Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 78571 | Llegenda del Torrent dels Morts | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-torrent-dels-morts | AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (MEDI AMBIENT). Guia d'Espai verds de Santa Perpètua de Mogoda. | XI/XV | Una llegenda explica que en l'indret es van batre dos senyors feudals, amb un grapat d'homes armats. La lluita provocà tantes morts que l'esdeveniment donà lloc a la toponímia de l'enclavament. | 08260-219 | Arbreda del Torrent dels Morts (08130 - Santa Perpètua de Mogoda) | 41.5345400,2.1834400 | 431884 | 4598421 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | 61 | 4.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | |||||||||||||
| 78572 | Castell de Can Taió - Can Gomis | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-can-taio-can-gomis | AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (1996). Pla Especial de Protecció del Patrimoni arquitectònic de Santa Perpètua de Mogoda. Text refós novembre de 1996. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Obres públiques i urbanisme. Fitxa núm. 25. CANYAMERES, Esteve (2009). Masos, masies i masoveries. Estudi de l'agricultura de Santa Perpètua de Mogoda i Santiga (segles XI-XX). Edita: Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Fitxa, Pàg. 199. RICART, Joan et alii (1993). Temps enrera, portes endins. Santa Perpètua de Mogoda. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Pàg. 21-28. SERVEI D'ARQUEOLOGIA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA. (2009). Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Santa Perpètua de Mogoda (Vallès Occidental). | XI/XX | Els coloms s'han fet amos de teulades, merlets i torreons. Els vidres emplomats es van destruint progressivament. Els elements decoratius de coronació estan en equilibri precari. Murs de tancament exteriors ple de grafittis.Infrautilitzat, té moltes zones tancades i amb desús. | El castell de Can Taió es troba situat a la zona limítrof amb el nucli urbà, l'edifici està rodejat de camps de conreu i a la vessant nord per un bosc de pins. Des de la ciutat s'accedeix a través de l'antic camí de terra, vorejat per magnífics exemplars de plàtans, que mena al castell. Aquest camí d'uns 250m, ha quedat fora de l'actual propietat. Davant de la porta d'accés principal, a uns 100m hi passa la línia de ferrocarril de Renfe. El Castell de Can Taió - Can Gomis és un conjunt arquitectònic l'origen del qual és un gran casal del segle XVIII, reformat a principis del segle XX. S'hi accedeix per una porta entremig de dues torres, semblants a les del Monestir de Poblet. Aquesta porta, dóna entrada a un pati porticat de forma rectangular al qual donen les altres edificacions. El pati porticat està format per arcs de mig punt rebaixat que recorden a molts patis dels palaus renaixentistes florentins. L'edifici principal es situa a la part oposada de l'entrada. És de planta rectangular, distribuït en tres plantes i coronat per una galeria rematada per una filera de pinacles. Està cobert a quatre vessants. Els cossos que estan adossats estan coronats per merlets. A l'esquerra del cos central es troba la 'Torre de les aigües', d'estructura cilíndrica i que és el punt més alt del conjunt. A la banda dreta de l'entrada destaca la 'Torre del silenci', coberta amb una teulada cònica. L'edifici està inspirat en parts d'altres edificis històrics (les torres d'entrada del Monestir de Poblet, o les gàrgoles i agulles del Pati dels Tarongers de la Generalitat), és un edifici eclèctic, amb reminiscències de castell Medieval. Es tracta d'una construcció aïllada, composta per una sèrie de cossos annexes, situats conformant un pati central rectangular de 55 x 35m. El volum principal està emplaçat al nord del recinte, en el costat oposat a les dues torres bessones que emmarquen l'accés. Aquest cos està format per un volum central de 16m de façana per 20 de profunditat i quatre plantes i una ala a cada costat de 20 x 20m i dues plantes. Aquest volum té adossat a banda i banda, perpendicularment un cos porxat de 10m de profunditat de planta baixa amb dependències de servei que emmarquen el pati, girant fins tancar-lo amb les dues torres de quatre plantes de l'accés. A les cantonades del conjunt format per aquests cossos destaquen unes torres rectangulars de dues plantes coronades amb un merlet esglaonat. A sobre les dues ales porxades hi ha un cos central de 12 x 10m a l'esquerra i de 20 x 14m a la dreta. Les parets de càrrega són de totxo massís, forjats de bigues de ferro amb revoltons ceràmics. El forjat entre la planta soterrani i la planta primera és una volta de canó. La coberta de volum central principal de quatre plantes i els volums centrals situats sobre les ales porxades són a quatre aigües amb teula ceràmica vitrificada en escama de peix. La resta de volums, incloses les torres, tenen coberta plana pavimentada amb tova ceràmica. La façana principal és simètrica, amb finestres decorades amb motius gòtics. Destaquen la composició de l'ultima planta que incorpora dins d'un sòcol d'acabament ornamental les finestres i les agulles que sobresurten de la façana. Les parets són de totxo massís arrebossades i pintades. Les ornamentacions són de pedra vista. A nivell arquitectònic destaquen els merles esglaonats a la capçada dels cossos de coberta plana i de les torres, i les ornamentacions neogòtiques. És l'únic exemple d'arquitectura Noucentista Neogòtica del municipi. La magnitud de les seves dimensions i l'aspecte senyorial de la seva volumetria i riquesa ornamental li dóna moltes possibilitats de reutilització futura sobretot per a usos públics. | 08260-220 | Prop del torrent de Polinyà | Ressenya històrica extreta de CANYAMERES, 2009: 1093. Primera referència documental. 1121. Testament d'Arnal Geribert d'Antiga. Donació a la canònica de la Santa Creu i Santa Eulàlia de Barcelona, del mas que tenia a Canalies i que era alou de la mateixa canònica. També dóna a la canònica de Barcelona l'alou d'Omet. Entre les referències que el situen s'esmenta la mansió de Ramon Guadall. 1137. Llistat de caps de casa que donen el delme a la parròquia de Santa Perpètua de Mogoda. Consta també el mas de Ramon Guadall (Can Taió). 1205. Apareix esmentat el nom Llobet d'Omet, relacionable amb el que serà el mas Llobet de Santa Perpètua de Mogoda. 1275-1290. Llistats de lloçol. Confirmen l'existència del mas de Guillem Llobet i de Ramon Llobet. Entre les terres que formaran el patrimoni del mas Llobet i de Can Taió, existia el mas Soler, un extens mas medieval que després del segle XV restà fragmentat en mans dels Llobet, de Can Vaquer i Can Murtra. 1386. El mas Soler encara restava habitat. Principis del segle XV. Consta que Jaume Soler tenia el mas Soler, alou de Sant Miquel del Fai. 1446. Abans d'aquest any la peça de terra anomenada el Prat que havia estat del mas Soler ja s'havia establert als Llobet de Santa Perpètua de Mogoda. 1456. Els Llobet (Ramon Valls, àlies Llobet) compren el mas Soler de la parròquia de Santa Perpètua. Segle XVI. El mas Llobet havia assolit una gran extensió de terres de diversos senyors al·lodials. Segle XVII. Comencen a evidenciar-se els problemes econòmics (endeutament crònic). 1637. Pau Pedró i Llobet i Bartomeu Pedró i Llobet venen a carta de gràcia dues peces de terra que tenen al pla d'Omet. 1647. Els Llobet venen perpètuament a Pere Joan Rossell, doctor en els dos drets, de Barcelona, el mas Llobet de Santa Perpètua de Mogoda. 1647. Francesc Busquets, adroguer de Barcelona revèn a Pere Joan Rossell, dues peces de terra de pertinences del mas Llobet de la parròquia de Santa Perpètua de Mogoda. 1665. Miquel Joan Rossell també tenia problemes econòmics. Ven el mas Llobet perpètuament a Antoni Pau Duran, adroguer de la ciutat de Barcelona. 1665-1847. Els Duran varen tenir la propietat de Can Taió (182 anys, 8 generacions). Finals del segle XVIII. Es documenta la família Altaió com els masovers del mas Llobet que perdura diverses generacions. Probablement és la causa del canvi de nom i substitució pel diminutiu d'Altaió, Taió, molt més fàcil de pronunciar. 1794. Moria Josep Francesc de Duran i de Puig. Aquest en testament va imposar un vincle per als descendents i hereus de la seva filla Gertrudis de Duran i de Duran. 1847. Els Milans, Don Francesc de Milans i de Duran i el seu fill Don Ramon de Milans i de Gregorio, venen la propietat a Salvador Bonaplata i Corriol, fabricant de Barcelona. 1873. Morí Ramon Bonaplata Nadal. El lot de la propietat de Santa Perpètua de Mogoda, fou adjudicada a Joan Güell i Baucells. Aquest lot constava de la finca de Can Taió de Santa Perpètua i 4 mines (la mina del mas Costa, la mina Vella ara dita de Can Miró, la mina de la Vilanova o de la Font, i la mina de la Creueta). 1874. Heretà a Joan Güell i Baucells, la seva filla Josepa casada amb Oleguer de Gomis i de Ros. 1901. Josepa Güell morí. A l'inventari dels seus béns encara es descriu com era Can Taió abans de les reformes que el seu fill Miquel de Gomis i Güell va fer i que van donar l'aspecte actual de castell a la masia del segle XVIII. La finca dita casa Taió formada pels antics masos Bell·lloc, Soler i Llobet tenia dues cases. Una dita casa Miró senyalada amb el número 7 i l'altra casa Taió senyalada amb el número 6 constava de baixos, primer pis i part del segon amb galeries a cada costat i pati amb coberts. 1878. En total entre can Miró i can Taió hi havia 37 parcers de vinya. Aproximadament el 60% de les terres eren de vinya, un 20% de regadiu i un altre 20%, camps amb una petita porció de bosc de 3 ha a tocar la casa. Després de la fil·loxera els Gomis aniran recuperant l'administració directa de moltes peces de terra (antigues vinyes). Els regadius es mantindran amb arrendaments fins als anys cinquanta del segle XX. Després la propietat anirà sent portada directament fins que comencen les segregacions per urbanitzar, primer la Creueta, després la Serra, després el mas Costa. | 41.5240300,2.1762800 | 431275 | 4597260 | 1093 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78572-foto-08260-220-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78572-foto-08260-220-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78572-foto-08260-220-3.jpg | Legal | Romànic|Modern|Barroc|Contemporani|Eclecticisme|Noucentisme|Historicista|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Noms anteriors (mas Llobet, Mansione de Guadall). (RICART, 1993:21-28).És actualment centre d'atenció al menor i escola de FP de jardineria de l'Icas. | 92|94|96|98|102|106|116|85 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | ||||||
| 78573 | Festa de l'arbre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-larbre-1 | RICART, J., DÍEZ, M., VILÀS, E., AYMERICH, L., MORRAL, J. (1999). El que sabem del segle XX. Història de Santa Perpètua de Mogoda 1900-1979. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. 2 Volums. Pàg. 78. Llei 2/1993, de 5 de març, de foment i protecció de la cultura popular i tradicional i de l'associacionisme cultural (DOGC n. 1719, de 12.3.1993). | XX | La festa de l'arbre de Santiga es fa al març. En la Festa de l'arbre es fa un homenatge a un poeta nacional, i també es col·loca una placa al mur dels sentiments, situat a la paret exterior del cementiri que dóna a la plaça de Santiga. | 08260-221 | Santiga (08130 - Santa Perpètua de Mogoda) | Al 1907 s'instituí la festa de l'Arbre o Escolar, durant el transcurs de la qual s'ahvia d'avaluar els alumnes. El primer any, els mestres no van poder entregar premis perquè 'la asistencia a las escuelas es muy irregular, por razón que los alumnos se ven privados continuamente de poder asistir a las clases, y sobretodo durante unas épocas del año, en que sus padres los distraen de las obligaciones escolares por emplearlos, como auxiliares suyos para la práctica de diverssas operaciones agrícolas'. Més endavant, tot i millorar els resultats dels examens, els mestres insistiran reiteradament en el fet que cal una major assitència i dedicació a l'escola. Durant la Festa de l'Arbre, es premiava també als alumnes que, durant l'any, havien criat millor els cucs de seda. | 41.5347000,2.1522300 | 429280 | 4598464 | 1907 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78573-foto-08260-221-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78573-foto-08260-221-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | 98 | 2116 | 4.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | ||||||||
| 78574 | Can Xiquet o Can Pepet Xiquet; Habitage a la Rambla 29 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-xiquet-o-can-pepet-xiquet-habitage-a-la-rambla-29 | AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (1996). Pla Especial de Protecció del Patrimoni arquitectònic de Santa Perpètua de Mogoda. Text refós novembre de 1996. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Obres públiques i urbanisme. SERVEI D'ARQUEOLOGIA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA. (2009). Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Santa Perpètua de Mogoda (Vallès Occidental). | XX | Can Xiquet o Can Pepet Xiquet (o Habitage a la Rambla 29) és una vivenda unifamiliar d'estructura asimètrica que forma un xamfrà. Es troba en un indret cèntric de la població, a la cantonada entre la Rambla, l'eix tradicional del municipi, i el carrer del Pare Rodés. Consta de dues plantes i terrat. La planta inferior està formada per tres obertures, la porta principal i dues finestres, totes tres emmarcades per una decoració floral i geomètrica. Una sanefa ondulada separa les dues plantes. La planta superior té com a element que sobresurt la tribuna, que és de planta poligonal i oberta, situada damunt la porta principal. Aquesta planta està separada del terrat per una sanefa i una motllura. El terrat té un acabament en forma ondulada, seguint el ritme de les sanefes. Damunt la tribuna hi ha un motiu ornamental format per una estrella de sis puntes, amb una flor al mig. Tota la decoració està feta amb ceràmica vidriada de diferents colors. És una casa d'una sola crugia en cantonada, sobre una parcel·la de 4,9m x 20m. L'accés principal es fa a través de la Rambla per la façana curta on destaca la tribuna de la planta pis. La façana llarga dóna al carrer de Pare Rodés, per on hi ha accés a la construcció annexa del garatge. L'estructura de suport és de parets de càrrega i bigues de fusta. Cels rasos de guix i encanyissat, i paviments de mosaic ceràmic amb dibuixos geomètrics de colors. Una part de la coberta és a dues aigües, de teula àrab i la part davantera que dóna a la Rambla és un terrat accessible amb paviment de tova ceràmica, damunt del qual en els darrers anys s'hi ha afegit una nova planta. En el pati posterior, amb façana al carrer Pare Rodés hi ha construït un cobert de planta baixa més planta pis de paret de totxo i bigues de formigó amb coberta a una aigua de teula àrab. La planta baixa és un garatge amb accés des del carrer del Pare Rodés i la planta pis un magatzem amb accés des del pati. Les façanes són de composició molt simple, la façana més llarga només té dos forats rectangulars, un a cada planta, que corresponen al passadís de distribució. A la façana curta destaca el xamfrà amb la porta d'accés a la planta baixa i la tribuna pentagonal a la planta pis. Les parets són de totxo massís, arrebossada i pintada, amb ornamentacions amb rajola vitrificada. Com a elements arquitectònics destaquen la tribuna del xamfrà, el rosetó de guix de sota seu i l'estel de rajola ceràmica del damunt. Un dels pocs exemples d'utilització d'elements decoratius modernistes (rajoles de colors, sanefes, tribunes, etc.) a l'ornamentació de façanes del municipi. | 08260-222 | Rambla, 29 - C/Pare Rodés (08130 - Santa Perpètua de Mogoda) | Edificada als anys 20 pel seu primer propietari (mestre d'obra) com a habitatge familiar d'una sola planta. En els anys quaranta se li afegeix la planta pis i els ornaments d'estil modernista. Actualment rehabilitada i amb una planta més enretirada de la façana, damunt del terrat. A la planta baixa hi ha una botiga. | 41.5351300,2.1816900 | 431738 | 4598488 | 1920 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78574-foto-08260-222-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78574-foto-08260-222-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78574-foto-08260-222-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Presenta actualment una planta més damunt de l'antic terrat, un xic enretirada de la façana, pintada en gris, de forma discreta. | 102|105|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | |||||||
| 78575 | Habitage al Carrer Sant Pau, 9 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitage-al-carrer-sant-pau-9 | SERVEI D'ARQUEOLOGIA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA. (2009). Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Santa Perpètua de Mogoda (Vallès Occidental). | XIX | Molt deixat, amb balcó parcialment tapiat. | L'habitage al Carrer Sant Pau, 9 és una vivenda aïllada amb caràcter de ruralia formada per planta baixa i un pis en el qual, hi ha una obertura amb balcó. L'edifici està tancat per un ràfec que sobresurt poc, que deuria fer de recollidor d'aigües. El material de construcció són còdols i totxos i la façana principal està arrebossada. | 08260-223 | Carrer Sant Pau, 9 (08130 - Santa Perpètua de Mogoda) | 41.5344800,2.1797800 | 431578 | 4598417 | 1890 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78575-foto-08260-223-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78575-foto-08260-223-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78575-foto-08260-223-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | En la fitxa de l'IPAC està situat a la Rambla 27. No sembla habitada. | 119|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | |||||||
| 78576 | Safareig de Mogoda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/safareig-de-mogoda | AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (1996). Pla Especial de Protecció del Patrimoni arquitectònic de Santa Perpètua de Mogoda. Text refós novembre de 1996. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Obres públiques i urbanisme. | XX | Sense aigua | El Safareig de Mogoda es troba ubicat en el nucli de Mogoda, a llevant dels edificis situats al carrer principal. Aquest safareig actualment en desús, es troba buit d'aigua tot i que en bon estat de conservació. El safareig presenta una planta gairebé quadrada, construït amb obra i arrebossat tan per dins com per fora. Exteriorment presenta un arrebossat recent realitzat amb morter (ciment) que n'oculta el parament. Tot i així aquest arrebossat s'ha realitzat fins a la mateixa alçada al volt de tota l'estructura, quedant a la vista restes de l'antic arrebossat i les peces ceràmiques que conformen la repisa damunt la qual les dones rentaven la roba. Interiorment el safareig es troba arrebossat i pintat de blanc (no restaurat). El fons del safareig és fet amb cairons quadrats de mida petita, disposat amb enrajolat de caixó, amb algunes peces reposades amb rajoles també vermelles que no són les originals. A un dels extrems de l'estructura s'observa una mena de pilastra de la qual surt un tub de ferro corbat per on sortiria un broll d'aigua que ompliria d'aigua neta el safareig. | 08260-224 | Barri de la Mogoda (08130 - Santa Perpètua de Mogoda) | 41.5291900,2.1970300 | 433012 | 4597816 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78576-foto-08260-224-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78576-foto-08260-224-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Tot i que es troba dins el conjunt de Mogoda, protegit i catalogat pel PEPPASPM, no gaudeix d'una protecció específica. | 98 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | ||||||||
| 78577 | Jaciment romà de Can Vinyalets | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-roma-de-can-vinyalets | AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (1996). Pla Especial de Protecció del Patrimoni arquitectònic de Santa Perpètua de Mogoda. Text refós novembre de 1996. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Obres públiques i urbanisme. | -III/V | Desconegut | El Jaciment romà de Can Vinyalets es troba situat al nord del polígon industrial de Can Vinyalets en una parcela localitzada a llevant del Restaurant de Can Vinyalets i al nord de la nau Volpack i del jaciment paleontològic de Can Vinyalets, i que actualment és un camp de conreu productiu. A llevant li queda el camí Vell de Polinyà a Ripollet, i a ponent la carretera de Polinyà. Aquest camp es troba protegit com a Àrea d'Expectativa Arqueològica de Can Vinyalets en el Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic de Santa Perpètua de Mogoda (1996). Les troballes arqueològiques realitzades en aquest jaciment fan referència a la recuperació de materials ceràmics d'època romana en superfície. | 08260-225 | Poligon Industrial Can Vinyalets | Troballa de materials romans en superfície pel Grup Pro-Arqueologia i Història de Santa Perpètua de Mogoda, segons ens informa Pere Garcia, membre actiu d'aquest grup. | 41.5403100,2.1684000 | 430635 | 4599073 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78577-foto-08260-225-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78577-foto-08260-225-2.jpg | Legal | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Àrea d'Expectativa Arqueològica de Can Vinyalets en el PEPPA, com a jaciment paleontològic. Recordem però les troballes arqueològiques d'època romana també al jaciment Can Vinyalets (Fitxa 83). | 83|80 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | |||||||
| 78578 | Camp sud d'en Ventura de l'Oller o Pla de les Serps | https://patrimonicultural.diba.cat/element/camp-sud-den-ventura-de-loller-o-pla-de-les-serps | AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (1996). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic de Santa Perpètua de Mogoda. Text refós novembre de 1996. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Obres públiques i urbanisme. GARCIA, Pere (2008). 'El patrimoni de Santa Perpètua de Mogoda. Crònica del Grup Pro Arqueologia i Història'. L'ordit, nº 2. Centre de Recerques i Estudis Mogoda. Santa Perpètua de Mogoda. Pàg. 207. | -III/V | Desconegut | Hi ha notícies de la troballa d'un clavegueró romà al camp sud de Ca n'Oller. Forma part d'una Àrea d'Expectativa Arqueològica en el PEPPA de Santa Perpètua de Mogoda (amb el número de referència 28, en el plànol 1 de la memòria històrica). | 08260-226 | Poligon Industrial Ca l'Oller | 41.5436000,2.1726000 | 430989 | 4599435 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78578-foto-08260-226-1.jpg | Legal | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Pere Garcia (investigador local de Santa Perpètua de Mogoda) em comenta que aquesta zona sempre l'han anomenat com a Pla de les Serps i la masia que hi ha Torre de les Serps. En els camps de conreu s'hi localitza, en èpoques que els camps estan llaurats, ceràmica romana en superfície. | 83 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | ||||||||
| 78579 | Jaciment Torre del Rector | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-torre-del-rector | AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (1996). Pla Especial de Protecció del Patrimoni arquitectònic de Santa Perpètua de Mogoda. Text refós novembre de 1996. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Obres públiques i urbanisme. GARCIA, Pere (2008). 'El patrimoni de Santa Perpètua de Mogoda. Crònica del Grup Pro Arqueologia i Història'. L'ordit, nº 2. Centre de Recerques i Estudis Mogoda. Santa Perpètua de Mogoda. Pàg. 200-218. | I/V | Destruït | El Jaciment Torre del Rector es troba dins un recinte tancat on hi ha la masia coneguda com a Torre del Rector. En l'entorn d'aquest edifici, sembla que pel costat de ponent d'aquest es van localitzar restes ceràmiques, alguna sitja i un abocador amb grans quantitats de teules romanes. El jaciment va ser destruít en construir-se el poligon industrial. L'únic espai on es va efectuar una intervenció arqueològica va ser a un 'abocador de material on només hi havia restes de tègula i d'àmfora'. Aquest jaciment va ser situat cronològicament entre els inicis del segle IdC i un moment proper al final de l'imperi. | 08260-227 | Polígon industrial Can Bernades Subirà | 41.5483600,2.1827400 | 431840 | 4599956 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78579-foto-08260-227-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78579-foto-08260-227-2.jpg | Legal i física | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Aquesta zona es troba dins d'una àrea d'expectativa arqueològica referenciada amb el número 35 dins la memòria històrica del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic de Santa Perpètua de Mogoda. | 83|80 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | ||||||||
| 78580 | Safareig de Santiga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/safareig-de-santiga | AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (1996). Pla Especial de Protecció del Patrimoni arquitectònic de Santa Perpètua de Mogoda. Text refós novembre de 1996. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Obres públiques i urbanisme. GENERALITAT DE CATALUNYA (2008). Pla Director. Conjunt parroquial de Santa Maria l'Antiga (Santa Perpètua de Mogola, Vallès Occidental). Generalitat de Catalunya - Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Serveis Territorials a Barcelona. Arquitecte: Margarita Costa Trost. Octubre de 2008. | XIX-XX | Tot i que encara hi ha aigua l'entorn està protegit amb tanques de forma provisional. | El safareig de Santiga es troba a banda sud de la plaça de Santiga, davant per davant de l'església de Santiga i del castell de Mogoda i de l'antic camí Reial. Actualment no manté les funcions originals, ja no s'hi renta roba. Ha deixat de ser el punt de trobada on les dones de Santiga hi rentaven la roba. Malgrat tot el bon estat de conservació i el fet que es mantingui ple d'aigua fan d'aquest indret un punt de referència i identificació amb el passat. El safareig es composa d'un sol dipòsit, que conserva a la seva banda de llevant les antigues peces perimetrals de batre i ensabonar la roba, però la seva banda de ponent sembla de construcció més recent. A l'extrem sud-est del safareig hi ha un muret de protecció construït al damunt de la repisa on les dones hi recolzaven la roba per rentar-la. Aquest serveix de suport a una placa rectangular feta de rajoles quadrades de color beix, on s'hi llegeix amb lletres pintades de color verd el poema de J. Navarro que diu: 'El vell safareig que el vent pentina fa de mirall al verd Santiga'. | 08260-228 | Santiga (08130 - Santa Perpètua de Mogoda) | Es diu que l'aigua que omplia el safareig provenia de la mina del castell de Santiga, i va ser utilitzada fins a mitjan segle XX. | 41.5345700,2.1521500 | 429273 | 4598449 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78580-foto-08260-228-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78580-foto-08260-228-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Està inclosa en la fitxa 29 (nucli de Santiga) del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic de Santa Perpètua de Mogoda, i gaudeix de protecció de l'entorn, nivell D, junt amb la font, el lledoner, l'olivera i el plataner. El safareig actualment serveix de reserva d'aigua en cas d'incendi. Al seu costat mateix hi ha una font a llevant i a ponent una simple capelleta de fusta dedicada a Nostra Senyora de l'Heura. | 98 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | |||||||
| 78581 | Fons Patrimonial de l'església de Santiga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-patrimonial-de-lesglesia-de-santiga | <p>Documentació interna Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Regidoria de Cultura.</p> | -II/XX | <p>El Fons Patrimonial de l'església de Santiga està format per les següents peces: 10. Gerro. Ceràmica esmaltada blanca 11. Rajola catalana. Ceràmica en verd i blanc. 12. Rajola Catalana. Ceràmica verd i blanc. 13. Rajola Catalana. Ceràmica verd i blanc. 14. Gerro. Ceràmica esmaltada de colors. 47. 2 fragments d'ara paleocristiana 48. 3 fragments de reproducció d'ara paleocristiana. 109. 7 fragments de ceràmica. Època romana. 110. 2 fragments de ceràmica romana. 111. 1 fragment d'àmfora romana. 112. 1 fragment d'àmfora romana. 113. 11 fragments de ceràmica. 115. 1 fragment de gerra, 116. 5 fragments de gerra. 117. 1 fragment de plat. Ceràmica policromada i esmaltada. S. XVII. 118. 1 fragment de plat. Ceràmica policromada i esmaltada. S. XVII. 119. 1 tassa. Ceràmica refractària policromada. S. XVII. 120. 1 tassa. Ceràmica refractària policromada. S. XVII. 121. 1 tassa. Ceràmica refractària policromada. S. XVII. 122. 1 fragment de plat. Ceràmica esmaltada policroma. S. XVII. 123. 1 fragment de plat. Ceràmica esmaltada policroma. S. XVII. 124. 1 fragment de plat. Ceràmica esmaltada policroma. S. XVII. 125. 1 fragment de plat. Ceràmica esmaltada policroma. S. XVII. 126. 1 fragment de plat. Ceràmica esmaltada policroma. S. XVII. 127. 1 fragment de plat. Ceràmica esmaltada policroma. S. XVII. 128. 1 fragment de plat. Ceràmica esmaltada policroma. S. XVII. 129. 1 fragment de tassa. Ceràmica esmaltada policromada. S. XVII. 131. 1 fragment de tassa. Ceràmica esmaltada policroma. S. XVII. 132. 1 fragment de tassa. Ceràmica S. XVII. 133. 1 fragment de càntir. Ceràmica. Medieval. 22 bancs d'església 1 reclinatori 9 fragments de pedra procedents de l'altar i de diverses sepultures.</p> | 08260-229 | Santiga (08130 - Santa Perpètua de Mogoda) | <p>En data de 4 de juliol de 2008 es fa el trasllat del fons patrimonial de l'església de Santiga, per mutu acord entre el Mossèn Jesús Corral i la Regidoria de cultura, es traslladen a les dependències del Museu Municipal de Santa Perpètua, un conjunt de peces procedents de l'església de Santiga. Acord signat el 23 de desembre de 2008.</p> | 41.5346200,2.1527600 | 429324 | 4598454 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | Legal | Romà|Paleocristià|Medieval|Modern|Barroc|Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Sense ús | Inexistent | 2023-05-29 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | El 2099 estava traslladat a les dependències del Museu Municipal de Santa Perpètua de Mogoda. | 83|84|85|94|96|98 | 53 | 2.3 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | |||||||
| 78582 | Font dels Joncs 02 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-dels-joncs-02 | AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (MEDI AMBIENT). Guia d'Espai verds de Santa Perpètua de Mogoda. | XX | Coberta de terra | La font dels joncs, que a hores d'ara es troba plena de terra, en l'indret de la riera de Santiga, era un espai de lleure per als perpetuencs. Les fonts naturals són un recurs natural d'incalculable riquesa tant ecològicament (hàbitats naturals per a espècies animals i vegetals) com socialment. | 08260-231 | Riera de Santiga | 41.5412700,2.1470000 | 428851 | 4599197 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Des de l'ajuntament es té la voluntat de recuperar-la. | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | |||||||||||
| 66331 | Platja de les Dunes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/platja-de-les-dunes | Búnquer de la Guerra Civil -1938- Platja de les Dunes (tríptic). Ajuntament de Santa Susanna: Santa Susanna (2008) | Platja d'uns 800 metres de longitud situada a la banda sud de la línia de costa de Santa Susanna, entre la riera i el límit municipal amb Pineda de Mar. L'any 2002 l'Ajuntament de Santa Susanna va iniciar el pla d'ordenació de la zona. Atès que és una platja ben conservada, es va endegar un projecte de recuperació mediambiental que consisteix en consolidar i reconstruir les dunes i replantar la vegetació pròpia del litoral. Actualment hi ha un pla pilot d'una duna al costat del búnquer antiaeri, on trobem espècies botàniques com la lleteresa de platja (euphorbia paralias), l'esporobolus (sporobolus pungens), el passacamins marí (polygonummaritimum) o el melgó marí (medicago marina). | 08261-91 | Passeig Marítim | 41.6271900,2.7068800 | 475583 | 4608426 | 08261 | Santa Susanna | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66331-foto-08261-91-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66331-foto-08261-91-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66331-foto-08261-91-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2019-11-29 00:00:00 | Marc Bosch de Doria | La duna està delimitada per una corda perimetral que indica una zona on no és permès trepitjar. | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | ||||||||||||
| 66333 | Paret de Cal Tit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/paret-de-cal-tit | XIX | La construcció necessita petites reparacions. | Conducció d'aigua d'uns 182 m de llargada que comunica una sínia ubicada a l'entrada de la finca de Cal Tit o Horta Vives, fins a una bassa d'aigua, situada al costat d'una barraca de camp. La canalització és de peces ceràmiques amb parets de maó i s'assenta al damunt d'un mur de pedra i maons lligats amb morter de calç, d'uns 50 cm d'amplada. Cada 10 m aproximadament s'aixeca un pilar de maons, buit per dins, que té un orifici de sortida d'aigua per regar els camps. Aquests pilars o canalitzacions de distribució d'aigua estaven encalats pels seus quatre costats, fet que evidencia que el rec actual aprofita les restes d'una conducció anterior, sobreelevada com un aqüeducte, que es devia reforçar a causa de la seva fragilitat. La paret acaba en un petit edifici de maons i calç on hi ha la sínia de distribució de l'aigua als camps. | 08261-93 | Horts de cal Tit (c. del Bou, s/n) | 41.6346000,2.7043500 | 475375 | 4609250 | 08261 | Santa Susanna | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66333-foto-08261-93-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66333-foto-08261-93-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66333-foto-08261-93-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Bosch de Doria | També conegut com a Rec de l'Horta Vives. | 119|98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | |||||||||
| 66334 | Fons d'art de l'Ajuntament de Santa Susanna | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-dart-de-lajuntament-de-santa-susanna | XX | Col·lecció de quadres de temàtica paisatgística de Santa Susanna. Els autors de les obres són diferents pintors del poble o de fora, habitualment amateurs. Les obres provenen del concurs de pintura que durant dos anys va organitzar l'ajuntament. | 08261-94 | Pl. Catalunya, s/n | Obres obtingudes a través del concurs de pintura ràpida que es va fer a Santa Susanna entre els anys 1984 a 1986. Des d'aleshores no s'ha tornat a celebrar i el fons d'art de l'ajuntament no s'ha ampliat. | 41.6352700,2.7075700 | 475644 | 4609323 | 08261 | Santa Susanna | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66334-foto-08261-94-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66334-foto-08261-94-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66334-foto-08261-94-3.jpg | Inexistent | Avantguardes|Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Marc Bosch de Doria | 107|98 | 53 | 2.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | ||||||||||
| 66335 | Escut heràldic de Can Ratés I | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-heraldic-de-can-rates-i | <p>MERCADER, A., MASSÓ, L. (2001). La màgica història de l'escut de Can Ratés. Ed. Ajuntament Santa Susanna. Santa Susanna SANCHEZ, P. (2008) La Maçoneria a Catalunya (1868 - 1947). Edicions Clavell. Premià de Mar</p> | XIX | <p>Escut d'armes esculpit damunt pedra d'un sol bloc, al damunt de la porta principal de can Ratés. El camper és quarterat: al superior esquerre, hi ha representada una creu llatina amb dos corbs i la inscripció 'JAMAS PARA SIEMPRE' a l'entorn; a dalt a la dreta hi ha dues figures semblants a una encavallada i tres ales al voltant; a baix a l'esquerra consten dotze flors de lis alineades en tres rengleres; i a baix a la dreta hi ha representat un escaire orientat cap avall i coronat per tres estrelles de cinc i sis puntes. El camper queda rematat per un elm de cavaller i envoltat amb motius vegetals. La simbologia del camper sembla indicar la vinculació del propietari amb la maçoneria.</p> | 08261-95 | C. Montseny, s/n | <p>Escut heràldic del baró de Ratés, que adquirí la masia de la família Poch l'any 1861 i la convertí en una finca senyorial. El baró de Ratés era militar de l'Ordre de l'Hospital.</p> | 41.6403300,2.7084400 | 475718 | 4609885 | 08261 | Santa Susanna | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66335-foto-08261-95-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66335-foto-08261-95-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66335-foto-08261-95-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Científic | BCIN | National Monument Record | Commemoratiu | 2020-10-07 00:00:00 | Marc Bosch de Doria | És molt semblant a l'escut situat al damunt de la porta de la capella de Santa Susanna. | 119|98 | 47 | 1.3 | 1769 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | ||||
| 66337 | Escut heràldic de Can Ratés II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-heraldic-de-can-rates-ii | <p>MERCADER, A., MASSÓ, L. (2001). La màgica història de l'escut de Can Ratés. Ed. Ajuntament Santa Susanna. Santa Susanna SANCHEZ, P. (2008) La Maçoneria a Catalunya (1868 - 1947). Edicions Clavell. Premià de Mar</p> | XIX | <p>Escut d'armes esculpit damunt pedra d'un sol bloc, al damunt de la porta principal de la capella de Santa Susanna. El camper és quarterat: al superior esquerre, hi ha representada una creu llatina amb dos corbs i la inscripció 'PARA SIEMPRE JAMAS' a l'entorn; a dalt a la dreta hi ha dues figures semblants a una encavallada i tres ales al voltant; a baixa a l'esquerra consten dotze flors de lis alineades en tres rengleres; i a baix a la dreta hi ha representat un escaire orientat cap avall i coronat per tres estrelles de cinc i sis puntes. El camper queda rematat per un elm de cavaller i envoltat amb motius vegetals. La simbologia del camper sembla indicar la vinculació del propietari amb la maçoneria.</p> | 08261-97 | Capella de Santa Susanna | <p>Escut heràldic del baró de Ratés, que adquirí la masia i la capella de Santa Susanna l'any 1861. El baró de Ratés era militar de l'Ordre de l'Hospital.</p> | 41.6381300,2.7092500 | 475785 | 4609640 | 08261 | Santa Susanna | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66337-foto-08261-97-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66337-foto-08261-97-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66337-foto-08261-97-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | BCIN | National Monument Record | Commemoratiu | 2019-12-27 00:00:00 | Marc Bosch de Doria | És molt semblant a l'escut situat al damunt de la porta de la masia de can Ratés. | 119|98 | 47 | 1.3 | 1769 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | ||||
| 66338 | Arxiu Parroquial de Santa Susanna | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-de-santa-susanna | XX-XXI | <p>L'arxiu parroquial de Santa Susanna es troba ubicat a la rectoria de l'església. S'hi conserva la documentació generada des de la dècada de 1940 fins l'actualitat. La major part es troba classificada en llibres, que s'ordenen cronològicament per Sagraments, com Baptismes, Confirmacions, Matrimonis i Defuncions, i altres documents administratius.</p> | 08261-98 | Església parroquial de Santa Susanna | 41.6353900,2.7078000 | 475663 | 4609337 | 08261 | Santa Susanna | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Marc Bosch de Doria | 56 | 3.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | ||||||||||||||
| 66339 | Arxiu Diocesà de Girona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-diocesa-de-girona | <p>DIVERSOS AUTORS (1992). L'església romànica de Sant Pere de Riu (Tordera. El Maresme). Museu Comarcal del Maresme; Grup d'Amics de l'Art Romànic del Maresme: Mataró. www.arxiuadg.org</p> | XVI-XX | <p>A l'Arxiu Diocesà de Girona s'hi conserva diversa documentació relacionada amb la parròquia de Santa Susanna. Es troba classificada per concepte, suport, referència arxivística i fulls. La major part dels documents són de la correspondència que mantenia el bisbat amb la parròquia, entre els segles XVI i XX. També s'hi conserva la documentació relacionada amb les parròquies de Pineda de Mar i Sant Pere del Riu que no es van cremar durant la Guerra Civil.</p> | 08261-99 | Pujada de Sant Marí, 12, 3a planta. Girona | <p>L'Arxiu Diocesà de Girona és un arxiu eclesiàstic on s'hi conserva la documentació generada per l'administració de la diòcesi. Entre els documents que comprèn, trobem processos, sentències, visites pastorals, etc.</p> | 41.6352700,2.7075700 | 475644 | 4609323 | 08261 | Santa Susanna | Obert | Bo | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Marc Bosch de Doria | 98 | 56 | 3.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | ||||||||||
| 66340 | Arxiu Històric Fidel Fita | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-historic-fidel-fita | MASSONS, J.M. (2000). Història de la vila de Santa Susanna. Ajuntament de Santa Susanna: Santa Susanna. PONS i GURI, J.M. (1982) 'Arxiu Històric 'Fidel Fita' d'Arenys de Mar'. A: Guia dels arxius hitòrics de Catalunya. Vol. 1, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya: Barcelona www.arenysdemar.cat | Referent al municipi de Santa Susanna, l'Arxiu Històric Fidel Fita disposa de documentació de la notaria del terme del castell de Palafolls (segles XIV-XIX), pergamins de la batllia d'Arenys-Sant Celoni (segles XIV-XVIII), documents de Can Gelat (segles XIV-XVIII), comptadoria d'hipoteques (segles XVIII-XIX), així com fotografies de Santa Susanna del segle XX. | 08261-100 | Riera del bisbe Pol, 10 / Arenys de Mar | L'Arxiu Històric Fidel Fita està integrat a l'Arxiu Municipal d'Arenys de Mar i aplega la documentació històrica de més de trenta anys d'antiguitat. L'arxiu és de titularitat municipal tot i que una part del patrimoni documental és fruit de contractes de dipòsit efectuats amb institucions (Col·legi de Notaris de Barcelona, Ministeri de Justícia, Generalitat de Catalunya, Ajuntament de Sant Celoni), entitats (Associació Cultural de Sant Pol) o bé particulars. El conjunt documental de l'Arxiu Municipal d'Arenys de Mar està integrat bàsicament pels següents fons principals: fons factici en pergamí (segles X-XVIII), fons històric notarial (segles XIII-XIX), fons de la batllia jurisdiccional (segles XIV-XIX), fons municipal històric (segles XVI-XX), fons d'impresos (segles XVI-XX), fons de la comunitat de preveres (segles XVII-XIX), fons de la comptaduria d'hipoteques (segles XVIII-XIX), fons cartogràfic i cartogràfic factici (segles XVIII-XX), fons d´imatges (segles XIX-XX), fons municipal administratiu (segle XX), a més dels corresponents dipòsits particulars, d'entitats i d'institucions, documentació de personatges, fons musicals, reprogràfics, videogràfics, fins a sumar aproximadament 1000 m/l de documentació. | 41.6352700,2.7075700 | 475644 | 4609323 | 08261 | Santa Susanna | Restringit | Bo | Inexistent | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Marc Bosch de Doria | 98 | 56 | 3.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | |||||||||||
| 66341 | Torre de Mas Galter | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-mas-galter | <p>BONET I GARÍ, L. (1983). Les masies del Maresme. Centre Excursionista de Catalunya: Barcelona. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Santa Susanna (El Maresme). Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. MASSONS, J.M. (2000). Història de la vila de Santa Susanna. Ajuntament de Santa Susanna: Santa Susanna. ROIG, J. (2006). Les fortificacions medievals del Maresme. Argentona. www.stasusanna.org www.stasusanna-online.com</p> | XV | La torre ha perdut el coronament i té alguns elements adherits (cables elèctrics, senyalització de carrer) | <p>Torre de guaita de planta circular, amb la base atalussada. Està adossada al mas Galter que va ser completament transformat en casa d'estiueig després de la dècada de 1930. La construcció és de pedra lligada amb morter de calç. La torre tenia l'accés per la banda del mas, que comunicava amb una passera des del primer pis. A banda sud, orientada al mar, hi ha una finestra rectangular amb llindes de pedra i a la part més alta s'observen les restes d'una possible segona finestra. A la part posterior s'hi adossa un garatge modern. La planta baixa, que era l'antic polvorí, actualment és la bodega de la casa i té una porta moderna, però l'accés es feia descendint des del primer pis. D'aquí en surt també una escala de cargol de pedra treballada que permet l'accés al terrat de la torre, a través d'un badalot. Desconeixem com era el coronament perquè el coronament està escapçat.</p> | 08261-1 | C. del Bou, 25 | <p>El mas Galter està documentat des de l'any 1440, quan n'era propietari Pere Galter. Posteriorment va anar canviant de mans: l'any 1474 passà a mans de Jaume Galter i el 1554 el propietari era Bartomeu Galter; l'any 1933 va ser adquirida per la família Pi, els actuals propietaris. Aquest tipus de torres a la comarca del Maresme són habituals dels segles XVI i XVII com a llocs de guaita per prevenir els atacs de corsaris. S'ubicaven en indrets estratègics, amb bona visibilitat, per comunicar-se entre si.</p> | 41.6372400,2.7056300 | 475483 | 4609543 | 08261 | Santa Susanna | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66341-foto-08261-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66341-foto-08261-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66341-foto-08261-1-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-06-22 00:00:00 | Marc Bosch de Doria | També és coneguda com a Torre de Can Pi, en referència als actuals propietaris. | 119|94 | 45 | 1.1 | 1771 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | |||
| 66342 | Torre de Vall Xirau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-vall-xirau | <p>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Santa Susanna (El Maresme). Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. MASSONS, J.M. (2000). Història de la vila de Santa Susanna. Ajuntament de Santa Susanna: Santa Susanna. ROIG, J. (2006). Les fortificacions medievals del Maresme. Argentona. www.stasusanna.org www.stasusanna-online.com</p> | XV | Restaurada | <p>Torre de guaita de planta circular i base atalussada. Està situada en un indret elevat, a la falda sud del turó del Bosc Gran i té una visibilitat excel·lent. És una construcció de pedra i morter i coronada amb un conjunt de mènsules corregudes de l'antic matacà. Conserva algunes finestres i espitlleres adovellades. La torre és annexa a l'antiga masia, actualment reformada com a segona residència, enmig d'una zona enjardinada. El seu entorn actualment es troba notablement transformat per una urbanització.</p> | 08261-2 | C. Formentor, 55 (Urbanització Alt Maresme) | <p>El Mas Vallxirau és esmentat per primera vegada a l'any 1445 i en tenim poca informació documental. Aquest tipus de torres a la comarca del Maresme són habituals dels segles XVI i XVII com a llocs de guaita per prevenir els atacs de corsaris. S'ubicaven en indrets estratègics, amb bona visibilitat, per comunicar-se entre si.</p> | 41.6392300,2.7155600 | 476311 | 4609761 | 08261 | Santa Susanna | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66342-foto-08261-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66342-foto-08261-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66342-foto-08261-2-3.jpg | Legal i física | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-06-22 00:00:00 | Marc Bosch de Doria | També és coneguda com a Torre Vallgirau o la Torre del Xirau. | 119|94 | 45 | 1.1 | 1771 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | |||
| 66343 | Torre de Can Torrent de Mar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-can-torrent-de-mar | <p>BONET I GARÍ, L. (1983). Les masies del Maresme. Centre Excursionista de Catalunya: Barcelona. CATALÀ I ROCA, P. (1967). Els castells catalans, vol. I. Rafael Dalmau editor: Barcelona. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Santa Susanna (El Maresme). Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. MASSONS, J.M. (2000). Història de la vila de Santa Susanna. Ajuntament de Santa Susanna: Santa Susanna. ROIG, J. (2006). Les fortificacions medievals del Maresme. Argentona. www.stasusanna.org www.stasusanna-online.com</p> | XVI | Manca el coronament de la torre i actualment hi ha instal·lacions d'aire condicionat a la coberta. | <p>Torre de guaita emplaçada a primera línia de costa, davant del pla agrícola de Santa Susanna. És de planta circular amb la base atalussada i es conserva des dels fonaments, la part baixa i part del pis. També es conserva la meitat de l'antiga porta, que es troba sobreelevada a la banda nord i està emmarcada amb dovelles de pedra tallada. La construcció és de pedra de petites i mitjanes dimensions unides amb morter de calç. Actualment a la banda est hi ha una àmplia porta que dóna accés a la planta baixa on hi ha les dependències de l'estació de Renfe i la màquina expenedora de bitllets.</p> | 08261-3 | Passeig Marítim, s/n | <p>Aquest tipus de torres a la comarca del Maresme són habituals dels segles XVI i XVII com a llocs de guaita per prevenir els atacs de corsaris. S'ubicaven en indrets estratègics, amb bona visibilitat, per comunicar-se entre si. Com que la població de Santa Susanna és força plana, a diferència dels municipis limítrofs, aquesta torre devia protegir la plana agrícola a l'inici de la riera de Santa Susanna. La solidesa dels seus murs evidencien el seu paper defensiu.</p> | 41.6299900,2.7158700 | 476333 | 4608735 | 08261 | Santa Susanna | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66343-foto-08261-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66343-foto-08261-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66343-foto-08261-3-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Altres | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2019-12-27 00:00:00 | Marc Bosch de Doria | També és coneguda com a Torre de la Plana, Torre del Mar o Pla de la Torre. És una torre exempta, tot i que estava relacionada amb la masia de Can Torrent, actualment desapareguda. | 119|94 | 45 | 1.1 | 1771 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | |||
| 66344 | Torre de Can Bonet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-can-bonet | <p>BONET I GARÍ, L. (1983). Les masies del Maresme. Estudi de les masies, elements defensius, ermites i molins. Centre Excursionista de Catalunya: Barcelona. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Santa Susanna (El Maresme). Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. MASSONS, J.M. (2000). Història de la vila de Santa Susanna. Ajuntament de Santa Susanna: Santa Susanna. ROIG, J. (2006). Les fortificacions medievals del Maresme. Argentona. www.stasusanna.org www.stasusanna-online.com</p> | XVI-XIX | <p>Torre de planta quadrada de quatre pisos i sostre pla, adossada a la masia de can Bonet . Conserva algunes finestres gòtiques de llinda plana i pedra treballada i algunes espitlleres. També conserva les restes de dues mènsules d'un antic matacà. La torre està coronada per una cornisa i un mur calat que fa de barana del terrat. Al capdeamunt del terrat s'aixeca un petit badalot quadrangular rematat per merlets esglaonats. Les parets exteriors estan encalades i pintades de color ocre, fruït d'una reforma de principis del segle XIX.</p> | 08261-4 | Can Bonet, s/n | <p>La primera notícia documental de can Bonet d'Avall prové de l'any 1416 que fa referència al casament del fill de Francesc Bonet propietari, en Jaume Bonet, amb Margarida Monet. La casa i la torre probablement tenen els seus origens al segle XV però la fesomia actual és de les reformes efectuades a inicis del segle XIX, en les quals s'aixecà un nivell.</p> | 41.6384200,2.7094400 | 475801 | 4609672 | 08261 | Santa Susanna | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66344-foto-08261-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66344-foto-08261-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66344-foto-08261-4-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2019-12-27 00:00:00 | Marc Bosch de Doria | També conegut com a Torre de Can Bonet d'Avall, perquè antigament hi havia Can Bonet d'Amunt, o Mas Fluvià, en referència als actuals propietaris. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1771 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | ||||
| 66345 | Torre de Can Ratés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-can-rates | <p>BONET I GARÍ, L. (1983). Les masies del Maresme. Estudi de les masies, elements defensius, ermites i molins. Centre Excursionista de Catalunya: Barcelona. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Santa Susanna (El Maresme). Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. MASSONS, J.M. (2000). Història de la vila de Santa Susanna. Ajuntament de Santa Susanna: Santa Susanna. ROIG, J. (2006). Les fortificacions medievals del Maresme. Argentona. Santa Susanna Orígens i Memòria (SSOM) (2008). 'Un pas endavant'. Butlletí d'Informació i Divulgació, núm. 2. Santa Susanna, p.6 http://ssom-santasusanna.blogspot.com www.stasusanna.org www.stasusanna-online.com</p> | XVI | Manca una neteja exterior i consolidar materials. Al capdamunt hi ha instal·lada permanentment una estrella de Nadal que desvirtua l'element. | <p>Torre de guaita de planta circular, amb la base lleugerament atalussada. Està construïda amb pedra i morter de calç i els sostres ovalats de la planta baixa i els dos pisos conserva la traça de l'antic encanyissat. Originàriament la torre era exempta però actualment es troba integrada en un conjunt format per la masia i les cavallerisses de can Ratés. Té dues entrades: una portella a la banda del pati per accedir a la planta baixa, i una altra al primer pis, que dóna accés a la part superior de la torre des de l'interior de la masia, a través d'un petit cos adossat. A la part posterior també té un accés a la planta baixa, tot i que no és original. La torre té una finestra i espitlleres a cada planta, distribuides irregularment, fetes amb llindes de pedra. La torre està coronada amb una corsera de pedra amb merlets esglaonats de maons al capdamunt i s'accedeix per un badalot de maons. Sota la finestra del primer nivell hi ha una inscripció sobre pedra que commemora l'any de construcció (1584). L'exterior encara conserva part d'un encalat blanc, fins a la meitat de la torre.</p> | 08261-5 | C. Montseny, s/n | <p>La Torre de guaita fou construïda per Bartomeu Poch l'any 1584, segons indica la inscripció que hi ha sota la finestra del primer nivell. Aquest tipus de torres a la comarca del Maresme són habituals dels segles XVI i XVII com a llocs de guaita per prevenir els atacs de corsaris. S'ubicaven en indrets estratègics, amb bona visibilitat, per comunicar-se entre si.</p> | 41.6402200,2.7085500 | 475727 | 4609873 | 1584 | 08261 | Santa Susanna | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66345-foto-08261-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66345-foto-08261-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66345-foto-08261-5-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-10-07 00:00:00 | Marc Bosch de Doria | També condeguda com a Torre de Can Raters o Torre del Refugi. | 119|94 | 45 | 1.1 | 1771 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | ||
| 66346 | Torre de Montagut | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-montagut | AGUILAR, A.; MARTÍNEZ, G. (2003). La telegrafía óptica en Cataluña. Estado de la cuestión. Scripta Nova Revista electrónica de geografía y ciencias sociales. Vol. VII, núm. 137. Universitat de Barcelona. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Santa Susanna (El Maresme). Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. LEN, L., PERARNAU, J. (2004). La telegrafia òptica a Catalunya. Rafael Dalmau Ed.: Barcelona. MASSONS, J.M. (2000). Història de la vila de Santa Susanna. Ajuntament de Santa Susanna: Santa Susanna. PORT, P. (1984). Les torres de Calella. Servei de Publicacions de l'Ajuntament de Calella: Calella. PRAT, J. (2004). 4 Pedres de... La telegrafia òptica a Catalunya. Institut Cartogràfic de Catalunya. Barcelona Santa Susanna Orígens i Memòria (SSOM) (2008). 'Un pas endavant'. Butlletí d'Informació i Divulgació, núm. 2. Santa Susanna, p.6 http://ssom-santasusanna.blogspot.com www.stasusanna.org www.stasusanna-online.com | XIX | Només conserva els murs exteriors, mancant la coberta i els forjats de les plantes. El fonament ha estat consolidat amb ciment. | Torre de telegrafia de planta quadrada formada per un sòlid fonament i parets lleugerament atalussades. Està orientada de nord-est a sud-oest, i constava de planta baixa, amb tres espitlleres a cada paret, un primer pis, amb una porta a sud i a nord, i una segona planta, amb una finestra també a sud i a nord. La construcció està feta de pedra i morter de calç i l'ús de maons per a emmarcar les obertures i el ràfec. Medeix aproximadament 5 per 5 metres de costat i uns 10 m d'alçada. | 08261-6 | Turó de Montagut | Es tracta de la torre número 213 del ramal Barcelona - La Jonquera de la xarxa de telegrafia òptica construida a Espanya, abans de la introducció del telègraf, com a eina per a agilitzar les comunicacions i consolidar l'estat liberal. Segons Aguilar i Martínez (2003), s'hauria construit a partir de l'any 1844 i l'any 1850 ja seria operativa. | 41.6503400,2.7148100 | 476252 | 4610994 | 08261 | Santa Susanna | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66346-foto-08261-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66346-foto-08261-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66346-foto-08261-6-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Bosch de Doria | El turó de Montagut està situat al límit entre els termes municipals de Malgrat de Mar i Santa Susanna, molt a prop del terme de Sant Genís de Palafolls. La torre, però, es troba situada al vessant de Santa Susanna. La torre està situada entre la de Calella, a 7,7 km de distància, i la de Puigmarí, al terme municipal de Maçanet de la Selva, a 11,6 km de distància, amb les quals hi havia visibilitat. | 119|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | |||||||
| 66347 | Sant Crist de Balasc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-crist-de-balasc | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Santa Susanna (El Maresme). Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. GAVÍN, J.M. (1991), Inventari d'Esglésies del Maresme. Arxiu Gavín. Ed. Pòrtic: Barcelona. MASSONS, J.M. (2000). Història de la vila de Santa Susanna. Ajuntament de Santa Susanna: Santa Susanna. 'Recordatori del Sant Crist de Balasc que es venera en la seva antiga capella de Santa Susagna' (any indeterminat). Santa Susanna Santa Susanna Orígens i Memòria (SSOM) (2008). 'Un pas endavant'. Butlletí d'Informació i Divulgació, núm. 2. Santa Susanna, p.6 http://ssom-santasusanna.blogspot.com www.stasusanna.org www.stasusanna-online.com | XIX | Capella restaurada recentment. | Petita capella o oratori d'una sola nau, amb coberta de doble vessant i el carener perpendicular a la façana, que està orientada a l'oest. L'accés és per una porta amb l'arc apuntat i al capdamunt té un campanar d'espadanya d'un sol ull. El ràfec de la teulada està decorat amb una cornisa de dents de serra. Als dos laterals s'observen dues grans obertures amb arc de mig punt tapiades amb maons. A l'interior hi ha quatre graons on hom diposita rams de flors en ofrena al Sant Crist, representat amb una gran escultura a la paret. És un model de capella d'estil historicista. | 08261-7 | Camí del Mig o Carretera Vella | A l'escriptura de la propietat no hi figura la data de construcció però per l'estil i les notícies històriques probablement és de finals del segle XIX. Després de la Guerra Civil, durant la dècada de 1940, va ser restaurada perquè havia estat saquejada i incendiada. En l'ofrena del Divendres Sant es canta col·lectivament el recordatori poètic al Sant Crist de Balasc. És una composició de caràcter popular que recorda la passió de Crist i demana la Glòria pels feligresos. | 41.6317900,2.7027500 | 475241 | 4608938 | 08261 | Santa Susanna | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66347-foto-08261-7-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66347-foto-08261-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66347-foto-08261-7-3.jpg | Legal | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Bosch de Doria | 116|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | ||||||||
| 66348 | Capella de Santa Susanna | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-santa-susanna-0 | <p>DIVERSOS AUTORS (1992). Catalunya Romànica, vol. XX El Barcelonès, el Baix Llobregat, el Maresme. Ed. Enciclopèdia Catalana: Barcelona. DIVERSOS AUTORS (1982). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Vol. 6 El Vallès i el Maresme. Enciclopèdia Catalana: Barcelona. Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Santa Susanna (El Maresme). Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Santa Susanna (El Maresme). Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. GAVÍN, J.M. (1991), Inventari d'Esglésies del Maresme. Arxiu Gavín. Ed. Pòrtic: Barcelona. LLORENS, S. (1992). El cançoner de Pineda. Ajuntament de Pineda de Mar (Facsímil de l'edició de 1931) MASSONS, J.M. (2000). Història de la vila de Santa Susanna. Ajuntament de Santa Susanna: Santa Susanna. http://ssom-santasusanna.blogspot.com www.stasusanna.org www.stasusanna-online.com</p> | XII | Està restaurada des de l'any 1996 | <p>Capella romànica de planta quadrada, de petites dimensions, amb absis semicircular a la capçalera. La façana principal, orientada a nordoest, té una portalada amb arc de mig punt adovellada, una petita finestra lateral, una finestra quadrada sotateulada i l'escut de can Ratés, el mas al qual va pertànyer durant un temps. L'interior estava decorat amb pintures al fresc de l'Alta Edat Mitjana, actualment desaparegudes. La capella està coronada per un campanar d'espadanya, amb una campana contemporània.</p> | 08261-8 | Finca de Can Peró | <p>No es conserva documentació dels seus orígens, però probablement va ser erigida cap al segle XII, a l'antiga vall d'Alfatà. El topònim de 'Sancta Susannae' es documenta per primera vegada a l'any 1189. El temple va ser restaurat al segle XVI per encàrrec de la família Ponç, propietaris de la capella. Posteriorment va passar a mans dels barons de Ratés i després als Amer. Durant la Guerra Civil la capella va servir de presó, es van cremar els bancs i els ex-vots i la imatge de Santa Susanna se'n va salvar. A l'any 1999 es va inaugurar la restauració de la capella amb una missa. Tot i que la capella és de titularitat privada, sempre ha tingut molta devoció pels habitants de la vall de Santa Susanna i per això va donar nom a l'indret i va esdevenir la patrona del municipi.</p> | 41.6381300,2.7092500 | 475785 | 4609640 | 08261 | Santa Susanna | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66348-foto-08261-8-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66348-foto-08261-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66348-foto-08261-8-3.jpg | Legal | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | BCIL | 2022-02-14 00:00:00 | Marc Bosch de Doria | Al lateral sud se li adosa, la masia de can Peró. | 92|85 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | |||||
| 66349 | Can Ratés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-rates | BONET I GARÍ, L. (1983). Les masies del Maresme. Estudi de les masies, elements defensius, ermites i molins. Centre Excursionista de Catalunya: Barcelona. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Santa Susanna (El Maresme). Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. MASSONS, J.M. (2000). Història de la vila de Santa Susanna. Ajuntament de Santa Susanna: Santa Susanna. Santa Susanna Orígens i Memòria (SSOM) (2008). 'Un pas endavant'. Butlletí d'Informació i Divulgació, núm. 2. Santa Susanna, p.6 http://ssom-santasusanna.blogspot.com www.stasusanna.org www.stasusanna-online.com | XVI | Mas fortificat del segle XVI i transformat en finca senyorial al segle XIX. L'edifici principal de la masia és una construcció de planta rectangular, emplaçada en una petita elevació del terreny i consta de planta baixa, un primer pis i un nivell semisoterrani. La telada, de teules àrabs, és a doble vessant amb el carener paral·lel a la façana. La façana, orientada al sud, té una portalada d'entrada quadrangular amb dovelles de pedra, dos finestrals a cada costat i tres finestres més al nivell del primer pis. Al capdamunt de la porta hi ha un escut heràldic esculpit en pedra. A l'extrem esquerre de la façana, a una cota inferior, hi ha una porta més petita per accedir al semisoterrani. L'accés principal a la casa es fa per una escalinata d'obra i maons que salva el desnivell del terreny entre el pati i la pròpia masia. A la banda est de l'edifici original de la masia s'hi adossa un cos amb una terrassa coberta i envoltada d'arcades. I a la banda oest s'hi adossa un petit cos irregular que uneix la masia amb la torre i té un accés propi a través d'una porta adovellada rectangular. Al costat sud de la torre de guaita hi ha un edifici construït al segle XIX com a cavallerisses. És una construcció de planta rectangular i força allargada, amb la teulada a doble vessant i el carener paral·lel a la façana. Consta de planta baixa amb set grans portalades i un primer pis amb set finestrals biforats amb columnetes centrals. La masia, la torre i les cavallerisses formen un conjunt arquitectònic en forma de L, entorn d'un pati. Des del segle XIX, quan es va transformar en una finca senyorial, can Ratés està envoltada d'una tanca d'obra i ferro i de jardins. A dins de la finca també hi ha un llac per a usos lúdics i ornamentals, i també altres construccions com una caseta i un pou d'aigua. | 08261-9 | C. Montseny, s/n | La torre de guaita de can Ratés fou construïda per Bartomeu Poch l'any 1584. La següent referència històrica que disposem és del segle XVIII quan són propietaris la família Gilbert. L'any 1861 l'adquirí la família Ratés, que va construir un palauet amb grans estables i un llac, en el lloc on probablement ja hi havia hagut una bassa. Les fonts d'informació indiquen que era una zona rica d'aigua, que devia venir canalitzada des de la riera, pous o deus naturals. Finalment la masia va passar a la família Amer, i des del 1989 l'Ajuntament de Santa Susanna n'és el seu propietari. Actualment és un equipament municipal per a actes culturals de la població. La tanca de ferro és de la dècada de 1980 i el tram que envolta la masia per darrera no hi era, perquè la finca quedava tancada pel bosc, no hi havia cap camí. | 41.6403300,2.7084400 | 475718 | 4609885 | 08261 | Santa Susanna | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66349-foto-08261-9-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66349-foto-08261-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66349-foto-08261-9-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Bosch de Doria | També coneguda com a Can Raters o Can Roters. | 119|94 | 46 | 1.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | ||||||||
| 66350 | Búnquer de la Guerra Civil | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bunquer-de-la-guerra-civil | Búnquer de la Guerra Civil -1938- Platja de les Dunes (tríptic). Ajuntament de Santa Susanna: Santa Susanna (2008). “El Búnquer de costa de Santa Susanna” dins del Butlletí d'Informació Municipal, n. 11. Ajuntament de Santa Susanna. Desembre 2008. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Santa Susanna (El Maresme). Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. Santa Susanna Orígens i Memòria (SSOM) (2008). 'Un pas endavant'. Butlletí d'Informació i Divulgació, núm. 2. Santa Susanna, p.6 Santa Susanna Orígens i Memòria (SSOM) (2008). 'La recuperació del búnquer de la platja'. Butlletí d'Informació i Divulgació, núm. 3. Santa Susanna, p.3 http://ssom-santasusanna.blogspot.com www.stasusanna.org www.stasusanna-online.com | XX | Restaurat i musealitzat l'any 2008 | Búnquer construït a la sorra de la platja de les Dunes, a pocs metres de la línia de costa. Construït damunt d'una base de pedra, el búnquer mesura 3,65 per 2,70m, té el frontal i la coberta arrodonits i de gruix consistent. L'accés és per la part posterior, al nord, que dóna accés a un passadís que té un armari a la dreta. L'espai central, on s'ubicava el destacament militar i l'armament, té el sostre pla, el nivell de circulació més elevat i una banqueta perimetral per col·locar-hi una metralladora. El tancament de la banda sud és semicircular i té dues grans espitlleres horitzonatals com a boques de foc i de guaita. | 08261-10 | Platja de les dunes | El búnquer formava part d'una línia de defensa de la costa del Maresme durant la Guerra Civil (1936-1939). L'obra, promoguda pel govern de la República i l'Exèrcit Popular, servia per protegir els atacs marítims de l'exèrcit de Francisco Franco. A Santa Susanna hi havia un altre búnquer a prop de la desembocadura de la riera, que ha desaparegut per l'erosió del mar. Després de la Guerra Civil, durant la dècada de 1940, l'exèrcit encara va mantenir aquestes construccions amb la finalitat d'evitar una invasió dels països aliats i controlar el contraband. Segons algunes fonts, durant la dècada de 1950 hi van viure algunes famílies immigrades a Catalunya. Posteriorment el búnquer va quedar en desús. | 41.6269700,2.7070600 | 475598 | 4608402 | 1938 | 08261 | Santa Susanna | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66350-foto-08261-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66350-foto-08261-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66350-foto-08261-10-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Bosch de Doria | Al damunt de la finestra que mira al sudoest, hi ha una inscripció gravada al ciment que es va identificar durant la restauració de l'any 2008. El grafit costa una mica de llegir però diu '8-10-1938' i a sota 'brigada'. | 119|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | ||||||
| 66351 | Paret d'en Ratés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/paret-den-rates | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Santa Susanna (El Maresme). Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. MASSONS, J.M. (2000). Història de la vila de Santa Susanna. Ajuntament de Santa Susanna: Santa Susanna. Paret d'en Ratés. L'agricultura de regadiu al segle XIX (tríptic). Ajuntament de Santa Susanna: Santa Susanna (2009) Santa Susanna Orígens i Memòria (SSOM) (2008). 'La Paret d'en Ratés'. Butlletí d'Informació i Divulgació, núm. 1. Santa Susanna, p.4-5 Santa Susanna Orígens i Memòria (SSOM) (2008). 'Un pas endavant'. Butlletí d'Informació i Divulgació, núm. 2. Santa Susanna, p.6 Santa Susanna Orígens i Memòria (SSOM) (2009). 'La restauració de la Paret d'en Ratés'. Butlletí d'Informació i Divulgació, núm. 5. Santa Susanna, p.4-5 Santa Susanna Orígens i Memòria (SSOM) (2009). 'Inauguració de la restaruació de la Paret d'en Ratés'. Butlletí d'Informació i Divulgació, núm. 6. Santa Susanna, p.3 http://ssom-santasusanna.blogspot.com www.stasusanna.org www.stasusanna-online.com | XIX | Restaurada i musealitzada l'estiu de l'any 2009 | Canalització d'aigua d'uns 195 m de llargada, paral·lela al camí de la riera de Santa Susanna. Està composta per una conducció de ceràmica, de 22 cm de diàmetre i l'interior amb vidrat marró, al damunt d'un mur d'uns 50 cm d'amplada fet de pedres irregulars i maons lligats amb morter de calç. A l'extrem sud de la canalització es conserva un dels pous, que és de base quadrada i està fet de maons lligats amb morter de calç i està cobert per una petita cúpula també de maons. Aquesta estructura feia de sifont per creuar la riera. A dins la riera encara s'observa part del pou de la banda oest. | 08261-11 | Sot d'en Pomero | La conducció va ser construida per encàrrec de Josep Ratés que va adquirir el mas Poch (actual mas Ratés) cap a l'any 1860. El Sr. Ratés va convertir el mas en una casa senyorial i va fer construir un llac d'esbarjo. L'aigua necessària per la finca, les terres i un molí hidràulic provenia d'una deu situada a un quilòmetre i mig en direcció nord. La conducció també aportava aigua a safarejos d'altres masies. La resta de la canalització anava soterrada i disposava de diversos sifons per salvar desnivells del terreny. La canalització va deixar de funcionar a la dècada de 1960. L'any 2007 una maquina excavadora, que treballava en el soterrament de cables elèctrics que provenien de la subestació del Veïnat, va malmetre una part de la paret, fet que va motivar la seva catalogació com a BCIL i s'ha restaurat. | 41.6415600,2.7041800 | 475364 | 4610023 | 08261 | Santa Susanna | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66351-foto-08261-11-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66351-foto-08261-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66351-foto-08261-11-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2019-11-29 00:00:00 | Marc Bosch de Doria | També coneguda com a Canalització d'en Ratés. Segons l'associació Santa Susanna Orígens i Memòria, la captació d'aigua es feia a la riera de Santa Susanna, més o menys a l'emplaçament de l'actual subestació elèctrica ubicada al Veïnat. Des d'aquest indret la conducció era soterrada per una mina fins a la finca de can Creus, on devia creuar la riera i esdevenia una conducció vista. | 119|98 | 49 | 1.5 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | |||||||
| 66352 | Molí d'en Jordà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-den-jorda | BOU, J.; VELLVEHÍ, J. (2003). 'Els molins medievals de l'Alt Maresme (ss. XI-XVI)', a II Jornades d'Història i d'Arqueologia Medieval del Maresme (octubre-novembre 2001). Grup d'Història del Casal: Mataró. BOU, J.; VELLVEHÍ, J. (2003). Molrà el gra. Els molins de la baixa Tordera. La Comarcal edicions, Argentona. P.44-45 BOU, J.; GRAUPERA, J.; VELLVEHÍ, J. (2007). 'Els molins medievals i Moderns del Maresme' a III Congrés d'Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya. Sabadell. Del 18 al 21 de maig de 2006. Actes. ACRAM. Sabadell. Vol.I , p. 165-183 Indrets singulars del Maresme (guia de recursos). Biblioteques municipals del Maresme: Mataró (2006). Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Santa Susanna (El Maresme). Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. MASSONS, J.M. (2000). Història de la vila de Santa Susanna. Ajuntament de Santa Susanna: Santa Susanna. Santa Susanna Orígens i Memòria (SSOM) (2008). 'Un pas endavant'. Butlletí d'Informació i Divulgació, núm. 2. Santa Susanna, p.6 http://ssom-santasusanna.blogspot.com www.stasusanna.org www.stasusanna-online.com | XVII-XVIII | En runes, es conserva parcialment l'aqüeducte i dues construccions a ambdues bandes de la riera. L'any 2009 s'han portat a terme tasques de neteja i reparació de l'aqüeducte i de l'entorn. | Molí fariner del qual es conserven algunes parets de difícil interpretació, a la banda esquerra de la riera. A la banda dreta també s'hi observen paraments de l'antiga casa del moliner o la coneguda 'Taverna'. Es conserva, però, l'aqüeducte que subministrava aigua al molí. La construcció, de pedra lligada amb morter de calç, té tres arcades per travessar la riera de la qual s'extreia aigua. Les arcades són diferents: les més properes a la casa són semicirculars i fetes amb pedres poc treballades, mentre que la tercera és més ample i està feta amb carreus de pedra polida i ben treballada. Una de les arcades actualment està tapiada i té un clos de pedres, aprofitat com a refugi. D'entre l'abundant vegetació s'observa també la canal que aportava aigua a l'aqüeducte. | 08261-12 | Curs alt de la riera de Santa Susanna | Al segle XIV Ros de Pineda va construir una reclosa a la part alta de la riera de Santa Susanna, a prop de can Jordà i va edificar un molí. Juntament amb aquesta construcció es va edificar la casa del moliner i un espai on els pagesos esperaven el torn per moldre el seu blat, que donava el segon nom pel qual es coneixia 'molí de la Taverna'. La construcció actual sembla de factura més moderna. | 41.6572500,2.6827300 | 473584 | 4611771 | 08261 | Santa Susanna | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66352-foto-08261-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66352-foto-08261-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66352-foto-08261-12-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Bosch de Doria | També és conegut com a Molí de la Taverna o Molí d'en Rufus. | 119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | |||||||
| 66353 | Mas Parera i Can Salvi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-parera-i-can-salvi | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Santa Susanna (El Maresme). Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. MASSONS, J.M. (2000). Història de la vila de Santa Susanna. Ajuntament de Santa Susanna: Santa Susanna. Santa Susanna Orígens i Memòria (SSOM) (2008). 'Un pas endavant'. Butlletí d'Informació i Divulgació, núm. 2. Santa Susanna, p.6 http://ssom-santasusanna.blogspot.com | XVIII-XIX | Estan en procés de degradació a causa del seu abandonament. | Conjunt de dues masies disposades de costat, a pocs metres de distància, orientades cap al sudest. El mas Parera és de planta rectangular, amb teulada a doble vessant amb el carener paral·lel a la façana. Consta de tres crugies i és de planta baixa, un primer pis i un pis sotateulada. La façana té una porta adovellada amb arc de mig punt, dues finestestres rectangulars a cada costat, tres finestrals amb balcó reculat al primer pis i tres finestrelles a les golfes. A la façana destaca un rellotge de sol. L'edifici és obra de maçoneria i un acabat arrebossat amb morter de calç. Als dos laterals s'hi adossen dues construccions simètriques de maons, compostes per una gran portalada a la planta baixa i un finetral al primer pis. Adossats al mas també hi ha un corral enrunat, que limita amb la riera de Santa Susanna, un pou i una bassa a la part posterior. A l'oest se li adossa un mur de contenció, amb unes escales que donaven accés a la passera per creuar la riera. Can Salvi està compost per dos cossos, el posterior més allargat, oferint una façana en forma de 'L' i amb dos accessos diferenciats a cada cos. La masia consta de planta baixa i pis. La teulada, feta amb teula àrab, és a doble vessant, amb el carener paral·lel a la façana. L'accés al cos posterior és una porta adovellada amb arc de mig punt, mentre que l'altra porta és quadrangular i una de les dovelles indica l'any de construcció (1750). Can Salvi conserva un finestral d'estil renaixentista tapiada, a la banda sudoest. | 08261-13 | Afores de Santa Susanna | Segons el Dr. Massons, cap al segle XVI, els Parera varen canviar la ubicació de la masia, des de Vallxiurau a l'emplaçament actual al costat de la riera. No obstant, per la tipologia de la construcció i els materials emprats, la masia actual correspon al segle XVIII amb ampliacions del XIX. Al segle XX es va reforçar la protecció per la banda de la riera amb la construcció d'un mur de contenció i es va habilitar una passera per creuar la riera. | 41.6376600,2.7093500 | 475793 | 4609588 | 08261 | Santa Susanna | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66353-foto-08261-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66353-foto-08261-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66353-foto-08261-13-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Bosch de Doria | El Mas Parera també és conegut com a Horta Parera o Can Bassas. | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | |||||||
| 66354 | Can Gelat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-gelat | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Santa Susanna (El Maresme). Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. MASSONS, J.M. (2000). Història de la vila de Santa Susanna. Ajuntament de Santa Susanna: Santa Susanna. SIMON, A. (1993). Pagesos, capellans i industrials de la Marina de la Selva. Centre d'Estudis Selvatans (Quaderns de la Selva, vol. 6). Santa Coloma de Farners | XVIII-XIX | L'estructura i la coberta estan en bones condicions però manca manteniment de l'entorn i en els acabats i la fusteria. | Masia situada en una elevació al costat nord del torrent de can Gelat, sota el turó de Montagut. Es tracta d'una construcció de planta rectangular, amb cossos afegits a la part posterior, orientada al sud. La teulada, de teula àrab, és a doble vessant amb el carener paral·lel a la façana principal. Les llindes de les obertures presenten l'ampit motllurat excepte els dos balcons del primer pis que tenen l'arc rebaixat. Totes les obertures tenen una motllura llisa que les envolta. A la llinda d'una finestra del primer pis hi h la data '1760' i a una llinda d'accés al recinte de la masia hi ha la inscripció 'JJ: QUET I GELAT, AÑO 1829'. Probablement fan referència a l'any de construcció i a l'any de reformes de la casa. A la part posterior la masia té un cos quadrangular adossat, més elevat. A la façana també hi ha un rellotge de sol anepígraf. Al costat est de la masia hi ha un cobert de grans dimensions amb una portalada d'accés i una finestra al primer pis. La masia està encerclada per un mur de contenció per protegir del desnivell del terreny. A la part central de la masia, el mur de contenció sobresurt amb forma semicircular, que dóna l'aspecte de torre. Aquest espai és ocupat per l'era de la masia. Tota la finca també està encerclada per un segon mur de contenció que actualment limita amb el carrer dels Alps. | 08261-14 | Carrer dels Alps, s/n | La primera notícia del mas Gelat es remonta de l'any 1313, quan n'era pubilla Elisenda Gelat, filla d'Ermessenda i de Ponç. Després de la seva mort l'any 1325, va passar a la neboda d'Ermesenda, també anomenada Elisenda. A principis del segle XVI, quan n'eren propietaris Antoni Ballester i Gueraua, el mas gaudia de certa prosperitat econòmica, constatable per les nombroses compres de terreny que varen fer. En motiu del casament de la pubilla Susanna Gelat amb Esteve Roure de Maçanet de la Selva l'any 1660, el patrimoni associat al mas es va veure ampliat amb terres a Maçanet i Vidreres. La construcció del segle XVIII probablement és una ampliació d'una masia més antiga i al segle XIX va evolucionar en un casal senyorial. A finals del segle XX l'entorn de la masia s'ha urbanitzat. | 41.6417900,2.7189400 | 476593 | 4610044 | 08261 | Santa Susanna | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66354-foto-08261-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66354-foto-08261-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66354-foto-08261-14-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Bosch de Doria | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | ||||||||
| 66355 | Can Mestres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-mestres | BONET I GARÍ, L. (1983). Les masies del Maresme. Centre Excursionista de Catalunya: Barcelona. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Santa Susanna (El Maresme). Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. MASSONS, J.M. (2000). Història de la vila de Santa Susanna. Ajuntament de Santa Susanna: Santa Susanna. Santa Susanna Orígens i Memòria (SSOM) (2008). 'Si no vols pols...'. Butlletí d'Informació i Divulgació, núm. 3. Santa Susanna, p.4-5 | XII-XVII | Entre la dècada de 1970 i 1980 s'hi van efectuar treballs de rehabilitació. | Masia de planta rectangular, construïda en una petita elevació del terreny i s'adapta a l'orografia del terreny. Està formada per tres cossos i consta de planta baixa i un primer pis. La teulada, feta amb teula àrab, és a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana. La façana està orientada al sudest i consta d'una porta principal al centre, amb un arc adovellat de mig punt, una porta auxiliar a la dreta i una finestra rectangular a l'esquerre; al primer pis s'obren tres finestres d'estil renaixentista, una per crugia, i la central és amb arc polilobulat. Una de les finestres té inscrita una data (1689). L'accés principal és per una era empedrada amb pendent per salvar el desnivell del terreny. La masia té diverses obertures a la banda est i a la part posterior que no són originals. Hi ha algunes petites construccions adossades a l'edifici als laterals i a la part posterior. Davant de la masia hi ha un segon edifici que antigament servia de paller i corrals, actualment convertit en celler i menjador del restaurant. En un carreu del paller hi ha inscrita una data (1104). La masia conserva en mal estat part d'una era circular, amb murs de pedra i paviment de rajols de terrissa. | 08261-15 | Camí de la riera de Santa Susanna | La documentació de la masia i les evidències històriques documentades en el propi edifici, permeten pensar que la masia es va construir al segle XII i va experimentar notables ampliacions en segles posteriors. L'aspecte actual, llevat d'algunes reparacions o ampliacions, probablement és del segle XVII. Des de l'any 1975 a can Mestres hi ha un restaurant i és una granja de cavalls i rucs. | 41.6547700,2.6884500 | 474059 | 4611494 | 08261 | Santa Susanna | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66355-foto-08261-15-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66355-foto-08261-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66355-foto-08261-15-3.jpg | Legal | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Bosch de Doria | També és conegut com a Ranxo Mestres. | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | |||||||
| 66356 | Can Jordà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-jorda-0 | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Santa Susanna (El Maresme). Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. MASSONS, J.M. (2000). Història de la vila de Santa Susanna. Ajuntament de Santa Susanna: Santa Susanna. Santa Susanna Orígens i Memòria (SSOM) (2008). 'Si no vols pols...'. Butlletí d'Informació i Divulgació, núm. 3. Santa Susanna, p.4-5 ROIG, J. (2006). Les fortificacions medievals del Maresme. Argentona. | XIII-XVIII | Masia composta per diversos cossos que corresponen, com a mínim, a dues fases històriques. La part més antiga conservada es situa a la part oriental i posterior de la construcció, que conserva alguns paraments i una torre escapçada de planta quadrada amb teulada a una vessant. La torre conserva una finestra geminada a l'est i l'accés tapiat a la primera planta, al nord. També té una petita espitllera. A l'interior de la torre, el parament dels murs és de pedra irregular disposada en alguns trams en espiga, mentre que a l'exterior és de pedra irregular amb restes d'arrebossat i carreus escairats a les cantonades. A l'interior, el cos més antic contigu a la torre presenta una finestra geminada que no conserva la columna, actualment tapiada, i que comunica amb la sala del primer pis. La part més moderna de la masia, orientada al sud, correspon a un cos amb teulada de teula a una vessant i paral·lela a la façana. El portal central és adovellat amb arc rebaixat i al primer pis hi ha quatre finestres amb llinda de pedra. També es conserven les restes d'un rellotge de sol. La masia es troba enlairada respecte la riera de Santa Susanna i dels camps de conreu, amb un mur d'aterrassament que protegeix l'extensa era del davant de la masia, molt transformada. A pocs metres a l'oest hi ha un cobert per eines i una mica més cap al sud una bassa i un pou amb safareig, davant dels quals hi ha unes alzines centenàries. | 08261-16 | Camí d'Horsavinyà | La família Jordà està documentada en aquesta zona des de principis del segle XIV. L'actual mas Jordà l'hauria adquirit Bernat Jordà que fins al segle XV era l'hospici o casal dels Pineda. Amb la casa va adquirir també els boscos, els terrenys de cultiu, el molí amb la seva bassa, un pont, un rec i un colomer. Tot i que s'ha perdut el cognom, el mas sempre ha pertangut a la mateixa família. | 41.6571900,2.6856900 | 473830 | 4611763 | 08261 | Santa Susanna | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66356-foto-08261-16-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66356-foto-08261-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66356-foto-08261-16-3.jpg | Legal | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Bosch de Doria | El propietari, arquitecte de professió, va heredar el mas familiar i des de la dècada de 1980, quan van marxar els últims masovers, l'ha anat restaurant a causa de l'estat de deteriorament que presentava. En aquestes reformes, es va canviar la coberta i les bigues, paviments, instal·lacions, etc.; mantenint l'estructura i sempre que ha estat possible els materials originals. La sensibilitat pel patrimoni cultural del propietari garanteix la preservació de l'edifici per a usos particulars i socials. En aquest cas, cal remarcar que actualment ofereix l'espai a l'Institut Català d'Ornitologia per a l'estudi i documentació de les aus i en alguna ocasió ha cedit l'espai com a casa de colònies. | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | ||||||||
| 66357 | Mare de Déu de Gràcia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mare-de-deu-de-gracia-1 | BONET I GARÍ, L. (1983). Les masies del Maresme. Estudi de les masies, elements defensius, ermites i molins. Centre Excursionista de Catalunya: Barcelona. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Santa Susanna (El Maresme). Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. GAVÍN, J.M. (1991), Inventari d'Esglésies del Maresme. Arxiu Gavín. Ed. Pòrtic: Barcelona. LLORENS, S. (1992). El cançoner de Pineda. Ajuntament de Pineda de Mar (Facsímil de l'edició de 1931) MASSONS, J.M. (2000). Història de la vila de Santa Susanna. Ajuntament de Santa Susanna: Santa Susanna. www.stasusanna.org www.stasusanna-online.com | XVIII-XX | Ermita d'una sola nau de planta rectangular i amb un absis semicircular. La construcció està orientada a sudest i davant de la porta hi ha un porxo. La façana està coronada per un companar d'espadanya d'un sol ull. A la part posterior, a l'oest, hi ha una petita la sacristia adossada a l'edifici principal. Tot l'exterior està arrebossat i emblanquinat i l'interior de l'església està decorat amb un mosaic tipus trencadís amb motius marins. | 08261-17 | Turó de Gràcia | L'ermita va ser construïda l'any 1715 per iniciativa del col·lectiu de mariners de la zona. La família Caralt de Calella en va ser propietària i ara pertany a l'Ajuntament de Pineda de Mar, tot i que està dins el terme municipal de Santa Susanna. L'any 1981 es va restaurar i es va decorar l'interior amb un mosaic obra de Josep Perpiñà. | 41.6338900,2.6981300 | 474857 | 4609173 | 08261 | Santa Susanna | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66357-foto-08261-17-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66357-foto-08261-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66357-foto-08261-17-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Bosch de Doria | L'ermita forma part del terme municipal de Santa Susanna, tot i que és propietat de l'Ajuntament de Pineda de Mar i té molta devoció en aquesta segona població. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | ||||||||
| 66358 | Can Clavell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-clavell-1 | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Santa Susanna (El Maresme). Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. MASSONS, J.M. (2000). Història de la vila de Santa Susanna. Ajuntament de Santa Susanna: Santa Susanna. | XV-XVIII | Restaurada a la dècada de 1980 | Masia de planta rectangular amb la teulada a doble vessant i el carener perpendicular a la façana. Consta de planta baixa i un pis. Està orientada a l'oest, mirant a can Jordà i la riera de Santa Susanna. Té un portal adovellat de mig punt i finestres amb llindes i brancals de pedra treballada. Una de les finestres és gòtica conopial, amb la llinda formada per dos blocs de pedra i l'ampit motllurat. La masia té un cos afegit a la dreta i coincidint amb la unió de les dues teulades hi ha una gàrgola reaprofitada. A l'esquerra de la masia hi ha uns coberts adossats i la masoveria. L'entorn de la masia està enjardinat. Actualment té un porta d'accés amb volta de mig punt adovellada, a la banda sud. | 08261-18 | Sot de Can Clavell | Els orígens del nom Clavell a la zona es remunten a l'any 1213, de la mà del clergue Pere Clavell. Del mas no se'n té referències escrites fins a mitjans del segle XIV, en motiu de la compravenda d'unes terres veïnes. La propietat del mas va perllongar-se entre els Clavell fins a mitjans del segle XX, quan Dolors Darné, vídua del darrer descendent Josep Marquès, va donar-la en herència a un matrimoni de Barcelona. Des d'aleshores ençà, la casa ha passat per diferents mans. | 41.6572600,2.6883600 | 474053 | 4611770 | 08261 | Santa Susanna | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66358-foto-08261-18-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66358-foto-08261-18-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66358-foto-08261-18-3.jpg | Legal | Gòtic|Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Bosch de Doria | Unes heures cobreixen pràcticament tota la planta baixa de la façana. S'hi observen nombroes ampliacions, reformes i afegits d'elements ornamentals. | 93|94|85 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | |||||||
| 66359 | Can Rabassa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-rabassa-1 | BONET I GARÍ, L. (1983). Les masies del Maresme. Estudi de les masies, elements defensius, ermites i molins. Centre Excursionista de Catalunya: Barcelona. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Santa Susanna (El Maresme). Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. MASSONS, J.M. (2000). Història de la vila de Santa Susanna. Ajuntament de Santa Susanna: Santa Susanna. Santa Susanna Orígens i Memòria (SSOM) (2008). 'Si no vols pols...'. Butlletí d'Informació i Divulgació, núm. 3. Santa Susanna, p.4-5 | XVI-XVII | Masia composta de diversos cossos afegits a la construcció original que probablement tenia la teulada a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana. L'aspecte actual és de masia del tipus basilical, amb un cos central afegit, més elevat i amb teulada inclinada cap a la façana. La construcció és de pedra i calç amb arrebossats. Profundament reformada al segle XX, amb diversos afegits a la part posterior i laterals, on es va aprofitar una finestra gòtica de procedència desconeguda, situada a l'esquerra de la porta principal. Aquesta finestra és geminada amb dos arcs conopials apuntats i guardapols rectangular amb bustos esculpits a les mènsules. Al pis superior hi ha un altre finestral gòtic instal·lat l'any 1977 i procedent de can Rabassa de Calella, propietat de la mateixa família des del segle XV i que havia estat enderrocada. És d'arc carpanell amb guardapols conopial recolzat en modeillons amb bustos esculpits i traceria calada amb cinc caps infantils. La masia està orientada a sudest i davant té una petita era, amb un mur de pedra que salva el desnivell amb els camps, actualment erms. Enmig dels camps, al costat del camí de la casa, es conserva un pou d'aigua de planta circular i fet de pedra i morter de calç, al costat d'un cobert molt modern. | 08261-19 | Camí de can Rabassa | Antigament s'anomenava Can Palomeres d'Avall i a Santa Susanna encara hi havia un altre Can Palomeres d'Amunt, situada als boscos coneguts com els Sots d'en Rabassa. La família Palomeres es documenta a Santa Susanna des del segle XIV. La primera vegada que s'esmenta un Mas Palomeres és el 1349, si bé es devia tractar del d'Amunt. La primera vegada que s'esmenta Mas Palomeres d'Avall explicitament és al segle XVI. Adquirida per la família Rabassa a principis del segle XIX, la casa canvià de nom i la casa experimentà una profunda transformació. Les darreres restauracions i millores del confort de la casa han anat a càrrec del Dr. Josep M. Massons, propietari actual, i de la seva muller. | 41.6392200,2.7038800 | 475338 | 4609763 | 08261 | Santa Susanna | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66359-foto-08261-19-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66359-foto-08261-19-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66359-foto-08261-19-3.jpg | Legal i física | Modern|Gòtic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Bosch de Doria | Antigament es coneixia com a Can Palomeres d'Avall i actualment també com a Can Massons, en referència al propietari (Josep M. Massons), espòs de Leocadia Rabassa. | 94|93 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | ||||||||
| 66360 | Can Torrent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-torrent-0 | BONET I GARÍ, L. (1983). Les masies del Maresme. Estudi de les masies, elements defensius, ermites i molins. Centre Excursionista de Catalunya: Barcelona. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Santa Susanna (El Maresme). Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. MASSONS, J.M. (2000). Història de la vila de Santa Susanna. Ajuntament de Santa Susanna: Santa Susanna. ROIG, J. (2006). Les fortificacions medievals del Maresme. Argentona. | XVI-XVII | restaurada | Edifici de planta rectangular molt àmplia i teulada a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana principal. Està envoltada d'un mur i té un extens i ostentós jardí al voltant. La casa té un portal adovellat i finestres amb llindes amb brancals i ampit de pedra treballada i un rellotge de sol a la façana. A les dues cantonades hi ha dos torreons coberts amb volta, que servien de comuna. La masia està envoltada d'antics coberts per a bestiar i magatzem. | 08261-20 | C. del Lleó, 10 (Urbanització de Can Torrent, 73) | El primer document que esmenta aquesta masia és una compra-venda de l'any 1325, tot i que la masia actual és el resultat de diverses reformes d'època moderna, bàsicament del segle XVII. | 41.6386900,2.7124600 | 476052 | 4609702 | 08261 | Santa Susanna | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66360-foto-08261-20-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66360-foto-08261-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66360-foto-08261-20-3.jpg | Legal i física | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Bosch de Doria | També conegut com a Can Torrent del Mas. | 119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | |||||||
| 66361 | Can Puig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-puig-7 | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Santa Susanna (El Maresme). Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. MASSONS, J.M. (2000). Història de la vila de Santa Susanna. Ajuntament de Santa Susanna: Santa Susanna. | XVIII-XIX | Restaurada com a segona residència | Masia que consta de diversos cossos afegits fruit de divereses ampliacions. La construcció original, situada al centre i orientada al sud, és de planta rectangular, amb la coberta a doble vessant i el carener perpendicular a la façana, lleugerament desplaçat cap a l'esquerra. La porta i les finestres són quadrades i l'acabat original era un encalat de color ocre. La resta de cossos de la masia, destinats a magatzems i corrals, s'afegeixen pels dos costats a la masia original. Actualment la masia està integrada en una finca enjardinada, destinada a la segona residència. El conjunt de la construcció s'ha restaurat amb criteris homogenis, mantenint la volumetria, però amb un acabat exterior de color blanc i incorporant elements arquitectònics no originals,. | 08261-21 | Camí de la Font del Boter, s/n | La primera referència documental del Mas Puig de Fontferrera data de 1431. No obstant, la tipologia de la masia actual sembla correspondre als segles XVIII-XIX. | 41.6379800,2.7023200 | 475208 | 4609626 | 08261 | Santa Susanna | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66361-foto-08261-21-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66361-foto-08261-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66361-foto-08261-21-3.jpg | Legal i física | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Bosch de Doria | També conegut com a Can Puig del Racó o de Fontferrera. Ha estat impossible accedir a la finca i la foto aportada és de la dècada de 1960, i ha estat cedida per Núria Basart. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | |||||||
| 66362 | Can Casas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-casas-2 | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Santa Susanna (El Maresme). Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. MASSONS, J.M. (2000). Història de la vila de Santa Susanna. Ajuntament de Santa Susanna: Santa Susanna. | XVIII-XIX | En procés de restauració per part de l'ajuntament. | Masia de planta rectangular lleugerament irregular, per adaptar-se a l'orografia del terreny i orientada cap al sudest. La coberta és a doble vesssant, amb el carener paral·lel a la façana. Consta de tres cossos constructius, amb la portalada principal amb volta de punt rodó, al cos del centre, i una porta auxiliar al costat quadrangular. A la planta baixa, el cos de l'esquerra té un finestral quadrat i al primer pis també hi ha tres finestres verticals que corresponen a cada cos de la construcció. A la façana posterior hi ha dues finestretes auxiliars i un petit contrafort per reforçar l'estructura. Totes les obertures consten de brancals i llindes de pedra treballada. Als laterals i a la part posterior hi ha finestres i portes que no corresponen a l'edifici original. L'edifici actualment es troba en un espai tancat fruit de la construcció de l'autopista del Maresme i l'entorn és de camps erms. A pocs metres encara es conserva el mur de l'antiga era de la masia. | 08261-22 | Camí de Sant Pere de Riu | La masia també és coneguda amb el nom de Can Casas del Racó, documentat a la zona des del segle XVIII, en motiu de la compravenda d'un terreny. | 41.6513900,2.6883700 | 474051 | 4611119 | 08261 | Santa Susanna | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66362-foto-08261-22-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66362-foto-08261-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66362-foto-08261-22-3.jpg | Legal i física | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Bosch de Doria | Antigament coneguda com a Can Casas del Racó. La masia actualment és propietat de l'Ajuntament de Santa Susanna per destinar-la a equipaments. L'únic accés és per un túnel de servei de l'autopista C31, que habitualment està tancat per motius de seguretat. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | |||||||
| 66363 | Can Creus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-creus | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Santa Susanna (El Maresme). Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. MASSONS, J.M. (2000). Història de la vila de Santa Susanna. Ajuntament de Santa Susanna: Santa Susanna. | XVI-XIX | Algunes parts de la masia està en runes i d'altres s'utilitzen com a cobert d'eines. | Masia composta de diversos cossos fruit de nombroses ampliacions i remodelacions. L'edifici principal és de planta rectangular amb el cos de l'esquerra que sobressurt de la línia de façana. La coberta és de doble vessant amb el carener perpendicular a la façana i consta de planta baixa i un pis. La porta principal és adovellada amb volta rodona i de les diverses obertures destaquen dues finestres del primer pis amb els brancals, l'ampit i les llindes també de pedra treballada. L'exterior de la construcció presenta un acabat de calç de color blanc/ocre i s'observa un rellotge de sol, desdibuixat pel mal estat de conservació de l'edifici. La construcció original és de pedra i fang i té adherits alguns elements constructius o domèstics, com uns morters. El cos que sobressurt de la façana és de planta quadrada, amb la cantonada arrodonida i el sostre de la planta baixa conserva una volta amb traces d'un encanyissat. Té una finestreta a la primera planta i unes espitlleres a la planta baixa. La morfologia i la ubicació d'aquest cos fa pensar que es trata d'una antiga torre, integrada en el conjunt de la masia. Als laterals i a la part posterior hi ha diversos edificis afegits com a corrals, magatzems i àmbits de producció agropecuària. La masia es troba emplaçada en una elevació davant l'antiga llera de la riera de Santa Susanna, que actualment són camps conreats, amb un mur de pedra que delimita l'antiga era. L'accés al nucli original de la masia està tancat amb una portalada amb els brancals de pedra. A la terrassa inferior hi ha un paller d'obra de pedra i calç amb una gran portalada amb arc rodó fet de maons i una data gravada: 1831 | 08261-23 | Can Creus | Malgrat el nom Creus està documentat a la zona des del segle XIV, les primeres notícies del mas no les trobem fins al segle XVI. Des d'aleshores fins al segle XIX, la seva propietat va ser motiu de nombrosos litigis entre els seus hereus. Es tracta d'una masia probablement del segle XVI amb reformes del segle XVIII i de l'any 1831. | 41.6450100,2.7009800 | 475099 | 4610406 | 08261 | Santa Susanna | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66363-foto-08261-23-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66363-foto-08261-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66363-foto-08261-23-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Bosch de Doria | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | ||||||||
| 66364 | Can Mas de Dalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-mas-de-dalt-0 | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Santa Susanna (El Maresme). Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. MASSONS, J.M. (2000). Història de la vila de Santa Susanna. Ajuntament de Santa Susanna: Santa Susanna. Santa Susanna Orígens i Memòria (SSOM) (2008). 'Si no vols pols...'. Butlletí d'Informació i Divulgació, núm. 3. Santa Susanna, p.4-5 | XVI-XIX | L'entorn està molt transformat amb criteris historicistes poc rigorosos. | Masia composta per diversos cossos fruit de nombroses ampliacions i remodelacions. L'edifici original està compost per tres cossos rectangulars orientats a sudest. Probablement l'edifici s'articula a partir de la construcció de la dreta, que sobressurt respecte de la façana. És una construcció de planta quadrada amb la base lleugerament atalussada, que podria ser una antiga torre de guaita (aquesta base es troba lleugerament rebaixada per les obres de rehabilitació del complex). La volta interior de la planta baixa encara conserva les traces d'un encanyissat. Els altres dos cossos s'adossen al primer edifici. L'accés principal és una portalada adovellada amb volta de punt rodó. Tant a la planta baixa, com al primer pis i al semisoterrani hi ha finestres amb els brancals, ampits i llindes també de pedra treballada. Tot l'edifici és obra de maçoneria i actualment l'acabat és amb la pedra vista. La part posterior de la masia actualment té una portalada amb els brancals de pedra i la volta de maons, però no és original. També es conserven algunes finestres de pedra de menors dimensions respecte de les del davant. L'entorn de la masia està notablement modificat perquè l'edifici s'ha convertit en un complex lúdic i festiu per turistes. L'antiga era i els antics coberts de pallers, corrals i magatzems, ara formen part dels menjadors i sales de festes. | 08261-24 | Mas de Dalt, s/n | La possible torre original de la masia correspon a un edifici de probablement el segle XVI. Una de les finestres posteriors conserva una llinda amb la data de 1560, tot i que és dubtós que originalment correspongui en aquest emplaçament. | 41.6419800,2.7062000 | 475532 | 4610069 | 08261 | Santa Susanna | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66364-foto-08261-24-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66364-foto-08261-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66364-foto-08261-24-3.jpg | Legal i física | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Bosch de Doria | També conegut com a Masia de Dalt o La Siesta. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | |||||||
| 66365 | Can Font | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-font-4 | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Santa Susanna (El Maresme). Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. MASSONS, J.M. (2000). Història de la vila de Santa Susanna. Ajuntament de Santa Susanna: Santa Susanna. Santa Susanna Orígens i Memòria (SSOM) (2008). 'Si no vols pols...'. Butlletí d'Informació i Divulgació, núm. 3. Santa Susanna, p.4-5 | XVIII-XIX | El mur de l'era presenta nombroses fisures i materials despresos. | Antiga masia enderrocada. Constava d'una planta quadrada i teulada a doble vessant. Actualment hi ha una casa de nova construcció. Només es conserva un mur semircular de pedres llogades amb calç per contenir la terrassa de l'antiga era, que encara conserva part del paviment de rajols. Al talús posterior de la casa en construcció s'observen restes d'antics paraments de la masia, que probablment estava construïda de forma aterrassada, aprofitant l'orografia del terreny. | 08261-25 | Urbanització de Can Font | El cognom Font es documenta a la zona des del segle XVI. L'any 1757 n'és propietari Josep Clavell. Durant la segona meitat del segle XX, els seus terrenys es van parcel·lar i urbanitzar. | 41.6436200,2.7033400 | 475295 | 4610251 | 08261 | Santa Susanna | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66365-foto-08261-25-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66365-foto-08261-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66365-foto-08261-25-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Bosch de Doria | La masia s'ha enderrocat recentment, malgrat que estava inclosa en l'inventari del patrimoni arquitectònic del Pla General d'Ordenació Municipal de Santa Susanna (1982). | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | |||||||
| 66366 | Can Batlle | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-batlle-3 | BONET I GARÍ, L. (1983). Les masies del Maresme. Estudi de les masies, elements defensius, ermites i molins. Centre Excursionista de Catalunya: Barcelona. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Santa Susanna (El Maresme). Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. MASSONS, J.M. (2000). Història de la vila de Santa Susanna. Ajuntament de Santa Susanna: Santa Susanna. ROIG, J. (2006). Les fortificacions medievals del Maresme. Argentona. | XVIII-XIX | L'antiga masia no s'ha conservat i la nova construcció no manté l'estructura ni l'aspecte original. | Antiga masia completament transformada en torre residencial. Antigament era una construcció de planta rectangular orientada a l'est i amb teulada de doble vessant i el carener perpendicular a la façana. Tenia alguns cossos annexos com a coberts. Actualment només queden alguns elements de pedra l'antiga construcció, com a elements decoratius. | 08261-26 | Pujada de Gràcia, 9 | El nom Batlle apareix documentat a la zona des de l'any 1311, en motiu d'un testament que fa un tal Berenguer. Tanmateix, el mas Batlle no és esmentat fins a la darreria d'aquest segle, quan n'era propietari Ponç Batlle. En segles posteriors, el mas es mantindrà en mans de la mateixa família, fins que al segle XX va ser adquirit per Jaume Vidal, que havia estat masover de Can Ratés. Entre els anys 1923 i 1939, Vidal va ser alcalde de la vila. Al llarg del mateix segle, el mas va canviar de mans en diverses ocasions i s'hi va practicar una important intervenció per donar-li un aspecte més senyorial. En l'actualitat, allà on hi havia les terres del mas, hi ha crescut una urbanització. | 41.6367700,2.7025600 | 475227 | 4609491 | 08261 | Santa Susanna | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66366-foto-08261-26-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66366-foto-08261-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66366-foto-08261-26-3.jpg | Legal i física | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Bosch de Doria | Foto de la dècada de 1980 procedent de la col·lecció d'Antoni Pi. La masia s'ha transformat en els darrers anys, malgrat que estava inclosa en l'inventari del patrimoni arquitectònic del Pla General d'Ordenació Municipal de Santa Susanna (1982) | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | |||||||
| 66367 | Can Mas de Baix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-mas-de-baix | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Santa Susanna (El Maresme). Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. MASSONS, J.M. (2000). Història de la vila de Santa Susanna. Ajuntament de Santa Susanna: Santa Susanna. Santa Susanna Orígens i Memòria (SSOM) (2008). 'Si no vols pols...'. Butlletí d'Informació i Divulgació, núm. 3. Santa Susanna, p.4-5 | XVIII-XIX | Masia de planta rectangular, orinetada a l'est. Consta de tres crugies, amb planta baixa i pis i la teulada a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana. La façana és molt sòbria i té tres portes d'accés: la central està emmarcada per llindes de pedra i les laterals, més petites, fan un petit arc de maons. Les tres finestres de la primera planta són rectangulars amb llindes de pedra i un discret ampit. La finestra de més a la dreta té una creu esculpida enmig de la llinda. Al lateral nord hi ha altres edificis annexes que serveixen de magatzem. Davant de la masia es conserva un interessant era composta per un mur de pedra circular i un paviment de rajols de terrissa. | 08261-27 | C. Farigola, s/n | La tipologia de la construcció i els materials emprats indiquen que la masia és dels segles XVIII i XIX. | 41.6415100,2.7063300 | 475543 | 4610016 | 08261 | Santa Susanna | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66367-foto-08261-27-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66367-foto-08261-27-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66367-foto-08261-27-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Bosch de Doria | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | |||||||||
| 66368 | El Veïnat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-veinat-0 | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Santa Susanna (El Maresme). Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. MASSONS, J.M. (2000). Història de la vila de Santa Susanna. Ajuntament de Santa Susanna: Santa Susanna. | XVI-XIX | Estat de conservació diferent, segons l'immoble. | Conjunt de masies situades en una àmplia plana a la meitat del curs de la riera de Santa Susanna. Aquesta zona és coneguda com el Veïnat. Can Planas, can Tanca, can Ferregús i can Burjons (actualment en runes) són quatres masies annexes situades a la part central del Veïnat. A banda d'aquest grup, formava part de l'àmbit geogràfic del Veïnat la masia de Cal Petit (actualment transformada), Can Burjons Vell, Can Rossich, Mas d'en Calça, Can Mestroi i Cal Capità. La zona del Veïnat encara conserva activitat agrícola i actualment és l'indret més elevat del municipi on es cultiva horta. | 08261-28 | El Veïnat | 41.6496700,2.6957700 | 474667 | 4610925 | 08261 | Santa Susanna | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66368-foto-08261-28-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66368-foto-08261-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66368-foto-08261-28-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Bosch de Doria | Conegut també com a Veïnat d'en Jordi, en referència a una antiga taverna que portava aquest nom. Detallem la descripció del conjunt en la fitxa corresponent de cada masia. | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | ||||||||
| 66369 | Can Bonet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bonet | BONET I GARÍ, L. (1983). Les masies del Maresme. Estudi de les masies, elements defensius, ermites i molins. Centre Excursionista de Catalunya: Barcelona. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Santa Susanna (El Maresme). Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. MASSONS, J.M. (2000). Història de la vila de Santa Susanna. Ajuntament de Santa Susanna: Santa Susanna. | XVI-XIX | Masia de planta rectangular amb una torre adossada a la cantonada nordest. La construcció s'adapta a l'orografia del terreny i consta de planta baixa, un primer pis i un soterrani amb accés propi per la part baixa del camí d'accés. Té coberta de teules àrabs, a doble vessant amb el caraner paral·lel a la façana principal. La façana principal, orientada al sudest, presenta una portalada d'accés adovellada amb la data d'una restauració (1807). Totes les obertures són alineades amb l'ampit, la llinda i els brancals de carreus de pedra. Algunes obertures tenen un petit balcó amb poc voladís i barana de ferro. La teulada acaba amb un ràfec simple i les parets estan encalades i pintades de color cru. | 08261-29 | Can Bonet, s/n | El 1416 el propietari del mas era Francesc Bonet, qui va casar el seu fill Jaume amb Margarida Monet, de Calella. En aquest moment, el mas rebia el distintiu “d'Avall”, ja que a l'indret hi existia el mas Bonet d'Amunt, documentat des de finals del segle XIV, en l'actualitat desaparegut. La casa va canviar de mans durant els segles posteriors, essent propietat dels Juanysacreu a principi del segle XIX. En aquest període, la casa i la torre van ser reformades. Els seus descendents la mantenen en l'actualitat. | 41.6384300,2.7092600 | 475786 | 4609674 | 08261 | Santa Susanna | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66369-foto-08261-29-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66369-foto-08261-29-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66369-foto-08261-29-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Bosch de Doria | També conegut com a Can Bonet d'Avall, perquè antigament hi havia Can Bonet d'Amunt, o Mas Fluvià, en referència als actuals propietaris. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 | ||||||||
| 66370 | Antiga església de Santa Susanna | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-esglesia-de-santa-susanna | DIVERSOS AUTORS (1992). Catalunya Romànica, vol. XX El Barcelonès, el Baix Llobregat, el Maresme. Ed. Enciclopèdia Catalana: Barcelona. DIVERSOS AUTORS (1982). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Vol. 6 El Vallès i el Maresme. Enciclopèdia Catalana: Barcelona. Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Santa Susanna (El Maresme). Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Santa Susanna (El Maresme). Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. MASSONS, J.M. (2000). Història de la vila de Santa Susanna. Ajuntament de Santa Susanna: Santa Susanna. PUJADES, J. (1996). Memòria del seguiment arqueològic de les obres de rehabilitació del mas annex a l'antiga església de Santa Susanna. Servei d'arqueologia de la Generalitat de Catalunya (inèdit) SUBIRANAS, C. (1994). Memòria de la prospecció arqueològica a l'antiga església de Santa Susanna. Servei d'arqueologia de la Generalitat de Catalunya (inèdit) | El jaciment està enterrat i parcialment destruït. | Jaciment arqueològic d'època romana, medieval i moderna que ha estat estudiat en dues ocasions amb motiu de la rehabilitació de la capella de Santa Susanna i de la masia de Can Peró. En primer lloc, a l'any 1994 es va efectuar una intervenció arqueològica a la coberta de l'absis de la capella i s'estudiaren els paraments de l'edifici, les pintures, el campanar i les peces ceràmiques localitzades a la coberta per a redactar el projecte arquitectònic. L'estudi va permetre identificar tres fases constructives dins el segle XVI, si bé la capella va ser construïda al segle XII. En segon lloc, a l'any 1996 es va portar a terme un seguiment arqueològic de l'obra. Al subsòl de can Peró, la intervenció va permetre localitzar les restes d'una vil·la tardorromana (un paviment d'opus signinum i diversos fonaments de murs de pedra). L'estudi també va determinar que el mas és posterior a la capella de Santa Susanna. | 08261-30 | Finca de Can Peró | No es conserva documentació dels seus orígens, però probablement va ser erigida cap al segle XII, a 'antiga vall d'Alfatà. El topònim de 'Sancta Susannae' es documenta per primera vegada a l'any 1189. El temple va ser restaurat al segle XVI per encàrrec de la família Ponç, propietaris de la capella. Posteriorment va passar a mans dels barons de Ratés i després als Amar. S'han portat a terme dues intervencions arqueològiques: la primera a l'any 1994 amb motiu de la rehabilitació de la capella de Santa Susanna; la segona a l'any 1996 amb motiu de la rehabilitació del mas Peró. | 41.6378900,2.7091200 | 475774 | 4609614 | 08261 | Santa Susanna | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66370-foto-08261-30-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66370-foto-08261-30-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66370-foto-08261-30-3.jpg | Inexistent | Romà|Modern|Popular|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | 2019-11-29 00:00:00 | Marc Bosch de Doria | A l'inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya es fa referència, erròniament, a la masia de Can Salvi que està situada uns metres més al sud. | 83|94|119|80 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-20 09:42 |
Estadístiques 2026
Patrimoni cultural
Mitjana 2026: 0,00 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc