Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 98924 | Can Passet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-passet | <p>AJUNTAMENT DE SANT VICENÇ DE MONTALT (2002). Pla Especial de Reforma Interior del nucli històric de Sant Vicenç de Montalt (PERI).</p> | XIX-XX | <p>Casa aïllada als quatre vents de planta rectangular, situada entre el carrer de dalt, per on hi té l'accés principal, i la Drecera de la Rasa; a tocar de la riera de Sant Vicenç. El desnivell que hi ha entre els dos carrers fa que l'edifici sigui de planta baixa i pis pel costat del carrer de Dalt i amb una planta de més per la Drecera de la Rasa; on hi ha un accés de vehicles en pendent i unes escales que donen a la planta.</p> <p>La coberta és de teules àrabs, a dues aigües i amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a ponent. De la façana només destaca el portal d'entrada, de punt rodó i fet de totxos posats a plec de llibre, amb els brancals laterals de pedra granítica. Al costat hi ha una finestra de llinda recta. A la planta pis hi trobem dues finestres amb llinda de fusta.</p> <p>L'entrada es fa per un barri amb emmarcament de brancals de pedra i llinda de fusta amb coberta a dues aigües feta de teules.</p> | 08264-172 | Carrer de Dalt, núm. 1 | 41.5793123,2.5066955 | 458878 | 4603187 | 08264 | Sant Vicenç de Montalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98924-17202.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98924-17203.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98924-17205.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98924-p1660889.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2025-06-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | A la façana hi ha col·locat un petit plafó ceràmic amb un dibuix de la casa, fet per Joan Vicens de Barcelona, on es pot llegir: 'LA CASA VELLA' i '1832-1983'.També es coneix com a can Benedí. | 98 | 45 | 1.1 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||||
| 98925 | Casa del Bosc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-bosc | <p><span><span><span><span lang='CA'>PONS GALÍ, Enric (2024). <em>L'encant dels racons del nostre poble</em>. En premsa.</span></span></span></span></p> | XVIII-XIX | Es troba en ruïnes, però conserva la planta i algunes parets en força alçada. | <p>Antiga masia o masoveria ubicada en una zona, actualment, boscosa, als peus del turó d'en Bosc, completament enrunada. La planta és rectangular i sembla que tenia planta baixa i pis. No es conserva la coberta.</p> | 08264-173 | Suros d'en Carló | 41.5907979,2.5009433 | 458405 | 4604465 | 08264 | Sant Vicenç de Montalt | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98925-17301.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98925-17302.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98925-17303.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98925-17304.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98925-17305.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98925-17306.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2025-06-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||||
| 98961 | Can Medas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-medas | <p>AJUNTAMENT DE SANT VICENÇ DE MONTALT (2002). Pla Especial de Reforma Interior del nucli històric de Sant Vicenç de Montalt (PERI).</p> <p>CAMPOY, Josep Lluís i BOBA, Assumpte (2009). <em>Catàleg de protecció de béns i paisatges del Pla d'Ordenació Urbanística municipal de Sant Vicenç de Montalt</em>. Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt. Document no vigent.</p> <p>PÉREZ I FERNÁNDEZ, German i MEDINA ESPIGARES, Gabriel (2023).<em> Document d'aprovació inicial del Pla d'Ordenació Urbanística municipal de sant Vicenç de Montalt. Document 5: Catàleg de béns protegits</em>. Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt. Document no aprovat.</p> | XVIII-XXI | <p>Casa de cos de planta rectangular que fa mitgera per la façana de llevant, amb pati i hort al darrera. Consta de planta baixa i pis, amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana. La façana s'organitza a partir de dos eixos de verticalitat definits per les obertures. Destaca l'eix de la porta d'entrada amb el portal d'arc escarser i emmarcament de pedra granítica, igual que la finestra del pis. En canvi, al costat del portal, a la planta baixa, hi ha una altra finestra més gran, fruit d'una reforma moderna.</p> | 08264-174 | Baixada de l'Avi, núm. 6 | 41.5782220,2.5067151 | 458879 | 4603066 | 08264 | Sant Vicenç de Montalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98961-17401.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98961-17402_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98961-17403_0.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2025-06-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||||
| 98962 | Casa de la Baixada de l'Avi, núm. 10 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-la-baixada-de-lavi-num-10 | <p>AJUNTAMENT DE SANT VICENÇ DE MONTALT (2002). Pla Especial de Reforma Interior del nucli històric de Sant Vicenç de Montalt (PERI).</p> <p>CAMPOY, Josep Lluís i BOBA, Assumpte (2009). <em>Catàleg de protecció de béns i paisatges del Pla d'Ordenació Urbanística municipal de Sant Vicenç de Montalt</em>. Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt. Document no vigent.</p> <p>PÉREZ I FERNÁNDEZ, German i MEDINA ESPIGARES, Gabriel (2023).<em> Document d'aprovació inicial del Pla d'Ordenació Urbanística municipal de sant Vicenç de Montalt. Document 5: Catàleg de béns protegits</em>. Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt. Document no aprovat.</p> | XVIII-XXI | <p>Antiga casa de camp o masia força transformada però que conserva l'estructura original i el costat de ponent de la façana, ja que ha estat dividida en dos habitatges. És de planta rectangular i consta de planta baixa i pis. La coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana. Destaca la meitat de ponent de la façana, amb un portal rodó fet amb maons posats a plec de llibre i brancals de pedra granítica. També destaca una antiga pica de granit que estava a la cuina i de la qual en sobresurt, de la façana, el desguàs. L'aigua abocada a la pica quan es rentaven els plats sortia directament a fora.</p> | 08264-175 | Baixada de l'Avi, núm. 10 | 41.5783653,2.5064755 | 458859 | 4603082 | 08264 | Sant Vicenç de Montalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98962-17501.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98962-17502.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98962-17503.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2025-06-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||||
| 98967 | Elements del retaule renaixentista de l'altar major | https://patrimonicultural.diba.cat/element/elements-del-retaule-renaixentista-de-laltar-major | <p>AJUNTAMENT DE SANT VICENÇ DE MONTALT (2002). Pla Especial de Reforma Interior del nucli històric de Sant Vicenç de Montalt (PERI).</p> <p>BOSCH, Joan (2017). Sobre la destrucció i la salvaguarda del patrimoni durant la Guerra Civil a Granollers i Mataró; dins J<em>ornada Museus i Patrimoni de l'Església a Catalunya</em> (3a : 2015 : Girona, Catalunya). La Salvaguarda del patrimoni religiós català durant la guerra civil espanyola : III Jornada Museus i Patrimoni de l'Església a Catalunya, p. 129-146.</p> <p>BRUNET, Jordi; BUCH, Joan; BUCH, Antoni; GELONCH, Jaume i MARIN, Maria (2000). <em>Sant Vicenç de Montalt. Imatges d’ahir 1900-1970</em>. Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt.</p> <p>BUCH i ESTEBAN, Antoni (1984). <em>Sant Vicenç de Montalt. Narració històrica</em>. Patronat Pro Cultura, Urbanisme i Turisme de Sant Vicenç de Montalt.</p> <p>CAMPOY, Josep Lluís i BOBA, Assumpte (2009). <em>Catàleg de protecció de béns i paisatges del Pla d'Ordenació Urbanística municipal de Sant Vicenç de Montalt</em>. Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt. Document no vigent.</p> <p>ESPRIU FERNÀNDEZ, Carme (2003). <em>Una església per a un poble: Sant Vicenç de Montalt</em>. Inèdit.</p> <p>ESTRANY, Rafael (2010). <em>Dietari, la guerra civil a Mataró</em>. Mataró: Institut Municipal d’Acció Cultural.</p> <p>MAS, Mn Josep (1921). <em>Nota històrica de l'església parroquial de St. Vicens de Llevaneras. Bisbat de Barcelona</em>. Reproducció facsímil sense datar amb la col·laboració de Caixa laietana.</p> <p>PÉREZ I FERNÁNDEZ, German i MEDINA ESPIGARES, Gabriel (2023).<em> Document d'aprovació inicial del Pla d'Ordenació Urbanística municipal de sant Vicenç de Montalt. Document 5: Catàleg de béns protegits</em>. Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt. Document no aprovat.</p> <p>SAIZ i XIQUÉS, Carles (2001). <em>Sant Vicenç de Montalt. El creixement urbanístic d’una població a cavall dels segles. De la formació del nucli a l’expansió cap el litoral</em>. Beca d’investigació de l’Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt. Treball inèdit.</p> | XVII | Una part del retaule es va cremar l'any 1936. | <p>A l'església parroquial de Sant Vicenç, es conserven les dues portelles i les quatre pintures de l'antic retaule renaixentista de l'escultor Agustí Pujol i el fuster Sebastià Carbonell (1616-18). Aquest retaule es va cremar l'any 1936.</p> <p>A les portelles es representen les figures de Santa Marta, en una, i Santa Magdalena, a l'altra. Les quatre pintures sobre taula representen l'Anunciació a la Mare de Déu; l'Adoració dels pastors; Sant Vicenç i, la darrera, el martiri de Sant Vicenç.</p> <p>L'autor d'aquestes pintures és Francesc López de Cuenca, que també en fou el daurador del retaule. L'artista signa el contracte el 13 de desembre de 1627, juntament amb el batlle Joan Rossell i els jurats Pere Riera i Antoni Bellveny, amb el vist-i-plau del rector mossèn Joan Antoni Padró, i dels obrers de la parròquia, Bartomeu Andreu i Joan Milans, pagesos. En aquest contracte, s'especifica les escenes que s'hauran de representar.</p> <p>Aquestes pintures, conjuntament amb altres objectes com la creu gòtica parroquial, dues bacines d'argent i el reliquiari de Sant Vicenç, foren salvaguardats per Rafael Estrany</p> | 08264-176 | Plaça de l'Església, núm. 2 | <p>El retaule costà 800 lliures catalanes. Promogut pel rector, mossèn Francesc Morell.</p> <p>L'església parroquial de Sant Vicenç de Montalt, dita abans de Caldes o de Llavaneres, fou bastida damunt la primitiva a finals del segle XVI, arran de la seva independència com a parròquia. Però ja consta com a parròquia independent l'any 1174 (Mn. Mas, 1921). En un altre document de 1230, el bisbe de Barcelona faculta a un noble militar barceloní, Pere Gruny, erigir una capella dedicada a la Mare de Déu i un hospital per a peregrins en el lloc anomenat call de Starach 'ahont hi habia comprat terres, mitjençant també lo beneplácit del clergue (rector) de Sant Andreu de Llevaneras, y el de Sant Vicens de Caldes, per quant lolloch de Caldes d'Estrach era dins dels termes de dites parroquies, compreses aquestes dins el terme de Castell de Mata'. (Mn Mas, 1921, 2).</p> <p>Més tard aquesta independència es perd i passa a dependre de la de Sant Andreu. Tot i que se celebrava missa el tercer diumenge de cada mes. En una visita pastoral de l'any 1303, els veïns de Sant Vicenç demanen que el capellà de Sant Andreu hi celebri missa cada diumenge.</p> <p>L'any 1543 Llavaneres aconsegueix desvincular-se de la jurisdicció del senyor del castell de Mata. I aprofitant l'avinentesa també ho aconseguiren els veïns de Sant Vicenç en relació a Sant Andreu.</p> <p>El 18 de maig de l'any 1577, el bisbe de Barcelona, Joan Dymas Loris, decretà la creació de la parròquia de Sant Vicenç. El 13 d'abril de 1584, el papa Gregori XIII expedeix la butlla de creació. El primer rector propi fou mossèn Bartomeu Catà, nascut a can Catà de la Torre, de Sant Andreu de Llavaneres. La primera tasca del rector i d'una junta de feligresos fou la construcció de la nova església, ja que la que hi havia no s'adequava a les necessitats de la nova parròquia. </p> <p>La parròquia firmà contracte amb Dionís Torres, mestre de cases de Calella, el 8 d'abril de 1591, amb la condició que s'hauria d'acabar al cap de deu anys i per 25.000 lliures. Els feligresos es comprometien a subministrar la calç necessària. La primera pedra es posa el 29 d'agost de 1591. El novembre de l'any 1595 ja s'ha construït el baptisteri i a la clau de volta es representa la imatge de Sant Vicenç. A mitjans de desembre s'acaba el segon tram, amb la imatge de Sant Joan a la clau de volta. A la clau del tercer tram s'hi troba l'escut de Catalunya i es col·loca el 12 de desembre de 1596.</p> | 41.5785860,2.5093855 | 459102 | 4603105 | 1616-1618 | 08264 | Sant Vicenç de Montalt | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98967-17602.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98967-17603.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98967-17604.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98967-17605.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98967-17606.jpg | Física | Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós/Cultural | Inexistent | 2025-06-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Francesc López | 94 | 52 | 2.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||
| 98986 | Can Patoi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-patoi | <p>GRAU MOLIST, Lluís (2023). Can Mir; dins <em>5 cases amb història, 2</em>. Sant Vicenç de Montalt. Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt, pp.30-33.</p> | XIX | <p>Can Patoi és una casa de camp construïda com a habitatge provisional mentre es feien les obres de Casa Mir, que es troba al costat mateix. Un cop acabada aquesta, es quedà com a residència definitiva de la família. És un conjunt de cossos adossats de planta rectangular que consten de planta baixa i pis, el cos principal i només de planta baixa els cossos annexos o auxiliars. La coberta és de teules àrabs a un vessant, que desaigua a migdia. Davant hi ha una zona enrajolada amb tova de 30 x 30 cm delimitada per un petit mur de contenció. Al costat de llevant, seguint el nivell de la terrassa que forma la casa, hi ha un petit jardí amb plataners, delimitat per una balustrada.</p> <p>A la façana de llevant hi ha un plafó de ceràmica monocroma, en tons blaus, amb la figura de Sant Jordi matant el drac.</p> | 08264-177 | Carrer de Can Patoi, núm. 15 b | <p>Durant la Guerra Civil espanyola <span lang='CA'><span><span>s’hi establí un hospital de campanya republicà i alguns soldats morts van ser enterrats en una fossa comuna del cementiri del poble.</span></span></span></p> <p>Lluís Grau (2023) publica la història de la finca que fins al primer quart del segle XIX, era coneguda com a can Mir o el Regadiu i ocupava bona part de l’extrem sud-oest del terme municipal de Sant Vicenç de Montalt, a redós del turó del Balís. Eren quatre finques que, en total, ocupaven una mica més de cinc hectàrees, destinades al conreu de secà. N’era propietari, per herència paterna, Antoni Mir Vilaseca. L’hereu, el seu fill Vicenç Mir Colobran, va passar de pagès, l'any 1824, a bracer propietari el 1863 i a hisendat el 1868. La relació jurídica entre el propietari i els treballadors de la major part de la finca (Regadiu) era la de masoveria, mentre que la parceria es reservava per a les vinyes. El regadiu, que va acabar donant el qualificatiu a la finca i va permetre superar el conreu de secà, va ser possible per la implantació d’una notable infraestructura hidràulica.</p> <p>Entre 1855 i 1862, la superfície total de la finca es duplica. Des del 1856, el propietari havia passat a ser Josep Mir Albanell, fill primogènit de Vicenç. Josep es casa a Barcelona, i fa negocis relacionats amb la importació de productes colonials. Les finques de Sant Vicenç deixen de ser el suport principal de l’economia familiar. La finca de Can Mir passa de tenir un ús exclusivament agrícola a ser també un lloc per a l’estiueig. Les edificacions aleshores existents (masoveries) s'adeqüen per a les noves necessitats.</p> <p>L’hereu de Josep Mir, Rossend Mir Fullà, entre 1901 i 1905 decideix construir la torre Gran, també fa edificar una glorieta al cim del turó del Balís, obra del mateix arquitecte, Enric Sagnier. També millora les instal·lacions de la finca ampliant-la fins a més de 23 hectàrees dins el termcCan Patoi, la del Forn, la Masia a Sant Vicenç, i la de ca la Gràcia a Llavaneres.</p> <p>Cap al final de la guerra, va ser refugi d’una setantena de persones. L’artilleria italiana va destruir la glorieta del turó del Balís; que fou substituïda, més endavant, per una altra de Lluís Bonet Garí.</p> | 41.5704660,2.5050763 | 458737 | 4602206 | 08264 | Sant Vicenç de Montalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98986-17702.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98986-17703.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98986-17704.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98986-17705_0.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2025-06-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||||
| 98987 | Font de les Moreres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-les-moreres-0 | <p>CAMPOY, Josep Lluís i BOBA, Assumpte (2009). <em>Catàleg de protecció de béns i paisatges del Pla d'Ordenació Urbanística municipal de Sant Vicenç de Montalt</em>. Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt. Document no vigent.</p> <p>PÉREZ I FERNÁNDEZ, German i MEDINA ESPIGARES, Gabriel (2023).<em> Document d'aprovació inicial del Pla d'Ordenació Urbanística municipal de sant Vicenç de Montalt. Document 5: Catàleg de béns protegits</em>. Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt. Document no aprovat. </p> | XX | <p>La Font de les Moreres es troba dins el Parc dels Germans Gabrielistes, juntament amb la Font de l'Eucaliptus i la Font del Tudó. Forma part d'un conjunt de fonts urbanes construïdes a la mateixa època i que porten, majoritàriament, el nom d'un arbre. Un mateix disseny amb unes rajoles personalitzades en el frontó serveix com a punt de partida per a totes elles. Consisteix en un frontis fet de maons, en aquest cas, amb un acabament d'arc apuntat amb els maons posats a plec de llibre. En el timpà hi ha un plafó ceràmic amb el nom de la font. Tot resseguint els contorns hi trobem una sanefa com element ornamental. El broc és modern i de polsador. L'aigua va a parar a una pica semi circular, feta també de maons.</p> | 08264-178 | Parc dels Germans Gabrielistes | 41.5680375,2.5151183 | 459573 | 4601932 | 1988 | 08264 | Sant Vicenç de Montalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98987-17802.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98987-17803.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98987-17804.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | Inexistent | 2025-06-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||||
| 98988 | Font de l'Eucaliptus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-leucaliptus | XX | Té alguna rajola del plafó trencada i pintades d'esprai. | <p>La Font de l'Eucaliptus es troba dins el Parc dels Germans Gabrielistes, juntament amb la Font de les Moreres i la Font del Tudó. Forma part d'un conjunt de fonts urbanes construïdes a la mateixa època i que porten, majoritàriament, el nom d'un arbre. Un mateix disseny amb unes rajoles personalitzades en el frontó serveix com a punt de partida per a totes elles. Consisteix en un frontis fet de maons, en aquest cas, amb un acabament d'arc apuntat amb els maons posats a plec de llibre. En el timpà hi ha un plafó ceràmic amb el nom de la font. Tot resseguint els contorns hi trobem una sanefa com element ornamental. El broc és modern i de polsador. L'aigua va a parar a una pica semi circular, feta també de maons.</p> | 08264-179 | Parc dels germans Gabrielistes | 41.5678267,2.5136297 | 459449 | 4601909 | 1988 | 08264 | Sant Vicenç de Montalt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98988-17902.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98988-17903.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98988-17904.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | Inexistent | 2025-06-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Al costat de ponent hi ha un espai amb taules i bancs per poder fer picnic. | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||
| 98989 | Font del Tudó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-tudo | XX | No té broc. | <p>La Font del Tudó es troba dins el Parc dels Germans Gabrielistes, juntament amb la Font de les Moreres i la Font de l'Eucaliptus. Forma part d'un conjunt de fonts urbanes construïdes a la mateixa època i que porten, majoritàriament, el nom d'un arbre. En aquest cas, porta el nom d'un ocell de la família dels colúmbids. Tota ella està feta de maons vistos amb un frontis recte, a diferència de les altres fonts del mateix tipus que tenen el frontis de punt rodó o d'arc apuntat. Aquest frontis té un emmarcament que, a la part superior, disposa dels maons a plec de llibre. Sota aquest emmarcament i centrat, hi ha un plafó ceràmic amb el nom de la font. Tot resseguint els contorns hi trobem una sanefa com element ornamental. No hi ha broc. La pica, també feta de maons vistos, és de planta rectangular, feta també de maons. Tot plegat, emmarcat per un mur de contenció pel desnivell del terreny fet de maons, com la font.</p> | 08264-180 | Parc dels Germans Gabrielistes | 41.5681248,2.5144936 | 459520 | 4601941 | 1988 | 08264 | Sant Vicenç de Montalt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98989-18002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98989-18003.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98989-18004.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | Inexistent | 2025-06-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||||
| 98990 | Casa Blanca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-blanca | XXI | <p>Casa de planta única envoltada de jardí dissenyada per l'arquitecte Pablo López i Antich l'any 2009. De concepció racionalista, amb predomini de la línia recta, la simplicitat i el color blanc, s'estructura en una sèrie d'espais ubicats segons la seva funcionalitat. Està pensada per dos espais habitacionals independents, orientats a migdia, amb un cos de serveis comuns al mig. A la part posterior hi ha el garatge. La coberta és plana.</p> | 08264-181 | Carrer de Can Patoi, núm. 15 | 41.5699910,2.5055545 | 458776 | 4602153 | 2009 | 08264 | Sant Vicenç de Montalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98990-18101.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98990-18102.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98990-18103.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98990-18104.jpg | Inexistent | Racionalisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2025-06-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Pablo López Antich | 120|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||||
| 98991 | Masia Balís | https://patrimonicultural.diba.cat/element/masia-balis | <p>GRAU MOLIST, Lluís (2023). Can Mir; dins <em>5 cases amb història, 2</em>. Sant Vicenç de Montalt. Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt, pp.30-33.</p> | XX | <p>Masia de construcció moderna, obra de Lluís Bonet i Garí. És de planta rectangular i consta de planta baixa i pis. La coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana principal. Té un cos adossat a la façana de llevant.</p> <p>Es reprodueix l'estructura de les masies catalanes sense ornamentacions historicistes, accentuant la simplicitat decorativa i la simetria compositiva de les obertures.</p> | 08264-182 | Carrer de Can Patoi, núm. 5 | <p><span><span><span>Acabada la Guerra Civil espanyola, els fills de Rossend Mir es van repartir la finca; Josep Mir Servat en va quedar fora, Núria Mir Servat i Josep Cornudella van ocupar la Torre Gran, i Carme Mir Servat i el seu marit Ferran Armengol, que havien passat la guerra al sud d’Espanya, es van construir aquesta casa a la falda del turó del Balís, coneguda amb el nom de “la Balís”, que també va ser obra de l’arquitecte Bonet Garí (Grau, 2023).</span></span></span></p> | 41.5697915,2.5076086 | 458948 | 4602129 | 1977 | 08264 | Sant Vicenç de Montalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98991-18202.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2025-06-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Lluís Bonet i Garí | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||
| 98992 | Villa Reyes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/villa-reyes | XX | <p>Casa dissenyada per L. Alonso i A. Mendoza en un entorn enjardinat dins la finca de Villa Blanca destinada a allotjament turístic. És de planta rectangular amb superposició de cossos formant tres nivells d'ús, però gràcies al desnivell del terreny i el disseny només en són visibles dos, es miri per on es miri, però no són mai els dos mateixos nivells. Completa la finca una piscina, amb els vestidors i el trampolí dissenyats pels mateixos autors.</p> <p>Es busca un racionalisme funcional amb espais diferenciats i autònoms, amb gran lluminositat, predomini de les línies rectes i la simplicitat ornamental i el color blanc en contrast amb la vegetació de l'entorn.</p> | 08264-183 | Passeig dels Pins, núm. 37 | 41.5682145,2.5095445 | 459108 | 4601953 | 1972 | 08264 | Sant Vicenç de Montalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98992-18301.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98992-18302.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98992-18303.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98992-18304.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98992-18305.jpg | Inexistent | Racionalisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | Inexistent | 2025-06-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | L. Alonso i A. Mendoza | 120|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||||
| 99284 | Capella de can Marial | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-can-marial | <p>CALAF ROCA, Raimon (2023). <em>Catàleg de masies, cases rurals i altres construccions en sòl no urbanitzable. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Sant Vicenç de Montalt</em>. Document no vigent.</p> <p>CAMPOY, Josep Lluís i BOBA, Assumpte (2009). <em>Catàleg de protecció de béns i paisatges del Pla d'Ordenació Urbanística municipal de Sant Vicenç de Montalt</em>. Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt. Document no vigent.</p> <p>PÉREZ I FERNÁNDEZ, German i MEDINA ESPIGARES, Gabriel (2023).<em> Document d'aprovació inicial del Pla d'Ordenació Urbanística municipal de sant Vicenç de Montalt. Document 5: Catàleg de béns protegits</em>. Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt. Document no aprovat.</p> | XX | <p>Capella de Nostra Senyora de Begoña, a can Marial, de construcció moderna, imitant les esglésies romàniques. Consta d'una sola nau, encapçalada per un absis i un cor als peus. La coberta és de teules àrabs a dues aigües. El campanar és de cadireta i presideix la façana principal. Sota el campanar hi ha un òcul. L'entrada és d'arc de punt rodó amb dovelles de pedra treballada. El parament és llis, arrebossat i pintat de color d'ivori o d'os. També hi ha un gran crucifix pintat de color negre i una placa metàl·lica que posa: '<em>Ermita / Ntra Sra de Begoña'</em>. A la façana lateral, un pergamí antic amb una frase d'Henri Lacordaire: «L'amor és el principi de tot, la raó de tot, la fi de tot». La tècnica utilitzada és bàsicament esprai, aerosol d'esmalt sintètic. Són obra moderna de Mateo Lara, que té l'estudi a Mataró.</p> <p>A l'interior hi trobem pintures murals, del mateix autor, que recorden el frontal d'altar romànic de la Seu d'Urgell o dels Apòstols, i inscripcions llatines de Séneca: <em>'no es fácil conseguir la felicidad, querido Salión, ya que se aleja uno más de ella cuando más afanosamente se la busque'. </em></p> | 08264-184 | Carretera de Sant Vicenç de Montalt BV-5034, 138 | <p>Capella dedicada a <em>Ntra Senyora de Begoña</em> que s'utilitza per celebrar les cerimònies de casament de la finca.</p> | 41.5691240,2.5170547 | 459734 | 4602051 | 08264 | Sant Vicenç de Montalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/99284-18402.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/99284-18403.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/99284-18404.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/99284-18405.jpeg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | Inexistent | 2025-06-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Pintures murals: Mateo Lara | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||
| 99285 | Col·lecció de figures de pessebre dels Amics dels Pessebres de Sant Vicenç de Montalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-figures-de-pessebre-dels-amics-dels-pessebres-de-sant-vicenc-de-montalt | <p>CORTÉS ELÍA, María del Agua (2008). <em>Museu del Pessebre de Catalunya. Proposta d'actuació</em>. Diputació de Barcelona. Inèdit.</p> <p>MONTLLÓ, Jordi i DRESAIRE, Albert (1996). <em>Projecte museològic del Museu del Pessebre de Catalunya</em>. Inèdit.</p> <p>MONTLLÓ, Jordi i GOMIS, Jordi (2003). <em>Projecte per al Museu del Pessebre de Catalunya</em>. Inèdit.</p> <p>PONS GALÍ, Enric (2021). <em>40 anys de pessebrisme a Sant Vicenç de Montalt</em>. Inèdit.</p> <p> </p> | XX-XXI | <p>Els Amics dels Pessebres de Sant Vicenç de Montalt han anat formant una molt bona col·lecció de figures de pessebre des de la seva fundació, l'any 1980. En primer lloc per la necessitat de tenir figures pels seus pessebres, que exposaven durant les festes de Nadal. Les primeres figures que es compren són el Naixement, l'Anunciació, els reis amb camells, pastors i animals varis, totes elles fetes en el taller barceloní dels germans Castells.</p> <p>El principal projecte de l'associació era el pessebre monumental, amb un guió, música i una narració amb una temàtica específica: El Nen Jesús i Platero; El petit timbaler; El plat de fusta; Tim, l'esclau de color, el Modernisme, la Barcelona dels anys 20, La masia; Els vells oficis, Les festes de Sant Simó, Les ermites del Corredor, etc. Per a aquests pessebres els calia figures específiques que s'encarregaven a escultors catalans; però sobretot a Andreu Muns i Fernàndez (1939-2004). En aquest cas sempre s'han fet 'a palillo'. És a dir, sense motlle. Són peces úniques.</p> <p>A partir del 2005 es van comprar figures dels germans Castells, d'en Lluís i la Montserrat Carratalà, de Joaquim Pérez, de Daniel fill, o de Montserrat Ribes. També hi ha figures d'Olot, de José Luís Mayo, Josep Pujol, Josep Traité, populars, i d'altres paisos. </p> <p>A més, disposa de la col·lecció dels pessebres de muntanya del Grup Excursionista Dinàmic Club, de Gràcia, amb una trentena de pessebres. Així com una col·lecció de figures de la Passió fetes pels germans Castells.</p> | 08264-185 | Plaça del Poble, núm. 6 | <p>L'associació els <em>Amics dels Pessebres de Sant Vicenç de Montalt</em> es crea l'any 1980, després de deixar-se de representar el pessebre vivent '<em>De Nativitae Christi</em>', que s'havia representat des dels anys 60 del segle passat amb la col·laboració de molts veïns i veïnes del poble. La idea era poder continuar amb l'esperit de la celebració comunitària del Nadal. </p> <p>La primera activitat que van fer fou un pessebre públic, en espais emblemàtics del nucli antic, a partir de siluetes retallades de fusta i pintades de negre, com si fossin ombres, que s'il·luminaven adequadament. Els quadres representats foren: el Naixement, l'Anunciació dels àngels als pastors, pastor amb ramat de bens, Anant a adorar, els Reis d'Orient. A partir de l'any 1981 es comença a muntar un pessebre monumental i l'Associació de Pessebristes de Mataró cedeix diorames per completar l'exposició.</p> <p>Altres activitats del grup han estat el Tió de Nadal, el concurs de pessebres, un concurs d'aparadors ornamentats, una fireta de Nadal i exposicions diverses. També han promogut, sense èxit, la creació d'un museu del pessebre, conjuntament amb la Federació Catalana de Pessebristes. Provisionalment, l'any 1992, es va muntar una exposició a l'edifici del Torreó (actualment escoles). Aquesta primera exposició restà oberta nou anys. Posteriorment es van realitzar tres projectes: Jordi Montlló i Albert Dresaire (1996), Jordi Montlló i Jordi Gomis (2003) i María del Agua Cortés (2008).</p> | 41.5789391,2.5084890 | 459027 | 4603145 | 08264 | Sant Vicenç de Montalt | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/99285-18502.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/99285-18503.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/99285-18504.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/99285-18505.jpeg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Lúdic/Cultural | Inexistent | 2025-06-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Diversos autors. | 98 | 53 | 2.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||
| 99286 | Col·lecció municipal d'art | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-municipal-dart-4 | XX-XXI | <p>L'Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt disposa d'una col·lecció d'obres d'art, bàsicament pintures de diferents tècniques, que ha anat incrementant amb el temps de forma heterogènia. Aquests quadres es troben repartits en diferents dependències municipals i són bàsicament de temàtica local, tant de paisatge natural com arquitectònic.</p> | 08264-186 | Carrer de Sant Antoni, núm. 13 | 41.5782740,2.5095096 | 459112 | 4603070 | 08264 | Sant Vicenç de Montalt | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/99286-18602.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/99286-18603.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/99286-18604.jpeg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Cultural | Inexistent | 2025-06-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | No es disposa d'un inventari de la col·lecció i, per tant, es desconeix el número d'objectes que la formen, la seva procedència i ubicacions. | 98 | 53 | 2.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||||
| 99287 | Festa Major de Sant Vicenç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-sant-vicenc-0 | XIX-XXI | <p>La Festa Major d'hivern és la festa patronal, la del seu patró, diaca i màrtir, que se celebra el dia 22 de gener. Tot i que l'Ofici sempre és el dia 22 de gener, les activitats comencen uns dies abans, segons el dia de la setmana en què caigui. Entre les principals activitats hi ha la cercavila, el correfocs o la trobada de gegants i capgrossos. Destaca l'escudella de Festa Major, amb l'aportació dels Escudellaires. L'any 2025 s'ha complert la XXVI edició, però a Catalunya hi ha escudelles centenàries. </p> <p>Hi ha tota mena d'actes, ja que és la principal festa de Sant Vicenç de Montalt: esportius, lúdics, musicals, culturals, per a joves, infants i gent gran. Destaca la Missa Pontificalis de Lorenzo Perosi (1872-1956), cantada durant l'Ofici. Al final, es canten els goigs a llaor de Sant Vicenç.</p> | 08264-187 | Sant Vicenç de Montalt | 41.5783943,2.5093809 | 459101 | 4603083 | 08264 | Sant Vicenç de Montalt | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/99287-18702.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/99287-18703.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/99287-18704.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/99287-18705.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic/Cultural | Inexistent | 2025-06-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | A l'estiu, el dia 15 d'agost festivitat de Santa Maria se celebra la Festa Major d'estiu. | 98 | 2116 | 4.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||||
| 99288 | Festa de l'Assumpció o Festa Major d'estiu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-lassumpcio-o-festa-major-destiu | XX-XXI | <p>La Festa Major d'estiu se celebra a Sant Vicenç de Montalt, el dia 15 d'agost, en honor a la Mare de Déu de l'Assumpció. Es crea molt més tard que la festa patronal del 22 de gener, per les característiques demogràfiques del municipi, que augmentava a causa de l'estiueig, amb gent forana.</p> <p>El programa està fet d’activitats per tots els gustos i edats: des d’espectacles per la mainada fins a concerts musicals diversos, passant pel correfoc, els gegants i altres activitats de cultura popular i tradicional. Els escenaris són els eixos d'aquesta festa, amb espais consagrats com la platja, l'avinguda Toni Sors i el parc dels Germans Gabrielistes. Un altre atractiu emblemàtic i amb molta personalitat pròpia, la plaça del Poble és també l'epicentre d'actes consolidats com la ballada de sardanes, el vermut popular o la sortida del correfoc.</p> <p>Els gegants s'adrecen a l'Ofici, on també hi participa l'Orfeó parroquial. Prèviament, una repicada de campanes anuncia l'inici de la festa. Després es fa una ballada de sardanes.</p> <p>Els concerts són els esdeveniments més concorreguts de les festes, amb una programació diversa i de qualitat. Tot plegat s’inicia amb el ball de Festa Major amb orquestra. També s'organitzen sessions amb DJ's, i actuacions de grups de renom com han estat <em>El Senyor Peix, Els Catarres i Hotel Cochambre</em>. També hi ha música per als més menuts.</p> | 08264-188 | Sant Vicenç de Montalt | 41.5785368,2.5093380 | 459098 | 4603100 | 08264 | Sant Vicenç de Montalt | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/99288-18802.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/99288-18803.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/99288-18804.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/99288-18805.jpeg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic/Cultural | Inexistent | 2025-06-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | A l'hivern hi ha la Festa Major patronal en honor a Sant Vicenç. | 98 | 2116 | 4.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||||
| 99289 | Pujada del pessebre al Montalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pujada-del-pessebre-al-montalt | <p>MONTLLÓ BOLART, Jordi (2020). Aplecs, romiatges i plantades de pessebres del Maresme: entre el Parc Serralada Litoral i el Parc del Montnegre-El Corredor; dins <em>El patriomoni cultural immaterial: el batec de la gent del Maresme,</em> XIII Trobada d'Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme. Cabrils: Col·lectiu El Bou i la Mula, Arxiu de Cabrisl i Arxiu Comarcal del Maresme, pp. 159-166.</p> | XX-XXI | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Des de l’any 2000, el poble de Sant Vicenç de Montalt puja un pessebre al seu cim més emblemàtic i que li dona nom: el Montalt (597 metres snm). Primer l’organitzava el propi Ajuntament, però des de l'any 2008 ho fa un club ciclista amb un nom molt especial: els Xurribikers.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>És una activitat oberta que pot reunir, el diumenge abans de Nadal, a dues-centes persones disposades a caminar una hora i mitja per un camí força costerut; sobretot en el tram final. Un cop a dalt es retorna per un circuit diferent fins el Pla dels Tions, on es fa una botifarrada a càrrec de l’Ajuntament.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Dalt del cim només hi ha un punt geodèsic i una mena de bústia amb una llibreta on la gent signava o hi escrivia notes personals. Malauradament s’ha perdut per actes de vandalisme. El pessebre és un simple naixement de plàstic que sovint no té ni cova, ja que posen les figures sota unes pedres o amb unes branques. Tot i que un any van fer servir una bota oberta que feia de cova. També es troben amb pessebres portats per altres grups, com el grup excursionista Ull de Poll de Llavaneres.</span></span></span></span></span></span></p> | 08264-189 | Turó del Montalt | 41.6041156,2.4971581 | 458099 | 4605946 | 08264 | Sant Vicenç de Montalt | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/99289-18902turo-del-montaltpessebrevivenc-argeles.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/99289-18903turo-del-montaltvicenc-argeles01.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/99289-18904.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic/Cultural | Inexistent | 2025-06-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 2116 | 4.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||||
| 99290 | Gegants de Sant Vicenç de Montalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-de-sant-vicenc-de-montalt | <p><span><span><span><span lang='CA'>PONS GALÍ, Enric (ss.dd). <em>Història, tradicions i vida. Festes i costums a Sant Vicenç de Montalt</em>. Inèdit.</span></span></span></span></p> | XX-XXI | <p>Les figures festives de Sant Vicenç de Montalt estan encapçalades per la parella de gegants: la Margaridassa i el Bòbul. <span><span><span><span><span lang='CA'>En Bòbul porta els <span>vestits típics dels menestrals de principi del segle XIX</span>, i que tenen el seu origen en els comtats de Barcelona. </span></span><span lang='CA'><span><span><span>Té una alçada de 3’45 m i pesa 45 quilos. </span></span></span></span><span><span lang='CA'>La Margaridassa porta el vestit i el coixí típic de les puntaires. T</span></span><span lang='CA'><span><span><span>é una alçada de 3’35 m i pesa 40 quilos.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Però els noms dels gegants tenen l'origen en uns personatges</span></span></span></span></span></span></span> esperpèntics encarregats de mantenir vives les festes de carnaval, tot empaitant la gent, amagant els útils de treball, per tal que tothom participés a la festa. També vigilaven pel normal desenvolupament dels actes. Quan algú amb no gaire bones intencions interferia alguna celebració, l’empaitaven i el punxaven amb la gatosa que portaven lligada a la seva cintura. Aquests personatges anaven disfressats amb faldons i bruses, tot d’una peça de roba blanca, i es tapaven les cares amb caretes.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>El 6 de març del 2010, amb motiu del Carnestoltes, la Colla de Geganters recupera la tradició, tal com es feia l'any 1935, tornant a disfressar els gegants com els personatges i posant en escena la tradició festiva, amb el corresponent ball de plaça, també recuperat amb un important ressò i esclat de participació. Evidentment, ara per ara, la imatge és molt diferent i tan sols es disfressen per Carnestoltes. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='CA'>En Bòbul, c</span></span><span lang='CA'><span><span><span>om a capell, porta un cabàs de palma, de sobre en sortien dues banyes de brau, i empunyava una pistola i portava una falç penjada a la cintura, a més diversos picarols i l’esmentada gatosa. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>La<strong> </strong></span></span></span>Margaridassa va <span lang='CA'><span><span><span>tocada amb una mantellina i empunyava un fuet.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p>El 17 de setembre de 2005, s'estrena una nova figura: el gegantó Toni Sors, el santvicentí que, juntament amb el Carles Vallès, Oscar Cadiach i tres xerpes, formaven part de la segona expedició que intentava fer el cim de l’Everest. Ho aconseguien el 28 d’agost de 1985. Aquesta figura està feta de fibra, pel mestre Toni Mujal de Cardona. Amb els padrins l’Ernest de la Colla de Geganters de Malgrat de Mar i la Blanca de la Colla de Geganters d’Argentona. El mateix any es creen els gegantons del Ceip Sant Jordi amb el Grallers de la Colla de Geganters de Barberà del Vallès. Fan el primer ball, la gegantera Cati Riera, al toc de gralla per els més joves de la Colla. Té<span><span><span><span lang='CA'><span><span><span> una alçada de 2’90 m. i un pes de 28 quilos.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>A aquest grup, cal afegir-hi dos nous gegantons: Xurraví i Torre del campanar. El xurraví </span></span></span></span><span><span lang='CA'><span>és un ocell petit, d’uns 11 cm. de llargària, de color groc i verd, amb ratlles negres que corria pels camps de Sant Vicenç en època de verema i que acompanyava a les portadores del vi santvicentí. La Torre del campanar vol representar un dels emblemes arquitectònics més preuats i estimats del poble. Cadascuna de les figures pesa uns 11 kg i mesura uns 2 m d’alçada. Estan fabricades amb estructura metàl·lica molt lleugera i porten rodetes. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='CA'><span>El 22 de juny de 2024 amb motiu de la gimcana d’estiu organitzada per l’Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt, es fa la presentació oficial.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>A més, cal comptar amb els capgrossos Avi Pere, la Minyona, el Majordom, Avi Pagès, Avi Mariner, el Dimoni, el Pinxo, el Boig, adquirits</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='CA'><span> al taller d’en Nona de Mataró, l’any 1986. Estan fets de cartró. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='CA'><span>L’Avi Pera s'estrena per la festa Major de Sant Vicenç, l’any 2008, caricatura d’un divertit i engrescador personatge molt conegut al poble. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='CA'><span>La darrera incorporació ha estat la màscara Wagghi, obsequi del Centre Català de Basilea en el viatge de l’any 2012. </span></span></span></span></span></span></p> <p>El 18 de juny de 2016, s’estrena de forma oficial l'Esquirol, al Centre Cívic el Gorg, amb motiu del concert de final de curs i 20è aniversari de l’escola de música L’Oriola de Sant Vicenç de Montalt.</p> | 08264-190 | Riera del Gorg, s/n | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Construïts a l’any 1986 per en Fàbregas de Can Boter de Tiana, es va fer la seva presentació en societat el 15 d’agost de 1986, per la Festa Major petita, acompanyats dels gegants de Caldes d’Estrac i els de Sant Andreu de Llavaneres. El 25 de Gener de 1987, es va celebrar el bateig, sota el padrinatge dels gegants d’Arenys de Mar i els de Sant Andreu de Llavaneres, actuant de capellà Mossèn Biscuter, gegant de la parròquia de Maria Auxiliadora de Mataró. Hi van participar més de 30 colles geganteres d’arreu de Catalunya.</span></span></span></span></span></span></p> <p>El 15 de gener de 2024, després de la cercavila de la Festa Major de la vila, els gegants del poble van ser traslladats al municipi de Cardona, on el mestre artesà Toni Mujal els restaurà.</p> <p>Al gener del 2017, amb motiu de la festa major d’hivern, s’estrena la roba actualitzada.<strong> </strong>Amb aquesta nova imatge, s’aconsegueix també reduir de manera significativa el pes de les figures i cuidar les esquenes dels portadors.</p> | 41.5781977,2.5115079 | 459278 | 4603061 | 08264 | Sant Vicenç de Montalt | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/99290-19002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/99290-19003.jpeg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Lúdic/Cultural | Inexistent | 2025-06-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Al Fons Cuyàs de la Cartoteca Digital del Institut Cartogràfic de Catalunya, es conserven fotos antigues en blanc i negre de Sant Vicenç de Montalt i en concret dels seus dos gegants, i del capgròs Dimoni, fetes el mateix any de la construcció de les figures, 1986. | 98 | 52 | 2.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||
| 99291 | Penó o estendard de l'Orfeó parroquial | https://patrimonicultural.diba.cat/element/peno-o-estendard-de-lorfeo-parroquial | <p>CARRERAS, Joan (1999). <em>Orfeó parroquial El Delme, Sant Vicenç de Montalt. Noces d'or, 1944-1994</em>. Inèdit.</p> | XX | <p>Estendard o penó de l'Orfeó parroquial, El Delme, en què el drap penja d'una vareta horitzontal que, així mateix, penja de l'extrem d'una altra de vertical formant-hi una 'L' capgirada.</p> <p>La imatge central és un brodat amb la figura de Sant Vicenç, patró de la parròquia, sobre fons blanc; amb una lira d'encapçalament i una partitura; i on es pot llegir, en una orla que ressegueix l'emblema: 'ORFEO PARROQUIAL S VICENS DE MONTALT'. Sota la imatge del sant es pot llegir: 'ANY / MCMXIV', a un costat les quatre barres i en l'altre dues franges (blanca i groga). La part del darrera és de color vermell i es pot llegir amb lletres brodades: ' FUNDAT L'ANY 1944'.</p> <p>Durant la festa del Corpus de l'any 1953, mossèn Joan Lluís Gonzàlez Haro, ecònom, el beneí, sota el padrinatge dels senyors Jaume Vives i Enriqueta Valls de Vives.</p> | 08264-191 | Plaça de l'Església, núm. 1 | <p>L'Orfeó parroquial El Delme de sant Vicenç de Montalt es funda el gener de l'any 1944 sota l'empara de la parròquia de Sant Vicenç. El nom del Delme es deu a l'edifici o casal parroquial, seu de les entitats parroquials a l'època. Fou una evolució de l'antic cor de Clavé, de caramelles que ja existia al poble. Els promotors d'aquesta iniciativa foren mossèn Carles Gili, el mestre Lluís Mont, que fora el primer director, i els senyors Anton ferrer, Joan i Josep Torras, Mercè Porras, Josep ferrer (organista) i un grup de cantaires de l'antic cor Clavé.</p> | 41.5787776,2.5092213 | 459088 | 4603127 | 1953 | 08264 | Sant Vicenç de Montalt | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/99291-19102.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/99291-19103.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Simbòlic | Inexistent | 2025-06-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | En pengen les banderoles commemoratives. Una del 1r concurs d'orfeons de Catalunya, celebrat a Olot l'any 1964 i on aconseguiren el 3r premi. | 98 | 52 | 2.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||
| 99424 | Rellotge de sol de can Milans del Bosch, núm. 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-milans-del-bosch-num-2 | <p>CAMPOY, Josep Lluís i BOBA, Assumpte (2009). <em>Catàleg de protecció de béns i paisatges del Pla d'Ordenació Urbanística municipal de Sant Vicenç de Montalt</em>. Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt. Document no vigent.</p> <p>CALAF ROCA, Raimon (2023). <em>Catàleg de masies, cases rurals i altres construccions en sòl no urbanitzable. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Sant Vicenç de Montalt</em>. Document no vigent.</p> <p>CAÑO, Antònia [coord.] (2022). 5 cases amb història. Sant Vicenç de Montalt. Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt.</p> <p>PÉREZ I FERNÁNDEZ, German i MEDINA ESPIGARES, Gabriel (2023).<em> Document d'aprovació inicial del Pla d'Ordenació Urbanística municipal de sant Vicenç de Montalt. Document 5: Catàleg de béns protegits</em>. Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt. Document no aprovat.</p> <p>GRAU, Rosa i TORRENTÓ, Xavier (2022). Can Milans del Bosch; dins CAÑO, Antònia [coord.] 5 cases amb història. Sant Vicenç de Montalt. Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt; pp. 36- 43.</p> <p>SAIZ i XIQUÉS, Carles (2001). <em>Sant Vicenç de Montalt. El creixement urbanístic d’una població a cavall dels segles. De la formació del nucli a l’expansió cap el litoral</em>. Beca d’investigació de l’Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt. Treball inèdit.</p> | XVIII | No conserva el gnòmon. | <p>Rellotge de sol situat a mà esquerra de la façana principal de la casa, entre els dos finestrals amb balconera de la planta pis. És del tipus vertical. Presenta un pla oval, emmarcat per un rectangle realitzat amb morter de calç que sobresurt lleugerament de l'arrebossat de la paret. El rellotge pròpiament dit és un òvul amb restes molt minses del que fou un llaç pintat a la part superior, semblant a un mirall. A la part exterior del rellotge, s'hi observen les restes esborrades de decoracions consistents en filigranes, que formen part de la decoració original del rellotge tal i com es pot veure en la fotografia antiga que s'adjunta a la fitxa. El gnòmon ha desaparegut. Segons la fotografia antiga, era de vareta simple. Les línies horàries i les hores estan esborrades. Només s'observen dues petites marques dins del mac exterior i una línia fosca vertical que probablement es correspongui amb l'empremta deixada pel rovell del gnòmon.</p> <p>A l'altre costat de la balconada central, a mà dreta, hi ha un segon rellotge de sol, que sí que conserva el gnòmon i les línies horàries. </p> | 08264-192 | Raval Font Mitjana, núm. 3 | <p>Pertanyia a la nissaga del Milans del Bosch, una antiga nissaga de militars documentada des del segle XV. Va obtenir una gran notorietat Francesc Milans del Bosch i Arquer, que va lluitar contra els francesos l'any 1808. Llorenç Milans del Bosch va ser la mà dreta del general Prim i, molts anys més tard, un Joaquim Milans del Bosch va ser capità general de Barcelona. L'any 1981, Jaime Milans del Bosch i Ussia va estar implicat en el cop d'estat conegut com el 23-F.</p> <p>La família Milans es va anar ramificant i adoptà, com a afegit al cognom primigeni, un nou cognom en funció de la seva situació dintre dels límits d’aquesta població. Així doncs, els Milans són també ‘del Bosch’ perquè la seva casa pairal estava situada prop d’una zona feréstega del terme de Sant Vicenç de Montalt. A diferència del Milans de Caldes, que van viure de la terra fins a principis del segle XIX, els Milans del Bosch derivaren cap a l’ofici de la milícia.</p> <p>A Grau i Torrentó (2022) podeu seguir alguns dels noms d'aquesta nissaga. També segons aquests autors, fins als anys setanta del segle XX es conservava el mobiliari, els quadres, els llibres i els documents. I fins i tot un canó.</p> | 41.5871157,2.5171278 | 459752 | 4604049 | 08264 | Sant Vicenç de Montalt | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/99424-19202.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/99424-19203.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/99424-19204.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/99424-121204-fonsfamiliarobert2-copia.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2025-06-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La descripció s'ha fet a partir de les fotografies cedides per Joan Buch i Baqués ja que no s'ha pogut accedir a la propietat. | 94 | 47 | 1.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||
| 99429 | Goigs en llahor de sant Llop bisbe i confessor que's canten en l'Ermita de Sotarriba (Sant Vicens de Montalt) Bisbat de Barcelona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-en-llahor-de-sant-llop-bisbe-i-confessor-ques-canten-en-lermita-de-sotarriba-sant | <p><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>AMADES, J., COLOMINAS, J.(1946). <em>Imatgeria popular catalana. Els goigs.</em> Orbis: Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Goigs que es canten en honor a sant Llop, a l'ermita homònima de Sant Vicenç de Montalt. L'exemplar que mostrem es tracta d'una pr<span><span><span><span lang='CA'><span>imera edició editada per la Impremta Farrer, en blanc i negre, en paper corrent, sense numerar, de </span></span><span lang='CA'><span><span>29x41,5 cm</span></span></span><span lang='CA'><span>. Quadre delimitat per una orla xilogràfica estreta de motius geomètrics. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A la part superior del quadre, xilografia amb la imatge de Sant Llop, flanquejada per dos vasos florals. Dessota, el títol: “GOIGS / EN LLAHOR DE SANT LLOP / BISBE I CONFESSOR / que’s canten en l’Ermita de Sotarriba (Sant Vicenç de Montalt) / Bisbat de Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Partitura inferior i text a tres columnes que diu així:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><strong><span lang='CA'><span>Primera columna:</span></span></strong></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>ENTRADA I RESPOST </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>/ <em>Si sense tenir-hi altar / Sant Vicens vos venerava / Sigueu per sempre Patró / d’aquesta bella encontrada</em>.//</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>POSADES / </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>I / Fill de nobilíssims pares / fóreu model d’humilitat / ensenyant a tots els homes / lo que pot la caritat / quant se os pregava amb raó / el condol sempre arribava. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>II / Les grans rendes que teníeu / als pobres las destinàveu / en santes i pies obres / doncs per vós res reservàveu // atenent amb gran ardor / qui a vostre amor s’entregava.//</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>III / Per vós els empresonats / que a París tancats javoa / per civil desarmela / quedaren prest deslliurats / evidenciant amb claror / la missió que us fou donada //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>IV / Tant els homes com les besties / de tota peste guarieu / que per tots sempre teníeu / el miracle en abundor //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>V / Els miracles admirables / </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><strong><span lang='CA'><span>Segona columna:</span></span></strong></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>en vostra vida mortal / esdevenen incontables / des la vida celestial / i rep tot devot consol / àdhuc en pensa torbada //.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>VI / Amb el so d’una campana / un exèrcit desbandareu / vostra Ciutat deslliuràreu / de tirans i mals pastors / predicant la germanor / entre la gent batejada. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>VII / Per vostra missió divina / fereu oh Sant Exiliat / llevant-vos vostre Bisbat / perquè caigués en ruina / mes tinguéreu sant valor / de paciència no igualada. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>VIII / Amb fervorosos sermons / molts pecadors convertíreu / molts temples tancats obríreu /</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><strong><span lang='CA'><span>Tercera columna:</span></span></strong></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>amb les vostres oracions / repartint que nostra fe / mai no fos torbada //.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>IX / A vostre nou Ermitatge / per Sotarriva aixecat / vindrem amb gran reverència / en tota contrarietat / Refugiant nostra tristor / al redós de vostre estada.//</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>X / I si per nostres pecats / la Maresma fou provada / i justament afectada / d’alguna calamitat / vostra Ermita amb sa blancor / serà el fat de la gentada. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>XI / Si a Mataró i a Dos Rius / anava aquest veïnatge / i/s postrava a vostres peus / en un anyal romiatge / ara fóra un desconsol / no vingúes vostra fillada. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>TORNADA i RESPOST / </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><em><span lang='CA'><span>Vos promet gran devoció / Sotarriba agenollada / perquè sou l’excels Patró / d’aquesta bella encontrada.//</span></span></em></span></span></span></p> <p><span><span><span><em><span lang='CA'><span>V/. Ora pro nobis Beati Lupi //</span></span></em></span></span></span></p> <p><span><span><span><em><span lang='CA'><span>Rt/. Ut digni officiamur Caristi //</span></span></em></span></span></span></p> <p><span><span><span><em><span lang='CA'><span>OREMUS.</span></span></em></span></span></span></p> <p><span><span><span><em><span lang='CA'><span>Deus qui nos Beati Lupi conffesioni tui atque Pontificis, mentis, et intercessione Latificas; concedí propitius ut qui eum beneficio possimus, dono, tua gratia consequemer. Per Christum Dominum Nostrum. Re. Amen.</span></span></em></span></span></span></p> | 08264-193 | Carrer de les Alzines, núm. 8 | <p>Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, les santes, la Mare de Déu o Crist. Tradicionalment es canten en les festivitats religioses. Acostumen a tenir dues parts: a la primera s'explica la vida, miracles i martiri del sant; mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat.<br /> La tradició dels goigs té els seus orígens en la representació dels misteris medievals. La primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven, i el primer text conegut de goigs són els Goigs de Nostra Dona, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV). Els gremis i confraries, especialment la del Roser, popularitzen els goigs dels seus patrons respectius. Malgrat tot, els goigs tal i com els coneixem i que es canten actualment, cal situar-la a partir de la determinació del Concili de Trento (1545-1563), per potenciar la pietat popular a través d'aquest tipus de manifestacions litúrgiques. El gran moment de creació dels goigs fou el segle XVII, quan totes les esglésies parroquials, així com les capelles i capelletes més petites foren dotades d'aquestes manifestacions. Es desconeix el creador de la lletra i la música dels goigs, però quasi bé tots foren editats per impremta durant les primeres dècades del segle XX, i les músiques foren recompostes i arranjades també durant aquest període.</p> | 41.5652524,2.5098603 | 459133 | 4601624 | 1951 | 08264 | Sant Vicenç de Montalt | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/99429-19302.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós/Cultural | Inexistent | 2025-06-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Josep Mont i Grau (música); Bilbeny (lletra); Ripoll (lletra). | 98 | 62 | 4.4 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||
| 99430 | Ermita de Sant Llop | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ermita-de-sant-llop | <p><span><span><span><span lang='CA'>CAMPOY, Josep Lluís i BOBA, Assumpte (2009). Catàleg de protecció de béns i paisatges del Pla d'Ordenació Urbanística municipal de Sant Vicenç de Montalt. Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt. Document no vigent.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PONS GALÍ, Enric (2024). <em>L'encant dels racons del nostre poble</em>. En premsa.</span></span></span></span></p> | XX | <p>Petita ermita d'una sola nau orientada al sud-est, amb absis. La coberta a dues aigües i carener perpendicular a la façana principal. El campanar és de cadireta d'una sola campana i a dues aigües. Destaca un porxo d'entrada amb coberta de teules a dues aigües, més baix que la nau principal, amb tres arcs de mig punt, un per a cada façana del porxo.</p> | 08264-194 | Camí del Mig, s/n | <p>Construcció moderna promoguda per l'antiga propietat de can Ripoll.</p> <p>Es va beneir el 2 de desembre de l'any 1951, amb una missa, la participació de l'Orfeó Parroquial El Delme i un berenar.</p> | 41.5652424,2.5098717 | 459133 | 4601623 | 1900 | 08264 | Sant Vicenç de Montalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/99430-19402.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/99430-19403.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | Inexistent | 2025-06-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | No s'ha tingut accés a l'interior. Però hi ha una pintura mural obra de Joan Commeleran. | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||
| 99431 | Zona de dunes de la platja de Sant Vicenç de Montalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/zona-de-dunes-de-la-platja-de-sant-vicenc-de-montalt | <p><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>BLAMEY, Marjorie; GREY-WILSON Christopher (2008). <em>Flores silvestres del Mediterráneo</em>. Barcelona: Omega.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span lang='EN-US'><span><span><span>FETCHER, GRAU i REICHHOLF (1992). <em>Fauna y flora de las costas</em>. Múnic: Blume</span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Al sud de la franja litoral de la població hi ha la platja de Sant Vicenç, que és la franja marítima central de la població amb més pressió turística. Limita al nord-est amb la riera del Gorg, que la separa de la platja dels Tres Micos, del municipi de Caldes d’Estrac i al sud-oest amb el port Balís, al municipi de Sant Andreu de Llavaneres.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Aquesta franja, prou ampla, té una longitud de 1.300 metres i una amplada mitjana de 80 metres, bàsicament de sorra gruixuda. Queda delimitada, al nord, pel passeig marítim que transcorre paral·lel a la platja per l’anomenat passeig del Marquès Casa Riera, on destaquen un conjunt de cases de la burgesia catalana dels segles XIX i XX, edificades ran de mar. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Entre la vorera del passeig, darrera el mur de protecció i la platja, protegida per posts i corda perimetral s’hi ha instal·lat artificialment una zona de dunes del tipus longitudinal, de 25 x 7 metres, en un intent de recuperació de les antigues acumulacions de sorra costaneres i de la vegetació psammòfila. La recuperació d’aquests espais permet alhora la creació d’un ecosistema únic, ja que es converteix en hàbitat essencial per a insectes, aranyes, crancs i aus marines, algunes d’elles nidificants, com el corriol camanegre i d’altres espècies d’ocells limícoles.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>La granulometria de la sorra és de gra mitjà i les plantes exerceixen la seva pròpia influència sobre la formació de la duna, ja que el seu sistema d’arrels fixa la sorra.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Entre la vegetació més destacada, sovint considerades males herbes, podem esmentar la presència de diversos exemplars de lleteresa de platja o de sorral (<em>Euphorbia paralias</em>) que juntament amb el borró (<em>Ammophila arenaria</em>), tenen un rol importantíssim en la colonització i la fixació de dunes costaneres. Aquest tipus de planta herbàcia té potents rizomes que li permeten arrelar-se en un substrat solt com la sorra i sotmès a les inclemències dels temporals marins directes. També es pot observar l’<em>Sporobolus pungens</em> i el melgó marí (<em>Medicago marina</em>), una planta de color gris a gris verdós, ramificada i postrada, que fa una floreta de color groc. També hi ha jull de platja (<em>Elymus farctus</em>), un parent del blat que tolera molt bé la sal, i el lliri de mar (<em>Pancratium maritimum</em>), el panical marí (<em>Eryngium maritimum</em>) i el rave de mar (<em>Cakile marítima</em>).</span></span></span></span></span></span></p> | 08264-195 | Passeig Marquès de Casa Riera, s/n | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La franja de protecció s’ha creat l'estiu de 2024. L’execució dels treballs ha anat a càrrec de l’empresa B-Mar Serveis Costers Integrats, S.L., amb una inversió de 2.234,87 euros.</span></span></span></span></span></p> | 41.5644400,2.5186900 | 459868 | 4601530 | 08264 | Sant Vicenç de Montalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/99431-19502.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/99431-19503.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/99431-19504.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/99431-19505.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/99431-19506.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic | Inexistent | 2025-06-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La majoria d’aquestes plantes sempre havien estat presents a la zona costanera però a causa de l’expansió del turisme, la majoria de platges sorrenques han estat sotmeses a la sobrefreqüentació durant els mesos d’estiu. Això, afegit als abocaments de sorres marines per regenerar les platges i la circulació de màquines de neteja, han acabat per eliminar el seu poblament natural. Per aquest motiu, els sistemes dunars estan protegits a tot Catalunya i gaudeixen d’una especial atenció i molts esforços per part dels municipis costaners, que busquen recuperar i mantenir el bon estat ecològic de les dunes. | 2153 | 5.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||||||
| 99436 | Zona de nidificació de l’oreneta cuablanca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/zona-de-nidificacio-de-loreneta-cuablanca-1 | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>ANDINO, Héctor et alii (2005). Atles dels ocells nidificants del Maresme. Andino, H; Badosa, E; Clarabuch, O i Llebaria, C. editors. Barcelona.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>ARDLEY, Neil (1979). Las aves. Editorial Fontalba. Barcelona.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>BOSCH MARTÍNEZ, Laura (2005). Primer cens dels nius d'oreneta vulgar (<em>Hirundo rustica</em>), Cabrils (El Maresme). Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>BOSCH MARTÍNEZ, Laura (2005). Primer cens dels nius d'oreneta cuablanca (<em>Delichon urbica</em>), Cabrils (El Maresme). Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>En els diferents ràfecs d’edificis i balconades del poble, es localitzen zones de nidificació i estada destacable de l’espècie <em>Delichon urbica</em> coneguda popularment amb el nom d’oreneta cuablanca. Destaca per la seva importància la colònia situada en els ràfecs de les cases antigues del carrer Major. La majoria de nius estan en bon estat de conservació, tot i que en el moment de la realització del Mapa de Patrimoni Cultural les orenetes encara no han arribat procedents del continent africà i molts dels nius estan buits o bé ocupats per altres espècies, entre d’elles, per passeriformes, com el pardal. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Es diferencia de les altres orenetes europees pel seu carpó blanc. Les parts inferiors són blanques i el cap, l'esquena, les ales i la cua són d'un color negre blavós. Les potes i els peus són curts i emplomats de color blanc. Les orenetes més joves, poden tenir un color grisós pels costats del pit que es va tornant blanc a mida que esdevenen adultes. El niu que construeix, té una forma hemisfèrica, amb una obertura circular normalment situada a la part superior. Aquesta obertura tan petita permet defensar el niu d'intrusos i evitar que l'ocupin altres ocells com els pardals. Tant el mascle com la femella s'esmercen en la seva construcció amb continus viatges a les rieres i camps on troben el fang necessari per bastir el niu. Quan plou es pot observar a altres orenetes ajudant a la construcció de nius. De fet aprofiten el fang que els proporciona la pluja i al mateix temps eviten a altres parelles d'orenetes una pèrdua de temps i esforços inútils. Les boletes de fang es barregen amb la saliva que ho transforma en una mena de ciment. Mentre que d'altres transporten els materials, la futura mare va donant forma al niu i el poleix fregant les seves plomes per eliminar qualsevol rugositat que pogués ferir els petits un cop sortits del niu. La terra barrejada amb palla, pèls i altres elements cohesionants, enforteix les parets del niu; a l'interior s'hi col·loquen plomes.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 08264-196 | Carrer Major | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Durant l' època de cria les podem trobar repartides per tot Europa, el nord-oest d'Àfrica, l'Àsia Central, la meitat nord d'Àsia amb l'excepció del nord siberià. A la tardor emprenen el viatge cap a l'Àfrica subsahariana i la Península de Malàisia, les dues grans regions d'hivernada.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>A Catalunya nidifica al 95% del territori, i comença a arribar a la segona quinzena de març iniciant el seu retorn a finals d'agost, tot i que amb el canvi climàtic, n’hi ha que en zones més temperades, degut al fet que són massa joves per emprendre el vol, es queden. L'oreneta cuablanca s'alimenta d'insectes voladors: mosques, mosquits i pugons que, a diferència de l'oreneta vulgar, són caçats durant el vol a molt més alçada. El seu règim alimentari i els beneficis que comporten per les persones han desembocat en la protecció legal de l'espècie, tant a nivell nacional, com estatal i internacional.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.5794900,2.5076300 | 458956 | 4603206 | 08264 | Sant Vicenç de Montalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/99436-19602.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/99436-19603.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/99436-19604.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/99436-19605.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/99436-19606.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | Inexistent | 2025-06-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La seva presència és un bioindicador del bon estat ambiental del municipi. Quan passat l’estiu, es preparen per tornar cap al continent africà, es reuneixen totes en els fils de la corrent a la façana nord-est de Can Móra de Baixa, entre el carrer Major i el carrer de Sant JosepÉs una espècie que no té cap problema per establir-se a proximitat de les persones, i si no se li fan caure els nius, tant les primeres que s’instal·len com la seva descendència tornen cada any al mateix lloc construint els seus nius un al costat de l’altre. | 2153 | 5.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||||||
| 99438 | Riera de Sant Vicenç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-sant-vicenc | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Agència Catalana de l’Aigua (2000). Informe sobre l’estat de desenvolupament i vigència tècnica del Pla Director contra avingudes al Maresme. Document de síntesi. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>FOLCH, Ramon; FRANQUESA, Teresa; CAMARASA, Josep Maria (1984). <em>Història Natural dels Països Catalans</em>. Vol. 7. Vegetació. Barcelona. Fundació Enciclopèdia Catalana. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>GUTIÉRREZ, j. (1992). Les rierades del Maresme: Problemàtica de la interacció entre els medis natural i antròpic com a pas previ per a l’Ordenació de l’espai torrencial. Tesi de Llicenciatura. Universitat de Barcelona, 168 pp. </span></span></span></span></span></p> <p>PELAGIO BRUALLA, Manel (1998). <em>Les rierades del Maresme: planejament, gestió i risc d’avingudes</em>. Barcelona. Congrés editorial.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>RIBA ARDERIU, Oriol (1995). <em>Qüestions obertes sobre la geomorfologia, la hidrologia i la sedimentologia de les rieres del Maresme i del Barcelonès amb exemples de la riera d’Arenys</em>, dins Trenta-dos aspectes de ciència i tecnologia. Barcelona. Institut d’Estudis Catalans, p. 281-316.</span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La riera de Sant Vicenç, és un curs d’aigua intermitent situat a la comarca del Maresme, que travessa el municipi de Sant Vicenç de nord a sud. Neix a l’alçada de Can Ramonet i de Can Mora de Dalt, de la confluència de dos torrents que s’originen en els vessants de migdia del Turó d’en Bosc, de 404 metres d’alçada. Es tracta, per una banda del torrent del Ranxo, que té el seu naixement dessota els Rocs del Moro, i per l’altra del torrent de Can Missé, que neix en el sector dels Suros d’en Carló. Aquest darrer és de menor importància, i és un afluent del primer al qual s’afegeix pel seu vessant hidrogràfic dret.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A partir d’aquí transcorre per un pendent suau travessant el nucli antic, on continua essent emprat com a via de pas, en direcció a la platja de Sant Vicenç on desemboca a la mar Mediterrània. En el seu pas pel municipi, destaca una obra d’enginyeria remarcable. Es tracta del pont que travessa la carretera interior BV-5031. Està construït de pedra i totxo massís, i inscrit com a Bé Cultural d’Interès Local, en l’Inventari del Patrimoni Cultural de Catalunya amb el codi IPA-9045. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La seva conca, a l’alçada del golf, passa per dessota l’autopista del Maresme, C-32, per una zona coneguda com El Regadiu i gira lleugerament cap a l’est per encarar el tram final. Baixa paral·lela al Passeig dels Pins, passa novament per dessota la carretera Nacional II, en el seu punt quilomètric 658, i també ho fa per sota la línia del ferrocarril per desembocar a la platja de Sant Vicenç. Alguns dels masos i cases de pagès instal·lats ens els seus vessats hidrogràfics són, Ca l’Angeleta Neula, Can Brunet, Can Mora de Baix, Can Riera o Can Ripoll.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Des del punt de vista geològic, el municipi està situat al sector centre-oriental del mantell litoral, a l’extrem nord de la falla extensiva de Barcelona que conforma la línia litoral. Presenta una estructura alpina parcialment arrasada, amb un sòcol hercinià i coberta mesozoica. Es divideix longitudinalment en tres grans unitats: la Serralada Prelitoral, la Depressió Prelitoral i la Serralada Litoral. La unitat relacionada amb la riera és la que està constituïda per una alternança de graves, sorres i llims sorrencs que davallen cap a mar des de la Serralada Litoral.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La riera de Sant Vicenç té una conca amb pendents molt moderats, i si bé el tram inicial està poc urbanitzat, amb un bosc de ribera més o menys desenvolupada, amb alocars, platanedes, lledoners i alzinars, a partir del pont de la carretera de l’interior la pressió urbanística cada vegada és més forta. Malgrat que s’intenta preservar el seu llit i els marges vegetatius en el seu tram mig i final, la pressió urbanística es fa palesa. La riera s’estreny, amb caixons esgraonats de pedra i ciment que amb les baixades d’aigua malmeten totalment aquell tram. És en aquesta zona on, malgrat alguna alzina protegida en els marges o llentiscles, es detecten bàsicament els herbassars, enfiladisses i plantes al·lòctones, que proliferen per la presència de jardins i d’abocaments de poda als seus marges. La zona terminal o ventall al·luvial que correspon a la desembocadura transcorre en una zona periurbana als voltants de la qual es combinen bàsicament habitatges majoritàriament de segona residència i instal·lacions hoteleres. </span></span></span></span></span></p> | 08264-197 | Riera de Sant Vicenç | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>Les rieres, sots, torrents, torrenteres i rials del Maresme, representen un tret distintiu del paisatge natural i humà de la comarca. En el seu estat natural compleixen no només funcions hidrològiques, sinó també ecològiques i socials. Si es preserva el llit i els marges naturals de les rieres, el desguàs i la canalització de les aigües pluvials circulen sense pressió i s’evita que baixin ràpidament. La funció de recàrrega dels aqüífers es regula de manera natural gràcies a la millor permeabilitat que tenen els materials que constitueixen el llit de rieres i torrents en relació amb el sòl de la resta de la conca i permeten la filtració més o menys ràpida de les aigües que hi circulen. La distribució de sorres i sediments es fa de manera natural al llarg del curs fluvial alhora que es preserven les formes sinuoses del paisatge i la vegetació. Constitueixen un ecosistema propi tant pels boscos de ribera com per la vegetació que creix en els marges i són veritables corredors biològics per a la fauna autòctona que s’hi estableix, nidifica o les utilitza com a pas, ja que connecten zones de muntanya amb zones de conreu i de platja.</span></span></span></span></span></p> | 41.5755000,2.5093100 | 459093 | 4602762 | 08264 | Sant Vicenç de Montalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/99438-19702.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/99438-19703.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/99438-19704.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/99438-19705.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/99438-19706.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | Inexistent | 2025-06-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2153 | 5.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||||||
| 99439 | Pineda situada al darrera del Passeig del Marquès de Casa Riera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pineda-situada-al-darrera-del-passeig-del-marques-de-casa-riera | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>MASCLANS, FRANCESC (1999). <em>Guia per a conèixer els arbres</em>, actualitzada per Oriol de Bolós - Flor del Vent Edicions.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Dins de la <em>2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars</em>. Alcalà de Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>PHILIPS, Roger (1985). <em>Los árboles</em>. Barcelona: Editorial Blume.</span></span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span>Pineda situada a la part posterior de les finques del Passeig del Marquès de Casa Riera, que es troben <em>grosso modo</em>, entre la desembocadura de la riera de Sant Vicenç i el carrer de la Ciutat de la Pau i limitades al nord per la via fèrria de Barcelona a Maçanet de la Selva. És de fet per aquest darrer carrer esmentat per on s’hi accedeix. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Tot i que la pineda és visible des d’una franja de camí per on s’hi pot accedir, la majoria d’arbres estan dins d’una finca protegida per una barana perimetral. En aquest espai ben delimitat, s’hi alcen <span lang='CA'><span><span>un nombre important de pins del gènere <em>Pinaceae</em>. La majoria d’ells són espècimens relativament joves, amb els troncs força rectilinis i brancades molt altres. La gran quantitat d’arbres relativament junts, sense una aclarida regulada, fa que les capçades s’unifiquin i donin la sensació d’arrodoniment. Però en realitat no és així. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>El cablejat de diverses línies elèctriques travessen per entre els troncs i les branques, i les podes que s’han fet no són sempre encertades. Alguns d’aquests pins presenten ferides tant a nivell del tronc com de les branques, que es van assecant i s’han de tallar, perdent la uniformitat de la capçada.</span></span></span></span></span></span></p> | 08264-198 | Passeig Marquès Casa Riera | 41.5644500,2.5167000 | 459702 | 4601532 | 08264 | Sant Vicenç de Montalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/99439-19802.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/99439-19803.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/99439-19804.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/99439-19805.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/99439-19806.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Inexistent | 2025-06-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2153 | 5.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||||||||
| 99440 | Pins del passeig del Marquès de Casa Riera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pins-del-passeig-del-marques-de-casa-riera | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>MASCLANS, FRANCESC (1999). <em>Guia per a conèixer els arbres</em>, actualitzada per Oriol de Bolós - Flor del Vent Edicions.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la <em>2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singular</em>s. Alcalà de Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>PHILIPS, Roger (1985). <em>Los árboles</em>. Barcelona. Editorial Blume.</span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Pins pinyoners (<em>Pinus pinea</em>), en nombre de set, ubicats a la vorera de muntanya del passeig. Presenten la morfologia típica dels pins que creixen a tocar del mar, amb el tronc lleugerament inclinat degut a la brisa marina. Com la majoria d’espècimens d’aquesta avinguda però que estan dins de finques privades, presenten un troc alt i esvelt, d’entre 12 i 17 metres, amb l’escorça vermellosa i gruixuda i la capçada uniforme, en forma d’ombrel·la amb una brancada ben ramificada que es manté controlada i neta.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Són arbres perennifolis amb fulles en forma d’agulla, agrupades de dos en dos, de 10 a quinze cm de longitud, d’un color verd intens acabades en punxa. El seu fruit és la pinya, de forma ovoide que va passant del color verd al color marró, d’entre vuit a catorze centímetres, que madura al tercer any, que és quan cauen els pinyons protegits per una closca forta d’uns 15 a 20 mm de longitud. </span></span></span></span></span></p> | 08264-199 | Passeig del Marquès de Casa Riera | 41.5658000,2.5210500 | 460066 | 4601680 | 08264 | Sant Vicenç de Montalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/99440-19902.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/99440-19903.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/99440-19904.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/99440-19905.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/99440-19906.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Altres | Inexistent | 2025-06-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Un d’ells presenta un tronc molt inclinat de manera que la capçada és gairebé tota ella a l’interior d’una finca. Però el manteniment que se’n fa anualment fa que no presenti per ara, cap mena de problema d’estabilitat. | 2151 | 5.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||||||
| 99441 | Pi de la plaça del Tussol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pi-de-la-placa-del-tussol | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>MASCLANS, FRANCESC (1999). <em>Guia per a conèixer els arbre</em>s, actualitzada per Oriol de Bolós - Flor del Vent Edicions.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la<em> 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singular</em>s. Alcalà de Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>PHILIPS, Roger (1985). <em>Los árbol</em>es. Barcelona. Editorial Blume.</span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El pi pinyoner (<em>Pinus pinea</em>) de la Font del Pi, està situat en una petit parc enjardinat, entre la drecera de la Rasa i els carrers de Dalt i Nou, que formen un petit triangle anomenat la Plaça del Tussol. En la zona més ample, a mà esquerra hi ha l’arbre, i a l’altre extrem, una font d’aigua de boca, amb una pica i un muret enrajolat. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El contorn del tronc, lleugerament inclinat mesura uns 2, m de perímetre per una alçada d’uns dotze metres. La capçada és uniforme en forma d’ombrel·la, gràcies a una brancada potent i robusta que es bifurca donant-li una forma perfectament arrodonida. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>És un arbre perennifoli amb les fulles en forma d’agulla, agrupades de dos en dos, de 10 a quinze cm de longitud, d’un color verd intens acabades en punxa. El seu fruit és la pinya, de forma ovoide que va passant del color verd al color marró, d’entre vuit a catorze centímetres, que madura al tercer any, que és quan cauen els pinyons protegits per una closca forta d’uns 15 a 20 mm de longitud. </span></span></span></span></span></p> | 08264-200 | Plaça del Tussol | 41.5786700,2.5062700 | 458842 | 4603116 | 08264 | Sant Vicenç de Montalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/99441-20002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/99441-20003.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/99441-20004.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Altres | Inexistent | 2025-06-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Ha tingut alguna poda i no s’observa cap malaltia aparent. El Pinus pinea, és el més resistent dels resinosos als incendis forestals per la seva escorça gruixuda i per la capçada, que normalment queda allunyada del terra, la qual cosa permet que el foc pugui en determinades circumstàncies, passar per sota. | 2151 | 5.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||||||
| 99450 | Rellotge de sol de cal Pastor de l'Era | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-cal-pastor-de-lera | XX | <p>Rellotge de sol situat a l'extrem dret de la façana, a la planta pis de la casa. És del tipus vertical, amb orientació sud. Consisteix en un plafó ceràmic policromat, de 18 rajoles (3 x 4) emmarcat per una sanefa ceràmica de cordó, de color verd de La Bisbal.</p> <p>En un fons celeste s'hi ha dibuixat un sol antropomorf somrient, amb corona solar a base de raigs ondulants asimètrics. De la part inferior neixen els raigs solars que assenyalen les hores i dessota, navegant pel mar, un vaixell de vela. Les hores, en xifres romanes, estan disposades en una orla de color taronja. Assenyalen, de les 6 del matí fins a les 6 de la tarda.</p> <p>A l'angle inferior dret hi ha la signatura 'Torres' que es correspon amb el ceramista Josep Torres de La Bisbal d'Empordà.</p> | 08264-201 | Carrer Antic, núm. 2 | 41.5787961,2.5071727 | 458917 | 4603130 | 08264 | Sant Vicenç de Montalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/99450-20102.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2025-06-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Josep Torres | Aquest rellotge no figura a l'inventari de rellotges de sol de la Societat Catalana de Gnomònica. | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||||
| 99452 | Pins pinyoners de la Riera de Sant Vicenç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pins-pinyoners-de-la-riera-de-sant-vicenc | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>MASCLANS, FRANCESC (1999). <em>Guia per a conèixer els arbres</em>, actualitzada per Oriol de Bolós. Flor del Vent Edicions.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2<em>ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars</em>. Alcalà de Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>PHILIPS, Roger (1985).<em> Los árboles</em>. Barcelona. Editorial Blume.</span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Els pins pinyoners (<em>Pinus pinea</em>) de la riera de Sant Vicenç estan situats en el passeig dels Pins seguint el recorregut de la riera. La majoria d’ells, estan plantats a la vorera de mà esquerra, pujant la carretera, en escocells amples, de terra a excepció dels situats més al nord, on la vorera és molt estreta, no està enrajolada i l’espai limita amb el mur de contenció de finques privades. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>En conjunt, són arbres molt esvelts, alguns d’ells amb una certa inclinació degut a la brisa marina. La majoria no superen els cent anys i presenten un excel·lent estat de salut. Mesuren més de quinze metres d’alçada, amb la majoria de capçades ben arrodonides i uniformes, en forma d’ombrel·la. Els que estan plantats al voltant del parc anomenat dels Pins, disposen d’un rec automàtic a l’entorn de la soca.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>No s’observen ferides al tronc o branques significatives i la poda es manté regularment en cas de necessitat. L’escorça és vermellosa i gruixuda i les capçades de més de 18 metres per la majoria d’ells se sustenta a través d’una brancada potent amb algunes de recargolades. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Són arbres perennifolis amb fulles en forma d’agulla, agrupades de dos en dos, de 10 a quinze cm de longitud, d’un color verd intens acabades en punxa. El seu fruit és la pinya, de forma ovoide que va passant del color verd al color marró, d’entre vuit a catorze centímetres, que madura al tercer any, que és quan cauen els pinyons protegits per una closca forta d’uns 15 a 20 mm de longitud. </span></span></span></span></span></p> | 08264-202 | Passeigs dels Pins, s/n | 41.5643480,2.5122382 | 459330 | 4601523 | 08264 | Sant Vicenç de Montalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/99452-02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/99452-03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/99452-04.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/99452-05.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/99452-06.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | Inexistent | 2025-06-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | És el pi més resistent als incendis forestals per la seva escorça gruixuda i per la capçada que normalment queda allunyada del terra, la qual cosa permet que el foc pugui en determinades circumstàncies, passar per sota. Malgrat la forta sequera d’aquests darrers estius, sembla que aquests espècimens resisteixen força bé. | 2153 | 5.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||||||
| 99454 | Bassa de can Mora de Dalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-de-can-mora-de-dalt | <p>BONET i GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme. Estudi de les masies, elements defensius, ermites i molins</em>. Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya i Editorial Montblanc.</p> <p>BUCH i ESTEBAN, Antoni (1984). <em>Sant Vicenç de Montalt. Narració històrica</em>. Patronat Pro Cultura, Urbanisme i Turisme de Sant Vicenç de Montalt.</p> <p>CALAF ROCA, Raimon (2023). <em>Catàleg de masies, cases rurals i altres construccions en sòl no urbanitzable. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Sant Vicenç de Montalt</em>. Document no vigent.</p> <p>CAMPOY, Josep Lluís i BOBA, Assumpte (2009). <em>Catàleg de protecció de béns i paisatges del Pla d'Ordenació Urbanística municipal de Sant Vicenç de Montalt</em>. Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt. Document no vigent.</p> <p>PÉREZ I FERNÁNDEZ, German i MEDINA ESPIGARES, Gabriel (2023).<em> Document d'aprovació inicial del Pla d'Ordenació Urbanística municipal de sant Vicenç de Montalt. Document 5: Catàleg de béns protegits</em>. Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt. Document no aprovat.</p> <p>SALVAT, Pau (2023). Can Móra, dins AA.VV. 5 cases amb història, 2; pp. 6-11. Sant Vicenç de Montalt. Ajuntament de sant Vicenç de Montalt.</p> | XVIII-XXI | <p>Bassa de planta rectangular d'uns 280 metres quadrats utilitzada per al rec de les terrasses de conreu de la finca. L'aigua prové de mina. Es troba situada a la part posterior de l'antiga masia, entre les diferents terrasses de conreu de les quals només se'n conserva una petita part.</p> | 08264-203 | Raval de la Font Mitjana, núm. 3 | <p>L'hereu de can Mora de Dalt es casà amb la pubilla de can Boet, actualment la casa pairal s'anomena 'can Mora'. La família Boet, de can Mora de Baix, té l'escut, amb un petit bou, a la llinda de la finestra de la planta baixa. La casa, per la seva arquitectura, es podria datar al segle XVIII. A la llinda del portal de la dreta, que pertany a la capella, hi ha gravat l'any 1725. Hi ha, però, proves documentals en possessió dels propietaris, que demostren que la masia existia ja al segle XV.</p> <p>Aquesta casa va ser finca agrícola fins a finals de 1990. S’hi conreaven tubercles, hortalisses, fruits de temporada, patates, tomàquets, escarxofes, pèsols i els coneguts maduixots del Maresme. També s’hi van criar vedells, i va arribar a haver-n’hi cinc-cents entre els diferents estables de la propietat.</p> <p>L’any 2008, el seu propietari, en va canviar l’ús a hotel d’alta qualitat, per fer-hi celebracions i convencions.</p> | 41.5825997,2.5060362 | 458825 | 4603552 | 08264 | Sant Vicenç de Montalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/99454-20301.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/99454-20302.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/99454-20303.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/99454-20304.jpeg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | Inexistent | 2025-06-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|94 | 47 | 1.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||||
| 99463 | Fons de l'Arxiu Comarcal del Maresme referent a Sant Vicenç de Montalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-larxiu-comarcal-del-maresme-referent-a-sant-vicenc-de-montalt | <p>L’Arxiu Comarcal del Maresme preserva diversos fons documentals referents al municipi de Sant Vicenç de Montalt, entre els quals destaquen:</p> <p><span><span><span><span><strong><span>Col·lecció de pergamins de la Universitat de Mataró:</span></strong></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Venda de censal [codi de ref. </span><span lang='CA'><span>ACM70-243-T2-13</span></span>] del 29 de juliol de 1419: (...) <em>Pere Morató, Pere Faner, Pere Rossell, Guillem Ombert, Bernat Pere, Pere Benencasa, Bartomeu Bellvei, àlies Grim?, Joan Guitart, Antoni Saurí, Pere Mitre, Pere Solà, Antoni Vicenç, Francesc Vicenç, Guillem Solarp, Pere Riera i Antoni Castell de la parròquia de Sant Vicenç de Llavaneres, (...).</em></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Renovació d’arrendament [codi de ref. ACM70-243-T2-30</span></span>] del 17 de juliol de 1438: <em>El 23 d'octubre de 1434 davant del notari Bartomeu Agell els jurats de la Universitat de Mataró van arrendar, amb llicència reial, el redelme del terme del castell de Mataró pel termini de 12 anys a Pere de Torrent, ciutadà de Barcelona, per import de 1000 florins d'or d'Aragó anuals a fi de lluir certs censals morts que devia dita Universitat. Ara renoven l'arrendament, per un termini de 13 anys i el mateix import, a l'esmentat Pere de Torrent, que nomena com a fiadors al seu gendre Pere Joan Ferrer, el seu germà Francesc Torrent, ambdós cavallers domiciliats a Barcelona i Jaume Genís de Vallescà, ciutadà de Barcelona. Pere Fornells, Joan Seguí i Joan Llibre de Santa Maria de Mataró i Pere Riera de Sant Vicenç de Llavaneres, jurats el present any de la Universitat del castell de Mataró,(...).</em></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Nomenament [codi de ref. ACM70-243-T2-34</span></span>] del 31 d’octubre de 1456: Amb la presència d'Antoni Mas des Castellar, batlle reial del terme del castell de Mataró, Esteve Ponsgem, Lluís Pou, Antoni Mas, barber, tots de Mataró, i Pere Riera, de Sant Vicenç de Llavaneres, jurats l'any present, juntament amb els prohoms de dit terme i Universitat, (...).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Venda censal mort [codi de ref. </span><span lang='CA'><span>ACM70-243-T2-36</span></span><span>] del 22 de desembre de 1456: <em>P</em></span><em><span lang='CA'><span>ere Fornells i Salvador Portell, de la parròquia de Santa Maria de Mataró i Pere Major de la parròquia de Sant Andreu de Llavaneres, terme del castell de Mataró, com a Síndics de la Universitat de dit terme, del qual és batlle Antoni Mas des Castellar, i jurats n'Esteve Ponsgem, Lluís Pou, Antoni Mas, barber, tots de Mataró, i Pere Riera, de Sant Vicenç de Llavaneres</span></span></em><span lang='CA'><span> (...).</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Censal mort </span></span><span>[codi de ref. </span><span lang='CA'><span>ACM70-243-T2-284</span></span><span>] de 21 de març de 1559: </span><em><span lang='CA'><span>Antoni Portell, del veïnat de Valldeix, parròquia de Santa Maria de Mataró, fill i hereu de Bartomeu Portell, difunt, menor de vint-i-cinc anys però major de disset, per poder pagar a Joan Serra, àlies Arnau, mercader de Mataró, avi matern seu, de 371 lliures i dos sous de Barcelona que va gastar durant la seva cura i la dels seus germans, li ven a carta de gràcia un censal mort de 300 lliures de preu i 400 sous de pensió en el moment en què es va vendre, però ara es cobra una pensió de 240 sous per la reducció que en feren els seus predecessors, el qual censal presten anualment el 22 d'agost la Universitat de Mataró i les parròquies de Sant Vicenç de Montalt, Sant Andreu de Llavaneres, Sant Julià d'Argentona, Sant Feliu de Cabrera, Sant Genís de Vilassar i Sant Pere de Premià (...).</span></span></em></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><strong><span lang='CA'><span>Fons Família Boter de Palau (documentació patrimonial): </span></span></strong></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Venda atorgada per Bartomeu Lledó i el seu fill heretat Pere Lledó, antics habitants de Mataró i ara residents a Sant Vicenç de Llavaneres, a favor de Llorenç Bossa, del veïnat de Valldeix [codi de ref. ACM70-343-T2-295</span></span>] de 31 d’octubre de 1468.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Àpoca atorgada per Bartomeu Lledó i el seu fill heretat Pere Lledó, antics habitants de Mataró i ara residents a Sant Vicenç de Llavaneres, a favor de Llorenç Bossa, del veïnat de Valldeix [codi de ref. ACM70-343-T2-294] de 31 d’octubre de 1468.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Confirmació atorgada per Joan Lledó, mariner i ciutadà de Barcelona, fill de BVartomeu Lledó, abans de Mataró i ara habitant a Sant Vicenç de Llavaneres, i la seva cunyada Eulàlia, muller de Pere Lledó, a favor de Llorenç Costa, del veïnat de Valldeix [codi de ref. ACM70-343-T2-296] de 17 de gener de 1470.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Censal [codi de ref. ACM70-343-T2-1371</span></span>] de 1633: <em>venut per Antoni Català, pagès deL Mas Català de Valldeix a Mataró, Jaume Carcasses, pagès del Mas Carcasses, de Sant Vicenç de Montalt, i Pere Misser, del Mas Misser de Sant Vicenç, a Antoni Valls de Sotarriba, pagès del Mas Valls de Sotarriba, a Sant Vicenç.</em></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Testament [codi de ref. ACM70-343-T2-1367] de 1730: <em>Jaume Carcasses, pagès de Sant Vicenç de Montalt</em></span></span><em>.</em></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Certificat de testament [codi de ref. ACM70-343-T2-1365] de 1645: <em>Jaume Carcasses, pagès de Sant Vicenç de Montalt</em></span></span><em>.</em></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Plet [codi de ref. ACM70-343-T2-1365] de 1743: <em>Marià Jofre contra Josep Misse i Joan Mandri. Qüestió de la casa Valls de Sotarriba, de Sant Vicenç de Montalt</em></span></span><em>. </em></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><strong><span lang='CA'><span>Fons Can Borrell (Palafolls):</span></span></strong></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Establiment [codi de ref. ACM70-38-T2-237] de 22 de febrer de 1630: <em>Establiment atorgat per Peronella Jalpí i Julià, vídua del donzell Pere Miquel March i Jalpí de la parròquia de Tordera i el seu fill hereu Josep de Jalpí i Julià, com a senyora de la casa d'en Julià a Sant Celoni, a favor de Francesc Ramis, pagès de Sant Celoni , d'una feixa de terra al lloc dit Comadalgada que afronta a llevant amb els pubills Pagès i part amb Joan lloro; a migdia amb el quintà de Sant Nicolau, a ponent, amb el notari Fexes i a tramuntana amb Pau Riera, abans de Boada. I una altra al lloc dit les feixes de Cabrit que afronta a llevant amb Salvador Fexes, i part amb Jerònima Boada; migdia, amb Riera, abans Boada, a ponent amb una via pública i a tramuntana amb Pol i part amb Montalt (...).</em></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><strong><span lang='CA'><span>Fons Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt:</span></span></strong></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Cadastres [codi de ref. ACM70-7-T2-2281] segle XVIII. <em>Repartiment del cadastre pel manteniment dels fusellers.</em></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Cadastres [codi de ref. ACM70-7-T2-2282] segle XVIII. <em>Repartiment del reial cadastre.</em></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Reglament de propis de l’Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt [codi de ref. ACM70-7-T2-2279</span></span>] de 1771.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Teixell de lligall que resa '<em>Amillaramientos</em>' [codi de ref. ACM70-231-T2-123</span></span>]. Segle XIX</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Teixell de lligall que resa '<em>Pasaportes</em>' [codi de ref. ACM70-231-T2-126].</span></span> Segle XIX</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Teixell de lligall que resa '<em>Expedientes de elecciones</em>' [codi de ref. ACM70-231-T2-118].</span></span> Segle XIX</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Teixell de lligall que resa 'Anuncios y justificantes r.ta'</span></span> [codi de ref. ACM70-231-T2-120]. Segle XIX</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Teixell de lligall que resa '<em>Cuentas</em>'</span></span> [codi de ref. ACM70-231-T2-119]. Segle XIX (de 1800 a 1889.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Teixell de lligall que resa '<em>Subastas</em>'</span></span> [codi de ref. ACM70-231-T2-121]. Segle XIX (de 1800 a 1899).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Padrons de contribució rústica i pecuària [codi de ref. ACM70-7-T2-2102]. Segle XIX (de 1800 a 1899).</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Teixell de lligall que resa '<em>Expedientes de quintas</em>'</span></span> [codi de ref. ACM70-231-T2-124]. Segle XIX.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Àpoques i albarans de pagament corresponent a les aportacions del municipi de Sant Vicença de Montalt a les arques de la depositaria corregimental i/o provincial [codi de ref. ACM70-7-T2-2196]. Segle XIX.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Correspondència d’entrada [codi de ref. ACM70-7-T2-3214]. Segle XIX.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Expedients generals de lleves [codi de ref. ACM70-7-T2-2925], [codi de ref. ACM70-7-T2-2926]. Segle XIX.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Allistament de mossos [codi de ref. ACM70-7-T2-1887], de 1810</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Padrons municipals d'habitants de l'ajuntament de Sant Vicenç de Montalt. Inclou renovació del padró del 8 de febrer de 1828 [codi de ref. ACM70-7-T2-82], de 1826-1833. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Expedients personals de mossos de lleva</span></span> [codi de ref. ACM70-7-T2-1764] : 1835-1870</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>També es preserven del segle XIX, comptes generals del pressupost general, judicis verbals com el de Pau Solà contra l’Ajuntament de Sant Vicenç de Llavaneres; rebuts varis; documentació de la carnisseria municipal (1815-1953); padrons de la contribució territorial; tabbes de l’arrendament de la gabella municipal; registre de forasters de 1835; llistat de mossos no reclutats, però obligats a pagar a la Milícia Nacional, de 1837; matrícules industrials; eleccions, padrons de contribució territorial, avisos, judicis de conciliació i altres judicis verbals; documentació procedent de la Cambra Agrària; cartografia del terme; F.E.T y de las J.O.N.S. Delegació de Sant Vicenç de Montalt i documentació del Jutjat de Pau.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><strong><span lang='CA'><span>Districte notarial de Mataró:</span></span></strong></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Testaments [codi de fons ACM70-3] : Francesca Mora Pasqual, Maria Francesca Mora Pasqual, Josep Fraginals i Matas (... ). </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><strong><span lang='CA'><span>Documents esparsos de diversa procedència:</span></span></strong></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Documentació eclesiàstica [codi de ref. ACM70-231-T2-178</span></span>] de 1735: <em>Institució de dos beneficis perpetus fndats per Josep Guitart per la capella del Sant Crist de la parròquia de Sant Vicenç de Llavaneres (Montalt).</em></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><strong><span lang='CA'><span>Bans, edictes, crides, proclames i pregons procedents de Sant Vicenç de Montalt</span></span>:</strong></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Don Amalio Maestre, ayudante del cuerpo nacional de ingenieros de minas. Inspector del districte d'Aragó i Catalunya, Director de las nacionales de Calcet. Decret per publicar edictes en aquesta capçalera de districte i en sant Vicente de Llavaneres per possibles reclamacions d'una mina de coure. Registre de la mina fer per Pere Ferran i Mora veí de Arenys de Mar a les terres de Josep Saurí. Tarragona.</span></span> [codi de ref. ACM70-113-T2-60] de 17 de setembre de 1841.</span></span></span></span></p> | 08264-204 | Carrer d'en Palau, núm. 32 (08301- Mataró) | <p>L’arxiu comarcal del Maresme (ACM) forma part de la Xarxa d’arxius comarcals adscrita al Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Està gestionat pel Consell Comarcal del Maresme i està situat a l’edifici de Can Palauet, propietat de l’Ajuntament de Mataró.</p> <p>El 31 de gener de l’any 1984 es signà un conveni entre el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Mataró amb motiu de la seva creació. El 2 de maig de 1996 començava a funcionar com arxiu i s’inaugurà el 20 de desembre de 1997.</p> <p>Custodia més de 3.510’83 m. lineals de documentació entre la qual destaquen varis pergamins, des del segle XII i altres fins a l’actualitat, produïda per diferents ens públics (notaries, judicial, administració local i autonòmica) així com de fons privats, la Comptadoria d’Hipoteques del Districte de Mataró (1768-1862) i les cambres agràries o l’Arxiu del Districte Notarial de Mataró (1715-1987) i l’Arxiu Municipal de Mataró (1410-2010).</p> <p>Proporciona informació general i d’assessorament especialitzat sobre els fons documentals, bibliogràfics i hemerogràfics així com informació de referència sobre altres centres d’arxiu i fons documental.</p> | 41.5782679,2.5095901 | 459118 | 4603070 | 08264 | Sant Vicenç de Montalt | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/99463-docacm49602752950001pagina1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/99463-1docacm3125104820001.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/99463-6docacm3125104820006.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/99463-20405.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/99463-20406.jpg | Legal i física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic/Cultural | Inexistent | 2025-06-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 56 | 3.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||||||||
| 99464 | Horts municipals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/horts-municipals-0 | <p><span><span><span><span lang='CA'>COSCOLLA, Rosa; CASELLATO, Gabriel (2017). <em>Guia per l’avaluació de l’impacte dels programes d’horts socials</em>. Sèrie Benestar i Ciutadania. Diputació de Barcelona.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>SASTRE MORTÓ, Annaïs; TENDERO ACÍN, Guillem (2017). <em>Guia per al desenvolupament de projectes d’horts socials ecològics</em>. Sèrie Benestar i Ciutadania. Diputació de Barcelona.</span></span></span></span></p> | XXI | <p>Els horts municipals estan ubicats al sud-est del parc dels Germans Gabrielistes, en el vessant hidrogràfic dret del Sot del can Marial. És un terreny fèrtil, dividit en vint-i-tres parcel·les d'uns trenta metres quadrats aproximadament. Estan disposades en feixes. Cada parcel·la disposa d'un punt d'aigua de rec i els pagesos tenen un petit armari per endreçar-hi les eines i un compostador.</p> <p>En diferents indrets perimetrals, els hortolans deixen créixer de manera més o menys controlada erols de canya comuna o canya de sant Joan (<em>Arundo donax</em>) que són emprades com a tutor per la vegetació aèria.</p> <p>L’arbrat com a les hortalisses, són totes autòctones. Hi creix alguna olivera, figuera, presseguer i micaquer i pel que fa a la hortalisses, les cols, coliflor, api, naps, pastanagues, enciams i escaroles, raves, patateres, pebroteres i alberginieres; bledes, alls, cebes, julivert, i ceba tendre i calçots. El reg està regulat.</p> | 08264-205 | Sot de Can Marial | <p>L'any 2010, el Ple de l'Ajuntament, en sessió celebrada el dia 27 de maig, va aprovar provisionalment el Reglament de gestió, règim intern i funcionament dels Horts Urbans de Sant Vicenç de Montalt, essent l'alcalde, Miquel Àngel Martínez Camarasa. El 28 de juliol del mateix any, s'aprovava definitivament. </p> <p>La Regidoria de Medi Ambient va posar en marxa el programa<strong> </strong>d'horts urbans<strong>,</strong> destinats als santvicentins i santvicentines per fomentar la utilització d'aquests espais per cultivar verdures, hortalisses o flors per a consum propi durant un termini de tres anys. </p> <p>Els requisits per poder demanar els horts urbans són, entre d'altres: estar empadronat al municipi de Sant Vicenç amb una antiguitat mínima de sis mesos i estar en condicions físiques que permetin la realització de les tasques pròpies del cultiu.</p> <p>La sol·licitud es fa a partir d'una licitació pública de la persona interessada, que presenta la seva candidatura al Registre de l'ajuntament. El sistema d'adjudicació inicial de les parcel·les es realitza per sorteig. Les persones que no han pogut entrar resten en llista d'espera en un registre específic. </p> <p>L'any 2023 l'Ajuntament cedeix un hort municipal a l’Institut Esteve Albert, i reforça així la dimensió educativa d’aquests espais, que ja són presents a les escoles Sant Jordi i Sot del Camp. </p> | 41.5684377,2.5157028 | 459622 | 4601976 | 2014 | 08264 | Sant Vicenç de Montalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/99464-20502.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/99464-20503.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/99464-20504.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Productiu | Inexistent | 2025-06-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La reglamentació dels horts es regeix per l'ordenança número 68 del Reglament de gestió, règim intern i funcionament dels horts urbans de Sant Vicenç de Montalt. Aquesta normativa promou la bona convivència i alhora adopta la reglamentació a seguir pels adjudicataris dels horts. Prohibeix, entre d'altres, la instal·lació de barraques, porxos, plantació d'espècies invasores, instal·lar hivernacles, limitar les parcel·les amb qualsevol tipus de material o emprar-les com a magatzems. També prohibeix la construcció o instal·lació de galliners i/o altres gàbies per a la criança o reproducció de qualsevol animal. No es permet tenir-hi gossos ni construir pous, i tampoc la instal·lació de sistemes de reg del tipus aspersors. L'Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt és un dels pioners en oferir un hort com a recurs educatiu de l'Institut. Permet aprendre a cultivar verdures i hortalisses i l'ús eficient de l'aigua. També desenvolupa la socialització entre l’alumnat, i fomenta la integració social i el treball en equip. D'altra banda, amb els horts escolars els nens/es i joves comparteixen tasques que afavoreixen una alimentació sana, i valors sobre l'agricultura i la importància del camp. I aquest recurs a més promou una consciència de cura i respecte pel medi ambient, i incentiva la participació de tota la comunitat educativa, i promou una activitat a l'aire lliure. | 2153 | 5.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||||
| 99465 | Fons de l'Arxiu Diocesà de Barcelona relacionat amb la parròquia de Sant Vicenç de Montalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-larxiu-diocesa-de-barcelona-relacionat-amb-la-parroquia-de-sant-vicenc-de-montalt | <p>MARTÍ BONET, Josep Maria (1975): Organigrama del Archivo Diocesano de Barcelona.</p> <p>MARTÍ BONET, Josep Maria (1985): 'Arxivo Diocesano de Barcelona' a Guia de los archivos y las bibliotecas de la Iglesia en España. Vol. I Archivos. Asociación Española de Archiveros Eclesiásticos. León, pàgs.. 151-167.</p> <p>SANABRE, Rdo. José (1947): El archivo diocesano de Barcelona. Arquebisbat de Barcelona. Barcelona.</p> <p>TRENS, Dr. (1926): Inventari del tresor de les parròquies de Barcelona. Arxiu Diocesà de Barcelona.</p> | XV-XX | <p>L'Arxiu Diocesà de Barcelona no conserva la documentació antiga de l'església de Sant Vicenç anterior a la Guerra Civil, perquè aquesta va desaparèixer o va ser cremada. Però una de les sèries més notables de l’Arxiu, fonamental pels investigadors i investigadores és la de <em>Visites pastorals, </em>que en el cas de Sant Vicenç de Montalt es remunta a l'any 1413 fins el 1926, que es desglossen a continuació. Quan parlem de visites pastorals, també s'ha de tenir present les que es van dur a terme a Sant Andreu de Llavaneres (1303-1928). D'aquest mateix municipi, s'hi preserven també varis registres sagramentals que consisteixen en els llibres de baptismes i defuncions a partir de l’any 1509, confirmacions a partir de 1635, i matrimonis a partir de 1577.</p> <p>En aquests registres hom anotava els actes que es realitzaven durant la visita, tot i que no sempre de la mateixa manera; si bé hi ha nombrosos registres en què es descriuen les coses esdevingudes durant la visita amb tota mena de detalls, altres no són tan exhaustius. En els registres del segle XIV, l’acte de la visita considerat com essencial era la informació que rebia el bisbe, o el seu delegat, sobre la conducta i manera de servir l’Església per part del rector i altres sacerdots; i després la declaració que feia el rector sobre els costums considerats dolents dels seus parroquians, com, per exemple, usura, joc, superstició, immoralitat, etc. En aquests registres també s’incloïen col·lacions, comunicacions, permisos i molts altres documents que més tard es copiaren en els volums de <em>Communium</em> i <em>Gratiarum</em>. I criden l’atenció les llargues llistes de noms de persones que eren tonsurades en visitar les parròquies.</p> <p>Des del segle XV destaca la importància que es dona als inventaris, que continuen sent molt detallats fins al segle XVII. Aquest aspecte dona un valor extraordinari a la sèrie.</p> <p>Les interrupcions que es produeixen en la sèrie es deuen a l’absència d’actuació episcopal, originada moltes vegades pels esdeveniments polítics ocorreguts a Catalunya, com per exemple al segle XV, durant els deu anys de guerra contra Joan II, en què la Seu de Barcelona estigué sense proveir o sense residir; el mateix podem dir dels períodes de conflicte contra Felip IV, Felip V i Napoleó. Finalment, cal afegir que, segons el testimoni dels registres corresponents a bona part del segle XIX, sobretot des de 1820 fins a 1885, la missió de visitar pastoralment sofrí interrupcions, com en altres períodes.</p> <p>No totes les visites pastorals eren fetes pel bisbe; no són poques les realitzades per un delegat del bisbe, particularment en els segles anteriors al Concili de Trento, durant els quals la residència dels bisbes no era gaire rigorosa. Aquesta delegació de vegades era confiada a un rector (preferentment als degans), altres a canonges, i més d’un cop al bisbe auxiliar.</p> <p>Vol. 011, fol. 113 (1413) Sant Vicenç de Montalt, Sant Vicenç (Arxd. Barcelona)</p> <p>Vol. 014, fol. 110 (1421) Sant Vicenç de Montalt, Sant Vicenç (Arxd. Barcelona)</p> <p>Vol. 015, fol. 069 (1425) Sant Vicenç de Montalt, Sant Vicenç (Arxd. Barcelona)</p> <p>Vol. 019, fol. 055 (1446) Sant Vicenç de Montalt, Sant Vicenç (Arxd. Barcelona)</p> <p>Vol. 025, fol. 185 (1498) Sant Vicenç de Montalt, Sant Vicenç (Arxd. Barcelona)</p> <p>Vol. 027, fol. 029 (1500) Sant Vicenç de Montalt, Sant Vicenç (Arxd. Barcelona)</p> <p>Vol. 029, fol. 121 (1511) Sant Vicenç de Montalt, Sant Vicenç (Arxd. Barcelona)</p> <p>Vol. 034, fol. 209 (1551) Sant Vicenç de Montalt, Sant Vicenç (Arxd. Barcelona)</p> <p>Vol. 040, fol. 014 (1554) Sant Vicenç de Montalt, Sant Vicenç (Arxd. Barcelona)</p> <p>Vol. 042, fol. 129 bis (1568) Sant Vicenç de Montalt, Sant Vicenç (Arxd. Barcelona)</p> <p>Vol. 042, fol. 229 bis (1568) Sant Vicenç de Montalt, Sant Vicenç (Arxd. Barcelona)</p> <p>Vol. 044, fol. 052 (1574) Sant Vicenç de Montalt, Sant Vicenç (Arxd. Barcelona)</p> <p>Vol. 044, fol. 255 (1581) Sant Vicenç de Montalt, Sant Vicenç (Arxd. Barcelona)</p> <p>Vol. 045, fol. 018 (1580) Sant Vicenç de Montalt, Sant Vicenç (Arxd. Barcelona)</p> <p>Vol. 048, fol. 200 (1586) Sant Vicenç de Montalt, Sant Vicenç (Arxd. Barcelona)</p> <p>Vol. 049, fol. 134 (1588) Sant Vicenç de Montalt, Sant Vicenç (Arxd. Barcelona)</p> <p>Vol. 050, fol. 027‐6 (1591) Sant Vicenç de Montalt, Sant Vicenç (Arxd. Barcelona)</p> <p>Vol. 050, fol. 141 (1588) Sant Vicenç de Montalt, Sant Vicenç (Arxd. Barcelona)</p> <p>Vol. 050, fol. 461 (1592) Sant Vicenç de Montalt, Sant Vicenç (Arxd. Barcelona)</p> <p>Vol. 053, fol. 134 (1593) Sant Vicenç de Montalt, Sant Vicenç (Arxd. Barcelona)</p> <p>Vol. 053, fol. 284 (1594) Sant Vicenç de Montalt, Sant Vicenç (Arxd. Barcelona)</p> <p>Vol. 053, fol. 425 (1596) Sant Vicenç de Montalt, Sant Vicenç (Arxd. Barcelona)</p> <p>Vol. 053, fol. 685 (1597) Sant Vicenç de Montalt, Sant Vicenç (Arxd. Barcelona)</p> <p>Vol. 054, fol. 008 (1595) Sant Vicenç de Montalt, Sant Vicenç (Arxd. Barcelona)</p> <p>Vol. 054, fol. 078 (1610) Sant Vicenç de Montalt, Sant Vicenç (Arxd. Barcelona)</p> <p>Vol. 054, fol. 115 (1596) Sant Vicenç de Montalt, Sant Vicenç (Arxd. Barcelona)</p> <p>Vol. 054, fol. 115 (1668) Sant Vicenç de Montalt, Sant Vicenç (Arxd. Barcelona)</p> <p>Vol. 058 , fol. 003 bis (248) (1602) Sant Vicenç de Montalt, Sant Vicenç (Arxd. Barcelona) </p> <p>Vol. 058, fol. 920 (1601) Sant Vicenç de Montalt, Sant Vicenç (Arxd. Barcelona)</p> <p>Vol. 058a, fol. 002 (1601) Sant Vicenç de Montalt, Sant Vicenç (Arxd. Barcelona)</p> <p>Vol. 058a, fol. 156 ter (1605) Sant Vicenç de Montalt, Sant Vicenç (Arxd. Barcelona)</p> <p>Vol. 062, fol. 003 (1606) Sant Vicenç de Montalt, Sant Vicenç (Arxd. Barcelona)</p> <p>Vol. 063, fol. 128 (1607) Sant Vicenç de Montalt, Sant Vicenç (Arxd. Barcelona)</p> <p>Vol. 064, fol. 236 (1608) Sant Vicenç de Montalt, Sant Vicenç (Arxd. Barcelona)</p> <p>Vol. 064, fol. 265 (1611) Sant Vicenç de Montalt, Sant Vicenç (Arxd. Barcelona)</p> <p>Vol. 064, fol. 548 (1615) Sant Vicenç de Montalt, Sant Vicenç (Arxd. Barcelona)</p> <p>Vol. 064, fol. 592 (1623) Sant Vicenç de Montalt, Sant Vicenç (Arxd. Barcelona)</p> <p>Vol. 064, fol. 662 (1627) Sant Vicenç de Montalt, Sant Vicenç (Arxd. Barcelona)</p> <p>Vol. 064, fol. 768 (1628) Sant Vicenç de Montalt, Sant Vicenç (Arxd. Barcelona)</p> <p>Vol. 071, fol. 015 (1635) Sant Vicenç de Montalt, Sant Vicenç (Arxd. Barcelona)</p> <p>Vol. 072, fol. 072 (1677) Sant Vicenç de Montalt, Sant Vicenç (Arxd. Barcelona)</p> <p>Vol. 072, fol. 139 (1683) Sant Vicenç de Montalt, Sant Vicenç (Arxd. Barcelona)</p> <p>Vol. 072, fol. 147 (1683) Sant Vicenç de Montalt, Sant Vicenç (Arxd. Barcelona)</p> <p>Vol. 074, fol. 024 (1726) Sant Vicenç de Montalt, Sant Vicenç (Arxd. Barcelona)</p> <p>Vol. 076, fol. 019 (1743) Sant Vicenç de Montalt, Sant Vicenç (Arxd. Barcelona)</p> <p>Vol. 076, fol. 022 (1735) Sant Vicenç de Montalt, Sant Vicenç (Arxd. Barcelona)</p> <p>Vol. 077, fol. 180 (1739) Sant Vicenç de Montalt, Sant Vicenç (Arxd. Barcelona)</p> <p>Vol. 082, fol. 107 (1756) Sant Vicenç de Montalt, Sant Vicenç (Arxd. Barcelona)</p> <p>Vol. 084, fol. 196 (1772) Sant Vicenç de Montalt, Sant Vicenç (Arxd. Barcelona)</p> <p>Vol. 086, fol. 086 (1776) Sant Vicenç de Montalt, Sant Vicenç (Arxd. Barcelona)</p> <p>Vol. 088, fol. 080 (1782) Sant Vicenç de Montalt, Sant Vicenç (Arxd. Barcelona)</p> <p>Vol. 089, pàg. 123 (1816) Sant Vicenç de Montalt, Sant Vicenç (Arxd. Barcelona)</p> <p>Vol. 093, fol. 027 (1885) Sant Vicenç de Montalt, Sant Vicenç (Arxd. Barcelona)</p> <p>Vol. 098, fol. 054 (1891) Sant Vicenç de Montalt, Sant Vicenç (Arxd. Barcelona)</p> <p>C. 105, fol. 014 (1910) Sant Vicenç de Montalt, Sant Vicenç (Arxd. Barcelona)</p> <p>C. 105, fol. 176 (1917) Sant Vicenç de Montalt, Sant Vicenç (Arxd. Barcelona)</p> <p>C. 108, fol. 183 (1917) Sant Vicenç de Montalt, Sant Vicenç (Arxd. Barcelona) </p> <p>C. 109, fol. 079 (1917) Sant Vicenç de Montalt, Sant Vicenç (Arxd. Barcelona)</p> <p>E17, fol. 146 (1921) Sant Vicenç de Montalt, Sant Vicenç (Arxd. Barcelona)</p> <p>C. 111, fol. 006 (1926) Sant Vicenç de Montalt, Sant Vicenç (Arxd. Barcelona)</p> <p>C. 120, fol. 042 (1926) Sant Vicenç de Montalt, Sant Vicenç (Arxd. Barcelona)</p> <p>C. 126, fol. 051‐053 (a 1928) Sant Vicenç de Montalt, Sant Vicenç (Arxd. Barcelona)</p> <p>C. 129, fol. 058 (1928) Sant Vicenç de Montalt, Sant Vicenç (Arxd. Barcelona)</p> | 08264-206 | Carrer del Bisbe, 5, Barcelona. | <p>L'origen d'aquest arxiu es remunta a l'any 1107, segons consta en dos privilegis papals de Pascual II. S'organitzen en origen a partir de les dues sèries més importants: 'Mensa Episcopal' i 'Registra Communium'. La primera té els seus orígens en el privilegi del rei Lluís II de França (878), segons el qual es concedia al bisbe de Barcelona, Frodoino, les primeres propietats i drets importants. La segona sèrie data de 1303, iniciada pel bisbe Ponç de Gualba.<br /> Arxivers que han estat claus per la història de l'Arxiu Diocesà són: Antonio Campillo Mateu (1721-1779), el P. Caresmar, abat de Les Avellanes i mossèn Josep Sanabre (1926-1972). A partir de 1972, sota el mandat del senyor cardenal Jubany es reorganitza l'arxiu, s'adapten els locals i es microfilma la pràctica totalitat dels arxius eclesiàstics.</p> | 41.5785980,2.5093896 | 459102 | 4603107 | 1413 | 08264 | Sant Vicenç de Montalt | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/99465-llibres-de-les-visites-pastorals-arxiu-diocesa-de-barcelona-2015.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/99465-visites-pastoralsarxiu-diocesa-de-barcelona_0.jpg | Legal i física | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic/Cultural | Inexistent | 2025-06-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Jordi Montlló Bolart | 94|98|85 | 56 | 3.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||
| 99466 | Garrofer del Parc dels Germans Gabrielistes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/garrofer-del-parc-dels-germans-gabrielistes | <p>AGUSTÍ, Miquel Fra (1617). El Llibre dels secrets de agricultura, casa rústica y pastorial. Barcelona. Reeditat per Ed. Andana, 2007.</p> <p>AMPOY, Josep Lluís i BOBA, Assumpte (2009). <em>Catàleg de protecció de béns i paisatges del Pla d'Ordenació Urbanística municipal de Sant Vicenç de Montalt</em>. Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt. Document no vigent.</p> <p>CAÑO, Antònia [coord.] (2022). 5 cases amb història. Sant Vicenç de Montalt. Ajuntament de sant Vicenç de Montalt.</p> <p>PÉREZ I FERNÁNDEZ, German i MEDINA ESPIGARES, Gabriel (2023).<em> Document d'aprovació inicial del Pla d'Ordenació Urbanística municipal de sant Vicenç de Montalt. Document 5: Catàleg de béns protegits</em>. Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt. Document no aprovat. </p> <p>PONS COMAS, David (2018). <em>Entre el roig i el blau. Colors d’una guerra.</em> Barcelona: Caligrama.</p> <p>SELLARÉS SERRA, Jordi (2024). <em>Les ambaixades a les tres viles: Caldes d’Estrac, Sant Andreu de Llavaneres i Sant Vicenç de Montalt</em>. Alfa Books</p> | <p>Garrofer (<em>Ceratonia siliqua</em>) de més de cent cinquanta anys d'edat, de fulla perenne, de la família de les lleguminoses, amb una alçada que oscil·la entre els quatre i els sis metres. El volum de la capçada és d'11 metres aproximadament. El volt de soca, oscil·la entre els 2,80 m i els 3,80 metres si tenim en compte l'orografia del terreny on es desenvolupa. El tronc és molt curt i les copes força arrodonides, denses i fosques. Les branques principals que conformen la capçada són recargolades i de grans dimensions, podent arribar a mesurar 1,50 metres de diàmetre. L'escorça és gruixuda i presenta fissures; la fulla composta i paripinnada, és de color verd fosc. S'hi observen diverses actuacions importants de tala a tot el seu perímetre.</p> <p>Aquest arbre pot viure diversos segles si les condicions són òptimes. Una característica d'aquesta espècie és que no comença a donar fruits fins al sisè o el setè any. El seu fruit, conegut com a garrofa, té forma de beina i és de color marró fosc tirant a negre; al seu interior té de 12 a 16 llavors de consistència dura, incrustades en una polpa també marró de sabor molt dolç.</p> | 08264-207 | Camí del Pedró | <p>Originari de la regió mediterrània de Síria i Palestina, ja fa molts segles que va estar naturalitzat a les nostres terres. Actualment la garrofa és utilitzada per la fabricació de pinsos de remugants: cavalls, vaques i ovelles, i la seva llavor, el garrofí, en la indústria de transformació: alimentació, farmàcia o cosmètica.</p> <p>Sant Joan Baptista s'hauria alimentat de garrofes durant la seva vida al desert i d'aquí que en alguns llocs se la conegui com a pa de sant Joan.</p> <p>Després de la Guerra Civil espanyola, aquest fruit va ser utilitzat com a substitut del cacau en l'elaboració d'un succedani de la xocolata. Tot i que s'utilitza en remeis casolans i en macrobiòtica, la garrofa és un producte que està davallada constant a causa de l'abandonament progressiu dels camps per deixar pas a la construcció.</p> <p>En el compendi d'agricultura escrit per fra Miquel Agustí l'any 1617, aquest el descriu així: <em>'plantat vol effer lo Garrofer de branca joue, de Febrer, y de Nohembra, en terra feca, y vol esser plantat molt fondo, potse empeltar fobre Pruner, o Ametller, nos deu sembrar, per q no produyra fruit, y fe moriria prest, volse regar fouint. Les Garrofes fon mes propias per engrescar los Tocinos, que per nodrir lo home'.</em></p> | 41.5681447,2.5144529 | 459517 | 4601943 | 08264 | Sant Vicenç de Montalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/99466-20702.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/99466-20703.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/99466-20704.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/99466-20705.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Altres | Inexistent | 2025-06-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | El refranyer popular recull varies dites relacionades amb el garrofer:Quan l'amo dorm, el garrofer vetlla Anar-se'n al garrofer de la Tella Bon arbre és el garrofer que fa garrofes tot l'any; quan li cullen les d'enguany, ja té les de l'any que ve.Garrofer sembrat del teu avi i vinya per tu mateixSi vols bones garrofes, que les haigue plantat ton pare; si vols bones olives, que les haigue plantat ton iaio. Garrofer, garrofer, besa-li el cul al porc.Si a la dona vols bé, que encenga el foc amb llenya de garrofer.Si vols fer contenta una muller, dona-li llenya de garrofer; i si li vols mal del tot, dona-li de garrofer bord.Un bastó de garrofer a les mans del saurí, en el lloc que se li planta, l’aigua es troba per allí. | 2151 | 5.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||||||
| 99467 | Camí del Montalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-del-montalt | <p>CAMPILLO i BESSES, Xavier (2016). <em>Dictamen parcial del Camí del Montalt (T.M de sant Vicenç de Montalt, Maresme</em>). Inèdit.</p> <p>CAMPILLO i BESSES, Xavier (2018). <em>Inventari municipal de camins de Sant Vicenç de Montalt. </em>Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt.</p> | Una part del recorregut és inaccessible a causa d'una tanca que barra el pas. | <p>El Montalt (595 m) és un turó destacat de la Serralada Litoral catalana. Del nom de la muntanya adopten el nom el mas Montalt i l’anomenat camí del Montalt. La finca de can Montalt s’estén a cavall de tres municipis (Sant Andreu de Llavaneres, Sant Vicenç de Montalt i Arenys de Munt), però la major part de la finca és dins del terme municipal de Sant Vicenç de Montalt. És l’únic camí que històricament ha connectat el nucli de Sant Vicenç de Montalt amb el camí de la Serra o de la Carena. </p> <p>El cadastre vigent recull, a través de la finca, l’existència de diferents camins de titularitat cadastral municipal, i específicament, el camí anomenat tradicionalment “camí del Montalt” o “camí de can Montalt” (noms amb els quals figura a la cartografia antiga i moderna), anomenat també, a partir de la casa, “camí de la Pedra de la Ferradura” o “camí de la Ferradura” .</p> <p>El Camí del Montalt serveix per comunicar el nucli antic amb el turó de l'Oriola, can Montalt fins al Vallès. El seu traçat el recull el mapa topogràfic de Catalunya a escala 1:5.000 de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya. Originalment, tal com documenta el parcel·lari de 1897, el camí transcorria a través del polígon 13 de Sant Vicenç de Montalt entre les actuals parcel·les cadastrals 2, 3 i 4, d’una banda, i les parcel·les 2 i 7, de l’altra. Aquest camí subsisteix i s’usa encara parcialment per accedir a can Montalt des del turó de l’Oriola (forma part de l’actual accés principal a can Montalt des del terme de Sant Andreu de Llavaneres). </p> | 08264-208 | Sant Vicenç de Montalt. | <p>La primera representació cartogràfica del camí del Montalt es troba al mapa militar de Catalunya del Depósito de Guerra de 1873. Aquest mapa recull d’una banda el camí ral de Mataró a Rupit i Sant Celoni, i un camí que arrenca de Sant Vicenç de Montalt en sentit nord-oest el qual desemboca a la serra al camí anterior. Es tracta d’un mapa general de Catalunya a escala 1:200.000 que recull exclusivament ferrocarrils, carreteres i camins pertanyents a la xarxa veïnal (entre nuclis de població). El camí del Montalt és l’únic camí dibuixat al mapa a la rodalia de Sant Vicenç de Montalt, la qual cosa ja ens indica que la via té la consideració d’un camí d’ús general. (Campillo, 2016).</p> <p>Al segle XX, trobem la primera representació general del sistema viari de Sant Vicenç de Montalt i la seva rodalia al <em>Mapa Militar Itinerario de España </em>de l’any 1914. Es tracta del primer mapa modern de l’Estat elaborat per un organisme oficial, i del millor mapa d’Espanya fins a la publicació del <em>Mapa Topográfico Naciona</em>l a escala 1:50.000. Distingeix carreteres, camins carreters i camins de ferradura. No recull accessos particulars als masos disseminats sinó les carreteres i els camins que formen part de la xarxa bàsica de comunicacions d’àmbit local i supralocal. Al voltant de Sant Vicenç de Montalt el mapa identifica, d’una banda, un seguit d’accessos intercomarcals entre el Maresme i el Vallès. El camí carreter de Sant Andreu de Llavaneres a Canyamars i Dosrius, pel Coll de Llorita, camí públic ben documentat; la carretera d’Arenys de Mar a Arenys de Munt i Vallgorguina, pel Coll Sacreu. I entre ambdós, el camí carreter de Sant Vicenç de Montalt pel Coll de la Ferradura a Rupit, des d’on accedeix a diverses poblacions del Vallès (Alfar, Vallgorguina, Vilalba Sasserra) (Campillo, 2016).</p> | 41.5929152,2.4986172 | 458213 | 4604702 | 08264 | Sant Vicenç de Montalt | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/99467-20801.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/99467-20802.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/99467-20803.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/99467-20804.jpeg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Altres | Inexistent | 2025-06-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Actualment, una part del seu traçat es troba interromput en una de les finques, motiu pel qual està en vies de resolució judicial.En el mapa s’han individualitzat els principals camins històrics del municipi, però des de l’Ajuntament s’ha fet l’inventari de tots els camins municipals, que inclou tots els vials públics en sòl no urbanitzable que s’han pogut documentar d’acord amb les fonts documentals i informatives disponibles (administratives, cartogràfiques, cadastrals, etc.). Específicament l’inventari inclou aquells vials de titularitat municipal que queden exclosos de l’àmbit d’aplicació de la Llei de carreteres de Catalunya. Com a elements no inventariat hem inclòs la resta a la memòria. | 98|94 | 49 | 1.5 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||
| 99468 | Camí del Mig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-del-mig-2 | <p>COSTA OLLER, Francesc (2015). <em>Camins antics entre el Vallès i el Maresme. Per camins històrics I</em>. Mataró.</p> <p>OLESTI VILA, Oriol (1993), El territori del Maresme en època republicana (s. III-I a.C.): Estudi d'arqueomorfologia i història, Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Ciències de l'Antiguitat i de l'Edat Mitjana. Tesi doctoral [Data de defensa: 13-01-1993].</p> | Només es conserva part del seu traçat original. | <p>El camí del Mig és un dels principals camins longitudinals que travessen la comarca del Maresme en direcció sud-oest - nord-est, i que dins el terme de Sant Vicenç de Montalt es conserva parcialment el seu traçat. Els orígens són ben antics. Els historiadors han identificat un sistema viari d'origen remot (romà o ibèric, que segueix en ús des de l’edat mitjana fins a l’època contemporània) format per camins longitudinals, paral·lels a la costa, i camins transversals, perpendiculars a la línia de costa, que comuniquen la plana litoral del Maresme amb la plana prelitoral del Vallès a través dels passos naturals existent a la Serralada Litoral, tal com descriu Olesti (1993, pp. 375): <em>'bàsicament aquesta xarxa viària segueix dues direccions: una direcció Sud-Oest/Nord-Est, és a dir, paral·lela a la línia de la costa, i una altra perpendicular, Nord-Oest/Sud-Est, que és la que comunica la costa amb les zones de l’interior. Mentre les vies paral·leles a la costa aprofiten la zona de la plana costera o les zones més accessibles de la serralada per travessar el territori, les vies transversals remunten sempre les valls de la Serralada Litoral i van a buscar els colls més suaus. Evidentment els camins segueixen els passos naturals més accessibles, i aquests passos naturals han estat molt semblants [des de l’època antiga] fins a períodes històrics ben recents.”</em> </p> <p> </p> | 08264-209 | Camí del Mig | 41.5665047,2.5079503 | 458974 | 4601764 | 08264 | Sant Vicenç de Montalt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/99468-20901.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/99468-20902.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/99468-20903.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/99468-20904.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Altres | Inexistent | 2025-06-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | En el mapa s’han individualitzat els principals camins històrics del municipi, però des de l’Ajuntament s’ha fet l’inventari de tots els camins municipals, que inclou tots els vials públics en sòl no urbanitzable que s’han pogut documentar d’acord amb les fonts documentals i informatives disponibles (administratives, cartogràfiques, cadastrals, etc.). Específicament l’inventari inclou aquells vials de titularitat municipal que queden exclosos de l’àmbit d’aplicació de la Llei de carreteres de Catalunya. Com a elements no inventariat hem inclòs la resta a la memòria. | 98|94 | 49 | 1.5 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||||
| 99469 | Monument a la Creu Roja | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-la-creu-roja | <p>MARCH, Evarist (2015). <a href='https://www.svmontalt.cat/ARXIUS/2015/SANITAT/DOCUMENTS/Historial_Monument_Donants_de_Sang.pdf'>Breu història del monument als donants de sang</a> [consulta realitzada el 5 de febrer de 2025].</p> | XX | <p>Monument dedicat a Henri Dunant, fundador de la Creu Roja, col·locat l'11 de maig de 1980. Està fet de formigó, de planta rectangular amb la part superior en forma de caseta amb doble vessant damunt la qual hi ha un medalló amb el bust en relleu d'Henri Dunant. Al frontal hi ha una placa amb la inscripció: 'SANT VICENÇ / DE MONTALT / A / HENRI DUNANT / FUNDADOR CREU ROJA / 11-5-1980'.</p> | 08264-210 | Avinguda dels Bilbenys, s/n | <p>Evarist March (2015) ens explica la història de la creació de l'assemblea local de la Creu Roja a Sant Vicenç de Montalt i la iniciativa d'erigir aquest monument i el dedicat a Henri Dunant: Jordi Nogué, voluntari de l'assemblea d'Arenys de Mar, 'i els seus pares varen ser convidats per membres directius de la Creu Roja comarcal a crear a Sant Vicenç l’Assemblea Local de la Creu Roja, el dia 22 de novembre de l’any 1979 a la sala del Centre Parroquial El Delme en un acte públic es va constituir la junta de l’Assemblea Local de La Creu Roja a Sant Vicenç, el Sr. Jaume Nogué Brunet en va ser nomenat President i el Sr. Jordi Nogué Puig va ser nomenat cap del destacament. A partir d’aquí aquesta entitat va créixer en nombre de voluntaris i socis d’una manera molt espectacular, organitzant tot tipus d’activitats, cursets de socorrisme, xerrades de primers auxilis a les escoles, i un llarg etc....'.</p> <p>Afegeix que pel maig de 1980 la junta 'va pensar en construir un monument dedicat al que va ser fundador de La Creu Roja, Henri Dunant i es va pensar en situar-lo en un terreny que està situat a l’entrada de la població a la carretera de Cornellà a Fogars i que en aquells moments restava força abandonat, terreny que era propietat de la Sra. Dolores Fontanilles i que el va cedir molt gustosament, posteriorment aquest terreny va passar a fer-se’n càrrec l’Ajuntament. D’aquesta manera pel mes de maig de l’any 1980 Sant Vicenç de Montalt va tenir un lloc enjardinat on hi lluïa un monument al fundador de la Creu Roja. Com que per aquells anys quasi bé cada institució o hospital tenia el seu propi banc de sang, la Creu Roja també tenia el seu i eren les seves unitats mòbils que venien a Sant Vicenç a fer les corresponents col·lectes, la junta va pensar que totes aquelles persones que d’una forma totalment desinteressada acudien a donar part de la seva sang també es mereixien el seu propi monument, d’aquesta manera pel maig de l’any 1981 en aquell mateix indret s’inaugurava un monument dedicat a tots els donants de sang, essent aquest un dels primers monuments del nostre país dedicats a aquesta noble i altruista causa'.</p> | 41.5799079,2.5050568 | 458742 | 4603254 | 1980 | 08264 | Sant Vicenç de Montalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/99469-21002.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/99469-21003.jpeg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2025-06-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||
| 99470 | Monument als donants de sang | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-als-donants-de-sang-2 | <p>FEDERACIÓ CATALANA DE DONANTS DE SANG (ssdd). Monuments als donants de sang. Sant Vicenç de Montalt, pàg. 93.</p> <p>MARCH, Evarist (2015). <a href='https://www.svmontalt.cat/ARXIUS/2015/SANITAT/DOCUMENTS/Historial_Monument_Donants_de_Sang.pdf'>Breu història del monument als donants de sang</a> [consulta realitzada el 5 de febrer de 2025].</p> | XX | <p>Monument petri dedicat als donants de sang de Sant Vicenç de Montalt. Es tracta d'un frontal rectangular amb la superfície rugosa formant estries verticals, amb una part llisa on es pot llegir 'donar sang és donar vida'. Al costat, en buit, una gota de sang i el símbol de la creu roja. Al damunt una planxa d'acer patinable trepanat on es pot llegir: 'Sant Vicenç de Montalt / als donants de sang'.</p> <p>Patrocinat per l'Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt, el Banc de sang i teixits, la Federació catalana de donants de sang i l'Associació de donants de sang del Maresme.</p> | 08264-211 | Avinguda dels Bilbenys, s/n | <p>Evarist March (2015) ens explica la història de la creació de l'assemblea local de la Creu Roja a Sant Vicenç de Montalt i la iniciativa d'erigir aquest monument i el dedicat a Henri Dunant: <span lang='CA'><span><span>Jordi Nogué, voluntari de l'assemblea d'Arenys de Mar, 'i els seus pares varen ser convidats per membres directius de la Creu Roja comarcal a crear a Sant Vicenç l’Assemblea Local de la Creu Roja, el dia 22 de novembre de l’any 1979 a la sala del Centre Parroquial El Delme en un acte públic es va constituir la junta de l’Assemblea Local de La Creu Roja a Sant Vicenç, el Sr. Jaume Nogué Brunet en va ser nomenat President i el Sr. Jordi Nogué Puig va ser nomenat cap del destacament. A partir d’aquí aquesta entitat va créixer en nombre de voluntaris i socis d’una manera molt espectacular, organitzant tot tipus d’activitats, cursets de socorrisme, xerrades de primers auxilis a les escoles, i un llarg etc....'.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>Afegeix que pel maig de 1980 </span></span></span><span><span><span>la junta 'va pensar en construir un monument dedicat al que va ser fundador de La Creu Roja, Henri Dunant i es va pensar en situar-lo en un terreny que està situat a l’entrada de la població a la carretera de Cornellà a Fogars i que en aquells moments restava força abandonat, terreny que era propietat de la Sra. Dolores Fontanilles i que el va cedir molt gustosament, posteriorment aquest terreny va passar a fer-se’n càrrec l’Ajuntament. D’aquesta manera pel mes de maig de l’any 1980 Sant Vicenç de Montalt va tenir un lloc enjardinat on hi lluïa un monument al fundador de la Creu Roja. Com que per aquells anys quasi bé cada institució o hospital tenia el seu propi banc de sang, la Creu Roja també tenia el seu i eren les seves unitats mòbils qui venien a Sant Vicenç a fer les corresponents col·lectes, la junta va pensar que totes aquelles persones que d’una forma totalment desinteressada acudien a donar part de la seva sang també es mereixien el seu propi monument, d’aquesta manera pel maig de l’any 1981 en aquell mateix indret s’inaugurava un monument dedicat a tots els donants de sang, essent aquest un dels primers monuments del nostre país dedicats a aquesta noble i altruista causa'.</span></span></span></p> | 41.5800554,2.5049227 | 458730 | 4603271 | 1981 | 08264 | Sant Vicenç de Montalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/99470-21102.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/99470-21103.jpeg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2025-06-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Aquest monument i el dedicat al fundador de la Creu Roja, que es troba a pocs metres, formen part d'una mateixa acció ciutadana i estan íntimament relacionats.S'inclou en un catàleg on figuren tots els monuments dels donants de sang de Catalunya i que actualment té registrats la Federació Catalana de Donants de Sang, de la qual l’Associació de donants de sang del Maresme en forma part. | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||
| 99484 | Cementiri de Sant Vicenç de Montalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-de-sant-vicenc-de-montalt | <p><span lang='CA'><span><span>PONS GALÍ, Enric (2024). <em>L'encant dels racons del nostre poble</em>. En premsa.</span></span></span></p> | XIX-XXI | <p>El cementiri de Sant Vicenç de Montalt es troba situat a l’est del terme municipal i a poca distància del nucli urbà, sobre un turó sobre que domina una bonica vista sobre el poble i la costa del Maresme. El recinte és de planta rectangular amb la part antiga al sud i una ampliació d’un sol carrer al nord. El recinte antic és el més espaiós i compta amb una àmplia plaça central amb tombes i panteons. Un eix principal comunica l'entrada amb la capella, que és d'una sola nau i de planta rectangular, amb coberta a dues aigües. Els blocs de nínxols es troben adossats als murs seguint la disposició clàssica.</p> <p>Destaquen els panteons de les famílies Mir, Coll i Milans del Bosch.</p> | 08264-212 | Carrer de J. V. Foix, s/n | 41.5817630,2.5152174 | 459590 | 4603455 | 08264 | Sant Vicenç de Montalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/99484-21202.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/99484-21203.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/99484-21204.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/99484-21205.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/99484-21206.jpeg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Religiós | Inexistent | 2025-06-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | A l'entrada del recinte, en una placa de marbre, es pot llegir: 'MANUEL DESCHAMPS i MARTÍNEZ CAPITÀ DEL VAPOR MONTSERRAT VA ESTAR ENTERRAT A AQUEST CEMENTIRI DES DE 1923 FINS 1998 QUE VA ESSER TRASLLADAT AL PANTEÓ DE MARINS IL·LUSTRES A SAN FERNANDO'. | 98 | 49 | 1.5 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||||
| 99489 | Molí d'en Gispert | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-den-gispert | XVIII-XX | Només conserva la bassa antiga. | <p>El molí d'en Gibert està situat al nord-est del municipi, en el vessant dret del Torrentbò o riera del Torrentbò, que en aquest indret, fa de partió amb el municipi veí d'Arenys de Munt. L'edifici actual no té res a veure, a priori amb un edifici moliner. La casa actual, és de planta rectangular, de planta baixa i pis, amb la coberta a dues aigües, de teula àrab. La porta principal, situada a la façana de migdia està tapiada i es va convertir en una finestra. Els ampits i decoracions de pedra visibles actualment són de factura moderna. A la façana de llevant hi ha una porxada sostinguda per pilars d'obra i coberta de teula àrab que s'integra totalment a la construcció.</p> <p>A la façana nord, hi ha un altre cos, molt més petit, amb coberta a dos nivells, que denota que era o formava part d'un edifici molt més antic i molt més petit. Adossat també a aquesta façana hi ha una construcció de nova planta i el que sembla una antiga bassa sobreelevada i reconvertida en piscina. Però que per la forma irregular característica, que presenten les basses molineres, el mur de contenció exterior i la interpretació de les imatges aèries antigues de l'any 1945, consultables a l'ICGC, sembla correspondre's perfectament amb la bassa o part de la bassa de l'antic molí.</p> <p>Cap a ponent de la casa, hi ha unes feixes emboscades, un pontó de pedra i les restes de canalitzacions de ceràmica i diversos pericons. Formen part d'una estructura de rec provinent d'una bassa de planta rectangular que hi ha una mica més amunt, en línia recta des de la casa, tot just a una vuitantena de metres. La bassa té uns dos metres i mig a tres metres de fondària, per uns 18 metres de llargària i 12 metres de costat. Està feta de pedra amb tot el carenat de maó disposat a plec de llibre. Conserva els mecanismes de ferro d'obertura d'aigua i també disposa d'una gran rentadora feta amb carreus plans de fang cuit. Fa molts anys que està abandonada i el mur de ponent on el marge és més alt, s'ha enfonsat totalment. A l'altre costat de la bassa, darrera el matollar hi ha la mina que portava aigua a la bassa.</p> | 08264-213 | Riera de Torrentbò | 41.5914207,2.5220235 | 460163 | 4604524 | 08264 | Sant Vicenç de Montalt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/99489-21304.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/99489-21305.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/99489-21306.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/99489-21307.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/99489-21308.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/99489-21309.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2025-07-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Jordi Montlló Bolart | Aquesta bassa servia amb tota probabilitat per al rec de les feixes, ja que s'han trobat canalitzacions de ceràmica en molts indrets no només de ponent, sinó també cap a les antigues feixes de migdia, malmeses per les arrels dels arbres i arran d'un seguit d'escales fetes amb maó. No obstant això, actualment, no es pot descartar que en algun moment l'aigua excedent d'aquesta bassa pogués baixar amb pressió per una de les canalitzacions, i fos derivada cap a la bassa del molí que hem descrit anteriorment. | 98|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||
| 99499 | Premses de l'església | https://patrimonicultural.diba.cat/element/premses-de-lesglesia | <p><span lang='CA'><span><span>PONS GALÍ, Enric (2024). <em>L'encant dels racons del nostre poble</em>. En premsa</span></span></span></p> | XVI-XVIII | <p>En el parterre que hi ha entre l'església i la rectoria hi trobem diversos elements etnogràfics petris procedents del celler de l'antiga rectoria. Es tracta de dues bases de premsa vertical de vi, fetes de pedra granítica, una pica possiblement d'oli i dues moles de molí d'oli o trull, totes elles d'èpoques distants.</p> | 08264-214 | Plaça de l'Església, s/n | <p>L'any 2001, amb motiu de la celebració dels 400 anys de la parròquia es van col·locar a l'emplaçament actual.</p> | 41.5786715,2.5093675 | 459100 | 4603114 | 08264 | Sant Vicenç de Montalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/99499-21402.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/99499-21403.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/99499-21404.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/99499-21405.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Ornamental | Inexistent | 2025-06-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94 | 52 | 2.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||||
| 99535 | Premsa vertical de gàbia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/premsa-vertical-de-gabia | XX | <p>Premsa de gàbia de vi situada al pati davant de l'Ajuntament. Consisteix en un cilindre de fusta, la gàbia, que s'omple amb el raïm que ha de ser premsat. S'aplica pressió amb una tapa, el barret, que és obligada a baixar sobre la fruita. El mecanisme per baixar la tapa és un cargol o un aparell hidràulic. El suc flueix per les obertures a la gàbia i va a parar a la cassola. La premsa de gàbia va ser el primer tipus de premsa mecanitzada que es va desenvolupar, i el seu disseny bàsic no ha canviat gaire.</p> | 08264-215 | Carrer de sant Antoni, núm. 13 | 41.5781947,2.5097229 | 459129 | 4603061 | 08264 | Sant Vicenç de Montalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/99535-21502.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/99535-21503.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Ornamental | Inexistent | 2025-06-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Porta una placa metàl·lica amb la inscripció: 'Sant Vicenç de Montalt / Terra de vinya i mar / Premsa del segle XX'. | 98 | 52 | 2.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||||
| 99539 | Els Bòbuls i les Margaridasses | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-bobuls-i-les-margaridasses | <p><span><span><span><span lang='CA'>AMADES, Joan (2006). <em>Costumari català. El curs de l'any</em>. Vol.II, Barcelona: Edicions 62; pp. 364.</span></span></span></span></p> <p>PONS GALÍ, Enric (ss.dd). <em>Història, tradicions i vida. Festes i costums a Sant Vicenç de Montalt</em>. Inèdit.</p> | XX-XXI | <p>Els Bòbuls i les Margaridasses eren uns personatges que sortien per Carnestoltes i Pasqua Florida, per mantenir vius els actes festius i preservar l’ordre. La seva funció era que tothom participés als actes en especial quan actuaven els grups de ball de gitanes. Amagaven els estris de treball i entraven a les cases per agafar objectes de valor, i posteriorment simulaven la venda en una subhasta a la Plaça del Poble.</p> <p>El vestuari era molt peculiar. Les Margaridasses anaven amb un vestit de lli blanc, amb una mantellina i una màscara. Portaven un fuet per empaitar i un cinyell amb picarols.<br /> Els Bòbuls anaven igualment vestits, però duien un barret de palma i quan mataven un pollastre per tallar-li el cap, amb la sang embrutaven a tot aquell que envestien. També duien a les espatlles branques de gatoses per punxar a la gent. A les mans duien una forca i una pistola. Els acompanyaven flabiolaires i timbals en una cercavila molt i molt concorreguda.</p> <p>Joan Amades (2006) recull aquesta tradició i diu: <em>'Els bous (sic) es fiquen per les cases que millor els sembla, especialment a les més riques i acomodades, i s'enduen allò que més els plau, amb preferència mobles fàcils de portar. Els duen a la plaça, on fan veure que se'ls venen i simulen rebre diners del comprador, que moltes vegades és el seu propietari. Aquest pren el moble, fa veure que el paga i se l'en torna cap a casa seva. Hi ha casos en què fan pagar algun diner per a restituir allò robat, però simulant sempre una venda'.</em></p> | 08264-216 | Sant Vicenç de Montalt | <p>L'any 1931 els Bòbuls i les Margaridasses comencen a deixar de sortir, i en esclatar la Guerra Civil, els personatges deixen de sortir definitivament. Se’n torna a parlar l'any 1986, coincidint amb la construcció dels gegants del poble tot i que només es disfressaven per Carnestoltes.</p> <p>La festa es recupera el 6 de Març de 2009, per iniciativa de la colla de geganters. Al matí es fa un taller de màscares que la canalla portarà durant el cercavila de la tarda.</p> | 41.5788297,2.5084689 | 459025 | 4603133 | 08264 | Sant Vicenç de Montalt | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/99539-21602bobuls-i-margaridasses-sta-perpetua-de-mogoda-058.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/99539-21603bobuls-i-margaridasses-sta-perpetua-de-mogoda-0261.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/99539-21604screenshot2025-02-12-15-58-47-160comgoogleandroidappsdocs-edit.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic/Cultural | Inexistent | 2025-06-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 2116 | 4.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||||
| 99541 | Orgue de l'església parroquial de Sant Vicenç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/orgue-de-lesglesia-parroquial-de-sant-vicenc | <p>ESCALONA i CANYET, J. M. (2000). <em>L'orgue a Catalunya. Història i actualitat</em>. Barcelona: Generalitat de Catalunya.</p> <p>PRAET, Wilfried; BLANCAFORT, Gabriel. (2000). <em>Diccionari de l'orgue</em>. <span><span><span><span lang='CA'>Zwijndrecht [Belgium]. Ed. CEOS.</span></span></span></span></p> <p>SAURA BUIL, J. (2001). <em>Diccionario Técnico-Histórico del Órgano en España</em>. Barcelona: Consejo Superior de Investigaciones Científicas.</p> | XXI | <p>L'orgue de l'església de Sant Vicenç és un instrument polifònic de vent, proveït de diversos teclats, el so del qual és causat per tubs labials o de llengüeta. L'aire per a fer-los sonar és aportat a través d'un mecanisme que està sota el control de l'organista. Està situat al cor, sobre l'entrada principal de l'església de Sant Vicenç. </p> <p>La façana està composta per una gran caixa que emmarca diverses agrupacions de tubs en seccions i altituds proporcionades i disposats a diverses alçades. La consola comprèn dos teclats manuals i el pedaler, a més dels tiradors o plaquetes de registre que corresponen als diferents timbres o nombre de jocs que té l’instrument. També hi ha les combinacions i els acoblaments entre els diversos teclats manuals i d’aquests amb el pedal, i eventualment les combinacions fixes o lliures dels mateixos registres. Sobre el teclat pedaler hi ha una o més palanques mòbils, adaptades al peu, dites d’expressió o de crescendo, que permeten regular la intensitat del so emès per un o més teclats. L’organista, assegut o asseguda a la banqueta, és qui comanda tot aquest conjunt.</p> <p>La combinació dels elements esmentats i el moviment dels dits sobre les tecles vers l’interior de l’instrument fins a l’obertura de la ventallola, dins el salmer, que fa entrar l’aire a l’interior del tub i produeix, així, el to i el timbre prèviament determinats en funció del registre o registres escollits i de les tecles polsades. Les manxes, els portavents i els salmers o secrets, constitueixen una mena de pulmons que, alimentats per un ventilador elèctric (antigament per manxes), nodreixen i reparteixen l’aire a la pressió i quantitat necessàries per a l’alimentació dels tubs, col·locats sobre el salmer o postats, de cada cos de l’orgue. Aquest so s'expandeix a través dels tubs esmentats anteriorment, que són elements sonors multiformes, de mides variades que configuren la varietat, la potència i alhora la riquesa, la bellesa i l'amplitud sonora de l'instrument.</p> <p>A l’orgue major, els jocs de Quinzena i Ple de tres fileres funcionen amb el mateix registre; si s’estira una mica, entra la Quinzena i si s’estira del tot, acaben d’entrar dues fileres més que conformen el Ple.</p> <p>El mateix passa la cadireta interior; la Dotzena i la Sesquiàltera s’activen amb el mateix registre: si s’estira una mica, entra la Dotzena; si s’acaba d’estirar, entra la fila restant que conforma la Sesquiàltera.</p> <p>Es distribueix de la següent manera:</p> <p><strong>I. Orgue major, 56 notes: C-g'''</strong></p> <p>Flautat Major 8′</p> <p>Flauta Xemeneia 8′</p> <p>Octava 4′</p> <p>Flauta de fusta 4′</p> <p>Quinzena 2′</p> <p>Ple de 3 fileres 2′, 1 1/3′ i 1′</p> <p>Trompeta Real 8′</p> <p><strong>II. Cadireta interior</strong></p> <p>56 notes: C-g'''</p> <p>Violó 8′</p> <p>Corn de Nit 4′</p> <p>Flautí 2′</p> <p>Dotzena 2 2/3′</p> <p>Sesquiàltera 2 2/3′+ 1 3/5′</p> <p><strong>Pedal 30 notes: C-f'</strong></p> <p>Subbaix16′</p> <p>Flauta cònica8′</p> <p><strong>Acoblaments</strong></p> <p>II/I</p> <p>II/P</p> <p>I/P</p> | 08264-217 | Plaça de l'Església, núm. 2 - 08394 Sant Vicenç de Montalt | <p>L'any 2006, fou construït per Späth Orgelbau AG, una empresa suïssa de construcció d'orgues fundada a Rapperswil l'any 1909. Va ser fundada com a filial d'una empresa fundada a Ennetach, Württemberg l'any 1862 i es troba a Rüti ZH des de 2011.</p> <p>La història de l'empresa familiar es remunta a Alois Späth (1825–1876), que el 1862 es va fer càrrec del taller del constructor d'orgues Vitus Klingler a Ennetach, avui barri de Mengen al districte de Sigmaringen a Baden-Württemberg. El seu fill Franz Xaver Späth (1859–1940) va reobrir el taller el 1882, que havia estat tancat després de la mort del seu pare. Amb la fusió el 1894 amb el seu germà Albert (1866–1948), l'empresa va passar a anomenar-se Gebr Späth Orgelbau. El tercer fill Hermann Späth (1867–1917) va dirigir el taller des de 1896 fins a la seva mort el 1917. </p> <p>Els germans Emil i Hubert Späth, cosins segons de Franz Xaver, van adquirir el negoci de Heinrich Spaich a Rapperswil el 1909. Els seus fills Joseph, Eugen i Emil es van fer càrrec de l'empresa als anys quaranta. Hans i Carmen Späth, la tercera generació, dirigeixen l'empresa des de 1974. El 1981, l'empresa es va convertir en una societat anònima. Quan Hans Späth es va jubilar el 2011, la seva dona es va convertir en l'única propietària de l'empresa. En el procés, l'empresa es va reduir i es va traslladar a Rüti ZH. Andreas Zwingli dirigeix l'empresa des del 2016 i a més de construccions d'orgues també es dediquen a la restauració.</p> <p>Mn. Vicenç Roig i Simon (Torrelles de Llobregat, 1931-2023) fou rector de Sant Vicenç entre els anys 1998 i 2010 any en què es jubilà, retirant-se al seu poble de naixement. Fou l'impulsor, a través de donatius, de l'adquisició de l'orgue.</p> | 41.5785190,2.5093222 | 459096 | 4603098 | 2006 | 08264 | Sant Vicenç de Montalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/99541-21702.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/99541-21703.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/99541-21704.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/99541-21705.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós/Cultural | Inexistent | 2025-06-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Späth Orgelbau AG | En un dels costats frontals hi ha una placa que diu així 'A MAJOR GLÓRIA DE DÉU, / I SENT RECTOR D'AQUESTA PARRÒQUA / MN. VICENÇ ROIG SIMON / FOU BENEÏT I INAUGURAT SOLEMNEMENT AQUEST ORGUE DE TUBS, AMB UN CONCERT A CÀRREC DEL / SR. JORDI VERGÉS RIART. / EL DIA 17 DE DESEMBRE DE 2006.' | 98 | 52 | 2.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||
| 99542 | Carilló de l'església de Sant Vicenç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carillo-de-lesglesia-de-sant-vicenc | XVI-XVII | <p>Carilló manual, situat al cor de l'església de Sant Vicenç. Està collat a la paret de tramuntana de la nau principal, gairebé a tocar de la volta. Consisteix en dues biguetes collades a la paret i sustentades cadascuna per una barreta de ferro que fan funció d'escaire de reforç. Els caps de biga duen dos mamífers de quatre potes, un a cada costat. Sobre les biguetes, hi ha un travesser de fusta motllurada que va collat a una roda, també de fusta a través d'un mecanisme de transmissió de moviment consistent en una peça fixada a l’extrem d’un arbre i proveïda d’una maneta descentrada que permet de fer-lo girar, o d’un maneguet sobre el qual s’articula una biela tot constituint un sistema biela-manovella transformant un moviment alternatiu en rotatiu.</p> <p>La roda, té vuit radis amb un joc de vuit campanetes a la part exterior, lleugerament desplaçades, que donen cadascuna una nota diferent quan es fa rodar.</p> | 08264-218 | Plaça de l'Església, núm. 2, 08934 Sant Vicenç de Montalt | <p>Aquestes estructures estan pensades per ser accionades manualment, en aquest cas possiblement a l'inici de la missa i durant la consagració i seguint el mateix sistema seria el cas de les matraques, un artefacte de fusta i ferro que, per percussió produïa un soroll molt especial. Es tocava per Setmana Santa, quan hi havia un silenci respectuós per la passió de Crist que no es podia trencar ni pel so de les campanes.</p> | 41.5785699,2.5093436 | 459098 | 4603103 | 08264 | Sant Vicenç de Montalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/99542-21801.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/99542-21802.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/99542-21803.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/99542-21804.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Ornamental | Inexistent | 2025-06-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|94 | 52 | 2.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||||
| 99543 | Rellotge de l'església de Sant Vicenç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-lesglesia-de-sant-vicenc | <p>ESPRIU FERNÀNDEZ, Carme (2003). <em>Una església per a un poble: Sant Vicenç de Montalt</em>. Inèdit.</p> | XX | <p>Antic rellotge del campanar de l'església de Sant Vicenç que es preserva al Centre Cívic, a l'interior d'una vitrina campana. Tota la maquinària està muntada damunt d'una bancada o estructura metàl·lica on hi ha una placa amb el nom del constructor i l'adreça: EMILIO. C. BESSES / RELOJERIA / RONDA UNIVERSIDAD, 37 / BARCELONA. Una gran quantitat de les peces i engranatges que formen la maquinària són de llautó, que és un aliatge de coure i zinc, i també n'hi ha d'acer.</p> <p>En una altra etiqueta de llautó clavetejada a l'extrem dret, s'hi llegeix la data de col·locació a l'església, la de benedicció i la persona que en fou la promotora: 'AQUEST RELLOTGE ES UNA DONACIÓ PIETOSA / QUE A LA MEMORIA I EN SUFRAGI DE SA ESPOSA DIFUNTA / NA DOLORS SOLER I XIVIXELL, AL CEL SIA, / EN PEU A N'AQUESTA IGLESIA PEL SERVEI DEL POBLE. / EN FRANCISCO FIGUERAS I CASALS / FOU COLLOCAT PEL DESEMBRE DE L'ANY 1917 I BENEÏT SOLEMNEMENT / PEL ILM. I RDM. DR. D. FRANCISCO DE P MAS, / BISBE DE GIRONA / EL DIA DE SANT VICENTS DE L'ANY 1918'</p> | 08264-219 | Riera del Gorg, s/n | <p>Fou comprat a la rellotgeria de l'Emili C. Besses, de Barcelona per 2.800 pessetes.</p> <p>L'any 2020 morí el darrer campaner Vicenç Riera, que va tocar durant molts anys les campanes de l'església i també es cuidava del rellotge del campanar quan era manual i se li havia de donar corda.</p> <p> </p> | 41.5781538,2.5113689 | 459267 | 4603056 | 1917 | 08264 | Sant Vicenç de Montalt | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/99543-21902.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/99543-21903.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/99543-21904.jpeg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Ornamental | Inexistent | 2025-06-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Emili C. Besses | Un cop el seu constructor va morir, el seu successor, Joan Cabrerizo en va ser el reparador oficial. | 98 | 52 | 2.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||
| 99544 | Pou del parc de Montserrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-del-parc-de-montserrat | XIX-XX | Es troba tapat i, molt possiblement, sec. | <p>Pou d'aigua del tipus clàssic, cilíndric i de secció circular, envoltat amb un brocal o barana d'obra fins a mitja alçada. S'aixequen dos pilars coronats amb un entaulament per on es penjava la politja. El pou ha estat tapat amb obra per seguretat, ja que es troba en un parc infantil, a la via pública i ha deixat de tenir l'ús requerit antigament. Totes les parets externes són arrebossades, llises i pintades de blanc.</p> | 08264-220 | Parc Montserrat | 41.5808818,2.5097403 | 459132 | 4603360 | 08264 | Sant Vicenç de Montalt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/99544-22002.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/99544-22003_0.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/99544-22004.jpeg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | Inexistent | 2025-06-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||||
| 99545 | Projectors del Delme | https://patrimonicultural.diba.cat/element/projectors-del-delme | XX | <p>Projectors cinematogràfics de la marca OSSA, exposats al Centre Cívic, que provenen de l'antic DELME (plaça de l'Església, núm. 32 - Sant Vicenç de Montalt), que durant uns anys també feu la funció de cinema. La màquina està formada per un peu que sosté el motor, la làmpada, les lents de projecció, dues bobines per a les pel·lícules i el visor.</p> | 08264-221 | Riera del Gorg, s/n | <p>L’empresa OSSA (Orpheo Sincronic Sociedad Anónima), fundada per l’industrial barceloní Joan Giró, i activa entre 1928 i 1982, es va dedicar inicialment a la fabricació de maquinària cinematogràfica i més tard a la de motocicletes. Des de la dècada de 1960 va estar situada a la Zona Franca de Barcelona. El seu logotip era un trèvol de quatre fulles. Dimensions aproximades dels dos projectors: 1954 x 170 x 60 cm. </p> <p>OSSA (sigles d’Orpheo Sincronic SA), fou una empresa catalana d’equips sonors cinematogràfics fundada a Barcelona l'any 1929. El 1940, aquesta empresa passà a denominar-se Maquinaria Cinematográfica SA, tot conservant la marca original. Al llarg dels anys, OSSA s’anà adaptant a les noves tecnologies de projecció (cinemascope, vistavision...) i a la dècada de 1960 tenia gairebé el monopoli de tots els projectors de les sales de cinema de l’Estat Espanyol.</p> | 41.5782057,2.5114703 | 459275 | 4603062 | 08264 | Sant Vicenç de Montalt | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/99545-22102.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/99545-22103.jpeg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Ornamental | Inexistent | 2025-06-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Joan Giró - Orpheo Sincronic Sociedad Anónima (OSSA). | 98 | 52 | 2.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 |
Estadístiques 2026
Patrimoni cultural
Mitjana 2026: 0,00 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml