Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 66556 | Nucli de Sant Jordi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/nucli-de-sant-jordi | CLARET, J. M.; COSTA, A. (1983): 'Sant Jordi, poble inacabat', a L'Erol, núm. 6, pàg. 23-24. CLARET, J. M.; COSTA, A. (1988): 'El poble de Sant Jordi', a L'Erol, núm. 25 ('L'Urbanisme al Berguedà'), pàg. 61-65. JUNTA D'AIGÜES DE CATALUNYA (1990): 'El pantà de La Baells' a L'Erol, núm. 30, pàg. 31-32. VV.AA. (1994:137-141). 'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà', vol.5, Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XX | El poble de Sant Jordi va ser construït en un indret delimitat pel Cap de la Costa al sud i els Emprius al nord; a l'oest quedaven el Galló i cal Fontaner i a l'est la carretera C-1411. És un lloc força planer, amb bona orientació, relativament proper al poble de Sant Salvador, i quedant situat a tocar de l'església medieval de Sant Andreu de Cercs, ara Sant Jordi. En el moment del projecte els terrenys escollits estaven completament deshabitats, només hi havia alguna masia propera. El poble es va projectar pensant amb tots els serveis d'un nucli modern, a partir d'habitatges unifamiliars i altres de plurifamiliars, en conjunt edificis de poca alçada, creant una configuració homogènia de les estructures, i conformant carrers i places al voltant d'una plaça central principal. El poble està bastit de manera esglaonada tot adaptant-se a la topografia del terreny. Les cases estan construïdes amb obra vista, totes amb el mateix tractament exterior i amb la voluntat d'integrar-les en l'entorn. En el disseny del nou poble es va procurar que tots els elements bàsics o més destacats que tenia Sant Salvador de la Vedella tinguessin el seu equivalent en el projecte. Així, a més dels habitatges i de l'església, també es va construir i traslladar una fàbrica tèxtil, Manufactures Sant Salvador, una escola i el dispensari; també un complex esportiu, encara que no tots els edificis projectats van arribar-se a construir, n'és un exemple el centre cívic. El projecte urbanístic i arquitectònic també va contemplar aspectes de caire social, pensant en una ubicació dels comerços i serveis a manera que es generés un eix comercial en el carrer i places principals. El projecte del poble va anar a càrrec d'un ampli equip de tècnics, dels quals els principals arquitectes executors de l'obra van ser Josep M. Claret i Agustí Costa; a més, en l'elecció del millor indret on ubicar el poble hi va participar un equip de geògrafs de la Universitat de Barcelona. Actualment és el nucli més poblat dins del terme municipal de Cercs i el que compta amb un nombre més gran de serveis per a la població: compta amb dispensari, parc d'adults, escola-bressol, el CEIP Sant Salvador, biblioteca, casal d'avis, zona esportiva amb camp de futbol i piscines i un parell de parcs infantils. Està connectat per carretera tant amb el nucli antic de Pont de Rabentí, al sud, com amb el nucli de la Rodonella, al nord, a més de connexió directa amb la C-16. | 08268-66 | A la zona central del terme municipal, al nord del nucli de Cercs. | El poble de Sant Jordi va néixer arran de la construcció del pantà de la Baells, ja que la creació d'aquesta infraestructura hidràulica va significar la desaparició sota les aigües del poble de Sant Salvador de la Vedella. També van desaparèixer el conjunt de la Baells, i alguna masia. Inicialment no estava prevista la construcció de cap nucli, es volia reubicar els veïns en el municipi i en poblacions veïnes, bàsicament Berga. Les pressions dels veïns de Sant Salvador i de l'Ajuntament van aconseguir que l'Administració accedís a la creació d'un nou poble que allotgés els veïns que havien de ser expropiats de les seves llars. Per tal de tirar endavant les negociacions amb l'Administració i la 'Confederación Hidrográfica del Pirineo Oriental', promotora del pantà, i, de fet, per gestionar tot el procés, es va crear el Patronat Local de l'Habitatge de Cercs. Els tràmits van ser complexos i llargs. L'acord entre l'Administració central i el poble de Sant Salvador va consistir, bàsicament, en que les indemnitzacions que havien de percebre cada un dels veïns afectats s'agrupaven en una única quantitat, que el Patronat Local de l'Habitatge de Cercs utilitzaria per a la construcció del nou poble. Les obres s'iniciaren a mitjans dels anys 70 amb moltes dificultats. La primera empresa adjudicatària de les obres, Ferrovial de Madrid, va acabar abandonant el projecte a mig començar per manca d'experiència en la construcció d'habitatges. Aleshores es va recórrer a contractistes de la comarca que varen acabar els edificis més necessaris: els habitatges per als habitants dels pisos de Sant Salvador. L'avançament de les obres del pantà va posar pressió a la continuïtat de les obres dels pisos nous. Finalment, el 1974 es va inaugurar el poble, tot i que els veïns de Sant Salvador de la Vedella es van traslladar als nous habitatges el 1976, quan va quedar completament cobert l'antic poble. La inauguració de l'any 1974, va ésser totalment simbòlica, ja que en aquell moment tot just s'havien iniciat les obres. | 42.1515800,1.8566100 | 405532 | 4667239 | 08268 | Cercs | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Josep M. Claret, Agustí Costa i altres | Els autors principals del projecte van ser Josep M. Claret i Agustí Costa, especialment en la fase d'execució de les obres. També formaven part de l'equip redactor del projecte: César Frago Pérez, Alfons Roca Vilaregut i Jordi Viola Garriga, i de la direcció de les obres: Josep Maria Miró i Josep Gilabert, aparelladors. L'inici del projecte va se l'any 1971. Les obres es van realitzar a partir del 1973, i l'acabament i ocupació dels habitatges es va fer de manera esglaonada d'acord amb les necessitats derivades de les obres de l'embassament.Les coordenades pertanyen a la plaça del Primer Comte de Fígols. | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||||||
| 66557 | Castell de Puigarbessós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-puigarbessos | CAMPRUBÍ SENSADA, J. (2006): Conquesta i estructuració territorial del Berguedà (s. IX-XI), Edicions de la Universitat de Lleida, Lleida. PERARNAU, J.; PIÑERO, J. (1992): Catàleg de protecció del patrimoni històric, arquitectònic, natural i ambiental del terme municipal de Cercs. Fitxa P. 4. Ajuntament de Cercs SANTANDREU, M.D., i altres (1998): Castells medievals del Berguedà. Vol.1. Ed. Amics del Romànic del Berguedà. Berga SANTANDREU, M.D ( 1982): Els castells del Berguedà en un document de l'any 1309. Revista del centre d'estudis berguedans. Berga: 110- 118. SERRA, Rosa. (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà. Ed. Consell Comarcal del Berguedà i Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà, Berga. VVAA. (1985): Catalunya Romànica. XII. El Berguedà. Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona. | XII | són poques les restes conservades del castell, encara que a nivell de jaciment es poden conservar estructures que no podem valorar cobertes de sediment. | Les restes del Castell de Puigarbessós són escasses i molt amagades per la vegetació. Es conserven i es poden observar algunes restes de murs. Les restes de murs conservats mostren un aparell fet de carreus desbastats de tall rectangular, units amb morter de calç argilós, els carreus estan disposats més o menys en filades i cercant una col·locació a trencajunt. De les diverses restes de murs visibles de les qual el pany de paret més ben conservat compta amb una alçada visible de quasi cinc metres i una llargada d'entorn al vuit metres. És destacable la presència d'alguna traça de finestra, així com alguna cantonera força ben conservada. L'emplaçament de les restes permeten vincular aquest castell amb una funció eminentment defensiva i de vigilància, ja que es troba situat en una zona amb molt bona visibilitat vers la una extensa àrea de la vall del riu Llobregat, des de Cercs i fins a de Pedret; la seva ubicació és per sobre i a l'alçada de l'aiguabarreig de la riera de Vilada. El bon camp visual també inclou el domini sobre part del camí que comunica Berga cap a la Portella tot passant pel pont de Pedret. A nivell de visibilitat, també té contacte directe amb altres punts castellers o de possible control visual. | 08268-67 | A la zona de sud del municipi, a l'àrea de Pedret, prop del límit municipal amb Vilada. | Les referències documentals publicades o conegudes que esmentin el castell són realment molt escasses. En aquest sentit, del segle XII consta una referència a l'indret, en relació a una notícia en que el comte Ramon Berenguer IV va cedí el lloc de Puigarbessós i altres indrets del Berguedà a Hugh de Peguera, com a mostra d'agraïment per l'ajuda rebuda arran de la conquesta de Tortosa. Posteriorment, al segle XIV, Sibil·la, comtessa de Pallars i senyora de Berga realitzà una permuta al rei Jaume II, en la que cedia gairebé tots els castells que Sibil·la tenia al Berguedà entres els quals Puigarbessós; a canvi la comtessa va rebre la vila i castell de Tamarit, la vila de l'Arboç i el castell de Gelida. (SANTANDREU: 1982: 101-109) | 42.1199100,1.8894600 | 408200 | 4663687 | 08268 | Cercs | Difícil | Dolent | Legal | Romànic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 92 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||||||
| 66558 | Mas A de Vilosiu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-a-de-vilosiu | BOLÒS,J. (1984): Un mas pirinenc medieval: Vilosiu B (Cercs, Berguedà). Lleida: Universitat de Lleida, col. Espai/temps, núm. 26. CAMPRUBÍ SENSADA, J. (2006): Conquesta i estructuració territorial del Berguedà (s. IX-XI), Edicions de la Universitat de Lleida, Lleida. CASTILLO, A. (1965): 'El manso medieval A de Vilosiu'. A Homenaje a Jaime Vives, I. Pàgs. 219-226 CATALÀ, P. (1976): Els Castells Catalans, vol. V. Barcelona: Rafael Dalmau editor. Pàgs. 874-879. PERARNAU, J.; PIÑERO, J. (1992): Catàleg de protecció del patrimoni històric, arquitectònic, natural i ambiental del terme municipal de Cercs. Fitxa AR. 1. Ajuntament de Cercs RIU, M. (1976):'El hàbitat en Catalunya en la Alta Edad Media', a Atti del Colloquio Internazionale di Arqeologia Medievale. Palermo, 1976, p. 3-15. RIU, M. (1978): 'Hàbitat, tècniques i economia rural', a Història de Catalunya. Vol. II. Ed. Salvat, p. 3-15. RIU, M. (1989): L'arqueologia medieval a Catalunya. Barcleona: Els llibres de la frontera. SANTANDREU, M.D., i altres (1998): Castells medievals del Berguedà. Vol.1. Ed. Amics del Romànic del Berguedà. Berga SANTANDREU, M.D ( 1982): Els castells del Berguedà en un document de l'any 1309. Revista del centre d'estudis berguedans. Berga: 110- 118. SERRA, Rosa. (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà. Ed. Consell Comarcal del Berguedài Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà, Berga. VVAA. (1985): Catalunya Romànica. XII. El Berguedà, Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona. VVAA. (1998): Catalunya Romànica. XXVII. Visió de síntesi. Restauracions i noves troballes. Bibliografia. Índexs generals. Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona. | IX-XIV | No s'han realitzat més actuacions i caldria almenys una consolidació de les estructures per evitar que es facin malbé. | El mas A de Vilosiu està situat, relativament a prop de la masia denominada Santamaria de les Garrigues, en una zona força planera i oberta cap al sud-est, encara que les restes arquitectòniques del mas s'emplacen a l'extrem oest d'aquest pla, quedant ubicades a redós del terreny natural, el qual és aprofitat per bastit les estructures. El mas es mostra conformat per diverses estances que es troben distribuïdes en diferents terrasses, per tant, a diferent alçada. En conjunt s'identifiquen unes 9 habitacions o dependències. Les construccions de la part inferior, mostren una planta irregular i allargada que aprofita la roca com a paret posterior i a la que s'adossa l'estructura; la resta d'estances situades al nivell de la feixa superior mostren també una planta irregular, resultat de l'adaptació al terreny i l'aprofitament de la mateixa topografia existent. De l'estructura d'habitació central, a la planta baixa, destaquen dues estances d'uns 15 metres quadrats. Els gruix dels murs és variable, entre 80 i 120 cm., pel que fa a l'alçada conservada dels murs, és d'uns 2 metres d'alçada i atenent també al dimensionat de la roca que aprofita, no devia superar de gaire aquest nivell. Destaca una porta que s'ha valorat com a pas divisori entre l'espai destinat al bestiar i el destinat a habitatge, aquest té una gran llinda plana monolítica de 220 cm de llarg. Els resultats proporcionats per les excavacions van permetre aportar unes hipòtesis en quant a l'ocupació dels espais, com el fet que alguns serien d'ús dels homes, altres del bestiar, també es va identificar una de les estances amb paviment de lloses, que es creu hauria estat utilitzat com a rebost i potser també dormitori; una altra estança com a menjador amb una llar de foc més o menys al centre; a més, també es documentà un forn en una de les cambres en la que també hi hauria hagut un foc a terra. | 08268-68 | A la zona de sud-oest del municipi, a l'àrea coneguda com Vilosiu o les Garrigues | Els anys 1960 i 1961 es dugué a terme una excavació arqueològica del mas, de la mà del professor Albert del Castillo i el Dr. Manuel Riu, de la Universitat de Barcelona. Els treballs realitzats van permetre aportar una hipòtesis de cronologia de les restes conservades. Podent situar l'origen de l'estructura del mas a l'alta edat mitjana entre els segles IX i X. La zona del mas formaria part de les terres situades dins l'àrea d'influència de l'església de Santa Margarida de Vilosiu; de fet, es creu que la zona hauria conformat un petit nucli a l'entorn de l'església, format per un conjunt de diversos masos, un dels qual seria l'objecte de redacció. El mas hauria estat ocupat des d'origen fins probablement al segle XIV, coincidint amb el període de crisi demogràfica, en que es degué abandonà. Al llarg d'aquests segles l'estructura experimentà algunes reformes i modificacions, algunes de les quals es situen al segle XII. L'església de Vilosiu es documenta cap l'any 839, l'entorn de la qual devia ser eminentment rural, format per una ocupació del territori en hàbitat dispers a partir de petits masos, en els que viurien una població essencialment dedicada a la ramaderia. L'any 980 consta una referencia consistent en una donació de l'església de Vilosiu amb quatre masos, potser un dels quals era aquest, donació feta pel comte de Cerdanya al monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Masos que tornen a aparèixer referenciats en l'acta de consagració del monestir de Sant Llorenç datada el 983. Posteriorment, en un llevador del monestir del 1125, torna a constar la menció als masos, en aquest es parla de les cases o 'hostal·lats' de Rovira, d'Arnaur, de Ramir i de Quintla junt amb el què els pertocava pagar. Com ja s'ha esmentat, es creu que aquests masos es van abandonar al segle XIV. Molt temps després, probablement ja al segle XVI, es degué edificar el proper mas de Santamaria de les Garrigues, el qual es conserva a relativament poca distància i encara que assenyala una tipologia arquitectònica més moderna, probablement derivat de reformes i modificacions importants. | 42.1303400,1.8302600 | 403322 | 4664910 | 08268 | Cercs | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66558-foto-08268-68-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66558-foto-08268-68-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | S'hi pot accedir des de diversos indrets. Des de la pista, d'accés tancat, que porta a la masia de Santamaria de les Garrigues, prendre un trencall que trobarem al costat esquerre. | 85 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||||
| 66559 | Mas B de Vilosiu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-b-de-vilosiu | BOLÒS,J.; CURTO, A.; SERRA, A. (1984): 'El castell de Blancafort, al Berguedà', a Quaderns d'estudis medievals, núm. 11. Barcelona. BOLÒS,J. (1984): Un mas pirinenc medieval: Vilosiu B (Cercs, Berguedà). Lleida: Universitat de Lleida, col. Espai/temps, núm. 26. CAMPRUBÍ SENSADA, J. (2006): Conquesta i estructuració territorial del Berguedà (s. IX-XI), Edicions de la Universitat de Lleida, Lleida. CASTILLO, A. (1965): 'El manso medieval A de Vilosiu'. A Homenaje a Jaime Vives, I. Pàgs. 219-226 CATALÀ, P. (1976): Els Castells Catalans, vol. V. Barcelona: Rafael Dalmau editor. Pàgs. 874-879. PERARNAU, J.; PIÑERO, J. (1992): Catàleg de protecció del patrimoni històric, arquitectònic, natural i ambiental del terme municipal de Cercs. Fitxa AR. 2. Ajuntament de Cercs RIU, M. (1976): 'El hàbitat en Catalunya en la Alta Edad Media', a Atti del Colloquio Internazionale di Arqeologia Medievale. Palermo, 1976, p. 3-15. RIU, M. (1978): 'Hàbitat, tècniques i economia rural', a Història de Catalunya. Vol. II. Ed. Salvat, p. 3-15. RIU, M. (1989): L'arqueologia medieval a Catalunya. Barcleona: Els llibres de la frontera. SANTANDREU, M.D., i altres (1998): Castells medievals del Berguedà. Vol.1. Ed. Amics del Romànic del Berguedà. Berga SANTANDREU, M.D ( 1982): Els castells del Berguedà en un document de l'any 1309. Revista del centre d'estudis berguedans. Berga: 110- 118. SERRA, Rosa. (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà. Ed. Consell Comarcal del Berguedài Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà, Berga. VVAA. (1985): Catalunya Romànica. XII. El Berguedà. Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona. VVAA. (1998): Catalunya Romànica. XXVII. Visió de síntesi. Restauracions i noves troballes. Bibliografia. Índexs generals. Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona. | IX-XIV | No s'han realitzat més actuacions i caldria almenys una consolidació de les estructures per evitar que es facin malbé. | El Mas B de Vilosiu està construït arrambat a la roca, aprofitant-la com a part de l'estructura del mateix mas, defineix una planta irregular, tot i que gran part del conjunt conforma una planta aproximadament rectangular en sentit nord-sud, amb un cos sortint al costat de ponent; l'orientació és cap a llevant. Es pot definir com un mas d'estructura horitzontal sense pis superior. En els treballs arqueològics realitzats s'identificaren diversos espais, en total de cinc, dels quals es pot considerar que dos eren d'ús per al bestiar i tres destinats a les persones o ús domèstic. Els murs dels espais que es creu que eren d'ús del bestiar, estan construïts amb un acabat menys acurat format per pedres irregulars; per contra, les estances que s'atribueixen a ús més domèstic, els murs són de carreus desbastats. S'identificaren diverses obertures corresponents a portes i que permetien la comunicació interior entre els espais i també la pròpiament porta d'accés a l'interior del mas. A grans trets compta amb un espai no gaire gran al costat nord, d'ús de rebost i celler; al seu costat sud, una estança segurament destinada a dormitori i menjador; a continuació, també a migdia de l'anterior, una altra estança segurament d'ús més de magatzem i potser també pel bestiar. Aquesta darrera estança, s'interpreta com un espai mitger entre les estances destinades al bestiar i les d'ús de les persones; a partir d'aquesta es comunica a ponent, amb un altre espai en el que hi havia la cambra del forn, on també hi ha un banc de pedra; i al sud de la cambra central, una altra dependència d'ús per al bestiar i la qual obria ja a l'exterior. En algunes d'aquestes estances s'identificaren paviments i en almenys un dels àmbits les restes d'una coberta de lloses. Els materials recuperats en els treballs arqueològics són molt diversos, comptant amb un ampli conjunt de fragments ceràmics de cronologia medieval, especialment ceràmiques grises de cronologia àmplia, de datació entre finals del segle X fins inicis del segle XIV, encara que també algunes peces més tardanes, a més de diverses restes de fauna, fragments de peces metàl·liques de ferro i altres de bronze, junt amb altre tipus de material lític, vidre, etc. El conjunt es relaciona sobretot amb els usos propis del mas, peces de caire domèstic i d'ús en tasques agrícoles o ramaderes. | 08268-69 | A la zona de sud-oest del municipi, a l'àrea coneguda com Vilosiu o les Garrigues | Els anys 1960 i 1961 es dugué a terme una excavació arqueològica del mas A, de la mà del professor Albert del Castillo i el Dr. Manuel Riu, de la Universitat de Barcelona. En el marc dels primers estudis realitzats a la zona es detectaren i documentaren altres estructures, entre les quals també l'anomenat com a Mas B. Entre els anys 1984 i 1986 es van dur a terme tres campanyes d'excavació arqueològica al Mas B de Vilosiu. L'any 1984 es va dur a terme la primera campanya d'excavació del Mas B de Vilosiu, per part de Jordi Bolòs, Albert Curto i Assumpta Serra, com a membres del Departament d'Història Medieval de la Universitat de Barcelona i subvencionades pel Servei d'arqueologia de la Generalitat de Catalunya. Segons Jordi Bolòs, el nom del lloc de Vilosiu, que consta referenciat com a 'Vila Osyl' en l'acta de consagració de la Seu d'Urgell (any 1000) en la que s'esmenta l'església, creu que pot portar a pensar que a la zona hi havia hagut 'una explotació senyorial', a manera de petit poblet format per un hàbitat dispers concentrat més o menys en una àrea propera, i que situa cronològicament poc abans de l'any 800. Segons la hipòtesi plantejada, poc temps després es degué bastir una església a la zona. De fet, documentalment, es té notícia d'una donació, feta l'any 980 pel comte Oliba I de Cerdanya al monestir de Sant Llorenç prop Bagà, consistent en la donació de l'església de Vilosiu amb quatre masos ('quatuor mansos constructos'. Masos que es situen al terme del castell de Madrona, al lloc de Vilosiu. Poc després, en l'acta de consagració del monestir de Sant Llorenç prop Bagà, datada el 983, entre els béns del monestir hi consta l'església, amb els delmes, les primícies i les oblacions, i quatre masos amb les seves terres i vinyes. Posteriorment, en un llevador del monestir del 1125, torna a constar la menció als masos, en aquest s'aporta els noms de les cases, es parla dels masos Revira (Rovira), d'Arnald, de Ranmir i de Chintla (Quintla o Quíntila) junt amb el què els pertocava pagar. La datació del mas pròpiament i segons els resultats aportats en els estudis realitzats a partir de les excavacions arqueològiques que s'hi dugueren a terme, situen l'ocupació del mas entre l'any 1000 i inicis del segle XIV. Com ja s'ha esmentat, es creu que aquest mas junt amb altres dels masos de Vilosiu es van abandonar al segle XIV. Serà temps després, probablement ja al segle XVI, quan es degué edificar el proper mas de Santamaria de les Garrigues, el qual es conserva a relativament poca distància i encara que assenyala una tipologia arquitectònica més moderna, probablement derivat de reformes i modificacions importants. | 42.1302700,1.8276300 | 403105 | 4664905 | 08268 | Cercs | Difícil | Dolent | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | S'hi pot accedir des de diversos indrets. Des de la pista que porta cap a la Casanova de les Garrigues un cop passat l'indret de la font de la salamandra. | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||||||
| 66560 | Poblat de la Jaça | https://patrimonicultural.diba.cat/element/poblat-de-la-jaca | BOLÒS,J. (1984): Un mas pirinenc medieval: Vilosiu B (Cercs, Berguedà). Lleida: Universitat de Lleida, col. Espai/temps, núm. 26. RIU, M. (1976): 'El hábitat en Catalunya en la Alta Edad Media (siglos IX-XII)', a Atti del Colloquio Internazionale di Arqueologia Medievale. Palerm. RIU, M. (1989): L'arqueologia medieval a Catalunya. Barcleona: Els llibres de la frontera. | XII-XIII | les restes estan molt cobertes de vegetació i enderroc. | Les restes del poblat medieval defineixen un estructura de petits habitatges bastits a redós i aprofitant una cinglera de roca. Al peu de la paret de roca s'hi identifiquen un seguit d'estructures de murs, que defineixen uns quants habitatges, quatre o cinc, que aprofiten la roca com a part estructural, o sigui una de les parets de les cases i a les quals s'adossen les estructures dels murs. Aquests habitatges es troben construïts un al costat de l'altre. Davant la filera d'habitatges, per tant, de les seves façanes es defineix com un pas o carrer. El lloc està ocupat per vegetació i es fa difícil tenir una correcte visió de les estructures. | 08268-70 | Al peu d'una paret de roca, situada a uns 600 m al nord-oest de la Casanova de les Garrigues | L'any 1961 el professor de la Universitat de Barcelona va realitzar una exploració de la zona. Segons les informacions publicades pel Dr. Manuel Riu, es creu que el poblat fou habitat entre els segles XII i XIII, considerant que es tractaria d'un petit nucli dedicat bàsicament a activitats ramaderes. (RIU: 1989: 56) | 42.1402000,1.8200200 | 402491 | 4666016 | 08268 | Cercs | Difícil | Dolent | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||||||||
| 66561 | Possibles restes de Santa Maria de Vilosiu o de les Garrigues | https://patrimonicultural.diba.cat/element/possibles-restes-de-santa-maria-de-vilosiu-o-de-les-garrigues | BOLÒS,J.; CURTO, A.; SERRA, A. (1984): 'El castell de Blancafort, al Berguedà', a Quaderns d'estudis medievals, núm. 11. Barcelona. BOLÒS,J. (1984): Un mas pirinenc medieval: Vilosiu B (Cercs, Berguedà). Lleida: Universitat de Lleida, col. Espai/temps, núm. 26. CAMPRUBÍ SENSADA, J. (2006): Conquesta i estructuració territorial del Berguedà (s. IX-XI), Edicions de la Universitat de Lleida, Lleida. CASTILLO, A. (1965): 'El manso medieval A de Vilosiu'. A Homenaje a Jaime Vives, I. Pàgs. 219-226 CATALÀ, P. (1976): Els Castells Catalans, vol. V. Barcelona: Rafael Dalmau editor. Pàgs. 874-879. RIU, M. (1976): 'El hàbitat en Catalunya en la Alta Edad Media', a Atti del Colloquio Internazionale di Arqeologia Medievale. Palermo, 1976. RIU, M. (1978): 'Hàbitat, tècniques i economia rural', a Història de Catalunya. Vol. II. Ed. Salvat. RIU, M. (1989): L'arqueologia medieval a Catalunya. Barcleona: Els llibres de la frontera. VVAA. (1985): Catalunya Romànica. XII. El Berguedà. Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona. VVAA. (1998): Catalunya Romànica. XXVII. Visió de síntesi. Restauracions i noves troballes. Bibliografia. Índexs generals. Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona. | X-XIV | les restes estan molt cobertes de vegetació i enderroc. | Les restes d'estructures identificades a uns 150 m a l'oest de la masia de la Casanova de les Garrigues, podrien correspondre a l'antiga església coneguda com Santa Maria de les Garrigues o de Vilosiu. De fet, a la vall de Vilosiu s'hi localitzen diverses restes d'estructures, repartides per una extensa àrea. Del conjunt de restes identificades, aquestes es considera que podrien correspondre a l'antiga església, sense que aquest fet es pugui confirmar sense estudis més acurats o una recerca a fons. A l'indret són visibles diverses restes de panys de murs, entre els qual destaquen els que defineixen un espai principal, a l'entorn del qual es poden distingir altres restes de parets. El conjunt té gran quantitat d'enderroc i vegetació que hi ha crescut, fet que no permet tenir una bona visió de les estructures conservades. El dimensionat dels murs, el tipus de carreus i en conjunt la configuració que mostren les restes, fan pensar en la possible correspondència amb l'església. A l'entorn més immediat es distingeixen altres restes de murs molt amagades per la vegetació. Altres de les restes localitzades a la vall poden correspondre a estructures de masos, per bé, que també caldrien recerques que concretessin les característiques i funcions d'aquestes restes. En conjunt, del total de restes que s'han identificat i que podrien correspondre a possibles masos, incloent les restes de la possible església, són un total de deu. Entre aquests, a la vall hi ha els masos identificats com a Mas A i Mas B de Vilosiu que van ser excavats i estudiats, permeten apuntar una cronologia medieval per a la seva ocupació. | 08268-71 | A la zona de sud-oest del municipi, a l'àrea coneguda com Vilosiu o les Garrigues | L'església de Santa Maria de Vilosiu consta que es trobava dins el terme del castell de Madrona, al comtat de Berga; sembla que era església parroquial depenent del monestir de Sant Llorenç prop Bagà i formava part del Bisbat d'Urgell. El lloc de Vilosiu consta referenciat al l'any 980, en una donació feta pel comte Oliba I de Cerdanya al monestir de Sant Llorenç prop Bagà, consistent en la donació de l'església de Vilosiu amb quatre masos ('quatuor mansos constructos'. En aquesta període sembla que l'església seria el centre d'un petit nucli de poblament rural. Poc després, en l'acta de consagració del monestir de Sant Llorenç prop Bagà, datada el 983, entre els béns del monestir hi consta l'església, amb els delmes, les primícies i les oblacions, i quatre masos amb les seves terres i vinyes. En un llevador del monestir del 1125, torna a constar la cita als masos i s'aporta els noms de les cases, es parla dels masos Revira (Rovira), d'Arnald, de Ranmir i de Chintla (Quintla o Quíntila) i la relació del què els pertocava pagar. La recerca arqueològica realitzada als masos A i B, va permetre situar l'ocupació d'aquests entre l'any 1000 i inicis del segle XIV. | 42.1366800,1.8232800 | 402755 | 4665622 | 08268 | Cercs | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66561-foto-08268-71-2.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Tal i com s'ha indicat, sense una recerca a fons es fa difícil poder atribuir amb seguretat aquestes restes a l'esmentada església. Tal i com s'ha assenyalat en altres fitxes d'elements immobles de la zona, l'emplaçament exacte de l'església de Vilosiu és desconeguda, encara que s'ha situat i cregut que pot ubicar-se més propera a la masia de Santa Maria de les Garrigues. Les diverses hipòtesi restaran pendents de confirmació. | 85 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||||
| 66562 | Forats d'antigues rescloses de Pedret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forats-dantigues-rescloses-de-pedret | BOLÒS, J. (1985): 'Rescloses de Pedret'. Catalunya Romànica XII: El Berguedà. Barcelona: 236-238 CASTELLANO, A. (1997): 'La història de Sant Quirze de Pedret a través dels testimonis documentals', a L'Erol, núm. 55. Berga: Àmbit de Recerques del Berguedà. PERARNAU, J.; PIÑERO, J. (1992): Catàleg de protecció del patrimoni històric, arquitectònic, natural i ambiental del terme municipal de Cercs. Fitxa AR. 3. Ajuntament de Cercs SERRA, Rosa. (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà. Ed. Consell Comarcal del Berguedà i Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà, Berga. TORRES, C.A.(1905) . Itinerari per les Valls Altes del Llobregat. Berguedà. Barcelona. VILA CARABASSA, J.M. (2009): Estudio arqueològico del puente de Pedret (Cercs, Berguedà) VILA CARABASSA, J.M. (2001): 'Intervenció arqueològica al Pont de Pedret', a Actes de les Jornades d'Arqueologia i Paleontologia 2001: Comarques de Barcelona 1996-2001: La Garriga VVAA. (1985): Catalunya Romànica. XII. El Berguedà. Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona. P. 246 | XI? | Els forats es localitzen a les roques que hi ha al davant del pont de Pedret, per la cara sud, a banda i banda del riu, en unes plaques de roca llisa, polida pel pas de l'aigua. Defineixen diferents alineacions de clots. Una primera filera o línia, que consta d'uns 30 forats que ocupen una llargada d'uns 25 metres. Seguit hi ha altres fileres de forats, s'han distingit una filera de 12, una de 51 i una de 22 forats, entre costat i costat del riu. Segons les interpretacions, consideren aquestes línies com a tres possibles fileres corresponents a tres possibles rescloses. La majoria dels forats són de planta circular, per bé, que també n'hi ha alguns de quadrats, la seva funció seria la d'encaix de bigues de fusta. Les mides dels forats oscil·len entre els 18, 20 i 25cm, i una mitjana de 15 cm de profunditat. | 08268-72 | A la zona de sud del municipi, al peu del riu Llobregat. | Es creu que aquests forats podien haver estat part de la infraestructura d'un molí; de fet, que constituirien els encaixos de suport d'unes estructures de fusta que formarien part d'una presa o resclosa que serviria per derivar aigua cap un molí a través d'un canal. Consten documents que fan referència a un molí a la zona de Pedret en el segle XI, dada que es relacionaria amb aquestes estructures negatives. Cal anotar que metres més avall, es conserven restes d'un molí, del qual la majoria d'elements visibles són de cronologies més tardanes, segles XVIII i XIX. Es considera que no seria el mateix molí que el medieval, ni potser exactament el mateix emplaçament, dades però que no estan contrastades ni aclarides. A manca d'estudis que permetin posar llum a aquesta qüestió; si més no, la presència de molins a la zona i per tant, l'aprofitament hidràulic de les aigües del Llobregat en aquesta àrea, queda palesa. La hipòtesis més estesa sobre la funcionalitat d'aquests encaixos és que formaven part d'una estructura de resclosa, en la que les bigues eren unides a la cara interior amb travessers disposats horitzontalment, també de fusta, cohesionat i cegat amb terra. Aquests tipus de rescloses s'han documentat en diferents casos, en especial per al període medieval, encara que hi ha exemples que han perdurat en el temps fins segles més tard. Progressivament les rescloses de fusta es van anar substituint per preses de mur de pedra. Cal anotar, que els estudis arqueològics i documentals realitzats arran de la restauració del pont de Pedret a l'any 2000, assenyalen que aquests encaixos, o si més no part d'aquests, podrien haver format part de l'estructura d'un pont més antic, un pont que podria haver estat bàsicament de fusta. | 42.1078700,1.8818000 | 407549 | 4662358 | 08268 | Cercs | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66562-foto-08268-72-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66562-foto-08268-72-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La presència d'aquests encaixos a la zona de Pedret ha tingut dues interpretacions bàsicament. Una és que es tracta d'encaixos que formaven part d'una resclosa d'un molí, i l'altra possibilitat, és que fossin part d'una estructura d'un antic pont de fusta. Sembla també probable que la quantitat d'encaixos existent pot respondre a que uns havien estat part del pont i els altres de la presa, cas de ser així, caldria esbrinar les cronologies de cada element. | 85 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||||
| 66563 | Central tèrmica de Cercs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/central-termica-de-cercs | FONT, E. i SERRA, R. (2003): El Carbó, Terrassa, Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. LATORRE, X. (1995): Història de l'Aigua a Catalunya, Barcelona i Premià de Mar, l'autor. PERARNAU, J.; PIÑERO, J. (1992): Catàleg de protecció del patrimoni històric, arquitectònic, natural i ambiental del terme municipal de Cercs. Fitxa Inv. 2. Ajuntament de Cercs SERRA, R. i FONT, E. (2005): 'La central tèrmica de Cercs: carbó i electricitat des de 1929', a L'Erol, número 85, p. 27-32. TENCI, R; SERRA, R. (2013):' La Central Tèrmica de Fígols, una història en imatges', a L'Erol, número 116, p. 8-14. | XX | La central tèrmica és coneguda sobretot per les dues grans xemeneies que la conformen. D'aquestes xemeneies, la més alta i estreta, amb una alçada de 120 m i adoptant una forma més estilitzada, correspon a la xemeneia de fums. Està conformada per una base de formigó d'amplada similar a la boca superior i es troba ubicada a la part alta del conjunt de la central. La xemeneia més ample, és de fet, la torre de refrigeració; té una alçada de 103 m. Visualment aquesta té una presència molt més destacable pel seu gran dimensionat; el diàmetre de la base és de 68 m i l'amplada de la boca a l'entorn dels 30 m. La seva ubicació és a la part baixa de la central, més propera a la carretera C-16. La ubicació de la central tèrmica responia a la proximitat a les dues principals fonts de proveïment: per una banda el carbó procedent de la mina Consolació i per l'altra l'aigua necessària per a la refrigeració i que s'obtenia del torrent de la Garganta. Amb tot, a causa de les dificultats orogràfiques de la zona va caldre fer grans moviments de terra per fer una esplanada artificial. La central transformava l'energia primària procedent del carbó en una energia secundària que era l'electricitat. Els darrers anys de producció d'energia elèctrica consta que generava una mitjana anual de 865 milions de kw i tenia una potència de 160.000 kw/hora. Els quatre components essencials d'una central termoelèctrica són: la caldera, la turbina de vapor, l'alternador i el transformador. A la caldera es produeix la combustió del carbó, que transforma l'aigua en vapor a pressió. Aquest vapor es converteix en energia mecànica de rotació fent girar les pales de la turbina. La turbina està unida per un eix a l'alternador, que és on es transforma l'energia mecànica en energia elèctrica. Un cop generat el corrent elèctric, aquest és conduït cap al transformador, on se li augmenta la tensió per tal de poder-lo traslladar a grans distàncies sense pèrdues. A ple rendiment, la central consumia cada dia 2.500 tones de carbó, de les quals 1.200 acabaven convertides en cendra que es dipositava al peu de la caldera, i necessitava 500 tones per hora d'aigua, de les quals 350 s'alliberaven a l'atmosfera en forma de vapor d'aigua a través de la torre de refrigeració. Els fums de la combustió del carbó sortien per la xemeneia més alta i estreta i, a causa del seu alt contingut de diòxid de sofre (SO2), foren els causants d'una pluja àcida que va afectar 30.000 ha al voltant de la central. | 08268-73 | Al peu de la carretera C-16, entre els punts km 107 i 108 | Al lloc on s'ubica la central tèrmica de Cercs ja hi havia hagut una central tèrmica amb anterioritat. Aquesta primera central era coneguda amb el nom de central de Fígols i va ser construïda entre els anys 1929 i 1931 per un trust de tres importants empreses elèctriques catalanes. La construcció d'aquesta central responia a l'objectiu d'aprofitar el carbó de les mines de l'Alt Berguedà per generar electricitat. Tenia una potència de 14 MW. En el seu moment, l'estructura arquitectònica de la primera central es va considerar innovadora constructivament pel sistema de formigó armat utilitzat. Aquesta primera central tèrmica va tenir un paper molt important durant la Guerra Civil i la postguerra , fins que a finals de la dècada dels anys seixanta del segle passat va quedar obsoleta. Actualment encara es conserva l'edifici central i són visibles algunes estructures d'aquella primera tèrmica. L'actual central tèrmica es va començar a construir l'any 1968; per a la seva obra es va bastir un campament obrer en un turó situat al davant mateix de la central. L'obra va anar a càrrec de l'empresa COPISA. L'entrada en funcionament, després d'un any de proves, fou el 12 d'agost de 1971. Fins l'any 1985 tot el carbó que consumia la tèrmica de Cercs provenia de les mines de lignit de la conca minera de l'Alt Berguedà, les del costat mateix de la central, que eren propietat de Carbones de Berga SA, i les de Saldes, que eren propietat de Carbones Pedraforca SA. Per una sentència judicial del mateix any 1985, a partir d'aquest any i de manera progressiva fins el 1991 una part del carbó del Berguedà va deixar pas a hulla importada de Sudàfrica. Aquesta hulla tenia un contingut de sofre molt menor que el lignit i d'aquesta manera es va aconseguir reduir les emissions de diòxid que durant anys havien provocat la pluja àcida. A partir de 1991, coincidint amb el tancament definitiu de l'empresa Carbones de Berga SA, la tèrmica cremava un 60% de lignit procedent de les mines de Saldes i un 40% d'hulla sud-africana. Aquesta situació va durar fins a finals de l'any 2004. A partir de gener de 2005 la tèrmica només cremava hulla procedent dels països de l'est d'Europa per tal de complir amb els acords presos a la Conferència de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic a Kyoto l'any 1997. El tancament definitiu de la central tèrmica fou el 31 de desembre de 2011, de manera que va estar en actiu una mica més de 40 anys. | 42.1728400,1.8574600 | 405633 | 4669598 | 08268 | Cercs | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66563-foto-08268-73-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66563-foto-08268-73-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Fins fa pocs anys des del Museu de les Mines de Cercs es realitzaven visites guiades al conjunt. Actualment, la central està tancada i a l'espera que s'acabi de determinar el seu destí; les darreres notícies publicades apunten que diferents institucions treballen per donar un ús al conjunt entorn a les energies renovables.Dins dels fons documentals de l'ANC pertanyents a l'empresa Fuerzas Eléctricas de Cataluña SA (ANC1-211) hi ha digitalitzada una col·lecció de 458 fotografies realitzades entre els anys 1969 i 1977 relacionades amb les obres de construcció de la central (1969-1971) i les obres d'ampliació (1977). L'accés a aquestes fotografies és lliure.Les coordenades corresponen a la xemeneia de refrigeració. | 98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||||
| 66564 | Canal Industrial de Berga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/canal-industrial-de-berga-0 | CAMPRUBÍ, J. (1994): 'El Canal Industrial de Berga (1 i 2)', dins Fàbriques i Empreses, Manresa, Ajuntament de Manresa, 2 volums. FERRER, LL., PIÑERO, J. i SERRA, R. (1997): 'El Canal Industrial de Berga', dins El Llobregat: nervi de Catalunya, Manresa i Berga, Angle, Centre d'Estudis del Bages i Àmbit de Recerques del Berguedà, p. 101-107. GROS, F. (1982): 'Marcel·lí Buxadé i el Canal Industrial de Berga', a Revista del Centre d'Estudis Berguedans, número 1, p. 13-22. LATORRE, X. (1995): Història de l'Aigua a Catalunya, Barcelona i Premià de Mar, l'autor. (pàgines 186-200) MUNTANYÀ, J., NOGUERA, J., PUNTAS, J., SANTANDREU, J. i VILARDAGA, J. (1985): 'El centenari de la concessió del Canal Industrial de Berga' (dossier), a L'Erol, número 13, p. 19-42. NOGUERA, J. (1989): Berga en temps del Canal Industrial (1885-1900), Berga, Àmbit de Recerques del Berguedà. | XIX-XX | Es tracta d'un canal de 20,02 km, d'una amplada de 3 m, d'una fondària a cel obert d'1,5 m i amb foradades en un trenta-cinc per cent del seu recorregut. Porta un cabal de 2,349 m3/s. Inicialment tenia divuit salts o aprofitaments projectats, dels quals al final només se'n van construir tres. El canal salva un desnivell de 195,11 m i té una energia potencial de 5.202,90 cavalls. Tot i adaptar-se a les dificultats del relleu, el canal es va dissenyar intentant escapar dels problemes geològics, dels obstacles naturals i de les expropiacions forçoses. L'encert en el traçat ha quedat demostrat en el fet que més de cent anys després el canal encara està en servei. El canal travessa el terme municipal de Cercs de nord a sud. Més de la meitat de les foradades que es van haver de construir es troben dins d'aquest municipi, inclosa la més llarga de totes que servia per salvar el creuament amb les instal·lacions de la mina Consolació. Inicialment aquesta foradada tenia 400 m de túnel i l'any 1943 es va acabar allargant fins els 800 m. Al marge de les foradades, dins del municipi de Cercs hi ha dos aqüeductes, un que salva el desnivell de la riera de Peguera i l'altre que salva el torrent de les Garrigues. El primer està format per set arcs de llum amb volta de mig punt; el segon només té un sol arc. Cal tenir en compte que segons el projecte del promotor, Marcel·lí Buxadé, la finalitat del canal era proveir d'aigua com a font d'energia a la ciutat de Berga, de manera que el pas per Cercs només era una servitud. El municipi de Cercs no se'n beneficiava de cap de les maneres. L'amplada del canal permetia circular amb una petita barca que s'utilitzava per a reparacions, fins i tot podia circular per l'interior de la majoria de les foradades. Actualment s'han reforçat amb formigó alguns punts que s'havien anat degradant, especialment després dels aiguats de 1982. | 08268-74 | Diversos indrets del terme municipal | A mitjan segle XIX Berga havia vist decaure la consolidació econòmica, amb base a la indústria cotonera i tèxtil que s'havia instal·lat a finals del segle XVIII. Per aquest motiu es pensà en fer arribar a Berga l'aigua del Llobregat i poder, així, revitalitzar econòmicament la ciutat. El 16 de gener de 1884, l'enginyer Marcel·lí Buxadé va presentar al Govern Civil de Barcelona un escrit sol·licitant una concessió d'aigües superficials dels rius Llobregat i Saldes. Aquesta sol·licitud va provocar, entre altres, una certa oposició entre alguns veïns dels pobles de Cercs i la Baells que temien que el riu quedés sec i el bestiar no hi pogués abeurar. Finalment, el 13 d'agost de 1885 i gràcies a una intervenció del diputat Manuel Farguell, Marcel·lí Buxadé va aconseguir la concessió per poder fer realitat el seu projecte. Les obres hagueren de començar precipitadament i sense tenir assegurat el finançament de tota l'obra el mes de desembre de 1885, d'acord amb el plec de condicions imposat pel governador civil de Barcelona, Antonio González Salesio. El finançament es buscà majoritàriament en les subscripcions populars, molt importants inicialment, però que no aconseguiren reunir el conjunt del capital. Finalment, la Diputació de Barcelona i l'Ajuntament de Berga també varen concedir algunes subvencions. A causa de les dificultats per trobar finançament la seva construcció s'endarrerí més del que estava previst. Finalment, el 17 de setembre de 1899 s'inaugurà l'obra. Els anys 1939 i 1978 va caldre reparar l'aqüeducte dels Planàs, situat a la sortida del túnel de la Comassa, dins del terme municipal de Cercs. En ambdós casos es va trencar el canal i l'any 1978 es va solucionar definitivament amb la construcció d'un aqüeducte penjat. El juliol de 1958 es va construir el túnel anomenat de Sant Josep per protegir el canal de la caiguda de runam procedent de la mina del mateix nom, amb una llargada de 441 m. En època recent, una part del tram del canal que travessa el municipi de Cercs ha estat cobert. | 42.1346000,1.8665300 | 406326 | 4665343 | 08268 | Cercs | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66564-foto-08268-74-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66564-foto-08268-74-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Ornamental | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Travessa el municipi de nord a sud, des del pont vell de Guardiola de Berguedà fins la Colònia RosalLes coordenades corresponen al pas del canal pel sector del Planàs, on actualment hi ha un pont penjat. | 98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||||
| 66565 | Presa i pantà de la Baells | https://patrimonicultural.diba.cat/element/presa-i-panta-de-la-baells | JUNTA D'AIGÜES DE CATALUNYA (1990): 'El pantà de la Baells', a L'Erol, número 30, p. 31-33. LATORRE, X. (1995): Història de l'Aigua a Catalunya, Barcelona i Premià de Mar, l'autor. PERARNAU, J.; PIÑERO, J. (1992): Catàleg de protecció del patrimoni històric, arquitectònic, natural i ambiental del terme municipal de Cercs. Fitxa inv. 1. Ajuntament de Cercs. S/A. (1998): 'L'aprofitament turístic del pantà de la Baells', a L'Erol, número 59, p. 65-66. | XX | Infraestructura hidràulica destinada a l'emmagatzematge i regulació de l'aigua del riu Llobregat, tot recollint també l'aigua de la riera de Vilada o del Merdançol, per abastir d'aigua l'àrea metropolitana de Barcelona i generar energia elèctrica. L'embassament de la Baells està situat a uns 32 km aigües avall del naixement del riu Llobregat, té una longitud de costa de 30,9 km, la superfície total inundada és de 365 ha pertanyents als municipis de Cercs, Vilada i la Quar, la seva cota màxima d'embassament extraordinari és de 633,7 m (sobre el nivell del mar), el seu volum és de 109,43 hm3 (tot i que en origen era de 115 hm3, però degut a la sedimentació s'ha anat reduint) i el cabal regulat mitjà és de 6,69 m3/s. La conca de l'embassament ocupa una superfície de 532 km2. La presa de la Baells és del tipus de volta gruixuda de doble curvatura, amb un desenvolupament de l'arc entre els estreps de 302,28 m., el gruix màxim de la presa a la seva base i al sòcol és de 27 metres i 8 metres a la coronació, l'alçària sobre els fonaments és de 102,35 m., assolint una cota de coronació de 632,35 m (sobre el nivell del mar). Per a la construcció de la presa es va haver de realitzar una excavació de 184.400 m3 i va requerir d'uns 400.000 m3 de formigó. Les parts principals de la presa són una corona o galeria superior, una xarxa interna de galeries d'inspecció construïdes longitudinalment i connectades en vertical per tres parts (a cada extrem i al centre), a la part inferior hi ha l'embocadura de la presa del desguàs de fons amb la cambra de vàlvules de desguàs de fons, també compta amb una cambra de vàlvules de desguàs de mig fons o intermedi junt amb al seu corresponent canal de descàrrega del desguàs (situada a la zona intermèdia a la part oest), i a la part superior a l'extrem més de llevant hi ha el sobreeixidor o desguàs superficial amb el seu gran canal de sobreeixidor superior. La presa de la Baells compta des del 1989 amb dues centrals hidroelèctriques situades després de la presa, amb la idea d'aprofitar el cabal d'aigua que surt pel fons de la presa. La primera central, coneguda amb el mateix nom que la presa i el pantà (central de la Baells) és la més gran del riu Llobregat, podent arribar a produir 23.000 MW d'energia a l'any. Per a la generació d'energia s'aprofita l'aigua expulsada pel sobreeixidor de fons que es troba a la part central de la presa, la qual és canalitzada a través d'un túnel fins a la turbina, que es troba en una construcció pocs metres més avall de la presa. Aquesta central té un cabal de 7,5 m3/s i 100 m de salt brut, que es converteixen en 77,61 m de salt net. La potència total instal·lada és de 5.000 Kw i està equipada amb dues turbines per a la generació d'electricitat. La segona central és coneguda amb el nom de Pedret; té un cabal concedit de 6 m3/s i 15,91 m de salt brut que es transformen en 15,18 m de salt net. La potència total instal·lada és de 800 Kw i està equipada amb una turbina. | 08268-75 | A la part sud del municipi, en el traçat del riu Llobregat amb l'aiguavés de la riera de Vilada. | A principis de segle XX i per encàrrec de la Confederació Sindical Hidrogràfica del Pirineu Oriental s'enceten estudis de pantans reguladors a la conca del Llobregat. Un informe de l'enginyer Rafael Coderch i Serra de l'any 1900 esmenta un possible pantà a la Baells, incompatible en aquell moment amb el traçat del ferrocarril de les mines de carbó de Guardiola de Berguedà que s'havia concedit el 17 d'abril de 1900. Per aquest motiu les obres d'aquest possible pantà no foren incloses en el 'Plan General de Canales y Pantanos de la zona de los Pirineos Orientales' redactat aquell mateix any 1900. L'opció de construir una presa a la zona de la Baells va quedar aparcada fins l'any 1934 quan es va estudiar a fons una nova regulació de la conca del Llobregat. Però els esdeveniments posteriors, especialment els derivats de la Guerra Civil, van deixar la qüestió novament aparcada fins l'any 1947, quan els mateixos usuaris del riu presenten una instància adreçada al Ministeri d'Obres Públiques sol·licitant un estudi i projecte definitiu per a la construcció d'una presa a la Baells. Segons els fons documentals de l'Agència Catalana de l'Aigua dipositats a l'Arxiu Nacional de Catalunya (ANC1-547) aquests primers avantprojectes per construir la presa foren redactats el 25 de novembre de l'any 1949 i el projecte definitiu es va concretar l'any 1956, per bé que l'any 1972 s'hi van introduir algunes modificacions. Entre l'avantprojecte de 1949 i el projecte de 1956 l'obra va ser inclosa en el grup tercer del Pla General d'Obres Públiques per una Llei de 15 de juliol de 1954. El projecte de 1956 preveia un pantà de 93,7 hm3 amb una cota màxima de 623 m (sobre el nivell del mar), projecte que implicava una variant del ferrocarril de via estreta entre Berga i Guardiola de Berguedà d'un elevat cost econòmic. Aquest fet va paralitzar novament el projecte de presa a la Baells. La qüestió es va reprendre l'any 1968 amb un estudi sobre el projecte del sistema d'embassaments a la Baells i a la riera de Marlés. Aquest estudi preveu augmentar l'alçada de la presa per encabir fins a 115 hm3. Per tal de poder realitzar aquesta obra d'enginyeria civil van haver de realitzar-se un bon nombre d'expropiacions, les quals s'iniciaren l'any 1970. De fet, la construcció del pantà de la Baells va comportar la desaparició el poble de Sant Salvador de la Vedella i el nucli de la Baells, junt amb alguna masia més dispersa. Una altra pèrdua important va ser la línia de ferrocarril de Manresa a Guardiola, la qual es tancava el 1972. Pel que fa a l'inici dels treballs de l'obra per la construcció de la presa de l'embassament de la Baells van començar el 1971 i només van durar quatre anys. El projecte de la presa va anar a càrrec de Consulpresa i J.Llacer i les empreses constructores varen ser Entrecanales i Dragados y Construcciones. Tot i que el conjunt de les instal·lacions va entrar en servei la tardor de 1975, la inauguració oficial de la presa i l'embassament de la Baells va ser el 7 de febrer del 1976 per part del rei d'Espanya, Joan Carles I. Fins passats dos anys de la inauguració no es va omplir completament. Sota les aigües del pantà van quedar submergits els pobles de Sant Salvador de la Vedella i de la Baells, la carretera comarcal C-1411, l'antiga via del ferrocarril ja en desús, ponts com el de Miralles, camins i terres de conreu. La riuada dels dies 7 i 8 de novembre de 1982 va posar a prova tots els components de la presa, ja que van funcionar a ple rendiment i van complir amb escreix la seva funció de regulador de seguretat. La central hidroelèctrica de la presa de la Baells es va inaugurar l'any 1989, va ser projectada per l'empresa Hidroelèctrica del Segre i amb gestió de l'empresa Endesa; aquesta obra va suposar una aprofitament destacable de les funcions de la presa de la Baells, que fins llavors eren essencialment d'emmagatzematge. | 42.1219600,1.8784800 | 407295 | 4663926 | 08268 | Cercs | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66565-foto-08268-75-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66565-foto-08268-75-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | El Museu de les Mines de Cercs realitza visites guiades a la presa de la Baells en diverses dates al llarg de l'any. Coincidint amb el 40è aniversari de la inauguració del pantà de la Baells es van instal·lar uns nous panells informatius a la presa. L'any 1989 els ajuntaments de Vilada i de Cercs es plantegen aprofitar les possibilitats turístiques del pantà i encarreguen a la Diputació de Barcelona un estudi. Aquest estudi fou revisat i actualitzat l'any 1996 a partir d'una anàlisi global sobre actuacions en llacs i pantans artificials com a zones d'esbarjo. Aquest estudi incloïa tant els aspectes positius d'aquest aprofitament com els aspectes negatius i proposava la creació d'un Consorci de Promoció Turística com a òrgan gestor i integrador. Actualment es permet tant el bany com la pesca com la navegació (aquesta última amb certes restriccions) per tota l'àrea del pantà, excepte la zona de seguretat delimitada a tocar de la presa. Inclou una zona abalisada per a l'entrenament de la natació en aigües obertes de 1.000 m de recorregut. Des de fa uns anys funciona a Cercs un club nàutic gestionat per una empresa privada. | 98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||||
| 66566 | Safareigs de Sant Corneli | https://patrimonicultural.diba.cat/element/safareigs-de-sant-corneli | PERARNAU, J. i PIÑERO, J. (1992): Catàleg de protecció del patrimoni històric, arquitectònic, natural i ambiental del terme municipal de Cercs. Fitxa P. 6. Ajuntament de Cercs PONS, Q.; BOIXADER, A. (2013): '1936. 'Hogueras en la noche' i les mines de Fígols', a L'Erol, núm. 113. Berga: Àmbit de Recerques del Berguedà. SERRA, R. (2006): Cercs. La mirada del fotògraf. Berga: Zenobita edicions. | XX | Es tracta de dos safareigs independents, ambdós d'estructura de planta rectangular, de constitució i mesures similars i situats més o menys en paral·lel. En el safareig més de ponent l'estructura està conformada per dos dipòsits comunicats entre ells; l'entrada de l'aigua és al costat més nord, en el dipòsit més petit. El receptacle de mides majors mostra, en tres dels seus costats, la part superior dels murs inclinada cap l'interior del dipòsit per tal de permetre rentar la roba. El safareig situat més a ponent també té dos receptacles, en aquest cas el cup menor és al costat oposat a l'altre safareig i no es diferencia del conjunt del dipòsit. En aquest safareigs les quatre parets mostren la part superior inclinada cap l'interior del dipòsit. El safareig de llevant es troba protegit per una estructura de coberta a dues aigües, aquesta es sustenta en pilars de maó massís i un mur en l'extrem més nord, bastit adossat al marge del terreny, mostra la part inferior feta en pedra i la part superior en maó massís. El conjunt dels safareigs es troben delimitats per un tancament format en part per la mateixa estructura que cobreix el safareig del costat est, l'accés és a l'extrem nord-est. En l'actualitat el conjunt ha estat reformat, tant l'estructura de coberta com els cups dels safareigs. | 08268-76 | Situats a la part alta de Sant Corneli, a l'extrem nord-oest de la plaça de l'església. | Segons la bibliografia aquests safareigs van ser construïts a inicis dels anys 30 del segle XX, per part de l'empresa 'Carbones de Berga SA', propietària de la colònia de Sant Corneli. En origen no hi havia coberta en cap dels rentadors. No va ser fins períodes més recents que es va cobrir un dels safareigs i es va regularitzar el paviment. El desembre de 1990 l'empresa 'Carbones de Berga SA' va cedir els safareigs a l'ajuntament de Cercs. | 42.1839100,1.8520200 | 405201 | 4670834 | 08268 | Cercs | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66566-foto-08268-76-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66566-foto-08268-76-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Segons s'indica en una placa informativa del safareig, el lloc va ser escenari de la pel·lícula 'Hogueras en la noche', un drama d'Arthur Porchet de l'any 1936. | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||||
| 66567 | Safareig del carrer del Cap de la Costa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/safareig-del-carrer-del-cap-de-la-costa | PERARNAU, J.; PIÑERO, J. (1992): Catàleg de protecció del patrimoni històric, arquitectònic, natural i ambiental del terme municipal de Cercs. Fitxa P. 5. Ajuntament de Cercs. SERRA, R. (2006): Cercs. La mirada del fotògraf. Manresa: Zenobita edicions. | XX | El safareig està construït en un rebaix fet al talús del terreny. De fet la seva estructura s'adossa a la mateixa roca. Es tracta d'un safareig de planta rectangular, amb la part superior de dos dels murs inclinada cap l'interior del dipòsit per tal de permetre rentar la roba, al costat sud i oest. El dipòsit està bastit amb murs que presenten un revestiment de morter industrial que no permet veure el material constructiu, per al costat nord un mur de pedra vista s'aixeca a major alçada que el nivell del dipòsit; en aquest mur hi ha una mena de cartel·la feta en ciment que indica l'any 1947. L'entrada de l'aigua és a l'angle nord-est. El safareig es troba construït damunt una plataforma que regularitza i anivella el paviment. Compta amb una coberta de bigues de fusta, llates i teula àrab, sustentada sobre pilars de maó massís. En la darrera remodelació es va instal·lar una barana de barrots de fusta. L'aigua que sobrant és conduïda cap un altre petit dipòsit, situat a l'extrem oest, a nivell del paviment, i fora del ras de la coberta. Al costat del safareig, hi ha una font; aquesta compta amb un frontal de constitució senzilla fet a partir de maó massís i formigó al centre del qual hi ha l'aixeta de llautó; a la base hi ha una petita pica revestida també amb ciment industrial. L'estructura està bastida arrambada al talús que conforma el terreny. | 08268-77 | A la part nord del nucli de Cercs, al carrer del Cap de la Costa. | Segons conta recollit (PIÑERO, PERARNAU: 1992), al mateix indret hi havia un safareig d'inicis del segle XX, el qual posteriorment es va abandonar. Al mateix lloc, l'any 1942, s'hi instal·lar l'actual safareig. La data que actualment consta al safareig és la de l'any 1947. Fa pocs anys l'estructura va ser reformada, construint una nova teulada, instal·lant baranes i fent una repassada general de tota l'estructura del safareig. | 42.1493400,1.8622600 | 405995 | 4666984 | 1947 | 08268 | Cercs | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66567-foto-08268-77-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66567-foto-08268-77-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||||
| 66568 | Safareig del torrent de les Garrigues | https://patrimonicultural.diba.cat/element/safareig-del-torrent-de-les-garrigues | PERARNAU, J.; PIÑERO, J. (1992): Catàleg de protecció del patrimoni històric, arquitectònic, natural i ambiental del terme municipal de Cercs. Fitxa P. 5. Ajuntament de Cercs. SERRA, R. (2006): Cercs. La mirada del fotògraf. Manresa: Zenobita edicions. | XX | El safareig del torrent de les Garrigues, també és anomenat com a safareig de la font gran, degut a la proximitat a aquesta popular font. Es tracta d'un safareig bastit a una cota per sota del nivell de la carretera i de l'accés a la zona de la font gran. L'accés és per el costat de la carretera (est) i és a través d'un curt tram d'escala de pocs graons. L'estructura del safareig és de planta rectangular, amb la part superior del mur nord inclinada cap a l'interior del dipòsit, no són visibles materials constructius ja que les parets estan arrebossades amb morter de ciment industrial. La construcció està bastida arrambada al mur que conforma el talús de la rampa d'accés a la zona de la font gran i que conforma el mur sud del safareig. El safareig està protegit per una coberta d'un sol vessant de bigues de fusta, llates i teula àrab, suportada per bigues de fusta que actuen com a pilars del teulat. En el mateix mur sud del talús, al costat mateix del safareig per l'extrem oest, hi ha les sortides d'aigua de la font gran, un conjunt de vuit tubs que ofereixen aigua constantment. que dos dels murs inclinada cap l'interior del dipòsit per tal de permetre rentar la roba, al costat sud i nord. Els murs del dipòsit presenten un revestiment de morter industrial que no permet veure el material constructiu. L'estructura del safareig queda, en part, amagada pel pont de la carretera. De fet, la construcció de la carretera i del pont que permet salvar el torrent de Peguera va afectar al safareig, condicionant la seva utilitat, ja que actualment només és accessible com a safareig per un dels costats. El dipòsit està protegit per una coberta senzilla, a un sol vessant, de bigues de fusta, llates i teula àrab, suportada per pilars de maó massís. Al costat oest hi ha l'entrada de l'aigua, que actualment és a partir d'un tub de formigó que forma part del traçat d'un antic canal d'un molí. A l'extrem oposat de l'entrada, per tant, al costat est, hi ha el desaigua del dipòsit del safareig el qual, de fet, constitueix la continuació del canal de l'antic molí. | 08268-78 | Al nucli de Cercs, al peu del torrent de les Garrigues i de la carretera de Ribes. | Aquest safareig junt amb el proper safareig del torrent de Peguera sembla que eren els més antics del nucli. Pel que fa al safareig del torrent de les Garrigues consta que es va bastir pels volts dels anys 20 del segle XX. L'indret on està ubicat constitueix la zona de partió dels antics termes de la Baells i Cercs (o Pont de Rabentí). Sembla que era especialment molt utilitzat per la propera casa de Ca la Bòrnia i també la de la Batllona. A l'altra banda del torrent, no gaire més amunt, consta que hi havia un antic tornall de Ca la Bòrnia, es diu que en el mateix indret antigament hi havia hagut un molí. | 42.1455000,1.8597300 | 405780 | 4666560 | 08268 | Cercs | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66568-foto-08268-78-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66568-foto-08268-78-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | En el torrent, a la zona del safareig, hi podem veure una petita resclosa i l'inici d'un canal que abastia d'aigua un antic molí. La zona, especialment les fonts que hi ha al costat del safareig i la zona d'esbarjo situat aigües més amunt, i que es troba pròpiament al peu de la font gran, constitueixen una àrea molt freqüentada per gent que hi acudeix a buscar aigua però també a passar els dies d'estiu. | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||||
| 66569 | Safareig del torrent de Peguera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/safareig-del-torrent-de-peguera | PERARNAU, J.; PIÑERO, J. (1992): Catàleg de protecció del patrimoni històric, arquitectònic, natural i ambiental del terme municipal de Cercs. Fitxa P. 5. Ajuntament de Cercs. SERRA, R. (2006): Cercs. La mirada del fotògraf. Manresa: Zenobita edicions. | XIX-XX | El safareig està situat a una cota inferior a la de l'actual carretera de Ribes, que constitueix el carrer principal que creua el poble. S'hi accedeix per un curt tram d'escales i una rampa. Actualment es troba en desús i sense aigua. La seva ubicació és també al peu del torrent de Peguera, el qual li dóna nom. És un safareig de planta rectangular, amb la part superior de dos dels murs inclinada cap l'interior del dipòsit per tal de permetre rentar la roba, al costat sud i nord. Els murs del dipòsit presenten un revestiment de morter industrial que no permet veure el material constructiu. L'estructura del safareig queda, en part, amagada pel pont de la carretera. De fet, la construcció de la carretera i del pont que permet salvar el torrent de Peguera va afectar al safareig, condicionant la seva utilitat, ja que actualment només és accessible com a safareig per un dels costats. El dipòsit està protegit per una coberta senzilla, a un sol vessant, de bigues de fusta, llates i teula àrab, suportada per pilars de maó massís. Al costat oest hi ha l'entrada de l'aigua, que actualment és a partir d'un tub de formigó que forma part del traçat d'un antic canal d'un molí. A l'extrem oposat de l'entrada, per tant, al costat est, hi ha el desaigua del dipòsit del safareig el qual, de fet, constitueix la continuació del canal de l'antic molí. | 08268-79 | Al nucli de Cercs, al peu de la carretera de Ribes, al costat oposat de Ca l'Agustí. | Sembla que l'origen del safareig data de cap a finals dels anys 90 del segle XIX, encara que posteriorment va experimentar importants modificacions i reformes, en part degudes a la construcció de la pont de la carretera. També va comptar amb alguna modificació com a resultat de reformes en el canal del molí, del qual recull les aigües. | 42.1478600,1.8610600 | 405894 | 4666821 | 08268 | Cercs | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66569-foto-08268-79-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66569-foto-08268-79-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||||||
| 66570 | Pont del Far | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-far | VILADÉS, R. (1984): 'Restauracions arquitectòniques al Berguedà: la masia del Bruc i el pont d'Alfar', a L'Erol, núm. 11. Berga: Àmbit de Recerques del Berguedà. PERARNAU, J.; PIÑERO, J. (1992): Catàleg de protecció del patrimoni històric, arquitectònic, natural i ambiental del terme municipal de Cercs. Fitxa P. 1. Ajuntament de Cercs SERRA, Rosa. (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà. Ed. Consell Comarcal del Berguedài Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà, Berga. TORRES, C.A.(1905) . Itinerari per les Valls Altes del Llobregat. Berguedà. Barcelona. VVAA. (1985): Catalunya Romànica. XII. El Berguedà, Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona. VVAA. (1998): Catalunya Romànica. XXVII. Visió de síntesi. Restauracions i noves troballes. Bibliografia. Índexs generals. Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona. | XI-XII | no s'han realitzat noves actuacions al pont. A l'estructura hi ha crescut força vegetació. | Es tracta d'un pont romànic, situat en un tram força engorjat del riu Llobregat denominat el Far, nom que rebia una antiga masia, i potser casa forta, situada relativament prop del pont, però dins el terme de Guardiola, avui desapareguda. El pont té uns 32,50 metres de llargada i uns 2,70 metres d'amplada. El pont està format per dos arcs de mig punt, el central i més gran, té un dimensionat de 32 m de llum i una alçada de 2,9 metres; els pilars es recolzen directament sobre la roca. Pel que fa a l'arc més petit, aquest va ser recuperat arran dels treballs de restauració, aquest està fonamentat en un nivell més elevat que l'altre arc, quedant per sobre del pas habitual de les aigües, però que segurament tenia la funció de facilitar la circulació del riu en cas d'augment del cabal. L'arc petit va ser anul·lat a finals del segle XVIII. Els murs del conjunt del pont són fets a partir de carreus desbastats de mides més aviat petites, disposats a trenca-junt i formant filades més o menys regulars que prenen certa curvatura a l'entorn de l'arc central, el paviment actual és de pedres i còdols; els murs que actuen de barana es van recuperar arran de les obres de restauració i mostren un acabat similar. Les baranes tenen una amplada d'uns 45 cm i una alçada d'uns 66 cm. | 08268-80 | A la zona de nord del municipi, sobre el riu Llobregat. | El pont del Far forma part del recorregut del camí ral que comunicava Berga i la zona nord de la comarca, per tant, amb Bagà, La Pobla de Lillet, i per extensió amb la Cerdanya. En les descripcions aportades per Cèsar August Tores, arran de les excursions realitzades el 1905 a la comarca, ja fa esment al mal estat del pont, considerant-lo en un estat ruïnós. En motiu de les obres de la nova carretera C-1411, l'any 1990 es van dur a terme els treballs de restauració del pont per part del Servei d'Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya, la restauració s'inaugurava el març del 1991. | 42.1849300,1.8677000 | 406497 | 4670930 | 08268 | Cercs | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66570-foto-08268-80-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66570-foto-08268-80-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66570-foto-08268-80-3.jpg | Legal | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | El pont del Far és l'únic pont romànic de la comarca conservat.El camí ral pujava per la dreta del riu, i en aquest punt travessava el Llobregat per continuar per l'altre costat. Continuava amunt pel congost. Cèsar August Torres diu que l'antic camí de ferradura passava més enlairat. | 92|85 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||||
| 66571 | Pont de Pedret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-pedret | <p>BOLÒS, J. (1985): 'Rescloses de Pedret'. Catalunya Romànica XII: El Berguedà. Barcelona: 236-238 CAMPRUBÍ PLANS, J. (1996): 'El ferrocarril a la Catalunya Central', a Dovella, núm. 53: 35-42. Manresa. CASTELLANO, A. 1995. 'Església de Sant Quirze de Pedret, Cercs. Les fonts documentals'. Quaderns Científics i Tècnics, 6: Investigacions arqueológiques i històriques al Berguedà (II): 183-194. LÓPEZ MULLOR, A.; CAIXAL, A. (1995): 'Església de Sant Quirze de Pedret, Cercs. Excavacions arqueològiques. Campanyes 1989-1992'. Quaderns Científics i Tècnics,6: Investigacions arqueológiques i històriques al Berguedà (II): 194-359. MARISTANY, M. (1998): Els ponts de pedra de Catalunya. Barcelona. PERARNAU, J.; PIÑERO, J. (1992): Catàleg de protecció del patrimoni històric, arquitectònic, natural i ambiental del terme municipal de Cercs. Fitxa P. 2. Ajuntament de Cercs RIU, M. (1989): L'arqueologia medieval a Catalunya. Barcelona: Els llibres de la frontera. SERRA, Rosa. (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà. Ed. Consell Comarcal del Berguedài Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà, Berga. TORRES, C.A.(1905) . Itinerari per les Valls Altes del Llobregat. Berguedà. Barcelona. VILA CARABASSA, J.M. (2009): Estudio arqueològico del puente de Pedret (Cercs, Berguedà) VILA CARABASSA, J.M. (2001): 'Intervenció arqueològica al Pont de Pedret', a Actes de les Jornades d'Arqueologia i Paleontologia 2001: Comarques de Barcelona 1996-2001: La Garriga. VVAA. (1985): Catalunya Romànica. XII. El Berguedà, Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona.</p> | XV | <p>Pont sobre el riu Llobregat format per un gran arc central d'esquena d'ase, molt més alt que la resta, sota el qual discorren les aigües del riu, junt amb altres arcs a costat i costat. El pont té una llargada aproximada d' uns 80 metres, està orientat est oest en el sentit de pas. En total compta amb quatre arcs de diferents amplades; al costat de ponent n'hi ha dos de mig punt rebaixat (el de l'extrem més oest, de 5,6 m, i l'altre, de 5,9 m de llum), al centre el gran arc gran apuntat (ogival, de 14,4 m de llum) i a l'extrem de llevant, el quart arc, en aquest cas de mig punt (3,3 m). Són arcs bastits amb dovelles més aviat petites de pedra del tipus sorrenc, de pedra lleugerament més clara en l'arc central, que es recolzen sobre pilars de secció rectangular però que al costat nord els basaments mostren un acabament piramidal, a manera de trencaaigües; pel costat sud, aigües avall, presenta l'acabament rectangular dels pilars. A l'intradós de l'arc central, trobem línies superposades de forats associats al sistema de bastides utilitzat per la seva construcció. La caixa té una amplada lliure de 2,35 metres, per bé que l'amplada total de la construcció, o sigui del pont incloent les baranes és de 3,1 m. Les baranes són murs de paredat format per pedres de tall irregular coronat amb lloses planes, té una amplada de 38 cm i una alçada d'uns 80 cm per la cara interior. A la part inferior de la barana hi ha alguns petits forats de desaigua. El conjunt el parament dels murs és format per paredat de carreus desbastats i pedres irregulars, que amb certes diferencies en el global, que responen a les diverses reparacions realitzades al llarg dels anys. El paviment és bàsicament de còdols. Els resultats de l'excavació arqueològica realitzada l'any 1993 va permetre documentar dos nivells de paviments, el més antic provablement és l'original del període de construcció, i el segon, correspondria a l'actual, i s'ha situat cronològicament en els segles XVI i XVII. Els treballs arqueològics es van centrar en les terres que envoltaven la base del pont, per tal de localitzar nivells associats al moment de construcció de l'estructura i aproximar-se a una cronologia el més ajustada possible per a la data de construcció. També es va plantejar un estudi dels paraments des del punt de vista arqueològic, per tal d'identificar les diferents fases constructives, destruccions i reparacions sofertes.</p> | 08268-81 | A la zona de sud del municipi, sobre el riu Llobregat. | <p>El Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona va realitzar una intervenció al monument ja l'any 1993, consistent en la documentació de l'estructura per tal de realitzar un projecte de restauració. En aquesta fase les van dur a terme uns sondeigs arqueològics en dos punts de la caixa del pont, per part de A. López Mullor i A. Caixal. L'any 2000 es van dur a terme diversos treballs arqueològics per la Diputació de Barcelona i a càrrec de Josep M. Vila. El mateix any 2000 es van concloure les obres de restauració, consistents en una consolidació estructural dels paraments, incloent el rejuntat dels carreus i la reparació d'esquerdes i fissures; es va impermeabilitzar el paviment i col·locar canals i reixes de desguàs, a més de tornar a posar en ús els forats de desguàs d'aigües; de fet, una consolidació global del pont i una adequació de l'entorn més immediat. Les conclusions aportades pels treballs arqueològics, complementat amb l'estudi de la documentació relacionada amb Pedret, van assenyalar un seguit de fases constructives del pont. En primer lloc fer esment a que les primeres notícies del lloc de Pedret es remunten al segle IX, en un context d'estructuració eclesiàstica del territori, acompanyat d'una ordenació civil i militar que facilitaria un assentament de la població existent; moment en que també es creu que es degué realitzar una recuperació o reestructuració de la xarxa de comunicacions. Els treballs realitzats entorn al pont, conclouen que a l'indret devia haver-hi un pont anterior (potser de tres arcs o quatre) del qual es conserva una part, coincidint amb la part interna de l'arc més oriental i part d'un estrep a la base del pilar de separació de l'arc central i el més occidental; aquesta primera fase va ser datada entre els segle XI-XII/XIII. Es documenta una segona fase de construcció entre finals del segle XIII i el segle XIV. En aquesta, cap a finals del segle XIII, sense que es pugui precisar exactament quant, es degué produir un ensorrament parcial del pont, afectant bàsicament l'arc central i els arrencaments laterals (es conserva un testament de l'any 1286, en que Ramon d'Avià feia una donació per les obres del pont de Pedret). Es creu que la reconstrucció del pont es degué realitzar a finals del segle XIII, i degueren consistit en aixecar un nou arc central i occidental, segurament de mig punt, dels que es conserva un arrencament oriental, a més d'altres reformes. El pont patiria un segon enfonsament no datat amb exactitud, i amb danys menors. Una tercera nova etapa d'obres data al segle XV, consistent en la reconstrucció de l'arc central del pont, tot configurant l'actual arc ogival. D'aquesta gran fase de reconstrucció també es documenten altres paraments, sembla que aprofitant materials anteriors. La quarta fase identificada es relaciona amb actuacions dutes a terme al segle XVI, entre les quals la construcció dels dos arcs del costat occidental, els quals es creu que es degueren bastir a manera de reforç de l'estructura. La construcció es situa en un moment de decadència, es coneix un document del 1510 en relació a la parròquia de Pedret que diu 'inhabitata et carens parrochianis'. Entre els segles XVI i XVII es van produir altres modificacions (cinquena fase). Dels segles XVII o XVIII es documenten les darreres reparacions conegudes, construcció d'un mur al tram occidental de la cara sud, altres reparacions al constat nord i la construcció d'un contrafort, entre altres, sembla que totes són obres i actuacions anteriors o contemporànies a la col·locació del paviment. L'aspecte que degué tenir el pont en finalitzar les obres d'aquesta fase, seria pràcticament el que ens ha arribat als nostre dies, en aquesta fase en que es degué col·locar el paviment actual. Ja de finals del segle XIX i inicis del XX es documenten altres actuacions, bàsicament uns coberts adossats, relacionats amb les obres de construcció del ferrocarril Olvan-Guardiola.</p> | 42.1080000,1.8817500 | 407545 | 4662372 | 08268 | Cercs | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66571-foto-08268-81-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66571-alella.jpg | Legal | Romànic|Gòtic|Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | BCIL | 2021-11-18 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | En una de les lloses del costat oriental hi ha una creu gravada que s'ha interpretat que pot tractar-se d'una reutilització potser d'una pedra provinent de l'església de Sant Quirze de Pedret o potser com símbol d'una benedicció del propi pont. | 92|93|94|85 | 49 | 1.5 | 1761 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||
| 66572 | Pont de la Peirota | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-la-peirota | BOIXADER, M. (1998): 'Projecte de reconstrucció del tram de ferrocarril Colònia Rosal-Pedret', a L'Erol, núm. 59. Berga: Àmbit de Recerques del Berguedà. SALMERÓN,C. (1990:): Els trens del Berguedà. Història dels ferrocarrils industrials del Berguedà. Col·lecció: Els trens de Catalunya, 14-B, Terminus, Barcelona. SERRA, R. (2006): 'Cercs: ponts de totes mides, camins de totes menes', a L'Erol, núm. 89. Berga: Àmbit de Recerques del Berguedà. TORRES, C. A. (1905): Itinerari per les Valls Altes del Llobregat. Berguedà. Barcelona. VVAA. (2008): Ponts de la província de Barcelona. Comunicacions i paisatge. Diputació de Barcelona, Barcelona. | XIX | El pont està conformat per una estructura de més de 50 metres de llargada i una amplada aproximada d'uns 3,75 metres. L'estructura compta amb dos grans arcs de mig punt de 14 metres de llum, aquests són fets amb maó massís, la resta de construcció és de carreus més o menys ben escairats. | 08268-82 | Al riu Llobregat, entorn a 1 km al sud del pont de Pedret. | El pont del túnel de la Peirota es devia construir entre els anys 1902 i 1903. La obres del ferrocarril entre Olvan i Guardiola van ser adjudicades al contractista Magí Gallifa el 8 de juny de 1901. Es tractava d'un traçat de certa complexitat, ja que el terreny era molt abrupte, fet que comportava dificultats tècniques. La majoria de les obres van ser concloses a finals del 1903. La inauguració de la línia es produí al 21 de novembre de 1904. L'any 1972 el tramvia realitzava el seu darrer viatge. L'any 2015 s'ha realitzat una actuació de recuperació de la via verda que ressegueix el traçat del tramvia entre Olvan i Pedret, que ha comportat una neteja de la vegetació que hi havia a la part superior del pont i s'ha instal·lat una barana protectora de fusta. | 42.1006600,1.8889600 | 408131 | 4661550 | 08268 | Cercs | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | El pont rep més d'una denominació, també és conegut amb el nom de pont de Vilarrassa, mateix nom donat a alguns als dos túnels que es troben aigües avall del pont. | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||||||||
| 66573 | Pont de Rabentí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-rabenti | COROMINAS, R. (1991): 'El pont de Rabentí', a L'Erol, número 35, p. 7-9. SERRA, R. (2006): 'Cercs: ponts de totes mides, camins de totes menes', a L'Erol, número 89, p. 24-29. | XIII-XIV | part de les restes que es conservaven es van tornar a soterrar. La part del pilar que és visible es troba molt cobert de vegetació. | Infraestructura viària d'època probablement baix medieval que formava part de l'antic camí ral que anava de Berga cap a la Cerdanya per Bagà i el coll del Pendís. Servia per salvar les aigües del riu de Peguera i del torrent de les Garrigues en el punt del seu aiguabarreig. Era un pont de dues arcades, probablement de mig punt i d'un radi aproximat de 2,5 m, del que actualment només es conserva una part del pilar central, un mur adossat a Cal Baqué que podria ser part del lateral de l'estrep esquerra del pont i un mur de protecció de l'estrep de la dreta (aquest mur està actualment cobert i no és visible). L'aparell és format per carreus grans i ben escairats disposats en perfectes filades regulars. Probablement aquests carreus foren arrencats d'unes bancades de pedra calcària molt properes al pont, la qual cosa va permetre fer-los més grans que si els haguessin hagut de portar de més lluny. | 08268-83 | Dins del nucli històric de Cercs. Aiguabarreig del riu de Peguera i el torrent de les Garrigues | El pont de Rabentí formava part, juntament amb els ponts del Far i de la Senyora (també desaparegut) de l'antic camí ral de Berga a Bagà. Va ser ensorrat el 1848 en el decurs d'una batalla entre les forces carlines de Joan Castells i les liberals del Coronel Orio, dins de la segona guerra carlina o dels matiners. Fins a la construcció de l'antiga carretera comarcal 1411, l'any 1913, l'antic pont medieval fou substituït per dues palanques de fusta que creuaven el torrent de les Garrigues i el riu de Peguera, una mica més amunt del pont antic. | 42.1476200,1.8615000 | 405930 | 4666794 | 08268 | Cercs | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66573-foto-08268-83-1.jpg | Legal | Romànic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | El pont de Rabentí marcava el límit entre els antics municipis de la Baells, al sud del pont, i Cercs, al nord del pont, units per l'absorció del primer pel segon l'any 1941.Actualment la vegetació cobreix bona part de la base del pilar central, de manera que només en són visibles alguns carreus.El pont de Rabentí marcava el límit entre els antics municipis de la Baells, al sud del pont, i Cercs, al nord del pont, units per l'absorció del primer pel segon l'any 1941.Actualment la vegetació cobreix bona part de la base del pilar central, de manera que només en són visibles alguns carreus.El novembre de 1983 Ramon Corominas va fer una reconstrucció hipotètica del pont a partir de les restes conservades (COROMINES: 1991). | 92 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||||
| 66574 | Viaducte de Vilada o de la Baells | https://patrimonicultural.diba.cat/element/viaducte-de-vilada-o-de-la-baells | LATORRE, X. (1995): Història de l'Aigua a Catalunya, Barcelona i Premià de Mar, l'autor. SERRA, R. (2006): 'Cercs: ponts de totes mides, camins de totes menes', a L'Erol, número 89, p. 24-29. VVAA. (2008): Ponts de la província de Barcelona. Comunicacions i paisatge. Diputació de Barcelona, Barcelona. | XX | El viaducte està situat entre els punts quilomètrics 152 i 153 de la carretera C-26, íntegrament dins del municipi de Cercs. Té una longitud de 484 m i una alçada de 100 m; en el moment de la seva construcció fou el més alt de l'Estat espanyol. Dibuixa una corba circular de 3.000 m de radi. Està suportat per 11 pilars. Els dos trams extrems tenen una amplada de 22 m, mentre els deu trams centrals tenen una amplada de 44 m. Està construït amb bigues prefabricades pretesades de 42 m de llarg i un forjat de formigó armat. | 08268-84 | Sobre el pantà de la Baells | La construcció de la presa de la Baells va obligar a modificar el traçat de l'antiga carretera que unia Berga amb Vilada passant pel nucli de la Baells. En el punt de creuament d'aquesta carretera amb el riu Llobregat s'hi va construir, entre els anys 1886 i 1897, un pont conegut amb el nom de Miralles que és el nom d'una masia propera. Aquest pont tenia tres arcs de mig punt i dos laterals massissos. El nou pantà va obligar a redissenyar completament l'antiga carretera en aquest tram, cosa que feia necessari construir un viaducte que salvés el pantà a poca distància de la presa i del pont de Miralles. El nou viaducte, que venia a substituir aquest antic pont, fou construït entre el mes de juny de 1974 i el mes de maig de 1975 per l'empresa 'Ferrovial SA'. Les obres foren dirigides per l'enginyer Juan Loureda. L'extrema sequera de l'any 1989 va fer baixar tant el nivell de l'aigua del pantà que va quedar al descobert un forat en un dels pilars del pont. Immediatament es va tallar la circulació de vehicles mentre duraven les obres de reparació i la connexió entre els dues vores del pantà es va mantenir gràcies a una embarcació que es va fer portar des del llac de Banyoles. | 42.1268500,1.8809500 | 407507 | 4664466 | 08268 | Cercs | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66574-foto-08268-84-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Jesús Martínez Cólliga | Infraestructura viària que forma part de la carretera C-26 (o Eix Prepirinenc) que uneix Alfarràs (comarca del Segrià, en el límit amb la comunitat autònoma d'Aragó) amb Borrassà (comarca de l'Alt Empordà). | 98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||||
| 66575 | Aqüeducte de Freixa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aqueducte-de-freixa | LACUESTA, R. i GONZÁLEZ, X. (2008): Ponts de la província de Barcelona: comunicacions i paisatge, Diputació de Barcelona, Barcelona. MUNTANYÀ, J., NOGUERA, J., PUNTAS, J., SANTANDREU, J. i VILARDAGA, J. (1985): 'El centenari de la Concessió del Canal Industrial de Berga', a l'Erol, número 13, p. 19-41. NOGUERA, J. (19898): Berga en temps del canal industrial (1885-1900), Els llibres de l'Àmbit, núm. 3, Berga, Àmbit de Recerques del Berguedà. SERRA, R. (2006): Cercs. La mirada del fotògraf. Berga: Zenobita edicions. TORRES, C.A.(1905) . Itinerari per les Valls Altes del Llobregat. Berguedà. Barcelona. | finals XIX | Infraestructura hidràulica que forma part del traçat del Canal Industrial de Berga, que pren aigua del riu Llobregat a la zona del Collet (dins del terme municipal de Guardiola de Berguedà), travessa tot el municipi de Cercs de nord a sud i torna a connectar amb el riu ja en el municipi de Berga. Permet salvar la riera de Peguera, a l'oest del nucli de Cercs. L'aqüeducte del canal industrial de Berga al creuament amb la riera de Peguera està conformat per un pont de 80 m de llargada i 22 m d'alçada; consta de 7 arcs de mig punt amb una llum de 6 m cadascun. La seva estructura està bastida en base a murs de carreus i pedres irregulars junt amb maó massís bàsicament als emmarcaments de pilars, arcs i parts del coronament del canal. Els basaments del pilars són bastits en pedres, mostren un major dimensionat en relació a la resta de l'alçat dels pilars. En algunes parts l'estructura mostra reforços metàl·lics. A cada extrem de l'aqüeducte el canal té continuïtat a través de foradades en la roca. | 08268-85 | Al torrent de Peguera, a pocs metres al nord-oest del poble de Cercs i al sud de Sant Jordi. | L'aqüeducte de Freixa fou construït entre els anys 1892 i 1894 i deu el seu nom al banquer i canalista Antoni Freixa i Coma, promotor de l'obra. Actualment en servei. | 42.1476400,1.8560000 | 405475 | 4666802 | 08268 | Cercs | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66575-foto-08268-85-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66575-foto-08268-85-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Productiu | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Les referències de la fitxa IPA i al BCIL corresponen al Canal Industrial. | 98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||||
| 66576 | Aqüeducte del torrent de les Garrigues | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aqueducte-del-torrent-de-les-garrigues | LACUESTA, R. i GONZÁLEZ, X. (2008): Ponts de la província de Barcelona: comunicacions i paisatge, Diputació de Barcelona, Barcelona. MUNTANYÀ, J., NOGUERA, J., PUNTAS, J., SANTANDREU, J. i VILARDAGA, J. (1985): 'El centenari de la Concessió del Canal Industrial de Berga', a l'Erol, número 13, p. 19-41. NOGUERA, J. (19898): Berga en temps del canal industrial (1885-1900), Els llibres de l'Àmbit, núm. 3, Berga, Àmbit de Recerques del Berguedà. SERRA, R. (2006): Cercs. La mirada del fotògraf. Berga: Zenobita edicions. TORRES, C.A.(1905) . Itinerari per les Valls Altes del Llobregat. Berguedà. Barcelona. | finals XIX | L'aqüeducte del canal industrial de Berga al creuament del torrent de les Garrigues està conformat per un pont d'entorn a 65 metres de llargada i una alçada de 30 metres. L'estructura compta amb un gran arc central de 20 metres de llum i dos arcs més petits de 8 metres d'amplada de llum. La construcció és feta de maçoneria de carreus junt amb pedres irregulars, el contorn del arcs mostra carreuat amb un acabat més treballat. L'estructura es mostra reforçada a partir d'alguns contraforts bastits d'origen. A cada extrem de l'aqüeducte el canal té continuïtat a través de túnels a la roca. | 08268-86 | Al torrent de les Garrigues, a pocs metres al sud-oest del poble de Cercs. | La construcció de l'aqüeducte es va construir entre els anys 1892 i 1894. | 42.1453000,1.8567300 | 405532 | 4666541 | 08268 | Cercs | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66576-foto-08268-86-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66576-foto-08268-86-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Productiu | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Les referències de la fitxa IPA i al BCIL corresponen al Canal Industrial. | 98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||||
| 66577 | Antic traçat del tramvia de sang de Berga a les mines de Fígols | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-tracat-del-tramvia-de-sang-de-berga-a-les-mines-de-figols | <p>CAMPILLO, X. (dir.) (2002): Les vies verdes com a equipament turístic: Anàlisi funcional i condicionament. El tramvia de sang de Berga a les mines de Fígols, Bellaterra, Escola Universitària de Turisme i Direcció Hotelera, Universitat Autònoma de Barcelona. NOGUERA, J. i SISTACH, M. (1991): La mineria al Berguedà, Berga, Àmbit de Recerques del Berguedà. SALMERON, C. (1990): Els trens del Berguedà. Història dels ferrocarrils industrials del Berguedà, Barcelona, Terminus.</p> | XIX | en conjunt es troba en bon estat. Recentment s'ha dut a terme una actuació de rehabilitació, hi ha algun tram, però que s'ha hagut de modificar ja que algun tram del traçat no es conserva. | <p>Infraestructura ferroviària construïda per donar sortida al carbó que s'extreia de les mines de Cercs. Era una línia de ferrocarril de tracció animal, és a dir, les vagonetes eren arrossegades per matxos. Per a l'època en què es va construir aquest sistema ja era obsolet. Normalment en aquests casos el recorregut havia de tenir un cert pendent que afavorís la baixada per gravetat (en què les vagonetes solien anar plenes i no calgués arrossegar-les) mentre la pujada fos mitjançant cavalleries amb vagonetes buides. En el cas d'aquest traçat pràcticament no hi havia cap desnivell (el desnivell total acumulat només era de 80 m) i fins i tot el tram des de les mines fins a Berga feia una mica de pujada. En principi només tenia dues estacions, la d'inici a Berga i la final al peu del santuari de la Consolació. El recorregut dins del terme municipal de Cercs era el següent: hi entrava a l'alçada de l'Estany Clar i el Molí d'en Ponça, seguia direcció la Tossa, el Gall, la Comassa, travessava el torrent de les Garrigues i el riu de Peguera, seguia cap a les Mulleres del Gall, el pla de Sant Jordi, el coll de Melques, la Rodonella, la vall de la Garganta (on actualment hi ha la central tèrmica) i acabava a tocar del Santuari de la Mare de Déu de la Consolació. Per tal d'intentar mantenir el mateix nivell en tot el recorregut, aquest era molt sinuós (en alguns trams molt semblant al pas de l'actual C-16 per dins del municipi). La línia tenia una longitud de 14,5 km, dels quals 13,1 km estaven dins del terme municipal de Cercs. La plataforma ferroviària i els ponts tenien una amplada de 2 m. Les vies eren de fusta amb un recobriment metàl·lic superior i una amplada de 840 mm, poc habitual. En total hi havia vint viaductes o ponts, corbats i de poca llargada per mirar de mantenir sempre la mateixa cota; d'aquests vint ponts se'n conserven sis dins del tram de Cercs: sobre el molí d'en Ponça, sobre l'Estany Clar, sobre el camí de Tossa, sobre el torrent de les Garrigues, sobre el riu de Peguera i entre la Rodonella i la central tèrmica. En alguns trams la plataforma es sustentava en murs de pedra en sec, magníficament obrats i que encara es conserven en perfecte estat. Només hi havia un túnel, a la zona del Gall i avui en dia desaparegut per les obres de la C-16, i dues petites trinxeres, de les quals se'n conserva una a la zona del camí de Tossa. Les vies eren unes barres llargues fetes amb fusta de faig sobre les quals es clavaven, mitjançant escàrpies, uns passamans de ferro de 56x13 mm de secció que facilitaven el rodament dels vehicles. Les vies de fusta descasaven sobre travesses de fusta.</p> | 08268-87 | Diversos indrets del terme municipal. | <p>Fou construït entre els anys 1868 i 1871 per Ramon Salvadó, soci de l'empresa 'la Carbonera Española', que en aquell moment ja estava explotant algunes mines; és el ferrocarril més antic de la comarca del Berguedà. En els inicis donava sortida al carbó produït en aquesta zona que era consumit per les indústries berguedanes i per una bona part de les colònies industrials del riu Llobregat. A partir de 1887, quan va entrar en servei el tram de ferrocarril entre Manresa i Olvan, el carbó arribaria a altres indústries de la resta de Catalunya, per bé que calia transportar amb carros el carbó des de l'estació final de Berga, situada prop de cal Parraquer, fins l'estació d'Olvan, situada a tocar de la colònia Rosal, on acabava en aquell moment el ferrocarril. Es va clausurar l'any 1904 quan va entrar en servei el tram de ferrocarril de via estreta entre Cal Rosal i Guardiola de Berguedà. No obstant, la zona més propera a la Consolació va continuar donant servei fins a meitats del segle XX. Entre altres serveis, el tram entre Cercs i Fígols es va utilitzar per transportar les teules fabricades al cap del municipi i que anaven destinades als edificis de les colònies de Sant Josep i de Sant Corneli.</p> | 42.1776900,1.8629000 | 406090 | 4670131 | 08268 | Cercs | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66577-foto-08268-87-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2020-11-26 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Tot i que la via es va desmantellar amb la idea de recuperar el màxim de material han quedat alguns petits trams de l'original sistema de vies. Hi ha un projecte per intentar recuperar la plataforma en una via verda que passaria per l'interior dels nuclis de Berga, Cercs, Sant Jordi, la Rodonella i la Consolació. Les coordenades pertanyen a l'emplaçament de l'antiga estació del ferrocarril 'Fígols-las Minas'. | 98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||||
| 66578 | Antic traçat del ferrocarril Manresa-Guardiola de Berguedà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-tracat-del-ferrocarril-manresa-guardiola-de-bergueda | BOIXADER, A. i SERRA, R. (2007): Viure al peu de la mina. Les colònies mineres de Cercs, Cercs i Manresa, Consorci Ruta Minera i Zenobita edicions. CUADROS, I. (1986): 'La mineria a l'Alt Berguedà. Evolució històrica', a Dovella, número 19, p. 31-36. PERARNAU, J. (1981): 'El carrilet Manresa-Berga. Aproximació a les influències sòcio-econòmiques', a Dovella, número 3, p. 9-14. SALMERÓN, C. (1985): Els Ferrocarrils Catalans: Cent anys d'història, Barcelona, Terminus. SALMERÓN, C. (1990): Els trens del Berguedà. Història dels ferrocarrils industrials del Berguedà, Barcelona, Terminus. | XIX-XX | alguns dels trams es conserven i són emprats com a via verda, és el cas del traçat a la zona de Pedret. Altres parts han desaparegut, una part sota les aigües del pantà de la Baells, i d'altres per la construcció de la nova xarxa de comunicacions per carretera. | Infraestructura ferroviària de via única estreta (750 mm) que unia les poblacions de Manresa i Guardiola de Berguedà. A Manresa enllaçava amb la línia de Barcelona i a Guardiola de Berguedà enllaçava amb la línia que arribava fins la fàbrica del Clot del Moro (Castellar de n'Hug). Dins del terme municipal de Cercs hi havia tres estacions: la Baells, que fins l'any 1944 fou municipi propi independent, Cercs i Fígols-las Minas. També hi havia diversos carregadors de fusta: un entre el túnel Vilarrasa-2 i el pont de la Peirota (pertanyent a 'Carbones de Berga SA'); un altre després de l'estació de la Baells (pertanyent a la firma 'Vigo i Puig') i un tercer just en el límit del terme municipal amb la Nou i amb Guardiola de Berguedà, després de l'estació de Fígols-les Mines (pertanyent també a 'Carbones de Berga SA'). La via entrava dins de l'actual terme municipal de Cercs després de creuar el Rec del Corral de Montsent (en el moment que es va construir la línia era terme municipal de la Baells), en el marge esquerre del riu Llobregat. Després de travessar dos túnels (Vilarrasa-1, de 77 m de longitud, i Vilarrasa-2, de 185 m de longitud) i el torrent de Bossoms creuava el riu pel pont de la Peirota, després del qual hi havia un altre túnel en corba (Peirota-1, de 80 m de longitud) i un segon túnel considerat el més curt del món: Peirota-2, de 8 m de longitud. Seguia pel marge dret del riu fins el creuament amb el camí de Pedret, una mica més amunt del qual tornava a creuar el riu dues vegades, per sobre de dos ponts idèntics, travessant el Congost de la Baells fins arribar a l'estació de la Baells. Aquest tram de ferrocarril circulava per una vall estreta que s'acabava convertint en un congost. A la sortida de l'estació de la Baells un nou pont travessava el riu i la via seguia pel marge esquerra fins l'estació de Cercs, que disposava de diverses vies industrials, entre elles les que pertanyien a l'empresa 'Bofarull, Escobet i Cia'. Abans d'arribar al sector de la Consolació un nou pont, el de Sant Salvador, permetia creuar novament el riu cap al marge dret. Tot el tram de via del marge esquerra del riu entre la Baells i la Consolació avui en dia està negat per les aigües del pantà de la Baells. El pont de Sant Salvador es trobava a tocar de l'antic poble de Sant Salvador de la Vedella, també negat per les aigües. Un quilòmetre més amunt del pont, la via arribava a l'estació de Fígols-les Mines. Aquesta estació estava construïda dins dels terrenys d'una finca anomenada la Vedella, comprada per José Enrique de Olano a finals del segle XIX. Els primers elements que conformaren l'estació eren: l'edifici pròpiament de l'estació, les vies, un edifici proper a l'anterior amb una bàscula per pesar vagons, un edifici de dos pisos, els dipòsits o carregadors del carbó, un telefèric i la casa-xalet del director de les mines.Amb el temps, l'estació va disposar de dos ramals industrials, un utilitzat per FECSA per alimentar les dues centrals tèrmiques i l'altre que pertanyia a 'Carbones de Berga SA'. L'estació, situada a 643 m d'altitud, estava connectada amb les instal·lacions de la mina Consolació, situada a 782 m d'altitud, mitjançant un pla inclinat anomenat Consolació I que aprofitava l'antiga via fèrria de sang Berga-les Mines. Just després d'aquesta estació, la via tornava a travessar el riu per un pont metàl·lic d'un sol tram de 20 m de llum i ja sortia fora del terme municipal de Cercs. | 08268-88 | Diversos indrets del terme municipal | Poc abans de l'arribada del ferrocarril a Manresa (any 1859) ja es comencen a fer estudis i projectes per enllaçar la capital del Bages amb la comarca del Berguedà seguint el curs del riu Llobregat (des del 1840 estaven unides per carretera Manresa i Berga). Poc després, l'any 1866, són les empreses mineres de l'Alt Berguedà les que s'interessen per unir aquesta zona amb Manresa per ferrocarril; aquests projectes ja preveuen una línia entre Manresa i Guardiola de Berguedà. L'any 1867 es fa la concessió d'aquesta via a 'la Carbonera Española', en aquell moment la principal explotadora minera de la zona de Cercs, però el projecte resta aturat. Aquesta mateixa empresa va construir entre 1868 i 1870 el tramvia de sang que enllaçava les mines de la zona de la Consolació amb cal Parraquer, al nord de Berga, de manera que cada vegada era més urgent construir un ferrocarril que enllacés amb Manresa per donar sortida al carbó. Fins el 1879 no es presenta un nou projecte, en aquest cas d'un tramvia de vapor entre Manresa i Berga amb un ample de via de 750 mm, aprovat el 1880 i concedit el 1881 a una empresa de recent constitució: 'Tranvía o Ferrocarril Económico de Manresa a Berga' (TFEMB). L'any 1882 van començar les obres, l'any 1885 s'arribava a Puig-reig i l'any 1887 a la colònia Rosal, a mig camí entre Berga i Olvan. Aquí es va aturar la línia, però com a mínim el carbó que arribava a Berga ja es podia baixar fins aquesta última estació de cal Rosal. L'any 1890 es van fusionar les empreses 'Ferrocarril y Minas de Berga SA' i 'Tranvía o Ferrocarril Económico de Manresa a Berga'. L'any 1893 es va fer una concessió per 99 anys a la mateixa empresa que explotava el ferrocarril entre Manresa i Berga per allargar el recorregut entre la colònia Rosal i Guardiola de Berguedà. L'impulsor d'aquest tram de via fou l'enginyer basc José Enrique de Olano a través de la societat 'Ferrocarril y Minas de Berga', constituïda a Barcelona el 13 de desembre de 1881. Aquesta empresa havia iniciat l'any 1882 els treballs de construcció del tram de ferrocarril entre Cercs i Guardiola de Berguedà, treballs que es van aturar al cap de poc i van seguir així durant força anys. Després de múltiples dificultats, projectes que preveien enllaçar Guardiola de Berguedà amb Puigcerdà a través del coll de Jou i concessions més o menys fallides, el juny de 1901 es van adjudicar les obres entre Olvan (cal Rosal) i Guardiola i a finals de l'any 1903 la major part de les obres de fàbrica ja estaven llestes. Durant l'any següent s'acabaren els treballs i el 21 de novembre de l'any 1904 es va poder inaugurar aquest tram de ferrocarril que circulava entre Berga i Guardiola de Berguedà i que tenia una estació al peu de les mines de Cercs, coneguda amb el nom de Fígols-les Mines. Les instal·lacions d'aquesta estació es van anar construint entre 1893 i 1903. L'any 1919 es va constituir la 'Compañía General de Ferrocarriles Catalanes', de la qual formava part TFEMB, i que es va ocupar de l'explotació de la línia des d'aleshores; no obstant, aquesta última societat no va desaparèixer sinó que es va mantenir en actiu fins l'any 1978. L'any 1939 la majoria de ponts de la línia foren volats durant la retirada cap a França de les tropes republicanes. Entre 1939 i 1940 la línia es va anar posant en servei novament. L'any 1946 es va acabar la concessió atorgada l'any 1886 per 60 anys del tram entre Manresa i Olvan i la gestió de la línia va passar a la 'Jefatura de Explotación de Ferrocarriles por el Estado'. Com la concessió del tram entre Olvan i Guardiola era posterior i per 99 anys es va decidir, l'any 1961, atorgar a 'Ferrocarriles Catalanes' l'administració d'una línia amb diversos propietaris mitjançant un conveni. A partir de 1955 el transport per carretera suposava una competència per al tren, fins que el dia 2 de maig de 1972 es va clausurar aquesta línia, afectada entre altres coses per la futura construcció de la presa i pantà de la Baells. | 42.1061800,1.8800600 | 407403 | 4662172 | 08268 | Cercs | Fàcil | Regular | Legal | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Les coordenades pertanyen al creuament de les vies amb el camí de Pedret, just abans de creuar el pont de Pedret. Dins del terme municipal de Cercs es conserven dos trams: el primer arrenca des de la colònia Rosal fins al peu de la presa de la Baells, seguint el curs del riu Llobregat; el segon es troba a l'altre extrem del municipi, surt de l'antiga estació de càrrega a la Consolació fins a l'alçada del Far. El primer tram s'ha convertit en via verda i és totalment transitable a peu o en bicicleta; passa pel costat del pont de Pedret. En aquest tram es conserven alguns túnels, ponts, murs de contenció del traçat del ferrocarril,.. A la part nord del municipi, es conserva part del traçat, tot i que afectat per la construcció de l'antiga carretera C-1411; sí que es manté un túnel a la zona de la Consolació. | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||||||
| 66579 | Antic traçat del ferrocarril Peguera-Cercs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-tracat-del-ferrocarril-peguera-cercs | SALMERON, C. (1990): Els trens del Berguedà. Història dels ferrocarrils industrials del Berguedà, Barcelona, Terminus. | XX | algunes parts del traçat es poden resseguir amb certa facilitat, altres estan en mal estat. | Infraestructura ferroviària que unia el poble de Peguera amb el nucli de Cercs. Estava format per cinc trams de via única units per quatre plans inclinats de doble via que facilitaven salvar el desnivell que s'havia de superar, uns 850 m, entre els dos extrems de la via. La via entrava al municipi de Cercs per un túnel de 64 m de llargada (el túnel dels Graus) a partir del qual recorria uns 7 km fins arribar al nucli de Cercs. En aquests 7 km hi havia tres plans inclinats i altres estructures de fàbrica (ponts, contraforts, carregadors, etc.). El punt final de la línia coincidia amb l'estació de Cercs del ferrocarril entre cal Rosal i Guardiola de Berguedà. La longitud total de la línia era de 9,100 km i l'ample de via era de 600 mm. Hi havia un túnel i tres ponts, dels quals destaca un que salvava el riu de Peguera; una part d'aquest pont era en forma de corba, tenia una longitud total de 126 m i la part central s'aixecava 26 m sobre el nivell del riu. Tenia 9 trams i fou construït amb estreps de pedra i troncs col·locats longitudinalment. Hi havia un altre pont, de 86 m de longitud, construït enterament amb fusta sobre uns aiguamolls propers a cal Galló. La segona secció de la via, que transitava per la part alta de Cercs, travessava les vies de l'antic tramvia de sang de Fígols a Berga. Sense cap mena de dubte els plans inclinats eren l'aspecte més destacat de la línia: el primer de tots tenia una longitud de 400 m i salvava un desnivell de 168 m. Es trobava a la sortida mateix de l'estació de Cercs del ferrocarril Manresa-Guardiola i les restes que en puguin quedar estan cobertes per les aigües del pantà de la Baells. El segon pla inclinat tenia la mateixa longitud, 400 m, i salvava un desnivell de 280 m. El tercer pla inclinat, l'últim dins del terme de Cercs, tenia la mateixa longitud, 400 m, i salvava un desnivell de 200 m. | 08268-89 | Diversos indrets del terme municipal. Sector occidental, seguint el curs del riu Peguera. | L'explotació de les mines de Peguera va començar a finals del segle XIX. Per treure el carbó d'allà la ruta més fàcil era baixar-lo per la vall del riu Peguera cap a Cercs, per on ja circulava un ferrocarril de sang i hi havia en projecte força avançat un ferrocarril de vapor de via estreta. L'any 1906 l'empresa 'Minas de Peguera SA' va començar la construcció d'un ferrocarril d'alta muntanya entre el poble de Peguera, a 1.510 m d'alçada, i Cercs, a 650 m d'alçada. La seva construcció es va acabar l'any 1910 i va funcionar regularment fins l'any 1928, quan es va tancar la mina 'Pepita' de Peguera, propietat en aquell moment de 'Pedro Arumí y Cía.', successora de l'empresa promotora del ferrocarril des de l'any 1918. Entre 1928 i 1942 aquest ferrocarril va funcionar ocasionalment només per baixar fusta. En aquesta època el propietari era la família del comte de Fígols. L'any 1942 l'empresa 'Serchs SA' va desmuntar completament les instal·lacions. | 42.1524200,1.8039600 | 401183 | 4667392 | 08268 | Cercs | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66579-foto-08268-89-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66579-foto-08268-89-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Es tractava d'una de les instal·lacions de transport més interessants de la comarca del Berguedà, especialment per la manera de salvar el desnivell entre els dos extrems de la via, Peguera i Cercs. Entre les infraestructures de l'antiga via que encara es conserven dins del terme municipal de Cercs destaquen el túnel de Graus i un pont sobre el riu de Peguera, per bé que força malmesos ambdós. La part baixa del recorregut es pot seguir amb certa facilitat; la part alta s'ha cobert de vegetació i hi ha trams amb esllavissades.Des del poble de Peguera es connectava amb Gósol a través d'un telefèric. El ferrocarril, únic a la zona pels quatre plans inclinats que s'hagueren de construir, servia tant per baixar el carbó com per transportar la fusta extreta dels boscos de la zona de Moripol. El seu funcionament era complicat pels plans inclinats.Les coordenades corresponen a la zona de Graus de Peguera, on hi ha el túnel per on entrava la via al terme municipal de Cercs. | 98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||||
| 66580 | Camí de Berga a Urús per Coll de Jou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-berga-a-urus-per-coll-de-jou | AGRUPACIÓ DE MUNTANYENCS BERGUEDANS (1984): 'Pels camins del Berguedà', a l'Erol, , p. 75-81. CAMPILLO, X. (dir.) (2004): Inventari de camins de la comarca del Berguedà (segona fase). Consell Comarcal del Berguedà. Escola Universitària de Turisme i Direcció Hotelera, Naturgest S.L. CAMPILLO, X. (dir.) (2007): Inventari de camins ramaders del Berguedà. Grup de Defensa de la Natura del Berguedà, Parc Natural del Cadí-Moixeró, Berguedà Iniciatives SD, SL. GALERA, A. (1996): 'Els camins medievals en la Catalunya central: entorn les Stratae Kardonensia i la Via Salinaria'. Dovella, , 21-28. Mapa i guia excursionista Rasos de Peguera-Serra d'Ensija. Col·lecció E-25, Pirineu i Prepirineu. Editorial Alpina, edició 2004-2005. SERRA, R. i SANTANDREU, M. D. (1984): 'Dels camins romans a les carreteres asfaltades', a l'Erol, p. 12-22. TORRES, C. A. (1905): Itinerari per les Valls Altes del Llobregat. Berguedà. Barcelona. | alguns trams es troben afectats per les modificacions de les noves vies de comunicació. | Camí catalogat com gran eix de transhumància: connectava el Penedès i les terres del pla de Lleida amb la Cerdanya a través de la vall del riu Llobregat i travessant el Pirineu pel coll de Jou. Aquest camí consta inventariat com a camí ramader a l''Inventari dels camins ramaders del Berguedà' amb el Codi ICR1(CAMPILLO: 2007). Dins del terme municipal de Cercs l'antic traçat del camí s'ha vist alterat per les modernes vies de comunicació (la C-1411a, la BP-4654, la C-16, la C-26 i la BV-4025), pel creixement urbanístic dels nuclis de Cercs, Sant Jordi de Cercs i la Rodonella i per la industrialització de la zona de la Consolació. El camí entra a Cercs provinent de Berga per la zona de l'Estany Clar, a partir d'una desviació de la carretera BP-4654; surt de Cercs pel pont que travessa el riu Llobregat d'esquerra a dreta passat el santuari de la Consolació. En tot aquest tram els ramats tenien diversos llocs per aturar-se (dret de returada de 3 dies) i per passar una nit (dret de dormida). En el tram comprès dins de Cercs aquest camí ramader es creua amb el camí de Vilada (ICR25), amb dos camins que porten a Peguera (ICR94 i ICR91), amb el camí de la Garganta que prové de Fígols (ICR90) i amb el camí de la Nou (ICR89). L'amplada consuetudinària d'aquest camí està fixada en 32 m, per bé que podria arribar als 40 m d'amplada. | 08268-90 | Diferents indrets del terme municipal. | El conjunt dels camins ramaders forma part d'una complexa xarxa de vies de comunicació, que es poden categoritzar en diferents tipologies, entre els quals hi ha els grans eixos transhumants. Dins el terme municipal de Cercs té la categoria de gran eix transhumant el camí que provinent de Berga es dirigeix cap a Urús passant pel coll de Jou (ICR1); una altra categoria són els camins principals, com el camí de la Baells a la Pobla pel Catllaràs (ICR25) o el camí dels Pegueresos (ICR91) i, finalment, hi ha els camins secundaris, com el camí de Peguera a l'Estany (ICR35), el camí de la Nou de Berguedà (ICR89), el camí de la Garganta (ICR90), el camí de Coll Mercadal (ICR93) o el camí de Peguera (ICR94). Els camins ramaders estan connectats entre ells ja que la seva funció és permetre el trànsit dels ramats transhumants que provinents de la costa i la plana es dirigien a les pastures pirinenques. De fet, a la comarca del Berguedà hi creuen alguns dels camins ramaders més importants de Catalunya, entre els que cal destacar el camí ramader que uneix el Vallès amb Castellar de N'Hug i el Pla d'Anyella. És difícil saber-ne l'antiguitat, tot i que consten poques mencions directes són esmentats des d'època medieval; de fet, la majoria han estat emprats des de temps molt reculats i en alguns casos, el seu trajecte o algun tram, forma part de camins de connexió emprats no només com a ramaders, sinó també com les vies naturals de pas i d'unió de diferents poblacions. Els camins ramaders són un bé de domini públic i de titularitat autonòmica, i són inalienables, imprescriptibles i inembargables; estan protegits per la llei 3/1995, de 23 de març, de vies pecuàries. La llei diu que 'se entiende por vías pecuarias las rutas o itinerarios por donde discurre o ha venido discurriendo tradicionalmente el tránsito ganadero.'(art.12). La llei contempla usos complementaris dels camins ramaders com el passeig, la pràctica de senderisme, i altres, sempre respectant la prioritat del trànsit ramader. | 42.1494300,1.8597600 | 405789 | 4666997 | 08268 | Cercs | Fàcil | Regular | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Un camí ramader (o carrerada) és un camí públic destinat al desplaçament de ramats. Els camins ramaders són un bé de domini públic d'interès econòmic, social i ambiental. D'acord amb la Llei 3/1995, de 23 de març, de vies pecuàries, aquests camins són de titularitat autonòmica i té per finalitat 'regular-ne l'ús, defensar la seva integritat i garantir-ne l'ús públic tant en quant facilitin el trànsit ramader com quan es destinin a altres usos compatibles o complementaris. A més, d'assegurar la correcta conservació dels camins ramaders, així com d'altres elements ambientals o culturalment valuosos directament vinculats a ells, mitjançant l'adopció de les mesures de protecció i restauració necessàries', a través del departament responsable, en aquest cas, el Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat de Catalunya. L'any 2.007 es va realitzar l'inventari dels camins ramaders del Berguedà per part del Grup de Defensa de la Natura, dirigit per Xavier Campillo i Besses, i el suport del Parc Natural del Cadí-Moixeró i de 'Berguedà Iniciatives SD SL'. Es va establir una divisió de les vies de la següent manera: grans eixos de transhumància, camins principals i camins secundaris (vies que enllacen camins principals). L'amplada d'aquestes vies pot oscil·lar entre els 10 i els 75 m. L'extensió de les xarxes de carreteres asfaltades s'ha solapat, en alguna ocasió, amb els camins ramaders.Les coordenades pertanyen al camp de futbol de Sant Jordi de Cercs, per on el camí s'aplanava en arribar-hi | 94|98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||||||
| 66581 | Camí de la Baells a la Pobla pel Catllaràs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-la-baells-a-la-pobla-pel-catllaras | AGRUPACIÓ DE MUNTANYENCS BERGUEDANS (1984): 'Pels camins del Berguedà', a l'Erol, , p. 75-81. CAMPILLO, X. (dir.) (2004): Inventari de camins de la comarca del Berguedà (segona fase). Consell Comarcal del Berguedà. Escola Universitària de Turisme i Direcció Hotelera, Naturgest S.L. CAMPILLO, X. (dir.) (2007): Inventari de camins ramaders del Berguedà. Grup de Defensa de la Natura del Berguedà, Parc Natural del Cadí-Moixeró, Berguedà Iniciatives SD, SL. GALERA, A. (1996): 'Els camins medievals en la Catalunya central: entorn les Stratae Kardonensia i la Via Salinaria'. Dovella, , 21-28. Mapa i guia excursionista Rasos de Peguera-Serra d'Ensija. Col·lecció E-25, Pirineu i Prepirineu. Editorial Alpina, edició 2004-2005. SERRA, R. i SANTANDREU, M. D. (1984): 'Dels camins romans a les carreteres asfaltades', a l'Erol, p. 12-22. TORRES, C. A. (1905): Itinerari per les Valls Altes del Llobregat. Berguedà. Barcelona. | alguns trams es troben afectats per les modificacions de les noves vies de comunicació. | Aquest camí consta inventariat com a camí ramader a l''Inventari dels camins ramaders del Berguedà' amb el Codi ICR25, i catalogat com a camí principal que uneix l'antic nucli de la Baells amb la Pobla de Lillet per la serra del Catllaràs. Dins del terme municipal de Cercs l'antic traçat del camí s'ha vist alterat per les modernes vies de comunicació (la C-16 i la C-26). L'inici d'aquest camí és l'ICR1, el gran eix de transhumància que travessa Cercs de sud a nord seguint el curs del riu Llobregat. La descripció que en fa l'Inventari del recorregut dins del municipi de Cercs és la següent: 'Des del Gall de Cercs, a l'alçada del camí que porta a Peguera, i on s'hi pot trobar una returada en un turonet que queda a sobre, s'enfila per la pujada de Miralles, i es dirigeix cap al pont. Aquí, en el pont de Miralles es pot trobar a mà dreta el camí procedent de Pedret. Avui dia el pont ha quedat cobert pel pantà de la Baells. Segueix cap a la Serradora de la Baells, on es pot enllaçar amb el camí procedent de Sant Miquel de les Canals.' (CAMPILLO: 2007)Just després de travessar el viaducte de la Baells el camí surt ja del terme municipal de Cercs i entra en el de Vilada. L'amplada consuetudinària del camí és de 30 passes per banda aproximadament. | 08268-91 | Diferents indrets del terme municipal. Sector de la Baells. | El conjunt dels camins ramaders forma part d'una complexa xarxa de vies de comunicació, que es poden categoritzar en diferents tipologies, entre els quals hi ha els grans eixos transhumants. Dins el terme municipal de Cercs té la categoria de gran eix transhumant el camí que provinent de Berga es dirigeix cap a Urús passant pel coll de Jou (ICR1); una altra categoria són els camins principals, com el camí de la Baells a la Pobla pel Catllaràs (ICR25) o el camí dels Pegueresos (ICR91) i, finalment, hi ha els camins secundaris, com el camí de Peguera a l'Estany (ICR35), el camí de la Nou de Berguedà (ICR89), el camí de la Garganta (ICR90), el camí de Coll Mercadal (ICR93) o el camí de Peguera (ICR94). Els camins ramaders estan connectats entre ells ja que la seva funció és permetre el trànsit dels ramats transhumants que provinents de la costa i la plana es dirigien a les pastures pirinenques. De fet a la comarca del Berguedà hi creuen alguns dels camins ramaders més importants de Catalunya, entre els que cal destacar el camí ramader que uneix el Vallès amb Castellar de N'Hug i el Pla d'Anyella. És difícil saber-ne l'antiguitat, tot i que consten poques mencions directes són esmentats des d'època medieval; de fet, la majoria han estat emprats des de temps molt reculats i en alguns casos, el seu trajecte o algun tram, forma part de camins de connexió emprats no només com a ramaders, sinó també com les vies naturals de pas i d'unió de diferents poblacions. Els camins ramaders són un bé de domini públic i de titularitat autonòmica, i són inalienables, imprescriptibles i inembargables; estan protegits per la llei 3/1995, de 23 de març, de vies pecuàries. La llei diu que 'se entiende por vías pecuarias las rutas o itinerarios por donde discurre o ha venido discurriendo tradicionalmente el tránsito ganadero.'(art.12). La llei contempla usos complementaris dels camins ramaders com el passeig, la pràctica de senderisme, i altres, sempre respectant la prioritat del trànsit ramader. | 42.1268500,1.8809500 | 407507 | 4664466 | 08268 | Cercs | Fàcil | Regular | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Un camí ramader (o carrerada) és un camí públic destinat al desplaçament de ramats. Els camins ramaders són un bé de domini públic d'interès econòmic, social i ambiental. D'acord amb la Llei 3/1995, de 23 de març, de vies pecuàries, aquests camins són de titularitat autonòmica i té per finalitat 'regular-ne l'ús, defensar la seva integritat i garantir-ne l'ús públic tant en quant facilitin el trànsit ramader com quan es destinin a altres usos compatibles o complementaris. A més, d'assegurar la correcta conservació dels camins ramaders, així com d'altres elements ambientals o culturalment valuosos directament vinculats a ells, mitjançant l'adopció de les mesures de protecció i restauració necessàries', a través del departament responsable, en aquest cas, el Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat de Catalunya. L'any 2.007 es va realitzar l'inventari dels camins ramaders del Berguedà per part del Grup de Defensa de la Natura, dirigit per Xavier Campillo i Besses, i el suport del Parc Natural del Cadí-Moixeró i de 'Berguedà Iniciatives SD SL'. Es va establir una divisió de les vies de la següent manera: grans eixos de transhumància, camins principals i camins secundaris (vies que enllacen camins principals). L'amplada d'aquestes vies pot oscil·lar entre els 10 i els 75 m. L'extensió de les xarxes de carreteres asfaltades s'ha solapat, en alguna ocasió, amb els camins ramaders.Les coordenades pertanyen al viaducte de la Baells. | 94|98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||||||
| 66582 | Camí de Peguera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-peguera | AGRUPACIÓ DE MUNTANYENCS BERGUEDANS (1984): 'Pels camins del Berguedà', a l'Erol, , p. 75-81. CAMPILLO, X. (dir.) (2004): Inventari de camins de la comarca del Berguedà (segona fase). Consell Comarcal del Berguedà. Escola Universitària de Turisme i Direcció Hotelera, Naturgest S.L. CAMPILLO, X. (dir.) (2007): Inventari de camins ramaders del Berguedà. Grup de Defensa de la Natura del Berguedà, Parc Natural del Cadí-Moixeró, Berguedà Iniciatives SD, SL. GALERA, A. (1996): 'Els camins medievals en la Catalunya central: entorn les Stratae Kardonensia i la Via Salinaria'. Dovella, , 21-28. Mapa i guia excursionista Rasos de Peguera-Serra d'Ensija. Col·lecció E-25, Pirineu i Prepirineu. Editorial Alpina, edició 2004-2005. SERRA, R. i SANTANDREU, M. D. (1984): 'Dels camins romans a les carreteres asfaltades', a l'Erol, p. 12-22. TORRES, C. A. (1905): Itinerari per les Valls Altes del Llobregat. Berguedà. Barcelona. | alguns trams es troben afectats per les modificacions de les noves vies de comunicació. | Camí ramader catalogat com a camí secundari. Parteix el terme municipal de Cercs en dues meitats pràcticament per la seva part central. Té el seu inici en el gran eix de transhumància ICR1 (camí de Berga a Urús per coll de Jou) i el final en el camí de Peguera a l'Estany (ICR35). Aquest camí consta inventariat com a camí ramader a l''Inventari dels camins ramaders del Berguedà' amb el Codi ICR94. La part inicial del camí s'ha vist alterada per la urbanització tant del nucli antic de Cercs com del barri nou de Sant Jordi. La descripció que en fa l'Inventari retalla la seva sortida: 'Des de l'ermita de Sant Jordi de Cercs surt un camí que va en direcció a Peguera. Passa pel collet d'Hortons i agafa en direcció a l'Erola passant per darrere de la casa de cal Torner i per Vall-llobrega. Passa per l'Erola i per la collada de Palou, on hi ha dormida de ramats.' A l'alçada dels Graus de Peguera el camí surt del terme municipal de Cercs i entra en el de Fígols. El tram del camí inclòs dins de Cercs es correspon actualment amb un camí forestal. (CAMPILLO: 2007). | 08268-92 | Diferents indrets del terme municipal. Sector central del terme municipal | El conjunt dels camins ramaders forma part d'una complexa xarxa de vies de comunicació, que es poden categoritzar en diferents tipologies, entre els quals hi ha els grans eixos transhumants. Dins el terme municipal de Cercs té la categoria de gran eix transhumant el camí que provinent de Berga es dirigeix cap a Urús passant pel coll de Jou (ICR1); una altra categoria són els camins principals, com el camí de la Baells a la Pobla pel Catllaràs (ICR25) o el camí dels Pegueresos (ICR91) i, finalment, hi ha els camins secundaris, com el camí de Peguera a l'Estany (ICR35), el camí de la Nou de Berguedà (ICR89), el camí de la Garganta (ICR90), el camí de Coll Mercadal (ICR93) o el camí de Peguera (ICR94). Els camins ramaders estan connectats entre ells ja que la seva funció és permetre el trànsit dels ramats transhumants que provinents de la costa i la plana es dirigien a les pastures pirinenques. De fet a la comarca del Berguedà hi creuen alguns dels camins ramaders més importants de Catalunya, entre els que cal destacar el camí ramader que uneix el Vallès amb Castellar de N'Hug i el Pla d'Anyella. És difícil saber-ne l'antiguitat, tot i que consten poques mencions directes són esmentats des d'època medieval; de fet, la majoria han estat emprats des de temps molt reculats i en alguns casos, el seu trajecte o algun tram, forma part de camins de connexió emprats no només com a ramaders, sinó també com les vies naturals de pas i d'unió de diferents poblacions. Els camins ramaders són un bé de domini públic i de titularitat autonòmica, i són inalienables, imprescriptibles i inembargables; estan protegits per la llei 3/1995, de 23 de març, de vies pecuàries. La llei diu que 'se entiende por vías pecuarias las rutas o itinerarios por donde discurre o ha venido discurriendo tradicionalmente el tránsito ganadero.'(art.12). La llei contempla usos complementaris dels camins ramaders com el passeig, la pràctica de senderisme, i altres, sempre respectant la prioritat del trànsit ramader. | 42.1526000,1.8235100 | 402798 | 4667389 | 08268 | Cercs | Fàcil | Regular | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Un camí ramader (o carrerada) és un camí públic destinat al desplaçament de ramats. Els camins ramaders són un bé de domini públic d'interès econòmic, social i ambiental. D'acord amb la Llei 3/1995, de 23 de març, de vies pecuàries, aquests camins són de titularitat autonòmica i té per finalitat 'regular-ne l'ús, defensar la seva integritat i garantir-ne l'ús públic tant en quant facilitin el trànsit ramader com quan es destinin a altres usos compatibles o complementaris. A més, d'assegurar la correcta conservació dels camins ramaders, així com d'altres elements ambientals o culturalment valuosos directament vinculats a ells, mitjançant l'adopció de les mesures de protecció i restauració necessàries', a través del departament responsable, en aquest cas, el Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat de Catalunya. L'any 2.007 es va realitzar l'inventari dels camins ramaders del Berguedà per part del Grup de Defensa de la Natura, dirigit per Xavier Campillo i Besses, i el suport del Parc Natural del Cadí-Moixeró i de 'Berguedà Iniciatives SD SL'. Es va establir una divisió de les vies de la següent manera: grans eixos de transhumància, camins principals i camins secundaris (vies que enllacen camins principals). L'amplada d'aquestes vies pot oscil·lar entre els 10 i els 75 m. L'extensió de les xarxes de carreteres asfaltades s'ha solapat, en alguna ocasió, amb els camins ramaders.Les coordenades pertanyen al coll de l'Erola. | 94|98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||||||
| 66583 | Camí de Peguera a l'Estany | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-peguera-a-lestany | AGRUPACIÓ DE MUNTANYENCS BERGUEDANS (1984): 'Pels camins del Berguedà', a l'Erol, , p. 75-81. CAMPILLO, X. (dir.) (2004): Inventari de camins de la comarca del Berguedà (segona fase). Consell Comarcal del Berguedà. Escola Universitària de Turisme i Direcció Hotelera, Naturgest S.L. CAMPILLO, X. (dir.) (2007): Inventari de camins ramaders del Berguedà. Grup de Defensa de la Natura del Berguedà, Parc Natural del Cadí-Moixeró, Berguedà Iniciatives SD, SL. GALERA, A. (1996): 'Els camins medievals en la Catalunya central: entorn les Stratae Kardonensia i la Via Salinaria'. Dovella, , 21-28. Mapa i guia excursionista Rasos de Peguera-Serra d'Ensija. Col·lecció E-25, Pirineu i Prepirineu. Editorial Alpina, edició 2004-2005. SERRA, R. i SANTANDREU, M. D. (1984): 'Dels camins romans a les carreteres asfaltades', a l'Erol, p. 12-22. TORRES, C. A. (1905): Itinerari per les Valls Altes del Llobregat. Berguedà. Barcelona. | alguns trams es troben afectats per les modificacions de les noves vies de comunicació. | Camí ramader que consta inventariat com a tal a l''Inventari dels camins ramaders del Berguedà' amb el Codi ICR35. És catalogat com a camí secundari, amb un recorregut de nord a sud que uneix l'ICR90 (camí de la Garganta) amb l'ICR36 (camí de Berga a Castellar del Riu). La descripció que es fa a l'Inventari del recorregut dins del municipi de Cercs és la següent: 'Des de Peguera aquest camí (…) segueix en direcció al coll de la Creu de Fumanya, on es troba amb altres camins procedents de Cercs. Segueix en direcció a Berga pel traçat aproximat del GR, passant per la font del Barranc de Graus i per la Baga de Noucomes. Una mica abans del coll de Noucomes deixa de seguir el GR, i continua cap a l'Estany, passant pels Horts i ben a prop de la casa. Continua cap a la Mare de Déu de la Corbera, i es creua amb el camí que ve de Collet Mercadal (ICR93).' Passat aquest creuament el camí surt del terme municipal de Cercs i entra en el terme de Castellar del Riu. (CAMPILLO: 2007) | 08268-93 | Diferents indrets del terme municipal. Sector més occidental del municipi. | El conjunt dels camins ramaders forma part d'una complexa xarxa de vies de comunicació, que es poden categoritzar en diferents tipologies, entre els quals hi ha els grans eixos transhumants. Dins el terme municipal de Cercs té la categoria de gran eix transhumant el camí que provinent de Berga es dirigeix cap a Urús passant pel coll de Jou (ICR1); una altra categoria són els camins principals, com el camí de la Baells a la Pobla pel Catllaràs (ICR25) o el camí dels Pegueresos (ICR91) i, finalment, hi ha els camins secundaris, com el camí de Peguera a l'Estany (ICR35), el camí de la Nou de Berguedà (ICR89), el camí de la Garganta (ICR90), el camí de Coll Mercadal (ICR93) o el camí de Peguera (ICR94). Els camins ramaders estan connectats entre ells ja que la seva funció és permetre el trànsit dels ramats transhumants que provinents de la costa i la plana es dirigien a les pastures pirinenques. De fet a la comarca del Berguedà hi creuen alguns dels camins ramaders més importants de Catalunya, entre els que cal destacar el camí ramader que uneix el Vallès amb Castellar de N'Hug i el Pla d'Anyella. És difícil saber-ne l'antiguitat, tot i que consten poques mencions directes són esmentats des d'època medieval; de fet, la majoria han estat emprats des de temps molt reculats i en alguns casos, el seu trajecte o algun tram, forma part de camins de connexió emprats no només com a ramaders, sinó també com les vies naturals de pas i d'unió de diferents poblacions. Els camins ramaders són un bé de domini públic i de titularitat autonòmica, i són inalienables, imprescriptibles i inembargables; estan protegits per la llei 3/1995, de 23 de març, de vies pecuàries. La llei diu que 'se entiende por vías pecuarias las rutas o itinerarios por donde discurre o ha venido discurriendo tradicionalmente el tránsito ganadero.'(art.12). La llei contempla usos complementaris dels camins ramaders com el passeig, la pràctica de senderisme, i altres, sempre respectant la prioritat del trànsit ramader. | 42.1332600,1.8093100 | 401595 | 4665258 | 08268 | Cercs | Fàcil | Regular | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Un camí ramader (o carrerada) és un camí públic destinat al desplaçament de ramats. Els camins ramaders són un bé de domini públic d'interès econòmic, social i ambiental. D'acord amb la Llei 3/1995, de 23 de març, de vies pecuàries, aquests camins són de titularitat autonòmica i té per finalitat 'regular-ne l'ús, defensar la seva integritat i garantir-ne l'ús públic tant en quant facilitin el trànsit ramader com quan es destinin a altres usos compatibles o complementaris. A més, d'assegurar la correcta conservació dels camins ramaders, així com d'altres elements ambientals o culturalment valuosos directament vinculats a ells, mitjançant l'adopció de les mesures de protecció i restauració necessàries', a través del departament responsable, en aquest cas, el Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat de Catalunya. L'any 2.007 es va realitzar l'inventari dels camins ramaders del Berguedà per part del Grup de Defensa de la Natura, dirigit per Xavier Campillo i Besses, i el suport del Parc Natural del Cadí-Moixeró i de 'Berguedà Iniciatives SD SL'. Es va establir una divisió de les vies de la següent manera: grans eixos de transhumància, camins principals i camins secundaris (vies que enllacen camins principals). L'amplada d'aquestes vies pot oscil·lar entre els 10 i els 75 m. L'extensió de les xarxes de carreteres asfaltades s'ha solapat, en alguna ocasió, amb els camins ramaders.Les coordenades pertanyen a les cases de l'Estany. | 94|98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||||||
| 66584 | Camí de Coll Mercadal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-coll-mercadal | AGRUPACIÓ DE MUNTANYENCS BERGUEDANS (1984): 'Pels camins del Berguedà', a l'Erol, , p. 75-81. CAMPILLO, X. (dir.) (2004): Inventari de camins de la comarca del Berguedà (segona fase). Consell Comarcal del Berguedà. Escola Universitària de Turisme i Direcció Hotelera, Naturgest S.L. CAMPILLO, X. (dir.) (2007): Inventari de camins ramaders del Berguedà. Grup de Defensa de la Natura del Berguedà, Parc Natural del Cadí-Moixeró, Berguedà Iniciatives SD, SL. GALERA, A. (1996): 'Els camins medievals en la Catalunya central: entorn les Stratae Kardonensia i la Via Salinaria'. Dovella, , 21-28. Mapa i guia excursionista Rasos de Peguera-Serra d'Ensija. Col·lecció E-25, Pirineu i Prepirineu. Editorial Alpina, edició 2004-2005. SERRA, R. i SANTANDREU, M. D. (1984): 'Dels camins romans a les carreteres asfaltades', a l'Erol, p. 12-22. TORRES, C. A. (1905): Itinerari per les Valls Altes del Llobregat. Berguedà. Barcelona. | alguns trams es troben afectats per les modificacions de les noves vies de comunicació. | Camí catalogat com a camí secundari, amb un recorregut que comença de sud a nord i a mig camí tomba cap a l'oest, uneix l'ICR1 (camí de Berga a Urús pel coll de Jou) amb l'ICR35 (camí de Peguera a l'Estany). Aquest camí consta inventariat com a camí ramader a l''Inventari dels camins ramaders del Berguedà' amb el Codi ICR93. Té el seu origen prop del castell de Sant Ferran de la població de Berga i entra dins del municipi de Cercs entre el serrat de la Figuerassa i la Mussolera. La descripció que en fa l'Inventari del recorregut dins del municipi de Cercs és la següent: 'Continua per la carena entre Vilaformiu i can Maurí, i per la carena que ve del castell de Blancafort. Aquí hi ha dret de returada de 3 dies i també dret de dormida. Segueix fins que es troba el camí que puja de Corbera i que va cap a l'Estany.' La major part del recorregut d'aquest camí és dins del terme municipal de Cercs i actualment es confon amb part d'una pista forestal que surt de la carretera BV-4242, passa pel peu del castell de Blancafort i per la Mare de Déu de la Corbera i acaba a la carretera BV-4243. (CAMPILLO: 2007) | 08268-94 | Diferents indrets del terme municipal. | El conjunt dels camins ramaders forma part d'una complexa xarxa de vies de comunicació, que es poden categoritzar en diferents tipologies, entre els quals hi ha els grans eixos transhumants. Dins el terme municipal de Cercs té la categoria de gran eix transhumant el camí que provinent de Berga es dirigeix cap a Urús passant pel coll de Jou (ICR1); una altra categoria són els camins principals, com el camí de la Baells a la Pobla pel Catllaràs (ICR25) o el camí dels Pegueresos (ICR91) i, finalment, hi ha els camins secundaris, com el camí de Peguera a l'Estany (ICR35), el camí de la Nou de Berguedà (ICR89), el camí de la Garganta (ICR90), el camí de Coll Mercadal (ICR93) o el camí de Peguera (ICR94). Els camins ramaders estan connectats entre ells ja que la seva funció és permetre el trànsit dels ramats transhumants que provinents de la costa i la plana es dirigien a les pastures pirinenques. De fet a la comarca del Berguedà hi creuen alguns dels camins ramaders més importants de Catalunya, entre els que cal destacar el camí ramader que uneix el Vallès amb Castellar de N'Hug i el Pla d'Anyella. És difícil saber-ne l'antiguitat, tot i que consten poques mencions directes són esmentats des d'època medieval; de fet, la majoria han estat emprats des de temps molt reculats i en alguns casos, el seu trajecte o algun tram, forma part de camins de connexió emprats no només com a ramaders, sinó també com les vies naturals de pas i d'unió de diferents poblacions. Els camins ramaders són un bé de domini públic i de titularitat autonòmica, i són inalienables, imprescriptibles i inembargables; estan protegits per la llei 3/1995, de 23 de març, de vies pecuàries. La llei diu que 'se entiende por vías pecuarias las rutas o itinerarios por donde discurre o ha venido discurriendo tradicionalmente el tránsito ganadero.'(art.12). La llei contempla usos complementaris dels camins ramaders com el passeig, la pràctica de senderisme, i altres, sempre respectant la prioritat del trànsit ramader. | 42.1276300,1.8344000 | 403660 | 4664604 | 08268 | Cercs | Fàcil | Regular | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Un camí ramader (o carrerada) és un camí públic destinat al desplaçament de ramats. Els camins ramaders són un bé de domini públic d'interès econòmic, social i ambiental. D'acord amb la Llei 3/1995, de 23 de març, de vies pecuàries, aquests camins són de titularitat autonòmica i té per finalitat 'regular-ne l'ús, defensar la seva integritat i garantir-ne l'ús públic tant en quant facilitin el trànsit ramader com quan es destinin a altres usos compatibles o complementaris. A més, d'assegurar la correcta conservació dels camins ramaders, així com d'altres elements ambientals o culturalment valuosos directament vinculats a ells, mitjançant l'adopció de les mesures de protecció i restauració necessàries', a través del departament responsable, en aquest cas, el Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat de Catalunya. L'any 2.007 es va realitzar l'inventari dels camins ramaders del Berguedà per part del Grup de Defensa de la Natura, dirigit per Xavier Campillo i Besses, i el suport del Parc Natural del Cadí-Moixeró i de 'Berguedà Iniciatives SD SL'. Es va establir una divisió de les vies de la següent manera: grans eixos de transhumància, camins principals i camins secundaris (vies que enllacen camins principals). L'amplada d'aquestes vies pot oscil·lar entre els 10 i els 75 m. L'extensió de les xarxes de carreteres asfaltades s'ha solapat, en alguna ocasió, amb els camins ramaders.Les coordenades pertanyen a la Collada Baixa, punt del camí més proper al castell de Blancafort. | 94|98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||||||
| 66585 | Camí de la Garganta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-la-garganta | AGRUPACIÓ DE MUNTANYENCS BERGUEDANS (1984): 'Pels camins del Berguedà', a l'Erol, , p. 75-81. CAMPILLO, X. (dir.) (2004): Inventari de camins de la comarca del Berguedà (segona fase). Consell Comarcal del Berguedà. Escola Universitària de Turisme i Direcció Hotelera, Naturgest S.L. CAMPILLO, X. (dir.) (2007): Inventari de camins ramaders del Berguedà. Grup de Defensa de la Natura del Berguedà, Parc Natural del Cadí-Moixeró, Berguedà Iniciatives SD, SL. GALERA, A. (1996): 'Els camins medievals en la Catalunya central: entorn les Stratae Kardonensia i la Via Salinaria'. Dovella, , 21-28. Mapa i guia excursionista Rasos de Peguera-Serra d'Ensija. Col·lecció E-25, Pirineu i Prepirineu. Editorial Alpina, edició 2004-2005. SERRA, R. i SANTANDREU, M. D. (1984): 'Dels camins romans a les carreteres asfaltades', a l'Erol, p. 12-22. TORRES, C. A. (1905): Itinerari per les Valls Altes del Llobregat. Berguedà. Barcelona. | alguns trams es troben afectats per les modificacions de les noves vies de comunicació. | Camí catalogat com a camí secundari: amb un recorregut d'est a oest, uneix l'ICR1 (Camí de Berga a Urús pel coll de Jou) amb el poble de Peguera passant pel poble de Fígols; per aquest motiu també se'l coneix amb el nom de 'camí de Peguera a Fígols'. Dins del terme municipal de Cercs l'antic traçat del camí s'ha vist alterat per les modernes vies de comunicació (la C-16) i molt especialment per la construcció de la central tèrmica. Aquest camí consta inventariat com a camí ramader a l''Inventari dels camins ramaders del Berguedà' amb el Codi ICR90. Té el seu origen a la carretera C-16 en el punt on comença la via d'accés a la tèrmica. La descripció que en fa l'Inventari del recorregut dins del municipi de Cercs és la següent: 'Sobre la casilla del Canal surt un camí ramader fins a la font de la Garganta, continua cap al racó dels Ais [Alls] i cap a la font de la Parera, on hi ha dret de borada.' La sortida del camí del terme municipal de Cercs és pel vessant sud del cingle de la Garganta. (CAMPILLO:2007) | 08268-95 | Diferents indrets del terme municipal. | El conjunt dels camins ramaders forma part d'una complexa xarxa de vies de comunicació, que es poden categoritzar en diferents tipologies, entre els quals hi ha els grans eixos transhumants. Dins el terme municipal de Cercs té la categoria de gran eix transhumant el camí que provinent de Berga es dirigeix cap a Urús passant pel coll de Jou (ICR1); una altra categoria són els camins principals, com el camí de la Baells a la Pobla pel Catllaràs (ICR25) o el camí dels Pegueresos (ICR91) i, finalment, hi ha els camins secundaris, com el camí de Peguera a l'Estany (ICR35), el camí de la Nou de Berguedà (ICR89), el camí de la Garganta (ICR90), el camí de Coll Mercadal (ICR93) o el camí de Peguera (ICR94). Els camins ramaders estan connectats entre ells ja que la seva funció és permetre el trànsit dels ramats transhumants que provinents de la costa i la plana es dirigien a les pastures pirinenques. De fet a la comarca del Berguedà hi creuen alguns dels camins ramaders més importants de Catalunya, entre els que cal destacar el camí ramader que uneix el Vallès amb Castellar de N'Hug i el Pla d'Anyella. És difícil saber-ne l'antiguitat, tot i que consten poques mencions directes són esmentats des d'època medieval; de fet, la majoria han estat emprats des de temps molt reculats i en alguns casos, el seu trajecte o algun tram, forma part de camins de connexió emprats no només com a ramaders, sinó també com les vies naturals de pas i d'unió de diferents poblacions. Els camins ramaders són un bé de domini públic i de titularitat autonòmica, i són inalienables, imprescriptibles i inembargables; estan protegits per la llei 3/1995, de 23 de març, de vies pecuàries. La llei diu que 'se entiende por vías pecuarias las rutas o itinerarios por donde discurre o ha venido discurriendo tradicionalmente el tránsito ganadero.'(art.12). La llei contempla usos complementaris dels camins ramaders com el passeig, la pràctica de senderisme, i altres, sempre respectant la prioritat del trànsit ramader. | 42.1742900,1.8529400 | 405262 | 4669764 | 08268 | Cercs | Fàcil | Regular | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Un camí ramader (o carrerada) és un camí públic destinat al desplaçament de ramats. Els camins ramaders són un bé de domini públic d'interès econòmic, social i ambiental. D'acord amb la Llei 3/1995, de 23 de març, de vies pecuàries, aquests camins són de titularitat autonòmica i té per finalitat 'regular-ne l'ús, defensar la seva integritat i garantir-ne l'ús públic tant en quant facilitin el trànsit ramader com quan es destinin a altres usos compatibles o complementaris. A més, d'assegurar la correcta conservació dels camins ramaders, així com d'altres elements ambientals o culturalment valuosos directament vinculats a ells, mitjançant l'adopció de les mesures de protecció i restauració necessàries', a través del departament responsable, en aquest cas, el Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat de Catalunya. L'any 2.007 es va realitzar l'inventari dels camins ramaders del Berguedà per part del Grup de Defensa de la Natura, dirigit per Xavier Campillo i Besses, i el suport del Parc Natural del Cadí-Moixeró i de 'Berguedà Iniciatives SD SL'. Es va establir una divisió de les vies de la següent manera: grans eixos de transhumància, camins principals i camins secundaris (vies que enllacen camins principals). L'amplada d'aquestes vies pot oscil·lar entre els 10 i els 75 m. L'extensió de les xarxes de carreteres asfaltades s'ha solapat, en alguna ocasió, amb els camins ramaders.Les coordenades pertanyen a la font de la Garganta. | 94|98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||||||
| 66586 | Camí de la Nou de Berguedà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-la-nou-de-bergueda | AGRUPACIÓ DE MUNTANYENCS BERGUEDANS (1984): 'Pels camins del Berguedà', a l'Erol, , p. 75-81. CAMPILLO, X. (dir.) (2004): Inventari de camins de la comarca del Berguedà (segona fase). Consell Comarcal del Berguedà. Escola Universitària de Turisme i Direcció Hotelera, Naturgest S.L. CAMPILLO, X. (dir.) (2007): Inventari de camins ramaders del Berguedà. Grup de Defensa de la Natura del Berguedà, Parc Natural del Cadí-Moixeró, Berguedà Iniciatives SD, SL. GALERA, A. (1996): 'Els camins medievals en la Catalunya central: entorn les Stratae Kardonensia i la Via Salinaria'. Dovella, , 21-28. Mapa i guia excursionista Rasos de Peguera-Serra d'Ensija. Col·lecció E-25, Pirineu i Prepirineu. Editorial Alpina, edició 2004-2005. SERRA, R. i SANTANDREU, M. D. (1984): 'Dels camins romans a les carreteres asfaltades', a l'Erol, p. 12-22. TORRES, C. A. (1905): Itinerari per les Valls Altes del Llobregat. Berguedà. Barcelona. | alguns trams es troben afectats per les modificacions de les noves vies de comunicació. | Camí catalogat com a camí secundari: amb un recorregut de nord a sud, uneix l'ICR1 (Camí de Berga a Urús pel coll de Jou) amb l'ICR25 (Camí de la Baells a la Pobla pel Catllaràs) passant per la Nou. Dins del terme municipal de Cercs l'antic traçat del camí s'ha vist alterat pel pantà de la Baells i per les modernes vies de comunicació (la BV-4022). Aquest camí consta inventariat com a camí ramader a l''Inventari dels camins ramaders del Berguedà' amb el Codi ICR89. Té el seu origen a la Cassassa i el seu final a la serra dels Conills; ambdós punts es troben dins del terme municipal de Cercs però la majoria del recorregut del camí és dins del municipi de la Nou, a la banda dreta del pantà de la Baells. La descripció que en fa l'Inventari del recorregut dins del municipi de Cercs és la següent: 'El camí sortia de la Cassassa i travessava el riu. (…) Segueix en direcció al Pla de Clarà. A la bassa del Pla es troben els camins que pugen de Berga.' Aquesta primera travessa del riu antigament es feia pel pont de Sant Salvador, avui en dia negat per les aigües del pantà de la Baells, i actualment s'ha de fer una mica més amunt, pel pont de la Nou. | 08268-96 | Diferents indrets del terme municipal. Al nord i a l'est del terme municipal | El conjunt dels camins ramaders forma part d'una complexa xarxa de vies de comunicació, que es poden categoritzar en diferents tipologies, entre els quals hi ha els grans eixos transhumants. Dins el terme municipal de Cercs té la categoria de gran eix transhumant el camí que provinent de Berga es dirigeix cap a Urús passant pel coll de Jou (ICR1); una altra categoria són els camins principals, com el camí de la Baells a la Pobla pel Catllaràs (ICR25) o el camí dels Pegueresos (ICR91) i, finalment, hi ha els camins secundaris, com el camí de Peguera a l'Estany (ICR35), el camí de la Nou de Berguedà (ICR89), el camí de la Garganta (ICR90), el camí de Coll Mercadal (ICR93) o el camí de Peguera (ICR94). Els camins ramaders estan connectats entre ells ja que la seva funció és permetre el trànsit dels ramats transhumants que provinents de la costa i la plana es dirigien a les pastures pirinenques. De fet a la comarca del Berguedà hi creuen alguns dels camins ramaders més importants de Catalunya, entre els que cal destacar el camí ramader que uneix el Vallès amb Castellar de N'Hug i el Pla d'Anyella. És difícil saber-ne l'antiguitat, tot i que consten poques mencions directes són esmentats des d'època medieval; de fet, la majoria han estat emprats des de temps molt reculats i en alguns casos, el seu trajecte o algun tram, forma part de camins de connexió emprats no només com a ramaders, sinó també com les vies naturals de pas i d'unió de diferents poblacions. Els camins ramaders són un bé de domini públic i de titularitat autonòmica, i són inalienables, imprescriptibles i inembargables; estan protegits per la llei 3/1995, de 23 de març, de vies pecuàries. La llei diu que 'se entiende por vías pecuarias las rutas o itinerarios por donde discurre o ha venido discurriendo tradicionalmente el tránsito ganadero.'(art.12). La llei contempla usos complementaris dels camins ramaders com el passeig, la pràctica de senderisme, i altres, sempre respectant la prioritat del trànsit ramader. | 42.1765700,1.8618400 | 406001 | 4670008 | 08268 | Cercs | Fàcil | Regular | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Altres | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Un camí ramader (o carrerada) és un camí públic destinat al desplaçament de ramats. Els camins ramaders són un bé de domini públic d'interès econòmic, social i ambiental. D'acord amb la Llei 3/1995, de 23 de març, de vies pecuàries, aquests camins són de titularitat autonòmica i té per finalitat 'regular-ne l'ús, defensar la seva integritat i garantir-ne l'ús públic tant en quant facilitin el trànsit ramader com quan es destinin a altres usos compatibles o complementaris. A més, d'assegurar la correcta conservació dels camins ramaders, així com d'altres elements ambientals o culturalment valuosos directament vinculats a ells, mitjançant l'adopció de les mesures de protecció i restauració necessàries', a través del departament responsable, en aquest cas, el Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat de Catalunya. L'any 2.007 es va realitzar l'inventari dels camins ramaders del Berguedà per part del Grup de Defensa de la Natura, dirigit per Xavier Campillo i Besses, i el suport del Parc Natural del Cadí-Moixeró i de 'Berguedà Iniciatives SD SL'. Es va establir una divisió de les vies de la següent manera: grans eixos de transhumància, camins principals i camins secundaris (vies que enllacen camins principals). L'amplada d'aquestes vies pot oscil·lar entre els 10 i els 75 m. L'extensió de les xarxes de carreteres asfaltades s'ha solapat, en alguna ocasió, amb els camins ramaders.Les coordenades pertanyen al pont de la Nou. | 94|98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||||||
| 66587 | Camí dels Pegueresos | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-dels-pegueresos | AGRUPACIÓ DE MUNTANYENCS BERGUEDANS (1984): 'Pels camins del Berguedà', a l'Erol, , p. 75-81. CAMPILLO, X. (dir.) (2004): Inventari de camins de la comarca del Berguedà (segona fase). Consell Comarcal del Berguedà. Escola Universitària de Turisme i Direcció Hotelera, Naturgest S.L. CAMPILLO, X. (dir.) (2007): Inventari de camins ramaders del Berguedà. Grup de Defensa de la Natura del Berguedà, Parc Natural del Cadí-Moixeró, Berguedà Iniciatives SD, SL. GALERA, A. (1996): 'Els camins medievals en la Catalunya central: entorn les Stratae Kardonensia i la Via Salinaria'. Dovella, , 21-28. Mapa i guia excursionista Rasos de Peguera-Serra d'Ensija. Col·lecció E-25, Pirineu i Prepirineu. Editorial Alpina, edició 2004-2005. SERRA, R. i SANTANDREU, M. D. (1984): 'Dels camins romans a les carreteres asfaltades', a l'Erol, p. 12-22. TORRES, C. A. (1905): Itinerari per les Valls Altes del Llobregat. Berguedà. Barcelona. | alguns trams es troben afectats per les modificacions de les noves vies de comunicació. | Camí catalogat com a camí principal que uneix el Gran Eix de transhumància ICR1 (camí de Berga a Urús pel coll de Jou) amb el camí secundari ICR35 (camí de Peguera a l'Estany), en sentit est-oest. Aquest camí consta inventariat com a camí ramader a l''Inventari dels camins ramaders del Berguedà' amb el Codi ICR91. Dins del terme municipal de Cercs l'antic traçat del camí s'ha vist alterat per la construcció de la barriada de Sant Jordi de Cercs. L'inici d'aquest camí és l'ICR1, el Gran Eix de transhumància que travessa Cercs de sud a nord seguint el curs del riu Llobregat, a l'alçada del nucli de Sant Jordi de Cercs. La descripció que en fa l'Inventari del recorregut dins del municipi de Cercs és la següent: 'El camí surt aproximadament de Sant Jordi i agafa la carena de Carbonís. Segueix per l'era d'Esquerols [dels Esquirols] i va cap a la plana del Pou seguint per dalt de la carena.' En aquest punt el camí surt del terme municipal de Cercs i entra en el de Fígols. (CAMPILLO: 2007) | 08268-97 | Diferents indrets del terme municipal. Sector central del municipi | El conjunt dels camins ramaders forma part d'una complexa xarxa de vies de comunicació, que es poden categoritzar en diferents tipologies, entre els quals hi ha els grans eixos transhumants. Dins el terme municipal de Cercs té la categoria de gran eix transhumant el camí que provinent de Berga es dirigeix cap a Urús passant pel coll de Jou (ICR1); una altra categoria són els camins principals, com el camí de la Baells a la Pobla pel Catllaràs (ICR25) o el camí dels Pegueresos (ICR91) i, finalment, hi ha els camins secundaris, com el camí de Peguera a l'Estany (ICR35), el camí de la Nou de Berguedà (ICR89), el camí de la Garganta (ICR90), el camí de Coll Mercadal (ICR93) o el camí de Peguera (ICR94). Els camins ramaders estan connectats entre ells ja que la seva funció és permetre el trànsit dels ramats transhumants que provinents de la costa i la plana es dirigien a les pastures pirinenques. De fet a la comarca del Berguedà hi creuen alguns dels camins ramaders més importants de Catalunya, entre els que cal destacar el camí ramader que uneix el Vallès amb Castellar de N'Hug i el Pla d'Anyella. És difícil saber-ne l'antiguitat, tot i que consten poques mencions directes són esmentats des d'època medieval; de fet, la majoria han estat emprats des de temps molt reculats i en alguns casos, el seu trajecte o algun tram, forma part de camins de connexió emprats no només com a ramaders, sinó també com les vies naturals de pas i d'unió de diferents poblacions. Els camins ramaders són un bé de domini públic i de titularitat autonòmica, i són inalienables, imprescriptibles i inembargables; estan protegits per la llei 3/1995, de 23 de març, de vies pecuàries. La llei diu que 'se entiende por vías pecuarias las rutas o itinerarios por donde discurre o ha venido discurriendo tradicionalmente el tránsito ganadero.'(art.12). La llei contempla usos complementaris dels camins ramaders com el passeig, la pràctica de senderisme, i altres, sempre respectant la prioritat del trànsit ramader. | 42.1602900,1.8348600 | 403748 | 4668230 | 08268 | Cercs | Fàcil | Regular | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Un camí ramader (o carrerada) és un camí públic destinat al desplaçament de ramats. Els camins ramaders són un bé de domini públic d'interès econòmic, social i ambiental. D'acord amb la Llei 3/1995, de 23 de març, de vies pecuàries, aquests camins són de titularitat autonòmica i té per finalitat 'regular-ne l'ús, defensar la seva integritat i garantir-ne l'ús públic tant en quant facilitin el trànsit ramader com quan es destinin a altres usos compatibles o complementaris. A més, d'assegurar la correcta conservació dels camins ramaders, així com d'altres elements ambientals o culturalment valuosos directament vinculats a ells, mitjançant l'adopció de les mesures de protecció i restauració necessàries', a través del departament responsable, en aquest cas, el Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat de Catalunya. L'any 2.007 es va realitzar l'inventari dels camins ramaders del Berguedà per part del Grup de Defensa de la Natura, dirigit per Xavier Campillo i Besses, i el suport del Parc Natural del Cadí-Moixeró i de 'Berguedà Iniciatives SD SL'. Es va establir una divisió de les vies de la següent manera: grans eixos de transhumància, camins principals i camins secundaris (vies que enllacen camins principals). L'amplada d'aquestes vies pot oscil·lar entre els 10 i els 75 m. L'extensió de les xarxes de carreteres asfaltades s'ha solapat, en alguna ocasió, amb els camins ramaders.Les coordenades pertanyen al cim de la Tossella, de 1.455 m d'altitud, punt més elevat del cingle de Carbonís. | 94|98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||||||
| 66588 | Camí dels Bons Homes / GR 107 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-dels-bons-homes-gr-107-0 | VVAA (1998): El Camí dels Bons Homes. Topoguia de la ruta dels càtars GR-107. (Pròleg d'Antoni Dalmau), 1a edició, Altair i Consorci de Formació i Iniciatives Cercs-Berguedà, Barcelona. VVAA (2003): El Camí dels Bons Homes. Topoguia de la ruta dels càtars de Berga a Montsegur (nou tram amb sortida de Solsona fins a Gòsol) 2a edició, Altair. 2003. Barcelona. VVAA (2002): El Camí dels Bons Homes de Berga a Montsegur amb bicicleta. Editorial Altaïr. 2002. Barcelona. SUBIRANA , M.; LÓPEZ-MONNÉ, R. (2011): Guia per caminants curiosos: A peu per camins de càtars al Pirineu Català, 14 passejades i excursions', Edita Arola Editors, Col·lecció de Ferradura. Gener 2011 | XX | El Camí dels Bons Homes es correspon amb el sender de Gran Recorregut GR-107; es tracta d'una ruta que uneix el Santuari de Queralt a Berga amb el castell de Montségur a l'Arièja, França. Aquesta ruta o camí és promoguda amb el nom de Camí dels Bons Homes per tal de presentar-lo al públic com un itinerari turístic diferenciat, amb la característica que transcorre per les 'rutes' que van seguir els Càtars o Bons Homes en la seva migració creuant els Pirineus, forçats per les croades contra ells i la persecució de la Inquisició que es va produir durant els segle XIII i XIV. El traçat de la ruta que discorre pel municipi de Cercs forma part de la primera etapa del camí, la del santuari de Queralt a Gósol, que té dues opcions de recorregut, una és passant per Bonner, amb un total de 36,493 km (amb una durada de 9h i 58 min), i l'altre passant per Ferrús, amb un total de 33,538 km de recorregut (amb una durada de 9h 10 min, temps estipulats segons la guia oficial del camí). El camí s'inicia en el santuari de Queralt per bé que també es pot sortir de Berga. Com que es tracta d'un tram molt llarg es pot realitzar en dues jornades. El tram que discorre per Cercs segueix l'ICR35 (Camí ramader de Peguera a l'Estany): provinent d'Espinalbet i la Mare de Déu de la Corbera entra en el municipi pel coll d'Oreller; en aquest punt el Camí dels Bons Homes i el GR-107 es bifurquen, ja que aquest últim es desvia cap a la dreta en direcció can Casanova de les Garrigues. El Camí dels Bons Homes segueix el camí ramader per la dreta de l'Estany dessecat de Cercs i els dos recorreguts es retroben passat el coll de les Nou Comes. Després de passar per la baga de Noucomes s'arriba als barrancs dels Graus, on el camí entra en el terme municipal de Fígols, en el sector de Peguera. En total és un tram d'uns 3,4 km. A partir d'aquí el sender encara té molts quilòmetres per endavant, tot creuant els Pirineus en direcció Monségur, passant per pobles medievals, esglésies d'època romànica i castells, entre altres monuments patrimonials i, sobretot, en un entorn natural i paisatgístic impressionant. | 08268-98 | Diversos indrets del terme municipal | El Sender GR-107 / Camí dels Bons Homes va ser homologat per la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya l'any 1995, passant a formar part de la Xarxa de Senders de Catalunya. El sender té un recorregut total de 201 km. L'any 1998 es va publicar la primera edició de la Topoguia de la ruta dels càtars per part de l'editorial Alpina i amb participació de diversos col·laboradors. Posteriorment es va editar la guia per fer la ruta en bicicleta i més endavant, l'any 2003, una nova edició de la topoguia actualitzada. L'any 2003 es va inaugurar una exposició permanent sobre el catarisme i el món medieval a Bagà, al Palau dels Pinós de Bagà que de fet és conegut com a Centre Medieval i dels Càtars. | 42.1424500,1.8161400 | 402174 | 4666271 | 08268 | Cercs | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Aquesta ruta es pot fer a peu, a cavall i, fins i tot, molts trams en bicicleta de muntanya. Per les opcions de fer la ruta en bicicleta o cavall és important informar-se abans ja que hi ha algunes rutes alternatives o variants específiques per aquestes opcions. El sender està senyalitzat de la manera habitual dels senders homologats com a GR, dues ratlles horitzontals, una blanca i una vermella. Part del trajecte coincideix amb un tram del GR-7. Fins i tot com a producte turístic també s'ofereix la possibilitat de fer la ruta en cotxe, seguint rutes alternatives que permeten anar descobrint les petjades del catarisme per les comarques del Berguedà, la Cerdanya, l'Alt Urgell, el Solsonès, i el departament francès de l'Arièja. Al llarg de la ruta es disposa d'un seguit de serveis del Consell Regulador del Camí dels Bons Homes, com són hotels, restaurants, albergs, empreses de guies, etc. El Consell disposa d'una oficina central que es troba al poble de Bagà. L'itinerari del Camí dels Bons Homes es pot realitzar partint tant de Berga com de Montségur, les guies ens expliquen el recorregut partint de Berga, però es pot optar per fer-ho des de l'Arièja seguint les passes en el sentit que van utilitzar els càtars en la seva fugida cap a terres catalanes de l'altra banda dels Pirineus. El catarisme es considera un moviment espiritual i religiós que es basava en la dualitat o lluita entre el Bé i el Mal, fomentant una església que recuperés els valors purs i senzills del cristianisme primitiu, en contraposició a l'ostentosa, corrupta i autoritària església romana del segle XIII. Els càtars eren partidaris d'una església basada en l'espiritualitat i la caritat, i afirmaven que Déu està en el cor dels fidels, i que no els calien temples ni catedrals. Els càtars també van ser anomenats bons homes i bones dames, així com bons cristians o amics de Déu, d'aquí el nom atorgat a aquesta ruta. Al segle XIII va ser considerat heretgia per l'Església catòlica de Roma i combatuda tant religiosament com políticament (a més de la implicació directa de l'església i del papa també hi va tenir un paper importantíssim en la seva croada el poder polític francès, que amb l'excusa de la lluita contra els càtars va veure la possibilitat d'ampliar els seus dominis sobre les terres dels comtats de Foix i de Tolosa de Llenguadoc, terres frontereres que finalment es perdrien a la batalla de Muret).Les coordenades corresponen al coll de les Nou Comes. | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||||||||
| 66589 | Església nova de Sant Jordi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-nova-de-sant-jordi | CLARET, J. M.; COSTA, A. (1983): 'Sant Jordi, poble inacabat', a L'Erol, núm. 6, pàg. 23-24. CLARET, J. M.; COSTA, A. (1988): 'El poble de Sant Jordi', a L'Erol, núm. 25 ('L'Urbanisme al Berguedà'), pàg. 61-65. JUNTA D'AIGÜES DE CATALUNYA (1990): 'El pantà de La Baells' a L'Erol, núm. 30, pàg. 31-32. VV.AA. (1994:137-141). 'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà', vol.5, Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XX | L'església de Sant Jordi de Cercs és un edifici de planta quadrada amb un cos adossat sortint a l'angle nord-oest, el volum principal és cobert a quatre aigües i el cos menor a dos vessants seguint la línia de teulada del volum principal. És una construcció bastida en obra vista, combinada amb parts de formigó també vist, especialment en elements estructurals com els pilars i pòrtics; compta amb una gran vidriera com a portalada i finestrals de línies senzilles i rectes. L'edifici segueix els criteris estilístics del conjunt del poble. A l'interior l'edifici mostra un únic espai diàfan i lluminós (amb l'espai destinat a despatx a l'angle nord-oest), amb un caire més aviat modest i d'acabats senzills, en el que hi destaquen alguns elements. D'una banda, la mesa de l'altar construïda a partir d'una pedra de molí, mola que és emprada com a part superior de la taula i que es recolza sobre un pilar de pedra tosca, que sembla correspondre a una peça reaprofitada. D'altra banda, l'edifici acull i custòdia en dipòsit un altar d'estil barroc de Riner, en la mesa del qual hi ha la inscripció següent: 'Retaule originari de la parròquia de Riner –El Miracle-, suposadament de Carles Morató, traslladat a Sant Jordi, en concepte de dipòsit, als 10 dies d'octubre de 1986.' Aquest altar presideix i destaca en l'interior de l'edifici, contrastant amb la simplicitat de les línies arquitectòniques de l'estructura. El campanar de l'església és de cos exempt, situat a l'exterior just davant la façana de llevant. Està conformat per una estructura senzilla, formada per una base de maons que constitueixen el suport d'una estructura de bigues de ferro que configuren l'esquelet de suport de la campana, la qual és també un element reaprofitat, originari del santuari de la Consolació. L'edifici actual és únicament una part de l'edifici projectat, que comprenia també dos cossos d'edificació d'una sola planta, destinats a dependències parroquials, locals per escoltes o entitats cívico-religioses, i un espai de transició interior-exterior que connectaria l'església amb la plaça inferior. La disposició d'aquests cossos havia de delimitar i configurar la plaça projectada. | 08268-99 | En el creuament dels carrers de la Caixa d'Estalvis de Manresa i el carrer de Joan Carles I | L'església de Sant Jordi es va bastir de vell nou, conjuntament amb tot el poble, arran de la construcció de la presa de la Baells que suposava la desaparició del poble de Sant Salvador de la Vedella. El poble és el nucli més nou de tot el municipi, es va inaugurar el 1976 quan el Sant Salvador de la Vedella va quedar inundat per les aigües del pantà de La Baells. L'església és obra del mateix equip d'arquitectes redactor del projecte del poble, Josep M. Claret, Agustí Costa, César Frago Pérez, Alfons Roca Vilaregut i Jordi Viola Garriga, i de la direcció de les obres, Josep Maria Miró i Josep Gilabert, aparelladors. El disseny del campanar va anar a càrrec de Pere Claret (del despatx C3PO Arquitectes), es va bastir l'any 2004. | 42.1522700,1.8556300 | 405452 | 4667317 | 08268 | Cercs | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66589-foto-08268-99-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66589-foto-08268-99-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La campana prové del santuari de la Consolació, es tracta d'una peça que es va fondre a València després de la Guerra Civil, pels volts dels anys 40; les anteriors havien desaparegut. | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||||
| 66590 | Santuari de la Mare de Déu de la Consolació | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santuari-de-la-mare-de-deu-de-la-consolacio | ANGLERILL, R. (1894): Història de la imatge de la mare de Déu de la Consolació, Barcelona. GAVIN, Josep M. (1985). Inventari d'Esglésies. Núm. 17. Berguedà. Barcelona: Arxiu Gavin. PERARNAU, J.; PIÑERO, J. (1992): Catàleg de protecció del patrimoni històric, arquitectònic, natural i ambiental del terme municipal de Cercs. Fitxa R. 5. Ajuntament de Cercs. ROSSINYOL, J. M. i BILBAO, M. (2008): 'Història de la construcció del Santuari de la Consolació', a L'Erol, número 97, p. 28-31. SERRA, Rosa. (et al.) (1991): Guia d'Art del Berguedà. Berga. SERRA, R. (2006): Cercs. La mirada del fotògraf. Berga: Zenobita edicions. TORRES, C.A.(1905): Itinerari per les Valls Altes del Llobregat. Berguedà. Barcelona. | XVII-XVIII | Des de fa anys es troba en estat ruïnós. | Es tracta d'un santuari marià format per una església, situada a la part del davant i una casa-ermita adossada al darrera. Es tracta d'una església d'una sola nau amb transsepte que forma una creu grega senzilla. Les dimensions que consten de l'església són: la façana té una alçada de 15 m i la paret del darrera, una alçada d'11 m; el creuer té, interiorment, una amplada de 5 m i una alçada d'11 m; el creuer està separat de l'altar per tres graons i la llargada que de la nau, des de la porta fins l'inici dels graons, és de 12 m i 5,5 m d'amplada . Sobre l'entrada hi ha un pis superior al qual s'accedeix per unes escales situades en el lateral esquerra. El temple és de planta de creu grega amb cambril i cúpula en el creuer. Als peus de l'església hi ha un petit cor, al qual s'accedeix per una escala situada en un del murs laterals. Els interiors mostren gran part dels ornamentacions de les parets, motllures i algunes pintures, encara que molt deteriorades. L'accés és una obertura de tall rectangular, per bé que és resultat d'una modificació, ja que es pot veure les dovelles d'una antiga porta que van ser retallades per crear l'obertura rectangular; flanquejant la porta dues llindes planes monolítiques d'unes petites obertures a la façana, amb una inscripció gravada que es refereix a l'almoina. Damunt la porta un petit òcul que dóna il·luminació a l'interior. I coronant la façana, un campanar d'espadanya amb dues obertures, tot fet de maó, actualment sense campanes. El conjunt presenta múltiples modificacions i obres menors. L'edifici adossat a l'església per el costat oest i nord, es troba en molt mal estat, presentant gran part dels interiors ensorrats. És un edifici que mostra diferents fases constructives. A grans trets està bastit amb murs de pedra vista, amb grans cantoneres de pedra més o menys escairada; pel que fa a les obertures, la majoria són de maó massís, però també n'hi ha diverses, especialment a la façana principal, que són de muntants de carreus i llindes en maó massís formant arcs. Al costat oest s'alcen les restes d'una altre edifici de caire més industrial, sembla que corresponia, a alguns dels habitatges o espais de serveis, bastit per acollir personal que treballava a les explotacions mineres. | 08268-100 | Carretera C-16, entre els punts km 108 i 109. | En l'emplaçament actual del santuari hi havia una església que l'any 1691 estava totalment abandonada, fins al punt que servia d'estable d'animals. A finals del segle XVII l'església fou restaurada i tancada per evitar més profanacions. Al llarg del segle XVIII la veneració per la mare de Déu de la Consolació anà en augment i rebia molts visitants. Durant aquest període l'església fou ampliada amb una capella, l'altar major, una sagristia, un campanar amb campana i un cambril. A finals del segle XVIII totes aquestes ampliacions s'havien quedat petites per l'allau de visitants atrets pel culte a la mare de Déu i es va prendre la decisió d'enderrocar la vella església i construir un edifici nou amb més capacitat i amb hostatgeria al costat per l'ermità i pels devots que hi passaven. Aquest nou edifici fou construït entre els anys 1783 i 1790 per iniciativa de fra Francesc Puig, prior de Sant Salvador de la Vedella, de la qual depenia el santuari. El director de les obres fou Pere Puig, de Berga. Les obres varen començar el 3 de maig de 1783. L'any 1785 l'església ja estava coberta i les voltes arribaven fins el presbiteri. El 30 de maig de l'any 1790 fou beneïda. Al marge del retaule barroc fou decorada amb pintures murals atribuïdes al pintor Tomàs Viladomat, però que els darrers estudis van concloure que devien pertànyer al seu cosí d'Antoni Viladomat (almenys pel que fa a les teles conservades al Museu Diocesà de Solsona i provinents del santuari). L'any 1792 fou decorada interiorment per Ramon Alios, artista natural de Tolosa de Llenguadoc i resident a Puigcerdà. L'any 1796 es va contractar a Manel Terrés, daurador de Berga, per embellir l'interior del santuari. A finals del segle XIX es va ampliar l'hostal amb tres dormitoris nous, un magatzem i un estable i un nou pis superior amb quatre dormitoris més. El retaule barroc va desaparèixer durant la Guerra Civil. Durant els anys de funcionament de les instal·lacions mineres donava servei religiós als treballadors de les mines. | 42.1795300,1.8630400 | 406104 | 4670335 | 08268 | Cercs | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66590-foto-08268-100-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66590-foto-08268-100-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66590-foto-08268-100-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | L'any 2004 es va construir un campanar a la nova l'església de Sant Jordi, situada dins el nucli, en aquest s'hi va col·locar la campana que restava al santuari de la Consolació. | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||||
| 66591 | Mines de Fígols/Mines de 'Carbones de Berga SA' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mines-de-figolsmines-de-carbones-de-berga-sa | BOIXADER, A. i SERRA, R. (2007): Viure al peu de la mina. Les colònies mineres de Cercs, Cercs i Manresa, Consorci Ruta Minera i Zenobita edicions. HAUSMANN, C. (2009): Carbó de pedra. Un món que desapareix. Vol. II: Segona part de la història de Carbons de Berga, SA, Berga, Consell Comarcal del Berguedà. MASDÉU, R. (2007): Cinquanta anys del Col·legi Oficial d'Enginyers Tècnics de Mines de Catalunya i Balears, Barcelona, Col·legi Oficial d'Enginyers Tècnics de Mines de Catalunya i Balears. SOLER I RIBA, R. i ORIOLA I CASÒLIVA, J, (1997). Relleu Fotogràfic de les mines del Berguedà. Fotocomposició i impressió: Berimprès, S.L., Berga. S/A.: El carbó (una proposta interdisciplinar ESO), Terrassa, Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. | XIX-XX | excepte la mina de Sant Romà, la resta estan clausurades i en alguns casos ni tant sols es pot veure la boca-mina. | Conjunt de mines explotades per l'empresa 'Carbones de Berga SA' (com a successora de les empreses 'la Carbonera Española' i 'Ferrocarril y Minas de Berga') entre els anys 1911 i 1991, quan va cessar l'activitat minera de l'empresa. 'La Carbonera Española' va iniciar les seves activitats l'any 1863. Aquestes mines estan situades uns 5 km al nord del nucli de Cercs, entre els cingles de la Garganta i el torrent de la Frau, ja en els límits amb els termes municipals de Guardiola de Berguedà, Vallcebre i Fígols. Popularment s'han conegut sempre amb el nom de 'mines de Fígols' i l'estació del ferrocarril duia aquest mateix nom (Fígols-las Minas) perquè el nucli més proper era el poble de Fígols, per bé que la totalitat de les mines i de les instal·lacions mineres que hi donaven servei es trobaven dins del terme municipal de Cercs. Del conjunt cal destacar unes quantes boques-mines i galeries, per bé que algunes actualment es troben tapiades o els accessos són amagats per la vegetació; hem de creure que a part de la mina Sant Romà, que té un tram de galeria condicionat a la visita com a part del Museu de les Mines de Cercs, de les altres, es conserven les galeries interiors, o part d'aquestes, encara que totes elles formaven part de la mateixa explotació de mines de Fígols. La mina Esteve (o Frau) està situada a una altitud de 890 m, a la dreta del torrent de la Frau, entre les mines de Sant Josep i Alfons. Fou explotada entre els anys 1886 i 1919. Fou una de les primeres mines que es va electrificar. La mina Alfons (o del Moroto) està situada a 935 m d'altitud, a la dreta del torrent de la Frau i per sobre de la mina Esteve. Va ser explotada entre els anys 1893 i 1917. La mina Sant Josep està situada a una altitud de 876 m, a la dreta del torrent de la Frau. Fou explotada entre els any 1902 i 1975. L'any 1924 s'hi va instal·lar la ventilació mecanitzada. Els dos últims anys de servei d'aquesta mina serviren per treure el carbó que veïna de Vallcebre i com a boca de ventilació de la mina Consolació. La mina Sant Romà (o Sant Corneli) està situada a 965 m d'altitud. Fou explotada entre els anys 1905 i 1964. De fet, es tractava d'una galeria de la boca-mina Sant Corneli, explotada entre els anys 1890 i 1904. La galeria Sant Corneli es va obrir cap a l'esquerra de l'entrada mentre la galeria Sant Romà es va obrir cap a la dreta de l'entrada, fins a trobar les capes de carbó. La galeria principal tenia una llargada de 6 km, mentre el ramal de la dreta en tenia 3. Aquesta mina no es va mecanitzar mai, de manera que l'extracció del carbó sempre fou a força de braços. A partir dels anys 1920 però sobretot entre 1940 i 1960 la pedra i el ciment varen anar substituint la fusta com a suport de la volta de la galeria. Això ha permès que des de 1999 s'hagi habilitat un tram d'uns 450-500 m per ser visitat com a part del Museu de les Mines de Cercs. La mina Consolació (o Nova) està situada a 707 m, vora el barranc de Sant Corneli. Fou explotada entre els anys 1924 i 1991. Es va tardar 4 anys per arribar a les primeres capes de carbó. Tenia dos ramals que es van cobrir majoritàriament amb volta de formigó. L'any 1928, un cop aconseguit arribar a les vetes de lignit, es va electrificar el transport per l'interior de la mina. L'any 1929 es van instal·lar compressors i un ventilador. L'any 1964 la mina es va modernitzar amb la instal·lació del raspall Westfàlia per arrencar el carbó. Al marge d'aquestes cinc mines, en el sector de la Consolació es van explotar d'altres mines entre els anys 1872 i 1904: Àngela, Consuelo, Francisca i Santa Anna, explotades per 'la Carbonera Española'; Porvenir (o l'Hospitalillo), transversal Sant Corneli i Ventura (o de la Cantina Vella), explotades entre altres per José Enrique de Olano; i Rafaela i Alegria, explotades per 'Garaveti, Vallino, Bocio i Cia'. | 08268-101 | A la zona nord-oest del municipi. | La informació de què disposem sobre els orígens de la mineria al terme de Cercs és poca i poc documentada. Hi ha indicis que els anys 1850 i 1851 s'explotaven una pedrera i una mina de carbó. La documentació sobre les concessions d'explotacions de mines comença l'any 1864 i l'any 1865 es va crear la Prefectura del Districte Miner de la província de Barcelona. No obstant, a Cercs l'any 1861 es va fer una concessió per explotar la mina 'Concepción' (o 'Conchita') i l'any 1863 l'empresa 'la Carbonera Española', constituïda l'1 d'agost del mateix any, va comprar la concessió d'explotació de 25 mines dels termes de Cercs, Fígols i Sant Julià de Cerdanyola. Hi ha constància que en aquest moment s'explotaven dues mines a Cercs: la de la font del Rei i la del Galló. El problema d'aquestes primeres explotacions era la manca d'un sistema de transport que acostés el carbó extret a les zones on hi havia demanda d'aquest mineral, situació que es va solucionar entre 1868 i 1871 amb la construcció d'un tramvia de sang entre Berga i el santuari de la Mare de Déu de la Consolació. A partir de 1872 'la Carbonera Española' va començar a explotar les mines properes a aquest santuari. La procedència de la gent que va treballar a les mines és molt variada. En els inicis (segona meitat del segle XIX) hi treballava gent de la mateixa zona, poc avesada a aquest tipus de feina que per a ells, majoritàriament pagesos, era una novetat. Amb l'arribada de l'industrial basc José Enrique de Olano l'any 1895 varen arribar també facultatius de mines, topògrafs i personal tècnic qualificat i els primers miners d'ofici procedents de la conca minera d'Astúries. Aquests començaren a ensenyar als treballadors locals l'ofici de miner. Val a dir que mentre l'escola minera de Mieres (Astúries) funcionava des de l'any 1845, la de Catalunya, a Manresa, no es va crear fins l'any 1942. A començaments del segle XX varen començar a arribar treballadors de la zona minera de Terol (Mequinensa, Utrillas, Alcorisa, Andorra, Turón), especialment durant els anys de la Primera Guerra Mundial quan la demanda de carbó va créixer per la neutralitat espanyola davant el conflicte armat. L'any 1911 José Enrique de Olano va fundar l'empresa 'Carbones de Berga SA'. Aquesta societat va donar l'impuls definitiu a l'explotació de les mines del sector de la Consolació fins el seu tancament l'any 1991. En la dècada de 1930 alguns treballadors del carbó de l'Alt Berguedà es varen desplaçar cap a les mines de potassa del Bages, on es treballava millor i es cobrava més, i el seu lloc fou ocupat per nous immigrants procedents de Múrcia i Almeria. Acabada la Guerra Civil varen arribar nous miners asturians que fugien de la repressió política i entre 1950 i 1970 van arribar sobretot gent provinent d'Andalusia. Finalment, després de la construcció de la central tèrmica i de la presa de la Baells, treballadors estrangers, del Magreb primer i polonesos i d'altres països de l'Europa de l'Est després, varen treballar en els últims anys de les mines. El dia 3 de novembre de 1975 hi va haver en la mina Consolació el segon accident més important de tot el Berguedà i el més important de les mines de Cercs, amb el resultat de 32 miners morts. La 'Ley de Policía de Minas (y reglamento para su aplicación)' de 15 de juliol de 1897 prohibia el treball de dones de qualsevol edat i de nens menors de 12 anys a l'interior de les mines. Mentre la prohibició es va seguir per a les dones, no fou així per als nens que aprenien l'ofici de miner des de ben petits. Això convertia la mineria i les seves colònies en un món generalment masculí, però on les dones tenien un paper important; la majoria, a més de fer-se càrrec de les feines domèstiques aportaven un sobresou important a l'economia familiar treballant en altres feines, com la neteja i classificació del carbó en el rentador, com a personal administratiu o de servei domèstic d'enginyers i capatassos o triant carbó enmig de la muntanya de runam. | 42.1817100,1.8597900 | 405839 | 4670581 | 08268 | Cercs | Restringit | Regular | Física | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Altres | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Dins del terme municipal de Cercs hi ha documentades i identificades una quarantena més de mines, la majoria d'elles situades en el marge esquerra del torrent de Peguera, per sobre del nucli de Cercs i en direcció al Coll d'Hortons. N'hi ha cinc més situades entre el castell de Blancafort i el serrat de la Figuerassa, al sud del terme municipal. No totes aquestes mines eren de carbó, algunes eren de pedra. Al marge de 'Carbones de Berga SA', altres empreses i particulars van explotar aquestes mines, entre els quals podem esmentar 'Carbons Sant Jordi', 'Bofarull, Escobet i Cia', 'Corominas, Sala i Cia2, Joan Camps Ubach o Josep Martínez Torres.Dins d'aquest grup de mines alienes a l'empresa 'Carbones de Berga SA' cal destacar la mina Ritina, avui en dia coberta per les aigües del pantà de la Baells, explotada entre els anys 1915 i 1952 i de la qual se n'extreia carbó. L'última empresa que la va explotar era 'Carbons Sant Jordi'. Poques mines més van tenir tan llarg recorregut com les del comte de Fígols o la Ritina: podem esmentar la dels Horts de Cal Costa i la dels Horts del Rector, explotades entre 1934 i 1952, la del Bofarull, explotada entre 1909 i 1963 i de la qual se n'extreia pedra i carbó, o la del 'Cosaco' (també coneguda amb el nom del Roc Gros), explotada entre els anys 1920 i 1973.Les coordenades corresponen a la boca-mina de la Consolació o mina Nova. | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||||||
| 66592 | Portalada de Sant Quirze de Pedret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/portalada-de-sant-quirze-de-pedret | <p>CAIXAL, A; CARRASCO, M.A; CASTELLANO, A.; GONZÁLEZ, A.; LACUESTA, R.; LÓPEZ, A. (1999): 'L'Església de Sant Quirze de Pedret. Cercs', a La restauració objectiva (mètode SCCM de restauració monumental. Memòria SPAL 1993-1998, 2. Barcelona. CASTELLANO, A. 1995. 'Església de Sant Quirze de Pedret, Cercs. Les fonts documentals'. Quaderns Científics i Tècnics, 6: Investigacions arqueològiques i històriques al Berguedà (II): 183-194. CASTELLANO, A. (1997): 'La història de Sant Quirze de Pedret a través dels testimonis documentals'. L'Erol, núm. 55. Berga: Àmbit de Recerques del Berguedà. GALÍ, D.; LACUESTA, R. (2010): 'Noves dades sobre l'església de Sant Quirze de Pedret (Cercs)'. L'Erol, núm. 103. Berga: Àmbit de Recerques del Berguedà. GAVIN, Josep M. (1985). Inventari d'Esglésies. Núm. 17. Berguedà. Barcelona: Arxiu Gavin. LÓPEZ MULLOR, A.; CAIXAL, A. (1995): 'Església de Sant Quirze de Pedret, Cercs. Excavacions arqueològiques. Campanyes 1989-1992'. Quaderns Científics i Tècnics,6: Investigacions arqueològiques i històriques al Berguedà (II): 194-359. PERARNAU, J.; PIÑERO, J. (1992): 'Catàleg de protecció del patrimoni històric, arquitectònic, natural i ambiental del terme municipal de Cercs.' Fitxa R. 1. Ajuntament de Cercs. SERRA, Rosa. (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà. Ed. Consell Comarcal del Berguedà i Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà, Berga. TORRES, C.A.(1905): Itinerari per les Valls Altes del Llobregat. Berguedà. Barcelona. VVAA. (1985): Catalunya Romànica. XII. El Berguedà, Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona.</p> | XII-XIII | l'obra va ser restaurada, però presenta un estat important de degradació, en gran part degut al tipus de pedra que el configura. | <p>Situada al mur de migjorn de la nau central, és la porta d'entrada a l'església. Està formada per dos arcs de mig punt adovellats, emmarcats per una arquivolta simple, sense decoració, a forma de cornisa protectora. Els arcs arrenquen d'unes impostes decorades amb una senzilla línia incisa horitzontal. En el graó format entre arc i arc hi ha situada una columna a cada banda, amb un capitell ornamentat. El mal estat de conservació de la pedra no permet identificar els motius ornamentals, dels quals queden només restes visibles. Les columnes són cilíndriques, una d'elles decorada amb una acanaladura en baix-relleu i l'altra amb motius vegetals. Els capitells, molt degradats, conserven restes figuratives; el de l'esquerra devia tenir figures humanes, i el de la dreta monstres alats i màscares humanes. Tot i la senzillesa del conjunt, aquesta portalada és d'una gran bellesa.</p> | 08268-102 | A la façana sud de l'església de Sant Quirze de Pedret | <p>S'estableix una cronologia entre finals del segle XII- principis del XIII, dins les obres de remodelació de l'església.</p> | 42.1080000,1.8817500 | 407545 | 4662372 | 08268 | Cercs | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66592-66592-foto-08268-102-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66592-66592-foto-08268-102-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66592-66592-foto-08268-102-3.jpg | Legal | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Científic | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2024-12-23 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | L'any 1.993 es realitzà un estudi de les patologies de la pedra de la portalada, procedint-se posteriorment a la seva restauració | 92|85 | 47 | 1.3 | 1781 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||
| 66593 | Pintures murals de les absidioles de Sant Quirze de Pedret conservades al MNAC | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pintures-murals-de-les-absidioles-de-sant-quirze-de-pedret-conservades-al-mnac | PERARNAU, J.; PIÑERO, J. (1992): Catàleg de protecció del patrimoni històric, arquitectònic, natural i ambiental del terme municipal de Cercs. Fitxa Inv.9. Ajuntament de Cercs. SERRA, Rosa. (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà. Ed. Consell Comarcal del Berguedà i Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà, Berga. VVAA. (1985): Catalunya Romànica. XII. El Berguedà, Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona. VV.AA. (1990): Museu Diocesà i Comarcal de Solsona. Catàleg d'Art Romànic i Gòtic. Bisbat de Solsona, Ajuntament de Solsona i Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. VVAA. (1994): Catalunya Romànica. I. Introducció a l'estudi de l'art romànic català. Fons d'art romànic català al Museu Nacional d'Art de Catalunya. Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona. VVAA. (1998): Catalunya Romànica. XXVII. Visió de síntesi. Restauracions i noves troballes. Bibliografia. Índexs generals. Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona. WATSON AL-HAMDANI, B. (2013): Els Frescos de Pedret: en el context europeu i mediterrani. Editorial Edicions Saragossa. | f.XI-i.XII | A l'absidiola nord o de l'Evangeli, molt mal conservada, hi trobem, a la part superior, St. Pere entronitzat portant les claus, presidint el col·legi apostòlic. Els apòstols estan asseguts, identificats per rètols. Aquesta és una exaltació de la seu de Roma, dins l'àmbit de l'Església reformada gregoriana. La zona inferior, separada per una greca, és decorada amb uns cortinatges. A l'absidiola sud o de l'Epístola, es representa la paràbola de les Verges fàtues i les Verges prudents (segons l'evangeli de St. Mateu, XXV), sobre el Judici Final, amb les ànimes escollides i les condemnades. A l'esquerra de la finestra central, les Verges prudents seuen a la taula amb Crist, amb nimbe i corona i amb les làmpades a la mà, mentre que a la dreta les Verges nècies, amb unes llànties d'oli buides, queden fora del banquet. A la dreta de la composició trobem una al·legoria de l'Església personificada, composta per una figura femenina coronada i nimbada que sosté una vara amb una mà i beneeix amb l'altra. Al seu costat, un personatge assegut escrivint s'identifica amb l'evangelista Mateu. A la zona de la cúpula hi ha una màndorla que envolta una imatge entronitzada de la Mare i el Nen. El seu mal estat de conservació no permet fer-ne una descripció acurada. La part inferior fins al brancals de l'arc d'accés, està decorada amb greca i cortinatges. | 08268-103 | Al Museu Nacional d'Art de Catalunya. Palau Nacional, Parc de Montjuïc, s/n. 08038 Barcelona | Possiblement de finals del segle XI, emmarcades dins la reforma gregoriana. Pel que fa a les pintures de les absidioles de Sant Quirze de Pedret es va conèixer la seva existència l'any 1887. El 1922 van ser arrencades de l'església i traslladades al Museu Nacional d'Art de Catalunya, on actualment són exposades a les sales del Museu. Pel que fa a les pintures de l'absis central descrites en altres fitxes, incloent les del cavaller i l'Orant, van ser traslladades al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona, on també es poden visitar a la corresponent sala d'exposicions. | 42.1460500,1.8620300 | 405971 | 4666619 | 08268 | Cercs | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66593-foto-08268-103-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66593-foto-08268-103-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66593-foto-08268-103-3.jpg | Legal i física | Pre-romànic|Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Mestre de Pedret | Actualment els frescos originals, arrencats el 1.922, es conserven al MNAC (col·locats sobre tela). Els números de catàleg corresponents són: 022991-SUB (frescos absiola nord) i 015973-CJT (frescos absidiola sud) . In situ trobem en ambdues absidioles les respectives reproduccions de les pintures seguint criteris diferenciats. | 91|92|85 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||||
| 66594 | Pintures murals de l'absis central de Sant Quirze de Pedret conservades al MDCS | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pintures-murals-de-labsis-central-de-sant-quirze-de-pedret-conservades-al-mdcs | PERARNAU, J.; PIÑERO, J. (1992): Catàleg de protecció del patrimoni històric, arquitectònic, natural i ambiental del terme municipal de Cercs. Fitxa Inv.9. Ajuntament de Cercs. SERRA, Rosa. (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà. Ed. Consell Comarcal del Berguedà i Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà, Berga. VVAA. (1985): Catalunya Romànica. XII. El Berguedà, Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona. VV.AA. (1990): Museu Diocesà i Comarcal de Solsona. Catàleg d'Art Romànic i Gòtic. Bisbat de Solsona, Ajuntament de Solsona i Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. VVAA. (1998): Catalunya Romànica. XXVII. Visió de síntesi. Restauracions i noves troballes. Bibliografia. Índexs generals. Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona. WATSON AL-HAMDANI, B. (2013): Els Frescos de Pedret: en el context europeu i mediterrani. Editorial Edicions Saragossa. | XI | Sobre la finestra central , on dins d´uns cercles trobem una representació de la mà de Déu (Dextera Domini) i dues aus, se´ns presenta una visió apocalíptica del tron sobre el qual hi ha el llibre dels set segells. No s'ha conservat la part superior, però existeix la hipòtesi que hi haguessin estat representats l'Anyell i el Tetramorf, la iconografia habitual d'aquesta escena. A la dreta de la finestra, distribuïts en tres registres, hi trobem els ancians de l'Apocalipsi, asseguts en trons, en posició inclinada vers el tron i el llibre. Sostenen diversos instruments musicals i tenen corones al seus peus. Si bé la part esquerra no s'ha conservat, per simetria deduïm que hi devia haver representats els altres 12 ancians. Al mur dret, es representen els 4 genets de l'Apocalipsi, que simbolitzen la fam, la pesta, la mort i la guerra, i un serafí amb les ales plenes d'ulls. Diversos personatges nimbats ( els elegits) completen l'escena. Al mur esquerre trobem les ànimes dels morts ( set personatges imberbes sense nimbe) davant l'altar de Déu, cobert per una tela adornada amb motius d'aus, sobre la que descansa un calze. A la volta de canó s'entreveu el Crist Majestat envoltat per una doble màndorla, assegut sobre l'arc de Sant Martí, acompanyat pel Tetramorf. A l'intradós de l'arc triomfal, Abel i Caïm fan les seves ofrenes a Déu. La part inferior del mur presenta una decoració de cortinatges amb dibuixos de cercles amb figuració de diversos éssers. Fora de l'arc trobem, a la part superior, el sacrifici d'Isaac i el martiri dels sants Quirze i Julita. | 08268-104 | Sala d'exposicions del Museu Diocesà i Comarcal de Solsona. Plaça Palau, 1. 25280 Solsona | Possiblement són de finals segle XI, encara que del gran nombre d'estudis realitzats i articles escrits sobre les pintures de Sant Quirze de Pedret, hi ha hipòtesis diverses sobre la cronologia i l'autoria. Va ser arrencades l'any 1.937; van ingressar al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona l'any 1940. Actualment es troben exposades junt amb l'Orant i el cavaller a la sala dedicada al món medieval. Pel que fa als frescos originals de les absidioles laterals, sud i nord, es conserven al MNAC. | 42.1460500,1.8620300 | 405971 | 4666619 | 08268 | Cercs | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66594-foto-08268-104-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66594-foto-08268-104-2.jpg | Legal i física | Pre-romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Actualment in situ hi trobem les reproduccions de l'Orant i el Cavaller, en el lloc exacte on es van trobar els originals sota les pintures que descrivim. | 91|85 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||||
| 66595 | L'Orant | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lorant | PERARNAU, J.; PIÑERO, J. (1992): Catàleg de protecció del patrimoni històric, arquitectònic, natural i ambiental del terme municipal de Cercs. Fitxa Inv.9. Ajuntament de Cercs. SERRA, Rosa. (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà. Ed. Consell Comarcal del Berguedà i Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà, Berga. VVAA. (1985): Catalunya Romànica. XII. El Berguedà, Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona. VV.AA. (1990): Museu Diocesà i Comarcal de Solsona. Catàleg d'Art Romànic i Gòtic. Bisbat de Solsona, Ajuntament de Solsona i Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. VVAA. (1998): Catalunya Romànica. XXVII. Visió de síntesi. Restauracions i noves troballes. Bibliografia. Índexs generals. Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona. WATSON AL-HAMDANI, B. (2013): Els Frescos de Pedret: en el context europeu i mediterrani. Editorial Edicions Saragossa. | X-XI | Fragment de pintura mural al fresc que mesura 197 x 135 cm, amb la representació d'una figura d'un personatge barbat, en posició frontal, vestit amb una túnica, amb els braços en creu en actitud de pregària. L'envolta un cercle decorat amb una sanefa de diverses línies en ziga-zaga, interpretat com a corona de glòria. Sobre el cercle es representa la figura d'un paó amb les ales esteses, símbol de la immortalitat dins la iconografia romànica. L'estil de la pintura és molt rudimentari, lineal i amb una manca de proporcions que es fa evident sobretot en la figura de l'Orant: extremitats senzilles i desproporcionades, trets del rostre totalment esquemàtics, detalls decoratius gairebé inexistents. Té un caràcter d'una gran ingenuïtat. El paó i la sanefa geomètrica tenen un tractament més acurat. La gama cromàtica és senzilla, combina el blanc, vermell i negre. Es considera que probablement és obra d'un artista local, que va emprar com a exemple algun manuscrit de l'època en què es troben models decoratius similars emprant els mateixos colors. La interpretació d'aquesta pintura és complicada degut a la manca de paral·lels. Ens parla de salvació, de resurrecció. La figura de l'orant ens remunta a les representacions gregues, romanes i paleocristianes. El paó ha estat sempre símbol de la immortalitat, mentre que el cercle, adoptat pel cristianisme, fou representat en obres funeràries de personatges il·lustres en mosaics, pintures i relleus orientals. Tenint en compte aquests tres elements, la pintura s'ha interpretat com a imatge del just que demana a Déu ésser admès a la seva presència. | 08268-105 | Sala d'exposicions del Museu Diocesà i Comarcal de Solsona. Plaça Palau, 1. 25280 Solsona | Aquesta pintura, junt al fragment del Cavaller, formava part de la decoració mural de l'antiga església pre-romànica. Basant-nos en la data de construcció del seu suport, i tenint en compte que les pintures murals sobreposades daten del segle XII, s'estableix una cronologia per aquesta obra d'entre finals del segle X i inicis del segle XI. | 42.1460500,1.8620300 | 405971 | 4666619 | 08268 | Cercs | Restringit | Bo | Legal i física | Pre-romànic | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | L'Orant, junt al Cavaller, foren descobertes al mur de tramuntana de la nau central l'any 1.939, durant l'arrencament de les pintures murals que decoraven els murs de l'església romànica. Van aparèixer col·locades a banda i banda de la finestra de l'absis central, sota la pintura dels vint-i-quatre ancians de l'Apocalipsi.La importància d'aquests fragments es situa en la seva reculada cronologia, que els converteix en els primers exemples pictòrics de l'art pre-romànic europeu.El conjunt de pintures murals de Sant Quirze de Pedret, han estat llargament estudiades i analitzades en molts i diversos vessants, encara i així, avui dia continua havent-hi diferents hipòtesis pel que fa a les cronologies i autories, i també pel que fa a les interpretacions iconogràfiques, concretament de l'Orant i el cavaller. | 91 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||||||
| 66596 | El Cavaller | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-cavaller | PERARNAU, J.; PIÑERO, J. (1992): Catàleg de protecció del patrimoni històric, arquitectònic, natural i ambiental del terme municipal de Cercs. Fitxa Inv.9. Ajuntament de Cercs. SERRA, Rosa. (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà. Ed. Consell Comarcal del Berguedà i Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà, Berga. VVAA. (1985): Catalunya Romànica. XII. El Berguedà, Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona. VV.AA. (1990): Museu Diocesà i Comarcal de Solsona. Catàleg d'Art Romànic i Gòtic. Bisbat de Solsona, Ajuntament de Solsona i Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. VVAA. (1998): Catalunya Romànica. XXVII. Visió de síntesi. Restauracions i noves troballes. Bibliografia. Índexs generals. Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona. WATSON AL-HAMDANI, B. (2013): Els Frescos de Pedret: en el context europeu i mediterrani. Editorial Edicions Saragossa. | X-XI | Fragment de pintura mural al fresc de 135 x 122 cm. on s'hi representa la figura d'un genet sobre un cavall, agafant les regnes amb el braç estirat, sostenint alhora una llança amb un estendard. Porta col·locat un elm cònic amb nasal. Sobre el personatge hi figura la representació d'una creu. Junt amb l'orant van aparèixer col·locades a banda i banda de la finestra de l'absis central, sota la pintura dels vint-i-quatre ancians de l'Apocalipsi. La figura està situada dins un cercle decorat amb una sanefa de motius vegetals, dins el qual apareixen altres representacions. A la part superior esquerra del cavaller hi figura un paó ( picotejant un raïm) sobre l'esquena del qual hi ha un petit ocell amb les ales esteses. A la part inferior trobem un gos, i a l'esquerra, darrera les natges del cavall, trobem un petit personatge que sosté a l'espatlla el què semblaria un bastó. Al voltant del cercle trobem 4 braços eixamplats d'una creu, dos dels quals són decorats amb motius vegetals i els altres dos, amb decoració geomètrica en ziga-zaga. A la part inferior, a l'esquerra de la creu, hi figura un personatge vestit amb teles molt folgades que sosté un llibre al pit, i a la dreta, un altre personatge amb el cos nu agenollat sosté un bastó davant d'un petit foc. Existeixen diverses interpretacions d'aquesta pintura. El cavaller podria representar un sant ( Sant Martí?), o un cavaller de les croades. Hi ha l'hipòtesi que sigui un complement de la pintura de l'Orant, ja que hi trobem diversos elements comuns: el paó, en aquest cas, picoteja els raïms que pengen de la creu ( fruit de la redempció). El cercle que envolta el cavaller el glorifica, i la seva ànima, representada pel petit colom, cavalca sobre el paó, símbol de la immortalitat. Els personatges existents fora de la creu s'identifiquen amb el tema de la Salvació, representada per l'ofrena de les bones obres per gaudir de la glòria divina, per part del personatge vestit de l'esquerra (identificada com un eclesiàstic), i la condemna pels pecats al foc de l'infern, representat pel personatge nu de la dreta (que es planteja la possibilitat de si no podria ser el Dimoni). Com ens trobem en el cas de l'Orant, aquestes pintures presenten un caràcter primitiu i rudimentari, i unes proporcions poc realistes. Amb tot, la composició i distribució dels personatges representats, que sembla poc elaborada, guarda tota la lògica a nivell simbòlic . En aquest cas la gama cromàtica és la mateixa, combinant el blanc, el negre i diversos tons de vermell. | 08268-106 | Sala d'exposicions del Museu Diocesà i Comarcal de Solsona. Plaça Palau, 1. 25280 Solsona | Aquesta pintura, junt al fragment de l'Orant, formava part de la decoració mural de l'antiga església pre-romànica. Basant-nos en la data de construcció del seu suport, i tenint en compte que les pintures murals sobreposades daten del segle XII, s'estableix una cronologia per aquesta obra d'entre finals del segle X i inicis del segle XI. Les pintures del cavaller i de l'Orant van aparèixer quan es van arrencar les pintures romàniques de l'església de Sant Quirze de Pedret, evidenciant una cronologia anterior per aquestes. Les pintures del cavaller i de l'Orant van aparèixer quan es van arrencar les pintures romàniques de l'església de Sant Quirze de Pedret, evidenciant una cronologia anterior per aquestes. | 42.1460500,1.8620300 | 405971 | 4666619 | 08268 | Cercs | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66596-foto-08268-106-1.jpg | Legal i física | Pre-romànic | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | El Cavaller, junt a l'Orant, foren descobertes al mur de tramuntana de la nau central l'any 1.939, durant l'arrencament de les pintures murals que decoraven els murs de l'església romànica.La importància d'aquests fragments es situa en la seva reculada cronologia, que els converteix en els primers exemples pictòrics de l'art pre-romànic europeu.El conjunt de pintures murals de Sant Quirze de Pedret, han estat llargament estudiades i analitzades en molts i diversos vessants, encara i així, avui dia continua havent-hi diferents hipòtesis pel que fa a les cronologies i autories, i també pel que fa a les interpretacions iconogràfiques, concretament de l'Orant i el cavaller. | 91 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||||
| 66597 | Altar Major de Sant Salvador de la Vedella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/altar-major-de-sant-salvador-de-la-vedella | f.XIX | actualment l'església no té culte, per trobar-se dins el pantà. Fa uns anys es va reparar la teulada de l'edifici però no actuacions a l'interior. | Senzilla construcció de fusta policromada formada per una fornícula plana central on hi figurava la imatge de St. Salvador. L'estructura està composta per un sol pis, flanquejat a banda i banda per dos pilars i una columna central, on es situaven imatges de Sants. Sobre el pis principal uns frisos motllurats sostenen l'entaulament, rematat per un arc superior adaptat a la forma de l'absis. Un floró a cada banda decora els laterals del remat. La policromia combina els marbrejats i el daurat. | 08268-107 | A l'església de Sant Salvador de la Vedella, situada al pantà de la Baells. | Podem incloure aquest altar dins alguna de les remodelacions que va patir el monestir, en aquest cas, probablement al segle XIX. L'obra devia substituir l'anterior altar major. Sembla que va ser construït per Pere Puig l'any 1.793. | 42.1691800,1.8625200 | 406046 | 4669186 | 08268 | Cercs | Restringit | Regular | Física | Neoclàssic | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Les imatges dels Sants són escultures de factura moderna. L'interior de l'església encara conserva pintures a les parets, per bé que en mal estat. | 99 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||||||
| 66598 | Capella del carrer del Cap de la Costa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-del-carrer-del-cap-de-la-costa | PERARNAU, J.; PIÑERO, J. (1992): Catàleg de protecció del patrimoni històric, arquitectònic, natural i ambiental del terme municipal de Cercs. Fitxa Inv. 15. Ajuntament de Cercs. | XX | caldria una actuació de millora. | Petita capelleta religiosa, de configuració arquitectònica molt senzilla; consisteix en una petita fornícula realitzada a manera de rebaix del mur de la façana de la casa on està situada. La capella està tancada per una finestra, formada per un marc simple de fusta i un vidre. L'interior acull una petita escultura d'un sagrat cor de guix. La decoració interior i exterior, no és massa habituat i fins i tot es pot considerar estrident, reproduint bàsicament els colors blaugrana. A l'interior també hi ha altres elements dedicats a l'equip de futbol. | 08268-108 | c/ del Cap de la Costa, núm. 11. 08698 Cercs | Sembla que la capella va ser instal·lada amb posterioritat a la Guerra Civil, encara que potser n'hi havia hagut una altra amb anterioritat. | 42.1479000,1.8620200 | 405973 | 4666824 | 08268 | Cercs | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66598-foto-08268-108-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||||
| 66599 | Capella i fonts de ca la Bòrnia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-i-fonts-de-ca-la-bornia | PERARNAU, J.; PIÑERO, J. (1992): Catàleg de protecció del patrimoni històric, arquitectònic, natural i ambiental del terme municipal de Cercs. Fitxa Inv. 15. Ajuntament de Cercs. | XX | El conjunt de la font i la capella està situat al peu mateix de la carretera que creua el poble de Cercs. L'estructura està bastida en el mateix marge del terreny natural. Està conformat per la capella a la part superior, que aprofita una mica de balmat de la mateixa roca natural, però que està completada de construir amb pedres tosques col·locades conformant una mena de petita cova, a la part central de la qual hi ha una imatge petita i senzilla de la Verge de Fàtima. La capella està protegida per una reixa metàl·lica. A la base de la capella hi ha la font, formada per un mur de pedra en el que hi ha diverses sortides d'aigua de la font. L'aigua de la font cau sobre una mena de cóm que recull l'aigua i a través del qual es deriva cap un canal que el condueix vers el torrent. La sortida d'aigua de més a l'oest cau damunt una pica de pedra encastada en l'esmentat cóm. Al costat est uns graons de fusta permeten accedir millor a la capella. | 08268-109 | Davant la casa de Ca la Bòrnia, a l'altra costat de la carretera de Ribes. | Segons expliquen els veïns, va ser als anys 40 del segle XX quan un metge va instal·lar-hi una verge, com a mostra d'agraïment pel fet que la seva filla es recuperés d'una malaltia. Fa pocs anys la font i l'entorn més proper va ser rehabilitat i condicionat amb uns bancs en un lateral de la font. | 42.1453300,1.8601800 | 405817 | 4666541 | 08268 | Cercs | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66599-foto-08268-109-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66599-foto-08268-109-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Junt amb la font gran, situada a poca distància, són indrets molt freqüentats. La casa de ca la Bòrnia dóna nom a la font, està situada just davant mateix de la font; la casa acull un restaurant, de fet ha estat hostal des del seu origen. Aquesta font també és coneguda com a font de la verge. | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||||
| 66600 | Trumferes de l'Estany | https://patrimonicultural.diba.cat/element/trumferes-de-lestany | XIX-XX | algunes estan totalment ensorrades. | Es tracta d'unes trumferes construïdes arrambades i aprofitant el mateix marge del terreny natural, en el turó que hi ha just darrera del paller. S'hi poden observar diverses trumferes, les més ben conservades són dues construïdes en paral·leles i amb les boques d'accés just darrera del paller, encara que són les més ben conservades ja tenen part de l'estructura ensorrada. En el mateix turó hi ha algun altre clot de trumferes, totalment ensorrada i només s'endevina part de la traça negativa conservada. Pel que fa a les més ben conservades, l'estructura és feta a partir de grans blocs de pedra de formes irregulars, junt amb pedres de mides més petites que serveixen de falca i encaix. Les boques d'accés, situades al peu del mur frontal de la trumfera, són també fetes en blocs de pedra, formant una llinda una mica arquejada i pedres més ben desbastades als muntants, en un dels casos, i en l'altra, amb la llinda refeta a partir d'una bigueta metàl·lica. Els interiors són de murs de pedra i coberts a manera de cúpula feta en pedres irregulars, i a la part superior de la qual hi ha una altra petita obertura, que permetia omplir l'interior. | 08268-110 | Situades a la part posterior de la masia de l'Estany, just darrera del paller | En diverses zones de muntanya del Berguedà i altres comarques veïnes és molt freqüent que les masies disposin de trumferes per guardar les patates durant tot l'any. En algunes masies a més, durant alguns períodes van ser importants productors d'aquest tubercle, especialment en l'època d'expansió i màxima demanda d'aquest producte. Pel que expliquen, a la zona de l'Estany es produïen molts trumfos, sembla que potser també amb finalitats comercials, encara que no s'ha pogut confirmar del tot. | 42.1334400,1.8091700 | 401584 | 4665278 | 08268 | Cercs | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66600-foto-08268-110-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66600-foto-08268-110-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||||||
| 66601 | Creu de la missió | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-la-missio-1 | XX | Creu commemorativa situada a la plaça de l'església, a pocs metres de l'edifici pel costat sud-est. Es tracta d'una creu llatina de ferro, que en el punt del creuament de les dues barres metàl·liques hi ha un doble cercle, també metàl·lic, que té la inscripció 'SANTA MISSIÓN. AÑO 1950'. La base de la creu és senzilla, un basament de pedra de planta quadrangular, formant un graonat en degradació de graons de carreus de tall regular. | 08268-111 | A la Colònia de Sant Corneli, a la plaça de l'església. | Aquesta creu commemora els actes que es dugueren a terme en motiu de la trobada de la Santa Missió, a l'any 1950. | 42.1840000,1.8522900 | 405223 | 4670843 | 1950 | 08268 | Cercs | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66601-foto-08268-111-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66601-foto-08268-111-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||||||
| 66602 | Plafó ceràmic de Cal Rovira | https://patrimonicultural.diba.cat/element/plafo-ceramic-de-cal-rovira | PERARNAU, J.; PIÑERO, J. (1992): Catàleg de protecció del patrimoni històric, arquitectònic, natural i ambiental del terme municipal de Cercs. Fitxa Inv. 15. Ajuntament de Cercs. | XIX? | les rajoles presenten una mica de degradació | Plafó de ceràmica situat a la façana principal de la casa de Cal Rovira, a l'alçada de la part superior de la planta primera, a tocar del balcó central. Està compost per un total de sis rajoles esmaltades en les que hi ha un Sant Antoni de Pàdua dibuixat sobre fons blanc amb algun element paisatgístic com a complement, un camí, uns arbres i núvols. Tal i com acostuma a aparèixer representat, el sant té el Nen Jesús en un braç i a l'altra mà, un lliri blanc, símbol de puresa; també acostuma a porta el llibre dels Evangelis, encara que en aquest plafó no s'aprecia bé si hi és representat. | 08268-112 | A la casa de Cal Rovira, al Carrer Major, 14. 08698 Cercs. | 42.1465800,1.8604900 | 405845 | 4666679 | 08268 | Cercs | Fàcil | Regular | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Simbòlic | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Sant Antoni de Pàdua, un dels sants més venerats del santoral catòlic. | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||||||||
| 66603 | Jaciment paleontològic al torrent de Peguera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-al-torrent-de-peguera | <p>MARMI, J.; BLANCO, A. (i d'altres) (2014): 'Avaluació de la riquesa paleontològica dels afloraments de la formació Tremp al Berguedà fora del sinclinal de Vallcebre', a les III Jornades d'arqueologia de la Catalunya Central, 2014.</p> | s'identifica molt bé l'escull, però el fet de trobar-se a la llera del torrent fa que estigui sotmès a una forta erosió. | <p>Aquest jaciment paleontològic es troba situat en el mateix llit del torrent i a la falda del vessant més nord de la roca que s'alça verticalment. Es tracta d'un escull de rudistes, un aflorament en la que es pot veure una gran acumulació de fòssils en diferents tipus d'inclinació i també en secció.</p> | 08268-113 | En la mateixa llera del torrent de Peguera, en un tram molt engorjat. | 42.1495700,1.8216600 | 402641 | 4667055 | 08268 | Cercs | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66603-foto-08268-113-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66603-foto-08268-113-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Pública | Científic | 2019-12-31 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | En el decurs de les campanyes de prospecció dels anys 2012 i 2013 realitzades per l'ICP a la zona del Berguedà, es van dur a terme prospeccions en algunes zones del terme municipal de Cercs, en concret una de les zones prospectades va ser el torrent de Peguera, però en el tram més proper al poble de Cercs i entre els barrancs que hi ha entre el torrent de Peguera i el poble de Sant Jordi. En el decurs de les prospeccions van localitzar restes de fòssils vegetals, i es va concloure que la zona té molt potencial paleontològic i que calia fer-ne seguiment. | 1792 | 5.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||||||||
| 66604 | Troballes fòssils de la zona de Cal Ros de Merolla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/troballes-fossils-de-la-zona-de-cal-ros-de-merolla | MARMI, J.; BLANCO, A. (i d'altres) (2014): 'Avaluació de la riquesa paleontològica dels afloraments de la formació Tremp al Berguedà fora del sinclinal de Vallcebre', a les III Jornades d'arqueologia de la Catalunya Central, 2014. BLANCO, A.; MARMI, J.; MÉNDEZ, J.M. (2014): 'The fòssil record of the uppermost Maastrichtian Reptile Sandstone (Tremp Formation, northeastern Iberian Peninsula)', a Spanish Journal of Palaeontology, de la Sociedad Española de Paleontologia. | són fragments, encara que algun en prou bon estat per poder identificar l'espècie a la que pertanyen. | Les darreres prospeccions dutes a terme al municipi de Cercs per part de l'ICP durant els anys 2012 i 2013, va donar com a resultat la localització de diverses troballes. En aquest sentit, encara que els investigadors especifiquen que no es poden considerar jaciments, sí que van localitzar restes òssies als Cincles de Cal Ros de Merolla (a la zona de la Figuerassa), sota el Castell de Blancafort, on es van recollir diverses troballes de plastrons de tortuga i restes de costelles de dinosaure d'edat Maastrichtià (Cretaci superior). Pròpiament els cingles de Cal Ros, són categoritzats per els experts com una zona de potents exposicions del Gres de Rèptils que s'identifiquen en el camí que va de Cal Ros de Merolla a la pista forestal de la Figuerassa. A l'indret, en el decurs de la prospecció, hi van identificar cinc punts fossilíferes que els van proporcionar setze restes fòssils, algunes de les quals en prou bon estat perquè els permetés una identificació prou acurada. Destaquen els fragments de plaques i de plastró de tortugues de riu de la família Bothremydidae, i un fragment d'apòfisi que podria correspondre a una tíbia d'hadrosaure. D'altra banda, a la zona del tossal de la Guàrdia, hi van trobar altres restes fòssils; en concret al nord dels cingles de Cal Ros, on es localitzà un bloc caigut de Gres de Rèptils que contenia restes de plaques de tortuga i fragments d'ossos de dinosaure indeterminats. | 08268-114 | En una àrea a l'entorn de Cal Ros de Merolla. | Aquestes troballes corresponen a restes de dinosaures (òssies i ous) i de rèptils (tortugues i cocodrils) del Maastrichtià (Cretaci superior), de la fàcies Garumniana o Formació Tremp, i van ser localitzades en les campanyes de prospecció 2012 i 2013 de l'ICP, dirigides per en Josep Mª Marmi i Alejandro Blanco; els informes i la memòria, van ser presentats en el mes de novembre de 2014. En concret la prospecció a l'àrea de Cal Ros de Merolla es va dur a terme durant la primera campanya, entre els mesos d'octubre i novembre de 2012. | 42.1312600,1.8478500 | 404777 | 4664992 | 08268 | Cercs | Difícil | Regular | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Entre el sediment recollit a la zona prospectada s'hi identifiquen restes de closques d'ou megaloolítid.Actualment el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, ha obert les prefitxes de les àrees que van aportar troballes arran de les prospeccions, per bé que no es poden considerar com a jaciments, però sí com àrea de troballes. Els números de registre provisional de l'Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya, són a Cal Ros, núm. inventari 21939, i al Tossal de la Guàrdia, núm. 21940. També en el mateix projecte de campanyes de prospecció es van estudiar altres zona del municipi, en concret l'àrea del torrent de Peguera en la zona propera al poble, junt amb àrees d'altres municipis de la comarca.Les dades per poder realitzar la fitxa han estat facilitades per Sr. Josep Marmi, investigador de l'Institut de Paleontologia de Catalunya i pel Sr. Albert Vidal, del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.La ubicació no respón al lloc exacte. | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||||||||
| 66605 | Troballes fòssils prop de Cercs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/troballes-fossils-prop-de-cercs | MARMI, J.; BLANCO, A. (i d'altres) (2014): 'Avaluació de la riquesa paleontològica dels afloraments de la formació Tremp al Berguedà fora del sinclinal de Vallcebre', a les III Jornades d'arqueologia de la Catalunya Central, 2014. BLANCO, A.; MARMI, J.; MÉNDEZ, J.M. (2014): 'The fòssil record of the uppermost Maastrichtian Reptile Sandstone (Tremp Formation, northeastern Iberian Peninsula)', a Spanish Journal of Palaeontology, de la Sociedad Española de Paleontologia. | Les restes localizades són escasses. | Les darreres prospeccions dutes a terme al municipi de Cercs per part de l'ICP durant els anys 2012 i 2013, va donar com a resultat la localització de diverses troballes. En aquest sentit, encara que els investigadors especifiquen que no es poden considerar jaciments, sí que són àrees del municipi que van donar resultats positius pel que fa a troballes de restes fòssils i algunes restes de plantes al mateix poble de Cercs. A l'àrea del torrent de Peguera quasi no s'hi van trobar fòssils, però just al pas estret del torrent per la vila hi van identificar uns nivells de lutites grises corresponents a la Unitat Gris que contenien impressions de troncs. Els barrancs que hi ha entre el poble de Sant Jordi i el torrent de Peguera són formats per lutites groguenques que podrien correspondre a la transició del que anomenen les unitats Gris i Vermella Inferior. Malgrat ser una àrea extensa no van trobar-hi fòssils. És recomanable fer-hi seguiment, pel potencial paleontològic que presenta. | 08268-115 | Prop del poble del Cercs, especialment al torrent de Peguera en la zona propera al nucli. | Durant la segona campanya de prospecció duta a terme entre els mesos d'abril i juny de 2013, es van prospectar diversos punts dels pobles de Cercs i Sant Jordi, entre altres zones de fora del municipi. Aquestes troballes junt amb les realitzades a la primera campanya, l'any 2012, a la zona de Cal Ros de Merolla, que va permetre localitzar restes de dinosaures (òssies i ous) i de rèptils (tortugues i cocodrils) del Maastrichtià (Cretaci superior), de la fàcies Garumniana o Formació Tremp, i van ser realitzades en el marc de les campanyes de prospecció 2012 i 2013 de l'ICP, dirigides per en Josep Mª Marmi i Alejandro Blanco; els informes i la memòria, van ser presentats en el mes de novembre de 2014. En relació a la primera campanya de prospecció, aquesta es va dur a terme a l'àrea de Cal Ros de Merolla entre els mesos d'octubre i novembre de 2012. | 42.1472100,1.8571900 | 405573 | 4666753 | 08268 | Cercs | Difícil | Regular | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | El poble de Cercs es troba a la base de la zona de Gres de Rèptils, que corona el poble, en aquest sentit, i com a curiositat els especialistes fan referència, a que els murs del casc antic del poble van ser bastits amb aquest tipus de gres i en les pedres de diversos murs s'hi poden identificar algunes estelles d'ossos.Actualment el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, ha obert les prefitxes de les àrees que van aportar troballes arran de les prospeccions dels anys 2012 i 2013, per bé que no es poden considerar com a jaciments, però sí com àrea de troballes. Els números de registre provisional de l'Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya, són a Cal Ros, núm. inventari 21939, i al Tossal de la Guàrdia, núm. 21940. No hi ha registre de prefitxa, de la zona del torrent de Peguera prop del poble de Cercs.Les dades per poder realitzar la fitxa han estat facilitades per Sr. Josep Marmi, investigador de l'Institut de Paleontologia de Catalunya i pel Sr. Albert Vidal, del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.La ubicació no és al lloc exacte. | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 |
Estadístiques 2026
Patrimoni cultural
Mitjana 2026: 0,00 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/