Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 66656 | Font de la presa de la Baells | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-presa-de-la-baells | XX | L'estructura es troba en bon estat de conservació, però en el moment de la visita la font no rajava. | Es tracta d'una font conformada per una estructura a manera d'escultura feta en pedra artificial i ciment encofrat; és de línies rectes i sòbries. Compta amb un pilar central de planta triangular, amb l'angle central situat encarat al frontal, a la base del tronc central hi ha un altre gran triangle que constitueix la pica de la font, els brolladors o brocs de la font, són conformats per peces també triangulars en les que hi ha les sortides d'aigua. L'escultura de la font és coronada per una mena de triangle corbat a manera de visera o coberta de la font. En les dues cares principals del pilar hi ha dos escuts, en un costat l'escut de Cercs i en l'altre el de Vilada, a la part superior, centrat en la visera que clou l'escultura hi ha l'escut de la Generalitat. | 08268-166 | Al costat de la presa de la Baells, al peu de l'edifici de les oficines. | 42.1834500,1.8530300 | 405283 | 4670781 | 08268 | Cercs | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66656-foto-08268-166-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66656-foto-08268-166-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La font es troba en un lloc que està enjardinat i que disposa de bancs; recentment s'ha condicionat amb una estructura que acull unes taquilles, ja que l'indret és el punt d'accés al circuit d'aigües braves que s'ha condicionat al pantà. | 98 | 51 | 2.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||||||
| 66657 | Escultura de Sant Jordi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-de-sant-jordi | XX | <p>Escultura de bronze, corresponent a una rèplica de l'escultura que presideix el Saló de Sant Jordi del Palau de la Generalitat de Catalalunya. L'escultura representa Sant Jordi dret amb el drac als peus, al qual mata amb una llança. El basament de l'escultura hi ha la signatura F. Marès, ja que és una còpia de l'original de l'any 1975.</p> | 08268-167 | Al poble de Sant Jordi. | <p>La peça va ser una donació de l'Àrea de Patrimoni de la Diputació Provincial de Barcelona, en època del president Excm. Sr. Josep M. Samaranch. Sembla que la peça va ser un obsequi ofert al poble de Sant Jordi. Hi ha altres còpies de l'escultura, una és la que hi ha al Jardí Sant Jordi de Vilassar de Dalt. L'escultura original de Sant Jordi que hi ha al Saló de Sant Jordi del Palau de la Generalitat de Catalunya, data de l'any 1975 i és obra de l'escultor reconegut l'escultor Frederic Marès, es considera que va ser la darrera obra.</p> | 42.1525400,1.8518800 | 405142 | 4667351 | 08268 | Cercs | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66657-66657-foto-08268-167-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66657-66657-foto-08268-167-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | Inexistent | 2024-04-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | L'escultura és guardada a nivell particular per veïns del poble de Sant Jordi i es col·loca a l'església de Sant Jordi en motiu de la diada i celebració del popular Aplec. | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||||
| 66659 | Fons d'imatges de l'Àmbit de Recerques del Berguedà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-dimatges-de-lambit-de-recerques-del-bergueda-0 | XX | <p>L'arxiu fotogràfic de l'entitat berguedana Àmbit de Recerques del Berguedà compta amb un destacat fons d'imatges, que en el cas del municipi de Cercs és molt extens i interessant. Es tracta d'un conjunt d'imatges, quasi un miler, la majoria són en blanc i negre, però també n'hi ha en color. Les fotografies estan arxivades per tipologies com territori, urbanisme, art, indústria, cultura, festes, etc., i dins d'aquests grups altres subgrups. Les imatges procedeixen de membres de la pròpia entitat i també algunes reproduccions d'imatges antigues d'altres autors.</p> | 08268-169 | Carrer Mossèn Hugh, núm. 8, 1r. 08600 Berga. | <p>L'Arxiu fotogràfic de l'Àmbit de Recerques del Berguedà es va crear arran de la fundació de l'entitat l'any 1981, des de llavors s'ha anat ampliant amb la incorporació de més imatges. L'Arxiu compta amb un fons de més d'entorn a les 18.000 imatges, estan arxivades per municipis, per colònies industrials, d'altres de generals de la comarca, a més d'un gruix d'imatges d'altres indrets de Catalunya i de fora.</p> | 42.1078200,1.8627100 | 405971 | 4662373 | 08268 | Cercs | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Privada accessible | Científic | 2020-01-27 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | diversos autors | 55 | 3.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||||||||
| 66661 | Fons documental de l'Àmbit de Recerques del Berguedà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-lambit-de-recerques-del-bergueda | XIX-XX | <p>L'arxiu documental de l'entitat berguedana Àmbit de Recerques del Berguedà compta amb un petit fons de documentació de tipologia diversa referent al municipi de Cercs. La documentació més interessant del fons és el que s'anomena Arxiu Marià, en la que hi trobem els goigs de Sants de diferents esglésies del municipi, és el cas de Sant Quirze i Santa Julita de Pedret, un exemplar és molt recent i l'altre és còpia dels goigs de 1884; altres de Santa Maria de la Baells que compta amb diversos exemplars diferents, un dels quals és còpia de goigs del 1843; goigs a la Mare de Déu de la Rodonella que inclouen la partitura de la música i la lletra; entre altres diversos goigs, alguns de molt interessants, dedicats a la Marededéu del Santuari de la Consolació. Del Santuari de la Consolació destaca la còpia del llibret que relata la 'Història de la imatge de la Mare de Déu de la Consolació', escrit pel Pbre. Ramon Anglerill i Comellas, en data 1894. També referent a les esglésies del municipi hi ha un seguit d'arxivadors que inclou altra informació diversa, des de les enquestes realitzades després de la Guerra Civil a altres goigs, retalls de diaris o de publicacions en les que es fa esment a alguna de les esglésies del terme de Cercs, el conjunt de documentació és diferents cronologies diverses, bàsicament finals del segle XIX i XX; la majoria de la documentació és original però també hi ha còpies. També es mereix esment, les còpies de planimetria de diferents edificis del municipi, bàsicament esglésies (alçats, plantes i seccions) de Sant Salvador de la Vedella i de Santa Maria de la Baells (inclou un alçat de la façana amb la numeració de les pedres que es van guardar per ser tornades a col·locar en un nou indret). També diversos mapes i plànols del terme municipal o de parts concretes del terme. A més, el fons documental també compta amb un recull en un format de fitxes d'informacions en relació al municipi com són manifestacions religioses i culturals, costums, rondalles, llegendes o cançons, entre altres. En relació a aquest recull són poques les informacions corresponents a Cercs, encara que minses són interessants. La majoria de les dades són resultat d'un recull oral d'informacions i també part de buidatge bibliogràfic. El fons també compta amb documentació de diverses masies de la comarca; referent al terme de Cercs només compta amb informació de la masia de Merolla, es tracta d'un llibret fotocopiat que consta referenciat com a llibre trobat a la Casa Merolla de Cercs, data de l'any 1874-1875, i que constitueix una mena de llibre de comptes de les diferents actuacions realitzades sembla que per Ramon i Joan Selga García, imatgers del Serrat del Gall, en la que s'inclouen totes les actuacions i treballs realitzats com daurar, pintar, etc. , indicant cada obra a realitzar i el detall del pressupost segons material necessari i jornals (Coromines, R. (2011): Ramon i Joan Segla García, imatgers del Serrat del Gall, a L'Erol, núm. 107, Berga: Àmbit de Recerques del Berguedà)</p> | 08268-171 | Carrer Mossèn Hugh, núm. 8, 1r. 08600 Berga. | <p>L'Arxiu de l'Àmbit de Recerques del Berguedà es va crear arran de la fundació de l'entitat l'any 1981, consta d'un interessant fons d'imatges però també un de documental. En aquest hi ha informació recollida per els diferents membres, alguns dels apartats més destacats és informació sobre fons documentals de masies, en el que només hi consta Merolla municipi de Cercs, i informació referent a temàtiques relacionades amb el folklore, o a nivell genèric de cadascun dels municipis.</p> | 42.1078200,1.8627100 | 405971 | 4662373 | 08268 | Cercs | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-01-24 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||||||||||
| 66662 | Aplec de Sant Quirze de Pedret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-sant-quirze-de-pedret | XX | La Festa o Aplec de Sant Quirze de Pedret es celebra el tercer diumenge de setembre, encara que la festivitat de Sant Quirze i Santa Julita s'escau al 16 de juny. Els actes consisteixen en una missa en honor als sants en la que es fa cantada dels Goigs, es acabar ens fa el repartiement dels tradicionals panets de Sant Quirze i de ramells de flors boscanes. Tot seguit es desenvolupen actes que han anat variant al llarg dels anys, però que acostument a ser, almenys els darrers anys, una representació de ballets i danses tradicionals de la mà de l'Esbart Queralt de Berga. | 08268-172 | A l'església de Sant Quirze de Pedret | L'aplec es va recuperar després de la primera gran campanya de rehabilitació i restauració del temple als anys 60 del segle XX, des de llavors la festa ha sofert algunes variacions i adaptacions segons les necessitats o gustos de l'època. La festa l'organitza i costeja l'Ajuntament de Berga, ja que el temple va ser cedit als anys 60 del segle XX al consistori, qui se'n fa càrrec des de llavors. | 42.1080000,1.8817500 | 407545 | 4662372 | 08268 | Cercs | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Religiós | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||||||||||
| 66663 | Forn de pa de Ca l'Agustí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-pa-de-ca-lagusti | XX | Ca l'Agustí és l'únic forn de pa de producció pròpia del municipi de Cercs. El forner, Agustí Costa Boixader segueix la tradició d'elaboració del pa transmesa de generació en generació al llar de 5 generacions de forners de la mateixa família, des d'aproximadament el 1884. El forn de Ca l'Agustí ofereix tota mena de productes artesans elaborats al seu propi obrador, destaca diversos tipus de pa, com és el rodó de 1884, junt amb una variada proposta de pans de farines o barreges de farines de diversos tipus, des de blat, sègol, fajol, espelta, entre moltes d'altres. És molt apreciada i reconeguda de fa molts anys la coca de pa o de forner, coneguda com la coca de Cercs. Entre la diversa tipologia de productes que s'ofereixen també compta amb productes com croissants, magdalenes, ensaïmades, carquinyolis, brioxos de bolets (anomenats pabolet) junt amb propostes més innovadores i actuals com són pans el pa de formatge, pa de sobrassada, etc. De fet, els darrers anys el forn de Ca l'Agustí ha innovat en l'elaboració de diverses tipologies de pans, amb introducció de farines diverses, així com en la creativitat de les seves propostes; podent fer esment a l'ús de farines naturals i ecològiques, algunes mòltes a la pedra, l'ús de massa mare natural, elaboració de pans de llargues fermentacions, entre altres. | 08268-173 | Ctra. De Ribes, 19. 08698 Cercs | En Agustí Costa i Boixader és la cinquena generació de forners de la família, va iniciar-se en la feina des de petit, ja que era el negoci familiar. Tot i que inicialment, el seu interès d'estudis es decantava per un altre camp, finalment es va posar al capdavant del negoci familiar, en el qual ja hi porta 25 anys. Des de que la família, provinent de la Font del Pi de Peguera, va instal·lar-se a Cercs, consta que van dedicar a fer pa; sembla que en origen la casa pot ser que s'anomenés Cal Miquel. L'establiment consta com establiment centenari i té qualificació d'empresa artesana; el forner, l'Agustí Costa, compta amb la carta de Mestre Artesà alimentari, carta que ja ostentava el seu avi. | 42.1460400,1.8597600 | 405784 | 4666620 | 08268 | Cercs | Sense accés | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Privada | Productiu | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Alguns dels productes més reconeguts són: la coca de Cercs, el pabolet (brioix en forma de bolet i farcit de xocolata), pa de formatge (té forma de formatge i gust de formatge de cabra), pa del cordill (anomenat també de 1884, fet totalment amb llevat natural), pans de farines ecològiques i llevats naturals, pa de botifarra negra i pinyons (curiositat que a més té forma de botifarra), a més, del propi pa de pagès tradicional de llarga fermentació. | 60 | 4.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||||||||
| 66664 | Lutier Ferran Caldera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lutier-ferran-caldera | XX | Ferran Caldera és lutier de guitarres, essent un artesà que es dedica a realitzar tot el procés constructiu de l'instrument, des de la compra de les fustes necessàries per a la construcció dels instruments, bàsicament en mercats de Madrid i Valencia, fins a l'envernissat de les peces. El procés és totalment artesanal, fet que aporta un distintiu de qualitat reconeguda a les seves guitarres. Compta amb un catàleg de diversos models de guitarra espanyola, del que en destaca la guitarra romàntica, un model reproduït d'una guitarra antiga del segle XIX; el mateix Ferran també destaca el model de guitarra La Leona d'Antonio de Torres, potser la reproducció més famosa, de la que n'esmenta que la base és feta amb tres peces, encara que sembla molt senzilla, per dins té un tornaveu que baixa la freqüència dels bordons. En relació a la guitarra La Leona, és un model creat l'any 1856 i explica que se sap que hi ha una guitarra original que es conserva en mans d'un metge alemany qui encara la toca. De la resta de models de guitarres clàssiques del catàleg amb que compta, cal anotar que reben noms com Lídia, en dedicació a la seva filla, Alba o Núria, noms de les seves nebodes. | 08268-174 | c/ Diputació, 38, baixos. 08698 Sant Jordi, Cercs | En Ferran Caldera es va iniciar en la feina de lutier als 14 anys, només finalitzar l'escola; en concret a l'any 1978, quan va començar a treballar en un taller que hi havia a la Colònia la Plana (Casserres), l'empresa s'anomenava Taurus. Des del primer moment va aprendre a fer tot el procés de construcció d'una guitarra des d'inici i fins al final. En aquest taller hi va ser uns 4 anys. Després va anar a treballar amb el lutier Antonio Picado a Berga, com a lutiers professionals durant 22 anys. Després es va instal·lar pel seu compte, ara ja fa uns 8 anys, dels del 2007, que disposa del seu propi taller al poble de Sant Jordi. Actualment, Ferran Caldera realitza tot el procés constructiu de la guitarra, des d'anar a comprar les fustes a indrets com Madrid o Valencia, fins al procés de envernissat de les peces. | 42.1526900,1.8567800 | 405547 | 4667362 | 08268 | Cercs | Sense accés | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66664-foto-08268-174-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66664-foto-08268-174-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Privada | Productiu | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Segons explica Ferran Caldera, la guitarra bàsica és en un 90% de les següents fustes: els cèrcols i fondos, palosanto de l'índia, les tapes de cedre del Canadà i pi avet alemany, els màstils de cedre d'Honduras, i el diapasó d'eben o banús de la Índia, Camerun o Madagascar; entre altres fustes que també utilitza, com el xiprer italià. De les fustes més especials a que fa esment hi ha el palosanto de Madagascar.Les guitarres Caldera són reconegudes tant a nivell nacional com internacional, havent passat pel seu taller músics de procedències molt diverses. | 98 | 60 | 4.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||||||
| 66665 | Ferrer César Gutiérrez | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ferrer-cesar-gutierrez | César Gutiérrez Garcia va ser ferrer i manyà d'indústria, coneixements que ha utilitzat i ampliat en el seu àmbit privat com a artista en metalls. En aquest sentit, al seu propi taller instal·lat a casa seva, desenvolupa i crea els objectes a partir diferents tècniques de treball dels metalls, des de la forja, tallat, soldadura, gravat, entre altres, les quals han estat utilitzades per l'artesà per dur a terme creacions de caire molt divers. La majoria de peces elaborades per César Gutiérrez són ornamentals, encara que també tota mena de peces de caire útil i pràctic. En són alguns exemples un destacat nombre figures i objectes decoratius que ornamenten casa seva, des de dracs, ocells, escultures figuratives, fonts ornamentals, reproduccions d'objectes com la façana de l'església del Santuari de la Consolació o destrals diverses a petita escala; també ha estat autor de gran nombre d'elements com baranes, reixes o tanques. Cal dir, que entre les seves aportacions el propi autor esmenta la recuperació de la creu de la missió de la Consolació, actualment instal·lada al cementiri de Sant Salvador, o la recuperació i reparació de diversos elements provinents de la mineria, com rodes de vagonetes, rails, cascs, entre altres elements i peces curioses i molt interessants del món de la mineria. | 08268-175 | C/ Camí de Sant Jordi, 109. 08698 Sant Jordi, Cercs | César Gutiérrez Garcia, nascut a Saragossa a l'any 1942, va venir de petit a Cercs amb la família que venia a treballar a la mineria; actualment està jubilat. Professionalment va treballar com a mecànic i manyà d'indústria, al rentador de Carbons de Berga i posteriorment a la Tèrmica de Cercs; a més, també comptava amb un taller on feia reparacions i treballs diversos. | 42.1522800,1.8543800 | 405348 | 4667319 | 08268 | Cercs | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66665-foto-08268-175-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66665-foto-08268-175-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Privada | Lúdic | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | César Gutiérrez ha estat, junt amb el Jaume Corominas, els creadors i dissenyadors del monument als morts de la mineria del Carbó al Berguedà instal·lat al desembre de 2015 a la plaça de Sant Romà a Sant Corneli, en motiu de l'Homenatge a les víctimes de la mineria del carbó celebrat per la festivitat de Santa Bàrbara.César Gutiérrez és una persona inquieta i molt preocupada per la recuperació de la història del municipi de Cercs i junt amb el seu company i amic, Jaume Corominas, ambdós conformen un equip que treballa perquè es conservi el patrimoni del municipi i per procurar recuperar i posar en valor elements que consideren importants per la història de Cercs. A més, de les seves pròpies creacions, en César guarda i col·lecciona tots aquells elements o testimonis, tant siguin objectes com fotografies, retalls de publicacions, referents a Cercs, entre molts altres temes d'interès per l'artista. Es pot considerar com un gran entusiasta de la història de la mineria. | 98 | 60 | 4.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||||||
| 66666 | Creu del cementiri de Cercs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-del-cementiri-de-cercs | Creu llatina més aviat petita, de ferro, formada per dues tiges planes de ferro que en els tres extrems, a la part superior i en els braços laterals finalitza en expansió trapezoïdal. En el punt d'unió o creuament de les dues tiges que conformen la creu està ornat amb una forma geomètrica simple a manera de rombe. La creu està clavada damunt un monòlit, corresponen a un prisma rectangular, amb les cares visibles polides; aquest es troba sobre una base de construcció contemporània formant un rectangle que té funció de jardinera, amb bancs a costat i costat. | 08268-176 | Afores de nucli de Cercs. C/ Camí de Sant Jordi, s/n. 08698 Cercs | 42.1473700,1.8652100 | 406236 | 4666762 | 08268 | Cercs | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66666-foto-08268-176-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Religiós | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | El cementiri es troba situat a la sortida del poble en direcció Sant Jordi. Compta amb un mur perimetral, amb accés a l'extrem de ponent, a través d'una porta de reixa metàl·lica. A l'interior hi ha diverses construccions que acullen els nínxols, adossats als murs perimetrals nord i oest, i una construcció aïllada a la part central. En aquesta construcció hi ha un plafó ceràmic en el que hi ha representada una Santa Bàrbara, que presideix l'entrada a l'interior del cementiri. Es tracta d'un plafó de construcció força recent. La creu es troba instal·lada a la part central. | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||||||||
| 66667 | Creu de la missió de la Consolació | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-la-missio-de-la-consolacio | XX | Es tracta d'una creu llatina de ferro, que en el punt del creuament de les dues barres metàl·liques hi ha un doble cercle, també metàl·lic, en el que hi ha la inscripció 'SANTA MISSIÓN. AÑO 1950'. A mitja tija del braç vertical de la creu hi ha una placa que indica La Consolació. Les mesures aproximades són 3 metres d'alçada per 1,60 metres d'amplada. | 08268-177 | A l'interior del cementiri de Sant Salvador, situat al peu de la carretera que porta a La Nou | Aquesta creu commemora els actes que es dugueren a terme en motiu de la trobada de la Santa Missió, a l'any 1950. La ubicació originària de l'aquesta creu era en un turó a tocar de la colònia de la Consolació; coincidint en un moment en que es van enderrocar part dels edificis de la zona de la Consolació, dos veïns del municipi, en Jaume Corominas i César Gutiérrez, van decidir que la creu no s'havia de perdre, per aquesta raó van decidir restaurar-la i posteriorment, en acord amb l'Ajuntament es va col·locar al cementiri de Sant Salvador. A la creu s'hi va afegir una placa que indica La Consolació, en record del seu emplaçament originari. Les informacions han estat facilitades per Jaume Corominas i Camp. | 42.1678200,1.8654500 | 406286 | 4669032 | 1950 | 08268 | Cercs | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66667-foto-08268-177-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66667-foto-08268-177-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | En cementiri de Sant Salvador es troba ubicat al peu de la carretera que des de la C-16 porta cap a La Nou. Es tracta d'un cementiri construït l'any 1959, ja que el cementiri situat a l'antic poble de Sant Salvador s'havia fet petit. El cementiri té un mur perimetral, amb dues portes d'accés situades al frontal principal, el sud; el conjunt està bastit en una zona en desnivell, els nínxols estant distribuïts en diferents construccions adossades als murs perimetrals, la part central es mostra en terrasses de manera que en facilita l'accés i la mobilitat en un terreny en pendent. La creu està col·locada a la part superior, aproximadament en el centre. A la Colònia de Sant Corneli hi ha una altra creu d'iguals característiques. | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||||
| 66668 | Font i bassa de l'Erola o del Paulàs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-i-bassa-de-lerola-o-del-paulas | Les estructures es troben deteriorades. | La font brolla en un clot d'un marge que està protegit o envoltat per pedres que faciliten que no la font no es cobreixi de terra, tot i que actualment està parcialment tapada per pedres, alguna fusta i vegetació. Al peu de la font hi ha una petita bassa de planta rectangular, feta sembla que a partir de rebaixar del terreny; està construïda amb murs de pedra, l'interior mostra restes de revestiment de morter. | 08268-178 | al peu de la pista que porta cap a Peguera des de la masia de l'Erola | Actualment l'aigua de la font és emprada bàsicament per abeurar el bestiar boví que hi ha a la finca. | 42.1527900,1.8196300 | 402478 | 4667415 | 08268 | Cercs | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66668-foto-08268-178-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66668-foto-08268-178-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La font i la bassa es troben a pocs centenars de metres de distància de la masia de l'Erola. | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||||||
| 66669 | Font i safareig del Puig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-i-safareig-del-puig | XX | Actualment no raja i les estructures estan malmeses. | La font i el safareig del Puig estan construïts arrambats a un marge al peu de la carretera que conforma l'enllaç sud de la C-16 amb Cercs a l'alçada del nucli o petit agrupament de cases que conforma el lloc del Puig. El conjunt és conformat per l'estructura de la font , formada per un frontal de maó clos en arc .... aproximadament a la part central del frontal hi ha l'aixeta, a la base una pica senzilla feta en base a maó massís amb acabat en lliscat de ciment pòrtland, acabats i materials que trobem en tot el conjunt. Al costat de llevant de la font hi ha adossat un banc d'obra, en aquest cas però fet en pedra; i al costat de ponent de la font, trobem el safareig construït també adossat a l'estructura, tot recollint l'aigua que desaigua de la mateixa font. El safareig és un dipòsit de planta rectangular, d'un 282 cm de llargada per uns 98 cm d'amplada i una profunditat aproximada de 75 cm. La paret del costat sud del safareig, compta amb la part superior de major amplada a manera de voladís, i amb el pendent inclinat cap l'interior del dipòsit, constituint la part destinada a rentador. Actualment no disposa d'aigua corrent i es troba deixat i en mal estat de conservació. | 08268-179 | al peu de la carretera que enllaça la C-16 amb Cercs, al costat del conjunt de cases del Puig | 42.1435400,1.8671400 | 406390 | 4666335 | 08268 | Cercs | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66669-foto-08268-179-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66669-foto-08268-179-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | El lloc del Puig està centrat i li dóna nom l'antiga masia del Puig, avui reconvertida en diversos habitatges. | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||||||
| 66670 | Font, bassa i dipòsit de Cal Torner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-bassa-i-diposit-de-cal-torner | XIX-XX | Actualment part de les estructures estan malmeses, tot i que encara són recuperables. | Uns 250 metres al nord de la masia de Cal Torner hi ha la font junt amb l'estructura d'un dipòsit d'aigua, trobant-se al peu de la pista d'accés a la masia. La zona és oberta i planera, amb prats de pastura, alguns dels quals es troben delimitats per murs de pedra seca ben construïts i ben conservats. El dipòsit d'aigua, està conformat per dues estructures diferenciades adossades. El conjunt és bastit adossat al marge del terreny, determinant que la construcció només sigui visible per la cara frontal, la sud, i part dels murs laterals. El conjunt és bastit en carreus desbastats i pedres irregulars, mostra planta rectangular; al costat més de ponent hi ha el dipòsit més petit, en aquest al frontal, cara sud, hi ha una aixeta a la part inferior. El dipòsit del costat de llevant, adossat a l'anterior, és de volum major, d'aquest podem veure la coberta, és en volta molt rebaixada feta en maó. La part superior del conjunt hi ha dues obertures, corresponents cadascuna a un dels dipòsits, aquestes són delimitades en un cas, per carreus més o menys ben tallats, en l'altre per carreus i maons. Al davant dels dipòsits hi ha un espai a manera de bassa, segurament per abeurar el bestiar, compta amb restes d'algun mur de delimitació; en el lloc també hi ha un cóm de fusta, en molt mal estat de conservació. A pocs metres al costat, nord-oest dels dipòsits hi ha una estructura que sembla correspondre pròpiament a la font; es troba en part ensorrada i força coberta de terra, és una petita construcció feta a partir de murs de pedra que suporten una petita coberta en volta, també de pedra, l'interior acolliria el brollador de la font. | 08268-180 | A uns cinquanta metres al nord de la masia de Cal Torner. | 42.1525500,1.8351900 | 403763 | 4667370 | 08268 | Cercs | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66670-foto-08268-180-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66670-foto-08268-180-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||||||
| 66671 | Llinda de fusta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llinda-de-fusta-0 | XVIII | Llinda de fusta, actualment d'una finestra, tot i que en origen potser era d'una porta. Només veiem una part de la peça, és de fusta, en la que s'hi poden observar les traces de cops de les eines del carejat de la llinda. Té gravada la data 1781 amb una creu al mig de la xifra, de fet el braç superior de la creu no és visible. Actualment, la data i la creu es mostren pintats en pintura negre. | 08268-181 | Ctra.de Ribes, 6. 08698 Cercs. | 42.1454100,1.8602800 | 405826 | 4666550 | 08268 | Cercs | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66671-foto-08268-181-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 94 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||||||||
| 66672 | Moles de la zona del Far | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moles-de-la-zona-del-far | COROMINAS, R. (1990): 'Els antics molins del municipi de la Nou', a L'Erol, núm. 29, Berga: Àmbit de Recerques del Berguedà, pàg. 43-46. COROMINAS, R.; COROMINAS, J. (2013): 'Els antics molins del municipi de la Nou II', a L'Erol, núm. 118, Berga: Àmbit de Recerques del Berguedà, pàg. 35-37. | Es troben instal·ladesa a l'aire lliure fet que en pot facilitar el seu deteriorament. | Conjunt de quatre moles senceres i alguns fragments d'altres moles. Les quatre moles mostren mides molt diverses, mostrant un acabat de les superfícies molt bast. Sembla que aquest aspecte poc polit pot deure's en gran part al fet de correspondre a unes moles potser de cronologies antigues a la vegada que també per estar afectades per l'erosió i l'acció del pas del temps. Es tracta d'una tipologia de moles caracteritzades perquè la mola superior o sobirana mostra la cara inferior lleugerament còncava i la mola sotana o inferior té la cara superior amb una lleu convexitat, afavorint la unió d'ambdues, tipologia diferenciada de moles més modernes, que mostren les cares que estan en contacte més planeres i amb unes línies incises per afavorir la moltura. | 08268-182 | Plaça de Sant Romà, s/n. 08698 Sant Corneli, Cercs. | El probable molí del Far, es trobaria ubicat dins l'actual terme municipal de la Nou i dins l'antiga jurisdicció de Ripoll. A la mateixa àrea però en cotes superiors hi ha les restes de dos altres molins, un dels quals rep el nom de l'Avellanosa i el qual va ser substituït a posteriori per un altre molí, situat més amunt. Les restes del molí i les moles les localitzaren metres més amunt del Far, ja passat el torrent de Malanyeu, en una zona on el riu Llobregat fa un meandre. Segons l'article publicat per Corominas (1990), hi havia “almenys nou moles entre senceres i trossejades”, i a pocs metres, en el marge, les restes d'una construcció que interpretaren com a corresponent al possible molí. Les restes de la construcció van ser valorades com que podien correspondre al fons del carcavà. Els germans, van fotografiar i croquisar les moles per deixar-ne constància. | 42.1831900,1.8536000 | 405330 | 4670752 | 08268 | Cercs | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66672-foto-08268-182-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66672-foto-08268-182-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Segons expliquen els germans Coromines, les moles van ser localitzades a la llera del riu Llobregat després d'una revinguda del cabal del riu de l'any 1982, i que a més degué provocar una petita esllavissada que va permetre la visualització dels restes d'una construcció. Els germans Corominas van ser informats que eren visibles aquestes restes, en desplaçar-se a l'indret van identificar les diverses peces i també les restes en molt mal estat del que podria ser un antic molí. El conjunt es trobava fora del terme de Cercs, per bé que les moles després van ser col·locades a la zona propera al Museu de les Mines de Cercs a fi de que no es perdessin les peces.Encara que en la forma de col·locació actual de les moles no és visible l'encaix dels nadillers, segons l'article publicat a l'Erol, mostren una tipologia de característiques probablement de cronologia medieval. | 85 | 51 | 2.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||||
| 66673 | Moles del Molí de Capdevila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moles-del-moli-de-capdevila | Es tracta de dues moles encastades en el mur de contenció del carrer de les oficines. Són dues pedres de moles de molí que mostren unes dimensions de 131 centímetres de diàmetre, una sembla correspondre a la mola sotana o de baix, i l'altra a la mola sobirana, volandera o de dalt. En una hi ha un únic forat circular al centre, d'uns 20 cm de diàmetre, segurament la mola fixa, i en l'altra, l'espai per encaixar-hi la nadilla, per tant corresponent a una mola volandera o mòbil, l'espai de la nadilla mostra una llargada d'uns 43 cm, una amplada de 13 cm i el centre o part circular també de 20 cm. Ambdues moles són de pedra de tipus aglomerat, i la seva superfície es mostra ratllada a partir de diverses línies realitzades per facilitar la moltura. | 08268-183 | C/ de les Oficines, s/n. 08698 Sant Corneli, Cercs. | Segons expliquen, les moles són de l'antic molí de Capdevila, situat uns metres més amunt, al peu de la plaça de l'església. Actualment es conserva la casa del molí totalment reformada com a habitatge, als peus de l'edifici de l'antic molí encara s'hi pot veure l'estructura que devia conformar el cacau de sortida de l'aigua del molí. Uns metres més avall de l'antic edifici del molí i just per sobre del mur de contenció on hi ha col·locades les moles, hi trobem una construcció que ocupa la zona on hi havia instal·lat un escairador, el qual aprofitava el canal d'aigua sortint del molí situat metres més amunt. No en sabem la cronologia, per bé que aquests tipus de ratllats de la superfície de les moles són propis de cronologies modernes i contemporànies, així com de la forma de l'encaix de la nadilla. | 42.1836000,1.8526400 | 405251 | 4670799 | 08268 | Cercs | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66673-foto-08268-183-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66673-foto-08268-183-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66673-foto-08268-183-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98|94 | 51 | 2.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||||||||
| 66674 | Safareig de la barriada dels Tilos | https://patrimonicultural.diba.cat/element/safareig-de-la-barriada-dels-tilos | XX | El safareig i font dels Tilos està situat enmig de la barriada, en un edifici de planta baixa de parets de maó massís, amb tres murs de façanes, i a la part frontal, la sud, oberta i només amb un pilar central de suport del teulat.; té coberta a dos vessants amb encavallada de fusta, bigues i travessers també de fusta, maó massís i a sobre teula àrab. A l'interior de l'edifici hi trobem el safareig, una estructura rectangular amb la part superior dels murs inclinada cap l'interior del dipòsit. Actualment els murs mostren un revestiment bast de ciment pòrtland. A l'extrem sud-oest del safareig hi ha la font i un altre petit dipòsit; la font és formada per una estructura que conforma un cos senzill clos en arc de mig punt, al centre del frontal hi ha l'aixeta; la pica és simple, sembla que reformada, i la base és conformada per un graó o sòcol de planta de mig cercle, on hi ha gravada la data 16/9/1964, moment que es degué realitzar alguna reforma o potser la construcció i afegit de la mateixa font. El dipòsit petit és un receptacle de planta quadrangular que està comunicat amb el safareig. | 08268-184 | A la barriada dels Tilos, a la colònia de Sant Corneli. A la part superior i central del conjunt. | La barriada dels Tilos es troba al Serrat dels Bous, i és configurada per tres blocs d'habitatges; el bloc d'habitatges que es troba als carrers dels Tilos junt amb els pisos del carrer de la Font de Sant Corneli (avui anomenat c/ Gran via) constitueixen el primer grup d'habitatges construïts a la colònia minera de Sant Corneli i, per tant, els més antics. Aquests van ser bastits a finals del segle XIX, quan va instal·lar-se una empresa italiana que va iniciar l'explotació moderna de les mines de carbó de la zona. De fet, sovint eren anomenats els pisos dels italians, ja que a l'any 1885, la societat italiana Garaveti, Vallino, Bovío i Cia., havia iniciat l'explotació de la galeria de Sant Romà i també la construcció dels primers edificis de la colònia. El 1895 José Enrique de Olano comprà la totalitat de les mines de la zona de Cercs, Fígols i Peguera, i iniciava una nova etapa de la mineria del carbó al Berguedà, paral·lelament també s'emprengué la construcció de les colònies mineres, que a l'any 1920 van quedar totalment configurades, encara que posteriorment es van construir nous edificis. A més, de l'esmentat bloc d'habitatges del carrer dels Tilos, els altres dos blocs d'habitatges que formen part de la barriada dels Tilos van ser bastits en l'etapa dels anys 1905 al 1920, fase en que juntament els habitatges més característics del nucli de Sant Corneli (c/Santa Bàrbara 2, 3, 4, 6, i els tres blocs de tres plantes del c/Porvenir) definirien aquesta etapa com de configuració definitiva de la colònia. Consta que entre els anys 1944 al 1955 s'instal·là servei d'aigua corrent, a partir del gran dipòsit proper a l'església, de la font i del safareig; no sabem si també en aquest moment s'instal·là aigua corrent a la zona dels Tilos, hem de pensar que sí, tot i que potser la font del safareig dels Tilos és de construcció dels anys 60. La colònia continuaria creixent a la zona del nucli de Sant Corneli, amb els edificis del carrer Santa Cecília. | 42.1866400,1.8560900 | 405541 | 4671132 | 08268 | Cercs | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66674-foto-08268-184-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66674-foto-08268-184-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||||||
| 66675 | Terma Alta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/terma-alta | Es tracta d'un bloc monolític, clavat verticalment; està cobert de molsa però s'hi poden distinguir grabats dos escuts, els dels senyors de Berga i el dels senyors de Pinós, ja que es troba ubicada en l'antiga partió dels seus dominis. Es troba en el coll que hi ha entre el Castellot al nord-oest (887m), l'Agulló al nord-est (870 m.) i al sud la Roca Roja (828 m.), a poca distancia al nord-est de la Collada de la Mesquita. La terma està situada a uns 781 metres d'alçada sobre el nivell del mar. L'indret és partió dels municipis de Cercs i Vilada. | 08268-185 | Al nord-est de la Collada de la Mesquita i al sud-est del turó del Castell de Puigarbessós | La Terma Alta és una antiga fita de terme que dividia les terres dels senyors de Berga i les dels senyors de Pinós. La Terma Alta és una roca de considerable dimensió alçada al mig del coll i amb els escuts gravats de les dues famílies feudals. | 42.1182200,1.8933800 | 408522 | 4663495 | 08268 | Cercs | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Simbòlic | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||||||||||||
| 66676 | Habitatge miner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-miner | SERRA, R. (2003): Terra de carbó: Cercs, Fígols, Vallcebre, Saldes i Guardiola de Berguedà. Manresa : Zenobita. SERRA, R. Les colònies mineres de Sant Corneli, Sant Josep i la Consolació (Cercs, Berguedà). Treballs de la Societat Catalana de Geografia, núm. 36, vol. VIII SERRA, R. (1997): Les Mines de Cercs. Quaderns de didáctica i difusió, núm. 11. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. Museu de les Mines de Cercs. SERRA, R. (2006): Cercs. La mirada del fotògraf. Manresa: Zenobita edicions. VV.AA. (2003). El patrimoni miner de Catalunya. Guia de Mines i Museus de Geologia i Mineria. Barcelona: Departament de Treball, Indústria, Comerç i Turisme | XX | L'habitatge miner ocupa una petita part de la planta baixa de l'edifici més de ponent del Museu de les Mines de Cercs, forma part de l'espai expositiu del museu. L'habitatge reprodueix un pis de la colònia, amb la distribució i decoració pròpia, junt amb el mobiliari i objectes més comuns. Així compta amb una petita estança d'ús comú corresponent a la cuina-menjador i que constituia l'espai principal on s'hi via vida, a la vegada que fa de distribuïdor, en aquesta estança hi ha la cuina econòmica, la pica, posts de fusta per col·locar-hi els estris de cuina, la taula, etc.. D'aquesta estança s'accedeix a un costat a l'habitatció principal i a l'altre costat a un espai raconer destinat a rebost, al bany format per una comuna junt amb una pica i a una altra petita habitació. En totes les estances hi ha el mobiliari, estris, roba, elements decoratius propis i habituals en els habitatges de la colònia. | 08268-186 | Plaça Sant Romà, s/n. Sant Corneli, 08698 Cercs | L'habitatge miner reprodueix un pis de la colònia de l'any 1944, on vivien els treballadors de la mina i les seves famílies, eren habitatges llogats a l'empresa. Es tractava de petits pisos, la majoria comptaven amb només uns 35m2, també consta que n'hi havia de 56 i 72 m2; els més grans eren habitualment reservats als encarregats o capatassos i administratius de l'empresa. | 42.1854100,1.8539200 | 405360 | 4670998 | 08268 | Cercs | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66676-foto-08268-186-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66676-foto-08268-186-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||||||
| 66677 | Mina Sant Romà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-sant-roma | FONT, Esther; SERRA, Rosa (2003): El Carbó. [Terrassa]: Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. Biodiversitat i tecnodiversitat ; 2. HAUSMANN, C. (2009): Carbó de pedra. Un món que desapareix. Vol. II: Segona part de la història de Carbons de Berga, SA, Berga, Consell Comarcal del Berguedà. SERRA I ROTÉS, Rosa (2003): Terra de carbó: Cercs, Fígols, Vallcebre, Saldes i Guardiola de Berguedà / Rosa Serra, Antònia Prat i Josep Picas. Manresa: Zenobita, cop.. SOLER I RIBA, R. i ORIOLA I CASÒLIVA, J, (1997). Relleu Fotogràfic de les mines del Berguedà. Fotocomposició i impressió: Berimprès, S.L., Berga. VVAA (2003): El Patrimoni miner de Catalunya: guia de mines museu i museus de geologia i mineria. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Direcció General d'Energia i Mines. VALL, Eduard (2001): La Mineria a Catalunya: jaciments i patrimoni miner. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Direcció General d'Energia i Turisme. | XX | La bocamina de Sant Romà es troba a l'extrem sud-oest de la plaça de Sant Romà, on hi ha el Museu de les Mines de Cercs. Actualment la mina és accessible en uns 450 metres de galeria, els quals estan condicionats com a visita guiada oferta a través del museu. La visita a la galeria es fa amb entrada en un tren amb vagonetes i la sortida a peu. El recorregut de la mina ofereix al visitant una visió de l'evolució de les tècniques d'explotació minera així com de les condicions de treball al llarg de 150 anys d'explotació minera, a partir de poder veure en la mateixa mina els diferents tipus de galeria que van existir, les eines i la maquinària emprada per l'extracció del carbó, a més d'apropar al visitant les condicions de treball dels miners al llarg dels anys i els diferents canvis ocorreguts a través d'elements visuals i vivències diverses. | 08268-187 | Plaça Sant Romà, s/n. Sant Corneli, 08698 Cercs | La mina Sant Romà (o Sant Corneli) està situada a 965 m d'altitud. Fou explotada entre els anys 1905 i 1964. De fet, es tractava d'una galeria de la boca-mina Sant Corneli, explotada entre els anys 1890 i 1904. La galeria Sant Corneli es va obrir cap a l'esquerra de l'entrada mentre la galeria Sant Romà es va obrir cap a la dreta de l'entrada, fins a trobar les capes de carbó. La galeria principal tenia una llargada de 6 km, mentre el ramal de la dreta en tenia 3. Aquesta mina no es va mecanitzar mai, de manera que l'extracció del carbó sempre fou a força de braços. A partir dels anys 1920 però sobretot entre 1940 i 1960 la pedra i el ciment varen anar substituint la fusta com a suport de la volta de la galeria. Això ha permès que des de 1999 s'hagi habilitat un tram d'uns 450-500 m per ser visitat com a part del Museu de les Mines de Cercs. | 42.1827500,1.8505600 | 405078 | 4670706 | 08268 | Cercs | Restringit | Bo | Física | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | En el recorregut s'expliquen temes i es permeten veure reproduccions d'algunes condicions de treball així com d'objectes, eines, etc. El discurs museogràfic acosta als visitants la seva vida diària a la mina, les condicions laborals, els miners s'estaven dotze hores dins la mina, de les 6 del matí i a les 6 de la tarda; fet que significava fer vida dins de la mina, des de menjar-hi com estar-hi les petites estones de repòs, tot en condicions d'il·luminació escasses, antigament només amb una làmpada d'oli. Els miners tenien unes condicions de treball eren molt dures, amb llargues jornades de treball, sous molt baixos i sotmesos a un perill constant pel propi fet de treballar a l'interior de les mines, ja que eren espais amb mala ventil·lació, constantment envoltats de pols i amb un ambient d'elevada humitat; a més, en ocasions hi havia esllavissades i explosions. | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||||||||
| 66678 | Mina Esteve o de la Frau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-esteve-o-de-la-frau | BOIXADER, A. i SERRA, R. (2007): Viure al peu de la mina. Les colònies mineres de Cercs, Cercs i Manresa, Consorci Ruta Minera i Zenobita edicions. HAUSMANN, C. (2009): Carbó de pedra. Un món que desapareix. Vol. II: Segona part de la història de Carbons de Berga, SA, Berga, Consell Comarcal del Berguedà. MASDÉU, R. (2007): Cinquanta anys del Col·legi Oficial d'Enginyers Tècnics de Mines de Catalunya i Balears, Barcelona, Col·legi Oficial d'Enginyers Tècnics de Mines de Catalunya i Balears. SOLER I RIBA, R. i ORIOLA I CASÒLIVA, J, (1997). Relleu Fotogràfic de les mines del Berguedà. Fotocomposició i impressió: Berimprès, S.L., Berga. S/A.: El carbó (una proposta interdisciplinar ESO), Terrassa, Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. | XIX-XX | El sediment i la vegetació van cobrint les restes que conformen la mica Esteve. | Les restes visibles de la mina Esteve són bàsicament un desguàs de la mina, format per una obertura en arc en pedres que dóna pas a l'interior d'una curta galeria coberta amb volta de canó feta bastida en pedres. Aquest desguàs és situat sota un dipòsit de carbó. El dipòsit de carbó, molt cobert de vegetació, està format per murs de pedra, bastit arrambat al mateix terreny; aquest dipòsit era el punt de recepció del carbó que baixava a través del cable aeri de la mina Alfonso al nivell Esteve, punt a partir del qual era traslladat amb les vagonetes cap al pla inclinat. La bocamina Esteve es troba situada al costat del dipòsit, tot i que avui dia no és visible degut al sediment i vegetació que s'hi ha acumulat. | 08268-188 | A l'extrem nord del municipi, a la zona de Sant Corneli. | La mina Esteve (o Frau) està situada a una altitud de 876 m, a la dreta del torrent de la Frau, entre les mines de Sant Josep i Alfons. Fou explotada entre els anys 1886 i 1919. Fou una de les primeres mines que es va electrificar. Els primers en explotar de la mina van ser l'empresa Garavetti, Vellino, Bovio i Cia, coneguts com els italinans, entre els anys 1885 i 1888, encara que n'era propietari l'empresa Ferrocarril y Minas de Berga. Aquesta empresa se la va vendre junt amb la resta de propietat al Sr. José E. de Olano y Loisaga el febrer de 1895, el qual era el principal accionista de D.G.E. de Olano. Amb la constitució de la societat Carbons de Berga S.A., es va continuar l'explotació de la mina fins al seu tancament, cap a l'any 1919. | 42.1888800,1.8574600 | 405657 | 4671379 | 08268 | Cercs | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66678-foto-08268-188-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | El desguàs de la mina sovint s'ha confós amb la bocamina. | 98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||||
| 66679 | Mina Sant Josep | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-sant-josep | BOIXADER, A. i SERRA, R. (2007): Viure al peu de la mina. Les colònies mineres de Cercs, Cercs i Manresa, Consorci Ruta Minera i Zenobita edicions. HAUSMANN, C. (2009): Carbó de pedra. Un món que desapareix. Vol. II: Segona part de la història de Carbons de Berga, SA, Berga, Consell Comarcal del Berguedà. MASDÉU, R. (2007): Cinquanta anys del Col·legi Oficial d'Enginyers Tècnics de Mines de Catalunya i Balears, Barcelona, Col·legi Oficial d'Enginyers Tècnics de Mines de Catalunya i Balears. SOLER I RIBA, R. i ORIOLA I CASÒLIVA, J, (1997). Relleu Fotogràfic de les mines del Berguedà. Fotocomposició i impressió: Berimprès, S.L., Berga. S/A.: El carbó (una proposta interdisciplinar ESO), Terrassa, Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. | XX | A pocs metres de la bocamina podem veure els primers despreniments de l'interior de la galeria. | La bocamina de Sant Josep està formada per un mur de contenció fet en pedres que dóna pas, a través d'una obertura mig tapiada, a l'interior de la galeria, la qual és directament la roca picada. Actualment es poden fer uns quants metres de galeria, però ja des de bon inici s'hi observen despreniments. Aquesta bocamina és l'originària de l'explotació, d'aquí surtien les vagonetes que seguint la corba de nivell, es dirigien cap al pla inclinat, punt en el qual el carbó era traslladat fins el nivell Consolació. Aquest trajecte de les vagonetes fins al pla inclinat, va ser modificat per tal d'escurçar el recorregut i fer menys maniobres, així a la plaça on hi ha la boca mina i algunes restes de les edificacions de tallers i magatzems de la mina, hi ha l'inici d'un túnel transversal a través del qual circulaven les vagonetes, fins a sortir al punt on avui dia s'atribueix a la bocamina Sant Josep, situat al peu de la carretera que porta a Sant Corneli, just per sobre de la colònia de Sant Josep. En aquest punt les vagonetes enllaçaven amb el pla inclinat. Aquesta sortida del túnel transversal és un obertura en arc, tancada, a la que no es permet l'accés a l'interior de la galeria; el fet de ser el punt de sortida del carbó va facilitar que la gent hagi associat aquest accés com a la bocamina Sant Josep. De fet, anys més tard, es va modificar el túnel transversal, fet que enllacés directament amb l'interior de la galeria de la mina Sant Josep, així evitaven que les vagonetes haguessin de sortir a l'exterior i s'escurçava encara més el trajecte des del punt d'explotació fins l'enllaç amb el pla inclinat. | 08268-189 | A l'extrem nord del municipi, a la zona de Sant Corneli. | La mina Sant Josep està situada a una altitud de 815 m, a la dreta del torrent de la Frau. Fou explotada entre els any 1902 i 1975. L'any 1924 s'hi va instal·lar la ventilació mecanitzada. Els dos últims anys de servei d'aquesta mina serviren per treure el carbó que veïna de Vallcebre i com a boca de ventilació de la mina Consolació. | 42.1872400,1.8599800 | 405863 | 4671195 | 08268 | Cercs | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66679-foto-08268-189-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66679-foto-08268-189-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | A la zona d'enllaç amb el pla inclinat, on hi ha la bocamina del túnel transversal, s'hi conserven diverses edificis i estructures. | 98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||||
| 66680 | Mina Alfons o del Moroto | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-alfons-o-del-moroto | BOIXADER, A. i SERRA, R. (2007): Viure al peu de la mina. Les colònies mineres de Cercs, Cercs i Manresa, Consorci Ruta Minera i Zenobita edicions. HAUSMANN, C. (2009): Carbó de pedra. Un món que desapareix. Vol. II: Segona part de la història de Carbons de Berga, SA, Berga, Consell Comarcal del Berguedà. MASDÉU, R. (2007): Cinquanta anys del Col·legi Oficial d'Enginyers Tècnics de Mines de Catalunya i Balears, Barcelona, Col·legi Oficial d'Enginyers Tècnics de Mines de Catalunya i Balears. SOLER I RIBA, R. i ORIOLA I CASÒLIVA, J, (1997). Relleu Fotogràfic de les mines del Berguedà. Fotocomposició i impressió: Berimprès, S.L., Berga. S/A.: El carbó (una proposta interdisciplinar ESO), Terrassa, Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. | XIX-XX | L'accés a la mina està quasi totalment coberta de sediment i vegetació. | La bocamina Alfons està formada per un mur bastit de pedres que actua de mur de contenció del terreny, i en el que hi ha la boca d'accés a l'interior de la mina. Es tracta d'una obertura feta en pedres col·locades a maners de dovelles, formant un arc de mig punt que té continuïtat, almenys uns metres, conforman la volta de canó de la galeria. Actualment, la boca es troba quasi totalment sitjada. | 08268-190 | A l'extrem nord del municipi, a la zona de Sant Corneli. | La mina Alfons (o del Moroto) està situada a 876 m d'altitud, a la dreta del torrent de la Frau i per sobre de la mina Esteve. Va ser explotada entre els anys 1893 i 1917, primer per part de l'empresa D.G.E de Olano, i ja a partir de 1911 a través de l'empresa Carbons de Berga S.A. i fins al moment del seu tancament. | 42.1876600,1.8583400 | 405728 | 4671243 | 08268 | Cercs | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | El carbó extret d'aquesta mina, junt amb la mina Milagros, ja fora del municipi de Cercs, era trasportat per un cable aeri fins al nivell Esteve, a fi de ser traslladat a través del pla inclinat fins al nivell Consolació i fins a l'estació de Fígols. | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||||||
| 66681 | Mina Consolació | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-consolacio | BOIXADER, A. i SERRA, R. (2007): Viure al peu de la mina. Les colònies mineres de Cercs, Cercs i Manresa, Consorci Ruta Minera i Zenobita edicions. HAUSMANN, C. (2009): Carbó de pedra. Un món que desapareix. Vol. II: Segona part de la història de Carbons de Berga, SA, Berga, Consell Comarcal del Berguedà. MASDÉU, R. (2007): Cinquanta anys del Col·legi Oficial d'Enginyers Tècnics de Mines de Catalunya i Balears, Barcelona, Col·legi Oficial d'Enginyers Tècnics de Mines de Catalunya i Balears. SOLER I RIBA, R. i ORIOLA I CASÒLIVA, J, (1997). Relleu Fotogràfic de les mines del Berguedà. Fotocomposició i impressió: Berimprès, S.L., Berga. S/A.: El carbó (una proposta interdisciplinar ESO), Terrassa, Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. | XX | Tot i que la boca es conserven, habitualment està tancada i molt coberta de vegetació. Recentment s'ha tret la vegetació que la cobria. | La bocamina de la Consolació queda amagada per la carretera que porta a Sant Corneli, es troba en un revolt tancat que hi ha a l'alçada de la Colònia, al costat del torrent. En un frontal bastit en pedres hi podem veure dues obertures, la del costat més de ponent és la boca de la mina, l'altra és l'accés a maquinària, entre altres, de fet a la part posterior i superior d'aquesta obertura podem veure encara part de maquinària del sistema de ventil·lació. L'interior de la galeria de la mina és coberta al llarg molts metres amb volta de formigó; segons la bibliografia a inici del punt on es localitzaven les vetes de carbó la mina es bifurca en dues galeries. | 08268-191 | Al peu de la carretera que actualment porta a Sant Corneli. | La mina Consolació (o Nova) està situada a 707 m, vora el barranc de Sant Corneli. Fou explotada entre els anys 1924 i 1991. Es va tardar 4 anys per arribar a les primeres capes de carbó. Tenia dos ramals que es van cobrir majoritàriament amb volta de formigó. L'any 1928, un cop aconseguit arribar a les vetes de lignit, es va electrificar el transport per l'interior de la mina. L'any 1929 es van instal·lar compressors i un ventilador. L'any 1964 la mina es va modernitzar amb la instal·lació del raspall Westfàlia per arrencar el carbó. La Consolació va ser la darrera mina en explotació al municipi de Cercs, fins al 31 de desmbre de 1991. Va ser una de les mines que formaven part del conjunt conegut com Mines de Fígols, les quals eren explotades per l'empresa Carbons de Berga, S.A. El dia 3 de novembre de 1975 hi va haver en la mina Consolació el segon accident més important de tot el Berguedà i el més important de les mines de Cercs, amb el resultat de 32 miners morts. | 42.1812300,1.8601700 | 405870 | 4670527 | 08268 | Cercs | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66681-foto-08268-191-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | 98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||||||
| 66682 | Cable aeri de la mina Alfons al nivell Esteve | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cable-aeri-de-la-mina-alfons-al-nivell-esteve | BOIXADER, A. i SERRA, R. (2007): Viure al peu de la mina. Les colònies mineres de Cercs, Cercs i Manresa, Consorci Ruta Minera i Zenobita edicions. COROMINAS, J. (2015): '120è aniversari del pla inclinat 'Natalia' de Fígols-Les Mines', a L'Erol, núm. 123. Berga: Àmbit de Recerques del Berguedà. HAUSMANN, C. (2009): Carbó de pedra. Un món que desapareix. Vol. II: Segona part de la història de Carbons de Berga, SA, Berga, Consell Comarcal del Berguedà. MASDÉU, R. (2007): Cinquanta anys del Col·legi Oficial d'Enginyers Tècnics de Mines de Catalunya i Balears, Barcelona, Col·legi Oficial d'Enginyers Tècnics de Mines de Catalunya i Balears. NOGUERA, J. i SISTACH, M. (1991): La mineria al Berguedà, Berga, Àmbit de Recerques del Berguedà. SALMERÓN, C. (1990): Els trens del Berguedà. Història dels ferrocarrils industrials del Berguedà. Col·lecció Els trens de Catalunya, núm. 14B. Barcelona: Terminus. SOLER I RIBA, R. i ORIOLA I CASÒLIVA, J, (1997). Relleu Fotogràfic de les mines del Berguedà. Fotocomposició i impressió: Berimprès, S.L., Berga. S/A.: El carbó (una proposta interdisciplinar ESO), Terrassa, Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. | XX | Les estructures estan molt cobertes de vegetació. | Es tracta d'un cable aeri o funicular que permetia el transport de carbó des de la mina Alfonso fins al nivell de la mina Esteve, des del qual a través d'un ferrocarril era transportat fins el cap del pla Natàlia. Es conserven diverses restes d'aquest cable, dues grans estructures de suport del cable es troben al vessant nord del torrent de la Frau i dins el terme de Guardiola de Berguedà, són estructures formades per grans murs bastits en pedra (en un dels casos, part dels angles superiors són en maó massís), són murs d'alçada considerable; en un dels casos encara es conserva part del cable i dels elements de suport d'aquest. Dins el terme de Cercs al nivell de la mina Esteve, en el punt d'arribada del carbó que es transportava en el cable aeri, es conserva una estructura de dipòsits on s'acumulava el material per ser carregat amb vagonetes fins al pla inclinat a través del qual es transportava fins el nivell Consolació. Es tracta d'una construcció que era emprada com a punt de recepció del carbó que era baixat pel cable aeri, en aquesta estructura hi havia un seguit de dipòsits o tolves permetien l'emmagatzematge del material fins al moment del seu transport, encara són visibles algunes de les sortides del carbó de les tolves. | 08268-192 | A l'extrem nord del municipi, a la zona de Sant Corneli. | La mina Alfons va estar en funcionament entre els anys 1893 i 1917, el carbó que se n'extreia era transportat per aquest cable aeri o telefèric fins el nivell de la mina Esteve, posteriorment a través de vagonetes es feia arribar fins al pla inclinat per poder arribar a l'estació de Fígols. Sembla que el funicular va funcionar els mateixos anys que la mina Alfons i potser uns pocs més, fins com a molt l'any 1919, quan es va deixar d'explotar la mina Esteve. | 42.1888800,1.8574600 | 405657 | 4671379 | 08268 | Cercs | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Sembla que aquest funicular a més del transportar el carbó de la mina Alfons, també era emprat per baixar carbó de la mina Milagros, situada dins el terme de Guardiola de Berguèda, i carbó d'altres mines. | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||||||
| 66683 | Cable de Sant Josep | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cable-de-sant-josep | BOIXADER, A. i SERRA, R. (2007): Viure al peu de la mina. Les colònies mineres de Cercs, Cercs i Manresa, Consorci Ruta Minera i Zenobita edicions. COROMINAS, J. (2015): '120è aniversari del pla inclinat 'Natalia' de Fígols-Les Mines', a L'Erol, núm. 123. Berga: Àmbit de Recerques del Berguedà. HAUSMANN, C. (2009): Carbó de pedra. Un món que desapareix. Vol. II: Segona part de la història de Carbons de Berga, SA, Berga, Consell Comarcal del Berguedà. MASDÉU, R. (2007): Cinquanta anys del Col·legi Oficial d'Enginyers Tècnics de Mines de Catalunya i Balears, Barcelona, Col·legi Oficial d'Enginyers Tècnics de Mines de Catalunya i Balears. NOGUERA, J. i SISTACH, M. (1991): La mineria al Berguedà, Berga, Àmbit de Recerques del Berguedà. SALMERÓN, C. (1990): Els trens del Berguedà. Història dels ferrocarrils industrials del Berguedà. Col·lecció Els trens de Catalunya, núm. 14B. Barcelona: Terminus. SOLER I RIBA, R. i ORIOLA I CASÒLIVA, J, (1997). Relleu Fotogràfic de les mines del Berguedà. Fotocomposició i impressió: Berimprès, S.L., Berga. S/A.: El carbó (una proposta interdisciplinar ESO), Terrassa, Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. | XX | Està abandonat i alguns elements estan malmesos. | El funicular o cable aeri de Sant Josep, era també anomenat cable d'estèrils, el seu traçat s'iniciava a nivell del rentador situat a la colònia Consolació, damunt la colònia Sant Josep hi havia l'estació d'angle, a partir de la qual s'iniciava el darrer tram fins al punt o l'estació de retorn, situat ja fora del terme municipal de Cercs però prop del límit. Dels elements conservats del cable d'estèrils cal fer esment a l'estació d'angle, un edifici de planta més o menys rectangular, allargada, per bé que conformant una mena de lleuger gir; es troba sobre la carretera de Sant Corneli, a l'alçada de la Colònia Sant Josep. Es tracta d'un edifici bastit sembla que als anys 50 del segle XX, és bàsicament de murs de maó i coberta de voltes encofrades de formigó. Encara que al municipi de Guardiola, cal fer un esment al punt l'estació de retorn de les vagonetes, en aquest punt es conserva una interessant torre o pilona de fusta del cable i a la part posterior de la qual es conserva el mecanisme del cable. Aquest punt era on les vagonetes eren buidades per mitjà d'un sistema mecànic tot abocant l'estèril a la terrera. | 08268-193 | A l'extrem nord del municipi, a la zona de Sant Corneli. | El cable d'estèrils és obra de 1952. | 42.1842300,1.8627400 | 406086 | 4670857 | 08268 | Cercs | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66683-foto-08268-193-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||||
| 66684 | Pla Porvenir-Natàlia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pla-porvenir-natalia | BOIXADER, A. i SERRA, R. (2007): Viure al peu de la mina. Les colònies mineres de Cercs, Cercs i Manresa, Consorci Ruta Minera i Zenobita edicions. COROMINAS, J. (2015): '120è aniversari del pla inclinat 'Natalia' de Fígols-Les Mines', a L'Erol, núm. 123. Berga: Àmbit de Recerques del Berguedà. HAUSMANN, C. (2009): Carbó de pedra. Un món que desapareix. Vol. II: Segona part de la història de Carbons de Berga, SA, Berga, Consell Comarcal del Berguedà. MASDÉU, R. (2007): Cinquanta anys del Col·legi Oficial d'Enginyers Tècnics de Mines de Catalunya i Balears, Barcelona, Col·legi Oficial d'Enginyers Tècnics de Mines de Catalunya i Balears. NOGUERA, J. i SISTACH, M. (1991): La mineria al Berguedà, Berga, Àmbit de Recerques del Berguedà. SALMERÓN, C. (1990): Els trens del Berguedà. Història dels ferrocarrils industrials del Berguedà. Col·lecció Els trens de Catalunya, núm. 14B. Barcelona: Terminus. SOLER I RIBA, R. i ORIOLA I CASÒLIVA, J, (1997). Relleu Fotogràfic de les mines del Berguedà. Fotocomposició i impressió: Berimprès, S.L., Berga. S/A.: El carbó (una proposta interdisciplinar ESO), Terrassa, Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. | XIX-XX | Es conserven poques restes dels plans inclinats. | Es tracta del pla inclinat que va facilitar el transport de les mines de Sant Corneli, inicialment, les mines anomenades Porvenir, Ventura, Rafaela, Petra, Sant Romà, Alegria, Consuelo i Francisca, fins al nivell Consolació des d'on era transportat fins a Berga a través del tranvia de sang. Posteriorment, el pla que inicialment era anomenat Porvenir, va tenir modificacions diverses, passant una part d'aquest a rebre el nom pla Natàlia, i posteriorment era anomenat només com a pla Natàlia. D'aquests plans l'element més ben conservat i quasi bé l'únic és l'edifici del fre, situat a la part superior del pla Porvenir o Natàlia, a Sant Corneli. Es tracta d'un edifici de planta rectangular, format per murs bastits en pedra amb grans cantoneres de pedra ben tallada i a la part superior amb els angles en maó massís. L'edifici conserva tota la seva alçada, per bé que no té coberta, i que actualment es troba molt cobert de vegetació; fins fa pocs anys encara es conservava l'eix del tambor motriu del pla. | 08268-194 | A l'extrem nord del municipi, a la zona de Sant Corneli. | Els plans inclinats que van donar sortida al carbó de les mines de la zona de Sant Corneli van començar-se a construir amb l'inici de l'explotació minera a la zona, ja que no es comptava amb cap mitjà de transport per moure el material i poder-lo transportar dels del nivell Sant Romà fins al nivell Consolació. Inicialment aquest recorregut es va cobrir amb un pla inclinat que es va posar en funcionament l'any 1871, era anomenat pla Porvenir, el punt de sortida era entorn a la cota 948 i descendia fins al nivell Consolació a una cota de 700 m., des d'on el carbó era transportat a través del tranvia de sang fins a Berga. L'any 1894 es va fer una modificació en el pla determinant que passes a estar format per dos trams de plans inclinats, el tram inicial continuava essent anomenat pla Porvenir, però va sofrir una adaptació, sembla que desplaçant lleugerament el pla ja que havia entrat en funcionament la mina Esteve i es volia facilitar el transport d'aquesta i de la mina Alfonso. Sembla que des del nivell Esteve fins al nivell Consolació el pla continuava tenint el mateix traçat que l'inicial pla Porvenir, per bé que ara passava a denominar-se pla Natàlia (segons diu J. Corominas, en honor a la muller de José E. de Olano), aquest pla es va inaugurar amb gran celebració religiosa i popular el dia de Santa Bàrbara del 1894. Sembla que a partir de l'adaptació del pla també es van modificar els amples de via. Entorn al 1940, quan el nivell Esteve va deixar de funcionar, sembla que es va tornar a modificar el pla inclinat a fi de fer-lo més àgil; en aquest moment es va tornar a deixar un pla d'una sola tirada, eliminant la maniobra del nivell Esteve, a més es va modificar el punt d'inici del nivell superior de Sant Corneli, situant l'estació en una cota lleugerament superior. Aquest nou pla funcionava amb un torn accionat per un motor elèctric. Posteriorment va caldre tornar a adaptar el pla inclinat per adaptar-lo al nivell Sant Josep, aquesta actuació data d'entorn al 1947; fins llavors la mina Sant Josep havia comptat amb el seu propi pla inclinat, però aquest havia quedat totalment obsolet, es va decidir eliminar-lo i modificar el pla Natàlia. Aquesta adaptació va consistir en crear una mena de corba per tal de facilitar l'enllaç de les vagonetes del nivell Sant Josep, així el pla quedava partit de nou en dos trams però que conservava el traçat, només es va fer una desviació al nivell Sant Josep i també es va perllongar a part la part inferior, al nivell Consolació, allargant el traçat fins la cota 690. En aquest moment consta que es modernitzà amb la instal·lació d'un torn accionat per un motor elèctric. Aquest pla va funcionar fins entorn als anys 60 del segle XX quan es va posar en funcionament nous i més moderns sistemes de transport per l'interior de l'explotació, un transportador anomenat 'descensor' que unia Sant Josep amb la Consolació. | 42.1863500,1.8573300 | 405643 | 4671099 | 08268 | Cercs | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66684-foto-08268-194-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Aquest sistema de plans inclinats a més de fer el transport del carbó també eren utilitzats per fer arribar els materials necessaris per el manteniment de les mines, així com per abastir de tota mena de productes a la Colònia de Sant Corneli. | 98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||||
| 66685 | Mina de la Font del Rei | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-de-la-font-del-rei | SOLER I RIBA, R. i ORIOLA I CASÒLIVA, J, (1997). Relleu Fotogràfic de les mines del Berguedà. Fotocomposició i impressió: Berimprès, S.L., Berga. | Actualment el seu ús ha estat modificat. | La bocamina de la Font del Rei està situada al peu de la pista asfaltada que porta a la casa de la mina, just davant de l'accés a la masia. De la bocamina podem observar l'inici, format per uns murs laterals de pedra i una coberta en volta també de pedra, no es pot veure l'interior de la galeria ja que aquesta està tapiada i reconvertida en dipòsit d'aigua. L'aigua que es recull en el dipòsit abasteix la casa de la mina i també brolla en forma de font en una estructura situada al peu de la carretera, i en la que hi ha un petit dipòsit obert on brolla l'aigua. | 08268-195 | Davant la casa de la Mina, a les afores de Sant Jordi de Cercs. | Es tractava d'una mina d'extracció de carbó que va funcionar durant pocs anys, segons la bibliografia entre el 1861 i el 1864, era propietat del Sr. Marià Socias i Lledó, i el 14 de desembre del 1862 va passar a la societat Carbonell i Socias, i posteriorment, a l'any 1863 la va comprar la Carbonera Espanyola. Posteriorment va passar a mans del comte de Fígols, però no va ser explotada. Consta que hi havien treballat entre 15 i 20 persones i que el carbó extret era utilitzat als forns de pedra de la mina del Galló. | 42.1491000,1.8503100 | 405007 | 4666970 | 08268 | Cercs | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66685-foto-08268-195-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66685-foto-08268-195-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||||||
| 66686 | Mina de les boïgues del Fortaner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-de-les-boigues-del-fortaner | SOLER I RIBA, R. i ORIOLA I CASÒLIVA, J, (1997). Relleu Fotogràfic de les mines del Berguedà. Fotocomposició i impressió: Berimprès, S.L., Berga. | XIX-XX | Està en desús i abandonada. | La boca de la mina és visible encara que es troba molt coberta de sediment, l'obertura conservada permet veure una petita part de l'interior de la galeria, és coberta amb volta de canó feta en pedra. | 08268-196 | prop de la masi del Galló, a l'oest del poble de Sant Jordi | Es tractava d'una mina d'extracció de carbó, que consta que va ser explotada entre finals del segle XIX i principis del XX. Sembla que aquesta mina va ser descoberta durant l'explotació de la mina del Bofarull. | 42.1512400,1.8453000 | 404597 | 4667214 | 08268 | Cercs | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Prop hi havia també una mina coneguda amb el mateix nom però que era d'extracció de pedra, la qual era cuita als forns del Galló. Sembla que va iniciar els treballs a inicis del segle XX. | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||||||
| 66687 | Mina dels camps del Fortaner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-dels-camps-del-fortaner | SOLER I RIBA, R. i ORIOLA I CASÒLIVA, J, (1997). Relleu Fotogràfic de les mines del Berguedà. Fotocomposició i impressió: Berimprès, S.L., Berga. | XIX-XX | Està en desús i abandonada. | La boca de la mina es troba força coberta de sediment, tot i que és visible part de l'obertura. Es tracta d'una obertura feta en arc de mig punt bastit en pedra, que dóna a un petit tram de galeria, és coberta amb volta de canó feta també en pedra. | 08268-197 | prop de la masi del Galló, a l'oest del poble de Sant Jordi | Es coneix molt poca informació d'aquesta mina; sembla que era d'extracció de carbó i que fa estar en funcionament entre finals del segle XIX i inicis del XX. Es creu que el mineral podria haver estat utilitzat en els propers forns de pedra del Galló. | 42.1513300,1.8454100 | 404606 | 4667224 | 08268 | Cercs | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Es troba a pocs metres més amunt de la bocamina de les boïgues del Fortaner. | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||||||
| 66688 | Mina dels camps de la baixada de Vall-Llòbrega | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-dels-camps-de-la-baixada-de-vall-llobrega | SOLER I RIBA, R. i ORIOLA I CASÒLIVA, J, (1997). Relleu Fotogràfic de les mines del Berguedà. Fotocomposició i impressió: Berimprès, S.L., Berga. | XX | únicament es pot veure uns pocs metres de galeria, a partir dels quals està ensorrada. | La bocamina està situada al peu de la pista forestal, quedant en part per sota de la cota de la pista; així, des de la pista es pot veure un clot i el forat de la boca de la mina. La boca està oberta a la paret de roca, accés que dóna a l'interior de la galeria, de la qual només podem veure uns pocs metres. Les parets de la galeria són conformades per la mateixa roca picada, l'interior té molt de sediment acumulat, al fons del curt recorregut visible hi podem veure un despreniment que no permet continuar, que es troba a l'inici del tram que sembla que ja estava apuntalat. A l'exterior, a la banda oposada de la pista, hi ha una zona que sembla correspondre a la part de l'escombrera on s'abocaria el rebuig del material extret. | 08268-198 | A la zona nord-oest del municipi. | Segons la bibliografia publicada (SOLER, R.; ORIOLA, J.: 1997: p.42), aquesta mina va ser explotada només durant entre els anys 1945-1946, era propietat de Miquel Segarra i Estanislao, alcalde de Berga, ambdós tenien altres mines en propietat en zones properes a aquesta. La mina era d'extracció de carbó, i com en altres explotacions d'aquest període, és un tipus d'explotació de molt poca durada que sovint era lloc de treball de joves que anaven a treballar a la mina per tal d'evitar haver d'anar a fer el servei militar. | 42.1537800,1.8252500 | 402944 | 4667518 | 08268 | Cercs | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66688-foto-08268-198-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66688-foto-08268-198-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Prop de la masia de Vall-Llobrega hi havia tres altres mines de carbó que eren del mateixos propietaris, consta que aquestes van ser explotades entre els anys 1944-1946, tot i que sembla que no van donar gaire bons resultats. D'altra banda, prop de la masia de l'Erola tenien en explotació una altra mina de carbó, que rebia el mateix nom de la masia, mina de l'Erola, que sembla que es va explotar entre el 1945 i 1947; segons la bibliografia es tractava d'una galeria feta en rampa, el mineral era pujat per un cabestrant que feien moure els mateixos treballadors. El fet que totes aquestes mines properes i dels mateixos propietaris vagin ser explotades més o menys durant els mateixos anys, podria ser com a resultat d'una explotació de poca profunditat, en el sentit que seguien la veta de mineral i quan s'acabava, es desplaçaven a un indret proper a intentar seguir la veta de carbó. | 98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||||
| 66689 | Fàbrica de ciment del Bofarull | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabrica-de-ciment-del-bofarull | ROSSINYOL, J. (2007): Materials, mines de pedra i molins de la construcció artesanal. A L'Erol, núm. 92. Berga: Àmbit de Recerques del Berguedà. SOLER I RIBA, R. i ORIOLA I CASÒLIVA, J, (1997). Relleu Fotogràfic de les mines del Berguedà. Fotocomposició i impressió: Berimprès, S.L., Berga. | XX | Les restes estan molt cobertes de vegetació i presenten algunes parts malmeses | De la fàbrica de ciment del Bofarull es conserven algunes restes, la majoria molt amagades i cobertes de vegetació, l'element més visible i ben conservat és una construcció que destaca per la seva alçada, és de planta petita, actualment no es pot accedir al seu interior. La construcció està bastida amb murs de pedra, amb carreus més ben escairats als angles, i el darrer nivell amb maó massís, és cobert amb teulada a un sol vessant. La part inferior de l'estructura és oberta, hi ha una volta de canó feta en maó massís que devia ser el punt de recollida i càrrega del ciment per al seu transport. A l'entorn s'hi pot observar la presència d'altres restes difícils d'identificar. Sembla que aquesta construcció forma part del punt d'arribada del ciment un cop la pedra ja havia passat per tot el procés, de cuita i després mòlta. La mina d'on s'extreia la pedra, era coneguda amb el nom de mina 'Cosaco' o del Roc Gros, es conserva en força bon estat i es pot accedir a la galeria que es conserva en força bon estat, és coberta amb volta de canó de pedra. | 08268-199 | al peu de la ctra. C-1411a, aproximadament al punt quilomètric 81,15. | Sembla que tant la mina del Roc Gros on s'extreia la pedra per fer el ciment com el molí va estar en funcionament fins entorn a l'any 1973. La mina consta que va iniciar la seva explotació pels volts de 1920. Sembla que el transport del mineral per l'interior de la mina es feia a partir de vagonetes i a l'exterior era transportat per un cable. | 42.1181100,1.8500800 | 404942 | 4663530 | 08268 | Cercs | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66689-foto-08268-199-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66689-foto-08268-199-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Sembla que bastant més amunt es conserven les restes de la mina d'on s'extreia la pedra, i potser també restes del forn. El sistema de transport del material sembla que era a través d'un cable, tot i que no s'ha pogut confirmar; de fet es conserven algunes restes que sembla que poden correspondre a les pilones de suport del cable. | 98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||||
| 66690 | Forn de calç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-2 | Només es conserva part del forn i es troba cobert de vegetació | Aquest forn de calç es troba emplaçat al peu de la via de tranvia de sang, just després del pont sobre el torrent de Peguera, en direcció a Sant Jordi. Actualment les restes estan molt cobertes de vegetació i pràcticament no són visibles les restes. L'estructura conforma una construcció de planta rectangular, formada per un basament damunt del qual hi ha l'estructura del forn, es conserva la boca d'accés a nivell de planta baixa, des d'on s'encenia el forn. Es tracta d'una obertura en arc fet en lloses posades en vertical, la resta del cos del forn és fet de carreus i pedres irregular ben col·laces. | 08268-200 | a les afores del poble de Sant Jordi, al peu del traçat del tranvia de sang. | 42.1473500,1.8497300 | 404957 | 4666777 | 08268 | Cercs | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66690-foto-08268-200-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||||||||
| 66691 | Pilones de la via de ferrocarril Peguera-Cercs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pilones-de-la-via-de-ferrocarril-peguera-cercs | SALMERON, C. (1990): Els trens del Berguedà. Història dels ferrocarrils industrials del Berguedà, Barcelona, Terminus. | XIX-XX | Tot i que es conserva un alçat considerable de les pilones, tenen molta vegetació que hi ha crescut. | Es tracta d'un conjunt de diverses pilones, de fer són visibles sobretot quatre, que conformaven l'estructura de suport d'una pasarel·lela o pont de la via de ferrocarril que comunicava les mines de Peguera amb Cercs, amb la zona de l'actual Sant Jordi. Aquest pont permetia salvar el torrent de Peguera a una alçada considerable tot mantenint el nivell de cota desitjat. Es tracta d'un conjunt de pilones d'alçada considerable, bastides totes elles en pedra, amb peces grans peces als angles, mostren un basament que a partir d'una cota es redueix per conformar uns pilars de planta de mides menors. | 08268-201 | a les afores del poble de Sant Jordi, al peu del traçat del tranvia de sang. | El ferrocarril de les mines de Peguera permetia donar sortida al carbó a través del transport del material per mitjà de vagonetes, les quals a través del ferrocarril i alguns plans inclinats arribava fins l'actual poble de Sant Jordi, en un punt d'un turó en el qual a partir d'un darrer pla inclinat arribava al nivell aproximat de l'estació de tren de Fígols les Mines. El tranvia es va començar a construir al 1906 i no va ser fins el 1910 que es va acabar l'obra. Va estar en funcionament fins el 1928, tot i que posteriorment va funcionar puntualment fins el 1942, sobretot per el transport de fusta. | 42.1471200,1.8494200 | 404931 | 4666752 | 08268 | Cercs | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66691-foto-08268-201-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66691-foto-08268-201-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||||
| 66692 | Pla inclinat núm. 1 del tramvia Peguera-Cercs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pla-inclinat-num-1-del-tramvia-peguera-cercs | SALMERON, C. (1990): Els trens del Berguedà. Història dels ferrocarrils industrials del Berguedà, Barcelona, Terminus. | XX | El mur es troba escapçat per la part baixa. | Les restes conservades del pla inclinat són bàsicament un gran mur de pedra, d'alçada considerable, en el que s'hi conserva un contrafort. El mur és bastit en pedra lligada amb morter. | 08268-202 | al vessant de llevant del poble de Sant Jordi. | El ferrocarril de les mines de Peguera permetia donar sortida al carbó a través del transport del material per mitjà de vagonetes, les quals a través del ferrocarril i alguns plans inclinats arribava fins l'actual poble de Sant Jordi, en un punt d'un turó en el qual a partir d'un darrer pla inclinat arribava al nivell aproximat de l'estació de tren de Fígols les Mines. | 42.1504700,1.8648600 | 406212 | 4667106 | 08268 | Cercs | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66692-foto-08268-202-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||||
| 66693 | Pla inclinat núm. 2 del tramvia de Peguera-Cercs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pla-inclinat-num-2-del-tramvia-de-peguera-cercs | SALMERON, C. (1990): Els trens del Berguedà. Història dels ferrocarrils industrials del Berguedà, Barcelona, Terminus. | XX | les restes estan en procés d'enderroc. | Del pla inclinat núm. 2 del ferrocarril de Peguera a Cercs es conserven diverses estructures, bàsicament són murs de contenció i grans i potents contraforts de suport del tram de via a tocar del pla inclinat. Del pla hi ha les restes de l'edifici o barraca del fre, una construcció de planta rectangular bastida amb murs de pedra. | 08268-203 | a la part central del terme municipal. | El ferrocarril de les mines de Peguera permetia donar sortida al carbó a través del transport del material per mitjà de vagonetes, les quals a través del ferrocarril i alguns plans inclinats arribava fins l'actual poble de Sant Jordi, en un punt d'un turó en el qual a partir d'un darrer pla inclinat arribava al nivell aproximat de l'estació de tren de Fígols les Mines. | 42.1433900,1.8395700 | 404111 | 4666348 | 08268 | Cercs | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66693-foto-08268-203-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66693-foto-08268-203-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119|98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||||
| 66694 | Estació de les Graus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/estacio-de-les-graus | SALMERON, C. (1990): Els trens del Berguedà. Història dels ferrocarrils industrials del Berguedà, Barcelona, Terminus. | Encara que es conserva una part important de l'edifici aquest mostra parts malmeses. | L'estació de les Graus conserva gran part de l'edifici d'emmagatzematge del carbó, es tracta d'una construcció bastida en murs de pedra, arrambada al marge del terreny; té una alçada considerable i en el frontal hi són visibles diverses obertures, que conformaven els punt de sortida del carbó emmagatzemat. Aquest edifici era de fet el punt de descàrrega del telefèric del Graell i era també el punt d'enllaç amb el telefèric de la mina Realidad, situada a la zona de Peguera. L'estació pren el nom de l'indret, denominat les Graus de Peguera. | 08268-204 | En un extrem del terme municipal per la part de ponent, amb el límit amb el municipi de Fígols. | El ferrocarril de les mines de Peguera permetia donar sortida al carbó a través del transport del material per mitjà de vagonetes, les quals a través del ferrocarril i alguns plans inclinats arribava fins l'actual poble de Sant Jordi, en un punt d'un turó en el qual a partir d'un darrer pla inclinat arribava al nivell aproximat de l'estació de tren de Fígols les Mines. | 42.1523700,1.8054500 | 401306 | 4667384 | 08268 | Cercs | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66694-foto-08268-204-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66694-foto-08268-204-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | El telefèric Graell era emprat sobretot per l'extracció de fusta provinent del bosc de Moripol, del terme municipal de Gòsol. La mina Realidad va esdevenir una de les mines de carbó més importants de la zona de Peguera. | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||||||
| 66695 | Túnel del ferrocarril de Peguera a Cercs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tunel-del-ferrocarril-de-peguera-a-cercs | SALMERON, C. (1990): Els trens del Berguedà. Història dels ferrocarrils industrials del Berguedà, Barcelona, Terminus. | XX | En conjunt el túnel està ben conservat, però requeriria d'alguna actuació de consolidació, especialment dels murs exteriors del costat de la boca més est. | Túnel excavat a la roca que permet donava pas al ferrocarril de Peguera-Cercs, construït per salvar una zona de difícil solució. Es tracta d'un túnel d'uns 64 metres de llargada, no té molta amplada, ja que l'ampla de via era de 600mm. | 08268-205 | A la zona de ponent del terme municipal. | El ferrocarril de les mines de Peguera permetia donar sortida al carbó a través del transport del material per mitjà de vagonetes, les quals a través del ferrocarril i alguns plans inclinats arribava fins l'actual poble de Sant Jordi, en un punt d'un turó en el qual a partir d'un darrer pla inclinat arribava al nivell aproximat de l'estació de tren de Fígols les Mines. | 42.1506200,1.8095300 | 401640 | 4667185 | 08268 | Cercs | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66695-foto-08268-205-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66695-foto-08268-205-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||||
| 66696 | Pont del tramvia de sang | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-tramvia-de-sang | CAMPILLO, X. (dir.) (2002): Les vies verdes com a equipament turístic: Anàlisi funcional i condicionament. El tramvia de sang de Berga a les mines de Fígols, Bellaterra, Escola Universitària de Turisme i Direcció Hotelera, Universitat Autònoma de Barcelona. NOGUERA, J. i SISTACH, M. (1991): La mineria al Berguedà, Berga, Àmbit de Recerques del Berguedà. SALMERON, C. (1990): Els trens del Berguedà. Història dels ferrocarrils industrials del Berguedà, Barcelona, Terminus. | XIX | El pont del tranvia de sang al seu pas pel torrent de Peguera es considera el més important del traçat construït dins el terme de Cercs. És un pont de poca amplada, és bastit en pedra i està conformat per un gran ull fet a partir d'un arc de mig punt de dovelles. Una de les curiositat més destacades del pont és que té un traçat lleugerament corbat a fi de permetre mantenir la corba de nivell. | 08268-206 | A la part central del terme municipal. A les afores de Sant Jordi. | Fou construït entre els anys 1868 i 1871 per Ramon Salvadó, soci de l'empresa 'la Carbonera Española', que en aquell moment ja estava explotant algunes mines; és el ferrocarril més antic de la comarca del Berguedà. En els inicis donava sortida al carbó produït en aquesta zona que era consumit per les indústries berguedanes i per una bona part de les colònies industrials del riu Llobregat. A partir de 1887, quan va entrar en servei el tram de ferrocarril entre Manresa i Olvan, el carbó arribaria a altres indústries de la resta de Catalunya, per bé que calia transportar amb carros el carbó des de l'estació final de Berga, situada prop de cal Parraquer, fins l'estació d'Olvan, situada a tocar de la colònia Rosal, on acabava en aquell moment el ferrocarril. Es va clausurar l'any 1904 quan va entrar en servei el tram de ferrocarril de via estreta entre Cal Rosal i Guardiola de Berguedà. No obstant, la zona més propera a la Consolació va continuar donant servei fins a meitats del segle XX. Entre altres serveis, el tram entre Cercs i Fígols es va utilitzar per transportar les teules fabricades al cap del municipi i que anaven destinades als edificis de les colònies de Sant Josep i de Sant Corneli. | 42.1472400,1.8497000 | 404954 | 4666765 | 08268 | Cercs | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66696-foto-08268-206-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66696-foto-08268-206-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Recentment, el traçat del tranvia de sang de Cercs a Berga ha estat recuperat i condicionat com a sender. | 98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||||
| 66698 | Pont de la Senyora o de la Consolació | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-la-senyora-o-de-la-consolacio | SERRA, R. (2006): 'Cercs: ponts de totes mides, camins de totes menes', a L'Erol, núm. 89. Berga: Àmbit de Recerques del Berguedà. TORRES, C.A.(1905) . 'Itinerari per les Valls Altes del Llobregat. Berguedà', Barcelona. | XVIII? | Està escapçat pel costat sud-oest, i la resta es troba molt coberta de runa i vegetació. | El pont es troba al torrent de la Consolació o també anomenat la Frau, quedant al nord de la Torre del Comte de Fígols, per sota dels edificis de la colònia minera de la Consolació i a pocs metres per sota hi ha el riu Llobregat, on desaigua el torrent. Actualment el pont no té ús i de fet es troba en mal estat, tenint l'extrem més sud-oest destruït i la resta es troba molt coberta de runa, en gran part com a resultat dels abocaments de l'explotació de la mina la Consolació però especialment degut a una gran esllavissada que es va produir a la zona al darrer quart del segle XX; a més, actualment la vegetació cobreix gran part de l'estructura conservada. Del pont podem veure part de la cara del costat de llevant, ja que l'oposada està coberta de runa. Es pot veure part del parament que el configura i de l'arc que forma l'únic ull de que disposava. El parament és un aparell de carreus desbastats, no massa polits, tot i que alguns mostren encoixinat d'acabat bast. L'arc és fet amb dovelles de tall allargat, ben escairades i polides. | 08268-208 | A la zona de la Consolació, a la part baixa prop del riu Llobregat. | El pont formava part del traçat de l'antic camí ral que circulava per la vall del riu Llobregat, facilitant la comunicació entre Berga i Guardiola, la Pobla de Lillet i Bagà. | 42.1804900,1.8630600 | 406107 | 4670442 | 08268 | Cercs | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66698-foto-08268-208-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66698-foto-08268-208-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | El pont consta referenciat com a pont de la Senyora o de la Consolació, de fet, la majoria de gent que en recull informació o en té constància, s'hi refereix com a pont de la Senyora, denominació que rep per a la proximitat al Santuari de Nostra Senyora de la Consolació. | 98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||||
| 66699 | Pont del Tagastet o del Nin | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-tagastet-o-del-nin | SERRA, S.; MOLINS, M. (2009):Berga. Recull gràfic 1875-1975. El Papiol: editorial efadós. | XIX-XX | Mostra parts deteriorades. | El pont és de petit recorregut i poca amplada, permet salvar la riera de Metge a l'alçada del molí del Nin i de la font del Tagastet. El pont destaca sobretot per la seva esveltesa i lleugeresa; és un pont de dos ulls, l'ull de majors dimensions és per el qual discorre habitualment la riera, el segon ull és a l'extrem nord i de mides molt menors i per sota hi ha el canal que recull l'aigua del molí del Nin. L'ull principal del pont és format per un arc rebaixat, molt obert, fet a partir d'un contorn de maó massís disposat en vertical i una filada inferior de maó posat de pla; la resta d'estructura és bastida en pedra, també el paviment, tot i que al punt central de l'arc, a la part superior, el mateix maó que conforma la volta del pont constitueix directament el paviment; les baranes són senzilles, formades per barrots metàl·lics. | 08268-209 | a la part sud del municipi, al límit amb el terme de Berga. | La font del Tagastet va ser un indret molt popular per la gent de Berga per anar-hi a fer fontades i passar-hi els dies més calorosos. | 42.1158200,1.8574800 | 405550 | 4663267 | 08268 | Cercs | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66699-foto-08268-209-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66699-foto-08268-209-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||||
| 66700 | Pontarró de Fontollera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pontarro-de-fontollera | BOIXADER, M. (1998): 'Projecte de reconstrucció del tram de ferrocarril Colònia Rosal-Pedret', a L'Erol, núm. 59. Berga: Àmbit de Recerques del Berguedà. SALMERÓN,C. (1990:): Els trens del Berguedà. Història dels ferrocarrils industrials del Berguedà. Col·lecció: Els trens de Catalunya, 14-B, Terminus, Barcelona. TORRES, C.A.(1905) . 'Itinerari per les Valls Altes del Llobregat. Berguedà', Barcelona. | XX | El pont és de petit recorregut, permet superar el torrent de Fontollera, el qual desaigua al riu Llobregat a pocs metres per sota del pont de Pedret. Està bastit en murs de pedra de carreus desbastats, conformant un únic ull fet en arc de mig punt a la part central que permet el pas de l'aigua. L'arc i els muntants on es recolza són de carreus de pedra molt més ben tallada i polida que la resta i es mostren col·locats en cadena. El pont ha estat restaurat en la part del tauler, col·locant un paviment nou i instal·lant una barana de fusta. L'actuació s'ha emmarcat en les obres de condicionament de la via verda de Pedret a Cal Rosal que ressegueix el traçat de l'antic ferrocarril. | 08268-210 | Ala part sud del municipi, a la zona de Pedret. | L'any 1890 es fusionaren les empreses Ferrocarriles y Minas de Berga, SS i Ferrocarril Económico Manresa-Berga; entre l'any de la fusió i el 1904 es va dur a terme les obres del ferrocarril entre Olvan i Guardiola, que foren al contractista Magí Gallifa el 8 de juny de1901. La majoria de les obres van ser concloses a finals del 1903. La inauguració de la línia es produí al 21 de novembre de 1904. L'any 1972 es clausurava el traçat de la colònia Cal Rosal amb Guardiola. L'any 2015 s'ha realitzat una actuació de recuperació de la via verda que ressegueix el traçat del tramvia entre Olvan i Pedret. | 42.1058100,1.8799000 | 407389 | 4662131 | 08268 | Cercs | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Al costat mateix del pont, pel seu extrem sud, hi ha el refugi dels pescadors, una font i una petita placeta que és emprada com a pàrquing, a un extrem de la qual hi ha una escultura metàl·lica d'una truita; aquesta zona és d'ús habitual de la societat de pescadors i lloc freqüentat per altres pescadors i molts visitants, que acudeixen a la zona de Pedret.El pontarró de Malgrau consta a l'IPAC núm. 36903, però encara que indica que està situat al seu pas per Fontollera, no es correspon al mateix pont. | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||||||||
| 91773 | Central tèrmica de Fígols | https://patrimonicultural.diba.cat/element/central-termica-de-figols | <p>Serra, Rosa (2016) Energia termoelèctrica para el Área Metropolitana de Barcelona: la central de Fígols (1929) y la central de Cercs (1970). <span><span><span><span><span><span><span><span>III Seminario internacional. Gestión e intervención en el patrimoni atquitectónico industrial. E.T.S. Arquitectura i E.T.S. Ingenieros Industriales. P. 253-272.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Serra, Rosa; Tenci, Roberta (2013). “La Central Tèrmica de Fígols, una història en imatges”. <em><span>L'Erol</span></em> (Àmbit de Recerques del Berguedà, núm. 116, p. 8-14.</span></span></span></p> | XX | En general el conjunt es triba en mal estat de conservació | <p>De l'antiga central tèrmica es conserva l'edifici central. L<span><span><span><span><span>'estructura arquitectònica es va considerar innovadora constructivament pel sistema de formigó armat utilitzat.</span></span></span></span></span><br /> </p> | 08268-211 | Al peu de la carretera C-16, entre els punts km 107 i 108 | <p>Les obres per construir aquesta central van començar el 1929 i van acabar el 1931, a càrrec de l'empresa Riegos y Fuerza del Ebro SA, filial de La Canadiense (més tard La Canadenca), amb una superfície total de 876m2. Consumia carbó en pols que prèviament s'havia tractat a un rentador de carbó, utilitzava el lignit que s'extreia de les mines de carbó de a la zona. Funcionava entre 1.500 - 2.500 hores anuals. La central es va connectar a l'estació transformadora de Vic el 1931 mitjançant una línia d'alta tensió d 84 km. Va tenir un important paper complementant la xarxa elèctrica que produïa energia per a l'àrea metropolitana.</p> <p>L'any 1971 va deixar de funcionar perquè es va posar en marxa la noca ventral tèrmica. Entre 1960 i 1971, l'empresa Cabisa la va utilitzar per a la fabricació de materials de construcció a partir del reciclatge d'una part de les cendres de la nova central.</p> <p><span><span><span><em><span><span>Característiques tècniques de la central tèrmica de Fíguls:</span></span></em></span></span></span></p> <p><span><span><span><em><span><span>Refrigeració</span></span></em><span><span>: Per aigua captada del canal industrial de Berga i de l'aqüífer (Forat negre- Font de la Vedella)</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><em><span><span>Característiques de les calderes</span></span></em><span><span>: Dues calderes per generar vapor de 671 m² de superfície. Pressió de treball 25 kg/cm². Temperatura màxima de 400 °C, equipades amb 2 reescalfadors amb un total de 1.908 m². Les cambres de combustió de les calderes eren sistema Bailey.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><em><span><span>Característiques del turboalternador</span></span></em><span><span>: Construït per British Thomson Houston. Pressió de treball 22 kg/cm². Amb una temperatura de 375 °C. Potencia proporcionada de 13.600 CV a 3.000 rpm i l'alternador donava 12.500 kVA a 6.000 V.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><em><span><span>Connexió a la xarxa</span></span></em><span><span>: L'any 1931 mitjançant una línia de 84 km es va unir a l'estació transformadora de Vic amb una tensió de 25 kV, encara que la línia estava preparada per 110 kV. Estava alimentada per quatre transformadors monofàsics de 3.000 kVA a les tensions 6.300/23.200 V. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><em><span><span>Nombre de treballadors</span></span></em><span><span>: Una vuitantena aproximadament.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Durant la retirada de les tropes republicanes al gener de l'any 1939, mitjançant unes càrregues explosives varen malmetre el turboalternador inutilitzant la central durant uns tres anys. Es va substituir el turboalternador per un de nou de la casa Brown Boveri amb una potència de 19.600 CV a 3.000 rpm i l'alternador donava 16.000 kVA a 6.000 V.</span></span></span></span></span></p> <p> </p> <p> </p> | 42.1760300,1.8602400 | 405868 | 4669950 | 1929-1931 | 08268 | Cercs | Restringit | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2022-03-29 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||||||
| 96467 | Gegants de Sant Jordi de Cercs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-de-sant-jordi-de-cercs | XX | <p>Gegants de Sant Jordi de Cercs, formats per una parella: la figura del cavaller Sant Jordi i la princesa Blancaflor. Amiden 3,75m i 56 kg ell, 3,65m i 44 kg ella. Van ser construïts el 1999 de cartró pedra, pels alumnes d'un curs d'imatgeria popular impartir per l'escultor igualadí Àlvar Ymbernón Tarrida, que es va cel·lebrar al Consorci de Formació i INiciatives de Cercs-Berguedà.</p> | 08268-212 | Sant Jordi de Cercs | <p>Els gegants fan referència a la llegenda de Sant Jordi, quan el poble de Cercs va oferir la princessa Blancaflor al drac i que va ser salvada pel cavaller.</p> | 42.1516163,1.8565932 | 405530 | 4667243 | 1999 | 08268 | Cercs | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Lúdic | 2024-03-20 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 52 | 2.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||||||||
| 67859 | Casa de la Vila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-la-vila-7 | BOHIGAS, O. (1983) 'Reseña y catálogo de la arquitectura modernista'. Barcelona. COLL, I. (2001) 'Arquitectura de Sitges. 1800-1930'. Sitges. ESQUERDA, M. (2002) 'Sitges artístic'. Tarragona GIBERT, J. (1952) 'Sitges'. Barcelona. 'Gran Geografia Comarcal de Catalunya' (1982:284). Vol. 5. Barcelona. LLOPIS, Joan (1891) 'Assaig Històric sobre la vila de Sitges'. Facsímil del Grup d'Estudis Sitgetans. 1980. MONTE, M.A. (1986) Inventari de Patrimoni Arquitectònic (IPA) 11976 Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) ROIG, E. (1979) 'Sitges dels nostres avis'.Grup d'Estudis Sitgetans. 'Sitges' (1966). Edicions Subur. Sitges SOLER I CASTRO, J. (1980) 'Geografia i guia de la vila de Sitges i son terme municipal'. Grup d'Estudis Sitgetans. | XIX | La normativa del Pla Especial no permet la construcció d'àtic. | L'Ajuntament de Sitges està situat en el punt més alt de la vila, en l'emplaçament que abans ocupava el castell. Es tracta d'un edifici aïllat, de planta rectangular i de tres nivells d'alçada (pb + 2p). Les seves façanes estan decorades seguint les pautes de l'estil gòtic civil català, si bé el frontis principal és força elaborat. Destaca la seva organització simètrica en tres cossos, el central de majors dimensions i notablement sobresortit. Aquest cos consta de tres obertures en la seva planta baixa, conformades per tres arcs de mig punt, a les que s'accedeix salvant un desnivell de tres graons. Els arcs mostren les impostes motllurades i les dovelles amb els angles interiors bisellats. Pel que fa als pisos superiors, la seva composició apareix flanquejada per dues grans pilastres hexagonals. En el pis principal destaca la presència d'un balcó corregut al que donen accés tres obertures. La seva volada està constituïda per llosanes de pedra sostingudes per mènsules motllurades i de notable tamany; la barana mostra una traceria geomètrica, probablement d'obra. Pel que fa a les obertures, cal fer menció de la decoració de les llindes -a base de motllures amb forma d'arc conopial- i dels brancals que desenvolupen petites pilastres amb les bases i les impostes decorades en relleu. S'identifica també un guardapols corregut que reprodueix la forma d'arc conopial i que en els seus extrems mostra petites impostes de forma geomètrica. Sobre l'obertura central, un plafó rectangular emmarca una placa de rajoles policromes en la que figura el nom de 'Casa de la Vila' i l'escut de la vila de Sitges com a motiu central. Sobre les obertures laterals s'identifiquen plafons quadrangulars, disposats de manera romboïdal, que contenen respectivament l'escut de Catalunya i el de la vila, ambdós en relleu. El segon pis d'aquest cos central està separat per una cornisa motllurada horitzontal i consta d'un registre de cinc obertures, articulades a mode de solana; totes elles són d'arc carpanell i estan separades per pilastres coronades amb capitells troncocònics, sense cap element decoratiu. El coronament del cos central està flanquejat per dos pinacles hexagonals, que culminen en forma plana i que emmarquen una composició en la que s'alternen balustres i pinacles de menor tamany, fins a assolir el gran plafó central en el que figura un medalló amb la data 1889 en què va ser inaugurat l'edifici. Els cossos laterals de la façana principal són de menor alçada i estan notablement reculats. Consten d'un finestral en la planta baixa, un balcó ampitat en el pis principal i una finestra quadrangular en el segon pis. El tractament formal d'aquests elements arquitectònics concorda plenament amb el que s'ha descrit en el cos central, tant pel que fa al disseny de les llindes i brancals de les obertures, com a les baranes dels balcons. En el coronament s'identifica un fris d'arquacions cegues en relleu, per sobre del qual es desenvolupa la cornisa motllurada i la barana d'obra amb traceria. Pel que fa a la façana lateral, aquesta presenta cinc finestres en cada pis amb el mateix tractament estilístic descrit anteriorment. En el pis inferior les obertures estan emmarcades per un guardapols corregut, mentre que en el primer pis, aquest és independent per a cada finestra i culmina en una imposta decorada en relleu. En el segon pis les finestres, de menor tamany, no presenten cap element decoratiu; per sobre d'elles és visible, novament, el fris d'arquacions cegues i la cornisa com a element final, ja que aquest frontis no disposa de barana d'obra. | 08270-1 | Plaça de l'Ajuntament, s/n | El primer projecte de Casa de la Vila, fou obra d'Adrià Casademunt i data de l'any 1870, quan l'estat va cedir a la corporació municipal el terreny que ocupava l'antic castell de Sitges. Tanmateix, el nou edifici no va començar a construir-se fins el 25 d'agost de 1888, sota la direcció de Salvador Vinyals, a qui l'Ajuntament li havia encarregat el projecte el 15 de maig de 1879, essent aprovat el 8 d'octubre de 1883. Sembla ser que el consistori va autoritzar l'enderroc de l'antic castell, si bé es van conservar part de les parets mestres que van servir per a configurar l'edifici actual. La nova Casa de la Vila va ser inaugurada el 24 d'agost de 1889. Els plànols de la reforma de l'antic castell de Sitges en casa consistorial van ser signats el 8 d'octubre de 1887 i aprovats dos dies més tard; es conserven a l'Arxiu Històric de Sitges, juntament amb una interessant memòria descriptiva redactada pel propi Vinyals. Les dades històriques de la seva construcció són conegudes en detall, des de la subhasta de les obres, el 7 d'octubre de 1888, fins a les quantitats concedides al mestre fuster, al serraller i al pintor entre d'altres. De l'antic castell de Sitges es coneix el seu volum cúbic i l'existència d'una torre en el seu interior que estava en ruïnes en el moment del seu enderroc. El castell conservava un finestra amb traceria que encara perviu a la façana del Cau Ferrat. Les reixes de l'entrada principal van ser sufragades per Bartomeu Blay, un dels coneguts 'americanos' de la vila, mentre que l'estucat de la façana va ser pagat per Artur Misas. Pel que fa a l'interior, cal mencionar que el mobiliari i la decoració del Saló de Plens són obra d'Eduard Llorenç i van ser realitzats l'any 1900 i sufragats per Bartomeu Robert. El retrat d'aquest personatge és obra d'Arcadi Mas i Fontdevila i fou instal·lat el mateix dia de la inauguració. El tapís del replà del primer pis és obra del pintor A. Ferrer Pino. Les façanes de l'Ajuntament van ser reformades l'any 1979. | 41.2351100,1.8118600 | 400431 | 4565538 | 1888-89 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67859-foto-08270-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67859-foto-08270-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67859-foto-08270-1-3.jpg | Legal | Contemporani|Modernisme | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Salvador Vinyals i Sabaté (1847-1926) | (Continuació descripció) Pel que fa a l'interior de l'immoble, aquest s'estructura com un palau gòtic, al voltant d'un pati central en el que s'inicia l'escala noble, a la qual s'accedeix a través d'una crugia en la que destaquen els arcs rebaixats que suporten les parets mestres i els enteixinats de fusta. En el pis superior es desenvolupa una llotja d'arcs apuntants, separats per pilars quadrangulars de disseny senzill. Els pilars estan units en la seva part inferior per una traceria a mode de barana, mentre que en la part superior s'identifica un guardapols corregut, per sobre del qual és visible, novament, un fris d'arquacions cegues i una cornisa motllurada com els descrits en les façanes exteriors; en aquesta ocasió la barana d'obra és, no obstant, llisa, i suporta la gran claraboia de ferro i vidre que cobreix el pati.Un altre espai destacable de l'interior és, sens dubte, la sala de plens, de la que mereix menció especial l'estructura del cadiram i l'enteixinat de fusta suportat per grans mènsules de pedra; aquest espai va ser completat l'any 1900 sota la direcció del pintor Eduard Llorenç.En general, el disseny de l'edifici es caracteritza per les seves línies austeres i contundents i per un tractament formal dels elements arquitectònics clarament medievalitzant, com és propi del llenguatge modernista de l'època.Segons el Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció II. La planta baixa conserva restes de l'antic castell de Sitges. | 98|105 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||
| 67860 | Plaça de l'Ajuntament, 4 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-de-lajuntament-4 | Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | Sense data | Segons la normativa del Pla Especial, cal preservar la tipologia constructiva de l'edifici, la seva forma parcel·lària i l'alçada actual. Si s'obren portes en la planta baixa s'hauran d'alinear verticalment amb els balcons dels pisos alts. | Edifici de tres plantes (pb + 2p) mostra de l'arquitectura popular sitgetana. Façana de gran senzillesa, amb obertures rectangulars, llevat del portal de la planta baixa conformat per brancals de pedra i arc adovellat rebaixat. La planta inferior presenta quatre obertures, tot seguint l'esquema porta-finestra-finestra-porta; en els pisos superiors s'identifiquen dos balcons i una finestra alineada a la banda dreta del frontis. Els balcons mostren volada d'obra i reixes metàl·liques de factura recent. En el coronament de la façana s'identifica la tortugada i una barana d'obra llisa del terrat transitable de la finca, en el que es localitza un cos construït lateral. | 08270-2 | Plaça de l'Ajuntament, 4 | 41.2349700,1.8115100 | 400401 | 4565522 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67860-foto-08270-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67860-foto-08270-2-2.jpg | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-29 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció V. Forma part del Conjunt 4 que inclou les cases populars construïdes en el recinte de la primera muralla de la vila i en el seu antic fossat. | 98|119 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||||
| 67861 | Plaça de l'Ajuntament, 5-6 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-de-lajuntament-5-6 | Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | Sense data | Segons la normativa del Pla Especial, preservar la tipologia constructiva de l'edifici, la seva forma parcel·lària, la façana i l'alçada actual. Possibilitat de realitzar l'obertura que falta en el primer pis. | Edifici de tres plantes (pb + 2p), exemple d'arquitectura popular sitgetana. Es tracta, probablement, de dues finques en origen independents, avui agregades amb un plantejament arquitectònic unitari que, no obstant, palesa certes irregularitats en la composició. La planta baixa presenta quatre obertures, concretament tres portes i un finestral dels coneguts com a 'quartos de reixa'; el primer pis consta de dos balcons -de disseny dissemblant- i d'una finestra i, finalment, el tercer pis presenta tres balcons. Pel que fa a la planta baixa, la porta situada més a l'esquerra sembla ser resultat de la reducció d'un accés de majors dimensions, que disposava de brancals conformats per carreus de pedra motllurats i d'una gran llinda de fusta; a tocar d'aquest accés s'identifica una petita finestra, de disseny similar a una espitllera, amb gelosia de fusta i un element metàl·lic vertical, a mode de mainell. L'altra porta d'accés està configurada per brancals i llinda de pedra, aquesta darrera amb forma d'arc rebaixat. Quant als balcons, destaca el que se situa a l'extrem esquerre del primer pis, que presenta volada de rajoles sostinguda per grapes metàl·liques i barana amb barrots helicoïdals intercalats i un motiu central decorat amb volutes. Els altres balcons mostren volades d'obra i baranes metàl·liques de barrots simples. Finalment, en el tercer pis, s'observa una distribució irregular de les obertures de balcó, dues de les quals s'agrupen en un balcó corregut que segueix el mateix disseny descrit anteriorment. El coronament del frontis presenta un ràfec ceràmic per sobre del qual se situa una barana d'obra que disposa de trams amb gelosia d'elements ceràmics. | 08270-3 | Plaça de l'Ajuntament, 5-6 | 41.2350600,1.8114600 | 400397 | 4565532 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67861-foto-08270-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67861-foto-08270-3-2.jpg | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció V. Forma part del Conjunt 4 que inclou les cases populars construïdes en el recinte de la primera muralla de la vila i en el seu antic fossat. | 98|119 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||||
| 67862 | Plaça de l'Ajuntament, 7-8 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-de-lajuntament-7-8 | Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | Sense data | Segons la normativa del Pla Especial, en el nº 7 s'aconsella l'eliminació de la marquesina i de l'aparell d'aire condicionat. En el nº 8, la conservació de la façana, l'eliminació del sòcol i la recuperació dels brancals de pedra del portal. | Es tracta de dues antigues cases menestrals, actualment adaptades. Ambdues presenten un alçat de tres nivells (pb + 2p) i la composició de les seves façanes disposa d'un sol eix amb una única obertura en cada pis. El portal de l'edifici nº 8 mostra un arc rebaixat amb els brancals i la llinda de pedra. En el primer pis s'identifica un balcó amb la volada constituïda per llosanes de pedra i la barana metàl·lica amb els barrots dels angles de forma helicoïdal. En el segon pis figura una finestra simple. Finalment, el coronament, conserva la tortugada per a evacuar les aigües de la coberta de teules. Pel que fa al nº 7, la planta baixa consta d'una gran obertura que dóna accés al local comercial que ocupa la planta baixa. En el primer pis, s'identifica un balcó ampitat, mentre que el balcó del segon pis té volada de pedra i barana de ferro de disseny simple. En el coronament s'aprecia una cornisa motllurada i la barana d'obra, llisa, del terrat transitable de la finca. Totes les obertures presenten porticons exteriors de fusta. | 08270-4 | Plaça de l'Ajuntament, 7-8 | 41.2351700,1.8115200 | 400402 | 4565545 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67862-foto-08270-4-1.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció V. Forma part del Conjunt 4 que inclou les cases populars construïdes en el recinte de la primera muralla de la vila i en el seu antic fossat. | 98 | 46 | 1.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||||
| 67863 | Casa Josep Busquets | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-josep-busquets | COLL, I. (2001) 'Arquitectura de Sitges. 1800-1930'. Sitges. Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XIX | Segons la normativa del Pla Especial, manteniment del volum edificat, conservació de la façana i adaptació de la planta baixa a la normativa del Pla Especial | Edifici a dos vents que obre la seva façana principal a la Plaça de l'Ajuntament, malgrat tractar-se del frontis més estret. La construcció presenta tres nivells (pb + 2p) i destaca per l'harmonia de la seva composició. La façana principal està emmarcada per dues grans pilastres que recorren el frontis en sentit vertical fins a la cornisa del coronament. En contraposició, la horitzontalitat de l'edifici es veu ressaltada per les cornises que marquen els diferents nivells de forjat i que sobresurten lleugerament del plom del parament extern. L'element més elaborat és, sens dubte, el balcó del pis principal. Estructuralment presenta volada de llosanes de pedra sostingudes per mènsules. Quant a la barana, aquesta mostra barrots de ferro amb decoració geomètrica seriada. Destaca la decoració neoclassicista de l'obertura, que disposa dues pilastres als brancals, culminades en capitells d'ordre jònic, tot suportant un fris amb decoració vegetal i flanquejat per tríglifs sobre el qual se sustenta un cornisament amb cimaci, frontó amb palmeta central i acroteris. El balcó del segon pis és ampitat i presenta els brancals i la llinda constituïts per una motllura llisa sobresortint que, en els angles superiors, presenta petits motius florals en relleu. Finalment, el coronament està conformat per una cornisa motllurada sobre la qual s'identifica la barana del terrat de la finca que consta d'un registre d'arquacions cegues en relleu com a element decoratiu. Pel que fa al frontis del c/d'en Bosc, cal dir que no presenta una clara ordenació en eixos verticals, donada la seva gran longitud, que sembla haver propiciat canvis continus de les obertures, especialment dels accessos de la planta baixa. En general, el tractament estilístic dels elements arquitectònics concorda amb el llenguatge neoclassicista de la façana principal, si bé amb major sobrietat i senzillesa. A la zona de la façana corresponent al nº 24 del c/ d'en Bosc, els forjats de l'edifici es tradueixen a la façana mitjançant cornises motllurades força desenvolupades; en una de les llindes es llegeixen les dates '1891-1960'. | 08270-5 | Plaça de l'Ajuntament, 10 c/ d'en Bosc, 24-26 | El c/ d'en Bosc està catalogat dins de l'Inventari de Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat (IPA-11952) i mostra el recorregut en ziga-zaga propi de les vies medievals, i conserva edificacions entre mitgeres de planta baixa i pis, amb portals adovellats i finestres amb brancals i llindes de pedra. És un dels carrers més antics de Sitges i forma part del primer nucli fortificat de la vila. La seva formació es data als segles XIII-XIV i en l'actualitat recrea la imatge de vila medieval d'aquesta part del nucli. Pel que fa a l'autor de l'edifici, Salvador Vinyals i Sabaté [mestre d'obres-1868; arquitecte-1877], cal dir que és autor de diverses obres en l'Eixample barceloní. Entre altres obres, comparteix amb Antoni Robert l'autoria del nou monestir de Sant Pere de les Puelles a Sarrià, i amb Domènec i Estapà el projecte de la presó Model de Barcelona. | 41.2353800,1.8116800 | 400416 | 4565568 | 1891 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67863-foto-08270-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67863-foto-08270-5-2.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-29 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Salvador Viñals i Sabaté (1847-1926) | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció IV. Forma part del Conjunt 5 que inclou els casals gòtics situats a l'interior de la muralla i sobre d'ella, els edificis dels carrers de l'Aigua, de Barcelona i les cases del carrer Major situades a l'antiga entrada a la vila. | 102|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||
| 67864 | Mercat de Sitges | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mercat-de-sitges | COLL, I. (1979) 'L'obra sitgetana de Gaietà Buigas i Monravà' a Butlletí del Grup d'Estudis Sitgetans, nº 12. Sitges. COLL, I (1981) Inventari de Patrimoni Arquitectònic (IPA) 11923 COLL, I. (1988) 'L'antic mercat de Sitges'. Miscel·lània Penedesenca, 10. Vilafranca del Penedès. COLL, I. (2001) 'Arquitectura de Sitges. 1800-1930'. Sitges. MONTE, M.A. (1986) Inventari de Patrimoni Arquitectònic (IPA) 11923 Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) SOLER I CASTRO, J. (1980) 'Geografia i guia de la vila de Sitges i son terme municipal'.Grup d'Estudis Sitgetans. | XIX | Segons la normativa del Pla Especial, cal enderrocar el cos annex construït el 1935, restaurar l'edifici i adaptar l'interior a nous usos, tot mantenint el criteri global de l'espai. | Edifici situat en la zona més antiga del nucli de Sitges, al costat de la Casa de la Vila, que respon a la tipologia dels grans mercats municipals de la segona meitat del segle XIX. Inicialment va ser concebut a quatre vents i la seva planta presenta forma de paral·lelogram de 17 m per 20 m. Mostra una única nau, coberta a dues vessants per una estructura metàl·lica molt lleugera; les façanes són de maó d'obra vista i l'ornamentació i composició de les obertures s'adequa a les tendències modernistes que s'identifiquen amb llenguatges arquitectònics de caire neogòtic. La façana principal presenta un eix de simetria molt marcat, determinat pel vèrtex de la teulada, sota la qual es desenvolupen dues motllures, una d'alta i escalona, i una altra menor i recta. Onze finestres proporcionen llum a l'interior. A l'entrada, destaca el gran arc escarser, tancat per una simple reixa en la que es veu l'escut de Sitges realitzat en ferro. La façana principal està flanquejada per dos cossos de serveis que sustenten una porxada decorada amb una marquesina de ferro colat, de finals de l'any 1890. En la decoració s'identifiquen elements florals, oves i quadrifolis. Pel que fa a les façanes laterals, estan constituïdes per finestres separades per pilars i disposen d'una porta en el seu extrem nord, tancada amb reixa metàl·lica. A l'interior destaca l'armadura conformada per un pendeló o monjo i l'ampli espai totalment diàfan. | 08270-6 | Plaça de l'Ajuntament, 11-12-c/ d'en Bosc, 11-15 | Abans de construir-se aquest edifici, el mercat de Sitges es feia al costat del castell de la vila. En transformar-se aquest indret en ajuntament, va ser necessari construir un nou espai pel mercat sitgetà, a tocar del seu emplaçament tradicional. Aquest edifici va ser la primera construcció en ferro d'aquesta vila. Fou projectat i dirigit per l'arquitecte Gaietà Buigas i Monravà, essent la seva primera obra sitgetana. El plànols per a la seva construcció daten de l'any 1889 i les obres van ser adjudicades a Pere Ferran per 24,700 pessetes. L'edifici va ser inaugurat el 15 d'agost de 1890. L'any 1935 es va afegir un nou cos que no presenta entitat arquitectònica significativa, però que va connectar el mercat amb altres edificacions. El c/ d'en Bosc (catalogat dins de l'Inventari de Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat -IPA-11952-) mostra el recorregut en ziga-zaga propi de les vies medievals i conserva edificacions entre mitgeres de planta baixa i pis, amb portals adovellats i finestres amb brancals i llindes de pedra. És un dels carrers més antics de Sitges i forma part del primer nucli fortificat de la vila. La seva formació es data als segles XIII-XIV, i en l'actualitat recrea la imatge de vila medieval d'aquesta part del nucli. Pel que fa a l'autor de l'edifici, Gaietà Buïgas i Monravà (1851-1919) destaca com a guanyador del concurs per a la construcció del monument a Cristòfor Colom inaugurat a Barcelona amb motiu de l'Exposició Universal de 1888. Va realitzar part de la seva obra a llatinoamèrica i també va exercir com a arquitecte municipal de Sitges. | 41.2353700,1.8118500 | 400430 | 4565566 | 1889-90 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67864-foto-08270-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67864-foto-08270-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/67864-foto-08270-6-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Gaietà Buïgas i Monravà (1851-1919) | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció II. Forma part del Conjunt 3 que inclou la part més antiga del casc històric de la vila, en la que l'actuació recent més significativa fou, justament, la construcció del mercat . A nivell urbanístic es considera prioritari recuperar el pati que se situa entre el mercat i les cases anteriors a aquest. | 105|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 |
Estadístiques 2026
Patrimoni cultural
Mitjana 2026: 0,00 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/