Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 78515 | Jardí de la casa dels amos de Vila-seca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jardi-de-la-casa-dels-amos-de-vila-seca | <p>VINYES, J. (2003). 'La rehabilitació de Vila-seca: passat i futur d'una colònia tèxtil del Ter', Nous usos per a antics espais industrials. Girona: Universitat de Girona.</p> | XIX | A causa del seu estat d'abandó, hi creix abundant vegetació que en dificulta la visita. | <p>El jardí de la torre dels amos de la colònia Vila-seca està situat entre la casa i el canal que voreja la riba del Ter. Es tracta d'un jardí on s'hi conserven algunes desenes de coníferes de gran alçada. Es tracta d'una zona amb desnivells, que presenta una major concentració d'arbres a la part més baixa, situada davant del canal. Des de la torre dels amos o la carretera, en descendeixen unes escaletes, que condueixen a les diferents parts. A la part central hi ha una magnífica estructura de pedra amb una escalinata a cada costat, que consta d'un petit estany a la part central. A pocs metres s'hi conserva un antic safareig i a l'extrem de tramuntana una font. En aquest pla hi trobem diversos arbres centenaris, entre els quals hi ha una imponent sequoia, avets i cedres de grans proporcions, a més de roures i castanyers d'índies, entre d'altres. Més al nord s'hi conserva una font d'estil romàntic. A la part de tramuntana hi ha plantada una devesa de pollancres, a l'extrem de la qual s'hi conserva la porta de la tanca que originalment envoltava la finca.</p> | 08265-147 | Colònia Vila-seca | <p>En el plànol topogràfic de la colònia de l'any 1886 ja hi figura el jardí de la torre dels amos de la fàbrica.</p> | 42.0615400,2.2540200 | 438279 | 4656878 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78515-foto-08265-147-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78515-foto-08265-147-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-12-29 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98 | 2153 | 5.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||
| 78516 | Nous blocs d'habitatges al carrer Girona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/nous-blocs-dhabitatges-al-carrer-girona | <p>COLOMER, P. [et al.]. (1996). Borgonyà: una colònia industrial del Ter (1895-1995). Vic: Eumo Editorial.</p> | XX | <p>Els nous blocs d'habitatges estan situats al final del carrer Girona, en el punt més elevat de la colònia Borgonyà. Es tracta de quatre blocs de planta rectangular, que es troben disposats en parells, dos a cada costat del carrer. Consten de planta baixa i pis i tenen la coberta a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana. La part central de la façana principal i posterior es troba enretirada respecte el plom del mur. Les obertures són totes d'arc pla arrebossat de factura moderna. Consten d'escales exteriors que permeten accedir en cadascun dels habitatges en què es troben dividits. El revestiment dels murs és arrebossat i pintat amb cornises de diferent tonalitat i un gran sòcol de pedra. Com a curiositat, a la façana encara s'hi conserva la placa del Instituto Nacional de la Vivienda amb l'escut falangista.</p> | 08265-148 | C. Girona, 12-15. Colònia Borgonyà | <p>Els blocs d'habitatges del carrer Girona es van començar a construir l'any 1945 per allotjar el nombre creixent de treballadors de la colònia. Uns anys més tard, entre els anys 1965 i 1966 es va portar a terme una segona fase de construcció, seguint el mateix model arquitectònic tot i que incorporant-hi petites modificacions.</p> | 42.0660800,2.2425100 | 437331 | 4657391 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78516-foto-08265-148-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78516-foto-08265-148-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-12-29 00:00:00 | Antoni Rodríguez Fernández / Marta Lloret Blackburn | 98 | 46 | 1.2 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||||
| 78517 | Plàtans del canal de Vila-seca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/platans-del-canal-de-vila-seca | XIX | <p>El plàtans del canal de Vila-seca estan situats al final de la finca de la torre de l'amo de la colònia Vila-seca, a tocar del camí vora Ter. Es tracta de dues rengleres d'arbres centenaris, la més propera al canal amb cinc exemplars i l'altra amb quatre. Els plàtans (Platanus hispanica) són una espècie de tipus caducifoli originària de l'àrea mediterrània. Assoleixen una alçada considerable, amb una vessa gruixuda i curta d'on surten les altes ramificacions. L'escorça és molt característica, llisa i grisosa amb plaques fines que li donen un aspecte clapejat. La capçada és ampla i densa, pel que és un arbre utilitzat habitualment en parcs, jardins i avingudes per fer ombra, així com per a l'obtenció de fusta.</p> | 08265-149 | Canal de Vila-seca | 42.0631500,2.2515200 | 438074 | 4657059 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78517-foto-08265-149-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78517-foto-08265-149-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2022-12-29 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98 | 2151 | 5.2 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||||||
| 78518 | Pont del canal de Vila-seca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-canal-de-vila-seca | XIX | <p>A l'extrem nord de la finca de la casa de l'amo de la Colònia Vila-seca, hi ha un pontet que permet creuar el canal. Es tracta d'un pont d'un sol tram obert en arc de mig punt ceràmic. El mur és de maçoneria i el tauler està delimitat amb baranes de maó vist. Una de les baranes enllaça amb el mur de tancament de la finca de la casa de l'amo de la colònia.</p> | 08265-150 | Canal de Vila-seca | 42.0629600,2.2516600 | 438085 | 4657038 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78518-foto-08265-150-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78518-foto-08265-150-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Estructural | Inexistent | 2022-12-29 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 119|98 | 49 | 1.5 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||||||
| 78519 | Xalets número 11 i 12 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xalets-numero-11-i-12 | XIX | <p>Xalet situat a l'entrada de la Colònia de Borgonyà, entre la carretera de Torelló a Borgonyà i la línia ferroviària. És un edifici de planta rectangular que està dividit verticalment en dos habitatges independents, que es denominen xalet 11 i xalet 12. Consta de planta baixa i altell i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. S'accedeix a la casa a través d'unes escales exteriors centrades respecte el portal, d'arc escarser arrebossat. A tots dos costats hi ha un gran finestral d'arc escarser que incorpora motllures a la llinda i als ampits, de la mateixa manera que la finestra de les golfes situada a l'eix central. El tractament del frontis, pintat de blanc i caracteritzat per faixes horitzontals i una cornisa decorativa sota el ràfec, difereix de la resta de les façanes, on els murs no estan revestits. En aquestes façanes, es combina l'ús del maó en obertures i cornises amb la pedra vista. La part posterior de l'edifici orientada a llevant està feta amb obra vista. La coberta és de teula romana amb algunes peces de ceràmica vidriada que formen motius geomètrics.</p> | 08265-151 | Colònia Borgonyà | <p>Els xalet 2 i 3 i el xalet 11 i 12 van ser dels primers habitatges en edificar-se de la Colònia Borgonyà, a finals del segle XIX. Van construir-se per allotjar els dirigents de la colònia tèxtil, sota la influència de l'estil arquitectònic victorià. Són habitatges senyorials que incorporen materials nobles i motius decoratius en paviments i sostres. La situació dels xalets, molt propera a la fàbrica, tampoc era casual, sinó que marcava una jerarquia a nivell espacial, ja que les cases dels obrers es situaven a l'altre costat del carril ferroviari. Vers els anys 1960, es va construir un nou xalet a continuació d'aquests, que va passar a denominar-se Xalet número 1.</p> | 42.0648100,2.2408200 | 437190 | 4657251 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78519-foto-08265-151-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78519-foto-08265-151-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-12-29 00:00:00 | Antoni Rodríguez Fernández / Marta Lloret Blackburn | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||||
| 78521 | Portal i finestral de Can Minguell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/portal-i-finestral-de-can-minguell | XVII | La llinda del portal es troba esquerdada, malgrat haver estat reparada amb morter. | <p>A la casa situada a l'inici del carrer Serrallonga del nucli de Sant Vicenç s'hi conserven l'antic portal i un finestral. El portal és d'arc pla de pedra carejada amb l'intradós motllurat i la llinda inscrita amb l'any '1661' i una creu intercalada. Sobre el portal hi ha un balcó d'ampit motllurat i baranes de ferro forjat. Al costat del primer hi ha el finestral antic, també d'arc pla de pedra carejada. La casa ha estat molt reformada en els darrers anys, pel que el portal i el finestral són els únics testimonis de l'antiguitat de la construcció.</p> | 08265-153 | C. Serrallonga, 3 | <p>La construcció d'aquesta casa coincideix amb el creixement que tingué el poble entre els segles XVII i XVIII.</p> | 42.0611100,2.2711300 | 439694 | 4656818 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78521-foto-08265-153-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78521-foto-08265-153-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78521-foto-08265-153-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-12-29 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 119|94 | 47 | 1.3 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||||
| 78522 | Xalet número 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xalet-numero-1 | XIX | <p>Xalet situat a l'entrada de la Colònia de Borgonyà, entre la carretera de Torelló a Borgonyà i la línia ferroviària. És un edifici aïllat de planta en forma de 'L', d'un sol nivell d'alçat i coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. Es tracta d'una casa de factura moderna, amb les obertures d'arc pla arrebossat. L'acabat exterior és arrebossat i pintat amb el sòcol de pedra.</p> | 08265-154 | Colònia Borgonyà | <p>El xalet número 1 de la colònia Borgonyà va ser construït durant la segona meitat del segle XX per allotjar el personal directiu de la fàbrica.</p> | 42.0647700,2.2412900 | 437229 | 4657246 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78522-foto-08265-154-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78522-foto-08265-154-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78522-foto-08265-154-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-12-29 00:00:00 | Antoni Rodríguez Fernández / Marta Lloret Blackburn | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||||
| 78523 | Magatzem de Borgonyà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/magatzem-de-borgonya | <p>COLOMER, P. [et al.]. (1996). Borgonyà: una colònia industrial del Ter (1895-1995). Vic: Eumo Editorial.</p> | XX | <p>Nau industrial situada a l'extrem de llevant del recinte industrial de Borgonyà. És una construcció de planta trapezoïdal d'un sol nivell d'alçat i coberta doble a quatre vessants. Les façanes principal i lateral s'obren amb grans finestres parcialment tapiades i una gran porta, totes elles arrebossades. El revestiment dels murs combina l'arrebossat i el maó vist, amb un sòcol de pedra.</p> | 08265-155 | Colònia Borgonyà | <p>El magatzem va ser construït durant la dècada de 1960 per dipositar-hi deixalles.</p> | 42.0633300,2.2436200 | 437420 | 4657084 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78523-foto-08265-155-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | Inexistent | 2022-12-29 00:00:00 | Antoni Rodríguez Fernández / Marta Lloret Blackburn | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||||
| 78524 | Pont ferroviari de Can Tomàs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-ferroviari-de-can-tomas | XX | <p>Al camí que descendeix de Can Tomàs hi ha un petit pont que permet creuar sota la línia ferroviària en direcció al riu Ter. És una estructura oberta en arc de mig punt adovellat sobre un mur de carreus. La volta de la construcció és feta de maó aplantillat. El costat de ponent ha estat reforçat amb un encofrat de formigó.</p> | 08265-156 | Camí de Can Tomàs | <p>Durant la dècada de 1920 la companyia Fabra i Coats va sol·licitar de construir un cementiri per a Borgonyà, ja que fins aleshores els morts s'enterraven a Sant Vicenç. El nou cementiri va projectar-se a la part nord de la colònia, proper a la masia de Can Tomàs. L'aprovació del projecte va suposar que el pou que hi havia a la masia fos anul·lat i s'hagués de canalitzar l'aigua al mas. Per a fer-ho, es va construir una conducció provinent del carrer del Canal, fent un pas sota la via ferroviària.</p> | 42.0686200,2.2410500 | 437213 | 4657674 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78524-foto-08265-156-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78524-foto-08265-156-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78524-foto-08265-156-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | Inexistent | 2022-12-29 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 119|98 | 49 | 1.5 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||||
| 78525 | Casa del carrer Ter | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-ter | <p>COLOMER, P. [et al.]. (1996). Borgonyà: una colònia industrial del Ter (1895-1995). Vic: Eumo Editorial.</p> | XX | La coberta es troba en mal estat i l'estructura està afectada d'humitats. Les obertures es troben tapiades. | <p>Casa situada entre la carretera de Torelló a Borgonyà i la nau del Nou Magatzem de Bales de la fàbrica de Borgonyà. És un edifici aïllat de planta rectangular que està constituït per dos habitatges aparellats. Consta de planta baixa i altell i té la coberta a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana. La façana principal i posterior presenten tres obertures per habitatge, la central en forma de portal, totes elles d'arc pla emmarcades amb ceràmica. A la façana lateral hi ha una finestra geminada per pis, també d'arc pla ceràmic. L'acabat exterior és arrebossat i pintat, amb un sòcol de pedra revestit. Actualment les obertures es troben tapiades amb maó.</p> | 08265-157 | C. Ter. Colònia Borgonyà | <p>Les cases del carrer Ter es van construir entre els anys 1923 i 1924 per allotjar als encarregats o majordoms de la fàbrica de Borgonyà. Originalment hi havia dos edificis amb un total de quatre habitatges, un dels quals ha estat enderrocat recentment. Aquests habitatges disposaven de millors condicions que els dels obrers, ja que disposaven de ventilació exterior i d'un safareig particular, entre d'altres. Durant la dècada de 1960 van ser reformades.</p> | 42.0640500,2.2432900 | 437394 | 4657165 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78525-foto-08265-157-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78525-foto-08265-157-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78525-foto-08265-157-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-12-29 00:00:00 | Antoni Rodríguez Fernández / Marta Lloret Blackburn | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||
| 78526 | Campanes de l'església de Sant Vicenç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/campanes-de-lesglesia-de-sant-vicenc | <p>GUDIOL, J. (1916). Excursió a Sant Vicens de Torelló. Vic: Gazeta de Vich. SOLÀ, F. (1948). Historia de Torelló. Vol. I. Barcelona: Gráficas Marina.</p> | XIX-XX | Les vores es troben deteriorades. | <p>Al campanar de l'església de Sant Vicenç de Torelló s'hi conserven dues campanes antigues. Són fetes de bronze i una d'elles és més gran que l'altra. La campana grossa presenta una inscripció on hi consta que va ser feta a la fundició d'Esteban Barberi d'Olot l'any 1906, essent rector Juan Solé Pvre, natural de Castellterçol. Els seus padrins van ser D.Joan Jolis i Maria Alibés, i la van batejar com a Maria Josepa i Filomena. A la petita, a la part superior hi ha un fris on hi ha inscrit 'BURGUNYA'. A la part central presenten les orles amb les imatges dels sants.</p> | 08265-158 | Pl. de l'Església, 1 | <p>Algunes fonts parlen de l'existència de quatre campanes, foses els anys 1528, 1609, 1673 i 1906. Per fer aquesta darrera, de majors dimensions, va desmuntar-se un dels finestrals per poder-la pujar, quan era rector de la parròquia Joan Soller. A banda de les campanes, també hi havia unes esquelles foses per Bernat Espona entorn el 1548. En un document de l'Arxiu de la Cúria del Bisbat de Vic hi ha una relació dels fets ocorreguts entre el 1936 i 1939, on explica que de les quatre campanes de l'església de Sant Vicenç se'n van perdre dues, i les dues restants van portar-se al rellotge públic. Els de les esglésies de Vilaseca i de Borgonyà també es van treure.</p> | 42.0616600,2.2739800 | 439931 | 4656877 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78526-foto-08265-158-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78526-foto-08265-158-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | Inexistent | 2022-12-29 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98 | 52 | 2.2 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||
| 78527 | Font de les Passeres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-les-passeres | XX | <p>La font de les Passeres està situada en un marge del riu Ges, sota la masia de les Passeres. Consta d'un dipòsit rectangular de formigó amb unes escaletes d'obra al lateral que permeten descendir fins al nivell de la font. No té brollador, sinó un forat tapat amb un tronc, al costat del qual hi creixen abundants líquens. Sobre el dipòsit hi ha un petit cos de maó que podria albergar una bomba d'extracció. Des de la casa en surt un tub exterior que condueix fins el riu, davant mateix de la font.</p> | 08265-159 | Mas les Passeres | 42.0616100,2.2788400 | 440333 | 4656868 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78527-foto-08265-159-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | Inexistent | 2022-12-29 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||||||
| 78528 | Font del Cingle d'en Camassa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-cingle-den-camassa | XX | Es troba parcialment coberta de vegetació. | <p>A l'indret conegut com a Cingle d'en Camassa, en el marge del riu Ges, hi ha una font. Consta d'un gran dipòsit rectangular de formigó, en un costat del qual hi ha fixats dos tubs metàl·lics que fan de brolladors. L'aigua cau directament al terra i es perd riu avall. Sobre el dipòsit hi ha construït un cos de maó de considerable alçada que permetia extreure l'aigua de la font i conduir-la a la casa coneguda com la Torre Novelles. Hem de suposar que a l'interior hi havia una bomba d'extracció.</p> | 08265-160 | Cingle d'en Camassa | 42.0633300,2.2784400 | 440301 | 4657060 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78528-foto-08265-160-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78528-foto-08265-160-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-12-29 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||||
| 78529 | Font dels dissortats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-dels-dissortats | XIX | La font va ser parcialment mutilada en reformar el carrer. Es troba coberta de vegetació. | <p>La font dels dissortats està situada en un marge del carrer Bellmunt. Consta d'un brollador metàl·lic fixat directament a la roca del marge, que es troba oxidat i parcialment cobert de sediments. L'aigua no hi brolla, sinó que ho fa per degoteig i es perd carrer avall. Al seu voltant hi creix molsa i herbes que la tapen. Antigament hi havia un petit safareig al costat, però va ser destruït en reformar el carrer.</p> | 08265-161 | C. Bellmunt | <p>Segons un testimoni oral, la font es denomina dels dissortats perquè és on els santvicentencs anaven a rentar la roba dels malalts.</p> | 42.0654600,2.2764100 | 440135 | 4657297 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78529-foto-08265-161-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78529-foto-08265-161-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Sense ús | Inexistent | 2022-12-29 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98 | 2153 | 5.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||||
| 78530 | Lledoner del Jolis | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lledoner-del-jolis | XIX | L'interior del tronc està buidat. | <p>Lledoner (Celtis australis) centenari que es troba situat davant la masia del Jolis. Presenta un tronc buidat per dins i obert de dalt a baix per un costat. És un arbre de tipus caducifoli amb una capçada densa, arrodonida i molt ramificada, el seu tronc és dret i amb l'escorça llisa i de color gris. Les fulles, aspres al tacte i amb tres nervis molt marcats a l'anvers, són simples, alternes, pubescents, ovades o lanceolades, presentant una certa asimetria, amb el marge finament dentat, el pecíol llarg i la punta torçada i allargada. Les flors, hermafrodites o masculines, són petites, solitàries, molt pedunculades, de color verd-groguenc i apareixen entre abril i maig a les axil·les de les fulles. El fruit és el lledó, força petit i de color verd abans de madurar i fosc quan madura a la tardor.</p> | 08265-162 | Mas el Jolis | <p>Els lledoners són arbres molt habituals en les proximitats de les masies, ja que la seva fusta era aprofitada per fer estris i objectes.</p> | 42.0590300,2.2587600 | 438669 | 4656596 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78530-foto-08265-162-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78530-foto-08265-162-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2022-12-29 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98 | 2151 | 5.2 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||||
| 78531 | Monument als donants de sang | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-als-donants-de-sang | XXI | <p>Escultura urbana situada al principi del carrer Montserrat, davant de la masia de la Torre. La figura està formada per la secció d'un ou de color blanc, al centre del qual en sobresurt una gran gota de color vermellós. A la part posterior hi ha gravada la inscripció 'DÓNA SANG, DÓNA VIDA'. L'escultura té un suport metàl·lic que està fixat sobre una base de formigó rectangular on hi ha una placa identificativa.</p> | 08265-163 | C. Montserrat | <p>L'escultura és obra del dissenyador Ramon Pons, nascut a Sant Vicenç de Torelló.</p> | 42.0611300,2.2644100 | 439138 | 4656825 | 2006 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78531-foto-08265-163-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78531-foto-08265-163-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | Inexistent | 2022-12-29 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | Ramon Pons Casadevall | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||
| 78532 | Fita de terme de Sant Vicenç i Torelló I | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-terme-de-sant-vicenc-i-torello-i | XIX | Es troba erosionada. | <p>Fita que demarca els límits termenals de Sant Vicenç i Torelló, situada al camí que voreja el costat nord del Serrat de Puig-robí, a garbí de la masia del Jolis. És un petit bloc monolític tallat de forma rectangular i que es troba fixat al terra. A la part frontal, que mira a Sant Vicenç, la inscripció es troba erosionada, mentre que a la part posterior, encarada a Torelló, hi consten les inicials 'T.T'.</p> | 08265-164 | Serrat de Puig-robí | 42.0585000,2.2568100 | 438507 | 4656539 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78532-foto-08265-164-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78532-foto-08265-164-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78532-foto-08265-164-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | Inexistent | 2022-12-29 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||||
| 78533 | Fons fotogràfic de Sant Vicenç a l'Arxiu Gavín | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-fotografic-de-sant-vicenc-a-larxiu-gavin | XX | <p>A l'Arxiu Gavín s'hi conserven fotografies de les esglésies i capelles de tot Catalunya. Del municipi de Sant Vicenç de Torelló hi ha un bon nombre de fotografies en format de paper de l'interior i exterior de les construccions religioses, que es troben classificades de la següent manera: - Església de Sant Vicenç. Anys 1968, 1969 (2), 1976 (12), 1982 (7). Fotografies de les diferents façanes, el campanar, l'interior i la pica baptismal. - Mare de Déu de Borgonyà. Anys 1943, 1968, 1982 (6). Fotografies de la façana principal i de l'interior. - Sagrada Família de Vila-seca. Anys 1967, 1982 (5). Fotografies de la façana i de l'interior. D'altra banda, l'arxiu també consta d'un conjunt de postals antigues de la població, en blanc i negre i en color. Hi ha les següents: - Església de Sant Vicenç (23). Anys 1975, 1982. - Vista de Sant Pere des de Sant Vicenç (2) - Cases del carrer Cerdanya (?) - Santuari de Bellmunt des de Sant Vicenç - Castell de Torelló - Riu Ges - Colònia Borgonyà (2)</p> | 08265-165 | Arxiu Gavín. Monestir de les Avellanes. 25612 Os de Balaguer (Lleida) | <p>L'Arxiu Gavín consta d'un fons documental molt ampli, format a partir de la recopil·lació exhaustiva feta per Josep Maria Gavín de fotografies de les construccions religioses catalanes, goigs, estampes, i un llarg etcètera de documents d'àmbit religiós.</p> | 42.0625800,2.2740900 | 439941 | 4656979 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Privada accessible | Científic | 2022-12-29 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 55 | 3.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||||||||||
| 78534 | Fita de terme de Sant Vicenç i Torelló II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-terme-de-sant-vicenc-i-torello-ii | XIX | Es troba erosionada. | <p>Fita que demarca els límits termenals de Sant Vicenç i Torelló, situada en un camp de cultiu a garbí de la casa de Can Capdevila. És un petit bloc monolític tallat de forma rectangular i que es troba fixat al terra. L'erosió que pateix dificulta que se n'observi la inscripció. En una de les cares hi consta 'ST / VT' i a l'altra diverses lletres i/o números i a sota 'TT'.</p> | 08265-166 | Can Capdevila | 42.0513600,2.2810400 | 440505 | 4655729 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78534-foto-08265-166-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78534-foto-08265-166-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78534-foto-08265-166-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | Inexistent | 2022-12-29 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||||
| 78535 | Fita de terme de Sant Vicenç i Torelló III | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-terme-de-sant-vicenc-i-torello-iii | XIX | Està recoberta de líquens. | <p>Fita que demarca els límits termenals de Sant Vicenç i Torelló, situada al camí que va de Can Capdevila fins a la masia de Can Pesseta. És un petit bloc monolític tallat de forma circular i que es troba fixat al terra. No s'hi observen inscripcions.</p> | 08265-167 | Camí de Can Capdevila a Can Pesseta | 42.0497600,2.2837000 | 440724 | 4655549 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78535-foto-08265-167-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78535-foto-08265-167-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78535-foto-08265-167-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | Inexistent | 2022-12-29 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||||
| 78536 | Rec del molí del Viver | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rec-del-moli-del-viver | <p>Ruta per les masies de la Vall del Ges. Museu de la Torneria. 2010 [inèdit]. SOLÀ, F. (1948). Historia de Torelló. Vol. II. Barcelona: Gráficas Marina.</p> | XIX | Ha quedat mutilat per la carretera. | <p>El rec del molí del Viver recollia l'aigua des de la resclosa del riu Ges i la conduïa fins al molí. Està excavat directament del terra i té una amplada de poc més d'un metre. El seu traçat ha quedat mutilat per la construcció de la carretera, pel que només se'n conserva el primer tram. Al seu voltant hi creix vegetació.</p> | 08265-168 | Riu Ges | <p>El molí del Viver formava part de la propietat de la casa pairal dels Viver. El va fer construir l'any 1821 Manuel Viver, qui va comprar les moles i útils corresponents del molí d'en Sala de Torelló. Un cop construït, el propietari del molí de la Malianta, situat aigües avall, va presentar una al·legació per la construcció del nou molí, tot exposant que aquest tram d'aigua s'havia adjudicat al seu molí. En resposta, van presentar un informe al municipi de Sant Vicenç on es constata la seva utilitat pública i que la quantitat d'aigua que necessita és poc significativa. El molí constava de tres volums adossats, els dels extrems de planta baixa, pis i golfes i el central de planta i pis. Les cobertes eren a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana. En el volum central hi havia situada una xemeneia quadrangular. Va ser enderrocat fa pocs anys a causa del mal estat de conservació que presentava, tot i que encara se'n conserva la resclosa i una part del rec.</p> | 42.0577700,2.2779600 | 440256 | 4656443 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78536-foto-08265-168-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78536-foto-08265-168-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-12-29 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98 | 49 | 1.5 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||
| 78537 | Col·lecció d'objectes de Borgonyà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-dobjectes-de-borgonya | XX | <p>Al magatzem de la brigada municipal s'hi conserven diversos objectes procedents de la fàbrica de Borgonyà. La major part formen part de l'instrumental que s'utilitzava per al funcionament de la fàbrica. Entre d'altres objectes, hi trobem les mànegues dels bombers i tota la seva indumentària, un dinamòmetre, una màquina d'escriure, un telèfon, un carro-camilla, un forn, balances de precisió, rotlles de fils i etiquetes de files, un carro de bombers, etc.</p> | 08265-169 | C. Camí de la Paciència | <p>L'Ajuntament de Sant Vicenç de Torelló va adquirir alguns dels edificis del complex industrial de Borgonyà. Els objectes que es van trobar aleshores a la fàbrica van recollir-se i es van portar al magatzem on, des de fa gairebé una dècada, es troben dipositats.</p> | 42.0621200,2.2612200 | 438875 | 4656937 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78537-foto-08265-169-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78537-foto-08265-169-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Sense ús | Inexistent | 2022-12-29 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | Els objectes estan etiquetats i numerats, però no s'ha localitzat a l'Ajuntament un inventari dels mateixos. | 98 | 53 | 2.3 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||||
| 78538 | Festa Major de Borgonyà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-borgonya | <p>COLOMER, P. [et al.]. (1996). Borgonyà: una colònia industrial del Ter (1895-1995). Vic: Eumo Editorial.</p> | XX | <p>La Festa Major de Borgonyà es celebra cada any el quart diumenge de juliol. El tret de sortida de la festa el dóna el pregó, fet per un personatge públic, seguit de l'elecció del pubill i la pubilla. Entre els actes programats, destaca la cercavila de gegants i capgrossos, la caminada nocturna, la baixada pel canal, la sorollosa desperta, la xocolatada, els jocs escocesos, concerts, balls, etc.</p> | 08265-170 | Colònia Borgonyà | <p>La Festa Major es celebra a la colònia Borgonyà des de principi del segle XX. En un principi, l'empresa i l'Ajuntament assumien els costos a parts iguals. Fins a l'any 1923 es celebrava el mateix dia que a Sant Vicenç, pel que va decidir canviar-se. L'acte central de la festa era l'ofici solemne cantat. L'acte que gaudia de més popularitat era el teatre, representat tant per companyies locals com forànies. També s'organitzaven activitats com el concurs de pesca, partits de futbol, concerts, balls, etc.</p> | 42.0650500,2.2428000 | 437354 | 4657276 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78538-foto-08265-170-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78538-foto-08265-170-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | Inexistent | 2022-12-29 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | Les fotografies han estat cedides per l'Associació de Veïns de Borgonyà. | 98 | 2116 | 4.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||
| 78539 | Festa de reis de Borgonyà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-reis-de-borgonya | <p>COLOMER, P. [et al.]. (1996). Borgonyà: una colònia industrial del Ter (1895-1995). Vic: Eumo Editorial.</p> | XX-XXI | <p>La festa de reis de la colònia Borgonyà manté l'essència de la celebració que s'havia fet antigament. En aquesta festa, els Reis de l'Orient surten en cavalcada des de la fàbrica. Entren al complex residencial pel túnel i es dirigeixen a l'església entre un camí de torxes. Allà fan l'adoració del nen Jesús i li ofereixen oli, encens i mirra, seguit d'un petit parlament del mossèn. Tot seguit es dirigeixen al casino, on la gent els espera a la sala de butaques, amb les cortines tancades. Quan s'obren les cortines, s'hi veuen els reis asseguts en els respectius trons. Els nens es disposen en filera i van a veure els reis, que els dónen caramels. Una vegada han vist tots als reis, cadascú va cap a casa seva. Aleshores, els reis van, porta per porta, a entregar els regals, que dónen en mà als nens. Allà, se'ls convida a un petit refrigeri.</p> | 08265-171 | Colònia Borgonyà | <p>La Festa de Reis va començar a celebrar-se a la colònia Borgonyà a principi del segle XX. En aquest moment, l'empresa assumia totes les despeses de la celebració, des de l'orquestra que amenitzava la festa fins als regals que es donava als nens i nenes. El lliurement de regals es feia al casino, i variaven segons el sexe i l'edat de les criatures. En acabat, hi havia ball i concerts. En motiu de la Guerra Civil, l'any 1937 no va celebrar-se. Després d'uns anys on pràcticament no s'organitzaven activitats, es va constituir la Comissió de Reis, que va passar a organitzar la festa. Fa uns anys, la cavalcada començava a l'antiga escola de monges i desfilava per tots els carrers del poble. Igualment, davant de l'església es muntava un pessebre i es rebien els reis allà mateix.</p> | 42.0651200,2.2429800 | 437369 | 4657284 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2022-12-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||||||||
| 78541 | Col·lecció de Sant Vicenç al Museu Episcopal de Vic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-sant-vicenc-al-museu-episcopal-de-vic | 8500aC-XVI | <p>Al Museu Episcopal de Vic hi ha dipositats diversos objectes provinents de Sant Vicenç de Torelló, tot i que es desconeix la procedència exacta d'alguns d'ells. La majoria estan guardats en vitrines a les Galeries visitables, excepte el retaule, que està a la sala d'exposicions i el document manuscrit, que està a la sala de reserves. Els objectes són els següents: - Destral polida de pedra corniana. Ingressada al Museu l'any 1928. - Destral polida de pedra corniana. Ingressada al Museu l'any 1929. - Buc de copó del nord de França, datat de principi del segle XIV. És de coure daurat, cisellat i puntejat. Va ingressar al Museu l'any 1913. - Retaule de Sant Vicenç de l'ermita de Borgonyà, datat entre els anys 1529 i 1546. La tècnica és de pintura al tremp i oli sobre fusta. Prové de l'ermita de la Mare de Déu de Borgonyà i s'ha atribuït a Perot Gascó. Va ingressar al Museu abans de l'any 1893. - Document manuscrit, datat de l'any 1508. És un pergamí provinent de Borgonyà. Va ingressar al Museu l'any 1913.</p> | 08265-173 | Museu Espiscopal de Vic. Pl. del Bisbe Oliba, 3. 08500 Vic | <p>El Museu Episcopal de Vic va ser inaugurat pel bisbe Josep Morgades i Gili l'any 1891, recollint l'esforç realitzat per un grup d'intel·lectuals i clergues de Vic de l'època de la Renaixença per recuperar el patrimoni artístic català.</p> | 42.0625800,2.2740900 | 439941 | 4656979 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Bo | Física | Medieval|Modern | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Científic | Inexistent | 2022-12-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | La informació dels objectes ha estat facilitada pel personal tècnic del Museu Episcopal de Vic. | 85|94 | 53 | 2.3 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||||
| 78544 | Font de la casa dels amos de Vila-seca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-casa-dels-amos-de-vila-seca | XX | L'aigua de la font es perd deixant la zona embassada. | <p>La font està situada a la part de tramuntana del jardí de la casa dels amos de Vila-seca. Està construïda en un mur de pedra que es troba adossat en un marge. La font està resguardada entre dos murs i els dos murs d'angles obtusos situats a la part frontal i posterior de la mateixa. La font està constituïda per un brollador metàl·lic, per on cau l'aigua en una petita pica construïda sobre el banc d'obra que envolta el mur. Al davant, hi ha una petita taula circular coberta de molsa. El tractament del mur de la font és de petits còdols fixats en el revestiment, amb pedres de tonalitat més fosca que dibuixen una palma sobre el brollador.</p> | 08265-176 | Colònia Vila-seca | 42.0621500,2.2532000 | 438212 | 4656946 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78544-foto-08265-176-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78544-foto-08265-176-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | Inexistent | 2022-12-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||||
| 78545 | Dipòsits d'aigua de Borgonyà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/diposits-daigua-de-borgonya | <p>COLOMER, P. [et al.]. (1996). Borgonyà: una colònia industrial del Ter (1895-1995). Vic: Eumo Editorial.</p> | XIX-XX | El segon dipòsit està parcialment cobert de vegetació. | <p>A la part residencial de la colònia Borgonyà, aprofitant el desnivell de la part de tramuntana, s'hi van construir tres dipòsits per garantir el subministrament d'aigua a les cases. A mida que es van anar construïnt a mesura que s'incorporaven nous habitatges a la colònia. El primer dipòsit està situat al nord de la Casa del Mestre. Està construït aprofitant el desnivell del terreny, de planta quadrangular troncocònica. A la part frontal té adossat un petit cos on hi havia la maquinària. Els murs són de maçoneria arrebossats amb morter. A pocs metres al nord, al costat de l'escola dels nens, hi ha un segon dipòsit. És de planta quadrangular i té la part superior coberta. Els murs són de maçoneria revestits amb morter, amb els angles ceràmics. Finalment, uns metres més amunt, sobre l'escola dels nens, hi ha el darrer dipòsit. És de planta quadrangular, amb murs de maçoneria i maó, acabat amb una cornisa ceràmica. A la part frontal hi ha un plafó metàl·lic on hi consta 'AGUAS 1946 H.F.C'.</p> | 08265-177 | Colònia Borgonyà | <p>El primer dipòsit de subministrament d'aigua es va construir durant la primera etapa de creixement de la colònia de Borgonyà, per tal de proveir d'aigua les cases dels treballadors que s'estaven construïnt. A principi de la dècada de 1920 va ampliar-se la indústria i, de retruc, es van construir nous habitatges pels obrers. Això va suposar que s'hagués de construir un nou dipòsit, uns metres més amunt que l'anterior. Una nova etapa d'expansió de la colònia, amb la construcció dels blocs dels carrers Barcelona i Girona, va significar la construcció d'un tercer dipòsit l'estiu del 1944.</p> | 42.0661400,2.2435500 | 437417 | 4657397 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78545-foto-08265-177-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78545-foto-08265-177-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Estructural | Inexistent | 2022-12-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | Les coordenades UTM es corresponen amb el dipòsit més elevat. | 98 | 49 | 1.5 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||
| 78546 | Mas del Castell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-del-castell-0 | <p>CATALÀ, P. (1990). Els Castells Catalans. Barcelona: Rafel Dalmau. MASFERRER, J.M. (1980). El Castell de Torelló [inèdit]. THOMASSA DE SUBIRÀ, L. (1963). La Vall de Torelló. Barcelona: Selecta.</p> | XIV | Pràcticament no se n'observen restes. | <p>Al costat del cim del Coll de Gallina, situat sota el turó del Castell, hi ha les restes d'una construcció. Estan situades a la part de tramuntana del mateix, prop del camí que condueix al castell. S'hi observen indicis de fonamentació d'un edifici de planta rectangular. Els murs són construïts amb marga i no arriben al metre d'amplada. Al voltant s'observen abundants fragments de ceràmica, la majoria corresponents a les teules de la coberta.</p> | 08265-178 | Coll de Gallina | <p>Les restes de la construcció del coll de Gallina han estat identificades com el mas del Castell, construïda pels Torelló un cop van abandonar el castell. L'any 1303, el seu propietari, Berenguer d'Orís, va demanar a la senyora jurisdiccional autorització per poder reconstruir la casa. Fortià Solà esmenta a la seva Història de Torelló que un tal Pericas va fer una inspecció de les ruïnes de l'indret del Coll de Gallina a principi del segle XX. El coll de Gallina ha estat identificat com el Puig Cornador, al qual es refereixen les fonts antigues. Aquestes esmenten la notícia escrita per Mn. Parassols a finals del segle XIX, sobre la troballa als peus del puig d'una pedra fenícia amb el relleu d'un brau i els atributs dels dos sexes. Apunta a que la pedra prové de l'esllavissada que patí el castell l'any 1767. Sovint s'ha relacionat el puig com a avantguarda del castell de Torelló, situat a la carena de sobre del mateix. El topònim Cornador es referiria a l'avís que s'hi feia amb el corn davant les situacions de perill.</p> | 42.0711300,2.2670100 | 439363 | 4657934 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2022-12-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||||||||
| 78547 | Escola de nens de Borgonyà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escola-de-nens-de-borgonya | <p>COLOMER, P. [et al.]. (1996). Borgonyà: una colònia industrial del Ter (1895-1995). Vic: Eumo Editorial.</p> | XX | <p>L'escola de nens de Borgonyà està situat al carrer Girona, a la part més elevada de la colònia Borgonyà. És un edifici de factura moderna, constituït per dos volums rectangulars disposats de forma paral·lela, units per un cos central. El volum orientat a migdia presenta una galeria horitzontal amb pòrtics d'arc rebaixat i una terrassa semicoberta al pis superior. Les obertures són totes d'arc pla arrebossat. El tractament dels murs és de pedra vista a les façanes laterals i la galeria de migdia de pedra vista i la resta arrebossat i pinat.</p> | 08265-179 | C. Girona, 14. Colònia Borgonyà | <p>El creixement que va patir la colònia Borgonyà durant la dècada de 1940 va fer necessària la construcció d'una nova escola per a nens. L'any 1955 se'n va col·locar la primera pedra, i es va inaugurar l'any següent. En un principi, l'edifici tenia dues aules, a les quals se'n va incorporar una altra pocs anys més tard. Com a l'escola vella, els personal directiu de l'empresa seguia supervisant el treball dels alumnes i dels professors. A mitjans dels anys 1960, es va dotar l'escola d'un servei d'autocars per desplaçar-se als instituts de la rodalia. L'any 1980, l'escola va desvincular-se definitivament de l'empresa.</p> | 42.0660300,2.2429700 | 437369 | 4657385 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78547-foto-08265-179-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78547-foto-08265-179-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Científic | Inexistent | 2022-12-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||||
| 78548 | Fons bibliogràfic de la colònia Borgonyà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-bibliografic-de-la-colonia-borgonya | XIX-XX | Estan guardats a la part baixa d'un armari que presenta humitats. | <p>A la Casa Cuna s'hi conserven els volums que constituïen la Biblioteca popular de la colònia de Borgonyà. La majoria són obres de referència, escrits amb anglès, castellà i català, i estan datats entre finals del segle XIX i primera meitat del XX. Entre d'altres autors, trobem obres de Dickens, Shakespeare, Cervantes, Jacint Verdaguer, Menéndez y Pelayo, Alexander Dyce, John Galt, etc.</p> | 08265-180 | C. Girona. Colònia Borgonyà | 42.0651100,2.2422600 | 437310 | 4657283 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78548-foto-08265-180-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78548-foto-08265-180-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni documental | Fons bibliogràfic | Privada accessible | Científic | Inexistent | 2022-12-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98 | 57 | 3.3 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||||
| 78549 | Espais enjardinats de Borgonyà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/espais-enjardinats-de-borgonya | <p>VIVES, R. (2003). Proposta de treball per a la conservació i millora de l'ajardinament de la colònia industrial de Borgonyà. [inèdit].</p> | XX | Les espècies perdudes no s'han restituït. | <p>A la part residencial de la Colònia Borgonyà s'inclouen, a l'entorn dels habitatges, nombrosos parterres i espais enjardinats oberts que li dónen un aspecte típicament anglès. Els parterres davant de les cases presenten arbres aliniats, la majoria d'ells moreres, entre els que s'intercalen rosers i d'altres plantes ornamentals. Als espais entre carrers i les petites places hi ha plantades espècies arbustives retallades, seguint una influència pròpia dels jardins de tipus francès. També destaca la presència de plantes enfiladisses, en especial de la glicina del Casino.</p> | 08265-181 | Colònia Borgonyà | 42.0648000,2.2420600 | 437293 | 4657249 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78549-foto-08265-181-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78549-foto-08265-181-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Ornamental | Inexistent | 2022-12-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98 | 2153 | 5.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||||
| 78550 | Pont de Can Salvans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-can-salvans | <p>COLOMER, P. [et al.]. (1996). Borgonyà: una colònia industrial del Ter (1895-1995). Vic: Eumo Editorial.</p> | XIX | <p>A l'extrem de ponent de la colònia Borgonyà hi ha un pas subterrani que comunica la carretera de Torelló a Borgonyà i la part residencial de la colònia, sota el carril ferroviari. És una estructura oberta en arc de mig punt adovellat, de forma obliqua, sobre un mur de carreus. La volta de la construcció és feta de maó aplantillat.</p> | 08265-182 | Ctra. De Torelló a Borgonyà BV-5626 | <p>La part industrial de Borgonyà estava dividida de la residencial per la línia ferroviària. Per facilitar la comunicació entre les dues parts, es van construir dos passos subterranis, el pont de Can Salvans o 'paso oblicuo' i el pont del mig, que sembla que també funcionava com a desguàs de l'aigua que baixava de la muntanya. Originalment, aquest pont es trobava al camí de Torelló a Orís, tot i que també constituïa l'accés a la masia de Can Salvans.</p> | 42.0649100,2.2466300 | 437671 | 4657258 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78550-foto-08265-182-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78550-foto-08265-182-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78550-foto-08265-182-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | Inexistent | 2022-12-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | Popularment es coneix com el 'paso oblicuo'. | 119|98 | 49 | 1.5 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||
| 78551 | Pont del mig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-mig | <p>COLOMER, P. [et al.]. (1996). Borgonyà: una colònia industrial del Ter (1895-1995). Vic: Eumo Editorial.</p> | XIX | <p>Entre el carrer Ter i Escòcia de la colònia Borgonyà hi ha un pas subterrani que transcorre sota el carril ferroviari. És una estructura oberta en arc de mig punt ceràmic obert sobre un mur de carreus. La volta de la construcció és feta de maó aplantillat.</p> | 08265-183 | Ctra. De Torelló a Borgonyà BV-5626 | <p>La part industrial de Borgonyà estava dividida de la residencial per la línia ferroviària. Per facilitar la comunicació entre les dues parts, es van construir dos passos subterranis, el pont de Can Salvans o 'paso oblicuo' i el pont del mig, que sembla que també funcionava com a desguàs de l'aigua que baixava de la muntanya.</p> | 42.0642700,2.2438900 | 437444 | 4657189 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78551-foto-08265-183-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78551-foto-08265-183-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78551-foto-08265-183-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | Inexistent | 2022-12-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 119|98 | 49 | 1.5 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||||
| 78552 | La crida muda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-crida-muda | <p>CASTELLS, J. (1980). Folklore torellonenc. Torelló: Promotora Torelló. THOMASSA DE SUBIRÀ, L. (1963). La Vall de Torelló. Barcelona: Selecta.</p> | XIX | <p>La 'crida muda' fa referència a una costum pretèrita de Sant Vicenç de Torelló. Diu així: 'Era en el temps aquell de portes i col·lectes, burots i vigilants, amb gorra i franja verda: no es podia entrar carn, ni comprar-ne a les tendes. Per'xo, de tant en tant, al mas de la Torreta, casa de Sant Vicenç, arran de la carretera, mataven, si algun bou a algun barranc els queia, o bé escanyava un nap alguna vaca vella. En Vadó, pregoner, sabia la trampeta: es girava un cuixal dels pantalons i feia la passejada arreu, pels carrers i placetes, sense fer cap pregó. Les dones, a l'orella es deien d'amagat: 'Hi ha bou a la Torreta'. ... Qui hi anava de dret, qui feia la marradeta... I fent el desentès, amb la cistella d'herba, burlaven els burots, tornant de la Torreta'. Una altra versió del costum explica que es portava el bou a la Torreta per estalviar-se els drets d'escorxadors. Quan el masover de la masia volia avisar que tenia carn per vendre clandestinament, portava el camal del pantaló doblegat. En veure-ho, els veïns entenien que hi havia bou a la Torreta.</p> | 08265-184 | Sant Vicenç de Torelló | <p>Durant en segle passat, en època de Quaresma, era habitual la prohibició de comprar carn, pel que la gent se les empescava totes per poder-la obtenir. Fins fa uns anys, quan algú portava per error el camal del pantaló recollit és avisat amb la dita 'hi ha bou a la Torreta!'. La masia de la Torreta va ser enderrocada fa pocs anys en motiu de l'ampliació de l'accés a Sant Vicenç.</p> | 42.0625800,2.2740900 | 439941 | 4656979 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Social | 2022-12-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 63 | 4.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||||||||
| 78553 | Capelletes de visita domiciliària de Vila-seca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capelletes-de-visita-domiciliaria-de-vila-seca | XIX | Han estat restaurades l'any 2011. | <p>A la colònia de Vila-seca hi ha quatre capelletes de visita domiciliària, de les quals una circula per les cases de la colònia, la Torre de les Monges i la Fonda, i l'altra ho fa al barri de Montserrat de Torelló. Dues de les capelles contenen la imatge de la Sagrada Família i dues més de la Verge de la Miraculosa. Es tracta de petites capelles de fusta amb portetes, a l'interior de les quals hi ha la imatge, feta de ceràmica pintada.Sota la capella hi ha un petit calaix on es dipositen les aportacions.</p> | 08265-185 | Colònia Vila-seca | <p>Les capelletes de visita domiciliària circulen per les cases des de l'inici de la colònia de Vila-seca. Entre els veïns, hi havia un celador o celadora que s'encarregava que al llarg del mes la capella canviés de casa diàriament, seguint un circuit. Sota la capella hi ha un calaix on els veïns feien una aportació econòmica per la rectoria. En l'actualitat la capella s'està més dies en cada casa.</p> | 42.0606400,2.2550000 | 438359 | 4656778 | 08265 | Sant Vicenç de Torelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08265/78553-foto-08265-185-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | Inexistent | 2022-12-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98 | 52 | 2.2 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||||
| 66491 | Santa Maria de Cercs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-maria-de-cercs | GAVIN, Josep M. (1985). Inventari d'Esglésies. Núm. 17. Berguedà. Barcelona: Arxiu Gavin. PERARNAU, J.; PIÑERO, J. (1992): Catàleg de protecció del patrimoni històric, arquitectònic, natural i ambiental del terme municipal de Cercs. Fitxa R. 4. Ajuntament de Cercs. SERRA, Rosa. (et al.) (1991): Guia d'Art del Berguedà. Berga. SERRA, R. (2006): Cercs. La mirada del fotògraf. Berga: Zenobita edicions. TORRES, C.A.(1905): Itinerari per les Valls Altes del Llobregat. Berguedà. Barcelona. VV.AA. (1994): Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, vol.5. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XVIII | L'església tot i assentar-se sobre la base d'un antic temple romànic, és un edifici relativament modern. Presenta una planta de tall rectangular dividida en tres naus, de les quals la central sobresurt en alçada, i amb tester pla. La coberta, de teula àrab, en la nau central cau a dos vessants i presenta un carenat, orientat est-oest, perpendicular al parament principal. Les naus laterals cobreixen a un vessant; cadascuna en el sentit propi del seu emplaçament. És curiosa la posició del temple, doncs els peus de l'església miren vers l'est mentre que la capçalera la trobem a l'oest, i a ella s'hi annexa l'antiga rectoria. De la dreta del parament principal sobresurt un esvelt campanar de torre, de planta quadrada, amb quatre ulls allargassats acabats amb arc de mig punt adovellat a partir de totxo ceràmic. La torre corona per mig d'un teulat, de teula àrab, que cau a quatre vessants. En quant als materials, es tracta d'un edifici construït en base a murs de pedra amb carreus mínimament escairats, de mida mitjana i petita, rejuntats amb morter orgànic. A les cantonades es disposen carreus més grans i ben treballats, fet que atribueix consistència i reforça l'estructura. Els paraments es presenten a pedra vista. Es tracta d'un edifici d'escassa il·luminació natural, degut a les poques obertures. La porta d'accés, a la façana est, és força senzilla, de tall rectangular i acabada amb arc rebaixat, adovellada també als brancals. Damunt de la porta, al centre de la façana, es troba un petit rosetó vidriat. A les naus laterals, s'obre alguna finestra de tall rectangular, i al parament que sobresurt de la nau central una obertura que permet la ventilació de l'edifici alhora que l'il·lumina mínimament. Diferent és el cas del campanar, que a més de les obertures abans citades presenta diverses finestres d'arc de mig punt, acabades amb maó massís. A l'interior de l'església s'hi accedeix a partir d'un atri, sobre del qual es troba un cor. Un cop dins, es mostra la coberta de la nau principal és a partir de volta de canó dividida en trams a partir d'arcs torals. A les naus laterals, la coberta és a partir de voltes de creueria en cada tram. Tant l'altar com diverses capelles laterals guarden diferents elements escultòrics i elements mobles, destacant especialment la capella del costat sud-est. | 08268-1 | C/ de l'Església núm.11. Cercs | Segons alguns estudis, el nucli de Cercs podria haver-se construït al seu voltant a partir de la segona meitat del segle XVIII, de fet antigament el lloc era conegut com pont de Rabentí. La clau de l'arc de la porta presenta una inscripció que marca la data de 1793. Al finals del segle XIX o potser molt a inicis del XX l'església va ser reformada, moment en que es va construir el campanar de torre. A més, d'altres reformes realitzades al segle XX. Són ben poques les notícies conegudes de l'església, en aquest sentit només fer esment a que durant la guerra civil va patir algunes destrosses, entre les quals la pèrdua de l'altar major de guix i el retaule del Sagrat Cor, també de guix. | 42.1464700,1.8593700 | 405752 | 4666668 | 08268 | Cercs | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66491-foto-08268-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66491-foto-08268-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66491-foto-08268-1-3.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Una de les fotografies més antigues conegudes del poble, segurament de finals del segle XIX, permet saber que l'església no comptava amb el campanar de torre, sinó que tenia un petit campanar tipus espadanya coronant el centre de la façana principal. En aquell moment, tampoc s'havia construït la rectoria. | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||||||
| 66492 | Sant Salvador de la Vedella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-salvador-de-la-vedella | BARAUT, Cebrià (1978): 'Les actes de consagracions de les esglésies del bisbat d'Urgell (segles IX-XII)', vol. I, a Urgellia, La Seu d'Urgell. COROMINAS, R.; COROMINAS, J. (1999). ' Sant Salvador de la Vedella. Estat actual i hipòtesi per a una reconstrucció'. L'Erol, núm. 60. Berga: Àmbit de Recerques del Berguedà. GAVIN, Josep M. (1985). Inventari d'Esglésies. Núm. 17. Berguedà. Barcelona: Arxiu Gavin. PERARNAU, J.; PIÑERO, J. (1992): 'Catàleg de protecció del patrimoni històric, arquitectònic, natural i ambiental del terme municipal de Cercs.' Fitxa R. 4. Ajuntament de Cercs. SERRA, Rosa (1983). 'El Monestir de Sant Salvador de la Vedella'. L'Erol, núm. 6. Berga: Àmbit de Recerques del Berguedà. SERRA, Rosa. (et al.) (1991): Guia d'Art del Berguedà. Berga. SERRA, R. (2006): Cercs. La mirada del fotògraf. Berga: Zenobita edicions. TORRES, C.A.(1905): Itinerari per les Valls Altes del Llobregat. Berguedà. Barcelona. VIGUÉ, Jordi i BASTARDES, Albert (1978). 'El Berguedà. Monuments de la Catalunya Romànica 1'. Artestudi Eds. Barcelona. VVAA. (1985): Catalunya Romànica. XII. El Berguedà, Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona. | XII | fa uns anys es va realitzar una actuació de consolidació i reparació de la teulada. Caldria una intervenció a la base del turó rocós, al peu del mur del camí d'accés, que n'asseguri l'estabilitat. | L'església de Sant Salvador de la Vedella forma part d'un conjunt monàstic, avui pràcticament desaparegut sota les aigües del pantà de la Baells. L'església, construïda al segle XII, ha sofert diverses reformes als llarg dels segles. Es tracta d'un edifici d'una sola nau de tall rectangular, coronada amb absis semicircular que s'orienta a llevant. En alçada, per sobre de la nau hi ha un pis superior on s'ubicava la rectoria. A banda i banda de l'església, abans d'iniciar-se l'absis, s'obren dues absidioles que sobresurten en planta del parament molt lleugerament i que, en alçada, s'aixequen fins a mig mur de tancament. La coberta, de teula àrab, cau a un vessant en sentit sud. Des del mur de ponent s'aixeca un petit campanar d'espadanya de dos ulls, d'època moderna. En quant als materials, es tracta d'un edifici construït en base a murs de pedra amb carreus mínimament escairats, de mida mitjana i petita, rejuntats amb morter orgànic. Centrant-se en les obertures, l'edifici presenta un únic punt d'accés, que s'obre a migdia, a partir d'una porta adovellada de mig punt. Al centre de l'absis es troba una finestra de doble esqueixada coberta amb arc adovellat de mig punt, i al mur de ponent una altra finestra de similars característiques. Cloent l'apartat d'obertures, destacar els tres balcons de la façana de migdia que il·luminen la rectoria. L'interior de l'edifici deixa veure que la nau cobreix a partir d'una volta de canó apuntada sustentada per arcs torals de reforç; a la nau es conserven pintures de cronologia moderna i també l'altar d'estil neoclàssic. Incidir que tant al nord com a l'est de l'església s'annexen altres construccions, possiblement vestigis de l'antic priorat. | 08268-2 | Al pantà de la Baells | L'església de Sant Salvador de la Vedella va ser seu d'una petita comunitat monàstica que depenia del gran monestir de Tavèrnoles, sota la jurisdicció del bisbat d'Urgell. La historiografia lliga el naixement de dit monestir al moment de repoblació i cristianització de la Catalunya carolíngia (al segle IX), caracteritzant-lo com a punt d'avantguarda de repoblació i domini del territori. El primer document que en fa referència és de l'any 830, moment de la seva fundació per part del monjos de Tavèrnoles. Uns anys més tard (835), Lluís el Pietós atorgaria al monestir la seva protecció i la lliure disposició per a escollir abat; igualment confirmaria els seus béns i establiria la comunitat dins la regla de Sant Benet. A partir d'aquest moment la seva importància anirà creixent fins a mitjans del segle XI, quan apareix de nou com a priorat depenent de Tavèrnoles. La davallada anirà fent-se visible progressivament i serà obvia el segle XV, quan el monestir compti únicament amb un prevere. Al segle XVI va passar a dependre del monestir de Sant Pere de la Portella. Al llarg del segle XVIII es dugueren a terme importants obres de reforma que modificaren el conjunt considerablement. No serà fins el segle XIX quan el monestir s'abolirà definitivament. La construcció del pantà de la Baells i la seva posada en funcionament a partir del 1975 que iniciar l'acumulació d'aigües, va convertir el monestir en un element arquitectònic situat dins el pantà a manera de petita illa, sense que les aigües arribin a cobrir l'edifici. D'entre les pertinences més valuoses que han arribat hi destaquen una patena de peltre i un calze, provinents d'una tomba, i datats a cavall entre els segles XII i XIII; igualment, una arca d'altar de marbre blanc, de tall senzill i auster, datada vers els segles VII-VIII; finalment, una escultura de fusta de Crist en majestat, datada a la segona meitat del segle XII. | 42.1691800,1.8625200 | 406046 | 4669186 | 08268 | Cercs | Restringit | Regular | Legal | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Sota el campanar d'espadanya actual, és visible un campanar anterior, de dues obertures i de major dimensionat que l'existent.Destaca la gran alçada del conjunt, en part per trobar-se bastit dalt d'un turó rocós que el situava alçat respecte del conjunt i del poble que hi havia al seu entorn; i d'altra banda, també a causa de l'augment de l'alçada de l'església amb un pis damunt, el qual fou construït modernament com a rectoria. | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||||||
| 66493 | Sant Quirze de Pedret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-quirze-de-pedret | <p>CAIXAL, A; CARRASCO, M.A; CASTELLANO, A.; GONZÁLEZ, A.; LACUESTA, R.; LÓPEZ, A. (1999): 'L'Església de Sant Quirze de Pedret. Cercs', a La restauració objectiva (mètode SCCM de restauració monumental. Memòria SPAL 1993-1998, 2. Barcelona. CASTELLANO, A. (1995): 'Església de Sant Quirze de Pedret, Cercs. Les fonts documentals'. Quaderns Científics i Tècnics, 6: Investigacions arqueològiques i històriques al Berguedà (II): 183-194. CASTELLANO, A. (1997): 'La història de Sant Quirze de Pedret a través dels testimonis documentals'. L'Erol, núm. 55. Berga: Àmbit de Recerques del Berguedà. GALÍ, D.; LACUESTA, R. (2010): 'Noves dades sobre l'església de Sant Quirze de Pedret (Cercs)'. L'Erol, núm. 103. Berga: Àmbit de Recerques del Berguedà. GAVIN, Josep M. (1985). Inventari d'Esglésies. Núm. 17. Berguedà. Barcelona: Arxiu Gavin. LÓPEZ MULLOR, A.; CAIXAL, A. (1995): 'Església de Sant Quirze de Pedret, Cercs. Excavacions arqueològiques. Campanyes 1989-1992'. Quaderns Científics i Tècnics,6: Investigacions arqueològiques i històriques al Berguedà (II): 194-359. PERARNAU, J.; PIÑERO, J. (1992): 'Catàleg de protecció del patrimoni històric, arquitectònic, natural i ambiental del terme municipal de Cercs.' Fitxa R. 1. Ajuntament de Cercs. SERRA, Rosa. (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà. Ed. Consell Comarcal del Berguedà i Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà, Berga. TORRES, C.A.(1905): Itinerari per les Valls Altes del Llobregat. Berguedà. Barcelona. VILA CARABASSA, J.M. (2009): 'Estudio arqueològico del puente de Pedret' (Cercs, Berguedà). VILA CARABASSA, J.M. (2001): 'Intervenció arqueològica al Pont de Pedret', a Actes de les Jornades d'Arqueologia i Paleontologia 2001: Comarques de Barcelona 1996-2001: La Garriga. VVAA. (1985): Catalunya Romànica. XII. El Berguedà, Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona. VVAA. (1998): Catalunya Romànica. XXVII. Visió de síntesi. Restauracions i noves troballes. Bibliografia. Índexs generals. Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona. WATSON AL-HAMDANI, B. (2013): Els Frescos de Pedret: en el context europeu i mediterrani. Editorial Edicions Saragossa.</p> | X | <p>Sant Quirze del Pedret és d'un dels exemplars d'arquitectura religiosa preromànica més ben conservats a Catalunya. L'edifici, que des del seu origen ha sofert una evolució constructiva arrel de diverses modificacions, ha tingut dues grans etapes d'intervenció arqueològica i de restauració al llarg del segle XX, en la darrera de les quals es va decidir actuar sota el criteri de recuperació d'aquells elements més primerencs. Avui, l'edifici presenta una planta de tall rectangular, amb tres naus, de les quals la central sobresurt en alçada i corona amb absis trapezoïdal, mentre que les laterals presenten absidioles semicirculars de planta ultrapassada. La nau lateral sud només manté part del perímetre del mur de tancament, doncs arrel del seu ensorrament al segle XIII a occident es va configurar un porxo que aixopluga la nova porta d'accés a migdia (avui reconstruït), mentre que al tram de llevant es va aixecar un campanar de cos quadrat, que ha estat recuperat, que s'alça fins el vessant de la nau central i que enllaça amb l'absidiola corresponent. Del parament de ponent es pot destacar el manteniment de la porta d'accés original, que resta sense funció al restar tancada amb vidre; igualment, la part superior del mur que s'ha rematat insinuant l'antiga espadanya que el coronava; finalment, part d'un mur que sobresurt del parament en sentit oest i que cloïa un espai del temple, avui derruït. Incidir en el desnivell del terreny que provoca diverses alçades en cadascuna de les naus, essent la pendent descendent vers migdia. La coberta de la nau central, de teula àrab, cau a dos vessants i té el carener orientat est-oest, perpendicular a la façana principal; les naus laterals (la de migdia en el tram de porxo) cobreixen a un vessant; cadascuna en el sentit propi del seu emplaçament. Cal destacar que la coberta de l'absis central cau a dos vessants, amb inclinació i carener coincident amb la seva nau, mentre que les absidioles cobreixen a partir de coberta semicircular. La torre cobreix amb planxes de coure. En quant als materials, es tracta d'un edifici construït en base a murs de pedra amb carreus mínimament escairats, de mida mitjana i petita, rejuntats amb morter de calç. A les cantonades es disposen carreus més grans i ben treballats, fet que atribueix consistència i reforça l'estructura. Els paraments es mostren revestits amb un enlluït de calç. L'edifici s'il·lumina especialment a la capçalera on un seguit de finestres d'una i dues esqueixades es reparteixen al voltant d'absis i absidioles. El mur de tancament de la nau central, en el seu tram més alt orientat a llevant, presenta una senzilla finestra geminada. Des del mur de migdia de la nau central s'il·lumina l'interior de l'edifici a partir d'un seguit d'obertures de tipus senzill. Cal destacar la porta d'accés a la paret de migjorn, que es calcula del segle XIII. Tot i que força deteriorada encara s'intueix la seva riquesa decorativa i arquitectònica. L'interior de l'església, cobert amb volta de canó, mostra moltes de les particularitats de l'estil preromànic, com ara els arcs de ferradura que comuniquen els absis amb les seves naus (alguns dels quals descansen sobre columnes) o bé les obertures, també en forma de ferradura, que comuniquen la nau central amb les laterals. L'interior compta amb petits tram d'escales que faciliten la comunicació d'una nau a una altra i que permeten salvar el desnivell propi del terreny. A l'entorn de gran part de la nau central hi ha un banc d'obra a l'estil del que devia haver-hi hagut en l'església medieval. De l'interior cal destacar el conjunt de pintures murals, la gran majoria són reproduccions realitzades el 1992 i el 1998; encara que cal remarcar que se'n conserven d'originals, datades al segle XI, i conservades al seu lloc d'origen, es localitzen a la nau central i l'arc triomfal, i altres restes també a la nau nord, per bé que més escasses.</p> | 08268-3 | A la part sud del terme municipal, a l'àrea de Pedret, en el vessant de ponent del riu Llobregat. | <p>Tant l'estil arquitectònic de Sant Quirze com els estudis arqueològics realitzats al lloc demostren que els orígens de l'església són anteriors a les informacions documentals conegudes o conservades. Entre altres coses, la seva acta de consagració no s'ha conservat. No obstant, els resultats de les excavacions permeten afirmar que l'església es va construir en època carolíngia (segles IX-X). En aquesta època l'església pertanyia al comtat de Berga i al bisbat d'Urgell. Si bé el primer document que parla del lloc és del segle X ('Et in Pedredo masos .II., cum terras et vineas', hi ha discrepàncies en la bibliografia consultada entre l'any 983 o el 984), no és fins el segle XII (20 de març de 1168) que apareix un document en el que es consagra l'oratori de Sant Miquel i Sant Víctor de Pedret ('in honore sancti Michaelis in loco vocitato Pedret'). Encara i així, hom no pot afirmar que aquest oratori fos de la pròpia església. Ja al segle XIII (novament les fonts bibliogràfiques esmenten diferents dates, any 1248 segons la Catalunya Romànica, any 1268 segons Anna Castellano), el capellà i rector de l'església de Sant Quirze de Pedret dóna al monestir de la Portella tot l'honor i terres que posseïa a la parròquia. Val a dir que fins aquest segle XIII les referències documentals pertanyen al lloc de Pedret, no pas en concret a l'edifici de l'església, que no apareix fins el segle XIV, a partir de l'any 1312, en què s'esmenta en una visita pastoral al deganat de Berga com església parroquial. Dins d'aquest mateix segle apareix esmentada en dos fogatges, un de 1365-1370 i l'altre de 1378, en què el lloc de Pedret té 5 focs formats per 4 cases i l'església. Sembla ser, però, que la parròquia de Pedret ja en aquests anys havia entrat en decadència, tot i que no és fins el 1510 que es confirma que el lloc està quasi deshabitat: un establiment fet a favor del senyor de Peguera diu, parlant de Pedret, que la zona està 'inhabitata, et carens parrochianis'. Com la resta d'esglésies del municipi de Cercs, l'any 1593 va passar a dependre del bisbat de Solsona, de nova creació. Ja en aquell moment Pedret era sufragània de Santa Maria de la Baells (així ho esmenten les visites pastorals dels anys 1575, 1576 i 1587 que es conserven a l'Arxiu Diocesà d'Urgell) i havia perdut el caràcter parroquial. Al llarg del segle XVII l'església era objecte de pelegrinatge de veïns de la contrada i durant el segle XVIII s'hi van introduir algunes millores. Al segle XIX l'església fou profanada i abandonada i no fou fins a finals d'aquest segle que es va donar relleu a les pintures que s'hi conservaven, tot i el mal estat en què es trobava el conjunt monumental. Ja en la segona meitat del segle XX s'hi van fer dues actuacions, entre 1959 i 1964 i entre 1989 i 1995, per restaurar l'edifici i fer-lo accessible com a monument visitable, a part de recuperar el culte un cop l'any.</p> | 42.1080000,1.8817500 | 407545 | 4662372 | 08268 | Cercs | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66493-foto-08268-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66493-66493-foto-08268-3-3.jpg | Legal | Pre-romànic | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2024-06-07 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | D'entre els elements artístics conservats, cal destacar la pròpia naturalesa escultòrica de la porta d'accés, una lipsanoteca de vidre (segle X), un encenser de coure (segle XII), la pila baptismal, fragments d'una llàntia de vidre, i altres béns mobles. Una de les realitats artístiques més valorades són les restes de pintura mural de finals del segle XI, de l'anomenat Mestre de Pedret, i que avui es troben repartides entre el Museu Nacional d'Art de Catalunya i Museu Comarcal de Solsona; aquest darrer acull, entre altres, una de les pintures més conegudes, anomenades l'Orant de Pedret. El Bisbat de Solsona va cedir el monument a l'Ajuntament de Berga a l'any 1959, amb el compromís de tenir-ne cura. L'edifici forma part d'un conjunt de monuments romànics de la comarca que es poden visitar; en uns horaris preestablerts. Entre el 1959 i el 1964 la Diputació de Barcelona, a petició de l'Ajuntament de Berga i del Bisbat de Solsona, va realitzar obres de restauració de l'església dirigides per l'arquitecte Camil Pallàs (cap del Servei de Catalogació i Conservació de Monuments de la Diputació) i del constructor berguedà, Modest Buchaca. Posteriorment, ja al 1989 s'inicià una nova etapa de treballs arqueològics, estudi, i restauració del temple, entre altres, a demanda de l'Ajuntament de Berga a la Diputació de Barcelona; aquesta fase d'actuació va estar dirigida per l'arquitecte i cap de SPAL Antoni Gonzàlez. Arran dels estudis duts a terme en aquesta fase, es va adoptar l'objectiu de recuperar el màxim possible de l'aspecte del temple del segle X. Arran dels estudis realitzats durant aquesta darrera etapa d'actuació arquitectònica en el temple, es va poder establir una seqüència de l'evolució històrico-constructiva de Sant Quirze de Pedret. Una de les actuacions complicades de resoldre en la darrera fase de restauració va ser en relació al gran campanar d'espadanya; finalment, es va decidir i optar per el seu desmuntatge, diverses raons ho van avalar. Pocs metres davant la façana oest, es va construir un campanar, d'estructura metàl·lica i que compta amb una mena de petit mirador des del qual poder observar l'església. Sant Quirze de Pedret compta amb diversos nivells de protecció: BCIN/Monument històric/91-ME-EN/R-I-51-0435. Decret de 03/06/1931 Entorn RESOLUCIÓ CLT/3491/2004, de 23 de novembre, per la qual es dóna publicitat a l'Acord de Govern de la Generalitat de 16 de novembre de 2004, pel qual es delimita l'entorn de protecció de l'església de Sant Quirze de Pedret, a Cercs. DOGC 4288 27/12/2004 DOGC 4102 RESOLUCIÓ CLT 18/2004, de 16 de març, per la qual s'incoa l'expedient de delimitació d'un entorn de protecció de l'església de Sant Quirze de Pedret, a Cercs. DOGC 4102, de 30/03/20004. | 91 | 45 | 1.1 | 1781 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||
| 66494 | Sant Jordi de Cercs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-jordi-de-cercs | GAVIN, Josep M. (1985). Inventari d'Esglésies. Núm. 17. Berguedà. Barcelona: Arxiu Gavin. PERARNAU, J.; PIÑERO, J. (1992): 'Catàleg de protecció del patrimoni històric, arquitectònic, natural i ambiental del terme municipal de Cercs.' Fitxa R. 3. Ajuntament de Cercs. SERRA, Rosa. (et al.) (1991): Guia d'Art del Berguedà. Berga. SERRA, R. (2006): Cercs. La mirada del fotògraf. Berga: Zenobita edicions. SITJES I MOLINS, X. (1986): Esglésies romàniques del Bages, Berguedà i Cardener. Ed. Llibreria Sobrerroca. Manresa. TORRES, C.A.(1905): Itinerari per les Valls Altes del Llobregat. Berguedà. Barcelona. VIGUÉ, Jordi i BASTARDES, Albert (1978). El Berguedà. Monuments de la Catalunya Romànica 1. Artestudi Eds. Barcelona. VV.AA. (1994): Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, vol.5. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XII-XIII | Es tracta d'una església romànica que ha sofert diverses reformes al llarg dels segles. És un edifici d'una sola nau de tall rectangular, coronada amb absis semicircular que s'orienta a llevant. La coberta de la nau cau a dos vessants i presenta un carenat, orientat est-oest, paral·lel a la façana d'accés (sud); la de l'absis és semicircular gràcies als dos carenats que defineixen la forma i la inclinació vers l'est. Originàriament, però, l'absis cobria amb un quart d'esfera fet amb blocs de pedra regulars. A banda i banda de l'església, a l'alçada mitja de la nau, s'obren dues petites capelles de tall quadrangular, que sobresurten en planta del parament i que van ser construïdes al segle XIII. Aquestes capelles, que en alçada s'aixequen fins a mig mur de tancament, cobreixen a dos vessants i presenten un carenat, orientat nord-sud, perpendicular a la façana d'accés. Des del mur de ponent s'aixeca un campanar d'espadanya de dos ulls, d'època moderna. En quant als materials, es tracta d'un edifici construït en base a murs de pedra amb carreus mínimament escairats, de mida mitjana, rejuntats amb morter orgànic. A les cantonades es disposen carreus més grans i ben treballats, fet que atribueix consistència i reforça l'estructura. El conjunt de cobertes és de teula àrab. En quant a les obertures, l'edifici presenta un únic punt d'accés, que s'obre a migdia, a partir d'una porta adovellada de mig punt. Tanmateix, es troba una porta a l'oest, també adovellada, que resta tapiada. Un conjunt de finestres de doble esqueixada, cobertes amb arc de mig punt, il·luminen l'interior de la nau: dues a l'absis, tres a la façana de migdia (una de les quals és tapiada). Cal assenyalar que a llevant, sobre de l'absis, es troba una finestra cruciforme, mentre que per ponent l'edifici s'il·lumina mitjançant un òcul. L'interior de l'edifici deixa veure que la nau cobreix a partir d'una volta de canó apuntada sustentada per dos arcs torals de reforç, també apuntats; excepte el darrer terç de ponent, que la coberta va ser refeta amb materials contemporanis arran de les obres de rehabilitació i restauració. La nau, que es divideix en tres trams, comunica amb les capelles a través d'arcs de mig punt sense ornamentar. A partir de les excavacions i treballs que es van desenvolupar al llarg de les dècades dels anys seixanta i setanta, es sap que existia un cor de fusta. En els decurs dels treballs es van localitzar i recuperar diverses peces d'interès històric i patrimonial, destacar que es va localitzar un tenant d'altar que avui dia resta col·locat com a base de la mesa d'altar. Entre les tasques realitzades durant el procés d'excavació hi destaca la consolidació i neteja dels paraments. A mitjans de la dècada dels vuitanta es van dur a terme les reformes en la coberta de la nau i de l'absis. A l'interior de la nau es conserva una pica baptismal de secció troncocònica, força senzilla en quant a acabats, que resta pendent d'instal·lar, junt amb altres peces arquitectòniques recuperades arran de les obres de restauració. Al costat sud de l'església hi ha el cementiri, aquest compta amb un petit mur perimetral de tancament, que té dos accessos, el principal al costat de ponent, és a través d'un portal coronat per una llinda plana monolítica. L'accés del mur del cementiri és també el pas per accedir a l'església. Al cementiri es conserven algunes làpides de pedra i una peça quadrangular que sembla correspondre a una base d'una creu. | 08268-4 | prop del nucli de Sant Jordi. | Tot i que avui és coneguda amb el nom de Sant Jordi, fins el segle XIX la seva advocació va ser a Sant Andreu. Originàriament, es pensa que era una de les esglésies que pertanyien jurisdiccionalment al Bisbat d'Urgell i que possiblement estigués dintre del terme del castell de Fígols. Encara que el primer esment documental a les possessions de Cercs data de principis del segle XI, no serà fins l'any 1312 quan un document, en el que es parla de la visita que Galceran Sacosta feu a l'església de Sant Andreu de Cercs, es refereixi directament a aquesta ermita. El 1363 un document en fa esment de nou; en aquest l'església és citada com part d'una venda que la reina Elionor fa a Pere Fresc de Berga. El segle XVIII apareix sota la jurisdicció de les esglésies de Santa Maria de Baells i Sant Quirze de Pedret. Avui en dia l'església, dedicada a Sant Jordi, resta sense culte habitual, encara que es manté l'aplec anual. Entre les troballes que es conserven gràcies als treballs de restauració realitzats als anys setanta, hi destaquen el tenant de l'altar i una lipsanoteca amb relíquies. Les reformes en la coberta de la nau i de l'absis es van dur a terme a mitjans de la dècada dels vuitanta. | 42.1525400,1.8518800 | 405142 | 4667351 | 08268 | Cercs | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66494-foto-08268-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66494-foto-08268-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66494-foto-08268-4-3.jpg | Legal | Modern|Romànic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | L'accés es fa des del mateix nucli urbà i a través del carrer conegut com a Camí de Sant Jordi. | 94|92 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||||
| 66495 | Sant Corneli | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-corneli | GAVIN, J. M. (1985): Inventari d'Esglésies. Núm. 17. Berguedà. Barcelona: Arxiu Gavin. PERARNAU, J.; PIÑERO, J. (1992): Catàleg de protecció del patrimoni històric, arquitectònic, natural i ambiental del terme municipal de Cercs. Fitxa R. 6. Ajuntament de Cercs. SERRA, Rosa. (et al.) (1991): Guia d'Art del Berguedà. Berga. SERRA, R. (2006): Cercs. La mirada del fotògraf. Berga: Zenobita edicions. VVAA. (1985): Catalunya Romànica. XII. El Berguedà, Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona. VV.AA. (1994): Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, vol.5. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XX | Petita església situada a la part alta de la colònia de Sant Corneli. L'edifici és de planta rectangular, amb el cos de la nau orientat aproximadament nord-sud, més ample que la resta; en el mur de llevant sobresurt el cos de la sagristia; la façana té menor amplada respecte del cos de la nau. El temple és cobert amb teulada a dues vessants de teula àrab, el volum de la sagristia de teulada a un sol vessant; el ràfec de les teulades és ornamentat a manera de motllura realitzada a partir de maó massís. En conjunt els murs són de carreus desbastats reforçats als angles per grans carreus ben tallats i polits. La porta d'accés situada a migdia és formada per una obertura en arc adovellat sobre muntants de carreus d'igual configuració en tot l'emmarcament de la portalada. Les finestres són emmarcades en maó massís; a la sagristia trobem una obertura de línies rectes amb una mena de guardapols a la part superior, acabat en motllura, tot de maó massís; al cos de la nau en la façana est hi ha una finestreta de llinda en arc; i a la façana sud, damunt la porta d'accés, un òcul circular. La façana est permet entreveure la traça d'anteriors obertures totalment cegades. La façana sud és coronada per una espadanya amb una obertura en arc de mig punt, l'estructura del campanar és tota feta a partir de maó massís; allotja una campana. L'interior és una nau coberta per volta de canó, distribuïda per trams a partir d'arcs que es recolzen sobre mitges columnes adossades als murs laterals. A cada tram trobem petites capelletes. L'altar major és ornamentat a partir d'una peça escultòrica de marbre de formes arquitectòniques i alguns elements figuratius, al centre un Sant Crist a la creu, i a costat i costat, Sant Ciprià i Sant Corneli. A cada lateral es disposen quatre capelles, destacar que la més sud del costat de llevant acull la pica baptismal. Als peus, damunt el cancell d'accés hi ha el cor. | 08268-5 | A la plaça de l'església, de la Colònia de Sant Corneli. | L'església de Sant Corneli consta que va ser construïda a inicis del segle XX, pels volts de 1905. Entorn als anys 20 del segle XX va ser reformada en profunditat, en són testimoni diverses imatges antigues que mostren una capelleta molt més petita que l'actual. En el decurs de la Guerra Civil va ser incendiada, anys més tard fou restaurada. Segons sembla, l'empresa encarregada de l'explotació de les mines va realitzar, a l'any 1946, un projecte de reforma i ampliació de l'església de Sant Corneli que consistia en la construcció d'un gran temple que havia de dominar des del Serrat del Bous la vall del riu Llobregat. El projecte no es va arribar a realtizar. L'església ha estat coneguda i denominada com a Sant Corneli de Fígols, ja que durant anys depenia de la parròquia de Fígols. L'edifici era com tota la colònia propietat de l'empresa Carbones de Berga S.A., l'any 1990 va ser cedida a l'Ajuntament de Cercs. | 42.1859900,1.8532800 | 405308 | 4671063 | 08268 | Cercs | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66495-foto-08268-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66495-foto-08268-5-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Religiós | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | D'època medieval consten diverses referències documentals d'una església nomenada Sant Corneli de Cercs (o de la Vedella), no es coneixen restes d'aquesta església, per bé que es creu que devia estar ubicada en una zona propera a la colònia minera de Sant Corneli. El segle XVIII encara constava l'església de Sant Cebrià o Sant Corneli com a sufragània de Sant Salvador de la Vedella. | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||||
| 66496 | Santa Maria de la Baells | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-maria-de-la-baells | GAVIN, Josep M. (1985): Inventari d'Esglésies. Núm. 17. Berguedà. Barcelona: Arxiu Gavin. IGLESIAS, Josep (1979): El Fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives Casajuana, Barcelona. PERARNAU, J.; PIÑERO, J. (1992): Catàleg de protecció del patrimoni històric, arquitectònic, natural i ambiental del terme municipal de Cercs. Fitxa Inv. 3. Ajuntament de Cercs. SERRA, Rosa. (et al.) (1991): Guia d'Art del Berguedà. Berga. SERRA, R. (2006): Cercs. La mirada del fotògraf. Berga: Zenobita edicions. SITJES I MOLINS, X. (1986): Esglésies romàniques del Bages, Berguedà i Cardener. Ed. Llibreria Sobrerroca. Manresa. TORRES, C.A.(1905): Itinerari per les Valls Altes del Llobregat. Berguedà. Barcelona. VIGUÉ, Jordi i BASTARDES, Albert (1978). El Berguedà. Monuments de la Catalunya Romànica 1. Artestudi Eds. Barcelona. VV.AA. (1994): Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, vol.5. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XI | fa molts anys que resten amuntegades a l'espera de la seva reconstrucció. El pas del temps n'afavoreix la seva degradació, a més del fet que es té constància que algunes pedres van desaparèixer. | L'església de Santa Maria de la Baells va desaparèixer arran de la construcció del pantà de la Baells. El temple va ser desmuntat i les pedres de la seva façana traslladades, ja que hi havia el compromís de reconstruir l'església. Des de llavors les pedres restes amuntegades i numerades en un pati en el poble de Sant Jordi. Avui dia però, moltes de les pedres han desaparegut. El conjunt de pedres conservat formaven part de la façana de ponent de l'església, era presidida per una portalada d'arc de mig punt dovellada, amb una llinda monolítica decorada amb elements florals i figures, com elements geomètrics, una agnus dei, entre altres. A banda i banda del portal hi havia tres arcuacions cegues que es recolzaven damunt petites mènsules decorades amb caps de caràcter fantàstic, a manera de monstres. Sobre el portal hi havia una petit finestra amb tres arcs en degradació que eren rematats per una arquivolta i una petita imposta. La façana era coronada per un campanar d'espadanya de dos ulls. | 08268-6 | C/ Camí de Sant Jordi, s/n. 08698 Sant Jordi, Cercs. | La primera referència documental de l'església de Santa Maria de la Baells apareix en l''Acta de consagració i dotació de la catedral d'Urgell' amb la forma llatina Lapides Bellos. Aquest document fou escrit, segons estudis recents de l'any 2011, els anys 819 o 839, la qual cosa indicaria que l'antiga església de la Baells ja existia a principis del segle IX. L'església es trobava dins del comtat de Berga i depenia del bisbat d'Urgell. Una altra referència documental correspon a l'any 1001, en un document de permuta d'un alou de Vilada que limitava amb l'església de Santa Maria de la Baells: 'parte in sancta Maria de Labidellos'. Al llarg de l'edat mitjana tenia la funció d'església parroquial, funció confirmada l'any 1312 en una visita al deganat de Berga. L'any 1363 diverses possessions comtals berguedanes, entre elles l'església de Santa Maria, foren venudes a un ciutadà de Berga, Pere Fresc. Segons els fogatges del segle XVI, l'any 1515 l'església era el centre d'una petita parròquia (Santa Maria de la Baells) formada per 4 focs i l'any 1553 apareixen units, els focs de la Baells i Cercs (amb la forma 'Cerrals o Cercals') amb un total de 10 cases. Com tot el poble antic de la Baells, l'església de Santa Maria es va veure afectada per la construcció de la presa i la conseqüent inundació de la zona ocupada pels edificis. L'any 1972 es va projectar el seu trasllat, el qual es va iniciar l'any 1974 amb la numeració i desmuntatge de pedra a pedra de la façana amb l'objectiu de reconstruir-la dins del nucli de la Rodonella. Les pedres desmuntades es van traslladar al nucli de Sant Jordi de Cercs i allà romanen esperant que algú les torni a muntar. | 42.1509200,1.8548800 | 405388 | 4667167 | 08268 | Cercs | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66496-foto-08268-6-2.jpg | Inexistent | Romànic | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Prèviament al desmuntatge de l'església es va realitzar un alçat de la façana per tal de poder numerar tots els carreus i peces que la conformaven.Les pedres es troben sota custòdia de l'Ajuntament de Cercs. | 92 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||||
| 66497 | La Bauma | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-bauma-4 | AYMAMÍ, G. (2010): 'Notes sobre el trogloditisme al Berguedà', a L'Erol, núm. 106. Berga: Àmbit de Recerques del Berguedà. PERARNAU, J.; PIÑERO, J. (1992): Catàleg de protecció del patrimoni històric, arquitectònic, natural i ambiental del terme municipal de Cercs. Fitxa RU. 5. Ajuntament de Cercs. SERRA, Rosa. (et al.) (1991): Guia d'Art del Berguedà. Berga. TORRES, C.A.(1905) . 'Itinerari per les Valls Altes del Llobregat. Berguedà', p. 64-65 (itinerari 13), Barcelona. | XVII-XVIII | La volumetria de la casa es conserva pràcticament sencera, però mostra part de les teulades i d'alguns forjats interiors ensorrats. Els murs mostren algunes esquerdes i la vegetació en cobreix algunes parts. | Situada en el vessant sud del torrent de les Garrigues, trobem la casa construïda adossada a una paret de roca anomenada Roques Blanques. Les estructures que conformen la Balma són la casa, bastida adossada a la roca, i alguns annexes destinats a paller, magatzem i corts. L'estructura de la casa està formada per dos volums principals adossats i disposats conformant una planta rectangular allargada, amb un reclau; va ser construïda en paral·lela a la roca on s'adossa. El conjunt mostra diferents fases constructives degut a ampliacions i modificacions. La paret de roca on hi ha la casa té una disposició est-oest, determinant una orientació de la paret cap al sud, orientació que pren el frontal principal de la casa. La casa consta de planta baixa i dos nivells, el darrer dels quals és sota-coberta; a més, part de l'estructura té un nivell més que queda semisoterrat. Pel que fa a la coberta, la teulada és a un sol vessant, recolzant-se a la roca natural per la part posterior i desaiguant el vessant cap al sud. En conjunt, els murs són bastits amb pedres irregulars en formes i mides; pel que fa a les cantoneres, aquestes són formades per blocs de pedra més o menys desbastats. La majoria de les obertures són de tipologia senzilla, en general, formades per brancals sense diferenciar dels murs o per pedres més o menys desbastades i, en la majoria de casos, amb llinda de fusta. La distribució de les obertures en façana és força regular. En la façana del cos de més a ponent, destaca una gran obertura de línies rectes, a manera de galeria o eixida al nivell sota-coberta. En el volum de més a llevant, trobem altres obertures a destacar, en aquest cas a nivell de planta baixa, hi ha alguna obertura de llinda d'arc rebaixat fet amb lloses i pedres desbastades disposades a plec de llibre. Un exemple el trobem en l'obertura d'accés a la part més de llevant del conjunt de la planta baixa; un altre arc, en aquest cas cegat, el trobem en una mitgera també a nivell de planta baixa. De l'interior, destacar la presència de la roca en tota la part posterior de la construcció. D'altra banda, tot i que l'edifici presenta parts ensorrades i en procés d'enrunament, interiorment encara podem observar part de la distribució dels espais, podent fer esment a que a nivell de planta baixa, pel costat de ponent, es distingeix l'espai destinat a cuina i sala-menjador, conservant-se el forn de pa, la campana, part dels fogons amb la cendrera, i una finestra amb festejador. En conjunt, els usos dels espais és l'habitual per aquest tipus de masies, la planta inferior destinada al bestiar, la superior a usos comuns i habitacions, i el darrer nivell a més habitacions i espais de magatzem. Al davant de la casa, pel costat sud hi ha restes d'estructures que semblen correspondre a algun paller i a coberts destinats a magatzem o bestiar. Pocs metres al sud-oest trobem un paller, de planta rectangular, dos nivells i coberta a dos vessants. Mostra una estructura definida per una gran obertura centrada en façana, en concret a ponent, que ocupa els dos nivells de planta, és de línies rectes i emmarcada als brancals per carreus desbastats. | 08268-7 | Prop del camí que de Cercs porta a la Casanova de les Garrigues. Al peu de Roques Blanques. | El lloc de la Balma correspon a una tipologia d'hàbitat que es troba documentada en diversos assentaments des del període medieval, en concret des del segle IX. Cal anotar, que són pocs els exemples de masies d'aquesta tipologia conservats. Tanmateix, aquest tipus d'habitat són indrets que per les seves característiques poden haver estat lloc d'ocupació humana des de temps molt antics. La volumetria de la casa mostra diverses fases constructives corresponents a diferents períodes. Gran part de l'estructura sembla correspondre a una cronologia entre els segles XVII i XVIII, tot i que amb reformes i ampliacions posteriors. Cal dir, però, que tal i com s'ha indicat, l'ocupació de l'indret pot recular fins al període medieval, raó per la qual podrien conservar-se parts de l'estructura més antigues. L'estat de conservació no permet fer una valoració més detallada dels interiors, ni detallar l'existència o no d'elements arquitectònics conservats de fases més antigues. A nivell documentalment, podem fer referència a la cita de la masia en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), en l'apartat corresponent al poble de Cercs hi ha anotada la Balma, en la que hi ha registrat Ramon Mayol. | 42.1424300,1.8445800 | 404524 | 4666236 | 08268 | Cercs | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66497-foto-08268-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66497-foto-08268-7-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | A uns 100 metres al sud de la masia discorre el torrent de les Garrigues.Actualment la masia consta protegida com a BCIL, núm. 981-I, per Acord de Ple del Consell Comarcal del Berguedà, de 13/04/2005. S'està en tràmits d'afegir la protecció addicional de Zona d'Expectativa Arqueològica (ZEA), per les possibles evidències d'estructures més antigues. | 94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||||
| 66498 | Bossoms | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bossoms | PERARNAU, J.; PIÑERO, J. (1992): Catàleg de protecció del patrimoni històric, arquitectònic, natural i ambiental del terme municipal de Cercs. Fitxa RU. 28. Ajuntament de Cercs. TORRES, C.A.(1905) . Itinerari per les Valls Altes del Llobregat. Berguedà. Barcelona. VV.AA. (1994). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà. Vol.5. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XVII-XVIII | Es manté el conjunt en un bon estat en general però requeriria d'alguna reforma. | Es tracta d'una masia d'època moderna formada per una edificació principal i les restes d'una construcció secundària, avui ensorrada. L'edifici principal es compon d'un conjunt de volums annexats els uns amb els altres que creen una unitat constructiva on es troba la part destinada a l'habitatge, una pallissa i uns corrals. El volum destinat a habitatge, ubicat ocupant la meitat de llevant del conjunt, presenta una planta quadrangular. En alçada, s'aixeca sobre un desnivell al terreny fet que provoca que a sud s'alci sobre planta baixa, primera planta i sotateulada, mentre que al nord l'altura sigui menor. La coberta cau a dos vessants i té un carenat, orientat est-oest, paral·lel a la façana principal (sud). L'accés al volum principal és a través de la façana sud a nivell de planta baixa; tot i que també compta amb un accés a la façana nord, el qual s'assoleix a través d'una curta escala, aquest dóna accés a la planta primera directament. A la paret nord, a nivell de primera planta, destaca un cos adherit i que és suportat per dos pilars, probablement el cos d'un forn de pa. Per l'oest d'aquesta edificació s'uneix la pallissa. Es tracta d'una nau de tall rectangular amb un pati al sud. En alçada s'aixeca sobre planta baixa i primera planta. La coberta cau a dos vessants i té un carenat, orientat est-oest, paral·lel al pati. Cal ressaltar la galeria amb barana de fusta a nivell de la primera planta i que es comunica amb el pati. Cloent el conjunt es troben els corrals, ubicats a l'extrem de ponent. Es tracta d'una nau més petita, de tall quadrangular, que s'aixeca sobre una única planta i a la que es pot accedir a través d'una porta oberta al nord. La coberta cau a un vessant en direcció oest. Els corrals disposaven d'un pati tancat amb mur de pedra, avui ensorrat. En quant als materials, es tracta d'un conjunt construït en base a murs de pedres irregulars de mida mitjana rejuntats amb morter orgànic. A les cantonades, així com als voltants de portes i d'algunes finestres (especialment a les pertanyents al volum de l'habitatge) es disposen carreus de mida gran, ben treballats, fet que atribueix consistència i reforça l'estructura. Tot i que les façanes es presenten, majoritàriament, a pedra vista, encara es conserva bona part de l'arrebossat original, especialment a la façana orientada al sud en el volum destinat a habitatge. Les cobertes, de teula àrab, són sostingudes per embigats de fusta. En conjunt, les obertures són senzilles, de tall rectangular, tot i que en trobem alguna de quadrangular i també alguna espitllera. En el volum de l'habitatge la majoria de les obertures mostren llinda i muntants fets en pedra ben treballada; destaca la porta principal d'accés a la façana sud, on a la llinda plana monolítica hi ha gravada la data 1723 amb una creu enmig. També cal fer esment als ampits de pedra de les dues finestres de l'habitatge, a la façana sud a l'alçada del primer pis, així com els muntants i llindes de les finestres de la façana de llevant, tot i que modificades en finestres més petites. Igualment, destaca el treball de fusteria i de forjat que es conserva en alguna d'aquestes obertures. | 08268-8 | Situada en l'extrem sud-est del municipi, a la zona de Pedret, vers el municipi de la Quar. | La volumetria de la casa ens mostra diverses fases constructives corresponents a diferents períodes. Tot i que gran part de l'estructura sembla correspondre a una cronologia entre els segles XVII i XVIII, tot i que amb reformes i ampliacions posteriors. De fet, a la llinda de la porta principal trobem gravada la data 1723, testimoniant l'existència del mas al segle XVIII. La funcionalitat de la masia al llarg de la seva història ha estat l'agrícola i ramadera, mantenint-se l'activitat sembla que fins entorn als anys 60 del segle XX, coincidint amb una època de gran despoblament del camp per anar a treballar a les indústries tèxtils o mineres. A nivell documentalment, podem fer referència a la cita de la masia en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), en l'apartat corresponent al poble de la Baells hi ha anotada la masia Bossoms i en la qual hi consta Ramon Marginet. | 42.1042100,1.9095400 | 409838 | 4661922 | 08268 | Cercs | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66498-foto-08268-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66498-foto-08268-8-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | S'hi accedeix a través de pistes forestals d'accés restringit, des de la zona de Pedret. També s'hi pot arribar des de la Quar.Encara que el lloc i l'edifici es manté en certes bones condicions, la masia va deixar de ser residència habitual; la finca manté el caràcter ramader de bestiar boví. | 94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||||
| 66499 | Ca la Bòrnia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-bornia | PERARNAU, J.; PIÑERO, J. (1992): Catàleg de protecció del patrimoni històric, arquitectònic, natural i ambiental del terme municipal de Cercs. Fitxa Inv. 16. Ajuntament de Cercs. SERRA, R. (2006): Cercs. La mirada del fotògraf. Berga: Zenobita edicions. | XIX-XX | Es tracta d'un edifici que compleix la funció d'habitatge i alhora de restaurant. La casa es troba acompanyada per altres cases veïnals que s'annexen a llevant. La construcció, amb planta de tall rectangular, aprofita el desnivell del terreny per assentar-se; s'aixeca sobre planta baixa, primera i segona planta, i sotateulada. Tot i així, arrel del desnivell esmentat la façana principal (sud) accedeix directament al primer pis i s'alça fins al segon. La coberta, de teula aràbiga, cau a dos vessants i té un carenat, orientat est-oest, paral·lel a la paret principal. A ponent hi destaquen diversos cossos adherits que sobresurten desigualment en cadascuna de les plantes, exceptuant la sotateulada. La combinació de tots ells produeix una zona porxada d'accés a planta baixa. En quant als materials, és una edificació construïda amb pedra natural. Els paraments es mostren arrebossats amb morter. Les abundants obertures, de tipologia senzilla i de tall rectangular, es reparteixen al voltant de l'edifici i en cadascun dels pisos de manera irregular, excepte en la seva façana principal. Aquest parament presenta una disposició ordenada, decorada i força simètrica. Es distingeixen les cinc motllures decoratives que divideixen verticalment el pany de paret en quatre parts . A segona planta, sobresurten quatre balcons, amb barana de ferro forjat, suportats per ampits amb mènsules. Tant a les balconades com a la finestra que les acompanya hi destaquen els guardapols amb motllura llisa i un element decoratiu escultòric al centre. En darrer terme, fer esment de la cornisa amb motllura que remata la façana. | 08268-9 | Ctra. de Ribes,6. 08698 Cercs | La construcció de la casa de Ca la Bòrnia data del darrer terç del segle XIX o molt a inicis del segle XX. En aquella època era considerada la darrera casa del terme de La Baells, el qual per aquest extrem arribava fins al torrent de les Garrigues, a tocar de la casa. Ja des dels seus orígens va fer funcions de fonda, fonts orals expliquen que la necessitat d'oferir aquest servei va venir donat per la presència d'enginyers i treballadors en les explotacions mineres; en especial a partir de quan va arribar el tren a la zona de la Baells. Al llarg de la seva història ha estat un lloc de trobada i centre d'activitat social del poble. Actualment continua mantenint l'ús de fonda i habitatge. Fonts orals expliquen que prop de la zona del safareig de la font gran, però a l'altra banda del torrent, hi havia el tornall dels ferrers de Ca la Bòrnia, el Ton i el Joanet, els quals eren ferrers i tenien el taller a la mateixa carretera de Ribes, però metres més enllà de Ca la Bòrnia, direcció Berga i al costat oposat. Anteriorment, la ferreria vella, la tenien un local al costat de Ca la Bòrnia mateix, comptaven amb un tornall (un rodet i una mola). Esmenten que es creu que el lloc que ocupava aquell tornall proper al safareig de la font gran, antigament havia sigut un molí. | 42.1454600,1.8601300 | 405813 | 4666555 | 08268 | Cercs | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66499-foto-08268-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66499-foto-08268-9-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Davant Ca la Bòrnia hi ha una capelleta i unes fonts, que se les anomena les font de Ca la Bòrnia o de les Bassetes | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||||
| 66500 | Capdevila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capdevila-1 | <p>PERARNAU, J.; PIÑERO, J. (1992): Catàleg de protecció del patrimoni històric, arquitectònic, natural i ambiental del terme municipal de Cercs. Fitxa RU. 26. Ajuntament de Cercs. SERRA, Rosa. (et al.) (1991): Guia d'Art del Berguedà. Berga. SERRA, R. (2006): Cercs. La mirada del fotògraf. Berga: Zenobita edicions.</p> | XIX-XX | <p>La casa coneguda amb el nom de Can Capdevila Nou, de fet correspon a un petit conjunt d'edificis destinats a habitatge, els quals mostren unes característiques arquitectòniques similars. En conjunt són tres o quatre edificis, ja que els edificis originaris mostren ampliacions en volum de planta i en alçada; a la part sud hi ha dos volums adossats, que sembla correspondre a dos habitatges diferenciats interiorment, per bé, que no s'ha pogut confirmar si formen o no una mateixa unitat d'habitatge. Es tracta d'edificis de planta rectangular, el volum més nord consta de planta baixa i planta pis, per contra, el volum situat a la part central disposa de planta baixa i dues plantes pis, i a la part més sud, els volums són només de planta baixa. Tots ells són coberts amb teulada a doble vessant, de teula àrab, i carener orientat de nord-est a sud-oest. La majoria dels edificis estan construïts amb murs de pedra vista emmarcats amb maó massís a les cantoneres i també en unes franges horitzontals que coincideixen en el canvi de nivell de planta. També quasi totes les obertures són emmarcades en maó massís a llindes i muntants. Pel que fa a la distribució de les obertures, aquestes mostren una disposició regular. El conjunt, de fet, mostra una tipologia arquitectònica pròpia del període industrial mostrant un aspecte més menys similar a la gran majoria de construccions de la colònia de Sant Corneli, almenys pel que fa a la tipologia i estil de col·locació dels materials arquitectònics emprats en la construcció. Cal anotar que les obres de reforma i ampliació dels edificis fetes en cronologia recent, han reproduït i mantingut una tipologia d'acabat força similar a les estructures originàries, excepte en part dels volums del costat sud.</p> | 08268-10 | A la part superior de la barrida de 'Els Tilos' de Sant Corneli. | <p>Aquest conjunt rep el nom d'una antiga masia o edifici de tradició agrícola i ramadera, que coincidiria amb l'edifici central del conjunt, el qual va ser profundament reformat. Mantenint aquest volum unes característiques que recorden a aquella primera i més antiga estructura i a la vegada, havent adoptant unes característiques arquitectòniques de caire més industrial, coincidint amb la resta de volums que actualment conformen el conjunt urbà de la barriada de 'Els Tilos'. De fet, aquest edifici més antic consta que es va edificar a finals del segle XIX per una societat italiana que tenia els drets de les explotacions mineres del lloc, la seva funció originària era d'habitatge dels enginyers de l'empresa.</p> | 42.1872400,1.8561800 | 405549 | 4671199 | 08268 | Cercs | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66500-46535-foto-08062-123-20.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-11-26 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | A l'extrem oposat a la colònia de Sant Corneli, al nord de la mateixa, amb accés des de la carretera que porta a Fumanya, hi ha la masia de Capdevila Vell, actualment molt reformada. Actualment s'ha proposat la seva descatalogació com a BCIL i s'ha proposat que l'element sigui inclòs en la fitxa de registre número 1003-I 'Antigues instal·lacions mineres' (I4). La modificació proposada és degut a que la fitxa 1003-I inclou un extens nombre de instal·lacions del nucli de Sant Corneli, de manera que en part s'unificaria en una mateix registre diversos elements de la colònia. | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||||
| 66501 | Santa Maria de les Garrigues | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-maria-de-les-garrigues | BOLÒS,J. (1984): Un mas pirinenc medieval: Vilosiu B (Cercs, Berguedà). Lleida: Universitat de Lleida, col. Espai/temps, núm. 26. PERARNAU, J.; PIÑERO, J. (1992): Catàleg de protecció del patrimoni històric, arquitectònic, natural i ambiental del terme municipal de Cercs. Fitxa RU. 3. Ajuntament de Cercs. SERRA, Rosa. (et al.) (1991): Guia d'Art del Berguedà. Berga. TORRES, C.A.(1905) . Itinerari per les Valls Altes del Llobregat. Berguedà. Barcelona. | XVIII | La masia, que s'aixeca en un indret afeixat, està formada per un conjunt d'edificacions que majorment s'annexen les unes amb les altres. El conjunt ha estat recentment restaurat, respectant la morfologia i els trets arquitectònics tradicionals. L'edificació principal, de grans dimensions, presenta una planta de tall rectangular que s'aixeca sobre PB+2. La coberta, de teula àrab, cau a dos vessants amb un carenat, orientat est-oest, perpendicular a la façana principal (sud). Es tracta d'un edifici construït en base a murs de pedres mínimament escairades i rejuntades amb morter. Els paraments es mostren a pedra vista. Destaquen les abundants obertures, col·locades principalment i de manera endreçada a les façanes de migdia i de tramuntana. Al parament principal es troba la porta d'accés, ben centrada, amb brancals i llinda de grans carreus de pedra treballada. En aquesta i a la primera planta un seguit de finestres, de tall rectangular, alternen llindes de maó massís amb bracals i ampits de pedra. Sotacobert, tres grans finestrals de tall rectangular disposades en sentit horitzontal, que tanquen per mitjà de fusteries, clouen el mur de tancament. Aquesta mateixa disposició es repeteix, amb alguna mínima variació, a la façana de tramuntana. Altres finestres de tipus allargassat o d'arc de mig punt clouen el conjunt d'obertures als laterals. Annexa a l'oest de l'edifici es troba el que havia estat l'era, amb un conjunt de pallers que preserven la seva forma i funció. Units, presenten una planta en forma de ela i s'articulen per mitjà d'un pati central. En total es tracta de tres volums. El primer, annex a la façana oest de l'habitatge, de planta rectangular i de PB+1, es disposa en sentit est-oest i cobreix a un vessant en direcció sud. A la seva paret posterior, nord, hi destaca un porxo que sobresurt del parament just al centre d'aquest, i que es transforma en una zona d'accés. El segon dels volums es disposa de manera transversal (nord-sud), s'aixeca sobre PB+1 i cobreix a dos vessants, tot i que el carenat no coincideix en alçada, essent el vessant oest més elevat que l'est. El tercer volum és un edifici independent dels altres dos, però que es disposa de manera consecutiva a aquests. De planta quadrangular s'aixeca sobre PB+2 i cobreix a dos vessants amb un carenat, orientat nord-sud, perpendicular al pati. Totes tres estructures presenten grans zones obertes i comparteixen materials constructius amb l'edificació general: murs de pedra, cobertes de teula aràbiga, fusta. Uns metres al sud-est de l'habitatge un nou conjunt d'edificacions formen els corrals. Aquests comparteixen característiques constructives amb la resta d'edificis però les seves dimensions són més reduïdes. | 08268-11 | A la zona central del municipi, a l'àrea denominada les Garrigues o Vilosiu. | Documentalment consta referenciada l'església de Santa Maria de les Garrigues o de Vilosiu, ja al segle IX, la qual era el centre religiós del petit nucli o agrupació de masos que es trobaven repartits per la vall. Del conjunt dels masos se n'ha localitzat diversos, dels qual dos van ser objecte d'intervenció arqueològica, permeten concloure que eren edificis del període bastits entre els segles IX i X i que van perdurar fins entorn els segle XIV, moment a partir del qual es van anar abandonant. Les informacions publicades presenten diverses possibilitats en quan a la ubicació de l'església de Santa Maria de les Garrigues, en alguns casos s'apunta que va ser ensorrada i aprofitada parcialment per construir-hi la casa actual de Santamaria de les Garrigues (PERARNAU, PIÑERO), també es creu que el seu emplaçament és a la zona però no al mateix lloc de la masia actual, sinó en una zona més propera a la Casanova de les Garrigues, en un indret on es localitzen algunes restes de murs. Sembla que l'actual masia podria tenir origen constructiu entorn al segle XVI, encara que no sabem si conserva restes d'aquell període. Si que es pot constatar que almenys a inicis del segle XVIII la masia estaria bastida i en plena activitat; en aquest sentit s'esmenta l'existència de la data de 1703 sembla que gravada en algun element arquitectònic (PERARNAU, PIÑERO), època en que potser es va realitzar una reforma important de la masia. També al 1856, en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), en l'apartat corresponent al poble de la Cercs hi ha la referència a Santamaria i en la qual hi consta Pedro Marginet. | 42.1331400,1.8322000 | 403487 | 4665219 | 08268 | Cercs | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66501-foto-08268-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66501-foto-08268-11-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | El conjunt s'ubica al vell mig del terme municipal, entre la serra de Blancafort i els esquers de Santa Maria, entre mig dels torrents de l'Estany i el de Vilosiu.L'accés a la masia es produeix per un tram de camí que es bifurca del camí de Casanova de les Garrigues; és a través de pistes forestals, que en el tram pròpiament d'accés a la masia és una d'accés particular.Actualment consta protegit com a BCIL núm. 979-I, per Acord de Ple del Consell Comarcal del Berguedà, de 13/04/2005. Recentment s'ha proposat afegir la protecció addicional de Zona d'Expectativa Arqueològica (ZEA), per les possibles evidències d'estructures més antigues. | 94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||||
| 66502 | Casa Vella de la Rodonella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-vella-de-la-rodonella | PERARNAU, J.; PIÑERO, J. (1992): Catàleg de protecció del patrimoni històric, arquitectònic, natural i ambiental del terme municipal de Cercs. Fitxa U. 5. Ajuntament de Cercs SERRA, Rosa. (et al.) (1991): Guia d'Art del Berguedà. Berga. SERRA, R. (2006): Cercs. La mirada del fotògraf. Berga: Zenobita edicions. TORRES, C.A.(1905) . Itinerari per les Valls Altes del Llobregat. Berguedà. Barcelona. VV.AA. (1994). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà. Vol.5. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya | XIX | Edifici de planta rectangular, consta de planta baixa, planta primera i sota-coberta, té teulada a dues aigües, de teula àrab, i carener orientat nord-oest a sud-est. Està bastida amb murs de paredat irregular format per pedres més aviat petites, i a les cantonades, carreus escassament desbastats i lleugerament més grans que el conjunt dels murs. Al costat nord-est hi ha una ampliació que mostra els mateixos acabats que el volum principal. A la façana principal, la sud-oest, hi ha adossat un petit porxo amb coberta a un sol vessant, s'hi accedeix a partir d'una curta escala; el porxo protegeix la porta d'accés la qual dóna directament a planta primera. A la façana nord-oest hi ha un altre petit cos adossat, a més d'un contrafort a manera de reforç de l'estructura. També en aquest frontal hi trobem una font pública adossada. La façana sud-est es troba directament a tocar de la carretera, en aquesta també hi ha un contrafort de reforç. En conjunt pel que fa a les obertures són senzilles i sense elements a destacar. Actualment, la masia acull un restaurant. | 08268-12 | Pl. Casa Vella de la Rodonella. Barriada de la Rodonella. 08698 Cercs | Expliquen que el paller de la casa vella de la Rodonella, desaparegut des de fa uns anys, a l'indret del qual avui dia hi ha una pista d'esports, estava situat a pocs metres al costat sud-oest i tenia una data gravada en un dels pilars de la segona planta, 1894. Era un paller de planta rectangular, de dos nivells, i coberta a un sol vessant; tenia una gran obertura que ocupava la façana de llevant, en la qual hi havia uns pilars de suport dels forjats. No tenim notícies documentals conegudes sobre els orígens de la masia de la Rodonella, s'ha escrit que pot correspondre a una construcció bastida al segle XVIII o XIX, en aquest sentit fer referència a la nota de la Rodonella que consta referenciada en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), en l'apartat corresponent al poble de Sant Salvador de la Vedella, en la que hi ha registrat Ramon Torner. La masia va ser el centre a partir del qual es va desenvolupar i créixer el nucli de la Rodonella a partir dels anys 50 del segle XX. | 42.1631700,1.8558500 | 405486 | 4668527 | 08268 | Cercs | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Productiu | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | ||||||||||||
| 66503 | Casanova de les Garrigues | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casanova-de-les-garrigues | BOLÒS,J. (1984): Un mas pirinenc medieval: Vilosiu B (Cercs, Berguedà). Lleida: Universitat de Lleida, col. Espai/temps, núm. 26. PERARNAU, J.; PIÑERO, J. (1992): Catàleg de protecció del patrimoni històric, arquitectònic, natural i ambiental del terme municipal de Cercs. Fitxa RU. 3. Ajuntament de Cercs. TORRES, C.A.(1905) . Itinerari per les Valls Altes del Llobregat. Berguedà. Barcelona. VVAA (2003): El Camí dels Bons Homes. Topoguia de la ruta dels càtars de Berga a Montsegur (nou tram amb sortida de Solsona fins a Gòsol) 2a edició, Altair. 2003. Barcelona. | XVII-XVIII | Es tracta d'una masia que documentalment es remet a l'època medieval. S'assenta en un indret abancalat i està formada per un conjunt d'edificacions independents que integraven una explotació agro-ramadera. El conjunt, que ha estat recentment restaurat respectant la morfologia i els trets arquitectònics tradicionals, s'utilitza amb finalitats turístiques de caràcter residencial. Dins la masia, el cos principal és una edificació de grans dimensions que es forma a partir de la unió de dues naus de planta rectangular. Destaca un petit cos adherit al parament nord que sobresurt lleugerament. Degut al desnivell del terreny, l'edifici presenta diverses alçades, essent la part de tramuntana la major, aixecant-se sobre PB+3. La coberta, de teula aràbiga, cau a dos vessants amb un carenat, orientat est-oest, perpendicular a la façana principal. Cal tenir en compte que la coberta de la nau ubicada a l'extrem oriental es troba a una alçada inferior. Es tracta d'un edifici construït en base a murs de pedres irregulars, de mida mitjana, rejuntats amb morter. A les cantonades es disposen carreus més grans i ben treballats, fet que atribueix consistència i reforça l'estructura. Fruit de les reformes esmentades, els paraments es mostren a pedra vista exceptuant part de la façana posterior, que està arrebossada amb morter industrial. Múltiples obertures es reparteixen de manera més o menys endreçada al voltant de l'edifici. Les finestres, de diverses dimensions, són majorment de tall quadrangular i acaben amb llinda de fusta; entre les portes, de les tres que s'obren al parament principal, les dues laterals són adovellades amb arc de mig punt, mentre que la del mig és rectangular i amb llinda de fusta. Cal posar en relleu el conjunt de grans obertures de la nau occidental que ocupen, pràcticament, la totalitat de la seva façana principal. Complementant el conjunt, uns metres al sud es troben dues pallisses que han perdut la seva funció original i que, un cop rehabilitades, funcionen com a habitatges. Ambdues s'aixequen sobre PB+1 i comparteixen característiques amb l'edificació principal en quant a materials i construcció. Com a principal diferència, assenyalar que presenten grans obertures amb tancament de vidre i fusta; igualment els panells de fusta que envolten la pallissa oriental en el parament del primer pis. | 08268-13 | A la zona central del municipi, a l'àrea denominada les Garrigues o Vilosiu. | Al segle IX consta documentada l'església de Santa Maria de les Garrigues o de Vilosiu, la qual era el centre religiós del petit nucli o agrupació de masos de Vilosiu, aquests es trobaven repartits per la vall, essent l'emplaçament de la Casanova de les Garrigues dins d'aquesta àrea. Del conjunt dels masos existents i localitzats a la vall, s'han realitzat excavacions arqueològiques en dos dels masos, conclouent que eren edificis del període bastits entre els segles IX i X i que van perdurar fins entorn els segle XIV, moment a partir del qual es van anar abandonant. Sembla doncs que la zona va estar habitada al llarg de l'edat mitjana. Els masos es troben sota la influència del castell de Blancafort, que s'aixeca en un turó força proper. Sembla que la masia ha experimentat diferents fases constructives, sense que es pugui detallar l'origen precís de la construcció. En aquest sentit, l'estructura principal de la casa que ha arribat als nostres dies pot correspondre a una obra sobretot dels segles XVII i XVIII, per bé que amb reformes i ampliacions posteriors importants. No es pot descartar, però, que conservi restes més antigues. També al 1856, en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), en l'apartat corresponent al poble de la Cercs hi ha la referència a Casanova i en la qual hi consta Ramon Vila. La casa va restar uns anys deshabitada. Actualment està restaurada i funciona com a casa de turisme rural. | 42.1363500,1.8256700 | 402952 | 4665582 | 08268 | Cercs | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Productiu | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La masia té funcions de casa de turisme rural, com a Residència Casa de Pagès (RCP); a més, forma part dels allotjaments adherits al Consell Regulador del Camí dels Bons Homes (o GR-107).L'accés en vehicle a la masia es produeix pel camí de la Figuerassa, des de la carretera de Berga als Rasos de Peguera o bé, des d'un pista asfaltada que surt prop del poble de Cercs.La masia consta catalogada com a BCIL núm. 978-I, per Acord de Ple del Consell Comarcal del Berguedà, de 13/04/2005. Recentment ha estat proposada la pèrdua de la protecció BCIL, però modificant-la per la de Zona d'Expectativa Arqueològica, ja que s'ha valorat que els valors arquitectònics són baixos, però poden existir estructures més antigues en els subsòl. | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||||||||
| 66504 | Caselles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caselles-2 | PERARNAU, J.; PIÑERO, J. (1992): Catàleg de protecció del patrimoni històric, arquitectònic, natural i ambiental del terme municipal de Cercs. Fitxa RU. 4. Ajuntament de Cercs. | XVIII?-XIX | es troba en procés d'enrunament. | Avui dia les estructures que conformaven la masia es troben en procés d'enrunament, tot i que es conserva una alçada fins a nivell de coberta en gran part de les seves façanes. Malauradament, la gran vegetació arbustiva que hi ha crescut no permet accedir a l'interior ni tenir una bona visió de les estructures. A grans trets, es pot dir que la casa defineix una estructura de planta rectangular, que consta de dos nivells, planta baixa i primera. La coberta era a dues vessants amb carener paral·lel a la façana principal, tot i que actualment està en gran part soterrada. Es poden entreveure algunes de les obertures, la porta d'accés a planta baixa i algunes finestres, la majoria visibles a la façana principal, són de muntants de carreus i llinda plana de fusta. Els murs són de paredat irregulars amb carreus desbastats a les cantoneres. Al costat nord-est de la casa s'hi troben les restes del paller, format per una estructura de dos nivells i amb una gran obertura per la façana principal, la sud, en la que s'hi aixeca un pilar central i a l'interior un altre, de maó massís. Al voltant hi ha restes d'altres estructures menors, segurament coberts pel bestiar i algun magatzem. També trobem un petita estructura que sembla una trumfera, mig soterrada, amb una petita obertura i l'interior definida per una coberta en mitja cúpula feta de pedra irregular. A l'entorn també hi ha gran quantitat de murs que delimiten el que podria haver estat l'era i murs d'antigues feixes de conreu. | 08268-14 | A la part central del municipi, prop del torrent de les Garrigues. | Són poques les dades documentals conegudes de Caselles. Cal remuntar-nos al segle XIX, en concret al 1856, per poder aportar alguna referencia documental concreta de la masia, en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), en l'apartat corresponent al poble de Cercs hi ha anotada Caselles, en la que s'hi inscriu a Pere Marginet. De totes maneres, cal apuntar que la manca de bona visibilitat de l'arquitectura de la masia no permet precisar o aportar dades específiques en relació a la tipologia arquitectònica. | 42.1392600,1.8379500 | 403971 | 4665892 | 08268 | Cercs | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66504-foto-08268-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66504-foto-08268-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66504-foto-08268-14-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Es troba situada a uns 100 metres de la pista asfaltada que porta cap a Santa Maria de les Garrigues, després de la casa la Balma. Al sud de la masia, uns 100 metres discorre el torrent de les Garrigues.La masia està catalogada com a BCIL núm. 980-I, per Acord de Ple del Consell Comarcal del Berguedà, de 13/04/2005; però recentment ha estat proposada la seva descatalogació. | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 | |||||||
| 66505 | Cal Co | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-co | PERARNAU, J.; PIÑERO, J. (1992): Catàleg de protecció del patrimoni històric, arquitectònic, natural i ambiental del terme municipal de Cercs. Fitxa U. 4. Ajuntament de Cercs | XIX | Casa situada al peu de la carretera que creua el nucli de Cercs i al peu del torrent de Peguera. Es tracta d'un edifici de planta rectangular, format per planta baixa, dues plantes pis i sota-coberta. Té teulada a dos vessants amb el carener orientat nord a sud, paral·lel a la façana principal, orientada a llevant. Al costat sud l'edifici està adossat a una altra casa, la qual allotja un conegut forn de pa als baixos. Cal Co mostra una estructura de murs bastits a partir de paredat irregular i a les cantoneres, carreus més ben treballats que reforcen l'estructura. La façana principal, la de llevant, mostra les obertures distribuïdes regularment en el frontal, també en la façana lateral nord. Aquest edifici junt amb els del voltant es troben a una cota lleugerament inferior al nivell de paviment del carrer principal, l'antiga carretera de Ribes. Recentment la casa va ser restaurada, entre altres obres es va regularitzar i homogeneïtzar la distribució de les obertures així com el seu acabat i les dimensions de les mateixes. | 08268-15 | Dins el nucli de Cercs. Carretera de Ribes, 21. 08698 Cercs | Cal Co degué ser construït a finals del segle XIX, segurament coincidint amb un moment de creixement i configuració del nucli del pont de Rabentí. El desenvolupament del nucli es va produir sobretot arran de l'inici de l'explotació de les zones mineres al municipi. Afavorint un augment poblacional i de les edificacions. | 42.1461200,1.8597000 | 405779 | 4666629 | 08268 | Cercs | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:37 |
Estadístiques 2026
Patrimoni cultural
Mitjana 2026: 0,00 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/