Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 57112 | Font de can Masarnau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-masarnau | Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. MESTRE CASANOVA, Josep-Vicenç (1993): 'Col·leccionable les nostres fonts', Butlletí d'Informació Municipal, Ajuntament d'Òdena, Òdena | XX | La font està configurada per una estructura de planta rectangular bastida amb murs de pedra i una escala, també de pedra, que comunica amb l'interior del receptacle, situat a un nivell més baix que la cota del terreny exterior. En aquest nivell es troba el brollador de la font. | 08143-39 | Lloc on conflueixen el torrent de cal Guardabosc i el de Mussonsel torrent de Mussons | L'any 2011 va ser restaurada. | 41.5997000,1.6119300 | 384324 | 4606263 | 08143 | Òdena | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57112-foto-08143-39-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57112-foto-08143-39-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57112-foto-08143-39-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Lúdic | 2023-01-30 00:00:00 | Josep-Vicenç Mestre i Casanova | Descripció extreta de la fitxa de l' Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. | 98|119 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 03:32 | ||||||||
| 57113 | Font de can Roig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-roig | Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. MESTRE CASANOVA, Josep-Vicenç (1993): 'Col·leccionable les nostres fonts', Butlletí d'Informació Municipal, Ajuntament d'Òdena, Òdena | XX | La font està configurada per una petita construcció on se situa el brollador amb un receptacle a nivell de terreny. Fins i tot disposa d'una taula de pedra, a l'entorn de la qual veïns i viatgers gaudeixen del berenar a l'estiu. | 08143-40 | Banda de llevant del torrent de Cal Roig. | Aquesta font va ser acondiciada a finals del segle XIX, principis del XX pels seus propietaris, però va iniciar un procés lamentable de deteriorament i abandonament fins que recentment ha estat recuperada per l'Ajuntament d'Òdena. | 41.6305500,1.6375300 | 386512 | 4609654 | 08143 | Òdena | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57113-foto-08143-40-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57113-foto-08143-40-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57113-foto-08143-40-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Lúdic | 2023-01-30 00:00:00 | Josep-Vicenç Mestre i Casanova | Descripció extreta de la fitxa de l' Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 03:32 | ||||||||
| 57114 | Font de ca n'Enrich | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-ca-nenrich | Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. MESTRE CASANOVA, Josep-Vicenç (1993): 'Col·leccionable les nostres fonts', Butlletí d'Informació Municipal, Ajuntament d'Òdena, Òdena | XX | La font està configurada per una estructura de planta rectangular bastida amb murs de pedra i disposa d'una escala, també de pedra, que comunica amb l'interior del receptacle, situat a un nivell més baix que la cota del terreny exterior. En aquest nivell es troba el brollador de la font. A l'entorn de la font hi ha un conjunt de murets de pedra que funcionen com a bancs i contenen els desnivells del terreny natural. Fins fa pocs anys els bancs estaven decorats amb formes i dibuixos delimitats per petites pedres de riu. | 08143-41 | Prop el torrent de Ca n'Enric, on el creua el Camí de la Carena de BelleraBellera | 41.6229500,1.6335400 | 386166 | 4608816 | 08143 | Òdena | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57114-foto-08143-41-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57114-foto-08143-41-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57114-foto-08143-41-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Lúdic | 2023-01-30 00:00:00 | Josep-Vicenç Mestre i Casanova | Descripció extreta de la fitxa de l' Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 03:32 | |||||||||
| 57115 | Font de can Brunet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-brunet | Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. MESTRE CASANOVA, Josep-Vicenç (1993): 'Col·leccionable les nostres fonts', Butlletí d'Informació Municipal, Ajuntament d'Òdena, Òdena | XIX-XX | La font està configurada per una construcció enclotada on hi ha el brollador i un receptacle. Una paret de pedra seca aguanta la terra lateral per evitar el seu esllavissament. La font brolla al peu d'un corriol que conflueix pocs metres més avall amb el torrent de Can Brunet. La seva aigua era recollida en una bassa situada a pocs metres avall. D'aquí era aprofitada per regar els horts propers i fins i tot per moure els molins situats a peu del torrent de can Brunet. | 08143-42 | Peu del camí de can Brunet | La Font de Cal Brunet fou arranjada l'any 1853 pel propietari de la finca, aleshores Ramon Brunet i Soldevila, en un moment de màxima expansió del cultiu de la vinya. A finals del segle XX, aquesta font va iniciar un procés lamentable de deteriorament i abandonament fins que recentment ha estat recuperada per l'Ajuntament d'Òdena. | 41.6323000,1.6506600 | 387609 | 4609832 | 08143 | Òdena | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57115-foto-08143-42-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57115-foto-08143-42-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57115-foto-08143-42-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Lúdic | 2023-01-30 00:00:00 | Josep-Vicenç Mestre i Casanova | Descripció extreta de la fitxa de l' Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. | 98|119 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 03:32 | ||||||||
| 57116 | Font dels Frares | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-dels-frares | Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. MESTRE CASANOVA, Josep-Vicenç (1993): 'Col·leccionable les nostres fonts', Butlletí d'Informació Municipal, Ajuntament d'Òdena, Òdena | XX | Font de raig situada a peu del Camí de Cal Brunet al Pla de Servitge; brolla a peu d'un corriol que circula per la Rompuda i conflueix més avall amb el torrent de Cal Brunet. Es coneguda amb aquest nom ja que estava dins la propietat de can Brunet, família que tenia dos fills escolapis. Era molt habitual veure als religiosos i a companys seus fent excursions per la zona de la font. | 08143-43 | A peu del camí de can Brunet al pla de Servitge | La Font dels Frares va ser traslladada fa pocs anys a la part superior del camí i està presidida per una pedra triangular on apareix una creu i les inicials P. E. (Pares Escolapis). De fet, aquest és el motiu de nom de la font, en estar situada dins la finca del mas Brunet que fins fa pocs anys havia estat propietat dels Escolapis. Ramon Casanovas Brunet i Maria Perramon Oliveras, van tenir dos fills, ambdos escolapis, el gran es deia Jaume i el petit Ignasi (el dia 16 de setembre de l'any 1936 va morir assassinat a Òdena, en el lloc anomenat la Creueta, prop de la finca de Can Brunet). | 41.6450200,1.6422000 | 386926 | 4611255 | 08143 | Òdena | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57116-foto-08143-43-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57116-foto-08143-43-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57116-foto-08143-43-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Josep-Vicenç Mestre i Casanova | Descripció extreta de la fitxa de l' Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. | 98|119 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 03:32 | ||||||||
| 57117 | Font dels Collivassos o Collibassos | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-dels-collivassos-o-collibassos | Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. MESTRE CASANOVA, Josep-Vicenç (1993): 'Col·leccionable les nostres fonts', Butlletí d'Informació Municipal, Ajuntament d'Òdena, Òdena | XX | La font està configurada per una construcció de planta rectangular construïda amb formigó i coberta plana, que disposa d'una aixeta a la seva cara principal amb una placa metàl·lica indicativa a la part superior. Portella de registre a la cara lateral. | 08143-44 | Torrent de Collivassos | 41.6520000,1.6081500 | 384103 | 4612075 | 08143 | Òdena | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57117-foto-08143-44-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57117-foto-08143-44-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Lúdic | 2023-01-30 00:00:00 | Josep-Vicenç Mestre i Casanova | Descripció extreta de la fitxa de l' Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. | 98|119 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 03:32 | |||||||||
| 57118 | Fonts de Ventallols o Ventaiols | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fonts-de-ventallols-o-ventaiols | MESTRE CASANOVA, Josep-Vicenç (1993): 'Col·leccionable les nostres fonts', Butlletí d'Informació Municipal, Ajuntament d'Òdena, Òdena | XIX-XX | La seva ubicació enmig de la vegetaicó fa difícil inclús localitzar-les | Les fonts brollen a peu del torrent del Raval d'Aguilera, al costat del Camí del Pont de Ventallols, davant el trencant de Cal Gaies. L'entorn està molt embrossat i és difícil localitzar-les. | 08143-45 | Torrent del Raval d'Aguilera, prop del Pont de Ventallols o Ventaiols | 41.6150700,1.6657000 | 388832 | 4607899 | 08143 | Òdena | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57118-foto-08143-45-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2023-01-30 00:00:00 | Josep-Vicenç Mestre i Casanova | 98 | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 03:32 | |||||||||
| 57119 | Font de les Malloles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-les-malloles | Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. MESTRE CASANOVA, Josep-Vicenç (1993): 'Col·leccionable les nostres fonts', Butlletí d'Informació Municipal, Ajuntament d'Òdena, Òdena | XIX-XX | Entorn molt malmès i manca de neteja a l'interior. | La Font de les Maioles està configurada per una mina d'aigua de 6 metres de longitud i una alçada aproximada de 1,50 metres. El canal de la mina està construït amb parets laterals de carreus i volta rebaixada de pedra, amb la boca en arc de lloses col·locades a sardinell. Dos graons baixen fins a la mina. Entorn vegetal d'heura, joncs, roures, oms, esparregueres i esbarzers. | 08143-46 | Al torrent de les Maioles, prop del camí del Clot del Pou | 41.6399300,1.6003600 | 383433 | 4610745 | 08143 | Òdena | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57119-foto-08143-46-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57119-foto-08143-46-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57119-foto-08143-46-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Lúdic | 2023-01-30 00:00:00 | Josep-Vicenç Mestre i Casanova | Descripció extreta de la fitxa de l' Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 03:32 | ||||||||
| 57120 | Font de la Torre del Senyor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-torre-del-senyor | XX | Està molt bruta degut a l'excés de vegetació. | La font brolla de forma intermitent i la brossa dificulta la seva pervivència. | 08143-47 | Torrent del Rossinyol, al costat de l'antic camí de Maians | 41.6305800,1.6702100 | 389234 | 4609615 | 08143 | Òdena | Fàcil | Dolent | Inexistent | Popular | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2023-01-30 00:00:00 | Josep-Vicenç Mestre i Casanova | 119 | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 03:32 | |||||||||||
| 57121 | Font de Rossinyol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-rossinyol | XIX-XX | Font de raig situada a peu del torrent conegut com del Rossinyol per la proximitat amb el mas homònim. | 08143-48 | Torrent del Rossinyol | 41.6314300,1.6653500 | 388831 | 4609716 | 08143 | Òdena | Fàcil | Bo | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2023-01-30 00:00:00 | Josep-Vicenç Mestre i Casanova | 98 | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 03:32 | ||||||||||||
| 57122 | Fons documental de l'Arxiu de la Corona d'Aragó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-de-la-corona-darago | <p>Dels diversos continguts que disposa el fons, els que disposen de documentació relacionada amb Òdena són bàsicament: -Secció Cancelleria, sèries de Pergamins i Registres, així com la secció del Reial Patrimoni, amb les sèries Mestre Racional (s.XIII-1716) i Batllia General de Catalunya (s.XIII-1910). -Secció Monacal. Sant Benet de Bages. -Secció Protocols Notarials (s. XIII-XIX)</p> | 08143-49 | Edifici Almogàvers (Barcelona) | <p>Fins al 1993 tingué seu al Palau del Lloctinent del Palau Reial Major de Barcelona, i partir d'aquella data s'efectuà un traslladat parcial a l'Edifici Almogàvers, de manera que actualment té dues seus: la històrica del Palau es manté per a actes protocolaris, exposicions i cursos, mentre que la nova serveix per a la investigació i custòdia.</p> | 41.6065100,1.6420000 | 386842 | 4606980 | 08143 | Òdena | Restringit | Bo | Legal i física | Popular | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | BCIN | 2025-02-28 00:00:00 | Josep-Vicenç Mestre i Casanova | 119 | 56 | 3.2 | 1760 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 03:32 | ||||||||||
| 57124 | Molí de dalt de can Brunet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-dalt-de-can-brunet | Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. PALAU RAFECAS, Salvador (1992). Els molins fariners hidràulics de Catalunya, Arxiu Comarcal de Montblanc, Montblanc. PALAU RAFECAS, Salvador (1994). 800 molins fariners de Catalunya: des de El Sènia i l'Algars al Cardener-Llobregat, Arxiu Comarcal de Montblanc, Montblanc. | XVIII-XIX | Sense teulada amb la vegatació qie l'envolta totalment. | Es conserven el perímetre i els murs principals del que fou un molí fariner, conegut com el Molí de Dalt. Per moure les moles utilitzava l'aigua provinent de la font de can Brunet, situada uns metres més amunt; encara es conserva la bassa propera. De les instal·lacions de moldre no es conserven testimonis visibles. | 08143-51 | Al costat del camí de can Brunet i del pont que creua el torrent homònim | 41.6311500,1.6522700 | 387741 | 4609702 | 08143 | Òdena | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57124-foto-08143-51-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57124-foto-08143-51-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57124-foto-08143-51-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Josep-Vicenç Mestre i Casanova | Descripció extreta de la fitxa de l' Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. | 119|94|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 03:32 | ||||||||
| 57125 | Molí de baix de can Brunet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-baix-de-can-brunet | Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. PALAU RAFECAS, Salvador (1992). Els molins fariners hidràulics de Catalunya, Arxiu Comarcal de Montblanc, Montblanc. PALAU RAFECAS, Salvador (1994). 800 molins fariners de Catalunya: des de El Sènia i l'Algars al Cardener-Llobregat, Arxiu Comarcal de Montblanc, Montblanc. | XVIII-XIX | La vegetació l'està malmetent perillosament | Es conserven fragments de murs i algun espai amb la volta original, molt amagat entrre la vegetació. Es conegut com el Molí de Baix ja que a pocs metres, torrent de cant Brunet amunt, hi havia el Molí de Dalt. Reaprofitava l'aigua del primer. Ambdós per moldre utilitzaven l'aigua de la propera font de can Brunet i esporàdicament l'aigua del veí torrent de cant Brunet. | 08143-52 | Al costat del camí de can Brunet i del torrent homònim | 41.6306600,1.6512400 | 387654 | 4609649 | 08143 | Òdena | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57125-foto-08143-52-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57125-foto-08143-52-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Josep-Vicenç Mestre i Casanova | Descripció extreta de la fitxa de l' Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. | 94|98|119 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 03:32 | ||||||||
| 57126 | Pou de l'Alba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-lalba | XX | Pou aïllat de planta circular. El perímetre està folrat amb pedra seca. | 08143-53 | Feixa Llarga de Puig Bufer | 41.6485400,1.6180000 | 384917 | 4611678 | 08143 | Òdena | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57126-foto-08143-53-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57126-foto-08143-53-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57126-foto-08143-53-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-01-30 00:00:00 | Josep-Vicenç Mestre i Casanova | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 03:32 | |||||||||||
| 57127 | Elaboració de vi a Bodegues Puiggròs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/elaboracio-de-vi-a-bodegues-puiggros | XX | La verema es realitza totalment de forma manual i es recull en caixes de 20 Kg que es descarreguen en una taula de selecció per tal de garantir que tot el raïm arriba al dipòsit amb els grans sencers i completament sans. Malgrat el procés és absolutament artesanal els dipòsits són d'acer inoxidable i estan dotats de control de temperatura, refrigeració i calefacció. Els raïm de cada vinya es vinifica independentment i en dipòsits diferents. El procés continua amb la maceració i pre-fermentació en fred i la maceració i post fermentació amb analítiques periòdiques i controls de qualitat. Un cop finalitzat aquest procés els vins es dipositen en bótes de 300 litres de roure francès de gra fi i on s'efectua la fermentació maó làctica i criança a les mateixes bótes, que oscil·la entre 12 i 18 mesos en funció de la varietat de raïm. Es cultiven les varietats sumoll, garnatxa negra, garnatxa blanca i cariñena. Els vins que actualment s'elaboren son Sentit Blancs (amb garnatxa blanca procedent de vinyes de més de 50 anys, envellit mínim 9 mesos en botes de roure i ampolla), Sentits Negre (amb garnatxa negra procedent de vinyes de més de 60 anys, envellit mínim 18 mesos en botes de roure i ampolla) i Signes (amb sumoll i garnatxa negra procedent de vinyes de més de 60 anys, envellit mínim 18 mesos en botes de roure i ampolla) | 08143-54 | Can Pau Palomes | Des de 1843 la família Puiggròs ha elaborat vi a la masia de can Pau Palomes a Òdena. L'any 2008 Josep i Vicens Puiggròs van recuperar antigues vinyes i van condicionar la masia per allotjar les Bodegues Puiggròs. | 41.6108600,1.6454800 | 387140 | 4607458 | 08143 | Òdena | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57127-foto-08143-54-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57127-foto-08143-54-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Privada | Productiu | 2023-01-30 00:00:00 | Josep-Vicenç Mestre i Casanova | 98 | 60 | 4.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 03:32 | ||||||||||
| 57128 | Cisterna amb barraca de la pedrera la Coloma | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cisterna-amb-barraca-de-la-pedrera-la-coloma | XX | La volta de la cisterana està trencada | Al dintell de la porta de la barraca es conserven les inicials J.P. i la data de 1956. Es tracta d'una barraca emprada per a protegir una cisterna situada a peu d'una antiga pedrera avui desapareguda. | 08143-55 | Camí del puig d'Aguilera | 41.6189500,1.6789200 | 389940 | 4608313 | 1956 | 08143 | Òdena | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57128-foto-08143-55-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57128-foto-08143-55-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57128-foto-08143-55-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Josep-Vicenç Mestre i Casanova | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 03:32 | |||||||||
| 57129 | Forn de guix de dalt de la Productora | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-guix-de-dalt-de-la-productora | MESTRE CASANOVA, Josep-Vicenç (2007) Centre d'interpretació del guix: 'Ara fa 50 milions d'anys'. Avantprojecte museogràfic. Consell Comarcal de l'Anoia, Igualada MESTRE CASANOVA, Josep-Vicenç (2007) Centre d'interpretació del guix a Òdena: Catalunya ara fa 50 milions d'anys. El guix: l'aprofitament tradicional d'un recurs natural. Projecte museogràfic i pla de viabilitat. Ajuntament d'Òdena, Òdena | XX | La vegetació està provocant el seu deteriorament progressiu | Instal·lació de quatre forns de coure guix. Segons Josep-Vicenç Mestre: 'Un cop arrencada la pedra de la guixera propera, coneguda com 'La Productora', les pedres de diversos tamanys es portaven a aquests forns, oberts en un pendent del terreny i prop d'un camí d'accés. Són gran cavitats cilíndriques, recobertes de paret de totxo, semblant a un pou; l'obertura superior coincidia amb un replà natural del terreny. A la part baixa del forn, s'hi deixava una boca, un portal, per poder carregar i descarregar la pedra i alimentar el foc de la cocció. Dins de cada forn inicialment es construïa una volta feta amb pedra de guix plana, similar a les barraques de vinya rodones; el que seria la porta de la barraca coincidia amb l'obertura de la base del forn.. Damunt d'aquesta volta de pedra seca de guix s'abocava la pedra de guix i llenya en capes. Quan la pedra de guix ja estava cuïta es desmuntava la volta de pedra seva consturïda a l'inici i tot el guix sortia per la boca inferior. Així es carregava damunt de carros o camions. En aquesta instal'lació manca l'estructura de fusta exterior damunt la qual treballaven els miners alimentant el forn amb llenya i des d'on es carregaven els vehicles amb la pedra cuïta'. | 08143-56 | Camí de les Baumes | 41.6069600,1.6389500 | 386589 | 4607033 | 08143 | Òdena | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57129-foto-08143-56-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57129-foto-08143-56-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Josep-Vicenç Mestre i Casanova | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 03:32 | |||||||||
| 57130 | Forn de guix de baix de la Productora | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-guix-de-baix-de-la-productora | MESTRE CASANOVA, Josep-Vicenç (2007) Centre d'interpretació del guix: 'Ara fa 50 milions d'anys'. Avantprojecte museogràfic. Consell Comarcal de l'Anoia, Igualada MESTRE CASANOVA, Josep-Vicenç (2007) Centre d'interpretació del guix a Òdena: Catalunya ara fa 50 milions d'anys. El guix: l'aprofitament tradicional d'un recurs natural. Projecte museogràfic i pla de viabilitat. Ajuntament d'Òdena, Òdena | XX | L'erosió i la vegetació provoca un greu deteriorament . | Instal·lació de tres forns de coure guix, de construcció més moderna que els veïns forns de guix de dalt de la Productora. Segons Josep-Vicenç Mestre: 'Aquestes instal·lacions es van aixecar a mesura que s'anava explotant la muntanya de guix, des del castell fins a aquesta zona més baixa i propera a la riera d'Òdena. Es conserven encara les estructures cilíndriques on es dipositava la pedra de guix en cru un cop arrencada de la pedrera propera. Es transportava amb unes vagonetes que circulaven per uns rails de ferro que arribaven fins a la part superior dels forns. Les boques d'alimentació dels forns estan construïdes amb arcs de totxo vist en degradació. També es conserven les plataformes, en aquest cas construïdes d'obra, damunt les quals treballaven els miners per alimentar amb llenya els forns. Un cop finalitzava el procés de cocció els camions s'aculaven baix d'aquesta estructura, s'obrien els forns i la pedra ja cuita baixava fins l'estructura; aleshores s'obrien les tremuges i la pedra queia dins les caixes dels camions·. | 08143-57 | Camí de les Baumes | 41.6095100,1.6395600 | 386644 | 4607316 | 08143 | Òdena | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57130-foto-08143-57-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57130-foto-08143-57-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57130-foto-08143-57-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Josep-Vicenç Mestre i Casanova | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 03:32 | |||||||||
| 57131 | Forn de guix prop de can Viadiu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-guix-prop-de-can-viadiu | MESTRE CASANOVA, Josep-Vicenç (2007) Centre d'interpretació del guix: 'Ara fa 50 milions d'anys'. Avantprojecte museogràfic. Consell Comarcal de l'Anoia, Igualada MESTRE CASANOVA, Josep-Vicenç (2007) Centre d'interpretació del guix a Òdena: Catalunya ara fa 50 milions d'anys. El guix: l'aprofitament tradicional d'un recurs natural. Projecte museogràfic i pla de viabilitat. Ajuntament d'Òdena, Òdena | XX | La manca de cap tipus de manteniment i neteja provoca el seu deteriorament. | Instal·lació de dos forns de coure guix que donaven servei a la propera explotació de guix que hi havia al darrera. Com a detall curiós i singular encara conserven la darrera càrrega de guix en cru que mai es va arribar a coure. | 08143-58 | Prop de can Viadiu | 41.6102400,1.6442200 | 387034 | 4607391 | 08143 | Òdena | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57131-foto-08143-58-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57131-foto-08143-58-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57131-foto-08143-58-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Josep-Vicenç Mestre i Casanova | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 03:32 | |||||||||
| 57132 | Antiga fàbrica de guix de Joan Roca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-fabrica-de-guix-de-joan-roca | MESTRE CASANOVA, Josep-Vicenç (2007) Centre d'interpretació del guix: 'Ara fa 50 milions d'anys'. Avantprojecte museogràfic. Consell Comarcal de l'Anoia, Igualada MESTRE CASANOVA, Josep-Vicenç (2007) Centre d'interpretació del guix a Òdena: Catalunya ara fa 50 milions d'anys. El guix: l'aprofitament tradicional d'un recurs natural. Projecte museogràfic i pla de viabilitat. Ajuntament d'Òdena, Òdena | XX | Antigues instal·lacions d'elaboració de guix situades prop de la pedrera propera, avui totalment explotada. Hi havia vies per on circulaven les vagonetes carregades de guix fins a la boca superior dels forns. Un cop feta la cuita aquesta fàbrica disposava d'instal·lacions per triturar la pedra i convertir-la en pols de guix; finalment es posava en sacs, inicialment eren de roba i després de paper. De les insta·lacions originals es conserven els forns a l'interior, diverses dependències i les oficines a les quals s'hi accedia a través de les escales que s'observen a la façana. | 08143-59 | Antigues instal·lacions de la pedrera del Roca | Aquesta pedrera fou explotada per l'empresa dirigida per Joan Roca Rigol; després fou propietat de cal Saboné. En aquestes instal·lacions un cop van deixar de funcionar com a fàbrica de guix, a les dècades del 70 i 80, va haver-hi un magatzem de recuperació tèxtil de Pompeio Aymerich. | 41.6094500,1.6438600 | 387002 | 4607303 | 08143 | Òdena | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57132-foto-08143-59-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Josep-Vicenç Mestre i Casanova | 119 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 03:32 | |||||||||
| 57133 | Forn de guix de can Nasi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-guix-de-can-nasi | MESTRE CASANOVA, Josep-Vicenç (2007) Centre d'interpretació del guix: 'Ara fa 50 milions d'anys'. Avantprojecte museogràfic. Consell Comarcal de l'Anoia, Igualada MESTRE CASANOVA, Josep-Vicenç (2007) Centre d'interpretació del guix a Òdena: Catalunya ara fa 50 milions d'anys. El guix: l'aprofitament tradicional d'un recurs natural. Projecte museogràfic i pla de viabilitat. Ajuntament d'Òdena, Òdena | XX | Gairebé no s'identifica el forn | Es conserven diversos testimonis de l'estructura d'un forn de guix que donava servei a l'explotació de guix que hi havia al seu redós. | 08143-60 | Prop de la carretera de Manresa a Igualada | 41.6117500,1.6456900 | 387159 | 4607556 | 08143 | Òdena | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57133-foto-08143-60-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57133-foto-08143-60-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57133-foto-08143-60-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Josep-Vicenç Mestre i Casanova | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 03:32 | |||||||||
| 57134 | Fàbrica de guix del Casanovas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabrica-de-guix-del-casanovas | MESTRE CASANOVA, Josep-Vicenç (1990): 'El Castell d'Òdena objecte d'especulació: Procés de degradació del recinte medieval', Òdena, Butlletí d'Informació Municipal. Nova època, 19, Ajuntament d'Òdena, Òdena, pp.12-13 MESTRE CASANOVA, Josep-Vicenç (2007) Centre d'interpretació del guix: 'Ara fa 50 milions d'anys'. Avantprojecte museogràfic. Consell Comarcal de l'Anoia, Igualada MESTRE CASANOVA, Josep-Vicenç (2007) Centre d'interpretació del guix a Òdena: Catalunya ara fa 50 milions d'anys. El guix: l'aprofitament tradicional d'un recurs natural. Projecte museogràfic i pla de viabilitat. Ajuntament d'Òdena, Òdena | XX | Encara està en plena activitat transformadora del guix. | Fàbrica de guix dels germans Casanovas. El recinte ubica tot el procés industrial de transformació de la pedra de guix, en guix en pols i escaiola, des de la cuita fins l'envasat en sacs de paper , avui substituït pel transport a granel. L'empresa avui és 'Escayolas Casanovas CB'. Aquestes instal·lacions van començar a funcionar després de la guerra civil i els seus forns, inicialment alimentats per llenya, van explotar gran part de la tossa del castell d'Òdena. | 08143-61 | Turó del castell d'Òdena | Aquestes instal·lacions van començar a funcionar després de la guerra civil, a la dècada dels ansy quaranta, quan el turó del castell fou explotat en gran part per obtenir el guix. El 8 de juliol de 1942, es va materialitzar la venda de la finca de la Tossa del turó de la qual n'era propietari el bisbat de Vic, a favor de Ramon Casanovas Piqué. El setembre de 1943 va començar l'explotació de la guixera del turó d'Òdena. Aquesta activitat, que va continuar al llarg de la segona meitat del segle XX, va provocar l'escapçament d'una bona part de la superfície de l'antic poble. | 41.6046300,1.6376600 | 386477 | 4606776 | 08143 | Òdena | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-01-30 00:00:00 | Josep-Vicenç Mestre i Casanova | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 03:32 | |||||||||||
| 57135 | Forn de guix de les Casetes d'en Mussons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-guix-de-les-casetes-den-mussons | MESTRE CASANOVA, Josep-Vicenç (2007) Centre d'interpretació del guix: 'Ara fa 50 milions d'anys'. Avantprojecte museogràfic. Consell Comarcal de l'Anoia, Igualada MESTRE CASANOVA, Josep-Vicenç (2007) Centre d'interpretació del guix a Òdena: Catalunya ara fa 50 milions d'anys. El guix: l'aprofitament tradicional d'un recurs natural. Projecte museogràfic i pla de viabilitat. Ajuntament d'Òdena, Òdena | XX | Clausurat i tapiat per evitar perill | Antigues instal·lacions de transformació del guix obtingut de la veïna pedrera. Avui es troba en total desús i el forn inutilitzat totalment. Constata una de les darreres fases d'explotació extensiva del guix al terme d'Òdena, amb l'edificació feta de totxana. El forn, que es pot datar d'inicis del segle XX, es conserva tapiat a la part superior; també hi ha testimonis de la cendrera. | 08143-62 | Darrera l'Hospital Veterinari de Catalunya | 41.6037900,1.6208500 | 385075 | 4606705 | 08143 | Òdena | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57135-foto-08143-62-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57135-foto-08143-62-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Josep-Vicenç Mestre i Casanova | 98|119 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 03:32 | |||||||||
| 57136 | Can Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-serra-7 | Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. JORBA i SERRA, Xavier (2011) Òdena, segles XVI i XVII. Parnass Edicions, Barcelona | XVIII-XIX | Cal Serra està configurat per un volum principal i unes edificacions auxiliars annexes, configurant un únic cos construït amb pati interior. El conjunt es troba ubicat a la banda de ponent de la Plaça Major amb accés des del carrer del Rosari i des de la Plaça Major. El volum més antic és un edifici amb façana principal al carrer del Rosari, que consta de planta baixa, planta primera i unes golfes amb coberta a dos vessants de teula ceràmica tipus aràbiga i carener paral·lel al carrer. La façana apareix arrebossada i les obertures són d'època contemporània. L'accés es produeix a través d'un portal d'arc rebaixat i es conserven dues balconades a planta primera. Per la banda de llevant el volum més antic té un cos adjunt de planta regular que consta de planta baixa, planta primera i unes golfes amb coberta a dos vessants de teula ceràmica tipus aràbiga, constituint un únic cos de gran volumetria contínua, amb façana a la Plaça Major. La façana de migjorn disposa d'una galeria construïda amb sis arcs de mig punt ornamentats amb maó ceràmic a la planta primera. Un conjunt de cossos annexos construïts en diferents fases adjunts al volum principal per la banda de migjorn, completen la totalitat del conjunt. | 08143-63 | Carrer Rosari, 1 | Segons Xavier Jorba 'Els Calvet del castell i, a partir de l'últim terç del segle XVI, els Serra del castell tenien ambdós la casa dins del recinte fortificat d'Òdena... L'any 1572 la família Calvet incorpora per establiment un pati de terra on construirà un corral cobert per al bestiar menut. Aquest terreny serà més endavant, l'any 1785, el lloc triat pels Serra per a construir l'actual casal familiar'. | 41.6061600,1.6420900 | 386849 | 4606941 | 08143 | Òdena | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57136-foto-08143-63-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57136-foto-08143-63-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57136-foto-08143-63-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Josep-Vicenç Mestre i Casanova | Descripció extreta de la fitxa de l' Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 03:32 | ||||||||
| 57137 | El Xalet del Casanovas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-xalet-del-casanovas | Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. | XX | Cal Casanovas està configurat per un volum principal i unes edificacions auxiliars annexes, formant un conjunt amb un jardí interior tancat amb barri i portal d'accés des de la plaça Major. El volum principal és un edifici orientat a tramuntana, que consta de planta baixa, planta primera i planta segona amb coberta a diferents vessants de teula ceràmica tipus aràbiga. Les façanes estan revestides amb arrebossat pintat de blanc trencat i mostren obertures d'època contemporània. L'accés al jardí es produeix des de la plaça Major, però el desnivell dels carrers que envolten el conjunt determina un accés per la banda nord, des del carrer de Sant Pere Màrtir, a través d'unes escales que comuniquen amb la planta primera de l'edifici. Davant l'accés hi ha una terrassa que queda elevada respecte al vial. A la banda de ponent de l'accés es troben dos cossos annexes adossats al barri perimetral de la finca. Per la banda de llevant, migjorn i ponent el volum principal queda envoltat pel jardí interior. El volum principal està configurat per tres cossos de planta quadrangular a diferent alçada configurant un únic cos construït. El cos situat a la banda de llevant és de planta quadrada i el de major alçada disposa d'una galeria superior construïda amb arcs de mig punt i coberta a quatre vessants. A la banda de migjorn del conjunt, adossat a la tanca perimetral, es troba una edificació auxiliar separada del volum principal. Edificació de planta allargassada i coberta a dues vessants de teula ceràmica tipus aràbiga i carener paral·lel al barri. El jardí amb el conjunt edilici està tancat per un barri perimetral construït al llarg del carrer del Pare Ignasi que, en arribar a la Plaça Major, gira i continua pel carrer de Pant Pere Màrtir fins arribar a l'accés de l'habitatge. L'accés al jardí es produeix per la Plaça Major, a través d'un portal de reixa metàl·lica. El barri està format per un conjunt de pilars de maó ceràmic de planta quadrada coronats amb una coberta o protecció a quatre vessants revestida amb còdols de diferent tonalitat conferint una ornamentació al tancament. Entre pilars, la part inferior queda tancada per un tram de mur massís coronat amb rajola ceràmica vidriada. La part superior queda tancada per una reixa de barrot metàl·lic. Destaca la torre habitatge que presideix l'ampliació efectuada després de la guerra. Uns altres elements significatius sobre els ràfecs de sota teulada i les boles de terracuita que culminen els carenats de les teulades. Adossat al xalet hi ha cal Gaies, un edifici que segueix els mateixos paràmetres constructius que el primer edifici del xalet, i que fou construït al mateix moment i possiblement pel mateix mestre d'obres. També és el mateix que va construir la torre de cal Gaies a la zona del Raval d'Aguilera. | 08143-64 | Carrer Sant Pere Màrtir, 11 | La construcció es va efectuar en dues fases cronològiques diferents. Un primer cos principal de planta gairebé quadrangular, aixecat ja als anys vint del segle XX. Un segon cos d'habitatge protagonitzat per la torre, construït després de la guerra civil. | 41.6061500,1.6430100 | 386926 | 4606938 | 08143 | Òdena | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57137-foto-08143-64-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57137-foto-08143-64-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Josep-Vicenç Mestre i Casanova | Descripció extreta de la fitxa de l' Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. | 98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 03:32 | ||||||||
| 57138 | Can Palomas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-palomas | Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. JORBA i SERRA, Xavier (2011) Òdena, segles XVI i XVII. Parnass Edicions, Barcelona | XVIII-XX | Cal Palomas està configurat per un volum principal i unes edificacions auxiliars annexes, configurant un únic cos construït de planta irregular amb pati interior. al carrer de Sant Pere Màrtir, que consta de planta baixa, planta primera i unes golfes amb coberta a dos vessants de teula ceràmica tipus aràbiga. La façana principal disposa d'un acroteri distribuït en tres trams amb un floró central d'ornamentació. El mur de façana està construït amb paredat irregular i presenta un revestiment d'arrebossat a la part inferior. La part superior de la façana mostra un acabat de paredat i maó ceràmic. L'accés es produeix a través d'un portal d'arc rebaixat de carreus de pedra tallada amb una inscripció a la clau on es llegeix: J. P. 1883. Una finestra acompanya al portal a planta baixa. A planta primera hi ha tres finestres rectangulars de gran alçada perfilades amb maó ceràmic i a eix amb les finestres hi ha tres petites obertures que ventilen les golfes. Façana ornamentada amb motllures de maó ceràmic a la part superior. A la mitgera de ponent de l'antiga casa hi ha un cos adjunt de planta regular que consta de planta baixa i planta primera amb coberta plana que funciona com una terrassa associada a l'habitatge. Obertures d'època contemporània i acabat d'arrebossat de ciment. A la banda posterior d'aquest cos es troba un volum porticat amb coberta a dos vessants de teula ceràmica tipus aràbiga, des on s'accedeix a la terrassa. Al costa d'aquest cos es troba situat el portal d'accés al pati interior i seguidament arrenca el mur de tancament de la finca que envolta tot el conjunt i gira cap el carrer de Maians. La banda de ponent de la finca està ocupada per un conjunt de cossos annexos construïts en diferents fases, determinant tres petits patis interiors. Els cossos són de distinta geometria i alçada, amb coberta de teula ceràmica tipus aràbiga. | 08143-65 | Carrer Sant Pere Màrtir, 16 | En parlar de la finca que la família posseeix dins del recinte del castell d'Òdena, Xavier Jorba afirma: 'L'any 1726, la propietària serà Miriàngela Martí, casada amb Jaume Palomas. A partir del segle XVIII i fins a l'actualitat el cognom Palomas es mantindrà al capdavant de la propietat'. Els actuals propietaris i des de diverses generacions ostenten el cognom Puiggròs i Palomas ha quedat com a renom de la casa i de la família. Així es constata al propi edifici que conserva la inscripció en una de les ampliacions: J. P. 1883, com també en l'accés posterior, a la zona més rústica: J.P. 1927. | 41.6064700,1.6429800 | 386924 | 4606974 | 08143 | Òdena | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57138-foto-08143-65-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57138-foto-08143-65-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57138-foto-08143-65-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Josep-Vicenç Mestre i Casanova | Descripció extreta de la fitxa de l' Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. | 119|94|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 03:32 | ||||||||
| 57139 | Dipòsit de l'aigua | https://patrimonicultural.diba.cat/element/diposit-de-laigua | Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. MESTRE CASANOVA, Josep-Vicenç (1993): 'Col·leccionable les nostres fonts', Butlletí d'Informació Municipal, Ajuntament d'Òdena, Òdena MESTRE CASANOVA, Josep-Vicenç (2012): 'Històries de la nostra història. Primera font pública a Òdena', L'Accent, la Revista d'Òdena, 65, Ajuntament d'Òdena, Òdena, p.13. | XX | Edifici de planta regular que consta de planta baixa amb coberta de teula ceràmica tipus aràbiga. Les façanes són de maçoneria vista amb accés des del carrer del Castell. L'accés es produeix a través d'un portal arc rebaixat construït amb maó ceràmic. El portal esta emmarcat per una ornamentació neoclàssica que simula un carreuat, capçada a la part superior per una fris ondulat de maó massís. El portal està tancat amb una porta metàl·lica. | 08143-66 | Carrer del castell, 1 | Al costat del portal hi ha una petita porta sobre la qual hi ha una placa de marbre on es llegeix: POR HABER CEDIDO GENEROSAMENTE EL TERRENO OCUPADO POR EL DEPÒSITO DE AGUAS. EL PUEBLO DE ODENA MANIFIESTA DE UNA MANERA PERENNE SU AGRADECIMIENTO A DON JAIME VICH Y CASANOVAS. ENERO DE 1924. Amb la portada d'aigua corrent al nucli urbà es va construir inicialment la Font de la Torre, a peu de la torre de defensa del castell l'any 1924. L'onze de novembre de 1923, l'Ajuntament d'Òdena, presidit pel seu alcalde, Joan Claret Cañellas, va realitzar un préstec de 16.000 pessetes per portar l'aigua corrent a la localitat, des del lloc conegut com 'Els Horts' a peu de la riera d'Òdena. El projecte s'encarregà a l'arquitecte Josep Pausas i de la instal·lació de les bombes, motors i canonades s'ocupà l'electricista igualadí Joan Guitart amb un cost de 5.450 pessetes. El dipòsit d'acollida de l'aigua estava previst situar-lo al costat de la torre, al bassot. Afortunadament Jaume Vich va cedir els terrenys que posseïa a peu de la torre per construir el dipòsit i a partir del qual es va distribuir l'aigua per les fonts públiques. L'any 1924 Òdena ja disposava de la primera font pública. El setembre de 1926 s'inicien les obres de les fonts del carrer Rosari i la font situada prop de l'actual parada de l'autobús, aleshores carretera de la Mancomunitat. | 41.6060700,1.6395700 | 386639 | 4606934 | 08143 | Òdena | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57139-foto-08143-66-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57139-foto-08143-66-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57139-foto-08143-66-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Altres | 2023-01-30 00:00:00 | Josep-Vicenç Mestre i Casanova | Descripció extreta de la fitxa de l' Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 03:32 | ||||||||
| 57140 | Carrer la Torre i carrer del Pi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-la-torre-i-carrer-del-pi | Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. JORBA i SERRA, Xavier (2011) Òdena, segles XVI i XVII. Parnass Edicions, Barcelona MESTRE CASANOVA, Josep-Vicenç (1989): 'Òdena comptava a principis de segle amb unes infraestructures socials envejables', Òdena, Butlletí d'Informació Municipal. Nova època, 17, Ajuntament d'Òdena, Òdena, pp.7-8 MESTRE CASANOVA, Josep-Vicenç (1993): 'Col·leccionable les nostres fonts', Butlletí d'Informació Municipal, Ajuntament d'Òdena, Òdena MESTRE CASANOVA, Josep-Vicenç (2012): 'Històries de la nostra història. Primera font pública a Òdena', L'Accent, la Revista d'Òdena, 65, Ajuntament d'Òdena, Òdena, p.13. | XIX-XX | El carrer de La Torre correspon a l'antic camí que baixava del castell, vorejava el tossal i es dirigia vers el sud en direcció a Igualada. El vial que respon a aquest nom és molt curt i va des del peu de la torre albarrana del castell fins passat el carrer del Rosari, on el vial canvia de nom i continua amb el nom de carrer del Pi. En aquest tram el carrer de La Torre recull un conjunt d'elements arquitectònics i situacions històriques que l'atorguen un singular valor dins el paisatge urbà d'Òdena. La vorera de la banda de tramuntana del carrer La Torre empalma amb el carrer de Jaume I o també conegut popularment com carrer dels Conillers, el qual està situat en un nivell més elevat que la cota de circulació rodada del carrer de La Torre. Una escala situada davant el Centre Fraternal i Instructiu comunica els dos nivells. A la banda de migjorn del carrer es troba un dels conjunts hidràulics més importants del municipi: l'edifici del Dipòsit i la Font de la Torre. L'any 1923, el govern civil autoritzà l'Ajuntament d'Òdena per un préstec per portar l'aigua corrent al nucli urbà. El projecte d'elevació fou encarregat a l'arquitecte Josep Pausas. L'any 1924 en Jaume Vich i Casanovas cedí el terreny per construir el dipòsit sota el castell per poder pujar l'aigua del riu. Un any després es construeix la Font de la Torre per a ús públic. Les edificacions del carrer són de planta baixa i planta primera amb coberta de teula ceràmica tipus aràbiga. Les edificacions corresponen als primers assentaments construïts a peu del castell però durant aquestes últimes dècades han estat molt transformades. Algun dels immobles com Cal Futre conserva la imatge de la tipologia d'inicis del segle XX; adossada a aquesta casa hi havia l'antiga barberia del proper 'Centre Fraternal i Instructiu'. A la confluència amb el carrer Rosari o carrer Nou, hi ha la casa coneguda com del Silvestre, que ubicà a la dècada dels 50 i 60 dels segel XX una fusteria i un cosidor i on a inicis de segle es va instal·lar la Casa Cuartel dels Mossos d'Esquadra; també hi hagué també la sala de ball coneguda com 'Flor de Maig'. Al carrer del Pi trobem la carnisseria més antiga d'Òdena, coneguda com 'Cal Carnisser o 'Cal Pepito o cal Llobet', documentada de l'any 1918; en aquest edifici hi havia ubicat un antic hostal amb habitacions i també una altra sala de ball. | 08143-67 | Carrer la Torre i Carrer del Pi | Al llarg del segle XVIII, degut a l'expansió demogràfica, els propietaris dels grans masos donaran a cens o vendran perpètuament als petits pagesos un pati a la part del darrera, per fer-hi un hort de secà o de regadiu, i a la vegada permetran accedir a les terres dels masos per la via de la rabassa morta. El tipus de fragmentació que tindrà el mas variarà segons la seva localització. Els masos més propers als pobles fragmentaran segons la demanda de terra per construir. Els establiments i la urbanització de l'eixample d'Òdena a peu del castell es va iniciar a finals del segle XVIII, però no va ser fins el segle XIX i principis del segle XX quan es va produir el creixement més gran. Altres propietaris també estableixen terrenys per edificar habitatges i contribuir d'aquesta manera al creixement urbanístic d'Òdena. Així, Isidre Puiggròs s'establirà al voltant de la Torre, creant l'actual carrer de La Torre. | 41.6062200,1.6399800 | 386673 | 4606950 | 08143 | Òdena | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57140-foto-08143-67-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Josep-Vicenç Mestre i Casanova | Descripció extreta de la fitxa de l' Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. | 98 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 03:32 | ||||||||
| 57141 | Carrer de la Guixera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-la-guixera | Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. JORBA i SERRA, Xavier (2011) Òdena, segles XVI i XVII. Parnass Edicions, Barcelona | XIX-XX | El traçat del carrer de La Guixera correspon a un tram de l'antic camí carreter que circulava de Manresa a Igualada i es dirigia cap el castell d'Òdena. Les edificacions del carrer són de planta baixa, planta primera i planta sota coberta amb coberta de teula ceràmica tipus aràbiga. Les edificacions corresponen als primers assentaments construïts a peu del castell però durant aquestes últimes dècades han estat molt transformades. Tots els edificis estan aixecats directament damunt la roca viva del guix i els seus celers i estables han estat retallats directament de la roca mare. L'explotació important del guix en un període que podríem considerar pre-industrial, cal centrar-lo a Òdena cap a inicis del segle XIX. Des d'aleshores van sorgint arreu del terme diverses pedrere; una de les més antigues és la de la 'Productora', situada a la banda de ponent d'aquest carrer. | 08143-68 | Carrer de la Guixera | Josep Serra propietari del mas i habitant al castell fins l'any 1785, obté el 23 de gener de 1796 del duc de Cardona la llicència per construir edificacions en la partida anomenada la Guixera, situada sota el mateix castell, on hi ha actualment els carrers de la Guixera i del Roser. Els nous habitants hauran de pagar al duc un cens també de 6 diners anuals, pel permís concedit. La urbanització correspondrà a un model de creixement horitzontal amb cases unifamiliars. Els pactes que signaran propietari i compradors, respecte a la urbanització, seran en termes generals els següents: - Pagar un cens anual. - Obligació de l'adquiridor del terreny de compartir la paret mitgera. El veí haurà de pagar la meitat del cost de la seva construcció. - No poder obrir finestres ni forats a la paret de solixent. - El comprador haurà de pagar anualment el cens de sis diners al duc de Cardona, i qualsevol altra imposició. Els establiments del carrer de La Guixera i del carrer del Rosari es van iniciar a finals del segle XVIII (1798), però no va ser fins finals del segle XIX que es completà la seva urbanització (1882). | 41.6066700,1.6401300 | 386687 | 4607000 | 08143 | Òdena | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Josep-Vicenç Mestre i Casanova | Descripció extreta de la fitxa de l' Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 03:32 | |||||||||||
| 57142 | Can Macià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-macia-0 | Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. JORBA I SERRA, Xavier (1999): 'Bandositat al terme d'Òdena, un exemple de principis del segle XVI: els Aguilera del Mas Aguilera de la Costa, els Grau del Mas Guarro', Miscellanea Aqualatensia, vol. IX, Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada, Igualada, p. 269-290. JORBA I SERRA, Xavier (2004): 'Viure la mort a l'edat moderna. L'exemple del mas Rossinyol de Moragues (Òdena)', Miscellanea Aqualatensia, vol. 11, Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada, Igualada, p. 229-251. JORBA i SERRA, Xavier (2011) Òdena, segles XVI i XVII. Parnass Edicions, Barcelona MESTRE CASANOVA, Josep-Vicenç (1992) Breu recull de la capella romànica de Sant Miquel d'Òdena, can Rossinyol de Moragues -can Macià-, Capella Sant Sebastià d'Òdena. Departament de Cultura de l'Ajuntament d'Òdena, Òdena. MESTRE CASANOVA, Josep-Vicenç (1993): 'Col·leccionable les nostres fonts', Butlletí d'Informació Municipal, Ajuntament d'Òdena, Òdena. MESTRE CASANOVA, Josep-Vicenç (1997) Itineraris Turístics per Òdena. Diputació de Barcelona, Barcelona MESTRE CASANOVA, Josep-Vicenç. Història del castell d'Òdena. Del segle XII al XV. Òdena [Inèdit] MESTRE CASANOVA, Josep-Vicenç. La Sardana a Igualada, Òdena [Inèdit] MESTRE NOGUÉ, Josep Vicenç. Renoms, Malnoms o Motius d'Òdena. La seva història, origen i etimologia, Òdena [Inèdit] | XVIII-XX | El mas ha estat conegut com mas Moragues, mas Rossinyol de Moragues, mas Aguilera del Pla i can Macià. Can Macià està configurat pel cos principal de la casa pairal i un conjunt d'edificis annexos destinats a la producció de vins i caves, entre altres. Els magatzems, cellers i bodega, junt amb la casa senyorial, determinen un conjunt amb tres patis en el seu interior: un de central situat davant la façana principal de la casa, un a la banda sud definit pels antics cellers i l'habitatge del masover, i el tercer a la banda nord, definit per un magatzem i un cobert de factura més actual. Un barri tanca el conjunt i s'accedeix a cada pati a través d'un portal independent. Altres edificis de més nova construcció queden situats a redós d'aquest clos. El mas disposa d'una capella, dedicada a la Mare de Déu de la Mercè. Entre d'altres també destaca el pont que creua el torrent de can Valls, l'embassament, la font, el xalet, un habitatge residencial contemporani, les instal·lacions per a l'elaboració del cava, el jardí i una gran sala destinada a banquets i celebracions. | 08143-69 | Carretera BV-1106, km. 2,295, Camí de Can MaciàCamí de Can Macià | Segons Xavier Jorba,'la finca apareix vinculada al segle XIII al nom de Moragues, sota el nom de mas Moragues. L'any 1363 Galda Moragues casà amb Jaume Rossinyol, i a partir d'aquest moment, el mas passa a denominar-se mas Rossinyol de Moragues. L'any 1470 Margarida Rossinyol estableix matrimoni amb Jaume Aguilera del mas Aguilera de la Costa. És a partir de la segona meitat del segle XV que el mas serà establert a Jaume Aguilera, però mantindrà el nom de mas Rossinyol de Moragues. L'any 1585, l'hereu Valentí contractà matrimoni amb Eulàlia Solà, i morí al cap de sis anys sense hereus. La propietat passà a mans del seu germà Jaume, home que mai serà un pagès de mas, fet que l'obligà a cercar ajuda al seu oncle Francesc Aguilera, establert al mas dels Aldorrells, el qual ja havia portat la direcció del mas durant la minoria d'edat del seu germà Valentí. Segons Jorba, l'any 1592, la finca inicia un procés d'arrendament, de manera que fins l'any 1638 el mas passarà a mans d'arrendataris i masovers, amb el consegüent deteriorament de l'edifici i els seus annexos. L'any 1615, l'hereu Magí Aguilera morirà assassinat a Puigcerdà. L'any 1638 es ven a carta de gràcia el mas Rossinyol de Moragues a Macià Aguilera del mas de les Rovires, parent llunyà de la família. L'any 1653 es produeix la venda definitiva de la propietat. A partir d'aquest moment la finca serà coneguda com mas Aguilera del Pla. Els nous propietaris realitzen una gran expansió territorial del mas i també una política de compra a carta de gràcia de diferents masos' Segons Josep-Vicenç Mestre 'A partir del segle XIX la finca també serà anomenada Can Macià, per influència de l'hereu Macià Aguilera. L'any 1844, Josefa Aguilera contrau matrimoni amb Miquel Gibert. El seu fill, Joan Vives i Gibert, morí sense descendència, i la propietat passà a mans del seu nebot Josep Maria Bohigas Vives. El seu fill Fermí Bohigas morí sense descendència i la propietat va passar a mans dels seus dos nebots: Jordi i Josep Casanovas i Bohigas' | 41.5977900,1.6564500 | 388031 | 4605993 | 08143 | Òdena | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57142-foto-08143-69-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57142-foto-08143-69-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57142-foto-08143-69-3.jpg | Legal | Modern|Eclecticisme|Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-01-30 00:00:00 | Josep-Vicenç Mestre i Casanova | Descripció extreta de la fitxa de l' Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. | 94|102|98|119 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 03:32 | ||||||||
| 57143 | Casa senyorial de can Macià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-senyorial-de-can-macia | Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. JORBA I SERRA, Xavier (1999): 'Bandositat al terme d'Òdena, un exemple de principis del segle XVI: els Aguilera del Mas Aguilera de la Costa, els Grau del Mas Guarro', Miscellanea Aqualatensia, vol. IX, Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada, Igualada, p. 269-290. JORBA I SERRA, Xavier (2004): 'Viure la mort a l'edat moderna. L'exemple del mas Rossinyol de Moragues (Òdena)', Miscellanea Aqualatensia, vol. 11, Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada, Igualada, p. 229-251 JORBA i SERRA, Xavier (2011) Òdena, segles XVI i XVII. Parnass Edicions, Barcelona MESTRE CASANOVA, Josep-Vicenç (1992) Breu recull de la capella romànica de Sant Miquel d'Òdena, can Rossinyol de Moragues -can Macià-, Capella Sant Sebastià d'Òdena. Departament de Cultura de l'Ajuntament d'Òdena, Òdena. MESTRE CASANOVA, Josep-Vicenç (1997) Itineraris Turístics per Òdena. Diputació de Barcelona, Barcelona MESTRE CASANOVA, Josep-Vicenç. Història del castell d'Òdena. Del segle XII al XV. Òdena [Inèdit] | XVI-XX | La casa senyorial de Can Macià és de forma basilical amb tres crugies juxtaposades. L'edifici es composa de planta baixa, planta primera o noble i planta sota coberta. A la planta baixa, a la crugia nord, es troba el celler, que ocupa l'espai dels antics corrals amb un accés directe des del pati. Al fons d'aquesta crugia, un pas que sembla excavat a la roca, ens condueix fins a un petit espai i, seguidament, fins a una estança que comunica amb una cambra d'aire existent sobre una volta de maó de pla de la nau veïna. Aquests espais podien haver funcionat com a refugi en època de perill, ja que l'estança intermèdia presenta indicis d'haver estat incomunicada. Des del celler, unes escales comuniquen amb la crugia central de la casa, on se situa, en planta baixa, el vestíbul del casal i a sota l'antic celler, construït l'any 1542, des d'on s'accedeix a les diferents galeries iniciades l'any 1929, que configuren la instal·lació on reposen les ampolles per elaborar el cava. Des del pati s'accedeix al vestíbul a través del portal principal de la casa i des del vestíbul s'accedeix a la crugia de tramuntana on hi ha un antic menjador, la sala dels homes i la sala de les dones, totes elles amb mobiliari i ornamentació de l'antiga casa pairal. Al fons del vestíbul hi ha l'escala d'accés a la planta primera i un espai destinat a fresquera. La planta primera es distribueix a través de la sala principal, central, la qual dóna accés a diferents dormitoris i estances situades a banda i banda. La sala principal està decorada amb uns arrimadors de ceràmica vidriada amb motius de florons valencians abarrocats. L'espai de l'escala conserva una columna de pedra esculturada que sustenta una gran biga de fusta, la qual permet comunicar visualment la caixa d'escala amb la sala principal, conferint una gran riquesa de llum i espacial al conjunt. La planta sota coberta està ocupada per una sala d'estar i un espai destinat a magatzem o traster de l'habitatge. La façana principal de la casa presenta una distribució simètrica centrada amb el carener de l'edifici. Totes les obertures, així com les cantoneres, són construïdes amb carreus. La porta d'accés principal a la masia és d'arc de mig punt, centrada amb una finestra principal a la planta primera que dóna a la sala i un conjunt de cinc finestres de punt rodó que obren des de la sala sota coberta. | 08143-70 | Carretera BV-1106, km. 2,295, Camí de Can MaciàCamí de Can Macià | 41.5983600,1.6564500 | 388032 | 4606056 | 08143 | Òdena | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57143-foto-08143-70-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57143-foto-08143-70-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57143-foto-08143-70-3.jpg | Legal | Modern|Historicista|Contemporani|Eclecticisme|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Josep-Vicenç Mestre i Casanova | Descripció extreta de la fitxa de l' Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. | 94|116|98|102|119 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 03:32 | |||||||||
| 57144 | Rellotge de sol de can Macià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-macia | http://www.gnomonica.cat/bd.cfm | XIX | La façana principal conté un rellotge de sol ornamentat amb motius astrals i una inscripció a la part superior: SIN EL SOL NO ME MIRES QUE ASI LO MANDÓ MI DUEÑO FERMIN VIVES. AÑO 1877. És del tipus vertical declinant Ola seva orientació és sud-oest. Línies horàries de 12 a 4, xifres romanes. Analema a la línia de la 1. Corbes de declinació solar i calendari zodiacal. El gnòmon és de ferro forjat, i disposa d'un enginyós sistema de fixació a base de cargols, que permet al quadranter ajustar-lo perfectament un cop acabada l'obra. | 08143-71 | Carretera BV-1106, km. 2,295, Camí de Can Macià | 41.5983600,1.6564500 | 388032 | 4606056 | 08143 | Òdena | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57144-foto-08143-71-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57144-foto-08143-71-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-01-30 00:00:00 | Josep-Vicenç Mestre i Casanova | Està inclòs a l'Inventari de Rellotges de Sol dels Països Catalans realitzat per la Societat Catalana de Gnomònica, amb el núm. 1.128 | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 03:32 | |||||||||
| 57145 | Mare de Déu de la Mercè de can Macià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mare-de-deu-de-la-merce-de-can-macia | Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. GAVÍN, Josep M (1984) Inventari d'esglésies: Anoia - Conca de Barberà, vol. 16. Ed. Arxiu Gavín, Valldoreix. MESTRE CASANOVA, Josep-Vicenç (1992) Breu recull de la capella romànica de Sant Miquel d'Òdena, can Rossinyol de Moragues -can Macià-, Capella Sant Sebastià d'Òdena. Departament de Cultura de l'Ajuntament d'Òdena, Òdena. MESTRE CASANOVA, Josep-Vicenç (1997) Itineraris Turístics per Òdena. Diputació de Barcelona, Barcelona. | XX | Capella dedicada a la Mare de Déu de la Mercè, construïda l'any 1927. La capella la va fer construir Joan Vives i Gibert amb una advocació en honor a la seva esposa, Mercedes Ciervo Sinclair. Capella d'una sola nau amb accés des de ponent, i un campanar adossat al mur de llevant amb accés des de l'interior de l'edifici. La nau és coberta amb una volta apuntada i reforçada per dos arcs faixons que defineixen dues crugies: la del cor i la del presbiteri. La coberta és a dues aigües, amb acabat de teula ceràmica tipus aràbiga, i els murs presenten un acabat pintat. La façana principal és composada per la porta d'accés, una finestra centrada a eix que dóna al cor i dues pilastres laterals que limiten la façana. La façana presenta una imposta que va de banda a banda a nivell del forjat del cor i una segona imposta que corona la part superior del parament. Sobre cadascuna de les pilastres hi reposa un pinacle, i a la part central de la façana, coincidint amb el vèrtex del carener, hi ha una creu, elements tots ells esculpits en pedra. Les dues obertures són construïdes amb arc apuntat i el seu front està ornamentat amb motllures simples a tot el perímetre fins a la línia d'arrencada, on reposa sobre una imposta i pilastres laterals. Cadascun dels brancals de la finestra disposa d'una columneta amb capitell situada a la part interior de l'obertura. L'espai interior de la capella queda definit en tres àmbits: l'àmbit d'accés amb pujada al cor, l'espai de la feligresia, on es disposen tres bancs de fusta per banda, i la zona del presbiteri amb l'altar, situada en un nivell superior, a la qual s'hi accedeix mitjançant tres esglaons situats a la part central amb una balustrada de protecció a banda i banda de l'escala. Tots els elements arquitectònics significatius de l'interior de la capella són construïts amb alabastre, tant a l'altar com a la resta de l'espai: escales, balustrades, impostes, fornícules, permòdols o motlures. Es puja al cor mitjançant una escaleta de cargol de fusta i, un cop a dalt, l'espai queda protegit amb una barana esculpida de marbre. La línia d'arrencada de volta apareix remarcada per una imposta d'alabastre, sota la qual apareix una sanefa de pintura mural perimetral, que conté inscrita la següent patrologia llatina: IN HONOREM S. MARIA DE MERCEDE DE CUIUS DESCENSIONE GUADENT ANGELI ET COLLAUDANT FILIUM DEI. A la part central del mural pintat de l'altar hi ha una fornícula on es col·loca la imatge de Nostra Senyora de la Mercè. Un rosetó queda situat sobre la fornícula abans descrita i rep llum des de la caixa d'escala d'accés al campanar. | 08143-72 | Finca de can Macià | 41.5979000,1.6566100 | 388045 | 4606005 | 1927 | 08143 | Òdena | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57145-foto-08143-72-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57145-foto-08143-72-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57145-foto-08143-72-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Historicista | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-01-30 00:00:00 | Josep-Vicenç Mestre i Casanova | Descripció extreta de la fitxa de l' Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. | 98|116 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 03:32 | ||||||||
| 57146 | Estany i jardí de can Macià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/estany-i-jardi-de-can-macia | Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. | XX | Entre la capella i l'edifici dels cellers se situa un petit jardí clos, amb un estany de planta rectangular a la part central, també construït l'any 1927. L'estany ocupa el lloc de l'antiga bassa de rec de la casa, la qual va ser reformada en estil noucentista, a l'igual que la resta d'elements que configuren aquest àmbit. L'estany disposa d'una font situada a la part central de la banda de ponent, ornamentada amb un conjunt escultòric de dues granotes realitzat en pedra. La banda de llevant del jardí està tancada per un cos allargassat que conté uns antics corralets de la casa, i la seva banda de ponent per on s'accedeix, està tancada per un barri de factura noucentista. D'entre els elements vegetals destaca un ejemplar extraordinari de teix. | 08143-73 | Finca de can Macià | 41.5980300,1.6567400 | 388056 | 4606019 | 1927 | 08143 | Òdena | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57146-foto-08143-73-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57146-foto-08143-73-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57146-foto-08143-73-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani|Historicista | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Ornamental | 2023-01-30 00:00:00 | Josep-Vicenç Mestre i Casanova | Descripció extreta de la fitxa de l' Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. | 106|98|116 | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 03:32 | ||||||||
| 57147 | Habitatge nou de can Macià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-nou-de-can-macia | Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. | XX | Fora de l'antic clos, ocupant l'angle sud-oest del conjunt, es va construir l'any 1950 un edifici destinat a residència habitual de la família, ja que aquesta construcció oferia una situació de confort superior a la de l'antiga casa pairal. Josep Maria Bohigas, propietari de la masia, encarregà a l'arquitecte Bonaventura Bassegoda i Musté (1896-1987) el projecte de l'habitatge. Edifici de formes arrodonides, parets emblanquinades i cúpula sobre un dels espais centrals, presenta un regust d'estètica regionalista i neomudèjar. | 08143-74 | Finca de can Macià | 41.5980600,1.6563200 | 388021 | 4606023 | 1950 | 08143 | Òdena | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57147-foto-08143-74-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57147-foto-08143-74-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57147-foto-08143-74-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Historicista | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Josep-Vicenç Mestre i Casanova | Bonaventura Bassegoda i Musté | Descripció extreta de la fitxa de l' Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. | 98|116 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 03:32 | |||||||
| 57148 | Embassament i pont de can Macià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/embassament-i-pont-de-can-macia | Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. | XX | La presa o cortina és de traçat recte i es va bastir amb paredat comú des de la seva fonamentació. La construcció de la presa està associada a la d'un pont, que permet el creuament del curs de les aigües per al tràfic rodat. És conegut com el Pont de Can Macià. El Pont de Can Macià és de traçat recte amb tres ulls en arcs de mig punt, construïts amb carreuat irregular i perfilats amb tres rosques de maó a sardinell cadascun, el qual també revesteix l'interior de les voltes. La imposta dels arcs apareix remarcada per una doble motllura de maó ceràmic. Els murs laterals d'ambdós estreps també són construïts amb carreuat irregular de junta plena, els quals s'entreguen amb traçat rectilini contra el terreny, essent la mateixa pedra del terrer la que actua de mur d'acompanyament en el seu últim tram. El tauler original del pont recolzava sobre un motllurat de maó, visible encara a tota la seva longitud. El tauler va ser reformat per augmentar la seva amplada, construint-ne un de nou suportat amb perfils metàl·lics i llosa de formigó armat. El seu acabat presenta un paviment de terra compactada continguda lateralment per una petita vorera de formigó, on recolza la barana de protecció del pont, la qual és de barrot vertical de ferro de secció quadrada i passamà quadrangular. El pont conserva el seu antic volant d'obertura de comporta, situat sobre un lateral del tauler i ancorat a la barana. | 08143-75 | Finca de can Macià | El pantà de Can Macià va ser construït l'any 1921 pels propietaris de Can Macià per tal d' autoabastar-se d'energia elèctrica. Possiblement una errada de disseny i la manca d'un curs d'aigua regular va deixar sense operativitat el pantà des dels seus inicis. El curs del torrent del Raval i dels altres dos torrents veïns, van ser conduïts cap a l'embassament, construint-hi una presa d'emmagatzematge destinada a retenir l'aigua per al seu ús regulat d'irrigació i generació elèctrica. En una placa de fang inserida en el paredat del mur del pont s'hi pot llegir: REFORMAT ABRIL 1960. B.C.F.A.D.S | 41.5964800,1.6581300 | 388169 | 4605845 | 1921 | 08143 | Òdena | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57148-foto-08143-75-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57148-foto-08143-75-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Productiu | 2023-01-30 00:00:00 | Josep-Vicenç Mestre i Casanova | Descripció extreta de la fitxa de l' Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. | 98 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 03:32 | |||||||
| 57149 | El Xalet de can Macià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-xalet-de-can-macia | Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. | XX | L'edifici principal és de planta rectangular i es composa de planta baixa i primera planta, amb coberta de quatre vents de teula ceràmica, i amb una cornisa perimetral d'obra de fàbrica, actualment pintada. La façana principal queda composada per tres portes d'arc de mig punt a la planta baixa i tres obertures a eix amb les inferiors a la planta primera, totes elles construïdes amb arc de mig punt: un balcó centrat amb la porta d'accés a la casa i una finestra a cada banda. L'acabat dels paraments és arrebossat i pintat de color ocre. La façana presenta quatre pilastres decoratives situades als extrems i entre eixos d'obertures, construïdes amb maó amb la part superior motllurada a manera de capitell. El maó també apareix a la part inferior dels brancals de totes les obertures. La façana posterior és més simple, amb el mateix nombre d'obertures situades seguint la mateixa composició, però rectangulars i sense cap ornamentació de maó ceràmic. Actualment, aquesta façana ha estat modificada per adequar-se al nou ús, amb diversos elements que la desfiguren. | 08143-76 | Finca de can Macià | L'any 1929, Joan Vives i Gibert va edificar el Xalet, en un turó proper a la font i l'embassament. | 41.5968300,1.6595000 | 388284 | 4605882 | 1929 | 08143 | Òdena | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57149-foto-08143-76-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57149-foto-08143-76-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57149-foto-08143-76-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Josep-Vicenç Mestre i Casanova | Descripció extreta de la fitxa de l' Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 03:32 | |||||||
| 57150 | Font-sortidor de can Macià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-sortidor-de-can-macia | Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. MESTRE CASANOVA, Josep-Vicenç (1992) Òdena pam a pam. Departament de Cultura de l'Ajuntament d'Òdena, Òdena. | XX | Li manca manteniment en la decoració feta a base de petits còdols de riera. | Davant la façana principal del xalet de can Macià hi ha una esplanada o jardí anterior del conjunt que disposa d'una font ornamental construïda amb còdols i ciment, i arbrat i barana de protecció perimetral a la banda del desnivell. | 08143-77 | Finca de can Macià | En aquest espai es cleberava el tradicional aplec sardanista d'Igualada. La font que és una mena de sortidor va protagonitzar un fet lamentable. Fou en aquest indret on foren assassinats durant la guerra civil els propietaris de la finca de can Macia, Joan Vives Gibert i Mercedes Ciervo Sinclair, i el seu encarregat, sr. Pons. La font està decorada seguint els mateixos criteris que la barana que envoltava l'esplanada i la zona de la font propera. | 41.5967900,1.6592000 | 388259 | 4605878 | 1929 | 08143 | Òdena | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57150-foto-08143-77-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57150-foto-08143-77-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57150-foto-08143-77-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-01-30 00:00:00 | Josep-Vicenç Mestre i Casanova | Descripció extreta de la fitxa de l' Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 03:32 | ||||||
| 57151 | Can Marquès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-marques-0 | Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. JORBA i SERRA, Xavier (2011) Òdena, segles XVI i XVII. Parnass Edicions, Barcelona | XVIII-XX | La manca d'ús està provocant el deteriorament general dels edificis. | Can Marquès, Ca la Cisca i Cal Gumà constitueixen un conjunt aïllat en medi rural. Can Marquès està composat per un volum principal configurat per successives ampliacions de la casa original i altres construccions annexes, separades d'aquest volum, corresponents a corrals, coberts i cellers. Dins el conjunt s'identifiquen tres habitatges independents: Can Marquès pròpiament dit (també conegut com la Casa Gran), Ca la Cisca i Cal Gumà. A la banda de ponent del volum principal, separats per un petit pas, apareixen tres edificis annexos que corresponen als corrals, al cobert del carro i al cobert del tractor, bastit al costat de l'era situada a la banda sud del conjunt. La banda de llevant del volum principal, on es situa la façana d'accés a l'antiga masia, dóna al pati d'entrada al conjunt. En aquest pati hi ha dos coberts de factura recent. Al volum principal s'identifica clarament, ocupant la part central, l'edifici corresponent a la primitiva masia o Casa Gran, de planta rectangular amb accés directe des de l'exterior a través d'un portal d'arc de punt rodó amb una inscripció de l'any 1732. La masia presenta planta baixa, planta primera i unes golfes, i disposa d'una coberta a dues aigües. A la banda de llevant, al costat de l'accés principal a la casa, es troba adossat un cos de planta baixa, que funciona com a magatzem i ampliació de l'antic habitatge, amb accés directe des de l'exterior. A la banda de migjorn, la masia hi té adossat un edifici cobert a dues aigües que correspon al celler de la Casa Gran o Can Marquès. A la banda de tramuntana hi ha construït un edifici que correspon als antics cups de Can Marquès. Aquest cos presenta més alçada que la casa primitiva i està cobert a una sola vessant. Al seu interior es conserven tres cups, dues premses i el seu mecanisme de tensat que feia baixar la peça de premsat. Des dels cups el suc s'escolava fins al celler, situat a la banda sud del conjunt, a través de canonades soterrades que circulaven per sota l'antic habitatge. A la banda de ponent, la primitiva masia té dos cossos adossats, corresponents actualment a dos habitatges independents: Ca la Cisca i Cal Gumà. | 08143-78 | Cases de can Marquès | Segons Xavier Jorba: 'Antiga masia situada a la vall dels Aldorells, coneguda antigament amb el nom de Ripoll de Batalleres, més endavant com Batalleres, Ventallols del Pla i, finalment, com Marquès de Batalleres...L'any 1313 estava en mans de Pere Tort. La propietat canviarà al segle XV dles Ripoll als Ventallols...' Jaume Ventallols va morir sense successió i la seva pubilla, 'Macianna maridarà, l'any 1581, amb Pere Marquès del Bruc. A partir d'aquesta data, els Marquès, controlaran l'explotació del mas fins que l'endeutament en censals, dots i presència de pubills, els obligui a vendre la propietat, l'any 1710, a Ramon Argullol, cavaller de la vila d'Igualada' Finalment, la finca va passar a la família Oliva Vila. Dos dels seus annexos van ser venuts com a habitatges independents, motiu pel qual el conjunt està dividit en tres propietats diferents: Ca la Cisca, Cal Gumà i Can Marquès. | 41.5905800,1.6589200 | 388225 | 4605189 | 08143 | Òdena | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57151-foto-08143-78-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57151-foto-08143-78-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57151-foto-08143-78-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Josep-Vicenç Mestre i Casanova | Descripció extreta de la fitxa de l' Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. | 94|98 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 03:32 | |||||||
| 57152 | Cups i celler de can Gumà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cups-i-celler-de-can-guma | Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. | XIX-XX | Separat del volum principal i bastit a la banda de llevant de l'era, hi ha el cup i celler de Cal Gumà. Aquesta instal·lació ha funcionat sempre independent dels cups i celler de can Marquès, també coneguda com la Casa Gran. L'edifici està composat per dos cossos a diferent nivell. En un nivell superior hi ha l'espai que conté l'antiga premsa i els cups, i en un nivell més baix es troba el celler, on es conserven les bótes i un conjunt d'antigues portadores. | 08143-79 | Cases de can Marquès | 41.5908500,1.6663900 | 388848 | 4605209 | 08143 | Òdena | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Josep-Vicenç Mestre i Casanova | Descripció extreta de la fitxa de l' Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 03:32 | ||||||||||||
| 57153 | Ca n'Oranies | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-noranies | Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. JORBA i SERRA, Xavier (2011) Òdena, segles XVI i XVII. Parnass Edicions, Barcelona | XVI--XX | La masia es troba en un estat lamentable. Algun dels sectors ja s'ha enderrocat.. L'estat de conservació és molt dolent. | Oranies està configurada per un volum principal i un conjunt de cossos annexos que formen un clos tancat amb un pati central de forma irregular. El clos és de planta trapezoïdal amb el portal principal situat en el mur de migjorn, el qual recolza sobre l'antic tram d'accés. El volum principal està situat a la cantonada nord-occidental del conjunt. Un celler i l'antic paller tanquen l'angle sud-occidental. El volum principal està configurat, bàsicament, per dues construccions juxtaposades que constitueixen un casal de forma quadrangular de planta baixa, planta primera i planta sota coberta amb un cos adossat a la banda sud, que funciona com a terrassa a nivell de planta primera. L'accés principal a l'habitatge es realitza per la part de llevant des del pati central, a través d'un portal d'arc rebaixat que disposa d'una inscripció a la clau de l'arc amb data 1736. | 08143-80 | Ca n'Oranies. Camí de ca n'Enrich del Pla al Pla de la Masia | Segons Xavier Jorba, 'la propietat era coneguda antigament com el mas Oranies, i més endavant com Martí d'Oranies i Aguilera d'Oranies. Oranies estava envoltada per les terres dels masos veïns del Cogulló, Aldorrells, Batalleres (can Marquès) i Carriones. Al costat del mas principal hi havia el mas rònec Borràs d'Oranies (Cal Peó), l'edificació del qual s'utilitzarà durant tota l'època moderna com a estable i corral del mas principal. Altres masos incorporats a l'explotació seran el mas de na Guarra i el mas Vilella (mas Manyoses). L'any 1351 Berenguer Tort, propietari d'Oranies, va adquirir el mas Borràs. El mas rònec de na Guarra va ser establert a Martí d'Oranies l'any 1480. Oranies apareix documentada des de l'any 1250, essent el seu propietari Guillem Tort. L'any 1351 és Berenguer Tort el seu propietari i l'any 1361 en serà Arnau Tort. La filla d'Arnau, Llorença, es casarà amb Antoni Martí i serà a partir d'aquest moment quan el mas serà conegut com Martí d'Oranies. L'any 1583 els Martí venen l'heretat als Figuera, que l'any 1621 deixaran com a pubilla de la propietat a Joana, casada amb Pere Aguilera, fadrí procedent del mas Aguilera de les Rovires. És a partir d'aquesta nova situació que el mas adopta el nom d'Aguilera d'Oranies'. | 41.5811600,1.6463000 | 387156 | 4604159 | 08143 | Òdena | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57153-foto-08143-80-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57153-foto-08143-80-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57153-foto-08143-80-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Josep-Vicenç Mestre i Casanova | Descripció extreta de la fitxa de l' Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 03:32 | |||||||
| 57154 | Cal Peó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-peo-0 | Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. | XVIII-XX | Té greus problemes estructurals | Cal Peó està configurat bàsicament per un volum principal orientat a sud que correspon a l'antiga casa i un conjunt de cossos adossats a la banda nord i a la banda de llevant. Davant la façana principal de la masia es creua un pati de forma quadrangular tancat amb barri. A l'angle sud-oriental del pati hi ha un annex i altres construccions de factura més recent. La casa més primitiva consta de planta baixa, planta primera i planta sota coberta amb coberta a dues vessants de teula ceràmica tipus aràbiga, amb el carener descentrat i perpendicular a la façana principal. La façana principal presenta una composició d'obertures que sembla respondre a dos programes juxtaposats. La banda de llevant presenta una composició centrada amb el carener, amb portal d'accés i obertures a planta primera i planta sota coberta; la banda de ponent disposa d'un segon portal d'accés i un balcó a planta primera. Els murs de l'edifici són bastits amb paredat irregular arrebossat i les obertures són totes elles de geometria simple, construïdes amb llinda i gens ornamentades. A la banda de llevant de la casa hi ha adossats dos cossos de factura diferent. El primer és de planta allargassada amb el costat més llarg enrasat a la façana de tramuntana de la casa principal. Aquest cos és de paredat irregular, cadenes cantoneres ben escairades i està protegit amb coberta a una sola vessant, la qual es perllonga de la coberta principal de la casa. Aquest cos disposa d'un portal obert a llevant construït amb llinda de fusta i un segon portal obert a tramuntana construït amb maó ceràmic a sardinell amb una inscripció a la seva part central on es llegeix: JOSEPH AGUILERA. ANY 1860. Al costat d'aquest cos es troba un cobert de factura més recent amb accés des de la banda de llevant, construït amb totxana sense revestir i cobert amb fibrociment. A la façana de tramuntana de la casa hi ha adossats tres cossos de diferents alçades. Els dos cossos situats a la banda més occidental presenten diferent alçada i estan construïts amb paredat irregular arrebossat i coberta a una sola vessant. El cos situat a la banda més oriental presenta poca alçada i està construït amb mur de pedra fins a 1,50 metres, recrescut amb obra de fàbrica i coberta a una vessant. D'aquests tres cossos, la coberta del cos que queda situat a la part central arriba a assolir una alçada important i configura un mur completament cec cap a la banda de llevant i obert vers la banda de migjorn. El mur de tancament del barri està bastit amb paredat irregular similar al del cos més primitiu i està completament esfondrat per la banda oest, la qual hauria contingut el portal d'accés a la finca. A l'angle sud-oriental del clos hi ha situat un petit annex, cobert actualment amb teula, però que conserva restes de l'arrencada d'una coberta construïda amb volta a la catalana. Aquest annex disposa d'un portal i una finestra amb frontis ondulat de regust noucentista. A l'interior del pati hi ha altres construccions o corrals de factura recent que envaeixen i malmeten completament aquesta zona. | 08143-81 | Cal Peó. Camí de ca n'Enrich del Pla al Pla de la Masia | La propietat era coneguda antigament com el mas Borràs d'Oranies, i més endavant com a Cal Peó. El mas Borràs d'Oranies va ser venut pel seu propietari, Arnau Borràs, fill d'en Bernat i Romia a Berenguer Tort, possessor del mas Oranies l'any 1351. Així doncs, l'edifici primitiu de Cal Peó ja hauria existit durant el segle XIV, quan es convertí en mas rònec d'Oranies. L'edificació s'utilitzà durant tota l'època moderna com a estable i corral del mas principal. Durant el segle XIX, concretament l'any 1860, s'hauria fet una reforma dins el conjunt de Cal Peó, essent el propietari d'Oranies Josep Aguilera. Aquesta mateixa època coincideix amb la reforma del paller del mas principal, reformat l'any 1861. En un plànol de l'any 1914, la finca o casa de Cal Peó situada al costat d'Oranies queda definida com la Fassina (de la qual no hem trobat cap rastre ni testimoni físic) | 41.5802900,1.6458300 | 387116 | 4604063 | 08143 | Òdena | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57154-foto-08143-81-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57154-foto-08143-81-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57154-foto-08143-81-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Josep-Vicenç Mestre i Casanova | Descripció extreta de la fitxa de l' Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. | 94|119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 03:32 | |||||||
| 57155 | Can Figuerola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-figuerola | Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. | XIX | Can Figuerola està configurada per un volum principal que conté la masia, els cups i el celler i un conjunt d'edificacions, separades d'aquest cos, corresponents a la pallissa amb l'antiga era del conjunt, la bassa, l'antic corral i un volum allargassat de factura més recent que allotja l'antic galliner, magatzems i una petita piscina. El volum principal és de planta quadrangular, amb una coberta a dues vessants que cobreix l'habitatge, el celler i els cups, i una segona coberta a una sola vessant que cobreix un petit annex adossat a la banda de tramuntana. L'habitatge queda situat a la banda de migjorn del volum principal i consta de planta baixa i planta primera. Edifici d'època contemporània amb accés principal, finestres i balcons construïts amb llinda plana i acabat arrebossat i emblanquinat. A la banda de llevant del cos hi ha situat el celler amb una sola planta d'alçada. El celler conserva la seva façana de paredat irregular sense revestir amb portal d'accés perfilat amb maó ceràmic. La part situada sobre el celler està ocupada per l'habitatge familiar construït amb mur de fàbrica sense revestir. A la banda de tramuntana del cos principal es troba l'espai que allotja els cups de la finca. | 08143-82 | Camí de can Figuerola, s/n | Els orígens de la finca de can Figuerola es remunten a l'any 1890, any en què el besavi de l'actual propietària va construir la casa. Aleshores era coneguda com can Josep. Sempre ha estat en mans de la mateixa família, que n'ha conservat el nom fins a l'actualitat. | 41.5895300,1.6686300 | 389032 | 4605060 | 08143 | Òdena | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57155-foto-08143-82-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57155-foto-08143-82-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Josep-Vicenç Mestre i Casanova | Descripció extreta de la fitxa de l' Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 03:32 | ||||||||
| 57156 | Raval d'Aguilera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/raval-daguilera | Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. JORBA I SERRA, Xavier (1999): 'L'aparició dels ravals rurals durant el segle XVIII. Estudi d'un cas concret: el Raval de l'Aguilera d'Òdena', Miscellanea Aqualatensia, vol. IX, Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada, Igualada, p. 291-307 JORBA i SERRA, Xavier (2011) Òdena, segles XVI i XVII. Parnass Edicions, Barcelona. MESTRE CASANOVA, Josep-Vicenç (1992) Òdena pam a pam. Departament de Cultura de l'Ajuntament d'Òdena, Òdena. | XVIII-XX | La majoria d'habitatges són construccions de poca amplada amb façana al carrer del Raval d'Aguilera i disposen d'un pati a la seva banda posterior. Altres construccions disposen d'una major amplada, però totes elles amb accés des del carrer principal. Els habitatges bastits a la banda est del carrer són de planta baixa i planta primera, mentre que els habitatges bastits a la banda oest són de planta baixa, planta primera i planta segona. A la banda de llevant, les tres primeres cases són els números 23, 25 i 27. La primera casa, situada a l'inici del carrer, és can Ricard, habitatge de major grandària que configura una de les cantonades d'accés al conjunt. Seguidament es troba la casa amb el núm. 25, amb una inscripció sobre el portal d'accés on es llegeixen les inicials J.V. i la data de 1934. A continuació es troba la Villa Esther, amb la data de 1842 cisellada a la clau de volta del portal. Aquests tres habitatges són de planta baixa i planta primera, amb una amplada considerable de façana, i conserven la tipologia i les característiques constructives de casa rural del segle XIX. L'accés a aquests tres habitatges es produeix des d'un tram de carrer situat a una cota inferior que la resta del vial. A la mateixa banda de llevant hi trobem altres tres habitatges i amb el núm. 35, can Casalons, construïda l'any 1808, tal com indica una placa instal·lada a la façana. A la banda de ponent, totes les cases són de planta baixa i dues plantes pis, però mostren diferent amplada de façana segons l'habitatge. La primera casa en accedir al carrer s'identifica amb el núm. 34 del veïnat i correspon a can Ramonet Nou. Aquesta casa antigament funcionava com a fassina de vi i avui apareix reformada mostrant una imatge totalment contemporània. El núm. 36 correspon a can Ramonet Vell, la qual també ha estat reformada igual que la casa veïna. Aquestes dues primeres cases sobresurten més que les següents, de manera que es configura una mena de placeta situada a la banda nord del carrer. La casa identificada amb el núm. 38 s'anomena ca la Paula i és un dels habitatges que ha arribat fins a l'actualitat sense grans reformes, conservant moltes característiques originals, tant exteriors com interiors. Les següents cases són estretes i reformades, havent perdut la majoria dels trets originals. Entre aquestes últimes construccions s'hi troba can Met, amb el núm. 42, can Justino, amb el núm. 44, can Pep Anton, amb el núm. 48, can Pau Jorba, amb el núm. 50, i can Masachs, amb el núm. 52, casa amb una gran llargada de façana, recentment reformada però que conserva un antic edifici vinculat a la casa amb façana a la plaça de l'Era, que era l'antic paller. | 08143-83 | Raval d'Aguilera | Segons Xavier Jorba, 'el 13 de maig de 1789, el propietari del mas Aguilera de la Costa, Jaume Aguilera i Garrich, obté del duc de Cardona el permís per edificar cases en un paratge del seu mas, al lloc anomenat la Solea o Soleia, a canvi del pagament d'un cens anual de 6 diners per cada casa construïda. Aquesta terra estava localitzada en els límits de la propietat Aguilera, concretament dins del mas rònec anomenat Gavarró o Cardona, i limitava a l'oest amb les terres del mas Vila i Riba del Cogulló; al sud, amb el torrent de Llobetes o de l'Aguilera; a l'est amb la resta del mas Gavarró; i al nord amb l'antic camí que anava de Vilanova del Camí a Maians i Manresa el qual, abans d'arribar al veïnat, havia empalmat amb el camí de l'Arraval que provenia del nucli d'Òdena. Des del Raval d'Aguilera, un ramal comunicava amb el mas de Sant Bernabé i l'antiga via es dirigia vers el mas de Ventaiols de la Costa. La seva localització responia a unes necessitats bàsiques per als futurs habitants: el subministrament de l'aigua gràcies al torrent i a la font que allí naixia, i per l'existència d'una via de comunicació que els permetia participar dels intercanvis comercials derivats del cultiu de la vinya, i a la vegada, beneficiar-se de la protoindustrialització' | 41.6110600,1.6596300 | 388319 | 4607462 | 08143 | Òdena | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57156-foto-08143-83-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57156-foto-08143-83-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57156-foto-08143-83-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Josep-Vicenç Mestre i Casanova | Descripció extreta de la fitxa de l' Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 03:32 | ||||||||
| 57157 | Era del Raval d'Aguilera o de can Masachs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/era-del-raval-daguilera-o-de-can-masachs | Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. | XIX-XX | El carrer principal del veïnat aboca pel sud en un espai que s'eixampla i que havia constituït l'antiga era, on els pagesos anaven a batre. Com era habitual, l'espai era aplanat i ferm (n'hi havia eres amb el ferm empedrat o enrajolat). En el cas del Raval d'Aguilera, l'era tenia un paviment de terra, però actualment està asfaltat. Al voltant de l'era es poden veure, com a testimoni del seu ús, corrons de batre. | 08143-84 | Raval d'Aguilera | 41.6103900,1.6599100 | 388341 | 4607387 | 08143 | Òdena | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57157-foto-08143-84-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57157-foto-08143-84-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57157-foto-08143-84-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Josep-Vicenç Mestre i Casanova | Descripció extreta de la fitxa de l' Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. | 98|94 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 03:32 | |||||||||
| 57158 | Rellotge de sol de can Masachs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-masachs | http://www.gnomonica.cat/bd.cfm | XX | Construït repujat sobre una planxa de coure. Tipus: vertical+horitzontal. Romboidal. Orientat Sud-Est. Línies horàries de 5 del matí a les 2 de la tarda amb xifres romanes. Inscripció '1796-1996'. La primera data correspon a l'edificació de la masia i la segona a la de la instal·lació del rellotge. El quadrant es va fer amb motiu dels 200 anys de la casa. Lema: 'El temps ha passat per l'era de Cal Masachs'. També apareixen els escut de la família Masachs, Enric, Belloch i Esteban. | 08143-85 | Raval d'Aguilera, 52 | Fou construït per Francesc Esteban l'any 1996. | 41.6104400,1.6598200 | 388334 | 4607393 | 08143 | Òdena | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57158-foto-08143-85-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57158-foto-08143-85-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-01-30 00:00:00 | Josep-Vicenç Mestre i Casanova | Francesc Esteban | Està inclòs a l'Inventari de Rellotges de Sol dels Països Catalans realitzat per la Societat Catalana de Gnomònica, amb el núm. 2.247 | 98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 03:32 | |||||||
| 57159 | Can Jorba Vell o Casa Nova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-jorba-vell-o-casa-nova | Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. | XIX-XX | Façana molt deteriorada | Can Jorba Vell està configurat per un volum principal d'11,40 m de llargada de façana i 10,80 m d'amplada, situat amb la façana principal al llarg del camí de Dalt o antic camí de Raval. A cada banda del volum hi és bastit un cos adossat de la mateixa profunditat que el volum principal i de menor alçada, constituint un únic cos construït. Masia de planta regular orientada a sud-est que consta de planta baixa, planta primera i unes golfes amb coberta a dues vessants de teula ceràmica tipus aràbiga amb carener paral·lel a la façana principal. La façana principal mostra una antiga composició d'obertures desfigurada en els últims anys al construir-hi un portal per a vehicles, tancat amb una porta metàl·lica i una nova coberta. A la planta baixa hi ha dues finestres i el portal del garatge. La planta primera conserva la distribució original amb un balcó central i una finestra per banda. La planta sota coberta disposa de tres finestres més grans, a eix amb les obertures de planta segona. Les tres antigues finestres de sota coberta han estat ampliades en alçada. Les tres obertures de la planta primera i la finestra situada a la banda de ponent de la planta baixa conserven una antiga pintura blava a les dovelles i a la cara inferior de la llinda. A la façana posterior hi ha dues finestres a nivell de planta primera i tres finestres a nivell de planta sota coberta, dues de les quals formaven part de l'antiga composició. El volum central conserva les quatre cantoneres de carreus i l'antic revestiment d'arrebossat, a la façana principal i a la posterior. Els dos murs laterals són de paredat de pedra sense revestir. El tros d'edifici ampliat en altura és construït amb obra de fàbrica i sense revestir. | 08143-86 | Camí del Raval d'Òdena al Raval d'Aguilera | La data de construcció de Cal Jorba Vell se situa l'any 1850. Un altre nom que ha tingut en el decurs de la seva història és Casa Nova. L'any 1886 el propietari del Mas Jorba de les Planes, Marià Jorba i Valls, acorda amb el mestre de cases Evaristo Rius, d'Igualada, les característiques que haurà de tenir la nova edificació. Aquesta serà edificada a la partida Vinyes Planes. L'any 1891 serà donada a Maties Jorba i Miquel, però l'any 1899 serà recomprada pel propietari del mas Jorba de les Planes. | 41.6104100,1.6550800 | 387939 | 4607395 | 1850 | 08143 | Òdena | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57159-foto-08143-86-1.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Josep-Vicenç Mestre i Casanova | Descripció extreta de la fitxa de l' Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. | 94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 03:32 | ||||||
| 57160 | Can Jan Tardà Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-jan-tarda-vell | Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. JORBA i SERRA, Xavier (2011) Òdena, segles XVI i XVII. Parnass Edicions, Barcelona | XIX-XX | Greus problemes a la teulada i estructurals | Can Jan Tardà està compost per un volum principal de planta regular i un conjunt de cossos adjunts, formant un únic cos construït. El volum principal és de planta rectangular i consta de planta baixa i planta primera, amb coberta a dos vessants de teula ceràmica tipus aràbiga i carener paral·lel a la façana principal. La façana disposa d'un acroteri que amaga la teulada, dividit en tres trams de similar longitud. El tram central té més alçada i acaba amb un arc d'inflexió. Les parts laterals són rectes i d'igual longitud. Tot el parament és coronat per un ràfec mixt de maó ceràmic. A la banda sud hi ha un cos alineat amb la façana, protegit amb coberta inclinada de teula ceràmica a dos vessants. L'accés a la casa es produeix a través d'un portal d'arc escarser. El portal disposa d'una finestra a cada banda, i tres finestres a la primera planta. El cos situat a la banda de migjorn disposa també d'un portal acabat amb arc escarser i una segona obertura a la planta baixa, però el mur de tancament de la planta primera està esfondrat. Tota la façana apareix revestida amb un arrebossat antic blanc. La resta de façanes del conjunt no mostren cap interès arquitectònic ni constructiu, amb alguna finestra i porta a les façanes laterals. | 08143-87 | Camí de la Fossa Vella o can Jorbet | La data de construcció de Can Jan Tardà se situa l'any 1856. Xavier Jorba ens informa que 'El sis de gener de 1856 Marià Jorba de les Planes i el seu fill estableixen perpètuament en emfiteusi a Joan Tardà i Carné, d'Òdena, un tros de terreny de l'heretat Jorba de les Planes, de 60 pams d'amplada i 80 de llargada, per poder edificar una casa, a canvi d'un cens anual de 3 lliures'. | 41.6120500,1.6563800 | 388050 | 4607576 | 1856 | 08143 | Òdena | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57160-foto-08143-87-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Josep-Vicenç Mestre i Casanova | Descripció extreta de la fitxa de l' Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. | 119 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 03:32 | ||||||
| 57161 | Can Pau Jorbet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pau-jorbet | Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. JORBA i SERRA, Xavier (2011) Òdena, segles XVI i XVII. Parnass Edicions, Barcelona | XIX-XX | Presenta mancances estructurals | Can Pau Jorbet està composat per una masia de planta regular amb un conjunt de cossos annexos adjunts al cos principal, construïts en diferents fases, formant un únic cos edificat. El conjunt disposa de dues edificacions auxiliars separades del volum principal. El volum principal té una planta allargassada que s'adapta a la topografia del terreny, mostrant una forma lleugerament corbada. Masia de planta rectangular que consta de planta baixa i planta primera amb coberta a dos vessants de teula ceràmica tipus aràbiga i carener paral·lel a la façana principal. La façana principal té d'un acroteri acabat amb un arc d'inflexió. La façana principal conté, a la planta baixa, el portal d'accés d'arc escarser, una finestra a la banda de llevant i el pou de la casa adossat a la banda de ponent. A la planta primera hi ha dues finestres. A banda i banda del cos central hi ha els annexos, de diverses tipologies i funcions. A la banda de ponent del cos principal, hi ha un annex que consta de planta baixa i planta primera alineat amb la façana principal de la casa, amb coberta a un sol vessant vers la part posterior del conjunt. Aquest annex és de menor profunditat que la masia, amb un segon cos més petit a la part posterior. La façana principal d'aquest annex disposa d'una porta d'accés a la planta baixa i dues finestres acabades amb arc escarser a la planta primera. A la banda de llevant del cos principal, hi ha un conjunt d'annexos d'una planta d'alçada, de diferent forma i factura, adaptats a la topografia. En l'actualitat el mas també es coneix com can Riba, cognom de la família que hi viu. | 08143-88 | Camí del Raval d'Aguilera a Sant Bernabé o camí antic de can Jorbet | La data de construcció de Can Pau Jorbet se situa a l'any 1842. Xacier Jorba afirma: 'El 24 de desembre de 1842, Jaume Guarro i Serra, fabricant de paper de la Pobla de Claramunt, estableix perpètuament en emfiteusi a Pau Jorba i Serra, pagès d'Òdena, un terreny de l'heretat del mas Sant Bernabé, de 45 pams d'amplada i 34 canes i 7 pams de llargada, a canvi d'un cens anual de 4 lliures i 10 sous. El nou habitatge serà conegut amb el nom de Can Pau Jorbet. Com a entrada simbòlica, Pau Jorba donarà una tassa d'aigua. El domini útil de l'heretat del mas de Sant Bernabé va ser comprat per la família Guarro l'any 1781 per un valor de 1.650 lliures. En ser tres germans, posteriorment aquesta heretat va ser dividida o establerta en tres parts, de manera que una de les parts va donar lloc a Cal Pau Jorbet, la segona a Cal Jorbet i la tercera va restar com a mas de Sant Bernabé. | 41.6153200,1.6621300 | 388535 | 4607931 | 1842 | 08143 | Òdena | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57161-foto-08143-88-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57161-foto-08143-88-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Josep-Vicenç Mestre i Casanova | Descripció extreta de la fitxa de l' Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 03:32 | ||||||
| 57162 | Can Pau Monjo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pau-monjo | Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. | XIX-XX | Presenta mancances estructurals | Can Pau Monjo està compost per una masia de planta regular, de planta baixa i planta pis, i un annex adjunt a la banda de ponent de la casa, formant un únic cos construït. El cos principal té una forma quadrangular d'uns 12 metres de costat que s'adapta al pendent de la topografia, de manera que a la part posterior tan sols mostra una planta per sobre del nivell del terreny. L'annex també és de planta gairebé quadrada, alineat amb la façana principal de la casa i d'una planta d'alçada. Els dos cossos disposen de coberta a dos vessants de teula ceràmica tipus aràbiga amb carener paral·lel a la façana principal. La façana principal de Cal Pau Monjo és de composició i arquitectura simple. Presenta una porta i una finestra a la planta baixa i dues finestres més a la planta primera. La façana posterior mostra una finestra i un segon accés a nivell de la planta primera que comunica directament amb l'hort. La façana principal ha estat reformada recentment i mostra una imatge d'arquitectura contemporània sense destacar cap característica d'interès. El seu revestiment és d'arrebossat pintat, mentre que la part posterior de la casa conserva vistos els murs de paredat irregular de la construcció original. L'annex té un portal per a l'entrada de vehicles, tancat amb porta de xapa i parets arrebossades. | 08143-89 | Camí del Raval d'Aguilera a Sant Bernabé o camí antic de can Jorbet | Actualment el conjunt de Can Pau Monjo és conegut també com a Can Pau. Durant temps, aquest conjunt i Can Pau Jorbet o Can Riba, eren coneguts conjuntament amb el nom de Can Pau Jorbet. La casa de Can Pau Monjo va ser construïda sobre uns terrenys de l'heretat del mas de Sant Bernabé. El domini útil de l'heretat va ser comprat per la família Guarro l'any 1781 per un valor de 1.650 lliures. En ser tres germans, l'heretat va ser dividida o establerta en tres parts, de manera que la primera part va donar lloc a Can Pau Jorbet, la segona a Can Jorbet i la tercera al mas Sant Bernabé. | 41.6150600,1.6622900 | 388548 | 4607902 | 08143 | Òdena | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57162-foto-08143-89-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Josep-Vicenç Mestre i Casanova | Descripció extreta de la fitxa de l' Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. | 119 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 03:32 |
Estadístiques 2026
patrimonicultural
Mitjana 2026: 0,00 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml