Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 67103 | Forn del Cortés del Pi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-del-cortes-del-pi | <p>CASTELLANO, Albert; FONTS, Jordi; LEÓN, Joan (eds) (1999) Sender de Súria. Volta al terme municipal. Variant de Coaner. Variant dels llacs d'Argençola, Súria, Centre Excursionista de Súria.</p> <p>CATÀLEG (inèdit). Catàleg del Grup de Recerca i Conservació del Patrimoni del Centre Excursionista de Súria.</p> | XIX-XX | Presenta un estat de conservació precari, ja que els arbres hi creixen al seu interior i amenacen de fer esquerdar les parets. | <p>Forn de ceràmica fet amb carreus irregulars de pedra calcària, que es troba sota la casa del Cortés del Pi, i de camí cap a altre forn que queda fora del terme municipal de Súria. Presenta les parets de forma lleugerament troncocònica , fetes a l'exterior amb blocs de pedra i farcides amb terra entre elles. Està dividit en dos nivells: a la part superior hi ha la cambra de cocció, que es revestida interiorment amb refractari amb una porta. El paviment presenta un seguit de forats per on passa l'escalfor des de la cambra inferior, a on hi ha la fogaina. La boca d'accés es adintellada.</p> | 08274-60 | Camí rural des del Cortés del Pi | <p>Aquests forns, freqüentment, estaven associats a una masia de relativa importància, en aquest cas els forns devien pertànyer a la casa del Cortés del Pi.</p> | 41.8607225,1.7675275 | 397707 | 4635047 | 08274 | Súria | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67103-20210527132354.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67103-20210527132649.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-02-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo | 98 | 49 | 1.5 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | ||||||
| 67104 | El Muntet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-muntet | <p>CALLEJO, Jesús (1994) Duendes, Madrid, EDAF. CALLEJO, Jesús (1996) Gnomos, Madrid, EDAF.</p> <p>CASANOVA, Joan; CREUS, Joan. (1998). 'Els petits éssers fantàstics: Inventari i recerca sobre l'origen del llegendari'. Revista d'etnologia de Catalunya, nº 13, Novembre 1998, p. 140-143. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana.</p> <p>CATÀLEG (inèdit). Catàleg del Grup de Recerca i Conservació del Patrimoni del Centre Excursionista de Súria.</p> <p>LOSADA, Cristina (2000) Toponímia de Súria. Treball mecanografiat pel 2n curs de Batxillerat B. Súria.</p> <p>REGUANT, Josep; CASTELLANO, Albert (1980) Súria insòlita. Col·lecció de textos de la exposició duta a terme pel Banc de Madrid i les Joventuts Musicals de Súria.</p> <p>Informació oral proporcionada pel Sr. Eduard Zomeño, desembre 1999</p> | XVIII-XIX | Totalment caigut, encara que es conserven elements mobles en pedra propis d'una explotació tradicional agrària, com a tines, peus de premsa, etc.. L'entorn ha estat molt modificat recentment, ja que s'ha aplanat el cim del turó on es troba. | <p>Masia situada dalt d'un turó amb molt bona visibilitat des d'on es dominen els municipis limítrofes de Súria. La construcció està arruïnada, presentant una planta rectangular feta de maçoneria amb dos pisos i golfes amb coberta a dues vessants, que consta, fonamentalment, de tres cossos constructius principals als que s'adossen, al N un cos destinat a tina i un altre al SE com a corral. A la planta baixa del cos E hi ha un espai cobert amb volta que podria identificar-se amb un celler, el qual presenta a l'E una tina enrajolada que té la boixa dins d'aquest espai per sota del nivell actual de paviment. Al N, d'aquest mateix espai, que té forma de L, es pot veure una altra tina, que sembla més moderna que l'anterior. Per fora del mur perimetral, s'estén un dels cossos annexos, ja mencionats, ocupat per una altra tina. A la planta primera, sobre la volta, es troba la base d'una premsa de vi de pedra de gres. Als murs perimetrals N i O existeixen troneres, que semblen poder-se datar al segle XIX. Per l'aspecte constructiu s'endevinen semblen distingir-se dues grans fases d'edificació i altres afegits de menor importància.</p> | 08274-61 | Camí del Muntet | <p>Existia una inscripció amb la data 1812 en una biga de fusta. El 1860 el mas Munt o Muntet tenia una extensió de 60 jornals de terra i el seu amo era Josep Armengol, per venda, d'Antoni Viadé, de Gironella (REGUANT, CASTELLANO, 1980). En un cens de 1877 apareix com a alqueria de dues edificacions d'un i dos pisos, una habitada i l'altre no. Resulta d'interès des del punt de vista del llegendari una informació oral proporcionada per una descendent d'antics habitants d'aquesta casa, que es pot situar cap els anys 1920 i que fa referència a l'existència d'éssers fantàstics d'aparició nocturna, encara que sense identificació precisa, són de morfologia humana. Aquesta informació es la següent: 'a Cal Muntet, on abans vivia la meva mare, un dia (dins dels molts que passava alguna cosa estranya) en un llit on hi havia quatre nenes es veien nou peus. També amb la seva germana van veure un personatge, baix i fosc als peus del seu llit, però que va desaparèixer quan va venir el seu pare'. A més es tradició l'existència d'un llibre amb receptes i conjurs de caràcter guaridor, encara que no se sap res més sobre aquest particular (Informació oral proporcionada pel Sr. Eduard Zomeño, desembre de 1999). Sobre la creença en éssers de caire fantàstic, i moltes vegades diabòlic s'han documentat indicis al Bages, així com a Súria, on va ser advertida la presència de 'familians', diables ficats a la llar o mals esperits, a la dècada de 1930 (GRIERA, 1935-1947: V, 28).</p> | 41.8526182,1.7742772 | 398254 | 4634139 | 08274 | Súria | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67104-20210428174242.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67104-20210428173448.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67104-20210428173556.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67104-20210428173401.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-02-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo | Al seu voltant es trobava el bosc del Muntet, avui pràcticament desaparegut (LOSADA, 2000) | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||
| 67105 | Costafreda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/costafreda | <p>CASTELLANO, Albert; FONTS, Jordi; LEÓN, Joan (eds) (1999) Sender de Súria. Volta al terme municipal. Variant de Coaner. Variant dels llacs d'Argençola, Súria, Centre Excursionista de Súria.</p> <p>CATÀLEG (inèdit). Catàleg del Grup de Recerca i Conservació del Patrimoni del Centre Excursionista de Súria.</p> <p>LOSADA, Cristina (2000) Toponímia de Súria. Treball mecanografiat pel 2n curs de Batxillerat B. Súria.</p> <p>REGUANT i AGUT, Josep (1988) 'Súria', Història de les comarques de Catalunya. Bages'. Volum II, pp. 475-502, Manresa, Edicions Parcir, Edicions selectes.</p> <p>SOLER I CLARIANA, Pau (1985) Súria, el meu poble. Súria.</p> | XIII-XIX | En estat ruïnós i coberta de vegetació. | <p>Conjunt de construccions que consta d'un cos principal rectangular destinat a habitatge i usos agrícoles, amb dues tines adossades. Un altre grup de tres tines a l'O d'aquest cos i al SO una pallissa de planta rectangular de dues plantes. Presenta una arcada orientada cap a l'est.. El cos principal, el més interessant del conjunt, es troba dividit en tres pisos, amb coberta a doble vessant, i, com la resta del conjunt edificat, es troba en estat avançat de ruïna, la qual cosa fa impossible la descripció dels seus espais interiors. Des de fora es pot veure a l'interior, emmascarada per edificacions posteriors, una porta adovellada amb arc de mig punt. També s'observen arcs gòtics molt oberts, a l'interior de la construcció. Davant l'era principal hi havia una era enrajolada.</p> | 08274-62 | Es troba a mitja vessant de la serra de Costafreda. | <p>La data de 1213 es menciona com la més antiga de la masia (SOLER, 1985; LOSADA, 2000). El 23 de desembre de 1315 Ramon Rigolf, ciutadà de Manresa, compra el mas inferior de Costafreda (REGUANT, 1988). En un cens de 1877 apareix com a alqueria de dues edificacions d'un i dos pisos, una habitada i l'altre no. Existeix una corranda popular que fa referència a aquest mas 'Costafreda, la Taverna / Mas Pujol venen el vi / a Reguant toquen la flauta / i al molí el violí / / A can Torres filen borres / a can Gras filen borràs / les noies de Costafreda / no saben cosir un pedaç / a ca l'Abadal el timbal / a cal Mero el pandero / a cal Minguet, el clarinet / i a cal Daina, la samfaina' (Referència de Jaume Guilà i Castellà i Josep Peramiquel i Cordò)</p> | 41.8224227,1.7433762 | 395640 | 4630823 | 08274 | Súria | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67105-20210506142236.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67105-20210506143655.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67105-20210506143742.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67105-20210506143802.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BCIL | 2022-02-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo | A uns cinquanta metres, pujant cap a la carena existeix la font de Costafreda, lloc tradicional d'esbarjo pels suriencs. A mas Pujol, pel jardí i voltants de la casa, com a elements decoratius existeixen diversos elements constructius i de pedra de la masia de Costafreda, com rodes i pedres de premsa, una boixera, etc.. També hi ha peces interessants d'aquesta masia al Museu de l'Avi. | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 1761 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||
| 67107 | Els Tractets | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-tractets | <p>Informació oral de José Rodríguez García</p> | VI aC | Es troba molt degradat | <p>Seguint del camí dels Tractets, que surt de la colònia de Santa Maria, es localitza el jaciment en un espai de sol molt erosionat, que constitueix una antiga terrassa de la riera del Tordell, i al costat d'un glacis i d'una rasa actual. En aquest context es veuen en una zona de petit diàmetre, abundants restes de ceràmica a mà, de pasta amb desengreixant gruixut, amb abundant mica daurada. La cuita és reductora. Presenta decoració a cordó (en algun cas apareixen varis sobre el mateix fragment) i pentinada. També s'ha trobat la vora exvasada d'un vas de ceràmica feta a torn. Es troba associada a restes de tàpia cremada per l'ús. El tipus de material sembla poder-se relacionar amb materials sortits en jaciments del Bronze Final IIIB o paleoibèric amb paral·lels propers al Serrat de l'Oca (Puig-Reig), Sant Pere de Pinós o Merlés.</p> | 08274-64 | Camí dels Tractets | <p>Jaciment descobert pel Sr. José Rodríguez García</p> | 41.8342699,1.7598470 | 397027 | 4632119 | 08274 | Súria | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67107-20210527111746.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67107-foto-08274-64-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67107-foto-08274-64-3.jpg | Inexistent | Antic|Ibèric|Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-02-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo | El nom del lloc, Els Tractets', prové de que l'amo de les terres llogava petits trossos de terreny perquè fessin vinyes els pagesos pobres. Segons informació oral un topònim relacionat amb aquest lloc és el de 'les Costes de Monpaità'. | 80|81|79 | 1754 | 1.4 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||
| 67108 | Forns de les Guixeres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forns-de-les-guixeres | <p>ARGULLOL, Joseph d' (1880) 'Costums del Pla de Bages'. L'excursionista, any III, nº 21. Barcelona, Associació Catalanista d'Excursions científicas, p. 465-472.</p> <p>CATÀLEG (inèdit). Catàleg del Grup de Recerca i Conservació del Patrimoni del Centre Excursionista de Súria.</p> <p>LOSADA, Cristina (2000) Toponímia de Súria. Treball mecanografiat pel 2n curs de Batxillerat B. Súria.</p> <p>REGUANT i AGUT, Josep (1982) 'La vila de Súria els anys 1871-1873', Miscel·lània d'Estudis Bagencs. Núm. 2, pp. 135-142, Manresa, Centre d'Estudis del Bages.</p> <p>REGUANT i AGUT, Josep (1988) 'Súria', Història de les comarques de Catalunya. Bages. Volum II, pp. 475-502, Manresa, Edicions Parcir, Edicions selectes.</p> | XIX-XX | Tots els elements estan enfonsats i en procés de degradació. | <p>Conjunt de construccions i pedreres destinades a la producció de guix. Es distingeixen la 'Guixera vella' i les .'Guixeres noves'. La 'Guixera vella' es troba a l'Est de les noves i té com a punt d'interès un forn semi-enfonsat cupular de planta circular, fet de pedra, amb unes dimensions aproximades de 3 metres d'ample i 4 d'alt. Al costat d'aquest, pel seu cantó E, es poden veure les pedreres on s'extreia el mineral, les quals dominen un petit rierol que baixa fins la riera del Tordell. Cap el NO d'aquest forn es poden veure dos grups de construccions. La primera, de menors dimensions, és un forn de planta rectangular, amb una boca. En les condicions actuals és pràcticament impossible accedir-hi. Seguint al NO, al costat mateix del camí carreter que uneix tots aquests forns, es troba el forn més gran de tots, també de planta rectangular, aproximadament de 9 metres de front per 5 metres d'alçada. Presenta dues boques rectangulars fetes amb pedra de gres i arcs de descarrega fets amb totxo i parets de maçoneria de grans dimensions fetes de pedra calcària. El seu interior està ensorrat i, fins i tot, ha crescut un arbre. Per sota d'aquest forn es veuen les restes d'un edifici en dues altures, que baixa pel pendent,. És de planta rectangular, i segons informació oral, servia per a moldre el guix, encara que també se sap que d'aquests forns es baixava el producte per a ser motllurat al molí de guix, propietat dels Alzina, que hi havia prop del pont de cal Nenus, en terme de Callús. Per sobre de tot aquest conjunt es veu una altra pedrera d'extracció de mineral.</p> | 08274-65 | Camí rural per les Guixeres | <p>El 1780 el P. Jaume Caresmar, en el seu 'Discurso' assenyalava l'existència de 'dos molinos que se emplean en granos, sal y yeso, prensandose en ámbos aceite y fabricandose papel de mediana calidad. Sus vecinos tienen dos ollas de aguardiente, porqué les sobran vinos con cuios productos compran los granos que les faltan para el abasto de seis meses al año' (REGUANT, 1988). La següent referència escrita que es coneix es del 1880, quan Joseph d'Argullol diu el següent: 'prop de Manresa ó Mandresa hi ha las guixeras de Suria' (ARGULLOL, 1880). El 1884 Súria abastia de guix a Manresa com diu la 'Monumenta Historia Civitatis Minorisae' (REGUANT, 1982).</p> | 41.8354301,1.7725882 | 398086 | 4632233 | 08274 | Súria | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67108-20210512154729.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | BCIL | 2022-02-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo | 98 | 49 | 1.5 | 1761 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | ||||||
| 67109 | Barraca de la vinya del Lari | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-vinya-del-lari | <p>CATÀLEG (inèdit). Catàleg del Grup de Recerca i Conservació del Patrimoni del Centre Excursionista de Súria.</p> <p>ITINERARI 6 (s.d.) Itinerari-6: Súria - Necròpolis de cal Banyes-Cal Jové - Coaner - Súria, Centre Excursionista de Súria. </p> <p>SOLER, Josep M. (1992) 'L'estudi de la pedra seca: estat de la qüestió' Dovella, núm. 42, p. 19-21, Manresa: Associació Cultural Dovella.</p> <p>VILA I CARABASSA, Josep Maria (1999B) Informe de la intervenció arqueològica realitzada en quatre barraques de vinya localitzades en la variant de Súria, Manresa, Arqueociència, S.L.</p> | XVIII-XX | <p>Es tracta d'una construcció realitzada en pedra seca, de planta irregular, tot i que tendeix a ser quadrangular, adossada a una feixa de terra. La façana presenta un allargament a banda i banda, formant un marge de pedra seca. Té un espai útil interior d'uns 2 a 3 metres quadrats. L'accés es fa per mig d'una porta adintellada. La coberta està realitzada amb falsa cúpula muntada a base de pedra seca i coronada amb una gran llosa de pedra. La impermeabilització de la coberta es realitza amb terres i graves abocades pel damunt de les pedres. Presenta un ràfec en tot el perímetre de la coberta construït a base de lloses allargades i primes de pedra. L'abundància de pedres, el domini adquirit pels constructors en la travada de murs i la disponibilitat de temps durant l'hivern, permeteren la construcció d'unes obres de gran perfecció tècniques que responien de manera simple, racional i econòmica a les necessitats plantejades (SOLER, 1992B)</p> | 08274-66 | Camí des del Quer a la riera d'Hortons | <p>Com es habitual amb totes aquestes construccions auxiliars al mig del camp, serviria d'aixopluc i com a magatzem d'eines del pagès.</p> | 41.8482504,1.7501077 | 396241 | 4633683 | 08274 | Súria | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67109-20210601131037.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67109-20210601131020.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67109-20210601131004.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BCIL | 2022-02-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||||
| 67110 | Barraca del Camp Gran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-camp-gran | <p>CASTELLANO, Albert; FONTS, Jordi; LEÓN, Joan (eds) (1999) Sender de Súria. Volta al terme municipal. Variant de Coaner. Variant dels llacs d'Argençola, Súria, Centre Excursionista de Súria.</p> <p>CATÀLEG (inèdit). Catàleg del Grup de Recerca i Conservació del Patrimoni del Centre Excursionista de Súria.</p> <p>SOLER, Josep M. (1992) 'L'estudi de la pedra seca: estat de la qüestió' Dovella, núm. 42, p. 19-21, Manresa: Associació Cultural Dovella.</p> <p>VILA I CARABASSA, Josep Maria (1999B) Informe de la intervenció arqueològica realitzada en quatre barraques de vinya localitzades en la variant de Súria, Manresa, Arqueociència, S.L.</p> | XIX-XX | <p>Aquesta barraca és una de les més grans de Súria (CASTELLANO, FONTS, LEÓN, 1999). Es tracta d'una construcció realitzada en pedra seca, de planta quadrangular i que genera un espai útil interior d'uns 6 a 9 metres quadrats. L'accés es fa per mig d'una porta amb una llinda que sobrepassa el 2'50 metres de llarg, amb un pes aproximat d'una tona (CASTELLANO, FONTS, LEÓN, 1999). La coberta està realitzada amb falsa cúpula muntada a base de pedra seca i coronada amb una gran llosa de pedra. La impermeabilització de la coberta es realitza amb terres i graves abocades pel damunt de les pedres. Presenta un ràfec en tot el perímetre de la coberta construït a base de lloses allargades i primes de pedra. L'abundància de pedres, el domini adquirit pels constructors en la travada de murs i la disponibilitat de temps durant l'hivern, permeteren la construcció d'unes obres de gran perfecció tècniques que responien de manera simple, racional i econòmica a les necessitats plantejades (SOLER, 1992).</p> | 08274-67 | Camí rural al Camp Gran | <p>Servien d'aixopluc i com a magatzem d'eines del pagès. Aquesta barraca la va aixecar el 'Miqueló', en una vinya de desprès de la fil·loxera, tot posant la llinda de porta més gran de Súria. Aquest Miqueló era un home molt valent (Informació oral d'Isidre Suades i Albert Fàbrega)</p> | 41.8576631,1.7455436 | 395876 | 4634733 | 08274 | Súria | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67110-20210601124447.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67110-20210601124438.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67110-20210601124503.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BCIL | 2022-02-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo | 119|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||||
| 67111 | Balma del Samuntà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-del-samunta | <p>CATÀLEG (inèdit). Catàleg del Grup de Recerca i Conservació del Patrimoni del Centre Excursionista de Súria.</p> <p>FÀBREGA I ENFEDAQUE, Albert (2000) 'Nous megàlits al Bages' Dovella, Núm. 67, pp. 26-33, Manresa.</p> <p>INVENTARI (2000) Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Carta Arqueològica. Súria (Bages). Barcelona, Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia.</p> | Probablement afectada en obrir la pista forestal que passa pel davant. | <p>Petita cavitat d'aproximadament 1 metre de fondària i 0'75 metres d'alçada, situada al costat d'una pista forestal que baixa a la riera d'Hortons. Es troba a la part superior d'un balç que domina la vall d'aquesta riera. S'aprecien restes d'ossos humans, que han estat identificats com a pertanyents, com a mínim, a dos individus adults, un de complexió gràcil i un altre de robusta.</p> | 08274-68 | Pista forestal que baixa a la riera d'Hortons | <p>La tradició oral del coneixement d'aquest lloc és de la dècada de 1920 en que Josep Suades, va trobar-la fent treballs d'obertura del camí, atribuint les restes, al temps de la Guerra dels Carlins (informació oral d'Isidre Suades i Albert Fàbrega). Podria tractar-se d'una balma sepulcral calcolítica amb vàries inhumacions.</p> | 41.8573408,1.7439963 | 395748 | 4634700 | 08274 | Súria | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67111-20210601121539.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67111-20210601121428.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67111-20210601121443.jpg | Inexistent | Antic|Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-02-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo | 80|79 | 1754 | 1.4 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||||
| 67112 | Camí empedrat de cal Planés a Riols | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-empedrat-de-cal-planes-a-riols | <p>CATÀLEG (inèdit). Catàleg del Grup de Recerca i Conservació del Patrimoni del Centre Excursionista de Súria. Informació oral d'Isidre Suades i Albert Fàbrega.</p> | Es troben perduts uns quants trams del camí, en els que es conserva està en bon estat | <p>Camí que creua transversalment la riera d'Hortons entre les cases del Samunta i Riols. Es conserva força bé prop del Camp Gran, a la banda dreta de la riera. En aquest costat el camí està empedrat en un tros del seu recorregut. Passa pel costat de la gran llosa de pedra que s'ha identificat amb un dolmen, conegut per dolmen del Samuntà.</p> | 08274-69 | Camí rural prop del Camp Gran i la riera d'Hortons | 41.8580456,1.7454374 | 395869 | 4634777 | 08274 | Súria | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67112-20210714120136.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67112-20210714115816.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67112-20210714120029.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2022-02-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo | 94|85 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | ||||||||||
| 67113 | Camí empedrat de cal Trist al Samuntà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-empedrat-de-cal-trist-al-samunta | <p>CATÀLEG (inèdit). Catàleg del Grup de Recerca i Conservació del Patrimoni del Centre Excursionista de Súria.</p> | Es troben perduts i/o reformats alguns trams del camí, però en general en aquells llocs en que es conserva està en bon estat. | <p>Camí que venint des de cal Trist va resseguint la riera d'Hortons fins arribar a les cases del Samuntà, confonent-se alguns cops amb la pròpia riera, ja que sembla que a vegades segueix la pròpia llera de la riera, que per la seva part es veu que ha variat el seu curs. El camí es troba, en alguns trams empedrat i, en altres, la roca mare li fa de paviment. La resta del camí és de terra. Aquest caminet va pujant el curs de la riera enmig d'un paisatge molt agradable composat per petits horts, on es poden veure petites feixes i el treball de la pedra seca en els marges, alguns dels quals es superposen. El camí té derivacions més modernes adaptades per al pas de vehicles tot terreny i travessa la riera en algunes ocasions.</p> | 08274-70 | Camí des de cal Trist al Samuntà | 41.8427608,1.7475967 | 396023 | 4633076 | 08274 | Súria | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67113-20210630160917.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67113-20210630160931.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67113-20210630160959.jpg | Legal | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | BCIL | 2022-02-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo | Es veuen afloraments salins en la part més baixa del camí. Prop d'aquí es conserva el topònim de la 'Farrera' que possiblement indicaria la presència de minerals fèrrics. | 94|85 | 49 | 1.5 | 1761 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||||
| 67114 | Monument al centenari del Vot del Poble | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-al-centenari-del-vot-del-poble | XX | <p>Monument composat per un tors masculí de mig cos, representant Sant Sebastià, fet amb una làmina de bronze, amb orificis representant els llocs on es van clavar les sagetes. Es troba sobre un pedestal de pedra en el que es pot llegir la següent inscripció en una placa de bronze '1885 / 1985 / SÚRIA / En la commemoració / del centenari del vot del poble / a Sant Sebastià / Diada de Sant Sebastià / 1987'.</p> | 08274-71 | Les Bateries | <p>El vot de poble està molt arrelat en la ment i el caràcter dels suriencs. Una devoció especial cap a Sant Sebastià, va fer que en el moment de la epidèmia del còlera al final del segle XIX, els suriencs d'aquella època fessin amb gran solemnitat aquesta promesa coneguda com el 'vot de poble' cap aquest Sant.</p> | 41.8339148,1.7510997 | 396300 | 4632090 | 1985 | 08274 | Súria | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67114-20210421175606.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2022-02-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo | Ramon Homs | Fa uns anys va ser traslladat de la rotonda del riu fins a les Bateries. | 98 | 51 | 2.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||||
| 67115 | Dolmen del Samuntà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dolmen-del-samunta | <p>CASTELLANO, Albert; FONTS, Jordi; LEÓN, Joan (eds) (1999) Sender de Súria. Volta al terme municipal. Variant de Coaner. Variant dels llacs d'Argençola, Súria, Centre Excursionista de Súria.</p> <p>CATÀLEG (inèdit). Catàleg del Grup de Recerca i Conservació del Patrimoni del Centre Excursionista de Súria.</p> <p>FÀBREGA I ENFEDAQUE, Albert (2000) 'Nous megàlits al Bages' Dovella, Núm. 67, pp. 26-33, Manresa.</p> <p>INVENTARI (2000) Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Carta Arqueològica. Súria (Bages). Barcelona, Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia.</p> | La llosa que es veu està en bon estat, però no es veu la resta del possible dolmen que es troba semi soterrat | <p>Al costat del camí empedrat de cal Planés a Riols, un cop travessada la riera d'Hortons, s'aixeca al costat esquerre del camí una gran llosa de pedra alçada verticalment, com si es tractés d'una estela. La part visible de la mateixa és de 2'90 metres de llargada per 40 cm d'amplada. La llosa sembla trobar-se sobre una estructura de pedra seca i prop d'ella se'n veuen altres, la qual cosa ha portat a pensar que podria tractar-se de les restes d'un possible dolmen.</p> | 08274-72 | Camí rural de cal Planés a Riols | <p>Informació oral d'Albert Fàbrega i Isidre Suades</p> | 41.8577133,1.7462832 | 395938 | 4634738 | 08274 | Súria | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67115-20210601123954.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67115-20210601124015.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67115-20210601124030.jpg | Inexistent | Antic|Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-02-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo | 80|79 | 1754 | 1.4 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||||
| 67116 | Torrent del Bògit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-del-bogit | <p>Informació oral del Sr. José Rodríguez García</p> | No es veuen restes constructives en superfície | <p>Sota el lloc de Torremalús, pel seu costat NO, en un meandre que fa el torrent del Bògit i en un camp amb molt poc pendent, el Sr. José Rodríguez García va recollir fa anys una variada mostra de cultura material prehistòrica. El material es composa, bàsicament, d'útils de sílex de petites dimensions i un tros de petxina molt rodada amb un forat. Entre aquests objectes destaquen una punta de fletxa d'aletes i peduncle i un ganivet laminar de sílex.</p> | 08274-73 | Camí rural a Torremalús | <p>Descobert pel Sr. José Rodríguez García</p> | 41.8428400,1.7396600 | 395364 | 4633095 | 08274 | Súria | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67116-foto-08274-73-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67116-foto-08274-73-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67116-foto-08274-73-3.jpg | Inexistent | Antic|Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-02-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo | 80|79 | 1754 | 1.4 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||||
| 67117 | Antiga Rectoria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-rectoria-0 | <p>PIÑERO, Jordi, TOMASA, Eudald (1998) Pla Director del Poble Vell de Súria. Ajuntament de Súria. Transversal Produccions Culturals. Assessorament de Jordi Padró. Diputació de Barcelona. Servei de Recursos Culturals. Àrea de Cultura. Oficina de Patrimoni Cultural.</p> | XIV-XX | Presenta cert estat de deteriorament | <p>Es tracta d'una construcció àmplia, que segueix més o menys el model d'una masia de planta basilical. Consta d'un porxo molt interessant, sustentat amb pilastres de maçoneria irregular, que formen un conjunt homogeni amb el que havien estat els horts de la rectoria. L'interior es conserva amb un agençament propi de començament de segle. Als baixos hi ha un espai ampli on antigament hi havia les quadres i el celler (PIÑERO, TOMASA, 1998).</p> | 08274-74 | C/ Campanar | <p>L'edifici va ser la antiga rectoria, i al costat, el cementiri de l'església. Avui l'habitatge es de propietat privada.</p> | 41.8346816,1.7519550 | 396372 | 4632174 | 08274 | Súria | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67117-20210421173343.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67117-20210421173111.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67117-20210421173254.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-02-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo | Des del punt de vista arquitectònic és un bon exemple d'arquitectura popular tradicional. Espacialment està relacionat amb el nucli de l'església i el castell. | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||||
| 67118 | Ermita de Sant Pere | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ermita-de-sant-pere | <p>FÀBREGA, A. (2012). Sant Pere del Puig i les Guixeres, de Súria. Súria: Ajuntament de Súria.</p> | XI- XVI | En queden els fonaments. | <p>Restes d'una església de planta rectangular amb l'absis no marcat en planta. Se'n conserva la fonamentació, que ha permès definir fins a tres fases constructives: la primera del segle XI; la segona del XII al XIV i la darrera dels segles XV-XVI. El parament és de pedra lligada amb morter.</p> | 08274-75 | Camí rural a les Guixeres | <p>L'església de Sant Pere està documentada des de l'any 1033. Des del segle XI fins al XVII consta a la documentació com a església i a partir d'aleshores com a capella. Al segle XVIII ja només apareix esmentada la partida de Sant Pere, pel que hem de suposar que en aquest moment ja estava en estat de ruïna. L'any 2007 s'hi van iniciar les campanyes d'excavació arqueològica, que han permès descobrir-ne els fonaments i les característiques i fases constructives (FÀBREGA, 2012).</p> | 41.8360067,1.7713215 | 397982 | 4632299 | 08274 | Súria | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67118-20210428140643.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67118-20210428140654.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67118-20210428140809.jpg | Inexistent | Romànic|Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2022-02-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo | 92|94|85 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | ||||||||
| 67119 | Ruscos de can Sivila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ruscos-de-can-sivila | <p>CATÀLEG (inèdit). Catàleg del Grup de Recerca i Conservació del Patrimoni del Centre Excursionista de Súria.</p> | Es troben força deteriorats. Les arnes que resten estan pràcticament desfetes. | <p>En terres de can Sivila s'han detectat dos llocs on hi ha unes estructures per a instal·lar-hi arnes per a eixams d'abelles. Es tracta d'una construcció adossada a la roca o a un marge de pedra seca, composada per grans pedres verticals i coberta del mateix material formant sèries de cel·les on es col·locaven les arnes de canya, vímet i altres materials tradicionals. En aquest cas es tracta de sèries de tres cel·les.</p> | 08274-76 | Camí rural a can Sivila de la Roca | 41.8392100,1.7416300 | 395522 | 4632690 | 08274 | Súria | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67119-foto-08274-76-2.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2020-10-07 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo | 119 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | ||||||||||
| 67120 | El Casalot de Reguant | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-casalot-de-reguant | <p>Informació oral Albert Fàbrega</p> | Es troba força degradat i manca part d'una de les parets | <p>En un lloc actualment sense camí d'arribada, just a la carena de la muntanya sobre el pla de Reguant es poden observar les restes d'una torre quadrangular, feta de carreus mitjans ben escairats i col·locats en filades. Es veuen marques d'haver utilitzat bastida per aixecar la construcció.</p> | 08274-77 | Dalt la muntanya, sense accés directe. | 41.8184300,1.7520100 | 396350 | 4630370 | 08274 | Súria | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67120-20210630131644.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67120-foto-08274-77-2.jpg | Inexistent | Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-02-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo | No s'ha pogut localitzar la situació exacta del casalot. | 119|85 | 1754 | 1.4 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||||
| 67121 | Necròpolis de cal Banyes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/necropolis-de-cal-banyes | <p>BUENO MORENO, Laura (2000) Necròpolis i sepultures medievals a Súria i rodalies, Treball mecanografiat pel 2n curs de Batxillerat B. Súria.</p> <p>CATÀLEG (inèdit). Catàleg del Grup de Recerca i Conservació del Patrimoni del Centre Excursionista de Súria.</p> <p>INVENTARI (2000) Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Carta Arqueològica. Súria (Bages). Barcelona, Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia.</p> <p>ITINERARI 6 (s.d.) Itinerari-6: Súria - Necròpolis de cal Banyes-Cal Jové - Coaner - Súria, Centre Excursionista de Súria. </p> <p>VILA I CARABASSA, Josep Maria (1999A) Memòria de la intervenció arqueològica realitzada a la necròpolis de cal Banyes, Manresa, Arqueociència, S.L.</p> <p>VILA I CARABASSA, Josep Maria (2000) 'Arqueologia a Súria. Darrers intervencions' Dovella, Núm. 67, pp. 19-25, Manresa. Informació oral José Rodríguez García.</p> | XI - XII | Les tombes excavades estan gairebé destruïdes i la permanència a l'aire lliure només farà que acabar de fer-les desaparèixer. | <p>Necròpolis de 'cistes de caixa de lloses'. S'han detectat, com a mínim, dues zones, una al vessant NE del turó on s'observen, en superfície, restes d'almenys tres tombes del tipus caixa de lloses i la part superior on s'han excavat tres tombes. Aquestes es troben en una àrea plana, coberta de matolls, al cim d'un petit turó. En aquest indret es van documentar en superfície les restes de tres tombes formades per lloses de mitjanes dimensions, clavades verticalment al terreny i constituint cistes de les que només eren visibles algunes de les lloses laterals, sense que es conservessin les de coberta, tot i que en la mateixa àrea es documentava, també, alguna llosa de grans dimensions, que podria correspondre a la coberta desplaçada d'alguna de les sepultures. Les tombes semblaven distribuir-se radialment al voltant del vessant del turó i eren visibles en superfícies algunes restes antropològiques. La neteja i excavació arqueològica es va centrar en les tres tombes. De dues d'elles es coneix la seva estructura de tipus cista amb lloses de pedra lateral i al fons de la tomba. A la tomba 2 es van trobar restes antropològiques pertanyents a un individu adult enterrat en posició de decubit supí i amb el cap a l'Oest,. En aquesta tomba hi ha restes de dues inhumacions, l'altra d'un individu adult i posteriorment, es va reaprofitar. La tomba 3 estava molt deteriorada. L'excavació arqueològica no va proporcionar cap mena de material excepte les restes òssies. Les tombes estaven col·locades més o menys paral·leles i amb una certa regularitat d'interal d'1'5 metres aproximadament. Devia haver-hi algun tipus de senyal que posava de manifest la situació de les fosses, mitjançant una estela o un túmul de terra. Segons el seu excavador es tractaria d'un cementiri associat a un petit mas medieval, relativament allunyat de les estructures parroquials, fenomen típic, d'altra banda, a l'època medieval catalana. La reutilització d'almenys una de les tombes constata un ús continuat de la necròpolis, demostrant que la mateixa no correspondria a un fet puntual de caràcter casual. També permet establir una relació de tipus familiar entre els sebollits (VILA, 1999).</p> | 08274-78 | En una elevació prop del barri de cal Trist | <p>La redescoberta del jaciment es deu als membres del Grup de Recerca i Conservació del Patrimoni adscrit al Centre Excursionista de Súria, els quals van recollir la tradició oral del barri de cal Trist respecte de la troballa d'ossos (VILA, 1999) . Es va excavar l'any 1999, per iniciativa de l'Ajuntament, sota la direcció de Josep Maria Vila i Carabassa i amb col·laboració d'alumnes de l'IES. Mig Món.. El Sr. José Rodríguez García va descobrir altres tombes a la falda de la muntanya.</p> | 41.8475484,1.7436017 | 395699 | 4633613 | 08274 | Súria | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67121-20210601115051.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67121-20210601115008.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-02-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo | 85 | 1754 | 1.4 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | ||||||
| 67122 | Torremalús | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torremalus | <p>CATÀLEG (inèdit). Catàleg del Grup de Recerca i Conservació del Patrimoni del Centre Excursionista de Súria.</p> <p>MARTÍN, C. et al. (1996) Llegendes i cantalles del Bages. La memòria mítica dels nostres avis. Manresa: Angle Editorial.</p> | Les restes constructives que es troben dempeus presenten signes evidents de deteriorament i estan en perill imminent d'esllavissar-se cap el torrent. | <p>Torremalús es troba en una plana que cau abruptament sobre el torrent del Bògit, al lloc on aquest es bifurca en dues torrenteres, de tal manera que només es fàcilment accessible des del N, mentre que per la resta de costats es troba dalt d'un talús escarpat. Pel costat E d'aquest lloc, per l'altre vessant del torrent, pujava l'antic camí de Súria a Cardona, des d'on es té una bona visió de les restes de l'edificació. Actualment es conserva dempeus una mola feta de maçoneria irregular i carreus de pedra on sembla endevinar-se una porta coberta amb arc apuntat, mentre que la part inferior es troba 'atalusada' sobre el balç. Aquesta mola es troba just sobre la torrentera i està en greu perill d'esllavissament. Al darrera de la mateixa, hi ha uns camps plans conreats on s'ha pogut recollir, entre d'altres fragments, un tros de ceràmica decorada en verd i morat datable en el segle XIV, tal vegada de taller manresà. A l'extrem oposat del camp es troba una barraca de vinya i una cisterna feta en pedra seca.</p> | 08274-79 | Camí rural per Torremalús | <p>En els documents de l'Arxiu del Veguer de Manresa que fan referència a Súria n'hi ha un, datat l'any 1608, on apareixen citats Joan Reguanes de Torremalús i Joan Costafreda. Una llegenda publicada (encara que, evidentment, és una versió actual sense massa consistència), que fa referència a Torremalús és la següent: Torremalús era un hostal on s'hostatjaven viatgers i traginers i es comentava que alguns d'ells havien desaparegut misteriosament. Un dia es va aturar un jove que portava forces diners i la criada el va advertir de que si es quedava el matarien per a robar-los-hi. Sembla ser que eren els amos els autors de les desaparicions deixant caure un gran pes al llit on dormien els viatgers. La criada li va demanar que l'ajudés a escapar-se i així se salvarien tots dos (MARTÍN et alií, 1996)</p> | 41.8421019,1.7410810 | 395481 | 4633011 | 08274 | Súria | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67122-20210601111021.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67122-20210601111057.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-02-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo | El nom del torrent del Bògit prové de l'existència al peu de la Torremalús d'un bògit o lloc per a captar aigües, el qual encara que ple de bardisses, es conserva en part. | 85 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | ||||||
| 67123 | Rodes de trull | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rodes-de-trull | XVII | <p>Rodes de pedra de gres vermell amb una concavitat interior i un forat al centre de les mateixes. Es troben al centre de la plaça de l'Oliver. Una d'elles porta la data de 1694 al costat. Una procedeix d'una edificació desapareguda ubicada al torrent dels Galàpets i l'altra és del molí de Reguant</p> | 08274-80 | Plaça de l'Oliver, s/n | <p>Segons informació oral una de les rodes procedeix d'un lloc avui desaparegut i que estava a la baixada del torrent dels Galàpets, al començament del raval de Santa Anna. En aquest indret, fa uns cinquanta anys, encara es veien restes d'una edificació amb aspecte semi-industrial on restava aquesta roda. L'altra, segons informació oral, procedeix del molí de Reguant i servia per a premsar olives.</p> | 41.8342304,1.7526550 | 396429 | 4632123 | 1694 | 08274 | Súria | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67123-20210526150645.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67123-20210526150713.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67123-20210526150703.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2022-02-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo | 119|94 | 51 | 2.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||||||
| 67124 | Creu del Noi Viudu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-del-noi-viudu | <p>CATÀLEG (inèdit). Catàleg del Grup de Recerca i Conservació del Patrimoni del Centre Excursionista de Súria.</p> <p>REGUANT i AGUT, Josep (1997) Súria. Història en imatges 1894-1975. Col·lecció 'Fotografia històrica', núm. 4. Manresa: Angle Editorial, Centre d'Estudis del Bages.</p> | XX | La inscripció no es llegeix bé. Amb motiu de l'ampliació del carrer, es va traslladar de lloc, ocupant així l'emplaçament actual. | <p>Creu de ferro forjat amb corona i espines sobre pedestal de pedra motllurada. A la part central del cos de pedra presenta la següent inscripció: 'A la memòria del jove / Urbici Calmet Palau / que morí / lo dia 9 de febrer de 1909'.</p> | 08274-81 | Cruïlla C/ Roser - Ctra. Cementiri | <p>L'impost municipal per l'escorxador era un font d'ingressos molt important per l'Ajuntament: per cada cap de bestiar mort cobrava 20 cèntims. Per estalviar-se aquest impost i vendre la carn més barata es va començar a matar el bestiar fora del municipi, entrant-la de nit. El 9 de febrer de 1909, un home, Urbici Calmet (el noi viudo), va morir d'un tret en no fer cas als guàrdies (burots) que el volien inspeccionar per si passava carn de contraban. Un dels guàrdies que va disparar, va resultar ser el pare del mort. Aquest drama és el que commemora la creu (REGUANT, 1997).. Hi ha una corranda popular que fa referència a la mort del 'Noi Viudu' 'El cap pelat plora / perquè se li ha acabat / el menjar les sopes / de l'autoritat // Manté la dona borratxa / tot fent el gandul / i el dissabte en cobra / en cobra del consum // No hi volem cap / que sigui dels assessinos / no n'hi volem cap / que sigui del cap pelat', sembla ser que el 'cap pelat' fa referència a l'alcalde Mallet i els 'assessinos', és una referència a la mort del 'noi viudu' pels burots. (Referència de Jaume Guilà i Castellà i Josep Peramiquel i Cordò)</p> | 41.8376026,1.7521271 | 396391 | 4632498 | 1909 | 08274 | Súria | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67124-20210526145427.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67124-20210526145448.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67124-20210526145418.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | Inexistent | 2022-02-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo | Es tracta d'un monument que commemora un fet dolorós, molt present a la memòria del poble, per la qual cosa te per sé un gran valor simbòlic per a la gent de Súria. | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | ||||
| 67125 | La Closa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-closa-0 | <p>LLADÓ RAMONET, Josep (1933) 'Indrets comarcals. Sant Maria de Serarols'. Butlletí del Centre Excursionista de la comarca del Bages, Núm. 162, Manresa.</p> <p>LLADÓ I RAMONET, Josep (1993D) 'Cererols [Serarols]' extret del Butlletí del Centre Excursionista de la Comarca del Bages, núm. 162 (1933), núm. 165 (1933), 166 (1934), núm. 168, (1934) a Cererols, mil anys d'història (993-1993), pp. 19-25, Súria, Ajuntament de Súria i Associació d'Amics i Veïns de Cererols.</p> <p>REGUANT i AGUT, Josep (1988) 'Súria', Història de les comarques de Catalunya. Bages'. Volum II, pp. 475-502, Manresa, Edicions Parcir, Edicions selectes.</p> <p>REGUANT, Josep; CASTELLANO, Albert (1980) Súria insòlita. Col·lecció de textos de la exposició duta a terme pel Banc de Madrid i les Joventuts Musicals de Súria.</p> | XII-XIV | Es troba en estat avançat de ruïna, per la cual cosa resulta perillosa la seva visita. | <p>Conjunt edilici format per un cos principal i diverses edificacions auxiliars com pallisses, corrals, etc. El més interessant, de bon tros, és el cos principal. Aquest està format per una torre circular a la que se li adossa una edificació. La torre es conserva a una alçada d'uns sis metres, amb un diàmetre interior d'uns tres metres, ocupats per una tina circular amb rajoles vidrades. A la torre s'observen troneres arran de terra i a mitja alçada. El parament és de carreus de mida mitjana repartits de manera força regular. A la torre s'hi adossa un edifici de planta quadrangular, on s'aprecien diverses fases constructives, trobant-se a la més antiga un finestral geminat gòtic al primer pis i un safareig amb arc escarser. Hi ha altres fases on s'observen finestres de llinda plana, entre d'altres elements. En aquest cos també s'aprecien troneres de l'època de les guerres carlines.</p> | 08274-82 | Camí rural des de les Comes a la Closa | <p>Josep Lladó la situa al segle X al costat de les cases següents: Ledo (Can Lledó), Fabrica (can Fàbrega), Soler, Cumbis (Les Comes), Vil·la (can Riera), Serra (el Casalot) i Oliveres (LLADÓ, 1993D). El 27 de gener de 1315, Berenguer d'Odena ven a Pere Guillem de Bosch el mas Çaclosa (REGUANT, 1988). Al cens de 1860 es reflexa l'existència de dues edificacions (REGUANT, CASTELLADO, 1980). En un cens de 1877 apareix com a masia de dues edificacions d'un i dos pisos, una habitada i l'altre no. El 1887 l'habiten dotze persones (REGUANT, CASTELLANO, 1980). La darrera utilització de la casa va ser com a masoveria depenent de les Comes, Viladelleva i Bogadella.</p> | 41.8258977,1.7858207 | 399170 | 4631159 | 08274 | Súria | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67125-20210615122114.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67125-20210615122611.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67125-20210615122252.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67125-20210615122139.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67125-foto-08274-82-2.jpg | Legal | Gòtic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BCIL | 2022-02-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo | 93|85 | 45 | 1.1 | 1761 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | ||||||
| 67126 | Els Ulls del Mussol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-ulls-del-mussol | <p>Informació oral del Sr. José Rodríguez García</p> | Una bona part se l'ha endut la riera del Tordell | <p>En un petit balç vertical excavat per la riera del Tordell en un estrat argilós, una mica més avall del mas Vilella, es pot observar una cambra de foc amb pilar central d'un forn de ceràmica. El resultat visual es que recorda clarament els ulls d'un mussol, nom amb el que es conegut popularment. Aquest forn, el qual es troba gairebé tot menjat, tindria planta rectangular i encara es poden veure alguns dels forats que comuniquen la cambra de foc amb la de cocció en el perfil del talús. No sembla que es conservi 'in situ' cap material.</p> | 08274-83 | Carretera de Balsareny a uns 100 metres del Mas Vilella en direcció a Súria | <p>Jaciment descobert pel Sr. José Rodríguez García</p> | 41.8356651,1.7663098 | 397565 | 4632267 | 08274 | Súria | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67126-20210706124538.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-02-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo | 1754 | 1.4 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||||||
| 67127 | Torroella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torroella | <p>CASTELLANO, Albert; FONTS, Jordi; LEÓN, Joan (eds) (1999) Sender de Súria. Volta al terme municipal. Variant de Coaner. Variant dels llacs d'Argençola, Súria, Centre Excursionista de Súria.</p> <p>GAVÍN, Josep M. (1979) Bages (Inventari d'esglésies núm. 5). Valldoreix: Arxiu Gavín.</p> <p>REGUANT i AGUT, Josep (1988) 'Súria', Història de les comarques de Catalunya. Bages'. Volum II, pp. 475-502, Manresa, Edicions Parcir, Edicions selectes.</p> <p>SITJES I MOLINS, Xavier (1990) 'Sant Cristòfol de Súria' Butlletí dels Amics de l'Art Romànic del Bages. Núm. 65, pp. 231-234, Manresa: Amics de l'Art Romànic del Bages.</p> | XIII-XIX | Es troba en estat ruïnós i no s'hi pot accedir per trobar-se tancada amb un reixat. | <p>Conjunt d'edificacions a diferents nivells formant un bloc constructiu principal més un altre de secundari i dos de petits, formats per files de tines. L'edifici principal, de planta quadrangular i vàries plantes, ofereix un aspecte tancat propi d'una obra defensiva, i està ubicat dominant el pas de la riera de Tordell. Per la part E, la qual dona a la riera, presenta un edifici afegit amb posterioritat on s'observen troneres pròpies del segle XIX. Te una capella dedicada a Santa Maria, de planta rectangular, adossada a l'extrem NE, amb la volta decorada amb pintura blava i restes de pintura a la capçalera, a on estava l'altar, avui desaparegut. Al darrera de la capella es poden veure les restes d'una volta i tines. El segon cos d'edificacions està format per un edifici a un nivell inferior, amb parets de pedra i arcs i cantoneres. Les obertures son de maó. Aquest cos caldria datar-lo en el segle XIX, i sabem, per documentació oral que era el lloc on hi havia estat una fassina.</p> | 08274-84 | Ctra. de Súria a Balsareny | <p>De l'any 1205 es conserva, a l'arxiu Fàbrega de Cererols, el testament, fet en pergamí, atorgat per Guilleuma de Torroella, germana de Berenguer de Súria i muller de Berenguer de Torroella, del qual prengué el nom (SITJES, 1990). Ramon Folc de Cardona paga a l'hereu de Jaume II per la venda d'entre altres llocs de Torroella (REGUANT, 1988). De tota manera, no està clar que aquestes cites siguin referides a aquesta Torroella, car poden pertànyer al proper poble de Torroella, encara que es conserven a la fitxa, per precaució. En un cens de 1877 apareix com 'alqueria de Torroella', amb dos edificis, d'un i tres pisos, un habitat constantment i l'altre deshabitat.</p> | 41.8483611,1.7812649 | 398827 | 4633658 | 08274 | Súria | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67127-20210428161344.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67127-20210428161528.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67127-20210428161559.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | BCIL | 2022-02-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo | Una part de l'edificació està destinada actualment a la cria de porcs senglars, precisament la que abans havia estat fassina. | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 1761 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||
| 67128 | Grup escultòric | https://patrimonicultural.diba.cat/element/grup-escultoric | <p>1a TROBADA (1991). Trobada jove d'artistes artesans. Escultures al carrer 1991, Súria, Adhuc, Ajuntament de Súria, Generalitat de Catalunya, Subdirecció General d'Artesania.</p> | XX | Presenta el deteriorament normal per trobar-se a l'aire lliure | <p>Utilitzant el vidre, el marbre, el ciment i la llum l'autor va crear una obra dinàmica i plena d'energia que simbolitza els aspectes i les particularitats d'aquest poble. Una columna de ciment, que representa el Poble Vell, amb teseles (obra de Ester Luesma M. Antònia Miralles) de ceràmica i marbre juxtaposades de tal manera que simbolitzen l'aspecte muntanyós de la regió, serveix de punt de recolzament a un riu de vidre, el Cardener que corre a prop, encastat a la columna com si llepés la terra (1ª TROBADA, 1991). La obra es va col·locar al centre neuràlgic del poble nou, és a dir, a la Pça de Sant Joan, al costat de la estació d'autobusos.</p> | 08274-85 | Plaça de Sant Joan | <p>La obra es va fer amb motiu de la 1a trobada d'artistes artesans organitzada per l'Ajuntament de Súria i la Generalitat de Catalunya l'any 1991.</p> | 41.8233200,1.7457200 | 395836 | 4630920 | 1991 | 08274 | Súria | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67128-foto-08274-85-1.jpg | Inexistent | Abstracció | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2020-10-06 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo | Joan Crous | 111 | 51 | 2.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | ||||||
| 67129 | Barraca de can Torres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-can-torres | <p>SOLER, Josep M. (1992) 'L'estudi de la pedra seca: estat de la qüestió' Dovella, núm. 42, p. 19-21, Manresa: Associació Cultural Dovella.</p> <p>VILA I CARABASSA, Josep Maria (1999B) Informe de la intervenció arqueològica realitzada en quatre barraques de vinya localitzades en la variant de Súria, Manresa, Arqueociència, S.L.</p> | XIX-XX | <p>Barraca de planta quadrangular, construïda amb la tècnica de la pedra seca. S’accedeix per un portal de llinda simple de pedra orientat al sud. La coberta és en forma de falsa cúpula amb cornisa de lloses i coberta d’arena per l’exterior. En destaca la cornisa amb voladís i el caramull o cantamussols que la corona.</p> | 08274-86 | Camí rural des del camí de can Torres | 41.8103875,1.7561042 | 396677 | 4629472 | 08274 | Súria | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67129-20210506114819.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67129-20210506114835.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67129-20210506115000.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67129-20210506114914.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-02-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | ||||||||
| 67130 | Receptari de Cuina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/receptari-de-cuina | <p>REDÓ I MARTÍ, Salvador (1989) Ignasi Domènech i Puigcercos. Manresa: Gremi d'Hostaleria i Turisme de Manresa i Comarca.</p> <p>REDÓ I MARTÍ, Salvador (1994) 'El cuiner manresà Ignasi Domènech i Puigcercos', Dovella, Núm. 48, pp. 45-50. Manresa: Associació Cultural Dovella.</p> | <p>ALLIOLI DE CODONY: Ingredients: 1 o 2 codonys, 4 o 6 grans d'all, oli d'oliva, sal. Elaboració: Es fan bullir els codonys pelats. Un cop bullits s'escorren. Al morter es piquen els gran d'all i s'afegeix el codony a poc a poc remenant-lo amb els alls. A la vegada es va tirant oli a poc a poc sense deixar de remenar amb la mà de morter, afegint una mica de sal, fins que la salsa es posi espessa. OUS ESTERNATS: Ingredients: Ous (com a mínim, un per cap), bacallà (prèviament dessalat), mongetes seques (per a la truita), farina, ceba, tomàquet, sal, una fulla de llorer, brou i per a la picada: un parell de grans d'all, julivert, ametlles, un raig de conyac o de vi blanc. Elaboració: S'enfarina i fregeix el bacallà. Un cop fregit, preferentment a una cassola de terrissa, es treu i es fa un sofregit amb força ceba ratllada i tomàquet amb una fulla de llorer. Un cop ben sofregit s'afegeix el brou de carn i s'espera a que bulli. A continuació s'hi tira la picada i el raig de conyac o vi blanc i la sal. Si el suc queda massa clar s'afegeix una cullerada de farina tot remenant perquè no quedi agrumollada. Quant el suc ja es fet s'hi posa el bacallà, els ous estrenats i la truita de mongetes que s'ha fet prèviament, tallada a triangles.</p> | 08274-87 | <p>El cuiner manresà Ignasi Domènech i Puigcernós (Manresa,1874-1956), va publicar al seu llibre 'La Teca' una recepta de cuina que té com a base l'allioli de codony, i que figura sota el nom de 'bacallà a la manresana'. La recepta és com segueix: 'El bacallà (amb 500 grams n'hi ha prou) es cou al natural a trossos i se li afegeixen 600 grams o més de patates pelades i tallades a quadradets grans, resultant un plat per a 4 persones. La salsa és un allioli muntat com una maionesa espessa, a la que se li afegeix una quantitat igual de codony escalivat i després de cuit es passa per un sedàs; s'hi barreja poc a poc l'allioli; a les persones que no els agradi el puré de codonyat podem canviar-ho per un puré de pomes; aquesta salsa espessa es serveix en salsera amb la sal corresponent. Es posa el bacallà ben escorregut i acabat de coure's en una plata sobre un tovalló (o sense); al seu voltant'. L'allioli ha estat considerat per alguns com relacionat amb ritus de fertilitat: en molts llocs era costum en determinats èpoques de l'any menjar aquesta salsa. Al Solsonès i cap al Nadal era tradicional fer aquesta variant d'allioli que requereix del fruit del codonyer com a base principal. Respecte al plat conegut a Súria com 'OUS ESTERNATS', es tracta d'una elaboració gastronòmica pròpia dels divendres de Quaresma. La expressió 'ous esternats', no es massa comú en el català actual. Alcover la recull com a procedent d'aquesta contrada geogràfica, quan diu que el seu significat és el de: 'ous durs partits pel mig'.</p> | 41.8310022,1.7542953 | 396561 | 4631763 | 08274 | Súria | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Social | 2022-02-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo | Ambdós plats formen part de la cuina de secà. | 63 | 4.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||||||||||
| 67131 | Cara | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cara | XIV | Està erosionada | <p>Cara que es troba a l'estrep oposat de l'arc gòtic on apareix l'escut de Cardona, sota cal Quim. Es tracta d'una efígie humana molt toscament esbossada i de la que poca cosa es pot dir. De tota manera, a la resta del bloc on està marcada s'aprecia, encara que de forma molt tènue, que hi ha hagut altres relleus gravats i que el temps ha esborrat.</p> | 08274-88 | Arc gòtic sota cal Quim | 41.8345798,1.7511882 | 396308 | 4632164 | 08274 | Súria | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67131-20210421121833.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2022-02-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo | 119 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | ||||||||||
| 67132 | Cal Colomer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-colomer-0 | <p>LLADÓ I RAMONET, Josep (1993D) 'Cererols [Serarols]' extret del Butlletí del Centre Excursionista de la Comarca del Bages, núm. 162 (1933), núm. 165 (1933), 166 (1934), núm. 168, (1934) a Cererols, mil anys d'història (993-1993), pp. 19-25, Súria, Ajuntament de Súria i Associació d'Amics i Veïns de Cererols.</p> <p>REGUANT i AGUT, Josep (1988) 'Súria', Història de les comarques de Catalunya. Bages'. Volum II, pp. 475-502, Manresa, Edicions Parcir, Edicions selectes.</p> | Només se'n conserven restes. | <p>Es troba al costat del camí antic que baixa des de Cererols fins el Cardener per la riera de Bogadella. A no massa distància del nucli de Cererols es pot observar com a l'enderrocar-se un marge d'uns dos metres d'alt darrera del mateix es veuen, com a mínim, dues parets perpendiculars al sentit del marge i tallades per aquest. Entre ambdues s'aprecia un potent estrat d'enderroc. No es veu cap tipus de ceràmica ni al camp superior ni a l'inferior.</p> | 08274-89 | Camí rural de Cererols a Bogadella | <p>Les informacions actuals no permeten fer cap afirmació taxativa, de tota manera, Lladó, abans de la Guerra Civil de 1936 (1993B i D) relacionava les vies amb els topònims Colomer i Estrada, pensant que podien pertànyer a una via romana 'estrada' i a un columbari 'colomer'. Creia que el topònim Estrada calia situar-lo al lloc de la Plana (que seria el Pla) i Colomer, al Camp Colomer, indicant que en aquest lloc s'hi veien construccions antigues fins poc abans de 1932. En aquell moment deia que encara es podien veure restes d'un columbari romà al lloc de la Torre / Codines prop de la vinya de l'Estrada, 'segons opinió de competents especialitzats' (LLADÓ, 1993D).</p> | 41.8165533,1.7692625 | 397780 | 4630140 | 08274 | Súria | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67132-20210728121826.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67132-20210728121846.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | Inexistent | 2022-02-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo | 85 | 1754 | 1.4 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||||
| 67133 | Pas de la Sala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pas-de-la-sala-0 | <p>Informació oral del Sr. José Rodríguez García</p> | No es veuen restes constructives en superfície | <p>En un turó que es troba al pas de la Sala, al límit del terme de Súria amb el de Sant Mateu de Bages s'han recollit en superfície alguns fragments de ceràmica ibèrica molt rodada. La majoria és de pasta oxidadada, però també hi ha algun tros de pasta de sandvitx. Es tracta d'una elevació en el extrem muntanyós sobre el Pla de Meravelles.</p> | 08274-90 | Camí rural a la Sala | <p>Descobert pel Sr. José Rodríguez García.</p> | 41.8201410,1.7381173 | 395199 | 4630576 | 08274 | Súria | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67133-20210728130916.jpg | Inexistent | Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-02-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo | 81 | 1754 | 1.4 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||||
| 67134 | Torre de Salipota / Torre dels Moros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-salipota-torre-dels-moros | <p>CASTELLANO, Albert; FONTS, Jordi; LEÓN, Joan (eds) (1999) Sender de Súria. Volta al terme municipal. Variant de Coaner. Variant dels llacs d'Argençola, Súria, Centre Excursionista de Súria.</p> <p>DAURA, Antoni; GALOBART, Joan; PIÑERO, Jordi (1995) La arqueologia al Bages. Manresa: Centre d'Estudis del Bages. Col·lecció 'Monogràfics', 15.</p> <p>OLIVARES PONTI, David (1997) La fortificació de la comarca del Bages en temps de les guerres carlines, Manresa, Secció d'Estudis del Centre Excursionista de la Comarca del Bages.</p> <p>PIÑERO, Jordi, TOMASA, Eudald (1998) Pla Director del Poble Vell de Súria. Ajuntament de Súria. Transversal Produccions Culturals. Assessorament de Jordi Padró. Diputació de Barcelona. Servei de Recursos Culturals. Àrea de Cultura. Oficina de Patrimoni Cultural</p> <p>REGUANT i AGUT, Josep (1988) 'Súria', Història de les comarques de Catalunya. Bages'. Volum II, pp. 475-502, Manresa, Edicions Parcir, Edicions selectes.</p> <p>REGUANT i AGUT, Josep (1997) Súria. Història en imatges 1894-1975. Col·lecció 'Fotografia històrica', núm. 4. Manresa: Angle Editorial, Centre d'Estudis del Bages.</p> <p>REGUANT I AGUT, Josep (1999) 'El Poble Vell i la torre de Salipota', Sender de Súria. Volta al terme municipal. Variant de Coaner. Variant dels llacs d'Argençola, pp.30-31, Súria, Centre Excursionista de Súria.</p> <p>SOLER I CLARIANA, Pau (1985) Súria, el meu poble. Súria.</p> | XIX | Els murs ja no tanquen el cercle original i es troba en avançat estat de deteriorament | <p>Torre de planta circular localitzada en un turó sobre la masia i el barri de Salipota, seguint el camí de la font del Ferro. Forma part de la xarxa de torres de telègraf òptic que va ser aprofitada per l'exercit isabelí. Sembla que en origen tenia tres plantes (encara que en el cens de 1877 es diu que té dues), amb la part inferior en talús. El seu diàmetre intern és d'uns dos metres i mig i la seva alçada oscil·la entre 5 i 8 metres. Els murs són fets de pedres més o menys escairades, de grandària mitjana, amb un morter força compacte de color rosat, conservant restes d'arrebossat. Es conserven dotze de les troneres que defensaven la torre originalment i que se situen a dos nivells. Posseeix un fossat al seu voltant, de planta irregular, però amb tendència a ser rectangular, amb uns 20 metres de llargària en el cantó més gran i una fondària de poc més d'un metre. Està rematat amb pedres en algun punt (OLIVARES, 1997). Es possible que estigues inclosa a la xarxa de comunicació immediata formada per les estacions de Manresa, Cardona, Serrateix i Castelltallat.</p> | 08274-91 | Camí rural a la Torre dels Moros | <p>Construïda durant el temps de les guerres carlines per a fer de telègraf òptic (REGUANT, 1988). A la segona guerra carlina (1846-1849) el general Pavia va ordenar la construcció de tres xarxes de telegrafia òptica, una d'elles circular de Barcelona a Manresa i Vic i des de Manresa amb una derivació cap a Solsona. Dins d'aquesta línia es trobava la de Súria. (REGUANT, 1999). La vila de Súria, durant les tres guerres carlines, degut en gran manera a la seva condició de vila fortificada, va ser escenari de diversos enfrontaments bèl·lics i seu de l'aquarterament de les tropes d'ambdós bàndols en diverses ocasions. El rei carlí Carles V va fer una breu estada a cal Quinquer. El castell es va reforçar per adequar-lo com a fortí, i al final de la primera guerra la vila va ser arrasada i cremada (PIÑERO, TOMASA, 1998). En un cens de 1877 la torre apareix com 'torre telegràfica' habitada constantment i que consta de dos pisos.</p> | 41.8319532,1.7449243 | 395783 | 4631879 | 1848 | 08274 | Súria | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67134-20210429130608.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67134-20210429130659.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67134-20210429130739.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67134-foto-08274-91-1.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2022-02-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo | El tipus de torre més habitual i estès, tan a Catalunya com a Espanya, dins l'enginyeria militar de comunicacions és la quadrangular amb base troncopiramidal, que no respon a aquesta tipologia. Segons informació oral del Sr. José Rodríguez García va trobar a poca distància de la torre un molí barquiforme, però cap altre tipus de restes d'interès arqueològic. Aquesta troballa va ser recollida en la literatura arqueològica (DAURA, GALOBART, PIÑERO, 1995), així com per SOLER (1985). Daura, Galobart i Piñero publiquen aquesta peça com a un molí neolític, encara que afegeixen que no se sap els criteris que s'han utilitzat per concretar aquesta cronologia. A SOLER (1985) apareix la fotografia de l'esmentat molí. | 98 | 45 | 1.1 | 1771 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | ||
| 67135 | Església de Sant Cristòfol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-sant-cristofol-0 | <p>AUTORS DIVERSOS (1984). Catalunya Romànica, vol. XI (El Bages). Barcelona: Enciclopèdia Catalana.</p> <p>GAVÍN, Josep M. (1979) Bages (Inventari d'esglésies núm. 5). Valldoreix: Arxiu Gavín.</p> <p>REGUANT i AGUT, Josep (1988) 'Súria', Història de les comarques de Catalunya. Bages'. Volum II, pp. 475-502, Manresa, Edicions Parcir, Edicions selectes.</p> <p>REGUANT i AGUT, Josep (1997) Súria. Història en imatges 1894-1975. Col·lecció 'Fotografia històrica', núm. 4. Manresa: Angle Editorial, Centre d'Estudis del Bages.</p> | XX | <p>Els trets més destacats de la construcció el constitueixen el campanar i la porta d'entrada. El primer element s'ha construït sobre la porta d'entrada, i constitueix una referència visual del Raval Nou o barri del Centre. Aquest està coronat per una teulada a quatre vessants sobre un pis amb finestres dobles amb arc de mig punt als quatre vents. L'entrada principal es troba a un nivell superior al del carrer i s'accedeix mitjançant una doble escalinata suportada per dues columnes de fust llis. L'interior té vitralls de colors i l'absis presenta unes pintures d'A.. Gorges. A l'altar major hi ha una làmpara-baldaquí, original de Josep Sendra (REGUANT, 1988). L'altar del Sagrat Cor és obra de Pere Guasch, beneït l'any 1950.</p> | 08274-92 | C/Sant Antoni Maria Claret, 14 | <p>El fet del creixement del poble al costat de la carretera i el riu (al Raval Nou) va portat a que el rector Martí Sanglas, comencés amb diners del seu patrimoni, una nova església, escoles i casa rectoral, abans del 1936 (REGUANT, 1988). D'aquesta manera els feligresos ja no haurien de pujar al capdamunt del poble (REGUANT, 1988). L'any 1940 s'inaugurà la nova edificació, on es va traslladar la titularitat de la parròquia (AUTORS DIVERSOS, 1984). El seu interior es completa amb la col·locació, l'any 1949, de l'altar de la Immaculada, el campanar, el rellotge públic i finalment es procedeix a la benedicció de les campanes. L'any següent es fa l'altar del Sagrat Cor (REGUANT, 1997). Per informació oral se sap que en la construcció de la torre es va emprar pedra de l'església de Santa Maria sa Vila. L'any 1957 totes les esglésies de Súria es van incorporar des del bisbat de Vic al de Solsona (AUTORS DIVERSOS, 1984). Avui es aquesta la església parroquial de Súria.</p> | 41.8318840,1.7515617 | 396335 | 4631864 | 08274 | Súria | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67135-20210420163427.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67135-20210420163505.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67135-20210420163553.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | BCIL | 2022-02-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo | Josep Maria Sagnier | 98 | 45 | 1.1 | 1761 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | ||||||
| 67137 | Festa de Sant Sebastià / El Vot del Poble | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-sant-sebastia-el-vot-del-poble | <p>FULLA DOMINICAL (1922) Fulla dominical de Sant Cristofol de Súria. Número extraordinari dedicat a commemorar la festivitat de Sant Sebastià tan venerat per la cristiana vila de Súria, Núm. 3 bis, any II, Súria.</p> <p>PIÑERO, Jordi, TOMASA, Eudald (1998) Pla Director del Poble Vell de Súria. Ajuntament de Súria. Transversal Produccions Culturals. Assessorament de Jordi Padró. Diputació de Barcelona. Servei de Recursos Culturals. Àrea de Cultura. Oficina de Patrimoni Cultural</p> <p>REGUANT i AGUT, Josep (1988) 'Súria', Història de les comarques de Catalunya. Bages'. Volum II, pp. 475-502, Manresa, Edicions Parcir, Edicions selectes.</p> <p>REGUANT i AGUT, Josep (1997) Súria. Història en imatges 1894-1975. Col·lecció 'Fotografia històrica', núm. 4. Manresa: Angle Editorial, Centre d'Estudis del Bages.</p> | XIX-XX | És la festa més important de l'hivern a Súria. | <p>Un fet destacat en la història de Súria és l'epidèmia de còlera de l'any 1885, especialment per la seva importància simbòlica, ja que ha quedat fixada en la memòria popular. Va morir prop del 10% de la població. Aquest episodi va ser l'origen del Vot de poble en honor de Sant Sebastià, que encara es celebra. Els fets han passat a formar part de la memòria col·lectiva dels suriencs per la seva gran força simbòlica, ja que es relacionen amb la mort i la supervivència com a col·lectivitat (PIÑERO, TOMASA, 1998).</p> <p>Amb la festa de Sant Sebastià s'inicia el cicle festiu a Súria i s'ha convertit en una Festa Major d'hivern, amb clar predomini d'actes culturals i festius. Els actes de l'any 2000 van durar des del dissabte 15 de gener fins el diumenge 23 de gener. El programa va incloure en l'àmbit d'esport una 'Tirada esportiva internacional en armes neumàtiques' i els 'Jocs d'atletisme escolar', en l'àmbit de la cultura dues exposicions: 'Imatges d'un riu industrial, el Cardener de Callús a Cardona', amb la presentació del llibre del mateix títol i 'Obres de l'Associació d'Artistes de Súria', dues conferències sobre 'el Maquis' i 'Súria a l'Aconcagua 2001', un concert i la representació d'una obra de teatre. En l'àmbit de l'animació al carrer, va haver-hi (el mateix dia de Sant Sebastià) una galejada a càrrec dels trabucaires del Tro Gros, la instal·lació d'un 'Juguimòbil' a la plaça de Sant Joan i un 'Cercavila' amb elements folklòrics locals i el grup Xarop de Canya.</p> <p>En l'àmbit religiós es fa una celebració eucarística concelebrada i cantada, durant la qual es renova el Vot del Poble. El mateix dia de Sant Sebastià es va demanar al veïnat que posessin senyeres als balcons. A més, s'edita un programa d'actes, a l'igual que tots els anys.</p> <p>D'aleshores ença cada mes de gener, es celebra aquest vot. Sant Sebastià, que per cert, també era el patró del Montepio, celebrant la primera festa l'any 1913. Els anys 1925 i 1926 no va haver-hi festa de Sant Sebastià, perquè el primer any es va cremar la fàbrica vella i el segon, la Junta del Montepio va dir que no havia tingut temps d'organitzar-la . Els primers anys la festa del Montepio constava d'una celebració religiosa al matí i una vetllada teatral per la tarda (REGUANT, 1997). El 20 de gener de 1932 es va declarar la vaga general revolucionària a tota la conca del Llobregat i Cardener. A Súria no es va treballar, però no perquè fos vaga sinó perquè era la festivitat de Sant Sebastià (REGUANT, 1997), per la qual cosa, la vaga general revolucionària començava a Súria, un cop acabada la festa de Sant Sebastià, el dia 21 de gener de 1932. L'any 1942 amb donatius i una aportació de l'Ajuntament es va adquirir una nova imatge de Sant Sebastià, de l'escultor J. Maria Camps i Arnau, autor de la imatge de Sant Cristòfol situada a l'església. Aquest any també es canten per primer cop els goigs composats per Mn. Antoni Malats, vicari de Súria entre 1923 i 1927 (REGUANT, 1997). A més de la celebració religiosa es porten a terme, cada cop més, actes de caràcter cultural i cívic. Així, fa uns anys es va aprofitar la festivitat per fer coincidir la proclamació de les pubilles locals amb una curiosa representació d'exaltació de la dona catalana, homenatjant diverses dones famoses, com la Mercè Rodoreda, Lola Anglada, Àngels Garriga, etc.' (REGUANT, 1988).</p> <p>Una altra activitat feta fa uns anys va consistir en l'organització d'un muntatge teatral popular ('Pell de poble') sobre aquest episodi de la història de Súria, amb guió d'Agustí Soler i Mas. La representació es va fer utilitzant el mateix Poble Vell com a escenari, amb gran èxit de públic i de participació. (PIÑERO, TOMASA, 1998). A l'any 1985, i amb motiu del centenari, es va col·locar una escultura al costat del pont que uneix el barri de Salipota amb el Raval Nou.</p> | 08274-94 | <p>Els fets històrics en que va tenir origen aquest vot son els següents: des del 5 de setembre fins el 21 d'octubre de 1885 tingué lloc una forta epidèmia de còlera que va assolar Súria amb el resultat de més de vuitanta morts, en aquest espai de temps. El dia 10 de setembre es va produir la primera defunció, Anton Farriols i Ribolleda.</p> <p>Després de sis morts, el dia 13 l'Ajuntament va destinar 804 pessetes per auxiliar els malalts pobres. No fou fins al dia 30 en què es formà una comissió amb el rector, Jaume Soler, l'alcalde, Joan Santamaría i el jutge, Pau Bransuela, per distribuir el socors als necessitats. També ordenaren, com a mesura higiènica, que es traguessin de dins la vila els porcs i acordaren destinar grans quantitats de sofre per desinfectar les cases i els carrers. Ja havien mort 53 persones.</p> <p>Al costat de les tres primeres autoritats, es nomenà una junta per recollir i administrar les almoines donades en auxili dels malalts. Aquesta junta era formada per Ignasi Guilà, paleta, Josep Giró, muntador; Maria Pujol, vídua de Francesc Cuadrench, hostaler; Ramon Sañas, sastre; Teresa Simón, vídua de Celdoni Mateu, espardenyer; Josep Guillemí, Francesc Fàbrega, Tomàs Castelló, Cristòfol Torras i Joan Canudas.</p> <p>El dia 4 d'octubre, quan els morts ja eren 66, visità la vila el governador A. González Solesio, juntament amb el president de la Diputació, Manuel Planas i Casals i els diputats provincials Rosselló, Mascaró i Tort i Martorell, així com el diputat a Madrid, Rocafort. El dia 11 d'octubre el còlera no minvava, però en sessió celebrada a l'ajuntament s'acordà donar el nom de A. González Solesio al carrer que el governador visità primer i el de Diputació al de les primeres cases visitades pels diputats provincials. També es va acordar la instal·lació d'una làpida a la casa consistorial que perpetués l'agraïment de Súria per aquestes actuacions. Aquesta placa roman actualment a l'escala de l'Ajuntament i diu 'Súria reconocida al socorro dispensado por S.E.D.A. González Solesio y por los S.S. Rocafort, Planas, Roselló, Mascaró y Tort y Martorell durante el cólera de 1885, levanta este testimonio de gratitud'.</p> <p>Quan els morts sumaven ja 76, la Diputació envià per ajudar l'únic metge del poble, Domènec Quinquer, 5 infermeres i 5 infermers, 2000 pessetes i un altre metge, Frederic Monforte, substituït pocs dies més tard per Joan Mutgé. Les últimes defuncions es produïren el dia 21 d'octubre.</p> <p>En total, les defuncions de 1885 van ser 153, més del doble de la mortalitat habitual. Davant la gran magnitud de l'epidèmia, tot el poble es mobilitzà donant i creant ajuts. Destacaren especialment Bonaventura Jover, amo de cal Jover, fàbrica successora de 'La Gelidense'; Ignasi Abadal i Cots, arrendatari de la fàbrica fundada per Pius Muncunill; Ramon Giró i Jordana, teixidor; l'amo del mas can Torras; Joan Canudas i Basora, amo de la masia de Salipota i l'amo del mas de cal Fàbrega. La seva tasca reeixí, ja que un cop acabada l'epidèmia sobraren 120 duros que foren distribuïts entre les famílies de malalts pobres. Des del dia que es presentà el còlera a la vila es van fer pregàries públiques, celebrant-se ofici diari amb exposició del Santíssim.</p> <p>El 20 de setembre, diumenge, en solemne processó s'anà a buscar la imatge de Sant Salvador dipositant-la a l'església parroquial, on va predicar el rector demanant a tots els assistents fessin vot de celebrar perpètuament la festa de Sant Sebastià si Deu els lliurava de la malaltia. En aquell acte van estar presents totes les autoritats i veïns, excepte els malalts i els seus vetlladors. A partir d'aquesta promesa, Súria venera cada any el 'vot del poble' per sant Sebastià i celebra festa el dia 20 de gener (FULLA DOMINICAL, 1922).</p> | 41.8309865,1.7542793 | 396559 | 4631762 | 08274 | Súria | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2025-03-20 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | ||||||||||||
| 67138 | Caramelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caramelles-30 | <p>CARREÑO, N.; QUER, M.; VILANOVA, J. (1996) La sardana a Súria, Súria, Agrupació Sardanista de Súria.</p> <p>CLIMENT, Ramon (1972) 'Les primeres caramelles' Súria. Semanario de Informació Local, Núm. 1.047, 01.04.1972, pp. 1-2, Manresa, Red Catalana de Prensa.</p> <p>FÀBREGA ENFEDAQUE, A.; PERAMIQUEL COLS, J. (2000) Caramelles de Súria. Programa, Ajuntament de Súria.</p> <p>REGUANT i AGUT, Josep (1988) 'Súria', Història de les comarques de Catalunya. Bages'. Volum II, pp. 475-502, Manresa, Edicions Parcir, Edicions selectes.</p> <p>REGUANT i AGUT, Josep (1997) Súria. Història en imatges 1894-1975. Col·lecció 'Fotografia històrica', núm. 4. Manresa: Angle Editorial, Centre d'Estudis del Bages.</p> <p>DECLARACIÓ (1594) Declaració de Jeroni Corrons, 29.04.1594, Arxiu del Veguer, Manresa, Lligall, 140.</p> | Es tracta, tal vegada, de la festa més popular de Súria, amb uns altíssims índex de participació popular. Encara que en els darrers anys s'havia tendit a la creació d'un espectacle en recinte tancat, s'està tractant de recuperar la tradició més popular, de grups difosos tant pels carrers del poble com a pagès. | <p>Actualment, és una de les festes més importants i representatives del cicle festiu de Súria. En aquesta diada surten al carrer unes 700 persones de totes les edats (entre cantaires, músics, dansaires). Són elements bàsics de les caramelles de Súria, els següents: 1. LES COLLES, o agrupació dels caramellàires. Antigament es formaven per raons d'edat i de veïnatge. Avui persisteixen en el si de les entitats associatives de la vila. L'any 2000, han participat vuit grups: El Tro Gros (cant, trabucaires, ball de cascavells), La Llanterna (cants), Juvenil del Foment Cultural (cants, grup orquestral, danses, ballestes), Grans de l'Agrupació Sardanista (cants, danses, bastoners), Fadrinets del Poble Vell (cants, bastoners), Salipota (cants, bastoners), Infantil de l'Agrupació Sardanista (cants, danses) i Infantil del Foment Cultural (cants, danses) 2. CANÇONS I MÚSICA. Les més extenses són les sardanes, els valsos i les cobles humorístiques. 3. LES LLOQUES. Personatges encarregats de recaptar donatius en agraïment de les cantades i ballades de cadascuna de les colles. 4. ELS OUS, embotits i altres menges que abans es rebien s'han canviat, actualment, pel seu equivalent monetari. 5. CISTELLES I CISTELLONS. Es tracta d'aquests envasos de tipus vegetal profusament engalanats que porten les lloques per a la recapta. Temps enrera eren molt pintorescs: penjats dalt d'un pal duien mocadors com a banderoles i candeles que s'encenien per a pujar fins els balcons. 6. TRABUCAIRES: Els galejadors van incorporar-se a la Pasqua a finals del segle XVIII. Durant tot el matí no deixen reposar els trabucs recordant el terrabastall que es feia després de l'al·leluia del Dissabte de Glòria. 7. BALLESTERS, Són els caramellàires que van proveïts amb la ballesta, element extensible fet amb llistons de fusta, mitjançant el qual es fan arribar flors a les finestres de les cases. 8. BALL DE BASTONS. Hi ha colles que fan el ball de bastons Tenen una indumentària especial. Els estudiosos parlen que l'origen d'aquest ball es troba a la dansa d'espases. Actualment són tres les colles que fan aquests balls. A Súria: els grans de l'Agrupació Sardanista, els Fadrinets del Poble Vell i Salipota. 9. BALL DE CASCAVELLS. Es tracta d'un ball rodó en el que els seus participants porten unes turmells plenes de cascavells, que sonen mentre els dansaires es mouen. Es considera una al·legoria de la lluita i la victòria del soldat . Els instruments que animen la dansa són el flabiol, el tamborí i el sac de gemecs. Es tracta d'un dels elements més interessants de les caramelles de Súria. 10. ALTRES BALLS. En els darrers anys s'han introduït coreografies que donen gran varietat a les actuacions caramellàires. 11. ELS DONATIUS. Com ja s'ha dit, el donatiu més habitual, actualment, és el diner, encara que per recordar la recapta tradicional, a la Plaça Major, s'obsequia al públic amb coca i mistela.</p> | 08274-95 | <p>L'origen de les caramelles és popular, tot entroncant amb els rituals de fecunditat precristians, simbolitzats en la presència de l'ou, com a element generador de vida, tot coincidint amb les festes de la primavera, amb la seva significació de renovació vital. Amb el temps va adquirir forma cristiana, tot mantenint aspectes profans. Quant a la missa de dissabte sant s'entonava el Glòria, el jovent del poble responia cantant el set goigs de la Mare de Deu. Desprès feien una segona cantada a la porta de la rectoria i una tercera a la casa del batlles. A partir d'aquí, s'escampaven per les masies de la rodalia, on saludaven i es posaven a cantar corrandes, més o menys reverents, a les mosses de la casa. Un document datat l'any 1594, conservat a l'Arxiu de Manresa, fa referència al ball de cascavells, encara que sigui de fora de Súria, per acompanyar les caramelles. En aquest es detalla que la nit del dissabte de Rams, anaven per les cases de la parròquia un petit grup de gent: un cantant, un altre sonant el llagut (?), la flauta i el tamborí i l'altre amb cornamusa i dos ballant amb els cascavells ' demanant caramelles i aplegant ous i lo que els volien donar' per a menjar. Cantaven cançons a la Verge Maria i un portava una cistella on hi posaven els ous. Una cançó de caramelles que es cantava, probablement, a principis de segle 'El dissabte sant de Pasqua / molts no poden treballar, / per sentir als camillàires / que no paren de cantar' Aquesta cançó la cantaven colles de quitxalla. Sortien el dissabte de Pasqua i feien la ruta de pagès, amb espardenyes i camisa blanca. Un portava la bandera, un altre la panera per recollir els donatius i un tercer la cistella amb palla per tal de recollir els ous que podessin rebre. El cap de colla anava al davant de tots i demanava permís per cantar i, els altres dos, eren els encarregats de llençar els petards, per tal de que fos advertida la presència de la colla. A més, un d'aquests dos, tocava l'acordió amb acompanyament, sense entonar i, cap el tard retornaven a casa . Al dia següent cantaven al barri (CLIMENT, 1972).</p> | 41.8310203,1.7543304 | 396563 | 4631765 | 08274 | Súria | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67138-foto-08274-95-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67138-foto-08274-95-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67138-foto-08274-95-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | Inexistent | 2022-02-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo | Es canta també a la missa de la vetlla pasqual i a l'Ajuntament. | 98|94 | 2116 | 4.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||||
| 67139 | Cal Palitroques | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-palitroques | <p>REGUANT i AGUT, Josep (1988) 'Súria', Història de les comarques de Catalunya. Bages. Volum II, pp. 475-502, Manresa, Edicions Parcir, Edicions selectes.</p> | XIX | L'entorn immediat de la casa ha sofert un important deteriorament produït per la desafortunada excavació de l'explanada on es va fer l'edificació, havent deixat a l'aire els fonaments de l'extrem O de l'edifici, amb els problemes que això pot comportar | <p>Edificació de planta rectangular, segurament de dos pisos i golfes, feta de maçoneria irregular, amb obertures a la façana principal amb els muntants de carreus i motllures als ampits. El dintell de la porta, fet d'un sol carreu que forma un arc escarser, presenta una llegenda dins d'un oval que data la construcció: 1859. Aquesta inscripció és en part il·legible però conté les expressions 'Ma fecit (.?.) any de 1859'. La casa s'adossa a una tina de construcció anterior, que es troba al seu costat E. El seu avançat estat de deteriorament i el fet de que l'interior estigui ple de bardissa impedeix una bona descripció de l'interior de l'edifici. Com element a destacar es pot citar un forn de pa que es troba a la cantonada SO. S'endevinen troneres a la façana N, datables en el segle XIX. La coberta és a dues vessants. A escassos metres de la tina s'alça un xiprer, encara que en fotografies antigues s'observa que n'hi havia dos.</p> | 08274-96 | Ctra. de Súria a Castelladral | <p>En un cens de 1877 apareix com a masia habitada de dues plantes</p> | 41.8526466,1.7664837 | 397607 | 4634152 | 08274 | Súria | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67139-20210527142514.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67139-20210527142535.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67139-20210527142911.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2022-02-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo | Les palitroques son unes plantes ranunculàcies freqüents en els sembrats i en els guarets, de fulles dividides i flors petites. | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||||
| 67140 | El Cortés del Pi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-cortes-del-pi | <p>CASTELLANO, Albert; FONTS, Jordi; LEÓN, Joan (eds) (1999) Sender de Súria. Volta al terme municipal. Variant de Coaner. Variant dels llacs d'Argençola, Súria, Centre Excursionista de Súria.</p> <p>REGUANT i AGUT, Josep (1988) 'Súria', Història de les comarques de Catalunya. Bages. Volum II, pp. 475-502, Manresa, Edicions Parcir, Edicions selectes.</p> <p>REGUANT, Josep; CASTELLANO, Albert (1980) Súria insòlita. Col·lecció de textos de la exposició duta a terme pel Banc de Madrid i les Joventuts Musicals de Súria.</p> | XIX-XX | <p>Masia de planta rectangular i murs de maçoneria de pedra irregular travats mitjançant morter de calç. A la façana principal, es poden veure uns antics assecadors, cegats els uns i en part cegats els altres amb tàpia, totxo i fusteria. Té tres pisos (el darrer de 1929) amb sostre a dues vessants i presenta construccions annexes a l'E, Oest (tres tines) i Nord (cisterna i galeria sobre l'habitació). La cisterna, construïda el 1929, té un brocal amb una estructura de ferro forjat on s'agafa la corriola. El mur de la cisterna presenta una pica reaprofitada. A l'altre costat de la carretera una pallissa ocupa el lloc on fa anys havia una casa veïna: 'cal Passavant'.</p> | 08274-97 | Ctra. de Súria a Castelladral | <p>A la casa es conserva una bona col·lecció documental, que està sent transcrita per la filla de la família. El document més antic que es conserva a l'arxiu familiar és del 1792. Del 1797 hi ha un contracte d'arrendament a la casa Garriga. En un altre datat el 1799, apareix el nom de Maria Garriga Cortès com a pubilla de la casa. Sembla ser que fins aquella data, eren els Garriga els propietaris, per tant l'origen de la casa, cal cercar-lo a la masia Garriga de Castelladral. El 1860, en un cens, apareix com a dues cases d'un i dos pisos El 1860 hi ha un document on es llegeix 'Casa i serres dites de Puigjover, àlies Cortés del Pi, que pertanyen al manso Garriga, era de Maria Graner, hereva del seu pare Francesc Graner i Cortés (REGUANT, CASTELLANO, 1980). En un cens de 1877 apareix com a alqueria de dues edificacions d'un i dos pisos, una habitada i l'altre no. L'any 1887, estava habitada per 18 persones (REGUANT, CASTELLANO, 1980).</p> | 41.8601475,1.7628239 | 397315 | 4634989 | 08274 | Súria | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67140-20210527130610.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67140-20210527130636.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67140-20210527135652.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2022-02-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo | Al SE de la casa existeix una alzina de grans dimensions. Es tradició a la casa que va ser plantada per un capellà al segle XIX. Els forns del Cortés pertanyien a aquesta casa. | 119|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | ||||||
| 67141 | Cal Rei | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-rei-4 | <p>PERAMIQUEL COLS, Josep (2000) 'Apunts sobre antecedents i hipòtesis sobre la casa Cal Balaguer del Porxo del Poble Vell de Súria'. Document mecanografiat.</p> <p>REGUANT i AGUT, Josep (1988) 'Súria', Història de les comarques de Catalunya. Bages. Volum II, pp. 475-502, Manresa, Edicions Parcir, Edicions selectes.</p> | XIV-XX | <p>Casa de dos pisos, composada per un cos principal, un annex i una pallissa, construïda l'any 1931. Està feta de maçoneria irregular i coberta a doble vessant. Es troba construïda, en part sobre una mola de roca, en la que destaca la presència d'un forat rectangular, a manera de petita cisterna, d'una alçada de 1'5 metres, avui omplerta. En aquest mateix lloc, i a sobre de la mateixa, actualment hi ha un galliner. En un dels extrems vistos d'aquesta mola es recolza un arc apuntat, que donava pas en sentit N-S i que, actualment, es troba cegat. Està fet de carreus de gres vermell. Aquest arc, actualment constitueix el límit d'un espai intern del pis baix de la construcció. Al seu costat existeix, encara avui, un forn de pa. L'entrada és de lloses de pedra. Té dues tines de planta quadrada i una alçada d'uns dos metres i dues obertures a la part inferior. Servien per a guardar el blat de moro i estan fetes cap el 1940. Hi ha una premsa de vi, i en l'edificació auxiliar dues pedres, una sembla una base de paller i l'altre una mola.</p> | 08274-98 | Camí rural a les cases del Samontà | <p>En un llibre de defuncions s'esmenta a l'any 1692 la mort d'un Josep Balaguer al mas 'Balaguer del Samuntà', avui Cal Rei (PERAMIQUEL, 2000). En un cens de 1877 apareix com a alqueria habitada de dues plantes. Entre els veïns del Samuntà la tradició és la de que cal Rei era la casa més antiga i que la gent que habitava cal Planés havien estat masovers de cal Rei. El cognom Serra, segons informació oral, ve de la Fumera (Serra Moliner) i, apareix lligat a cal Rei cap a finals del segle XIX.</p> | 41.8575730,1.7521243 | 396422 | 4634715 | 08274 | Súria | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67141-20210615143614.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67141-20210615143529.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67141-20210615143456.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-02-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo | Es conserva a la casa una col·lecció d'eines de pagès. | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | ||||||
| 67142 | Cal Planés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-planes | <p>REGUANT i AGUT, Josep (1988) 'Súria', Història de les comarques de Catalunya. Bages. Volum II, pp. 475-502, Manresa, Edicions Parcir, Edicions selectes.</p> <p>REGUANT, Josep; CASTELLANO, Albert (1980) Súria insòlita. Col·lecció de textos de la exposició duta a terme pel Banc de Madrid i les Joventuts Musicals de Súria.</p> | XIII-XVIII | <p>Masia i conjunt d'edificacions al seu voltant. Es pot observar una tina com a construcció exempta. Es coneixen cinc reformes de la casa, quatre per inscripcions amb les dates 1732, 1746. 1747 i 1833 a sengles indrets de la casa i la quinta el 1930, per informació oral. En aquesta última es construeixen gran part de les construccions annexes i s'utilitzen totxos al cos principal. A la façana principal destaca la presència de la part superior d'una finestreta geminada romànica el més segur que reaprofitada. Està feta en un sol carreu treballat amb el doble arc, coronat per sengles sèries de tres rebaixos llisos a la manera d'arquivoltes, que ajuden a donar-li un aspecte més acurat. No hi ha restes ni de la columneta central ni dels brancals. A la zona d'habitatge destaca una escala de lloses de pedra. Resulta curiosa l'existència d'una estança amb dues portes tapiades, a més de la d'ús actual. La Sra. Teresina, de la masia del Puig, apunta la tradició de que quan moria l'amo de la casa es paredava la porta per que no la travessés ningú més. Entre els objectes mobles d'interès es troben les eines i estris propis d'una explotació agrària, un banc de fuster amb l'aixol i el ribot, una teiera guardada al celler, així com mesures, una agulla de cosir sacs, etc. Hi ha dues teules amb data 1746 i 1833, portant aquesta darrera la inscripció següent: 'Munda Coma, filla de Joan / Coma i de / Francisca Coma / Castelladral / any 1833'.</p> | 08274-99 | Camí rural a les cases del Samuntà | <p>A la casa es conserven documents del segles XV, XVII i XVIII. En un cens de 1877 apareix com a alqueria de dues edificacions, d'un i dos pisos, una habitada i l'altre no. Se sap, per informació oral d'Isidre Suades que un habitant de la Garrigosa es va casar a cal Planés</p> | 41.8573664,1.7519926 | 396411 | 4634693 | 1732 | 08274 | Súria | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67142-20210527163437.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67142-20210527174250.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67142-20210527173022.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67142-foto-08274-99-3.jpg | Legal | Romànic|Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2022-02-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo | Hi ha una alzina al darrera de cal Planés que té més de vint metres d'amplada a la copa i dos metres d'ample a la base. | 92|94|119|85 | 45 | 1.1 | 1761 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||
| 67143 | Cal Pés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pes | <p>REGUANT i AGUT, Josep (1988) 'Súria', Història de les comarques de Catalunya. Bages. Volum II, pp. 475-502, Manresa, Edicions Parcir, Edicions selectes.</p> | XIX-XX | <p>Masia de planta quadrangular i de maçoneria irregular, amb una rafa al costat que dona a la riera i una altre al costat oposat. Actualment té el sostre a una vessant, però s'observa que abans era a doble vessant i d'inferior alçada.</p> | 08274-100 | Camí rural a cal Pés | <p>En 1860 constava, com ara, d'un sol edifici de dos pisos, també s'esmenta en un cens de 1877, com a masia habitada de dues plantes i a l'any 1980 es fan reformes que la deixen en el seu aspecte actual. Abans pertanyia a la Mesquita.</p> | 41.8505585,1.7697004 | 397871 | 4633916 | 08274 | Súria | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67143-20210527144238.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67143-20210527144038.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67143-20210527144136.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-02-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||||||
| 67144 | La Mesquita | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-mesquita-1 | <p>REGUANT i AGUT, Josep (1988) 'Súria', Història de les comarques de Catalunya. Bages. Volum II, pp. 475-502, Manresa, Edicions Parcir, Edicions selectes.</p> <p>REGUANT, Josep; CASTELLANO, Albert (1980) Súria insòlita. Col·lecció de textos de la exposició duta a terme pel Banc de Madrid i les Joventuts Musicals de Súria.</p> | XIX | <p>Edifici que consta d'un cos central de planta rectangular allargada amb afegits a un lateral i al peu. Inicialment devia constar de dos pisos i golfes que, com es pot apreciar, han estat aixecades recentment formant un nou pis. L'edificació que es pot veure és del 1865 segons data de la llinda de la porta principal. Al seu interior conserva el celler amb botes petites de cèrcols de ferro, coves de vímet i canya i, en altres dependències, un banc de fuster com a elements mobles d'interès. Té dos cisternes i un pou. L'encercla un jardí.</p> | 08274-101 | Camí rural a la Mesquita | <p>El 1860 constava d'un edifici habitat i un altra que no, segons un cens (REGUANT, CASTELLANO, 1980). En un altre cens de l'any 1877 apareix com a masia de dues edificacions d'un i tres pisos, una habitada i l'altre no. El 1886 el maso del Cortés o Mesquita era propietat de Rosa Planell i el 1887 era habitat per 12 persones (REGUANT, CASTELLANO, 1980).</p> | 41.8465499,1.7747155 | 398281 | 4633465 | 08274 | Súria | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67144-20210608162157.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67144-20210608162211.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67144-20210608162142.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2022-02-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo | 119|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||||
| 67145 | Cal Siló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-silo | <p>LOSADA, Cristina (2000) Toponímia de Súria. Treball mecanografiat pel 2n curs de Batxillerat B. Súria.</p> <p>REGUANT i AGUT, Josep (1988) 'Súria', Història de les comarques de Catalunya. Bages. Volum II, pp. 475-502, Manresa, Edicions Parcir, Edicions selectes.</p> | XIX-XXI | <p>Edificació de planta rectangular amb annexos moderns de totxo vist a l'E i O del cos principal. Té tres pisos amb coberta a doble vessant. Els paraments són de maçoneria irregular. Moltes de les seves obertures han estat reformades.</p> | 08274-102 | Ctra. de Súria a Castelladral | <p>En un cens de 1877 apareix com a casa habitada de dos pisos</p> | 41.8443317,1.7608860 | 397129 | 4633235 | 08274 | Súria | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67145-20210608163344.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67145-20210608163437.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2022-02-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo | 119|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||||
| 67146 | Cal Sorribes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-sorribes | <p>REGUANT i AGUT, Josep (1988) 'Súria', Història de les comarques de Catalunya. Bages. Volum II, pp. 475-502, Manresa, Edicions Parcir, Edicions selectes.</p> | XVIII-XX | Presenta cert estat de deteriorament. | <p>Masia de planta quadrangular a la que s'adossen dos volums. Un al S, consistent en una galeria amb tres arcs de mig punt i pel N, una construcció de planta circular. Els paraments són de maçoneria irregular. El seu aspecte exterior parla de diferents fases constructives, de les quals sembla ser que les arcades (les ja enumerades i les que es troben a l'última planta del cos principal) no formen part de l'estructura més antiga del conjunt. L'edificació principal presenta tres pisos amb la teulada a doble vessant. Al seu voltant s'adossen diverses construccions auxiliars fetes de formigó, totxo vist i cobertes d'uralita, que disminueixen la vistositat a l'edificació principal, la qual per si sola i per l'emplaçament té un caràcter airós.</p> | 08274-103 | Ctra. de Súria a Castelladral | <p>Figura als censos de 1860, amb dues edificacions d'una i dues plantes, i al de 1868 com a propietat de Salvador Sorribes, amb quatre jornals de terra, en 1877 com a masia de dues edificacions d'un i dos pisos respectivament, una habitada i l'altre no, i en el 1887 es censen allí sis persones (REGUANT, CASTELLANO, 1980).</p> | 41.8420750,1.7578252 | 396872 | 4632989 | 08274 | Súria | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67146-20210615145316.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67146-20210615145610.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67146-20210615145513.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67146-20210615145708.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BCIL | 2022-02-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | ||||||
| 67147 | Cal Bosquetà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-bosqueta | <p>REGUANT i AGUT, Josep (1988) 'Súria', Història de les comarques de Catalunya. Bages. Volum II, pp. 475-502, Manresa, Edicions Parcir, Edicions selectes.</p> | XIX-XXI | <p>Edificació de planta rectangular amb annexos moderns de totxo vist a l'E i O del cos principal. Té tres pisos amb coberta a doble vessant. Els paraments són de maçoneria irregular. Molts de les seves obertures han estat reformades.</p> | 08274-104 | Ctra. de Súria a Castelladral | 41.8460910,1.7595644 | 397022 | 4633432 | 08274 | Súria | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67147-foto-08274-104-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-02-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo | No s'hi ha pogut accedir. Està essent notablement reformada. | 119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||||||
| 67148 | Necròpolis de la vinya de cal Sendra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/necropolis-de-la-vinya-de-cal-sendra | <p>BUENO MORENO, Laura (2000) Necròpolis i sepultures medievals a Súria i rodalies, Treball mecanografiat pel 2n curs de Batxillerat B. Súria. Informació oral de Francesc Fàbrega i Josep Perarnau.</p> | No es veuen restes estructurals en superfície | <p>Es troba al costat del camí antic que baixa des de Cererols fins el Cardener per la riera de Bogadella. A no massa distància del nucli de Cererols i en un camp força pla, hi ha diverses informacions orals que parlen de la troballa de tombes i ossos, així com d'una gerra de ceràmica (BUENO, 2000). Sembla ser que l'avi de cal Sendra va trobar l'olla i se la va endur a casa per confitar olives (informació oral de Francesc Fàbrega, juny 2000). Segons altres informacions, a més, en els marges es veien fragments de formigó i havien aparegut diverses tombes amb coberta a doble vessant (informació oral de Josep Josep Perarnau, juny 2000).</p> | 08274-105 | Camí rural a Cererols | 41.8164727,1.7700532 | 397845 | 4630131 | 08274 | Súria | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67148-20210728121220.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | Inexistent | 2022-02-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo | 85 | 1754 | 1.4 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | ||||||||
| 67149 | Cal Lladó Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-llado-nou | XIX | <p>Masia de planta rectangular, amb coberta a doble vessant. Les parets exteriors estan fetes de maçoneria irregular i consta en altura de tres pisos i un soterrani. Exteriorment, els pisos estan marcats per un filet recercat de pedra. Les obertures estan adintellades, tret de la porta principal, coberta amb un arc escarser i tres arcs al centre del tercer pis. A la façana principal hi ha la data de 1880. Té diversos annexos com a corts per a bestiar i tines, precisament en una cort hi ha una llinda, reaprofitada, amb la data de '1766'. D'entre les tines, destaca una d'exempta que marca el final del barri de la casa, la qual comunica amb el celler soterrani per mig d'un túnel. Existeix una cisterna annexa a la part posterior de la casa amb el brocal coronat amb una estructura de ferro forjat treballada, que serveix per aguantar la corriola. Aquest annex ve datat per una inscripció de l'any 1881.</p> | 08274-106 | Cererols | <p>La casa va ser feta per la família Lladó, per a substituir cal Lladó vell, però, segons informació oral, aquesta casa nova no va arribar a estar mai habitada, ja que no va acabar-se.</p> | 41.8184061,1.7680540 | 397682 | 4630348 | 1880 | 08274 | Súria | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67149-20210415174750.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67149-20210415175123.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67149-20210415173018.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67149-20210415172615.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BCIL | 2022-02-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo | 119|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||||
| 67150 | Mas Vilella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-vilella | <p>REGUANT i AGUT, Josep (1988) 'Súria', Història de les comarques de Catalunya. Bages. Volum II, pp. 475-502, Manresa, Edicions Parcir, Edicions selectes.</p> | XIX-XX | <p>Masia de planta rectangular de dues plantes, fet de totxo i amb teulada a doble vessant. La façana es troba molt reformada, presentant una llegenda que diu 'MAS VILELLA any 1913' a la part alta. Segons informació oral, aquesta construcció segurament està aixecada sobre una anterior de la que no es veuen restes. Al seu interior té dues tines de forma quadrangular, però es troba totalment reformada.</p> | 08274-107 | Ctra. de Balsareny | <p>En un cens de 1877 apareix com 'alqueria La Vilella', que consta d'un edifici de dos pisos habitat constantment. Pertanyia a la propietat de les Comes (Vicenç Cabanes va ser el darrer propietari d'aquesta branca) fins passada la Guerra Civil de 1936, en que va passar a la família dels actuals propietaris (Pere Peramiquel Mascaró), en aquells moments masovers de les Comes.</p> | 41.8370166,1.7684380 | 397744 | 4632414 | 1913 | 08274 | Súria | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67150-20210428145634.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67150-20210428145517.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67150-20210428145615.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2022-02-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo | 119|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | ||||||
| 67151 | Ca la Xica Xecó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-xica-xeco | <p>REGUANT i AGUT, Josep (1988) 'Súria', Història de les comarques de Catalunya. Bages. Volum II, pp. 475-502, Manresa, Edicions Parcir, Edicions selectes.</p> | XX | <p>Masia de planta quadrangular amb annexos, al costat del cos principal .Té dos pisos i golfes amb coberta a doble vessant. Els paraments es troben arrebossats i destaca a la façana lateral una doble finestra coberta amb arcs de mig punt al lloc més alt de les golfes.</p> | 08274-108 | Ctra. de Súria a Balsareny | <p>L'origen del topònim es el següent: La filla petita de Cal Xecó, del Poble Vell, és volia casar i com que no era la pubilla de la casa, havia de marxar-ne i deixar-la per l'hereu, amb la qual cosa es feu construir aquesta casa situada a la carretera de les Vilaredes. D'aquí ca la 'xica' (petita) de Cal Xacó.</p> | 41.8395211,1.7708018 | 397944 | 4632689 | 08274 | Súria | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67151-20210526152338.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67151-20210526152408.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67151-20210526152536.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2022-02-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo | 119|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | |||||||
| 67152 | Garges | https://patrimonicultural.diba.cat/element/garges | <p>REGUANT i AGUT, Josep (1988) 'Súria', Història de les comarques de Catalunya. Bages. Volum II, pp. 475-502, Manresa, Edicions Parcir, Edicions selectes.</p> | XIX-XX | <p>Masia de tres pisos composada d'un cos principal de planta rectangular amb coberta a doble vessant i un altre afegit a la façana posterior, al qual s'hi adossa un arc que serveix per a connectar amb les edificacions secundàries. Es pot apreciar a les façanes S i O que hi ha dues fases d'edificació, una antiga, que formaria una casa de planta aproximadament quadrangular de dos pisos, i una segona, més moderna (datada el 1918, segons inscripció a la façana S) en que es va allargar l'edifici i es va aixecar una tercera planta. Aquest fet es també visible a les finestres de la façana principal, que presenten els muntants fets amb totxo. A la façana E, i a la planta baixa, es podent veure dos obertures fetes amb arc de totxo, a l'igual que un altre que es troba al pis segon, mentre que al primer pis les obertures són d'acabat pla. Al davant de la casa hi havia hagut una era pavimentada amb terra.</p> | 08274-109 | Camí rural a Garges | <p>En un cens de 1877 apareix com a 'Gárjas', casa de dos pisos habitada. Segons informació oral havia estat propietat de la torre Gallifa.</p> | 41.8447617,1.7816495 | 398853 | 4633258 | 08274 | Súria | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67152-20210428154900.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67152-20210428154804.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67152-20210428155054.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67152-20210428155240.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67152-20210428154616.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2022-02-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo | Des de vora la casa s'obté una bona panoràmica de la falla del Tordell i un sinclinal escanyat. | 119|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | ||||||
| 67153 | Cal Virat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-virat | <p>REGUANT i AGUT, Josep (1988) 'Súria', Història de les comarques de Catalunya. Bages'. Volum II, pp. 475-502, Manresa, Edicions Parcir, Edicions selectes.</p> <p>REGUANT, Josep; CASTELLANO, Albert (1980) Súria insòlita. Col·lecció de textos de la exposició duta a terme pel Banc de Madrid i les Joventuts Musicals de Súria.</p> | XIX-XX | Presenta cert estat de deteriorament. | <p>Masia de cossos rectangulars amb un cobert al costat, a la part posterior. Té dos pisos, golfes i coberta a dues vessants. Existeix una inscripció a la llinda d'una finestra amb la data '1884' (REGUANT, CASTELLANO, 1980). Emmascaren el seu aspecte primitiu, les construccions modernes, fetes amb totxo el segle XX.. En un costat hi ha una bassa.</p> | 08274-110 | Camí al pou de Cabanasses | <p>Figura al cens de 1860 amb una edificació de dos pisos (REGUANT, CASTELLANO, 1980)i en el de 1877 també com a masia habitada de dos pisos.</p> | 41.8411626,1.7545159 | 396595 | 4632890 | 08274 | Súria | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67153-20210526144236.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67153-20210526144331.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67153-20210526144430.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2022-02-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo | 119|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 | ||||||
| 67154 | Cases Noves | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-noves | <p>PERAMIQUEL COLS, Josep (2000) 'Apunts sobre antecedents i hipòtesis sobre la casa Cal Balaguer del Porxo del Poble Vell de Súria'. Document mecanografiat.</p> <p>REGUANT i AGUT, Josep (1988) 'Súria', Història de les comarques de Catalunya. Bages'. Volum II, pp. 475-502, Manresa, Edicions Parcir, Edicions selectes.</p> | XIX-XX | <p>Edificació destinada a habitatge amb diverses dependències auxiliars al seu costat i una era. L'edifici central consta de tres pisos i es troba reformat. Presenta diversos accessos des de l'exterior, dos d'ells mitjançant escales. Com a elements de destacar es poden mencionar un porxo trencaaigües sobre les escales i l'entrada, així com alguns dels elements de treball de ferro, com les reixes. El més interessant del conjunt és una petita construcció de planta quadrangular, amb porta coronada amb timpà llis, sobre la que hi ha un respirall circular calat. Està coberta amb teulada a quatre aigües amb escaquejat vermell i blanc i juntes de ceràmica vidrada en verd, a l'igual que el cràter que hi ha al coronament. Destaca també, el ràfec format per la imbricació de diverses filades de caps de totxo pla formant una volada de coberta potent, amb motiu formal d'escaquejat. La funcionalitat és la de pou per a donar aigua als safareigs construïts al seu costat (avui piscina) i el conjunt de cases. La data és de 1906.</p> | 08274-111 | Camí rural a les Cases Noves | <p>Josep Balaguer i de Bruguera era un gran propietari rural al municipi de Súria, qui tot i que vivia a Barcelona, venia a estiuejar a Súria amb la seva família i amics. S'estatjaven a la casa de la seva propietat anomenada Cases Noves d'en Balaguer, de construcció relativa moderna (1844, segons una llinda del portal). Balaguer va promoure la arribada del telèfon al poble, i havia tingut un dels primers cotxes elèctrics de Barcelona. Segons la visió local d'aquest personatge, es tractava d'un hisendat, socialment molt generós que es desprenia fàcilment de les coses. Va vendre els terrenys de l'actual ajuntament i antigues escoles molt bé de preu. Pels volts de la dècada de 1920, jugant a la borsa, amb un període curt de temps va quedar arruïnat. Paral·lelament, s'anava venent les propietats de la finca de Súria, que amb el creixement del poble arran del descobriment de la potassa, agafaven la condició de terreny urbà. La gran propietat de Súria era la legítima procedent de les propietats del seu pare. La seva dona, Sofia Rabassa i Dalmau, era de família senyorial. Hi ha la tradició que van fer una gran fortuna a Amèrica i que en un assalt de pirates mentre s'adreçaven al port de Pineda de Mar van perdre tot l'or que portaven (PERAMIQUEL, 2000). En un cens de 1877 apareix com a 'Cases Noves d'en Balaguer', amb dues edificacions d'un i tres pisos, una habitada i l'altre no. Cap el 1920 compra la casa el masover Mateu Castellà Camprubí.</p> | 41.8311657,1.7593014 | 396976 | 4631776 | 08274 | Súria | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67154-20210608151301.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67154-20210608151217.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67154-20210608151321.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67154-20210608151350.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2022-02-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo | 105|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-01-18 01:42 |
Estadístiques 2026
Patrimoni cultural
Mitjana 2026: 0,00 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.