Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 98368 | Can Ripoll | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-ripoll-0 | <p>CAMPOY, Josep Lluís i BOBA, Assumpte (2009). Catàleg de protecció de béns i paisatges del Pla d'Ordenació Urbanística municipal de Sant Vicenç de Montalt. Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt. Document no vigent.</p> <p>PÉREZ I FERNÁNDEZ, German i MEDINA ESPIGARES, Gabriel (2023). Document d'aprovació inicial del Pla d'Ordenació Urbanística municipal de sant Vicenç de Montalt. Document 5: Catàleg de béns protegits. Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt. Document no aprovat. </p> | XX | <p>Casa aïllada als quatre vents de factura moderna però que imita la tipologia de les masies. És de planta rectangular i està formada per dos volums units per un gran porxo, amb arcades de mig punti, tres a cada costat. El cos principal consta de planta baixa i dos pisos, la coberta és de teules àrabs a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. La porxada, en forma de 'L' és de coberta plana i actua de terrassa de la primera planta de la casa. Està protegida amb una barana de ceràmica. A la façana de ponent destaca una altra galeria de cinc obertures de llinda recta amb els angles en posició convexa. </p> <p>El parament de les façanes és llis i arrebossat, les obertures són de llinda recta amb persianes de llibret. A la façana principal té dues arcades cegues que en el centre mostren sengles finestres.</p> | 08264-71 | Passeig dels Pins, núm. 18 | 41.5658414,2.5103549 | 459174 | 4601690 | 1922 | 08264 | Sant Vicenç de Montalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98368-7101.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98368-7102.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98368-7103.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98368-7104.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2025-06-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||||
| 98369 | Casa del carrer de les Ànimes, núm. 39 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-de-les-animes-num-39 | <p>BRUNET, Jordi; BUCH, Joan; BUCH, Antoni; GELONCH, Jaume i MARIN, Maria (2000). <em>Sant Vicenç de Montalt. Imatges d’ahir 1900-1970</em>. Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt.</p> <p>BUCH i ESTEBAN, Antoni (1984). <em>Sant Vicenç de Montalt. Narració històrica</em>. Patronat Pro Cultura, Urbanisme i Turisme de Sant Vicenç de Montalt.</p> <p>CAMPOY, Josep Lluís i BOBA, Assumpte (2009). Catàleg de protecció de béns i paisatges del Pla d'Ordenació Urbanística municipal de Sant Vicenç de Montalt. Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt. Document no vigent.</p> <p>PÉREZ I FERNÁNDEZ, German i MEDINA ESPIGARES, Gabriel (2023). Document d'aprovació inicial del Pla d'Ordenació Urbanística municipal de sant Vicenç de Montalt. Document 5: Catàleg de béns protegits. Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt. Document no aprovat. </p> <p>SAIZ i XIQUÉS, Carles (2001). <em>Sant Vicenç de Montalt. El creixement urbanístic d’una població a cavall dels segles. De la formació del nucli a l’expansió cap el litoral</em>. Beca d’investigació de l’Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt. Treball inèdit.</p> | XVIII | <p>Casa de planta rectangular ubicada a l'extrem de ponent del conjunt de les Ànimes i que ha sofert modificacions posteriors a la construcció original del segle XVIII. Formada per diversos cossos, consta de planta baixa i pis, amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal. Destaca una fornícula a l'alçada de la planta pis, entre dos balcons amb barana de ferro, que no conserva cap imatge.</p> <p>A la façana principal, orientada a migdia, les obertures han sofert transformacions posteriors. A la planta baixa n'hi ha cinc, totes de llinda recta i sense cap element singular. A la planta pis hi trobem dos balcons amb barana de ferro, la fornícula entre ells, i una altra finestreta a l'extrem de llevant. Aquestes tenen persiana de llibret.</p> <p>El parament és llis arrebossat i pintat de color bordeus, amb un sòcol de color fosc. Per damunt del sòcol en sobresurten làmines pètries similars a les del sòcol a modus ornamental, posades de forma aleatòria.</p> | 08264-72 | Carrer de les Ànimes, núm. 39 | <p>Antic restaurant <em>Els Arcs</em>, però que en una escriptura atorgada el 3 d'abril de 1847 es fa referència al <em>Mesón les Ànimes</em>. Hostal que formava part d'un seguit d'hostatgeries al llarg del Camí Ral, de Barcelona a França.</p> <p>El barri o conjunt de les Ànimes és el típic exemple de barri mariner del segle XVIII que es forma paral·lelament en molts pobles del Maresme, quan desapareix el perill d'atacs de pirateria. La seva proximitat amb Caldes d'Estrac, on es desenvoluparà tota una oferta turística de balnearis, facilitada per l'arribada del tren, farà que les Ànimes no prosperi.</p> | 41.5658600,2.5183400 | 459840 | 4601688 | 08264 | Sant Vicenç de Montalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98369-72020.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98369-72030.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98369-72040.jpeg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2025-06-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||||
| 98370 | Casa del carrer de les Ànimes, núm. 45 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-de-les-animes-num-45 | <p>BRUNET, Jordi; BUCH, Joan; BUCH, Antoni; GELONCH, Jaume i MARIN, Maria (2000). <em>Sant Vicenç de Montalt. Imatges d’ahir 1900-1970</em>. Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt.</p> <p>BUCH i ESTEBAN, Antoni (1984). <em>Sant Vicenç de Montalt. Narració històrica</em>. Patronat Pro Cultura, Urbanisme i Turisme de Sant Vicenç de Montalt.</p> <p>CAMPOY, Josep Lluís i BOBA, Assumpte (2009). Catàleg de protecció de béns i paisatges del Pla d'Ordenació Urbanística municipal de Sant Vicenç de Montalt. Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt. Document no vigent.</p> <p>PÉREZ I FERNÁNDEZ, German i MEDINA ESPIGARES, Gabriel (2023). Document d'aprovació inicial del Pla d'Ordenació Urbanística municipal de sant Vicenç de Montalt. Document 5: Catàleg de béns protegits. Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt. Document no aprovat. </p> <p>SAIZ i XIQUÉS, Carles (2001). <em>Sant Vicenç de Montalt. El creixement urbanístic d’una població a cavall dels segles. De la formació del nucli a l’expansió cap el litoral</em>. Beca d’investigació de l’Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt. Treball inèdit.</p> | XVIII | <p>Casa de cos entre mitgeres, de planta rectangular i que consta de planta baixa i pis. La coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal i una petita cornisa. Destaca el portal d'accés, amb una gran llinda recta de pedra granítica. A la planta pis, damunt el portal hi trobem una finestra amb ampit, brancals i llinda de pedra granítica treballada. A posteriori es va obrir una nova finestra a la planta baixa.</p> | 08264-73 | Carrer de les Ànimes, núm. 45 | <p>El barri o conjunt de les Ànimes és el típic exemple de barri mariner del segle XVIII que es forma paral·lelament en molts pobles del Maresme, quan desapareix el perill d'atacs de pirateria. La seva proximitat amb Caldes d'Estrac, on es desenvoluparà tota una oferta turística de balnearis, facilitada per l'arribada del tren, farà que les Ànimes no prosperi.</p> | 41.5659200,2.5184800 | 459852 | 4601695 | 08264 | Sant Vicenç de Montalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98370-7302.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98370-7303.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98370-7304.jpeg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2025-06-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||||
| 98371 | Casa del carrer de les Ànimes, núm. 51 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-de-les-animes-num-51 | <p>BRUNET, Jordi; BUCH, Joan; BUCH, Antoni; GELONCH, Jaume i MARIN, Maria (2000). <em>Sant Vicenç de Montalt. Imatges d’ahir 1900-1970</em>. Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt.</p> <p>BUCH i ESTEBAN, Antoni (1984). <em>Sant Vicenç de Montalt. Narració històrica</em>. Patronat Pro Cultura, Urbanisme i Turisme de Sant Vicenç de Montalt.</p> <p>CAMPOY, Josep Lluís i BOBA, Assumpte (2009). Catàleg de protecció de béns i paisatges del Pla d'Ordenació Urbanística municipal de Sant Vicenç de Montalt. Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt. Document no vigent.</p> <p>PÉREZ I FERNÁNDEZ, German i MEDINA ESPIGARES, Gabriel (2023). Document d'aprovació inicial del Pla d'Ordenació Urbanística municipal de sant Vicenç de Montalt. Document 5: Catàleg de béns protegits. Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt. Document no aprovat. </p> <p>SAIZ i XIQUÉS, Carles (2001). <em>Sant Vicenç de Montalt. El creixement urbanístic d’una població a cavall dels segles. De la formació del nucli a l’expansió cap el litoral</em>. Beca d’investigació de l’Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt. Treball inèdit.</p> | XVIII | <p>Conjunt de tres cases de cos, entre mitgeres de planta rectangular i que consten de planta baixa i pis. La coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migdia. Les tres tenen una estructura compositiva de la façana molt similar, tot i que amb algunes variacions i/o transformacions posteriors. A la planta baixa presenta tres tipus d'accessos: el que es troba més a llevant d'arc escarser, el central de llinda recta de pedra, amb brancals també de pedra, i el de ponent s'ha tapat l'accés original, conservant els brancals de pedra, però tapiant-ne una part per posar una porta més petita. Entre aquestes obertures hi ha una petita finestra amb emmarcament de pedra i un accés més petit. A la planta pis, s'ha mantingut la composició original, amb tres finestres amb l'ampit, els brancals i la llinda de pedra granítica treballada.</p> | 08264-74 | Carrer de les Ànimes, núm. 51 | <p>El barri o conjunt de les Ànimes és el típic exemple de barri mariner del segle XVIII que es forma paral·lelament en molts pobles del Maresme, quan desapareix el perill d'atacs de pirateria. La seva proximitat amb Caldes d'Estrac, on es desenvoluparà tota una oferta turística de balnearis, facilitada per l'arribada del tren, farà que les Ànimes no prosperi.</p> | 41.5660500,2.5187600 | 459875 | 4601709 | 08264 | Sant Vicenç de Montalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98371-7401.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98371-7402.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98371-7403.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98371-7404.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98371-7405.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2025-06-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 119|94 | 46 | 1.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||||
| 98372 | Can Badia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-badia-1 | <p><span><span><span><span lang='CA'>CALAF ROCA, Raimon (2023). <em>Catàleg de masies, cases rurals i altres construccions en sòl no urbanitzable. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Sant Vicenç de Montalt</em>. Document no vigent.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>CAÑO, Antònia [coord.] (2022). 5 cases amb història. Sant Vicenç de Montalt. Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>SELLARÉS SERRA, Jordi (2024). <em>Les ambaixades a les tres viles: Caldes d’Estrac, Sant Andreu de Llavaneres i Sant Vicenç de Montalt</em>. Alfa Books.</span></span></span></span></p> | XX | <p>Casa aïllada, als quatre vents, de planta rectangular que consta de planta baixa, pis i golfes. La coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. Presenta un porxo al davant i un altre a la façana posterior. Als laterals s'hi han adossat dos cossos de planta baixa i coberta plana amb pèrgoles, que fan de terrassa del primer pis. </p> <p>La façana s'estructura simètricament a partir de tres eixos de verticalitat definits per les obertures. Destaca el porxo a l'entrada que ja hem referit i les tres finestres de la planta pis, amb arc de mig punt i doble batent de persianes de llibret. El capcer, amb un òcul central, recorda els frontons dels temples de l'arquitectura clàssica.</p> <p>La part del darrera dona a una plaça arbrada, al costat de la qual hi ha una construcció annexa de planta baixa i semi soterrani amb coberta a dues aigües. Al costat sud-oest hi ha una altra construcció de planta baixa i coberta a quatre aigües.</p> | 08264-75 | Camí del Mig, núm. 51 | <p>El promotor de la construcció fou Josep Badia, <span><span><span>secretari de la companyia elèctrica que va fundar <em>Cooperativa de Fluido Eléctrico, SA</em>, que va comprar també <em>Hidroenergía del Cadí</em>, que després es digué <em>Compañía de Fluido Eléctrico</em>, absorbida, al final, per<em> Hidroeléctrica de Cataluña</em>. Aquesta era presidida pel polític i empresari Joan Pich i Pon que, a més, era soci en d’altres iniciatives empresarials similars. Joan Pich i Pon es construí a la mateixa època el que ara coneixem com a Villa Blanca. </span></span></span><span><span><span>Badia va encarregar la casa inspirant-se en Can Pich i Pon, la del seu cap. Encara que era més petita, tenia una distribució semblant (inclús el safareig posterior). Els mobles del menjador també eren similars. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Fou seu de l'ambaixada Suïssa durant la Guerra Civil espanyola. </span></span></span><span lang='CA'><span><span>En un informe diplomàtic del 8 de setembre de 1938, Suïssa deia que el president de la República espanyola, Manuel Azaña, era a “Caldetes” i que, per força, portava una vida allunyada de la política. Els suïssos eren els únics que sabien el seu parador; cap altre estat el menciona a la seva correspondència diplomàtica. Els suïssos ho sabien perquè la seu diplomàtica suïssa era a la casa del costat on vivia i, des del saló de Can Badia, es podia veure el gran jardí i la casa de Pich i Pon (Caño, 2022).</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’únic rastre que queda d’aquesta etapa diplomàtica a la casa són les anelles metàl·liques que hi ha al frontó, sobre la terrassa que fa de porxo. Allà hi havia el pal en què onejava la bandera suïssa. </span></span></span></p> | 41.5665212,2.5092481 | 459083 | 4601766 | 1922 | 08264 | Sant Vicenç de Montalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98372-7501.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98372-7502.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2025-06-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 106|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||
| 98373 | Turó del Balís | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-del-balis-0 | <p>AMAT, J. (2003). <em>Un temps, dues viles (1931–1939): República, guerra civil i primer franquisme a Sant Andreu de Llavaneres i a Sant Vicenç de Montalt.</em> Calella. </p> <p>CAMPOY, Josep Lluís i BOBA, Assumpte (2009). <em>Catàleg de protecció de béns i paisatges del Pla d'Ordenació Urbanística municipal de Sant Vicenç de Montalt</em>. Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt. Document no vigent.</p> <p>CONESA, Francesc C. (2023). L'últim front al Maresme: la batalla del Turó del Balís a finals de gener de 1939; dins <em>Ebre 38. Revista internacional de la Guerra Civil (1936-1939)</em>, núm. 13; pp. 7-35.</p> <p>PÉREZ I FERNÁNDEZ, German i MEDINA ESPIGARES, Gabriel (2023).<em> Document d'aprovació inicial del Pla d'Ordenació Urbanística municipal de sant Vicenç de Montalt. Document 5: Catàleg de béns protegits</em>. Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt. Document no aprovat.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PONS COMAS, David (2018). <em>Entre el roig i el blau. Colors d’una guerra.</em> Barcelona: Caligrama.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PONS GALÍ, Enric (2024). <em>L'encant dels racons del nostre poble</em>. En premsa.</span></span></span></span></p> | <p>El Turó de Balís és una petita llenca de terreny de 116 metres d'alçada màxima que s'estén de nord-oest a sud-est, al sud del terme municipal de Sant Vicenç de Montalt. Està envoltat per una part de l'antic golf de Sant Vicenç i els terrenys de can Mir, a la banda septentrional, de llevant i migdia; i per ponent per una zona urbanitzada. El pas de la C32 escapça la connexió paisatgística cap al nord. El promontori forma part de les primeres elevacions que configuren petites valls i planes entre torrents i rieres a la franja marítima, a un quilòmetre del mar. El vessant nord del Balís connecta amb els estreps suaus i força modulats que enllacen amb la falda del Turó del Montalt (596 msnm), que domina tota la serra de Polseruda. Al vessant de migdia hi passa l'antic camí del Mig.</p> <p>L'interès d'aquest espai és triple: arqueològic, natural i històric. Arqueològic per les restes trobades amb motiu de la construcció de la referenciada C32; natural per la singularitat orogràfica i com a corredor biològic i històric perquè fou escenari d'un episodi bèl·lic durant la Guerra Civil espanyola.</p> <p>Forma part de la propietat de can Mir. L’hereu de Josep Mir, Rossend Mir Fullà, entre 1901 i 1905, decideix construir la torre Gran, també fa edificar una glorieta al cim del turó del Balís, obra del mateix arquitecte, Enric Sagnier. Aquesta glorieta fou destruïda durant l'esmentada batalla a la Guerra Civil. Actualment, el cim del turó està coronat per la glorieta del Balís, també coneguda erròniament com l’ermita del Balís, una torre-observatori de planta octogonal que no té res a veure amb la glorieta original.</p> | 08264-76 | Turó del Balís | <p>Francesc C Conesa (2023) explica amb detalls el desenvolupament de l'episodi bèl·lic durant la Guerra Civil espanyola: 'Les tropes republicanes van establir una línia defensiva ocupant els promontoris costaners situats entre Sant Andreu de Llavaneres, Sant Vicenç de Montalt i Caldes d’Estrac. El gruix de les forces divisionàries italianes de les Fletxes Blaves va trobar una forta resistència al Turó del Balís, a on s’havia atrinxerat la recentment formada 77a Divisió republicana. Entre els dies 28 i 29 de gener de 1939 tingué lloc un intens combat amb foc creuat d’artilleria fins que el bàndol republicà es retirà en direcció al nou front establert al riu Tordera'. També es reflecteix en l'obra de David Pons (2018). </p> <p>Segons fonts orals, a més, durant els combats del Balís s’establí un hospital de campanya a la casa dels masovers de can Mir, can Patoi (Pons, 2018 i Amat, 2003).</p> | 41.5683815,2.5054031 | 458763 | 4601974 | 08264 | Sant Vicenç de Montalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98373-7602.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98373-7603.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Inexistent | 2025-06-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Francesc Conesa (2023) constata que el cim conserva evidències constructives de trinxeres i possibles nius de tirador, entre altres elements de fortificació molt erosionats per la pròpia pendent del turó i força desdibuixats a causa del sotabosc actual.Com diu Conesa (2023): 'La pressió urbanística de la zona posa en risc la preservació de possibles restes materials i constructives associades als combats. L’estudi arqueològic i la conservació d’aquest espai esdevé un propòsit primordial per a la recuperació de la memòria històrica al Maresme, i representa un pas endavant per posar en relleu la resistència combativa de l’exèrcit republicà durant la defensa de Catalunya'. | 2153 | 5.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||||||
| 98374 | Torre de Can Valls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-can-valls | <p>CAMPOY, Josep Lluís i BOBA, Assumpte (2009). <em>Catàleg de protecció de béns i paisatges del Pla d'Ordenació Urbanística municipal de Sant Vicenç de Montalt</em>. Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt. Document no vigent.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'>CAÑO, Antònia [coord.] (2022). 5 cases amb història. Sant Vicenç de Montalt. Ajuntament de sant Vicenç de Montalt.</span></span></span></span></p> <p>PÉREZ I FERNÁNDEZ, German i MEDINA ESPIGARES, Gabriel (2023).<em> Document d'aprovació inicial del Pla d'Ordenació Urbanística municipal de sant Vicenç de Montalt. Document 5: Catàleg de béns protegits</em>. Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt. Document no aprovat. </p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PONS COMAS, David (2018). <em>Entre el roig i el blau. Colors d’una guerra.</em> Barcelona: Caligrama.</span></span></span></span></p> <p>SELLARÉS SERRA, Jordi (2024). <em>Les ambaixades a les tres viles: Caldes d’Estrac, Sant Andreu de Llavaneres i Sant Vicenç de Montalt</em>. Alfa Books</p> | XVI | <p>Torre de guaita de planta circular. L'entrada original estava elevada per dificultar l'accés als atacants. Constava de planta baixa i dos pisos comunicats per escales de cargol. Conserva alguna finestra d'arc conopial de l'època de construcció. Està coronada amb merlets que, en general, s'han conservat en molt bon estat excepte a la banda enderrocada per Núñez y Navarro amb la voluntat de fer-ne una promoció d'habitatges. Posteriorment es reforma, i s'hi afegeixen obertures.</p> | 08264-77 | Parc dels Germans Gabrielistes | <p>Pren el nom de la masia al que anava associada: can Valls. <span><span><span>A finals del segle XIX, la família Valls de Sotarriba compren els terrenys on hi ha la torre. L</span></span></span><span><span><span>’any 1912, Marcelino Coll Brugada l'adquireix i l'amplia, fins que el 15 de setembre de 1915 el notari d’Arenys de Mar escriptura la finca com a <em>“Instituto de Hermanos de San Gabriel”</em> (orde religiós francès). La propietat fou comprada pel germà Onofre (Benjamin Fuzeau) al senyor Coll Brugada per cent deu mil pessetes com a casa de formació religiosa i convent. (Caño, 2022).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Els germans Gabrielistes s'hi estableixen el 1915, després de ser expulsats de França per la Llei de Combes (de separació entre l’església i l’estat durant la III República francesa). La propietat estava formada per grans extensions de conreu d’horta, arbres fruiters, plantacions de verdures, llegums, tubercles o cereals i blat. La casa va ser adaptada com a noviciat per a estudiants i convent. Estava formada per l’hostatgeria, les cel·les dels clergues, aules amb grans finestrals, cuina, menjador, dormitoris, sala de jocs i una capella amb un orgue. També hi havia cups i premses per a la fabricació de vi, casals per a emmagatzemar-los, un molí fariner on feien pa, un forn i una granja amb tot tipus de bestiar i aviram (fins i tot ruscs d’abelles dels quals extreien mel). Tot això els permetia ser autosuficients ja que venien els aliments als agricultors dels pobles veïns (Caño, 2022).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Durant la Guerra Civil espanyola, va esdevenir el testimoni silenciós d’un dels fets més traumàtics que va viure Sant Vicenç de Montalt en la seva història: el 7 de novembre de 1936, el convent va ser envoltat per milicians armats de la FAI-CNT procedents de Badalona i els germans foren detinguts. Havien arribat dos autobusos de dos pisos amb uns cent anarquistes armats. Després de saquejar la casa, varen obligar-los a pujar als autobusos, que els traslladaren fins a Barcelona, a la txeca del carrer de Sant Elies. Posteriorment, van ser conduïts amb furgonetes fins a les portes del cementiri de Montcada on foren afusellats: un total de trenta-nou germans, més el capellà del noviciat, Manuel Berenguer (Pons, 2018 i Caño, 2022).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Entre el 8 de novembre de 1936 i l’11 de gener de 1937, queda constituïda com a col·lectivitat amb l’intent de “reeducar” els seixanta-dos estudiants que quedaren orfes i abandonats. Els menors de setze anys foren portats a l’Orfenat Rivas de Barcelona mentre que els de setze a divuit treballaren ajudant a la granja, a l’horta, a la cuina i, fins i tot, com a professors. Després (el 9 de març de 1937) es constituí en Comuna Libre de Llavaneras de Montalt.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El 12 de maig de 1937, a petició del<em> Ministerio de Asistencia Social</em>, s’hi establí un centre de refugiats (Refugio de Guerra número 54) amb més de dos-cents quinze exiliats dirigits pel delegat Vicente Pereira. </span></span></span><span><span><span>El desembre de 1937, es negocià amb el consolat de França el trasllat de cinc-cents cinquanta refugiats protegits a l’ambaixada francesa de Madrid. La nit del 16 de març de 1938, mentre es bombardejava Barcelona, per por d’un possible assalt, dos torpediners de l’armada francesa situats a la costa de Caldes d’Estrac embarcaren els cinc-cents refugiats i estudiants.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El 1938, la finca fou el <em>Centre d’Aubergement</em> de l’ambaixada francesa, fins a finals de gener de 1939, quan fou utilitzada com a rebost i alberg de refugiats. Després, es retorna a la congregació francesa que, l’any 1966, la ven a la immobiliària Núñez y Navarro, que edifica tota la zona del Baix Poble i destrueix bona part del patrimoni arquitectònic i natural del convent i del parc. La torre se salva gràcies a la intervenció de l'administració local. Entre aquests, hi havia el secretari Ramón Colomé, l'advocat i historiador Josep Maria Pons i Guri, un guàrdia civil d’Arenys de Mar requerit per l’Ajuntament i la secretària d’aquell moment, l’Assumpta Comas, que, va sortir corrents de l'ajuntament amb la màquina d’escriure i un cop a lloc, es dedicà a escriure un inventari per poder conservar el patrimoni (Caño, 2022). </span></span></span><span lang='CA'><span><span>A finals dels anys setanta, l’Ajuntament comprà la finca.</span></span></span></p> | 41.5676112,2.5149900 | 459562 | 4601884 | 1550 ca. | 08264 | Sant Vicenç de Montalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98374-7702.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98374-7703.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98374-7704.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98374-7705.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98374-7706.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Altres | BCIN | 2025-06-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | A la torre de can Valls, esdevinguda un símbol del municipi, el 2025, per segon any consecutiu hi té lloc l'encesa de bengales pels drets humans. Aquesta va a càrrec de la Colla de Diables d'Estrac. L'acció, està coordinada per l'Institut Ramon Muntaner, i té lloc a diversos municipis de la Mediterrània, des de Catalunya i el País Valencià fins les Balears, Marroc, Tunísia i el Líban. A més de l'encesa, es fa la lectura del Manifest, la Cantada del Viatge a Ítaca per part de l'Orfeó Parroquial El Delme i s'aprofita per fer una visita guiada a la torre.En el parc dels Germans Gabrielistes, on es troba la torre, s'hi fan nombroses activitats durant tot l'any, tant per la festa major, com per Cap d'Any i també s'hi fa el campament reial on els infants porten les cartes al patge reial, o el concurs de paelles. | 94 | 45 | 1.1 | 1760 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||
| 98375 | Basament de l'antic retaule | https://patrimonicultural.diba.cat/element/basament-de-lantic-retaule | <p>AJUNTAMENT DE SANT VICENÇ DE MONTALT (2002). Pla Especial de Reforma Interior del nucli històric de Sant Vicenç de Montalt (PERI).</p> <p>BRUNET, Jordi; BUCH, Joan; BUCH, Antoni; GELONCH, Jaume i MARIN, Maria (2000). <em>Sant Vicenç de Montalt. Imatges d’ahir 1900-1970</em>. Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt.</p> <p>BUCH i ESTEBAN, Antoni (1984). <em>Sant Vicenç de Montalt. Narració històrica</em>. Patronat Pro Cultura, Urbanisme i Turisme de Sant Vicenç de Montalt.</p> <p>CAMPOY, Josep Lluís i BOBA, Assumpte (2009). <em>Catàleg de protecció de béns i paisatges del Pla d'Ordenació Urbanística municipal de Sant Vicenç de Montalt</em>. Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt. Document no vigent.</p> <p>ESPRIU FERNÀNDEZ, Carme (2003). <em>Una església per a un poble: Sant Vicenç de Montalt</em>. Inèdit.</p> <p>MAS, Mn Josep (1921). <em>Nota històrica de l'església parroquial de St. Vicens de Llevaneras. Bisbat de Barcelona</em>. Reproducció facsímil sense datar amb la col·laboració de Caixa laietana.</p> <p>PÉREZ I FERNÁNDEZ, German i MEDINA ESPIGARES, Gabriel (2023).<em> Document d'aprovació inicial del Pla d'Ordenació Urbanística municipal de sant Vicenç de Montalt. Document 5: Catàleg de béns protegits</em>. Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt. Document no aprovat.</p> <p><span lang='CA'><span><span>PONS GALÍ, Enric (2024). <em>L'encant dels racons del nostre poble</em>. En premsa</span></span></span></p> <p>SAIZ i XIQUÉS, Carles (2001). <em>Sant Vicenç de Montalt. El creixement urbanístic d’una població a cavall dels segles. De la formació del nucli a l’expansió cap el litoral</em>. Beca d’investigació de l’Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt. Treball inèdit.</p> | XVII | Està a la intempèrie i a l'abast de les inclemències meteorològiques que el poden afectar greument. | <p>Basament de retaule de Sant Vicenç de Montalt que es troba adossat a la façana de ponent de l'església. És fet de pedra historiada obra del picapedrer i escultor Bartomeu Humbert. Sostenia el retaule de l'altar major que fou cremat l'any 1936. Tal i com indica un plafó ceràmic situat a la paret de l'església.</p> <p>Es compon de dos grups que emmarquen, cadascun d'ells, una obertura que es corresponia amb les dues portes que donaven al darrera del retaule. Destaquen els busts dels quatre evangelistes que decoren les columnes del basament.</p> | 08264-78 | Plaça de l'Església, s/n | <p>Està documentat que el 22 de setembre de 1613, per determinació del Consell de la Universitat de Sant Vicenç, s'encarrega el basament o peu del retaule major que havia de bastir l'església parroquial. Per tirar endavant el projecte, es donen poders als jurats de la vila Benet Bellveny i Jeroni Pi, i als obrers Francesc Guitart i Antoni Dalmau Batlle.</p> | 41.5785779,2.5092820 | 459093 | 4603104 | 08264 | Sant Vicenç de Montalt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98375-7801.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98375-7802.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98375-7803.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98375-7804.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98375-7805.jpg | Inexistent | Renaixement|Modern | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Ornamental | Inexistent | 2025-06-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Bartomeu Humbert | 95|94 | 51 | 2.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||
| 98376 | Jardins de Can Valls, Parc dels Germans Gabrielistes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jardins-de-can-valls-parc-dels-germans-gabrielistes | <p>CAMPOY, Josep Lluís i BOBA, Assumpte (2009). <em>Catàleg de protecció de béns i paisatges del Pla d'Ordenació Urbanística municipal de Sant Vicenç de Montalt</em>. Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt. Document no vigent.</p> <p>CAÑO, Antònia [coord.] (2022). 5 cases amb història. Sant Vicenç de Montalt. Ajuntament de sant Vicenç de Montalt.</p> <p>PÉREZ I FERNÁNDEZ, German i MEDINA ESPIGARES, Gabriel (2023).<em> Document d'aprovació inicial del Pla d'Ordenació Urbanística municipal de sant Vicenç de Montalt. Document 5: Catàleg de béns protegits</em>. Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt. Document no aprovat. </p> <p>PONS COMAS, David (2018). <em>Entre el roig i el blau. Colors d’una guerra.</em> Barcelona: Caligrama.</p> <p>SELLARÉS SERRA, Jordi (2024). <em>Les ambaixades a les tres viles: Caldes d’Estrac, Sant Andreu de Llavaneres i Sant Vicenç de Montalt</em>. Alfa Books</p> | XX | <p>Els jardins de Can Valls és un espai verd de gairebé quatre hectàrees, situat al sud de la població, entre el camí del Pedró, al nord i els carrers del Montnegre, de Can Valls i de la Torrassa, al sud, sud-est. Orogràficament, és un enclau ubicat entre la riera de Sant Vicenç (vessant hidrogràfic dret) i el Sot de Can Marial (vessant hidrogràfic esquerre). Aquest fet fa que tot i que els encontorns estiguin molt urbanitzats, disposi de betes d'aigua naturals com la que nodreix el llac. Els accessos estan situat al carrer del Padró, un al nord i l'altre al sud.</p> <p>La vegetació està distribuïda amb harmonia i distinció, adaptant-se a l'orografia del terreny i convertint els jardins en un racó privilegiat per al gaudi de tota la població, amb zones pels infants, per fer esport o de descans, i espais ben ombrívols a l'estiu amb fonts repartides per tot el parc. Molts dels arbres que s'hi poden veure actualment són centenaris, plantats pels Germans Gabrielistes que els duien dels seus viatges, com els eucaliptus. Hi ha també diversos tipus de palmeres més resistents que la <em>canariensis, </em>atacada per la plaga de l'escarabat morrut des de fa anys. Al costat de la vegetació al·lòctona, però naturalitzada, trobem arbres autòctons com el pi o com els garrofers, dels quals n'hi ha espècimens destacables amb més de dos-cents anys de vida.</p> <p>El parc té un llac a la part superior que s'alimenta d'aigua de mina i alhora permet regar els parterres amb sistemes d'estalvi d'aigua, minimitzant al màxim les pèrdues. El llac també és un indret de repòs i tranquil·litat, tant per a les persones com per la fauna que hi viu o el freqüenta. Són molt fàcils de veure, l'ànec collverd o de vegades, el blauet. A l'altre costat, a tocar de les escales que travessen els vells eucaliptus, hi ha una glorieta, un element característic i definidor dels parcs de principis de segle XX. </p> <p>Els camins delimitats per parterres és una altra característica d'aquesta tipologia de jardins. Destaquen com hem dit anteriorment els espais ombrívols amb una font al costat, com la font de les Moreres. Al darrera d'aquesta, entremig de les canyes de bambú, una espècie al·lòctona, descobrim un muret realitzat amb carreus de pedra on destaca, entre les diverses decoracions, un cap de lleó amb la boca oberta a mena de sortidor d'aigua. Aquest muret es reprodueix exactament igual a l'altre costat del camí, formant part d'un únic conjunt. Aquesta construcció indica doncs la presència d'una antiga font decorativa o bassa poc profunda dels antics jardins de principis de segle i que per alguna raó quedaren obsolets.</p> <p>Destaquen els centenars de plantes mediterrànies com l'espígol, l'estepa, el romaní, adaptades a la sequera i naturalitzades en els nombrosos marges i exteriors del parc que permeten un estalvi d'aigua considerable i que durant la floració atrauen insectes pol·linitzadors com les abelles o les papallones i alhora ofereixen amb la seva presència una lleugera fragància que embriaga l'ambient i fa d'aquest indret un lloc especial. </p> <p>L'Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt està duent a terme una intervenció al parc dels Germans Gabrielistes dirigida a millorar l'espai. En concret, s'hi estan arranjant marges i parterres i sembrant prop de 3.500 plantes de diverses espècies que requereixen un consum mínim d’aigua, tenint en compte la situació de sequera que viu el país. A més, s’hi instal·larà un nou sistema de reg eficient amb aigua del llac. Les obres tenen un cost de 43.530 euros.</p> <p>La fauna present en el parc és bàsicament insectívora i d'avícola. A més dels habitants permanents del llac, destaca el xurraví, el blauet, el tudó, l'oreneta cua-rogenca i la cua-blanca, el gaig, diferents tipus de mallerenga, com la carbonera o l'emplomallada, la puput, el picot garser, la cuereta torrentera i la cuereta blanca.</p> | 08264-79 | Camí del Pedró | <p>El parc dels Germans Gabrielistes pren el nom de la congregació que el 1915 va adquirir l'espaiosa finca de Can Valls per formar<strong> </strong>novicis i escolàstics. El juliol de 1936, Can Valls es va convertir en casa refugi dels Germans de la Província. Però el 7 de novembre de 1936, un centenar de milicians de la FAI van envair la casa i en un autobús es van emportar presos a la txeca de Sant Elías de Barcelona a tots els Germans majors de 18 anys (44, més el Pare capellà) i, posteriorment, foren assassinats. Els estudiants més joves van ser portats a centres d'assistència social, i els més grans van romandre la finca, sota el control d'un comitè milicià, dedicant-los a l'explotació de la finca.</p> <p>A principis del segle XX, al voltant de l'edifici principal i de la torre de guita s'hi enjardina un primer parc, amb una important arbreda, el llac i diversos espais de lleure.</p> <p>Alguns dels arbres més vells del parc són originaris dels continents africà, asiàtic i australià. Els portaren a Sant Vicenç els Germans Gabrielistes quan tornaven de les missions. Els jardins s'han remodelat amb el pas dels anys, conservant els espècimens més vells en bon estat i plantant-ne de nous. </p> <p>L'any 2003 es recupera una antiga mina d'aigua que és la que permet omplir el llac.</p> <p>Durant el 2024, l'Ajuntament, sensibilitzat per la situació de sequera que Catalunya pateix des de fa uns anys, i conscient que el parc s'ha convertit en un espai vital per a la població, decideix fer una intervenció a nivell de la vegetació i el reg amb un cost de 43.530 euros. La millora ha consistit en l'arranjament dels marges i parterres, tant interiors com del perímetre mural del carrer, amb la plantació d'aproximadament 3.500 plantes que requereixen un consum mínim d'aigua i a més, aquesta aigua, prové del llac que alhora s'alimenta de la mina recuperada l'any 2003. </p> <p>Per l'any 2025 l'Ajuntament també ha posat en marxa els treballs per a l’adequació dels terrenys i la posterior construcció d’un dipòsit que recollirà les aigües de la mina del parc dels Germans Gabrielistes, el qual estarà ubicat a la zona del pipicà amb una capacitat de 60.000 litres que seran canalitzats per una bomba. Fins ara, l’excedent d’aigua de la mina es connecta a un dipòsit amb capacitat de 30.000 litres, que serveix pel rec del parc i dels horts municipals. El nou dipòsit permetrà elevar la capacitat d’emmagatzematge de les aigües sobrants de la mina fins als 90.000 litres. Aquest estalvi d'aigua es preveu utilitzar-lo com a recurs hídric alternatiu i comportarà un gran estalvi en el reg dels espais verds, el manteniment de la bassa de l’Aula de Natura i la neteja de carrers. Les obres van a càrrec de Joan Vilanova Flaqué i Clima&Global Facilities.</p> | 41.5682010,2.5143211 | 459506 | 4601950 | 08264 | Sant Vicenç de Montalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98376-02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98376-03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98376-04.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98376-05.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98376-06.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98376-p1670162.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic | Inexistent | 2025-06-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Jordi Montlló Bolart | A la torre de can Valls, esdevinguda un símbol del municipi, per segon any consecutiu hi té lloc l'encesa de bengales pels drets humans. Aquesta va a càrrec de la Colla de Diables d'Estrac. L'acció, està coordinada per l'Institut Ramon Muntaner, i té lloc a diversos municipis de la Mediterrània, des de Catalunya i el País Valencià fins les Balears, Marroc, Tunísia i el Líban. A més de l'encesa, es fa la lectura del Manifest, la Cantada del Viatge a Ítaca per part de l'Orfeó Parroquial El Delme i s'aprofita per fer una visita guiada a la torre.En el parc s'hi fan nombroses activitats durant tot l'any, tant per la festa major, com per Cap d'Any i també s'hi fa el campament reial on els infants porten les cartes al patge reial, o el concurs de paelles. | 98 | 2153 | 5.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||
| 98377 | Pont de la Riera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-la-riera | <p>CAMPOY, Josep Lluís i BOBA, Assumpte (2009). <em>Catàleg de protecció de béns i paisatges del Pla d'Ordenació Urbanística municipal de Sant Vicenç de Montalt</em>. Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt. Document no vigent.</p> <p>PÉREZ I FERNÁNDEZ, German i MEDINA ESPIGARES, Gabriel (2023).<em> Document d'aprovació inicial del Pla d'Ordenació Urbanística municipal de sant Vicenç de Montalt. Document 5: Catàleg de béns protegits</em>. Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt. Document no aprovat.</p> | XX | <p>Aquest pont serveix per salvar el desnivell de la riera o torrent del Ranxo al seu pas per la carretera de Cornellà a Fogars de Tordera. És d'obra vista i maó massís. L'ull està format per deu arcs amb una direcció inclinada que li dona gran vistositat. Té una planta romboïdal, la qual cosa li proporciona independència estructural amb relació a la resta del pont. </p> <p>L'ús del maó vist és un dels elements característics d'aquest tipus d'obra civil. Aquí es mostra en els arcs, en els contraforts i en els escaires o cantonades, per sobre la maçoneria.</p> <p>Unes escales uneixen la part baixa del torrent del Ranxo, amb la carretera. Al costat de llevant, a l'inici del carrer de Sant Josep, hi trobem la font del Xiprer.</p> | 08264-80 | Carretera de Cornellà a Fogars de Tordera | 41.5800025,2.5066772 | 458877 | 4603263 | 1904 | 08264 | Sant Vicenç de Montalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98377-8001.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98377-8002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98377-8003.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98377-8004.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | Inexistent | 2025-06-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 102|98 | 49 | 1.5 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||||
| 98378 | Torre del Molí de vent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-del-moli-de-vent | <p>CAMPOY, Josep Lluís i BOBA, Assumpte (2009). <em>Catàleg de protecció de béns i paisatges del Pla d'Ordenació Urbanística municipal de Sant Vicenç de Montalt</em>. Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt. Document no vigent.</p> <p>PÉREZ I FERNÁNDEZ, German i MEDINA ESPIGARES, Gabriel (2023).<em> Document d'aprovació inicial del Pla d'Ordenació Urbanística municipal de sant Vicenç de Montalt. Document 5: Catàleg de béns protegits</em>. Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt. Document no aprovat. </p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PONS GALÍ, Enric (2024). <em>L'encant dels racons del nostre poble</em>. En premsa.</span></span></span></span></p> | XIX-XXI | <p>Torre que donava suport a un mecanisme hidràulic impulsat pel vent mitjançant el qual s'extreia aigua del pou. Era de tipus aiguader o de pales, també conegut com molí de ramell o molí americà. El mecanisme i les pales no es conserven. Normalment s'acompanyava d'una bassa, que una vegada omplerta servia per regar els camps.</p> <p>La torre és de secció circular feta de paredat mixt amb un coronament emmerletat de maons vistos i un balcó perimetral amb una barana protectora de ferro. S'obren diverses finestres o obertures resseguint l'escala d'accés a la part superior. Es troba damunt un basament de planta quadrada, ja que el voltant es va rebaixar per fer-hi les noves escoles i consolidar l'estructura.</p> | 08264-81 | Camí del Rocar | <p>Els molins aiguaders acostumen a ser de mides reduïdes i consten del cos principal o torre i l'arbre. Es basen en una roda proveïda de raigs sobre la qual es munten les pales, normalment metàl·liques, inclinades a modus d'hèlix al voltant d'un eix, que és horitzontal. Per aquest motiu és necessari orientar-los en direcció al vent. El timó o panell fa aquesta funció automàticament. Aquesta estructura s'acostuma a muntar a certa alçada per agafar millor el vent, sobre una torre que pot ser d'obra, com aquest cas, però també de fusta o metàl·lica.</p> | 41.5804970,2.5091656 | 459085 | 4603318 | 08264 | Sant Vicenç de Montalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98378-8101foto-joan-buch.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98378-8102.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | Inexistent | 2025-06-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | També es coneix com a torreó de Can Font. | 105|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||
| 98379 | La caseta d'en Cabot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-caseta-den-cabot | <p><span><span><span><span lang='CA'>PONS GALÍ, Enric (2024). <em>L'encant dels racons del nostre poble</em>. En premsa.</span></span></span></span></p> | XIX | Deteriorament per causes antròpiques i abandonament. | <p>Barraca de vinya amb la característica volta de tartana. La volta de tartana es caracteritza per tenir la coberta de volta de canó, amb ales laterals, que disposaven de conductes de recollida d'aigua de la pluja i conduir-la fins un dipòsit. En aquest cas el dipòsit es troba a la part posterior. La principal particularitat són les seves dimensions, més gran del que és habitual en aquestes construccions. També que a l'interior hi ha dos nivells; un més baix i més petit a l'entrada i un de superior al qual s'accedeix per una escala lateral.</p> <p>Disposa d'una porta principal d'entrada, de llinda recta, i situada a la façana septentrional, encarada al camí, que es troba a un nivell molt inferior, fruit dels rebaixos antròpics que ha sofert i que han deixat l'entrada de la barraca a certa alçada. A la façana de migdia, també hi ha una porta d'accés, en un lateral de la façana. Per damunt hi ha una obertura de punt rodó. A la façana principal hi ha dues petites obertures als costats de la porta. També n'hi ha a les façanes laterals. Estan delimitades amb totxos i en forma d'espitllera.</p> <p>El parament extern és llis i està arrebossat, a l'interior la pedra és vista. Adossat a la façana sud occidental hi ha un petit mur de pedra seca que fa de marge.</p> | 08264-82 | Plana de l'Oliva | <p>Construïda per Eduard Cabot, d'on li ve el nom, per guardar les eines de treball que necessitava per cuidar les vinyes a la partida del Canyadell.</p> | 41.5892823,2.5082594 | 459014 | 4604293 | 08264 | Sant Vicenç de Montalt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98379-8202.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98379-8203.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98379-8204.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98379-8205.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98379-8206.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2025-06-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||
| 98380 | Vogi de can Riera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vogi-de-can-riera | <p>CAMPOY, Josep Lluís i BOBA, Assumpte (2009). Catàleg de protecció de béns i paisatges del Pla d'Ordenació Urbanística municipal de Sant Vicenç de Montalt. Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt. Document no vigent.</p> <p>PÉREZ I FERNÁNDEZ, German i MEDINA ESPIGARES, Gabriel (2023). Document d'aprovació inicial del Pla d'Ordenació Urbanística municipal de sant Vicenç de Montalt. Document 5: Catàleg de béns protegits. Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt. Document no aprovat. </p> <p>PONS GALÍ, Enric (2024). <em>L'encant dels racons del nostre poble</em>. En premsa</p> | XIX | Coberta mig enfonsada. | <p>Edifici de planta octogonal rematat per estructura de coberta piramidal de teules àrabs a vuit aigües amb entaulament de fusta. Mitjançant un mecanisme mogut per energia de sang, s'utilitzava per l'extracció d'aigua del pou.</p> | 08264-83 | Camí del Transformador | <p>Can Riera forma part del marquesat dels Mora i Aragón, d'on procedeix la senyora Fabiola de Mora i Aragón, que va ser la reina de Bèlgica durant anys seixanta del segle XX (Pons, 2004).</p> | 41.5770562,2.5075696 | 458949 | 4602936 | 08264 | Sant Vicenç de Montalt | Restringit | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2025-06-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | No s'hi ha pogut accedir. | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||||||
| 98381 | Vogi de can Jordi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vogi-de-can-jordi | <p>CAMPOY, Josep Lluís i BOBA, Assumpte (2009). Catàleg de protecció de béns i paisatges del Pla d'Ordenació Urbanística municipal de Sant Vicenç de Montalt. Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt. Document no vigent.</p> <p>PÉREZ I FERNÁNDEZ, German i MEDINA ESPIGARES, Gabriel (2023). Document d'aprovació inicial del Pla d'Ordenació Urbanística municipal de sant Vicenç de Montalt. Document 5: Catàleg de béns protegits. Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt. Document no aprovat. </p> | XIX | Molt enrunat | <p>Edifici destinat, mitjançant un mecanisme mogut per energia de sang, a l'extracció d'aigua del pou per a rec de la finca. No conserva coberta i els catúfols que utilitzava eren fets a la foneria de can Font de Mataró.</p> <p>Els catúfols són recipients que formen part d’un mecanisme d’elevació d’aigua i que, juntament amb altres d’iguals, són arrossegats per una roda o una cadena sense fi en un moviment alternatiu amunt i avall. S’omplen en submergir-se en l’aigua d’un pou o d’un rec i es buiden un cop fora de l’aigua, en iniciar el descens.</p> | 08264-84 | Camí del Transformador, núm. 34 | 41.5751459,2.5076099 | 458951 | 4602724 | 08264 | Sant Vicenç de Montalt | Restringit | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2025-06-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | No s'hi ha pogut accedir. | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||||||||
| 98382 | Plano geométrico parcelario del término municipal de San Vicente de Llevaneras / copia del original, en 1897, R. de S., arquitecto en Mataró [firma de Rafael de Sorarrain] | https://patrimonicultural.diba.cat/element/plano-geometrico-parcelario-del-termino-municipal-de-san-vicente-de-llevaneras-copia-del | <p>GRAU, Rosa i TORRENTÓ, Xavier (2022). Can Milans del Bosch; dins CAÑO, Antònia [coord.] 5 cases amb història. Sant Vicenç de Montalt. Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt; pp. 36- 43.</p> <p>NADAL, Francesc; Luis URTEGA; José Ignacio MURO, Barcelona (2006). El territori dels geòmetres : cartografia parcel·lària dels municipis de la província de Barcelona (1845-1895). Barcelona: Institut d'Edicions de la Diputació de Barcelona. 255 p. ISBN 84-9803-119-2</p> <p>NUNES, Joan (2012). <em>Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica</em>. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, pp. 551.</p> <p> </p> | XIX | <p>A la sala de plens de l'Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt hi ha un mapa parcel·lari del terme municipal que data de l'any 1897. Està emmarcat i protegit amb un vidre. A la part superior es pot llegir: 'PLANO GEOMETRICO PARCELARIO / DEL / Término Municipal / SAN VICENTE DE LLEVANERAS', / copia del original, en 1897, R. de S., arquitecto en Mataró [firma de Rafael de Sorarrain].</p> <p>És un plànol emmarcat, en molt bon estat de conservació que mesura 300 x 288 cm., i es tracta d'una còpia d'un plànol de l'any 1863. Assenyala el nord magnètic i aporta molta informació complementària. A la part inferior hi ha un quadre de resum on s'indica la superfície conreada o l'edificada, les finques rústiques i les urbanes i la zona marítima. També s'hi deixa constància que el cementiri es troba en fase de projecte. Als laterals hi ha el llistat de les finques amb els propietaris.</p> | 08264-85 | Carrer de Sant Antoni, núm. 13 | <p>Els mapes parcel·laris s'utilitzen especialment per a representar la divisió en parcel·les cadastral, urbana o rústica. Els coneixements dels agrimensors han estat requerits, històricament, tant per privats (propietaris de terres, companyies ferroviàries) com per l'administració pública (hisendes, ajuntaments). Les primeres activitats dels agrimensors a Catalunya cal situar-les a l’època romana i que, des d’aleshores, han tingut continuïtat històrica fins els nostres dies.</p> <p>El Plano geométrico parcelario del término municipal de San Vicente de Llevaneras / copia del original, en 1897, R. de S., arquitecto en Mataró [firma de Rafael de Sorarrain], d'un mapa més antic de 1863 que no s'ha localitzat. Rafael de Sorarrain Milans del Bosch (Tolosa, 1863 - Sant Vicenç de Montalt, 1924) era un arquitecte i agrimensor, actiu a Barcelona, entre els anys 1900 i 1905. Va estudiar arquitectura a Barcelona, on va iniciar l'exercici de la seva carrera. El 13 d'agost de 1896, el govern el va nomenar arquitecte municipal de Mataró. Es casà amb Maria del Carmen de Oliveros. L'any 1897 firma una còpia del plànol parcel·lari de Sant Vicenç de Montalt.</p> <p>L’agrimensura és un saber tècnic conreat des de l’Antiguitat clàssica, que ha contribuït al desenvolupament de la geometria i de la cartografia. Els antics egipcis han estat considerats els inventors de la geometria com a resposta a les constants operacions d’agrimensura que es veien obligats a fer a conseqüència de les inundacions periòdiques provocades pel Nil, que esborraven les partions de les propietats territorials. Per la seva part, els romans, que excel·liren en aquest saber, no sols ens han llegat mapes parcel·laris, fruit de les seves centuriacions, sinó un conjunt de diversos tractats d’agrimensura aplegats en una obra de finals del segle V o començaments del segle VI coneguda com a <em>Corpus Agrimensorum Romanorum</em>.</p> <p>A Catalunya aquest coneixement fou exercit per uns professionals coneguts tradicionalment com a agrimensors, canadors, destradors o geòmetres.</p> <p>L'any 1870 es produeix la supressió de la carrera d'agrimensors i aforadors a les Escoles de Belles Arts. Sis anys després, desapareixia l'ensenyament de l'agrimensura als instituts provincials, per arribar, l'any 1870 a la constitució del Cos de Topògrafs, prèvia creació, l'any 1861 de la Escuela Especial de Topografia Catastral de Madrid. La creació d'un cos de caràcter estatal va deixar als agrimensors formats a les escoles de belles arts i als instituts de segon ensenyament de Catalunya fora de la gran empresa estatal d’aixecar un cadastre parcel·lari general del país, que estava en marxa des de 1859. Des del curs 1852-1853 fins el 1876-1877- van possibilitar que, com a mínim, 451 alumnes obtinguessin a Catalunya el títol oficial d’«agrimensor i aforador» o el d’«agrimensor, perit taxador de terres». </p> <p>A partir de 1876, amb la supressió de les carreres d’agrimensor, d’altres ensenyaments tècnics van anar incorporant els coneixements i les competències que els eren pròpies.</p> | 41.5782709,2.5094667 | 459108 | 4603070 | 1897 | 08264 | Sant Vicenç de Montalt | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98382-8502.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic/Cultural | Inexistent | 2025-06-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Rafael de Sorarrain de Milans del Bosch | Durant la realització del present mapa, s'ha localitzat el que podria correspondre al mapa parcel·lari original de 1863, que Rafael de Sorarrain Milans del Bosch utilitzà per fer la present còpia, avui exposada a la sala de plens de l'Ajuntament. El Plànol parcel·lari de Sant Vicenç de Llavaneres, localitzat a l'Arxiu del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, està datat: 30 d'agost de 1851, anterior doncs a la data aproximada que hom pensa que es podria haver realitzat. També està signat per l'agrimensor Domènec Casacoberta, un autor que no consta al diccionari d'Agrimensors. Està dibuixat a tinta sobre tela, E 1:2000 amb escales gràfiques de canes catalanes i pas de Burgos [C340_116-1]. En tot cas, ambdós plànols parcel·laris són dos documents de vital importància per als investigadors de la història del municipi. | 98 | 56 | 3.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||
| 98383 | Bassa de can Mir | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-de-can-mir | <p>CAMPOY, Josep Lluís i BOBA, Assumpte (2009). Catàleg de protecció de béns i paisatges del Pla d'Ordenació Urbanística municipal de Sant Vicenç de Montalt. Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt. Document no vigent.</p> <p>GRAU MOLIST, Lluís (2023). Can Mir; dins <em>5 cases amb història, 2</em>. Sant Vicenç de Montalt. Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt, pp.30-33.</p> <p>PÉREZ I FERNÁNDEZ, German i MEDINA ESPIGARES, Gabriel (2023). Document d'aprovació inicial del Pla d'Ordenació Urbanística municipal de sant Vicenç de Montalt. Document 5: Catàleg de béns protegits. Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt. Document no aprovat. </p> | XIX-XX | Es troba en desús des de fa molts anys, tot i que va haver-hi una campanya de neteja. | <p>Antiga bassa de rec, de planta rectangular, d'uns 250 metres quadrats, que recollia l'aigua de dues mines. També es coneix com la bassa del Regadiu, que <span><span><span>va acabar donant el qualificatiu a la finca i va permetre superar el conreu de secà, gràcies la implantació d’una notable infraestructura hidràulica.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquesta infraestructura estava formada per elements captadors de l’aigua (a mitjans del segle XX es van comptabilitzar dues mines, o una mina amb dos brancals, i fins a cinc pous), elements de recepció i emmagatzematge (basses i dipòsits) i una notable xarxa capil·lar de distribució, de la qual no hi ha constància, malgrat que el sistema de reg emprat era el d’inundació. La mina data de 1855 i un brancal ressegueix la riera de la Panissera, d’una longitud de 823 metres, dels quals 210 són de captació i la resta de conducció.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’altre brancal és el que ressegueix la riera de Gironella, amb 459 metres de longitud, dels quals 35 metres són de captació i la resta de conducció. Aquesta branca abocava les aigües a la primera, i 112 metres més avall alimentaven l’anomenada “bassa de les oques” —a cel obert i encara existent— des de la qual es distribuïen les aigües de reg a bona part dels terrenys. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Existeixen cinc pous històrics, en general a prop de les masoveries —dos d’ells a Llavaneres—, més un sisè, de 1982, en el punt de confluència de les dues branques de la mina, on es consigna una esllavissada i, almenys, una altra bassa. També es disposava d’un dipòsit a la falda del turó del Balís, en terreny boscós i a una certa altura respecte dels conreus, alimentat per un tub provinent d’una mena de dipòsit natural situat a l’entrada de l’actual urbanització <em>Supermaresme,</em> alimentat per la part captadora del brancal de la Panissera. Del dipòsit baixava l’aigua i arribava fins a la glorieta del turó, i més endavant es va portar a tots els elements residencials de la finca (Grau, 2023).</span></span></span></p> | 08264-86 | Can Mir-Les Fonts | <p>Lluís Grau (2023) publica la història de la finca que fins al primer quart del segle XIX, era coneguda com a can Mir o el Regadiu i ocupava bona part de l’extrem sud-oest del terme municipal de Sant Vicenç de Montalt, a redós del turó del Balís. Eren quatre finques que, en total, ocupaven una mica més de cinc hectàrees, destinades al conreu de secà. N’era propietari, per herència paterna, Antoni Mir Vilaseca. L’hereu, el seu fill Vicenç Mir Colobran, va passar de pagès, l'any 1824, a bracer propietari el 1863 i a hisendat el 1868. La relació jurídica entre el propietari i els treballadors de la major part de la finca (Regadiu) era la de masoveria, mentre que la parceria es reservava per a les vinyes. El regadiu, que va acabar donant el qualificatiu a la finca i va permetre superar el conreu de secà, va ser possible per la implantació d’una notable infraestructura hidràulica.</p> <p>Entre 1855 i 1862, la superfície total de la finca es duplica. Des del 1856, el propietari havia passat a ser Josep Mir Albanell, fill primogènit de Vicenç. Josep es casa a Barcelona, i fa negocis relacionats amb la importació de productes colonials. Les finques de Sant Vicenç deixen de ser el suport principal de l’economia familiar. La finca de Can Mir passa de tenir un ús exclusivament agrícola a ser també un lloc per a l’estiueig. Les edificacions aleshores existents (masoveries) s'adeqüen per a les noves necessitats.</p> <p>L’hereu de Josep Mir, Rossend Mir Fullà, entre 1901 i 1905 decideix construir la torre Gran, també fa edificar una glorieta al cim del turó del Balís, obra del mateix arquitecte, Enric Sagnier. També millora les instal·lacions de la finca ampliant-la fins a més de 23 hectàrees dins el terme de Sant Vicenç de Montalt, i encara hi va afegir dues hectàrees més del terme de Sant Andreu de Llavaneres. La finca va acabar organitzada en quatre masoveries: la de can Patoi, la del Forn, la Masia a Sant Vicenç, i la de ca la Gràcia a Llavaneres.</p> <p>Cap al final de la guerra, va ser refugi d’una setantena de persones. L’artilleria italiana va destruir la glorieta del turó del Balís; que fou substituïda, més endavant, per una altra de Lluís Bonet Garí.</p> | 41.5703603,2.5067700 | 458878 | 4602193 | 08264 | Sant Vicenç de Montalt | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98383-8602.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98383-8603.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98383-8604.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2025-06-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||
| 98384 | Murs de contenció del nucli antic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/murs-de-contencio-del-nucli-antic | <p>AJUNTAMENT DE SANT VICENÇ DE MONTALT (2002). Pla Especial de Reforma Interior del nucli històric de Sant Vicenç de Montalt (PERI).</p> <p>CAMPOY, Josep Lluís i BOBA, Assumpte (2009). <em>Catàleg de protecció de béns i paisatges del Pla d'Ordenació Urbanística municipal de Sant Vicenç de Montalt</em>. Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt. Document no vigent.</p> <p>PÉREZ I FERNÁNDEZ, German i MEDINA ESPIGARES, Gabriel (2023).<em> Document d'aprovació inicial del Pla d'Ordenació Urbanística municipal de sant Vicenç de Montalt. Document 5: Catàleg de béns protegits</em>. Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt. Document no aprovat.</p> | XVIII | <p>El nucli antic de Sant Vicenç de Montalt es troba en un turó enlairat a 42 m. d'altitud, prop de la riera de Sant Vicenç, amb cases antigues del segle XVIII i XIX que es van anar agrupant al voltant de l'església i d'algunes masies més antigues que van quedar enmig de la trama urbana, i resseguint el carrer Major. Els carrers que es van anar formant són costeruts per salvar el desnivell del terreny. El punt més alt són el carrer Major i el carrer de Sant Antoni que recorren de nord a sud el nucli, fins arribar a can Rams o can Coll.</p> <p>A llevant d'aquest eix hi ha el carrer de Baix i el carrer i la plaça de l'Església, on trobem uns primers murs de contenció formats per conglomerats de pedres. En el mur del carrer de Baix es tracta d'un conjunt de dos murs sobreposats que, amb un desplaçament horitzontal, conformen un carrer en pendent. A ponent, el carrer de Sant Josep i la Baixada de la Riera enllacen la part alta del nucli amb la Riera de Sant Vicenç, salvant un desnivell de 15 m. El carrer de sant Josep és una bifurcació del carrer Major en direcció nord occidental. Trobem el mur a la façana septentrional fent de contenció de la finca de can Sauri, fet amb pedres d'altres construccions i de considerable alçada. Al final d'aquest mur hi trobem la font del Xiprer i el pont de la carretera BV-5031. La baixada de la Riera enllaça la Plaça del Poble amb la Riera de Sant Vicenç. Es troba a la façana septentrional, delimitant la finca de can Bosch. A la Riera de Sant Vicenç també hi trobem trams amb murs de contenció de les mateixes característiques.</p> <p>El carrer de Sant Josep té la seva continuació amb el carrer de Dalt que, a l'alçada de can Rita, s'uneix amb el carrer de sant Isidre. És paral·lel amb la Riera de Sant Vicenç i entra els dos vials hi trobem el carrer Nou, el carrer Antic i la Baixada de l'Avi. Al final del carrer de Dalt hi trobem ca n'Icu, edificació orientada a migdia i elevada del nivell del carrer amb un gran mur de contenció.</p> | 08264-87 | Nucli antic | 41.5799383,2.5069359 | 458898 | 4603257 | 08264 | Sant Vicenç de Montalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98384-8703.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98384-8704.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98384-8705.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98384-8701_0.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Estructural | Inexistent | 2025-06-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94 | 49 | 1.5 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||||
| 98385 | Font de la Barceloneta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-barceloneta | <p>CAMPOY, Josep Lluís i BOBA, Assumpte (2009). <em>Catàleg de protecció de béns i paisatges del Pla d'Ordenació Urbanística municipal de Sant Vicenç de Montalt</em>. Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt. Document no vigent.</p> <p>PÉREZ I FERNÁNDEZ, German i MEDINA ESPIGARES, Gabriel (2023).<em> Document d'aprovació inicial del Pla d'Ordenació Urbanística municipal de sant Vicenç de Montalt. Document 5: Catàleg de béns protegits</em>. Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt. Document no aprovat. </p> <p><span lang='CA'><span><span>PONS GALÍ, Enric (2024). <em>L'encant dels racons del nostre poble</em>. En premsa</span></span></span></p> | XX | <p>La Font de la Barceloneta es troba a l'inici del carrer de Baix, a tocar amb el carrer de can Rams. Forma part d'un conjunt de fonts urbanes construïdes a la mateixa època. La majoria porten el nom d'un arbre, però aquesta és l'excepció. Un mateix disseny amb unes rajoles personalitzades en el frontó serveix per a totes elles. Consisteix en un frontis fet de maons amb un acabament de mig punt amb els maons posats a llibret. En el timpà hi ha un plafó ceràmic on hi ha l'escut municipal i el nom de la font. Tot resseguint els contorns amb una franja verda amb ornamentació vegetal. El plafó està signat amb les inicials ANA. El broc és modern de polsador i l'aigua va a parar a una pica també feta de rajols posats a plec de llibre i de secció rectangular.</p> | 08264-88 | Carrer de Baix, s/n | <p>Pons (2004) ens explica la història de la zona coneguda com 'la Barceloneta' de Sant Vicenç de Montalt perquè les cases foren construïdes pels barcelonins que fugiren del barri barceloní de la Barceloneta per les reformes del capità general Castel-Rodrigo en el projecte 'Barrio playa'.</p> | 41.5784420,2.5105429 | 459198 | 4603088 | 1988 | 08264 | Sant Vicenç de Montalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98385-9002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98385-9003.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | Inexistent | 2025-06-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||
| 98386 | Monument dels Emancipats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-dels-emancipats | XX | <p>Monument erigit al mig de la rotonda de can Boada, a la confluència dels carrers del Turó de l'Home, Maresme i Montsant. Sobre un pilar de formigó s'aixequen dues estructures metàl·liques no figuratives i estilitzades. És obra de l'escultor navarrés Clemente Ochoa, on la geometria i l'abstracció sotmeten les figures a una estilització de ritmes i formacions dinàmiques, plenes de gest i vida.</p> | 08264-89 | Rotonda de Can Boada | 41.5656119,2.5132805 | 459418 | 4601663 | 1996 | 08264 | Sant Vicenç de Montalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98386-8902.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98386-8903.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98386-8904.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2025-06-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Clemente Ochoa | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||||
| 98387 | La Pastoreta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-pastoreta | <p>PONS GALÍ, Enric (2024). <em>L'encant dels racons del nostre poble</em>. En premsa.</p> | XX | <p>Escultura en pedra d'una figura femenina amb una ovella que representa una pastora. L'obra es coneix com 'La Pastoreta' en relació amb el cançoner popular català. Es troba damunt una plataforma cúbica feta de marbre, enfront la façana de l'església.</p> | 08264-90 | Plaça de l'Església, s/n | <p>L'autor és Lluís Casals i Campeny (1921-1989), un escultor de Sant Vicenç de Montalt, conegut com 'El Picapedrer'. Aquesta escultura fou un regal de la família de l'escultor i s'instal·là l'any 2020 amb la remodelació de la plaça de l'Església.</p> | 41.5784071,2.5092092 | 459087 | 4603086 | 1984 | 08264 | Sant Vicenç de Montalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98387-9002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98387-9003.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2025-06-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Lluís Casals i Campeny | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||
| 98388 | Rellotge de sol de can Cinnamond | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-cinnamond | <p>CAMPOY, Josep Lluís i BOBA, Assumpte (2009). <em>Catàleg de protecció de béns i paisatges del Pla d'Ordenació Urbanística municipal de Sant Vicenç de Montalt</em>. Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt. Document no vigent.</p> <p>PÉREZ I FERNÁNDEZ, German i MEDINA ESPIGARES, Gabriel (2023).<em> Document d'aprovació inicial del Pla d'Ordenació Urbanística municipal de sant Vicenç de Montalt. Document 5: Catàleg de béns protegits</em>. Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt. Document no aprovat.</p> | XVIII-XIX | El gnòmon està parcialment desenganxat del seu suport. | <p>Rellotge de sol situat a la façana principal de la casa, entre la balconera i la finestra de mà dreta de la planta pis. És del tipus vertical declinant amb orientació sud-est. Presenta un pla quadrangular, realitzat sobre una capa preparatòria de morter de calç i pintat al damunt.</p> <p>Està emmarcat, sense numeració. A l'interior la delimitació de les línies horàries per una línia, deixa entreveure l'astre solar, molt esquemàtic. Les línies assenyalen des de les 6 del matí fins a les 5 de la tarda. Les mitges hores més curtes.</p> <p>El repintat és amb un to més clar que el de la façana, en blau per la definició del marc i línies solars. El gnònom és de vareta simple, però està desenganxat del seu suport i penja verticalment cap a la paret de la casa. </p> <p> </p> | 08264-91 | Carrer de Can Pi, núm. 4 | 41.5681553,2.5114448 | 459266 | 4601947 | 08264 | Sant Vicenç de Montalt | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98388-9101.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98388-9102_0.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98388-9103.jpeg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2025-06-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|94 | 47 | 1.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||||
| 98389 | Riera de Torrentbò | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-torrentbo | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Agència Catalana de l’Aigua (2000). Informe sobre l’estat de desenvolupament i vigència tècnica del Pla Director contra avingudes al Maresme. Document de síntesi. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>FOLCH, Ramon; FRANQUESA, Teresa; CAMARASA, Josep Maria (1984). <em>Història Natural dels Països Catalans.</em> Vol. 7. Vegetació. Barcelona. Fundació Enciclopèdia Catalana. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>FONT CISTERÓ, Xavier, GUTIÉRREZ CAMARÓS, Josep. «Les Rierades Al Maresme». <em>Atzavara, L’</em>, [en línia], 1, Vol. 23, p. 61-79, </span></span></span></span><a href='https://raco.cat/index.php/Atzavara/article/view/302747'><span><span><span>https://raco.cat/index.php/Atzavara/article/view/302747</span></span></span></a><span lang='CA'><span><span><span> [Consulta: Consulta: 05-06-2024].</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>GUTIÉRREZ, j. (1992). Les rierades del Maresme: Problemàtica de la interacció entre els medis natural i antròpic com a pas previ per a l’Ordenació de l’espai torrencial. Tesi de Llicenciatura. Universitat de Barcelona, 168 pp. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>ICGC (2017). Estudi per a la Identificació de Riscos Geològics a Sant Vicenç de Montalt (Maresme). Codi AP-0039/17. Juliol de 20217. Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. </span></span><a href='https://www.svmontalt.cat/ARXIUS/2025/POUM/DOCUMENTS/3_Annex_1_estudi_riscos_geologics.pdf'><span><span>https://www.svmontalt.cat/ARXIUS/2025/POUM/DOCUMENTS/3_Annex_1_estudi_riscos_geologics.pdf</span></span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>PAVÓN, David (2004). <em>El patrimoni hidràulic de la riera de Pineda. La restauració del molí fariner de Can Marquès com a exemple</em>. IV Trobada d’Estudiosos del Montnegre i el Corredor. Diputació de Barcelona, p. 91-97.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>PELAGIO BRUALLA, Manel (1998).<em> Les rierades del Maresme: planejament, gestió i risc d’avingudes</em>. Barcelona. Congrés editorial. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>RIBA ARDERIU, Oriol (1995). <em>Qüestions obertes sobre la geomorfologia, la hidrologia i la sedimentologia de les rieres del Maresme i del Barcelonès amb exemples de la riera d’Arenys</em>, dins Trenta-dos aspectes de ciència i tecnologia. Barcelona. Institut d’Estudis Catalans, p. 281-316.</span></span></span></span></span></p> | <p>La riera de Torrentbò, és un curs fluvial de la comarca del Maresme que s'origina al llogaret de Torrentbò, al municipi d'Arenys de Munt i fa de partió amb els municipis d'Arenys de Munt, d'Arenys de Mar i Caldes d'Estrac i desemboca a la mar Mediterrània amb el nom de Riera de Caldes.</p> <p>La riera neix de la confluència d'altres cursos d'aigua, que des de fa anys acostumen a baixar secs a excepció dels dies de pluja. Des de ponent, transcorre el torrent de la Font Freda que baixa procedent de la zona més muntanyenca del municipi. Se li afegeix pel vessant hidrogràfic dret, el torrent de la Font de l'Avi i en travessar el llogaret de Torrentbò, pren el topònim. </p> <p>Pel vessant hidrogràfic esquerre es nodreix d'un altre petit afluent situat al Sot de can Comulada (Arenys de Munt), i passat can Delàs, pel vessant esquerre, del Sot de la Marça, que en altres temps tingué un cabal regular. A partir d'aquí, la riera de Torrentbò fa un gir cap a la dreta i comença a baixar en direcció al mar. Passa per l'antic molí d'en Gibert, del qual en queden algunes restes com una part de la bassa i un cop deixat enrere, canvia de nom per ésser coneguda com la Riera de Caldes.</p> <p>El tram que transcorre pel municipi de Sant Vicenç de Montalt és bàsicament sense asfalt i s'hi pot circular, ja que comunica amb diverses cases i enllaça amb els municipis veïns. A banda i banda de la llera, en els marges s'hi reprodueix una vegetació de ribera atapeïda, ombrívola, amb presència de roure, alzina, plataner i pi amb un sotabosc espès de plantes enfiladisses com l'heura i l'arítjol. Hi ha presència de canyís i a proximitat de les cases, s'hi pot trobar vegetació al·lòctona procedent dels jardins. Hi ha presència de fauna, amb mamífers com el porc senglar, algun cabirol, toixó i tota mena d'ocells que aprofiten l'espessor que els protegeix per a nidificar.</p> | 08264-92 | Riera de Torrentbò | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>Les rieres, sots, torrents, torrenteres i rials del Maresme, representen un tret distintiu del paisatge natural i humà de la comarca. En el seu estat natural compleixen no només funcions hidrològiques, sinó també ecològiques i socials. Si es preserva el llit i els marges naturals de les rieres, el desguàs i la canalització de les aigües pluvials circulen sense pressió i s’evita que baixin ràpidament. La funció de recàrrega dels aqüífers es regula de manera natural gràcies a la millor permeabilitat que tenen els materials que constitueixen el llit de rieres i torrents en relació amb el sòl de la resta de la conca i permeten la filtració més o menys ràpida de les aigües que hi circulen. La distribució de sorres i sediments es fa de manera natural al llarg del curs fluvial alhora que es preserven les formes sinuoses del paisatge i la vegetació. Constitueixen un ecosistema propi tant pels boscos de ribera com per la vegetació que creix en els marges i són veritables corredors biològics per a la fauna autòctona que s’hi estableix, nidifica o les utilitza com a pas, ja que connecten zones de muntanya amb zones de conreu i de platja.</span></span></span></span></span></p> | 41.5816775,2.5208386 | 460058 | 4603443 | 08264 | Sant Vicenç de Montalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98389-9202.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98389-9203.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98389-9204.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98389-9205.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | Inexistent | 2025-06-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2153 | 5.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||||||
| 98390 | Mural 'La història de Sant Vicenç' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mural-la-historia-de-sant-vicenc | XXI | <p>Mural artístic, fet de gres porcellànic, amb il·lustracions de Pilarin Bayés. És una interpretació artística del municipi de Sant Vicenç de Montalt, que mostra personalitats destacades com l'Esteve Albert, poeta i autor teatral que va donar nom a l'institut; l'Angelina Pelagos, telefonista del poble fins a l'any 1976; la Dominica Guitart, mestra de l'antiga escola de nenes; l'entranyable '<em>Avi Pera'</em> o el missioner Vicenç Ferrer, estretament vinculat a Sant Vicenç gràcies al Campus Solidari de Futbol d'Anantapur. També hi ha representades expressions culturals i tradicionals com les puntaires, els gegants i els Bòbuls i les Margaridasses, els cantaires de l'Orfeó o els pessebres; i referències a esdeveniments esportius com la Montalbike o el futbol. També hi tenen protagonisme edificis emblemàtics del poble com el Casal de Cultura, l'Església, l'Ajuntament i la torre de guaita del parc dels Germans Gabrielistes; i no hi podien faltar tampoc el mar i el Montalt.</p> | 08264-93 | Avinguda de Toni Sors | 41.5792714,2.5124040 | 459353 | 4603180 | 2020 | 08264 | Sant Vicenç de Montalt | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98390-9302.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98390-9303.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98390-9304.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2025-06-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Pilarin Bayés | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||||
| 98391 | Rellotge de sol de can Mandri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-mandri | <p>CAMPOY, Josep Lluís i BOBA, Assumpte (2009). <em>Catàleg de protecció de béns i paisatges del Pla d'Ordenació Urbanística municipal de Sant Vicenç de Montalt</em>. Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt. Document no vigent.</p> <p>PÉREZ I FERNÁNDEZ, German i MEDINA ESPIGARES, Gabriel (2023).<em> Document d'aprovació inicial del Pla d'Ordenació Urbanística municipal de sant Vicenç de Montalt. Document 5: Catàleg de béns protegits</em>. Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt. Document no aprovat.</p> | XIX-XX | El morter de calç no està en massa bones condicions. Hi ha diverses fissures que amb l'aigua de pluja i els canvis de temperatura les van eixamplant amb la conseqüent pèrdua de suport. | <p>Rellotge de sol situat dessota mateix del carener de la façana principal, orientada al sud-est. És del tipus vertical declinant, amb el gnòmon de vareta simple. </p> <p>El rellotge presenta un pla vertical, esgrafiat damunt del morter de calç de la façana. Està policromat amb dos colors de base, l'ocre per l'interior i un rosa envellit pel marc exterior, l'astre solar i les línies horàries. Invertint la imatge s'endevina, a la part inferior, l'existència d'un altre rellotge més antic decorat amb sanefes.</p> | 08264-94 | Urbanització Supermaresme, núm. 116 | 41.5850100,2.4990000 | 458240 | 4603823 | 08264 | Sant Vicenç de Montalt | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98391-9401.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98391-9401_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98391-9403.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2025-06-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Aquest rellotge no consta en l'inventari de rellotges de sol de la Societat Catalana de Gnomònica. | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||
| 98392 | Fons de l'Arxiu Nacional de Catalunya relacionat amb el municipi de Sant Vicenç de Montalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-larxiu-nacional-de-catalunya-relacionat-amb-el-municipi-de-sant-vicenc-de-montalt | XX | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>L’Arxiu Nacional de Catalunya conserva una sèrie d’imatges relacionades amb Sant Vicenç de Montalt: </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><strong><span lang='CA'><span><span>Fons TAF HELICÒPTERS, SA: </span></span></span></strong></span></span></span></p> <p><span><span><span><em><span lang='CA'><span><span>Vistes aèries panoràmiques d'una urbanització al terme municipal de Sant Vicenç de Montalt. Encàrrec de Materiales y Construcciones, S. A. Trabajos Aéreos y Fotogramétricos (MYCSA)</span></span></span></em><span lang='CA'><span><span> [ANC1-564-N-11036]. 16 d’agost de 1977. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><em><span lang='CA'><span><span>Vistes aèries panoràmiques d'unes cases amb piscina al poble de Sant Vicenç de Montalt. Encàrrec de Materiales y Construcciones, S. A. (MYCSA). [ANC1-564-N-11035]</span></span></span></em></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Vistes aèries panoràmiques generals del municipi de Sant Vicenç de Montalt [ ANC1-564-N-11716] del 2 de novembre de 1990. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><strong><span lang='CA'><span><span>TAVISA (Trabajos de Aviación S.A.):</span></span></span></strong></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Vistes panoràmiques de diversos municipis de la comarca del Maresme, com Mataró, Dosrius, Arenys de Munt, Arenys de Mar, Sant Vicenç de Montalt, Calella, Canet de Mar, Sant Cebrià de Vallalta, Sant Pol de Mar, Caldes d'Estrac, Argentona i Sant Andreu de Llavaneres, amb detall del port Balis [ANC1-1144-N-3403] del 20 de gener de 1999.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Costes des de la ciutat de Mataró fins a la de Calella [<span>ANC1-1144-N-9248]. 26 de febrer de 2009. Vistes panoràmiques del les costes des de la ciutat de Mataró fins a la de Calella, passant pels municipis de Sant Vicenç de Montalt, Caldes d'Estrac, Arenys de Mar, Canet de Mar i Sant Pol de Mar, per encàrrec de Geovirtual.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Construcció d'una urbanització al municipi de Sant Vicenç de Montalt [ANC1-1144-N-9553]. 6 d’octubre de 2009. Vistes panoràmiques de la construcció d'una urbanització al municipi de Sant Vicenç de Montalt, per encàrrec de Teyco.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Construcció d'una urbanització al municipi de Sant Vicenç de Montalt [ANC1-1144-N-9554] del 15 de desembre de 2010. Autor: Jordi Todó. Vistes panoràmiques de la construcció d'una urbanització al municipi de Sant Vicenç de Montalt, per encàrrec de Teyco.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><strong><span lang='CA'><span>Fons Josep Puig i Cadafalch:</span></span></strong></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Casa prop de l'estació, a Sant Vicenç de Montalt [ANC1-737-N-44]. Any 1921.: 6 dibuixos i plànols. Llapis i tintes sobre paper.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Casa Pich, a Sant Vicenç de Montalt. [ANC1-737-T-208]. Any 01.11.1922 - 20.01.1923. bast i contingut: carta rebuda per Josep Puig i Cadafalch sobre les faroles de Can Coll de Caldetes, relació de despeses i rebuts de la finca Can Coll, i exemplar número 2 de la revista 'Civitas' publicat l'any 1914.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><strong><span lang='CA'><span>Administració Perifèrica de l'Estat:</span></span></strong></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Expedient de registre de <em>'200 pertenencias de una mina de hierro con el título de 'Mariquita', sita en el término municipal de San Vicente de Llavaneras, parajes llamados Torrente de Montalt, laderas del mismo y otros'.</em> (Barcelona) [ANC1-641-T-2009] 22.12.1923 - 03.01.1927. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Expedient de registre de <em>'200 pertenencias de una mina de hierro con el título de 'Negresco', sita en los términos municipales de San Andrés de Llavaneras y de San Vicente de Llavaneras, paraje llamado Riera de Acatá, Carretera de Cornellá a Fogás de Tordera y otros' </em>. (Barcelona) [ANC1-641-T-2011]. 22.12.1923 - 03.01.1927.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><strong><span lang='CA'><span>FUNDACIÓ CONCEPCIÓ RABELL, VÍDUA ROMAGUERA - ESTUDI DE LA MASIA CATALANA</span></span></strong></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Informació per municipis de les masies de la comarca del Maresme. [ANC1-1145-T-996]. Fitxes sobre masies del municipi de Sant Vicenç de Montalt. 1924-1990.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><strong><span lang='CA'><span>GENERALITAT DE CATALUNYA (SEGONA REPÚBLICA)</span></span></strong></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Confiscacions [ANC1-1-T-6711]. Comitè d'Apropiacions. Expedients de determinació de responsabilitats i confiscació de béns de particulars amb propietats al Barcelonès (Barcelona) i al Maresme (Sant Vicenç de Montalt). Conté l'expedient de Tomàs Rosés Ibbotson. Inclou un exemplar del 'Boletín de la Organización Sanitaria Obrera', Barcelona, núm. 11, any II, 1.8.1937.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Junta de Seguretat Interior. Població i confiscacions. Maresme: Alella, Cabrera de Mataró, Cabrils, Caldetes, Canet de Mar, Dosrius, Montgat, Sant Andreu de Llavaneres i Llavaneres de Montalt. Conté expedients sobre cens de població flotant, irregularitats en la constitució dels consells municipals, i informes referents a confiscacions. [ANC1-1-T-6183]</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><strong><span lang='CA'><span>PRESIDENT LLUÍS COMPANYS (documentació institucional)</span></span></strong></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Correspondència d'adhesió al president Companys i al govern de la Generalitat davant l'alçament militar de juliol del 1936, per la crisi del Consell de la Generalitat del 4 i 17 d'abril de 1937 i amb motiu de l'aniversari de la proclamació de la República./<strong> [</strong>ANC1-819-T-195] ; ANC1-1236-N-1234; ANC1-1236-N-1231; ANC1-1236-N-1233; ANC1-1236-N-1235</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Detalls d'uns murals religiosos pintats per Francesc Vidal i Gomà a l'església de Sant Vicenç de Montalt. 8 fotografies químiques . 1940-1948. ant Vicenç de Montalt s'anomenat Sant Vicenç de Llavaneres fins l'any 1935. Durant la regència de mossèn Gili Pol del 20 de novembre de 1940 al 30 de desembre de 1948, a Sant Vicenç de Montalt es dugueren a terme diferents millores dins l’església.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><strong><span lang='CA'><span>FOTO FERRAN</span></span></strong></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Hotel en construcció de SADEM S.A. a Sant Vicenç de Montalt [ANC1-21-N-5795] 1950-1969. [ANC1-21-N-5804]; [ANC1-21-N-5806] i [ANC1-21-N-5804]</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><strong><span lang='CA'><span>FOTO-PIC (Arxiu Pere Català)</span></span></strong></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Detalls d'uns murals religiosos pintats per Francesc Vidal i Gomà a l'església de Sant Vicenç de Montalt [ANC1-1236-N-1230]. </span></span></span></span></span></p> | 08264-95 | Carrer de Jaume I, 33-51 (08195 Sant Cugat del Vallès) | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>L’Arxiu Nacional de Catalunya és la institució que s'encarrega d'aplegar, conservar i difondre el </span></span></span>patrimoni documental de Catalunya. Creat per Decret de la Generalitat de Catalunya el 28 de novembre<span lang='CA'><span><span> del </span></span></span>1980, l'ANC és l’arxiu general de l'administració catalana i l’arxiu històric nacional. Des d’aquesta data, l’arxiu vetlla per la conservació dels fons històrics nacionals i de l’administració catalana amb la finalitat de garantir-ne l’accés per part de tota la ciutadania.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Està adscrit al Departament de Cultura, dins de la Direcció General del Patrimoni Cultural i està integrat al Sistema d’Arxius de Catalunya.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Els seus antecedents més remots es remunten a l’any 1412, quan les Corts de Barcelona acordaren la creació d’un arxiu propi per a la Generalitat històrica o Diputació General. Aquesta institució tenia la funció d’aplegar i gestionar els documents produïts per les administracions públiques de Catalunya.</span></span></span></span></span></span></p> | 41.5790953,2.5082423 | 459006 | 4603163 | Varis | 08264 | Sant Vicenç de Montalt | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98392-2anc4206543841430002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98392-5anc4206543841430005.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98392-6anc111183210674720006.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98392-anc865896592158.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98392-anc8658945921560001.jpg | Legal i física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic/Cultural | BCIN | National Monument Record | 2025-06-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Els drets de propietat intel·lectual de terceres persones, quan l'arxiu no disposi d'autorització, poden limitar l'ús dels documents. No es pot dur a terme cap modificació de les imatges i es respectarà sempre la seva autoria i la seva procedència. | 98 | 56 | 3.2 | 2131 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||
| 98393 | Mina de can Rams | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-de-can-rams | XVI-XXI | <p>La mina de can Rams pertany a la finca homònima i continua en funcionament, proveint la bassa de la casa, tot i que l'activitat agrícola ja no és una realitat i que la finca ha quedat inserida dins el nucli antic del municipi, fruit de les diferents ampliacions urbanístiques i les conseqüents parcel·lacions. A l'angle entre els carrers de Sant Antoni i el carrer de can Rams, hi trobem la boca de la mina, amb la portella metàl·lica on es llegeix: 'mina / can / rams/ 2007'. La mina està excavada amb escoda a la roca natural, que a Sant Vicenç de Montalt és el pa de sauló, conegut també com a ull de llebre.</p> <p>Està encastada en un mur perimetral que delimita la finca de can Rams per tres dels seus costats (sud, ponent i llevant) fet de paredat tipus antic, a base de pedres irregulars amb les juntes amples i plenes de morter.</p> | 08264-96 | Carrer de sant Antoni, s/n | 41.5772828,2.5098061 | 459136 | 4602960 | 08264 | Sant Vicenç de Montalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98393-9601.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98393-9602.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98393-9603.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Productiu | Inexistent | 2025-06-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|94 | 47 | 1.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||||||
| 98394 | Can Batallé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-batalle | <p>AJUNTAMENT DE SANT VICENÇ DE MONTALT (2002). Pla Especial de Reforma Interior del nucli històric de Sant Vicenç de Montalt (PERI).</p> <p>CAMPOY, Josep Lluís i BOBA, Assumpte (2009). <em>Catàleg de protecció de béns i paisatges del Pla d'Ordenació Urbanística municipal de Sant Vicenç de Montalt</em>. Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt. Document no vigent.</p> <p>PÉREZ I FERNÁNDEZ, German i MEDINA ESPIGARES, Gabriel (2023).<em> Document d'aprovació inicial del Pla d'Ordenació Urbanística municipal de sant Vicenç de Montalt. Document 5: Catàleg de béns protegits</em>. Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt. Document no aprovat.</p> | XVIII-XXI | <p>Casa de dos cossos de planta rectangular que consta de planta baixa i pis. La coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal. Entre la façana i el carrer hi ha un petit espai enrajolat. Destaca la porta d'entrada amb brancals i llinda de pedra granítica. La llinda té la data gravada de 1783. L'arrebossat del parament està fet creant la sensació d'un frontó triangular a la llinda. Al costat de la porta hi ha un pedrís. A la planta pis hi ha dues petites finestres de llinda recta. També destaca una gran pedra granítica de forma cònica a la cantonada de la façana meridional amb la de llevant fent de contrafort. </p> | 08264-97 | Baixada de l'Avi, núm. 4 | 41.5781884,2.5068981 | 458894 | 4603062 | 08264 | Sant Vicenç de Montalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98394-9701.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98394-9702.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98394-9703.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98394-9704.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2025-06-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||||
| 98395 | Monument a Toni Sors | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-toni-sors | XX | <p>Monument commemoratiu dedicat a l'alpinista Toni Sors i a l'expedició catalana que va fer l'Everest l'any 1985, de la qual va ser membre. Es tracta d'un monòlit de pedra granítica sense treballar, situat damunt una plataforma cúbica.</p> <p>Està ubicat a l'avinguda homònima, a l'entrada del complex esportiu en un parterre amb gespa i amb una olivera al costat.</p> | 08264-98 | Avinguda de Toni Sors Ferrer, s/n | <p>El 28 d’agost de l'any 1985 una expedició catalana trepitjava per primer cop el cim de l’Everest pel vessant tibetà, escalant per l’aresta nord-est, a la banda xinesa, que fins l'any 1980 havia estat reservada a les expedicions de la Xina i del Japó. L’expedició estava formada per catorze alpinistes: Conrad Blanc, qui la dirigia, Nil Bohigas, Òscar Cadiach, Jordi Camprubí, Jordi Canals, Lluís Gómez, Enric Lucas, Jordi Magrinyà, Joan Massons, Xavier Pérez, Antoni Ricart, Miquel Sànchez, Toni Sors i Carles Vallès. Cadiach, Sors i Vallès van fer cim juntament amb els xerpes Shambu Tamang, Narayan Shresta i Ang Karma.</p> | 41.5789248,2.5117845 | 459301 | 4603141 | 1985 | 08264 | Sant Vicenç de Montalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98395-9802.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98395-9803.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2025-06-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||||
| 98396 | Cova de sauló de les Gudalles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-saulo-de-les-gudalles | <p>CAMPOY, Josep Lluís i BOBA, Assumpte (2009). <em>Catàleg de protecció de béns i paisatges del Pla d'Ordenació Urbanística municipal de Sant Vicenç de Montalt</em>. Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt. Document no vigent.</p> <p>PÉREZ I FERNÁNDEZ, German i MEDINA ESPIGARES, Gabriel (2023).<em> Document d'aprovació inicial del Pla d'Ordenació Urbanística municipal de sant Vicenç de Montalt. Document 5: Catàleg de béns protegits</em>. Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt. Document no aprovat.</p> | XVIII-XX | Es troba mig colgada. | <p>La cova de les Gudalles és un orifici excavat en el sauló que es troba mig colgat en una antiga zona de conreu de la vinya, molt a prop de can Misser, a la part superior de la riera de Sant Vicenç. Resta a la vista la part superior de la boca, en part erosionada, i l'interior que és de doble cambra. És a dir, trobem una primera cambra frontal i una altra al costat.</p> <p>Aquestes coves es feien emprant unes eines adaptades a la curvatura com és l'escoda o mitja escoda, que són les mateixes que usaven els pouers per fer pous i obrir mines d'aigua.</p> | 08264-99 | Les Gudalles | <p>Les coves de sauló tenien exactament la mateixa funció que les barraques de vinya, però eren molt més senzilles. Estaven excavades en un granit que té un altre estadi de descomposició, anomenat pa de sauló, perquè permet excavar-lo. Malgrat semblen construccions molt senzilles i fàcils de fer, no sempre les obria el mateix vinyataire, que desconeixia com detectar la veta bona del sauló que treballant amb cura no s'enfonsaria durant l'excavació, o més endavant, colgant-lo. Sovint també les feien els pouaires que acostumaven a ser també els que excavaven les mines d'aigua. Com en una mina d'aigua, la cova requeria un manteniment mínim, sobretot no deixar créixer al damunt, o a proximitat, arbres i arbusts ja que les arrels dels arbres poden causar un enfonsament.</p> | 41.5846100,2.5031700 | 458587 | 4603777 | 08264 | Sant Vicenç de Montalt | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98396-9901.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98396-9902.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98396-9903.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98396-9905.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98396-9904_0.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2025-06-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|94 | 47 | 1.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||
| 98397 | Porxo de can Baró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/porxo-de-can-baro | <p>CAMPOY, Josep Lluís i BOBA, Assumpte (2009). <em>Catàleg de protecció de béns i paisatges del Pla d'Ordenació Urbanística municipal de Sant Vicenç de Montalt</em>. Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt. Document no vigent.</p> <p>PÉREZ I FERNÁNDEZ, German i MEDINA ESPIGARES, Gabriel (2023).<em> Document d'aprovació inicial del Pla d'Ordenació Urbanística municipal de sant Vicenç de Montalt. Document 5: Catàleg de béns protegits</em>. Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt. Document no aprovat.</p> | XX | <p>El porxo de can Baró es troba davant l'actual Ajuntament i pren el nom de l'antiga casa. És una construcció oberta, a l'aire lliure, destinada a proporcionar ombra a l'estiu mitjançant una coberta vegetal sostinguda a través d'un entramat de bigues de fusta col·locades damunt de columnes de maó vist. El terra també és ceràmic i a la façana que dona al carrer de Sant Antoni, la barana és d'obra recoberta de rajola decorativa amb motius geomètrics, on predominen els colors groc i blau. La barana del carrer de l'església és de ferro i és més recent, ja que amb l'anterior propietat on ara hi ha la barana, s'aixecava una paret.</p> | 08264-100 | Carrer de Sant Antoni, núm. 13 | 41.5780723,2.5095332 | 459113 | 4603048 | 08264 | Sant Vicenç de Montalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98397-10002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98397-10003.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98397-10004.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98397-10005.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | Inexistent | 2025-06-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Aquest porxo forma part de l'espai frontal de l'actual Ajuntament, que es complementa amb una petita zona de parterres, amb plataners, una font i una premsa de vi col·locada com un element etnogràfic decoratiu. | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||||
| 98398 | Pedra de terme, El Pedró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedra-de-terme-el-pedro | <p><span><span><span><span lang='CA'>BUCH i ESTEBAN, Antoni (1984). <em>Sant Vicenç de Montalt. Narració històrica</em>. Patronat Pro Cultura, Urbanisme i Turisme de Sant Vicenç de Montalt.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>BRUNET, Jordi; BUCH, Joan; BUCH, Antoni; GELONCH, Jaume i MARIN, Maria (2000). <em>Sant Vicenç de Montalt. Imatges d’ahir 1900-1970</em>. Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt.</span></span></span></span></p> <p>CAMPOY, Josep Lluís i BOBA, Assumpte (2009). <em>Catàleg de protecció de béns i paisatges del Pla d'Ordenació Urbanística municipal de Sant Vicenç de Montalt</em>. Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt. Document no vigent.</p> <p>PÉREZ I FERNÁNDEZ, German i MEDINA ESPIGARES, Gabriel (2023).<em> Document d'aprovació inicial del Pla d'Ordenació Urbanística municipal de sant Vicenç de Montalt. Document 5: Catàleg de béns protegits</em>. Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt. Document no aprovat. </p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PONS GALÍ, Enric (2024). <em>L'encant dels racons del nostre poble</em>. En premsa.</span></span></span></span></p> | XVIII-XX | No conserva la creu que hi havia. | <p>Pedró en forma d'altar format per dos blocs de pedra granítica. No conserva la creu que hauria de tenir al damunt. Des d'aquí es beneïa el terme el dia de la festa de la Santa Creu, el 3 de maig. Actualment no es troba en el seu lloc original. Estava ubicat uns 25 metres més a migdia en una petita elevació des d'on es visualitzava gran part del terme. Quan es va vendre la finca, el propietari va cedir al municipi l'espai on es troba.</p> | 08264-101 | Camí del Pedró, núm. 6 | <p>Enric Pons (2004) explica que el 3 de maig, festa de la Santa Creu, s'anava en processó des de l'església, amb el capellà al davant portant la Veracreu. Els feligresos duien unes pedretes amb una creu pintada que, un cop beneïdes, eren llançades pels camps per tal de protegir-los de plagues i tempestes. Es va fer fins als anys seixanta del segle XX.</p> | 41.5758400,2.5107900 | 459217 | 4602800 | 08264 | Sant Vicenç de Montalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98398-10101.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98398-10102.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98398-10103.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2025-06-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | En el llibre d'Antoni Buch es pot veure una fotografia de l'any 1964 en el seu emplaçament original (1984, XII). | 98|94 | 47 | 1.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||
| 98399 | Creu de terme | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-terme-23 | <p>BUCH i ESTEBAN, Antoni (1984). <em>Sant Vicenç de Montalt. Narració històrica</em>. Patronat Pro Cultura, Urbanisme i Turisme de Sant Vicenç de Montalt.</p> <p>BRUNET, Jordi; BUCH, Joan; BUCH, Antoni; GELONCH, Jaume i MARIN, Maria (2000). <em>Sant Vicenç de Montalt. Imatges d’ahir 1900-1970</em>. Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt.</p> <p>CAMPOY, Josep Lluís i BOBA, Assumpte (2009). <em>Catàleg de protecció de béns i paisatges del Pla d'Ordenació Urbanística municipal de Sant Vicenç de Montalt</em>. Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt. Document no vigent.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'>ESPRIU i FERNÀNDEZ, Carme (2003). <em>Una església per a un poble: Sant Vicenç de Montalt.</em> Treball inèdit.</span></span></span></span></p> <p>PÉREZ I FERNÁNDEZ, German i MEDINA ESPIGARES, Gabriel (2023).<em> Document d'aprovació inicial del Pla d'Ordenació Urbanística municipal de sant Vicenç de Montalt. Document 5: Catàleg de béns protegits</em>. Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt. Document no aprovat. </p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PONS GALÍ, Enric (2024). <em>L'encant dels racons del nostre poble</em>. En premsa.</span></span></span></span></p> | XX | <p>Creu de terme de pedra amb la imatge de Crist a un costat i la de la Mare de Déu a l'altre, damunt un capitell d'estil corinti sustentat amb un fust de secció cilíndrica.</p> | 08264-102 | Passeig dels Pins, s/n | 41.5638000,2.5127500 | 459373 | 4601462 | 08264 | Sant Vicenç de Montalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98399-10202.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98399-10203.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98399-10204.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Religiós/Cultural | Inexistent | 2025-06-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||||
| 98400 | Les Ànimes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-animes-0 | <p><span><span><span><span lang='CA'>BRUNET, Jordi; BUCH, Joan; BUCH, Antoni; GELONCH, Jaume i MARIN, Maria (2000). <em>Sant Vicenç de Montalt. Imatges d’ahir 1900-1970</em>. Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>BUCH i ESTEBAN, Antoni (1984). <em>Sant Vicenç de Montalt. Narració històrica</em>. Patronat Pro Cultura, Urbanisme i Turisme de Sant Vicenç de Montalt.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>CAMPOY, Josep Lluís i BOBA, Assumpte (2009). Catàleg de protecció de béns i paisatges del Pla d'Ordenació Urbanística municipal de Sant Vicenç de Montalt. Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt. Document no vigent.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PÉREZ I FERNÁNDEZ, German i MEDINA ESPIGARES, Gabriel (2023). Document d'aprovació inicial del Pla d'Ordenació Urbanística municipal de sant Vicenç de Montalt. Document 5: Catàleg de béns protegits. Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt. Document no aprovat. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>SAIZ i XIQUÉS, Carles (2001). <em>Sant Vicenç de Montalt. El creixement urbanístic d’una població a cavall dels segles. De la formació del nucli a l’expansió cap el litoral</em>. Beca d’investigació de l’Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt. Treball inèdit.</span></span></span></span></p> | XVIII | <p>Les Ànimes és un conjunt d'edificis situats ran de la carretera N-II, a tocar del terme de Caldes d'Estrac. És el barri més proper al mar de Sant Vicenç de Montalt que es forma a partir del segle XVIII, amb la desaparició del perill d'atacs provinents del mar. </p> <p>Està constituït per cases entre mitgeres, de planta rectangular amb planta baixa i pis i les cobertes de teules àrabs a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal. Al darrera hi tenen un petit pati. Mostren una arquitectura popular, on els principals elements són els ampits, les llindes o els brancals de pedra granítica treballada. En algun cas s'han modificat amb reformes i/o ampliacions posteriors.</p> | 08264-103 | Carrer de les Ànimes, núms. 37-49 | <p>El barri o conjunt de les Ànimes és el típic exemple de barri mariner del segle XVIII que es forma paral·lelament en molts pobles del Maresme, quan desapareix el perill d'atacs de pirateria. La seva proximitat amb Caldes d'Estrac, on es desenvoluparà tota una oferta turística de balnearis, facilitada per l'arribada del tren, farà que les Ànimes no prosperi.</p> | 41.5660496,2.5184638 | 459850 | 4601709 | 08264 | Sant Vicenç de Montalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98400-10301.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98400-10302.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98400-10303.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98400-10304.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2025-06-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 119|94 | 46 | 1.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||||
| 98401 | Carrer de Dalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-dalt-4 | <p>AJUNTAMENT DE SANT VICENÇ DE MONTALT (2002). Pla Especial de Reforma Interior del nucli històric de Sant Vicenç de Montalt (PERI).</p> <p>CAMPOY, Josep Lluís i BOBA, Assumpte (2009). <em>Catàleg de protecció de béns i paisatges del Pla d'Ordenació Urbanística municipal de Sant Vicenç de Montalt</em>. Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt. Document no vigent.</p> <p>PÉREZ I FERNÁNDEZ, German i MEDINA ESPIGARES, Gabriel (2023).<em> Document d'aprovació inicial del Pla d'Ordenació Urbanística municipal de sant Vicenç de Montalt. Document 5: Catàleg de béns protegits</em>. Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt. Document no aprovat.</p> | XVIII-XXI | <p>El carrer de Dalt travessa de nord a sud el vessant hidrogràfic dret de la Riera de Sant Vicenç, des d'aquesta a l'alçada del pont de la carretera i el carrer de Sant Josep fins a a l'Icu o carrer de Fontanilles. No és recte, sinó que fa curvatura a l'alçada de ca la Rita i el carrer de Sant Isidre.</p> <p>Destaca, a banda d'edificis específics com can Passet o la casa del número 9, el conjunt de cases entre mitgeres del número 20 fins el numero 32. Són cases de cos, de planta rectangular que consten de planta baixa i pis, amb pati posterior. Les cobertes, a diferents alçades, són a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana.</p> <p>Les portes de les cases 20, 22 i 26 tenen l'emmarcament de pedra granítica treballada, amb la llinda recta. Les finestres també les tenen amb els brancals, l'ampit i la llinda de pedra. Les del 28 i 30 tenen la porta d'entrada d'arc escarser. </p> <p>També destaca la casa del número 16, amb una planta de més on la part frontal és un terrat pla amb balustrada. pel que fa a la façana, s'organitza a partir de dos eixos de verticalitat definits per les obertures. En planta baixa hi trobem la porta d'entrada i una finestra lateral, reixada. Ambdues obertures tenen els emmarcaments de pedra granítica treballada i les llindes són rectes. A la planta pis hi ha dues finestres, una més ampla que l'altra; però totes dues amb emmarcaments de pedra.</p> | 08264-104 | Carrer de Dalt | <p>Forma part del nucli antic, del vessant de ponent de l'eix central que forma el carrer Major. Format al segle XVIII, seguint un urbanisme més racional i en conjunt amb els carrers nou i antic.</p> <p>En aquesta època, la tipologia edificatòria, es converteix en més urbana, amb un augment de l'alçada dels sostres, l'aparició, sovint, d'una segona planta, la substitució de les portes solars per llindes rectes o arcs rebaixats, la desaparició de les cornises i tortugades i, com a gran innovació l'aparició dels balcons, que al principi no són més que un lleuger relleu de la façana que es protegeix amb una barana. Així, va desapareixent el vincle entre l'habitatge i l'ofici, perdent definitivament el caràcter d'edificacions semi rurals.</p> | 41.5794540,2.5066756 | 458876 | 4603202 | 08264 | Sant Vicenç de Montalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98401-10401.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98401-10402.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98401-10403.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98401-10404.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98401-10405.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98401-10406.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | BPU | 2025-06-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|94 | 46 | 1.2 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||||
| 98402 | Cases del carrer de l'Església, núms. 4 a 10 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-del-carrer-de-lesglesia-nums-4-a-10 | <p>AJUNTAMENT DE SANT VICENÇ DE MONTALT (2002). Pla Especial de Reforma Interior del nucli històric de Sant Vicenç de Montalt (PERI).</p> <p>CAMPOY, Josep Lluís i BOBA, Assumpte (2009). <em>Catàleg de protecció de béns i paisatges del Pla d'Ordenació Urbanística municipal de Sant Vicenç de Montalt</em>. Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt. Document no vigent.</p> <p>PÉREZ I FERNÁNDEZ, German i MEDINA ESPIGARES, Gabriel (2023).<em> Document d'aprovació inicial del Pla d'Ordenació Urbanística municipal de sant Vicenç de Montalt. Document 5: Catàleg de béns protegits</em>. Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt. Document no aprovat.</p> | XVIII-XXI | <p>Conjunt de cases de cos, entre mitgeres de planta rectangular. Consten de planta baixa i pis, amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal. Destaquen els emmarcaments de les portes i les finestres amb pedra granítica treballada. Les llindes són rectes i els ampits motllurats. Les finestres que estan a la planta baixa són reixades i les de les plantes pis tenen persiana de llibret. El parament és llis i arrebossat.</p> <p>En aquest tram de carrer encara podem veure els guarda-rodes, que com el seu nom indica, són pedres que protegeixen les façanes de les rodes dels carros, arran dels panys de paret.</p> | 08264-105 | Carrer de l'Església, núms. 4 a 10 | <p>És un dels carrers del nucli antic i està format per les cases promogudes en el seu moment per can Rams, ja que hi vivien els parcers o treballadors d'aquesta finca.</p> | 41.5780131,2.5098074 | 459136 | 4603041 | 08264 | Sant Vicenç de Montalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98402-10501.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98402-10502.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98402-10503.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98402-10504.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98402-10505.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98402-10506.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | BPU | 2025-06-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|94 | 46 | 1.2 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||||
| 98403 | Carrer de Sant Antoni, núms. 20 a 32 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-sant-antoni-nums-20-a-32 | <p>AJUNTAMENT DE SANT VICENÇ DE MONTALT (2002). Pla Especial de Reforma Interior del nucli històric de Sant Vicenç de Montalt (PERI).</p> <p>CAMPOY, Josep Lluís i BOBA, Assumpte (2009). <em>Catàleg de protecció de béns i paisatges del Pla d'Ordenació Urbanística municipal de Sant Vicenç de Montalt</em>. Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt. Document no vigent.</p> <p>PÉREZ I FERNÁNDEZ, German i MEDINA ESPIGARES, Gabriel (2023).<em> Document d'aprovació inicial del Pla d'Ordenació Urbanística municipal de sant Vicenç de Montalt. Document 5: Catàleg de béns protegits</em>. Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt. Document no aprovat.</p> | XVIII-XXI | <p>Conjunt de cases entre mitgeres ubicades en el carrer de Sant Antoni, que travessa el nucli antic de nord a sud. Són de planta rectangular i consten de planta baixa i pis, a excepció de la del número 32. Es formen a partir del segle XVIII, quan neix el nucli antic com a tal però han sofert reformes i ampliacions diverses. Les cobertes són de teula àrab a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal.</p> <p>La composició clàssica d'aquestes cases consta de la porta d'entrada i una finestra lateral a la planta baixa i una o dues finestres a la planta pis. Aquestes, posteriorment, es poden convertir en balcons o balcons correguts. La casa del número 28 encara conserva la llinda recta feta de pedra granítica que, segurament, tindrien totes elles. Algunes potser encara les conserven sota l'arrebossat de la façana.</p> <p>Una de les que ha sofert més reformes és la del número 32, que consta de planta baixa i dos pisos. El darrer amb dues obertures d'arc escarser. Molt més grans que les finestres de la primera planta. Conserva a la façana una pedra amb una inscripció difícil d'interpretar, que sembla incorporar una A i 177?.</p> | 08264-106 | Carrer de Sant Antoni, núms. 20 a 32 | 41.5783672,2.5090510 | 459073 | 4603081 | 08264 | Sant Vicenç de Montalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98403-10601.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98403-10602.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98403-10603.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98403-10604.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98403-10605.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98403-10606.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | BPU | 2025-06-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|94 | 46 | 1.2 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||||
| 98404 | Carrer Antic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-antic-0 | <p>AJUNTAMENT DE SANT VICENÇ DE MONTALT (2002). Pla Especial de Reforma Interior del nucli històric de Sant Vicenç de Montalt (PERI).</p> <p>CAMPOY, Josep Lluís i BOBA, Assumpte (2009). <em>Catàleg de protecció de béns i paisatges del Pla d'Ordenació Urbanística municipal de Sant Vicenç de Montalt</em>. Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt. Document no vigent.</p> <p>PÉREZ I FERNÁNDEZ, German i MEDINA ESPIGARES, Gabriel (2023).<em> Document d'aprovació inicial del Pla d'Ordenació Urbanística municipal de sant Vicenç de Montalt. Document 5: Catàleg de béns protegits</em>. Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt. Document no aprovat.</p> | XVIII-XXI | <p>El carrer Antic que rep el nom en contraposició al carrer Nou, configura part de la trama del creixement del nucli antic al vessant hidrogràfic dret de la riera de Sant Vicenç. Discorre de llevant a ponent entre aquesta riera i el carrer de Dalt. Està format per conjunt d'edificacions i cases a la part septentrional del carrer i horts al davant, configurant un entorn viari característic.</p> <p>Alguns trams han estat reformats o es tracta de construccions recents, d'altres com can Meia conserva la seva estructura original i destaca per la seva volumetria. Al costat, fent cantonada amb el carrer de Dalt, trobem la casa de <em>La bouganville</em>, dedicada a l'hospedatge.</p> | 08264-107 | Carrer Antic | 41.5785541,2.5068100 | 458887 | 4603102 | 08264 | Sant Vicenç de Montalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98404-10701.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98404-10702.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98404-10703.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98404-10704.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98404-10705_0.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | BPU | 2025-06-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|94 | 46 | 1.2 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||||
| 98405 | Can Meia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-meia-0 | <p>AJUNTAMENT DE SANT VICENÇ DE MONTALT (2002). Pla Especial de Reforma Interior del nucli històric de Sant Vicenç de Montalt (PERI).</p> <p>CAMPOY, Josep Lluís i BOBA, Assumpte (2009). <em>Catàleg de protecció de béns i paisatges del Pla d'Ordenació Urbanística municipal de Sant Vicenç de Montalt</em>. Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt. Document no vigent.</p> <p>PÉREZ I FERNÁNDEZ, German i MEDINA ESPIGARES, Gabriel (2023).<em> Document d'aprovació inicial del Pla d'Ordenació Urbanística municipal de sant Vicenç de Montalt. Document 5: Catàleg de béns protegits</em>. Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt. Document no aprovat.</p> | XVIII-XXI | <p>Can Meia era una antiga casa de camp o masia situada a la zona de creixement del nucli antic de Sant Vicenç configurant gran part del carrer Antic. És de planta rectangular i consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana. Ha estat restaurada. La façana s'organitza a partir de cinc eixos de verticalitat, definits per les obertures. Destaca el portal rodó amb emmarcament i dovelles de pedra i una petita finestra, també amb emmarcament petri, a la planta baixa. Damunt el portal hi ha un balcó amb llosana de pedra i barana de ferro. A la segona planta, destaquen dues finestres amb ampit, brancals i llinda de pedra.</p> <p>L'accés del portal està elevat del nivell del carrer, que se supera amb tres graons.</p> | 08264-108 | Carrer Antic, núm. 6 | 41.5785257,2.5065633 | 458866 | 4603100 | 08264 | Sant Vicenç de Montalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98405-10801.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98405-10802.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98405-10803.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98405-10804.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | BPU | 2025-06-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|94 | 46 | 1.2 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||||
| 98406 | Monument a la petanca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-la-petanca | XX | <p>Monument dedicat al joc de la petanca que consisteix en una silueta feta de ferro d'acer patinable d'un jugador de petanca a punt de llençar la bola. Aquesta silueta es troba sostinguda damunt una base del mateix material, de secció circular damunt la qual hi ha, també, dues boles de la petanca i el bolig. Tot plegat es troba situat damunt un pilar fet de formigó on s'hi ha col·locat una placa d'acer patinable on es pot llegir: <em>'AJUNTAMENT DE SANT VICENÇ DE MONTALT / CLUB DE PETANCA SANTVICENTÍ / 1982'.</em></p> | 08264-109 | Avinguda de Montalnou, s/n | 41.5797201,2.5130079 | 459404 | 4603229 | 1982 | 08264 | Sant Vicenç de Montalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98406-10902.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98406-10903.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98406-10904.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2025-06-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||||
| 98407 | Mural del circuit Cal·listènia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mural-del-circuit-callistenia | XXI | <p>Mural pintat a la zona esportiva de Sant Vicenç, al costat del Pavelló i del camp de futbol; damunt el mur de contenció que hi ha a la zona del circuit Cal·listènia, entre aquest i el camp de futbol. En el mural destaca, amb lletres ben grans, el nom de l'espai: 'Circuit Cal·listènia'. Al costat unes gimnastes fent exercicis varis. La Cal·listènia és un esport que cada vegada compta amb més participants i que aquest ha estat un altre motiu per impulsar el projecte. | 08264-110 | Torrent del Gorg, s/n | <p>Inaugurat el 7 de maig de 2021 amb la participació del gimnàs de crossfit del municipi “Iconic 3 viles” amb una exhibició de cal·listènia als assistents.</p> | 41.5781777,2.5124976 | 459361 | 4603058 | 2021 | 08264 | Sant Vicenç de Montalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98407-11002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98407-11003.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98407-11004.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | Inexistent | 2025-06-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Art urbà. | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||
| 98408 | Mural de la pista d'skating | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mural-de-la-pista-dskating | XXI | <p>Mural pintat en els dos murs de contenció de la pista <em>d'skating</em>, situada al sud de la biblioteca, entre el torrent del Gorg i el carrer de Xaloc. En el primer mur hi ha una orla central amb l'escena d'una bicicleta, a l'esquerra una <em>skating </em>i a la dreta una altra ciclista. Al costat es pot llegir: 'PUMP TRACK'. En el mur superior hi ha un bust amb casc, a l'angle del mur, amb una orla amb el tema d'una <em>skating</em>, a la dreta i una patinadora o patinador a l'esquerra.</p> | 08264-111 | Torrent del Gorg amb el carrer Xaloc | <p>La inauguració del circuit de Pumptrack va tenir lloc l’11 d'agost de 2022, i va comptar amb la presència de l’alcalde, i del regidor d’esports, que van estar acompanyats d'altres membres del consistori santvicentí. L'equipament ha estat testat i practicat per molts infants, joves i veïns i veïnes del municipi que van assistir a l’acte d'inauguració.</p> | 41.5777643,2.5124641 | 459357 | 4603012 | 2022 | 08264 | Sant Vicenç de Montalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98408-11102.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98408-11103.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98408-11104.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98408-11105.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98408-11106.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | Inexistent | 2025-06-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Art urbà. | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||
| 98409 | Carrer de Sant Josep | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-sant-josep-0 | <p>AJUNTAMENT DE SANT VICENÇ DE MONTALT (2002). Pla Especial de Reforma Interior del nucli històric de Sant Vicenç de Montalt (PERI).</p> | XVIII-XIX | <p>El carrer de Sant Josep uneix el carrer Major amb la riera de Sant Vicenç, configura part de la trama del creixement del nucli antic amb cases que formen grups d'edificacions amb patis posteriors, configurant un espai viari singular. Destaca el mur de contenció fet amb pedres procedents d'altres construccions, al costat septentrional del carrer. A la confluència amb la riera, hi trobem la font del Xiprer i el pont sobre la carretera de Fogars.</p> <p>Com la majoria de carrers del nucli antic, a les cases del carrer de sant Josep hi trobem: </p> <ul> <li>Finestres de reduïda dimensió formades amb brancals, ampits i llindes també de granit buixardat.</li> <li>Arrebossat exterior acabat amb lliscat de calç, com a única concessió a l'ornament, remarcant les finestres.</li> <li>Coronació amb cornisa i tortugada ceràmiques.</li> <li>Cases de planta baixa i una planta pis (d'alçades moderades).</li> </ul> | 08264-112 | Carrer de Sant Josep | 41.5797738,2.5072441 | 458923 | 4603238 | 08264 | Sant Vicenç de Montalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98409-11201.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98409-11202.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98409-11203.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98409-11204.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98409-11205.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98409-11206.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Altres | Inexistent | 2025-06-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Destaca una fornícula amb la imatge de Sant Josep a la façana de la casa del número 9. | 98|94 | 46 | 1.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||||
| 98410 | Cases del Carrer Major, núms. 10 a 18 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-del-carrer-major-nums-10-a-18 | <p>AJUNTAMENT DE SANT VICENÇ DE MONTALT (2002). Pla Especial de Reforma Interior del nucli històric de Sant Vicenç de Montalt (PERI).</p> <p>CAMPOY, Josep Lluís i BOBA, Assumpte (2009). <em>Catàleg de protecció de béns i paisatges del Pla d'Ordenació Urbanística municipal de Sant Vicenç de Montalt</em>. Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt. Document no vigent.</p> <p>PÉREZ I FERNÁNDEZ, German i MEDINA ESPIGARES, Gabriel (2023).<em> Document d'aprovació inicial del Pla d'Ordenació Urbanística municipal de sant Vicenç de Montalt. Document 5: Catàleg de béns protegits</em>. Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt. Document no aprovat.</p> | XVIII-XXI | <p>Conjunt de cases de cos entre mitgeres que tenen façana al carrer Major i que, tot i transformacions sofertes <em>a posteriori</em>, mantenen una unitat tipològica característica. Són de planta rectangular i consten de planta baixa i pis. Les cobertes són de teules àrabs a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana.</p> <p>L'estructura originària d'aquesta tipologia constructiva és d'un portal d'entrada amb una petita finestra lateral en planta baixa i una o dues finestres en planta pis. Les cases dels números 10 i 14 destaquen per un portal rodó fet amb totxo massís posats a trenc de llibre, amb els brancals de pedra granítica. En alguns casos el portal original s'ha engrandit per instal·lar-hi un comerç o unes oficines.</p> | 08264-113 | Carrer Major, núms. 10 a 18 | 41.5794196,2.5078976 | 458978 | 4603198 | 08264 | Sant Vicenç de Montalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98410-11301.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98410-11302.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98410-11303.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98410-11304.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial - productiu | BPU | 2025-06-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|94 | 46 | 1.2 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||||
| 98411 | Casa del carrer de la Mongia, núm. 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-de-la-mongia-num-1 | <p>AJUNTAMENT DE SANT VICENÇ DE MONTALT (2002). Pla Especial de Reforma Interior del nucli històric de Sant Vicenç de Montalt (PERI).</p> | XVIII-XXI | <p>Casa ubicada a l'inici del carrer de la Mongia, quan enllaça amb el carrer major. És de planta rectangular amb un pati a la façana occidental, mentre que per la façana oriental fa mitgera amb una altra construcció del carrer. Consta de planta baixa i pis i la coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal.</p> <p>La façana de migdia, on hi ha l'accés principal s'organitza a partir de dos eixos de verticalitat definits per les obertures. En planta baixa, destaca el portal rodó amb arc fet de totxo massís posat a llibret o plec de llibre, amb la resta dels brancals de pedra. Al costat hi ha una finestra reixada. a la planta pis trobem dues finestres de les mateixes característiques que la de la planta baixa. Totes de llinda recta amb brancals de pedra. Són fruit de reformes modernes.</p> <p>El parament és llis, arrebossat i pintat de blanc, amb un sòcol de paredat escocès. A la cantonada hi ha una franja de pedra que sobresurt i que abasta la façana de migdia i la de ponent. En aquesta segona s'obren una sèrie de finestres i portes del mateix estil que donen al pati. En aquest pati s'hi pot accedir a través d'una porta de doble batent metàl·lica.</p> | 08264-114 | Carrer de la Mongia, núm. 1 | 41.5802753,2.5076013 | 458954 | 4603294 | 08264 | Sant Vicenç de Montalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98411-11401.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98411-11402.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98411-11403.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98411-11404.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | BPU | 2025-06-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|94 | 46 | 1.2 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||||
| 98412 | Nucli antic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/nucli-antic-10 | <p>AJUNTAMENT DE SANT VICENÇ DE MONTALT (2002). Pla Especial de Reforma Interior del nucli històric de Sant Vicenç de Montalt (PERI).</p> | XVI-XXI | <p>El nucli antic de Sant Vicenç de Montalt s'estructura a partir d'un eix de nord-oest a sud-est des de can Saurí fins a can Rams amb els noms de carrer Major i carrer de Sant Antoni. És el carener entre el Gorg i la riera de Sant Vicenç, que uneix la zona del pedró, al sud, amb la carretera de Fogars, actual BV-5031. Precisament, en aquest eix, s'aixeca una línia defensiva de torres: la de can Rams, la de can Saurí i la mateixa església, que es tracta d'una església fortificada.</p> <p>Al vessant de llevant d'aquest carener hi trobem el carrer de l'església i el carrer de baix. Actualment l'església es troba aïllada i un carrer li dona la volta, però fins fa poc, relativament, la rectoria i l'església estaven unides i no hi havia accés en el que ara s'anomena plaça de l'església. Pel que fa al vessant de ponent, hi trobem el carrer de Sant Josep, que uneix el carrer Major amb la riera de Sant Vicenç, la baixada de la Riera, que uneix els mateixos carrers a l'alçada de la plaça del Poble. Al vessant hidrogràfic occidental de la riera de Sant Vicenç hi trobem un primer eixample del nucli antic del segle XVIII: el carrer de Dalt, el carrer Antic, el carrer Nou, i la baixada de l'Avi. El carrer de Dalt es clou amb ca n'Icu, una finca del segle XIX. L'arquitectura característica d'aquesta zona són les cases de cos, amb llindes i emmarcaments de les obertures de pedra granítica treballada.</p> <p>Destaquen a part de les torres de defensa referenciades i les seves cases o masies annexes, la finca de can Mora de baix, pertanyent a la mateixa propietat que can Mora o can Mora de Dalt, masia situada per damunt de la carretera de Fogars. Aquesta conjuntament amb can Ramis eren els principals propietaris de bona part de les terres del terme.</p> <p>Les principals característiques de les cases entre mitgeres del nucli antic són:</p> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>Portalada en forma de porta solar adovellada de granit buixardat o de ceràmica.</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Finestres de reduïda dimensió formades amb brancals, ampits i llindes també de granit buixardat.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Arrebossat exterior acabat amb lliscat de calç, com a única concessió a l'ornament, remarcant les finestres.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Coronació amb cornisa i tortugada ceràmiques.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Cases de planta baixa i una planta pis (d'alçades moderades) destinades a la vegada tant a habitació com a l'activitat agrícola o artesana en funció de l'ofici familiar. </span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></li> </ul> | 08264-115 | Nucli antic | <p><span><span><span lang='CA'><span>Cada etapa històrica ha deixat la seva herència en forma de patrimoni arquitectònic, que indica una evolució de la tipologia d'edificació en funció de les necessitats de cada època. Així, el que eren edificis amb gairebé totes les característiques d'una masia rural es van transformant en edificacions entre mitgeres que encara conserven gran part de les seves característiques.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span lang='CA'><span>La tipologia edificatòria, es converteix en més urbana al segle XVIII amb un augment de l'alçada dels sostres, l'aparició, sovint, d'una segona planta, la substitució de les portes solars per llindes rectes o arcs rebaixats, la desaparició de les cornises i tortugades i, com a gran innovació l'aparició dels balcons, que al principi no són més que un lleuger relleu de la façana que es protegeix amb una barana. </span></span></span></span>Així, va desapareixent el vincle entre l'habitatge i l'ofici, perdent definitivament el caràcter d'edificacions semirurals.</p> <p><span><span><span lang='CA'><span>No és fins a meitat del segle XIX que, amb la construcció dels grans edificis residencials, es produeix el divorci definitiu entre l'arquitectura quotidiana i la monumental. La primera continuarà fins al primer terç del segle XX amb el manteniment de les lleis de composició de façana tradicional pel que fa a la disposició de les obertures, sobre les que es produirà, en funció de l'estil que es segueixi, una ornamentació més o menys elaborada amb la introducció de pedres foranes (especialment la de Girona), amb l'extensió de l’ús de les baranes de fosa per la gran competitivitat econòmica que representaven (limitant l'ús de la forja a obres singulars) amb la major valoració de la coronació de la façana, i amb la introducció d'elements ornamentals industrialitzats a partir de motlles (balustrades, gerros, terracotes, figures).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span lang='CA'><span>A mida que s'entra al segle XX, els criteris més valorats són la higiene, la llum o la funcionalitat. L'arquitectura passa de ser el reflex de la manera de viure a l'avantguarda que, precisament, el que vol és canviar-la. Encara que a Sant Vicenç de Montalt no hi ha una veritable incidència, en altres poblacions hi ha una empremta real d'aquest pensament sobre la ciutat, obrint carrers, creant places, etc... </span></span></span></span></p> | 41.5784987,2.5091838 | 459084 | 4603096 | 08264 | Sant Vicenç de Montalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98412-11501.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98412-11502.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98412-11503.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98412-11504.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98412-11505.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98412-11506.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Altres | Inexistent | 2025-06-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | El Pla Especial de Reforma Interior del nucli històric de Sant Vicenç de Montalt (PERI) té com objectiu: protegir el patrimoni històric, fomentar la rehabilitació, incrementar la centralitat del nucli en relació al terme municipal, millorar les connexions amb la resta del territori i incrementar els espais lliures públics (PERI, 2002). | 98|94 | 46 | 1.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||
| 98414 | Rellotge de sol de l'Avinguda de nostra Senyora de Montserrat, núm. 25 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-lavinguda-de-nostra-senyora-de-montserrat-num-25 | XX-XXI | Les branques de la metzinera que hi creix al davant (Melia azedarach), toquen al gnòmon i el podrien malmetre o fer caure amb el vent. | <p>Rellotge de sol situat dessota el ràfec de la casa, a la planta pis, entre la balconada i la finestra de mà dreta. Està orientat al sud-oest. És de ceràmica, i presenta un pla circular, collat amb morter damunt de l'arrebossat de la façana.</p> <p>A la part superior hi ha un astre solar, de color groguenc amb els raigs asimètrics. Del centre del sol neix el gnòmon, de vareta simple. Al seu voltant s'hi pot llegir el següent lema: '<em>Dum espectas fugio</em>' (mentre mires jo fujo).</p> <p>Les línies horàries estan incises directament en el fang. Assenyalen les hores (pintades de color negre) i les mitges hores. Les hores, en xifres romanes, estan fetes a motlle i enganxades amb barbotina. Després, un cop cuit al forn, s'han pintat de color negre. Assenyalen, de les 7 del matí fins a les 6 de la tarda.</p> | 08264-117 | Avinguda de nostra Senyora de Montserrat, núm. 25 | 41.5813058,2.5091730 | 459085 | 4603408 | 08264 | Sant Vicenç de Montalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98414-11702.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2025-06-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Les branques de la metzinera que hi creix al davant (Melia azedarach), toquen al gnòmon i el podrien malmetre o fer caure amb el vent. | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||||
| 98415 | Rellotge de sol de ca n'Icu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-ca-nicu | <p>CAMPOY, Josep Lluís i BOBA, Assumpte (2009). <em>Catàleg de protecció de béns i paisatges del Pla d'Ordenació Urbanística municipal de Sant Vicenç de Montalt</em>. Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt. Document no vigent.</p> <p>PÉREZ I FERNÁNDEZ, German i MEDINA ESPIGARES, Gabriel (2023).<em> Document d'aprovació inicial del Pla d'Ordenació Urbanística municipal de sant Vicenç de Montalt. Document 5: Catàleg de béns protegits</em>. Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt. Document no aprovat.</p> | XX-XXI | Repintat recentment. | <p>Rellotge de sol situat dessota el ràfec de la teulada, a mà dreta, entre la balconada central i la finestra del tercer pis. É<span><span><span><span lang='CA'><span>s del tipus vertical amb orientació sud. Presenta un disseny oval i està emmarcat i policromat. L'interior està pintat de color ocre i el marc amb un to més sorrenc. No té ni línies solars ni xifres. El gnòmon és de vareta, simple.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span> A mà esquerra, respectant l’eix de simetria de la façana, hi ha un segon element ornamental que es correspon amb una estrella dels vents parcialment esborrada.</span></span></span></span></span></p> | 08264-118 | Carrer de Dalt, núm. 34 | 41.5786010,2.5059745 | 458817 | 4603108 | 08264 | Sant Vicenç de Montalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98415-11802.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98415-11803.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98415-11804.gif | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2025-06-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | A la fotografia de 1920 no s’observa cap rellotge de sol, tot i que la qualitat de la imatge no permet veure-ho amb claredat. Tal vegada un rellotge mig esborrat i sense gnònom. | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||
| 98416 | Rellotge de sol de can Marial, núm. 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-marial-num-1 | <p>CALAF ROCA, Raimon (2023). <em>Catàleg de masies, cases rurals i altres construccions en sòl no urbanitzable. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Sant Vicenç de Montalt</em>. Document no vigent.</p> <p>CAMPOY, Josep Lluís i BOBA, Assumpte (2009). <em>Catàleg de protecció de béns i paisatges del Pla d'Ordenació Urbanística municipal de Sant Vicenç de Montalt</em>. Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt. Document no vigent.</p> <p>PÉREZ I FERNÁNDEZ, German i MEDINA ESPIGARES, Gabriel (2023).<em> Document d'aprovació inicial del Pla d'Ordenació Urbanística municipal de sant Vicenç de Montalt. Document 5: Catàleg de béns protegits</em>. Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt. Document no aprovat.</p> | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Rellotge de sol d’autor situat dessota el ràfec de la façana principal, entre els dos finestrals de mà dreta de la planta pis. És del tipus vertical declinant, amb orientació sud-est. Presenta un pla rectangular emmarcat per una filigrana vegetal. Per sobre de les fulles i disposats simètricament hi ha una alternança de triangles a la part superior i de rectangles a la inferior. La decoració interior original, que sembla haver estat feta amb pa d’or o algun tipus de daurat més senzill, està esborrada amb la qual cosa no permet conèixer el seu contingut. La resta està decorat amb un to blau-grisenc que s’ha anat descolorint amb el pas del temps.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A l’interior del quadrant destaca un astre solar antropomorf masculí amb cercle al voltant dels raigs. Les línies solars, esgrafiades, senyalen des de les sis del matí a les quatre de la tarda, en xifres romanes. Gnòmon de vareta simple.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A la part inferior hi ha tres requadres, el del mig és el més allargassat. Conté al seu interior l’any de realització, en xifres romanes “MCMXLI”. A mà esquerra hi ha una rosa i a mà dreta una escoda.</span></span></span></span></span></p> | 08264-119 | Carretera de Sant Vicenç de Montalt BV-5034, 138 | 41.5689334,2.5176907 | 459788 | 4602029 | 1941 | 08264 | Sant Vicenç de Montalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98416-11902.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98416-11903.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2025-06-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | A mà esquerra de la mateixa façana, disposat simètricament hi ha un segon rellotge de sol amb les corbes de declinació solar, anomenat també zodiacal. | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||
| 98417 | Rellotge de sol de can Marial, núm. 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-marial-num-2 | <p>CALAF ROCA, Raimon (2023). <em>Catàleg de masies, cases rurals i altres construccions en sòl no urbanitzable. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Sant Vicenç de Montalt</em>. Document no vigent.</p> <p>CAMPOY, Josep Lluís i BOBA, Assumpte (2009). <em>Catàleg de protecció de béns i paisatges del Pla d'Ordenació Urbanística municipal de Sant Vicenç de Montalt</em>. Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt. Document no vigent.</p> <p>PÉREZ I FERNÁNDEZ, German i MEDINA ESPIGARES, Gabriel (2023).<em> Document d'aprovació inicial del Pla d'Ordenació Urbanística municipal de sant Vicenç de Montalt. Document 5: Catàleg de béns protegits</em>. Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt. Document no aprovat.</p> | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Rellotge de sol d’autor situat dessota el ràfec de la façana principal, entre els dos finestrals de mà esquerra de la planta pis. És del tipus vertical declinant, amb orientació sud-est. Presenta un pla rectangular emmarcat per una filigrana vegetal de fulles d’acant totalment atapeïda. Per sobre de les fulles i disposats simètricament hi ha una alternança d’elements geomètrics. La decoració interior original, que sembla haver estat feta amb pa d’or o algun tipus de daurat més senzill, està esborrada amb la qual cosa no permet conèixer el seu contingut. La resta està decorat amb un to blau-grisenc que s’ha anat descolorint amb el pas del temps.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A l’interior del quadrant destaca un astre solar antropomorf masculí amb cercle al voltant dels raigs gairebé imperceptible. S’hi representen els signes zodiacals i les corbes de declinació. Els mesos estan escrits en castellà, però també estan gairebé esborrats. Gnòmon de vareta simple.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A la part inferior hi ha tres requadres, el del mig és el més allargassat. Conté al seu interior la frase <em>“TEMPORI GERNIO“</em> (Per sempre Gernio). Està dedicat al gosset que hi ha a mà esquerra. A mà dreta hi ha un mussol, au que, segons la mitologia grega, acompanya a Atenea, deessa de la saviesa, les arts, i les tècniques de la guerra i protectora dels artesans. També ho és de la saviesa i com a au nocturna, és missatgera del món dels vius i l’inframón. </span></span></span></span></span></p> | 08264-120 | Carretera de Sant Vicenç de Montalt BV-5034, 138 | 41.5689233,2.5176488 | 459784 | 4602028 | 1941 | 08264 | Sant Vicenç de Montalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98417-12002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98417-12003.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2025-06-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | A mà dreta de la mateixa façana, disposat simètricament hi ha un segon rellotge de sol. | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||
| 98418 | Rellotge de sol de can Milans del Bosch, núm. 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-milans-del-bosch-num-1 | <p>CAMPOY, Josep Lluís i BOBA, Assumpte (2009). <em>Catàleg de protecció de béns i paisatges del Pla d'Ordenació Urbanística municipal de Sant Vicenç de Montalt</em>. Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt. Document no vigent.</p> <p>CALAF ROCA, Raimon (2023). <em>Catàleg de masies, cases rurals i altres construccions en sòl no urbanitzable. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Sant Vicenç de Montalt</em>. Document no vigent.</p> <p>CAÑO, Antònia [coord.] (2022). 5 cases amb història. Sant Vicenç de Montalt. Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt.</p> <p>PÉREZ I FERNÁNDEZ, German i MEDINA ESPIGARES, Gabriel (2023).<em> Document d'aprovació inicial del Pla d'Ordenació Urbanística municipal de sant Vicenç de Montalt. Document 5: Catàleg de béns protegits</em>. Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt. Document no aprovat.</p> <p>GRAU, Rosa i TORRENTÓ, Xavier (2022). Can Milans del Bosch; dins CAÑO, Antònia [coord.] 5 cases amb història. Sant Vicenç de Montalt. Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt; pp. 36- 43.</p> <p>SAIZ i XIQUÉS, Carles (2001). <em>Sant Vicenç de Montalt. El creixement urbanístic d’una població a cavall dels segles. De la formació del nucli a l’expansió cap el litoral</em>. Beca d’investigació de l’Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt. Treball inèdit.</p> | XVIII | <p>Rellotge de sol situat a mà dreta de la façana principal de la casa, entre els dos finestrals amb balconera de la planta pis. És del tipus vertical. Presenta un pla oval, emmarcat per un rectangle realitzat amb morter de calç que sobresurt lleugerament de l'arrebossat de la paret. El rellotge pròpiament dit és un òvul amb un llaç a la part superior, semblant a un mirall. A la part exterior del rellotge, s'hi observen altres decoracions de restes de filigranes, amb elements vegetals i rectilinis a mena de forques que formen part de la decoració original del rellotge tal i com es pot veure en la fotografia antiga que s'adjunta a la fitxa. El gnòmon és de vareta simple. Les línies horàries estan molt esborrades, i les xifres numèriques actuals visibles estan pintades de color negre, en xifres romanes decoratives. Assenyalen les hores des de les 8 del matí fins a les 4 de la tarda. </p> <p>A l'altre costat de la balconada central hi ha un segon rellotge de sol, que s'ha pogut documentar gràcies a la fotografia en blanc i negre on es pot observar el gnòmon. </p> | 08264-121 | Raval de la Font Mitjana, núm. 3 | <p>Pertanyia a la nissaga del Milans del Bosch, una antiga nissaga de militars documentada des del segle XV. Va obtenir una gran notorietat Francesc Milans del Bosch i Arquer, que va lluitar contra els francesos l'any 1808. Llorenç Milans del Bosch va ser la mà dreta del general Prim i, molts anys més tard, un Joaquim Milans del Bosch va ser capità general de Barcelona. L'any 1981, Jaime Milans del Bosch i Ussia va estar implicat en el cop d'estat conegut com el 23-F.</p> <p>La família Milans es va anar ramificant i adoptà, com a afegit al cognom primigeni, un nou cognom en funció de la seva situació dintre dels límits d’aquesta població. Així doncs, els Milans són també ‘del Bosch’ perquè la seva casa pairal estava situada prop d’una zona feréstega del terme de Sant Vicenç de Montalt. A diferència del Milans de Caldes, que van viure de la terra fins a principis del segle XIX, els Milans del Bosch derivaren cap a l’ofici de la milícia.</p> <p>A Grau i Torrentó (2022) podeu seguir alguns dels noms d'aquesta nissaga. També segons aquests autors, fins als anys setanta del segle XX es conservava el mobiliari, els quadres, els llibres i els documents. I fins i tot un canó.</p> | 41.5871137,2.5172116 | 459759 | 4604048 | 08264 | Sant Vicenç de Montalt | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98418-12102.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98418-12103.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98418-121062384-can-milans-del-boch-sant-vicent-de-montalt-maresme-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98418-121204-fonsfamiliarobert2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2025-06-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La descripció s'ha fet a partir de les fotografies cedides per Joan Buch i Baqués ja que no s'ha pogut accedir a la propietat. | 94 | 47 | 1.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 |
Estadístiques 2026
Patrimoni cultural
Mitjana 2026: 0,00 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/