77509-foto-08222-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77509-foto-08222-3-3.jpg | Legal | Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Futurs treballs arqueològics haurien de determinar l'abast real tant cronològic com tipològic de les troballes realitzades en superfície i així, poder-ne avaluar la seva importància científica i patrimonial. | 81 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | |||||||
| 77510 | Can Simó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-simo-0 | AA.VV (1998). Inventari del patrimoni arqueològic de Catalunya. L'Alt Penedès; Sant Llorenç d'Hortons. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. FOLCH, C.; GIBERT, J.(2007) 'Memòria de les prospeccions arqueològiques a la conca mitjana del riu Anoia'. Campanyes 2006-2007. Mem. Núm.: 8035. GUIDI-SÁNCHEZ, José Javier (2010) 'Domus ruralis penetense. Estrategias y formas de hábitat entre Barcelona y Tarragona en el tránsito de la Antigüedad tardía a la Alta Edad Media'; dins Revista d'Arqueologia de Ponent, núm. 20, pàg. 93-123. | X-XVIII | Parcialment destruït | En una vinya amb oliveres a l'oest de l'antiga masia de Cal Simó de baix, avui en ruïnes, i a la banda septentrional de l'antic camí que unia Sant Llorenç d'Hortons amb La Beguda, passant per La Torreta, es localitzà una necròpolis d'època medieval. Les dades de l'aixovar són ambigües; segons Isidre Clopas es van trobar fragments de ceràmica ibèrica i un lacrimal romà. A més en el Museu hi ha un vas globular amb les lletres CMV grafiades a la base i també hi ha fragments de ceràmica grisa monocroma medieval. Vist la tipologia de l'aixovar, amb la presència de material romà, els autors de la Carta Arqueològica (1998) es decanten per una adscripció cronològica de la necròpolis en època medieval (ss X-XIII) que ha utilitzat elements més antics sacralitzats com a elements de prestigi. També relacionen aquesta necròpolis amb la de La Torreta, 800 metres al sud. Malgrat tot, les circumstàncies de les troballes, la poca documentació científica que se n'ha pogut extreure i la seva destrucció parcial fan que sigui molt difícil treure'n més conclusions. La protecció legal de la zona hauria de permetre en un futur poder realitzar intervencions arqueològiques científiques abans de qualsevol altra remoció de terrenys i permetre'n un millor coneixement. Dels sis enterraments, només dos conservaven la seva estructura sense alterar. Es van poder distingir tres tipus d'enterraments: cistes rectangulars, rectangulars amb capçalera arrodonida i infantils. Les restes òssies dels enterraments es van dipositar al cementiri de La Beguda, alguns es conserven en el Museu de Martorell | 08222-4 | A 450 metres a l'oest de Cal Simó de baix | L'1 d'octubre de 1950, Josep Colomer, masover de Cal Simó de baix, i el seu fill van localitzar un conjunt de sis enterraments en cista de lloses. No es va comunicar aquesta troballa i es destruí parcialment. Uns dies més tard ho comunicaren al jutjat de Martorell i el senyor Isidre Clopas, delegat local de la Comisaria General de Excavaciones Arqueológicas de Martorell s'encarregà de fer una intervenció arqueològica de salvament. Posteriorment l'arqueòleg Josep Maria Bosch va mantenir converses amb pagesos de Sant Llorenç d'Hortons, van confirmar les circumstàncies de les troballes, la seva destrucció i la conservació d'alguns materials i enterraments al Museu de Martorell. L'any 2007 en el marc del projecte de recerca 'Ocupación, organización y defensa del territorio durante la transición medieval 2005-2008', es va realitzar una prospecció arqueològica a la conca mitjana del riu Anoia, i en la zona de Cal Simó es van documentar materials tardo antics, que `podrien correspondre amb un hàbitat vinculat a la necròpolis i material ceràmic més tardà (ceràmica vidrada i decorada en blau). | 41.4839500,1.8346600 | 402713 | 4593138 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77510-foto-08222-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77510-foto-08222-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77510-foto-08222-4-3.jpg | Legal | Medieval|Modern|Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Ubicació del material en el Museu Municipal Vicenç Ros de Martorell | 85|94|83 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | |||||||
| 77511 | Pedrera romana de la Rierussa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedrera-romana-de-la-rierussa | AA.VV (1998). Inventari del patrimoni arqueològic de Catalunya. L'Alt Penedès; Sant Llorenç d'Hortons. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. LLADÓ,O. ( 2013) Un viatge pel Penedès Submarí. Descobrir, núm. 177 GUTIÉRREZ GARCIA MORENO, Anna ( 2009). Roman Quarries in the Northeast of Hispania (Modern Catalonia). Institut Català d'Arqueologia Clàssica. Tarragona MAURI, A.; GALINDO, J.; ALVAREZ, A.(1999). 'La seqüència constructiva del Pont del Diable (Martorell)'. A: Jornades sobre el Pont del Diable, 1999. RIUS, Lluís i MAURI, Alfred (2007). Un viatge submarí per l'Alt Penedès: Amics dels Parcs Naturals, núm. 10, febrer de 2007. Àrea d'Espais Naturals de la Diputació de Barcelona, pàgs. 14- 19. RIUS FONT, Lluís ( 2007). La història més bella de Sant Llorenç d'Hortons. Programa de Festa Major. | II aC-VdC | Pedrera situada entre La Rierussa i el camí de Can Raimundet. Segons anàlisis geològics realitzats als diferents tipus de carreus utilitzats per la construcció del Pont del Diable de Martorell, alguns d'ells eren del mateix tipus de pedra que aflora en aquest indret, on s'observen encara ara traces d'extracció de pedra. La manca de notícies documentals d'utilització d'aquesta pedrera en època medieval o moderna, aquestes traces podrien correspondre a l'època romana, sense que es pugui precisar més. | 08222-5 | Al sud-est del terme municipal, entre la Rierussa i el camí de Can Raimundet | L'any 2003, amb motiu de l'afectació de la zona per la construcció del Subtram XI-B de la línia d'alta velocitat Madrid-Saragossa-Barcelona-Frontera francesa (Gelida - Sant Llorenç d'Hortons, Alt Penedès), es van fer seguiments arqueològics sense que signifiqués l'aportació de noves dades. | 41.4606200,1.8565400 | 404505 | 4590523 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77511-foto-08222-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77511-foto-08222-5-3.jpg | Legal | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 83 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | |||||||||
| 77512 | Torrent de Cal Mus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-de-cal-mus | FOLCH, C.; GIBERT, J.: 'Memòria de les prospeccions arqueològiques a la conca mitjana del riu Anoia'. Campanyes 2006-2007. Arxiu Servei Arqueologia. Barcelona. Mem. Núm.: 8035. Inèdit | VI -I aC | Troballes superficials pendents de confirmació | Troballa en superfície de material arqueològic format per vint fragments informes de ceràmica d'època ibèrica oxidada, quatre fragments de ceràmica de cuita mixta (pasta de sandvitx), quatre fragments de cuita reductora i un fragment de nansa de ceràmica vidrada. Aquestes troballes són de caràcter superficial però indiquen la possibilitat que existeixi algun tipus de poblament en un indret proper. | 08222-6 | Entre el torrent de Can Mus i el de Cal Ferreguet | L'any 2007 es va realitzar una prospecció arqueològica en aquesta zona, en motiu del projecte 'Prospeccions arqueològiques a la conca mitjana del riu Anoia', que afectava els municipis de Gelida, Sant Llorenç d'Hortons, Sant Sadurní d'Anoia, el Pla del Penedès, Subirats, Avinyonet del Penedès i Olesa de Bonesvalls; realitzades per Cristian Folch i Jordi Gibert, sota la direcció de Ramon Martí. Aquest projecte està alhora dins u projecte més ampli anomenat 'Ocupación, organización y defensa del territorio durante la transición medieval', anys 2005 - 2008, finançat pel Ministerio de Educación y Ciencia. | 41.4594700,1.8154800 | 401074 | 4590442 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77512-foto-08222-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77512-foto-08222-6-3.jpg | Legal | Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Futurs treballs arqueològics haurien de determinar l'abast real tant cronològic com tipològic de les troballes realitzades en superfície i així, poder-ne avaluar la seva importància científica i patrimonial. | 81 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | |||||||
| 77513 | La Torreta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-torreta-4 | AA.VV (1998). Inventari del patrimoni arqueològic de Catalunya. L'Alt Penedès; Sant Llorenç d'Hortons. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | X-XIII | En una vinya entre el torrent de La Pedrera i La Torreta, a 300 metres al sud-oest de la casa i al costat oest mateix del camí de la Torreta, es va descobrir, realitzant treballs agrícoles, una necròpolis d'època medieval que fou destruïda en el mateix moment del seu descobriment. Però gràcies a testimonis i a recerques posteriors s'han pogut identificar vuit tombes de cista de lloses (gres conegut popularment com soldó), orientades d'est a oest, algunes de les quals eren infantils i d'altres adultes. També es va detectar la presència d'una pedra de molí amb orifici central. Durant la revisió de la Carta Arqueològica del municipi, l'any 1998, encara es podien veure algunes lloses reaprofitades per la construcció d'un rec. Per la tipologia de els tombes i la manca d'aixovar funerari, els autors de la Carta arqueològica, donen una cronologia àmplia entre els segles X i XIII, sense que es pugui precisar més donades les circumstàncies de la troballa. | 08222-7 | A 300 metres al sud- oest de la masia la Torreta | El jaciment fou localitzat gràcies a les fonts orals recollides per l'arqueòleg Josep Maria Bosch i Casadevall, de Sant Llorenç d'Hortons. Segons gent del poble que en aquell moment es trobaven properes al lloc, en un moment de mitjans del segle XX, durant la realització dels treballs per plantar una vinya es va descobrir aquest jaciment que es va destruir immediatament. | 41.4771300,1.8369100 | 402890 | 4592378 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77513-foto-08222-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77513-foto-08222-7-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 85 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | |||||||||
| 77514 | Variant de Sant Llorenç d'Hortons 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/variant-de-sant-llorenc-dhortons-1 | Estudi d'Impacte ambiental del Projecte variant de Sant Llorenç d'Hortons, Ctra. BV-2249, PK 5+800 al 7+100. Arxiu Servei Arqueologia. Barcelona, 2006. Inèdit. | VI-I aC | Troballes superficials pendents de confirmació | Troballa en superfície de material arqueològic format per quatre fragments de ceràmica d'època ibèrica, del tipus comú oxidat i un fragment de ceràmica a mà, de cronologia incerta. Aquestes troballes són de caràcter superficial però indiquen la possibilitat que existeixi algun tipus de poblament en un indret proper. | 08222-8 | A l'alçada del PK 5+326 de la BV-2249 | L'any 2006 es va realitzar una prospecció arqueològica en aquesta zona, en motiu de la redacció de l'Estudi d'impacte ambiental de la variant de Sant Llorenç d'Hortons BV-2249, entre els PK 5+800 i 7+100. La direcció dels treballs arqueològics van anar a càrrec de Francesc Busquets Costa, de l'empresa Àtics, sl, i es va executar entre el 22 i el 24 de setembre de 2006. El promotor fou l'empresa ENTORN, Enginyeria i Serveis, sl. | 41.4571500,1.8288500 | 402187 | 4590169 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77514-foto-08222-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77514-foto-08222-8-3.jpg | Legal | Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Futurs treballs arqueològics haurien de determinar l'abast real tant cronològic com tipològic de les troballes realitzades en superfície i així, poder-ne avaluar la seva importància científica i patrimonial. | 81 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | |||||||
| 77515 | Variant de Sant Llorenç d'Hortons 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/variant-de-sant-llorenc-dhortons-2 | Estudi d'Impacte ambiental del Projecte variant de Sant Llorenç d'Hortons, Ctra. BV-2249, PK 5+800 al 7+100. Arxiu Servei Arqueologia. Barcelona, 2006. Inèdit. | Troballes superficials pendents de confirmació | Troballa en superfície de material arqueològic format per dos fragments de ceràmica a mà d'època prehistòrica, de cronologia incerta per manca de formes i decoracions que facilitin una datació més precisa de les peces. | 08222-9 | A l'alçada del PK 5+670 de la BV-2249 | L'any 2006 es va realitzar una prospecció arqueològica en aquesta zona, en motiu de la redacció de l'Estudi d'impacte ambiental de la variant de Sant Llorenç d'Hortons BV-2249, entre els PK 5+800 i 7+100. La direcció dels treballs arqueològics van anar a càrrec de Francesc Busquets Costa, de l'empresa Àtics, sl, i es va executar entre el 22 i el 24 de setembre de 2006. El promotor fou l'empresa ENTORN, Enginyeria i Serveis, sl. | 41.4600900,1.8275800 | 402086 | 4590497 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77515-foto-08222-9-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77515-foto-08222-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77515-foto-08222-9-3.jpg | Legal | Neolític|Edats dels Metalls|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Futurs treballs arqueològics haurien de determinar l'abast real tant cronològic com tipològic de les troballes realitzades en superfície i així, poder-ne avaluar la seva importància científica i patrimonial. | 78|79|76 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | ||||||||
| 77516 | Jaciment paleontològic de La Cova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-de-la-cova | <p>BATLLORI, Jordi (1990). Estudio malacológico del yacimiento de la Pedrera (Sant Llorenç d'Hortons). Barcelona,. Tesi Doctoral. BATLLORI, J. i MARTINELL, J. (1992). Actividad predadora en moluscos del Mioceno del Penedès (Catalunya); dins Revista especializada de Paleontologia, núm. 7 (1), pàgs. 24 a 30. RIUS FONT, Lluís ( 2007). La història més bella de Sant Llorenç d'Hortons. Programa de Festa Major.</p> | <p>Jaciment paleontològic del Miocè inferior i mitjà format per margues groguenques amb abundant material fòssil. Forma part del complex marí i de transició del període Burdigalià superior-Languià, constituït per dues associacions de fàcies: la Vespella-Vilafranca i la Gelida-Sant Llorenç d'Hortons. El jaciment de la cova pertany a la darrera unitat, format per margues riques en fòssils corresponents al nivell A de la sèrie del jaciment de la Pedrera. Els fòssils associats són Gasteròpodes: Cyllene (Cyllenina) vulgatissima, Drilla denticulata, melongena (s.s) comuta, Narona (Sveltia) varicosa, Nassarius borsoni, Natica millepunctata, Neverita josephina, Pirinella picta mitralis.</p> | 08222-10 | Al sud del terme municipal, a l'est de la masia La Cova | 41.4651400,1.8412000 | 403231 | 4591042 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77516-foto-08222-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77516-foto-08222-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77516-foto-08222-10-3.jpg | Legal | Neògen|Cenozoic | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Privada | Productiu | 2019-12-31 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Ubicació del material en el Museu de Geologia de Barcelona, Museu del seminari Conciliar (Barcelona) i a Vinseum (Vilafranca del Penedès). | 125|123 | 1792 | 5.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | ||||||||||
| 77517 | Jaciment paleontològic de La Pedrera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-de-la-pedrera | <p>AGUILAR, J.P. MICHAUX, J. i MAYNÉ, J. (1978) 'Mioplioce du Languedoc - Rousillon et de la Catalogne espagnole'; dins Guide des excursions. Montpellier, pàg. 23 ALMERA, J.; BOFILL, A. (1892). 'Catálogo de los moluscos fósiles pliocénicos de Cataluña'. Publicación de la Crónica Científica. Barcelona. BATLLORI, Jordi (1990). Estudio malacológico del yacimiento de la Pedrera (Sant Llorenç d'Hortons). Barcelona,. Tesi Doctoral. BATLLORI, J. i MARTINELL, J. (1992). Actividad predadora en moluscos del Mioceno del Penedès (Catalunya); dins Revista especializada de Paleontologia, núm. 7 (1), pàgs. 24 a 30. CASANOVAS, M. L. i SABATÉ J.V. (1972) 'Contribución al estudio del Mioceno del Penedès (sector Gelida)'; dins Acta Geológica Hispánica, vol. 7, núm. 5, pàgs. 143 a 148. CRUSAFONT, M. TRUYOLS, J. (1954). 'Sinopsis estratigrafico-paleontológica del Vallès - Penedès'; dins Arrahona, núm. 4, pàg. 15. Sabadell. MARTINELL, J.; PORTA, J. de. (1981). 'Presencia de Vaginella austriaca Kittl (Pteropoda) y fauna malacológica acompañante en el Mioceno de Catalunya'; dins Iberus núm. 1, pàgs.1 a 8. MORENO, J. A.; PEÑAS, A. ROLÀN, E. 'Fauna Malacológica Miocénica de La Pedrera, Sant Llorenç d'Hortons (NE Península Ibérica)'; dins II Congreso Internacional de las Sociedades Malacológicas Europeas. NAVAS, E. MARTINELL, J; DOMÈNECH, R.; BATLLORI , J. (in lit) Correlación bioestratigráfica entre el Mioceno de Sant Pau d'Ordal y el de Sant Llorenç d'Hortons (Alt Penedès, Barcelona). RIUS FONT, Lluís ( 2007). La història més bella de Sant Llorenç d'Hortons. Programa de Festa Major. RIUS, Lluís i MAURI, Alfred (2007). Un viatge submarí per l'Alt Penedès: Amics dels Parcs Naturals, núm. 10, febrer de 2007. Àrea d'Espais Naturals de la Diputació de Barcelona, pàgs. 14- 19.</p> | <p>Jaciment paleontològic del Miocè inferior i mitjà format per margues groguenques amb abundant material fòssil. Forma part del complex marí i de transició del període Burdigalià superior-Languià, constituït per dues associacions de fàcies: la Vespella-Vilafranca i la Gelida-Sant Llorenç d'Hortons. El jaciment de la Pedrera pertany a aquesta darrera unitat, format per la següent sèrie estratigràfica: a la base lutites i sorres gris blavoses amb força carbonat. Per sobre dos metres de margues groguenques molt riques en fòssils (Nivell A). Tot seguit tres metres de margues grises també molt fossilíferes (Nivell B). A sostre un nivell de margues i sorres blaves (Nivell C). Margues groguenques molt riques en fòssils, corresponents al nivell A de la sèrie de La Pedrea. Alguns autors pensen que aquests dos nivells fossilífers visibles en la sèrie de la Rierussa són en realitat dos fàcies diferents del mateix pis, separades per dipòsits al·luvials. Els fòssils associats són Gasteròpodes: Acteocina lajonkaireana, Cyllene (Cyllenina) vulgatissima, Drilla denticulata, melongena (s.s) comuta, Narona (Sveltia) varicosa, Nassarius borsoni, Nassarius italicus, Nassarius prismaticus, Nassarius semistriatus, Natica millepunctata, Neverita josephina, Pirinella picta mitralis, Retusa truncatula, Ficus geometra, Lunatia helicina</p> | 08222-11 | Torrentfondo | <p>Sota el finançament de Diputació de Barcelona van contractar al geòleg Jaume Almera i A. Bofill la realització del mapa geològic de la província a escala 1:40.000, cosa insòlita l'any 1881. Aquesta escala de major detall invalidava els mapes anteriors i els dotava d'una major precisió, fet que podia interpretar-se com una autoafirmació de la geologia catalana enfront de la geologia oficial espanyola de El Instituto Geográfico y Estadístico de España que començava el futur mapa d'Espanya a escala 1:50.000. Almera com a geòleg i Bofill com especialista de mol·luscs varen formar un tàndem de especialistes per a reconèixer els terrenys i fer-ne datacions a partir de la fauna associada.</p> | 41.4697300,1.8387200 | 403030 | 4591554 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77517-foto-08222-11-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77517-foto-08222-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77517-foto-08222-11-3.jpg | Legal | Neògen|Cenozoic | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Privada | Productiu | 2019-12-31 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart/ LL.Rius | Ubicació del material en el Museu de Geologia de Barcelona, Museu del seminari Conciliar (Barcelona) i a Vinseum (Vilafranca del Penedès). | 125|123 | 1792 | 5.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | |||||||||
| 77518 | La Rierussa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-rierussa | CASANOVAS CLADELLAS, M. et col. ( 1972) Contribucion al estudio del Mioceno del Penedès (sector Gelida). Acta Geológica Hispánica, t. VII MARTIN CLOSAS, Carles (2012). L'última glaciació a Sant Llorenç d'Hortons; dins el programa de Festa Major de 2012. Sant Llorenç d'Hortons, pàgs. 24 a 28. RIUS, Lluís i MAURI, Alfred (2007). Un viatge submarí per l'Alt Penedès: Amics dels Parcs Naturals, núm. 10, febrer de 2007. Àrea d'Espais Naturals de la Diputació de Barcelona, pàgs. 14- 19. RIUS FONT, Lluís ( 2007). La història més bella de Sant Llorenç d'Hortons. Programa de Festa Major. | La Rierussa és un curs d'aigua de la Depressió Prelitoral amb la capçalera a Masquefa (l'Anoia), travessa de nord a sud tot el terme de Sant Llorenç i desemboca al riu Anoia, vora Gelida. Està considerada com l'eix hidrogràfic més important del municipi. El seu curs transcorre sobre un terreny format al Miocè fortament erosionat. El seu cabal hidràulic no és constant i flueix amb discontinuïtat segons l'època de l'any. Destaquen salts d'aigua importants com el de La Pedrera, de 15 metres d'alçada, o el de Can Raimundet, on la sorra desapareix i deixa pas a una plataforma rocosa formada per sorrenques de ciment calcari i argiles per on l'aigua transcorre fins a caure sis metres en un clot d'uns dos metres de fondària on alenteix el curs per un llit sorrenc. Si a la plataforma del salt hi ha una elevada presència de restes fòssils marins, a les parets del talús de Can Raimundet s'observen els diferents sediments intercalats de graves i conglomerats testimoni d'un passat marí. La formació vegetativa del bosc de ribera hi és representada en totes les seves variants, estretament lligades en funció de la disponibilitat de l'aigua de les capes del nivell freàtic, de la dinàmica de la riera i dels factors històrics. Un mosaic d'ambients rics en comunitats arbustives, herbàcies i arbòries que han sabut adaptar-se a l'especificitat d'un règim hídric variable. Aquests boscos caducifolis estan representats per espècies com el pollancre (Populus nigra), el vern (Alnus glutinosa), l'àlber (Populus alba) i el freixe de fulla petita (Fraxinus angustifolia ssp. angutifolia), que toleren be les èpoques de més sequera i poden desenvolupar-se en indrets on la profunditat de la capa freàtica es troba a dos metres. També barrejat amb roures, es localitza algun om (Ulmus minor), molt menys exigent pel que fa a l'aigua i l'alzina o el pi blanc (Pinus halepensis) que es troba repartit en major o menor grau per totes les torrenteres del municipi. A més d'algunes de les especies més representatives, a prop de masos, com Ca l'Esteve de la Riera es poden localitzar altres arbres al·lòctons que han estat plantats per l'home, ja sigui amb intencions reforestadores o bé ornamentals. És el cas d'una comunitat arbòria de plàtan (Platanus x hispanica) en molt bon estat de conservació i de la qual es poden localitzar exemplars subespontanis procedents de les llavors que es dispensen amb el vent. Una altre espècie, exemple del cas anterior, és la falsa acàcia (Robinia pseudoacacia) de la qual se'n poden observar gran quantitat d'exemplars pels diferents trams del recorregut de la riera, sobretot a proximitat de les cases. De la comunitat arbustiva destaca l'arç blanc (Crataegus monogyna), el romegueró (Rubus caesius), l'esbarzer (Rubus ulmifolius), el sanguinyol (cornus sanguinea), el marfull (Viburnum tinus), el gatell (Salix cinerea ssp. Oleifolia) o el romegueró (Rubus caesius). A l'estrat herbaci trobem el fenàs boscà (Brachypodium sylvaticum) o la lleteressa de bosc (Euphorbia amygdaloides) i a les zones més humides, la cua de cavall, sobretot molt estesa a proximitat dels salts d'aigua i en obagues, juntament amb la bova borda (Sparganium erectum). La disminució dels conreus ha provocat l'increment de la canya (Arundo donax), declarada com a planta invasiva, ocupant l'espai del canyís autòcton (Phrasmites australis). L'entorn de les fonts i dels salts d'aigua constitueix un hàbitat privilegiat per falgueres com la capil·lera (Adiantum capillus-veneris), pròpia d'escorrenties i degotalls ombrívols i bona indicadora de presència d'aigües carbonatades. | 08222-12 | Sant Llorenç d'Hortons | La depressió de les comarques del Vallès i del Penedès es forma fa uns 30 milions d'anys quan es produeix una important fractura de l'escorça terrestre, que comença al sud de la Península Ibèrica i s'estén a través de la mediterrània occidental des del sud-est de França (Vall del Rhone) fins arribar a l'Alemanya occidental (conca del Rhin). Aquest procés d'enfonsament de l'escorça s'anomena rifting i és similar al que passa encara avui i que es va iniciar fa quatre milions d'anys separant el continent africà de la Península aràbiga, creant un nou espai ocupat pel Mar Roig. En el cas europeu, es va avortar,però restaren seqüeles geològiques que encara es poden observar avui. El Vallès-Penedès constitueix una estreta fossa tectònica de direcció sud-oest / nord-est; una depressió marginal d'aquesta gran esquerda del Mediterrani, seguint un conjunt de falles en el terreny. Té una longitud de 100 Km i una amplada màxima de 15 m i s'estén paral·lela a la línia de costa encaixada per les serralades del Litoral i Prelitoral. L'enfonsament de la conca penedesenca va ser un procés asimètric. Es poden diferenciar tres episodis: un primer període de drenatge de terres que ompliren la vall durant el Miocè inferior (entre 23 i 16 milions d'anys); un segon període anomenat el Complex marí i de transició que es caracteritza pels materials dipositats durant les transgressions i regressions de les aigües (entre els 16 i els 14 milions d'anys), molt ben representada en el terme de Sant Llorenç; la darrera fase es produeix entre els 14 i els 6 milions d'anys, es tracta d'una nova etapa continental quan els darrers drenatges omplen la vall, especialment fructífers a Hostalets de Pierola. | 41.4788600,1.8250400 | 401902 | 4592584 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77518-foto-08222-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77518-foto-08222-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77518-foto-08222-12-3.jpg | Inexistent | Neògen|Cenozoic | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Continuació descripció: De la fauna, cal destacar la presència d'aus, que hi viuen tot l'any o nidifiquen durant les èpoques estivals (oriol, picot verd, rossinyol bord, mallerengues..); aquí s'inclouen les espècies de rapinyaires nocturnes i diürnes, de les quals s'hauria de destacar l'àliga perdiguera (Hieraetus fasciatus), la marcenca (Circaetus gallicus), l'astor (Accipiter gentilis), l'òliba (Tito alba) o el xoriguer. També mamífers com la guineu (Vulpes vulpes), la mostela (Mustela nivalis), la fagina (Martes foina), el toixó (Meles meles), el gat mesquer (Genetta genetta), l'eriçó, la musaranya vulgar i nana, la rata cellarda (Ellomys quercinus), el conill (Oryctolagus cuniculus), l'esquirol (Sciurus vulgaris), el porc senglar (Sus scrofa), etc.., i finalment destacar varis exemplars de l' herpetofauna que depenent fortament del medi on viuen, es converteixen en indicadors ecològics d'aquesta riera (serp d'aigua (Natrix maura) i la serp de collaret (Natrix natrix), la salamandra (Salamandra salamandra), el gripau comú (Bufo bufo) o la granota verda (Rana perezi).El Miocè és la primera època del Neogen de la qual el major exponent als Països Catalans és la depressió del Vallès-Penedès, amb una gran riquesa fossilífera. En aquest context, el talús de can Raimundet i de la Pedrera són testimonis geològics de les successives regressions marines succeïdes entre els 16, 4 i 14,6 milions d'anys, un testimoni únic en el registre geològic penedesenc, motiu pel qual, ha estat una indret especialment estudiat a nivell científic i referent de nombroses tesis doctorals. D'altra banda, els importants xaragalls són fruit del proces erosiu de les darreres glaciacions | 125|123 | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | |||||||||
| 77519 | Centre Recreatiu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/centre-recreatiu-0 | AA.VV (1986). Sant Llorenç d'Hortons; dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya; l'Alt Penedès. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. AJUNTAMENT DE SANT LLORENÇ D'HORTONS (2005). Catàleg de Béns a protegir; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Llorenç d'Hortons. | XX | Edifici de planta rectangular, d'una sola nau que consta de planta baixa i pis, amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal. La façana del carrer Major té una composició simètrica a partir de tres eixos de verticalitat que contrasta amb la sinuositat de les línies d'encapçalament de les obertures i el coronament ondulat de la façana. L'eix central està delimitat per la porta d'accés i un ull de bou al damunt i els eixos laterals per sengles finestres en planta baixa. Totes les obertures estan ornamentades amb línies ondulades sobre el llinda i la façana està resseguida per un a línia de recreixement que fa ondulacions a la part superior, sota el carener i en els laterals. A l'interior hi ha sala de ball, amb boca d'escenari i galeria. | 08222-13 | Carrer Major, 36 | Aquest edifici es va construir entre 1905 i 1907 pel grup 'Els Blancs', associació republicana de treballadors del camp. Actualment és la seu de l'Ajuntament. | 41.4679700,1.8246000 | 401849 | 4591375 | 1905 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77519-foto-08222-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77519-foto-08222-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77519-foto-08222-13-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Pere Ros Tort | 105|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | |||||||
| 77520 | Centre Cultural i Recreatiu Hortonenc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/centre-cultural-i-recreatiu-hortonenc | AA.VV (1986). Sant Llorenç d'Hortons; dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya; l'Alt Penedès. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. AJUNTAMENT DE SANT LLORENÇ D'HORTONS (2005). Catàleg de Béns a protegir; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Llorenç d'Hortons. | XX | Edifici de planta rectangular alineat al carrer Major i fent cantonada amb el carrer de Valls. És d'una sola nau amb coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal. La façana del carrer Major té una composició simètrica a partir de tres eixos de verticalitat formats per la porta d'accés de mig punt i dues finestres laterals, també amb arc de mig punt; remata l'eix central un ull de bou damunt la porta. A la façana del carrer Valls s'intercalen dues portes i dues grans finestres de les mateixes característiques que les descrites a la façana principal. Els paraments són de paredat mixt amb maó i pedres irregulars. Els maons s'utilitzen com element decoratiu en les obertures, tant portes com finestres, com a brancals i arcades i en els escaires. | 08222-14 | Carrer Major, 49 | Promoguda com a seu de l'associació de treballadors del camp. Actualment es la seu de la Societat Cultural Hortonenca que desenvolupa un ampli ventall d'activitats lúdiques i culturals. Es va construir en uns terrenys propietat de Can erra anomenat vinya del Joan del Corn. L'any 1926 s'hi va instal·lar un envelat per la Festa Major. L'any següent es va inaugurar la Sala | 41.4670400,1.8251600 | 401894 | 4591271 | 1927 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77520-foto-08222-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77520-foto-08222-14-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Josep Ros i Ros | També es coneix com la sala de dalt | 98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | ||||||
| 77521 | Cal Jepet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-jepet-4 | AA.VV (1986). Sant Llorenç d'Hortons; dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya; l'Alt Penedès. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol II l'Alt Penedès. Direcció General del Patrimoni Artístic de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pàgs. 124 a 133. | XIX | Casa adossada pel costat de ponent a Cal Quico de planta rectangular. Consta de planta baixa, pis i golfes, amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia i a la Plaça de dalt l'Era. La façana es distribueix simètricament a partir de dos eixos de verticalitat formats per les obertures. En planta baixa hi trobem la porta d'accés i una finestra lateral, ambdues amb arcs de tipus deprimit còncau. A la planta pis hi trobem sengles balconades amb barana de ferro i obertura adintellada amb persianes de cordill. El parament de la façana és llis i amb una motllura de divisió entre la planta baixa i el primer pis i coronada per una cornisa. | 08222-15 | Plaça de dalt l'Era, 3 | 41.4735200,1.8583400 | 404674 | 4591953 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77521-foto-08222-15-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77521-foto-08222-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77521-foto-08222-15-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 102|119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | ||||||||||
| 77522 | Cal Quico | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-quico-2 | AA.VV (1986). Sant Llorenç d'Hortons; dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya; l'Alt Penedès. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. RIUS FONT, Lluís ( 2012) Arbres personals. Programa de Festa Major 2012 ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol II l'Alt Penedès. Direcció General del Patrimoni Artístic de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pàgs. 124 a 133. | XIX | Casa educada pel costat de llevant a Cal Jepet de planta rectangular. Consta de planta baixa, pis i golfes, amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia i a la Plaça de dalt l'Era. La façana es distribueix simètricament a partir de dos eixos de verticalitat formats per les obertures. En planta baixa hi trobem la porta d'accés i una finestra lateral reixada, ambdues amb arcs de tipus deprimit còncau. A la planta pis hi trobem sengles balconades amb reixa de ferro i obertura adintellada amb persianes de cordill. Entre les dues obertures hi ha un dibuix esgrafiat que representa un carro amb una bota tirat per un cavall. A sota posa Cal Quico i 1842, any de la reforma de la façana. El parament de la façana és llis amb un sòcol de pedra fet més recentment i una motllura de divisió entre la planta baixa i el primer pis i coronada per una cornisa o destaquen dos esgrafiats a l'eix de cada obertura. | 08222-16 | Plaça de dalt l'Era, 1 | 41.4735400,1.8582500 | 404667 | 4591956 | 1842 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77522-foto-08222-16-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77522-foto-08222-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77522-foto-08222-16-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | A l'extrem occidental de la façana, al costat de la finestra, hi havia un pou de secció quadrangular i coberta a dues aigües, que es va enderrocar per fer-hi passar una vorera. On hi havia el pou va néixer per generació espontània una parra que encara fa la seva feina. | 102|119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | ||||||||
| 77523 | Cal Raimundet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-raimundet | AA.VV (1986). Sant Llorenç d'Hortons; dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya; l'Alt Penedès. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol II l'Alt Penedès. Direcció General del Patrimoni Artístic de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pàgs. 124 a 133. ROVIRA TUBELLA, Ramon (1999). Unes primeres notes sobre les masies de la parròquia de Sant Joan Samora. Programa de Festa Major de Gelida o http://www.gelida.org/SLHortons/sjsamora.htm | XVI | Gran masia situada en n lloc privilegiat dominant la Rierussa, lloc ancestral de pas entre Sant Llorenç i Gelida i que domina 110 hectàrees. Està formada per diversos conjunts de masoveries i cossos annexos que inclou dos patis tancats, un a la part meridional i l'altre a la part posterior, on hi ha una bassa de recollida d'aigua pluvial. El cos original de la masia queda ocult darrera una galeria porticada amb baranes de terracota a la façana principal i lateral. És de planta rectangular i consta de planta baixa i dos pisos, amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal. A l'esquerra s'hi va afegir en un moment indeterminat del segle XIX una masoveria de planta baixa, pis i golfes. A la part posterior hi ha els cellers, amb els cups, les boixes, el moll de descàrrega i la bodega. Des del celler, una escala condueix a l'antiga residència de l'amo, on hi havia un foc a terra amb escons, taula, clemàstecs forjats interessants i una xemeneia exterior. Actualment el conjunt està llogat a diverses famílies. | 08222-17 | Sant Joan Samora - al sud del terme municipal | Masia documentada des de l'any 1587 amb el nom de casa d'en Raimundet. Per altra banda, als arxius parroquials i municipals de Gelida s'hi troben sovint càrrecs públics que havien ostentat membres d'aquesta família. L'any 1818, el propietari de la casa i regidor de la Universitat de Gelida, Joan Bonastre, inicià els tràmits de segregació de Sant Llorenç d'Hortons i esdevé el primer alcalde del nou municipi. Tot i que li van fer costat 32 caps de casa, sembla que va acabar pagant tots els costos del procés. Bona part de l'aspecte actual es deu a una reforma promoguda per Joan Bonastre i Jané de l'any 1881. | 41.4625100,1.8553600 | 404409 | 4590734 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77523-foto-08222-17-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77523-foto-08222-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77523-foto-08222-17-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Havia tingut dos rellotges de sol, un de matí i l'altre de tarda. Actualment només se'n veu un. | 119|94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | ||||||||
| 77524 | Vila Maria (Mañé) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vila-maria-mane | AA.VV (1986). Sant Llorenç d'Hortons; dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya; l'Alt Penedès. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. AJUNTAMENT DE SANT LLORENÇ D'HORTONS (2005). Catàleg de Béns a protegir; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Llorenç d'Hortons. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol II l'Alt Penedès. Direcció General del Patrimoni Artístic de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pàgs. 124 a 133. | XX | Edifici residencial ubicat a la cantonada entre el carrer major i el camí de Can Canyes. És de planta rectangular, amb un petit cos afegit a la part dreta de la casa, formant un angle recte i compost de planta baixa i pis. La coberta és de teules àrabs a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. Les obertures són de llinda recta amb persianes de llibret de fusta. A la façana de ponent destaca un balcó corregut amb dues obertures, també de llinda recta i persianes de llibret de fusta. Els paraments són llisos i arrebossats amb motllures de separació entre pisos. El coronament de les façanes amb línies corbes i esglaonades n'emfatitzen la composició. Està envoltat de jardí a excepció de la façana de llevant que fa mitgera amb una altra edificació. Tot el jardí està envoltat per una tanca amb la part inferior d'obra de la que sobresurten pilars regularment i reixa de ferro forjat entre pilar i pilar. Hi ha una entrada pel Camí de Can Canyes i una altra pel carrer Major. | 08222-18 | Carrer Major, 73 | 41.4659100,1.8253800 | 401911 | 4591145 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77524-foto-08222-18-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77524-foto-08222-18-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77524-foto-08222-18-3.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Josep Ros i Ros | 106|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | |||||||||
| 77525 | Cambra agrària | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cambra-agraria | XX | S'ha fet molt poc manteniment des de la seva construcció. | Antic edifici de la cambra agrària de planta rectangular, que consta de planta baixa i coberta de terrat pla. Està situada a tres vents, amb l'entrada principal pel carrer Major, fent cantonada amb el carrer Valls. De l'interior només destaquen els paviments hidràulics de l'època de construcció, anys 30. | 08222-19 | Carrer Major, 45 | Construïda durant la segona república com a seu de la cambra agrària, va anar passant per diferents usos, sense fer-se cap reforma i poc manteniment.. Actualment és la seu de Terrazel i la colla gegantera. | 41.4672000,1.8249900 | 401880 | 4591289 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77525-foto-08222-19-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77525-foto-08222-19-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | |||||||||
| 77526 | Ca l'Almirall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lalmirall | AA.VV (1986). Sant Llorenç d'Hortons; dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya; l'Alt Penedès. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. AJUNTAMENT DE SANT LLORENÇ D'HORTONS (2005). Catàleg de Masies i cases rurals; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Llorenç d'Hortons. BOSCH CASADEVALL, Josep Maria (2009). Diccionari de els masies de Sant Llorenç d'Hortons (ss. XVI-XIX), dins Programa de Festa Major de Sant Llorenç d'Hortons de 2009, pàgs. 17 a 23. RIUS FONT,Lluís ( 2012) Arbres personals. Programa de Festa Major 2012 ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol II l'Alt Penedès. Direcció General del Patrimoni Artístic de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pàgs. 124 a 133. ROVIRA TUBELLA, Ramon (1999). Unes primeres notes sobre les masies de la parròquia de Sant Joan Samora. Programa de Festa Major de Gelida o http://www.gelida.org/SLHortons/sjsamora.htm | XVI-XIX | Masia de planta rectangular que consta de planta baixa, pis i golfes i una torre de defensa, de planta quadrada. La coberta de la masia és de teules àrabs a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal, orientada a llevant, perquè es troba dalt d'un turonet que per migdia i per ponent té un relleu força abrupte. La coberta de la torre és a quatre aigües. Les cantoneres estan fetes amb carreus ben escairats. A la façana s'hi veu l'antic arc de l'hostal, de punt d'ametlla, tapiat. L'interior, molt espaiós consta d'entrada, cuina amb bancs i menjadors amb rentamans de pedra i capelleta. Els dalts es divideixen a partir d'una gran sala amb set habitacions. Cal esmentar el forat de la 'gruta' a l'entrada de la casa, curiosa cova subterrània que condueix a un pou i a una sala amb pedrissos. Al paviment de la sala hi ha el forat-espitllera per a guaitar qui entrava a la casa. | 08222-20 | Carretera BV-2251, PK 0+850 | Masia documentada des de l'any 1316 (s. XIV). L'any 1587 es coneix amb el nom de casa de l'Almirall de Sant Joan i feia les funcions d'hostal, ja que es trobava al peu del camí reial entre Barcelona i Lleida. Des del segle XIV fins el XIX es pot resseguir la continuïtat del mateix cognom. L'any 1513 un Bernardí Almirall posseïa: lo mas almirall, lo mas pasqual, la vinya del pontarrich, la peça bosca appellada de la rel. L'any 1827 l'extensió de la propietat comptava amb més de cent jornals de mules. Actualment hi ha un restaurant que agafa el nom d'un pi centenari que hi ha al costat (el Pi Gros) i les restes d'un càmping. | 41.4761200,1.8551200 | 404409 | 4592246 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77526-foto-08222-20-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77526-foto-08222-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77526-foto-08222-20-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Disposa d'un interessant celler i dos pous: un al costat de la casa i l'altre al costat del celler. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | ||||||||
| 77527 | Can Carafí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-carafi | AA.VV (1986). Sant Llorenç d'Hortons; dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya; l'Alt Penedès. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. AJUNTAMENT DE SANT LLORENÇ D'HORTONS (2005). Catàleg de Masies i cases rurals; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Llorenç d'Hortons. BOSCH CASADEVALL, Josep Maria (2009). Diccionari de els masies de Sant Llorenç d'Hortons (ss. XVI-XIX), dins Programa de Festa Major de Sant Llorenç d'Hortons de 2009, pàgs. 17 a 23. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol II l'Alt Penedès. Direcció General del Patrimoni Artístic de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pàgs. 124 a 133. ROVIRA TUBELLA, Ramon (1999). Unes primeres notes sobre les masies de la parròquia de Sant Joan Samora. Programa de Festa Major de Gelida o http://www.gelida.org/SLHortons/sjsamora.htm | XVI-XIX | Mas documentat des del segle XIV que ha patit moltes reformes i ampliacions al llarg del temps i amb una llarga i pròspera activitat econòmica. El seu cos principal és de planta rectangular i consta de planta baixa i dos pisos amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migdia. Té adossats diferents cellers i cossos que tanquen un pati amb barri d'entrada. La façana principal està reformada en el segle XIX, aixecant un pis i realitzada amb un llenguatge neoclàssic on destaca la simetria marcada per pilastres estriades. A l'alçada de la primera planta s'hi va afegir una balconada que dóna accés al cos lateral. L'antic arc adovellat de mig punt s'entreveu al costat dret de la nova porta d'accés de llinda recta. En els cossos afegits s'hi han col·locat elements arquitectònics, com llindes, finestra gòtica, pedres, arcades, provinents d'altres masies enderrocades del municipi veí de Martorell. | 08222-21 | Sant Joan Samora | Un document de l'any 1327, parla d'un tal Guillem de ces Corts de Sant Joan de sa Mora, que és el nom del mas que posteriorment serà Can Carafí. L'any 1453, Antoni Bertran, senyor de Gelida, estableix el mas a Antoni Viver, i anys més tard (1486) la seva filla Joana Viver, casada amb Benet Pla d'Esparreguera, ven els masos de ces Corts i les Parellades a Rafel Carafí. Aquest deixa per testament el mas al seu nebot Pere Carafí i aquest ho capbreva al senyor de Gelida, Francesc Bertran (1513) que li fa nou establiment. Fins l'any 1906, quan mora la pubilla Maria Carafí Massana, casada l'any 1860 amb Pau Bargalló i Padura, la casa manté el nom de Carafí. Actualment continua la pubilla Montserrat Elies Bargalló, casada amb Josep Arqué. D'aquesta casa procedeix Salvador Ferrer Canyelles, nascut l'any 1852, conegut a l'època amb el sobrenom del Quefe, que va participar sota les ordres de Josep Martí (el xic de les barraquetes) en l'enfrontament contra el cop d'estat del General Pavía, i a favor de la primera República (1874-75). També va participar a la Guerra de Cuba 1895-1898). | 41.4707600,1.8570900 | 404566 | 4591648 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77527-foto-08222-21-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77527-foto-08222-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77527-foto-08222-21-3.jpg | Legal | Contemporani|Neoclàssic|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | A la part posterior hi ha un altre pati amb barri on hi ha annexos de treball i una gran bassa. | 98|99|119|94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | ||||||||
| 77528 | Cal Claramunt dels Tres Trulls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-claramunt-dels-tres-trulls | AA.VV (1986). Sant Llorenç d'Hortons; dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya; l'Alt Penedès. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. AJUNTAMENT DE SANT LLORENÇ D'HORTONS (2005). Catàleg de Masies i cases rurals; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Llorenç d'Hortons. BOSCH CASADEVALL, Josep Maria (2009). Diccionari de els masies de Sant Llorenç d'Hortons (ss. XVI-XIX), dins Programa de Festa Major de Sant Llorenç d'Hortons de 2009, pàgs. 17 a 23. ROVIRA TUBELLA, Ramon (2000). Unes primeres notes sobre les masies de la parròquia de Sant Llorenç d'Hortons. Programa de Festa Major de Gelida o http://www.gelida.org/SLHortons/2000.htm | XVI | Masia de planta rectangular que consta de planta baixa, pis i golfes, amb coberta asimètrica de teules àrabs a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. La façana principal es conforma asimètricament, ja que el portal d'entrada està a la dreta del vèrtex del carener. El portal és d'arc de mig punt adovellat. Balcons d'un sol portal al primer pis i galeria de finestres a les golfes. A l'interior es conserva una arcada de pedra. Al pis superior, gran sala repartidora de les habitacions-alcova. Les golfes s'il·luminen amb tres arquets-balcó. Al jardí existeix una mola de pedra, única resta dels tres trulls que donaren part del nom de la casa. Masoveria, cellers, premses i altres edificis agrícoles annexes. | 08222-22 | A l'oest del terme municipal, a tocar amb Sant Sadurní d'Anoia | Masia documentada l'any 1367. Antigament es coneixia amb el nom de Can Cartró de la Serra o dels Tres Trulls. L'any 1613 la pubilla Eulàlia Cartró es casa amb en Joan Claramunt de Piera. L'any 1796 la propietat es ven a salvador Mestre de Sitges i més tard, per maridatge, passa als Marsal. A partir del segle XX es perd el nom de Marsal pels actuals propietari Vidal. | 41.4658900,1.8031500 | 400054 | 4591169 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77528-foto-08222-22-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77528-foto-08222-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77528-foto-08222-22-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Es conserven documents des del s. XIV que relacionen la casa amb la parròquia de Gelida i de Piera. A la masia hi havia tres trull d'oli. | 119|94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | ||||||||
| 77529 | La Torre de l'aigua | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-torre-de-laigua | AA.VV (1986). Sant Llorenç d'Hortons; dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya; l'Alt Penedès. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. ESTRAGUÉ CARRERAS, Alba (2009). L'aigua a Sant Llorenç d'Hortons. Les fonts, els pous i La Rierussa. Treball de recerca de 2n de Batxillerat de l'escola intermunicipal del Penedès. Inèdit ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol II l'Alt Penedès. Direcció General del Patrimoni Artístic de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pàgs. 124 a 133. | XIX | Restaurada l'any 2004 | Torre feta d'obra que sostenia un molí de vent que servia per bombejar aigua d'una mina. La base de la torre és de planta quadrada en el primer tram i alçat cilíndric. A la part superior està coronada amb sanefes de maó vist. El parament és de paredat, fet de pedra petita i mitjana i irregular. Hi ha una porta petita, actualment de vidre, emmarcada amb maó vist i arc escarser. Està ubicada a l'angle nord-oest de la plaça del Molí de vent que s'estén entre el carrer del raval, la carretera de Gelida i el carrer dels Bons aires. Per sota d'aquesta plaça hi ha una gran cisterna on es recollia l'aigua de la mina. Actualment l'accés a aquest dipòsit és inaccessible perquè la porta està tapiada amb totxo. | 08222-23 | Plaça del molí de vent, s/n | El propietari de Cal Santjust es va fer una casa nova a la part alta del poble, al costat de l'actual plaça del molí i per poder tenir aigua es va fer construir una mina de 300 metres que passés pel costat de casa seva fins arribar al torrent i un pou de 20 metres de fondària. Sobre el pou va fer aquesta torre amb un molí de vent per bombejar l'aigua amb quatre pales de fusta. | 41.4660200,1.8229000 | 401704 | 4591160 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77529-foto-08222-23-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77529-foto-08222-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77529-foto-08222-23-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | També es coneix amb el nom de Molí de vent | 119|98 | 49 | 1.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | |||||||
| 77530 | Cal Canyadell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-canyadell | AA.VV (1986). Sant Llorenç d'Hortons; dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya; l'Alt Penedès. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol II l'Alt Penedès. Direcció General del Patrimoni Artístic de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pàgs. 124 a 133. ROVIRA TUBELLA, Ramon (1999). Unes primeres notes sobre les masies de la parròquia de Sant Joan Samora. Programa de Festa Major de Gelida o http://www.gelida.org/SLHortons/sjsamora.htm | XVI-XIX | Masia d'origen antic que podria correspondre a l'antic hostal de Can Josa, documentat en el segle XVI, però molt reformada en el segle XIX. És de planta rectangular i consta de planta baixa, pis i golfes i cellers en el soterrani. La coberta és de teules àrabs a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a la carretera de Martorell. En aquesta façana destaca un dels elements arquitectònics més antics de la casa, l'arc de mig punt adovellat. La façana posterior, orientada a migdia, no té la rellevància arquitectònica pròpia de les masies d'aquesta època ja que la septentrional és la que està en l'antic camí reial de Barcelona a Madrid, en el tram Martorell - Igualada i la seva funció d'hostal i parada de carruatges feia que la part pública de la casa fos aquesta. Posteriorment, l'any 1883 es refà la façana de llevant, amb la construcció d'una doble arcada de quatre arcs escarsers a la planta baixa i vuit arcs de mig punt sostinguts per columnes cilíndriques de terra cuita esculturades amb balustrada a la planta pis i terrassa balustrada al damunt. | 08222-24 | La Beguda baixa | És molt possible que es tracti de l'antic hostal de Can Josa, que antigament es deia el mas Pèlag. Tenia una font que alguns autors (Rovira:1999) pensen que dona nom a la Beguda. Però fonts orals (Pere Carafí) explica el nom de Beguda per tractar-se precisament d'un hostal del Camí Ral on els cavalls s'aturaven a beure per respondre les forces per continuar el camí. A la Beguda Alta hi havia un altre hostal, per aquest motiu la diferència entre Beguda Alta i Beguda Baixa. En relació al mas Pèlag, hi ha documentació de l'any 1460 quan Antoni Duran el compra. L'any 1598 n'era propietari en Pere Joan Baros; l'any 1623 ho era un tal Sebastià Casanoves, l'any 1736 en Pere Joan Ordines, el 1738 en Francesc Llopart i el 1827, el seu net, en Josep Llopart. Actualment els propietaris són els amos de la cava Castell d'Age. | 41.4904100,1.8457600 | 403649 | 4593843 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77530-foto-08222-24-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77530-foto-08222-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77530-foto-08222-24-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | També es coneix amb el nom de La Cava Gran de la Beguda Baixa | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 | ||||||||
| 77531 | Can Prats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-prats-0 | AA.VV (1986). Sant Llorenç d'Hortons; dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya; l'Alt Penedès. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. BOSCH CASADEVALL, Josep Maria (2009). Diccionari de els masies de Sant Llorenç d'Hortons (ss. XVI-XIX), dins Programa de Festa Major de Sant Llorenç d'Hortons de 2009, pàgs. 17 a 23. RIUS FONT, Lluís (2009). Can Prats i les ànimes del purgatori; dins Programa de Festa Major de Sant Llorenç de 2009, pàgs. 24 a 28 . ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol II l'Alt Penedès. Direcció General del Patrimoni Artístic de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pàgs. 124 a 133. ROVIRA TUBELLA, Ramon (2000). Unes primeres notes sobre les masies de la parròquia de Sant Llorenç d'Hortons. Programa de Festa Major de Gelida o http://www.gelida.org/SLHortons/2000.htm | XVI-XX | Antiga masia documentada en el segle XVI reformada a principis del segle XX; consta de planta baixa, pis i golfes. Les cobertes estan formades de teules vidrades, amb tremujals i ràfec. La façana principal està orientada a llevant i destaca el balcó de dos portals al primer pis i les galeries de finestres a la planta baixa, a les golfes i al cos lateral. Obertures amb marcs de línies quadrades i corbes i amb ornamentacions vegetals i estilitzades. La reforma de Josep Ros i Ros contemplava la creació d'un mirador en torre central a la part superior, però el promotor Paul Buguet es va morir abans d'acabar l'obra i es va quedar pendent. Ara hi ha una claraboia. Els espais interiors estaven duplicats pensant amb els masovers i la part senyorial, només la cuina era un espai únic a la planta baixa, on hi havia dos menjadors. Des del vestíbul, una porta donava accés a l'escala central que conduïa a la planta pis i a les cambres, on els sostres són alts i els paviments són hidràulics; diferents en cada habitació. Hi ha construccions annexes dedicades a magatzem i a la producció. | 08222-25 | Camí de Can Prats PK 1+500 de la BV-2249 | La propietat és fruit de la unió dels masos Raspall, Avinyó i Benet. La història de Can Prats es remunta documentalment al segle XVI, on un capbreu del 1513, ordenat pel senyor de Gelida Francesc Bertran i Malla, havia estat esmentat per Pere Febrer que estava casat amb Joana Prats, per l'establiment de terres i mas. Un capmàs de l'any 1587 parla de la casa Prats. En un capbreu de 1598 ordenat pels senyores de la baronia de Gelida, Maria d'Erill i Bertran i Marquesa Despalau i d'Erill, trobem el nom de Jaume Prats com a part confessant. L'any 1736, la família Prats deixa el mas a un nebot, Isidre Corrodias. L'any 1826 el propietari n'és Jaume Corrodias, que va ser segrestat per uns bandolers. Va prometre que si se'n sortia sufragaria part de l'església. Per aquest motiu el seu testament contemplà la donació de diners per acabar les obres de l'església i així ho reflecteix la llinda. L'any 1908 el clergue francès Paul Buguet responsable de la confraria dedicada a 'La obra expiatòria para el rescate de las almas abandonadas del purgatorio', va comprar el mas. Aquesta associació tenia la seu a la capella Montligeon de la Bretanya. Monsenyor Paul Buguet va contractar l'arquitecte Josep Ros i Ros per dirigir les reformes i convertir un mas de caràcter tradicional i productiu en una casa d'estiueig a la moda. L'any 1919 monsenyor Buguet va morir a Roma i deixà els béns a mans del senyor Josep Crasses i Coll, que va morir l'any 1976. Els desitjos de Paul Buguet eren crear una fundació que no s'havia fet. Després d'uns anys d'incertesa sobre el futur de la casa, l'any 1991 els masovers que hi havia des de 1875, descendent de Maria Ferrer Ferran, besàvia de Josep Carreras, van poder adquirir la casa. Actualment, Josep Carreras, propietari de Can Prats amb dos socis més es dediquen a la producció de cava sota les marques de Marquès de Gelida i Mas de l'Alzinar. | 41.4556900,1.8151500 | 401041 | 4590022 | 1908 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77531-foto-08222-25-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77531-foto-08222-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77531-foto-08222-25-3.jpg | Legal | Contemporani|Modernisme|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Josep Ros i Ros | 98|105|94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-24 08:57 |
Estadístiques 2026
patrimonicultural
Mitjana 2026: 0,00 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.