Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 77585 | Font del Torrent de Can Bosch | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-torrent-de-can-bosch | Font ubicada en un marge de terra orientat a ponent, per sota de Can Simó de Baix , prop d'una feixa, a tocar del torrent de Can Bosch. Un cop localitzada la barraca de fusta, hem de resseguir la vora de la feixa a mà esquerre fins a trobar unes escaletes amb una barana de fusta força malmesa. La font es troba darrera dos plataners de grans dimensions. L'aigua raja a través d'un tub de ferro amb una aixeta de pas a la qual s'ha empalmat una mànega. Es troba collada al centre d'un frontis, a 20 cm del terra, fet de rajols quadrats posats de pla. Ambdós costats del frontis hi ha sengles pilars quadrats de 22 cm de costat construïts amb el mateix tipus de material, per damunt dels quals neix un doble arc a plec de sardinell. L'aigua sobrant surt per un sobreeixidor que es localitza al costat de l'aixeta. Empalmada a una mànega desguassa en una petita bassa que el propietari de la feixa utilitza per regar la terra. L'entorn es caracteritza per una vegetació pròpia de ribera predominant dos plataners, llorers i arbustos com l'esbarzer, la mata, l'arç blanc associats a lianes com l'aritjol i l'heura. L'estat herbaci està composat de lleterassa de bosc i fenàs boscà; destaca la capil·lera (Adiantum capillus-veneris), una falguera molt característica de zones humides i calcàries que té els pecíols i el raquis molt prims de color negre que mesura uns 20 cm d'alçada així com la cua de cavall (Equisetum telmateia). | 08222-79 | Torrent de Can Bosch, prop de Cal Simó de baix | 41.4857400,1.8396600 | 403133 | 4593331 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77585-foto-08222-79-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77585-foto-08222-79-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77585-foto-08222-79-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La capil·lera és una falguera coneguda des de l'antiguitat per combatre la pèrdua de cabell i en medicina popular contra la tos. La cua de cavall és també emprada per les seves propietats diürètiques. | 98|94 | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:27 | |||||||||||
| 77586 | Barraca de Can Bosch | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-can-bosch | XIX-XX | Fa temps que no s'utilitza i s'ha anat deteriorant | Barraca de vinya de planta rectangular (4,05 x 2,93 m) i una alçada de 2,60 metres; amb coberta de teules àrabs, sustentada amb bigues de fusta, a dues aigües i carener perpendicular a la façana principal, orientada a sud-est. Paraments de maons arrebossats. Hi ha tres petites obertures, una per cada paret, molt estretes, en forma d'espitllera. Porta d'accés a la façana principal desplaçada a l'esquerra amb una amplada de 95 cm i una alçada d'1'70. La porta és de fusta. A l'interior hi havia una llar de foc, de la que només se'n conserven les traces i el fumeral i una pica feta d'obra. | 08222-80 | Can Bosch | Les barraques són molt característiques en zona de vinyes, però l'Alt Penedès no és una comarca que es caracteritzi per una tipologia particular de barques i tampoc per tenir-ne gran quantitats. L'orografia, tipologia del terreny i d'explotació de la terra potser no necessitava aquests tipus de construccions. | 41.4692200,1.8493600 | 403918 | 4591486 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77586-foto-08222-80-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77586-foto-08222-80-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77586-foto-08222-80-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | A l'entrada hi ha un ametller i la façana de migdia està tapada per la vegetació. | 119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:27 | ||||||||
| 77587 | Cal Baró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-baro-4 | BOSCH CASADEVALL, Josep Maria (2009). Diccionari de els masies de Sant Llorenç d'Hortons (ss. XVI-XIX), dins Programa de Festa Major de Sant Llorenç d'Hortons de 2009, pàgs. 17 a 23. | XVII-XVIII | Completament enrunat | Antiga masia propera al nucli urbà actualment en ruïnes i de la que només s'entreveuen restes molt aïllades. És el cas d'una estructura de secció circular de tres metres de diàmetre exterior, amb unes parets de 50 cm de gruix fetes de paredat mixt, amb pedres irregulars sense treballar i maons units amb morter de calç. L'alçada màxima que es conserva visible és d'1'96 metres. | 08222-81 | Als afores del nucli urbà, abans d'arribar al cementiri | La memòria oral recollida per Bosch (2009) recorda com cada matí els galls de l'antiga masia competien cantant amb els de Can Matador i Can Serra. | 41.4695800,1.8282900 | 402159 | 4591550 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77587-foto-08222-81-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77587-foto-08222-81-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:27 | ||||||||
| 77588 | Cal Santjust | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-santjust | BOSCH CASADEVALL, Josep Maria (2009). Diccionari de els masies de Sant Llorenç d'Hortons (ss. XVI-XIX), dins Programa de Festa Major de Sant Llorenç d'Hortons de 2009, pàgs. 17 a 23. RIUS FONT, Lluís (2008). Històries d'arbres; dins Programa de Festa major de Sant Llorenç d'Hortons de 2008, pàgs. 25 a 29. | XVIII-XIX | Casa de planta rectangular que estava situada en l'antic camí cap a Piera i que actualment queda tallat per la finca amb un pati davanter que fa cantonada amb els carrers Canals i Bons Aires. Consta de planta baixa, pis i golfes i la coberta és de teules àrabs a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal. | 08222-82 | Carrer Canals, 9 | Antigament aquesta casa era propietat del Marquès de Cerdanyola, motiu pel qual aquest lloc es coneixia com a Camp del Senyor, quan el carrer de Santa Filomena arribava fins a la torre del Molí, quan formava part de l'antic camí que anava de Sant Llorenç a Piera. Però l'any 1831 la família Santjust la va comprar i les reformes posteriors van provocar que el carrer quedés tallat pel jardí de la nova propietat. | 41.4659300,1.8236700 | 401768 | 4591150 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77588-foto-08222-82-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77588-foto-08222-82-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77588-foto-08222-82-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | També es coneix com a Cal Santjust Nou | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:27 | ||||||||
| 77589 | Can Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-serra-12 | AA.VV (1986). Sant Llorenç d'Hortons; dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya; l'Alt Penedès. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. AJUNTAMENT DE SANT LLORENÇ D'HORTONS (2005). Catàleg de Masies i cases rurals; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Llorenç d'Hortons. BOSCH CASADEVALL, Josep Maria (2009). Diccionari de els masies de Sant Llorenç d'Hortons (ss. XVI-XIX), dins Programa de Festa Major de Sant Llorenç d'Hortons de 2009, pàgs. 17 a 23. ROVIRA TUBELLA, Ramon (2000). Unes primeres notes sobre les masies de la parròquia de Sant Llorenç d'Hortons. Programa de Festa Major de Gelida o http://www.gelida.org/SLHortons/2000.htm | XVI-XIX | Conjunt de construccions, edificis i restes arquitectòniques de llarga tradició format bàsicament per l'actual masia, del segle XIX (1865) envoltada d'edificis destinats a la producció i magatzematge i la façana de l'antiga masia, convertida posteriorment en masoveria. L'habitatge actual és un edifici de planta rectangular que consta de planta baixa, pis i golfes. La coberta és de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migdia. Però la meitat meridional de la coberta hi ha terrat en comptes de teulada. La façana principal té una composició simètrica a partir de quatre eixos de verticalitat delimitats per les diferents obertures en planta baixa i pis. A la planta baixa hi ha la porta d'accés, en l'eix central esquerre, amb una finestra a l'esquerra i dues a la seva dreta. A la planta pis hi ha quatre balcons amb barana de ferro amb sengles obertures de llinda recta. Els paraments són llisos arrebossats i pintats de blanc i la façana té un coronament amb balustrada i un plafó enrajolat central amb la imatge de la Mare de Déu de Montserrat. A l'interior es distribueix seguint la línea de les masies clàssiques amb adaptacions a l'època. A la planta baixa hi ha la cuina i el menjador i a la planta pis, una gran sala central fa de distribuïdor a les vuit habitacions, quatre per banda, que tenen una sortida per la part del darrera que comunica amb un passadís comú que va paral·lel a les façanes laterals. També destaquen les dependències annexes destinades a la producció i emmagatzematge. Hi ha cups de vi construïts en diverses fases, les restes d'un trull (pedra d'1'5 metres de diàmetre i 40 cm de gruix), pedres per posar-hi fites de propietat, una màquina de ventar gra, etc. En el soterrani hi ha una gran cava. | 08222-83 | Carrer del camí de Can Serra, s/n | L'any 1541 la senyora de Gelida Marquesa Estaper, vda. de Francesc Bertran, establí diverses propietats a Bernat Serra. Masia documentada l'any 1587 amb el nom de casa d'en Serra. La propietat es forma a partir de la unió de terres dels masos Escamart i Porcell, anteriors al segle XVI. Francesc Serra i Almirall és qui va adquirir diverses propietats entre les quals podem destacar la casa d'en Baró abans dita de la Guixera. Més endavant s'afegeixen les terres de Can Baró i de la Casa vella o Comallitera. La darrera gran reforma és de l'any 1865. El llinatge iniciat per Bernat Serra canviar de cognom amb els hereus de la pubilla Rosa Serra que es casà amb Sadurní Raventós, de St. Sadurní d'Anoia. El llinatge dels Raventós continuà fins la unió de Montserrat Raventós, pubilla de Can Serra, amb Pere Torrents i Almirall, hereu de Can Torrents de les Oliveres de Gelida. El llinatge continua avui amb els germans Torrents i Raventós. Durant la primera meitat del segle XX, el creixement urbà del poble es deu a terrenys d'aquesta propietat. | 41.4711700,1.8246900 | 401861 | 4591730 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77589-foto-08222-83-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77589-foto-08222-83-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77589-foto-08222-83-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | A l'interior hi ha una capella. | 98|94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:27 | ||||||||
| 77590 | La Torreta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-torreta-5 | AA.VV (1986). Sant Llorenç d'Hortons; dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya; l'Alt Penedès. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. AJUNTAMENT DE SANT LLORENÇ D'HORTONS (2005). Catàleg de Masies i cases rurals; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Llorenç d'Hortons. BOSCH CASADEVALL, Josep Maria (2009). Diccionari de els masies de Sant Llorenç d'Hortons (ss. XVI-XIX), dins Programa de Festa Major de Sant Llorenç d'Hortons de 2009, pàgs. 17 a 23. ROVIRA TUBELLA, Ramon (1999). Unes primeres notes sobre les masies de la parròquia de Sant Joan Samora. Programa de Festa Major de Gelida o http://www.gelida.org/SLHortons/sjsamora.htm | XVI | Està abandonada i si no s'hi posa remei seguirà els passos de Cal Simó de baix. | Masia tradicional situada damunt un turonet que domina tot l'entorn, amb el cos principal en forma de L. Les restes mostren diverses fases de construcció: un cos principal de planta rectangular que consta de planta baixa i pis amb la coberta a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana de migdia, on hi ha un portal de mig punt adovellat i un segon cos, adossat a la seva esquerra, també de planta baixa i pis però amb la coberta a una vessant, orientada cap al costat de ponent. En el cos principal hi ha la sala de distribució, amb una escala al fons per accedir a les habitacions de la planta pis dels dos cossos, la porta d'accés a la gran cuina (cos de l'esquerra) on hi ha una gran llar de foc i un forn de pa que es conserva sencer i que és de cos exempt (sobresurt de la façana de migdia). A la part posterior, un aporta dóna accés a la cort i a la comuna. Disposa de construccions annexes mantenint l'alineació del cos principal, també hi ha diversos cellers amb cups de secció circular i d'altres quadrangulars a la part posterior i un cos rehabilitat com habitatge a la façana de llevant. Tenia un rellotge de sol a la façana de migdia del que només se'n conserva un petit fragment. El gnom està enclastat una mica més avall, en una esquerda. | 08222-84 | Camí de La Torreta | Antigament es deia mas Golart. L'any 1513 el seu propietari era un tal Samsó. Després va passar a mans dels Simon. L'any 1623 el propietari era Francesc Rigual. | 41.4775400,1.8397300 | 403126 | 4592420 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77590-foto-08222-84-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77590-foto-08222-84-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77590-foto-08222-84-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Està abandonada i el seu estat de conservació es va deteriorant amb el pas del temps i no permet identificar clarament algunes construccions. | 119|94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:27 | |||||||
| 77591 | Pou de La Torreta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-la-torreta | XX | Pou d'aigua situat en una vinya al nord de la masia coneguda com La Torreta, actualment abandonada, Es tracta d'un pou de secció circular fet de maons amb un diàmetre d'1'75 metres, amb unes parets de 30 cm de gruix i que conserva els dos pilars i la biga on anava la politja i el cubell per l'extracció d'aigua. L'alçada dels pilars és d'1'6 metres i la seva amplada és de 27 cm. En el punt de recollida de l'aigua, el mur es fa més estret per tal de facilitar la manipulació del cordatge i el cubell. Al costat s'observa un safareig de pòrtland, potser utilitzat darrerament com a dipòsit per l'aigua que s'anava extraient. | 08222-85 | La Torreta | 41.4785300,1.8399800 | 403149 | 4592530 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77591-foto-08222-85-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77591-foto-08222-85-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:27 | |||||||||||
| 77592 | Masoveria de Can Bosch | https://patrimonicultural.diba.cat/element/masoveria-de-can-bosch | AA.VV (1986). Sant Llorenç d'Hortons; dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya; l'Alt Penedès. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. AJUNTAMENT DE SANT LLORENÇ D'HORTONS (2005). Catàleg de Masies i cases rurals; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Llorenç d'Hortons. BOSCH CASADEVALL, Josep Maria (2009). Diccionari de els masies de Sant Llorenç d'Hortons (ss. XVI-XIX), dins Programa de Festa Major de Sant Llorenç d'Hortons de 2009, pàgs. 17 a 23. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol II l'Alt Penedès. Direcció General del Patrimoni Artístic de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pàgs. 124 a 133. ROVIRA TUBELLA, Ramon (1999). Unes primeres notes sobre les masies de la parròquia de Sant Joan Samora. Programa de Festa Major de Gelida o http://www.gelida.org/SLHortons/sjsamora.htm | XVI | Masoveria de la masia de Can Bosch reconvertida en tres habitatges utilitzats per allotjar parcers en època de verema. Es tracta d'un edifici de planta rectangular que consta de planta baixa, pis i unes petites golfes a la part central. La coberta és de teules àrabs a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migdia. La façana età dividia en tres parts, una per cada habitatge. Es distribueix a partir de dos eixos de verticalitat, definit un per la porta d'accés en planta baixa i un balcó amb barana de ferro a la planta pis i l'altre per una petita finestra al costat en planta baixa. Els paraments són llisos i sobris, arrebossats i pintats de blanc. A la part posterior s'hi han afegit edificacions de producció de construcció més moderna. | 08222-86 | Sant Joan Samora | L a masia de Can Bosch està documentada des de l'any 1587 amb el nom de casa d'en Bosch. Es forma amb l'absorció de les terres del mas Vilella. | 41.4710000,1.8501300 | 403985 | 4591683 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77592-foto-08222-86-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77592-foto-08222-86-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77592-foto-08222-86-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 119|94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:27 | |||||||||
| 77593 | Goigs del Roser | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-del-roser-1 | XVIII-XX | Goigs del Roser de tot l'any. Versió de Mn. Romeu, que es canten a Sant Joan Samora per la festa del Roser. Entrada: Vostres goigs amb gran plaer /cantarem, Verge Maria; / puix la vostra Senyoria / és la Verge del Roser. Cobles: Déu plantà dins Vós, Senyora,/lo Roser molt excel·lent/ quan us féu mereixedora/ de concebre'l purament,/ donant fe al missatger/ que pel cel vos transmetia,/ Déu lo pare, qui volia/ fósseu Mare del Roser. Del Sant Ventre produïda/ la planta del roser verd,/ fou dels àngels circuïda/ i servida amb gran concert;/ i restà pur i sencer/ vostre cos amb alegria/ quan florí en l'establia/ lo celestial Roser. Quan los Reis devots sentiren/ del Roser la gran olor;/amb l'estela ensems partiren/ per adorar lo Senyor,/ i trobaren ser lo ver/ de Balaam la profecia,/ com vostra Mercè tenia/ en los braços lo Roser. Gran delit vos presentava/ vostre Fill ressuscitat/ amb cinc roses que portava/ en les mans, peus i costat,/ per les quals lo Llucifer/ qui dels sants l'infern omplia/ fou robat en aquell dia,/que florí lo sant Roser. Reparada la gran erra/ que Adam per mort cruel,/ trasplantat fou de la terra/ lo Roser dalt en lo cel;/ i pujant amb gran poder/ lo partir no us entristia,/ contemplant Déu com rebia/ amb gran goig lo sant Roser. No fou de menor estima/ lo goig de l'Esperit Sant,/ quan vingué de l'altar cima/ en vostre Col·legi Sant,/ i regà aquell planter,/ que lo gran Déu elegia,/ per estar en companyia/ del celestial Roser. Vostra vida ja acabada/ la major dels goigs sentís/ com a Déu sou presentada/ triomfant en Paradís;/ i Senyora us volgué fer/ del gran hort que posseïa,/ col·locant-vos, com devia,/ sota l'ombra del Roser. Manà vostra Senyoria/ als Frares Predicadors,/ que de vostra Confraria/ fóssen instituïdors;/ i així ells la han fundada,/ obeint vostre voler,/ dignament intitulada/ Verge i Mare del Roser. Tornada: Puix mostrau vostre poder/ fent miracles cada dia,/ preservau, Verge Maria,/ los confrares del Roser. | 08222-87 | Sant Joan Samora | Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, santes, la Mare de Déu o Crist i tradicionalment es canten en les festivitats religioses. Acostumen a tenir dues parts: a la primera s'explica la vida, miracles i martiri del sant; mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat. La tradició dels goigs té els seus orígens en la representació dels misteris medievals. La primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven, i el primer text conegut de goigs són els Goigs de Nostra Dona, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV). Els gremis i confraries, especialment la del Roser, popularitzen els goigs dels seus patrons respectius. Malgrat tot, els goigs tal i com els coneixem i es canten actualment cal situar-la a partir de la determinació del Concili de Trento (1645), de potenciar la pietat popular a través d'aquest tipus de manifestacions litúrgiques. El gran moment de creació dels goigs fou el segle XVII, quan totes les esglésies parroquials, així com les capelles i capelletes més petites foren dotades d'aquestes manifestacions. Es desconeix el creador de la lletra i la música dels goigs, però quasi bé tots foren editats per impremta durant les primeres dècades del segle XX, i les músiques foren recompostes i arreglades també durant aquest període. | 41.4720400,1.8660400 | 405315 | 4591781 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77593-foto-08222-87-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77593-foto-08222-87-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | El goig s'ha transcrit literalment, respectant l'ortografia de l'original. | 98|94 | 62 | 4.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:27 | |||||||||
| 77594 | Fons documental de l'arxiu municipal de Sant Llorenç d'Hortons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-municipal-de-sant-llorenc-dhortons | XVI-XXI | El fons municipal esta organitzat segons el quadre de classificació elaborat per l'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona i està organitzat en 13 blocs: 1.- Administració general. 2.- Hisenda. 3.- Proveïments. 4.- Beneficència i assistència social. 5.- Sanitat. 6.- Obres i urbanisme. 7.- Seguretat pública. 8.- Serveis militars. 9.- Població. 10.- Eleccions. 11.- Ensenyament. 12.- Cultura. 13.- Serveis agropecuaris i medi ambient. El fons del Jutjat de Pau està organitzat segons el seu propi quadre de classificació i està organitzat en 5 seccions: 1.- Matèria Civil (Jurisdicció contenciosa i voluntària), 2.- Matèria Penal, 3.- Matèria governativa, 4.- Administració interna (gestió de personal, gestió econòmica i organització administrativa) i 5.- Registre Civil L'Arxiu Municipal inclou els fons documentals següents: - Fons de l'Ajuntament de Sant Llorenç d'Hortons, des de 1717 fins a l'actualitat, i amb més de 165 metres de documentació, - Fons del Jutjat de Pau, des de 18441 fins a 1993, i un total de 2.76 metres de documentació, - Fons de la Delegació local de la Falange Española, des de 1939 fins a 1953, i un total de 0.23 metres de documentació, - Fons de la Cambra agrària, des de 1963 fins a 1979, i un total de 2 metres de documentació, - Fons de l'Agrupació Coral Primavera, des de 1952- 1973, i un total de 0.34 metres de documentació, - Fons de Pere Canals, des de 1793 fins a 1934 i un total de 0.34 metres de documentació, - Fons Ca l'Esteve de la Riera, des de 1603 fins a 1903, i un total de 034 metres de documentació, - Col·lecció fotogràfica un total d'1 metres de documentació, | 08222-88 | Carrer Major, 36 | La documentació municipal ha estat sempre conservada en les dependències de l'ajuntament en els seus successius emplaçaments fins la seva ubicació en l'edifici actual. No hi ha documentades actuacions arxivístiques específiques ni hi ha documentats instruments de descripció sistemàtics fins la intervenció que hi portà a terme l'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona des del 2 de novembre de 1999 fins al 7 de març del 2000. A partir d'aquesta data l'ajuntament va contractar els serveis d'un arxiver per tal de fer el manteniment de l'arxiu. Una vegada l'ajuntament s'adherí al Programa de Manteniment de la Xarxa d'Arxius Municipals de la Diputació de Barcelona, el 22 de desembre del 2004, l'actualització i el manteniment de l'arxiu corre a càrrec dels tècnics arxivers de l'Oficina de Patrimoni Cultural. | 41.4679700,1.8246000 | 401849 | 4591375 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77594-foto-08222-88-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77594-foto-08222-88-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77594-foto-08222-88-3.jpg | Legal i física | Contemporani|Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | S'ha aplicat el quadre de classificació elaborat per l'Oficina de Patrimoni Cultural basat en el quadre de les Normes per a la classificació de la documentació municipal (1989) efectuant-hi les modificacions que han estat necessàries per tal d'adaptar-lo als fons existents en aquest arxiu en concret. | 98|94 | 56 | 3.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:27 | |||||||||
| 77595 | Celler de Ca l'Almirall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/celler-de-ca-lalmirall | AA.VV (1986). Sant Llorenç d'Hortons; dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya; l'Alt Penedès. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. AJUNTAMENT DE SANT LLORENÇ D'HORTONS (2005). Catàleg de Masies i cases rurals; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Llorenç d'Hortons. BOSCH CASADEVALL, Josep Maria (2009). Diccionari de els masies de Sant Llorenç d'Hortons (ss. XVI-XIX), dins Programa de Festa Major de Sant Llorenç d'Hortons de 2009, pàgs. 17 a 23. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol II l'Alt Penedès. Direcció General del Patrimoni Artístic de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pàgs. 124 a 133. ROVIRA TUBELLA, Ramon (1999). Unes primeres notes sobre les masies de la parròquia de Sant Joan Samora. Programa de Festa Major de Gelida o http://www.gelida.org/SLHortons/sjsamora.htm | Gran nau de planta rectangular que havia fet les funcions de celler de Ca l'Almirall, reconvertit en l'actualitat amb un restaurant. La coberta és de teules àrabs a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada llevant, perquè era on hi havia l'accés més fàcil. Els carros entraven per un costat i abocaven el raïm als cups que estaven a l'entrada, travessaven el celler, amb botes a banda i banda i sortien per la façana septentrional, on hi ha una rampa d'obra delimitada per parets ben gruixudes. L'interior conserva l'embigat de fusta i es divideix en tres naus longitudinals delimitades per columnes amb arcades de mig punt. Tots els paraments de les façanes són llisos i arrebossats a excepció del costat de migdia, on la façana sud i l'est tenen arcades, actualment amb vidriera. | 08222-89 | Carretera BV-2251, PK 0+850 | Masia documentada des de l'any 1316 (s. XIV). L'any 1587 es coneix amb el nom de casa de l'Almirall de Sant Joan i feia les funcions d'hostal, ja que es trobava al peu del camí reial entre Barcelona i Lleida. Des del segle XIV fins el XIX es pot resseguir la continuïtat del mateix cognom. L'any 1513 un Bernardí Almirall posseïa: lo mas almirall, lo mas pasqual, la vinya del pontarrich, la peça bosca appellada de la rel. L'any 1827 l'extensió de la propietat comptava amb més de cent jornals de mules. Actualment hi ha un restaurant que agafa el nom d'un pi centenari que hi ha al costat (el Pi Gros) i les restes d'un càmping. | 41.4764000,1.8554700 | 404439 | 4592276 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77595-foto-08222-89-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77595-foto-08222-89-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | A l'exterior es conserva un pou. | 98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:27 | |||||||||
| 77596 | Pou de Ca l'Almirall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-ca-lalmirall | AA.VV (1986). Sant Llorenç d'Hortons; dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya; l'Alt Penedès. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. AJUNTAMENT DE SANT LLORENÇ D'HORTONS (2005). Catàleg de Masies i cases rurals; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Llorenç d'Hortons. BOSCH CASADEVALL, Josep Maria (2009). Diccionari de els masies de Sant Llorenç d'Hortons (ss. XVI-XIX), dins Programa de Festa Major de Sant Llorenç d'Hortons de 2009, pàgs. 17 a 23. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol II l'Alt Penedès. Direcció General del Patrimoni Artístic de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pàgs. 124 a 133. ROVIRA TUBELLA, Ramon (1999). Unes primeres notes sobre les masies de la parròquia de Sant Joan Samora. Programa de Festa Major de Gelida o http://www.gelida.org/SLHortons/sjsamora.htm | XVII-XVIII | Pou de les mateixes característiques que el que hi ha al costat del celler. És de planta circular i forma cònica fet de paredat mixt amb molta pedra irregular sense treballar i algunes restes de maons entremig, tot lligat amb morter de calç. Les parets són de 40/50 cm de gruix i a la banda de migdia hi ha la obertura, actualment amb una reixa de ferro per motius de seguretat, on hi havia l'accés per la recollida d'aigua, amb unes pedres planes als laterals per deixar-hi la galleda. | 08222-90 | Carretera BV-2251, PK 0+850 | Masia documentada des de l'any 1316 (s. XIV). L'any 1587 es coneix amb el nom de casa de l'Almirall de Sant Joan i feia les funcions d'hostal, ja que es trobava al peu del camí reial entre Barcelona i Lleida. Des del segle XIV fins el XIX es pot resseguir la continuïtat del mateix cognom. L'any 1513 un Bernardí Almirall posseïa: lo mas almirall, lo mas pasqual, la vinya del pontarrich, la peça bosca appellada de la rel. L'any 1827 l'extensió de la propietat comptava amb més de cent jornals de mules. Actualment hi ha un restaurant que agafa el nom d'un pi centenari que hi ha al costat (el Pi Gros) i les restes d'un càmping. | 41.4761400,1.8552700 | 404422 | 4592248 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77596-foto-08222-90-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77596-foto-08222-90-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77596-foto-08222-90-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Està completament cobert d'heures que en dificultes la visió. | 119|94 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:27 | ||||||||
| 77597 | Pou del celler de Ca l'Almirall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-del-celler-de-ca-lalmirall | AA.VV (1986). Sant Llorenç d'Hortons; dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya; l'Alt Penedès. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. AJUNTAMENT DE SANT LLORENÇ D'HORTONS (2005). Catàleg de Masies i cases rurals; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Llorenç d'Hortons. BOSCH CASADEVALL, Josep Maria (2009). Diccionari de els masies de Sant Llorenç d'Hortons (ss. XVI-XIX), dins Programa de Festa Major de Sant Llorenç d'Hortons de 2009, pàgs. 17 a 23. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol II l'Alt Penedès. Direcció General del Patrimoni Artístic de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pàgs. 124 a 133. ROVIRA TUBELLA, Ramon (1999). Unes primeres notes sobre les masies de la parròquia de Sant Joan Samora. Programa de Festa Major de Gelida o http://www.gelida.org/SLHortons/sjsamora.htm | XVII-XVIII | Pou de planta circular i forma cònica fet de paredat mixt amb molta pedra irregular sense treballar i algunes restes de maons entremig, tot lligat amb morter de calç. Les parets són de 40/50 cm de gruix i a la banda septentrional hi ha la obertura,actualment amb una reixa de ferro per motius de seguretat, on hi havia l'accés per la recollida d'aigua, amb unes pedres planes als laterals per deixar-hi la galleda. | 08222-91 | Carretera BV-2251, PK 0+850 | Masia documentada des de l'any 1316 (s. XIV). L'any 1587 es coneix amb el nom de casa de l'Almirall de Sant Joan i feia les funcions d'hostal, ja que es trobava al peu del camí reial entre Barcelona i Lleida. Des del segle XIV fins el XIX es pot resseguir la continuïtat del mateix cognom. L'any 1513 un Bernardí Almirall posseïa: lo mas almirall, lo mas pasqual, la vinya del pontarrich, la peça bosca appellada de la rel. L'any 1827 l'extensió de la propietat comptava amb més de cent jornals de mules. Actualment hi ha un restaurant que agafa el nom d'un pi centenari que hi ha al costat (el Pi Gros) i les restes d'un càmping. | 41.4764900,1.8555800 | 404448 | 4592286 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77597-foto-08222-91-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77597-foto-08222-91-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77597-foto-08222-91-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 119|94 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:27 | |||||||||
| 77598 | Bandolers a Can Prats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bandolers-a-can-prats | RIUS FONT, Lluís (2009). Can Prats i les ànimes del purgatori; dins Programa de Festa Major de sant Llorenç de 2009, pàgs. 24 a 28 . | XIX | Explica la tradició oral, recollida per Rius que a principis del segle XIX, en Jaume Corrodies i Catassús, de Can Prats, tornava cap a casa pel camí d'Espiells quan va ser perseguit i retingut per uns bandolers en el mateix mas i que el van torturar penjat dels clemàstecs de la llar de foc, amb la finalitat d'obtenir informació sobre l'amagatall dels estalvis. Sembla ser que en aquells moments d'angoixa només se li va acudir d'invocar a Sant Llorenç perquè el lliurés d'aquell mal tràngol prometent-li pagar la nova església, que en aquells moments s'estava construint. En morir, l'any 1847, deixà per testament els diners per ampliar la rectoria i l'església. Per aquest motiu la llinda porta la inscripció: HIC EST DOMUS DEI ET PORTA COELI / LO IMPORT D'AQUEST PORTAL ES DADIBA DE FRANCA CORRODIALS. Que vol dir AQUESTA ÉS LA CASA DE DEU I LA PORTA DEL CEL / L'IMPORT DAQUEST PORTAL ÉS DADIBA DE FRANCESCA CORRODIAS. | 08222-92 | Església de Sant Llorenç | Cal buscar l'origen de Can Prats eren tres masos: lo mas Raspall, lo mas Avinyó i lo mas Benet. Sabem que Can Prats, en el capbreu del 1513, ordenat per Francesc Bertran i Malla, senyor de Gelida, havia estat esmentat Pere Febrer, casat amb Joana Prats, per l'establiment de terres i mas. En el capbreu del 1598, ordenat per les senyores de la baronia de Gelida, Maria d'Erill i Bertran i Marquesa Despalau i d'Erill, trobem el nom de Jaume Prats com a part confessant. D'altra banda, en el capbreu del 1736, la família Prats ho deixà a Isidre Corrodias, nebot seu. En el darrer capbreu de 1826-1832 el propietari és en Jaume Corrodias, protagonista d'aquesta història. | 41.4700800,1.8233000 | 401743 | 4591611 | 1847 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77598-foto-08222-92-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77598-foto-08222-92-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 61 | 4.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:27 | ||||||||
| 77599 | Rellotge de sol de la rectoria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-la-rectoria-2 | AA.VV (2004). Rellotges de sol a Catalunya, un patrimoni per descobrir. Societat Catalana de Gnomònica. Ed. Efadós. Barcelona FARRÉ i OLIVÉ, Eduard (1990). Los canteiros y el reloj de sol. Editorial Monogafias de arte Roca. Barcelona. OLIVARES i ALFONSO, Joan (1998). Rellotges i calendaris solars a la Vall d'Albaida. Edita Caixa d'estalvis d'Ontinyent. Ontinyent. | XIX | Rellotge de sol, ubicat a la façana sud-est de la rectoria. És del tipus vertical i superfície rectangular, declinant i policromat. Es troba pintat directament sobre l'arrebossat de la façana. Alterna els color rosa pàl·lid amb el color blanc i varies tonalitats d' ocres. Les xifres representades són aràbigues. Estan repartides de la següent manera: les dotze del migdia al centre. La seva línia horària té dibuixada una campana, representat l'hora de l'Àngelus. A la dreta, de la 1 a les 5. A l'esquerra, de les 11 fins a les 6. Les xifres estan pintades de color blanc i es troben emmarcades en una franja rectangular de 5 cm d'amplada. El gnòmon de vareta és de ferro, de secció circular i arrenca d'un cercle pintat de color rosa molt pàl·lid que representa el sol. Les línies solars estan pintades de color ocre. Senyalen les hores i les mitges hores. A la capçalera, per damunt del sol s'hi pot llegir el lema o llegenda escrit en lletres majúscules pintades de color ocre,' EL TEMPS PASSA, ENVELLIM, FEM VIA AL CEL.., SANT LLORENCINS '. Tot el conjunt està emmarcat per una franja rectangular de 5 cm de gruix d'un color ocre molt pàl·lid. | 08222-93 | Plaça de l'Església, s/n | 41.4699200,1.8229800 | 401716 | 4591593 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77599-foto-08222-93-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77599-foto-08222-93-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2019-12-13 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Consta en l'inventari dels rellotges de sol dels Països Catalans de la Societat Catalana de Gnomònica, amb el número 1475. | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:27 | |||||||||
| 77600 | Pou i safareig de l'hort de la rectoria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-i-safareig-de-lhort-de-la-rectoria | XIX-XX | Pou i safareig situats davant la rectoria, al costat mateix del passeig de l'església. El pou és de planta circular amb dos pilars que sustenten la biga on es posava la politja amb la galleda per l'extracció d'aigua. Al costat hi ha el safareig de planta rectangular. Els paraments dels dos elements estan arrebossats. Na lona cobreix tota la superfície, tant del pou com del safareig, que només permet veure la rentadora. | 08222-94 | Passeig de l'església, s/n | 41.4698700,1.8232000 | 401735 | 4591588 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77600-foto-08222-94-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77600-foto-08222-94-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77600-foto-08222-94-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 119|98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:27 | |||||||||||
| 77601 | Font de la Bassa Gran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-bassa-gran | BOSCH CASADEVALL, Josep Maria (no consta) La nostra història; publicat a la pàgina web de l'ajuntament de Sant Llorenç d'Hortons http://www.ajhortons.cat/index ESTRAGUÉ CARRERAS, Alba (2009). L'aigua a Sant Llorenç d'Hortons. Les fonts, els pous i La Rierussa. Treball de recerca de 2n de Batxillerat de l'escola intermunicipal del Penedès. Inèdit ESTRAGUÉ CARRERAS, Alba (2010). Les fonts de Sant Llorenç d'Hortons. Programa de Festa Major de Sant Llorenç d'Hortons de 2010, pàgs. 19 a 22. | XVIII-XX | La Font de la Bassa Gran és un espai al límit del poble, entre aquest i l'església i al costat d'uns horts on hi ha una font i al costat una gran bassa, on les dones del poble hi rentaven la roba amb picadors de fusta, a qualsevol època de l'any. En els darrers anys, un parell de plataners presideixen l'espai i donen ombra a l'estiu. La capçalera de la font està feta amb paret de lloset de pedres irregulars amb coronament ondulat i pica semicircular amb una vora de maons posats a llibret. La paret s'allarga a banda i banda en forma d'hemicicle amb uns bancs de pedra adossades a cada costat i s'acaba en uns pilars de secció quadrada i coronament piramidal. A la banda dreta de la font, hi ha la bassa, de forma trapezoïdal (8 x 5 m), amb la paret del fons corbada i fent de suport del marge. A la part frontal hi ha una gran llosa de 6 metres de llargada i 60 cm d'amplada, que és la rentadora. A l'espai s'hi accedeix per una escala de sis graons fets de maó posat a sardinell. Obrint la boixa de la bassa l'aigua circula a través d'una canal i rega els horts que hi ha al davant. | 08222-95 | Carrer de la Bassa Gran, s/n | Aquesta font existeix des de l'any 1700 (Estragué:2009). L'any 1921 van nomenar Batlle del poble a Albert Canals i Bonastre i va fer arreglar la font, també la va fer rajar a uns 50 m més avall. Els adolescents d'aquella època compraven anissos a una botiga que es deia 'Cal Carreter' i anaven a la font amb un càntir i l'omplien d'aigua amb els anissos dins perquè tingués un gust dolç i de passada també festejaven. L'any 1979 va deixar de rajar i se sentien rumors que algú l'havia tapat. Molta gent del poble per la berbena anava a fer-hi costellades. Una de les darreres bugaderes del poble, la Sra. Teresa Carcasona, la Teresina de Cal Federico, explicava (Estragué 2009) que normalment les dones anaven a rentar cap a la tarda, i que els dimarts a les dotze del migdia el Cuca buidava la bassa i llavors si algú havia de rentar, ho feia amb poca aigua i havia d'esbandir la roba a la font. També explica que sempre hi acostumaven a haver-hi entre dotze i quinze dones i que un cop per setmana la senyora Victòria de Cal Bado es ficava dins de la bassa per netejar-la. | 41.4701300,1.8246200 | 401854 | 4591615 | 1911 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77601-foto-08222-95-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77601-foto-08222-95-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77601-foto-08222-95-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Pere Ros i Tort | Un tret emblemàtic d'aquesta font és l'al·legoria de la Bassa Gran que és un cap gros de l'espectacle ecològic que es representa per la Festa Major, el Terrazel. | 98|94 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:27 | ||||||
| 77603 | Font de la Teula | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-teula-12 | ESTRAGUÉ CARRERAS, Alba (2009). L'aigua a Sant Llorenç d'Hortons. Les fonts, els pous i La Rierussa. Treball de recerca de 2n de Batxillerat de l'escola intermunicipal del Penedès. Inèdit ESTRAGUÉ CARRERAS, Alba (2010). Les fonts de Sant Llorenç d'Hortons. Programa de Festa Major de Sant Llorenç d'Hortons de 2010, pàgs. 19 a 22. | La font de la teula es troba en el marge dret del Torrentfondo, entre la font de la Bruixa i la font de Can Serra. Per arribar-hi cal passar arran d'un camp de conreu que hi ha al darrera de l'església. S'ha d'anar vorejant, fins a trobar un ginestar (Spartium junceum), darrera les naus del polígon industrial. Entre mig de les ginestes cal endinsar-se per un corriol molt estret que va baixant cap al llit del torrent, ja que l'últim tram fa uns anys es va enfonsar. Un cop a baix, cal remuntar pel mig del llit del torrent. Uns vint metres més amunt, a mà esquerra en una clariana provocada pels enfonsaments sobtats de les timbes, s'observa, la font, situada a tres metres i mig d'alçada. Es tracta d'una petita mina d'un a dos metres de fondària a la qual s'hi va afegir un paredat fet de maó pla amb una portella de ferro al mig que servia de registre (actualment desapareguda) i per on poder introduir la mà i per tal de netejar la canal de les impureses i sediments. Per damunt de la portella encara es pot veure gravada el nom de la font 'Font de la teula' (es desconeix si hi ha data). A cinquanta centímetres per sota de la portella sortia una teula per on rajava l'aigua que anava a parar a una pica de pedra sorrenca on s'hi podia omplir el canti. En ensorrar-se el nivell del llit del torrent, un metre més avall s'hi va col·locar un tub d'uralita per on continua rajant actualment. El raig d'aigua ha anat provocant una petita cassoleta a la pedra sorrenca. D'aquí va lliscant paret avall fins a retrobar el llit del torrent. La vegetació és exuberant i dificulta l'accés a la font. Hi ha presència de capil·lera (Adiantum capillus-veneris) , una falguera molt típica de degotalls i escorrenties que ha arrelat per tota la tosca calcària dipositada, molses, bardissa o esbarzer, llorer, aritjol, alzina i pi blanc. | 08222-97 | Torrentfondo | 41.4734100,1.8175700 | 401270 | 4591987 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77603-foto-08222-97-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77603-foto-08222-97-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:27 | |||||||||||
| 77605 | Font de la Bruixa del Torrentfondo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-bruixa-del-torrentfondo | ESTRAGUÉ CARRERAS, Alba (2009). L'aigua a Sant Llorenç d'Hortons. Les fonts, els pous i La Rierussa. Treball de recerca de 2n de Batxillerat de l'escola intermunicipal del Penedès. Inèdit ESTRAGUÉ CARRERAS, Alba (2010). Les fonts de Sant Llorenç d'Hortons. Programa de Festa Major de Sant Llorenç d'Hortons de 2010, pàgs. 19 a 22. | La vegetació ha cobert totalment l'indret i no s'hi pot accedir | El Torrentfondo és un torrent fòssil que s'ha conservat gairebé intacte des de la seva formació ara fa vint mil anys, durant la última glaciació. En aquest indret existeix una font i al seu costat un safareig on la gent de les cases del barri del Torrentfondo abans de tenir l'aigua corrent, anaven a rentar la roba i a buscar aigua amb els càntirs a la font. La font de la bruixa es troba situada al cap de baix d'aquest torrent, a uns trenta metres en direcció al barri de cases que porta el mateix nom, a partir pou. Per accedir-hi s'ha de baixar des del camí del Torrentfondo, a un centenar de metres a partir del pont. Allí, a mà dreta, entremig d'unes alzines i pi blanc s'inicia una baixada esglaonada construïda en la mateixa timba que permet arribar fins al pou, encara en ús. Els esglaons estan construïts a la mateixa terra i una barana improvisada de fusta i canyes protegeix al passant del precipici. Un cop arribats a la caseta del pou, a mà dreta s'inicia un gorg molt estret i d'una profunditat d'entre vint i vint-i-cinc metres, conegut amb el nom de la Gruta del Torrentfondo. Les seves parets estan formades per conglomerats compactes. A mà esquerra, entre dues timbes esfereïdores, es poden observar alzines, pollancres, pi blanc i om. El llit del torrent es troba completament emboscat. Hi predomina una vegetació exuberant composta bàsicament per lianes com l'aritjol o l'heura a més d'un espès corredor format per bardissa i canya impedeixen poder avançar fins a la font. | 08222-99 | Torrentfondo | Fa poc temps es va decidir posar una font al peu del carrer del Torrentfondo, al costat d'una caseta d'obra que hi ha a mà esquerra, just abans del trencall de terra que porta a la font del Vicenç. Es tracta d'un senzill pilar d'obra, arrebossat amb ciment amb una aixeta de bronze a la qual hi manca el polsador. | 41.4728300,1.8137400 | 400949 | 4591927 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77605-foto-08222-99-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77605-foto-08222-99-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Tot i que Estragué (2009) afirma que deien que en aquesta font hi havia bruixes, hem preguntat a tots els nostres informants si coneixien alguna llegenda o rondalla sobre les bruixes del Torrentfondo i ningú ens ha sabut dir res. Sembla més aviat un avís de prevenció dels pares a la canalla donada la perillositat física del lloc. | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:27 | ||||||||
| 77606 | Font del Mig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-mig | ESTRAGUÉ CARRERAS, Alba (2009). L'aigua a Sant Llorenç d'Hortons. Les fonts, els pous i La Rierussa. Treball de recerca de 2n de Batxillerat de l'escola intermunicipal del Penedès. Inèdit ESTRAGUÉ CARRERAS, Alba (2010). Les fonts de Sant Llorenç d'Hortons. Programa de Festa Major de Sant Llorenç d'Hortons de 2010, pàgs. 19 a 22. | XIX-XX | No raja aigua i està coberta de vegetació. | Font ubicada en el marge d'obaga del torrent Can Serra, al costat de la masia de Can Serra. L'antic camí d'accés a la font està cobert de farda de l'hort, arítjol, esbarzers i sotabosc d'alzinar. Es localitza a dos metres a la dreta, per sota mateix de la soca d'una alzina de grans dimensions. La construcció consta d'una paret de suport del marge feta d'obra (maons arrebossats d'un metre i mig de llargada. Té una forma esglaonada que permet la seva utilització de bancal. La part inferior de de 52 cm i el que seria e respatller de 55 cm. L'amplada del bancal és de 25 cm. El broc és de ferro i està situat a la part inferior. Del mig surt una cadena de 30 cm collada a la paret amb un tap de ferro que és un cargol soldat que tapa el broc.La font està seca. | 08222-100 | Can Serra | Segons informació facilitada pel senyor Julian Catalán i Jaume Carreras Bonastre, l'aigua d'aquesta font podia procedir del pou que alimentava l'antiga Font de la Mina de Can Serra. A finals del segle XIX l'amo de la finca de Cal Serra, el senyor Joaquim Raventós, al costat de l'Església, a una distància de 300 m hi tenia un pou amb aigua molt abundant la qual va voler posar a casa seva. També va fer construir una mina que feia uns 200 m i després va fer la font i el safareig. L'any 1980 el seu nét va ensorrar la mina, la font i el safareig perquè els hortolans marxessin. | 41.4712800,1.8236800 | 401777 | 4591744 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77606-foto-08222-100-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77606-foto-08222-100-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Per accedir a la font s'ha d'entrar dins de la propietat, resseguir l'entrada principal on hi ha, a mà esquerra un camp d'oliveres i a la dreta una filera d'ametllers. La font està al final de la feixa, a sota mateix d'una gran alzina. El corriol que hi porta baixa dret a una cinquantena de metres a la dreta de l'alzina. | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:27 | |||||||
| 77607 | Font de Ca l'Esteve de la Riera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-ca-lesteve-de-la-riera | ESTRAGUÉ CARRERAS, Alba (2009). L'aigua a Sant Llorenç d'Hortons. Les fonts, els pous i La Rierussa. Treball de recerca de 2n de Batxillerat de l'escola intermunicipal del Penedès. Inèdit ESTRAGUÉ CARRERAS, Alba (2010). Les fonts de Sant Llorenç d'Hortons. Programa de Festa Major de Sant Llorenç d'Hortons de 2010, pàgs. 19 a 22. | No raja i esta mig colgada | La font es troba situada en un marge ombrívol, prop de la Masia de Ca l'Esteve de la Riera i a 100 metres de La Rierussa o Torrent de Can Simó, que és el nom que agafa en aquest tram. El marge on rajava l'aigua es va reforçar amb una paret de contenció construïda amb maons segons el gust de l'època; molt semblant a la font de Cal Santjust Vell. La paret s'adapta lleugerament al marge modificant-ne la part estrictament necessària per crear una simetria, amb un plafó central al bell mig del qual hi haurà el broc, envoltat per un arc cec de maons posats a sardinell i amb un coronament pla i emmarcat a banda i banda per una filera de maons realçada. Als laterals fan una línea corba i els maons estan posats plans. En aquests laterals sembla que hi havia bancs fets de pedra, però estan colgats i no són visibles. Està envoltada d'un bosc mixt d'alzinar barrejat amb pi blanc molt brut. El sotabosc està format per mata, vidalba, esbarzer i una gran quantitat de lianes, (bàsicament aritjol i heura), que estan envaint el marge on es va construir la font. A la dreta hi ha una branca d'alzina que reposa sobre el mur i el pilar de contenció. A l'esquerra hi ha el tronc dret d'un pi mort i una gran quantitat de bardisses i plantes enfiladisses que estan creixent de manera descontrolada. | 08222-101 | Camí de Ca l'Esteve de la Riera o de la Beguda Alta | Lloc de pas molt concorregut entre el Torrentfondo i la Beguda Alta i Masquefa. | 41.4774800,1.8254000 | 401930 | 4592430 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77607-foto-08222-101-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77607-foto-08222-101-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Caldria treure la terra procedent d'esllavissades que ha colgat una bona part del mur de contenció esquerre de la font i el banc de pedra de la dreta. Una petita intervenció de desbrossada dels marges ocupada bàsicament per bardissa i neteja de branques mortes faria l'indret més acollidor. | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:27 | ||||||||
| 77608 | Font del Salt del Torrent de Can Prats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-salt-del-torrent-de-can-prats | ESTRAGUÉ CARRERAS, Alba (2009). L'aigua a Sant Llorenç d'Hortons. Les fonts, els pous i La Rierussa. Treball de recerca de 2n de Batxillerat de l'escola intermunicipal del Penedès. Inèdit ESTRAGUÉ CARRERAS, Alba (2010). Les fonts de Sant Llorenç d'Hortons. Programa de Festa Major de Sant Llorenç d'Hortons de 2010, pàgs. 19 a 22. | XVIII-XIX | Font ubicada en un marge de terra, situat a l'altre costat de la llosa rocosa per on baixa l'aigua que cau pel salt i orientat a migdia, per sobre mateix del salt de Can Prats. L'aigua raja a través d'un tub de ferro tallat arran de paret. Es troba collada a la part baixa d'un frontis, a 20 cm del terra, fet de rajols rectangulars posats de pla que mesura 60 x 60 cm. Per sobre del broc hi ha una argolla on segurament hi devia haver una cadeneta amb un tap. L'entorn es caracteritza per una vegetació pròpia de ribera i el marge està envaït per canya, roldor i alguna bardissa. L'estat herbaci està composat de lleterassa de bosc i fenàs boscà; A tocar de la font destaca la capil·lera (Adiantum capillus-veneris), una falguera molt característica de zones humides i calcàries que té els pecíols i el raquis molt prims de color negre que mesura uns 20 cm d'alçada així com la cua de cavall (Equisetum telmateia). | 08222-102 | Torrent de Can Prats, a 5 metres del salt de Can Prats | La font va ser construïda pels pagesos de l'època, perquè quan treballaven a les vinyes poguessin anar a buscar aigua ben a prop. Al voltant d'aquesta font hi trobem unes roques que antigament els pagesos havien de saltar per passar a l'altre costat i agafar aigua. A sobre també hi trobem una vinya que anys enrere en deien la vinya de l'Anselmo fins que va passar a formar part de les caves Juvé i Camps. | 41.4524400,1.8223900 | 401641 | 4589653 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77608-foto-08222-102-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77608-foto-08222-102-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77608-foto-08222-102-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Durant la visita a la font, es va desembussar per comprovar que rajava i es va improvisar un broc fet amb un tros de canya del mateix marge. | 98|94 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:27 | ||||||||
| 77609 | Font de Cal Santjust | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-cal-santjust | ESTRAGUÉ CARRERAS, Alba (2009). L'aigua a Sant Llorenç d'Hortons. Les fonts, els pous i La Rierussa. Treball de recerca de 2n de Batxillerat de l'escola intermunicipal del Penedès. Inèdit ESTRAGUÉ CARRERAS, Alba (2010). Les fonts de Sant Llorenç d'Hortons. Programa de Festa Major de Sant Llorenç d'Hortons de 2010, pàgs. 19 a 22. | La font se situa al costat del poble, prop del torrent de Cal Santjust, al costat del camp de futbol i del bar de les pistes de tennis; en un marge on s'hi va aixecar un mur de pedra local, irregulars amb un coronament de tres fileres de maons plans. Actualment aquest marge s'ha reforçat amb rocalla a banda i banda de la font. A la part central hi ha un plafó fet de maons emmarcat per un arc cec , també fet de maons, i al centre el broc tipus polsador d'aram. El plafó fa 1'36 m d'alçada per 0'8 m d'amplada. Al terra hi ha una reixa de desaigua en forma de semi cercle de 55 cm de llargada màxima li segueix un enllosat també en semi cercle d'1'73 m amb una vora d maons posats a llibret, de 15 cm d'amplada. | 08222-103 | Parc de Cal Santjust | Aquesta font la va construir el propietari de la finca a principis del segle XIX. Al costat de la font hi va fer un safareig perquè les dones del poble que visquessin a prop poguessin anar a rentar la roba. El safareig eral cobert. L'aigua que sobrava l'aprofitaven per regar els horts que envoltaven la font. Antigament s'hi feien moltes costellades. Fa uns anys va patir actes de vandalisme però actualment l'Ajuntament ho ha arranjat com a parc públic. | 41.4660500,1.8192900 | 401402 | 4591168 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77609-foto-08222-103-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77609-foto-08222-103-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:27 | ||||||||||
| 77610 | Font de Cal Matador | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-cal-matador | ESTRAGUÉ CARRERAS, Alba (2009). L'aigua a Sant Llorenç d'Hortons. Les fonts, els pous i La Rierussa. Treball de recerca de 2n de Batxillerat de l'escola intermunicipal del Penedès. Inèdit ESTRAGUÉ CARRERAS, Alba (2010). Les fonts de Sant Llorenç d'Hortons. Programa de Festa Major de Sant Llorenç d'Hortons de 2010, pàgs. 19 a 22. | XIX-XX | Font ubicada en un marge de terra orientat a llevant, prop de Cal Matador, al costat d'una petita feixa amb un hort, a tocar del torrent de Can Serra. Un cop s'arriba a la casa, hem d'obrir un barri que permet baixar per una rampa, a mà esquerre fins a la mateixa font, que es troba en un mur fet de pedra. Un arrebossat de forma pentagonal decorat amb una sanefa triangular porta el nom gravat de la font: 'Font Matadó / Propietat/ de/ Pablo. Orpí. / 05-06-1940'. Al damunt hi ha una rajola de ceràmica representant l'ofici d'escorxador o matador de porcs (ofici de l'antic propietari de la casa). A la dreta del mur de pedra antic, l'any 2012 s'hi ha construït dos esglaons i s'ha ampliat el mur per desviar les aigües pluvials i retenir la terra del marge i una petita barbacoa. A l'esquerra dels esglaons, per sobre de la xapa de ciment hi ha gravada la data de restauració i el nom dels germans que ho han fet:'Hermanos / Prados / 8-1-2013' L'aigua que alimenta la font prové d'una deu d'aigua que sobreneix uns metres més amunt, on ja al segle XVIII s'hi va construir un pou. D'aquí baixa per un tub fins a la font. Actualment no hi ha broc i l'aigua queda recollida en un petit dipòsit (40 cm x 40 cm)al costat del qual hi ha un sobreeixidor (30 cm x 30 cm) que permet dirigir l'aigua sobrant al safareig que es troba al davant mateix a través d'un tub de PVC. El safareig és de planta rectangular ( 2,75 m x 2,20 m x 1,50 de fondària), fet de maons i restaurat amb totxo. Té tres esglaons pels quals es pot accedir al seu interior. Està arrebossat amb ciment. La rentadora ha desaparegut. L'aigua del safareig s'utilitza per regar l'hort. | 08222-104 | Cal Matador | L'any 1734 Pau Orpí Ràfols va comprar la masia de Cal Matador, coneguda antigament com a Casa Fèlix, Casa Gimferrer i Can Bernat. A sota de la casa hi havia unes feixes que s'utilitzaven com a horta, i hi havia un marge on s'aplicava aigua, i un pèlag (forat fet a terra on s'hi recollia l'aigua; espècie de bassa per a regar). A partir d'aquest moment va néixer el que es coneix com a Font de Cal Matador. Per aquelles èpoques la família Orpí ja es dedicava a l'activitat de matar porcs de diferents llocs de la comarca; d'aquí n' esdevé aquest nom de Cal Matador. Anys més tard, Pau Orpí Gili construí un pou on hi havia la deu d'aigua. El pou el va bastir un paleta anomenat en Pere Valent ho feu construint una rasa per a conduir l'aigua a la bassa. Per aquella època, ambdues cases (Cal Bernat i Cal Matador) anaven a rentar la roba dins el bosc de Can Serra, en el qual s'hi havia fet una font i una bassa; era conegut com la Font i la bassa dels Porrons; actualment tot ha estat menjat per les bardisses. L'any 1914, Pau Orpí Gili, va conduir l'aigua del pou mitjançant un tub de ceràmica i elevà un mur al marge on hi havia un degotall, i el pèlag l'enfonsaren, construint una bassa que a més a més de servir per a regar fou utilitzada per rentar la roba. El paleta que va fer les obres era en Pere Figueras (besavi de l'Alba Estragué Carreras). També es posà una aixeta al salic. Un any més tard, un paleta a qui anomenaven en Jaume de Can Rajoler, la va arreglar i li col·locà un petit quadre de ceràmica amb un dibuix d'un home matant un porc i al mateix temps es conduí l'aigua fins a la casa mitjançant una bomba elèctrica muntada pel Ferrer Nou; aquesta bomba pujava l'aigua fins a la casa que en temps actuals encara existeix i es coneix com a Cal Matador. | 41.4713300,1.8255300 | 401931 | 4591747 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77610-foto-08222-104-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77610-foto-08222-104-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Fa una mica més d'un any, el Sr. Manuel Prados Aragon, buscava un hortet per sembrar que tingués aigua per poder regar. El Sr. Jaume de Cal Matador li va comentar que dins de les bardisses hi havia un safareig i una font i, un pou molt antic amb aigua.A l'abril de l'any 2012 juntament amb els seus germans, l'Antonio i l'Assumpció començava amb les tasques de desbrossament. L'espai on es troba la font i el safareig estava força malmès, cobert parcialment de terra i amb una gran quantitat de bardisses. Un cop acabada la neteja general va aixecar el muret de contenció de terres del marge i va restaurar i desembussar la font. Llavors amb el seu germà Antonio van localitzar el pou, que es troba gairebé a sota mateix del marge , a uns 15 metres per sobre de la font amb una xapa circular de pedra al damunt. | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:27 | ||||||||
| 77611 | Mina de La Pedrera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-de-la-pedrera-0 | AA.VV (1986). Sant Llorenç d'Hortons; dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya; l'Alt Penedès. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. BOSCH CASADEVALL, Josep Maria (2009). Diccionari de els masies de Sant Llorenç d'Hortons (ss. XVI-XIX), dins Programa de Festa Major de Sant Llorenç d'Hortons de 2009, pàgs. 17 a 23. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol II l'Alt Penedès. Direcció General del Patrimoni Artístic de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pàgs. 124 a 133. ROVIRA TUBELLA, Ramon (2000). Unes primeres notes sobre les masies de la parròquia de Sant Llorenç d'Hortons. Programa de Festa Major de Gelida o http://www.gelida.org/SLHortons/2000.htm | XVIII | Escapçada | En el camí de La Pedrera, en el marge septentrional, just abans d'arribar a la masia del mateix nom, es poden observar diverses fileres de rajols de volta d'entibada, que corresponen a la volta d'una antiga mina, actualment escapçada per aquesta carretera, que portava aigua des dels cellers de la masia a un safareig que servia per regar uns horts que com el propi safareig també han desaparegut. | 08222-105 | La Pedrera | El document més antic que fa referència de La Pedrera és un capmàs de 1587 on es parla de la casa d'en Cartró de la Riera, quan Bartomeu Almirall n'era el propietari. Aquesta masia és fruit de la unió entre els masos Querol i Fuigueras. Després dels cartró de la Riera passà als Canals, després als Valldeperes, d'Olesa, i últimament als Puiggener, també d'Olesa; tots per maridatge. L'any 1844 els masovers eren la família Costa, procedent de Gelida. | 41.4697100,1.8389000 | 403045 | 4591552 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77611-foto-08222-105-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77611-foto-08222-105-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Informació facilitada per Joan Esteve de al Fèlix. | 94 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:27 | |||||||
| 77612 | Font del Vicenç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-vicenc-0 | ESTRAGUÉ CARRERAS, Alba (2009). L'aigua a Sant Llorenç d'Hortons. Les fonts, els pous i La Rierussa. Treball de recerca de 2n de Batxillerat de l'escola intermunicipal del Penedès. Inèdit ESTRAGUÉ CARRERAS, Alba (2011). Les fonts de Sant Llorenç d'Hortons (2ª part). Programa de Festa Major de Sant Llorenç d'Hortons de 2010, pàgs. 21 a 23. | No raja | Font situada al nord del terme municipal a la finca de La Masia que pertany tant a Masquefa com a Sant Llorenç. És de rajol provinent d'una surgència d'aigua i construïda en el marge d'una vinya abandonada, prop del camí de la Masia. Es tracta d'un salic rectangular de petites dimensions ( 67 x 37 cm) excavat al marge, fet de maons , de 45 cm de fondària. El broc és de canyís i surt del centre de l'últim rajol que ha estat foradat. L'interior de les parets de la pica estan recoberts per una capa de molsa verda. S'observa un petit sobreeixidor que conduïa, a través d'un canaló excavat al terra, l'aigua sobrant cap a un dipòsit rodó de dos metres de diàmetre i un metre i mig de fondària que es troba construït en el següent marge. L'indret està envoltat d'heura, fenàs boscà i canyes. | 08222-106 | Camí de La Masia - al nord del terme municipal | El seu nom es deu a que es troba a la Vinya de Cal Vicenç del Torrentfondo, on hi van fer un pou de quatre metres de fondària i li van fer una mina de tres metres per on feien rajar l'aigua. | 41.4768100,1.8119400 | 400805 | 4592371 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77612-foto-08222-106-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77612-foto-08222-106-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:27 | |||||||||
| 77613 | Oli de bequerut, oli brut | https://patrimonicultural.diba.cat/element/oli-de-bequerut-oli-brut | RIUS FONT, Lluís ( 2012). Arbres personals. Programa de Festa Major | XVIII-XIX | Dita popular que fa referència a la varietat de bequerut de les oliveres; que és una varietat d'olivera autòctona. Tradicionalment, l'oli de bequerut no ha estat gaire preuat per la seva rendibilitat econòmica, més que no pas per la qualitat; però s'adapta molt bé a les característiques climatològiques de Sant Llorenç d'Hortons. Amb els antics sistemes de premsat de l'oliva, quan el pagès anava al trull a premsar la seva producció es miraven molt que en el torn anterior no hi hagués passat ningú amb la varietat de bequerut perquè deien que embrutaven molt els cofins. Fins i tot algun moliner no veia amb gaires bon ulls haver de premsa bequerut. D'aquí la fama d'oli brut. Però amb els darrers sistemes més moderns aquest problema ja no existeix i cada cop s'aprecia més aquesta varietat autòctona, fins al punt que alguns pagesos la volen promocionar per la seva adaptabilitat al terreny de Sant Llorenç. | 08222-107 | Sant Llorenç d'Hortons | Antigament la majoria de vinyes del municipi estaven delimitades per llargues fileres d'oliveres d'aquesta varietat. Encara se'n poden observar, però molts propietaris han preferit trasplantar-les i agrupar-les en un mateix camp per tal de millorar el rendiment alhora de la recollida d'olives. | 41.4684100,1.8286800 | 402190 | 4591419 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77613-foto-08222-107-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77613-foto-08222-107-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77613-foto-08222-107-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | L'olivera de Ca l'esteve de la Riera és d'aquesta varietat. | 98|94 | 61 | 4.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:27 | ||||||||
| 77614 | Font de l'Amèlia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lamelia | ESTRAGUÉ CARRERAS, Alba (2009). L'aigua a Sant Llorenç d'Hortons. Les fonts, els pous i La Rierussa. Treball de recerca de 2n de Batxillerat de l'escola intermunicipal del Penedès. Inèdit ESTRAGUÉ CARRERAS, Alba (2011). Les fonts de Sant Llorenç d'Hortons (2ª part). Programa de Festa Major de Sant Llorenç d'Hortons de 2010, pàgs. 21 a 23. | XIX | Bon estat general. Les marques d'escoda hi són molt presents tant a les parets com al sostre de la mina. | El que es coneix amb el nom de Font de l'Amèlia és l'aigua que s'extreu d'una mina excavada en el marge d'uns 12 metres de fondària per 53 cm d'amplada màxima i una alçada que no supera el 130 cm, feta per Pere Esteve Serra l'any 1946. A l'entrada de la mina hi ha presència de capil·lera (Adiantum capillus-veneris), una falguera molt habitual de zones humides i calcàries. L'aigua es fa arribar a una bassa d'aigua de planta circular on hi ha peixos. Aquesta s'aprofita per regar els horts del Sr. Jaume Esteve. La bassa està feta de maons, arrebossats i mesura 5,40 metres de diàmetre per 2 metres de fondària. La boixa té una profunditat de 80 cm aproximadament i fa anys era aprofitada com a dipòsit per a fer la barreja bordelesa. Per damunt de la boixa, a l'arrebossat de la paret hi ha un requadre gairebé esborrat on el mestre d'obra que va construir la bassa hi va marcar la següent inscripció: ' 27 DE MARÇ DE 1947 / PEDRO ESTEVE / OPERARIOS / J. ESTEVE I LLUIS C.' (Es refereix a Jaume Esteve i Lluís Casadevall). Una mica més a la dreta hi ha una segona inscripció resultat d'una reparació que es va fer a la bassa, que va gravar el Sr. Jaume Esteve Foguet 'Reparada en 1982'. | 08222-108 | Vinya de l'hort de Can Francisquet | Antigament per regar aquests horts i vinyes hi havia un pou de mina que estava situat sobre el torrent en un revolt molt pronunciat, a tres metres a l'esquerra de l'actual (UTM X: 402450; UTM Y: 4591744) ,treien l'aigua amb galledes i regaven l'hort. Ja fa anys amb una de les rierades el revolt es va omplir de sediment i al cap d'un temps s'aprofità per fer-hi un hort. El pou i la mina continuen portant aigua que desguassa en el pou actual ubicat al costat de la caseta de maó, construïda posteriorment com a conseqüència de la rierada. L'any que es va fer la font van nomenar a l'Amèlia Fuguet pubilla del poble; d'aquí el nom. L'Amèlia és la mare de l'actual propietari en Jaume Esteve Fuguet | 41.4714200,1.8313100 | 402414 | 4591750 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77614-foto-08222-108-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77614-foto-08222-108-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La font raja uns 60 litres l'hora. | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:27 | |||||||
| 77615 | Font de l'Ernesto | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lernesto | ESTRAGUÉ CARRERAS, Alba (2009). L'aigua a Sant Llorenç d'Hortons. Les fonts, els pous i La Rierussa. Treball de recerca de 2n de Batxillerat de l'escola intermunicipal del Penedès. Inèdit ESTRAGUÉ CARRERAS, Alba (2011). Les fonts de Sant Llorenç d'Hortons (2ª part). Programa de Festa Major de Sant Llorenç d'Hortons de 2010, pàgs. 21 a 23. | XVIII-XIX | La font de l'Ernesto s'ubica al vessant de ponent del torrent de la Plaça, en un camp en pendent que baixa des del carrer Sant Antoni fins el torrent. A la part baixa hi trobem els horts i a la zona de la font hi trobem arbres fruiters. El conjunt està format per una mina i dos safareigs, sense rentadora. La mina està situada en una cota superior i construïda en el marge sorrenc. La boca està colgada a tres quartes parts però l'interior és visible. L'aigua es desvia per una canal soterrada que desguassa al safareig més antic, situat a mà dreta. Aquest primer safareig és de planta rectangular (1,70 x 2,25 m) amb una profunditat d'1,20 metres. Està construït amb maó pla sense arrebossar. Al darrera s'hi va aixecar un mur en angle recte, de contenció del marge, també feta de maons. L'antiga boixa, actualment tapada, es situava en l'angle esquerre. Des de que es va ampliar, ara fa tres anys amb un safareig similar al costat, la boixa es va desplaçar i entre safareig i safareig hi ha una canal de comunicació, a la paret mitgera d'ambdós safareigs. Aquest nou safareig és molt similar a l'anterior; de planta rectangular (1,60 x 2 m) i 1,20 metres de fondària; està fet de totxo i arrebossat. L'aigua sobrant cau per un tub de ferro ubicat a la part superior esquerra i va a parar a una boixa de 50 cm de costat, que reparteix l'aigua cap els horts a partir de tubs de plàstic amb aixetes de pas. | 08222-109 | Torrent de la Plaça | Es diu font de l'Ernesto per Ernesto Moliné, pare de la Maria que n'és l'actual propietària.. Segons Estragué (2009), antigament aquestes terres eren propietat de Cal Figueres; però les va comprar el cafeter del poble. Els anys 50 les va comprar el senyor Ernesto Moliné. | 41.4696800,1.8252800 | 401908 | 4591564 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77615-foto-08222-109-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77615-foto-08222-109-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77615-foto-08222-109-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | els safareigs tenen peixos al seu interior | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:27 | ||||||||
| 77616 | Font dels Porrons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-dels-porrons | ESTRAGUÉ CARRERAS, Alba (2009). L'aigua a Sant Llorenç d'Hortons. Les fonts, els pous i La Rierussa. Treball de recerca de 2n de Batxillerat de l'escola intermunicipal del Penedès. Inèdit ESTRAGUÉ CARRERAS, Alba (2011). Les fonts de Sant Llorenç d'Hortons (2ª part). Programa de Festa Major de Sant Llorenç d'Hortons de 2010, pàgs. 21 a 23. | XVI | No s'hi pot accedir per l'estat del bosc | La font dels Porrons que segons sembla també tenia una bassa que s'utilitzava per rentar la roba (Estragué:2009) estava a sota l'antiga casa de Can Serra; entre la masia i el camí que baixa fins el mateix torrent de Can Serra. Actualment només és visible un regueró amb un tub de PVC en el marge del camí. | 08222-110 | A sota de Can Serra | A principis del segle XVI van construir la font i un safareig per rentar la roba i per regar els horts que hi havia pel voltant. Llavors l'amo de la casa era Bernat Serra. Durant els últims anys un tal Feliu tenia cura i vigilava els horts que encara hi havia. | 41.4716800,1.8249600 | 401884 | 4591787 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77616-foto-08222-110-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77616-foto-08222-110-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Un cop passat Cal Matador, a tres-cents metres a l'esquerra hi ha una petita font d'aigua no potable que neix de l'indret on hi ha la font i bassa dels Porrons. L'aigua baixa per una petita rasa o canaló que s'ha anat fet naturalment al terra mateix per dins el bosc fins a trobar el marge del camí. Aquí s'hi ha construït un petit mur de pedra de 60 cm x 50 cm on s'ha col·locat un broc de PVC de 20 cm de llargària. La font es troba en un marge boscà de pi blanc barrejat amb un sotabosc ric encintes, heures, bardissar, galzeran i altres espècies ombrívoles. | 94 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:27 | |||||||
| 77617 | Sardanes de Sant Llorenç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sardanes-de-sant-llorenc | El poble de Sant Llorenç d'Hortons disposa d'un corpus de set sardanes dedicades que s'han acostumat a estrenar-se durant l'aplec sardanista que es fa a mitjans de juny. El llistat de sardanes i els seus compositors és el següent: L'any 2006 es va estrenar 'Aplec de Sant Llorenç' del compositor Josep Clavé l'any 2007 es va estrenar 'Anys de Franquesa' de Dani Gasulla; l¡any 2008 fou 'Sant Llorenç Gran Reserva' de Pitu Chamorro; l'any 2009 'Entre Vinyes i pujols' de Joan Lozano; l'any 2010 'Sardanes a Sant Llorenç' també de Josep Clavé; l'any 2011 'En Ramon de Sant Llorenç' de Javier Forcada i l'any 2012 'Petunies i gladiols', que és el nom del grup sardanista local, obra del compositor Tomàs Gil Membrado. Es tracta de composicions sense lletra. | 08222-111 | Plaça Europa | El primer aplec sardanista que es va organitzar a sant Llorenç d'Hortons es va celebrar el 17 de juny de l'any 2006 i s'ha anat organitzant ininterrompudament fins el present pel grup sardanista Petúnies i gladiols. | 41.4670500,1.8227300 | 401691 | 4591275 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77617-foto-08222-111-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77617-foto-08222-111-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Informació facilitada pel Grup Sardanista Petúnies i Gladiols | 98 | 62 | 4.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:27 | ||||||||||
| 77618 | Font de Cal Claramunt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-cal-claramunt | ESTRAGUÉ CARRERAS, Alba (2009). L'aigua a Sant Llorenç d'Hortons. Les fonts, els pous i La Rierussa. Treball de recerca de 2n de Batxillerat de l'escola intermunicipal del Penedès. Inèdit ESTRAGUÉ CARRERAS, Alba (2011). Les fonts de Sant Llorenç d'Hortons (2ª part). Programa de Festa Major de Sant Llorenç d'Hortons de 2010, pàgs. 21 a 23. | XVIII | Quan es va fer obres al torrent van colgar la mina i part de la font. | La font de Cal Claramunt es troba ubicada en el marge dret del torrent de Can Pujades, a un centenar de metres per sota de l'aqüeducte que antigament desviava l'aigua de la mina de Can Pujades fins a la bassa de Cal Claramunt. Per accedir a la fondalada cal agafar un trencall a mà esquerra des de la part posterior de la masia de Cal Claramunt. Es passa pel costat d'una vinya i tot seguit, gairebé arran del torrent, a mà esquerre una altra vegada, baixem per un corriol, entremig de pins, alzines, marfull, llorer i aritjol, fins a trobar dues casetes de pou. El primer pou que trobem és el més modern. Tres metres més endavant n'hi ha un segon, protegit per una caseta d'obra, feta de maons i arrebossada amb ciment. La font es troba al darrera del pou més antic, en el marge. Actualment està soterrada, juntament amb la mina que hi portava aigua. Això va ser a causa d'una intervenció de l'ACA (Agència Catalana d'Aigua), que amb la màquina la va soterrar. El primer pou que es troba baixant pel corriol, és el més modern; el va fer construir el Sr. Constantí Vidal a mitjans del segle XX per portar més aigua a la casa. La segona d'elles, la va fer construir el Sr. Francesc Marsal Bosch, avi de la Sra. Isabel Vidal, propietària actual de la masia. | 08222-112 | Torrent de Can Pujades - al costat de Can Claramunt | En el treball d'Alba Estragué (2009) quan es parla d'aquesta font es produeix una confusió ja que es barregen dades de dues surgències d'aigua diferents. En primer lloc es diu que la font es va construir en el moment de fer la casa, però no en tenim cap dada que ens ho pugui confirmar. Es diu que hi havia una bassa que servia per regar els horts i que als anys 50 el senyor Vidal va fer una piscina on antigament hi havia el safareig. Però l'aigua d'aquest safareig, més tard piscina, no provenia de la font de cal Claramunt, sinó d'una mina que hi ha al torrent, al costat del camí, la mina de Cal Pujades. Aquesta mina portava prou aigua per abastir Can Pujades i Cal Claramunt, canalitzada a través de l'aqüeducte. Arribava a la bassa i servia per regar els horts de Can Benet, els darrers masovers de Cal Claramunt, que hi tenien llogats uns horts a la família. Aquesta bassa tenia rentadora i és la que més tard serví de base per la piscina. Actualment la piscina està buida i inutilitzada. | 41.4665900,1.8037300 | 400104 | 4591246 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77618-foto-08222-112-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77618-foto-08222-112-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Informació facilitada per Anna Maria Marsal Puig de Cal Claramunt. | 94 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:27 | |||||||
| 77619 | Font del Macià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-macia-0 | ESTRAGUÉ CARRERAS, Alba (2009). L'aigua a Sant Llorenç d'Hortons. Les fonts, els pous i La Rierussa. Treball de recerca de 2n de Batxillerat de l'escola intermunicipal del Penedès. Inèdit ESTRAGUÉ CARRERAS, Alba (2011). Les fonts de Sant Llorenç d'Hortons (2ª part). Programa de Festa Major de Sant Llorenç d'Hortons de 2010, pàgs. 21 a 23. | XIX | Caldria adequar l'entorn. Les piques estan completament obturades per les fulles dels arbres. | Font situada en una torrentera a 100 metres del camí de La Beguda que ve de Ca l'Esteve de la Riera i que limita a ponent amb la vinya d'en Bel. Al final de la vinya, a mà dreta hi ha una passarel·la feta amb taulons per evitar un esvoranc del terreny. A continuació cal baixar per una escala retallada al terra amb vuit esglaons que donen accés a un espai fresc i ombrívol, on hi ha la font. Aquesta es troba a mà dreta, per sota d'un roure. El mur de contenció de la font és un paredat fet amb maó amb dues arcades falses al cap de munt. Actualment està gairebé recoberta en la seva totalitat per dipòsits calcaris. S'hi accedeix baixant un esglaó fet d'obra. L'aigua surt de dos nínxols excavats a la pedra sorrenca, com si es tractés de dues mines paral·leles i cau en una pica de 80 cm de fondària. El nínxol de la dreta mesura 40 cm d'amplada per 90 cm d'alçada i 43 cm de fondària. El broc originari ha estat substituït per una aixeta de pas. El nínxol de l'esquerra és més petit (35 cm d'amplada per 46 cm d'alçada visibles i 30 cm de fondària); del mig surt un broc de ferro de 20 cm que ha quedat mig amagat per les concrecions calcàries que s'hi ha format. Destaca com a vegetació herbàcia una falguera molt característica de zones humides i calcàries, la capil·lera (Adiantum capillus-veneris), que fa entre 20 i 50 cm d'alçada, amb els pecíols i els raquis molt prims de color negre i les fulles en forma de ventall de color verd grogós. La massa arbustiva està constituïda bàsicament pel sanguinyol (Cornus sanguinea) i l'arç blanc (Crataegus monogyna), juntament amb la canya i el canyís, la bardissa o esbarzer (Rubus sp.) i el marfull. A l'estrat arbustiu destaquen, un pollancre (Populus nigra) i dos plataners (Platanus x hispanica). | 08222-113 | Al costat de la Vinya d'en Bel | La va construir l'amo de la vinya que es deia Macià. Es diu que antigament els forners de Masquefa hi anaven a buscar l'aigua per fer el pa. Actualment encara hi va gent de La Beguda i de Sant Llorenç a buscar-hi aigua. | 41.4922500,1.8313900 | 402452 | 4594063 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77619-foto-08222-113-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77619-foto-08222-113-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:27 | ||||||||
| 77621 | Trobada gegantera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/trobada-gegantera-1 | XX | Trobada de colles de gegants d'arreu de Catalunya que es fa a Sant Llorenç d'Hortons, organitzada per la colla gegantera del Terrazel. S'acostuma a fer el darrer cap de setmana de juliol, com a cita prèvia a la Festa major, del 10 d'agost. Excepcionalment i per motius diversos es pot realitzar pel maig, com l'any 2012, que es va fer pel 20 de maig. Es comença a les 9'30 hores amb la recepció de les colles participants a les que se'ls ofereix un bon esmorzar per agafar forces. A les 10'30 es fa la plantada dels gegants a la Plaça Europa i a les 11'30 es comença el cercavila des del carrer Major, Pàmpol, carrer de la Generalitat i novament a la Plaça Europa; on es fa la ballada final i el lliurement de records. També s'aprofita per fer una trobada per l'intercanvi de plaques de cava, en el pavelló poliesportiu. | 08222-115 | Plaça Europa | Es va començar l'any 1998 i s'ha anat repetint ininterrompudament des de llavors, arribant l'any 2013 a la XV ª edició. Està organitzada per la colla de geganters del Terrazel i patrocinada per l'Ajuntament de Sant Llorenç d'Hortons. | 41.4671400,1.8227500 | 401693 | 4591285 | 1998 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2116 | 4.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:27 | ||||||||||||
| 77622 | Gegants de Sant Llorenç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-de-sant-llorenc | TERRAZEL (2010). Terrazel, un projecte, una festa: vintè aniversari; dins Programa de Festa major de Sant Llorenç d'Hortons de 2010; pàgs. 13 a 18. | XX | Els gegants de Sant Llorenç d'Hortons són els protagonistes de l'espectacle Terrazel que es representa per la Festa Major. Són el Sol i la Mare Terra. EL Sol és un gegant antropomòrfic de caràcter tradicional que simbolitza el sol. Llueix una cuirassa amb simbologia solar i porta una corona amb el carro d'Hèlios i una torxa a la mà dreta. Pesa 47 kg. i fa 4 metres d'alçada. La geganta representa el nostre planeta i, per aquest motiu, porta un vestit blau en el que es poden veure representacions dels planetes i constel·lacions que l'envolten. A la mà porta l'esfera terrestre i del seu ventre neix un corn de l'abundància, símbol de fertilitat i prosperitat. Durant l'espectacle la Mare Terra volta i dansa per l'espai i, de resultes de la història d'amor amb el Sol, donarà fruit abundosos en forma de diferents personatges. | 08222-116 | Carrer Major, 45 | Van ser dissenyats i construïts per Amadeu Ferré, a Vilafranca del Penedès, la geganta l'any 1994 i el gegant l'any 1995. D'aquest segon se'n va fer una rèplica l'any 2010. | 41.4672000,1.8249900 | 401880 | 4591289 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77622-foto-08222-116-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77622-foto-08222-116-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Amadeu Ferré | La parella de gegants tenen com a balls propis el Vals de Gegants, una peça per a acordió diatònic (Paton Soler, 1994) i El Galanteig (Taller de músics de El Terrazel, 1995), tema per a gralles i timbal. | 98 | 52 | 2.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:27 | |||||||
| 77623 | Gegants de Sant Joan Samora | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-de-sant-joan-samora | MIRALLES, Eloi (1991).Sant Joan Samora estrena gegants aquest diumenge; El 3 de vuit, divendres 23 d'agost de 1991. | XX | Els gegants de Sant Joan Samora són en Joan i la Roser, patró del veïnat i la mare de Déu. Els va dissenyar i modelar en Josep Anton Xaus, l'any 1991, a iniciativa popular. El vestuari va anar a càrrec de dones de Sant Joan dirigides per la Maria Valls. En Joan Rovira va fer els accessoris i la Montserrat Carafí el pintat. Són una parella de pagesos dedicats a les vinyes tan característiques del Penedès. En Joan fa 4'6 metres d'alçada i 80 kg de pes i la Roser 4'28 meres d'alçada i 75 kg de pes. D'en Joan en van escriure en motiu del bateig: 'El seu braç ferm, porta l'aixada cansada a l'esquena. La faixa li ajusta el vestit i la barretina, vermella, li tapa el sol que crema. És el Joan més gran i valent que mai no has vist'. I e la Roser: 'La cua trenada li cau daurada pel sol de setembre. Passeja altiva amb el cistell carregat del fruit de la vinya. És la Roser més maca que mai no havia vist passar'. Segons el poema fet per Pere Domènech de Roda. | 08222-117 | Carrer de les Flors, 15 - Sant Joan Samora | El bateig es va fer el 25 d'agost de 1991, sota el padrinatge dels gegants de Santa Coloma de Cervelló, en Roc i la Coloma i els de La Beguda Alta, en Quimet i la Roser; i amenitzat pels bastoners de Gelida. A la tarda es va fer un cercavila amb les parelles de Masquefa, Abrera i anta Coloma de Cervelló, els bastoners de Masquefa i els castellers Vailets de Gelida. Han fet diverses sortides, la primera important a sant Julià de Loira, també a Montserrat i dues vegades han participat de les festes de La Mercè. | 41.4733100,1.8589600 | 404726 | 4591929 | 1991 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77623-foto-08222-117-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77623-foto-08222-117-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Josep A. Xaus, maria Valls, Joan Rovira i Montserrat Carafí | Són dels gegants més alts de Catalunya.. Fotos cedides per Pere Carafí. | 98 | 52 | 2.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:27 | ||||||
| 77624 | Personatges del Terrazel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/personatges-del-terrazel | TERRAZEL (2010). Terrazel, un projecte, una festa: vintè aniversari; dins Programa de Festa major de Sant Llorenç d'Hortons de 2010; pàgs. 13 a 18. | XX | A l'espectacle del Terrazel hi participen tota una sèrie de personatges que s'han anat creant a partir del l'evolució de la mateixa representació. En primer lloc, la parella de gegants, el Sol i la Terra, que tenen vida pròpia més enllà del Terrazel i, per aquest motiu, es tracten en una altra fitxa de l'inventari. Els mesos de l'any són una dotzena de nans infantils que representen els mesos de l'any; els tres que representen la primavera estan pintats amb tonalitats verdoses i decorats amb motius vegetals. Els que representen l'estiu estan pintats amb tonalitats rogenques o càlides i d'aspecte femení i mostren les fruites pròpies de cada mes. Els nans de la tardor representen la verema, estan pintats d'ocre i porten els fruits del temps. Finalment, els nans de l'hivern estan pintats de tonalitats fredes amb aspecte envellit, tot i que el mes de febrer mostra una flor d'ametller. Les al·legories del paisatge és un conjunt de sis capgrossos que representen espais concrets o simbòlics de Sant Llorenç d'Hortons o de la comarca. Són la Font de la Bassa gran, el Molí de vent, el Pi Pujol, la masia, la vinya i el celler i el gall del Penedès. Són convertibles en gegantons manasses. El Malaganya és una peça del bestiari de foc que simbolitza la verticalitat i l'expansió urbana sense aturador i les seves conseqüències negatives, com la contaminació, la degradació del paisatge, l'especulació i la corrupció. Té un pes de 58 kg i una alçada de 325 cm. El Llengot és una barreja de gegant de foc i de drac i és el símbol de l'agressivitat industrial sobre el medi ambient. El seu pes és de 58 kg i la seva alçada de 325 cm. L' Unicorn és un cavall alat amb cua de peix aliat dels Llambrats i representa els quatre elements de la creació: terra, aigua, aire i foc. El seu pes és de 69 kg i fa 257 cm d'alçada màxima i 272 cm de llargada. El Buscarrons és un capgròs burlesc, egoista, indiferent i sarcàstic davant els problemes; representa l'actitud contradictòria dels humans en relació a la natura. Els follets són dotze dansaires infantils que representen els esperits del bosc i la màgia de la natura. Gaia és la representació de l'esperit de la Terra, de la vida. Custodia el talismà de la vida en forma de cargol de mar lluminós. Els Llefres és un cor de tretze personatges de foc. Porten màscares i vestits de tons i maces de foc. Els seu nom significa brut, llardós. Els Llambrants són un altre cor de vuit personatges de foc amb cascos d'inspiració clàssica, cuirasses decorades amb mandales i vestits blaus. El seu nom significa, lluminós i resplendent i representen la consciència ecològica. Finalment, hi ha els Arcans, que és un conjunt de vuit personatges de foc inspirats en els diablets de foc del Penedès, i que representen la humanitat en la seva evolució. Porten vestits de roba de sac amb caputxa. | 08222-118 | Carrer Major, 45 | Els nans i les al·legories del paisatge són disseny i creació d'un artista-tallerista diferent. Les peces es van realitzar al Taller de El Terrazel l'any 1995 i 1996 respectivament sota la direcció d'Amadeu Ferré, i van ser el resultat d'un projecte finançat per subscripció popular de particulars i empreses del municipi de sant Llorenç d'Hortons. Tots els personatges han estat creats des del Taller Terrazel, entre 1991 i el 2000, sota la direcció d'Amadeu Ferré. Els follets i Gaia tenen ball propi. | 41.4672100,1.8250000 | 401881 | 4591290 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77624-foto-08222-118-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77624-foto-08222-118-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Taller de Terrazel | 98 | 53 | 2.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:27 | ||||||||
| 77625 | Terrazel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/terrazel | TERRAZEL (2010). Terrazel, un projecte, una festa: vintè aniversari; dins Programa de Festa major de Sant Llorenç d'Hortons de 2010; pàgs. 13 a 18. | XX | El Terrazel és un espectacle de carrer d'arrel tradicional. La dramatització tracta el tema del perill que representa la contínua pressió humana sobre el medi ambient. Constitueix un dels actes centrals de la Festa Major de Sant Llorenç d'Hortons. Es representa el 10 d'agost a les 11 hores de la nit. Té quatre parts ben diferenciades: Els entremesos; el carrer de foc; l'espectacle i el correfoc. En els entremesos, les diverses comparses ballen davant l'Ajuntament. Cada entremès té música i coreografia, de Neus Franci, pròpia. Els diferents entremesos són: l'Obertura, el Vals de Gegants, el ball dels Mesos o Ball de Nans, el galanteig i el Ball dels Follets. El carrer de foc comença amb un redoble de tabals, l'encesa de sortidors,cascades i traques al carrer major i d'entre el fum comencen a sortir els Llefres. Tots els elements dels entremesos i el públic travessen amenaçats per accedir a la plaça del Terrazel. L'espectacle consta de tres actes. El primer representa l'aparició de la natura, de la vida i de la humanitat. Després dels balls de tots els entremesos apareix Gaia, l'esperit de la Terra, amb el seu talismà i símbol de poder: un cargol de mar. També apareixen els Arcans i les Al·legories del Paisatge. En el segon acte un personatge sortit dels arcans, el Buscarrons provoca un desastre rere l'altre i desferma totes les forces del mal (els Llefres, el monstre Malaganya i el drac Llengot), que s'apoderen de Gaia i del seu talismà. En el tercer acte després d'una lluita el mal és vençut i culmina en un castell de focs. Finalment tots els elements de foc, bestiari, Llefres, i Llambrants participen en un correfoc pels carrers del nucli antic del poble. Se celebra a les 11 de la nit del dia 10 d'agost, festivitat de sant Llorenç, i patró del poble. L'espectacle es va representar per primera vegada l'any 1990. El treball creatiu, plàstic i musical, ha estat el resultat del Taller de El Terrazel, una singular experiència que ha sumat la participació de nombroses persones del poble, la majoria joves, sota la direcció de diferents tècnics per a les diverses àrees implicades (plàstica, musical, coreogràfica, pirotècnica, etc.) El resultat és un espectacle sorprenent, per a tots els públics, d'una gran força expressiva, ple de foc, color, música, dansa i quelcom de màgic. La seva posada en escena corre a càrrec de més d'un centenar de persones. | 08222-119 | Carrer Major, s/n i Plaça del Terrazel | Els seus orígens cal buscar-los en una reunió convocada per Rafel Capdevila, tinent d'alcald i , el gener de 1995 a l'Ajuntament, a unes quantes persones del municipi. El motiu era una 'Carta als reis' que un grup de joves havia adreçat al consistori reclamant actes dedicats a la joventut. Ramon Moix, que a l'any anterior havia participat de la Patum de Berga i va quedar impressionat per la seva força i intensitat, va proposar un espectacle amb el mateix esperit però amb un tema contemporani. L'objectiu era inaugurar el nou espectacle el 10 d'agost d'aquell mateix any, festivitat de Sant Llorenç i Festa Major del poble. Només es demanaven dues condicions indispensables: tenir una direcció artística per assegurar-ne la qualitat i que fos obert a la participació popular tant en la construcció d'elements com en la posada en escena. La direcció artística va anar a càrrec d'Amadeu Farré, figurista i escenògraf de Vilafranca del Penedès. La situació geogràfica de Sant Llorenç d'Hortons envoltat per les comarques més industrialitzades i urbanitzades de Barcelona i la sensibilitat social envers els temes mediambientals i paisatgístics, van determinar que el tema sobre el qual versaria l'espectacle fora l'ecologia i la defensa del medi ambient. Fruit de la voluntat de participació popular es va crear el Taller de Terrazel o Taller que entre 1990 i el 2000 va anar configurant els diversos aspectes de l'espectacle, des del vestuari, la creació de personatges, la música o la pirotècnia. Cada taller dirigit per especialistes però amb la participació voluntària de joves i hortonencs de totes les edats. Durant els primers anys va anar evolucionant amb la creació de nous elements (personatges, músiques, etc) i la desaparició d'altres. No és fins l'any 1995 que adopta el nom de Terrazel; és a dir, amor o zel per la Terra. Els components més antics de El Terrazel són el cor de Llefres i el Malaganya (1990), i els Llambrants i el Llengot (1991). Paton Soler va composar les primeres músiques electròniques per a l'espectacle l'any 1991. El bestiari de foc es va completar amb l' Unicorn l'any 1993. L'any 1994 es va introduir l'acordió diatònic amb dos arranjaments de temes de Paton Soler, el Ball dels follets, per al nou grup dels Follets, i el Vals de Gegants. Amadeu Ferré va rebre l'encàrrec de construir els gegants La Mare Terra (1994) i El Sol (1995). L'any 1995 es completa la parella de gegants i apareix una nova comparsa de nans infantils, els Mesos de l'Any. Per a acompanyar els balls que formaran els entremesos es van constituir el primer grup de gralles i tabal, que interpretarien noves composicions com L'Obertura, El Galanteig i el Ball dels Mesos de l'Any. L'any 1996 s'hi va afegir un conjunt de sis capgrossos, les Al·legories del Paisatge. El primer guió escrit i estructurat de l'espectacle és de 1995. El Terrazel començava a ser una obra complexa: es van idear les prèvies dels Entremesos i el Carrer de Foc; incorporava un text inicial del poeta hortonenc Ricard Garcia; naixia el personatge del Buscarrons amb el seu clàssic discurs satíric; s'hi sumava el Correfoc. L'any 1997 es va fe una representació del Terrazel al Parc de la Ciutadella, ocasió que va servir per incorporar un nou personatge: Gaia, amb vestuari d'Amadeu Farré, coreografia de Núria Soler i música de Gerard Gual. Posteriorment s'hi va afegir música de José Luís Arguis i millores en el casc dels Llambrants, les ales de l' Unicorn, l'encesa elèctrica de les maces o la incorporació, el 2004, dels Arcans. | 41.4665200,1.8255800 | 401928 | 4591213 | 1990 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77625-foto-08222-119-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77625-foto-08222-119-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Fotos facilitades pel senyor Ramon Moix i Terrazel | 98 | 2116 | 4.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:27 | |||||||
| 77626 | Música del Terrazel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/musica-del-terrazel | TERRAZEL (2010). Terrazel, un projecte, una festa: vintè aniversari; dins Programa de Festa major de Sant Llorenç d'Hortons de 2010; pàgs. 13 a 18. | XX | El Terrazel és un espectacle de carrer d'arrel tradicional. La dramatització tracta el tema del perill que representa la contínua pressió humana sobre el medi ambient. Constitueix un dels actes centrals de la Festa Major de Sant Llorenç d'Hortons. Es representa el 10 d'agost a les 11 hores de la nit. Té quatre parts ben diferenciades: Els entremesos; el carrer de foc; l'espectacle i el correfoc. És un espectacle creat l'any 1990 amb diferents músiques incorporades que comença amb una obertura, que és un tema per a gralles creat per Paton Soler i el taller de músics del Terrazel, l'any 1995. El Vals dels gegants és un tema per a acordió diatònic de Paton Soler, l'any 1994. El Vall dels mesos o dels nans és un altre tema per a gralles i tabal del taller de músics, l'any 1995. El Galanteig és un tema per a gralles i tabal del taller de músics, també de l'any 1995. El ball de follets és un tema per a acordió diatònic creat per Paton Soler Les coreografies són de Neus Franci. | 08222-120 | Carrer Major, s/n i Plaça del Terrazel | Els seus orígens cal buscar-los en una reunió convocada per Rafel Capdevila, tinent d'alcalde, el gener de 1995 a l'Ajuntament, a unes quantes persones del municipi. El motiu era una 'Carta als reis' que un grup de joves havia adreçat al consistori reclamant actes dedicats a la joventut. Ramon Moix, que a l'any anterior havia participat de la Patum de Berga i va quedar impressionat per la seva força i intensitat, va proposar un espectacle amb el mateix esperit però amb un tema contemporani. L'objectiu era inaugurar el nou espectacle el 10 d'agost d'aquell mateix any, festivitat de Sant Llorenç i Festa Major del poble. Només es demanaven dues condicions indispensables: tenir una direcció artística per assegurar-ne la qualitat i que fos obert a la participació popular tant en la construcció d'elements com en la posada en escena. La direcció artística va anar a càrrec d'Amadeu Farré, figurista i escenògraf de Vilafranca del Penedès. La situació geogràfica de Sant Llorenç d'Hortons envoltat per les comarques més industrialitzades i urbanitzades de Barcelona i la sensibilitat social envers els temes mediambientals i paisatgístics, van determinar que el tema sobre el qual versaria l'espectacle fora l'ecologia i la defensa del medi ambient. Fruit de la voluntat de participació popular es va crear el Taller de Terrazel o Taller que entre 1990 i el 2000 va anar configurant els diversos aspectes de l'espectacle, des del vestuari, la creació de personatges, la música o la pirotècnia. Cada taller dirigit per especialistes però amb la participació voluntària de joves i hortonencs de totes les edats. Durant els primers anys va anar evolucionant amb la creació de nous elements (personatges, músiques, etc) i la desaparició d'altres. No és fins l'any 1995 que adopta el nom de Terrazel; és a dir, amor o zel per la Terra. Els components més antics de El Terrazel són el cor de Llefres i el Malaganya (1990), i els Llambrants i el Llengot (1991). Paton Soler va composar les primeres músiques electròniques per a l'espectacle l'any 1991. El bestiari de foc es va completar amb l' Unicorn l'any 1993. L'any 1994 es va introduir l'acordió diatònic amb dos arranjaments de temes de Paton Soler, el Ball dels follets, per al nou grup dels Follets, i el Vals de Gegants. Amadeu Ferré va rebre l'encàrrec de construir els gegants La Mare Terra (1994) i El Sol (1995). L'any 1995 es completa la parella de gegants i apareix una nova comparsa de nans infantils, els Mesos de l'Any. Per a acompanyar els balls que formaran els entremesos es van constituir el primer grup de gralles i tabal, que interpretarien noves composicions com L'Obertura, El Galanteig i el Ball dels Mesos de l'Any. L'any 1996 s'hi va afegir un conjunt de sis capgrossos, les Al·legories del Paisatge. El primer guió escrit i estructurat de l'espectacle és de 1995. El Terrazel començava a ser una obra complexa: es van idear les prèvies dels Entremesos i el Carrer de Foc; incorporava un text inicial del poeta hortonenc Ricard Garcia; naixia el personatge del Buscarrons amb el seu clàssic discurs satíric; s'hi sumava el Correfoc. L'any 1997 es va fe una representació del Terrazel al Parc de la Ciutadella, ocasió que va servir per incorporar un nou personatge: Gaia, amb vestuari d'Amadeu Farré, coreografia de Núria Soler i música de Gerard Gual. Posteriorment s'hi va afegir música de José Luís Arguis i millores en el casc dels Llambrants, les ales de l' Unicorn, l'encesa elèctrica de les maces o la incorporació, el 2004, dels Arcans. | 41.4679900,1.8246800 | 401855 | 4591377 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77626-foto-08222-120-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77626-foto-08222-120-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Neus Franci, Paton Soler i taller de músics de Terrazel | Fotografies facilitades per Terrazel i Ramon Moix | 98 | 62 | 4.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:27 | |||||||
| 77627 | Aqüeducte de Can Claramunt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aqueducte-de-can-claramunt | XVI-XVII | Ha caigut una part i la vegetació l'està malmetent | Aqüeducte situat en el Torrent de Can Pujades, entre Can Pujades i Can Claramunt, que conduïa l'aigua d'una casa a l'altre a través d'una canal que per salvar el desnivell del torrent es va fer passar per damunt una arcada. Aquesta arcada té una llargada d'uns sis metres amb les dovelles ben escairades i amb el parament de paredat antic, fet de pedres irregulars sense treballar i unides amb morter de calç. La part oest de l'arcada ha sofert desperfectes i per la part superior no arriba a l'altre costat del torrent. | 08222-121 | Torrent de Can Pujades | Aqüeducte inèdit situat entre Can Claramunt i Can Pujades. | 41.4669900,1.8033100 | 400069 | 4591291 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77627-foto-08222-121-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77627-foto-08222-121-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94 | 49 | 1.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:27 | |||||||||
| 77628 | Camí de la Roca o de Can Canyes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-la-roca-o-de-can-canyes | XIV-XX | Trams mig perdut, roderes reomplertes amb ciment | Es coneix actualment com a camí de Can Canyes, però també pel Camí de La Roca. Comença en el mateix centre de Sant Llorenç, des del carrer Major i es dirigeix en direcció est cap a Can canyes, que és la primera masia que es troba i de la que rep un dels seus noms. És un camí sense asfaltar. Més endavant hi ha el camí que mena a la masia de La Cova, en aquest trencall hi trobem una fita de delimitació de propietats. El camí continua en sentit est; el desnivell cada cop és més accentuat. En el punt de les coordenades x= 403052 i y= 4591145 cal girar cap al nord i deixar un camí que es dirigeix en una zona on hi ha un barri de cases disperses d'urbanització recent. A partir d'aquest tram, el pendent del camí és força pronunciat i aflora la roca natural, on l'acció dels carros ha deixat marcat les roderes de forma molt pronunciada. En algun sector arriba a tenir 40 cm de profunditat. L'amplada d les roderes també varia segons el punt entre 16 i els 40 cm d'amplada; la distància entre roderes oscil·la entre els 80 i els 110 cm. En alguns punts, sobretot a mesura que ens apropem al torrent, el camí actual segueix paral·lel al camí antic, fruit d'una ampliació que es va fer fa uns anys. En aquest punt el camí antic encara es pot veure sota la capa vegetal o sota les branques d'algun arbust. Quan arriba al torrent, s'uneix amb l'actual camí que va a Sant Joan Samora, asfaltat, i que passa per davant de la masia de La Pedrera. Però antigament enllaçava amb el torrent conegut com La Rierusa i continuava fins a Gelida. | 08222-122 | Al sud del terme municipal | Es tracta de l'antic camí que comunicava Sant Llorenç d'Hortons amb Gelida, passant per la Rierussa. Abans que es fes el camí del cementiri, que passava pel costat de Cal Baró, s'utilitzava en aquest primer tram aquest camí i connectava amb la Rierussa a l'alçada de La Pedrera, després el camí continuava pel torrent i passava per sota Cal Raimundet. En el cadastre també figura coma camí de La Pedrera. | 41.4665500,1.8390600 | 403054 | 4591201 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77628-foto-08222-122-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77628-foto-08222-122-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77628-foto-08222-122-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Part de la informació per elaborar aquesta fitxa ha estat facilitada oralment per Joan Esteve de al Fèlix i Francesc Urpí. | 94|98|85 | 49 | 1.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:27 | ||||||||
| 77629 | Camí de Can Font | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-can-font | XVII | Es tracta de l'antic camí que anava de Can Font de l'Alzinar fins al nucli de Sant Llorenç d'Hortons, abans de la construcció de la carretera de Gelida BV-2249. Actualment hi ha un accés directe des de la casa de Cal Font fins la carretera BV-2249 per un camí de terra, a 140 metres de la casa es bifurca un altre camí, d'uns 3 metres d'amplada, en direcció nord-oest, primer envoltat de vinya i camps de conreu. A 250 metres trobem una mica de bosc i el camí comença a baixar fins arribar a la carretera de Can Prats, actualment asfaltada. Antigament el camí seguia aquest traçat, ara modificat per noves promocions urbanístiques. | 08222-123 | Can Font de l'Alzinar | 41.4578900,1.8251000 | 401875 | 4590255 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77629-foto-08222-123-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77629-foto-08222-123-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94 | 49 | 1.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:27 | |||||||||||
| 77630 | Celler de Cal Ros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/celler-de-cal-ros | XVIII-XIX | Cal Ros és una casa de dos cossos d'amplada situada en el carrer Major de Sant Llorenç, just davant de les escoles. En el soterrani hi ha un celler de planta rectangular de 12'3 metres de llargada per 6 metres d'amplada i una alçada de 2'23 metres. En el mig hi ha una arcada de sustentació, feta de maons, amb volta catalana. Es tracta de tres arcs escarsers amb maons col·locats a llibret. El paviment és la roca natural i és irregular. Hi ha un pou d'aigua, com moltes cases del carrer, i una boixa que recollia el vi dels cups i d'aquí anava a les botes. | 08222-124 | Carrer Major, 17 | S'ha conservat la tradició oral que quan van fer les reformes de l'església, la terra de les obres es va extreure d'aquest celler. A mitjans del segle XIX es reunien aquí els Punxes, representants del sector conservador i afí a l'església del poble que utilitzaven aquesta casa com a lloc de trobada. | 41.4683900,1.8246900 | 401857 | 4591422 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77630-foto-08222-124-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77630-foto-08222-124-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77630-foto-08222-124-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:27 | ||||||||||
| 77631 | Cal Valls vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-valls-vell | BOSCH CASADEVALL, Josep (2008). La formació urbana d'Hortons; dins el Programa de Festa Major del 2008, ajuntament de Sant Llorenç d'Hortons, pàgs. 30 i 31. | XVIII | Casa de planta rectangular que consta de planta baixa, amb la coberta de teules àrabs a dues aigües, amb ràfec frontal i lateral i el carener paral·lel a la façana principal, que dona al carrer del Roser. Actualment s'utilitza de magatzem i garatge, però encara s'observa des del carrer la zona posterior dels cups i el carregador. La façana principal està arrebossada però la lateral que dona ala plaça Valls és vista. | 08222-125 | Carrer del Roser, 18 | És la casa més antiga del nucli urbà. Segons la memòria oral un dels treballadors de Ca l'Esteve de la Riera va rebre com a paga unes terres on s'hi va construir una casa: l'antiga casa de Can Valls. La família Valls, en un moment del segle XVIII promou pel seu compte el cens de noves cases entre mitgeres, que fou l'origen de l'actual barri del Roser. Aquests cens era com un lloguer a perpetuïtat que podia consistir en un pagament en diner o en espècies. | 41.4673700,1.8242100 | 401815 | 4591309 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77631-foto-08222-125-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77631-foto-08222-125-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:27 | |||||||||
| 77632 | Barraca de La Cova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-cova | XVIII-XIX | El sostre original de teules s'ha perdut | Barraca de vinya situada en un pendent prop del Camí de La Roca o de Can Canyes, pertanyent a la finca de La Cova, situada una mica més a ponent. Es tracta d'una barraca de planta quadrada (3'9 metres de costat), i una alçada des del carener de 2'65 m. La coberta era originàriament de teules àrabs a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. Actualment és de fibrociment, però conserva les bigues de fusta. Els paraments són de pedres irregulars de mida mitjana unides amb fang, tot i que tenen reparacions modernes fetes amb ciment. La porta d'accés està lleugerament desplaçada a l'esquerra i és amb llinda de fusta amb els brancals i el marxapeu de maons. Té una alçada de 1'75 metres i una amplada de 92 cm. El tirador és de ferro. L'interior hi havia una llar de foc de la que no es conserva el fumeral | 08222-126 | Camí de La Roca o de Can Canyes | Les barraques són molt característiques en zona de vinyes, però l'Alt Penedès no és una comarca que es caracteritzi per una tipologia particular de barques i tampoc per tenir-ne gran quantitats. L'orografia, tipologia del terreny i d'explotació de la terra potser no necessitava aquests tipus de construccions. | 41.4653100,1.8390700 | 403053 | 4591063 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77632-foto-08222-126-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77632-foto-08222-126-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77632-foto-08222-126-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | A la façana de llevant hi ha plantat un ametller. | 98|94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:27 | ||||||||
| 77633 | Façana pintada de Cal Piano | https://patrimonicultural.diba.cat/element/facana-pintada-de-cal-piano | ESTRAGUÉ CARRERAS, Alba (2009). L'aigua a Sant Llorenç d'Hortons. Les fonts, els pous i La Rierussa. Treball de recerca de 2n de Batxillerat de l'escola intermunicipal del Penedès. Inèdit | XX | Grafia molt esborrada | Cal Piano és una casa entre mitgeres del carrer principal de Sant Llorenç que durant molts anys hi havia una fonda on feien menjars per jornalers, treballadors, parcers, etc. Actualment ja no compleix aquesta funció, però a la façana encara es conserven restes de pintura de la grafia que anunciava 'CASA DE COMIDAS CAN PIANO'. Es tracta d'una casa força espaiosa i la planta baixa era el menjador i la cuina i la planta pis les estances de la família. | 08222-127 | Carrer Major, 19 | A mitjans del segle XIX es reunien aquí els Paelles, societat progressista del poble que utilitzaven la fonda com a lloc de trobada. L'amo actual és el net dels que tenien la fonda, on un home cec hi tocava el piano i l'acordió. | 41.4683100,1.8246800 | 401856 | 4591413 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77633-foto-08222-127-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77633-foto-08222-127-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Residencial | 2019-12-13 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Conserva el pou | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:27 | |||||||
| 77634 | Bassa Xica | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-xica | XIX-XX | Cobert de vegetació | La bassa Xica es diu així per contraposició a la Bassa Gran que està a poc més de 50 metres d'aquesta. Actualment no se'n veuen gaires restes ja que la cobreixen els esbarzers, però encara sobresurt alguna paret de pedra. | 08222-128 | Carrer del camí de Can Serra, s/n, a 100 metres de l'entrada de Can Serra | Estava alimentada per una deu d'aigua de més amunt i servia per regar els horts del voltant. | 41.4702200,1.8238600 | 401790 | 4591626 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77634-foto-08222-128-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77634-foto-08222-128-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:27 | |||||||||
| 77635 | Barraca de la vinya d'en Crestes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-vinya-den-crestes | XX | Esquerdes i pèrdua de l'arrebossat i de la pintura | Barraca de vinya situada en el marge d'una vinya damunt la timba del Torrent d'en Francisquet. És de planta rectangular ( 3'1 x 3'63 metres) i té una alçada màxima de 3'77 metres. La coberta és de teules àrabs a una vessant, decreixent en direcció nord, amb les bigues de fusta. Els paraments són de maó pla arrebossats. La façana principal, orientada a migdia, conserva algun rastre de pintura vermella. La seva composició és simètrica, amb la porta d'accés al centre, de llinda recta, però emmarcada amb una faixa feta de maons amb línies sinuoses a la part superior. En els angles e la façana també hi ha aquest recreixement fet amb maons. El coronament també és una composició simètrica amb un frontó sinuós. La porta és metàl·lica de 90 cm de llum i 1'92 d'alçada, amb forrellat de ferro. A l'interior encara conserva la llar de foc, de la que es veu per fora el fumeral, un banc adossat d'obra al costat i una prestatgeria de fusta. | 08222-129 | Pla d'en Crestes | Les barraques són molt característiques en zona de vinyes, però l'Alt Penedès no és una comarca que es caracteritzi per una tipologia particular de barques i tampoc per tenir-ne gran quantitats. L'orografia, tipologia del terreny i d'explotació de la terra potser no necessitava aquests tipus de construccions. | 41.4721900,1.8309800 | 402388 | 4591836 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77635-foto-08222-129-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77635-foto-08222-129-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:27 | |||||||||
| 77636 | Barraca de Cal Vicenç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-cal-vicenc | XX | Coberta de vegetació | Barraca de vinya de planta rectangular (3'6 x 4 metres), aixecada damunt d'una plataforma de formigó; amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia, amb les bigues de formigó. Els paraments són de maó sense arrebossar. La façana principal està totalment coberta d'esbarzers, però es veu la porta d'entrada que és metàl·lica. Per l'exterior es poden veure restes del fumeral, cosa que ens indica la presència d'una llar de foc a l'interior. | 08222-130 | Camí de Ca l'Esteve de la Riera | Les barraques són molt característiques en zona de vinyes, però l'Alt Penedès no és una comarca que es caracteritzi per una tipologia particular de barques i tampoc per tenir-ne gran quantitats. L'orografia, tipologia del terreny i d'explotació de la terra potser no necessitava aquests tipus de construccions. | 41.4761600,1.8254700 | 401934 | 4592283 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77636-foto-08222-130-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77636-foto-08222-130-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:27 | |||||||||
| 77637 | Barraca de la Vinya del Vallets | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-vinya-del-vallets | XX | Desapareguda | Era una barraca de vinya de planta rectangular (2'52 x 3 metres) i una alçada màxima de 2'9 metres; amb la coberta plana. Conservava el fumeral de la llar de foc. La façana principal, estava orientada a sud-est i tenia una composició peculiar ja que tenia un coronament amb frontó rodó i lka data de construcció (1915) al centre i la porta d'accés situada una mica a la dreta, descentrada. La porta era de llinda horitzontal, metàl·lica i amb una faixa de recreixement feta de maó arrebossat. En els angles de la façana també hi havia aquestes faixes de recreixement, molt semblants a les de la barraca de la Vinya d'en Crestes. Els paraments eren de maó arrebossats. L'any 2014 amb motiu d'una remoció de terrenys, es va enderrocar la barraca, que actualment no existeix. | 08222-131 | Vinya del Vallets, al Torrentfondo | La barraca actualment no existeix. Tot i això es manté la fotografia per deixar constància de com era aquest element. Les barraques són molt característiques en zona de vinyes, però l'Alt Penedès no és una comarca que es caracteritzi per una tipologia particular de barques i tampoc per tenir-ne gran quantitats. L'orografia, tipologia del terreny i d'explotació de la terra potser no necessitava aquests tipus de construccions. | 41.4758500,1.8205600 | 401523 | 4592254 | 1915 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77637-foto-08222-131-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77637-foto-08222-131-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart. OPC (modificació) | 98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:27 |
Estadístiques 2026
patrimonicultural
Mitjana 2026: 0,00 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc