Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 80692 | Estació FF CC | https://patrimonicultural.diba.cat/element/estacio-ff-cc | <p>VILA, M. (2000). Sant Vicenç de Castellet. Fets polítics i històrics. Gent santvicentina. Ed. El Farell. Sant Vicenç de Castellet. CANAL, P., VILA, M. (1986). Sant Vicenç de Castellet des de l'antiguitat als nostres dies. Llibreria Sobreroca, Manresa, 3ª ed. SUADES, J; i altres. (1986). 'Sant Vicenç de Castellet' dins Ferrer i Alòs, Llorenç (coordinador). Història del Bages, col·lecció Història de les Comarques de Catalunya. Manresa, Parcir Edicions, 1986. AA. VV. (1997). Els trens històrics de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya. Quadrens de didàctica i difusió, 10. Museu de la Ciència i laTècnica de Catalunya.</p> | XX | <p>L'edifici de l'estació és modern, tot i que s'inventaria per la relació històrica que té amb Sant Vicenç de Castellet. És un edifici d'una sola planta rectangular dividit en tres crugies que diferencien tres espais diferents. La teulada té voladís suportat sobre unes bigues de fusta que sobresurten de l'alçat de les parets. No conserva elements característics de la seva època original de construcció.</p> | 08262-140 | Carrer Cardener. 08295 SANT VICENÇ DE CASTELLET | <p>La xarxa Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya va ser fundada el 1918 per unir les ciutats més importants de Catalunya. El tram Manresa-Martorell que passava per Sant Vicenç es va inaugurar l'any 1924 amb una negativa inicial per part dels veïns de Sant Vicenç que no estaven d'acord amb el traçat que va aprovar el Govern. Finalment, amb mediació de l'Ajuntament i la intervenció del diputat Josep Creixell, es va arribar a un acord final que va permetre la construcció de la via i tres passos subterranis, ja que la línia travessava el poble i comportava problemes en el creixement urbanístic. Pel seu pas es va construir un pont de tres arcs a la plaça del Pi per donar accés a la fàbrica Soler, un altre d'un arc per donar pas a l'Avinguda Secretari Canal, i el pont de ferro sobre el Llobregat. El tram Monistrol de Montserrat-Manresa de la Companyia General de Ferrocarrils Catalans (nom que rebia aleshores) es va inaugurar l'any 1924. La importància de Sant Vicenç com a nucli ferroviari va créixer amb l'arribada de la línia dels Catalans i amb els treballs d'electrificació entre els anys 1926 i 1929.</p> | 41.6679300,1.8597100 | 405074 | 4613536 | 1924 | 08262 | Sant Vicenç de Castellet | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | 2020-10-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||||||||
| 80693 | Raval Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/raval-nou | <p>SUADES, J; i altres. (1986). 'Sant Vicenç de Castellet' dins Ferrer i Alòs, Llorenç (coordinador). Història del Bages, col·lecció Història de les Comarques de Catalunya. Manresa, Parcir Edicions, 1986. VIRÓS, Ll. (2003). Sant Vicenç de Castellet, un cas d'industrialització hidràulica. VI Jornades d'Arqueologia Industrial de Catalunya. Lleida.</p> | XIX | Presenta un estat d'abandonament en alguns habitatges | <p>El Raval Nou és un petit barri de Sant Vicenç de Castellet que queda tancat entre la via del tren de Renfe i la muntanya del ciment, i entre la casa Canyelles i la fàbrica Balet. Està format per un grup de cases entre les que destaquen dos edificis de pisos i una caseta que faria les funcions d'estació o baixador de mercaderies del ferrocarril. Els dos blocs de pisos conserven les característiques dels edificis d'habitatges obrers de l'època de la industrialització: edificis de pedra amb finestres i portes de maó, tres pisos d'habitatges en una estructura de planta rectangular allargada coberta amb teulada a doble vessant. Són edificis d'estructura senzilla i la seva funció era albergar els obrers que treballaven a la fàbrica que es trobava molt propera. A més hi ha dues cases més petites que tenen estructura de casa de pagès i que possiblement es construïssin a la mateixa època. Els pisos estan abandonats, mentre que les cases petites estan habitades. A més hi ha una petita caseta que controla el pas a nivell de la via i que possiblement fou la de la regulació d'aquest pas.</p> | 08262-141 | Nucli urbà de Sant Vicenç. Raval Nou. 08295 SANT VICENÇ DE CASTELLET | <p>La fàbrica Balet va ser la primera indústria que es va instal·lar a Sant Vicenç. La fàbrica va tenir dues etapes. La primera, 1828-1855, dedicada a la filatura i teixits de llana; la segona, a partir de 1855, es converteix en una fàbrica gran i es passa al sector cotoner vinculada a la burgesia manresana. L'any 1828, Joan Davant, sastre de Castellgalí, i els germans Francesc i Valentí Gibert de Terrassa, van edificar una fàbrica de teixits de llana. L'any 1845 fa societat amb Josep Feiner de Terrassa (SUADES, 1996). L'any 1855 s'hi formà una companyia per fabricar fils de llana formada per Anna Xatart, de Sant Martí de Provençals, i Maria Antònia Abadal, d'Avinyó. El 1858 s'amplia amb diferents socis, entre ells Manel Balet i s'introdueix la filatura de cotó. L'any 1858, el fill, Josep Balet, inicia un procés d'apropiació de l'empresa, culminant amb la compra de la fàbrica l'any 1867. Cap al 1870 s'amplia la fàbrica i s'incrementa l'energia hidràulica. L'any 1890, sobre una població de 1429 habitants, a la fàbrica Balet treballaven 557 persones, mostrant la importància que tenia la fàbrica en la economia del poble. El 1894 Josep Balet i Ballbé lloga la fàbrica a una empresa del seu nebot ('Manufacturas textiles Balet, Vendrell i cia.') que es dissol el 1920 per crear Manufacturas Textiles Balet Vendrell S.A., que compra la fàbrica, especialitzant-se en filatura i teixit de panes. En aquesta època generava 250 CV (NADAL, 1991). Era una fàbrica mixta que utilitzava la força hidràulica però també el vapor degut a l'estacionalitat del cabal del riu. El salt de la Balet es troba a prop de la fàbrica i té un canal curt, de poc més de 100 metres. Compartia el salt d'aigua concedit a Francisco Ginferrer, que l'emprava per regadiu amb una gran roda de calaixos vertical que feia pujar l'aigua a un aqüeducte que alimentava un sistema de canals. Balet disposava d'un canal que partia del salt de Ginferrer, aprofitant l'aigua que no movia la roda; això li permetia tenir un salt petit, de 2,51 m d'alçada amb el que movia dues turbines de 50 CV cada una, movent 600 fusos i 112 telers mecànics (VIRÓS, 2003). L'any 1869, Josep Balet va voler ampliar la capacitat productiva de la fàbrica, fet que va produir diferents expedients (AHDB, expedient d'aigües) en que demanava construir un canal paral·lel que li permès augmentar 1 m el salt i instal·lar una nova turbina aprofitant fins a 6.000 l/seg. Li portaven el cotó des del port de Barcelona, primer amb mules per camí Ral, i després amb el tren, tenint un camí propi a l'estació. Va patir una important inundació l'any 1907, tot i que la de 1971 va produir més estralls. L'any 1960, amb la crisi del sector tèxtil, deixà l'activitat i actualment hi ha instal·lades diferents empreses, restant abandonades algunes naus, la casa de l'amo i la casa de l'encarregat. La carretera que comunica la fàbrica amb el Raval Nou va ser construïda per Josep Balet cap el 1870.</p> | 41.6595900,1.8654400 | 405539 | 4612604 | 1870 | 08262 | Sant Vicenç de Castellet | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80693-foto-08262-141-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-10-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 98 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||||
| 80694 | La Fabriqueta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-fabriqueta-2 | <p>FERRER, LL.; PIÑERO, J.; SERRA, R. ( 1997). El Llobregat: nervi de Catalunya. Angle Editorial. NADAL, J. (1991). La indústria cotonera. A Història Econòmica de la Catalunya Contemporània. Enciclopèdia Catalana. Vol. 3, pp. 13-86.</p> | XIX | <p>Aquesta fàbrica conserva l'aspecte de l'estructura inicial del moment de la construcció, tal i com es pot comprovar en fotografies antigues. És un edifici de planta rectangular allargada que és paral·lel al Llobregat i que es troba al costat d'aquest a l'extrem del pont de pedra que hi ha entrant al poble, entre el riu Llobregat i el canal de cal Soler. Aprofita el desnivell que fa el terreny de manera que per la banda que dona al riu presenta un pis més que per la banda que dona al canal de cal Soler. És cobert amb teulada a doble vessant i té finestrals a tot el perímetre de la paret, de forma rectangular amb un arc carpanel a la llinda superior. Es conserva l'entrada del salt d'aigua des del canal de cal Soler.</p> | 08262-142 | Via Augusta, 1. 08295 SANT VICENÇ DE CASTELLET | <p>L'any 1893 aproximadament iniciava la seva activitat la fàbrica Armengol, avui coneguda com La Fabriqueta. Va començar l'activitat el 1893 amb uns 40 telers (Llibres de Matrícula Industrial, AHSVC). El propietari de Sant Joan de Baix, Pere Gros, va construir la fàbrica el 1893. Pere Gros pertanyia a una família que va tenir la primera fassina o fàbrica d'aiguardent el 1845. Va vendre la fàbrica abans d'acabar-la a Joseph Armengol, director de la fàbrica de Castellbell, que la va acabar i posar en funcionament (FERRER, 1997). Només feia producció de teixits i treballava per altres més grans. Cap al 1920 generava uns 30 CV a partir de força hidràulica de vapor (NADAL, 1991). Tenia un salt d'aigua al mig del poble.</p> | 41.6660000,1.8579600 | 404925 | 4613324 | 1893 | 08262 | Sant Vicenç de Castellet | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2020-10-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Pere Gros de Sant Joan de Baix | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||||||
| 80695 | Camí ramader | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ramader-19 | <p>MIRALLES, F. i ROVIRA, J. (1999). Camins de transhumància al Penedès i al Garraf. Associació d'Amics dels Camins Ramaders. Informació oral de Pere Ambrós.</p> | XIII-XXI | Presenta un estat d'abandonament | <p>El ramal principal del camí ramader al seu pas per Sant Vicenç venia de Terrassa i Rellinars carenejant, passant pels Hostalets del Daví, carena del Panissar, coll de Gipó, Sant Jaume de Vallhonesta i fins al Pont de Vilomara passant pel Marquet on travessava el Llobregat per arribar fins a Manresa. Seguia el camí Ral de Barcelona a Manresa que anava carenejant. També hi havia altres camins que seguien els pastors, destacant el que passava pel mig del poble, de can Pedró seguia fins al Raval Nou i d'aquí fins a l'actual camp de futbol, carrer Pedraforca fins a passar davant l'església, i seguia per l'actual carrer Eduard Peña i enllaçava amb la carretera del Pont de Vilomara. El camí ral fou la via més important de comunicació de Barcelona amb Manresa, des de l'edat mitjana fins a principis del segle XIX, utilitzats alguns trams també com a camí ramader. El camí Ral era un camí de carena, a l'estil romà, estratègic i pràctic que enllaçava amb una antiga via romana prop de Matadepera passant per Terrassa i Sabadell. El camí es feia principalment per les carenes ja que oferien millor seguretat que les valls tancades. El trajecte durava unes 13 hores. Part del camí segueix el GR-4 fins a Sant Jaume de Vallhonesta, d'aquí va seguint la carena en trams en els que encara hi resten parts del paviment de pedra i de parets de pedra seca. El trajecte de camí que passava per la zona de Vallhonesta fins al Coll de Daví era de ferradura i a Terrassa passava a ser camí carreter fins a Barcelona. La decadència del camí ral va arribar amb la construcció de la carretera que uniria Manresa i Barcelona per can Maçana. L'obra es va iniciar l'any 1804 i no es va acabar fins a l'any 1835. Tot i així, el transport a bast de cotó des del port de Barcelona fins a les indústries tèxtils de Sant Vicenç i Castellgalí encara es va continuar fent pel vell camí ral. La fi definitiva d'aquesta via de comunicació va arribar amb la construcció de la línia de ferrocarril entre Terrassa i Manresa, l'any 1859. Des de llavors va quedar reduït exclusivament a camí ramader que ara ja s'ha deixat d'utilitzar definitivament per aquest fi.</p> | 08262-143 | 08295 SANT VICENÇ DECASTELLET | <p>Els camins ramaders eren camins per on els ramats feien la transhumància des dels Pirineus i altres muntanyes fins a la terra baixa o la marina, i en els que els ramats tenen drets de pas. La majoria dels camins tenen més de mil anys d'antiguitat ja que els trobem documentats al segle IX, però la seva utilització és més antiga encara que no consten als mapes i que hi ha pocs documents escrits. S'estan perdent i oblidant, a vegades per falta d'ús i a vegades perquè els mateixos particulars els fan desaparèixer intencionadament o per desconeixement. Per això s'ha de recollir la tradició oral dels pocs pastors que els van fer i que encara ens poden ajudar a marcar els llocs de pas dels camins. El manteniment dels camins en ús és important perquè són corredors ecològics essencials per a la migració i l'intercanvi genètic d'espècies i modelen el paisatge. El primer camí ramader que es va organitzar era el que al segle XII feien els ramats del Císter per tal d'enviar els ramats a passar l'estiu a les verdes pastures de l'Alt Berguedà, el Ripollès i la Cerdanya.</p> | 41.6781800,1.9019800 | 408607 | 4614628 | 08262 | Sant Vicenç de Castellet | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80695-foto-08262-143-1.jpg | Legal | Modern|Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-10-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Els camins ramaders estan protegits per la llei 3/1995, de 23 de març, de Vies Pecuàries. Segons la llei un camí ramader és la ruta per on discorre o ha discorregut el trànsit ramader, es a dir, que encara que no hi passi un ramat, la llei encara el considera com a tal. Es poden donar altres usos compatibles o complementaris a la seva naturalesa, donant prioritat al trànsit ramader. Són camins públics que gestiona la Generalitat de Catalunya a través del DARP. La llei obliga a inventariar, per protegir-les de les obres públiques, els particulars i l'abandonament en que es troben. Són imprescriptibles, es a dir, que el que ha estat camí ramader no pot deixar de ser-ho. Hi ha l'obligació de classificar-los des de l'any 1995, i s'han de senyalitzar per garantir el seu ús públic i la seva integritat. La informació del pas del camí s'ha obtingut oralment del pastor de Sant Vicenç Pere Ambrós. | 94|98 | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||||
| 80696 | Sardana 'Festa a Castellet' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sardana-festa-a-castellet | <p>Informació de Rita Vila i Marta Samper de l'Agrupació Sardanista.</p> | XX | <p>La composició d'aquesta sardana va ser encarregada per l'Agrupació Sardanista al músic manresà Joan Lázaro, com a regal per la Colla de Geganters un dia de l'Aplec a Castellet de l'any 1996. Des de llavors es balla cada any com a cloenda de la festa amb els gegants i els geganters. Era president de l'Agrupació Sardanista Joan Gorgas.</p> | 08262-144 | Sant Vicenç de Castellet | <p>A més l'Agrupació Sardanista, ha recopilat les 12 sardanes que s'han fet al municipi dedicades a gent del poble des de l'any 1936 i amb elles estan preparant l'edició d'un CD. 1- Carme Formosa. 1935. Dedicada a Carme Batall. Composta per Francesc Juanola. 2- La petita del bar Serra. 1946. Dedicada a Teresa Serra. Composta per Manuel Bardina. 3- En Xavier i la Montserrat. 1953. Dedicada a Elia Vall Ginferrer. Composta per Francesc Juanola. 4- Sóc la Laura. 1961. dedicada a Eladia Farguell. Composta per Francesc Juanola. 5- Sant Vicenç de Castellet. 1964. Dedicada a l'Agrupació Sardanista. Composta per Francesc Juanola. 6- Sant Vicenç finestral de Montserrat. 1980. Dedicada al poble. Composta per Jaume Cristau. 7- En Fèlix. 1991. Dedicada a Fèlix Ruizsánchez. Composta per Jaume Cristau. 8- Santvicentina. 1995. Composta pel santvicentí Francesc Canal i Sender. 9- Festa a Castellet. 1996. Dedicada a Castellet i a la Colla Gegantera. Composta per Joan Lázaro. 10- A l'amic Valentí Santacreu. 1998. Dedicada a Valentí Santacreu. Composta per Jaume Cristau. 11- Tot dansant n'hem fet 50. 2001. Feta en el cinquentenari de l'Agrupació Sardanista. Composta per Tomàs Gil i Membrado. 12- La sardana del mil·lenari. 2001. Composta per Xavier Mestres.</p> | 41.6701600,1.8594500 | 405055 | 4613784 | 1996 | 08262 | Sant Vicenç de Castellet | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Vris | 62 | 4.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||||||
| 80697 | Cal Guillemon | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-guillemon | XVIII-XIX | Molt reformada | <p>És una casa d'estructura petita situada en un desnivell del terreny cap a la via de Renfe. Està composta per diferents edificis ja que les tines s'han rehabilitat com a part de la vivenda i han perdut la seva estructura original. La part central i més antiga de la casa és de planta, pis i golfes, teulada a doble vessant, carener perpendicular a la façana que s'obre a migdia. Els baixos de la casa formen dues voltes i a elles donaven les dues boixes ara desaparegudes. També s'ha modificat l'estructura externa de la casa, fet que ha modificat molt els elements característics originaris.</p> | 08262-145 | Cal Guillemon. Raval Nou. 08295 SANT VICENÇ DE CASTELLET | <p>Aquesta casa forma part del grup de cases que es troben sobre el Raval Nou i al costat de la Balconada. El seu origen estaria relacionat amb l'auge del cultiu de la vinya a finals del segle XIX. No disposem d'informació documental d'aquesta casa i per tant no podem assegurar l'època de construcció tot i que la tipologia es correspon a les cases de finals del segle XVIII i principis del XIX.</p> | 41.6587100,1.8653200 | 405527 | 4612506 | 08262 | Sant Vicenç de Castellet | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80697-foto-08262-145-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Hi havia dues tines. | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||||
| 80698 | Cal Senyoret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-senyoret-0 | <p>AA.VV. (1977). Les masies. A El Breny, número extraordinari Festa Major de 1977.</p> | XVIII-XX | <p>Casa d'estructura senzilla, situada en un desnivell del terreny, de planta rectangular, amb planta baixa, pis i golfes, teulada a doble vessant amb carener perpendicular a la façana principal que s'obre a migdia. En l'estructura es pot apreciar l'evolució de la construcció realitzada en diferents etapes, dues o tres diferents. La casa està formada per tres cossos principals: dos paral·lels i un tercer perpendicular a aquest que forma la façana principal a migdia. A la planta baixa els dos cossos paral·lels estan coberts amb volta de canó, la volta dreta més llarga que l'esquerra fruït d'una ampliació que es pot observar a la part interna de la volta i que li dona a la planta una forma irregular per la banda NW formant un angle en el que es trobava el forn de pa elevat que tenia accés des de la cuina situada al pis. Al celler de la dreta donen les boixes de les dues tines que es troben a la banda de llevant de la casa. El cos afegit davant les dues voltes està situat transversalment i té els dos extrems de volta de canó en direcció perpendiculars a les anteriors, i la part central estava coberta amb revoltó que s'ha substituït per un sostre pla en l'actual remodelació. La porta principal és allindada i s'obre una mica desplaçada del centre. Sobre ella, al pis hi ha una eixida amb dos arcs de mig punt de pedra, i a les golfes s'obre un balcó central que portava una llinda amb la data 1846. A la façana de migdia es pot observar que la meitat del cos davanter també va ser afegit més tard, destacant l'angle agut que formen els murs a l'extrem SW. A l'interior del pis també s'observa aquesta distribució principal en tres cossos. Les tines es troben a la banda de llevant: una forma part de la mateixa estructura de la casa al costat de l'eixida, i l'altre a continuació però formant un cos ben diferenciat, coberta amb volta de mig punt a l'interior i una falsa cúpula a l'exterior. Sobre la porta d'accés a la tina destaca n angles de descàrrega sobre la llinda fet amb lloses de pedra. Totes dues tines són circulars i folrades amb cairons amb el galze per suportar la tapa de fusta. Entre la runa que es va treure per realitzar l'actual rehabilitació es va trobar una llinda amb la data 1772. Destaca el forn de pa, el pou situat al costat de les tines, i l'estructura en ruïnes d'un antic cobert situat entre la façana principal i les tines que possiblement albergués la premsa. També el llosat del pis que és de lloses de pedra. La casa té aproximadament 3 hectàrees de terreny al voltant.</p> | 08262-146 | Cal Senyoret. Serrat de la Beguda. 08295 SANT VICENÇ DE CASTELLET | <p>El cultiu de la vinya i la seva comercialització va provocar un important creixement amb ampliació de la superfície conreable i la roturació de nous camps en un territori de superfície difícil que va obligar a la construcció de murs de pedra seca presents a tot el territori, i que va permetre el desenvolupament d'una pagesia rabassaire al voltant dels grans masos de la zona. El petit propietari, a més de conrear el seu petit tros de terra, era parcer d'un o més propietaris grans, ja que es veien obligats per garantir la seva subsistència. Les cases del Serrat de la Beguda pertanyen parroquialment a Castellbell, perquè la relació amb la parròquia de Sant Vicenç era difícil al no existir un pont per travessar el Llobregat. A mitjans del segle XVIII i XIX es comencen a construir la major part de les cases del Clot del Tufau i del Serrat de la Beguda. La casa més important i gran de la zona és cal Fiter, que el 1865 tenia 22 parcers (Amillarament de 1865. AMSVC). Aquesta casa forma part del conjunt de masies del Serrat de la Beguda, però es troba al vessant més proper a Castellbell, al mas Ferran. Possiblement els seus orígens els podem situar a inicis del segle XVIII, tot i que hi ha una llinda amb la data 1772. Els habitants de cal Senyoret es van endeutar i es van vendre casa i terres, construint-se una casa més petita a prop: ca n'Aiguadé, l'any 1923; per això suposem que cal Senyoret és anterior. Es va fer una important ampliació a mitjans del XIX, el 1846.</p> | 41.6559000,1.8446700 | 403804 | 4612217 | 1772 | 08262 | Sant Vicenç de Castellet | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80698-foto-08262-146-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80698-foto-08262-146-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80698-foto-08262-146-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2020-10-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Hi ha dues tines. | 98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||||
| 80699 | Can Aiguader | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-aiguader | <p>AA.VV. (1977). Les masies. A El Breny, número extraordinari Festa Major de 1977.</p> | XVIII | <p>Casa que ha estat fruit de diferents ampliacions realitzades en diferents èpoques històriques, la darrera és l'ampliació que s'està realitzant actualment. L'estructura general és de planta rectangular, amb teulada a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana principal oberta a migdia. Té planta, pis i golfes i es troba en un terreny que fa desnivell de manera que s'entra a peu pla a cada pis des d'una de les façanes. És de pedra de Sant Vicenç. A cada costat de la casa es va afegir un cos, el de la dreta forma un cobert i el de l'esquerra una eixida suportada sobre una volta. L'eixida té dos arcs de mig punt de maó al pis. A la façana de darrera hi ha l'estructura d'una tina adossada, i al costat hi ha una altra que forma part de la casa. Les dues tines són circulars interiorment, però els cairons es van treure per utilitzar-la com a cisterna per aigua. Interiorment la casa té un celler cobert amb volta de canó de pedra de mig punt i dues voltes perpendiculars a aquesta que són de rajol. Al celler de pedra donen les boixes de les dues tines. A una finestra del pis hi havia una llinda amb la data 1723 i dues creus; degut a que el seu estat de conservació era dolent, es va treure.</p> | 08262-147 | Can Aiguader. Serrat de la Beguda. 08295 SANT VICENÇ DE CASTELLET | <p>El cultiu de la vinya i la seva comercialització va provocar un important creixement amb ampliació de la superfície conreable i la roturació de nous camps en un territori de superfície difícil que va obligar a la construcció de murs de pedra seca presents a tot el territori, i que va permetre el desenvolupament d'una pagesia rabassaire al voltant dels grans masos de la zona. El petit propietari, a més de conrear el seu petit tros de terra, era parcer d'un o més propietaris grans, ja que es veien obligats per garantir la seva subsistència. Les cases del Serrat de la Beguda pertanyen parroquialment a Castellbell, perquè la relació amb la parròquia de Sant Vicenç era difícil al no existir un pont per travessar el Llobregat. A mitjans del segle XVIII i XIX es comencen a construir la major part de les cases del Clot del Tufau i del Serrat de la Beguda. La casa més important i gran de la zona és cal Fiter, que el 1865 tenia 22 parcers (Amillarament de 1865. AMSVC). Aquesta casa forma part del conjunt de masies del Serrat de la Beguda, però es troba al vessant més proper a Castellbell, al mas Ferran. Va ser construïda el 1723 pels antics estadants del proper mas Senyoret. Aquests es van endeutar i es van vendre la casa i les terres, construint-se la casa de can Aiguader que en un principi era molt petita. L'any 1796 pel casament de la pubilla Francesca Torres amb Isidre Escorsell de Fonollossa, va canviar el cognom Torres per Escorsell que es manté a l'actualitat.</p> | 41.6575300,1.8437700 | 403731 | 4612399 | 1723 | 08262 | Sant Vicenç de Castellet | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80699-foto-08262-147-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80699-foto-08262-147-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | El propietari actual conserva alguna documentació familiar en paper des del 1790. El sobrenom d'Aiguader té darrera una llegenda. Deien que per anar al camp els pagesos portaven una carbassa per dur el vi i beure a galet. A l'habitant d'aquesta casa va caure i se li va trencar una dent, enrabiat va tirar la carbassa i se li va trencar, per la qual cosa no podia beure més que aigua del càntir. Per això, en to burleta li deien aiguader. | 98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||||
| 80700 | Els Dimonis i Dimoniets de la Colla de Geganters | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-dimonis-i-dimoniets-de-la-colla-de-geganters | <p>Ajuntament de Sant Vicenç de Castellet (2002). Un recorregut per Sant Vicenç de Castellet. Editat per l'Ajuntament.</p> | XX | <p>El Malparit i la Figaflor: són els gegants que representen el creixement de la colla de geganters. El diable Malparit, pesa 34 quilos i medeix 3,60 metres. Es va construir l'any 1986, tot i que es feu una remodelació el 1998. Els constructors van ser la Colla de Geganters. La diablessa Figaflor, pesa 30 quilos i medeix 3,50 metres. Va ser construïda per la Colla de Geganters l'any 1987 amb una remodelació el 1999. El seu pes és menor que el dels gegants dels barons ja que estan fets d'alumini. Es va celebrar el seu casament el 1987. Un any després de casats van tenir dos nens: el Nen i la Nena. El Nen va 'néixer' l'any 1988 i la Nena el 1989. Representen dos nens vestits d'escolars, ell amb bata i ella amb uniforme blau. Pesen uns 25 quilos i amiden uns 3 metres d'alçada. La nena porta unes llargues trenes rosses i el nen porta cartera i una fona a la ma. Tots dos gegantons també tenen una bona bufanda i una gorra de llana per no passar fred quan arriba l'hivern. El cap d'aquests gegantons és fet de pasta de paper i el cos té una estructura de ferro i escuma. A diferència dels seus pares, però, el Nen i la Nena tenen un cavallet de fusta com a suport. En canvi, sí que n'han heretat els braços, ja que, com el Malparit i la Figaflor, són mòbils.</p> | 08262-148 | Sant Vicenç de Castellet | <p>El Malparit i la Figaflor representen una parella de dimonis. El dimoni va néixer en el sí de la colla per dotar d'un element ben característic el Correfoc de Sant Vicenç, que es troba integrat dins la Colla de Geganters. La seva imponent figura es fa veure en les cercaviles de foc, ja que és únicament en aquestes ocasions quan llança espurnes des de les seves grans banyes. Un any després de la seva creació, el Malparit va tenir una companya, la Figaflor. Tots dos formen una parella espectacular, no només per la seva alçada, sinó per les seves peculiars característiques. Es tracta de dos gegants en què l'habitual cavallet de suport per fer-los moure s'ha substituït per un sistema de motxilla que va subjecta al cos del geganter, la qual cosa els proporciona un gran dinamisme i permet una major aproximació a la gent. Un dinamisme que s'accentua amb els braços, ja que no són rígids, sinó mòbils, i això fa que voleïn amb l'embranzida dels gegants. El Malparit vesteix una casaca blau-marí de les mateixes característiques que les dels diables del grup de Correfoc, amb dos símbols d'aquesta festa, de gran tamany, presents al pit i a l'esquena, i flames als punys i al capdavall del vestit. També porta caputxa. Quant a la Figaflor, porta un vestit vermell cenyit a la cintura, i una capa negra rematada amb un voraviu daurat i un coll alçat. Es podria dir que el Malparit i la Figaflor són els gegants més actius de la colla ja que, a més de la participació del dimoni en el Correfoc, tots dos són presents a totes les trobades de gegants en què l'entitat participa arreu. D'aquesta manera, s'ha volgut evitar també el desgast dels Barons de Castellet i limitar la sortida d'aquests a situacions especialment destacades. El Nen i la Nena prenen part principalment en festes adreçades als infants. Són protagonistes destacats en la Festa del Cagatió, que organitza la mateixa Colla de Geganters, ja que ells són els encapçalen la cercavila que obre aquesta celebració i són els primers a picar el tronc nadalenc amb el seu bastó per comprovar que està a punt per descarregar per a tots els nens i nenes del poble. A més a més, han participat en la cavalcada de Reis anant a rebre Ses Majestats amb el fanalet en la seva arribada al poble. També han participat en altres iniciatives locals (com ara la cercavila del Jugem Cantant, que organitza la coral infantil local) i en trobades arreu de Catalunya.</p> | 41.6657700,1.8639600 | 405424 | 4613291 | 1986 | 08262 | Sant Vicenç de Castellet | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80700-foto-08262-148-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Lúdic | 2020-10-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Colla de Geganters | A Sant Vicenç de Castellet hi ha cinc parelles de gegants. | 98 | 52 | 2.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||
| 80701 | Casa Juan Moll | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-juan-moll | XIX | Parts desaparegudes | <p>Casa de planta i dos pisos, amb teulada a doble vessant amb carener paral·lela a la façana principal que s'obre a migdia. La casa estava tancada per una valla de ferro i l'accés es feia a través d'una porta de reixa que encara existeix. A la façana principal s'obre la porta d'arc de mig punt amb la inscripció: Juan Moll any 1862, a la part frontal de l'arc. Es troba al centre i a cada costat hi ha dues portes grans rectangulars. Té dos balcons a cada pis situats de forma simètrica amb una petita finestra al mig. A la banda dreta de la casa hi havia uns antics coberts dels que tan sols es conserven part del murs de pedra, possiblement eren les quadres del bestiar.</p> | 08262-149 | Passeig de Pau Casals. 08295 SANT VICENÇ DE CASTELLET | <p>Possiblement aquesta casa era de traginers que tenien bestiar per el transport, conegut com Juan Moll. La casa és moderna, de finals del segle XIX i, possiblement, ocupi part del terreny de l'antiga casa cal Castaño Vell. Els traginers van tenir un paper molt important a Sant Vicenç, primer pel pas del camí Ral per Valhonesta i més tard amb la industrialització pel transport de mercaderies abans de l'arribada del ferrocarril. En aquest edifici hi havia la paqueteria del transportista Moll, on posteriorment es guardaven els paquets que arribaven en tren.</p> | 41.6669500,1.8427000 | 403656 | 4613446 | 08262 | Sant Vicenç de Castellet | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80701-foto-08262-149-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80701-foto-08262-149-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Aquesta casa també es coneix com Cal Castaño Nou. | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||||
| 80702 | Jaciment de fòssils camí de Vallhonesta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-fossils-cami-de-vallhonesta | <p>www.iec.es/institucio/societats/ICHistoriaNatural/Bages/principal.htm (geologia del Bages) ABAD GARCÍA, A. (2001). Paleotaxodonta y pteriomorphia del eoceno del margen sur de la depresión central catalana. Tesi doctoral. Universitat de Barcelona. www.tdx.cesca.es/TDX-1004102-145010.</p> | <p>Al terme de Sant Vicenç de Castellet hi ha quatre zones amb jaciments fossilífers: can Marcet, Sant Pere de Vallhonesta, el camí de Vallhonesta i les Muntanyes Russes. El jaciment del camí a Vallhonesta es troba a 1 km a l'est del municipi, dintre d'una capa de gresos amb discocyclines, intercalada dintre d'una sèrie arenosa-lutítica del complex de Sant Llorenç del Munt (Seqüència de Mura), conté valves de Chlamys biarritzensis, una espècie epifàunica que habitava preferentment en els biotherms coralins i dintre de la zona litoral i infralitoral superior. És un molusc bivalb del juràsic, té les valves lleugerament diferents, amb nervadures radials molt fines.</p> | 08262-150 | Camí de Boades a Vallhonesta. 08295 SANT VICENÇ DE CASTELLET | <p>El Bages forma part de la depressió Central Catalana, que és el sector oriental de la conca de l'Ebre, la regió de baixes altituds limitada pels Pirineus al nord, la cadena Costanera Catalana a l'est i la cadena Ibèrica a l'oest i al sud. Durant part del terciari, aquesta conca o depressió es va omplir de sediments procedents d'aquests relleus que la limitaven. Així doncs, a la comarca afloren sobretot roques sedimentàries d'aquell període: conglomerats, sorrenques (també anomenades gresos), lutites (margues, argil·lites i limolites), calcàries i, puntualment, evaporites (guix i sal gemma). La majoria de roques del Bages son de l'eocè superior o de començament de l'oligocè, però, sobretot prop dels rius, també trobem sediments detrítics molt més moderns, d'edat quaternària, com els que donen lloc a les graveres.</p> | 41.6795900,1.8799300 | 406774 | 4614808 | 08262 | Sant Vicenç de Castellet | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80702-foto-08262-150-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80702-foto-08262-150-2.jpg | Inexistent | Neògen|Cenozoic | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Científic | 2020-10-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Fotografies de Chlamys biarritzensis (ABAD, 2001). | 125|123 | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||||||
| 80703 | Jaciment de fòssils de Sant Pere de Vallhonesta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-fossils-de-sant-pere-de-vallhonesta | <p>www.iec.es/institucio/societats/ICHistoriaNatural/Bages/principal.htm (geologia del Bages) ABAD GARCÍA, A. (2001). Paleotaxodonta y pteriomorphia del eoceno del margen sur de la depresión central catalana. Tesi doctoral. Universitat de Barcelona. www.tdx.cesca.es/TDX-1004102-145010.</p> | <p>Al terme de Sant Vicenç de Castellet hi ha quatre zones amb jaciments fossilífers: can Marcet, Sant Pere de Vallhonesta, el camí de Vallhonesta i les Muntanyes Russes. El jaciment de Sant Pere de Vallhonesta està a 1,5 km al NE del municipi, dintre d'una capa de gresos amb discocyclines, intercalades dintre d'una sèrie arenosa-lutítica del complex de Sant Llorenç del Munt (seqüència de Mura). Conté algunes valves de Chlamys biarritzensis, una espècie epifàunica que habitava preferentment en els biotherms coralins i dintre de la zona litoral i infralitoral superior. És un molusc bivalb del juràsic, té les valves lleugerament diferents, amb nervadures radials molt fines.</p> | 08262-151 | Sant Pere de Vallhonesta. Vallhonesta. 08295 SANT VICENÇ DE CASTELLET | <p>El Bages forma part de la depressió Central Catalana, que és el sector oriental de la conca de l'Ebre, la regió de baixes altituds limitada pels Pirineus al nord, la cadena Costanera Catalana a l'est i la cadena Ibèrica a l'oest i al sud. Durant part del terciari, aquesta conca o depressió es va omplir de sediments procedents d'aquests relleus que la limitaven. Així doncs, a la comarca afloren sobretot roques sedimentàries d'aquell període: conglomerats, sorrenques (també anomenades gresos), lutites (margues, argil·lites i limolites), calcàries i, puntualment, evaporites (guix i sal gemma). La majoria de roques del Bages son de l'eocè superior o de començament de l'oligocè, però, sobretot prop dels rius, també trobem sediments detrítics molt més moderns, d'edat quaternària, com els que donen lloc a les graveres.</p> | 41.6744900,1.8868100 | 407339 | 4614235 | 08262 | Sant Vicenç de Castellet | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80703-foto-08262-151-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80703-foto-08262-151-2.jpg | Inexistent | Neògen|Paleògen | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Científic | 2020-10-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Fotografies de Chlamys biarritzensis (ABAD, 2001). | 125|124 | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||||||
| 80704 | Jaciment de fòssils de les Muntanyes Russes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-fossils-de-les-muntanyes-russes | <p>www.iec.es/institucio/societats/ICHistoriaNatural/Bages/principal.htm (geologia del Bages) ABAD GARCÍA, A. (2001). Paleotaxodonta y pteriomorphia del eoceno del margen sur de la depresión central catalana. Tesi doctoral. Universitat de Barcelona. www.tdx.cesca.es/TDX-1004102-145010.</p> | <p>Al terme de Sant Vicenç de Castellet hi ha quatre zones amb jaciments fossilífers: can Marcet, Sant Pere de Vallhonesta, el camí de Vallhonesta i les Muntanyes Russes. El jaciment de les Muntanyes Russes es troba a l'oest del municipi, darrera del turó de Castellet. A la zona s'ha localitzat exemplars excepcionals com peces dentaries d'elasmobranquis (taurons, rajades i afins); espongiaris fossilitzats (Guettardia sp.); crustacis decàpodes, lamel·libranquis i coralls, entre altres.</p> | 08262-152 | Les Muntanyes Russes. Castellet. 08295 SANT VICENÇ DE CASTELLET | <p>El Bages forma part de la depressió Central Catalana, que és el sector oriental de la conca de l'Ebre, la regió de baixes altituds limitada pels Pirineus al nord, la cadena Costanera Catalana a l'est i la cadena Ibèrica a l'oest i al sud. Durant part del terciari, aquesta conca o depressió es va omplir de sediments procedents d'aquests relleus que la limitaven. Així doncs, a la comarca afloren sobretot roques sedimentàries d'aquell període: conglomerats, sorrenques (també anomenades gresos), lutites (margues, argil·lites i limolites), calcàries i, puntualment, evaporites (guix i sal gemma). La majoria de roques del Bages son de l'eocè superior o de començament de l'oligocè, però, sobretot prop dels rius, també trobem sediments detrítics molt més moderns, d'edat quaternària, com els que donen lloc a les graveres.</p> | 41.6641000,1.8486200 | 404145 | 4613123 | 08262 | Sant Vicenç de Castellet | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80704-foto-08262-152-1.jpg | Inexistent | Neògen | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Científic | 2020-10-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Fotografia de Guattardia thiolati (ABAD, 2001). | 125 | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||||||
| 80705 | Jaciment de fòssils de nummulits | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-fossils-de-nummulits | <p>www.iec.es/institucio/societats/ICHistoriaNatural/Bages/principal.htm (geologia del Bages) ABAD GARCÍA, A. (2001). Paleotaxodonta y pteriomorphia del eoceno del margen sur de la depresión central catalana. Tesi doctoral. Universitat de Barcelona. www.tdx.cesca.es/TDX-1004102-145010.</p> | <p>Els nummulits són un dels grups de fòssils més característics de l'eocè marí. Per la seva forma de llentia, se'ls anomena popularment llenties o dinerets. En alguns indrets del Bages es troben en grans quantitats, ben individualitzats dins de terrenys margosos. També poden ser els constituents majoritaris d'una roca compacta: la calcària de Sant Vicenç, activament explotada com a roca ornamental. Trobem aquest tipus de fòssils en diferents zones del terme, entre les que destaquen la zona de Vallhonesta, el pla de les Roques (tram rocós i allargassat amb la forma d'una gran llosa inclinada) a la zona del Clot, el pla de Roca de la riera de Marganell (sota el Serrat Rodó i cal Senyoret al Serrat de la Beguda), o la zona del Padró, entre d'altres. La pedra calcària porta el nom de Sant Vicenç ja que s'explota i extreu a la zona en unes 12 pedreres en actiu que es troben en els termes municipal de Sant Vicenç, Castellgalí i Castellbell i el Vilar. S'extreu de la franja de l'eocè que s'estén entre Castellgalí i Monistrol de Calders, amb sorrenques, margues grises i calcàries. És una pedra de gran duresa que permet ésser polida i que té la característica de tenir fòssils, fet que li dona un aspecte atractiu a més del color gris-negre.</p> | 08262-153 | Sant Vicenç de Castellet. Terme. 08295 SANT VICENÇ DE CASTELLET | <p>El Bages forma part de la depressió Central Catalana, que és el sector oriental de la conca de l'Ebre, la regió de baixes altituds limitada pels Pirineus al nord, la cadena Costanera Catalana a l'est i la cadena Ibèrica a l'oest i al sud. Durant part del terciari, aquesta conca o depressió es va omplir de sediments procedents d'aquests relleus que la limitaven. Així doncs, a la comarca afloren sobretot roques sedimentàries d'aquell període: conglomerats, sorrenques (també anomenades gresos), lutites (margues, argil·lites i limolites), calcàries i, puntualment, evaporites (guix i sal gemma). La majoria de roques del Bages son de l'eocè superior o de començament de l'oligocè, però, sobretot prop dels rius, també trobem sediments detrítics molt més moderns, d'edat quaternària, com els que donen lloc a les graveres. Els nummulits es van extingir a la fi de l'oligocè. Eren protozous marins gegants -des de pocs mil·límetres fins a 6 cm de diàmetre- del grup dels foraminífers, amb un cos recobert d'una closca calcària. Els treballs sobre nummulits realitzats pel Dr. Valentí Masachs van contribuir a la datació dels diferents nivells de l'eocè marí de la comarca.</p> | 41.6693200,1.8950800 | 408020 | 4613652 | 08262 | Sant Vicenç de Castellet | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80705-foto-08262-153-1.jpg | Inexistent | Neògen | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Científic | 2020-10-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | La pedra que conté nummulits és la coneguda com calcària de Sant Vicenç. | 125 | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||||||
| 80706 | Escultura del Gremi de Carreters | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-del-gremi-de-carreters | XX | <p>L'escultura es troba en el centre d'una petita plaça a la cruïlla del Passeig Pau Casals, molt a prop de l'estació de Renfe. Consta de dos elements: un peu de pedra calcària de Sant Vicenç d'uns dos metres d'alçada que es troba sobre una base feta amb uns graons de pedra; i l'escultura d'un cavall de ferro colat. Porta dues plaques d'inscripció. La situada a més alçada: 75 aniversari del gremi de carreters i cansaladers. 1924-1982. L'altra placa, centrada en la base de pedra i més gran porta la inscripció: Gremi de carreters i cansaladers. Monument al cavall. Fidel amic de l'home. Sant Vicenç de Castellet. 17-1-82. Foneria Solvas S.L. El 9 de març de 2014 s'inaugurà una nova placa commemorativa amb motiu del centenari de la primera festa de Sant Antoni abat i els 90 anys del Gremi de Carreters i Cansandalers amb l'acompanyament de la unitat muntada de la guàrdia urbana de Barcelona. La placa de marbre amb un carruatge esculpit és obra de Clemente Cañadas.</p> | 08262-154 | Plaça del Cavall. 08295 SANT VICENÇ DE CASTELLET | <p>Maties Solé i Cabeza (Tàrrega 1903- ) organitzador de la festa de Sant Antoni Abat i gran aficionat al cant i al teatre, fundà junt a Jaume Piqué, el Gremi de Carreters de Sant Vicenç l'any 1924 i amb un conjunt de persones relacionades amb el món del cavall, el transport i la pagesia. La festa es celebrava des de 1914 en honor al seu patró, Sant Antoni Abad. En Maties era baster de l'Agència de Transports Moll que tenia 35 animals a Sant Vicenç, 15 a Súria i 5 a Manresa. Quan l'agència es va mecanitzar, en deixar de treballar, va obrir un establiment d'articles de pell, tapisseria i confecció de matalassos, al c/ Maria Ginferrer 15. El patró del gremi de carreters és Sant Antoni Abad, el 17 de gener, dia en que es celebren els Tres Tombs, festa que ha arrelat a diferents llocs de tot Catalunya. A Sant Vicenç el transport a bast era el mitjà tradicional que estava molt arrelat degut al pas del camí Ral. Abans de l'arribada del ferrocarril, a mitjans del segle XIX, el transport amb carro i animals de tir era el sistema per portar el producte als centre de venda més importants, Barcelona i Manresa, fet que va provocar que s'instal·lessin empreses dedicades al transport. A Sant Vicenç la festa es celebra el segon diumenge de març i és organitzada per la mateixa entitat. Aquesta forma part i és membre fundador de la Federació dels Tres Tombs de Catalunya.</p> | 41.6678900,1.8632900 | 405372 | 4613528 | 1983 | 08262 | Sant Vicenç de Castellet | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-04-18 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía. / OPC | Foneria Solvas | La pedra va ser donada per l'ex president del Gremi, Joan Casals Baqué. L'escultura del cavall va ser feta per la foneria Solvas de Sant Vicenç de Castellet. És un monument promogut per la junta del gremi de carreters de carreters i cansaladers l'any 1983. | 51 | 2.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||||||
| 80707 | L'Àngel de Castellet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/langel-de-castellet | <p>www.trama.net</p> | XXI | <p>L' àngel de Castellet és una obra d'Antolina Vilaseca, en la que destaquen dues referències locals : Montserrat i Castellet. A la pàgina web de l'artista explica: 'Com ésser dotat d'ales, l'àngel és la representació de las forces invisibles que relacionen el mon manifestat amb els orígens. Simbolitza l'espiritualitat i l'elevació, essent un element utilitzat pels artistes des de al menys 4.000 anys a. C., i se'ls pot trobar representats en formes quasi idèntiques a les cristianes a las coves budistes d'Ellora (Índia). L'àngel apareix damunt la muntanya de Castellet, emblema de Sant Vicenç,. Tota muntanya és però, un condensador d'energies que, sorgint de la terra, s'eleva cap el cel. En el conjunt de l'obra apareixen elements carregats de simbologia: el peix, animal de riquíssima significació, tant per la seva pertinença a l'aigua, origen de la vida, com per la dimensió divina que el cristianisme li ha atorgat. Aigua i peix apareixen al cel desproveïts de la seva condició material i reintegrats a l'univers únic dels orígens del mon i la vida. Apareix també un ull, un element que el cristianisme utilitza com a representació de Deu. Però l'ull és sobretot, la capacitat de 'veure' més enllà de lo habitual. Clarividència en resum. L'Àngel duu a la ma una estrella, figura representativa de la nit, de l'inconscient, de la intuïció. A la vegada, l'estrella és punt de referència, guia i lluminària'. Porta la inscripció: Àngel de Castellet. Autora: Antolina Vilaseca. Realització: Serralleria Castelló. Donada al municipi pels seus autors. 2001. Any del Mil·lenari.</p> | 08262-155 | Carrer Cardener. 08295 SANT VICENÇ DE CASTELLET | <p>L'escultura va ser donada per l'artista Antolina Vilaseca i la serralleria Castelló el 25 de maig de 2002, com a aportació a la celebració del Mil·lenari del poble. L'Ajuntament és el propietari i s'encarrega de les tasques de manteniment. Es van cedir també els drets de reproducció, així es va fer una edició de cartells. El valor de la peça és de 7.000 €, tot i que va ser donada gratuïtament a l'Ajuntament. Antolina Vilaseca és una artista que realitza gravats en el seu taller Trama a Sant Vicenç de Castellet des de l'any 1995. En el taller també hi participa la seva filla Teresa Montsech Vilaseca.</p> | 41.6679400,1.8601100 | 405107 | 4613537 | 2001 | 08262 | Sant Vicenç de Castellet | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2020-10-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Antolina Vilaseca | 51 | 2.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||||||
| 80708 | Bust de Francesc Macià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bust-de-francesc-macia | <p>LARGO, J. (2000). El bust de Francesc Macià torna al seu lloc. El Breny, festa Major 2002.</p> | XX | <p>Bust de pedra que representa a Francesc Macià. El 20 de desembre de 1931 el president de la Generalitat Republicana, Francesc Macià, junt amb Lluís Companys, van visitar Sant Vicenç per la inauguració del Centre de l'Esquerra Republicana, al carrer Pi i Maragall nº 35, actual Armengol. Per tant Sant Vicenç té un lligam històric amb aquest president i el bust és una manera de retre-li homenatge. Inscripcions: Francesc Macià i Llussà. 1859-1939. President de la Generalitat de Catalunya. 1931-1933. Catalans...! a Francesc Macià.</p> | 08262-156 | Plaça Generalitat. 08295 SANT VICENÇ DE CASTELLET | <p>El bust de Francesc Macià va ser esculpit per Felip Carmona, artista santvicentí, essent instal·lat a la plaça de la Generalitat. El bust va patir diverses bretolades; primer va ser robat i recuperat, després va aparèixer el bust sense cap, recuperant-se també; també havia sofert danys degut a les pluges i accions meteorològiques. Per això l'Ajuntament el va fer restaurar pel mateix escultor l'any 2000 essent retornat al seu lloc per la Festa Major d'Hivern, Així com es va instal·lat un focus per il·luminar a la nit.</p> | 41.6655100,1.8602400 | 405114 | 4613267 | 08262 | Sant Vicenç de Castellet | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2020-10-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía. / OPC | Felip Carmona | L'any 2011 es va instal·lar una senyera gran a la plaça. | 51 | 2.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||||||
| 80709 | Monument a la Mare | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-la-mare | <p>Breny 277, abril 2002. Inauguració del monument a la mare.</p> | XXI | <p>El monument a la mare és un conjunt escultòric format per un mur de pedra calcària de Sant Vicenç que té forma arquejada i en disminució de dreta a esquerra; una escultura en pedra d'una mare assentada amb un nen a la falda, i la base de l'escultura que fa les funcions de petit estany d'aigua que brolla d'uns sortidors. Al costat del monument es va instal·lar una font en un bloc de pedra arenisca de Sant Vicenç donat per Ramon Magem. Hi ha dues inscripcions, una davant la imatge a la banda esquerra en una placa de pedra calcària: 'La mare és la que comprèn, és la que sap com fer-te somriure, quan ets gran i quan ets nen, ella sap com fer-te viure. La mare sap com inspirar-te, ella sap el que t'agrada, el que volies, la mare sap estimar-te i ajudar-te quan més ho necessites'. Sobre el mur de pedra darrera la imatge hi ha una placa metàl·lica amb la forma d'una paleta de pintor: 'Monument a la mare. Promogut per l'A. Artística S. V. Essent la presidenta E. Santiago amb la col·laboració de santvicentins i organismes oficials. 5-5-2002'.</p> | 08262-157 | Carrer Eduardo Peña. 08295 SANT VICENÇ DE CASTELLET | <p>El monument es va fer en commemoració a la figura de la mare i va ser promogut per l'Associació Artística de Sant Vicenç de Castellet l'any 2002. Es celebra la festa a la mare del primer diumenge de maig de cada any.</p> | 41.6681000,1.8647200 | 405491 | 4613549 | 2002 | 08262 | Sant Vicenç de Castellet | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80709-foto-08262-157-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2020-10-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 98 | 51 | 2.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||||
| 80710 | Monument a l'Onze de Setembre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-lonze-de-setembre-1 | <p>Breny nº 290, setembre 2003.</p> | XX | <p>El monument es troba ubicat a sobre l'escenari de la mateixa plaça col·locat en direcció mirant a montserrat. La font de la plaça es va modificar el 2012. Està format per una base de pedra que forma les quatre barres amb la inscripció 'Onze de setembre' repartida entre les barres verticals. Sobre la pedra hi ha un bust de bronze que representa una imatge femenina amb el braç alçat com a símbol de lluita i de llibertat. A un lateral de la pedra hi ha la inscripció: 11-9-1714, 11-9-1995.</p> | 08262-158 | Plaça de l'Onze de Setembre. 08295 SANT VICENÇ DE CASTELLET | <p>El monument va ser inaugurat l'any 1995, amb la diada de l'onze de setembre. El setembre de 2003 es va posar una placa amb un escrit de Jordi Carbonell on hi diu: 'Onze de Setembre. Sant Vicenç clama amb pedra la llibertat de la nació catalana'. La col·locació d'aquesta placa va creat una mica de polèmica ja que en el moment de la seva inauguració es va acordar deixar el projecte original, obra de Neus Serra, tal i com estava, sense placa. Però, el nou equip de govern va decidir afegir aquesta placa amb aquest escrit cosa que ha fet que alguns membres de l'oposició estiguessin en desacord.</p> | 41.6627900,1.8641200 | 405433 | 4612960 | 1985 | 08262 | Sant Vicenç de Castellet | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2020-10-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía. / OPC | Neus Serra. Inscripció de Jordi Carbonell. | 51 | 2.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||||||
| 80711 | Escultura 'Contrapunt' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-contrapunt | <p>DELGADO, A. (2001). L'Agrupació Sardanista celebra el seu 50é aniversari. Breny nº 271, agost.</p> | XXI | <p>L'escultura forma un conjunt amb diferents elements situats en una zona enjardinada. Així, en un mateix monument, Arimany uneix el quadrat de Castellet i la rodona de la sardana. L'escultura consta d'un bloc prim i quadrat, d'acer oxidat, que descansa en un dels seus costats. El detall més significatiu d'aquest bloc és el petit quadrat, fort i estàtic, retallat en la part superior, que crea una mena de finestra. L'altre element principal de 'Contrapunt', els cercles superposats i oberts, són fets amb una tira de metall en espiral. Descansen en les cantonades del quadrat i són prims i elegants. L'angle dels cercles i la relació que hi ha entre ells vol aportar una sensació de moviment a l'escultura. Davant hi ha el monòlit que suporta les plaques de les inscripcions i al costat els tres cossos formats per dos semicercles oberts que representen la sardana. Tal i com explica la seva autora, Elisa Arimany: 'El record de Castellet del meu poble natal, Sant Vicenç de Castellet, és qui m'ha inspirat en la realització d'aquesta escultura que s'anomena 'Contrapunt' en homenatge a la sardana. De la línia recta, de la verticalitat, que és una constant en la meva obra, sorgeix un element senzill com el quadrat, que segons la càbala, és l'emblema de la humanitat, la representació dels quatre elements: foc, terra, aigua i aire. I les formes rodones, que són una manera de representar la perfecció, m'han portat a engalzar aquests dos elements: la Sardana que és rodona, amb el quadrat, com el Castellet del meu poble'. (Breny nº 268, maig 2001). Hi ha quatre inscripcions. La primera diu: ....Llaços d'amor que es nuen ballant una sardana....mai es desfaran!!. Ramon Mastpern. La segona: Agrupació sardanista Sant Vicenç de Castellet. 1951-2001. 50é aniversari. La tercera: Amb la col·laboració de: Ajuntament de Sant Vicenç de Castellet, Generalitat de Catalunya, Autema, Caixa de Pensions 'La Caixa2. La quarta: Sant Vicenç de Castellet. Mil·lenari.</p> | 08262-159 | Plaça de Catalunya. 08295 SANT VICENÇ DE CASTELLET | <p>L'escultura 'Contrapunt' es va inaugurar el 29 juliol 2001 amb motiu del 50é aniversari de l'Agrupació Sardanista i coincidint amb la celebració del Mil·lenari de Castellet. Realitzada per l'artista Elisa Arimany en homenatge a la sardana. El mateix dia es va estrenar la sardana 'Tot ballant n'hem fet 50', composta expressament per a l'ocasió per Tomàs Gil.</p> | 41.6700100,1.8595100 | 405060 | 4613767 | 2001 | 08262 | Sant Vicenç de Castellet | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2020-10-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Elisa Arimany | 51 | 2.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||||||
| 80712 | Font de Sant Joan de Dalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-sant-joan-de-dalt | <p>El Brent nº 256, setembre 1999.</p> | XX | <p>La font es troba oberta en un bloc de pedra arenisca de Sant Vicenç i porta la inscripció: Font de Sant Joan de Dalt. A la plaça hi ha també uns bancs per seure a l'ombra d'uns pins, i la resta d'una premsa de vi provinent de l'antiga masia can Costa que està situada a la sortida del poble en direcció al Pont de Vilomara. El mas Costa és de propietat de l'Ajuntament de Sant Vicenç, tot i que es troba al terme de Castellgalí. De la premsa tan sols hi ha instal·lat l'esquelet de ferro d'aquesta.</p> | 08262-160 | C/ Montserrat Roig. 08295 SANT VICENÇ DE CASTELLET | <p>La font va ser inaugurada el 5 de setembre de 1999, ubicada a la placeta de la font de Sant Joan de Dalt, tocant a la residència d'avis. Va ser inaugurada per l'alcalde Joan Montsech i Pere Rosell Forasté, conegut com el Sant Joan de Dalt, que va donar els terrenys a l'Ajuntament.</p> | 41.6711400,1.8690500 | 405856 | 4613882 | 08262 | Sant Vicenç de Castellet | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80712-foto-08262-160-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2020-10-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 98 | 51 | 2.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||||||
| 80713 | Font del Fiter | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-fiter | <p>AA.VV. (1977). Les masies. A El Breny, número extraordinari Festa Major de 1977. VALLS, J. (2001). La rodalia de Castellbel i El Vilar, Bages. XLIV Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos. Sant Vicenç de Castellet. Centre d' Estudis del Bages. Pp. 449-455.</p> | XX | <p>La font de Cal Fiter es troba situada a la falda del serrat que rep el mateix nom i sota la casa del Fiter. S'arriba des d'un camí que comunica les cases del Clot del Tufau i que travessa la riera de Castellet davant de cal Tinet. La font es troba a la dreta del camí després d'una vinya. Era una font natural que brollava d'un clot, a la que Miquel Bosch i Abadal va fer un entorn per gaudir d'ella. Va construir tres murs de contenció a tres nivells diferents formant terrasses, que són una veritable mostra d'obra d'enginyeria en pedra ja que les pedres es disposen verticals, a plec de llibre, i la paret té forma arquejada per garantir el suport del terra. A la terrassa del mig hi ha la font i una bassa. La font està decorada amb blocs de pedra de formes capritxoses triades pel constructor. Hi ha la inscripció: Miquel Bosch Abadal la va fer. Any 1939. A la terrassa superior va fer uns bancs i taules de pedra per que la gent pogués berenar. Actualment no s'utilitza amb tanta assiduïtat i l'herba tapa part de les estructures.</p> | 08262-161 | Can Fiter. Clot del Tufau. 08295 SANT VICENÇ DE CASTELLET | <p>Cal Fiter es troba en el nucli format per vàries masies: cal General, cal Xesc, cal Monclar, cal Josepó, cal Mestre, cal Papa, cal Tinet i cal Fiter, situades al Clot del Tufau. Cal Fiter es troba sobre el serrat, dominant geogràficament les altres cases. La majoria eren cases de parcers que treballaven per cal Fiter, el mas més important, i que al 1865 comptava amb 22 parcers (AMSVC, Amillarament), era propietat de Martín Vall, essent un dels masos importants del Clot del Tufau junt a cal Cases i cal Fabrés. L'any 1756, la viuda de Josep Singla de Monistrol de Montserrat, va comprar a Francesc Fiter i Jaume Plans, pagesos de Sant Vicenç, el 'Campet de la Beguda' (VALLS, 2001). El besavi de l'actual propietari vivia a cal Xesc i va comprar cal Tinet l'any 1876. El gendre d'aquest és el que va comprar cal Fiter i va saldar la hipoteca d'aquesta casa l'any 1939. El comprador, Miquel Bosch Abadal que procedia de Castellfollit del Boix, i va fer moltes de les barraques de vinya del terme així com va reconstruir moltes altres. Aquest va ser qui va construir la font del Fiter quan ja estava jubilat i no treballava el camp. El nom de Fiter pot procedir de fita, final de terme, ja que la finca arriba al final del terme de Sant Vicenç. Desconeixem des de quan tenia aquest topònim.</p> | 41.6631600,1.8264800 | 402300 | 4613044 | 1939 | 08262 | Sant Vicenç de Castellet | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2020-10-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Miquel Bosch i Abadal | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||||||
| 80714 | Col·lecció de pintura de l'Ajuntament | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-pintura-de-lajuntament-4 | XX | <p>L'Ajuntament conserva les pintures guanyadores dels concursos de pintura ràpida que s'havien organitzat per les festes majors del municipi. Tot i que no s'ha fet un inventari exhaustiu de les obres que es conserven, aproximadament hi ha unes 19, que són les que es van valorar l'any 1998. Els autors d'aquestes són: Javier Moreno Mur, Carme Magem, Alfred Rodríguez, Joan Sallent (3), E. Basora, J. Planell, Mariscal, Subirana, J. Centellas, Altés (2), J. Roig (2), Francesc Vila (2), Josep Tobella Marsinyac. A partir del 2012 l'Agrupació Artística va fer donació d'algunes pintures més. Les pintures es troben a diferents ubicacions a l'edifici de l'Ajuntament i el Local d'Entitats Joan Masafret, penjats a les parets dels despatxos.</p> | 08262-162 | 08295 SANT VICENÇ DE CASTELLET | <p>L'any 1998, el que era regidor de cultura, Valentí Carrera i Vila, fa encarregar una valoració de les pintures del fons municipal. Va ser realitzat pel Sr. Oliveras de la Sala d'Art Xipell de Manresa, que en la seva valoració va assenyalar que moltes de les pintures del fons eren difícilment valorables ja que els artistes no figuraven a catàlegs de pintors en tractar-se de persones que a vegades la seva producció pictòrica es limitava a la participació a concursos locals. El concurs de pintura ràpida es celebrava a Sant Vicenç des de mitjans de la anys 1970 i es va interrompre a mitjans dels 80. L'any 1995 el va reprendre l'Agrupació Artística de Sant Vicenç.</p> | 41.6657400,1.8639000 | 405419 | 4613288 | 08262 | Sant Vicenç de Castellet | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80714-foto-08262-162-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Ornamental | 2020-10-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía / OPC | Varis | 98 | 53 | 2.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||||||
| 80716 | Espai Ateneu (Antic Ateneu de Sant Vicenç) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/espai-ateneu-antic-ateneu-de-sant-vicenc | <p>VILA, M. (2000). Sant Vicenç de Castellet. Fets polítics i històrics. Gent santvicentina. Ed. El Farell. Sant Vicenç de Castellet. LARGO, J. (2004). L'Ateneu. El Breny nº 295, març 2004. SUADES, Jordi i BONVEHÍ, Jordi (2015) L'espai Ateneu. Història de la Societat Ateneu i la Biblioteca Salvador Vives Casajuana. Ajuntament de Sant Vicenç de Castellet.</p> | XXI | <p>L'edifici de l'Ateneu ocupa tota l'amplada de la plaça Anselm Clavé. L'antic edifici que exteriorment ja mostrava el seu caràcter d'edifici públic i social, amb grans finestrals que proporcionaven llum a les sales interiors del cafè. L'edifici antic era de planta baixa i pis, amb una sala a la planta baixa on hi havia el cafè, amb finestres allargades rematades amb arc carpanel i vidres petits. Al pis destacava la tribuna a modus d'eixida que ocupava tota l'amplada de la planta. L'edifici va patir un incendi que va fer malbé part de l'estructura de l'edifici. No conservava elements decoratius singulars ni a l'exterior ni a l'interior. El nou edifici manté l'estructura exterior, però amb factura moderna.</p> | 08262-164 | Plaça d'Anselm Clavé. 08295 SANT VICENÇ DE CASTELLET | <p>L'antic edifici de l'Ateneu va ser enderrocat l'any 2007, degut al mal estat general, i al seu lloc s'ha construit un complex cultural anomenat Espai Ateneu, convertint-se en un centre cultural que acull la Biblioteca Salvador Vives i Casajuana (depenent de la Xarxa de Biblioteques Municipals de la Diputació de Barcelona), l'auditori Maria Carme Grauvilardell i altres espais culturals d'ús públic. El nou edifici va ser inaugurat el març de 2015, obra de Batllori & Trepat Arquitectes. L'antic edifici, anomenat en els seus inicis Teatre Saló Espanyol i més tard Casino de Sant Vicenç, va ser el local social de Sant Vicenç. El Casino va ser construït sobre una antiga bòbila que es trobava a l'actual plaça i cases que donen al carrer Sant Joan a finals del segle XIX, ja que l'edifici ja existia al 1888 i el 1902 es feia teatre. Durant els anys 1910 i 1911 es projectaven pel·lícules per quaresma, amb una màquina llogada que funcionava amb gas acetilè (l'electricitat va arribar el 1912). L'any 1920 a l'antic Casino es va fundar la Societat Ateneu amb la fusió de les societats Joventut Vicerense i Centre Comercial Benèfic, conjuntament amb els membres del Casino. Un dels primers acords de la nova societat va ser adquirir el local que ocupava el casino, per reformar-ho i construir un nou local i el cafè. El 1925 es construí el local del cafè i l'any 1945 es va inaugurar la sala de ball i activitats culturals. Es van celebrar diferents comèdies i sarsueles molt ben acollides. També es feia ball al local del Bloc Liberal, actual cafè Bonavista, fins que el 1930 un incendi el destruí. Sembla que, el 1931, la Societat Ateneu “tenia una escola mixta d'uns 40 alumnes amb servei de biblioteca” (Suades, 2015).Posteriorment es va utilitzar, fins la dècada del 1970, tancant-se definitivament el 6 de gener de 2004. L'històric Ateneu estava compost pel cafè i la sala de ball, que va ser un dels llocs més populars de la comarca durant la dècada dels 50, 60 i 70. Per l'Ateneu han arribat a passar artistes de renom com per exemple Lluís Llach, Josep Guardiola, Dyango, Camilo Sesto, Manolo Escobar, Antonio Machín... grups també prou importants com Los Brincos o Los Sírex i d'altres personalitats com ara Josep Lluís Núñez o Nicolau Casaus.</p> | 41.6655200,1.8623500 | 405290 | 4613265 | 2015 | 08262 | Sant Vicenç de Castellet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80716-foto-08262-164-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | Inexistent | 2022-04-11 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía / OPC | L'antic edifici construït el 1888, molt malmès, va ser enderrocat i substituït per un edifici de nova planta inaugurat el 2015. | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||
| 80717 | Monument commemoratiu Penya Blau-Grana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-commemoratiu-penya-blau-grana | <p>LARGO, J. ; PLANS, A. (2003). 25és aniversari de la penya blau-grana. El Breny, 2003.</p> | XXI | <p>El monument commemoratiu al 25é aniversari de la Penya Blau Grana de Sant Vicenç de Castellet està format per diferents elements e pedra. Una font al costat esquerre amb l'anagrama dels 25é aniversari en colors blau-grana i groc amb la Torre de Castellet, i amb dos coloms sobre la pedra que conté l'aixeta de la font. Al centre hi ha una placa amb la inscripció: 14 trobada de penyes barcelonistes del Bages, Berguedà, Lluçanès. Sant Vicenç de Castellet. 12-10-2003. Firmat per Cañadas. A la dreta un recipient tallat a la roca i l'escut del Barça en colors a la part davantera, amb una columna darrera. Tot està fet de pedra calcària de Sant Vicenç amb policromia. Al costat esquerre del monument hi ha una placa commemorativa en pedra, feta pel mateix Cañadas, amb la inscripció: Nats al 1952. El motiu de la trobada és un bonic record d'amistat. 26-10-2003. Cañadas.</p> | 08262-165 | Av. Secretari Canal. 08295 SANT VICENÇ DE CASTELLET | <p>El 27 de setembre de 2003 es va celebrar un homenatge al ex-atletes i ex-pubilles de l'entitat. El dia 28 de setembre es va penjar una bandera del Barça de 7 per 4 metres a la Torre de Castellet. Es va inaugurar el monument-font situat a l'Avinguda Secretari Canal.</p> | 41.6658100,1.8594300 | 405047 | 4613301 | 2003 | 08262 | Sant Vicenç de Castellet | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2020-10-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Cañadas | 1978-2003. 25é aniversari de la Penya Blau-grana de Sant Vicenç de Castellet. | 51 | 2.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||||||
| 80718 | Antic Sindicat de Pagesos | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-sindicat-de-pagesos | XX | L'interior de l'edifici està bastant malmès | <p>L'edifici està format per dos cossos paral·lels, un que fa cantonada amb l'avinguda Secretari Canal que és un simple magatzem, i l'edifici més antic que es troba a continuació d'aquest ja al carrer Creixell. És un edifici d'una sola planta amb l'interior lliure, de manera que era un magatzem. L'element destacable és la façana, ja que té una estructura arquitectònica característica dels primers anys del segle XX i que es veu en altres edificis del municipi. És una façana simètrica, amb porta allindada al centre i una finestra rectangular a cada costat, totes les obertures amb un marc al voltant que les realça. A la part superior hi ha un frontó de forma semicircular amb decoració de pilastres encastades que marquen la simetria ja que es troben als angles i entre porta i finestres. A la base de totes elles hi ha una decoració floral i en els quadrants que queden entre mig hi ha diverses inscripcions i decoracions. Destaca al centre el cartell del SINDICATO AGRÍCOLA, la data a la part superior dreta 1918, la paraula AÑO a la banda superior esquerra, i una decoració floral al centre que reprodueix raïm, com a símbol de la pagesia de Sant Vicenç. L'interior de l'edifici està bastant malmès i tan sols resta un antic molí de gra que funcionava amb un motor elèctric. És un molí de ferro que està suportat sobre una estructura de ciment que permet posar els sacs per omplir; el gra es tirava des del pis de sobre directament a la tremuja. Porta la inscripció: CA---ON UNIVERSAL. MARCOS TORRA. CALLE RIERETA TALLER 15. BARCELONA. PAT. 91267. Del sindicat procedeix la màquina de batre que conserven a cal Xaparro de Dalt.</p> | 08262-166 | Carrer Creixell, 3. 08295 SANT VICENÇ DE CASTELLET | <p>L'antic Sindicat Agrícola de Sant Vicenç de Castellet es va fundar pels volts de l'any 1912. Tindria el seu origen en la necessitat dels pagesos del terme d'unir-se per tal de resoldre problemes comuns, com la comercialització de productes, la compra de llavors, o compartir màquines. Després de la Guerra Civil es transformà en La Hermandad Sindical de Labradores y Ganaderos que actualment depèn del Ministeri d'Agricultura. L'any 1968 es va transformar el sindicat en cooperativa. Actualment està en desús.</p> | 41.6665900,1.8624600 | 405301 | 4613384 | 1918 | 08262 | Sant Vicenç de Castellet | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80718-foto-08262-166-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80718-foto-08262-166-2.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2020-10-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 105|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||||
| 80719 | Monument al pont de Sant Vicenç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-al-pont-de-sant-vicenc | XXI | <p>En l'any del 75é aniversari de la voladura del pont per part de les tropes republicanes al final de la Guerra Civil, va encarregar la realització d'un monument commemoratiu d'aquests fets. El monument reprodueix un ull del pont i l'arrencada de dos més, un a cada lateral, amb més de 9m de longitud i 3m d'alçada, fet en xapa d'acer corten i serveix de marc a unes planxes de vinil en les que s'explica la evolució històrica i característiques del pont. Es troba situat a un extrem del pont a la banda del poble, sortint a mà dreta.</p> | 08262-167 | Pont de Sant Vicenç de Castellet. 08295 SANT VICENÇ DE CASTELLET | <p>El 26 de gener de 2014 es va inaugurar un monument commemoratiu, ubicat al lateral del pont, amb motiu del 75è aniversari de la seva voladura i dels 90 anys de la seva inauguració. Amb l'expansió del municipi a inicis del segle XX es va fer necessari modificar els sistema de comunicació entre les dues ribes del riu Llobregat. Durant la segona meitat del segle XIX es va construir una palanca, que junt amb el pas dels carros al mateix riu i una barca per les èpoques de més crescuda, eren els sistemes de pas per vianants i carruatges. La iniciativa de construir un pont més sòlid va sorgir del llavors alcalde Àngel Vila i Llonch, degut a la riuada que el 1913 es va endur per tercera vegada la palanca deixant al poble incomunicat. Els terrenys en els que va ser edificat el pont van ser donats per grans propietaris: Joan Calsina, Miquel Vives, Maria Ginferrer i Francesca Playà. Àngel Vila i Llonch fins i tot va actuar com a contractista de les obres del pont en no presentar-se cap empresa a la subhasta per l'adjudicació de l‘obra, i amb la intenció de que no es retardés més el començament. Es va iniciar la construcció el desembre del 1920, però malauradament l'agost del 1921 una riuada es va endur el que ja s'havia construït i es va haver de tornar a començar; Àngel Vila va dimitir ja que no disposava de recursos econòmics per continuar l'obra. El substituí el tinent d'alcalde, Enric Callís i Bey, que prosseguí les obres del pont, inaugurant-se el 8 de setembre de 1923. A L'any 1939, amb motiu de la Guerra Civil, amb la retirada de l'exèrcit republicà (el 26 de gener) (el 27 va entrar l'exèrcit franquista) es va volar el pont i fins el 1942 no es va acabar de reconstruir pel mateix autor del pont anterior, Eduard Peña, i obra feta per l'empresa Fomento de Obras y Construcciones S.A. L'any 1996 s'inicien les obres per ampliar el pont mantenint la mateixa estètica original. S'eixampla amb un carril més i dues voreres per vianants. Es va inaugurar el 8 de novembre de 1997. Durant l'any 2015 es van fer millores de seguretat a les voreres.</p> | 41.6656100,1.8585400 | 404973 | 4613280 | 2014 | 08262 | Sant Vicenç de Castellet | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80719-img202001261131200.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80719-img202001261130550.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2020-10-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía OPC | 98 | 51 | 2.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||||||
| 80720 | Fira del Vapor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fira-del-vapor | XXI | <p>La Fira del Vapor recrea la vida quotidiana a Sant Vicenç de Castellet de finals del segle XIX i principis del XX, quan el ferrocarril i el batec de les fàbriques tèxtils anaven amb vapor. Molta gent de contrades rurals fugien del camp buscant nous mitjans per sobreviure. El poble no parava de créixer i sorgien noves necessitats i serveis. A la vegada, el ball, el teatre, el cant, els cafès, el joc, la festa i l'incipient cinema alliberava la gent de la monotonia i duresa del treball industrial i rural. La Fira del Vapor recorda aquest món de la industrialització amb espectacles de recreació històrica al carrer i a les places, com els esquellots, els jocs, els oficis de l'època, la gastronomia, el mercat de productes alimentaris i artesans, la mostra d'oficis, el ball i els tallers de ball, entre altres. S'organitzen diferents activitats, entre els que destaca la mostra d'oficis històrics i el mercat de productes alimentaris i artesanals, a banda de cercaviles, concerts i balls, teatre, espectacles al carrer, tallers, jocs, espai de les entitats, ....</p> | 08262-168 | 08295 SANT VICENÇ DE CASTELLET | <p>La situació privilegiada de Sant Vicenç de Castellet, un poble a la llera del riu Llobregat, i l'arribada del ferrocarril de Barcelona a Saragossa el 1859 -més endavant conegut com Ferrocarril del Nord- va propiciar la instal·lació de fàbriques tèxtils al voltant del riu a mitjans del segle XIX. El tren, com a gran revolució en el món del transport, ens portava la mà d'obra que venia de zones rurals cap a les indústries i facilitava l'arribada de les matèries primeres (carbó i cotó) i el retorn dels productes elaborats (fil i teixits). També fou el gran mitjà de transport de l'època. Un altre element clau va ser el riu Llobregat, mitjançant les rescloses, els canals i les turbines generaria energia elèctrica per a les fàbriques. El clima mediterrani, amb períodes d'escassetat de pluges i rius amb cabal escàs, facilitava també el desenvolupament del vapor amb ús de carbó. La instal·lació de fàbriques tèxtils va fer créixer considerablement la població, amb un creixement urbanístic del nucli urbà. Es desenvoluparen un seguit de tallers menestrals auxiliars de la construcció, com fusters i ferrers, i un conjunt d'establiments per donar serveis bàsics a la població com botigues de queviures, fleques, cafès, sastres, sabater, barber, farmacèutic, així com nous equipaments, l'escorxador, l'església, el cementiri i les escoles, per donar servei a una població creixent. També va ser un període de lluites i reivindicacions obreres, per millorar les condicions de treball; i de modernització de la societat, amb l'arribada de la llum elèctrica, aigua corrent, enllumenat, telèfon, ràdio, cinema, i de les primeres entitats esportives. Al poble, encara hi predominava una societat rural, hi havia molts pagesos treballant la vinya i alguns al regadiu al voltant del riu. Els picapedrers que extreien la pedra sorrenca, que es transportava per tren, marcaven un contrapunt, juntament amb els ferroviaris. Aquest context històric que va fer créixer Sant Vicenç de Castellet és el que va donar origen a la Fira del Vapor, que va sorgir de l'anterior Fira de la Pedra que es va iniciar l'any 2004 i que va néixer amb la finalitat de promoure el sector i especialment l'anomenada 'pedra de Sant Vicenç'. La fira es va deixar de realitzar i es va reconvertir en la Fira del Vapor, que relaciona la història del poble amb els elements que l'han caracteritzar econòmicament: la pedra, el tèxtil i el ferrocarril, en la que s'implica tot el poble, entitats i comerç local, i que l'any 2016 porta 8 edicions.</p> | 41.6656100,1.8638000 | 405411 | 4613274 | 2009 | 08262 | Sant Vicenç de Castellet | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2020-10-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía OPC | Organitza l'Ajuntament, la Ubic de Sant Vicenç de Castellet i la Comissió de la fira del Vapor. El 4 i 5 de juny de 2016 es celebra la 8a Fira del Vapor. | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||||||||
| 80721 | Fita dels Tres Termes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-dels-tres-termes-2 | <p>RESOLUCIÓ GRI/145/2014, de 15 de gener, per la qual es dóna publicitat a la delimitació entre els termes municipals de Castellgalí i de Marganell (i Sant Vicenç de Castellet).</p> | XIX | <p>Fita tallada en un bloc de pedra paral·lelepipèdic amb la part superior lleugerament arrodonida, de 45cm d'alçada i 25x20cm de base. Presenta quatre cares, tres amb inscripcions: MNLL (Marganell), SVIS 18 (Sant Vicenç de Castellet, 18), CTLI 62 (Castellgalí 62); els noms dels tres termes que delimita i la data 1862. Es troba situada en una zona boscosa de l'extrem més occidental del Clot del Tufau, a la serra de Punxabudell, tocant als termes dels altres dos municipis.</p> | 08262-169 | Serra de Punxabudell | <p>Una fita, fita de terme, pedra de fita o molló és una marca sobre el terra que serveix per a delimitar un terme, com és el cas d'aquesta.</p> | 41.6584300,1.8102300 | 400940 | 4612537 | 1862 | 08262 | Sant Vicenç de Castellet | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80721-169_0.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Científic | Inexistent | 2022-04-11 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía OPC | En realitat aquesta fita es troba dins el terme municipal de Marganell, amb les coordenades UTM ETRS89 31T: X: 400893,7 i Y: 4612562,5, però degut a la relació directa amb Sant Vicenç de Castellet la hem ubicat dins el límit dels tres municipis, malgrat no es trobi en la ubicació que surt al Mapa de Patrimoni de Sant Vicenç de Castellet. | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||
| 80722 | Sardana 'Carme Formosa' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sardana-carme-formosa | <p>Informació de Rita Vila i Marta Samper de l'Agrupació Sardanista.</p> | XX | <p>És una bonica sardana que el compositor Francesc Juanola va escriure expressament per Carme Batalla el 1935, la qual anava acompanyada d'aquesta dedicatòria: “Gustosament, l'autor en fa ofrena a la gentil senyoreta Carme Batalla, tresor d'humilitat, bellesa i bondat</p> | 08262-170 | Sant Vicenç de Castellet | <p>A més l'Agrupació Sardanista, ha recopilat les 12 sardanes que s'han fet al municipi dedicades a gent del poble des de l'any 1936 i amb elles estan preparant l'edició d'un CD. 1- Carme Formosa. 1935. Dedicada a Carme Batall. Composta per Francesc Juanola. 2- La petita del bar Serra. 1946. Dedicada a Teresa Serra. Composta per Manuel Bardina. 3- En Xavier i la Montserrat. 1953. Dedicada a Elia Vall Ginferrer. Composta per Francesc Juanola. 4- Sóc la Laura. 1961. dedicada a Eladia Farguell. Composta per Francesc Juanola. 5- Sant Vicenç de Castellet. 1964. Dedicada a l'Agrupació Sardanista. Composta per Francesc Juanola. 6- Sant Vicenç finestral de Montserrat. 1980. Dedicada al poble. Composta per Jaume Cristau. 7- En Fèlix. 1991. Dedicada a Fèlix Ruizsánchez. Composta per Jaume Cristau. 8- Santvicentina. 1995. Composta pel santvicentí Francesc Canal i Sender. 9- Festa a Castellet. 1996. Dedicada a Castellet i a la Colla Gegantera. Composta per Joan Lázaro. 10- A l'amic Valentí Santacreu. 1998. Dedicada a Valentí Santacreu. Composta per Jaume Cristau. 11- Tot dansant n'hem fet 50. 2001. Feta en el cinquentenari de l'Agrupació Sardanista. Composta per Tomàs Gil i Membrado. 12- La sardana del mil·lenari. 2001. Composta per Xavier Mestres.</p> | 41.6701600,1.8594500 | 405055 | 4613784 | 1935 | 08262 | Sant Vicenç de Castellet | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Altres | 2020-10-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía OPC | Francesc Juanola | 62 | 4.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||||||
| 98298 | Jaciment de can Cinnamond | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-can-cinnamond | <p><span><span><span><span lang='CA'>CAMPOY, Josep Lluís i BOBA, Assumpte (2009). Catàleg de protecció de béns i paisatges del Pla d'Ordenació Urbanística municipal de Sant Vicenç de Montalt. Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt. Document no vigent.</span></span></span></span></p> <p>PÉREZ I FERNÁNDEZ, German i MEDINA ESPIGARES, Gabriel (2023).<em> Document d'aprovació inicial del Pla d'Ordenació Urbanística municipal de sant Vicenç de Montalt. Document 5: Catàleg de béns protegits</em>. Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt. Document no aprovat.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PREVOSTI, Marta (1981). <em>Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro</em>. Caixa d’Estalvis Laietana, Mataró. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>RIBAS i BELTRAN, Marià (1952). <em>El poblament d’Ilduro. Estudi arqueològic i topogràfic des dels temps prehistòrics fins a la destrucció d’Iluro</em>. Barcelona. Institut d’Estudis Catalans. Memòries històriques de la secció històrico-arqueològica, XII.</span></span></span></span></p> | II aC - V dC | Es tracta de notícies sense confirmar arqueològicament i per tant es desconeix quin és el seu estat de conservació. | <p>Notícies de Marià Ribas (1952), que recull posteriorment Prevosti (1981), assenyalen l'existència d'una vil·la romana, amb la presència d'un cup o dipòsit de planta quadrada d'1,4 m de costat, construït amb <em>opus signinum,</em> col·locat sobre un gruix d'uns 15 cm d'argamassa.</p> <p>No s'ha fet mai cap intervenció arqueològica a la zona que confirmi o desmenteixi aquestes notícies. L'any 1987 durant la realització de la Carta Arqueològica del Maresme, no es va documentar cap tipus de resta arqueològica. Tampoc, durant la prospecció efectuada el 2008, amb motiu de la revisió de la carta arqueològica, no es va documentar material arqueològic en superfície que indiqués la ubicació exacta del jaciment.</p> <p>Donada la nul·la presència del material, no es pot especificar el tipus de jaciment ni acotar més acuradament l'adscripció cronològica.</p> | 08264-1 | El Pedró. | 41.5683400,2.5116500 | 459284 | 4601966 | 08264 | Sant Vicenç de Montalt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98298-0101.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98298-0102.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98298-0103.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98298-0104.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98298-0105miquel-marti2008inventari.jpeg | Inexistent | Antic|Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | Inexistent | 2025-06-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | L'accés al jaciment es fa des del PK 653 de la carretera N-II, al terme municipal de Sant Vicenç de Montalt; cal agafar la rotonda que va nucli urbà i pujar en direcció nord, pel passatge del Pins, fins arribar al camí que porta a la urbanització de can Pi.La finca també rep el nom de can Pi. | 80|83 | 1754 | 1.4 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||
| 98299 | Jaciment de can Jordi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-can-jordi | <p>AA.VV. (1995). <em>Autopistas i arqueologia. Memòria de les excavacions en la prolongació de l'autopista A-19</em>. Aupistas CESA i Generalitat de Catalunya, pp. 143-162.</p> <p>CAMPOY, Josep Lluís i BOBA, Assumpte (2009). Catàleg de protecció de béns i paisatges del Pla d'Ordenació Urbanística municipal de Sant Vicenç de Montalt. Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt. Document no vigent.</p> <p>PÉREZ I FERNÁNDEZ, German i MEDINA ESPIGARES, Gabriel (2023).<em> Document d'aprovació inicial del Pla d'Ordenació Urbanística municipal de sant Vicenç de Montalt. Document 5: Catàleg de béns protegits</em>. Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt. Document no aprovat.</p> | III - I aC | Parcialment destruït. | <p>Jaciment d'època ibèrica que es documentà arran de la troballa, l'any 1987, durant la realització de la Carta Arqueològica, de gran quantitat de ceràmica d'època ibèrica, al vessant est de la carena. L'any 1992, amb motiu de la construcció de l'autopista C-32, es va dur a terme una intervenció arqueològica que va proporcionar força restes arqueològiques. Es van excavar sis sitges ibèriques. Estaven ubicades en una zona molt amplia i dispersa; aquest fet indicaria, segons els arqueòlegs, la continuïtat del jaciment cap el sud, més enllà dels límits afectats per la construcció de l'autopista.</p> <p>Es varen observar dues etapes cronològiques que diferencien dos grups de sitges:</p> <p>Sitges núm. 1 i 4: datades a mitjans del segle III aC., a partir d'un bol de ceràmica de vernís negre i àmfores púnico-ebusitanes.</p> <p>Sitges núm. 3,5,6 i 7: datades del tercer quart del segle II aC., probablement vers els anys 140/120 aC., en què s'amortitzà la sitja número 3.</p> <p>Els principals elements de datació són els fragments de ceràmica campaniana A tardana (forma Lamboglia 27), la ceràmica comuna itàlica i l'àmfora itàlica de la forma Dressel 1 A.</p> <p>Segons l'equip d'excavació, la gran quantitat de material ceràmic, i sobretot la troballa de peces amb cocció defectuosa, feien pensar en l'existència, en una zona pròxima, d'un forn de fabricació de ceràmica comuna i d'àmfores ibèriques. Durant la revisió de la Carta Arqueològica de l'any 2008, es va delimitar, a la part inferior de l'autopista C-32, una petita zona de bosc i matolls. A la part meridional del la zona s'ha construït un camp de golf sense que hi hagi constància de cap seguiment o intervenció arqueològica. </p> | 08264-2 | El Balís | 41.5724000,2.5077700 | 458963 | 4602419 | 08264 | Sant Vicenç de Montalt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98299-0201.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98299-0202.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98299-0203.jpeg | Inexistent | Ibèric|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | Inexistent | 2025-06-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | L'accés al jaciment es fa des la carretera N-II, abans del PK 653, en els límits del terme municipal de Sant Vicenç de Montalt amb Sant Andreu de Llavaneres. Cal agafar el carrer de la Riera del Balís i pujar en direcció nord, pel camí del Balís fins arribar al trencall que condueix fins el camp de golf de Sant Vicenç de Montalt, per l'avinguda del Regadiu. La zona, queda al sud-est del PK 107,5 de l'autopista del Maresme C-32. | 81|80 | 1754 | 1.4 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||
| 98300 | Jaciment de can Mir | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-can-mir | <p><span><span><span><span lang='CA'>ESTRADA, Josep (1969<em>). Vías y poblamiento romano en el territorio del àrea metropolitana de Barcelona</em>. Barcelona: Comisión de urbanismo, 65.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PREVOSTI, Marta (1981). <em>Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro</em>. Caixa d’Estalvis Laietana, Mataró. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>RIBAS i BELTRAN, Marià (1952). <em>El poblament d’Ilduro. Estudi arqueològic i topogràfic des dels temps prehistòrics fins a la destrucció d’Iluro</em>. Barcelona. Institut d’Estudis Catalans. Memòries històriques de la secció històrico-arqueològica, XII.</span></span></span></span></p> | V aC. - V dC. | Parcialment destruït. | <p>Jaciment Iberoromà que es documentà arran de les notícies de Marià Ribas publicades el 1952, qui assenyalava l'existència d'un camí romà, un forn i diverses tombes romanes existents en aquest indret. L'any 1987 durant la realització de la Carta Arqueològica es van registrar alguns fragments de ceràmica ibèrica en superfície, molt rodada i comuna romana.</p> <p>Atesa l'escassetat del material no es pot especificar el tipus de jaciment ni acotar més acuradament l'adscripció cronològica. Durant la prospecció efectuada el 2008, amb motiu de la revisió de la Carta Arqueològica del Maresme, no es va documentar material arqueològic en superfície que indiqués la ubicació exacta del jaciment.</p> | 08264-3 | Avinguda del Regadiu, s/n | <p>No s'hi ha fet mai cap intervenció arqueològica.</p> | 41.5664030,2.5071108 | 458904 | 4601753 | 08264 | Sant Vicenç de Montalt | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98300-0301_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98300-0302_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98300-0303_0.jpg | Inexistent | Romà|Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | Inexistent | 2025-06-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | El jaciment estava documentat per sota de l'encreuament entre el camí del Mig i el camí que portava a can Mir. Actualment la zona està plenament urbanitzada, s'han construït nombrosos habitatges unifamiliars i s'ha obert una nova via, l'avinguda del Regadiu. | 83|81 | 1754 | 1.4 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||
| 98301 | Jaciment de can Mora de Dalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-can-mora-de-dalt | <p>CAMPOY, Josep Lluís i BOBA, Assumpte (2009). Catàleg de protecció de béns i paisatges del Pla d'Ordenació Urbanística municipal de Sant Vicenç de Montalt. Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt. Document no vigent.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'>OLESTI, Oriol (1995). <em>El territori del Maresme en època republicana (s. III-I a.C.). Estudi d'Arqueomorfologia i Història</em>. Mataró: Fundació caixa Laietana. </span></span></span></span></p> <p>PÉREZ I FERNÁNDEZ, German i MEDINA ESPIGARES, Gabriel (2023).<em> Document d'aprovació inicial del Pla d'Ordenació Urbanística municipal de sant Vicenç de Montalt. Document 5: Catàleg de béns protegits</em>. Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt. Document no aprovat.</p> <p>PREVOSTI, Marta (1981). <em>Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro</em>. Caixa d’Estalvis Laietana, Mataró.</p> <p>RIBAS i BELTRAN, Marià (1952). <em>El poblament d’Ilduro. Estudi arqueològic i topogràfic des dels temps prehistòrics fins a la destrucció d’Iluro</em>. Barcelona. Institut d’Estudis Catalans. Memòries històriques de la secció històrico-arqueològica, XII.</p> | II aC - V dC | No s'ha fet cap intervenció arqueològica i, per tant, es desconeix quin és el seu estat de conservació. | <p>Jaciment documentat per Marià Ribas (1952), que recull, posteriorment Prevosti (1981), i que assenyalava l'existència d'una vil·la romana amb tres murs i un paviment d'<em>opus testaceum</em>, a més parlava de la presència de tombes de <em>tègules </em>i un forn.</p> <p>Malgrat aquestes notícies, l'any 1987, amb motiu de la revisió de la Carta Arqueològica, no es va documentar cap resta de la vil·la, però sí que es van registrar fragments de ceràmica en superfície d'època ibèrica. També es varen documentar restes de murs d'època moderna.</p> <p>Atesa l'escassetat tipològica del material no es pot especificar el tipus de jaciment ni acotar més acuradament l'adscripció cronològica. Durant la prospecció efectuada el 2008, amb motiu de la revisió de la Carta Arqueològica del Maresme, es va documentar molt poc material arqueològic en superfície, molt dispers i poc significatiu, tanmateix es van localitzar restes de murs obrats en pedres i maons lligats amb morter de calç, d'època indeterminada. La manca d'elements arqueològics determinants no permet determinar, ni el tipus ni la ubicació exacta del jaciment.</p> | 08264-4 | El Ranxo - El Canadell | 41.5822807,2.5063258 | 458849 | 4603517 | 08264 | Sant Vicenç de Montalt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98301-0401.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98301-0402.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98301-0403.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98301-0404.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98301-0405.jpeg | Inexistent | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | Inexistent | 2025-06-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | L'accés al jaciment es fa des del nucli urbà de Sant Vicenç de Montalt, cal agafar el carrer Major en direcció nord, fins arribar al camí que porta a la casa de can Mora de Dalt, tot travessant la carretera d'Arenys de Munt a Sant Vicenç de Montalt, BV-5031. | 83|80 | 1754 | 1.4 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||
| 98302 | La Ferrera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-ferrera-0 | <p><span><span><span><span lang='CA'>AA.VV. (1995). <em>Autopistas i arqueologia. Memòria de les excavacions en la prolongació de l'autopista A-19</em>. Aupistas CESA i Generalitat de Catalunya, pp. 133-142.</span></span></span></span></p> <p>CAMPOY, Josep Lluís i BOBA, Assumpte (2009). Catàleg de protecció de béns i paisatges del Pla d'Ordenació Urbanística municipal de Sant Vicenç de Montalt. Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt. Document no vigent.</p> <p>PÉREZ I FERNÁNDEZ, German i MEDINA ESPIGARES, Gabriel (2023).<em> Document d'aprovació inicial del Pla d'Ordenació Urbanística municipal de sant Vicenç de Montalt. Document 5: Catàleg de béns protegits</em>. Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt. Document no aprovat.</p> | I - V dC | Parcialment destruït. | <p>Jaciment documentat l'any 1987, durant la realització de la Carta Arqueològica, a partir de la troballa de ceràmica romana i una sèrie de fragments aïllats d'<em>opus signinum</em>. L'any 1992, amb motiu de la construcció de la C-32, es va dur a terme una intervenció arqueològica per delimitar l'àrea del jaciment. Es van fer una sèrie de sondatges on es van localitzar estrats arqueològics que podrien pertànyer a l'escombrera d'un assentament proper. En aquests nivells van registrar-se nombrosos fragments de ceràmica d'època d'August (sigil·lada itàlica, àmfora Pascual 1); també hi havia peces ceràmiques més tardanes com sigil·lada hispànica, Clara A, parets fines i ceràmica pintada tardoromana. Durant la revisió de la Carta Arqueològica de l'any 2008, es va comprovar que el jaciment està afectat totalment per l'autopista C-32 i pels camps del golf de Sant Vicenç de Montalt. A la part meridional de la zona s'ha construït un embassament d'aigua i tots els serveis propis d'un camp de golf sense que hi hagi constància de cap seguiment o intervenció arqueològica. </p> | 08264-5 | Xamoles | 41.5718200,2.5053200 | 458758 | 4602356 | 08264 | Sant Vicenç de Montalt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98302-0501foto-miquel-marti200801.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98302-0502foto-miquel-marti200802.jpeg | Inexistent | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | Inexistent | 2025-06-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | L'accés al jaciment es fa des la carretera N-II, abans del PK 653, en els límits del terme municipal de Sant Vicenç de Montalt amb Sant Andreu de Llavaneres. Cal agafar el carrer de la Riera del Balís i pujar en direcció nord pel camí del Balís fins arribar al trencall que porta al camp de golf de Sant Vicenç de Montalt, per l'avinguda del Regadiu. Després s'ha pujar fins arribar al desviament que va a la casa de can Mir i can Patoi. | 83|80 | 1754 | 1.4 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||
| 98303 | Mil·liari | https://patrimonicultural.diba.cat/element/milliari-0 | <p>RIBAS i BELTRAN, Marià (1952). <em>El poblament d’Ilduro. Estudi arqueològic i topogràfic des dels temps prehistòrics fins a la destrucció d’Iluro</em>. Barcelona. Institut d’Estudis Catalans. Memòries històriques de la secció històrico-arqueològica, XII.</p> | I aC. VdC | Es desconeix. No s'hi ha fet mai cap intervenció arqueològica. | <p>Monòlit granític que es va localitzar a l'encreuament, entre el camí del Mig i el camí que portava a can Mir. Actualment la zona està plenament urbanitzada, s'han construït nombrosos habitatges unifamiliars i s'ha obert una nova via, l'avinguda del Regadiu. L'element el documentà l'antic propietari de la finca, l'any 1987, que el va recuperar dels seus camps.</p> <p>Es tracta d'un bloc de pedra granítica, de forma cilíndrica, que amidava 110 cm d'alçària per 195 cm de perímetre. No es va localitzar cap mena d'inscripció que indiqués la seva funció, però es va fitxar com a mil·liari a causa de la seva ubicació, prop del camí del Mig, i la notícia de Marià Ribas, que assenyalava l'existència d'un camí romà a la zona.</p> | 08264-6 | Avinguda del Regadiu amb el camí del Mig | 41.5667385,2.5073833 | 458927 | 4601791 | 08264 | Sant Vicenç de Montalt | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98303-0603.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98303-0604.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98303-0605.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98303-0601_0.jpg | Inexistent | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2025-06-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 83 | 1754 | 1.4 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||||
| 98304 | Muntanya del Montalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/muntanya-del-montalt | <p><span><span><span><span lang='CA'>ALMAGRO, M; SERRA RÀFOLS, J de C; COLOMINAS, J. (1945). Carta Arqueológica de España: Barcelona; Madrid: Instituto Diego Velázquez CSIC.</span></span></span></span></p> <p>CAMPOY, Josep Lluís i BOBA, Assumpte (2009). Catàleg de protecció de béns i paisatges del Pla d'Ordenació Urbanística municipal de Sant Vicenç de Montalt. Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt. Document no vigent.</p> <p>ESTRADA, Josep i VILLARONGA, Lluís (1967). La Lauro moneta y el hallazgo de Cànovas. Dins <em>Ampurias</em>, núm. XIX, pp. 135-194.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'>ESTRADA, Josep (1969<em>). Vías y poblamiento romano en el territorio del àrea metropolitana de Barcelona</em>. Barcelona: Comisión de urbanismo, 65.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>MALUQUER DE MOTES,J.; HUNTINGFORD, E.; MARTÍN, R.; RAURET, A. M.; PALLARES, R.; VILA, M. del V. (1982). <em>Catàleg provisional dels poblats d'època ibèrica al Principat</em>. Institut d'Arqueologia i Prehistòria, Nacrem, núm. 2. Barcelona.</span></span></span></span></p> <p>MALUQUER, J. (1986). <em>Arquitectura i urbanisme ibèrics a Catalunya</em>. Barcelona, pàg. 78.</p> <p>PÉREZ I FERNÁNDEZ, German i MEDINA ESPIGARES, Gabriel (2023).<em> Document d'aprovació inicial del Pla d'Ordenació Urbanística municipal de sant Vicenç de Montalt. Document 5: Catàleg de béns protegits</em>. Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt. Document no aprovat.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PONS i GURI, Josep Maria (1938). Notes per a l’arqueologia del Maresme (termes d’Arenys de Mar i Arenys de Munt); dins <em>Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, núm. 513</em>, pp. 42-51.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>RIBAS i BELTRAN, Marià (1934). <em>Orígens i fets històrics de Mataró.</em> Mataró: Impremta Minerva.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>RIBAS i BELTRAN, Marià (1952). <em>El poblament d’Ilduro. Estudi arqueològic i topogràfic des dels temps prehistòrics fins a la destrucció d’Iluro</em>. Barcelona. Institut d’Estudis Catalans. Memòries històriques de la secció històrico-arqueològica, XII.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>SANMARTÍ, Joan (1987).<em> La Laietania ibèrica. Estudi d'arqueologia i d'història</em>. Universitat de Barcelona.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>SERRA RÀFOLS, J.C. (1942). El poblamiento de la Maresma o Costa de Levante en la época anterromana: Dins Ampurias IV . Barcelona.</span></span></span></span></p> <p> </p> | Es desconeix el seu estat real de conservació perquè no s'hi ha fet mai cap intervenció arqueològica. | <p>El jaciment es documentà arran d'una notícia de Josep Maria Pons i Guri (1938) que assegurava que al vessant pertanyent al terme municipal d'Arenys de Munt varen aparèixer unes destrals d'època neolítica.</p> <p>També per notícies orals es parla de restes constructives d'època ibèrica. Aquestes informacions van quedar desmentides després de les prospeccions que l'any 1987 es van dur a terme amb motiu de la realització de la Carta Arqueològica, les quals no van registrar cap fragment de ceràmica en superfície.</p> <p>Durant la prospecció efectuada l'any 2008, amb motiu de la revisió de la Carta Arqueològica del Maresme, no es va localitzar material arqueològic en superfície que pogués indicar algun indici sobre l'existència del possible jaciment. Al vessant nord-oest hi ha diferents acumulacions de blocs granítics, dels quals no podem determinar cap ús antròpic. </p> | 08264-7 | Turó del Montalt | 41.6045300,2.4963100 | 458028 | 4605992 | 08264 | Sant Vicenç de Montalt | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98304-foto-joan-piera2009ccaa.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98304-0703.jpeg | Inexistent | Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | Inexistent | 2025-06-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | S'accedeix al jaciment des de la carretera BV-5031, al PK 16 s'ha d'agafar el camí cap al Corral i seguir-lo fins arribar al coll de la Ferradura on hi ha la cruïlla amb el camí del Montalt. Qualsevol dels corriols que surten des d'allí ens mena fins el cim. | 78 | 1754 | 1.4 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||||
| 98305 | Sot del Camp | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sot-del-camp | <p>CAMPOY, Josep Lluís i BOBA, Assumpte (2009). Catàleg de protecció de béns i paisatges del Pla d'Ordenació Urbanística municipal de Sant Vicenç de Montalt. Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt. Document no vigent.</p> <p>OLESTI, Oriol (1995). <em>El territori del Maresme en època republicana (s. III-I a.C.). Estudi d'Arqueomorfologia i Història</em>. Mataró: Fundació caixa Laietana.</p> <p>PÉREZ I FERNÁNDEZ, German i MEDINA ESPIGARES, Gabriel (2023).<em> Document d'aprovació inicial del Pla d'Ordenació Urbanística municipal de sant Vicenç de Montalt. Document 5: Catàleg de béns protegits</em>. Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt. Document no aprovat.</p> <p>PREVOSTI, Marta (1981). <em>Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro</em>. Caixa d’Estalvis Laietana, Mataró.</p> <p>SANMARTÍ, Joan (1987).<em> La Laietania ibèrica. Estudi d'arqueologia i d'història</em>. Universitat de Barcelona.</p> | VI - I aC. | Parcialment destruït | <p><span><span><span lang='CA'>El jaciment es documentà l'any 1987, durant la realització de la Carta Arqueològica del Maresme, a partir de la troballa superficial de ceràmica ibèrica, àtica de vernís negre i una fíbula anular, en els camps ubicats al nord de la casa de can Sot del Camp.</span></span></span></p> <p><span><span><span lang='CA'>L'any 1992 es va dur a terme una intervenció arqueològica a causa de les obres de l'autopista del Maresme C-32, que va resultar negativa. Només es van recollir 18 fragments de ceràmica (àmfora tarraconense, material constructiu i ceràmica comuna oxidada). Atesa l'escassetat tipològica del material, no es pot especificar el tipus de jaciment ni acotar més acuradament l'adscripció cronològica.</span></span></span></p> | 08264-8 | Sot del Camp | 41.5730100,2.5147100 | 459542 | 4602483 | 08264 | Sant Vicenç de Montalt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98305-0801.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98305-0802.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98305-0803.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98305-0804.jpeg | Inexistent | Ibèric|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | Inexistent | 2025-06-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | L'accés al jaciment es fa, des del PK 653 de la carretera N-II, al terme municipal de Sant Vicenç de Montalt. Agafar la rotonda que va en direcció al nucli urbà i pujar en direcció nord, pel passatge del Pins fins arribar al camí del Padró. Un cop es visualitza la casa de can Sot del Camp, cal accedir pel carrer del Pedraforca que mena a l'est, fins que la via queda tallada per l'autopista del Maresme C-32. | 81|80 | 1754 | 1.4 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||
| 98306 | Jaciment del Turó del Balís | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-del-turo-del-balis | <p>CAMPOY, Josep Lluís i BOBA, Assumpte (2009). Catàleg de protecció de béns i paisatges del Pla d'Ordenació Urbanística municipal de Sant Vicenç de Montalt. Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt. Document no vigent.</p> <p>MARTIN, Albert (1992). Memòria de la intervenció arqueològica 1992: Arxiu Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Núm. reg.: 1061</p> <p>PÉREZ I FERNÁNDEZ, German i MEDINA ESPIGARES, Gabriel (2023).<em> Document d'aprovació inicial del Pla d'Ordenació Urbanística municipal de sant Vicenç de Montalt. Document 5: Catàleg de béns protegits</em>. Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt. Document no aprovat.</p> | VI-I aC. | Les troballes realitzades no permeten determinar l'estat de conservació, ja que no s'han documentat estructures. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Jaciment documentat l’any 1987, amb motiu de la realització de la Carta Arqueològica del Maresme, on es localitzà ceràmica dispersa d'època ibèrica i àmfora púnico-ebusitana i itàlica. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L'any 1992 es va dur a terme una intervenció arqueològica a causa de les obres de l'autopista de Maresme C-32, que va resultar negativa; només es van recollir 13 fragment de ceràmica (àmfora itàlica, àmfora púnico-ebusitana, i comuna ibèrica). Totes les troballes es va localitzar en una zona de fort pendent amb poca sedimentació, fet que descartava la conservació de les restes. Atesa l'escassetat tipològica del material no es pot especificar, ni el tipus de jaciment ni acotar més acuradament l'adscripció cronològica. </span></span></span></span></span></p> | 08264-9 | El Balís | 41.5702500,2.4995700 | 458278 | 4602184 | 08264 | Sant Vicenç de Montalt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98306-0901.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98306-0902.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98306-0903.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98306-0904.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98306-0905.jpeg | Inexistent | Ibèric|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | Inexistent | 2025-06-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | L'accés al jaciment es fa des la carretera N-II, abans del PK 653, en els límits del terme municipal de Sant Vicenç de Montalt amb Sant Andreu de Llavaneres. S'ha d'entrar pel carrer de la Riera del Balís i pujar en direcció nord, pel camí del Balís, fins arribar al trencall que porta a la urbanització de la Panissera i la carretera que va fins al turó del Balís. La zona queda al vessant nord-occidental del turó del Balís, a banda i banda de l'autopista del Maresme C-32. | 81|80 | 1754 | 1.4 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||
| 98307 | Vil·la del Sot del Camp | https://patrimonicultural.diba.cat/element/villa-del-sot-del-camp | <p><span><span><span><span lang='CA'>OLESTI, Oriol (1995). <em>El territori del Maresme en època republicana (s. III-I a.C.). Estudi d'Arqueomorfologia i Història</em></span>. Mataró: Fundació caixa Laietana. </span></span></span></p> <p>POU, Roser. (2009). Vil·la del Sot del Camp-Construcció del IES Sant Vicenç de Montalt. Núm. Mem. 8525.</p> <p>POU, Roser (2010). Memòria de la intervenció arqueològica als terrenys destinats a la construcció de l'IES Sant Vicenç de Montalt (Sant Vicenç de Montalt, Maresme). Jaciment de la Vil·la del Sot del Camp. Núm. Mem. 9862.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PREVOSTI, Marta (1981). <em>Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro</em>. Caixa d’Estalvis Laietana, Mataró. </span></span></span></span></p> | I aC. - I dC. | Parcialment destruït | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El jaciment va descobrir-se l'any 1970, amb la troballa d'abundant ceràmica romana en superfície. Entre els anys 1970 i 1972, es dugueren a terme un seguit d'excavacions, per part d'aficionats, que documentaren les restes d'una possible vil·la, consistent en tres habitacions amb paviments d'<em><span>opus signinum</span></em> (tipus de paviment romà fet amb calç, sorra i fragments de terrissa), un forn per a la producció d'àmfores i les restes de canalitzacions d'aigua. Es documentà, també, que les escombreres del forn se situaven a tocar del barranc del Sot del Camp. Pel que fa als materials recuperats, foren sobretot fragments ceràmics de terra sigil·lada, campaniana, ceràmica comuna romana, ceràmica grisa emporitana i àmfores, així com objectes metàl·lics, fragments de vidre, escòries de ferro, teules romanes i <em><span>pondus </span></em>(pes d'un teler d'època romana).</span></span></span></span></span></p> | 08264-10 | Camí del Padró, s/n | <p>L'any 2008, amb motiu de la revisió de la Carta Arqueològica, es tornà a visitar el jaciment i s'observà que la zona on s'ubicava la possible vil·la es trobava abandonada, amb nombrosos abocaments de runa i restes vegetals provinents del conreus de la zona.</p> <p>L'octubre de l'any 2009, a causa de la construcció d'un centre d'educació públic a l'indret on s'ubicava precisament el jaciment, es realitzà una prospecció del terreny mitjançant diversos sondejos, sense que es documentés cap evidència arqueològica, de manera que els resultats foren negatius. Tanmateix, durant les obres d'obertura d'un nou vial el mateix any, es tornà a localitzar material ceràmic d'època romana en superfície.</p> <p>L'any 2010, amb motiu de la continuació de les obres per a la construcció del centre educatiu, es dugué a terme un nou control arqueològic de moviments de terres i una excavació. S'efectuaren diverses rases; en dues de les quals aparegueren fragments de ceràmica romana, però no va documentar-se, en cap d'elles, estructures o evidències arqueològiques.</p> | 41.5688713,2.5167027 | 459705 | 4602023 | 08264 | Sant Vicenç de Montalt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98307-1002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98307-1003.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98307-descarga.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98307-descarga-1.jpg | Inexistent | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | Inexistent | 2025-06-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | L'any 1987, amb motiu de la revisió de la Carta Arqueològica, es va realitzar una prospecció superficial. Es va trobar material ceràmic, sobretot restes d'àmfores i ceràmica comuna romana, i es comprovà el deteriorament de les restes de la vil·la, atès l'ús intensiu del sòl per al conreu. | 83 | 1754 | 1.4 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||
| 98308 | Casa Nova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-nova-3 | <p>CAMPOY, Josep Lluís i BOBA, Assumpte (2009). <em>Catàleg de protecció de béns i paisatges del Pla d'Ordenació Urbanística municipal de Sant Vicenç de Montalt</em>. Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt. Document no vigent.</p> <p>PÉREZ I FERNÁNDEZ, German i MEDINA ESPIGARES, Gabriel (2023).<em> Document d'aprovació inicial del Pla d'Ordenació Urbanística municipal de sant Vicenç de Montalt. Document 5: Catàleg de béns protegits</em>. Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt. Document no aprovat.</p> <p>SAIZ i XIQUÉS, Carles (2001). <em>Sant Vicenç de Montalt. El creixement urbanístic d’una població a cavall dels segles. De la formació del nucli a l’expansió cap el litoral</em>. Beca d’investigació de l’Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt. Treball inèdit.</p> | XVIII-XXI | <p>Masia als quatre vents, de planta rectangular que consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és de teules àrabs, a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal. Al cos principal se l'hi afegeix un cos a llevant, de la mateixa alçada, i amb una galeria d'arcades de mig punt a la planta pis; i un cos a la façana de ponent, només de planta baixa i coberta plana.</p> <p>La façana del cos principal s'estructura a partir de tres eixos de verticalitat, definits per les obertures. A l'eix central de la planta baixa trobem l'entrada, i dues obertures en els laterals. A la planta pis, hi ha un balcó a l'eix central, i finestres en els laterals. A la segona planta o golfes, hi ha tres petites obertures. | 08264-11 | Camí del Transformador, núm. 54 | 41.5768998,2.5059178 | 458811 | 4602920 | 08264 | Sant Vicenç de Montalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98308-1101foto-joan-buch.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98308-1102montse-viader1985.jpeg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2025-06-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Es conserva el safareig, davant de la façana principal.També es coneix com ca l'Abril. | 98|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||||
| 98309 | Can Misser | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-misser | <p>CAMPOY, Josep Lluís i BOBA, Assumpte (2009). <em>Catàleg de protecció de béns i paisatges del Pla d'Ordenació Urbanística municipal de Sant Vicenç de Montalt</em>. Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt. Document no vigent.</p> <p>PÉREZ I FERNÁNDEZ, German i MEDINA ESPIGARES, Gabriel (2023).<em> Document d'aprovació inicial del Pla d'Ordenació Urbanística municipal de sant Vicenç de Montalt. Document 5: Catàleg de béns protegits</em>. Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt. Document no aprovat.</p> <p>SAIZ i XIQUÉS, Carles (2001). <em>Sant Vicenç de Montalt. El creixement urbanístic d’una població a cavall dels segles. De la formació del nucli a l’expansió cap el litoral</em>. Beca d’investigació de l’Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt. Treball inèdit.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'>SELLARÉS SERRA, Jordi (2022). can Missé; dins CAÑO, Antònia [coord.]. 5 cases amb història. Sant Vicenç de Montalt. Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt; pp. 22-27.</span></span></span></span></p> | XVI-XXI | <p>El mas Misser, documentat des del segle XVI, s'ha convertit en una masia senyorial que ha sofert transformacions arquitectòniques, les més importants de les quals, han deixat traça en l'aspecte actual. Sobretot entre els segles XVIII i XIX i la més recent del segle XXI.</p> <p>L'edifici és de planta rectangular, de planta baixa i dos pisos. La coberta és a quatre aigües, reformada molt recentment, amb un campanar de cadireta a la part central i acabada en ràfec prominent. La façana principal, decorada amb esgrafiats, s'estructura a partir de tres eixos de verticalitat definits per les obertures. A la planta baixa destaca el portal rodó dovellat, a l'eix central, amb la data de 1797 gravada a la dovella central; una entrada secundària a l'eix dret, i una finestra a l'eix esquerre. A la planta pis hi trobem tres balcons amb llosana de pedra i barana de ferro. A la segona planta hi destaca un gran finestral de factura moderna que substitueix una galeria d'arcades de mig punt, com es pot veure en una de les fotografies realitzada per Montse Viader, l'any 1985. Totes les obertures de la façana estan remarcades pels esgrafiats. Un dels esgrafiats que es veu en aquesta fotografia, un sol, s'ha perdut en la reforma moderna. <span><span><span>El vestíbul d'entrada, dona accés a dos salons i a un pis superior —per una escala de pedra massissa de Montjuïc—, i a un celler. </span></span></span></p> <p>Al segle XIX s'hi afegiren uns cossos laterals a la planta baixa, amb arcades neoclàssiques i elements de delimitació del jardí, glorieta, safareig, etc., que s'avenen perfectament amb la construcció original.</p> | 08264-12 | Raval Font Mitjana | <p><span lang='CA'><span><span>Com diu Jordi Sellarés (2022), la rellevància de can Misser està vinculada a la figura de Carme Martí Riera, que avui seria una dona de referència perquè va ser, al seu temps, una empresària pionera. Va idear un mètode de costura amb plantilles en paper, com els retallables de les nines, que s’adapta a les formes de qualsevol persona. Aquesta va ser la seva genialitat. Una idea senzilla, que ningú abans havia tingut, la va fer destacar i triomfar com a empresària. </span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>L'any 1896 funda a Barcelona l’Institut de Tall i Confecció Sistema Martí, que dirigeix i fa prosperar. Aviat obre acadèmies similars a la resta d’Espanya i a l’Amèrica Llatina, on hi desenvolupa el conegut Sistema Martí. </span></span></span><span><span><span>A Sant Vicenç de Montalt, en una dependència de la rectoria coneguda com “el cosidor”, ensenya el Sistema Martí. Una de les alumnes destacades va ser Soledad Brunet i Paituví, germana de l’alcalde Josep Brunet.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 1940, Carme Martí va escriure una història de la moda, des de l’època de l’antic Egipte fins llavors, que es titula <em>El traje histórico femenino</em>. La va ajudar la seva filla, Teresa Missé i Martí. Aquesta història, il·lustrada, es pot consultar a la Biblioteca<em> La Muntala</em> de Sant Vicenç de Montalt.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’interès de Carme Martí per les raons comercials, les marques i les denominacions d’origen va fer que fos una de les persones que va promoure el canvi de nom del municipi, el 1935. En aquell moment es deia San Vicenç de Llavaneres, i es podia confondre fàcilment amb Sant Andreu de Llavaneres; per això es va substituir l’última part del topònim per 'de Montalt'.</span></span></span></p> | 41.5845906,2.5011180 | 458416 | 4603776 | 08264 | Sant Vicenç de Montalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98309-can-misser.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98309-montse-viader198502.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98309-montse-viader1985.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98309-dsc1029-ee.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2025-06-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Alguna font indica que la casa es va cedir al Consolat d’Argentina i que, com en altres seus diplomàtiques o consulars, els propietaris van seguir vivint dins la finca (Sellarés, 2022). | 98|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||
| 98310 | Can Milans del Bosch; Castell de l'Oliver | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-milans-del-bosch-castell-de-loliver | <p>CAMPOY, Josep Lluís i BOBA, Assumpte (2009). <em>Catàleg de protecció de béns i paisatges del Pla d'Ordenació Urbanística municipal de Sant Vicenç de Montalt</em>. Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt. Document no vigent.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'>CALAF ROCA, Raimon (2023). <em>Catàleg de masies, cases rurals i altres construccions en sòl no urbanitzable. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Sant Vicenç de Montalt</em>. Document no vigent.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>CAÑO, Antònia [coord.] (2022). 5 cases amb història. Sant Vicenç de Montalt. Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt.</span></span></span></span></p> <p>PÉREZ I FERNÁNDEZ, German i MEDINA ESPIGARES, Gabriel (2023).<em> Document d'aprovació inicial del Pla d'Ordenació Urbanística municipal de sant Vicenç de Montalt. Document 5: Catàleg de béns protegits</em>. Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt. Document no aprovat.</p> <p>GRAU, Rosa i TORRENTÓ, Xavier (2022). Can Milans del Bosch; dins <span><span><span><span lang='CA'>CAÑO, Antònia [coord.] 5 cases amb història. Sant Vicenç de Montalt. Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt; pp. 36- 43.</span></span></span></span></p> <p>SAIZ i XIQUÉS, Carles (2001). <em>Sant Vicenç de Montalt. El creixement urbanístic d’una població a cavall dels segles. De la formació del nucli a l’expansió cap el litoral</em>. Beca d’investigació de l’Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt. Treball inèdit.</p> | XVII-XXI | <p>Masia fortificada del segle XVII, on s'hi han afegit altres construccions,<em> a posteriori</em>. El cos principal és de planta baixa i dos pisos. La coberta és de teules àrabs, a quatre aigües. Té una església annexa i un recinte fortificat que l'envolta. Hi ha torricons de guaita i merlets en les coronacions. La façana principal, orientada a migdia s'estructura a partir de tres eixos de verticalitat, definits per les obertures. A la planta baixa hi trobem la porta d'accés, a l'eix central, una porta a l'eix de llevant, i una finestra reixada a l'eix de ponent. Les tres obertures són de llinda recta, amb brancals i ampits, també de pedra treballada. En el primer pis s'obren tres balcons, un per cada eix, amb llosana de pedra i barana de ferro. Totes tres obertures tenen les mateixes característiques que les anteriors: llinda recta i emmarcament de pedra granítica treballada. A la segona planta es mostren tres finestres balconeres, amb barana de ferro i llinda, brancals i ampits de pedra granítica treballada. A l'alçada del primer pis, entre els eixos laterals i el central, s'observen dos rellotges de sol.</p> <p>El parament és llis arrebossat i pintat de color crema. A l'angle sud-oest hi ha un torricó defensiu o garita amb espitlleres per arma de foc. Les cantoneres de les façanes són de pedra granítica amb una franja dentada.</p> <p>A l'entrada del barri, hi ha una llinda amb la data gravada de 1619, reformada a l'inici del XVIII, tal i com indica una de les llindes de la façana que duu la data de 1700 gravada. El conjunt està format per diversos edificis, entre ells una capella, formant un recinte fortificat.</p> | 08264-13 | Raval Font Mitjana, núm. 3 | <p>Pertanyia a la família Milans del Bosch, una antiga nissaga de militars documentada des del segle XV. Va obtenir una gran notorietat, Francesc Milans del Bosch i Arquer, que lluità contra els francesos l'any 1808. Llorenç Milans del Bosch va ser la mà dreta del general Prim i, molts anys després, Joaquim Milans del Bosch fou capità general de Barcelona. L'any 1981, Jaime Milans del Bosch i Ussia va estar implicat en el cop d'estat conegut com el 23-F.</p> <p><span><span><span>La família Milans es va anar ramificant i adoptà 'del Bosch' com un afegit al cognom primigeni, que descrivia la seva situació dins els límits de la població, perquè la seva casa pairal estava situada prop d’una zona feréstega del terme de Sant Vicenç de Montalt. A diferència del Milans de Caldes, que van viure de la terra fins a principis del segle XIX; els Milans del Bosch derivaren cap a l’ofici de la milícia.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A Grau i Torrentó (2022) podeu seguir alguns dels noms d'aquesta nissaga. També segons aquests autors, fins als anys setanta del segle XX es conservava encara el mobiliari, els quadres, els llibres i els documents. I fins i tot un canó.</span></span></span></p> | 41.5871880,2.5171897 | 459757 | 4604057 | 08264 | Sant Vicenç de Montalt | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98310-1306.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98310-1303can-milans-fonsfamiliarobert2_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98310-1302can-milans-fonsfamiliarobert_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98310-1304can-milans-fonsfamiliarobert1_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98310-canmilansdelbosch-santvicencdemontalt_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98310-13060.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BPU | 2025-06-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | També es coneix amb el nom de Castell de l'Oliver, que fins fa uns anys funcionava com a restaurant. | 98|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||
| 98311 | Can Rams | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-rams | <p>AJUNTAMENT DE SANT VICENÇ DE MONTALT (2002). Pla Especial de Reforma Interior del nucli històric de Sant Vicenç de Montalt (PERI).</p> <p><span><span><span><span lang='CA'>BONET i GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme. Estudi de les masies, elements defensius, ermites i molins</em>. Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya i Editorial Montblanc.</span></span></span></span></p> <p>CAMPOY, Josep Lluís i BOBA, Assumpte (2009). <em>Catàleg de protecció de béns i paisatges del Pla d'Ordenació Urbanística municipal de Sant Vicenç de Montalt</em>. Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt. Document no vigent.</p> <p>PÉREZ I FERNÁNDEZ, German i MEDINA ESPIGARES, Gabriel (2023).<em> Document d'aprovació inicial del Pla d'Ordenació Urbanística municipal de sant Vicenç de Montalt. Document 5: Catàleg de béns protegits</em>. Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt. Document no aprovat.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'>SAIZ i XIQUÉS, Carles (2001). <em>Sant Vicenç de Montalt. El creixement urbanístic d’una població a cavall dels segles. De la formació del nucli a l’expansió cap el litoral</em>. Beca d’investigació de l’Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt. Treball inèdit.</span></span></span></span></p> | XVI-XXI | <p>Can Rams és una de les masies amb més tradició de Sant Vicenç de Montalt, situada a pocs metres a migdia de l'església. Està formada per diferents cossos: el principal de planta baix i pis, amb la coberta a dues aigües i el carener perpendicular a la façana, i dues torres de planta quadrada als costats. La torre adossada a migdia és de planta baixa i dos pisos i l'adossada a llevant és de planta baixa i pis. A la primera hi ha un rellotge de sol.</p> <p>El cos principal de la masia constava de tres crugies, una de les quals ha quedat integrada a la torre de migdia. La façana s'organitza a partir de dos eixos de verticalitat. En el principal hi destaca el portal rodó dovellat, a la planta baixa, i el balcó, amb barana de ferro a la planta pis i que es menja part de les dovelles centrals del portal, fruit d'una reforma de 1873. Damunt la llinda recta hi trobem un plafó de rajoles de la Mare de Déu de la Concepció. A l'eix del costat hi trobem una finestra amb reixa de ferro a la planta baixa i una altra finestra a la planta pis. Aquesta segona, igual que el balcó, amb els brancals, la llinda i l'ampit de pedra granítica treballada. <span lang='CA'><span><span>La façana posterior dona al carrer de l’Església, on hi ha cases de cos que originàriament ocupaven els treballadors de la masia.</span></span></span></p> <p>A l'interior hi ha un hipogeu o gruta soterrada. L'interior, segons Bonet Garí (1985) 'té la dignitat que li correspon, i disposa de les dependències pageses d'una masia de categoria, completada amb un celler i les construccions annexes pera a les quadres i els estables dels animals'.</p> <p>A l'exterior hi trobem una gran bassa alimentada per la mina de la propietat, l'era i les restes d'un trull. S'entra per un barri situat a ponent, que dona al carrer de l'església, adossat a la torre de migjorn.</p> <p>L'escut heràldic de la façana no es correspon amb l'edificació.</p> | 08264-14 | Carrer de l'Església, núm. 2 | <p>Consta la seva fundació en un testament de Lluís Carcassés, de Barcelona, de l'any 1679, documentat en el llibre <em>Regentum Institutionum</em>, de l'any 1673 i 1681, en el qual es consigna la visita de l'any 1735. El dret de patronatge el reté Francesc Vieta i Mandri Carcassés (Bonet Garí, 1985, 117).</p> <p><span><span><span>El nom de la casa ha anat canviant en funció dels cognoms dels propietaris. L’any 1371 surt mencionada a una partició de terres amb el castell de Mataró. El 1481, el batlle de Sant Vicenç de Llavaneres cita un camí públic que anava de la plaça de Sant Vicenç a Sotarriba, passant per la casa Guitard, que dona dret de pas al <em>bestiar gros i manut</em>. També hi ha la data de 1571 al timpà. A l’interior de la casa, en una paret del primer pis, hi consta en llatí que durant el regnat de Felip II es va <em>reforçar </em>i ampliar. A Sant Andreu de Llavaneres hi ha dues masies amb estructures molt semblants, Can Berenguer i Can Lloreda.</span></span></span></p> | 41.5778940,2.5096467 | 459123 | 4603028 | 08264 | Sant Vicenç de Montalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98311-1401.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98311-1402.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98311-1403.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2025-06-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Enric Pons (2004) ens explica que en aquesta casa hi tenien una imatge de Sant Ponç, patró d'herbolaris i remeieres. Per la diada del sant portaven la imatge en processó fins a l'església, on es beneïen les plantes i herbes remeieres que s'havien anat a buscar prèviament al bosc.Alguns rams es posaven a sota els llits per foragitar insectes i bestioles.També anomenada can Coll o can Ramis. | 98|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||
| 98312 | Can Mora de Baix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-mora-de-baix | <p><span><span><span><span lang='CA'>BONET i GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme. Estudi de les masies, elements defensius, ermites i molins</em>. Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya i Editorial Montblanc.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>BUCH i ESTEBAN, Antoni (1984). <em>Sant Vicenç de Montalt. Narració històrica</em>. Patronat Pro Cultura, Urbanisme i Turisme de Sant Vicenç de Montalt.</span></span></span></span></p> <p>CAMPOY, Josep Lluís i BOBA, Assumpte (2009). <em>Catàleg de protecció de béns i paisatges del Pla d'Ordenació Urbanística municipal de Sant Vicenç de Montalt</em>. Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt. Document no vigent.</p> <p>PÉREZ I FERNÁNDEZ, German i MEDINA ESPIGARES, Gabriel (2023).<em> Document d'aprovació inicial del Pla d'Ordenació Urbanística municipal de sant Vicenç de Montalt. Document 5: Catàleg de béns protegits</em>. Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt. Document no aprovat.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'>SALVAT, Pau (2023). Can Móra de baix, dins AA.VV. 5 cases amb història, 2; pp. 8-11. Sant Vicenç de Montalt. Ajuntament de sant Vicenç de Montalt.</span></span></span></span></p> | XVI-XXI | El 1990 es van restaurar la façana i el pati, tal com consta al rellotge de sol. | <p>Masia, actualment integrada dins el nucli antic de Sant Vicenç de Montalt, de planta quadrangular amb diversos cossos que s'hi han anat afegint amb el pas del temps. El cos principal és de tres crugies paral·leles i consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és de teules àrabs a quatre aigües, acabada en ràfec. A la part posterior té dos cossos més destinats a usos productius agrícoles, com ara celler. A ponent s'hi ha afegit una galeria amb arcades de mig punt.</p> <p>La façana principal, orientada a migdia s'estructura simètricament a partir de tres eixos de verticalitat, definits per les obertures. A la planta baixa, en l'eix central, hi ha el portal d'accés. És de dovelles treballades i de punt rodó. Als eixos laterals hi ha sengles finestres reixades, de llinda recta. La finestra de llevant mostra els brancals, ampit i llinda de pedra granítica treballada. A la llinda s'observa un escut esculpit, es tracta de l'escut de la família Mora-Boet.</p> <p>A la planta pis, l'eix central està definit per un balcó amb barana de ferro i llosana de pedra, també amb els brancals i la llinda de pedra granítica treballada. Aquest balcó retalla la dovella central del portal d'entrada. En els eixos laterals, trobem una petita finestra al costat de llevant, igualment amb emmarcament de pedra i llinda recta. Però en l'eix de ponent, trencant la simetria del conjunt, hi ha un balcó de les mateixes característiques que el central. Entra aquests dos balcons, hi ha un rellotge de sol esgrafiat.</p> <p>A la segona planta, s'observen tres finestres, similars a la de llevant de la primera planta: llinda recta, brancals i ampit de pedra granítica treballada. Amb la diferència que la de l'eix central i la de l'eix de ponent tenen una barana de ferro. A banda i banda de la finestra de l'eix central hi ha dues espitlleres per arma de foc. A sota la finestra de llevant n'hi ha una altra.</p> <p>El parament és llis i arrebossat, pintat de color terrós, amb totes les obertures emmarcades i amb una franja esgrafiada en blanc. Així com en els escaires de les façanes, on es mostren les cantonades amb pedra granítica treballada.</p> <p>Té un gran pati al davant i a continuació, un altre edifici més petit, que és una casa de planta baixa i pis, amb coberta a dues aigües. <span><span><span>El barri d’entrada, cobert amb una teulada, protegeix els dos costats i segueix l’estil de la masia.</span></span></span></p> | 08264-15 | Carrer Major, núm. 7 | <p>Can Mora de Baix s'origina de la nissaga de can Móra. La seva història ens l'explica Pau Salvat (2023), quan <span><span><span>un hereu Mora pren per esposa una pubilla Boet. L’hereu era Pere Mora i Antich (Sant Vicenç, 1745-1793) i la pubilla era Antònia Boet i Morera (Sant Vicenç, 1743-1793). D’ençà del seu casament, l’edifici del carrer Major passa a ser la casa central dels Mora, que mantenien també la masia de dalt. Els Mora s’han emparentat amb moltes famílies de renom del poble i de la comarca, com són els Boet, ja esmentats, els Missé, els Milans del Bosch, els Riera, o els Caralt.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Joaquim Mora i Albareda, pal de paller familiar, es va involucrar molt en les activitats socials i culturals de Sant Vicenç. Com recalca Antoni Buch i Esteban (1984), </span></span></span><span><span><span>les últimes generacions Mora (Joaquim Mora de Caralt, Josep Mora Calvó i Joaquim Mora Albareda) han ajudat el poble i l’església pavimentant carrers, afegint capelles, o amb la mateixa construcció del Delme. Aquestes tres generacions Mora es van ocupar de gestionar les terres pròpies i també les terres de cultiu i les cases dels successius marquesos de Casa Riera.</span></span></span></p> | 41.5793599,2.5077353 | 458965 | 4603192 | 08264 | Sant Vicenç de Montalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98312-1501.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98312-1502.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98312-1503.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2025-06-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Entre els detalls arquitectònics destacables, podem assenyalar la capella de la planta baixa, l’escala de pedra de les golfes i, en general, tots els treballs de fusteria dels sostres i de la teulada. També és interessant el mirador o espiell de l’escala, que imita els estrellats àrabs. | 98|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||
| 98313 | La Mongia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-mongia-0 | <p>AJUNTAMENT DE SANT VICENÇ DE MONTALT (2002). Pla Especial de Reforma Interior del nucli històric de Sant Vicenç de Montalt (PERI).</p> <p>CAMPOY, Josep Lluís i BOBA, Assumpte (2009). <em>Catàleg de protecció de béns i paisatges del Pla d'Ordenació Urbanística municipal de Sant Vicenç de Montalt</em>. Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt. Document no vigent.</p> <p>PÉREZ I FERNÁNDEZ, German i MEDINA ESPIGARES, Gabriel (2023).<em> Document d'aprovació inicial del Pla d'Ordenació Urbanística municipal de sant Vicenç de Montalt. Document 5: Catàleg de béns protegits</em>. Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt. Document no aprovat.</p> | XV-XXI | Normes complementàries i subsidiàries de planejament de Sant Vicenç de Montalt | <p>Antiga masia que ha quedat envoltada de construccions i ara forma part de la trama urbana de Sant Vicenç de Montalt. La façana principal, orientada a migdia, no és visible des del carrer i cal entrar per la part posterior, que es correspon amb el carrer de La Mongia.</p> <p>És una masia de planta rectangular que consta de planta baixa i pis. La coberta és de teules àrabs, a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana de migdia. Presenta elements tan interessants com una finestra d'estil gòtic d'arc conopial, a la planta pis, i un portal d'entrada dovellat. Ambdós elements estan alineats en un mateix eix de verticalitat, que es troba desplaçat del vèrtex del carener. A l'altre eix, hi trobem dues finestres de llinda recta, amb els brancals i els ampits també de pedra granítica treballada, però que són clarament posteriors.</p> <p>A l'angle de ponent, s'observa un torricó de guaita i les mènsules del matacà sobre una porta d'accés lateral. També, a la façana que dona al carrer, es pot veure una obertura del que es diu que va ser un pas aeri que conduïa a l'edifici de l'altre costat del carrer.</p> | 08264-16 | Carrer de La Mongia, núm. 8 | 41.5803937,2.5078725 | 458976 | 4603306 | 08264 | Sant Vicenç de Montalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98313-1601.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98313-1602.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98313-1603.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98313-1604.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98313-1605.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98313-1606.jpeg | Legal | Gòtic|Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2025-06-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 93|94|98|85 | 45 | 1.1 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||||
| 98314 | Casa Mir o Can Mir | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-mir-o-can-mir | <p>CAMPOY, Josep Lluís i BOBA, Assumpte (2009). Catàleg de protecció de béns i paisatges del Pla d'Ordenació Urbanística municipal de Sant Vicenç de Montalt. Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt. Document no vigent.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'>GRAU MOLIST, Lluís (2023). Can Mir; dins <em>5 cases amb història, 2</em>. Sant Vicenç de Montalt. Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt, pp.30-33.</span></span></span></span></p> <p>PÉREZ I FERNÁNDEZ, German i MEDINA ESPIGARES, Gabriel (2023). Document d'aprovació inicial del Pla d'Ordenació Urbanística municipal de sant Vicenç de Montalt. Document 5: Catàleg de béns protegits. Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt. Document no aprovat. </p> | XX | Normes complementàries i subsidiàries de planejament de Sant Vicenç de Montalt | <p>Casa de planta quadrangular formada per diversos cossos i aixecada damunt d'una terrassa artificial del terreny. Consta de planta baixa i dos pisos, però destaca una torre mirador amb un pis de més i un porxo adossat a la façana de ponent, alineat amb la de migdia. La coberta és de teules àrabs, algunes vidrades, de color verd. El cos central és a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. El torreó és de coberta piramidal. El cos transversal també és a dues aigües. El porxo és de terrat pla a la catalana. Destaca el ràfec volat sostingut amb bigues de fusta, als quatre costats.</p> <p>La planta principal s'organitza a partir de tres eixos de verticalitat, definits per les obertures. A la planta baixa hi trobem dues finestres de mig punt, en els eixos laterals i un plafó ceràmic dedicat a la Mare de Déu de Montserrat, a l'eix central. L'entrada es troba a la façana de ponent, sota el porxo. En el primer pis destaca un llarg balcó corregut amb barana de ferro i sota llosana de ceràmica, amb dos accessos, un a cada eix lateral, i una finestra a l'eix central. Totes les obertures presenten una llinda recta amb persianes de llibret. A la segona planta, hi trobem tres finestres més petites, també de llinda recta, amb una jardinera cadascuna, amb enrajolat escacat de color blau i blanc.</p> <p>S'aixeca damunt una terrassa que s'estén a migdia i a ponent, creant una planta per sota el nivell de la casa, on hi havia espais de treball i emmagatzematge, com ara la bugaderia. Està envoltada per un gran jardí.</p> | 08264-17 | Carrer de Can Patoi, núm. 15 | <p><span><span><span>Lluís Grau (2023) publica la història de la finca que f</span></span></span><span><span><span>ins al primer quart del segle XIX, era coneguda com a can Mir o el Regadiu i ocupava bona part de l’extrem sud-oest del terme municipal de Sant Vicenç de Montalt, a redós del turó del Balís. Eren quatre finques que, en total, ocupaven una mica més de cinc hectàrees, destinades al conreu de secà. N</span></span></span><span lang='CA'><span><span>’era propietari, per herència paterna, Antoni Mir Vilaseca. L’hereu, el seu fill Vicenç Mir Colobran, va passar de pagès, l'any 1824, a bracer propietari el 1863 i a hisendat el 1868. La relació jurídica entre el propietari i els treballadors de la major part de la finca (Regadiu) era la de masoveria, mentre que la parceria es reservava per a les vinyes. El regadiu, que va acabar donant nom a la finca i va permetre superar el conreu de secà, va ser possible gràcies a la implantació d’una notable infraestructura hidràulica.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Entre 1855 i 1862, la superfície total de la propietat es duplica. Des del 1856, el propietari havia passat a ser Josep Mir Albanell, fill primogènit de Vicenç. Josep es casa a Barcelona, i fa negocis relacionats amb la importació de productes colonials. Les finques de Sant Vicenç deixen de ser el suport principal de l’economia familiar. La finca de Can Mir passa de tenir un ús exclusivament agrícola a ser també un lloc per a l’estiueig. Les edificacions aleshores existents (masoveries) s'adeqüen per a les noves necessitats.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’hereu de Josep Mir, Rossend Mir Fullà, entre 1901 i 1905 decideix construir la torre Gran, també fa edificar una glorieta al cim del turó del Balís, obra del mateix arquitecte, Enric Sagnier. També millora les instal·lacions de la finca ampliant-la fins a més de 23 hectàrees dins el terme de Sant Vicenç de Montalt, i encara hi va afegir dues hectàrees més del terme de Sant Andreu de Llavaneres. La finca va acabar organitzada en quatre masoveries: la de can Patoi, la del Forn, la Masia a Sant Vicenç, i la de ca la Gràcia a Llavaneres.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Cap al final de la guerra, es va convertir en refugi d’una setantena de persones. L’artilleria italiana destruí la glorieta del turó del Balís; que fou substituïda, més endavant, per una altra de Lluís Bonet i Garí.</span></span></span></p> | 41.5707663,2.5057324 | 458792 | 4602239 | 1901-1905 | 08264 | Sant Vicenç de Montalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98314-1701.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98314-1702.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98314-1703.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98314-1704.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98314-1705.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2025-06-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Enric Sagnier i Villavecchia | Les característiques arquitectòniques formals i ornamentals de la casa fan que s'hagi de parlar d'una barreja d'estils, amb algun element residual modernista, com el treball del ferro o alguns plafons ceràmics, però majoritàriament amb un racionalisme compositiu clàssic, amb balustrades i un gran ràfec propi d'influències historicistes. Per tota aquesta barreja podem parlar d'un estil eclèctic. | 102|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||
| 98315 | Església de Sant Vicenç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-sant-vicenc-0 | <p>AJUNTAMENT DE SANT VICENÇ DE MONTALT (2002). Pla Especial de Reforma Interior del nucli històric de Sant Vicenç de Montalt (PERI).</p> <p>Anònim (ss.dd). <em>Sant Isidre, llaurador i copatró</em>.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'>BRUNET, Jordi; BUCH, Joan; BUCH, Antoni; GELONCH, Jaume i MARIN, Maria (2000). <em>Sant Vicenç de Montalt. Imatges d’ahir 1900-1970</em>. Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>BUCH i ESTEBAN, Antoni (1984). <em>Sant Vicenç de Montalt. Narració històrica</em>. Patronat Pro Cultura, Urbanisme i Turisme de Sant Vicenç de Montalt.</span></span></span></span></p> <p>CAMPOY, Josep Lluís i BOBA, Assumpte (2009). <em>Catàleg de protecció de béns i paisatges del Pla d'Ordenació Urbanística municipal de Sant Vicenç de Montalt</em>. Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt. Document no vigent.</p> <p>ESPRIU FERNÀNDEZ, Carme (2003). <em>Una església per a un poble: Sant Vicenç de Montalt</em>. Inèdit.</p> <p>MAS, Mn Josep (1921). <em>Nota històrica de l'església parroquial de St. Vicens de Llevaneras. Bisbat de Barcelona</em>. Reproducció facsímil sense datar amb la col·laboració de Caixa laietana.</p> <p>PÉREZ I FERNÁNDEZ, German i MEDINA ESPIGARES, Gabriel (2023).<em> Document d'aprovació inicial del Pla d'Ordenació Urbanística municipal de sant Vicenç de Montalt. Document 5: Catàleg de béns protegits</em>. Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt. Document no aprovat.</p> <p>SAIZ i XIQUÉS, Carles (2001). <em>Sant Vicenç de Montalt. El creixement urbanístic d’una població a cavall dels segles. De la formació del nucli a l’expansió cap el litoral</em>. Beca d’investigació de l’Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt. Treball inèdit.</p> | XVI-XIX | <p>Església d'estil gòtic tardà, dedicada a Sant Vicenç. És d'una sola nau, de tres trams coberts per voltes ogivals simples, amb pilastres i decoració renaixentista. Als laterals hi trobem tres capelles a cada costat. La façana està orientada al sud-oest. A la capçalera hi ha un absis poligonal de cinc costats, amb un fals transsepte format per dues capelles laterals encarades i un cor sobre el tram inicial. A l'extrem dret del transsepte es va afegir la capella del Santíssim, l'any 1886, de dos trams i absis poligonal d'estil neogòtic.</p> <p>Presenta elements de fortificació. En el frontis destaca el portal renaixentista (1598) obra del picapedrer Jaume Costa, de Torroella de Montgrí, amb columnes corínties estriades sobre un pedestal, adossades als brancals i coronat amb un frontó triangular, obra de Pierre Balquer. A l'interior hi trobem una imatge de Sant Vicenç amb dos àngels als costats de marbre fets per Enric Monjo. El campanar de secció quadrada, de 24,5 m d'alçada es troba a l'angle sud-oriental. Està decorat amb una motllura a mitja alçada que separa el primer del segon tram. Està coronat per un terrat de gàrgoles als angles i una barana de merlets esglaonats; i al damunt, quatre arcs apuntats en diagonal units al centre per sostenir una campana horària. Sota el terrat, la cel·la queda oberta amb quatre finestres d'arc de mig punt, una a cada cara, i l'esfera d'un rellotge al dessota, a la cara frontal. Sota aquest rellotge hi trobem un rellotge de sol, i a sota, l'empremta d'un impacte d'obús de la Guerra Civil espanyola. Damunt el portal hi trobem una rosassa, no gaire gran, oberta l'any 1631. Al seu damunt un matacà i dues finestres laterals, que donen al que es coneix com la sala dels carlins.</p> <p>A l'interior de l'església, al costat de l'epístola, entrant a mà dreta, trobem el baptisteri amb la pica baptismal. És obra de Rafel Solanich. A continuació hi ha l'accés al cor i al campanar. Tot seguit ens trobem amb la capella de Sant Isidre, amb una imatge de bulto al centre, de factura moderna i escenes de la vida del sant, obra de Francesc Vidal Gomà (1894-1970), l'any 1945. Del primer retaule dedicat a Sant Isidre, Sant Abdó i Sant Sené, que no s'ha preservat, se'n tenen molt poques dades. De Sant Isidre es va crear una administració formada per dos pagesos, per tenir cura de l'altar, de la capella i de la festa. L'administració tenia bandera pròpia i bacina. La festa se celebrava el 15 de maig, acordat pel Consell de la Universitat de sant Vicenç. Entre aquesta capella i el baptisteri es va obrir, l'any 1886, la capella del Santíssim, amb l'altar fet amb pedra de Montserrat i seguint l'estil gòtic de la nau principal.</p> <p>A la capçalera de la nau hi ha el presbiteri, on se situa l'altar major presidit per la imatge de Sant Vicenç i als costat l'arcàngel Sant Miquel i Santa Anna. A la paret, també hi ha quatre quadres que pertanyien al retaule (1616) d'Agustí Pujol que es va cremar l'any 1936. Des del presbiteri s'accedeix a la sagristia, sota la qual es creu que hi havia l'església primitiva; i al davant, una porta d'accés directe a la façana que dona a la rectoria.</p> <p>A la banda de l'Evangeli trobem tres capelles més. La primera dedicada a Sant Josep, però que es coneix com la capella de la Immaculada, amb la imatge de Sant Josep al centre. També hi ha els mausoleus de les famílies Misser i Mora; així com les portes originals de l'antic retaule d'Agustí Pujol, que també es van conservar. En aquesta capella també hi trobem una placa commemorativa dels 400 anys de la creació de l'església (1601-2001); col·locada el 22 de gener de 2021 amb la presència del senyor arquebisbe de Barcelona Ricard Maria Carles, que presidí l'eucaristia. A continuació hi ha la capella del Roser, amb un retaule on surten els misteris del rosari i un quadre de Santa Teresa de Jesús. Destruït l'antic retaule durant la Guerra Civil espanyola, es refà l'any 1950. Les pintures són obra d'Albert Ràfols i Cullerés (1892-1986). La imatge de la mare de Déu és una talla dels deixebles de l'escultor Manuel Martí Cabré (1910-1950).Aquest tipus de quadres s'acostumaren a fer a partir de la canonització de la santa (1622).</p> <p>La darrera de les capelles de l'Evangeli, la primera, a mà esquerra entrant, és la de Sant Antoni de Pàdua, amb la seva imatge al centre, i Santa Teresa de l'Infant Jesús i Sant Antoni Abad als costats. També hi ha una imatge de Jesús Natzaret portant la creu, que s'havia tret en processó. Es conserva a l'interior d'una fornícula amb pintures al fresc d'un àngel, obra d'Antoni Buch.</p> <p>Al peu de la nau hi ha el cor, amb un orgue de fabricació suïssa (Spath) inaugurat l'any 2006. A la paret es conserva un carilló antic del segle XVI-XVII i també hi ha l'accés al campanar, amb una escala de cargol feta de pedra.</p> | 08264-18 | Plaça de l'Església, núm. 2 | <p>L'església parroquial de Sant Vicenç de Montalt, dita abans de Caldes o de Llavaneres, fou bastida damunt del temple preexistent a finals del segle XVI, arran de la seva independència com a parròquia. No obstant això, sabem que l'any 1174 (Mn. Mas, 1921) ja constava com a parroquia independent però que perdré aquesta condició en agregar-se a la parròquia de Sant Andreu de Llavaneres. En un altre document de 1230, el bisbe de Barcelona faculta a un noble militar barceloní, Pere Gruny, per erigir una capella dedicada a la Mare de Déu i un hospital per a pelegrins en el lloc anomenat <em>'call de Starach ahont hi habia comprat terres, mitjençant també lo beneplácit del clergue (rector) de Sant Andreu de Llevaneras, y el de Sant Vicens de Caldes, per quant lolloch de Caldes d'Estrach era dins dels termes de dites parroquies, compreses aquestes dins el terme de Castell de Matar´'. </em>(Mn. Mas, 1921, 2).</p> <p>Més tard aquesta independència es perd i passa a dependre de la de Sant Andreu. Tot i que se celebrava missa el tercer diumenge de cada mes. En una visita pastoral de l'any 1303, els veïns de Sant Vicenç demanen que el capellà de Sant Andreu hi celebri missa cada diumenge.</p> <p>L'any 1543 Llavaneres aconsegueix desvincular-se de la jurisdicció del senyor del castell de Mata. I aprofitant l'avinentesa també ho aconseguiren els veïns de Sant Vicenç amb relació a Sant Andreu.</p> <p>El 18 de maig de l'any 1577, el bisbe de Barcelona, Joan Dymas Loris, decretà la creació de la parròquia de Sant Vicenç. El 13 d'abril de 1584, el papa Gregori XIII expedeix la butlla de creació. El primer rector propi fou mossèn Bartomeu Catà, nascut a can Catà de la Torre, de Sant Andreu de Llavaneres. La primera tasca del rector i d'una junta de feligresos fou la construcció de la nova església, ja que la que hi havia no s'adequava a les necessitats de la nova parròquia. </p> <p>La parròquia firmà contracte amb Dionís Torres, mestre de cases de Calella, el 8 d'abril de 1591, amb la condició que s'hauria d'acabar al cap de deu anys, per un import de 25.000 lliures. Els feligresos es comprometien a subministrar la calç necessària. La primera pedra es col·locà el 29 d'agost de 1591. El novembre de l'any 1595 ja s'havia construït el baptisteri i a la clau de volta s'hi representa la imatge de Sant Vicenç. A mitjans de desembre s'acaba el segon tram, amb la imatge de Sant Joan a la clau de volta. A la clau del tercer tram s'hi troba l'escut de Catalunya i es col·locà el 12 de desembre de 1596.</p> | 41.5785591,2.5093678 | 459100 | 4603102 | 1601 | 08264 | Sant Vicenç de Montalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98315-1801.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98315-1802.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98315-1803.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98315-1804.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98315-1805.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98315-1806.jpg | Legal | Gòtic|Modern|Renaixement|Contemporani|Alfonsí | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | BPU | 2025-06-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Dionís Torres | Els magnífics retaules es varen cremar, juntament amb d'altres objectes litúrgics i artístics, l'any 1936. El de l'altar Major era d'estil entre renaixentista i barroc, obra d'Agustí Pujol (1616 - 1618) amb la col·laboració amb Gabriel Munt i Sebastià Carbonell; el del Roser, obra barroca de Domènec Rovira i Josep Tramulles (1648); i el tercer, també barroc, dedicat a Sant Isidre, obra de Pau Costa (1704). | 93|94|95|98|2194 | 45 | 1.1 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||
| 98316 | Can Mora de Dalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-mora-de-dalt-0 | <p>BONET i GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme. Estudi de les masies, elements defensius, ermites i molins</em>. Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya i Editorial Montblanc.</p> <p>BUCH i ESTEBAN, Antoni (1984). <em>Sant Vicenç de Montalt. Narració històrica</em>. Patronat Pro Cultura, Urbanisme i Turisme de Sant Vicenç de Montalt.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'>CALAF ROCA, Raimon (2023). <em>Catàleg de masies, cases rurals i altres construccions en sòl no urbanitzable. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Sant Vicenç de Montalt</em>. Document no vigent.</span></span></span></span></p> <p>CAMPOY, Josep Lluís i BOBA, Assumpte (2009). <em>Catàleg de protecció de béns i paisatges del Pla d'Ordenació Urbanística municipal de Sant Vicenç de Montalt</em>. Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt. Document no vigent.</p> <p>PÉREZ I FERNÁNDEZ, German i MEDINA ESPIGARES, Gabriel (2023).<em> Document d'aprovació inicial del Pla d'Ordenació Urbanística municipal de sant Vicenç de Montalt. Document 5: Catàleg de béns protegits</em>. Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt. Document no aprovat.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PONS GALÍ, Enric (2024). <em>L'encant dels racons del nostre poble</em>. En premsa.</span></span></span></span></p> <p>SALVAT, Pau (2023). Can Móra, dins AA.VV. 5 cases amb història, 2; pp. 6-11. Sant Vicenç de Montalt. Ajuntament de sant Vicenç de Montalt.</p> | XV-XXI | <p>Masia formada per diversos cossos. El central és de planta quadrangular i consta de planta baixa i dos pisos; la coberta és a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana principal. A ponent s'hi adossa un altre cos de planta baixa i pis, amb la coberta a un vessant. A llevant se l'hi afegeix una torre de defensa, de planta baixa i tres pisos, amb la coberta a tres aigües. El conjunt de l'edifici té cinc crugies: les tres principals són les que pertanyen a la masia, la de l'esquerra és una dependència de treball i l'altra és una capella.</p> <p>La façana principal, orientada a migdia, s'estructura simètricament a partir de tres eixos de verticalitat definits per les obertures. A l'eix central hi trobem el portal d'entrada d'arc rebaixat, el balcó al primer pis, amb barana de ferro, emmarcament de pedra i llinda recta; i a la segona planta una finestra balconera d'arc rebaixat. A l'eix de llevant hi trobem una finestra a la planta baixa, un balcó al primer pis i una finestra balconera en el segon, de les mateixes característiques que l'eix central. Les diferències les trobem en l'eix de ponent, on ja no hi ha balcó a la primera planta i la finestra de la segona és de llinda recta i són visibles els ampits i el brancal de pedra granítica treballada.</p> <p>En el cos de la torre s'obren una sèrie d'obertures que es realitzaren molt probablement al llarg del segle XVIII, totes de llinda recta de pedra granítica treballada, igual que els ampits i els brancals. A la façana del cos de ponent hi destaca un rellotge de sol.</p> <p><span><span><span>El cos independent de la dreta tanca el pati i arriba al portal, que també es tanca del cantó esquerre i deixa a migdia un jardí que aprofita la posició més enlairada en què queda la casa.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’escala, al cos central, no té el traçat tradicional, sinó el que correspon a la coneguda casa senyorial, i puja fins al pis de golfes, que ocupa quatre cossos (Bonet, 1983).</span></span></span></p> | 08264-19 | Raval de la Font Mitjana, núm. 3 | <p>L'hereu d'aquesta masia es casà amb la pubilla de can Boet. Actualment la casa pairal s'anomena can Mora. La família Boet, de can Mora de Baix, té l'escut, amb un petit bou, a la llinda de la finestra de la planta baixa. La casa, per la seva arquitectura, es podria datar al segle XVIII. A la llinda del portal de la dreta, que pertany a la capella, hi ha gravat l'any 1725. Tanmateix, sembla que existeixen proves documentals en possessió dels propietaris, que demostren que la masia existia ja al segle XV.</p> <p><span><span><span>Aquesta casa va ser una finca agrícola fins a finals de 1990. S’hi conreaven tubercles, hortalisses, fruits de temporada, patates, tomàquets, carxofes, pèsols i els famosos maduixots del Maresme. També s’hi van criar vedells i van arribar a tenir-ne fins a cinc-cents caps entre els diferents estables de la propietat.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 2008, el seu propietari, en va canviar l’ús a hotel d’alta qualitat, per a fer-hi celebracions i convencions. </span></span></span></p> | 41.5822032,2.5056603 | 458793 | 4603508 | 08264 | Sant Vicenç de Montalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98316-1901.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98316-1902.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98316-1903.jpeg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | BPU | 2025-06-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | A banda dels conreus tradicionals també havia tingut una vaqueria que produïa llet per al consum de la gent del poble. Després es convertí en hotel rural i per esdeveniments. | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||
| 98317 | Can Brunet, Can Sauri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-brunet-can-sauri | <p>BONET i GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme. Estudi de les masies, elements defensius, ermites i molins</em>. Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya i Editorial Montblanc.</p> <p>BUCH i ESTEBAN, Antoni (1984). <em>Sant Vicenç de Montalt. Narració històrica</em>. Patronat Pro Cultura, Urbanisme i Turisme de Sant Vicenç de Montalt.</p> <p>CAMPOY, Josep Lluís i BOBA, Assumpte (2009). <em>Catàleg de protecció de béns i paisatges del Pla d'Ordenació Urbanística municipal de Sant Vicenç de Montalt</em>. Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt. Document no vigent.</p> <p>PÉREZ I FERNÁNDEZ, German i MEDINA ESPIGARES, Gabriel (2023).<em> Document d'aprovació inicial del Pla d'Ordenació Urbanística municipal de sant Vicenç de Montalt. Document 5: Catàleg de béns protegits</em>. Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt. Document no aprovat.</p> <p>PONS, Dvid (2022). Can Saurí o Can Brunet; dins <span><span><span><span lang='CA'>CAÑO, Antònia [coord.] <em>5 cases amb història 2</em>. Sant Vicenç de Montalt. Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt.</span></span></span></span></p> <p>SAIZ i XIQUÉS, Carles (2001). <em>Sant Vicenç de Montalt. El creixement urbanístic d’una població a cavall dels segles. De la formació del nucli a l’expansió cap el litoral</em>. Beca d’investigació de l’Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt. Treball inèdit.</p> | XV-XXI | <p>Masia de planta rectangular amb una torre adossada a l'angle sud-occidental. Consta de planta baixa i pis. La coberta és de teules àrabs a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. D'aquesta, destaca el portal rodó dovellat i dues finestres gòtiques. El conjunt està envoltat per un pati. La casa té un altre cos addicional amb galeria i un rellotge de sol a la façana de migdia. </p> <p>Antigament conservava l'era, la bodega i altres construccions, i disposava d'aigua de pou.</p> | 08264-20 | Carrer Major, núm. 13-17. | <p>Ha passat de pares a fills sempre i la tradició oral de la família explica que la construcció de la casa es va pagar amb maravedís, moneda de circulació legal des del segle XII (Saiz, 2001).</p> <p>David Pons (2022) explica que la masia: 'p<span><span><span>ertanyia a la família Saurí. Després va passar, per matrimoni, als Brunet, i més tard als Rabassa. Segons sembla, el net de Josep Saurí hauria tingut, com a descendència, una pubilla que es va casar amb un membre de la família Brunet, originari de Sant Iscle de Vallalta, conegut perquè es passejava per les propietats dalt d’un cavall [...]; el matrimoni es va veure abocat a anar-se venent les terres al cap d’un temps. El seu net, Antoni Brunet Comas, nascut l’any 1841, va ser el primer a no portar el cognom Saurí; llavors va canviar també el nom de la casa, que es va anar traspassant als hereus Brunet fins al 1970. Llavors, després de la mort de Josep Brunet Paituví, la propietat de la finca va passar a mans dels germans del difunt i de la seva neboda Ramona Rabassa i Brunet, que residia a Cabrera de Mar. Mitjançant un acord notarial, Ramona els ho va acabar comprant, i així can Brunet, que abans havia estat can Saurí, va passar a la família Rabassa'.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 1801, en temps del rei Carles IV, es va expedir una credencial de nomenament de batlle de Sant Vicenç de Llavaneres a favor de Josep Saurí de la Torre, que va exercir el càrrec fins al 1803. Com el seu antecessor a principis del segle XIX, Josep Brunet Paituví va ser alcalde de Sant Vicenç, però ell ho fou durant el final de la II República i la Guerra Civil espanyola. Va ocupar el càrrec en uns temps convulsos, des del 27 de juliol de 1936 fins al 30 de gener de 1939; amb l’ocupació feixista del poble, va haver de marxar a l’exili.</span></span></span></p> | 41.5799809,2.5073447 | 458932 | 4603261 | 08264 | Sant Vicenç de Montalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98317-2001.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98317-2002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98317-2003.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98317-2004.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98317-2005.jpeg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2025-06-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La notorietat de la masia en diferents moments històrics va fer que, l'any 1930, el famós compositor musical Pere Mercader i Andreu, fundador de la cobla i orquestra La Selvatana, li dediqués una sardana a tres veus, titulada La Torre d’en Brunet. La lletra és d’Ermengol Roura Tuneu:'Gallarda i amb gest noble, / la Torre d’en Brunet, / gelosa guarda el poble / i tot son bell indret.Les terres que domina / no tenen fi, n’apar, / a un cap veiem Calella,/ i a l’altre Arenys de Mar./ Caldetes, riallera, /fa adeu a la ciutat. / La comtal Barcelona, / la reina de la mar,/ de lluny també la guaita / amb enyorós esguard.I estant prop de la torre,/ la gran plaça que hi ha / desperta al bes d’estiu;/ la joventut riallera,/ festosa, cantoneja / i en airós cant joliu./ I el cant de la tenora / fa cor, amb alegria / d’enamorats fadrins, /que ballen la sardana, /la dansa sobirana / dels seus nobles destins.La dansa de la terra/ escampa a tots els aires /llavors de germandat, / fent que, a la grossa anella,/ s’hi ajunti gent novella / i el vell més venerat./ I va seguint el ritme / de nostra dansa bella,/ el nostre himne sagrat; / els rostres s’enriollen / i, ensems, per l’espai volen / uns cants de llibertat.' | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 |
Estadístiques 2026
Patrimoni cultural
Mitjana 2026: 0,00 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml