Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 77690 | Ca l'Andreu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-landreu-11 | AJUNTAMENT DE SANT LLORENÇ D'HORTONS (2005). Catàleg de Masies i cases rurals; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Llorenç d'Hortons. | XIX-XX | Casa entre mitgeres que fa cantonada i és de planta rectangular que consta de planta baixa i pis, amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal que dóna a l'únic carrer d'aquest conjunt format per una filera de cases entre mitgeres a banda i banda. | 08222-164 | Vall del torrent de Can Francisquet | Casa construïda damunt una casa més antiga, en un carrer de cases entre mitgeres aixecat entre 1818 i 1891 com a conseqüència del desenvolupament de l'activitat agrícola. | 41.4715000,1.8337900 | 402621 | 4591757 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77690-foto-08222-164-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77690-foto-08222-164-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:27 | |||||||||
| 77691 | Cal Francisquet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-francisquet-0 | AJUNTAMENT DE SANT LLORENÇ D'HORTONS (2005). Catàleg de Masies i cases rurals; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Llorenç d'Hortons. | XIX-XX | Casa entre mitgeres que és de planta rectangular que consta de planta baixa i pis, amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal que dóna a l'únic carrer d'aquest conjunt format per una filera de cases entre mitgeres a banda i banda. Paraments llisos i arrebossats amb pigments de color teula fosc. | 08222-165 | Vall del torrent de Can Francisquet | Casa construïda damunt una casa més antiga, en un carrer de cases entre mitgeres aixecat entre 1818 i 1891 com a conseqüència del desenvolupament de l'activitat agrícola. | 41.4715900,1.8337000 | 402614 | 4591767 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77691-foto-08222-165-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77691-foto-08222-165-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:27 | |||||||||
| 77692 | Col·lecció municipal d'art | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-municipal-dart-2 | XX-XXI | La col·lecció municipal d'art està formada, bàsicament, per pintures de diferents tècniques: olis, aquarel·les o tècniques mixtes. És una petita col·lecció que s'ha anat formant a partir de concursos de pintura que s'organitzen periòdicament i donacions d'artistes locals com Soledad Macià, Jaume Farràs, Isabel Fuentes, Arras i Alibau, Alba Julià, Marta Vidal o Líria. També en formen part els dissenys originals guanyadors dels cartells de Festa Major | 08222-166 | Carrer Major, 36 | 41.4679700,1.8246000 | 401849 | 4591375 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77692-foto-08222-166-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77692-foto-08222-166-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 53 | 2.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:27 | |||||||||||
| 77693 | Rellotge de sol de Can Pujades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-pujades | AA.VV (1986). Sant Llorenç d'Hortons; dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya; l'Alt Penedès. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. AJUNTAMENT DE SANT LLORENÇ D'HORTONS (2005). Catàleg de Masies i cases rurals; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Llorenç d'Hortons. BOSCH CASADEVALL, Josep Maria (2009). Diccionari de els masies de Sant Llorenç d'Hortons (ss. XVI-XIX), dins Programa de Festa Major de Sant Llorenç d'Hortons de 2009, pàgs. 17 a 23. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol II l'Alt Penedès. Direcció General del Patrimoni Artístic de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pàgs. 124 a 133. ROVIRA TUBELLA, Ramon (1999). Unes primeres notes sobre les masies de la parròquia de Sant Joan Samora. Programa de Festa Major de Gelida o http://www.gelida.org/SLHortons/sjsamora.htm | XIX | Rellotge de sol, ubicat a la façana orientada a sud-est de Can Pujades. És del tipus vertical declinant i està policromat. Es troba pintat directament sobre la façana per sota del ràfec i és de planta quadricular. Els colors emprats són el groc pel fons i un grana envellit per realitzar el requadre de tancament del quadrant i el rellotge que consisteix en un disc solar pintat, de 10 centímetres de diàmetre a l'interior del qual s'hi ha dibuixat una sanefa consistent en un cercle groc pàl·lid de 5 mil·límetres de gruix decorat amb una corona solar en forma de quinze triangles de 4 mil·límetres de gruix. Les xifres representades són romanes. Estan repartides de la següent manera: les dotze del migdia al centre, les dues a la dreta i les sis a l'esquerra formant dos angles aguts a l'interior. El gnòmon és de vareta, de secció circular i no surt ben bé del centre del cercle solar sinó que està lleugerament desplaçat a la dreta. Està fixat al damunt de la línia horària que marca les sis. | 08222-167 | Can Pujades, a ponent del terme municipal, a tocar amb Sant Sadurní i Piera | Masia documentada l'any 1366 amb el nom de mas Garrigues. Jaume Gaià comprà el mas, l'any 1366, a Elisenda Castell. Angelina Gaià es casà amb Gaspar Galliners i la seva filla Antiga es casà amb Martí Codina, tot als voltants del segles XV al XVI. Amb el nom actual ja es coneix des del segle XVI (1587). L'any 1926, el propietari Joan Pujades Bosch, interposa un recurs contra la gent del Torrent Fondo per l'ús públic de la font de les Bruixes, el qual es resol amb sentència favorable als veïns. | 41.4665900,1.8051100 | 400219 | 4591244 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77693-foto-08222-167-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77693-foto-08222-167-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | No consta en l'inventari dels rellotges de sol dels Països Catalans de la Societat Catalana de Gnomònica. | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:27 | ||||||||
| 77694 | Alzina de Can Pujades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-can-pujades | BOLÒS, O.; VIGO, J.;MASALLES, R.M.; NINOT, J.M. (1993). Flora manual dels Països Catalans. Ed. Pòrtic. Barcelona MASCLANS, F. (1990). Guia per a conèixer els arbres. Ed. Montblanc-CEC. Barcelona MASCLANS, F. (1990). Guia per a conèixer els arbusts i les lianes. Ed. Montblanc-CEC. Barcelona PASCUAL, R. (1990). Guia dels arbres dels Països Catalans. Ed. Pòrtic. Barcelona PASCUAL, R. (1990). Guia dels arbustos dels Països Catalans. Ed. Pòrtic. Barcelona PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà de Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona. PHILIPS, Roger (1989). Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona. | L'alzina de Can Pujades, es troba situada a l'est de l'entrada principal del mas, a tocar del corriol que baixa fins a la bassa i el safareig. Pertany a l'espècie Quercus ilex ssp ballota, desproveïda de vegetació arbustiva i lianes. Mesura 13 metres d'alçada total x 16m de capçada mitjana x 3,65 m de volt de canó x 3,50 m de volt de soca. El tronc és molt curt; des de ran de terra fins a la creu mesura 45 cm d'alçada. La escorça és fosca i clivellada. Per sobre de la creu neixen cinc branques molt potents que van bifurcant i formant la brancada actual que dona forma a una capçada espessa on els branquillons més joves reposen al terra. Les fulles més tendres tenen un marge dentat i punxant. L'anvers és de color verd fosc i el revers blanc i pelut, sobretot a les fulles més velles. El fruit és el gla, amb les escames de la cúpula no punxants. L'alzina floreix als mesos d'abril - maig i les glans maduren al començament de la tardor. S'observen podes antigues de la brancada principal i algun tram de fusta morta, que no ha impedit el desenvolupament normal d'aquest arbre perennifoli. El creixement d'aquest espècimen i de l'espècie en general és molt lent, produint una fusta extremadament dura i compacta, molt apreciada per fer eines per treballar la terra i fusteria (boter, mestre d'aixa, fuster...). Les branques són molt apreciades com a combustible (ja sigui tallada naturalment o convertit en carbó vegetal) d'una qualitat excel·lent. | 08222-168 | Al costat de Can Pujades, a ponent del terme municipal | Segons la Sra. Palmira Piqué, antigament quan tenien la cort dels porcs, es collien els glans per donar-los de menjar que s'abocava juntament amb el ranxo per una mena d'embut fet de pedra i arrebossat ubicat a mà dreta sota la porxada del portal d'entrada que dóna accés al pati interior de la casa. | 41.4669800,1.8052900 | 400235 | 4591287 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77694-foto-08222-168-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77694-foto-08222-168-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Aquesta alzina centenària forma part d'un reducte d'alzinar que s'ha desenvolupat als voltants del mas, en les marjades poc aptes per l'agricultura, amb algun espècimen de pi blanc (Pinus halepensis). Durant el treball de camp s'ha pogut constatar a través dels rastres localitzats que el tram de Can Pujades, Can Claramunt, a tocar del torrent de Can Pujades és una zona de refugi i caça per a moltes espècies de fauna, el toixó (Meles meles), mostela (Mustela nivalis) guineu (Vulpes vulpes), porc senglar (Sus scrofa), ocells i aus rapinyaires. | 2151 | 5.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:27 | |||||||||||
| 77695 | Forn de Can Pujades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-can-pujades | XVI-XVII | Colgat | Forn de bòvila ubicat darrera la casa de Can Pujades, en un marge orientat al sud, a la part alta del qual hi ha una vinya i la part inferior són horts. Només es visible la façana on hi ha la boca de càrrega de la cambra de combustió. Al costat mateix hi ha les basses d'aigua provinent de la mina i la terrassa on ara hi ha els horts deu ser fruit de l'extracció d'argila per la construcció de teules i rajols de la casa. Pel que es veu de la façana sud del forn que fa 4'40 metres d'amplada i 3'40 d'alçada, tindria una planta quadrangular i està fet de maons plans. La boca de la cambra de combustió fa 1'63 d'amplada màxima visible i 1'06 metres d'alçada. Està feta amb arc de maons posats a sardinell. Està colgada i no es pot veure l'interior. La mestressa de la casa que fa més de 50 anys que hi viu, diu que sempre l'ha vist igual. La cambra de cocció i la graella no es poden veure perquè estan colgades de terra i no es pot saber el seu estat de conservació. | 08222-169 | Can Pujades | Can Pujades és una de els cases importants i amb més tradició de Sant Llorenç d'Hortons i, com totes, tenien el seu propi forn o rajoleria per fer els elements constructius de la casa com teules, maons, rajoles. Aquests forns eren propers a la casa i en llocs on hi havia argila, aigua i llenya. Preparaven tot el material durant l'hivern i els mesos de calor, entre maig i setembre, es dedicaven a la fabricació dels elements. | 41.4670400,1.8041200 | 400137 | 4591295 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77695-foto-08222-169-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77695-foto-08222-169-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:27 | |||||||||
| 77696 | Pollancre del Torrent de Can Pujades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pollancre-del-torrent-de-can-pujades | Pollancre de l'espècie Populus nigra que es troba situat al bell mig del torrent de Can Pujades, sota el salt d'aigua artificial, a 20 metres de la mina de Can Pujades i molt a prop de l'aqüeducte de Cal Claramunt. Es tracta d'un espècimen de grans dimensions, inclinat cap el vessant d'obaga del torrent, i forma part d'una petita pollancreda localitzada en aquest sector. Té una alçada de 25 x 4,70 m de volt de canó i 5,20 m de volt de soca. La capçada es ovoide, força ampla i irregular. El tronc, en el seu primer tram és completament boterut i desproveït de ramificacions com acostuma a passar amb aquesta espècie, malgrat se'n dedueixen les ferides deixades per impactes rebuts degut l'arrossegament de materials durant les crescudes d'aigua en èpoques plujoses. L'heura (Hedera helix) s'hi ha enganxat i puja tronc amunt. A uns dos metres d'alçada, el tronc comença a enlairar-se vigorós, amb les ramificacions principals obertes i robustes. Els branquillons són molt més flexibles, brillants i tenen un color que pot oscil·lar entre el marró groguenc i el gris verdós. L'escorça, en el tram baix és bruna i arrugada, amb ferides profundes i envellides. La part superior és més grisenca però força arrugada en el sentit longitudinal del tronc. Les fulles d'aquest arbre caducifoli són simples. El limbe és de color verd, té forma gairebé triangular i s'observa per les dues cares. El marge és translúcid i lleugerament serrat. La vegetació associada al pollancre és l'esbarzer (Rubus ulmifolius), l'esbarzer de riu o romeguera (Rubus caesius L.), l'heura (Hedera helix), l'esparreguera boscana (Asparagus acutifolius L.), la vidalba (Clematis vitalba) i el canyar (Arundo donax), que a diferència del canyís autòcton (Phargmites australis), va ser introduïda a Europa provinent d'Ásia. Com a vegetació arbòria propera hi ha pi blanc (Pinus halepensis), algun roure i alzina amb sotabosc ric en lianes. | 08222-170 | Torrent de Can Pujades, prop del camí de Can Claramunt | El pollancre és un arbre forani plantat el més sovint per l'home per aprofitar-ne la fusta o bé en menor quantitat plantats amb intencions reforestadores i que en trobar un ambient idoni han esdevingut subespontanis. | 41.4679900,1.8012600 | 399900 | 4591404 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77696-foto-08222-170-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77696-foto-08222-170-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La fusta del pollancre és de color groc molt clar, poc densa, tova i elàstica per la qual cosa és apreciada en la construcció de caixes d'embalar, palets, capses per a formatges, llumins, pasta de paper, escuradents, etc. | 2151 | 5.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:27 | ||||||||||||
| 77697 | Mina de Can Pujades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-de-can-pujades | XVIII-XIX | L'aigua està contaminada | La mina de Can Pujades es troba en el torrent que porta el mateix nom. Està construïda en un racó del marge format de conglomerats que dóna l'esquena al torrent, per sota del gual del torrent. S'hi accedeix per un corriol excavat en el marge. Actualment hi ha una porta de ferro amb cadenat d' 1,50 m d'alçada i 60 cm d'amplada, collada al damunt d'una estructura de ciment que reforça el marge. Per la part superior de l'arrebossat hi surt un tub de plàstic de color negre que canalitza l'aigua i la condueix, torrent avall, fins a la bassa i el safareig de Can Pujades. No es pot accedir al seu interior, però gràcies a fonts orals dels Sr. Joan Esteve de Cal Fèlix i el Sr. Francesc Urpí sabem que està construïda seguint el procediment tradicional, amb l'escoda i extracció manual de terres, amb una alçada que oscil·la entre 1,30 i 1,40 m i una amplada de 60 cm màxim amb el sostre parcialment arrodonit. La vegetació arbòria propera a la mina és un alzinar mixt amb bosc de ribera, roure i pi blanc, i sotabosc ric en esbarzer (Rubus ulmifolius), esbarzer de riu o romeguera (Rubus caesius L.), heura (Hedera helix), esparreguera boscana (Asparagus acutifolius L.), vidalba (Clematis vitalba), lleteresa de bosc (Euphorbia amugdaloides), cua de cavall (Equisetum arvense) i canyar (Arundo donax). Antigament l'aigua d'aquesta mina es repartia entre Can Pujades i Can Claramunt dels tres trulls. Per salvar el desnivell del torrent, ja que la mina resta a l'esquerra de la llera, s'hi havia construït un aqüeducte, que encara es conserva en la seva major part, però que està inutilitzat. | 08222-171 | Torrent de Can Pujades | Les mines de captació d'aigües per a ús particular acostumen a tenir poc recorregut, recollint l'aigua de les petites torrenteres i rieres més properes, però si es dona el cas de que hi ha varies propietats, com és el cas de Can Pujades i Can Claramunt, el seu recorregut podia ser molt més llarg.Des de temps antics, el principi de la construcció d'una mina es basava en la localització de l'aigua, que normalment era feta per un saurí. Després, els minaires o pouers obrien un pou de prova fins a trobar la deu d'aigua. Aquest quedava inundat i era l'últim a ser connectat amb la resta de la galeria. Un cop realitzat aquest primer pas es decidia el traçat en superfície per on s'hauria d'anar excavant la mina i els pous de pas que servirien per injectar aire i permetre respirar als minaires així com extreure els cabassos de terra, pedra o sauló. Cada trenta metres el miner excavava un pou utilitzant la perpalina lligada a una corda que passada per la politja de la càbria i deixava caure des d'una certa alçada. Regularment baixava al pou excavat amb el cabàs, l'escoda i l'aixada per acabar-lo de retallar de forma que pogués passar una persona. La construcció de la galeria es podia fer des dues maneres. La primera d'elles obrint dos pous verticals i començar a excavar per banda i banda fins a retrobar-se. La segona, construint a partir d'un pou, una galeria anomenada de rata per on només hi podia passar el minaire cavant a quatre grapes fins que trobés el següent pou. Un cop localitzat, es procedia a engrandir donant-li el pendent i les dimensions desitjades. Normalment tenen unes mides sensiblement antropomòrfiques (oscil·len entre 60 a 80 cm d'amplada per 130 a 180 cm d'alçada).Per poder tenir claror, es cavava un petit nínxol en diferents punts de la galeria per posar-hi una llàntia d'oli. Els llums de petroli i més tard de carbur s'evitaven a l'hora d'excavar i es deixaven per a les tasques de manteniment posteriors ja que desprenien més gasos que no pas la llàntia. Un cop finalitzada l'obra, la galeria es connectava al pou primigeni i l'aigua ja estava llesta per circular a través d'una canaleta, una canonada, canaleta semicircular, etc. Els pous de pas o de buidatge es tapaven deixant-hi uns traus diametralment oposats i intercalats a les parets per permetre baixar i pujar. Al damunt s'enrasava fins a trobar el perfil natural del terreny. | 41.4682200,1.8010600 | 399883 | 4591430 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77697-foto-08222-171-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77697-foto-08222-171-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77697-foto-08222-171-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|94 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:27 | |||||||||
| 77698 | Pica 1 de la vinya de cal Fèlix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pica-1-de-la-vinya-de-cal-felix | XIX | En desús, i la pica està fragmentada. | Estructura formada per una pica i un dipòsit o cisterna d'aigua destinada a la fabricació del 'caldo bordolés' (boullie bordelaise), i que es feia barrejant aigua i calç amb sulfat de coure per sulfatar la vinya. La pica està feta de maons posats en pla i sense arrebossar a l'exterior, però si a l'interior, per tal d'impermeabilitzar-la. És de planta rectangular (1 x 0'8 m). La seva profunditat és de 70 o 80 cm. A la part interior s'observa les restes de color verdós característic de la barreja. El dipòsit, que està al seu costat, servia per recollir l'aigua de la pluja. És cilíndric i fet de rajols de ceràmica. El diàmetre és d'1'75 metres. La profunditat s'apropa al 2 metres. A la part superior hi havia un petit forat per on entrava l'aigua amb un petit fragment ceràmic que servia per impedir al màxim el pas de sorra i restes vegetals. | 08222-172 | Vinya de Cal Fèlix; prop del camí vell de Sant Sadurní | Es coneix amb el nom de Vinya de Cal Fèlix perquè la cuidaven la família de Cal Fèlix de Sant Llorenç, tot i que era propietat de Can Font de l'Alzinar. Quan els de Cal Fèlix van comprar la Vinya del Mas Salom, van deixar aquesta i, des de llavores, ja no s'ha conreat més. | 41.4594900,1.8229300 | 401696 | 4590435 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77698-foto-08222-172-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77698-foto-08222-172-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Quan es sulfatava una vinya es feia a peu i amb la sulfatadora, amb una capacitat màxima de 20 litres, penjada a l'esquena. Per aquest motiu era usual que en una mateixa vinya existissin diverses piques com aquesta, per tal de no fer més feixuga la tasca del pagès. | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:27 | ||||||||
| 77699 | Pont de cal Fèlix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-cal-felix | Pont d'una sola arcada construït per evitar el desnivell dels torrents de Can Mus i de Cal Santjust Vell que es troben en aquest punt. El pont està en el camí de Sant Llorenç a Sant Sadurní. Està fet de maons i arrebossat de ciment. | 08222-173 | Camí de Sant Sadurní | L'alçada originària de l'arcada del pont permetia el pas d'una tartana de vela. Actualment només hi ha un metre en el punt més alt. | 41.4591300,1.8222700 | 401641 | 4590396 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77699-foto-08222-173-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77699-foto-08222-173-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 49 | 1.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:27 | |||||||||||
| 77700 | Pica 2 de la vinya de cal Fèlix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pica-2-de-la-vinya-de-cal-felix | XIX | Sense ús i inutilitzades | Estructura formada per dues piques i un dipòsit o cisterna d'aigua destinada a la fabricació del 'caldo bordolés' (boullie bordelaise), i que es feia barrejant aigua i calç amb sulfat de coure per sulfatar la vinya. Les piques estan fetes una de maons posats en pla i l'altra de totxo (més moderna) i sense arrebossar a l'exterior, però si a l'interior, per tal d'impermeabilitzar-les. Són de planta quadrada, amb 68 centímetres de costat. La seva profunditat és de 70 cm. A la part interior s'observa les restes de color verdós característic de la barreja. El dipòsit, que està al seu costat, servia per recollir l'aigua de la pluja. És troncocònic i fet de rajols de ceràmica. El diàmetre de la boca és de 60 cm. A la part superior hi ha un petit forat per on entrava l'aigua amb un petit fragment ceràmic que servia per impedir al màxim el pas de sorra i restes vegetals. Actualment està plena d'aigua. Hi ha una tapa de ciment i per encabir-la li han fet un marc de 80 cm de costat. | 08222-174 | Vinya de Cal Fèlix; prop del camí vell de Sant Sadurní | Es coneix amb el nom de Vinya de Cal Fèlix perquè la cuidaven la família de Cal Fèlix de Sant Llorenç, tot i que era propietat de Can Font de l'Alzinar. Quan els de Cal Fèlix van comprar la Vinya del Mas Salom, van deixar aquesta i, des de llavores, ja no s'ha conreat més. | 41.4600600,1.8233600 | 401733 | 4590498 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77700-foto-08222-174-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77700-foto-08222-174-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Quan es sulfatava una vinya es feia a peu i amb la sulfatadora, amb una capacitat màxima de 20 litres, penjada a l'esquena. Per aquest motiu era usual que en una mateixa vinya existissin diverses piques com aquesta, per tal de no fer més feixuga la tasca del pagès. | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:27 | ||||||||
| 77701 | Pica del Mas Salom | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pica-del-mas-salom | XIX | En desús i mig colgada | Estructura formada per una pica i un dipòsit o cisterna d'aigua destinada a la fabricació del 'caldo bordolés' (boullie bordelaise), i que es feia barrejant aigua i calç amb sulfat de coure per sulfatar la vinya. La pica està feta de maons posats en pla i sense arrebossar a l'exterior, però si a l'interior, per tal d'impermeabilitzar-la. És de planta quadrada, amb 70 centímetres de costat. La seva profunditat també és de 70 cm. A la part interior s'observa les restes de color verdós característic de la barreja. El dipòsit, que està al seu costat, servia per recollir l'aigua de la pluja. És troncocònic i fet de rajols de ceràmica. El diàmetre de la boca és de 53 cm. A la part superior hi ha un petit forat per on entrava l'aigua amb un petit fragment ceràmic que servia per impedir al màxim el pas de sorra i restes vegetals. Actualment està mig colgat de terra a l'interior. | 08222-175 | Vinya del Mas Salom | Aquesta vinya pertany a la família Esteve de Cal Fèlix des de l'any 2000, quan la van comprar als propietaris de Can Font de l'Alzina. La família Esteve havien estat parcers d'aquesta vinya tota la vida. Conserven un contracte de parceria del segle XIX. Els límits de la vinya són el Torrent de Can Farreguet i el Torrent de Cal Santjust Vell. Antigament s'aixecava el Mas Salom, actualment desaparegut. Només els més vells en recorden alguna paret solitària enmig del seu abandonament. L'era de rajols s'amaga sota els camins que menen a la barraca. Actualment caçadors i els propietaris intenten recuperar la memòria d'aquesta masia a través de la restauració del topònim. Els ceps actuals es van començar a emparrar l'any 1992, començant per la part més alta, fins arribar a la cota més baixa, propera al Torrent de Cal Santjust vell. Són de la varietat moscatell d'Alexandria. També hi han plantat arbres fruiters: presseguers, pruneres i pomeres. Les pomeres són de tres varietats autòctones; la manyaga, la delciri i la cumosa. Al costat del pou hi ha un cep de la varietat de Sant Jaume, que diu la memòria oral que ja hi era abans de la fil·loxera i que es caracteritza per poder-se collir el seu raïm per Sant Jaume. | 41.4614800,1.8188800 | 401361 | 4590661 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77701-foto-08222-175-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77701-foto-08222-175-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Quan es sulfatava una vinya es feia a peu i amb la sulfatadora, amb una capacitat màxima de 20 litres, penjada a l'esquena. Per aquest motiu era usual que en una mateixa vinya existissin diverses piques com aquesta, per tal de no fer més feixuga la tasca del pagès. | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:27 | ||||||||
| 77703 | Barraca de vinya del Mas Salom | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-del-mas-salom | XIX | Barraca de vinya de planta quadrangular (3'6 x 3 metres i 1'97 metres d'alçada màxima ) feta de pedres unides amb fang. El gruix de les parets oscil·la entre els 30 i 40 cm. La coberta és a una sola vessant, actualment de fibrociment, però havia estat feta amb teules àrabs. Encara conserva quatre bigues de fusta de pi blanc i les llates. L'accés està a la façana de migdia; té una amplada d'1'80 metres i una alçada d'1'62 metres, abans era més estreta però el senyor Fèlix Esteve la va engrandir per entrar-hi l'arada. No conserva porta. El sòl de l'interior és de terra trepitjada. El parament exterior està escardejat amb ciment, però a l'interior encara s'observa l'arrebossat amb argila i restes del pòsit sobrant de la barreja de calç i sulfat de coure. | 08222-177 | Vinya del Mas Salom | Aquesta vinya pertany a la família Esteve de Cal Fèlix des de l'any 2000, quan la van comprar als propietaris de Can Font de l'Alzina. La família Esteve havien estat parcers d'aquesta vinya tota la vida. Conserven un contracte de parceria del segle XIX. Els límits de la vinya són el Torrent de Can Ferreguet i el Torrent de Cal Santjust Vell. Antigament s'aixecava el Mas Salom, actualment desaparegut. Només els més vells en recorden alguna paret solitària enmig del seu abandonament. L'era de rajols s'amaga sota els camins que menen a la barraca. Actualment caçadors i els propietaris intenten recuperar la memòria d'aquesta masia a través de la restauració del topònim. Els ceps actuals es van començar a emparrar l'any 1992, començant per la part més alta, fins arribar a la cota més baixa, propera al Torrent de Cal Santjust vell. Són de la varietat moscatell d'Alexandria. També hi han plantat arbres fruiters: presseguers, pruneres i pomeres. Les pomeres són de tres varietats autòctones; la manyaga, la delciri i la cumosa. Al costat del pou hi ha un cep de la varietat de Sant Jaume, que diu la memòria oral que ja hi era abans de la fil·loxera i que es caracteritza per poder-se collir el seu raïm per Sant Jaume. | 41.4621100,1.8202600 | 401477 | 4590729 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77703-foto-08222-177-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77703-foto-08222-177-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Informació oral facilitada per Joan Esteve de Cal Fèlix | 98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:27 | |||||||||
| 77704 | Rellotge de sol de ca l'Esteve de la Riera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-ca-lesteve-de-la-riera | Arxiu municipal de Sant Llorenç d Hortons. Fons Ca l'Esteve de la Riera, des de 1603 fins a 1903. | XX | Rellotge de sol del tipus vertical declinant, amb orientació sud-oest, localitzat a la façana principal de l'antic porxo de ca l'Esteve de la Riera. Es tracta d'un rellotge ornamental pintat amb diferents tonalitats blaves. La seva forma és quadrangular, amb una sanefa esgrafiada a base de motius vegetals i florals. A les verticals s'hi ha pintat fulles de vinya i grapes de raïm i a les quatre cantoneres una liana autòctona, florida, la vidalba (Clematis vitalba). Pel que fa a les sanefes horitzontals, a la superior s'hi observa a més a més de les fulles de la liana, dos estels de vuit puntes i a la inferior la data '1515-1991'. A l'interior de la sanefa quadrada, una gran circumferència emmarcada a cada escaire per una flor de vidalba mostrant tres pètals i dos estams. En aquest cercle s'hi ha representat els punts cardinals en català i el tram final de les línies horàries. El gnòmon és una vareta de ferro que surt d'un cercle que consisteix en dues circumferències blaves i una de blanca amb les aspes d'un molí pintades en color blau més fosc. Està posicionat damunt de la campana que marca l'hora de l' Àngelus. Per sota d'aquest cercle un el receptacle floral, d'on neixen les línies horàries. Les hores es troben pintades en xifres àrabs i repartides de la següent manera: a l'esquerra de l' Àngelus, les franges horàries de les 12h, 11h i 10h. A la dreta, hi ha sis franges horàries (la que marca la una de la tarda no està representada en xifres ja que hi ha una part de la campana que marca l' Àngelus); a continuació hi ha representades les xifres des de les 2h fins a les 6h. | 08222-178 | Ca l'Esteve de la Riera | Aquest rellotge el va fer pintar el senyor Manel Esteve l'any 1991. Va fer posar la data de 1515 perquè en aquell moment el document més antic que es coneixia de la casa era d'aquesta data. Però poc després de fer-se el rellotge es va descobrir un document de l'any 1380. | 41.4804000,1.8248700 | 401890 | 4592755 | 1991 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77704-foto-08222-178-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77704-foto-08222-178-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | No consta en l'inventari dels rellotges de sol dels Països Catalans de la Societat Catalana de Gnomònica. | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:27 | |||||||
| 77706 | Cal Ferreguet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ferreguet | XVIII-XIX | Antiga masia de planta rectangular que consta de planta baixa i pis, amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migdia. Els paraments són llisos arrebossats i pintats de blanc. Tenia algun edifici annex antic, com els estables reconvertits en lavabos. És una construcció de caràcter molt popular on no sobresurt cap element arquitectònic i que s'ha reformat per adequar-hi un club privat. A la seva dreta s'hi va afegir un edifici que a la planta pis són les oficines del club i a la planta baixa el local social polivalent, que serveix de bar, sala de festes, de reunions, etc. | 08222-180 | A ponent del nucli urbà i per sobre la Vinya del Mas Salom | En els terrenys de Can Ferreguet s'hi va instal·lar un càmping privat de caravanes als anys 70, el projecte comença l'any 1976 i tres anys més tard comença la seva instal·lació tot i les critiques veïnals als seu projecte. | 41.4645500,1.8142800 | 400982 | 4591007 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77706-foto-08222-180-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77706-foto-08222-180-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77706-foto-08222-180-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:27 | ||||||||||
| 77707 | Fita dels Tres termes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-dels-tres-termes-1 | XIX | Fita de pedra local de base quadrangular que posteriorment es converteix en triangular que delimita el terme municipal de Sant Llorenç d'Hortons, Sant Sadurní d'Anoia i Piera. La base de la fita de 78 cm d'alçada és de secció quadrada de 32 centímetres de costat. A partir d'aquesta alçada té una alçada de 22 centímetres de secció triangular, fent coincidir dos vèrtex de la secció triangular amb dos angles de la secció quadrangular. En cada costat del tram triangular hi ha inscrit el nom del municipi que li pertany aquell costat. | 08222-181 | Alts del Portell, limita amb tres municipis | La seva cronologia hauria de correspondre com a molt antic a la formació com a municipi de Sant Llorenç d'Hortons, que abans formava part de Gelida; i sabem que san Llorenç d'Hortons és municipi independent des de l'any 1818. | 41.4669300,1.7980900 | 399633 | 4591290 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77707-foto-08222-181-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77707-foto-08222-181-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La peça de terra on es troba aquesta fita havia estat fins fa poc de Can Claramunt dels Tres Trulls, però recentment s'ha venut i ha estat objecte d'anivellament. | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:27 | |||||||||
| 77709 | Talús de Can Raimundet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/talus-de-can-raimundet | CASANOVAS CLADELLAS,M.L et al. (1972) Contribución al estudio del Mioceno del Penedès ( sector Gelida) . Acta Geológica Hispánica t.VIII,n.5 pág. 143-148 MARTIN CLOSAS, Carles (2012). L'última glaciació a Sant Llorenç d'Hortons; dins el programa de Festa Major de 2012. Sant Llorenç d'Hortons, pàgs. 24 a 28. RIUS FONT, Lluís ( 2007). La història més bella de Sant Llorenç d'Hortons. Programa de Festa Major. RIUS, Lluís i MAURI, Alfred (2007). Un viatge submarí per l'Alt Penedès: Amics dels Parcs Naturals, núm. 10, febrer de 2007. Àrea d'Espais Naturals de la Diputació de Barcelona, pàgs. 14- 19. RIUS FONT, Lluís ( 2009) Una capbussada pel paisatge. Programa de Festa Major de Gelida. | Al peu de la masia de Can Raimundet, a la llera de la Rierussa, s'observa un talús, com a testimoni geològic únic ,a la conca penedesenca, de la retirada de les aigües marines o transgressió marina succeïda en el Miocè inferior, entre els 16 i 14 milions d'anys. En el tram baix del talús es poden veure les traces d'un entorn propi dels sediments de zones de fondària d'aquest antic mar, ric en llims i argiles i de coloració blava. Mentre que en el tram alt hi trobem elements detritus propis de zones de planures submergides, com en els deltes i estuaris actuals. Podem observar sediments rics amb llims, intercalats amb dipòsits de graves i conglomerats d'un color ocre, testimonis d'un ambient de planura costanera. Aquest registre geològic ha estat estudi de nombrosos treballs geològics per interpretar el paisatge i les diferents pulsacions marines penedesenques. | 08222-183 | La Rierussa a l'alçada de Can Raimundet | La depressió de les comarques del Vallès i del Penedès es forma fa uns 30 milions d'anys quan es produeix una important fractura de l'escorça terrestre, que comença al sud de la Península Ibèrica i s'estén a través de la mediterrània occidental des del sud-est de França (Vall del Rhone) fins arribar a l'Alemanya occidental (conca del Rhin). Aquest procés d'enfonsament de l'escorça s'anomena rifting i és similar al que passa encara avui i que es va iniciar fa quatre milions d'anys separant el continent africà de la Península aràbiga, creant un nou espai ocupat pel Mar Roig. En el cas europeu, es va avortar,però restaren seqüeles geològiques que encara es poden observar avui. El Vallès-Penedès constitueix una estreta fossa tectònica de direcció sud-oest / nord-est; una depressió marginal d'aquesta gran esquerda del Mediterrani, seguint un conjunt de falles en el terreny. Té una longitud de 100 Km i una amplada màxima de 15 m i s'estén paral·lela a la línia de costa encaixada per les serralades del Litoral i Prelitoral. L'enfonsament de la conca penedesenca va ser un procés asimètric. Es poden diferenciar tres episodis: un primer període de drenatge de terres que ompliren la vall durant el Miocè inferior (entre 23 i 16 milions d'anys); un segon període anomenat el Complex marí i de transició que es caracteritza pels materials dipositats durant les transgressions i regressions de les aigües (entre els 16 i els 14 milions d'anys); la darrera fase es produeix entre els 14 i els 6 milions d'anys, es tracta d'una nova etapa continental quan els darrers drenatges omplen la vall. | 41.4619500,1.8553400 | 404407 | 4590672 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77709-foto-08222-183-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77709-foto-08222-183-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Indrets com la Pedrera i Can Raimundet podem observar almenys dues pulsacions marines, d'un entorn de badia, ric en llims i argiles de coloració blava passem a una sequència de coloració ocre, ric en llims ,grave i conglomerats, testimonis d'un ambient de planura submergides tipus delta o estuari. | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:27 | |||||||||||
| 77710 | Col·lecció paleontològica procedent de Sant Llorenç d'Hortons de Vinseum | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-paleontologica-procedent-de-sant-llorenc-dhortons-de-vinseum | El fons paleontològic procedent de sant Llorenç d'Hortons de l'actual museu de Vilafranca del Penedès (VINSEUM) està format per diverses col·leccions de fòssils del Miocè procedent de diversos jaciments paleontològics sense determinar. Les fonts d'ingrés de les peces són diverses: Mossèn Lluís Via entre els anys 40 i 70 del segle passat, Rossend Olivella, la dècada dels 80, Jordi Plans, any 70 i Anton Moreno, a principis del present segle (2002-03). Altres peces consten com a font d'ingrés desconeguda, però molt probablement venen de prospeccions de Mn. Via o Rossend Olivella. Cal destacar els fòssils localitzats al jaciment de la Ctra. Sant Sadurní. Km 5,4: Ostrea (cota 6205, Lamelibranquis (c. 1082), Mytilus (c. 1086), Erassostrea gryphoides (c. 6226). Del jaciment de la Beguda Alta : Glycimeris sp. (c.6201), Rhinoceros (c. 1803). Del jaciment de Can Font (Riera): Pinnixa (Palaeopinixa) mytilicola (c. 3043). De varis jaciments indeterminats localitzats entre Sant Joan Samora, La Pedrera i Can Bach: Angulus sp. (c. 1049), Mytilus sp. (c. 1086), Venus sp. (c. 1111, Panope sp. (c. 1093), Tellina sp (c. 1104), Anomia ephippium (c. 6194), Cardium sp (c. 1056), Cardium hyans (c. 1057), Conos (Lithoconus) bergandi (c. 972). Del del jaciment de La Pedrera: plantes (fanerògames) (c. 4053), terres amb micro fòssils (micromoluscs, foraminífers) (c. 3080 i 3079), Lumaquela miocènica (c. 3129), vertebra de peix (c. 3202), Ditrupa cornea (c. 965), Lamelibranquis (c.1082), Barbatia láctea (c.1054), Tellina sp. (c. 1102), Neopiemondonte squarrosa (c. 6215), Trigonostoma scrobiculatum, Melogena cornuta, Tibia dentata Lordariensis i Pirenella picta mitralis, Pirenella gambitzensis, Turris rotata (c.1036), Natica millepunetata (c.1013), Phos polygonus (c.1025),etc. Del jaciment del Torrentfondo i La Riererusa : Tellina sp. (c. 1102), Lutraria sp (c.1078), Venus sp. (c.1111), Mactra (c. 1083), Tellina sp. (c.1104), Helix (c.1009). També consta una fitxa amb varis indrets indeterminats del municipi on s'ha localitzat Parascutella, Litodomus, Ostrea (c. 6217), Lamelibranquis (c.6082) i Lembulus pella(c.6117). Finalment, del jaciment de La Pedrera destaquen el Striarca láctea (c.1108), diversos bibalbs (c.1055), Lepton squamosum (c. 6117), Anadara buronica, Caricorbula revoluta c. 1054), etc. | 08222-184 | Sant Llorenç d'Hortons | La I Exposició d'Art del Penedès, celebrada a Vilafranca l'any 1926, fou una fita molt important pel futur cultural de la població i el seu museu. El pare Martí Grivé i la seva arribada al Col·legi de Sant Ramon de Penyafort, foren l'empenta definitiva. Va formar una col·lecció de fòssils i minerals de la comarca i s'interessà per l'arqueologia. Creà dins el col·legi el Museu Olèrdola, arrel del descobriment d'una sitja. L'any 1934 es va constituir una comissió mixta entre l'Ajuntament i el museu i es va obtenir un local cèntric, al costat de l'antic convent de Trinitaris. Mossèn Trens fou l'encarregat de muntar el primer museu. Aquella iniciativa havia de dur a la constitució, el 14 d'agost de 1935, del primer patronat del Museu de Vilafranca, presidit per l'alcalde de la vila. Finalment, el 26 de gener de 1936 fou comprat l'edifici ocupat per la taverna de Cal Noi Noi, antic palau reial del segle XII, que esdevindria la primera seu pròpia del Museu. Per mediació de Mn. Trens, el comitè executiu de la I Exposición y Feria Oficial de la Viña y del Vino costejà una exposició arqueològica del vi, inaugurada al Museu en ocasió del certamen celebrat a Vilafranca l'estiu de 1943. En ella s'hi mostraren materials des de l'època dels ibers i fins el segle XIX. La mostra es completava amb l'exposició 'El vino en las artes plásticas' i amb els diorames sobre la història del vi, obra dels pessebristes Campllonch i Albornà, segons un disseny de Lluís Maria Güell i amb la coordinació del pintor local Pau Boada. Poc després, la junta directiva decidí convertir l'exposició en una secció permanent d'arqueologia del vi, que més tard esdevindria el Museu del Vi, amb afegits posteriors. L'any 1944 s'inaugurava el primer museu del vi de l'Estat espanyol. A partir de la dècada dels seixanta, l' ingrés de grans donacions van generar un fort impuls al Museu, que va veure ampliades les seves dependències amb l'objectiu d'adequar el patrimoni adquirit en noves sales d'exposició. Als anys setanta, el Museu inauguraria successivament les sales d'exposició de les noves col·leccions que marcarien els darrers trenta anys de la seva història: la col·lecció ornitològica del Penedès, del Sr. Pere Mestre Raventós; la col·lecció d'art i mobiliari del Sr. Antoni Pladellorens; la col·lecció d'art de Mossèn Trens; la col·lecció de ceràmica de Mossèn Bonet i l'ampliació de les col·leccions arqueològiques amb la tasca de Pere Giró. L'any 2000, es crea l'entitat Museu de Vilafranca - Museu del Vi, Fundació Privada, gràcies a la col·laboració entre l'Ajuntament de Vilafranca i la Caixa d'Estalvis del Penedès, ara Banc de Sabadell. Amb això, el Museu enceta una nova etapa que l'ha de conduir a la renovació dels seus espais per tal d'equiparar-lo als Museus del segle XXI. | 41.4678600,1.8245200 | 401842 | 4591363 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Restringit | Bo | Legal i física | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La col·lecció paleontològica de VINSEUM és molt important perquè està formada amb holotips, fòssils originals que serveixen de referència mundial. | 53 | 2.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:27 | |||||||||||||
| 77711 | Col·lecció paleontològica procedent de Sant Llorenç d'Hortons del Museu del seminari Conciliar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-paleontologica-procedent-de-sant-llorenc-dhortons-del-museu-del-seminari | <p>ABAT, ANTONI (2000). Museu Geològic del Seminari de Barcelona. Sala Cardenal Carles. Curs 2000-2001, dins Butlletí Informatiu, núm.1. CALZADA RADIA, Mn. S.; CASANOVAS CLADELLAS, Mª.L.; SANTAFÉ LLOPIS, J.V. (1972). Contribución al estudio del Mioceno del Penedès (sector Gelida). Publicat dins Acta Geológica Hispànica. Institut Nacional de Geologia, C.S.I.C. Año VII, núm.5. pàgs. 143 a 148. Septiembre - Octubre. NICOLAU, Mn. Francesc (2000). 125 anys d'activitats al Museu Geològic del Seminari de Barcelona, dins la revista. Batalleria núm. 9, pàgs. 43 a 47.</p> | <p>El fons paleontològic de l'actual museu està format per diverses col·leccions de minerals, roques i fòssils faunístics i vegetals (uns 70.000) que van des de l'era primària fins al quaternari. El museu destaca per la col·lecció paleontològica especialitzada en fauna invertebrada. També té una biblioteca especialitzada amb 13.000 obres, un laboratori i un arxiu històric obert als investigadors d'arreu del món on s'hi pot consultar el fons Almera, el fons Vidal, Font i Faura, Bataller, Candel Solé Sabarís, Lluís Via. Pel que fa referència al municipi de Sant Llorenç d'Hortons s'hi guarden fòssils del Miocè procedent de diversos jaciments paleontològics. Cal destacar els fòssils localitzats al jaciment de la Ctra. Sant Sadurní. Km 5,4: Ostrea (cota 6205, Lamelibranquis (c. 1082), Mytilus (c. 1086), Erassostrea gryphoides (c. 6226). Del jaciment de la Beguda Alta : Glycimeris sp. (c.6201), Rhinoceros (c. 1803). Del jaciment de Can Font (Riera): Pinnixa (Palaeopinixa) mytilicola (c. 3043). De varis jaciments indeterminats localitzats entre Sant Joan Samora, La Pedrera i Can Bach: Angulus sp. (c. 1049), Mytilus sp. (c. 1086), Venus sp. (c. 1111, Panope sp. (c. 1093), Tellina sp (c. 1104), Anomia ephippium (c. 6194), Cardium sp (c. 1056), Cardium hyans (c. 1057), Conos (Lithoconus) bergandi (c. 972). Del del jaciment de La Pedrera: plantes (fanerògames) (c. 4053), terres amb microfòssils (micromoluscs, foraminífers) (c. 3080 i 3079), Lumaquela miocènica (c. 3129), vertebra de peix (c. 3202), Ditrupa cornea (c. 965), Lamelibranquis (c.1082), Barbatia láctea (c.1054), Tellina sp. (c. 1102), Neopiemondonte squarrosa (c. 6215), Trigonostoma scrobiculatum, Melogena cornuta, Tibia dentata Lordariensis i Pirenella picta mitralis, Pirenella gambitzensis, Turris rotata (c.1036), Natica millepunetata (c.1013), Phos polygonus (c.1025),etc. Del jaciment del Torrentfondo i La Riererusa : Tellina sp. (c. 1102), Lutraria sp (c.1078), Venus sp. (c.1111), Mactra (c. 1083), Tellina sp. (c.1104), Helix (c.1009). També consta una fitxa amb varis indrets indeterminats del municipi on s'ha localitzat Parascutella, Litodomus, Ostrea (c. 6217), Lamelibranquis (c.6082) i Lembulus pella(c.6117). Finalment, del jaciment de La Pedrera destaquen el Striarca láctea (c.1108), diversos bibalbs (c.1055), Lepton squamosum (c. 6117), Anadara buronica, Caricorbula revoluta c. 1054), etc.</p> | 08222-185 | Sant Llorenç d'Hortons | <p>El Museu Geològic del Seminari de Barcelona es funda l'any 1874 sota la direcció del Dr. Jaume Almera i Comas (1845-1919), amb el nom de Museu d'Història Natural i de Geologia, degut a la gran aportació que rebia de fòssils. Estava ubicat a l'antic edifici del Seminari Conciliar, a la Rambla dels Estudis. No és fins l'any 1882 que la col·lecció es traslladarà a l'actual Museu. Els seus precedents però s'han de buscar en el Gabinet d'Història Natural que existia des de 1817 i que el Dr. Almera va transformar en laboratori i museu per als alumnes que cursaven la càtedra de Ciències Naturals. Mn. Almera contacta amb els estudiosos de l'època com Joaquim Landerer i Climent i Joan Vilanova i Piera i entra de ple en el món de la paleontologia. Col·labora estretament amb el malacòleg Artur Bofill i Poch, director del Museu Martorell i publiquen vàries monografies de mol·lusc fòssils, fins que l'any 1885 la Diputació Provincial de Barcelona els encarrega la confecció del mapa geològic de la província. Després de la mort del Dr. Almera, la plaça de director queda vacant fins que l'any 1926 Josep Ramon Bataller (1890-1962) entra a ocupar la plaça. A més a més de convertir-se en el primer catedràtic de Paleontologia de la Universitat de Barcelona, farà grans transformacions, resultat de les quals més de deu anys el museu viurà una època d'esplendor, amb nombroses publicacions científiques i transformant el museu en un lloc centre de referència per a investigadors de tot el món, malgrat la interrupció de la Guerra Civil, on el juliol de 1936 el Museu va ser devastat totalment a excepció de la Biblioteca del Dr. Almera. Les activitats reprenen l'any 1939 i es refà la col·lecció després de retrobar una minsa part de les peces desaparegudes. L'any 1962 després de la mort del Dr. Bataller, entra a ocupar la plaça de director, el Dr. Lluís Via i Boada (1910-1991), deixeble del Dr. Almera, continuant amb la tasca iniciada pels seus antecessors. Dedica anys de la seva vida a l'exploració de jaciments fossilífers, i concretament del Penedès, resseguint les formacions marines del cretaci i el miocè, fet que va originar el naixement del Museu Geològic Comarcal de Vilafranca del Penedès, com a secció del Museu de Vilafranca. Cal destacar el discurs de vuitanta quatre pàgines, publicat, juntament amb vuitanta pàgines més annexes de documentació vària sobre les activitats realitzades al museu, que el Dr. Via va escriure amb motiu de la celebració dels cent anys del Seminari, cien años de investigación científica, llegit en persona a la Sala d'Actes de la Delegació de Barcelona del CSIC, el 29 d'abril de 1975. L'any 1980 entra com a subdirector el pare escolapi Sebastià Calzada que serà nomenat director del museu el 1992, després de la mort del Dr. Via. La seva tasca es veurà recolzada pel nomenament d'un sots director, Mn. Francesc Nicolau. L'any 2009 El Seminari va rebre la Creu de Sant Jordi per la seva gran tasca científica i de divulgació</p> | 41.4677700,1.8245000 | 401840 | 4591353 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77711-foto-08222-185-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77711-foto-08222-185-3.jpg | Legal i física | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Científic | 2020-01-17 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | El Museu compta amb la Sala Cardenal Carles, on s'exposen peces en permanència dedicada a les escoles. Aquesta sala va ser inaugurada l'any 1999 amb motiu dels 125 anys de la fundació del Museu Geològic del Seminari de Barcelona. El Museu compta amb una publicació anual, la revista Batalleria, en honor al Dr. Bataller, d'investigació i difusió científica, a més dels Sumaris de Batalleria. També tenen la Revista d'investigació paleontològica monogràfica, Scripta Musei Geologici Seminari Barcinonensis, i els sumaris; Pagurus, una revista de divulgació científica per a escolars i estudiants amb consulta en paper i per Internet en edició digital i finalment el Butlletí de l'Associació d'Amics de l'MGSB, trimestral on s'hi publiquen articles de divulgació i on es recullen les activitats de l'Associació | 53 | 2.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:27 | |||||||||||
| 77712 | Col·lecció d'art de Salvador Alibau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-dart-de-salvador-alibau | <p>ALIBAU, Salvador (2000). Alibau, obra, i tècnica de la fibra de cel·lulosa. Arola Editors. Barcelona.</p> <p>PI de CABANYES, Oriol (2001). La matemàtica en la pintura de Salvador Alibau; dins SCM / Notícies, butlletí de la Societat catalana de Matemàtiques, núm. 16, desembre de 2001. Institut d'Estudis Catalans, Barcelona, pàgs. 10 a 12.</p> | XX-XXI | <p>La Fundació Alibau conserva i divulga l'obra de l'artista vinculat a Sant Llorenç d'Hortons, Salvador Alibau i vol generar activitats que afavoreixin socialment els valors de la creativitat i el respecte a la natura. L'artista, traspassat l'any 2012, va deixar la seva obra i va expressar el seu desig d'incorporar l'Ajuntament de Sant Llorenç d'Hortons i l'Institut d'Estudis Catalans a la fundació, per la seva vinculació personal amb aquestes entitats. En aquests moments l'inventari està pendent de realitzar-se.</p> <p><span><span><span><span><span><span>El 28 de febrer de 2025 es va fer la dissolució i liquidació de la Fundació Privada Salvador Alibau i es van activar els procediments recollits en els seus estatuts fundacionals que recollien la voluntat de l’artista, i especificaven que si mai es dissolia la Fundació, els seus actius havien de passar a mans de l’Ajuntament. L’alcalde de Sant Llorenç d’Hortons, Jordi Catalan, va signar davant de notari l’acceptació del patrimoni romanent de la dissolució de la Fundació.</span></span></span></span></span></span></p> | 08222-186 | Ronda de la Soleia, 46 | <p>Salvador Alibau (Barcelona 1925 - 2012) neix a Barcelona el 14 de març de 1925. Durant la infantesa per motius de salut i durant la guerra civil fa diverses estades a la Beguda Alta (L'Anoia). Després d'estudiar el batxillerat inicia els estudis artístics a les acadèmies Baixes i Tàrrega (any 1941). Entre 1944 i 1948 es forma a l'Escola Superior de Belles Arts de Barcelona. Entre 1949 i 1950 viatja a Roma, on estudia l'acadèmia di Belli Arti e Liceu artístico di Roma, i París. L'any 1956 obté el Gran Premio de la Diputación de Barcelona. Les necessitats familiars l'allunyen de la pintura i funda una fàbrica de motllures d'artesania que converteix en una indústria pròspera. Alibau intervé en el disseny de les motllures i en la seva decoració. També en el de les màquines i els processos de producció. Aquesta experiència li serà molt valuosa en el futur. L'any 1972 fixa la seva residència a Sant Llorenç d'Hortons (Alt Penedès) i retorna a l'activitat artística pot ser considerat el creador amb paper més important i original del nostre país. Ha estat un gran coneixedor de la fibra de cel·lulosa. Va idear una tècnica molt especial, creant les seves pròpies eines i instruments, que empra la cel·lulosa sota l'aigua i en la qual no existeix un suport sinó que aquest es va creant amb l'obra de forma similar a una escultura. La seva estètica està fonamentada en la concepció de l'art com a via de coneixement. Alibau va sintetitzar el seu interès per les matemàtiques amb l'adopció empàtica del processos vitals de la naturalesa.</p> | 41.4659500,1.8274200 | 402081 | 4591148 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77712-foto-08222-186-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77712-foto-08222-186-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77712-foto-08222-186-3.jpg | Física | Realisme|Abstracció|Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | Inexistent | 2025-08-07 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Fotografies extretes de la pàgina web de la Fundació Alibau | 103|111|98 | 53 | 2.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:27 | ||||||
| 77713 | Rellotge de sol de Cal Raimundet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-cal-raimundet | AA.VV (1986). Sant Llorenç d'Hortons; dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya; l'Alt Penedès. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol II l'Alt Penedès. Direcció General del Patrimoni Artístic de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pàgs. 124 a 133. ROVIRA TUBELLA, Ramon (1999). Unes primeres notes sobre les masies de la parròquia de Sant Joan Samora. Programa de Festa Major de Gelida o http://www.gelida.org/SLHortons/sjsamora.htm | XXI | Rellotge de sol, del tipus vertical declinant amb orientació sud-est. Es troba ubicat en un coronament de la façana d'un dels cossos afegits a l'antiga masia de Cal Raimundet. Es tracta d'un rellotge policromat sobre fons blanc en el que s'hi representa l'angle nord-est del conjunt i el gran xiprer monumental. El gnòmon, de ferro, surt del centre d'una esfera solar de color groc intens. La numeració és de xifres romanes pintades de color vermell. Del centre cap a l'esquerra hi ha les XII fins a les VII i a la dreta, esborrades aniria de la I (que encara es pot observar) fins a les VI. No té lema o llegenda. El rellotge està signat i datat en color blau a la part dreta, just per damunt de la motllura de la façana: 'Joan Duran' i la data, a l'esquerra i en xifres romanes, indica que es va pintar el cinc de maig de l'any 2010. | 08222-187 | Cal Raimundet a Sant Joan Samora | Cal Raimundet és una masia documentada des de l'any 1587 amb el nom de casa d'en Raimundet. Per altra banda, als arxius parroquials i municipals de Gelida s'hi troben sovint càrrecs públics que havien ostentat membres d'aquesta família. L'any 1818, el propietari de la casa i regidor de la Universitat de Gelida, Joan Bonastre, inicià els tràmits de segregació de Sant Llorenç d'Hortons i esdevé el primer alcalde del nou municipi. Tot i que li van fer costat 32 caps de casa, sembla que va acabar pagant tots els costos del procés. Bona part de l'aspecte actual es deu a una reforma promoguda per Joan Bonastre i Jané de l'any 1881. | 41.4624000,1.8552700 | 404402 | 4590722 | 2010 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77713-foto-08222-187-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77713-foto-08222-187-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Joan Duran | No consta en l'inventari dels rellotges de sol dels Països Catalans de la Societat Catalana de Gnomònica. | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:27 | ||||||
| 77714 | Rellotge de sol de La Pedrera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-la-pedrera | AA.VV (1986). Sant Llorenç d'Hortons; dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya; l'Alt Penedès. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. BOSCH CASADEVALL, Josep Maria (2009). Diccionari de els masies de Sant Llorenç d'Hortons (ss. XVI-XIX), dins Programa de Festa Major de Sant Llorenç d'Hortons de 2009, pàgs. 17 a 23. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol II l'Alt Penedès. Direcció General del Patrimoni Artístic de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pàgs. 124 a 133. ROVIRA TUBELLA, Ramon (2000). Unes primeres notes sobre les masies de la parròquia de Sant Llorenç d'Hortons. Programa de Festa Major de Gelida o http://www.gelida.org/SLHortons/2000.htm | XVIII-XIX | Ha perdut bona part de la policromia | El rellotge de sol de La Pedrera està ubicat a la façana principal, orientada a migdia, entre les dues finestres de la dreta situades a la planta pis. El seu estat de conservació és molt dolent però encara es pot veure la seva morfologia. És del tipus vertical declinant, esgrafiat i policromat, realitzat damunt de l'arrebossat sorrenc de la façana. S'observen restes de pintura blanca i una franja rectangular d'uns 3 cm de gruix que emmarca el rellotge. Es conserva el gnòmon de vareta, de ferro i de secció circular. Per damunt d'aquest hi ha una sanefa d'1 cm d'amplada aproximadament en sentit horitzontal formant un requadre amb la capçalera del rellotge. Al seu interior s'observen motius ornamentals alguns dels quals conserven una lleugera tonalitat rosa. | 08222-188 | Camí de Sant Llorenç a Sant Joan Samora | El document més antic de la Pedrera és un capmàs de 1587 on es parla de la casa d'en Cartró de la Riera, quan Bartomeu Almirall n'era el propietari. És fruit de la unió entre els masos Querol i Figueras. Després dels cartró de la Riera passà als Canals, després als Valldeperes, d'Olesa, i últimament als Puiggener, també d'Olesa; tots per maridatge. L'any 1844 els masovers eren la família Costa, procedent de Gelida. | 41.4700300,1.8396300 | 403107 | 4591587 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77714-foto-08222-188-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77714-foto-08222-188-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77714-foto-08222-188-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | No consta en l'inventari dels rellotges de sol dels Països Catalans de la Societat Catalana de Gnomònica. | 98|94 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:27 | |||||||
| 77715 | Rellotge de sol de La Torreta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-la-torreta | AA.VV (1986). Sant Llorenç d'Hortons; dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya; l'Alt Penedès. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. AJUNTAMENT DE SANT LLORENÇ D'HORTONS (2005). Catàleg de Masies i cases rurals; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Llorenç d'Hortons. BOSCH CASADEVALL, Josep Maria (2009). Diccionari de els masies de Sant Llorenç d'Hortons (ss. XVI-XIX), dins Programa de Festa Major de Sant Llorenç d'Hortons de 2009, pàgs. 17 a 23. ROVIRA TUBELLA, Ramon (1999). Unes primeres notes sobre les masies de la parròquia de Sant Joan Samora. Programa de Festa Major de Gelida o http://www.gelida.org/SLHortons/sjsamora.htm | XVIII-XIX | El mur portant de la façana dreta ha fet moviment i segurament això ha facilitat el despreniment de la placa de guix sobre la qual s'hi fet l'esgrafiat. | La Torreta és una masia abandonada i en molt mal estat però a la seva façana principal, orientada a migdia, s'observen les restes del seu antic rellotge de sol, ubicat a l'extrem dret de la façana, a l'alçada de la planta pis. El que en resta avui dia és la meitat esquerra del rellotge. És del tipus vertical declinant amb orientació sud-est. Es tracta d'un rellotge de sol esgrafiat, de formes clarament geomètriques. El dibuix consta de dues circumferències. La de l'interior mesuraria entre 10 i 12 cm de diàmetre i l'exterior entre 12 i 14 cm de diàmetre respectivament. Del centre de la circumferència interior surten les línies horàries que travessen la sanefa exterior rectangular que emmarca el rellotge (actualment només se'n veuen les set del costat esquerra). Les hores estarien repartides de la següent manera, de les 12h a les 7h a la banda esquerra i de les 12h fins a les 6h a la banda dreta. Es desconeix si tenia gravades o pintades les xifres horàries i si eren aràbigues o romanes. Tampoc s'observen restes de policromia. Seguint l'esquerda de la paret, cap al terra, a 1,20 cm per sota del rellotge aproximadament hi ha el gnòmon de vareta clavat a la paret. Aquest és de ferro i de secció circular acabat en una cabota quadrada d' 1 cm de costat. | 08222-189 | La Torreta | La masia de La Torreta, antigament es coneixia amb el nom de mas Golart. L'any 1513 el seu propietari era un tal Samsó. Després va passar a mans dels Simon. L'any 1623 el propietari era Francesc Rigual. | 41.4774800,1.8397500 | 403128 | 4592414 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77715-foto-08222-189-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77715-foto-08222-189-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77715-foto-08222-189-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | No consta en l'inventari dels rellotges de sol dels Països Catalans de la Societat Catalana de Gnomònica. | 98|94 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:27 | |||||||
| 77717 | Pica de Can Font de l'Alzinar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pica-de-can-font-de-lalzinar | AA.VV (1986). Sant Llorenç d'Hortons; dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya; l'Alt Penedès. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. AJUNTAMENT DE SANT LLORENÇ D'HORTONS (2005). Catàleg de Masies i cases rurals; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Llorenç d'Hortons. BOSCH CASADEVALL, Josep Maria (2009). Diccionari de els masies de Sant Llorenç d'Hortons (ss. XVI-XIX), dins Programa de Festa Major de Sant Llorenç d'Hortons de 2009, pàgs. 17 a 23. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol II l'Alt Penedès. Direcció General del Patrimoni Artístic de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pàgs. 124 a 133. ROVIRA TUBELLA, Ramon (1999). Unes primeres notes sobre les masies de la parròquia de Sant Joan Samora. Programa de Festa Major de Gelida o http://www.gelida.org/SLHortons/sjsamora.htm | XIX | En desús, i una de les piques està fragmentada. | Estructura formada per dues piques, de les que només se'n conserva una, i un dipòsit o cisterna d'aigua destinada a la fabricació del 'caldo bordolés' (boullie bordelaise), i que es feia barrejant aigua i calç amb sulfat de coure per sulfatar la vinya. La pica està feta de maons sense arrebossar a l'exterior, però si a l'interior, per tal d'impermeabilitzar-la. És de planta rectangular (76 x 90 cm). La seva profunditat és de 90 cm. A la part interior s'observa les restes de color verdós característic de la barreja. El dipòsit, que està al seu costat, servia per recollir l'aigua de la pluja. És cilíndric i fet de rajols de ceràmica. El diàmetre és d'1'75 metres i 60 cm a la boca. La profunditat s'apropa al 2 metres. A la part superior hi havia un petit forat per on entrava l'aigua amb un petit fragment ceràmic que servia per impedir al màxim el pas de sorra i restes vegetals. | 08222-191 | Can Font de l'Alzinar | La masia de Can Font de l'Alzinar, l'any 1513 era d'Agnès, muller d'Antoni Miquel. Està documentada l'any 1587 ja amb el nom de casa d'en Font . Neix de la unió dels masos Maimó d'en Sarrovira, Badiguer, Pastor i Gibert. Abans de 1825 passa a mans d'Antoni Ravella Bosquets. Fou propietat del Comte d'Olzinelles, el qual la vengué a finals del segle passant al Marquès de Camps, de Girona, actuals propietaris. | 41.4564800,1.8285600 | 402162 | 4590095 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77717-foto-08222-191-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77717-foto-08222-191-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Quan es sulfatava una vinya es feia a peu i amb la sulfatadora, amb una capacitat màxima de 20 litres, penjada a l'esquena. Per aquest motiu era usual que en una mateixa vinya existissin diverses piques com aquesta, per tal de no fer més feixuga la tasca del pagès. | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:27 | |||||||
| 77718 | Pica del Camí de la Vinya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pica-del-cami-de-la-vinya | XIX | Piques inutilitzables | Estructura formada per dues piques, una més gran que l'altra (70 x 57 cm i 44 x 70 cm), i un dipòsit o cisterna d'aigua destinada a la fabricació del 'caldo bordolés' (boullie bordelaise), i que es feia barrejant aigua i calç amb sulfat de coure per sulfatar la vinya. Les piques estan fetes de maons plans arrebossat a l'exterior i a l'interior, per tal d'impermeabilitzar-la. A la part interior s'observa les restes de color verdós característic de la barreja. El dipòsit, que està al seu costat, servia per recollir l'aigua de la pluja. És de secció circular però li han fet un tancament d'obra de protecció de 1 x 0'9 metres i una tapa de formigó datada l'any 1970. | 08222-192 | Torrentfondo | 41.4769600,1.8153400 | 401089 | 4592384 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77718-foto-08222-192-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77718-foto-08222-192-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Quan es sulfatava una vinya es feia a peu i amb la sulfatadora, amb una capacitat màxima de 20 litres, penjada a l'esquena. Per aquest motiu era usual que en una mateixa vinya existissin diverses piques com aquesta, per tal de no fer més feixuga la tasca del pagès. | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:27 | |||||||||
| 77719 | Nucli del Torrentfondo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/nucli-del-torrentfondo | XVIII-XX | Barri format a partir de l'alineació de cases en un únic carrer seguint el camí de Ca l'Esteve de la Riera. Originàriament les cases eren de cós, amb planta baixa i pis coberta a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migdia. Al davant de les cases hi havien els seus corresponents hortets. Actualment les cases presenten diverses modificacions, amb aixecaments de plantes noves i els hortets del davant s'han convertit, majoritàriament, en nous habitatges, magatzems o garatges. Encara es conserva algun pou antic. | 08222-213 | Torrentfondo | 41.4747700,1.8162400 | 401161 | 4592139 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77719-foto-08222-213-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77719-foto-08222-213-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77719-foto-08222-213-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|94 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:27 | |||||||||||
| 77721 | La Beguda Baixa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-beguda-baixa | ROVIRA TUBELLA, Ramon (1999). Unes primeres notes sobre les masies de la parròquia de Sant Joan Samora. Programa de Festa Major de Gelida o http://www.gelida.org/SLHortons/sjsamora.htm | XVII-XX | El nucli de la Beguda Baixa és situat al llarg de la carretera de Martorell a Capellades, al límit amb Sant Esteve Sesrovires, l'antic Camí Ral. Les cases estan construïdes al costat meridional de la carretera i destaca el mas Canyadell. | 08222-215 | Beguda Baixa | Consta documentalment que en el segle XVI a la Beguda Alta existia l'Hostal d'en Josa, que s'havia anomenat mas Pèlag, on hi havia hagut una font, que podria haver donat nom a la Beguda. En aquest hostal feien parada els viatgers que passaven pel Camí Ral. Es podria tractar del mas Canyadell. A partir del segle XIX comença a créixer amb parcers i masovers. | 41.4901700,1.8462100 | 403686 | 4593815 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77721-foto-08222-215-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77721-foto-08222-215-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77721-foto-08222-215-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|94 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:27 | |||||||||
| 77722 | Torre Palà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-pala | XX | Torre amb jardí al voltant ubicada al camí de Can Canyes cantonada amb el carrer Verge de Montserrat. És de planta quadrangular i consta de planta baixa, la coberta és de quatre aigües amb un cos central més elevat, també a quatre aigües, formant en els dos casos un ràfec perimetral. Està envoltada per una tanca amb sòcol d'obra i pilars se secció quadrada amb acabament piramidal seccionat per sustentar-hi un fanal. Entre pilar i pilar hi ha una barana de ferro feta per Josep Ros i Ros. La porta d'accés, flanquejada per dos pilars, també és de ferro amb garlandes ornamentals disposades simètricament. | 08222-216 | Camí de Can Canyes, 13 | 41.4662900,1.8263800 | 401995 | 4591186 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77722-foto-08222-216-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77722-foto-08222-216-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:27 | |||||||||||
| 77723 | Cal Miquel Jeroni | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-miquel-jeroni | BOSCH CASADEVALL, Josep Maria (no consta) La nostra història; publicat a la pàgina web de l'ajuntament de Sant Llorenç d'Hortons http://www.ajhortons.cat/index | Casa de planta trapezoïdal per la seva ubicació en un xamfrà entre dos carrers en angle agut. Consta de planta baixa i pis, amb la coberta de teules àrabs i el carener paral·lel a la façana principal, a excepció del costat dret on s'adapta a la cantonada. La façana té una composició simètrica a partir de tres eixos de verticalitats delimitats per les obertures: porta d'accés centrada i finestres laterals a la planta baixa i balcó amb barana de ferro a l'eix de l'entrada i finestres laterals a la planta pis. Totes les obertures estan emmarcades amb una motllura igual a excepció feta del coronament que a la planta és arrodonit i al pis és recte. La façana està coronada amb un frontó central amb balustrades laterals. El parament és llis i arrebossat. L'angle del xamfrà és una ampliació posterior i les obertures són modernes. | 08222-217 | Camí de Can Canyes, 4 | 41.4657100,1.8254700 | 401918 | 4591123 | 1927 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77723-foto-08222-217-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77723-foto-08222-217-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Josep Ros i Ros | 98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:27 | |||||||||
| 77727 | Estendard de l'Agrupació Coral La Primavera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/estendard-de-lagrupacio-coral-la-primavera | XX | <p>Estendard pertanyent a l'Agrupació Coral La Primavera que es troba exposat en una vitrina del cafè de la Societat Cultural Hortonenca. Es tracta del caracterísctic penó o bandera que identificava un grup coral en la que el drap penja d'una barra d'aram horitzontal. Les seves mides són 1'7 metres d'alçada i 80 centímetres d'amplada. El drap és de bellut i seda amb decoracions brodades. El motiu decoratiu central és una lira de cinc cordes. En el centre destaca una imatge d'una oreneta i un ametller florit emmarcades per un rombe brodat, sobre fons blanc. En els laterals hi ha sengles franges verticals amb la inscripció 'SAN LORENZO' a l'esquerra, i 'DE HORTONS' a la dreta. A sota la primera hi ha la paraula 'AÑO' i a sota la segona l'any '1952'. També hi ha brodades en dues franges blanques, al voltant de la lira, una en els braços i l'altra a la caixa de resonància, el nom de la coral: 'AGRUPACIÓN CORAL LA PRIMAVERA'. A sota la lira hi ha una corona de llaurer brodada i a l'interior una graella com a símbol del martiri de Sant Llorenç. De la barra horitzontal pengen quatre borles de color burdeos i del penó en pengen tres de color verd. També te cintes amb colors de diferents banderes dels llocs visitats per la coral.</p> | 08222-221 | Carrer Major, 49 | <p>Estendard pertanyent a l'Agrupació Coral La Primavera que es troba exposat al cafè de la Societat Cultural Hortonenca La Societat Cultural Hortonenca es crea l'any 1941 (el 29 de juny) a partir de dues entitats que havien existit abans de la guerra civil espanyola: La Sociedad Agrícola Hortonense i la Sociedad Antigua Hortonense. L'any 1905 es crea el Centro Agrícola Recreativo Hortonense a la Sala de Baix (actual seu de l'Ajuntament), que posteriorment es convertirà en La Sociedad Agrícola Hortonense, coneguts com els blancs, en contraposició als negres. Eren els representants dels sectors conservadors de la població. La sala es va fer en terrenys propietat de Josep Sàbat i Estruch, conegut com el cover perquè vivia a la Cova. La Sociedad Antigua Hortonense es crea l'any 1925 i va rebre afiliats d'una altra societat que va tancar als anys 20: els virats. Són els representats del sector obrer. A partir de 1941 la nova entitat centra les seves activitats a la sala de baix (símbol dels guanyadors) i la sala de dalt es traspassa a la Falange. Des de llavors la principal activitat de l'entitat es va centrar en la organització de la Festa Major, durant molts anys en exclusiva i actualment compartint organització amb els Mallols.Han organitzat espectacles de revista i sarsuela. Però a partir dels anys 60 s'aposta per la recuperació del català amb escrits anònims de Mn. Comerma i teatre amb Joan capri. L'any 1968 es compra un solar al costat de la sala de dalt d'uns 3000 m quadrats per fer-hi ball i nous serveis. També s'hi fa cinema i entre 1972 i 1981 una discoteca. Per la sala hi han passat artistes de renom com Lluís Llach, Joan Manel Serrat, La Trinca, el Tricicle,etc. L'any 1989 es va fer una trobada de petits caramellaires i el 1995 va funcionar una secció de bastoners.</p> | 41.4667900,1.8252700 | 401903 | 4591243 | 1952 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77727-foto-08222-221-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77727-foto-08222-221-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 52 | 2.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:27 | |||||||||
| 77729 | Santa Maria del castell de Pera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-maria-del-castell-de-pera | <p>AA.DD. (1991): Catalunya Romànica: El Vallès Occidental / El Vallès Oriental. Vol. XVIII. Barcelona, Enciclopèdia Catalana. AA.DD (2005) Lacera, Butlletí del Cercle d'Estudis Històrics de Sant Llorenç Savall. núm. 5 (El castell de Pera, setembre 2005), Sant Llorenç Savall, edició de l'entitat. FERRANDO i ROIG, Antoni (1983) El Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac. Història i arqueologia vistes per un excursionista. Sabadell, Cooperativa El Pot. FERRANDO i ROIG, Antoni (1992.1) Els castells del rodal del Montcau. Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Cavall Bernat, 21.</p> | XI-XIV | El conjunt del castell va rebre una campanya d'excavacions arqueològiques l'any 2002, però des d'aleshores ha estat abandonat a la intempèrie i el pas de desaprensius. | <p>Antiga capella castellera, ubicada dins el conjunt emmurallat. Actualment només en resta bona part de l'absis, que s'assenta molt avall al cingle, i sobretot el pany de mur meridional, amb l'arrencada de la volta, l'obertura d'entrada i vestigis d'arrebossat.</p> | 08223-1 | Al sector est de les ruïnes del castell de Pera, al serrat del castell. | <p>Tot i que l'inici de la seva construcció es pot associar a la del castell, les úniques notícies documentals es limiten a dos documents, l'un és una deixa de 1378 i l'altre és de 1736, en motiu del trasllat de la imatge per ruïna de l'església. El conjunt del castell, inclosa l'església, va ser excavat l'any 2002.</p> | 41.6904400,2.0288200 | 419180 | 4615863 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77729-foto-08223-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77729-foto-08223-1-2.jpg | Legal | Medieval|Romànic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-10-07 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | 85|92 | 1754 | 1.4 | 1771 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:27 | ||||
| 77730 | Sant Feliu de Vallcàrcara (Sant Feliuet, Sant Filuet) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-feliu-de-vallcarcara-sant-feliuet-sant-filuet | AA.DD. (1991): Catalunya Romànica: El Vallès Occidental / El Vallès Oriental. Vol. XVIII. Barcelona, Enciclopèdia Catalana. AA.DD (2004) Lacera, Butlletí del Cercle d'Estudis Històrics de Sant Llorenç Savall. núm. 3 (La Guerra Civil, agost 2004), Sant Llorenç Savall, edició de l'entitat. FERRANDO i ROIG, Antoni (1983) El Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac. Història i arqueologia vistes per un excursionista. Sabadell, Cooperativa El Pot. FERRANDO i ROIG, Antoni (1997) Itineraris pel massís de Sant Llorenç del Munt; I - La Vall del riu Ripoll. La Vall d'Horta, la Vall de Mur, les Arenes i Cadafalc. Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Biblioteca Abat Oliba, 13. | XII | Església privada amb culte no regular; a l'interior hi ha parament. | Antiga parròquia rural d'origen romànic. Té diversos afegits de segles posteriors, i als anys 70 s'hi va fer una restauració per a recuperar-ne l'aspecte original, tot i que s'ha mantingut l'arrebossat exterior. És de planta rectangular, amb tres capelles afegides amb el temps i campanar d'espadanya. L'absis conserva les arcuacions llombardes, i també són romàniques originals dues petites absidioles, una al sud i una altra a nord, a la meitat del temple. A pocs metres al sud de l'església es conserva un pany de mur en opus spicatum, que s'ha suposat part d'una construcció anterior. | 08223-2 | Situada sobre la casa de l'Armengol, al sector de Vallcàrcara, seguint un corriol que surt del mas. | Cap de l'antiga parròquia rural de Vallcàrcara o Vallcarca. Documentada des de l'any 1053, va passar a ser sufragània de Sant Llorenç al segle XVI. Des d'aleshores estigué a cura del mas Armengol, i adoptà funcions de santuari local. L'aplec, ara perdut, era molt concorregut. L'any 1936 l'església fou saquejada i es van cremar els arxius, el retaule i el mobiliari. L'església es restaurà als anys 50, i s'hi venera la imatge de la Marededéu de l'Ajuda. Sembla que hi ha uns goigs locals. | 41.7021900,2.0592200 | 421724 | 4617139 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77730-foto-08223-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77730-foto-08223-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77730-foto-08223-2-3.jpg | Legal | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2022-01-26 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | A la paret de migdia, vora la porta d'accés, s'hi conserva un rellotge de sol de l'any 1819.Es manté com a santuari rural, i a l'interior s'hi conservava un retaule tardogòtic i una imatge, cremats l'any 1936, de la Marededéu de l'Ajuda, actualment substituïda per una imatge de guix sense cap interès artístic. Fins fa poc s'hi celebrava un aplec i hi havia uns goigs propis. | 92|85 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:27 | |||||||
| 77731 | Sant Pere de Mur (Sant Pere del Dalmau) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-pere-de-mur-sant-pere-del-dalmau | AA.DD. (1991): Catalunya Romànica: El Vallès Occidental / El Vallès Oriental. Vol. XVIII. Barcelona, Enciclopèdia Catalana. FERRANDO i ROIG, Antoni (1997) Itineraris pel massís de Sant Llorenç del Munt; I - La Vall del riu Ripoll. La Vall d'Horta, la Vall de Mur, les Arenes i Cadafalc. Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Biblioteca Abat Oliba, 13. | XI-XVIII | Església privada amb culte no regular; no té cap tipus de parament. | Antiga parròquia rural d'origen romànic. Originàriament era de planta rectangular amb absis a llevant, i amb dues primitives i interessants portes a nord i a sud. Una reforma posterior capgirà l'estructura obrint una porta (datada) al lloc de l'absis, tapià les antigues portes, sobrealçà el sostre i afegí el campanar d'espadanya. | 08223-3 | Sobre el mas Dalmau, seguint el camí dels horts de la casa; els masovers en tenen la clau. | Sant Pere de Mur va ser consagrada l'any 1101 com a parroquial de la vall, que en aquells moments començava a ser molt poblada; coetània a la consagració de la nova església de Sant Llorenç del Munt, amb la qual manté alguns paral·lelismes estílístics. Arran de la despoblació de la zona per la pesta, al segle XV ja era una capella administrada pel proper mas Dalmau. Tal com consta a la nova llinda (Antoni Dalmau 1722) els propietaris del Dalmau hi feren reformes importants que, encara que deurien evitar l'abandó de l'edifici, en desvirtuaren totalment la seva estructura original, capgirant l'absis. L'any 1936 es va saquejar i cremar el mobiliari, i va ser destinada durant temps a magatzem agrícola, fins que els mateixos Dalmau la van restaurar de nou als anys 80, en què es va recuperar el retaule i també la pica baptismal medieval. | 41.6580000,2.0320400 | 419408 | 4612258 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77731-foto-08223-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77731-foto-08223-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77731-foto-08223-3-3.jpg | Legal | Romànic|Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2022-01-26 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | A l'interior conserva un retaule del segle XVI o XVII i una pica d'aigua beneïda suposadament de l'XI, que fins als anys vuitanta servia d'abeurador a la masia. | 92|94|85 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:27 | |||||||
| 77732 | Sant Jaume de Vallverd | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-jaume-de-vallverd | AA.DD. (1991): Catalunya Romànica: El Vallès Occidental / El Vallès Oriental. Vol. XVIII. Barcelona, Enciclopèdia Catalana. FERRANDO i ROIG, Antoni (19921) Els castells del rodal del Montcau. Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Cavall Bernat, 21. VERGÉS i SOLÀ, Lluís (1971) Foranies i altres coses de Sant Llorenç Savall. Sant Llorenç Savall, edició de l'autor. | XII-XX | Restaurada gairebé completament als anys 70. | Església bastida sobre un gran bloc de pedra, de planta rectangular, amb absis a llevant amb arcuacions cegues, porta a ponent i campanar d'espadanya. Reconstruïda de la ruïna l'any 1975, els murs S i W són els que conserven més restes originals. | 08223-4 | Per un corriol des del mas la Busqueta o des de la pista del Pla de les Forques a Coll Monner. | Probable antiga capella del casal o domuys de Vallverd, ja existent l'any 1190. En desaparèixer el casal passà a càrrec del mas Busqueta, i arran d'una visita l'any 1606 s'hi van fer reformes, segurament l'allargament de la nau i l'afegit del campanar d'espadanya. Consta en estat de ruïna l'any 1736, i als anys 70 l'actual propietat (la propera masia de la Busqueta) en féu la restauració a partir de les pedres originals. Arrel d'aquesta recuperació també s'ha recuperat l'aplec anual i els goigs locals. | 41.6708200,2.0819300 | 423577 | 4613636 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77732-foto-08223-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77732-foto-08223-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77732-foto-08223-4-3.jpg | Legal | Romànic|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2022-01-26 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | Al mur de tramuntana hi ha una placa commemorativa de la seva restauració i nova consagració els anys 1975-76. | 92|98|85 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:27 | |||||||
| 77733 | Església Parroquial de Sant Llorenç Savall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-parroquial-de-sant-llorenc-savall | <p>AA.DD. (1991): Catalunya Romànica: El Vallès Occidental / El Vallès Oriental. Vol. XVIII. Barcelona, Enciclopèdia Catalana. AA.DD (2004) Lacera, Butlletí del Cercle d'Estudis Històrics de Sant Llorenç Savall. núm. 2 (El tresor de la parròquia, febrer 2004), Sant Llorenç Savall, edició de l'entitat. AA.DD (2004) Lacera, Butlletí del Cercle d'Estudis Històrics de Sant Llorenç Savall. núm. 3 (La Guerra Civil, agost 2004), Sant Llorenç Savall, edició de l'entitat. CASALS, Miquel; VICENS, Albert (2004) El vessant desconegut de Sant Llorenç del Munt. La capçalera del Ripoll: Sant Llorenç Savall. Sant Vicenç de Castellet, Ed. Farell.</p> | XX | <p>L'església de Sant Llorenç ha estat molt remodelada al llarg dels segles; la base dels murs i alguns elements esparsos es podrien datar a l'època medieval, i l'alçat dels murs correspondria a l'època moderna. L'any 1887 s'hi feren reformes importants, i durant la guerra del 1936-39 fou tan malmesa que gairebé es reféu totalment als anys 40-50 (un medalló esgrafiat a la façana data de 1957, tot i que les obres més importants es van dur a terme l'any 1945). L'actual edifici es caracteritza per una àmplia façana amb esgrafiats i un petit porxo damunt el portal d'entrada, i un singular cimbori de ceràmica vitriada al costat del campanar llarg i dret (amb una torreta o 'cumani', imitant els antics comunidors) que caracteritzen la silueta del poble. Un dels vitralls de l'església és atribuït a Puig i Cadafalch. D'entre els elements arquitectònics més antics destaca una petita porta a la façana de migdia semblant a les portes romàniques de la capella del Dalmau o de Sant Llorenç del Munt; fins a les profundes reformes del segle XIX l'entrada al temple es feia per la façana sud, però possiblement aquesta fos una portella més petita.</p> | 08223-5 | Plaça Major | <p>La primera notícia d'una església de Sant Llorenç a la vall, diferenciant-se de la del Munt, és de l'any 1010. Un altre document de 1050 n'esmenta el cementiri, i pel 1087 s'anomena parròquia. Fins al segle XIII els territoris es van definint, amb l'aparició de la parròquia de Vallcàrcara, per exemple, i s'estableix un nucli habitat al voltant de l'església. La dependència de Sant Llorenç del Munt, tan present a l'edat mitjana, disminueix amb l'abandó del monestir al segle XV. A l'època moderna consten donacions d'altars i altres moviments que poden pressuposar canvis arquitectònics, però els grans canvis vindrien al segle XIX de la mà de mossèn Josep Miró, qui emprengué importants obres a l'església i també obres civils (com el pont de la Vila) i apostòliques. El 22 de juliol del 1936 membres de la FAI de Rubí i alguns llorençans entraren a l'església, la saquejaren i van estellar i cremar a la plaça l'orgue, l'altar i algunes imatges, Els arxius i les peces de valor es van salvaguardar amagant-los en diverses cases del poble, i mesos després es van fondre les campanes per a fer armamanent. L'edifici actual és força reformat als anys 40 i 50.</p> | 41.6786300,2.0579000 | 421586 | 4614525 | 1957 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77733-foto-08223-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77733-foto-08223-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77733-foto-08223-5-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | Inexistent | 2023-02-01 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | Les campanes del campanar foren batejades amb els noms de Joana i Sebastiana, i encara es coneixen els tocs del sometent. | 98|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:27 | |||||
| 77734 | El Marquet de l'Era | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-marquet-de-lera | FERRANDO i ROIG, Antoni (1997) Itineraris pel massís de Sant Llorenç del Munt; I - La Vall del riu Ripoll. La Vall d'Horta, la Vall de Mur, les Arenes i Cadafalc. Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Biblioteca Abat Oliba, 13. | XVII-XXI | En el moment de redactar aquesta fitxa encara estava en procés de restauració, iniciat l'any 2004. | Edifici de planta quadrangular, de planta baixa, dos pisos amb balconades i golfes amb galeries d'arcs de mig punt. A l'interior són de destacar el gran celler i la sala, de volta catalana. Hi ha diverses llindes datades als segles XVII i XVIII. | 08223-6 | Al centre del poble, a la confluència dels carrers Nou, Llevant, Raval i Sant Feliu. | Documentada des del segle XII, el casal tingué usos pairals fins que quedà engolit pel creixement urbà. Sembla que els Marquet (o Marquès) eren descendents dels senyors de Pera, i van acabar essent grans propietaris rurals. Al segle XIX el casal serví de caserna dels isabelins durant les guerres carlines tot i que l'any 1838 el cap local dels carlins era Jaume Antoni Marquet. Fou declarat Bé d'Interès Local i adquirit per l'Ajuntament l'any 1996. Davant del risc d'enrunament parcial, les obres de restauració van començar l'any 2004; en el moment de redactar aquest inventari el Marquet de l'Era estava acabant d'ésser restaurat per a allotjar en un futur equipaments municipals. | 41.6804600,2.0576700 | 421569 | 4614728 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77734-foto-08223-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77734-foto-08223-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77734-foto-08223-6-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2022-01-26 00:00:00 | Laura de Castellet | L'entorn conserva elements agrícoles, com marges i un pou, i està essent agençat com a jardí públic on de vegades s'hi fan actes culturals.Un cop acabada la restauració l'edifici acollirà les dependències municipals. | 98|94 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:27 | |||||||
| 77735 | Masia de Ponsferrer (Pont Ferrer, Ponçferrer) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/masia-de-ponsferrer-pont-ferrer-poncferrer | AA.DD (2003) Lacera, Butlletí del Cercle d'Estudis Històrics de Sant Llorenç Savall. núm. 1 (Els masos de Sant Llorenç, agost 2003), Sant Llorenç Savall, edició de l'entitat. CASALS, Miquel; VICENS, Albert (2004) El vessant desconegut de Sant Llorenç del Munt. La capçalera del Ripoll: Sant Llorenç Savall. Sant Vicenç de Castellet, Ed. Farell. | XIII-XVIII | Al darrer moment de la redacció d'aquest inventari la propietat estava restaurant la casa com a vivenda. | Masia d'origen medieval d'un cos principal a dues aigües, amb planta baixa, pis i golfes. La façana principal té un portal adovellat i diverses dependències annexades arbitràriament al llarg dels segles. En estar bastida damunt un penyal de roca viva s'accedeix a part de la casa per una llarga escala. | 08223-7 | Sobre la riera, vora el pont del Vapor, amb accés des de la carretera de Monistrol de Calders. | Documentada des de l'any 1205 i habitada fins a temps recents, encara que està en estat precari. Fins al segle XVI s'alternen els cognoms Pons Ferrer i Bonferrer, segurament derivats de l'ofici de ferrer ja que consta que entre els segle XIII i XVII la casa tingué una ferreria. Els Ponsferrer exerciren sovint de batlle en època moderna. Per ser una de les masies més antigues del nucli urbà constitueix un element de referència, i fa uns anys es va utilitzar com a restaurant. | 41.6813200,2.0558200 | 421416 | 4614825 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77735-foto-08223-7-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77735-foto-08223-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77735-foto-08223-7-3.jpg | Legal | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-01-26 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | La seva ubicació damunt d'un penyal sobre el riu en fa un lloc pintoresc, i abans de la construcció del pont era un punt de referència amb la bauma que hi ha sota la casa; la construcció d'un xalet modern imitant una masia de pedra ha tret gràcia al paisatge. L'any 2003 es va esfondrar part d'una cantonada, accident que de moment ha estat solucionat de manera provisional amb una espuma expandida que dóna mal aspecte a la casa. | 94|85 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:27 | |||||||
| 77736 | L'Agell (mas Cadireta o Sacadireta) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lagell-mas-cadireta-o-sacadireta | <p>AA.DD (2007) Lacera, Butlletí del Cercle d'Estudis Històrics de Sant Llorenç Savall. núm. 8 (L'Agell, març 2007), Sant Llorenç Savall, edició de l'entitat. FERRANDO i ROIG, Antoni (1997) Itineraris pel massís de Sant Llorenç del Munt; I - La Vall del riu Ripoll. La Vall d'Horta, la Vall de Mur, les Arenes i Cadafalc. Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Biblioteca Abat Oliba, 13.</p> | <p>Mas bastit en un talús a l'actual centre del poble, constituït de dos cossos lligats per un barri tancat. El cos superior té planta, pis i un baix aprofitant el talús, i les parets pintades imitant carreus de pedra, encara que aquest ornament està en general malmès. El cos inferior té dues plantes i té dos contraforts externs a la banda de migdia. Darrera la casa hi ha dues basses que deurien abastir els horts. A l'interior conserva moltes peces d'interès de la vida pagesa, com les sitges, cups, dues premses de vi amb l'arbre, el celler amb les seves bótes i eines diverses.</p> | 08223-8 | Al carrer Vic, vora l'Avinguda Catalunya. | <p>La primera documentació és de 1328, tot i que també podria ser el topònim 'Agell' d'altres documents anteriors de la comarca, remuntant-se al 1047. Els primers propietaris eren els Ça Cadireta o Sacadireta, i aquest és el nom del mas fins al segle XIV. La casa estigué lligada a l'edat mitjana al monestir de Sant Llorenç del Munt i al Castell de Pera. El nom Agell es perdé pels hereus de la casa al segle XVI, en què passà als Collmonner, ampliant així la propietat, i posteriorment als Valls. Actualment és de propietat municipal, i els anys 2006 i 2007 visqué un cert moviment popular de defensa ja que havia de ser demolit per a construir-hi el Museu del Foc; el projecte està aturat i sembla que alguns dels elements mòbils seran recuperats.</p> | 41.6789000,2.0593000 | 421703 | 4614553 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77736-foto-08223-8-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77736-foto-08223-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77736-foto-08223-8-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | Inexistent | 2023-02-01 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | L'antiga era és ocupada ara pel carrer Vic, i l'espai darrera les basses s'ha ocupat com a aparcament públic. D'altra banda, el conjunt està actualment bastant malmès, i l'Ajuntament s'ha plantejat el seu enderroc fins fa poc. | 94|85 | 45 | 1.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:27 | |||||||
| 77737 | Torre dels Carlins (Castell dels Carlins) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-dels-carlins-castell-dels-carlins | <p>AA.DD (2005) Lacera, Butlletí del Cercle d'Estudis Històrics de Sant Llorenç Savall.núm. 4 (Les Guerres Carlines, març 2005), Sant Llorenç Savall, edició de l'entitat.</p> | XIX | <p>L'anomenada Torre dels Carlins és un antic cos fortificat entremig de part de les antigues muralles; actualment forma part d'una cantonada, abans portal, i és una vivenda. La construcció és arrodonida, consta de planta, pis i golfa, i té algunes obertures estretes a tall d'espitlleres. Tant les espitlleres com les finestres antigues estan tapiades, i en canvi s'hi han obert noves finestres, portes i balcons sense tenir en compte l'estructura original, adaptant-la a les noves necessitats.</p> | 08223-9 | C/ Calvari 11 | <p>Únic vestigi reconeixible de les fortificacions que van refer les tropes liberals en arribar al poble. L'anomenada 'torre dels carlins' tancava el carrer Barcelona, damunt de l'indret on sembla haver-hi hagut un portal fortificat.</p> | 41.6764100,2.0592200 | 421693 | 4614277 | 1836 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-02-01 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:27 | |||||||||||
| 77738 | Ca l'Albagés (Torre de l'Albagés) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lalbages-torre-de-lalbages | AA.DD (2004) Lacera, Butlletí del Cercle d'Estudis Històrics de Sant Llorenç Savall. núm. 3 (La Guerra Civil, agost 2004), Sant Llorenç Savall, edició de l'entitat. | XIX | Torre d'estiueig de principis de segle, amb balcons i terrasses, finestrals apuntats seguint la moda modernista i una gran galeria que dóna a un jardí. La planta és quadrada, però amb cossos afegits a totes les façanes que recorden forma de creu, i l'edifici està coronat per una torreta lateral. L'obra és de maó vist i té acabats ceràmics. | 08223-10 | C/ Ripoll núm 2 | Torre d'estiueig propietat de l'industrial sabadellenc Josep Albagés i executada pel contractista local Joan Pla. L'any 1937 fou incautada per l'Ajuntament i convertida temporalment en escola pública; actualment és vivenda particular. | 41.6777300,2.0581200 | 421603 | 4614424 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77738-foto-08223-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77738-foto-08223-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77738-foto-08223-10-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-01-26 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | Joan Pla | 105|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:27 | ||||||||
| 77739 | Cal Peró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pero | XVIII | Restaurada completament als anys 70-80, amb encert. | Casa de poble entre mitgeres, amb dos pisos i la façana arrebossada. Portes i finestres tenen llindes, i a la d'entrada hi ha la inscripció '1781 / Josep Ventura Rifé' i una llançadora gravada. L'ample ràfec de la teulada de l'engolfa mostra rajoles romboïdals entre l'embigat. | 08223-11 | C/ Ripoll 17-19 | A jutjar per les datacions de les llindes, la casa fou feta o si més no reformada al segle XVIII; a mitjan segle XX fou reformada respectant tots els elements d'obra popular existents, reforma que meresqué la consideració de Bé Cultural d'Interès Local. | 41.6772400,2.0584200 | 421627 | 4614370 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77739-foto-08223-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77739-foto-08223-11-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-01-26 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | 94 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:27 | |||||||||
| 77740 | C/ Nou 33 (Cal Gep de la Font, Casa Genestó) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/c-nou-33-cal-gep-de-la-font-casa-genesto | XVII | restauració recent. | Casa de poble situada en una cantonada de la part més antiga del carrer Nou, en un indret conegut com 'la placeta'. La casa consta de planta baixa i dos pisos; la façana està rematada per un ornament ondulat, i té alguns petits balcons. El portal d'entrada és d'arc de mig punt, adovellat, i gravat amb la inscripció 'Genesto. IHS. 1695', una creu i una flor de quatre pètals inscrita en un cercle. Hi ha altres llindes de finestra de la casa datades als segles XVII i XVIII. | 08223-12 | C/ Nou 33 (la placeta, Font de Cal Cames o de Cal Gep) | Segons les llindes datades, la casa deu ésser del segle XVII si no és que es tracta de reformes sobre un edifici anterior; és la casa datada de més antic al nucli urbà. La segona meitat del segle XX va ser restaurada, amb prou encert i respecte a l'estructura i elements originals que meresqué la consideració de Bé Cultural d'Interès Local. | 41.6797500,2.0574800 | 421552 | 4614649 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77740-foto-08223-12-2.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-01-26 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | Part de l'aspecte de la casa és relativament recent, ja que en fotogafies antigues la porta està ubicada lateralment i just davant la casa n'hi ha una altra de petita. | 94 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:27 | ||||||||
| 77741 | Cal Blasi (Cal Sr. Blasi) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-blasi-cal-sr-blasi | AA.DD (2004) Lacera, Butlletí del Cercle d'Estudis Històrics de Sant Llorenç Savall. núm. 3 (La Guerra Civil, agost 2004), Sant Llorenç Savall, edició de l'entitat. | XX | Edifici de planta quadrada amb teulada a quatre vessants, de planta baixa i pis i envoltada de jardí. Les finestres de la planta estan emmarcades per una motllura, i les del pis són d'arc de mig punt amb una mica de balcó. | 08223-13 | Avda. Catalunya núm 13 | Torre d'estiueig construïda pel terrassenc Jaume Blasi i Buxeda al solar d'una antiga caseta de poble ja coneguda com a Cal Blasi. L'any 1936 fou incautada pel Comitè de Milícies Antifeixistes i l'edifici acollí l'Ajuntament durant tota la guerra. | 41.6784600,2.0578200 | 421579 | 4614506 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77741-foto-08223-13-1.jpg | Legal | Noucentisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-01-26 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | 106 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:27 | |||||||||
| 77742 | Cal Berbis | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-berbis | XX | Vivenda unifamiliar d'una sola planta i d'estil modernista. Els murs, arrebossats, estan acabats amb formes orgàniques i decorats amb trencadís de ceràmica. El carener superior acaba amb formes ondulants i una decoració de trencadís de color, i hi ha indicat l'any de construcció: 1910. A la façana lateral hi ha una terrasseta que dóna al carrer tancada amb forja i decorada, a la paret, amb un motiu floral de trencadís. | 08223-14 | Avda Catalunya núm. 58 | L'edifici consta com a construït l'any 1910. | 41.6781900,2.0578500 | 421581 | 4614476 | 1910 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77742-foto-08223-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77742-foto-08223-14-2.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-01-26 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | 105|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:27 | |||||||||
| 77743 | Cal Maurici | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-maurici-0 | XX | Habitatge unifamiliar de planta baixa, pis i terrat. Al primer pis hi ha una gran balconada amb tres sortides decorades amb motllures. La paret, arrebossada, presenta uns esgrafiats amb motius florals que han estat repintats amb el temps i petites decoracions de trencadís ceràmic. El terrat superior està tancat per una balustrada amb motius geomètrics i una mènsula decorada amb escultures femenines. Alguns elements, com les columnetes de la planta baixa, estan fets amb pinyolenc del país que li confereixen un efecte estètic singular. | 08223-15 | Avda Catalunya núm. 56 | El nom de Cal Maurici és el del seu primer propietari i constructor, Maurici Pla, que havia estat paleta al Marquet de les Roques. | 41.6781600,2.0577400 | 421572 | 4614473 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77743-foto-08223-15-1.jpg | Inexistent | Modernisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-01-26 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | Maurici Pla | 105 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:27 | |||||||||
| 77744 | Comabella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/comabella | AA.DD (2003) Lacera, Butlletí del Cercle d'Estudis Històrics de Sant Llorenç Savall. núm. 1 (Els masos de Sant Llorenç, agost 2003), Sant Llorenç Savall, edició de l'entitat. | XVIII-XX | Edifici format per diversos cossos friut de les successives ampliacions i usos al llarg dels temps, formant un conjunt caòtic de diferents volums i vessants de teulada. L'ampliació de la banda de migdia compta amb una petita galeria porxada. A la façana de llevant, davant de l'era, hi ha un arc adovellat amb la inscripció: '1728 / Jauma Pobla/ Abemar / ia'. | 08223-16 | Plaça de Comabella, urbanització Comabella | Les primeres notícies de la casa es remunten a 1328, i exercí de casa de pagès fins a mitjan segle XX. L'any 1965 es promogué la construcció d'una urbanització a la finca, i el mas passà a ser restaurant. Actualment és de propietat municipal, qui en gestiona la concessió per a dur-hi una explotació comercial, en aquests moments en desús. Al segle XIV era coneguda com a Savinyana Jussana, i al XVI com a Comabella Jussana en contraposició amb una altra casa, actualment desapareguda, que tenia el nom de Comabella Sobirana. | 41.6835500,2.0496200 | 420903 | 4615078 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77744-foto-08223-16-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77744-foto-08223-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77744-foto-08223-16-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2022-01-26 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | 98|94 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:27 | |||||||||
| 77745 | Fonda Rius | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fonda-rius | XVIII | El cos original de l'edifici consta de planta i dos pisos, que una llinda amb una creu data de 1770. A la seva dreta l'establiment s'amplia definint un bon tram del carrer amb un cos llarg de planta i pis amb balcons. Totes les finestres i altres obertures estan decorades amb pintures amb motius florals. | 08223-17 | C/ Ripoll | Des de fa anys és hostal i fonda d'anomenada; sembla que ja exercia aquesta funció a finals del XIX, però es féu el nom amb l'auge de l'estiueig a principis de segle XX. La seva ubicació en una de les sortides del poble i vora la plaça major facilitarien el paper d'hostal. | 41.6776100,2.0583600 | 421623 | 4614411 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77745-foto-08223-17-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2022-01-26 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | 94 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:27 | ||||||||||
| 77746 | Cal Ferrer del Mig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ferrer-del-mig | VERGÉS i SOLÀ, Lluís (1971) Foranies i altres coses de Sant Llorenç Savall. Sant Llorenç Savall, edició de l'autor. | XVII | Casa entre mitgeres amb planta, dos pisos i engolfa. A la façana, arrebossada, hi destaquen dues llindes: la de l'entrada té la inscripció ÀVE·MARIA SIN·IHS·PEC CONCEBDA / RAFEL·1691·CLARA i damunt d'una finestra lateral n'hi ha una altra amb una ferradura, unes tenalles i un mall, identificatius de l'activitat menestral que s'hi dugué a terme durant generacions. | 08223-18 | C/ Barcelona 30 | 41.6777700,2.0587600 | 421656 | 4614428 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77746-foto-08223-18-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-01-26 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | 94 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:27 | ||||||||||
| 77747 | Ctra. Monistrol 14 i 14 bis | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ctra-monistrol-14-i-14-bis | XX | Edifici de planta i tres pisos, bastit en ple talús i que dóna una sensació de verticalitat i altura. Està situat entre la carretera de Monistrol i l'inici de l'avinguda Catalunya, i els dos carrers estan units per sengles passos peatonals a ambdós costats de l'edifici. A la façana sud un seguit d'eixides contrasta amb la verticalitat de l'edifici. L'habitatge superior té una balconada irregular i uns arcs característics acabats en una teulada de teules. S'hi conserven elements originals com algunes persianes de fusta, reixes i balconades. | 08223-19 | Ctra. Monistrol 14 i 14 bis | 41.6769600,2.0572100 | 421526 | 4614340 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77747-foto-08223-19-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-01-26 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | Per la seva alçada i ubicació l'edifici singularitza l'entrada al poble des de la carretera de Castellar. | 98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:27 | ||||||||||
| 77748 | Ctra de Monistrol 80 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ctra-de-monistrol-80 | XX | En el moment de redactar aquesta fitxa l'edifici estava essent rehabilitat profundament, tot i que sembla que respectant els elements arquitectònics històrics. | Edifici aïllat de planta rectangular, format per planta baixa i pis, i cobert per teulada a quatre vessants sostinguda per cabirons de biga. Les finestres i altres obertures tenen l'ampit i la decoració allindada feta de ceràmica vidriada, detall que li dóna un aire característic d'inicis de segle. Té diversos elements originals d'interès, com les fustes de les finestres, i un original tancat de pedra irregular, maó i reixat. | 08223-20 | Ctra de Monistrol 80 | 41.6819500,2.0554200 | 421383 | 4614895 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77748-foto-08223-20-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77748-foto-08223-20-2.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-01-26 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | 106|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 09:27 |
Estadístiques 2026
patrimonicultural
Mitjana 2026: 0,00 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc