Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 66606 | Pont de Miralles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-miralles | LATORRE, X. (1995): Història de l'Aigua a Catalunya, Barcelona i Premià de Mar, l'autor. SERRA, Rosa. (et al.) (1991): Guia d'Art del Berguedà. Berga. SERRA, R. (2006): Cercs. La mirada del fotògraf. Berga: Zenobita edicions. SERRA, R. (2006): 'Cercs: ponts de totes mides, camins de totes menes', a L'Erol, número 89, p. 24-29. TORRES, C.A.(1905): Itinerari per les Valls Altes del Llobregat. Berguedà. Barcelona. | XIX | es troba sota les aigües del pantà | El pont es troba sota de les aigües del pantà de la Baells, no és visible, ni quant hi ha molta sequera, ja que es troba en una zona molt pròxima a la presa, en una cota corresponent a un nivell molt baix de l'aigua. Segons les fotografies existents, podem saber que aquest pont té tres arcs grans de mig punt i dos laterals o estreps massissos. Consta que és bastit tot en pedra, que té 502 metres d'alçada i 53 metres de llum. Aquesta infraestructura viària que formava part de la carretera de Berga a Vilada, Ripoll i Ribes, era part d'una xarxa de comunicacions important que facilitava l'accés i comunicació en sentit est-oest. Es trobava localitzat a l'antic nucli de la Baells, just a tocar de l'antiga estació del ferrocarril de via estreta de Manresa a Guardiola. | 08268-116 | Al pantà de la Baelles, sota les aigües | Abans de la construcció del pantà de la Baells, en el traçat de l'antiga carretera de Berga a Ripoll i en el punt de creuament amb el riu Llobregat hi havia el pont de Miralles que permetia creuar el riu. El pont es va construir entre els anys 1886 i 1897; el pont era conegut amb el nom de Miralles que és el nom d'una masia propera. El nou pantà va obligar a redissenyar completament l'antiga carretera en aquest tram, cosa que feia necessari construir un viaducte que salvés el pantà a poca distància de la presa i del pont de Miralles. El nou viaducte anomenat de la Baells, que venia a substituir aquest antic pont, fou construït entre el mes de juny de 1974 i el mes de maig de 1975 per l'empresa 'Ferrovial SA'. Les obres foren dirigides per l'enginyer Juan Loureda. | 42.1254900,1.8801200 | 407436 | 4664316 | 08268 | Cercs | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | les coordenades són aproximades. | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||||||
| 66607 | Pont de Sant Salvador de la Vedella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-sant-salvador-de-la-vedella | LACUESTA, R. i GONZÁLEZ, X. (2008): Ponts de la província de Barcelona: comunicacions i paisatge, Diputació de Barcelona, Barcelona. | XX | en èpoques de sequera, quan el pont és visible, encara és utilitzat per gent que s'apropa a la zona. | Infraestructura viària que formava part de l'antiga carretera de Solsona a Ribes de Freser, projectada a finals del segle XIX i construïda durant les tres primeres dècades del segle XX. El pont travessa el riu Llobregat de la riba esquerra a la riba dreta en sentit nord (direcció Guardiola de Berguedà) just davant del nucli de Sant Salvador de la Vedella. És un pont de 4 arcs rebaixats de 14 m de llum, de traçat recte, amb pilars i tallamars simètrics. Les voltes són de formigó armat (inicialment havien de ser de maó) i la fàbrica es va fer amb pedra artificial (inicialment havia de ser de carreuó, amb paraments i estreps). Un quilòmetre més avall es va fer un pont exactament igual anomenat pont de Ca l'Estragués (nom de la masia que hi havia just davant del pont). | 08268-117 | Sota les aigües del pantà de la Baells, davant del monestir de Sant Salvador de la Vedella | El pont de Sant Salvador fou dissenyat per primera vegada en el replanteig del traçat de la carretera Solsona a Ribes que es va fer l'any 1896 per l'enginyer Luis Ferrater. L'any 1913 la carretera enllaçava Berga amb el nucli de Pont de Rabentí. L'any 1915 es va reformar novament el projecte de carretera i les obres es van adjudicar tot seguit, començant els treballs el 2 d'octubre de 1916. Per manca de treballadors, abocats totalment a la mineria que aquells anys tenia molta feina, les obres es van aturar i no es van reprendre fins l'any 1924, amb un nou projecte reformat que afectava la configuració del pont. L'any 1925 va entrar en servei, fins l'any 1975 quan es va haver de construir la nova carretera C-1411 ja que el traçat anterior quedava totalment afectat per l'embassament de la Baells que s'estava construint en aquells moments. | 42.1696200,1.8605600 | 405885 | 4669238 | 08268 | Cercs | Sense accés | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Cipriano Sabater (enginyer) | És visible (i accessible) només quan la sequera fa baixar el nivell del pantà de la Baells gràcies al fet que es troba pràcticament a la cua de l'embassament.Les coordenades situen aproximadament el pont en el seu lloc sota les aigües del pantà. | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||||||
| 66608 | Pont de Ca l'Estragués | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-ca-lestragues | LACUESTA, R. i GONZÁLEZ, X. (2008): Ponts de la província de Barcelona: comunicacions i paisatge, Diputació de Barcelona, Barcelona. | XX | en èpoques de molta sequera, quan el pont és visible, encara és utilitzat per gent que s'apropa a la zona. | Infraestructura viària que formava part de l'antiga carretera de Solsona a Ribes de Freser, projectada a finals del segle XIX i construïda durant les tres primeres dècades del segle XX. El pont travessa el riu Llobregat aproximadament un quilòmetre per sota del pont de Sant Salvador i del monestir de Santa Salvador de la Vedella; rep el nom d'una masia que hi havia prop del pont, també era anomenat de Can Falguerà. Segon el que indica la bibliografia el pont de Ca l'Estragués i el de Sant Salvador són dos ponts bessons, presentant el mateix disseny de l'estructura. És un pont de 4 arcs rebaixats de 14 m de llum, de traçat recte, amb pilars i tallamars simètrics. Les voltes són de formigó armat (inicialment havien de ser de maó) i la fàbrica es va fer amb pedra artificial (inicialment havia de ser de carreuó, amb paraments i estreps). | 08268-118 | Sota les aigües del pantà de la Baells, | El pont de Ca l'Estragués i el de Sant Salvador foren dissenyats per primera vegada en el replanteig del traçat de la carretera Solsona a Ribes que es va fer l'any 1896 per l'enginyer Luis Ferrater. L'any 1913 la carretera enllaçava Berga amb el nucli de Pont de Rabentí. L'any 1915 es va reformar novament el projecte de carretera i les obres es van adjudicar tot seguit, començant els treballs el 2 d'octubre de 1916. Per manca de treballadors, abocats totalment a la mineria que aquells anys tenia molta feina, les obres es van aturar i no es van reprendre fins l'any 1924, amb un nou projecte reformat que afectava la configuració del pont. L'any 1925 va entrar en servei, fins l'any 1975 quan es va haver de construir la nova carretera C-1411 ja que el traçat anterior quedava totalment afectat per l'embassament de la Baells que s'estava construint en aquells moments. | 42.1612000,1.8626800 | 406047 | 4668300 | 08268 | Cercs | Sense accés | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Cipriano Sabater (enginyer) | És visible (i accessible) en poques ocasions, només quan la sequera fa baixar considerablement el nivell del pantà de la Baells; el pont de Sant Salvador és visible en més ocasions ja que es troba pràcticament a la cua de l'embassament. | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||||||
| 66609 | Pont de ferro de la Baells | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-ferro-de-la-baells | BOIXADER, M. (1998): 'Projecte de reconstrucció del tram de ferrocarril Colònia Rosal-Pedret', a L'Erol, núm. 59. Berga: Àmbit de Recerques del Berguedà. LACUESTA, R. i GONZÁLEZ, X. (2008): Ponts de la província de Barcelona: comunicacions i paisatge, Diputació de Barcelona, Barcelona. SALMERÓN,C. (1990:): Els trens del Berguedà. Història dels ferrocarrils industrials del Berguedà. Col·lecció: Els trens de Catalunya, 14-B, Terminus, Barcelona. SERRA, R. (2006): 'Cercs: ponts de totes mides, camins de totes menes', a L'Erol, núm. 89. Berga: Àmbit de Recerques del Berguedà. TORRES, C.A.(1905) . 'Itinerari per les Valls Altes del Llobregat. Berguedà', Barcelona. | XX | només es conserven els estreps, el tauler es va desmuntar. | El pont anomenat de ferro es troba a la part final del traçat del ferrocarril de Manresa a Guardiola en el tram conservat a la zona de Pedret, per sota de la presa de la Baells, actualment de la via verda. Les restes que es conserven del pont són els estreps o estructures de suport del tauler. En el punt on finalitza la via verda trobem l'estrep sud del pont, aquest és un pilar bastit a mode de contenció; està construït damunt la roca i és de grans pedres tallades i carreus ben escairats a les cantoneres. L'estrep nord, té un major dimensionat, està conformat per un pilar i un estrep, els quals estan units per un arc; els pilars i estrep tenen les mateixes característiques constructives que l'estrep sud, pel que fa a l'arc, aquest és format per diverses filades de maó massís i damunt paret de carreus. A la part nord, el pilar, situat a tocar del pas habitual de l'aigua, té a la seva cara oest un petit trencaaigües de cara triangular. Es conserven diverses imatges del pont que permeten saber que la part central del tauler tenia unes baranes de biguetes metàl·liques formant una senzilla gelosia. | 08268-119 | Al riu Llobregat, entorn a 610 metres al nord del pont de Pedret. | L'any 1890 es fusionaren les empreses Ferrocarriles y Minas de Berga, SS i Ferrocarril Económico Manresa-Berga; entre l'any de la fusió i el 1904 es va dur a terme les obres del ferrocarril entre Olvan i Guardiola. Les obres van ser adjudicades al contractista Magí Gallifa, el 8 de juny de1901. El traçat era de certa complexitat, ja que el terreny era molt abrupte, fet que comportava dificultats tècniques, la construcció de diversos túnels i ponts. La majoria de les obres van ser concloses a finals del 1903. La inauguració de la línia es produí al 21 de novembre de 1904. L'any 1972 es clausurava el traçat de la colònia Cal Rosal amb Guardiola. L'any 2015 s'ha realitzat una actuació de recuperació de la via verda que ressegueix el traçat del tramvia entre Olvan i Pedret. | 42.1116100,1.8817100 | 407547 | 4662773 | 08268 | Cercs | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66609-foto-08268-119-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66609-foto-08268-119-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||||
| 66610 | Torre de l'Ajuntament de Cercs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-lajuntament-de-cercs | XX | La torre del rellotge de l'Ajuntament de Cercs s'alça a l'angle nord-est de l'edifici, per sobre del nivell de la teulada, formant part de la mateixa estructura de l'edifici. És una torre de planta rectangular coronada per una coberta a quatre aigües de peces similars a la pissarra. A la part frontal de la torre, pel costat de l'antiga carretera de Berga a Guardiola hi ha una gelosia de peces de maó massís que dóna il·luminació i ventilació a l'interior. La part superior del campanar, just per sota del teulat, té la superfície revestida amb taulons de fusta, que emmarquen la zona on hi ha ubicades les esferes del rellotge. Les esferes es troben en tres de les seves cares i són de disseny simple. Corona la teulada un petit element metàl·lic, que senyala els quatre punts cardinals. | 08268-120 | Ajuntament de Cercs. Ctra. de Ribes, 20. 08698 Cercs | L'edifici del nou ajuntament es va inaugurar el 26 de juny de l'any 1968, en presencia de diverses autoritats, entre les quals, el Sr. Tomàs Garicano Goñi, Gobernador civil de la província de Barcelona, el Sr, José de Muller i de Abadal, president de la Diputació provincial i el Sr. Jose Bascuñana López, bisbe de la Diòcesi, a més de la presència de molts alcaldes i regidors. Junt amb la inauguració de l'edifici del nou Ajuntament, també es van inaugurar altres obres al poble, com les escoles i les obres de condicionament de la font gran. L'arquitecte del projecte de l'edifici va ser Ramon Masferrer Homs. | 42.1460500,1.8620300 | 405971 | 4666619 | 08268 | Cercs | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66610-foto-08268-120-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66610-foto-08268-120-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||||||
| 66611 | Font gran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-gran-1 | PERARNAU, J.; PIÑERO, J. (1992): Catàleg de protecció del patrimoni històric, arquitectònic, natural i ambiental del terme municipal de Cercs. Ajuntament de Cercs. SERRA, R. (2006): Cercs. La mirada del fotògraf. Berga: Zenobita edicions. | XX | La font gran es troba situada al peu del torrent de les Garrigues, en el seu tram previ al creuament de l'antiga carretera de Berga a Guardiola. La font pròpiament, es troba situada al costat nord del torrent, en la part alta de l'àrea de pícnic; la font és una surgència natural d'aigua que brolla de la roca, es troba a nivell del paviment. L'entorn és rocós i ombrívol, i distribuïdes en diverses zones hi ha taules i bancs, emplaçades a banda i banda del torrent, a més d'una zona de graelles, un quiosc, i fins i tot una pista esportiva i zona de jocs infantils. | 08268-121 | Al peu del torrent de les Garrigues, just a l'entrada del poble venint del sud. | La zona de la font gran era lloc habitual de la gent del poble, però arran de les obres de condicionament i adequació de la zona duta a terme als anys 60 del segle XX, l'indret va passar a ser molt freqüentat i es va convertir en un dels llocs de trobada més populars de la comarca, fet que avui dia encara es manté. Les obres d'inauguració de l'any 1968 van coincidir amb la inauguració d'altres obres del municipi, com és l'edifici del nou ajuntament, les escoles, entre altres, acte al que hi van assistir nombroses autoritats del moment. | 42.1453400,1.8583900 | 405669 | 4666544 | 08268 | Cercs | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66611-foto-08268-121-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66611-foto-08268-121-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | L'àrea de la font gran és molt freqüentada especialment durant els mesos d'estiu; període en que també està obert el quiosc que ofereix menjars i begudes. Part de l'aigua de la font gran és canalitzada fins les fonts situades al peu del safareig i de la carretera, essent una zona més accessible per recollir aigua. De fet, aquestes fonts junt amb les de Ca la Bòrnia són molt freqüentades per gent d'arreu que ve a buscar-hi aigua. | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||||
| 66612 | Escultura als miners morts | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-als-miners-morts | XXI | Es tracta d'una escultura que representa una figura d'un miner amb el casc i el pic, és feta a partir de peces de xapa de 'Corten' modelades i soldades creant la figura. L'estàtua té dos metres d'alçada, està formada per 16 peces de xapa d'uns 4 mil·límetres de gruix. L'escultura es troba damunt un bloc de pedra calcària. A la pedra hi ha una placa en la que s'indica 'Homenatge de la vila de Cercs als veïns del municipi que varen perdre al vida a les mines. Premis Santa Bàrbara 2002. Vila de Cercs, 14 de desembre de 2002'. | 08268-122 | Plaça de Sant Romà, Sant Corneli, 08698 Cercs. | El monument es va fer per encàrrec de l'Ajuntament de Cercs, amb l'objectiu d'homenatjar als treballadors de Cercs morts a la mina en el marc de la Festa de Santa Bàrbara, patrona dels miners. La petició la realitzà el llavors alcalde de Cercs, Ferran Civil, a l'alcalde de Saldes, Josep Picas. Un cop fet i aprovat el disseny, va ser Josep Soler, mecànic de Cercs, qui va construir l'escultura. Tal i com indica la placa, l'escultura es va crear i col·locar en motiu de la Festa de Santa Bàrbara de l'any 2002 i en commemoració als miners de Cercs morts a la mina. La inauguració es va realitzar el 14 de desembre del 2002, data de celebració dels actes de la festa d'aquell any, i durant els quals es concedí el premi Santa Bàrbara als miners morts a la mina, atorgant el guardó a través dels familiars de les víctimes. | 42.1834500,1.8530300 | 405283 | 4670781 | 2002 | 08268 | Cercs | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66612-foto-08268-122-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66612-foto-08268-122-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Josep Picas | 98 | 51 | 2.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||||
| 66613 | Monument a les víctimes de la mineria al Berguedà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-les-victimes-de-la-mineria-al-bergueda | XXI | Escultura commemorativa dedicada, tal i com indica la placa que hi ha col·locada 'En homenatge a totes les víctimes mortals de la mineria del carbó al Berguedà'. Es tracta d'una escultura a manera de monòlit de formigó amb dues cares en les que hi ha col·locades plaques d'alumini, que en les de la part superior hi ha gravats els noms i cognoms dels 206 minaires morts a la mineria del carbó al Berguedà des de l'any 1903 fins el 1996. El monument és format per una part central, fet en formigó encofrat que compta amb un basament rectangular amb plaques a cada costat, i la part superior, un frontal rectangular de menys amplada que el basament, i coronat per un relleu amb el perfil del massís del Pedraforca, també amb plaques a costat i costat. A la part superior, de cada cara, hi ha també una petita imatge de Santa Bàrbara, patrona dels miners. Al basament a més d'indicar a qui va dedicat el monument, s'hi indiquen les parts participants en l'execució del monument, l'Associació d'afectats per la supressió de la 'quota-cupo' de carbó, l'Ajuntament de Cercs, a més de la data 4/12/2015 i les dades dels promotors i dissenyadors: César Gutiérrez i Jaume Coromines i Camp. A la cara oposada, una altra placa en que hi ha un fragment escrit per José Luís Bermúdez Méndez, l'enginyer que va dirigir les mines de Carbons Pedraforca. El monòlit està emmarcat per dos arcs metàl·lics que reprodueixen les fortificacions metàl·liques de secció semicircular de les galeries de les mines, protegit també per unes cadenes. Tot el conjunt es troba damunt un graonat de formigó. | 08268-123 | A Sant Corneli, a la plaça de Sant Romà, davant l'edifici del Museu de les Mines de Cercs | El monument es va inaugurar el dissabte 8 de desembre de 2015, en el marc dels actes de la Festa de Santa Bàrbara a Sant Corneli; el monument és en homenatge a les víctimes de la mineria del carbó del Berguedà des del 1903. La inauguració i tots els actes de la Festa de Santa Bàrbara, van ser molt emotius i van aplegar molts familiar i amics de les víctimes. El monument es va realitzar coincidint i en motiu també dels quaranta anys del greu i tràgic accident que es va produir a la mina de la Consolació el 3 de novembre de l'any 1975. | 42.1834700,1.8531100 | 405290 | 4670784 | 2015 | 08268 | Cercs | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66613-foto-08268-123-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66613-foto-08268-123-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Jaume Coromines i Camp i César Gutiérrez | L'Associació d'afectats per la supressió de la 'quota-cupo' de carbó, és un col·lectiu que en el seu moment es va constituir per reclamar poder continuar percebent el dret d'ensacada del carbó per part dels minaires.El monument és iniciativa de dos exminaires, que entre altres persones van ser rebre els premis Santa Bàrbara del 2015. Els autors del disseny van haver de realitzar una tasca important de recerca en arxius per tal de recopilar el nom de les víctimes mortals des del 1903 fins a l'actualitat, assolint un total de 206 noms que són recollits en noms i cognoms al monument, per ordre cronològic i indicant el lloc on van perdre la vida. | 98 | 51 | 2.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||||
| 66614 | Font i àrea de pícnic de Sant Jordi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-i-area-de-picnic-de-sant-jordi | XX | Es tracta d'una zona de pícnic que disposa d'una font, taules i seients i unes graelles. La font està situada arrambada al marge, compta amb una estructura bastida en pedra que conforma un petit volum d'alçat rectangular, clos en arc de mig punt, al centre hi ha la fornícula on trobem l'aixeta. A costat i costat de l'estructura de la font hi ha murs de contenció de pedra. | 08268-124 | Al costat de l'església de Sant Jordi, a poca distància al nord. | 42.1528700,1.8517300 | 405130 | 4667387 | 08268 | Cercs | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66614-foto-08268-124-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66614-foto-08268-124-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | L'àrea és lloc de celebració de l'aplec de l'ermita de Sant Jordi, dia en que en motiu de la celebració molt veïns i gent d'altres poblacions acudeixen al lloc, portant-se el dinar i quedant-se a passar-hi el dia. | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||||||
| 66615 | Locomotora S.M.D.F i vagonetes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/locomotora-smdf-i-vagonetes | SALMERÓN, C. (1990): Els trens del Berguedà. Història dels ferrocarrils industrials del Berguedà, Barcelona, Terminus. | XX | Col·locats damunt una plataforma feta en murs de pedra, hi trobem una locomotora, dues vagonetes i una transportadora. La locomotora és un model elèctric, que va ser fabricat per la firma Sociedad Metalúrgica Duro Felguera S.A. (S.M.D.F.), entre els anys 1951 i 1966. És tracta d'una locomotora elèctrica de dos eixos, amb rodes de 670 mm de diàmetre. Les dues vagonetes són de planxa metàl·lica, de dos eixos i amb enganxall central a ambdós costats. I una petita plataforma que era emprada per al transport de la fusta. El conjunt està instal·lat damunt de rails. | 08268-125 | Davant el c/ Cap de Costa, 33. 08698 Sant Jordi, Cercs. | Aquest material mòbil havia estat en funcionament a les mines de Carbons de Berga S.A. | 42.1484800,1.8610600 | 405895 | 4666890 | 08268 | Cercs | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66615-foto-08268-125-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66615-foto-08268-125-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Situada en un petit parc urbà a Sant Jordi que hi ha al creuament del final del c/ Cap de la Costa amb el Camí de Sant Jordi. | 98 | 51 | 2.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||||
| 66616 | Ara d'altar de Sant Salvador de la Vedella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ara-daltar-de-sant-salvador-de-la-vedella | PERARNAU, J.; PIÑERO, J. (1992): Catàleg de protecció del patrimoni històric, arquitectònic, natural i ambiental del terme municipal de Cercs. Fitxa Inv. 5. Ajuntament de Cercs. VVAA. (1985): Catalunya Romànica. XII. El Berguedà, Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona. VV.AA. (1990). Museu Diocesà i Comarcal de Solsona. Catàleg d'Art Romànic i Gòtic. Bisbat de Solsona, Ajuntament de Solsona i Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | V-VI/XII | l'ús com a marxapeu durant anys va comportar una degradació important de la peça. Esà partida en dos fragments. | Peça rectangular realitzada amb marbre blanc, amb la superfície central llisa rebaixada, emmarcada per una motllura de mitja canya i un remat extern en replà. La zona central presenta uns grafits transcrits parcialment. L'esqueixat lateral que presenta s'ha plantejat com a fruit d'un possible reaprofitament d'una peça anterior romana, com succeeix sovint. Desconeixem com era el suport original, que acostumava a ser compost per entre 4 i 6 petites columnes, o bé per mitjà d'un únic suport central. | 08268-126 | Museu Diocesà i Comarcal de Solsona. Plaça Palau, núm. 1. 25280 Solsona | S'estableix per a aquesta ara una cronologia entre els segles V-VI. És la tipologia més estesa a la Mediterrània occidental en aquests segles, essent habitual fins al segle XII. Es tracta d'una peça de producció local paleocristiana reutilitzada a l'Edat Mitjana. Aquesta peça va ingressar al Museu l'any 1960, després d'haver estat localitzades per casualitat formant part dels graons d'accés a l'església. Actualment està exposada al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona, i té el número de registre 119. | 42.1460500,1.8620300 | 405971 | 4666619 | 08268 | Cercs | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66616-foto-08268-126-1.jpg | Legal i física | Romànic | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La peça va ser reaprofitada com a marxapeu de l'església de la Vedella, fet que va provocar l'allisat i desaparició de restes en la superfície inferior. | 92 | 52 | 2.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||||
| 66617 | Calze i patena de Sant Salvador de la Vedella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/calze-i-patena-de-sant-salvador-de-la-vedella | PERARNAU, J.; PIÑERO, J. (1992): Catàleg de protecció del patrimoni històric, arquitectònic, natural i ambiental del terme municipal de Cercs. Fitxa Inv. 4. Ajuntament de Cercs. VVAA. (1985): Catalunya Romànica. XII. El Berguedà, Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona. VV.AA. (1990). Museu Diocesà i Comarcal de Solsona. Catàleg d'Art Romànic i Gòtic. Bisbat de Solsona, Ajuntament de Solsona i Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XII-XIII | les peces tenen algunes parts degradades. | Conjunt de dues peces realitzades en peltre. El calze, d'11,5 cm d'alt per 9 cm. De diàmetre, és un objecte de fosa obtingut d'un original ceràmic, a jutjar pel seu gruix i per les empremtes horitzontals que provenen del model tornejat. Presenta la tipologia tradicional. El dipòsit és una grossa copa campaniforme. Presenta un nus massís de forma cilíndrica poc prominent i el bocell amb una lleugera aresta. La base és cònica amb la vora lleugerament senyalada. El peu, de petites dimensions, té una forma acampanada. En la superfície s'observen diverses inscripcions incises no identificades. La patena, que presenta un mal estat de conservació, no és feta a partir d'un motlle. Tot i que en manca una part important, tenia 9,7 cm de diàmetre. És un plat de forma tradicional, amb una vora plana i el fons rebaixat. És decorada amb uns cercles en forma de corda, un a la vora i l'altre al fons. Al mig de la peça trobem una creu incisa en forma de corda. | 08268-127 | Museu Diocesà i Comarcal de Solsona. Plaça Palau, núm. 1. 25280 Solsona | S'ha establert per aquestes peces una cronologia entre finals del segle XII-principis del XIII. Les peces van ingressar al Museu l'any 1930, després d'haver estat localitzades a l'interior d'una tomba a Sant Salvador de la Vedella. Actualment són exposades a la sala dedicada a l'Edat Mitjana. Els números de registre són, el calze 579, i la patena, 580. | 42.1460500,1.8620300 | 405971 | 4666619 | 08268 | Cercs | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66617-foto-08268-127-1.jpg | Legal i física | Romànic | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Aquest tipus de peces de peltre no eren per a ús litúrgic, sinó que formaven part de l'aixovar funerari de personatges eclesiàstics. En aquest cas les peces van ser trobades en un sepulcre no individualitzat de St. Salvador de la Vedella. | 92 | 52 | 2.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||||
| 66618 | Lipsanoteca de Sant Quirze de Pedret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lipsanoteca-de-sant-quirze-de-pedret | PERARNAU, J.; PIÑERO, J. (1992): Catàleg de protecció del patrimoni històric, arquitectònic, natural i ambiental del terme municipal de Cercs. Fitxa Inv. 11. Ajuntament de Cercs. VVAA. (1985): Catalunya Romànica. XII. El Berguedà, Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona. VV.AA. (1990). Museu Diocesà i Comarcal de Solsona. Catàleg d'Art Romànic i Gòtic. Bisbat de Solsona, Ajuntament de Solsona i Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | IX-X | Element corresponent als anomenats 'flascó-mola' per la seva semblança a un molar arrancat, que mesura 74 mm d'alt per 18 mm. D'amplada màxima. De tipologia marcadament islàmica, és probable que en origen fos un vas de perfums reutilitzat posteriorment com a lipsanoteca. De parets gruixudes, el dipòsit és d'estructura prismàtica, i presenta dues canaletes en forma de V a la part superior i enfonsaments simètrics a la inferior, formant una aspa vertical estilitzada. Els quatre caires es presenten rebaixats fins a formar un xamfrà, on trobem la presència d'un botó central en cadascun d'ells. L'embocadura és piramidal i el coll arrenca d'un petit collarí que sembla estructurar la peça en dues parts, el vas pròpiament dit, i el coll . | 08268-128 | Museu Diocesà i Comarcal de Solsona. Plaça Palau, núm. 1. 25280 Solsona | Segles IX-X. És probable que es tracti de la lipsanoteca de la primera consagració de l'església, pre-romànica, el segle X. La peça va ingressar l'any 1942, al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona després de passar per diversos propietaris; actualment és a la sala d'exposicions dedicada a l'edat mitjana. El número de registre és el 960. A la Catalunya Romànica (VVAA: 1985: 234), consta que aquesat peça es va localitzar arran del desmuntatge de la banqueta de suport de la taula de l'altar; conjuntament amb l'ampolleta es va trobar una capseta cilíndrica de fusta tornejada, s'indica que sembla que la capsa anà a parar a Manresa, però es desconeix la seva ubicació actual. De la capseta existeix un dibuix publicat al 'Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya' i reproduït a la Catalunya Romànica, al volum del Berguedà. | 42.1460500,1.8620300 | 405971 | 4666619 | 08268 | Cercs | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66618-foto-08268-128-1.jpg | Legal i física | Pre-romànic | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Aquesta peça constitueix un testimoni arqueològic excepcional, ja que no es coneixen altres exemplars de flascó-mola en el nostre àmbit geogràfic. Procedent d'Orient Mitjà, altres tipus de peces de vidre similars arribaren a Catalunya per mitjà del comerç Mediterrani o a través de l'Espanya islàmica. | 91 | 52 | 2.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||||
| 66619 | Encenser de Sant Quirze de Pedret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/encenser-de-sant-quirze-de-pedret | PERARNAU, J.; PIÑERO, J. (1992): Catàleg de protecció del patrimoni històric, arquitectònic, natural i ambiental del terme municipal de Cercs. Fitxa Inv. 10. Ajuntament de Cercs. VVAA. (1985): Catalunya Romànica. XII. El Berguedà, Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona. VV.AA. (1990). Museu Diocesà i Comarcal de Solsona. Catàleg d'Art Romànic i Gòtic. Bisbat de Solsona, Ajuntament de Solsona i Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XI-XII | Encenser esfèric de 10 cm. de diàmetre, de coure, format per dues peces semiesfèriques (la tapa i el braser), decorades amb quatre filades horitzontals a la tapa i una al braser de forats amb forma triangular que alternen la punta a dalt i a baix per cobrir tota la superfície. Els triangles calats són de mida inferior conforme s'acosten a la cúpula de l'esfera. La superfície és plana, llisa i polida. La part alta del braser té tres anelles on es sostenen les cadenes que subjecten l'encenser, així com uns passadors que subjecten ambdues parts de la peça. A la part superior de la tapa, una altra anella té un ancoratge per a la cadena que serveix per obrir la tapa. La mida de les cadenes és de 53 cm. d'alçada. Les cadenes es subjecten per una peça finament elaborada, un dels exemples més destacats coneguts. Està decorada amb tres fulles estilitzades que s'obren radialment , unides a la part superior per un nus amb aresta coronat per un rombe amb un ull central on s' inserta una grossa anella que servia per a subjectar l'encenser. La part inferior del braser té un collarí que fa de suport per sostenir l'encenser pla | 08268-129 | Museu Diocesà i Comarcal de Solsona. Plaça Palau, núm. 1. 25280 Solsona | La cronologia que s'estableix per aquesta peça segons les dades del Museu Diocesà i Comarcal de Solsona, és del segle XI-XII. La Catalunya Romànica (VVAA:1985:235)el situa a la segona meitat del segle XII. | 42.1460500,1.8620300 | 405971 | 4666619 | 08268 | Cercs | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66619-foto-08268-129-1.jpg | Legal i física | Romànic | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Les cadenes són les originals.Està catalogat amb el número de registre 585. | 92 | 52 | 2.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||||
| 66620 | Pintures del Santuari de la Consolació | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pintures-del-santuari-de-la-consolacio | PERARNAU, J.; PIÑERO, J. (1992): Catàleg de protecció del patrimoni històric, arquitectònic, natural i ambiental del terme municipal de Cercs. Fitxa Inv. 14. Ajuntament de Cercs. VVAA (2004): Museu Diocesà i Comarcal de Solsona. Catàleg XVI-XX. Edita: Patronat del Museu Diocesà i Comarcal de Solsona. | XVIII | Es tracta de dues pintures a l'oli sobre tela. D'una banda, el quadre que representa el camí del calvari, que té unes dimensions de 121x115,5x2,5 cm i de l'altra, el quadre que escenifica la flagel·lació, amb unes mides de 121,5x115,5x2,5 cm. Els temes representats són reproduccions d'escenes presents a la capella dels Dolors de l'església de Sta. Maria de Mataró (obra destacada d'Antoni Viladomat), amb algunes diferències puntuals. A “La flagel·lació” es representa un Crist central lligat de mans, serè, mirant a l'espectador, mentre tres botxins de cares burlesques procedeixen a la tortura. En “ Camí del calvari”, un Crist de rostre abatut arrossega la creu mentre dos botxins tiben de cordes i cadenes, humiliant-lo amb les seves postures degradants. Trobem un estil clarament similar al de Viladomat, com els caricaturescos rostres dels botxins, la melancòlica expressió del Crist, rostres ovalats amb ulls ametllats…), i a ambdues obres les caracteritza la capa de preparació rogenca que els confereix un aspecte terrós, tret característic de l'autor barceloní. Malgrat aquestes característiques, el tractament anatòmic dels personatges dista molt de la qualitat del propi Viladomat, especialment en el Crist representat a “La flagel·lació”, així com les ferides del martiri, que l'artista evitava representar. Les composicions són atapeïdes, amb una distribució forçada, i els fons neutres no són habituals en la seva obra. | 08268-130 | Museu Diocesà i Comarcal de Solsona. Plaça Palau, núm. 1. 25280 Solsona | Ambdues obres són de la 2ona meitat del segle XVIII. Existeixen dues hipòtesis sobre la seva autoria, relacionada amb la presència de diverses teles presents en edificis històrics berguedans tradicionalment atribuïdes a l'artista barceloní. Per una banda, Pere Puig, polifacètic autor de diverses pintures i mestre d'obres del Santuari de la Consolació (construit per entre 1.783 i 1.790), i per l'altra, Tomàs Viladomat (1.669-1.719) , cosí d'Antoni Viladomat, a qui Ràfols li atribueix l'autoria de diverses teles atribuïdes al destacat pintor barceloní. | 42.1460500,1.8620300 | 405971 | 4666619 | 08268 | Cercs | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66620-foto-08268-130-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66620-foto-08268-130-2.jpg | Legal i física | Barroc|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Pere Puig o Antoni Viladomat | Considerades del taller d'Antoni Viladomat, no foren creació del propi artista, com succeeix amb nombroses obres que se li atribueixen.Els números de registre corresponents són 4024 i 4025. | 96|94 | 52 | 2.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||||
| 66621 | Crist majestat de Sant Salvador de la Vedella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/crist-majestat-de-sant-salvador-de-la-vedella | CARBONELL, E.; GUMÍ, J. (1974): L'art romànic a Catalunya. Segle XII. Vol. I. Barcelona: Edicions 62. PERARNAU, J.; PIÑERO, J. (1992): Catàleg de protecció del patrimoni històric, arquitectònic, natural i ambiental del terme municipal de Cercs. Fitxa Inv. 6. Ajuntament de Cercs. MORALES, J. (1893-1896) : Catalogo del Museo Arqueológico-artístico Episcopal de Vic. VVAA. (1985): Catalunya Romànica. XII. El Berguedà, Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona. | XII | es manté en bon estat de conservació, però la peça està mancada de la policromia original. | Es tracta d'una escultura o talla romànica provinent del monestir de Sant Salvador de la Vedella. La peça és de fusta d'alba, té unes dimensions de 68 x 24 x 17 cm, i es situa cronològicament al tercer quart del segle XII; consta que podria ser dels Tallers de la Seu d'Urgell. Correspon a una figura de Crist en majestat (Maiestas domini), representat en posició sedent sobre un escambell. Sosté a la mà esquerra un llibre recolzat al genoll, i li manca la mà dreta, que suposadament en origen es mostrava en actitud de benedicció. Tampoc s'ha conservat la part inferior de l'escultura, que devia mostrar els peus descalços del Crist. Va vestit amb túnica i casulla, representades amb uns plecs no massa pronunciats. El hieratisme, frontalitat i severitat de la figura l'emmarquen dins el romànic de plenitud. En aquesta peça es fa ben palesa la desproporció entre les diverses parts del cos. La part més destacable de l'escultura és el cap, on els detalls són més elaborats, especialment a la barba i els cabells. Els ulls ametllats, les línies senzilles i la poca expressivitat del rostre són característiques típiques de l'escultura romànica d'aquesta època. La representació del Maiestas Domini és freqüent en pintura mural i decoració arquitectònica ( portalades), però no és tan habitual en el cas de l'escultura exempta, en la qual s'acostuma a representar el Crist crucificat. Podem atribuir aquesta iconografia per paral·lelisme amb altres obres d'art, on s'acostuma a representar envoltat per la màndorla i el Tetramorf. En aquest cas la tipologia seria més paral·lela a la imatge sedent de la Mare de Déu amb el Nen. | 08268-131 | Museu Episcopal de Vic. c/ Sant Miquel Arcàngel, 1. 08500 Vic | Malgrat que la peça en origen estava policromada, no s'han conservat restes de policromia. En ingressar al Museu Episcopal de Vic, la peça presentava restes d'una policromia molt matussera, que devia ser retirada en alguna de les restauracions que ha sofert. Actualment està exposada a la sala dedicada al romànic del MEV; consta registrada amb el número 1602. La peça va ingressar al museu abans de l'any 1893, probablement el 1890. | 42.1460500,1.8620300 | 405971 | 4666619 | 08268 | Cercs | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66621-foto-08268-131-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66621-foto-08268-131-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66621-foto-08268-131-3.jpg | Legal i física | Romànic|Medieval | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 92|85 | 52 | 2.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||||
| 66622 | Canelobre de Sant Quirze de Pedret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/canelobre-de-sant-quirze-de-pedret | VVAA. (1985): Catalunya Romànica. XII. El Berguedà, Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona. | XII | Canelobre de ferro forjat de tija cilíndrica llisa, sostingut per tres peus de forma arquejada. L'ornamentació és senzilla, i està formada per diversos nusos que trenquen amb l'austeritat de la peça: quatre d'ells estan distribuits simètricament al llarg de la tija, mentre que un últim nus a la part inferior reforça l'arrencament de les potes. Tres nusos més decoren cadascuna de les tres potes que sostenen el canelobre dret. Al capdamunt del nus superior es conserva part de la cassoleta que recollia la cera del ciri. Aquest anava situat al capdamunt del canelobre, en el remat en punxa ( actualment molt desgastada) que culmina la part superior. | 08268-132 | Museu Comarcal de Berga. c/ dels Àngels, núm. 7. 08600-Berga | 42.1460500,1.8620300 | 405971 | 4666619 | 08268 | Cercs | Restringit | Bo | Física | Romànic | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Objecte litúrgic que servia per a sostenir un ciri encès nit i dia davant d'algun altar. | 92 | 52 | 2.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||||||
| 66623 | Pica baptismal de Sant Quirze de Pedret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pica-baptismal-de-sant-quirze-de-pedret | PERARNAU, J.; PIÑERO, J. (1992): Catàleg de protecció del patrimoni històric, arquitectònic, natural i ambiental del terme municipal de Cercs. Fitxa Inv. 8. Ajuntament de Cercs. VVAA. (1985): Catalunya Romànica. XII. El Berguedà, Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona. | XIII? | Durant molts anys va estar a l'exterior, com a conseqüència té parts degradades i algunes esquerdes. | La pica està formada per un sol bloc de pedra de gres sorrenc, té una secció de forma troncopiramidal i la planta és circular. La cara exterior encara conserva algunes restes de la decoració, són línies incises que defineixen línies paral·leles còncaves, com un doble arc; en conjunt restes de diferents motius geomètrics en baix relleu que no s'identifiquen correctament. La part superior de la pica compta amb una faixa ample, pel que es creu decorada amb un motius vegetals de fulles. | 08268-133 | A l'interior de la nau de l'església de Sant Quirze de Pedret | La peça no s'ha pogut datar amb exactitud, per bé que es considera que podria tractar-se d'una peça de finals del romànic català; tot i això, hi ha qui considera que potser podria adscriure's a una cronologia més tardana, de finals de l'edat mitjana, ja al segle XIV o XV. | 42.1080000,1.8817500 | 407545 | 4662372 | 08268 | Cercs | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66623-foto-08268-133-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66623-foto-08268-133-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66623-foto-08268-133-3.jpg | Física | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Simbòlic | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 92|85 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||||
| 66624 | Estendard de Santa Bàrbara | https://patrimonicultural.diba.cat/element/estendard-de-santa-barbara | XX | requeriria ser netejat i conservat en un lloc més adient. | Penó o estendard dels miners de Sant Corneli dedicat a Santa Bàrbara patrona dels miners. Es tracta d'un panó fet de tela vermella (segurament domàs grana) amb la figura de la patrona en la part central damunt d'una tela blanca, la imatge de la Santa Bàrbara junt amb altres elements ornamentals de la peça són brodades, a més de la inscripció a la part superior “A Sta. Barbara” i a la part inferior “Los mineros de S. Cornelio”. L'estandard compta amb més complements decoratius. El suport de la peça és de barra vertical i travesser de fusta, coronat per una creu. | 08268-134 | A l'església de Sant Corneli. | Segons expliquen el penó era emprat en les processons del dia de Santa Bàrbara, encara que també era utilitzat en altres celebracions religioses. | 42.1859900,1.8532800 | 405308 | 4671063 | 08268 | Cercs | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66624-foto-08268-134-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 52 | 2.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||||||
| 66625 | Excavadora Bucyrus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/excavadora-bucyrus | XX | la peça requereix d'una actuació de restauració i conservació. La seva ubicació a l'exterior, sense que resti protegida afavoreix la degradació de la peça. | Es tracta d'una excavadora que funcionava accionada per vapor generat a partir de la combustió del carbó. Es tracta d'un testimoni de la rusticitat de les màquines de l'època, la carcassa és una interessant construcció feta amb fusta. Es pot contemplar perfectament tota l'enorme maquinària i els complicats sistemes d'engranatge (construïts en ferro) que permetien el seu funcionament. Conserva les erugues, així com el llarg braç articulat que servia per a excavar i moure grans quantitats de terra i pedres. Les dimensions de la màquina són 5,3 x 8 x 3,2 metres i 34.000 kg de pes. Consta que aquesta màquina, a part de treballar en la transformació urbana de la Barcelona dels anys 20 del segle XX, fou utilitzada durant diverses dècades en vàries obres de Barcelona, com el soterrament del ferrocarril al C/ Aragó, l' obertura d'una part de la Diagonal, les obres del metro a St. Andreu o la construcció del Camp Nou del F.C. Barcelona. | 08268-135 | A Sant Corneli, a la plaça de Sant Romà, davant l'edifici del Museu de les Mines de Cercs | La màquina, fabricada el 1.922, i procedent d'Anglaterra, on la indústria de fabricació d'aquest tipus de maquinària havia proliferat molt durant els anys 20 del segle XX, va ser importada a Catalunya, on l'ús de les màquines de vapor va arribar en una època tardana. Va ser utilitzada en diverses obres públiques a Barcelona, arran de les importants obres que van dur-se a terme per a l'Exposició Universal de 1.929, i fins els anys 60 del segle XX. Ingressà al Museu el 1.983. | 42.1834300,1.8532600 | 405302 | 4670779 | 1922 | 08268 | Cercs | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66625-foto-08268-135-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66625-foto-08268-135-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | L'excavadora BUCYRUS era propietat de l'empresa FOMENTOS Y CONTRATAS, S.A. ingressà al Museu de les Mines arran de la donació oficial, realitzada l'any 1.983. Actualment és exposada a l'exterior del Museu. | 98 | 52 | 2.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||||
| 66626 | Col·lecció del Museu de les Mines de Cercs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-del-museu-de-les-mines-de-cercs | SERRA I ROTÉS, Rosa (2003): Terra de carbó: Cercs, Fígols, Vallcebre, Saldes i Guardiola de Berguedà / Rosa Serra, Antònia Prat i Josep Picas. Manresa: Zenobita, cop.. FONT, Esther; SERRA, Rosa (2003): El Carbó. [Terrassa]: Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. Biodiversitat i tecnodiversitat ; 2. VVAA (2003): El Patrimoni miner de Catalunya: guia de mines museu i museus de geologia i mineria. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Direcció General d'Energia i Mines. VALL, Eduard (2001): La Mineria a Catalunya: jaciments i patrimoni miner. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Direcció General d'Energia i Turisme. | XIX-XX | El material que forma part del fons del Museu de les Mines de Cercs és molt variat i divers. A part del conjunt de maquinària mòbil emprada en el treball a les mines, situat quasi bé tot a la part exterior del museu (descrit en una fitxa a part), encara que a les sales interiors del museu també hi ha algun element que forma part del parc mòbil, bàsicament alguna vagoneta de fusta i algun truc. Així, gran part del material que té el museu es troba distribuït en les diverses sales i espais expositius. En aquest sentit, la distribució de l'exposició permanent està dividida bàsicament en dos espais, l'un és centrat en el carbó, la seva explotació, la importància de les infraestructures mineres, el transport i el procés de classificació previ a la seva utilització, bé com a combustible a les llars o per usos industrials com a font per generar energia. I un segon eix temàtic a l'entorn de la vida quotidiana al peu de la mina, utilitzant com eix narrador la pròpia colònia de Sant Corneli i els seus veïns, aportant elements del dia a dia, l'escola, el dispensari, el treball de les dones, la festa i l'esbarjo, l'empresari i l'empresa, els treballadors i les seves reivindicacions socials i laborals. En aquest eix temàtic, es visita un habitatge miner amb la distribució pròpia d'un pis de la colònia en el que hi ha el mobiliari i objectes més comuns. Com a exemples de la diversitat de peces que té el museu i que formen part dels eixos temàtics de l'exposició permanent, es pot esmentar una puela o cuina econòmica que funcionava amb carbó (n. reg. 798); un plànol sobre tela colorejada que representa el conjunt de les colònies mineres St. Corneli, St. Josep i la Consolació, amb les vies de transport, etc. de Juan Cabeza, realitzat entre 1917 i 1920 (n. reg. 13); una premsa d'ús comú a oficines (n. reg. 382); diversos tipus de làmpades (de casc Oldhan, n. reg. 37); llums de carbur (n. reg. 684); llum d'oli (n. reg. 676); llànties de seguretat (n. reg. 638); pupitres (n. reg. 199); foto familiar (n. reg. 1316); foto de José E. Olano (n. reg. 376), entre moltes altres peces. Cal destacar, que el dipòsit del museu a més, també compta amb un fons molt important, és el material paleontològic recuperat en les intervencions paleontològiques dutes a terme els darrers anys; excepte algun material, unes dents, pendents d'arribar (del conjunt de restes fòssils es pot destacar un fragment de fémur de Titanosaure, n. reg. 1180; vértebra de Titanosaure, n. reg. 1206; húmer Titanosaure, n. reg. 1226; niuada ous Fumanya nord, n. reg. 1268; dent de cocodril, n. reg. 1306; fragment fibló rajada, n. reg. 1264; closca de tortuga, n. reg. 1267, entre d'altres). De fet, el Museu de les Mines de Cercs a part de ser el custodi d'aquest material, també porta a terme visites guiades al Jaciment paleontològic de Fumanya, realitza tallers relacionats amb aquesta temàtica. Fer un esment també, a que el fons del museu també compta amb una part de documentació de l'empresa Carbons de Berga S.A. i un fons fotogràfic que va ampliant mica en mica. | 08268-136 | Museu de les Mines de Cercs. Plaça Sant Romà, s/n. Sant Corneli, 08698 Cercs | El Museu de les Mines de Cercs va obrir les seves portes el 31 de gener de 1999 . Des de llavors ha anat ampliant el seu fons amb material divers, a més d'anar evolucionant i oferint nous recursos al visitant. Actualment, es posiciona com el principal recurs cultural i turístic del municipi, i l'equipament cultural amb més nombre de visites anuals, que oscil·la entre 25.000 i 30.000 visitants, segons els anys. | 42.1854100,1.8539200 | 405360 | 4670998 | 08268 | Cercs | Restringit | Bo | Física | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | En l'apartat de la vida quotidiana compta amb dos audiovisuals referits als esdeveniments més coneguts de les reivindicacions mineres, els fets de Fígols del 1932 i la tancada de 1977. A més, també presenta un audiovisual sobre la conca minera de l'Alt Berguedà.L'altre element clau de la visita del museu és la visita guiada a l'interior de la mina Sant Romà, consistent en un recorregut d'uns 350 metres, s'accedeix a l'interior de la galeria damunt d'una locomotora i es retorna a peu, tot podent gaudir del guiatge que permet conèixer l'evolució de les tècniques en l'explotació del mineral de carbó a les galeries, així, com altres elements del treball i del dia a dia dins la mina.Recentment s'ha incorporat un nou recurs audiovisual, l'Espectacle de la mina, una nova sala en la que es pot gaudir d'una projecció innovadora. En la mateixa sala s'ha instal·lats algunes peces molt interessants del fons del museu, com poden ser diversos nivelins (núm. reg. 1152, n. reg. 1139 i n. reg. 1140) o fins i tot un ordinador, format per un armari de fusibles i dos taulers de control (n. reg. 1137).El museu també realitza visites guiades a la presa de la Baells en períodes i dates concretes. Durant uns anys també va dur a terme guiatges a la tèrmica de Cercs. | 53 | 2.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||||||||
| 66627 | Col·lecció de maquinària mòbil del MMC | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-maquinaria-mobil-del-mmc | XX | part de les peces van ser restaurades, però el fet de trobar-se ubicats a l'aire lliure i sense protecció dificulta la seva conservació. | Conjunt format per diverses màquines transportadores que havien format part dels treballs d'extracció de carbó de les mines o que havien servit per al transport de diverses matèries. Estan construïdes amb diversos materials, principalment ferro i fusta. Algunes d'elles estan pintades o repintades, altres presenten el metall a la vista. Dividim el conjunt en 2 sectors exposats a l'exterior del Museu, dividits segons l'exposició de les màquines enfilades sobre uns trams concrets de via. El primer sector trobem una locomotora elèctrica, del segon quart del segle XX, de S. Metalúrgica Duro Felguera, d'Astúries, és de cos rectangular, sobre 4 rodes, el motor és a la part davantera i la cabina del maquinista a la part posterior (de color blau; núm. registre 640), aquesta locomotora té enllaçada una vagoneta PEGASO de ferro sense pintar (núm. reg. 641) que servia per al transport de carn i vi de l'economat de la colònia, i dues vagonetes per al transport de fusta (núm. reg. 642 i 643); també hi ha una vagoneta Diesel remolcadora, és un vehicle de dos eixos, formada per un cos rectangular on hi ha el motor, i a la part posterior la cabina del maquinista, fou construïda a Alemanya (pintada de color verd i vermell; núm. registre 635); a més, dues vagonetes remolcadores elèctriques, es tracta d'unes locomotores elèctriques de la segona meitat del segle XX, a la part del davant tenen el motor i la part posterior la cabina del maquinista (de color gris; núm. reg. 645 i 646), que conserven gran part de la maquinària interna, una està unida a una vagoneta PEGASO, de ferro vist sense pintar (núm. reg. 647), que servia per al transport d'aliments per a l'economat. El segon sector està format per una pala carregadora d'accionament hidràulic, construïda al País Basc per EMISA, d'estructura rectangular amb la pala situada a la part del davant (de color taronja; núm. registre 629), porta unides unes vagonetes (núm. registre 630 i 631) per al transport de carbó, una locomotora (de color verd, núm. registre 632), un truc (núm. registre 633), plataforma transportadora, que sosté unes fustes, i un altre truc (núm. registre 634) que sosté una bobina. Totes les màquines conserven en bon estat les rodes que les permetien circular per les vies de transport. | 08268-137 | Museu de les Mines de Cercs. Plaça Sant Romà, s/n. Sant Corneli, 08698 Cercs | Les peces formen part bàsicament de la maquinària emprada durant els treballs d'extracció de carbó a les mines. Altres servien per al transport de matèries per a la vida quotidiana de les persones que vivien a la colònia de St. Corneli. Diverses de les màquines són donació de Carbones de Berga, SA | 42.1854100,1.8539200 | 405360 | 4670998 | 08268 | Cercs | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66627-foto-08268-137-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66627-foto-08268-137-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Aquest conjunt de 14 peces foren restaurades, en una 1era fase de treballs amb caràcter d'urgència, entre el setembre de 2.013 i març de 2.014. A més d'aquestes, també hi ha una altra pala carregadora (d'accionament hidràulic) que té enllaçades quatre vagonetes. A més, a l'hangar situat a l'extrem de la plaça hi ha altres peces de material mòbil de les mines junt amb altre tipus de maquinària i diverses peces de reposició. Cal destacar també la presència d'una premsa que compta amb tres bases de premsat. | 98 | 53 | 2.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||||
| 66628 | Fons de material de Cercs al Museu Comarcal de Berga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-material-de-cercs-al-museu-comarcal-de-berga | X-XVIII | hi ha materials molt ben conservats i d'altres que són petits fragments. | Els materials provinents del municipi de Cercs conservats al Museu Comarcal de Berga, són bàsicament de Sant Quirze de Pedret, dels Masos de Vilosiu i del poblat de la Jaça, junt amb alguna peça d'altres indrets. Del material provinent de Sant Quirze de Pedret, destaquen tres peces. Una de les peces és un vas, no sencer, format per diverses peces, és de ceràmica decorada en verd i manganès sobre blanc estannífer, les dimensions del qual són 19 cm d'alçada, entre 10,9 cm i 12 cm de diàmetre i un gruix que oscil·la entre 0,6 i 1,2 cm; és decorat amb figures geomètriques, retícules i llaços; les cronologies que s'han donat a la peça són molt variades, uns la situen al segle XI i altres al segle XIII, per bé que els estudis més recents la van situar en la cronologia més tardana. La peça va ser localitzada durant les obres de restauració i excavació de Sant Quirze dels anys 60 del segle XX, en una cala realitzada al cementiri vell, davant la façana de ponent de l'edifici. Una segona peça, és un plat de llàntia de vidre bufat, format per diversos fragments, encara que no és sencer s'ha pogut reconstruir i restaurar; la peça té uns 20 cm de diàmetre, uns 2,8 cm d'alçada i un gruix de 0,1 cm; és un vidre translúcid, compta amb dues petites anses que sobresurten uns 1,3 cm. I de les que pengen una petita llàgrima que formen sis pestanyes molt fines. Cronològicament es situa al segle XI. També es va localitzar durant els treballs d'excavació i restauració iniciats sota la direcció de Ricard Batista i continuades per l'equip de Modest Buchaca. Una tercera peça destacada és un bloc monolític de pedra treballada i polida, que formaria la llinda d'una obertura, hem de pensar que d'una petita finestreta, 60 per 36 cm; la forma del bloc és rectangular i compta amb un arc ultrapassat rebaixat a la part inferior; cronològicament es situa al segle XI. Va ser rescatat de l'edifici en el decurs de les obres de restauració De Sant Quirze de Pedret també cal destacar un conjunt de diverses monedes localitzades, de materials com billó, coure o bronze, de cronologies diverses des del segle XV fins a inicis del segle XVIII. També compta amb algun fragment de ceràmica i d'os. Pel que fa al material recuperat dels masos de Vilosiu, es correspon sobretot al material recuperat per el Dr. Alberto de Castillo durant les excavacions realitzades als anys 1960-1962 al Mas A de Vilosiu. La major part del conjunt de material de Vilosiu són fragments de ceràmica grisa medieval, també hi ha objectes metàl·lics i ossos. Entre els objectes recuperats, destaquen les peces metàl·liques; entre les quals un fragment de fulla d'espasa de 35mm d'ample; un tros de mànec de bronze d'un punyal, l'empunyadura té forma romboide , de 64 mm de llarg. També una punta de ferro d'una sageta, de 65 mm de llarg i de secció triangular a l'extrem. Altres eines més quotidianes, i interessants, són diversos fragments d'olles i olletes globulars de ceràmica grisa; també dos ganivets d'un sol tall, un de 18 cm i l'altre de 18,8cm. Molt bonic és un llum d'oli de bronze, en molt bon estat de conservació, amb un diàmetre de 6 cm i 1,7 cm de profunditat. Molt conegudes són unes petites claus, segurament corresponents a una caixeta o cofre, una té una longitud de 5 cm, el tancador té 11,3 cm i 3 mm de gruix. Un clau de cabota de secció circular i de 10,2 cm de llargada. També hi ha dues sivelles, una té forma el·líptica, conserva la placa que és decorada amb un lleó dins un doble cercle, al centre, i un fons repujat; té unes mides de 44,5 mm x 21 mm de llargada, la placa té 38 mm d'ample per 35 de llarg. L'altra sivella és més petita, té una làmina decorada amb línies entrellaçades, l'amplada de la sivella és de 20 mm. També una agulla de 117cm i un possible botó d'os. També es va recuperar alguna moneda, per exemple dues del segle XIII. A més, en el fons també s'inclou un petit conjunt de troballes realitzades a la zona de la Jassa, una moneda i diversos fragments de ceràmica. | 08268-138 | Museu Comarcal de Berga. c/ dels Àngels, núm. 7. 08600-Berga | La majoria dels materials van ser dipositats poc després de les excavacions arqueològiques dutes a terme als anys 60 del segle XX. | 42.1078200,1.8627100 | 405971 | 4662373 | 08268 | Cercs | Restringit | Regular | Física | Modern | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 94 | 53 | 2.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||||||
| 66629 | Col·lecció de quadres de pintura de l'Ajuntament de Cercs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-quadres-de-pintura-de-lajuntament-de-cercs | XX-XXI | La col·lecció de quadres de pintura de l'Ajuntament de Cercs és de l'entorn d'una seixantena, els quals es troben en diferents sales de l'Ajuntament de Cercs però també en altres edificis municipals com la sala de l'Associació de veïns de la Rodonella o el centre de dia. Els quadres són aquells que van resultar premiats (1r, 2n i 3r premi) en motiu de les diverses edicions dels concursos de pintura ràpida realitzats al municipi. Al municipi s'han realitzat diversos concursos de pintura ràpida, probablement el de més nomenada i que fa més anys que es dur a terme és el que es realitza coincidint amb la Festa del Roseret; aquest concurs s'ha fet quasi ininterrompudament des del 1977, únicament no es va fer durant tres anys. Durant uns anys es va dur a terme un concurs de pintura ràpida en el marc de la Festa del pantà de la Baells, actualment ja no es realitza. En general les temàtiques dels quadres són diverses, vistes general del parts del municipi, destacant entorns urbans, el cas antic de Cercs i els monuments més emblemàtics del terme. Pel que fa a les autories d'alguns dels quadres es poden destacar els pintors: Joan Vila Arimany, Lluis Puigrós Puigdellívol, Enric Besora Bovet, Aïda Mauri Cruzat, Jordi Pons Casals, Antoni Subirana, Julio Garcia Iglesias, entre altres. | 08268-139 | A l'Ajuntament de Cercs i en altres dependències municipals. | Al municipi de Cercs s'han dut a terme diversos concursos de pintura ràpida, alguns organtizats íntegrament pel consistori, i altres en col·laboració amb el Museu de les Mines de Cercs o amb altres municipis (Festa del pantà de la Baells). El concurs que té més trajectòria és el de les Festes del Roseret, 'Memorial Antoni Serra' que aquest 2016 ha arribat a la XXXVI edició. | 42.1078200,1.8627100 | 405971 | 4662373 | 08268 | Cercs | Restringit | Bo | Física | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Ornamental | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | També es realitza el concurs de pintura ràpida de la Festa Major de Sant Corneli, al setembre, en aquest cas és organitzat pel Museu de les Mines de Cercs i hi col·labora l'Ajuntament, els quadres es guarden al museu. Fa pocs anys es va realitzar una exposició i venda d'uns quants del quadres que formaven part de l'exposició; els diners recollits van servir per poder fer front a les despeses del transport escolar. | 53 | 2.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||||||||
| 66630 | Imatges de Cercs al fons de l'Arxiu Fotogràfic del CEC | https://patrimonicultural.diba.cat/element/imatges-de-cercs-al-fons-de-larxiu-fotografic-del-cec | <p>SERRA, R. (2006): Cercs, la mirada del fotògraf, Cercs, Ajuntament de Cercs.</p> | XIX-XX | <p>El Centre Excursionista de Catalunya disposa d'un arxiu fotogràfic format per unes 750.000 fotografies datades entre 1860 i l'actualitat, fruit de donacions de més d'un centenar de socis de l'entitat. La temàtica de les fotografies és molt variada, no només la muntanya, l'excursionisme i la natura sinó també patrimoni artístic i arquitectònic, enginyeria, esport, vida quotidiana, social i política, oci, etnografia, etc. La majoria de les fotografies fan referència a Catalunya, però també n'hi ha de la resta del món. L'any 2009 es va engegar un projecte per catalogar i digitalitzar aquest fons fotogràfic (entre altres objectius). El fons fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya és consultable a través de la pàgina web Memòria Digital de Catalunya (hi ha 120.000 fotografies ja digitalitzades i accessibles), aquest fons fotogràfic inclou 228 imatges relacionades amb el municipi de Cercs: segons el cercador geogràfic de la web, 11 fotografies porten l'etiqueta 'Sant Corneli', 14 fotografies porten l'etiqueta 'Sant Salvador de la Vedella', 4 fotografies porten l'etiqueta 'Sant Jordi de Cercs' i 199 fotografies porten l'etiqueta 'Cercs'. Les imatges pertanyen a 9 autors diferents (Camil José, Lluís Estasen, Germà Garcia, Antoni Gallardo, Ernest Mullor, Juli Vintró, César August Torras, Eduard Royo i Lluís Marià Vidal) i hi ha 10 imatges d'autor desconegut. Les imatges més antigues daten de l'any 1907 i les més modernes de l'any 1999. Les localitzacions que apareixen són, entre altres, Pedret, Sant Salvador de la Vedella, Cercs i les mines.</p> | 08268-140 | Centre Excursionista de Catalunya, c/ Paradís, 12. 08002-BARCELONA | <p>L'arxiu fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya va ser fundat l'any 1909 i des d'aleshores ha anat recollint imatges sobre tot tipus de suport tant de socis com de no socis de l'entitat que hi han volgut llegar el seu fons fotogràfic. Entre els fotògrafs que van llegar el seus treballs al CEC i que van fotografiar la zona de Cercs destaquen: Lluís Marià Vidal (1842-1922), enginyer de camins, geòleg, paleontòleg i fotògraf, que l'any 1871 va publicar dins de Revista Minera un reportatge titulat “Excursión geológica por el Norte de Berga”; durant uns anys va ser cap del Districte Miner de la província de Barcelona. César August Torras (1852-1923), muntanyenc, autor l'any 1905 de Pirineu català. Guia Itinerari. Berguedà. Valls altes del Llobregat, publicat a Barcelona per Tipografia l'Avenç. També destaquen dins d'aquest fons relacionat amb Cercs 43 imatges estereoscòpiques realitzades entre 1915 i 1936 per Lluís Estasen (1890-1947), escalador, alpinista i esquiador.</p> | 42.1078200,1.8627100 | 405971 | 4662373 | 08268 | Cercs | Obert | Bo | Legal | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Privada accessible | Social | 2020-01-28 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Altres fons fotogràfics relacionats amb Cercs es troben a l'arxiu del Museu de les Mines de Cercs, que guarda originals donats per 'Carbones de Berga SA' i còpies cedides per diferents fotògrafs, tant amateurs com professionals, com els Sistach o els Luigi de Berga, Lucien Roisin, Clemente Oliveró, Adolf Zerkowitz, Àngel Toldrà, Jaume Huch, Vicenç Ródenas, Andrés Fabert o Ramon Obiols. Aquest fons fotogràfic cobreix des de finals del segle XIX fins l'actualitat i es centra sobretot en imatges relacionades amb les explotacions mineres. També disposa de còpies d'originals que es guarden a l'entitat 'Àmbit de Recerques del Berguedà'. Alguns dels fotògrafs esmentats reproduïen els seus treballs en format postal i se'n poden trobar còpies a Internet. | 55 | 3.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||||||||
| 66631 | Fons documental de l'Arxiu Municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-municipal-9 | XX-XXI | el fons actual de l'arxiu es troba en bones condicions de conservació, està catalogat i es fa el manteniment regularment. Cal dir però que l'arxiu és molt parcia ja que durant la Guerra Civil es va perdre part de la documentació. | L'arxiu municipal de Cercs es troba dins de l'edifici de l'ajuntament de Cercs. Ocupa més de 200 m lineals de prestatgeries i conté més de 2.000 registres. La documentació conservada s'inicia l'any 1900 i està organitzada segons el quadre de classificació desenvolupat per l'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona. La major part de la documentació conservada és la que genera el propi ajuntament. A més conserva els fons transferits des de l'antic municipi de la Baells, que fou absorbit per Cercs l'any 1941. Segons el quadre de classificació les àrees en que es distribueixen els fons documentals són: Administració general, Hisenda, Proveïments, Serveis socials, Sanitat, Obres i Urbanisme, Seguretat Pública, Serveis Militars, Població, Eleccions, Ensenyament, Cultura, Serveis agropecuaris i medi ambient i Col·leccions factícies. | 08268-141 | Ajuntament de Cercs. Ctra. de Ribes, 20. 08698 Cercs | A la dècada de 1990 el Servei d'Arxius de la Generalitat va fer una primera actuació arxivística en el fons documental de Cercs, de la qual es conserva un instrument de descripció sistemàtic. Es pot considerar aquesta actuació com l'origen de l'arxiu municipal com el coneixem avui en dia. No hi ha constància de cap actuació classificatòria anterior, per bé que la documentació havia ocupat diferents dependències dins del mateix edifici de l'ajuntament. La segona intervenció fou la de l'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona entre els anys 2000 i 2001. L'ajuntament de Cercs es va adherir el mes de juliol de 2004 al Programa de Manteniment de la Xarxa d'Arxius Municipals de la Diputació de Barcelona. | 42.1078200,1.8627100 | 405971 | 4662373 | 08268 | Cercs | Restringit | Regular | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||||||||
| 66632 | Fons documentals a l'Arxiu Diocesà de Solsona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documentals-a-larxiu-diocesa-de-solsona | XIX-XX | els arxius de les parròquies de Cercs són parcials, ja que durant la Guerra Civil es va perdre gran part de la documentació. | L'Arxiu Diocesà de Solsona conserva bona part de la documentació parroquial de les esglésies del municipi de Cercs (Sant Jordi de Cercs, Sant Salvador de la Vedella, Sant Quirze de la Baells, Sant Corneli) generada a partir de l'any 1939. De documentació anterior a aquesta data pràcticament no es conserva res d'original. De la parròquia de Sant Jordi de Cercs hi ha 5 llibres de baptismes,1 de confirmacions, 2 de matrimonis i 4 d'òbits d'entre els anys 1889 i 1994. A més, hi ha 29 llibres d'administració parroquial alguns dels quals contenen expedients matrimonials. De la parròquia de Sant Quirze de la Baells hi ha 1 llibre de baptismes i 1 llibre de matrimonis i òbits d'entre els anys 1918 i 1975. A més, hi ha 11 llibres d'administració parroquial, algun dels quals conté expedients matrimonials. De la parròquia de Sant Salvador de la Vedella hi ha 6 llibres de baptismes, 1 de confirmacions, 3 de matrimonis i 3 de defuncions d'entre els anys 1909 i 1980. A més, hi ha 7 llibres d'administració parroquial. Els registres sacramentals de la parròquia de Sant Corneli es troben dins dels llibres parroquials de Santa Cecília de Fígols. Hi ha 6 llibres de baptismes, 2 de matrimonis i 1 de defuncions d'entre els anys 1870 i 1976. | 08268-142 | Arxiu Diocesà de Solsona, Palau Episcopal, Carrer del Palau, s/núm., 25280-Solsona | La majoria d'esglésies de la zona minera de l'Alt Berguedà foren cremades els primers dies després de la revolta militar del 18 de juliol de 1936. Dins de l'actual municipi de Cercs hi havia les esglésies de Sant Jordi de Cercs (antigament Santa Maria del Pont de Rabentí), de Sant Quirze de la Baells, de Sant Salvador de la Vedella, de Sant Corneli i del Santuari de la Consolació. Els fons documentals parroquials d'aquestes esglésies, especialment els llibres de baptismes, matrimonis i defuncions, s'inicien l'any 1939. Alguns contenen registres sacramentals anteriors refets després d'aquesta data. | 42.1078200,1.8627100 | 405971 | 4662373 | 08268 | Cercs | Restringit | Regular | Legal i física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Les parròquies del municipi de Cercs varen formar part del bisbat d'Urgell fins l'any 1593 quan fou creat el bisbat de Solsona, del qual depenen actualment. A l'Arxiu Diocesà d'Urgell es conserven els relats de les visites pastorals realitzades a les parròquies de Cercs fins a la data de creació del nou bisbat de Solsona, dins dels volums generals de visites pastorals a la diòcesi.L'actual arxiu parroquial del municipi està situat a l'església nova de Sant Jordi, tants sols compta amb els llibres sagramentals vigents i amb altra documentació administrativa actual. | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||||||||
| 66633 | Permís de construcció del castell de Blancafort | https://patrimonicultural.diba.cat/element/permis-de-construccio-del-castell-de-blancafort | MIQUEL, F. (1945): Liber Feudorum Maior, Barcelona, CSIC. VVAA (1985): Catalunya Romànica. El Berguedà, volum XII, Barcelona, Fundació Enciclopèdia Catalana. | XII | Escriptura per la qual el comte-rei Alfons I concedeix a Pere de Berga permís per construir una casa fortificada a Blancafort. La data del document és 10 de febrer de 1166. Pel seu contingut sembla que la casa i fortalesa ja estava construïda en aquesta data i que el comte-rei confirma la seva possessió a Pere de Berga i els seus descendents sempre i quan la posi a disposició del comte-rei i dels seus successors: 'jo, Alfons (...), et vaig concedir a tu, Pere de Berga, abans que l'edifiquessis, la potestat de fer una casa i una fortalesa al lloc que en diuen Blancafort (...). Per aquesta causa també et concedeixo i et dono, Pere, a tu i a tots els teus successors tot el que tens edificat' (Catalunya Romànica, XII, p. 244). | 08268-143 | Arxiu de la Corona d'Aragó, carrer Almogàvers, 77, 08018-Barcelona | 42.1078200,1.8627100 | 405971 | 4662373 | 1166 | 08268 | Cercs | Restringit | Bo | Legal i física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | L'original del document en pergamí es conserva a l'Arxiu de la Corona d'Aragó, dins de la col·lecció de la Cancelleria, secció Pergamins d'Alfons I, Sèrie General, número 31 dupl. Es pot consultar una còpia digital a la mateixa seu de l'arxiu (no disponible per internet). Hi ha una reproducció del pergamí, amb la transcripció i la traducció del text, en el volum XII, pàgina 244, de la col·lecció Catalunya Romànica. El Berguedà. El text també es troba reproduït a MIQUEL, F. (1945): Liber Feudorum Maior, Barcelona. | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||||||||
| 66634 | Fons documental de la Prefectura del Districte Miner de Barcelona a l'ANC | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-la-prefectura-del-districte-miner-de-barcelona-a-lanc-0 | BERENGUER, M. A. (2003): 'Els expedients de mines del districte miner de Barcelona', a Butlletí de l'Arxiu Nacional de Catalunya, número 4, p. 3-5. | XIX-XX | Aquest fons documental (ANC1-641) conté 72 expedients de concessió d'explotació de mines localitzades dins del terme municipal de Cercs datats entre el 10 de gener de 1868 i el 20 d'octubre de 1967. Per poder explotar una mina les empreses mineres o els particulars que hi estan interessats han de demanar a l'administració una concessió minera, és a dir, la facultat d'explotació del carbó, fet que requereix d'uns estudis i anàlisis previs, geològics, topogràfics, de la qualitat del mineral a explotar, etc. En funció dels resultats d'aquests estudis es decideix quin és el tipus d'explotació més adient, si la mineria a cel obert (en forma de pedrera) o la mineria d'interior (en forma de mina). Cada expedient de concessió d'explotació minera ha d'incloure tota aquesta documentació. Aquests expedients relatius a Cercs fan referència a 48 mines diferents, algunes de les quals no es van arribar a explotar. Una part d'aquests expedients, concretament 19, foren generats per la Secció de Foment del Govern Civil de Barcelona, competent en aquestes concessions fins l'any 1893, quan va desaparèixer essent substituïda per la Prefectura del Districte Miner de Barcelona, creada l'any 1865 i de la qual ja depenien tècnicament els enginyers de mines. Amb tot, el govern civil continuava sent el responsable últim d'atorgar o no les concessions de les explotacions mineres; aquesta situació es va mantenir fins a la desaparició dels governs civils a Catalunya l'any 1934. És per això que en cada un dels expedients hom hi pot trobar tant documents del govern civil com documents de la prefectura del districte miner. Aquests expedients estaven regulats per la Llei de mines de 1868 i per una Reial Ordre de 1893, que fixaven el procediment i la documentació que havia de contenir cada un dels expedients, formant un corpus documental força homogeni. Una mica més de la meitat dels expedients, 40 en concret, foren iniciats entre els anys 1901 i 1936, període d'un gran desenvolupament de la mineria a la zona de Cercs sobretot pel paper que va prendre l'enginyer de mines i empresari basc José Enrique de Olano. Amb posterioritat a l'any 1939 hi ha 13 expedients. Cal tenir en compte que aquest fons només recull expedients d'explotacions mineres que estan tancats per caducitat de la concessió minera i com tenen tots més de 50 anys la seva consulta és de lliure accés. En una bona part, els expedients van acompanyats de plànols de situació de les mines per a les quals es demanava el permís d'explotació. Dins dels fons documentals continguts també a l'Arxiu Nacional de Catalunya, en el fons de la Delegació Provincial a Barcelona del Ministeri d'Indústria i Energia (ANC1-515) es guarden els expedients de plans de labors de la mina de lignit del Coto Matilde (corresponents a la mina Consolació) dels anys 1950, 1955, 1960, 1965, 1970 i 1975. | 08268-144 | Arxiu Nacional de Catalunya. C/ Jaume I, s/n. 08195 Sant Cugat del Vallès | El fons de la Prefectura del districte miner de Barcelona (Fons ANC1-641) és un fons de l'Administració Perifèrica de l'Estat que es troba a l'Arxiu Nacional de Catalunya, a Sant Cugat del Vallès. S'hi troben els expedients de mines de la demarcació de Barcelona, ordenats per ordre cronològic d'obertura d'expedient, des de 1864. El mes de desembre del 2002 l'Arxiu Central del nou Departament de Treball, Indústria, Comerç i Turisme va transferir a l' ANC la sèrie documental denominada Expedients de concessió d'explotació de mines. En concret es tracta d'expedients generats entre 1864 i mitjan segle XX, tancats per caducitat de la concessió minera, que constitueixen el fons Prefectura del Districte Miner de Barcelona. L'Arxiu Central d'Indústria en va fer la catalogació en base de dades. La Prefectura del Districte Miner de Barcelona va ser el darrer productor dels expedients. Abans, però, ho va ser la Secció de Foment del Govern Civil de Barcelona (1864-1893). | 42.1078200,1.8627100 | 405971 | 4662373 | 08268 | Cercs | Restringit | Bo | Legal i física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||||||||
| 66635 | Fons documental de l'Agència Catalana de l'Aigua a l'ANC | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-lagencia-catalana-de-laigua-a-lanc | TORRAS, M. i UTGÉS, M. (2002): 'Els projectes tècnics de l'Agència Catalana de l'Aigua', a Butlletí de l'Arxiu Nacional de Catalunya, número 2, p. 8-10. | XX | El fons documental de l'Agència Catalana de l'Aigua a l'ANC (ANC1-547) conté 33 expedients d'obres d'infraestructures hidràuliques relacionades amb el terme municipal de Cercs. Aquests expedients estan datats entre els anys 1934 i 1991. El nombre més important d'aquests expedients, 24 en concret, estan relacionats amb el pantà de la Baells, inaugurat l'any 1976: inclou, entre altres documents, els estudis geològics previs, un avantprojecte de l'any 1949, el projecte realitzat l'any 1956 i les modificacions de l'any 1972, els projectes de modificació de les carreteres afectades per l'embassament i els projectes de construcció dels edificis necessaris per allotjar el personal que va treballar en la construcció de la presa. A més, hi ha sis expedients relacionats amb els efectes i les reparacions que va caldre fer a l'embassament després dels aiguats de l'any 1982. De tota la documentació continguda l'expedient més interessant és el 'Projecte del pantà de la Baells', de 31.07.1956, que està format per 26 carpetes amb tot tipus d'informació: plànols, memòries, pressupostos, etc. L'accés a tota aquesta documentació és lliure. | 08268-145 | Arxiu Nacional de Catalunya. C/ Jaume I, s/n. 08195 Sant Cugat del Vallès | L'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) és un ens públic adscrit al Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya amb competències plenes en el cicle integral de l'aigua a les conques internes de Catalunya dins del marc de la directiva europea de l'aigua. L'ACA fou creat el 31 de desembre de 1998 a través de la Llei 25/1998 a partir de la fusió de la Junta de Sanejament i de la Junta d'Aigües; no obstant, no va començar a operar fins el 14 de gener de l'any 2000 quan es va celebrar la primera reunió del consell d'administració. De la seva gestió en destaca el pla de sanejament amb la posada en funcionament de plantes depuradores d'aigües residuals que cobreixen el 96% de la població catalana (dades de l'any 2015). Des de la seva creació l'ACA va acumular tota la documentació generada anteriorment primer pels Ministeris de Foment i d'Obres Públiques i, per delegació d'aquests, per les Confederacions hidrogràfiques corresponents, i després, a partir de la transferència de competències l'any 1985, per la Generalitat de Catalunya. Aquesta documentació està formada pels projectes tècnics dels expedients d'obres d'infraestructures hidràuliques produïts entre els anys 1898 i 1991. Varen ingressar a l'ANC el mes de març de l'any 2000. | 42.1078200,1.8627100 | 405971 | 4662373 | 08268 | Cercs | Restringit | Bo | Legal i física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||||||||
| 66636 | Llegenda del Castell de Blancafort | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-castell-de-blancafort | Departament d'Etnografia i Folklore de l'Àmbit de Recerques del Berguedà (1986): 'Llegendes del Berguedà', a L'Erol, número 16 p. 13-31. | Segons conta la llegenda del castell de Blancafort (situat a la serra del mateix nom, entre la Collada Alta i la Collada Baixa), un dels seus senyors es va casar amb una pagesa, vassalla seva. Poc després de casar-se, el rei va sol·licitar l'ajut del senyor del castell per anar a lluitar contra els moros. En aquesta lluita va caure ferit de gravetat i va demanar a un cavaller del qual s'havia fet amic que fes arribar a la seva dona notícies seves. El cavaller va arribar al castell, va lliurar la carta a la dona, li va explicar què li havia succeït al seu marit i s'hi va quedar uns dies sense voler-ne marxar perquè s'havia enamorat de la dona del senyor del castell. Aquesta li va demanar que tornés amb el seu marit per fer-li saber que seria pare, però el cavaller, tot i marxar del castell, no va arribar on era el senyor ferit i va retornar a Blancafort explicant que aquest havia mort a la guerra. La pena que va sentir la dona fou gran, però el pas del temps i el seu fill l'ajudaren a distreure's. Mentrestant, el cavaller va aconseguir enamorar-la fins a casar-s'hi. Però el dia del casament va aparèixer el senyor del castell de Blancafort que tornava de la guerra sa i estalvi i va destapar els enganys del que creia era el seu amic cavaller. Es varen enfrontar i el cavaller va acabar ferit de mort. El senyor del castell no va retreure res a la seva dona ja que havia estat enganyada pel cavaller però ella no s'ho va perdonar i va passar la resta de la seva vida fent penitència pels voltants del castell. | 08268-146 | El castell de Blancafort està documentat des de l'any 1166 (data en la qual probablement ja existia); en aquell moment era propietat de Pere de Berga. Actualment, tot i una restauració de l'any 1965, del castell només en resten parets enrunades del clos murallat, de la força i de l'església. | 42.1078200,1.8627100 | 405971 | 4662373 | 08268 | Cercs | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La llegenda fou publicada en el calendari de la farmàcia Pujol de Berga l'any 1968. | 61 | 4.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||||||||||
| 66637 | Llegenda de la Font de la Vedella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-la-font-de-la-vedella | AMADES, J. (1950): Folklore de Catalunya: Rondallística, Barcelona, Editorial Selecta. Departament d'Etnografia i Folklore de l'Àmbit de Recerques del Berguedà (1987): 'Llegendes del Berguedà', a L'Erol, número 20, p. 13-27. TORRES, C.A.(1905): Itinerari per les Valls Altes del Llobregat. Berguedà. Barcelona. | Segons conta la llegenda de la Font de la Vedella (font situada al peu de la C-16, abans del trencant de la Nou, entre la central tèrmica i la cua del pantà de la Baells, actualment negada per les aigües), l'aigua que hi brolla prové de l'estany de Lanós (Lanoux en francès), al peu del Carlit. Un xuclador i un conducte subministrarien l'aigua de l'estany a la font. I les proves “científiques” (i llegendàries) del fet provindrien d'una vedella i d'un pastor. La vedella, que donaria el nom a la font, es va ofegar a l'estany i tot passant pel conducte va acabar sortint per la font. El pastor, que guardava un ramat prop de l'estany, un estiu hi va perdre un bol de fusta per l'escudella dins del qual hi guardava una unça d'or. A la tardor, pasturant prop de la font de la Vedella, a l'hostal de la Consolació li varen servir menjar en un bol de fusta que ell va reconèixer com el seu i que ho va poder demostrar tot mostrant l'amagatall de l'unça d'or. Els ermitans que portaven l'hostal li varen dir que el bol havia rajat de la font de la Vedella. | 08268-147 | Segons C. A. Torras (1905, p. 85) la font es trobava 'en un lloc molt pintoresc, al marge d'uns prats verds i extensos, fruint d'un bell cop de vista dret a l'ermita de la Consolació, les mines de Fígols i l'entrada de l'engorjat del Llobregat'. L'origen del topònim Vedella no s'ha pogut determinar. Documents del segle XIII parlen de Sa Vedera, Zavedera, Vadera, Lavedera i Lavadera, mentre els fogatges de 1497, 1515 i 1553 ja parlen de 'Sant Salvador de la Vadella (i Vedella)', de manera que la transformació es va produir en els segles XIV i XV. Una altra opció fora que provingués de 'Abadella', que volia dir 'petita abadia', topònim, però, que no apareix en cap document. | 42.1078200,1.8627100 | 405971 | 4662373 | 08268 | Cercs | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La versió recollida per Joan Amades de la llegenda de la Font de la Vedella fa venir l'aigua d'un estany pirinenc inconcret. César August Torras sospitava que l'origen podia ser la Nou i per deformació acabés derivant en Lanoux o Lanou, topònim francès de l'estany que hi ha al peu del massís del Carlit. | 61 | 4.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||||||||||
| 66638 | Cine-teatre de Sant Corneli | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cine-teatre-de-sant-corneli | XX | Edifici de planta rectangular, a l'interior actualment és de només un nivell de planta, té coberta a dos vessants amb el carener orientat est-oest. L'estructura és de murs de pedra amb els angles fets en maó massís, material que també és emprat en el marc de les obertures. La façana sud, la principal, té dos nivells horitzontals d'obertures, a planta baixa dues portes i diverses finestres, totes emmarcades en maó massís que en llindes forma arcs de mig punt, pel que fa a les finestres sembla que amb anterioritat eren portes que van ser reduïdes a finestres; el nivell superior d'obertures són també emmarcades en maó la llinda en arc rebaixat. A l'extrem est hi ha un cos afegit, corresponent a una de les zones d'accés a l'interior, amb les finestres de les taquilles a banda i banda de la porta d'accés; aquest annex és de dos nivells i construït als angles i emmarcant les obertures amb maó massís, les parets es mostren cobertes d'un revestiment. | 08268-148 | A Colònia minera de Sant Corneli, sobre el carrer de l'economat. | Construït entre 1918 i 1920. Un edifici de 430 m2 que inicialment estava destinat a teatre i que durant la dècada de 1950 es va convertir en cinema i centre d'activitats lúdiques i festives de la colònia. | 42.1839600,1.8529600 | 405278 | 4670838 | 08268 | Cercs | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66638-foto-08268-148-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66638-foto-08268-148-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||||||
| 66639 | Conca de Fígols-Sant Corneli | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conca-de-figols-sant-corneli | La Conca de Fígols-Sant Corneli és una zona d'especial interès geològic que es pot catalogar com a 'geòtop'. Geogràficament està situada en el sector central de l'Alt Berguedà. Geològicament es troba en el mantell inferior del Pedraforca. És una de les zones amb major contingut de sediments carbonosos de Catalunya i té un clar interès tant geològic com patrimonial. Des del punt de vista geològic és un dels sectors on les fàcies (conjunt de roques sedimentàries) del Garumnià presenten una major diversitat litològica. Des del punt de vista patrimonial és un dels punts d'explotació minera més important de Catalunya, centrat especialment en el carbó del tipus lignit. Els estrats de lignit s'intercalen amb estrats de calcàries i de margues formats entre el Cretaci superior i el Paleocè, fa aproximadament uns 70 milions d'anys. La zona es caracteritza per relleus calcaris lleugerament abruptes que sobresurten en el paisatge formant cingles, com el de la Garganta, al sud de Sant Corneli, amb alçades compreses entre els 800 m i els 1.025 m d'altitud. A l'est queda tallat pel curs del riu Llobregat. A l'oest s'endinsa en el terme municipal de Fígols i al nord en el de Vallcebre. | 08268-149 | Gran part del terme municipal, especialment l'àrea de ponent del riu Llobregat. | 42.1833400,1.8524600 | 405236 | 4670770 | 08268 | Cercs | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66639-foto-08268-149-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66639-foto-08268-149-3.jpg | Inexistent | Paleògen | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Es tracta d'un dels millors punts de Catalunya per entendre la formació del carbó, el seu origen lacustre i reconèixer les seves característiques i propietats com a combustible. És un punt de gran interès didàctic, turístic i cultural potenciat per la creació del Museu de les Mines de Cercs que permet fer una visita a l'interior d'una mina de carbó, en un recorregut d'entre 450 i 500 m, per complementar el coneixement de la història d'aquest mineral i la seva importància no només en el municipi de Cercs sinó en tota la comarca del Berguedà. | 124 | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||||||||
| 66640 | Embassament de la Baells | https://patrimonicultural.diba.cat/element/embassament-de-la-baells | <p>S/A. (1998): 'L'aprofitament turístic del pantà de la Baells', a L'Erol, número 59, p. 65-66.</p> | XX-XXI | <p>Acumulació d'aigua provocada per la presa de la Baells. Ocupa una superfície de 364,7 ha, un 70% de les quals es troben dins del terme municipal de Cercs; la resta pertanyen als municipis de Vilada i la Quar. El formen les aigües del riu Llobregat i de la riera de Vilada o de Merdançol, que s'unien a la zona de l'antic poble de la Baells. Altres cursos d'aigua de cabal irregular que hi desguassen són el riu de Peguera, el torrent de Carbonís, el torrent de la Nou, el torrent del Duc, el Clot de la Teulera, el Rec de Sala, el torrent de Sant Miquel o el torrent de la Font d'en Mateu. L'embassament té forma de lletra “L”. La cua es troba pràcticament davant de les antigues instal·lacions mineres de la Consolació, de manera que té una llargada d'uns 7 km cap al nord. S'ha convertit en una zona d'interès natural per la biodiversitat de fauna, especialment aus i peixos, autòctons i forans. Entre les espècies autòctones de peixos, que es troben en retrocés, hi ha el barb, la bagra i la truita, i, com ha passat en altres embassaments, per la introducció de forma il·legal d'espècies foranies hi podem trobar el silur, el luci, el luci-perca, el black-bass, l'alburn, la carpa, el carpí o el cranc vermell. Aquestes espècies han estat introduïdes tant per la pesca esportiva com per l'abandonament d'animals de companyia en medis no adequats. Fora dels peixos, trobem rèptils com la tortuga de Florida o mol·luscs com el musclo zebrat, ambdós també espècies foranies. Moltes d'aquestes espècies foranies es consideren invasores perquè degraden i desequilibren els ecosistemes. Entre les aus destaca la presència del bernat pescaire, el corb marí gros i l'ànec collverd. Està permesa la navegació, el bany i la pesca reglamentades en funció de les característiques de l'embassament. A la zona de Cercs hi ha un club nàutic.</p> | 08268-150 | A la part de llevant del municipi, ocupant una àrea de nord a sud. | <p>La presa es va inaugurar el mes de febrer de 1976. El pantà va tardar en omplir-se per primera vegada uns dos anys, fins l'any 1978. Les aigües van cobrir, entre altres, l'antiga carretera que unia Berga amb Guardiola de Berguedà, l'antic traçat del ferrocarril que també unia les mateixes poblacions, diversos ponts com el de Miralles i el de Sant Salvador, els nuclis de població de la Baells i Sant Salvador de la Vedella i camps de conreu molt rics. De l'antic poble de Sant Salvador de la Vedella només en resta el monestir romànic, que sobresurt per sobre de les aigües molt a prop de la cua.</p> | 42.1363400,1.8712900 | 406722 | 4665531 | 08268 | Cercs | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66640-foto-08268-150-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | Inexistent | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | En èpoques de sequera el monestir de Sant Salvador de la Vedella és accessible per terra ferma i reapareixen el pont de Sant Salvador i algun tram de l'antiga carretera. | 98 | 2153 | 5.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||
| 66641 | L'Estany | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lestany-0 | només es genera en èpoques de molta pluja. | <p>Zona lacustre dessecada situada a 1.483 m d'altitud, al sud-oest del terme municipal, per sobre de la casa Casanova de les Garrigues. La zona humida ocupa una superfície de 10,36 ha; la superfície màxima de l'estany era de 4 ha. És l'origen del torrent de les Garrigues i del torrent de l'Estany. Es troba situat en una ampla extensió plana de prat subalpí de forma còncava que recull, en el centre, aigües pluvials i aigües freàtiques. Era un dels pocs estanys naturals i de muntanya de la conca del riu Llobregat. Actualment s'ha convertit en una zona inundable apta per a la pastura de bestiar boví. Un sistema de drenatge impedeix que les aigües que l'alimenten recuperin l'antic estany. L'absència de peixos ha facilitat el desenvolupament de poblacions d'amfibis en petits tolls que es formen i que disposen d'una excel·lent qualitat de l'aigua. En general, és una zona d'una elevada diversitat biològica i d'una especial singularitat hidrològica. Es troba envoltat de bosc en el punt de transició del paisatge subalpí, format bàsicament per pinedes de pi roig, cap al paisatge més mediterrani, format bàsicament per rouredes de roure martinenc.</p> | 08268-151 | A l'extrem oest del municipi | <p>L'any 1810 fou dessecat. Des d'aleshores reapareix temporalment, en èpoques de l'any molt concretes, i ocupa una àrea molt reduïda.</p> | 42.1384300,1.8109400 | 401738 | 4665830 | 08268 | Cercs | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66641-foto-08268-151-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66641-foto-08268-151-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-01-29 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | L'estany es podria recuperar amb certa facilitat si s'eliminés el sistema de drenatge que impedeix l'acumulació de les aigües. Està inclòs dins de l'espai del PEIN 'Serra d'Ensija-Rasos de Peguera' i dins de la Xarxa Natura 2000 ES0000018 'Prepirineu central català'. | 2153 | 5.1 | 1785 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||||
| 66642 | Mirador de la Figuerassa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mirador-de-la-figuerassa | XX | Punt d'observació situat a 1.480 m d'alçada en el serrat de la Figuerassa, que fa de límit entre els municipis de Cercs i de Berga. S'hi ha construït dos miradors circulars sobre el penya-segat amb excel·lents vistes sobre el Berguedà. S'hi accedeix per una pista que surt de la carretera BV-4243 abans d'arribar al punt km 1. | 08268-152 | Punt més elevat del serrat de la Figuerassa, límitant amb el municipi de Berga i Castellar del Riu | 42.1212500,1.8289600 | 403201 | 4663902 | 08268 | Cercs | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||||||||||
| 66643 | Espai natural Serra de Picancel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/espai-natural-serra-de-picancel | <p>LLADÓ, Fina (1998): 'Els espais naturals protegits al Berguedà en el PEIN', a l'Erol, 59, p. 27-32. Pla d'Espais d'Interès Natural. Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient. Edició a cura de la Direcció General de Patrimoni Natural, 1996 (1ª ed.).</p> | XX | <p>L'espai natural denominat Serra de Picancel, protegit pel Pla d'Espais d'Interès Natural abasta àmbits administratius dels municipis de Cercs, la Quar i Vilada, tots tres de la comarca del Berguedà. El total de superfície que ocupa l'espai protegit és de 2.265,88 ha, de les quals 448,27 ha pertanyen al terme municipal de Cercs, superfície que representa el 9,6% de tot el terme municipal i el 19,8% de tot l'espai natural. Dins del municipi de Cercs, la part nord limita amb el pantà de la Baells i a l'oest amb la via verda de l'antic ferrocarril de via estreta Berga-Guardiola de Berguedà; en el vessant sud, el límit és en bona part una pista forestal. Dins de l'àmbit d'aquest espai natural s'inclou el nucli de Pedret, l'àrea delimitada per la riera de Merdançol, el cim de Picancel, la collada de l'Era de la Palla i la serra de la Covil. El poblament d'aquesta zona és caracteritzat per l'habitat dispers a partir de diverses masies repartides per el territori, avui dia, la majoria deshabitades. Serralada prepirinenca típica en el límit entre l'Alt i el Baix Berguedà, formada per relleus de conglomerats i gresos, amb valls molt tancades que han afavorit una conservació excel·lent d'alguns dels seus racons. El paisatge és essencialment forestal, amb predomini de coníferes: rouredes seques (Quercion pubesecentis-petraeae), pinedes de pinassa (Pinus nigra) i pinedes de pi roig (Pinus sylvestris). S'hi troben també alguns boscos mixtes amb arbres caducifolis. És un bon exemple de zona de transició entre el paisatge del Prepirineu i el paisatge dels altiplans centrals catalans. El sistema hidrològic el configuren el riu Llobregat i el torrent de can Bossoms. La principal activitat de la zona ha estat i és l'explotació forestal; amb importància destacada de l'activitat agrícola i ramadera en especial mentre les masies van restar habitades, avui dia aquest sector té poca presència, essent bàsicament de bestiar boví. El caràcter eminentment silvícola d'aquest espai protegit fa que, d'acord amb l'article 10 de la Llei forestal 6/1988, dins del seu àmbit han de tenir prioritat la redacció de plans de producció forestal.</p> | 08268-153 | Al voltant dels cims del Castellot i de la Roca Roja i la serra de la Covil. | <p>El Pla d'Espais d'Interès Natural va ser aprovat definitivament per la Generalitat de Catalunya l'any 1.992, pel Decret 328/1992, de 14 de desembre. A partir de llavors el règim normatiu de les zones és el que regula el Decret. Però com que les bases cartogràfiques emprades en l'aprovació inicial del PEIN no tenien prou precisió i detall per a una identificació clara dels seus límits, el mateix PEIN, d'acord amb l'article 16 de la Llei 12/1985, d'espais naturals, va disposar la necessitat d'elaborar una nova cartografia. Aquesta cartografia va ser inclosa en el 'Pla especial de delimitació definitiva dels espais PEIN: Serra del Catllaràs, Serra d'Ensija-els Rasos de Peguera, Serra de Queralt, Serra de Picancel i els Tres Hereus', elaborada pel departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya, amb data de març del 2000.</p> | 42.1205100,1.8889200 | 408156 | 4663754 | 08268 | Cercs | Difícil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-02-06 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Les coordenades corresponen al cim del Castellot, de 890,7 m d'altitud. Entre l'espai natural de la Serra d'Ensija-Rasos de Peguera i l'espai natural de la Serra de Picancel, el 21,4% de tota la superfície municipal de Cercs es troba protegida. La informació aportada a la fitxa ha estat recollida en la memòria 'Pla especial de delimitació definitiva dels espais PEIN: Serra del Catllaràs, Serra d'Ensija-els Rasos de Peguera, Serra de Queralt, Serra de Picancel i els Tres Hereus', elaborada pel departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya el mes de març de 2000. | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||||||||
| 66644 | Espai Natural Serra d'Ensija-Rasos de Peguera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/espai-natural-serra-densija-rasos-de-peguera-0 | <p>LLADÓ, Fina (1998): 'Els espais naturals protegits al Berguedà en el PEIN', a l'Erol, 59, p. 27-32. Mapa i guia excursionista Rasos de Peguera-Serra d'Ensija. Col·lecció E-25, Pirineu i Prepirineu. Editorial Alpina, edició 2004-2005. Pla d'Espais d'Interès Natural. Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient. Edició a cura de la Direcció General de Patrimoni Natural, 1996 (1ª ed.).</p> | XX | <p>L'espai natural denominat Serra d'Ensija-els Rasos de Peguera, protegit pel Pla d'Espais d'Interès Natural abasta els àmbits administratius dels municipis de Castellar del Riu, Cercs, Fígols, Gósol, Saldes i Vallcebre, a la comarca del Berguedà, i del municipi de Guixers, a la comarca del Solsonès. El total de superfície que ocupa l'espai protegit és de 4.330,22 ha, de les quals 556,33 ha pertanyen al terme municipal de Cercs, superfície que representa l'11,8% de tot el terme municipal i el 12,8% de tot l'espai natural. Els límits d'aquest espai són la serra de les Arades, la Baga de Nou Comes i la part alta del riu de Peguera en el sector de llevant i els límits municipals en les altres orientacions. Es troben dins de l'espai la Baga de Segalés, el Clot de la Molina i el serrat de les Estelles. Es tracta d'un nucli orogràfic ben delimitat on predominen els paisatges submediterranis. És considerat com un dels espais naturals més notables de la subunitat meridional del Pre-Pirineu oriental, sobretot per l'important grau de diversitat de paisatges que inclou, els més característics del Pre-Pirineu oriental a l'Alt Berguedà i altres de singulars en aquest sector. Una àrea excepcional per la seva riquesa en alguns elements naturals, el seu interès biogeogràfic i per la destacable diversitat d'aquestes terres. En l'estatge subalpí i alpí d'aquest espai s'hi troben comunitats i espècies vegetals que són de molt difícil localització en altres serres de la mateixa subunitat (Gentiana alpina, Pontentilla nivalis, Carex ericetorum,…), constituint un dels límits més meridionals a Catalunya on es pot localitzar vegetació alpina i subalpina. Aquesta és una de les característiques principals i més destacades de l'espai, i un dels principal motius per a la seva catalogació com a PEIN. Pel que fa a l'estatge montà hi ha un clar predomini de paisatges submediterranis en els que l'arbreda predominant és la roureda de roure martinenc amb boix (Buxo-Quercetum pubescentis) i amb aparició de fageda (Fagion sylvaticae) en algunes obagues. I ocupant grans extensions hi ha pinedes secundàries i primàries de pi roig (Quercion pubescenti-petraeae i Deschampsio-Pinion). Són remarcables algunes importants relíquies de les pinedes de pi negre amb neret (Rhododendro-Pinetum uncinatae) localitzades al vessant obac de la serra i als rasos culminals. A les àrees culminals supraorestals hi trobem prats i pastures calcícoles i també calcífugues, degut als importants processos de lixiviació dels materials carbonatats (Festucion gautieri, Festucion airoidis, Nardion). També hi ha una bona mostra de comunitats rupícoles de roques calcàries. La fauna representativa d'aquest espai és com la que es localitza en la zona del Cadí, però es considera una mica empobrida pel que fa als artiodàctils; aquesta àrea es correspon amb el límit sud de distribució d'algunes espècies pirinenques. Pel que fa als amfibis i rèptils mostren una inversió faunística equiparable a l'espai de Busa-Bastets. La fauna invertebrada presenta algunes singularitats, com algunes espècies endèmiques o rares d'aràcnids (Troglohyphantes orpheus,…) i heteròpters (Loricula pselafiformis, …).</p> | 08268-154 | Zona del Serrat de les Arades, del Serrat de les Estelles i dels Rasos de Peguera | <p>El Pla d'Espais d'Interès Natural va ser aprovat definitivament per la Generalitat de Catalunya l'any 1.992, pel Decret 328/1992, de 14 de desembre. A partir de llavors el règim normatiu de les zones és el que regula el Decret. Però com que les bases cartogràfiques emprades en l'aprovació inicial del PEIN no tenien prou precisió i detall per a una identificació clara dels seus límits, el mateix PEIN, d'acord amb l'article 16 de la Llei 12/1985, d'espais naturals, va disposar la necessitat d'elaborar una nova cartografia. Aquesta cartografia va ser inclosa en el 'Pla especial de delimitació definitiva dels espais PEIN: Serra del Catllaràs, Serra d'Ensija-els Rasos de Peguera, Serra de Queralt, Serra de Picancel i els Tres Hereus', elaborada pel departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya, amb data de març del 2000. En la revisió de l'any 2000 es va incloure dins de l'espai d'interès natural la zona de l'estany de Cercs, que en el projecte inicial en quedava fora.</p> | 42.1375700,1.7961100 | 400511 | 4665752 | 08268 | Cercs | Difícil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-01-29 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Les coordenades són del cim del Serrat de les Estelles, de 1.952,2 m d'altitud. L'àrea del municipi de Cercs inclosa dins del Pla d'Espais d'Interès Natural 'Serra d'Ensija-Rasos de Peguera' és la mateixa que està inclosa en l'espai 'Prepirineu Central Català' de la Xarxa Natura 2000. Entre l'espai natural de la Serra d'Ensija-Rasos de Peguera i l'espai natural de la Serra de Picancel, el 21,4% de tota la superfície municipal de Cercs es troba protegida. La informació aportada a la fitxa ha estat recollida en la memòria 'Pla especial de delimitació definitiva dels espais PEIN: Serra del Catllaràs, Serra d'Ensija-els Rasos de Peguera, Serra de Queralt, Serra de Picancel i els Tres Hereus', elaborada pel departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya el mes de març de 2000. | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||||||||
| 66645 | Torrent de Peguera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-de-peguera | un volum important de l'aigua és canalitzada. | Curs d'aigua que travessa el municipi d'oest a est i que desemboca en el pantà de la Baells enmig del nucli de Cercs. Recull les aigües del vessant sud de la serra d'Ensija i del vessant nord dels Rasos de Peguera, dins del municipi de Fígols. Entra dins del terme municipal de Cercs a la zona del barranc de Graus, on rep el nom de torrent de Graus. Passada aquesta zona conflueix amb el torrent de l'Erola, punt a partir del qual rep el nom de riu (o torrent) de Peguera. Prop del nucli habitat de Cercs és travessat pel Canal Industrial de Berga per un pont. Poc després passa per sota de Santa Maria del Pont de Rabentí i de l'antiga carretera C-1411 i s'ajunta amb el torrent de les Garrigues, que li arriba pel marge esquerra. Abans de la construcció de la presa de la Baells, a partir de la confluència amb el torrent de les Garrigues i fins el riu Llobregat el curs d'aigua rebia el nom de riu del Pont. La llera del riu dins de la zona habitada de Cercs està canalitzada. | 08268-155 | Creua part del terme municipal en sentit est-oest, a la zona oest. | Les aigüest del torrent de Peguera es troben en gran part canalitzades i utilitzades per abastir d'aigua la població. | 42.1505500,1.8323700 | 403527 | 4667152 | 08268 | Cercs | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Es coneix també amb el nom de riu de Peguera. | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||||||||
| 66646 | Xarxa Natura 2000: Prepirineu Central Català | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xarxa-natura-2000-prepirineu-central-catala | <p>LLADÓ, Fina: 'Els espais naturals protegits al Berguedà en el PEIN', L'Erol, 59, tardor-hivern 1998, pàgs. 27-32. Mapa i guia excursionista Rasos de Peguera-Serra d'Ensija. Col·lecció E-25, Pirineu i Prepirineu. Editorial Alpina, edició 2004-2005. Pla d'Espais d'Interès Natural. Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient. Edició a cura de la Direcció General de Patrimoni Natural, 1996 (1ª ed.). http://mediambient.gencat.cat/ca/05_ambits_dactuacio/patrimoni_natural/senp_catalunya/el_sistema/xarxa_natura_2000</p> | XX-XXI | <p>El municipi de Cercs compta amb una part del seu territori inclòs dins la Xarxa Natura 2000, com a Lloc d'Importància Comunitària (LIC); forma part del LIC número ES0000018 denominat 'Prepirineu Central Català'. El conjunt d'aquest espai té una superfície total de 57.074,59 ha i en formen part territoris de municipis de les comarques de l'Alt Urgell, el Berguedà, la Cerdanya i el Solsonès. La part corresponent al municipi de Cercs ocupa una àrea de 556,84 ha que representa l'11,8% de tota la superfície del terme municipal i només un 1% de la superfície de tot l'espai. Aquest espai pertany a l'àmbit terrestre i els hàbitats presents en el seu conjunt són: -Rius de tipus alpí amb bosquines de muntanya. -Rius de terra baixa i de la muntanya mitjana amb vegetació submersa o parcialment flotant (Ranunculion fluitantis i Callitricho-Batrachion). -Boixedes xerotermòfiles permanents dels vessants rocosos. -Prats -i fàcies emmatades- medioeuropeus, semi naturals, sobre calcari (Festuco-Brometea). -Jonqueres i herbassars graminoides humits, mediterranis, del 'Molinio-Holoschoenion'. -Prats de dall de terra baixa i de la muntanya mitjana (Arrhenatherion). -Costers rocosos calcaris amb vegetació rupícola. -Fagedes calcícoles xerotermòfiles. -Vernedes i altres boscos de ribera afins (Alno-Padion). -Alberedes, salzedes i altres boscos de ribera. -Alzinars i carrascars. -Pinedes submediterrànies de pinassa (Pinus nigra ssp. Ssalzmannii). -Pinedes mediterrànies. I de les espècies presents en l'espai es distingeixen dels invertebrats el cranc de riu autòcton (Austropotamobius pallipes) i dels mamífers la llúdriga (Lutra lutra) i el rat penat gran de ferradura (Rhinolophus ferrum-equinum).</p> | 08268-156 | Zona del Serrat de les Arades, del Serrat de les Estelles i dels Rasos de Peguera | <p>La creació de la xarxa Natura 2000 va sorgir arran de la Directiva europea 92/43/CEE, aprovada el 21 de maig de 1992, relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestres (coneguda també com la Directiva hàbitats). Aquesta directiva preveia la creació d'una xarxa ecològica europea coherent de zones especials de conservació anomenada Natura 2000. En aquesta directiva es demanava que cada estat membre de la Unió Europea proposés a la Comissió Europea un seguit de zones especials de conservació (ZEC), que després passaren a ser classificades com a llocs d'importància comunitària (LIC), i unes zones d'especial protecció per a les aus (ZEPA); totes aquelles àrees que ja eren protegides com a ZEPA hi havien de ser incloses. Finalment, després de passar per diferents processos de determinació de la proposta catalana a la xarxa Natura 2000, aquesta es va concretar en l'Acord de Govern del 5 de setembre de 2006 (DOGC 4735, del 6 d'octubre de 2006, juntament amb la correcció d'errades publicada al DOGC 4940, del 3 d'agost de 2007). A grans trets l'objectiu global de la Directiva és la de 'contribuir a garantir la biodiversitat mitjançant la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestres en el territori europeu dels estat membres'. Entre els objectius hi ha la creació de la xarxa Natura 2000 per a la conservació dels hàbitats naturals i dels hàbitats de les espècies, i el sistema de protecció global de les espècies.</p> | 42.1375700,1.7961100 | 400511 | 4665752 | 08268 | Cercs | Obert | Bo | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-01-31 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Les coordenades són del cim del Serrat de les Estelles, de 1.952,2 m d'altitud. L'àrea del municipi de Cercs inclosa dins de l'espai 'Prepirineu Central Català' de la Xarxa Natura 2000 és la mateixa que està inclosa en el Pla d'Espais d'Interès Natural 'Serra d'Ensija-Rasos de Peguera'. | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||||||||
| 66647 | Font de Sant Corneli | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-sant-corneli | SERRA, R. (2006): Cercs. La mirada del fotògraf. Berga: Zenobita edicions. | XX | La font de Sant Corneli està conformada per una estructura senzilla feta en un mur de contenció, segurament un mur de pedra revestit amb un arrebossat senzill. La font es troba a l'extrem sud del mur, conformant un angle amb el dit mur; té el frontal fet en pedra i coronat per una petita coberta de teula àrab, a la part central del frontal hi ha l'aixeta. Al costat mateix, en el mur hi ha una reixa simple, de barrots verticals metàl·lics, que permet veure un rec constant i habitualment cabalós. Aquest torrent forma part de la mateixa font de Sant Corneli, és visible en imatges històriques, en algunes de les més antigues, quan encara sembla que no s'havia construït el safareig s'hi poden veure dones rentant la roba. El rec continuava cap al safareig, per després ser dirigit cap al molí, situat a pocs metres davant el safareig i l'església. L'edifici del molí actualment està totalment reformat, al davant de la casa, per bé que molt amagat i actualment tapiat, s'hi pot veure l'arc de l'obertura de l'antic cacau del molí, i per tant, la sortida d'aigua del canal; en aquest punt, no és visible l'aigua però sí que se sent la seva remor. D'aquí continuava costa avall, passant per un petit edifici que expliquen que era l'escairador. | 08268-157 | A Sant Corneli, a pocs metres al costat oest de la façana principal de l'església. | 42.1840300,1.8519100 | 405192 | 4670847 | 08268 | Cercs | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Actualment el torrent o rec de Sant Corneli està quasi tot canalitzat al seu pas per la colònia.L'estructura de la font i el rec és de construcció actual, sembla que substituint una construcció anterior.El molí era el molí de Capdevila. | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||||||||
| 66648 | Aplec de Sant Jordi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-sant-jordi | XX | La diada de Sant Jordi és dia d'aplec a l'església romànica de Sant Jordi. Els actes consisteixen en una missa i en finalitzar l'ofici es fa el repartiment del panet. A l'entorn de l'església, la gent s'hi aplega per fer un mos amb el panet, es diu que era moment de tastar la llonganissa feta a la matança de l'any, ja que anys enrere eren moltes les cases que feien la matança del porc. De la gent que s'hi aplega molts es queden a dinar al lloc; la zona fa anys es va condicionar una font, unes graelles, taules i bancs. La diada finalitza amb ball de tarda. | 08268-158 | A l'ermita de Sant Jordi. | L'aplec té molt bona acollida entre els veïns del municipi, per bé que també hi acudeix gent d'altres poblacions. El format de l'aplec és el propi que simbolitza el vot del poble al sant en motiu d'alguna prometença; sembla que en el cas d'aquest aplec dedicat a Sant Jordi pot tenir relació amb alguna pesta que hi va haver per les contrades. En l'aplec s'ofereix als assistents un panet, s'explica que antigament la farina amb que es feien els panets era donada per una casa de pagès diferent cada any, tot fent rotació, així cada any li pertocava a una casa diferent. Durant un temps el cost de la farina es va assumir a mitges amb l'Ajuntament i la masia que li pertocava. Actualment es costeja des del consistori. | 42.1525400,1.8518800 | 405142 | 4667351 | 08268 | Cercs | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66648-foto-08268-158-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66648-foto-08268-158-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Religiós | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||||||
| 66649 | Festa del Roseret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-del-roseret | XX | La festa del Roseret, actualment ja denominada tant sols el Roseret, es celebra el diumenge de maig, de fet, el primer cap de setmana, ja que els actes s'inicien el divendres i s'allarguen fins diumenge, essent aquest el dia dels actes més emblemàtics. Té la consideració de Festa Major de Sant Jordi, abans del poble de Sant Salvador de la Vedella. Als inicis de la festa l'acte principal era la cargolada, mica en mica es van anar introduint noves propostes i fent una festa més complerta. Actualment, els actes comencen el divendres amb ball de nit per al jovent, també enguany el divendres ja s'ha iniciat el concurs de pintura ràpida Memorial Antoni Serra. Aquest concurs és un acte que es desenvolupa durant els dies de la festa major i que a mesura que els pintors van finalitzant les obres aquestes són exposades a espera del veredicte del jurat; enguany el concurs ha arribat a la XXXVI edició. El dissabte és torn de diversos actes, com activitats infantils, concurs de botifarra, des de fa tres anys una fira gastronòmica, i a la nit és moment de fer l'elecció del fadrí i fadrina de l'any. El diumenge és el dia central de la festa, des de bon matí s'inicien els preparatius per cuinar els cargols, que s'aniran guisant durant tot el matí i fins al migdia, quan és hora de repartir-los. Al matí també hi ha ofici solemne. El diumenge també s'hi ha incorporats nous actes com una cursa de cargols. A la una del migdia és hora de repartir els cargols, el volum de gent que s'aplega és considerable, hi acudeixen veïns, gent d'altres poblacions de la comarca i de molts altres indrets. La tarda és moment per als balls, amb ballada a càrrec de l'Esbart Roser, del mateix poble, seguit de ballada de sardanes. També és habitual que hi hagi concurs de truc. | 08268-159 | Al poble de Sant Jordi, en diferents indrets, bàsicament a la plaça del Primer Comte de Fígols. | S'explica que a l'antic poble de Sant Salvador era típic que en aquesta diada es fessin cargolades a totes les cases. A inicis dels anys setanta del segle XX, el vicari de llavors, Mn. Ramon Garcia, va proposar fer una cargolada pública. Des de llavors s'ha continuat realitzat, exportant la festa també al poble de Sant Jordi després de la desaparició del nucli de Sant Salvador sota les aigües del pantà. Aquest 2016 la cargolada ha arribat a la seva XLIX edició. En algunes edicions també hi ha hagut trobada de puntaires o altres activitats. Fa pocs anys s'ha tornat a recuperar els balls de l'Esbart Roser que havia estat un temps inactiu. El nombre de racions que es serveixen ha anat oscil·lant però són entorn a unes 300 o 350. La festa va ser declarada d'interès turístic. | 42.1515900,1.8566600 | 405536 | 4667240 | 08268 | Cercs | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66649-foto-08268-159-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66649-foto-08268-159-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Els actes són organitzats per la Comissió de Festes del Roseret amb el suport de l'Ajuntament de Cercs i de veïns, comerços i empreses del poble. | 98 | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||||||
| 66650 | Festa major de Cercs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-cercs | XX | La Festa Major de Cercs es celebra el primer cap de setmana més proper al dia de Santa Roser, que s'escau el dia 7 d'octubre. Els actes que es desenvolupen han anat variant al llarg dels anys, per bé que n'hi ha alguns que es van mantenint. Els actes s'inicien el divendres a la nit amb una festa per al jovent, generalment ball. Durant el dia del dissabte es fan activitats infantils; concursos de jocs de cartes el divendres o dissabte, i al vespre sopar de Festa Major, i habitualment seguit de ball. El diumenge al matí hi ha missa, passa-carrers, sardanes i acostuma a fer-se una representació teatral a la tarda. | 08268-160 | En diferents indrets del poble de Cercs | 42.1078200,1.8627100 | 405971 | 4662373 | 08268 | Cercs | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Algunes de les activitats han anat canviant al llarg dels anys, però es manté una estructura força similar, incloent com és habitual en la majoria de festes majors, actes per petits, joves i grans, balls de diferents tipus, ofici religiós, entre altres. | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||||||||||
| 66651 | Festa major de Sant Corneli | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-sant-corneli | XX | La Festa Major de Sant Corneli s'escau el segon cap de setmana de setembre. Els actes es desenvolupen al llarg del diumenge, encara que algun any s'havia fet algun acte també el dissabte. Actualment, al matí hi ha activitats per als infants; en la darrera edició, a mig matí balls a càrrec de l'Esbart Roser a la Font del Roure, seguit d'audició i ballada de sardanes també a la Font del Roure. A la tarda és moment de ball de fi de Festa Major, que en alguna edició ha anat acompanyat d'exhibicions de ball. En motiu de la Festa Major es realitza un concurs de pintura ràpida al llarg de tot el matí del mateix diumenge. | 08268-161 | A diferents indrets de la colònia de Sant Corneli | 42.1827800,1.8551100 | 405454 | 4670705 | 08268 | Cercs | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||||||||||
| 66652 | Festes de Santa Bàrbara | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festes-de-santa-barbara | XX | Les Festes de Santa Bàrbara coincideixen amb la diada de la patrona dels minaires, encara que la festa ha anat experimentant canvis al llarg dels anys, actualment continua activa malgrat no haver-hi ja activitat minera. La celebració es fa el primer dissabte de desembre, moment en que es fa el lliurament dels premis Santa Bàrbara, que s'atorguen cada any en reconeixement i agraïment a la tasca realitzada per alguna entitat o persona; en motiu de l'atorgament dels premis es fa un acte institucional en que es constitueix el ple de l'Ajuntament per llegir l'acord de concessió del premi. Després de l'entrega dels premis, a la 1 del migdia hi ha l'encesa d'una traca en honor a Santa Bàrbara a la plaça de Sant Romà del Museu de les Mines de Cercs. El dia es completa amb ball de tard. | 08268-162 | A diferents indrets de la colònia de Sant Corneli | 42.1835100,1.8532300 | 405300 | 4670788 | 08268 | Cercs | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66652-foto-08268-162-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | En algunes edicions s'han fet altres actes; en la darrera edició del 2015 es va retre un emotiu homenatge als morts a causa de la mineria del carbó al Berguedà des del 1903 i també en record dels 40 anys de l'accident de la mina Consolació, en els actes es va poder visualitzar un documental sobre els fets i també es va inaugurar un monument en homenatge a totes les víctimes mortals de la mineria del carbó al Berguedà. | 98 | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||||||
| 66653 | La Festa Major de la Rodonella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-festa-major-de-la-rodonella | XX | La Festa Major de la Rodonella s'escau el primer cap de setmana de setembre, els actes s'inicien el divendres a la nit amb activitats i ball per al jovent. Durant el dia del dissabte es fan activitats infantils; el vespre és moment del sopar de Festa Major, moment que permet congregar a gran part del veïns de la Rodonella, seguidament es fa ball. El diumenge al matí hi ha xocolatada i jocs per la mainada; a mig matí es fa un acte religiós, l'ofici solemne és a l'església de la Marededéu de la Rodonella. Després de la missa és torn de balls amb l'Esbart Roser i també de sardanes. La revetlla de la diada és moment per havaneres. El dia 11 de setembre, en el marc de la Festa Major es fa el canvi de senyera. | 08268-163 | Al nucli de la Rodonella. | 42.1633500,1.8559200 | 405492 | 4668546 | 08268 | Cercs | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Algunes de les activitats han anat canviant al llarg dels anys, però es manté una estructura força similar, incloent com és habitual en la majoria de festes majors, actes per petits, joves i grans, balls de diferents tipus, ofici religiós, entre altres. | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||||||||||
| 66654 | Font del Roure | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-roure-3 | XX | La font del Roure està situada més o menys a la part central de l'àrea recreativa i al fons, arrambada al terreny natural; compta amb una estructura de planta i alçat rectangular, feta en gran blocs de pedra més o menys carejada, coronada per grans carreus plans, al frontal hi ha una fornícula amb llinda adovellada en arc rebaixat que acull el sortidor de la font (actualment sense aigua). En un costat del cos de la font hi ha una placa que indica, Font del Roure, construïda amb la col·laboració dels veïns de Sant Corneli, maig 1994.A banda i banda de l'estructura de la font hi ha murs de pedra que conformen una mena de graonat o bancs de pedra. L'àrea disposa d'un petit quiosc (tancat actualment), una zona amb graelles i diverses taules i bancs, a més d'unes taules de ping-pong. La zona està enjardinada i cuidada. A la part central hi ha una escultura formada a partir de la unió, en vertical, de tres lliures o quintans (rep diverses denominacions), una sobre l'altra. | 08268-164 | A Sant Corneli, vers el sud de la plaça de Sant Romà. | 42.1828300,1.8550600 | 405450 | 4670710 | 1991 | 08268 | Cercs | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66654-foto-08268-164-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66654-foto-08268-164-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La lliura o contrapès (també rep el nom de quintà) és el nom que se li dóna a la peça que fa de contrapès en una premsa de biga, es tracta d'un gran bloc de pedra en el que s'hi identifica el rebaix on s'encaixava un cargol, generalment de fusta.Les tres lliures que estan col·locades a manera d'escultura van ser localitzades per els germans Ramon i Jaume Corominas, en uns marges relativament propers. | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||||||
| 66655 | Cementiri de Sant Corneli | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-de-sant-corneli | XIX-XX | Cementiri de configuració rectangular , delimitat per les estructures dels cossos dels nínxols al costat oest, altres cossos de nínxols més recents al costat est, al fons, al nord, l'edifici de la capella i altres petits espais de magatzem, i la restat tancant el perímetre, un mur de pedra amb revestiment senzill; a l'extrem sud, la tanca metàl·lica d'accés, a la part central del mur i flanquejada per pilars de maó massís. L'accés obra a un llarg passadís central que condueix a l'entrada de la capella del fossar. Es tracta d'una petita capella bastida en combinació de murs de pedra vista i maó massís als angles de l'estructura i emmarcant les obertures, tipologia arquitectònica compartida als cossos existents a costat i costat de la capella. El coronament de l'edifici mostra una franja amb maons disposats formant un senzill motiu geomètric, també repetit en el coronament dels cossos dels nínxols. La porta d'accés a la capella és en llinda en arc de mig punt decorat amb un guardapols fet en maó massís; damunt un ull de bou. L'interior de la capella és petit i senzill, la nau és cobert amb volta, al fons hi ha un altar. A banda i banda del passadís central hi ha uns parterres, en el del costat est hi ha una gran creu de formigó, es troba damunt un basament quadrangular, a manera de dos graons; la creu té els braços laterals i superior finalitzat en forma triangular, a manera de sageta. | 08268-165 | Situat a les afores de Sant Corneli. | El cementiri es degué construir a finals del segle XIX o inicis del segle XX, probablement quant ja s'havia anat ocupant alguns dels blocs de pisos de la colònia de Sant Corneli. | 42.1890600,1.8560200 | 405539 | 4671401 | 08268 | Cercs | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66655-foto-08268-165-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66655-foto-08268-165-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Religiós | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 |
Estadístiques 2026
Patrimoni cultural
Mitjana 2026: 0,00 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc