Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 77638 | Barraca de Vinya de l'Hort de Can Francisquet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-de-lhort-de-can-francisquet | XIX-XX | Barraca de vinya de planta rectangular (3 x 3'5 metres) amb una alçada màxima de 2'10 metres. La coberta és de fibrociment amb dues bigues de fusta. Els paraments són de paredat antic, fets de pedra irregular unida amb morter de calç. En els angles les pedres estan col·locades amb més precisió i una mica retocades. La porta d'accés està ubicada a la façana orientada al sud-est i la precedeix un petit mur en forma de colze, de contenció del marge de la vinya fet de pedres. No hi ha porta, però l'obertura està feta de maons amb llinda de fusta i mesura 1'73 m d'alçada per una amplada de 88 cm. A l'interior encara es pot veure la marca de la menjadora que hi havia per la mula. El paviment era de terra trepitjada. Hi ha una petita llar de foc sense fumeral exterior. | 08222-132 | Vinya de l'Hort de Can Francisquet | Les barraques són molt característiques en zona de vinyes, però l'Alt Penedès no és una comarca que es caracteritzi per una tipologia particular de barques i tampoc per tenir-ne gran quantitats. L'orografia, tipologia del terreny i d'explotació de la terra potser no necessitava aquests tipus de construccions. | 41.4710300,1.8311500 | 402400 | 4591707 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77638-foto-08222-132-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77638-foto-08222-132-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 05:37 | ||||||||||
| 77639 | Pou de Jaume Esteve | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-jaume-esteve | XX | Pou que es troba als Horts de Cal Francisquet, a prop del torrent; a 30 metres a l'est de la Font de l'Amèlia. És de planta circular però per mesures de seguretat es va envoltar amb un mur de totxo per tres costats, deixant un accés a la banda est, amb la protecció d'una reixa. El sostre és una planxa plana que només serveix per evitar accidents. Aquest pou s'alimenta de l'aigua que desguassa d'un antic pou de mina amb volta de maó que es troba ubicat a tres metres de l'actual (UTM X: 402450; UTM Y: 4591744) que resta tapat però no inutilitzat. Adossat al pou, hi ha una barraca construïda en dues fases. La més antiga aixecada després d'excavar el pou per poder-hi encabir la bomba d'extracció d'aigua. Posteriorment es va tapar l'obertura i es va fer un afegitó retallant una mica el marge. Està construïda de maons plans amb un marxapeus. El sostre està recobert amb totxana plana . És de planta rectangular i mesura 2,60 m x 1,20 m x 1,90 m a la part més alta. Hi ha una porta de fusta de 112 cm x 73 cm amb forrellat que permet guardar les eines al seu interior. | 08222-133 | Horts de Cal Francisquet | Antigament per regar aquests horts i vinyes hi havia un pou de mina que estava situat sobre el torrent en un revolt molt pronunciat, a tres metres a l'esquerra de l'actual, treien l'aigua amb galledes i regaven l'hort. Ja fa anys amb una de les rierades el revolt es va omplir de sediment i al cap d'un temps s'aprofità per fer-hi un hort. El pou i la mina continuen portant aigua que desguassa en el pou actual ubicat al costat de la caseta de maó, construïda posteriorment com a conseqüència de la rierada. | 41.4713700,1.8317000 | 402447 | 4591744 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77639-foto-08222-133-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77639-foto-08222-133-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 05:37 | ||||||||||
| 77640 | Safareig de la Font de l'Amèlia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/safareig-de-la-font-de-lamelia | XX | Bassa d'aigua de planta rectangular situada sota mateix de la bassa circular de la Font de l'Amèlia. El mur de migdia serveix de contenció del marge. Està fet a base de pedres irregulars sense treballar. Sobresurt en uns 2 metres del nivell de l'aigua. Desguassa per sota el camí de pas, en direcció al torrent. A la art frontal disposa de rentadora, a nivell del sòl. | 08222-134 | Horts de Cal Francisquet | 41.4714900,1.8314600 | 402427 | 4591758 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77640-foto-08222-134-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77640-foto-08222-134-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 05:37 | |||||||||||
| 77641 | Pou del Camí de ca l'Esteve | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-del-cami-de-ca-lesteve | XVIII-XIX | Deteriorat per manca de manteniment | Pou de planta circular d'1'10 metres de diàmetre intern i coberta de volta, situat al costat del carrer del Torrentfondo o camí de Ca l'Esteve de la Riera. Està fet de paredat mixt, amb pedres irregulars sense treballar i fragments de restes constructius units amb morter de calç i arrebossat; tot i que l'arrebossat s'ha perdut en gran part de la seva superfície. El gruix del mur és de 40 cm. La porta és de fusta (88 x 98 cm) amb forrellat de ferro. A l'interior es conserva la corriola, agafada a la biga de fusta. | 08222-135 | Carrer del Torrentfondo | 41.4747900,1.8152800 | 401081 | 4592143 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77641-foto-08222-135-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77641-foto-08222-135-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77641-foto-08222-135-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|94 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 05:37 | ||||||||||
| 77642 | Pou del camí del Torrentfondo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-del-cami-del-torrentfondo | XX | Restaurat recentment | Caseta de pou situada en el marge, al costat de la carretera o camí del Torrentfondo que enllaça amb el camí de ca l'Esteve de la Riera. És de planta rectangular (1,33 x 1,50 m) i una alçada d'1'95 metres i de forma piramidal (més ampla de la base que de la coberta). És de construcció recent o reparat recentment amb paraments de totxos arrebossats i coberta de teula plana a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal. La porta és metàl·lica amb bastiment de fusta i forrellat de ferro. Mesura 68 cm d'amplada i 99 d'alçada. Al damunt hi ha una petita pestanya a modus de guardapols feta de rajoles i entre aquesta i la coberta un respirador. | 08222-136 | Camí del Torrentfondo | 41.4743800,1.8145500 | 401019 | 4592098 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77642-foto-08222-136-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77642-foto-08222-136-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77642-foto-08222-136-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 119|98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 05:37 | ||||||||||
| 77643 | Can Valls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-valls-11 | AA.VV (1986). Sant Llorenç d'Hortons; dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya; l'Alt Penedès. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. AJUNTAMENT DE SANT LLORENÇ D'HORTONS (2005). Catàleg de Béns a protegir; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Llorenç d'Hortons. BOSCH CASADEVALL, Josep (2008). La formació urbana d'Hortons; dins el Programa de Festa Major del 2008, ajuntament de Sant Llorenç d'Hortons, pàgs. 30 i 31. | XX | Casa urbana entre mitgeres, que fa cantonada entre el carrer del Roser i la Plaça de Can Valls. És de planta rectangular i consta de planta baixa, i golfes. La coberta és de teules àrabs a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal, que dóna a la Plaça de Can Valls. Pel costat dret s'estén un pati fins al carrer de Can Valls. La façana es distribueix simètricament a partir de línies verticals combinant obertures (finestres i porta d'accés) amb els elements decoratius que inclou i les línies -ondulades o escalonades- del seu coronament. Damunt la porta d'accés hi ha pintat les inicials AV i a sota AÑO 1927. | 08222-137 | Plaça de Can Valls, 4 | Aquesta casa se la van fer els de Can Valls, al costat de l'antiga casa, que és la més antiga del nucli urbà. Segons la memòria oral un dels treballadors de Ca l'Esteve de la Riera va rebre com a paga unes terres on s'hi va construir una casa: l'antiga casa de Can Valls. La família Valls, en un moment del segle XVIII promou pel seu compte el cens de noves cases entre mitgeres, que fou l'origen de l'actual barri del Roser. Aquests cens era com un lloguer a perpetuïtat que podia consistir en un pagament en diner o en espècies. | 41.4672400,1.8243200 | 401824 | 4591294 | 1927 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77643-foto-08222-137-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77643-foto-08222-137-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77643-foto-08222-137-3.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 106|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 05:37 | ||||||||
| 77644 | Casa Vella del carrer Major | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-vella-del-carrer-major | XX | Casa entre mitgeres que fa cantonada entre el carrer Major i el carrer de Pompeu Fabra. És de planta rectangular i consta de planta baixa i pis, amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal, orientada al carrer Major. La façana es disposa simètricament a partir de tres eixos de verticalitat definits per les diferents obertures. En planta baixa hi ha la porta d'accés centrada, en l'eix del mig, d'arc escarser i finestres a cada lateral de llinda recta, amb reixa de ferro forjat. A la planta pis hi ha res obertures amb balco de barana de ferro i llinda recta. Totes les obertures tenen decoracions emmarcant-les i a la planta baixa les franges de recreixement perllonguen les obertures estilitzant-les, incrementant la seva verticalitat. Els paraments són llisos i arrebossats amb un coronament central ondulat on hi ha pintades les inicials L.M i a sota l'any 1914. | 08222-138 | Carrer Major, 80 | 41.4662100,1.8250400 | 401883 | 4591179 | 1914 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77644-foto-08222-138-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77644-foto-08222-138-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77644-foto-08222-138-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 106|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 05:37 | ||||||||||
| 77645 | Cal Pep | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pep-0 | XX | Casa entre mitgeres situada e el carrer principal del nucli urbà, de planta rectangular formada per dos cossos; l'habitatge i el garatge. L'habitatge consta de planta baixa i pis, amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal, orientada al carrer Major. El garatge només consta de planta baixa amb el terrat pla. La façana dels dos cossos manté un mateix estil amb el parament arrebossat i pintat de blanc amb sanefes formades per rajoles amb motius d'escaquejats blaus en la divisòria de la planta baixa i la planta pis i en el coronament per sota la balustrada. També destaca la reixa de ferro de la finestra del garatge de la planta baixa i la barana del balcó de la planta pis. | 08222-139 | Carrer Major, 82 | 41.4661500,1.8250300 | 401882 | 4591172 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77645-foto-08222-139-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77645-foto-08222-139-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 05:37 | |||||||||||
| 77646 | Cal Corn | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-corn | ESTRAGUÉ CARRERAS, Alba (2009). L'aigua a Sant Llorenç d'Hortons. Les fonts, els pous i La Rierussa. Treball de recerca de 2n de Batxillerat de l'escola intermunicipal del Penedès. Inèdit | XVIII | Casa entre mitgeres que fa cantonada entre els carrers Major i Sant Isidre. És de planta rectangular i consta de planta baixa i pis, amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal que dóna al carrer Major. Es tracta d'una casa de poble reformada recentment adequant-se a les necessitats actuals i on s'ha obert una porta de garatge a la part dreta de la façana. A la planta pis s'ha fet un finestral nou adequant-se a la simetria de la porta de l garatge. La resta d'obertures s'han conservat les pròpies de la casa; on destaca un petit balcó de la planta pis amb barana de ferro i persianes de cordill. Els paraments són llisos i arrebossats i pinats de color crema amb una franja de color blau que delimita l'entorn de les façanes i de les obertures antigues de la casa. També parteix la façana a l'alçada del canvi de planta. | 08222-140 | Carrer Major, 42 | 41.4676600,1.8246700 | 401854 | 4591341 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77646-foto-08222-140-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77646-foto-08222-140-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77646-foto-08222-140-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Conserva un dels dos pous que tenia | 119|94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 05:37 | |||||||||
| 77647 | Rellotge de sol de la Casa vella de Can Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-la-casa-vella-de-can-serra | AJUNTAMENT DE SANT LLORENÇ D'HORTONS (2005). Catàleg de Béns a protegir; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Llorenç d'Hortons. AA.VV (1986). Sant Llorenç d'Hortons; dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya; l'Alt Penedès. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. BOSCH CASADEVALL, Josep Maria (2009). Diccionari de els masies de Sant Llorenç d'Hortons (ss. XVI-XIX), dins Programa de Festa Major de Sant Llorenç d'Hortons de 2009, pàgs. 17 a 23. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol II l'Alt Penedès. Direcció General del Patrimoni Artístic de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pàgs. 124 a 133. ROVIRA TUBELLA, Ramon (2000). Unes primeres notes sobre les masies de la parròquia de Sant Llorenç d'Hortons. Programa de Festa Major de Gelida o http://www.gelida.org/SLHortons/2000.htm | XVII-XVIII | Rellotge de sol amb quadrant del tipus vertical declinant situat a la façana principal, per sobre de la portalada adovellada de l'antiga masia. Està orientat al sud - oest, raó per la qual les hores gairebé esborrades no van marcades simètricament sobre el quadrant. Està pintat per damunt d'un pla rectangular fet amb morter de calç que s'ha conservat després de la restauració de la façana. El gnòmon és de vareta, de secció circular que neix de la boca d'un cercle solar amb cara humana gairebé esborrada. A l'exterior del cercle, una corona solar molt semblant al rellotge I de Cal Font de l'Alzina, representat per unes línies ondulades alternant els tons vermellosos i groguencs. De la corona neixen a banda i banda les franges horàries, a base de línies vermelles que van fins a un rectangle emmarcat per una línia del mateix color on estaven disposades les xifres de les quals actualment no en queda rastre. Es veu clarament una línia perpendicular de color negre que devia marcar les 12 del migdia. El rellotge queda emmarcat per un segon rectangle de 5 cm de gruix de color ocre amb una sanefa vermella de 0,5 cm de gruix. | 08222-141 | Casa Vella de Can Serra | La Casa Vella de Can Serra és la casa originària de Can Serra, on hi vivien abans de la construcció, el segle XIX, de la casa al costat de l'església. Ja es documenta en un capmàs de 1587 amb el nom de casa d'en Carbonell. Aquest mas neix de la unificació dels masos Comalltera i Solà. En un moment indeterminat passa de mans dels Carbonell als Serra, d'on pren el nom. Actualment també es coneix com a Casa vella d'Espiells. | 41.4520600,1.8135200 | 400899 | 4589621 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77647-foto-08222-141-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77647-foto-08222-141-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77647-foto-08222-141-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | El rellotge, es troba inclòs en l'Inventari de Rellotges de Sol del s Països Catalans de la Societat Catalana de Gnomònica, fundada l'any 1988, amb el núm. 1476. | 119|94 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 05:37 | ||||||||
| 77648 | Rellotges de sol de Can Font de l'Alzinar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotges-de-sol-de-can-font-de-lalzinar | AA.VV (1986). Sant Llorenç d'Hortons; dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya; l'Alt Penedès. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. AJUNTAMENT DE SANT LLORENÇ D'HORTONS (2005). Catàleg de Masies i cases rurals; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Llorenç d'Hortons. BOSCH CASADEVALL, Josep Maria (2009). Diccionari de els masies de Sant Llorenç d'Hortons (ss. XVI-XIX), dins Programa de Festa Major de Sant Llorenç d'Hortons de 2009, pàgs. 17 a 23. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol II l'Alt Penedès. Direcció General del Patrimoni Artístic de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pàgs. 124 a 133. ROVIRA TUBELLA, Ramon (1999). Unes primeres notes sobre les masies de la parròquia de Sant Joan Samora. Programa de Festa Major de Gelida o http://www.gelida.org/SLHortons/sjsamora.htm | XIX | Deteriorats per manca de manteniment | Rellotges de sol pertanyents a la masia de Can Font de l'Alzinar; un d'ells es troba ubicat a la façana orientada al sud-oest i l'altre a la façana orientada al sud-est. El primer amb quadrant del tipus vertical declinant, està policromat al fresc, alternant els colors ocres i terrosos, sota una fons vermellós més clar. El gnòmon de vareta és de secció circular i surt del centre d'una circumferència d'uns 7 cm de diàmetre, representat per un sol amb cara humana del qual encara es veu la cella esquerra i el nas. De la boca surt el gnòmon de vareta. Al voltant del sol, hi ha la corona solar representada a base de línies ondulades vermelles i grogues. Les franges horàries neixen del quart inferior dret de la corona solar. Van de les 12 del migdia (línia perpendicular al terra) i cap a la dreta pujant en direcció al ràfec fins a les 7h. Les línies estan gravades a poca profunditat i pintades d'un to argilós i destaca la campana pintada que hi ha al final de la línia que marca les 12 del migdia, hora de l' Àngelus. Les xifres són aràbigues; estan gravades i pintades del mateix color i es troben emmarcades dins d'una franja rectangular. A l'esquerra d'aquesta franja s'han substituït les hores per una decoració a base d'incisions pintades vermelloses. A la capçalera es llegeix 'Any 1817' i a la dreta mateix una 'd.' minúscula amb la xifra '8' més petita i enlairada i a continuació '26'. Més a la dreta: 'Pto 42'. Encerclant aquesta franja horària més ample, dues de més petites, d'1 cm d'amplada aproximadament emmarcant el conjunt, la més interna de color negre i l'externa d'un color terrós. A la façana esquerra hi ha un segon rellotge de sol, molt més deteriorat, orientat al sud-est. Aquest es complementa amb el primer, ja que la disposició de les línies horàries es troba a la banda esquerra exactament igual que el primer però amb les xifres aràbigues que van de les 12 hores del migdia a les 6 hores de la tarda. El gnòmon de vareta surt d'un cercle solar més naïf, amb les línies horàries. Està molt malmès, ja que l'arrebossat de sorra i calç de la façana es va desprenent. Està emmarcat per una línia rectangular d'1 cm d'amplada de color argilós. La capçalera està decorada amb puntets de color vermellós i negres. El marc d'aquest rellotge solar es compon de tres franges d'un cm de gruix cadascuna, les dues externes de color argilós i la central de color negre. | 08222-142 | Can Font de l'Alzinar; al sud del terme municipal | La masia de Can Font de l'Alzinar, l'any 1513 era d'Agnès, muller d'Antoni Miquel. Està documentada l'any 1587 ja amb el nom de casa d'en Font . Neix de la unió dels masos Maimó d'en Sarrovira, Badiguer, Pastor i Gibert. Abans de 1825 passa a mans d'Antoni Ravella Bosquets. Fou propietat del Comte d'Olzinelles, el qual la vengué a finals del segle passant al Marquès de Camps, de Girona, actuals propietaris. | 41.4551500,1.8272700 | 402052 | 4589949 | 1817 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77648-foto-08222-142-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77648-foto-08222-142-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | els dos rellotges es troben inclosos en l'Inventari de Rellotges de Sol del s Països Catalans de la Societat Catalana de Gnomònica, fundada l'any 1988. El primer d'ells porta el núm. d'inventari 1473 i el segon el 1539. | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 05:37 | ||||||
| 77649 | Pou vell de Can Font de l'Alzinar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-vell-de-can-font-de-lalzinar | AA.VV (1986). Sant Llorenç d'Hortons; dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya; l'Alt Penedès. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. AJUNTAMENT DE SANT LLORENÇ D'HORTONS (2005). Catàleg de Masies i cases rurals; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Llorenç d'Hortons. BOSCH CASADEVALL, Josep Maria (2009). Diccionari de els masies de Sant Llorenç d'Hortons (ss. XVI-XIX), dins Programa de Festa Major de Sant Llorenç d'Hortons de 2009, pàgs. 17 a 23. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol II l'Alt Penedès. Direcció General del Patrimoni Artístic de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pàgs. 124 a 133. ROVIRA TUBELLA, Ramon (1999). Unes primeres notes sobre les masies de la parròquia de Sant Joan Samora. Programa de Festa Major de Gelida o http://www.gelida.org/SLHortons/sjsamora.htm | XVIII-XIX | Sec i deteriorant-se per manca d'ús. | Pou de secció circular (1'75 metres de diàmetre) excavat en el soldó i parets fetes de paredat antic, a base de pedres irregulars sense treballar unides amb morter de calç, tot i que té reparacions modernes fetes de maons. El gruix de la paret és de 30 centímetres. El lloc de treball i d'accés a la galleda per pujar-hi l'aigua és més estret i fet amb una llosa de pedra, a l'igual que el pedrís dels costats on es deixava reposar la galleda. És de poca profunditat i actualment el pou està sec. | 08222-143 | Can Font de l'Alzinar; al sud del terme municipal | La masia de Can Font de l'Alzinar, l'any 1513 era d'Agnès, muller d'Antoni Miquel. Està documentada l'any 1587 ja amb el nom de casa d'en Font . Neix de la unió dels masos Maimó d'en Sarrovira, Badiguer, Pastor i Gibert. Abans de 1825 passa a mans d'Antoni Ravella Bosquets. Fou propietat del Comte d'Olzinelles, el qual la vengué a finals del segle passant al Marquès de Camps, de Girona, actuals propietaris. | 41.4547100,1.8273300 | 402057 | 4589900 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77649-foto-08222-143-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77649-foto-08222-143-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77649-foto-08222-143-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|94 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 05:37 | ||||||||
| 77650 | Pou nou de Can Font de l'Alzinar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-nou-de-can-font-de-lalzinar | AA.VV (1986). Sant Llorenç d'Hortons; dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya; l'Alt Penedès. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. AJUNTAMENT DE SANT LLORENÇ D'HORTONS (2005). Catàleg de Masies i cases rurals; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Llorenç d'Hortons. BOSCH CASADEVALL, Josep Maria (2009). Diccionari de els masies de Sant Llorenç d'Hortons (ss. XVI-XIX), dins Programa de Festa Major de Sant Llorenç d'Hortons de 2009, pàgs. 17 a 23. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol II l'Alt Penedès. Direcció General del Patrimoni Artístic de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pàgs. 124 a 133. ROVIRA TUBELLA, Ramon (1999). Unes primeres notes sobre les masies de la parròquia de Sant Joan Samora. Programa de Festa Major de Gelida o http://www.gelida.org/SLHortons/sjsamora.htm | XX | Sec i en desús | Pou i safareig de Can Font de l'Alzinar que s'utilitza per regar i abans també per rentar la roba. La caseta del pou és de planta quadrangular; fa 1'45 x 1'50 metres i té una alçada de 2'25 metres. És de coberta plana i la porta és de fusta, amb una llum de 93 cm d'amplada i 110 cm d'alçada. El safareig és quadrangular i fa 1'8 x 1'45 metres i una alçada de 68 cm. Té una rentadora que originàriament era de maons i amb posterioritat es va encimentar i que mesura 1'65 m de llarg i 40 cm d'amplada. A l'interior està ple de branques de parra seca. Els paraments estan fets de maó pla i arrebossats. Tot i que en algunes parts s'ha perdut aquest arrebossat, deixant els maons vistos. | 08222-144 | Can Font de l'Alzinar; al sud del terme municipal | La masia de Can Font de l'Alzinar, l'any 1513 era d'Agnès, muller d'Antoni Miquel. Està documentada l'any 1587 ja amb el nom de casa d'en Font . Neix de la unió dels masos Maimó d'en Sarrovira, Badiguer, Pastor i Gibert. Abans de 1825 passa a mans d'Antoni Ravella Bosquets. Fou propietat del Comte d'Olzinelles, el qual la vengué a finals del segle passant al Marquès de Camps, de Girona, actuals propietaris. | 41.4552700,1.8276900 | 402088 | 4589962 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77650-foto-08222-144-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77650-foto-08222-144-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 05:37 | ||||||||
| 77651 | Roureda de Cal Santjust | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roureda-de-cal-santjust | ESTRAGUÉ CARRERAS, Alba (2009). L'aigua a Sant Llorenç d'Hortons. Les fonts, els pous i La Rierussa. Treball de recerca de 2n de Batxillerat de l'escola intermunicipal del Penedès. Inèdit MASCLANS I RIVÉS, F. (1958) Guia per a conèixer els arbres. Barcelona. Ed. Montblanc-Martin. Medi Natural. Barcelona. RIUS FONT, Lluís (2008). Històries d'arbres; dins Programa de Festa major de Sant Llorenç d'Hortons de 2008, pàgs. 25 a 29. | En bones condicions com les que ofereix aquest parc els roures podrien arribar a viure fins a uns mil anys. Cal doncs preservar el perímetre de la soca, sobretot pel més vell de tots, que podria tenir actualment uns 400 anys. Al tenir un tronc curt que bifurca ràpidament permet enfilar-se pel marge i accedir a la seva creu. Les arrels que es van descalçant posen en perill la subsistència de l'arbre.També s'hauria de controlar el creixement de l'heura (Hedera helix) que creix en els marges ja que s'enfila per les alzines i roures i pot créixer fins a l'extrem de tombar-los i provocar-los la mort. | Roureda del gènere Quercus que domina el paratge de la Font de Cal Santjust, juntament amb alguns exemplars molt interessants de pi blanc (Pinus halepensis) i alzinar (Quercus ilex), amb un sotabosc majoritàriament net, amb l' estrat herbaci inexistent ja que l'espai ha estat arranjat com a parc municipal.Té tres zones ben delimitades espacialment: una zona de picnic amb taules i bancs de fusta, un espai polivalent i la zona de jocs pels més petits. Per salvar els desnivells del parc i guanyar espai s'han creat terrasses aguantades amb rocalla, per damunt de la qual hi ha unes baranes de fusta tractada. S'han col·locat alguns arbustos i plantes enfiladisses com l'heura (Hedera helix) que amb el temps aniran tapant parcialment les pedres de manera que no es faci tant evident que es tracta d'un mur de roques sinó d'un espai enjardinat. El torrent de Cal Santjust travessa el Parc de nord a sud. El curs no ha estat modificat però si que en el seu pas pel Parc s'ha netejat totalment de vegetació i reomplert de terra. Per damunt, s'ha col·locat una xapa de formigó amb un paviment de pedra natural que afavoreix l'escorrentia de l'aigua. Davant de la font, s'ha creat una zona d'aigua, amb petits sortidors situats a banda i banda que permeten jugar tot refrescant-se a l'estiu. Els roures més vells i més grossos estan a la zona de picnic. La volta de canó de la majoria dels troncs de roure mesurats oscil·len entre 2,65 m de diàmetre per 2,75 m de volta de soca, amb una alçada que oscil·la entre 20 i 25 metres i una amplada de capçada que pot arribar als 28 metres, amb un brancatge molt potent. Destaca el roure situat en el marge just enfront de la font, amb 4,70 m de volta de canó per 5,80 m de volta de soca i una alçada de 28 metres. Els exemplars de pi blanc tenen una mitjana de circumferència d' 1,20 m per 30 metres d'alçada. En el parc hi ha dues fonts; una moderna que data de la construcció del parc, i la coneguda amb el nom de la font de Cal San Just, construïda al segle XIX en el mur de pedra per on passa el corriol que baixa fins a la font. | 08222-145 | Parc de Cal Santjust, al carrer de Cal Santjust Vell | En aquest indret hi ha la font de Cal Santjust Vell. Antigament hi havia un safareig cobert on la gent de Sant Llorenç d'Hortons hi venia a rentar la roba. L'altre safareig utilitzat per aquesta finalitat era el de la Bassa Gran, però a diferència que no tenia coberta. En els roures o en alguns d'aquests roures s'havia practicat el ritual de curar nens trencats (Rius:2008). | 41.4661400,1.8189400 | 401373 | 4591178 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77651-foto-08222-145-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77651-foto-08222-145-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La fusta del roure està considerada de gran duresa, molt bona per a la construcció i per a treballs d'ebenisteria. Juntament amb l'alzina tenen un gran poder calorífic. L'escorça és rica en tanins i antigament era utilitzat per adobar el cuir. Molt apreciat per a la fabricació de botes. Poden ser conreats com a planta ornamental i per evitar l'erosió. Els glans serveixen per a l'alimentació del bestiar. El roure és símbol de força en moltes cultures. Sense anar més lluny, nosaltres emprem l'expressió 'fort com un roure' En la tradició escandinava, el Déu Vainamoinen, va crear els roures per tal de donar ombra i aixopluc als ocells. | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 05:37 | ||||||||||
| 77652 | Curació dels nens trencats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/curacio-dels-nens-trencats | <p>RIUS FONT, Lluís (2008). Històries d'arbres; dins Programa de Festa major de Sant Llorenç d'Hortons de 2008, pàgs. 25 a 29.</p> | XIX | Informació publicada a partir d'un recull oral | <p>Les dones de Sant Llorenç recorden una tradició ancestral que Lluís Rius (2008) va publicar segons la qual quan un infant naixia 'trencat', és a dir, herniats o amb alguna malformació es practicava un ritual conegut també en altre indrets del Penedès fins a principis del segle XX. Aquest ritus consistia en escollir un roure jove i es seccionava la soca en dues parts. A continuació es feia passar l'infant d'un costat a l'altre entre un Pere i un Joan acompanyat de l'expressió 'Entre jo Pere i tu Joan, que es curi aquest infant'. Després calia empeltar les dues parts de la soca, envoltada amb la mateixa gasa de l'infant. Si l'arbre vivia, s'assegurava la guarició de l'infant i creixia fort com un roure.</p> | 08222-146 | Sant Llorenç d'Hortons | <p>Entre els llocs que la gent de Sant Llorenç recorda que s'havia arribat a practicar aquest ritus hi ha la roureda de la Font de Cal Santjust, l'alzina de Can Canyes i a Cal Farreguet.</p> | 41.4659400,1.8189300 | 401372 | 4591156 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77652-foto-08222-146-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77652-foto-08222-146-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | Inexistent | 2024-05-23 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 63 | 4.5 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 05:37 | ||||||
| 77653 | Ets més tossut que els bous de la Pedrera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ets-mes-tossut-que-els-bous-de-la-pedrera | XIX-XX | informació oral | Diu la tradició oral que els amos de la masia de La Pedrera van comprar dos bous per llaurar la terra i replantar vinyes. Però es veu que aquests bous anaven per on volien i no hi havia manera de fer-los anar rectes. I per aquest motiu en el poble quan algú era molt tossut se li deia que era més tossut que els bous de La Pedrera. | 08222-147 | La Pedrera | El document més antic que parla de La Pedrera és un capmàs de 1587 on es parla de la casa d'en Cartró de la Riera, quan Bartomeu Almirall n'era el propietari. Aquesta masia és fruit de la unió entre els masos Querol i Figueras. Després dels cartró de la Riera passà als Canals, després als Valldeperes, d'Olesa, i últimament als Puiggener, també d'Olesa; tots per maridatge. L'any 1844 els masovers eren la família Costa, procedent de Gelida. | 41.4705200,1.8394400 | 403092 | 4591641 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77653-foto-08222-147-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77653-foto-08222-147-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Informació oral facilitada per Pere Carreras | 98 | 61 | 4.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 05:37 | ||||||||
| 77654 | Camí de Can Torres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-can-torres | VI-I aC. | Troballa superficial | Durant la realització del treball de camp per l'elaboració del present Mapa del Patrimoni Cultural i Natural de Sant Llorenç d'Hortons, es va localitzar un fragment de vora d'àmfora ibèrica. La troballa es va produir en superfície en un marge d'una vinya situada al costat del camí de Can Torres, en el trencall que es dirigeix a la font i al salt del torrent de Can Prats. L'existència d'un jaciment arqueològic a la zona s'haurà de confirmar en futurs treballs de recerca, ja que una única troballa per se és pot significativa, però alerta de la possible presència d'un jaciment en una zona propera, i, per tant, caldrà controlar futurs moviments de terres a la zona. | 08222-148 | Al sud del terme municipal, a 500 metres de Can Font de l'Alzinar | La troballa es va efectuar el dilluns 25 de febrer per part de Laura Bosch i Jordi Montlló durant l'elaboració del treball de camp pel mapa del Patrimoni cultural i natural de Sant Llorenç d'Hortons. | 41.4504700,1.8241500 | 401785 | 4589433 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77654-foto-08222-148-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77654-foto-08222-148-3.jpg | Legal | Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 81 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 05:37 | |||||||||
| 77655 | Pou de Can Prats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-can-prats | XIX-XX | Pou de secció circular d'1'80 metres de diàmetre cobert amb cupulí ametllat. Està situat al costat d'una vinya. El parament és de paredat mixt amb pedres irregulars i maons units amb morter de calç i reparacions fetes amb ciment. La porta que és de fusta i fa 98 cm d'alçada per 80 cm d'amplada, està tancada per una balda. A l'interior no es conserva la corriola. | 08222-149 | Vinya de la Casa Vella | Pertany a Can Prats | 41.4562800,1.8110700 | 400701 | 4590093 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77655-foto-08222-149-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77655-foto-08222-149-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Al costat també hi ha un camp de cirerers. | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 05:37 | |||||||||
| 77656 | Pont de Cal Prats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-cal-prats | AA.VV (1986). Sant Llorenç d'Hortons; dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya; l'Alt Penedès. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. RIUS FONT, Lluís (2009). Can Prats i les ànimes del purgatori; dins Programa de Festa Major de Sant Llorenç de 2009, pàgs. 24 a 28 . | XX | Pont construït l'any 1908 en el torrent de Can Farreguet per facilitar el transport de material de construcció destinat a les reformes de la masia de Cal Prat, encarregades per Paul Buguet a l'arquitecte Josep Ros i Ros. És d'un sol ull amb l'arcada de mig punt feta de maons posats a sardinell. El parament és de pedres irregulars sense escairar i sense arrebossar. | 08222-150 | Torrent del Ferreguet | La propietat és fruit de la unió dels masos Raspall, Avinyó i Benet. La història de Can Prats es remunta documentalment al segle XVI, on un capbreu del 1513, ordenat pel senyor de Gelida Francesc Bertran i Malla, havia estat esmentat per Pere Febrer que estava casat amb Joana Prats, per l'establiment de terres i mas. Un capmàs de l'any 1587 parla de la casa Prats. En un capbreu de 1598 ordenat pels senyores de la baronia de Gelida, Maria d'Erill i Bertran i Marquesa Despalau i d'Erill, trobem el nom de Jaume Prats com a part confessant. L'any 1736, la família Prats deixa el mas a un nebot, Isidre Corrodias. L'any 1826 el propietari n'és Jaume Corrodias, que va ser segrestat per uns bandolers. Va prometre que si se'n sortia sufragaria part de l'església. Per aquest motiu el seu testament contemplà la donació de diners per acabar les obres de l'església i així ho reflecteix la llinda. L'any 1908 el clergue francès Paul Buguet responsable de la confraria dedicada a 'La obra expiatòria para el rescate de las almas abandonadas del purgatorio', va comprar el mas. Aquesta associació tenia la seu a la capella Montligeon de la Bretanya. Monsenyor Paul Buguet va contractar l'arquitecte Josep Ros i Ros per dirigir les reformes i convertir un mas de caràcter tradicional i productiu en una casa d'estiueig a la moda. L'any 1919 monsenyor Buguet va morir a Roma i deixà els béns a mans del senyor Josep Crasses i Coll, que va morir l'any 1976. Els desitjos de Paul Buguet eren crear una fundació que no s'havia fet. Després d'uns anys d'incertesa sobre el futur de la casa, l'any 1991 els masovers que hi havia des de 1875, descendent de Maria Ferrer Ferran, besàvia de Josep Carreras, van poder adquirir la casa. | 41.4619400,1.8150400 | 401041 | 4590716 | 1908 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77656-foto-08222-150-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77656-foto-08222-150-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Josep Ros i Ros | 98 | 49 | 1.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 05:37 | |||||||
| 77657 | Salt de Can Prats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/salt-de-can-prats | RIBA, Oriol et alii (1997). Diccionari de Geologia. Ed. Institut d'Estudis Catalans. Ed. IEC en coedició amb Enciclopèdia Catalana. | A la zona del salt, entre les canyes i el dipòsit sorrenc, hi ha una quantitat important de brutícia. Caldria una esclarissada bàsicament de la canya per fer una mica més accessible la zona i en cas de pluges i crescudes d'aigua s'evitaria que aquesta pogués crear un tap en algun punt més estret del torrent i provocar inundacions. | El salt del torrent de Can Prats es troba situat en el torrent de Can Torres, just abans de creuar-se amb el torrent de Can Prats, entre les vinyes de la Rierussa i les vinyes de Can Prats. En aquest tram del torrent, desapareix la sorra deixant pas a una plataforma rocosa que forma part d'una terrassa al·luvial formada per margues blau grisenques que presenten fòssils marins molt abundants. Un regueró, producte de l'erosió provocada pel pas constant de l'aigua a la roca deixa entreveure graves sorrenques o conglomerats. Al final d'aquesta plataforma hi ha un salt que té un desnivell d'uns vuit metres de profunditat. S'ha anat excavant de manera natural degut al pas del temps, en els materials mòbils al·luvials provinents de les riuades fortes i per l'efecte de retallament que ha sofert del meandre. La caiguda de l'aigua juntament amb altres elements erosius han anat accentuant el desnivell brusc del salt. Per sota la plataforma, un gorg de 40 metres d'amplada. Els pendents a banda i banda del torrent són molt pronunciats, amb presència de cingleres o timbes (com ho coneixen els habitats de Sant Llorenç). Actualment estan molt emboscades, amb una gran quantitat de canyissar, bardisses, aritjol i altres enfiladisses que impossibiliten l'accés. La zona del salt agrupa una bona mostra dels diferents ecosistemes forestals i comunitats faunístiques que hi troben refugi, nidifiquen o hi viuen durant tot l'any. A les zones més obagues hi ha una clara representació de l'alzinar barrejat amb roure de fulla petita alternada amb una bona part de pineda secundària de pi blanc i més a proximitat de les lleres va deixant pas al bosc de ribera que alhora es combina amb herbassars higròfils. En algunes zones el bosc de ribera és molt atapeït i el seu accés es fa impossible degut a un sotabosc ric en arç blanc, bardissa, roldor, roser salvatge, saüc, canyissar o joncs, amagatall ideal per a moltes espècies animals. La fauna vertebrada hi és molt ben representada amb una comunitat de carnívors ben conservada i detectada durant la realització del Mapa de Patrimoni per la gran quantitat de rastres (petjades i femtes) de mamífers com la fagina, la geneta, la guineu i el senglar. També s'ha detectat presència de rapinyaires a través de la visualització directa d'algunes espècies que sobrevolen la zona i d'altres gràcies a les egagròpiles i plomall. Cal destacar la presència de zones de nidificació del pica-soques per la gran quantitat de nius localitzats en els troncs morts dels arbres que queden dempeus. | 08222-151 | A la confluència del torrent de Can Torres i el de Can Prats | Els torrents i rieres de Sant Llorenç d'Hortons tenen un rol molt important com a corredor biològic, ja que gràcies a la vegetació que s'hi desenvolupa afegit a la presència d'aigua, la fauna hi pot trobar refugi, aliment i circular lliurement d'una zona a l'altre. | 41.4523900,1.8222600 | 401630 | 4589648 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77657-foto-08222-151-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77657-foto-08222-151-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | El contacte de materials durs com les arenisques bioclàstiques i les argiles i marges d'origen marí produiexen un paisatge erosiu molt típic en el Penedès amb la presència de salts d'aigua en d' altres indret com:can Raimundet i la Pedrera . | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 05:37 | ||||||||||
| 77658 | Salt de Can Raimundet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/salt-de-can-raimundet | BATALLER, J.R. (1953). Nota sobre los gasterópodos marinos nuevos del Miocénico Catalán. Anales. Esc. Peritos Agra. Vol. XII, pàgs. 1 a 21. Barcelona. LLADÓ, Oriol i Eritja Roger ( 2012). Un viatge pel Penedès submarí. Descobrir núm. 177, gener. RIUS FONT Lluís ( 2007) La història més bella de Sant Llorenç d'Hortons. Programa de Festa Major RIUS, Lluís i MAURI, Alfred (2007). Un viatge submarí per l'Alt Penedès: Amics dels Parcs Naturals, núm. 10, febrer de 2007. Àrea d'Espais Naturals de la Diputació de Barcelona, pàgs. 14- 19. | El salt de la Rierussa est roba situat en el torrent de la Rierussa, un curs d'aigua de la Depressió Prelitoral que neix prop de Masquefa (Comarca de l'Anoia) i travessa tot el terme municipal de Sant Llorenç d'Hortons, unint-se per l'esquerra al riu Anoia, tocant a Gelida. El salt d'aigua és a pocs metres, per sota de la línia ferroviària de gran velocitat que travessa el municipi i a tocar del jaciment arqueològic de la pedrera romana. En aquest tram del torrent, les argiles blaves, més erosives, deixan pas a una plataforma rocosa formada per arenisques ben cimentades per on l'aigua transcorre fins caure per un salt d'uns sis metres d'alçada,produint un gorg, d'un metre i mig a dos metres de fondària. A partir d'un rocar que aflora en superfície a mà esquerra baixant per la carretera, s'endevina una rampa, parcialment emboscada per alzines joves que forma part dels talls de la roca que en època romana era explotada com a pedrera. En el mateix salt, en el costat lateral esquerra podem observar el retall d'una pedra per a canalitzar les aigües a un antic molí i, tal vegada, fou un antic carreu romà a mig explotar. La totalitat de la plataforma rocosa està completament farcida de de mol·luscs i fragments de restes fòssils d'Ostrea sp, Cardium sp., Turitella , Anomia , i altres lamelibranquis. Les petxines es troben generalment ben conservades com per exemple la Potamides (Pirenella) pictus mitralis, l'Acteocina lajonkaireana, Sandbergeria perpusilla, seila turritella, Dorsanum nodosocostatum, Nassa (Phrontis) duja dini schonii, Cancellaria (Trigonostoma) scrobiculata, Mytilus sp., i Polimesoda sp. Per sota d'aquesta plataforma, hi ha una capa de llims de color gris amb elements detrítics formats bàsicament per biotita, quars i micro-fòssils en carbonat càlcic. Al dessota d'aquesta , s'observa una capa visible de llims de color ocre, de gra fi a molt fi on hi predomina el quars i la biotita. En aquesta capa hi ha absència de fòssils. La zona del salt agrupa una bona mostra dels diferents ecosistemes forestals i comunitats faunístiques que hi troben refugi, nidifiquen o hi viuen durant tot l'any. A les zones més obagues hi ha presència d'algunes alzines joves alternada amb una bona part de pineda secundària de pi blanc, amb ginesta, fanals, romaní i més a proximitat de les lleres va deixant pas un bosc de ribera pobre, que en aquest sector es combina amb herbassars higròfils, arç blanc, bardissa, roldor, roser salvatge, l'herba sabonera (Saponaria officinalis), l'ortiga gran (urtica dioica), la menta borda (Mentha suaveolens) etc.., i gran predominança de canyissar i canyís, amagatall ideal per a moltes espècies animals. Pel que fa a l'herbassar predominant a proximitat de l'aigua i per sota del gorg, es distingeixen entre altres, la llapassa borda (Xanthium italicum), l'herba presseguera (Polygonum persicaria), la panissola (Echinochloa crus-galli), i falgueres com la capil·lera (Adiantum capillus). La fauna vertebrada hi és molt ben representada amb una comunitat faunística ben conservada i detectada durant la realització del Mapa de Patrimoni per la gran quantitat de rastres (petjades i femtes) de mamífers com la fagina, la geneta, la guineu i el senglar . També s'ha detectat presència de rapinyaires a través de la visualització directa d'algunes espècies que sobrevolen la zona i d'altres gràcies a les egagròpiles i plomall. Pel que fa al amfibis,malgrat és difícil detectar-ne per l'època de l'any, si que hi ha presència de gripau i granota verda i algunes serps com la verda, la blanca, etc. | 08222-152 | La Rierussa. Al sud del terme municipal, per sota Can Raimundet | El salt es troba dins l'àrea del jaciment arqueològic de La Pedrera romana. Els torrents i rieres de Sant Llorenç d'Hortons tenen un rol molt important com a corredor biològic, ja que gràcies a la vegetació que s'hi desenvolupa afegit a la presència d'aigua, la fauna hi pot trobar refugi, aliment i circular lliurement d'una zona a l'altre. | 41.4606900,1.8561100 | 404469 | 4590532 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77658-foto-08222-152-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77658-foto-08222-152-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | El contacte de materials durs com les arenisques bioclàstiques i les argiles i marges d'origen marí produiexen un paisatge erosiu molt típic en el Penedès amb la presència de salts d'aigua en d' altres indret com Can Parts i la Pedrera . Destaquem un càrreu retallat com a testimoni de l'aprofitament humà d'un antic molí i possible explotació en època romana. | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 05:37 | |||||||||||
| 77659 | Rellotge de sol de Can Canyes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-canyes | AA.VV (1986). Sant Llorenç d'Hortons; dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya; l'Alt Penedès. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. AJUNTAMENT DE SANT LLORENÇ D'HORTONS (2005). Catàleg de Masies i cases rurals; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Llorenç d'Hortons. BOSCH CASADEVALL, Josep Maria (2009). Diccionari de els masies de Sant Llorenç d'Hortons (ss. XVI-XIX), dins Programa de Festa Major de Sant Llorenç d'Hortons de 2009, pàgs. 17 a 23. ROVIRA TUBELLA, Ramon (2000). Unes primeres notes sobre les masies de la parròquia de Sant Llorenç d'Hortons. Programa de Festa Major de Gelida o http://www.gelida.org/SLHortons/2000.htm | XVIII | Rellotge de sol de tarda, ubicat a la façana orientada al sud oest de Can Canyes. Actualment no és visible degut a les reformes de l'any 1874. És del tipus vertical declinant, de superfície quadrada i policromat. Es troba pintat directament sobre l'arrebossat de la façana. El rellotge està compartimentat en varis espais separats per línies pintades de color vermell. El més important d'ells és un espai quadrat on es troba dibuixat el rellotge. Es tracta d'un sol antropomorfa ubicat a l'extrem superior esquerra. La cara és d'estil naïf, amb uns ulls ametllats, boca somrient i celles i nas enganxades. Del nas sortia el gnòmon de vareta de secció circular que es va treure durant la reforma de l'estança sense malmetre la pintura. Emmarcat per un segon cercle hi ha una corona solar de grans dimensions pintada a base de pinzellades grogues, ocres i vermelles. De l'exterior neixen les franges horàries que estan repartides des de les 12h. (per la línia més vertical) amb una campana i badall de color negre senyalant l'hora de l' Àngelus i avançant cap a la dreta, fins a les 7h. El rellotge també marca les mitges hores. Les xifres són àrabs, i actualment només són visibles les 12h., la 1h. i les 2h. Per damunt, hi ha una sanefa de cinc centímetres de gruix disposada horitzontalment on s'hi ha escrit en majúscules la següent llegenda: 'POLO IO ANNO 1773 STE(VE)'. Quatre sanefes de formes irregulars emmarquen el rellotge. Estan disposades de la següent manera: per sobre del lema una sanefa visible de vuit centímetres de gruix (la resta es desconeix si havia desaparegut o bé va quedar parcialment amagada per sota de l'enguixat modern). Per sota del lema i al costat esquerra fins baix, una segona sanefa de vint-i-dos centímetres de gruix emmarcada per una línia de color negre, que continua cap a la dreta, amb un gruix de quinze centímetres i puja en forma d' “U”. La decoració interior està feta a base de pinzellades i conserva una gran varietat de colors com el vermell, el negre, el groc i diversos tons d'ocres. Els motius ornamentals estan fets a base gargots circulars on es sobreposen els diferents colors. | 08222-153 | Can Canyes | Aquest rellotge va ser tapat fruit de les reformes de l'any 1884. Precisament en aquestes reformes es va aprofitar per pintar-ne un altre a la façana principal, orientada a migdia, actualment desaparegut, però que sabem que deia 'Jo sense sol i tu sense fe no som res'. | 41.4667000,1.8291500 | 402227 | 4591229 | 1773 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77659-foto-08222-153-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77659-foto-08222-153-3.jpg | Legal i física | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Consta en l'inventari dels rellotges de sol dels Països Catalans de la Societat Catalana de Gnomònica, amb el número 1474. | 94 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 05:37 | |||||||
| 77660 | Alzina de Can Torres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-can-torres | BOLÒS, O.; VIGO, J.;MASALLES, R.M.; NINOT, J.M. (1993). Flora manual dels Països Catalans. Ed. Pòrtic. Barcelona MASCLANS, F. (1990). Guia per a conèixer els arbres. Ed. Montblanc-CEC. Barcelona MASCLANS, F. (1990). Guia per a conèixer els arbusts i les lianes. Ed. Montblanc-CEC. Barcelona PASCUAL, R. (1990). Guia dels arbres dels Països Catalans. Ed. Pòrtic. Barcelona PASCUAL, R. (1990). Guia dels arbustos dels Països Catalans. Ed. Pòrtic. Barcelona PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà de Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona. PHILIPS, Roger (1989). Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona. | L'alzina de Can Torres, es troba plantada en el pla on antigament havia existit una masia. Pertany a l'espècie Quercus ilex ssp ballota. Està desproveïda de vegetació arbustiva i lianes; tant sols una mata creix al seu costat. Mesura 15 metres d'alçada total x 14m de capçada mitjana x 2,74 m de volt de canó x 3,77 m de volt de soca. El tronc és curt i lleugerament inclinat. L' escorça és fosca i clivellada. Per sobre de la creu neixen quatre branques molt potents que van bifurcant i formant la brancada actual que dona forma a una capçada irregular. Les fulles més tendres tenen un marge dentat i punxant. L'anvers és de color verd fosc i el revers blanc i pelut, sobretot a les fulles més velles. El fruit és el gla, amb les escames de la cúpula no punxants. L'alzina floreix als mesos d'abril - maig i les glans maduren al començament de la tardor. Actualment creix, protegida per un parterre circular de 6 metres de diàmetre, fet de maó, arrebossat i pintat amb òxid. El creixement d'aquest espècimen i de l'espècie en general és molt lent, produint una fusta extremadament dura i compacta, molt apreciada per fer eines per treballar la terra i fusteria (boter, mestre d'aixa, fuster...). Les branques són molt apreciades com a combustible (ja sigui tallada naturalment o convertit en carbó vegetal) d'una qualitat excel·lent. | 08222-193 | camí de Can Torres, al límit del terme municipal amb Gelida | Aquesta alzina pertanyia al conjunt de la masia de Can Torres, de Gelida, actualment desapareguda. En el seu lloc hi ha un soterrani amb una intervenció del mateix arquitecte per recordar el lloc de la masia. | 41.4467300,1.8239200 | 401760 | 4589018 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77660-foto-08222-193-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77660-foto-08222-193-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La fusta de l'alzina és dura i compacta i s'utilitza per fer eines de pagès i fusteria. Les branques, des de temps immemorial, es fan servir per fer llenya i carbó vegetal de qualitat excel·lent . | 2151 | 5.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 05:37 | |||||||||||
| 77662 | Salt de La Pedrera ( Pedrera) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/salt-de-la-pedrera-pedrera | A llevant de la masia de La Pedrera hi ha el Torrent de La Rierussa, que en aquest tram baixa de La Torreta i s'ajunta més avall amb el torrent de La Fontsanta. L'actual carretera de Sant Llorenç a Sant Joan Samora passa per damunt d'aquest torrent i ben prop es troba un salt amb una formació geològica similar al salt de Can Raimundet, on s'observa un gran bloc de pedra tallat en escaire de 90 graus. També s'observen les parets ben retallades i que semblen haver estat aprofitades per l'extracció de pedra en una època indeterminada, l'únic record que es conserva el topònim de la casa 'La Pedrera'. Aquesta pedrera es trobava al costat de l'antic camí que unia Sant Llorenç amb Gelida passant per Can Raimundet, on s'hi que es troba documentada la pedrera d'adscripció cronològica en època romana. El salt del torrent de la Pedrera és un salt d'aigua d'uns quinze metres d'alçada, la plataforma del qual es troba ubicada gairebé a tocar d'una corba molt pronunciada de la carretera. El règim de precipitacions fa que en algunes ocasions aquest torrent pugui adquirir cabals considerables envaint les terres conreades, dipositant graves o bé ocasionant erosions importants a nivell de les parets o timbes. El registre sedimentari comprèn bàsicament el període Miocè, amb registres de terres, gresos i de sediments ocres i grisos molt fins d'ambients marins. Per sota els blocs de pedra tallats de l'antiga pedrera s'observen localitats paleontològiques de fòssils marins. Malgrat el perill que presenta aquest indret, s'hi poden observar les marques de piqueta recents per a l'extracció de fòssils. La vegetació de l'entorn és exuberant, i la gran quantitat de bardissa, lianes i arbres caiguts, especialment pi blanc, juntament amb la manca de terreny atalussat, impedeixen l'accés al llit del torrent. La vegetació arbòria a les parts més altes del salt és la de pi blanc amb alzinar, algun ullastre jove i brolla de romaní. A la part més inferior del torrent, en el tram del salt la vegetació de ribera és gairebé inexistent. | 08222-195 | La Pedrera - La Rierusa | Resulta difícil adjudicar una cronologia a la utilització d'aquesta pedrera, bàsicament perquè no hi a cap estudi fet, ni cap referència bibliogràfica. La memòria oral no recorda cap explotació en aquest indret, tampoc hi ha cap document d'època moderna o medieval, fins ara, que en parli. Passa quelcom molt semblant al cas de la Pedrera romana de Can Raimundet. Però fins que no hi hagi cap certesa només es pot especular. Els torrents i xaragalls són en realitat perfils excavats durant les darreres glaciacions, en aquest sentit, tenim uns torrents ben encaixats: Torrentfondo,t. Rierussa, Muç, etc.. | 41.4711700,1.8408600 | 403211 | 4591712 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77662-foto-08222-195-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77662-foto-08222-195-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77662-foto-08222-195-3.jpg | Inexistent | Medieval|Modern|Romà | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | MARTIN CLOSAS, Carles (2012). L'última glaciació a Sant Llorenç d'Hortons; dins el programa de Festa Major de 2012. Sant Llorenç d'Hortons, pàgs. 24 a 28.RIUS FONT, Lluís ( 2007). La història més bella de Sant Llorenç d'Hortons. Programa de Festa Major. | 85|94|83 | 49 | 1.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 05:37 | ||||||||||
| 77663 | Orquídies | https://patrimonicultural.diba.cat/element/orquidies | Erol d'orquídies silvestres del gènere Himantoglossum i espècie robertianum, situat en el vessant meridional del camí de Can Prats, en un terreny erm on fa uns anys s'hi cultivava vinya. Es tracta d'una planta monocotiledònia que a diferència de les espècies que viuen en regions tropicals (amb flors molt vistoses, perennes i epífites) acostumen a ser terrestres i geòfits, és a dir, que passen l'hivern en forma de tubercle o de rizoma sota terra i surten a finals d'hivern, principis de primavera. Les fulles (de cinc a deu) són de color verd clar; neixen en forma de roseta, de la part baixa d'una única tija, gruixuda i sense ramificacions. Les fulles són enteres i de nerviació paral·lela. La inflorescència és una espiga amb forma piramidal que conté nombroses bràctees crenades i les flors, que estan orientades cap a baix. Els tèpals que envolten el label són estriats, i els colors poden variar entre el verd fins al porpra. El label, de color rosa a porpra, pot allargar-se fins a 2 cm. Floreix entre els mesos de febrer fins a l'abril. La pol·linització es transmet bàsicament a través de dos insectes, el borinot i l'abella. Els fruits es troben en una càpsula i la disseminació de les llavors es fa a través del vent. | 08222-196 | Vinya de Cal Fèlix - camí vell de Sant Sadurní | L'Himantoglossum robertianum va ser detectada pel Sr. Jordi Catalan l'any 2009. Aquesta orquídia va ser descrita inicialment per Loiseleur, que la va batejar amb el nom d'Orchis robertiana en honor a Gaspard Nicolas Robert (1776-1857), un botànic francès. Més tard va passar a ser nomenada Barlia robertiana i l'any 1999, Pierre Delforge la va incloure en el gènere Himantoglossum. | 41.4602800,1.8234500 | 401741 | 4590523 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77663-foto-08222-196-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77663-foto-08222-196-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Actualment a Catalunya hi ha vuitanta dues espècies d'orquídies silvestres que es poden classificar en vint gèneres diferenciats. Aquesta espècie adaptada a sòls calcaris d'herbassars, talussos i vores dels camins. Caldria preservar aquet indret per tal de conservar el seu hàbitat i protegir una espècie singular que creix en el municipi. | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 05:37 | ||||||||||||
| 77664 | Cova de Cal Simó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-cal-simo | XIX | A l'interior hi creix una olivera i a la coberta hi ha un forat. També hi ha brutícia. | Cova excavada a la roca natural situada en un marge al costat del camí i orientada al nord. És de planta circular amb un diàmetre màxim de 1'95 metres i una alçada màxima de 1'8 metres. A l'interior hi ha un banc corregut adossat a la paret de 45 cm d'amplada i 2'10 metres de perímetre. A l'esquerra de l'entrada hi ha un nínxol que fa les funcions d'armari prestatgeria, també excavat a la roca que fa 38 cm d'alçada per 31 cm d'amplada i 30 cm de profunditat. Tenia una entrada de 60 cm d'amplada, amb un petit arc fet de rajols i maons plans. | 08222-197 | A prop de La Beguda Alta | Sembla que esporàdicament estigui utilitzada pels caçadors com amagatall | 41.4906700,1.8333200 | 402611 | 4593885 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77664-foto-08222-197-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77664-foto-08222-197-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Es troba aixecada un metre del nivell actual del camí. Està afectada pel projecte del quart cinturó. | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 05:37 | ||||||||
| 77665 | Cova del bosc d'en Peret Borreguer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-del-bosc-den-peret-borreguer | XIX | Entrada una mica ensorrada | Cova excavada a la roca natural situada en un marge al costat d'un camí que comença a la cota més alta del camí de Ca l'Esteve, on hi ha unes oliveres plantades a la dreta . Seguint aquest camí en direcció sud, trobem un petit turó amb un bosc, bàsicament, de pi blanc i alguna alzina. A sis metres del camí i orientada a ponent, hi trobem aquesta cova de planta circular amb un diàmetre màxim de 1'80 metres i una alçada màxima de 1'1 metres. Tenia una entrada de 80 cm d'amplada, i una alçada de 83 cm. La galeria o coll d'entrada fa 1'4 metres. | 08222-198 | Camí de Ca l'Esteve | 41.4747100,1.8231300 | 401736 | 4592125 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77665-foto-08222-198-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77665-foto-08222-198-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2019-12-13 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 05:37 | ||||||||||
| 77667 | Pou de Can Canyes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-can-canyes | XVIII-XIX | En desús i vegetació a l'interior | Pou de secció circular excavat en el soldó i parets fetes de paredat mixt, a base de pedres irregulars sense treballar unides amb morter de calç i restes de mans, tot i que té reparacions modernes. La coberta és plana feta recentment. El gruix de la paret és de 30 centímetres. El lloc de treball i d'accés a la galleda per pujar-hi l'aigua és més estret i fet amb una llosa de pedra, a l'igual que el pedrís dels costats on es deixava reposar la galleda. | 08222-200 | Can Canyes - camí de Can Canyes | Pou que pertany a la finca de Can Canyes. | 41.4663400,1.8289400 | 402209 | 4591189 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77667-foto-08222-200-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77667-foto-08222-200-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77667-foto-08222-200-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | A l'interior hi ha crescut una figuera i actualment el pou està sec. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 05:37 | ||||||||
| 77668 | Pica 1de la vinya de la Soleia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pica-1de-la-vinya-de-la-soleia | XVIII-XIX | Té mancances per la falta d'ús i de manteniment | Conjunt format per un dipòsit doble de planta rectangular (1'22 x 0'77 m) i 70 cm de fondària i un dipòsit adossat de secció circular (50 cm de diàmetre de boca). Cada dipòsit mesura 50 x 57 cm. Estan descoberts i fets de maons de 10 cm d'amplada, sense arrebossar. El dipòsit circular està excavat a la roca i feia 2 o 2'5 metres de profunditat, però està mig colgat per sedimentació. Quan funcionava es recollia l'aigua de la terrassa que feia pendent i conduïa l'aigua al dipòsit, on hi havia (encara es conserva) un petit canal amb una pedra que servia per filtrar els elements vegetals i pedres més grosses i evitar que caiguessin al fons. En aquest cas, també trobem les restes del dipòsit per desfer la calç amb aigua, procés previ a la barreja amb el sulfat de coure. És de planta rectangular i mesura 1 metre d'amplada per 57 cm. | 08222-201 | Vinya de La Soleia, al sud del nucli urbà | Es tracta d'un dipòsit d'aigua en el qual es feia el 'caldo bordolés' (boullie bordelaise), i que es feia barrejant aigua i calç amb sulfat de coure per sulfatar la vinya. Segons informació oral facilitada pel senyor Jaume Ponnou, en aquesta vinya hi havia 6 o 7 piques com aquesta, però només se'n conserven tres. Era habitual la freqüència de piques en les vinyes, per tal d'anar carregant la sulfatadora, que es portava a l'esquena, a mesura que s'anava sulfatant la vinya. Per tal d'estalviar un esforç innecessari a l'hora d'anar al punt de magatzematge; i també per poder recollir més aigua en diferents dipòsits, i tenir-ne suficient per fer la quantitat de 'caldo' necessari. | 41.4633300,1.8273000 | 402067 | 4590857 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77668-foto-08222-201-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77668-foto-08222-201-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77668-foto-08222-201-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | En aquesta vinya hi ha ceps centenaris. | 98|94 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 05:37 | ||||||||
| 77669 | Pica 2 de la vinya de la Soleia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pica-2-de-la-vinya-de-la-soleia | XIX-XX | Està desmuntat en part | Conjunt format per un dipòsit desmuntat de planta quadrangular de 80 cm de costat i una fondària indeterminada i un dipòsit adossat de secció circular d'1 metre de diàmetre de boca. El dipòsit circular està excavat a la roca i feia 2'5 metres de profunditat, però està mig colgat per sedimentació i només és visible 1'30 metres. Quan funcionava es recollia l'aigua de la terrassa que feia pendent i conduïa l'aigua al dipòsit, on hi havia un petit canal amb una pedra que servia per filtrar els elements vegetals i pedres més grosses i evitar que caiguessin al fons. | 08222-202 | Vinya de La Soleia, al sud del nucli urbà | Es tracta d'un dipòsit d'aigua en el qual es feia el 'caldo bordolés' (boullie bordelaise), i que es feia barrejant aigua i calç amb sulfat de coure per sulfatar la vinya. Segons informació oral facilitada pel senyor Jaume Ponnou, en aquesta vinya hi havia 6 o 7 piques com aquesta, però només se'n conserven tres. Era habitual la freqüència de piques en les vinyes, per tal d'anar carregant la sulfatadora, que es portava a l'esquena, a mesura que s'anava sulfatant la vinya. Per tal d'estalviar un esforç innecessari a l'hora d'anar al punt de magatzematge; i també per poder recollir més aigua en diferents dipòsits, i tenir-ne suficient per fer la quantitat de 'caldo' necessari. | 41.4633300,1.8280600 | 402131 | 4590856 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77669-foto-08222-202-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77669-foto-08222-202-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77669-foto-08222-202-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | En aquesta vinya hi ha ceps centenaris. | 98|94 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 05:37 | ||||||||
| 77670 | Pica 3 de la vinya de la Soleia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pica-3-de-la-vinya-de-la-soleia | XIX-XX | Té una esquerda a la paret nord | Conjunt format per un dipòsit doble de planta rectangular (1'26 x 0'89 m) i 74 cm de fondària i un dipòsit adossat de secció circular (50 cm de diàmetre de boca), amb una tapa de formigó quadrada. Cada dipòsit mesura 50 x 69 cm. Estan descoberts i fets de maons de 10 cm d'amplada, sense arrebossar. El dipòsit circular està excavat a la roca. Quan funcionava es recollia l'aigua de la terrassa que feia pendent i conduïa l'aigua al dipòsit, on hi havia un petit canal amb una pedra que servia per filtrar els elements vegetals i pedres més grosses i evitar que caiguessin al fons. | 08222-203 | Vinya de La Soleia, al sud del nucli urbà | Es tracta d'un dipòsit d'aigua en el qual es feia el 'caldo bordolés' (boullie bordelaise), i que es feia barrejant aigua i calç amb sulfat de coure per sulfatar la vinya. Segons informació oral facilitada pel senyor Jaume Ponnou, en aquesta vinya hi havia 6 o 7 piques com aquesta, però només se'n conserven tres. Era habitual la freqüència de piques en les vinyes, per tal d'anar carregant la sulfatadora, que es portava a l'esquena, a mesura que s'anava sulfatant la vinya. Per tal d'estalviar un esforç innecessari a l'hora d'anar al punt de magatzematge; i també per poder recollir més aigua en diferents dipòsits, i tenir-ne suficient per fer la quantitat de 'caldo' necessari. | 41.4633900,1.8290600 | 402214 | 4590861 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77670-foto-08222-203-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77670-foto-08222-203-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77670-foto-08222-203-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | En aquesta vinya hi ha ceps centenaris. | 98|94 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 05:37 | ||||||||
| 77671 | Figuera de La Soleia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/figuera-de-la-soleia | PHILIPS, Roger (1989). Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona. | Figuera del gènere Ficus i espècie F. Carica situada al bell mig d'una vinya encarada a migdia, al sud del nucli urbà de Sant Llorenç, al costat mateix de la BV-2249, coneguda com La Soleia. Creix ufanosa, com exemplar aïllat, entre ceps de xarel·lo centenaris. Es tracta d'un arbre de fulla caduca, amb la capçada ampla i arrodonida. L'alçada i l'amplada de capçada oscil·la entre els 10 i els 12 metres. Les fulles són grosses i lobulades. El pecíol és llarg i gruixut. L'època de floració és entre el maig i el juny. Les flors són molt petites, es troben tancades a l'interior d'un receptacle carnós. D'aquesta inflorescència neix el fruit anomenat figa. La forma, color i textura dependrà de la varietat. El tronc, tot i que és recte, creix torçut i protuberant. L'escorça és grisa i ha perdut la suavitat dels espècimens joves. La volta de canó és de 2,76 metres. De la creu parteixen cinc branques molt potents que es van bifurcant. Les branques acostumen a tenir un creixement longitudinal que els dona una morfologia molt característica. Les arrels són molt robustes i tenen un gran poder de penetració i és per això que al seu voltant no s'hi ha construït cap pica ni cisterna ja que les arrels es poden ficar per les més petites escletxes a la recerca d'humitat. | 08222-204 | Vinya de La Soleia, al sud del nucli urbà | Aquest arbre olorós constitueix, juntament amb la vinya i l'olivera, un dels cultius més importants de les civilitzacions mediterrànies. Plantats aïllats han estat estretament lligat als antics cultius de vinya o de secà per l'ombra que proporcionaven al pagès o vinyataire. L'aparició dels tractors per facilitar les tasques a l'hora de llaurar van facilitar la desaparició de molts d'aquests exemplars ja que la majoria de les arrels es situen a una profunditat d'entre 20 i 45 cm. La fusta de la figuera no és gaire resistent, i per això es diu que és un arbre de brancada traïdora, ja que en qualsevol moment una branca pot partir-se amb el pes d'una persona. En alguns indrets, tradicionalment es feia la part central del banc de fuster però és una fusta que es podreix fàcilment. És un mal combustible. | 41.4633600,1.8282400 | 402146 | 4590859 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77671-foto-08222-204-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77671-foto-08222-204-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La figuera de la vinya de la Soleia va ser plantada per l'avi del Sr. Jaume Ponnou i es troba enmig d'una vinya amb ceps centenaris | 2151 | 5.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 05:37 | |||||||||||
| 77672 | Pica del camí de La Beguda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pica-del-cami-de-la-beguda | XVIII-XIX | Parts fragmentades | Conjunt format per un dipòsit doble de planta rectangular d'1'55 x 0'70 m i 64 cm de fondària i un dipòsit adossat de secció circular (48 cm de diàmetre de boca), amb una preparació per col·locar-hi una tapa que no s'ha conservat. Cada dipòsit mesura 52 x 61 cm. Estan descoberts i fets de maons de 10 cm d'amplada, sense arrebossar. El dipòsit circular està excavat a la roca. Quan funcionava es recollia l'aigua de la terrassa que feia pendent i conduïa l'aigua al dipòsit, on hi havia un petit canal amb una pedra que servia per filtrar els elements vegetals i pedres més grosses i evitar que caiguessin al fons. | 08222-205 | Camí de La Beguda o de La Torreta | Es tracta d'un dipòsit d'aigua en el qual es feia el 'caldo bordolés' (boullie bordelaise), i que es feia barrejant aigua i calç amb sulfat de coure per sulfatar la vinya. Era habitual la freqüència de piques en les vinyes, per tal d'anar carregant la sulfatadora, que es portava a l'esquena, a mesura que s'anava sulfatant la vinya. Per tal d'estalviar un esforç innecessari a l'hora d'anar al punt de magatzematge; i també per poder recollir més aigua en diferents dipòsits, i tenir-ne suficient per fer la quantitat de 'caldo' necessari. | 41.4896600,1.8350200 | 402751 | 4593771 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77672-foto-08222-205-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77672-foto-08222-205-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77672-foto-08222-205-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|94 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 05:37 | |||||||||
| 77673 | Barraca de ca n' Estruch | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-ca-n-estruch | MARTIN i VILASECA, Fèlix i PREIXENS i LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Inventari de cabanes de volta, balmes murades i aljubs. Pagès editors, Lleida. | XVIII | S'ha ensorrat un tram de paret | Barraca de pedra seca aixecada sobre una plataforma rocosa i feta amb carreus de soldó, alguns d'ells de dimensions considerables. És de planta circular amb els murs d'un gruix d'un metre i un diàmetre interior de 2 metres. La coberta és de falsa cúpula feta amb pedres per aproximació de filades amb llosa de tancament. A la part exterior està impermeabilitzada amb terra i plantes grasses (sedum). La porta d'accés està orientada al nord i és de forma trapezoïdal amb una amplada a la part superior de 47 cm i a la part inferior de 70 cm; l 'alçada és de 113 cm. A l'interior no s'observa cap tipus d'estructura, ni bancs ni armariets ni prestatgeries. Tampoc es veuen obertures. | 08222-206 | A prop del camí de Can Batllevell, a 350 metres al sud de ca n'Estruch | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que es vincula amb el creixement de la viticultura. | 41.4585100,1.8325900 | 402502 | 4590316 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77673-foto-08222-206-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77673-foto-08222-206-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Es tracta de la única barraca d'aquest tipus en tot el terme municipal conservada. Per informació ora facilitada per Jordi Julià, n'hi havia una altra a les vinyes de Can Raimundet, per sota l'actual traçat de l'AVE que va ser colgada en terraplenar uns terrenys destinats a vinya. Segons el mateix Julià, era molt més maca que aquesta i tenia dos graons per accedir a l'interior. També era de planta circular. | 94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 05:37 | |||||||
| 77674 | Ca la Mercè de Can Batlle Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-merce-de-can-batlle-vell | BOSCH CASADEVALL, Josep Maria (2008). La formació urbana d'Hortons. Els primers carrers; dins el programa de Festa Major del 2008, Sant Llorenç d'Hortons, pàgs. 30 i 31. | XX | Casa de planta rectangular que fa cantonada amb el carrer de Ca l'Estruch i consta de planta baixa, pis i golfes. La coberta és de teules àrabs a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada al carrer del Mestre Cugat. La façana principal té dues grans entrades a la planta baixa i una petita porta al mig més petita. A la planta pis hi ha una balconada amb dues obertures de llinda recta i persianes de fusta de llibret. El coronament de la façana és d'obra. El parament é llis amb recreixements ornamentals al voltant de les obertures i un sòcol i una petita motllura en l'espai de separació de les plantes. | 08222-207 | C. Mestre Cugat, 1 | L'actual trama urbana de Sant Llorenç no es comença a dibuixar fins a finals del segle XIX i principis del XX, quan encara hi havia tres barris separats entre ells: el barri del Roser, el barri de Santa Filomena i el barri de la Font, amb el carrer Major com a camí principal i eix vertebrador. A finals del segle XIX hi ha set carrers: Sant Isidre, Roser, sant Antoni, santa Filomena, Migdia, Major i de la Font. Aquesta estructura de barris aïllats es manté fins l'any 1926 quan es presenta el primer pla d'ordenació urbanística elaborat per l'arquitecte municipal Josep Ros Ros (1914-1941). Aquesta casa correspon a aquesta darrera fase. | 41.4656000,1.8251600 | 401892 | 4591111 | 1920 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77674-foto-08222-207-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77674-foto-08222-207-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 05:37 | ||||||||
| 77675 | Casa del carrer mestre Cugat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-mestre-cugat | BOSCH CASADEVALL, Josep Maria (2008). La formació urbana d'Hortons. Els primers carrers; dins el programa de Festa Major del 2008, Sant Llorenç d'Hortons, pàgs. 30 i 31. | Caseta envoltada pels quatre costats de pati, de planta rectangular i planta baixa. La coberta és de teules àrabs a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada al carrer del Mestre Cugat. La façana és de composició simètrica amb coronament central corbat i pilars als angles. La porta d'entrada és petita i de llinda recta amb una marquesina en forma de teulades a tres aigües. A cada costat hi ha finestres. El parament és llis amb un sòcol de pedra, una motllura esgrafiada per damunt les obertures i una motllura que ressegueix tots els elements del coronament. El pati està delimitat per una tanca d'obra a mitja alçada amb una reixa de ferro amb una entrada delimitada per pilars de maons i una porta metàl·lica. | 08222-208 | C. Mestre Cugat, 12 | L'actual trama urbana de Sant Llorenç no es comença a dibuixar fins a finals del segle XIX i principis del XX, quan encara hi havia tres barris separats entre ells: el barri del Roser, el barri de Santa Filomena i el barri de la Font, amb el carrer Major com a camí principal i eix vertebrador. A finals del segle XIX hi ha set carrers: Sant Isidre, Roser, sant Antoni, santa Filomena, Migdia, Major i de la Font. Aquesta estructura de barris aïllats es manté fins l'any 1926 quan es presenta el primer pla d'ordenació urbanística elaborat per l'arquitecte municipal Josep Ros Ros (1914-1941). Aquesta casa correspon a aquesta darrera fase. | 41.4653400,1.8248000 | 401861 | 4591083 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77675-foto-08222-208-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77675-foto-08222-208-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 05:37 | ||||||||||
| 77676 | Casa del carrer mestre Cugat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-mestre-cugat-0 | BOSCH CASADEVALL, Josep Maria (2008). La formació urbana d'Hortons. Els primers carrers; dins el programa de Festa Major del 2008, Sant Llorenç d'Hortons, pàgs. 30 i 31. | Caseta envoltada pels quatre costats de pati, de planta rectangular i planta baixa. La coberta és de teules àrabs a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada al carrer del Mestre Cugat. La façana és de composició simètrica amb coronament central corbat i pilars als angles. La porta d'entrada és petita i de llinda recta. A cada costat hi ha finestres. Tant la porta com les finestres tenen un recreixement ornamental al seu voltant. El parament és llis amb sòcol i una motllura de maons que ressegueix tots els elements del coronament. El pati està delimitat per una tanca d'obra a mitja alçada amb una reixa de ferro tapada per cupressus i amb una entrada delimitada per pilars i una porta metàl·lica. | 08222-209 | C. Mestre Cugat, 14 | L'actual trama urbana de Sant Llorenç no es comença a dibuixar fins a finals del segle XIX i principis del XX, quan encara hi havia tres barris separats entre ells: el barri del Roser, el barri de Santa Filomena i el barri de la Font, amb el carrer Major com a camí principal i eix vertebrador. A finals del segle XIX hi ha set carrers: Sant Isidre, Roser, Sant Antoni, Santa Filomena, Migdia, Major i de la Font. Aquesta estructura de barris aïllats es manté fins l'any 1926 quan es presenta el primer pla d'ordenació urbanística elaborat per l'arquitecte municipal Josep Ros Ros (1914-1941). Aquesta casa correspon a aquesta darrera fase. | 41.4651900,1.8247400 | 401856 | 4591066 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77676-foto-08222-209-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77676-foto-08222-209-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 05:37 | ||||||||||
| 77677 | Vila Estruch | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vila-estruch | BOSCH CASADEVALL, Josep Maria (2008). La formació urbana d'Hortons. Els primers carrers; dins el programa de Festa Major del 2008, Sant Llorenç d'Hortons, pàgs. 30 i 31. | XX | Torre als quatre vents envoltada de jardí per tres dels seus costats, la façana nord delimita directament pel carrer de Santa Filomena. És de planta rectangular i consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada al carrer Anselm Clavé. El pis superior sembla un afegit posterior i no segueix l'estil originari de la casa. Els parament són llisos a excepció dels angles on hi ha un recreixement en forma de carreus i en les obertures. Per damunt la planta pis hi ha una balustrada que fa de barana de la planta segona, però que hauria estat el coronament de la configuració originària de la casa. La segona planta, en aquesta part de la casa, fa de galeria amb tres obertures de llinda recta. Una paret delimita els tres costats de la finca, amb una primera fase de paredat i al damunt una balustrada i cupresos al darrera. L'entrada es delimita per pilars de pedra amb una porta metàl·lica que dona accés a unes escales, perquè la casa està a un nivell superior del carrer. Entre els pilars una arcada de ferro permet llegir amb lletres del mateix material el nom de Villa Estruch | 08222-210 | C. Anselm Clavé, 11 | L'actual trama urbana de Sant Llorenç no es comença a dibuixar fins a finals del segle XIX i principis del XX, quan encara hi havia tres barris separats entre ells: el barri del Roser, el barri de Santa Filomena i el barri de la Font, amb el carrer Major com a camí principal i eix vertebrador. A finals del segle XIX hi ha set carrers: Sant Isidre, Roser, Sant Antoni, Santa Filomena, Migdia, Major i de la Font. Aquesta estructura de barris aïllats es manté fins l'any 1926 quan es presenta el primer pla d'ordenació urbanística elaborat per l'arquitecte municipal Josep Ros Ros (1914-1941). Aquesta casa correspon a aquesta darrera fase. | 41.4657700,1.8244200 | 401830 | 4591131 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77677-foto-08222-210-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77677-foto-08222-210-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 05:37 | |||||||||
| 77678 | Nucli d'Hortons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/nucli-dhortons | BOSCH CASADEVALL, Josep (2008). La formació urbana d'Hortons; dins el Programa de Festa Major del 2008, ajuntament de Sant Llorenç d'Hortons, pàgs. 30 i 31. | XVIII-XX | L'actual nucli de Sant Llorenç d'Hortons o Hortons, per diferenciar-lo dels altres nuclis del municipi, és el resultat d'una transformació que va començar en el segle XVIII. L'any 1750 no existia res, només l'església parroquial i les masies. El creixement es vertebra sobre dos eixos viaris: el carrer Major, que travessava la zona de nord a sud, entre Pas de Piles i la carretera de Lleida, i el carrer de Santa Filomena. Es formen tres barris aïllats: el del Roser, el de Sant Antoni i el de Santa Filomena. Aquesta estructura es manté fins l'any 1926 quan es presenta el primer pla d'ordenació urbana elaborat per l'arquitecte municipal Josep Ros Ros (1914-41). Els carrers més antics són: Sant Isidre, Roser, Sant Antoni, Santa Filomena, Migdia, Major i el de la Font. | 08222-211 | Sant Llorenç d'Hortons | Les parròquies de Sant Llorenç d'Hortons i Sant Joan Samora depenien de la baronia de Gelida i l'any 1818 s'independitzen en municipi. | 41.4677400,1.8247600 | 401862 | 4591349 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77678-foto-08222-211-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77678-foto-08222-211-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77678-foto-08222-211-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|94 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 05:37 | |||||||||
| 77679 | Nucli de Sant Joan Samora | https://patrimonicultural.diba.cat/element/nucli-de-sant-joan-samora | AA.VV (1986). Sant Llorenç d'Hortons; dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya; l'Alt Penedès. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. CARAFÍ i MORERA, Enric (2010). Sant Joan Samora: mil anys d'història. Recull de textos referents a la capella i al poble. Edició de l'ermita de Sant Joan Samora. CRUAÑES OLIVER, E. i VIRELLA TORRAS, X. (1984). Piques baptismals d'immersió del Penedès i el seu entorn. Museu de Vilafranca, Vilafranca del Penedès, pàgs. 49 i 50. CRUAÑES i RÀFOLS, Joan i CLAVER i SALVAT, Libert (1992). San Joan Samora; dins Catalunya Romànica, vol. XIX, El Penedès i l'Anoia. Antoni Pladevall (dir). edita Enciclopèdia Catalana. Barcelona, pàgs. 170 i 171. LLORACH i SANTÍS, Salvador (1984). El Penedès durant el període romànic. Sant Sadurní d'Anoia, pàgs. 43 i 44. RIUS i SERRA, Josep (1945-47). Cartulario de Sant Cugat del Vallès, vol. II, document 702, CSIC. Barcelona, pàgs 364 i 365. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol II l'Alt Penedès. Direcció General del Patrimoni Artístic de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pàgs. 124 a 133. ROVIRA TUBELLA, Ramon (1992). San Joan Samora; dins Catalunya Romànica, vol. XIX, El Penedès i l'Anoia. Antoni Pladevall (dir). edita Enciclopèdia Catalana. Barcelona, pàgs. 170 i 171. ROVIRA TUBELLA, Ramon (1999). Unes primeres notes sobre les masies de la parròquia de Sant Joan Samora. Programa de Festa Major de Gelida o http://www.gelida.org/SLHortons/sjsamora.htm | XVIII-XX | Aquest poble neix d'un primer carrer de només 8 cases entre mitgeres que es delimita entre els anys 1818 i 1889 i que s'anomena el Caseriu de Can Carafí o les Casetes de Can Carafí. Es forma a redós, però al marge, de l'església romànica de Sant Joan Samora, en un moment tardà de finals del XVIII o principis del XIX, a partir de treballadors i parcers de les masies de la parròquia (Cal Raimundet,, Ca l'Almirall, Can Carafí, la Casanova, la Casa Gran o Can Bosch). Les cases es construeixen a llevant del camí que travessa de nord a sud, de Cal Raimundet o Gelida per enllaçar amb el Camí Ral. | 08222-212 | Sant Joan Samora | El territori de la parròquia estava format per la Beguda Alta, la Beguda Baixa, Ca l'Almirall, Can Bosc, Can Carafí, Can Raimundet, la Casa Gran i Can Casanoves. Juntament amb la parròquia de Sant Llorenç d'Hortons, pertanyien a la baronia de Gelida fins el segle XIX. L'any 1304 era sufragània de la parròquia de Gelida, però a partir de 1453 ja figura integrada a la parròquia de Sant Llorenç d'Hortons. El primer document on surt referenciada aquesta església data de l'any 1080, en una donació que fa el clergue anomenat Ramon Seniofred, a l'abat Andreu del monestir de Sant Cugat. A canvi, aquest, concedeix a Seniofred l'administració de l'església de Sant Joan Samora amb totes les seves terres. L'any 1163 la capella és anomenada com a Sant Joan Moragrega en una donació de Bernat de Puigalt a la Canonja de la Catedral de Barcelona, de tres masos que són 'apud sanctum Johanem de Mora Greca' (libri Antiquitatum núm. IV, foli 81-81, núm. 217). L'any 1182 es renova aquesta donació afegint la càrrega de celebrar un ofici solemne al cor de la Seu el dia de la consagració de l'altar de Sant Andreu. La documentació posterior sobre Sant Joan és escassa fins el segle XIV on un document de la Pia Almoina datat el 17 de novembre de 1316, cita un Bernat de Fonollar que pren possessió de la quadra de Sant Joan Samora, del terme del castell de Gelida, que els comtes de Pallars i senyors de Cervelló, Hug de Mataplana i Sibil·la, li han atorgat mentre no li facin lliurament total de 15.000 sous de Barcelona, pel dot de Blanca, filla de Ferrer d'Abella, amb qui ell es casa. Per aquesta ocasió reten homenatge i fan jurament de fidelitat a Bernat de Fonollar els habitants de dita quadra de Sant Joan. | 41.4734000,1.8582900 | 404670 | 4591940 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77679-foto-08222-212-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77679-foto-08222-212-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77679-foto-08222-212-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|94 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 05:37 | |||||||||
| 77680 | Fons fotogràfic de l'ICC | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-fotografic-de-licc-0 | XX | Fons fotogràfic pertanyent a l'Institut Cartogràfic de Catalunya que es troba digitalitzat en el repositori de la Memòria Digital de Catalunya, format per dues fotografies panoràmiques en blanc i negre que mostren dues manifestacions festives de la cultura popular catalana on intervenen els germans Orpí de Cal Matador de Sant Llorenç d'Hortons. En una, de l'any 1939, es veu el ball de gegants amb Pau Orpí de flabiolaire (RF 15340) i en 'altra, de l'any 1940, representa el ball de Cercolets a Vilafranca del Penedès amenitzat pels flabiolaires de Cal Matador, els germans Orpí (RF 15273). | 08222-154 | Parc de Montjuic (08038 - Barcelona) | L'ICC és adscrit al Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat. Des de la seva creació l'any 1982, i reprenent la tasca iniciada pels serveis geogràfics de la Mancomunitat i de la Generalitat a l'època de la República, l'ICC ha esmerçat els seus esforços en situar en uns nivells d'innovació i modernitat els estudis i la producció cartogràfica fets a Catalunya.Corresponen a l'ICC, en l'exercici de les competències de la Generalitat sobre geodèsia i cartografia, les següents funcions: Establir, gestionar, conservar i millorar la infraestructura física i els sistemes tecnològics necessaris per a construir i gestionar el Servei de Posicionament Geodèsic Integrat de Catalunya i el manteniment de les bases de dades topogràfiques que hi donen suport. | 41.4713600,1.8258400 | 401957 | 4591750 | 1939 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | El fons fotogràfic sobre Casserres procedeix d'un conjunt de 12.000 negatius en blanc i negre i de fotografies temàtiques (arquitectura, natura, cultura...) procedents dels Països Catalans que Narcís Cuyàs va començar a fer a finals del segle XIX i que s'aniria engrandint amb les fotografies fetes pels seus dos fills.L'iniciador d'aquest fons va ser Narcís Cuyàs i Parera, cineasta i fotògraf (Vilafranca del Penedès 1881-Barelona 1953), que s'establí com a fotògraf a Barcelona l'any 1899. Els seus fills, Enric Cuyàs i Prat (Barcelona 1910-1989) i Narcís Cuyàs i Prat (Barcelona 1920-1995) continuaren amb la professió. El fons va ser incorporat a la Cartoteca Digital de l'Institut Cartogràfic de Catalunya el mes de novembre de 1988. | 55 | 3.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 05:37 | |||||||||||
| 77681 | Fons fotogràfic del centre Excursionista de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-fotografic-del-centre-excursionista-de-catalunya-1 | XX | <p>Fons fotogràfic pertanyent al Centre Excursionista de Catalunya que es troba digitalitzat en el repositori de la Memòria Digital de Catalunya. El conjunt de fotografies relacionat amb Sant Llorenç d'Hortons corresponen a dos fons: el fons Germà Garcia i Fernàndez i el fons Joan Estorch. El fons Germà Garcia i Fernàndez està format per un conjunt de 13 diapositives en color amb unes mides de 24 x 36 mm datades la majoria l'any 1997, però n'hi ha un parell de l'any 1993. Hi ha nou imatges de l'ermita de Sant Joan Samora, alguna vista general, de la façana nord-oest o del campanar i detalls de les finestres, de la porta d'entrada o de l'absis. També hi ha tres imatges de la rectoria de la parròquia de Sant Llorenç d'Hortons: dues imatges interiors i una del rellotge de sol de la façana. Finalment una darrera imatge de la paret nord de la plaça del Fossar de Sant Llorenç d'Hortons. El fons Joan Estorch està format per dues fotografies en paper gelatina i plata realitzades en blanc i negre amb unes mides de 9,9 x 16,9 cm i 10,8 x 17 cm respectivament datades l'any 1929. Es tracta d'una vista general de la població de Sant Llorenç d'Hortons i una de Can Serra.</p> | 08222-155 | Carrer del Paradís, 10-12 (08002 Barcelona) | <p>El Romanticisme va ser un moviment cultural, polític i social que va néixer a Europa a mitjans del segle XIX. A Catalunya, com a resultat de la passió d'il·lustres prohoms per revifar la història del nostre país i enlairar l'ús de la nostra llengua, s'inicia l'anomenada Renaixença Catalana. En aquest context, el 26 de novembre de 1876, Josep Fiter junt amb César August Torras, Ramon Arabia, Àngel Guimerà i Jacint Verdaguer, determinaren la creació d'una associació excursionista per a desenvolupar una veritable entitat pública i legalitzada per emprendre una tasca cultural per redreçar Catalunya. «Amb el fi d'investigar tot quant mereixi la preferent atenció sota els conceptes científic, literari i artístic, en la nostra benvolguda terra, es crea una societat que es titularà Associació Catalanista d'Excursions Científiques». El 7 d'abril de 1891 es va elegir Antoni Rubió i Lluch com a president del Centre Excursionista de Catalunya, fent constar explícitament que el CEC era continuador de l'associació creada el 1876, i origen de l'excursionisme associatiu, unint-se així en una sola entitat les vessants culturals i esportives, que durant 13 anys havien actuat separadament (l'Associació Catalanista d'Excursions Científiques (1876) i Associació d'Excursions Catalana (1878). Pel desembre d'aquest històric any, al local social del CEC, es donaren les conferències fonamentals a càrrec de Jaume Massó i Torrents, Joaquim Casas i Carbó, i Pompeu Fabra (tots ells socis del Centre) sobre la proposta de les normes ortogràfiques i ordenació de la llengua catalana vigents avui. El 1892 el Centre prengué part activa en la redacció de les anomenades «Bases de Manresa», que varen suposar en aquell moment una important proposta per a l'articulació de l'Estat Espanyol. El 1891 comença l'edició mensual del Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, sota la direcció de Francesc Carreras i Candi, en les pàgines dels quals es posa de manifest la gran tasca de l'excursionisme com a missió i com a suplència cultural i científica. La col·lecció dels Butlletins és part essencial de les biblioteques estudioses de la llengua i la cultura catalanes. Als estatuts de l'Associació Catalanista d'Excursions Científiques, denominació inicial del Centre Excursionista de Catalunya, hi consta com a objectiu prioritari de l'entitat 'Fomentar les excursions per la nostra terra per fer que sigui coneguda i estimada, i també publicar els treballs resultants d'aquestes excursions, crear una biblioteca i arxiu.' Una de les eines emprades per aquesta finalitat serà la fotografia, que a finals del segle XIX ja havia assolit un grau de perfecció tècnica, i alhora simplificació, que permeteren la seva difusió massiva la centúria següent. Fou així com els socis del CEC van començar a acompanyar les seves conferències amb projeccions d'imatges obtingudes durant les seves excursions, fotografies que a més, sovint eren emprades en la confecció del Butlletí del Centre. Avui dia es conserven més de 13.000 d'aquestes llanternes de projecció de doble vidre de 8 x10 cm.</p> | 41.4720400,1.8660900 | 405319 | 4591781 | 1929 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Joan Estorch i Germà Garcia i Fernàndez | 55 | 3.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 05:37 | |||||||||||
| 77682 | Fons fotogràfic Josep Salvany | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-fotografic-josep-salvany-0 | XX | Fons fotogràfic pertanyent al repositori de la Memòria Digital de la Biblioteca de Catalunya, format per un conjunt de 7 plaques de vidre estereoscòpiques de 6 x 13 cm realitzades amb una càmera fotogràfica marca Hasselblad. Les fotografies mostren diverses vistes panoràmiques del municipi de Sant Llorenç d'Hortons: l'ermita romànica de sant Joan Samora, dues imatges de Can Carafí, una de la creu de Sant Joan Samora, dos retrats de dues noies no identificades i una imatge de la Rosita a Sant Llorenç, que no sabem de qui es tracta, aquesta darrera datada l'any 1925, quan la majoria són de 1922. | 08222-156 | Carrer de l'Hospital, 56 (08001 - Barcelona) | La Biblioteca de Catalunya es funda l'any 1907 amb el nom de Biblioteca de l'Institut d'Estudis Catalans i estava ubicada al Palau de la Generalitat. L'any 1914 la Mancomunitat de Catalunya li atorga el caràcter de servei cultural públic. Posteriorment, l'any 1917 es comencen a crear les seccions de reserva impresa, música i col·leccions especials que afavoriran la incorporació i futura catalogació de col·leccions i peces úniques. Més tard, el 1923 s'afegeixen la secció d'estampes, gravats i mapes. El 1931 l'Ajuntament de Barcelona aprova la cessió de l'antic Hospital de la Santa Creu, un edifici gòtic construït entre els segles XV i XVIII, com a seu de la Biblioteca, però no serà fins l'any 1940 que s'obrirà al públic amb el nom de Biblioteca Central. Ja l'any 1952 es constitueix la secció de revistes i el 1981 amb l'aprovació de la Llei de Biblioteques aprovada pel Parlament de Catalunya esdevé la Biblioteca Nacional de Catalunya i se li atorga la recepció, la conservació i la difusió del Dipòsit Legal de Catalunya. L'any 1993 s'incorpora l'hemeroteca, la fonoteca, el material menor i els serveis bibliogràfics nacionals, alhora que s'estructura el seu fons en les quatre unitats actuals: Bibliogràfica, Gràfica, Hemeroteca i Fonoteca. | 41.4679400,1.8245900 | 401848 | 4591372 | 1922-25 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Josep Salvany i Blanch | Josep Salvany i Blanch (Martorell 1866 - Barcelona 1929), va cursar estudis de medecina i cirurgia a la Universitat de Barcelona. Era un gran afeccionat a l'excursionisme científic i a la fotografia on ben aviat es va decantar per la fotografia estereoscòpica. Va col·laborar intensament en les edicions dels butlletins del Centre Excursionista de Catalunya durant els anys 1918 i 1924, en que va realitzar les fotografies de Casserres. El fons Salvany es troba dipositat a la Biblioteca de Catalunya i conté uns 10.000 clixés positius i negatius en placa estereoscòpica de vidre, format 6 x 13 cm, totes elles molt ben conservades en les seves capses originals i datades entre els anys 1911 i 1926. Amb aquest fons s'hi ha d'afegir dues agendes manuscrites i sis carnets de visita que permeten identificar i descriure cadascun dels clixés. | 55 | 3.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 05:37 | ||||||||||
| 77683 | Zona de nidificació del picot verd | https://patrimonicultural.diba.cat/element/zona-de-nidificacio-del-picot-verd | ANDINO, H.; BADOSA, E.; CLARABUCH, O.; LLEBARIA, C. (2005). Atles dels ocells nidificants del Maresme. Ed. dels autors. Barcelona. AYMÍ, R.; HERRANDO, S. (2003). Anuari d'Ornitologia de Catalunya. Ed. Institut Català d'Ornitologia. Barcelona. BORRAS, A.; JUNYENT, F. (1993). Vertebrats de la Catalunya Central. Ed. Intercomarcals, S.A. Manresa. CLAVELL, J. (2002). Catàleg dels ocells dels Països Catalans (Catalunya, País Valencià, Illes Balears Catalunya Nord). Lynx edicions. Barcelona HUME, R. (2002). Guía de campo de las aves de España y Europa. Ed. Omega | La zona de nidificació de l'espècie Picus viridis està situada en el torrent de Can Serra, just davant de la font de l'Amèlia, en els horts d'en Francisquet. Es tracta d'un ocell conegut popularment com picot, fuster o fusteret, que es troba disseminat per tot el municipi. La seva presència s'ha detectat en tot tipus d'ambients arbrats, malgrat tingui una preferència pels arbres caducifolis i els boscos de ribera. El seu nom prové del color verd que té a les ales i l'esquena. El ventre és de color verd clar tirant cap a grisós i el carpó de color groc. La part alta del cap és de color vermell molt intens, i el mascle presenta una bigotera igualment vermella rivetejada de negra i en el cas de la femella és completament negre. El bec llarg i fort li permet foradar amb facilitat els arbres. La llengua protàctil li permet burxar escletxes i forats per tal de buscar insectes per alimentar-se, tenint una predilecció per les formigues, els seus ous i larves que fan els nius als arbres vells, tot i que també baixen al terra. El crit del picot és molt característic, i quan se sent descobert fuig avisant a les altres espècies amb les quals conviu en el mateix territori. Gràcies a les potents urpes (tenen dos dits dirigits endavant i dos endarrere) i ajudant-se amb la cua (les plomes són curtes i molt fortes) poden grimpar i aferrar-se sense cap problema pels troncs. El seu vol és molt característic, no segueix una línia horitzontal sinó que tancant de tant en tant les ales va creant una línia ondulada. En aquest tram del torrent hi ha un bosc de ribera important amb pollancres i oms morts i malalts que queden encara dempeus, orientats al sud-est. Els nius que s'hi observen tenen una forma perfectament arrodonida, d'un diàmetre de 6 a 7 centímetres, per on entra i surt l'ocell. L'interior del niu té una profunditat de 40 centímetres aproximadament on la femella pon de 5 a 8 ous que cova durant una quinzena de dies damunt de les restes de minúscules estelles i les serradures provinents de la construcció del niu. Té una longevitat màxima de 6,06 anys. | 08222-157 | Torrent de Can Serra | 41.4716000,1.8313300 | 402416 | 4591770 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77683-foto-08222-157-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77683-foto-08222-157-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | L'època de nidificació del picot verd oscil·la entre els mesos de març i abril. Cal no envair la zona per evitar molestar-los. | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 05:37 | ||||||||||||
| 77684 | Protecció contra les tempestes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/proteccio-contra-les-tempestes | CASTELLÀ-GASSOL, Joan (1983). Història i costums a Sant Llorenç d'Hortons, Sant Joan Samora i La Beguda. Ajuntament de Sant Llorenç d'Hortons. RIU PUJOL, Miquel Pvre (1899). Consueta. Manuscrit començat el 10 d'agost de 1899 i conservat a l'Arxiu Parroquial de Sant Llorenç d'Hortons (APLLH). RIUS FONT, Lluís (2008). Històries d'arbres; dins Programa de Festa major de Sant Llorenç d'Hortons de 2008, pàgs. 25 a 29. | XVIII-XX | Recull bibliogràfic poc metòdic | Mossèn Miquel Riu i Pujol (1899) escriu en la seva Consueta tot allò que el sorprèn o considera superstició, allunyat de l'ortodòxia catòlica. Castellà-Gassol (1983) va fer un recull de síntesi de les explicacions de Mn. Riu i explica els costums relacionats amb les creences dels seus feligresos relacionades amb la protecció de les tempestes, que eren les pitjors calamitat que podien succeir en una societat eminentment rural. Així hi havia un costum derivat del salpàs que consistia en enganxar o clavar a les reixes i portes d'entrada a les cases algunes creus fetes amb fulles de palma, beneïdes el Diumenge de Rams. En una entrevista que va mantenir el mateix autor, l'any 1982, amb la mestressa de cal Matador, aquesta li va assegurar que feia pocs anys encara es conservava el costum d'encendre el ciri que havia cremat al monument del divendres sant, quan hi havia tempesta. En ocasions semblants, el testimoni del Joanet Sanu afirmava que hi havia gent que resaven amb veu alta una oració popular que començava i acabava així: 'Santa Creu, Santa Creu (.. No ens deixeu!'. Lamentablement no es va recollir la totalitat de l'oració.Mossèn Riu també es queixa, suposem que és perquè li va tocar en persona, d'un altre costum que diu 'la fan del tot supersticiosa. Quan amenaça mal temps el campaner fa el senyal i va tocant campanes fent els tocs molt de diferent manera segons amenaça més o menys la tempesta o tronada, començant el toc de l'Àngelus, sigui l'hora que sigui, i el Rector.. Vestit amb roquet i estola morada caldereta amb aigua beneïda salpasser i un Sant Crist, se'n ha d'anar al lloc on se fa per Santa Creu de maig la benedicció del terme i anant fent els exorcismes fins que no pot aguantar més perquè la pluja l'empaita arribant a casa fet un xop .. Poden creure els que això llegeixin que tot hom vigila si el Rector compleix amb la seva obligació .. I mentrestant en les cases encenen el ciri del monument; les cases on s'ha fet la benedicció del aigua el dia del salpàs posen al balcó les estovalles que cobrien la taula'. | 08222-158 | Sant Llorenç d'Hortons | 41.4700500,1.8230600 | 401723 | 4591608 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Obert | Dolent | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 63 | 4.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 05:37 | ||||||||||
| 77685 | Els rams de Sant Pere Màrtir | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-rams-de-sant-pere-martir | CASTELLÀ-GASSOL, Joan (1983). Història i costums a Sant Llorenç d'Hortons, Sant Joan Samora i La Beguda. Ajuntament de Sant Llorenç d'Hortons. RIU PUJOL, Miquel Pvre (1899). Consueta. Manuscrit començat el 10 d'agost de 1899 i conservat a l'Arxiu Parroquial de Sant Llorenç d'Hortons (APLLH). | XIX | Breu nota bibliogràfica | El dia 29 d'abril, dia de Sant Pere Màrtir, es feia benedicció de rams, però Mossèn Miquel Riu i Pujol (1899) escriu en la seva Consueta tot allò que el sorprèn o considera superstició, allunyat de l'ortodòxia catòlica i explica 'Per aquí aquestos països corre la superstició (entre les moltíssimes que tenen) de que si els rams de Sant Pere Màrtir (o més ben dit) els rams beneits el dia de Sant Pere Màrtir, si passen per sota teulada perden la benedicció i per això notarà el parroco que els escolanets si porten rams no surten en tal dia com ho fan els altres, per lo portal de la Rectoria, sinó que un cop s'han tret la sotana i roquet en la sagristia agafen la gorra, arrepleguen el ram o rams que han deixat a la Iglesia i corrents surten per la porta del temple, despues ja venen a la Rectoria pero deixant els rams al carrer sobre els pedrissos que hi ha als dos costats del portal'. | 08222-159 | Sant Llorenç d'Hortons | 41.4700700,1.8230300 | 401721 | 4591610 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 63 | 4.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 05:37 | ||||||||||||
| 77686 | Curació de nens de pit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/curacio-de-nens-de-pit | CASTELLÀ-GASSOL, Joan (1983). Història i costums a Sant Llorenç d'Hortons, Sant Joan Samora i La Beguda. Ajuntament de Sant Llorenç d'Hortons. RIU PUJOL, Miquel Pvre (1899). Consueta. Manuscrit començat el 10 d'agost de 1899 i conservat a l'Arxiu Parroquial de Sant Llorenç d'Hortons (APLLH). RIUS FONT, Lluís (2008). Històries d'arbres; dins Programa de Festa major de Sant Llorenç d'Hortons de 2008, pàgs. 25 a 29. | XIX | Referència bibliogràfica poc precisa | Mossèn Miquel Riu i Pujol (1899) escriu en la seva Consueta tot allò que el sorprèn o considera superstició, allunyat de l'ortodòxia catòlica. Castellà-Gassol (1983) va fer un recull de síntesi de les explicacions de Mn. Riu i explica que el dijous o divendres de la Setmana Santa era costum passar les criatures de pit per sota el sant Crist, i sobre del mateix, fent-los voltar una o dues vegades. Diu que no ho ha vist fer mai però que li havien explicat que es feia per creure que així les criatures no pateixen o no agafen no sap quin mal. | 08222-160 | Sant Llorenç d'Hortons | A Sant Llorenç d'Hortons a través d'informació oral recollida per Lluís Rius (2008) també es coneix el costum de guarir nens trencats fent-los passar entremig d'una branca de roure que prèviament s'ha tallat i a través d'un ritual molt concret. En el cas de fer passar el nen al voltant de la creu podria ser una pervivència cristianitzada d'aquest costum ancestral. Malauradament la incomprensió eclesial de totes aquestes pràctiques i el seu menyspreu va motivar la manca de documentació d'aquest fet i l'obtenció de dades més fiables a fi i efecte de relacionar ambdós costums. | 41.4700800,1.8230600 | 401723 | 4591611 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 63 | 4.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 05:37 | |||||||||||
| 77687 | Treure el dol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/treure-el-dol | CASTELLÀ-GASSOL, Joan (1983). Història i costums a Sant Llorenç d'Hortons, Sant Joan Samora i La Beguda. Ajuntament de Sant Llorenç d'Hortons. RIU PUJOL, Miquel Pvre (1899). Consueta. Manuscrit començat el 10 d'agost de 1899 i conservat a l'Arxiu Parroquial de Sant Llorenç d'Hortons (APLLH). RIUS FONT, Lluís (2008). Històries d'arbres; dins Programa de Festa major de Sant Llorenç d'Hortons de 2008, pàgs. 25 a 29. | XIX | Referència bibliogràfica poc precisa | Mossèn Miquel Riu i Pujol (1899) escriu en la seva Consueta tot allò que el sorprèn o considera superstició, allunyat de l'ortodòxia catòlica. Castellà-Gassol (1983) va fer un recull de síntesi de les explicacions de Mn. Riu i explica els costums relacionats amb el dol que observa entre els seus feligresos de Sant Llorenç d'Hortons de la següent manera: 'Les dos cases mes vehines son les que acuden a auxiliar la famili i un home de una casa i una dona de l'altra son els que respectivament presideixen el dol anant el primer lloc del dol, l'home dels homes i la dona de les dones, i ells son els que prenen aigua beneita de la pica al entrar i sortir de la Iglesia i la donen als proxims parents del difunt o difunta.. La dona prota els.. De les candeles i les entrega al campaner per a que les distrubuesca i les encengui. A la que exerveix aquest càrrec li diuen que fa de cistelleta, perquè abans portava una cistelleta de forma rodona, amb tapa feta de mimbres com la cistella i en ella hi portava les ofertes (pa, per exemple) i amb ella guarnida la nansa de candeles passava junt amb l'home que presidia el dol dels homes.. TREURE DOL = El primer diumenge (i no mai la primera festa) despues del dia del enterro, la família del digfunt, juntant amb els mes proxims vehins i altres invitats, compareixen a oir la missa primera.. La cistelleta distribueix dos candeles a'ls homes i á les dones invitats i quan es l'hora del ofertori..es passen el foc..i aquesta ultima la mentenen fen llum en tot el restant de la mssa i d'això en diuen treurer dol' | 08222-161 | Sant Llorenç d'Hortons | 41.4689400,1.8321300 | 402479 | 4591474 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 63 | 4.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 05:37 | ||||||||||||
| 77688 | Anar cap a cal Baró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/anar-cap-a-cal-baro | XIX-XX | Inèdita | Cal Baró era una antiga masia, avui en dia completament derruïda, que es troba entre el nucli de Sant Llorenç d'Hortons i el cementiri; al costat mateix del camí del cementiri. Tota comitiva fúnebre que es dirigeixi de l'església parroquial al cementiri havia de passar per davant de la masia de cal baró. Per aquest motiu en un moment indeterminat i per tradició oral popular quan es moria algú en deien que anava cap a cal Baró, com a metàfora de cementiri o del més enllà. | 08222-162 | Sant Llorenç d'Hortons | Informació oral facilitada per Pere Carreras | 41.4689100,1.8321600 | 402481 | 4591471 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 61 | 4.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 05:37 | ||||||||||||
| 77689 | Celler del cava | https://patrimonicultural.diba.cat/element/celler-del-cava | AJUNTAMENT DE SANT LLORENÇ D'HORTONS (2005). Catàleg de Masies i cases rurals; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Llorenç d'Hortons. | XX | Casa als quatre vents imitant l'estil popular de les masies, però de factura recent. És de planta rectangular, de tres crugies, la central disposa de planta baixa i pis i les laterals només planta baixa; amb la coberta amb ràfec de teules àrabs a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal, orientada a llevant. La façana té una composició simètrica a partir de tres eixos de verticalitat, definits per grans obertures amb balcó a la planta pis; totes amb emmarcament de maons posats a llibret o sardinell. Els paraments són llisos i arrebossats, pintats d'un color crema. | 08222-163 | Sant Joan Samora | No es coneix documentació històrica relacionada amb aquesta casa. La darrera reforma data de l'any 1984. | 41.4796700,1.8640700 | 405162 | 4592630 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77689-foto-08222-163-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77689-foto-08222-163-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Actualment és un restaurant | 98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-25 05:37 |
Estadístiques 2026
patrimonicultural
Mitjana 2026: 0,00 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc