Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 66506 | Cal Conill | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-conill | XIX | Casa de dimensions més aviat petites, situada a peu del camí que condueix cap a l'ermita romànica de Sant Jordi. Es tracta d'un edifici de planta quadrangular, format per planta baixa, planta primera i una petita golfa; té coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana principal que és orientada al sud, lleugerament cap al sud-oest. L'edifici està bastit adossat al desnivell del terreny, fet que determina que el seu alçat de façanes sigui diferent, presentant una façana de menor alçada visible a la part posterior. L'estructura és bastida a partir de murs de paredat irregular, encara que el material constructiu és poc visible ja que mostra gran part de les façanes cobertes amb un revestiment. Les obertures són de configuració molt senzilla i estan distribuïdes més o menys de manera uniforme. La casa té diversos annexes al seu voltant, el de majors dimensions, és al costat de ponent, té dos nivells de planta, la superior constitueix una ampliació de la superfície destinada a habitatge. La resta de cossos són de mides més aviat petites, la majoria destinats a corts pel bestiar, galliners i magatzem. Els annexes mostren materials constructius de tipologia contemporània. | 08268-16 | Fora del nucli de Cercs, a uns 250 metres a l'oest del nucli. | La casa de Cal Conill ja consta esmentada a mitjans del segle XIX, en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), en l'apartat corresponent al poble Cercs, en la qual hi consta registrat Josep Casals. | 42.1457900,1.8564400 | 405509 | 4666596 | 08268 | Cercs | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66506-foto-08268-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66506-foto-08268-16-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Al costat mateix de la casa de Cal Conill discorre el traçat del canal industrial, tenint just davant de la mateixa casa l'aqüeducte del torrent de les Garrigues. En aquesta zona el canal creua el turó a partir d'una foradada per sortir altra cop a l'exterior seguint per l'esmentat aqüeducte. | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||||||
| 66507 | La Costa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-costa-2 | PERARNAU, J.; PIÑERO, J. (1992): Catàleg de protecció del patrimoni històric, arquitectònic, natural i ambiental del terme municipal de Cercs. Fitxa RU. 25. Ajuntament de Cercs. | XVII-XVIII | La masia es troba en procés d'enrunament. | Es tracta d'una masia situada a l'extrem més nord del municipi, propera als Cingles de Vallcebre. Actualment la masia mostra part de la seva estructura enrunada, encara que conserva un alçat important dels murs, la casa es conserva en algunes parts fins a forjat de planta primera. El conjunt està conformat per una construcció principal, l'habitatge, amb un paller adossat al costat de ponent, i altres petites construccions annexes al voltant, davant la façana principal hi ha el pla de l'era delimitat en part per un petit mur perimetral. El conjunt format per la casa i el paller mostra una planta rectangular allargada, amb orientació de la façana principal de la casa vers el sud-est. La casa constava de planta baixa, planta primera i un nivell sota-coberta; tenia teulada a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana principal, la qual obra a migdia. Fotografies antigues ens permeten saber que la façana principal és on hi havia la majoria de les obertures, la porta d'accés de llinda plana de fusta sobre muntants de carreus, pel que fa a les finestres, eren poquetes i de constitució senzilla. Adossat a la façana sud hi ha un contrafort. Al costat oest hi havia un paller, avui conservat parcialment, era de dos nivells, i amb coberta a un sol vessant, tot seguint el pendent de la coberta de la casa per aquest costat. L'accés al nivell superior del paller era per la façana sud a partir d'una petita escala de graons de pedra. Casa i paller estan bastits amb murs de pedres de tall irregular i a les cantoneres carreus més ben tallats que reforcen l'estructura. Al costat de ponent de la casa a pocs metres hi ha les restes d'una petita construcció, bastida amb murs de pedra i amb presència de maó massís en algunes parts; la funció d'aquest cos sembla que era de corts. A la part posterior de la casa hi ha un pla delimitat en part per el mateix desnivell del terreny, el qual es troba regularitzat amb murs de pedra seca, en part per les estructures de la casa i el paller i també per un mur de poca alçada; sembla que havia estat utilitzat com a tancat pel bestiar. En els murs del marge destaca una obertura que obra a un petit espai, de funcionalitat desconeguda, però que podria haver estat emprat com a fresquera. | 08268-17 | A l'extrem nord del municipi, a la zona de Sant Corneli | Les característiques constructives de les estructures de la masia semblen correspondre a una cronologia moderna, probablement del segle XVII o XVIII. La Costa apareix referenciada en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), en l'apartat corresponent al poble Sant Salvador de la Baells, en la qual hi consta registrat Joan Vilella. | 42.1924500,1.8511700 | 405143 | 4671783 | 08268 | Cercs | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66507-foto-08268-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66507-foto-08268-17-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | S'hi arriba a través d'una pista forestal que s'agafa a carretera de Sant Corneli a Fígols, encara que el darrer tram és d'accés complicat, és preferible anar-hi a peu.La masia està catalogada com a BCIL núm. 997-I, per Acord de Ple del Consell Comarcal del Berguedà, de 13/04/2005. Recentment ha estat proposada la seva descatalogació. | 94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||||
| 66508 | El Covil | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-covil | XVIII | En avançat procés d'enrunament. | Masia isolada, situada en una zona muntanyosa, tot trobant-se emplaçada en una àrea lleugerament més planera. Es tracta d'una masia que es troba en procés avançat d'enrunament i envaïda per gran quantitat de vegetació. Els murs assoleixen una alçada fins a nivell de forjat de planta primera, en els punts més ben conservats. L'edifici defineix una planta rectangular, bastida arrambada al terreny natural, fet que determina que per la part posterior, la façana nord, aquesta tingui una alçada visible menor. Els murs són bastits amb paredat format per carreus desbastats i pedres irregulars i, a les cantoneres, blocs més o menys escairats. Les restes conserven alguna obertura formada per muntants de carreus només desbastats, tot i que també s'observen uns brancals d'una obertura fets de maó massís. L'edifici mostra una estructura de dues crugies compartimentades per un mur mitger, definint dos cossos paral·lels orientats est-oest. Adossats a la casa hi ha les restes de petites estructures annexes. | 08268-18 | A la zona sud del municipi, a la zona de Pedret i prop del límit amb el municipi de la Quar. | La masia del Covil podria tractar-se d'una masia bastida al segle XVIII, encara que no es conserven elements visibles que permetin precisar amb detall una cronologia. | 42.1146000,1.9061500 | 409572 | 4663079 | 08268 | Cercs | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66508-foto-08268-18-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66508-foto-08268-18-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||||||
| 66509 | Cal Curt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-curt-1 | PERARNAU, J.; PIÑERO, J. (1992): Catàleg de protecció del patrimoni històric, arquitectònic, natural i ambiental del terme municipal de Cercs. Fitxa RU. 7. Ajuntament de Cercs. | XIX | Masia conformada per una estructura principal, l'habitatge, al qual s'adossen diverses construccions de diferents nivells i dimensions. El volum principal, mostra planta rectangular i consta de planta baixa i planta pis, té coberta a dues aigües amb el carener orientat nord-est a sud-oest. Els murs es mostren coberts parcialment per un revestiment que només permet veure parts del paredat i algunes de les cantoneres, formades per carreus més o menys escairats. Pel que fa a les obertures, són de configuració senzilla i algunes han estat modificades. A la façana nord-est hi ha un petit contrafort que reforça l'estructura per aquest extrem. Al costat sud-est hi ha un volum que sembla que corresponia a l'antic paller, avui reformat. Al voltant disposa d'altres petits annexes adossats, destinats a magatzems. | 08268-19 | A la zona central del municipi, prop del camí que porta a la Casanova de les Garrigues. | La casa de Cal Curt no consta esmentada en un registre de masies de mitjans del segle XIX, podria ser que la seva construcció sigui posterior, més cap a finals del segle. | 42.1431500,1.8471600 | 404738 | 4666313 | 08268 | Cercs | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | A poca distància discorre el torrent de les Garrigues.La masia està catalogada com a BCIL núm. 983-I, per Acord de Ple del Consell Comarcal del Berguedà, de 13/04/2005; recentment ha estat proposada la seva descatalogació. | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||||||||
| 66510 | L'Estany Clar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lestany-clar | IGLESIAS, Josep (1979): El Fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives Casajuana, Barcelona. PERARNAU, J.; PIÑERO, J. (1992): Catàleg de protecció del patrimoni històric, arquitectònic, natural i ambiental del terme municipal de Cercs. Fitxa RU. 7. Ajuntament de Cercs. SERRA, Rosa. (et al.) (1991): Guia d'Art del Berguedà. Berga. SERRA, R. (2006): Cercs. La mirada del fotògraf. Berga: Zenobita edicions. TORRES, C.A.(1905) . Itinerari per les Valls Altes del Llobregat. Berguedà. Barcelona. VV.AA. (1994): Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, vol.5. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XVII-XVIII | Masia aïllada, conformada per dos edificis principals, l'edifici de major volum i més destacat, corresponent a l'antiga casa, i un edifici annex al seu costat nord, que havia estat l'antic paller, a més, altres volums secundaris o annexes. L'edifici principal defineix una estructura clàssica de planta baixa, planta primera i sota-coberta, amb teulada de dos vessants i carener orientat est-oest, perpendicular a l'antiga façana principal. Abans de les darreres obres de rehabilitació l'accés principal a l'edifici es trobava a la façana de migdia, actualment ha estat ubicat a la façana de llevant, passant aquesta a mostrar-se com a façana principal. En conjunt els murs són de paredat format per pedres irregulars en mides i formes, reforçats als angles amb cantoneres fetes a partir de carreus només desbastats, formant peces allargades però de tall no gaire regular. Diverses de les obertures van ser modificades, podent-hi observar la traça d'algunes que han estat cegades i s'identifiquen algunes llindes i muntants de carreus de pedra; actualment el conjunt de les obertures existents ha estat regularitzat a partir d'una faixa de morter que les emmarca. L'interior de l'edifici a nivell de planta baixa, conserva murs de càrrega i alguns pilars de pedra i cobertes de voltes també realitzades en pedra. L'edifici que sembla correspondre a l'antic paller, situat al nord de la casa, compta amb dos nivells de plantes, té teulada a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana principal i en disposició contrària a la casa (orientat est-oest); la façana principal obra cap a llevant i compta també amb diverses obertures modificades, destaca una gran obertura situada al segon nivell i que ocupa la meitat de la façana en aquesta planta. Al voltant hi ha altres annexes de construcció més actual. | 08268-20 | A la part sud del municipi. A tocar de la carretera BP-4624 amb l'enllaç amb la C-16. | Encara que la fisonomia que ens ha arribat avui en dia de la masia, correspon bàsicament a unes cronologies d'entre els segles XVII i XVIII, amb reformes i ampliacions posteriors. L'Estany Clar podria conservar restes més antigues ja que consta referenciat documentalment des del període medieval; en el fogatge de 13 d'octubre de 1553, en la parròquia i terme de Berga, en l'apartat corresponent a 'Los de Fora Vila' hi consta 'Lost de Stanyclar' (IGLESIES: 1979, 458). Durant l'època moderna l'Estany Clar consta que va ser un antic hostal de camí ral que comunicava Berga amb Bagà i del camí de Berga a Vilada. Sembla que la funció d'hostal es va desenvolupar durant diversos segles, fins el segle XX, quan va deixar de ser-ho per transformar-se en masoveria. L'estructura arquitectònica de la masia mostra trets propis del segle XVII, per bé que amb modificacions i reformes posteriors, segurament realitzades en diferents fases al llarg dels segles posteriors. L'any 1987 va ser restaurada a fons i va reiniciar la seva activitat en el camp de la restauració, acullin un reconegut restaurant. L'Estany Clar apareix referenciat en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), en l'apartat corresponent al poble la Baells, en el qual hi consta registrat Ramon 'Marigot'. | 42.1162400,1.8541300 | 405274 | 4663318 | 08268 | Cercs | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66510-foto-08268-20-2.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | El seu emplaçament és força proper a Berga, de la riera de Metge i la font de Tagastet.La masia està catalogada com a BCIL núm. 1013-I, per Acord de Ple del Consell Comarcal del Berguedà, de 13/04/2005; recentment ha estat proposada la seva descatalogació. | 94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||||
| 66511 | Cal Fontaner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-fontaner | PERARNAU, J.; PIÑERO, J. (1992): Catàleg de protecció del patrimoni històric, arquitectònic, natural i ambiental del terme municipal de Cercs. Fitxa RU. 13. Ajuntament de Cercs. VV.AA. (1994): Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, vol.5. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XIX | Es tracta d'una masia construïda a mitjans del segle XIX, formada per un conjunt d'edificacions annexades entre sí, que integren una explotació agro-ramadera. L'habitatge és l'edifici articulador del conjunt. Presenta una planta de tall rectangular que respon a la suma de tres volums interconnectats. L'edifici s'aixeca sobre PB+2, però al ubicar-se sobre un desnivell en el terreny presenta diverses alçades. La coberta, de teula aràbiga, cau a dos vessants i té un carenat, orientat nord-sud, perpendicular a la façana d'accés (nord). En quant als materials, és un edifici construït en base a murs de pedres irregulars de mida mitjana rejuntats amb morter orgànic i industrial. A les cantonades es disposen carreus treballats de mida gran, fet que atribueix consistència i reforça l'estructura. Les parets es mostren a pedra vista. Les obertures, repartides de manera asimètrica al voltant de l'edifici, són senzilles i de tall rectangular, algunes mantenen la llinda de fusta original. Cal diferenciar l'obertura triangular que s'obre al parament de migdia. En aquesta mateixa paret, a l'alçada de la primera planta, es troba una balconada que va de cap a cap, amb barana de ferro. Senyalar que, a migdia es troba un pati interior. Al voltant de l'edifici s'aixequen altres edificacions auxiliars entre les que es troben coberts, magatzems, un garatge, i altres instal·lacions pertanyents a l'explotació agrària. Gran part d'aquestes presenten materials constructius de tipus industrial (maons de formigó, totxo ceràmic, etc.) que desharmonitzen mínimament el caràcter tradicional del conjunt, donant-li un aspecte heterogeni. | 08268-21 | A pocs metres al nord de l'ermita de Sant Jordi. | Cal Fontaner apareix referenciat en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), en l'apartat corresponent al poble de Sant Salvador de la Baells en el qual hi consta registrat Josep Casals. La majoria de referències situen la construcció de la masia al segle XIX, per bé que podria ser una construcció bastida amb anterioritat. El nom originari de la masia sembla que era Cal Fortaner, segons l'historiador Eduard Lozano qui ha estudiat a fons la documentació del municipi. | 42.1531000,1.8514200 | 405105 | 4667413 | 08268 | Cercs | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66511-foto-08268-21-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | El conjunt ha estat restaurat de manera íntegra. Aquesta intervenció ha respectat la morfologia tradicional de la masia especialment en la zona de l'habitatge.La masia està catalogada com a BCIL núm. 1010-I, per Acord de Ple del Consell Comarcal del Berguedà, de 13/04/2005; recentment ha estat proposada la seva descatalogació. | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||||
| 66512 | El Gall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-gall-2 | PERARNAU, J.; PIÑERO, J. (1992): Catàleg de protecció del patrimoni històric, arquitectònic, natural i ambiental del terme municipal de Cercs. Fitxa RU. 17. Ajuntament de Cercs | XVII-XVIII | La casa manté la volumetria però mostra diferents tipus d'afectació dels seus elements interiors, part dels murs es troben coberts per vegetació. Els annexes es troben en mal estat, de fet, en procés d'enrunament. | Es tracta d'una masia formada per un conjunt de tres edificacions: la casa és l'estructura principal i es destinava a l'habitatge (1a planta), al tancament del bestiar i a magatzem (planta baixa). Com a construccions secundàries i edificades, uns metres al sud es troben el paller amb l'era i els corrals. La casa presenta una planta de tall rectangular i té una pallissa, també de planta rectangular, situada a tocar de la façana principal de la casa. En alçada, la casa, consta de planta baixa, primera planta i sotateulada. La coberta, de teula àrab, cau a dos vessants amb un carenat, orientat nord-sud, perpendicular a la façana principal (sud). En quant als materials, és un edifici construït en base a murs de pedres irregulars de mida mitjana rejuntats amb morter orgànic i industrial. A les cantonades es disposen o bé carreus treballats de mida gran o bé maó massís, fet que atribueix consistència i reforça l'estructura. Les façanes es mostren a pedra vista, tot i que en alguns llocs es conserva l'arrebossat. En quant a les obertures, tant finestres com portes són senzilles i de tall rectangular, algunes presenten llinda de fusta i d'altres han estat reforçades a les cantonades amb maó massís. El conjunt de finestres es reparteix al voltant de l'edifici i en cadascuna de les plantes de manera desigual; es diferencia la balconada (avui desapareguda) que es trobava a nivell de primera planta, centrada dins el pany de paret a la façana est. Tot i que força malmesa, cal destacar que es manté la fusteria pròpia de tancament tant de finestres com de portes. L'accés a l'edifici es pot fer per planta baixa des de la façana oest i sud. Si s'accedeix a l'interior des del sud, s'entra directament a les quadres on tancaven els animals. Encara es conserva la distribució tradicional així com els elements propis de l'estabulació i de la pròpia arquitectura, com per exemple, la menjadora, les escales de pedra que accedeixen a la primera planta, l'embigat de fusta o els bastiments. En quant a les edificacions secundàries, ambdues es troben en força mal estat de conservació i presenten ensorraments en part dels murs i cobertes. Assenyalar que, a la masia, la coexistència de materials industrials contemporanis amb els tradicionals és fruit d'un manteniment constant degut a l'ús del conjunt més que al procés d'una restauració pròpiament dita. Finalment, ressaltar la pervivència d'altres elements tradicionals en l'entorn més immediat, com ara, restes de l'empedrat del camí d'accés al conjunt. | 08268-22 | Situada a la part central del municipi, al peu de la carretera C-16, propera al túnel de Cercs. | El lloc del Gall consta documentat des d'antic. Els historiadors Perarnau i Piñero (1992) esmenten que popularment es diu que a l'alta edat mitjana la masia va ser l'epicentre d'una confrontació entre un petit grup de musulmans i gent de Berga; extrem no concretat documentalment. D'altra banda, informen sobre l'ocupació del lloc com a dipòsit del gra del desaparegut molí de la Font Gran, referenciat al 1351. Altres notícies documentals les trobem ja en època més moderna, així, a les referències d'hipoteques de l'Arxiu Comarcal del Berguedà consta el 'mas Gall de Masagalls de la parròquia de la Baells' en una venda de pertinences del mas Rabentí, del 28 novembre 1778 (Notari Cortada); la qual fa pensar que pot coincidir amb aquest mas. També al 1856, en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), en l'apartat corresponent al poble de la Baells hi ha anotada la masia Gal i en la qual hi consta Pedro Serra. Arquitectònicament la masia mostra una tipologia constructiva pròpia del període modern, podent inscriure's dins del segle XVIII tot i que amb reformes posteriors. D'altra banda, cal fer menció a que part dels murs interiors de la planta baixa, mostren uns acabats i distribució que poden correspondre a cronologies anteriors. | 42.1291400,1.8654400 | 406228 | 4664737 | 08268 | Cercs | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66512-foto-08268-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66512-foto-08268-22-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La masia s'ubica al costat dret de la carretera C-16 i abans d'entrar al túnel de Cercs en direcció Bagà. S'hi accedeix des d'una sortida de la mateixa C-16, poc després del Km. 101, que porta a un tram de carretera i pocs metres enllà a l'accés immediat per un camí forestal.La masia es troba situada propera al pantà de la Baells, trobant-se avui dia entre dues grans infraestructures el propi pantà i la carretera C-16. Dins l'antiga finca del Gall discorre part del canal industrial, en concreta a través d'una de les foradades de més llargada de tot el seu trajecte, coneguda amb el nom de foradada o túnel del Gall.Actualment, s'ha proposat l'ampliació de la protecció amb l'addició de Zona d'Expectativa Arqueològica (ZEA) a l'element. | 94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||||
| 66513 | El Galló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-gallo | PERARNAU, J.; PIÑERO, J. (1992): Catàleg de protecció del patrimoni històric, arquitectònic, natural i ambiental del terme municipal de Cercs. Fitxa RU. 14. Ajuntament de Cercs | XVIII | Es tracta d'una masia ubicada en mig d'un terreny afeixat, a poca distància de l'ermita de Sant Jordi. El conjunt ha estat íntegrament restaurat respectant les característiques morfològiques pròpies de la casa pairal. Volumètricament, la masia està formada per un seguit de construccions entre les que hi destaca l'edifici principal destinat a habitatge. La casa té una planta rectangular. En alçada, s'aixeca sobre PB+2. La coberta, de teula àrab, cau a dos vessants amb un carenat, orientat est-oest, perpendicular a la façana principal (sud). En quant als materials, es tracta d'un edifici construït en base a murs de pedres irregulars, de mida mitjana, rejuntats amb morter. A les cantonades es disposen carreus més grans i ben treballats, fet que atribueix consistència i reforça l'estructura. Els paraments es mostren a pedra vista. Presenta un seguit d'obertures de tipus senzill, de tall quadrangular o bé rectangular, que acaben amb llinda de fusta. Aquestes es reparteixen regularment al voltant de l'edifici. Destaca la porta d'accés adovellada, centrada a la part inferior de la façana principal. En aquest mateix frontal, fer menció de les dues obertures superiors, de tall trapezoïdal a mode de gaial, tancades amb vidriera. A ambdós laterals del cos principal es troben annexes diverses naus auxiliars, d'una sola planta. A llevant s'aixeca un petit cobert. A l'oest es troben annexes dues naus consecutives. La primera d'aquestes és una ampliació del mateix habitatge, on cal assenyalar el tancament en la seva part sud a partir de vidrieres, així com l'afegiment d'una zona porxada. La segona de les naus és un garatge. De manera exempta, a pocs metres de l'habitatge en direcció nord, es troba la pallissa de PB+1; possiblement és l'element que ha conservat majorment el seu aspecte original. El conjunt, que originàriament es trobava tancat, conserva la portada d'accés al recinte; es tracta d'una porta adovellada, la clau de la qual preserva la inscripció on hi figura la família, un dibuix i l'any 1774. | 08268-23 | A la part alta del poble de Sant Jordi, a tocar del nucli urbà. | La documentació dóna esment del lloc des de l'edat mitjana. Pel que fa pròpiament a la masia, aquesta mostra unes característiques constructives atribuïbles al període modern, probablement al segle XVIII, coincidint amb la data que indica al portal adovellat del mur de tancament del pati. Tanmateix, encara que no es conservin elements visibles exteriorment, podria tractar-se d'una edificació d'origen anterior amb una modificació important en aquest període. En el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), en l'apartat corresponent al poble Cercs, en el qual hi consta registrat Josep Comellas, al Galló. | 42.1510500,1.8527600 | 405213 | 4667184 | 08268 | Cercs | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66513-foto-08268-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66513-foto-08268-23-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | S'hi accedeix des del camí de xarxa complementària que es deriva just de l'entrada sud al nucli de Sant Jordi.La masia consta catalogada com a BCIL núm. 997-I, per Acord de Ple del Consell Comarcal del Berguedà, de 13/04/2005. Recentment ha estat proposada la pèrdua de la protecció BCIL, però modificant-la per la de Zona d'Expectativa Arqueològica, ja que s'ha valorat que els valors arquitectònics són baixos, però poden existir estructures més antigues en els subsòl. | 94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||||
| 66514 | L'Erola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lerola | PERARNAU, J.; PIÑERO, J. (1992): Catàleg de protecció del patrimoni històric, arquitectònic, natural i ambiental del terme municipal de Cercs. Fitxa RU. 8. Ajuntament de Cercs SOLER I RIBA, R. i ORIOLA I CASÒLIVA, J, (1997). Relleu Fotogràfic de les mines del Berguedà. Fotocomposició i impressió: Berimprès, S.L., Berga. | XVII-XVIII | La masia es troba en procés d'enrunament.La volumetria de la casa es conserva pràcticament sencera, però mostra part de les teulades i d'alguns forjats interiors ensorrats. Els murs mostren algunes esquerdes i la vegetació en cobreix algunes parts. | La masia es troba emplaçada en un ampli prat obert que es troba passat el Coll de l'Erola. La seva situació és a uns 1225 msnm, quedant situada entre la profunda vall del torrent de Peguera, que discorre al sud de la casa i el turó de la Vall-Llòbrega al nord. Actualment, la masia està en procés d'enrunament, tot i que conserva un alçat important de les seves estructures, fins a cota de teulada en algunes parts. Les estructures principals que la conformen són la casa, el paller i l'era. La casa mostra diferents fases constructives, d'una banda, una primera casa més petita, corresponent al cos de llevant, i d'altra banda, dues ampliacions afegides successivament al costat de ponent, en diferents períodes. En conjunt la casa mostra una planta rectangular allargada amb un reclau, definint una forma similar a una L. Consta de planta baixa, planta primera i potser un petit altell a nivell de sota-coberta i només en part de l'estructura; de fet, es tracta d'una casa de poca alçada. L'estructura està construïda adossada al marge del terreny pel costat nord i també per ponent, fet que determina que, especialment pel costat nord, la façana, tingui molt poca alçada visible. La part més de llevant, corresponent a l'estructura més antiga, junt amb la primera ampliació del costat de ponent disposaven de coberta a un sol vessant, desaiguant cap al sud; per contra, el darrer cos ampliat al costat oest, amb una planta de major amplada que la resta de l'estructura, mostra coberta a dos vessants amb el carener orientat nord-sud. La façana principal del conjunt, orientada cap al sud, és on trobem la majoria d'obertures; totes són de constitució senzilla, en la majoria de casos amb brancals sense diferenciar del mur, tot comptant amb diversos exemples amb muntants i llindes de fusta i algun cas amb llinda de pedra desbastada. A planta baixa hi havia tres portes d'accés a l'interior, corresponent a cadascuna de les principals fases constructives i d'ampliació de la volumetria de la casa. En el darrer cos afegit a l'extrem de ponent, la porta queda situada obrint cap a llevant, coincidint amb l'estructura que té major amplada i que conforma un reclau per aquest extrem. Els usos de cada planta sembla que es corresponien als habituals en aquests tipus de masia, planta baixa destinada al bestiar i magatzem, es conserven algunes menjadores, i planta primera a ús d'habitatge. A pocs metres a ponent hi ha l'estructura del paller, avui dia també en procés d'enrunament. Mostra planta rectangular, dos nivells i coberta a dos vessants amb el carener orientat est-oest. La façana principal del paller obra cap a llevant, tot mostrant una gran obertura central de línies rectes amb un pilar al centre. A l'entorn de les estructures principals de la masia destaquen els murs de pedra seca que actuen de contenció de les antigues feixes de conreu. | 08268-24 | A la zona oest del municipi, allunyada dels nuclis de població. | Es creu que l'indret podria haver estat ocupat des d'època baix medieval. Actualment, però, les restes arquitectòniques visibles mostren unes característiques constructives que poden adscriure's al període modern, probablement a cavall del segle XVII i XVIII. Les construccions que conformen la masia compten amb ampliacions i reformes de cronologies posteriors. Documentalment, consta la masia consta referenciada en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), en l'apartat corresponent al poble de Cercs hi ha anotada la masia Erola, en la que hi consta inscrit Benet Santamaria. Les properes explotacions mineres de carbó degueren significar una modificació de l'entorn i de l'ocupació de l'indret de manera destacable en el període de més activitat minera, en especial a la primera meitat del segle XX, moment d'obertura de les mines més properes a la zona de la masia. Les mines que consten que van ser explotades als entorns més propers són la mina de l'Erola, explotada entre el 1945 i el 1947, la mina del 'Fava-Campet' de l'Erola, entre 1920 i 1925, a més de dues altres mines més properes al Vall-Llòbrega i almenys un parell més, camí de Peguera. Aquestes explotacions consten referenciades com a mines en general de curt recorregut, les quals sovint eren lloc de treball de joves que acudien a treballar-hi com a alternativa al servei militar. | 42.1548300,1.8225600 | 402723 | 4667638 | 08268 | Cercs | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66514-foto-08268-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66514-foto-08268-24-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Uns centenars de metres més al nord-oest de la masia, prop de la pista, hi ha la font d'abastiment d'aigua de la casa. | 94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||||
| 66515 | L'Estany | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lestany | PERARNAU, J.; PIÑERO, J. (1992): Catàleg de protecció del patrimoni històric, arquitectònic, natural i ambiental del terme municipal de Cercs. Fitxa RU. 1. Ajuntament de Cercs SERRA, Rosa. (et al.) (1991): Guia d'Art del Berguedà. Berga. | XVII-XVIII | Es tracta d'una gran masia situada al sud de l'estany que li dóna nom, trobant-se emplaçada a una alçada de 1460msnm. Volumètricament, el conjunt es compon bàsicament d'una edificació principal, la casa o habitatge, i una altra de secundària, el paller i estable. A ponent del volum principal hi resten part dels murs d'altres edificacions annexes, de caràcter auxiliar, avui totalment enderrocades, que recolzaven la funció agro-ramadera de l'indret. Al voltant del recinte perduren altres estructures muraries (marges, murs de tancament, una bassa, unes trumferes) que complementaven l'explotació. L'edifici principal presenta una planta rectangular que consta de planta baixa, primera planta i sotateulada. La coberta, de teula àrab, cau a dos vessants i té un carenat, orientat nord-sud, perpendicular a la façana principal, qe obra cap al sud, lleugerament sud-est. Els murs indiquen que la volumetria ha estat eixamplada vers el sud a partir de l'annexió d'un cos que avui configura l'accés i la façana principal, cos que a més, comptava amb unes obertures que avui dia han estat modificades. D'altra banda, a la paret nord hi destaca un cos adherit, que sobresurt, a nivell de primera planta i que és suportat per dos pilars. En quant als materials, es tracta d'un edifici construït en base a murs de pedres irregulars de mida mitjana rejuntats amb morter orgànic. A les cantonades es disposen carreus de mida gran, ben treballats, fet que atribueix consistència i reforça l'estructura. Els murs es presenten a pedra vista, encara que a la façana principal hi resta part del seu arrebossat. Les obertures són senzilles, de tall rectangular i quadrangular, amb brancalls i llindes reforçades amb maó massís. Algunes d'aquestes finestres presenten arc adovellat amb maó, de mig punt o rebaixat. Encara que trobem les finestres repartides al voltant de l'edifici, i en alguns casos tapiades, ressalta la disposició endreçada i simètrica de la façana principal, on es troba l'única porta d'accés. Pel que fa a la façana principal, esmentar que actualment mostra una fisonomia lleugerament diferent, ja que gran part de les obertures han estat transformades; així, a planta primera compta amb tres finestres que corresponien a balcons i a nivell de la planta superior hi havia hagut tres obertures al centre, que configuraven una eixida; a més, també podem veure part d'un rellotge de sol, avui dia molt malmès. En el mur de ponent, també destaca la presència una obertura, actualment cegada, conformada per una gran arcada feta en lloses de pedra. En quant al volum secundari, de dimensions considerablement grans, s'aixeca sobre una planta baixa, on s'estabulava el bestiar, i una primera planta (paller) que mostra la gran capacitat d'emmagatzematge de l'edifici. Comparteix característiques constructives amb l'edificació principal, tot i que destaca i es diferencia d'aquesta pels grans pilars que sustenten l'estructura. Alhora, presenta la façana sud al descobert i únicament obertures al parament nord. Destaca l'efecte cromàtic produït a les façanes arrel de l'alternança entre parament de pedra i pilars de maó massís. | 08268-25 | A l'extrem sud del Pla de l'Estany, a la capçalera de la vall del torrent de les Garrigues. | Les característiques arquitectòniques visibles exteriorment de la masia permeten apuntar unes cronologies modernes per a la construcció de la masia, podent tractar-se d'una casa a cavall entre finals del segle XVII o potser ple segle XVIII i amb clares reformes del segle XIX i XX. De fet, es pot identificar clarament que la casa consta d'un primer volum al qual posteriorment va ser ampliat amb una addició d'un cos que ocupa tota la façana principal de la casa, configurant segurament un aspecte molt diferent al que devia haver tingut fins al moment. Encara que es poden distingir aquestes dues grans fases constructives, és molt probable que l'ocupació de l'indret es remunti a temps molt més reculats, fins i tot al període medieval. De fet, el camí ral de Berga a Peguera passa per l'indret de l'Estany, fet que fa pensar que els seus orígens com a lloc habitat poden ser anteriors, tant i així, sembla que a partir del segle XVIII l'indret va gaudir d'activitat agrícola i ramadera, prosperitat que degué veure's mantinguda durant tot el període Documentalment podem fer esment a una cita del 1856, en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), en l'apartat corresponent al poble de Cercs hi ha anotada la masia Estany i en la qual hi consta José Soler. La masia és coneguda també per uns fets que es narren del període de la guerra civil, explicant-se que a la masia es va produir un assassinat de diverses persones | 42.1333600,1.8092800 | 401593 | 4665269 | 08268 | Cercs | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66515-foto-08268-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66515-foto-08268-25-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Al costat de la masia hi ha l'estany que dóna nom a l'indret i a la mateixa masia. Aquest va ser drenat al segle XIX, encara que en alguns períodes podem veure gran part de l'àrea de l'estany inundada, especialment com a resultat de la pròpia recollida d'aigües que es produeix de manera natural.L'accés a la masia es fa a través d'un camí forestal, d'accés restringit, que surt de la zona del Coll de l'Oreller. | 94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||||
| 66516 | Llaveig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llaveig | SANTANDREU, M. D. (2006): La vila de Berga a l'edat mitjana. La família dels Berga. Tesi doctoral dirigida pel Dr. Manuel Riu i Riu. Universitat de Barcelona | XVII-XVIII | el paller ha estat reformat i la casa està en procés de reconstrucció. | Es tracta d'una masia isolada emplaçada a la falda del serrat de Sant Isidre, en una zona planera i oberta. Està conformada per un edifici principal en procés d'enrunament, corresponent a l'habitatge, i un altre edifici ben conservat, el paller. Actualment el conjunt està en procés de rehabilitació. Les restes de l'habitatge conserven el perímetre de l'edifici, que defineix una planta rectangular força gran, amb restes d'algun mur de compartimentació interior. Es tracta de murs conservat fins entorn a l'alçada del primer forjat, que estan bastits amb carreus desbastats junt amb algunes pedres irregulars i als angles, carreus carejats. A l'interior del que era l'habitatge, avui quasi totalment buit, hi ha una traça al paviment, que podria correspondre a unes possibles sitges. Pel que fa a l'edifici del paller, aquest ha estat reformat fa poc; és de planta rectangular, consta de dos nivells, i té coberta a dos vessants amb el carener orientat nord-sud, perpendicular a la façana principal que obra al sud. Del paller destaca la gran obertura que ocupa gran part de la façana de migdia, es tracta d'una obertura en arc de mig punt fet de dovelles de pedra sobre muntants de carreus més o menys escairats; el murs són de carreus desbastats junt amb pedres irregulars i als angles carreus ben tallats i polits. A les façanes laterals hi ha algunes obertures de configuració actual. Entre la casa i el paller i vers llevant, hi ha les restes d'uns murs que podrien correspondre a un safareig o viver fet amb murs de pedra i lloses. | 08268-26 | Situada en l'extrem sud-est del municipi, a la zona de Pedret. | Arquitectònicament les restes conservades dels murs de la casa no permeten precisar una cronologia per el conjunt, cal dir, però que la tipologia de parament, tenint en compte que es troba molt retocat, pot correspondre a un període del segle XVII, sense poder descartar una cronologia anterior per al conjunt de la masia. Les referències documentals del mas Llavaig es remunten a la baixa edat mitjana, existint notícia de finals del segle XIV, en concret de 1383, d'un document que esmenta el mas (SANTANDREU: 2006, VOL. I: 63) Molt més tard, ja a finals del segle XIX, fer esment a una cita del 1856, en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), en l'apartat corresponent al poble de la Baells hi ha anotada la masia Llevaig. Conjuntament amb altres masies de l'entorn, constituïen un petit conjunt de masos que formaven part de la parròquia de Sant Quirze de Pedret. Temps enrere la zona hauria tingut molta activitat, trobant-se habitada i treballada; actualment no restes masies de primera residència a la zona. | 42.1051700,1.9034800 | 409338 | 4662035 | 08268 | Cercs | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66516-foto-08268-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66516-foto-08268-26-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Actualment es troba en procés de reconstrucció, el paller s'ha habilitat com a habitatge, encara que no és residència habitual.S'hi accedeix a través de pistes forestals d'accés restringit, des de la zona de Pedret. També s'hi pot arribar des de la Quar. | 94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||||
| 66517 | La Mesquita | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-mesquita-0 | XVIII? | En avançat procés d'enrunament. | Masia en avançat estat d'enrunament, situada en un entorn forestal que dificulta la visibilitat de les restes. Els murs conservats permeten identificar una construcció en la que es diferencia un cos de planta rectangular, amb murs d'alçada fins a un forjat aproximadament, junt amb les restes en més mal estat d'un volum menor adossat a l'altre. Els murs són de pedra irregular junt amb carreus desbastats, tot unit amb morter de calç i a les cantonades, carreus també desbastats però més escairats. | 08268-27 | A la zona sud del municipi, a la zona de Pedret i prop del límit amb el municipi de la Quar. | La Mesquita podria tractar-se d'una masia bastida al segle XVIII, encara que no són visibles elements arquitectònics específics que permetin precisar una cronologia; sense que es pugui descartar un origen més antic. Juntament amb altres masies que es troben repartides en aquesta zona sud del municipi, constituïen un petit conjunt de masos pertanyents a la parròquia de Sant Quirze de Pedret. En el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), en l'apartat corresponent al poble de la Baells hi ha anotada la masia la Mesquita, en la que s'hi inscriu a Miquel Costa. | 42.1166700,1.8915400 | 408367 | 4663325 | 08268 | Cercs | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La masia es troba prop del camí que porta de Pedret al castell de Puigarbessós. | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||||||||
| 66518 | Miralles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/miralles-1 | BOLÒS, J. (a cura de) (2009): Diplomatari de Sant Pere de la Portella. Barcelona: Fundació Noguera, Diplomataris núm. 47. IGLESIAS, Josep (1979). El Fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives Casajuana, Barcelona PERARNAU, J.; PIÑERO, J. (1992): Catàleg de protecció del patrimoni històric, arquitectònic, natural i ambiental del terme municipal de Cercs. Fitxa RU. 24. Ajuntament de Cercs. VVAA. (1985): Catalunya Romànica. XII. El Berguedà, Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona. | XVII | la casa i els annexes es troben en procés de rehabilitació | Es tracta d'un conjunt d'època moderna que, en part, es troba en procés de restauració. El formen tres volums independents els uns dels altres: una edificació principal (que tenia la funció d'habitatge), una pallissa i un cobert. Els paraments de la construcció principal mostren una fase d'ampliació vers el nord, que ha donat lloc a un edifici de planta quadrangular que s'alça sobre PB+2. La coberta, de teula aràbiga, cau a dos vessants amb un carenat, orientat nord-sud, perpendicular a la façana principal (sud). En quant als materials, es tracta d'una edificació construïda en base a murs de pedres irregulars de mida mitjana rejuntats amb morter orgànic. A les cantonades es disposen carreus treballats de mida gran, fet que atribueix consistència i reforça l'estructura. Aquests carreus més grans també es troben en mig de les parets de ponent i llevant, a l'alçada d'on cloïa l'edificació original prèvia a l'ampliació esmentada. Els paraments es troben a pedra vista. Les obertures són senzilles, de tall rectangular o quadrangular i acaben amb llinda de fusta. Excepcionalment, trobem una finestra amb brancalls i llinda de pedra i una altra d'espitllera. En general, es disposen de manera irregular en cadascun dels paraments. L'edifici presenta dos punts d'accés: des del sud i des de llevant. La porta de llevant accedeix al primer pis a partir d'una escalinata de pedra. Aquest volum no ha estat restaurat i, a l'interior, encara conserva la distribució original. Uns metres al sud es troba el cobert. Es tracta d'una petita nau de tall rectangular i d'una sola planta que cobreix a un sol vessant vers el sud. Els tancament es redueixen a una porta i una finestra obertes al parament de migdia. Els materials constructius en tancaments i coberta són de tipus tradicional (pedra, fusta i teula aràbiga). Finalment, el volum que presenta majors modificacions és la pallissa, que s'aixeca al nord del conjunt. Es tracta d'un edifici de PB+1 que s'ha reconstruït íntegrament amb materials industrials (totxo, formigó, morter industrial). La coberta cau a dos vessants, amb carener orientat nord-sud, perpendicular al parament d'accés (sud). En les obertures s'ha optat per utilitzar grans arcs de mig punt, tant en portes com en finestres. L'edifici encara es troba en procés de reconstrucció. | 08268-28 | A la zona de la Baells, prop de la carretera C-26. | El nom de Miralles és documentat al 898, de fet la cita es refereix a Sant Genís de Miralles (església que actualment no es conserva); la referència és en un document de donació de terres, cases i vinyes al monestir de Sant Llorenç prop Bagà, i s'especifica que el lloc de Miralles és dins el terme del castell d'Avià ('in pago bergetano in locum ubi dicitur miralias'). En un document del 962 es diu que les terres de Miralles són objecte de venda i que es troben al comtat de Berga. Una nova notícia referida a l'església és del 983, consta esmentada en l'acta de consagració de Sant Llorenç prop Bagà. L'any 1338 (doc. 179), Pere Draper d'Espona va reconèixer davant de l'abat que havia comprat a Arnau de Miralles el domini útil del mas de la Tosca, situat a la parròquia de la Baells. (BOLÓS: 2009:74-75) El 1605 el monestir de Sant Llorenç prop Bagà reivindicava la seva possessió sobre el lloc de Santa Maria de Vilosiu i dels llocs de Vallcebre, Fumanya, Fígols, Blancafort, Merola, Miralles i Tàpies davant la Reial Audiència de Barcelona i en contra dels pubills Agulló, senyors de la baronia de Gironella. Posteriorment, consta la cita de Miralles en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), en l'apartat corresponent al poble de la Baells, en la que s'hi relaciona Ramon Cirera. Arquitectònicament l'estructura actual de la masia és el resultat de diferents fases constructives, per bé, que gran part dels elements denoten unes cronologies d'entre els segles XVII i XVIII, encara que és probable que alguns dels murs siguin de cronologies anteriors. | 42.1253500,1.8691200 | 406527 | 4664313 | 08268 | Cercs | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66518-foto-08268-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66518-foto-08268-28-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | L'accés a la masia es fa quasi immediatament des de la carretera de Berga a Vilada, per un camí veïnal, de tram curt, que surt de la C-26 a l'alçada del Km 121.La masia consta catalogada com a BCIL núm. 996-I, per Acord de Ple del Consell Comarcal del Berguedà, de 13/04/2005; recentment s'ha proposat afegir la protecció addicional de Zona d'Expectativa Arqueològica (ZEA), per les possibles evidències d'estructures més antigues. | 94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||||
| 66519 | Molí de l'Andreuet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-landreuet | XVIII | actualment està deshabitat i requereix d'una actuació de rehabilitació. | Molí conformat per un edifici principal que es correspon amb el casal moliner i les restes d'algun annex. Pel que fa a l'edifici principal, aquest és de planta rectangular, de dimensions més aviat reduïdes, consta d'un nivell semisoterrani, i d'una planta situada directament sota-coberta; està cobert amb teulada a dos vessants amb carener orientat nord-sud. Els murs són bastits amb pedres irregulars en mides i formes junt amb alguns carreus desbastats, i a les cantoneres blocs més ben treballats. A la façana nord hi ha l'accés a l'interior de la planta semisoterrània, es tracta d'un espai de reduïdes dimensions que només ocupa aproximadament la meitat de la planta; l'obertura d'accés és coronada amb llinda en arc rebaixat fet amb maó massís posat de pla. A la façana oest trobem la porta d'accés a la planta primera, la qual és directament sota-coberta; l'obertura és emmarcada en maons col·locats de pla conformant un arc rebaixat; pel que fa a la resta d'obertures són de configuració senzilla. A la façana est trobem una petita obertura a la part baixa de la façana, corresponent al cacau, és rematada en un arc rebaixat fet en lloses col·locades en vertical. L'interior del cacau és cobert en volta rebaixada feta de lloses, al fons podem veure una obertura corresponent a l'entrada d'aigua que havia de fer moure el mecanisme del molí, i altres obertures que també conformaven part de l'estructura del molí. A l'interior de la planta semisoterrània es conserven les moles i escasses restes d'elements que configuraven l'espai destinat a mòlta. L'edifici compta amb un petit annex adossat al costat sud que sembla correspondre a un petit espai destinat a bestiar. Al costat nord-oest hi ha les restes d'una altra estructura, actualment en procés d'enrunament i molt coberta de vegetació; podria correspondre a un paller o annex potser destinat a magatzem i bestiar. | 08268-29 | Al peu del torrent de les Garrigues, a la zona central del terme municipal. | Les estructures conservades del molí semblen indicar que pot tractar-se d'un edifici de finals del segle XVIII o ja del XIX. Tanmateix no es pot descartar l'existència de l'aprofitament hidràulic de l'aigua del torrent de les Garrigues en aquest indret ja amb anterioritat a aquesta data i que de fet el molí conservi restes de cronologia anterior. En el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), en l'apartat corresponent a Cerchs trobem la referència 'Molí del Andreu', en relació al qual hi consta referenciat Pedro Bonet. | 42.1444200,1.8503900 | 405007 | 4666451 | 08268 | Cercs | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66519-foto-08268-29-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66519-foto-08268-29-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | s'accedeix de la de pista forestal que a les afores de Cercs condueix cap a la Casanova de les Garrigues. | 94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||||
| 66520 | Molí de Pedret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-pedret | CASTELLANO, A. (1997): 'La història de Sant Quirze de Pedret a través dels testimonis documentals', a L'Erol, núm. 55. Berga: Àmbit de Recerques del Berguedà. SANTANDREU, M. D. (2006): La vila de Berga a l'edat mitjana, la família dels Berga. Volum I. Tesi doctoral VILA CARABASSA, J.M. (2001): 'Intervenció arqueològica al Pont de Pedret', a Actes de les Jornades d'Arqueologia i Paleontologia 2001: Comarques de Barcelona 1996-2001: La Garriga. VVAA. (1985): Catalunya Romànica. XII. El Berguedà, Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona. | XVIII-XIX | Es troba en procés d'enrunament. | El molí de Pedret conserva un volum important de les estructures del casal moliner i d'edificacions annexes, a més dels elements propis que configuren un molí. Cal dir, que el conjunt es troba envaït per la vegetació, fet que dificulta una correcta visibilitat de les estructures conservades. Es poden distingir diferents volums i cossos edificats, dels quals destaca una estructura que correspondria pròpiament a l'edifici que allotjava el molí. Aquest casal moliner mostra una planta semisoterrada, planta baixa, i almenys una planta pis. Els murs són bastits amb pedres desbastades, i a les cantonades, blocs més ben tallats que donen consistència a l'estructura. Pel que fa a les obertures, la majoria de les que podem veure són emmarcades de muntants de carreus poc treballats i llindes de maó massís; una de les portes d'accés visibles, és al mur nord, obra a nivell de planta baixa i la llinda és de llinda en arc fet de maó massís disposat en vertical. En relació a la resta de volums, només indicar que mostren una tipologia de murs i tancaments similars. Es conserva part del recorregut del canal que conduïa l'aigua al molí, en el que també hi ha alguns forats de de tall quadrangular excavats a la roca, metres aigües amunt del molí, que formarien part del traçat del mateix canal. A tocar de les construccions hi ha una feixa que podria correspondre a una bassa d'acumulació d'aigua, avui plena de sediment. | 08268-30 | A la zona de Pedret, al sud del terme municipal i al peu del riu Llobregat. | Les estructures conservades del molí poden correspondre a una cronologia del segle XVIII, tot i que amb reformes i modificacions importants del segle XIX. La bona situació del molí, porta a pensar també en una possible existència d'un molí en aquest indret amb anterioritat a aquestes cronologies. De fet, són diverses les referències a un molí a la zona de Pedret ja des del període medieval, el qual podria estar situat en el mateix indret que les restes visibles avui. Cal tenir present que la proximitat al mateix riu determina que sovint aquest tipus d'edificacions pateixin desperfectes importants a causa de riuades, tot requerint en molts casos reconstruccions o reformes de les estructures. En aquest sentit, és probable que si la ubicació de l'antic molí de Pedret citat ja en època medieval és la mateixa, aquest hagi sofert alguna reconstrucció important ja que les estructures visibles actualment són pròpies de cronologia més moderna, entorn als segles XVIII i XIX. En aquest sentit, fer esment a que al peu del pont gòtic de Pedret hi ha diversos forats fets a la roca, a banda i banda del riu que es creu que podrien formar part d'una estructura de resclosa o presa per abastir d'aigua el molí (també hi ha la hipòtesis de que els encaixos corresponguin a una estructura d'un pont de fusta). Aquests forats es relacionen amb una cronologia medieval. De fet, en documentació del segle XIV s'esmenta l'existència a la zona de Pedret d'un molí anomenat Paloana, es desconeix si pot correspondre al mateix molí objecte de descripció. Al segle XIX, el molí consta referenciat en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), en l'apartat corresponent al poble de La Baells trobem la cita de Molí, que es creu que pot correspondre a aquest i en el que hi consta referenciat Miquel Santandreu. | 42.1069500,1.8832400 | 407667 | 4662254 | 08268 | Cercs | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66520-foto-08268-30-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66520-foto-08268-30-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | El molí es troba a peu del camí ral de Berga a la Portella, actualment senyalitzat com a sender. | 94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||||
| 66521 | Molí del Posas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-del-posas | XVIII-XIX | en procés d'enrunament. | L'edifici mostra planta rectangular, constava de planta baixa, dues plantes i una petita golfa o altell; la coberta sembla que era a un sol vessant desaiguant cap al nord. Part de l'estructura està ensorrada, en concret de la teulada, dels interiors i de les façanes sud i nord. Tot i això conserva gran part de la volumetria. Destaca en la façana sud, l'existència del cacau, l'obertura per on es produïa la sortida de les aigües del molí; es tracta d'una obertura en llinda en arc rebaixat fet en lloses, l'interior del cacau és cobert en volta de pedra. L'estructura està bastida adossada al marge del terreny, facilitant l'existència d'accés a l'interior a peu pla en diversos nivells de planta. Algunes de les obertures conservades són de constitució senzilla, en la majoria de casos amb llinda de fusta. L'edifici és bastit amb cantoneres de carreus força ben treballats, els murs són de pedres desbastades tot i que en algunes parts, com la façana principal, mostra parts bastides amb tàpia. A l'entorn de l'edifici principal hi ha algunes restes d'altres estructures, probablement corresponents a edificis destinats a magatzem o al bestiar. A la feixa inferior, pocs metres davant de la sortida del cacau, podem observar una antiga mola encastada en el sòl. | 08268-31 | Prop de l'enllaç de la C-16 amb la C-26, al costat de l'Estany Clar. | Arquitectònicament, l'estructura del molí pot correspondre a un edifici del segle XVIII-XIX. Sense que es conservin visibles elements que permetin aportar una cronologia més precisa. A nivell documentalment, podem fer referència a la cita en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), en l'apartat corresponent al poble de La Baells on trobem la referència 'Molí del Posas'. | 42.1166300,1.8538400 | 405251 | 4663361 | 08268 | Cercs | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66521-foto-08268-31-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66521-foto-08268-31-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66521-foto-08268-31-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||||||
| 66522 | Molí del Nin | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-del-nin | SERRA, S.; MOLINS, M. (2009): Berga. Recull gràfic 1875-1975. El Papiol: editorial efadós. | XVIII-XIX | requereix d'una actuació de rehabilitació | Molí bastit al peu mateix de la riera de Metge, l'edifici del casal moliner està bastit en el vessant nord del torrent, en una zona de fort pendent. Es tracta d'una construcció de planta rectangular, consta de dues plantes i potser una petita golfa a sota-coberta, té teulada a dos vessants amb el carener orientat nord-sud. El fort desnivell del terreny on s'ubica determina que l'alçat visible de les seves façanes sigui molt diferenciat. Així, la façana que dóna al torrent és la que mostra un major alçat, en aquesta destaca que a la part baixa i al seu extrem de ponent hi ha l'obertura de sortida de les aigües del molí, la qual mostra llinda en arc fet en pedres desbastades; el seu interior és cobert en volta feta també en pedra i en el qual s'hi poden veure algunes restes de l'antiga maquinària del molí. Les obertures de la resta de la façana són de configuració senzilla i estan distribuïdes de manera irregular. L'acumulació de massa vegetal i arbustiva a l'entorn de l'edifici no permet aportar gaires detalls de la seva estructura, afavorint una mala de visibilitat de l'edifici. A la façana de llevant hi ha la porta d'accés a la planta baixa, de muntants i llinda de maó massís; sembla que a la façana nord hi ha una altra obertura d'accés, que en aquest cas obriria directament a la planta sota-coberta, és una obertura també emmarcada en maó massís a brancals i llinda. Es poden distingir altres obertures en les façanes, sembla que totes de configuració simple, algunes també amb maó als brancals. Els murs són bastits en pedra, amb cantoneres de pedra a la part baixa i maó massís a les cantoneres a partir de la planta baixa. A l'entorn de la casa sembla que hi ha algunes restes d'altres estructures, hem de suposar que corresponents a alguns magatzems o espais destinats al bestiar, en el costat de ponent i al nord. Sembla que s'identifica part del traçat del canal que portava aigua al casal moliner. A més, també existeix un altre canal que podem veure al peu del torrent, paral·lel al mateix torrent, en el costat del molí, probablement recolliria també les aigües de sortida del canal i les conduiria aigües més avall per a ser utilitzades en altres finalitats. | 08268-32 | Situat al peu de les aigües de la riera de Metge. Al nord de la serra de la Torre de la Petita. | Les estructures conservades del molí poden correspondre a una cronologia del segle XVIII, tot i que amb reformes i modificacions importants del segle XIX i XX. La bona situació del molí, porta a pensar també en una possible existència d'un molí en aquest indret amb anterioritat a aquestes cronologies. Documentalment, podem fer referència a la cita en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), en l'apartat corresponent al poble de La Baells trobem la referència 'Molí del Nin', en relació al qual hi consta referenciat José Pagerols. | 42.1157500,1.8570200 | 405512 | 4663260 | 08268 | Cercs | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66522-foto-08268-32-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66522-foto-08268-32-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Al costat oposat del torrent eren visibles les estructures de la font del Tagastet, actualment cobertes de fangs arran d'una riuada. Aquesta font va ser molt freqüentada en especial per veïns de Berga, degut a la seva proximitat. També cal fer esment a l'esvelt pont o palanca que hi ha a pocs metres del molí. | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||||
| 66523 | La Mussolera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-mussolera | PERARNAU, J.; PIÑERO, J. (1992): Catàleg de protecció del patrimoni històric, arquitectònic, natural i ambiental del terme municipal de Cercs. Fitxa RU. 16. Ajuntament de Cercs | XVIII-XIX | Es tracta d'un conjunt d'edificis que tradicionalment formaven part d'una explotació agro-ramadera i que avui, íntegrament rehabilitats, tenen una funció turística de caire residencial. El conjunt s'emplaça en mig d'uns prats afeixats, que prop de la casa s'ha enjardinat, tot rodejat d'una extensa zona boscosa. L'edifici principal, la casa, es troba al nord-est del complex. És de planta rectangular, tot i el retall que presenta sobre el seu angle sud-oest, i consta de planta baixa, planta primera i sota-coberta. Està construït en base a murs de pedra irregulars rejuntats amb materials industrials. A les cantonades s'han disposat carreus de grans dimensions i ben treballats, fet que consolida i reforça l'estructura. Els paraments es mostren a pedra vista. La coberta, de teula àrab, cau a dos vessants amb un carenat, orientat nord-sud, perpendicular a la façana principal de llevant. Presenta múltiples obertures de tall senzill que es reparteixen de manera irregular, encara que amb certa simetria, al voltant de l'edifici. Algunes d'aquestes obertures tenen llinda de fusta mentre que en d'altres s'ha optat per acabats en arc rebaixat. Assenyalar el conjunt de balcons que, sense sobresortir del parament, es reparteixen entre els murs anterior i posterior. A la façana de ponent, hi ha unes escales exteriors que permeten accedir a la primera planta des d'aquest sector. El conjunt de les obertures ha estat reformat i regularitzat, encara que algunes es mantenen en l'emplaçament originari, altres han estat modificades o són de nova obertura; a la façana principal a la part sud es conserva la porta d'accés a planta baixa, és de constitució senzilla; presidint la façana en el darrer nivell, just sota el carener, hi havia dues obertures allargades amb llinda en arc de mig punt, a manera de galeria, aquestes han estat modificades en la rehabilitació. Aquesta edificació s'acompanya del que antigament havia estat una pallissa i una edificació de nova planta. El conjunt es coordina i comparteix característiques constructives i en quant a materials amb l'edificació principal. La pallissa, de planta baixa i planta sota-coberta, ha estat reformada i s'ha transformat en un espai de lleure dintre del complex residencial. La pallissa manté l'estructura d'una façana principal en la que destaca la gran obertura que ocupa pràcticament tot el frontal, amb un pilar al centre; per bé que rehabilitada amb materials contemporanis. D'altra banda, s'ha aixecat una nova construcció, de planta baixa, que s'ha convertit en l'espai de menjador. En aquest darrer edifici cal destacar l'abundós ús del vidre com a principal material de tancament en els paraments. | 08268-33 | Al peu de la ctra. 1411a, a uns 1,60 km des del trencall amb la BP-4654 | Constructivament la casa pot correspondre a una estructura bastida originàriament entre finals del segle XVIII i inicis del XIX. De fet, conta que a l'interior es conserva una llinda de fusta amb la data de 1807. Documentalment consta referenciada en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), en l'apartat corresponent al poble de la Baells hi consta Josep Canelles registrat a la masia la Morotera, per bé, que la qualitat de la grafia i les incorreccions en algunes de les referències a altres masies, porten a pensar que pot tractar-se de la Mussolera. | 42.1196000,1.8516900 | 405077 | 4663693 | 08268 | Cercs | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | En conjunt s'ha realitzat una reconstrucció integral a partir de materials de tipus industrials, manté al volumetria pròpia en l'exterior dels espais. Tanmateix, els interiors han estat totalment modificats seguint un criteri d'ús turístic. La masia està catalogada com a BCIL núm. 989-I, per Acord de Ple del Consell Comarcal del Berguedà, de 13/04/2005; recentment ha estat proposada la seva descatalogació. | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||||||||
| 66524 | La Palanca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-palanca-1 | IGLESIAS, Josep (1979): El Fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives Casajuana, Barcelona. PERARNAU, J.; PIÑERO, J. (1992): Catàleg de protecció del patrimoni històric, arquitectònic, natural i ambiental del terme municipal de Cercs. Fitxa RU. 22. Ajuntament de Cercs TORRES, C.A.(1905): Itinerari per les Valls Altes del Llobregat. Berguedà. Barcelona. | XVII-XVIII | El conjunt ha estat restaurat íntegrament respectant la morfologia i tipologia original de la masia. | Es tracta d'una masia d'època moderna integrada per un conjunt d'edificacions annexes entre sí. S'acompanya d'un pati interior situat a l'est, que clou el recinte mitjançant un mur de pedra. L'edificació principal, de grans dimensions, té una planta de tall rectangular. L'habitatge, que s'aixeca sobre PB+2, aprofita un desnivell per assentar-se i presenta diferents alçades. La coberta, de teula àrab, cau a dos vessants amb un carenat, orientat nord-sud, perpendicular a la façana d'accés (oest). Els murs de tancament mostren una fase d'ampliació vers el sud. Destaca un cos que sobresurt del parament lateral nord, a nivell de primera planta; aquest, cobreix a un vesant en direcció nord a partir de teula àrab. Al volum principal se li adhereix un altre cos a migdia. De planta quadrangular, s'aixeca sobre PB+1 i cobreix a un únic vesant que cau vers l'est. Del seu parament de ponent sobresurt un porxo que cobreix a un vessant vers l'oest, i que es recolza sobre dos pilars de pedra. En darrer terme, un petit cobert s'annexa al sud d'aquest segon edifici. En quant als materials, es tracta d'un conjunt construït en base a murs de pedres irregulars de mida mitjana rejuntats amb morter orgànic. A les cantonades es disposen carreus desbastats de mida més aviat gran, fet que atribueix consistència i reforça l'estructura. Aquests carreus més grans també es troben en mig dels murs de façana nord i sud, defineixen un angle que indica on acabava l'edificació original prèvia a l'ampliació esmentada. Els paraments de l'est i del nord es troben a pedra vista mentre la resta es troben arrebossats amb morter. En quant a les múltiples obertures, són de tipus senzill, de tall rectangular o bé quadrangular i acaben amb llinda de fusta. Aquestes es reparteixen al voltant dels edificis de manera irregular (exceptuant la façana est on la disposició del conjunt de finestres és simètrica i endreçada). Cal destacar la porta d'accés, a ponent, amb grans carreus treballats en llinda i brancals; també a la façana est una finestra amb llinda, muntants i ampit de carreus ben tallats i polits. Fer esment al balcó que sobresurt de la paret est, a l'alçada de la primera planta, amb barana de ferro i amb un teulat que el cobreix i que cau a un vesant en direcció est. Finalment, fer esment d'un petit cobert que sobresurt del mur que clou el recinte, en la seva part nord. | 08268-34 | Al sud del terme municipal, a la zona de Pedret, molt a prop del nucli de Berga. | La volumetria de la casa permet distingir diverses fases constructives corresponents a diferents períodes. Sembla que l'aspecte que ens ha arribat avui en dia, correspon bàsicament a unes cronologies d'entre els segles XVII i XVIII, amb reformes i ampliacions posteriors. De tota manera la masia podria conservar restes més antigues ja que consta referenciada documentalment des del període medieval; en el fogatge de 13 d'octubre de 1553, en la parròquia i terme de Berga, en l'apartat corresponent a 'Los de Fora Vila' hi consta Joan de la Palancha (IGLESIES: 1979, 458). A nivell documentalment, també podem fer referència a la cita de la masia en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. Nº63. 1856 nº 32' (ACBR), en l'apartat corresponent al poble de la Baells hi ha anotada la masia Palanca i en la qual hi consta Joan Comellas. | 42.1088000,1.8736900 | 406880 | 4662470 | 08268 | Cercs | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66524-foto-08268-34-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66524-foto-08268-34-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Per accedir a la masia, des de Berga s'ha d'agafar la carretera de Sant Quirze de Pedret i a l'alçada de 1,7Km, just després de l'abocador, trencar per la bifurcació que surt a l'esquerra i que hi porta directament.La masia està catalogada com a BCIL núm. 994-I, per Acord de Ple del Consell Comarcal del Berguedà, de 13/04/2005; recentment ha estat proposada la seva descatalogació. | 94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||||
| 66525 | El Palou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-palou | IGLESIAS, Josep (1979): El Fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives Casajuana, Barcelona. PERARNAU, J.; PIÑERO, J. (1992): Catàleg de protecció del patrimoni històric, arquitectònic, natural i ambiental del terme municipal de Cercs. Fitxa RU. 11. Ajuntament de Cercs TORRES, C.A.(1905): Itinerari per les Valls Altes del Llobregat. Berguedà. Barcelona. | XVII-XVIII | Es tracta d'una masia integrada per diverses edificacions que s'articulen per mitjà d'una era central. Originàriament es tractava d'una explotació agro-ramadera i en l'actualitat la masia ha estat restaurada i s'utilitza amb finalitats turístiques de caràcter residencial. El conjunt s'ubica en un indret amb força desnivell organitzat en base a terrasses; això provoca que les edificacions presentin diferents alçades. A la part meridional es troba un volum format per dues estructures annexes entre sí. Dues naus de planta rectangular que s'aixequen sobre PB+1 cadascuna, però que es troben a diferent nivell sobre el terreny d'una manera esgraonada. La nau que es comunica amb l'era (oest) i que es troba a major alçada, presenta una coberta de teula àrab que cau a dos vessants i té un carenat, orientat est-oest, perpendicular a la zona d'accés. La nau consecutiva (est), que es troba a un nivell inferior, cobreix a partir d'una terrassa. En quant als diversos accessos i les múltiples obertures, presenten diferents formes i dimensions i es troben repartides al voltant de l'edificació de manera irregular. Entre aquestes, la porta d'accés de ponent, a la que se li ha afegit un porxo de fusta, tancat i cobert a dues vessants. Igualment, des de mitja alçada del parament est sobresurt un petit teulat que cobreix els accessos d'aquesta part inferior. Aquests volums estan construïts en base a murs de pedres irregulars de mida mitjana rejuntats amb morter i els paraments es troben a pedra vista. L'edificació ubicada al nord, arquitectònicament més interessant, està formada per un cos principal al que se li adhereix, a ponent, un de secundari. Es tracta d'un gran cos de tall rectangular, que s'aixeca sobre PB+2. Està bastit en un terreny desnivellat, fet que determina que la construcció tingui diferents alçades. La coberta, de teula àrab, cau a dos vessants i presenta un carenat, orientat est-oest, paral·lel a la façana d'accés. L'annex lateral, d'una planta i de petites dimensions, s'ha convertit en la zona d'accés a l'edifici. A diferència de l'edificació meridional, aquesta té menys obertures degut a que no ha sofert una rehabilitació tan pronunciada com l'anterior; els murs mostren un aparell diferenciat de la resta, és en base a grans cantoneres de blocs ben escairats i els murs de carreus desbastats i pedres irregulars; aquesta estructura mostra diferents fases constructives i conserva restes d'elements d'interès com restes de la boca de l'estructura del forn de pa. L'entorn més immediat ha estat reestructurat aprofitant els desnivells per a crear petits miradors connectats per corriols empedrats i esgraonats. L'espai es troba delimitant amb baranes de ferro, de fusta o petits murs de pedra. | 08268-35 | A l'oest del nucli de Sant Jordi, agafar la pista que surt de l'ermita cap el coll de Palou. | En el fogatge de 13 de juny de 1553, en la parròquia i terme de 'Serrals' i Baells hi consta Esteve Gavaix al mas Palou. En el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. Nº63. 1856 nº 32' (ACBR), en l'apartat corresponent al poble de Cercs hi ha anotada la masia Palou, en la que s'hi inscriu a Ramon Torriu. Les reformes i modificacions experimentades en la masia, així com el gran nombre d'estructures annexes, són testimoni de diferents fases constructives del mas, que només permeten apuntar que la gran majoria d'estructures conservades semblen correspondre a unes cronologies modernes, aparentment es poden situar entorn al segle XVII i XVIII; per bé que amb modificacions posteriors. També és possible que la masia conservi estructures de cronologia anterior. | 42.1512400,1.8429400 | 404402 | 4667216 | 08268 | Cercs | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66525-foto-08268-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66525-foto-08268-35-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La masia està catalogada com a BCIL núm. 986-I, per Acord de Ple del Consell Comarcal del Berguedà, de 13/04/2005; recentment ha estat proposada la seva descatalogació. | 94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||||
| 66526 | La Peirota | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-peirota-0 | PERARNAU, J.; PIÑERO, J. (1992): Catàleg de protecció del patrimoni històric, arquitectònic, natural i ambiental del terme municipal de Cercs. Fitxa RU. 23. Ajuntament de Cercs | XVIII | Es tracta d'una edificació isolada que corona el cim d'un turó, davant la confluència de la riera de Bossoms amb el riu Llobregat. És una masia que ha estat restaurada tot respectant els trets morfològics característics. Volumètricament, es compon de dues naus principals de tall rectangular, disposades paral·lelament l'una de l'altre i que s'acoblen a l'alçada de mig cos. Un mur uneix els extrems sud-est de cadascun dels volums, originant-se un petit pati d'accés. En alçada, la casa consta de planta baixa, primera planta i sotateulada. La coberta, de teula àrab, cau a dos vessants en ambdós cossos i presenta un carenat, orientat est-oest, perpendicular a la façana principal. En quant als materials, es tracta d'un edifici construït en base a murs de pedres irregulars de mida mitjana rejuntats amb morter orgànic i industrial. A les cantonades es disposen carreus més grans i ben treballats, fet que atribueix consistència i reforça l'estructura. Les façanes es mostren a pedra vista exceptuant algunes zones que han estat arrebossades amb ciment (especialment a l'extrem sud). Pel que fa als accessos i les obertures del conjunt, aquestes són senzilles, de tall rectangular o quadrangular, en algunes amb carreus més o menys ben treballats als muntants, i acaben rematades amb llinda de fusta. Majoritàriament es reparteixen de manera irregular al seu voltant. L'obertura d'accés al pati és a través d'un portal adovellat amb totxo vist situat en el pany de paret que origina el pati. Un cop dins del pati, ens situem davant la porta d'accés a la casa, situada a la façana principal de la casa, orientada a sud. A primera planta es troba una balconada que ocupa la meitat dreta d'aquest cos. Finalment, a nivell de sotateulada, s'obre una petita finestreta que il·lumina la zona superior de la construcció. La façana que cau a l'extrem sud del recinte és la que presenta modificacions més importants arrel de la restauració realitzada, especialment pel que fa a les obertures i ús de les plantes superiors. A l'alçada de la primera planta destaca una obertura a mode de gaial, de tall trapezoïdal, que origina una petita zona de porxo amb tancament de barana metàl·lica. En aquesta mateixa façana existia anteriorment una pallissa que va ser desmuntada i que cobria la meitat dreta. A ponent, quatre finestres il·luminen la construcció en aquesta zona. Totes ubicades a la nau nord i repartides de dos en dos entre la planta baixa i la primera. A nord, únicament una petita finestra a segona planta. Finalment, a llevant, una petita finestra en planta baixa. | 08268-36 | A la part sud del terme municipal, a l'àrea de Pedret, al llindar del municipi de Berga. | Constructivament la Peirota pot correspondre a una estructura bastida originàriament al segle XVIII. Documentalment consta referenciada en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), en l'apartat corresponent al poble de la Baells hi consta Simon Obradors registrat a la masia la Peirota. | 42.1021700,1.8858800 | 407878 | 4661721 | 08268 | Cercs | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66526-foto-08268-36-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66526-foto-08268-36-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Es pot accedir des de diversos punts a través de pistes forestals, encara que són d'accés particular. Les rutes més habituals són a través de la zona residència de la Serra de Casa en Ponç (Berga) o des de l'antic traçat del tramvia de Manresa a Guardiola, metres avall del pont de Pedret.La masia està catalogada com a BCIL núm. 995-I, per Acord de Ple del Consell Comarcal del Berguedà, de 13/04/2005; recentment ha estat proposada la seva descatalogació. | 94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||||
| 66527 | El Planàs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-planas-0 | NOGUERA, J. (1989): Berga en temps del Canal Industrial (1885-1900), Berga, Àmbit de Recerques del Berguedà. PERARNAU, J.; PIÑERO, J. (1992): Catàleg de protecció del patrimoni històric, arquitectònic, natural i ambiental del terme municipal de Cercs. Fitxa RU. 19. Ajuntament de Cercs SERRA, R. (2006): Cercs. La mirada del fotògraf. Berga: Zenobita edicions. | XVIII-XIX | la masia es troba en procés d'enrunament en algunes parts. | Es tracta d'una masia formada per una edificació principal (habitatge) amb un paller annex al seu lateral de ponent. Uns metres al sud es troba una altra edificació (possiblement corrals). La casa presenta una planta de tall quadrangular i s'alça sobre planta baixa, primera planta i sotateulada. La coberta, de teula aràbiga, cau a dos vessants amb un carenat, orientat nord-sud, perpendicular a la façana principal (sud). En quant als materials, és un edifici construït en base a murs de pedres irregulars de mida mitjana, rejuntats amb morter. A les cantonades es disposen carreus més grans, mínimament treballats, fet que atribueix consistència i reforça l'estructura. Les parets es mostren a pedra vista. En quant a les obertures, són senzilles i de tall rectangular; són escasses i es reparteixen al voltant de l'edifici de manera irregular. La porta d'accés, al parament sud i que conserva la llinda de fusta original, ha estat parcialment tapiada. A l'interior, a planta baixa, encara hi resten les menjadores i alguns dels estris propis de la zona d'estabulació dels animals de tir. També es mantenen les escales de fusta que donen accés a la primera planta. En aquesta hi ha el que queda de la cuina i la llar de foc. La casa mostra signes d'un intent modern de restauració, tot i així, aquesta no s'ha dut a terme i avui l'edifici es troba en procés d'enderrocament, accentuat en la zona de la coberta parcialment caiguda. L'annex lateral comparteix les característiques de l'edificació principal en quant a materials. És de planta rectangular i s'alça sobre planta baixa i primera planta, amb coberta que cau a un vessant, en sentit oest. Cal destacar l'absència de parament a la zona sud, obert a l'alçada de la primera planta. En darrer terme, la construcció secundària és una petita nau de tall rectangular, de planta baixa, amb coberta que cau a un sol vessant. La seva façana principal s'ha refet amb totxo ceràmic. En quant a la resta de materials, comparteix característiques amb les altres edificacions. | 08268-37 | Entre el pantà de La Baells i la comarcal C-16, i de sud a nord, entre la masia del Gall i Cercs. | La masia mostra unes característiques constructives que poden correspondre a una cronologia moderna tardana, probablement a cavall del segle XVIII i XIX El Planàs consta referenciat en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), en l'apartat corresponent al poble de la Baells. | 42.1346300,1.8669400 | 406360 | 4665345 | 08268 | Cercs | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66527-foto-08268-37-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66527-foto-08268-37-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66527-foto-08268-37-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | A tocar de la casa, per la part de ponent, discorre el canal industrial de Berga; a l'alçada de la masia compta amb una petita passera per poder-lo creuar. Existeix alguna fotografia de principis del segle XX en que es veu el canal amb la barca que hi circulava i la masia del Planàs.La masia està situada en els límits de servitud del proper pantà de la Baells. | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||||
| 66528 | El Puig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-puig-11 | IGLESIAS, Josep (1979): El Fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives Casajuana, Barcelona PERARNAU, J.; PIÑERO, J. (1992): Catàleg de protecció del patrimoni històric, arquitectònic, natural i ambiental del terme municipal de Cercs. Fitxa Inv. 18. Ajuntament de Cercs | XVI-XX | El Puig configura un petit agrupament de diverses cases, de característiques arquitectòniques molt divergents. L'edifici central, que destaca del conjunt, i sembla que el més antic és el que defineix una estructura exterior de masia, formada per una planta rectangular amb diversos cossos adossats al seu voltant, té coberta de teula àrab a dos aigües, murs bastits en pedra d'acabats diversos i amb la superfície dels murs parcialment coberts d'un arrebossat bast. Compta amb planta baixa, planta pis i nivell de sota coberta; la façana principal és orientada a migdia. La majoria de les obertures visibles són de tipologia senzilla. Aquesta masia mostra una configuració dels espais ben diferenciada de la que degué ser l'original, mostrant-se repartida en diversos habitatges, els quals compten amb accessos independents. Diversos dels cossos afegits són de tipologia i materials contemporanis, fet que tampoc permet una visió del conjunt de l'estructura originària. Al seu voltant hi ha altres estructures d'habitatge, podem diferenciar una casa, a tocar del costat sud-oest, d'aspecte exterior contemporani, almenys pel que fa als materials visibles. Uns metres al costat a llevant, hi ha una altra casa, en aquest cas de planta rectangular, formada per planta baixa, primer pis i sota-coberta; té teulada a dues aigües amb el carener orientat est-oest. Dins el mateix recinte hi ha una altra edificació que conforma un altre habitatge, a més de coberts i annexes diversos. | 08268-38 | Situada a peu de l'accés al nucli de Cercs des de la C-16 en sentit nord. | El Puig consta documentat com a una antiga masia almenys des del segle XVI, no sabem si conserva elements originals d'aquesta època. En qualsevol cas, l'estructura actual respon a una diversitat de modificacions i ampliacions de la masia, experimentades en diferents fases constructives i que mostren una ocupació continuada del lloc segurament des del segle XVI. La masia formava part de l'església de Santa Maria de la Baells. La casa principal, corresponent a la pròpiament a la masia el Puig, va ser dividida en diversos habitatges en època relativament contemporània, segurament en el moment de creixement del nombre d'habitats del municipi arran de les explotacions mineres i de les necessitats de mà d'obra que van propiciar l'arribada de nouvinguts. En relació a les referències documental, fer esment a que en el fogatge del 1553 consta un tal Joan Puig com a batlle de la parròquia i terme de Serrals i la Baells, personatge que podria tenir vinculació amb la masia del Puig. També al 1856 continuem trobant el cognom Puig vinculat a la masia, així en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), en l'apartat corresponent al poble de la Baells hi ha anotada la masia Puig, en la qual hi consta Joan Puig. Encara que la construcció de la casa pot datar del segle XVI, període del qual és possible que conservi restes, la fisonomia actual és resultat de les diferents fases constructives que ha experimentat la masia, essent molt visibles les estructures de factura contemporània. | 42.1442800,1.8682200 | 406480 | 4666415 | 08268 | Cercs | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66528-foto-08268-38-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66528-foto-08268-38-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66528-foto-08268-38-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La gran quantitat cossos adossats a les estructures i d'annexes del conjunt no permeten una bona visió dels elements originaris. | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||||
| 66529 | El Pujol de Baix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pujol-de-baix | XVIII-XIX | en avançat procés d'enrunament. | Les restes de la masia coneguda amb el nom de Pujol de Baix es troben avui dia força malmeses i cobertes de gran quantitat de vegetació que impedeix veure la majoria de les estructures conservades. En aquest sentit es distingeix el perímetre de la casa, que mostra un edifici de planta rectangular, i del que es conserva gran part dels murs fins alçada del primer forjat i en part d'una de les façanes fins a primer pis. Els murs són de paredat irregular junt amb carreus desbastats, les cantoneres són formades per blocs més o menys ben escairats. Pel que fa a les poques obertures visibles, aquestes són de constitució senzilla sense elements a destacar. Al costat nord, nord-oest, de la casa hi ha les restes d'una altra construcció, probablement el paller. També s'endevinen restes d'altres possibles annexes menors. | 08268-39 | Fora del nucli de Cercs, a uns 250 metres a l'oest del nucli. Prop de Cal Conill. | La masia del Pujol de Baix consta esmentada a mitjans del segle XIX, en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), en l'apartat corresponent al poble Cercs, en la qual hi consta registrat Clement Marginet. Encara que són poc visibles les estructures conservades, els elements visibles mostren una tipologia constructiva que pot correspondre a una masia de cronologies anteriors. En el municipi també hi ha el Pujol de Dalt, situat més al sud, a l'altra banda del torrent de les Garrigues; era una casa que es documentava al segle XIX però que es va refer totalment. | 42.1458000,1.8575400 | 405600 | 4666596 | 08268 | Cercs | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66529-foto-08268-39-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66529-foto-08268-39-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66529-foto-08268-39-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||||||
| 66530 | El Quer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-quer-0 | PERARNAU, J.; PIÑERO, J. (1992): Catàleg de protecció del patrimoni històric, arquitectònic, natural i ambiental del terme municipal de Cercs. Fitxa RU 5. Ajuntament de Cercs | XIX | Antiga masia totalment reformada. Mostra una estructura de planta rectangular, consta de planta baixa, dues plantes pis i un nivell sota-coberta. Té teulada a dos vessants amb carener perpendicular a la façana de llevant, que és la que actua de façana principal. Les obertures mostren una configuració regularitzada i homogènia en el conjunt de les seves façanes, especialment en la façana est i la sud. Destaca la façana principal, que obra a llevant, la qual compta amb dos nivells de galeria, a planta baixa i primera, conformats per cinc registres d'obertures d'arcs de mig punt fets de maó massís sobres pilars del mateix material. Aquesta façana no és la façana originària, ja que conforma una ampliació del volum de la masia per aquest extrem, tot cobrint la que devia ser l'antiga façana. Els murs són de carreus desbastats i a les cantonades, carreus més ben escairats en el volum de l'estructura primigènia, ja que a les cantonades de l'ampliació del cos de galeria, els angles són de maó massís; la majoria de les obertures són emmarcades en maó massís. L'edifici està bastit en un terreny amb cert desnivell, fet que determina que les façanes mostrin diferents alçats visibles i permet que tenir un accés a l'interior a nivell de planta primera. | 08268-40 | Al sud-oest del nucli de Sant Corneli. | La masia mostra uns elements arquitectònics propis dels segles XIX i XX, encara que la primera construcció podria ser molt anterior; tanmateix, el volum més antic de l'estructura actual no conserva elements arquitectònics visibles que permetin precisar cronologies anteriors. En conjunt, el volum primigeni podria ser obra del segle XVIII o fins i tot XIX, amb l'ampliació del volum a partir de la construcció del cos de galeria, configurant l'actual façana principal; actuació realitzada segurament al finals del segle XIX o inicis del XX. La fitxa de l'IPAC esmenta l'existència de restes properes que podien correspondre a l'estructura més antiga del mas, també es situa la construcció de l'actual edifici a inicis del segle XX. A nivell documentalment, podem fer referència a la cita de la masia en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), en l'apartat corresponent al poble de Sant Salvador de la Baells, en que hi ha anotat el Quer. | 42.1804300,1.8482400 | 404883 | 4670451 | 08268 | Cercs | Restringit | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La masia està catalogada com a BCIL núm. 999-I, per Acord de Ple del Consell Comarcal del Berguedà, de 13/04/2005; recentment ha estat proposada la seva descatalogació. | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||||||||
| 66531 | Masia de Sant Quirze de Pedret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/masia-de-sant-quirze-de-pedret | PERARNAU, J.; PIÑERO, J. (1992): Catàleg de protecció del patrimoni històric, arquitectònic, natural i ambiental del terme municipal de Cercs. Fitxa Inv. 23. Ajuntament de Cercs SANTANDREU, M. D. (2006): La vila de Berga a l'edat mitjana. La família dels Berga. Tesi doctoral dirigida pel Dr. Manuel Riu i Riu. Universitat de Barcelona | XVII-XVIII | La masia de Sant Quirze de Pedret es troba situada a uns pocs metres davant l'església pel seu costat sud. Es tracta d'una casa de planta rectangular, format per planta baixa, planta primera i sota-coberta; té coberta a dos vessants, de teula àrab, i carener orientat est-oest, perpendicular a la façana principal. La casa està bastida en un lloc en desnivell determinant que l'alçat de les seves façanes siguin diferents. Al costa sud, situat en una feixa a una cota inferior, hi ha adossat un cobert, la planta ocupa tota la llargada de la façana per aquest costats, és d'un sol nivell i coberta a un vessant, desaiguant cap al sud. El conjunt està bastit amb murs de pedres irregulars en mides i formes, i a les cantoneres carreus desbastats i més o menys escairats. Pel que fa a les obertures, encara que han estat restaurades recentment, igual que el conjunt de la masia, són de llinda de fusta sobre muntants de carreus i algunes de contorn de carreus sense diferenciar del parament. La porta d'accés està situada a la façana principal, la de llevant. En les façanes es distingeixen traces d'anteriors obertures o modificacions d'alguns dels seus elements. El mur de ponent compta amb un petit contrafort de reforç de l'estructura. La masia compta amb un seguit de murs perimetrals a manera de tancament que defineixen un petit recinte clos a l'entorn de la casa; són murs de poca alçada que han estat reformats i regularitzats; mostren diferents tipus d'acabat, poden destacar la part més de llevant amb presència de grans carreus desbastats. | 08268-41 | A la part sud del terme municipal, davant l'església de Sant Quirze de Pedret | Les referències documentals de la masia de Pedret són més aviat escasses. La bibliografia fa esment del mas Pedret a la baixa edat mitjana, existint notícia documental de finals del segle XIV, en concret de 1383, (SANTANDREU: 2006, VOL. I: 62) L'arquitectura exterior visible apunta a unes cronologies modernes, podria tractar-se d'un edifici del segle XVII o XVIII amb reformes posteriors, sense poder descartar que es conservin restes de cronologies anteriors. Molt més tard, ja a finals del segle XIX, fer esment a una cita del 1856, en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), en l'apartat corresponent al poble de la Baells hi ha anotada la masia Sant Quirze i hi consta registrat Quiterio Farràs. Conjuntament amb altres masies de l'entorn, constituïen un petit conjunt de masos que formaven part de la parròquia de Sant Quirze de Pedret. Sembla que durant algun període, s'esmenta que a inicis del segle XIX, feia les funcions de rectoria essent la residència del rector. Essencialment, al llarg de la seva història la masia degué estar vinculada a les activitat pròpies d'una casa de pagès, amb activitat agrícola i ramadera que hi perdurà fins el seu abandonament entorn als anys 30 del segle XX. | 42.1091400,1.8846600 | 407788 | 4662496 | 08268 | Cercs | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66531-foto-08268-41-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66531-foto-08268-41-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | actualment la seva funció és de segona residència. | 94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||||
| 66532 | Cal Ros Merolla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ros-merolla | IGLESIAS, Josep (1979). El Fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives Casajuana, Barcelona. PERARNAU, J.; PIÑERO, J. (1992): Catàleg de protecció del patrimoni històric, arquitectònic, natural i ambiental del terme municipal de Cercs. Fitxa RU. 15. Ajuntament de Cercs SOLER I RIBA, Ramon; Oriola i Casòliva, Josep (1997): Relleu fotogràfic de les mines del Berguedà. [Berga]: els autors | XIX | el paller es troba en força bon estat però la casa està en procés avançat d'enrunament. | Actualment les estructures més visibles de la masia són un gran paller i les restes de l'estructura de la casa. Aquestes construccions estan disposades en una mateixa feixa, seguint la topografia del terreny. L'estructura conservada de la casa assenyala que es tractava d'un edifici de planta rectangular, constava de planta baixa, planta primera i sembla que una petita golfa o altell; la coberta era a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal, la qual és orientada a migdia. Avui dia la casa es troba parcialment ensorrada, però conserva part dels murs de façanes fins a nivell de coberta i part dels interiors. L'estructura està bastida amb murs fets amb pedres irregulars junt amb alguns carreus i a les cantoneres, grans carreus desbastats i més o menys polits; les obertures conservades són de llinda de fusta i muntants de carreus. A l'interior hi ha un pilar central de carreus de pedra que es desenvolupava fins a nivell de coberta. El paller està situat a tocar de la casa pel seu costat de ponent. Es tracta d'una construcció construïda adossada en un marge del terreny natural, és de planta rectangular allargada, consta de dos nivells i coberta a dos vessants amb el carener orientat est-oest. La façana principal del paller, orientada al sud, està distribuïda en dues galeries d'arcs, en concret vuit arcs rebaixats realitzats amb maó massís en pilars i llindes. Aquestes galeries es mostren centrades en façana i ocupen la pràctica totalitat del frontal. En el pis inferior les obertures són cegades. En el nivell de galeria superior les obertures presenten un mur de poca alçada, bastit en pedra, a manera de barana; les tres obertures més de llevant d'aquest nivell es troben modificades en finestra. Les façanes laterals mostren una porta d'accés en cada cas, amb muntants de maó massís i arc rebaixat de rajola i maó massís, l'obertura de ponent està cegada i la de llevant modificada en una porta de menors dimensions. Pel que fa a la façana posterior, aquesta és de menys alçada visible degut a que l'estructura està adossada al terreny, facilitant que l'accés existent en aquesta façana l'accés sigui a nivell de planta segona. Les obertures mostren una tipologia similar a la resta, tot i que la majoria han estat tapiades. A l'interior hi ha diversos pilars de maó massís que es desenvolupen fins a nivell de carener. La coberta conserva les bigues, jàsseres i les encavallades de fusta, la teulada és de llates i teula àrab. | 08268-42 | Al vessant nord-est del serrat de la Figuerassa. Prop de les antigues pedreres de Merolla. | El lloc de Merolla consta referenciat documentalment des del període medieval. En el fogatge de 13 d'octubre de 1553, en la parròquia i terme de Serrals i Baells hi consta Joan Castellar al mas Ros (IGLESIES: 1979, 462) Els historiadors Perarnau i Piñero (1992) aporten com a referència cronològica la data de 1844, segons constava en una llinda de la casa, actualment no s'ha pogut visualitzar l'esmentada llinda. En el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), en l'apartat corresponent al poble de la Baells hi ha anotada la masia Ros i en la qual hi consta Ramon Marguet (o Marquet). Prop de la casa hi ha l'esboranc de l'antiga pedrera de roca calcària, la qual va iniciar l'activitat entorn el 1898 per a la fabricació d'òxid de calç, actualment en desús. | 42.1215500,1.8460600 | 404615 | 4663916 | 08268 | Cercs | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66532-foto-08268-42-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66532-foto-08268-42-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Segons la documentació la casa era coneguda amb el nom de la 'Merolleta' i l'altra estructura era nomenada pròpiament com Cal Ros. Vers al nord-est hi ha la masia de Merolla.L'accés en vehicle és apte només per tot terreny. | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||||
| 66533 | Cal Rovira | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-rovira-0 | PERARNAU, J.; PIÑERO, J. (1992): Catàleg de protecció del patrimoni històric, arquitectònic, natural i ambiental del terme municipal de Cercs. Fitxa U. 2. Ajuntament de Cercs SERRA, R. (2006): Cercs. La mirada del fotògraf. Berga: Zenobita edicions. | XVIII | Es tracta d'un edifici construït a finals de l'època moderna, que ha sofert ampliacions i modificacions amb el pas del temps. Es tracta d'una construcció de planta quadrangular, de grans dimensions, que en alçada s'aixeca sobre PB+3. La coberta, de teula àrab, cau a dos vessants amb un carenat, orientat est-oest, perpendicular a la façana principal (migdia). En quant als materials, es tracta d'una edificació construïda en base a murs de pedres irregulars de mida mitjana rejuntats amb morter de calç. A les cantonades es disposen carreus treballats de mida gran, fet que atribueix consistència i reforça l'estructura. Els paraments es mostren a pedra vista. En relació a les abundants obertures, aquestes són senzilles, de tall quadrangular o bé rectangular, i es disposen de manera irregular al voltant de l'edifici. Algunes portes i finestres presenten llinda de fusta, mentre que en d'altres les llindes són de maó massís. Destaca la disposició del parament principal en planta baixa i primera planta. A planta baixa, al centre es troba la porta d'accés que conserva la porta de fusta original; a banda i banda d'aquesta bancs de pedra annexats al parament. Al lateral dret una segona porta i a l'esquerra una finestra amb enreixat de ferro forjat. A primera planta es disposen tres balcons amb reixes de forja; al costat dret del balcó central es conserva la imatge d'un sant sobre rajola pintada. Cal fer esment de la presència d'un petit volum adossat, probablement una comuna de tall tradicional, que sobresurt del parament lateral nord a l'alçada de la segona planta. En aquesta mateixa façana unes escales permeten l'accés a la segona planta. Acompanyant l'edificació es troben diverses unitats constructives complementàries que comparteixen característiques tècniques constructives i de materials. Aquestes, algunes s'annexen al volum principal (com en el cas de la nau que arrenca del parament lateral nord, o la que ho fa des del parament est) i d'altres s'aixequen de manera independent, són especialment abundants a la zona est, on un pati clou el recinte. | 08268-43 | Dins el nucli urbà de Cercs; al Carrer Major, 14. 08698 Cercs. | Cal Rovira va ser construïda a peu del camí ral que unia Berga i Bagà, tot passant pel pont de Raventí, consta que va donar servei d'hostal de camí, a més, de botiga i estanc. L'edifici també era d'ús d'habitatge. Exteriorment, la casa mostra unes característiques arquitectòniques que poden correspondre a finals del segle XVIII, tot i que amb diverses modificacions i ampliacions importants al llarg dels segles posteriors. Cal dir, que el nucli conegut com a pont de Raventí que conformaria més tard l'actual poble de Cercs, té una configuració urbanística bàsicament generada a l'entorn del segle XVIII. En aquest sentit, és la centúria en que es basteix l'església parroquial de Santa Maria i algunes altres cases que s'anaren construint, inicialment, sobretot prop del camí ral. | 42.1466200,1.8605500 | 405850 | 4666684 | 08268 | Cercs | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66533-foto-08268-43-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66533-foto-08268-43-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||||||
| 66534 | Santaeugínia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santaeuginia | SÁNCHEZ, F. (2002): 'Maquis al Berguedà en un apunt manuscrit de mossèn Armengou', a L'Erol, núm. 72. Berga: Àmbit de Recerques del Berguedà. | XVII-XVIII | Es tracta d'una masia isolada que es troba a la falda del serrat de Sant Isidre. El conjunt ha estat restaurat respectant la morfologia característica de la casa pairal. Volumètricament, es compon d'una edificació principal (habitatge) i una altra de secundària (paller i corrals) que s'articulen al voltant d'un gran pati central que clou amb mur de pedra. La casa presenta una planta de tall rectangular. En alçada, s'aixeca sobre planta baixa i primera planta. La coberta, de teula àrab, cau a dos vessants i presenta un carenat, orientat est-oest, perpendicular a la façana principal. En quant als materials, es tracta d'un edifici construït en base a murs de pedres irregulars de mida mitjana rejuntats amb morter orgànic i industrial. A les cantonades es disposen carreus més grans i ben treballats, fet que atribueix consistència i reforça l'estructura. Les façanes es mostren a pedra vista. En quant a les obertures, les finestres són senzilles, de tall rectangular, i es distribueixen uniformement al voltant de l'edifici i en les dues plantes; cal diferenciar un seguit d'espitlleres a la planta baixa que es troben a la façana est i nord de l'edifici. La casa mostra dues portes d'accés a l'interior, d'una banda una obertura de configuració recent, situada a la façana sud, i a la que s'accedeix des del pati; i d'altra banda, el que sembla actualment l'accés principal, situat a la façana de ponent, tot quedant fora del tancament del pati que clou el conjunt. Aquesta obertura va ser modificada, ja originàriament es tractava d'una gran portalada adovellada, que va ser parcialment tapiada i a la que únicament se li va deixar un accés rectangular a la part central; es tracta d'una obertura que la seva estructura originària mostra una llinda en arc rebaixat fet de peces de pedra tosca i muntants de pedres més o menys escairades. La restauració més recent, a la primera planta i a l'angle sud-oest, ha originat una zona de galeria amb barana metàl·lica que ocupa l'angle dret de l'edifici. Destacar la finestra que s'obre en aquesta façana principal i a primera planta, amb brancals i llinda de pedra. La construcció que conforma l'estructura principal, destinada a habitatge, mostra un cos més antic, el qual posteriorment es va ampliar amb un cos a l'extrem de ponent de la casa, aportant la volumetria actual. En aquesta ampliació és on hi ha la porta d'accés principal i la galeria a planta primera. Pel que fa a l'edificació secundària o cobert, situat a la part sud-oest del conjunt, aquesta presenta una planta rectangular que s'aixeca conformant dos nivells. La coberta, de teula aràbiga, cau a un vessant. A nivell constructiu i de materials, comparteix les característiques constructives de l'edificació principal. Únicament constatar que s'ha tapiat alguna obertura amb maons de formigó. En quant al mur que clou el conjunt per l'oest, destacar que part del mur ha estat reemplaçat per una porta horitzontal metàl·lica amb barrots, que permet l'accés al recinte. Finalment, altres elements complementaris són una bassa a l'interior del pati i extramurs, a l'est, un petit cobert de pedra. | 08268-44 | Situada en l'extrem sud-est del municipi, a la zona de Pedret, vers el municipi de la Quar. | Arquitectònicament la masia mostra una tipologia constructiva que es pot adscriure al període modern, probablement a cavall del segle XVII i el segle XVIII, tot i que amb reformes posteriors. Encara que exteriorment no es poden distingir elements arquitectònics que puguin correspondre a cronologies anteriors, el fet que l'estructura de la casa mostri una ampliació a ponent, la qual es pots atribuir a les cronologies esmentades, podent haver estat realitzada ja al segle XVIII, hem de pensar en un origen anterior per la resta d'estructura originària. Documentalment podem fer esment a una cita del 1856, en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), en l'apartat corresponent al poble de la Baells hi ha anotada la masia Santa Eugènia i en la qual hi consta Martí Julià. La masia és coneguda també dins el període de la postguerra perquè es diu que va ser lloc de suport als maquis, en concret als homes del Massana. Detallant-se en diverses fonts bibliogràfiques i orals anècdotes i vivències al voltant del mas. | 42.1053200,1.8946400 | 408607 | 4662061 | 08268 | Cercs | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66534-foto-08268-44-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66534-foto-08268-44-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||||||
| 66535 | Serrat del Gall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/serrat-del-gall | PERARNAU, J.; PIÑERO, J. (1992): Catàleg de protecció del patrimoni històric, arquitectònic, natural i ambiental del terme municipal de Cercs. Fitxa RU. 18. Ajuntament de Cercs | XVIII | La masia està formada per un edifici principal, corresponent a l'habitatge, i un edifici secundari, que havia tingut funcions de paller i magatzem (sembla que avui dia ha estat condicionat com a habitatge). El conjunt està bastit en un terreny en desnivell fet que determina que l'alçada visible de les seves façanes no sigui uniforme. La casa, situada a la part de llevant del conjunt, té planta rectangular, consta de planta baixa i planta pis; té coberta a dos vessants, de teula àrab, amb carener orientat est-oest. El murs són de paredat irregular, amb carreus desbastats a les cantoneres; part de la superfície de les seves façanes està recoberta per un revestiment de morter. Pel que fa a les obertures, són senzilles i sense elements destacables, alguna té llinda de fusta i brancals de carreus poc treballats. Al seu voltant té algun cos adossat i algun altre annex menor. L'antic paller, es troba situat a tocar del volum principal, no estan adossats per molt poca distància. És un edifici bastit en una feixa més elevada, té planta quadrangular, consta de planta baixa i primera,i és cobert seguint la mateixa orientació que el volum de la casa. Mostra una tipologia de materials i d'acabats d'obertures similar a les ja descrites per l'edifici principal. El conjunt es troba emplaçat en una zona oberta, amb gran quantitat de prats i camps de conreu al seu entorn. | 08268-45 | Al vessant de llevant del serrat del Gall, en un extrem d'un morral orientat cap a sud i est. | El lloc del Serrat del Gall consta referenciat des de l'època medieval. Prop de la casa es conserven les restes d'un mur, que s'ha considerat que podrien correspondre a un antic mas, potser d'origen medieval. Les diferents fonts situen l'origen de la casa actual al segle XVIII. | 42.1294800,1.8595700 | 405743 | 4664782 | 08268 | Cercs | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66535-foto-08268-45-2.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La masia consta catalogada com a BCIL núm. 991-I, per Acord de Ple del Consell Comarcal del Berguedà, de 13/04/2005. Recentment ha estat proposada la pèrdua de la protecció BCIL, però modificant-la per la de Zona d'Expectativa Arqueològica, ja que s'ha valorat que els valors arquitectònics són baixos, però poden existir estructures més antigues en els subsòl. | 94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||||
| 66536 | Cal Torner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-torner-0 | IGLESIAS, Josep (1979). El Fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives Casajuana, Barcelona PERARNAU, J.; PIÑERO, J. (1992): Catàleg de protecció del patrimoni històric, arquitectònic, natural i ambiental del terme municipal de Cercs. Fitxa RU. 10. Ajuntament de Cercs | XVI-XVIII | els edificis requereixen d'una actuació urgent, ja que presenta algunes esquerdes als murs i parts de la coberta que s'han caigut. | Es tracta d'una masia d'època moderna ubicada en un terreny força planer en mig d'un entorn muntanyós. L'explotació agro-ramadera està formada per dues edificacions principals i d'altres estructures auxiliars. Actualment, l'habitatge i part del conjunt es troba en desús i presenta cert grau de deteriorament. L'edificació principal, on s'ubica l'habitatge, és de planta rectangular; aprofita el desnivell del terreny per recolzar dues de les seves parets, fet que origina diferents alçades muraries: mentre que els murs de tancament principal d'accés i lateral (est) s'alcen sobre PB+2, els de nord i oest ho fan des de la primera planta. La coberta, de teula àrab, cau a dos vessants i presenta un carenat, orientat est-oest, paral·lel a la façana principal. En quant als materials, es tracta d'un edifici construït en base a murs de pedres irregulars, de mida mitjana, rejuntats amb morter. A les cantonades es disposen carreus més grans i ben treballats, fet que atribueix consistència i reforça l'estructura. Sembla que almenys part dels paraments es trobaven coberts d'un arrebossat, el qual pràcticament ha desaparegut deixant la pedra vista. Presenta un seguit d'obertures, de tipus senzill, de tall quadrangular o bé rectangular, que acaben amb llinda de fusta i que es reparteixen irregularment al voltant de l'edifici. Cal destacar les arcades de la planta baixa que donen accés als espais destinats al bestiar. Igualment, a l'alçada de sotateulada, posar de relleu la galeria amb balustrada de fusta que ocupa gran part d'aquesta planta. Assenyalar l'accés al primer pis a partir d'unes escales de pedra. En quant als interiors, es conserva la distribució típica: zona d'estabulació del bestiar a planta baixa, habitatge a primera planta i a sotateulada espai destinat a emmagatzematge i zona d'assecat. Es conserven gran quantitat d'elements a destacar, a la planta baixa, menjadores i abeuradors, i a la planta primera, l'espai de la cuina, llar de foc i sala menjador, amb presència d'elements propis d'aquestes estances com el foc a terra, la pica de pedra, i elements mobles varis. A l'extrem nord-est de la casa s'annexa una nau, amb coberta a un únic vesant que cau vers el nord. Al sud, un mur mig ensorrat cloïa l'espai formant un pati al que s'accedia per una portalada que, en part, encara es conserva. Uns metres en direcció oest, complementant aquesta edificació principal, hi ha una pallissa formada per dos volums adossats; el volum principal és de planta quadrangular, format per dos nivells, i coberta a dos vessants, destaca la gran obertura en arcada adovellada de la paret principal (sud-est). Annexat a la meitat esquerra d'aquest parament, sobresurt un cobert. Des de la paret lateral nord-est, unes escales de pedra accedeixen a la part superior. En el mur est d'aquest paller hi ha un carreu amb una inscripció gravada que indica Josep Torner i l'any 1778. Aquestes construccions complementàries comparteixen materials constructius tradicionals amb la resta d'edificacions. | 08268-46 | Al Pla de Cal Torner, a la zona nord-oest del municipi. | En el fogatge de 1553 referent al terme de Sant Salvador de la Vedella consta Cebrià Torner, personatge que podria indicar l'existència de la masia ja en ple segle XVI. Els historiadors Perarnau i Piñero fan referència a la data de 1680 com a l'any de finalització de construcció de la casa. En aquest sentit gran part de l'estructura de la masia mostra unes característiques arquitectòniques que poden correspondre al segle XVII, encara que no es pot descartar l'existència de restes de cronologia anterior; d'altra banda, el conjunt mostra també reformes i ampliacions corresponents períodes posteriors, bàsicament segle XVIII i XX. En aquest sentit, fer referència a un carreu existent en el mur del paller, que indica l'any 1778. Documentalment, fer referència a la cita de Cal Torner en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), en l'apartat corresponent al poble Cercs. | 42.1519100,1.8347400 | 403725 | 4667300 | 08268 | Cercs | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66536-foto-08268-46-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66536-foto-08268-46-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Accés a partir d'una pista forestal que des de l'església de Sant Jordi passa pel coll de Palou i té continuïtat fins al Pla de Cal Torner i altres masos.A l'entorn de la masia hi ha diversos prats i antigues feixes de conreu. A més, de les nombroses feixes també és destacable la presència de murs de pedra seca dels marges de les terrasses. A pocs metres i a tocar de la pista forestal hi ha un viver de murs de pedra, al costat d'una cisterna i al costat de la font d'abastiment d'aigua.Actualment consta protegit com a BCIL núm. 985-I, per Acord de Ple del Consell Comarcal del Berguedà, de 13/04/2005. Recentment s'ha proposat afegir la protecció addicional de Zona d'Expectativa Arqueològica (ZEA), per les possibles evidències d'estructures més antigues. | 94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||||
| 66537 | Torre del Comte de Fígols | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-del-comte-de-figols | BOIXADER, A. i SERRA, R. (2007): Viure al peu de la mina. Les colònies mineres de Cercs, Cercs i Manresa, Consorci Ruta Minera i Zenobita edicions. HAUSMANN, C. (2009): Carbó de pedra. Un món que desapareix. Vol. II: Segona part de la història de Carbons de Berga, SA, Berga, Consell Comarcal del Berguedà. MAU, M. O. (2000): Història de Carbons de Berga, SA, Berga, impressió de Noves Tecnologies Digitals. PERARNAU, J.; PIÑERO, J.: Catàleg de protecció del patrimoni històric, arquitectònic, natural i ambiental del terme municipal de Cercs. Fitxa P. 6. Ajuntament de Cercs SERRA, Rosa. (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà. Ed. Consell Comarcal del Berguedà i Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà, Berga. VV.AA. (1994). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà. Vol.5, Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XX | s'han dut a terme algunes obres de reforma, però encara queden actuacions per finalitzar. | L'edifici, que s'assimila a un palau-castell, presenta una planta de tall rectangular que s'aixeca sobre planta baixa i dues plantes pis, amb una coberta conformada per un terrat practicable delimitat per una barana amb decoració en forma de merlets. Per tal d'aportar lluminositat a l'interior, la part central del terrat s'aixeca i sobresurt en alçada, creant una mena de claraboia amb coberta, que il·lumina a partir de 30 obertures repartides al voltant de l'estructura. La façana principal és la del costat de ponent, on trobem l'accés principal a la planta baixa; aquest frontal està caracteritzat per una estructura de balcó en planta de mig cercle, que es desenvolupa sustentat sobre pilars a nivell de planta primera i segona. Dels pilars, destaquen els davanters per ser de tipus salomònic. El segon balcó es cobreix amb una cúpula rematada amb un esvelt pinacle. A banda i banda d'aquesta zona central, la façana presenta un seguit de grans finestres i balcons amb barana de ferro forjat, que es disposen de manera endreçada i simètrica en planta baixa, primera i segona planta. La resta de paraments de l'edifici comparteixen una disposició i simetria similar, amb la mateixa tipologia de finestres i balcons. Cal destacat tres torres que s'annexen al mur de migdia, que sobresurten en planta del cos principal. La de l'extrem sud-oest s'aixeca en planta baixa; al centre s'aixeca una segona torre de planta baixa i plantes més, que es transforma en un dels elements estètics més característics en l'edifici. Al seu costat, només en primera planta, sobresurt un nou cos; també configurat a mode de torre. Entre els materials de tipus industrials emprats en la construcció hi destaca l'alternança del maó massís (a les motllures de portes, finestres i murs de tancament, així com als merlets del conjunt) i la pedra vista (en els paraments de l'edifici), que origina un singular efecte cromàtic. També és un aspecte distintiu els guardapols que coronen portes i finestres. L'interior de l'edifici es distribueix en base a una zona central, a mode de vestíbul, al voltant de la qual unes escales accedeixen als pisos superiors. A grans trets, destacar a planta baixa una gran sala presidida per una llar de foc, junt amb altres estances i despatxos. L'escala senyorial d'accés a la planta primera, obre a una mena de pati central o de gran distribuïdor il·luminat per la gran claraboia (esmentada anteriorment). A l'entorn d'aquest distribuïdor hi havia diverses sales, habitacions i banys; i a l'extrem de ponent, gran part de la zona destinada als serveis, els quals ocupaven també part de la planta baixa per aquest costat. A la planta segona les estances es distribueixen al voltant del pati central. A l'interior encara es conserva part de la decoració pròpia, amb terres de rajola hidràulica, guardapols a les portes i finestres, pintures murals o l'efecte d'encoixinat en algunes de les parets. Un edifici adjunt incloïa una sala de manteniment, un magatzem i una bodega. Al costat sud-oest de la torre una mena de túnel amb unes escales permet accedir a espais semisoterrats, destinats a usos també de magatzem i de serveis diversos; les escales formen part del camí que comunica amb el Santuari de la Consolació. | 08268-47 | A la zona de la Consolació. Situada per sobre de l'antic santuari i prop de la ctra. BV-4025 | La Torre del Comte de Fígols es va construir a inicis del segle XX, en principi com a segona residència de José E. de Olano Loyzaga (Liverpool, 1858-Barcelona, 1934), propietari de les explotacions mineres de Sant Corneli. L'octubre de 1908 va acollí al rei Alfons XIII i el cap de govern, Antonio Maura, en la visita que realitzaren a diferents indrets de la comarca del Berguedà, per tal de conèixer les principals instal·lacions industrials de la comarca, entre les quals les explotacions mineres propietat d'Olano. Va ser en el decurs d'aquest viatge que el rei va atorgar el títol de comte de Fígols a José E. de Olano. Amb motiu de la visita, el diari La Vanguardia va fer referència a la torre del comte definint-la com a castell que 'lluïa més de tres mil bombetes enceses'. (MAU, 2000:14) Després de la Guerra Civil l'edifici va passar a ser utilitzat com a oficines de l'empresa 'Carbones de Berga SA' fins l'any 1980. Actualment no té ús. | 42.1800100,1.8625400 | 406064 | 4670389 | 08268 | Cercs | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66537-foto-08268-47-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66537-foto-08268-47-3.jpg | Legal | Neoclàssic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La majoria de les finestres i portes de la planta baixa es troben tapiades. La finca on es va construir la torre tenia una superfície de 10.000 m2. Inicialment estava inclosa dins de la finca de la Vedella, que José Enrique de Olano va comprar per construir-hi l'estació de ferrocarril de les mines, però la va segregar i no la va incloure dins de les propietats de l'empresa, sinó que va restar com a propietat privada seva. Tenia una superfície útil de 414 m2 i estava valorada en 200.000 pessetes de l'any 1911. | 99 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||||
| 66538 | Cal Tuyes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-tuyes | <p>COROMINES, R. (1991): 'El pont de Rabentí', a L'Erol, núm. 35. Berga: Àmbit de Recerques del Berguedà. PERARNAU, J.; PIÑERO, J. (1992): Catàleg de protecció del patrimoni històric, arquitectònic, natural i ambiental del terme municipal de Cercs. Fitxa U. 3. Ajuntament de Cercs SERRA, R. (2006): 'Cercs: ponts de totes mides, camins de totes menes', a L'Erol, núm. 89. Berga: Àmbit de Recerques del Berguedà. SERRA, R. (2006): Cercs. La mirada del fotògraf. Berga: Zenobita edicions.</p> | inicis XX | <p>Es tracta d'un edifici d'estil Neoclàssic en el que s'alberguen diversos habitatges. Es compon de dues unitats volumètriques que s'acoblen per mitjà de la façana principal, la qual comparteixen. En conjunt, presenta una planta en forma de ela, disposant-se la nau principal en sentit est-oest i la que cau a ponent en sentit nord-sud. En alçada, la construcció s'alça sobre planta baixa, primera, segona i tercera planta. La coberta, de teula àrab, cobreix de manera diferent en cadascuna de les naus; la de ponent ho fa a dos vessants amb un carenat, orientat est-oest, paral·lel al mur principal (nord); la meitat de llevant només ho fa a un, en sentit nord, tot i que la part central d'aquesta coberta s'aixeca i origina un petit teulat que cau a dos vessants amb carenat, orientat nord-sud, perpendicular a la façana principal. En quant als materials, es tracta d'una edificació construïda en base a murs de pedres irregulars de mida mitjana rejuntats amb morter orgànic. A les cantonades es disposen o bé carreus treballats de mida gran o bé maó massís, fet que atribueix consistència i reforça l'estructura. Els paraments laterals es troben arrebossats mentre que al nord i la sud es mostren a pedra vista i presenten un disseny en consonància amb l'estil que li és propi, especialment la façana principal. Es tracta d'una construcció complexa i diversa en quant al gran nombre d'obertures (repartides de manera endreçada al voltant de l'edifici) i la varietat tipològica d'aquestes. Centrant-se en el parament nord es troben, a nivell de planta baixa, un seguit d'arcades adovellades de mig punt. Les finestres dels pisos superiors (primer i segon) són de dimensions considerables, de tall rectangular orientades en sentit vertical i adornades als voltants amb maó vist. A primera planta destacar les dues balconades que sobresurten de la façana, amb baranes de ferro forjat. Les finestres del tercer pis són més petites, estan fetes amb arcs apuntats en totxo vist i s'emparellen de dues en dues. Es distingeix el rosetó central. Finalitzant l'anàlisi d'obertures, senyalar el conjunt de galeries corregudes amb baranes de ferro de la part posterior de l'edifici en cadascuna de les plantes, excepte a la tercera. Fer esment a que la façana sud, en la meitat de llevant, la qual mostra un plom més endarrerit respecte la part de ponent, és una frontal construït tot ell amb maó massís vist.</p> | 08268-48 | Dins el nucli de Cercs. Carretera de Ribes, 14-16. 08698 Cercs | <p>Segons consta a la fitxa corresponent a l'element descrit (30679) de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de la Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya, l'edifici va ser edificat al primer quart del segle XX, acabant-se de construir al 1925. A pocs metres darrera la casa hi discorre el torrent resultat de la unió del torrent de les Garrigues i el de Peguera; en aquesta zona s'hi conserven les restes de l'antic pont medieval de Rabentí. S'ha escrit, que el passadís o carreró existent al centre de la planta baixa i que condueix a la part posterior de la casa, es correspon a una obertura realitzada per donar pas a l'antic camí ral de Berga a Bagà passant pel pont de Rabentí, per contra, segons expliquen aquest pas es va realitzar únicament per accedir a la part posterior de la casa on hi havia els garatges i magatzems de la casa. De fet, en la data de construcció de la casa, consta que el pont de Rabentí es trobava ensorrat i el creuament del torrent era a partir d'unes palanques situades una al torrent de Peguera i l'altra al de les Garrigues, pocs metres més amunt ( COROMINES: 1991: 7-9).</p> | 42.1479500,1.8614900 | 405929 | 4666830 | 08268 | Cercs | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66538-foto-08268-48-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66538-46535-foto-08062-123-2.jpg | Legal | Neoclàssic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-11-26 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La meitat de llevant de la planta baixa hi ha el cafè Comelles, manté l'estructura quasi d'origen. | 99 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||||
| 66539 | Vall-Llòbrega | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vall-llobrega | PERARNAU, J.; PIÑERO, J. (1992): Catàleg de protecció del patrimoni històric, arquitectònic, natural i ambiental del terme municipal de Cercs. Fitxa RU. 9. Ajuntament de Cercs | XVII-XVIII | Es tracta d'una masia isolada ubicada a 1000m d'altitud i rodejada pels canals de Vall-Llobrega que desemboquen al riu de Peguera. És una construcció d'època moderna, de grans dimensions, que ha estat restaurada íntegrament respectant la morfologia pròpia de la casa pairal, tot i afegint noves volumetries. El conjunt es composa de diverses unitats constructives articulades al voltant d'un pati central. En l'emplaçament cal destacar el desnivell del terreny que és aprofitat en les edificacions per recolzar les seves façanes i crear diferents alçades. L'edifici principal es situa a llevant i compren el que originàriament va ser l'habitatge. Està format per dos cossos units que comparteixen amplada però difereixen en alçada, essent la nau orientada a migdia la que sobresurt alçant-se sobre PB+3. Aquest volum principal presenten una planta de tall rectangular. La coberta cau a dos vessants amb un carenat, orientat nord-sud, paral·lel a la façana principal (est). En aquesta paret hi destaca un cos adherit que sobresurt a nivell de primera planta. Juntament amb una altra nau emplaçada a l'extrem de llevant, conformen part de les edificacions auxiliars de la casa. Ambdues clouen el conjunt en aquest costat per mitjà d'un pati. Dins el recinte, a l'extrem de ponent s'alça el que havia estat una pallissa de PB+1. Presenta una coberta a dos vessants, amb un carenat, orientat est-oest, perpendicular a la paret d'accés. Avui, la part superior d'aquesta construcció conforma un cobert que queda sense tancaments a l'oest, mentre que la planta baixa comunica amb una gran estança semisoterrada que discorre per sota del pati central del conjunt i que s'enllaça amb els baixos de l'edificació principal. En quant als materials, totes les estructures estan construïdes en base a murs de pedres irregulars de mida mitjana rejuntats amb morter; a les cantonades de les edificacions es disposen carreus més grans i ben treballats, fet que atribueix consistència i reforça l'estructura; els paraments es mostren a pedra vista; les cobertes són de teula aràbiga; les obertures són senzilles i de tall rectangular o quadrangular, amb llinda de fusta. Cal fer esment de la galeria, amb barana de fusta, que s'origina a l'alçada de la sotateulada en l'edificació principal, on l'obertura té forma trapezoïdal. També hi destaquen les dues arcades vidriades de la zona semisoterrada, en una de les quals una estructura en vidre sobresurt del parament. | 08268-49 | A mitja alçada de la carena que del Pla de Cal Torner s'alça vers la zona de l'Erola. | El lloc de Vall-Llòbrega consta referenciat documentalment des l'època medieval, de fet la masia pren el nom a la vall tancada on està emplaçada. La casa mostra diverses fases constructives corresponents a diferents períodes. Sembla que gran part de l'estructura sembla correspondre a una cronologia entre els segles XVII i XVIII, tot i que amb reformes posteriors. A nivell documentalment, podem fer referència a la cita de la masia en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), en l'apartat corresponent al poble de Cercs hi ha anotada la masia Vall-Llòbrega. | 42.1542800,1.8309300 | 403414 | 4667567 | 08268 | Cercs | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66539-foto-08268-49-2.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La masia està catalogada com a BCIL núm. 984-I, per Acord de Ple del Consell Comarcal del Berguedà, de 13/04/2005; recentment ha estat proposada la seva descatalogació. | 94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||||
| 66540 | Vilarassa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vilarassa | SANTANDREU, M. D. (2006): La vila de Berga a l'edat mitjana. La família dels Berga. Tesi doctoral dirigida pel Dr. Manuel Riu i Riu. Universitat de Barcelona | XVII-XVIII | presenta un avançat estat d'enrunament. | Es tracta d'una masia isolada que es troba a la falda del serrat del Bou, actualment es troba en un avançat estat d'enrunament. L'emplaçament de les restes és dalt d'un morral planer que es troba a mitja carena del serrat. La masia estava conformada per l'habitatge amb alguns annexes adossats, el paller adossat al sud i una gran era al costat sud-oest. Les restes conservades mostren l'estructura de la construcció principal, la casa, fins a alçada de murs de forjat de planta baixa, excepte en la part més nord que es conserva la façana fins cota de coberta. Les restes es troben bastides en diferents nivells, tot adaptant-se a la topografia del terreny. La restes de la casa mostren una planta rectangular sembla que constava de planta baixa, primera i un nivell sotacoberta. Els murs són bastits en pedres desbastades, alguns carreus poc treballats i pedres més irregulars en mides i formes; a les cantonades, blocs més ben carejats. Pel que fa als elements de càrrega interior, es conserven restes de pilars de pedra i també algun mur. Pel que fa a les obertures, són molt poques les conservades, al mur de ponent hi ha una gran obertura d'accés a l'interior, és de brancals de carreus i llinda de fusta; la resta d'obertures visibles són de constitució senzilla. La façana oest té una petita estructura adossada corresponent al cos del forn de pa, conserva la boca del forn a l'interior de la casa, la qual és conformada per una petita obertura emmarcada amb peces de pedra, a la llinda una peça que conforma un arc, suportada per un carreu a cada costat. Al mur nord hi ha adossada un altra estructura, és de planta allargada i està coberta a un sol vessant i l'interior és d'un per al bestiar. Al costat sud de la casa, hi ha restes d'una altra edificació que deuen correspondre al paller, actualment estan cobertes de vegetació arbustiva. Al costat sud i sud-oest del conjunt d'aquestes estructures hi ha el pla de l'era. | 08268-50 | Situada en l'extrem sud-est del municipi, a la zona de Pedret, vers el municipi de la Quar. | Els elements arquitectònics visibles que ens facilitin informació cronològica respecte de les estructures de la masia són pocs. Tot i així, els elements que podem observar semblen correspondre a un tipus de construcció del segle XVII-XVIII, junt amb alguna modificació més tardana que pot datar del segle XIX. Les referències documentals de l'indret de Vilarassa es remunten a la baixa edat mitjana, existint notícia de finals del segle XIV, en concret de 1383, d'un document que esmenta el mas (SANTANDREU: 2006, VOL. I: 63) A nivell documental, es pot fer esment a una cita del 1856, en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), en l'apartat corresponent al poble de la Baells hi ha consta registrada la masia Vilarassa. | 42.0952700,1.8871900 | 407977 | 4660953 | 08268 | Cercs | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66540-foto-08268-50-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66540-foto-08268-50-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | S'hi accedeix a través de pistes forestals d'accés restringit, des de la zona de Pedret. | 94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||||
| 66541 | La Vintrosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-vintrosa | PERARNAU, J.; PIÑERO, J. (1992): Catàleg de protecció del patrimoni històric, arquitectònic, natural i ambiental del terme municipal de Cercs. Fitxa RU. 12. Ajuntament de Cercs | XVII-XVIII | Tot i que el conjunt no ha estat rehabilitat, la coberta de l'edificació principal ha estat sanejada i la de la pallissa desmuntada, apuntant a una possible millora. | Es tracta d'una masia d'època moderna ubicada en una zona de prats afeixats. Està constituïda per dues edificacions; la principal que funcionava com a habitatge i una pallissa, que s'aixeca independent, uns metres al sud. Els paraments de la construcció principal mostren diverses fases d'ampliació vers el nord i vers l'est, que ha donat lloc a un edifici de planta quadrangular que s'alça sobre PB+2. El fet de assentar-se en un desnivell provoca que l'edifici presenti diferents alçades. La coberta, de teula àrab, cau a dos vessants i té un carenat, orientat nord-sud, perpendicular a la façana principal (meridional) ). En quant als materials, es tracta d'una edificació construïda en base a murs de pedres irregulars de mida mitjana rejuntats amb morter de calç. A les cantonades es disposen carreus treballats de mida gran, fet que atribueix consistència i reforça l'estructura. Aquests carreus més grans també es troben en mig dels paraments, a l'alçada d'on cloïa l'edificació original prèvia a les ampliacions esmentades. Els paraments es troben a pedra vista. Les obertures són senzilles, de tall rectangular o quadrangular i acaben amb llinda de fusta. Es reparteixen, de manera desendreçada, entre la façana principal i les dues laterals. Hi destaquen dos balcons amb barana de ferro forjat que sobresurten, a l'alçada de la planta primera, del parament principal. Sotateulada es troba una galeria amb barana de fusta, que ocupa l'extrem sud-occidental de l'edifici. Del parament posterior arrenca una nau que s'annexa a l'edifici formant una zona de cobert i magatzem. Aquest cos, de tall rectangular i d'una planta, cobreix a un vessant en sentit nord i s'ha edificat en època recent. Tot i així, comparteix materials amb l'edificació principal (exceptuant l'embigat d'acer), creant un aspecte unitari en el conjunt. La pallissa presenta una estructura típica; de planta quadrangular, s'aixeca sobre PB+1, cobreix amb teula aràbiga a dos vessants i presenta la seva façana nord descoberta; els elements de càrrega interiors són pilars de pedra i maó massís. | 08268-51 | A l'oest del nucli de Sant Jordi de Cercs, entre l'ermita de Sant Jordi i el coll de Palou. | Arquitectònicament, la casa mostra diverses fases constructives corresponents a diferents períodes. Sembla que gran part de l'estructura pot correspondre a una cronologia entre els segles XVII i XVIII, tot i que amb reformes posteriors. A nivell documentalment, podem fer referència a la cita de la masia en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), en l'apartat corresponent al poble de Cercs hi ha anotada la Vintrosa, en la qual hi consta Josep Casals. | 42.1519800,1.8467600 | 404718 | 4667294 | 08268 | Cercs | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66541-foto-08268-51-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66541-foto-08268-51-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La masia està catalogada com a BCIL núm. 987-I, per Acord de Ple del Consell Comarcal del Berguedà, de 13/04/2005; recentment ha estat proposada la seva descatalogació. | 94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||||
| 66542 | La Vitarella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-vitarella | PERARNAU, J.; PIÑERO, J. (1992): Catàleg de protecció del patrimoni històric, arquitectònic, natural i ambiental del terme municipal de Cercs. Fitxa RU. 19. Ajuntament de Cercs | XVII-XIX | la masia es troba en procés de reforma i rehabilitació. | Es tracta d'una masia construïda a principis del segle XIX que ha sofert diverses modificacions i que, en l'actualitat, es troba en mig d'un important procés de restauració i consolidació. Una edificació principal (on es trobava l'habitatge) i d'altres de secundàries (pallissa, corrals, etc.) determinen un conjunt rural típic de la zona. La casa presenta una planta de tall rectangular i s'alça a diferent nivell sobre el terreny. Fruit d'aquest desnivell, la façana sud s'aixeca sobre planta baixa, primera planta i sotateulada, mentre que la nord ho fa des de la primera planta. La coberta, de teula àrab, cau a dos vessants i té un carenat, orientat nord-sud, perpendicular a la façana principal. Destaca un cos de galeries que sobresurt des de la façana sud i que ocupa la meitat dreta del parament. Aquest, però, es presenta encara inacabat i ressalta l'estructura metàl·lica encara sense tancaments. A nord i a ponent queden les resten muraries d'annexos que complementaven la unitat. En quant als materials, es tracta d'un edifici construït en base a murs de pedres irregulars de mida mitjana, rejuntats amb morter. A les cantonades es disposen carreus més grans, mínimament treballats, fet que atribueix consistència i reforça l'estructura. Les façanes es mostren a pedra vista. En quant a les obertures, aquestes són senzilles i de tall rectangular. Finestres i portes, que en conjunt s'han reforçat amb carreus de pedra escairats, es reparteixen al voltant de l'edifici de manera irregular. En alguns casos s'ha conservat la llinda de fusta original; destaca l'obertura de l'accés principal, a la façana sud, formada per una llinda en arc escarser adovellat. A l'interior posar en relleu la volta de canó amb que es cobreix la planta baixa, on encara es troben, entre d'altres, la menjadora i les escales que accedeixen a la primera planta. Igualment, part de la llar de foc de la primera planta construïda amb maó massís. En quant a la pallissa, es tracta d'una edificació independent, ubicada a ponent de l'habitatge i pràcticament enderrocada. Tipològicament, mantenia una estructura típica: edificació de planta baixa i sotateulada, que cobreix a dos vessants, amb era a la part frontal, al sud. És bastida amb murs de pedra de tall irregular i a les cantoneres, carreus més ben tallats. A la façana principal hi havia una gran obertura de línies rectes amb un pilar fet de carreus al centre. A l'interior trobem un altre pilar al centre de la planta com element de càrrega, en aquest cas de maó massís. | 08268-52 | A la banda est del pantà de la Baells, a la confluència de la Riera de Merdançol amb el pantà. | La masia mostra unes característiques constructives que poden correspondre a una cronologia moderna tardana, probablement a cavall del segle XVIII i XIX Documentalment, la Vitarella consta referenciada en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), en l'apartat corresponent al poble de la Baells. | 42.1328100,1.8816200 | 407571 | 4665127 | 08268 | Cercs | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66542-foto-08268-52-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66542-foto-08268-52-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | L'estructura metàl·lica annexa a la façana sud, ocupa el lloc d'un antic cos de galeria que era conformat per materials més propis d'aquest tipus de masies, bàsicament pedra i fusta.De l'entorn més immediat, remarcar l'existència d'un punt d'aigua (font).La masia està situada en els límits de servitud del proper pantà de la Baells.Està catalogada com a BCIL núm. 992-I, per Acord de Ple del Consell Comarcal del Berguedà, de 13/04/2005; recentment ha estat proposada la seva descatalogació. | 94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||||
| 66543 | Cal Xel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-xel | PERARNAU, J.; PIÑERO, J. (1992): Catàleg de protecció del patrimoni històric, arquitectònic, natural i ambiental del terme municipal de Cercs. Fitxa RU. 6. Ajuntament de Cercs | XIX | Masia emplaçada prop del torrent de les Garrigues, en una zona força planera i oberta. L'edifici mostra una estructura de planta allargada, formada per un volum principal que té planta rectangular amb dos cossos adossats que en sobresurten. La casa compta amb planta baixa i planta primera, té coberta a dues aigües amb carener orientat nord-oest a sud-est. Els murs de les façanes de l'edifici estan bastits en pedra, aquests mostren la superfície coberta per un arrebossat que no permet veure la tipologia d'acabat del material constructiu. Pel que fa a les obertures, la casa disposa de diversos accessos a l'interior de la planta baixa, portes i finestres són de característiques senzilles, algunes obertes o modificades contemporàniament, la majoria són de llinda de fusta. A la façana sud-est i cobrint-ne aproximadament la meitat de la superfície, hi ha un volum adossat, aquest era destinat al bestiar a planta baixa (conserva la traça de les corts, amb l'obertura del cóm) i a paller al nivell superior. Es tracta d'un edifici més aviat petit, de dos nivells de planta i coberta a dos vessants; en la façana sud manté l'estructura originària de les obertures encara que reformada, destaca la gran obertura de la planta superior que ocupa gran part del frontal. A la façana nord-oest hi ha un altre petit cos adossat, és de dos nivells i coberta a un sol vessant. | 08268-53 | A la zona central del municipi, prop del camí que porta a la Casanova de les Garrigues. | Consta que l'estructura actual de Cal Curt és el resultat de la fusió de dues cases adossades, la part més propera al torrent de les Garrigues era pròpiament Cal Curt, i la part del costat del camí era anomenada Cal Bernat. Encara que podria ser que alguna de les dues cases ja existís al segle XVIII, sembla que gran part del conjunt seria obra del segle XIX amb reformes del segle XX. | 42.1331300,1.8322200 | 403488 | 4665218 | 08268 | Cercs | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | A poca distància discorre el torrent de les Garrigues.Accés per camí forestal des de la pista asfaltada de la Casanova de les Garrigues.La masia està catalogada com a BCIL núm. 982-I, per Acord de Ple del Consell Comarcal del Berguedà, de 13/04/2005; recentment ha estat proposada la seva descatalogació. | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||||||||
| 66544 | Merolla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/merolla | IGLESIAS, Josep (1979). El Fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives Casajuana, Barcelona PERARNAU, J.; PIÑERO, J. (1992): Catàleg de protecció del patrimoni històric, arquitectònic, natural i ambiental del terme municipal de Cercs. Fitxa Inv. 22. Ajuntament de Cercs SANTANDREU, M. D. (2006): La vila de Berga a l'edat mitjana. La família dels Berga. Tesi doctoral dirigida pel Dr. Manuel Riu i Riu. Universitat de Barcelona | XVIII-XIX | El conjunt ha estat restaurat respectant la morfologia tradicional de la masia rural. | Es tracta d'una masia construïda al llarg del segle XIX, formada per un conjunt d'edificacions que integren una explotació agro-ramadera. L'habitatge és l'edifici articulador del conjunt. Construït a partir d'una planta de tall rectangular de grans dimensions, consta de planta baixa i dues plantes pis; l'edifici està sobre un terreny en desnivell fet que determina que presenti diverses alçades de les seves façanes. La coberta, de teula àrab, cau a dos vessants i té un carenat, orientat nord-oest a sud-est, paral·lel a la façana d'accés (nord-est). Al costat sud-oest trobem un gran cos de tall rectangular que s'aixeca fins a la primera planta. La coberta d'aquest genera una terrassa a la que es pot accedir des del segon pis del cos principal. En quant als materials, és un edifici construït en base a murs de pedres irregulars de mida mitjana rejuntats amb morter de calç i industrial. A les cantonades es disposen carreus treballats de mida gran, fet que atribueix consistència i reforça l'estructura. A les parets es combina la pedra vista i l'arrebossat en alguns trams. La construcció presenta múltiples obertures i diversos accessos. Les obertures, repartides de manera asimètrica al voltant de l'edifici, són senzilles i de tall rectangular o bé quadrangular. Assenyalar la balconada amb barana de ferro que s'obre, a l'alçada de la primera planta, al parament sud-oest. Al costat nord-est, destaca un petit cos adossat de planta semicircular, d'un sol nivell i coberta a un sol vessant, que podria correspondre al cos d'un forn de pa. Entre els accessos, destacar l'escala que, adherida a la façana principal, dóna accés a la segona planta. Al voltant de l'edifici, repartides en un espai de terrasses, s'aixequen altres edificacions auxiliars pertanyents a l'explotació agro-ramadera. Entre aquestes es troben una pallissa, diversos coberts i magatzems, gran part de les quals presenten una barreja de materials constructius (pedra i maó massís); tot i així, el conjunt presenta un aspecte homogeni en quant a materials i models constructius. | 08268-54 | A la zona central del terme municipal. | El lloc de Merolla consta referenciat documentalment des del període medieval; un exemple el trobem en una referència al bosc situat al terme de Merolla, en un document del 1435 (SANTANDREU: 2006, VOL. I: 63). En el fogatge de 13 d'octubre de 1553, en la parròquia i terme de Serrals i Baells hi consta Bernat Casa al Mas de 'Maroja', que podria correspondre al mas Merolla (IGLESIES: 1979, 462). En el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), en l'apartat corresponent al poble de la Baells hi ha anotada la masia Merolla en la qual hi consta Ramon Cortina. | 42.1261400,1.8512900 | 405054 | 4664420 | 08268 | Cercs | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66544-foto-08268-54-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66544-foto-08268-54-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66544-foto-08268-54-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | A l'inventari de Piñero i Perarnau (1992) es recull una informació oral que indica que 'a tocar de la casa, en el marge esquerre del camí d'accés, hi ha un tros de paret molt curt feta amb carreus de pedra ben escairats i disposats regularment en filades que per tradició oral dels propietaris de la casa semblen correspondre a una antiga església. (..)sense una mínima intervenició en el terreny no permet confirmar aquesta versió.'L'accés a la masia es produeix per un tram de camí de rural que es bifurca des de la carretera C-1411a. | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||||
| 66545 | Fàbrica del Gas Pobre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabrica-del-gas-pobre | PERARNAU, J.; PIÑERO, J. (1992): Catàleg de protecció del patrimoni històric, arquitectònic, natural i ambiental del terme municipal de Cercs. Fitxa I. 5. Ajuntament de Cercs SERRA, R. (2006): Cercs. La mirada del fotògraf. Manresa: Zenobita edicions. TORRES, C.A.(1905) . Itinerari per les Valls Altes del Llobregat. Berguedà. Barcelona. | XX | l'edifici està abandonat i sense ús, però fa uns anys es va reformar la coberta. | La fàbrica està formada per dues edificacions. L'edifici principal, de majors dimensions, mostra planta rectangular, actualment l'interior és un únic espai, encara que amb estructures recents de forjats no acabats de construir i alguna distribució parcial. Exteriorment, les façanes sud-est i nord-oest compten amb dos nivells d'obertures de diferents característiques, distribuïdes de manera regular en els frontals, i a les façanes laterals, tres nivells horitzontals d'obertures repartides uniformement. La coberta és a dos vessants. Pel que fa a la façana sud-est, a nivell de planta baixa, trobem tres grans obertures de llinda en arc de mig punt de maó massís sobre muntants del mateix material, tot i que aquestes van ser modificades i posteriorment cegades, conservant-se només una obertura de menor dimensionat al centre; a la façana oposada, trobem la mateixa tipologia d'obertures, en aquesta hi ha una obertura d'accés al centre de la façana i a costat i costat, dues finestres. La resta d'obertures són de línies rectes i constitució senzilla, van ser realitzades recentment arran de les darreres obres de reforma i ampliació. De fet, aquest edifici mostra un realçat del volum realitzat contemporàniament. L'edifici del costat de llevant, és de mides menors, de planta rectangular i d'un sol nivell de planta; actualment no té coberta i es troba envaït per vegetació. Podem veure diverses obertures situades sobretot a la façana de ponent, són de tipus similar a les portes de l'edifici principal, arc de mig punt bastits amb maó massís i muntants del mateix material. Els dos volums mostren una tipologia constructiva similar, a partir de murs de paredat de pedra, reforçat als angles amb maó massís; la majoria d'obertures originals fetes en maó massís. | 08268-55 | Al peu de la carretera que puja a Sant Corneli. | Es tracta d'unes construccions de caire industrial corresponents a una antiga fàbrica de gas pobre. La seva construcció data de finals del segle XIX, encara que amb actuacions de reforma al segle XX. La construcció de la fàbrica va anar a càrrec del Sr. Olano, propietari de les mines de Sant Corneli. Existeixen testimonis gràfics de la fàbrica ja d'inicis del segle XX, en concret el Museu de les Mines de Cercs conserva una targeta postal on apareix la fàbrica i en que s'indica, Central elèctrica amb motors a gas pobre, la postal compta amb un text del mateix José E. Olano, signada al 10 de juny de1909. La fàbrica de gas pobre generava energia a partir de la creació d'un gas obtingut per la crema de carbó barrejat amb aigua, provocat per la reacció de nitrogen i òxid de carboni. L'energia que generava era emprada en la il·luminació de tallers, habitatge i enllumenat públic. Una petita línia de ferrocarril comunicava la fàbrica del gas pobre amb el nivell Esteve i el pla inclinat Natàlia-I. Consta que va ser un dels primers edificis construïts de les instal·lacions relacionades amb les mines a la zona de Sant Corneli, en l'època del Sr. José E. de Olano. | 42.1870000,1.8607000 | 405922 | 4671167 | 08268 | Cercs | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66545-foto-08268-55-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66545-foto-08268-55-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||||
| 66546 | Antigues instal·lacions mineres de les mines de Fígols | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antigues-installacions-mineres-de-les-mines-de-figols | BOIXADER, A. i SERRA, R. (2007): Viure al peu de la mina. Les colònies mineres de Cercs, Cercs i Manresa, Consorci Ruta Minera i Zenobita edicions. SALMERÓN, C. (1990): Els trens del Berguedà. Història dels ferrocarrils industrials del Berguedà, Barcelona, Terminus. | XIX-XX | la majoria de blocs d'habitatges han estat objecte de rehabilitació. Pel que fa a les estructures directament més vinculades a les infraestructures mineres, moltes estan abandonades i algunes són difícil localització, encara que són moltes les restes que es conserven. | L'activitat minera a la zona de Cercs va ser molt important entre la segona meitat del segle XIX i els primers anys del segle XXI. Això va significar haver de construir edificis de tot tipus al voltant de les explotacions mineres per donar servei i allotjament als treballadors. La crisi iniciada en la dècada de 1970 va provocar un abandonament progressiu primer dels habitatges i posteriorment dels edificis de serveis i no s'han pogut conservar tots els components del conjunt industrial de les mines. Si més no, dels components desapareguts en resten fotografies. Els elements que s'han conservat de les antigues instal·lacions mineres de Cercs són diversos, d'entre els quals destaquem l'edifici de 'el Hogar del Minero' 'inicialment havia sigut escola i convent', la boca-mina de Sant Romà, l'edifici de les d'oficines, els habitatges i l'escola de la colònia Sant Josep, un pla inclinat, una sitja i una petita part de les instal·lacions de la colònia Consolació. L'edifici de 'el Hogar del Minero' forma part de la colònia de Sant Corneli. Actualment allotja la seu del Museu de les Mines de Cercs. Fou construït l'any 1919 com a escola i convent. Té planta baixa i dos pisos, amb teulada a doble vessant. La planta és rectangular i les obertures de la façana principal estan distribuïdes de forma regular. L'any 1931 les monges que l'ocupaven varen marxar i l'edifici es va reconvertir en centre d'esbarjo, amb cafè, barberia, cinematògraf i sala de jocs. La boca-mina de Sant Romà era l'entrada a la mina situada a tocar dels habitatges de la colònia de Sant Corneli. Per aquest motiu també se la coneix amb el nom de boca-mina de Sant Corneli. Va estar en explotació entre els anys 1882 i 1961. Es troba en un extrem de la plaça que avui en dia es coneix amb el nom de Sant Romà i que es va formar a partir dels abocaments de runa que es treien de la galeria. Actualment s'ha adaptat per poder ser visitat un tram de 450 m com a part de la visita del Museu de les Mines. La casa d'oficines, un edifici de planta rectangular, consta de planta baixa i dos pisos, amb coberta a dos vessants; bastit amb murs de pedra i obertures emmarcades amb maó massís. Va ser construït al 1919 i servia d'oficines de l'empresa i més tard com a habitatge dels encarregats de la mina. El grup d'habitatges del miners de Sant Josep, format per cinc blocs, l'escola i dos safareigs públics; tots els edificis van ser reformats per acollir habitatges més acord amb les necessitats actuals; els safareigs es conserva l'estrucura exterior de l'espai on es trobaven però els safareigs pròpiaments ja no existeixen; el conjunt va ser construït el 1920 prop de la galeria que li donava nom. El rentador de carbó, actualment desaparagut, era un dels edificis més visibles des de la C-16 ja que estava situat a la part més baixa de l'explotació. En el seu moment, era el punt de partida de la xarxa ferroviària que donava servei a les mines ja que era el lloc on es carregava el carbó rentat i classificat als vagons. Al marge d'aquests edificis també s'han conservat els habitatges de la colònia de Sant Corneli, molts han sofert reformes interiors. Tot i això, l'aspecte exterior del conjunt de blocs d'habitatges mantenen la majoria de característiques pròpies i originàries d'aquestes construccions. De la Consolació, que va conformar el grup d'explotació minera més important, en restes diversos edificis, encara que molts han desaparegut; es conserven alguns edificis de tallers, oficines, algun edifici d'habitatges. Es conserven la majoria de les boca-mines i hem de pensar que també de les galeries, a part de l'esmentada de Sant Romà, altres es troben tapiades o amagades per la vegetació. | 08268-56 | A la part nord del municipi. | La història de les explotacions mineres de Cercs no es pot entendre només a partir del component primari (el carbó i les mines), sinó que cal completar-la amb el que representen totes les instal·lacions que va caldre construir per mantenir durant tants anys (entre 1851 i 2011) una indústria primordial dins de l'economia no només del Berguedà sinó de tot Catalunya. La base d'aquestes instal·lacions fou la colònia, que podríem definir com un centre de treball integral ja que acull tant el lloc de treball -fàbriques, tallers, magatzems- com el lloc per viure -habitatges i serveis-. El procés d'industrialització de Catalunya s'identifica plenament amb les colònies, però no només, les tèxtils, situades a tocar dels rius per aprofitar el curs de l'aigua i la seva força per moure la maquinària, sinó també de les colònies mineres. Donades les circumstàncies, a la zona minera de Cercs no hi havia altra opció que construir colònies per als miners adaptant-se a les característiques del terreny i a la situació de les boca-mines. Es varen construir, entre 1880 i 1920 tres colònies: Sant Corneli, Sant Josep i la Consolació. Disposaven de tot allò que es considerava necessari per viure i treballar: habitatges, escola, convent, església, cinema-teatre, safareigs, cantina, tallers, magatzems, oficines, etc. La seva vida activa es va allargar fins a la dècada de 1970, quan els treballadors de les mines varen començar a abandonar uns habitatges antics per nuclis urbans propers més ben dotats de serveis que les pròpies colònies. Les facilitats de transport dels anys 1970 permetien abandonar les antigues instal·lacions a peu de les mines. | 42.1834500,1.8630400 | 406110 | 4670770 | 08268 | Cercs | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66546-foto-08268-56-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66546-foto-08268-56-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Entre els elements destacats de les antigues instal·lacions mineres però avui dia desapareguts hi ha la xarxa de transport exterior que comunicava les boca-mines amb l'estació del ferrocarril Fígols-les Mines. Aquesta xarxa estava condicionada pel desnivell que calia superar entre el punt més alt, la colònia de Sant Corneli, quasi a 1.000 m d'altitud amb el punt més baix, l'estació, a 643 m d'altitud. A partir d'un 10% d'inclinació del terreny, percentatge que al terme municipal de Cercs se supera de llarg, calia construir plans inclinats de doble via, que funcionaven per gravetat: les vagonetes plenes que baixaven arrossegaven les vagonetes buides que pujaven. Inicialment, tant la xarxa exterior com la xarxa interior es va construir amb el mateix ample de via que el tramvia de sang: 840 mm. A partir del moment que aquest tramvia de sang va deixar de funcionar (1904) l'amplada de les vies es va anar substituint per 500 mm. Tota la xarxa es repartia en sis nivells a diferents alçades: Estació (643 m), Consolació (707 m), Sant Josep (815 m), Esteve (876 m), Alfons (935 m) i Sant Corneli (952 m). La comunicació entre els diferents nivells es resolia mitjançant plans inclinats, funiculars, telefèrics i trams de via de 840 i de 500 mm. Els trams de via connectaven les galeries de les mines amb els extrems dels plans inclinats o dels funiculars. De fet, l'extensió de les vies per dins de les galeries sempre va ser molt superior a l'extensió de les vies per l'exterior. Els plans inclinats connectaven el nivell Sant Corneli amb el nivell Esteve (Porvenir I i II), i aquest amb el nivell Consolació (Natàlia I i II). Els funiculars comunicaven el nivell Sant Josep amb el nivell Consolació (Sant Josep), i aquest amb el nivell Estació (Consolació I i II). A més, hi havia dos telefèrics, un entre la boca-mina Alfons i la boca-mina Esteve (Alfons) i un altre entre el nivell Consolació i l'Estació (Roe). Amb el pas dels anys, a part de renovar els plans inclinats, es van anar construint noves instal·lacions: el pla inclinat Garganta, que comunicava el nivell Consolació amb una via que portava a l'abocador; el pla inclinat Central Tèrmica, que comunicava el nivell Estació amb la primera central construïda l'any 1931; i els telefèrics Schlams, Fusta, Estèrils I i Fàbrica de ciment. Val a dir que l'any 1955 es va asfaltar el camí de Sant Corneli i es van començar a utilitzar els camions per algun transport, de manera que algun dels elements esmentats va començar a entrar en desús.Els moviments de vagonetes, tan interiors com exteriors, es feien inicialment amb tracció animal. La progressiva mecanització de les instal·lacions va anar substituint els animals per locomotores fins a un total de 42 unitats, entre elèctriques i dièsel. | 98 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||||
| 66547 | Carrer Major | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-major-15 | SERRA, Rosa. (et al.) (1991): Guia d'Art del Berguedà. Berga. SERRA, R. (2006): Cercs. La mirada del fotògraf. Manresa: Zenobita edicions. | XVIII-XX | El carrer Major de Cercs té el seu inici a la carretera de Ribes, el carrer principal que creua el nucli de Cercs per la part baixa, i finalitza connectant amb una bifurcació, per una banda, amb el camí que portava a Peguera (o a l'ermita de Sant Jordi) i per l'altra, amb el carrer del cap de la costa. Es tracta d'un carrer de traçat irregular i perfil estret, format per cases entre mitgeres. La majoria d'aquestes cases són de planta baixa, planta pis i golfes, amb paraments de pedra irregular deixat a la vista i amb teulades cobertes generalment a dos vessants, amb teula àrab. En conjunt són cases de murs de pedra, amb obertures de configuració senzilla, algunes emmarcades en maó massís, tot i que també hi ha cases construïdes amb materials més contemporanis. | 08268-57 | Centre del nucli històric de Pont de Rabentí | Per la seva situació el carrer Major de Cercs devia formar part del traçat del camí ral de Berga a Bagà, com a punt de creuament amb el camí que s'enfilava cap a Peguera. La confluència del pont de Rabentí per sobre del riu de Peguera i el torrent de les Garrigues amb aquell creuament devia propiciar la construcció d'algun primer edifici durant el segle XVII, encara que la majoria es documenten a partir del segle XVIII. L'església que dóna el nom al poble (Santa Maria de Cercs o del pont de Rabentí) està situada quasi al peu d'aquest antic camí cap a Peguera; aproximadament a 1 km en direcció nord-oest del carrer Major, seguint pel camí de Peguera, s'arriba a l'ermita romànica de Sant Jordi de Cercs, antigament Sant Andreu. Segons el cens de Campoflorido de principis del segle XVIII, el conjunt format per la parròquia de Sant Andreu de Cercs i el castell de Blancafort estava format només per 14 cases (la majoria masies aïllades) i 66 habitants | 42.1486200,1.8608700 | 405879 | 4666905 | 08268 | Cercs | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66547-foto-08268-57-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||||||
| 66548 | Carrer Cap de la Costa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-cap-de-la-costa | PERARNAU, J.; PIÑERO, J. (1992): Catàleg de protecció del patrimoni històric, arquitectònic, natural i ambiental del terme municipal de Cercs. Fitxa A. 3. Ajuntament de Cercs. SERRA, Rosa. (et al.) (1991): Guia d'Art del Berguedà. Berga. SERRA, R. (2006): Cercs. La mirada del fotògraf. Berga: Zenobita edicions. | XVIII-XX | Sembla que aquest carrer segueix el traçat de l'antic camí ral entre Berga i Bagà com a continuació del carrer Major. Junt amb aquest, forma part del sector urbà més antic i tradicional de tot el terme municipal, sobretot després de les pèrdues dels nuclis antics de la Baells i de Sant Salvador de la Vedella sota les aigües del pantà de la Baells. El carrer del Cap de la Costa arrenca de la confluència del carrer Major amb el camí de Peguera en direcció est superant un desnivell pronunciat d'uns 50 m. A mig recorregut hi ha una corba molt tancada que orienta el camí cap a l'oest. De fet, les cases situades a la part alta del carrer, se les anomena i queden situades pròpiament, al capdamunt de la costa. Les cases que es van anar bastint a l'entorn del camí són cases tradicionals, la majoria de planta baixa i dos pisos tot i que alguna té un pis més, fins a tres. En conjunt són fetes amb paredat de pedra menuda, algun exemple amb parts de murs de tàpia. En la majoria dels casos, en la construcció dels edificis s'ha aprofitat les característiques del relleu en desnivell del terreny. Un gran nombre dels edificis tenen les teulades a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal. Pel que fa a les obertures, en generals són de configuració senzilla, la majoria de cases tenen balcons sortints i baranes tradicionals de ferro. Modernament s'han restaurat alguns dels edificis que es trobaven en un estat de degradació bastant avançat. Actualment connecta amb el nou nucli de Sant Jordi de Cercs. | 08268-58 | Part alta de l'antic nucli de Cercs | A banda i banda del traçat del camí ral, especialment entre finals del segle XIX i principis del XX, i coincidint amb els moments inicials del desenvolupament de la mineria al municipi, es van anar construint cases al llarg del seu recorregut. El camí passà a ser el recorregut de connexió amb diverses zones miners que s'estaven posant-se en funcionament cap a la zona de Sant Corneli i que constituirien la zona de treball de la majoria dels habitants del municipi. | 42.1497100,1.8633700 | 406087 | 4667024 | 08268 | Cercs | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66548-foto-08268-58-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66548-foto-08268-58-2.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98|94 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||||||
| 66549 | Castell de Blancafort | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-blancafort | <p>BOLÒS,J.; CURTO, A.; SERRA, A. (1984): 'El castell de Blancafort, al Berguedà', a Quaderns d'estudis medievals, núm. 11. Barcelona. CAMPRUBÍ SENSADA, J. (2006): Conquesta i estructuració territorial del Berguedà (s. IX-XI), Edicions de la Universitat de Lleida, Lleida. CATALÀ, P. (1976): Els Castells Catalans, vol. V. Barcelona: Rafael Dalmau editor. Pàgs. 874-879. PERARNAU, J.; PIÑERO, J. (1992): Catàleg de protecció del patrimoni històric, arquitectònic, natural i ambiental del terme municipal de Cercs. Fitxa P. 3. Ajuntament de Cercs SANTANDREU, M.D., i altres (1998): Castells medievals del Berguedà. Vol.1. Ed. Amics del Romànic del Berguedà. Berga SANTANDREU, M.D ( 1982): Els castells del Berguedà en un document de l'any 1309. Revista del centre d'estudis berguedans. Berga: 110- 118. SERRA, Rosa. (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà. Ed. Consell Comarcal del Berguedài Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà, Berga. TORRES, C.A.(1905) . Itinerari per les Valls Altes del Llobregat. Berguedà. Barcelona. VILARDAGA, J. (1890): Historia de Berga. Barcelona, 1890. VVAA. (1985): Catalunya Romànica. XII. El Berguedà, Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona. P. 246</p> | XII | les estructures requeririen d'una actuació de consolidació ja que algunes parts amenacen enderroc. | <p>El castell està situat dalt d'un turó rocós i encinglerat amb bona visibilitat. Les estructures visibles dalt del turó són especialment dues, la torre del castell i les restes de l'església de Sant Miquel, a més, es distingeixen de manera discontinua diverses restes de murs, podent observar el que sembla correspon a un mur de tancament o clos. Les dimensions aportades del que es creu que seria el recinte emmurallat són entorn a uns 30 metres de llargada per uns 12 d'amplada (VVAA: 1985: pag. 243), segons dades aportades a l'article corresponent de l'obra de la Catalunya Romànica, que indica que aquest clos inclou només el castell, uns metres més avall hi hauria les restes de la capella castellera. La planta que defineix la torre és irregular, ja que s'adapta a la topografia del terreny, defineix una forma de tipus trapezoïdal amb un dels angles, el del penya-segat, arrodonit i els altres rectes. Les dimensions interiors són molt variables, aproximadament de llarg fa uns 8,30m i uns 5,5 d'amplada. Els murs són fets amb un parament regular construït a partir de carreus rectangular, disposats a trenca-junt i seguint filades regulars, el material d'unió és morter de calç; el gruix dels murs és d'uns 85 cm. Es conserva una alçada important de la torre, destacant especialment en la part de ponent. A l'interior es conserva la traça o els espais per als forjats, poden parlar, probablement, d'uns quatre nivells de plantes; es conserven els forats per encaixar les bigues i en el darrer nivell permòdols de pedra suposadament de suport de l'embigat. En els murs es conserven algunes obertures, de les quals han desaparegut la majoria dels acabats arquitectònics que les conformaven. A uns metres al nord de la torre, hi ha les restes del que s'interpreta com l'església de Sant Miquel de Blancafort. Les restes visibles conservades defineixen un edifici més aviat petit, que conformaria una nau de petites dimensions, de planta rectangular, amb un absis semicircular a llevant. En aquest sentit es conserva una part del mur de ponent fent angle amb el mur nord, i a la banda de llevant part d'un altre mur que defineix una forma arrodonida que es creu que correspondria a l'absis. Els murs són bastits amb carreus desbastats per bé que força escairats, disposats en filades i més o menys a trenca-junt, tot unit amb morter de calç. El murs mostren un gruix d'uns 85 cm. Al mur nord, a la part posterior, hi ha uns petits contraforts. Pel que fa a la resta de murs que s'observen en el turó, s'identifiquen de manera discontinua, per bé que tenen certa continuïtat per el costat de llevant. Mostren carreus també força escairats, disposats seguint filades i units amb morter de calç.</p> | 08268-59 | A la zona de sud-oest del municipi, al nord-est de la serra de la Figuerassa. | <p>Del 10 de febrer de 1166 data un document corresponent a una donació, i segurament confirmació, va ser realitzada per part del rei Alfons I el Cast a Pere de Berga i a tots els seus successors per tal que pogués construir una fortalesa, a canvi de l'obligació de fidelitat. El document diu : '..antea quam hedificares, facere domum ac forciam in loco que dicitur Blancafort, qui est in comitatu Ceritanie in termino castri de Peguera'. Aquest document constitueix el permís de construcció del castell i ens assenyala una cronologia de ple segle XII per aquest monument, cronologia identificable amb la tipologia d'arquitectura, especialment de parament de la torra. Pocs anys més tard, al 1174, el castell de Blancafort consta com una de les afrontacions aportades, cal pensar doncs, que el castell ja estava construït. Es considera com a zona d'influència del castell el que seria tota la vall de la riera de Metge. Tenint en compte la situació i visibilitat, si més no el control que podia exercir s'estendria molt més. El castell que restava vinculat als senyors de Berga, fou permutat l'any 1309, per part de Sibil·la, comtessa de Pallars i senyora de Berga al rei Jaume II, en la que cedia gairebé tots els castells que Sibil·la tenia al Berguedà entres els quals Blancafort; a canvi la comtessa va rebre la vila i castell de Tamarit, la vila de l'Arboç i el castell de Gelida. (SANTANDREU: 1982: 101-109). A l'any 1358 consta que el conseller reial Berenguer Oms, tenia el castell, hem de pensar que a carta reial. L'any1363, el castell de Blancafort junt amb altres indrets i drets va ser venut per la reina Elionor a Pere Fresc, habitant de Berga; pel que es diu en el document la venda degué produir-se per necessitats econòmiques de la corona arran de la guerra entre Aragó i Castella. Consta que en aquest període es trobaven sota jurisdicció de Blancafort i de la casa de Merolla un total de 24 famílies; dominis ostentats per la família Fresc, ja que el 1410 figura com a senyor Ramon Fresc. Arran de la guerra civil del segle XV el castell fou capturat pel rei (1463) i concedit, junta mb altres possessions a Guillem de Vila-setrú. Al segle XVII el castell forma part d'una disputa entre la Reial Audiència de Barcelona i els Agulló, acusats aquests darrers d'haver-se apropiat injustament de Blancafort, entre altres. Blancafort, Merola, Vall-llòbrega, es relacionen com a possessions reials en aquesta època.</p> | 42.1292600,1.8375100 | 403920 | 4664782 | 08268 | Cercs | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66549-foto-08268-59-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66549-foto-08268-59-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66549-foto-08268-59-3.jpg | Legal | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-06-25 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La torre del castell queda emplaçada en l'extrem més sortit cap a ponent d'una paret de roca vertical de força alçada, que el fa inaccessible per aquest costat, per contra per la banda més de llevant i sud, el turó és més accessible, determinant que per aquest extrem el mur de tancament hi sigui present. El camí d'accés al castell és pel costat de ponent, arribant al turó just davant de les restes de l'església. Aquestes queden en un nivell lleugerament inferior a la cota de la torra la qual es troba a la part més alta del conjunt. Als peus del corriol que puja al castell hi ha restes de murs que poden correspondre a alguna altra construcció. El castell de Blancafort també es pot classificar dins la tipologia de Conjunt arquitectònic. | 92|85 | 1754 | 1.4 | 1771 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||
| 66550 | Colònia minera de Sant Corneli | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colonia-minera-de-sant-corneli | BOIXADER, A. i SERRA, R. (2007): Viure al peu de la mina. Les colònies mineres de Cercs, Cercs i Manresa, Consorci Ruta Minera i Zenobita edicions. SERRA, R. (1993): 'Les colònies mineres de Sant Corneli, Sant Josep i la Consolació ( Cercs, Berguedà)', a Treballs de la Societat Catalana de Geografia, número 36, volum VIII, p. 209-225. SERRA, R. (2005): 'Les colònies mineres de Sant Corneli, Sant Josep i la Consolació (Cercs, Berguedà)', a L'Erol, números 86-87, p. 40-44. | XIX-XX | La colònia està situada a 990 m d'altitud, en el punt més elevat de tota la zona minera, a prop de la ubicació de l'antiga masia Capdevila, del molí fariner i de l'església de Sant Corneli, que li va donar nom a la colònia. Els edificis que la constituïen eren la cantina, construïda per una empresa italiana que explotava la mina Sant Romà, habitatges plurifamiliars per als miners i les seves famílies, construïts alguns per la mateixa empresa italiana i d'altres per l'empresari basc José Enrique de Olano, un edifici que servia d'habitatge per a Olano i que acollia també les oficines i l'administració de la mina i habitatges per als facultatius i els encarregats, un economat, una escola-convent (l'any 1931 es va convertir en 'el Hogar del Minero' i actualment és l'edifici principal del Museu de les Mines), un teatre-cinema, safareigs, farmaciola,... Tots els habitatges que es van construir a la colònia Sant Corneli eren plurifamiliars. Es varen construir en diferents etapes, essent els més antics de finals del segle XIX, probablement anteriors a 1895, i construïts per l'empresa italiana que explotava aleshores la mina Sant Romà. En conjunt, aquests primers habitatges, en nombre de 24, es concentraven en 2 blocs. Posteriorment, entre 1901 i 1904, es van construir 2 blocs de 12 habitatges cada un amb WC exterior. Entre 1905 i 1920 s'inicia una nova fase amb la construcció dels blocs més característics de la colònia, coneguts amb el nom de Santa Bàrbara, juntament amb 3 blocs de 3 plantes al carrer Porvenir i 2 blocs més a la zona coneguda com els 'Tilos'. Fou en aquest període també que l'edifici que utilitzava l'industrial Olano per viure i com oficines fou reformat i reconvertit en 18 habitatges de 54 m2 cada un. L'última fase de construcció d'habitatges data dels anys 1950-1955: es van construir 2 nous blocs d'habitatges plurifamiliars de 64 m2 al carrer de Santa Cecília. Aquests habitatges ja comptaven amb WC interior i servei d'aigua potable corrent. Un bloc era de 12 pisos i l'altre de 27 i estaven destinats a facultatius i capatassos de la mina. Els blocs d'habitatges són de planta allargassada. N'hi ha de 12, 14, 17 i 18 pisos, amb accés exterior mitjançant escales transversals o longitudinals. També són exteriors les comunes (els WC) i la carbonera. Les parets són de pedra vista, d'un gruix d'uns 40 cm i estructura de formigó armat, material molt innovador en els anys que es van construir els primers habitatges (1900-1920). Els emmarcaments de portes i finestres estaven fets amb maons. Les teulades són de doble vessant amb teules de ceràmica sobre entallat i cabirons de fusta. Un tret característic d'aquests blocs també és l'alineament repetitiu i successiu de les finestres a la façana principal. En total, la colònia està formada per 18 blocs d'habitatges. Els pisos eren petits: la majoria dels 263 que es van construir tenien com a màxim 35 m2 amb una estructura molt simple. L'espai més gran l'ocupava la cuina-menjador, equipada amb una cuina econòmica, una pica i un armari de racó, i disposaven de 2 o 3 habitacions. La comuna era exterior i no tenien aigua corrent. Hi havia pisos més grans (de 56, 63, 68 i 72 m2) però amb estructura similar. Les reformes efectuades a partir de 1988 van modificar substancialment tant les superfícies com les distribucions dels pisos. | 08268-60 | A la zona nord del municipi. | Les colònies mineres de Cercs es varen projectar i construir a semblança de les colònies tèxtils construïdes a la conca del Llobregat (entre altres llocs) i a les quals havien de facilitar una part del carbó que s'extreia de la mines de l'Alt Berguedà. Són l'únic exemple de colònies mineres que es conserva a Catalunya. La colònia de Sant Corneli es va començar a construir a finals del segle XIX al costat mateix de la galeria de la mina Sant Romà, que en aquell moment (1885) l'explotava una societat italiana, Garaveti, Vallino, Bovio & Cía. Aquesta empresa va construir els primers edificis que serien l'origen de la colònia Sant Corneli. Aquesta colònia va prendre un gran impuls a partir de 1895, quan José Enrique de Olano va comprar totes les mines de la zona de Cercs i va impulsar la modernització de la seva explotació. Les dificultats en les comunicacions i l'augment de les plantilles de miners i les seves famílies van obligar a construir habitatges i serveis bàsics al peu mateix de les mines. D'aquesta manera, l'empresari basc va compaginar la construcció de les colònies i l'impuls a l'explotació del carbó. L'any 1920 la colònia minera es trobava ja totalment configurada. De les tres colònies era la més gran i completa tant en nombre d'edificis com de superfície. A finals de la dècada de 1950 la boca-mina Sant Romà es va tancar. Durant la dècada de 1970 els miners varen anar abandonant els habitatges de les colònies i es varen anar desplaçant cap a nuclis urbans més ben comunicats i amb més serveis. En un termini d'uns trenta anys la població de la colònia va passar d'uns 1.100 habitants a poc més de 200. L'any 1988 l'empresa Carbones de Berga SA, propietària de la colònia, va posar a la venda els habitatges que foren comprats per molts miners, retornant la vida a la colònia. Paral·lelament, l'Ajuntament de Cercs i la Diputació de Barcelona van invertir per tal de facilitar l'accés als serveis públics bàsics (aigua, llum i clavegueram) i a les comunicacions per carretera. L'any 1990 l'empresa Carbones de Berga SA va donar a l'Ajuntament de Cercs el conjunt d'edificis que formaven els espais públics de la colònia (l'església, la rectoria, el teatre, 'el Hogar del Minero') i es va començar a plantejar el projecte de crear el futur Museu de la Mineria del Berguedà. Des de l'any 1999 una part de les antigues instal·lacions de la colònia minera de Sant Corneli conformen el Museu de les Mines de Cercs. | 42.1832300,1.8530500 | 405285 | 4670757 | 08268 | Cercs | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66550-foto-08268-60-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66550-foto-08268-60-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Els edificis de serveis que s'anaren construint al mateix temps que els habitatges presenten idèntiques característiques que aquests: murs gruixuts de pedra, estructura de formigó armat, teulada de doble vessant amb teula àrab i emmarcaments de maó a portes i finestres. Entre aquests edificis destaquen:Un edifici de 430 m2 que inicialment estava destinat a teatre i que durant la dècada de 1950 es va convertir en cinema i centre d'activitats lúdiques i festives de la colònia.Un edifici de 3 plantes construït l'any 1911, de 144 m2, que servia d'economat: botiga de queviures, carnisseria, forn de pa, magatzem i un habitatge.Un edifici de 3 plantes construït l'any 1919 que va començar essent l'escola i el convent de la colònia: a la planta baixa hi havia els menjadors, a la primera planta les aules i la biblioteca i al pis superior hi havia la casa convent de les monges Carmelites. Durant la Segona República, l'any 1931, les monges van abandonar l'edifici i aleshores fou remodelat com a zona d'esbarjo. A partir d'aquest moment va adoptar el nom de 'el Hogar del Minero' i s'hi va construir a la primera planta un cafè, al pis superior un cinematògraf i una barberia i sota teulada una sala de jocs. També s'hi van habilitar dos habitatges.Un edifici de 3 plantes construït l'any 1919 destinat inicialment a les oficines de les mines i que va ser reformat a la dècada de 1930 quan aquests serveis es van traslladar a la colònia de la Consolació. Aquesta reforma va reconvertir l'edifici en habitatges i s'hi va instal·lar una farmaciola que va restar operativa com a dispensari de la colònia fins l'estiu de l'any 1992.El molí fariner i la masia Capdevila que hi havia prop de l'església de Sant Corneli foren reformats i reconvertits també en habitatges. Dins del molí s'hi encabí també la rectoria.Les coordenades corresponen a la plaça Sant Romà, considerada el centre de la colònia. | 98 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||||
| 66551 | Colònia minera de Sant Josep | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colonia-minera-de-sant-josep | BOIXADER, A. i SERRA, R. Viure al peu de la mina. Les colònies mineres de Cercs, Cercs i Manresa, Consorci Ruta Minera i Zenobita edicions. SERRA, R. (1993): 'Les colònies mineres de Sant Corneli, Sant Josep i la Consolació (Cercs, Berguedà)', a Treballs de la Societat Catalana de Geografia, número 36, volum VIII, p. 209-225. SERRA, R. (2005): 'Les colònies mineres de Sant Corneli, Sant Josep i la Consolació (Cercs, Berguedà)', a L'Erol, números 86-87, p. 40-44. | XX | la pràctica totalitat dels edificis foren restaurats a finals del segle XX | De les tres colònies mineres de Cercs la de Sant Josep és la més petita. El seu nom prové de la mina a la qual donava servei. Estava constituïda únicament per cinc blocs d'habitatges per als miners i les seves famílies, una escola i un parell de safareigs públics. Cal tenir present que els habitatges no tenien aigua corrent (no en van tenir fins les reformes efectuades a partir de l'any 1989) i calia anar a buscar aigua a les fonts i rentar la roba en els safareigs públics. La construcció dels habitatges fou esglaonada seguint el pendent de la muntanya, com formant un amfiteatre, amb tres blocs a la part superior i dos blocs a la part inferior; per sota d'aquests dos últims blocs hi havia el petit edifici que allotjava l'escola. La comunicació entre ells es feia mitjançant camins i pels plans inclinats per on circulaven les vagonetes de carbó. Els blocs d'habitatges eren de planta allargassada, amb accés exterior mitjançant escales transversals o longitudinals. També eren exteriors les comunes i les carboneres. Les parets són de pedra vista, d'un gruix d'uns 40 cm i estructura de formigó armat, material molt innovador en els anys que es van construir aquests habitatges (1900-1910). Els emmarcaments de portes i finestres estaven fets amb maons. Les teulades eren de doble vessant amb teula àrab sobre llates i cabirons de fusta. Els pisos eren petits ja que tenien com a màxim 35 m2 amb una estructura molt simple. L'espai més gran l'ocupava la cuina-menjador, equipada amb una cuina econòmica, una pica i un armari de racó, i disposaven de dues o tres habitacions. La comuna era exterior i no tenien aigua corrent. | 08268-61 | A la zona nord del municipi.Carretera BV-4025 entre els punts km 1 i 2. | Les colònies mineres de Cercs es varen projectar i construir a semblança de les colònies tèxtils construïdes a la conca del Llobregat (entre altres llocs) i a les quals havien de facilitar una part del carbó que s'extreia de la mines de l'Alt Berguedà. Són l'únic exemple que es conserva a Catalunya de colònies mineres. La colònia minera de Sant Josep es va construir entre els anys 1900 i 1910, a prop de la mina del mateix nom. A finals de la dècada de 1950 es va tancar la boca-mina de Sant Josep. Durant la dècada dels anys 1970 la colònia fou abandonada progressivament pels miners que buscaven anar a viure a nuclis urbans amb més serveis i més ben comunicats. | 42.1838400,1.8617400 | 406003 | 4670815 | 08268 | Cercs | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66551-foto-08268-61-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66551-foto-08268-61-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Les coordenades corresponen a l'edifici d'habitatges que està enmig dels tres que es van construir a la part superior. | 98 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||||
| 66552 | Colònia minera de la Consolació | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colonia-minera-de-la-consolacio | ALSINA, G. (1997): 'La configuració territorial de la conca minera de l'Alt Berguedà. L'evolució d'un paisatge', a L'Erol, número 54, p. 10-20. BOIXADER, A. i SERRA, R. (2007): Viure al peu de la mina. Les colònies mineres de Cercs, Cercs i Manresa, Consorci Ruta Minera i Zenobita edicions. SERRA, R. (1993): 'Les colònies mineres de Sant Corneli, Sant Josep i la Consolació ( Cercs, Berguedà)', a Treballs de la Societat Catalana de Geografia, número 36, volum VIII, p. 209-225. SERRA, R. (2005): 'Les colònies mineres de Sant Corneli, Sant Josep i la Consolació (Cercs, Berguedà)', a L'Erol, números 86-87, p. 40-44. | XX | no es conserven tots els edificis que es van construir per donar servei a l'explotació de les mines | El nom de la colònia prové del santuari de la Mare de Déu de la Consolació. El conjunt d'edificis que composava la colònia minera de la Consolació incloïa habitatges, economat, caserna per a la Guàrdia Civil, cantina, cinema, safareigs públics, rentadors de carbó, farmaciola, dispensari, magatzems, tallers, parc de la fusta, etc... Un dels elements destacats d'aquesta colònia és la torre que es va fer construir el propietari de les mines, José Enrique de Olano, a prop de l'estació del tren Olvan-Guardiola de Berguedà. A través del pla inclinat Consolació I la colònia es comunicava amb l'estació de tren de Fígols-les Mines. Altres plans inclinats (Porvenir I, Natàlia I), un telefèric (Roe) i un funicular (Consolació I) comunicaven la colònia Consolació amb les altres dues colònies, Sant Josep i Sant Corneli, situades a nivells superiors. Tots aquests elements es van construir abans de 1911. La transformació de la colònia en centre d'explotació i administració de l'empresa a partir de 1928, quan es va obrir la mina Consolació, va modificar el seu caràcter fins aleshores residencial i tots els seus habitatges, repartits entre edificis ad hoc i altres situats a les plantes superiors dels tallers i dels magatzems, es van habilitar com a magatzems i espais per a serveis, com la farmaciola i el dispensari i les oficines de l'empresa 'Carbones de Berga SA'. Per bé que aquest canvi d'ús va alterar l'interior dels habitatges, es percebien clarament les mateixes característiques que els habitatges de Sant Corneli i Sant Josep: blocs de planta allargassada, amb accés exterior mitjançant escales transversals o longitudinals. També eren exteriors les comunes i les carboneres. Les parets eren de pedra vista, d'un gruix d'uns 40 cm i estructura de formigó armat, material molt innovador per l'època en que es van construir aquests habitatges (1900-1920). Els emmarcaments de portes i finestres estaven fets amb maons. Les teulades són de doble vessant amb teula àrab sobre llates i cabirons de fusta. Eren pisos de dimensions petites, tenien com a màxim 35 m2 amb una estructura molt simple. Un espai comú, el més gran i central, destinat a cuina-menjador, equipada amb una cuina econòmica, una pica i un armari de racó, i dues o tres habitacions. La comuna era exterior i no tenien aigua corrent. Entre els edificis de serveis construïts a la zona de la Consolació cal fer esment dels rentadors de carbó. En aquest lloc arribava el carbó de les mines i abans de carregar-lo als vagons amb destí Berga o enviar-lo cap a la central tèrmica s'havia de netejar i classificar. És per això que aquest edifici es va construir a la part més baixa de les instal·lacions mineres, molt a prop de l'estació del ferrocarril. Era visible des de l'antiga carretera C-1411, actualment C-16, a l'alçada del punt quilomètric 108. Aquest edifici es va construir l'any 1931, per bé que a principis de segle XX se n'havia construït un altre. Estava fet amb formigó vist i estructurat en diferents nivells d'alçada, seguint el model anglès. Un altre dels elements destacats d'aquesta colònia fou la caserna de la guàrdia civil. És un dels pocs casos de colònia industrial a Catalunya que en tenia. Tenia, a la planta baixa, sala d'armes, habitatge per un porter, dos habitatges per a guàrdies civils casats, un espai per a guàrdies civils solters i tres banys i, a la planta primera, un pis amb despatx per al comandant de la caserna i tres comunes més. Aquest edifici va ser enderrocat l'any 1996. | 08268-62 | Al voltant del santuari de la Mare de Déu de la Consolació, especialment vers oest, costa amunt. | Les colònies mineres de Cercs es varen projectar i construir a semblança de les colònies tèxtils construïdes a la conca del Llobregat (entre altres llocs) i a les quals havien de facilitar una part del carbó que s'extreia de la mines de l'Alt Berguedà. Són l'únic exemple de colònies mineres que es conserva a Catalunya. La zona on es va acabar ubicant la colònia minera de la Consolació allotjava edificis relacionats amb l'explotació minera ja des de la segona meitat del segle XIX. Fou la zona escollida per a la construcció de l'estació del ferrocarril, inicialment de sang ja que les vagonetes eren arrossegades per matxos, i tots els elements necessaris per carregar el carbó –dipòsits i magatzems- a les vagonetes. L'any 1872 s'hi va construir una petita capella dedicada a Sant Josep. La colònia minera de la Consolació és la més moderna de les tres, per bé que els seus orígens són coetanis amb els de la colònia Sant Josep: a principis del segle XX es varen construir els primers habitatges per als treballadors i entre 1902 i 1906 es va construir la torre on residia la família d'Olano. Entre 1924 i 1926 es va començar a explotar la mina Nova o Consolació i a partir de 1926 la colònia de la Consolació es va convertir en el centre de l'explotació minera i va concentrar tant l'entrada i sortida de treballadors com la sortida de carbó, l'administració, el rentat del carbó, la farmaciola, etc. Amb aquest canvi els edificis que havien servit com habitatges foren reconvertits com a magatzems i espais per a serveis. Durant la dècada dels anys 1970 la colònia fou abandonada progressivament pels miners que decidien anar a viure a nuclis urbans amb més serveis i més ben comunicats. El mes de desembre de 1991 l'empresa 'Carbones de Berga SA' va decidir tancar definitivament l'activitat productiva de la mina Consolació i es va iniciar un procés d'abandonament de les instal·lacions. Entre els anys 1995 i 1996 es van enderrocar diversos edificis de la zona de la Consolació, excepte una sitja, la torre del comte de Fígols i el santuari de la Mare de Déu de la Consolació, entre altres, elements tots ells visibles des de la carretera C-16. Queden alguns altres edificis dempeus entre els quals el darrer edifici de tallers de l'empresa, oficines, i algun altre edifici de magatzem i habitatges. | 42.1816300,1.8619300 | 406016 | 4670570 | 08268 | Cercs | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66552-foto-08268-62-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66552-foto-08268-62-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Les coordenades corresponen a l'edifici de tallers que encara es conserva i que està situat al costat de la boca-mina. | 98 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||||
| 66553 | La Rodonella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-rodonella | SERRA, R. (2006): Cercs. La mirada del fotògraf. Berga: Zenobita edicions. | XX | El nucli de la Rodonella està conformat per una estructura de petits carres, en sentit nord-sud, i dos o tres que els creuen verticalment i que en faciliten la comunicació. Es tracta d'un enclavament de nova creació, per bé que no el més modern del municipi, que és Sant Jordi. Les cases de la Rodonella es van anar construint a tocar de la casa vella de la Rodonella. En general són cases de tipus familiar, la majoria són d'estructura entre mitgeres, encara que també n'hi ha d'exemptes. La majoria dels edificis són de planta baixa i un o dos pisos, però també n'hi ha algunes de tres plantes pis; cal dir que els darrers anys també s'ha construït algun altres models d'habitatge. En conjunt són bastits amb materials contemporanis, parets de totxana o de totxo ceràmic, amb façanes arrebossades i moltes pintades; la majoria amb obertures simples i cobertes, generalment a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana de carrer. A uns metres al nord de la casa vella, presidint una mica de placeta, hi ha l'església, és un edifici de planta irregular, construït amb blocs de formigó, elements metàl·lics, i de la qual en destaca la coberta a quatre aigües suportada per una estructura metàl·lica que facilita disposar d'un espai obert i diàfan a l'interior. Anteriorment, a aquesta església, la Rodonella va tenir una altra petita església de molt pocs anys de vida; estava situada aproximadament davant de l'actual, però a l'altre cantó de la C-16. De fet, van ser les obres de la carretera que van determinar la seva desaparició. | 08268-63 | Al peu de la C-16. Entre Sant Jordi i la Tèrmica de Cercs. | La casa més antiga de la Rodonella és la masia anomenada casa vella de la Rodonella, aquesta sembla que podria ser obra del segle XVIII o XIX. La construcció de la majoria de les cases i per tant, la configuració de la trama urbana que significava la creació del nucli o barriada de la Rodonella, es van anar construint a l'entorn dels anys 50 i també 60 del segle XX. | 42.1633200,1.8555100 | 405458 | 4668544 | 08268 | Cercs | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||||||||
| 66554 | Edifici del Museu de les Mines de Cercs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-del-museu-de-les-mines-de-cercs | FONT, E.; SERRA, R. (2003): El Carbó [Terrassa]: Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya, Biodiversitat i tecnodiversitat, 2. HAUSMANN, C. (2009): Carbó de pedra. Un món que desapareix. Vol. II: Segona part de la història de Carbons de Berga, S.A. Berga: Consell Comarcal del Berguedà. MAU, M. O. (2000): Història de Carbons de Berga, S.A. Berga: impressió de Noves Tecnologies Digitals. PERARNAU, J.; PIÑERO, J. (1992): Catàleg de protecció del patrimoni històric, arquitectònic, natural i ambiental del terme municipal de Cercs. Ajuntament de Cercs SERRA, R.(et al.) (1991): Guia d'Art del Berguedà. Berga. SERRA, R. (2003): Terra de carbó: Cercs, Fígols, Vallcebre, Saldes i Guardiola de Berguedà. Manresa : Zenobita. SERRA, R. Les colònies mineres de Sant Corneli, Sant Josep i la Consolació (Cercs, Berguedà). Treballs de la Societat Catalana de Geografia, núm. 36, vol. VIII SERRA, R. (1997): Les Mines de Cercs. Quaderns de didáctica i difusió, núm. 11. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. Museu de les Mines de Cercs. SERRA, R. (2006): Cercs. La mirada del fotògraf. Manresa: Zenobita edicions. VV.AA. (1994). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà. Vol.5, Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. VV.AA. (2003). El patrimoni miner de Catalunya. Guia de Mines i Museus de Geologia i Mineria. Barcelona: Departament de Treball, Indústria, Comerç i Turisme | XX | El museu ocupa una part de les antigues instal·lacions de la colònia minera Sant Corneli, un dels pobles miners més ben conservats de Catalunya i de l'Estat espanyol. L'oficina central del museu està ubicada a l'edifici que va començar essent l'escola i convent i que a partir de 1931 s'anomenà 'el Hogar del Minero'. S'ha habilitat també un tram de 450 m de l'antiga mina Sant Romà perquè sigui accessible la seva visita amb un tren miner. La seu del museu es troba en un edifici de planta rectangular, format per planta baixa, primera i segona. Actualment té coberta a dos vessants amb carener orientat en paral·lel a la façana principal, anteriorment havia tingut coberta plana. L'edifici segueix la tipologia dels altres edificis existents a costat i costat, caracteritzats per una mateixa configuració arquitectònica i, originàriament, també dels espais interiors. Les façanes mostren una distribució regular del conjunt de les obertures, tant en horitzontal com en vertical. L'edifici està bastit amb murs de pedra delimitats a les cantoneres per maó massís; el maó també és present en l'emmarcament de les obertures de totes les plantes i en unes franges horitzontals de delimitació dels nivells disposades a manera decorativa. La façana posterior té menor alçada ja que l'edifici està bastit adossat al terreny, facilitant l'accés al nivell de la planta primera, el qual es produeix a través d'una curta escala. En aquest frontal la porta està situada centrada en la façana. Antigament constituïa la porta d'accés als habitatges d'aquesta planta i a l'escala d'accés al pis superior. Actualment, la planta baixa de l'edifici és ocupada per l'espai expositiu (el qual també ocupa la planta baixa de l'edifici del costat de ponent del museu); les plantes primera i segona acullen també dependències del museu. | 08268-64 | Plaça Sant Romà, s/n. Sant Corneli, 08698 Cercs | L'edifici principal del museu fou construït entre els anys 1918 i 1920. El seu primer ús era escola i convent de monges. L'any 1931 les monges varen marxar i es va traslladar l'escola a una altra ubicació i aleshores l'edifici fou destinat a serveis i esbarjo. A partir d'aquell moment va rebre el nom de 'el Hogar del Minero' i acollia un cafè, una biblioteca, una sala de jocs, una barberia, un cinematògraf i dos habitatges. Com la resta de la colònia, els edificis foren abandonats a mesura que es tancaven les mines i cedits a l'Ajuntament de Cercs l'any 1990. A partir d'aquell moment es va plantejar l'opció d'instal·lar-hi un museu dedicat a l'explotació del carbó. El museu va obrir les seves portes el 31 de gener de 1999 i va ser inaugurat oficialment per l'aleshores president de la Generalitat de Catalunya, Jordi Pujol i Soley, el 19 de juny de 1999. | 42.1854100,1.8539200 | 405360 | 4670998 | 08268 | Cercs | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66554-foto-08268-64-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | El Museu de les Mines de Cercs és l'equipament turístic cultural més important del Berguedà. Forma part de la xarxa de Museus de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. Està dedicat monogràficament al carbó. És alhora un museu de tècnica i d'història. Al mateix temps, és un centre d'interpretació per explicar i donar a conèixer les relacions entre aquest combustible fòssil i l'entorn geològic, paisatgístic, econòmic i humà de l'Alt Berguedà. A més del fons de materials diversos vinculats a l'eix temàtic del museu (el carbó, la vida quotidiana a l'entorn de la mineria, personatges destacats, etc.), el centre també acull un fons documental, del que en destaca l'arxiu de l'empresa 'Carbones de Berga SA' i un fons fotogràfic. | 98 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||||
| 66555 | Nucli antic del pont de Rabentí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/nucli-antic-del-pont-de-rabenti | PERARNAU, J.; PIÑERO, J. (1992): Catàleg de protecció del patrimoni històric, arquitectònic, natural i ambiental del terme municipal de Cercs. Ajuntament de Cercs. SERRA, Rosa. (et al.) (1991): Guia d'Art del Berguedà. Berga. SERRA, R. (2006): Cercs. La mirada del fotògraf. Berga: Zenobita edicions. | XVIII-XX | Espai delimitat pel marge esquerra del riu de Peguera, l'extrem més occidental del nucli urbà incloses les cases aïllades que es troben en el camí de Peguera i totes les finques urbanes situades a la banda esquerra del carrer Major. És el nucli de cases més antic de tot el terme municipal després de la desaparició sota les aigües dels antics pobles de la Baells i de Sant Salvador de la Vedella. L'estructura urbana és de carrers estrets, de traçat tortuós tot adaptant-se al terreny en pendent i per tant, costeruts. Compta amb dos carrers principals, el carrer Major i el carrer de l'església, en els quals s'inicien altres petits carrerons i petits passatges particulars, tots de poca amplada, d'accés a peu i que en conformen una de les principals característiques del nucli. A l'entorn d'aquests carrers es van anar bastint els edificis que conformen aquell primer nucli, són cases de pedres, la majoria bastides compartint mitgeres, de poca alçada (PB+2P o PB+3P), i coberta a dues aigües; en conjunt amb obertures senzilles, amb alguns exemples emmarcades en maó massís. Destacar l'edifici de l'església de Santa Maria de Cercs o de pont de Rabentí, l'antic Ajuntament i la casa de Cal Cotoner Nou. El nucli a més d'haver-se desenvolupat urbanísticament a l'entorn del camí ral, també va anar-se eixamplant-se i creixent a partir de la configuració de nous carrers i més tardanament, al peu de la carretera de Berga a Ribes. | 08268-65 | A la zona central del municipil | La construcció del pont de Rabentí es situa a l'època medieval (probablement construït entre els segles XIII i XIV), no es té constància de l'existència d'edificis a la zona que tinguin origen i conservin restes d'aquest període. L'església actual, és obra bàsicament del segle XVIII. A l'entorn de l'antic pont de Rabentí i del camí ral que comunicava Berga amb Bagà es van anar construint un petit conjunt de cases que configurarien l'anomenat nucli del pont de Rabentí. La majoria de les cases semblen obra del segles XVIII i XIX. De fet, la creació i creixement del nucli del pont de Rabentí s'ha de situar durant l'últim terç del segle XIX quan van començar a prosperar les explotacions mineres i per tant, la seva història va estretament lligada a la mineria. Algunes cases antigues han desaparegut modernament essent substituïdes per edificacions noves. Al llarg del segle XX el nucli experimentà un creixement destacat, en especial a la dècada dels anys 50 i 60 del segle XX, període en que també es va anar dotant de nous serveis al nucli. En aquests anys, coincidint amb el creixement urbanístic i poblacional, el canvi de denominació del poble per el de Cercs fou ja habitual. Cal dir, que hi ha algunes persones que encara parlen del nucli de Cercs referint-se com al pont de Rabentí. | 42.1486600,1.8603000 | 405832 | 4666911 | 08268 | Cercs | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66555-foto-08268-65-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66555-foto-08268-65-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66555-foto-08268-65-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98|94 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 |
Estadístiques 2026
Patrimoni cultural
Mitjana 2026: 0,00 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/