Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 80588 | Can Ros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-ros-2 | XIX | està molt reformada | <p>La casa es troba ubicada en un conjunt situat a sota de l'autopista Barcelona-Manresa A-18 i al peu de la carretera de Sant Vicenç de Castellet al Pont de Vilomara BV-1229, i relacionat amb el barri de Boades que pertany a Castellgalí. Forma un conjunt amb les cases Terrers i cal Sastre Boix, de Castellgalí; i can Ros i can Jaume del Marcet, de Sant Vicenç, que es troben al costat del riu i sota el pont de l'autopista. Actualment la casa està molt reformada, de manera que no es conserven elements que mostrin el seu passat. La casa tenia la mateixa estructura que les de la zona: clàssica, amb planta, pis i golfes, teulada a doble vessant i a l'interior dues crugies. Encara es conserva la volta a la planta baixa, al celler, i una data gravada a l'entrada, 1810. Hi havia dues tines, una circular i una quadrada, però el pare de l'actual propietària les va suprimir en fer ampliacions a la casa a inicis del segle XX. L'ampliació va consistir en l'afegit dels coberts i l'eixida, així com de les mateixes tines. Al costat de la casa passa el rec de cal Marcet i el pare de la propietària el va canalitzar amb parets de pedra perquè hi havia risc d'inundacions.</p> | 08262-36 | Can Ros. Boades. 08295 SANT VICENÇ DE CASTELLET | <p>El cultiu de la vinya i la seva comercialització va provocar un important creixement amb ampliació de la superfície conreable i la roturació de nous camps en un territori de superfície difícil que va obligar a la construcció de murs de pedra seca presents a tot el territori, i que va permetre el desenvolupament d'una pagesia rabassaire al voltant dels grans masos de la zona. El petit propietari, a més de cultivar el seu petit tros de terra, era parcer d'un o més propietaris grans, ja que es veien obligats per garantir la seva subsistència. Els masos que es troben a la zona de Boaes tenien una relació molt directa amb els masos de Castellgalí i molts d'aquests eren de parcers del mas Rubió de Castellgalí o del mas Marcet de Vallhonesta; alguns també farien de parcers de vàries cases alhora. Cal Ros és una casa de principis del segle XIX, que sorgiria com a necessitat a l'increment notable de producció agrícola de vinya a la zona.</p> | 41.6873400,1.8690100 | 405876 | 4615681 | 1810 | 08262 | Sant Vicenç de Castellet | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80588-foto-08262-36-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||||
| 80589 | Can Jan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-jan-1 | <p>SANZ, D. (2004-2). Sant Jaime de Vallhonesta: patrimoni històric i monumental. A Dovella primavera-estiu 2004. SUADES, J. (1987). 'El poblament de Vallhonesta dels anys 1750-1775: venda de masos deshabitats, aposentos i la construcció d'un molí fariner'. Dovella nº 22, Manresa, p. 15-18. SUADES, J; i altres. (1986). 'Sant Vicenç de Castellet' dins Ferrer i Alòs, Llorenç (coordinador). Història del Bages, col·lecció Història de les Comarques de Catalunya. Manresa, Parcir Edicions, 1986.</p> | XVIII | <p>Casa d'estructura clàssica amb planta, pis i golfes, teulada a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana que s'obre a migdia. Els murs són de pedra i la porta principal és allindada i situada al costat esquerre. Al pis hi ha dos balcons i a les golfes hi havia hagut un balcó suportat amb quatre pedres que surten de la façana i que possiblement s'utilitzaria per pujar el cereal per assecar. A la façana de darrera hi ha dues tines disposades en angle recte situades dins de dos estructures quadrades amb teulada a una vessant. Les tines són circulars i folrades amb cairons. A prop de la casa hi ha una sínia que pujava aigua d'un pou. També té dues barraques de vinya situades al seu terme.</p> | 08262-37 | Can Jan. Vallhonesta. 08295 SANT VICENÇ DE CASTELLET | <p>La casa rep aquest nom perquè eren amos els de cal Jan de Sant Vicenç (casa al costat de la Guardia Civil). A l'Amillarament de 1865 (AMSVC) hi surt el mas però no s'esmenten parcers, possiblement perquè no tingués molta terra i ells mateixos podrien cultivar-la. Per tant aquest no seria un mas gaire important de Vallhonesta. La població del terme de Vallhonesta es va veure afectada per les epidèmies de pesta del segle XIV i els conflictes del XV, tot i que es va recuperar gràcies a l'economia agrícola basada fonamentalment en la vinya. Al 1375 a Vallhonesa hi havia 13 focs; la crisi de la baixa edat mitjana va reduir la població a 4 focs i no va ser fins a principis del segle XVIII que hi hagué una recuperació substancial amb 45 habitants censats l'any 1717. Actualment hi ha 22 masos. El cultiu de la vinya i la seva comercialització va provocar un important creixement amb ampliació de la superfície conreable i la roturació de nous camps en un territori de superfície difícil que va obligar a la construcció de murs de pedra seca presents a tot el territori, i que va permetre el desenvolupament d'una pagesia rabassaire al voltant dels grans masos de la zona</p> | 41.6814700,1.8718400 | 406103 | 4615026 | 08262 | Sant Vicenç de Castellet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80589-foto-08262-37-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80589-foto-08262-37-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Té dues tines. | 94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||||
| 80590 | Can Casaler | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-casaler | <p>SANZ, D. (2004-2). Sant Jaime de Vallhonesta: patrimoni històric i monumental. A Dovella primavera-estiu 2004. SUADES, J. (1987). 'El poblament de Vallhonesta dels anys 1750-1775: venda de masos deshabitats, aposentos i la construcció d'un molí fariner'. Dovella nº 22, Manresa, p. 15-18. SUADES, J; i altres. (1986). 'Sant Vicenç de Castellet' dins Ferrer i Alòs, Llorenç (coordinador). Història del Bages, col·lecció Història de les Comarques de Catalunya. Manresa, Parcir Edicions, 1986.</p> | XVIII | <p>Actualment la casa ha perdut la seva fesomia inicial, fonamentalment a l'exterior; però conserva les voltes a la planta baixa, a l'espai que ocupaven els cellers. La façana principal de la casa s'obre a migdia, estructurant-se en tres crugies perpendiculars a la façana; la central i la lateral dreta són cobertes amb volta de mig punt de pedra. Eren antics cellers als que donen les boixes de les dues tines situades a la part de darrera, a la façana nord. Les tines són circulars i folrades amb cairons; una d'elles està dividida per la meitat amb un mur, possiblement per colar el vi a l'altre. La boixa consisteix en un forat central en una pedra a la que s'ha encastat una aixeta. Altre element característic és la llinda de la porta principal. En fer la reforma actual van quedar al descobert unes lletres il·legibles. La volta central té tres trams diferenciats, el primer amb un arc de mig punt al centre i el tercer presenta un desnivell que es tradueix en una diferència d'alçada en la volta que queda una mica més elevada. A l'estructura central s'han afegit diferents coberts. Actualment la casa es destina a restaurant i turisme rural. A l'exterior, a la banda sud, on hi havia els horts i a prop del torrent del Rubió, hi ha les restes d'una sínia que era moguda amb un ruc. Encara resta l'eix central de ferro amb una roda engranada que transmetia l'energia que permetia extreure l'aigua del pou.</p> | 08262-38 | Can Casaler. Boades. 08295 SANT VICENÇ DE CASTELLET | <p>La casa pertany a l'antic terme de Vallhonesta, tot i que no apareix a cap fogatge. La població del terme de Vallhonesta es va veure afectada per les epidèmies de pesta del segle XIV i els conflictes del XV, tot i que es va recuperar gràcies a l'economia agrícola basada fonamentalment en la vinya. Al 1375 a Vallhonesa hi havia 13 focs; la crisi de la baixa edat mitjana va reduir la població a 4 focs i no va ser fins a principis del segle XVIII que hi hagué una recuperació substancial amb 45 habitants censats l'any 1717. Actualment hi ha 22 masos. El cultiu de la vinya i la seva comercialització va provocar un important creixement amb ampliació de la superfície conreable i la roturació de nous camps en un territori de superfície difícil que va obligar a la construcció de murs de pedra seca presents a tot el territori, i que va permetre el desenvolupament d'una pagesia rabassaire al voltant dels grans masos de la zona: la Serra, Serracanta, cal Forns, can Vinyes, Sant Jaume, cal Marcet. Alguns d'aquests grans masos tenien algun mas rònec (abandonat) que van tornar a vendre o llogar a inicis del segle XVIII, fet que permet el repoblament de la zona (SUADES, 1987). Els actuals amos de cal Fainé la van comprar al 1710, donant-li el nom actual, ja que abans es deia cal Casalé o Casalet, com encara apareix en alguna cartografia. Segons informació de la propietària, la casa ja existia al 1400 i al 1500, tot i que no ho hem pogut comprovar documentalment. En els seus orígens era una petita casa d'uns 25m² que va ser ampliada amb successives ocupacions. Aquesta part més antiga es correspondria amb el tram central de la volta del mig, ja que hi ha diferenciació en l'obra de cada tram. Posteriorment s'ampliaria la casa en afegir les tines que són les característiques del segle XVII. Al segle XVIII es va convertir en posada dels traginers que feien el recorregut de Manresa a Terrassa i Sabadell.</p> | 41.6811800,1.8685000 | 405825 | 4614997 | 1710 | 08262 | Sant Vicenç de Castellet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80590-foto-08262-38-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80590-foto-08262-38-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2020-10-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Coneguda també com can Fainé, pel nom del restaurant. Té dues tines. | 98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||||
| 80591 | Cal Xic de l'Agustí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-xic-de-lagusti-0 | <p>SANZ, D. (2004-2). Sant Jaime de Vallhonesta: patrimoni històric i monumental. A Dovella primavera-estiu 2004. SUADES, J. (1987). 'El poblament de Vallhonesta dels anys 1750-1775: venda de masos deshabitats, aposentos i la construcció d'un molí fariner'. Dovella nº 22, Manresa, p. 15-18. SUADES, J; i altres. (1986). 'Sant Vicenç de Castellet' dins Ferrer i Alòs, Llorenç (coordinador). Història del Bages, col·lecció Història de les Comarques de Catalunya. Manresa, Parcir Edicions, 1986.</p> | XVIII-XIX | <p>Cal Xic de l'Agustí està situada davant de cal Fainé, al costat sud del torrent del Rubió. És una casa d'estructura clàssica, de planta, pis i golfes amb teulada a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana que s'obre a migdia. No conserva elements remarcables excepte una tina de cairons adossada a la façana nord. L'estructura exterior és de murs de pedra i teulada a un vessant adossada a la paret de la casa; per dintre és circular i folrada amb cairons vermellosos.</p> | 08262-39 | Cal Xic de l'Agustí. Boades. 08295 SANT VICENÇ DE CASTELLET | <p>La casa pertanyia a ca l'Agustí de Castellgalí i era una masoveria d'aquesta casa construïda probablement vers el segle XVII. El cultiu de la vinya i la seva comercialització va provocar un important creixement amb ampliació de la superfície conreable i la roturació de nous camps que va permetre el desenvolupament d'una pagesia rabassaire al voltant dels grans masos de la zona com ca l'Agustí. Aquest mas seria d'un parcer què, a més de conrear el seu petit tros de terra, era parcer d'un o més propietaris grans, ja que es veien obligats per garantir la seva subsistència.</p> | 41.6807800,1.8671800 | 405714 | 4614954 | 08262 | Sant Vicenç de Castellet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80591-foto-08262-39-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80591-foto-08262-39-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Hi ha dues barraques de vinya situades al seu terme. Té una tina. | 98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||||
| 80592 | Cal Noguera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-noguera-0 | <p>SANZ, D. (2004-2). Sant Jaime de Vallhonesta: patrimoni històric i monumental. A Dovella primavera-estiu 2004. SUADES, J. (1987). 'El poblament de Vallhonesta dels anys 1750-1775: venda de masos deshabitats, aposentos i la construcció d'un molí fariner'. Dovella nº 22, Manresa, p. 15-18. SUADES, J; i altres. (1986). 'Sant Vicenç de Castellet' dins Ferrer i Alòs, Llorenç (coordinador). Història del Bages, col·lecció Història de les Comarques de Catalunya. Manresa, Parcir Edicions, 1986.</p> | XVIII | <p>Es troba situada a la zona de Vallhonesta, al costat de can Miqueló, al peu del camí de la Serra a cal Jan. És una casa molt reformada que ha perdut la seva fesomia original, però que conserva dues tines adossades al mur sud-est. Son tines circulars, folrades amb cairons i amb estructura exterior també circular coberta amb teulada d'un sol vessant inclinada. La casa manté l'estructura interna amb dues crugies, però no conserva les voltes a la planta baixa. Té l'estructura clàssica, amb planta i pis, teulada a doble vessant amb el carener paral·lel a la façana actual.</p> | 08262-40 | Cal Noguera. Vallhonesta. 08295 SANT VICENÇ DE CASTELLET | <p>A l'Amillarament de 1865 (AMSVC) surt el mas propietat de Juan Plans i es situa al terme de Sant Vicenç de Castellet, però no s'esmenten parcers, possiblement perquè no disposaria de molta terra i ells mateixos podrien cultivar-la. D'altra banda, al mateix amillarament els de cal Noguera eren parcers de Sant Jaume de Vallhonesta. Per tant aquest no seria un mas gaire important del terme de Sant Vicenç de Castellet i Vallhonesta. La població es va veure afectada per les epidèmies de pesta del segle XIV i els conflictes del XV, tot i que es va recuperar gràcies a l'economia agrícola basada fonamentalment en la vinya.</p> | 41.6711100,1.8844300 | 407136 | 4613862 | 08262 | Sant Vicenç de Castellet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80592-foto-08262-40-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | La casa està molt modificada respecte al seu estat originari. Té dues tines. | 94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||||
| 80593 | Cal Miqueló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-miquelo-0 | <p>SANZ, D. (2004-2). Sant Jaime de Vallhonesta: patrimoni històric i monumental. A Dovella primavera-estiu 2004. SUADES, J. (1987). 'El poblament de Vallhonesta dels anys 1750-1775: venda de masos deshabitats, aposentos i la construcció d'un molí fariner'. Dovella nº 22, Manresa, p. 15-18. SUADES, J; i altres. (1986). 'Sant Vicenç de Castellet' dins Ferrer i Alòs, Llorenç (coordinador). Història del Bages, col·lecció Història de les Comarques de Catalunya. Manresa, Parcir Edicions, 1986.</p> | XVII | <p>La casa encara conserva la primitiva estructura amb planta, pis i golfes, amb teulada a dues vessants amb carener perpendicular a la façana principal que s'obre a ponent. Els murs són de pedra, amb finestres i portes amb llindes també de pedra. Al costat dret de la façana hi ha adossada una tina situada dins una estructura de planta quadrada, tot i que la tina es troba tapada.</p> | 08262-41 | Cal Miqueló. Vallhonesta. 08295 SANT VICENÇ DE CASTELLET | <p>La població del terme de Vallhonesta es va veure afectada per les epidèmies de pesta del segle XIV i els conflictes del XV, tot i que es va recuperar gràcies a l'economia agrícola basada fonamentalment en la vinya. Al 1375 a Vallhonesa hi havia 13 focs; la crisi de la baixa edat mitjana va reduir la població a 4 focs i no va ser fins a principis del segle XVIII que hi hagué una recuperació substancial amb 45 habitants censats l'any 1717. Actualment hi ha 22 masos. El cultiu de la vinya i la seva comercialització va provocar un important creixement amb ampliació de la superfície conreable i la roturació de nous camps en un territori de superfície difícil que va obligar a la construcció de murs de pedra seca presents a tot el territori, i que va permetre el desenvolupament d'una pagesia rabassaire al voltant dels grans masos de la zona: la Serra, Serracanta, cal Forns, can Vinyes, Sant Jaume, cal Marcet. Alguns d'aquests grans masos tenien algun mas rònec (abandonat) que van tornar a vendre o llogar a inicis del segle XVIII, fet que permet el repoblament de la zona (SUADES, 1987). Els petits masos de Vallhonesta eren parcers dels grans masos que tenien grans extensions de terra. El petit propietari, a més de conrear el seu petit tros de terra, era parcer d'un o més propietaris grans, ja que es veien obligats per garantir la seva subsistència. Aquest mas possiblement seria parcer del mas Serra o del Mas de Vallonesta o Serracanta que comptaven amb 16 i 18 parcers respectivament a l'Amillarament de 1860 (AHSVC).</p> | 41.6714500,1.8855600 | 407231 | 4613899 | 08262 | Sant Vicenç de Castellet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80593-foto-08262-41-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Té una tina. | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||||
| 80594 | La Caseta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-caseta-18 | <p>SANZ, D. (2004-2). Sant Jaime de Vallhonesta: patrimoni històric i monumental. A Dovella primavera-estiu 2004. SUADES, J. (1987). 'El poblament de Vallhonesta dels anys 1750-1775: venda de masos deshabitats, aposentos i la construcció d'un molí fariner'. Dovella nº 22, Manresa, p. 15-18. SUADES, J; i altres. (1986). 'Sant Vicenç de Castellet' dins Ferrer i Alòs, Llorenç (coordinador). Història del Bages, col·lecció Història de les Comarques de Catalunya. Manresa, Parcir Edicions, 1986.</p> | XVII-XVIII | En runes | <p>Es conserven les ruïnes d'aquesta casa que es troba ubicada en el conjunt de masos de Vallhonesta, després de cal Sala i abans d'arribar al torrent, a la dreta del camí que porta al conjunt. Amb les restes es pot observar que es tractaria d'una casa petita d'estructura senzilla, amb baixos, pis o golfes sota teulada, coberta a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana que s'obriria a ponent. Resten part dels murs exteriors, així com un mur interior que divideix la casa en dues crugies, alguna de les portes de comunicació (una d'arc de mig punt rebaixat de pedra), alguna finestra, però no queda res de la teulada. Degut al mal estat del conjunt i a la vegetació que ha crescut al seu interior, no podem veure si hi ha voltes a la planta baixa, tot i que és molt probable. Conserva també dues tines que estan adossades al mur de llevant, i situades de forma esglaonada. La de més a migdia té el mur extern de forma circular, no conserva la teulada, tot i que havia sigut de un sol vessant, la porta s'obria a migdia i a l'interior hi ha el cup de la tina, circular i folrat amb cairons marrons. L'altra es troba al costat d'aquesta cap al nord, estava dins un cobert quadrat al que s'accedia per una porta que ocupava quasi tota la façana de migdia, tal i com respon a l'estructura característica de les tines de la zona, sense teulada, i amb el cup de la tina circular i també folrat de cairons de ceràmica vidrada.</p> | 08262-42 | La Caseta. Vallhonesta. 08295 SANT VICENÇ DE CASTELLET | <p>Forma part del nucli de masos de Vallhonesta que es troben a prop de l'ermita de Sant Pere. Es troba entre cal Sala i cal Martí. Desconeixem el nom original d'aquesta casa, tot i que probablement pertanyia a cal Forns, el mas més important d'aquesta zona. La Caseta és el topònim que rep un petit cobert construït al costat del torrent i que albergava la sínia i un dipòsit que emmagatzemava aigua per les cases del nucli de Vallhonesta i que es troba sota cal Martí i davant d'aquestes ruïnes. Possiblement per aquest motiu ens han dit que les ruïnes reben el mateix nom. La població del terme de Vallhonesta es va veure afectada per les epidèmies de pesta del segle XIV i els conflictes del XV, tot i que es va recuperar gràcies a l'economia agrícola basada fonamentalment en la vinya. Al 1375 a Vallhonesa hi havia 13 focs; la crisi de la baixa edat mitjana va reduir la població a 4 focs i no va ser fins a principis del segle XVIII que hi hagué una recuperació substancial amb 45 habitants censats l'any 1717. Actualment hi ha 22 masos. El cultiu de la vinya i la seva comercialització va provocar un important creixement amb ampliació de la superfície conreable i la roturació de nous camps en un territori de superfície difícil que va obligar a la construcció de murs de pedra seca presents a tot el territori, i que va permetre el desenvolupament d'una pagesia rabassaire al voltant dels grans masos de la zona: la Serra, Serracanta, cal Forns, can Vinyes, Sant Jaume, cal Marcet. Alguns d'aquests grans masos tenien algun mas rònec (abandonat) que van tornar a vendre o llogar a inicis del segle XVIII, fet que permet el repoblament de la zona (SUADES, 1987). Els petits masos de Vallhonesta eren parcers dels grans masos que tenien grans extensions de terra. El petit propietari, a més de conrear el seu petit tros de terra, era parcer d'un o més propietaris grans, ja que es veien obligats per garantir la seva subsistència.</p> | 41.6736700,1.8917800 | 407752 | 4614138 | 08262 | Sant Vicenç de Castellet | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80594-foto-08262-42-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80594-foto-08262-42-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80594-foto-08262-42-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Es troba en ruïnes. Hi ha dues tines. | 98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||||
| 80595 | Cal Sala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-sala-5 | <p>SANZ, D. (2004-2). Sant Jaime de Vallhonesta: patrimoni històric i monumental. A Dovella primavera-estiu 2004. SUADES, J. (1987). 'El poblament de Vallhonesta dels anys 1750-1775: venda de masos deshabitats, aposentos i la construcció d'un molí fariner'. Dovella nº 22, Manresa, p. 15-18. SUADES, J; i altres. (1986). 'Sant Vicenç de Castellet' dins Ferrer i Alòs, Llorenç (coordinador). Història del Bages, col·lecció Història de les Comarques de Catalunya. Manresa, Parcir Edicions, 1986.</p> | XVII | <p>Cal Sala forma part del conjunt de masos de Sant Pere de Vallhonesta. Es troba a la dreta del camí que porta a aquest conjunt i és el primer mas que trobem en deixar el camí principal. És una casa que ha patit diferents transformacions i ampliacions. Encara es pot veure l'estructura clàssica de planta basilical, amb planta, pis i golfes, teulada a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana principal que actualment s'obre a tramuntana degut a la modificació. El baixos de la casa tenen dues crugies paral·leles entre elles i al carener, cobertes amb volta de canó seguit a les que donen les boixes de dues tines. L'estructura de les tines és externa a la casa, tot i que adossada a aquesta, i l'interior del cup és circular i folrat amb cairons de ceràmica vermellosa. A la banda de llevant s'ha afegit una eixida suportada sobre una tercera volta de canó i que presenta tres arcs de mig punt sobre quatre columnes modernes amb capitells que imiten capitells romànics. També a la façana de migdia hi ha una finestra amb columna de tipus romànic al mig. La casa està plena d'afegits decoratius d'imitació medieval, com per exemple un escut d'armes a sota d'una finestra de la façana de migdia. Cal assenyalar que no s'ha pogut accedir al seu interior ja que els propietaris no han posat facilitats i per tant no es pot documentar completament la casa.</p> | 08262-43 | Cal Sala. Vallhonesta. 08295 SANT VICENÇ DE CASTELLET | <p>La població del terme de Vallhonesta es va veure afectada per les epidèmies de pesta del segle XIV i els conflictes del XV, tot i que es va recuperar gràcies a l'economia agrícola basada fonamentalment en la vinya. Al 1375 a Vallhonesa hi havia 13 focs; la crisi de la baixa edat mitjana va reduir la població a 4 focs i no va ser fins a principis del segle XVIII que hi hagué una recuperació substancial amb 45 habitants censats l'any 1717. Actualment hi ha 22 masos. El cultiu de la vinya i la seva comercialització va provocar un important creixement amb ampliació de la superfície conreable i la roturació de nous camps en un territori de superfície difícil que va obligar a la construcció de murs de pedra seca presents a tot el territori, i que va permetre el desenvolupament d'una pagesia rabassaire al voltant dels grans masos de la zona: la Serra, Serracanta, cal Forns, can Vinyes, Sant Jaume, cal Marcet. Alguns d'aquests grans masos tenien algun mas rònec (abandonat) que van tornar a vendre o llogar a inicis del segle XVIII, fet que permet el repoblament de la zona (SUADES, 1987). Els petits masos de Vallhonesta eren parcers dels grans masos que tenien grans extensions de terra. El petit propietari, a més de conrear el seu petit tros de terra, era parcer d'un o més propietaris grans, ja que es veien obligats per garantir la seva subsistència. Cal Sala va ser un mas de parcers depenents del mas Forns. No hi ha documentació que ens permeti reconstruir la seva història, tot i que podem dir que l'estructura general respon a la característica dels masos del segle XVII, tot i que possiblement s'edifiqués sobre una petita casa ja existent anteriorment. El fet de tenir dues tines, mostra que la producció de vinya seria important.</p> | 41.6734400,1.8905500 | 407649 | 4614114 | 08262 | Sant Vicenç de Castellet | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Davant la casa, a la banda de migdia i tocant a la riera, hi havia una sínia que els anys 1930 encara s'utilitzava (Arxiu fotogràfic J. Suades); actualment resta el pou i part de la caseta on hi havia la sínia que es troba davant de cal Martí i rep el sobrenom de La Caseta, igual que les ruïnes d'una casa que es troba entre aquest pou-sínia i cal Sala. | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||||||||
| 80596 | Cal Martí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-marti-3 | <p>SANZ, D. (2004-2). Sant Jaime de Vallhonesta: patrimoni històric i monumental. A Dovella primavera-estiu 2004. SUADES, J. (1987). 'El poblament de Vallhonesta dels anys 1750-1775: venda de masos deshabitats, aposentos i la construcció d'un molí fariner'. Dovella nº 22, Manresa, p. 15-18. SUADES, J; i altres. (1986). 'Sant Vicenç de Castellet' dins Ferrer i Alòs, Llorenç (coordinador). Història del Bages, col·lecció Història de les Comarques de Catalunya. Manresa, Parcir Edicions, 1986.</p> | XVII-XX | <p>Cal Martí es troba situada al lloc conegut com els masos de Vallhonesta, davant de l'església de Sant Pere de Vallhonesta. Es troba entre les ruïnes de La Caseta i cal Carreres. És un mas d'estructura clàssica, amb planta, pis i golfes, amb teulada a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana que s'obre a migdia. Els murs son de pedra de diferents mides i reble units amb morter de calç. La planta baixa de la casa presenta tres crugies perpendiculars a la façana, les dues laterals més estretes que la central i totes tres cobertes amb volta de pedra a plec de llibre i de mig punt. La volta central és en direcció paral·lela a la façana, mentre que les dues laterals són perpendiculars. La de ponent era l'antic celler. A l'esquerra de la porta principal es va fer un afegit per fer un terrat a nivell del pis que està suportat sobre una estructura de doble volta de canó. La casa és situada en un desnivell del terreny de manera que la porta de la façana posterior de tramuntana que dóna accés al pis, s'obre al nivell del terra. A la dreta d'aquesta porta hi ha adossada l'estructura d'una tina. L'edifici que alberga la tina és quadrat, mentre que la tina és circular i folrada amb cairons vermells. Té una capacitat de 5000 litres. Es va deixar d'utilitzar ja fa uns quants anys. La boixa de la tina dóna directament al celler. A un cobert a la part de darrera de la casa es conserva una premsa.</p> | 08262-44 | Cal Martí. Vallhonesta. 08295 SANT VICENÇ DE CASTELLET | <p>Aquest mas pertanyia a cal Forns fins que el 1774 va ser venut a Ramon Martí de Santa Maria de Viladordis per 100 lliures i a carta de gràcia (empenyorament) (SUADES, 1987; AHCM notari Ratllat, manual 1774, foli 2). Al contracte de venda s'especifica que era un mas deshabitat de cal Forns anomenat 'tros o part de casa', format per una cuina i una habitació a sol ixent i un portal exterior per accedir; a més s'acompanyava d'una peça de terra d'un quartà i mig per fer hort. La casa la va posseir la família Martí fins el 1860, quan Isidre, fill de Josep Martí de Manresa, ven el mas a l'hereu del mas Forns, Joan Pla i Solà (SUADES, 1987; AHCM, notari Ignacio Puig, foli 259). Això mostra que la casa ja existia abans d'aquesta venda; possiblement romangués abandonada un temps i amb aquesta venda va ser rehabilitada, ampliada i possiblement es construís la tina. La població del terme de Vallhonesta es va veure afectada per les epidèmies de pesta del segle XIV i els conflictes del XV, tot i que es va recuperar gràcies a l'economia agrícola basada fonamentalment en la vinya. Al 1375 a Vallhonesa hi havia 13 focs; la crisi de la baixa edat mitjana va reduir la població a 4 focs i no va ser fins a principis del segle XVIII que hi hagué una recuperació substancial amb 45 habitants censats l'any 1717. Actualment hi ha 22 masos. El cultiu de la vinya i la seva comercialització va provocar un important creixement amb ampliació de la superfície conreable i la roturació de nous camps en un territori de superfície difícil que va obligar a la construcció de murs de pedra seca presents a tot el territori, i que va permetre el desenvolupament d'una pagesia rabassaire al voltant dels grans masos de la zona: la Serra, Serracanta, cal Forns, can Vinyes, Sant Jaume, cal Marcet. Alguns d'aquests grans masos tenien algun mas rònec (abandonat) que van tornar a vendre o llogar a inicis del segle XVIII, fet que permet el repoblament de la zona (SUADES, 1987). Aquest és el cas de cal Martí. Els petits masos de Vallhonesta eren parcers dels grans masos que tenien grans extensions de terra. El petit propietari, a més de conrear el seu petit tros de terra, era parcer d'un o més propietaris grans, ja que es veien obligats per garantir la seva subsistència. Segons el propietari actual, aquesta casa la van comprar ja feta fa 8 generacions (comptant la de l'actual propietari), cosa que ens porta aproximadament a la segona meitat del segle XVIII amb la mateixa família.</p> | 41.6739400,1.8933200 | 407880 | 4614167 | 08262 | Sant Vicenç de Castellet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80596-foto-08262-44-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80596-foto-08262-44-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80596-foto-08262-44-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Té una tina. Abans d'arribar a la casa, un cop travessada la riera i a l'esquerra del camí, hi ha una caseta anomenada La Caseta que albergava una sínia que pujava aigua del pou. Actualment es fa amb una bomba elèctrica i la sínia ha desaparegut completament. | 98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||||
| 80597 | Cal Forns | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-forns | <p>SANZ, D. (2004-2). Sant Jaime de Vallhonesta: patrimoni històric i monumental. A Dovella primavera-estiu 2004. SUADES, J. (1987). 'El poblament de Vallhonesta dels anys 1750-1775: venda de masos deshabitats, aposentos i la construcció d'un molí fariner'. Dovella nº 22, Manresa, p. 15-18. SUADES, J; i altres. (1986). 'Sant Vicenç de Castellet' dins Ferrer i Alòs, Llorenç (coordinador). Història del Bages, col·lecció Història de les Comarques de Catalunya. Manresa, Parcir Edicions, 1986.</p> | XVII | Molt reformada. Actualment està en rehabilitació. | <p>La casa està essent actualment rehabilitada, principalment la façana sud i l'entorn de la casa. La rehabilitació ha canviat en part la seva fesomia original, ja que alguns coberts s'han afegit a l'estructura general. Tot i així es pot observar l'estructura de la casa, de planta rectangular, amb planta, pis i golfes, teulada a doble vessant amb carener perpendicular a la façana principal que s'obre a migdia. Aquesta façana es troba tapada per un pati interior i una construcció nova davant que ha utilitzat uns antics coberts i en la que s'han realitzat un seguit d'arcs de mig punt que donen a l'actual piscina. L'interior encara conserva l'estructura original de tres crugies perpendiculars a la façana i cobertes amb volta de pedra de mig punt cada una d'elles. En aquestes s'albergaven els cellers amb les boixes de les tines. Hi ha un total de cinc tines: dues que formen un conjunt de dues edificacions de planta quadrada i que es troben exemptes a la casa a l'extrem N-E. Les altres tres formen part de la casa i destaca una d'elles que és de planta circular externament. Totes tenen el cup circular i folrat amb cairons de ceràmica vidrada vermella. En general es troben en bon estat. Cal destacar que davant la casa hi ha una barraca de vinya i un cobert semblant a una barraca situat al marge però que és modern. Totes dues tenen porta de ferro i estan tancades. També al jardí hi ha una petita barraca miniatura que van construir els fills del propietari actual.</p> | 08262-45 | Cal Forns. Vallhonesta. 08295 SANT VICENÇ DE CASTELLET | <p>Aquesta és una de les cases antigues del terme de Vallhonesta, i una de les grans i més importants. Forma part del nucli de masos de Vallhonesta que es troben a prop de l'ermita de Sant Pere, trobant-se aquesta al peu del camí a cal Serra, després del trencant que porta als masos de Vallhonesta. Sembla que estava formada per diferents cases unides. L'any 1751, un 'aposento' del mas Forns passa a ser habitat pel fill, Josep Forns, i venut per 50 lliures (SUADES, 1987; AHCM, llibre notari Ratllat, manual 1751, folis 340-341). Aquesta part de la casa era la que es trobava a sol ixent. El 1765 es venia un altre 'aposento' del mas Forns a Francesc Moranes, pagès del terme de Rocafort, per vint-i-cinc lliures (SUADES, 1987; AHCM notari Ratllat, manual 1765, folis 139-140); aquesta part era la del mig de les tres que formaven cal Forns a més de la part per accedir que es trobava a migdia i tenia foc i aigua del pou; a més el venien un quartà d'horta. Cal assenyalar que aquestes parts de la casa es trobaven en mal estat i que les van haver de reedificar. També es va vendre un altre mas deshabitat que pertanyia a cal Forns l'any 1774 a Ramon Martí de Santa Maria de Viladordis per 100 lliures i a carta de gràcia (empenyorament) (SUADES, 1987; AHCM notari Ratllat, manual 1774, foli 2). El 1860 es tornà a comprar l'hereu del mas Forns, Joan Pla i Solà (SUADES, 1987; AHCM, notari Ignacio Puig, foli 259). Aquest mas és cal Martí, que es troba davant de cal Forns, al nucli de masos de Vallhonesta. A l'Amillarament de 1865 (AMSVC) el mas Forns tenia 14 parcers (rabassaires) i era propietat de Juan Pla. Això mostra que el mas Forns disposava de masos rònecs que va vendre o llogar a inicis del segle XVIII, fet que contribueix al repoblament de la zona i a l'increment de superfície conreada. La població del terme de Vallhonesta es va veure afectada per les epidèmies de pesta del segle XIV i els conflictes del XV, tot i que es va recuperar gràcies a l'economia agrícola basada fonamentalment en la vinya. Al 1375 a Vallhonesa hi havia 13 focs; la crisi de la baixa edat mitjana va reduir la població a 4 focs i no va ser fins a principis del segle XVIII que hi hagué una recuperació substancial amb 45 habitants censats l'any 1717. Actualment hi ha 22 masos. El cultiu de la vinya i la seva comercialització va provocar un important creixement amb ampliació de la superfície conreable i la roturació de nous camps en un territori de superfície difícil que va obligar a la construcció de murs de pedra seca presents a tot el territori, i que va permetre el desenvolupament d'una pagesia rabassaire al voltant dels grans masos de la zona: la Serra, Serracanta, cal Forns, can Vinyes, Sant Jaume, cal Marcet. Alguns d'aquests grans masos tenien algun mas rònec (abandonat) que van tornar a vendre o llogar a inicis del segle XVIII, fet que permet el repoblament de la zona (SUADES, 1987). Els petits masos de Vallhonesta eren parcers dels grans masos que tenien grans extensions de terra. El petit propietari, a més de conrear el seu petit tros de terra, era parcer d'un o més propietaris grans, ja que es veien obligats per garantir la seva subsistència.</p> | 41.6714200,1.8934900 | 407891 | 4613887 | 08262 | Sant Vicenç de Castellet | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80597-foto-08262-45-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80597-foto-08262-45-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2020-10-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía. / OPC | Té cinc tines, dues exteriors i tres a la casa. | 94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||||
| 80598 | Hostal Sant Jaume de Vallhonesta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/hostal-sant-jaume-de-vallhonesta | <p>IGLÉSIAS, J. (1979). El fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Volum I. Barcelona. IGLÉSIAS, J. (1991). Fogatge de 1497, Estudi i transcripció. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Barcelona. SUADES, J. (1987). 'El poblament de Vallhonesta dels anys 1750-1775: venda de masos deshabitats, aposentos i la construcció d'un molí fariner'. Dovella nº 22, Manresa, p. 15-18. SUADES, J; i altres. (1986). 'Sant Vicenç de Castellet' dins Ferrer i Alòs, Llorenç (coordinador). Història del Bages, col·lecció Història de les Comarques de Catalunya. Manresa, Parcir Edicions, 1986. SANZ, D. (2004-2). Sant Jaime de Vallhonesta: patrimoni històric i monumental. A Dovella primavera-estiu 2004.</p> | XII-XIX | en runes | <p>A la banda nord de l'era, davant el gran edifici del mas, es troben les ruïnes del que sembla va ser l'hostal de Vallhonesta. Forma un conjunt de tres edificacions en molt mal estat de conservació. La principal, que seria la casa, era de planta rectangular amb planta i pis, teulada a doble vessant amb carener perpendicular a la façana principal que s'obre a migdia. Resten les parts de les parets del mas i un forn de pa a la paret de llevant que encara conserva la boca per la part interior de la casa, i la volta del forn a l'exterior que es troba en mal estat i perill d'esfondrament ja que el centre té un forat. A la banda sud, davant d'aquestes ruïnes, hi ha els quatre murs d'una altra construcció que sembla més antiga ja que té finestres espitllerades i un tipus d'obra més informe. Cap a la banda de ponent, vorejant el turó i a la mateixa alçada que aquestes edificacions, hi ha trams de mur de paret seca. Algunes fonts identifiquen el lloc com l'antic castell de Vallhonesta, esmentat en diferents documents però que encara no s'ha identificat.</p> | 08262-46 | Hostal Sant Jaume. Vallhonesta. 08295 SANT VICENÇ DE CASTELLET | <p>El conjunt de Sant Jaume de Vallhonesta es troba situat en la carena de la serra de Sant Jaume, orientat en sentit est-oest i al peu del camí Ral Barcelona-Manresa. El conjunt està format per diversos edificis, el mas i l'hostal amb un estat de conservació pèssim, i l'església, que es conserva en bon estat. El mas i l'hostal es troben separats per una era enrajolada. L'enclavament de Vallhonesta el trobem documentat el 1115 com a domini comtal, i es devia estructurar al voltant d'uns pocs masos localitzats de forma dispersa pel seu terme i centrats en les dues esglésies: Sant Jaume i Sant Pere. Al 1352 pertanyia a la noble família manresana dels Planella, per compra al rei Pere III (arxiu particular de Mn. Josep Lladó de Manresa ( Diari Castellet, 14, 1948). A mitjans del segle XVI era de la família Aymerich i per aliances matrimonials passà als senyors de Rajadell i de Vallformosa que el posseïren fins a finals del XIX. La població es va veure afectada per les epidèmies de pesta del segle XIV i els conflictes del XV, tot i que es va recuperar gràcies a l'economia agrícola basada fonamentalment en la vinya. La crisi de la baixa Edat Mitjana va reduir la població a 4 focs i no és fins a principis del segle XVIII que es nota una recuperació substancial amb els 45 habitants censats l'any 1717. El cultiu de la vinya i la comercialització va provocar un important creixement que es va traduir en l'ampliació de la superfície conreable amb la roturació de nous camps en un territori de superfície difícil que obligà a la construcció de murs de pedra seca, així com el desenvolupament d'una pagesia rabassaire al voltant dels grans masos de la zona: la Serra, Serracanta, cal Forns, can Vinyes, Sant Jaume. El pas del camí Ral Barcelona-Manresa ajuda a garantir aquesta prosperitat econòmica. L'arribada de la fil·loxera l'any 1893 no atura el ritme productiu i els camps es replanten amb cep americà, mantenint-se viva la vinya fins el segle XX, quan la introducció de la indústria tèxtil a Sant Vicenç va provocar un important descens demogràfic i l'abandó dels antics sistemes productius i dels masos que van restar abandonats com el de Sant Jaume. Des de fa pocs anys les cases de Vallhonesta s'han anat recuperant poc a poc i actualment quasi totes es troben restaurades i habitades, excepte casos puntuals com el de l'Hostal i mas de Sant Jaume. Sant Jaume era un dels hostals que es trobaven al peu del camí Ral, d'origen medieval i que va créixer amb el pas dels anys fins al moment de màxim esplendor als segles XVII i XVIII. A l'Amillarament de 1865 (AMSVC) el mas tenia 18 parcers, essent un dels més importants de Vallhonesta, i pertanyia a Juan Marcet. A inicis del segle XX l'hostal encara estava en funcionament, habitat per la família Riera procedent de cal Padre (entre 1903 i 1911). També es van viure actes protagonitzats per maquis durant la postguerra. A partir dels anys 50 va quedar abandonat definitivament accelerant la seva decadència. El mas és esmentat documentalment per primera vegada al segle XV. El 1448 hi vivia Bartomeu Miraula, nomenat marmessor en el testament de Bartomeu de Poalor, del mas Poalor de Vallhonesta. Al fogatge de 1553 (IGLESIES, 1979) al mas hi vivia Jaume Marcet. A la segona meitat dels segle XVI i la primera del XVII s'esmenta en notícies d'actes de bandolerisme a la zona, nomenant l'hostatgeria de Sant Jaume (SANZ, 2004). Vallhonesta surt a la cartografia antiga des del mapa de 1580 de Gerhard Kremer, fins al de Josep Aparici del 1720. Al segle XVIII queda palesa la importància de l'hostal, constant al cadastre que podien acollir les quadres fins a 70 muls. Durant la Guerra del Francès va exercir funcions de caserna militar on hi havia el comandament d'altres punts de vigilància repartits pel Bages Sud i el Vallès. L'any 1811, en la retirada de les tropes franceses, aquestes van incendiar l'hostal, però el mas es va mantenir habitat fins els anys 40 del segle XX.</p> | 41.6779700,1.9021100 | 408618 | 4614605 | 1115 | 08262 | Sant Vicenç de Castellet | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80598-foto-08262-46-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80598-foto-08262-46-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80598-foto-08262-46-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80598-fasina-valhonesta.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BCIL | 2022-04-11 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía / OPC | L'edifici no està protegit, però es troba dins el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. Passa el GR-4, sender de gran recorregut a mig camí entre els monestirs de Montserrat i Sant Benet de Bages. | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 1761 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||
| 80599 | Mas Sant Jaume de Vallhonesta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-sant-jaume-de-vallhonesta | <p>IGLÉSIAS, J. (1979). El fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Volum I. Barcelona. IGLÉSIAS, J. (1991). Fogatge de 1497, Estudi i transcripció. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Barcelona. SUADES, J. (1987). 'El poblament de Vallhonesta dels anys 1750-1775: venda de masos deshabitats, aposentos i la construcció d'un molí fariner'. Dovella nº 22, Manresa, p. 15-18. SUADES, J; i altres. (1986). 'Sant Vicenç de Castellet' dins Ferrer i Alòs, Llorenç (coordinador). Història del Bages, col·lecció Història de les Comarques de Catalunya. Manresa, Parcir Edicions, 1986. SANZ, D. (2004-2). Sant Jaime de Vallhonesta: patrimoni històric i monumental. A Dovella primavera-estiu 2004.</p> | XII-XIX | en ruïnes | <p>El mas és l'edifici que trobem al centre, entre l'església i les ruïnes de l'hostal. És un edifici de grans proporcions que té la teulada esfondrada, així com quasi tots els murs de la part superior. Segueix la direcció de la carena, NW-SE, essent un edifici de planta rectangular allargada format per la superposició de diferents cossos, que tenia planta, pis i cellers semi-soterranis degut al desnivell del terreny, i cobert amb teulada a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana principal que s'obria a migdia, tancada per un baluard. Tot i l'estat de runa, es pot accedir al terrat, la cuina i altres dependències. Al terrat hi ha dues cisternes protegides amb una malla de ferro. Degut al desnivell del terreny, el mur del costat nord és més alt que el sud, essent el que es troba més malmès. El pati superior, situat pel costat del portal de Barcelona i davant la capella, és el que es troba en millor estat del conjunt. Aquest pati està flanquejat per murs, inclou una basa, l'estructura d'una tina i una mola de trull que es troba a l'espai que ocuparia el celler, a l'extrem SE. Des del pati s'accedeix a la planta inferior de l'edifici baixant unes escales un cop travessada la porta adovellada. La planta inferior és un conjunt de quadres per bestiar cobertes amb voltes de pedra que suporten el primer pis. A l'altre extrem de les voltes hi ha un altre portal, en direcció Manresa, adovellat de pedra però amb un reforç de maó a la part interna de l'arc. Aquest espai inferior consta de tres crugies paral·leles: la central és un passadís cobert amb volta de canó seguida a la que s'obren les portes dels espais que hi ha a cada costat. Els espais laterals de la banda de ponent estan coberts amb voltes de canó perpendiculars al passadís central, mentre que les del costat de llevant, dues són perpendiculars i l'altre, més llarga, és paral·lela a la central. A més d'hostal la casa va mantenir una important activitat agrícola basada bàsicament en la vinya i la producció d'oli. Hi havia trulls i producció de vi, testimoniats per la presència de tines i moles del molí d'oli (resten dues, una d'elles reforçada amb un cèrcol de ferro).</p> | 08262-47 | Mas Sant Jaume. Vallhonesta. 08295 SANT VICENÇ DE CASTELLET | <p>El conjunt de Sant Jaume de Vallhonesta es troba situat en la carena de la serra de Sant Jaume, orientat en sentit est-oest i al peu del camí Ral Barcelona-Manresa. El conjunt està format per diversos edificis, el mas i l'hostal amb un estat de conservació pèssim, i l'església, que es conserva en bon estat. El mas i l'hostal es troben separats per una era enrajolada. L'enclavament de Vallhonesta el trobem documentat el 1115 com a domini comtal, i es devia estructurar al voltant d'uns pocs masos localitzats de forma dispersa pel seu terme i centrats en les dues esglésies: Sant Jaume i Sant Pere. Al 1352 pertanyia a la noble família manresana dels Planella, per compra al rei Pere III (arxiu particular de Mn. Josep Lladó de Manresa ( Diari Castellet, 14, 1948). A mitjans del segle XVI era de la família Aymerich i per aliances matrimonials passà als senyors de Rajadell i de Vallformosa que el posseïren fins a finals del XIX. La població es va veure afectada per les epidèmies de pesta del segle XIV i els conflictes del XV, tot i que es va recuperar gràcies a l'economia agrícola basada fonamentalment en la vinya. La crisi de la baixa Edat Mitjana va reduir la població a 4 focs i no és fins a principis del segle XVIII que es nota una recuperació substancial amb els 45 habitants censats l'any 1717. El cultiu de la vinya i la comercialització va provocar un important creixement que es va traduir en l'ampliació de la superfície conreable amb la roturació de nous camps en un territori de superfície difícil que obligà a la construcció de murs de pedra seca, així com el desenvolupament d'una pagesia rabassaire al voltant dels grans masos de la zona: la Serra, Serracanta, cal Forns, can Vinyes, Sant Jaume. El pas del camí Ral Barcelona-Manresa ajuda a garantir aquesta prosperitat econòmica. L'arribada de la fil·loxera l'any 1893 no atura el ritme productiu i els camps es replanten amb cep americà, mantenint-se viva la vinya fins el segle XX, quan la introducció de la indústria tèxtil a Sant Vicenç va provocar un important descens demogràfic i l'abandó dels antics sistemes productius i dels masos que van restar abandonats com el de Sant Jaume. Des de fa pocs anys les cases de Vallhonesta s'han anat recuperant poc a poc i actualment quasi totes es troben restaurades i habitades, excepte casos puntuals com el de l'Hostal i mas de Sant Jaume. Sant Jaume era un dels hostals que es trobaven al peu del camí Ral, d'origen medieval i que va créixer amb el pas dels anys fins al moment de màxim esplendor als segles XVII i XVIII. El mas és esmentat documentalment per primera vegada al segle XV. El 1448 hi vivia Bartomeu Miraula, nomenat marmessor en el testament de Bartomeu de Poalor, del mas Poalor de Vallhonesta. Al fogatge de 1553 (IGLESIES, 1979) al mas hi vivia Jaume Marcet. A la segona meitat dels segle XVI i la primera del XVII s'esmenta en notícies d'actes de bandolerisme a la zona, nomenant l'hostatgeria de Sant Jaume (SANZ, 2004). Vallhonesta surt a la cartografia antiga des del mapa de 1580 de Gerhard Kremer, fins al de Josep Aparici del 1720. Al segle XVIII queda palesa la importància de l'hostal, constant al cadastre que podien acollir les quadres fins a 70 muls. Durant la Guerra del Francès va exercir funcions de caserna militar on hi havia el comandament d'altres punts de vigilància repartits pel Bages Sud i el Vallès. L'any 1811, en la retirada de les tropes franceses, aquestes van incendiar l'hostal, però el mas es va mantenir habitat fins els anys 40 del segle XX. A l'Amillarament de 1865 (AMSVC) el mas tenia 18 parcers, essent un dels més importants de Vallhonesta, i pertanyia a Juan Marcet. A inicis del segle XX l'hostal encara estava en funcionament, habitat per la família Riera procedent de cal Padre (entre 1903 i 1911). També es van viure actes protagonitzats per maquis durant la postguerra. A partir dels anys 50 va quedar abandonat definitivament accelerant la seva decadència.</p> | 41.6785800,1.9015000 | 408568 | 4614673 | 1115 | 08262 | Sant Vicenç de Castellet | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80599-foto-08262-47-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80599-foto-08262-47-2.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía / OPC | L'edifici es troba dins el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. Passa el GR-4, sender de gran recorregut a mig camí entre els monestirs de Montserrat i Sant Benet de Bages. Té una tina, tot i que segurament tindria més que ara no són visibles. | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||
| 80600 | Can Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-serra-14 | <p>IGLÉSIAS, J. (1979). El fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Volum I. Barcelona. IGLÉSIAS, J. (1991). Fogatge de 1497, Estudi i transcripció. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Barcelona. SUADES, J. (1987). 'El poblament de Vallhonesta dels anys 1750-1775: venda de masos deshabitats, aposentos i la construcció d'un molí fariner'. Dovella nº 22, Manresa, p. 15-18. SUADES, J; i altres. (1986). 'Sant Vicenç de Castellet' dins Ferrer i Alòs, Llorenç (coordinador). Història del Bages, col·lecció Història de les Comarques de Catalunya. Manresa, Parcir Edicions, 1986.</p> | XV-XIX | en runes | <p>És un dels masos importants de Vallhonesta, situat sobre un turó amb un domini important de territori. Encara es pot veure en les seves ruïnes l'esplendor d'aquesta casa així com el seu passat vitivinícola. És d'estructura molt gran, però es troba en molt mal estat de conservació i en perill d'esfondrament, conservant-se alguns murs i altres elements puntuals. De planta basilical, ha estat fruit de diferents etapes constructives que amaguen l'edifici més antic; amb planta, pis i golfes, amb teulada a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana principal que s'obre a migdia. El cos principal està situat al centre i està format per dues crugies perpendiculars a la façana, a cada costat es va afegir una nova crugia coberta amb teulada a un vessant a continuació de la central, i davant la façana es va afegir una altre crugia en direcció perpendicular a l'eix de la casa i que constitueix l'entrada; s'accedeix a través d'una porta d'arc de mig punt al distribuïdor que dóna accés a la casa, cobert amb una volta d'aresta, que tapa l'antiga porta adovellada que permet l'accés a la crugia dreta de la part antiga de la casa; a l'esquerra hi ha un espai cobert amb volta de canó. El mateix turó fa de delimitació del conjunt format per la casa i altres edificis i coberts, mentre que per la part de davant, a migdia, queda tancat amb un mur i s'accedeix al conjunt a través d'un portal a la banda de llevant. La part més antiga de la casa està formada pel cos central distribuït en dues crugies paral·leles. Ha desaparegut tota la teulada i l'espai conté la runa. Al fons hi ha dos espais coberts amb volta de mig punt; la de la dreta encara existeix, i a ella donen dues boixes de dues tines que hi ha tocant al mur de tramuntana; la de l'esquerra està enfonsada i tan sols es veu la traça al mur que queda. Les dues voltes estan separades entre elles amb un arc diafragma en direcció N-S. La presència d'aquest arc ens fa pensar que aquestes dues voltes serien l'origen de la casa, essent aquesta la primera construcció al voltant de la qual es van recolzar les ampliacions successives. La segona fase constructiva seria l'ampliació davant d'aquestes voltes. L'ampliació més important és la que es va fer afegint una crugia a cada costat de la casa, cobertes amb teulada a un vessant i formant planta baixa i un pis. Es conserva en millor estat la de la dreta, amb una volta de canó seguit al tram nord, a la que donen dues boixes d'altres dues tines que es troben adossades a la paret nord i al costat de les altres tines. A la meitat d'aquesta crugia hi ha una tina que queda subterrània i que es troba entre aquesta crugia i la dreta de la part central de la casa; és circular i folrada amb cairons de ceràmica vidrada vermellosos. La crugia afegida a l'esquerra es troba enfonsada i tan sols es pot veure el lloc on recolzava la volta al mur de tramuntana que encara resta dempeus. Hi ha diferents construccions a l'entorn de la casa, però que es troben en mal estat. No sabem com son les quatre tines de la part de darrera, però suposem que són de cairons i circulars. Al pis, a la part de tramuntana de la casa, hi ha l'estructura d'una premsa de vi de ferro que està a l'aire lliure i que es troba en mal estat de conservació.</p> | 08262-48 | Can Serra. Vallhonesta. 08295 SANT VICENÇ DE CASTELLET | <p>La població del terme de Vallhonesta es va veure afectada per les epidèmies de pesta del segle XIV i els conflictes del XV, tot i que es va recuperar gràcies a l'economia agrícola basada fonamentalment en la vinya. Al 1375 a Vallhonesa hi havia 13 focs; la crisi de la baixa edat mitjana va reduir la població a 4 focs i no va ser fins a principis del segle XVIII que hi hagué una recuperació substancial amb 45 habitants censats l'any 1717. Actualment hi ha 22 masos. El cultiu de la vinya i la seva comercialització va provocar un important creixement amb ampliació de la superfície conreable i la roturació de nous camps en un territori de superfície difícil que va obligar a la construcció de murs de pedra seca presents a tot el territori, i que va permetre el desenvolupament d'una pagesia rabassaire al voltant dels grans masos de la zona: la Serra, Serracanta, cal Forns, can Vinyes, Sant Jaume, cal Marcet. Alguns d'aquests grans masos tenien algun mas rònec (abandonat) que van tornar a vendre o llogar a inicis del segle XVIII, fet que permet el repoblament de la zona (SUADES, 1987). Els petits masos de Vallhonesta eren parcers dels grans masos que tenien grans extensions de terra. El petit propietari, a més de conrear el seu petit tros de terra, era parcer d'un o més propietaris grans, ja que es veien obligats per garantir la seva subsistència. La Serra es troba a Vallhonesta, al turó de la Serra, dominant el torrent de les Pasteres. La seva ubicació estratègica la han convertit en escenari de diferents llegendes i fets protagonitzats per maquis. La referència història més antiga és l'esment al fogatge de 1497, en Johan Serra (IGLÉSIES, 1991), quan es correspondria a les dues voltes centrals, origen arquitectònic de la casa. L'any 1519, la filla de Bartomeu Febres (de la casa Fabrés del Clot del Tufau), es casà amb Miquel Serra, hereu dels masos Serra i Figuera de Vallhonesta (ACA, D, Can Falguera, lligall 8). Possiblement fou aquesta una de les poques cases de la zona que existien al segle XIV i que va superar les crisis, ja que consta el segle XV i També surt al fogatge de 1553, Miguel Serra (IGLÉSIES, 1979). La casa aniria adquirint importància al llarg del temps, ja que es van fent diferents ampliacions, principalment entre els segles XVII i XVIII. A l'Amillarament de 1865 (AMSVC) el mas tenia 16 parcers i era propietat d'Ignasi Tatjer. No sabem fins quan va estar habitat, però possiblement patís la despoblació d'inicis del segle XX, restant abandonada i patint els efectes d'aquesta desocupació principalment a partir del anys 1950. Actualment el seu futur és incert, fet que pot suposar una pèrdua històrica del terme de Sant Vicenç.</p> | 41.6667800,1.9018700 | 408582 | 4613363 | 1497 | 08262 | Sant Vicenç de Castellet | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80600-foto-08262-48-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80600-foto-08262-48-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80600-foto-08262-48-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía / OPC | La casa es troba en perill d'esfondrament total. Té quatre tines. Darrerament, el 2016, la paret sud s'ha esfondrat. També s'ha sabut que sota l'era hi havia un amagatall soterrani. | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||
| 80601 | Can Vinyes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-vinyes-1 | <p>IGLÉSIAS, J. (1979). El fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Volum I. Barcelona. IGLÉSIAS, J. (1991). Fogatge de 1497, Estudi i transcripció. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Barcelona. SUADES, J. (1987). 'El poblament de Vallhonesta dels anys 1750-1775: venda de masos deshabitats, aposentos i la construcció d'un molí fariner'. Dovella nº 22, Manresa, p. 15-18. SUADES, J; i altres. (1986). 'Sant Vicenç de Castellet' dins Ferrer i Alòs, Llorenç (coordinador). Història del Bages, col·lecció Història de les Comarques de Catalunya. Manresa, Parcir Edicions, 1986.</p> | XIII-XIX | en runes | <p>Aquesta casa es troba actualment en ruïnes. Situada al capdamunt d'un turó, entre el torrent de les Pasteres i el torrent de Can Serra, dominant visualment un extens territori. La casa era de planta rectangular, amb planta, pis i golfes; també té un soterrani, cosa que ens ha explicat gent de la zona, però que actualment és inaccessible degut a l'estat de ruïna. La façana principal s'obre a migdia i mostra que era coberta amb teulada a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana. En aquesta es veu clarament la divisió en tres crugies perpendiculars a la façana i en cada una es pot veure obra diferent marcant carament la crugia central que es distingeix per l'arc de mig punt i la volta que cobreix l'accés principal a la casa a modus de porxo. A la crugia del costat dret s'intueix un arc igual que el del centre que va ser tapiat posteriorment. Tan sols es conserven fragments dels murs laterals i posterior, ja que tot l'interior de la casa està enfonsat. Es poden veure encara 2 espitlleres i un petit contrafort al mur que delimita amb el camí, al que hi ha adossada una estructura quadrada que podria ser un dipòsit. L'element més destacable de la casa és la presència de tines exemptes, és a dir, que no es troben enganxades a la casa, i que s'expliquen en una altra fitxa. Tot i que no ho hem vist, ens han explicat que hi ha un espai soterrani a la casa, inaccessible actualment degut a l'estat de ruïna, en el que hi ha un gran dipòsit d'oli de pedra de grans dimensions (aproximadament 3m per 80 cm) i en el que els amos de la casa es guardaven les escorrialles de la premsada d'oli que feien per la gent que els hi encarregaven, és a dir, que es quedaven sense dir-ho als propietaris.</p> | 08262-49 | Can Vinyes. Vallhonesta. 08295 SANT VICENÇ DE CASTELLET | <p>La població del terme de Vallhonesta es va veure afectada per les epidèmies de pesta del segle XIV i els conflictes del XV, tot i que es va recuperar gràcies a l'economia agrícola basada fonamentalment en la vinya. Al 1375 a Vallhonesa hi havia 13 focs; la crisi de la baixa edat mitjana va reduir la població a 4 focs i no va ser fins a principis del segle XVIII que hi hagué una recuperació substancial amb 45 habitants censats l'any 1717. Actualment hi ha 22 masos. El cultiu de la vinya i la seva comercialització va provocar un important creixement amb ampliació de la superfície conreable i la roturació de nous camps en un territori de superfície difícil que va obligar a la construcció de murs de pedra seca presents a tot el territori, i que va permetre el desenvolupament d'una pagesia rabassaire al voltant dels grans masos de la zona: la Serra, Serracanta, cal Forns, can Vinyes, Sant Jaume, cal Marcet. Alguns d'aquests grans masos tenien algun mas rònec (abandonat) que van tornar a vendre o llogar a inicis del segle XVIII, fet que permet el repoblament de la zona (SUADES, 1987). Els petits masos de Vallhonesta eren parcers dels grans masos que tenien grans extensions de terra. El petit propietari, a més de conrear el seu petit tros de terra, era parcer d'un o més propietaris grans, ja que es veien obligats per garantir la seva subsistència. Desconeixem el moment de construcció inicial de la casa degut a manca de documentació, tot i que certs elements arquitectònics ens orienten a suposar que ja existiria al segle XIII, en el moment d'apogeu en l'ocupació de Vallhonesta. L'ampliació més important es faria durant el segle XVII, tenint un apogeu durant el segle XVIII, moment en que es construirien les tines exteriors. És probable que aquestes fossin utilitzades per parcers, de manera que quedaven independents de les tines de l'amo que es trobaven dins la casa. Tant el nombre de barraques de vinya com la quantitat de tines presents a la casa ens mostren la importància del cultiu i transformació de la vinya en aquesta zona. A l'Amillarament de 1865 (AMSVC) el mas tenia 6 parcers i era de Miquel Boada. A l'entorn de la casa, al torrent de can Serra, hi ha un important nombre de barraques de vinya així com murs de pedra seca per fer marges de terra.</p> | 41.6631700,1.9030400 | 408674 | 4612961 | 08262 | Sant Vicenç de Castellet | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80601-foto-08262-49-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80601-foto-08262-49-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80601-foto-08262-49-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | L'estat de conservació és molt dolent i perilla que s'esfondri totalment en poc temps. Té quatre tines exemptes. | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||||
| 80602 | Cal Campaner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-campaner-6 | <p>SANZ, D. (2004-2). Sant Jaime de Vallhonesta: patrimoni històric i monumental. A Dovella primavera-estiu 2004.</p> <p>SUADES, J. (1987). 'El poblament de Vallhonesta dels anys 1750-1775: venda de masos deshabitats, aposentos i la construcció d'un molí fariner'. Dovella nº 22, Manresa, p. 15-18.</p> <p>SUADES, J; i altres. (1986). 'Sant Vicenç de Castellet' dins Ferrer i Alòs, Llorenç (coordinador). Història del Bages, col·lecció Història de les Comarques de Catalunya. Manresa, Parcir Edicions, 1986.</p> <p><span><span><span>FERRANDO ROIG, Antoni (1983) El Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac Història i arqueologia vistes per un excursionista. Pàg. 175-181.</span></span></span></p> | XIII-XX | Està en procès de rehabilitació | <p>Aquesta casa es troba al costat de l'església de Sant Pere de Vallhonesta. És una casa fruit de diferents èpoques, tot i que no es conserva l'estructura sencera. Actualment està formada per tres crugies, però tan sols una, la de tramuntana, es conserva dempeus degut a la rehabilitació que es va fer els anys 80. És una casa d'estructura senzilla, de planta i pis, amb teulada a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana principal que s'obre a llevant. L'interior és de dues crugies perpendiculars a la façana i l'estructura s'ha modificat i a l'interior hi ha dues sales, una amb material del Centre Excursionista i l'altre buida. A la banda de ponent hi ha les restes de la part més antiga de la casa. Es tracta de tres crugies paral·leles i paral·leles a la casa existent. La que queda al centre tan sols té planta baixa, essent utilitzada ara com a terrassa accessible des del primer pis de la casa. El mur del costat nord barreja filades d'opus spicatum amb filades d'obra horitzontal. La segona crugia, situada més a l'oest, es troba en mal estat perquè s'ha enfonsat part del mur de ponent i no conserva el sostre. El mur de tramuntana i el de ponent també presenten filades d'opus spicatum alternades amb filades horitzontals. Entre aquestes dues crugies hi ha un arc diafragma apuntat que es conserva en bon estat. La última i tercera crugia té a l'angle NW l'estructura d'una tina de la que resta el cup que actualment s'utilitza com a dipòsit d'aigua de pluja. És una tina quadrada i l'interior és folrat amb cairons. El mur que tanca el conjunt de la casa pel costat nord és compacte, de blocs de pedra ben tallats i de mides bastant uniformes, amb una espitllera a la part central baixa. Això ens mostra que va ser fer tot d'una vegada, essent un dels més antics de la casa. Al mur de la banda sud, pel que s'accedeix a l'interior de la part enrunada, hi ha un petit contrafort exterior. Cal assenyalar que encara queden restes del mur que lligava el cos reconstruït amb l'enrunat, i que el mur de darrera de la casa reconstruïda forma una mica d'angle.</p> | 08262-50 | Cal Campaner. Vallhonesta. 08295 SANT VICENÇ DE CASTELLET | <p>Aquesta casa faria les funcions de casa del capellà i rectoria de l'ermita de Sant Pere de Vallhonesta. Vallhonesta formava una quadra jurisdiccional independent que va estar en mans de diferents famílies feudals. El 1115 els feudataris eren els Guàrdia de Montserrat, i no tornem a saber res més fins el 1375, quan el rei vengué la seva jurisdicció juntament amb les de Mura i Granera a Pere de Planella; a mitjans del segle XVI fou propietat de la família Aymerique i, per aliança matrimonial, passà als senyors de Rajadell i Vallformosa que la posseïren fins al segle XIX. Des de l'any 1850 forma part del municipi de Sant Vicenç. La primera documentació referent a l'església és del 1115, quan Bernat de Guàrdia dóna a la seva muller Ermesseda béns situats a la parròquia de Sant Pere de Vallhonesta; posteriorment es citada a les llistes de les parròquies del bisbat de Vic anteriors al 1154, en les que trobem la parròquia de Valle honesta; a les llistes del 1361 i de 1438 ja no surt, probablement perquè perdé la condició de parroquial degut a la pesta negra, passant a ser sufragània de Sant Vicenç de Castellet; el 1685 és sufragània de Sant Vicenç de Castellbell, tornant a dependre de Castellet el 1870, quan aquesta recupera les funcions parroquials. La població del terme de Vallhonesta es va veure afectada per les epidèmies de pesta del segle XIV i els conflictes del XV, tot i que es va recuperar gràcies a l'economia agrícola basada fonamentalment en la vinya. Al 1375 a Vallhonesa hi havia 13 focs; la crisi de la baixa edat mitjana va reduir la població a 4 focs i no va ser fins a principis del segle XVIII que hi hagué una recuperació substancial amb 45 habitants censats l'any 1717. Actualment hi ha 22 masos. Aquest edifici del costat de l'església es correspondria amb la segona fase de reconstrucció d'aquesta, finals del segle XIII, tal i com mostren els murs i els arcs utilitzats en la part més antiga. La seva història aniria paral·lela a la de Sant Pere i, per tant, romandria ocupada durant tot el temps en que l'església estigués en actiu, principalment fins a la Guerra Civil Espanyola. Fa uns anys s'ha restaurat una part i s'utilitza com a refugi excursionista gestionat pel Centre Excursionista de Sant Vicenç des del 1980, moment en que es va restaurar part de la casa. Els darrers mesos s'ha rehabilitat la part sud de la casa, consolidant els arcs gòtics.</p> | 41.6737000,1.8877900 | 407420 | 4614146 | 08262 | Sant Vicenç de Castellet | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80602-foto-08262-50-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80602-foto-08262-50-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80602-foto-08262-50-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Lúdic | 2021-07-20 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía / OPC | Tenia una tina. | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||||
| 80603 | Can Clot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-clot | XVIII | <p>La casa es troba situada en un pla prominent, dominant el conjunt de cases del Clot, sota el turó de la Serra. És un mas vinculat històricament a Castellbell, tot i que es troba al terme de Sant Vicenç de Castellet. Forma part del conjunt de cases del Clot de Castellbell i està situada a la banda nord del camí que comunica Sant Vicenç amb Vallonesta per la vall de can Soler o del Clot. És una casa fruit de diferents ampliacions, de planta baixa, pis i golfes, amb teulada a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana principal que s'obre al migdia. Es troba situada en un desnivell del terreny de manera que part de la planta baixa es troba sota el nivell del terra. Està estructurada en dues crugies, la dreta, més ample, coberta amb volta de canó a la planta baixa i de la que parteix l'escala de pedra que permet l'accés al pis. A l'esquerra hi ha una altra crugia paral·lela coberta amb volta però més estreta i feta amb posterioritat, ja que es nota l'afegit a la façana. Darrera, hi ha un cobert adossat a la casa en el que es troben les tres tines juntes, dues quadrades i una circular, totes folrades amb cairons de ceràmica. Les boixes donen al celler principal. A la llinda de la porta de les tines hi ha gravada la data 1777, igual que a una porta que hi ha al mateix lateral de la casa.</p> | 08262-51 | Can Clot. El Clot. 08295 SANT VICENÇ DE CASTELLET | <p>No disposem de documentació històrica de la casa i tan sols comptem amb les dates gravades a les llindes que ens situen cronològicament la casa a finals del segle XVIII: any 1777. La casa va ser realitzada en diferents èpoques, amb una primera fase en la que es van construir les tines i la volta més gran del celler, i una ampliació posterior al costat. L'actual propietari la va adquirir fa 25 anys en estat quasi de ruïna i ha fet importants rehabilitacions tot i conservant l'estructura general originària.</p> | 41.6659900,1.8868500 | 407330 | 4613291 | 1777 | 08262 | Sant Vicenç de Castellet | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80603-foto-08262-51-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80603-foto-08262-51-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||||||
| 80604 | Can Soler de les Teules | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-soler-de-les-teules | <p>SARRET I ARBÓS, J. (1925). Munumenta historica civitatis minorisae. Manresa. Impremta i enquadernacions Sant Josep. Vol. V.</p> | XIII-XX | molt reformada | <p>Aquesta és una de les cases més antigues i més grans del terme de Sant Vicenç de Castellet. Es troba al raval del Clot, un cop passat el pont de l'autopista en el camí que va cap a Vallhonesta pel sud del terme. Està situada sobre un petit turó, fet que la posa en una situació de domini de l'entorn. La casa va ser construïda en diferents etapes, fet que queda ben palès en l'estructura arquitectònica. Està formada per dos cossos que es toquen perpendicularment i un conjunt de coberts que tanquen les edificacions formant un pati o baluard al centre, i al que s'accedeix per un portal adovellat d'arc de mig punt situat a la banda nord del conjunt. El cos més antic, orientat en direcció est-oest és d'estructura sòlida, de pedra, amb planta i pis, teulada a un sol vessant en baixada cap a l'exterior del conjunt. Les portes d'accés, dues a la planta i una al pis, s'obren al pati central. La planta baixa consta d'una única crugia coberta amb volta de canó amb pedra plana; el mur est és de grans blocs de pedra ben escairats, mentre que el mitjaner que es troba a la banda oest té fragments d'opus spicatum alternats amb filades horitzontals. El pis està essent reformat, però encara es pot distingir la compartimentació en espais paral·lels, entre els que hi ha un primer a la banda oest, el següent que era la cuina i que encara conserva la campana del foc a terra i el tercer que ha quedat tot unificat. Hi ha fragments d'opus spicatum, quatre filades a la part superior, al mur que dóna a la banda sud i un petit fragment al de la banda oest. Aquest cos no té golfes, tan sols una petita cambra d'aire que queda entre el sostre interior i la teulada. A la façana posterior, que dóna a est, hi ha un petit contrafort de pedra que suporta la planta baixa. L'altre cos de la casa es troba adossat a aquest per la banda nord formant angle recte i sense comunicació amb el primer, de manera que cada un d'ells és independent. És un cos també rectangular orientat nord-sud, amb planta, pis i golfes, teulada a un vessant amb el caient cap a l'interior del pati. Està construït adaptant-se a un gran bloc de roca que es troba al pati i sobre el que s'ha construït l'escala que permet l'accés al pis des del pati. Per la banda nord hi ha afegit el cos que forma la construcció que albergava les dues tines. Les tines eren circulars folrades amb cairons, i actualment es troben tapades; les boixes donaven a la planta baixa on hi havia el celler. A la façana de llevant que s'obre al pati central, es va afegir una eixida davant del pis que permet l'accés a aquest i que té tres arcs carpanels. Aquesta eixida es suporta sobre una volta N-S reforçada amb un mur al centre i que dóna accés als cellers de la planta baixa. Els cellers estan formats per dues voltes de canó paral·leles en direcció perpendicular a la volta que hi ha sota l'eixida, és a dir, en direcció E-W. El pis està dividit en dues crugies i no té elements remarcables trobant-se en mal estat. Aquest pis i les golfes van ser afegits amb posterioritat, ja que es veu clarament que la teulada estava més baixa i el pendent era en direcció contrària a l'actual. Al costat nord de l'estructura de les tines hi havia un cobert, que ara no té teulada, on hi havia la premsa. Encara es conserva part de l'estructura de la premsa: la biga central de fusta amb la data 1707 gravada entre dues lletres M, els muntants verticals, part de la gàbia, la base de pedra amb el canal circular per donar sortida al líquid, i l'eix central de la premsa amb el cargol de ferro que fa poc temps que es va desprendre del conjunt i que ara és al costat, a terra. La resta de construccions a l'entorn de la casa es conserven en part. Algunes han estat reconstruïdes darrerament per utilitzar com a corrals, i d'altres, les que es troben a la banda oest, tan sols resten els murs i la resta és una ruïna. En conjunt és un edifici interessant que caldria potenciar la seva rehabilitació seguint unes pautes que permetin conservar l'estructura antiga.</p> | 08262-52 | Can Soler de les Teules. El Clot. 08295 SANT VICENÇ DE CASTELLET | <p>Tot i que la documentació més antiga que cita la casa és de mitjans del segle XVI, l'estructura demostra que és més antiga. L'edifici més antic seria la meitat est del cos que es troba orientat est-oest, visible en la utilització d'opus spicatum i en la diferència d'estructura de la volta a la planta baixa. A aquest cos, possiblement construït a finals del segle XIV, es va afegir un altre que l'amplià. Més tard, probablement a finals del segle XVII es construís el cos afegit a l'est, a la mateixa època que les tines i la premsa, coincidint amb l'època d'apogeu de la vinya. Més tard es va augmentar l'alçada d'aquest cos en un pis més modificant l'orientació de la teulada. La construcció dels murs d'opus demostra un domini de la tècnica constructiva, no tan sols per la disposició dels blocs de pedra, sinó també perquè es troben alternats amb filades horitzontals. En un edicte de l'any 1549, Antoni Guillem de Muntanyans, senyor de Castellet, imposa als seus vassalls una multa perquè ningú pogués conrear, ni treballar ni pasturar en les terres del mas de les Teules (SARRET, 1925). Aquesta seria una de les cases importants de la zona del Clot de Castellet. A l'Amillarament de 1865 (AMSVC) el mas de tenia 6 parcers i era propietat d'Ignasi March.</p> | 41.6686700,1.8835400 | 407059 | 4613592 | 08262 | Sant Vicenç de Castellet | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80604-foto-08262-52-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80604-foto-08262-52-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80604-foto-08262-52-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2020-10-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Té dues tines. | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||||
| 80605 | Can Mestre Joan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-mestre-joan | <p>AA.VV. (1977). Les masies. A El Breny, número extraordinari Festa Major de 1977.</p> | XIX | <p>Casa d'estructura senzilla, construïda en pedra i que és la mostra de l'obra d'un mestre constructor i picapedrer. Té planta, pis i golfes, teulada a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana principal que s'obre a migdia. La façana és l'element més característic, ja que en ella s'explica la història de la construcció de la casa. A la porta d'entrada, allindada i situada al centre, hi ha una inscripció amb la data 1822 i els dibuixos gravats dels instruments del picapedrer: un martell, una escarpa i un triangle. Al pis hi ha dues finestres amb llindes de pedra i una inscripció a cada una d'elles: a la de la dreta posa CASA DE JOAN PUIX MESTRE i el crismó al mig, a la de l'esquerra posa OBRA FETA DE VALANTI PUIX i una creu al centre. Finalment, a les golfes hi ha una finestra central amb una inscripció amb l'any 1843. La meitat de la façana va ser tapada a inicis del segle XX amb l'afegit d'un cos que amplia la casa. L'interior està dividit en dues crugies perpendiculars al carener cobertes amb volta de canó que ara està encimentada. A la volta de tramuntana s'obria la boixa de la única tina de la casa que ara s'ha obert i s'utilitza com a rebost. La tina era circular i folrada amb cairons de ceràmica vidrada. La resta de la casa està molt modificada i adaptada a l'actualitat.</p> | 08262-53 | Can Mestre Joan. Clot del Tufau. 08295 SANT VICENÇ DE CASTELLET | <p>Cal Mestre es troba a un petit nucli format per vàries masies: cal General, cal Xesc, cal Monclar, cal Josepó, cal Mestre, cal Papa, cal Tinet i cal Fiter, situades al Clot del Tufau. El cultiu de la vinya i la seva comercialització va provocar un important creixement amb ampliació de la superfície conreable i la roturació de nous camps en un territori de superfície difícil que va obligar a la construcció de murs de pedra seca presents a tot el territori, i que va permetre el desenvolupament d'una pagesia rabassaire al voltant dels grans masos de la zona. El petit propietari, a més de conrear el seu petit tros de terra, era parcer d'un o més propietaris grans, ja que es veien obligats per garantir la seva subsistència. A mitjans del segle XVIII i XIX es comencen a construir la major part de les cases del Clot del Tufau i del Serrat de la Beguda. El nom li ve del mas Tufau que hi havia al Pla de Sant Llorenç. Les masies del Clot del Tufau depenen parroquialment de Castellgalí, perquè la relació amb la parròquia de Sant Vicenç era difícil al no existir un pont per travessar el Llobregat. La majoria eren cases de parcers que treballaven per cal Fiter, el mas més important, i que al 1865 comptava amb 22 parcers (AMSVC, Amillarament). Cal Mestre Joan es va construir durant el segle XIX. La va construir el seu propietari, Joan Puix, que era mestre d'obres, amb ajuda del seu germà Valentí Puix. L'obra es va començar l'any 1822 i es va acabar el 1843.</p> | 41.6629400,1.8306600 | 402648 | 4613014 | 1822 | 08262 | Sant Vicenç de Castellet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80605-foto-08262-53-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80605-foto-08262-53-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Els germans Joan i Valentí Puix | Tenia una tina. El cognom s'ha transformat del Puix original al Puig que porten en l'actualitat. | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||
| 80606 | Can Xesc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-xesc-0 | <p>AA.VV. (1977). Les masies. A El Breny, número extraordinari Festa Major de 1977.</p> | XVIII | <p>És una casa d'estructura senzilla, de planta quasi quadrada, amb planta baixa i pis, teulada a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana principal que s'obre a migdia. L'interior de la casa no té volta. Té dos coberts afegits a cada costat que ara formen part de l'estructura de la casa. El de la dreta és una antiga pallissa i el de l'esquerra forma una volta a la planta baixa ja que hi donava la boixa de la única tina que es troba adossada a la casa per la cantonada nord-oest. Davant la casa hi ha una altra estructura suportada sobre una volta que possiblement sigui una altra tina. La casa cal Monclar era antigament les corts de cal Xesc.</p> | 08262-54 | Can Xesc. Clot del Tufau. 08295 SANT VICENÇ DE CASTELLET | <p>Cal Xesc es troba a un petit nucli format per vàries masies: cal General, cal Xesc, cal Monclar, cal Josepó, cal Mestre, cal Papa, cal Tinet i cal Fiter, situades al Clot del Tufau. El cultiu de la vinya i la seva comercialització va provocar un important creixement amb ampliació de la superfície conreable i la roturació de nous camps en un territori de superfície difícil que va obligar a la construcció de murs de pedra seca presents a tot el territori, i que va permetre el desenvolupament d'una pagesia rabassaire al voltant dels grans masos de la zona. El petit propietari, a més de conrear el seu petit tros de terra, era parcer d'un o més propietaris grans, ja que es veien obligats per garantir la seva subsistència. A mitjans del segle XVIII i XIX es comencen a construir la major part de les cases del Clot del Tufau i del Serrat de la Beguda. El nom li ve del mas Tufau que hi havia al Pla de Sant Llorenç. Les masies del Clot del Tufau depenen parroquialment de Castellgalí, perquè la relació amb la parròquia de Sant Vicenç era difícil al no existir un pont per travessar el Llobregat. La majoria eren cases de parcers que treballaven per cal Fiter, el mas més important, i que al 1865 comptava amb 22 parcers (AMSVC, Amillarament).</p> | 41.6616800,1.8315100 | 402717 | 4612874 | 08262 | Sant Vicenç de Castellet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80606-foto-08262-54-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80606-foto-08262-54-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Té una tina. | 98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||||
| 80607 | Can Monclar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-monclar | <p>AA.VV. (1977). Les masies. A El Breny, número extraordinari Festa Major de 1977.</p> | XVIII | <p>Aquesta casa ha estat molt reformada tot i conservant l'estructura original. Eren uns coberts per animals, a més de tenir tina i celler, i pertanyia a cal Xesc. D'estructura senzilla, amb planta, pis i golfes, teulada a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana que s'obre a S-E. Està formada per tres crugies paral·leles al carener, que són de diferents èpoques. La crugia central està coberta amb volta de canó de pedra i té dos nivells diferents ja que el celler queda excavat al terra a la banda posterior de la casa, però cobert amb la mateixa volta. La crugia de la dreta deu ser de la mateixa època, però es coberta amb sostre pla. Per accedir a aquesta hi ha una porta allindada exterior amb la llinda gravada amb una creu central i la data 1778. Aquesta porta i la finestra del pis que queda sobre ella, tenen una estructura de descàrrega de la llinda formada per dues lloses planes posades en forma de V invertida.</p> | 08262-55 | Can Monclar. Clot del Tufau.08295 SANT VICENÇ DE CASTELLET | <p>Cal Monclar es troba a un petit nucli format per vàries masies: cal General, cal Xesc, cal Monclar, cal Josepó, cal Mestre, cal Papa, cal Tinet i cal Fiter, situades al Clot del Tufau. El cultiu de la vinya i la seva comercialització va provocar un important creixement amb ampliació de la superfície conreable i la roturació de nous camps en un territori de superfície difícil que va obligar a la construcció de murs de pedra seca presents a tot el territori, i que va permetre el desenvolupament d'una pagesia rabassaire al voltant dels grans masos de la zona. El petit propietari, a més de conrear el seu petit tros de terra, era parcer d'un o més propietaris grans, ja que es veien obligats per garantir la seva subsistència. A mitjans del segle XVIII i XIX es comencen a construir la major part de les cases del Clot del Tufau i del Serrat de la Beguda. El nom li ve del mas Tufau que hi havia al Pla de Sant Llorenç. Les masies del Clot del Tufau depenen parroquialment de Castellgalí, perquè la relació amb la parròquia de Sant Vicenç era difícil al no existir un pont per travessar el Llobregat. La majoria eren cases de parcers que treballaven per cal Fiter, el mas més important, i que al 1865 comptava amb 22 parcers (AMSVC, Amillarament). Cal Monclar era les quadres i pallissa de cal Xesc, a més d'albergar una tina i el celler. Fa pocs anys es va rehabilitar i convertir en una casa.</p> | 41.6618400,1.8316100 | 402725 | 4612891 | 1778 | 08262 | Sant Vicenç de Castellet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80607-foto-08262-55-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80607-foto-08262-55-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80607-foto-08262-55-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||||
| 80608 | Cal Marcet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-marcet | <p>IGLÉSIAS, J. (1979). El fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Volum I. Barcelona. IGLÉSIAS, J. (1991). Fogatge de 1497, Estudi i transcripció. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Barcelona. SUADES, J. (1987). 'El poblament de Vallhonesta dels anys 1750-1775: venda de masos deshabitats, aposentos i la construcció d'un molí fariner'. Dovella nº 22, Manresa, p. 15-18.</p> | XII-XIX | Actualment parts de la casa s'estan reformant o consolidant. | <p>Marcet és una de les cases més importants de Vallhonesta, que es troba a un extrem d'aquest terme, tocant a Boades. Ha estat fruit de diferents ampliacions en successives èpoques històriques, que es poden observar en l'estructura actual de l'edifici. Està formada per l'agrupació de diferents coberts i corts a l'estructura principal de la casa. L'ampliació de les golfes que ocupen la meitat de la casa feta a finals del segle XIX, han fet que exteriorment la imatge no mostri l'estructura principal. És una casa de planta, pis i golfes, coberta amb teulada que degut a aquesta ampliació és diferent a cada crugia, degut a això es fa la descripció començant per la planta baixa que marca l'evolució històrica de l'edifici. L'estructura base de la planta baixa és de tres crugies: dues de paral·leles, en direcció SE-NW, i la tercera perpendicular a aquestes en direcció SW-NE. A elles es suma la que correspon a l'eixida que es troba a la banda oest, així com les tines a est i altres coberts al nord. La crugia més antiga que sembla correspondre a la primera casa és la SW-NE. És coberta amb volta de mig punt i destaquen dos arcs d'arc de mig punt ample que tenen el punt central a nivell del terra. Són fets amb dovelles grosses; un es troba al centre de l'estança i l'altre ha quedat tapiat en fer un mur de compartimentació. Les boixes de les tres tines donaven a aquesta crugia per la banda est, tot i que una tina ha desaparegut (la del sud), i les dues de l'est s'aprofiten com a cisternes per l'aigua. L'accés a aquesta crugia es fa a través d'una antiga porta adovellada d'arc de mig punt que es troba mig tapada per una obertura posterior i per una de les voltes afegides perpendicularment. Possiblement es tracti de la primera porta d'accés a la casa que s'obra orientada al nord. El mur en el que s'obre aquesta porta és construït amb carreus grossos, ben tallats i disposats de forma uniforme, i en ell hi ha una part d'opus spicatum a la part alta de la crugia central. Les altres dues crugies són perpendiculars a aquesta, cobertes amb volta de canó amb un arc central de descàrrega d'arc de mig punt. Les dues voltes es comuniquen entre si per una porta en que la intersecció forma una volta de creueria, destacant els muntants de pedra de la porta. La crugia més a llevant té una porta de sortida directa al pati interior i la llinda exterior porta una inscripció que posa JOAN MARCET i la data 1769. Aquesta era la porta d'entrada a la casa abans que s'habilités la directa al pis. Per la banda més a l'oest, les dues voltes que hi ha sota l'eixida estan habilitades com dues habitacions petites on dormia el pastor i on guardava els seus estris. Al costat es troba l'escala de pedra en dos trams fent angle recte que ens porta al pis. L'espai on es troba l'escala també està cobert amb volta de canó. La casa tenia tres tines de la tipologia corresponent als segles XVII-XVIII: circulars folrades amb cairons vermells de ceràmica vidrada, ubicades dins una estructura de pedra de planta quadrada i coberta amb teulada a un vessant i adjacents al mur de la casa tocant als cellers. Dues es troben a la banda de llevant i actualment s'han habilitat com cisternes d'aigua. La tercera es trobava a la banda sud i es va destruir en fer la terrassa que permet la accés actual a la casa per la planta pis. La planta pis que es troba sobre les voltes, segueix una orientació perpendicular a les crugies centrals. Actualment l'accés principal es fa pel primer pis a la façana SE. La planta del pis s'estructura en tres crugies en direcció SW-NE, amb la sala ocupant tota la central, l'esquerra dividida en tres espais: el passadís d'accés, la cuina nova a un costat i dues habitacions a l'altre; la dreta té l'espai de l'escala que baixa a la planta i una habitació. Des de la sala s'accedeix a les golfes que ocupen la crugia de la banda sud i que es van fer a finals del segle XIX aixecant la teulada per aquesta banda. A la sala s'obre l'eixida per la banda oest.</p> | 08262-56 | Cal Marcet. Vallhonesta. 08295 SANT VICENÇ DE CASTELLET | <p>Aquesta és una de les cases grans del terme de Vallhonesta. Ja surt al fogatge de 1497, en Marcet (IGLÉSIES, 1991); i al de 1553, Joan Marcet que era batlle del terme (IGLÉSIES, 1979). Tant el fogatge com l'estructura de la casa ens mostra un edifici medieval que possiblement dati del segle XIII. Les ampliacions de la casa es farien en diferents èpoques, possiblement una primera a finals o inicis del segle XV; una segona al segle XVII, en la que es farien part de les voltes del celler; una tercera ampliació corresponent al segle XVIII, en la que s'ampliaria la casa i es refaria la sala, afegint l'eixida i altres coberts, així com les tines, corresponent a una època d'apogeu del mas. La població del terme de Vallhonesta es va veure afectada per les epidèmies de pesta del segle XIV i els conflictes del XV, tot i que es va recuperar gràcies a l'economia agrícola basada fonamentalment en la vinya. Al 1375 a Vallhonesa hi havia 13 focs; la crisi de la baixa edat mitjana va reduir la població a 4 focs i no va ser fins a principis del segle XVIII que hi hagué una recuperació substancial amb 45 habitants censats l'any 1717. Actualment hi ha 22 masos. El cultiu de la vinya i la seva comercialització va provocar un important creixement amb ampliació de la superfície conreable i la roturació de nous camps en un territori de superfície difícil que va obligar a la construcció de murs de pedra seca presents a tot el territori, i que va permetre el desenvolupament d'una pagesia rabassaire al voltant dels grans masos de la zona: la Serra, Serracanta, cal Forns, can Vinyes, Sant Jaume, cal Marcet. Els petits masos de Vallhonesta eren parcers dels grans masos que tenien grans extensions de terra. El petit propietari, a més de conrear el seu petit tros de terra, era parcer d'un o més propietaris grans, ja que es veien obligats per garantir la seva subsistència. A l'Amillarament de 1865 (AMSVC) el mas tenia 31 parcers i era propietat de Josep Marcet, essent un dels més importants de la zona. L'àvia de l'actual propietari portava el cognom Marcet: Montserrat Prunés Marcet, va ser la que va ampliar les golfes i modificar la direcció de la teulada. Als entorns del mas hi ha aproximadament unes 30 barraques de vinya, moltes en estat avançat de destrucció.</p> | 41.6878800,1.8752700 | 406398 | 4615734 | 08262 | Sant Vicenç de Castellet | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80608-foto-08262-56-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80608-foto-08262-56-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80608-foto-08262-56-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | (Continuació descripció) Per l'exterior encara es distingeix l'arc central que suportava aquesta i que té forma apuntada, enmig del qual es van fer les dues voltes de canó que suporten l'eixida i que ara són les habitacions del pastor. Les portes que donen a la sala tenen llindes gravades amb diferents dates: la de l'eixida té l'any 1774; la porta de l'habitació a l'esquerra de l'eixida, 1756 i el crismó; la porta de l'habitació de la banda nord, MARCET 1627. Per l'extrem nord de la sala hi ha una porta que dona sortida a una altra eixida amb dos arcs de mig punt de maó, per la que s'accedeix a la cuina antiga en la que hi ha el forn de pa. Al costat d'aquesta hi ha el pou-cisterna que porta la data 1778. A l'entorn d'aquest pati hi ha diferents coberts i corts que el tanquen. Per la banda est hi ha l'entrada principal antiga que ara és allindada però que encara conservava fa pocs anys una porta adovellada de mig punt que es va desmuntar perquè els carros no passaven. Hi havia una sínia al mateix lloc on hi havia el molí del Marcet, al peu del Llobregat. L'aigua es feia pujar fins a una bassa que hi ha sobre la casa i d'aquí s'utilitzava per regar una plantació de presseguers que va posar l'avi de l'actual propietari. Com a dada curiosa es destaquen uns grafittis que es conserven a les parets d'una habitació de la part més nova del primer pis, a la banda NW, en la que amb llapis hi ha apuntades dades de la collita de vinya i altres, entre la segona meitat del segle XIX i principis del XX. Té dues tines transformades en cisternes i hi havia una tercera ara desapareguda. Tot i que no hi ha restes que així ho confirmin, el fet de trobar-se a prop del jaciment de Boades i de la Torre del Breny han donat peu a alguns historiadors a aventurar que podia haver hagut una vila romana al lloc que ocupa la casa. | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||||
| 80609 | Fàbrica Balet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabrica-balet | <p>AHDB. 1879. Expedient de queixa de J. Marigot contra J. Balet per obres que Balet feia a la conca del Llobregat. AHDB. 1877. Expedient incoat per J. Balet en representació de D.M. Cots en sol·licitud d'autorització per aprofitar fins a 6.000 litres/seg. d'aigua del Llobregat en Sant Vicenç de Castellet per donar moviment a la seva fàbrica de filats i teixits. SUADES, J; i altres. (1986). 'Sant Vicenç de Castellet' dins Ferrer i Alòs, Llorenç (coordinador). Història del Bages, col·lecció Història de les Comarques de Catalunya. Manresa, Parcir Edicions, 1986. VIRÓS, Ll. (2003). Sant Vicenç de Castellet, un cas d'industrialització hidràulica. VI Jornades d'Arqueologia Industrial de Catalunya. Lleida. SUADES, J. (1996). Història gràfica de Sant Vicenç de Castellet, 1890-1936. NADAL, J. (1991). La indústria cotonera. A Història Econòmica de la Catalunya Contemporània. Enciclopèdia Catalana. Vol. 3, pp. 13-86.</p> | XIX | <p>La fàbrica es troba a l'extrem sud del municipi, al final del passeig Francesc Macià, entre la via de Renfe i el riu Llobregat. Forma un conjunt tancat, envoltat per un mur que delimita el perímetre dins el que es troben els diferents edificis que conformen la fàbrica. Destaquen la nau central de la fàbrica, la casa de l'encarregat, la casa de l'amo i el mur que delimita, tots ells seguint una arquitectura característica dels edificis industrials de la segona meitat del segle XIX, predominant el maó vist o arrebossat amb decoració i el ferro colat. L'accés principal es realitza des del passeig Francesc Macià, a través d'una porta a l'angle del mur de maó. La porta és de ferro i es troba entre dues pilastres dobles de maó. En entrar, a l'esquerra hi ha la casa de l'encarregat i oficines de l'empresa. Són dos edificis d'estructura senzilla; el primer, d'una sola planta i cobert amb teulada a quatre vessants de teula i en el que hi havia les oficines, el segon, la casa de l'encarregat i altres dependències de la fàbrica, és una casa formada per dos cossos perpendiculars formant una ela, amb planta, pis i golfes sota teulada, essent les teulades independents i també perpendiculars. És de maó arrebossat, amb filades horitzontals de maó vist a la base de cada pis, voladís a la teulada suportat amb bigues de fusta vistes i decoració als extrems. Respon a un tipus d'arquitectura molt característica de l'època i amb alguns elements modernistes. Un cop dins el recinte, a l'esquerra de la casa de l'encarregat trobem la casa de l'amo. És una casa exempta que tenia un accés independent al de la fàbrica des del camí que comunica amb el Raval Nou, a través d'una porta de ferro que ara està tancada i tapada per la vegetació i que porta les inicials T B al centre de cada fulla. Aquesta casa és d'estructura senzilla, de planta quadrada, coberta amb teulada a quatre vessants, amb planta, dos pisos, i amb una terrassa a la planta baixa a la banda de migdia de forma semicircular suportada amb columnes. És de maó arrebossat i decorat externament amb motllures que imiten peces més grosses. Actualment es troba tancada i semi-abandonada. A l'extrem est del conjunt, al costat de riu i paral·lel a aquest es troba la nau principal de la fàbrica i la més antiga. És una nau amb una estructura fruït de diferents afegits al cos central. El cos central és de planta rectangular allargassada, amb tres pisos i coberta de teula de dues vessants. Té afegits tres cossos que la creuen perpendicularment per cada extrem i al centre; entre aquests s'han afegit altres naus paral·leles a la principal i enganxades a aquesta, de dos pisos i coberta a un vessant. A cada extrem hi ha un cos d'escala que forma una torre quadrada un pis més alt que el conjunt. La turbina i el salt es troben a la banda nord. També a l'extrem nord, però en un edifici independent, es troba la xemeneia. Externament l'edifici és de maó arrebossat, amb motllures senzilles als angles, teulada de teula àrab i grans finestrals a tot el perímetre. A l'interior destaquen les grans naus obertes amb columnes de ferro colat que suporten els sostres de revoltó entre bigues de ferro. Les columnes tenen un petit capitell amb motllura senzilla. Al costat d'aquesta nau s'han anat construint altres naus en diferents èpoques, però amb característiques arquitectòniques diferents a l'antiga nau. El mur que envolta el conjunt és de pedra amb cantonades de maó vist. Encara es conserva el canal d'entrada d'aigua i el salt, així com es manté la turbina en funcionament per produir electricitat que es ven a la xarxa. Degut a l'important increment de població que va generar el treball a la fàbrica, es va construir un edifici de pisos o colònia a l'altre banda de la via, al costat d'algunes cases de pagès que ja existien sota cal Guillemon, donant origen al Raval Nou.</p> | 08262-57 | Passeig Francesc Macià, 128. 08295 SANT VICENÇ DE CASTELLET | <p>Va ser la primera indústria que es va instal·lar a Sant Vicenç. La fàbrica va tenir dues etapes. La primera, 1828-1855, dedicada a la filatura i teixits de llana; la segona, a partir de 1855, es converteix en una fàbrica gran i es passa al sector cotoner vinculada a la burgesia manresana. L'any 1828, Joan Davant, sastre de Castellgalí, i els germans Francesc i Valentí Gibert de Terrassa, van edificar una fàbrica de teixits de llana. L'any 1845 fa societat amb Josep Feiner de Terrassa (SUADES, 1996). L'any 1855 s'hi formà una companyia per fabricar fils de llana formada per Anna Xatart, de Sant Martí de Provençals, i Maria Antònia Abadal, d'Avinyó. El 1858 s'amplia amb diferents socis, entre ells Manel Balet i s'introdueix la filatura de cotó. L'any 1858, el fill, Josep Balet, inicia un procés d'apropiació de l'empresa, culminant amb la compra de la fàbrica l'any 1867. Cap al 1870 s'amplia la fàbrica i s'incrementa l'energia hidràulica. L'any 1890, sobre una població de 1429 habitants, a la fàbrica Balet treballaven 557 persones, mostrant la importància que tenia la fàbrica en la economia del poble. El 1894 Josep Balet i Ballbé lloga la fàbrica a una empresa del seu nebot ('Manufacturas textiles Balet, Vendrell i cia.') que es dissol el 1920 per crear Manufacturas Textiles Balet Vendrell S.A., que compra la fàbrica, especialitzant-se en filatura i teixit de panes. En aquesta època generava 250 CV (NADAL, 1991). Era una fàbrica mixta que utilitzava la força hidràulica però també el vapor degut a l'estacionalitat del cabal del riu. El salt de la Balet es troba a prop de la fàbrica i té un canal curt, de poc més de 100 metres. Compartia el salt d'aigua concedit a Francisco Ginferrer, que l'emprava per regadiu amb una gran roda de calaixos vertical que feia pujar l'aigua a un aqüeducte que alimentava un sistema de canals. Balet disposava d'un canal que partia del salt de Ginferrer, aprofitant l'aigua que no movia la roda; això li permetia tenir un salt petit, de 2,51 m d'alçada amb el que movia dues turbines de 50 CV cada una, movent 600 fusos i 112 telers mecànics (VIRÓS, 2003). L'any 1869, Josep Balet va voler ampliar la capacitat productiva de la fàbrica, fet que va produir diferents expedients (AHDB, expedient d'aigües) en que demanava construir un canal paral·lel que li permès augmentar 1 m el salt i instal·lar una nova turbina aprofitant fins a 6.000 l/seg. Li portaven el cotó des del port de Barcelona, primer amb mules per camí Ral, i després amb el tren, tenint un camí propi a l'estació. Va patir una important inundació l'any 1907, tot i que la de 1971 va produir més estralls. L'any 1960, amb la crisi del sector tèxtil, deixà l'activitat i actualment hi ha instal·lades diferents empreses, restant abandonades algunes naus, la casa de l'amo i la casa de l'encarregat.</p> | 41.6609500,1.8642900 | 405445 | 4612756 | 1828 | 08262 | Sant Vicenç de Castellet | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80609-foto-08262-57-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80609-foto-08262-57-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | 2020-10-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía / OPC | Joan Davant, Francesc i Valentí Gibert. | Elements a destacar: nau principal de la fàbrica, casa de l'encarregat, casa de l'amo, reixa d'accés a la casa de l'amo, mur que tanca el perímetre, canal, xemeneia. Els darrers anys les instal·lacions s'han compartimentat i allotgen diferents empreses. | 98 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||
| 80610 | Canal de cal Soler | https://patrimonicultural.diba.cat/element/canal-de-cal-soler | <p>SUADES, J; i altres. (1986). 'Sant Vicenç de Castellet' dins Ferrer i Alòs, Llorenç (coordinador). Història del Bages, col·lecció Història de les Comarques de Catalunya. Manresa, Parcir Edicions, 1986. VIRÓS, Ll. (2003). Sant Vicenç de Castellet, un cas d'industrialització hidràulica. VI Jornades d'Arqueologia Industrial de Catalunya. Lleida. SUADES, J. (1996). Història gràfica de Sant Vicenç de Castellet, 1890-1936.</p> | XIX | <p>El canal té uns 1.790 m de longitud i uns 3 metres d'amplada, i discorre paral·lel al Llobregat. Inicia el seu recorregut després del pont de dues aigües, a Castellgalí, on hi ha una resclosa al riu un cop s'han unit els cabals del Llobregat i el Cardener. Al marge esquerre del riu hi ha un bagant que dona entrada a l'aigua al canal. El canal discorre al costat del riu fins arribar a la fàbrica Soler. Durant el seu recorregut hi ha diversos bagants petits, que permeten l'aprofitament de l'aigua per regar els horts que hi ha al costat de la riba. L'interior del canal és de ciment i el nivell de l'aigua queda més baix que el nivell del paviment de l'entorn. Un cop a cal Soler l'aigua passa per sota els edificis i no la tornem a veure fins a que es retornada un altre cop al riu un cop ha mogut les tres turbines.</p> | 08262-58 | Marge del riu Llobregat i nucli urbà de Sant Vicenç. 08295 SANT VICENÇ DE CASTELLET | <p>Va ser construït com iniciativa de Miquel Cots, que va construir la fàbrica Soler, una de les primeres en instal·lar-se al municipi. Permetia a les empreses fabricar la seva pròpia energia amb l'aigua del Llobregat. Miquel Cots va comprar a Ignasi Dardet l'heretat torre del Breny i altres terrenys dels masos de Sant Joan de Dalt, Sant Joan de Baix i Ginferrer l'any 1867. A la zona de la Torre del Breny al terme de Castellgalí, a la confluència dels rius Llobregat i Cardener, va fer una resclosa i l'inici del canal. Per a la construcció del salt d'aigua i de la resclosa es va aprofitar la pedra tallada del monument funerari romà de la torre del Breny, quedant reduïda aquesta a una tercera part de la seva alçada original. Aquest canal es va convertir en un dels elements més ambiciosos de l'evolució industrial de Sant Vicenç; proporcionava energia a les dues fàbriques que va promoure Cots, a més de ser utilitzat per el regadiu al municipi. També l'any 1867 Francesc Ginferrer, Francesc Playà i el promotor Miquel Cots, van acordar perllongar el canal per arribar a cal Balet.</p> | 41.6656200,1.8588600 | 405000 | 4613280 | 1867 | 08262 | Sant Vicenç de Castellet | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80610-foto-08262-58-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80610-foto-08262-58-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2020-10-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Miquel Cots, promotor. | 98 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||||
| 80611 | Forn de teules de Serracanta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-teules-de-serracanta | <p>DAURA, A., GALOBART, J., PIÑERO, J. (1995). L'arqueologia al Bages. Centre d'Estudis del Bages.</p> | XIX-XX | part en runes | <p>Forn d'obra o teuleria que es troba construït aprofitant un desnivell del terreny sota el roure Gros del Rubió i al costat de la riera de Vallhonesta. Es diferencien clarament dos nivells: el superior, que constitueix la cambra de cocció, revestit interiorment amb maó i amb una porta lateral; l'inferior, on hi ha la cambra de combustió o fogaina, que és una cambra semi-soterrada formada per dues cambres paral·leles cobertes amb dues voltes separades per un mur mitjancer d'argila cuita a les que s'accedeix des de l'exterior a traves d'una volta que fa d'entrada. Aquesta volta és també d'argila, tot i que possiblement fou construïda amb maons. La part superior és de planta quadrada, amb parets lleugerament inclinades cap a l'interior construïdes amb pedra i que havien estat arrebossades amb argila de la que es conserven uns murs de poca alçada. Degut a que és ple de vegetació no es pot veure la graella. A aquesta cambra de cocció s'accedeix des de la part superior del rebaix. No existeix la cúpula que cobriria el forn i actualment es troba tot molt cobert de vegetació.</p> | 08262-59 | Vallhonesta. 08295 SANT VICENÇ DE CASTELLET | <p>Per l'estructura constructiva del forn deduïm que és tracta d'una obra de finals del segle XVIII o inicis del XIX, ja que aprofita els marges per accentuar el desnivell de la cambra. Tot i l'estructura del forn no tenim notícia de que es tractés d'un forn important, més aviat seria de tipus comunitari, utilitzat en les obres de les cases dels entorns: Serracanta, cal Martí i els altres masos de Vallhonesta. El sistema de producció de ceràmica i obra constructiva en forns, com maons, teules i altres peces d'argila cuita és llargament conegut i va mantenir-se de manera semblant durant molt segles. El treball en el forn no implicava sols el propi forn sinó que requeria de la presència propera d'un punt d'aigua, i d'algun indret proper on agafar argila base. D'aquí que aquest forn es trobi al costat de la riera de Vallhonesta. Desconeixem quan va deixar de ser utilitzat el forn.</p> | 41.6770200,1.8860700 | 407281 | 4614516 | 08262 | Sant Vicenç de Castellet | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80611-foto-08262-59-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80611-foto-08262-59-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80611-foto-08262-59-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2020-10-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | El nom del forn s'ha posat aleatòriament. També es podria anomenat forn del Rubió, ja que el terreny en el que es troba és de la casa Rubió de Castellgalí. | 119|98 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||||
| 80612 | Forn de ciment | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-ciment-0 | XX | Desaparegut | <p>El que resta del forn es troba al marge dret de la pujada al barri de La Balconada des del Raval de les Roques. Es troba aprofitant un desnivell del terreny, ja que així podia tenir un accés superior i la fogaina a sota. És una estructura feta en pedra, de planta rectangular amb les parets entalussades d'uns cinc metres d'alçada, amb dues boques per la fogaina a la part de baix de la construcció, que formen dues portes d'arc de mig punt que ara es troben tapiades per evitar problemes d'inseguretat. A la plataforma superior de la construcció, per on s'omplia el forn, es poden distingir dues portes d'accés superior que també es troben tapiades. Tot i que estructuralment no és un element destacable, es documenta degut a la singularitat del tipus de forn a la zona.</p> | 08262-60 | Pujada del Ciment. Roques Altes. 08295 SANT VICENÇ DE CASTELLET | <p>Al Llibre de Matrícula Industrial de Sant Vicenç de Castellet (AMSVC), entre els anys 1920 i 1925 surt una fàbrica de calç i ciment amb forn propietat de Josep Calsina Gros. A partir del 1926 el forn ja no treballa, per tant la producció va durar poc temps. Els primer 30 anys del segle XX Sant Vicenç tenia una important indústria a l'entorn de la construcció: ferrers, fusters, picapedrers, fabricants de teules i maons, fabricants de calç i ciment per la construcció. A la cartografia de l'any 1920 surt la fàbrica del ciment. Els anys 1929-30 es comença a explotar la primera pedrera de calcària (caliza), pedra de gran duresa que permet ésser polida i que va obrir noves perspectives a la indústria de la pedra. Semblant al marbre un cop polida. Aquesta primera pedrera anomenada 'del Caliç' o la Planelleta, estava entre les propietats del Padró i el Grau i va ser iniciada per Antoni Carné. Aquesta pedra s'utilitzava per fer calç i ciment als forns destinats a aquest fi cremant la pedra durant moltes hores.</p> | 41.6649000,1.8668500 | 405664 | 4613192 | 1920 | 08262 | Sant Vicenç de Castellet | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80612-foto-08262-60-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Altres | 2020-10-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía / OPC | Aquest forn ja no existeix degut a que va ser enderrocat en urbanitzar-se aquesta zona. Es manté la fitxa com a informació de la seva existència. Estava situat al marge sud de la muntanya de les Roques, pujant a la Balconada, lloc al que li diuen muntanya del Ciment, ben segur que degut a la ubicació d'aquest forn. | 98 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||||
| 80613 | Pedrera del Fiter | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedrera-del-fiter | <p>AA. VV. (1975). La Indústria a Sant Vicenç: la pedra. El Breny. Número especial Festa Major 1975. AA.VV. (2004). La pedra de Sant Vicenç: un element clau per la promoció del Bages Sud. El Breny nº 295, març 2004.</p> | XX | <p>Aquesta és una de les pedreres artesanals d'arenisca dins el terme municipal de Sant Vicenç de Castellet. En ser una explotacions gran s'explotava de forma intensiva. Es troba al Clot del Tufau, dins la propietat del mas Fiter i és una cantera en una paret recta. En les pedreres més petites la majoria de vegades eren els mateixos pagesos que es dedicaven a extreure la pedra, per tant eren pedreres de tipus artesanal. En aquesta pedrera encara es pot observar el sistema d'extracció de la pedra que es feia amb tascons de fusta ficades dins de forats en forma de falca que es feien amb el martell a diferents punts de la línia per on es volia tallar; després d'introduir el tascó de fusta, es mullava amb aigua i es deixava tota la nit; en augmentar de dimensions la fusta inflada per l'aigua, feia força i trencava la pedra. A l'accés a la zona de la pedrera, que actualment està en desús, hi ha una barraca de pedra seca que utilitzaven els picapedrers per guardar les eines de treball. La pedra de la pedrera del Fiter es va utilitzar per la construcció del pont sobre el Llobregat que es va iniciar l'any 1920. Desconeixem el temps que es va explotar aquesta pedrera, tot i que ens han dit que els anys 1960 encara s'extreia pedra.</p> | 08262-61 | Clot del Tufau. 08295 SANT VICENÇ DE CASTELLET | <p>La indústria de la pedra ha estat una de les més importants els darrers cinquanta anys a Sant Vicenç de Castellet. L'explotació de pedra ha estat de dos tipus: pedra arenisca i pedra calcària (calissa). Tot i que ha aportat beneficis industrials, també ha aportat elements negatius, com la destrucció continuada del medi natural a més del risc de patir silicosi degut a la inhalació de pols en el treball de la pedra, ja que s'incrusten partícules microscòpiques als pulmons que produeixen lesions irreversibles als treballadors del sector. Les condicions geològiques dels voltants de Sant Vicenç, rics en quars, calcàries, arenisques, han fet que des de molts anys s'hagin aprofitat aquests recursos naturals. És difícil establir l'antiguitat de l'extracció de pedra, tot i que ben segur aniria paral·lela a la seva utilització en la construcció, fet que ens remunta al període romà i ibèric. S'han trobat mostres a algunes pedreres (Cornet, Grau) (Breny, 1975), d'una de les tècniques més antigues de partir la pedra aprofitant l'expansió de la fusta quan es remulla, que va ser utilitzada fins els anys 1960. L'extracció amb un caire industrial comença a finals del segle XIX, amb l'explotació de l'arenisca. L'arenisca s'extreia de forma manual, sense barrinades. És una pedra molt especial que s'utilitza per fer voreres, enllosats, aplacats, i no es pot polir. S'extreia buscant els junts de la pedra i traient els blocs sencers, anomenats 'daus' i dividits després en plaques, cosa que requeria un gran domini de l'ofici. En aquesta època la pedra era transportada des de la pedrera en carros de les agències Moll i cal Carlos als tallers, on era treballada. El destí final era divers, utilitzant-se els anys 1920 en la construcció de l'Exposició Universal de Barcelona i de les fonts de Montjuïc, a més de carreteres o edificis, edificis com Correus o l'Hospital Militar de Barcelona. Els anys 1920-30 al poble hi havia un ambient comercial entorn a la pedra; al 1926 hi havia a Sant Vicenç tres mestres picapedrers (Llibre de Matrícula Industrial 1926, AMSVC). Però ja abans, al 1896 (Llibre de Matrícula Industrial 1896, AMSVC) hi treballava un picapedrer, Francesc Casas Pubill. La tradició del Ball de Gitanes està lligada històricament a la pedra, ja que ho van portar l'any 1907 els picapedrers vinguts de Caldes de Montbui, que introduirien aquest costum tant arrelat a la zona del Vallès. Actualment l'explotació de la pedra arenisca ja no es realitza degut a que al mercat hi altres tipus de materials més diversos; però si que s'explota encara la pedra calcària de Sant Vicenç a diferents pedreres del entorns, essent la més important del terme la dels Roures a Vallhonesta.</p> | 41.6614700,1.8273500 | 402370 | 4612855 | 08262 | Sant Vicenç de Castellet | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80613-foto-08262-61-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | 2020-10-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía / OPC | Aquesta pedrera és coneguda com pedrera de la Creu. El 30 de maig de 2004 es va celebrar la primera Fira de la Pedra de Sant Vicenç amb la finalitat de promoure el sector i especialment l'anomenada 'pedra de Sant Vicenç', com a producte amb característiques especials a l'entorn del qual es poden crear diferents iniciatives i convertir-la en un eix de desenvolupament econòmic, comercial i turístic del municipi. Altres pedreres artesanals d'arenisca: Balçamuller, Sant Joan de Dalt, Valent, Fiter. La fira es va deixar de realitzar i es va reconvertir en Fira del Vapor, que relaciona la història del poble amb els elements que l'han caracteritzar econòmicament: la pedra, el tèxtil i el ferrocarril. | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||||
| 80614 | Fons documental de la Biblioteca de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-la-biblioteca-de-catalunya-0 | <p>Inventari del fons del Baró de Castellet. Secció de manuscrits. Biblioteca de Catalunya. 2004. AINAUD DE LASARTE, J.M. (1994). Els Barons de Castellet. Còpia en paper de la conferència realitzada a la Biblioteca Popular Vives i Casajuana el 27 de maig de 1994. Fons col·lecció local de la Biblioteca. SUADES, J; i altres. (1986). 'Sant Vicenç de Castellet' dins Ferrer i Alòs, Llorenç (coordinador). Història del Bages, col·lecció Història de les Comarques de Catalunya. Manresa, Parcir Edicions.</p> | XIV-XIX | <p>La biblioteca de Catalunya conserva diferent documentació que té relació amb Sant Vicenç de Castellet. Per una banda conserva el Fons del Baró de Castellet i, per altra, pergamins solts que tenen relació amb Sant Vicenç. Dels pergamins solts hi ha un, el nº 13014: any 1301, greuges de Sibil·la de Castellet davant Guillem de Montcada. El Fons del Baró de Castellet constitueix un dels fons més importants que es conserven a la biblioteca, recopilat i aglutinat per Marià Alegre i Aparici, últim baró de Castellet. Es troba a la secció de manuscrits, fons i col·leccions documentals. Està format per 229 capses, 27 llibres i 128 lligalls principalment en paper, dels segles XVI al XIX, tot i que predominen els segles XVIII i XIX. L'inventari del fons va ser actualitzat el juliol del 2003, essent un inventari molt acurat que s'acompanya d'una breu evolució històrica de les nissagues que apareixen a la documentació i que posseïen aquest fons. La documentació és de tipus econòmic, fabril i comercial fonamentalment. També hi ha documents privats que informen sobre l'estament social i relacions de parentiu d'una de les famílies que va protagonitzar la revolució industrial catalana; així com referent a la senyoria de Castellet, de l'administració del patrimoni (comptes de masovers, rebuts, arrendaments), documentació de la sol·licitud i concessió del títol de baró. Hi ha també un fons de processos civils vistos per la Real Audiència de Barcelona i portats majoritàriament per Francisco Aparici i altres membres de la família que es dedicaven al dret (aproximadament 2000 causes).</p> | 08262-62 | Biblioteca de Catalunya. Antic Hospital de la Santa Creu i Sant Pau.c/ Hospital, 56. 08001 BARCELONA | <p>Per tal de comprendre el tipus de documents que es troben al fons i la procedència d'aquests, convé fer una breu aproximació a algunes de les nissagues que van donar origen a la baronia de Castellet. Hi ha diferents nissagues relacionades: els Roig, els Aparici, els Amat, els Alegre i els Gibert. La nissaga Aparici és originària d'Arinyà. Josep Aparici (1654-1731), nascut a Caldes de Montbuí, geògraf, va fer un mapa del principat de Catalunya amb la demarcació de corregiments a sobre de la de vegueries, i que va dedicar a Felip V. Una neta d'aquest, Maria Aparici i d'Amat, va entroncar en matrimoni amb els Alegre i Roig, essent la mare del baró de Castellet, Marià Alegre i d'Aparici. Els Amat, representats per Pau Amat (mort el 1667) que es va casar amb Teresa de Cardona i a través d'ella entra el senyoriu sobre Sant Vicenç de Castellet a la família Amat. El seu fill, en no tenir descendència, va nomenar hereu al nebot Marià Alegre i d'Aparici. Marià Alegre i d'Aparici (1757-1831) va ser el primer baró de Castellet, nomenat baró el 1797 per Carles IV d'Espanya, i va rebre importants fortunes d'herència dels Roig, Alegre, Amat, Aparici, i del seu padrastre Agustí Gibert; amb el conseqüent arxiu documental de cada part. Va contraure matrimoni amb Paula de Duràn i de Cerdà, i va morir sense fills als 74 anys donant el seu llegat i fortuna en testament a l'Hospital de la Santa Creu de Barcelona l'any 1831. L'any 1918 l'Hospital va voler desfer-se'n per manca d'espai idoni quan organitzava el seu trasllat a l'edifici de Domènech i Montaner. L'Institut d'Estudis Catalans va adquirir el fons junt amb bona part de l'arxiu hospitalari i el va dipositar a la secció de fons i arxius de la Biblioteca de Catalunya.</p> | 41.6657700,1.8639600 | 405424 | 4613291 | 08262 | Sant Vicenç de Castellet | Restringit | Bo | Física | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Diferents membres de la saga dels Barons de Castellet. | L'accés és restringit a l'arxiu - secció de manuscrits de la biblioteca. | 94|98 | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||||
| 80615 | Fons documental de la Diputació de Barcelona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-la-diputacio-de-barcelona | <p>http//www.diba.es</p> | XIX-XX | <p>L'Arxiu Històric de la Diputació de Barcelona conserva documentació variada de Sant Vicenç de Castellet, fonamentalment referida a obres públiques i aprofitaments d'aigua. Entre aquests destaquen: Derivació de la línia elèctrica el 1927. Projecte de passarel·la sobre el Llobregat a Sant Vicenç 1908-1934. Reparacions dels desperfectes causats per inundacions als ponts de Súria i Sant Vicenç sobre el Cardener, 1898-1015. Diferents projectes de la carretera d'Esparreguera a Manresa al seu pas per Sant Vicenç de Castellet, 1882-1954. Arbitris d'aprofitaments hidràulics: empresa Hilaturas Avià S.A. per l'aprofitament del salt Serramalera al riu Llobregat al terme de Sant Vicenç de Castellet, 1936-1952; 1875 autorització a J. Font per aprofitar 6.000 l. Reclamació per apropiació d'un camí, 1869. Itineraris de camins veïnals, 1855-1871. Projectes i plànols de la construcció del pont sobre el riu Llobregat a Sant Vicenç de Castellet,1917-1979. Projecte i plànol d'un pas inferior de la línia de ferrocarril Barcelona-Manresa, 1923. Expedient incoat per l'Ajuntament de Sant Vicenç de Castellet per l'aprofitament d'aigua de la font 'Casa Nova' al torrent de Vallhonesta per abastiment, 1913. Expedient incoat per la Societat Aguas de Sant Vicenç per portar aigua del Llobregat al terme de Castellgalí amb destí a l'abastament de la ciutat, 1916.</p> | 08262-63 | Arxiu Històric de la Diputació de Barcelona. Mejía Lequerica, 1 (Recinte Maternitat) 08028 BARCELONA | <p>L'Arxiu Històric de la Diputació conté tota la documentació generada per la Diputació de Barcelona en relació amb els municipis des de l'any 1830, aproximadament, fins als anys 60 del segle XX. Així, conserva la documentació referent a les infrastructures i obres públiques que realitzava la Diputació als municipis, les concessions d'explotacions i usos d'aigua, relleus i quintes militars. Aquest arxiu té per objectiu salvaguardar el patrimoni documental de la corporació i posar-lo a disposició de tots els ciutadans interessats en la consulta per a treballs d'estudi i investigació. Els orígens de l'arxiu són els fons generats per la Diputació Provincial de Catalunya, nascuda de la Constitució de 1812, els de la Diputació Provincial de Barcelona des de 1822 fins als nostres dies, amb les excepcions dels períodes històrics en què aquesta institució va ser suspesa (1823/1836), abolida (1931/1939) o substituïda per una Comissió Gestora (1939/1949). Cal afegir-hi els de la Mancomunitat de Catalunya (1913/1923). Està situat al Recinte Maternitat, on ocupa l'edifici dels antics rentadors, edifici perfectament habilitat i condicionat per l'arquitecte Norman Cinnamon. La documentació es guarda en un dipòsit soterrani, on la humitat i la temperatura són controlades automàticament per protegir-la de possibles agressions ambientals i de depredadors.</p> | 41.6657700,1.8639600 | 405424 | 4613291 | 1855 | 08262 | Sant Vicenç de Castellet | Fàcil | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Administració | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||||||
| 80616 | Arxiu Municipal de Sant Vicenç de Castellet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-de-sant-vicenc-de-castellet | <p>VILA, Emma. (2001). Reglament de l'Arxiu de Sant Vicenç de Castellet.</p> | XIX-XX | <p>En la seu central, ubicada actualment a Cal Soler, hi ha diferents espais de dipòsit ben acondicionats que contenen el fons històric. Hi ha també una zona de treball compartida amb els serveis informàtics de l'Ajuntament. El fons es troba conservat en unitats d'arxiu (caixes) que es guarden en estants metàl·lics. També hi ha dipòsit a la planta baixa de l'edifici de l'Ajuntament i està format per dos dipòsits, un amb estants i altre amb armaris compactes que guarden la documentació de tipus administratiu. El fons aplega documentació entre 1840 i 2002, essent el document més antic de l'arxiu un pressupost de l'any 1840, i predominant la documentació entre 1975 i 2002. Ocupa un volum de 3.402 unitats d'instal·lació amb 425 metres lineals de paper. El contingut de l'arxiu està classificat segons la normativa ISAD (G) i ISAAR (CPF) amb els següents camps centrals d'informació: administració general (1876-2001), hisenda (1856-1998), beneficència i assistència social (1908-1998), sanitat (1900-1997), obres i urbanisme (1870-1999), governació i seguretat pública (1904-1997), serveis militars (1863-1997), població (1871-2000), eleccions (1893-2000), instrucció pública (1861-2000). Els instruments de descripció de l'arxiu són: un inventari automatitzat (1840-2002), la Guia de l'Arxiu (1995), i el catàleg automatitzat de llicències ambientals (1960-2002).</p> | 08262-64 | Fàbrica de Cal Soler. Plaça Generalitat. 08295 SANT VICENÇ DE CASTELLET | <p>A la segona meitat del segle XIX hi havia instal·lada la casa consistorial del municipi de Sant Vicenç de Castellet al mas Ginferrer, que ja anteriorment era la casa del batlle que seria habilitada per l'administració local. Anteriorment, les cases més importants eren les dels administradors locals, com els masos Sant Joan de Dalt i Les Vives. En aquestes cases, per tant, es va iniciar la recopilació de documentació municipal. Durant la Guerra dels set anys la casa Ginferrer va ser assaltada per les tropes carlines degut a la condició de liberals dels habitants, com va passar també en altres cases de la zona. D'aquesta manera, gran part de la documentació municipal i privada va ser destruïda per les flames, fet que ha provocat que en l'actual Arxiu Municipal no es conservi documentació molt antiga. L'actual Servei d'Arxiu municipal de Sant Vicenç de Castellet, té els seus orígens en el Projecte Pilot d'Arxivers Itinerants, que l'any 1992 va iniciar l'Àrea de Cultura de la Diputació de Barcelona amb la col·laboració de l'Associació d'Arxivers de Catalunya i el Centre d'Estudis del Bages. El Servei d'Arxiu municipal (SdA) és un servei públic de caràcter administratiu especialitzat en la gestió i el tractament de la documentació, en la seva custòdia i en la seva divulgació. El SdA administra, custodia i divulga el patrimoni documental que configura l'Arxiu municipal. L'Ajuntament garanteix el manteniment i promoció d'aquest servei i, d'acord amb la legislació vigent, li atribueix les següents competències: organitzar i difondre el patrimoni documental municipal, garantir el dret a la informació, facilitar la investigació i vetllar per la salvaguarda del patrimoni documental del municipi.</p> | 41.6649900,1.8596900 | 405068 | 4613210 | 08262 | Sant Vicenç de Castellet | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2022-04-11 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía. / OPC | Diversos autors | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||||||||
| 80618 | Fons documental de la biblioteca Vives i Casajuana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-la-biblioteca-vives-i-casajuana | <p>VILA, M. (2000). Sant Vicenç de Castellet. Fets polítics i històrics. Gent santvicentina. Ed. El Farell. Sant Vicenç de Castellet. SUADES, Jordi i BONVEHÍ, Jordi (2015) L'espai Ateneu. Història de la Societat Ateneu i la Biblioteca Salvador Vives Casajuana. Ajuntament de Sant Vicenç de Castellet.</p> | XX | <p>El fons de la biblioteca està format per 12.000 volums de llibres sobre temes diversos, 100 títols de revistes i 6 diaris, 2.000 documents audiovisuals i una col·lecció local sobre Sant Vicenç de Castellet. Aquest fons local es troba sense inventariar, fet que dificulta la seva consulta i el poder especificar el nombre de documents que el formen. A grosso modo podem dir que està format per tres tipus de fons: fons bibliogràfic, fons documental original, i fons fotogràfic. El fons bibliogràfic està format per un recull de llibres impresos sobre Sant Vicenç de Castellet de temàtica variada. Entre ells destaquen publicacions periòdiques: El Castellet, diari quinzenal editat des del 1947 al 1951 (dos volums enquadernats); El Breny, butlletí municipal editat des del 1974 i fins a l'actualitat; Reflejos, butlletí informatiu de l'empresa 'Hilados y tintes Soler S.A.' editat des del 1959 fins al tancament de la fàbrica. El fons fotogràfic està format per fotografies de temes diversos del poble que estan en part ordenades per temes. Són fotografies majoritàriament en color i la seva procedència és variada ja que s'han anat recollint al llarg de la història de la biblioteca. No es possible determinar el nombre exacte de fotografies ja que no es troben inventariades i a més es conserven algunes caixes plenes sense endreçar. Finalment, el fons documental, és potser el més interessant, ja que està format per un recull de documentació original sobre el municipi o feta per personatges de Sant Vicenç o vinculats al municipi. Aquest fons es guarda en caixes classificades per temes o grups. Així trobem documentació de diferents entitats, festes, i treballs: Gegantes, Full parroquial, Agrupació sardanista, Escola Municipal de Música, coral Nou Horitzó, Esbart Dansaire, grup Xiroi, Associació de Comerciants, Rugby, Penya Blaugrana, Breny, Escola de Sant Vicenç, residència, correfoc, programes de Festa Major des del 1935, coral Al Vent, Societat Coral Estrella, gremi de carreters i cansaladers, activitats de l'Ajuntament, IES Castellet, casa-cuna, Butlletí i documentació d'activitats del Centre Excursionista de Sant Vicenç, recull de notícies de diaris (Regió 7 i Mundo Deportivo). A més, la biblioteca conserva dipositat el fons llegat de Josep Vilaseca i Ballvé.</p> | 08262-66 | Espai Ateneu. Plaça d'Anselm Clavé. 08295 SANT VICENÇ DE CASTELLET | <p>La biblioteca es va inaugurar el 18 de juliol de 1950, instal·lada a l‘edifici de la Caixa d'Estalvis de Manresa, un edifici nou que estava ubicat a la plaça de l'Ajuntament nº 1, essent la primera bibliotecària Maria Carme Grauvilardell, persona amb gran iniciativa per portar a terme temes culturals. L'any 1972, per falta d'espai, la biblioteca es va traslladar a la plaça Anselm Clavé nº 2. El 1980 es va construir un edifici al carrer Ginferrer nº 16-18, del que l'Ajuntament va comprar els baixos per ampliar la biblioteca. Es va inaugurar l'ampliació el 9 de desembre de 1983. Actualment la biblioteca forma part de la Xarxa de Biblioteques i és de l'Ajuntament que la gestiona en conveni amb la Diputació de Barcelona. Porta el nom de Salvador Vives i Casajuana, que fou director dels serveis psiquiàtrics de Catalunya (1936-39), director dels hospitals de Sant Boi de Llobregat i de Salt, i autor de diverses obres científiques i mèdiques, un santvicentí il·lustre.</p> | 41.6655400,1.8624200 | 405296 | 4613268 | 08262 | Sant Vicenç de Castellet | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons bibliogràfic | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía. / OPC | El 27 de març de 2015 es va inaugurar el nou edifici Espai Ateneu que incorpora el servei de la Biblioteca Salvador Vives i Casajauana. Un gran edifici amb 3 plantes dedicades al servei bibliotecari, i la planta subterrània on hi ha l'Auditori M. Carme Grauvilardell (nom escollit per votació popular en un procés participatiu), i una sala d'exposicions. | 57 | 3.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||||||||
| 80619 | Fons de l'Arxiu Històric de Manresa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-larxiu-historic-de-manresa | <p>TORRAS, M. (1997). Inventari del fons del Reial cadastre (1716-1845). Col. Inventaris i catàlegs de l'Arxiu núm. 5. Manresa. GASOL, J.M.; TORRAS, M. (1990). 'Arxiu de la Ciutat de Manresa'. A: Guia dels Arxius Històrics de Catalunya. Volum 4. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura, 1990, pàg. 69-88.</p> | XVII-XIX | <p>Hi ha documentació vària referent a Sant Vicenç de Castellet. Un lligall sobre 'La Guerra de la Independència' (capsa A), hi ha cartes, entre elles una que nomena l'Hostal de Vallhonesta, el 'plan de la línea de defensa, cordó de Coll de David' de 1808. Hi ha també diferents protocols notarials. Corregiment de 1775 a 1812. Comptaduria d'hipoteques. Fons del Reial Cadastre: de Sant Vicenç de Castellet, repartiments al por menor 1741-1785 (carpetes 778 a 783), notificacions del cadastre 1785 (carpeta 784). De Vallhonesta, repartiments al por menor 1741-1797 (carpetes 812 a 816), informes finals XVIII (carpeta 817). El fons documental del Reial Cadastre permet conèixer els masos de l'actual terme municipal als segles XVIII i XIX ja que l'objectiu dels registres cadastrals era saber els béns de cada mas a fi de repartir l'impost contributiu de la forma més equitativa possible en proporció a la superfície i la riquesa. En funció d'això s'ha de tenir en compte que com a font documental és dubtosa ja que la tendència dels propietaris dels masos era a obviar finques i propietats a fi de pagar menys impostos. La Comptaduria d'Hipoteques és el precedent del registre de la propietat actual, de tal manera que la informació que podem trobar fa referència a les compres, vendes, intercanvis etc.. de propietats. D'altra banda, tot i que el fons de protocols notarials és important, el fet de que estigui ordenat per notaris dificulta la recerca de documentació d'un terme concret.</p> | 08262-67 | Via Sant Ignasi, s/n. 08240 MANRESA | <p>La primera notícia d'existència d'un arxiu a Manresa es remunta a la primera meitat del segle XIV, amb referència al Manual del Consell manresà de 1333, constant que es guardaven documents i privilegis de la ciutat. L'actual Arxiu Històric data del 1937, instal·lat a l'antic col·legi de Sant Ignasi des del 1941. El dipòsit es trobava anteriorment a la casa del comú fins el 1810, en que, amb motiu de la guerra napoleònica, fou tret i retornat més tard molt malmès. Entre 1832 i 1834 el notari Francesc Suaña procedeix a l'endreça i ordenació. El 1882 es nomena a Leonci Soler i March, advocat, com a arxiver municipal que delega més tard en Joaquim Sarret i Arbós. El 1917 aquest va ser premiat per l'Institut d'Estudis Catalans per l'ordenació i estudi dels arxius de la Seu, Municipal i Notarial de Manresa. Després de la Guerra Civil s'unifica la documentació i neix l'Arxiu Històric de la ciutat amb la intervenció d'Agustí Duran i Sempere, cap del Servei de Protecció d'Arxius. La documentació es trasllada al col·legi de Sant Ignasi i es crea una secció d'arxiu administratiu a la Casa de la Ciutat on es conserva aquest tipus de documentació des del 1939 ençà. El fons de l'arxiu és heterogeni, amb molta documentació en dipòsit. Fonamentalment conserva arxiu de protocols, essent un dels més importants de Catalunya; comptaduria d'hipoteques; cadastre; a més d'hemeroteca, entre d'altres. propietaris dels masos era a obviar finques i propietats a fi de pagar menys impostos. La Comptaduria d'Hipoteques és el precedent del registre de la propietat actual, de tal manera que la informació que podem trobar fa referència a les compres, vendes, intercanvis etc.. de propietats</p> | 41.7244100,1.8283800 | 402551 | 4619842 | 08262 | Sant Vicenç de Castellet | Fàcil | Bo | Inexistent | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 98 | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||||||
| 80620 | Fons documental de l'Arxiu Episcopal de Vic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-episcopal-de-vic-7 | <p>GINEBRA I MOLINS, Rafel (2000). Els arxius de l'Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic. Onze segles d'història i cent anys de concentració de fons. Lligall, 16 , p. 11-84.</p> | XIV-XIX | <p>Des de l'octubre de 1998 al març de 2003 es va portar a terme la reorganització i adequació dels fons de l'Arxiu, gràcies a l'acord entre l'Ajuntament de Vic, el Bisbat de Vic i la Diputació de Barcelona. El treball està coordinat per l'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona i els responsables tècnics del Bisbat i l'Ajuntament de Vic. El fons de L'Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic és un dels fons més importants de Catalunya, amb uns 2.000 metres lineals de documentació tant civil com eclesiàstica que abasta des del segle IX fins a l'actualitat. La Biblioteca està formada per uns 100.000 volums, amb uns 300 manuscrits, el més antic dels quals data del segle IX, i amb prop de 200 incunables. L'Arxiu conté documentació referent a l'actuació del bisbe (visites pastorals, ordenacions, correspondència,...) i a la gestió dels béns i les rendes vinculats a la dignitat episcopal vigatana i a la seva jurisdicció tant civil com eclesiàstica (capbreus, plets, llevadors, estadístiques parroquials,...). La primitiva església advocada a Sant Vicenç, al municipi de Sant Vicenç de Castellet, es trobava entre cal Ginferrer i cal Castaño, a l'actual plaça Sant Vicenç (al carrer Vilomara nº 3) i tenia el cementiri al costat. La primera notícia històrica de l'església és de l'any 1315, en una escriptura signada per Sibil·la, senyora de Castellet (MONTANYÀ, 1948). Aquesta era sufragania de la parròquia de Sant Vicenç de Castellbell i fins als volts del 1870 no torna a recuperar les funcions de parròquia, esdevenint sufraganies d'ella les esglésies de Sant Pere de Vallhonesta i Sant Jaume de Vallhonesta. Per aquest motiu, els fons parroquials de Sant Vicenç de Castellbell que es conserven a Vic contenen referències del municipi de Sant Vicenç de Castellet. Es conserva la següent documentació: llibre sacramental de 1624, llibres notarials (1491-1613, 1491-1717, 1556-1838, 1593-1720, 1606-1721, 1609-1720, 1632- 1721, 1727-1730, 1784-1790, 1791-1801, 1795-1857, 1802-1831, 1560-1818, 1644-1721, 1668-1888, 1893-1929 ), un pergamí de 1314.</p> | 08262-68 | Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic. Palau Episcopal. Carrer Santa Maria, 1. 08500 VIC | <p>L'Arxiu Episcopal de Vic va néixer amb la creació del mateix bisbat, en els darrers decennis del segle IX. El document més antic que es conserva és un pergamí de l'any 881. Si bé en els inicis tot fa pensar que es guardaven junts tots els fons, ben aviat es va establir una organització arxivística separant-se, a finals del segle XII, el fons documentals del Capítol de Canonges dels de la Mensa Episcopal. En el transcurs del segle XIII es van redactar els primers registres i instruments de descripció, com el cartulari de la catedral Liber dotationum antiquarum (1215). A finals del segle XVIII mossèn Domènec Jaumar reorganitzà la documentació més antiga de l'Arxiu Capitular (segles IX-XIII) i a començaments del XIX s'inicià el registre de pergamins de la Mensa Episcopal, acabat el 1920 pel canonge Casadevall. El fet que els dos arxius seguissin rigorosament separats a començaments del segle XX va comportar que la Mensa Episcopal perdés aproximadament una tercera part del seu fons en l'incendi del Palau l'estiu de 1936, durant la Guerra Civil, mentre que l'Arxiu Capitular no sofrí cap dany. Malgrat la lamentable conjuntura, durant aquest període ingressà l'Arxiu de la Cúria Fumada, la notaria eclesiàstica de Vic, traslladat el 1937 per Josep M. Font i Rius en el marc de les tasques de salvaguarda del patrimoni documental vigatà. Després de la guerra i amb el Dr. Eduard Junyent (1901-1978), es van tornar a unir els dos arxius. Sota la seva direcció té lloc la vertebració de l'Arxiu Episcopal de Vic tal com és actualment. Ja abans, el 1933, havia incorporat l'Arxiu de la Vegueria. Finalitzada la guerra va reorganitzar els fons de l'Arxiu Capitular i el de la Cúria Fumada. El 1948, aprofitant el trasllat del Museu Episcopal a un altre edifici, el Dr. Junyent va ubicar els fons de la Mensa Episcopal que es conservaven fora de l'Arxiu a les sales que quedaren buides. En aquesta època ingressà l'Arxiu Notarial Civil. El Dr. Junyent també incorporà les sèries dels Arxius Parroquials, alguns dels quals entraren tot just acabada la guerra mentre que d'altres hi han anat ingressant de manera progressiva. Finalment, el 1972 va incorporar a l'Arxiu els fons de les comunitats de beneficiats de la Catedral i de l'església de la Pietat de Vic. En els darrers anys, sota la direcció del Dr. Miquel S. Gros, han continuat ingressant nous arxius parroquials i alguns fons personals i patrimonials. Igualment, els notaris de Vic han dipositat a l'Arxiu els fons reservats i més tard s'hi han integrat també, com a dipòsit, els Arxius dels Jutjats 1 i 3 de Vic. És en aquesta darrera època quan s'han elaborat la major part dels instruments de descripció de què disposa l'Arxiu</p> | 41.6657700,1.8639600 | 405424 | 4613291 | 08262 | Sant Vicenç de Castellet | Restringit | Bo | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Bisbat de Vic | 94|98 | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||||||
| 80621 | Tina i barraques de vinya del camí de Vallhonesta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tina-i-barraques-de-vinya-del-cami-de-vallhonesta | <p>Tines al mig de les vinyes. Inventari. Consorci Turístic de les Valls del Montcau. 2004. VR Consultors (Viladecavalls). DAURA, A., GALOBART, J., PIÑERO, J. (1995). L'arqueologia al Bages. Centre d'Estudis del Bages. BALLBÉ I BOADA, Miquel (1993). Tines al mig de les vinyes a la comarca del Bages. Quaderns del Centre d'Estudis del Bages, nº 6.</p> | XVIII-XIX | parts desaparegudes | <p>Conjunt format per dues tines aïllades, un espai-celler i dues barraques de vinya que es troba al peu del camí de Vallhonesta a can Padre, sota la roca de Sant Jaume i 450 metres abans d'arribar a la tina de l'Oliva. Es tracta d'unes tines aïllades que es troben lluny de les cases de pagès i al mig de les antigues vinyes. Les dues tines es troben alineades i formen un sol cos de planta rectangular realitzades en pedra unida amb morter de calç, aprofita un desnivell del terreny de manera que hi ha dos nivells diferents. S'accedeix a l'interior a través d'una única porta situada al centre de la construcció a la part posterior i a peu pla degut al canvi de nivell respecte a la part baixa de la construcció. A l'interior hi ha dos dipòsits de tina de planta quadrada amb l'interior recobert de rajoles de ceràmica envernissada vermelles. L'interior d'aquestes es troba en bon estat. A la part superior del mur que dóna al camí (el de davant de la porta) hi ha dues finestres a la part superior. Ha desaparegut la teulada que seria de teula a un vessant. Davant les tines hi ha un cobert adossat al que donen les dues boixes de les tines i que té la mateixa amplada que les tines, una porta oberta al camí i al que també manca la teulada. A la banda esquerra del conjunt hi ha una barraca de vinya adossada, de planta rectangular (4m x 3,75 m) construïda amb pedra seca i amb teulada feta també de pedra formant una falsa cúpula. La coberta està esfondrada a l'interior i no es pot accedir.</p> | 08262-69 | Vallhonesta. Torrent de Santa Creu de Palau. 08295 SANT VICENÇ DE CASTELLET | <p>Es tracta d'una tina per l'elaboració del vi. La tina era un element imprescindible per l'elaboració del vi. A la tina es tirava el most que sortia un cop xafat el raïm amb les premses; aquí fermentava fins a convertir-se en vi. Generalment les tines es feien en llocs amb desnivell per tal de que a sota es pogués obrir un forat, la boixa, pel qual es retirava el vi que després es guardava en botes; o bé es construïa una estructura elevada que permetés obtenir alçada. La diferència d'alçada permetia abocar el most per dalt amb comoditat i recollir el vi per baix. Tota la zona de Vallhonesta va evidenciar un increment demogràfic a partir del segle XVII acompanyat d'un creixement de l'agricultura principalment de vinya. La vinya era més rendible que altres conreus en una zona en que el sòl dificultava altres tipus de conreus. Es desenvolupa una pagesia raassaire a l'entorn dels grans masos: Sant Jaume, la Serra, cal Forns, Serracanta, influint notablement el pas del camí Ral Barcelona-Manresa. La fil·loxera del 1893 no parà el ritme productiu ja que es plantà cep americà i la vinya es manté com a principal producció fins a l'arribada del tèxtil que acabà fent que s'abandoni progressivament l'agricultura.</p> | 41.6793500,1.9058000 | 408927 | 4614754 | 08262 | Sant Vicenç de Castellet | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80621-foto-08262-69-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80621-foto-08262-69-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-10-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Els dipòsits de les tines medeixen: 200x220x160 cm (4000 litres de volum), 200x220x200 cm (6300 litres de volum). | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||||
| 80622 | Camí ral Barcelona-Manresa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ral-barcelona-manresa | <p>ZAMORA, F. (1785). Diario de los viajes hechos en Cataluña. Edició de Curial, 1978. SANZ, D. (2004-2). Sant Jaime de Vallhonesta: patrimoni històric i monumental. A Dovella primavera-estiu 2004.</p> | XIII-XIX | Alguns trams del camí al seu pas per Vallhonesta es troben en mal estat de conservació. | <p>Era un camí de carena, a l'estil romà, estratègic i pràctic que enllaçava amb una antiga via romana prop de Matadepera passant per Terrassa i Sabadell. El camí transcorre per llocs que ens permeten divisar esplèndides panoràmiques ja que ve de Rellinars carenejant, passa pels Hostalets del Daví, travessa el coll de Gipó i d'aquí torna a carenejar fins a Sant Jaume de Vallhonesta. Després travessa el Llobregat al Pont de Vilomara i arriba a Manresa. El camí es feia principalment per les carenes ja que oferien millor seguretat que les valls tancades. El trajecte durava unes 13 hores. Part del camí segueix el GR-4 fins a Sant Jaume de Vallhonesta, d'aquí va seguint la carena en trams en els que encara hi resten parts del paviment de pedra i de parets de pedra seca. El trajecte de camí que passava per la zona de Vallhonesta fins al Coll de Daví era de ferradura i a Terrassa passava a ser camí carreter fins a Barcelona.</p> | 08262-70 | Vallhonesta. 08295 SANT VICENÇ DE CASTELLET | <p>Abans de la construcció de la carretera de Can Masana el 1835 i de l'arribada del ferrocarril a Manresa el 1859, aquesta va ser la via de comunicació més important i habitual entre Barcelona i Manresa. Conegut com camí Ral del Coll del Daví, era patrimoni de la corona i desprès de l'estat, per tant gaudia de protecció reial, era d'ús públic i estava exempt dels cànons de pas que els senyors feudals podien imposar al passar pels seus dominis. En els privilegis atorgats per Jaume I a la vila de Terrassa el 1228, disposava que el camí de Barcelona a Manresa havia de passar per aquesta vila, fet que va beneficiar el pas per Vallhonesta. Però l'existència del camí podria ser anterior a aquesta data si tenim en compte que el pont de Vilomara ja apareix documentat l'any 1193 (SANZ, 2004-2). Tot i que hi havia un altre camí que unia Barcelona amb Manresa passant per Martorell i per Montserrat pels colls de Can Masana i d'Arboç, amb un trajecte més llarg i per això el que passava per Vallhonesta era molt transitat, encara que de més difícil recorregut. Després de passar per Sabadell i Terrassa, el camí s'endinsava en la serra de l'Obac travessant zones abandonades i inhòspites que a partir del segle XVII es van convertir en escenari per l'activitat dels bandolers. També durant la Guerra del Francès i les guerres carlines va ser escenari de fugides i amagatalls, que han contribuït a convertir-la en una via amb moltes llegendes. Bandolers mítics com en Capablanca, maquis com en Massana, contalles sobre tresors, fets insòlits... han forjat un patrimoni tradicional a l'entorn del camí. El coll de Gipó és un lloc mític on hi ha documentats diferents assalts i emboscades entre els segle XVI i el XIX que han mantingut viva la tradició oral. A finals del XVIII queda constància que necessitava urgents reparacions. Zamora, el 1788, en fer el seu viatge, va testimoniar el mal estat del camí al seu pas per Vallhonesta (ZAMORA, 1788). Tot i que es continuà utilitzant durant la primera meitat del segle XIX, transportant a bast el cotó del port de Barcelona a les fàbriques de Castellgalí i Sant Vicenç de Castellet, la construcció de la carretera per can Massana que es va finalitzar el 1835, va marcar l'inici de la decadència de l'ús del camí que va quedar definitivament abandonat al construir-se la línia fèrria el 1859. A partir d'aquest moment el seu ús queda reduït a camí ramader.</p> | 41.6784300,1.9015400 | 408571 | 4614656 | 08262 | Sant Vicenç de Castellet | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80622-foto-08262-70-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80622-foto-08262-70-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80622-foto-08262-70-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2020-10-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | L'any 1997 el Servei de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona va senyalitzar el tram més ben conservat del camí Ral amb fites per facilitar el seguiment. L'itinerari comenta al PK 9,2 de la carretera BV-1221 de Terrassa a Navarcles, i acaba al Pont de Vilomara, amb un recorregut de 14,7 km que es pot fer en unes 5 hores. | 94|98|85 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||||
| 80623 | Conjunt de llegendes vinculades al Camí Ral | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-de-llegendes-vinculades-al-cami-ral | <p>SUADES, J; SANZ, D. Històries i llegendes de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. Sant Vicenç de Castellet, Farell, 2000. ROIG, A. (1988). Cròniques bandoleres de Sant Llorenç del Munt. El camí Ral de Barcelona a Manresa. Barcelona. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, col. Cavall Bernat nº 15.</p> | XIX-XX | Algunes d'elles ja no són massa conegudes | <p>La estreta relació de l'home amb el medi han propiciat el sorgiment de topònims, així com de llegendes d'aquesta relació. Aquesta mítica via de comunicació, el camí Ral que enllaçava Manresa amb Barcelona fins a la meitat del segle XIX, va proporcionar pas de traginers, correu, militars i personalitats de diferents èpoques. Degut a que era un camí feréstec, ple d'accidents geogràfics va ser terreny propici pels bandolers que eren freqüents els segles XVI i XVII, com Perot Rocaguinarda, Joan Muntada, o en Capablanca. El trajecte durava unes 13 hores, fet que obligava a fer nit en algun dels hostals que hi havia en el seu recorregut, essent el més concorregut el de Sant Jaume de Vallhonesta. Son moltes les llegendes al voltant de Sant Jaume ja que la seva localització a peu del camí Ral va propiciar el pas continu de persones, carruatges i ramats que atreien la presència de bandolers. Aquestes llegendes eren comuns i semblants en tot el recorregut del camí i als diferents hostals: Hostalets del Daví, Hostal de la Barata, Hostal de Castellbell i el Vilar (SUADES-SANZ, 2000: 61-63). El Capablanca és sens dubte un dels bandolers més mitificats ja que va actuar al llarg de tot el camí. També la Guerra del Francès (1808-1814) va donar lloc a contalles de tresors amagats i lluites amb invasors. Va ser durant aquesta guerra que es va cremar l'hostal de Vallhonesta, en la retirada de l'exèrcit francès (SUADES-SANZ, 2000: 66). Les guerres carlines també van propiciar les llegendes ja que el massís de Sant Llorenç del Munt i l'Obac va ser amagatall de soldats carlins i els habitants de la zona van patir les incursions d'aquests (SUADES-SANZ, 2000: 71). Els tresors amagats han estat els altres protagonistes de llegendes com la del tresor del Caixal del Llop (SUADES-SANZ, 2000: 76), o el del mas Serracanta (SUADES, 2000: 78) que li va provocar l'estat de ruïna actual degut a la recerca de la gent. Els maquis i refugiats després de la Guerra Civil espanyola també van provocar llegendes. Aquests s'amagaven a zones boscoses i poc habitades, com els entorns del camí Ral a Vallhonesta (SUADES-SANZ, 2000: 86). També llegendes on els llops presents a la zona eren protagonistes, ja que podien malbaratar els ramats, i generaven històries de la lluita de l'home contra els llops. Donant fins i tot alguns topònims com el serrat de les Guineus, que separa el nucli de Sant Vicenç de la vall del Vallhonesta.</p> | 08262-71 | <p>Abans de la construcció de la carretera de Can Masana el 1835 i de l'arribada del ferrocarril a Manresa el 1859, aquesta va ser la via de comunicació més important i habitual entre Barcelona i Manresa. Conegut com camí Ral del Coll del Daví, era patrimoni de la corona i desprès de l'estat, per tant gaudia de protecció reial, era d'ús públic i estava exempt dels cànons de pas que els senyors feudals podien imposar al passar pels seus dominis. En els privilegis atorgats per Jaume I a la vila de Terrassa el 1228, disposava que el camí de Barcelona a Manresa havia de passar per aquesta vila, fet que va beneficiar el pas per Vallhonesta. Però l'existència del camí podria ser anterior a aquesta data si tenim en compte que el pont de Vilomara ja apareix documentat l'any 1193 (SANZ, 2004-2). Tot i que hi havia un altre camí que unia Barcelona amb Manresa passant per Martorell i per Montserrat pels colls de Can Masana i d'Arboç, amb un trajecte més llarg i per això el que passava per Vallhonesta era molt transitat, encara que de més difícil recorregut. Després de passar per Sabadell i Terrassa, el camí s'endinsava en la serra de l'Obac travessant zones abandonades i inhòspites que a partir del segle XVII es van convertir en escenari per l'activitat dels bandolers. També durant la Guerra del Francès i les guerres carlines va ser escenari de fugides i amagatalls, que han contribuït a convertir-la en una via amb moltes llegendes. Bandolers mítics com en Capablanca, maquis com en Massana, contalles sobre tresors, fets insòlits... han forjat un patrimoni tradicional a l'entorn del camí. El coll de Gipó és un lloc mític on hi ha documentats diferents assalts i emboscades entre els segle XVI i el XIX que han mantingut viva la tradició oral. A finals del XVIII queda constància que necessitava urgents reparacions. Zamora, el 1788, en fer el seu viatge, va testimoniar el mal estat del camí al seu pas per Vallhonesta (ZAMORA, 1788). Tot i que es continuà utilitzant durant la primera meitat del segle XIX, transportant a bast el cotó del port de Barcelona a les fàbriques de Castellgalí i Sant Vicenç de Castellet, la construcció de la carretera per can Massana que es va finalitzar el 1835, va marcar l'inici de la decadència de l'ús del camí que va quedar definitivament abandonat al construir-se la línia fèrria el 1859. A partir d'aquest moment el seu ús queda reduït a camí ramader.</p> | 41.6657700,1.8639600 | 405424 | 4613291 | 08262 | Sant Vicenç de Castellet | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2020-10-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Popular | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||||||||
| 80624 | Llegenda de la troballa de la Mare de Déu de Castellet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-la-troballa-de-la-mare-de-deu-de-castellet | <p>AMADES, J. (1950). Folklore de Catalunya. Rondallística: rondalles, tradicions, llegendes. Barcelona, editorial Selecta. SUADES, J; SANZ, D. Històries i llegendes de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. Sant Vicenç de Castellet, Farell, 2000. RAMON I VIDAL, J. (2001). Sant Vicenç de Castellet a través del Butlletí del Centre Excursionista de la comarca del Bages. XLIV Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos. Sant Vicenç de Castellet. Centre d' Estudis del Bages. Pp. 185-193.</p> | XX | <p>El santuari i la Mare de Déu de Castellet van mantenir una devoció en els pobles dels entorns que es va iniciar al voltant del segle XIV, moment en que es produí la decadència del castell i del que possiblement data la llegenda de la troballa. Al Butlletí del Centre Excursionista de la comarca del Bages (RAMON I VIDAL, 2001) s publica un article anònim l'any 1928 dedicat a la Mare de Déu de Castellet i en el que explica la llegenda. És la mateixa que trobem arreu. La llegenda explica que en reconstruir el castell després de les lluites amb els musulmans, els treballadors que retiraven la runa d'una de les torres laterals van veure una gran lluentor en una de les parets laterals i es van afanyar creient que trobarien un gran tresor. De sobte es presentà una gran tempesta, i un cop restablerta la calma i en tornar a la feina, van trobar una gran llosa que tapava la boca d'uns cisterna de la que sortia una llum i es desprenia una olor suau. Aleshores descobriren recolzada a la paret la imatge de la Mare de Déu. Van avisar de la troballa al Senyor que va interpretar que la Mare de Déu volia ser adorada en aquell lloc. Per això, sobre la cisterna va fer erigir una capella. Segons explica la tradició la imatge es va trobar el 8 de setembre, per això es celebra l'Aplec per aquesta data que coincideix amb el dia de les Marededéu trobades a Catalunya. Segons ens confirma Joan Amades, aquesta és una de les marededéus trobades, trobada dins una cisterna i s'invocava pels mals dolents i els parts, principalment.</p> | 08262-72 | <p>El lloc de Castellet és documentat des del 1001, mentre que les primeres notícies de l'església són de 1205 quan es féu una deixa a Santa Maria de Castellet. És possible que la primitiva advocació fou a Sant Miquel, tal i com mostren unes deixes del 1341 i el fet de que les ermites castelleres generalment eren advocades al guardià del cel i també tenien un altar dedicat a Santa Maria. Al segle XIII ja hi ha diferenciació entre la església del castell i la parroquial de Sant Vicenç situada a un lloc diferent. L'ermita de Santa Maria de Castellet dedicada a la Verge de Castellet ha estat al llarg de la història el santuari marià dels municipis del Bages Sud, iniciant-se la història d'aquest cap al segle XV, després que decaigué el castell. L'any 1341 tenia un sacerdot beneficiat que era a la vegada procurador de les rendes del senyor de Castellet (BENET, A., 1985). Hi consten romeries des del 1364, i més tardanament processons amb motiu de secades (1650) o epidèmies (còlera al 1854). En època de guerra, els segles XVII i XVIII, el santuari s'abandonà, tot i que en acabar la Guerra del Francés es restaurà el culte. En temps moderns el santuari estigués sempre a cura d'ermitans que recaptaven pel veral, primer autoritzats pels Amat, senyors del castell des del 1640, i després per la Junta de l'Hospital General de Barcelona, que succeí en les rendes als senyors de Castellet el 1840. El primer edifici pre-romànic fou abandonat i es construí un romànic que s'amplià el 1884. Com a església castellera estava vinculada al castell que depenia de la parròquia de Sant Vicenç; quan aquesta perdé la funció parroquial fou incorporada a la de Sant Vicenç de Castellebell fins que retornà a la dependència inicial quan Sant Vicenç assumí de nou funcions parroquials el 1870. Durant la Guerra Civil es van perdre els pocs ornaments religiosos que es guardaven, un altar sense cap estil artístic destacable i construït el 1891 on hi havia una imatge probablement datada al 1841; un altar del 1850 a la sagristia que contenia un Crist que segons Sarret i Arbós (1925) era de finals del XIII o inicis del XIV. Avui dia encara es conserva una talla romànica de fusta de la Mare de Déu de Castellet procedent del santuari i que es guarda a la masia Les Vives. La imatge actual que hi ha al santuari és una còpia de la romànica i que es va fer l'any 1950 per l'escultor Josep M. Camps i Arnau. La restauració de 1884 va ser promoguda per Mn. Ignasi Perramón de Sant Vicenç de Castellbell, custodi de Castellet, que també amplià el santuari allargant la nau en 9,87 m per la part de l'entrada amb murs de maó enguixats. A la part de l'altar s'aixeca l'alçada fins a 1,50 m més que la resta. L'any 1942 es restableix el culte al santuari celebrant-se des de llavors el tradicional aplec que s'havia interromput en començar la Guerra Civil. Les darreres obres de restauració van iniciar-se el setembre de 2001 per iniciativa de l'Ajuntament de Sant Vicenç de Castellet amb la col·laboració de la Generalitat i la Diputació de Barcelona. El canvi de titularitat del Bisbat de Vic al consistori de Sant Vicenç es va realitzar el 13 de març de 2003. El conjunt restaurat i rehabilitat va ser inaugurat el 13 d'abril de 2003. El que resta de l'ermita més antiga es va convertir en cisterna, fet que dificulta l'observació, però sembla que l'església romànica ocupava en bon part el traçat d'aquesta. Segons la tradició, en aquesta cisterna es va trobar la imatge.</p> | 41.6657700,1.8639600 | 405424 | 4613291 | 08262 | Sant Vicenç de Castellet | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2020-10-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Popular | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||||||||
| 80625 | Carrer Montseny 6 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-montseny-6 | <p>Ajuntament de Sant Vicenç de Castellet (2002). Un recorregut per Sant Vicenç de Castellet. Editat per l'Ajuntament.</p> | XIX-XX | <p>La casa es troba entre mitgeres, al mig del carrer. És una casa amb estructura de pisos, amb planta, pis i golfes sota teulada. La teulada és de doble vessant amb el carener paral·lel a la façana principal oberta al carrer Montseny. Per darrera té un petit jardí. Destaca la decoració de la façana, simètrica, amb porta central i finestres a cada costat a la planta baixa; tres finestres amb balcó al pis, amb el balcó central més sortit que els laterals, realitzada amb obra de maó vermell vist; i principalment la decoració del frontis de la teulada amb un element central entre dues baranes. Aquest element està format per quatre pilastres que augmenten l'alçada a mida que s'acosten al centre i entre ells decoracions de volutes i garlandes vegetals tallades en pedra. L'escala interior d'accés al primer pis està decorada amb rajoles de tipus hidràulic i una barana de fusta amb formes arrodonides.</p> | 08262-73 | Carrer Montseny, 6. 08295 SANT VICENÇ DE CASTELLET | <p>Són diverses les mostres de modernisme que hi ha a Sant Vicenç de Castellet. Destaca entre elles el monument a Anselm Clavé, obra de l'arquitecte santvicentí Bernat Pejoan i dels escultors manresans Borjes. Són també representatives d'aquest moviment artístic algunes cases del poble. Destaquen en aquest sentit la Torre, al carrer Pompeu Fabra, la Torre d'en Bernat, al passeig de Pau Casals, i la casa del carrer Montseny, número 6. Aquests edificis presenten decoració interior i exterior en forma de mosaic, treballs en fusta i forja. També són habituals elements ornamentals com boles recobertes de ceràmica vidrada verda o negra, copes de fruita, flors, garlandes, pinyes, etc. construïdes a partir de motlles amb ciment i sorra. Aquests elements decoratius es feien portar de Barcelona, de can Garrit, que és on es fabricaven. El moviment modernista a Sant Vicenç coincideix amb l'auge econòmic vingut de la mà de la industrialització al municipi que va generar riquesa en els sectors benestants que tenien interessos en aquestes empreses. No hi ha postres molt generalitzades, sinó que són elements puntuals dins una estructura arquitectònica al poble de caire més senzill originada durant la segona meitat del segle XX.</p> | 41.6670100,1.8641600 | 405443 | 4613429 | 08262 | Sant Vicenç de Castellet | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80625-foto-08262-73-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80625-foto-08262-73-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80625-foto-08262-73-3.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 105|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||||||
| 80626 | La Torre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-torre-16 | <p>Ajuntament de Sant Vicenç de Castellet (2002). Un recorregut per Sant Vicenç de Castellet. Editat per l'Ajuntament.</p> | XX | <p>Aquesta casa forma la cantonada dels carrers Pompeu Fabra i Primer de Maig. És una casa de planta quasi quadrada amb jardí a cada costat i fent una L per darrera la casa. L'accés principal es fa a la mateixa cantonada o xamfrà dels carrers. És de planta baixa i pis, amb un segon pis modern d'alumini que es va fer a la terrassa i que no es visible des del carrer, de manera que no espatlla la visió de conjunt de la casa. És simètrica, amb l'escala d'accés al centre dins un calaix d'escala. La porta principal és amb llinda, amb una columna salomònica a cada banda i un fris de rajoles de ceràmica de color verd. Sobre la porta, al primer pis, destaca una tribuna de planta semicircular que repeteix la decoració de la porta. El pis està rematat amb un fris ondulat amb gerros decoratius. A la terrassa, sobre la tribuna, hi ha una torre de planta circular coberta amb una teulada cònica on hi havia un colomar. Les parets exteriors estan construïdes amb pedra de Sant Vicenç formant encoixinat de peces rectangulars buixardades, amb elements decoratius d'obra vista amb maons o rajoles de ceràmica. Sobre la porta principal hi ha una inicial P, responent al cognom del constructor i primer propietari i al primer pis la data 1928. A l'interior els terres són de rajoles de colors del tipus hidràulic i a les parets hi ha frisos de terrissa envernissada de colors al gust de l'època modernista. Encara es mantenen aquestes elements decoratius així com làmpades.</p> | 08262-74 | Carrer Pompeu Fabra, 41. 08295 SANT VICENÇ DE CASTELLET | <p>Són diverses les mostres de modernisme que hi ha a Sant Vicenç de Castellet. Destaca entre elles el monument a Anselm Clavé, obra de l'arquitecte santvicentí Bernat Pejoan i dels escultors manresans Borjes. Són també representatives d'aquest moviment artístic algunes cases del poble. Destaquen en aquest sentit la Torre, al carrer Pompeu Fabra, la Torre d'en Bernat, al passeig de Pau Casals, i la casa del carrer Montseny, número 6. Aquests edificis presenten decoració interior i exterior en forma de mosaic, treballs en fusta i forja. També són habituals elements ornamentals com boles recobertes de ceràmica vidrada verda o negra, copes de fruita, flors, garlandes, pinyes, etc. construïdes a partir de motlles amb ciment i sorra. Aquests elements decoratius es feien portar de Barcelona, de can Garrit, que és on es fabricaven. El moviment modernista a Sant Vicenç coincideix amb l'auge econòmic vingut de la mà de la industrialització al municipi que va generar riquesa en els sectors benestants que tenien interessos en aquestes empreses. No hi ha postres molt generalitzades, sinó que són elements puntuals dins una estructura arquitectònica al poble de caire més senzill originada durant la segona meitat del segle XX. La casa anomenada La Torre va ser construïda per Francesc Pons l'any 1928, tal i com posa a la façana de l'angle del carrer al primer pis. Francesc Pons va ser mestre d'obres de l'Ajuntament de Sant Vicenç de Castellet pels volts de l'any 1930, i va construir algunes de les cases del nucli com les cases del carrer Doctor Trias. Va construir aquesta casa per viure, però només ho va fer un any, ja que el 1929 li va vendre a Dalmiro Vilaseca, avi de l'actual propietària, i es va fer una altra casa més petita al passeig Francesc Macià nº 19, amb decoració vegetal en talla de pedra, ceràmica i fòssils.</p> | 41.6640500,1.8619600 | 405255 | 4613103 | 1928 | 08262 | Sant Vicenç de Castellet | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80626-foto-08262-74-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80626-foto-08262-74-2.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Francesc Pons | 105|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||||
| 80627 | La Torre d'en Bernat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-torre-den-bernat | <p>VILA, M. (2000). Sant Vicenç de Castellet. Fets polítics i històrics. Gent santvicentina. Ed. El Farell. Sant Vicenç de Castellet. Ajuntament de Sant Vicenç de Castellet (2002). Un recorregut per Sant Vicenç de Castellet. Editat per l'Ajuntament.</p> | XX | Presenta un cert grau d'abandonament | <p>La casa respon al tipus de torres modernistes construïdes a inicis del segle XX. Es troba ubicada en el centre d'un terreny que forma un jardí ara abandonat i tancat del carrer amb una reixa i porta de forja amb les inicials T B a cada fulla de la porta. La casa té la planta formada per dos cossos adossats: un en forma de L, cobert amb teulada a doble vessant i de planta i pis, i un altre de planta quadrada, situat dins l'angle de la L i que té estructura de torre, amb tres pisos i teulada a quatre vessants. El cos en forma de L té els careners que formen angle recte i són de teula àrab, una part vermella i una part vidrada verda. El frontis final de les dues façanes té forma esglaonada amb decoració de rajoles de colors verd i vermell, mentre que totes les parets verticals són blanques. Portes i finestres estan rematades en la seva part superior per una decoració de maons vermells de forma esglaonada. La casa forma un conjunt elegant i harmònic, molt característic del modernisme, i constitueix un dels edificis emblemàtics del poble.</p> | 08262-75 | Carrer Francesc Macià, 15. 08295 SANT VICENÇ DE CASTELLET | <p>La Torre d'en Bernat estava envoltada d'horts a inicis segle XX (1920), construïda pel seu cunyat, Miralles, va ser la seva residència en casar-se amb Carmelita Miralles. Era la casa d'Àngel Vila i Llonch, conegut per Bernat, que va ser alcalde de Sant Vicenç de Castellet entre els anys 1919 i 1921. Va gestionar la construcció del pont sobre el Llobregat. Feia de sastre com el seu pare i germà, al c/ Migdia, 47 (avui carrer Gran), a més venien roba i confecció de vestits i pantalons. Són diverses les mostres de modernisme que hi ha a Sant Vicenç de Castellet. Destaca entre elles el monument a Anselm Clavé, obra de l'arquitecte santvicentí Bernat Pejoan i dels escultors manresans Borjes. Són també representatives d'aquest moviment artístic algunes cases del poble. Destaquen en aquest sentit la Torre, al carrer Pompeu Fabra, la Torre d'en Bernat, al passeig de Pau Casals, i la casa del carrer Montseny, número 6. Aquests edificis presenten decoració interior i exterior en forma de mosaic, treballs en fusta i forja. També són habituals elements ornamentals com boles recobertes de ceràmica vidrada verda o negra, copes de fruita, flors, garlandes, pinyes, etc. construïdes a partir de motlles amb ciment i sorra. Aquests elements decoratius es feien portar de Barcelona, de can Garrit, que és on es fabricaven. El moviment modernista a Sant Vicenç coincideix amb l'auge econòmic vingut de la mà de la industrialització al municipi que va generar riquesa en els sectors benestants que tenien interessos en aquestes empreses. No hi ha postres molt generalitzades, sinó que són elements puntuals dins una estructura arquitectònica al poble de caire més senzill originada durant la segona meitat del segle XX.</p> | 41.6639000,1.8647300 | 405486 | 4613083 | 1920 | 08262 | Sant Vicenç de Castellet | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80627-foto-08262-75-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80627-foto-08262-75-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80627-foto-08262-75-3.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 105|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||||
| 80628 | Gegants de la plaça Espanya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-de-la-placa-espanya | <p>Ajuntament de Sant Vicenç de Castellet (2002). Un recorregut per Sant Vicenç de Castellet. Editat per l'Ajuntament.</p> | XX | <p>Els gegants Joan Playà i Bou, 'el Patilles' i Francesca Playà i Buguñà: Van ser construïts per Sendo Vall amb fibra de vidre i estrenats el 1999. El gegant pesa 35 quilos i fa 3,75 m. La geganta pesa 31 quilos i fa 3'60 metres d'alçada. Representen dos personatges de Sant Vicenç de Castellet. Ell porta un bastó a la mà i ella porta la bossa amb els diners.</p> | 08262-76 | Sant Vicenç de Castellet | <p>Els dos gegants de la plaça d'Espanya, el Patilles i Francesca Playà, van ser construïts per iniciativa de l'Associació de Veïns del barri de la plaça d'Espanya. Es van fer dos personatges que tenien relació amb la plaça, ja que els terrenys van ser cedits pels actuals propietaris del mas Sant Joan de Dalt. En Joan Playà va néixer a Manresa tot i que el seu pare era de Sant Vicenç de Castellet. Es va casar amb la seva cosina germana amb dispensa papal i van tenir cinc fills que van morir abans que els seus pares. Residien a un mas a Salelles fins l'any 1913 en que van anar a viure al mas Sant Joan de Dalt, que era la casa pairal de la Francesca. Aquesta va morir l'any 1936. Expliquen que el Patilles, que era un ric propietari de Sant Vicenç, es jugava els guanys dels parcers amb d'altres propietaris de la zona. El constructor dels gegants, Sendo Vall, és mestre artesà de figures i entremesos, i ha realitzat diferents figures de l'imaginari popular principalment de Manresa i comarca, així com el drac de l'escola bressol El Niu. Els vestits van ser fets per Carme Sangrà. L'Associació de Veïns del barri de la plaça d'Espanya es va dissoldre fa dos anys, moment en que els gegants van ser cedits a la Colla de Geganters de Sant Vicenç de Castellet.</p> | 41.6639100,1.8643700 | 405456 | 4613085 | 1999 | 08262 | Sant Vicenç de Castellet | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Lúdic | 2020-10-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Sendo Vall Castelló | A Sant Vicenç de Castellet hi ha cinc parelles de gegants. | 52 | 2.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||||||
| 80629 | Ball de gitanes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-gitanes-16 | <p>SUADES, J.; MIQUEL, J.M. (1991). El Ball de Gitanes a Sant Vicenç de Castellet. Dovella nº 40, Manresa, p. 51-55. SUADES, J. (1987). Tradicions santvicentines. El Breny, núm. 126. VILÀ I FOLCH, J. 'Balls de Gitanes a l'extrem sud del Bages?'. Revista Serra d'Or, número 393.</p> | XX | <p>El Ball de Gitanes compta amb una escenografia pròpia que el fa característic i que ballen unes 300 persones. Actualment, la Ballada popular està estructurada en diferents parts. Primer es fa una cercavila dels balladors pels carrers del poble fins arribar a la plaça de l'Ajuntament, acompanyants pels gegants dels Barons de Castellet i la colla de Grallers. Un cop a la plaça de l'Ajuntament ballen els Gegants el vals dels Barons per iniciar els actes amb la Colla d'antics dansaires, formada per les persones que van fundar l'Esbart en la seva primera època, i la Colla d'ex-dansaires de l'Esbart, formada per alguns dels dansaires que ballaven a l'Esbart en el moment en que es va recuperar el ball, l'any 1989, fan l'entrada a la plaça amb el Ball de Caldes. Seguidament es fa el Galop d'entrada amb la presentació i entrada a plaça de totes les colles participants a la ballada. Un cop totes les colles són a la plaça, formant una gran rotllana, es procedeix a fer el sorteig de la núvia de l'any següent, entre totes les noies que participen a la ballada d'aquell any. Conegut el nom, la núvia actual, li traspassa el mantó de núvia a la nomenada i se li fa lliurament d'una toia. La núvia sortint rep el ram de la geganta Paula. Galop de la núvia: Les colles es tornen a posar en marxa i es col·loquen cada una al seu lloc de la plaça on desenvoluparà el ball. El galop és encapçalat per la nova núvia i la seva parella. Els entremesos: una vegada les colles estan col·locades, es comença ballant El Xotis, seguidament Les Catxutxes, Les Contradanses, La jota i El Vals-jota, fent un petit moment de pausa entre cada ball, per facilitar l'entrada i sortida dels dansaires que no ballin tots els balls. L'any 1999 s'incorpora, dins el ball de Les Contradanses, la formació d'una figura d'estrella formada per totes les colles participants a la ballada, que va girant durant uns compassos al voltant del centre de la plaça. Galop final: els balladors de les diferents colles conviden a familiars i amics a participar en el galop final, per acomiadar la ballada. Ballada popular del Vals dels Barons: Ballada del Vals dels Barons. Per finalitzar l'acte, qui vol balla la sardana Cent galops per Sant Vicenç, estrenada l'any 2007 amb motiu del centenari de la primera ballada de gitanes: finalment, tots els participants a la ballada i espontanis que si vulguin afegir es col·loquen formant una gran rotllana de parelles, i es balla el Vals dels Barons. Cal destacar el vestuari amb el 'mantón de Manila' que porten les balladores. Des del 1992, cada any per Pasqua Granada, l'Esbart Santvicentí organitza una ballada popular a la Plaça de l'Ajuntament, formant colles de diferents edats que ha fet reviure i consolidar aquest ball que cada any té més acceptació. El darrer any s'ha recuperat el costum de posar mantons als balcons, fet que llueix la festa. L'any 2007 es crea la ballada infantil que es celebra el dissabte previ a la tarda, on els nens que vulguin, des de 3 anys fins a 14, poden ballar i d'aquesta manera iniciar-se a la tradició.</p> | 08262-77 | Sant Vicenç de Castellet | <p>El ball va ser introduït per un grup de picapedrers de Caldes de Montbui que van introduir aquest ball arrelat al Vallès per Carnestoltes. Era la colla dels primers picapedrers que van anar a treballar a Sant Vicenç dirigits pel 'Carmelo', i va ser ballat per primera vegada el 10 de febrer de 1907 a la plaça actual de l'Ajuntament. El ballaven amb noies de Sant Vicenç. Després d'una anys sense ballar-se en Pere Canal i Rius el recuperà i es torna a ballar l'any 1918. En aquella època es ballava per Carnestoltes i ara per la segona pasqua (Pasqua Granada). Posteriorment, L'Esbart Dansaire Santvicentí el ballà el 8 de desembre de 1984, i l'any 1989 estrena una recreació escènica després de fer un llarg treball de recerca que amplià el repertori amb nous balls. Sobre les partitures trobades, el músic manresà Josep Torras va preparar un guió musical, i el mestre Cohí i Grau, va crear la instrumentació per a cobla. Un any després de l'estrena de l'espectacle i incorporació al repertori habitual de l'Esbart, l'any 1990, es presenta la proposta i es convoca a tothom que vulgui de participar en la primera Ballada popular de Gitanes de Sant Vicenç, per la Segona Pasqua. Aquesta iniciativa és acollida al llarg dels anys amb tanta acceptació per part dels vilatans i de les diferents entitats, que el número de participants va augmentant any rera any. L'any 2007 es celebra el centenari de les gitanes i s'incorpra la ballada infantil, la nova sardana i també es crea l'Associació de Balladors del ball popular de Gitanes que a partir de llavors serà l'entitat encarregada d'organitzar i portar a terme tots els actes. També es crea el nou ball El valset del mil·lenari, tot i que actualment no es balla. Aquell any es va fer un concert amb l'adaptació per orquestra, petit cor i combo de les músiques de les gitanes a càrrec de Xavier Mestres; com també una adaptació per a cobla de Tres Quartans també adaptada per Xavier Mestres i que es va fer servir per celebrar la ballada del 10 de febrer de 2007. Actualment les Gitanes s'han fet molt populars i cada any creix el nombre de balladors i de colles.</p> | 41.6657700,1.8639600 | 405424 | 4613291 | 1907 | 08262 | Sant Vicenç de Castellet | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80629-foto-08262-77-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80629-foto-08262-77-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía. / OPC | Música i orquestra Els Catalans de Manresa. | 98 | 62 | 4.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||||
| 80630 | Vals de Castellet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vals-de-castellet | <p>SUADES, J. (1987). Tradicions santvicentines. El Breny, núm. 126.</p> | XX | <p>El Vals de Castellet és el ball propi dels gegants 'els Barons de Castellet'. És un minuet-valset , composat pel músic i geganter Joan Penes. Aquesta peça (que està enregistrada juntament amb la música del ball de gitanes popular) la dansen els dos gegants a Castellet durant l'aplec, i a la plaça de l'Ajuntament per la trobada de Sant Vicenç, el Ball de Gitanes, la Festa Major i l'homenatge a la vellesa. També l'han ofert en ocasions especials (bàsicament en trobades generals) fora del municipi.</p> | 08262-78 | Sant Vicenç de Castellet | <p>El vals va ser composat per Joan Penes el 1984 per als gegants de Castellet. El tema d'inspiració va ser la posició social dels barons de Castellet.</p> | 41.6657700,1.8639600 | 405424 | 4613291 | 1984 | 08262 | Sant Vicenç de Castellet | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Joan Penes | 62 | 4.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||||||
| 80631 | Músiques del Milenari | https://patrimonicultural.diba.cat/element/musiques-del-milenari | <p>www.santvi.net CD 'Castellet, memòria mil·lenària'. 2002.</p> | XX | <p>L'espectacle resumia l'evolució històrica del municipi amb la finalitat de fer partícips les diferents disciplines artístiques que desenvolupen les entitats del poble. S'estructura en 10 eixos que han marcat la història de Sant Vicenç i que constitueixen els diferents quadres escènics i musicals: Castellet, Vallhonesta, la vinya, el riu Llobregat, el tèxtil, la pedra, el tren, l'associacionisme, l'Ateneu, el Pont. Va ser posat en escena per les entitats: Coral Al Vent, Associació Musical Castellet, Esbart Dansaire Santvicentí i l'Escola de Dansa, la Societat Coral l'Estrella, la Coral de l'Esplai d'Avis, l'Agrupació Sardanista, el grup teatral Cul-i-seu, l'Escola Municipal de Música i la Colla de Geganters. La part musical va comptar amb l'actuació en directe de la cobla Ciutat de Terrassa i d'una formació de músics professionals composta per Xavi Mestres (direcció i piano), Jordi Badia (teclats), Xevi Perostes (guitarra), Jordi Camp (baix), Àngel Pereira (percussió) i Lluís Ribalta (bateria). També hi va haver l'actuació de la pianista santvicentina Marina Rodríguez. En l'escenografia va destacar la presència de diferents creacions plàstiques d'una quinzena d'artistes santvicentins. Es va portar a terme els dies 22, 23 i 24 de març del 2002 al Pavelló Municipal d'Esports. Va ser enregistrar en CD i en vídeo que es van posar posteriorment a la venda.</p> | 08262-79 | Sant Vicenç de Castellet | <p>Amb motiu de la celebració del mil·lenari del municipi es va organitzar un espectacle musical. Una butlla papal que es troba al Museu Episcopal de la Seu d'Urgell certifica que Castellet ja existia l'any 1001. Amb aquest motiu l'Ajuntament de Sant Vicenç va acordar la creació de la Comissió del Mil·lenari amb l'objectiu de confeccionar un ampli programa d'actes a celebrar l'any 2001, representatius de tot el municipi i que van comptar amb la implicació de totes les entitats del poble. Els eixos de celebració del Mil·lenari van ser: la creació d'uns productes típics, les Pedres i Lloses de Sant Vicenç; la celebració de l'Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos de Catalunya al municipi; el Llibre del Poble; la creació de la pàgina web del municipi (www.santvi.net). Tot amb la intenció de donar a conèixer el poble i els seus 1000 anys d'història. El principal acte, en el que es van implicar totes les entitats a més dels mateixos santvicentins, va ser l'espectacle de cloenda 'Castellet, memòria mil·lenària'. L'espectacle es va començar a gestar a l'abril de 2001, encarregant la direcció a Joan Maria Segura, actor, que va constituir l'equip. El guió de l'espectacle s'encarregà a David Sanz, filòleg, i David Bricollé, periodista; la direcció i composició musical va ser a càrrec de Xavier Mestres. Van participar unes 300 persones. Es tracta d'un muntatge que combina música, cant, dansa, narració, escenificació teatral i projecció d'imatges.</p> | 41.6657700,1.8639600 | 405424 | 4613291 | 2001 | 08262 | Sant Vicenç de Castellet | Sense accés | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Simbòlic | 2020-10-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Xavier Mestres | 62 | 4.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||||||
| 80632 | Aplec de Vallhonesta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-vallhonesta | <p>SUADES, J. (1991). 'La festa del panellet de Vallhonesta'. Dovella nº 37, Manresa, p. 14-15.</p> | XVII | <p>Aplec també conegut com La Festa del Panellet. Es celebra cada 1 de maig a l'ermita romànica de Sant Pere de Vallhonesta. Actualment és organitzada pel Centre Excursionista de Sant Vicenç i els Veïns de Vallhonesta, amb col·laboració de l'Agrupació Sardanista. Es celebra missa a les 10 hores del matí a càrrec del rector de Sant Vicenç. En acabar es reparteix el panellet als assistents i la gent aprofita per esmorzar a l'entorn de l'ermita. Després es fa una audició de sardanes i, finalment, hi ha gent que es queda a dinar al lloc. Molta gent acostuma a pujar-hi caminant fins a l'ermita.</p> | 08262-80 | Ermita Sant Pere de Vallhonesta. 08295 SANT VICENÇ DE CASTELLET | <p>La informació més antiga de la festa és del segle XVII, en una visita pastoral del bisbe de Vic a Sant Jaume de Vallhonesta el 12 de desembre de l'any 1689. Aquest va prohibir la celebració de missa, sota pena d'excomunió, al·legant que l'església no tenia prou ornaments per la celebració (ADV). També apuntava que l'almoina de pa cuit que es donava a la capella es fes a partir d'aquell moment a Sant Pere de Vallhonesta (SUADES, 1991). Així es va fer fins a l'any 1936, moment en que la Guerra Civil va influir en el despoblament de la zona. L'any 1954 es va recuperar la tradició amb iniciativa del Centre Excursionista de Sant Vicenç, traslladant-la al dia del patró, el 2 de juny. El 1977 es torna a recuperar la diada tradicional, l'1 de maig, tal i com es manté actualment. L'any 2004 es celebrà la 50a edició. La tradició del repartiment de pa cuit com almoina és de procedència medieval.</p> | 41.6738700,1.8878600 | 407426 | 4614165 | 08262 | Sant Vicenç de Castellet | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | El Centre Excursionista celebra una marxa popular coincidint amb la Festa Major d'Hivern, i una marxa nocturna al juliol coincidint amb la Festa Major d'Estiu. | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||||||||
| 80633 | Aplec de Castellet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-castellet | <p>SUADES, J. (1987). Tradicions santvicentines. El Breny, núm. 126.</p> | XX | <p>L'Aplec de Castellet es celebra el segon cap de setmana de setembre i gairebé sempre coincideix amb la Diada de l'11 de setembre o dies propers. Els participants de l'Aplec pugen en romeria al santuari de Castellet acompanyats pels gegants Els Barons de Castellet. Es fa parada al pla de les Vives per esmorzar, tradicionalment coca i xocolata. Seguidament s'arriba caminant a l'ermita on es celebra missa. En acabar, al pla dels dipòsits hi ha actuacions de l'Esbart Dansaire Santvicentí, la Coral Al Vent i la coral infantil Nou Horitzó de l'Associació Musical Castellet, i també una ballada de sardanes. L'Aplec compta amb el solemne vals dels Barons de Castellet, en Marià i la Paula. La festa acaba amb un dinar de germanor. És organitzada cada any per la Colla de Geganters del municipi amb col·laboració de l'Ajuntament de Sant Vicenç de Castellet.</p> | 08262-81 | Santuari de Castellet. 08295 SANT VICENÇ DE CASTELLET | <p>L'ermita de Santa Maria de Castellet dedicada a la Verge de Castellet ha estat al llarg de la història el santuari marià dels municipis del Bages Sud, iniciant-se la història d'aquest cap al segle XV, després que decaigué el castell. L'any 1341 tenia un sacerdot beneficiat que era a la vegada procurador de les rendes del senyor de Castellet (BENET, A., 1985). Hi consten romeries des del 1364, i més tardanament processons amb motiu de secades (1650) o epidèmies (còlera al 1854). En època de guerra, els segles XVII i XVIII, el santuari s'abandonà, tot i que en acabar la Guerra del Francés es restaurà el culte. Acollia la devoció mariana més important d'aquesta zona sud del Bages, al que es feia peregrinació en època de sequeres o epidèmies i per la festa del santuari. En temps moderns el santuari estigué sempre a cura d'ermitans que recaptaven pel veral, primer autoritzats pels Amat, senyors del castell des del 1640, i després per la Junta de l'Hospital General de Barcelona, que succeí en les rendes als senyors de Castellet el 1840. El primer edifici pre-romànic fou abandonat i es construí un romànic que s'amplià el 1884. Pels volts de l'any 1928 el Centre Excursionista del Bages organitzava un aplec, essent el punt de reunió el bosc de Les Vives. Entre els actes es feia una missa, marxa excursionista, proves atlètiques, audició de sardanes, concurs fotogràfic i concurs literari. Actualment la tradició encara es manté viva i amb un nombre de participants creixent any rera any. L'any 1942 es restableix el culte al santuari celebrant-se des de llavors el tradicional aplec que s'havia interromput en començar la Guerra Civil.</p> | 41.6639300,1.8508500 | 404330 | 4613102 | 08262 | Sant Vicenç de Castellet | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía. / OPC | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||||||||
| 80635 | Gegants barons de Castellet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-barons-de-castellet | <p>Ajuntament de Sant Vicenç de Castellet (2002). Un recorregut per Sant Vicenç de Castellet. Editat per l'Ajuntament.</p> | XX | <p>En Marià i la Paula, barons de Castellet: són els gegants que representen el municipi. Van ser construïts l'any 1984 per Jordi Neus d'Artés. El gegant representa a Marià d'Alegre i d'Aparici (Barcelona 1756-1831), senyor del castell de Sant Vicenç de Castellet i nomenat baró el 1797 per Carles IV d'Espanya. El 1793 durant la Guerra Gran fou capità del Gremi de sabaters de la Coronela degut al negoci familiar de cuir i importacions. Presidí la Junta de Comerç des del 1807. Va residir a Barcelona on tenia un palau al Carrer Montcada, seu actual del Museu Picasso. Morí sense descendència, i la seva muller, Paula Duran, llegà els seus béns a l'Hospital de la Santa Creu de Barcelona. La geganta representa la Paula de Duràn i de Cerdà, esposa del baró de Castellet, Descendent del llinatge dels Duran, comerciants barcelonins que obtingueren la ciutadania honrada el segle XVII. Les dues imatges van vestides d'època i porten atributs: el gegant porta unes ulleres a la mà esquerra i un bastó a la dreta amb l'escut de la baronia, es cobreix amb un barret de tres puntes. La geganta porta una ombrel·la amb la mà dreta i amb l'esquerra agafa un gat. Són de fibra de vidre i cartró. El gegant amida 3,70 m i pesa 66 kg; la geganta amida 3,65 m i pesa 61 kg. Els primers vestits, que no són els actuals, van ser confeccionats per un grup de modistes locals, entre elles Paquita Soldevila, M. Rosa Cinca, Rosa Mari Pozo, Carme Carné, Roser Sanjuan, M. Auxili Medina, Isabel Carrasco i la perruquera Mari Ruiz. En Marià i Paula són els gegants oficials de Sant Vicenç, i com a tals surten en els actes més solemnes que es fan a la població. Així, participen en l'homenatge popular a la gent gran, en la cercavila del diumenge de Festa Major, i obren plaça en el tradicional ball de gitanes. Un cop a l'any, amb motiu de la celebració de les Mare de Déu trobades (8 de setembre), tots dos pugen fins a la seva casa seva, Castellet, on hi ha l'ermita que dóna refugi a la Verge. Ells dos encapçalen el seguici de romeus que marxen caminant fins al santuari per celebrar-hi un aplec, que també organitza la Colla de Geganters. D'altra banda, en Marià i na Paula participen anualment en la trobada general de gegants de Catalunya. Els barons tenen, a més, un ball propi: el vals de Castellet. Es tracta d'un minué-valset, composat pel músic i geganter Joan Penes. Aquesta peça (que està enregistrada juntament amb la música del ball de gitanes popular) la dansen els dos gegants a Castellet durant l'aplec, i a la plaça de l'Ajuntament per la trobada de Sant Vicenç, el ball de gitanes, la festa major i l'homenatge a la vellesa. També l'han ofert en ocasions especials (bàsicament en trobades generals) fora del municipi.</p> | 08262-83 | Sant Vicenç de Castellet | <p>Mentre es construïen els primers gegants de la població, els barons de Castellet (Marià i Paula), durant la primavera de l'any 1984, es va constituir la Colla de Geganters de Sant Vicenç, de la qual en va ser el primer cap de colla Jaume Estefanell. La iniciativa de construir aquests primers gegants va ser promoguda des de l'Ajuntament, principalment per qui en aquell moment n'era el regidor de Festes, Josep Gomáriz. Per decidir quins personatges podrien representar aquells primers gegants es convocà en una reunió un grup de gent interessada en la història del poble, entre els quals hi havia Pere Suades, Joan Subirana i Miquel Vila. Finalment, es va proposar que aquests gegants representessin els darrers barons de Castellet. Posteriorment, la família de gegants de la colla de Sant Vicenç s'ha anat ampliant amb nous personatges. Al llarg d'aquests anys, els gegants de l'entitat han fet sortides a trobades d'arreu de Catalunya i també més enllà del nostre país (Maó, Andorra i Vilafranca de Conflent). A més a més, organitzen diverses festes de Sant Vicenç i participen en d'altres que durant l'any es porten a terme a la població.</p> | 41.6639100,1.8643700 | 405456 | 4613085 | 1984 | 08262 | Sant Vicenç de Castellet | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80635-foto-08262-83-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80635-foto-08262-83-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Lúdic | 2020-10-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Jordi Neus | A Sant Vicenç de Castellet hi ha cinc parelles de gegants. | 98 | 52 | 2.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||
| 80636 | Pedrera artesanal de Vallhonesta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedrera-artesanal-de-vallhonesta | <p>EL BRENY. La Indústria a Sant Vicenç: la pedra. Número especial Festa Major 1975. EL BRENY. La pedra de Sant Vicenç: un element clau per la promoció del Bages Sud. Breny nº 295, març 2004.</p> | XX | <p>Aquesta és una de les pedreres artesanals d'arenisca dins el terme municipal de Sant Vicenç de Castellet. Es una pedrera petita, en que la majoria de vegades eren els mateixos pagesos que es dedicaven a extreure la pedra, per tant era de tipus artesanal. Es troba al Vallhonesta, al peu del camí que puja a Sant Jaume, poc després del trencant, a la dreta. En aquesta pedrera encara es pot observar el sistema d'extracció de la pedra que es feia amb tascons de fusta ficades dins de forats en forma de falca que es feien amb el martell a diferents punts de la línia per on es volia tallar; després d'introduir el tascó de fusta que feia forma de falca, es mullava amb aigua i es deixava tota la nit; en augmentar de dimensions la fusta inflada per l'aigua, feia força i trencava la pedra. Desconeixem el temps que es va explotar aquesta pedrera.</p> | 08262-84 | Vallhonesta. 08295 SANT VICENÇ DE CASTELLET | <p>La indústria de la pedra ha estat una de les més importants els darrers cinquanta anys a Sant Vicenç de Castellet. L'explotació de pedra ha estat de dos tipus: pedra arenisca i pedra calcària. Tot i que ha aportat beneficis industrials, també ha aportat elements negatius, com la destrucció continuada del medi natural a més del risc de patir silicosi degut a la inhalació de pols en el treball de la pedra, ja que s'incrusten partícules microscòpiques als pulmons que produeixen lesions irreversibles als treballadors del sector. Les condicions geològiques dels voltants de Sant Vicenç, rics en quars, calcàries, arenisques, han fet que des de molts anys s'hagin aprofitat aquests recursos naturals. És difícil establir l'antiguitat de l'extracció de pedra, tot i que ben segur aniria paral·lela a la seva utilització en la construcció, fet que ens remunta al període romà i ibèric. S'han trobat mostres a algunes pedreres (Cornet, Grau) (Breny, 1975), d'una de les tècniques més antigues de partir la pedra aprofitant l'expansió de la fusta quan es remulla, que va ser utilitzada fins els anys 1960. L'extracció amb un caire industrial comença a finals del segle XIX, amb l'explotació de l'arenisca. L'arenisca s'extreia de forma manual, sense barrinades. És una pedra molt especial que s'utilitza per fer voreres, enllosats, aplacats, i no es pot polir. S'extreia buscant els junts de la pedra i traient els blocs sencers, anomenats 'daus' i dividits després en plaques, cosa que requeria un gran domini de l'ofici. En aquesta època la pedra era transportada des de la pedrera en carros de les agències Moll i cal Carlos als tallers, on era treballada. El destí final era divers, utilitzant-se els anys 1920 en la construcció de l'Exposició Universal de Barcelona i de les fonts de Montjuic, a més de carreteres o edificis, edificis com Correus o l'Hospital Militar de Barcelona. Els anys 1920-30 al poble hi havia un ambient comercial entorn a la pedra; al 1926 hi havia a Sant Vicenç tres mestres picapedrers (Llibre de Matrícula Industrial 1926, AMSVC). Però ja abans, al 1896 (Llibre de Matrícula Industrial 1896, AMSVC) hi treballava un picapedrer, Francesc Casas Pubill. La tradició del Ball de Gitanes està lligada històricament a la pedra, ja que ho van portar l'any 1907 els picapedrers vinguts de Caldes de Montbui, que introduirien aquest costum tant arrelat a la zona del Vallès. Actualment l'explotació de la pedra arenisca ja no es realitza degut a que al mercat hi altres tipus de materials més diversos; però si que s'explota encara la pedra calcària de Sant Vicenç a diferents pedreres del entorns, essent la més important del terme la dels Roures a Vallhonesta.</p> | 41.6801500,1.8839600 | 407110 | 4614866 | 08262 | Sant Vicenç de Castellet | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-10-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía / OPC | Aquesta pedrera és coneguda com pedrera de la Creu. El 30 de maig de 2004 es va celebrar la primera Fira de la Pedra de Sant Vicenç amb la finalitat de promoure el sector i especialment l'anomenada 'pedra de Sant Vicenç', com a producte amb característiques especials a l'entorn del qual es poden crear diferents iniciatives i convertir-la en un eix de desenvolupament econòmic, comercial i turístic del municipi. Altres pedreres artesanals d'arenisca: Balçamuller, Sant Joan de Dalt, Valent, Fiter. La fira es va deixar de realitzar i es va reconvertir en Fira del Vapor, que relaciona la història del poble amb els elements que l'han caracteritzar econòmicament: la pedra, el tèxtil i el ferrocarril. | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||||||||
| 80637 | Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-natural-de-sant-llorenc-del-munt-i-lobac-1 | <p>www.diba.es/parcs/stllorenc/stllorenc.htm AMBRÓS I MONSONÍS, Jordi (1998). Text normatiu. Modificació del Pla Especial de protecció del medi físic i del paisatge de l'Espai Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. Diputació de Barcelona.</p> | <p>El Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac està situat a la serralada Prelitoral Catalana, a cavall entre les comarques del Bages i del Vallès Occidental, entre el riu Llobregat i el riu Ripoll. El parc natural està format per dues serralades, que són precisament les que li donen el nom, i que s'uneixen a l'anomenat coll d'Estenalles. Es un paisatge pedregós, amb cingles i canals obagues resultat de l'acció erosiva de l'aigua sobre roques de conglomerat durant l'Eocè i l'Oligocè. Clima mediterrani subhumit amb variacions segons l'altitud i zona. Hi ha una vegetació i fauna de tipus mediterrani, amb presència d'algunes espècies eurosiberianes. Bàsicament alzinars i rouredes, tot i que també hi ha pi blanc, roig i pinassa, faig, freixe i teix. Entre les espècies faunístiques destaquen el porc senglar, ratolí de bosc, falcó pelegrí, talpó roig, talpó muntanyenc i salamandra. D'una extensió total de 1.709 ha que té el municipi de Sant Vicenç de Castellet, 221,6 ha formen part del Parc Natural, representant un 12,97 % de l'extensió total de l'espai protegit. El Parc té terrenys als municipis de Rellinars, Vacarisses, Terrassa, Matadepera, Castellar del Vallès, Sant Llorenç Savall, Granera, Mura, Talamanca, Monistrol de Calders, Pont de Vilomara i Rocafort, i Sant Vicenç de Castellet. L'extrem oriental del terme municipal de Sant Vicenç de Castellet és el que forma part del Parc de Sant Llorenç, concretament la part situada entre el coll de Gipó, la carena del Panissar, la riera de Matarrodona i Sant Jaume de Vallhonesta. L'agregat rural de Vallhonesta, presidit per la singular església romànica de Sant Pere, és la porta d'entrada santvicentina al parc natural. A peu del Camí Ral, que va unir fins a mitjan segle XIX Manresa amb Barcelona a través del Vallès, l'antic hostal de Sant Jaume, amb la seva ermita d'origen romànic, és un dels conjunts patrimonials més destacats de Sant Vicenç. També destaca l'àrea de la serra del Ginebral i el torrent de les Pasteres per la seva funció de corredor natural entre els parcs de Sant Llorenç i Montserrat.</p> | 08262-85 | Vallhonesta. Sant Vicenç de Castellet. 08295 SANT VICENÇ DE CASTELLET | <p>L'any 1932 la Generalitat republicana el va incloure en el Planning Regional, degut al seu valor paisatgístic i natural, constant ja la necessitat de protecció. L'any 1936 va ser inclòs en un sistema de parcs naturals provincial establert pel pla General d'Ordenació de la Província de Barcelona. Des del 1972 el massís de Sant Llorenç està protegit per un Pla especial d'ordenació que ha promogut la Diputació de Barcelona, dictant mesures legals de protecció i conservació en un Pla d'Ordenació del massís fet per la Diputació de Barcelona i delimitant l'àrea del parc. L'any 1982, s'aprova la revisió del Pla General ampliant a 9.638 ha. L'any 1987 la Generalitat aprova el decret que permet acomplir al parc les exigències de la Llei d'Espais Naturals (106/1987 de 20 de febrer, pel que es crea el Parc). Actualment, després d'una darrera ampliació de protecció (decret 328/1992 de 14 de desembre), el Pla especial arriba a les 13.693 hectàrees, distribuïdes en 12 municipis de tres comarques diferents. A la comarca del Bages, Monistrol de Calders, Mura, el Pont de Vilomara, Talamanca i Sant Vicenç de Castellet. Al Vallès Occidental, Castellar del Vallès, Matadepera, Rellinars, Sant Llorenç Savall i Terrassa.</p> | 41.6784900,1.9006900 | 408500 | 4614664 | 08262 | Sant Vicenç de Castellet | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80637-foto-08262-85-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-10-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía. / OPC | La Diputació de Barcelona és propietària del 45 % de la superfície protegida. Des del 1994, el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac està agermanat amb el Parc Natural de Huétor, a Granada, amb el qual manté un pla de treball triennal. Actualment s'està estudiant la possibilitat d'ampliar el terme del Parc al municipi de Sant Vicenç. Sant Vicenç disposa d'un punt d'informació del parc i de diferents itineraris que passen pel terme municipal. Oficina del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac La Mata Ctra. De Terrassa a Navarcles, km 14,8 Apartat de correus 71 08230 Matadepera Tel.: 937 433 020 Fax: 937 433 300 a/e: p.santllorenc@diba.es | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||||||||
| 80638 | Xaragalls de cal Forns | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xaragalls-de-cal-forns | <p>SANZ, D. (2001). Les Muntanyes Russes: patrimoni natural. A El Breny nº 261, juliol 2001. Www.iec.es/institucio/societats/ICHistoriaNatural/Bages/principal.htm (geologia del Bages) ABAD GARCÍA, A. (2001). Paleotaxodonta y pteriomorphia del eoceno del margen sur de la depresión central catalana. Tesi doctoral. Universitat de Barcelona. www.tdx.cesca.es/TDX-1004102-145010.</p> | <p>Uns 50 metres abans d'arribar a la casa de cal Forns, després del trencall a l'església de Sant Pere de Vallhonesta, i a la dreta del camí, trobem una formació geològica del mateix tipus que les Muntanyes Russes. La seva extensió és petita, aproximadament 100 m2 amb un desnivell màxim de 20 metres. L'aparença externa d'aquestes formacions geològiques de margues blaves fan palès l'efecte erosiu de l'aigua de la pluja, que ha donat lloc als característics xaragalls, pressents a diferents zones del terme de Sant Vicenç de Castellet.</p> | 08262-86 | Vallhonesta. 08295 SANT VICENÇ DE CASTELLET | <p>El Bages forma part de la depressió Central Catalana, que és el sector oriental de la conca de l'Ebre, la regió de baixes altituds limitada pels Pirineus al nord, la cadena Costanera Catalana a l'est i la cadena Ibèrica a l'oest i al sud. Durant part del terciari, aquesta conca o depressió es va omplir de sediments procedents d'aquests relleus que la limitaven. Així doncs, a la comarca afloren sobretot roques sedimentàries d'aquell període: conglomerats, sorrenques (també anomenades gresos), lutites (margues, argil·lites i limolites), calcàries i, puntualment, evaporites (guix i sal gemma). La majoria de roques del Bages son de l'eocè superior o de començament de l'oligocè, però, sobretot prop dels rius, també trobem sediments detrítics molt més moderns, d'edat quaternària, com els que donen lloc a les graveres. Els xaragalls de cal Forns de Sant Vicenç de Castellet són un exemple de bad-land, terme amb que es coneix aquest tipus de formació geològica, resultat de la sedimentació de successions estratigràfiques de lutites carbonàtiques durant el periode Eocè. Aquestes lutites o margues blaves d'origen marí són materials sedimentaris pertanyents a la formació geològica Santa Maria. L'aparença externa d'aquestes formacions fan palès l'efecte erosiu de l'aigua de la pluja, que ha donat lloc als característics xaragalls, pressents a diferents zones del terme de Sant Vicenç de Castellet, entre els que destaquen aquests de cal Forns i les Muntanyes Russes, essent una singularitat característica del municipi.</p> | 41.6715200,1.8925300 | 407811 | 4613899 | 08262 | Sant Vicenç de Castellet | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80638-foto-08262-86-2.jpg | Inexistent | Cenozoic | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-10-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 123 | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||||||
| 80639 | Roure Gros del Rubió | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-gros-del-rubio | <p>SANZ, D. (2004-1). Projecte de restauració i rehabilitació del conjunt arquitectònic de Sant Jaume de Vallhonesta. Ajuntament de Sant Vicenç de Castellet. Març de 2004.</p> | Han anat tallant branques degut al mal estat i únicament resta el tronc central. | <p>Exemplar de roure de grans dimensions que l'any 2004 presentava una magnífica copa, no només per la seva amplitud, sinó també per l'estructura del conjunt. Actualment el roure es troba en mal estat i només conserva el tronc central. La roureda del Blanquer constitueix un petit ecosistema molt diferenciat de la resta de la vall, on destaca la presència d'aquest arbre monumental, el Roure Gros del Rubió, així com una font de clot, la font del Blanquer, les ruïnes de l'antic mas Serracanta i altres espècies pròpies de zones humides com l'auró negre. Es troba al peu del camí de Vallhonesta, prop dels masos i després de travessar la riera de Vallhonesta o del Rubió. Sota l'arbre hi ha un forn de maons i teules.</p> | 08262-87 | Vallhonesta. 08295 SANT VICENÇ DE CASTELLET | <p>Hi ha un cartell al camí, davant, que diu 'Roure gros del Rubió ferit pel foc de 1985'. Desconeixem l'edat que pot tenir el roure, tot i que per l'estructura general i el gruix del tronc, possiblement passi dels tres-cents anys.</p> | 41.6770200,1.8860700 | 407281 | 4614516 | 08262 | Sant Vicenç de Castellet | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80639-foto-08262-87-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2021-05-26 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía. / OPC | 2151 | 5.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 |
Estadístiques 2026
Patrimoni cultural
Mitjana 2026: 0,00 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/