Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 57163 | Sant Bernabé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-bernabe-0 | Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. GAVÍN, Josep M (1984) Inventari d'esglésies: Anoia - Conca de Barberà, vol. 16. Ed. Arxiu Gavín, Valldoreix. JORBA i SERRA, Xavier (2011) Òdena, segles XVI i XVII. Parnass Edicions, Barcelona JUNYENT I MAYDEU, Francesc; MAZCUÑAN I BOIX, Alexandre; PUIGFERRAT I OLIVA, Carles (1992): 'Sant Bernabé d'Aguilera', Catalunya Romànica, XIX: El Penedès, Anoia, Enciclopèdia Catalana, Barcelona, p. 443 MESTRE CASANOVA, Josep-Vicenç (1988). Història del castell d'Òdena. Dels orígens fins al segle XII. Departament de Cultura de l'Ajuntament d'Òdena, Òdena Ajuntament d'Òdena, Òdena, pp.17-18. MESTRE CASANOVA, Josep-Vicenç (1994): 'Col·leccionable Esglésies romàniques de l'Anoia', La Veu de l'Anoia, Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada i La Veu de l'Anoia, Igualada MESTRE CASANOVA, Josep-Vicenç. Història del castell d'Òdena. Del segle XII al XV. Òdena [Inèdit] | XIII-XX | Problemàtica a les teulades i excés d'humitats als primers pisos. | El conjunt de Sant Bernabé està configurat bàsicament per tres elements principals: la capella de Sant Bernabé, la masia de can Sant Bernabé i la masia de Can Ferran. Les dues masies són construïdes una al costat de l'altra amb altres annexos adjunts formant el volum principal. Can Sant Bernabé es troba a la banda de ponent i Can Ferran a la banda de llevant del conjunt. El volum està orientat a migjorn amb un pati d'accés al davant i des d'on s'accedeix a ambdós habitatges. Can Sant Bernabé és una masia de planta regular que consta de planta baixa, planta pis i golfes, amb coberta a dos vessants de teula ceràmica tipus aràbiga i carener paral·lel a la façana principal. La façana principal està composta, a la planta baixa, per un portal d'accés i una finestra a cada banda, a la planta pis per un balcó central i una finestra per banda i tres finestres a la planta sota coberta. El balcó té una barana de ferro forjat i sobre l'obertura hi ha un rellotge de sol. | 08143-90 | Sant Bernabé | Segons Xavier Jorba, 'el mas Sant Bernabé o Ferran de Sant Bernabé era propietat de l'obreria de la parròquia de Sant Pere d'Òdena. Els ocupants eren quasi sempre donats, els quals haurien de satisfer anualment uns censos a la parròquia i mantenir la capella romànica de Sant Bernabé, situada al costat del mas. Un document de l'any 1346 cita: LO TORRENT DEL CASTELL BERNABÉ. Això fa pensar en l'existència d'una petita fortificació al costat de la capella, configurada probablement per una torre de guaita que quedaria situada a la part alta del torrent, dominant a la vegada el traçat de l'antiga via de comunicació que circulava al seu redós. L'any 1535 els administradors es queixaven que el mas no tenia ni hereus ni ermitans, i que la masia es trobava des de feia molt temps derruïda i deshabitada. L'any 1570 el mas fou establert a Marc Roca, fadrí del mas Barrufet. Aquest nou establert reconstruirà el mas, el qual l'any 1586 estava envoltat per un clos i ja disposava d'una bassa. En aquesta època l'habitatge corresponia a una edificació petita coberta a dues vessants amb entrada, establia i celler a planta baixa, una sala, cuina i dues cambres a la planta primera i unes golfes amb els casals del cereals'. Segons aquest autor, 'a partir dels anys 20 del segle XVII entraran al mas els Mercader, els quals es mantindran fins l'any 1781, moment en què es va vendre el domini útil del mas a la família Guarro, paperers de La Pobla de Claramunt. A mitjan segle XIX, Jaume Guarro i Serra establirà perpètuament en emfiteusi diversos terrenys de l'heretat del mas Sant Bernabé, entre els quals es troba l'establert a Pau Jorba i Serra l'any 1842, donant lloc al conjunt de Can Pau Jorbet'. | 41.6148800,1.6632800 | 388630 | 4607881 | 08143 | Òdena | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57163-foto-08143-90-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57163-foto-08143-90-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57163-foto-08143-90-3.jpg | Inexistent | Popular|Romànic|Modern|Medieval|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Josep-Vicenç Mestre i Casanova | Descripció extreta de la fitxa de l' Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. | 119|92|94|85|98 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:57 | |||||||
| 57164 | Rellotge de sol del mas Sant Bernabé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-del-mas-sant-bernabe | http://www.gnomonica.cat/bd.cfm | XX | Està construït amb pedra artificial. És del tipus vertical. Rectangular, emmarcat amb rajola. Orientació Sud. Línies horàries de 7 del matí a les 5 de la tarda, amb, xifres romanes. Lema al voltant del quadrant. Abans era pintat. Lema: 'Ni tu ni jo tindríem corda, si no fos Déu que se'n recorda'. A la base hi ha representat un relleu amb un home llaurant amb un bou i als dos extrems superiors un sol i una lluna. | 08143-91 | Sant Bernabé | 41.6148200,1.6632400 | 388626 | 4607874 | 08143 | Òdena | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57164-foto-08143-91-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57164-foto-08143-91-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57164-foto-08143-91-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-01-30 00:00:00 | Josep-Vicenç Mestre i Casanova | Està inclòs a l'Inventari de Rellotges de Sol dels Països Catalans realitzat per la Societat Catalana de Gnomònica, amb el núm. 1.130 | 98|119 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:57 | |||||||||
| 57165 | Sant Bernabé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-bernabe-1 | Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. GAVÍN, Josep M (1984) Inventari d'esglésies: Anoia - Conca de Barberà, vol. 16. Ed. Arxiu Gavín, Valldoreix. JORBA i SERRA, Xavier (2011) Òdena, segles XVI i XVII. Parnass Edicions, Barcelona JUNYENT I MAYDEU, Francesc; MAZCUÑAN I BOIX, Alexandre; PUIGFERRAT I OLIVA, Carles (1992): 'Sant Bernabé d'Aguilera', Catalunya Romànica, XIX: El Penedès, Anoia, Enciclopèdia Catalana, Barcelona, p. 443 MESTRE CASANOVA, Josep-Vicenç (1988). Història del castell d'Òdena. Dels orígens fins al segle XII. Departament de Cultura de l'Ajuntament d'Òdena, Òdena MESTRE CASANOVA, Josep-Vicenç (1994): 'Col·leccionable Esglésies romàniques de l'Anoia', La Veu de l'Anoia, Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada i La Veu de l'Anoia, Igualada MESTRE CASANOVA, Josep-Vicenç. Història del castell d'Òdena. Del segle XII al XV. Òdena [Inèdit] | XIII | L'absis s'ha esfondrat a finals del 2013. La volta principal pot fer-ho en pocs mesos sinó s'apliquen mesures de contenció i restauració immediates. | Per les característiques arquitectòniques hauria estat bastida cap a final del segle XII o principis del XIII. Capella d'una sola nau amb absis semicircular diferenciat, orientada estoest amb finestra de doble esqueixada. L'accés es produeix per la façana de ponent, a través d'un portal adovellat de construcció moderna. Al costat nord es conserva una porta adovellada tapiada construïda amb carreus de pedra sorrenca molt degradats. Aquest portal correspondria a l'antic accés a l'ermita. La façana principal disposa del portal d'accés, d'una obertura en forma de creu a la part alta de la nau i un petit campanar, tots ells, de factura moderna. L'interior de la nau té una volta de canó protegida amb coberta a dos vessants de teula ceràmica tipus aràbiga. L'absis està construït amb carreus de pedra i coberta de teula ceràmica. L'interior de la capella està arrebossat i pintat, llevat de l'absis, que mostra la pedra vista. El paviment és d'enrajolat de punta de peces ceràmiques. L'exterior de la capella està arrebossat amb morter de ciment, llevat de l'absis, que mostra els carreus de pedra sorrenca tallats en forma rectangular. L'espai situat davant de la façana principal està limitat per un muret baix de pedra, configurant un àmbit d'accés a l'ermita. | 08143-92 | Sant Bernabé | La capella és d'origen medieval i segueix la construcció de l'estil romànic, a l'igual que les altres capelles més antigues del terme, com Sant Miquel o Sant Pere de les Botges. La capella de Sant Bernabé, igual que d'altres del terme, tenia establert un donat que treballava les terres que envoltaven l'ermita a canvi del pagament d'uns censos anuals als obrers de la parròquia. Ateses les seves característiques arquitectòniques, aquesta construcció es bastí cap al final del segle XII o principis del XIII. Els masos que l'envoltaven i que utilitzaven els seus serveis durant les èpoques medieval i moderna eren els de Sant Bernabé, Aguilera de la Costa, Ventallols de la Costa, Llobetes, Cardona, Mercadal d'Aguilera i Gavarró. El pagament dels censos al que estaven obligats els masos odenencs permet saber de l'existència, dins l'ermita, d'un altar dedicat a santa Margarita. La capella va ser reformada l'any 1953 per Joan Ferran i Cañellas. Avui malauradament el sostre de l'absis està enfondrat. | 41.6148600,1.6630800 | 388613 | 4607879 | 08143 | Òdena | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57165-foto-08143-92-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57165-foto-08143-92-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57165-foto-08143-92-3.jpg | Legal | Medieval|Romànic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-01-30 00:00:00 | Josep-Vicenç Mestre i Casanova | Descripció extreta de la fitxa de l' Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. | 85|92 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:57 | |||||||
| 57166 | Can Ventallols | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-ventallols | Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. JORBA i SERRA, Xavier (2011) Òdena, segles XVI i XVII. Parnass Edicions, Barcelona | XVIII-XX | La manca de residencial diària provoca problemes de manteniment. | El volum principal ocupa l'espai central del conjunt i presenta una planta completament irregular, formada per un cos central i dos cossos adjunts a la masia, annex de tramuntana i annex de llevant, bastits en diferents fases, configurant un únic cos construït. El cos central allotja l'habitatge de Can Ventallols i està orientat a migjorn. Aquest cos mostra dues parts diferenciades: la part de llevant més estreta, i la part de ponent més ampla, que té un annex adossat a la façana de tramuntana. La part de llevant consta de planta baixa, planta pis i golfes amb coberta a dos vessants, amb teula àrab, i carener gairebé paral·lel a la façana. L'accés a l'habitatge es produeix per aquesta part a través d'un portal de punt rodó de carreus de pedra. La part de ponent també consta de planta baixa, planta pis i golfes, però degut al desnivell del terreny, amb baixada cap a l'oest, la façana lateral mostra una major alçada. Aquesta part té també una coberta a dos vessants amb el carener lleugerament paral·lel a la façana principal. Un tram de coberta segueix la inclinació del vessant nord fins a la façana principal, configurant un cos més alt que allotja una galeria a la planta sota coberta, amb dues arcades d'arc rebaixat. Tot i que la planta i la geometria de les cobertes mostren dues parts diferenciades, la façana de migjorn del volum principal presenta una imatge única, constituint la façana principal del casal d'època moderna amb un pati d'accés al davant. La façana principal està revestida amb un arrebossat pintat de color terrós. La façana és composta per un conjunt de balcons i finestres a la planta pis, i el portal d'accés i algunes finestres i accessos secundaris a la planta baixa. La majoria d'obertures disposen d'un emmarcat ornamental construït a tot el seu perímetre, pintat d'una tonalitat més fosca. Degut al desnivell del terreny, la façana lateral de ponent té més alçada i disposa d'un contrafort construït amb pedra a l'extrem nord. Aquest contrafort conté una petita fornícula a la part davantera i dues espitlleres en un lateral. Aquesta façana està revestida amb arrebossat pintat, mostra el paredat original en el basament i dóna a l'era del conjunt. La façana de tramuntana arrenca amb una gran alçada a la banda oest i a mesura que el terreny va pujant la seva alçada disminueix. Aquesta façana conserva el paredat irregular sense revestir i té tres finestres a la planta sota coberta i una porta d'accés a la planta baixa. La façana presenta un cos annex adossat que es descriu més endavant. La façana de llevant del volum principal té molt poca alçada, amb petites obertures que donen a la planta baixa i una porta d'accés a la planta pis, a la qual s'hi arriba mitjançant una escaleta exterior. | 08143-93 | Camí de can Ventallols o Ventaiols | L'origen d'aquest assentament es remunta, al menys, al segle XIV, època en què es documenta la propietat l'any 1340. Segons Xavier Jorba, 'Can Ventallols disposava de diversos masos rònecs, alguns dels quals varen ser venuts durant el segle XV: Mercadal l'any 1479, Picamoles l'any 1492 i també el mas rònec de Llobetes. Una branca fadristerna se situarà al mas Batalleres, el qual prengué el nom de Ventallols del Pla, mas conegut actualment com a Can Marquès. El mas apareix documentat l'any 1340, essent el seu propietari Arnau Ventallols. La família Ventallols conservarà el mas fins a l'època contemporània. A la dècada de 1960, la propietat fou adquirida a la família Ventallols per Fernando Giménez Segons l'autor, un document de l'any 1739 permet conèixer com s'estructurava l'habitatge. La masia era molt semblant a la resta de les masies del terme. L'entrada al mas era ocupada per diferents estris agrícoles. Aquesta entrada servia per accedir a l'establia, on hi havia els animals de tir, al celler, a la cuina i a la botiga de cereals. A la planta superior, la sala presidia l'espai, des d'on s'entrava a les diferents cambres, entre les quals destacaven la cambra nova i la cambra gran. | 41.6160300,1.6687000 | 389083 | 4608002 | 08143 | Òdena | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57166-foto-08143-93-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57166-foto-08143-93-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57166-foto-08143-93-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Josep-Vicenç Mestre i Casanova | Descripció extreta de la fitxa de l' Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. | 119|98|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:57 | |||||||
| 57167 | Ca n'Aguilera de la Costa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-naguilera-de-la-costa | Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. JORBA i SERRA, Xavier (2011) Òdena, segles XVI i XVII. Parnass Edicions, Barcelona | XVIII-XX | Masia de planta regular orientada a llevant, amb coberta a dos vessants de teula ceràmica tipus aràbiga amb carener perpendicular a la façana principal. La façana de tramuntana limita amb el camí d'accés i la façana de migjorn amb el tercer pati descrit. El pati de llevant queda limitat pel volum de la casa i el barri de tancament, i el de ponent queda limitat per la façanes de la casa i diferents annexos adossats al mur de tancament perimetral. Entre aquests annexos cal distingir el cobert, de factura més antiga i situat a la cantonada nord-oest del conjunt, i l'antic celler. Els altres dos cossos que tanquen aquest pati són de factura contemporània i tipologia molt diversa. El tercer pati queda limitat per la casa a la banda nord, per dues edificacions de factura contemporània a la banda est i oest, i per un tram del mur de tancament a la banda sud. L'antiga masia és construïda amb paredat irregular i mostra alguna zona revestida amb arrebossat. Les dues façanes principals presenten poques obertures, de petita dimensió i característiques constructives simples. L'antic cos que tanca la cantonada nord-oest del pati de ponent, disposa de coberta de teula ceràmica a dos vessants, amb accés directe des de l'exterior a través d'una porta situada al mur de façana. S'observa que les tres edificacions situades a migjorn de la casa corresponen als cossos de factura més recent. La part més primitiva del conjunt ocuparia la zona de tramuntana del nucli, coincidint amb el vessant nord de la casa i l'existència de l'antic celler i el cobert situat a la cantonada nord-oest del clos. Durant el segle XVIII, la masia medieval es va ampliar cap a migjorn, constituint un sol volum construït. La planimetria de l'any 1914 mostra el recinte tancat de planta allargassada, on la façana de migjorn de la nova masia coincidiria amb el límit del clos del conjunt i el mas disposaria tan sols de dos patis interiors: el de llevant i el de ponent. Durant el segle XX es construiran els nous annexos situats a la banda sud de la casa, ampliant el recinte murat i constituint el tercer pati interior a la banda de migjorn. | 08143-94 | Camí de ca n'Aguilera de la Costa | Segons Xavier Jorba, 'està documentat des del segle XI. El mas limitava al nord amb la vall de Sant Bernabé, a l'oest amb el torrent de Sant Bernabé i el de Corderes -actualment torrent del Raval d'Aguilera- i al sud amb l'anomenada vall dels Aldorrells. La ubicació del mas responia al fet que els Aguilera formaven part dels primers repobladors de la Conca d'Òdena: establiment de l'habitatge en una zona isolada, amb un relleu més o menys trencat, amb prou aigua (Font de l'Aguilera, torrents de Llobetes i de Corderes), amb boscos al costat de l'habitatge (serra d'Aguilera) i proper a la fortificació d'Òdena. El topònim d'Aguilera ja apareix en els documents de l'any 1067. El mas Aguilera des del segle XI fins al present, es manté en possessió de la mateixa família Segons l'autor, amb la crisi demogràfica del segle XIV, el mas Aguilera sortirà més enfortit i això es veurà reflectit en la política d'absorció de masos rònecs que efectuarà al llarg dels segles XV i XVI, i que constituirà la base d'una unitat d'explotació molt més gran que aquella de què disposava abans de la gran pesta. Establiments de terres i masos i annexions de masos rònecs faran possible aquesta propietat. Segons un capbreu del 1535, la seva extensió era de 50 jornals de llaurada de mules, a més de la serra d'Aguilera i de tres peces de terra de 5 jornals, i tenia aglevats quatre masos rònecs: mas Mercadal, incorporat l'any 1479, mas Corderes, comprat l'any 1483, i els masos Cardona i Gavarró, comprats l'any 1515. Ara bé, la política matrimonial que portarà a terme la família Aguilera serà l'aspecte més destacable pel que fa a les conseqüències que tindrà sobre el matrimoni. A principis del segle XVI, se suposa l'any 1519, es va iniciar una guerra privada o bandositat entre els Aguilera i el Grau del mas Guarro, conegut actualment com a mas Brunet d'Òdena. La bandositat o guerra privada entre individus de qualsevol condició social, també podia designar el conjunt de seguidors i efectius estables o eventuals d'un bàndol. Els bàndols es formaven segons afinitats familiars o feudo-vasallàtiques ben precises, encara que el nombre dels adherents podia incrementar-se amb el clientelisme o el reclutament de partides armades. Podien ser causades per conflictes d'herència, per buscar avantatges personals, per satisfer l'honor de la família, per plets, o per la discussió dels nous equilibris locals de poder'. Segons Jorba, 'la bandositat entre ambdues famílies s'inicia per la possessió del domini útil d'uns masos rònecs. L'enfrontament va sorgir per l'establiment emfitèutic d'uns masos per part del tresorer del duc de Cardona als Aguilera, quan en aquells moments els Guarro tenien aquest masos arrendats i aspiraven a posseir amb el temps el seu domini útil o establiment. Els Guarro iniciaren la guerra o bandositat, i després d'haver intentat diverses treves, finalment el març de 1525, a instàncies del procurador del duc de Cardona i amb la intenció d'estroncar la cadena de solidaritats familiars i particulars que multiplicava els greuges individuals, s'obligarà els caps visibles dels dos bàndols a signar treves definitives per acabar amb la pràctica d'aquesta violència privada. La violència entre les dues famílies finalitzarà amb la signatura de les treves l'any 1525, però la repercussió social haurà afectat negativament els Grau del mas Guarro més que no pas els Aguilera, que mantindran la seva posició folgada i influent dins de la societat pagesa del terme d'Òdena. L'any 1748 el mas s'amplia amb tot un cos d'habitatge per la part de migdia, el qual queda annexat a l'habitatge d'origen medieval'. | 41.6078000,1.6640200 | 388679 | 4607094 | 08143 | Òdena | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57167-foto-08143-94-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57167-foto-08143-94-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57167-foto-08143-94-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Josep-Vicenç Mestre i Casanova | Descripció extreta de la fitxa de l' Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. | 119|98|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:57 | ||||||||
| 57168 | Can Pau Magí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pau-magi | Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. JORBA i SERRA, Xavier (2011) Òdena, segles XVI i XVII. Parnass Edicions, Barcelona | XVIII-XX | La masia consta de planta baixa, planta pis i golfes, amb coberta de dos vessants de teula ceràmica tipus aràbiga i carener paral·lel a la façana principal. Els annexos són de planta baixa, llevat d'un cos de planta baixa i planta pis situat a la cantonada de llevant. Les façanes estan revestides amb arrebossat pintat. La casa disposa de poques obertures, que són de petita dimensió i característiques constructives simples. La planta baixa de la zona annexa a la façana principal de la masia dóna a un dels menjadors construït sobre l'antic pati d'accés. Aquest espai conserva l'antiga font del pati i l'antic portal i alguna finestra de la façana principal. La distribució interior de la planta baixa de la masia conserva les antigues estances, com el celler o l'estable, incorporades al funcionament del restaurant com a reservats. Els annexos adjunts a la masia són de disseny simple amb petites obertures, llevat de l'annex adjunt a la façana principal, que està tancat amb vidrieres i configura l'actual façana d'accés al conjunt. Adossats al mur de tramuntana del conjunt hi ha un conjunt de coberts que allotgen les instal·lacions del restaurant. | 08143-95 | C-37z | Cal Pau Magí formava part del mas de Samuntà, que disposava de tres masos rònecs. La història de Cal Pau Magí queda vinculada a la trajectòria del mas Samuntà, mas d'origen medieval que va quedar deshabitat després de la Pesta Negra. L‘origen d'aquesta masia es remunta a principis del 1700. Aquesta casa ha funcionat com a fonda, com a residència d'oficials durant la guerra civil, com a berenador i, actualment, com a restaurant. | 41.6179100,1.6507200 | 387589 | 4608234 | 08143 | Òdena | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57168-foto-08143-95-1.jpg | Inexistent | Modern|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-01-30 00:00:00 | Josep-Vicenç Mestre i Casanova | Descripció extreta de la fitxa de l' Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. | 94|119 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:57 | ||||||||
| 57169 | El Forn de l'Agustinet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-forn-de-lagustinet | Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. JORBA i SERRA, Xavier (2011) Òdena, segles XVI i XVII. Parnass Edicions, Barcelona | XVIII-XX | Problemes d'humitat i teulada molt deteriorada. | El conjunt d'El Forn està configurat per la masia i un conjunt de cossos annexos, bastits en diferents fases, formant un únic cos construït amb pati interior i barri. Edificació auxiliar a la banda de ponent, separada del volum principal i bastida al costat de l'antic camí. Masia orientada a sud-oest, de planta regular, que consta de planta baixa, planta primera i golfes, amb coberta de teula ceràmica a dos vessants i carener paral·lel a la façana principal. L'accés a la masia es produeix a través d'un portal d'arc de mig punt amb un escut a la clau. Sobre el portal hi ha una antiga finestra de grans dimensions construïda amb brancals i llinda de pedra. El portal i l'obertura de planta primera disposen d'una finestra a cada banda, de factura recent i no semblen formar part de la composició original del parament. Les golfes disposen de dues finestres de petites dimensions. La façana sudest disposa de petites finestres i un pati situat al seu davant, tancat per un barri, de factura diferent a la resta del mur que envolta el conjunt. La façana orientada a nord-oest dóna al pati interior del conjunt i disposa de cinc finestres a la planta primera perfilades amb maó ceràmic, i cinc finestres més petites a les golfes, que conserven carreus de pedra i alguna part construïda amb maó. La façana nord-oest limita amb l'antic camí i disposa d'una porta a la planta baixa i una finestra a la planta primera, ambdues perfilades amb maó ceràmic. Els murs de la masia són construïts amb paredat irregular vist sense revestir i conserva les quatre cantoneres construïdes amb grans carreus de pedra tallada. | 08143-96 | C-37z | Mas documentat des del segle XIII. També ha estat conegut amb els noms de Mas de les Corderes des dels segles XIII al XVII i mas Forn de vidre durant els segles XVIII i XIX. El mas Corderes serà un mas rònec arrel de la Pesta negra. L'any 1483 serà comprat pel propietari del mas Aguilera de la Costa, convertint-se en mas rònec destinat tan sols acorral durant els segles XV i XVI. A la segona meitat del segle XVII serà venut al mas Aguilera de les Rovires. El propietari d'aquest mas el transforma en un forn de vidre, l'activitat del qual està documentada des de 1690, quan reclama al vidrier Antoni Carinach, de Benabarre (Aragó), la quantitat de 74 lliures i 4 sous per diferents partides de vidre venudes. L'any 1805 el propietari del mas de les Rovires la vendrà a Agustí Casanoves, moment en que la casa estava en molt mal estat de conservació ja que al·legà el propietari: AMANASSA PROXIMA RUÏNA PER SER MOLT VELLA Y ENCONTRARSE LES TEULADES, TRISPOLS, FINESTRES Y ALGUNA DE LAS PARETS MOLT DOLENTAS. Actualment es coneix com El Forn de l'Agustinet, tot recordant el seu passat productiu i el renom de l'actual propietari, l'Agustinet (família Vich de Sant Joan de Mediona) | 41.6239600,1.6576300 | 388175 | 4608897 | 08143 | Òdena | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57169-foto-08143-96-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57169-foto-08143-96-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Josep-Vicenç Mestre i Casanova | Descripció extreta de la fitxa de l' Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. | 119|98|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:57 | |||||||
| 57170 | Ca l'Adzet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-ladzet | Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. JORBA i SERRA, Xavier (2011) Òdena, segles XVI i XVII. Parnass Edicions, Barcelona | XX | Masia orientada de planta regular que consta de planta baixa, planta pis i golfes, amb coberta a dos vessants de teula ceràmica tipus aràbiga i carener paral·lel a la façana principal. L'accés a la casa es produeix per una vorera construïda al costat de la carretera. La casa disposa d'un cos adjunt construït a cada banda amb un petit pati de llums entre la casa i el cos de ponent. La façana principal de ca l'Adzet és de composició simple. A la planta baixa hi ha una porta amb una finestra a cada banda, a la planta pis hi ha un balcó i dues finestres, i a les golfes tres petites obertures. La façana posterior presenta poques obertures amb un cos que allotja les instal·lacions. La façana nord-est no disposa d'obertures i la sud- oest en té molt poques, totes elles de petita dimensió. La façana principal ha estat reformada recentment i mostra una imatge d'arquitectura contemporània amb un acabat arrebossat pintat; la resta de façanes conserven un antic arrebossat. L' annex adossat a la banda sud-oest és de planta regular i consta de planta baixa amb coberta de teula ceràmica a dos vessants i carener paral·lel a la façana principal. Disposa d'un portal per l'entrada de vehicles tancat amb porta metàl·lica i algunes obertures més modernes a les altres façanes. L'annex adossat a la banda nord-est és de planta regular i consta de planta baixa amb coberta a un sol vessant de teula ceràmica. També disposa d'un portal per l'entrada de vehicles tancat amb porta metàl·lica. Aquest annex té a la banda posterior un cos adjunt de planta regular, que consta de planta baixa amb coberta de dos vessants de teula ceràmica i mostra una part construïda amb totxana sense revestir. Al seu extrem nord hi ha un últim cos adjunt de planta regular, que consta de planta baixa amb coberta a un sol vessant de xapa i revestiment d'arrebossat de ciment. | 08143-97 | C-37z | A la planimetria històrica de l'ICC de l'any 1914, Ca l'Adzet no apareix documentat mentre que el conjunt d'El Forn apareix dibuixat amb el nom d'El Forn de l'Agustinet. L'època de construcció de ca l'Adzet no està documentada, però segons la informació facilitada per l'actual propietària del Mas Rossinyol, el propietari de l'antic ca l'Adzet, que era situat al costat del mas Rossinyol, va construir la casa de ca l'Adzet al costat d'El Forn quan els propietaris del Mas Rossinyol li van comprar l'antic ca l'Adzet. La façana principal del conjunt orientada a la nova carretera C-37, fa pensar que Ca l'Adzet va ser construït a la primera meitat del segle XX, quan ja funciona el nou traçat de la carretera d'Igualada a Manresa. | 41.6241700,1.6582200 | 388224 | 4608919 | 08143 | Òdena | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57170-foto-08143-97-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57170-foto-08143-97-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57170-foto-08143-97-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Josep-Vicenç Mestre i Casanova | Descripció extreta de la fitxa de l' Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. | 98|119 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:57 | ||||||||
| 57171 | Cal Mestre Vila Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-mestre-vila-vell | Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. JORBA i SERRA, Xavier (2011) Òdena, segles XVI i XVII. Parnass Edicions, Barcelona | XIX-XX | Cal Mestre Vila Vell està configurat per un volum principal composat per la masia i un conjunt de cossos adjunts a la casa, bastits en diferents fases, formant un únic cos construït. Disposa de dues edificacions auxiliars separades del volum principal que corresponen a un nou habitatge, que amortitza l'estructura dels antics corrals i un cobert per cavalls. A la banda de ponent del conjunt hi ha l'hort i les restes d'una antiga bassa; a la banda sud del pati principal es troba el jardí i seguidament una àrea destinada a l'ensinistrament del cavalls. Masia orientada a sud de planta regular que consta de planta baixa, planta primera, planta segona i unes golfes amb coberta a dues vessants de teula ceràmica tipus aràbiga i carener paral·lel a la façana principal. La casa disposa d'un cos adjunt a la banda de ponent construït en diferents fases i de tres annexes a la banda de llevant. L'accés a la masia es produeix a través d'un portal d'arc escarser, amb la data de 1838 cisellada a la clau. A la planta primera hi ha dues finestres i a la planta segona dos balcons, tots ells de factura contemporània. La part superior del mur està construïda amb obra de fàbrica sense revestir, fruit d'una recent remunta. La resta de mur mostra el paredat irregular original. La façana posterior de tramuntana, disposa de cinc finestres de diferents dimensions i d'arquitectura simple, sense mostrar cap ordenació aparent. També s'aprecia la recent remunta del mur i la resta del parament conserva un antic arrebossat. La façana de ponent disposa de dues finestretes i està revestida amb arrebossat de ciment. La façana de llevant de la casa i els cossos adjunts configuren la façana d'accés al conjunt des de la banda est. Aquesta façana disposa d'una porta a nivell de planta segona que comunica amb una terrassa, la qual disposa d'un pou. Des de la terrassa es baixa a través d'unes escales al pati d'accés, situat a nivell de la planta primera de l'habitatge. El cos que dóna façana al pati principal és de planta regular i consta de planta baixa i planta primera amb coberta a una sola vessant de teula ceràmica. La façana que dóna al pati principal del conjunt disposa de dues arcades de mig punt perfilades amb maó ceràmic a planta primera i una porta i finestra a planta baixa. A la banda de llevant hi té adossat el tercer annex que funciona de cobert amb portal de llinda de formigó per l'entrada de vehicles i murs de totxana sense revestir. | 08143-98 | Camí de Can Brunet | L'època de construcció de Cal Mestre Vilavell se situa l'any 1838. Segons Xavier Jorba, 'Josep Vila, mestre de cases, compra a Magí Aguilera del Mas de les Rovires una peça de terra vinya anomenada 'Sota lo Forn' en la qual edificarà l'any 1838 el nou habitatge. Josep Vila era descendent d'una nissaga de mestres de cases (Pere Vila, Salvador Vila)'. | 41.6244500,1.6552100 | 387974 | 4608954 | 1838 | 08143 | Òdena | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57171-foto-08143-98-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57171-foto-08143-98-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57171-foto-08143-98-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Josep-Vicenç Mestre i Casanova | Descripció extreta de la fitxa de l' Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. | 98|119 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:57 | |||||||
| 57172 | Ca n'Aguilera de les Rovires | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-naguilera-de-les-rovires | Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. GAVÍN, Josep M (1984) Inventari d'esglésies: Anoia - Conca de Barberà, vol. 16. Ed. Arxiu Gavín, Valldoreix. JORBA i SERRA, Xavier (2011) Òdena, segles XVI i XVII. Parnass Edicions, Barcelona | XVIII-XX | El volum principal està format per la masia i un cos adjunt a la banda de ponent que allotja celler i un antic volum en ruïnes. A la banda posterior d'aquest annex hi ha unes estructures en ruïna. A la banda de ponent del pati hi ha dues antigues edificacions auxiliars adossades al mur de contenció de l'antiga era, construïda en un nivell més alt. Aquestes construccions allotgen un antic celler i les corts a la planta baixa i el paller a la planta primera. Masia de planta regular que consta de planta baixa, planta primera i planta sota coberta amb coberta a dues vessants de teula ceràmica tipus aràbiga i carener paral·lel a la façana principal. Annex situat a la banda de ponent. La façana principal del volum principal està orientada a sud i presenta una composició totalment regular i simètrica que respon a una intervenció única. A planta baixa, la casa disposa de dos portals d'accés de punt rodó i distribuïts simètricament a la façana i quatre finestres iguals de llinda plana. La planta primera disposa de sis finestres iguales situades a eix amb les obertures inferiors i la planta sota coberta mostra sis finestres de dimensió més petita. Les obertures de planta baixa i planta primera tenen una ornamentació perimetral construïda amb morter i pintada amb color ocre, que simula un carreuat perimetral. El mur està revestit amb arrebossat emblanquinat. L'accés al celler es produeix a través d'un portal de factura contemporània que dóna accés a la part anterior de la instal·lació. La façana posterior no mostra una composició tan clara com la façana principal. Mostra set finestres a planta primera i set a planta sota coberta, però de diferents dimensions i proporcions. La planta baixa queda semi soterrada i disposa d'una porta i tres finestres que ventilen a través d'un patiet adossat al mur. Les finestres de la planta primera també tenen una ornamentació construïda amb morter però la façana no està pintada i mostra la tonalitat de l'arrebossat. La façana de llevant disposa de dues finestres a cada planta de proporcions similars a les anteriors, sense ornamentació perimetral. La façana de ponent disposa d'una porta que comunica amb una terrassa a nivell de planta primera i tres finestres sense ornamentació. L' accés situat a la banda de llevant de la façana principal comunica amb l'àmbit sud-est on es troba el vestíbul de la casa i una sala a cada banda. La sala situada a la banda de ponent comunica a través d'una porta amb l'àmbit sud-oest. Un pas obert en el mur longitudinal comunica amb la zona posterior de l'edifici. L' accés situat a la banda de ponent de la façana principal comunica amb l'àmbit sud-oest. Un antic portal de factura antiga, construït amb pedra, comunica amb l'àmbit posterior nord-oest de la casa. Aquesta part posterior de la casa allotja la cuina, un bany i una segona escala de servei que comunica les tres plantes. A la zona de llevant de la planta primera hi ha l'estar-menjador a façana i la cuina, un dormitori i la caixa d'escala principal a la zona de tramuntana. La banda de ponent de la planta primera allotja tres dormitoris a la zona de façana i dos dormitoris, un bany i l'escala de servei a la zona de tramuntana, comunicats a través d'un passadís. El passadís comunica amb una terrassa situada a la banda de ponent de la casa. El mur que tanca l'àmbit nord er la banda de la terrassa ha estat doblat en alguna de les fases de transformació del casal. A la planta sota coberta, els dos àmbits de migjorn són destinats a golfes o zones de magatzem. Els dos àmbits de tramuntana han funcionat com un habitatge. A la part est hi ha un passadís que dóna a tres dormitoris i un traster i la part oest allotja la caixa d'escala de servei i dóna a un menjador, un estar, un traster i un bany. Aquesta planta conserva algun cartell corresponent a l'antic Hospital de campanya de la guerra civil. | 08143-99 | Camí de can Brunet | Segons Xavier Jorba, 'a partir del segle XVII i fins al primer terç del segle XIX, exercirà un protagonisme notori en el camp econòmic, religiós i social. Fou l'explotació més important de la comunitat odenenca del segle XVII, gràcies al seu gran patrimoni, per la seva participació en els mercats de compra de terra, venda de cereals, venda de pells, venda de bestiar, de censals morts o arrendaments de rendes del terme d'Òdena i de poblacions veïnes. Un document confirma la seva existència des de l'època medieval: FOU TROBADA LA CARTA DE LES ROVIRES, SEXTO NONAS OCTOBRIS ANNO DICTO MCCLXXVIII. El mas era conegut com el mas de les Rovires. L'any 1519, el domini útil del mas de les Rovires serà establert a Pere Aguilera, del mas Aguilera de la Costa, juntament amb els masos rònecs de Granelles, Rossinyoles i Estruc Fresses. L'objectiu de Pere Aguilera va ser la de dotar al seu fill Pere, fruit del seu segon matrimoni, d'una unitat d'explotació independent del seu mas principal, suficientment important per a mantenir una situació social similar a la dels seus germanastres. A partir de l'any 1533 el mas va ser conegut com el mas Aguilera de les Rovires. Durant el segle XVI , l'explotació ampliarà el seu patrimoni amb l'annexió de nous masos -Corderes i Samuntà a Òdena; Fàbregues a Vilanova del Camí; Permanyer a Castellfollit del Boix i Aguilera a Guialmons-. L'enfortiment de la seva plataforma i una estratègica política matrimonial portada a terme des de principis del segle XVII, va facilitar consolidar el prestigi social del mas i els lligams de solidaritat entre les famílies camperoles. La vocació eclesiàstica també es donarà entre els membres de la família. Cada generació tindrà, com a mínim, un sacerdot i això s traduirà en el fet de ser un dels pocs masos del terme amb capella pròpia, beneïda l'any 1625. A mitjans del segle XVII realitzen una important remodelació del mas. Per accedir a l'habitatge s'havia de passar un barri on hi havia el pou, la capella, el corral, la pallissa, el graner, el galliner i el trull. La casa estava formada al segle XVIII per planta baixa i dos pisos. La planta baixa tenia dos cellers, un anomenat el principal i l'altre citat com a celler nou, un estable, una cambra de pastar pa, l'amanidor i un menjador. Al primer pis, la sala vella estava envoltada de la cuina, la cambra del capellà, l'habitació de la 'mare major' i una recambra. A la mateixa planta hi havia l'anomenada sala nova, la qual distribuïa al seu voltant l'habitació de l'amo, un segona habitació al seu costat, la cambra nova, el 'quarto anomenat la obra nova' i la botigueta del pa. Unes escales accedien a la segona planta on i havia les dues habitacions dels mossos, les golfes, el rebost, la botiga de la mel i la cambra anomenada d'en Viladés'. Durant la guerra civil va funcionar com a Hospital de campanya. | 41.6310900,1.6559100 | 388044 | 4609690 | 08143 | Òdena | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57172-foto-08143-99-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57172-foto-08143-99-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57172-foto-08143-99-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Josep-Vicenç Mestre i Casanova | Descripció extreta de la fitxa de l' Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:57 | ||||||||
| 57173 | Caseriu de Ripoll o Masets de can Brunet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caseriu-de-ripoll-o-masets-de-can-brunet | Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. JORBA i SERRA, Xavier (2011) Òdena, segles XVI i XVII. Parnass Edicions, Barcelona | XIX | Tots els edificis no tenen teulada i els murs perimetrals estan molt deteriorats | El conjunt està composat per un carrer en direcció nord-sud amb cinc habitatges bastits a la banda de ponent i les edificacions auxiliars situades a la seva banda de llevant. Un sisè habitatge està integrat en el conjunt, però s'identifica, de manera independent, com a cal Coix. L'accés al conjunt es produeix per la banda de tramuntana. Els edificis mostren les característiques d'un model d'urbanització horitzontal basat en cinc cases de tipus unifamiliar arrenglerades en un sol carrer. Actualment el conjunt presenta un estat completament ruïnós, conservant-se tan sols la major part dels murs estructurals. | 08143-100 | Camí de Ripoll i de Viladés | Aquest veïnat es va construir l'any 1850. Segons Xavier Jorba, 'en Ramon Brunet del mas Guarro i més tard la seva filla, Antònia Brunet, establiren terrenys per edificar en dos paratges concrets del seu mas. Un d'ells quedava situat al límit de la propietat d'en Brunet amb la propietat del mas Viladés, a la zona anomenada La Vinya del Trapat. La peça afrontava a llevant amb el torrent de Permanyer i a tramuntana amb el mas Viladés; a migdia i a ponent amb la terra d'en Brunet. Aquest conjunt establert va ser conegut com els masets d'en Brunet i posteriorment com Caseriu d'en Ripoll o de Ripoll. Entre el propietari i els compradors es varen signar uns pactes que afectaven a l'ús i construcció del conjunt' A la planimetria històrica de l'ICC corresponent a l'any 1914, es comprova com el traçat de l'antic Camí de Ripoll coincidia amb el carrer del caseriu, i en deixar la urbanització recuperava el seu traçat vers llevant per dirigir-se cap a l'antiga Terrisseria romana de Viladés i posteriorment cap a Cal Magí de Viladés. | 41.6375000,1.6558200 | 388047 | 4610402 | 1850 | 08143 | Òdena | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57173-foto-08143-100-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57173-foto-08143-100-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57173-foto-08143-100-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Josep-Vicenç Mestre i Casanova | Descripció extreta de la fitxa de l' Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. | 119|98 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:57 | ||||||
| 57174 | Can Magí de Viladés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-magi-de-vilades | Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. JORBA i SERRA, Xavier (2011) Òdena, segles XVI i XVII. Parnass Edicions, Barcelona | XIX-XX | El volum principal de Cal Magí de Viladés està composat per la masia de planta regular i un conjunt de cossos annexos adjunts a la casa, bastits en diferents fases, configurant un únic volum construït. Masia de planta regular que consta de planta baixa, planta primera i planta sota coberta amb coberta a dues vessants de teula ceràmica tipus aràbiga i carener paral·lel a la façana principal. Ala banda de ponent de la casa hi ha un annex de planta baixa que funciona com a garatge amb una terrassa a nivell de planta primera. A la banda de tramuntana hi ha un segon annex que consta de planta baixa i planta primera amb coberta a una sola vessant de teula ceràmica. Aquest cos funciona d'estable de cavalls, magatzem i allotja els antics cups de la casa. Adossat a la seva façana nord apareix un cos de planta allargassada més baix que també funciona com estable, amb un cobert protegit amb xapa a l'extrem de llevant. | 08143-101 | Camí de Viladés | L'època de construcció de Can Magí de Viladés se situa l'any 1880. Can Magí de Viladés va ser construïda a finals del segle XIX per allotjar l'habitatge del masover de Can Viladés, anomenat Magí. Recentment la casa ha estat reformada i el conjunt actualment és conegut com a Can Magí de Viladés. En la planimetria històrica de l'ICC de l'any 1914, Can Magí de Viladés apareix documentada amb dues edificacions: Can Magí i el Paller. | 41.6412600,1.6613400 | 388514 | 4610812 | 1880 | 08143 | Òdena | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57174-foto-08143-101-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Josep-Vicenç Mestre i Casanova | Descripció extreta de la fitxa de l' Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. | 119 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:57 | |||||||
| 57175 | Can Viladés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-vilades | Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. JORBA i SERRA, Xavier (2011) Òdena, segles XVI i XVII. Parnass Edicions, Barcelona | XVIII-XX | El volum principal de Cal Viladés està composat per la masia i un conjunt de cossos adjunts a la casa, bastits en diferents fases, configurant un únic cos construït amb pati interior i barri. El barri disposa d'una portalada a la banda sud i una a la banda est que comuniquen amb el pati interior, situat a una cota inferior que el pati l'accés. Masia de planta regular orientada a llevant que consta de planta baixa, planta primera i unes golfes amb coberta a dues vessants de teula ceràmica tipus aràbiga i carener perpendicular a la façana principal. Al mur de tramuntana de la masia hi ha un annex adossat de planta allargassada que consta de planta baixa i planta primera amb coberta a una sola vessant de teula ceràmica que perllonga la pendent de la coberta de la casa. Aquest annex s'estén cap a llevant amb un volum de factura recent comunicat amb l'anterior que consta de planta baixa i coberta de teula ceràmica a una sola vessant. Aquests espais allotjaven l'antiga factoria d'oli del conjunt i el carro. A la banda sud de la façana principal de la masia hi ha un annex adossat que consta de planta baixa i planta primera amb coberta a una sola vessant de teula ceràmica. A la façana de migjorn de la masia hi ha un annex adossat de planta rectangular molt estret, amb façana al pati interior, que consta de planta baixa i planta primera. Aquest cos funciona com a galliner i disposa d'una terrassa a la part superior comunicada amb l'habitatge. Adjunt a aquest cos per la banda sud hi ha un volum de planta baixa i coberta a dues vessants d'embigat de fusta i xapa ondulada, amb carener perpendicular a la façana que dóna al pati interior. Aquest volum correspon al femer i actualment funciona com a magatzem. A la cantonada sud-oriental del pati interior es troba una edificació destinada a l'elaboració del vi. Aquesta edificació consta de dos volums juxtaposats i comunicats interiorment. Un primer volum de planta regular que consta de planta baixa i planta primera amb coberta ceràmica a una sola vessant i façana al pati. A la banda de llevant,un segon volum que consta de planta baixa i coberta a dues vessants de teula ceràmica i façana principal al camí d'accés. L'accés principal a la masia es produeix a través de la façana de llevant que dóna al pati d'accés. La planta baixa comunica amb una planta semi soterrada amb accés des del pati interior. La façana principal de la masia disposa d'un portal d'accés d' arc de mig punt de carreu de pedra i un balcó a planta primera. La llosa del balcó és de factura recent i ocupa tota la longitud de la façana. La llosa se sobreposa als carreus superiors de l'arc del portal i desvirtua l'antiga composició del casal. La façana de migjorn disposa de diferents obertures de tipologia i dimensió diversa, la majoria de factura recent, sense mostrar cap composició unitària. A través de dos portals s'accedeix a la planta semi soterrada de la masia. L'accés principal a l'habitatge es produeix per la façana de llevant. L'accés comunica el vestíbul de la masia des on s'accedeix a un distribuïdor, un petit bany i l'escala a la banda de tramuntana i al menjador i a la cuina a la banda de migjorn. A planta primera es troben les estances de nit. La crugia nord de l'habitatge està bastida sobre una roca mare. Des del distribuïdor, a través d'un passadís i dos trams d'escala excavats a la roca, es baixa fins arribar al celler, excavat a l'extrem de ponent. | 08143-102 | Camí de can Viladés | Segons Xavier Jorba, Cal Viladés és un dels masos més antics d'Òdena. L'activitat agrícola al mas Viladés es remunta al segle XIII, l'any 1276 amb Bernat de Viladés i l'any 1323 amb Berenguer Viladés. El cognom de Viladés es mantindrà fins que l'any 1641, Eulàlia Brossa vídua de Gaspar Viladés casà amb Josep Prat. Des d'aquests moments la família portarà el cognom Prat però es mantindrà el nom del mas. L'any 1754 la pubilla Francesca Prat maridà amb Vicenç Monconill, cognom que es conserva fins l'actualitat. Les primeres referències documentades sobre la construcció del mas corresponen a principis del segle XV. L'any 1403 el mas Viladés estava format per dues masies, el mas Viladés Sobirà i el mas Viladés Jussà, el primer de Pere Casalmiga àlies Viladés i el segon de Bernat àlies Grau. Al poc temps, en Bernat Grau vendrà la seva casa i terres a Pere Viladés, quedant incorporada la seva casa al mas Viladés Sobirà. Un inventari de l'any 1642 informa sobre les característiques del mas. Segons aquest document, el mas estava orientat a migdia, i era presidit per un baluard on hi havia un bugader de pedra. Dins es trobaven els corrals i el trull per fer l'oli. Per mitjà d'un portal de pedra picada, s'accedia a l'interior de l'habitatge. L'entrada rebia als estadants o visitants. Des d'aquí es podia portar els animals grossos a l'establia i dur les càrregues d'oli a la botigueta de l'oli. La cuina, la botiga del blat i el celler es trobaven també en aquesta planta baixa. L'escala conduïa al primer pis, el qual era presidit per una sala, que distribuïa a quatre cambres. A la planta superior hi havia la golfa. La anàlisi de la morfologia de Cal Viladés i la descripció del inventari publicat per Xavier Jorba i Serra, permeten establir la situació del conjunt a mitjans del segle XVII. El mas presentaria una planta allargassada i estaria bastit adossat a una roca mare que el protegiria per la banda de tramuntana. L'espai corresponent al celler s'hauria excavat a la banda de ponent de la roca i comunicaria directament amb l'àmbit de l'entrada de l'habitatge. L'edifici de l'antic habitatge quedaria orientat a migdia amb un portal d'accés de pedra picada situat en el mur de migjorn. El portal d'accés a l'habitatge comunicava amb l'entrada. Des de l'entrada s'accedia a l'estable, el qual quedaria situat a la banda de llevant, coincidint amb l'àmbit on es conserven les antigues menjadores, i al celler quedaria situat a la banda de tramuntana. Des de l'entrada també s'accediria a la botiga de l'oli. La cuina i la botiga del blat acabarien de completar el programa de la planta baixa de l'antic habitatge. La cuina, la botiga del blat i l'entrada estarien ubicades a l'espai ocupat actualment per la nau de la planta semi soterrani, que comunica amb els antics estables i l'exterior. Un volum, definit com a baluard, presidia el conjunt. Aquest volum havia d'estar situat en un dels extrems de l'habitatge per poder presidir o encapçalar-lo. El baluard podria correspondre a l'annex de llevant de la casa, que conserva antics murs, cantonera de carreu de pedra i el pou al seu costat. La descripció afirma que en el baluard hi havia un bugader de pedra. | 41.6447500,1.6627800 | 388640 | 4611198 | 08143 | Òdena | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57175-foto-08143-102-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57175-foto-08143-102-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57175-foto-08143-102-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Josep-Vicenç Mestre i Casanova | Descripció extreta de la fitxa de l' Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. | 98|94|119 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:57 | ||||||||
| 57176 | Col·lecció diplomàtica de la baronia de la Conca d'Òdena a Sevilla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-diplomatica-de-la-baronia-de-la-conca-dodena-a-sevilla | X-XVIII | <p>A l'arxiu de la Casa Ducal Medinaceli de Sevilla es conserva aquest fons documental que constitueix una secció anomenada 'Baronía de la Conca de Òdena', integrada per vuit lligalls, amb unes dates que oscil·len des de final del segle X al XVIII. A més l'arxiu també disposa de la 'Sección Histórica B' constituïda per un total de dos-cents quaranta-tres lligalls i ,entre ells, molts que pertanyen a senyorius catalans.</p> | 08143-103 | Plaza de Pilatos, 1 - 41003 SevillaPlaza de Pilatos, 1 - 41003 Sevilla | <p>A finals del segle XIII la baronia de la Conca d'Òdena entrà a formar part del vescomtat de Cardona en la persona de Ramon Folc de Cardona. L'any 1375 Pere III el Cerimoniós atorga el títol de comtat a la casa de Cardona i el 1482 els Reis Catòlics el de ducat. A inicis del segle XVI la casa de Cardona es va unir amb la d'Ampúries, i a la Segorb pel casament de Alonso, fill de l'Infant Enrique amb Joan Folc, duquessa de Cardona. El 1630 un nou enllaça matrimonial entre Lluis Folc de Cardona amb Mariana Gómez de Sandoval, duquessa de Lerma i comtessa de Gadea i finalment el 1653 Catalina d'Aragó, filla dels abans mencionats, es va casar amb Juan de la Cerda, duc de Medinaceli, marquès de Cogolludo i comte del Puerto de Santa Maria. Així al fons documental de la Casa de Medinaceli es conserva una molt important col·lecció documental gràcies a les diverses unions matrimonials citades.</p> | 41.6065100,1.6420000 | 386842 | 4606980 | 08143 | Òdena | Fàcil | Bo | Legal | Gòtic|Modern|Renaixement | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Josep-Vicenç Mestre Casanova | 93|94|95 | 56 | 3.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:57 | |||||||||||
| 57177 | Can Brunet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-brunet-0 | Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. GAVÍN, Josep M (1984) Inventari d'esglésies: Anoia - Conca de Barberà, vol. 16. Ed. Arxiu Gavín, Valldoreix. JORBA i SERRA, Xavier (2011) Òdena, segles XVI i XVII. Parnass Edicions, Barcelona MESTRE CASANOVA, Josep-Vicenç (1993): 'Capella del Sagrat Cor de Jesús de can Brunet' al Butlletí de la parròquia de Sant Pere Apòstol d'Òdena, 37, Parròquia de Sant Pere d'Òdena, Òdena. | XVIII-XX | La masia de can Brunet està gairebé enderrocada. La resta de masies del conjunt es troben en bones condicions. | El conjunt es troba a la banda est del Camí de Can Brunet i a ponent del torrent de Can Brunet i està composat per la l'antiga casa de Can Brunet, pròpiament dita, i el conjunt de masoveries situat més al sud sobre el Camí de Can Brunet conegut com les Casetes de Can Brunet. Aquest conjunt el composen Can Futra, Can Pere Grau i Can Guilereta. Can Brunet, coneguda també com el mas Brunet o el mas Guarro és una antiga masia que ha estat ampliada al llarg dels segles amb diversos cossos adjunts, bastits en diferents fases, configurant un únic cos construït. Actualment la casa està en estat ruïnós. Es conserven dempeus alguns murs de façana i el cos annex del paller situat a la banda de ponent, però la coberta està gairebé tota esfondrada. La masia està construïda amb murs de paredat irregular i algun parament interior mostra un antic arrebossat amb una ornamentació de pintura en algun dels trams conservats. Masia de planta regular que consta de planta baixa, planta primera i planta sota coberta amb coberta inclinada de teula ceràmica. En una de les sales, amb accés al camí principal hi havia un oratori dedicat al Sagrat Cor de Jesús, amb un retaule cremat en el decurs de la guerra civil, espai avui totalment ensorrat. Les cases que formen el nucli conegut com són: -Cal Futra o Futre és una masia construïda l'any 1857. Masia de planta regular que consta de planta baixa, planta primera i planta sota coberta amb un conjunt de cossos annexos adjunts a la masia, bastits en diferents fases, formant un únic cos construït. Els murs de tancament de la masia estan revestits amb arrebossat de ciment i la coberta és inclinada de teula ceràmica. Els cossos annexos estan construïts amb obra de fàbrica, la majoria sense revestir i algunes ampliacions amb bloc de formigó. Algun dels annexos conserva el basament construït amb paredat irregular que correspondria a la fase més inicial del conjunt. -Cal Pere Grau és un habitatge de tipologia rural construït l'any 1948. Casa de planta regular que consta de planta baixa, planta primera i planta sota coberta amb un conjunt de cossos annexos, bastits en diferents fases, formant un únic cos construït. L'habitatge ocupa la part de llevant d'aquest volum i la banda de migjorn correspon a la part més original de la construcció. La façana principal del conjunt està orientada a sud i disposa d'un rellotge de sol. -Can Guilereta o ca n'Aguilereta és un habitatge de tipologia rural conegut de planta quadrangular que consta de planta baixa, planta primera i planta sota coberta amb un conjunt de cossos annexos, bastits en diferents fases, que formen un únic cos construït de geometria irregular. Edificacions auxiliars separades del volum principal que corresponen al magatzem, al cobert i a les antigues granges del conjunt. Les façanes de la masia estan revestides amb un arrebossat de ciment i conserven uns antics carreus en una de les cantonades. La coberta és inclinada a dues vessants de teula ceràmica tipus aràbiga. Els cossos annexos són construïts amb murs d'obra de fàbrica, la majoria sense revestir. Algun dels annexos conserva algun tros de paredat irregular que correspondria a la fase més inicial del conjunt. | 08143-104 | Camí de can Brunet | Segons Xavier Jorba: ' (...) el mas del Guarro o Brunet, respondrà també a les mateixes característiques que la resta de masos odenencs, quant a la seva ubicació, encara que últimament s'ha descobert que el mas Guarro ja era un establiment rural de tipus indígena anomenat pels escriptors romans aedificia o tuguria -cabana-. (...) El mas Guarro era propietat de la família del mateix cognom des de temps remots. L'any 1274 hi ha Guillem Guarro (...). L'any 1482, l'existència d'una pubilla, Bartomeua, significarà l'entrada al mas dels Grau, en la persona d'Andreu, fill de Pere. (...) Germans de na Bartomeua s'establiran a la vegada en el terme veí de la Pobla de Claramunt, creant la nissaga Guarro, fabricants de paper. Segons Xavier Jorba, l'any 1403 els Grau habitaven el mas Viladés Jussà . Al poc temps Bernat Grau vendrà la seva casa a Pere Viladés del mas Viladés Sobirà. El destí de la família Grau serà el mas Granelles on segurament estaven de masovers. Per poder millorar la seva situació, i davant la pèrdua del cap de casa Pere Grau, l'hereu Andreu cercarà una pubilla que pugui aportar com a dot el domini útil del mas d'on sigui originària. Aquesta pubilla serà Bartomeua Guarro, del mas Guarro veí del mas Granelles. A finals del segle XVI, novament la presència d'una pubilla provoca l'entrada d'un nou cognom a la casa: els Brunet, procedents de Copons, els quals mantenen la propietat fins entrat el segle XX. Els Brunet milloraran l'habitatge al llarg dels segles XVII i XVIII, com consta en les dades posades damunt de les finestres i balcons. L'habitatge del segle XVI era força petit, semblant als existents al terme d'Òdena. El portal de l'entrada estava encarat vers migdia; i quan es traspassava la porta hom trobava l'entrada presidida per una taula llarga. Aquesta entrada distribuïa als costats l'establia i el celler. La primera planta era dominada per la sala, des de la qual s'accedia a les dues cambres i a la cuina. A fora de la casa hi havia el corral on es tancava el remat de pèl i llana.' | 41.6382300,1.6516900 | 387705 | 4610489 | 08143 | Òdena | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57177-foto-08143-104-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57177-foto-08143-104-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57177-foto-08143-104-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern|Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Josep-Vicenç Mestre i Casanova | Descripció extreta de la fitxa de l' Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. | 98|94|119 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:57 | |||||||
| 57178 | Bassa i aqüeducte de la fassina de can Brunet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-i-aqueducte-de-la-fassina-de-can-brunet | Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. | XVIII-XX | L'aqüeducte està tencat en diversos punt i la bassa ocupada per la vegetació. | Es conserva una gran bassa on es guardava l'aigua necesaria per refrigerar el serpentí i destil·lar l'aiguardent, procés que es portava a terme en un edifici que encara avui es conserva parcialment al costat de la citada bassa. L'aigua arribava a través d'una canalització elevada, un aqüeducte, del qual també es conserven alguns fragments aïllats. Malauradament de la resta d'instal·lacions només es conserva el record. | 08143-105 | Camí de can Brunet | 41.6378700,1.6513600 | 387677 | 4610449 | 08143 | Òdena | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57178-foto-08143-105-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57178-foto-08143-105-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57178-foto-08143-105-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Josep-Vicenç Mestre i Casanova | Descripció extreta de la fitxa de l' Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. | 94|98|119 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:57 | ||||||||
| 57179 | Rellotge de sol de can Pere Grau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-pere-grau | http://www.gnomonica.cat/bd.cfm | XX | La façana principal del conjunt està orientada a sud i disposa d'un rellotge de sol vertical amb un anagrama on s'hi pot llegir: A la part superior, la data de 1989 separada per la decoració floral. I a la base: LES CASETES DE CAN BRUNET, les inicials de P.G. i la data de 1948. Indica les hores amb sifres romanes de les 6 del matí fins les 5 de la tarda. | 08143-106 | Casetes de can Brunet | 41.6360000,1.6477700 | 387374 | 4610246 | 1948 | 08143 | Òdena | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57179-foto-08143-106-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57179-foto-08143-106-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-01-30 00:00:00 | Josep-Vicenç Mestre i Casanova | Està inclòs a l'Inventari de Rellotges de Sol dels Països Catalans realitzat per la Societat Catalana de Gnomònica, amb el núm. 1.134 | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:57 | ||||||||
| 57180 | Rellotge de sol de cal Déu i Ajut | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-cal-deu-i-ajut | http://www.gnomonica.cat/bd.cfm | XX | Circular. Orientació sud-est. Línies horàries de 6 del matí a 5 de la tarda amb xifres aràbigues d'acer inoxidable. Gnòmon de vareta. Cinta a la part superior externa del cercle amb la inscripció CAN DEU AJUT. Consta la data 1984. Una mica despintat. Rellotge d'autor. | 08143-107 | Cal Déu i Ajut | 41.6084900,1.5808200 | 381748 | 4607281 | 1984 | 08143 | Òdena | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57180-foto-08143-107-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57180-foto-08143-107-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57180-foto-08143-107-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Josep-Vicenç Mestre i Casanova | Està inclòs a l'Inventari de Rellotges de Sol dels Països Catalans realitzat per la Societat Catalana de Gnomònica, amb el núm. 1.125 | 98|119 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:57 | ||||||||
| 57181 | Rellotge de sol de cal Meringallo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-cal-meringallo | http://www.gnomonica.cat/bd.cfm | XX | Molt esborrat | Rellotge vertical declinant. Pintura. Rectangular. Orientació Sud-Est. Línies horàries de 6 del matí a 6 de la tarda amb xifres aràbigues molt esborrades. | 08143-108 | Can Meringallo, carretera de l'Aeròdrom. | 41.5979400,1.6442900 | 387018 | 4606025 | 08143 | Òdena | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57181-foto-08143-108-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57181-foto-08143-108-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57181-foto-08143-108-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-01-30 00:00:00 | Josep-Vicenç Mestre i Casanova | Està inclòs a l'Inventari de Rellotges de Sol dels Països Catalans realitzat per la Societat Catalana de Gnomònica, amb el núm. 1.132 | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:57 | ||||||||
| 57182 | Rellotge de sol de can Subirana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-subirana | http://www.gnomonica.cat/bd.cfm | XX | Rellotge vertical, construït amb fusta i pintat., situat dalt d'un pilar de formigó. Orientació Sud. Línies horàries de 7 del matí a les 5 de la tarda, números 10, 12 i 3 aràbics. | 08143-109 | Carretera BV-1031 | 41.6109200,1.6187200 | 384910 | 4607500 | 08143 | Òdena | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-01-30 00:00:00 | Josep-Vicenç Mestre i Casanova | Està inclòs a l'Inventari de Rellotges de Sol dels Països Catalans realitzat per la Societat Catalana de Gnomònica, amb el núm. 1.127 | 119 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:57 | ||||||||||
| 57183 | Rellotge de sol de cal Garrell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-cal-garrell | http://www.gnomonica.cat/bd.cfm | XX | Molt esborrat | Rellotge de sol del tipus vertical declinant. Rectangular. Orientació Sud-Est. Línies horàries de 6 del matí a 3 de la tarda: també indica les mitges hores; numeració aràbiga; la línia de les 12 no és perpendicular. Inscripcions: 'J.M. / 15.5.1943', data de la darrera restauració (l'autor fou Josep Mussons) | 08143-110 | Carretera BV-1031 km. 17,500 | 41.6046900,1.6189100 | 384915 | 4606808 | 08143 | Òdena | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57183-foto-08143-110-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57183-foto-08143-110-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-01-30 00:00:00 | Josep-Vicenç Mestre i Casanova | Està inclòs a l'Inventari de Rellotges de Sol dels Països Catalans realitzat per la Societat Catalana de Gnomònica, amb el núm. 1.133 | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:57 | ||||||||
| 57184 | Ca n'Enric de Bocater o Bocatés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-nenric-de-bocater-o-bocates | Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. JORBA i SERRA, Xavier (2011) Òdena, segles XVI i XVII. Parnass Edicions, Barcelona | XVII-XX | La casa pairal queda situada a la banda nord del clos, amb façana principal al pati interior. La casa mostra tres crugies juxtaposades, respon a la tipologia de masia i té una imatge unitària, però actualment allotja tres habitatges independents (habitatge principal, habitatge 2 i habitatge 3). L'edifici consta de planta baixa, planta primera i planta sota coberta amb coberta a dues vessants de teula ceràmica tipus aràbiga i carener centrat i paral·lel a la façana principal. L'edifici conserva un antic revestiment i trams d'un arrebossat de ciment corresponent a la recent intervenció de la coberta. L'habitatge principal correspon a l'antic habitatge de la casa pairal. Des del pati interior s'accedeix al vestíbul a través d'un portal d'arc de mig punt adovellat amb la data gravada de 1769. El vestíbul ocupa la crugia central del volum principal. A la banda de llevant del vestíbul s'accedeix a tres estances. La primera estança és la denominada habitació del nen, actualment destinada a diferents usos domèstics. Una segona porta dóna accés a un àmbit on hi ha una escaleta que baixa a un celler situat al soterrani de la casa. La tercera porta situada a la banda de tramuntana del vestíbul, dóna accés a una estança de planta irregular que funciona com magatzem de la casa. Al fons del vestíbul hi ha l'escala d'accés a la planta primera i un pas que comunica amb la cuina, situada a la banda de tramuntana d'aquesta crugia. La cuina conserva un antic foc de rotllo. Des de la cuina s'accedeix a una petita estança que conserva la boca de l'antic forn de la casa en el seu mur de tramuntana. A la banda de ponent del vestíbul, adossat a la façana principal, hi ha una escala que baixa a un soterrani, situat sota la crugia oest de la casa. Un element significatiu del mas és la galeria. És de planta allargassada i disposa de quatre arcades d'arc apuntat que donen al pati interior, ornamentades amb ceràmica vidriada policroma i protegides per una barana de ferro forjat de gran qualitat. Els altres tres paraments conserven les restes d'unes pintures murals que representen diferents paisatges. | 08143-111 | Camí de can Sabater | Segons Jorba: 'El mas Bocater havia estat de Montserrat Estruch. A finals del segle XV entra a l'heretat Bernat Aguilera, fadrí del mas Aguilera de la Costa. El 1499, els hereus d'en Bernat no volent continuar explotant el mas i l'abandonen. (...) L'any 1510 és establert a Joan Roca, fadrí de la Pedrissa. L'any 1645, la pubilla, Elisabet, filla de Miquel Roca, es casarà amb Pere Enrich. A partir d'aquests moments, el mas incorpora el cognom Enrich. El 1726, un altre Pere Enrich, nét del primer, confessa posseir el mas. El mas estava constituït, el 1645, per planta baixa, primera planta i golfes. Construït mirant cap al migdia, tenia una entrada on els propietaris deixaven els estris del camp, i material de fusta, utilitzat per arreglar la casa. (...) Des de la mateixa entrada es distribuïen les diferents dependències. A una banda, el celler ple d'estris relacionats amb el treball d ela vinya i el seu cup, i l'establia. A l'altra banda, la cuina i el pastador, i una habitació sota l'escala que servia per accedir al pis superior. La planta superior era presidida per la sala. Des d'aquí es podi entrar a vuit cambres: la cambra de la xemeneia, la cambra fosca, la cambra del cap de la sala, que tenia na finestra que donava a la part de solixent, la cambra de l'aigüera, a cambra de la sal, la cambra de ponent, la cambra del forat del cap de la sala, i a una recambra. Les golfes eren destinades a tenir les gallines del mas. A fora de la casa hi trobem el corral'. | 41.6260500,1.6294600 | 385832 | 4609165 | 08143 | Òdena | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57184-foto-08143-111-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57184-foto-08143-111-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57184-foto-08143-111-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Josep-Vicenç Mestre i Casanova | Descripció extreta de la fitxa de l' Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. | 119|98|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:57 | ||||||||
| 57185 | Cups de ca n'Enrich | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cups-de-ca-nenrich | Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. | XIX-XX | A la banda de tramuntana del conjunt hi ha el cos que allotja els antics cups de la casa. Cos construït amb murs de paredat irregular i coberta a una sola vessant de teula ceràmica tipus aràbiga. Aquesta cos queda separat del volum principal de la casa, deixant un pas que comunica amb el pati petit del conjunt. | 08143-112 | Mas de ca n'Enric | 41.6262900,1.6293900 | 385826 | 4609192 | 08143 | Òdena | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57185-foto-08143-112-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Josep-Vicenç Mestre i Casanova | Descripció extreta de la fitxa de l' Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. | 98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:57 | |||||||||
| 57186 | Can Sabater | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-sabater | Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. JORBA i SERRA, Xavier (2011) Òdena, segles XVI i XVII. Parnass Edicions, Barcelona | XVII-XX | La casa Gran de can Sabater és l'edifici principal del conjunt de can Sabater configurat també per can Manuel Sabater i les cases de can Vives vell, can Vives nou i can Calvet. La casa Gran de can Sabater està configurada per un clos de planta aproximadament rectangular que conserva les restes de l'antiga masia i una edificació auxiliar separada del volum principal. El volum principal està constituït per un clos tancat on es troba el conjunt edificat a la banda de tramuntana i una esplanada amb una bassa de planta circular a l'extrem de migjorn. El conjunt edificat s'organitza al voltant d'un pati principal amb accés des de la banda de ponent. El pati principal comunica a través d'una escala amb un pati situat a un nivell més baix comunicat amb la zona de la bassa. El cos que allotja la residència dels propietaris, la capella, l'antic celler i un antic cobert, està situat a la banda de tramuntana del pati principal; la banda de ponent està tancada per un cobert que funciona com aparcament i a la banda de llevant hi ha un porxo i les escales que comuniquen amb el nivell més baix del conjunt. Aquest porxo té un segon porxo a nivell del pati inferior comunicat amb l'antic celler, situat a la banda de llevant del conjunt. Sota el pati principal es troba l'antic femer amb l'accés des de l'esplanada de la bassa. La casa Gran de can Sabater correspon a una ampliació realitzada als anys 70 pels propietaris del mas. Aquesta edificació es va bastir sobre l'antiga masia incorporant les estructures més primitives a l'edificació actual. La residència dels propietaris està situat a la banda nord del clos. L'edificació està orientat a migjorn i configura la façana més representativa del conjunt. Edificació de planta regular que consta de planta baixa, planta primera i planta sota coberta amb coberta a dues vessants de teula ceràmica tipus aràbiga i carener paral·lel a la façana principal. La façana principal és construïda amb paredat irregular vist i les obertures amb carreus de pedra tallada. A la façana hi ha un escut de pedra esculturada corresponent a la família Godó. Des del pati s'accedeix al vestíbul de l'habitatge a través d'un portal d'arc de mig punt. Al costat del portal es conserva un antic pou i una petita finestreta a cada banda. Una finestra a planta baixa, tres balcons a planta primera i dues obertures de la planta sota coberta completen la façana, reformada íntegrament a finals del segle XX. A planta primera es troba la residència dels propietaris amb una galeria que dóna a la façana de ponent i està situada, en part, sobre la capella. La galeria disposa de sis obertures d'arc de punt rodó i el seu revestiment de façana mostra uns esgrafiats amb motius ornamentals d'arquitectura clàssica que simulen una balustrada. A l'extrem nord-occidental del volum principal hi ha una torre. Edificació de planta quadrangular que consta de planta baixa i dues plantes pis amb coberta de pavelló acabada amb teula ceràmica. Els murs són de paredat irregular amb obertures de diferents dimensions i tipologies. La part inferior de la torre mostra un paredat de diferent tipologia que el de la part superior. | 08143-113 | Camí de can Sabater | Segons Xavier Jorba, Can Sabaté és un mas de procedència medieval documentat des del segle XIII. 'L'any 1276 el mas era propietat d'Arnau 'Hoyastrosa', el 1338 de Pere Vidal Çaviastrosa i la seva esposa Margarida i, el 1403 de Nicolau Çaviastrosa. Coneguda actualment com Can Sabater, tenia el nom històric de mas Viastrosa'. Segons Jorba, 'l'edifici estava orientat vers el migdia i la seva estructura havia viscut canvis i reformes al llarg dels segles XVII i XVIII. El 1647 tenia un baluard que envoltava tota l'edificació dins del qual hi havia el corral dels ramats de llana i cabrum. Una vegada s'accedia a l'interior de l'edifici, l'entrada distribuïa les diferents dependències. A la planta baixa trobàvem l'establia, la qual podia encabir cinc animals de tir; el celler amb les seves bótes; el pastador; la botiga d'oli i el trull; el galliner i una pallissa. Pujant les escales accedíem a la primera planta, on la sala presidia l'espai. Des d'aquí s'anava a les diferents cambres per a dormir i a la cuina i al rebost'. Segons l'autor, Nicolau Moragues, l'any 1535, deixarà el mas en herència al seu nebot Jaume Sabater, els hereus del qual mantindran el mateix cognom durant els segles XVII i XVIII. Segons informació oral, l'any 1876 la finca va ser venuda a Rafael Carol i Valls el qual posteriorment la va vendre a l'actual propietari. Abans de la gran reforma i ampliació del segle XX, en el conjunt de la casa Gran de Can Sabater hi vivien quatre famílies en quatre cases diferents vinculades a una antiga era. La era ocupava el lloc on hi ha la bassa; Can Paquets, situada a nivell de l'era, on es troba el porxo que precedeix el celler; Cal Masover, on hi vivia el masover Pere Ferrer i el pastor; Cal Tasanet i Cal Maco. Cal Maco era l'antiga masia situada en el lloc que ocupa l'actual residència i on vivia la mestressa anomenada amb el sobrenom de La Maca. Can Sabater disposava de diferents masos a càrrec de rabassers: Cal Paquets, situat al costat de la casa dels propietaris; l'antic mas de Can Calvet, actualment enderrocat, Can Vives i el Mas del Vent, on hi habitaven tres famílies: Can Josep Pons, Can Pasqual Pons i Ca la Rosario. Als anys 70 del segle XX, els propietaris del mas van bastir sobre les antigues estructures de la casa una residència de grans dimensions, la qual configura la imatge actual del conjunt. El projecte de la reforma de la casa el va fer l'arquitecte Josep Ribas i González i el del jardí Joan Pañella i Bonastre, director de l'escola de jardineria de Barcelona. | 41.6326700,1.6241500 | 385401 | 4609908 | 08143 | Òdena | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57186-foto-08143-113-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57186-foto-08143-113-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57186-foto-08143-113-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Josep-Vicenç Mestre i Casanova | Descripció extreta de la fitxa de l' Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. | 94|119|98 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:57 | ||||||||
| 57187 | Placa de Jaume Montaner Prat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-de-jaume-montaner-prat | XX | Placa que recorda la mort en accident de Jaume Montaner Prat. Clavada al mur del pou de l'hort de la família del mas proper de can Rossinyol o cal Masseter. Curiosament el text de la làpida està escrit en català malgrat estar immersos en plena Dictadura franquista. Diu textualment: 'Aquí lliurà l'ànima a Déu el dia 3 de març del 1950 a l'edat de 50 anys, complint els seus deures agrícols en JAUME MONTANER i PRAT. A.C.S. Caminant prega pere la seva ànima en caritat cristiana' | 08143-114 | Hort del Masseter | 41.6341400,1.6662200 | 388908 | 4610016 | 08143 | Òdena | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57187-foto-08143-114-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57187-foto-08143-114-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57187-foto-08143-114-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-01-30 00:00:00 | Josep-Vicenç Mestre i Casanova | 98|119 | 51 | 2.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:57 | |||||||||||
| 57188 | Cup i celler de can Manuel Sabater | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cup-i-celler-de-can-manuel-sabater | Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. | XIX-XX | Les darreres intervencions han salvat l'edifici que està lliure d'humitats. | Edificació de planta quadrangular que consta de planta baixa i planta primera amb coberta a una sola vessant de teula ceràmica tipus aràbiga. Els murs són de paredat irregular. Per la banda nord, des del caminet que voreja l'esplanada, s'accedeix al cup allotjat a la part superior de l'edificació. El cup queda envoltat pel celler al qual s'accedeix des d'un nivell més baix. | 08143-115 | Can Manuel Sabater | 41.6325400,1.6254600 | 385510 | 4609891 | 08143 | Òdena | Fàcil | Regular | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Josep-Vicenç Mestre i Casanova | Descripció extreta de la fitxa de l' Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. | 98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:57 | |||||||||
| 57189 | Safareig de can Manuel Sabaté | https://patrimonicultural.diba.cat/element/safareig-de-can-manuel-sabate | XIX | Caldrien obre de manteniment. | A la banda oriental del conjunt es troba un conjunt hidràulic a redós d'un marge de pedra. El safareigs està recobert de rajols ceràmics vidriats iguals al que s'utilitzaven per recobrir els cups. S'abastia d'aigua del pou que hi ha al costat. protegit amb brocal i coberta plana, també de pedra. El pou disposa d'una llinda de pedra amb la inscripció: M:16 (8)84:C. Per la seva ubicació i tipologia, aquesta construcció també podria correspondre a una cisterna. A la banda de ponent del pou hi ha un safareig de planta rectangular construït amb paredat irregular de pedra. A la banda de llevant del pou es conserva el tram d'una antiga sèquia. El canal de rec està format per dos murets de pedra construïts en paral·lel amb el canal al descobert. | 08143-116 | Can Manuel Sabater | 41.6324600,1.6262500 | 385576 | 4609881 | 08143 | Òdena | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57189-foto-08143-116-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57189-foto-08143-116-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57189-foto-08143-116-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Josep-Vicenç Mestre i Casanova | 94|119 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:57 | ||||||||||
| 57190 | Cal Caire | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-caire | Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. | XVIII-XX | Masia gairebé enderrocada totalment | Cal Caire estava constituït per una masia i un conjunt de cossos annexos, formant un únic cos construït. Masia de planta regular orientada a sud-est que consta de planta baixa i planta sota coberta. La coberta era a dues vessants de teula ceràmica tipus aràbiga amb un ràfec construït amb llosa de pedra. Les restes de la coberta mostren com les teules estaven col·locades sobre un encanyissat, el qual reposava sobre l'embigat de fusta. Per la part interior, l'encanyissat conserva un revestiment continuo, que sembla de guix o morter de calç. Els murs són de pedra seca amb carreus més o menys escairats, en forma de paral·lelepípede. Actualment la casa està en estat ruïnós. | 08143-117 | Camí de Cal Caire i de Sant Pere de les Botges | 41.6418100,1.6230500 | 385326 | 4610924 | 08143 | Òdena | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57190-foto-08143-117-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57190-foto-08143-117-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Josep-Vicenç Mestre i Casanova | Descripció extreta de la fitxa de l' Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. | 98|94|119 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:57 | ||||||||
| 57191 | Puigbufer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/puigbufer | Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. JORBA i SERRA, Xavier (2011) Òdena, segles XVI i XVII. Parnass Edicions, Barcelona | XVI-XX | La masia està orientada a llevant amb façana principal al pati interior del clos. Masia de planta regular que consta de planta baixa, planta primera i unes golfes amb coberta a dues vessants de teula ceràmica tipus aràbiga i carener perpendicular a la façana principal. La casa disposa d'una ampliació a la banda de tramuntana integrada al volum original i a la composició de les façanes, i protegida amb la vessant que perllonga la coberta del casal. Els murs són de paredat irregular vist amb poques obertures i un portal d'accés d'arc de mig punt adovellat amb la data gravada de 1631 a la clau. Adossat al mur de ponent de la masia, es troben les restes de l'antic cobert que allotjava els cups del conjunt. A la banda de tramuntana del clos hi ha un annex que correspon als antics corrals. Aquest annex està adossat al clos per la banda exterior. Cos de planta regular que consta de planta baixa amb coberta a una vessant i dos pilars de pedra a l'interior. Per la banda del pati, aquest cos te adossats altres dos cossos de petites dimensions que també funcionaven com a corrals de Puigbufer. El barri és de paredat irregular i disposa d'un portal d'accés d'arc de mig punt a la banda de tramuntana construït amb carreus, comunicat amb l'esplanada. Sobre el brancal de ponent està adossat l'annex dels corrals, impossibilitant la visió completa de l'arc. Per la banda sud, la masia està bastida sobre un mur de contenció construït amb grans carreus que confereixen al conjunt una imatge de fortalesa. | 08143-118 | Camí de Puigbufer | Segons Xavier Jorba: 'El mas Puigbufer és un dels masos més antics d'Òdena. La seva localització geogràfica revela aquesta característica. Antiga torre de defensa -els documents parlen de la Torre Vella o Puigbufer- va ser modificada al llarg dels anys, afegint diversos cossos per a convertir-la en una masia L'any 1403 el mas era propietat d'Antoni Vidal; l'any 1474 de Bernat Jover; l'any 1487 de Melcior Ferrer els quals el vengueren als esposos Antoni Mussons i Bartomeua. Des del segle XVI fins el segle XVIII els Mussons continuaran essent els propietaris del mas'. | 41.6440600,1.6138200 | 384561 | 4611186 | 08143 | Òdena | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57191-foto-08143-118-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57191-foto-08143-118-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57191-foto-08143-118-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Josep-Vicenç Mestre i Casanova | Descripció extreta de la fitxa de l' Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. | 94|98|119 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:57 | ||||||||
| 57192 | Mas Rumbà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-rumba | Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. JORBA i SERRA, Xavier (2011) Òdena, segles XVI i XVII. Parnass Edicions, Barcelona | XVI-XX | La masia està orientada a llevant amb façana principal al pati interior del clos. Masia de planta regular que consta de planta baixa, primera planta i golfes amb coberta a dues vessants de teula ceràmica tipus aràbiga i carener paral·lel a la façana principal. Els murs de façana són de paredat irregular vist amb cantoneres de carreus escairats i un contrafort construït a la banda de migjorn de la casa. A la banda de tramuntana de la façana principal hi ha un cos adossat de planta baixa i planta primera amb coberta a dues vessants de teula ceràmica tipus aràbiga, que entrega de manera traumàtica contra l'antic portal d'accés. En el mur nord de la masia hi estan adossats tres cossos de planta baixa i coberta a una sola vessants que completen el volum principal. El pati interior està pavimentat amb lloses de pedra i apareix cobert amb molta vegetació sobrecrescuda. El barri és de paredat irregular i disposa d'un portal a la banda de llevant, que comunica amb l'esplanada d'accés. El mur de tancament del clos es perllonga capa a la banda nord i delimita l'àmbit d'accés, tancat a llevant pel paller. | 08143-119 | Camí de Rumbà | Segons Xavier Jorba, Cal Rumbà correspon a l'antic mas Arlomba del qual ens informa l'autor: 'Explotació dividida per germania, va ser al llarg del segle XV dos masos, l'Arlomba Sobirà i l'Arlomba Jussà. L'any 1403 havien estat capbrevats pels germans Antoni Arlombra i Maria Arlomba, respectivament. Al final del mateix segle arriben els Mussons a la propietat del mas. Antoni Mussons rep els establiments de l'Arlomba Sobirà, i masPuigbufer i , Miquel Mussons, fill, l'establiment a principis dels segle XVI, de l'Arlomba Jussà. A partir d'aquest moment s'uneixen en un de sol,i serà el mas Arlomba. Aquest limitava amb els honors del terme de Castellfollit del Boixi i Maçana i amb el mas de l'Abella. (...) El mas es mantindrà al llarg de tota l'edat moderna en mans dels Mussons. (...) L'any 1603, el propietari, Valentí Mussons, decideix edificar un nou mas. Els mestres de cases seran Pere Cosiner, Franscesc Coratge i Martí Lleonart, tots occitans; i el cost de l'obra fou de 130 lliures. La nova edificació va tenir les característiques següents: - Casa de quadre, de 8 canes i mitja per 5 canes d'alçada. - Portal major, rodó i de pedra picada. - Planta baixa: cuina, celler, establia, pastador, i escala. - Primera planta: sala i vuit cambres. - Dues finestres grans de pedra picada de 7 pams d'amplada i, una finestra xica de 5 pams d'amplada. - Escala de pedra picada d'amplada 1 cana. - La sala no ha de tenir tinell, però sí aigüera. - Aigüera a la cuina i forn de pastar. A partir del segle XVIII, el mas passarà a dir-se Rumbà. El 1726 estava en mans de Josep Portals, marit de Maria Mussons, pubilla. El mas tindrà durant aquest any 140 jornals de llaurada d emules i 64 jornals de terres aglevades'. | 41.6526300,1.6291200 | 385850 | 4612117 | 08143 | Òdena | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57192-foto-08143-119-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57192-foto-08143-119-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57192-foto-08143-119-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Josep-Vicenç Mestre i Casanova | Descripció extreta de la fitxa de l' Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. | 94|98|119 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:57 | ||||||||
| 57193 | Dovella del mas Rumbà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dovella-del-mas-rumba | XVI | L'accés principal a la masia es produeix per la façana principal, a través d'un portal d'arc de mig punt construït amb grans dovelles, amb la data de 1500 gravada a la clau i un singular anagrama de formes geomètriques gravat a cada contraclau. | 08143-120 | Mas Rumbà | 41.6526200,1.6290900 | 385848 | 4612116 | 1500 | 08143 | Òdena | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57193-foto-08143-120-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-01-30 00:00:00 | Josep-Vicenç Mestre i Casanova | 94 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:57 | ||||||||||
| 57194 | Can Roig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-roig-3 | Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. JORBA i SERRA, Xavier (2011) Òdena, segles XVI i XVII. Parnass Edicions, Barcelona | XVIII-XX | Masia orientada a sud de planta regular que consta de planta baixa, primera planta i planta sota coberta amb coberta a dues vessants de teula ceràmica tipus aràbiga i carener paral·lel a la façana principal. El cos que allotja l'habitatge principal està situat a l'extrem oriental del volum. Cos de planta regular però presenta diferents moments constructius que han transformat la fisonomia original del mas. El cos adjunt a la banda de tramuntana allotja el celler i els cups del mas i el cos adjunt a la banda de ponent l'habitatge dels masovers. La façana de migjorn del volum principal i la totalitat del cos que allotja l'habitatge principal ha estat reformat recentment i mostra una imatge d'arquitectura contemporània. L'accés principal a la masia es produeix per la façana sud a través d'un portal d'arc de mig punt, amb la data de 1778 gravada a la clau. La masia mostra la façana principal de paredat irregular vist i les obertures emmarcades amb pedra de factura recent. La resta de l'habitatge principal ha estat arrebossat de color blanc trencat. El cos del celler i cups conserva els murs de paredat irregular vist i obertures perfilades amb maó ceràmic. El cos que allotja l'habitatge dels masovers té el mur lateral de la planta primera de totxana sense revestir. | 08143-121 | Camí de can Roig | Segons Xavier Jorba, 'Can Roig correspon a l'antic mas Serrallonga Sobirà, el qual es coneixerà des del segle XVIII fins l'actualitat com Can Roig o mas Roig. Segons l'autor:' L'explotació limitava amb els honors dels masos Guarro i Bocater, i amb els límits del terme d'Òdena amb el terme de Castellfollit del Boix. (...) El mas tenia agregats el mas Bonetes i terres (...) L'any 1403, el mas Serrallonga Sobirà era propietat d'Antoni Rovira. (...) L'any 1429 l'hereu d'Antoni Rovira va ser Francesc Rovira i la seva esposa Antònia i l'any 1513, el conjunt és propietat de Pere Pont i la seva mare Margarida. L'any 1526 l'herència ha passat a Andreua Pont. (...) El seu matrimoni amb Gaspar Roig significarà l'aparició d'aquest cognom al mas. (...) Al llarg de l'edat moderna el mas patirà l'endeutament, venent a carta de gràcia part de les terres i cedint per via dot matrimonial la meitat del mas Serrallonga Sobirà, el mas Bonetes i altres peces de terra'. | 41.6285100,1.6372600 | 386486 | 4609428 | 08143 | Òdena | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57194-foto-08143-121-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57194-foto-08143-121-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57194-foto-08143-121-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Josep-Vicenç Mestre i Casanova | Descripció extreta de la fitxa de l' Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:57 | ||||||||
| 57195 | Can Jantorras | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-jantorras | Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. JORBA i SERRA, Xavier (2011) Òdena, segles XVI i XVII. Parnass Edicions, Barcelona | XVIII-XX | El volum principal està constituït per un clos tancat de planta irregular amb pati interior, amb la masia a la banda de tramuntana i un conjunt de cossos adjunts, construïts en diferents fases, formant un únic cos construït de gran volumetria. Masia orientada a sud amb façana principal al pati interior. Masia de planta regular que consta de planta baixa i planta primera amb coberta és a dues vessants de teula ceràmica tipus aràbiga i carener paral·lel a la façana principal. Les façanes de la masia i dels annexos presenten un arrebossat de color blanc trencat, conservant les cadenes cantoneres de pedra. Cos adossat a la façana principal de la masia amb un porxo a planta primera d'arcs apuntats, construït amb obra de fàbrica sense revestir. Per la banda exterior del clos, els altres annexos que configuren el volum principal mostren un acabat d'obra de fàbrica sense revestir i de formigó vist, que desmereix la imatge del conjunt. El barri és de paredat irregular sense revestir i conserva una rajola ceràmica esmaltada on es llegeix: 'JUAN TORRA Y LARDONA. AÑO 1875' | 08143-122 | Camí de can Jantorras | Segons Xavier Jorba, Cal JanTorras era conegut a l'època moderna com el mas de l'Abella, del qual ens informa l'autor: '(...) El 999, ja és mencionat un pujol anomenat Abella. El 1276 apareixen documentats 'Bernardí de Abeya' i 'Maymó de Zabeya'. El 1289, el mas Abella, estava en mans de Berenguer Sabeya (Çabella); el 1403, era propietat de Ferrer Çabella, i el mas d'en Pere Marquès ça Abella, del mateix en Pere Marquès Çabella. Dos masos veïns que els síndics permeten aglevar l'any 1573. (...) L'any 1573 el propietari fou Bartomeu Còdol. L'any 1646, l'hereu Jaume Còdol ven a carta de gràcia el mas per 1.100 lliures a Mussons. En Magí Mussons, del mas Puigbufer, farà visurar l'habitatge l'any 1700, per dur a terme una reforma davant l'estat de ruïna que tenia el mas. L'any 1726 està en mans de Pere Joan Mussons i més endavant en poder de Joan Torra.' Segons l'autor, 'l'any 1700 l'assessor i comissari de la Conca d'Òdena pel duc de Cardona explica que la casa i heretat que fou de Jaume Còdol de l'Abella es troba molt 'derruïda de tal manera que se troba en evident perill de caurer sinó es donava providència molt prompta en fer i moltas obras necessàrias ÿ reparar corral, cup, forn, se troba tot vell ÿ derruït'. El nou propietari, Magí Mussons, que la posseeix a carta de gràcia, no troba cap impediment per poder visurar i avaluar el possible cost d'una reforma per mestres de cases i fusters. (...) El cost de la feina a realitzar pel mestre de cases ascendia a 102 lliures; El cost de realització del trull del mas Abella, fet l'any 1709 pel mestre de cases Jaume Fargas de Rajadell, va ser de 25 lliures, 19 sous·. | 41.6404900,1.6310900 | 385993 | 4610767 | 08143 | Òdena | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57195-foto-08143-122-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57195-foto-08143-122-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57195-foto-08143-122-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Josep-Vicenç Mestre i Casanova | Descripció extreta de la fitxa de l' Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. | 94|119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:57 | ||||||||
| 57196 | Cups de can Jantorras | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cups-de-can-jantorras | Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. | XIX | Enfront mateix de la casa pairal de can Jantorras trobem el recinte corresponent als antics cups i a una petita pallissa, als quals s'accedeix pel camí que els envolta, tot just haver passat l'accés principal de la masia. Una rajola ens recorda el propietari que els va fer construir i la data: 'Juan Torra y Lardona. Año 1875'. | 08143-123 | Camí de can Jantorras | 41.6403700,1.6308500 | 385973 | 4610754 | 1875 | 08143 | Òdena | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57196-foto-08143-123-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57196-foto-08143-123-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Josep-Vicenç Mestre i Casanova | Descripció extreta de la fitxa de l' Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:57 | ||||||||
| 57197 | Casetes de ca n'Enric | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casetes-de-ca-nenric | Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. | XIX-XX | Can Tous i Can Solà eren les dues cases dels rabassers de Ca n'Enric, que configuraven les anomenades Casetes de n'Enric. Avui al seu entorn s'han construït o remodelats d'altres edificacions destinades inicialment al cap de setmana i d'estiueig, com cal Trull, can Closa. La caseta de Teresa Enrich o la casa d'Antonio Perales Can Tous és una masia orientada a sud amb façana principal al pati interior. Masia de planta regular que consta de planta baixa, planta primera i planta sota coberta amb coberta a dues vessants de teula ceràmica tipus aràbiga i carener paral·lel a la façana principal. Els murs de les façanes són de paredat irregular amb cadenes cantoneres de pedra tallada. L'accés principal a la casa es produeix a través d'un portal d'arc rebaixat construït amb dues rosques de maó ceràmic a sardinell i la majoria de les obertures del casal també estan perfilades amb maó ceràmic. A la banda de ponent de la masia hi ha un annex de planta allargassada corresponent als antics corrals, comunicat amb el pati interior. Construït adjunt al cos dels corrals es troba l'antic femer del conjunt. El femer és un cos de planta rectangular cobert amb volta rebaixada de maó de pla. Aquest dos annexos són bastits amb maçoneria de paredat irregular i maó ceràmic. Degut a un important incendi a la zona, l'edifici va patir greus desperfectes estructurals que foren reparats amb obres recents que han variat notablement la seva imatge històrica. | 08143-124 | Camí de can Sabater | Segons Maria Teresa Enrich Aragall, ' ja a principis del segle XX. Can Tous va ser construïda l'any 1870'. | 41.6253700,1.6281200 | 385719 | 4609092 | 08143 | Òdena | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57197-foto-08143-124-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57197-foto-08143-124-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Josep-Vicenç Mestre i Casanova | Descripció extreta de la fitxa de l' Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. | 119|98 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:57 | ||||||||
| 57198 | Can Mercader de Brines | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-mercader-de-brines | Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. JORBA i SERRA, Xavier (2011) Òdena, segles XVI i XVII. Parnass Edicions, Barcelona MESTRE CASANOVA, Josep-Vicenç (1991): 'Els alcaldes d'Òdena dels darrers cent anys', Òdena, Butlletí d'Informació Municipal. Nova època, 22, Ajuntament d'Òdena, Òdena, pp.19-20. MESTRE CASANOVA, Josep-Vicenç (2013): 'Antics alcaldes d'Òdena: Mariano Carné Jorba', L'Accent, la Revista d'Òdena, 68, Ajuntament d'Òdena, Òdena, p.12. | XVIII-XX | Can Mercader està configurat per un volum principal constituït per la masia i per un conjunt de cossos adjunts, bastits en diferents fases, formant un únic cos construït amb pati interior i barri. A la banda de migjorn del clos es troba l'antic paller del conjunt. Entre el volum principal i el paller hi ha un jardí interior amb arbrat i una piscina a la part central. A la banda nord del conjunt hi ha quatre edificacions auxiliars separades del volum principal i la Casa del masover acompanyada d'una nau de corrals. | 08143-125 | Camí de can Mercader | Segons Xavier Jorba:' (...) L'any 1379 Ramon Muset de la població de Carbasí, comprarà tot el mas, a Jofre de Castellolí i a Maria, muller seva, habitats tots dos d'Igualada. Ramon Muset i la seva dona deixaran l'herència, l'any 1401, a la seva filla Elisenda, casada amb Gibert de Terrassola. Elisenda, a la vegada, deixarà com hereva a la seva filla Maria casada amb Guillem Montesquiu, originari de Maians. Aquesta parella designarà com hereu el seu fill Pere Montesquiu, casat amb Francina. Aquest hereu morirà casualment per un llamp, segons testificaren els síndics d'Òdena, i sense testament. Per sort, l'herència anirà a mans de la seva filla Càndia, la qual es casarà , l'any 1489, en primeres núpcies, amb Joan Mercader, originari de Collbató. A partir d'aquest moment el cognom Mercader identificarà el mas, afegint-se al de Brines. Els Mercader mantenen el cognom fins a mitjan segle XVIII, quan l'existència d'una pubilla donà lloc a l'entrada dels Carner al mas.' Josep Carner casat amb Josefa Jorba varen deixar com hereu a Mariano Carner Jorba (1851-1913), el qual va ser alcalde d'Òdena elegit en tres vegades. A Mariano Carner se li atribueix una obra d'ampliació del mas. Mariano casat amb Maria Lluïsa Oller Aguilera varen deixar la propietat al seu fill Josep, casat amb Núria Caus. Josep Carner Oller (1893- 1962) va deixar Cal Mercader al seu fill Josep Carner Caus (1922) casat amb Rosa Badia Enrich. Actualment la propietat és regentada pel seu fill Enric Carner Badia (1951). En el segle XV el mas era conegut com mas Brines, posteriorment com a Mercader de Brines i actualment com Can Mercader'. | 41.6074500,1.6120400 | 384347 | 4607124 | 08143 | Òdena | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57198-foto-08143-125-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57198-foto-08143-125-2.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Josep-Vicenç Mestre i Casanova | Descripció extreta de la fitxa de l' Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. | 94|119|98 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:57 | ||||||||
| 57199 | Casa pairal de can Mercader | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-pairal-de-can-mercader | Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. JORBA i SERRA, Xavier (2011) Òdena, segles XVI i XVII. Parnass Edicions, Barcelona MESTRE CASANOVA, Josep-Vicenç (1991): 'Els alcaldes d'Òdena dels darrers cent anys', Òdena, Butlletí d'Informació Municipal. Nova època, 22, Ajuntament d'Òdena, Òdena, pp.19-20. | XVIII-XX | La casa pairal queda situada a la banda nord del clos, amb façana principal al jardí interior. Masia de planta regular de tres crugies juxtaposades, que consta de planta baixa, planta primera i planta sota coberta amb coberta a dues vessants de teula ceràmica tipus aràbiga i carener perpendicular a la façana principal. La façana principal de la casa és de composició simètrica centrada amb el carener, amb una ampliació a la banda de ponent que perllonga la pendent de la coberta de la casa. Totes les façanes estan arrebossades. Des del jardí s'accedeix al vestíbul de la casa a través d'un portal de llinda plana. El vestíbul ocupa la crugia central de la casa. A la banda de llevant del vestíbul hi ha dues estances, l'escala que accedeix a la planta primera i l'antic celler de la casa. L'antic celler ocupa un petit àmbit comunicat amb el nou celler adjunt a l'habitatge. A la banda de ponent del vestíbul es troba el menjador i la cuina a la part posterior comunicada amb un petit pati on es troba el pou de la casa. L'escala porta fins a la sala principal que ocupa la crugia central de l'edifici i distribueix a les estances de la planta primera. A la banda de ponent s'accedeix a tres dormitoris i a la banda de llevant a la 'sala de planxa' i a un passadís que comunica amb un altell situat sobre el nou celler. Aquest altell no té un ús concret però sembla haver allotjat un antic habitatge comunicat amb el jardí a través d'unes escales exteriors. Les parets i el sostre de la sala principal i de les estances de la planta primera, es troben ornamentats amb pintures vuitcentistes de gran qualitat, associades a la gran reforma de la casa realitzada a finals del segle XIX. El paviment de la planta primera és de rajola hidràulica. A la planta sota coberta hi ha un estar i un magatzem. La masia disposa d'un annex de planta allargassada adossat a la banda de tramuntana que consta de planta baixa i planta primera amb coberta a una sola vessant de teula ceràmica tipus aràbiga. A la planta primera hi ha una galeria composada per un conjunt d'arcs de mig punt, alguns tancats amb vidrieres practicables. La planta baixa allotja dos aparcaments per vehicles i l'accés a l'habitatge. L'extrem de ponent d'aquest cos disposa d'un petit habitatge amb accés independent des de l'exterior. A la banda de llevant de la casa hi ha un cos adjunt que allotja els cups i cellers del conjunt. Cos de planta regular que consta de planta baixa i planta primera amb coberta a una sola vessant de teula ceràmica tipus aràbiga. El celler es distribueix en dues naus juxtaposades i comunicades amb el jardí a través d'un portal cadascuna. Sobre les naus hi ha un altell comunicat amb l'habitatge a nivell de planta primera i amb l'exterior del clos a través d'unes escales. L'extrem nord d'aquest cos, allotja els cups i premses, amb accés des del pati d'accés situat a la banda de tramuntana. Aquest espai conserva tres cups de vi, quatre cups de brisa i la premsa amb un antic mecanisme d'accionament. | 08143-126 | Camí de can Mercader | Segons Xavier Jorba: 'Masia d'origen medieval coneguda actualment com Carner de Brines. El mas afrontava l'any 1535 amb les honors del mas Martí de la Pedrissa, mas Potes, mas Soler de l'Olivera, mas Colibert i amb el terme de Rubió... L'any 1379 Ramon Muset de la població de Carbasí, comprarà tot el mas, a Jofre de Castellolí i Maria, habitants tots dos d'Igualada.' Jorba continua dient: 'Càndia, es carsarà l'any 1489, en primeres núpcies, amb Joan Mercader, originari de Collbató. A partir d'aquest moment el cognom Mercder identificarà el mas, afegint-se al de Brines' | 41.6075300,1.6119600 | 384341 | 4607133 | 08143 | Òdena | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57199-foto-08143-126-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57199-foto-08143-126-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57199-foto-08143-126-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Josep-Vicenç Mestre i Casanova | Descripció extreta de la fitxa de l' Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. | 98|94|119 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:57 | ||||||||
| 57200 | Casa del masover de can Mercader | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-masover-de-can-mercader | Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. | XIX-XX | La manca d'ús provoca el deteriorament general de l'edifici. | Masia de planta regular que consta de planta baixa i planta primera a la banda que dóna al camí, i tres plantes a la banda de l'hort, ja que la casa s'adapta a la topografia del terreny i disposa d'un celler semi soterrat amb façana a la part posterior de l'immoble. A la banda de migjorn hi són adossades dues naus juxtaposades que funcionaven com a celler i magatzem. La casa consta d'un cos central i dos cossos adjunts a cada banda. El cos central és més alt i disposa d'unes golfes amb coberta ceràmica de tipus aràbiga de dues vessants i carener perpendicular centrat a la façana principal. Els cossos adjunts són coberts amb quatre cobertes a doble vessant amb carener paral·lel a la façana principal. El ràfec de coberta és de dues filades de maó massís. La paret lateral de tramuntana mostra un paredat a la part inferior que correspon a una fase constructiva anterior i conserva una antiga cantonera de carreu de pedra integrada al mur actual. Les façanes son de paredat irregular vist amb algun tram aïllat construït amb maó ceràmic. La façana principal conserva llacunes d'un antic arrebossat que s'ha desprès progressivament. La façana de migjorn, que dóna sobre les naus annexes, està arrebossada i pintada i la façana de tramuntana conserva restes d'un antic arrebossat. L'accés principal a la masia es produeix a través d'una porta acabada amb arc de mig punt construït amb pedra i totes les obertures de la casa estan perfilades amb maó ceràmic. La planta baixa disposa d'una cuina, menjador-estar, els dormitoris, l'accés a les golfes i l'accés a la planta inferior, on es troba el celler distribuït en dues naus paral·leles a la façana principal. El mur que separa ambdues naus del celler és de càrrega i mostra unes obertures que formen part de la composició d'una antiga façana. El celler comunica amb l'exterior a través de dos portals. Les planta sota coberta és un espai sense ús determinat, que obre tres finestres acabades amb arc de mig punt a la façana principal i tres a la façana posterior. L'espai disposa d'un pilar central d'obra de fàbrica sobre el que recolza l'estructura d'embigat de fusta de la coberta. | 08143-127 | Camí de can Mercader | 41.6077500,1.6115900 | 384310 | 4607158 | 08143 | Òdena | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57200-foto-08143-127-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57200-foto-08143-127-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57200-foto-08143-127-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Josep-Vicenç Mestre i Casanova | Descripció extreta de la fitxa de l' Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. | 98|119 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:57 | ||||||||
| 57201 | Llinda del paller de can Mercader | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llinda-del-paller-de-can-mercader | XVIII | Separat de la masia pairal de can Mercader hi ha el paller, un cos de planta regular de planta baixa amb coberta a dues vessants de teula ceràmica tipus aràbiga i carener perpendicular centrat amb la façana principal. Els murs del paller són de paredat irregular amb cantoneres de carreu de pedra. L'edifici queda orientat a sud-oest i s'accedeix des de l'exterior del clos a través d'una portalada d'arc de mig punt de pedra. Aquesta portalada conserva una llinda ornamentada que te inscrita la data de 1789 a la clau. Damunt la data apareix una creu i a la base un text de difícil lectural. Està flanquejada per dues mans amb un text a l'interior. | 08143-128 | Can Mercader | 41.6073600,1.6118600 | 384332 | 4607114 | 1789 | 08143 | Òdena | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57201-foto-08143-128-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57201-foto-08143-128-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57201-foto-08143-128-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-01-30 00:00:00 | Josep-Vicenç Mestre i Casanova | 98|119 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:57 | ||||||||||
| 57202 | Bassa de can Manuel Sabater | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-de-can-manuel-sabater | Plena de vegetació i terra | Davant mateix de la masia es conserva la bassa on es recollia l'aigua provinent de la pluja, infraestructura molt comuna en masos aïllats d'aquesta zona. L'aigua no es destinava pel consum humà pel qual s'utilitzaven les aigües recollides a les cisternes o pous, sinó que s'utilitzava bàsicament pel bestiar (gallines, ramats d'ovelles...); també s'utilitzava per rentar la roba (encara es conserven algunes lloses a la barana de la bassa que servien de rentadors. | 08143-129 | Can Manuel Sabater | 41.6321900,1.6256100 | 385522 | 4609852 | 08143 | Òdena | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57202-foto-08143-129-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57202-foto-08143-129-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57202-foto-08143-129-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Josep-Vicenç Mestre i Casanova | 94|98|119 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:57 | |||||||||||
| 57203 | Can Mussons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-mussons-0 | Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. JORBA i SERRA, Xavier (2011) Òdena, segles XVI i XVII. Parnass Edicions, Barcelona | XVIII-XX | Can Mussons està configurat per la masia i un cos adjunt construït a la banda de ponent. A la banda de tramuntana de la casa apareixen les restes dels antics cups i es conserva la premsa amb el dipòsit de recollida. Masia de planta regular orientada a migjorn que consta de planta baixa, planta primera i planta sota coberta. El conjunt s'adapta a la topografia del terreny, de manera que la banda de tramuntana mostra una planta menys que la façana principal. La coberta és a dues vessants de teula ceràmica tipus aràbiga, amb carener paral·lel a la façana principal i ràfec. La planta sota coberta ha estat recentment reformada. S'ha construït una nova coberta i s'han ampliat les tres finestres que donen a la façana principal. La façana principal de la casa és de composició simètrica. L'accés principal a l'habitatge es produeix a través d'un portal d'arc escarser de pedra que té inscrit a la clau la data de 1882 i les inicials P i M. Una finestra a cada banda del portal a planta baixa, tres balcons a planta primera i tres finestres a planta sota coberta situades a eix, composen la façana principal. Els balcons i les finestres estan construïts amb obra de fàbrica. Una de les finestres de planta baixa conserva un emmarcat ornamental construït amb arrebossat que cobreix el maó ceràmic. La masia no disposa de cap obertura a les altres tres façanes; tan sols una petita espitllera o finestreta a la façana de ponent. La casa està construïda amb paredat irregular, que queda vist a la façana principal. Restes d'una antic revestiment al costat del portal. Les altres façanes estan arrebossades llevat un tros de façana de ponent situat sobre el cos adjunt que mostra la pedra vista. A la banda de ponent de la casa hi ha un cos adjunt orientat a migjorn de planta regular que consta de planta baixa i planta sota coberta amb coberta a dues vessants de teula ceràmica tipus aràbiga amb carener paral·lel a la façana principal i ràfec igual al de la masia. El cos està desplaçat cap el nord de manera que no queda alineat amb cap de les dues façanes de la casa. L'accés es produeix a través d'una porta amb llinda de fusta. Dues finestres tapiades a planta baixa i una finestra a planta primera acaben de composar la façana principal; la façana lateral disposa de dues finestres més. El cos és construït amb paredat irregular d'acabat vist a la façana principal i la lateral; la façana posterior està arrebossada. La façana de migjorn conserva una antiga cantonera de carreu de pedra en el centre del llenç, integrada a l'actual paredat del mur. | 08143-130 | Carretera BV-1031, Km. 17,125 | Segons Xavier Jorba, Can Mussons és una masia d'origen medieval coneguda antigament com mas Colibert. (...) El mas és conegut des de temps medievals com a Colibert -el 1276 apareix citat com a propietat de Guillelmus de Colibert-. L'any 1403 era propietat de Pere Giner; el 1418 apareix el seu fill Antoni, casta amb Sança. Durant la segona meitat del segle XVI, se sobreposa el cognom Comes, arran de l'entrada d'aquesta família al mas amb Valentí Comes. Així a partir d'aquell moment serà conegut com el mas d'en Comes del Morrocurt. L'hereu de Valentí serà Francesc Comes.(...) Durant el segle XVII les penalitat econòmiques afectaran la marxa de l'explotació. L'any 1703, Joan Ferrer vendrà tota la propietat a Jacint Solà de Pedrafita, del terme de Rubió, pel preu de 600 lliures. L'any 1790, el propietari era Jaume Mussons'. | 41.6072600,1.6168500 | 384748 | 4607096 | 08143 | Òdena | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57203-foto-08143-130-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57203-foto-08143-130-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57203-foto-08143-130-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Josep-Vicenç Mestre i Casanova | Descripció extreta de la fitxa de l' Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. | 98|94|119 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:57 | ||||||||
| 57204 | Bassa del molí de dalt de can Brunet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-del-moli-de-dalt-de-can-brunet | XIX | Per moure les moles per moldre els cereals els molins fariners necessitaven un volum important d'aigua. En el cas del Molí de Dalt de can Brunet els curs d'aigua més proper, el torrent que prové de Permanyer, no abastia suficientment aquestes necessitats. Per aquest motiu, tot aprofitant l'aigua del torrent de can Prat i de la propera font de can Brunet es va fer una bassa que recollia l'aigua sobrant que en cas de necessitat baixava pel seu propi pes i desnivell fins el molí. També s'aprofitava aquesta aigua per regar els horts que hi ha a redós del torrent. | 08143-131 | Costat de la font de can Brunet | 41.6321400,1.6508200 | 387622 | 4609814 | 08143 | Òdena | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57204-foto-08143-131-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57204-foto-08143-131-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57204-foto-08143-131-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-01-30 00:00:00 | Josep-Vicenç Mestre i Casanova | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:57 | |||||||||||
| 57205 | Cal Garrell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-garrell | Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. JORBA i SERRA, Xavier (2011) Òdena, segles XVI i XVII. Parnass Edicions, Barcelona. | XVIII-XX | El volum principal conté la masia a l'extrem de ponent i un conjunt de cossos adjunts construïts en diferents fases, configurant una edificació de planta allargassada. Masia de planta regular orientada a migjorn, que consta de planta baixa i planta primera amb coberta a dues vessants de teula ceràmica tipus aràbiga i carener paral·lel a la façana principal. L'accés a la masia es produeix a través d'un portal d'arc rebaixat. La composició de la façana és simple, amb tres finestres a planta baixa, tres finestres a planta primera i un balcó centrat amb el portal d'accés. Quatre petites finestres ventilen les golfes. La façana principal conserva l'arrencada de l'antiga coberta, la qual va ser remuntada. Els murs són de paredat irregular i presenten un acabat d'arrebossat. Les obertures són de factura contemporània, construïdes amb maó ceràmic i mostren una ornamentació pintada a la zona de la llinda. A la banda de llevant de la masia hi ha un cos adjunt de planta trapezoïdal que consta de planta baixa i planta primera amb coberta a dues vessants de teula ceràmica tipus aràbiga i carener paral·lel a la façana principal. Les façanes principals de la casa i l'annex queden alineades amb l'antic camí. A planta primera hi ha un porxo composat amb sis arcs de mig punt. La planta baixa disposa de dues portes de petita dimensió i un portal d'arc escarser que dóna a una nau o magatzem. Els murs són de paredat irregular i presenten un acabat d'arrebossat. Les obertures són de factura contemporània i mostren una ornamentació igual que la de la masia. | 08143-132 | Carretera BV-1031, Km. 17,500 | Segons Xavier Jorba, l'any 1735 és Jaume Mussons dit 'lo garrel' qui construeix el citat mas. L'autor no descarta que el mas Garrell s'hagués construït sobre els fonaments del mas Puigpessó, o millorant l'existència d'aquest. | 41.6046600,1.6187600 | 384902 | 4606805 | 08143 | Òdena | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57205-foto-08143-132-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57205-foto-08143-132-2.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Josep-Vicenç Mestre i Casanova | Descripció extreta de la fitxa de l' Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. | 94|119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:57 | ||||||||
| 57206 | Can Morera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-morera-0 | Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. JORBA i SERRA, Xavier (2011) Òdena, segles XVI i XVII. Parnass Edicions, Barcelona | XVIII-XX | Can Morera està configurat per un volum principal constituït la masia situada a la banda de tramuntana i un conjunt de cossos annexos adjunts, bastits en diferents fases, formant un únic cos construït amb un petit pati interior, al qual s'accedeix a través d'una antiga portalada. A la banda de ponent del volum principal es troba l'antic paller i a la banda de migjorn el corral. Un barri tanca el conjunt, creant un clos amb un segon pati interior amb el volum principal situat a la banda de tramuntana. A l'exterior del clos, davant la façana principal del paller, hi ha l'esplanada que correspon a l'era del conjunt. S'accedeix a través de la portalada principal a l'interior del clos. La portalada disposa d'una llinda de pedra on hi una inscrició: BENEHIDA SIA LA SANTA IMACULADA CONCESION DE LA BENAVENTURADA VERGE MARIA i la data de 1794. Una altra portalada situada a la banda est del conjunt, comunica l'exterior amb el pati central conserva en un petit escut la data de 1793, | 08143-133 | Camí de can Morera | Segons Xavier Jorba: (...) El mas Sabata era propietat l'any 1375, de Berenguer Vidal i de Romina. (...) L'any 1520, el propietari era Antoni Vidal, casat amb Francina Borràs. Parella sense descendència decideixen cedir, l'any 1528, el mas a la seva neboda Càndida, casada amb Antoni Closa. La pesta acabà am la vida d'en Closa (...) i el Vidal i la seva esposa estan malats. La solució d'acord amb els tutors del fill d'en Closa serà cedir el mas a una altra neboda, en aquest cas Elionor Aguilera, filla d'en Pere Aguilera del mas Aguilera de la Costa. El futur marit d'Elionor, Vicenç Morera, acceptarà, l'any 1531, les clàusules dictades pels Vidal i els tutors. (...) L'any 1559, Gabriel Vidal i Antoni Closa -fill-, i el 1561, Antoni Roca de la Pedrissa, faran donació i definició dels seus drets a favor d'Elionor i el seu hereu Joan Morera, això si, a canvi de certes quantitats monetàries. Segons l'autor, el mas Sabata era l'any 1529 un mas rectangular, amb coberta a dues vessants (est-oest) encarat al camí d'Igualada-Calaf, però amb la porxada i façana al sud. (...) Durant el segle XVIII, el mas haurà viscut ampliacions estructurals per a respondre a les noves necessitats de l'explotació. S'hauran construït noves habitacions a la planta baixa, a la primera planta i sota teulada. Al voltant del pati s'instal·laran els cups, la premsa, la ferreria, l'apartament dels masovers, el galliner, els corrals, la botiga de cereals, l'oficina de l'aiguardent i el pou. | 41.6209800,1.6200900 | 385042 | 4608615 | 08143 | Òdena | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57206-foto-08143-133-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57206-foto-08143-133-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57206-foto-08143-133-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Josep-Vicenç Mestre i Casanova | Descripció extreta de la fitxa de l' Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. | 119|94|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:57 | ||||||||
| 57207 | Pallissa de can Morera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pallissa-de-can-morera | Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. MESTRE CASANOVA, Josep-Vicenç (1994) Per la Conca d'Òdena. Igualada: UEC-Anoia | XVIII-XX | La pallissa està situada a la banda de ponent del mas amb accés principal des de l'exterior del clos. Cos de planta regular de planta baixa amb coberta a dues vessants de teula ceràmica tipus aràbiga amb carener perpendicular centrat amb la façana principal. L'edifici queda orientat a sud i s'accedeix a través d'un espai que funciona com porxada i comunica amb l'exterior a través d'un gran arc d'ansa-paner construït amb carreu de pedra. Façana principal construïda amb paredat irregular vist però presenta la part superior del parament amb acabat arrebossat i una zona central arrebossada amb morter de ciment vist. A la banda de llevant de la façana apareix un rellotge de sol. L'arc d'accés disposa d'un pilar central de reforç construït d'obra de fàbrica amb acabat arrebossat. La resta de façanes presenten una acabat arrebossat i pintat. La porxada d'accés disposa d'una teulada a llata per canal i el mur que tanca l'interior de la construcció és de tàpia. Aquest mur conserva un antic portal amb brancals i llinda de pedra i disposa d'una segona porta d'accés i dues finestres. | 08143-134 | Can Morera | 41.6208100,1.6198200 | 385019 | 4608597 | 08143 | Òdena | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57207-foto-08143-134-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57207-foto-08143-134-2.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Josep-Vicenç Mestre i Casanova | Descripció extreta de la fitxa de l' Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. | 94|119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:57 | |||||||||
| 57208 | Rellotge de sol de la pallissa de can Morera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-la-pallissa-de-can-morera | MESTRE CASANOVA, Josep-Vicenç (1994) Per la Conca d'Òdena. Igualada: UEC-Anoia | XVIII-XX | Molt esborrat | Rellotge de sol vertical. Pintat. Línies horàries de 7 del matí a 7 de la tarda amb xifres aràbigues molt esborrades. Indica també les mitges hores. Apareix la data de 1748 i possiblement una altra molt difícil de determinar. | 08143-135 | Can Morera | 41.6208000,1.6198000 | 385018 | 4608595 | 08143 | Òdena | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57208-foto-08143-135-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57208-foto-08143-135-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-01-30 00:00:00 | Josep-Vicenç Mestre i Casanova | 119|94|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:57 | |||||||||
| 57209 | Les Malloles o Maioles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-malloles-o-maioles | Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. JORBA i SERRA, Xavier (2011) Òdena, segles XVI i XVII. Parnass Edicions, Barcelona | XVII-XX | El volum principal conté la masia situada a la banda de tramuntana i un conjunt de cossos annexos adjunts a la casa, construïts en diferents fases, formant, un únic cos construït de gran volumetria contínua amb pati d'accés davant la façana principal. En línies generals, masia de planta regular orientada a migjorn, que consta de planta baixa, planta primera i unes golfes amb coberta de diverses vessants de teula ceràmica tipus aràbiga. L'accés a la masia es produeix a través d'un portal d'arc rebaixat reconstruït en les últimes dècades. Pati davant la façana principal amb galeria porticada més moderna construïda sobre cossos d'ús agropecuari instal·lats en una terrassa inferior. Cossos annexos a la masia, un d'ells amb datació de 1632 en llinda de finestra. La majoria d'obertures que mostra la casa han estat modificades recentment i són de dimensió i tipologia diversa. Cos de planta quadrangular situat a la banda de tramuntana de la casa que podria correspondre a la construcció més primitiva, havent funcionat com a volum de defensa per atalaiar el territori. Aquest cos presenta el parament de factura regular construït amb carreus molt ben treballats i col·locats en filades horitzontals. A planta baixa, aquest volum conserva un cup de vi de pedra i un forn de pa. A la banda de llevant de la planta baixa de la masia, hi ha a una gran sala coberta amb embigat de fusta recolzat sobre tres arcs apuntats. La dimensió i l'alçada lliure de l'estança fan pensar que podria haver funcionat com a nau per mercadejar. Els mateixos arcs es repeteixen en una sala contigua a l'anterior. Aquesta estança ha estat més transformada, però conserva unes antigues menjadores i l'embigat original amb restes de pintura o motlles a l'entrebigat. Una escala de pedra comunica amb el primer pis, el qual ha estat adequat i transformat en vivenda moderna. | 08143-136 | Carretera BV-1031, Km. 12,245 | Segons Xavier Jorba: 'És una de les masies històriques del terme, amb documents des del segle XIV. Bernat Malloles aconsegueix l'any 1325 ser franc de quèstia de mercè; l'any 1403 trobem com a propietari a Arnau Malloles; l'any 1420 a Bernat Malloles; l'any 1482, Pere Mussons escripturà capítols matrimonials amb Eulàlia Olveres àlies Malloles. Als segles XVI i XVII hi haurà els Mussons al capdavant de l'heretat, fins a la presència d'una altra pubilla, Madrona Mussons, casada amb Joan Sagristà. Segons l'autor: 'El mas igual que altres masos odenencs, no només es dedicava a l'activitat agrària sinó que complementava els seus ingressos amb un forn de teuleria -l'any 1646, hi havia al forn 6.050 teules i 300 rajoles-, i un forn de guix i un altre de calç -tenia el mateix any 1646, 120 portadores de calç preparades per a vendre-. Aquests forns estaven adjunts a la casa, la qual havia viscut remodelacions que l'havien engrandit considerablement. Al costat de l'entrada i de la teuleria, hi havia el corral, la fusteria, l'estança dels porcs i la nova establia. Una vegada s'entrava a la casa, igual que a la resta de masos, hi trobàvem els accessos a l'antiga establia, el celler, la botiga de l'oli, la botiga de cereals, la cuina i el pastador. La primera planta també era presidida per la sala, des de la qual s'entrava a les diferents cambres 'cambra dels hostes, dels mossos, de la xemeneia, cambra gran, cambra prop del tinell...-. Des d'aquesta planta es podia sortir a l'era, situada a la part del darrera de l'habitatge, per mitjà d'un passatge, i també s'accedia a les golfes. Al costat d eles golfes s'havien habilitat dues cambres petites, possiblement per als mossos, criades i altres estadants de la casa'. | 41.6395600,1.6022300 | 383588 | 4610702 | 08143 | Òdena | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57209-foto-08143-136-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57209-foto-08143-136-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57209-foto-08143-136-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Josep-Vicenç Mestre i Casanova | Descripció extreta de la fitxa de l' Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:57 | ||||||||
| 57210 | Can Bonjoch | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bonjoch | Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. | XVIII-XX | Can Bonjonch està configurat per un volum principal constituït per l'antiga masia i per un conjunt de cossos adjunts, bastits en diferents fases, formant un únic cos construït. La masia està situada sobre un petit cingle i ocupa la terrassa superior del conjunt i està envoltada per un conjunt de murs construïts amb grans blocs de pedra. A la banda de migjorn hi ha el cos del celler construït sobre una terrassa inferior de manera que la coberta del celler funciona com a terrat associat a l'habitatge. Entre el terrat i la façana de la masia hi ha un pati interior que comunica amb l'exterior a través d'una portalada situada a la banda de llevant. La masia està construïda amb murs de paredat irregular, però la façana principal va ser reconstruïda i presenta una ornamentació neoclàssica amb acabat arrebossat i pintat. L'accés a la masia es produeix a través d'un portal d'arc rebaixat. Una finestra per banda a planta baixa i tres balcons a planta primera composen el cos central de la façana. Un capcer composat per un ràfec construït amb maó i ceràmica vidriada i una balustrada superior, confereixen a la casa la imatge neoclàssica. La balustrada es desenvolupa en tres trams separats i limitats en els extrems per plafons en un dels quals es troba instal·lat un rellotge de sol. A la banda sud, separats del volum principal i bastits sobre una terrassa inferior, es troben la pallissa i els corrals amb l'antiga era a la banda est que funciona com a esplanada d'accés. | 08143-137 | Camí de Cal Vicentó a Cal Bonjoch | 41.6184200,1.6045700 | 383745 | 4608352 | 08143 | Òdena | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57210-foto-08143-137-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57210-foto-08143-137-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57210-foto-08143-137-3.jpg | Inexistent | Modern|Neoclàssic|Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Josep-Vicenç Mestre i Casanova | Descripció extreta de la fitxa de l' Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. | 94|99|98|119 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:57 | |||||||||
| 57211 | Rellotge de sol de can Bonjoch | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-bonjoch | XIX-XX | Rellotge de sol vertical. Pintat. Línies horàries de 6 del matí a 5 de la tarda amb xifres aràbigues. | 08143-138 | Can Bonjoch | 41.6184200,1.6045700 | 383745 | 4608352 | 08143 | Òdena | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57211-foto-08143-138-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-01-30 00:00:00 | Josep-Vicenç Mestre i Casanova | 98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:57 | |||||||||||
| 57212 | Antiga adoberia a can Garrell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-adoberia-a-can-garrell | Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. | XIX-XX | Cal Garrell està configurat per un volum principal que conté la masia i una edificació auxiliar corresponent a una antiga adoberia integrada per diverses construccions, resultant dos cossos de gran volumetria construïda. A la banda de llevant de l'adoberia hi ha l'antiga bassa que possiblement proporcionava aigua per l'adoberia. El conjunt de l'adoberia està composada per un cos principal de planta allargassada, que consta de planta baixa i planta primera amb coberta a dues vessants de teula ceràmica tipus aràbiga i carener paral·lel a la façana principal. Els murs són de paredat irregular amb junta amorterada. | 08143-139 | Can Garrell | 41.6045300,1.6188400 | 384909 | 4606790 | 08143 | Òdena | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57212-foto-08143-139-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57212-foto-08143-139-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Josep-Vicenç Mestre i Casanova | Descripció extreta de la fitxa de l' Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. | 94|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-01-28 05:57 |
Estadístiques 2026
patrimonicultural
Mitjana 2026: 0,00 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/