Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 78692 | Font de l'Hort del Cases | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lhort-del-cases | <p>La font raja a través d'un tub, a una petita bassa. El seu entorn, tot i estar envaït per la vegetació natural, és una zona interessant. Hi ha una arbreda formada de plataners i àlbers.</p> | 08251-110 | Sardinyola. Torrent de Cal Bruna. | 41.3184500,1.6452100 | 386609 | 4574994 | 08251 | Santa Margarida i els Monjos | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08251/78692-foto-08251-110-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-10-06 00:00:00 | Tríade scp | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | ||||||||||||||
| 78693 | Font de Sardanyola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-sardanyola | <p>La font de Sardanyola neix en el marge de la riera, sota d'uns horts. L'aigua raja a través d'un tub petit directament a una basseta plena de vegetació pròpia de les fonts. L'aigua marxa des de la bassa per un canal natural en direcció de la riera. La font està molt amagada a causa de la vegetació natural que la tapa.</p> | 08251-111 | Sardinyola. Torrent de Cal Bruna. | 41.3184700,1.6453300 | 386619 | 4574996 | 08251 | Santa Margarida i els Monjos | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-10-06 00:00:00 | Tríade scp | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | |||||||||||||||
| 78694 | Alzina de ca l'Ambornar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-ca-lambornar | <p>Arbre de mides monumentals. Es tracta d'un exemplar d'alzina (Quercus ilex), arbre vigorós de 15 metres o més d'alçària màxima; capçada espessa i escorça clivellada d'un bru fosc.</p> | 08251-112 | Masia de l'Ambornar. | 41.3110700,1.6734600 | 388961 | 4574138 | 08251 | Santa Margarida i els Monjos | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2021-05-26 00:00:00 | Tríade scp | 2151 | 5.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | |||||||||||||||
| 78695 | Oliveres de l'avinguda Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/oliveres-de-lavinguda-catalunya | <p>Es tracta de sis oliveres (Olea europaea varietat europaea) centenàries, disposades en filera de manera paral·lela a l'Avda. de Catalunya, en un passeig pavimentat. Les seves proporcions són similars, 4,5 - 6 metres d'alçada. Les seves capçades tenen una forma més o menys arrodonida, les branques i fulles són oposades; fulles rígides, enteres, lanceolades; la cara superior de la fulla és d'un verd grisenc, la cara inferior esblanqueïda.</p> | 08251-113 | Els Monjos. Plaça d'Europa. | 41.3192800,1.6605400 | 387893 | 4575066 | 08251 | Santa Margarida i els Monjos | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | 2021-05-26 00:00:00 | Tríade scp | 2151 | 5.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | |||||||||||||||
| 78696 | Oliveres de cal Rubió | https://patrimonicultural.diba.cat/element/oliveres-de-cal-rubio | <p>Grup d'oliveres (Olea europaea varietat europaea) centenàries, disposades en filera. Les seves proporcions són similars, 4,5 - 6 metres d'alçada. Les seves capçades tenen una forma més o menys arrodonida, les branques i fulles són oposades; fulles rígides, enteres, lanceolades; la cara superior de la fulla és d'un verd grisenc, la cara inferior esblanqueïda.</p> | 08251-114 | Cal Rubió. Avda. de les Oliveres i c. del Jardí. | 41.3312200,1.6506400 | 387085 | 4576405 | 08251 | Santa Margarida i els Monjos | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | 2021-05-26 00:00:00 | Tríade scp | 2151 | 5.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | |||||||||||||||
| 78697 | Plàtans de les Masses | https://patrimonicultural.diba.cat/element/platans-de-les-masses | L'estat aparent dels arbres és bo, però el seu entorn es troba descuidat. | <p>Ubicats davant de la casa de les Masses, hi ha alineats uns plàtans (Platanus) molt grans. Es tracta d'arbres corpulents, de capçada densament fullosa; escorça recoberta d'una pela verdosa o groguenca. Les fulles són grans, dividides en 3 a 5 lòbuls dentats; pecíol llarg, acabat en forma de pipa.</p> | 08251-115 | Les Masses. | 41.3020000,1.6467200 | 386707 | 4573166 | 08251 | Santa Margarida i els Monjos | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08251/78697-foto-08251-115-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2021-05-26 00:00:00 | Tríade scp | 2151 | 5.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | |||||||||||||
| 78698 | Els Tres Pins / Pins del Sallarès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-tres-pins-pins-del-sallares | La pressió a la que es veuen sotmesos per la ubicació en què es troben és molt important. | <p>Aquest punt geogràfic dóna nom a la urbanització que hi ha al seu costat. És un punt de referència del municipi, molt conegut popularment. Tot i el seu nom, a l'actualitat només queden dos pins de grans proporcions. Es tracta de dos pins pinyers (Pinus Pinae), tenen uns 15-20 m. d'alçada, la capçada densa, eixamplada i aplatada en forma de para-sol. Les fulles són gruixudes, de 10 a 15 cm. De llargada i de color verd intens.</p> | 08251-116 | Urbanització Tres Pins. | 41.3136900,1.6513800 | 387117 | 4574458 | 08251 | Santa Margarida i els Monjos | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2021-05-26 00:00:00 | Tríade scp | 2151 | 5.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | ||||||||||||||
| 78699 | Mas Castellar 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-castellar-1 | <p>ALMAGRO, M.; SERRA, C. i COLOMINAS, J. (1945): 'Carta Arqueológica de España, Barcelona.' Madrid. CSIC, Instituto Diego Velazquez. P.162. ESTRADA, J.: (1969) 'Vias y poblados romanos en el área metropolitana de Barcelona.' Ed. Comissió d'Urbanisme de Barcelona B65, Barcelona. P.66. GIRÓ, P.: (1949): 'Prensa ibérica al Penedes.' dins 'Revista del Museu de Mataró'. Maig. GIRÓ, P.: (1950): 'Identificación de algunas vias romanas en el Penedès.' dins 'Actas de la I Asamblea intercomarcal del Penedes i Conca d'Odena', Martorell. GIRÓ, P.: (1961): 'El poblado prerromano de Mas Castellar (Monjos, Vilafranca del Penedes)' dins 'Ampurias' XXII - XXIII, Barcelona. GIRÓ, P.: (1979): 'Notes d'arqueologia a Catalunya: Santa Margarida i els Monjos' dins 'Informació Arqueològica. Butlletí informatiu de l'Institut de Prehistòria i Arqueologia de la Diputació Provincial de Barcelona.' Barcelona, pp.165-166. GIRONA, J.: (1980) 'Santa Margarida i els Monjos. Passeig per la nostra història.' Ajuntament de Santa Margarida i els Monjos. Santa Margarida i els Monjos. P.43. MASCORT,M, SANTMARTÍ, J. I SANTACANA, J.(1988): 'setè col·loqui internacional d'arqueologia de Puigserdà.' SANTMARTÍ, E. I PADRÓ, J. (1977): 'Ampurias' Barcelona.</p> | II-I aC. | Va ser arrasat durant els treballs agrícoles. | <p>Terrenys de conreu i erms al voltant de Mas Castellar (actualment hi ha el centre Remar), en una zona lleument inclinada de 2 hectàrees damunt un tall de terra de 25 metres sobre el riu Foix. Encara s'hi poden observar restes de ceràmica comuna ibèrica i d'àmfora. Nombroses restes de ceràmica ibèrica a torn, tant formes com informes, i a mà, apareixen al llarg d'uns 20 o 25 metres, al tall de terra que delimita el camí que segueix el torrent que desguassa al Foix, als peus del castell de Penyafort. La potència de terra amb materials associats és força important, entre 70 i 100 cm.</p> | 08251-117 | Mas Castellar. | <p>Al 1948, Pere Giró realitzà una excavació als terrenys, que varen ser rebaixats pel treball agrícola i on van aparèixer ceràmiques i taques de terra més fosca que delimitaven sitges d'emmagatzematge. S'excavaren un total de 35 sitges, algunes de les quals agrupades i assenyalades amb un sol número, i es va localitzar una espècie de mur, que podria ser una tanca de protecció de la zona de magatzem, fet amb carreus. També es varen descobrir restes d'altres murs que van fer pensar a Giró en un poblat. Concretament, al costat de la sitja nº12 s'hi localitzà una habitació i una possible entrada pel costat sud -est, amb una possible torre de protecció. S'hi localitzà un plat de premsa de pedra calcària en molt bon estat. Els materials estan dipositats al Museu de Vilafranca. El jaciment està considerat un dels més importants d'aquesta època de la comarca de l'Alt Penedès. Hi va aparèixer ceràmica ibèrica pintada de molt diverses formes, ceràmica campaniana, ceràmica a mà, lluernes,...També hi aparegueren materials metàl·lics: fíbules, punta de fletxa, anelles, ...</p> | 41.3076400,1.6611600 | 387925 | 4573773 | 08251 | Santa Margarida i els Monjos | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08251/78699-foto-08251-117-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08251/78699-foto-08251-117-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08251/78699-foto-08251-117-3.jpg | Inexistent | Ibèric|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2020-10-06 00:00:00 | Tríade scp | 81|80 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | ||||||||
| 78700 | El Ball del Foix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-ball-del-foix | <p>Revista Nosaltres (nº 63). Ajuntament de Sta. Margarida i els Monjos.</p> | XX | <p>Ball original de la Festa Major dels Monjos. El fil conductor del ball és la relació entre l'agricultura, la indústria i la natura. Tracta sobre el conflicte que es genera quan l'home intervé en la natura. El missatge final del ball és que es pot viure amb harmonia entre les parts implicades, i que la intervenció de l'home en el medi ambient, tant agrícola com industrial pot ser, fins i tot, respectuosa. El ballen 13 persones: 4 pagesos, 4 obrers i 5 representants del riu. Aquests últims simbolitzen el moviment tranquil de les aigües, unint-se finalment en una rotllana amb la pagesia, simbolitzant la benentesa entre el riu i la pagesia. Una altra part és l'enfrontament del riu amb la indústria, degut a l'abús de contaminació per part d'aquesta sobre el riu. Finalment hi ha la germanor entre totes les parts.</p> | 08251-118 | 41.3210900,1.6628600 | 388091 | 4575264 | 08251 | Santa Margarida i els Monjos | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Tríade scp | 62 | 4.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | ||||||||||||||||
| 78701 | Festa de Sant Antoni Abat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-sant-antoni-abat-7 | <p>ARASA FERRER, JOSEP (1991) 'Aquell poble que el temps s'endugué.' Ed Comissió de festes Sta Margarida i els Monjos, Santa Margarida i els Monjos.</p> | <p>Festa que es celebra el 17 de gener. També es considera la Festa Major Petita dels Monjos. El programa als anys 60-70 del s. XX era: ofici solemne, benedicció del bestiar, ball a la Societat i rifa d'un porc. De la fàbrica Renet baixaven els cavalls, matxos i rucs que arrossegaven les vagonetes. Els carros es guarnien, igual que els animals, que donaven tres tombs a la plaça de l'església, davant del capellà que els beneïa mentre una orquestra tocava música.</p> | 08251-119 | Els Monjos. | 41.3210900,1.6628600 | 388091 | 4575264 | 08251 | Santa Margarida i els Monjos | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2020-10-06 00:00:00 | Tríade scp | 2116 | 4.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | ||||||||||||||||
| 78702 | Cases de l'avinguda Penedès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-de-lavinguda-penedes | XIX-XX | <p>Cases entre mitgeres amb planta baixa i primer pis i algunes amb golfes. Les cobertes són a dues vessants. Les façanes mantenen una uniformitat que fan del carrer una unitat de composició i dimensions.</p> | 08251-120 | La Ràpita. Avda/ Penedès. | 41.3082000,1.6461800 | 386672 | 4573855 | 08251 | Santa Margarida i els Monjos | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08251/78702-foto-08251-120-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08251/78702-foto-08251-120-2.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-10-06 00:00:00 | Tríade scp | 102|98 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | |||||||||||
| 65430 | Escoles parroquials de Cantonigròs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escoles-parroquials-de-cantonigros | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. TRIADÚ i FONT, J. (1991) 'L'escola parroquial de Cantonigròs'. Els cingles de Collsacabra, nº 27. Tavertet: Amics dels Cingles de Collsacabra, p. 12-13. | XX | Edifici de planta rectangular, que consta de planta baixa i golfes. La coberta és de teula ceràmica aràbiga, a diverses vessants. Està orientat a migdia, però amb la porta principal a l'angle de llevant de l'edifici, amb entrada porxada. A tocar del porxo hi ha unes finestres que presenten, a la llinda, la següent cita en llatí: 'INITIVM SAPIENTIAE TIMOR DOMINI'. Les finestres són quadrades, emmarcades amb pedra treballada. Les façanes són de paredat comú, arrebossades, deixant vistos els elements de ressalt. El seu interior va ser dissenyat amb una distribució que permetia separar l'espai destinat a fer classe en més d'un compartiment, amb despatx per al mestre, serveis adequats i un escenari. Va ser objecte d'obres de remodelació per tal d'adaptar-lo com a centre d'activitats per al poble. L'edifici és un petit monument de l'arquitectura postnoucentista. | 08254-1 | C/ Montcau, 08569, Cantonigròs (l'Esquirol). | Edifici obra de l'arquitecte Raimon Durant i Reynals (1895-1966). Va ser l'escola parroquial de Cantonigròs i de les masies veïnes. L'ensenyament era en català. Durant el franquisme va ser la seu del Concurs Parroquial de Poesia de Cantonigròs. Finalment, va ser objecte d'obres de remodelació per tal d'adaptar-lo com a centre d'activitats per al poble. | 42.0400700,2.4059600 | 450834 | 4654396 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65430-foto-08254-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65430-foto-08254-1-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | 2019-11-29 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Raimon Durant i Reynals, arquitecte | A les escoles parroquials de Cantonigròs hi ha plaques i medallons relacionats amb el Concurs Parroquial de Poesia. En destaca un medalló en honor a Pompeu Fabra. | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | |||||||
| 65431 | Arquerons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arquerons | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de masies i cases rurals. Inventari d'edificacions en sòl no urbanitzable. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). PARÉS i GANYET, Q. (2001) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades (2ª ed.). Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 223. PLADEVALL, A.; COLL, F.X.; SERRA, A. (2002) Història de la parròquia i poble de Santa Maria de Corcó. L'Esquirol: Parròquia de Santa Maria de Corcó, p. 186. | XVIII | Masia de planta rectangular, que consta de baixa, pis i golfes. La coberta és de teula àrab a dues vessants i el carener paral·lel a la façana, que es troba orientada a migdia. La casa original tenia l'entrada de cara a la riera de les Gorgues, però l'antiga distribució va ser modificada posteriorment. La façana principal presenta un portal d'arc de mig punt adovellat i finestres conopials, a nivell del primer pis; al segon pis s'hi obren uns porxos. Les façanes són de pedra lligada amb morter de calç, amb pedres cantoneres. Al davant del portal hi ha la lliça. Al sector de ponent i al de llevant, s'hi afegeixen un cossos de galeries, de factura contemporània. Hi ha d'altres cossos annexos independents. | 08254-2 | L'Esquirol | Les primeres referències documentals de la masia corresponen a l'any 1191, on s'esmenta a Amaldus Ycla d'Archerons. El mas era propietat de l'ordre militar dels Hospitalers. Segons consta a la documentació, l'any 1233 a la casa hi vivien en règim de lloguer el matrimoni format per Berenguera i Joan d'Arquerons, que amb ocasió del seu casament, signen la renovació amb Ramon de Vilacetrú, que hi figura com a llogater intermedi (PLADEVALL, 2002: 186-187). Es troba registrat en el fogatge de la parròquia i terme de la parròquia de Corcó de l'any 1553; aleshores hi habitava Pere Archerons. El mas va ser reformat al segle XVIII, com indica l'any 1768 inscrit a la llinda d'una finestra del primer pis. A principis del segle XX es van construir les galeries. Durant la guerra civil, la masia va patir un incendi i alguns sectors van ser reconstruïts. | 42.0326800,2.3740400 | 448186 | 4653594 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65431-foto-08254-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65431-foto-08254-2-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-29 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Edifici inclòs al Catàleg de masies i cases rurals del POUM 2008: M108.Fotografia extreta del Catàleg de masies i cases rurals de L'Esquirol. | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | ||||||||
| 65432 | Carrer Major, Cantonigròs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-major-cantonigros | XVII-XIX | Les cases que formen el carrer Major corresponen a l'expansió que va experimentar el poble entre el segles XVII i XVIII. Es tracta majoritàriament d'edificis de dos o tres plantes, amb interessants llindes de pedra. | 08254-3 | C/ Major, 08569, Cantonigròs (l'Esquirol). | La formació de Cantonigròs es va produir entre els segles XVIII i XX, a redós de l'hostal creat pel gascó Antoni Prat, anomenat 'Toni Gros', per acollir els viatgers que feien el camí ral de Vic a Olot. | 42.0395500,2.4034100 | 450622 | 4654340 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65432-foto-08254-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65432-foto-08254-3-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | ||||||||||
| 65433 | Carrer Major, l'Esquirol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-major-lesquirol | PLADEVALL, A.; COLL, F.X.; SERRA, A. (2002) Història de la parròquia i poble de Santa Maria de Corcó: síntesi històrica d'una parròquia més que mil·lenària, amb motiu dels cinquanta anys de la reconstrucció del seu temple parroquial. L'Esquirol: Parròquia de Santa Maria de Corcó, p. 217-218. | XVII-XIX | El carrer Major travessa longitudinalment l'extrem de tramuntana del nucli urbà de l'Esquirol. Les cases que formen el carrer corresponen a l'expansió que va experimentar el poble entre el segles XVII i XVIII. Es tracta majoritàriament d'edificis de dos o tres plantes, amb interessants llindes de pedra. | 08254-4 | C/ Major, 08511, l'Esquirol. | A partir de la segona meitat del segle XVI, degut a l'extensió de l'organització gremial a Vic, es va desplaçar una gran part del treball artesà als pobles de pagès, on la gent no estava organitzada i es podien pagar salaris més baixos. Una part important dels primers habitants del nucli de l'Esquirol, establerts al voltant del Perai, es dedicaven a oficis derivats del tèxtil. Eren artesans que oferien serveis i productes als viatgers en el camí ral de Vic a Olot. El carrer Major es va estendre al llarg del camí ral en aquest context. | 42.0353300,2.3663300 | 447550 | 4653893 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65433-foto-08254-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65433-foto-08254-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65433-foto-08254-4-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | |||||||||
| 65434 | Font de l'Uró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-luro | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. | XIX-XX | La font de l'Uró es troba al costat del torrent de la Rotllada, a l'entorn de la masia la Creu. És una font arranjada, emmarcada en un mur de pedra lligada amb morter de calç. L'aigua brolla directament a la riera. | 08254-5 | La Creu (Sant Julià de Cabrera) | 42.0508900,2.4172200 | 451774 | 4655591 | 08254 | L'Esquirol | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65434-foto-08254-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65434-foto-08254-5-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografia del Catàleg de béns del POUM i de l'entorn de la font, degut a que durant la visita no es va poder accedir a l'indret. | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | |||||||||
| 65435 | Cabana de pastor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cabana-de-pastor | GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). | XVIII | Hi ha algunes pedres despreses de l'estructura. | Petita estructura construïda amb pedra seca, de planta rectangular, que es troba arrecerada al marge del mur de llevant. La coberta és aplanada, formada per lloses que es recolzen sobre els murs. Al costat sud presenta una petita porta rectangular. Les mesures d'aquesta estructura són uns 2,5 m de llargada per 1 m d'amplada. Els murs són fets amb pedres de mida mitjana, de procedència local, disposades planes i falcades amb d'altres pedres més petites. Es conserva en la seva alçada original, 1 m, fet que impedeix estar dret al seu interior. És molt difícil atribuir a aquests tipus de construccions una cronologia precisa. Es documenten a partir del segle XVII i XVIII, relacionades amb pràctiques econòmiques basades en la ramaderia i el pastoreig. | 08254-6 | L'Esquirol | Aquesta cabana, construïda en un moment cronològic indeterminat, s'ha de relacionar amb la resta d'estructures de pràctiques econòmiques basades en la ramaderia i el pastoreig, i també en la desforestació de les zones de pastura i en la pràctica d'alguns cultius de caire domèstic. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten a partir del segle XVII i XVIII. La seva estructura és senzilla, i són construïdes amb material de procedència local. La base és de poca alçada, construïda amb pedra seca. La coberta sol ser de fusta o de lloses. | 42.0322100,2.3801200 | 448689 | 4653538 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65435-foto-08254-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65435-foto-08254-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65435-foto-08254-6-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | ||||||||
| 65436 | Cabana del Dot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cabana-del-dot | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. | XVIII | Edifici de planta rectangular que consta de dues plantes. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana, que es troba orientada a ponent. Presenta un gran arc de pedra desbastada, actualment tapiat, i uns grans ràfecs. Les façanes són de pedra sense treballar lligada amb morter de calç, tàpia i totxo. Els cavalls que sostenen la coberta són de roure. A la façana s'hi obren dues finestres el·líptiques. Al davant de la casa hi ha l'era, construïda amb rajoles de terrissa. | 08254-7 | El Dot (Sant Martí Sescorts) | La història de la cabana del Dot va lligada a la del mas. | 42.0273400,2.3414500 | 445484 | 4653022 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65436-foto-08254-7-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65436-foto-08254-7-2.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | |||||||||
| 65437 | Cabana de can Codina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cabana-de-can-codina | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). | XVIII | S'ha ensorrat la teulada | Edifici de planta rectangular, que consta de planta baixa i una planta pis. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana, que es troba orientada a migdia. La façana principal presenta un portal amb arc rodó elevat de pedra desbastada dividit per la meitat per una llinda de fusta de roure. Al costat nord hi ha, a la planta baixa, dues petites finestretes protegides amb forjat. A la façana est s'hi obre el portal del paller, situat al pis superior, al que s'accedeix per una rampa de pedra. La façana oest és cega. Les mides aproximades de l'edificació són 12 m de llargada per 6 m d'amplada. Els murs són fets de pedra lligada amb morter de calç. Les bigues que sostenen la coberta són de fusta. | 08254-8 | Can Codina (l'Esquirol) | La pallissa de can Codina és més antiga que la masia de can Codina. Antigament era coneguda com a corral de Tresserres, esmentada l'any 1860 en el 'Nomenclator de la Provincia de Barcelona. Partido Judicial de Vich'. | 42.0216400,2.3870000 | 449250 | 4652361 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65437-foto-08254-8-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65437-foto-08254-8-2.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | ||||||||
| 65438 | Cabana de Carboneres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cabana-de-carboneres | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). | XIX | Edificació de planta rectangular, que consta de dues plantes; originalment, la baixa era el corral i la superior la pallissa. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana, que es troba orientada a migdia. La façana principal presenta un portal rodó elevat fet de pedra basta, i la resta de façanes són cegues. Les mides aproximades de l'edificació són 7 m de llargada per 5 m d'amplada. Els murs són fets de pedra lligada amb morter de calç. Al davant, hi ha l'era caironada circular. | 08254-9 | Carboneres (l'Esquirol) | La cabana va lligada a la història del mas Carboneres. | 42.0328100,2.3579600 | 446855 | 4653618 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65438-foto-08254-9-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65438-foto-08254-9-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | |||||||||
| 65439 | Cabana de la Guàrdia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cabana-de-la-guardia | GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). | XVII | Estructura de planta trapezoïdal, que consta de dues plantes. Originalment la planta baixa era el corral i la superior la pallissa. La façana nord es troba adossada a l'edificació d'entrada a la lliça de la Guàrdia. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana, que es troba orientada a migdia. Presenta un pilar central de pedra desbastada que sosté el cavall del carener i el del sostre del paller. A la façana principal, hi ha un gran ràfec recolzat als laterals per bigues amb suports. La planta superior de la cabana va ser objecte d'obres de reforma i remodelació, per tal d'habilitar-la com a cuina i sala d'estar. | 08254-10 | La Guàrdia (l'Esquirol) | La cabana va lligada a la història del mas la Guàrdia. | 42.0400700,2.3648600 | 447432 | 4654420 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65439-foto-08254-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65439-foto-08254-10-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | |||||||||
| 65440 | Cabana de l'Arimany | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cabana-de-larimany | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). | XVII | Estructura de planta rectangular, que consta de dues plantes. La coberta és de teula àrab, a tres vessants, i el carener perpendicular a la façana, que es troba a ponent. La tercera vessant desguassa a l'est. Presenta un pilar central, que es troba desplaçat cap a l'interior de la cabana, que sosté el carener a través d'una biga de fusta; sobre el que es recolzen els dos cavalls que sostenen la tercera vessant. El pilar central té inscrit l'any '1728'. A les façanes nord i est s'hi obren dos portals. Pel costat est es troba adossada a un gran cos de corts, construït amb totxo. Les mides aproximades de l'edificació són 9 m de llargada per 7 m d'amplada. Els murs són fets de pedra lligada amb morter de calç. | 08254-11 | L'Arimany (l'Esquirol) | La cabana va lligada a la història del mas Arimany, que es troba registrat als fogatges de les parròquies del terme de Corcó, Sant Julià de Cabrera, Sant Llorens Dosmunts, Sant Bartomeu Sagorga, Sant Vicens de Casserres i Sant Martí Sescorts de l'any 1553, on consta 'Pere Arimany'. | 42.0497000,2.3865100 | 449232 | 4655476 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65440-foto-08254-11-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65440-foto-08254-11-2.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Estructural | 2019-11-29 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | |||||||||
| 65441 | Cabana del Prat de Sant Julià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cabana-del-prat-de-sant-julia | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). | XVIII | Cabana de grans dimensions, de planta rectangular, que consta de planta pis i entresolat. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana, que es troba orientada a migdia. La façana principal presenta un gran portal elevat d'arc carpanell. Hi ha dues pallisses laterals a la boca del portal, amb embigat de fusta. A la façana nord, a nivell de la pallissa, s'hi obre un portal d'accés a la mateixa, de pedra picada. El ràfec de la façana principal és molt sortit. Les mides aproximades de l'edificació són 12 m de llargada per 10 m d'amplada. Els murs són fets de pedra lligada amb morter de calç. A la façana est, seguint el traçat de la coberta, hi ha un annex lateral. | 08254-12 | El Prat de Sant Julià (Sant Julià de Cabrera) | La història de la cabana va lligada a la del mas el Prat de Sant Julià. | 42.0714400,2.3966900 | 450091 | 4657884 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65441-foto-08254-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65441-foto-08254-12-2.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Estructural | 2019-11-29 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | |||||||||
| 65442 | Cal Vidrier | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-vidrier-0 | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). PARÉS i GANYET, Q. (2001) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades (2ª ed.). Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 247. | XIX | Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa i una planta pis. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, i el carener paral·lel a la façana, orientada al nord-oest. Les obertures són de disposició irregular, petites i emmarcades amb pedra treballada. A la façana est, hi ha un carreu datat i amb la següent inscripció: 'JOAN ROCA ANY 1859'. Les mides aproximades de l'edificació són 10 m de llargada per 7 m d'amplada. Els murs són fets de pedra lligada amb morter de calç. Presenta cossos annexos moderns al sud i a l'oest. L'edifici es troba a peu de l'antic camí ramader. | 08254-13 | Sant Julià de Cabrera | Antic hostal, a tocar del camí ramader de la Serra del Feu. Consta en el 'Nomenclator de la Provincia de Barcelona. Partido Judicial de Vich' de l'any 1860 com a casa de pagès, i en les llistes d'impostos com a forn vidrier. | 42.0739900,2.3944200 | 449905 | 4658169 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65442-foto-08254-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65442-foto-08254-13-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-29 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | |||||||||
| 65443 | Campamar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/campamar | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). PARÉS i GANYET, Q. (2001) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades (2ª ed.). Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 248 | XIX | Masia de planta quadrada, que consta de planta baixa i dues plantes pis. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana, que es troba orientada a migdia. El portal és rectangular, de pedra, amb l'any '1801' inscrit a la llinda. Les obertures són de disposició irregular, emmarcades amb pedra treballada. A la façana principal s'hi obren uns porxos amb pilastres de totxo a la planta i als dos pisos, seguint la mateixa coberta de l'edifici. Les mides aproximades de l'edificació són 13 m de llargada per 13 m d'amplada. Els murs són fets de pedra lligada amb morter de calç. La masia presenta diversos cossos annexos al voltant. A la façana oest hi ha una cabana d'era amb arc elevat i a la façana est i nord dos cossos de corts. | 08254-14 | Sant Julià de Cabrera | Les primeres referències documentals de la masia són de l'any 1350. Consta en el 'Nomenclator de la Provincia de Barcelona. Partido Judicial de Vich' de l'any 1860 com a casa de pagès. L'aspecte actual de la masia és fruit de les reformes de les que va ser objecte al segle XIX. | 42.0764200,2.3848800 | 449118 | 4658444 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65443-foto-08254-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65443-foto-08254-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65443-foto-08254-14-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | |||||||||
| 65444 | Portal de l'edifici del carrer Major nº 11, Cantonigròs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/portal-de-ledifici-del-carrer-major-no-11-cantonigros | GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). | XVII | El relleu central es troba una mica erosionat. | Llinda del portal d'entrada a la casa situada al carrer Major núm. 11 de Cantonigròs, realitzada amb pedra. La llinda està formada per un gran carreu desbastat, amb un relleu al centre que representa un àngel amb el rostre i les ales, molt ben esculturats; sobre els àngels hi ha una creu grega de relleu més baix. Presenta formes sinuoses que fan de bordó a la imatge central. | 08254-15 | C/ Major 11, 08569, Cantonigròs (l'Esquirol). | La llinda podria situar-se cronològicament als segles XVII o XVIII, època de formació del nucli urbà de Cantonigròs. | 42.0398300,2.4042000 | 450688 | 4654370 | 1692 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65444-foto-08254-15-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65444-foto-08254-15-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | |||||||
| 65445 | Camprodon | https://patrimonicultural.diba.cat/element/camprodon | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). | XVIII | Masia de planta quadrada, que consta de planta baixa i dues plantes pis. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, i el carener paral·lel a la façana, que es troba orientada a ponent. El portal és d'arc de mig punt adovellat, amb l'any '1722' inscrit. Hi ha dos portals de factura contemporània. Les obertures són de disposició regular, diverses construïdes amb pedra treballada. Al primer pis s'hi obre una finestra sobre el portal, amb ampit motllurat i llinda escripturada, i una altra també datada del mateix any. Al segon pis hi ha dues finestres apaïsades. La façana nord presenta un cos adossat de pedra i totxana. Les mides aproximades de l'edifici són 14 m de llargada per 14 m d'amplada. Els murs de façana són fets de pedra lligada amb morter de calç i tàpia, arrebossats i pintats, amb pedres cantoneres. | 08254-16 | Sant Martí Sescorts | Masia que pertany a la batllia del Cabrerès des del segle XV. | 42.0339900,2.3006000 | 442108 | 4653787 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65445-foto-08254-16-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65445-foto-08254-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65445-foto-08254-16-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | |||||||||
| 65446 | Sorribes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sorribes-2 | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). | XVII-XVIII | Masia de planta quadrada, que consta de planta baixa, primer pis i golfes. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana, que es troba orientada a migdia. El portal, de grans dimensions, es situa al centre de la façana, i és d'arc de mig punt adovellat, amb un escut i l'any '1610'. Les finestres són de disposició simètrica, de pedra treballada. La façana principal presenta una finestra a cada banda del portal; tres al primer pis, una de reminiscències gòtiques i l'altra amb uns àngels alats; i tres més a les golfes. A l'angle sud-est, a l'alçada de les golfes, hi ha una barbacana amb elements esculpits. La façana de llevant presenta un portal rectangular, dues finestres al primer pis i una a les golfes. A la façana nord, se li adossa un cos de factura contemporània. Els murs són de pedra lligada amb morter de calç i tàpia, algunes parts arrebossades, deixant a la vista els escaires regulars de pedra i els elements de ressalt. | 08254-17 | Sant Martí Sescorts | Es troba registrada en el fogatge de la parròquia i terme de Sescorts de l'any 1553, quan hi vivia un tal Sorribes. Va ser objecte d'obres de reforma i ampliació al llarg dels segles XVII i XVIII. | 42.0200800,2.3357100 | 445002 | 4652219 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65446-foto-08254-17-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65446-foto-08254-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65446-foto-08254-17-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | |||||||||
| 65447 | Can Clavell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-clavell-0 | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. | XIX | Masia de planta rectangular que consta de planta baixa, planta pis i golfes. La coberta és de teula àrab a dues vessants i el carener paral·lel a la façana, que es troba orientada a ponent. El portal principal és d'arc rebaixat de maó. La façana de migdia presenta un portal rectangular, de pedra, i un cos annex que ubicava l'antic forn de pa. Les finestres són de disposició irregular, de pedra treballada. Les façanes són de pedra lligada amb morter de calç, d'obra vista. | 08254-18 | L'Esquirol | Can Clavell va formar part del patrimoni del mas Campàs. | 42.0357800,2.3755600 | 448314 | 4653937 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65447-foto-08254-18-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65447-foto-08254-18-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | |||||||||
| 65448 | Can Codina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-codina-1 | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). PARÉS i GANYET, Q. (2001) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades (2º edició). Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 281. | XVIII | Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa, una planta pis i golfes. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana, que es troba orientada a migdia. El portal és rectangular, amb llinda escripturada. Les obertures són de disposició irregular, emmarcades amb pedra treballada. Al primer pis hi ha un balcó ampitador amb barana de forja i, a les golfes, sobre el balcó, un altre de les mateixes característiques. A la façana oest s'hi obren, a la planta, tres finestres petites rectangulars amb forjat; al primer pis, tres més amb ampit motllurat; i a les golfes, tres finestres quadrades també amb ampit motllurat. A la façana nord hi ha a la planta un cos petit (comuna), adossat al sector est amb una finestreta de gres; al primer pis hi ha una finestra i a les golfes una altra. A la façana est, hi ha dues finestres al primer pis i una a les golfes. Les mides aproximades de l'edificació són 12 m de llargada per 10 m d'amplada. Els murs són fets de pedra lligada amb morter de calç, arrebossats, a excepció de la façana nord. A la façana principal s'hi adossa un cos annex, amb funció de galliner. | 08254-19 | L'Esquirol | La història d'aquesta masia es relaciona amb la de l'antic mas Tresserres, documentat des de l'any 1138. | 42.0218800,2.3873300 | 449277 | 4652387 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65448-foto-08254-19-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65448-foto-08254-19-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65448-foto-08254-19-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografia extreta del Catàleg de masies i cases rurals de L'Esquirol. | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | ||||||||
| 65449 | Festa Major de Sant Martí Sescorts | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-sant-marti-sescorts | AJUNTAMENT DE L'ESQUIROL: www.lesquirol.cat/ | XX-XXI | La Festa Major de Sant Martí Sescorts es celebra anualment pels volts de l'11 de novembre, festivitat de Sant Martí, patró del poble. És organitzada per l'associació de veïns 'La Veu de Sescorts' i l'ajuntament de l'Esquirol. L'ofici religiós, amb els cants dels goigs, dona sortida als actes que s'allarguen durant uns quants caps de setmana. Es duen a terme activitats festives com el vermut popular, cantades d'havaneres amb rom cremat pels assistents, espectacles de màgia i teatre, dinars populars, partits de futbol, activitats infantils, gegants, etc. | 08254-20 | Sant Martí Sescorts | 42.0127900,2.3254700 | 444148 | 4651416 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65449-foto-08254-20-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65449-foto-08254-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65449-foto-08254-20-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografies del facebook de La Veu de Sescorts. | 119|98 | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | |||||||||
| 65450 | Ruta del Meridià Verd | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ruta-del-meridia-verd-0 | OSONA TURISME: www.osonaturisme.cat/seccio/altres_rutes | XXI | La Ruta del Meridià Verd segueix el recorregut de la línia vertical del Meridià de Paris, que té l'inici a Dunkerque, a França, i acaba al Masnou (Maresme). Aquest camí entra al terme municipal procedent de Vidrà, passant per Santa Margarida, can Puig d'en Coromines, la Casa Roja, les Corts, el nucli urbà de Sant Martí Sescorts, l'Escanera i surt en direcció a les Masies de Roda. | 08254-21 | Sant Martí Sescorts | L'any 2000, en commemoració del 200è aniversari de l'establiment del Sistema Mètric Decimal i l'amidament de la longitud del meridià Dunkerque-París-Barcelona, diverses entitats cíviques franceses i catalanes, amb el suport de les administracions d'ambdós països, van crear la Ruta del Meridià Verd, que permetés recorre'l a peu en la seva totalitat. El recorregut es distribueix en 11 etapes que sumen prop de 180 km de longitud i un desnivell acumulat en pujada d'uns 4.450 m. | 42.0311000,2.3329200 | 444781 | 4653444 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65450-foto-08254-21-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 98 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | |||||||||
| 65451 | Can Foradada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-foradada | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de masies i cases rurals. Inventari d'edificacions en sòl no urbanitzable. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). | XVIII | Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa, una planta pis i golfes. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana, que es troba orientada a migdia. Al sector oest, s'hi adossa un annex cobert, en part, amb uralita, i a façana est, un altre cobert a la planta baixa. El portal és rectangular, de pedra treballada de gres, amb llinda escripturada, actualment il·legible pel seu mal estat de conservació. Les finestres són de disposició simètrica, de pedra treballada. A la planta, s'hi obre una petita finestra amb forjat; al primer pis, una finestra central amb ampit motllurat i dues finestres rectangulars laterals; i a les golfes, sota el carener, una petita finestra amb llinda de roure. La façana oest presenta un portal al sector nord i un altre al cobert adossat; al primer pis hi ha una finestra. A la façana nord, hi ha dues petites finestres a la planta i una altra al primer pis. A la façana est, hi ha una finestra al primer pis. Les mides aproximades de l'edificació són 10 m de llargada per 7 m d'amplada. Els murs són fets de pedra lligada amb morter de calç i tàpia, arrebossats. | 08254-22 | Sant Martí Sescorts | 42.0221700,2.3182200 | 443556 | 4652463 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65451-foto-08254-22-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65451-foto-08254-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65451-foto-08254-22-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-29 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Edifici inclòs al Catàleg de masies i cases rurals del POUM 2008: M25. | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | |||||||||
| 65452 | Hostal les Gorgues o Casa del Pont | https://patrimonicultural.diba.cat/element/hostal-les-gorgues-o-casa-del-pont | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de masies i cases rurals. Inventari d'edificacions en sòl no urbanitzable. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. | XIX | Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa i una planta pis. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, i el carener paral·lel a la coberta, que es troba orientada a migdia. Les obertures, de disposició irregular, són rectangulars, amb llinda de fusta i brancals de totxo. Presenta una era interior tancada, a la que s'accedeix per un portal. Els murs són de pedra lligada amb morter de calç, arrebossats. | 08254-23 | Sant Martí Sescorts | Antigament, l'hostal de les Gorgues o Casa del Pont va ser molt concorregut perquè es trobava en el recorregut del camí ral de Vic a Olot. Durant els últims anys, va funcionar com a restaurant fins que es va abandonar. | 42.0126400,2.3358100 | 445004 | 4651393 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65452-foto-08254-23-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65452-foto-08254-23-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-11-29 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Edifici inclòs al Catàleg de masies i cases rurals del POUM 2008: M29. | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | ||||||||
| 65453 | Cal Gavatx | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-gavatx | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). PARÉS i GANYET, Q. (2001) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades (2º edició). Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 139 i 281. | XVIII | Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa, planta pis i golfes. La coberta és de teula àrab a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana, que es troba orientada a migdia. El portal, centrat a la façana, és rectangular, de pedra treballada. Les obertures, de composició simètrica, majoritàriament són de pedra treballada amb afegitons de totxo. Se li adossen tres cossos annexos al sector oest: el primer, que cobreix gran part de la façana principal, que és utilitzat com a habitatge i com a garatge; el segon, corresponent a un garatge cobert per una gran terrassa; el tercer, corresponent també a un cobert amb terrassa. Al costat de la terrassa de tramuntana, hi a un cos semi cilíndric força alt i antic. Les mides aproximades de l'edificació són 10 m de llargada per 7 m d'amplada. Els murs són fets de pedra lligada amb morter de calç, d'obra vista. | 08254-24 | L'Esquirol | El nom original d'aquesta masia és la Maserata Nova o la Casa Nova de la Maserata, per abandó de la Maserata vella, ara en ruïnes. Consta en el Nomenclator de la Provincia de Barcelona. Partido Judicial de Vich de l'any 1860, com la 'Massarata'. El nom pel que es coneix actualment, prové de fet que una de les filles de la casa es casà amb un francès. | 42.0236500,2.3930300 | 449751 | 4652580 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65453-foto-08254-24-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65453-foto-08254-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65453-foto-08254-24-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-29 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografia extreta del Catàleg de masies i cases rurals de L'Esquirol. | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | ||||||||
| 65454 | Alzina del Perai | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-del-perai | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. | Es tracta d'un exemplar centenari d'alzina (Quercus ilex), que destaca per les seves dimensions. Del tronc en surten un gran nombre de branques de mides i morfologies diverses, que configuren un aspecte a la capçada espès però poc arrodonit. És un arbre monumental. | 08254-25 | El Perai | 42.0369400,2.3717500 | 448000 | 4654069 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65454-foto-08254-25-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2151 | 5.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | |||||||||||||
| 65455 | Can Mont | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-mont | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). PARÉS i GANYET, Q. (2001) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades (2ª ed.). Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 242. | XVIII-XIX | Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa i una planta pis. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana, que es troba orientada a migdia. El portal és rectangular, de pedra treballada, amb la llinda datada amb l'any 1804. Les finestres són de disposició irregular, de pedra. Les mides aproximades de l'edificació són 16 m de llargada per 7 m d'amplada. Els murs són fets de pedra lligada amb morter de calç, amb pedres cantoneres. A la façana nord presenta un cobert annex, d'una sola planta. | 08254-26 | Sant Julià de Cabrera | Consta en el Nomenclator de la Provincia de Barcelona. Partido Judicial de Vich de l'any 1860, com a 'casa de pagès'. | 42.0561900,2.3985700 | 450235 | 4656190 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65455-foto-08254-26-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65455-foto-08254-26-2.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Segons la documentació consultada, la masia era anomenada també les Perxes de Dalt. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | ||||||||
| 65456 | Can Xeró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-xero | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de masies i cases rurals. Inventari d'edificacions en sòl no urbanitzable. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. | XVIII | Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa i una planta pis. La coberta és de teula àrab a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana, que es troba orientada a migdia. El portal és rectangular, de pedra treballada, i la llinda presenta inscrit l'any '1779' amb una creu al mig. Les obertures són de disposició irregular, majoritàriament construïdes amb totxo i algunes de pedra. En destaca la finestra situada sobre el portal, de pedra, amb l'ampit motllurat. Els murs són de pedra lligada amb morter de calç, arrebossats. | 08254-27 | Sant Martí Sescorts | 42.0392600,2.3053900 | 442509 | 4654369 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65456-foto-08254-27-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65456-foto-08254-27-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65456-foto-08254-27-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Edifici inclòs al Catàleg de masies i cases rurals del POUM 2008: M46. | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | |||||||||
| 65457 | Can Pelat o mas Mallarigues | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pelat-o-mas-mallarigues | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). PARÉS i GANYET, Q. (1976) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 222. | XVIII | Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa i una planta pis. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, i el carener paral·lel a la façana, que es troba orientada a ponent. Les obertures són de disposició irregular, emmarcades amb pedra o totxo. La façana principal presenta un porxo al primer pis i un portal d'arc escarser de totxo. Les mides aproximades de l'edificació són 11 m de llargada per 8 m d'amplada. Les façanes són de pedra lligada amb morter de calç, una part arrebossades i una altre, d'obra vista. Presenta un gran annex modern, amb funció d'habitatge. | 08254-28 | Passeig de les Gorgues, nº 59 , 08511, l'Esquirol. | Presenta una llinda amb la següent inscripció: 'Joseph Mascaró masia 1767 me facit'. | 42.0294900,2.3705900 | 447898 | 4653242 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65457-foto-08254-28-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65457-foto-08254-28-2.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | |||||||||
| 65458 | Can Rispet o can Plans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-rispet-o-can-plans | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). PARÉS i GANYET, Q. (2001) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades (2º edició). Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 281. | XVIII | Petita masia de planta quadrada, que consta de planta baixa i una planta pis. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana, que es troba orientada a migdia. Les obertures són de composició irregular, majoritàriament de pedra amb llinda de fusta. El primer pis presenta un porxo de fusta d'estil català, segurament modern. Les mides aproximades de l'edificació són 7 m de llargada per 7 m d'amplada. Els murs són fets de pedra lligada amb morter de calç, d'obra vista. A les façanes oest i nord hi ha dos cossos annexos, amb funció de garatge i galeria. L'edifici va ser objecte d'obres de restauració i reforma integral. | 08254-29 | L'Esquirol | La història d'aquesta masia es troba relacionada probablement amb la del mas Tresserra. Consta en el Nomenclator de la Provincia de Barcelona. Partido Judicial de Vich de l'any 1860, com a 'casa de pagès'. | 42.0250000,2.3928900 | 449740 | 4652730 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65458-foto-08254-29-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65458-foto-08254-29-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65458-foto-08254-29-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografia extreta del Catàleg de masies i cases rurals de L'Esquirol. | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | ||||||||
| 65459 | Font de Casamitjana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-casamitjana | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. | XX | La font de Casamitjana es troba a poca distància a llevant de la masia homònima, a tocar del torrent. Es tracta d'una font mínimament arranjada, emmarcada per un petit mur de pedres. L'aigua brolla per un broc, cau a un pedrís i segueix per un petit rec excavat directament al sòl, que la condueix cap al torrent. | 08254-30 | Casamitjana (Sant Martí Sescorts) | 42.0031400,2.3154400 | 443309 | 4650351 | 08254 | L'Esquirol | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65459-foto-08254-30-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65459-foto-08254-30-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65459-foto-08254-30-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | ||||||||||
| 65460 | Carrer del Pont, l'Esquirol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-del-pont-lesquirol | PLADEVALL, A.; COLL, F.X.; SERRA, A. (2002) Història de la parròquia i poble de Santa Maria de Corcó: síntesi històrica d'una parròquia més que mil·lenària, amb motiu dels cinquanta anys de la reconstrucció del seu temple parroquial. L'Esquirol: Parròquia de Santa Maria de Corcó, p. 217-218. | XVI-XVIII | El carrer del Pont es localitza a l'extrem de llevant del nucli urbà de l'Esquirol. Les cases que formen el carrer corresponen a l'expansió que va experimentar el poble entre el segles XVI i XVIII. Es tracta majoritàriament d'edificis de dos o tres plantes, emplaçats a un solar que comprèn la casa i, al darrera, el pati i l'hort. En destaquen les llindes de pedra treballada dels seus portals i finestres. | 08254-31 | C/ del Pont, 08511, l'Esquirol. | A partir de la segona meitat del segle XVI, degut a l'extensió de l'organització gremial a Vic, es va desplaçar una gran part del treball artesà als pobles de pagès, on la gent no estava organitzada i es podien pagar salaris més baixos. Una part important dels primers habitants del nucli de l'Esquirol, establerts al voltant del Perai, es dedicaven a oficis derivats del tèxtil. Eren artesans que oferien serveis i productes als viatgers en el camí ral de Vic a Olot. El carrer del Pont es va estendre al llarg del camí ral en aquest context. Les terres pertanyien al vescomte de Cabrera, però els hereus de les Ententes les tenien en règim de contracte d'emfiteusi. | 42.0354000,2.3738300 | 448171 | 4653896 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65460-foto-08254-31-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65460-foto-08254-31-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65460-foto-08254-31-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|94 | 46 | 1.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | |||||||||
| 65461 | Cabanes del Pla d'Aiats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cabanes-del-pla-daiats | PARÉS i GANYET, Q. (2001) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades (2ª ed.). Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 266-267. | XX | En estat ruïnós. | Masia en estat ruïnós, de planta rectangular, que consta de planta baixa i una planta pis. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana principal, que es troba orientada a ponent. El portal és rectangular, fet de pedra i fusta. Les finestres són de distribució regular, construïdes amb totxo i fusta. Les façanes són de pedra lligada amb morter de cal, d'obra vista. A pocs metres de la casa, hi ha una bassa rectangular, construïda amb carreus de pedra, que s'omple de l'aigua de la pluja i d'escorrentiu. | 08254-32 | Pla d'Aiats (Sant Julià de Vilatorta) | Les cabanes del Pla d'Aiats es construïren després de la guerra, i s'abandonaren l'any 1955. El Pla d'Aiats havia estat artigat i conreat exclusivament amb enormes camps de patates excel·lentíssimes. L'any 1942 fou el primer any de sembradura i, per la gran qualitat de les mateixes, les destinaven per planter o llavor més que per al consum. Al servei d'aquesta enlairada explotació agrícola es bastiren les cabanes i s'acondicionà el grau d'Aiats com a camí de ferradura (PARÉS, 2001:266). | 42.0626700,2.4235400 | 452306 | 4656895 | 08254 | L'Esquirol | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65461-foto-08254-32-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65461-foto-08254-32-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65461-foto-08254-32-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-11-29 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | ||||||||
| 65462 | Font dels Canons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-dels-canons | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. | XIX | La font ja no raja i es troba colgada per sedimentació de terres i fullaraca. | La font dels Canons es troba a tocar del torrent de homònim, entre la Parra i l'Oliva, al davant un petit pontet. És una font d'obra, bastida amb totxo, i es troba colgada per sedimentació de terres i fullaraca. | 08254-33 | La Parra (l'Esquirol) | 42.0486900,2.3718800 | 448020 | 4655373 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65462-foto-08254-33-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65462-foto-08254-33-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | |||||||||
| 65463 | Capella de la Bertrana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-la-bertrana | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. PARÉS i GANYET, Q. (1976) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 194. PLADEVALL, A.; COLL, F.X.; SERRA, A. (2002) Història de la parròquia i poble de Santa Maria de Corcó. L'Esquirol: Parròquia de Santa Maria de Corcó, p.34. | XIX | Capella de petites dimensions, d'una nau, de planta rectangular. És dedicada a Sant Francesc Xavier i forma part del mas la Bertrana. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana principal, que es troba orientada a migdia. El portal és rectangular de pedra treballada; amb la següent escriptura a la llinda: 'COR-COR. FCO. BERTRANA 1816'. A sobre el que hi ha un petit òcul. La façana principal també presenta un campanar d'un ull, amb campana. Els murs són de pedra lligada amb morter de calç d'obra vista. | 08254-34 | La Bertrana (l'Esquirol) | La història de la capella està relacionada amb el mas la Bertrana. Es va construir l'any 1818, segons consta a la data de la seva llinda, sobre el solar de la parròquia antiga. Conserva una imatge de la Puríssima Concepció, procedent de la capella del mas la Orra de Sant Boi de Lluçanès. | 42.0264800,2.3582100 | 446870 | 4652915 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65463-foto-08254-34-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65463-foto-08254-34-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65463-foto-08254-34-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2019-11-29 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | |||||||||
| 65464 | Capella del Cuní | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-del-cuni | GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. | XIX | Capella que forma part del mas del Cuní, al que es troba adossada pel seu costat oest. És d'una nau, de planta rectangular. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana principal, que es troba orientada a ponent. El portal, al que s'accedeix per tres graons, és rectangular, de pedra, amb llinda escripturada i datada. Sota el carener s'hi obre un òcul. La resta de façanes són cegues. Els murs són de pedra lligada amb morter de calç arrebossats. Les mides aproximades de la capella són 6 m de llargada per 4 m d'amplada. | 08254-35 | El Cuní (Sant Martí Sescorts) | La història de la capella està relacionada amb el mas Cuní. | 42.0010700,2.3187800 | 443584 | 4650119 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65464-foto-08254-35-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65464-foto-08254-35-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | |||||||||
| 65465 | Capella dels Dolors de Comermena | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-dels-dolors-de-comermena | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). | XIX | Capella que forma part del mas Comermena. És de nau única, amb absis semicircular. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana principal, que es troba orientada a ponent. Presenta un portal és d'arc rebaixat format per dovelles motllurades i esculpides, i per sobre, un òcul, datat amb l'any 1816. El capcer és coronat per una campanar d'espadanya sense campana. Els murs són de pedra lligada amb morter de calç, amb algunes parts arrebossades, amb pedres cantoneres regulars. | 08254-36 | Comermena (Sant Martí Sescorts) | La capella del Dolors es va construir l'any 1816, en el decurs de les reformes del mas Comermena. En aquells moments el seu propietari era Francisco Torra i Comarmena. Durant la Guerra Civil espanyola va perdre la seva funció religiosa i va passar a ser utilitzada, fins a l'actualitat, com a magatzem del mas. | 42.0371300,2.3062200 | 442576 | 4654132 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65465-foto-08254-36-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65465-foto-08254-36-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | |||||||||
| 65466 | Aplec de Santa Maria de les Escales o de Vilanova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-santa-maria-de-les-escales-o-de-vilanova | RUBIÓ i SERRAT, A. (2010) 'Santa Maria de les Escales o de Vilanova'. Els Cingles de Collsacabra, nº 63. Tavertet: Amics dels Cingles de Collsacabra, p. 15. Novena a Maria Santíssima de Vilanova, dita també de Las Escalas, que se venera en la Parroquia de S. Martí Sescorts del Bisbat de Vich. Vic: Impr. J. Trullas, 1850. | XX-XXI | L'Aplec de Santa Maria de les Escales es celebra anualment el primer diumenge de maig. És organitzat per l'associació de veïns 'La Veu de Sescorts'. Després de la benedicció del terme seguida de l'ofici religiós, amb els cants dels goigs, es fa un dinar popular i alguns jocs infantils. Abans del dinar es celebra el concurs d'allioli. | 08254-37 | Santa Maria de les Escales (Sant Martí Sescorts) | L'Aplec es celebra des de la dècada dels anys vuitanta del segle passat. | 42.0214500,2.3174700 | 443493 | 4652383 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65466-foto-08254-37-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65466-foto-08254-37-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65466-foto-08254-37-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografies del facebook de La Veu de Sescorts. | 119|98 | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | ||||||||
| 65467 | Carboneres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carboneres | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). PARÉS i GANYET, Q. (1976) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 197. PLADEVALL, A.; COLL, F.X.; SERRA, A. (2002) Història de la parròquia i poble de Santa Maria de Corcó. L'Esquirol: Parròquia de Santa Maria de Corcó, p.182. | XIX | Masia de grans dimensions, de planta rectangular, que consta de planta baixa, una planta pis i golfes. Es troba adossada, pel sector nord, al pendent del terreny. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, i el carener paral·lel a la façana, que es troba orientada a tramuntana. A la façana est se li adossa un cos annex, on hi ha una cisterna; a la façana oest, diversos cossos de totxo, on hi ha les corts; i a la façana sud, un cos cobert amb uralita i un cos de porxos. El portal és rectangular, centrat a la façana, amb llinda de roure i brancals de pedra. Les obertures són de disposició irregular, emmarcades amb pedra treballada. S'hi obren dues espieres arran de terra, dues finestres amb forjat a la planta pis i quatre finestres amb ampit motllurat, a les golfes. A la façana est s'hi obren, a la planta baixa, un portal i dues finestres laterals de factura contemporània, i a les golfes dues finestretes. A la façana oest, a la planta baixa, un portal i una finestra, i a les golfes, dues finestres amb ampit motllurat. La façana sud presenta quatre arcades de totxo, a la planta baixa, i quatre més a les golfes, i en el sector est, un balcó. En aquesta façana, sobre l'arrebossat de calç, hi ha escrit l'any 1853. Les mides aproximades de l'edificació són 24 m de llargada per 10 m d'amplada. Els murs són fets de pedra lligada amb morter de calç, arrebossats. | 08254-38 | L'Esquirol | Les referències documentals més antigues de la masia corresponen a l'any 1124 , tot i que el seu aspecte actual és fruit de les reformes de les que va ser objecte al segle XIX. Al segle XII el mas Carboneres era propietat del vescomte de Cabrera. En aquesta època, hi figurava com a batlle del vescomte en Pere de Carboneres, probablement l'hereu. La documentació antiga esmenta Carboneres d'Amunt i Carboneres d'Avall, però actualment es desconeix quin dels dos és l'actual, ja que només consta aquesta casa. Es probable que es tracti de Carboneres d'Amunt, ja que es conserva documentació que el cita com a Carboneres Sobirà. Segons el Diari de Joan de la Guàrdia, el mas va ser cremat l'any 1653, en el decurs de la Guerra dels Segadors. Consta en el Nomenclator de la Provincia de Barcelona. Partido Judicial de Vich de l'any 1860 com a 'casa de pagès'. | 42.0322900,2.3574500 | 446812 | 4653561 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65467-foto-08254-38-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65467-foto-08254-38-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65467-foto-08254-38-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | |||||||||
| 65468 | Pou de neu de Cantonigròs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-neu-de-cantonigros | XVII-XIX | Pou de neu de planta circular, situat enmig d'una fageda, a tocar del camí dels Enamorats. Es troba a uns 970 m d'altitud, amb orientació nord-est, i les seves mides aproximades són 3 m de diàmetre i uns 3 m de fondària màxima aparent. El seu interior conserva bona part del revestiment de pedra seca. Durant l'any 2016, el pou va ser objecte de tasques de sanejament de l'entorn i millora de l'accés, per part dels joves participants al camp de treball de l'Esquirol. | 08254-39 | Cantonigròs | Durant els segles XVII-XVIII es va produir la màxima activitat constructora de pous de neu i congestes, relacionat amb un període climàtic molt fred. Aquesta zona es troba coberta de faigs, fet que fa pensar que, antigament, s'hi donaven les condicions climàtiques adequades per a bastir-hi pous i congestes. Els pous de neu són excavacions senzilles fetes en el sòl natural de la muntanya, situades tant en indrets de gran pendent com en zones més planeres. Les seves mides són variables, tot i que sempre són de planta cilíndrica, sense coberta d'obra. Generalment, el seu interior es revestia de pedra seca, procedent del seu entorn o de la mateixa excavació, però en alguns casos aprofitaven directament la roca natural. A l'exterior es construïa un mur de contenció, que li donava el característic perfil circular atalussat d'aquestes construccions. | 42.0414100,2.4175200 | 451792 | 4654538 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65468-foto-08254-39-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65468-foto-08254-39-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Podria tractar-se també un pou de glaç que actualment no conservi la coberta. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 |
Estadístiques 2026
Patrimoni cultural
Mitjana 2026: 0,00 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml