Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 70707 | Riu Anoia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riu-anoia | <p>CALVO, A. M.; BARTROLÍ, M. GUARRO, J. (1983). Estudio de la microflora de las aguas superficíales del río Anoia. Col·lectanea Botànica, vol. 14.</p> | La degradació i la destrucció de la vegetació del riu Anoia es fa palesa en molts trams estudiats. Algunes de les causes d'aquesta són els horts i els camps de conreu que trobarem durant el recorregut, els dos marges, els incendis, etc, també la canalització de la zona del pont de can Mateu i l'extracció indiscriminada d'aigua.Tot i això, encara ens és possible trobar reductes amb la típica i característica vegetació palustre; molts d'aquests indrets s'han salvat de la seva degradació gràcies a la seva inaccessibilitat o a la impossibilitat d'ésser conreats. Per altra banda, el tram de llera entre la Creu del Maginet i vers llevant ha estat ordenat i arreglat recentment per convertir-se un passeig arbrat. | <p>El riu Anoia és la principal conca fluvial que travessa la Comarca de l'Anoia, a la qual dóna nom. El seu naixement es produeix en quatre deus entre Calaf i Argençola, i no és fins que no s'ajunten al municipi de Jorba, que es pot parlar pròpiament dit del riu Anoia. Desemboca al riu Llobregat al municipi de Martorell. La seva llargada és de 68 km., i recorre els municipis de Jorba, Igualada, Santa Margarida de Montbui, Vilanova del Camí, la Pobla de Claramunt, Capellades, Sant Sadurní d'Anoia, Gelida i Martorell. El riu Anoia frega el terme de Santa Margarida de Montbui pel nord en sentit oest-est, i serveix per fer de línia fronterera entre aquest i el municipi d'Igualada. És a més a més, el destí de bona part dels torrents i rieres que travessen el terme. La vegetació està formada per espècies típiques d'aquest hàbitat com la canya (Arundo donax), el pollancre (Populus nigra), l'àlber (Populus alba), la freixa de fulla petita (Faxinus angustifolia), etc, que ocupen els marges dels rius i els torrents. A l'interior del riu trobem el canyís (Phragmatites australicus), la boga (Typhetum latifoliae i T. angustifolia) etc; també cal fer esment dels créixens (Apiuin nodiflorum, Nasturtiuin officinale), recol·lectats per fer amanides. També, dintre d'aquesta vegetació, ens cal fer esment de les espècies del gènere Cardus, de l'olivarda (Inula viscosa) i el llentiscle (Pistacia lendscus), totes elles productores de fruits i llavors tan importants per als ocells granívors i frugívors durant el seu pas postnupcial i a l'hivern.</p> | 08250-128 | (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Històricament el riu fou un dels eixos vertebradors de la comarca de l'Anoia, del qual rep el nom, i ha estat font d'aprofitament energètic, especialment per l'aprofitament del curs fluvial pel moviment dels molins fariners, paperers i bataners.</p> | 41.5798700,1.5987500 | 383190 | 4604079 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70707-foto-08250-128-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70707-foto-08250-128-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 07:57 | |||||||||||
| 70708 | Torrent Garrigosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-garrigosa | <p>CALVO, A. M.; BARTROLÍ, M. GUARRO, J. (1983). Estudio de la microflora de las aguas superficíales del río Anoia. Col·lectanea Botànica, vol. 14. PALAU S. (1990) Els molins fariners hidráulics de Catalunya, 690 molins inventariats. Santa Coloma de Queralt.</p> | <p>El torrent Garrigosa és sens dubte el curs fluvial més important del terme de Santa Margarida de Montbui. Si bé el riu Anoia és més important i du més cabal, aquest només frega l'extrem nord del terme i serveix com a línia fronterera amb d'altres municipis. El torrent Garrigosa, en canvi, travessa el terme en sentit nord-sud, paral·lel a la serra de Miralles-Queralt, influint profundament en tot el paisatge i l'economia del sector de llevant del municipi, entre la Tossa de Montbui i la Serra de Santa Margarida. Pràcticament mai es queda sec si bé el seu cabal descendeix considerablement en els mesos més secs de l'any. Fortament aprofitat per l'ésser humà és d'aquest torrent que es va fer la captació, al segle XV, de l'aigua que transcorre pel rec que rega les hortes del nucli de Santa Margarida. També a les seves ribes s'instal·laren diversos molins. El seu naixement té lloc sota el Coll de la Portella i desemboca al riu Anoia però ja dins del terme municipal de Vilanova del Camí. A nivell paisatgístic és important, ja que per l'existència d'un bosc de ribera al llarg dels seu recorregut, es tracta principalment d'una verneda, amb albers, pollancres i altres espècies característiques, que destaquen enormement enmig d'un paisatge de conreus de blat. La verneda. És un bosc de ribera típic de torrents, i del curs alt i mig dels rius. Es troben a les riberes allà on la disponibilitat hídrica és sempre molt elevada i l'ambient és fresc. És un bosc dens on hi domina el vern (Alnus glutinosa) acompanyat del freixe de fulla petita (Fraxinus angustifolia), l'avellaner (Corylus avellana) i de l'om (Ulmus minor). A l'estrat arbustiu hi trobem el saüc (Sambucus nigra) i el sanguinyol (Cornus sanguinea). La salzereda ocupa els marges dels rius i protegeix en els moments d'avingudes i la retenció del sòl, encara que també en pateix les conseqüències. Són representatius la sarga (Salix eleagnos), salze blanc (Salix alba), el saulic (Salix purpurea), etc. Es troba als rius i rieres de tots els estatges exceptuant el subalpí, quan la capa freàtica és molt fluctuant.</p> | 08250-129 | (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Aquest torrent ha estat ocasionalment aprofitat per la instal·lació d'indústria, especialment pel que fa als molins fariners. Al segle XVIII l'activitat farinera es substituïda en part per l'activitat paperera. Aquesta és una constant en molts molins d'arreu. A Montbui es té notícia del permís concedit el 1760 a Carles de Casanova, natural de Vilafranca, per procedir a construir un molí fariner, bataner o paperer en una propietat situada a les riberes de l'anomenada riera de Santa Margarida o torrent de la Garriogasa, en la proximitat del molí de l'Abadal. Els molins del polvo també eren moguts per l'aigua de la resclosa del torrent de la Garrigosa. A mitjans del segle XIX funcionaven encara un molí paperer mogut per les aigües del riu Anoia i altres cinc molins fariners moguts per les aigües procedents de la font de Sanahuja.</p> | 41.5567700,1.6007700 | 383317 | 4601512 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70708-foto-08250-129-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70708-foto-08250-129-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Just davant del nucli antic de Santa Margarida, en un sector entremig de pollandres, esbarzers, cues de cavalls i molses es troba la Font del Bufó. Altra de les fonts que neix al seu entorn és la Font Trobada. | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 07:57 | |||||||||||
| 70709 | Torrent d'en Feliu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-den-feliu | <p>El torrent d'en Feliu és el de més llarg recorregut del terme de Santa Margarida de Monbui, recorre de sud a nord tot el cantó de ponent del terme municipal, entre la Tossa de Montbui i el seu límit ponentí. Neix als rodals de ca l'Amigó, on rep el nom de torrent de la Fou de Can Milà, i al seu pas per aquesta casa segueix el seu curs de sud a nord passant a tocar el veïnat del Coll de Guix, on passa a ser conegut com a torrent d'en Feliu, i fins a trobar-se amb la riera de Tous, una mica abans de que aquesta desemboqui a l'Anoia. Rep les aigües del torrent de Can Prim i del torrent del mas Boret. La vegetació característica del torrent és la verneda a la part més alta del torrent, entre el seu naixement i el Coll del Guix, i la gatelleda a mida que avança vers la riera de Tous, al seu darrer tram. La gatelleda es desenvolupa a la zona que pateix l'empenta de les avingudes i que s'inunda freqüentment. És formada pel gatell (Salix attrocinerea), el càrex (Carex pendula i Carex remota), i la cua de cavall (Equisetum telmateia) entre altres. És d'influència submediterrània i centreuropea.</p> | 08250-130 | (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>La irregularitat i el poc cabal del torrent ha fet que tradicionalment no s'hagin instal·lat molins en aquest torrent.</p> | 41.5649700,1.5687800 | 380664 | 4602466 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70709-foto-08250-130-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70709-foto-08250-130-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 07:57 | |||||||||||||
| 70710 | Torrent de les Bruixes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-de-les-bruixes-0 | <p>CALVO, A. M.; BARTROLÍ, M. GUARRO, J. (1983). Estudio de la microflora de las aguas superficíales del río Anoia. Col·lectanea Botànica, vol. 14.</p> | Pateix cert abandonament | <p>El torrent de les bruixes neix al sector nord del turó de la Tossa de Montbui, en una zona de bosquines de pi blanc, amb sotabosc de plantes aromàtiques . Prop de Can Bisbal rep les escorrialles del torrent de Can Bisbal i de la Rasa de la Font del Llop, formant un sol curs fluvial. Un cop passat Can Bisbal es dirigeix en sentit sudoest-nordest, on es troba lleugerament enfonsat provocant l'erosió de les margues toves i provocant la formació geològica coneguda com els Xaragalls de composició carbonàtica de color gris-blavós. Passat aquest tram es dirigeix al barri de Sant Maure, on entra ja canalitzat pel sector de ponent. És també conegut com a torrent Torres.</p> | 08250-131 | (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>El cabal irregular d'aquest torrent no ha permès la ubicació d'indústries al voltant. Possiblement el nom de Torrent de les Bruixes li ha estat donat de manera popular pel fet de travessar una zona tant singular i geològicament excepcional com són els xaragalls amb les seves estranyes formes.</p> | 41.5678700,1.5915100 | 382565 | 4602757 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Conegut com a Torrent Torres | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 07:57 | |||||||||||
| 70711 | Riera de Tous | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-tous | <p>CALVO, A. M.; BARTROLÍ, M. GUARRO, J. (1983). Estudio de la microflora de las aguas superficíales del río Anoia. Col·lectanea Botànica, vol. 14. PALAU S. (1990) Els molins fariners hidráulics de Catalunya, 690 molins inventariats. Santa Coloma de Queralt.</p> | <p>La riera de Tous neix a Sant Martí de Tous i flueix separant els termes de Montbui i Tous i entre els nuclis del Saió i la Mallola, desembocant finalment en el riu Anoia. Les seves aigües foren aprofitades per a la instal·lació de molins fariners i paperers. El pas de la riera de Tous genera al seu entorn una vegetació formada per salzedes, pollancreres i vernedes. La verneda és un bosc de ribera típic dels torrents, i del curs alt i mig dels rius. Es troba on la disponibilitat hídrica és sempre molt elevada i l'ambient és fresc. És un bosc dens on hi domina el vern (Alnus glutinosa), acompanyat del freixe de fulla petita (Fraxinus angustifolia), l'avellaner (Corylus avellana) i de l'om (Ulmus minor). A l'estrat arbustiu hi trobem el saüc (Sambucus nigra) i el sanguinyol (Cornus sanguinea). La pollancreda es troba a prop dels marges, on el nivell freàtic és molt alt. Apareixen el pollancre (Populus nigra), el freixe (Fraxinus angustifolia), i l'om (Ulmus minor). L'estrat arbustiu està dominat pels esbarzers (Rubus ulmifolius), l'arç blanc (Crataegus monogyna), etc.</p> | 08250-132 | (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>El cabal de la riera de Tous ha fet que aquesta hagi estat aprofitada per a usos industrials, especialment pel que fa a la instal·lació de molins hidràulics. És conegut que al segle XVIII la zona de major implantació paperera al terme de Montbui es situava sobre les aigües de la riera de Tous i del riu Anoia. L'any 1790 Mateu Boix, fabricant de paper blanc de la Pobla de Claramunt, obtingué el permís per a construir dos molins, un de fariner i un altre de paperer, prop de la riera de Tous. Posteriorment, al 1800 el molí paperer fou venut a Francesc Romaní, fabricant de paper de Vilanova del Camí.</p> | 41.5818500,1.5685700 | 380678 | 4604341 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70711-foto-08250-132-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70711-foto-08250-132-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 07:57 | ||||||||||||
| 70712 | Serra de Miralles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/serra-de-miralles | <p>TORRAS I RIBÉ J (1991) Santa Margarida de Montbui. Història de l'Anoia. Vol II. Ed. Parcir. Pàg. 13-47.</p> | La conservació de l'espai és bona, però les ventades del gener del 2009 i les nevades del març de 2010 han fet malbé gran quantitat d'arbres que romanen arrencats al mig del bosc embrutant-lo considerablement i constituint un perill potencial cara a la propagació d'incendis forestals. | <p>La serra de Miralles situada al sud-oest del municipi destaca especialment com a patrimoni natural ja que es troba inclosa dins l'àrea de PEIN (Pla d'Espais d'Interès Natural) de la serra de Miralles - Queralt. Aquestes serres amb orientació nord-est sud-oest separen les conques del riu Anoia (Conca d'Òdena) i del Gaià. La serra de Miralles es rellevant com a espai de transició entre els altiplans centrals catalans i les serres pre-litorals centrals, alhora que el conjunt de la serra de Miralles - Queralt es considera un conjunt orogràfic d'especial interès per estar format per un vessant interior de caràcter continental i un altre de meridional amb matís marítim. La ubicació de la zona de PEIN serra de Miralles - Queralt present dins del municipi de Sta. Margarida de Montbui és descrita dins del Pla Especial de delimitació definitiva dels espais del PEIN: Carbassí, Serra de Miralles-Queralt i Ancosa-Montagut. Sent la següent: Els límits en el terme de Santa Margarida de Montbui (que el separa del de Sant Martí de Tous), segueix el camí que envolta, pel trencament del pendent, l'obaga de cal Milà fins a interceptar el torrent de la Ferrona. Seguidament baixa pel torrent de la Ferrona en direcció nord. Més enllà, passa a ser el torrent d'en Feliu. El límit segueix pel torrent d'en Feliu en sentit descendent, incloent ambdós costats, fins el punt d'intercepció amb el torrent de can Prim. En aquest punt, el límit ascendeix pel torrent de can Prim fins a la part més alta, on troba el camí de can Prim. Tot seguit, el límit segueix cap a orient el camí de can Prim i més enllà el camí de Mas Boret, el qual també segueix fins a trobar el desviament cap el camí de can Bisbal. El límit pren aquest darrer camí i el segueix en direcció oest fins arribar a can Bisbal. El límit passa pel costat de can Bisbal continua fins a interceptar la rasa de la Font del Llop. Des d'aquest punt d'intersecció, el límit segueix la rasa de la Font del Llop cap el sudest, interceptant primerament l'extrem més al nord del camí de la Serra, seguidament passant per la Clota fins a trobar l'extrem més al nord del camí de les Costes. Des d'aquest punt traça una línia recta fins interceptar la carretera de la Tossa de Montbui (BV-2204) just a la cota de nivell (500m). A partir d'aquest punt, i en direcció a la Tossa de Montbui, segueix la carretera fins al punt més a l'oest de la mateixa (just en un revolt de 180 graus). Des d'aquest punt el límit segueix el límit superior dels camps de conreu, just en el canvi de pendent, fins a trobar el camí de can Vidal de la Tossa, el qual segueix en direcció oest, travessant la Solella de can Vidal, fins l'extrem més occidental. D'aquí, i en línia recta, travessa els camps del Vidal fins interceptar l'extrem més oriental del camí que porta als camps del Vidal des de la part més occidental. Segueix aquest camí fins la carretera d'Igualada a Querol (B-213). Tot seguit pren la carretera en direcció Querol i la segueix fins a trobar el desviament a mà dreta una pista forestal (uns 100 m més enllà del camí de la Carrerada). El límit pren aquesta pista i la segueix en direcció nord fins el tercer desviament a mà esquerra, el qual pren fins arribar a una cruïlla, la qual pren i segueix fins al primer desviament a mà dreta. Segueix uns metres i al trobar la següent cruïlla gira a l'esquerra, seguint aquesta darrera pista forestal, tot envoltant la Censada, fins a tornar a trobar la carretera C-37. El límit des d'aquest punt segueix la carretera C-37.</p> | 08250-133 | (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>El Pla d'Espai Naturals (PEIN) estableix la xarxa d'espais naturals protegits de Catalunya, amb l'objectiu de conservar el patrimoni geològic, els hàbitats i els ecosistemes més representatius del país. El PEIN Ancosa-Montagut, Carbasí, Serra de Miralles, Queralt fou aprovat definitivament el 14/03/2000 i es correspon al núm. 42 del mapa dels espais inclosos al PEIN.</p> | 41.5500700,1.5669000 | 380480 | 4600815 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70712-foto-08250-133-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70712-foto-08250-133-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 2153 | 5.1 | 1785 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 07:57 | |||||||
| 70713 | Plana del Coll del Guix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/plana-del-coll-del-guix | <p>TORRAS I RIBÉ J (1991) Santa Margarida de Montbui. Història de l'Anoia. Vol II. Ed. Parcir. Pàg. 13-47.</p> | <p>Planura agrícola que s'estén a ponent del terme de Santa Margarida de Montbui, al triangle que s'emmarca entre el nucli històric del Coll del Guix, el turó de la Tossa i el municipi de Sant Martí deTous. Es tracta d'una zona planera ocupada per camps de conreu, especialment de cereals, arbres fruiters i boscos de pi blanc. El valor paisatgístic d'aquest sector queda realçat per la seva presència propera a nuclis d'alta densitat de població com són el d'Igualada, i el barri de Sant Maure. Es tracta doncs, d'un paisatge humanitzat característic de les planes agrícoles de la Catalunya Central.</p> | 08250-134 | Coll del guix (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Al voltant del segle XV apareix esmentat l'existència d'un mas anomenat Coll del Guix. Amb tota seguretat el nom li devia ser donat per la seva ubicació geogràfica, un petit coll, i per les característiques geològiques dels sols del zona abundants en guix. Cal pensar que al voltant d'aquest primer mas s'aixecaren d'altres petites masoveries i que el conjunt seria l'origen del nucli veïnal del Coll del Guix, ja establert al voltant del segle XVII. Els plans del Coll del guix són el resultat paisatgístic de l'explotació de les terres del conreu dels voltants del nucli veïnal. A partir de la informació oral procedent dels veïns s'ha pogut precisar que les planes eren fins a mitjans de la dècada de 1950 ocupades per la vinya, lloc que actualment ocupa el cereal.</p> | 41.5633300,1.5625400 | 380141 | 4602293 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70713-foto-08250-134-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70713-foto-08250-134-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 07:57 | ||||||||||||
| 70714 | Xaragalls de la Tossa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xaragalls-de-la-tossa | <p>MASACHS V. (1981) Itineraris geològics per les comarques del Bages, Berguedà, Solsonès i Anoia. Pub. Del centre d'estudis geològics. Manresa. MATA PERELLÓ (1990) Inventari mineralògic de la comarca de l'Anoia. Revista Xaragall núm. 24. Manresa</p> | <p>Les formacions de xaragalls, en terme geològic badlands ( terres dolentes), ocupen una extensió considerable del municipi. Aquestes formes erosives generen un paisatge molt particular i de gran bellesa modelat a partir de l'erosió de materials més tous com lutites carbonatades o margues. Són dipòsits d'origen marí d'edat Eocè (Bartonià), propis de zones més profundes de l'antiga conca marina i proper a la línia d'esculls de la costa.</p> | 08250-135 | (08710 Santa Margarida de Montbui) | 41.5690400,1.5918700 | 382597 | 4602886 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 07:57 | ||||||||||||||
| 70715 | Fou de can Milà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fou-de-can-mila | <p>TORRAS I RIBÉ J (1991) 'Santa Margarida de Montbui'. Història de l'Anoia. Vol II. Ed. Parcir. Pàg. 13-47.</p> | <p>Barranc i avenc excavat per l'erosió ocasionada pel curs de l'aigua del Torrent d'en Feliu, que neix en aquest indret. L'erosió ve donada per l'alternança de capes dures de materials (terres calcàries) situades sobre capes més toves (margues), que són les que resulten afectades per l'erosió de l'aigua. El naixement del torrent dins l'avenc dóna lloc a una cascada d'aigua que es precipita pel barranc donant lloc al torrent. El cabal del torrent acostuma a ser estacional, sent més abundant en períodes de pluges intenses. La vegetació de l'entorn es troba formada per roures de fulla petita i pi blanc. A nivell de fauna, abunden els amfibis com la salamandra.</p> | 08250-136 | (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>El nom de Fou de Cal Milà li ve donat per la presència propera de la casa de Cal Milà. Aquest mas apareix documentat als amillaraments del 1851 amb aquest nom, tot i que no es descarta que sigui més antic i fos capbrevat anteriorment amb un altre nom. TORRAS (1991: 31)</p> | 41.5462000,1.5493500 | 379009 | 4600409 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70715-foto-08250-136-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70715-foto-08250-136-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70715-foto-08250-136-3.jpg | Inexistent | Neògen|Cenozoic | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | El torrent d'en Feliu és conegut al seu naixement com a torrent de Cal Milà, nom que també rep la fou. | 125|123 | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 07:57 | |||||||||
| 70716 | Fragment de retaule de Sant Antoni Abat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fragment-de-retaule-de-sant-antoni-abat | <p>TORRAS I RIBÉ J (1991) 'Santa Margarida de Montbui'. Història de l'Anoia. Vol II. Ed. Parcir. Pàg. 13-47.</p> | XV | <p>Compartiment d'un retaule dedicat a Sant Antoni Abat de 143 x 51 cm. Es tracta de pintura al tremp feta sobre fusta.</p> | 08250-137 | Museu episcopal de Vic (08500 Vic) | <p>Aquest fragment de pintura hauria de tractar-se d'un retaule procedent d'algun altar dedicat a Sant Antoni Abat de l'antiga església de Santa Coloma, anterior a l'actual parroquial de Santa Margarida, que fou aixecada l'any 1600. Aquest retaule possiblement hauria estat ubicat en la nova església parròquia almenys fins a començaments del segle XIX. Ingressà al MEV abans de 1893.</p> | 41.5747000,1.6087700 | 384016 | 4603492 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70716-foto-08250-137-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70716-foto-08250-137-2.jpg | Física | Gòtic|Medieval | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Lluís Borrassà/Mateu Ortoneda | L'autoria del retaule no es clara. Mentre que tradicionalment s'ha atribuït a Lluís Borrassà, F. Ruiz Quesada ha suggerit que podria pertànyer a Mateu Ortoneda. | 93|85 | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 07:57 | |||||||
| 70717 | La Vinícola (edifici de l'Ajuntament) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-vinicola-edifici-de-lajuntament | <p>CASANELLAS I SOLÉ, J.(1998) Santa Margarida de Montbui, Retalls d'història del poble i els seus barris, Patronat de la Tossa de Montbui, Santa Margarida de Montbui. CASTELLTORT et alii (1989) Santa Margarida de Montbui. El nostre poble. Ajuntament de Santa Margarida de Montbui. OLIVÉ I TOMÀS A (1982) 'Santa Margarida de Montbui. On posem l'Ajuntament?' a Anoia. Núm.3 (17 de setembre de 1982) pàg.3</p> | XX | <p>L'edifici de l'antiga Vinícola es troba format actualment per dues naus i una xemeneia situades a tocar del torrent de Torres o de Can Rafeques, i tancades parcialment per un mur que arrenca de la cantonada nord-est del conjunt, i que s'estén al llarg del sector est i sud de l'edifici. El mur de tancament arrenca presenta un portal format per una arcada feta amb fileres de maons disposats verticalment. El tram de mur que tanca el recinte pel sector est, sobre la riba del torrent, es presenta obert amb una seqüència de dobles finestres geminades, rematades a la part superior de forma arquitravada. Com a element decoratiu es juga amb l'efecte visual de l'arcada feta en maó sobre un mur de pedra fet amb parament irregular, amb la pilastra que gemina la finestra també feta en maó, i amb fileres de maó que omplen esgraonadament les cantonades superiors de l'obertura, com si es tractés de capitells. En l'interior del que devia ser el recinte de la vinícola s'aprecien actualment dues naus que guarden característiques similars. Una d'elles fou construïda en sentit nord- sud, mentre que l'altre va ser aixecada en sentit est-oest. Totes dues presenten una planta rectangular i s'adapten a les irregularitats del terreny. Ambdues presenten planta baixa, primer pis i un segon pis que sobresurt en alçada a la part central i que ofereix als dos edificis un aspecte basilical. Respecte a la coberta exterior, mentre la crugia central que s'aixeca amb el segon pis presenta una coberta a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana. Les crugies laterals que s'aixequen fins al primer pis es cobreixen amb una teulada inclinada. Com a element decoratiu presenta un frontal rematat exteriorment de forma esglaonada amb maó, presentant una forma piramidal. Tot i que possiblement, la darrera reforma de l'edifici ha modificat parts d'aquesta façana, especialment a nivell de planta baixa, ha conservat com a element decoratiu les tres finestres dobles que s'obre a l'alçada del segon pis fetes amb maó, i que presenten una diferència d'alçada similar al del frontal de la façana, sent la central més alta que les laterals. Possiblement la façana que més conservi els elements decoratius originals, sigui la façana de la nau que s'aixeca en sentit nord-sud, on encara s'aprecien els frisos afegits de maó per sobre de l'arrebossat blanc, que recorren vertical i horitzontalment la façana, marcant les diferències entre pisos i espais. La nau que s'aixeca en sentit est-oest compta amb una façana posterior en la qual s'aprecia un pis soterrat que ha estat aixecat aprofitant el desnivell del terreny que s'observa en aquesta zona. Aquesta façana no guarda l'aspecte decoratiu de les altres façanes i es presenta oberta amb tres fileres de dos finestrals rectangulars, una per planta. La façana nord d'aquesta nau també presenta característiques pròpies, i roman oberta per dues sèries de finestrals rectangulars, un a l'alçada de la planta baixa i un altre a l'alçada del primer pis. En aquest sector de l'edifici s'aprecia el mur de mamposteria irregular, i la decoració ve donada pel maó, que reforça el perímetre de les obertures. Mentre que els finestrals de la planta baixa finalitzen a la part superior amb un arc escarser, els del primer pis guarden la similitud amb els dobles finestrals geminats del mur exterior Est. La façana sud d'aquesta nau fou totalment remodelada. Completa l'espai una xemeneia circular de maó vist que s'eleva entre les dues naus al sector Est de l'edifici. La part superior de la xemeneia compta amb elements decoratius florals fets amb el mateix maó. Tot i les reformes que l'edifici ha sofert, conserva l'aire modernista original, jugant amb la combinació entre maó vist i mur de paredat. A la planta semisoterrada es conserva encara l'antiga caldera de vapor de la fàbrica. Interiorment l'edifici ha estat totalment transformat i rehabilitat com a oficines destinades a acollir l'Ajuntament del Municipi.</p> | 08250-138 | Barri de Sant Maure (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Al 1904 la finca coneguda com La Falconera fou comprada per Joan Valls i Cos, banquer d'Igualada que junt amb tres socis construeix una fàbrica d'adobs. Al 1922 la finca i les edificacions són adquirides per la societat Canet i Sabater per a la fabricació d'alcohol, licors, compravenda de vins etc. La fàbrica en realitat era coneguda pels veïns de Santa Margarida com la 'Fassina del Canet'. La Vinícola era el nom que rebia la botiga que les propietaris tenien a Igualada. Al 1928 l'empresa passa a dir-se La Vinícola S.A. El 1942 B. Bassegoda dirigeix les obres de reforma d'una de les naus del complex. Des del 1980 l'empresa entrà en crisis i al 1988 fou adquirida per l'Ajuntament de Montbui. Al 1990-91 es realitzen les obres de rehabilitació per a destinar-ho com a seu de les dependències municipal. La nova portalada i el balcó són els elements més visibles d'aquesta nova adequació. Cal destacar la importància de tot el conjunt arquitectònic, entre la carretera de Valls i el Parc Central. Els arquitectes de la rehabilitació foren Miquel Adrià, Joan Fabregat, Ferran Bermejo.</p> | 41.5747000,1.6087700 | 384016 | 4603492 | 1904 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70717-foto-08250-138-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70717-foto-08250-138-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70717-foto-08250-138-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 105|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 07:57 | ||||||||
| 70718 | Els Tints | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-tints | <p>CASANELLAS I SOLÉ, J.(1998) Santa Margarida de Montbui, Retalls d'història del poble i els seus barris, Patronat de la Tossa de Montbui, Santa Margarida de Montbui. CASTELLTORT et alii (1989) Santa Margarida de Montbui. El nostre poble. Ajuntament de Santa Margarida de Montbui.</p> | XIX-XX | Parts enrunades | <p>Conjunt industrial situat al barri de Sant Maure, a tocar del riu Anoia. Es troba format per un conjunt de dos naus industrials i alguns edificis annexos, envoltats perimetralment per un mur que els protegeix i que crea un espai interior que es converteix en pati i en espai de comunicació entre naus. El conjunt ocupa una important extensió dins el barri de Sant Maure, tenint com a limitació al nord el riu Anoia, a llevant el carrer del Pont, i a ponent el darrer tram del torrent d'en Rafeques, actualment cobert. Inicialment es poden distingir un conjunt de dos naus connectades entre elles mitjançant coberts, i orientades en sentit est-oest. Una d'elles es troba situada arran de la línia de façanes del carrer del Pont, i la façana forma part del mur exterior de protecció. La segona nau s'estén a continuació i arriba fins a l'extrem de ponent del conjunt industrial, formant part del mur de tancament de ponent, pel sector del torrent d'en Rafeques. Les dues naus es troben envoltades per pati a banda i banda i multitud de coberts auxiliars adossats entre les dues. Tot i els cossos annexos que en ocasions les distorsionen, les dues naus mantenen similituds constructives i arquitectòniques. Es tracta de naus de planta rectangular, cobertes a dues aigües amb teula, amb el carener paral·lel a les façanes. La construcció és feta en mur de mamposteria irregular, reforçada amb maó en alguns sectors, especialment als pisos superiors. Les dues compten amb planta baixa, primer i segon pis i s'obren amb un seguit de portes allindades a la planta baixa, que es corresponen amb finestres a nivell de primer i segon pis. Entre els dos edificis s'aixeca una xemeneia circular feta en maó. Respecte al mur perimetral, aquest ha estat alterat considerablement, mostrant obertures més recents que han estat tornades a tancar amb portes metàl·liques. L'accés al conjunt devia fer-se a través d'alguna d'aquestes portes, que permetia el pas al pati interior encimentat. Del mur destaquen especialment els trams nord i ponent, que segurament es corresponent als trams més antics. Es tracta d'un mur del qual forma part la façana d'una de les naus del conjunt, i és aixecat amb un parament fet a base de carreus de mida molt grossa disposats irregularment. Un seguit de quatre contraforts de ciment reforcen exteriorment l'estructura.</p> | 08250-139 | Barri de Sant Maure (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>No es tenen dades històriques sobre aquest conjunt industrial que inicialment no ha pogut ser associat a cap adoberia coneguda de l'entorn del riu Anoia. Cal pensar que fou aixecat a finals del segle XIX o començaments del segle XX com a fàbrica tèxtil i potser d'acabat de tints, d'on agafaria el nom popular amb el que es coneix. Possiblement, a nivell arquitectònic compta amb diverses fases constructives. A partir d'informació oral recollida s'ha pogut establir que abans de la Guerra Civil (1936-1939) ja era abandonat.</p> | 41.5762600,1.6111300 | 384216 | 4603662 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70718-foto-08250-139-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70718-foto-08250-139-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 07:57 | ||||||||
| 70719 | Sant Maure | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-maure | <p>CASANELLAS I SOLÉ, J.(1998) Santa Margarida de Montbui, Retalls d'història del poble i els seus barris, Patronat de la Tossa de Montbui, Santa Margarida de Montbui. CASTELLTORT et alii (1989) Santa Margarida de Montbui. El nostre poble. Ajuntament de Santa Margarida de Montbui. DOMIGO SANTACANA Francisco de A. (1966) 'Emigración a Santa Margarida de Montbuy'. Fiesta Mayor. S.p. DOMINGO SANTACANA Francisco de A. (1957) 'Operación suburbios' a Igualada núms. 799, 800, 801, 804, 816. Igualada</p> | XX | <p>Església de planta de creu grega, amb les cantonades reforçades amb carreus de pedra més regulars i un sòcol perimetral fet amb lloses de pedra disposades verticalment sobre el parament original. L'edifici presenta una orientació invertida, amb la capçalera principal mirant a ponent i la porta principal oberta a llevant. Com a element destacat, cal fer esment de la presència d'un cos quadrangular de grans dimensions que s'alça un pis en la intersecció entre la nau principal i el creuer de l'edifici. La coberta es fa a dues aigües en cadascuna de les crugies, i a quatre aigües al cos central de l'edifici. La façana principal ha estat afegida, i s'obre amb un portal acabat a la part superior amb un arc de mig punt. Destaca una llinda arquitravada entre la part superior dels brancals i l'arrencada de l'arc, que emmarca la porta. Tot el portal destaca per ser especialment estret. Per tota decoració, sobre el portal s'ha obert un ull de bou. Altres obertures es troben localitzades als extrems del braç que fa de creuer. Es tracta de dues finestres rectangulars molt estretes acabades amb arc de mig punt. El cos central sobre el creuer compta amb un conjunt de tres finestres obertes a cada cara, que presenten diferents mides, ja que s'adapten a la inclinació de la coberta de l'edifici. Els angles laterals, entre el creuer i la capçalera han estat aprofitats afegint cossos de petites dimensions i coberta inclinada, que són aprofitats com a rectoria.</p> | 08250-140 | Barri de Sant Maure (08271 Santa Margarida de Montbui) | <p>La tradició al culte de Sant Maure es remunta al segle XVI. Aquest mateix segle es va produir un important creixement demogràfic que va ser esmorteït per diversos brots de pesta. Per guarir-se de les epidèmies Montbui va fer vot de poble per posar-se sota la protecció de Sant Maure el 1596. És per aquest motiu, que dins l'església de Santa Margarida, una de les capelles es trobava dedicada a Sant Maure. L'església actual de Sant Maure va ser aixecada l'any 1966 fruit de les necessitats de les persones que es van assentar al nou barri crescut vora el riu Anoia a la dècada dels 1950 i 1960. Es desconeix si fou l'advocació a l'església el que donà nom al barri de Sant Maure.</p> | 41.5723700,1.6101800 | 384130 | 4603231 | 1966 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70719-foto-08250-140-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70719-foto-08250-140-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 07:57 | ||||||||
| 70720 | Torre del Pi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-del-pi-0 | <p>CARNER BORRÀS, A. (1969) L'entrada dels carlins a Igualada, 17 i 18 de juliol de 1873, Rafael Dalmau editor, Barcelona. Http://historiamontbui.blogspot.com/ http://www.ub.es/geocrit/sn/sn-137.htm</p> | XIX | En runes | <p>Estructura d'antic us militar consistent en una construcció aixecada en mur de mamposteria irregular format per grans carreus sense tallar, units amb morter, i barrejant en ocasions fragments de maó. Actualment s'aprecien restes d'una muralla exterior que carenejava la part superior del turó, guardant una forma potser octogonal i delimitant un espai interior. Dins d'aquest espai, s'observa al centre una estructura circular, que s'eleva amb un sòcol de pedra, i que es prolonga a la part central amb restes de dos murs més prims- aixecats en sentit est-oest- que guarden les mateixes característiques constructives que la resta del conjunt. Les obertures dels murs, obertes a l'est i a l'oest, es troben reforçades amb fileres de maó. Ambdós murs creen un espai rectangular a l'interior, que es troba revestit amb rajoles de terra cuita. L'estat de degradació en el qual es troba el conjunt impedeix definir exactament l'ús de l'estructura i els espais interiors.</p> | 08250-141 | Barri de Sant Maure (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>L'estiu de 1871, durant la tercera Guerra Carlina, Montbui i Vilanova del Camí es convertiran, sense voler-ho, en els espais militars des d'on s'iniciarà la conquesta d'Igualada per part de les tropes carlines. Pel que fa a Montbui, els carlins es situaran a les immediacions de la vil·la d'Igualada i hi entraran finalment entre els dies 17 i 18 de juliol. Desplaçats aquests per les tropes regulars liberals, la Milícia Nacional dirigida pel Xic de la Barraqueta, acamparà a l'agost on primer es situaren les tropes carlines, això és a l'actual nucli de Sant Maure. La sagnant entrada de les tropes carlines a Igualada va fer que les autoritats militars recuperessin un vell projecte de fortificació militar de la vil·la, abandonat després de l'acabament de la primera carlinada. Aquest consistia en la construcció de dues fortificacions que tenien com a objectiu fer de guaita sobre els principals punts d'entrada a Igualada (això és el pla de Sant Magí i el riu Anoia) i de primera defensa davant de qualsevol atac. Així és com s'inicia la construcció del Fort de Sant Magí, al terme d'Òdena, i el més important fort d'Isabel II, dins del terme de Montbui. Aquest, constarà d'una torre octogonal situada a la muntanya del Pi, d'on obtindrà el nom amb que serà conegut popularment, i que estarà dotat d'artilleria i d'una petita tropa voluntària. Inaugurat l'abril de 1873 la seva importància militar serà escassa degut a l'acabament de la guerra el 1874. Una antiga fotografia conservada mostra una estructura sòlida, de planta circular i coronada amb troneres. A finals del segle XIX i començaments del segle XX fou utilitzada com a torre del telègraf. Al llistat de les torres del telègraf de Catalunya apareix com la núm. 9 de la línia Barcelona-Lleida i era coneguda amb el nom de Torre d'Igualada. El fort es mantindrà en un acceptable estat de conservació fins la dècada del 1960 en que un individu el desmuntarà pedra per pedra per tal d'obtenir materials de construcció barats, que aniran a parar a Igualada i també a Sant Maure.</p> | 41.5735300,1.6146600 | 384505 | 4603354 | 1873 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70720-foto-08250-141-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70720-foto-08250-141-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BCIL | 2022-12-19 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98 | 45 | 1.1 | 1761 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 07:57 | |||||
| 70721 | Monument 'El bou de Montbui' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-el-bou-de-montbui | <p>CASANELLAS I SOLÉ, J.(1998) Santa Margarida de Montbui, Retalls d'història del poble i els seus barris, Patronat de la Tossa de Montbui, Santa Margarida de Montbui. CASTELLTORT et alii (1989) Santa Margarida de Montbui. El nostre poble. Ajuntament de Santa Margarida de Montbui. DOMIGO SANTACANA Francisco de A. (1966) 'Emigración a Santa Margarida de Montbuy'. Fiesta Mayor. S.p. DOMINGO SANTACANA Francisco de A. (1957) 'Operación suburbios' a Igualada núms. 799, 800, 801, 804, 816. Igualada</p> | XX | <p>Conjunt format per l'escultura d'un bou fet en fibra de vidre i acabat metal·litzat, de 3 metres d'alçada i 4 metres d'amplada, que s'aixeca sobre una base que és un casquet revestit en xapa d'un metre d'alçada. Totes dues peces tenen una estructura de tub de ferro imprimat. Quatre blocs de ciment sostenen el pes del conjunt. L'escultura es situa en una rotonda situada al mig del carrer central del barri de Sant Maure formant part de la carretera C-37 entre Igualada i el polígon industrial de la Tossa. En concret, a la rotonda existent a tocar de l'edifici de la Vinícola.</p> | 08250-142 | Barri de Sant Maure (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Dissenyat per l'escultor Manel Vidal i elaborat per l'empresa Futur. Vol representar la vinculació simbòlica entre el bou i la vila, considerat aquest com l'origen de la llegenda que dóna peu al nom de Montbui. En aquest sentit, es pretenia crear la identificació entre el bou i el municipi de Santa Margarida de Montbui. Va ser inaugurat per la fira del bou de l'any 2008.</p> | 41.5753900,1.6081200 | 383963 | 4603569 | 2008 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70721-foto-08250-142-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70721-foto-08250-142-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Manel Vidal | 98 | 51 | 2.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 07:57 | |||||||
| 70722 | Monument 'Cap del bou de Montbui' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-cap-del-bou-de-montbui | <p>CASANELLAS I SOLÉ, J.(1998) Santa Margarida de Montbui, Retalls d'història del poble i els seus barris, Patronat de la Tossa de Montbui, Santa Margarida de Montbui. CASTELLTORT et alii (1989) Santa Margarida de Montbui. El nostre poble. Ajuntament de Santa Margarida de Montbui. DOMIGO SANTACANA Francisco de A. (1966) 'Emigración a Santa Margarida de Montbuy'. Fiesta Mayor. S.p. DOMINGO SANTACANA Francisco de A. (1957) 'Operación suburbios' a Igualada núms. 799, 800, 801, 804, 816. Igualada</p> | XX | <p>Conjunt format pel perfil d'un cap de bou amb l'interior buit sobre el qual recauen unes banyes molt pronunciades. Reprodueix el perfil del bou que forma part de l'escut de Santa Margarida de Montbui, i simbolitza la vinculació del municipi amb els seu orígen etimològic, vinculat amb la llegenda del bou. Realitzat en ferro colat, es recolza sobre un basament quadrangular de pedra. L'escultura es situa sobre la rotonda que dóna accés al barri de Sant Maure a tocar del Pont Nou.</p> | 08250-143 | Barri de Sant Maure (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>El monument fou encarregat pel consistori de Santa Margarida de Montbui a l'escultora igualadina Teresa Riba. Inaugurat temps després de la fira del Bou de l'any 2008.</p> | 41.5801700,1.6048700 | 383701 | 4604104 | 2008 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70722-foto-08250-143-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70722-foto-08250-143-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Teresa Riba | 98 | 51 | 2.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 07:57 | |||||||
| 70723 | Caramelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caramelles-31 | XVII-XXI | <p>El diumenge de Pasqua a la sortida de la missa els nens de l'escola de primària de Santa Margarida de Montbui organitzen una cantada de caramelles basada en diverses cançons. En ocasions la cantada ha anat acompanyada d'alguns balls de caramelles.</p> | 08250-144 | (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Les caramelles eren organitzades antigament pel jovent de Santa Margarida de Montbui i es celebraven durant dos dies. El dissabte s'anava a cantar per les masies del terme, i el diumenge dins del nucli de Montbui. Actualment són organitzades per la parròquia de Santa Margarida pel diumenge de Pasqua, cantades a la sortida de la missa, a l'espai immediat a la plaça.</p> | 41.5565600,1.6050200 | 383671 | 4601483 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Difícil | Bo | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98|119 | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 07:57 | |||||||||||
| 70724 | Camí de la Serreta, de les Costes o de les Processons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-la-serreta-de-les-costes-o-de-les-processons | <p>TORRAS I RIBÉ J (1991) 'Santa Margarida de Montbui'. Història de l'Anoia. Vol II. Ed. Parcir. Pàg. 13-47. VICTORI I AGUILERA, F.; MARTÍ I FIGUERAS, J.(1974) La Tossa de Montbui, Història i llegenda, Patronat de La Tossa de Montbui, Igualada, 1974</p> | XV-XXI | <p>Conegut també com a camí de la Tossa, era camí que habitualment es feia servir per pujar al Turó. Es tractava d'un camí circular que sortia de la plaça de l'església del nucli antic de Montbui, i creuava l'actual carretera C-37. Des d'aquí s'iniciava l'ascensió pel primer tram conegut com a camí de les costes. Un cop a dalt, la tornada es feia baixant pel camí de la Serreta, que es troba situat a llevant de l'anterior, i per retornar a la plaça de l'església.</p> | 08250-145 | Nucli antic (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Possiblement es tracti del camí tradicional, tot i les possibles variants, que es feia servir des d'antic pels veïns del nucli antic de Montbui per accedir al cim de la Tossa i a l'església de Santa Maria de la Tossa. El caràcter d'església vinculada a la celebració del Roser fa que el camí hagués pres el nom de camí de les Processons, ja que es feia servir majoritàriament durant la processó d'aquesta festivitat. De forma habitual, permetia també la comunicació entre el nucli de Santa Margarida de Montbui i els camps de conreu situats al peu de la Tossa.</p> | 41.5526600,1.5872500 | 382182 | 4601074 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70724-foto-08250-145-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70724-foto-08250-145-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 94|98|85 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 07:57 | |||||||||
| 70725 | Forn de ciment de cal Mateu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-ciment-de-cal-mateu | <p>PANAREDA I CLOPÉS JM (1996) Resum de geografia física de Catalunya. Ed.Eumo. RAURICH J. SANTACANA M (1982) L'activitat econòmica a l'àrea igualadina a Banca Catalana. Núm. 66. pàg.32-50 TORRAS I RIBÉ J (1991) Santa Margarida de Montbui . Història de l'Anoia. Vol II. Ed. Parcir. Pàg. 13-47.</p> | XX | La vegetació està cobrint de forma accelerada les estructures d'aquest antic forn, de tal manera que resulta difícil de veure. D'aquí uns anys corre el perill de perdre's definitivament. | <p>Restes d'una antiga estructura d'uns 4 m d'alçada corresponent a un antic forn de guix i finalment de ciment ràpid i de la cantera situada a la vora. Totes dues estructures es conserven a tocar de la riera de Tous, a l'altra banda de la carretera, davant de la casa de Can Mateu. Actualment, tot i la vegetació s'aprecien les restes d'una estructura quadrangular aixecada en mur de paredat irregular a base de pedra molt petita unida amb morter de calç. Al nord del cos principal s'adossa un altre cos semicircular aixecat també en pedra. La façana principal, sembla encarada a llevant on s'aprecia una obertura formada per una arcada apuntada reforçada en maó. A tocar d'aquesta estructura s'aprecia la cantera que talla verticalment la muntanya, deixant al descobert tota l'estructura geològica del turó.</p> | 08250-146 | La Mallola (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Al segle XIX havia estat un forn de calç reconvertit a forn industrial de guix. Tot i trobar-se en una propietat de la casa de Can Mateu, els propietaris de la masia no l'explotaven directament sinó que l'arrendaven a tercer a canvi d'un lloguer. Abandonat abans de la guerra civil.</p> | 41.5825300,1.5740700 | 381138 | 4604408 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70725-foto-08250-146-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 07:57 | ||||||||
| 70726 | Casa del Carrer Anselm Clavé, 40 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-anselm-clave-40 | <p>TORRAS I RIBÉ J (1991) 'Santa Margarida de Montbui'. Història de l'Anoia. Vol II. Ed. Parcir. Pàg. 13-47.</p> | XX | <p>Edifici de planta rectangular situat a la cantonada del carrer Anselm Clavé i la Travessera Anselm Clavé. L'edifici es troba encarat a llevant, seguint la línia de façanes del carrer Anselm Clavé i compta amb planta baixa, primer pis i golfes. A nivell de planta baixa s'obre amb dos portals de mides diferents. Un dels portals dóna accés al primer pis destinat a vivenda, mentre que l'altre, de mida més gran i més ample, dóna accés a la planta baixa, destinada segurament a magatzem. Tots dos portals es troben acabats a la part superior amb un arc de mig punt. A nivell de primer pis destaca un balcó corregut protegit amb una barana de ferro i amb dues portes paral·leles. Aquestes, són dues obertures allindades sense cap decoració afegida. Les golfes de la casa ocupen la meitat posterior del segon pis, i es cobreixen amb un teulada a doble vessant. La meitat del segon pis es troba ocupada per un terrat que es protegeix amb un mur de mamposteria. El tram de mur que dóna al carrer Anselm Clavé és acabat amb un coronament inclinat a la part central. La façana lateral que dóna al carrer Travessera d'Anselm Clavé es troba sense arrebossar i s'obre a nivell de planta baixa i primer pis amb diverses finestres rectangulars sense cap decoració afegida. La part posterior de la casa es troba acompanyada per un pati posterior delimitat per un mur.</p> | 08250-147 | Nucli antic (08271 Santa Margarida de Montbui) | <p>El traçat de la nova carretera d'Igualada a Valls - construïda el 1895- feu, el centre de gravetat urbanístic del nucli de Santa Margarida comencés a desviar-se vers a la nova via de comunicació, constituint-se en el nou eixample del poble. A partir d'aquell moment, el poble s'estendrà cap a ponent. El 1923 es construïa el nou Ajuntament que contenia també les escoles públiques arran de la carretera, donant l'impuls definitiu a aquest sector. A tocar de l'anterior edifici, el 1924 es construïa l'Ateneu Agrícola Montbuienc. Tot i que no hi han dades al respecte, arquitectònicament, la casa és d'un estil similar a les del costat que conformen el carrer Anselm Clavé. Cal pensar que devia ser aixecada a l'entorn del 1930.</p> | 41.5570100,1.6029400 | 383498 | 4601536 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70726-foto-08250-147-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70726-foto-08250-147-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 07:57 | |||||||||
| 70727 | Rellotge del campanar de Santa Margarida | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-del-campanar-de-santa-margarida | <p>TORRAS I RIBÉ J (1991) 'Santa Margarida de Montbui'. Història de l'Anoia. Vol II. Ed. Parcir. Pàg. 13-47.</p> | XIX | <p>Mecanisme que formava part de l'antic rellotge del campanar de l'església de Santa Margarida conservat al Museu de la Pell d'Igualda i Comarcal de l'Anoia. Es tracta d'una caixa rectangular de ferro amb engranatges dentats i tres eixos dels quals pengen tres peces de pedra troncòniques lligades amb cordes. Les seves mides són 174 x 118 c 61 cm.</p> | 08250-148 | Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia (C/Dr. Joan Mercader s/n 08700 Igualada) | <p>Aquest mecanisme fou introduït l'any 1800 al campanar de l'església, quan aquest fou dotat d'un rellotge mecànic. La construcció és atribuïda al manyà i rellotger Antoni Ratera d'Igualada, per un preu de 150 lliures. El mecanisme fou donat per Mossèn Francesc Espinal al Museu de la Pell d'Igualda i Comarcal de l'Anoia.</p> | 41.5747000,1.6087700 | 384016 | 4603492 | 1800 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | Legal i física | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Antoni Ratera | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 07:57 | ||||||||||
| 70728 | Estela funerària | https://patrimonicultural.diba.cat/element/estela-funeraria | <p>AMENÓS I ROCA Amadeu (1948) 'el abad-Obispo Oliva y los castillos de Montbui y Tous' Vida. Núm. 28. pàg.3 AMENÓS I ROCA Amadeu (1923) 'El nom de Montbuy i posicions del poble'. L'eco d'Igualada núm. 116. (27 de gener de 1923) pàg. 26. AMENÓS I ROCA Amadeu (1949) 'Notes històriques del castell i el poble de Santa Margarida'. Rectorologio de Santa Maria de Igualada y otras obras. Pàg. 129-163.</p> | XII-XIII | Molt erosionada | <p>Estela discoïdal de pedra amb base trapezoïdal i cap circular. Les seves mides són 91 x 34 x 20 cm. Compta amb una ornamentació a que omple el cap circular per un dels seus costats. Com a element decoratiu s'ha esculpit una creu grega actualment molt erosionada.</p> | 08250-149 | Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia (C/Dr. Joan Mercader s/n 08700 Igualada) | <p>Es conserva al Museu de la Pell d'Igualda i Comarcal de l'Anoia. La seva procedència és desconeguda tot i que podria tenir a veure amb el conjunt monumental de la Tossa amb una datació medieval.</p> | 41.5747000,1.6087700 | 384016 | 4603492 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70728-foto-08250-149-1.jpg | Legal i física | Romànic | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 92 | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 07:57 | ||||||||
| 70729 | Bust de Sant Pere | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bust-de-sant-pere | <p>AMENÓS I ROCA Amadeu (1934) 'Dos retaules d'en Sunyer a Montbuy'. Butlletí de l'Agrupació fotogràfica d'Igualada. Núm.31. pàg. 108-110.</p> | XVIII | <p>Talla de fusta policromada representant un bust de Sant Pere, vestit de negre amb flors daurades i el cap girat cap a l'esquerra i una clau a la dreta. Les seves mides són 49 x 34 x 23 cm. Amb tota seguretat formava part d'un retaule o conjunt escultòric, potser de l'antiga capella dedicada a Sant Pere dins de l'església parròquia de Santa Margarida.</p> | 08250-150 | Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia (C/Dr. Joan Mercader s/n 08700 Igualada) | <p>Es tracta d'una talla del segle XVIII, datada entre els anys 1718 i 1750, atribuïda a Josep Sunyer.</p> | 41.5747000,1.6087700 | 384016 | 4603492 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70729-foto-08250-150-1.jpg | Legal i física | Barroc | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Josep Sunyer | 96 | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 07:57 | ||||||||
| 70730 | Genollera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/genollera | XIX-XX | <p>Grup de dues genolleres utilitzades pel transport i realitzades en pell adobada i cosida. Es tracta de dos exemplars iguals, de forma triangular i angles arrodonits amb corretges per tal de ser lligades al cavall. Les seves mides són 21 x 26 cm.</p> | 08250-151 | Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia (C/Dr. Joan Mercader s/n 08700 Igualada) | <p>Es tracta d'una donació efectuada pel Sr. Joan Vilaseca Soler al Museu del Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia.</p> | 41.5747000,1.6087700 | 384016 | 4603492 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70730-foto-08250-151-2.jpg | Legal i física | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98 | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 07:57 | ||||||||||
| 70731 | Barraca de vinya del Vinyeter | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-del-vinyeter | <p>RIPOLL MASFERRER R (2003)'Les construccions en paret seca a l'Anoia' . Actes del Congrés Els paisatges de la Vinya (Manresa, 2003). Centre d'Estudis del Bages. Manresa. SOLÉ BONET, J (1998) ' La tècnica de la pedra seca' a Dovella núm. 29. Manresa.</p> | XIX | La volta es troba parcialment caiguda i en general tot el conjunt es troba envoltat de vegetació. | <p>Barraca de vinya de planta circular situada actualment al mig del bosc, a tocar del camí de les costes que ascendeix fins a la Tossa de Montbui. Es troba situada per tant al peu de la falda de la Tossa. Es tracta d'una construcció aixecada en pedra seca i coberta amb una falsa volta protegida amb terra, actualment mig esfondrada. L'element ha estat aixecat aprofitant el desnivell del terreny, de tal manera que una part de la construcció aprofita la falda de la muntanya. L'orientació de la barraca és cap a llevant.</p> | 08250-152 | (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>El conreu de la vinya fou una de les activitats econòmiques practicades al terme de Montbui al llarg dels segles XIX i XX, estenent-se fins a les zones més planeres i fins la falda de la muntanya de la Tossa. La tècnica constructiva de la pedra seca és utilitzada des del neolític en construccions de caire popular. El seu màxim exponent en el medi rural són els murs i les barraques o cabanes, que en el cas de l'Anoia reben la denominació popular de 'barraques de vinya'. La construcció de barraques de vinya en pedra seca tenia com a objectiu la custòdia de les eines destinades al conreu. La dècada del 1940-1950 va motivar l'abandonament d'aquest conreu i de les construccions en pedra seca.</p> | 41.5541200,1.5841800 | 381929 | 4601240 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70731-foto-08250-152-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70731-foto-08250-152-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 07:57 | ||||||||
| 70732 | Escultura 'L'Encisadora' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-lencisadora | <p>CASANELLAS I SOLÉ, J.(1998) Santa Margarida de Montbui, Retalls d'història del poble i els seus barris, Patronat de la Tossa de Montbui, Santa Margarida de Montbui. CASTELLTORT et alii (1989) Santa Margarida de Montbui. El nostre poble. Ajuntament de Santa Margarida de Montbui. DOMIGO SANTACANA Francisco de A. (1966) 'Emigración a Santa Margarida de Montbuy'. Fiesta Mayor. S.p. DOMINGO SANTACANA Francisco de A. (1957) 'Operación suburbios' a Igualada núms. 799, 800, 801, 804, 816. Igualada</p> | XX | <p>Escultura al començament del carrer Almeria representant la figura d'una noia jove encisada agafada d'una farola. La figura es troba realitzada en bronze amb la tècnica de la cera perduda. La seves proporcions són les d'una noia a mida natural.</p> | 08250-153 | Barri de Sant Maure (0871 Santa Margarida de Montbui) | <p>Aquesta escultura va ser realitzada per l'artista Manel Vidal als seus tallers de la Pobla de Claramunt i adquirida pel consistori de Santa Margarida de Montbui l'any 2007 amb l'objectiu d'ornamentar la zona del carrer Almeria. La figura no guarda cap simbolisme relacionat amb el municipi de Montbui, i el seu objectiu és purament figuratiu.</p> | 41.5788800,1.6049300 | 383704 | 4603961 | 2007 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70732-foto-08250-153-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70732-foto-08250-153-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Ornamental | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Manel Vidal | 98 | 51 | 2.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 07:57 | |||||||
| 70733 | Bitllet d'Aigües Bones de Montbui | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bitllet-daigues-bones-de-montbui | <p>http://www.recerques.iespana.es/documents/paper_moneda.pdf</p> | XX | <p>Conjunt de dos impresos de paper. Es tracta de dos vals d'una pesseta, sense numerar, emesos pel Consell Municipal d'Aigües Bones de Montbui. A l'anvers s'aprecia un cercle gris amb un cap de bou en relleu. Les seves mides són 5 x 7 cm.</p> | 08250-154 | Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia (C/Dr. Joan Mercader s/n 08700 Igualada) | <p>L'alteració de les circumstàncies econòmiques, com a conseqüència de la guerra, afectaria en proporcions extraordinàries el ritme normal de l'activitat financera de Catalunya, que va derivar, entre altres coses, en una gran escassetat de moneda fraccionària. Aquesta escassetat s'observà ja des dels primers mesos del conflicte ja que hi hagué un intents atresorament de les monedes d'argent per part de particulars, que veien en la plata una seguretat davant la devaluació dels bens materials i la incertesa d'una guerra que es preveia llarga. Cal també assenyalar que el mateix govern contribuí a aquesta desaparició del numerari d'argent en retirar de la circulació totes les monedes que ingressaven a les seves arques, argent del qual tenien necessitat per a les compres de material a l'estranger. Aquesta situació va afectar tota la zona republicana de l'Estat Espanyol i a la totalitat del Principat de Catalunya. L'evident incapacitat del Ministeri d'Hisenda del Govern Republicà Espanyol, del que n'era titular a l'època Juan Negrín López, que pels motius que siguin no pogué complir amb la seva obligació, és a dir, dotar al territori republicà de moneda legal divisionària del Banc d'Espanya, provocà una greu pertorbació en la vida econòmica de cada dia, ja que esdevenia completament impossible poder tornar canvi o ajustar cap pagament a causa de la manca de moneda menuda. En canvi, la Conselleria d'Economia de la Generalitat de Catalunya, dirigida aquells mesos per Josep Terradelles i Joan, s'apressà a prendre una nova orientació, davant del caos que representava aquella manca de divisionari. Així, el mes de setembre de 1936 prengué la iniciativa de crear el Paper Moneda Nacional Català de curs legal a tot Catalunya, amb la mateixa consideració i poder liberatori que els bitllets del Banc d'Espanya, que fou molt ben acollit pel públic en general. Per part de la Generalitat, existí el propòsit de dotar a Catalunya de tot un sistema monetari propi que emetés paper moneda de tota l'escala de valors i es projectaren bitllets que anaven de les 1.000' - pessetes a 1 pesseta, passant per les de 25, 50, 100 i 500 pessetes de valor nominal, de les quals n'imprimiren diverses proves de colors i dissenys. Fou la persistència d'aquestes dificultats la que va originar el naixement i la proliferació d'un veritable allau de Vals i Bons particulars de baix valor intrínsec que gairebé la totalitat de comerços, botigues, entitats, sindicats, cooperatives, empreses, serveis públics de transport, etc. Es veieren obligats a crear per iniciativa pròpia per solucionar els seus problemes de canvi. Vals i bons que, naturalment, solament eren reconeguts com a tals pels particulars o corporacions que els havien creat. Així és que cada ciutadà tenia les butxaques plenes de paperetes o cartronets que l'obligaven a tornar a l'empresa que els hi havia donat si volien rescabalar el seu import i veient així anul·lada la seva llibertat comercial. Aquests vals, que adoptaren tota mena de formes i mides, eren generalment trossets de cartró amb el segell i/o signatura del qui els havia creat, amb el seu valor i raó social escrits mà o a màquina. Moltes entitats o comerços els feren imprimir, alguns força artísticament, i fins i tot estaven numerats i datats, donant-los així, un caràcter més 'legal'.</p> | 41.5747000,1.6087700 | 384016 | 4603492 | 1937 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | Física | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 07:57 | |||||||||||
| 70734 | Camí Vell d'Igualada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-vell-digualada | <p>TORRAS I RIBÉ, J.M.(1991) Camins i viatgers a la comarca de l'Anoia (1494-1834), Rafael Dalmau Editors, Barcelona. TORRAS I RIBÉ J (1991) 'Santa Margarida de Montbui'. Història de l'Anoia. Vol II. Ed. Parcir. Pàg. 13-47.</p> | XV-XX | Parts desaparegudes | <p>Antic camí que des de la població d'Igualada menava al poble de Santa Margarida de Montbui. Es tracta d'una antiga via, actualment convertida en camí de terra que sortia del nucli antic d'Igualada i baixava recte fins al riu per la zona posterior de l'actual muntanya del Pi. Segurament el pont devia poder passar-se amb alguna antiga passarel·la fins a la zona on actualment es troba la Creu del Maginet. Des d'allà el camí ascendia per darrera de la muntanya del Pi seguint l'actual camí en direcció al molí del Polvo. A continuació el camí seguia proper al curs del torrent de Garrigosa fins a la zona propera a la Font Trobada, on devia travessar la riera. Actualment aquest tros de camí es troba interromput, en part per les obres de la nova variant d'Igualada- Vilanova del Camí. Des del sector de la Font Trobada es dirigia vers el Pla del Polvo i fins a empalmar amb l'actual camí de Vilanoveta o camí del Cementiri, entrant al nucli de Santa Margarida de Montbui pel carrer de Dalt. Des d'allà empalmava a la mateixa alçada amb el camí de la Llacuna. Actualment aquest camí es troba parcialment perdut, especialment al tros entre el molí del Polvo i la Font Trobada. El tros convertit en el camí del cementiri és una via de terra d'uns 3 metres d'amplada, que va fent-se més estreta i variable fins al sector de la Font Trobada. Al sector del molí del Polvo es torna a convertir en un camí ample fins a donar la volta al turó de la muntanya del Pi. Des d'aquest indret, el camí es converteix en un corriol que baixa fins a la creu del Maginet i fins al riu.</p> | 08250-155 | (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Tot i no tenir dades sobre aquest camí, podria tractar-se de l'antiga via de comunicació entre Igualada i Santa Margarida de Montbui, que servís per connectar des d'aquest sector amb l'antiga via de la Llacuna. Aquest era el camí més habitual utilitzat abans de l'obertura de la C-37, a finals del segle XIX . Testimonis orals consultats han confirmat que es tractava de l'antic camí utilitzat pels veïns per anar a Igualada, tot i que la majoria dels traginers que carregaven escorça i fusta per vendre a Igualada ho feien seguint la C-37 ja que era més fàcil dirigir-se vers Sant Maure i travessar el pont de Montbui. El camí va ser utilitzat per molts veïns fins a mitjans del segle XX. Els canvis en el traçat i les obres de la variant han desvirtuat bona part del traçat.</p> | 41.5569900,1.6090500 | 384008 | 4601525 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70734-foto-08250-155-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70734-foto-08250-155-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 94|98|85 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 07:57 | ||||||||
| 70735 | Nucli del Coll del Guix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/nucli-del-coll-del-guix | <p>TORRAS I RIBÉ, J.M.(1991) Camins i viatgers a la comarca de l'Anoia (1494-1834), Rafael Dalmau Editors, Barcelona. TORRAS I RIBÉ, J. M.(1979) La revolució industrial a la comarca de l'Anoia, Rafael Dalmau Editor, Barcelona. TORRAS I RIBÉ, J.M(1993). La Comarca de l'Anoia a finals del segle XVIII. Els 'qüestionaris' de Zamora i altres descripcions 1790-1797, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona. TORRAS I RIBÉ J (1991) Santa Margarida de Montbui . Història de l'Anoia. Vol II. Ed. Parcir. Pàg. 13-47.</p> | XVI-XXI | <p>Veïnat format per una desena de vivendes i algunes edificacions destinades coberts agrícoles, quadres d'animals i altres tasques de caràcter agrícola. Aquest veïnat es troba situat en un petit collet a banda i banda de la carretera BV-2233, al km. 2,8 aproximadament, aprofitant un petit coll i una plana agrícola situada entre la Serra de la Planella, la muntanya de la Perera i el Serral de les Onze. El tipus de construcció existent es troba format per cases aïllades envoltades d'espais i construccions d'ús agrícola i ramader. Es tracta de construccions modernes, totes elles aixecades en el decurs del segle XX, tot i que algunes d'elles puguin tenir precedents més antics. La tipologia de les construccions són de caire residencial, de plantes quadrangulars o rectangulars, planta baixa i primer pis, tot i que algunes, com Cal Perelló puguin tenir segon pis i golfes. Moltes d'elles es troben tancades per murs perimetrals, que aïllen la propietat de la resta de cases. La totalitat d'elles són construccions fetes en maó i arrebossades, tot i que quedi alguna encara aixecada en mur de mamposteria irregular. Urbanísticament no formen cap carrer ni plaça, ni es troba ordenades seguint cap disposició. Algunes masies properes com La Caseta, Cal Casanelles o Cal Vilaseca, tot i ser hàbitats dispersos, són considerades també com part del veïnat del Coll del Guix.</p> | 08250-156 | Coll del Guix (08271 Santa Margarida de Montbui) | <p>Els orígens del poblament medieval de Santa Margarida de Montbui es troben lligats a la construcció del castell de la Tossa de Montbui i la que fou en aquells moments església parroquial de Santa Maria, a mitjans del segle X. La seguretat oferta pel conjunt militar i eclesiàstic de la Tossa, va permetre consolidar la població pagesa al pla. Tradicionalment el poblament de Montbui ha estat des dels seus orígens dispers, amb dues agrupacions principals situades al Saió i a l'actual poble de Santa Margarida de Montbui, i amb un nombre divers de masos escampats per la geografia del terme. Els testimonis documentals sobre el nombre i el nom de les masies del terme és escàs fins al començament dels fogatges a mitjans del segle XIV. El 1462 eren censats 20 focs a Montbui. En nucli de Santa Coloma i el del Saió concentraven la meitat dels focs. La resta devia constituir la població de les masies, entre les quals apareixen el mas Gili, del Coll, de la Falconera i de la Font del Llop. Aquesta referència és la primera en esmentar el lloc del Coll del Guix, i cal pensar que el mas del Coll, indica la presència d'un mas en aquest indret com a origen de la població del futur nucli. A partir dels segle XVI l'existència de capbreus detallats permet ampliar el coneixement que d'elles es té. El veïnat del Coll del guix devia ser el resultat de l'agrupament de diverses masies als voltants dels segles XVII-XVIII aparegudes al voltant del Coll i de l'antic mas del Coll. El 1635 apareix capbrevat el mas del Coll del Guix per primer cop amb aquest nom, i de forma sistemàtica ho torna a fer als capbreus del 1685, 1727 i 1770. TORRAS (1991:30). Al Capbreu del 1685 hi figuren 2 cases al nucli del Coll del Guix. Altres cases com Can Marsal semblen construccions aixecades a l'entorn dels segles XVIII-XIX. Aquest veïnat seria conegut com el Coll del Guix, segurament per la seva proximitat a canteres de guix i les característiques geològiques del sòl. Actualment el veïnat del Coll del Guix es troba format per un seguit de quatre cases totes elles aixecades en el decurs de les darreres dècades. Les restes més antigues de vivenda es troben just al centre del veïnat i s'han destinat a quadres d'animals. Les cases actuals del cal Perelló del Guix i la de cal Marsal són construccions de la dècada del 1940; i la resta pertanyen a les dècades finals del segle XX.</p> | 41.5649500,1.5611200 | 380026 | 4602475 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70735-foto-08250-156-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70735-foto-08250-156-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Residencial | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Els entorns del nucli del Coll de guix són un indret d'interès geològic on han estat recollits elements fòssils marins , alguns dels quals es troben dipositats al Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia, entre els quals figuren: -Caragol mesogastropodo, Cephalaspidae Bullidae, Mesogastropoda coleostynilidae, Staurida Axophyllidae, Favositida favositidae, Staurida Axophyllidae, Scleractinia favidiae, Staurida Lithostrotionidae, Scleractini Monlivaltiidae. | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 07:57 | ||||||||
| 70736 | Pont de la riera de Tous | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-la-riera-de-tous | <p>TORRAS I RIBÉ J (1991)'Santa Margarida de Montbui'. Història de l'Anoia. Vol II. Ed. Parcir. Pàg. 13-47.</p> | XX | <p>Aixecat sobre la riera de Tous, a tocar del molí conegut com del Marxantdones o La Fabriqueta, és una estructura aixecada en mur de mamposteria irregular amb els extrems reforçats amb ciment. Compta amb cinc arcades de mig punt que es recolzen directament sobre pilars rectangulars. Sobre el pont passa la carretera que es dirigeix al Saió i al Coll del Guix.</p> | 08250-157 | La Mallola (Santa Margarida de Montbui) | <p>Tot i que no hi ha documentació al respecte possiblement es tracta d'un pont aixecat al mateix moment que el Pont de Montbui o el Pont de Can Mateu. Sembla que es va construir entre els anys 1960 i 1961.</p> | 41.5797300,1.5608000 | 380026 | 4604116 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70736-foto-08250-157-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70736-foto-08250-157-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2021-06-30 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 119|98 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 07:57 | |||||||||
| 70737 | Tradició de lligar una cinta a Santa Anna | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tradicio-de-lligar-una-cinta-a-santa-anna | <p>ESPINALT F (1958) ' El Ceió' a Santa Margarida de Montbuy. Fiesta Mayor. Sp. GONZÁLEZ D. (2010, març) http://historiamontbui.blogspot.com/ TORRAS I RIBÉ, J.M(1993). La Comarca de l'Anoia a finals del segle XVIII. Els 'qüestionaris' de Zamora i altres descripcions 1790-1797, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona.</p> | En desús | <p>Alguns veïns del Saió han recordat la vella tradició existent segons la qual les dones que desitjaven un embaràs i trigaven en aconseguir-ho anaven a la capella de Santa Anna del Saió i lligaven una cinta a la imatge de Santa Anna, desprès pregaven per que l'embaràs tingués lloc i es feia una ofrena, normalment uns grans de blat, fruits secs o pipes.</p> | 08250-158 | El Saió (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Aquesta tradició s'ha mantingut fins a les darreres dècades en que encara els veïns recorden algun cas. Les dones que hi anaven a pregar a Santa Anna del Saió no eren únicament veïnes de Montbui sinó també dels pobles veïns.</p> | 41.5769700,1.5639500 | 380284 | 4603805 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70737-foto-08250-158-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70737-foto-08250-158-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98|119|94 | 63 | 4.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 07:57 | |||||||||
| 70738 | Font de can Passanals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-passanals | <p>CASANELLAS I SOLÉ, J.(1998) Santa Margarida de Montbui, Retalls d'història del poble i els seus barris, Patronat de la Tossa de Montbui, Santa Margarida de Montbui. CASTELLTORT et alii (1989) Santa Margarida de Montbui. El nostre poble. Ajuntament de Santa Margarida de Montbui. DOMIGO SANTACANA Francisco de A. (1966) 'Emigración a Santa Margarida de Montbuy'. Fiesta Mayor. S.p. DOMINGO SANTACANA Francisco de A. (1957) 'Operación suburbios' a Igualada núms. 799, 800, 801, 804, 816. Igualada</p> | XX | <p>Font urbana situada a la cantonada del carrer del Pont, on aquest fa la corba que descendeix cap al riu, a la cruïlla amb el carrer Pare Maties i pujada Castella, dins del nucli urbà de Sant Maure. La font es troba orientada al sud-oest, al peu d'un espai sense urbanitzar i consta d'una estructura quadrangular formada per un dipòsit d'aigua a la part superior, i la pica a la part inferior. Arran de vorera, aquesta estructura presenta un frontó on destaca la part de la meitat superior fet amb maó on s'obre una doble porta metàl·lica que permet l'accés al dipòsit. La part inferior del frontó és feta en ciment i destaca una pica semicircular de 50 cm d'alçada que sobresurt. Aquesta pica es recolza sobre un peu estriat també de ciment. A banda i banda de la pica s'han adossats dos bancs correguts fets també amb ciment. El tram inferior del frontó es prolonga amb un mur de ciment que sobresurt pel cantó dret en direcció a ponent. Es crea així un petit angle que protegeix la font. Com a element decoratiu, l'acabament superior del frontó es corona amb un semicercle fet amb ciment, dins del qual s'ha inscrit la data de 1975.</p> | 08250-159 | Barri de Sant Maure (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>La font actual va ser feta per la brigada municipal a la dècada del 1980, tot i que ja existia l'antecedent des del 1975. Al moment de la construcció era alimentada per un dipòsit situat a la part superior. L'any 1990 va ser connectada a la xarxa pública.</p> | 41.5739600,1.6105600 | 384164 | 4603407 | 1975 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70738-foto-08250-159-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Productiu | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98 | 51 | 2.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 07:57 | ||||||||
| 70739 | Serra de Garrigosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/serra-de-garrigosa | <p>TORRAS I RIBÉ, J.M.(1991) Camins i viatgers a la comarca de l'Anoia (1494-1834), Rafael Dalmau Editors, Barcelona. TORRAS I RIBÉ J (1991) 'Santa Margarida de Montbui'. Història de l'Anoia. Vol II. Ed. Parcir. Pàg. 13-47.</p> | <p>Serra situada a l'extrem sud-est del terme de Santa Margarida de Montbui, entre la serra de Collbas i el torrent de la Garrigosa. Aquest accident geogràfic discorren en sentit nordest-sud-oest, a continuació de la serra de Santa Margarida i fins al Coll de la Portella. Es tracta d'un espai poblat principalment per un bosc de pi blanc i un sotabosc d'arbusts. També trobem grups boscosos com ara alzines i rouredes. Entre d'altres espais destaca l'Obaga de l'Alemany, vinculada a la propera casa de Ca l'Alemany. Al peu de la serra transcorre el camí de la Llacuna.</p> | 08250-160 | (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>L'abundància de pi blanc s'explica bàsicament per l'explotació intensiva que es va fer d'aquest bosc fins a la dècada del 1940-1950, associada a les tasques d'explotació del bosc: arrencament d'escorces, llenyataires, carboners etc.. Aquesta explotació intensiva del bosc, va ser la causa de la renovació constant de la vegetació, i del fet de no trobar arbres d'edat avançada. Al llarg de la dècada del 1950 i 1960 els treballs relacionats amb el bosc es van anar abandonant i va ser la causa del creixement del sotabosc.</p> | 41.5422500,1.5839500 | 381888 | 4599923 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70739-foto-08250-160-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 07:57 | ||||||||||||
| 70740 | Torrent de can Rafeques | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-de-can-rafeques | <p>CALVO, A. M.; BARTROLÍ, M. GUARRO, J. (1983). Estudio de la microflora de las aguas superficíales del río Anoia. Col·lectanea Botànica, vol. 14.</p> | Zona amb moviments de terra | <p>Torrent que travessa el terme de Montbui en sentit oest-nordest. El seu naixement es produeix segurament als peus de la Tossa de Montbui, al sector de la font del Llop i emergeix a la partida coneguda com els Prats. Des d'allà el torrent gira en sentit nord, a tocar de la casa de Can Raquefes per entrar dins el nucli de Sant Maure i travessar-lo per desguassar al riu Anoia. Des del sector de la casa de Can Rafeques, i arran dels moviments de terra provocats per la construcció del nou polígon industrial de la Tossa, el torrent passa a tocar del pantà de l'Artés i queda canalitzat, i entra dins del nucli de Sant Maure dins del seu rec. Al seu pas per darrera de l'antic centre de la Vinícola (actual Ajuntament) les lleures del torrent han estat enjardinades i condicionades com a espai de lleure urbà. La vegetació que predomina en aquest indret està dominada per plantes herbàcies, pins i altres arbres de ribera.</p> | 08250-161 | Barri de Sant Maure (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>El cabal irregular d'aquest torrent no ha permès l'aprofitament hidràulic. Amb tot, l'aixecament del barri de Sant Maure a la dècada del 1950-1960 va fer que la llera del torrent es convertís en un indret de lleure on les famílies organitzaven dinars els caps de setmana, especialment al darrera de la vinícola. Actualment l'adequació de la llera i l'enjardinament ha convertit el tram urbà dins del barri de sant Maure en un lloc de lleure popular.</p> | 41.5739300,1.6092500 | 384055 | 4603406 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70740-foto-08250-161-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70740-foto-08250-161-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 07:57 | |||||||||||
| 70741 | Molí de l'Escorça | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-lescorca | <p>CASANELLAS I SOLÉ, J.(1998) Santa Margarida de Montbui, Retalls d'història del poble i els seus barris, Patronat de la Tossa de Montbui, Santa Margarida de Montbui. CASTELLTORT et alii (1989) Santa Margarida de Montbui. El nostre poble. Ajuntament de Santa Margarida de Montbui. DOMIGO SANTACANA Francisco de A. (1966) 'Emigración a Santa Margarida de Montbuy'. Fiesta Mayor. S.p. DOMINGO SANTACANA Francisco de A. (1957) 'Operación suburbios' a Igualada núms. 799, 800, 801, 804, 816. Igualada</p> | XX | Molt reformat | <p>Edifici de planta rectangular situat a tocar la llera del riu Anoia. Es tracta d'un edifici aixecat en mur de mamposteria irregular, tot i que la planta baixa i algun tram del primer pis han estat arrebossats amb ciment. Es troba cobert a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana. La façana principal es troba orientada a migdia, seguint la línia del carrer de la Pau. Aquesta façana ha estat modificada recentment i es troba inacabada. La planta baixa s'obre amb una porta de garatge metàl·lica, mentre que l'accés al primer pis destinat a vivenda es fa mitjançant una porta allindada oberta a nivell de primer pis, que resta penjada, i a la qual no es té accés a peu pla des del carrer. L'edifici compta amb planta baixa, primer i segon pis. Com a elements interessants de l'edifici, a la façana de llevant que queda exempta a la plaça Finisterre, s'obren un seguit de finestres rectangulars a nivell de primer i segon pis. La part posterior de l'edifici, orientada a l riu Anoia permet observar el parament constructiu original de l'edifici format per un mur fet a base de carreus de mida grossa, disposats formant fileres més regulars a la planta baixa. En tant que edifici, cal pensar que l'interior ha sofert nombroses modificacions per tal d'adaptar-se a vivenda moderna.</p> | 08250-162 | Barri de Sant Maure (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Informació oral procedent d'alguns veïns ha permès identificar aquest edifici amb l'antic molí de l'escorça de Sant Maure, i per tant un dels edificis més antics del barri, anterior a l'edificació de l'actual barri de Sant Maure. Amb anterioritat al 1936, aquest edifici era el destí final de les tones d'escorça procedents dels boscos de Montbui, que eren transportades fins a l'esplanada situada a tocar de l'actual plaça de la Petanca, per tal de ser venudes a les adoberies d'Igualada. Aquest molí procedia a moldre l'escorça abans d'arribar a Igualada. L'explotació del bosc i de l'escorça era l'activitat econòmica més important dels veïns de Santa Margarida durant les primeres dècades del segle XX. Amb tot, la impossibilitat d'accedir a l'interior de l'edifici no ha permès comprovar si es conserva alguna resta de l'antic molí. Cal aclarir però, que a nivell constructiu, el parament de l'edifici i la seva ubicació, a tocar del riu Anoia i dels Tints, si que permet contemplar aquesta possibilitat com a certa, i restar a l'espera de nous estudis.</p> | 41.5767000,1.6102700 | 384145 | 4603712 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70741-foto-08250-162-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70741-foto-08250-162-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 07:57 | ||||||||
| 70742 | Rellotge de sol del cobert de l'era de can Vilaseca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-del-cobert-de-lera-de-can-vilaseca | <p>http://www.gnomonica.cat</p> | XIX | Molt malmès i desdibuixat. | <p>Rellotge sol representant a la façana principal d'una de les dues cases situades a ponent de Can Vilaseca. En concret es tracta de la casa situada més a llevant, amb les obertures reforçades per llindes de fusta. El rellotge es troba a nivell de primer pis, entre les dues obertures del pis. Actualment es troba molt malmès i desdibuixat, i només s'aprecia que tenia originalment una forma rectangular i la part superior acabada amb una forma ondulada.</p> | 08250-163 | Coll del guix (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Tot i desconèixer quins deuen ser els orígens d'aquest element, cal pensar que la semblança amb el veí rellotge de la casa pairal de Can Vilaseca el fa tenir una cronologia similar, a l'entorn del començaments del segle XIX.</p> | 41.5634400,1.5656800 | 380403 | 4602301 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70742-foto-08250-163-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | En l'inventari de rellotges de sol de Catalunya realitzar per la societat de gnomònica du el núm. de registre 1151. | 98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 07:57 | |||||||
| 70743 | Fita de terme 5 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-terme-5 | <p>TORRAS I RIBÉ, J.M.(1991) Camins i viatgers a la comarca de l'Anoia (1494-1834), Rafael Dalmau Editors, Barcelona. TORRAS I RIBÉ J (1991) 'Santa Margarida de Montbui'. Història de l'Anoia. Vol II. Ed. Parcir. Pàg. 13-47.</p> | XVIII-XIX | <p>Fita que marca les afrontacions entre el terme de Santa Margarida de Montbui i el de Jorba. Realitzada en pedra granítica, manté la base i el cos rectangular, i finalitza a la part superior amb formes arrodonides. Les seves mides són 20 cm d'amplada per 37 cm d'alçada x 14 cm d'amplada. Possiblement l'alçada és més gran, però es troba situada en el marge d'un camp una mica enterrada. Com a inscripcions, du la lletra M gravada a la cara de llevant indicant el terme de Montbui, i la J gravada a la cara de ponent indicant el terme de Jorba. Du gravat el núm 5.</p> | 08250-164 | La Mallola (Santa Margarida de Montbui) | <p>Per la tipologia i el material de la fita podria datar-se entre els segles XVIII-XIX</p> | 41.5805600,1.5490500 | 379048 | 4604225 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70743-foto-08250-164-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | La situació de la fita no es correspon amb l'actual límit del terme municipal. | 98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 07:57 | ||||||||
| 70744 | Fita de terme 4 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-terme-4 | <p>TORRAS I RIBÉ, J.M.(1991) Camins i viatgers a la comarca de l'Anoia (1494-1834), Rafael Dalmau Editors, Barcelona. TORRAS I RIBÉ J (1991) 'Santa Margarida de Montbui'. Història de l'Anoia. Vol II. Ed. Parcir. Pàg. 13-47.</p> | XVIII-XIX | <p>Fita que marca les afrontacions entre el terme de Santa Margarida de Montbui i el de Jorba. Realitzada en pedra granítica, manté la base i el cos rectangular, i finalitza a la part superior amb formes arrodonides. Les seves mides són 20 cm d'amplada per 37 cm d'alçada x 14 cm d'amplada. Com a inscripcions, du la lletra M gravada a la cara de migdia indicant el terme de Montbui, i la J gravada a la cara nord indicant el terme de Jorba. Du gravat el núm. 4</p> | 08250-165 | La Mallola (Santa Margarida de Montbui) | <p>Per la tipologia i el material de la fita podria datar-se entre els segles XVIII-XIX</p> | 41.5833500,1.5556400 | 379603 | 4604525 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70744-foto-08250-165-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | La situació de la fita no es correspon amb l'actual límit del terme municipal. | 98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 07:57 | ||||||||
| 70745 | Fita de terme 3 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-terme-3 | <p>TORRAS I RIBÉ, J.M.(1991) Camins i viatgers a la comarca de l'Anoia (1494-1834), Rafael Dalmau Editors, Barcelona. TORRAS I RIBÉ J (1991) 'Santa Margarida de Montbui'. Història de l'Anoia. Vol II. Ed. Parcir. Pàg. 13-47.</p> | XVIII-XIX | <p>Fita situada en un tram de bosc que marca les afrontacions entre el terme de Santa Margarida de Montbui i el de Jorba. Realitzada en pedra granítica, manté la base i el cos rectangular, i finalitza a la part superior amb formes arrodonides. Les seves mides són 20 cm d'amplada per 44 cm d'alçada x 14 cm d'amplada. Com a inscripcions, du la lletra M gravada a la cara de migdia indicant el terme de Montbui, i la J gravada a la cara nord indicant el terme de Jorba. Du gravat el núm. 3</p> | 08250-166 | La Mallola (Santa Margarida de Montbui) | <p>Per la tipologia i el material de la fita podria datar-se entre els segles XVIII-XIX</p> | 41.5833000,1.5574300 | 379752 | 4604517 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70745-foto-08250-166-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 07:57 | |||||||||
| 70746 | Fita de terme quadrangular | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-terme-quadrangular | <p>TORRAS I RIBÉ, J.M.(1991) Camins i viatgers a la comarca de l'Anoia (1494-1834), Rafael Dalmau Editors, Barcelona. TORRAS I RIBÉ J (1991) 'Santa Margarida de Montbui'. Història de l'Anoia. Vol II. Ed. Parcir. Pàg. 13-47.</p> | XVI-XVIII | <p>Fita quadrangular situada en l'afrontació dels termes de Santa Margarida de Montbui i Jorba. Situada en el marge d'un camp, s'aixeca des de la seva base en forma quadrangular i la manté al llarg de tot el seu cos. Les seves mides són 21 cm d'amplada x 37 cm d'alçada x 21 cm de fons. Està realitzada en pedra granítica i no du cap inscripció.</p> | 08250-167 | La Mallola (Santa Margarida de Montbui) | <p>Pel material, la forma i l'estat d'erosió, podria tractar-se d'una fita datada entre els segles XVI i XVIII.</p> | 41.5844100,1.5596500 | 379939 | 4604637 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70746-foto-08250-167-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70746-foto-08250-167-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | La situació de la fita no es correspon amb l'actual límit del terme municipal. | 98|94 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 07:57 | ||||||||
| 70747 | Serra de Santa Margarida | https://patrimonicultural.diba.cat/element/serra-de-santa-margarida | <p>TORRAS I RIBÉ, J.M.(1991) Camins i viatgers a la comarca de l'Anoia (1494-1834), Rafael Dalmau Editors, Barcelona. TORRAS I RIBÉ J (1991) 'Santa Margarida de Montbui'. Història de l'Anoia. Vol II. Ed. Parcir. Pàg. 13-47.</p> | <p>Serra situada a l'extrem de llevant del terme de Santa Margarida de Montbui, a l'esquena del nucli antic de Santa Margarida de Montbui i la serra de Collbas, on es troba el límit del terme. Aquesta serra exerceix de marc paisatgístic del nucli antic de Montbui. Es tracta d'un espai poblat principalment per un bosc de pi blanc i un sotabosc d'arbusts. L'escassa explotació del bosc les darreres dècades ha afavorit la presència d'altres espècies mediterrànies que conviuen amb el pi blanc com són l'alzina i el pi negre.</p> | 08250-168 | Nucli antic (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>L'abundància de pi blanc s'explica bàsicament per l'explotació intensiva que es va fer d'aquest bosc fins a la dècada del 1940-1950, associada a les tasques d'explotació del bosc: arrencament d'escorces, llenyataires, carboners etc.. Aquesta explotació intensiva del bosc, va ser la causa de la renovació constant de la vegetació, i del fet de no trobar arbres d'edat avançada. Al llarg de la dècada del 1950 i 1960 els treballs relacionats amb el bosc es van anar abandonant i va ser la causa del creixement del sotabosc.</p> | 41.5551800,1.6075000 | 383875 | 4601326 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70747-foto-08250-168-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 07:57 | ||||||||||||
| 70748 | Llegenda del salt de la donzella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-salt-de-la-donzella | <p>VICTORI I AGUILERA, F.; MARTÍ I FIGUERAS, J.(1974) La Tossa de Montbui, Història i llegenda, Patronat de La Tossa de Montbui, Igualada, 1974</p> | XVI-XXI | <p>Aquesta llegenda popular pren per escenari la muntanya de la Tossa, i concretament la zona situada més al nord del cim de la Tossa, on el cingle del turó és més vertical. Segons la tradició, d'allí es precipità cap el buit una donzella, que segons una versió fou una pastoreta, i segons una altra versió la filla del castlà, que encalçada per un àrab amb no gaire bones intencions, preferí la mort a caure a les seves mans. Altre versió explica que qui es va precipitar per la muntanya fou una fadrina mora, que en veure el castell assetjat pels cristians va optar per llançar-se. VICTOR I AGUILERA (1974: 19)</p> | 08250-169 | La Tossa de Montbui (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Tot i que no es pot precisar l'origen d'una llegenda d'aquest tipus, la majoria de llegendes similars s'emmarquen habitualment en el context històric i geogràfic proper a castells i fortificacions. La majoria d'elles tenen el seu entorn cronològic en època moderna i contemporània.</p> | 41.5573100,1.5816200 | 381721 | 4601598 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98 | 61 | 4.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 07:57 | ||||||||||
| 70749 | Jaciment paleontològic de la Tossa de Montbui | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-de-la-tossa-de-montbui | <p>GUIMERÀ, J. et altri (1992).- Geologia (II), Història Natural dels Països Catalans, Vol.2, 547 pàg. Enciclopèdia Catalana, S.A. Barcelona MASACHS, V. et altri (1981).- Itineraris Geològics per les comarques del Bages, Berguedà, Solsonès i Anoia. Pub. Centre d'Estudis Geològics - Caixa d'Estalvis de Manresa. 205 pàg. Manresa MATA-PERELLÓ, J.M. (1996a).- Itinerari geològico - mineralògic per la comarca d'Anoia: des d'Òdena a la Tossa de Montbui, a Carme i a la Pobla de Claramunt. Inèdit. 12 pàg. Manresa MATA-PERELLÓ, J.M. (1996d).- Recerca Geològica i Mineralògica per les comarques del Bages i d'Anoía: des de Manresa a Can Messana, i al Bruc. Apunts EUPM, 12 pàg. Manresa MATA-PERELLÓ, J.M. (1998).- Itinerario geològico-mineralògic per la comarca d'Anoia: des d'Odena a la Tossa de Montbui, a Carme i a la Pobla de Claramunt. Inèdit, 14 pàg. Manresa MATA-PERELLÓ, J.M. (2005).- Recorregut de recerca geològica i mineralògica per la comarca d'Anoia: des d'Òdena a la Pobla de Claramunt i al Bedorc / 15 de gener del 2005 10 pag RIBA,O. (1967).- Resultados de un estudio sobre el terciário continental de la parte Este de la Depresión Central Catalana. Acta Geológica Hispánica, t.. 2, Vol.1, pp. 3-8. Barcelona RIBA, O. et altri (1976).- Geografia Física dels Països Catalans, Edit. Ketres, 254 pàgines. Barcelona http//:mediambient.gencat.net/cat/el_medi/natura/sistema_informacio/inventair_interes_geologic/</p> | Aquest jaciment és força conegut arreu de la Comarca i són freqüents els aficionats a la paleontologia, la qual provoca danys al registre geològic. | <p>En el talús de la carrereta que puja a la Tossa des de Can Alemany es poden reconèixer fins a quatre etapes evolutives del desenvolupament d'una estructura de l'escull en franja, el qual barrava el pas de l'antic mar de l'Eocè, a un a zona interior tipus lagoon. La fauna fossilitzada recollida inclou restes marins molt variats dipositades al Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia: - Cephalaspidal Bullidae - Mesogastrópoda Colostylinidos - Mesogastropoda Naticidae - Scleractinia Rhizangholae - Favositida fovositidae - Veneroida Arcticidae</p> | 08250-170 | La Tossa de Montbui (08710 Santa Margarida de Montbui) | 41.5542700,1.5793000 | 381522 | 4601264 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70749-foto-08250-170-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70749-foto-08250-170-2.jpg | Inexistent | Cenozoic|Paleozoic | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Privada | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | L'interès de la Tossa de Montbui és remarcable des de la perspectiva geològica perquè mostra una de les millors seccions per estudiar el sistema d'esculls del Bartonià de l'antiga conca eocena. Aquests esculls es desenvoluparen en els marges de la conca durant els períodes en els quals no hi havia entrades de materials terrígens, alternant-se i adaptant-se a la paleotopografia dels lòbuls deltaics abandonats. A l'inventari d'Espais d'Interés Geològic del Departament de Mediambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya apareix classificat amb com el Geòtop 222. | 123|121 | 1792 | 5.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 07:57 | |||||||||
| 70750 | Font de la plaça Finisterre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-placa-finisterre | <p>CASANELLAS I SOLÉ, J.(1998) Santa Margarida de Montbui, Retalls d'història del poble i els seus barris, Patronat de la Tossa de Montbui, Santa Margarida de Montbui. CASTELLTORT et alii (1989) Santa Margarida de Montbui. El nostre poble. Ajuntament de Santa Margarida de Montbui. DOMIGO SANTACANA Francisco de A. (1966) 'Emigración a Santa Margarida de Montbuy'. Fiesta Mayor. S.p. DOMINGO SANTACANA Francisco de A. (1957) 'Operación suburbios' a Igualada núms. 799, 800, 801, 804, 816. Igualada</p> | XX | <p>Font situada a l'extrem de la placeta Finisterre que s'adossa al llarg de tot l'edifici corresponent a l'antic Molí de l'Escorça. La construcció és feta amb ciment i consisteix en un banc corregut que sobresurt de la paret encimentada a l'alçada de 50 cm. del terra. El banc és fet amb carreus de ciment de mida regular que es recolzen sobre una base també de ciment. Al centre de l'edifici, i formant part del mateix banc, l'estructura s'eixampla formant una pica de 2 m. d'amplada i 1,5 m de fons. El tram de paret que es correspon amb aquesta pica es decora amb un mural que s'emmarca dins d'una arcada de mig punt, feta també amb dovelles de ciment. L'espai interior, de 162 cm d'alçada, es decora amb una escena presidida per figures humanes en un paisatge arbrat i sobre un terra a tocar del riu, sota el qual es representen peixos. S'observen dues figures femenines al cantó dret i dues masculines al cantó esquerra, una de les quals s'ajup de terra. Al mig del frontó sobresurt el broc de la font. Aquest és un cap d'animal que acull a la seva boca el tub de sortida de la font.</p> | 08250-171 | Barri de Sant Maure (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>La font va ser feta per la brigada municipal els anys 1985-1986. El frontó és obra de l'artista local Pepe Fernández 'El Bigotes'.</p> | 41.5766900,1.6103100 | 384148 | 4603711 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70750-foto-08250-171-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | El nom de plaça Finisterre i del barri de Finisterre ve donat per les plaquetes metàl·liques que les cases aixecades al barri-entorn a les dècades del 1950-1960- tenien a les façanes de les cases, que senyalitzaven que estaven assegurades per la Companyia d'Assegurances Finisterre. | 98 | 51 | 2.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 07:57 | ||||||||
| 70751 | Drac Petit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/drac-petit | <p>http://www.dracidiablesdemontbui.tk/</p> | XX | <p>El drac petit va ser construït amb una estructura de trenada de ferro i recobert de paper cartró, amb una tècnica molt semblant a la construcció del drac gran. La seva mida és poc més d'un metre i es troba pintat en color verd amb les potes del davant, el nas i el morro de color vermell. Destaca un clar de color daurat situar a sobre el front. Sobre el nas li surt una banya daurada.</p> | 08250-172 | Nucli antic (08271 Santa Margarida de Montbui) | <p>Aquest drac va ser construït per els nens del GEM (Grup d'Esplai Montbui) Actualment Agrupament Escolta Font del Bufó.</p> | 41.5570600,1.6038800 | 383577 | 4601540 | 1987 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70751-foto-08250-172-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70751-foto-08250-172-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Lúdic | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 119|98 | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 07:57 | ||||||||
| 70752 | Penell primitiu del campanar de la Tossa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/penell-primitiu-del-campanar-de-la-tossa | <p>ALVAREZ R (1986) Història de Santa Margarida de Montbui. Treball inèdit. AMENÓS I ROCA Amadeu (1948) el abad-Obispo Oliva y los castillos de Montbui y Tous Vida. Núm. 28. pàg.3 AMENÓS I ROCA Amadeu (1949) Notes històriques del castell i el poble de Santa Margarida. Rectorologio de Santa Maria de Igualada y otras obras. Pàg. 129-163. BOLÓS, J.; HURTADO, V.(2004) Atles del Comtat de Manresa (798-993), Rafael Dalmau editor, Barcelona. CABAÑERO SUBIZA B. (1987) 'Los castillos catalanes de los siglos IX i X: problemas de estructuras y técnicas constructivas' a XXXIV Corso di cultura sull'arte ravennate e bizantina. Ravena. Pàg. 85-117. CABAÑERO SUBIZA B. (1996) Los castillos catalanes del siglo X. Circunstáncias históricas y cuestiones arquitectónicas. Institución Fernando El Católico. Diputación de Zaragoza. CASANELLAS I SOLÉ, J.(1998) Santa Margarida de Montbui, Retalls d'història del poble i els seus barris, Patronat de la Tossa de Montbui, Santa Margarida de Montbui, CASTELLÀ Gabriel (1934) La casa dels senyors de Montbui i la llosa sepulcral dels comtes de Plasència Butlletí de l'Agrupació fotogràfica d'Igualada. Núm. 31.pàg. 103-104. CATALÀ I ROCA, P. (dir.), Els Castells Catalans, vol. 5, Dalmau Editors, Barcelona, 1990 IGLESIAS Josep. (1963) La reconquesta a les valls de l'Anoia i el Gaià. Episodis de la història. Barcelona. Ed. Rafael Dalmau. Pàg. 64 TORRAS I RIBÉ J (1991) 'Santa Margarida de Montbui'. Història de l'Anoia. Vol II. Ed. Parcir. Pàg. 13-47.</p> | XV-XVII | <p>Antic penell del campanar de l'església de Santa Maria de la Tossa que es guarda dins de la sala d'exposicions del castell de la Tossa. Es troba format per una creu de ferro de 57 cm d'alçada x 22 d'amplada, que s'inseria en un fust rectangular de pedra de 99 cm d'alçada x 31 d'amplada i 14 de fons, amb la part superior arrodonida. Actualment es recolza sobre un peu de pedra que ha estat afegit per poder integrar-se dins l'exposició.</p> | 08250-173 | La Tossa de Montbui (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Aquesta formar part d'exposició, juntament amb d'altres fou recollida per l'associació Amics de la Tossa. La seva datació ha de fer-se entorn als segles XV-XVII.</p> | 41.5570700,1.5814600 | 381707 | 4601572 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70752-foto-08250-173-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70752-foto-08250-173-2.jpg | Física | Modern|Medieval | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 94|85 | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 07:57 | |||||||||
| 70753 | Tombes medievals de la Tossa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tombes-medievals-de-la-tossa | <p>ALVAREZ R (1986) Història de Santa Margarida de Montbui. Treball inèdit. AMENÓS I ROCA Amadeu (1948) el abad-Obispo Oliva y los castillos de Montbui y Tous Vida. Núm. 28. pàg.3 AMENÓS I ROCA Amadeu (1949) Notes històriques del castell i el poble de Santa Margarida. Rectorologio de Santa Maria de Igualada y otras obras. Pàg. 129-163. BOLÓS, J.; HURTADO, V.(2004) Atles del Comtat de Manresa (798-993), Rafael Dalmau editor, Barcelona. CABAÑERO SUBIZA B. (1996) Los castillos catalanes del siglo X. Circunstáncias históricas y cuestiones arquitectónicas. Institución Fernando El Católico. Diputación de Zaragoza. CASANELLAS I SOLÉ, J.(1998) Santa Margarida de Montbui, Retalls d'història del poble i els seus barris, Patronat de la Tossa de Montbui, Santa Margarida de Montbui, CASTELLÀ Gabriel (1934) La casa dels senyors de Montbui i la llosa sepulcral dels comtes de Plasència Butlletí de l'Agrupació fotogràfica d'Igualada. Núm. 31.pàg. 103-104. IGLESIAS Josep. (1963) La reconquesta a les valls de l'Anoia i el Gaià. Episodis de la història. Barcelona. Ed. Rafael Dalmau. Pàg. 64 TORRAS I RIBÉ J (1991) Santa Margarida de Montbui. Història de l'Anoia. Vol II. Ed. Parcir. Pàg. 13-47.</p> | XII-XX | Han patit erosió i s'han desdibuixat algunes de les ornamentacions | <p>Conjunt ornamental de quatre tombes amb estela del període medieval enclavades al terra, a tocar de la capçalera de l'església de Santa Maria de la Tossa. Les tombes es destaquen per forma discoïdal, fetes en pedra amb base trapezoïdal i cap circular. Les seves mides són 21 x 144 x 10 cm. Aquestes esteles reposen sobre lloses de pedra trapezoïdals d'uns 35 cm de mitjana. Una de les esteles es troba escapçada, i una altra de les tombes ha estat reposada amb una estela reproduïda recentment amb un relleu interior en forma de castells. Les altres dues, que resten originals, es troben molt erosionades i han perdut l'ornamentació que omplia els caps circulars.</p> | 08250-174 | La Tossa de Montbui (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>L'existència de tombes situades a la capçalera de l'església de Santa Maria es troba relacionat amb l' ubicació de l'antic cementiri parroquial situat a llevant de l'actual església. La construcció de la nova església parroquial de Santa Margarida de Montbui el 1614 va desvaloritzar el culte que es practicava a l'església de la Tossa, que es va veure relegada a segon terme. El cementiri parroquial degué situar-se doncs a redós de la nova església, abandonant el costum d'enterrar-se a la vella. L'any 1928 l'església de Santa Maria perdé el seu caràcter de sufragània, es suprimiren els cultes religiosos i es tancà definitivament el cementiri.</p> | 41.5552200,1.5806000 | 381632 | 4601367 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70753-foto-08250-174-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70753-foto-08250-174-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70753-foto-08250-174-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Aquest conjunt de tombes es troben relacionades contextualment amb l'església de Santa Maria de la Tossa, i és ben segur que devien trobar-se en les seves immediacions, ara bé, la seva ubicació actual no es correspon amb l'original, ja que l'antic cementiri parroquial fou eliminat i el seu espai l'espai transformat en jardí. La col·locació de les tombes en aquest indret respon a motius ornamentals. | 98|85 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 07:57 | |||||||
| 78583 | Molí de vent de mas Catarro | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-vent-de-mas-catarro | XX | <p>Estructura metàl·lica en forma de torre amb perfils metàl·lic de base quadrada que disminueix de mida segons s'acosta a la part més alta, on hi ha una plataforma circular amb una barana metàl·lica i coronada per un molí o roda d'aspes amb un contrapès a mode de cua que permet alinear les aspes cara al vent per poder aprofitar la força eòlica i mitjançant un sistema de bombeig extreure aigua de les vetes subterrànies. Tota l'estructura està pintada de color blanc i està situada sobre una plataforma de formigó enmig d'un estany artificial voltat de marquesines fetes amb pilastres de formigó i biguetes de fusta.</p> | 08251-46 | Els Monjos. Plaça del Molí de Vent. | <p>Havia estat utilitzat per extreure aigua del subsòl. Actualment té una funció estrictament ornamental. És la peça principal de la plaça del molí de vent, que està al costat de la masia de Mas Catarro.</p> | 41.3254300,1.6632300 | 388129 | 4575746 | 08251 | Santa Margarida i els Monjos | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08251/78583-foto-08251-46-1.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2020-10-06 00:00:00 | Tríade scp | 98|119 | 51 | 2.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 07:57 | ||||||||||
| 78584 | Molí del Macià / Molí del Foix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-del-macia-moli-del-foix | <p>MAURI, A i SOLER, M. (1999) 'El molí medieval de Sta Margarida i els Monjos. Estudi històric i arqueològic.' SGP. PALAU RAFECAS, SALVADOR (1990). Fitxa de l'Inventari de Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya. PALAU, Salvador 'el Galo' (1990) 'Inventari de molins fariners al riu Foix.' dins Miscel·lània Penedesenca XII 1988, pp.255 -286, IEP. Sant Sadurní d'Anoia. SOLER, M. I REDONDO, S. (2000) 'Memòria dels treballs d'investigació arqueològica al Molí dels Monjos. Santa Margarida i els Monjos, Alt Penedès' Gelida.</p> | XII-XIII | Ha estat modificat diverses vegades: s.XIII, 1829, finals s. XIX, anys 30 del s. XX, 1999. | <p>Edifici que fou construït com a molí fariner. El cos principal és de planta quadrangular. Consta de dues plantes i soterrani. A la part occidental exterior es poden observar part de les rescloses i la bassa on s'acumulava l'aigua per a impulsar el molí. A l'interior es conserven els arcs diafragma que suporten el sistema de bigues. A la planta baixa és on hi hauria la sala de moles, de planta rectangular de 16 x 5,7 metres, amb volta gòtica construïda en dos tipus de material diferents: la part oriental amb carreus exquadrats (medievals) i la part occidental amb volta de canó pla de (finals del s.XIX). A la planta baixa, comunicant amb el soterrani hi ha una sèrie de forats que formaven part dels mecanismes de funcionament del molí, actualment es poden observar perquè hi ha un vidre que permet passar pel damunt i poder veure'ls a la vegada. Les façanes no són simètriques i estan fetes de mamposteria, excepte a la part soterrania que es pot observar a la cara sud del cos principal, amb les cantoneres de carreus de pedra calcària enquadrat. A la coberta hi ha coronaments de merlets de maó i a la façana lateral dos portals emmarcats en pedra amb arc de mig punt rebaixat. Les façanes d'un cos adossat utilitzen revestiments de fusta.</p> | 08251-47 | Els Monjos. c/Farigola nº 2-8 | <p>Tot i la possibilitat de que l'origen del molí pugui ser del segle X, la primera constància clara al registre arqueològic és del segle XIII, quan estaria format per un cos de planta baixa i una bassa a la part posterior una mica més elevada. Dins el mateix segle es remodelà i es va fer una terrassa sobre la volta gòtica i una torre quadrangular. Al 1829 s'edifiquen nous cossos a l'edifici. S'afegeix un nou espai adossat a la torre i per sobre de la sala de moles per a col·locar el mecanisme de roda vertical. A finals del s. XIX s'instal·la una farinera amb un canvi tecnològic. La volta gòtica es foradà per passar les canalitzacions per on passava el gra i la farina. En aquesta època s'anomena el Molí d'en Macià. Cap als anys 30 del segle XX es transformà en habitatge. Segons el registre de la propietat de 1941 es coneix com la casa Gran, possiblement un annex de la mateixa. A meitat del segle XX, l'edifici deixa d'estar habitat i passa a ser un magatzem vinícola. Es tancaren les escales que anaven al primer pis, es feren canals per al vi al mur est tot afectant als arcs medievals. Al 1999 l'Escola Taller municipal practica una remodelació i rehabilitació per a convertir el Molí en un espai d'equipament municipal i els seus voltants en jardí botànic.</p> | 41.3204200,1.6612600 | 387956 | 4575192 | 08251 | Santa Margarida i els Monjos | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08251/78584-foto-08251-47-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08251/78584-foto-08251-47-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08251/78584-foto-08251-47-3.jpg | Física | Romànic|Gòtic|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Tríade scp | 92|93|98|119|85 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 07:57 | ||||||||
| 78585 | Arxiu Parroquial | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-24 | Caldria una catalogació amb criteris moderns | <p>L'arxiu compta amb un nombre important de documents, el qual és difícil de precisar ja que aquest fons no està catalogat. Per la mateixa raó, no se sap amb exactitud els tipus de documents que hi ha, a part dels documents propis de la parròquia (llibres de baptismes, matrimons...) Entre allò que s'ha pogut identificar, en destaquen alguns llibres que relaten els costums religiosos del poble.</p> | 08251-48 | Plaça de l'església (nucli dels Monjos) | 41.3199900,1.6624300 | 388053 | 4575143 | 08251 | Santa Margarida i els Monjos | Fàcil | Regular | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Tríade scp | 56 | 3.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-01-22 07:57 |
Estadístiques 2026
Patrimoni cultural
Mitjana 2026: 0,00 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml